Professional Documents
Culture Documents
RAMON
LLULL
POSTURA
DE
ESTE
RELATIVA
LAS
CONTROVERSIAS D E SU TIEMPO
La c o n t r o v e r s i a s o b r e la e x t e n s i o n del p o d e r p a p a l m a n t e n i d a en
los siglos XII y XIII p o r d e c r e t i s t a s , d e c r e t a l i s t a s y t e o l o g o s , en la
q u e jugo p a p e l tan i m p o r t a n t e la figura de las dos e s p a d a s y el t e m a
del p a p a Vicarius C h r i s t i , p e r o q u e se c e n t r a b a t o d a sobre la diversa
c o n c e p c i o n de Ecclesia universalis y sobre el p o d e r c e n t r a l i z a d o r d e
la idea de C h r i s t i a n i t a s , y q u e llevo desde el d u a l i s m o de las D e c r e 2
des mittelalterlichen
Papsltums?,
en S t i m m e n der
Zeit 81 (1956) 2 2 .
2
A. M. STICKLER, Sacerdozio
e Decretalistifi.no
di Gregorio
attorno
ai secoli
XII
IX ( = Sacerdozio e R e g n o
1-26.
8
M. MACCARRONE,
tPotestas
directa
e tPotestas
indirecta>
nei teologi
del XII e
Ilistor.
M. MACCARRONE,
Vicarius
Christi.
Storia
del tilolo
papale
( = L a t e r a n u m 18)
V e a s e mi trabajo tEcclesia*
Lulianos 1 (1957) 2 1 7 - 4 4 .
< Christianitas*
en Inocencio
III,
en
Estudios
100
ANTONIO OLIVER, C.
R.
tales Venerabilem,'
Per Venerabilein
y Novil? h a s t a las f o r m u l a c i o n e s
n e t a m e n t e h i e r o c r a t i c a s de la Aeger cui lenia,
n o dio n u n c a e n u n
c o n s e n s o pacffico y u n i v e r s a l , ni m a y o r i t a r i o s i q u i e r a , en la tesis de
la potestas directa del p a p a in
temporalibus.
E n 1302, J u a n de Paris 0 . P . h a b l a de la d o c t r i n a s o s t e n e d o r a de
la potestas directa c o m o de u n a Opinio quorumdani modernorum,
qui...
asserant dominum papam, in quantum est loco Christi in terris, habere
dominium in temporalibus
bonis principum
et baronum et
cognitionem
et iurisdictionem...
Propter
aliquos magnos,
qui propter
unitatem
ecclesiasticae
hierarcliiae nituntur ostendere papam habere
utrumque
gladium.
Al afirmar, c o n a l g u n a c x a g e r a c i o n p o l e m i c a , q u e ni el n u m e r o
de defensores ni la antigiiedad a v a l a n la d o c t r i n a q u e el i m p u g n a ,
i n d i c a el d o m i n i c o los a r g u m e n t o s con q u e a q u e l l a era s o s t e n i d a . A
p a r t i r de la s e g u n d a m i t a d del siglo XIII, y s o b r e t o d o desde los
g r a n d e s escolasticos, la defensa y adliesion a la tesis h i e r o c r a t i c a se
h a c i a , c u a n d o se hacfa, p o r el a r g u m e n t o t e o l o g i c o del p a p a vicarius
Christi y p o r el del p r i n c i p i o filosofico de la u n i d a d . San B u e n a v e n t u r a h a b i a escrito c o n j u g a n d o los dos m o t i v o s : Licet diversi h o m i n e s
p l u r i b u s l i g a m i n i b u s ad s u b i e c t i o n e m o b e d i e n t i a e diversis sint a s t r i c ti, s e c u n d u m d i v e r s i t a t e m g r a d u u m , olficiorum et p o t e s t a t u m , t a m e n
h a e c varietas ad unum reduci debet s u m m u m et p r i m u m a n t i s t i t e m ,
in quo principaliter residet universalis o m n i u m principatus... Et n o n
soluin ad i p s u m C h r i s t u m , sed e t i a m i u r e d i v i n o ad eius vicarium, et
h o c q u i d e m c o n g r u e n t i s s i m e , c u m istud r e q u i r a t o r d o u n i v e r s a l i s
i u s t i t i a e , unitas E c c l e s i a e et stabilitas in u t r o q u e . Ubi est reductio
adsurnmum
in g e n e r e h o m i n u m , eiusmodi est Christi v i c a r i u s , p o n t i fex s u m m u s .
10
11
1 2
1 3
INNOC. III,
Reg.
super negotio
V 128
(ML
214
Romani
iinperii
(RNI) 62 ( e d . KEMPF 1 6 7 - 7 5 ) .
1130-34).
und Kaisertum
bei Innocenz
III
J . B. Lo GRASSO, Ecclesia
1 1
De polestate
du Xlllsiecle,
regia et papali,
et Slatus,
Paris 1 9 4 2 , 1 7 4 y 2 3 1 .
l s
De perfeclione
1 3
Ibid.,
p. 194.
cvangelica,
a 3 , q. 4 (ed. Quaracchi V , p . 1 9 3 ) .
et
l'ecclesiologie
101
15
16
17
1 4
raturgescliiclite
der Compilationes
antiquae,
e n Sitzungsberichle
Alcad.
Wiss.
LiteWien,
Philol.-hist. K I . 6 6 ( 1 8 7 0 ) 8 9 .
1 6
Los argumentos
llevan
d e m o s t r a d o q u e Alano c o n la espada
Regno...,
cit. e n nota 2 , p . 4 - 1 2 .
1 0
lehre
1881,
Genossenschaflsrecht,
III: Staats-
und
Korporations-
in Deutschland,
Bcrlin
515-68.
1 7
MACCAHRONE,
Le probteine
1 8
de Veglise
Vease
Vicarius
Christi...
et de Vetat
el estudio
au teinps
de PhUippe
le Bel, Louvain-Paris 1 9 2 6 .
romano
en los escritos
del
102
ANTONIO OLlVER, C. R.
20
22
2 8
beato Ramon
Llull,
debo
apostolical,
es un tratado m o r a l .
romano...
p. 5 2 3 - 2 8 ; para el caso
del tema
primado
Llull,
romano
en los tratados
y optisculos
orientalistas
del
en E s -
2 0
Le probleme...
de la seconde
direcla>...
p. 4 2 .
de Vauclorite
du
XIII'
pontificale
siecle,
en matiere
temporelle
chez les
cano-
etranger 5 (1926) 6 0 8 - 1 0 .
2 1
delpensamiento
romano...
Llull,
luliano,
Palina de M a -
p. 5 4 0 ; I D . , La
infalibilidad
en Ilevisla espaiiola de T e o l o -
gia 4 (1944) 2 5 0 .
2 2
p.
romano...
p. 5 4 0 ; I D . , La infalibilidad
ponlificia...
249-50.
2 3
un deu tan s o l a m e n t ,
un
del q u e es
Christ qui
jar veritat
ni de la fe
E encara,
horne.
103
PAPA
21
Al e n c u m b r a r a u n h o m b r e a la d i g n i d a d del p a p a d o , h a h o n r a d o
Dios a t o d a Ia n a t u r a l e z a h u m a n a y Ie h a dejado u n a m a n i f e s t a c i o n
d e su u n i d a d : En L onrament que vos, Senyer Deus, fets al Papa de
Roma, veem que honrats tota la natura hurnana: car gran
honrarnent
es, Senyer, que home sia vostre loctenent en terra. On, com vos un
home sol ajats elet a esser sobre tots nos altres, en assb, Senyer, se
manifesta que vos sots tot sol un Deu, un senyor, un benfactor,
un
saLvador.
El p a p a es, p u e s , u n o y no p u e d e n ser m u c h o s , p o r q u e un
es Deus en Lo cel, e laymage
de La sua unitat es una en la terra.'
26
26
una saviesa, una v o l e n t a t , una virtut, una veritat, una gloria, e una fi e c o m -
de Rarnon,
1935,
3 1 6 - 1 7 ; e d . Rossell6, Mallorca 1 9 0 1 , 1 8 5 - 8 6 ) .
2 4
Arbre de Sciencia,
I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -
lapis
lesus Christus, e c c l e s i a e f u n d a m e n t u m et fundator inter caetera, q u i b u s salutaria p r o vidit r e m e d i a p o p u l o christiano ad c o n v a l i d a n d a m fidei unitatem,
et unum
(Reg.
ut unus pastor
esset
magistram
X V I 1 0 4 : M L 2 1 6 901 C ) .
2 5
Libre de Contemplacio
en Deu,
Mallorca 1 9 1 0 4 5 , 3 .
r
2 8
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 6 , 3 9 n. 8 9 . V e a s e Ibid.,
II 9: Obres de R a m o n Lull, X I I I ,
branques.
104
ANTONIO OLIVER, C.
K.
30
31
3 2
33
31
35
2 7
Jo. 2 1 1 7 .
2 8
et Status...
2 9
MACCARRONE, Vicarius
p. 1 0 9 - 1 8 .
3 0
cessoris
Petri,
rectoris
LECLERCQ, Histoire
Chrisli...
universalis
des Conciles
ecclesiae,
gregis d o m i n i c i
directoris
suc-
(HEFELE-
VI 1 , Paris 1 9 1 4 , 1 8 5 ) .
3 1
MACCAHRONE, Vicarius
Christi...
p. 1 3 2 - 4 0 .
5 2
MACCARRONE, Vicarius
Christi...
p. 1 4 1 .
8 3
decretistas (MACCAHRONE,
Vicarius
Christi...
n. 4 9 2 .
Ibid.:
Christi...
p . 1 1 9 ) ; cf. cn Maccarrone p. 7 5 - 7 8 .
RONE, Vicarius
8 5
ordina-
NE, Vicarius
3 4
Chrisli...
s...Quos
De poenit.,
(MACCAR-
p. 1 0 6 n. 8 5 ) ; en Maccarrone p. 7 8 - 8 3 .
D . III c. 3 5 .
Ante iudicera D o m i n i , ita ante v i c a r i u m eius s a c e r d o t e m . . . Ubi ergo sunt illi qui
dicunt quod solus papa est vicarius Christi? Quoad p l e n i t u d i n c m potestalis v e r u m est,
EL
105
PAPA
35
Christi...
super
p. 106).
Christi
Reginensis,
Bologneser
Dekrelislen,
en S a l e s i a n u m 1 4 (1952) 4 8 9 ; MACCA-
.. p. 1 0 7 ) .
scilicet
episcopi,
Christi
evangelica,
locum
a. 3 , q. 4 (ed. Quaracchi V , p. 1 9 2 ) .
theologica
vicemgerunt
et
Chrisli>,
III, q. 8 a. 6.
vicem
Christi
q. 22 ( e d . V e n e c i a 1613, II f. 1 2 0 v - 1 2 1 r ) .
Et v e r u m est quod papa est eius vicarius generalis in regimine e c c l c s i a e , sed alii
praelati sunt e t i a m eius vicarii i m m e d i a t i ,
FONTAINES,
1944,
Quodlibet
belges,
Louvain
224).
Licet e n i m alii rectores e c c l e s i a e ,
qui s u c c e d u n t
Jacques de Vilerbe,
II, 5 ( e d .
II.-X.
De regimine
christiano
principalis
(1301-1302),
traite de VEglise.
Paris 1 9 2 6 , 1 0 6 .
inter ministros,
a q u o , ut a principali
Christi
regia etpapali,
cit. en nota 1 1 , p. 2 3 0 .
vicario...*,
JUAN UE PAHIS, Dc
potcslate
cPotestas papae est potestas vicarii g e n e r a l i s . . . Aliae a u t e m potestates sunt v i c a riae particulariter, HERVE NEDELAC, De potestate
3 7
pupae
(ed. Paris 1 6 4 7 , f. 3 7 1 ) .
et
in Decretales,
a c. 7, X , IV, 17 ( e d . V e n e c i a 1 5 8 1 ,
v.
36).
al e m p e r a d o r , pero Ia sostienc
a c. 1 2 , X , II, 1
Vicarius
p. 130 y 129 r e s p c c t i v a m e n t e ) .
Setl q u a n d o dicitur papa est Christi vicarius, dico quotl v e r u m est in spiritualibus; sed bene habet a l i u m vicaritim in t e m p o r a l i b u s , v i d e l i c e t p o t e s t a t e m t e m p o r a l e m ,
qtiae, cuin sit a D c o . . . potest dici vices Dei gerere in r e g i m i n e t e m p o r a l i ,
Rexpaci-
106
ANTONIO OLIVER, C . R.
3 9
ficus
roi de France,
tlu differend
enlre le pape
Roniface
VIII et Philippe
le Bel
Paris 1 6 5 5 , 6 8 0 ) .
Esta atribucion al rey t u v o s i e m p r e serias oposiciones. El H o s t i e n s o babia afirmado r o t u n d a m e n t e : Sicut e n i m p o n e r e duo principia h a e r e t i c u m e s t . . . sic p o n e r e duos
vicarios generales et sibi aequales in terris h a e r e t i c u m videtur q u o a d ius
Comtnentaria
in Decretales,
a c.
a d e m a s , MACCAHKONE, Vicarius
pertinet,
Christi...
p. 1 7 5 y 1 9 4 ) .
Chrisli...
falsos ecclesiae
professores,
c. 1 8 (cit.
p. 1 5 0 n. 1 2 9 ) .
H o c a u t e m non invenitur de imperatore aliquo q u o d sit vicarius Christi, T o i . o MEO DA LUCCA, Determinatio
compendiosa
Fontes
Hannover-Leipzig 1 9 0 9 , 4 7 ) .
iuris germanici
antiqui,
de iurisdictione
itnperii
(ed M. KRAMMER,
Alii principes non sunt vicarii Dei expresse et explicite per i n s t i t u t i o n e m e x p r e s s a m et explicitam... Possunt t a m e n principes dici vicarii D e i i m p l i c i t e , in
quantum
Doctrina
papae
pueril,
fluctuacion de loclinent
( e d . Paris 1 6 4 7 , f. 3 6 7 ) .
c. 2 7 : Obres de R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 5 0 . V e a s e Ia
39
(1959)
mi estudio El papa
53-58.
< Vicarius
Ibid.,
romano...
Petrii
del
c. 2 6 : Ibid., p. 4 9 .
p. 5 2 9 - 3 0 .
en Ilamon
Llull,
en Est. Lulianos 3
EL
P0DEH
107
4 0
donar penitencia .
Lo p a p a cove q u e haja a q u e l l a fe q u e h a c s e n t
P e r e , pus que es son vicari*:
...en les a n i m e s dels h o m e n s justs
sants e catolics qui son ovelles del p a p a , vicari de sent Pere qui en
R o m a fon c r o c i f i c a t . Esta lo p a p a veguerj de sant
Pere...*.
il
42
4S
4 4
El t i t u l o q u e h o y nos m a r a v i l l a gozaba e n t o n c e s d e u n a a u t o r i d a d
c o n s a g r a d a por u n uso p l u r i s e c u l a r . Vicarius Petri, d e s d e p r i n c i p i o s
del siglo V, fue en t o d o el alto m e d i o e v o el t i t u l o p r o p i o papal car a c t e r i s t i c o y e x c l u s i v o . E n los d o c u m e n t o s , r o m a n o s s o b r e t o d o , es
f r e c u e n t i s i m o c o m o e x p r e s i o n privativa del p r i m a d o r o m a n o .
Fue
con el i m p o n e r s e , a p a r t i r de I n o c e n c i o III, del mas preciso vicarius
Christi, cuaiido c o m e n z o a m e n g u a r el t i t u l o t r a d i c i o n a l , q u e , aiin
m e n g u a n d o , persistio t o d a v i a a lo largo del siglo X I I I . Es f r e c u e n t e
46
4 7
48
4 0
Doctrina
pueril
Mallorca
1906, 49.
4 1
Arbre de Sciencia
I: Obres de R a m o n
Lull, X I I , Mallorca 1 9 2 3 , 5.
4 2
Ibid.,
4 8
Medicina
VI: I b i d . , 4 1 .
Veguer es la t r a d u c c i o n , s e m i i n -
del lexic de
Ramon
cada aqui a los- succsores de Pcdro: Axi c o m rey, que fa v c g u e r / al qual ha d o n a t son
poder / per so que Ii pusca aydar / a son poble a governar, / Io qual no 1 poria aydar /
si poder no 1 volia dar; / a si 1 poder dava a alcu / e que no I doniis d li a li, / s e g o n s
q u e u vol s u c c e s s i o , / seria en privacio / la v e g u e r i a . . . i .
4 4
Arbre de Sciencia,
I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -
llorca 1 9 2 3 , 3 .
4 5
Ibid.,
4 0
V e a s e el e x c e l e n t e
VI: Ibid., 4 1 .
de Maccarrone,
Vicarius
Christi...,
p.
45-53,
59-70, 105.
4 7
P . HUIZING, R e c e n s i o n al Vicarius
Christi
de Maccarrone, en G r e g o r i a n u m 3 6
Papst-
I Stuttgart 1 9 3 4 , 3 3 8 - 8 0 .
Petri:
Petrus, cuius v i -
108
A N T O N I O O L I V K R , C.
R.
id
e n c o n t r a r l o j u n t o a successor Petri,
q u e p r e c i s a n el significado d e la
e x p r e s i o n Vicarius Petri. E n rigor e t i m o l o g i c o la e x p r e s i o n n o es
n e c e s a r i a m e n t e i n c o r r e c t a , t o d a vez q u e u n o p u e d e hacer las veces
(vicarius, veguer) d e otro p o r d e l e g a c i o n o p o r s u c e s i o n . La p r e c i s a cion eclesiologica de vicarius h a v e n i d o p o s t e r i o r m c n t e .
50
libri
IV,
1. IV, d. 2 4 , c. 1 1 .
cTibi b. Petro principi Apostoloruin, et per te vicario tuo d o m i n o Paschali s u m m o
pontilici, GRACIANO, Decretum,
D . 6 3 , c. 3 0 .
decretorum,
(ed.
LUARD, London 1 8 6 1 , 9 1 ) .
Nota quod papa hic appellatur vicarius b. Pctri. Sic h a b e t u r in l e g e n d a b. I o h a n nis papae et martyris, ubi e o d e m moilo vicarius b. Petri n u n c u p a t u r , GUIDO DA BAISO,
Rosarium,
4 9
c. 9, C. I, q. 7 ad v. vicario
(ed. V e n e c i a 1 5 7 7 , f. 131).
berto M a g n o .
La formula justa y que fue i m p o n i e n d o s e de cada dia m a s es la de papa
Christi,
successor
Petri:
Lo GIIASSO, Ecclesia
et Slatus...
vicarius
Petri,
n. 4 5 1 .
Ostenditur e t i a m quod Petrus sit vicarius Christi e l R o m . pontifcx Petri s u c c e s sor, S. TOMAS, Contra
errores graecorum,
1. II c. 2 4 (ed. V i v e s , v. X X I X , 3 7 0 ) .
principurn,
1. I c. 1 4 (ed. V i v e s , v . X X V I I , 3 5 4 ) .
Agitur de creatione vicarii Iesu Christi, successoris Petri, CONCIL. II DE L Y O N , c.
2, Ubipericulum
La Unam
(IIEFELE-LECLERCQ, Histoire
sanctam
trae la formula:
D E N Z . 4 6 8 ; Lo GRASSO, Ecclesia
5 0
et Stalus...
des Conciles
VI 1, Paris 1 9 1 4 , 1 8 5 ) .
c u n l o c u c i o n locum
lenere (tenir
loc, loclenent).
(vicari)
N o se echa n u n c a
se usa la cir-
m a n o de
vicarius
c u a n d o el posesivo sea un papa que no sea san P e d r o . Un papa p u e d e ser l l a m a d o v i cario de Pedro, pero no se e n c u e n t r a n u n c a el caso de un papa l l a m a d o vicario de otro
papa q u e no sea el primero; para esos casos se usa i n d e f e c t i b l e m e n t e successor:
cretum,
rius Petri,
10
el De-
( n o : vicariis) cius in p e r p e t u u m .
vica-
EL
109
6i
53
6i
5 5
60
6 7
5 1
(ed.
Directorium
inquisitorum,
II in quaest. 9: De Raymundo
Lull et eius
erroribus
Vindiciae
Lullianae
II ( A v i g n o n 1 7 7 8 ) , cap. 2 2 p. 4 3 5 - 3 7 , d o n d e se encontraran a b u n -
p, 5 3 3 n. 51 y MACCARRONE, Vicarius
5 2
Arbre de Sciencia,
Christi...
roma-
p. 258.
llorca 1 9 2 3 , 6.
5 3
Libre de Conlemplacio
en Deu,
Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 , 2. EI Iibro fue trad. tlel arabe al catalan hacia 1 2 7 2 , pero escrito
en 1 2 7 0 .
3 4
Ibid.,
5 5
Libre de Blanquerna,
a c o n t i n u a c i 6 n , n. 3 .
cap. 8 8 : Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 3 4 2 .
von Ramon
Llulls
<Li-
sapientibus>,
en E s t .
Summa
Theol.
Vicarius
III, a. 2 ad 3 (ed. V i v e s , v. V,
Christi...
fratris
Rogeri,
De viciis contractis
Christi...
Chrisli,
in studio
theologiae
(ed. R. STEELE, L o n -
v. II, 4). Vicarios de Dios son los reyes cada uno en su r e g n o , Ibid.,
5 8
339).
p. 161 n. 2 2 b i s , 162 n. 2 7 , 1 6 9 ,
Libre de Contemplacio
en Deu,
Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 8 , 4 (MACCARRONE,
Ibid., p. 7.
Christi...
VIII,
p. 177 n. 8 8 , ha e n t e n d i d o el
Ibid.,
a c o n t i n u a c i o n . <Procurador>,
t u a n t e , es s i n o n i m o de vicari y
otro e j e m p l o de esta t e r m i n o l o g i a
fluc-
loctinent.
11
110
ANTONIO OLIVEIt, C. R.
t u o s gressus ad D o m i n u m P a p a m , S a n c t i s s i m u m P a t r e m et Vicarium
Domini nostri Iesu Christi .
Sanctissimo Patri S u m m o Pontifici
D o m i n o Bonifacio et Christi Vicario...
supplicamus.
D e t o d a s las e x p r e s i o n e s n i n g u n a t i e n e valor d e a r g u m e n t o
a p o y a n d o c o n c l u s i o n e s s o b r e la o m n i p o t e n c i a p a p a l o en c o n t r a d e
e l l a , c o m o a c o n t e c e con los escritores de la e p o c a . P a r a la c u e s t i o n
del p o d e r p a p a l el p r o b l e m a esta en la i n t e r p r e t a c i o n q u e se d e a vicarius. Alano h a b i a c o m e n t a d o : Item D o m i n u s u t r o q u e gladio u s u s
est... sed P e t r u m v i c a r i u m s u u m in solidum c o n s t i t u i t , ergo u t r u m q u e
g l a d i u m ei r e l i q u i t . Es el vicario in s o l i d u m , el vicario p l e n a r i o .
El a r g u m e n t o p a r a los h i e r o c r a t i c o s era m u y facil: El vicario p u e d e
lo q u e p u e d e su s e h o r , el p a p a es vicario d e Cristo, y c o m o Cristo
t u v o los dos p o d e r e s , el p a p a posee los dos p o d e r e s (las dos e s p a d a s ) .
6 8
69
G0
61
5 8
5 9
Liber Apostrophe,
6 0
Quicumque
vuh,
en glossa a c. 1 9 , C. X X X I I I , q. 5 trae:
Dicebat card. Sanctorura Iohannis et Pauli quod i n d e papa dicitur Christi vicarius,
quia Iesus Christus praeest toto orbi, ita et papa
Dekretisten,
8 1
(STICKLEII,
Vergessene
Boiogneser
en S a l e s i a n u m 1 4 ( 1 9 5 2 ) 4 8 9 .
Iustinianus,
I, 5 0 ad v.
flagitare:
Vi-
carius seu l o c u m tenens principis vel alterius superioris, potest ea facere o m n i a quae
poterat ille ordinarius cuius l o c u m substituituri (cit. por MACCARRONE, Vicarius
ti...
p.
Chris-
122-23).
n a m q u e legatione
in terris fiingimur
intelli-
geretur e x c e p t u m , sub neutro g e n e r e generalius universa c o m p l e c t e n s , e t i a m q u o d c u m q u e ligandi super terram pariter et solvendi a p o s t o l o r u m principi n o b i s q u e in ipso
p l e n i t u d i n e m tribuit potestatis (Lo GRASSO, Ecclesia
MARTINI, Regale
61
(1938)
Sacerdotium,
et Status...
n. 4 4 7 . V e a s e G .
147-56.
En la Disputatio
inter
clericum
et militem,
Christi...
vicarius
p. 1 6 1 n. 2 4 ) .
monarcliiae
Christi...
de principatu
vicarium
et universalem
regni Siciliae
Iesu
Vicarius
in m u n d o isto,
p. 1 7 7 n. 8 7 ) .
12
vicarius
p. 1 7 6 n. 8 3 ) .
d n s t i t u e n s i p s u m ( P e t r u m ) generalem
papae
vi-
Christi...,
vicario
generalisi,
p. 1 7 9 - 8 0 ) .
Christi super t o t a m
H E R V _ NEDELAC, De
Ec-
potestate
EL
111
PAPA
6 t
65
C o n t o d o , en Llull la f o r m u l a n o p u e d e t o m a r s e de n i n g i i n m o d o
e n s e n t i d o h i e r o c r a t i c o . El Arbre de Sciencia, p o c o a n t e s del t e x t o
c i t a d o , d i c e : e la justicia del p a p a d e u esser mija enfre D e u e son
p o b l e p e r mija general, lo q u a l p o b l e h a D e u s c o m e n a t al p a p a en axf
c o m ovelles a p a s t o r . P a r a l c l a m e n t e , al h a b l a r del p r f n c i p e , en
c u y o m e n o s c a b o debfan ser, de ser h i e r o c r a t i c a s , las f o r m u l a c i o n e s
a n t e r i o r e s , se afirma casi c o n las m i s m a s p a l a b r a s : A p r f n c e p se
p e r t a n y p o d e r , car p o d e r es e s t r u m e n t de son offici; e es en axi p o d e r
general e s t r u m e n t a p r i n c e p , c o m es lo m a r t e l l al ferrer, qui es general a fer coltell espaa e clavell. E n axf prfncep ab son p o d e r es general j u t g e als majors mijans e m e n o r s , e aytant com son poder es major,
aytant L eslrument es millon>. '
66
6 1
0 2
Quodlibeta,
6 3
Arbre de Sciencia,
De potestate
papae
8 1
Liber de Hornine:
ed. M o g u n t i n . VI, f. 5 2 .
6 5
Liber de Homine:
ed. M o g u n t i n . VI, f. 5 8 .
6 0
Cf. nota 6 3 .
67
Arbre de Sciencia,
llorca 1 9 1 7 , 3 1 7 .
I: Del arbrejmperial,
determi-
pueril,
c. 8 0 : O b r e s
de
R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 1 4 8 .
6 8
Arbre de Sciencia,
Ilorca, 1 9 1 7 , 3 0 8 .
13
112
ANTONIO OLIVER,
C.
H.
10
El papa-emperador.
Los q u e v e n en I n o c e n c i o III el f o r m u l a d o r
en teoria y en la p r a c t i c a de la h i e r o c r a c i a p o n t i f i c i a s u e l e n l l a m a r l e
el p a p a - e m p e r a d o r
y e n t r e los p a r t i d a r i o s m e d i e v a l e s d e la
Weltherrschaft pontificia fue c o r r i e n t e la d o c t r i n a d e q u e el e m p e r a d o r es u n v i c a r i o , l u g a r t e n i e n t e , del p a p a .
71
72
7 3
75
0 9
1940,
Cf.
MACCARRONE, Chiesa
e Stalo
<Pleniludo
nella dotcrina
of <Ecclesia>
potestalist
from
di papa
Innocenzo
and <Christianitas>
Gregory
III,
and their
VII to Boniface
Roma
relation
F W / ( = Sacer-
Pontificiae
romano...
p. 532.
'
Cf. nota 6 3 .
"
Leipzig 1 9 0 4 , 4 3 ; K. BURDACII,
der pdpstlichen
Vom
2 4 0 - 6 2 , 2 7 3 - 8 5 ; E . W . MEYER, Staatstheorien
7 2
Weltherrschaft
Mittelalter
Papst
R e c i e n t e m e n t e , A . W A L Z , <Papstkaiser>
bis auf
zur Reformation,
Innocenz'
Innozenz
III.
III.,
Bonifaz
VIII,
II 1, Berlin 1 9 1 3 ,
B o n n 1919.
Slimmen
zur
Deutung
STICKLER, Imperator
kretistenschule
Papst
Vicarius
Papae.
und Kaiser,
Die Lehrcn
13. Jahrhunderts
der franzosisch-deutsclien
iiber die Beziehungen
6 2 (1954) 1 6 5 - 2 1 2 .
14
Dezwisclien
7 4
7 5
N o t a anterior, a c o n t i n u a c i o n .
113
77
19
7 6
cuestion de la plenitudo
tas>.
potestatis,
prelat
of <Ecclesia>
Innocenz
und rechtlichen
Grundlagen
seiner
general.
and
Para la
<Christiani-
und Kaisertum
Thronslreitpolitik
bci
( = Mis-
LADNER,
The
concepts
p. 5 0 - 5 6 ; mi estudio <Ecclesia>y
1 (1957)
7 8
p.
of
<Ecclesia>
<Christianitas>
and
<Christianitas>...
en Inocencio
(cit. en nota 6 9 )
III, en Estudios L u l i a n o s
219-23.
LADNER, The
concepts
of <Ecclesia>
and
<Christianitas>...
(cit. en nota 6 9 )
66-67.
"
8 0
Doctrina
pueril,
I, 1 4 (Ed. V i v c s , v. X X V I I , p. 3 5 4 ) .
15
114
ANTONIO OLIVER, C. R.
8 1
A n t e t o d o , ese t e x t o y a l g u n o s s e m e j a n t e s de s a n t o T o m a s
no
p u e d e n juzgarse h i c r o c r a t i c o s sin m a s . E n esta clase de afirmaciones juega p a p e l decisivo el significado q u e se da a Ecclcsia, este esta
e x p r e s a o t a c i t a . E n el caso son r a s t r e a b l e s las liuellas de la c o n c e p c i o n c a r o l i n a de Ecclesia en la q u e se i n c l u y e n , y u x t a p u e s t o s , Sac e r d o t i u m y Regnum q u e a y u d o , e n los t i e m p o s d e I n o c e n c i o III, a
la f o r m u l a c i o n de la d o c t r i n a d e la Christianitas.
E n ese c o n c e p t o d e
Ecclesia se a p o y a b a n los q u e , segiin J u a n de P a r i s , a r g u m e n t a b a n asi:
videtur r a t i o n a l e esse, c u m sit u n a ecclesia et unus populus
diristianus et u n u m c o r p u s m y s t i c u m , q u o d sit u n u m c a p u t a q u o s p i r i t u a l i ter et t e m p o r a l i t e r m e m b r a d e p e n d e a n t . E t ideo d i c u n t q u o d o m n i s
p o t e s t a s in ecclesia, sive spiritualis sive s a e c u l a r i s , d e p e n d e n t ab uno
8 2
8 1
MACCARRONE,
Vicarius
Christi...
p. 1 3 9 , y tPotestas
directas...
(cit. en nota 3)
p. 3 9 , cita el texto: Nisi forte potestati spirituali e t i a m saecularis potestas c o n i u n g a tur, sicut in papa, qui utriusque potestatis a p i c e m tenet, scilicet spiritualis et s a e c u l a ris, h o c illo d i s p o n e n t e qui est sacerdos et rex in a e t e r n u m s e c u n d u m o r d i n e m Melchisedech, rex r e g u m et d o m i n u s d o m i n a n t i u m (In II Sentent.,
D . X L I V , q. 2 , a.
expositio textus, ad 4: ed. V i v e s , v. III, p . 5 9 4 ) ; pero aqui el nisi i n t r o d u c e una e x c e p ci6n a las v e c e s en que h a y q u e distinguir, en el m o m e n t o de o b e d e c e r a un precepto
de la autoridad espiritual o de la secular, cual es la m a y o r , nisi forte
= a no ser q u e se
cliris-
jComo
Christi...
p. 1 4 0 n.
al decir
que
que
castraj.
D . X X X V I I , q. 2 , a. 2
directa>...
peccati,
c o m o e n u n c i a la II I l a e , q. 6 0 , a. 6 ad 3 ( e d .
V i v e s , v. III, p . 5 0 2 ) : non est u s u r p a t u m i u d i c i u m , si spiritualis praelatus se i n t r o mittat de t e m p o r a l i b u s q u a n t u m ad ea in q u i b u s subditur ei saecularis potestas, vel
quae ei a saeculari potestate r e l i n q u u n t u r .
"
Sacerdocio
16
VII a Donifacio
directa>
VIII, en R e g n u m D e i 11 (1955) 1 4 4 - 4 5 .
85
8 3
De potestate
s i
regia et papali,
ed. Leclercq, p. 2 0 4 .
populi
p. 229).
8 5
doctrina,
evangelicam obedirent,
monarchiae:
es:
legcm
reprobatione
Kappeli, p. 129).
principum
debent.
i '
17
116
ANTONIO OLIVER, C . R.
El Libre de Demostracions
habfa e x p u e s t o con m a s d e t a l l e esa
d o c t r i n a : Veritat es q u e a n t i g a m e n t 1 e n p e r i de R o m a h a s e n y o r e j a t
t o t lo m o n . O n , c o m la Esgleya r o m a n a en lo c o m e n s a m e n t fos en
p o q u e s p e r s o n e s e a q u e l l e s fossen p o b r e s e tals q u e per forsa d a r m e s
n o c o n q u i s t a s s e n t e r r e s , ans p e r p r e i c a c i o e p e r m a r t i r e m u l t i p l i c a s s e n
lo p o b l e dels c r e s t i a n s , e c o m / enperi de Roma, e m o l t s d altres
p r i n c i p a t s , sia donat a ells, p e r asso es d e m o s t r a t q u e la c r e e n s a dels
crestians es a g r a d a b l e a n o s t r e S e n y o r D e u s ; cor d e n e c e s s i t a t se cove
q u e m i r a c l e s e o b r a d i v i n a ajen donat L enperi a l Esgleya romana>
8 1
8 8
Libre de Blanquerna,
Libre de Demostracions,
V e a s e el estudio de LADNER,
The concepts
18
of <Ecclesia>
en Inocencio
III,
and
<Christianitas>...
en Estudios
Lulia-
117
PAPA
90
9 1
9 2
8 9
puede
Arbre de Sciencia,
und Kaisertum...
p. 287.
llorca 1 9 2 3 , 5.
9 1
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 6 , 1 6 3 n." 8 0 1 .
n
I, 1 4 ( e d . V i v e s , v . X X V I I , p . 3 5 5 ) .
9 3
Caesar
19
118
ANTONIO OLIVER,
C.
B.
94
t e o r i a s y, a m e n de q u e ya en a q u e l l a e p o c a habfa serias d u d a s s o b r e
su a u t e n t i c i d a d ,
valio m u y p o c o c o m o a r g u m c n t o a favor de la h i e r o c r a c i a pontificia, p u e s los s o s t e n e d o r e s de esta se d i e r o n cata m u y
p r o n t o de la p e l i g r o s i d a d del m a n e j o de la Consiitutio,
la c u a l , si n O
era falsa, lo q u c p r o b a b a era q u e , si el p a p a era s e h o r de R o m a , lo
d e b i a a la g e n e r o s i d a d de C o n s t a n t i n o . Por ello el a u t o r de la Aeger
cui lenia h a b i a s e n t i d o la n e c e s i d a d d e d e m o s t r a r q u e la Donatio n o
era en realidad sino u n a Restitutio
hecha p o r el p r i m e r e m p e r a d o r
eristiano al p a p a de lo q u e a n t e s , h a s t a e n t o n c e s , h a b i a i n j u s t a m e n t e
d e t e n i d o , p e r t e n e c i e n t e de iure al vicario de C r i s t o .
95
96
J u s t a m e n t e , el m i s m o Llull n o d e d u c e de ella sino u n a sola c o n s e c u e n c i a al seiialarle u n a tinica finalidad: per co q u e ab brac, seglar
fos lo p a p a forts a c o n t r a s t a r als e n c m i c s de la f e .
97
9 8
Ni p a p a - e m p e r a d o r , ni senyor de tot lo m o n ,
ni senyor de
R o m a , ni la Donalio llevan en los escritos de Llull a la h i e r o c r a c i a .
Es m a s , el t e x t o de Mat. 16 19, q u e c o n s t i t u i a u n facil a r g u m e n t o
en p r o de la potestas directa," n o es usado p o r Llull sino en su signi-
9 4
Stato
KEMPF, Papstlum
nella dottrina
delTimpero
und Kaisertum...
di papa
e donazione
Innocenzo
III,
di Costantino
nel pensiero
e nella politica
di Innocenzo
III,
9 5
KBMPF, Papsltum
9 8
Lo GRASSO, Ecclesia
9 7
9 8
und Kaisertum...
et Status...
Schenkung
in der
en
ellos
abendlandi-
Berlin 1 9 2 6 , 7 4 - 8 2 .
p. 8 1 , 1 9 6 , 2 1 8 .
n. 4 5 0 y 4 5 1 .
Cf. nota 9 0 .
La expresion de la Doctrina
Pueril
Traslazione
originals
TEV, Lapazy
concordats
el arbitraje
en Ramon
Lull,
sociolbgiques
lulianes.
Frag-
no defendia a b i e r t a m e n t e la teoria del poder directo del Papa sobre los Principes y
Estados, al m e n o s la acariciaba en gran m a n e r a .
9 9
en sentido hierocratico:
Quod in pluralitate
u n a m , rpiam in temporalibus
c o m p e t e n t e r i n n u i t u r , ut per
super
etStatus...
n. 4 5 0 .
Matth.
Ergo
ipse
habet
EL
119
PAPA
ficado e s p i r i t u a l , e n el s e n t i d o p e n i t e n c i a l de la p o t e s t a s c l a v i u m :
Nos v e e m , S e n y e r , q u e vos avets h o n r a t lo n o s t r e Sant P a r e A p o s t o l i
sobre tots los h o m e n s d a q u e s t m o n ; car a q u e l l te lo vostre l o c e n
t e r r a , e a a q u e l l avets d o n a t poder de solvre e de ligar en lo cel e en la
terra: e a aquells m a n a m e n t s q u e ell fa, volets q u e sien ubligats tots
los h o m e n s d a q u e s t m o n .
El p o d e r sobre t o d o s los h o m b r e s se
r e d u c e a q u i c l a r a m e n t e a la potestas c l a v i u m y n o d e b e e x t e n d e r s e
fuera de ella, p u e s p o c o antes se ha afirmado q u e es c o m i i n a t o d o s
los clerigos: Avets h o n r a t s los clergues en est m o n sobre tots los
homens',
Asi, a la luz de la p o t c s t a d de j u r i s d i c c i o n , se c o m p r e n d e
la e x p r e s i o n de < Emperador
de nostra Sancta mare Esgleya>,
que
e q u i v a l e a la p l e n i t u d del p o d e r , segiin vimos ya: En a q u e l l t e m p s ,
fill, q u e n o s t r o S e n y o r J h e s u Ghrist era en a q u e s t m o n e a n a v a ab los
a p o s t o l s , a d o n c s d o n a les claus de penitencia a Sent P e r e , e m p e r a d o r
d e n o s t r a S a n c t a m a r e Esgleya, e dix q u e tot so que Sent Pere per la
vertut de Deu ligas e solves en la terra, seria ligat e solt en los
cels>.
P o c o mas a d e l a n t e dice la Doctrina Pueril: Per lo p o d e r q u e D e u s
donit a S e n t P e r e , h a , fill, lo sant P a r e qui te loch de S e n t P e r e , e h a n
los p r e v e r e s ( r e c u e r d e s e el t e x t o del Libre de Contemplacio
citado
p o c o a n t e s ) , q u i t e n e n loch del A p o s t o l i , poder de donar penitencia;
e
p e r acb v a n les g e n t s a confessio als p r e v e r e s , a p e n d r e d ells p e n i tencia.
Ipse (el p a p a ) in terris est Claviger s u p e r n a e C u r i a e ; q u e m
i n c l u d i t , est i n c l u s u s ; et q u e m e x c l u d i t , est e x c l u s u s . ' T o d o s esos
p o d e r e s n o t i e n e n mas fin p a r a Llull q u e el e s p i r i t u a l , q u e d e s e m b o c a
s i e m p r e , c o m o v e r e m o s l u e g o , en el d e b e r m i s i o n a l : Un Christ q u i
eleg u n p a s t o r a les sues ovelles p e r 5 0 q u e Is d o n a s a m e n j a r v e r i t a t
d e fe, a b la q u a l v e r i t a t v i u e n ; e en la p e r s o n a de S e n t Pere son c o 1 0 0
101
10i
1 0 3
10
DE MEYRONNES, Tractatus
p.
deprincipatu
politico
Christi..,
176).
ubi D o m i n u s p r o m i t t e n s Petro p r i n c i p a -
de Contetnplacio
en Deu,
Christi...
de principatu
regni
p. 1 7 7 n. 8 7 ) .
I V , Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 , 2 .
1 0 1
1 0 2
Doctrina
pueril,
1 0 3
Doctrina
pueril,
1 0 4
tQuicumque
vult>,
X X X V , ed. M o g u n t i n , I V , 2 8 .
21
120
AlNTONIO OUVER, C. R.
106
1 0 7
108
109
1 1 0
1 1 1
1 0 5
Arbre de Sciencia,
II: Del
arbre
apostolical,
Doctrina
1 0 7
Libre de Conternplacio
pueril,
rornano...
XII,
p. 5 3 5 - 3 8 .
Lull,
IV, Mallorca 1 9 1 0 , 5 0 .
1 0 8
Doctrina
1 0 9
Arbre de Sciencia,
pueril,
llorca 1 9 1 7 , 3 0 8 .
(XII'
1 1 0
1 1 1
M.
siecle),
pieta popolare
22;
D.
CUENU,
Moines,
clercs,
laics
au
carrcfour
de
la
vie
evangelique
Roma
121
4-11 sette mbre 1955: Relazioni III) Firenze 1955, 309-10; mi trabajo <Ecclesia> y
<Christianitas > en Inocencio III, en Estudios Lulianos} (1957) 244.
IU
cln eadem civitate, sub eodem rege, duo populi sunt, et sec undum duo s populos duae vitae, et sec undum duas vitas du o principatus, sec undum duos principatu s
dupl ex iurisdictionis ordo procedit. Civitas, Ecclt!a; civilali rex , Christus; duo populi, duo.in Ecclesia ordines, clerieorum et laieorum; duae vitae, spiritualis et earnalis;
duo prineipatus, saeerdotium etregnum; dupl ex iurisd ietio, divinum ius et humanum .,
E. DE TOUR N AI, Summa Decretorum, In trod uet. (SC UULTE, Die Summa des Stephanu3
Tornacensis lber das Decretum Gr1.tiani, Giessen 1891, p . 1).
1\8
Es el fin que se ala al brazo sec ular Inoeeneio III en sus cartas a los reyes :
Reg. VII 79, 212; XI 28 (ML 215 361-62, 528 A; 1359 A), etc.
IU
Libre de COlltemplar.i en Deu, Dist. XI c. 38: Obres de Ramon Lull,
llorca 19J6, 188-39.
115
n,
Ma-
1 Petr. 2 14.
116
J.rbre de Sciencia, 11: Del arbre apostolical, VII: Obres de Ramon Lull, XII,
Mallorca 1923, 105.
117
118
23
122
ANTONIO OLIVER, C. R.
ns
20
e a t e n i r son r e g n e en pau>.
Al p r f n c i p e se le d e b e el p o d e r ; ' p e r o
el fin de este y su fruto es la paz: Per 9 0 q u e 1 e m p e r a d o r (en el caso
n o i n t e r e s a urgir la d i s t i n c i o n e m p e r a d o r - r e y ) p u s c a t e n i r pau en lo
m o n e destrovir los infizels rebels al m a n a m e n t del s a n t P a r e A p o s t o l i ,
p e r co q u e culla 1 fruyt sots la sua a d m i n i s t r a c i o .
Lo fruyt del
A r b r e e m p e r i a l es pau de gents, p e r co q u e en p a u p u s q u e n estar, e
D e u s m e m b r a r e n t e n d r e e a m a r , h o n r a r e s e r v i r . . . Per q u e en axi c o m
les p l a n t e s r e q u i r e n segons l u r n e c e s s i t a t la calor del sol e 1 ros de la
n i t , en a x i p o b l e r e q u e r al p r i n c e p justicia e pau; p e r q u e fan m a l los
p r i n c e p s , car soffiren g u e r r e s en lurs t e r r e s , n i car guerrejen los u n s
ab los altres c o n t r a justicia e pau... e p e r aco es digne d e h a v e r g r a n
p e n a c o m n o te en justicia epau
son r e g n e .
121
122
1 2 3
1 2 5
1 2 6
1 1 9
Arbre de Sciencia,
llorca 1 9 1 7 , 3 0 1 .
1 2 0
Sciencia,
1917,
I:
Del
arbre
imperial,
IV
5:
Obres
de
Ramon
Lull,
XI,
Mallorca
317.
1 2 1
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 3 , 1 0 5 .
1 , 2
per justicia
XIV,
de Ramon,
2 7 5 : Obres de R a m o n Lull,
Mallorca 1 9 2 7 , 3 0 0 .
1 2 3
Arbre de Sciencia,
llorca 1 9 1 7 , 3 2 9 - 3 0 .
1 2 4
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 6 , 3 9 n. 8 8 .
1 2 5
vel resisterepossit...
si
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 6 , 2 1 n. 1 5 3 .
.24
.'.
123
121
als enemics de
lafe*.
1 2 8
130
T o d o el c a p . 81 del B l a n q u e r n a esta c o n s a g r a d o a la o b t e n c i o n y
m a n t e n i m i e n t o de la paz i n t e r i o r , c o m o la vida e n t e r a d e L l u l l , p r o p u g n a d o r a c e r r i m o de la p a z .
1 3 1
1 2 7
Arbre de Sciencia,
llorca 1 9 2 3 , 5.
1 2 8
gades
a la santa fe catblica
sobju-
m o n Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 3 4 2 .
1 2 9
Car gents qui sien en guerra e en treball los uns contra los altres, n o son en
Mallorca 1 9 1 7 , 3 2 9 - 3 0 .
1 3 0
un
aniis sobre los sarrains qui son a levant e 1 altre sobre Ios sarrains qui son a p o n e n t ;
de Blanquerna,
c.
1943,
internacional
Llully
en Ramon
el Lulismo,
Lull,
Madrid
en Estudios
Lulianos 1 (1957) 2 1 - 2 2 .
1 3 2
I: Del
25
124
ANTONIO OLIVER, C. R.
13i
1 8 6
136
138
1 3 9
p.
1 3 3
De civitate
1 8 4
De ecclesiastica
Dei, I I , 21 4 (ML 41 6 8 - 6 9 ) .
potestate,
1 , 5
De regimine
christiano,
1 8 8
De potestate
regia et papali
1 , 7
V e a s e rrii tEcclesia>
Christi...
Innocenz
streit,
III.
als Grundlage
Christi...
p. 1 5 8 ) .
( e d . LECLERCQ, p. 2 2 9 ) .
y tChristianitas>
en Inocencio
III,
seiner Stellung
en Estudios L u l i a n o s
AnschauUngen
zum deutsdien
Papst
Thron-
Neisse 1914.
1 8 8
theories politiques
la
26
Vicarius
157).
au Moyen
Cf. n o t a 2 3 .
Age, Paris 1 9 3 4 .
politique.
Essai
sur
la formation
des
125
son m c s a m a d e s q u e piibliques .
E e n quest cas h o m c o n e i x q u e . . .
se c o n v e n r i a q u e fos u n e m p e r a d o r t a n t s o l a m e n t .
Un t e x t o d e B l a n q u e r n a r e s u m e t o d a s esas c o n s i d e r a c i o n e s : Estava lo p a p a B l a n q u e r n a en p e n s a m e n t c o m p o g u e s t r a c t a r pau e conconcordia
enfre les c o m u n i t a t s , q u i son e n gran discordia per co car
no han concordancia en esser obedients a un princep tan solament
qui
tengues pau e justicia*,
Segiin L l u l l , la unificacion d e i d i o m a s ea el
paso n e c e s a r i o p a r a llegar a la u n i d a d de r e g i m e n : E q u e p e r c a d a
p r o v i n c i a sia u n a c i u t a t e n la q u a l sia p a r l a t lati p e r u n s e p e r a l t r e s ;
car latf es lo p u s g e n e r a l l e n g u a t g e , e e n lati h a m o l t e s p a r a u l e s
d altres l e n g u a t g e s , e e n lati s o n nostres l i b r e s ; . . . e e n axi p e r l o n g a
c o n t i n u a c i o p o r e t s a p o r t a r a fi c o m e n t o t lo m o n n o sia m a s un lenguatge, una creenga, unafe, consequent un papa apres
altre>.
1 1 1
142
Ui
1 1 5
116
1 4 0
Arbre de Sciencia,
llorca 1 9 1 7 , 3 0 8 - 0 9 .
1 4 1
N o t a anterior, poco a n t e s , p. 3 0 8 .
1 4 a
Libre de Blanqnerna,
1 4 3
Llbre de Dlanquerna,
1 4 4
Llully
el Lulismo,
e n Estudios L u l i a n o s
(1957) 24.
1 4 5
des Alterthums
Genossenscliaftsrecht,
III: Staats-
in
und KorDeutsMand,
Rerlin 1 8 8 1 , 5 1 7 .
1 4 8
K E M P F , Papsttum
und Kaisertum...
p. 3 1 4 - 2 5 .
27
126
ANTONIO OLIVER, C. R.
El t e x t o de Arbre de Sciencia
l a m e n t a q u e sean m u c h o s los
prfncipes i g u a l e s , i n d e p e n d i e n t e s y q u e n o exista u n p o d c r s u p r e m o
(universal poder) q u e unifique fuerzas e i n t e r v e n g a en favor de la paz.
Es preciso q u e h a y a u n e m p e r a d o r . Q u e este sea el p a p a n o p a r e c e
i n d i c a r l o la f o r m u l a se c o n v e n r i a q u e fos u n e m p e r a d o r t a n solam e n t , en axf o r d e n a t e desiis a m o l t s reys e b a r o n s , com es un papa a
molts prelats,a u n q u e t a m p o c o lo e x c l u y e , p a r e c e m a n t e n e r la
d i s t i n c i o n de las dos esferas.
118
1 6 0
161
1 4 7
Cf. n o t a 1 4 0 .
1 4 8
Cf. n o t a l 4 1 .
1 4 0
Libre de Blanquerna,
1 5 0
Libre de Blanquerna,
te l apostoli
tracta
sen totes les potestats, e q u e segons forma de capitol, que s tractas a m i s t a t e correcci6
dels uns als altres, e p u n i m e n t de m o n e d a fos en aquells qui n o v o l r i e n estar a dita
dels difinidors del capftol.
1 5 1
Decr. Novit:
1 5 a
L'idee
de chretiente
KEMPF, Papsttum
en Inocencio
28
T e x t o en Lo GnASSO, Ecclesia
dans
la pensee
und Kaisertum...
et Status...
n. 3 9 8 .
y su t r a n s c e n d e n c i a en la e p o c a vease: J . R U P P ,
pontificale
des origines
d Innocent
p. 2 8 0 - 3 1 3 ; m i trabajo tEcclesia*
tChristianitas*
EL
P.ODEU T E M P O R A L
DEL
127
PAPA
D e l p a p e l del p a p a c o m o r e c t o r de la Christianitas h a b l a u n t e x t o
curioso del Libre de Contemplacio:
En axi, S e n y e r , c o m 1 a y g u a m o u
lo r o d e r e lo r o d e r m o u la mola e la m o l a m o l la f a r i n a . . . Axi c o m lo
r o d e r n o s p o r i a m o u r e sens lo m o v i m e n t de 1 aigua, ni la m o l a sens
lo m o v i m e n t del r o d e r , ni la farina sens lo m o v i m e n t d e la m o l a . . .
los i n d i v i d u u s d e la C ( = C h r i s t i a n i t a s : tots los cristians) n o s p o d e n
m o u r e a c o n v e r t i r la E (mon) sens lo m o v i m e n t e n t e l l e c t u a l e sensual
de la m a j o r G (franc p o d e r saber i voler dels cristians) qui es en la E
( m o n ) l o c t i n e n t d e la A (Jhesu C h r i s t ) .
153
Mas e x p r e s a m e n t e y de
III se l l a m a al p a p a cabeza
pro conversione infidelium
pater, qui per Dei gratiam
u n a forma q u e r e c u e r d a las de I n o c e n c i o
de la C h r i s t i a n i t a s en la Petitio
Raymundi
(a Bonifacio VIII): ...vos, s a n c t i s s i m e
primatum
tenetis in populo christiano* . *
1B
I B G
1 5 7
1 5 8
A la luz de esta vision del p a p a c o m o cabeza y jefe de la C h r i s t i a nitas con t o d a s las a t r i b u c i o n e s , polfticas i n c l u s o , q u e de ello se d e r i v a n , d e b e n y p u e d e n e n t e n d e r s e las e x p r e s i o n e s de Llull r e s p e c t o al
1 5 0
Libre de Contemplacio
Mallorca 1 9 1 4 , 3 7 2 .
1 5 4
tratados
orientalistas
romano
en los
en Estudios Lulianos 1 ( 1 9 5 7 )
2 5 3 n. 4 5 .
1 5 5
Liber de Fine,
1 5 0
Ibid.,
p. 8 4 .
1 5 7
lbid , p. 8 3 - 8 4 .
1 5 8
den Anfdngen
bis zum
Kreuzzugspropaganda
Ausgang
Innocenz
und derpdpstlichen
der Pdpste
IV
zurBefreiung
Ein Beitrag
Epistolographie
zur
dcs heiligen
Geschichte
Landes
der
von
kurialen
( = Historische Studien 3 0 1 )
4 3 y 39.
22
128
ANTONIO OLIVER, C. R.
p a p a y q u e p a r e c e n , a p r i m e r a vista h i e r o c r a t i c a s . H e m o s visto y a
q u e cl m u n d o estarfa o r d e n a d o si estuviera s o m e t i d o a u n solo e m p e r a d o r , p o r eso signilicada es e n 1 a p o s t o l i gran c o l p a si n o usa de
son p o d e r en o r d e n a r lo m o n , s i g u e n t sa v o l e n t a t tot lo p o d e r q u e
D e u s h a d o n a t a 1 apostoli en o r d e n a r lo m o n .
Este es lo gran
p o d e r q u i ' n vos e s t a ,
c u y o s limites c o i n c i d e n con los del m u n d o :
per lo m o n / en lonch a m p l e e p r e g o n , / vostre p o d e r hi es e n t o r n .
D e ahf q u e el p a p a , c u y o p o d e r en el c a m p o e s p i r i t u a l es m u c h o
m a y o r q u e el de c u a l q u i e r p r i n c i p e en el t e m p o r a l ,
es, al m i s m o
t i e m p o q u e la gloria d e la n a t u r a l e z a h u m a n a ,
el g r a n r e s p o n s a b l e
d e q u e la n a t u r a l e z a h u m a n a logre el fin p a r a el q u e fue c r e a d a ,
y
p e s a s o b r e el el d e b e r d e e x t e n d e r la fe c a t o l i c a
y de conquistar
Tierra santa.
D e n t r o del c a m p o y de la r e a l i d a d del p a p a Volkerfiihrer, s e n o r
de los p r i n c i p e s , e n el i n t e r i o r de la C h r i s t i a n i t a s d e b e n e n t e n d e r s e
las afirmaciones q u e s u p o n e n las p r e g u n t a s y r e s p u e s t a s del Arbre
questional:
Es d e m a n a t : p e r q u e a 1'Esgleya es d o n a t l ' e m p e r i ? .
Es d e m a n a t : p e r q u e a p a p a es m e s d o n a t d ' o n o r q u e a altre
home?.
Apostoli, p e r q u e d e u esser s e n y o r d e p r f n c e p ? .
1 5 9
1 6 0
1 6 1
1 6 2
1 0 3
1 6 1
165
1 6 6
1 6 7
1 6 8
169
1 5 9
Libre de Blanquerna,
1 6 0
Del Consili,
q u e la e x p r e s i o n , poco mas arriba, qui estats s e n y o r de tanta g e n t , se refiere al e s p e c t a c u l o del gentio que acudia al Concilio e c u i n e n i c o de V i e n n e .
1 0 1
Ibid.,
1 0 2
Medicina
1 6 3
Libre de Conternplacid
p. 2 5 9 .
de peccat,
I V , Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 .
1 6 4
Libre de Blanquerna,
1 6 5
Arbre de Sciencia,
I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -
llorca 1 9 2 3 , 4-7, 1 0 5 .
l o a
Libre de Blanquerna,
297, 3 0 2 .
Ese sentido de la autoridad al servicio de los siibditos, y no al reves, es propio d e
la Edad Media: cf GIEHKE, Das deutsche
Genossenscliaftsreclit,
III...
p. 563.
c. 7 9 :
Arbre de Sciencia,
Mallorca 1 9 2 6 , 21 n. 1 5 3 .
1 6 8
1 6 9
30
Ibid.,
n. 1 5 4 .
Ibid.,
II 9: I b i d . , 3 9 n. 8 2 .
129
170
P r i n c e p , p e r q u e besa lo p e u al a p o s t o l i ? .
La r e s p u e s t a a c a d a
u n a de estas c u e s t i o n e s es s i e m p r e e s p i r i t u a l . La u l t i m a c u e s t i o n d e b e
acercarse a esta p r o p o s i c i o n de Doclrina Pueril: tant es alt e e x c e l l e n t en v e r t u t offici de c l e r g u e , q u e v c d a t fo q u e p r i n c e p t e r r e n a l n o
li fos de sus p e r s e n y o r i a ; . . . e sots mes fo p r i n c e p t e r r e n a l a p r e l a t ;
el t e x t o b a b l a s e n c i l l a m e n t e de dignidad, de excelencia, en la g e n u i n a
t r a d i c i o n del d u a l i s m o g e l a s i a n o . P o r otros c a m i n o s se Uega t a n i b i e n
a d e m o s t r a r q u e en Llull el p a p a es s u p r c m o en el m u n d o ; p e r o c o m o
r e s p o n s a b l e de todo a n t e D i o s . No c o m o r e y t e m p o r a l .
1 7 1
1 7 3
lli
1 7 5
1 , 0
Ibid.,
Papae:
Quod solius p a p a e
et Stalus...
n. 2 7 6 ) .
1 7 1
1 7 2
De Considerat.
1 7 3
I V 3 (ML 1 8 2 7 7 6 ) .
e Bernardo
di Clairvaux,
negli Atti
dei Concili
e dei RR.
Pontefici
en Salesianum 1 3 ( 1 9 5 1 ) 4 1 4 - 4 5 .
est
de L c . 2 2 3 8 .
RNI
2 , 3 2 , 1 4 1 , 1 7 9 (ed.
KEMPF, p. 7 , 9 8 - 9 9 , 3 3 3 , 3 8 6 ) .
31
130
ANTONIO OLIVER, C. B.
176
q u e Burdach i n t e r p r e t a en s e n t i d o h i e r o c r a t i c o :
p a r a Llull la l u n a
figura j u s t a m e n t e al p a p a q u e r e c i b e su luz y fuerza de Dios (el sol) y
la d i s t r i b u y e a la t i e r r a .
1 7 7
178
H a y u n paso e n su v i d a q u e m e p a r e c e s i n t o m a t i c o : D e s p u e s d e
sus c o n t i n u a s s u p l i c a s y esfuerzos los m a s d e s i n t e r e s a d o s , en p r o d e
las m i s i o n e s , c a b e a u t o r i d a d e s civiles y eclesiasticas, d e s e n g a h a d o
hace u n p r o p o s i t o d e s e s p e r a d o : h u i r de B o m a y n o v o l v e r n u n c a
mas.
H u i r a de las d i s p u t a s y de los intereses egofstas y sera defin i t i v a m e n t e el p r o c u r a t o r i n f i d e l i u m ,
1 7 9
180
1 7 6
1 7 7
Vom Mittelulter
Axbre de Sciencia,
zur Reformation,
II 1 Berlin 1 9 1 3 , 2 7 3 - 8 5 .
Mallorca 1 9 2 3 , 6 - 7 , 8 - 9 .
T a m b i e n en el vas linteum
mation,
mundi,
Vom Mittelalter
zur
Refor-
Arbre de Sciencia,
VII:
Pueril,
Lulianes...
Doc-
p. 2 3 - 2 4 .
78
S . GALMES, Introduccion
biogrdfica
a Obras Literarias
de R. Ll.
(ed. BATLLORI-
32
fidelis
et infidelis,
E d . M o g u n t i n . IV, f. 1 .
131
1 8 2
1 8 3
ANTONIO OLIVER, C.
R.
1 8 1
Libre de Contemplacid
en Deu, Dist. X X I I I , cap. 1 1 1 : Obres rle R a m o n Lull,
I V , Mallorca 1 9 1 0 , 5 1 ; vcanse textos en Obrador, Doctrines Sociolbgiques
Lulianes...
p. 3 5 , 3 7 - 3 8 .
Asi en relacion a los Espirituales (notese al respecto que los textos e s t u d i a d o s
de Llull si hacia alguna parte se inclinan es contra ellos); asi con la dura p o l e m i c a
entre Bjtiifacio V I I I y Felipe el H e n n o i o ; lo mis.no para el caso concreto de la r e n u n "
cia de Celestino V c o n la que h t querido relacionarse la del papa B l a n q u e r n a , c. 9 6
Obres de R a m o n Lull, I X , Mallorca 1914, 3 5 9 - 7 2 : Cf. GARCIAS PALOU, EL Beato
Ramon
LLidl y la cti3sti6n de la renunciabilidai
ds La Sede Romana,
en Analecta Sacra T a r r a conensia 17 (1944); R. B luiniun, Zur Dai.ierung von Rimon LlulLs iLibre de
Blanquerna>, en E u u d i o s Lulianos 1 (1957) 2 5 9 - 6 0 .
Vidx coetatiia,
ed. F. B. M J L L , 10-13. GARCIAS PALOU, EL primido
romano...
p. 5 2 3 ; I D . , La infalibilidjdpontificia...
p. 2 5 0 ; CAIIRERAS ARTAU, ittica de Rimon
LLuLl
1 8 2
1 8 3
y el Lulismo,
en Estudios Lulianos 1 (1957) 3-4.
Es interesaute ver co n o loi te n a i q u e m i l se prestarian a tocar el poder del papa
o del principe se p l i e g i n a m c n u d o hacia el iin misional: El cap. 95 del
BLanqucrna:
Obres de R a m o n L i l l , I X , Mallorea 1914, 3 6 5 - 6 3 ; Arbre de Sciencia,
apostolical,
I : Obres de R a m o n Lull, X I I , Mallorca 1 9 2 3 , 6; Del Consili,
R a m u n Lull, X X , Mallorca 1 9 3 8 , 2 6 4 - 6 6 .
I I : Dd
arbre
I V : Obres de
33