Professional Documents
Culture Documents
nom ve del grec "sema", que vol dir signe. Com a disciplina va nixer
al segle XIX.
Analitza els components i la transmissi del significat i determina les
relacions que sestableixen entre mots. Aquestes relacions sn
(a) la sinonmia: sestableix entre dos o ms mots amb significats
semblants,
(b) lantonmia: sestableix entre mots amb significats oposats,
(c) lhomonmia: sestableix entre mots que, tot i tenir significats diferents,
coincideixen formalment (comparteixen un mateix significant) per una
qesti devoluci histrica. Hi ha casos dhomonmia parcial, en qu a
cadascun dels mots t una categoria gramatical diferent i, per tant, el
mateix contingut sintctic actua com a desambiguador; i casos
dhomonmia exulta, quan ambds mots comparteixen els trets
morfolgics i, per tant, cal que el context actu com a element
desambiguador, (d) la polismia: sestableix quan a un mateix significant li
corresponen diversos significats com a conseqncia dun procs de
transferncia semntica.
La semntica s una disciplina propera a la filosofia, per l'anlisi dels
conceptes; a la psicologia, per l'estudi de la ment humana i de
la comunicaci; a la lexicologia, perqu ajuda a definir els mots; a
la sintaxi, ja que assigna papers temtics a funcions dins de la frase i a
moltes altres branques del saber. De fet, des de l'anomenat "gir lingstic"
del coneixement al segle XX, la semntica s'ha convertit en
una cincia auxiliar til per a qualsevol apropament a la realitat.
LXIC
El vocabulari o lxic s el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot
ser artstic o tamb el d'una llengua o idioma. En aquest darrer context,
tamb s'usa per designar el nombre de mots coneguts per una persona,
una comunitat o que apareixen en un text concret.
Dins la lingstica, s objecte d'estudi de la lexicologia, semntica,
la pragmtica i la lexicografia. Per com que les paraules sn el vehicle de
comunicaci del pensament o, segons algunes teories, fins i tot
l'estructura
mateixa
del
pensament,
sn
estudiades
per
la filosofia (especialment la filosofia del llenguatge), la psicologia i altres
disciplines. L'adquisici del vocabulari es produeix des dels primers mesos
de vida, quan l'infant aprn a parlar i no s'interromp si prosegueix el
contacte amb una llengua donada.
Morfologa lingstica
(Redirigido desde Morfologa (lingstica))
Construccin de palabras con dos tipos de monemas, el lexema "gat-" y
sus morfemas flexivos.
La morfologa (del griego - [morf-], forma, y [logua], tratado)
es la rama de la lingstica que estudia la estructura interna de las
palabras para delimitar, definir y clasificar sus unidades, las clases de
palabras a las que da lugar (morfologa flexiva) y la formacin de nuevas