You are on page 1of 33

EL PODER TEMPORAL DEL PAPA SEGUN

RAMON

LLULL

POSTURA

DE

ESTE

RELATIVA

LAS

CONTROVERSIAS D E SU TIEMPO

La d o c t r i n a de la potestas directa no se despliega en n n a lfnea q u e


c r e c e d e s d e G r e g o r i o VII h a s t a Bonifacio VIII. La r e p r e s e n t a c i o n
grafica ha de tirarse mas b i e n en forma de p a r a b o l a : e m p e z a d a c o n
Gregorio VII, c r e c e y logra su p u n t o mas alto con I n o c e n c i o III, baja
l u e g o , p r i m c r o p o c o a p o c o Honorio III p i e n s a c o m o I n o c e n c i o ,
Gregorio IX a veces se m u e s t r a de ideas h i e r o c r a t i c a s , r a p i d a m c n t e
d e s p u e s , h a s t a q u e t e r m i n a en Bonifacio VIII. Con otras p a l a b r a s : la
d o c t r i n a d e la potestas directa n o es el p u n t o alto y m e n o s a u n el a l m a
de la d o c t r i n a polftica de la Iglesia, sino su p u n t o bajo, su d e c a d e n c i a .
1

La c o n t r o v e r s i a s o b r e la e x t e n s i o n del p o d e r p a p a l m a n t e n i d a en
los siglos XII y XIII p o r d e c r e t i s t a s , d e c r e t a l i s t a s y t e o l o g o s , en la
q u e jugo p a p e l tan i m p o r t a n t e la figura de las dos e s p a d a s y el t e m a
del p a p a Vicarius C h r i s t i , p e r o q u e se c e n t r a b a t o d a sobre la diversa
c o n c e p c i o n de Ecclesia universalis y sobre el p o d e r c e n t r a l i z a d o r d e
la idea de C h r i s t i a n i t a s , y q u e llevo desde el d u a l i s m o de las D e c r e 2

Cf. F . KEMPF, Weltherrschaft

des mittelalterlichen

Papsltums?,

en S t i m m e n der

Zeit 81 (1956) 2 2 .
2

A. M. STICKLER, Sacerdozio

XIII nei Decretisti

e Decretalistifi.no

e Regno nelle nuove ricerdie


alle Decretali

di Gregorio

attorno

ai secoli

XII

IX ( = Sacerdozio e R e g n o

da Gregorio VII a Bonifacio VIII: Miscellanea Historiae Pontificiae XVIII n. 50) R o m a


1954,

1-26.
8

M. MACCARRONE,

tPotestas

directa

e tPotestas

indirecta>

nei teologi

XIII secolo ( = Sacerdozio e R e g n o da Gregorio VII a Bonifacio VIII: Miscell.

del XII e
Ilistor.

Pontif. XVIII n. 51) R o m a 1 9 5 4 , 2 7 - 4 7 .


4

V e a s e el estudio de Stickler, cit. en n o t a 2.

M. MACCARRONE,

Vicarius

Christi.

Storia

del tilolo

papale

( = L a t e r a n u m 18)

Roma 1952, 109-54.


6

V e a s e mi trabajo tEcclesia*

Lulianos 1 (1957) 2 1 7 - 4 4 .

< Christianitas*

en Inocencio

III,

en

Estudios

100

ANTONIO OLIVER, C.

R.

tales Venerabilem,'
Per Venerabilein
y Novil? h a s t a las f o r m u l a c i o n e s
n e t a m e n t e h i e r o c r a t i c a s de la Aeger cui lenia,
n o dio n u n c a e n u n
c o n s e n s o pacffico y u n i v e r s a l , ni m a y o r i t a r i o s i q u i e r a , en la tesis de
la potestas directa del p a p a in
temporalibus.
E n 1302, J u a n de Paris 0 . P . h a b l a de la d o c t r i n a s o s t e n e d o r a de
la potestas directa c o m o de u n a Opinio quorumdani modernorum,
qui...
asserant dominum papam, in quantum est loco Christi in terris, habere
dominium in temporalibus
bonis principum
et baronum et
cognitionem
et iurisdictionem...
Propter
aliquos magnos,
qui propter
unitatem
ecclesiasticae
hierarcliiae nituntur ostendere papam habere
utrumque
gladium.
Al afirmar, c o n a l g u n a c x a g e r a c i o n p o l e m i c a , q u e ni el n u m e r o
de defensores ni la antigiiedad a v a l a n la d o c t r i n a q u e el i m p u g n a ,
i n d i c a el d o m i n i c o los a r g u m e n t o s con q u e a q u e l l a era s o s t e n i d a . A
p a r t i r de la s e g u n d a m i t a d del siglo XIII, y s o b r e t o d o desde los
g r a n d e s escolasticos, la defensa y adliesion a la tesis h i e r o c r a t i c a se
h a c i a , c u a n d o se hacfa, p o r el a r g u m e n t o t e o l o g i c o del p a p a vicarius
Christi y p o r el del p r i n c i p i o filosofico de la u n i d a d . San B u e n a v e n t u r a h a b i a escrito c o n j u g a n d o los dos m o t i v o s : Licet diversi h o m i n e s
p l u r i b u s l i g a m i n i b u s ad s u b i e c t i o n e m o b e d i e n t i a e diversis sint a s t r i c ti, s e c u n d u m d i v e r s i t a t e m g r a d u u m , olficiorum et p o t e s t a t u m , t a m e n
h a e c varietas ad unum reduci debet s u m m u m et p r i m u m a n t i s t i t e m ,
in quo principaliter residet universalis o m n i u m principatus... Et n o n
soluin ad i p s u m C h r i s t u m , sed e t i a m i u r e d i v i n o ad eius vicarium, et
h o c q u i d e m c o n g r u e n t i s s i m e , c u m istud r e q u i r a t o r d o u n i v e r s a l i s
i u s t i t i a e , unitas E c c l e s i a e et stabilitas in u t r o q u e . Ubi est reductio
adsurnmum
in g e n e r e h o m i n u m , eiusmodi est Christi v i c a r i u s , p o n t i fex s u m m u s .
10

11

1 2

1 3

INNOC. III, Regestum

INNOC. III,

INNOC. III, Reg.

Reg.

super negotio

V 128

(ML

214

Romani

iinperii

(RNI) 62 ( e d . KEMPF 1 6 7 - 7 5 ) .

1130-34).

VII 4 2 (ML 2 1 5 3 2 5 - 2 9 ) . V e a s e sobre las tres decretales de

I n o c e n c i o III el reciente estudio de F. KEMPF, Papsttum

und Kaisertum

bei Innocenz

III

( - M i s c e l l . Hist. Pontif. X I X n. 58) R o m a 1 9 5 4 , 4 9 - 5 5 y 2 7 0 - 7 5 , 2 5 6 - 6 2 , 2 6 3 - 7 0 respectivamente.


1 0

J . B. Lo GRASSO, Ecclesia

1 1

De polestate

du Xlllsiecle,

regia et papali,

et Slatus,

Roma 1952, nn. 446-55.

ed. por J . LECLERCQ, Jean de Paris

Paris 1 9 4 2 , 1 7 4 y 2 3 1 .

l s

De perfeclione

1 3

Ibid.,

p. 194.

cvangelica,

a 3 , q. 4 (ed. Quaracchi V , p . 1 9 3 ) .

et

l'ecclesiologie

101

EL PODER TEMPORAL DfiL PAPA

No es dificil rastrear e n ese t e x t o las influencias d e los juristas


a n t e r i o r e s , p o r ejemplo d e A l a n o , q u i e n h a c i a 1208 escribia: Verius
est q u o d g l a d i u m h a b e t (el e m p e r a d o r ) a p a p a . E s t e n i m corpus unum
E c c l e s i a , ergo unum solum caput h a b e r e d e b c t . Item D o m i n u s u t r o q u e
gladio usus e s t . . . S e d Petrum vicarium sutim in s o l i d u m c o n s t i t u i t ,
ergo u t r u m q u e g l a d i u m ei r e l i q u i t . E l t e x t o , q u e n o d e b e l l e v a r n o s
a juzgar d e m a s i a d o I i g e r a m e n t e a su a u t o r c o m o p a r t i d a r i o d e la h i e r o c r a c i a , d e s t a c a la i m p o r t a n c i a y vitalidad del a r g u m e n t o d e u n i d a d
en los siglos m e d i o s , segiin n o t o ya G i e r k e . Pero en Ios t i e m p o s d e
san B u e n a v e n t u r a el a r g u m e n t o , y el d e V i c a r i u s C h r i s t i , s e r a n las
p r e m i s a s q u e c o n d u c i r a n , o r d i n a r i a m e n t e , a u n a c o n c l u s i o n e n favor
de la potestas directa. T a n t o , q u e , al abrirse la p o l e m i c a e n t r e B o n i facio VIII y F e l i p e el H e r m o s o , los regalistas, q u e r i e n d o r e b a t i r l o s
a r g u m e n t o s d e los fautores d e la h i e r o c r a c i a , se d e d i c a r a n a la d i s c u sion d e esos dos t e m a s , u s a n d o , eso si, i n t u i c i o n e s y d i s t i n c i o n e s d e
teologos q u e ya a n t e n o r m e n t e se h a b i a n m a n t e n i d o en Ia l i n e a d u a lista y h a b t a n visto q u e el e r r o r estribaba en el a l c a n c e excesivo d a d o
a la signiiicacion d e a q u e l l a s p r e m i s a s .
11

15

16

17

I l a m o n L l u l l p i e n s a y escribe e n esta e p o c a . L a obsesion q u e p a r a


el significa la idea d e u n i d a d y el uso f r e c u e n t e d e l t i t u l o p a p a l o b l i gan y a y u d a n a p r e c i s a r y definir la p o s i c i o n q u e a d o p t o el i l u m i n a d o
p e n s a d o r r e s p e c t o a la larga c o n t r o v e r s i a s o b r e el p o d e r p a p a l .
A d v i e r t a s e , a n t e t o d o , q u e Llull n o escribio n i n g u n t r a t a d o
d o g m a t i c o s o b r e el p a p a n i s o b r e su p o d e r t e m p o r a l , c o m o la g r a n
18

1 4

Glosa a la decretal Si duobas,

raturgescliiclite

der Compilationes

c. 7 , X , I I 2 8 ; publicado por F. SCHULTE,

antiquae,

e n Sitzungsberichle

Alcad.

Wiss.

LiteWien,

Philol.-hist. K I . 6 6 ( 1 8 7 0 ) 8 9 .
1 6

Los argumentos

llevan

a Alano a Ia conclusion de q u c el papa tiene las d o s

espadas, Io q u e n o e q u i v a l e s i e m p r c a sostener la tesis hierocratica, dado el valor b i valentc

de la figura ( = poder coactivo o el poder q u e lo ejercc); a u n c u a n d o q u e d a r a

d e m o s t r a d o q u e Alano c o n la espada

quiere indicar el poder, deberfa e n t o n c e s p r e -

cisarse el s e n t i d o q u e e n el texto ticne imperator: Cf. STICKLER, Sacerdozio

Regno...,

cit. e n nota 2 , p . 4 - 1 2 .
1 0

lehre

O . GIERKE, Das deutsclie


des ALterthums

1881,

Genossenschaflsrecht,

und des Miltelalters

III: Staats-

und ilire Aufnahme

und

Korporations-

in Deutschland,

Bcrlin

515-68.
1 7

MACCAHRONE,

Le probteine
1 8

de Veglise

Vease

Vicarius

Christi...

et de Vetat

el estudio

p . 1 4 3 - 8 3 . Para la p o l e m i c a vcase J . RIVIERE,

au teinps

de PhUippe

le Bel, Louvain-Paris 1 9 2 6 .

de S. GAHCIAS PALOU, El priinado

romano

en los escritos

del

102

ANTONIO OLlVER, C. R.

p a r t e d e los teblogos c o n t e m p o r a n e o s q u e a m e n u d o a c e p t a r o n las


e l a b o r a c i o n e s de los c a n o n i s t a s , p o s t u r a q u e h a d a d o pie a Riviere
para hablar, con alguna exageracion,
de la soberana
indiferencia
con qtie la Escolastica recibio las c o n c l u s i o n e s de la teoria h i e r o c r a t i c a . P o r eso u n e s t u d i o objetivo sobre el p e n s a r de Llull en la m a tcria d e b e r a h a c e r s e n c c e s a r i a m e n t e c o m o p a r a la mayorfa de a q u e llos teologos rlespues de u n p r e v i o espigar e n t r e sus escritos.
19

20

La u n i d a d era t a n vital p a r a Llull q u e c o n s t i t u i a u n a v e r d a d e r a


o b s e s i o n . Su p e n s a r se c a r a c t e r i z a por u n fuerte p o d e r c e n t r a l i z a d o r
q u e r e d u c e con toda facilidad las cosas todas a u n o s p r i n c i p i o s g e n e r a l i s i m o s . Es t o d a la ciencia l u l i a n a la q u e esta bajo el signo d e la
u n i d a d tan q u e r i d a al m e d i o e v o .
C o n s e c u e n c i a s p a r t i c u l a r e s son el
c o n c e p t o i n c o n m o v i b l e de la u n i d a d de la I g l e s i a , la idea de paz
u n i v e r s a l y Ia n e c e s i d a d de un i m p e r i o iinico q u e v e r e m o 3 m a s
abajo , el c o n c e p t o de Dios, fuente y m o d o d e t o d a s las u n i d a d e s ,
21

22

2 8

beato Ramon

Llull,

en Revista espaiiola de T e o l o g i a 2 (1942) 5 2 1 - 4 6 , a q u i e n

debo

b u e n a parte de los textos de Llull que cito miis a d e l a n t e .


El c a p . Del arbre

apostolical,

en la obra Arbre de sciencia,

es un tratado m o r a l .

E n c u a n t o a los m o l i v o s que e x p l i c a n Ia o m i s i o u de un tratado sobre el papa en


las obras de Llull, cf.

GARCIAS PAI.OU, El primado

romano...

p. 5 2 3 - 2 8 ; para el caso

particular de su o m i s i o n en los tratados orientalistas, v e a s e I D . , Omision

del tema

primado

Llull,

romano

en los tratados

y optisculos

orientalistas

del beato Ramdn

del

en E s -

tudios Luiianos 1 (1957) 2 4 5 - 5 6 .


1 9

Cf. MACCARRONE, tPotestas

2 0

Le probleme...

tos, A. J. CARLYLE, Theorie


nistes

de la seconde

direcla>...

p. 4 2 .

p. 4 8 . Para las doctrinas de los canonistas de fines del d o s c i e n moitie

de Vauclorite
du

XIII'

pontificale
siecle,

en matiere

temporelle

chez les

cano-

en R e v u e historiqtie de droit francais et

etranger 5 (1926) 6 0 8 - 1 0 .
2 1

F . SUREDA BLANES, Bases criterioldgicas

delpensamiento

llorca 1 9 3 5 , 184-85; GARCIAS PALOU, El primado


pontificia

en < Arbre de Sciencia>

romano...

del beato Ramon

Llull,

luliano,

Palina de M a -

p. 5 4 0 ; I D . , La

infalibilidad

en Ilevisla espaiiola de T e o l o -

gia 4 (1944) 2 5 0 .
2 2

p.

GARCIAS PALOU, El primado

romano...

p. 5 4 0 ; I D . , La infalibilidad

ponlificia...

249-50.
2 3

Ahor v o s , s e n y o r D e u s glorios, en vostra unitat,

un deu tan s o l a m e n t ,

un

senyor, un creador, un poderos de tot q u a n t es. V o s , S e n y o r , en axi esser un d e u , q u e


n o poden esser molts d e u s , mas vos tan s o l a m e n t , c o m sia acd q u e la vostra unitat sia
eternal e infmida e c o m p l i d a de tots bens e de totes p e r f e c c i o n s .
E n axi, S e n y o r , c o m vos ahor e un creu e us beneesch c o m a un d e u , un c r e a d o r ,
un senyor, un poderos de tot quant e s , vos present e us do tot mi, en tant q u e no v u y l
m e m b r a r e n t e n d r e ni amar n e g u n a unitat tant c o m Ia vostra; e totes q u a n t e s unitats

EL PODER TEMPORAL DEL

del q u e es
Christ qui
jar veritat
ni de la fe
E encara,
horne.

103

PAPA

reflejo en la tierra la u n i d a d del pontificado r o m a n o . ...un


eleg un pastor a les sues ovelLes, per qo que Is donas a mende iafe...
En la fe delpapa
no deu esser differencia d ella
de son poble, car una deu esser la fe en ell e en ses ovelles.
lo papa ab la sua fe se deu concordar ab la fe de cascun

21

Al e n c u m b r a r a u n h o m b r e a la d i g n i d a d del p a p a d o , h a h o n r a d o
Dios a t o d a Ia n a t u r a l e z a h u m a n a y Ie h a dejado u n a m a n i f e s t a c i o n
d e su u n i d a d : En L onrament que vos, Senyer Deus, fets al Papa de
Roma, veem que honrats tota la natura hurnana: car gran
honrarnent
es, Senyer, que home sia vostre loctenent en terra. On, com vos un
home sol ajats elet a esser sobre tots nos altres, en assb, Senyer, se
manifesta que vos sots tot sol un Deu, un senyor, un benfactor,
un
saLvador.
El p a p a es, p u e s , u n o y no p u e d e n ser m u c h o s , p o r q u e un
es Deus en Lo cel, e laymage
de La sua unitat es una en la terra.'
26

26

m e m b r a r e e n t e n d r e e a m a r e , totes les vuyl m e m b r a r e n t e n d r e e anlar per honrar

servir la vostra santa e gloriosa unitat.


Ahor vos e a m vos, S e n y o r , per vostra una b o n t a t , una granesa, una eternitat, un
poder,

una saviesa, una v o l e n t a t , una virtut, una veritat, una gloria, e una fi e c o m -

p l i m e n t de tot quant es.


Senyor! A la vostra unitat do e present tota la mia unitat e tot mi un; e totes les
coses q u e en mi son u n e s , totes v u y l que sien de les vostres unitats, las quals h a v e t s
en proprietats personals e en dignitats. E v o s , Senyor, per pietat gracia e caritat, p r e nets m a unitat a honrar e servir la vostra unitat, e les m i e s unitats totes sien a h o n r a r
les vostres; e a y c 6 en tant, q u e en mi n e g u n no aja part ni poder, mas vos tan s o l a m e n t , qui sots un d e u creador senyor e c o m p l i m e n t de tot go qui es e qui fo e qui
sera (Oracions

de Rarnon,

I, c a p . I: Obres de R a m o n Lull, XVIII, Mallorca

1935,

3 1 6 - 1 7 ; e d . Rossell6, Mallorca 1 9 0 1 , 1 8 5 - 8 6 ) .
2 4

Arbre de Sciencia,

II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -

llorca 1 9 2 3 , 6 . E n l a c e s e esta afirmacion con la de I n o c e n c i o III, a u n q u e escrita c o n


pretensiones mas anchas en c u a n t o a la Christianitas: Ipse s u m i n u s angularis

lapis

lesus Christus, e c c l e s i a e f u n d a m e n t u m et fundator inter caetera, q u i b u s salutaria p r o vidit r e m e d i a p o p u l o christiano ad c o n v a l i d a n d a m fidei unitatem,
et unum
(Reg.

ut unus pastor

ovile, s e d e m a p o s t o l i c a m totius Christianitatis caput instituit et

esset

magistram

X V I 1 0 4 : M L 2 1 6 901 C ) .
2 5

Libre de Contemplacio

en Deu,

Dist. XXIII c. 110: Obres de R a m o n L u l l , I V ,

Mallorca 1 9 1 0 4 5 , 3 .
r

2 8

Arbre de Sciencia,

III: Del arbre queslional,

Mallorca 1 9 2 6 , 3 9 n. 8 9 . V e a s e Ibid.,

II 9: Obres de R a m o n Lull, X I I I ,

III 10: Ibid., 168 n. 8 4 2 : Branca, de q u e vius?

Dix la branca q u e ella vivia de la concordanca

que ha ab lo tronc e ab les altres

branques.

104

ANTONIO OLIVER, C.

K.

El pcso del a r g u m e n t o de u n i d a d es decisivo p a r a R a m o n Llull.


Las c o n s e c u e n c i a s v e n i a n c u a n d o el a r g u m e n t o se c o n j u g a h a c o n el
de> V i c a r i u s C h r i s t i . El m o t i v o e v a n g e l i c o del p a s t o r , q u e h e m o s
visto en L l u l l , se e n c u e n t r a s u m a d o al de vicarius en la Unam
sanctam:
Igitur ecclesiae unius et unicae ununi c o r p u s , unum c a p u t , n o n d u o
capita (notese la i n s i s t e n c i a en la u n i d a d ) , quasi m o n s t r u m , C h r i s t u s
videlicet et Christi v i c a r i u s P e t r u s , P e t r i q u e successor, d i c e n t e D o i n i n o ipsi P e t r o : Pasce oves meas."
27

I n o c e n c i o III dio a n c h u r a d e d o c t r i n a , p r o f u n d i d a d teologica y uso


m u y c o r r i e n t e al t e r m i n o V i c a r i u s C h r i s t i , a p l i c a d o al p a p a ; a p a r e c e
p o r p r i m e r a vez en u n d e c r e t o d e C o n c i l i o e c u m e n i c o en el II d e
L y o n ( 1 2 7 4 ) y se h a c e de d o m i n i o c o m i i n e n t r e los g r a n d e s e s c o l a s ticos.
Su p l e n o afirmarse y el c o n s i g u i e n t e d e s a r r o l l o d o c t r i n a l
d e m u e s t r a n t o d o - s u valor y signilicado. Asi, c o m o r e s u l t a d o de la
e l a b o r a c i o n teologica de dos siglos, i n i c i a d a c o n san P e d r o D a m i a n i ,
llego a ser el t i t u l o q u e reiine y define las p r e r r o g a t i v a s del P r i m a d o
r o m a n o . Su afirmarse en los u l t i m o s d e c e n i o s del siglo XIII sehalo el
ocaso de la a t r i b u c i o n del m i s m o fitulo a otra p e r s o n a q u e n o fuera
el p a p a . En efecto, este se d a b a t a m b i e n a los o b i s p o s , al rey ( i m p e r a t o r ) y a los m i s m o s s a c e r d o t e s . Esta p l u r i v a l e n c i a del t i t u l o
p e r s i s t i o , a u n q u e en d e c a d e n c i a , d e s p u e s de la fecha i n d i c a d a , e n c o n 2 9

30

31

3 2

33

31

35

2 7

Jo. 2 1 1 7 .

2 8

DENZ. 4 6 8 ; Lo GRASSO, Ecclesia

et Status...

2 9

MACCARRONE, Vicarius

p. 1 0 9 - 1 8 .

3 0

Can. 2 , Ubi periculum:

cessoris

Petri,

rectoris

LECLERCQ, Histoire

Chrisli...

. . . c u m agitur de creatione vicarii Iesu Christi,

universalis

des Conciles

ecclesiae,

gregis d o m i n i c i

directoris

suc-

(HEFELE-

VI 1 , Paris 1 9 1 4 , 1 8 5 ) .

3 1

MACCAHRONE, Vicarius

Christi...

p. 1 3 2 - 4 0 .

5 2

MACCARRONE, Vicarius

Christi...

p. 1 4 1 .

8 3

Es m u y corriente. Lo usan m u c h o Ios decretalistas, q u i e n e s lo t o m a r o n de los

decretistas (MACCAHRONE,

Vicarius

Christi...

cst vicarius Christi, TANCREDI, Apparatus,


ria,

n. 4 9 2 .

Ibid.:

Christi...

p . 1 1 9 ) ; cf. cn Maccarrone p. 7 5 - 7 8 .

. . . H a b e n s i m p e r i u m D e i quasi vicarius eius, Decr. 1 3 , X X X I I I , 5

RONE, Vicarius
8 5

ordina-

Et episcopus dicitur vicarius, habet p e r s o n a m Christi (cits. por MACCARRO-

NE, Vicarius
3 4

p. 1 1 8 - 1 9 ) . Similitcr quilibet episcopus


ad. D e c r . 1 9 , X X X I I I , 5 . La Glossa

Chrisli...

s...Quos

De poenit.,

(MACCAR-

p. 1 0 6 n. 8 5 ) ; en Maccarrone p. 7 8 - 8 3 .

(sacerdotes) Christus vicarios suos in ecclesia constituit, GRATIAN.,

D . III c. 3 5 .

Ante iudicera D o m i n i , ita ante v i c a r i u m eius s a c e r d o t e m . . . Ubi ergo sunt illi qui
dicunt quod solus papa est vicarius Christi? Quoad p l e n i t u d i n c m potestalis v e r u m est,

EL

PODER TEMPOHAL DEL

105

PAPA

35

t r a n d o s e t o d a v i a , de vez en e u a n d o , a p l i c a d o a obispos " y c o n o c i e n do la a p l i c a c i o n al s o b c r a n o u n p e r i o d o de e s p l e n d o r en el de la lucha


e n t r e Felipe el H e r m o s o y Bonifacio V I I I .
37

alias a u t e m quilibet sacerdos cst vicarius Christi et Petri, l l u c u c c i o , Summa


Decreto

(cit. por MACCAHHONK, Vicarius

Christi...

super

p. 106).

Episcopus: id est presbiter... quia pcrsonam habet Chrisli. A r g u m e n t u m contra


illos qui dicunt s o l u m p a p a m esse vicariuin Christi. N a m qiiilibet sacerdos est vicarius
Christi et Petri, Summa
M . STICKLER, Vergessene
RRONE, Vicarius
3 0

Christi

Reginensis,

Bologneser

glossa a c. 19, C. X X X I I I , q. 5 (public. por A.

Dekrelislen,

en S a l e s i a n u m 1 4 (1952) 4 8 9 ; MACCA-

.. p. 1 0 7 ) .

Item Ecclesia est una s p o n s a , ergo debet habere u n u m s p o n s u m ; sed o m n e s

particulares ecclesiae reducuntur ad E c c l e s i a m u n a m : ergo o m n e s sponsi loco


consliluti,

scilicet

episcopi,

Christi

ad u n u i n d e u e n t reduci, qui principaliter t e n e t

Christi, S. BONAVBNTUBA, De perfectione

evangelica,

locum

a. 3 , q. 4 (ed. Quaracchi V , p. 1 9 2 ) .

Differenter t a m e n a C h r i s t o . . . , Christus est caput Ecclesiae propria virtute


auctoritate, alii (papa y obispos) vere dicuntur capita in quantum
S. TIIOMAS, Summa

theologica

vicemgerunt

et

Chrisli>,

III, q. 8 a. 6.

Episcopi sunt sponsi Ecclesiae et hoc non nisi i m m e d i a t e gerendo

vicem

Christi

eius sponsi: c V e r u m est de q u o l i b e t episcopo respectu ecclesiae dioecesis, ENRIQUE DE


G A N D , QuodlibetlX,

q. 22 ( e d . V e n e c i a 1613, II f. 1 2 0 v - 1 2 1 r ) .

Et v e r u m est quod papa est eius vicarius generalis in regimine e c c l c s i a e , sed alii
praelati sunt e t i a m eius vicarii i m m e d i a t i ,
FONTAINES,
1944,

Quodlibet

licet non ita gencrales, GODOFREDO DES

XIII, q. 5 (ed. G . HOFMANN, Les Philosophes

belges,

Louvain

224).
Licet e n i m alii rectores e c c l e s i a e ,

qui s u c c e d u n t

Chrisli dicantur et s i n t . . . , J A C DE VITERBO, De regimine


ARQUILLIERE, Le plus ancien

Jacques de Vilerbe,

II, 5 ( e d .

II.-X.

De regimine

christiano

Potest n i h i l o m i n u s dici s u m u s pontifex c a p u t . . . in qtiantum ipse est

principalis

(1301-1302),

traite de VEglise.

aliis apostolis, vicarii Iesu


cliristiano

Paris 1 9 2 6 , 1 0 6 .

inter ministros,

a q u o , ut a principali

Christi

regia etpapali,

cit. en nota 1 1 , p. 2 3 0 .

vicario...*,

JUAN UE PAHIS, Dc

potcslate

cPotestas papae est potestas vicarii g e n e r a l i s . . . Aliae a u t e m potestates sunt v i c a riae particulariter, HERVE NEDELAC, De potestate
3 7

pupae

(ed. Paris 1 6 4 7 , f. 3 7 1 ) .

Et s e c u n d u m hanc o p i n i o n e m (de Huguccio) iurisdictiones divisae s u n t

et

distinctae. Et suut d u o vicarii D e i in terris, unus in spiritualibus alius in t e m p o r a l i b u s , HOSTIENSIS, Comrnentaria


III f.

in Decretales,

a c. 7, X , IV, 17 ( e d . V e n e c i a 1 5 8 1 ,

v.

36).

Enrique de Sussa niega esa atribucion del vicarius

al e m p e r a d o r , pero Ia sostienc

para los obispos: Et e t i a m episcopus vicarius D e i est, Commentaria,

a c. 1 2 , X , II, 1

( I b i d . , v. II f. 5. Esos textos dcl Hostiense se hallan citados en MACCARBONE,


Christi...

Vicarius

p. 130 y 129 r e s p c c t i v a m e n t e ) .

Setl q u a n d o dicitur papa est Christi vicarius, dico quotl v e r u m est in spiritualibus; sed bene habet a l i u m vicaritim in t e m p o r a l i b u s , v i d e l i c e t p o t e s t a t e m t e m p o r a l e m ,
qtiae, cuin sit a D c o . . . potest dici vices Dei gerere in r e g i m i n e t e m p o r a l i ,

Rexpaci-

106

ANTONIO OLIVER, C . R.

D e esta fluctuacion p u c d e verse algtin vestigio en L l u l l , p o r ej. e n


la e x p r e s i o n prevere te loch de Jesu Christ en est mon;
pero es evid e n t e su interes en evitar la a p l i c a c i o n de vicarius Cliristi a favor del
obispo o del p r i n c i p c , ya q u e ello se a p r o v e c h a b a f r e c u e n t e m e n t e
c o m o a r g u n i e n t o p a r a la r e s t r i c c i o n de p o d e r e s del p a p a , vicario de
Cristo p o r a n t o n o m a s i a , d e los q u e Llull es, c o m o v e r e m o s , a c e r r i m o
defensor. Oficialmente, p u e s , reserva Llull el t i t u l o p a r a el pontifice
r o m a n o . E n t r e los m u c h o s q u e le d a figuran los de Loctinent de Deu,
Loctinent y Vicari d e J e s u c r i s t o , Loctinent y Vicari de Sent Pere.
M

3 9

Antes de pasar a d e l a n t e es i m p r e s c i n d i b l e precisar la u l t i m a e x p r e s i o n q u e s u e n a m e n g u a d o r a d e los derechos del p a p a , p o c o p r e c i s a


e incluso teologicamente erronea y heretica. "
39

El papa es vicario de san Pedro: Per lo p o d e r q u e D e u d o n a a


S e n t P e r e , h a , fill, lo s a n t p a r e qui te ioch de Senl Pere...,
p o d e r de

ficus

(ed. P. DUPUY, Histoire

roi de France,

tlu differend

enlre le pape

Roniface

VIII et Philippe

le Bel

Paris 1 6 5 5 , 6 8 0 ) .

Esta atribucion al rey t u v o s i e m p r e serias oposiciones. El H o s t i e n s o babia afirmado r o t u n d a m e n t e : Sicut e n i m p o n e r e duo principia h a e r e t i c u m e s t . . . sic p o n e r e duos
vicarios generales et sibi aequales in terris h a e r e t i c u m videtur q u o a d ius
Comtnentaria

in Decretales,

a c.

a d e m a s , MACCAHKONE, Vicarius

pertinet,

1 3 , X, IV, 1 7 (ed. V e n e c i a 1 5 8 1 , v. III f. 4 0 ) . Cf.,

Christi...

p. 1 7 5 y 1 9 4 ) .

Deus constituit p a p a m s u u m v i c a r i u m . . . Principes auteni saeculares sunt s o l u m


ministri D e i , F R . REMIOIO DEI GIROLAMI, Contra
por MACCARRONE, Vicarius

Chrisli...

falsos ecclesiae

professores,

c. 1 8 (cit.

p. 1 5 0 n. 1 2 9 ) .

H o c a u t e m non invenitur de imperatore aliquo q u o d sit vicarius Christi, T o i . o MEO DA LUCCA, Determinatio

compendiosa

Fontes

Hannover-Leipzig 1 9 0 9 , 4 7 ) .

iuris germanici

antiqui,

de iurisdictione

itnperii

(ed M. KRAMMER,

Alii principes non sunt vicarii Dei expresse et explicite per i n s t i t u t i o n e m e x p r e s s a m et explicitam... Possunt t a m e n principes dici vicarii D e i i m p l i c i t e , in

quantum

D e u s dedit naturae h u m a n a e r a t i o n e m n a t u r a l e m per q u a m possint iudicare b o n u m


esse a l i q u a m p o t e s t a t e m esse in republica, q u a e praeesset o m n i b u s de c o m m u n i t a t e . . .
E t sic patet quod n o n e o d e m m o d o principes et papa sunt vicarii Christi, HERVE N E DELAC, De potestate
8 8

Doctrina

papae
pueril,

fluctuacion de loclinent

( e d . Paris 1 6 4 7 , f. 3 6 7 ) .
c. 2 7 : Obres de R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 5 0 . V e a s e Ia

en el heeho de q u e el sacerdote es t a m b i e n tal respecto

papa: los preveres, qui tenen locli del Aposlolii,


8 9

39

V e a n s e en GARCIAS PALOU, El primado


* Cf.

(1959)

mi estudio El papa

53-58.

< Vicarius

Ibid.,
romano...

Petrii

del

c. 2 6 : Ibid., p. 4 9 .
p. 5 2 9 - 3 0 .

en Ilamon

Llull,

en Est. Lulianos 3

EL

P0DEH

107

TEMPOItAL DEL PAPA

4 0

donar penitencia .
Lo p a p a cove q u e haja a q u e l l a fe q u e h a c s e n t
P e r e , pus que es son vicari*:
...en les a n i m e s dels h o m e n s justs
sants e catolics qui son ovelles del p a p a , vicari de sent Pere qui en
R o m a fon c r o c i f i c a t . Esta lo p a p a veguerj de sant
Pere...*.
il

42

4S

4 4

Rorna es la sede de esta vicaria:


La vicaria de s e n t P e r e .
...ovelles del p a p a , vicari de s e n t Pere qui en R o m a fon crocificat;
la q u a l R o m a es seilla de la sua vicaria* .
45

El t i t u l o q u e h o y nos m a r a v i l l a gozaba e n t o n c e s d e u n a a u t o r i d a d
c o n s a g r a d a por u n uso p l u r i s e c u l a r . Vicarius Petri, d e s d e p r i n c i p i o s
del siglo V, fue en t o d o el alto m e d i o e v o el t i t u l o p r o p i o papal car a c t e r i s t i c o y e x c l u s i v o . E n los d o c u m e n t o s , r o m a n o s s o b r e t o d o , es
f r e c u e n t i s i m o c o m o e x p r e s i o n privativa del p r i m a d o r o m a n o .
Fue
con el i m p o n e r s e , a p a r t i r de I n o c e n c i o III, del mas preciso vicarius
Christi, cuaiido c o m e n z o a m e n g u a r el t i t u l o t r a d i c i o n a l , q u e , aiin
m e n g u a n d o , persistio t o d a v i a a lo largo del siglo X I I I . Es f r e c u e n t e
46

4 7

48

4 0

Doctrina

pueril

(escr. cn 1275), c. 26: Obres de R a m o n Lull, I,

Mallorca

1906, 49.
4 1

Arbre de Sciencia

(escr. en 1295), II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n

Lull, X I I , Mallorca 1 9 2 3 , 5.
4 2

Ibid.,

4 8

Medicina

II; Del arbre apostolical,


de peccat

VI: I b i d . , 4 1 .

(escr. en 13 J0), IV, IX: Obres de R a m o n Lull, X X , Ma-

Horca 1 9 3 8 , 1 1 1 . N o t e s e la derivacion del vegucr (o t a m b i e n vegerj


da lugar a la expresion vicem gerere (hacer las veces).
tica y e t i m o l o g i c a m e n t e justa, del latino vicarius.

del Iatin vicis, q u e

Veguer es la t r a d u c c i o n , s e m i i n -

Para el lexico en Llull v e a s e cl re-

c i e n t e y a g u d o estudio de F DE B. MOI.I., Notes per a una valoracio


Llull,

del lexic de

Ramon

en Estudios Lulianos 1 (1957) 1 5 7 - 2 0 6 , e s p e c i a l m e n t e p . 1 8 7 .


Versos miis abajo, se e x p o n e la teoria de la vicaria, tan debatida a la s a z o n , apli-

cada aqui a los- succsores de Pcdro: Axi c o m rey, que fa v c g u e r / al qual ha d o n a t son
poder / per so que Ii pusca aydar / a son poble a governar, / Io qual no 1 poria aydar /
si poder no 1 volia dar; / a si 1 poder dava a alcu / e que no I doniis d li a li, / s e g o n s
q u e u vol s u c c e s s i o , / seria en privacio / la v e g u e r i a . . . i .
4 4

Arbre de Sciencia,

II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -

llorca 1 9 2 3 , 3 .
4 5

Ibid.,

4 0

V e a s e el e x c e l e n t e

II: Del arbre apostolical,


estudio

VI: Ibid., 4 1 .
de Maccarrone,

Vicarius

Christi...,

p.

45-53,

59-70, 105.
4 7

P . HUIZING, R e c e n s i o n al Vicarius

Christi

de Maccarrone, en G r e g o r i a n u m 3 6

(1955) 1 4 4 . La privanza y tcnacidad de Vicarius Petri se explica por la gran d e v o c i o n


m e d i e v a l , de origen anglosajon, hacia San Pedro, estudiada por J . HALLER, Das
tum.

Idee und Wirklidikeit,


4 8

Papst-

I Stuttgart 1 9 3 4 , 3 3 8 - 8 0 .

Unos e j e m p l o s de los siglos XII y XIII sobre Vicarius

Petri:

Petrus, cuius v i -

108

A N T O N I O O L I V K R , C.

R.

id

e n c o n t r a r l o j u n t o a successor Petri,
q u e p r e c i s a n el significado d e la
e x p r e s i o n Vicarius Petri. E n rigor e t i m o l o g i c o la e x p r e s i o n n o es
n e c e s a r i a m e n t e i n c o r r e c t a , t o d a vez q u e u n o p u e d e hacer las veces
(vicarius, veguer) d e otro p o r d e l e g a c i o n o p o r s u c e s i o n . La p r e c i s a cion eclesiologica de vicarius h a v e n i d o p o s t e r i o r m c n t e .
50

L a e x p r c s i o n de Llull esta, p o r t a n t o en la p l u m a d e sus c o n t e m p o r a n e o s y es hija de la m a s a n t i g u a t r a d i c i o n eclesiastica. S o l a m e n t e


la r a p i d a afirmaeion de vicarius Christi e x p l i c a q u e , a p e n a s un siglo
mas t a r d e , ya n o se e s t u v i e r a en disposicion de e n t e n d e r l a v p u d i e r a
E y m e r i c h tildarla de e r r o n e a : q u i i i q u a g e s i m u s q u a r t u s (error): q u o d

carius et successor est pontifex s u i n m u s ,

PEDRO LOMBARDO, Sententiarum

libri

IV,

1. IV, d. 2 4 , c. 1 1 .
cTibi b. Petro principi Apostoloruin, et per te vicario tuo d o m i n o Paschali s u m m o
pontilici, GRACIANO, Decretum,

D . 6 3 , c. 3 0 .

Videtur q u o d s u m m u s p o n t i f e x , qui b. Petri est vicarius, h a b e t iura terreni


regni, RUFINO, Summa

decretorum,

D. XXII (ed. H. SINGF.H 1 9 0 2 , 4 7 ) .

Principes ecclesiae, qui v i c e m et l o c u m Petri t e n e n t , R. GROSSETETE, Ep.23

(ed.

LUARD, London 1 8 6 1 , 9 1 ) .
Nota quod papa hic appellatur vicarius b. Pctri. Sic h a b e t u r in l e g e n d a b. I o h a n nis papae et martyris, ubi e o d e m moilo vicarius b. Petri n u n c u p a t u r , GUIDO DA BAISO,
Rosarium,
4 9

c. 9, C. I, q. 7 ad v. vicario

(ed. V e n e c i a 1 5 7 7 , f. 131).

Cf. en nota anterior el texto de Pcdro L o m b a r d o . Es niuy frecuente en S. Al-

berto M a g n o .
La formula justa y que fue i m p o n i e n d o s e de cada dia m a s es la de papa
Christi,

successor

Aeger cui lenia,

Petri:

Recepit intus a Ghristi vicario, successore v i d e l i c e t

Lo GIIASSO, Ecclesia

et Slatus...

vicarius
Petri,

n. 4 5 1 .

Ostenditur e t i a m quod Petrus sit vicarius Christi e l R o m . pontifcx Petri s u c c e s sor, S. TOMAS, Contra

errores graecorum,

1. II c. 2 4 (ed. V i v e s , v. X X I X , 3 7 0 ) .

Successori Petri, Christi v i c a r i o , l l o m a n o pontifici, I D . , De regimine

principurn,

1. I c. 1 4 (ed. V i v e s , v . X X V I I , 3 5 4 ) .
Agitur de creatione vicarii Iesu Christi, successoris Petri, CONCIL. II DE L Y O N , c.
2, Ubipericulum
La Unam

(IIEFELE-LECLERCQ, Histoire
sanctam

trae la formula:

D E N Z . 4 6 8 ; Lo GRASSO, Ecclesia
5 0

et Stalus...

des Conciles

VI 1, Paris 1 9 1 4 , 1 8 5 ) .

Christi vicarius Petrus, P e t r i q u e s u c c e s s o r ,


n. 4 9 2 .

Lo que es mas claro todavia c u a n d o , en v e z de vicarius

c u n l o c u c i o n locum

lenere (tenir

loc, loclenent).

(vicari)

N o se echa n u n c a

se usa la cir-

m a n o de

vicarius

c u a n d o el posesivo sea un papa que no sea san P e d r o . Un papa p u e d e ser l l a m a d o v i cario de Pedro, pero no se e n c u e n t r a n u n c a el caso de un papa l l a m a d o vicario de otro
papa q u e no sea el primero; para esos casos se usa i n d e f e c t i b l e m e n t e successor:
cretum,

rius Petri,
10

el De-

despues del texto q u e he aducido en nota 4 8 , en d o u d e se l l a m a al papa


continiia: et successoribus

( n o : vicariis) cius in p e r p e t u u m .

vica-

EL

109

PODER TEMPORAL DEL PAPA

p a p a cst vicarius beati Potri. In l i b . de 7 a r b o r i b u s ; et in l i b . c o n tenipla. .


La e x p r e s i o n significa s e n c i l l a m e n t e q u e en persona de sent Pere
son cornenades les ovelles a la fe de cascuri
papa.
El papa es vicario de Dios: Nos v e e m , S e n y e r ( = Dios), q u e vos
avets h o n r a t lo n o s t r e S a n t P a r e Apostoli sobre tots los h o m e n s
d a q u e s t m o n ; car a q u e l l te lo vostre loc en t e r r a . Gran h o n r a m e n t
es, S e n y e r , q u e h o m e sia vostre loctenent en terra.
...en 9 0 q u e
figuraven q u e 1 p a p a scria l o c t i n e n t de D e u .
El papa es vicario de Cristo: A (Cristo) h a m e s en est m o n vicari
e loctinent seu, so es lo S a n t A p o s t o l i . ...la 13 n o d e m o s t r a r i a q u e
la A (Jesucristo) agues fet en est m o n vicari ni procurador , Dirigas
5 1

6i

53

6i

5 5

60

6 7

5 1

(ed.

Directorium

inquisitorum,

II in quaest. 9: De Raymundo

Lull et eius

erroribus

Roraa 1 5 8 5 , f 2 4 7 b ) . D e b e leerse la valiente y solida refutaciou del P . P a s q u a l ,

Vindiciae

Lullianae

II ( A v i g n o n 1 7 7 8 ) , cap. 2 2 p. 4 3 5 - 3 7 , d o n d e se encontraran a b u n -

dantes textos q u e no cito en nota 4 8 . Vease tainbien GARCIAS PALOU, El primado


no...

p, 5 3 3 n. 51 y MACCARRONE, Vicarius
5 2

Arbre de Sciencia,

Christi...

roma-

p. 258.

II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, XII, Ma-

llorca 1 9 2 3 , 6.
5 3

Libre de Conlemplacio

en Deu,

Dist. XXIII c. 110: Obres de R a m o n Lull, IV,

Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 , 2. EI Iibro fue trad. tlel arabe al catalan hacia 1 2 7 2 , pero escrito
en 1 2 7 0 .
3 4

Ibid.,

5 5

Libre de Blanquerna,

a c o n t i n u a c i 6 n , n. 3 .
cap. 8 8 : Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 3 4 2 .

Para la fecha de su c o m p o s i c i o n cf. R. BRUMMER, Zur Datierung


bre de Blanquerna>,

von Ramon

Llulls

<Li-

en E s t u d i o s L u l i a n o s 1 (1957) 2 5 7 - 6 0 : da el aiio 1 2 7 8 - 8 3 ; pero n o

parece definitivo. Aiiadase GARCIAS PALOU, El <Liber de quinque

sapientibus>,

en E s t .

Lulianos 1 (1957) 3 7 7 ss.


Los textos para el papa vicarius
res sunt vicarii D e i , S . TOMAS,

Dei son a b u n d a n t e s : Apostoli et e o r u m s u c c e s s o -

Summa

V e a n s e otros textos en MACCARRONE,

Theol.

Vicarius

III, a. 2 ad 3 (ed. V i v e s , v. V,

Christi...

171 n. 6 2 , 178. El m i s m o Cristo cs l l a m a d o Vicarius


Metaphysica

fratris

Rogeri,

De viciis contractis

don 1 9 0 9 , p. 38). C o m o vicarius


NE, Vicariits

Christi...

Chrisli,

Dei en un texto de Roger B a c o n ,

in studio

theologiae

(ed. R. STEELE, L o n -

se aplica t a m b i e n al soberano: Cf. MACCARRO-

p. 142. Lo usa Alfonso el Sabio: Dixieron los sabios que el e m -

pcrador es vicario de Dios en lo e m p e r i o , Las siete Parlidas,

II, 1, 1 (ed. Madrid 1 8 0 7 ,

v. II, 4). Vicarios de Dios son los reyes cada uno en su r e g n o , Ibid.,
5 8

339).

p. 161 n. 2 2 b i s , 162 n. 2 7 , 1 6 9 ,

Libre de Contemplacio

en Deu,

Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 8 , 4 (MACCARRONE,

Ibid., p. 7.

Dist X L c. 3 4 6 : Obres de R a m o n Lull,


Vicarius

Christi...

VIII,

p. 177 n. 8 8 , ha e n t e n d i d o el

vicari referido a D i o s , en vez de a Jesucristo).


6 7

Ibid.,

a c o n t i n u a c i o n . <Procurador>,

t u a n t e , es s i n o n i m o de vicari y

otro e j e m p l o de esta t e r m i n o l o g i a

fluc-

loctinent.

11

110

ANTONIO OLIVEIt, C. R.

t u o s gressus ad D o m i n u m P a p a m , S a n c t i s s i m u m P a t r e m et Vicarium
Domini nostri Iesu Christi .
Sanctissimo Patri S u m m o Pontifici
D o m i n o Bonifacio et Christi Vicario...
supplicamus.
D e t o d a s las e x p r e s i o n e s n i n g u n a t i e n e valor d e a r g u m e n t o
a p o y a n d o c o n c l u s i o n e s s o b r e la o m n i p o t e n c i a p a p a l o en c o n t r a d e
e l l a , c o m o a c o n t e c e con los escritores de la e p o c a . P a r a la c u e s t i o n
del p o d e r p a p a l el p r o b l e m a esta en la i n t e r p r e t a c i o n q u e se d e a vicarius. Alano h a b i a c o m e n t a d o : Item D o m i n u s u t r o q u e gladio u s u s
est... sed P e t r u m v i c a r i u m s u u m in solidum c o n s t i t u i t , ergo u t r u m q u e
g l a d i u m ei r e l i q u i t . Es el vicario in s o l i d u m , el vicario p l e n a r i o .
El a r g u m e n t o p a r a los h i e r o c r a t i c o s era m u y facil: El vicario p u e d e
lo q u e p u e d e su s e h o r , el p a p a es vicario d e Cristo, y c o m o Cristo
t u v o los dos p o d e r e s , el p a p a posee los dos p o d e r e s (las dos e s p a d a s ) .
6 8

69

G0

61

5 8

Liber super psalmurn

5 9

Liber Apostrophe,

6 0

Cit. en nota 1 4 . La Summa

Quicumque

vuh,

X X X V ; ed. Moguntin. IV, f. 2 5 , col. 2 .

XIV: ed. M o g u n t i n . IV, f. 5 7 , col. 2 .


Reginensis,

en glossa a c. 1 9 , C. X X X I I I , q. 5 trae:

Dicebat card. Sanctorura Iohannis et Pauli quod i n d e papa dicitur Christi vicarius,
quia Iesus Christus praeest toto orbi, ita et papa
Dekretisten,
8 1

(STICKLEII,

Vergessene

Boiogneser

en S a l e s i a n u m 1 4 ( 1 9 5 2 ) 4 8 9 .

U n a glosa al m a r g e n externo del Codex

Iustinianus,

I, 5 0 ad v.

flagitare:

Vi-

carius seu l o c u m tenens principis vel alterius superioris, potest ea facere o m n i a quae
poterat ille ordinarius cuius l o c u m substituituri (cit. por MACCARRONE, Vicarius
ti...

p.

Chris-

122-23).

La Aeger cui lenia

dice sin rodeos: tGenerali

n a m q u e legatione

in terris fiingimur

Regis r e g u m , qui n o n solura q u e i n c u m q u e , sed ne quid de rebus aut negociis

intelli-

geretur e x c e p t u m , sub neutro g e n e r e generalius universa c o m p l e c t e n s , e t i a m q u o d c u m q u e ligandi super terram pariter et solvendi a p o s t o l o r u m principi n o b i s q u e in ipso
p l e n i t u d i n e m tribuit potestatis (Lo GRASSO, Ecclesia
MARTINI, Regale
61

(1938)

Sacerdotium,

et Status...

n. 4 4 7 . V e a s e G .

en Archivio della R. D e p u t a z i o n e r o m a n a di Storia patria

147-56.

En la Disputatio

inter

clericum

et militem,

el clerigo (hierocratico) dice: T e n e t

fides nostra P e t r u m a p o s t o l u m pro se et suis successoribus i n s t i t u t u m esse plenum


carium

Iesu Christi; et certe plenus

por MACCARRONE, Vicarius

Christi...

vicarius

p. 1 6 1 n. 2 4 ) .

Monarcha ergo m u n d i est s u m m u s pontifex christianorura generalis


Christi, GUIDO VERNANI, De reprobatione
Christi...

monarcliiae

FRANCOIS DE MEVRONNES, Tractatus


NE, Vicarius

Christi...

de principatu

vicarium

et universalem

regni Siciliae

Iesu

Vicarius

in m u n d o isto,

c. III (cit. por MACCARRO-

p. 1 7 7 n. 8 7 ) .

Petrus a u t e i n , cui s u c c e d i t papa... sicut generali


clesiam factus est expresse a Christo vicarius

12

vicarius

(cit. por MACCARRONE,

p. 1 7 6 n. 8 3 ) .

d n s t i t u e n s i p s u m ( P e t r u m ) generalem

papae

vi-

i d e m potest q u o d et d o m i n u s eius (cit.

(cit. por MACCARRONE, Vicarius

Christi...,

vicario

generalisi,
p. 1 7 9 - 8 0 ) .

Christi super t o t a m

H E R V _ NEDELAC, De

Ec-

potestate

EL

PODER TEMPORAL DEL

111

PAPA

E n tales casos vicarius suele ir p r e c e d i d o d e u n adjetivo,


plenus,
generalis, universa.lis, c o m o i n d i c a m u y b i e n u n a r g u m e n t o q u e t r a e ,
r e f u t a n d o l o , O l i e u : Christus est d o m i n u s u n i v e r s i . . . Sed p a p a est
eius vicarius universalis et immediatus:
ergo....
62

A h o r a b i e n , Llull usa las e x p r e s i o n e s vicario y prelado


general:
. . . c a r j u s t a cosa es q u e 1 p a p a faca co p e r q u e es establit universal
prelat e gancral a tots los altres p r e l a t s .
D o m i n e Iesu C h r i s t e ,
q u a n d o b . P e t r u s te n e g a v i t , fuisti n e g a t u s ab h o m i n e , q u e m m u l t u m
dilexisti, et q u e m constituisti tuum vicarium generalem in h o c m u n d o . D o m i n e s a n c t e P e t r e . . . , c u m sis generalis
Praeiatus....
63

6 t

65

C o n t o d o , en Llull la f o r m u l a n o p u e d e t o m a r s e de n i n g i i n m o d o
e n s e n t i d o h i e r o c r a t i c o . El Arbre de Sciencia, p o c o a n t e s del t e x t o
c i t a d o , d i c e : e la justicia del p a p a d e u esser mija enfre D e u e son
p o b l e p e r mija general, lo q u a l p o b l e h a D e u s c o m e n a t al p a p a en axf
c o m ovelles a p a s t o r . P a r a l c l a m e n t e , al h a b l a r del p r f n c i p e , en
c u y o m e n o s c a b o debfan ser, de ser h i e r o c r a t i c a s , las f o r m u l a c i o n e s
a n t e r i o r e s , se afirma casi c o n las m i s m a s p a l a b r a s : A p r f n c e p se
p e r t a n y p o d e r , car p o d e r es e s t r u m e n t de son offici; e es en axi p o d e r
general e s t r u m e n t a p r i n c e p , c o m es lo m a r t e l l al ferrer, qui es general a fer coltell espaa e clavell. E n axf prfncep ab son p o d e r es general j u t g e als majors mijans e m e n o r s , e aytant com son poder es major,
aytant L eslrument es millon>. '
66

6 1

Las e x p r e s i o n e s o b e d e c e n a u n a teoria de general q u e Llull e x p o n e en la frase: en la n o b l e a dels b a r o n s es c o n s e r v a d a la n o b l e a del


p r f n c e p , en axi com molts particulars
que conserven lur universah
.
68

0 2

Quodlibeta,

6 3

Arbre de Sciencia,

q. XVIII (ed. V e n e c i a 1509, f. 8).


II: Dei arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, XII, Ma-

llorca 1 9 2 3 , 5. Acerquese a este texto de Herve N e d e l a c , posterior a 1 3 1 8 : C o n v e n i e n s


est quod tales vicariae particulares variae et i n d e t e r m i n a t a e conferantur et
nentur a vicario gcnerali*.

De potestate

papae

8 1

Liber de Hornine:

ed. M o g u n t i n . VI, f. 5 2 .

6 5

Liber de Homine:

ed. M o g u n t i n . VI, f. 5 8 .

6 0

Cf. nota 6 3 .

67

Arbre de Sciencia,

llorca 1 9 1 7 , 3 1 7 .

I: Del arbrejmperial,

determi-

(ed. Paris 1647, f. 3 7 2 ) .

IV, 5: Obres de R a m o n Lull, X I , Ma-

Princep es h o m e qni ha senyoria per eleccio sobre altres h o m e n s ,

per so q u e ls tenga en p a u per t e m o r de justicia: Doctrina

pueril,

c. 8 0 : O b r e s

de

R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 1 4 8 .
6 8

Arbre de Sciencia,

I: Del arbre impcrial,

III, 1: Obrcs de R a m o n Lull, X I , Ma-

Ilorca, 1 9 1 7 , 3 0 8 .

13

112

ANTONIO OLIVER,

C.

H.

E n Llull general significa s e n c i l l a m e n t c el poder supremo en el propio


dominio;
cosa q u c en el t c r r e n o p a p a l q u c d a b i e n p r e c i s a d o en la
clausula universal p r e l a t e g e n e r a l a tots los altres prelats.
Llull
se c i r c u n s c r i b e c u i d a d o s a m e n t e al t e r r e n o eclesiastico y n o t o c a p a r a
n a d a el p o d e r civil.
09

10

Llull se nos revela i n d e p e n d i e n t e d e t o d a escuela y su t e r m i n o l o gia n o p u e d e t r a d u c i r s e ni juzgarse segiin la c o r r i e n t e en sus t i e m p o s .


Su p e n s a r s o b r e el p o d e r del p a p a n o n o s es a c c e s i b l e a t r a v e s d e
vicari ni s i q u i e r a a traves de vicari general.
H a y q u e p r o b a r otros
caminos.

El papa-emperador.
Los q u e v e n en I n o c e n c i o III el f o r m u l a d o r
en teoria y en la p r a c t i c a de la h i e r o c r a c i a p o n t i f i c i a s u e l e n l l a m a r l e
el p a p a - e m p e r a d o r
y e n t r e los p a r t i d a r i o s m e d i e v a l e s d e la
Weltherrschaft pontificia fue c o r r i e n t e la d o c t r i n a d e q u e el e m p e r a d o r es u n v i c a r i o , l u g a r t e n i e n t e , del p a p a .
71

72

7 3

Jhesu C h r i s t . . . d o n a les claus de p e n i t e n c i a a S e n t P e r e , emperador de nostra Sancta mare Esgleya,


afirma Llull en D o c t r i n a P u e r i l .
La l i m i t a c i o n , m u y o r i g i n a l , de n o s t r a S a n c t a m a r e Esgleya y el
c o n t e x t o s i g u i e n t e e dix q u e tot so q u e S e n t P e r e p e r la v e r t u t d e
D e u ligas e solves en la terra, seria ligat e solt en los c e l s dice
74

75

0 9

1940,

Cf.

MACCARRONE, Chiesa

e Stalo

6; G . B . LADNER, The concepts

to the idea of papal

<Pleniludo

nella dotcrina

of <Ecclesia>

potestalist

from

di papa

Innocenzo

and <Christianitas>
Gregory

III,

and their

VII to Boniface

Roma
relation

F W / ( = Sacer-

dozio e Regno da Gregorio VII a Bonifacio VIII: Miscellanea Historiae

Pontificiae

XVIII n. 52) R o m a 1 9 5 4 , 6 6 . Para nuestro caso concreto v e a s e GARCIAS PALOU, El


primado

romano...

p. 532.

'

Cf. nota 6 3 .

"

A HAUCK, Der Gedanke

Leipzig 1 9 0 4 , 4 3 ; K. BURDACII,

der pdpstlichen
Vom

2 4 0 - 6 2 , 2 7 3 - 8 5 ; E . W . MEYER, Staatstheorien
7 2

Weltherrschaft

Mittelalter
Papst

R e c i e n t e m e n t e , A . W A L Z , <Papstkaiser>

bis auf

zur Reformation,
Innocenz'

Innozenz

III.

III.,

Bonifaz

VIII,

II 1, Berlin 1 9 1 3 ,
B o n n 1919.

Slimmen

zur

Deutung

( = Sacerdozio e R e g n o . . . cit. en nota 69) 1 2 7 - 3 8 .


7 3

STICKLER, Imperator

kretistenschule
Papst

Vicarius

Papae.

des 12. und beginnenden

und Kaiser,

Die Lehrcn

13. Jahrhunderts

der franzosisch-deutsclien
iiber die Beziehungen

en M i t t e i l u n g e n des Instituts fiir osterreichische Geschichtsforschung

6 2 (1954) 1 6 5 - 2 1 2 .

14

Dezwisclien

7 4

C. 26: Obres de R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 4 8 .

7 5

N o t a anterior, a c o n t i n u a c i o n .

113

EL PODER TEMPORAL DEL PAPA

q u c cse imperio se c i r c u n s c r i b e a la potestas clavium, a la plenitudo


potestatis
de q u e goza el p a p a d e n t r o de la I g l e s i a . El c o n c e p t o q u e
t i e n e Llull del R e g n u m e x c l u y e a b s o l u t a m e n t e en el u n a c o n c e p c i o n
c a r o l i n a de Ecclesia; el p a p a es e m p e r a d o r en la Iglesia c o m o c a d a
rex imperator in regno suo.
P e r o la s o l u c i o n , q u e p u e d e satisfacer en este caso, n o r e s u l t a
c o n v i n c e n t e , c u a n d o se sigue a d e l a n t e a n a l i z a n d o las afirmaciones d e l
d o c t o r i l u m i n a d o : prevere te loch de J h e s u Christ en est m o n : e lo
Sant A p o s t o l i , qui es p r e v e r e , deu esser senyor de tot lo mon, e a ell
deuen obeyr tots los Reys e tots los Princeps d aquest
mon.
La grave c o n s e c u e n c i a en r e a l i d a d se d e d u c e del a r g u m e n t o de
vicarius Christi, p u e s se dice: prevere te loc de Jhesu Christ en est
m o n : e lo Sant A p o s t o l i , qui es prevere...^;
p o n g a m o s en lugar de esta
e x p r e s i o n su igual y t e n d r e m o s (prevere = vicarius Christi y p o r
t a n t o ) : lo S a n t A p o s t o l i , qui te loch de Jhesu Christ en est mon, d e u
esser s e n y o r dc tot lo m o n , e a ell d e u e n o b e y r tots los Reys e tots los
Princeps d aquest mon.
76

77

19

P o c o s ahos a n t e s de la Dictrina Pueril de Llull (ca. 1275) h a b i a ,


escrito s a n t o T o m a s de A q u i n o el De regimine principum
(1265-69) y
en el, u n t e x t o de s o r p r e n d e n t e c o i n c i d e n c i a con el q u e a c a b o d e
citar: Huius ergo regni m i n i s t e r i u m , u t a t e r r e n i s essent s p i r i t u a l i a
d i s t i n c t a , n o n t e r r e n i s r e g i b u s , sed sacerdotibus
est c o m m i s s u m , et
p r a e c i p u e s u m m o S a c e r d o t i , successori P e t r i , Christi vicario, R o m a n o
pontifici, cui ornnes reges populi cliristiani oportet esse subditos s i c u t
ipsi D o m i n o Iesu C h r i s t o .
80

Las a n r i n a c i o n e s del Angelico nos llevaran a u n a mejor c o m p r e n sion d e las de L l u l l .

7 6

Es el inismo resultado q u e arrojo el analisis de vicari,

cuestion de la plenitudo
tas>.

potestatis,

LADNER, The concepts

prelat

of <Ecclesia>

(cit. en nota 6 9 ) p. 6 3 - 6 9 con los reparos de KEMPF, Papsttum

Innocenz

III. Die geistigen

und rechtlichen

Grundlagen

seiner

general.
and

Para la
<Christiani-

und Kaisertum

Thronslreitpolitik

bci

( = Mis-

cellanea Historiae Pontificiae X I X , n. 5 8 ) R o m a 1 9 5 4 , 2 9 6 - 9 8 .


7 7

LADNER,

The

concepts

p. 5 0 - 5 6 ; mi estudio <Ecclesia>y
1 (1957)
7 8

p.

of

<Ecclesia>

<Christianitas>

and

<Christianitas>...

en Inocencio

(cit. en nota 6 9 )

III, en Estudios L u l i a n o s

219-23.

LADNER, The

concepts

of <Ecclesia>

and

<Christianitas>...

(cit. en nota 6 9 )

66-67.

"
8 0

Doctrina

pueril,

c. 2 7 : Obrcs de R a m o n Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 5 0 .

I, 1 4 (Ed. V i v c s , v. X X V I I , p. 3 5 4 ) .

15

114

ANTONIO OLIVER, C. R.

8 1

A n t e t o d o , ese t e x t o y a l g u n o s s e m e j a n t e s de s a n t o T o m a s
no
p u e d e n juzgarse h i c r o c r a t i c o s sin m a s . E n esta clase de afirmaciones juega p a p e l decisivo el significado q u e se da a Ecclcsia, este esta
e x p r e s a o t a c i t a . E n el caso son r a s t r e a b l e s las liuellas de la c o n c e p c i o n c a r o l i n a de Ecclesia en la q u e se i n c l u y e n , y u x t a p u e s t o s , Sac e r d o t i u m y Regnum q u e a y u d o , e n los t i e m p o s d e I n o c e n c i o III, a
la f o r m u l a c i o n de la d o c t r i n a d e la Christianitas.
E n ese c o n c e p t o d e
Ecclesia se a p o y a b a n los q u e , segiin J u a n de P a r i s , a r g u m e n t a b a n asi:
videtur r a t i o n a l e esse, c u m sit u n a ecclesia et unus populus
diristianus et u n u m c o r p u s m y s t i c u m , q u o d sit u n u m c a p u t a q u o s p i r i t u a l i ter et t e m p o r a l i t e r m e m b r a d e p e n d e a n t . E t ideo d i c u n t q u o d o m n i s
p o t e s t a s in ecclesia, sive spiritualis sive s a e c u l a r i s , d e p e n d e n t ab uno
8 2

8 1

MACCARRONE,

Vicarius

Christi...

p. 1 3 9 , y tPotestas

directas...

(cit. en nota 3)

p. 3 9 , cita el texto: Nisi forte potestati spirituali e t i a m saecularis potestas c o n i u n g a tur, sicut in papa, qui utriusque potestatis a p i c e m tenet, scilicet spiritualis et s a e c u l a ris, h o c illo d i s p o n e n t e qui est sacerdos et rex in a e t e r n u m s e c u n d u m o r d i n e m Melchisedech, rex r e g u m et d o m i n u s d o m i n a n t i u m (In II Sentent.,

D . X L I V , q. 2 , a.

expositio textus, ad 4: ed. V i v e s , v. III, p . 5 9 4 ) ; pero aqui el nisi i n t r o d u c e una e x c e p ci6n a las v e c e s en que h a y q u e distinguir, en el m o m e n t o de o b e d e c e r a un precepto
de la autoridad espiritual o de la secular, cual es la m a y o r , nisi forte

= a no ser q u e se

de la c a s u a l i d a d . . . El doble poder del papa se le debe en virtud de ser 61 caput


tianitatis,

cliris-

sin m e n o s c a b o alguno de las afirmaciones n e t a m e n t e dualistas del A q u i n a t e :

Potestas spiritualis et saecularis utraque deducitur a potestate divina etc. (ibid.J

jComo

p u e d e sostenerse esto, si el papa es d e t e n t o r de los dos poderes in apice en el s e n t i d o


exclusivista hierocratico?
El otro texto del Quodlibet
102:

XII que cita, MACCARRONE, Vicarius

Christi...

p. 1 4 0 n.

et ideo in isto t e m p o r e reges sunt vassalli Ecclesiae (q. 1 2 , a 19 ad 2: ed. V i v e s ,

v . X V , p. 6 0 4 ) , registra s e n c i l l a m e n t e una situacion de hecho =- a c t u a l m e n t e los reyes


estan sujetos a la Iglesia. S i t u a c i o n , eso si, q u e santo T o m a s aprueba,

al decir

que

ahora es c u a n d o los reyes p i e n s a n j u s t a m e n t e (inteltigunt), y eso por una c o n c e p c i o n


carolina de Ecclesia y por el papel de los reyes dentro de la Christianitas ( n o t e s e
se habla de

que

castraj.

I g u a l m e n t e , el texto sobre las dos espadas (In IV Sentent.,

D . X X X V I I , q. 2 , a. 2

expositio textus: ed. V i v e s , v. X I , p. 190-91) no es h i e r o c r a t i c o , c o m o quiere MACCARRONE, tPotestas

directa>...

p. 4 0 , sino q u e es la atribucion del poder c o a c t i v o espiri-

tual y material al papa en el s e n t i d o de san B e r n a r d o , a q u i e n se cita, y en el del


derecho de intervenir ratione

peccati,

c o m o e n u n c i a la II I l a e , q. 6 0 , a. 6 ad 3 ( e d .

V i v e s , v. III, p . 5 0 2 ) : non est u s u r p a t u m i u d i c i u m , si spiritualis praelatus se i n t r o mittat de t e m p o r a l i b u s q u a n t u m ad ea in q u i b u s subditur ei saecularis potestas, vel
quae ei a saeculari potestate r e l i n q u u n t u r .
"
Sacerdocio

16

C o m o lo e x p u s e r e c e n s i o n a n d o el estudio de MACCARRONE, tPotestas


y Reino de Gregorio

VII a Donifacio

directa>

VIII, en R e g n u m D e i 11 (1955) 1 4 4 - 4 5 .

r.l; PODER TEMPORAL DEL PAPA

apud quem utraque residet, et iste est p a p a , successor P e t r i et v i c a r i u s


C h r i s t i . N o t e m o s q u e el t e x t o , t a n p a r e c i d o a los de s a n t o T o m a s ,
a d u c e el a r g u m e n t o d e la u n i d a d de ecclesia y popidus
christianus. *
Esa es la clave p a r a la justa i n t e r p r e t a c i o n del t e x t o del De regirnine
principurn. J e s u c r i s t o h a f u n d a d o u n r e i n o , en el q u e los fieles son
reges el sacerdotes.
A fin de q u e el t e r r e n o e s p i r i t u a l se m a n t e n g a . s e p a r a d o del t e m p o r a l (notese bien la afirmacion t i p i c a m e n t e d u a l i s t a ) ,
h u i u s regni m i n i s t e r i u m , de este r e i n o en el q u e estiin r c i n o y sacerd o c i o , o sea, la Iglesia e n el s e n t i d o c a r o l i n o , esta e n c o m e n d a d o a los
sacerdotes y , sobre t o d o , al p a p a , a q u i e n los r e y e s , p o r p e r t e n e c e r . a
ese r e i n o q u e es la Iglesia y p o r formar el p o p u l u s c h r i s t i a n u s , la
C h r i s t i a n i t a s , estan s o m e t i d o s , n o s o l a m e n t e e n v i r t u d de los p o d e r e s
e x t r a o r d i n a r i o s del p a p a (casualiter,
certis causis inspectis)
o de su
p o t e s t a d i n d i r e c t a (ratione peccati),
sino t a m b i e n c o m o m i e m b r o s d e
esta e n t i d a d polftico-religiosa q u e es la C h r i s t i a n i t a s ; Reges populi
chrisliani, dice e x p r e s a i n e n t e s a n t o T o m a s . Y la razon de esa sumisioiiy
i n c l u s o p o l i t i c a , q u e se da a c o n t i n u a c i o n , confirma esta i n t e r p r e t a c i o n , p u e s los r e y e s e s t a n sujetos al p a p a , a causa del fin p r o p i o d e
esa s o c i e d a d q u e es la Eeclesia fundada p o r Cristo: Sic. enim ei ad,
q u e m finis u l t i m i c u r a p e r t i n e t , subdi d e b e n t illi ad quos pertinet.
cura a n t e c e d e n d i u m finium, et eius i m p e r i o d i r i g i . . . In n o v a lege cst
s a c e r d o t i u m altius, p e r q u o d h o m i n e s t r a d u c u n t u r ad b o n a caelestia:
unde in lege Christi reges d e b e n t s a c e r d o t i b u s esse s u b i e c t i .
83

85

El A n g e l i c o se m a n t i e n e cn los rafles del d u a l i s m o t r a d i c i o n a L

8 3

De potestate

s i

Otro a r g u m e n t o q u e trae Juan de Paris, c o p i a n d o a los hierocraticos,

regia et papali,

ed. Leclercq, p. 2 0 4 .

Posset e t i a m dici q u o d n o n regitur res publica diristiani


papa (Ibid.,

populi

p. 229).

partiendo de la idea de Christianitas:

8 5

doctrina,

Monarcha ergo m u n d i est s u m m u s pontifex

generalis vicarius Iesu Christi, cui si o m n e s h o m i n e s s e c u n d u m

evangelicam obedirent,
monarchiae:

es:

recte, nisi rector sit

Aun hacia 1 2 3 9 , otro d o m i n i c o , Guido Vernani, formulara la m i s m a


Chrislianorum

esset in m u n d o perfectissima monarchia (De

legcm

reprobatione

Kappeli, p. 129).

Cf. nota 8 0 , a c o n t i n u a c i o n . En nota 8 1 , c o m e n t a n d o la expresi6n et ideo in

isto t e m p o r e reges sunt vasalli Ecclesiae del Quodlibel;

XII, h e dicho q u e santo Toiniis

reseiia una situacion de h e c h o , pero que la aprueba de p l e n o , pues q u e d e b e ser asi,


es la postura racional de los reyes (intelligunt ahora y eruditi serviunt); en el texto d e l
De regunine

principum

este deber, casi con las m i s m a s palabras, es la c o n c l u s i o h n e -

cesaria de un r a z o n a m i e n t o teologico y teleologico: tunde


sacerdotibus esse subiecti.

in legc Christi reges


, -

debent.
i '

17

116

ANTONIO OLIVER, C . R.

P e r o la e x p r e s i o n d e Llull <deu esser senyor de tot lo mon> p a r e c e


e n u n c i a r u n a s a m b i c i o n e s q u e n o se c o n t e n t a n t a n f a c i l m e n t e y q u e
p i d e n p a r a el p a p a el dominium
mundi. Ese p u n t o de vista p a r e c e
confirmarse d e f i n i t i v a m e n t e c u a n d o se c o m p l e t a c o n otras afirmacion e s : E fo c o m p l i d a la figura c o m los e m p e r a d o r s de R o m a qui foren
senyors de tot lo mon e h a v i e n m i s s a t g e r s q u i ls faien s a b e r tot 1 estam e n t del m o n , en co que figuraven q u e 1 p a p a seria loctinent de Deu e
senyor de Roma>
8 6

El Libre de Demostracions
habfa e x p u e s t o con m a s d e t a l l e esa
d o c t r i n a : Veritat es q u e a n t i g a m e n t 1 e n p e r i de R o m a h a s e n y o r e j a t
t o t lo m o n . O n , c o m la Esgleya r o m a n a en lo c o m e n s a m e n t fos en
p o q u e s p e r s o n e s e a q u e l l e s fossen p o b r e s e tals q u e per forsa d a r m e s
n o c o n q u i s t a s s e n t e r r e s , ans p e r p r e i c a c i o e p e r m a r t i r e m u l t i p l i c a s s e n
lo p o b l e dels c r e s t i a n s , e c o m / enperi de Roma, e m o l t s d altres
p r i n c i p a t s , sia donat a ells, p e r asso es d e m o s t r a t q u e la c r e e n s a dels
crestians es a g r a d a b l e a n o s t r e S e n y o r D e u s ; cor d e n e c e s s i t a t se cove
q u e m i r a c l e s e o b r a d i v i n a ajen donat L enperi a l Esgleya romana>
8 1

El t e x t o , a d e m a s de e x p l i c a r n o s el p o r q u e del tftulo q u e c o n o c e m o s en L l u l l : el p a p a emperador de la Iglesia, nos dice la i m p o r t a n c i a


q u e t i e n e la Iglesia r o m a n a . E n el parrafo q u e sigue al q u e cito a p a r e c e tres veces Esgleya romana y u n a Esgleya de Roma, n u n c a otra
d e n o m i n a c i o n , c o m o p o r e j . , Esgleya universal, Sancta Esgleya,
etc.
La e x p l i c a c i o n d e b e verse n o solo en el valor de u n a n o t a a p o l o g e t i c a
q u e i n t e r e s a b a a Llull e n este t r a t a d o (Art d'atrobar
Veritat),
sino
t a m b i e n e n la s i n o n i m i a lograda e n t r e Ecclesia romana y Ecclesia
universalis, q u e d e s d e G r e g o r i o VII p a s a n d o p o r I n o c e n c i o III habfa
significado el r e p l e g a r s e d e la Iglesia sobre su c o n t e n i d o e c l e s i o l o g i c o ,
p o d r f a m o s d e c i r , c l e r i c a l , frente al significado d e la Iglesia, e n la
e p o c a a n t e r i o r , e n g l o b a n d o i n d i s t i n t a m e n t e a clerecfa y l a i c a d o , a
sacerdotium y regnum.
E s t a e v o l u c i o n de E c c l e s i a , q u e es m e r a m e n t e
h i s t o r i c a y q u e en n a d a afecta al d o g m a , y este c r e c e r s e m a n t i c o d e
88

8 8

Libre de Blanquerna,

c a p . 8 8 : Obres de Rarnon Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 3 4 2 .

Adviertase la relacion con vicarius en loctinent de D e u e s e n y o r de R o m a .


8 7

Libre de Demostracions,

IV, c. 4 8 : Obres de R a m o n Lull, X V , Mallorca 1 9 3 0 ,

5 8 9 ; para las citas que s i g u e n , p. 5 9 0 .


8 8

V e a s e el estudio de LADNER,

The concepts

p. 5 1 - 5 4 ; mi estudio <Ecclesia> y <Christianitas>


n o s 1 (1957) 2 2 0 - 2 1 .

18

of <Ecclesia>
en Inocencio

III,

and

<Christianitas>...

en Estudios

Lulia-

EL PODER TEMPORAL DEL

117

PAPA

Ecclesia romana es s i n t o m a t i c o p a r a las a t r i b u c i o n e s t e m p o r a l e s q u e


se iran d a n d o a la Iglesia d e R o m a .
P e r o el u l t i m o t e x t o citado h a c e p o r dos veces alusidn d i r e c t a a
donacion del imperio romano a la lglesia de Roma, u s a n d o c a d a vez
el v e r b o donar. j_Habla Llull d e la Donatio
Constanlini?
El Arbre de Sciencia afirma: E p e r aco fo o r d e n a m e n t d e D e u
que fo donat al p a p a 1 e m p e r i d e R o m a p e r co q u e ab b r a c seglar fos
lo p a p a forts a c o n t r a s t a r als e n e m i c s de la f e . Q u e el v e r b o donar
a l u d e a la Donatio lo dice e x p r e s a m e n t e u n a Questio del m i s m o l i b r o :
D e m a n a 1 e r m i t a al s e n y o r p a p a , p e r q u e Constanti dona l emperi a
la Esgleya r o m a n a .
EI De regimine principum,
c o n el q u e h e m o s visto c o i n c i d i r a
Llull, d i c e a c o n t i n u a c i o n d e los pasos citados: Propter q u o d m i r a biliter ex d i v i n a P r o v i d e n t i a f a c t u m est ut in R o m a n a u r b e , q u a m
D e u s p r a e v i d e r a t christiani p o p u l i p r i n c i p a l e m s e d e m f u t u r a m , h i c
mos paulatim inolesceret, ut civitatum rectores sacerdotibus subiacerent .
8 9

90

9 1

9 2

S a n t o T o m a s d i c e s i m p l e m e n t e q u e p o r p r o v i d e n c i a de D i o s (ord e n a m e n t de D e u , de Llull) R o m a fue p r e p a r a n d o s e , i n c l u s o e n el


detalle de su r e g i m e n , p a r a ser sede d e ese r e i n o e n el q u e el s a c e r docio es r e a l . Llull a h a d e q u e el paso se dio c o n la e n t r e g a de R o m a
p o r C o n s t a n t i n o a Silvestre.
No d e b e e x a g e r a r s e la i m p o r t a n c i a del famoso C o n s t i t u t u m . I n o c e n c i o III n o lo usa n u n c a c o m o justificante de su polftica o de sus
9 3

8 9

I n o c e n c i o III ha e x p l i c a d o m a g i s t r a l m e n t e el doble significado de Ecclesia

romana: c o m o iglesia particular es una parte de la Ecclesia universalis; pero

puede

entenderse t a m b i e n en el sentido de iglesia q u e abraza bajo su jurisdiccion a todas las


iglesias particulares, y en tal s e n t i d o Ecclesia romana c o i n c i d e con Ecclesia universalis:
Reg. II 2 0 9 (ML 2 1 4 7 6 3 AR). Cf. KEMPF, Papsttum
9 0

Arbre de Sciencia,

und Kaisertum...

p. 287.

II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, X I I , Ma-

III: Del arbre questional,

III 9: Obres de R a m o n Lull, X I I I ,

llorca 1 9 2 3 , 5.
9 1

Arbre de Sciencia,

Mallorca 1 9 2 6 , 1 6 3 n." 8 0 1 .
n

I, 1 4 ( e d . V i v e s , v . X X V I I , p . 3 5 5 ) .

9 3

Estas afirmaciones de santo T o m a s d e b e n tomarse, por otra parte, en s e n t i d o

algo alegorico al tratarse de a c o t a c i o n e s historicas, c o m o esa y la q u e , a c o n t i n u a c i 6 n ,


se refiere a Francia: Quia vero e t i a m futurum erat ut in Callia christiani sacerdotii
p l u r i m u m vigeret religio, divinitus est p e r m i s s u m ut e t i a m apud Gallos gentiles sacerdotes, quos Druidas n o m i n a b a n t , totius Galliae ius definirent, ut refert Iulius

Caesar

in libro q u e m de Bello Gallico scripsit (nota anterior, a c o n l i n u a c i 6 n ) .

19

118

ANTONIO OLIVER,

C.

B.

94

t e o r i a s y, a m e n de q u e ya en a q u e l l a e p o c a habfa serias d u d a s s o b r e
su a u t e n t i c i d a d ,
valio m u y p o c o c o m o a r g u m c n t o a favor de la h i e r o c r a c i a pontificia, p u e s los s o s t e n e d o r e s de esta se d i e r o n cata m u y
p r o n t o de la p e l i g r o s i d a d del m a n e j o de la Consiitutio,
la c u a l , si n O
era falsa, lo q u c p r o b a b a era q u e , si el p a p a era s e h o r de R o m a , lo
d e b i a a la g e n e r o s i d a d de C o n s t a n t i n o . Por ello el a u t o r de la Aeger
cui lenia h a b i a s e n t i d o la n e c e s i d a d d e d e m o s t r a r q u e la Donatio n o
era en realidad sino u n a Restitutio
hecha p o r el p r i m e r e m p e r a d o r
eristiano al p a p a de lo q u e a n t e s , h a s t a e n t o n c e s , h a b i a i n j u s t a m e n t e
d e t e n i d o , p e r t e n e c i e n t e de iure al vicario de C r i s t o .
95

96

J u s t a m e n t e , el m i s m o Llull n o d e d u c e de ella sino u n a sola c o n s e c u e n c i a al seiialarle u n a tinica finalidad: per co q u e ab brac, seglar
fos lo p a p a forts a c o n t r a s t a r als e n c m i c s de la f e .
97

9 8

Ni p a p a - e m p e r a d o r , ni senyor de tot lo m o n ,
ni senyor de
R o m a , ni la Donalio llevan en los escritos de Llull a la h i e r o c r a c i a .
Es m a s , el t e x t o de Mat. 16 19, q u e c o n s t i t u i a u n facil a r g u m e n t o
en p r o de la potestas directa," n o es usado p o r Llull sino en su signi-

9 4

Stato

KEMPF, Papstlum
nella dottrina

delTimpero

und Kaisertum...

di papa

e donazione

Innocenzo

III,

di Costantino

p. 8 1 . Cf. a d e m a s MACCARRONE, Chiesa


R o m a 1 9 4 0 , 1 4 0 ; G . MARTINI,

nel pensiero

e nella politica

di Innocenzo

III,

Archivio della Spcieta R o m a n a di Storia Patria 56-57 (1933-34) 2 6 8 - 8 0 . T o d o s


contra las afirmaciones de G . LAEHR, Die Konstantinische
schen Literatur

bis zur Mitte

9 5

KBMPF, Papsltum

9 8

Lo GRASSO, Ecclesia

9 7

9 8

des 14. Jahrhunderts,

und Kaisertum...
et Status...

Schenkung

in der

en

ellos

abendlandi-

Berlin 1 9 2 6 , 7 4 - 8 2 .

p. 8 1 , 1 9 6 , 2 1 8 .
n. 4 5 0 y 4 5 1 .

Cf. nota 9 0 .
La expresion de la Doctrina

Pueril

es una explicita declaracio y p r o c l a m a c i o

del poder t e m p o r a l eclesiastic, M. OBRADOR, Doctrines


ments

Traslazione

originals

TEV, Lapazy

concordats
el arbitraje

ab breus notes y comentaris,


internacional

en Ramon

Lull,

sociolbgiques

lulianes.

Frag-

Mallorca 1 9 0 5 , 16; M. CALDENMadrid 1 9 4 3 , 2 6 , dice: si Lull

no defendia a b i e r t a m e n t e la teoria del poder directo del Papa sobre los Principes y
Estados, al m e n o s la acariciaba en gran m a n e r a .
9 9

La Aeger cui lenia se v a l e de Ias claves

en sentido hierocratico:

Quod in pluralitate

u n a m , rpiam in temporalibus

para adjudicar al papa los dos poderes


clayium

c o m p e t e n t e r i n n u i t u r , ut per

super terram, per r e l i q u a m , q u a m in spiritualibus

super

qaelos a c c e p i m u s , intelligatur Christi vicarius iudicii p o t e n t i a m accepisse: Lo GHASSO,


Ecclesia
-:

etStatus...

n. 4 5 0 .

Sed princcps s p i r i t u a l i u m , puta beatus P e t r u s , fuit institutus vicarius a Christo

i,n h o c m u n d o uniyersaliter et sine ulla e x c e p t i o n e , ut patet


plenitudinem
20

Matth.

Ergo

ipse

habet

p o t e s t a t u m n o n s o l u m in spiritualibus, sed e t i a m in t e m p o r a l i b u s , ' F ,

EL

PODER TEMPORAL DEL

119

PAPA

ficado e s p i r i t u a l , e n el s e n t i d o p e n i t e n c i a l de la p o t e s t a s c l a v i u m :
Nos v e e m , S e n y e r , q u e vos avets h o n r a t lo n o s t r e Sant P a r e A p o s t o l i
sobre tots los h o m e n s d a q u e s t m o n ; car a q u e l l te lo vostre l o c e n
t e r r a , e a a q u e l l avets d o n a t poder de solvre e de ligar en lo cel e en la
terra: e a aquells m a n a m e n t s q u e ell fa, volets q u e sien ubligats tots
los h o m e n s d a q u e s t m o n .
El p o d e r sobre t o d o s los h o m b r e s se
r e d u c e a q u i c l a r a m e n t e a la potestas c l a v i u m y n o d e b e e x t e n d e r s e
fuera de ella, p u e s p o c o antes se ha afirmado q u e es c o m i i n a t o d o s
los clerigos: Avets h o n r a t s los clergues en est m o n sobre tots los
homens',
Asi, a la luz de la p o t c s t a d de j u r i s d i c c i o n , se c o m p r e n d e
la e x p r e s i o n de < Emperador
de nostra Sancta mare Esgleya>,
que
e q u i v a l e a la p l e n i t u d del p o d e r , segiin vimos ya: En a q u e l l t e m p s ,
fill, q u e n o s t r o S e n y o r J h e s u Ghrist era en a q u e s t m o n e a n a v a ab los
a p o s t o l s , a d o n c s d o n a les claus de penitencia a Sent P e r e , e m p e r a d o r
d e n o s t r a S a n c t a m a r e Esgleya, e dix q u e tot so que Sent Pere per la
vertut de Deu ligas e solves en la terra, seria ligat e solt en los
cels>.
P o c o mas a d e l a n t e dice la Doctrina Pueril: Per lo p o d e r q u e D e u s
donit a S e n t P e r e , h a , fill, lo sant P a r e qui te loch de S e n t P e r e , e h a n
los p r e v e r e s ( r e c u e r d e s e el t e x t o del Libre de Contemplacio
citado
p o c o a n t e s ) , q u i t e n e n loch del A p o s t o l i , poder de donar penitencia;
e
p e r acb v a n les g e n t s a confessio als p r e v e r e s , a p e n d r e d ells p e n i tencia.
Ipse (el p a p a ) in terris est Claviger s u p e r n a e C u r i a e ; q u e m
i n c l u d i t , est i n c l u s u s ; et q u e m e x c l u d i t , est e x c l u s u s . ' T o d o s esos
p o d e r e s n o t i e n e n mas fin p a r a Llull q u e el e s p i r i t u a l , q u e d e s e m b o c a
s i e m p r e , c o m o v e r e m o s l u e g o , en el d e b e r m i s i o n a l : Un Christ q u i
eleg u n p a s t o r a les sues ovelles p e r 5 0 q u e Is d o n a s a m e n j a r v e r i t a t
d e fe, a b la q u a l v e r i t a t v i u e n ; e en la p e r s o n a de S e n t Pere son c o 1 0 0

101

10i

1 0 3

10

DE MEYRONNES, Tractatus
p.

deprincipatu

politico

(cit. por MACCARRONE, Vicarius

Christi..,

176).

Quartum t e s t i i n o n i u m habetur Matth.,

ubi D o m i n u s p r o m i t t e n s Petro p r i n c i p a -

t u m spiritualium dixit: Q u a e c u m q u e ligaveris super terram etc., instituens i p s u m g e n e r a l e m v i c a i i u m et u n i v e r s a l e m in m u n d o isto, I D . , Tractatus


Siciiiae,
1 0 0

c. I I I (cit, MACCARRONE, Vicarius


Libre

de Contetnplacio

en Deu,

Christi...

de principatu

regni

p. 1 7 7 n. 8 7 ) .

Dist, X X X I I I c. 1 1 0 : Obres de R a m o n Lull,

I V , Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 , 2 .
1 0 1

Cf. nota anterior, poco a n t e s , n. 1 .

1 0 2

Doctrina

pueril,

c. 2 6 : Obres de R a m o n Lull, I , Mallorca 1 9 0 6 , 4 8 .

1 0 3

Doctrina

pueril,

c. 2 6 : Obres de R a m o n Lull, I , Mallorca 1 9 0 6 , 4 9 .

1 0 4

Liber super Psaltnum

tQuicumque

vult>,

X X X V , ed. M o g u n t i n , I V , 2 8 .

21

120

AlNTONIO OUVER, C. R.

m e n a d e s les ovelles a la fe de c a s c u n P a p a ; e p e r aco fa mal a q u e l l


P a p a qui n o a x a m p l a la fe en m o l t e s o v e l l e s .
U n a s c o n s i d e r a c i o n e s s o b r e el p o d e r s e c u l a r nos a y u d a r a n a p e n e trar en el p e n s a r de Lltill sobre el del r o m a n o pontifice.
El poder del principe. Llull n o dice n u n c a q u e el prfncipe d e p e n d a
en su p o d c r del p a p a ; al c o n t r a r i o , afirma a b i e r t a m e n t e su i n d e p e n d e n c i a : Prfncep cs u n h o m e , tot sol, axf c o m u n altre h o m e ; m a s
D e u s 1 h a h o n r a t , p c r co cor lo fa senyor de molts homens*.
La
afirmacion se r e d o n d e a en la s i g u i e n t e : Avets h o n r a t s e e n n o b l e y t s
los reys e ls p r i n c e p s e Is auts b a r o n s sobre tots los pobl.es d aquest
mon; car totes les gents, S e n y e r , veem que Is avets sotsmeses p e r tal
q u e t e n g u e n p a u en t e r r a .
El r e y , el p r i n c i p e , es d u e h o d e t o d o el
m u n d o , de t o d a s las g e n t e s ; p e r o t a m b i e n cl p a p a es, c o m o v i m o s ,
senyor de tot lo m o n . El exolusivismo t o t a l d e m u e s t r a q u e a n i n g u n o de los dos se a t r i b u y e el p o d e r a b s o l u t o , sino q u e c a d a u n o goza
d e la plenitud del poder en su propia esfera, c o m o ya c o n c l u f m o s r e s p e c t o al s u c e s o r de P e d r o .
Pero sobre la p o s t u r a d e Llull n o c a b e n d u d a s , c u a n d o , p o r si
fuera p o c o lo d i c h o , el m i s m o nos da la r e l a c i o n de a m b o s p o d e r e s
en u n a clara p r o p o r c i o n : Enaxf c o m als cavallers fo assignat p r f n c e p ,
enaxf als clergues fo assignat p r e l a t , so es, Bisbe, Archabisbe e C a r d e nals e A p o s t o l i .
Se c o n v e n r i a q u e fos u n e m p e r a d o r t a n s o l a m e n t ,
en axf o r d e n a t e desiis a m o l t s reys e b a r o n s , com es u n p a p a a m o l t s
prelats.
Ya v i m o s
c o m o la teorfa de general se a p l i c a igual al
p a p a q u e al p r f n c i p e . Es decir, P r f n c i p e es a n o b l e s c o m o P a p a es a
p r e l a d o s , cada u n o e n su esfera. Es la famosa teorfa de los ordines
n a c i d a hac.ia el a h o m i l
y e x p u e s t a c o n t o d a c l a r i d a d , p a r a el i n t e 105

106

1 0 7

108

109

1 1 0

1 1 1

1 0 5

Arbre de Sciencia,

II: Del

arbre

apostolical,

I: Obres de Itamun Lull,

Mallorca 1923, 6. Para todo ello cf. GAIICIAS PALOU, El prirnado


1 0 6

Doctrina

1 0 7

Libre de Conternplacio

pueril,

rornano...

XII,

p. 5 3 5 - 3 8 .

c. 8 0 : Obres de Rarnon Lull, I, Mallorca 1 9 0 6 , 1 4 8 .


en Deu, Dist. XXXIII c. 1 1 1 : Obres de R a m o n

Lull,

IV, Mallorca 1 9 1 0 , 5 0 .
1 0 8

Doctrina

1 0 9

Arbre de Sciencia,

pueril,

c. 8 1 , cf. nota 106.


I: Del arbre irnperial,

III 1: Obres de R a m o n Lull, X I , Ma-

llorca 1 9 1 7 , 3 0 8 .

(XII'

1 1 0

Cf. nota 67.

1 1 1

M.

siecle),

pieta popolare

22;

D.

CUENU,

Moines,

clercs,

laics

au

carrcfour

de

la

vie

evangelique

en R e v u e d'Histoire Ecclesiastique 4 9 (1954) 7 7 - 8 0 ; E . DELARUELLE, La


nel secolo XI ( - X Congresso i n t e r n a z i o n a l e di s c i e n z e storiche,

Roma

121

J;;L PODER TEM l'ORAL DEL PAP

rior de la Ecclesia, por Esteban de Tournai bajo el pontificado de


Inocen cio 111112 y que en Llull ti en e un a hermos:! formulacin duali sta :
~ Vos avets ordonats los home118 en di verses officis e en diverses mesters: . . . clergues per observar la fe e per dar bons exemplis ... e preicar .. . e sactificar . .. e aorar vos ... Reys per tenir justicia e per esquivar
los mals e per espaordi r los hom ens qui no S volen lexar de fer mal
per amor, e l exe n s en p er paor . . Y ~ Cavallers, p er tal qu e si en ajlldad ? rs dels reys com pusquen tenir justi cia .. . Mercaders ... , lauradors
e fusters e sabaters e ferrers , .11 4
Los dos poderes son di stiutos e independientes. Pero el poder secular tiene una misin espiritual qu e cumplir: la de desenvainar su
espada ad invictam malefacto rlllTI , laudem vero bonorum,115 como
decan los medievales y co mo aca bamos de ver en el Libre de Contemplaci, la de d efend er a la Igl es ia y colab orar a su ex pansin :
c~vallers sien bra de sancta Esgleya .116 El fin de esta accin del
braz.o secular es la paz en s u rein o y en toda la Cristiandad, a fin de
que Ja labor de la Iglesia pueda desa rrolIarse sin trabas. Vimos que el
Seor someti a todas las ge ntes a los prncip es per tal que tengu en
pau en terra . 117 Doctrina pueril dic e: Prncep es home qui ha senyoria per elecci sobre altres homens, p er so que ls tenga en pau
per temor dejusticia'Ys Manera ne por haver lo prncep a regiment

4-11 sette mbre 1955: Relazioni III) Firenze 1955, 309-10; mi trabajo <Ecclesia> y
<Christianitas > en Inocencio III, en Estudios Lulianos} (1957) 244.
IU
cln eadem civitate, sub eodem rege, duo populi sunt, et sec undum duo s populos duae vitae, et sec undum duas vitas du o principatus, sec undum duos principatu s
dupl ex iurisdictionis ordo procedit. Civitas, Ecclt!a; civilali rex , Christus; duo populi, duo.in Ecclesia ordines, clerieorum et laieorum; duae vitae, spiritualis et earnalis;
duo prineipatus, saeerdotium etregnum; dupl ex iurisd ietio, divinum ius et humanum .,
E. DE TOUR N AI, Summa Decretorum, In trod uet. (SC UULTE, Die Summa des Stephanu3
Tornacensis lber das Decretum Gr1.tiani, Giessen 1891, p . 1).
1\8
Es el fin que se ala al brazo sec ular Inoeeneio III en sus cartas a los reyes :
Reg. VII 79, 212; XI 28 (ML 215 361-62, 528 A; 1359 A), etc.

IU
Libre de COlltemplar.i en Deu, Dist. XI c. 38: Obres de Ramon Lull,
llorca 19J6, 188-39.
115

n,

Ma-

1 Petr. 2 14.

116
J.rbre de Sciencia, 11: Del arbre apostolical, VII: Obres de Ramon Lull, XII,
Mallorca 1923, 105.

117

Cf. nota 107.

118

C. 80: Obres de Ramon Lull, l, Mallorca 1906, 148.

23

122

ANTONIO OLIVER, C. R.

ns

20

e a t e n i r son r e g n e en pau>.
Al p r f n c i p e se le d e b e el p o d e r ; ' p e r o
el fin de este y su fruto es la paz: Per 9 0 q u e 1 e m p e r a d o r (en el caso
n o i n t e r e s a urgir la d i s t i n c i o n e m p e r a d o r - r e y ) p u s c a t e n i r pau en lo
m o n e destrovir los infizels rebels al m a n a m e n t del s a n t P a r e A p o s t o l i ,
p e r co q u e culla 1 fruyt sots la sua a d m i n i s t r a c i o .
Lo fruyt del
A r b r e e m p e r i a l es pau de gents, p e r co q u e en p a u p u s q u e n estar, e
D e u s m e m b r a r e n t e n d r e e a m a r , h o n r a r e s e r v i r . . . Per q u e en axi c o m
les p l a n t e s r e q u i r e n segons l u r n e c e s s i t a t la calor del sol e 1 ros de la
n i t , en a x i p o b l e r e q u e r al p r i n c e p justicia e pau; p e r q u e fan m a l los
p r i n c e p s , car soffiren g u e r r e s en lurs t e r r e s , n i car guerrejen los u n s
ab los altres c o n t r a justicia e pau... e p e r aco es digne d e h a v e r g r a n
p e n a c o m n o te en justicia epau
son r e g n e .
121

122

1 2 3

Algunos t e x t o s dejan e n t r e v e r ya q u e esa paz t i e n e u n fin m i s i o n a l ,


q u e es la obsesion de L l u l l . C u a n d o en el A r b r e q u e s t i o n a l se p r e g u n ta: Es d e m a n a t p e r q u e es i m p e r i . Se r e s p o n d e : . Un apostoli e u n
e m p e r a d o r porien conquerre tot lo mon>.
A d v i e r t a s e la u n i o n q u e se
p o s t u l a e n t r e los dos s u p r e m o s p o d e r e s ;
t a n t o , q u e a la c u e s t i o n :
Per q u e a 1 Esgleya es d o n a t 1 i m p e r i ,
se r e s p o n d e : Per co q u e
l2i

1 2 5

1 2 6

1 1 9

Arbre de Sciencia,

I: Del arbre imperial,

Intr.: Obres de R a m o n Lull, X I , M a -

llorca 1 9 1 7 , 3 0 1 .
1 2 0

A princep se pertany poder, car poder es e s t r u m e n t de son offici, Arbre de

Sciencia,
1917,

I:

Del

arbre

imperial,

IV

5:

Obres

de

Ramon

Lull,

XI,

Mallorca

317.

1 2 1

Arbre de Sciencia,

II: Del arbre apostolical,

VII: Obres de R a m o n Lull, X I I ,

Mallorca 1 9 2 3 , 1 0 5 .
1 , 2

per justicia
XIV,

Justicia tiene para Llull la misraa trascendencia q u e paz: Cavaller ha espasa


e cavall per senyoria, Proverbis

de Ramon,

2 7 5 : Obres de R a m o n Lull,

Mallorca 1 9 2 7 , 3 0 0 .
1 2 3

Arbre de Sciencia,

I: Del arbre imperial,

VII: Obres de R a m o n Lull, X I , M a -

llorca 1 9 1 7 , 3 2 9 - 3 0 .
1 2 4

Arbre de Sciencia,

III: Del arbre questional,

II 9 : Obres de R a m o n Lull, XIII,

Mallorca 1 9 2 6 , 3 9 n. 8 8 .
1 2 5

Nobis e n i m d u o b u s r e g i m e n h u i u s saeculi principaliter est c o m m i s s u m : q u i ,

si u n a n i m e s fuerimus et concordes in b o n o , p r o f e c t o . . . erunt prava in directa et aspera


fient plana, c u m nobis d u o b u s , favente D o m i n o , nihil obsistere

vel resisterepossit...

si

u t r a q u e pars per reliquam fuerit p o t e n t e r a d i u t a , INOCENCIO III, R N I 1 7 9 ( e d .


KEMPF 3 8 6 ) .
1 2 6

Arbre de Sciencia,

Mallorca 1 9 2 6 , 2 1 n. 1 5 3 .

.24

.'.

III: Del arbre questional,

1 9 : Obres de R a m o n Lull; XIII,

123

EL P.ODKtt TEMPORAL DEL PAPA

ab b r a c seglar fos lo p a p a forts a contrastar


Lo m i s m o afirma el L i b r e de B l a n q u e r n a .

121

als enemics de

lafe*.

1 2 8

Las desventajas de la g u e r r a en el i n t e r i o r de la C r i s t i a n d a d son


desastrosas
y las energfas q u e en esas guerras se d e r r o c h a n d e b e n
e n c a m i n a r s e c o n t r a los e n e m i g o s d e la fe, c o m o h a c e el p a p a Blanquerna, armando una cruzada en toda r e g l a ;
asi la paz i n t e r i o r ,
a d e m a s d e ser p o s t u l a d o , p u e d e ser t a m b i e n efecto d e la lucha c o n t r a
los infieles.
129

130

T o d o el c a p . 81 del B l a n q u e r n a esta c o n s a g r a d o a la o b t e n c i o n y
m a n t e n i m i e n t o de la paz i n t e r i o r , c o m o la vida e n t e r a d e L l u l l , p r o p u g n a d o r a c e r r i m o de la p a z .
1 3 1

P e r o la d i v e r s i d a d de reinos y de p r i n c i p e s t u r b a hasta h a c e r i m p o s i b l e esa paz en la C r i s t i a n d a d .


Y LIull p r e c o n i z a el i m p e r i o c o m o
m e d i o de i n s t a u r a r la paz universal y cristiana. El r e c u e r d o del i m p e r i o r o m a n o late e n el i n t e r i o r de t o d a la E d a d Media. Su idea fascina
132

1 2 7

Arbre de Sciencia,

II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, XII, Ma-

llorca 1 9 2 3 , 5.
1 2 8

gades

El papa seria l o c t i n e n t de D e u e senyor de R o m a . . . per co q u e fossen

a la santa fe catblica

(totes les terres): Libre de Blanquerna,

sobju-

c. 88: Obres de Ra-

m o n Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 3 4 2 .
1 2 9

Car gents qui sien en guerra e en treball los uns contra los altres, n o son en

disposicio c o m D e u s pusquen m o l t a m a r honrar e servir, e encara q u e ls uns no p o d e n


h a v e r caritat a si m e t e x s ni als altres, tant son occupats per los treballs e les guerres
de les terres: Libre de Sciencia,

I: Del arbre irnperial,

VII: Obres de R a m o n Lull, X I ,

Mallorca 1 9 1 7 , 3 2 9 - 3 0 .
1 3 0

E volia e pregava q u e a m b d o s los reys haguessen lo passatge, e q u e la

un

aniis sobre los sarrains qui son a levant e 1 altre sobre Ios sarrains qui son a p o n e n t ;

c o m aquells haurien conquests q u e conquirent, la un v e n g u e s en vers 1 altre per co


qiie conquerissen Ios s a r r a i n s qui son a m i g jorn. L apostoli donii perdo m o l t gran e
m a n a croada, e dels bens de Santa E s g l e y a feu grans dons als dos reys e d altres b a rons, e pres en guarda e en c o m a n d a Ia terra dels dos reys: Libre

de Blanquerna,

c.

8 1 : Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 3 0 5 .


1 8 1

1943,

Cf. M. CALDENTEY, La paz y el arbitraje

internacional

7-9, 2 2 - 2 3 ; T . CARREBAS ARTAU, Etica de Ramon

Llully

en Ramon
el Lulismo,

Lull,

Madrid

en Estudios

Lulianos 1 (1957) 2 1 - 2 2 .
1 3 2

Cf. nota 1 2 9 . E en aquest pas h o m c o n e i x que segons o r d o n a m e n t de unitat

e d e pluralitat, se convenria q u e fos un e m p e r a d o r tant s o l a m e n t , en axi ordenat e


desils a m o l t s reys c barons, c o m es un papa a molts prelats, Arbre de Sciencia,
arbre imperial,

I: Del

III 1: Obres de R a m o n Lull, XI, Mallorca 1 9 1 7 , 3 0 8 .

25

124

ANTONIO OLIVER, C. R.

a los mas g r a n d e s p e n s a d o r e s ; p e r o en los t i e m p o s de Llull l l e v a b a a


la h i e r o c r a c i a . E g i d i o R o m a n o y G i a c o m o da V i t e r b o , en los aiios d e
Bonifacio VIII, p o n e n los p r i n c i p i o s d e u n a escuela, la a g u s t i n i a n a ,
q u e en el c a m p o de la d o c t r i n a polftica d o m i n a t o d o el siglo X I V .
C o m e n t a n d o el paso de san Agustfn: Vera iustitia n o n est nisi in r e puhlica cuius conditor rectorque Christus e s t ,
escribia el p r i m e r o :
Sed n u l l i s u n t sub C h r i s t o r e c t o r e nisi s u b s u m n i o pontifice, qui est
Christi v i c a r i u s ; y el s e g u n d o : D i c i t u r a u t e m v i c a r i u s Christi (el
p a p a ) et in q u a n t u m h o m o s o l u m , q u i a s a c e r d o s est, et in q u a n t u m
D e u s et h o m o , q u i a r e x est, u n d e et v e r e D e i vicarius n o m i n a t u r .
1 3 3

13i

1 8 6

136

J u a n de P a r f s sintetizo estas d o c t r i n a s c o n t o d a c l a r i d a d : Posset


e t i a m dici q u o d n o n r e g i t u r res p u b l i c a christiani p o p u l i r e c t e nisi
rector sit papa, q u i est vicarius Christi in s p i r i t u a l i b u s , nec aliter iustitia servaretur
nisi ei s i c u t i u s t u m est in s p i r i t u a l i b u s o b e d i r e t u r .
Esta idea total de pax
y de i m p e r i o c r i s t i a n o , e n las q u e t i e n e gran
p a r t e lo q u e se h a l l a m a d o el a g u s t i n i s m o p o l f t i c o
es facil d e e n c o n t r a r en los g r a n d e s p e n s a d o r e s m e d i e v a l e s .
!il

138

1 3 9

Esas ideas reforzadas p o r la de u n i d a d , q u e h e m o s visto y a ,


llevan a Llull a la c o n c l u s i o n d e q u e el p u e b l o c r i s t i a n o d e b e o r g a n i zarse en u n solo i m p e r i o : Mas car n o es e m p e r a d o r en a q u e l l p o d e r
q u e esser solia q u a n t los cessars de R o m a r e g n a v e n , e es v e n g u d a
q u a i x e g u a l t a t de p o d e r enfre u n prfncep e a l t r e , e u n a c i u t a t e a l t r a ,
es 1 e m p e r i d e p a r t i t en m o l t e s p a r t s , e son fets m o l t s p r i n c e p s e m o l tes c o m u n e s de c i u t a t s ; e p e r ac6 son g u e r r e s e t r e b a l l s en lo m o n , e
n o es u n i v e r s a l p o d e r en lo m o n qui ajut a mortificar a q u e l l s treballs
en q u e son p e r g u e r r e s e p e r m a l s h o m e n s , e car u t i l i t a t s especials

p.

1 3 3

De civitate

1 8 4

De ecclesiastica

Dei, I I , 21 4 (ML 41 6 8 - 6 9 ) .
potestate,

I I I 1 0 (cit. por MACCARRONB,

1 , 5

De regimine

christiano,

1 8 8

De potestate

regia et papali

1 , 7

V e a s e rrii tEcclesia>

I I 5 (cit. por MACCARRONE, Vicarius

Christi...

Innocenz
streit,

III.

als Grundlage

Christi...

p. 1 5 8 ) .

( e d . LECLERCQ, p. 2 2 9 ) .

y tChristianitas>

en Inocencio

III,

1 (1957) 228 n. 5 2 ; y el estudio de J. FIEBACH, Die augustinischen


fur die Beurteilung

seiner Stellung

en Estudios L u l i a n o s
AnschauUngen
zum deutsdien

Papst
Thron-

Neisse 1914.
1 8 8

Cf. H.-X. AHQCILLIERE, L'augustinisme

theories politiques
la

26

Vicarius

157).

au Moyen

Cf. n o t a 2 3 .

Age, Paris 1 9 3 4 .

politique.

Essai

sur

la formation

des

125

EL PODER TEMPOHAL DEL PAPA

son m c s a m a d e s q u e piibliques .
E e n quest cas h o m c o n e i x q u e . . .
se c o n v e n r i a q u e fos u n e m p e r a d o r t a n t s o l a m e n t .
Un t e x t o d e B l a n q u e r n a r e s u m e t o d a s esas c o n s i d e r a c i o n e s : Estava lo p a p a B l a n q u e r n a en p e n s a m e n t c o m p o g u e s t r a c t a r pau e conconcordia
enfre les c o m u n i t a t s , q u i son e n gran discordia per co car
no han concordancia en esser obedients a un princep tan solament
qui
tengues pau e justicia*,
Segiin L l u l l , la unificacion d e i d i o m a s ea el
paso n e c e s a r i o p a r a llegar a la u n i d a d de r e g i m e n : E q u e p e r c a d a
p r o v i n c i a sia u n a c i u t a t e n la q u a l sia p a r l a t lati p e r u n s e p e r a l t r e s ;
car latf es lo p u s g e n e r a l l e n g u a t g e , e e n lati h a m o l t e s p a r a u l e s
d altres l e n g u a t g e s , e e n lati s o n nostres l i b r e s ; . . . e e n axi p e r l o n g a
c o n t i n u a c i o p o r e t s a p o r t a r a fi c o m e n t o t lo m o n n o sia m a s un lenguatge, una creenga, unafe, consequent un papa apres
altre>.
1 1 1

142

Ui

Se h a visto e n esta la f o r m u l a c i o n precisa d e la idea p l a t o n i c a d e


Cristiandad;
p e r o e n esa p o s t u l a c i o n d e u n u n i c o r e g i m e n d e l
mundo
p u e d e n entreverse pretensiones mas ambiciosas:. Ya para
I n o c e n c i o III el i m p e r i o , el Sacro I m p e r i o , habfa p e r d i d o m u c h o d e
su valor y e f e c t i v i d a d ;
d e s p u e s d e la p o s t u r a a d o p t a d a p o r F e d e r i c o
II r e s p e c t o a la S a n t a Sede y el golpe asestado p o r esta al prestigio d e
su p e r s o n a y d e la i n s t i t u c i o n q u e r e p r e s e n t a b a , la gran r e a l i d a d m e dieval se habfa q u e d a d o e n figura a p e n a s d e c o r a t i v a ; el t e x t o d e Arbre
de Sciencia, citado p o c o a n t e s , acusa e n Llull el a m a r g o d e s e n g a h o y
las pocas e s p e r a n z a s q u e sobre a q u e l a l i m e n t a b a .
111

1 1 5

116

Y e n t o n c e s , esc i m p e r i o e n el q u e s u e n a L l u l l , capaz d e a d m i n i s t r a r la justicia p o r igual y d e i m p l a n t a r e n el m u n d o la p a z u n i v e r s a l


y c r i s t i a n a , ,;no sera u n i m p e r i o e n el q u e el e m p e r a d o r sea el p a p a ,
el i m p e r i o d e la h i e r o c r a c i a pontificia?

1 4 0

Arbre de Sciencia,

I : Del arbre imperial,

III 1 : Obrcs de Ramoti Lull, X I , M a -

llorca 1 9 1 7 , 3 0 8 - 0 9 .

1 4 1

N o t a anterior, poco a n t e s , p. 3 0 8 .

1 4 a

Libre de Blanqnerna,

c. 9 5 : Obres de Raraon Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 6 .

1 4 3

Llbre de Dlanquerna,

c. 9 4 : Obres de R a m o n Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 4 .

1 4 4

T . CAiinEnAS ARTAU, Etica de Ramon

Llully

el Lulismo,

e n Estudios L u l i a n o s

(1957) 24.
1 4 5

E s u n a d e las c o n s e c u e n c i a s de la idea de u n i d a d , c o n s e c u e n c i a sentida e n

t o d o el M e d i o e v o : O. GIEHKE, Das deutsche


porationslehre

des Alterthums

Genossenscliaftsrecht,

und des Mittelalters

III: Staats-

und ihre Aufnahmc

in

und KorDeutsMand,

Rerlin 1 8 8 1 , 5 1 7 .
1 4 8

K E M P F , Papsttum

und Kaisertum...

p. 3 1 4 - 2 5 .

27

126

ANTONIO OLIVER, C. R.

A n t e t o d o , a d v i e r t a s e q u e p e d i r la c o n f e d e r a c i o n d e estados cristianos bajo la i n t e n d e n c i a s u p r e m a del p a p a n o es n e c e s a r i a m e n t e


p r o p u g n a r la h i e r o c r a c i a .
w

El t e x t o de Arbre de Sciencia
l a m e n t a q u e sean m u c h o s los
prfncipes i g u a l e s , i n d e p e n d i e n t e s y q u e n o exista u n p o d c r s u p r e m o
(universal poder) q u e unifique fuerzas e i n t e r v e n g a en favor de la paz.
Es preciso q u e h a y a u n e m p e r a d o r . Q u e este sea el p a p a n o p a r e c e
i n d i c a r l o la f o r m u l a se c o n v e n r i a q u e fos u n e m p e r a d o r t a n solam e n t , en axf o r d e n a t e desiis a m o l t s reys e b a r o n s , com es un papa a
molts prelats,a u n q u e t a m p o c o lo e x c l u y e , p a r e c e m a n t e n e r la
d i s t i n c i o n de las dos esferas.
118

C u a n d o estas ideas se p a s a n al t e r r e n o d e la p r a c t i c a , en la utopfa


del B l a n q u e r n a , se r e s p e t a n c u i d a d o s a m e n t e los derechos de los s e h o res t e m p o r a l e s : la s e g u r i d a d de los c a m i n o s y la paz se n e g o c i a a t r a ves de cartas y mensajeros a los prfncipes y a los c o m u n e s ;
p o r lo
q u e t o c a a la paz e n t r e estos u l t i m o s , la i n t e r v e n c i o n i n d i r e c t a del
papa
se funda e v i d e n t e m e n t e en la d o c t r i n a i n o c e n c i a n a de la ratio
peccati.
1 4 9

1 6 0

161

A u n q u e n o lo d i c e , Llull a c a r i c i a y defiende la i d e a de u n a i n t e n d e n c i a g e n e r a l del p a p a sobre los r e i n o s de la C r i s t i a n d a d , p e r o n o


p o s t u l a d e n i n g u n a m a n e r a u n i m p e r i o t e m p o r a l efectivo, a u n q u e sea
el Sacro I m p e r i o , p a r a el. En el fondo lo q u e p a l p i t a aquf p o d e r o s a m e n t e es la idea d e Christianitas,
c a r g a d o s u n t a n t o los colores d e
su a s p e c t o polftico, si se q u i e r e , d a d o el d e s c r e d i t o del Sacro I m p e r i o
y d a d a la obsesion d e c r u z a d a , d e la q u e era m i s i o n e r o y q u e se hacfa
improrrogable segun Llull.
162

1 4 7

Cf. n o t a 1 4 0 .

1 4 8

Cf. n o t a l 4 1 .

1 4 0

Libre de Blanquerna,

c. 95: Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 6 - 6 7 .

1 5 0

Libre de Blanquerna,

c. 95: Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 3 6 7 - 6 8 :

te l apostoli

tracta

c o m una v e g a d a 1 a n y cada potestat v e n g u e s a un loc segur on fos-

sen totes les potestats, e q u e segons forma de capitol, que s tractas a m i s t a t e correcci6
dels uns als altres, e p u n i m e n t de m o n e d a fos en aquells qui n o v o l r i e n estar a dita
dels difinidors del capftol.
1 5 1

Decr. Novit:

1 5 a

Para la idea de Christianitas

L'idee

de chretiente

KEMPF, Papsttum
en Inocencio

28

T e x t o en Lo GnASSO, Ecclesia
dans

la pensee

und Kaisertum...

et Status...

n. 3 9 8 .

y su t r a n s c e n d e n c i a en la e p o c a vease: J . R U P P ,
pontificale

des origines

d Innocent

p. 2 8 0 - 3 1 3 ; m i trabajo tEcclesia*

III, en E s t u d i o s Lulianos 1 (1957) 2 3 4 - 4 3 .

III, Paris 1939;


y

tChristianitas*

EL

P.ODEU T E M P O R A L

DEL

127

PAPA

D e l p a p e l del p a p a c o m o r e c t o r de la Christianitas h a b l a u n t e x t o
curioso del Libre de Contemplacio:
En axi, S e n y e r , c o m 1 a y g u a m o u
lo r o d e r e lo r o d e r m o u la mola e la m o l a m o l la f a r i n a . . . Axi c o m lo
r o d e r n o s p o r i a m o u r e sens lo m o v i m e n t de 1 aigua, ni la m o l a sens
lo m o v i m e n t del r o d e r , ni la farina sens lo m o v i m e n t d e la m o l a . . .
los i n d i v i d u u s d e la C ( = C h r i s t i a n i t a s : tots los cristians) n o s p o d e n
m o u r e a c o n v e r t i r la E (mon) sens lo m o v i m e n t e n t e l l e c t u a l e sensual
de la m a j o r G (franc p o d e r saber i voler dels cristians) qui es en la E
( m o n ) l o c t i n e n t d e la A (Jhesu C h r i s t ) .
153

Mas e x p r e s a m e n t e y de
III se l l a m a al p a p a cabeza
pro conversione infidelium
pater, qui per Dei gratiam

u n a forma q u e r e c u e r d a las de I n o c e n c i o
de la C h r i s t i a n i t a s en la Petitio
Raymundi
(a Bonifacio VIII): ...vos, s a n c t i s s i m e
primatum
tenetis in populo christiano* . *
1B

El Liber de Fine, al p r o p u g n a r la c r u z a d a , u n a de las m a y o r e s


r e a l i d a d e s l o g r a d a p o r la idea de C h r i s t i a n i t a s , a l u d e a ella a c a d a
p a s o : uso f r e c u e n t i s i m o de Christiani p o r oposicion a
Sarraceni. '
Si el rey se d e c i d e c o n t r a estos, tota Christianitas
ad h o c cor et
oculum habebit.
Y p r e s e n t a , p a r a mas c l a r i d a d , el uso de C h r i s t i a nitas j u n t o a Ecclesia: Et si Ecclesia et Christianitas
faceret posse
s u u m ad h o n o r a n d u m D o m i n u m D e u m n o s t r u m , d i g n u m et i u s t u m
esset, q u o d C h r i s t u s esset eis in bellis coadiutor .
La iiltima frase
utiliza p a r a p r o p a g a n d a d e c r u z a d a la idea de fidelidad feudal, y a
iisada p o r I n o c e n c i o I I I .
v 6

I B G

1 5 7

1 5 8

A la luz de esta vision del p a p a c o m o cabeza y jefe de la C h r i s t i a nitas con t o d a s las a t r i b u c i o n e s , polfticas i n c l u s o , q u e de ello se d e r i v a n , d e b e n y p u e d e n e n t e n d e r s e las e x p r e s i o n e s de Llull r e s p e c t o al

1 5 0

Libre de Contemplacio

en Deu, Dist. X L cap. 346: Obres de R a i n o n Lull, VIII,

Mallorca 1 9 1 4 , 3 7 2 .
1 5 4

tratados

D e b o el texto a GARCIAS PALOU, Omision


y opiisculos

orientalistas

del beato Rainon

del tema del primado


Llull,

romano

en los

en Estudios Lulianos 1 ( 1 9 5 7 )

2 5 3 n. 4 5 .
1 5 5

Liber de Fine,

1 5 0

Ibid.,

ed. R. M o y a , P a l m a de Mallorca 1 6 6 5 , ps. 8 7 , 8 8 , 8 9 , 9 0 , 9 1 .

p. 8 4 .

1 5 7

lbid , p. 8 3 - 8 4 .

1 5 8

Cf. U. SciiWERiN, Die Aufrufe

den Anfdngen

bis zum

Kreuzzugspropaganda

Ausgang

Innocenz

und derpdpstlichen

der Pdpste
IV

zurBefreiung

Ein Beitrag

Epistolographie

zur

dcs heiligen
Geschichte

Landes
der

von

kurialen

( = Historische Studien 3 0 1 )

4 3 y 39.
22

128

ANTONIO OLIVER, C. R.

p a p a y q u e p a r e c e n , a p r i m e r a vista h i e r o c r a t i c a s . H e m o s visto y a
q u e cl m u n d o estarfa o r d e n a d o si estuviera s o m e t i d o a u n solo e m p e r a d o r , p o r eso signilicada es e n 1 a p o s t o l i gran c o l p a si n o usa de
son p o d e r en o r d e n a r lo m o n , s i g u e n t sa v o l e n t a t tot lo p o d e r q u e
D e u s h a d o n a t a 1 apostoli en o r d e n a r lo m o n .
Este es lo gran
p o d e r q u i ' n vos e s t a ,
c u y o s limites c o i n c i d e n con los del m u n d o :
per lo m o n / en lonch a m p l e e p r e g o n , / vostre p o d e r hi es e n t o r n .
D e ahf q u e el p a p a , c u y o p o d e r en el c a m p o e s p i r i t u a l es m u c h o
m a y o r q u e el de c u a l q u i e r p r i n c i p e en el t e m p o r a l ,
es, al m i s m o
t i e m p o q u e la gloria d e la n a t u r a l e z a h u m a n a ,
el g r a n r e s p o n s a b l e
d e q u e la n a t u r a l e z a h u m a n a logre el fin p a r a el q u e fue c r e a d a ,
y
p e s a s o b r e el el d e b e r d e e x t e n d e r la fe c a t o l i c a
y de conquistar
Tierra santa.
D e n t r o del c a m p o y de la r e a l i d a d del p a p a Volkerfiihrer, s e n o r
de los p r i n c i p e s , e n el i n t e r i o r de la C h r i s t i a n i t a s d e b e n e n t e n d e r s e
las afirmaciones q u e s u p o n e n las p r e g u n t a s y r e s p u e s t a s del Arbre
questional:
Es d e m a n a t : p e r q u e a 1'Esgleya es d o n a t l ' e m p e r i ? .
Es d e m a n a t : p e r q u e a p a p a es m e s d o n a t d ' o n o r q u e a altre
home?.
Apostoli, p e r q u e d e u esser s e n y o r d e p r f n c e p ? .
1 5 9

1 6 0

1 6 1

1 6 2

1 0 3

1 6 1

165

1 6 6

1 6 7

1 6 8

169

1 5 9

Libre de Blanquerna,

1 6 0

Del Consili,

c. 78: Obres de Rarnon Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 2 8 7 .

II: Obres de Rarnon Lull, X X , Mallorca 1 9 3 8 , 2 5 8 . Adviertase

q u e la e x p r e s i o n , poco mas arriba, qui estats s e n y o r de tanta g e n t , se refiere al e s p e c t a c u l o del gentio que acudia al Concilio e c u i n e n i c o de V i e n n e .
1 0 1

Ibid.,

1 0 2

Medicina

1 6 3

Libre de Conternplacid

p. 2 5 9 .
de peccat,

IV 9: Obres de R a m o n Lull, X X , Mallorca 1 9 3 8 , 1 1 2 .


en Deu,

Dist. XXIII, cap. 110: Obres de R a m o n Lull,

I V , Mallorca 1 9 1 0 , 4 5 .
1 6 4

Libre de Blanquerna,

1 6 5

Arbre de Sciencia,

c. 78: Obres de R a m o n Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 2 8 8 , 3 6 5 .


II: Del arbre apostolical,

I: Obres de R a m o n Lull, X I I , M a -

llorca 1 9 2 3 , 4-7, 1 0 5 .
l o a

Libre de Blanquerna,

c. 80: Obres de R a m o n Lull, I X , Mallorca 1 9 1 4 , 2 9 5 ,

297, 3 0 2 .
Ese sentido de la autoridad al servicio de los siibditos, y no al reves, es propio d e
la Edad Media: cf GIEHKE, Das deutsche

Genossenscliaftsreclit,

III...

p. 563.

Sobre esas grandes atribuciones de q u e goza el vicario de Cristo, LIull e x i g e de dl


rigurosa pobreza, c o m o t a m b i e n de todos los eclesiasticos: Libre de Blanquerna,

c. 7 9 :

Obres de R a m o n Lull, IX, Mallorca 1 9 1 4 , 2 9 3 - 9 4 y c. 9 1 , p. 3 5 4 .


187

Arbre de Sciencia,

III: Del arbre questional,

Mallorca 1 9 2 6 , 21 n. 1 5 3 .
1 6 8

1 6 9

30

Ibid.,

n. 1 5 4 .

Ibid.,

II 9: I b i d . , 3 9 n. 8 2 .

I 9: Obres de R a m o n Lull, XIII,

129

EL PODER TEMPORAL DEL PAPA

170

P r i n c e p , p e r q u e besa lo p e u al a p o s t o l i ? .
La r e s p u e s t a a c a d a
u n a de estas c u e s t i o n e s es s i e m p r e e s p i r i t u a l . La u l t i m a c u e s t i o n d e b e
acercarse a esta p r o p o s i c i o n de Doclrina Pueril: tant es alt e e x c e l l e n t en v e r t u t offici de c l e r g u e , q u e v c d a t fo q u e p r i n c e p t e r r e n a l n o
li fos de sus p e r s e n y o r i a ; . . . e sots mes fo p r i n c e p t e r r e n a l a p r e l a t ;
el t e x t o b a b l a s e n c i l l a m e n t e de dignidad, de excelencia, en la g e n u i n a
t r a d i c i o n del d u a l i s m o g e l a s i a n o . P o r otros c a m i n o s se Uega t a n i b i e n
a d e m o s t r a r q u e en Llull el p a p a es s u p r c m o en el m u n d o ; p e r o c o m o
r e s p o n s a b l e de todo a n t e D i o s . No c o m o r e y t e m p o r a l .
1 7 1

E n los escritos t o d o s de Llull es visible u n esfuerzo p o r h u i r d e


p o l c m i c a s ; en el caso del p o d c r t e m p o r a l del p a p a es curioso el uso
de figuras y e x p r e s i o n e s , q u e desde siglos se referian al p o d e r p a p a l ,
en u n s e n t i d o t o t a l m e n t e i n u s i t a d o y n u e v o . Es i n t e r e s a n t i s i m o el
caso de la figura de las dos espados, q u e ya san B e r n a r d o
interprcta
e n el s e n t i d o d e los dos p o d e r e s c o a c t i v o s , e s p i r i t u a l y m a t e r i a l
y
sobre la q u e se cifro en los siglos siguientes t o d a la c o n t r o v e r s i a s o b r e
los dos p o d e r e s y sus m u t u a s r e l a c i o n e s ; p u e s b i e n , en Llull se e n c u e n t r a en la s i g u i e n t e f o r m u l a c i o n : E t i d e o , Ecclesia, q u a r e d o r m i s ,
et n o n l a b o r a s , p o s t q u a m t a n t u s t b e s a u r u s est tibi c o m m e n d a t u s per
spiritualem
gladiurn et etiam per corporalem? F o r t e n o n p o t e r i s d u m
v o l e s . . . E t ista d i s t i n c t i o (la p r i m e r a , q u e a q u i t e r m i n a ) gladium
spiritualem significat,
videiicet veritatern contra falsitalem,
ignoranliarn
et errorem. Modo s e q u i t u r dc secundo gladio,
videlicet corporali.
Et
quia h o m o n o n est c o m p o s i t u s , nisi ex c o r p o r e et a n i m a , giadii
sufficient isti duo.
P a r a Llull las dos espadas son la Distinctio I: D e
d i s p u t a t i o n e infidelium (espiritual) y la Distinctio
II: D e b e l l a t i o n e .
I n t e r p r e t a c i o n p e r s o n a l f s i m a y p a s a d a t o t a l m c n t e de la p o l i t i c a i n t e r n a al t c m a de c r u z a d a p o r vez p r i m e r a .
Igual p o d r f a decirse de los duo luminaria,
el sol y la l u n a del
G e n e s i s , c o n los q u e I n o c e n c i o III liabla del p a p a d o
y el i m p e r i o y
172

1 7 3

lli

1 7 5

1 , 0

Ibid.,

n." 8 4 . Cotejese con el n. I X de Diclatus

Papae:

pedes o m n e s principes d e o s c u l e n t u n (ed. Lo GRASSO, Ecclesia

Quod solius p a p a e
et Stalus...

n. 2 7 6 ) .

1 7 1

Cap. 8 1 : Obres de R a m o n Lull, I , Mallorca 1 9 0 6 , 1 5 0 .

1 7 2

De Considerat.

1 7 3

Para la cucstion de las dos espadas vease a Stickler citado en nota 2 ; en

I V 3 (ML 1 8 2 7 7 6 ) .

c u a n t o a san Rernardo, STICKI.ER, 11 gladius


sino a Graziano
1 7 4

e Bernardo

di Clairvaux,

negli Atti

dei Concili

e dei RR.

Pontefici

en Salesianum 1 3 ( 1 9 5 1 ) 4 1 4 - 4 5 .

Liber de Fine, ed Moyii, p . 5 7 - 5 8 . Advicrtase la curiosa excgesis del Satis

est

de L c . 2 2 3 8 .
RNI

2 , 3 2 , 1 4 1 , 1 7 9 (ed.

KEMPF, p. 7 , 9 8 - 9 9 , 3 3 3 , 3 8 6 ) .

31

130

ANTONIO OLIVER, C. B.

176

q u e Burdach i n t e r p r e t a en s e n t i d o h i e r o c r a t i c o :
p a r a Llull la l u n a
figura j u s t a m e n t e al p a p a q u e r e c i b e su luz y fuerza de Dios (el sol) y
la d i s t r i b u y e a la t i e r r a .
1 7 7

D e s p u e s del largo r e c o r r i d o p o r los escritos d e L l u l l , creo q u e


p o d e m o s r e s p o n d e r a la p r e g u n t a q u e e n t r a h a el t i t u l o de este e s t u d i o
sin ningiin peligro de e r r a r r e s p e c t o al v e r d a d e r o p e n s a r del M a e s t r o .
Yo r e s p o n d e r i a asi: Llull no fue hierocrdtico; fue misionero.
Esa u l t i m a afirmacion, q u e p a r e c e fuera de l u g a r , e x p l i c a y confirma la p r i m e r a . Llull es a n t e t o d o y s o b r e t o d o u n a p o l o g e t a , u n m i s i o n e r o . La
idea de u n i d a d t o m o en el u n cariz p e c u l i a r f s i m o . P o r q u e era m i s i o n e r o vivia m i r a n d o h a c i a afuera y lo q u e le i n t e r e s a b a era la u n i d a d
i n t e r i o r de la Iglesia, sin la c u a l la a p o l o g e t i c a q u e d a b a baldfa; las
luchas i n t e r i o r e s en n u e s t r o caso, la c o n t r o v e r s i a s o b r e el p o d e r
papal e r a n o b s t a c u l o a su m i s i o n , y p o r e s o , el, q u e n o p e r t e n e c e a
n i n g u n a escuela, n o se s u m a t a m p o c o a n i n g u n a , e i n c l u s o t i e n e e x p r e s i o n e s c o n t r a los juristas q u e se e n r e d a n en c o n t i n u a s q u e r e l l a s
y los teologos d i s p u t a d o r e s . "
178

178

H a y u n paso e n su v i d a q u e m e p a r e c e s i n t o m a t i c o : D e s p u e s d e
sus c o n t i n u a s s u p l i c a s y esfuerzos los m a s d e s i n t e r e s a d o s , en p r o d e
las m i s i o n e s , c a b e a u t o r i d a d e s civiles y eclesiasticas, d e s e n g a h a d o
hace u n p r o p o s i t o d e s e s p e r a d o : h u i r de B o m a y n o v o l v e r n u n c a
mas.
H u i r a de las d i s p u t a s y de los intereses egofstas y sera defin i t i v a m e n t e el p r o c u r a t o r i n f i d e l i u m ,
1 7 9

180

1 7 6

1 7 7

Vom Mittelulter
Axbre de Sciencia,

zur Reformation,

II 1 Berlin 1 9 1 3 , 2 7 3 - 8 5 .

II: Del arbre apostolical,

I y II: Obres de R a m o n Lull, X I I ,

Mallorca 1 9 2 3 , 6 - 7 , 8 - 9 .
T a m b i e n en el vas linteum
mation,

de Act. 1 0 1 1 ss. Burdach,

II 1 , 2 8 8 , v e una pretension de dominium

mundi,

Vom Mittelalter

zur

Refor-

al usarlo I n o c e n c i o III, RNI

1 8 (ed. KEMPF, p. 4 8 ) ; he e n c o n t r a d o usa sola alusion a la vision de san Pedro en los


escritos lulianos y por cierto en un sentido t a m b i e n personalisimo: Per la grua, tot.es
les volatilies

a us del papa sotemeses>:

Arbre de Sciencia,

II: Del arbre apostolical,

VII:

Obres de R a m o n Lull, X I I , Mallorca 1 9 2 3 , 1 0 5 .


1 7 8

N o ' t do de c o n s e y , fill, q u e aprenes dret civil, cor pochs son aquells q u e

b e ' n v e g e usar, Doctrina


trines Sociolbgiques

Pueril,

Lulianes...

cap. 7 6 mas otros textos citados por OBIIADOR,

Doc-

p. 2 3 - 2 4 .

78

* ' G . P a l o u , Est. Lulianos 2 ( 1 9 5 8 ) 7 5 n. 2 4 f.


1 7 8

S . GALMES, Introduccion

biogrdfica

a Obras Literarias

de R. Ll.

(ed. BATLLORI-

CALDENTEY), Madrid, B.A.C., 1 9 4 8 , 2 5 .


180

32

Prol. a Liber de disputalione

fidelis

et infidelis,

E d . M o g u n t i n . IV, f. 1 .

131

EL PODER TEMPORAL DEL PAPA

El n o p e r t e n e c e r a n i n g u n a escuela, el desengaiio de los r e s p o n s a bles b i e n sensible en sus e s c r i t o s ,


el p r o p o s i t o de n o m e t e r s e en la
m a r a n a de disputas q u e f o m e n t a b a n las d e s u n i o n e s cn el c o r a z o n de
la Ecclesia y de la C h r i s t i a n i t a s , e x p l i c a u el hecho de q u e los escritos
de Llull se h a l l e n por e n c i m a , desligados, f r e c u e n t e m e n t e de las
c o n t r o v e r s i a s c o n t e m p o r a n e a s , aiin las mas e n e e n d i d a s .
En nuestro
caso p a r t i c u l a r , esa es la e x p l i c a c i o n del p o r q u e n u n c a tratci Llull el
p r o b l e m a de las a l r i b u e i o n e s t e m p o r a l e s del p a p a . Las esquivo i n t e n c i o n a d a m e n t e s i e m p r e ; los m i s m o s motivos clasicos y t r a d i c i o n a l e s
t i e n e n e n el u n valor y un e u c a u c e n u e v o , u n a n u e v a d i m e n s i o n y
signiftcado m i s i o n a l .
181

1 8 2

1 8 3

Llull n o fue t e o c r a t i c o , ni toco siquicra el p r o b l e m a dc los d e r e chos t e m p o r a l e s del p a p a ; su p o s t u r a relativa a las c o n t r o v e r s i a s de


su lieinpo q u e a g i t a b a n el i n t e r i o r de Ia Iglesia, es la hufda; Llull se
va. H a c i a Ias m i s i o n e s e n c u e r p o y a l m a . Llull cs m i s i o n e r o .

ANTONIO OLIVER, C.

R.

1 8 1

Libre de Contemplacid
en Deu, Dist. X X I I I , cap. 1 1 1 : Obres rle R a m o n Lull,
I V , Mallorca 1 9 1 0 , 5 1 ; vcanse textos en Obrador, Doctrines Sociolbgiques
Lulianes...
p. 3 5 , 3 7 - 3 8 .
Asi en relacion a los Espirituales (notese al respecto que los textos e s t u d i a d o s
de Llull si hacia alguna parte se inclinan es contra ellos); asi con la dura p o l e m i c a
entre Bjtiifacio V I I I y Felipe el H e n n o i o ; lo mis.no para el caso concreto de la r e n u n "
cia de Celestino V c o n la que h t querido relacionarse la del papa B l a n q u e r n a , c. 9 6
Obres de R a m o n Lull, I X , Mallorca 1914, 3 5 9 - 7 2 : Cf. GARCIAS PALOU, EL Beato
Ramon
LLidl y la cti3sti6n de la renunciabilidai
ds La Sede Romana,
en Analecta Sacra T a r r a conensia 17 (1944); R. B luiniun, Zur Dai.ierung von Rimon LlulLs iLibre de
Blanquerna>, en E u u d i o s Lulianos 1 (1957) 2 5 9 - 6 0 .
Vidx coetatiia,
ed. F. B. M J L L , 10-13. GARCIAS PALOU, EL primido
romano...
p. 5 2 3 ; I D . , La infalibilidjdpontificia...
p. 2 5 0 ; CAIIRERAS ARTAU, ittica de Rimon
LLuLl
1 8 2

1 8 3

y el Lulismo,
en Estudios Lulianos 1 (1957) 3-4.
Es interesaute ver co n o loi te n a i q u e m i l se prestarian a tocar el poder del papa
o del principe se p l i e g i n a m c n u d o hacia el iin misional: El cap. 95 del
BLanqucrna:
Obres de R a m o n L i l l , I X , Mallorea 1914, 3 6 5 - 6 3 ; Arbre de Sciencia,
apostolical,
I : Obres de R a m o n Lull, X I I , Mallorca 1 9 2 3 , 6; Del Consili,
R a m u n Lull, X X , Mallorca 1 9 3 8 , 2 6 4 - 6 6 .

I I : Dd
arbre
I V : Obres de

33

You might also like