You are on page 1of 10

56 domstica | 57

Llenar un vaco
domstica
secci a crrec de Xavier Monteys,
amb Eduard Calls i Anna Puigjaner
Una habitacin en el MACBA
Entre los meses de febrero y mayo de 2007 ha podido
verse en Barcelona una exposicin llamada Te killing
machine.
1
En ella se mostraba la obra de los artistas Janet
Cardif y George Bures Miller. La exposicin constaba de
distintas obras que en su mayor parte podramos defnir
como instalaciones. Entre stas haba algunas que recrea-
ban un espacio y por tanto resultaban prximas a la arqui-
tectura y concretamente al campo de la arquitectura que
incumbe a esta seccin de la revista Quaderns.
Una de estas obras se llamaba Opera for a small room
2
y
era especialmente atractiva. Consista en una gran caja de
madera, de tablero de aglomerado de virutas orientadas
(OSB), afanzada mediante listones y plantada en el centro
de una sala del MACBA. La caja meda unos 3 4,50 m y de-
jaba bastante espacio para poder rodearla cmodamente.
Tena unas aberturas y por ellas se poda ver el interior,
pero no entrar en l. Slo entonces descubramos que la
caja era en realidad una habitacin. La habitacin de un
coleccionista de msica de la ciudad de Salmon Arm lla-
mado R. Dennehy.
En ella haba estanteras, algunas mesas y sillas, dis-
tintas peanas y banquetas, lmparas en el techo y en algu-
nas mesas y estantes, 8 tocadiscos, 24 altavoces y unos 200
discos de larga duracin por todas partes. Resultaba evi-
dente que, si no fuera por estos objetos, la caja sera slo
una caja, sin embargo la reunin y disposicin de estos,
A room at the MACBA
8etween the months of Pebruary and May
zoo;, an exhlbltlon could be seen ln 8arce-
lona called The Killing Machine.
:
|t dlsplayed
the work of artlsts 1anet Cardl and George
8ures Mlller. The exhlbltlon conslsted of dlf-
ferent works, most of whlch we could dene
as lnstallatlons. Among these there were
some that recreated a space whlch brought
them close to archltecture and speclcally to
that part of archltecture that ls the concern
of thls sectlon of Quaderns magazlne.
One of the works was especlally attractlve, lt
was called Opera for a Small Room.
z
|t conslst-
ed of a large wooden box, made of orlented
strand board (OS8), supported on planks and
set ln the mlddle of a room at the MAC8A.
The box measured x (. metres and left
suclent space to be able to walk around lt
comfortably. |t had openlngs that allowed a
vlew of the lnterlor, but no way of enterlng
lt. Only then dld we dlscover that the box
was really a room. The room of a Salmon Arm
muslc collector called P. Dennehy.
|nslde there were shelves, tables and chalrs,
dlerent pedestals and stools, celllng
lamps and lamps on tables and shelves,
elght record-players, twenty-four speakers
and some two-hundred LPs scattered
around. |t was evldent that were lt not for
these ob[ects the box would only be a box,
however the collectlon of these and thelr
arrangement, wlth the evldent lntentlon of
furnlshlng lt, made the box, not a furnlture-
Una habitaci al MACBA
Lntre els mesos de febrer l malg del zoo;
hem pogut veure a 8arcelona una expo-
slclo anomenada The killing machine.
:
Shl
mostrava lobra dels artlstes 1anet Cardl l
George 8ures Mlller. Lexposlclo constava de
dlferents obres, la ma[or part de les quals
podriem denlr com a lnstallaclons. Lntre
aquestes, nhl havla algunes que recreaven
un espal l, per tant, resultaven proxlmes a
larqultectura l, concretament, al camp de
larqultectura que lncumbelx a aquesta
secclo de la revlsta Quaderns.
Una daquestes obres es dela Opera for a
small room
z
l era especlalment atractlva.
Conslstla en una gran calxa de fusta, de
tauler aglomerat dencenalls orlentats (OS8),
reforada mlt[anant lllstons l plantada
al centre duna sala del MAC8A. La calxa
fela un x (,o m l delxava fora espal per
poder rode[ar-la amb comodltat. Tenla unes
obertures l shl podla veure llnterlor, pero
no entrar-hl. Lra en aquell moment que
descobriem que la calxa era, en realltat, una
habltaclo. Lhabltaclo dun collecclonlsta de
muslca de la clutat de Salmon Arm anome-
nat P. Dennehy.
Hl havla prestatgerles, algunes taules l cadlres,
peanyes l bancs, llums al sostre l, en algunes
taules l prestatges, 8 tocadlscos, z( altaveus l
uns zoo dlscos de llarga durada pertot arreu.
Pesultava evldent que, sl no fos per aquests
ob[ectes, la calxa serla nomes una calxa, pero
la reunlo l la dlsposlclo daquests ob[ectes,
Janet Cardl + Ceorges ures Vlller: The killing machine y otras historias.
VACA (Vuseo de Arte Contemporaneo de arcelona). 0el z de febrero al de
mayo de zoo).
z Opera for a small room. zoo,. Jecnlca mlxta. lnstalaclon de audlo con tocadlscos
y dlscos. llectronlca. zo mlnutos en bucle. Construcclon: Kyle Vlller. Vuslca:
Roadklll Crow Song. Composlclon y voz: Ceorge ures Vlller. Cultarra, bateria y
mezcla: Jltus Vaderlechner. ajo, organo y orquestaclon: Jllman Rltter.
9
Interior de la habita-
cin del coleccio-
nista de de msica
R. Dennehy. Opera for
a small room de los
artistas Jannet Cardif
y George Bures Miller.
Foto: Marcell Senz
Omplir un buit
Filling a void
1
Janet Cardl + Ceorges ures Vlller: The killing machine
y otras hlstorlas. VACA (Vuseu dArt Contemporanl de
arcelona). 0el z de febrer a l de malg del zoo).
2
Operafor asmall room. zoo,. Jecnlca mlxta. lnstallaclo
daudlo amb tocadlscos l dlscos. llectronlca. zo mlnuts en bucle.
Construcclo: Kyle Vlller. Vuslca: Roadklll CrowSong. Composlclo
l veu: Ceorge ures Vlller. Cultarra, baterla l mescla: Jltus
Vaderlechner. alx, orgue l orquestraclo: Jllman Rltter.
Janet Cardl+Ceorges ures Vlller. Thekillingmachine
yotras historias. VACA(VuseudArt Contemporanl de
arcelona). lromz lebruary to Vay zoo)
z Operafor asmall room. zoo,. Vlxedtechnlque. Audlo
lnstallatlonwlthrecordplayers andrecords. llectronlc. zo
mlnutes lnloop. Constructlon: Kyle Vlller. Vuslc: Roadklll Crow
Song. Composltlonandvocals: Ceorge ures Vlller. Cultar, drums
andmlxlng: Jltus Vaderlechner. ass, organandorchestratlon:
JllmanRltter.
56 domstica | 57
u
Reproduccin de la
portada original del
libro de Henry David
Thoreau, Walden, or
live in the Woods,
publicado en . En
ella aparece un dibujo
de la cabaa que
construy y habit
el propio Thoreau.
0
El Cabanon de
Le Corbusier en
Cap Martin
con la intencin evidente de amueblarla, haca de la caja
no un contenedor de muebles y discos sino precisamente
una habitacin. Recreaba una atmsfera particular, aun-
que fuera tambin la de muchas habitaciones. De hecho,
hay muchas que se le parecen.
La caja, de haber contenido simplemente esos objetos,
no hubiera necesitado esas dimensiones; habran bastado
3 o 4 m3 para contener todos los enseres que hacan de ella
una habitacin. La caja que estaba montada en el MAC-
BA no contena muebles, lmparas y discos, contena un
espacio y para ello precisaba ese tamao. Tal construc-
cin recordaba inevitablemente a otras. Una era la cabaa
construida por Henry David Toreau
3
y otra la cabaa
regalada por Le Corbusier a su mujer en Cap Martin. La
primera fue levantada por el mismo H. D. Toreau con
sus propias manos a la orilla del lago Walden en 1854 y la
de Le Corbusier casi cien aos despus, en 1951.
Al compararlas vemos que la habitacin de Cardif/Bu-
res-Miller (la llamaremos as) no tiene cubierta, entre
otras cosas porque no la necesita, en cambio las otras dos
s, una a dos aguas, la de Toreau, y otra a un agua. De-
jando a un lado este detalle son muy parecidas; son tres
habitaciones, dos de ellas con tejado y una no.
Parte del parecido se concentra en las dimensiones:
3 3,50 m la de H. D. Toreau, 3,66 3,66 m la de Le Cor-
busier y 3 4,50 m la de Cardif/Bures-Miller; lo que sin
duda es debido a que no son ms que eso: habitaciones.
Las dimensiones nos hablan de un espacio relativamente
and-records contalner but preclsely a room.
|t recreated a partlcular atmosphere that
was all lts own, but lt could have also been
that of other rooms. |n fact, there are many
rooms that look llke lt.
|f the box had merely contalned those
ob[ects, lt would not have needed those
dlmenslons, three or four cublc metres
would have been suclent to contaln all
the ob[ects that made lt a room. The box
assembled at the MAC8A dldnt contaln
furnlture, lamps and records, lt contalned a
space, whlch was why lt needed to be that
slze. Such a constructlon was lnevltably
remlnlscent of others. One was the hut bullt
by Henry Davld Thoreau

and another, the


cabln that Le Corbusler gave to hls wlfe
at Cap Martln. The rst was bullt by H.D.
Thoreau hlmself wlth hls own hands on the
shores of Lake walden ln :8( and that of Le
Corbusler nearly :oo years later, ln :p:.
when comparlng them, we see that the
Cardl/8ures-Mlller room (lets call lt thus)
has no roof, among other thlngs because
lt does not need one, whereas the other
two do. Thoreaus was a gable roof and the
other was a slngle-pltch roof. Thls detall
aslde, they are very slmllar: they are three
rooms, two of them wlth a roof and one
wlthout.
Part of the slmllarlty lles ln thelr dlmen-
slons: x .om that of H.D. Thoreau, .66 x
.66m that of Le Corbusler and x (.m that
of Cardl/8ures-Mlller, thls ls undoubt-
amb la lntenclo ben palesa de moblar-la, fela
de la calxa no un contenldor de mobles l
dlscos slno preclsament una habltaclo. Pecre-
ava una atmosfera partlcular, encara que fos
tambe la de moltes habltaclons. De fet, nhl ha
moltes que se ll assemblen.
Sl a dlns de la calxa nomes hl hagues hagut
aquells ob[ectes, no haurla calgut que tlngues
aquelles dlmenslons, nhl haurla hagut prou
amb o ( m

per contenlr tots els efectes que


felen que fos una habltaclo. La calxa que es-
tava muntada al MAC8A no contenla mobles,
llums l dlscos, contenla un espal l per alxo
necessltava aquella mlda. Aquella construcclo
en recordava lnevltablement unes altres. Una
era la cabana construida per Henry Davld
Thoreau

l una altra, la cabana regalada per


Le Corbusler a la seva dona a Cap Martln. La
prlmera la va construlr el matelx H.D. Thoreau
amb les seves proples mans a la rlba del llac
walden lany :8( l la de Le Corbusler, galrebe
cent anys despres, el :p:.
Quan les comparem, velem que lhabltaclo
de Cardl/8ures-Mlller (lanomenarem alxi)
no te coberta, entre altres coses perque no
ll fa cap falta. Ln canvl, les altres dues si, una
a dues algues, la de Thoreau, l laltra a una
algua. Delxant de banda aquest detall, son
molt semblants: tres habltaclons, dues amb
teulada l laltra, sense.
Part de la semblana es concentra en les
dlmenslons: x ,o m la de H.D. Thoreau,
,66 x ,66 m la de Le Corbusler l z x (,o m
la de Cardl/8ures-Mlller, la qual cosa es de-
, lenry 0avld Jhoreau: Walden seguido de Del deber de la desobediencia civil
(prologo de lenry Vlller), arcelona: ldlclones del Cotal, ). Jhoreau escrlblo
Walden en 8,|. ln este texto puede segulrse la descrlpclon detallada de la
construcclon de la cabana, lo que le otorga en el contexto que aqui nos
ocupa el caracter de una verdadera lnstalaclon.
3
lenry 0avld Jhoreau: Walden. Del deber de la
desobediencia civil (proleg de lenry Vlller), arcelona:
ldlclones del Cotal, ). Jhoreau va escrlure Walden el 8,|.
ln aquest text es pot segulr la descrlpclo detallada de la
construcclo de la cabana, cosa que ll atorga en el context
que ens ocupa aqui el caracter duna verltable lnstallaclo.
, Jhoreau, lenry 0avld: Walden seguido de Del deber de la
desobediencia civil. Prologue by lenry Vlller. arcelona:
ldlclones del C0JAl, ). Jhoreau wrote Walden ln 8,|.
ln thls text one can follow the detalled descrlptlon of the
constructlon of the hut whlch confers upon lt ln the context
that concerns us here the character of a true lnstallatlon.
58 domstica | 59
ajustado a la actividad humana. Las tres son la eviden-
cia de nuestra aura vital, ms all de lo que los manuales
determinan mediante las mediciones tanto del cuerpo
como de los enseres que necesitamos para vivir, trabajar,
descansar... Existe la constatacin de que a partir de unos
pocos metros cuadrados nuestra aura, nuestro espacio
vital, se disipa y pasa a convertirse en otra cosa, tal vez
en un vestbulo o en una calle, espacios distintos de una
habitacin. Este ltimo, la calle, es tal vez el opuesto ms
radical a la habitacin ya que adems no tiene techo. Dor-
mir en la calle es la expresin ms clara del desarraigo.
Este espacio vital puede surgir de la conversacin entre
dos personas, como dice Louis I. Kahn,
4
o, de una forma
ms simple, puede tambin asociarse al espacio que se
despliega alrededor de una alfombra.
Pero las tres habitaciones que nos ocupan son, adems,
espacios que percibimos llenos. Vemos estas tres cajas
de madera, pues las tres casualmente lo son aunque de
maderas de distinta manufacturacin, y nos cuesta poco
trabajo verlas como espacios habitables, en gran medida
por estar llenas, lo que equivale a decir habitadas.
La habitacin de Cardif/Bures-Miller resuena en las
otras y ampla su dimensin pasando para nosotros de ser
una pieza de museo a una propuesta arquitectnica que
nos hace pensar. De hecho, es interesante constatar que
los artistas contemporneos entran en la arquitectura por
la puerta de lo domstico y parecen interesados en explo-
rar algunos episodios espaciales con una mirada que, por
ser distinta de la nuestra, tiene un gran inters.
guda, sens dubte, al fet que no son mes que
alxo: habltaclons. Les dlmenslons ens parlen
dun espal relatlvament a[ustat a lactlvltat
humana. Totes tres son levldencla de la
nostra aura vltal, mes enlla dels manuals que
determlnen per mlt[a de les mesures tant del
cos com dels estrls que necessltem per vlure,
treballar, descansar... Hl ha la constataclo
que a partlr duns quants metres quadrats la
nostra aura, el nostre espal vltal, es dlsslpa l
passa a convertlr-se en una altra cosa, potser
en un vestibul o en un carrer, espals dlferents
duna habltaclo. Aquest ultlm, el carrer, es
potser loposat mes radlcal a lhabltaclo, [a
que, a mes, no te sostre. Dormlr al carrer
es lexpresslo mes clara del desarrelament.
Aquest espal vltal pot sorglr de la conversa
entre dues persones, com dlu Louls |. Kahn,
(

o, duna manera mes slmple, tambe es pot
assoclar a lespal que es desplega al voltant
duna catlfa.
Pero les tres habltaclons que ens ocupen son,
a mes, espals que percebem plens. velem
aquestes tres calxes de fusta, [a que totes
tres ho son, encara que de fustes de dlferent
manufactura, l no ens costa galre veure-les
com a espals habltables, en gran part perque
son plenes, el que equlval a dlr habltades.
Lhabltaclo de Cardl/8ures-Mlller ressona
en les altres l namplla la dlmenslo, passant
per a nosaltres de ser una pea de museu a
una proposta arqultectonlca que ens fa pen-
sar. De fet, es lnteressant constatar que els
artlstes contemporanls entren en larqultec-
tura per la porta del que es domestlc l sem-
blen lnteressats a explorar alguns eplsodls
espaclals amb una mlrada que, pel fet de ser
dlferent de la nostra, te un gran lnteres.
edly due to the fact that they are no more
than that: rooms. The dlmenslons tell us
of a space relatlvely ad[usted to human
actlvlty. The three are evldence of our vltal
aura, beyond what the reference books
determlne through measurements both of
the body and of the ob[ects that we need
to llve, work, rest, etc. The armatlon exlsts
that beyond a few square metres, our aura,
our vltal space ls dlsslpated and becomes
somethlng else, perhaps ln a lobby or ln
a street, dlerent spaces to a room. The
latter, the street, ls perhaps the most radlcal
opposlte of the room because furthermore
lt has no roof. Sleeplng on the street ls the
clearest expresslon of rootlessness. Thls
vltal space may emerge from the conversa-
tlon between two people, as clalmed by
Louls |. Kahn
(
or, ln a more slmple way, lt
may also be assoclated wlth the space that
ls unrolled around a rug.
8ut these three rooms concernlng us are
also spaces that we percelve as full. we
see these three wooden boxes, as the three
by chance are made of wood although of
dlerent types, and lt ls not dlcult for
us to see them as habltable spaces to a
large extent because they are full, whlch ls
equlvalent to saylng lnhablted.
The Cardl/8ures-Mlller room resounds ln
the others and amplles lts slze, changlng
for us from a museum plece to an archltec-
tural proposal that makes us thlnk. |n fact,
lt ls lnterestlng to see how contemporary
archltects enter archltecture through the
door of the domestlc and seem lnterested
ln explorlng some spatlal eplsodes wlth a
vlew that, because lt ls dlerent to our own,
ls of great lnterest.
| vease K psa tlos, Quaderns, num. z,.
4
vegeu K psa tlos, Quaderns, num. z,. | See ln K psa tlos, Quaderns z,.
9
Juan Navarro
Baldeweg. Habitacin
roja con gura.
leo sobre tela.
xcm.
58 domstica | 59
Artistas domsticos, Domestic Art
Hace unos meses que se celebr en Barcelona la expo-
sicin de Juan Navarro Baldeweg: Habitacin con fgura.
Variaciones.
5
En ella el arquitecto y artista tomaba preci-
samente la habitacin como centro de una serie de varia-
ciones. Una habitacin ocupada por una fgura yaciente y
con los mismos elementos esenciales que todas las anteri-
ores: cama, puerta y ventana.
Mientras se escribe este artculo pueden verse en la Ga-
lera Joan Prats algunos vdeos de Johanna Billing.
6
En
Magic & Loss se asiste al traslado de muebles de una casa
en Amsterdam, y no puede evitarse relacionarlo con el
tema que nos ocupa, ya que propone una forma distinta
de vincular los objetos y los muebles con la vivienda, a
travs precisamente del momento en que estos la aban-
donan, planteando por tanto un vaciado de la casa.
Estos vdeos se inscriben en un conjunto ms amplio de
trabajos flmados en los que lo domstico es el trasfondo
de la accin. Muestran que, entre otras cosas, conviene
revisar el modo en que habitualmente representamos lo
domstico y hasta que punto los instrumentos empleados
por los arquitectos son limitados. Uno de estos casos es el
de algunos de los trabajos audiovisuales de Eullia Vall-
dosera, como Objetos migrantes o Interviewing objects.
7

De este modo la arquitectura se ve completa aunque
paradjicamente no pasa de ser ms que un acompaan-
te. Esta falta de protagonismo de la arquitectura es hoy
cada vez ms necesaria y en el campo de lo domstico es
de una importancia capital, ya que si establecemos una
correspondencia entre el cine y la arquitectura, a la arqui-
tectura domstica le corresponde el lugar del documental
ms que el de la superproduccin. De hecho, los actores
de nuestras propuestas no son profesionales, son reales y
slo se interpretan a s mismos.
Artistes domstics, Domestic Art
Pa uns mesos que es va fer a 8arcelona lexpo-
slclo de 1uan Navarro 8aldeweg: Habitacin
con gura. Variaciones,

en la qual larqultecte
l artlsta prenla preclsament lhabltaclo com
a centre duna serle de varlaclons. Una habl-
taclo ocupada per una gura [acent l amb els
matelxos elements essenclals que totes les
anterlors: lllt, porta l nestra.
Mentre sescrlu aquest artlcle, es poden
veure a la Galerla 1oan Prats alguns videos
de 1ohanna 8llllng.
6
A Magic & Loss asslstlm
al trasllat de mobles duna casa a Amsterdam,
l no podem evltar de relaclonar-ho amb el
tema que ens ocupa, [a que proposa una
manera dlferent de vlncular els ob[ectes l els
mobles amb lhabltatge, a traves, preclsament,
del moment en que aquests labandonen, l
plante[a, per tant, el buldatge de la casa.
Aquests videos slnscrluen en un con[unt mes
ampll de treballs lmats en que tot allo do-
mestlc es el rerefons de lacclo. Mostren que,
entre altres coses, conve revlsar la manera
en que habltualment representem el que es
domestlc l ns a quln punt els lnstruments
que fan servlr els arqultectes son llmltats. Un
daquests casos es el dalguns dels treballs
audlovlsuals dLulalla valldosera, com ara
Objetos migrantes o Interviewing objects.
;
Alxi,
larqultectura es veucompleta, encara que,
paradoxalment, no passa de ser mes que un
acompanyant. Aquesta manca de protagonls-
me de larqultectura es avul cada vegada mes
necessarla l, concretament, en el camp dallo
domestlc es duna lmportancla capltal, [a que
sl establlm una correspondencla entre el clne-
ma l larqultectura domestlca, a larqultectura
domestlca ll correspon el lloc del documental
mes que no pas el de la superproducclo. De
fet, els actors de les nostres propostes no son
professlonals, son reals l nomes slnterpreten
a ells matelxos.
Domestic artists, Domestic Art
Some tlme ago ln 8arcelona there was an-
other exhlbltlon by 1uan Navarro 8aldeweg:
Habitacin con gura. Variaciones.

|n lt the
archltect and artlst took preclsely the room
as the centre of a serles of varlatlons. A
room occupled by a lylng gure and wlth
the same essentlal elements as all the prevl-
ous ones, bed, door and wlndow.
As thls artlcle ls belng wrltten, at the 1oan
Prats Gallery some vldeos by 1ohanna
8llllng
6
can be seen. Magic & Loss shows
the removal of the furnlture of a house ln
Amsterdam and lt ls lnevltable to relate lt
wlth the lssue concernlng us here, as lt pro-
poses a dlerent form of llnklng ob[ects and
furnlture wlth the home, through preclsely
the moment ln whlch they abandon lt, thus
conslderlng an emptylng of the house.
These vldeos are framed wlthln a wlder
set of lmed works ln whlch domestlclty ls
the background of the actlon. They show
that, among other thlngs, lt ls a good ldea
to revlew the way ln whlch we habltually
represent the domestlc and to what polnt
the lnstruments used by archltects are
llmlted. One of these cases ls that of some
audlovlsual works by Lulalla valldosera such
as Objetos migrantes (Mlgratlng ob[ects)
and Interviewing objects.
;
In this way,
curiously, architecture is seen as complete
although paradoxically it is never more than
an accompaniment. This lack of protagonism
of architecture is today increasingly neces-
sary and in the eld of the domestic it is of
capital importance, since if in some way if we
establish a correspondence between lm and
architecture, domestic architecture takes the
place of the documentary rather than that of
the super-production. In fact, the actors of
our proposals are not professionals, they are
real, and they only play themselves.
9
Fotogramas del
vdeo Magic & Loss
de Johanna Billing.
, Juan Navarro aldeweg: Obra pictrica reciente. Caleria Senda. arcelona. 0el z
de septlembre al | de novlembre de zoo.
Johanna llllng: Magic & Loss (and other lms). Caleria Joan Prats. arcelona.
0el de mayo al zz de junlo de zoo).
) lulalla valldosera: Objetos migrantes, zoo, (,o) y Interviewing objects, ) (8).
0entro el clclo ll video en el tejado. Caleria Valor. Pollena. de agosto de zoo,.
5
Juan Navarro aldeweg: Obrapictricareciente. Calerla
Senda. arcelona. 0el z de setembre al | de novembre del zoo.
6
Johanna llllng: Magic &Loss (and other lms). Calerla Joan
Prats. arcelona. 0el de malg al zz de juny del zoo).
7
lulalla valldosera: Objetos migrantes, zoo, (,o) l
Interviewing objects, ) (8). 0lns del clcle ll video en el
tejado. Calerla Valor. Pollena. dagost del zoo,.
, Navarro aldeweg. Recent pictorial work. Caleria Senda.
arcelona. lrom z September to | November zoo.
Johanna llllng. Magic &Loss (and other lms). Caleria Joan
Prats. arcelona. lrom Vay to zz June zoo).
) lulalla valldosera. Objetos migrantes, zoo, (,o) and
Interviewing objects, ) (8). wlthln the cycle ll video en el
tejado. Caleria Valor. Pollena. August zoo,
60 domstica | 61
t
Otra vista interior
de Opera for a
small room.
t
Interior solidicado
de una habitacin.
Ghost. Rachel
Whiteread.
60 domstica | 61
Cardi + Bures-Miller frente a Whiteread
Para tener una visin ms completa de este trabajo de los
artistas canadienses, conviene observar esta habitacin si-
multneamente con otras dos obras que recrean el mismo
asunto. La pieza llamada Ghost,
8
de Rachel Whiteread, es
diametralmente distinta porque est vaca, aunque parez-
ca precisamente lo contrario. Ambas como puede apre-
ciarse en las fotografas tienen tambin un tamao pare-
cido (3,18 3,56 m) y la posicin en la sala que las exhibe
es muy similar. En la obra de R. Whiteread apreciamos,
como en la de Cardif/Bures-Miller, el interior de una ha-
bitacin. Las dos visiones de ese interior son lo que atrae
nuestra atencin. En un caso, el interior es visible a travs
de las aberturas; en el otro, el interior es visible a travs del
espacio que ha quedado congelado, solidifcado.
Lo que en cierta manera proponemos aqu es algo que
no se pudo hacer en ninguna de las dos exposiciones, es
decir, verlas a la vez. Ambas visiones del espacio doblan su
inters al compararlas. La manera de exhibir de Cardif/
Bures-Miller es parecida a realizar una restauracin de un
interior puro, algo parecido a lo que aconteci con el des-
montaje y posterior montaje del estudio de Francis Bacon
en Dubln.
9
En este caso las paredes del espacio tan slo
existen a condicin de ser el soporte de lo que exhiben.
Recuerda tambin las habitaciones reproducidas en la
exposicin sobre el coleccionismo celebrada en la Maison
Rouge de Pars hace ahora tres aos.
10
All las piezas de
Cardi + Bures-Miller
davant de Whiteread
Per tenlr una vlslo mes completa daquest
treball dels artlstes canadencs, cal observar
aquesta habltaclo slmultanlament amb
unes altres dues obres que recreen el matelx
assumpte. La pea anomenada Ghost,
8

de Pachel whlteread, es dlametralment
dlferent perque esta bulda, tot l que sembll
preclsament el contrarl. Totes dues com es
pot apreclar a les fotograes tenen tambe
una mlda semblant (,:8 x ,6 m) l la poslclo
de la sala que les exhlbelx es molt slmllar. A
lobra de P. whlteread apreclem, com a la de
Cardl/8ures-Mlller, llnterlor duna habltaclo.
Les dues vlslons daquest lnterlor son el que
atrau la nostra atenclo. Ln un cas, llnterlor
es vlslble a traves de les obertures, en laltre,
llnterlor es vlslble a traves de lespal, que ha
quedat congelat, solldlcat.
Ll que dalguna manera proposem aqui es
una cosa que no es va poder fer en cap de les
dues exposlclons, es a dlr, veure-les alhora.
Les dues vlslons de lespal doblen el seu lnte-
res quan les comparem. La manera dexhlblr
de Cardl/8ures-Mlller es semblant a realltzar
una restauraclo dun lnterlor pur, una cosa
semblant al que va passar amb el desmuntat-
ge l muntatge posterlor de lestudl de Prancls
8acon a Dublin.
p
Ln aquest cas, les parets de
lespal nomes exlstelxen amb la condlclo que
slguln el suport del que exhlbelxen.
Pecorda tambe les habltaclons reproduides
a lexposlclo sobre el collecclonlsme que es
Cardi + Bures-Miller
vs Whiteread
To obtaln a more comprehenslve vlew of
thls work by the Canadlan artlsts lt ls worth
observlng thls room slmultaneously wlth
two other works that recreate the same
aalr. The plece called Ghost
8
by Pachel
whlteread ls dlametrlcally dlerent because
lt ls empty, although lt seems preclsely
the opposlte. As can be seen from the
photographs, both are of a slmllar slze (.:8
x .6m) and thelr posltlons ln the rooms
exhlbltlng them are very slmllar too. |n
the P. whlteread work we see, as ln that of
Cardl/8ures-Mlller, the lnterlor of a room.
The two vlslons of that lnterlor are what at-
tract our attentlon. |n one case the lnterlor
ls vlslble through the openlngs, ln the other
the lnterlor ls vlslble through lts space that
has been left frozen, solldled.
|n a certaln way what we are proposlng here
ls somethlng that could not be seen ln elther
of the two exhlbltlons, l.e. seelng them at the
same tlme. 8oth vlslons of space double thelr
lnterest when compared. The way Cardl
and 8ures-Mlller exhlblt ls slmllar to carrylng
out a restoratlon of the pure lnterlor, akln to
what happened wlth the dlsassembly and
later re-assembly ln Dublln of Prancls 8acons
studlo.
p
|n thls case the walls of the space
only exlst on the condltlon of belng the sup-
port of what they contaln.
|t ls also remlnlscent of the rooms repro-
duced ln the exhlbltlon on collectlng that
8 Ghost fue exhlblda por prlmera vez en la Chlsenhale Callery de londres
en o. Pertenece a la colecclon Saatchl y en ) pudo verse en el Vuseo
Naclonal Relna Sofia de Vadrld (del de febrero al z de abrll). Sus medldas son
z, ,,, ,,8 m. lsta pleza tlene otra equlvalente llamada Untitled (Room)
de ,.
un grupo de arqueologos claslco y anoto la poslclon de cada uno de los
objetos que poblaban el estudlo de lrancls acon en londres. ln agosto de 8
se traslado y reconstruyo la habltaclon con su contenldo en la galeria lugh lane
de 0ublin.
o Lintime, le collectionneur derrire la porte. A partlr de una ldea orlglnal de
Cerard wajcman. Valson Rouge. 0el , de junlo al z de septlembre de zoo|.
8
Ghost es va exhlblr per prlmera vegada a la Chlsenhale
Callery de londres el o. Pertany a la collecclo Saatchl l
lany ) es va poder veure al Vuseo Naclonal Relna Sofia de
Vadrld (de l de febrer al z dabrll). la z, x ,,, x ,,8 m.
Aquesta pea en te una altra dequlvalent que es dlu Untitled
(Room), del ,.
9
un grup darqueolegs va classlcar l va anotar la poslclo
de cadascun dels objectes que poblaven lestudl de lrancls
acon a londres. lagost del 8 el van traslladar l es va
reconstrulr lhabltaclo amb el seu contlngut a la galerla lugh
lane de 0ublin.
10
Lintime, le collectionneur derrire la porte. A partlr duna
ldea orlglnal de Cerard wajcman. Valson Rouge. 0el , de juny
al z de setembre del zoo|.
8 Ghost was exhlblted for the rst tlme at the Chlsenhale
Callery ln london ln o. lt belongs to the Saatchl collectlon
and ln ) could be seen at the Vuseo Naclonal Relna Sofia
ln Vadrld (from lebruary to z Aprll). lts measures are
z. x ,., x ,.8m. Jhls room has another equlvalent called
Untitled (Room) from ,.
A group of archltects classled and noted the posltlon
of each of the objects that lled lrancls acons studlo ln
london. ln August 8 lt was transferred and hls room wlth
lts contents was reconstructed at the lugh lane ln 0ublin.
o Lintime, le collectionneur derrire la porte. ased on an
orlglnal ldea by Cerard wajcman. Valson Rouge. lrom , June
to z September zoo|.
u
Otra pieza de
Rachel Whiteread.
Untitled (Room)
0
La caja de Cardi y
Bures Miller dentro de
una sala del Macba
62 domstica | 63
distintas casas se reconstruyeron para mostrar distintas
colecciones de arte reunidas por sus dueos en sus resi-
dencias. La eleccin de los comisarios fue mostrarlas en su
contexto exacto, y el resultado consisti en unas enormes
cajas de madera que por fuera presentaban unos refuer-
zos parecidos a unas estructuras balloon frame. Lo mejor
era pasear entre estas extraas cajas y descubrir que en
su interior haba distintas piezas de una casa, poda ser
una sala, un recibidor o un aseo. En todas estas piezas los
dueos haban reunido una coleccin de obras y objetos
artsticos.
La misma impresin se tiene cuando se visita la sala
de arte romnico del MNAC (Museo Nacional de Arte
de Catalua) en la que se muestran los bsides con sus
pinturas, pero por su reverso.
11
Vemos entonces unas ele-
mentales y sobrias construcciones cuya fnalidad es so-
portar la parte de aquellas capillas que muestra el museo.
El papel, literalmente en la sombra, de estas construccio-
nes que nunca fueron pensadas para ser vistas sino para
hacer de soporte, ha hecho que permanecieran calladas
arquitectnicamente hablando. Hoy podemos verlas de
otro modo; desde aqu invitamos a ir algn da al MNAC
y dedicar la visita a estas bellas y sobrias construcciones
menores que se han agigantado en plena poca de ligere-
zas, transparencias y escaparates.
Volviendo a la exposicin Cardif/Bures-Miller, su apa-
riencia exterior es, pues, la de una construccin auxiliar
va fer a les Malson Pouge de Paris ara fa tres
anys.
:o
Alli, les peces de dlferents cases es van
reconstrulr per mostrar dlferents collecclons
dart reunldes pels seus amos a les resldencles
respectlves. Lelecclo dels comlssarls va ser
mostrar-les en el seu context exacte l el resul-
tat va ser unes calxes de fusta enormes que
per fora presentaven uns reforos semblants
a unes estructures de balloon frame. Ll mlllor
era passe[ar entre aquelles calxes estranyes
l descobrlr que, a llnterlor, hl havla dlferents
estances duna casa, podla ser una sala, un
rebedor o un lavabo. Ln totes aquestes estan-
ces, els amos hl havlen reunlt una collecclo
dobres l dob[ectes artistlcs.
Ls te la matelxa lmpresslo quan es vlslta
la sala dart romanlc del MNAC (Museu
Naclonal dArt de Catalunya), en la qual es
mostren els absls amb unes plntures, pero
per darrere.
::
velem aleshores unes construc-
clons elementals l sobrles la nalltat de les
quals es suportar la part daquelles capelles
que mostra el museu. Ll paper, llteralment a
lombra, daquestes construcclons que mal
no van ser pensades per ser vlstes slno per
fer de suport, ha fet que estlguessln calla-
des, arqultectonlcament parlant. Avul les
podem veure duna altra manera, des daqui
proposem una vlslta al MNAC l dedlcar-la a
aquestes belles l sobrles construcclons me-
nors que shan engegantlt en plena epoca
de lleugereses, transparencles l aparadors.
Tornant a lexposlclo de Cardl/8ures-Mlller,
te una aparena exterlor com la duna cons-
trucclo auxlllar que, en aquest cas, permet
could be seen at the Maison Rouge ln Parls
three years ago.
:o
There the rooms of dler-
ent houses were reconstructed to dlsplay
dlerent collectlons of art appreclated by
thelr owners ln thelr homes. The electlon
of the curators was to show them ln thelr
exact context and the result was a set of
enormous wooden boxes that externally
showed relnforcements slmllar to balloon-
frame structures that sald nothlng from
outslde. The best part was to walk between
those strange boxes and to dlscover that ln-
slde there were dlerent rooms of a house,
whlch could be a lounge, a receptlon room
or a tollet. |n all of these rooms thelr owners
had brought together a collectlon of artlstlc
works and ob[ects.
One gets the same lmpresslon when vlsltlng
the Pomanesque art room at the MNAC
(Museu Naclonal dArt de Catalunya) and one
can see the apses wlth thelr palntlngs but
from thelr reverse slde.
::
we then see some
elementary and sober constructlons whose
alm ls to support the part of those chapels
that the museum dlsplays. The role, llterally
ln the shadows, of these constructlons that
were never deslgned to be seen but to act
as a support, has meant that they remalned
qulet, archltecturally speaklng. Today we can
see them ln a dlerent way, from here we
lnvlte you to go to the MNAC one day and
dedlcate your vlslt to these beautlful and
sober mlnor constructlons that have become
glgantlc ln the mldst of an era of llghtness,
transparency and showcases.
la Junta de Vuseos de arcelona, con la colaboraclon del Institut dEstudis
Catalans, puso en marcha una campana de extracclon de plnturas murales
entre y z,. la operaclon se reallzo con la tecnlca ltallana conoclda
como strappo. ln z| se lnaugura la exposlclon de plntura mural romanlca
en el parque de la Clutadella ldeada por Josep Pljoan y Joaqulm lolch l Jorres.
0lez anos mas tarde se desplaza la lnstalaclon al palaclo de Vontjuic, donde
permanecera hasta la actualldad, exceptuando el periodo de la Cuerra Clvll, y
sera progreslvamente ampllada.
Cae Aulentl es la responsable de la reclente reforma lntegral del museo,
lnaugurada en zoo|, y, en concreto, de la redlstrlbuclon de los z absldes de
plntura mural, en la que los trata como objetos museistlcos en si mlsmos,
dejando a la vlsta las estructuras de madera.
11
la Junta de Vuseus de arcelona, amb la collaboraclo
de lInstitut dEstudis Catalans, va posar en marxa una
campanya dextracclo de plntures murals entre el l
el z,. loperaclo es va realltzar amb la tecnlca ltallana
coneguda com a strappo. lany z|, slnaugura lexposlclo
de plntura mural romanlca al parc de la Clutadella, ldeada
per Josep Pljoan l Joaqulm lolch l Jorres. Al cap de deu anys,
es desplaa la lnstallaclo al palau de Vontjuic, on es va
quedar ns a lactualltat, tret del periode de la guerra clvll, l
es ampllada progresslvament.
Cae Aulentl es la responsable de la reforma lntegral
recent del museu, lnaugurada el zoo|, l, en concret, de la
redlstrlbuclo dels z absls de plntura mural, en que les tracta
com a objectes museistlcs en sl matelxos l delxa a la vlsta les
estructures de fusta.
Jhe arcelona Vuseums oard wlth the collaboratlon of the
Institut dEstudis Catalans (Catalan Studles lnstltute) carrled out
a rst campalgn to extract mural palntlngs between and
z,. Jhe operatlon was carrled out uslng the ltallan technlque
known as strappo. ln z| the exhlbltlon of Romanesque mural
palntlngs was lnaugurated at the Clutadella park, deslgned
by Josep Pljoan and Joaqulm lolch Jorras. Jen years later, the
lnstallatlon was transferred to the Vontjuic palace, where lt
remalned up to the present, exceptlng the Clvll war perlod,
and lt was progresslvely extended.
Cae Aulentl ls responslble for the recent comprehenslve
reform of the museum lnaugurated ln zoo| and speclcally
of the redlstrlbutlon of the z mural palntlng apses whlch
are treated as museum artefacts ln themselves, allowlng the
wooden structures to be observed.
9
Vista entre las
reconstrucciones
de las habitaciones
de coleccionistas
particulares en la
Maison Rouge.
Foto: Marc Domage
62 domstica | 63
que, en este caso, permite ver su interior. En cambio, el
aspecto de la obra Ghost, de R. Whiteread, es la forma del
vaco. Recuerda poderosamente a los vaciados ensayados
mediante maquetas por Luigi Moretti y publicados en la
revista Spazio en 1957.
12
Aquellos vaciados de San Felipe
Neri, de San Pedro o de la Academia de Esgrima de Roma
una obra del propio Moretti tenan en cierto modo
la misma intencin: mostrar el espacio como elemento
tangible.
La pieza Ghost permite caer en la cuenta de ciertos
atributos de la construccin que quedan de esta manera
reproducidos con idntica cualidad arquitectnica. As el
picaporte de la puerta o su tapajuntas, junto con el zcalo
o la cornisa, tiene la misma importancia que la chimenea
o que el volumen entero de la pieza. La habitacin, en este
caso, ha sido utilizada como un molde y lo que vemos es
el aire petrifcado que contiene. Este mismo parecido fue
evidenciado por Anthony Vidler para tratar de explicar la
incomprensible demolicin, solicitada por los vecinos, de
una de las obras emblemticas de la artista britnica, la
de mayor envergadura por aquel entonces: House (1993-
1994).
13
Esta obra no era ms que el vaciado completo de
una casa victoriana situada en el 193 de Grove Road en
Bow, Londres E 3.
En A dark space,
14
un artculo a propsito de esta obra
de Rachel Whiteread, Anthony Vidler seala la correspon-
dencia entre esta pieza y alguno de los calchi obtenidos en
veuren llnterlor. Ln canvl, laspecte de lobra
Ghost, de P. whlteread, es la forma del bult.
Pecorda poderosament els buldatges assa-
[ats mlt[anant maquetes per Lulgl Morettl l
publlcats a la revlsta Spazio el :p;.
:z
Aquells
buldatges de Sant Pellp Nerl, de Sant Pere
o de lAcademla dLsgrlma de Poma una
obra del matelx Morettl tenlen, en certa
manera, la matelxa lntenclo: mostrar lespal
com a element tanglble.
La pea Ghost permet copsar certs atrlbuts
de la construcclo que queden daques-
ta manera reproduits amb una qualltat
arqultectonlca ldentlca. Alxi, la plcaporta
o el tapa[untes de la porta, [untament
amb el socol o la cornlsa, tenen la matelxa
lmportancla que la xemenela o que el volum
sencer de la cambra. Lhabltaclo, en aquest
cas, ha estat utllltzada com un motlle l el que
velem es lalre petrlcat que conte. Aquesta
matelxa semblana la va fer palesa Anthony
vldler per lntentar expllcar la lncomprenslble
demollclo, solllcltada pels veins, duna de les
obres emblematlques de lartlsta brltanlca, la
de mes envergadura daquells temps: House
(:pp-:pp().
:
Aquesta obra no era mes que el
buldatge complet duna casa vlctorlana sltua-
da al :p de Grove Poad a 8ow, Londres L .
A A dark space,
:(
un artlcle a proposlt
daquesta obra de Pachel whlteread,
Anthony vldler hl destaca la correspondencla
entre aquesta pea l algun dels calchi obtln-
guts a les excavaclons de Pompela. Aquests
mostren buldatges dob[ectes, danlmals l
de persones que, en quedar embolcallats
Peturnlng to the Cardl/8ures-Mlller exhlbl-
tlon, lts exterlor appearance ls that of an auxll-
lary constructlon that ln thls case allows lts ln-
terlor to be seen. |n contrast, the appearance
of the work Ghost by P. whlteread ls the form
of the empty space. |t ls powerfully remlnls-
cent of the moulds uslng models trled out by
Lulgl Morettl and publlshed ln the magazlne
Spazio ln :p.
:z
Those moulds of San Plllppo
Nerl, of San Pletro or of the Penclng Academy
ln Pome a work by Morettl hlmself had ln
a certaln way the same lntentlon: showlng
space as a tanglble element.
The plece Ghost allows us to reallse certaln at-
trlbutes of the constructlon that thus end up
reproduced wlth ldentlcal archltectural quall-
tles. Thus the door handle or lts archltrave, to-
gether wlth the sklrtlng board or the cornlce,
has the same lmportance as the replace or
as the entlre volume of the plece. The room
ln thls case has been used as a mould and
what we see ls the petrled alr lt contalns. Thls
same semblance was evldenced by Anthony
vldler to try and explaln the lncomprehen-
slble demolltlon, requested by nelghbours,
of one of the 8rltlsh artlsts emblematlc
works, her greatest work at that tlme: House
(:pp-p()
:
. Thls work was no more than a cast
uslng a complete vlctorlan house as a mould,
located at :p Grove Poad, 8ow, London L.
|n A dark space
:(
, an artlcle of hls about thls
work by Pachel whlteread, Anthony vldler
polnts out a correspondence between thls
plece and some of the calchi obtalned at the
Pompell excavatlons. These show moulds of
z lulgl Vorettl: Strutture e sequenzl dl spazl, Spazio, num. ) (dlclembre
,z, abrll ,,), pags. -zo y o)-o8. la revlsta Spazio. Rassegna delle arti e
dellarchitettura diretta dallarchitetto Luigi Moretti fue fundada, dlrlglda, escrlta
con algunas colaboraclones, compaglnada e lmpresa por el proplo Vorettl
entre los anos ,o y ,,, correspondlentes a los numeros al ).
, los veclnos acordaron que la obra fuera demollda el z, de novlembre de ,
a las .,o, el mlsmo dia que, a las z.,o, le fue concedldo a Rachel whlteread el
premlo Jurner en la Jate Callery. House fue demollda el de enero de |.
| Anthony vldler: A dark space, en Rachel Whiteread. House. londres: Phaldon
Press, ,.
12
lulgl Vorettl: Strutture e sequenzl dl spazl, Spazio, num.
) (desembre ,z, abrll ,,), pag. -zo l o)-o8. la revlsta
Spazio. Rassegna delle arti e dellarchitettura diretta
dallarchitetto Luigi Moretti la va fundar, dlrlglr, escrlure
amb algunes collaboraclons, compaglnar l lmprlmlr el
matelx Vorettl entre els anys ,o l ,,, corresponents als
numeros de l al ).
13
lls veins van acordar la demollclo de lobra el z, de
novembre del , a dos quarts de vult del vespre, el matelx
dla que, dues hores mes tard, se ll concedla a Rachel whlteread
el preml Jurner a la Jate Callery. House es va demollr l de
gener del |.
14
Anthony vldler: A dark space, a Rachel Whiteread. House.
londres: Phaldon Press, ,.
z Vorettl, lulgl: Strutture e sequenzl dl spazl. Spazio, number
), 0ecember ,z, Aprll ,,. Pages -zo and o)-o8). Jhe
magazlne Spazio. Rassegna delle arte e del larchitettura diretta
dallarchitetto Luigi Moretti was founded, dlrected, wrltten
wlth some contrlbutlons made up and prlnted by Vorettl
hlmself between the years ,o and ,, correspondlng to
lssues to ).
, Jhe nelghbours agreed that the work should be demollshed
on z, November at ).,o p.m., the same day that, at .,o p.m.,
Rachel whlteread was awarded the Jurner prlze at the Jate
Callery. House was demollshed on January |.
| vldler, Anthony: A dark space. lncluded ln Rachel Whiteread.
House. london: Phaldon Press, ,
9
Vista de la parte
posterior de las
estructuras para el
soporte de las pinturas
murales en el MNAC.
Foto: Jaume Orpinell
64 domstica | 65
las excavaciones de Pompeya. Estos muestran vaciados de
objetos, animales y personas que, al quedar envueltos en
lava y cenizas, quedaron congelados, desapareciendo la
materia con el tiempo y quedando su vaco en el inte-
rior de la masa de lava enfriada. Inyectando yeso en estas
burbujas de la lava aparecen sus fguras (calchi). Este com-
ponente siniestro que evocan los cuerpos privados sbita-
mente de vida explica, segn Vidler, el porqu del rechazo
que esta obra House provoc en las autoridades locales
y que condujo a su demolicin; aunque conviene apuntar
que si mientras vemos el calchi de una persona, vemos tam-
bin su fgura como una escultura de George Segal,
esto no es posible cuando se trata de una habitacin.
Sin embargo, el resultado formal de Ghost, una impo-
luta pieza de contundente volumen y una sutil manera de
apoyarse en el suelo, tiene un enorme xito en la arquitec-
tura contempornea y muy especialmente en la domsti-
ca. Esta forma de trabajar las superfcies y los volmenes
ha sido bautizada por algunos como minimalismo. Baste
la comparacin de una de las celdas del monasterio de
Novy Dvr (2004) en Touzim, Repblica Checa, obra del
arquitecto britnico John Pawson, con la pieza Ghost para
darnos cuenta de que comparten una misma raz formal.
Se intuyen dos caminos ms o menos paralelos y que
van ms o menos en la misma direccin. A pesar de que
estos caminos parecen ser conocidos por los artistas con-
temporneos que transitan por ambos, da la impresin de
que la arquitectura slo transita por uno de ellos: el de la
pureza formal. Nosotros preferimos llamar a esta predi-
leccin culto al vaco.
Arquitectura experimental
Si alguien duda de la oportunidad de revisar estas propu-
estas, ajenas aparentemente a la arquitectura, baste con
que observe algunos proyectos y construcciones que su-
elen llevarse a cabo en el contexto de convocatorias en
torno a la casa experimental. En estos certmenes suelen
construirse prototipos que guardan una gran similitud
con los casos que nos ocupan, con la salvedad del tamao,
que es algo mayor. Dicha similitud tiene que ver con los
volmenes que contienen estos hbitats experimentales,
que son de la misma familia y, sin duda, no resulta nada
en lava l cendra, van quedar congelats, de
manera que, amb el temps, va desaparelxer
la materla l en va quedar el bult a llnterlor
de la massa de lava refredada. |n[ectant gulx
en aquestes bombolles de la lava, naparel-
xen les gures (calchi). Aquest component
slnlstre que evoquen els cossos prlvats sob-
tadament de vlda expllca, segons vldler, el
perque del rebulg que aquesta obra Hou-
se va provocar en les autorltats locals l que
va condulr a la seva demollclo, tot l que cal
apuntar que, sl mentre velem el calchi duna
persona en velem tambe la gura com
una escultura de George Segal, alxo no es
posslble quan es tracta duna habltaclo.
Tanmatelx, el resultat formal de Ghost, una
pea lmpolluta de volum contundent l una
manera subtll de recolzar-se a terra, te un
exlt enorme en larqultectura contempora-
nla l, molt especlalment, en la domestlca.
Aquesta manera de treballar les superficles l
els volums, alguns lhan bate[ada com a ml-
nlmallsme. Nomes cal comparar una de les
celles del monestlr de Novy Dvr (zoo() a
Touzlm, Pepubllca Txeca, obra de larqultecte
brltanlc 1ohn Pawson, amb la pea Ghost per
adonar-nos que compartelxen una matelxa
arrel formal.
Slntuelxen dos camlns mes o menys parallels
l que van mes o menys en la matelxa dlrecclo.
Malgrat que sembll que els artlstes contem-
poranls conelxen aquests camlns pels quals
translten, fa la lmpresslo que larqultectura
nomes translta per un daquests camlns: el de
la puresa formal. Nosaltres preferlm anome-
nar aquesta predllecclo culte al bult.
Arquitectura experimental
Sl algu dubta de loportunltat de revlsar
aquestes propostes, allenes aparentment a
larqultectura, nomes cal que observl alguns
pro[ectes l algunes construcclons que sovlnt
es porten a terme en el context de convoca-
torles sobre la casa experlmental. Ln aquests
certamens, se solen construlr prototlpus que
tenen una gran slmllltud amb els casos que
ens ocupen, amb lexcepclo de la mlda, que
es una mlca mes gran. Aquesta slmllltud te a
veure amb els volums que contenen aquests
habltats experlmentals, que son de la matel-
xa familla l, sens dubte, no serla cap dlsbarat
anomenar-los tambe calxes, encara que, per
descomptat, mes grans que les normals.
ob[ects, anlmals and people that, when bur-
led ln lava and ashes, ended up frozen, wlth
the organlc materlal dlsappearlng over tlme
and thelr vold remalnlng ln the lnterlor of
the mass of cold lava. 8y ln[ectlng plaster
lnto those bubbles of lava, thelr gures
appear (calchi). |t ls thls slnlster component
that evokes bodles suddenly deprlved of llfe,
whlch accordlng to vldler, may explaln the
reason that thls work House provoked
re[ectlon from the local authorltles whlch led
to lts demolltlon, although lt ls worth notlng
that whlle seelng the calchi of a person we see
their gure like a George Segal sculpture we
never see a room thus.
However, the formal result of Ghost, an unpol-
luted room of conslderable volume and a
very subtle way of standlng on the oor,
has an enormous success ln contemporary
archltecture and especlally ln domestlc
archltecture. Thls way of worklng surfaces
and volumes has been baptlsed by some as
mlnlmallsm. |t ls suclent to compare one
of the cells at the Monastery of Novy Dvr
(zoo() ln Touzlm, Czech Pepubllc, the work
of 8rltlsh archltect 1ohn Pawson, wlth the
plece Ghost, to reallse that they share the
same formal roots.
Two more or less parallel paths are lntulted
that go more or less ln the same dlrectlon.
However, these paths seem to be known by
contemporary artlsts that translt both, but
one gets the lmpresslon that archltecture
only translts one of them: that of formal
purlty. we prefer to call thls other predllec-
tlon: vold worshlp.
Experimental architecture
|f anyone has doubts about the opportunlty
to revlew these proposals, apparently allen
to archltecture, lt ls suclent to observe
some pro[ects and constructlons that are
usually carrled out wlthln the context of
competltlons surroundlng the experlmen-
tal house. |n these contests, prototypes
are usually bullt that show great slmllarlty
to the cases we are concerned wlth here,
wlth the exceptlon of thelr slze, whlch ls
somewhat larger. Thls slmllarlty has to
do wlth the volumes that contaln these
experlmental habltats whlch are of the
same famlly and, undoubtedly, lt ls not at
all preposterous to call them boxes too,
u
Pgina del artculo
de Luigi Moretti
Strutture e sequenze
di spazi publicado en
la revista Spazio que el
mismo diriga. En ella
se distingue el vaciado
de la baslica de San
Pedro del Vaticano.
0
Maqueta del
volumen del espacio
de San Felipe Neri
por Luigi Moretti.
64 domstica | 65
descabellado llamarlos tambin cajas, aunque por supues-
to ms grandes que las corrientes.
Al analizar estas propuestas observamos que un cierto
nmero de ellas parten del contenedor,
15
en el que vemos
tambin refejadas algunas de las preocupaciones de los
proyectistas. Resulta evidente que una parte de la respon-
sabilidad en la formalizacin de estas propuestas recae en
la factibilidad de su agregacin. De hecho, ah reside buena
parte del xito de los contenedores, ya que estn pensados
tanto para almacenar como para apilarse. Desde este punto
de vista la exhibicin de la estructura tiene mucho que ver
con este problema. Por esto se confa la expresividad a su
resolucin tcnica, que se completa con la habitual parafer-
nalia sostenible, invitando an ms a la comparacin con
las obras de arte conceptual que nos ocupan.
De este modo queda planteado un interesante proble-
ma, puesto que los artistas conceptuales y los arquitectos
parecen ocuparse del mismo caso de maneras distintas. Y
son precisamente esas diferencias las que ms ayudan a
percibir las dimensiones del problema. Mientras que los
artistas parecen ocuparse del interior, aunque de modos
tan radicalmente distintos como los que aqu hemos visto,
los arquitectos se ocupan de la dimensin tcnica, por as
decirlo. Debe indicarse que en este tipo de certmenes del
hbitat experimental los problemas tcnicos son falsos
problemas tcnicos pues gran parte de la tecnologa de
soporte es innecesaria. Pero de este modo se acaba legiti-
mando la propuesta y un ofcio que, cada vez ms, parece
haberse encerrado en el rincn de la tcnica ms banal.
El resultado es que el interior, salvo algunas excepciones,
queda relegado a un aspecto marginal. Es desde este pun-
to de vista desde el que la instalacin de Janet Cardif y
George Bures-Miller llena un vaco de ideas. s
Xavier Monteys, junio 2007
Quan analltzem aquestes propostes, ob-
servem que nhl ha algunes que partelxen
del contenldor,
:
en que velem tambe
reectldes algunes de les preocupaclons
dels pro[ectlstes. Ls evldent que una part
de la responsabllltat en la formalltzaclo
daquestes propostes recau en la factlbllltat
de la seva agregaclo. De fet, daqui rau bona
part de lexlt dels contenldors, [a que estan
pensats tant per emmagatzemar com per
anar apllats. Des daquest punt de vlsta,
lexhlblclo de lestructura te molt a veure
amb aquest problema. Per alxo es cona
lexpresslvltat a la seva resoluclo tecnlca, que
es completa amb lhabltual parafernalla sos-
tenlble, la qual cosa lnvlta encara mes a la
comparaclo amb les obres dart conceptual
de que tractem.
Alxi doncs, queda plante[at un problema ln-
teressant, [a que els artlstes conceptuals l els
arqultectes semblen ocupar-se del matelx
cas de maneres dlferents. | son preclsament
aquestes dlferencles les que mes a[uden
a percebre les dlmenslons del problema.
Mentre que els artlstes sembla que socupen
de llnterlor, encara que de formes tan
radlcalment dlferents com les que hem vlst
aqui, els arqultectes socupen de la dlmenslo
tecnlca, per dlr-ho dalguna manera. Cal dlr
que, en aquest tlpus de certamens de lhabl-
tat experlmental, els problemes tecnlcs son
falsos problemes tecnlcs, [a que gran part
de la tecnologla de suport es lnnecessarla.
Pero alxi sacaba legltlmant la proposta l un
ocl que, cada vegada mes, sembla haver-se
tancat en el raco de la tecnlca mes banal. Ll
resultat es que llnterlor, llevat dalgunes
excepclons, queda relegat a un aspecte mar-
glnal. Ls des daquest punt de vlsta des del
qual la lnstallaclo de 1anet Cardl l George
8ures-Mlller omple un bult dldees. s
Xavier Monteys, juny
Tradut per Isabel Casadevall
although obvlously they are much larger
than normal ones.
Seelng these proposals, we observe that a
certaln number of them are based on the
contalner
:
ln whlch we also see reected
some of the concerns of the deslgners. |t ls
evldent that part of the responslblllty ln the
formallsatlon of these proposals lles wlth
the feaslblllty of thelr aggregatlon. |n fact,
thereln lles a large part of the success of the
contalners, as they are deslgned both for
storlng and for stacklng. Prom thls polnt of
vlew the exhlbltlon of the structure has a
lot to do wlth thls problem. Thus, part of lts
expresslveness ls entrusted to lts technlcal
resolutlon, whlch ls completed wlth the ha-
bltual sustalnable paraphernalla lnvltlng
even further the comparlson wlth the works
of conceptual art that concern us.
|n thls way an lnterestlng problem ls ralsed,
slnce conceptual artlsts and archltects seem
to deal wlth the same case ln dlerent ways.
And lt ls preclsely these dlerences that
most help to see the problems dlmenslons.
whlle the artlsts seem to be concerned
wlth the lnterlor, although ln such radlcally
dlerent ways as those we have seen here,
archltects are concerned wlth the technlcal
dlmenslon, so to say. |t must be sald that ln
thls type of experlmental habltat competl-
tlons, the technlcal problems are false
technlcal problems because a large part
of the support technology ls unnecessary.
8ut ln thls way the proposal ends up belng
legltlmated along wlth a professlon that,
lncreaslngly, seems to have shut ltself up ln
the corner of the most banal technology.
The result ls that the lnterlor, except on a
few occaslons, ls relegated to a marglnal
aspect. |t ls from thls polnt of vlew that the
1anet Cardl and George 8ures-Mlller lnstal-
latlon lls a vold wlth ldeas. s
Xavier Monteys, june
Translated by Debbie Smirthwaite
, un ejemplo es el reclente lnteres por parte de la Concejalia de vlvlenda del
Ayuntamlento de Vataro en construlr en la capltal del Varesme plsos para
jovenes reclclando contenedores de mercancias. Notlcla apareclda en un articulo
de la vanguardla el pasado ) de abrll.
15
un exemple dalxo es llnteres recent per part de la
Consellerla de llabltatge de lAjuntament de Vataro a
construlr a la capltal del Varesme plsos per a joves reclclant
contenldors de mercaderles. la noticla va aparelxer en un
artlcle de la vanguardla el passat ) dabrll.
, An example ls the recent lnterest on the part of Vataro
Jown Counclls louslng 0epartment ln bulldlng ats for
young people ln the Varesme dlstrlcts capltal by recycllng
shlpplng contalners. News artlcle publlshed ln la vanguardla
on ) Aprll zoo).
u
Celdas y pasillo del
convento Novy Dvr
ampliado por John
Pawson en Touzim,
Repblica Checa.
0
Container de pies.

You might also like