You are on page 1of 20

ISBN: 978-84-393-9071-8

Depsito Legal: GI-966-2012


Impresin: www.palahi.cat
Girona, 2012
de la edicin: Centro Iberia Graeca
de los textos e ilustraciones: sus respectivos autores

IBERIA GRAECA

El legado arqueolgico
griego en la pennsula Ibrica
El llegat arqueolgic
grec a la pennsula Ibrica
The Greek archaeological legacy
on the Iberian Peninsula

NDICE

IBERIA GRAECA. EL LEGADO ARQUEOLGICO GRIEGO


EN LA PENNSULA IBRICA

presentacin

15

(Consejo Rector del Centro Iberia Graeca)

LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE

Paloma Cabrera

17

(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Las fuentes clsicas griegas


y su relacin con Iberia

25

Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)

Historiografa de la arqueologa griega


en la pennsula Ibrica

35

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Las colonias griegas en Iberia

46

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

La cermica griega en Iberia.


Las vajillas de mesa y de representacin

58

Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)

La cermica griega en Iberia.


nforas y comercio de alimentos

66

Jos Prez Ballester


(Universitat de Valncia)

La numismtica griega en Iberia:


cecas y circulacin monetaria

74

Pere Pau Ripolls


(Universitat de Valncia)

La escultura griega en Iberia

Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

82

La epigrafa griega en Iberia

Mara Paz de Hoz

92

(Universidad de Salamanca)

10

La torutica y la orfebrera griegas en Iberia

103

Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

11

Indgenas y griegos en Iberia:


emulaciones e hibridismos

111

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)

12

Yacimientos, museos y colecciones del legado


arqueolgico griego en Espaa y Portugal

120

Eduardo Garca Alfonso


(Junta de Andaluca, Delegacin Provincial
de Cultura, Mlaga)

13

Mil aos de relaciones polticas, militares


y culturales hispanogriegas (siglos VI-XVI)

137

Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)

14

Las relaciones culturales Espaa-Grecia


desde el siglo XIX hasta la actualidad

145

Pedro Bdenas de la Pea


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterrneo)

15

El Centro Iberia Graeca

156

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Bibliografa y sitios web

Crditos

166
172

NDEX

IBERIA GRAECA. EL LLEGAT ARQUEOLGIC GREC


A LA PENNSULA IBRICA
PRESENTACI

15

(Consell Rector del Centre Iberia Graeca)

Els grecs a Occident

Paloma Cabrera

17

(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

2 Les fonts clssiques gregues

25

i la seva relaci amb Ibria

Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)

Historiografia de larqueologia grega


a la pennsula Ibrica

35

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)

Les colnies gregues a Ibria

46

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

La cermica grega a Ibria.


Les vaixelles de taula i de representaci

58

Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)

La cermica grega a Ibria.


mfores i comer daliments

66

Jos Prez Ballester


(Universitat de Valncia)

La numismtica grega a Ibria:


seques i circulaci monetria

74

Pere Pau Ripolls


(Universitat de Valncia)

Lescultura grega a Ibria

Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)

82

Lepigrafia grega a Ibria

Mara Paz de Hoz

92

(Universidad de Salamanca)

10

La torutica i lorfebreria gregues a Ibria

103

Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)

11

Indgenes i grecs: emulacions i hibridismes

111

Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)

12

Jaciments, museus i colleccions del llegat


arqueolgic grec A Espanya i Portugal

120

Eduardo Garca Alfonso


(Junta de Andaluca, Delegacin Provincial
de Cultura, Mlaga)

13

Mil anys de relacions poltiques, militars i


culturals hispanogregues (segles VI-XVI)

137

Eusebi Ayensa
(Institut Cervantes dAtenes)

14

Les relacions culturals Espanya-Grcia


des del segle XIX fins lactualitat

145

Pedro Bdenas de la Pea


(CSIC-Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterrneo)

15

El Centre Iberia Graeca

156

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)

Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)

Bibliografia i recursos web

Crdits

166
172

LAS COLONIAS GRIEGAS EN IBERIA

LES COLNIES GREGUES A IBRIA

Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)

La colonizacin griega de la pennsula


Ibrica est estrechamente vinculada
con las actividades econmicas realizadas por los comerciantes foceos,
especialmente atrados por los ricos
recursos metalrgicos del suroeste
peninsular (plata, cobre y estao). El
inters por los foceos de acceder y consolidar el comercio de los metales con
la sociedad tartsica, controlado fsicamente por las factoras fenicias existentes en la zona, explica la creacin
de una ruta comercial desde el norte
del Mediterrneo y la fundacin de las
colonias foceas de Massalia (Marsella),
hacia el 600 a. C., y de Emporion (Empries), unos cuantos aos ms tarde.
Las Fuentes escritas del perodo clsico
citan una serie de factoras comerciales
foceas que desde Empries llegaran
hasta el sur de la Pennsula Ibrica. Sin
embargo, la Arqueologa no ha podido
localizarlas todava. Nada se sabe de
la ciudad griega de Mainake (Mlaga)
46

La colonitzaci grega a la pennsula


Ibrica est estretament vinculada
amb les activitats econmiques realitzades pels comerciants foceus, especialment atrets pels opulents recursos
metallrgics del sud-oest peninsular
(plata, coure i estany). Linters pels
foceus daccedir i consolidar el comer
dels metalls amb la societat tartssica,
controlat fsicament per les factories
fencies existents a la zona, explica la
creaci duna ruta comercial des del
nord de la Mediterrnia i la fundaci de les colnies focees de Massalia
(Marsella), cap el 600 a. C., i dEmpo
rion (Empries), uns quants anys ms
tard. Les Fonts escrites del pe
rode
clssic citen una srie de factories comercials focees que des dEmpries
arribarien fins al sud de la pennsula
Ibrica. No obstant aix, lArqueologia no ha pogut localitzar-les encara.
Res se sap de la ciutat grega de Mai
nake (Mlaga) citada per Estrab: A

citada por Estrabn: En la costa la primera ciudad es Mlaka, que dista tanto
de Calpe como de Gades; en ella hay un
mercado, que usan los nmadas que viven en la costa opuesta, y grandes talleres de salazn. Algunos creen que es la
misma Mainake, que la tradicin dice
haber sido la ltima de las ciudades de
los foceos en Occidente; pero no es as,
pues sta se halla ms lejos de Calpe,
y los vestigios de sus ruinas demuestran ser una ciudad griega, mientras
que Mlaka est ms cerca y presenta
planta fenicia (Estrabn, Geographik,
III, 4, 2). Tampoco se sabe nada sobre
las ciudades de Hemeroscopeion, Alons
y Akra Leuke, ubicadas supuestamente
en la costa valenciana: Entre el Sucro
y Cartagena, no muy lejos del ro, hay
tres fundaciones de los masaliotas; de
ellas, la ms conocida es Hemerosco
peion, que tiene sobre el promontorio
un santuario dedicado a Artemisa Efesia, muy venerado (Estrabn, Geogra
phik, III, 4, 6).
Hoy por hoy, Emporion es la colonia
griega ms occidental del Mediterrneo y junto a ella, dentro de su rbita
de influencia, se encuentra tambin
la colonia de Rode (Roses), ambas en
el Golfo de Roses, en el extremo del
nordeste peninsular. La Arqueologa
ha constatado, en estos dos casos, las
noticias proporcionadas por Estrabn: Emporion es una fundacin de
los masaliotas y dista del Pirineo y de
la frontera entre Iberia y Cltica unos
200 estadios. Toda esta costa es frtil
y tiene buenos puertos. Aqu est tambin Rode, una pequea ciudad, fundacin de los emporitanos, o segn otros,

la costa la primera ciutat s Mlaka,


que dista tant de Calpe com de Gades;
hi ha un mercat, que utilitzen els nmades que viuen a la costa oposada,
i grans tallers de salaons. Alguns creuen que s la mateixa Mainake, que la
tradici diu que havia estat la darrera
de les ciutats dels foceus a Occident;
aix no s aix ja que aquesta es troba ms lluny de Calpe, i els vestigis
de les seves runes demostren que era
una ciutat grega, mentre que Mlaka
est mes a prop i presenta planta fencia (Estrab, Geographik, III, 4, 2).
Tampoc se sap res sobre les ciutats de
Hemeroscopeion, Alons y Akra Leuke,
ubicades suposadament a la costa valenciana: Entre el Sucro i Cartagena,
no molt lluny del riu, hi ha tres fundacions dels massaliotes; delles, la ms
coneguda s Hemeroscopeion, que t
sobre el promontori un santuari dedicat a Artemisa Efsia, molt venerat
(Estrab, Geographik, III, 4, 6).

Fig. 4.1.- Situacin de las ciudades griegas en la pennsula Ibrica (CIG). Situaci de les colnies gregues
a la pennsula Ibrica (CIG).
47

de los rodios. Tambin aqu como en


Emporion se venera a Artemis de Efeso,
por los motivos que explicar al hablar
de Massalia. Primeramente, los emporitanos habitaban una islita delante
de la costa que hoy llaman Palaiapo
lis (Ciudad antigua), pero ahora viven
ya en tierra firme (Estrabn, Geogra
phik, III, 4, 8).

De fet, Emporion s la colnia grega


ms occidental de la Mediterrnia i,
juntament amb ella i dintre de la seva
rbita dinfluncia, es troba tamb la
colnia de Rode (Roses), ambdues en
el Golf de Roses, en lextrem del nordest peninsular. LArqueologia ha constatat, en aquests dos casos, les noticies
proporcionades per Estrab: Empo
rion s una fundaci dels massaliotes
i dista dels Pirineus i de la frontera
entre Ibria i Cltica uns 200 estadis.
Tota aquesta costa s frtil i t bons
ports. Aqu est tamb Rode, una petita ciutat, fundaci dels emporitans, o
segons altres, dels rodis. Tamb aqu
com a Emporion es venera rtemis
dEfes, pels motius que explicar en

Emporion y Rode, pues, son hasta hoy


las nicas factoras griegas localizadas
en Iberia y las nicas cuyos restos arqueolgicos pueden ser investigados,
documentados y presentados a la visita
pblica. La importancia histrica y el
conocimiento que se tiene de ambas
ciudades son muy desiguales, siendo
este ltimo extremadamente limitado
para la colonia de Rode. Emporion se
convierte de este modo en el nico yaFig. 4.2.- Bajo el actual ncleo urbano de Sant Mart
dEmpries (lEscala, Girona) se encuentra el primer
asentamiento fundacional griego de Emporion: la
Palaiapolis o Ciudad antigua (MAC-Empries).
Sota lactual poble de Sant Mart dEmpries
(lEscala, Girona) es troba el primer nucli fundacio
nal grec dEmporion: la Palaipolis o Ciutat vella
(MAC-Empries).
48

Fig. 4.3.- Vista del sector urbano de la Nepolis de Emporion, situado al sur de la antigua baha portuaria
y de la Palaiapolis fundacional (MAC-Empries).
Vista del sector urb de la Nepolis dEmporion,
ubicat al sud de lantiga badia porturia i de la
Palaipolis fundacional (MAC-Empries).

cimiento arqueolgico de la pennsula


Ibrica donde se puede entender la evolucin de una ciudad griega desde su
fundacin en el siglo vi a. C. hasta su
romanizacin efectiva a finales del siglo i a. C. Permite, asimismo, valorar el
impresionante legado cultural griego y
la enorme influencia que ejerci en las
comunidades indgenas peninsulares.
El primer asentamiento griego de Em
porion se sita, tal y como relata Estrabn de forma literaria, en una pequea isla (un istmo, en realidad), el cual
controlaba una hondonada portuaria
natural, apta como puerto de escala,
y la desembocadura del rio Fluvi, un
puerto fluvial que permita el comercio
con las comunidades indgenas del interior. Este primer ncleo fundacional
(de unas 3 hectreas), que los mismos
griegos denominaron posteriormente

parlar de Massalia. Primerament, els


emporitans habitaven una petita illa
davant de la costa que avui anomenen
Palaipolis (Ciudad antiga), per ara
viuen ja a terra ferma (Estrab, Geo
graphik, III, 4, 8).
Emporion i Rode sn, doncs, fins avui
les niques factories gregues localitzades a Ibria i les niques en qu les
seves restes arqueolgiques poden ser
investigades, documentades i presentades a la visita pblica. La importncia histrica i el coneixement que es t
dambdues ciutats sn molt desiguals i
s extremadament limitat en el cas de
Fig. 4.4.- Vista de la Nepolis de Empries con las murallas de poca helenstica (siglo ii a. C.) que cerraban
la ciudad por el sur (MAC-Empries). Vista de la
Nepolis dEmpries amb les muralles del perode
hellenstic (segle ii a. C.) que delimitaven la ciutat pel
sud (MAC-Empries).
49

la colnia de Rode. Emporion es converteix daquesta manera en lnic jaciment arqueolgic de la pennsula Ibrica on es pot entendre levoluci duna
ciutat grega des de la seva fundaci al
segle vi a. C. fins la seva romanitzaci
efectiva a finals del segle i a. C. Permet,
aix mateix, valorar limpressionant llegat cultural grec i lenorme influncia
que va exercir en les comunitats indgenes peninsulars.

Palaiapolis, se crea sobre un poblado


indgena de la Primera Edad del Hierro (siglo vii a. C.), cuyos orgenes se
remontan a la poca del Bronce Final
(siglos ix-viii a. C.). La fundacin colonial debe situarse entre el 580 y el 560
a C., realizada por foceos procedentes
de Massalia, la metrpolis occidental
focea. El carcter comercial del enclave queda bien reflejado en su nombre:
Emporion, el mercado.
Fig. 4.5.- En el sector de los santuarios de la Nepolis
emporitana, ubicado en la acrpolis de la ciudad, se
encontraba, entre otros edificios, el templo de Asclepios (MAC-Empries). Al sector dels santuaris de
la Nepolis emporitana, ubicat a lacrpolis de la ciutat, es trobava, entre altres edificis, el temple dAsclepi
(MAC-Empries).
50

El primer assentament grec dEmpo


rion se situa, tal i com relata Estrab de
forma literria, en una petita illa (un
istme, en realitat), que controlava una
fondalada porturia natural, apta com
a port descala, i la desembocadura del
riu Fluvi, un port fluvial que permetia
el comer amb les comunitats indgenes de linterior. Aquest primer nucli
fundacional (dunes 3 hectrees), que
els mateixos grecs varen denominar
posteriorment Palaipolis, es crea sobre un poblat indgena de la Primera
Edat de Ferro (segle vii a. C.), els orgens del qual es remunten a lpoca del
Bronze Final (segles ix-viii a. C.). La
fundaci colonial sha de situar entre
els anys 580 i el 560 a. C. i fou realitzada per foceus procedents de Massa
lia, la metrpolis occidental focea. El
carcter comercial de lenclavament
queda ben reflectit en el seu nom Em
porion, el mercat.
Conseqncia del creixement dEmpo
rion s la creaci, a mitjans del segle
vi a. C., dun nou sector urb, al sud
de la fondalada porturia. Aquest nou
espai urb s el que coneixem com la
Nepolis (ciutat nova), denominaci

Consecuencia del crecimiento de Em


porion es la creacin, a mediados del siglo vi a. C., de un nuevo sector urbano,
al sur de la hondonada portuaria. Este
nuevo espacio urbano es el que conocemos como la Nepolis (ciudad nueva), denominacin que fue dada por el
primer director de las excavaciones emporitanas, Josep Puig i Cadafalch, en el
ao 1908. A partir de la creacin de la
Nepolis, Emporion siempre fue una
ciudad formada por dos sectores urbanos separados por el mar. La Nepolis,
excavada en toda su extensin (unas
cinco hectreas) entre 1908 y 1936, es
el nico sector que permite acercarnos
a la arquitectura y al urbanismo griego
de la antigua Emporion. Hay que decir,
sin embargo, que la mayor parte de los
restos excavados de la ciudad pertenecen a las ltimas fases de sus reformas

que fou donada pel primer director


de les excavacions emporitanes, Josep
Puig i Cadafalch, lany 1908. A partir
de la creaci de la Nepolis, Emporion
sempre fou una ciutat formada per
dos sectors urbans separats pel mar.
La Nepolis, excavada en tota la seva
extensi (unes cinc hectrees) entre els
anys 1908 i 1936, s lnic sector que
permet apropar-nos a larquitectura i a
lurbanisme grec de lantiga Emporion.
Fig. 4.6.- La gran plaza pblica (gora) de la Nepolis
de Emporion es una construccin de poca helenstica (siglo ii a. C.). Por el norte, estaba cerrada por
el edificio de la estoa que albergaba diversos locales
destinados a las actividades comerciales de la ciudad
(MAC-Empries). La gran plaa pblica (gora) de
la Nepolis dEmporion s una construcci del perode
hellenstic (segle ii a. C.). Per la banda nord, estava
tancada per ledifici de lestoa que allotjava diferents
locals destinats a les activitats comercials de la ciutat
(MAC-Empries).
51

urbanas, datadas en los siglos ii-i a. C.,


cuando la griega Emporion era una ciudad federada de Roma y se encontraba
situada dentro de la provincia romana
de la Hispania Citerior. Los restos urbanos fundacionales de la Nepolis, as
como la trama de la ciudad de los siglos
v y iv a. C., se encuentran debajo de las
estructuras visibles en la actualidad.
Se desconoce en gran medida tanto su
articulacin urbana como la ubicacin
de los edificios ms significativos (por
ejemplo, el agora o plaza pblica), o
las caractersticas de las instalaciones
portuarias de esta poca. No obstante,
entre los siglos vi y iv a. C. la importancia comercial de la ciudad fue enorme.
Fig. 4.7.- Plantas de diferentes estoas de ciudades griegas de poca helenstica que presentan semejantes
esquemas compositivos: 1.- Sicin, 2.- Cmiros, 3.Atenas (estoa de Atalo II) y 4.- Empries. Plantes de diferents estoes de ciutats gregues del perode
hellenstic que presenten semblants esquemes compositius: 1.- Sici, 2.- Camiros, 3.- Atenes (estoa dtal
II) i 4.- Empries.
52

Cal dir, no obstant aix, que la major


part de les restes excavades de la ciutat pertanyen a les darreres fases de les
seves reformes urbanes, datades en els
segles ii-i a. C., quan la grega Empo
rion era una ciutat federada de Roma
i es trobava ubicada dintre de la provncia romana de la Hispania Citerior.
Les restes urbanes fundacionals de la
Nepolis, aix com la trama de la ciutat
dels segles v i iv a. C., es troben sota de
les estructures visibles en lactualitat.
Es desconeix en bona part tant la seva
articulaci urbana com la ubicaci dels
edificis ms significatius (per exemple,
lgora o plaa pblica), o les caracterstiques de les installacions porturies
daquesta poca. Aix no obstant, entre
els segles vi i iv a. C. la importncia
comercial de la ciutat fou enorme. Em
porion fou la primera ciutat que va encunyar moneda a la pennsula Ibrica
(les seves primeres emissions de plata
daten d'inicis del segle v a. C.) i les se-

Emporion fue la primera ciudad que


acu moneda en la pennsula Ibrica
(sus primeras emisiones de plata datan
de inicios del siglo v a. C.), y sus redes
comerciales permitieron distribuir los
productos griegos (cermicas ticas,
perfumes, bronces, vino, aceite, salazones,) en toda Iberia.
La trama urbana documentada en la
Nepolis de Empries en los siglos
ii-i a. C., muestra una ciudad articulada entorno a una calle principal en
direccin norte-sur, que conectaba el
puerto con el agora o plaza pblica, y
el principal sistema de acceso a la ciudad desde el sur. Es una ciudad helenstica donde no faltan los santuarios
religiosos dedicados a divinidades del
panten griego, como Asclepios; edificios pblicos como la estoa, que sigue los modelos arquitectnicos de la
estoa norte de Priene (150-125 a. C.) o
la estoa de Atalo II de Atenas (159-138
a. C.); o las casas de tipo helenstico
donde aparecen inscripciones en griego en los pavimentos de opus signinum
de las habitaciones principales. Por el
puerto griego de Emporion, desembarc en el ao 218 a. C. el ejrcito romano comandado por Gneo Cornelio Escipin, que en el marco de la Segunda
Guerra Pnica, inici la conquista y la
romanizacin de la pennsula Ibrica.
No obstante, Emporion, como ciudad
aliada de Roma, se mantuvo como una
ciudad social y polticamente independiente hasta la poca de Augusto, momento en el cual se fusion con la ciudad romana de Empries, dando lugar
a la creacin del municipium Emporiae.

ves xarxes comercials varen permetre


distribuir els productes grecs (cermiques tiques, perfums, bronzes, vi, oli,
salaons,...) a tota Ibria.
La trama urbana documentada a la
Nepolis dEmpries en els segles ii-i a.
C., mostra una ciutat articulada entorn
a un carrer principal en direcci nordsud, que connectava el port amb lgora
o plaa pblica, i el principal sistema
daccs a la ciutat des del sud. s una
ciutat hellenstica on no manquen els
santuaris religiosos dedicats a divinitats del pante grec, com Asclepi; edificis pblics com lestoa, que segueix els
models arquitectnics de lestoa nord
de Priene (150-125 a. C.) o lestoa dtal
II dAtenes (159.138 a. C.); o les cases
de tipus hellenstic on apareixen inscripcions en grec en els paviments
dopus signinum de les habitacions
principals. Pel port grec dEmporion, va
desembarcar en lany 218 a. C. lexrcit rom comandat per Gneu Corneli
Escipi que, en el marc de la Segona
Guerra Pnica, va iniciar la conquesta
i la romanitzaci de la pennsula Ibrica. No obstant aix, Emporion, com a
ciutat aliada de Roma, es va mantenir
com una ciutat social i polticament
independent fins a lpoca dAugust,
moment en el qual es va fusionar amb
la ciutat romana dEmpries i lloc a la
creaci del municipium Emporiae.
Respecte a Rode (Roses), com ja sha
dit, el seu coneixement es ms limitat. Avui es pot afirmar que es tracta
duna ciutat porturia, de dimensions indeterminades, la vida de la qual
sinicia a principis del segle iv a. C. i
53

Respecto a Rode (Roses), como ya se


ha dicho, su conocimiento es ms limitado. Hoy se puede afirmar que se
trata de una ciudad portuaria, de dimensiones indeterminadas, cuya vida
se inicia a principios del siglo iv a. C.,
y donde se han detectado algunas estructuras de habitacin y tramos de
su recinto defensivo, con unas caractersticas tcnicas que se encuadran
dentro de la tradicin edilicia griega.
Hay que descartar que esta colonia
fuese una fundacin rodia anterior a la
primera Olimpiada, es decir, anterior
al 776 a. C., tal y como algunos historiadores han intentado defender en
base al famoso texto de Estrabn: Se
cuenta tambin de los rodios que su
preponderancia martima no data slo
del tiempo en que fundaron la ciudad
actual, sino que antes del establecimiento de las Olimpiadas, y con el fin
de socorrer a los hombres, emprendieron largas travesas muy alejadas
de su patria, navegando por ello hasta
Iberia, donde fundaron Rode, que despus pas a ser posesin de los masaliotas (Estrabn, Geographik, XIV,
2,10). La fundacin de Roses por parte
de los rodios se trata, sin duda, de una
leyenda creada ya en la Antigedad
con la intencin de dotar a la ciudad
de un prestigio y de una singularidad
especfica respecto a los asentamientos griegos de Massalia y de Emporion.
Seguramente, esta leyenda surge en
el siglo iii a. C., cuando Roses alcanza
un cierto grado de autonoma poltica
como ciudad. La fundacin de Roses,
pues, debe situarse dentro de la orbita
de influencia de Massalia o de Empo
54

on shan detectat algunes estructures dhabitaci i trams del seu recinte


defensiu, amb unes caracterstiques
tcniques que senquadren dintre de
la tradici edilcia grega. Cal destacar
que aquesta colnia fos una fundaci
rdia anterior a la primera Olimpada,
s a dir, anterior a lany 776 a. C., tal i
com alguns historiadors han intentat
defensar sobre la base del fams text
dEstrab: Sexplica tamb dels rodis
que la seva preponderncia martima
no data nomes del temps en qu van
fundar la ciutat actual, sin que abans
de lestabliment de les Olimpades i
amb la finalitat de socrrer als homes,
varen emprendre llargues travessies
molt allunyades de la seva ptria tot
navegant per aix fins a Ibria, on van
fundar Rode, que desprs va passar a
ser possessi dels massaliotes (EstraFig. 4.8.- Dentro del recinto militar del siglo xvi de la
Ciudadela de Roses (Girona) se encuentran los restos
arqueolgicos de la antigua ciudad griega de Rode
(ICRPC-Globusvisi). Dins del recinte militar del segle xvi de la Ciutadella de Roses (Girona) es troben les
restes arqueolgiques de lantiga ciutat grega de Rode
(ICRPC-Globusvisi).

rion, en un momento cronolgico de


inicios del siglo iv a. C. Desde este ncleo inicial se produce un crecimiento
importante hacia el este (el denominado Barrio helenstico), crendose
en la primera mitad del siglo iii a. C.
una zona urbana de nueva planta, de
tipo ortogonal y con tipologas arquitectnicas griegas. Este hecho coincide
con una reafirmacin y posiblemente
independencia poltica de la ciudad,
como demuestra la acuacin de sus
dracmas con la leyenda RODHTWN,
y la fabricacin y comercializacin de
productos propios, como las cermicas de barniz negro del denominado
taller de Roses. Sin embargo, esta
etapa floreciente de la ciudad dura
poco. Los acontecimientos poltico-militares que se desarrollan en el Mediterrneo Occidental durante este siglo
entre Roma y Cartago y que afectan a
la pennsula Ibrica sobre todo a partir del 218 a. C., significaron para Rode
la perdida de su independencia como
ciudad y su vinculacin definitiva a
Emporion, como un punto defensivo
de la zona norte del golfo de Roses. De
este modo, cuando en el ao 195 a. C.
el cnsul Marco Porcio Catn es enviado por Roma para sofocar la sublevacin de los pobladores ibricos del
Empord, Tito Livio refiere que llegaron a Roses y desalojaron por la fuerza el destacamento de hispanos que
ocupaba la fortaleza. Desde Roses, con
viento favorable, llegaron a Empries:
all desembarcaron todas las tropas
excepto los aliados de marinera (Tito
Livio, Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4).
Roses, pues, era un castellum, una pe-

b, Geographik, XIV, 2,10). La fundaci de Roses per part dels rodis esdev,
sens dubte, una llegenda creada ja en
lAntiguitat amb la intenci de dotar
a la ciutat dun prestigi i duna singularitat especfica respecte als assentaments grecs de Massalia i dEmporion.
Segurament, aquesta llegenda sorgeix
en el segle iii a. C., quan Roses aconsegueix un cert grau dautonomia poltica com a ciutat. La fundaci de Roses
ha de situar-se, doncs, dins de lrbita
dinfluncia de Massalia o dEmporion,
en un moment cronolgic dinicis del
segle iv a. C. Des daquest nucli ini
cial es produeix un creixement important cap a lest (lanomenat barri hel
lenstic) i es crea en la primera meitat
del segle iii a. C. una zona urbana de
nova planta, de tipus octogonal i amb
tipologies arquitectniques gregues.
Aquest fet coincideix amb una reafir-

Fig. 4.9.- Estructuras urbanas del denominado ba


rrio helenstico de Roses datadas en la primera mitad
del siglo iii a. C. (ICRPC-Globusvisi). Estructures
urbanes de lanomenat barri hellenstic de Roses
datades a la primera meitat del segle III a. C. (ICRPCGlobusvisi).
55

quea fortaleza, que en estos momentos de rebelin haba sido ocupada por
los sublevados indgenas. A partir de
inicios del siglo ii a. C. no hay datos
arqueolgicos que permitan deducir la
continuidad de la ocupacin de Rode.
Esperemos que en un futuro la investigacin arqueolgica pueda documentar la presencia fsica de los comerciantes griegos en el resto de la pennsula
Ibrica, bien formando parte de barrios
comerciales dentro de los asentamientos indgenas conocidos, bien como
una realidad diferenciada en ncleos
urbanos propios. En este sentido, hay

Fig. 4.10.- El poblado ibrico de la Picola (Santa


Pola, Alicante) estuvo fuertemente helenizado y no se
descarta la existencia en el mismo de un ncleo estable de comerciantes griegos (Museo Arqueolgico de
Alicante). El poblat ibric de la Picola (Santa Pola,
Alacant) va tenir una forta influncia hellnica i es
possible que al seu interior exists un nucli estable de
comerciants grecs (Museu Arqueolgic dAlacant).
56

maci i possiblement independncia


poltica de la ciutat, com demostra
lencunyaci de les seves dracmes amb
la llegenda RODHTWN, i la fabricaci i
comercialitzaci de productes propis,
com les cermiques de verns negre
de lanomenat taller de Roses. No
obstant aix, aquesta etapa florent de
la ciutat dura poc. Els esdeveniments
poltico-militars que es desenvolupen
a la Mediterrnia Occidental durant
aquest segle entre Roma i Cartago i
que afecten a la pennsula Ibrica sobre tot a partir de lany 218 a. C., varen significar per a Rode la prdua de
la seva independncia com a ciutat i la
seva vinculaci definitiva a Emporion,
com un punt defensiu de la zona nord
del golf de Roses. Daquesta manera,
quan a lany 195 a. C. el cnsol Marc
Porci Cat s enviat per Roma per sufocar la sublevaci dels pobladors ibrics de lEmpord, Titus Livi explica
que varen arribar a Roses, amb vent
favorable, i tamb a Empries: all
desembarcaren totes les tropes excepte els aliats de marineria (Titus Livi,
Ab Urbe Condita, XXXIV, 8, 4). Roses,
doncs, era un castellum, una petita
fortalesa que en aquests moments de
rebelli havia estat ocupada pels revoltats indgenes. A partir de principis
del segle ii a. C. no hi ha dades arqueolgiques que permetin deduir la continutat de la ocupaci de Rode.
Esperem que en un futur la investigaci arqueolgica pugui documentar
la presncia fsica dels comerciants
grecs a la resta de la pennsula Ibrica,
b formant part de barris comercials
dintre dels assentaments indgenes co-

que valorar la frase de Apiano relativa


a los restantes habitantes griegos, establecidos alrededor de Emporion y en
otros lugares de Iberia (Iberike, VI, 7),
cuando describe la situacin de la pennsula Ibrica con anterioridad al inicio de la Segunda Guerra Pnica.

neguts; b com una realitat diferenciada en nuclis urbans propis. En aquest


sentit sha de valorar la frase d'Api relativa als restants habitants grecs, establerts al voltant dEmporion i en altres
llocs dIbria (Iberike, VI, 7), quan descriu la situaci de la pennsula Ibrica
amb anterioritat a linici de la Segona
Guerra Pnica.

57

You might also like