Reforç I Amplicio Matematiques 6t Primaria PDF

Matemtiques
REFOR I AMPLIACI
6PRIMRIA
Fitxes de refor
Fitxa 1. Operacions combinades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2. Frases i expressions numriques . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3. Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4. Potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5. Quadrat i cub dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6. Arrel quadrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7. Els nombres enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8. La recta entera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9. Comparaci de nombres enters . . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 10. Nombres enters i coordenades . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11. Problemes amb nombres enters . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 12. Mltiples dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13. Mnim com mltiple (MCM) . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14. Divisors dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15. Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5 . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16. Clcul de tots els divisors dun nombre . . . . . . . . . 18
Fitxa 17. Nombres primers i compostos . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 18. Mxim com divisor (MCD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 19. Unitats de mesura dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20. Suma dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21. Resta dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22. Angles complementaris i suplementaris . . . . . . . 24
Fitxa 23. Angles de ms de 180 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 24. Fraccions i nombres mixtos . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 25. Fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 26. Obtenci de fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 27. Reducci a denominador com
(mtode dels productes encreuats) . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 28. Reducci a denominador com
(mtode del mnim com mltiple) . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29. Comparaci de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30. Suma de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 31. Resta de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32. Multiplicaci de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 33. Divisi de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 34. Problemes amb fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 35. Suma i resta de nombres decimals . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 36. Multiplicaci de nombres decimals . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 37. Aproximaci de nombres decimals . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 38. Estimacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 39. Divisi dun decimal entre un natural . . . . . . . . . . 41
Fitxa 40. Divisi dun natural entre un decimal . . . . . . . . . . 42
Fitxa 41. Divisi dun decimal entre un decimal . . . . . . . . . 43
Fitxa 42. Obtenci de xifres decimals en el quocient . . . . . 44
Fitxa 43. Problemes amb decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 44. Base i altura de triangles i parallelograms . . . . . 46
Fitxa 45. Suma dels angles de triangles i quadrilters . . . . . 47
Fitxa 46. La circumferncia. Elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 47. El nombre i la longitud de la circumferncia . . . 49
Fitxa 48. El cercle i les figures circulars . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 49. Posicions relatives de rectes i circumferncies . . . 51
Fitxa 50. Proporcionalitat. Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 51. Problemes de percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 52. Escala: plnols i mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Fitxa 53. Unitats de longitud. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 54. Unitats de capacitat. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 55. Unitats de massa. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 56. Unitats de superfcie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxa 57. Relacions entre unitats de superfcie . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 58. Unitats agrries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 59. rea del rectangle i del quadrat . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 60. rea del rombe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 61. rea del romboide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Fitxa 62. rea del triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 63. rea de polgons regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Fitxa 64. rea del cercle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 65. rea duna figura plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Fitxa 66. Poliedres. Poliedres regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 67. Volum amb un cub unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 68. Volum i capacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 69. Unitats de volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Fitxa 70. Variables estadstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 71. Freqncia absoluta i freqncia relativa . . . . . . . 73
Fitxa 72. Mitjana i moda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 73. Mediana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Fitxa 74. Rang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Fitxes dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
132465 _ 0001-0106.indd 1 10/9/09 17:06:39
Refor i ampliaci Matemtiques 6 s una obra collectiva, concebuda, creada i realitzada
al Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.,
sota la direcci de Jos Toms Henao, Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Jorge Salas, Jos M. Valera
Correcci: Empar Tortosa, Neus Vicens
Edici: Mar Garca
2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 132465
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra no-
ms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula.
Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment
aquella que tinga finalitats comercials.
132465 _ 0001-0106.indd 2 10/9/09 17:06:39
3
2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Refor
1
Nom Data
Operacions combinades
Per calcular una expressi numrica sense parntesis, de primer

es fan les multiplicacions i desprs les sumes i les restes.
Per calcular una expressi numrica amb parntesis, de primer

es fan les operacions que hi ha dins dels parntesis.
Recorda
1. Encercla el signe de loperaci que cal fer en primer lloc i calcula.
8 2 4 1 3 5 4 1 5
10 2 4 3 2 5
8 3 2 1 3 5
14 1 21 : 7 5
8 2 (4 1 3) 5
(10 2 4) 3 6 5
8 3 (2 1 3) 5
(14 1 21) : 7 5
3. Pensa i escriu els parntesis necessaris perqu les expressions segents tinguen
el valor que sindica.
4 1 6 3 7 2 2 5 44
18 2 2 3 7 2 3 5 1
6 3 5 2 4 1 9 5 35
4 1 7 3 3 2 2 5 31
4 1 6 3 7 2 2 5 68
18 2 2 3 7 2 3 5 10
6 3 5 2 4 1 9 5 17
3 1 4 3 7 2 2 5 47
2. Calcula i relaciona cada operaci amb el seu resultat.
4 1 (3 1 9) 3 (8 2) 5

6

(5 3 3) (3 3 3) 5

12

7 3 (5 1 6) 5

76
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5

77

4. Completa i calcula.
(4 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5
5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5 5 3 12 1 6 3 5
9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 9 3
5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5
132465 _ 0001-0106.indd 3 10/9/09 17:06:39

4
Nom Data
Refor
2 Frases i expressions numriques
En fer operacions combinades, de primer calculem els parntesis;
desprs, les multiplicacions i les divisions; i, finalment, les sumes
i les restes.
Cal seguir el mateix ordre en calcular el resultat dexpressions
numriques corresponents a diverses frases.
1. Relaciona cada frase amb lexpressi numrica i amb el resultat corresponents.
2. Escriu lexpressi numrica que correspon a cada frase i calculan el resultat.
La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3 (12 1 21) 2 18 13

Multiplica per 9 la diferncia de 21 i 6 (6 1 8) 3 3 135

Multiplica 4 i 7 i resta-li 15 9 3 (21 2 6) 15

Resta 18 a la suma de 12 i 21 (4 3 7) 2 15 42

A 14, li restes 8 i li sumes 4.
A 14, li restes la suma de 8 ms 4.
A 24, li restes el producte de 2 per 6.
Al producte de 24 per 2, li restes 6.
Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.
Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.

Recorda
132465 _ 0001-0106.indd 4 10/9/09 17:06:39
5
1. Resol els problemes segents.
Els passos per a resoldre un problema sn els segents:
Comprendre lenunciat i la pregunta que es planteja.
Pensar quines operacions cal dur a terme.
Fer les operacions.
Comprovar que la resposta s correcta.

Problemes
Refor
3
Al meu collegi han organitzat una excursi. Han contractat un autobs de 38 places
i un minibs de 15 places i les han ocupat totes. Quant haur de pagar cada alumne
si el transport ha costat 318 ?
Soluci:
Al llavador de cotxes Mart han llavat hui 32 cotxes i han recaptat 480 . Quant han
cobrat per llavar cada cotxe?
Soluci:
Soluci:
En un refugi danimals necessiten 224 quilos de pinso al mes per a alimentar

28 gossos. Quants quilos de pinso necessitaran per a alimentar un gos durant un any?
Soluci:
Recorda
Nom Data
132465 _ 0001-0106.indd 5 10/9/09 17:06:39
6
Nom Data
Les potncies expressen productes de factors iguals.
El factor que es repeteix sanomena base i el nombre de vegades

que es repeteix sanomena exponent.
5
3
5
3
5 5 3 5 3 5
Potncies
Refor
4
1. Escriu en forma de potncia.
5 3 5 3 5 3 5 5 5
4

2 3 2 3 2 5
8 3 8 3 8 3 8 3 8 5
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 5
9 3 9 5
Recorda
2. Escriu en forma de producte.
10
7
5
8
4
5
7
6
5
5
9
5
3. Relaciona cada potncia amb el desenvolupament corresponent.
27
6
27 3 27 3 27 3 27 3 27
27
4
27 3 27 3 27 3 27
27
5
27 3 27 3 27 3 27 3 27 3 27
Exponent
Base
4. Completa la taula.
Producte Potncia Base Exponent Es llig
3 3 3 3 3 3 3 3 3
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1
12 3 12 3 12
7 3 7 3 7 3 7 3 7 3 7
132465 _ 0001-0106.indd 6 10/9/09 17:06:39

7
1. Escriu en forma de quadrat i de cub i calcula.
2. Escriu en forma de producte i calcula.
3. Llig i resol.
Quadrat i cub dun nombre
El quadrat dun nombre s una potncia amb exponent 2.

Per exemple, 2 3 2 5 2
2
.
El cub dun nombre s una potncia amb exponent 3.

Per exemple, 2 3 2 3 2 5 2
3
.
Refor
5
2 3 2 5 2
2
5
4 3 4 5
6 3 6 5
8 3 8 5
Quadrat
3 3 3 3 3 5 3
3
5
5 3 5 3 5 5
7 3 7 3 7 5
9 3 9 3 9 5
Cub
7
2
5
3
3
5
8
3
5
5
2
5

9
2
5

6
3
5

2
3
5

4
3
5
En una taula hi ha 6 plats.
En cada plat hi ha 6 entrepans
i en cada entrep hi ha 6 rodanxes
de salami. Quantes rodanxes
de salami hi ha en total?
En una botiga danimals hi ha
7 gbies. En cada gbia hi ha
7 canaris. Quants canaris hi ha
en total?
Recorda
Nom Data
132465 _ 0001-0106.indd 7 10/9/09 17:06:39
8
Nom Data
Arrel quadrada
Refor
6
1. Calcula i completa.
3. Completa.
2. Calcula i relaciona.
Larrel quadrada dun nombre s un altre nombre que, elevat al quadrat,
s igual al primer.
5
2
5 25
c
w25 5 5
Recorda
2
2
5 4
c
w4 5 2
3
2
5
c
w9 5
4
2
5
c
w16 5
5
2
5
c
w25 5
w81 5
w 5 10
w49 5
w 5 11
w144 5
w324 5
w 5 16
w400 5
w 5 36
6
2
5
c
w36 5
7
2
5
c
w49 5
8
2
5
c
w64 5
9
2
5
c
w81 5
9
2
121
w196 5 w121 5 w484 5 w49 5 w81 5
14
2
81
7
2
196
22
2
49
11
2
484
4. Llig i resol.
En un jard volen plantar 289 cossiols
de clavells formant un quadrat dividit
en files. Quants cossiols posaran en
cada fila?
132465 _ 0001-0106.indd 8 10/9/09 17:06:40
9
Nom Data
Els nombres enters
Refor
7
1. Observa els termmetres i escriu la temperatura que marquen.
Els nombres enters poden ser positius, negatius o el zero.
Sn: , 25, 24, 23, 22, 21, 0, 11, 12, 13, 14, 15
Recorda
3. Llig i escriu els nombres que sindiquen.
Tres nombres majors que 22.
Tres nombres majors que 21.
Tres nombres que estiguen entre 23 i 13.
2. Observa lesquema de lascensor dun edifici doficines i escriu a quina planta arribes
en cada cas.
Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes.

c

Ests a la planta 14 i baixes 6 pisos.

c

Et trobes a la planta 22 i baixes una planta.

c

Ests a la planta 0 i puges 4 plantes.

c

Ests a la planta 12 i baixes 2 pisos.

c

Ara, encercla el termmetre que marque una temperatura per davall de zero graus.
15
11
13
21
14
0
12
22
23
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
132465 _ 0001-0106.indd 9 10/9/09 17:06:40
10
Nom Data
4. En cada cas, escriu el nombre anterior i el posterior.
En la recta entera, els nombres enters negatius es representen
a lesquerra del 0 i els nombres enters positius, a la dreta
del 0.
Recorda
La recta entera
Refor
8
1. Completa la recta entera amb els nombres que hi falten.
29 0

b

12

c

b

14

c

b

16

c

b

18

c

b

21

c

b

23

c

b

25

c

b

27

c

3. Representa en la recta entera els nombres segents.
210 110 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19
11 17 23 24 29 12
2. Escriu el nombre que representa cada lletra.
210 110 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19
A 5

C 5
B 5

D 5
A B C D
132465 _ 0001-0106.indd 10 10/9/09 17:06:41
11
Nom Data
1. Completa les rectes enteres. Desprs, en cada cas, busca els dos nombres
en la recta corresponent i encercla el que siga major.
3. En cada requadre, encercla amb roig el nombre major i amb blau, el nombre menor.
Refor
9 Comparaci de nombres enters
De dos nombres enters, s major el que est situat ms a la dreta
en la recta entera.
Recorda
2. Escriu el signe
>
o
<
segons que corresponga.
14 22
25 29
16 18
24 13
22 15
26 23
29 11
23 28
27 0
0
28
22 23
11 25
14
13
25 21
26 0
0
22 i 11
0
17 i 0
0
26 i 22
132465 _ 0001-0106.indd 11 10/9/09 17:06:41
12
Nom Data
1. Escriu en quin quadrant es troba cada punt i quines en sn les coordenades.
2. Representa en la quadrcula els punts segents.
Les coordenades dun punt sescriuen entre parntesis. De primer,
sescriu la coordenada horitzontal i, desprs, la coordenada vertical.
Recorda
Nombres enters i coordenades
Refor
10
A 5
B 5
C 5
D 5
E 5
F 5
G 5
H 5
I 5
J 5
A 5 (12, 11)
B 5 (23, 14)
C 5 (22, 23)
D 5 (0, 24)
E 5 (11, 13)
F 5 (21, 25)
G 5 (15, 22)
H 5 (13, 0)
F
D
E
B
J
G
H
A
C
0
11
11 27
25
12
12 26
24
15
15 23 16 22 17 21
21
14
14 24
22
13
13 25
23
Segon quadrant Primer quadrant
Tercer quadrant Quart quadrant
0
11
11 27
25
12
12 26
24
15
15 23 16 22 17 21
21
14
14 24
22
13
13 25
23
Segon quadrant Primer quadrant
Tercer quadrant Quart quadrant
I
132465 _ 0001-0106.indd 12 10/9/09 17:06:41
13
Nom Data
Refor
11 Problemes amb nombres enters
Els nombres negatius sassocien a expressions del tipus baixar, descendir,

davall de zero
Els nombres positius sassocien a expressions del tipus per damunt de,
augmentar, pujar
Recorda
1. Completa lesquema daquest ascensor i resol aquests problemes.
2. Pensa i resol aquests problemes.
El congelador dun frigorfic tenia
una temperatura de 24 C i desprs
va pujar 5 graus. Quina temperatura
t ara?
Aquest mat el termmetre
marcava 22 C i ara mateix marca
13 C. Quants graus ha pujat la
temperatura?
Soluci:
Soluci:
Laura aparca al tercer soterrani i puja a la 4a planta.

Quantes plantes puja?
Soluci:
Marc treballa a la 6a planta i aparca el cotxe 8 plantes

ms avall. En quina planta aparca?
Soluci:
Blanca es troba a la 3a planta, baixa 4 plantes per anar

al magatzem i en acabant puja 6 plantes per portar
una carpeta. En quina planta es troba aleshores?
Soluci:
Planta
Planta
Planta
Planta
Planta 3
Planta 2
Planta 1
Planta 0
Soterrani 1
Soterrani 2
Soterrani
Soterrani
Soterrani
Soterrani
Soterrani
132465 _ 0001-0106.indd 13 10/9/09 17:06:41
14
Nom Data
1. En cada cas, escriu els nombres que sindiquen.
Els tres primers mltiples de 2

c
Els quatre primers mltiples de 9

c
Els tres primers mltiples de 6

c
Els sis primers mltiples de 10

c
2. En cada srie, escriu quatre termes ms i completa.
0, 3, 6, 9, 12, , , , Sn mltiples de
0, 4, 8, 12, 16, , , , Sn mltiples de
0, 7, 14, 21, 28, , , , Sn mltiples de
3. Calcula i contesta.

La divisi s exacta.
s 24 mltiple de 8?

24 s mltiple de 8.

s 65 mltiple de 6?

s 84 mltiple de 7?

Els mltiples dun nombre sobtenen multiplicant aquest nombre

pels nombres naturals: 0, 1, 2, 3, 4
Un nombre a s mltiple dun altre b si la divisi a : b s exacta.

Recorda
Mltiples dun nombre
Refor
12
2 4 8

132465 _ 0001-0106.indd 14 10/9/09 17:06:41
15
Nom Data
1. Encercla. En acabant, contesta.
roig mltiples de 2
blau mltiples de 5
Quins nombres sn mltiples de 2 i 5 alhora?
Quin s el mnim com mltiple de 2 i 5?

2. Escriu els 8 primers mltiples dels nombres segents.
Mltiples de 3
c
Mltiples de 4
c
Mltiples de 6
c
Mltiples de 9
c
Mltiples de 12
c
Ara, escriu el mnim com mltiple de cada parell de nombres.
MCM (3 i 6)
c
MCM (4 i 6)
c
MCM (6 i 9)
c
MCM (3 i 12)
c
3. Llig i resol.
El mnim com mltiple (MCM) de dos o ms nombres s el menor
mltiple com, diferent de zero, daquests nombres.
Recorda
Mnim com mltiple (MCM)
Refor
13
0 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
Carles t una tulipa que rega
cada 4 dies i tamb t un gerani
que rega cada 5 dies. Hui ha regat
les dues plantes. Dac a quants dies
tornar a regar les dues plantes
alhora?
132465 _ 0001-0106.indd 15 10/9/09 17:06:42
16
Nom Data
1. En cada cas, encercla tres divisors de cada nombre.
De 6
c
0 16 2 4 3 12 1 23 8 5
De 14
c
7 11 8 2 1 28 34 9 15 42
De 30
c
5 25 10 9 11 15 8 6 29 83
De 27
c
1 9 11 27 52 12 21 13 7 15
2. Observa. En acabant, completa.
6 3 3 5 18
18 : 6 5 3
12 s mltiple de 3 i 3 s divisor de 12.
s mltiple de i s divisor de .
3. Pinta dacord amb les indicacions. Desprs, contesta.
roig divisors de 36 blau divisors de 24
Quin nombre has obtingut?

Aquest nombre s divisor de 24 i 36?

Un nombre b s divisor dun altre a si la divisi a : b s exacta.
Si b s divisor de a, a s mltiple de b, i si a s mltiple de b,

b s divisor de a.
Recorda
Divisors dun nombre
Refor
14
s mltiple de
s divisor de
18 3
12 7 3
56 21 8
20 5
13
65
100
17
19
61
11
23
41
37
0
25
9
12
18
2 4
53
3
71
31
7
55
59
8
43
29
6
24
35
132465 _ 0001-0106.indd 16 10/9/09 17:06:42
17
Nom Data
1. Contesta.
s 2 divisor de 10? Per qu?

2. Completa la taula escrivint en cada casella s o no segons que corresponga.
2 3 5
60 s mltiple de
12 s mltiple de
75 s mltiple de
3. Encercla dacord amb les indicacions. Desprs, contesta.
roig mltiples de 2 blau mltiples de 3 verd mltiples de 5
1 4 22 25 35 9 6 10 11 15 21 14 49 12 8 60
Quin nombre s divisible per 2, 3 i 5 alhora?

4. Pensa i escriu un nombre menor que 50 que siga mltiple de 2, 3 i 5 alhora.
Un nombre s divisible per 2 si s un nombre parell.
Un nombre s divisible per 3 si la suma de les xifres s un mltiple de 3.
Un nombre s divisible per 5 si lltima xifra s 0 o 5.

Recorda
Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5
Refor
15
132465 _ 0001-0106.indd 17 10/9/09 17:06:42
18
Nom Data
Per calcular tots els divisors dun nombre:
1r Divideix el nombre entre els nombres naturals: 1, 2, 3
De cada divisi exacta, obtens dos divisors: el divisor i el quocient.
2n Para de dividir quan el quocient siga igual o menor que el divisor.
Recorda
Clcul de tots els divisors dun nombre
Refor
16
1. Calcula tots els divisors de cada nombre.
Els divisors de 14 sn




2. Llig i resol.
Aitana vol repartir 36 cromos en
muntons, de manera que cada
munt tinga el mateix nombre
de cromos i no lin sobre cap.
Quants cromos pot posar Aitana
en cada munt?
Divisors de 14 Divisors de 16
Divisors de 20 Divisors de 28
132465 _ 0001-0106.indd 18 10/9/09 17:06:42
19
Nom Data
Un nombre s primer si noms t dos divisors: 1 i ell mateix.
Un nombre s compost si t ms de dos divisors.

Recorda
1. Calcula tots els divisors de cada nombre. Desprs, contesta.
4
c
21
c
13
c
29
c
18
c
33
c
Quins daquests nombres sn nombres primers? Per qu?
Quins daquests nombres sn nombres compostos? Per qu?

2. Calcula. En acabant, localitza cada un dels resultats en la sopa de nombres.
(50 : 10) 1 (6 3 7) 5
4 3 6 2 (12 2 7) 5
8 3 8 2 3 5
9 3 3 1 8 3 2 1 9 3 6 5
1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5
4 7 2 5 3
9 0 7 1 4
7 6 2 5 6
4 1 9 0 1
Com sn els nombres que has encerclat, primers o compostos? Per qu?
Nombres primers i compostos
Refor
17
132465 _ 0001-0106.indd 19 10/9/09 17:06:43
20
Nom Data
1. Calcula el mxim com divisor de cada parell de nombres.

Divisors de 6
c
MCD (6 i 9)

Divisors de 9
c

Divisors comuns de 6 i 9
c

MCD (6 i 9)
c

Divisors de 4
c
MCD (4 i 10)

Divisors de 10
c

c

MCD (4 i 10)
c

Divisors de 16
c
MCD (16 i 20)

Divisors de 20
c

c

MCD (16 i 20)

c

Divisors de 21
c
MCD (21 i 49)

Divisors de 49
c

c

MCD (21 i 49)

c
2. Llig i resol.
El mxim com divisor (MCD) de dos o ms nombres s el major
divisor com daquests nombres.
Recorda
Mxim com divisor (MCD)
Refor
18
Laia t 16 tallades de formatge
i 24 de pernil dol. Ha de preparar
sandvitxos amb la mateixa quantitat
de formatge i pernil dol cada un,
sense que lin sobre gens. Quants
sandvitxos pot fer?
132465 _ 0001-0106.indd 20 10/9/09 17:06:43
21
Nom Data
1. Mesura amb el transportador cada angle i escriu-ne la mesura.
5
B 5
C 5
Quina s la mesura de cada un dels angles anteriors en minuts? Calcula.
B 5
C 5
2. Expressa en la unitat que sindica en cada cas.

123
c
En minuts

150
c

3 14
c

5
c
En segons

15
c

7 12
c
3. Expressa la mesura daquest angle en graus, minuts i segons.
5

Les unitats de mesura dangles sn: el grau (), el minut ()

i el segon (). Aquestes unitats formen un sistema sexagesimal.
1 = 60 1 = 60 = 3.600
Recorda
Unitats de mesura dangles
Refor
19
5 24.329
132465 _ 0001-0106.indd 21 10/9/09 17:06:44
22
Nom Data
1. Colloca i calcula.
Per exemple, per sumar els angles = 75 23 45 i
B = 40 38 29:
1r Escriu la mesura dels angles i
B
de manera que coincidisquen en columna
les unitats del mateix ordre i suma
cada columna per separat.
2n Com que 74 > 60, passa 74 a minuts
i segons (74 5 1 14). Desprs,
suma els minuts (61 1 1 5 62).
3r Com que 62 > 60, passa 62 a graus
i minuts (62 5 1 2). Desprs,
suma els graus (115 1 1 5 116).
1
B 5 116 2 14
Recorda
Suma dangles
Refor
20
75 23 45
1 40 38 29
115 61 74
1 14
115 62 14
1 2
116 2 14
42 28 54 1 35 17 9 65 19 43 1 24 31 52
38 47 55 1 37 38 16 115 39 56 1 32 45 54
132465 _ 0001-0106.indd 22 10/9/09 17:06:44
23
Nom Data
1. Colloca i calcula.
Per exemple, per calcular la diferncia dels angles
= 139 34 12 i
B = 56 48 27:
1r Escriu la mesura dels angles i
B
de manera que coincidisquen en columna
les unitats del mateix ordre.
2n Resta els segons. Com que no es pot,
passa 1 minut del minuend a segons
(34 12 5 33 72). Desprs, resta
els segons.
3r Resta els minuts. Com que no es pot,
passa 1 grau del minuend a minuts
(139 33 5 138 93). Desprs, resta els minuts.
4t Per acabar, resta els graus.
2
B 5 82 45 45
Recorda
Resta dangles
Refor
21
139 34 12
2 56 48 27
139 33 72
2 56 48 27
45
138 93 72
2 56 48 27
82 45 45
123 51 8 2 78 59 13 38 41 28 2 19 50 32
123 49 28 2 34 50 45 87 26 56 2 45 43 29
132465 _ 0001-0106.indd 23 10/9/09 17:06:45
24
Nom Data
1. En cada cas, de primer escriu complementari o suplementari segons que corresponga.
Desprs, calcula la mesura de langle gris clar.

Angle

Angle 5 65

Angle
B 5

Angle

Angle
C 5

Angle
D 5

Angle

Angle
F 5

Angle
G 5
2. Observa la mesura de langle i calcula.
Dos angles sn complementaris si la suma s igual a 90.
Dos angles sn suplementaris si la suma s igual a 180.

Recorda
Angles complementaris i suplementaris
Refor
22
Langle complementari Langle suplementari
F
35
C
100
65
B
5 65 28 14
132465 _ 0001-0106.indd 24 10/9/09 17:06:46
25
Nom Data
1. Mesura aquests angles de ms de 180.

2. Dibuixa els angles que sindiquen.
Ara, explica com traces angles de ms de 180.
Per exemple, per mesurar un angle
de ms de 180:
1r Prolonguem un dels costats
de langle .
Langle s igual a 180 1
B.
2n Mesurem langle
B amb el transportador:
B 5 50.
3r Calculem la mesura de langle .
5 180 1 50 5 230.
Recorda
Angles de ms de 180
Refor
23
Un angle de 190 Un angle de 230
B
132465 _ 0001-0106.indd 25 10/9/09 17:06:47
26
Nom Data
1. Escriu la fracci que representa la part pintada. Desprs, expressa aquesta fracci
en forma de nombre mixt.

2

3
1
5

3
5

2. Pinta la fracci que sindica i escriu-la en forma de nombre mixt.

5

3

c

13

5

c

15

4

c

13

2

c

3. Completa.
2

3
5
1
5

3

1

2
5
2

2

3
5
3

1

2
5
4

4

5
5
1

3

4
5
2

1

5
5
3

2

6
5
Un nombre mixt est format per un nombre natural i una fracci.
Totes les fraccions majors que la unitat que no sn equivalents

a un nombre natural es poden expressar en forma de nombre mixt.
Recorda
Fraccions i nombres mixtos
Refor
24
132465 _ 0001-0106.indd 26 10/9/09 17:06:47
27
Nom Data
1. En cada cas, escriu la fracci que representa la part pintada.
Desprs, indica si les fraccions de cada parell sn equivalents o no.

1

3

Sn equivalents.
2. Encercla les fraccions equivalents a la fracci donada.
3. Calcula tres fraccions equivalents a cada fracci.

1

3

c

9

15

c

14

18

c

10

20

c

4. Pensa i escriu.
Una fracci equivalent a

2

8
que tinga per numerador 12
c

Una fracci equivalent a

7

12
que tinga per denominador 36
c

Les fraccions equivalents representen la mateixa part de la unitat.
Si dos fraccions sn equivalents, els productes dels seus termes

en creu sn iguals.
Recorda
Fraccions equivalents
Refor
25
3

7
5

6
6

7
9

21
30

36
10

18
40

48
24

20
12

28
15

35
132465 _ 0001-0106.indd 27 10/9/09 17:06:47
28
Nom Data
1. Calcula, per amplifcaci, dues fraccions equivalents a cada fracci.

2

5

c

3

7

c

1

9

c

7

12

c

15

30

c

2. Calcula, per simplificaci, dues fraccions equivalents a cada fracci.

16

24

c

12

28

c

25

50

c

36

72

c

3. Observa lexemple i calcula la fracci irreductible de cada fracci donada.

12

36

c

MCD (12 i 36) 5 6

c

12

36

5

12 : 6

36 : 6

5

2

6

25

40

c

40

64

c

27

33

c

Per obtindre fraccions equivalents a una fracci donada,
es multipliquen o divideixen els dos termes de la fracci
per un mateix nombre diferent de zero.
Recorda
Obtenci de fraccions equivalents
Refor
26
132465 _ 0001-0106.indd 28 10/9/09 17:06:47
29
Nom Data
1. Redueix a denominador com pel mtode dels productes encreuats.
Per reduir dues fraccions a denominador com pel mtode dels productes
encreuats, multiplica els dos termes de cada fracci pel denominador
de laltra fracci.
Per exemple:
2

3
i
1

4

c

2 3 4
3 3 4

5

8

12
;
1 3 3
4 3 3

5

3

12

2

3
i
1

4

c

8

12
i
3

12

Recorda
Reducci a denominador com
Refor
27
(mtode dels productes encreuats)
2

3
i
4

7
3

5
i
5

7
4

6
i
6

8
9

3
i
4

15
5

6
i
2

9
4

5
i
6

10
132465 _ 0001-0106.indd 29 10/9/09 17:06:47
30
Nom Data
Per reduir dues o ms fraccions a denominador com pel mtode del mnim
com mltiple, escriu com a denominador com el MCM dels denominadors,
i com a numerador de cada fracci, el resultat de dividir el denominador com
entre cada denominador i multiplicar-lo pel numerador corresponent.
Per exemple:
3

4
i
5

6

c
MCM (4 i 6) 5 12

3

4

5

12 : 4 3 3
12

5

9

12
;
5

6

5

12 : 6 3 5
12

5

10

12

3

4
i
5

6

c

9

12
i
10

12
Recorda
Reducci a denominador com
Refor
28
(mtode del mnim com mltiple)
1. Redueix a denominador com pel mtode del mnim com mltiple.
2

4
i
3

5
3

2
i
6

8
2

5
,
1

3
i
3

2
1

2
,
3

4
i
5

6
132465 _ 0001-0106.indd 30 10/9/09 17:06:48
31
Nom Data
1. Ordena de major a menor les fraccions segents.

3

5
,
9

5
i
4

5

c

7

9
,
7

3
i
7

5

c

5

12
,
11

12
i
16

12

c

5

3
,
5

8
i
5

12

c

2. Pensa i escriu.

3. En primer lloc, redueix cada parella de fraccions a denominador com i, desprs,
compara-les.

1

4

,

2

7

c

MCM (4 i 7) 5 28;

28 : 4 3 1

28

5

7

28
;
28 : 7 3 2

28

5

8

28

3

5

4

7

c

2

3

5

9

c

11

10

5

4

c

De dues o ms fraccions que tenen igual denominador, s major la que

t major numerador.
De dues o ms fraccions que tenen igual numerador, s major la que

t menor denominador.
Per comparar fraccions amb numerador i denominador diferents,

de primer has de reduir les fraccions a denominador com i, desprs,
comparar-les.
Recorda
Comparaci de fraccions
Refor
29
Dues fraccions majors que
cinc novens el numerador de
les quals siga 5 i que siguen
menors que la unitat.
Dues fraccions menors que
onze sisens el denominador de
les quals siga 6 i que siguen
majors que la unitat.
132465 _ 0001-0106.indd 31 10/9/09 17:06:49
32
Nom Data
1. Calcula les sumes segents.
Per sumar diverses fraccions digual denominador, se sumen

els numeradors i es deixa el mateix denominador.
Per sumar diverses fraccions de diferent denominador, es redueixen

les fraccions a denominador com i desprs se sumen els numeradors
i es deixa el denominador com.
Recorda
Suma de fraccions
Refor
30
2

3

1

7

12
1

4

1

8

4
12

16

1

14

16
4
1

1

3
4

5

1

5

6
4

7

1

6

7
132465 _ 0001-0106.indd 32 10/9/09 17:06:50
33
Nom Data
1. Calcula les restes segents.
Per restar dues fraccions digual denominador, es resten

els numeradors i es deixa el mateix denominador.
Per restar dues fraccions de diferent denominador, es redueixen

les fraccions a denominador com i desprs es resten els numeradors
i es deixa el denominador com.
Recorda
Resta de fraccions
Refor
31
17

20

2

14

20
9

12

2

3

8
8
2

3

2
6
2

2

3
8

6

2

2

4
1

9

2

1

12
132465 _ 0001-0106.indd 33 10/9/09 17:06:51
34
Nom Data
1. Calcula.

4

5
de
6

7

c

2

3
de
6

8

c

3

9
de
2

4

c

5

7
de
2

5

c

2. Multiplica.

2

3
3
1

5

c

3

4
3
7

9

c

5
3
6

10

c

8

12
3 3

c

3. En cada cas, calcula el terme desconegut.

2
3 5

1

3
1

6

3

2
3 5

3

10
1

1

3 5

2

5
2

35

1

8
3 5

2
3

16
4. Escriu la fracci inversa de cada fracci donada. Desprs, multiplica-les.

2

3

c

3

2

c

2 3 3

3 3 2

5

6

8

c

12

14

c

Per multiplicar diverses fraccions, es multipliquen els numeradors
i es multipliquen els denominadors.
Recorda
Multiplicaci de fraccions
Refor
32

132465 _ 0001-0106.indd 34 10/9/09 17:06:52
35
Nom Data
1. Calcula.

3

5
:
2

3

c

1

7
:
7

5

c

3

2
:
5

12

c

4

11
: 2
c

2. Relaciona.

2

3
:
5

3

6

7
3
3

4

7

40

1

8
:
2

9

1

8
3
7

5

18

28

1

8
:
5

7

2

3
3
3

5

9

16

6

7
:
4

3

1

8
3
9

2

6

15
3. Calcula les operacions combinades segents.
Per dividir dues fraccions, es multipliquen els termes en creu.
Recorda
Divisi de fraccions
Refor
33
2

3
:
7

10
2
1

2
8

6
:
1
5

9
3
7

8
2
132465 _ 0001-0106.indd 35 10/9/09 17:06:52
36
Nom Data
1. Llig i resol.
Llegir detingudament el problema.
Plantejar les operacions i resoldre-les.
Comprovar que la soluci obtinguda s raonable.

Recorda
Problemes amb fraccions
Refor
34
Pau sha menjat dos teros
dun pasts i Rosa sha menjat
un quart del mateix pasts.
Quina fracci de pasts shan
menjat entre els dos?
En un parc hi ha una zona
dengrunsadors i una pista
de patinatge, que ocupen en total
els cinc huitens del parc.
Els engrunsadors ocupen dos setens
del parc. Quina fracci de parc
ocupa la pista de patinatge?
Emili ha dut al banc dos cinquens
dels sis huitens dels seus estalvis.
Quina fracci daquests estalvis
ha dut al banc?
Carla t una terrina de gelat
que pesa
3
4
de kg. Quantes porcions
de gelat d
1
8
de kg pot fer
amb els
3
4
de kg de gelat que t?
132465 _ 0001-0106.indd 36 10/9/09 17:06:53
37
Nom Data
1. Calcula.
Per sumar o restar nombres decimals, es colloquen de manera que
coincidisquen en la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Desprs,
se sumen o es resten com si foren nombres naturals i es posa la coma
en el resultat davall de la columna de les comes.
Recorda
Suma i resta de nombres decimals
Refor
35
14,97 1 112,09 308,17 2 24,036
384,079 1 104,92 718,6 2 159,01
132,28 1 5,103 1 42,07 27,63 2 0,967
732,004 1 340,6 681,12 2 85,007
132465 _ 0001-0106.indd 37 10/9/09 17:06:54
38
Nom Data
Per multiplicar nombres decimals, es multipliquen com si foren nombres
naturals i, en el producte, se separen amb una coma, a partir de la dreta,
tantes xifres decimals com tinguen en total els dos factors.
Recorda
Multiplicaci de nombres decimals
Refor
36
1. Calcula.
4,86 3 7,9 2,85 3 6,1
0,19 3 3,26 1,075 3 25,68
23 3 5,006 0,007 3 0,023
17,6 3 4,014 109 3 3,507
132465 _ 0001-0106.indd 38 10/9/09 17:06:55
39
Nom Data
1. Aproxima a les unitats cada un daquests nombres decimals.
1,78

c

11,078

c

5,17

c

3,199

c

14,49

c

25,841

c

2. Aproxima a les dcimes cada un daquests nombres decimals.
0,719

c

2,456

c

3,26

c

0,87

c

8,135

c

2,48

c

3. Aproxima a les centsimes cada un daquests nombres decimals.
18,007

c

13,897

c

9,194

c

8,653

c

1,019

c

0,817

c

4. Completa la graella.
Aproximaci
a les unitats
Aproximaci
a les dcimes
Aproximaci
a les centsimes
0,327
16,018
235,019
23,369
Per a aproximar a les unitats, cal observar la xifra de les dcimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les unitats;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les unitats.
Per a aproximar a les dcimes, cal observar la xifra de les centsimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les dcimes;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les dcimes.
Per a aproximar a les centsimes, cal observar la xifra de les millsimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les centsimes;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les centsimes.
Recorda
Aproximaci de nombres decimals
Refor
37
132465 _ 0001-0106.indd 39 10/9/09 17:06:56
40
Nom Data
1. Estima les operacions aproximant a la unitat indicada.
Per estimar sumes, restes o productes de nombres decimals,
saproximen els nombres a la unitat ms convenient i, desprs,
se sumen, es resten o es multipliquen les aproximacions.
Recorda
Estimacions
Refor
38
8,6 3 35 6,147 1 109,18
2,055 3 465,276 12,168 3 11
26,009 3 12,242 7,46 3 25
A les unitats
A les dcimes
A les centsimes
132465 _ 0001-0106.indd 40 10/9/09 17:06:56
41
Nom Data
Per dividir un nombre decimal entre un nombre natural, es fa la divisi com
si foren nombres naturals i, en baixar la primera xifra decimal del dividend,
es posa la coma en el quocient.
Recorda
Divisi dun decimal entre un natural
Refor
39
1. Colloca els nombres i calcula.
16,23 : 7 8,291 : 6
303,39 : 23 104,6 : 48
23,503 : 36 1,658 : 52
0,65 : 5 4,357 : 9
132465 _ 0001-0106.indd 41 10/9/09 17:06:57
42
Nom Data
Per dividir un nombre natural entre un nombre decimal, es multipliquen
els dos per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga
el divisor i, desprs, es fa la divisi de nombres naturals obtinguda.
Recorda
Divisi dun natural entre un decimal
Refor
40
6 : 0,4 8 : 2,2
29 : 1,33 54 : 4,68
3.028 : 0,56 4.529 : 1,803
276 : 5,07 724 : 0,05
132465 _ 0001-0106.indd 42 10/9/09 17:06:58
43
Nom Data
Per dividir un nombre decimal entre un nombre decimal, es multipliquen
els dos per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga
el divisor i, desprs, es fa la divisi obtinguda.
Recorda
Divisi dun decimal entre un decimal
Refor
41
129,6 : 3,6 19,1 : 3,82
0,268 : 0,02 0,032 : 0,08
5,678 : 3,4 1,96 : 4,9
16,32 : 0,34 11,9 : 0,85
132465 _ 0001-0106.indd 43 10/9/09 17:07:00
44
Nom Data
En una divisi entera, es pot obtindre el quocient amb el nombre de xifres
decimals que es desitge, escrivint el dividend amb aquest mateix nombre
de xifres decimals.
Recorda
Obtenci de xifres decimals en el quocient
Refor
42
1. Calcula el quocient amb el nombre de xifres decimals indicat.
9 : 8 8,4 : 3,5
24,8 : 7 16,23 : 0,49
13,27 : 6 53 : 4,6
Amb 1 xifra decimal
Amb 2 xifres decimals
Amb 3 xifres decimals
132465 _ 0001-0106.indd 44 10/9/09 17:07:01
45
Nom Data
Plantejar les operacions i resoldre-les.
Comprovar que la soluci obtinguda s raonable.

Recorda
Problemes amb decimals
Refor
43
1. Llig i resol.
Joan va comprar una llavadora.
Va pagar amb 3 bitllets de 200
i li van tornar 138,36 . Quant valia
la llavadora?
Mar ha comprat per a una obra
125 sacs de ciment de 12,5 kg
cada un. Al final li han sobrat
35,8 kg de ciment. Quants quilos
de ciment ha utilitzat Mar?
Alcia ha fet 9,6 litres de llimonada.
Ha de repartir-los en 24 pitxers,
tots amb la mateixa quantitat. Quina
quantitat de llimonada ha de posar
Alcia en cada pitxer?
Miquel ha ficat al depsit del cotxe
13,5 litres de gasolina i Laura
ha ficat 12,75 litres al seu. El litre
de gasolina val 1,10 . Quant
ha pagat Miquel ms que Laura?
132465 _ 0001-0106.indd 45 10/9/09 17:07:02
46
Nom Data
1. Pinta de roig la base i de blau, laltura.
2. En cada cas, traa laltura corresponent al costat AB.
No oblides utilitzar un escaire o un cartab.
3. En cada cas, traa laltura corresponent a la base AB des del vrtex D.
No oblides utilitzar un escaire o un cartab.
La base dun triangle

o dun parallelogram s
qualsevol dels costats.
Laltura dun triangle

o dun parallelogram
s un segment perpendicular
a una base o a la seua prolongaci,
traat des dun dels vrtexs oposats.
Recorda
Base i altura de triangles i parallelograms
Refor
44
altura
altura
base
base
D D D
A A A
C C C
B B B
A
C
B A
C
B A
C
B
132465 _ 0001-0106.indd 46 10/9/09 17:07:03
47
Nom Data
1. Calcula quant mesura langle pintat de negre en cada triangle.
Desprs, comprova-ho amb un transportador.

2. Calcula quant mesura langle pintat de negre en cada quadrilter.
Desprs, comprova-ho amb un transportador.

La suma dels angles dun triangle s igual a 180.
La suma dels angles dun quadrilter s igual a 360.

Recorda
Suma dels angles de triangles i quadrilters
Refor
45
60
80
120
40
30
60
100
90
85
110
60
80
140
125
50
120
30
90
20
60
60
60
100
70
75
132465 _ 0001-0106.indd 47 10/9/09 17:07:03
48
Nom Data
1. Completa amb els noms dels elements marcats en la circumferncia.
El punt O s el
El segment AB s el
El segment OC s el
El segment CD s una
La lnia E s una
2. Traa amb un comps una circumferncia de 3 centmetres de radi.
Desprs, indica els elements que sesmenten a continuaci.
roig
el centre
verd
un dimetre
blau
un radi
groc
una corda
negre
un arc
marr
una semicircumferncia
La circumferncia s una lnia corba

tancada i plana, els punts de la qual
es troben tots a la mateixa distncia
del centre.
Els elements de la circumferncia

sn: centre, radi, corda, dimetre,
arc i semicircumferncia.
Recorda
La circumferncia. Elements
Refor
46
arc
c
o
r
d
a
dimetre
centre
semicircumferncia
radi
O
E
A
C
D
B
132465 _ 0001-0106.indd 48 10/9/09 17:07:03
49
Nom Data
1. En cada cas, mesura el dimetre i calcula la longitud de la circumferncia.
d 5 cm
d 5
L 5 3,14 3 5 cm
L 5 3,14 3
2. Calcula.
La longitud duna circumferncia de 4 cm de radi.
La longitud duna circumferncia de 4 cm de dimetre.
La longitud duna circumferncia d1 cm de dimetre.
La longitud duna circumferncia d1 cm de radi.

3. Llig i resol.
La longitud de la circumferncia s igual al producte de 3,14 pel seu dimetre.
L 5 p 3 d 5 2 3 p 3 r
Recorda
El nombre p i la longitud de la circumferncia
Refor
47
Els organitzadors dun campionat
volen posar una cinta roja a la
copa que semportar lequip
guanyador. Si la copa mesura
12 cm de dimetre, quants
centmetres de cinta roja
necessiten?
132465 _ 0001-0106.indd 49 10/9/09 17:07:03
50
Nom Data
1. Relaciona.
sector circular

semicercle

segment circular

corona circular

2. Pinta els elements traats en aquesta circumferncia.
roig
un semicercle
verd
un sector circular
blau
un segment circular
3. Traa dues circumferncies de 2 cm de radi.
En la circumferncia de la dreta, dibuixa una corona circular; i en la circumferncia
de lesquerra, un sector circular.
El cercle s una figura plana formada per una circumferncia i el seu interior.
Les principals figures circulars sn: el sector circular, el semicercle,

el segment circular i la corona circular.
Recorda
El cercle i les figures circulars
Refor
48
132465 _ 0001-0106.indd 50 10/9/09 17:07:04
51
Nom Data
1. Observa i completa.
La recta m s
a la circumferncia A.
La recta m s
a la circumferncia B.
La recta v s
a la circumferncia B.
La recta v s
a la circumferncia A.
2. Observa i contesta.
Com sn entre si les circumferncies A i B?
Com sn entre si les circumferncies C i D?
Com sn entre si les circumferncies B i C?
Com sn entre si les circumferncies A i C?
Una recta pot tindre les posicions segents respecte

duna circumferncia.
Exterior Tangent Secant
Dues circumferncies poden tindre aquestes posicions relatives.

Exteriors Interiors Tangents Tangents Secants
exteriors interiors
Recorda
Posicions relatives de rectes i circumferncies
Refor
49
A
B
v
m
A
B
C
D
132465 _ 0001-0106.indd 51 10/9/09 17:07:04
52
Nom Data
Els passos per a resoldre un problema de proporcionalitat sn:
Construir una taula de proporcionalitat adequada al problema.
Completar la taula realitzant les operacions oportunes.
Comprovar que els nombres de les dues files de la taula sn proporcionals.

Recorda
Proporcionalitat. Problemes
Refor
50
1 2 3 4 5 6
6
3 3
20
12 14 26 40 52 60
: 2
2 4 6 8 10 12
36
3 6
9
15 30 45 60 75 90
: 5
1. Completa aquestes taules de proporcionalitat.
2. Completa cada taula i resol.
Daniel ha pagat 16 per
una camiseta. Quant ha de
pagar per 6 camisetes?
Llogar una bicicleta costa
3 lhora. Quant costa
llogar una bicicleta durant
8 hores?
lvar t 15 i li agradaria
convidar els seus amics
al cine. Cada entrada val
3 . Quants amics pot
convidar al cine?
Nombre de
camisetes
1 2 3 4 5 6
Preu en 16
Hores 1 2 3 4 6 8
Preu en
132465 _ 0001-0106.indd 52 10/9/09 17:07:04
53
Nom Data
Els passos per a resoldre un problema sn:
Realitzar les operacions.
Comprovar el resultat final.

Recorda
Problemes de percentatges
Refor
51
1. Llig i resol.
En una granja, 23 de cada
100 animals sn gallines i la resta
sn conills. Quin percentatge
de conills hi ha a la granja?
En una biblioteca hi ha un total
de 100 llibres: el 25 % sn obres
dhistria, el 38 %, de literatura
i la resta, de cincies. Quants
llibres hi ha de cada classe?
Iolanda compr un cotxe per
8.200 i el pag en tres terminis.
De primer, pag el 60 % del valor
del cotxe; desprs, en pag el 25 %
i a lltim, la resta. Quant pag
Iolanda en lltim termini?
Quan comprem un frigorfic cal
pagar el 16 % dIVA. Elena compra
un frigorfic que val 750 sense IVA.
Quant ha de pagar en total Elena
pel frigorfic?
132465 _ 0001-0106.indd 53 10/9/09 17:07:04
54
Nom Data
1. Relaciona cada escala amb el seu signifcat. Desprs, escriu les oracions completes.
1 : 80

Un centmetre del plnol equival a 200 cm de la realitat.
1 : 200

Un centmetre del plnol equival a 80 cm de la realitat.

2. Observa el plnol i calcula en metres les mesures reals segents.
Llarg i ample del sal: 5 3 3,5 5 17,5 cm

2

c
17,5 3 150 5 2.625 cm
2

c
26,25 m
2
.
Llarg i ample del bany:
Llarg i ample del dormitori 1:
Llarg i ample de la cuina:
Llarg i ample del dormitori 2:

Lescala dun plnol o un mapa indica la relaci que hi ha entre
les mesures del plnol o del mapa i les mesures reals.
Per exemple, si lescala dun plnol s 1 : 100, aix vol dir que
1 cm del plnol representa 100 cm del terreny real.
Recorda
Escala: plnols i mapes
Refor
52
Dormitori
3
Bany Dormitori
2
Dormitori
1
Sal Cuina
1 : 150
132465 _ 0001-0106.indd 54 10/9/09 17:07:05
55
Nom Data
1. Expressa en la unitat indicada.
75 cm 5 m
2,54 hm 5 cm
1 hm 5 mm
1.350 mm 5 dm
28 cm 5 dm
845 dm 5 hm
2. Expressa en metres.
15 hm i 4 m

c

3 km i 25 dam

c

4 dam, 1 m i 25 dm

c

3. Observa el plnol i calcula.
Quants decmetres hi ha de Benialba a Guadarius?
Quants metres hi ha de Guadarius a Alfasira?
Quants hectmetres hi ha de Benialba a Alfasira?

Les unitats de longitud sn el quilmetre, lhectmetre, el decmetre,
el metre, el decmetre, el centmetre i el millmetre.
Recorda
Unitats de longitud. Relacions
Refor
53
km hm dam m dm cm mm
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica
Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix
Benialba
Guadarius
Alfasira 13,8 km, 7,4 hm i 38 dam
5,5 km, 32 hm i 4 dam 3,2 km, 0,9 hm i 11 m
132465 _ 0001-0106.indd 55 10/9/09 17:07:05
56
Nom Data
1. Escriu quina operaci cal fer per passar duna unitat a una altra.
De dal a ml

c
Multiplicar per
De hl a kl

c

De dal a cl

c

De kl a dl

c

40,3 dal 5 40,3 3 100 5 dl
4,5 hl 5 dal
23,4 dl 5 ml
75 dl 5 hl
9,2 cl 5
1.300 cl 5 kl
3. Expressa la capacitat de cada recipient en la unitat indicada.

Depsit: 13,5 dal 3 5

Botella: dl

Poal: hl

Tassa:
4. Llig i resol.
Les unitats de capacitat sn el quilolitre, lhectolitre, el decalitre, el litre,
el decilitre, el centilitre i el millilitre.
Recorda
Unitats de capacitat. Relacions
Refor
54
kl hl dal dl cl ml
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
Un cami cisterna porta 1,5 kl
de gasolina i la reparteix en parts
iguals en 3 gasolineres. Quants litres
de gasolina deixa en cada una?
13,5 dal
1,5
22,3
25 cl
132465 _ 0001-0106.indd 56 10/9/09 17:07:05
57
Nom Data
1. Completa el quadre de les unitats de massa.
0,05 kg 5 dg
25.000 cg 5 dag
3,75 hg 5 dag
1,5 dag 5 kg
56,3 dag 5 dg
7.800 dg 5 g
714 g 5 cg
98,6 mg 5 dg
276 dg5 mg
9.550 g 5 hg
3. Expressa en quilograms la crrega de cada cami.
c

c

Les unitats de massa sn el quilogram, lhectogram, el decagram,
el gram, el decigram, el centigram i el milligram.
Recorda
Unitats de massa. Relacions
Refor
55
kg hg dag g dg cg mg
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10
3 10
: 10

1,5 t i 7 q
3,2 t i 3,6 q
132465 _ 0001-0106.indd 57 10/9/09 17:07:06
58
Nom Data
Unitats de superfcie Abreviatura Relaci amb el m
2
Quilmetre quadrat 1.000.000 m
2
hm
2
Decmetre quadrat
2. Expressa en metres quadrats.
3 dam
2
5 3 3 100 = m
2
12,7 dam
2
5 m
2
2,5 hm
2
5 m
2
16,09 hm
2
5 m
2
9 km
2
5 m
2
1,0005 km
2
5 m
2
600 m
2
5 600 3 100 5 dm
2
0,8 m
2
5 dm
2
90 m
2
5 cm
2
0,15 m
2
5 cm
2
5 m
2
5 mm
2
0,002 m
2
5 mm
2
4. Completa.
134 dm
2
5 m
2
0,8 cm
2
5 m
2
9.000 mm
2
5 m
2
15 dm
2
5 m
2
55.000 cm
2
5 m
2
20 mm
2
5 m
2
La unitat principal de superfcie s el metre quadrat (m

2
).
El metre quadrat s la superfcie dun quadrat d1 m de costat.
Per a mesurar superfcies majors i menors, usem els mltiples

i submltiples del metre quadrat.
Mltiples del m
2
Submltiples del m
2
Decmetre quadrat
c
dam
2
Decmetre quadrat
c
dm
2
Hectmetre quadrat
c
hm
2
Centmetre quadrat
c
cm
2
Quilmetre quadrat
c
km
2
Millmetre quadrat
c
mm
2
Recorda
Unitats de superfcie
Refor
56
132465 _ 0001-0106.indd 58 10/9/09 17:07:06
59
Nom Data
1. Completa el quadre de les unitats de superfcie.
2. Escriu quines operacions cal fer per a passar duna unitat a una altra.
De dam
2
a dm
2

c
Multiplicar per
De hm
2
a m
2

c

De dm
2
a dam
2

c

De km
2
a hm
2

c

3. Completa.
3 km
2
5 dam
2
63,7 cm
2
5 dm
2
0,06 km
2
5 dm
2
15.000 cm
2
5 hm
2
324 m
2
5 hm
2
7,92 dm
2
5 dam
2
4. Llig i resol.
Les unitats de superfcie i les relacions entre elles sn les segents:
Recorda
Relacions entre unitats de superfcie
Refor
57
km
2
hm
2
dam
2
m
2
dm
2
cm
2
mm
2

3 100
: 100
3 100
: 100
3 100
: 100
3 100
: 100
3 100
: 100
3 100
: 100

Camil t un terreny de 0,45 hm
2

que vol dividir en 15 parcelles
iguals. Quants m
2
mesurar cada
parcella?
132465 _ 0001-0106.indd 59 10/9/09 17:07:06
60
Nom Data
1. Expressa en la unitat que sindica.

300 ha 5

En m
2

15 a 5

398 ca 5

3,8 ha 5

En dam
2

9 a 5

27 ca 5

0,25 ha 5

En hm
2

6,7 a 5

12,4 ca 5

2. Completa.
5 km
2
5 ha
12 m
2
5 a
9,2 km
2
5 ca
7 dam
2
5 ha
3,8 hm
2
5 a
12,8 cm
2
5 ca
2,3 km
2
5 ha
24,8 km
2
5 a
5,9 dm
2
5 ca
3. Llig i resol.
Les unitats agrries susen per a expressar les superfcies de finques,
parcelles, boscos
Les unitats agrries sn:
la centirea (ca), que equival a 1 m

2
.
lrea (a), que equival a 1 dam

2
.
lhectrea (ha), que equival a 1 hm

2
.
Recorda
Unitats agrries
Refor
58
Sara t una finca de 950 m
2
.
Ha plantat 4.900 dm
2
de
cogombres, 150 ca de tomaques
i la resta, de crelles. Quantes
centirees de crelles ha sembrat
Sara? I rees? I hectrees?
132465 _ 0001-0106.indd 60 10/9/09 17:07:07
61
Nom Data
Lrea del rectangle s el producte de la base per laltura.
Lrea del quadrat s el costat elevat al quadrat.

Recorda
1. Mesura amb un regle i completa.
rea del rectangle: b 3 h
Base: cm
Altura: cm
rea 5 cm
2
Base: cm
Altura: cm
rea 5 cm
2
rea del quadrat: c 3 c5 c
2
Costat: cm
rea 5 cm
2
Costat: cm
rea 5 cm
2
rea del rectangle i del quadrat
Refor
59
132465 _ 0001-0106.indd 61 10/9/09 17:07:07
62
Nom Data
1. Traa les diagonals daquest rombe i mesura-les. Desprs, calcula lrea
del rombe en cm
2
.
D 5 cm
d 5 cm
rea 5 cm
2
2. Mesura i calcula lrea en cm
2
de les figures segents.
D 5 cm
d 5 cm
rea 5 cm
2
D 5 cm
d 5 cm
rea 5 cm
2
3. Llig i calcula lrea dels rombes segents.
Lrea del rombe s el producte de les diagonals dividit per 2.
rea del rombe 5
D 3 d

2
Recorda
rea del rombe
Refor
60
D 5 10

cm; d 5 7 cm D 5 4

cm; d 5 1,5 cm
132465 _ 0001-0106.indd 62 10/9/09 17:07:07
63
Nom Data
1. Traa laltura daquest romboide. Desprs, calculan lrea en cm
2
.
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
2. Mesura i calcula lrea de cada romboide.
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
3. Llig i calcula lrea dels romboides segents.
Lrea del romboide s el producte de la base per laltura.
rea del romboide 5 b 3 h
Recorda
rea del romboide
Refor
61
b 5 6

cm; h 5 8 cm b 5 4

cm; h 5 2,5 cm
132465 _ 0001-0106.indd 63 10/9/09 17:07:08
64
Nom Data
Lrea del triangle s el producte de la base per laltura dividit entre 2.
rea del triangle 5
b 3 h

2
Recorda
rea del triangle
Refor
62
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
b 5 cm
h 5 cm
rea 5 cm
2
2. Llig i calcula lrea dels triangles segents.
b 5 3,5

cm; h 5 5,5 cm b 5 4

cm; h 5 6,1 cm
132465 _ 0001-0106.indd 64 10/9/09 17:07:08
65
Nom Data
Lrea dun polgon regular s el producte del permetre per lapotema
dividit entre 2.
rea del polgon regular 5
P 3 ap

2
Recorda
rea de polgons regulars
Refor
63
1. Descompon aquest polgon en triangles iguals unint-ne el centre amb els vrtexs.
Desprs, completa.
Permetre del pentgon 5 cm
Apotema 5 cm
rea 5 cm
2
2. Calcula el permetre i lrea de cada un daquests polgons regulars.
P 5 cm
ap 5 cm
rea 5 cm
2
P 5 cm
ap 5 cm
rea 5 cm
2
3. Llig i calcula lrea dun heptgon que tinga les mesures que sindiquen.
costat 5 7

cm; apotema 5 6,2
6 cm
8 cm
4
,
1

c
m
6
,
9

c
m
132465 _ 0001-0106.indd 65 10/9/09 17:07:08
66
Nom Data
1. Traa el radi daquesta circumferncia i completa.
r 5 cm
rea 5 cm
2
2. Dibuixa amb un comps una circumferncia de 2 cm de radi i calculan lrea.
r 5 cm
rea 5 cm
2
3. Llig i calcula lrea dels cercles segents.
Lrea del cercle s el producte del nombre p pel radi al quadrat.
rea del cercle 5 p 3 r
2
Recorda
rea del cercle
Refor
64
Un cercle de 6 cm de dimetre Un cercle de 4 m de radi
132465 _ 0001-0106.indd 66 10/9/09 17:07:09
67
Nom Data
1. Mesura i calcula lrea daquesta fgura.
Quadrat:
c 5 2,5 cm
rea del quadrat 5 cm
2
Triangle:
b 5 2,5 cm
h 5 3 cm
rea del triangle 5 cm
2
rea de la figura 5 1 5 cm
2
2. Mesura i calcula lrea de la zona grisa.
Quadrat:
c 5 cm
rea del quadrat 5 _____________ cm
2
Cercle:
r 5 cm
rea del cercle 5 cm
2
rea de la zona grisa 5 2 5 cm

2
3. Mesura i calcula lrea de la zona grisa.
rea del cercle 5
rea del rectangle 5
rea del triangle 5
rea de la zona grisa 5

Per a calcular lrea duna figura plana, de primer cal descompondre-la
en altres figures planes lrea de les quals sapiem calcular, i desprs
cal sumar les rees daquestes figures.
Recorda
rea duna figura plana
Refor
65
132465 _ 0001-0106.indd 67 10/9/09 17:07:09
68
Nom Data
1. Encercla els poliedres. Desprs, marca amb una X els poliedres regulars.
2. Escriu el nom dels elements daquest poliedre. En acabant, contesta.
s un poliedre regular? Per qu?

Poliedre regular Nombre de cares Nombre darestes Nombre de vrtexs
Tetraedre
Octaedre
Icosaedre
Cub
Dodecaedre
Els poliedres sn cossos geomtrics les cares dels quals sn totes

polgons. Els elements dun poliedre sn cares, arestes i vrtexs.
Els poliedres regulars sn aquells les cares dels quals sn totes

polgons regulars iguals i en cada vrtex coincideix el mateix nombre
de cares. Tan sols hi ha cinc poliedres regulars: tetraedre, octaedre,
icosaedre, cub i dodecaedre.
Recorda
Poliedres. Poliedres regulars
Refor
66
132465 _ 0001-0106.indd 68 10/9/09 17:07:09
69
Nom Data
1. Contesta.
Qu s el volum dun cos?
En qu es diferencia un ortoedre dun cub?

2. Compta els cubets i calcula el volum de cada cos.
Nombre de cubets:
3 3 5 cubets
Volum:

Nombre de cubets:
3 3 5 cubets
Volum:

Nombre de cubets:
3 3 5 cubets
Volum:

El volum dun cos s la quantitat despai que ocupa.
Un ortoedre s un prisma les cares del qual sn totes rectangles.
Per calcular el volum dun ortoedre o un cub, es pren com a unitat

de mesura un cubet i es compta el nombre de cubets de cada cos.
Recorda
Volum amb un cub unitat
Refor
67
2
3
5
132465 _ 0001-0106.indd 69 10/9/09 17:07:09
70
Nom Data
1. Relaciona i escriu completes les oracions que formes.
La capacitat dun cub d1 dm daresta s...

... 1 quilolitre
La capacitat dun cub d1 m daresta s...

... 1 litre

2. Compta i calcula el volum i la capacitat de cada cos si laresta
de cada cub que els forma mesura 1 dm.
Volum:

Capacitat:
Volum:

Capacitat:
Volum:

Capacitat:
La capacitat dun recipient equival al seu volum.
La capacitat dun cub d1 dm daresta s 1 litre (1 ).
La capacitat dun cub d1 m daresta s 1 quilolitre (1 kl).

Recorda
Volum i capacitat
Refor
68
132465 _ 0001-0106.indd 70 10/9/09 17:07:10
71
Nom Data
1. Completa.
Un cub d1 cm daresta t un volum d .
Un cub d1 dm daresta t un volum d .
Un cub d1 m daresta t un volum d .

1 m
3
5 dm
3
2 dm
3
5 cm
3
3 m
3
5 dm
3
6 dm
3
5 cm
3
15 m
3
5 dm
3
8,4 dm
3
5 cm
3
7,5 m
3
5 dm
3
12,2 dm
3
5 cm
3
1.000 dm
3
5 m
3
4.300 cm
3
5 dm
3
12.000 dm
3
5 m
3
625 cm
3
5 dm
3
970 dm
3
5 m
3
27.100 cm
3
5 dm
3
15 dm
3
5 m
3
76 cm
3
5 dm
3
3. Calcula el volum daquest ortoedre.
Volum 5 llarg 3 ample 3 alt
Volum 5 3 3 5 cm
3
Les unitats de volum sn: metre cbic (m

3
), decmetre cbic (dm
3
)
i centmetre cbic (cm
3
).
1 m
3
5 1.000 dm
3
1 dm
3
5 1.000 cm
3
El volum dun ortoedre s igual al producte del llarg per lample

per lalt.
Recorda
Unitats de volum
Refor
69
12 cm
3 cm
3 cm
132465 _ 0001-0106.indd 71 10/9/09 17:07:10
72
Nom Data
1. En qu es diferencia una variable quantitativa duna variable qualitativa? Explica-ho.

2. Relaciona les dades obtingudes en quatre enquestes amb la variable estadstica
corresponent.
Tenis, futbol, nataci
Preus dalgunes camises
2 kg, 3 kg, 3,5 kg
Mascotes preferides
Gos, gat, peix, canari
Esports favorits
45 , 30 , 28 , 26
Pes en nixer
Ara, subratlla amb roig les variables quantitatives.
3. Escriu variable quantitativa o variable qualitativa segons que corresponga.
Nombre de germans

c

Lloc de naixement

c

Punt de sabata

c

Marques de cotxes

c

Color dulls

c

Edat

c

Notes dels alumnes
en Matemtiques

c

Lestadstica recull dades per extrauren informaci.
Les variables estadstiques poden ser:

quantitatives, si tenen valors numrics,
qualitatives, si tenen valors dun altre tipus.
Recorda
Variables estadstiques
Refor
70
Dades obtingudes Variables estadstiques
132465 _ 0001-0106.indd 72 10/9/09 17:07:10
73
Nom Data
1. Completa la taula de freqncies amb les dades segents.
18 19 19 19 20
18 20 17 20 19
Edat dels jugadors dun equip de rugbi 17 18 19 20
Freqncia absoluta
Freqncia relativa
2. Observa quins sn els menjars preferits de 12 alumnes i completa
la taula de freqncies.
paella macarrons macarrons macarrons
macarrons paella macarrons paella
olla macarrons paella olla
Menjar
Freqncia absoluta
Freqncia relativa
3. Observa quins sn els esports preferits dun grup damics i fes
la taula de freqncies.
futbol futbol bsquet tenis bsquet
bsquet bsquet tenis bsquet futbol
La freqncia absoluta duna dada s el nombre de vegades que ix.
La freqncia relativa duna dada s el quocient entre el nombre

de vegades que ix aquesta dada i el nombre total de dades.
Recorda
Freqncia absoluta i freqncia relativa
Refor
71
c
Suma:
c
Suma:
c
Suma:
c
Suma:
c
Suma:
c
Suma:
132465 _ 0001-0106.indd 73 10/9/09 17:07:10
74
Nom Data
1. Observa quants llibres han llegit els alumnes enguany, i calculan la mitjana i la moda.
Nombre de llibres 1 2 3 4 5 6
Freqncia absoluta 8 3 2 4 2 1
Mitjana: 8 1 2 3 3 1 5
: 5
Moda:
2. Observa quines sn les edats dels cosins de Jaume, i calcula la mitjana i la moda
daquestes edats.
Edats dels cosins de Jaume 11 12 14
Freqncia absoluta 2 3 1
Mitjana: 11 3 2 1 5
: 5
Moda:
3. Observa quants quilos de fruita ha consumit una famlia durant 12 setmanes
i calculan la mitjana i la moda.
Quilos de fruita 4 5 6 7
Freqncia absoluta 5 3 3 1
Mitjana: 5
: 5
Moda:
La mitjana dun conjunt de dades sobt dividint la suma

dels productes de cada dada per la seua freqncia absoluta
entre el nombre total de dades.
La moda s la dada (o dades) amb major freqncia absoluta.

Recorda
Mitjana i moda
Refor
72
132465 _ 0001-0106.indd 74 10/9/09 17:07:10
75
Nom Data
1. En cada cas, calcula la mediana.
Altures ordenades

c

Nombre de dades

c

Mediana

c

Preus ordenats

c

Nombre de dades

c

Mediana

c

2. Llig i resol.
La mediana dun conjunt amb un nombre senar de dades s,

una vegada ordenades, la dada que ocupa el lloc central.
La mediana dun conjunt amb un nombre parell de dades s,

una vegada ordenades, la mitjana de les dues dades centrals.
Recorda
Mediana
Refor
73
En una estaci meteorolgica,
shan registrat en un dia aquestes
temperatures: 20,1C; 19,2C;
19,9C; 20,6C i 18,7C. Quina s
la mediana de les temperatures
registrades?
16 m 20 m 30 m 18 m 5 m
20
23
16
18 22
25
132465 _ 0001-0106.indd 75 10/9/09 17:07:10
76
Nom Data
1. En cada cas, calcula la mitjana i el rang.
Preu mitj dels electrodomstics:
Rang: 2 5
Longitud mitjana de les erugues:
Rang:
Edad mitjana de la famlia Mart:
Rang:
El rang dna idea de la proximitat de les dades a la mitjana.
Es calcula restant la dada menor de la dada major.
Recorda
Rang
Refor
74
Famlia Mart
875 543 412
8 cm
5 cm 6 cm
4 cm
1 any 8 anys 18 anys 74 anys 49 anys
4 cm
3 cm
278
132465 _ 0001-0106.indd 76 10/9/09 17:07:11
77

Ampliaci
1
Data Nom
1. Llig el que diu cada xiquet, escriu lexpressi numrica que correspon i calculan
el resultat.
Ara, contesta.
Quin equip s el guanyador?
Quants punts ms ha aconseguit lequip guanyador?
Puntuaci dAnna:
Puntuaci de Jordi:
Puntuaci de Llus:
TOTAL
Equip Jpiter
Puntuaci de Laura:
Puntuaci dElena:
Puntuaci de Ximo:
TOTAL
Equip Saturn
La puntuaci dAnna va ser
la suma de 52 i 63 menys
la suma de 75 i 26.
Jordi va obtindre el triple
de 9, ms el producte
de 16 i 38.
Llus va obtindre
la diferncia entre 125 i 98
multiplicada per 2.
La diferncia entre 634
i 426 dividida entre 26
va ser la puntuaci de Laura.
Elena va obtindre el doble
de 48, menys el producte
de 7 per 12.
Ximo va obtindre la suma
de 316 i 45, menys
el producte de 25 i 3.
Equip Jpiter Equip Saturn
132465 _ 0001-0106.indd 77 10/9/09 17:07:11
78

Data Nom
Ampliaci
2
1. Calcula quants productes t cada personatge i completa.
Pots fer ac les operacions que necessites.
Tinc
iogurts.
Hui he collit

tomaques.
He cuit
barres.
Tinc
segells.
Tinc
pintures.
Hi ha
llibres.
12
3
7
5
5
6
ww3w24
9
4
ww10w.0w00
132465 _ 0001-0106.indd 78 10/9/09 17:07:11
79

Data Nom
Ampliaci
3
1. Observa en quin punt es troba cada insecte i completa la taula.
Primer quadrant
Tercer quadrant
Segon quadrant
Quart quadrant
Un caragol en el punt (13, 14).
Una tortuga en el punt (]4, ]2).
Un polp en el punt (27, 11).
Un caragol de mar en el punt (17, 14).
Un carranc en el punt (15, 23).
Una serp en el punt (26, 22).

Escriu en cada cas les coordenades de dos animals que es troben en el quadrant
indicat.
Ara, dibuixa.

Coordenades
Quadrant
0
11
11 28 27
24
12
12 26
14
15 23 16 22 18 17 21
21
14 24
22
13
13 25
23
132465 _ 0001-0106.indd 79 10/9/09 17:07:12
80

Data Nom
Ampliaci
4
1. Llig.
Eratstenes i els nombres primers
Eratstenes va ser un matemtic, gegraf i astrnom grec que va desenvolupar
en el segle III aC, ni ms ni menys, un mtode per a obtindre tots els nombres
primers.
El mtode consisteix a ratllar nombres duna taula segons les regles segents:
En primer lloc, ratllem el nmero 1, que no es considera primer.
Tot seguit, marquem el primer nombre primer, el 2, i en ratllem tots els mltiples.
Desprs, marquem el 3 i en ratllem tots els mltiples, i aix successivament

fins que ja no podem ratllar ms nombres. Els nombres ratllats sn compostos,
i els que queden sense ratllar sn primers.
Ara, completa la taula i encercla tots els nombres primers menors de 100.
1 10
55
91 100
2. Llig.
Lagent secret 07 ha enviat un missatge secret en
clau, en qu cada smbol es repeteix en la mateixa
fila cada cert nombre de caselles. El missatge arriba
fins a la columna 24, encara que noms sen poden
vore les huit primeres columnes.
Esbrina i escriu en quines columnes coincideixen els smbols segents.
i

c

i

c

i

c

, i

c

1 2 3 4 5 6 7 8

132465 _ 0001-0106.indd 80 10/9/09 17:07:12
81

Data Nom
Ampliaci
5
1. Calcula el temps que va estar aparcat cada cotxe i esbrina a qui pertany cada targeta.
La targeta pertany a


Targeta daparcament
Entrada: 10 h 25 min 32 s
Eixida: 11 h 40 min 20 s
Temps a laparcament
Targeta daparcament
Temps a laparcament
1 2
Targeta daparcament
Temps a laparcament
Targeta daparcament
Temps a laparcament
3 4
El meu cotxe s
el que va estar
ms temps a
laparcament.
El meu cotxe va estar
a laparcament
ms temps que
el de Llus.
El meu cotxe
va estar a
laparcament
ms de 2 hores.
Olga Llus Eva Pau
132465 _ 0001-0106.indd 81 10/9/09 17:07:13
82

Data Nom
1. Observa els horts de Julieta i de Sebasti.
Ara, completa la taula indicant el tipus de verdura corresponent.
Desprs, contesta.
Hort de Julieta Hort de Sebasti
Verdura que ocupa
la meitat de lhort
Verdura que ocupa
la tercera part de lhort
Verdura que ocupa
la quarta part de lhort
Verdura que ocupa
la sisena part de lhort
Verdura que ocupa
la huitena part de lhort
Si els dos horts tenen la mateixa grandria, qui va plantar ms quantitat de

tomaques? I de pimentons?

Ampliaci
6
Sc Sebasti. Nosaltres
volem fer el mateix, per
ens va quedar aix.
Sc Julieta. La meua famlia
i jo hem fet un hort i lhem
organitzat aix.
132465 _ 0001-0106.indd 82 10/9/09 17:07:13
83

Data Nom
1. Observa el planisferi.
Ara, llig les dades segents i escriu davall de cada escalador el nom corresponent
i els metres que va escalar.
Gonal va pujar
2

9
de la muntanya ms baixa.
A Pere, que no va pujar lAconcagua, li van faltar

4

15
per a arribar al cim
de la muntanya que va escalar.
A Montse li van faltar

7

16
per a arribar al cim de la muntanya ms alta.
Jlia va pujar
8

20
de la muntanya que est a Amrica.
Ampliaci
7
Nom:
Muntanya:
Nom:
Muntanya:
Nom:
Muntanya:
Nom:
Muntanya:
Jo he escalat
4.977 metres.
Jo he escalat
1.252 metres.
Jo he escalat
2.784 metres.
Jo he escalat
4.323 metres.
Elbrus
5.634 m Everest
8.848 m
Kilimanjaro
5.895 m
Aconcagua
6.960 m
132465 _ 0001-0106.indd 83 10/9/09 17:07:13
84

Data Nom
1. Llig. Desprs, calcula.
Fa trenta anys, la mmia de Ramss II va viatjar
del museu del Caire a Pars per ser restaurada
per un equip de cientfics. Desprs dhaver superat
milers de peripcies i haver patit fins i tot el saqueig
de la seua tomba, la mmia era vctima dun fong
que amenaava de fer-la desaparixer.
Per els fongs i els bacteris no han atacat noms
els cossos dels faraons; tamb han causat la mort
a alguns investigadors de les tombes faraniques.
Durant molt de temps es va creure que havien sigut
vctimes duna maledicci faranica.
Quants anys creus que t la mmia

de Ramss II? Resol.
Ampliaci
8
1.881 3 0,039
Unitat de miler: xifra
de les dcimes del resultat
daquesta multiplicaci
Centena: xifra corresponent al
numerador de la fracci resultant.
3

5

2

2

4
6.235,001 1 14,099 4.946,22 2 905,098
Desena: xifra
de les centenes del resultat
daquesta suma
Unitat: xifra de les
centsimes del resultat
daquesta resta
La mmia de Ramss II t anys.
132465 _ 0001-0106.indd 84 10/9/09 17:07:13
85

Data Nom
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Sandra pesa 42,3 kg i Laura pesa 41,8 kg. Per tant, Sandra
pesa mig quilo ms que Laura.
El producte de 0,3 3 0,3 s 0,9.
El quocient de 0,0048 : 0,15 s igual al quocient obtingut en dividir 4,8 : 15.
El nombre 4,08 es llig 4 unitats i 8 dcimes.
2. Calcula i completa.
3. Completa els quadrats mgics.
En un quadrat mgic, la suma dels nombres de cada fila s igual a la suma
dels nombres de cada columna i a la suma dels nombres de cada diagonal.
4. Esbrina de quin nombre es tracta.
El nombre s
Ampliaci
9
8,475
7,45 0,275 5,4
Si dividim el nombre entre 3,

el resultat est entre 1,7 i 1,92.
El nombre t dues xifres decimals

i cap delles s zero.
La suma de les xifres decimals

s un nombre primer.
La xifra de les centsimes s

el quadrat de 2.
1
0,625
0,25 0,5
13,55 10,05
4,80
6,55
5,04 2 5 2,7
1 1 1
2 2,1 5
5 5 5
8,4 2 5
132465 _ 0001-0106.indd 85 10/9/09 17:07:14
86

Data Nom
1. Completa lencreuat.
1. La suma dels seus angles
s 360.
2. Triangle que t els tres
costats desiguals.
3. Element de la circumferncia
que t el doble de longitud
que el radi.
4. Nombre que t un valor
aproximat de 3,14.
5. Quadrilter que no t
simetria.
6. Instrument que permet
dibuixar circumferncies.
7. Segment que uneix el centre
amb un punt qualsevol
de la circumferncia.
8. Punt equidistant de tots els punts de la circumferncia.
2. Identifica en aquesta estrela un polgon de cada tipus. En acabant, escriu al costat de
cada un dells les lletres dels vrtexs corresponents.
Triangle

c

Trapezi

c

Pentgon

c

Hexgon

c

Rombe

c

Romboide

c

Ampliaci
10

1
c
2
c
3
c
4
c
8
.
5
.
7
.
6
.
a
g
i
t
k
v
s
p
r
e
q
c
132465 _ 0001-0106.indd 86 10/9/09 17:07:14
87

Data Nom
1. Llig.
Un comprador i un venedor negocien el preu dun cotxe.
El venedor demana 8.000 .
El comprador diu que li faa una rebaixa del 15 %.
El venedor accepta, per sobre el preu nou

aplica un recrrec del 10 % per despeses
de matriculaci.
El comprador sollicita un 2 % de descompte

sobre el preu nou.
El venedor accepta amb la condici de sumar

a lltim preu un 5 % de comissi.
El comprador ho accepta i tanquen el tracte.

Quin s el preu final que el comprador ha de pagar pel cotxe? Calcula i contesta.
2. Mesura i completa la taula amb les distncies en quilmetres que hi ha entre alguns
llocs de la regi on viu el comte Drcula.
Des de Fins a Distncia
Castell
del Comte
Llac de lAll
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
Castell
del Comte
Pou
sense Fons
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
Llac de lAll
Ampliaci
11
Pou sense Fons
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
Llac
de
lAll
km
0 2,5
132465 _ 0001-0106.indd 87 10/9/09 17:07:14
88

Data Nom
1. Llig el text i resol les qestions posteriors.
El circ rom
El circ Mxim de Roma es va construir lany 600 aC.
Tenia unes dimensions de 610 metres de llarg
i 190 metres dample, mentre que la zona interior,
s a dir, on es duien a terme les curses, era
aproximadament de 564 metres de llarg per 85 metres
dample. Tenia capacitat per a 300.000 espectadors
i shi feien curses de quadrigues.
Les curses de quadrigues es realitzaven amb carros
tirats per quatre cavalls. Una cursa durava set voltes
i cada dia hi havia 24 curses.
Quants segles fa que es va construir el circ Mxim de Roma?
Si el circ Mxim de Roma tinguera forma rectangular, quants metres mesuraria

el seu permetre exterior? I el permetre interior?
Quantes voltes es completaven cada dia al circ Mxim?
Quants quilmetres shi recorrien cada dia en total?
Si en una cursa participaven huit quadrigues, quants cavalls participaven en

una cursa?
Quants cavalls arribaven en primer lloc?
Si, durant una setmana, el circ Mxim somplira dues vegades seguides amb
espectadors que assistiren per primera vegada al circ, i cinc vegades ms
amb espectadors que ja hi havien assistit abans, quants espectadors
haurien assistit al circ per primera vegada durant la setmana? Quants espectadors
hi haurien assistit en total?
Ampliaci
12
132465 _ 0001-0106.indd 88 10/9/09 17:07:14
89

Data Nom
1. Llig el text. Desprs, calcula.
Les pirmides van ser construdes pels egipcis fa
milers danys per soterrar els faraons.
Una de les pirmides ms famoses s la de Kheops.
s una pirmide que t les cares en forma de
triangles issceles i una base que s un quadrat
de 230 metres de costat. Laltura original era
de 146,61 metres, per lerosi lha desgastat
progressivament i ara fa 975 centmetres menys
daltura.
Quants metres daltura fa la pirmide de Kheops actualment?

2. Amb les mesures que sesmenten en el text, calcula lrea de la pirmide de Kheops.
Lrea de la pirmide de Kheops s m
2
.
3. Marca el cam ms curt per a arribar a la cambra funerria.
Desprs, contesta.
Quants metres has recorregut?

Ampliaci
13
Cambra
del rei
Cambra
de la reina
Cambra funerria
6
0

m
6
5

m
4
0

m
5
0

m
4
5

m
1
2
0

m
25 m
132465 _ 0001-0106.indd 89 10/9/09 17:07:14
90

Data Nom
1. Quantes peces fan falta per a completar els cubs?
Pensa i escriu en cada cas el nombre corresponent.
Falten peces. Falten peces. Falten peces.
Si cada cubet mesura 1 m daresta, quin s el volum de cada figura en cm
3
?
Volum figura A

c

Volum figura B

c

Volum figura C

c

2. Observa aquesta srie. Desprs, contesta.
Quants cubs tindria la figura que ocupara el cinqu lloc?

Ara, dibuixa la figura.
Ampliaci
14
A B C
132465 _ 0001-0106.indd 90 10/9/09 17:07:15
91

Data Nom
1. Llig el text i observa els grfcs.
Laigua s un b molt valus que no hem de
malgastar. Tu pots fer algunes coses molt senzilles
per estalviar molts litres daigua.
Per exemple, tanca b les aixetes, ja que una aixeta
pot fer que es perden 25 litres daigua en un dia,
noms deixant caure una gota per segon.
No tingues oberta laixeta mentre et raspalles
les dents; aix pots estalviar 19 litres cada vegada.
Si fas tan sols aquestes dues coses, la teua famlia
estalviar diners i la natura tho agrair.
En els grfics est representat el consum daigua
de la famlia Rossell durant un any i la despesa
daigua en algunes activitats quotidianes.
Ara, calcula i contesta.
Quants litres daigua va gastar la famlia Rossell durant tot lany?
Quants litres daigua va consumir, de mitjana, al mes?
s convenient raspallar-se les dents tres vegades el dia. Si pares atenci i tanques
laixeta mentre ho fas, quants litres daigua estalviars en un any?
La famlia Rossell va tindre una aixeta que perdia una gota per segon durant
el tercer trimestre. Quin hauria sigut el seu consum daigua si lhaguera arreglat?
Si el litre daigua val 0,001 , quant va haver de pagar la famlia Rossell

per laigua que va consumir aquell any?
Ampliaci
15
Litres daigua
per any
Beguda
Llavaplats
Llavadora
Dutxa
Bany
1r
50.000
45.000
40.000
2n 3r 4t
(trimestres)
1
2
3
5
4
6
Neteja
225
210
195
180
165
150
135
120
105
90
75
60
45
30
15
5
132465 _ 0001-0106.indd 91 18/9/09 16:01:12
92
Refor 1. Operacions
combinades
8 1. 2 4 1 3 5 4 1 3 5 7.
10 2 4 3 2 5 10 2 8 5 2.
8 3 2 1 3 5 16 1 3 5 19.
14 1 21 : 7 5 14 1 3 5 17.
8 2 (4 1 3) 5 8 2 7 5 1.
(10 2 4) 3 6 5 6 3 6 5 36.
8 3 (2 1 3) 5 8 3 5 5 40.
(14 1 21) : 7 5 35 : 7 5 5.
4 2. 1 (3 1 9) 3 (8 2 2) 5 4 1 12 3 6 5 76.
(5 3 3) 2 (3 3 3) 5 15 2 9 5 6.
7 3 (5 1 6) 5 7 3 11 5 77.
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5 8 1 40 : 10 5
5 8 1 4 5 12.
4 3. 1 (6 3 7) 2 2 5 44.
18 2 (2 3 7) 2 3 5 1.
(6 3 5) 2 4 1 9 5 35.
(4 1 7) 3 3 2 2 5 31.
(4 1 6) 3 7 2 2 5 68.
18 2 2 3 (7 2 3) 5 10.
6 3 5 2 (4 1 9) 5 17.
(3 1 4) 3 7 2 2 5 47.
(4 4. 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5 41.
5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5
5 5 3 12 1 6 3 3 5 60 1 18 5 78.
9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5
5 9 3 7 2 1 3 4 5 63 2 4 5 59.
5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5
5 5 1 22 2 27 1 27 5 27 2 27 1 27 5 27.
Refor 2. Frases i expressions
numriques
La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3 1.
(6 1 8) 3 3 42.
Multiplica 4 i 7 i resta-li 15
(4 3 7) 2 15 13.
Multiplica per 9 la diferncia de 21 i 6
9 3 (21 2 6) 135.
Resta 18 a la suma de 12 i 21
(12 1 21) 2 18 15.
A 14, li restes 8 i li sumes 4 2.
14 2 8 1 4 5 10.
A 14, li restes la suma de 8 ms 4
14 2 (8 1 4) 5 14 2 12 5 2.
A 24, li restes el producte de 2 per 6
24 2 2 3 6 5 24 2 12 5 12.
Al producte de 24 per 2, li restes 6
24 3 2 2 6 5 48 2 6 5 42.
Al producte de 4 per 3, li restes el producte
de 2 per 5 4 3 3 2 2 3 5 5 12 2 10 5 2.
Al producte de 4 per 5, li sumes el producte
de 3 per 2 4 3 5 1 3 3 2 5 20 1 6 5 26.
Refor 3. Problemes
38 1. 1 15 5 53; 318 : 53 5 6.
Cada alumne haur de pagar 6 .
480 : 32 5 15.
Per llavar cada cotxe han cobrat 15 .
224 3 12 5 2.688; 2.688 : 28 5 96.
Per a alimentar un gos durant un any
necessitaran 96 kg de pinso.
Refor 4. Potncies
5 1. 3 5 3 5 3 5 5 5
4
.
2 3 2 3 2 5 2
3
.
8 3 8 3 8 3 8 3 8 5 8
5
.
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 5 1
7
.
9 3 9 5 9
2
.
10 2.
7
5 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10.
8
4
5 8 3 8 3 8 3 8.
7
6
5 7 3 7 3 7 3 7 3 7 3 7.
5
9
5 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5.
27 3.
6
27

3 27 3 27 3 27 3 27 3 27.
27
4
27

3 27 3 27 3 27.
27
5
27

3 27 3 27 3 27 3 27.
4.
Producte Potncia Base Exponent Es llig
3 3 3 3 3 3
3 3 3 3
3
5
3 5
3 a la
cinquena
1 3 1 3 1 3 1 3
3 1 3 1 3 1
1
7
1 7
1 a la
setena
12 3 12 3 12 12
3
12 3
12
al cub
7 3 7 3 7 3 7 3
3 7 3 7
7
6
7 6
7 a la
sisena
Solucions
132465 _ 0001-0106.indd 92 18/9/09 16:01:12
93
Refor 5. Quadrat i cub dun nombre
Quadrat: 1.
2 3 2 5 2
2
5 4.
4 3 4 5 4
2
5 16.
6 3 6 5 6
2
5 36.
8 3 8 5 8
2
5 64.
Cub:
3 3 3 3 3 5 3
3
5 27.
5 3 5 3 5 5 5
3
5 125.
7 3 7 3 7 5 7
3
5 343.
9 3 9 3 9 5 9
3
5 729.
7 2.
2
5 7 3 7 5 49.
3
3
5 3 3 3 3 3 5 27.
8
3
5 8 3 8 3 8 5 512.
5
2
5 5 3 5 5 25.
9
2
5 9 3 9 5 81.
6
3
5 6 3 6 3 6 5 216.
2
3
5 2 3 2 3 2 5 8.
4
3
5 4 3 4 3 4 5 64.
6 3. 3 6 3 6 5 6
3
5 216.
En total hi ha 216 rodanxes
de salami.
7 3 7 5 7
2
5 49.
En total hi ha 49 canaris.
Refor 6. Arrel quadrada
2 1.
2
5 4 w4 5 2.
3
2
5 9 w9 5 3.
4
2
5 16 w16 5 4.
5
2
5 25 w25 5 5.
6
2
5 36 w36 5 6.
7
2
5 49 w49 5 7.
8
2
5 64 w64 5 8.
9
2
5 81 w81 5 9.
9 2.
2
81 w81 5 9.
14
2
196 w196 5 14.
7
2
49 w49 5 7.
22
2
484 w484 5 22.
11
2
121 w121 5 11.
3. w81 5 9.
w100 5 10.
w49 5 7.
w121 5 11.
w144 5 12.
w324 5 18.
w256 5 16.
w400 5 20.
w1.296 5 36.
4. w289 5 17.
En cada fila posaran 17 cossiols.
Refor 7. Els nombres enters
2 1. 4; 18; 11.
Cal encerclar el primer termmetre.
1 2. 3; 22; 23; 14; 0.
Resposta model (R. M.). 3.
21; 0; 11.
0; 11; 12.
22; 21; 12.
Refor 8. La recta entera
Resposta grfica (R. G.). 1.
A 2. : 27; B: 21; C: 13; D: 110.
R. G. 3.
1 4. 1 12 13.
13 14 15.
15 16 17.
17 18 19.
22 21 0.
24 23 22.
26 25 24.
28 27 26.
Refor 9. Comparaci de nombres enters
R. G. Sn majors, respectivament, 1. 11, 17
i 22.
1 2. 4 . 22.
25 . 29.
16 , 18.
24 , 13.
22 , 15.
26 , 23.
29 , 11.
23 . 28.
27 , 0.
Roig: 3. 14. Blau: 26.
Roig: 11. Blau: 28.
132465 _ 0001-0106.indd 93 10/9/09 17:07:15
94
Refor 10. Nombres enters i coordenades
A 1. 1r quadrant (15, 14).
B 1r quadrant (13, 13).
C 1r quadrant (16, 0).
D 1r quadrant (14, 11).
E 2n quadrant (21, 12).
F 2n quadrant (26, 13).
G 3r quadrant (22, 22).
H 4t quadrant (12, 23).
I 4t quadrant (16, 22).
J 2n quadrant (24, 0).
R. G. 2.
Refor 11. Problemes amb nombres enters
Laura puja 7 plantes. 1.
Marc aparca al soterrani 2.
Blanca es troba a la 5a planta.
El congelador t ara una temperatura 2.
de 11 C.
La temperatura ha pujat 5 C.
Refor 12. Mltiples dun nombre
1. Mltiples de 2: 0, 2, 4.
Mltiples de 9: 0, 9, 18, 27.
Mltiples de 6: 0, 6, 12.
Mltiples de 10: 0, 10, 20, 30, 40, 50.
2. 15, 18, 21, 24. Sn mltiples de 3.
20, 24, 28, 32. Sn mltiples de 4.
35, 42, 49, 56. Sn mltiples de 7.
3. 65 : 6 quocient: 10; residu: 5.
La divisi no s exacta.
65 no s mltiple de 6.
84 : 7 quocient: 12.
La divisi s exacta.
84 s mltiple de 7.
Refor 13. Mnim com mltiple (MCM)
1. Roig: 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20.
Blau: 0, 5, 10, 15, 20.
Els nombres 0, 10 i 20 sn mltiples de 2
i 5 alhora.
El MCM (2 i 5) s 10.
2. Mltiples de 3: 0, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21.
Mltiples de 4: 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28.
Mltiples de 6: 0, 6, 12, 18, 24, 30, 36, 42.
Mltiples de 9: 0, 9, 18, 27, 36, 45, 54,
63.
Mltiples de 12: 0, 12, 24, 36, 48, 60, 72,
84.
MCM (3 i 6) 5 6.
MCM (4 i 6) 5 12.
MCM (6 i 9) 5 18.
MCM (3 i 12) 5 12.
3. MCM (4 i 5) 5 20.
Tornar a regar les dues plantes alhora dac
a 20 dies.
Refor 14. Divisors dun nombre
1. Divisors de 6: 2, 3, 1.
Divisors de 14: 7, 2, 1.
2. 20 s mltiple de 5 i 5 s divisor de 20.
3. Roig: 2, 4, 6, 18, 12, 9.
Blau: 4, 3, 6, 12, 24, 8.
Ha eixit el 12.
El 12 s divisor de 24 i 36.
Refor 15. Criteris de divisibilitat
per 2, 3 i 5
1. S, 2 s divisor de 10 perqu 10 s un
nombre parell.
S, perqu 7 1 2 5 9, i 9 s mltiple de 3.
S, perqu 165 s un nombre acabat en 5.
2. 60 s mltiple de 2, 3 i 5.
12 s mltiple de 2 i 3.
75 s mltiple de 3 i 5.
3. Mltiples de 2: 4, 22, 6, 10, 14, 12, 8, 60.
Mltiples de 3: 9, 6, 15, 21, 12, 60.
Mltiples de 5: 25, 35, 10, 15, 60.
El nombre 60 s mltiple de 2, 3
i 5 alhora.
4. El nombre 30.
Refor 16. Clcul de tots els divisors
dun nombre
1. Divisors de 14: 1, 2, 7, 14.
Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16.
132465 _ 0001-0106.indd 94 10/9/09 17:07:15
95
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20.
Divisors de 28: 1, 2, 4, 7, 14, 28.
2. Divisors de 36: 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9,
12, 18, 36.
Aitana pot fer muntons d1, 2, 3, 4, 8, 9,
12 o 36 cromos.
Refor 17. Nombres primers i compostos
1. Divisors de 4: 1, 2, 4.
Divisors de 13: 1, 13.
Divisors de 18: 1, 2, 3, 6, 9, 18.
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21.
Els nombres primers sn 13, 29 i 33, perqu
noms tenen dos divisors: l1 i ells mateixos.
Els nombres compostos sn 4, 18 i 21,
perqu tenen ms de dos divisors.
2. (50 : 10) 1 (6 3 7) 5 47.
4 3 6 2 (12 2 7) 5 19.
8 3 8 2 3 5 61.
9 3 3 1 8 3 2 1 9 3 6 5 97.
1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5 71.
R. G.
Aquests nombres sn primers perqu
nomes tenen dos divisors.
Refor 18. Mxim com divisor (MCD)
1. MCD (6 i 9)
Divisors de 6: 1, 2, 3, 6.
Divisors comuns de 6 i 9: 1, 3.
MCD (6 i 9) 5 3.
MCD (4 i 10)
Divisors de 10: 1, 2, 5, 10.
MCD (4 i 10) 5 2.
MCD (16 i 20)
Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16.
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20.
Divisors comuns de 16 i 20: 1, 2, 4.
MCD (16 i 20) 5 4.
MCD (21 i 49)
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21.
MCD (21 i 49) 5 7.
2. MCD (16 i 24) 5 8.
Laia pot fer 8 sandvitxos amb la mateixa
quantitat de formatge i pernil dol cada un
(2 tallades de formatge i 3 de pernil dol).
Refor 19. Unitats de mesura dangles
1. 5 55.

B 5 70.

C 5 115.
5 3.300.
B 5 4.200.
C 5 6.900.
2. Minuts:
123 5 7.380.
150 5 9.000.
3 14 5 194.
Segons:
5 5 18.000.
15 5 54.000.
7 12 5 25.920.
3. 24.329 5 6 45 29.
Refor 20. Suma dangles
1. 42 28 54 1 35 17 9 5 77 46 3.
65 19 43 1 24 31 52 5 89 51 35.
38 47 55 1 37 38 16 5 76 26 11.
115 39 56 1 32 45 54 5 148 25 50.
Refor 21. Resta dangles
1. 123 51 8 2 78 59 13 5 44 51 55.
38 41 28 2 19 50 32 5 18 50 56.
123 49 28 2 34 50 45 5
5 88 58 43.
87 26 56 2 45 43 29 5 41 43 27.
Refor 22. Angles complementaris
i suplementaris
1. Complementari.
Angle 5 65.
Angle
B 5 90 2 65 5 25.
Suplementari.
Angle
C 5 100.
132465 _ 0001-0106.indd 95 10/9/09 17:07:15
96
Angle
D 5 180 2 100 5 80.

Complementari.
Angle
F 5 35.
Angle
G 5 90 2 35 5 55.
2. Angle complementari 5
5 90 2 65 28 14 5 24 31 46.
Angle suplementari 5
5 180 2 65 28 14 5 114 31 46.
Refor 23. Angles de ms de 180
1. 270, 220, 320.
2. R. G.
Per traar angles de ms de 180,
per exemple un angle de 190,
de primer dibuixe un angle de 180;
i desprs trace un angle de 10
(190 2 180) amb el mateix vrtex.
Refor 24. Fraccions i nombres mixtos
1. 2
1
5
; 3
2
4
.
2. R. G.
1
2
3
.
2
3
5
.
3
3
4
.
6
1
2
.
3.
5
2
;
11
3
;
9
2
.

9
5
;
11
4
;
16
5
;
26
6
.
Refor 25. Fraccions equivalents
1.
1
3
i
2
6
sn equivalents.

1
5
i
2
10
sn equivalents.

1
6
i
4
12
no sn equivalents.
2.
3
7

12
28
,
9
21
,
15
35
.

5
6

30
36
,
40
48
.
3. R. M.

2
6
,
3
9
,
4
12
.

18
30
,
27
45
,
36
60
.

28
36
,
42
54
,
56
72
.

20
40
,
30
60
,
40
80
.
4.
12
48
.

21
36
.
Refor 26. Obtenci de fraccions equivalents
1. R. M.

4
10
i
6
15
.

6
14
i
9
21
.

2
18
i
3
27
.

14
24
i
21
36
.

30
60
i
45
90
.
2. R. M.

8
12
i
4
6
.

6
14
i
3
7
.

5
10
i
1
2
.

6
12
i
1
2
.
132465 _ 0001-0106.indd 96 10/9/09 17:07:15
97
3. MCD (25 i 40) 5 5
5
8
.
MCD (40 i 64) 5 8
5
8
.
MCD (27 i 33) 5 3
9
11
.
Refor 27. Reducci a denominador com
(mtode dels productes encreuats)
1.
2
3
i
4
7

14
21
i
12
21
.

3
4
i
5
7

21
28
i
20
28
.

5
6
i
2
9

45
54
i
12
54
.

4
5
i
6
10

40
50
i
30
50
.

4
6
i
6
8

32
48
i
36
48
.

9
3
i
4
15

135
45
i
12
45
.
Refor 28. Reducci a denominador com
(mtode del mnim com mltiple)
1.
2
4
i
3
5

10
20
i
12
20
.

3
2
i
6
8

12
8
i
6
8
.

2
5
,
1
3
i
3
2

12
30
,
10
30
i
45
30
.

1
2
,
3
4
i
5
6

6
12
,
9
12
i
10
12
.
Refor 29. Comparaci de fraccions
1.
9
5
,
4
5
,
3
5
.

7
3
,
7
5
,
7
9
.

16
12
,
11
12
,
5
12
.

5
3
,
5
8
,
5
12
.
2. R. M.
5
8
i
5
7
.
R. M.
7
6
i
8
6
.
3.
3
5
.
4
7
MCM (5 i 7) 5 35
21
35
i
20
35
.

2
3
.
5
9
MCM (3 i 9) 5 9
6
9
i
5
9
.

11
10
,
5
4
MCM (10 i 4) 5 20
22
20
i
25
20
.
Refor 30. Suma de fraccions
1.
15
12
.
9
4
.

49
30
.
10
7
.

26
16
.
13
3
.
Refor 31. Resta de fraccions
1.
3
20
.
9
24
.

10
12
.
1
36
.

13
2
.
16
3
.
Refor 32. Multiplicaci de fraccions
1.
24
35
.

12
24
.

6
36
.

10
35
.
2.
2
15
.

21
36
.

30
10
.

24
12
.
3. 1.
5.
7.
3.
132465 _ 0001-0106.indd 97 10/9/09 17:07:15
98
4.
6
6
5 1.

48
48
5 1.

168
168
5 1.
Refor 33. Divisi de fraccions
1.
9
10
.

5
49
.

36
10
.

4
22
.
2.
2
3
:
5
3

2
3
3
3
5

6
15
.

1
8
:
2
9

1
8
3
9
2

9
16
.

1
8
:
5
7

1
8
3
7
5

7
40
.

6
7
:
4
3

6
7
3
3
4

18
28
.
3.
19
42
.
576
210
.
Refor 34. Problemes amb fraccions
1.
2
3
1
1
4
MCM (3 i 4) 5 12
8
12
1
1
3
12
5
11
12
.
Pau i Rosa shan menjat
11
12
del pasts.

5
8
2
2
7
5
35
56
2
16
56
5
19
56
.
La pista de patinatge ocupa
19
56
del parc.

2
5
de
6
8
5
12
40
.
Ha dut al banc
12
40
dels seus estalvis.

3
4
:
1
8
5
24
4
5 6.
Carla pot fer 6 porcions de gelat.
Refor 35. Suma i resta
de nombres decimals
1. 14,97 1 112,09 5 127,06.
308,17 2 24,036 5 284,134.
384,079 1 104,92 5 488,999.
718,6 2 159,01 5 559,59.
732,004 1 340,6 5 1.072,604.
681,12 2 85,007 5596,113.
132,28 1 5,103 1 42,07 5 179,453.
27,63 2 0,967 5 26,663.
Refor 36. Multiplicaci de nombres
decimals
1. 4,86 3 7,9 5 38,394.
2,85 3 6,1 5 17,385.
0,19 3 3,26 5 0,6194.
1,075 3 25,68 5 27,606.
17,6 3 4,014 5 70,6464
109 3 3,507 5 382,263.
23 3 5,006 5 115,138.
0,007 3 0,023 5 0,000161.
Refor 37. Aproximaci de nombres decimals
1. 2. 5. 14. 11. 3. 26.
2. 0,7. 3,3. 8,1. 2,5. 0,9. 2,5.
3. 18,01. 9,19. 1,02. 13,9. 8,65. 0,82.
4.
Aprox.
a les
unitats
Aprox.
a les
dcimes
Aprox.
a les
centsimes
0,327 0 0,3 0,33
16,018 16 16 16,02
235,019 235 235 235,02
23,369 23 23,4 23,37
Refor 38. Estimacions
1. 8,6 3 35 9 3 35 5 315.
6,147 1 109,18 6 1 109 5 115.
26,009 3 12,242 26 3 12,2 5 317,2.
7,46 3 25 7,5 3 25 5 187,5.
2,055 3 465,276 2,06 3 465,28 5
5 958,4768.
12,168 3 11 12,17 3 11 5 133,87.
132465 _ 0001-0106.indd 98 10/9/09 17:07:16
99
Refor 39. Divisi dun decimal
entre un natural
1.
Dividend Divisor Quocient Residu
16,23 7 2,31 6 (0,06)
8,291 6 1,381 5 (0,005)
303,39 23 13,19 2 (0,02)
104,6 48 2,1 38 (3,8)
0,65 5 0,13 0
4,357 9 0,484 1 (0,001)
23,503 36 0,652 31 (0,031)
1,658 52 0,031 46 (0,046)
Refor 40. Divisi dun natural
entre un decimal
1.
6 0,4 15 0
8 2,2 3 14 (1,4)
29 1,33 21 107 (1,07)
54 4,68 11 252 (2,52)
276 5,07 54 222 (2,22)
724 0,05 14.480 0
3.028 0,56 5.407 8 (0,08)
4.529 1,803 2.511 1.667 (1,667)
Refor 41. Divisi dun decimal
entre un decimal
1.
129,6 3,6 36 0
19,1 3,82 5 0
0,268 0,02 13,4 0
0,032 0,08 0,4 0
16,32 0,34 48 0
11,9 0,85 14 0
5,678 3,4 1,67 0
1,96 4,9 0,4 0
Refor 42. Obtenci de xifres decimals
en el quocient
1.
9 8 1,1 2 (0,2)
8,4 3,5 2,4 0
13,27 6 2,21 1 (0,01)
53 4,6 11,52 8 (0,008)
24,8 7 3,542 6 (0,006)
16,23 0,49 33,122 22 (0,00022)
Refor 43. Problemes amb decimals
1. 200 3 3 5 600; 600 2 138,36 5 461,64.
La llavadora valia 461,64 .
125 3 12,5 5 1.562,5; 1.562,5 2 35,8 5
5 1.526,7.
Mar ha utilitzat 1.526,7 quilos de ciment.
9,6 : 24 5 0,4.
Alcia ha de ficar 0,4 en cada pitxer.
13,5 3 1,10 5 14,85; 12,75 3 1,10 5
5 14,025; 14,85 2 14,025 5 0,825.
Miquel ha pagat 0,825 ms
que Laura.
Refor 44. Base i altura de triangles
i parallelograms
1. R. G.
2. R. G.
3. R. G.
Refor 45. Suma dels angles de triangles
i quadrilters
1. 40, 30, 50, 60 i 130.
2. 120, 70, 50, 105 i 130.
Refor 46. La circumferncia. Elements
1. Centre.
Dimetre.
Radi.
Corda.
Semicircumferncia.
2. R. G.
Refor 47. El nombre p i la longitud
de la circumferncia
1. d 5 2,5 cm.
L 5 3,14 3 2,5 5 7,85 cm.
d 5 3,4 cm.
L 5 3,14 3 3,4 5 10,676 cm.
2. 2 3 3,14 3 4 5 25,12 cm.
3,14 3 4 5 12,56 cm.
3,14 3 1 5 3,14 cm.
2 3 3,14 3 1 5 6,28 cm.
3. 3,14 3 12 5 37,68.
Necessiten 37,68 cm de cinta roja.
132465 _ 0001-0106.indd 99 10/9/09 17:07:16
100
Refor 48. El cercle i les figures circulars
1. R. G.
2. R. G.
3. R. G.
Refor 49. Posicions relatives de rectes
i circumferncies
1. Secant.
Exterior.
Tangent.
Tangent.
2. Interiors.
Secants.
Exteriors.
Tangents exteriors.
Refor 50. Proporcionalitat. Problemes
1.
1 2 3 4 5 6
3 6 9 12 15 18
3 3
6 7 13 20 26 30
12 14 26 40 52 60
: 2
2 4 6 8 10 12
12 24 36 48 60 72
3 6
3 6 9 12 15 18
15 30 45 60 75 90
: 5
2.
Nombre de camisetes 1 2 3 4 5 6
Preu en 16 32 48 64 80 96
Daniel pagar 96 per 6 camisetes.

Hores 1 2 3 4 6 8
Preu en 3 6 9 12 18 24
Llogar una bicicleta 8 hores costar
24 .

Entrades 1 2 3 4 5
Preu en 3 6 9 12 15
lvar podr convidar 5 amics al cine.
Refor 51. Problemes de percentatges
1. 100 2 23 5 67.
El 67 % dels animals que hi ha
a la granja sn conills.
25 % de 100 5 25; 38 % de 100 5 38;
100 2 (25 1 38) 5 37.
A la biblioteca hi ha 25 llibres dhistria;
38 llibres de literatura i 37 llibres
de cincies.
60 % de 8.200 5 4.920; 25 % de 8.200 5
5 2.050; 8.200 2 (4.920 1 2.050) 5
5 1.230.
Iolanda va pagar en lltim termini 1.230 .
16 % de 750 5 120; 750 1 120 5 870.
Elena ha de pagar 870 .
Refor 52. Escala: plnols i mapes
1. 1 : 80 Un centmetre del plnol equival
a 80 cm de la realitat.
1 : 200 Un centmetre del plnol equival
a 200 cm de la realitat.
2. 2 3 2,5 5 5 m
2
5 3 150 5 750 cm
2

7,5 m
2
2,5 3 3,5 5 8,75 cm
2
8,75 3 150 5
5 1.312,5 cm
2
13,125 m
2
3 3 3,5 5 10,5 cm
2
10,5 3 150 5
5 1.575 cm
2
15,75 m
2
2,5 3 2,5 5 6,25 cm
2
6,25 3 150 5
5 937,5 cm
2
9,375 m
2
Refor 53. Unitats de longitud. Relacions
1. 0,75 m. 25.400 cm.
100.000 mm. 13,5 dm.
2,8 dm. 0,845 hm.
2. 1.504 m.
3.250 m.
43,5 m.
3. De Benialba a Guadarius hi ha 874 dam.
De Guadarius a Alfasira hi ha 3.301 m.
De Benialba a Alfasira hi ha 149,2 hm.
Refor 54. Unitats de capacitat. Relacions
1. Multiplicar per 10.000.
Dividir entre 10.
Multiplicar per 1.000.
2. 4.030 dl.
2.340 ml.
0,092 .
45 dal.
132465 _ 0001-0106.indd 100 10/9/09 17:07:16
101
0,075 hl.
0,013 kl.
3. 135 .
15 dl.
0,223 hl.
0,25 .
4. 1,5 3 1.000 5 1.500 .
1.500 : 3 5 500.
En cada gasolinera deixa 500 de gasolina.
Refor 55. Unitats de massa. Relacions
1. R. G.
2. 500 dg.
37,5 dag.
5.630 dg.
71.400 cg.
27.600 mg.
25 dag.
0,015 kg.
780 g.
0,986 dg.
95,5 hg.
3. 1,5 t + 7 q = 1.500 kg + 700 kg = 2.200 kg.
3,2 t + 3,6 q = 3.200 kg + 360 kg = 3.560 kg.
Refor 56. Unitats de superfcie
1.
Unitats
de superfcie
Abreviatura
Relaci
amb el m
2
Quilmetre quadrat km
2
1.000.000 m
2
Hectmetre quadrat hm
2
10.000 m
2
Decmetre quadrat dam
2
100 m
2
2. 300 m
2
.
25.000 m
2
.
9.000.000 m
2
.
1.270 m
2
.
160.900 m
2
.
1.000.500 m
2
.
3. 60.000 dm
2
.
900.000 cm
2
.
5.000.000 mm
2
.
80 dm
2
.
1.500 cm
2
.
2.000 mm
2
.
4. 1,34 m
2
.
0,009 m
2
.
5,5 m
2
.
0,00008 m
2
.
0,15 m
2
.
0,00002 m
2
.
Refor 57. Relacions entre unitats
de superfcie
1. R. G.
2. Multiplicar per 10.000.
Dividir entre 10.000.
Multiplicar per 100.
3. 30.000 dam
2
.
6.000.000 dm
2
.
0,0324 hm
2
.
0,637 dm
2
.
0,00015 hm
2
.
0,000792 dam
2
.
4. 0,45 3 10.000 5 4.500; 4.500 : 15 5 300.
Cada parcella mesurar 300 m
2
.
Refor 58. Unitats agrries
1. 3.000.000 m
2
.
1.500 m
2
.
398 m
2
.
380 dam
2
.
9 dam
2
.
0,27 dam
2
.
0,25 hm
2
.
0,067 hm
2
.
0,00124 hm
2
.
2. 500 ha.
0,07 ha.
230 ha.
0,12 a.
380 a.
248.000 a.
9.200.000 ca.
0,00128 ca.
0,059 ca.
132465 _ 0001-0106.indd 101 10/9/09 17:07:16
102
3. 4.900 dm
2
5 49 m
2
; 150 ca 5 150 m
2
.
950 2 (49 1 150) 5 751 m
2
.
751 m
2
5 751 ca; 751 m
2
5 7,51 a;
751 m
2
5 0,0751 ha.
Sara ha plantat 751 ca de crelles,
s a dir, 7,51 a o 0,0751 ha.
Refor 59. rea del rectangle i del quadrat
1. Base: 1 cm.
Altura 5 4,5 cm.
rea 5 1 3 4,5 5 4,5 cm
2
.
Base: 4,5 cm.
Altura 5 3 cm.
rea 5 4,5 3 3 5 13,5 cm
2
.
2. Costat: 3 cm.
rea 5 9 cm
2
.
Costat: 4,5 cm.
rea 5 20,25 cm
2
.
Refor 60. rea del rombe
1. D 5 6 cm
d 5 3 cm.
rea 5 9 cm
2
.
2. D 5 4 cm
d 5 2 cm.
rea 5 4 cm
2
.
D 5 5 cm
d 5 3 cm.
rea 5 7,5 cm
2
.
3. 35 cm
2
.
3 cm
2
.
Refor 61. rea del romboide
1. b 5 4,5 cm.
h 5 3 cm.
rea 5 13,5 cm
2
.
2. b 5 2,5 cm.
h 5 3 cm.
rea 5 7,5 cm
2
.
b 5 4 cm.
h 5 2 cm.
rea 5 8 cm
2
.
3. 48 cm
2
.
10 cm
2
.
Refor 62. rea del triangle
1. b 5 5,5 cm.
h 5 2,5 cm.
rea 5 6,875 cm
2
.
b 5 3,5 cm.
h 5 2,5 cm.
rea 5 4,375 cm
2
.
b 5 4 cm.
h 5 3 cm.
rea 5 6 cm
2
.
2. 9,625 cm
2
.
12,2 cm
2
.
Refor 63. rea de polgons regulars
1. Permetre del pentgon 5 10 cm.
Apotema 5 1,4 cm.
rea 5 7 cm
2
.
2. P 5 30 cm.
ap 5 4,1 cm.
rea 5 61,5 cm
2
.
P 5 48 cm.
ap 5 6,9 cm.
rea 5 165,6 cm
2
.
3. P 5 7 3 7 5 49.
ap 5 6,2 cm.
rea 5 151,9 cm
2
.
Refor 64. rea del cercle
1. r 5 2,5 cm.
rea 5 19,625 cm
2
.
2. r 5 2 cm.
rea 5 12,56 cm
2
.
3. 28,26 cm
2
.
50,24 m
2
.
Refor 65. rea duna figura plana
1. rea del quadrat 5 6,25 cm
2
.
rea del triangle 5 3,75 cm
2
.
rea de la figura 5 10 cm
2
.
2. Quadrat:
c 5 2,80 m.
rea del quadrat: 7,84 cm
2
.
132465 _ 0001-0106.indd 102 10/9/09 17:07:16
103
Cercle:
r 5 2.
rea del cercle 5 12,56 cm
2
.
rea de la zona grisa 5 12,56 2 7,84 5
5 4,72 cm
2
.
3. rea del cercle 5 3,14 cm
2
.
rea del rectangle 5 5 cm
2
.
rea del triangle 5 4,375 cm
2
.
rea de la zona grisa 5 5 1 4,375 2 3,14 5
5 6,235 cm
2
.
Refor 66. Poliedres. Poliedres regulars
1. R. G.
2. R. G. S, perqu totes les seues cares
sn polgons regulars iguals i coincideix
el mateix nombre de cares en cada vrtex.
3.
Poliedre
regular
Nombre
de cares
Nombre
darestes
Nombre
de vrtexs
Tetraedre 4 6 4
Octaedre 8 12 6
Icosaedre 20 30 12
Cub 6 12 8
Dodecaedre 12 30 20
Refor 67. Volum amb un cub unitat
1. El volum dun cos s la quantitat
despai que ocupa.
Un ortoedre t sis cares rectangulars
i un cub t sis cares quadrades.
2. Nombre de cubets: 5 3 2 3 3 5 30 cubets.
Volum: 30 cubets.
Nombre de cubets: 3 3 3 3 3 5 27 cubets.
Volum: 27 cubets.
Nombre de cubets: 3 3 4 3 2 5 24 cubets.
Volum: 24 cubets.
Refor 68. Volum i capacitat
1. La capacitat dun cub d1 dm
daresta s 1 litre.
La capacitat dun cub d1 m
daresta s 1 quilolitre.
2. Volum: 59 cubets.
Capacitat: 59 .
Volum: 29 cubets.
Capacitat: 29 .
Volum: 20 cubets.
Capacitat: 20 .
Refor 69. Unitats de volum
1. 1 cm
3
.
1 dm
3
.
1 m
3
.
2. 1.000 dm
3
. 2.000 cm
3
.
3.000 dm
3
. 6.000 cm
3
.
15.000 dm
3
. 8.400 cm
3
.
7.500 dm
3
. 12.200 cm
3
.
1 m
3
. 4,3 dm
3
.
12 m
3
. 0,625 dm
3
.
0,97 m
3
. 27,1 dm
3
.
0,015 m
3
. 0,076 dm
3
.
3. Volum 5 3 3 3 3 12 5 108 cm
3
.
Refor 70. Variables estadstiques
1. Una variable quantitativa s aquella
que t valors numrics, mentre que
una variable qualitativa s la que t
valors dun altre tipus, diferents
dels valors numrics.
2. Tenis, fubol, nataci Esports favorits.
2 kg, 3 kg, 3,5 kg Pes en nixer.
Gos, gat, peix, canari Mascotes
preferides.
45 , 30 , 28 , 26 Preus dalgunes
camises.
Cal subratllar amb roig: pes en nixer, preus
dalgunes camises.
3. Nombre de germans Variable
quantitativa.
Lloc de naixement Variable
qualitativa.
Punt de sabata Variable
quantitativa.
Marques de cotxes Variable
qualitativa.
Color dulls Variable
qualitativa.
Edat Variable
quantitativa.
Notes dels alumnes Variable
en Matemtiques quantitativa.
132465 _ 0001-0106.indd 103 10/9/09 17:07:16
104
Refor 71. Freqncia absoluta
i freqncia relativa
1.
Suma: 10
Suma:
10

10
Edat dels
jugadors
dun equip
de rugbi
17 18 19 20
Freqncia
absoluta
1 2 4 3
Freqncia
relativa
1

10
2

10
4

10
3

10
2.
Suma: 12
Suma:
12

12
Menjar Paella Macarrons Olla
Freqncia
absoluta
4 6 2
Freqncia
relativa
4

12
6

12
2

12
3.
Suma: 10
Suma:
10

10
Esports
preferits
Futbol Bsquet Tenis
Freqncia
absoluta
3 5 2
Freqncia
relativa
3

10
5

10
2

10
Refor 72. Mitjana i moda
1. Mitjana: 8 1 2 3 3 1 3 3 2 1 4 3 4 1
1 5 3 2 1 6 5 52 : 20 5 2,6.
Moda: 1.
2. Mitjana: 11 3 2 1 12 3 3 1 14 3 1 5 22 1
1 36 1 14 5 72; 72 : 6 5 12.
Moda: 12.
3. Mitjana: 4 3 5 1 5 3 3 1 6 3 3 1 7 3 1 5
5 20 1 15 1 18 1 7 5 60; 60 : 12 5 5.
Moda: 4.
Refor 73. Mediana
1. Altures ordenades: 5 m, 16 m, 18 m,
20 m, 30 m.
Nombre de dades: 5.
Mediana: 18 m.
2. Preus ordenats: 16 , 18 , 20 , 22 ,
23 , 25 .
Nombre de dades: 6.
Mediana: 21 .
3. Temperatures ordenades: 18,7 C; 19,2 C;
19,9 C; 20,1 C; 20,6 C.
Nombre de dades: 5.
Mediana: 19,9 C.
Refor 74. Rang
1. Preu mitj dels electrodomstics:
875 1 543 1 412 1 278 5 2.108;
2.108 : 4 5 527 .
Rang: 875 2 278 5 597 .
Longitud mitjana de les erugues:
8 cm 1 6 cm 1 5 cm 1 4 cm 1 4 cm 1
1 3 cm 5 30; 30 : 6 5 5 cm.
Rang: 8 2 3 5 5 cm.
Edat mitjana de la famlia Mart:
1 1 8 1 18 1 74 1 49 5 150; 150 : 5 5
5 30 anys.
Rang: 74 2 1 5 73 anys.
Ampliaci 1
1.
Puntuaci de lequip Jpiter
Anna: (52 1 63) 2 (75 1 26) = 14.
Jordi: 9 3 3 1 16 3 38 = 635.
Llus: (125 2 98) 3 2 = 54.
TOTAL: 703
Puntuaci de lequip Saturn
Laura: (634 2 426) : 26 = 8.
Elena: 48 3 2 2 7 3 12 = 12.
Ximo: 316 1 45 2 25 3 3 = 286.
TOTAL: 306
Lequip guanyador s lequip Jpiter.
Lequip Jpiter ha aconseguit
397 punts ms.
Ampliaci 2
12 1.
3
5 1.728.
9
4
5 6.561.
7
5
5 16.807.
w324 5 18.
5
6
5 15.625.
w10.000 5 100.
Ampliaci 3
Mosca: ( 1. 26, 13) Segon quadrant.
Aranya: (23, 11) Segon quadrant.
Escarabat: (12, 12) Primer quadrant.
132465 _ 0001-0106.indd 104 10/9/09 17:07:16
105
Vespa: (13, 22) Quart quadrant.
Papallona: (27, 23) Tercer quadrant.
Marieta: (16, 21) Quart quadrant.
R. G.
R. M.
Primer quadrant: escarabat i caragol de mar.
Segon quadrant: mosca i aranya.
Tercer quadrant: papallona i serp.
Quart quadrant: vespa i marieta.
Ampliaci 4
1.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
41 42 43 44 45 46 47 48 49 50
51 52 53 54 55 56 57 58 59 60
61 62 63 64 65 66 67 68 69 70
71 72 73 74 75 76 77 78 79 80
81 82 83 84 85 86 87 88 89 90
91 92 93 94 95 96 97 98 99 100
(Els nombres primers sn els que ixen en
negreta.)
2. Coincideixen en les columnes
12 i 24.
Coincideixen en les columnes
6, 12, 18 i 24.
4, 8, 12, 16, 20 i 24.
12 i 24.
Ampliaci 5
1. 1. Temps a laparcament:
1 hora 14 min 48 s.
La targeta pertany a Pau.
2. Temps a laparcament:
2 hores 48 min 38 s.
La targeta pertany a Olga.
La targeta pertany a Llus.
La targeta pertany a Eva.
Ampliaci 6
1.
Hort
de Julieta
Hort
de Sebasti
Verdura que ocupa
la meitat de lhort
Piment
Verdura que ocupa
la tercera part
de lhort
Tomaca
o piment
Verdura que ocupa
la quarta part
de lhort
Tomaca
Verdura que ocupa
la sisena part
de lhort
Carlota
i ceba
Verdura que ocupa
la huitena part
de lhort
Carlota
i ceba
Julieta va plantar ms quantitat de
tomaques i Sebasti, ms pimentons.
Ampliaci 7
1. Desquerra a dreta:
Montse: Everest.
Gonal: Elbrus.
Jlia: Aconcagua.
Pere: Kilimanjaro.
Ampliaci 8
1. 1.881 3 0,039 5 73,359.

3
5
2
2
4
5
2
20
.
6.235,001 1 14,099 5 6.249,1.
4.946,22 2 905,098 5 4.041,122.
La mmia de Ramss II t 3.222 anys.
Ampliaci 9
1. V, F, F, F.
2.
5,04 2 2,34 5 2,7
1 1 1
3,36 2 2,1 5 1,26
5 5 5
8,4 2 4,44 5 3,96
3.
3,35 8,475 1,3
2,325 4,375 6,425
7,45 0,275 5,4
132465 _ 0001-0106.indd 105 18/9/09 16:01:13
106

13,55 1,3 10,05
4,80 8,3 11,8
6,55 15,3 3,05
0,75 0,125 1
0,875 0,625 0,375
0,25 1,125 0,5
4. El nombre s 5,74.
Ampliaci 10
1. 1. Quadrilter.
2. Escal.
3. Dimetre.
4. Pi.
5. Trapezoide.
6. Comps.
7. Radi.
8. Centre.
2. R. L.
Ampliaci 11
1. El preu final s 7.696,92 .
2.
Des de Fins a Distncia
Castell
del Comte
Llac de lAll 5 km
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
5 km
Castell
del Comte
Pou
sense Fons
10 km
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
2,5 km
Pou
sense Fons
Llac de lAll 8,75 km
Ampliaci 12
1. Es va construir fa 27 segles.
El permetre exterior mesuraria 1.600 m.
El permetre interior faria 1.298 m.
Cada dia es completaven 168 voltes al circ.
Cada dia shi recorrien 218,064 km.
En una cursa participaven 32 cavalls.
En primer lloc, hi arribaven 4 cavalls.
En una setmana hi haurien assistit per
primera vegada 600.000 espectadors.
En total, hi haurien assistit
2.100.000 espectadors.
Ampliaci 13
1. Actualment fa 136,86 m.
2. rea del triangle 5 230 3 136,86 : 2 5
5 15.739 m
2
.
rea del quadrat 5 230 3 230 5
5 52.900 m
2
.
rea de la pirmide 5 (15.739 3 4) 1
1 52.900 5 115.856 m
2
.
3. R. G.
Ampliaci 14
1. Falten 20 peces.
Falten 14 peces.
Falten 24 peces.
Volum figura A: 105.000 cm
3
.
Volum figura B: 50.000 cm
3
.
Volum figura C: 40.000 cm
3
.
2. Tindria 149 cubets.
R. G.
Ampliaci 15
1. Durant lany va gastar 180.000 daigua.
Al mes va consumir 15.000 daigua
de mitjana.
Estalviar 20.805 cada any.
Laixeta va perdre 2.250 durant el 3r
trimestre. Si lhagueren arreglat, el consum
hauria sigut: 50.000 2 2.250 5 47.750 .
Va haver de pagar 180 .
132465 _ 0001-0106.indd 106 18/9/09 16:01:13

Reforç I Amplicio Matematiques 6t Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforç I Amplicio Matematiques 6t Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Matemtiques

Per calcular una expressi numrica sense parntesis, de primer

Per calcular una expressi numrica amb parntesis, de primer

9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 9 3

132465 _ 0001-0106.indd 3 10/9/09 17:06:39

A 14, li restes 8 i li sumes 4.

A 14, li restes la suma de 8 ms 4.

A 24, li restes el producte de 2 per 6.

Al producte de 24 per 2, li restes 6.

Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.

Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.

Comprendre lenunciat i la pregunta que es planteja.

Pensar quines operacions cal dur a terme.

Fer les operacions.

Comprovar que la resposta s correcta.

En un refugi danimals necessiten 224 quilos de pinso al mes per a alimentar

Les potncies expressen productes de factors iguals.

El factor que es repeteix sanomena base i el nombre de vegades

132465 _ 0001-0106.indd 6 10/9/09 17:06:39

El quadrat dun nombre s una potncia amb exponent 2.

El cub dun nombre s una potncia amb exponent 3.

Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes.

Ests a la planta 14 i baixes 6 pisos.

Et trobes a la planta 22 i baixes una planta.

Ests a la planta 0 i puges 4 plantes.

Ests a la planta 12 i baixes 2 pisos.

Els nombres negatius sassocien a expressions del tipus baixar, descendir,

Laura aparca al tercer soterrani i puja a la 4a planta.

Marc treballa a la 6a planta i aparca el cotxe 8 plantes

Blanca es troba a la 3a planta, baixa 4 plantes per anar

Els tres primers mltiples de 2

Els quatre primers mltiples de 9

Els tres primers mltiples de 6

Els sis primers mltiples de 10

Els mltiples dun nombre sobtenen multiplicant aquest nombre

Un nombre a s mltiple dun altre b si la divisi a : b s exacta.

Quins nombres sn mltiples de 2 i 5 alhora?

Quin s el mnim com mltiple de 2 i 5?

12 s mltiple de 3 i 3 s divisor de 12.

Quin nombre has obtingut?

Aquest nombre s divisor de 24 i 36?

Un nombre b s divisor dun altre a si la divisi a : b s exacta.

Si b s divisor de a, a s mltiple de b, i si a s mltiple de b,

s 2 divisor de 10? Per qu?

s 3 divisor de 72? Per qu?

s 5 divisor de 165? Per qu?

Quin nombre s divisible per 2, 3 i 5 alhora?

Un nombre s divisible per 2 si s un nombre parell.

Un nombre s divisible per 3 si la suma de les xifres s un mltiple de 3.

Un nombre s divisible per 5 si lltima xifra s 0 o 5.

Un nombre s primer si noms t dos divisors: 1 i ell mateix.

Un nombre s compost si t ms de dos divisors.

Quins daquests nombres sn nombres primers? Per qu?

Quins daquests nombres sn nombres compostos? Per qu?

MCD (16 i 20)

MCD (21 i 49)

Les unitats de mesura dangles sn: el grau (), el minut ()

Dos angles sn complementaris si la suma s igual a 90.

Dos angles sn suplementaris si la suma s igual a 180.

Un nombre mixt est format per un nombre natural i una fracci.

Totes les fraccions majors que la unitat que no sn equivalents

Una fracci equivalent a

Una fracci equivalent a