You are on page 1of 0

Psicoanlisis y lenguaje.

La aportacin original
de Jacques Lacan

Hebe M. Tizio Domnguez








ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.


ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.


WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.
/
UNI VERSI DAD DE BARCBLOl A
FACULTAD DB PSI COLOG A
TESI S DE DOCTORADO
PSI COANLI SI S Y LENGgj J B
LA APQRTACIQH QRIGIITAL DR JACQES LACA
Pr e s e n t a d a por :
Hebe M. T l z l o Dom nguez
Ba j o l a di r ecci n de :
Dr . Ml q ue l Se r r a i Ra v e n t os
BARCELOI A
SETI EMBRE DE 1990
. Pa l a br a s pr e v i a s 1
. I nt r oducci n 2
. Obj e t i v o de l a pr e s e n t e T e s i s 2
. La I mpor t a n c i a d e l t e ma 7
. E l e s t ud i o hi s t r i co 11
I . L/V CUESTI N PEL LEHGUAJ E EMFREUP
1. E l ca mbi o e n l a . cancs pcl n d e l a c t o de ha bl a
- 1882- 1897- 15
1. 1. Una e s c uc ha d i f e r e n t e 15
1. 2. Lo que Anna 0. s ab a 16
1. 3. Lo que l o s mdi cos s ab an 20
1. 4. Lo que Fr e ud d e s c ubr e 22
2. E l ps i coanl i s i s como una e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e
- 1888- 1938- 26
2. 1. La abol i ci n de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a
- 1888- 1893- 26
2. 2. E l " a pa r a t o d e l l e n gua j e " - 1891 28
3. 3. Con t i n ui d a d y d i s c on t l n ui d a d - 18 95 32
2. 4. E l or d e n a s o c i a t i v o y l o l n t r a d uc i d o- 18 95- 96 36
2. 5. E l a pa r a t o ps qul CQ- 1896- 1938 42
3. Ln s " us os l i ng s t i cos " y e l " l e n g ua l e f un d a me n t a l
- 1893- 1938- 50
3. 1. Lo8" us os l i ng s t i cos " y e l " l e n g ua j e f un d a me n t a l " 50
3. 2. Los " us os l i ng s t i cos " 51
3. 2. 1. La i nt er pr et aci n de l o s s ue f i os - 1900 52
3. 2. 2. La ps i copat ol og a de l a v i d a c ot i d i a n a - 1901. . . . 56
3. 2. 3. E l c hl s t e - 1905 58
3. 3. Bl " l e n g ua j e f un d a me n t a l " 61
3. 3. 1. La s t r a n s f or ma c i on e s g r a ma t i c a l e s - 1910 61
3. 3. 2. E l s l mbol i s mo- 1893- 1938 67
a . L a conver s i n hi s t r i ca por s i mbol i z aci n 67
b. L a r el aci n s i mbl i ca d e l s ueo 70
I I . LA CUESTI Qg DEL LEgGUAJ E Ef f LACAN
1. Br e v e r e c o r r i d o por l o s pos t - f r e ud l a n os 73
1. 1. Def i ni ci n 73
1. 2. E l s i mbol i s mo 74
1. 2. 1. Sa n d or Fe r e n c z i - 1912 74
1. 2. 2. Ot t o Rank y Ha ns Sa c l i s - 1913 75
1. 2. 3. Er n s t J on e s - 1916 77
1. 2. 4. K e l a n i e K l e i n - 193 0 79
1. 3. La l e n g ua 80
1. 3. 1. Ed oua r d Pi c hon - 1927 80
1. 4. La pa l a br a 85
1. 4. 1. K a r l Abr a ha m- 1925 85
1. 4. 2. E l l a Sha r pe - 1940 86
1. 4. 3. Robe r t F l i e s s - 194 9 88
1. 4. 4. Rud ol ph Loe we n s t e i n - 1952 89
2. ET c o n t e x t o : a l g un a s pe r s pe c t i v a s 93
2. 1. I nt r oducci n 93
2. 2. E l s ur r e a l i s mo- 1919 95
2. 3. La s r e f e r e n c i a s l i ng s t i cas 100
2. 3. 1. F e r d l n a n d de Sa us s ur e - 1916 100
2. 3. 2. De l a c r Ql x - 1924 102
2. 3. 3. Da n our e t t e y Pl chon - 1927 103
2. 4. La ps i qui at r a f r a n c e s a y l a cues t i n d e l
l e n g ua j e 108
2. 4. 1. Cl e r a mba ul t y e l a ut oma t i s mo n ) e ut a l - 1920 110
2. 4. 2. Ch. Bl on d e l y l a c o n c i e n c i a mr bl da- 1928 111
3. L a a a t e r i o r l d a d de l a pr eocupaci n por e l l e n gua j e . 116
3. 1. Pr i me r os t r a ba j os - 1926- 1931 116
3. 2. Es qul z ogr af a- 1931 119
3. 2. 1. Gu i l l e n Teul i 119
3. 2. 2. Cl a ud e , Bour g e ol s y K a s q ul n 122
3. 2. 3. Es qui z ogr af a 124
3. 3. La T e s i s d e l d oc t or a d o e n He d l c l n a - 1932 126
3. 3. 1. La or i ent aci n f r e ud l a n a 128
3. 3. 2. En l a p s i c o s i s no s e t r a t a de df i ci t 129
3. 3. 3. De l a es qui z ogr af a a l a s pr od uc c i on e s
l i t e r a r i a s 131
3. 4. E l pr obl e ma d e l e s t i l o - 193 3 135
4. La cues t i n d e l l e n g ua j e e n l a t eor a de 1Q
I ma g l a a r l D 138
4. 1. Bl e s t a d i o d e l e s pe j o- 1936 139
4. 2. Qui n e s e l i n t e r l o c ut o r ? - 193 6 140
4. 3. La l gi ca d e l s uj e t o- 194 5 143
4. 4. La c a us a l i d a d ps qui ca- 1946 144
4. 5. Bl s uj e t o d e l s e n t i d o- 194 8 146
4. 6. La di al ct i ca pul s i on a l - 1950 147
4. 7. La l e n g ua y e l ps i q ui s mo d e l n i f i o- 1950 148
4. 8. La es cans i n de l a v e r d a d - 1951 149
4. 9. La cues t i n d e l l e n g ua j e e n l a t eor a de l o
i ma g i n a r l o 150
4. 10. L a s r e f e r e n c i a s a L e v t - St r a us s y J a k obs on 151
4. 10. 1. Cl a ud e L e v l - St r a us s ' . 151
4. 10. 2. Romn J a k obs on 154
5. Puncl a y campo de l a pa l a br a y e l l e n g ua j e e a
ps i coanl i s i s 157
5. 1. L a s c i r c u n s t a n c i a s 157
5. 1. 1. La c o n f e r e n c i a d e l 8 de J u l i o 161
5. 1. 2. Bl Con gr e s o de Roma 164
5. 2. Bl P r e f a c i o 165
5. 3. La I nt r oducci n 167
5. 4. " Pa l a br a vac a y pa l a br a l l e n a e n l a r eal i z aci n
ps i coanal t i ca d e l s uj e t o " 168
5. 4. 1. La r eal i z aci n d e l s uj e t o 170
5. 5. " S mbol o y l e n g ua j e como e s t r uc t ur a y l mi t e
d e l campo ps i coanal t i co" 176
5. 6. " La s r e s on a n c i a s de l a i nt er pr et aci n y e l
t i e mpo d e l s uj e t o e n l a t cni ca ps i coanal t i ca" . . 178
6 . La e s c r i t u r a d e l Ed l po e a t r nl ans s i g n i f i c a n t e s . . 181
6. 1. E l mi t o ed pi co- 1953 181
6. 2. Lo que na e s s i mbol i z a d o r e a pa r e c e e n l o r e a l .
- 1954 182
6. 3. La l e y de l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e - 1954 - 1955 185
6. 4. Bl Nombr e d e l Pa d r e - 1955- 56 188
7. L a s . l e y e s d e l l e n g ua j e ' 196
7. 1. De l a s l e y e s de l a pa l a br a a l a s d e l l e n g ua j e :
l a cues t i n d e l s uJ e t o- 1955- 196
7. 2. La r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o- 1955- . . 198
7. 3. L a s l e y e s d e l l e n g ua j e - 1957- 200
I I I . COTfCLUSiniES
8. La cues t i n d e l l e n g ua j e e n Fr e ud 206
8. 1. Bl l e n g ua j e y e l mundo I n t e r i o r 206
8. 2. Bl pod e r de l a pa l a br a 212
8. 3. La s d os v e r t i e n t e s d e l l e n g ua j e 217
8. 4. Fr e ud y l o s l i ngi s t as 226
9. L a cues t i n d e l l e n g ua j e e n La ca n 233
9. 1. E l " b e n e f i c i o p o s i t i v o " de l a p s i c o s i s :
l o s e s c r i t o s 233
9. 2. La s i t uaci n de I nt er l ocuci n 235
9. 3. L a s " l e y e s de l a pa l a br a " 239
9. 4. L a s " l e y e s d e l l e n g ua j e " 241
9. 5. Los a por t e s d e l e s t r uc t ur a l i s mo 244
10. Mod i f i c a c i on e s e n l a ens eanz a de La c a n y
pe r s pe c t i v a c r i t i c a 249
10. 1. L a s mod i f i c a c i on e s 249
10. 2. P e r s pe c t i v a cr t i ca 251
11. Con c l us i on e s 255
12. Sue va s i n t e r r o g a n t e s 259
I V. BI BLI OGRAF A
- 1 -
. PALABBAS PREVI AS
Es t a T e s i s Doc t or a l ha s i d o po s i b l e g r a c i a s a l a
opor t un i d a d que l a F a c ul t a d de Ps i col og a, a t r avs d e l
De pa r t a me n t o de Ps i col og a Ge n e r a l e Hi s t o r i a d e l a
Ps i col og a, me ha br i n d a d o.
De s e o e x pr e s a r mi a g r a d e c i mi e n t o a l Dr . K l q ue l Se r r a 1
Ra v e n t os c uya pa c i e n t e di r ecci n y a s e s or a n i e n t o me ha n
a yud a d o a e l a bo r a r e l t e x t o .
Qui e r o a gr a d e c e r t ambi n a J a c q ue s - Al a i n Mi l l e r ,
Di r e c t o r d e l De pa r t a me n t o de Ps i coanl i s i s de l a Un i v e r s i d a d
de Par s VI I I , por s us o r i e n t a c i o n e s .
F i n a l me n t e d e s e o a g r a d e c e r a mi s c ol e g a s de l a Comi s i n
de En s a yos de l a Secci n Cl ni ca de Ba r c e l on a , Mi q ue l
Ba s s ol s , Luc a D' An ge l a , Vi c e n t e Pa l ome r a y Os e a r Va i s s ma n ,
l a l e c t u r a d e e s t a T e s i s .
- 2 -
. ORJ BTI VQ DE LA PRESEJ TE TESI S
La pr e s e n t e T e s i s e s un modo de c o n c l u i r un l a r g o
pr oc e s o e n e l que l a r ef l ex i n, l a pr ct i ca y ver i f i caci n
cl ni ca y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s s e f ue r on combi n a n d o
con un a s e r l e de v i a j e s pa r a l a c o n s ul t a de f ue n t e s , i n c l u s o
c on e n t r e v i s t a s y bs queda e n a r c hi v o s d e Par s .
E l t e n a e s c og i d o, "Psicoanlisis y lenguaje. La
aportacin original de Jacques Lacan', des ar r ol l ar - d e s d e
un a pe r s pe c t i v a hi s t r i ca- un a cues t i n que s e r e f i e r e a l o s
f un d a me n t os mi s mos d e l ps i coanl i s i s .
La hi pt es i s ms g e n e r a l que s e f or mul a e s que e x i s t e
un a r el aci n e s t r e c ha e n t r e ps i coanl i s i s y l e n g ua j e . E l
ps i coanl i s i s e s una e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e , e s d e c i r , s e
t r a t a de un s uj e t o que ha bl a a un a n a l i s t a que t i e n e como
r e s pue s t a l a i nt er pr et aci n. Es t a cues t i n es t pr e s e n t e e n
l a obr a de Fr e ud y e s un a apor t aci n o r i g i n a l de La c a n e l
ha c e r l a ex pl ci t a y t e o r i z a r l a .
Por e l l o s e ha ce n e c e s a r i o ub i c a r d os s uj e t o s
hi s t r i cos , Fr e ud y L a c a n , pa r a d e mos t r a r con o es t pr e s e n t e
e n e l pr i me r o l a cues t i n d e l l e n g ua j e y cul e s l a
- 3 -
apor t aci n o r i g i n a l de La ca n e n s u " r e t or n o" a Fr e ud .
Se i nt ent ar d e mos t r a r que l a cues t i n d e l l e n g ua j e e s
una c on s t a n t e a l o l a r g o de t od a l a obr a de Fr e ud que , s i
bi e n no e s t e o r i z a d a ex pl ci t ament e, ma r ca s us
e l a bor a c i on e s .
E l r e c o r r i d o hi s t r i co que s e r eal i z ar s e i n i c i a pue s
c on e l d e s c ubr i mi e n t o f r e ud i a n o. A p a r t i r de l a e s c uc ha de
l o que dec an s us pa c i e n t e s , s e d e s pi e r t a e n Fr e ud un a
pr eocupaci n por l a s i gni f i caci n y e l l e n g ua j e . Es t e
i nt er s e s a n t e r i o r a l a cr eaci n d e l ps i coanl i s i s ( FREUD,
<1890> AE. Tl <1982) ; BI , TI ( 1973) . <i a 93> AE, T i l ( 1980) ; BU, TI
( 1973) . <1895> AE, TI I , p.2a2; Bl , TI ( 1973) , p. l 50) .
E l o b j e t i v o que s e pe r s i g ue e n e s t e pun t o e s pod e r
d e mos t r a r que e s t a a n t e r i o r i d a d l l e v a a Fr e ud a d e f i n i r e l
a pa r a t o ps qui co. Ms e x a ct a me n t e , que ha y un a def i ni ci n
que s e a pr ox i ma a l a de una ca d e n a s i g n i f i c a n t e ( f r s t i ca) ,
y e n l a que Fr e ud p r e c i s a cmo s e c r e a n l o s e l e me n t os que
e s t a bl e c e n ca d e n a s a s o c i a t i v a s y que e l v a l o r a f e c t i v o , que
no s e d e s g a s t a e n pa l a br a s , e s una s at i s f acci n p u l s i o n a l
que ope r a como i n e r c i a .
Un s e gun d o o b j e t i v o , e n l o que ha ce a l d e s c ubr i mi e n t o
f r e ud i a n o, e s d e mos t r a r que l a r e f e r e n c i a a l a cues t i n
Psicoanlisis y lenguaje" pa s a por " J o s us os linsvsticos"
- 4 -
y e l "lenguaje fundanental". Es t a cues t i n s e h a l l a ya
e x p l l c l t a d a e n 1895 ( BJ , Ti ( 1973) , p. 136; AB, TI I <1980) p. 193) :
'/ iMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a h iiteriiJ st crt esas
sensaciones tediante siabolizacin; quizs no h aya toaado al uso
lingstico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con l de una
fuente coan, '
Es t a f ue n t e comn e s e l " l e n g ua j e f un d a me n t a l " , t r mi no
e s t e que Fr e ud t oma de Sc hr e be r 1915- 17>B5, T2( 1973>p. 2224;
AB, TXV<1978) , p. l 52>:
'Tengo que Mncionar aqu la fantasa de un interesante enferao aental
[psicticoJ, quien h aba iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simblicas seran los relictos, "
Pa r a ha bl a r de l a apor t aci n o r i g i n a l de La c a n e s
n e c e s a r i o ha c e r un r e c o r r i d o por l o s pos t - f r e ud l a n os . Se
t r a t a de v e r coma e s t r a t a d a , e n l o s mi s mos , l a cues t i n d e l
l e n g ua j e y qu r e f e r e n c i a s s on u t i l i z a d a s por La c a n .
E l d e s a r r o l l a de l a T e s i s l l evar a l t e r c e r o b j e t i v o .
Con e l mi s mo s e i nt ent ar ^e n o s t r a r gue e l ca mi n o de J a c q ue s
L a c a n es t or i e n t a d o_ d e s d e e l _ comi e n z o^ p a r a l a pr eocupaci n
pa r e l l e n g ua j e . Es t e i nt er s es _ ant er l or a s u_ e n t r a d a e n e l
ps i coanl i s i s .
Lo que La c a n l l a ma e l I n i c i o d e s u "easeSanza" e s e l
pun t o donde c omi e n z a a t e o r i z a r l a cues t i n " Ps i coanl i s i s
y l e n g ua j e " . Bl t e ma , f or mul a d o como t a l , c a s i no ex i s t a
a n t e s de La c a n . En Fr e ud s e c on s t a t a n i mpor t a n t e s
r e f e r e n c i a s s obr e e l l e n g ua j e y ha y un v a l i o s a a por t e a l a
s emi ol og a ( TBODOROV <1977> 1981) , pe r o no ha y, como ya s e
- 5 -
ha s e Sa l a d o, un a t eor i z aci n es pec f i ca d e l t e n a .
Bl c ua r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que ha y e n
l a ens eanz a d e La ca n e n t r e l a s "leyes de la palabra" j "las
leyes del lenguaje".
Dada l a a mpl i t ud d e l a obr a de J a c q ue s La c a n e s t a Te s i s
s e c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s us i d e a s ha s t a 1957, Se t r a t a
de ubi c a r d os " j n oa e n t os c r u c i a l e s " ( PECHEAOX, 1969) . E l
pr i me r o, donde La c a n d a t a e l comi e n z o de s u ens eanz a:
1953, "Funcin y campa de la palabra y el lenguaje en
psicoanlisis" ( LACAI T, TI . 1989) . La c a n d e mue s t r a , e n e s e
moment o, que e l ps i coanl i s i s no e s ma r g i n a l a l a cues t i n
d e l l e n g ua j e pue s " e J inconsciente est estructurada cono un
lenguaje" j l a pa l a br a e s s u me d i a . Se t r a t a de un campo de
l e n g ua j e or g a n i z a d o por l a pa l a br a s ome t i d a a l a l e y
he g e l i a n a d e l r e c on oc i mi e n t o.
E l s e gun d o moment o, s e ubi c a e n 1957 e n "La i n s t a n c i a de
la l e t r a en el inconsciente o la razn despus de Freud"
( LACAS, <1957> TI . 1989) . Des pus d e r e e s c r i b l r e l Ed i po e n
t r mi nos s i g n i f i c a n t e s , La c a n habl ar , t oma ndo l o s a por t e s
de l a l i ng s t i ca e s t r u c t u r a l , de l a a "leyes del lenguaje".
Es al l cua n d o podr p r e c i s a r qu q ui e r e d e c i r " e l
i n c o n s c i e n t e e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e " : a r t i c u l a d o por
l a met f or a y l a l e t o n l a i a .
- 6 -
Bl a pa r t a d a de c on c l us l a n e e pe r mi t e e l pa s a j e d e l a
i nves t i gaci n hi s t r i ca a l ma r co e x p l i c a t i v o y l a a pe r t ur a
de n ue vos d e r r o t e r o s de t r a ba j o .
- 7 -
. LA TXPQRTASCIA DEL TEMA
Como s e ha s eal ado e n e l pun t o a n t e r i o r , l a cues t i n
d e l l e n g ua j e e s c e n t r a l pa r a e l ps i coanl i s i s por q ue t oc a
s us f un d a me n t os mi s mos . Cmo e x p l i c a r que e s a pr ct i ca
d i s ue l v a e l s nt oma s i s e o l v i d a l a r ef l ex i n s obr e e l
l e n g ua j e ?
La i mpor t a n c i a d e l t e ma e s c og i d o pa r a e s t a T e s i s s e
J u s t i f i c a por s mi s mo y podr a pe n s a r s e que ex i s t i r an
c a n t i d a d de t r a b a j o s que ya l o habr an d e s a r r o l l a d o . Pe r o
e s t o no e s as . S i n c o n s i d e r a r l a s a por t a c i on e s de J a c q ue s
La ca n , pue s s er n obj e t o de un t r a t a mi e n t o es pec f i co, ha y
t r a ba j o s que t oma n pun t ua l me n t e e l t e ma CANZI EU ( 1981)
<1980>; FORRESTER ( 1984) <1980>; GREEI f ( 1984) , pe r o que no l o
d e s a r r o l l a n e n pr of un d i d a d .
Ca be p r e c i s a r que s i bi e n e l t e n a e s a bor d a d o
pa r c i a l me n t e por d i f e r e n t e s a ut or e s , l a hi pt es i s q ue s e
t r a b a j a e n e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .
Abor d a r e l t e ma de e s t a T e s i s d e s d e una pe r s pe c t i v a
hi s t r i ca p o s i b i l i t a , por un a pa r t e , a po r t a r s obr e e l
pr oc e s o de cons t r ucci n de l a t eor a ps i coanal t i ca e n
r el aci n a l a cues t i n d e l l e n g ua j e , y por o t r a , ubi c a r cmo
- 8 -
s e v a pr od uc i e n d o l a concept ual i z aci n l a c a n i a n a s obr e
ps i coanl i s i s y l e n g ua j e ha s t a l l e g a r a l ao 1957 . Es t o
pe r mi t e un d e s a r r o l l o cr onol gi co que d a c ue n t a de cmo, e n
ca d a moment o , e s t r a ba j a d a l a cues t i n d e l l e n g ua j e y, a l
mi s mo t i e mpo, pe r mi t e c i e r t a s f or mul a c i on e s que dar n a l
cap t ul o de l a s c on c l us i on e s di mens i n e x p l i c a t i v a .
En t od o t r a b a j o r i g ur o s o s e ha ce n e c e s a r i o e x pl o r a r l a s
f ue n t e s que , ope r a n d o e n e l d i s c ur s o de poca, s on l a s
r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c ua l e s e l t r a b a j o c r e a d or g e s t a
a l g o nue vo. E s c l a r e c e r e s t e pun t o e s i mpor t a n t e por q ue no
s l o ha ce a l a cons t r ucci n d e l o s f un d a me n t a s t er i cos s i n o
t ambi n a l a conex i n con o t r o s s a be r e s . De aqu s ur ge un
pun t o de r ef l ex i n s obr e l a f or ma de c on s i d e r a r e l e s t a t ut o
d e l ps i coanl i s i s : s i como d i s c i p l i n a o me r a t cni ca. Cua ndo
s e d i c e " me r a t cni ca" s e ha bl a de un " s a be r ha c e r " . Y e s
c i e r t o que e l ps i coanl i s i s s e ha v i s t o , e n c i e r t a s
oc a s i on e s , r e d uc i d o e n s u e s t a t ut o ( FEI I CHEL, 0. <1936> 1973) .
l o e s a j e n a a e s t a concepci n e l he cho de que e l
p s i c o a n a l i s t a pa r e z c a no n e c e s i t a r d e l o s o t r o s s a be r e s ya
que cont ar a c on un s upue s t o " me ca ni s mo" que c a s i
f unci onar a por s mi s mo y q ue e n muchos c a s os
t endr a e l l ug a r d e un " me t a s a be r " . La c a n f u
pa r t i c ul a r me n t e a t e n t o a e s t e pr obl e ma y s eal a l o s
- 9 -
a n a l i s t a s l a n e c e s i d a d de_ e s t ud i a n y_ de t e n e r un mundo
c u l t u r a l ms a mpl i o. Al gun os a s pe c t os de s u e s t i l o y l a
i nt r oducci n de gr a n nmer o de r e f e r e n c i a s e n s us e s c r i t o s ,
a pun t a ba n a o b l i g a r a s us di s c pul os a e s t ud i a r .
La i mpor t a n c i a d e l t ema e s l a de l a di s cus i n de l o s
f un d a me n t os mi s mo d e l ps i coanl i s i s y de l o s e f e c t o s que s e
d e r i v a n pa r a l a pr ct i ca anal t i ca. Se h a l l a e n J ue go un a
def i ni ci n d e s uj e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comi e n z o y f i n d e l
anl i s i s y de f or maci n d e l a n a l i s t a . Por o t r a pa r t e , l a
cues t i n d e l l e n g ua j e i n t e r e s a a o t r a s d i s c i p l i n a s . Es por
e l l o que e l l e n g ua j e a pa r e c e como un campo de c on v e r g e n c i a y
de n e c e s a r i a conex i n e n t r e d i s c i p l i n a s . De s de l a
pe r s pe c t i v a d e l ps i coanl i s i s s e t r a t a de pod e r e x p l i c a r
a l g o a pa r e n t e me n t e s e n c i l l o Cmo e s que un s uj e t o ha bl a n d o
a un p s i c o a n a l i s t a , ha ce r e mi t i r s us s nt omas ?
Fr e ud i n s c r i b e l a s i t uaci n anal t i ca como un a
e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e . En "Trataaiento psquico" Fr e ud
s eal a que ha y r e c ur s os que de ma ne r a pr i ma r i a i n f l u y e n
s obr e l o an mi co ( FREUD, <1890> B . Tl ( 1973) , p. 1014; AE. TI
( 1982) , p. 115) :
'Un recurso de esta ndole es sobre todo la palibra, y las palabras
son el instruiento esencial del tratamento annico. "
A p a r t i r de s us ha l l a z g o s Fr e ud mod i f i c a l a di mens i n
d e l a c t o d e l ha bl a ( FREUD <1893> AE, TI I ( 1980) , p. 32; Bl , Tl
- 10
( 1973) , p. 43. ) . Conn s eal a La c a n e n e l Se mi n a r i o 'El yo en
la teora de Freud y la tcnica psicoanalticef ( LACA
<1954- 55> 1983. p. 28) :
W respecto el psicoinilisis tiene el valor de revolucin
copernicana, Toda la relacin del care consigo aisao caitia de
perspectiva con el descubriaiento freudiano, y de esto se trata en Ja
prctica, tal como la realizan todos los das, "
Es por s u f i d e l i d a d a l d e s c ubr i mi e n t o f r e ud i a n o que
La c a n comi e n z a s u ens eanz a con una pr e gun t a f un d a me n t a l
( MI LLER <1981>1984. p. 6) :
Slo se h izo a propsito del psicoanlisis una pregunta
fundaren tal/sen te crtica Cules son sus condiciones de posibilidad? Cul
fu su respuesta?,' el psicoanlisis es posible si, y slo s, el
inconsciente est estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseanza de Lacan es el desarrollo de esta h iptesis h asta sus ltimas
consecuencias, *
EL ESTUDIO HISTRICO
Cobo ya s e ha s e f i a l a d o, e l e s t ud i o hi s t r i co pe r a l t e
a r r o j a r l u z s obr e e l pr oc e s o de cons t r ucci n de una t eor a,
cundo y con o s ur ge n l o s c on c e pt os y s u r el aci n c on e l
c on t e x t o d i s c u r s i v o de poca. Bl r e c ur s o a l a s t cni cas
hi s t or l ogr f l eas pe r a l t e r e c o n s t r u i r as e l ca mi n o s e g ui d o
por l o s d i f e r e n t e s a ut or e s .
Ha ce r un a T e s i s hi s t r i ca t i e n e s u c ompl e j i d a d s i bi e n ,
y por e l l o l a pr e s e n t e el ecci n, s on un a por t e n e c e s a r i o a l
e s t ud i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s y e s pe c i a l me n t e , un
e j e r c i c i o de r i g o r pa r a e l d oc t or a n d o.
Un pr i me r pr obl e ma que s e pl ant e f u Cmo or g a n i z a r e l
ma t e r i a l f r e ud i a n o? Hay d i f e r e n t e s cr onol og as de l a obr a de
Fr e ud ( STHACHBT <1966> TI ( 1982) ; BERCHERI E ( 198 3 ) . . . ) , pe r o
n i n gun a de e l l a s t oma como e j e l a cues t i n d e l l e n g ua j e .
Es t a d i f i c u l t a d l l ev a l a el abor aci n de un a cr onol og a
pr opi a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :
- E l ca mbi o e n l a concepci n d e l a c t o de ha bl a .
- E l ps i coanl i s i s con o un a e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e .
- L os " us os l i ng s t i cos " y e l " l e n g ua j e f un d a me n t a l " .
Es t os t r e s e j e s s e s e l e c c i o n a r o n por q ue ca d a un o de
e l l o s ha ce a l o s o b j e t i v o s q ue s e pl a n t e a n s obr e Fr e ud y l a
cues t i n d e l l e n g ua j e . Ca be s eal ar que l a cr onol og a no e s
- 12 -
l i n e a l s i n o que ca d a un o de e s os e j e s i n c l uy e un r e c o r r i d o
hi s t r i co q ue s e s upe r pon e , e n pa r t e , con l o s ot r os . Es t o e s
a s i por q ue no s e pr e t e n d e t r a t a r l a t o t a l i d a d de l a obr a de
Fr e ud s i n o l o que c on c i e r n e a l a cues t i n d e l l e n g ua j e . En
l a pr oducci n f r e ud l a n a l o s pun t os que s e d e s e a t r a b a j a r s e
h a l l a n e n t r e l a z a d os , y l a s epar aci n que s e r e a l i z a e s
s ol a me n t e a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .
Re s pe c t o a l o s pos t - f r e ud l a n os s e pr es ent o t r a
d i f i c u l t a d , d a d o l o s poc os a ut or e s que hab an d e s a r r o l l a d o
e l t e ma , l o s i n t e r v a l o s hi s t r i cos s on a mpl i os . Por o t r a
pa r t e , l o s a ut or e s a bor d a n d i f e r e n t e s a s pe c t os r e l a c i o n a d o s
c on e l l e n g ua j e pe r o n o t e o r i z a n l a cues t i n d e l l e n g ua j e
como f un d a me n t a l pa r a e l ps i coanl i s i s . Por e s t e mot i v o s e
e s t a b l e c i e r o n t r e s e j e s e n r el aci n c on e l l e n g ua j e y s e
r eal i z un or d e n a mi e n t o s egn un a d obl e cr onol og a, g e n e r a l
e I n t e r n a a c a d a a gr upa ml e n t o. L os mi s mos s on :
- E l s l mbo l i s a o .
- La l e n gua .
- La pa l a br a
Pa r a l a per l odl z acl n de l a obr a de L a c a n s e s i g ue l a
e s t a b l e c i d a por Mi l l e r 1981>1984) :
. Bl pa s a j e d e La c a n de l a ps i qui at r a a l ps i coanl i s i s
c uyos t r a b a j o s c ul mi n a n e n 1932 c on s u T e s i s Doc t or a l "De
- 13 -
la p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la
personalidad-iLkCkl,3.1987) .
. El abor aci n, a p a r t i r de 1945, de s u pr i me r a t eor a
ps i coanal t i ca c e n t r a d a e n l o i ma g i n a r l o.
. En 1953 f or mul a l a d i f e r e n c i a e n t r e l o s i mbl i co, l o
I n a g i n a r i o y l o r e a l y l a pr opos i ci n d e l i n c on s c i e n t e
e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e .
. De 1953 a 1963, l a cat egor a de l o s i mbl i co a pa r e c e como
l a di mens i n e s e n c i a l de l a e x pe r i e n c i a anal t i ca y s e
d e d i c a a v e r i f i c a r e n l o s t e x t o s de Fr e ud l a s e s t r uc t ur a s
d e l l e n g ua j e .
. De 1964 a 1974, e l c e n t r o d e el abor aci n s on s us pr opi a s
t eor as .
. De 1974 a 1981, t on a l o s f un d a me n t os de s u d i s c ur s o y l a
d i f e r e n c i a e n t r e l o s i mbl i co, l o I ma g i n a r i o y l o r e a l ,
s i e n d o e s t a l t i ma l a cat egor a p r i n c i p a l .
Es t a cr onol og a ha s i d o a d opt a d a por q ue t oma e n c ue n t a
l a I nt r oducci n de l o s i mbl i co e n La c a n . Se i nt ent ar
d e mos t r a r que c a d a pe r i od o s e c or r e s pon d e c on un a f or ma de
t r a t a r l a cues t i n d e l l e n g ua j e .
La cr onol og a d e l a obr a de La c a n s e d e t i e n e e n 1957
por q ue e s al l d on d e s e pr od uc e un a modi f i caci n de
i mpor t a n c i a e n s u pr oducci n que mar car l o s d e s a r r o l l o s
- 14 -
po s t e r i o r e s de l a mi s n a .
Re s pe c t o a l a s f ue n t e s ca be s eal ar que e n l o r e f e r e n t e
a l a obr a de Fr e ud s e c i t a t a n t o l a edi ci n de An or r or t u
como l a de Bi b l i o t e c a Fue va . Es t o s e ha ce as pue s ha y
d i f e r e n c i a e n l a s t r a d uc c i on e s . S i n e mba r go, l o s pr r af os
que s e t r a n s c r i b e n pe r t e n e c e n t od os a l a edi ci n de
An or r or t u por c o n s i d e r a r l a ms p r e c i s a .
L a s c i t a s que c or r e s pon d e n a l o s E s c r i t a s de La ca n s e
ha ce n por l a edi ci n 15 de S i g l o XI I , por s e r l a n ue va
edi ci n c o r r e g i d a y a ume nt a da .
Al gun os de l o s ma t e r i a l e s que s e c i t a n pa r a ha c e r
r e f e r e n c i a a l a "Escicin" d e 1953, s on l o s o r i g i n a l e s que
ha n s i d o r e c o pi l a d o s por K i l l e r ( KI LLER, 1987) . Lo mi s mo
s uce d e con l a s 'Intervenciones de Lacan en la Sociedad
Psicoanaltica de Par^' ( MI LLER, 1985) . Es t a el ecci n s e
r e a l i z a por q ue l o s ma t e r i a l e s r e c og i d os s on l o s o r i g i n a l e s
t r a d uc i d os a l c a s t e l l a n o .
I
LA CUESTI N DEL LENGUAJ E EW PRHB
- 15 -
1. - RL CAMBIO EW LA COITCEPCIQH DEL ACTO DB HABLA- 1882. 18&7-
1. 1. - \]U ESCUCHA DI FEBEHE
Ha s t a f i n a l e s d e l s i g l o X I I , l a h i s t e r i a e r a un s e r l o
pr obl e ma pa r a l a ps i qui at r a, ha s t a t a l pun t o que e l
di agns t i co de h i s t e r i a ope r a ba , l a ms d e l a s v e c e s , como
e l e me n t o d e ex pul s i n d e l s uj e t o f ue r a d e l mbi t o
ps i qui t r i co. La h i s t e r i a c ue s t i on a ba , con l a p a r t i c u l a r i d a d
de s u s i nt omat ol og a, a l s a be r mdi co.
Bl ps i coanl i s i s pr od uc e un a I nver s i n de l a pe r s pe c t i v a
ps i qui t r i ca pue s r e c on oc e , como ya s e ha s e f i a l a d o, que e l
s a be r es t d e l l a d o d e l s uj e t o . Es t a adj udi caci n abr i r e l
v e r d a d e r o pr obl e ma a c e r c a d e l e s t a t ut o de e s e s a be r no
s a bi d o por e l s uj e t o pe r o pl e n a me n t e ope r a n t e e n s us
s nt omas . La me n ci on a d a s upos i ci n, l l e v a I mpl ci t a un a
e s c uc ha d i f e r e n t e d e s us d e c i r e s . F r e ud i n t r o d uc e un a
e s c uc ha n ue v a no s ol a me n t e d e l o s pa c i e n t e s s i n o que a t i e n d e
de i g u a l modo l o s d e c i r e s de a l g un os d e s us c ol e g a s ( FREUD
<1914> AE, TXI V( 1979) ; BF, T2( 1973) .
Fr e ud r e c i b e as no s l o e l r e l a t o de l a s hi s t r i cas ,
s i n o t ambi n l o s t e s t i mo n i o s pr eanal t i cos s obr e e l l a s : l o
- 16 -
que s us c ol e g a s come n t a ba n f ue r a de s u mbi t o de t r a ba j o y
e l r e l a t o que l e e n t r e g a Br e ue r de s u e x pe r i e n c i a c on Anna
O. ( BRBER, FREOD <1895> AE. TI I ( 1980) .
Es c uc ha r l o que e l pa c i e n t e d i c e s i n s a be r l o
c on s c i e n t e me n t e s or pr e n d e a l mi s mo Fr e ud y l e ha ce
f or mul a r s e s e r i o s I n t e r r og a n t e s .
1. 2. - LO QUE A m Q. SABI A
A me d i a d os d e l ao 1880 un a j ov e n d e 21 a f i os , Anna 0.
pa r a l o s h i s t o r i a l e s y Be r t ha Pa ppe n he i m e n l a v i d a c i v i l ,
comi e n z a a pr e s e n t a r un a s e r i e de pr obl e ma s que r e q ui e r e n e l
t r a t a mi e n t o de J os e p Br e ue r ( FKEUD, BREUER <1895> AE, TI I
( 1980) , p. 47) .
Dur a n t e l o s pr i me r os mes es de l a e n f e r me d a d de s u pa d r e
Be r t ha s e c on s a g r a a s e r s u e n f e r me r a . Poco a poco un e s t a d o
de gr a n d e b i l i d a d , a n e mi a , r e c ha z o de a l i me n t os , e t c . , l a
o b l i g a a d e j a r s u f unci n, a pa r e c i e n d o g r a v e s a t a q ue s de t o s
que ha ce n i n t e r v e n i r a Br e ue r .
En l a s l n t o ma t o l o g i a q ue pr e s e n t a Anna O. r e q ui e r e n
p a r t i c u l a r at enci n l o s s e r l o s t r a s t o r n o s f un c i o n a l e s d e l
l e n g ua j e que pa d e ce . Pr i me r a me n t e no e n c on t r a ba l a s
pa l a br a s , des pus a pa r e c i e r on t r a s t o r n o s d e l a gr amt i ca y
- 17 -
l a s i n t a x i s : ha c i a un us o i n c o r r e c t o de l a s c on j ug a c i on e s de
l o s v e r bos u t i l i z a n d o i n f i n i t i v o s y omi t i e n d o ar t cul os .
Pos t e r i or me n t e l a pa c i e n t e t oma l a s pa l a br a s de d i f e r e n t e s
l e n gua s d i f i c u l t a n d o de e s t e modo, l a compr ens i n de s u
d i s c ur s o .
Cua ndo s e ope r a un a c i e r t a mej or a Anna O. ha bl a s l o
i ngl s , e n t i e n d e e l al emn pe r o no l o ha bl a y l e e l i b r o s e n
f r ancs e I t a l i a n o , cua n d o s e l e pi d e que l e a e n v oz a l t a
t r a d uc e a l I ngl s .
En a us e n c i a d e Br e ue r l a pa c i e n t e i ma gi n a ba un a
h i s t o r i a , pr i me r o por a z a r , des pus I n t e n c i on a l me n t e a l g ui e n
r epet a a l g un a de l a s f r a s e s q ue e l l a dec a. Anna O. c on t a ba
e n t on c e s s us h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s pi r a ba n e n
e l " Bilderbucb obae Bilder" de An d e r s e n <0p. c l t . p. 54) .
Des pus d e l r e l a t o l a pa c i e n t e q ue d a ba ms ca l ma d a .
Cua ndo ex i s t a un i n t e r v a l o pr ol on ga d o l a J ov e n s e pon a
de ma l humor y s e n e ga ba a ha bl a r . Br e ue r deb a I n s i s t l r l e ,
s i r vi ndos e d e c i e r t o s a r t i f i c i o s como pr on un c i a r una
f r mul a e s t e r e o t i pa d a a l c omi e n z o de s us r e l a t a s . Cabe
s e f i a l a r que l a e n f e r ma no ha bl a ba c on o t r o que n o f ue r a
Br e ue r y por e l r e l a t o l og r a ba s t e que e l i n c i d e n t e
pe r d i e r a s u n oc i v i d a d . Br e ue r a s i s t e as a l r e l a t a
r e a l i z a d o por Anna O. de l o que hab a v i v i d o d a por d a e n
- 18 -
1881, c on f r on t a d a s u v e r a c i d a d por un d i a r l o que s u madr e
l l e v a b a .
Fu Anna O. l a que baut i z e s t e pr oc e d i mi e n t o c on e l
nombr e de " talking curef, e s d e c i r , c ur a por l a pa l a br a y
pa r a r e f e r i r s e a s us e f e c t o s habl de "CMmnejr sweepin*,
l i mpi e z a de c hi me n e a ( Op. c l t . p. p. 55) .
La que Br e ue r obs e r v a e n e l t r a t a mi e n t o que r e a l i z a con
s u pa c i e n t e e s que <0p. ci t . p. 59>:
'..,se 'reMovieron por vi del relato' ( ifegerzah len) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visin y la
audicin, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por ltiao tambin las
perturbaciones del lenguaje, '
Pe r o ha y a l g o ms e n e s t a e x pe r i e n c i a que , des pus de
s e r c on s i d e r a d a como un x i t o t er aput i co, a l e j a a Br e ue r .
Lo que l e ha ce a ba n d on a r e s t a pr ct i ca y c a mbi a r de
or i ent aci n e n e l campo mdi co no e s r e pr i mi d o d e l t od o, ya
que Br e ue r e x p l i c a e s t e he cha a Fr e ud . De bi e r a n pa s a r muchas
a Hos pa r a que Fr e ud pud i e r a r e c upe r a r e l r e l a t o que Br e ue r
l e hab a he cho.
Fr e ud e n c a r t a a St e f a n Zwe i g ( FREUD, 1976; p. 161) , d e l 2-
6- 1932, r e c ue r d a e l e pi s od i o:
Hasta auch o ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedi con
la paciente de Breuer, much o despus de ai ruptura con este, un buen da
record subitamnl / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qu ae h aba dich o en otro
- 19 -
contexto,nteg qut sBpexaraiios a colaborar, y qua /aai repiti, n la
noch e que h aban desaparecido todos lo sntons de la paciente le llanaron
nutvaMente junto a ella, y la h all llena de confusin y retorcindose a
consecuencia de los cala/ubres abdoainales que senta, Cuando le pregunt
qut pasaba, respondi: 'llega el nio del doctor B,,,'
Br e ue r a ba a doQa e l c a s o pa r q ue t e me e l es cndal o que,
un a cues t i n de e s t a n a t ur a l e z a , pue de a c a r r e a r s obr e s u
pe r s on a . Su d i f i c u l t a d r e s i d e e n que no pue de e l e v a r e s e
he cho a l a cat egor a de c on c e pt o i n s c r i p t o e n e l ma r co de
un a t eor a y por e l l o q ue d a e n l a e s f e r a pe r s on a l . Br e ue r
bor r a e s t e e pi s o d i o e n l a pr es ent aci n que ha ce d e l c a s o ,
s i n e mba r go, e x p l i c a a Fr e ud l o s uc e d i d o, e s d e c i r , d e j a e n
e l ps i coanl i s i s e l f r a gme n t o que omi t i r a e n e l h i s t o r i a l
de Anna O.
Fr e ud , e n 1909 ( FREUD, AB, T i l ( 1979) , p. 7; Bl , T2 ( 1973) .
p. 1533) , s e f i a l a que l e r a un j ov e n e s t ud i a n t e pr e ocupa d o
pa r s us ex menes cua n d o Br e ue r at end a a Anna 0. y de
e s t e modo ha ce r e c a e r s obr e e s t e l t i mo, e n e s e moment o, e l
mr i t o de i n i c i a r e l ps i coanl i s i s . Ms t a r d e , e n 1914 e n
"La h i s t o r i a del aovimiento analtico' ( FREUD, AE, TXI V
( 1979) . p. 7- 8; Bl , T2( 1973) p. 1893) , Fr e ud r econocer que e l
d e s c ubr i mi e n t o e s s uyo s i bi e n Br e ue r a br e l a v a d e un a
c ur a por l a pa l a br a y pue d e c on s i d e r a r s e como un
a n t e c e d e n t e pr eanal t i co.
Br e ue r , e n e l "Curriculua vitae" que r e d a c t a e n 1923
pa r a l a Aca d e mi a de Ci e n c i a s d e Vl e n a ( SCHEI DHAUER, 1978. p.
- 20 -
120) s eal a que s u e x pe r i e n c i a f u" , , , / i r gnine i ptrtir dt
Uqutllt la psych analyse a grandi ch ez Freud',
Lo que Anna O, s ab a e r a que l a " t a l k i n g cure" pr oduc a
s us e f e c t o s t er aput i cos , e s d e c i r , r educ a s us s nt omas . Es
por e l l o que Br e ue r s e r e c on oc e d e ud or de l a nomi naci n
I n v e n t a d a por s u pa c i e n t e . Lo que e l l a mi s ma y s u mdi co
d e s con oce n e n e s e moment o, e s q ue An n a O. ha bl a ba j o
t r a n s f e r e n c i a . Es e s t o l o que d r a ma t i z a con e l ps e ud o
e mba r a z o y l o que r e s u l t a I n e l a bor a bl e pa r a Br e ue r a l pun t o
de l l e v a r l o a c a mbi a r de e s pe c i a l i d a d .
1. 3. - LO QUE LOS MDI COS SABTATf
La e s c uc ha que Fr e ud h i z o de a l g un os de s us c ol e g a s
t i e n e o t r a s r e f e r e n c i a s . Fr e ud e x p l i c a ( FREUD <1914>,
AB, TXI V( 1979> B l , T2( 1973) q ue l a et i ol og a s e x ua l de l a
n e ur os i s l e f u s ug e r i d a por t r e s e pi s o d i o s d e i dnt i ca
e s t r uc t ur a y de c uyos e f e c t o s s e per cat aos des pus como
l e hab a s uc e d i d o c on l o r e f e r i d o por Br e ue r .
Fr e ud di r que Br e ue r , Cha r c ot y Chr oba k l e hab an
t r a n s mi t i d o " un conacimieato, que en todo rigor, e l l o s
aismos no posean"iO-p.cit. AE, p. 12; BV, p. l 89d ) . L os t r e s
c a s os pr e s e n t a n l a mi s ma e s t r u c t u r a : s or pr e s a por pa r t e de
- 21 -
de Fr e ud f r e n t e a l r e l a t o , o l v i d o y r ecuper aci n a
p o s t e r l o r l . Y por pa r t e de q ui e n e s hab an he cho e l r e l a t o ,
una enunci aci n s e me j a n t e n e ga d a a p o s t e r l o r l ( TI ZI O, 1986) .
Por e s o l a pr e gun t a de Fr e ud cua n d o Cha r c ot d i c e s obr e
l a h i s t e r i a . " J a cbose genitale, touJours,tauJours. .",
"I si l lo sabe, par qu nunca lo dice ? " ( FEED <1914>, AE
TXI V( 1979) p. 13; Bl , T2 ( 1973) p. 1899 >. Fr e ud o l v i d a , e n e s e
moment o, s t e I n t e r r og a n t e , por q ue e x ce d e s us p o s i b i l i d a d e s
de el abor aci n.
La d i f i c u l t a d con l a h i s t e r i a l l e v a b a a l o s mdi cos a
pon e r e n j ue go, como l o hac a Chr oba ck, l a r eput aci n
p r e s t i g i o s a pa r a o c u l t a r l a pr opi a d i f i c u l t a d . Es l a
cont r adi cci n que Fr e ud r e g i s t r a e n Chr or ba k cua n d o, por un a
pa r t e , hac a e l c h i s t e : " J ? p. Penis normalis, dosim
Sepetatur!" ( Op. c i t . AE. p. 13; BH. p. 1899) , y por o t r a , hac a
l a hl s t e r e c t o mi a a l a s hi s t r i cas .
Lo que Fr e ud e s c uc ha e n l o s me n ci on a d os mdi cos e s a l g o
que e l l o s dec an s i n s a be r l o. Es t e s a be r no s a bi d o y que
e n t r a ba e n cont r adi cci n c on s us a f i r ma c i on e s c on s c i e n t e s
a br e , e n e s e n ome n t o, un i n t e r r o g a n t e I n s o l ub l e pa r a Fr e ud .
- 22 -
1. 4. - LO QUK PBEtm DESCUBRE
Lo que Fr e ud d e s c ubr e a p a r t i r d e l a e s c uc ha de l a
h i s t e r i a e s de f un d a n e n t a l i mpor t a n c i a , no s e t r a t a de
a c o n s e j a r l a s i n o de d e j a r l a ha bl a r . Es t e s a be r no s a bi d o
f l u y e e n e l d i s c ur s o d e l pa c i e n t e , e s d e c i r , s e a r t i c u l a ,
s i e n d o un a s or pr e s a pa r a l mi s mo.
Fr e ud s a be s obr e e s t o l o que s us pa c i e n t e s l e ens ean.
S i l a " t a l k i n g c ur e " pr os per e n l a s manos de Fr e ud f ue
por q ue ent endi que s e t r a t a b a de a v e r i g ua r d e l pa c i e n t e l o
que n i l n i e l mdi co mi s mo s ab an. Es l o que l e ensef a s u
pa c i e n t e Emi : ^ v on I f . , a q ui e n v e e n 1889, cua n d o l e d i c e
que : ' no debo estir preguntando siempre de dnde viene esto y estotro,
sino dejarla contar lo que tiene para decirme " ( FREUD, <1895>
AB, TI I ( 1980) p. 82; B l , TI ( 1973>p. 64) .
Es e s t a e s c uc ha l a que v a a l l e v a r l e a c a mbi a r s u
mt odo, l a hi pn o s i s . Fr e ud e n s u t e x t o de 1904, 'Sobre
psicoterapia" , ha bl a de l a d i f e r e n c i a e n t r e l a t cni ca
s ug e s t i v a y l a anal t i ca, s eal ando que l a s uges t i n no ha ce
c a s o a " J a significacin del sntoma patolgico" ( FREUD,
AB. TVI I ( 1978) , p. 250; BF, TI ( 1973) . p. 1009) .
Ef e c t i v a me n t e , e l a ba n d on o de e s t a pr ct i ca ha c e que
d e j e de l a d o l a cues t i n de l a conf es i n a r r a n c a d a ba j o
- 23 -
pr es i n. Es t e pun t o, J un t o con e l a ba n d on o de l a t eor a de
l a s educci n , ubi c a a Fr e ud e n un a pe r s pe c t i v a
i n d e pe n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .
En l a c a r t a 69 a F l i e s s , d e l 21 de s e t l e a br e de 1897
( FREUD, AB, TI ( 1982) . p. 301 BU, T3( 1973) . p. 3578) ha y una
i n por t a n t e decl ar aci n de Fr e ud : " / * no creo en ni neurticf.
Con a n t e r i o r i d a d Fr e ud ya hab a t r a ba j a d o, como l o mue s t r a
e l Ma n us c r i t o M ( Op. c l t . AE. p. 293; BH. p. 3570) , e l t e ma
de l a s f ant as as que s ur ge n a p a r t i r de l a combi naci n e n
e l i n c on s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c on l o o do.
En un pr i me r moment o Fr e ud e s c uc ha e l r e l a t o de s us
pa c i e n t e s como t e s t i mo n i o de he chos r e a l e s . Pos t e r i or me n t e
d e s c ubr e que e l r e l a t o s e e s t r u c t u r a e n " f i c c i o n e s
Inconscieates", "poetizaciones inconscientes que no sucumben
a la defensa" ( FREUD, <25- 5- 1897>AE. p. 293; BH. p. 3571) . En e l
Ma n us c r i t o L, d e l 2 de mayo de 1897, s e f i a l a que l a s
f ant as as s on "parapetos psquicos' ( Op. c i t . AE. p. 289;
BH. p. 3566) q ue bl oq ue a n e l a c c e s o a e s c e n a s pr i ma r i a s . L a s
f ant as as s i g ue n c i e r t a s t e n d e n c i a s que a pun t a n a ha c e r
i n a c c e s i b l e e l r e c ue r d o d e l c ua l s ur g e n l o s s nt omas . Se
t r a t a d e un pr oc e s o d e " f us i n y distorsin" que i mpl i c a e l
a ba n d on o de l a s r e l a c i o n e s cr onol gi cas y e l e s t a bl e c i mi e n t o
de n ue v a s c on e x i on e s que ha ce n pe r d e r l a conex i n o r i g i n a l .
- 24 -
Fr e ud s eal a que l o s t i p o s d e d e s pl a z a n i e n t o que ha ce a
pe r d e r l a conex i n o r i g i n a l s on ( Op. c i t . AE. p. 294;
BH. p. 3571) :
. e n l a h i s t e r i a , d e s pl a z a mi e n t os por as oci aci n.
. e n l a n e ur os i s obs e s i v a , por anal og a c on c e pt ua l .
. e n l a pa r a n oi a , d e s pl a z a mi e n t o c a us a l .
Fr e ud , e n l a me n ci on a d a c a r t a 69, e x pr e s a s u
i n c r e d ul i d a d y pone como mot i v os d e l a mi s ma l a
c i r c u n s t a n c i a de que , c on gr a n f r e c ue n c i a , e l r e l a t o de l a
hi s t r i ca a t r i buy e a l pa d r e a c t os pe r v e r s os . S i n e mba r go, e n
e l i n c o n s c i e n t e no e x i s t e s i g n o a l gun o de r e a l i d a d , l o c ua l
i mpi d e d i s t i n g u i r l a v e r d a d d e l a f i cci n i n v e s t i d a
a f e c t i v a me n t e .
Fr e ud no s l o a ba n d on a l a t eor a de l a s educci n por l a
de l a s f ant as as s i n o t ambi n l a i l us i n de que l a
c o n s c i e n c i a pue d a d omi n a r pl e n a me n t e a l i n c on s c i e n t e .
Es d e c i r q ue , cua n d o Fr e ud e s c r i b e que ya no c r e e en s u
" neur t i ca" , d i c e que no t on a e l r e l a t o e n s u l i t e r a l i d a d .
Di c ho e n o t r o s t r mi nos , que l a pr e t e n d i d a o b j e t i v i d a d d e l
r e l a t o a pa r e c e d e t e r mi n a d a por l a " realidad psquica" .
Es as que Fr e ud c o n s t a t a q ue e l d i s c ur s o d e s us
pa c i e n t e s r e v e l a o t r a c os a q ue l a que d i c e , pe r o adems
d e s c ubr e que ha bl a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .
- 25 -
De s de e l c on l e n z o de s u t r a b a j o t er aput i ca Fr e ud
obs e r v a q ue e l pa c i e n t e t r a n s f i e r e a l mdi co
"representaciones penosas que afloran desde el contenido del
anlisis" e s t a bl e c i e n d o un "enlace falscf ( FHBD <1895>AB. T1
( 1980) . p. 306; BI . Tl ( 1973) . pp. 166- 67) .
En 1912, e n "Dinmica de la transferencia" (FEEim,
AB, TXI I <1980) ; B5. T2<1973>, Fr e ud ex pl ci t a que l a mod a l i d a d
de l a v i d a er t i ca s e d e t e r mi n a e n l a i n f a n c i a y que e l
mdi co e s i n c l u i d o e n un a de las "series psquicas". L a
t r a n s f e r e n c i a e s as un f enmeno que a c t u a l i z a l o s i mpul s os
er t i cos o c ul t o s . Es t o r e s u l t a muy i mpor t a n t e por q ue como e l
mi s mo Fr e ud s eal a, n a d i e pue d e s e r v e n c i d o " en absentia a
in efigief' iOp.cit. AB. p. 105; BF. p. 1653) .
En s nt es i s , des pus d e l r e c o r r i d o r e a l i z a d o e n e s t e
a pa r t a d o pue d e v e r s e como Fr e ud mod i f i c a d os a s pe c t os
bs i cos d e l a c t o de ha bl a : s e d i c e ms d e l o que s e q ui e r e
d e c i r , de al l s u i nt er s por l a s i gni f i caci n, y s e ha bl a a
un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a pe r o e n c a r n a d o e n l
por l a t r a n s f e r e n c i a .
Es t a modi f i caci n e n l a concepci n d e l a c t o d e l ha bl a
p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l ps i coanl i s i s . Bl a n a l i z a n t e no
ha bl a de c u a l q u i e r ma ne r a , e s e s t e e l s e c r e t o d e l a Re gl a
f un d a me n t a l .
- 26 -
2. - EL PSTCOAWALI SI S CQKQ UNA BXPERI EI f CI A DE LEI TGUAJ E
2. 1. - LA ABQLI CI OH DE LA ACCESI BI LI DAD ASQCI ATI VA- 1888. 1893-
Fr e ud l l e g a a l s e r v i c i o de Cha r c ot , e n Par s , e n 1885
des pus de ha be r a ba n d on a d o, e n 1883, l a f i s i ol og a pa r a
d e d i c a r s e a l a neur opat ol og a.
Fr e ud s e h a l l a e n un a pos i ci n p a r t i c u l a r c on f r on t a d o
c on d os cl ni cas . En l a e s c ue l a f r a n c e s a , pr i ma ba l a
cues t i n n os og r &f l c a . Es t a no e r a r e l e v a n t e pa r a l a cl ni ca
a l e ma n a , que s e c e n t r a ba e n l a I nt er pr et aci n f i s i ol gi ca
d e l e s t a d o cl ni co . Fr e ud d ur a n t e un t l e n ^j o o s c i l a e n t r e
l a s d os c on c e pc i on e s pa r a o r i e n t a r s e pos t e r i or me n t e ha c i a
e l mt odo cat r t i co de Br e ue r que , s i b i e n conoc a d e s d e
1882, no comenz a a p l i c a r l o ha s t a 1889.
Cuando Fr e ud r e g r e s a a Vl e n a p r a c t i c a l a hi pn o s i s y
t r a d uc e e l l i b r o de Be mhe l m que hab a a pa r e c i d o e n 1888
( FREUD, <1888- 1889> AE, TI ( 1982) ; BN, TI ( 1973) >.
Fr e ud t r a b a j a pa r a e s t a b l e c e r l a d i f e r e n c i a e n t r e l o s
t r a s t o r n o s or gni cos y ps qui cos , bus ca n d o un a l nea d e
demar caci n e n un campo poco c l a r o ha s t a e s e moment o .
- 27 -
Bl t r a b a j o de Fr e ud " Estudio comparativo de las
parlisis motrices orgnicas e h istricas " r e a l i z a d o
e n t r e 1888 y 1893 ( FRBUD, AE, TI ( 1982) ; BH, TI ( 1973) , v a a
ubi c a r e l pun t o f un d a me n t a l e n l a par t i ci n e n t r e l o s
t r a s t o r n o s or gni cos y l o s ps qui cos . Fr e ud s e f i a l a que l a
par l i s i s hi s t r i ca, a d i f e r e n c i a de l a par l i s i s or gni ca,
t i e n e un a " deJ i mi t aci n exacta' y un a "intensidad excesiva'.
Fr e ud r e t oma e l c on c e pt o de Cha r c ot d e l es i n c o r t i c a l
f un c i o n a l y s e f i a l a que e l mi s mo s e e n t i e n d e e n s u a s pe c t o
n e g a t i v o: no ha y l es i n c e r e b r a l . S i n e mba r go, r e s u l t a
di f ci l e s p e c i f i c a r l o e n s u a s pe c t o p o s i t i v o . De al l que
Fr e ud pl a n t e e un a pr e g un t a c r u c i a l : Qu es una lesin
din&aica?. Di r ( Op. c l t . AE. p. 208; B l . p. 20 ) :
'Considerada psicoJgicanente, Ja parlisis del trazo consiste en el h ech o
de qut la concepcin del brazo no puede entrar en asociacin con las otras
ideas que constituyen al yo, del cual el cuerpo del individuo fora una
parte iaportani, La lesin seria, entonces, la abolicin de la
accesibilidad asociativa de la concepcin del brazo, *
Es d e c i r , l a h i s t e r i a t oma l o s r ganos e n e l s e n t i d o
v ul g a r d e l t r mi no. Se t r a t a , pue s , d e un a l es i n de l a i d e a
d e l br a z o.
S i bi e n Fr e ud u t i l i z a e l mod e l o a s o c l a c l o n l s t a l a
concl us i n que e x t r a e e s n ov e d os a . Pa r a Fr e ud t od o s uc e s o
t i e n e un v a l o r a f e c t i v o d e l c ua l e l yo s e l i b e r a por d os
ca mi n a s : l a r eacci n mot r i z o l a l a bor ps qui ca a s o c i a t i v a .
Es l o que pun t ua l i z a pos t e r i or me n t e e n "Psicoterapia de la
- 28 -
h isteria" ( FKED, <1895> AB, T U ( 1980) ; BJ , T i ( 1973) ) . E l
s u j e t a e x t i n g ue e l s uc e s o a l t r a d u c i r l o e n pa l a br a s . SI n a
q ui e r e o no pue de ha c e r l a , e l r e c ue r d o t endr l a I mpor t a n c i a
de un t r a uma , e s d e c i r , e l t r a uma e s un r e c ue r d a que
c on s e r v a s u c a r g a .
La concepci n d e l br a z o que l a pa c i e n t e t i e n e , s i s e
h a l l a e n un a as oci aci n de " g r a n c a r g a a f e c t i v a " , no ent r ar
e n e l l i b r e J ue go de l a s a s oc i a c i on e s . De al l l a cur aci n
por l a p s i c o t e r a p i a hi pnt i ca que Fr e ud pl a n t e a e n e s a
poca.
Fr e ud i n t r od uc e un a cues t i n f un d a me n t a l : ha y
e l e me n t os y e s t os e l e me n t os pue d e n c ombi n a r s e e n una ca d e n a
a s o c i a t i v a . L os e l e me n t os de l a ca d e n a a s o c i a t i v a s on t a l e s
e n l a me d i d a que s e ha ope r a d o e n e l l o s un bor r a mi e n t o de l a
c a r g a , e s d e c i r , ha n s i d o a d e cua d a me n t e d e s c a r ga d os .
2. 2. - EL "APABATO DEL LEITGqAJE" - 1891-
En l o s or genes d e l ps i coanl i s i s , d os t r a b a j o s de
Fr e ud c e n t r a n l a at enci n e n l a cues t i n d e l l e n g ua j e :
"Contributlon la coaceptioa des apbasies" de 1891
(FEBaD, 1987) y "Proyecto de psicologa " de 1895 ( FREUD,
AB,TI<1892) ; B5, TI ( 1973) .
- 29 -
Fr e ud a l mLs no t i e mpo que a v a n z a e n e l campo d e l a
ps i copat ol og a I n t e n t a t odav a, e n t r e 1890 y 1900,
e n c on t r a r s us r e s pue s t a s e n e l campo de l a neur ol og a
( BERCHEHI B, 1983) .
En e l t e x t o s obr e l a a f a s i a <<1891> 1987) , Fr e ud t r a t a
de v e r qu e s l o que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g ua j e pue d e n
a por t a r a l c on oc i mi e n t o de l a f unci n d e l " a pa r a t o d e l
l e n gua j e " . Cabe r e c or d a r que c i e r t o s s nt omas hi s t r i cos ,
e n r el aci n a l l e n g ua j e , pl a n t e a n l a cues t i n d e l
di agns t i co d i f e r e n c i a l , t a l e l c a s o de Anna O. que Fr e ud
por e s a poca ya conoc a.
Ya e n 1888, e n " H i s t e r i a " ( FREUD, AE, TI <1982) . p. 62- 63) ,
Fr e ud hab a ha bl a d o d e l "rgano anmico", e n 1891 s e
t r a n s f or ma e n un " a pa r a t o d e l l e n g ua j e " .
En e l e s c r i t o de 1891, Fr e ud s eal a que n o de be
c on f un d i r s e e l r e g i s t r o de l o ant ono f i s i ol gi co c on l o
ps i col gi co, y que un e l e me n t o ps qui co no pue d e s e r
l o c a l i z a d o c e r e br a l n e n t e . Sl o pue d e ha bl a r s e d e l s opor t e
ma t e r i a l pa r a l a r eal i z aci n d e un a f unci n d e t e r mi n a d a .
Con e l "aparato del lenguaje* Fr e ud d e s bor d a e l ma r co
t r a d i c i o n a l d e l a concepci n d e l a a f a s i a q ue bus ca ba l a
l ocal i z aci n e n un e s pa c i o ma t e r i a l . Pr od uc e un
d e s pl a z a mi e n t o d e l c e n t r o d e l pr obl e ma a p a r t i r de l a
- 30 -
hi pt es i s que ope r a un a s epar aci n e n t r e l a a n a t on i a y l a
f i s i ol og a, e s t o e s , l a i nt r oducci n de l a dl nens l n d e l
l e n g ua j e .
Fr e ud s e f i a l a que , pa r a l a ps i col og a, l a pa l a br a e s
l a un i d a d de ba s e de l a f unci n d e l l e n g ua j e , s e t r a t a de
una r epr es ent aci n c ompl e j a que s e compone de e l e me n t os
acs t i cos , v i s u a l e s y kl nes t s l cos . La s upr es i n de un o de
e s os e l e me n t os , t a l con o l o ens ea l a pat ol og a, pe r mi t e
d e c i d i r l a l ocal i z aci n de l a l es i n.
Cua t r o s e r i a n l o s compon e n t e s de l a r epr es ent aci n de
pa l a br a : I magen s on or a , i ma ge n v i s u a l de l a l e t r a , i ma ge n
mot r i z d e l l e n g ua j e e i ma ge n n o t r l z de l a e s c r i t u r a
( FREUD, <1891> 1987. p. 127) :
Pa r a Fr e ud l a pa l a br a e s un a r epr es ent aci n c ompl e j a a
l a que c or r e s pon d e un pr oc e s o a s o c i a t i v o , donde l o s
- 31 -
e l e me n t os que l a compone n e n t r a n e n r el aci n e n t r e s i .
La pa l a br a a d q ui e r e s i gni f i caci n por l a r el aci n con l a
" r epr es ent aci n de obj e t o" . Es t a r epr es ent aci n de obj e t o e s
un c ompl e j o a s o c i a t i v o pe r o c o n s t i t u i d o por r e pr e s e n t a c i on e s
het er ogneas .
Mi e n t r a s que l a r epr es ent aci n de pa l a br a e s un c ompl e j o
r e pr e s e n t a t i v o c e r r a d o, l a r epr es ent aci n de obj e t o e s un
c ompl e j o a b i e r t o . La r epr es ent aci n de pa l a br a es t l i g a d a a
l a r epr es ent aci n de obj e t o por l a i ma ge n s on or a y, l a s
a s oc i a c i on e s d e obj e t o, por l o v i s u a l .
Fr e ud l l a ma a l a r el aci n e n t r e l a r epr es ent aci n de
pa l a br a y l a r epr es ent aci n d e obj e t o, "siablica". La
di r ecci n a s o c i a t i v a ms i mpor t a n t e pa r a l a as oci aci n
s i mbl i ca t i e n e que v e r con l a s i mgenes v i s u a l e s , pue s
J ue ga n un r o l p r i n c i p a l e n l a s a s o c i a c i o n e s de obj e t o.
Fr e ud , a p a r t i r de l a cr t i ca que r e a l i z a a Ve r n i c k e ,
ha bl a de a f a s i a s v e r ba l e s y as l mbl l cas . En l a s a f a s i a s
v e r ba l e s s e e n c ue n t r a n pe r t ur ba d a s l a s a s o c i a c i o n e s e n t r e
l o s e l e me n t os d e l a r epr es ent aci n de pa l a br a . En l a s
a f a s i a s as l mbl l cas s e e n c ue n t r a n pe r t ur ba d a s l a
r epr es ent aci n de pa l a br a y l a r epr es ent aci n de c os a .
Fr e ud u t i l i z a un mod e l o cl s i co , por un a pa r t e es t l a
pa l a br a y por o t r a e l obj e t o , pe r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r
- 32 -
e s que e n Fr e ud e s l a i ma ge n s on or a l a que pr od uc e e l
l i ga r oe n ( FREUD, Op. ci t . p. l 4 0) :
'L'activit ssocativt d 'lnent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i t, '
E l d e s pl a z a n l n e n t o que Fr e ud ope r a de l a nos ol og a de l a
a f a s i a ha c i a l o ps i col gi co t i e n e como pun t o de p a r t i d a e l
l e n g ua j e ( FREUD, Op. c i t . p. 155) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aph asie a t exagre ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',
2. 3. - CQgTI l UI DAD Y DI SCONTI HUI DAD - 1895-
En e l "Proyecto de Psicologa " ( FREUD, <1895>
AB, TI ( 1982) i B] f , Tl ( 1973) ) Fr e ud pl ant ear que e l s i s t e ma
n e ur on a l es t f or ma d o por "neuronas discretas" y q ue l a
as oci aci n v i e n e d a d a por l a c a n t i d a d Q, q ue e s
c o r r i e n t e d i r i g i d a d e s d e l a s d e n d r i t a s a l ax n. Pe r o ca be
p r e c i s a r que Fr e ud , e n e l a pa r a t o y, r e e mpl a z a c a n t i d a d
s i mpl e por c a n t i d a d ms ar t i cul aci n. De al l que l o que
l l a ma "facilitacin" pue de compa r a r s e a l e s t a b l e c i mi e n t o de
un a ca d e n a a s o c i a t i v a .
E l a pa r a t a n e ur on a l t i e n e un pr i me r s i s t e ma pe r c e pt i v o
que f r a c c i o n a , e s d e c i r , r e d uc e l o s es t mul os e n c a n t i d a d .
Es t os s on l i mi t a d o s por s el ecci n y, e n c ua n t o a c ua l i d a d ,
- 33 -
s on d i s c o n t i n ua s . Un s e gun d o s i s t e ma y ubi c a l a me mor i a .
Es t r e pr e s e n t a d o por l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e
l a s n e ur on a s j s e h a l l a r e g i d o por l a l e y de as oci aci n por
s i mul t a n e i d a d . E l s i s t e ma w, l a c o n s c i e n c i a , s l o
r e g i s t r a de t od o e l pr oc e s o l a s s e n s a c i on e s de pl a c e r y de
d i s pl a c e r . Es l a t r aducci n de d e s c a r g a o a ume nt o de
c a n t i d a d e n y, d e e s t e modo l o s pr oc e s os c u a n t i t a t i v o s de y
l l e g a n a w como c ua l i d a d .
La pr eocupaci n f r e ud l a n a n a ce de l a cl ni ca por l a
i n e r c i a s i nt omt i ca. For mul a s u concepci n c u a n t i t a t i v a como
p r i n c i p i o de i n e r c i a n e ur on a l , por e l c ua l l a s n e ur on a s
t i e n d e n a d e s c a r g a r Q ( c a n t i d a d ) . Es e s t e p r i n c i p i o e l que
e x p l i c a l a di vi s i n de l a s n e ur on a s e n s e n s i t i v a s y
ma t r i c e s .
Pe r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a e s t r a n s g r e d i d o por q ue e l
s i s t e ma t ambi n de be d e s c a r g a r es t mul os endgenos . Con
e l l o s no pue de ma n e j a r s e de l a mi s ma f or ma que con l o s
es t nwl os e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no pue de a p l i c a r l a f ug a d e l
es t mul o. Es t o mot i v a que d e ba t o l e r a r l a acumul aci n de un a
c i e r t a c a n t i d a d pa r a r e a l i z a r l a acci n es pec f i ca que l o
har a c e s a r . De e s t e modo, pa r a e s t e a pa r a t o n e ur on a l q ue
Fr e ud d i b u j a , e l or ga n i s mo e s t a n e x t e r i o r como e l mundo
e x t e mo.
- 34 -
Fr e ud e s t r uc t ur a un s i s t e ma b i n a r l o : p r i n c i p i o de
pl a c e r - p r i n c i p i o de r e a l i d a d . Es t e l t i mo a pa r e c e como
pr e c a r i o y s e c or r e s pon d e con e l pr oc e s o s e c un d a r i o. E l
pe n s a mi e n t o no s e r e pr e s e n t a a n i v e l d e l p r i n c i p i o d e
r e a l i d a d , l a s f a c i l i t a c i o n e s no s on pe r c e pt i b l e s . Sl o ha y
apr ehens i n de e s os pr oc e s os por l a pa l a br a .
E l mundo e x t e r i o r s e c a r a c t e r i z a por pr oc e s os c on t i n uos ,
V b i d l r e c c l o n a l e s , or d e n a d os d e a c ue r d o a c a n t i d a d y pe r i od o.
L a s n e ur on a s n uc l e a r e s de y t i e n d e n a l a d e s c a r ga de l a
t ens i n endgena. La pr i me r a v a con d uce a l a "alteracin
interna", pe r o e s t o no r e d uc e l a t ens i n. Por e l l o di r
Fr e ud ( Op. cl t . AE. p. 362; BH. p. 229) :
1 organismo h umano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la accin
especfica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteracin interior, un individuo experimentado advierte el
estado del nio. Esta va de descarga cobra as la funcin, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicacin'!, y el inicial
desvalimiento del ser h uaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."
De e s t e modo l a "vivencia de satisfaccin" es t e n
r el aci n d i r e c t a c on o t r o s e r humano. En e l e s t a d o de d e s e o
l a c a t e x i a r e a c t i v a e l r e c ue r d o y pr od uc e un a al uci naci n.
La " v i v e n c i a de dolor' c o n l l e v a un a ume nt o de l a t ens i n
que e s s e n t i d a como d i s p l a c e r e n l a c o n c i e n c i a , cua n d o l a
i ma ge n d e l obj e t o v ue l v e a c a t e x t i z a r s e a pa r e c e e l d i s p l a c e r
y l a t e n d e n c i a a l a d e s c a r g a . L os r e s i d uo s de l a s d os
v i v e n c i a s pr od uc e n l a at r acci n d e s i d e r a t i v a pr i ma r i a y l a
- 35 -
d e f e n s a pr i ma r l a , c on f i g ur a n d o e s os r e s i d uos e l pr oc e s o
pr l mi u- i o.
E l yo ope r a , e n e s t a pr i me r a def i ni ci n, como c o n t r o l
d e l pr oc e s o pr i ma r l o y r e g l a e l f un c i on a mi e n t o d e l a pa r a t o a
p a r t i r d e l s i g n o de r e a l i d a d d e w , que c e r t i f i c a l a
a ut e n t i c i d a d de l a per cepci n e x t e r n a . E l l e n g ua j e
es t abl ecer pos t e r i or me n t e e l J u i c i o pa r a e s t a f unci n.
S i e l obj e t o pr e s e n t a d o a l a per cepci n e s s i mi l a r a l
s uj e t o, s e pl a n t e a l a cues t i n de que e l "objeta prjima"
f u e l pr i me r obj e t o de s at i s f acci n, de h o s t i l i d a d y de
f ue r z a a u x i l i a r . Por e l l o F r e ud di r ( Op. ci t . AE. p. 376;
BH. p. 239) :
'Sobre el prjieo aprende el ser h imano a discernir . '
E l s uj e t o s e encont r ar c on " r a s g- os " n ue v os pe r o o t r o s
coi nci di r n con s us r e c ue r d os . F r e ud d i v i d e a e s t e "complejo
del prjima" e n d os compon e n t e s ( Op. ci t . AE. p. 377; BH. p. 240) :
'...uno de Jos cuales se iapone por una ensambladura constante, se
Mantiene unido cono una cosa del nundo, mientras que el otro es comprendido
por un trabajo anmico, es decir, puede ser reconducido a una noticia del
cuerpo propio , '
De s de e s t a pe r s pe c t i v a , e l j u i c i o per mi t i r a e l
r e c on oc i mi e n t o d e l obj e t o. Pe r o l o que s e s us t r a e d e l e s
e l r e s i d uo, que Fr e ud l l a ma "casaf.
Es t e pr oc e s o o f r e c e d os pun t os d e c on t a c t o con l a
ex pr es i n v e r b a l :
1) E x i s t e n obj e t os q ue ha ce n g r i t a r por q ue pr od uc e n d o l o r .
- 36 -
La " n o t i c i a del propio g r i t a r " s e t r a n s f or ma e n un a
as oci aci n que pe r mi t e ha c e r c on s c i e n t e s l o s r e c ue r d os que
ge n e r a n d i s p l a c e r . Fr e ud s eal a <0p. c i t . i B. p. 415; BF. p. 261) :
'De aqu a inventar el lenguaje no h ay much a distancia, '
2) Bx i s t e n obj e t os que por s mi s mos e mi t e n s on i d os . Es t e
r e c ue r d o que a s o c i a e n e l c ompl e j o pe r c e pt i v o l a I ma ge n
s on or a pue d e ha c e r s e t ambi n c on s c i e n t e . Sl o ha ce f a l t a
a gr e ga r l o s "sonidos deliberadamente producidos".
Fr e ud ubi c a con o car act er s t i ca d e l pe n s a mi e n t o
c o g n o s c i t i v o s u as oci aci n c on s i g n os v e r ba l e s . Bl " estado
de ligadura" e n t r e n e ur on a s c a r a c t e r i z a a l pe n s a mi e n t o y
combi n a e l e v a d a c a t e z i a c on r e d uc i d a c a n t i d a d . E l
pe n s a mi e n t o que s e acompaa d e l o s "signos de lenguaje",
r e pr e s e n t a l a f or ma ms e l e v a d a d e l pr oc e s o c o g n o s c i t i v o .
Pue de v e r s e como pa r a Fr e ud e x i s t e un a e s t r u c t u r a
c ohe r e n t e ( c os a ) que no ha s i d o r e d uc i d a por e l l e n g ua j e y
que no e n t r a e n " e s t a d o de l i g a d u r a " . Es e s t a l a ba s e
t er i ca pa r a d e f i n i r l o q ue a s o c i a y l o que pe r n a n e c e como
i n d e s t r u c t i b l e .
2. 4. - EL QBDEH AS( 3GI AT17Q Y I STBADUCI DQ - 1895- 96-
La cues t i n a s o c i a t i v a r e v i s t e un pe ur t i c ul a r i nt er s
pa r a s e g ui r e l h i l o d e l pe n s a mi e n t o f r e ud i a n o. S i bi e n Fr e ud
- 37 -
comi e n z a con un mod e l o a s o c l a c l o n l s t a cl s i co, a me d i d a que
a v a n z a e n l a e l i n i c a s e v a n ope r a n d o mod i f i c a c i on e s .
Te n i e n d o como pun t o de p a r t i d a l a e x i s t e n c i a de
e l e me n t os y de c ombi n a c i on e s e n t r e e l l o s y e s cucha n d o e l
r e l a t o de pa c i e n t e s , poco a poco, podr a d e c i r s e , e s e
a s o c l a c l o n l s n o v a ca mbi a n d o ha c i a un a ca d e n a l i ng s t i ca,
donde l a s r e l a c i o n e s e n t r e s us e l e me n t os e v i d e n c i a n una
l gi ca.
Por una pa r t e , Fr e ud ubi c a , e n l o r e f e r e n t e a l a
conver s i n hi s t r i ca, que l a i d e a i n t o l e r a b l e e s ma n t e n i d a
f ue r a de l a s a s oc i a c i on e s . Por o t r a pa r t e , e n e l comi e n z o de
s us e x pe r i e n c i a s t er aput i cas , obs er var que e l ma t e r i a l que
l e br i n d a n s us pa c i e n t e s t i e n e un or d e n .
E l c a s o En oy de S. l e a por t a mucho a l r e s pe c t o. Es t a
pa c i e n t e , que Fr e ud v e e n 1889, cuyo h i s t o r i a l a pa r e c e
publ i c a d o e n l o s "Estudias sabr la Histeria", l e ha ce
e s c r i b i r e n e l me n ci on a d o t e x t o ( FREOD, BREUER, <1895>
AB. Ti l ( 198 0) . p. 75; B . TI ( 1973) . p. 58) :
'Ls serit d oasionts truticMS conuniadis COMO respuest t M
pregunta por su carcter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no h aba podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes perodos de su niez,"
En "Psicoterapia de l a h i s t e r i a " ( FREUD, <1895>
AE. TI I ( 1980) ; BH. TI ( 1973) ) Fr e ud e x pon e que l a or gani z aci n
d e l ma t e r i a l pat geno s i g ue un a t r i p l e es t r at i f i caci n. E l
- 38 -
ncl eo es t c on pue s t o por e l f a c t o r t r aunt i co y a l r e d e d or
de e s t e ncl eo e l ma t e r i a l t i e n e t r e s or d e n a c i on e s
d i f e r e n t e s :
. or denaci n cr onol gi ca l i n e a l d e n t r o d e ca d a t e n a .
. or denaci n concnt r i cament e e s t r a t i f i c a d a a l r e d e d or d e l
ncl eo ( car ct er t opol gl co) .
. or denaci n por e l c on t e n i d o I deol gi co, s e t r a t a de h i l o s
l gi cos que l l e g a n ha s t a e l ncl eo( car ct er di nmi co) .
En e l r e l a t o d e l pa c i e n t e a pa r e c e n " J ag^unas " ,
i n t e r r upc i o n e s d e l "curso lgiccf y un a n e g a t i v a a r e c on oc e r
e s t os c o r t e s . Es t os f enmenos s eal an, pa r a Fr e ud , l a
e x i s t e n c i a de " j a ot i v os inconscleates ocultos".
En "La etiologa de la h isteria" Freud escribe
( FHEm) , <1896> AE. Ti n ( 198 1) p. 196; BU. TI ( 1973) p. 302) :
'La cadena asociativa siempre consta de ms dedos eslabones; las
escenas traumticas no forman unos nexos simples, como las cuentas de un
collar, sino unos nexos ramificados, al modo de un rbol genealgico, pues
a raz de cada nueva vivencia entran en vigor dos o ms vivencias
tempranas, como recuerdos; es resumen: comunicar la resolucin de un solo
sntoma en verdad coincide con la tarea de exponer un h istorial clnico
completo. "
Fr e ud d e s c ubr e q ue l a c on v e r g e n c i a d e l a s ca d e n a s
mnml cas l l e g a s i e mpr e a l o s e x ua l . Ubi c a l a et i ol og a
de l a h i s t e r i a e n s uc e s os i n f a n t i l e s a l o s que
d e f i n e como " e x pe r i e n c i a s s e x ua l e s e n e l pr opi o c ue r po" .
En l a Ca r t a 75 a F Ue s s ( FREUD <1897> AE. TI ( 1982) ; BH. T3
( 1973) ) , Fr e ud s e pr e gun t a qu ha y det r s de l a r epr es i n.
- 39 -
Se r e s pon d e que a l g o or gni co y s e r e f i e r e a l a ba n d on o de
a n t i g ua s z on a s s e x ua l e s . En l a i n f a n c i a l a ex ci t aci n s e x ua l
ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l or ga n i s mo por e l l o s e t r a t a
d e l a ba n d on o de e s a s u p e r f i c i e pa r a d a r l ug a r a l c ue r po. La
el ecci n de n e ur os i s depender de l a t r ans f or maci n de l a
f ue n t e de pl a c e r i n t e r n a e n r e pug n a n c i a i n t e r n a .
E l c o n f l i c t o ps qui co que s e pl a n t e a e n t r e l a
r epr es ent aci n i n t o l e r a b l e y e l yo pr ov oc a l a d e f e n s a de
e s t e l t i mo. S i n e mba r go, l o s r e c ue r d os i n c o n s c i e n t e s s i g ue n
ope r a n d o y e s por e l l o que l o s s nt omas hi s t r i cos s on
d e r i v a d os de e s os r e c ue r d os a c t i v o s .
En 1694, e n " L a s n e ur o ps i c o s i s d e d e f e n s a * < FEED,
AB. TI I I <1981> BH. TK 1973) ) , Fr e ud ya hab a pl a n t e a d o que
e n t r e e l " e s f ue r z o de v ol un t a d " que e l pa c i e n t e r e a l i z a
y e l s nt oma hi s t r i co ha y un ca mi n o c a r a c t e r i z a d o por q ue e l
yo s e ha e n f r e n t a d o a una cues t i n i n s o l u b l e : a unque t r a t e
l a r epr es ent aci n i n t o l e r a b l e como " n on arrve", no pue d e
ha c e r d e s a pa r e c e r n i l a h u e l l a mns i ca n i e l a f e c t o l i g a d o a
e l l a . Hay un e q ui v a l e n t e y e s d e b i l i t a r l a r epr es ent aci n
des poj ndol a d e l a f e c t o , e s d e c i r de l a ma gn i t ud de
es t mul o. De e s t e modo l a r epr es ent aci n no "aspira" a l a
as oci aci n, pe r o e s a ma gn i t ud de e s t i mul o s e t r a n s f or ma e n
ex ci t aci n s omt i ca y d a o r i g e n a l s nt oma c on v e r s i v o .
- 40 -
De al l que e l mt odo cat r t i co, pl a n t e a d o e n e s e
moment o, a pun t e a c r e a r un r e t r oc e s o de l a ex ci t aci n
f s i ca a l o ps qui co, pa r a que por me d i o d e l "trabajo
mental" s e d e s c a r gue por l a pa l a br a .
Fr e ud e s t a bl e c e l a d i f e r e n c i a e n t r e l o s c a s os de
h i s t e r i a y de n e ur os i s obs e s i v a - donde l a r epr es ent aci n
i n t o l e r a b l e , a unque d e b i l i t a d a , per manec a e n l a
c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En e s t a l t i ma, e l yo r e c ha z a
l a r epr es ent aci n J un t o con s u a f e c t o . Se compa r t a como s i
n un ca hubi e r a l l e g a d a y, a l ha c e r l o, s e s e pa r a de l a
r e a l i d a d a l a que v a un i d a .
Es e n e l "Manuscrito K", de 1896 ( FREUD AE. TI ( 1982>;
BH. T3<1973) >, donde Fr e ud v ue l v e s obr e e l t e ma ba j o
e l s ubt t ul o de "Las neurosis de defensa". Fr e ud s e f i a l a que
e x i s t e un a "tendencia defensiva normal" que e v i t a que l a
ener g a ps qui ca pr od uz c a d i s p l a c e r . Como e s t a t e n d e n c i a n o
podr a d i r i g i r s e ha c i a l a s pe r c e pc i on e s por q ue e s t a s s e
i n pon e n , s e d i r i g e a l o s r e c ue r d os y r e pr e s e n t a c i on e s
cog t at i vas . Es t a s t e n d e n c i a s s e har an pat ol gi cas cua n d o
s e d i r i g e n a r e pr e s e n t a c i on e s que pue d e n pr ov oc a r d i s p l a c e r
a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e pr e s e n t a c i on e s s e x ua l e s .
Fr e ud a gr e ga que , pa r a que e s t o s uc e d a , e n t r e l a
v i v e n c i a y e l r e c ue r d o d e be i n t e r c a l a r s e l a pube r t a d , f a c t o r
- 41 -
muy l i q x i r t a n t e pa r a l a r enemor acl n. Seal a e a l a Cor t a a
F l l e s s d e l 30- 5- 1896 ( Op. Ci t . ) , que e s t a evocaci n que s e
pr od uce des pus de l a pube r t a d pr od uce e n e l ps l q ul s n o
"un excedente sexual" que i mpi d e s u t r aducci n e n pa l a br a s .
Pa r a Fr e ud l a d e f e n s a v a c on t r a e s t e " e x c e d e n t e " y pue d e s e r
d e t e r mi n a d a por e l car ct er d e l a e s c e n a .
Fr e ud c on s i d e r a que l o s s uc e s os pr od uc i d os a n t e s de l o e
c ua t r o aos q ue d a n " intraducido^. La c o n c i e n c i a e s pa r a
Fr e ud c o n s c i e n c i a v e r b a l .
L os s nt omas s ur gi r an como compr omi s os e n t r e l o s
pr oc e s os ps qui cos no i n h i b i d o s y l o s que s on i n h i b i d o s por
e l pe n s a mi e n t o. La s epar aci n e n t r e ambos pr oc e s os es t d a d a
por l a ba r r e r a d e l d i s p l a c e r .
Pa r a Fr e ud e l pr oc e s o no i n h i b i d o e s mon oi d e i c o,
u n i l a t e r a l . Es l a e s t r uc t ur a d e l a "cosa" a l a que ya s e
hi z o r e f e r e n c i a a n t e r i or me n t e . Cua ndo e s t os pr oc e s os no
i n h i b i d o s a ume n t a n e n demas a, d omi n a n e l a c c e s o a l a
c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .
Fr e ud d e s c ubr e q ue e l s uj e t o a s o c i a pe r o a l mi s mo
t i e mpo d e f i n e un " e x c e d e n t e d e s e x ua l i d a d " que no e s
i n h i b i d o por l a pa l a br a , e s d e c i r , que n o a s o c i a . Es t o
pl ant ear un pr obl e ma f un d a me n t a l pa r a e l ps i coanl i s i s ,
l a i n e r c i a s i nt omt i ca.
- 42 -
2. 5. - EL APARATO PS QUI CO - 1896-1Q38 -
En l a Ca r t a 52 a F l l e s s d e l 6- 12- 1896 ( Op. c l t . ) Fr e ud
s i e n t a l a s ba s e s pa r a un a t eor a anal t i ca d e l a pa r a t o
ps qui co. E l d e s c ubr i mi e n t o d e l or d e n a s o c i a t i v o l o l l e v a a
f or mul a r l a i d e a de que e l a pa r a t o ps qui co s e ha or g a n i z a d o
por un pr oc e s o de es t r at i f i caci n, t e n a e s t e que ya ha s i d o
d e s a r r o l l a d o . L os r a s t r o s mnemnl cos c a d a t a n t o s e
"reordenariarf e n f unci n de n ue v a s r e l a c i o n e s , e s d e c i r s e
t r at ar a d e una 'retraascripciif. L a me mor i a es t ar a
r e g i s t r a d a e n un a s e r l e de s i g n os . Es t a s t r a n s c r i p c i o n e s
s er an por l o menos t r e s <Op. cl t . AB. P. 275; BH. p. 3551) :
[Figura 7. ] ' "
I I I I I I
Coc
P Ps
Ic Prc
Coc
X X X X
X X -X X - X X
X X X X X X X X X
X
En e s t a f i g u r a de be l e e r s e :
- 43 -
. P. pe r c e pc i on e s a l a s que s e v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .
. Ps . Si g n os d e per cepci n, e s l a pr i me r a t r ans cr i pci n de
l a s pe r c e pc i on e s , I n c a pa z de c o n s c i e n c i a y e s t r uc t ur a d o e n
a s oc i a c i on e s por s l a t ul t a n e l d a d .
. I c . - I n c on s c i e n c i a , s e gun d a t r ans cr i pci n or d e n a d a e n
f unci n de o t r a s a s o c i a c i o n e s c a us a l e s ; i n a c c e s i b l e s a l a
c o n s c i e n c i a .
P r c . P r e c o n s c l e n c l a , t e r c e r a t r ans cr i pci n l i g a d a a
r e pr e s e n t a c i on e s - pa l a br a , y s e c or r e s pon d e n a l yo.
La f a l t a d e t r aducci n s e c or r e s pon d e c on l a r epr es i n y
o r i g i n a e l d i s p l a c e r que e n ge n d r a un t r a s t o r n o d e
pe n s a mi e n t o que a s u v e z i mpi d e l a t r aducci n.
Es t e a pa r a t o ps qui co f r e ud i a n o a pa r e c e como e l l ug a r d e
un a e s c r i t u r a .
En l a " laterpretacia de los sueMas' ( FSED, <1900>
AB. TI V<1979>y T. V<1979> BH. T1<1973>>, Fr e ud f or mul a l a
e x i s t e n c i a de un a pa r a t o ps qui co compue s t o de i n s t a n c i a s o
s i s t e ma s . E l a pa r a t o pos e e un a di r ecci n y l e a d j ud i c a un
e x t r e mj s e n s i t i v o y o t r o a r a t or . Los es t mul os pe r c e pt i v o s
s on r e c i b i d o s por e l s i s t e ma a n t e r i o r que c a r e c e de me mor i a ,
det r s de e s t e e x i s t e o t r o q ue t r a n s f or ma l a ex ci t aci n e n
h u e l l a . Es t e s i s t e ma mnml co c o n s t i t uy e l a ba s e de l a
as oci aci n, l o que q ui e r e d e c i r que l o s r e c ue r d os s e
- 44 -
pr opa ga n e n un or d e n . En e l l t i mo de l o s s i s t e ma s ,
ubi c a d o e n e l e x t r e mo mot or pr e c on s c i e n t e , s us pr oc e s os
pue de n pa s a r a l a c o n c i e n c i a des pus de c umpl i r c i e r t o s
r e q u i s i t o s . Aqu r i g e e l a c c e s o a l a mo t i l l d a d v o l u n t a r i a .
De e s t e modo e l i n c o n s c i e n t e s l o t i e n e a c c e s o a l a
c o n s c i e n c i a a t r avs d e l pr e c on s c i e n t e .
Pa r a Fr e ud e l pr oc e s o pr i ma r i o a s p i r a a l a der i vaci n de
ex ci t aci n pa r a c r e a r un a i d e n t i d a d de per cepci n, mi e n t r a s
que e l l l a ma d o pr oc e s o s e c un d a r l o t r a t a de c on s e g ui r una
i d e n t i d a d me n t a l . E l i n c o n s c i e n t e no t endr a pa r a Fr e ud o t r o
f i n que l a r eal i z aci n de un d e s e o y apunt ar a a c r e a r e s a
i d e n t i d a d de per cepci n que r e f i e r e a l pr oc e s o pr i ma r l o.
P r e c i s a que e l pr oc e s o de ex ci t aci n i n c o n s c i e n t e pue de
q ue d a r 'librado a s mismo" o, ba j o l a i n f l u e n c i a d e l
pr e c on s c i e n t e , l a ex ci t aci n pue d e q ue d a r l i g a d a .
Fr e ud s eal a que e l pe n s a mi e n t o e s un r od e o d e s d e e l
r e c ue r d o d e l a s at i s f acci n ba s t a e l e n l a c e de
r e pr e s e n t a c i on e s , s i n e mba r go e l "ncleo de nuestro ser"
cont i na d e f i n i d o por i mpul s os I n g obe r n a bl e s e
i n d e s t r u c t i b l e s . L os pr oc e s os pr i ma r l o s ha ce n r e f e r e n c i a a
l a s c a r g a s " l i b r a d a s a s i mi s ma s " , a a q ue l l o que no ha
q ue d a d o l i g a d o pue s no ha s i d o d e s c a r ga d o. Los pr oc e s a s
i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c ua l i d a d , a ex cepci n d e l p l a c e r -
- 45 -
d i s p l a c e r , por e s o l a f unci n de l o s r e c ue r d os v e r ba l e s e s
l a d e a por t a r c ua l i d a d .
Fr e ud <0p. c i t . AE. p. 600 BH. p. 715) d e f i n e de e s t a f or ma
a l I n c on s c i e n t e :
'Lo inconsciente es Jo psquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones de nuestros rganos
sensoriales, "
En "Lo inconsciente", de 1915 ( FREUD, AE. TXI V( 1979) ;
BN. T2( 1973) ) , Fr e ud a c l a r a que l o que e s t a bl e c e l a
d i f e r e n c i a e n t r e una r epr es ent aci n c on s c i e n t e y una
I n c on s c i e n t e no s on l a s I n s c l pc l o n e s e n d i f e r e n t e s l ug a r e s ,
como hab a s os t e n i d o a n t e s , s i n o e l he cho de que l a
r epr es ent aci n c on s c i e n t e i n t e g r a l a i ma ge n de c os a ms l o
v e r ba l , mi e n t r a s que l a r epr es ent aci n i n c o n s c i e n t e e s l a
r epr es ent aci n de c os a s o l a . En e l i n c on s c i e n t e s e h a l l a n
l a s c a r g a s de c os a de l o s pr i me r os obj e t os , e l
pr e c on s c i e n t e gua r d a r el aci n c on l a conex i n de l a i ma ge n
de c os a y l a r epr es ent aci n v e r ba l c or r e s pon d i e n t e . En e s t o
c o n s i s t e e l pa s a j e de pr oc e s o pr i ma r l o a s e c un d a r i a . La
r epr es i n l e s n i e g a a l a s r e pr e s e n t a c i on e s s u t r aducci n e n
pa l a br a s , por e l l o q ue d a n e n l a z a d a s a l obj e t o.
La modi f i caci n que Fr e ud i n t r od uc e e n l a t eor a - y que
d a l ug a r a l a f or mul aci n de s u Se gun d a Tpi ca- r e c on oc e s u
or i g e n e n l a r e s i s t e n c i a a l a as oci aci n ( FREUD, <1923> AE.
- 46 -
TXI I <1979) p. l 9; BH. T3<1973) . p. 2704) .
SI e n " o i n c o n s c i e n t e " Fr e ud ex pon a, con o s e ha
s e f i a l a d o, que l a d i f e r e n c i a e n t r e l a i d e a pr e c on s c i e n t e 7
l a i n c on s c i e n t e es t e n que l a pr i me r a s e e n l a z a a un a
r epr es ent aci n v e r b a l , e n "El Yo y el Ello" ( FREUD, <1923>
AB. TXI X<1979) i BU. T3( 1973) ) d i c e q ue , s i bi e n t od o l o
r e p r l n l d o e s i n c on s c i e n t e , n o t od o l o i n c on s c i e n t e e s
r e pr i mi d o. Por e l l o l a pr e g un t a que c on s i d e r a pe r t i n e n t e no
e s cmo s e ha ce a l g o c on s c i e n t e s i n o con o s e ha ce a l g o
pr e c on s c i e n t e . La r e s pue s t a que d a e s que e s t o s e r e a l i z a
por e l e n l a c e c on l a s r e pr e s e n t a c i on e s v e r ba l e s . L a s
r e pr e s e n t a c i on e s v e r ba l e s s on r e s t o s mnni cos y pue d e n
ha c e r s e c on s c i e n t e s por q ue un a v e z l o f ue r on . Es t os r e s t o s
v e r ba l e s f ue r on o r i g i n a r i a n e n t e pe r c e pc i on e s acs t i cas , por
e s o da a l pr e c on s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .
Los r e s t o s v e r ba l e s pr e c on s c i e n t e s a pa r e c e n i n t e g r a d os
a l yo, t ambi n e l s upe r - yo t i e n e r el aci n con l a s
i mpr e s i on e s a u d i t i v a s ; s i n e mba r go, l a c a r g a que a f l uy e a
e l l o s l o ha ce d e s d e e l e l l o .
Fr e ud s e f i a l a , e n e l me n ci on a d o t e x t o , que e n e l o r i g e n
t od o e s " e l l o " . Es t o pos t e r i or me n t e quedar como " nci eo
- 47 -
poco accesible". En e l pr oc e s o de nodi f l caci n que s e
pr od uc e a p a r t i r d e l e l l o , e l yo d e v ue l v e una pa r t e d e l
ma t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e da ndo l ug a r a l o r e pr i mi d o, d e e s t e
modo d i f e r e n c i a e l ma t e r i a l i n c o n s c i e n t e p r i mi t i v o d e l
ma t e r i a l i n c on s c i e n t e r e pr i mi d o.
Pa r a Fr e ud e l e l l o s e h a l l a ba j o e l "imperio de las
midas pero poderosas pulsiones de isuerte", e l s i l e n c i o de
Tnat os e s as obs t cul o pe r ma n e n t e . A t a l pun t o que Fr e ud
di r e n "Breve informe sobre el psicoanlisis", d e 1923
( FREUD, AE. TXI X( 1979) p. 220; B5. T3( 1973) . p. 2741) :
'Sj se admite la separacin que h ace poco h e propuesto, y que
descompone el aparato anmico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanlisis deber calificarse como una psicologa del
ello ( y de sus acciones eficaces sobre el yo) , Por consiguiente en cada
campo del saber slo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicologa del yo, '
En "Esquema del psicoanlisis" ^ de 1938
( FREUD, AE. TXXI I 1( 1980) ; BH. T3( 1973) ) , Fr e ud s e f i a l a q ue e l
"ncleo de nuestro ser' es t c o n s t i t u i d o por e l e l l o
( Op. c l t . AE. p. 199; BH. p. 3412) . T r e i n t a y ocho a f i oa des pus d e
"La interpretacin de los sueos", Fr e ud v ue l v e e n e s t e
t e x t o a l " ni cJ eo de nuestro ser", lo que e n 1900 e r a
d e f i n i d o como l o i n t r a d uc i d o e n 1938 s e l l a n a e l l o y e s
ha bi t a d o por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .
- 48 -
Es t e a pa r t a d o s e ha t i t u l a d o "El psicoanlisis como
experiencia de lenguaje", pa r a d e mos t r a r que Fr e ud s e h a l l a
pr i me r a me n t e i n t e r e s a d o e n e l l e n g ua j e y e n e l or d e n
a s o c i a t i v o . Es e s t o l o que l e l l e v a a f or mul a r l a i d e a de
un a t r i p l e es t r at i f i caci n d e l ma t e r i a l pat geno y l a
r upt ur a d e l h i l o l gi co d e l r e l a t o como e v i d e n c i a de l a
e x i s t e n c i a d e mot i v os i n c o n s c i e n t e s .
Dos pun t os r e q ui e r e n s e r pr e c i s a d os :
. En l o que r e s pe c t a a l a pa r c o ps qui co s e pue de s e g ui r un a
cr onol og a que c omi e n z a e n 1888 con e l 'rgano anmico",
cont i na e n 1891 c on e l "aparato de lenguaje" e n e l que
p r e c i s a l a s r e pr e s e n t a c i on e s de pa l a br a y de obj e t o y e l
e l e me n t o acs t i co como c e n t r a l . En 1895, s e t r a t a d e un
a pa r a t o n e ur on a l q ue f un c i on a como una ca d e n a a s o c i a t i v a .
Fr e ud habl ar de l a "cosa" pa r a ha c e r r e f e r e n c i a a l a
e s t r uc t ur a c ohe r e n t e no r e d uc i d a por e l l e n g ua j e . La Ca r t a
52 a F l l e s s es cr i bi r s obr e un a pa r a t o donde s e r e a l i z a n
t r a n s c r i p c i o n e s . En 1900 ya s e t r a t a de un a pa r a t o con
i n s t a n c i a s . Hay pr oc e s o pr i ma r i o y s e c un d a r i o, e n e l pr i me r o
s e t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a s mi s ma s , e n e l s e gun d o, de
e l e me n t os l i g a d o s . En 1915, n o s on t r a n s c r i p c i o n e s s i n o
r e pr e s e n t a c i on e s c on s c i e n t e s ( i ma ge n ms l o v e r ba l ) y
r e pr e s e n t a c i on e s i n c o n s c i e n t e s ( s i n r epr es ent aci n v e r b a l ) .
- 49 -
En 1923, Be t at ar de i n c o n s c i e n t e r e pr i mi d o y de
i n c on s c i e n t e ge n ui n o ( e l l o ) .
. Re s pe c t o a l a cues t i n s e x ua l . F r e ud obs e r v a que e l r e l a t o
de s us pa c i e n t e l l e v a a t e ma s s e x ua l e s . Se t r a t a de a q ue l l o
que s e l oa n t i e n e como s at i s f acci n p u l s l o n a l , l o que no ha
s i d o d e s c a r ga d o y por e l l o c on s e r v a v a l o r t r aumt i co. Pue d e
d e c i r s e que n o e s ant agni ca l a cues t i n d e l l e n g ua j e y e l
d e s c ubr i mi e n t o de l o s e x ua l . Por e l c o n t r a r i o , e l r e l a t o
l l e v a a a q ue l l o que an c on s e r v a s u c a r g a p u l s l o n a l y que
apar ecer como obs t cul o a l a as oci aci n. De he cho l a s
d i f e r e n t e s f or mul a c i on e s d e l a pa r a t o ps qui co bus ca n d a r
c ue n t a d e e s t a d i f i c u l t a d .
- 50 -
3. - LOS " USOS T.Tf f f l TTSTTCQa" Y RL " LENCTTAJ H FUDAWESTAL" -
1893- 1938-
3. 1. - LOS " USOS LI WGI STI CQS" Y EL " LEI GUAJ E FUNDAMENTAL" -
1893- 1936.
Fr e ud e s t a bl e c e un a d i f e r e n c i a e n t r e l o s " us os
lingsticos " y lo que d e n omi n a "lenguaje fundamental".
L os usos" ha ce n r e f e r e n c i a a l a s d i f e r e n t e s f or ma s de
ex pr es i n l i ng s t i ca que t oma l o q ue e n t r a e n as oci aci n.
E l "lenguaje fundamental" i n d i c a l a det enci n de l a s
a s oc i a c i on e s . Es d e c i r , l a di s t i nci n s e ha ce e n t r e l o que
s e e x pr e s a e n pa l a br a s y a l o que e me r ge como " mudo" y e s
un a c on s t a n t e a l o l a r g o de l a pr oducci n f r e ud l a n a .
Ta l como ha s i d o e x pue s t o e n e l a pa r t a d o a n t e r i o r , l a
d i f e r e n c i a s e c or r e s pon d e c on l o s a s pe c t os d e l i n c o n s c i e n t e
que e s t a bl e c e n c on e x i on e s a s o c i a t i v a s y, c on e l i n c o n s c i e n t e
que pe r ma n e ce i dnt i co a s mi s mo como " ncJ eo intraducido".
En l a pr i me r a v e r t i e n t e Fr e ud habl ar de d e s c i f r a mi e n t o ya
que e s os c on t e n i d os s e pr e s e n t a n d i s f r a z a d a s e n e l us o que
e l s uj e t o ha ce d e l l e n g ua j e , e n e l s e gun d o c a s o habl ar de
t r aducci n como f or ma de i n t e n t a r a v a n z a r s obr e e s e " ncl eo
i n t r a d uc i d o " . SI bi e n l a r epr es i n pr i ma r i a ope r a como un
- 51 -
l mi t e r e a l , con un s a l d o i n c og n os c i bl e , s e t r a t a de a v a n z a r
un pa s o ms r e c ur r i e n d o a l a t r aducci n.
Fr e ud v ue l v e s obr e e s t e t ema e n "Esquema del
Psicoanlisis" 1938> AE. TI XI I I <1980) p. 157- 58; BH. T3<1973) p.
3388) , y pr e c i s a c l a r a me n t e cul e s e l obj e t o d e l a
t r aducci n:
'Entonces, preferimos llamar 'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos h a enseado que dificilmente exista un
proceso psquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
h asta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminologa, Otros
procesos psquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fcil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresin conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",
3. 2. - LOS "USOS DEL LEgCIAJE"
Fr e ud c on e l t r mi no "usos lingsticos" ha ce
r e f e r e n c i a , como ya s e ha s e f i a l a d o, a l a s
ma n i f e s t a c i on e s d e l I n c on s c i e n t e q ue s e a r t i c u l a n
a s oc i a t i v a me n t e .
Es t a v e r t i e n t e de l o s " usos* ha ce pa s a r a s e gun d o pl a n o
l a cues t i n d e l s i g n i f i c a d o pa r a c e n t r a r s e e n e l J ue go de l a
ma t e r i a l i d a d s i mbl i ca.
Es t o pue d e v e r s e e n l a f or ma e n que Fr e ud t r a b a j a l o s
s ue f i os , l a s e me r ge n c i a s d e l a ps i copat ol og a de l a v i d a
- 52 -
c o t i d i a n a y e l c h i s t e .
3. 2. 1. - " LA I HTERPRETACI QH DE LOS SUESOS" - 1900-
En 1900 s e p u b l i c a "La interpretacin de los
s ueos " ( FHEUD, AE. TI V- V <1979>; BI T. TI ( 1973) , donde Fr e ud s e
pr opon e d e mos t r a r que l o s s ue f i os s on s u s c e pt i b l e s de
i nt er pr et aci n. Se f i a l a que l a opi ni n pr of a n a ha r e c u r r i d o
s i e ] q>r e a d os f or ma s de i nt er pr et aci n d e l o s s ue f i os . L a
pr i me r a e s t a bl e c e un a s us t i t uci n e n l a t o t a l i d a d d e l
c on t e n i d o y e s d e f i n i d a por Fr e ud como " s J abJ J ca" . E l
e j e mpl o que u t i l i z a e s e l s ue f i o d e l Far an y l a
i nt er pr et aci n que d e l mi s mo ha ce J os , e l e n un c i a d o " s i e t e
v a c a s gor d a s s e g ui d a s de l a s s i e t e v a c a s f l a c a s " e s
s u s t i t u i d o s i mbl i cament e por " s i e t e a f l os de ha mbr e que
s egui r n a l o s de a bun d a n c i a . "
Pa r a e s t e t i p o de i nt er pr et aci n Fr e ud s e f i a l a que n o ha y
r e g l a a l g un a y que d e pe n d e d i r e c t a me n t e de l a i nt ui ci n d e l
i n t e r pr e t a d o r y, c i t a n d o a Ar i s t t el es , de l a f a c i l i d a d
d v e r anal og as .
La s e gun d a f or ma de i nt er pr et aci n, s e ba s a e n e l
"atado descifrador", que c o n s i d e r a a l s ue f i o como un a
e s c r i t u r a e n l a que ca d a s i g n o pue de s e r s u s t i t u i d o por ot r o
- 53 -
a p a r t i r de un a c l a v e c on oc i d a . Un e j e n pl o que pone Fr e ud
s er a un a " c l a v e de l o s s ue f i os " e n l a que s e s u s t i t u y e
"carta' por "disgusto".
En e s t e nome nt o Fr e ud d e f i n e s u mt odo como de
d e s c i f r a mi e n t o pe r o, a d i f e r e n c i a d e l pr of a n o, no c ue n t a con
un a c l a v e f i j a ya que s a be , s egn s us pa l a br a s , que e l mi s mo
s ue f i o pue de t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .
Fr e ud t r a b a j a e l ma t e r i a l de l o s s ueos a p a r t i r de
a s oc i a c i on e s s obr e f r a gme n t os de l o s mi s mos . E l t r a b a j o
a s o c i a t i v o pue de i l u s t r a r s e , a modo de e j e mpl o, con e l
s i g ui e n t e f r a gme n t o <0p. ci t . AE. pp. 226- 27; BK. p. 477) :
* i( u significa la declaracin del conde sobre Jas 'uas de
cabal Jo''( Huflatticf? HuflaUich -Jattice ech uga -Salat ensaJadaJ -
Salath und ( el perro del h ortelano, que ni coae ni deja comer) , Recorremos
aqu un surtido de injurias; Jirafa, ch anch o, ch anch a,perro; y por el
desvo de un noabre, sabra tambin llegar a un burro. Jo que otra vez es
escarnio a un profesor acadmico. *
Pa r a e s t a ba bl e c e r l a compar aci n, Fr e ud d i c e que s e
t r a t a de d e s c i f r a r un J er ogl f i co. Se t r a t a e n t on c e s de
t r a d u c i r s us s i g n os "al lenguaje de las ideas latentes' . Fr e ud
ha bl a de d os i d i oma s d i s t i n t o s pa r a ha c e r r e f e r e n c i a a l a s
i d e a s ma n i f i e s t a s y l a t e n t e s . La s I d e a s l a t e n t e s no s on
ma t e r i a l d e s or g a n i z a d o s i n o que ha y s i g n os y r e g l a s de
cons t r ucci n.
Es e n e l Cap t ul o VI 'La elaboracin onrica" ( Op. c l t ) ,
d on d e Fr e ud d e f i n e l o s d os pr oc e s os ps qui cos pr i ma r l o s de
- 54 -
condens aci n y d e s pl a z a mi e n t o .
E l e l e me n t o que ha s i d o a c e pt a d o e n e l c on t e n i d o
ma n i f i e s t o r e pr e s e n t a l a ma yor c a n t i d a d d e c on t a c t os c on l a s
i d e a s l a t e n t e s . Es t o l o t r a n s f or ma e n " pun t o de
coavergencia-, de al l l a ' aultplicidad de
significaciones". Es por e s t o que Fr e ud s e f i a l a que c a d a
e l e me n t o d e l c on t e n i d o ma n i f i e s t o , s e h a l l a
"superdeterminado" e n l a s i d e a s l a t e n t e s . Al mi s mo t i e mpo,
s t as s e h a l l a n r e pr e s e n t a d a s por d i v e r s o s e l e me n t os .
Sobr e e l pr oc e s o de d e s pl a z a mi e n t o Fr e ud s e f i a l a que s e
ope r a " um transferencia y un desplazaaiento de las intensidades
psquicas' de l o s e l e me n t os . E l s ue f i o r e pr od uc e as un a
def or maci n d e l d e s e o i n c o n s c i e n t e . Se t r a t a de l a
s us t i t uci n de un a r epr es ent aci n por o t r a " asociativamente
contigui".
Cua ndo Fr e ud d i c e que e l s ue f i o n o d i s pon e de me d i o pa r a
e x pr e s a r l a r el aci n l gi ca e n t r e l a s i d e a s l a t e n t e s , ha ce
r e f e r e n c i a a que e s t o s e pue de e x pr e s a r s l o por l a pa l a br a .
Por e l l o , l o q ue e l s ue f i o e x pr e s a , e s e l c on t e n i d o y no l a s
r e l a c i o n e s e n t r e l a s i d e a s . E l s ue f i o s e a l e j a d e l " t e j f t o "
t a n t o e n l a cues t i n l gi ca como e n l a t e mpor a l . L a
c ohe r e n c i a l gi ca a pa r e c e como s i mul t a n e i d a d , l a s r e l a c i o n e s
c a us a l e s s e e x pr e s a n por or d e n e s d e s uces i n ca mbi a d os , l a
- 55 -
a l t e r n a t i v a " o. . . o" , na e x i s t e y muchas v e c e s a pa r e c e como
yux t apos i ci n. Con r e s pe c t o a l a " a nt t e s i s , r e ne l o s
e l e me n t os e n una s nt es i s y e n r el aci n a l a
" cotradccn", s e compor t a como s i no e x i s t i e r a .
Es e s t a cues t i n de l a no e x i s t e n c i a d e l a cont r adi cci n
e n e l I n c on s c i e n t e , l a que l e ha ce r e c u r r i r a l t e x t o de Abe l
s obr e "El sentido c o n t r a d i c t o r i o de las palabras
primitivas'( .A BEL, <1QQ3> 1988) .
La "analoga", "coincidencia" y "comunidad", s on
e x pr e s a d a s me d i a n t e l a s nt es i s , s i e s t a un i d a d e x i s t e
pr e v i a me n t e s e t r a t a de una "identificacin", s i n o , de un a
"formacin mixta". En l a i dent i f i caci n un a de l a s pe r s on a s
pa s a a s e r r e pr e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e pr i me n , e n e l c a s o
de l a f or maci n mi x t a , s e f or ma una n ue v a pe r s on a con
r a s g os de l a s o t r a s .
Fr e ud e x pr e s a l a s d ud a s a n t e l a i nt epr et acl n de un
e l e me n t o ya que s t e pue de s e r t oma do como a n t i n omi a ; como
r e mi n i s c e n c i a ; s i mbl i cament e o e n s e n t i d o l i t e r a l . S i n
e mba r go, v ue l v e a i n s i s t i r s obr e e l t r a b a j o c on e l
j er ogl f i co .
- 56 -
3. 2. 2. " LA PSI CQPATQLCX I A DE LA VI DA CQTI DI ASA" - 190Q- 19Q1-
Ot r o e j e n pl o d e l t r a b a j o d e l l a d o de l o s " us os
l i ng s t i cos " pue de e n c on t r a r s e e n l a ' Psicopatologa de J a
vida c o t i d i a n a ( FREUD, <1901> AE. TVI ( 1980) ; E l . T i ( 1973 ) ) . En
e s t e t e x t o, Fr e ud t on a como pun t o de p a r t i d a s u t e x t o
"Sobra el mecanismo psquico de la desmemoria " ( FREUD, <1898>
AE. TI I I ( 1981) BH. T1( 1973) ) .
E l anl i s i s d e l o l v i d o de "Signorelli", que Fr e ud
r e a l i z a e n "La psicopatolog a de la vida cotidiana", pr od uce
un e j e mpl o me mor a bl e . Fr e ud o l v i d a " S i g n o r e l l i " pe r o a cud e n
a s u me mor i a " B o t t i c e l l i " y "Boltraffio". Fr e ud ha bl a n d o con
un d e s c on oc i d o l e pr e gun t a s i hab a e s t a d o e n Or v l e t o y
v i s t o l o s f r e s c o s d e . . . . La conver s aci n a n t e r i o r con e l
d e s c on oc i d o hab a s i d o s obr e l a s c os t umbr e s de l o s t ur c o s
que vi v an e n "Bosnia" y "Herzegovina". Al l cua n d o e l
mdi co a n un c i a ba l a mue r t e e l t ur c o dec a " Seor ( Her r ) , qu
l e vamos a ha c e r ! " . Fr e ud r e c ue r d a un t e n a d e l que quer a
ha be r ha bl a d o a n t e s d e pa s a r a l o s f r e s c o s de Or v i e t o : l a
e s t i ma de l o s t ur c o s por e l pl a c e r s e x ua l . "Tu sabes muy
bien, seor( Herr) , que cuando eso ya no ande la vida perder
todo su valor", Fr e ud r e c ue r d a que hab a r e c i b i d o l a
n o t i c i a de l a mue r t e d e un pa c i e n t e s uyo e n " I r a f o i " , s t e s e
- 57 -
hab a s ui c i d a d o a n t e una e n f e r me d a d s e x ua l i n c ur a bl e
<0p. c i t . AB. p. l 2! BI . p. 758>:
Figura 1.
Signor elli (Bo)ttcf/ i
I i
Her zegovina y( K)snia
(S)taf{io
Herr, no hay nada ms que decir, etc.
Muerte y sexualidad
Trafoi
(Pensamientos reprimidos)
Es t e f a mos a e j e mpl o f r e ud i a n o ha s i d o t r a ba j a d o por
d i v e r s o s a ut or e s ( LACAI <1957>1978; Ai TZI EU <1959- 78>1979>.
Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r , pa r a e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,
e s que l o que a pa r e c e con o s nt oma, e n e s t e c a s o e l o l v i d o
de S i g n o r e l l i , r e mi t e a un e l e me n t o a n t e r i o r que ha s i d o
r e pr i mi d o. Lo que Fr e ud d e mue s t r a e s l a e x i s t e n c i a de un a
l gi ca i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un he cho a z a r os o, y
l a r el aci n d e l s nt oma con e l us o p a r t i c u l a r d e l l e n g ua j e .
Lo que pa r a e l s uj e t o a pa r e c e como un o l v i d o y l a s
s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s on t e s t i mo n i o s de l a e x i s t e n c i a
de l o r e pr i mi d o y de s u r e t or n o e n l a ca d e n a l i ng s t i ca.
- 58 -
3. 2. 3. - EL CHI STE - 19Q5-
" J ? i ch iste y su relacin con lo inconsciente" e s un
t e x t o de 1905 ( FREUD, AE. TVI I K 1979) ; BU. TI ( 1973) ) . Fr e ud
t r a b a j a l a t cni ca d e l c h i s t e y c i t a , con o uno de s us
n ume r os os e j e mpl os , e l d e l pobr e j ud o que s e v a n a g l o r i a de
s us r e l a c i o n e s con e l a d i n e r a d o bar n Ro t hs c hi l d y d i c e que
s t e l o t r a t o muy "familionariaaente' ( Op. c i t . AE. p. 20j BH. p.
1035) .
Fr e ud s eal a que un pe n s a mi e n t o pue de s e r e x pr e s a d o por
d i f e r e n t e s f or n a s v e r ba l e s y que e l car ct er c hi s t o s o de
e s t e e j e n pl o no s e h a l l a e n e l pe n s a mi e n t o s i n o e n s u
ex pr es i n v e r b a l . En pr i me r l ug a r s e r e a l i z a un a f us i n:
FAMI AE
KI LI OI TAK
FAKI LI OHAR
Se t r a t a de un a condens aci n c on f or maci n de
s u s t i t u t i v o que c o n s t i t uy e un a pa l a br a mi x t a que e s l a que
e x pr e s a e l e f e c t o c hi s t o s o .
Fr e ud s eal a que e x i s t e s i e mpr e l a p o s i b i l i d a d de d a r a l
mi s mo " ma t e r i a J verbal" ms d e un us o ya que l a s pa l a br a s
s on un " naterial plstico de gran maleabilidad" . L a s
a s oc i a c i on e s t ambi n pue d e n r e a l i z a r s e por i d e n t i d a d de
- 59 -
s on i d o, por d obl e s e n t i d o o J ue go de pa l a br a s . Es t a bl e c e as
un a r el aci n de l a s t cni cas d e l c h i s t e :
I . Condens aci n:
a. Con f or naci n de pa l a br a s n i z t a s .
b. Con mod i f i c a c i on e s .
I I . Empl e o d e un mi s mo ma t e r i a l :
c. Tot a l y f r a gme n t a r i a me n t e .
d. Var i aci n d e or d e n .
e. L i g e r a modi f i caci n.
f . L a s mi s ma s pa l a br a s , con o s i n s e n t i d o.
I I I . Dobl e s e n t i d a :
g. Hombr e y s i gni f i caci n o b j e t i v a .
h. Si gni f i caci n met af r i ca y o b j e t i v a .
i . Dobl e s e n t i d o pr opi a me n t e d i c ho ( J ue go de pa l a br a s ) ,
f . Dobl e s e n t i d o con al us i n.
La comun i d a d que e x i s t e e s q ue l a econom a d omi n a t od a s
l a s t cni cas , pe r o s e t r a t a d e un a c l a s e e s p e c i a l pue s n o
t od a econom a t i e n e e f e c t o de c h i s t e .
Fr e ud ubi c a o t r o t i p o d e t cni ca, l a q ue s e c e n t r a e n e l
d e s pl a z a mi e n t o que cont i na e l pr oc e s a me n t a l e n un a
di r ecci n d i f e r e n t e a l a que apar ec a a n un c i a d a .
De s pl a z a mi e n t o, c o n t r a s e n t i d o ; r epr es ent aci n i n d i r e c t a
y ant i nmi ca a pa r e c e n como t cni cas d e l c h i s t e I n t e l e c t u a l .
- 60 -
Es t a punt ual i z aci n s obr e l a s t cni cas de l a s que s e
s i r v e e l c h i s t e pe r mi t e n a Fr e ud a f i r ma r que e x i s t e una
c o i n c i d e n c i a e n t r e l o s me d i os d e l a el abor aci n d e l c h i s t e y
d e l s ue f i o.
La cues t i n que s e pl a n t e a e s cmo l a s t cni cas d e l
c h i s t e pe r mi t e n ha c e r s u r g i r un " pl a c e r " . E l pl a c e r d e l
c h i s t e pos e e d os f ue n t e s e s e n c i a l e s : l a t cni ca y l a
t e n d e n c i a d e l c h i s t e . E l c h i s t e t e n d e n c i os a s a t i s f a c e un a
t e n d e n c i a que de o t r o n od o quedar a i n s a t i s f e c h a . E l f a c t o r
que s e opone a l a r eal i z aci n de l a t e n d e n c i a pue de s e r de
or d e n e x t e r n o o un obs t cul o i n t e r i o r . E l c h i s t e ai or r ar a
"gastos de coercin o coh ibicin" ( Op. c i t . AEp. 116; BHp. 1096)
'A deMs, el placer del ch iste que provoca ese 'cortocircuito'
parecer tanto itayor cuanto as ajenos sean entre si los crculos de
representaciones conectados por una Misma palabra, cuanto ms distantes
sean y, en consecuencia, cuanto mayor resulte el ah orro que el recurso
tcnico del ch iste permita en el camino del pensamiento, A notemos de
pasada que el ch iste se sirve aqu de un medio de enlace que el pensar
serio desestima y evita cuidadosamente, *
La s t cni cas d e l c h i s t e pe r mi t e n r e s t a b l e c e r l a s
l i b e r t a d e s que e l s uj e t o t en a e n l a i n f a n c i a con l a l e n g ua
y d e s c a r g a r , de e s t e modo, l a s c oe r c i on e s que l e ha n s i d o
i mpue s t a s . Ot r a s t cni cas p o s i b i l i t a n e l a hor r o de g a s t o
ps qui co f ut ur o . Ambas a por t a n p l a c e r y c o l c l d e n c on e l
c h i s t e v e r ba l y e l I n t e l e c t u a l .
Re s pe c t o a l a ps i cognes i s d e l c h i s t e Fr e ud s e f i a l a que
- 61 -
e l ni o e n c ue n t r a pl a c e r e n e l J ue go d e pa l a br a s s i n
d e t e n e r s e e n l a " signifcacin de las palabras y la
coh erencia de las frases". La "crtica o razn" pone f i n a
e s e J ue go y l a n e c e s i d a d de e v i t a r l a cr t i ca y s u s t i t u i r e l
e s t a d o de nl no ma r ca n e l ca mi n o d e l J ue go a l c h i s t e , s i e n d o
e l gr a d o pr e l i mi n a r d e l c h i s t e , l a " cAa n z a " .
La s t cni cas d e l c h i s t e s on , pa r a Fr e ud , l a s f ue n t e s de
l a s que e l mi s mo e x t r a e pl a c e r , de e s t e modo s on
a pr ov e c ha d a s t od a s l a s p o s i b i l i d a d e s d e l "tesoro verbal". En
e l c h i s t e no s e s a be qu e s l o que pr od uc e pl a c e r n i de " qu
r e mos " . Todo c h i s t e v a ms al l de l a pr oducci n de pl a c e r
ya que l a s t e n d e n c i a s ps qui cas l o ha ce n s e r v i r pa r a s us
f i n e s , de e s t e modo l a t e n d e n c i a r e pr i mi d a c on l a a yud a d e l
pl a c e r que pue d e pr opor c i on a r e s t e " us o l i ng s t i co" v e n ce
l a f ue r z a c o e r c i t i v a .
3. 3. - EL " LESGUAJ E FUNDAMEgTAL"
3. 3. 1. LAS TRAI SPQRMACI QHES GRAMATI CALES - 1Q10-
E l anl i s i s que Fr e ud r e a l i z a a p a r t i r de l a gr amt i ca
t i e n e por f unci n d e mos t r a r l a l gi ca d e l f un c i on a mi e n t o
i n c o n s c i e n t e pa r a i n t e n t a r t o c a r l o ms " pr of un d o" . La
- 62 -
pul s i n t oc a l o bi ol gi co y e l anl i s i s g r a ma t i c a l o
pr e po s i c i o n a l pr e t e n d e l l e g a r ha s t a e s e pun t o c on e l
l e n g ua j e .
Fr e ud t oma pa r a s u anl i s i s s uJ e t o- v e r bo- obJ e t o, donde
l a r el aci n c on e l obj e t o s e h a l l a d e f i n i d a por e l v e r bo que
e q ui v a l e a l a pul s i n. Es t o ya l o hab a s e f i a l a d o Fr e ud e n
"Una teora sexual' 1905>AE. TVI I ( 1978) ; BH. T2. ( 1973) ) .
En e l t e x t o " P un t ua l i z a c l o n e s psicoanalticas sobre un
caso de paranoia descrito autobiogrficamente " ( FREUD, AB.
TXI 1( 1980) ; BH. T2( 1973) ) , de 1910 - e n s u a pa r t a d o I I " Ac e r c a
d e l me ca ni s mo pa r a n oi c o" - Fr e ud ha ce e l anl i s i s de l a
fantasa de "amar ftl varn'. Es t e anl i s i s s e J u s t i f i c a
por q ue Fr e ud s o s t i e n e que e l me ca ni s mo d e l a pa r a n oi a e s
l a d e f e n s a f r e n t e a l d e s e o homos e x ua l . Ha ce as l a
hi pt es i s de que l a di s pos i ci n a l a e n f e r me d a d es t ar a
e n t r e e l a ut oe r ot i s mo, e l n a r c i s i s mo y l a homos e x ua l i d a d .
Pa r a l a d e me n ci a pr e c oz ( o e s q ui z o f r e n i a ) e s t a bl e c e un a
di s pos i ci n anl oga.
Fr e ud t on a e l e n un c i a d o d e l a f ant as a me n ci on a d a y
d e mue s t r a que t od a s l a s f or ma s de l a pa r a n oi a pue d e n s e r
c on s i d e r a d a s como c o n t r a d i c c i o n e s de un a ni ca af i r maci n
( Op. ci t . AB. pp. 58- 60; BH. pp. 1518- 1519) :
- "Ya ( un varn) lo amo ( a un vara) ".
- 63 -
- De l i r i o pe r s e c ut o r i o : "Yo no lo ajll--pues lo ada'' Bl
"Yo l a odio' s e t r a n s f or i n a por pr oyecci n e n "El wm
adA '( m persigue) . De lo que r e s u l t a "Yo no lo aaa -pues
yo lo odio - porque El ME PERSIGUE'.
- L a er ot oman a: "Yo no la ajoo -pues yo la. aaa ' . E l
i a pu l s o a l a pr oyecci n ge n e r a "Yo noto que sUa. Jne ajoa". Yo
DO la ama yo la. amo -porque ELLA KB A lA ".
- Ce l os d e l i r a n t e s : e n l o s hombr e s , "Sa ya amo al varn ss.
e l l a quien l a aaa'. En l a s muj e r e s , "JTo ya ama a las
mujeres -sino que l las aaa".
Fr e ud s e f i a l a <Op. c i t . AE. p. 60; BF. p. 1519) :
*/ *^r * ie/i, st creera que una frase de tres eslabones COMO yo lo
aao' adMtiria slo tres variedades de contradiccin, El delirio de celos
contradice al sujeto, el delirio de persecucin al verbo, la erotOMana al
objeto. Sin eabargo, es posible adeas una cuarta variedad de la
contradiccin, la desautorizacin en conjunto de la frase ntegra; 'Yo no
MMO en absoluto, y no aeo a nadie, '
Ot r o e j e mpl o i n t e r e s a n t e e s l a f ant as a de pr e s e n c i a r
como " Pe ga n a un n i f i o " ( FSED, <1919> AB. TXVI I ( 1979) ; BH.
T3( 1973) > q ue F r e ud e n c ue n t r a , c on f r e c ue n c i a , e n t r e s us
pa c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o pa r a obt e n e r ms pr e c i s i o n e s de
e s t a f ant as a, que c ul mi n a c on l a s at i s f acci n aut oer t i ca,
r eci b a s i e mpr e l a mi s ma r e s pue s t a , " J f o s nada ms sobre
eso; pegan a un niBcf.
Fr e ud s e f i a l a l a s t r a n s f or ma c i on e s d e e s t e f a n t a s ma . En
p r i n c i p i o e l ma l t r a t a d o e s s i e mpr e o t r o y e l que a p l i c a e l
- 64 -
c a s t i g o un a d ul t o, i nequ vocament e e l pa d r e . De al l que l a
pr i me r a f r a s e s er a:
- El padre pega al nia".
- "El padre pega al nio que ya ado-.
La s e gun d a f r a s e :
- 'Ya soy azotada por el padre'.
Es t a f r a s e no t uv o e x i s t e n c i a r e a l y e s un a cons t r ucci n
d e l anl i s i s . La t e r c e r a f r a s e s e a s e me j a a l a pr i me r a ,
q ue d a I n d e t e r mi n a d a : l a pe r s on a d e l s u j e t a de l a f ant as a no
a pa r e c e . Es t o ha ce que s e d i f e r e n c i e de l a pr i me r a y s e
a c e r q ue a l a s e gun d a . Es l a que pr ov oc a l a ex ci t aci n s e x ua l
que l l e v a a l a s at i s f acci n on a n i s t a .
Fr e ud s e f i a l a que , det r s d e l i mpe r s on a l , es t o c ul t o e l
s uj e t o . Es t a i nt ui ci n f r e ud l a n a s e pone de ma n i f i e s t o e n s u
t r a b a j o s obr e "La negacin'( FIEV <1925> AB. TXI X( 1979) BH.
T2( 1973>}, donde s e f i a l a que l a negaci n e s "un modo de
tomar noticia de lo reprimido'. Ci t a Fr e ud un e j e mpl o:
"Usted pregunta quien puede ser la persona de mi sueo. Hi
madre, no e s . " Por l a negaci n s e a n ul a un a de l a s
c on s e c ue n c i a s d e l a r epr es i n, e s d e c i r , e l c on t e n i d o de l a
r epr es ent aci n no l l e g a a l a c o n c i e n c i a . Hay un a s ue r t e de
adapt aci n i n t e l e c t u a l d e l o r e pr i mi d o pe r o s e ma n t i e n e con
l o e s e n c i a l d e l a r epr es i n.
- 65 -
Vol v i e n d o a l f a n t a s ma de "pegan a un nio", e n l a
pr i me r a f r a s e e l pa d r e pe ga a l n i f l o od i a d o:
"El padre no ama a ese otro nio, ^ ama slo a ai".
Es t a f r a s e s a t i s f a c e l o s c e l o s d e l n i f i o, de pe nde de l a
v i d a er t i ca pe r o s e a poya e n I n t e r e s e s ego s t as . De al l
que s e d e s pi e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x pr e s a :
" J f o, no te ama a ti, pues te pega".
Se pr od uce a s i e l pa s a j e de "el padre me ama" de c l a r o
s e n t i d o g e n i t a l , a " e l pa d r e me pe ga ( s oy a z ot a d o por e l
pa d r e ) " . E l " s e r pegado" e s l a c o n f l ue n c i a de l a
c u l p a b i l i d a d y e l e r ot i s mo y f ue n t e d e l a ex ci t aci n
l l b i d l n a l . La t e r c e r a f r a s e "El padre pega a otro nio y no
ama a nadie ms que a ai' s e a s i e n t a s obr e l a s e gun d a , que
s ucumbe a l a r epr es i n.
Fr e ud c on s t r uye l a gr amt i ca de l a pul s i n a t r avs de
l a s s uc e s i v a s t r a n s f or ma c i on e s que r e a l i z a s obr e l o s
e n un c i a d os de s us pa c i e n t e s .
Cabe pr e g un t a r qu e s l a gr amt i ca pa r a Fr e ud . Se t r a t a
de l a gr amt i ca cl s i ca. Es t o s e a c l a r a e n l a
c or r e s pon d e n c i a con Lou Andr eas - Sal om 1923> 1970) . En
c a r t a d e l 15- 3- 1923 Lou Andr eas - Sal om l e c o n s ul t a s obr e un
anl i s i s t e r mi n a d o, uno de l o s s nt omas c on v e r s i v os d e l
pa c i e n t e ( Op. c l t . p . l 5 ) :
- 66 -
t'eit present en cours d'analyse exactaaent li o Je d
rouleaent des souvenirs ach oppait i ce point de jonction, ne dispara pas,
come dans la vie, pendtnt des journes pour reparatre, sais se sounit
enpemanence i partir de cet instant i notre elaboration et se dnoua
petits Morceaux par petits morceaux. *
Fr e ud l e c on t e s t a , e n c a r t a d e l 23- 3- 1923, d i c i e n d o que
e s e gner o de r e s i d uo q ue d a cua n d o e s or gni cament e
J u s t i f i c a d o , r e pr e s e n t a e l gr a n o de a r e n a a l r e d e d or d e l c ua l
s e f or ma n l a s c ub i e r t a s de ncar , y s e f i a l a ( Op. Ci t . p. 153) :
'...c'est que ce resida de syuptme vous concerne, vous la ere du
transfert, et doit vous at tendr i Konigsberg, Vieille regle de graaaaire!
ce que l'on ne peut pas declinar, doit tre consider coae,,,un
transfert,'
Fi n a l me n t e s e pue d e a g r e g a r que pa r a Fr e ud l a gr amt i ca
e s un a l gi ca. Es d e c i r , s e ubi c a e n un nome nt o a n t e r i o r a
l a s epar aci n e n t r e gr amt i ca y l gi ca.
Pa r a d e j a r c l a r o e s t e pun t o ca be v o l v e r a Fr e ud q ui e n ,
e n e l me n ci on a d o t e x t o de "Pegan a un nio", s e f i a l a que
s l o pue de l l a i a a r s e ps i coanl i s i s a l que c on s i g ue l e v a n t a r
l a a mn e s i a d e s d e e l s e gun d o a l q ui n t o a f i o ya que ( Op. c l t .
AE. p. l 81 BF. p. 2467) :
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales ms
tardas ablan en el anlisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el mdico quien debe alzar la voz para defender
los ttulos de la infancia, "
F r e n t e a l a det enci n de l a s a s o c i a c i o n e s , c on e l " no s e
ms " que s a n c i on a l a apar i ci n d e l o f ant as mt i co, Fr e ud
pa r t e d e l a s t r a n f or ma c i on e s pa r a pod e r a i s l a r l a f r a s e
f un d a me n t a l d e l d e s e o. Es aqu , a n t e e l s i l e n c i o d e l
- 6 7 -
a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v oz pa r a c o n s t r u i r a l g o
que s e d e d uce . Lo que no pue de s e r d e c l i n a d o e n e l " us o
lingstico" d e be s e r t r a d uc i d o.
3. 3. 2. - EL SI MBQLI SHQ - I S93- 1938-
E l t e n a d e l s l n bol l s mo e n l a obr a de Fr e ud r e n l t e a l
pr oc e s o de s us t i t uci n que e n l a h i s t e r i a a d q ui e r e car ct er
l i t e r a l e n e l cue r po. En l o s s ue f i os y e n l a s e q ui v a l e n c i a s
s i mbl i cas e s e x pr e s a d o por un t r nl no que ha s u s t i t u i d o a
un e l e me n t o s e x ua l .
a . - La coaver s l D histrica por siBbpllzacJiii
En l a " Coaunicacin j pr eJ i ai nar " ( FRED <1893> AB. TI I
( 1980) ; BI . T l ( 1973) ) , Br e ue r y Fr e ud s eal an, s obr e l a
mot i vaci n de l o s s nt omas hi s t r i cos , q ue ha y c a s os donde
e l s uj e t o r e v i v e por al uci naci n e l pr oc e s o que pr od uj o e l
pr i me r s nt oma l o que ha ce s e n c i l l o d e t e c t a r l a conex i n
c a us a l . As , por e j e mpl o, l a i npr es i n d ol or os a s u f r i d a
cua n d o e l s u j e t o con e pue d e pr o d uc i r , s i n o e s d e s c a r ga d a ,
- 68 -
vmi t os hi s t r i cos . De e s t e modo q ue d a e s t a b l e c i d a un a
as oci aci n t e mpor a l de s i mul t a n e i d a d .
En o t r o s c a s os l a conex i n no e s por s i mul t a n e i d a d s i n o
que s e t r a t a de una " relacin siablica" y ya s e e s t a bl e c e
aqu una s e me j a n z a con e l s ue f i o .
En s u t e x t o de 1894, "Las neuropsicosis de defensa"
( FEED, AE. TI I I ( 1981) i B5. TI ( 1973) ) , Fr e ud t r a b a j a e l c on c e pt o
de d e f e n s a y s e f i a l a ( Op. c i t . AE. p. 51; BI f . p. 171) que s i bi e n
e l yo s e ve l i b r e de l a cont r adi cci n/
'...h a h ech ado sobre s el lastre de un smbolo mnmico que h abita la
conciencia al modo de un parsito, sea como una inervacin motriz
irresoluble o como una sensacin alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecer ah h asta que sobrevenga una conversin en la direccin
inversa, "
E l "smbolo anmico" es t c a r ga d o con e l a f e c t o ( pl a c e r -
d i s p l a c e r ) que q ue d a l o c a l i z a d o e n e l c ue r po como i ner vaci n
mot or a o s ens aci n a l u c i n a t o r i a . En e s t e mi s mo s e n t i d o
apar ecer e n "Inh ibicin, sntoma y angustia" ( FEED, <1925>
AE. TXX( 1979) ; BI . T3( 1973) ) .
Fr e ud e q ui pa r a l o s e s t a d os a f e c t i v o s a l o s a t a q ue s
hi s t r i cos y l o s c o n s i d e r a s us " j a od e i os n or ma i e s " . Pa r a
Fr e ud e s t e "smbolo ans i co" , a l que l l a ma t ambi n "smbolo
afectivo"^ estara, r e l a c i o n a d o c on un a s i t uaci n p e l i g r o s a .
La s i t uaci n de p e l i g r o ha ce r e f e r e n c i a a l a i r r upci n
de l o p u l s i o n a l . Pue de v e r s e e n t on c e s , un a c on s t a n t e e n l a
obr a de Fr e ud , an me d i a n d o t a n t o s af os e n t r e e l t r a b a j o d e
- 69 -
1893 e "Inh ibicin, sntoma y angustia", donde v ue l v e a
r e c upe r a r e l c on c e pt o de "defenssf . La c on s t a n t e e n l a
def i ni ci n de "smbolo ansiccf e s que t i e n e un a ba s e
c o r po r a l y es t r e l a c i on a d o con l o "arcaico".
Es e n e s t e s e n t i d o que ha bl a de l a "expresin de
emociones" e n r e f e r e n c i a a l a t eor a d a r wi n l a n a que ubi c a a
e s t a s s e n s a c i on e s e i n e r v a c i o n e s como t e n i e n d o
or i g i n a r i a me n t e un s e n t i d o. Es d e c i r , l o que pa r e c e
met af r i co pr i mi t i v a me n t e pos e a un s e n t i d o l i t e r a l y l a
h i s t e r i a r es t abl ecer a de e s t e n od o " e J sentido verbal
primitivcf.
Es t o pe r mi t e ha c e r l a pr eci s i n de qu e n t i e n d e Fr e ud
cua n d o ha bl a de l a h i s t e r i a como un l e n g ua j e y de l a
n e ur os i s obs e s i v a como d i a l e c t o ( FEED, <1909> AE. TX ( 1980)
p. 24; BH. T2( 1973) p. l 4 4 2) :
'1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por as decir slo un
dialecto del lenguaje h istrico, pero uno respecto del cual se debera
conseguir ais ficil la eapata, pues se emparienta mis que el dialctico
h istrico con la expresin de nuestro pensar consciente. "
Es t a n a yor a f i n i d a d c o n s i s t e e n que no i mp l i c a e l s a l t o
c on v e r s i v o, e s d e c i r que s e e x pr e s a e n e l pe n s a mi e n t o y no
e n e l c ue r po. Los pe n s a mi e n t os obs e s i v os s on pr od uc t os
e q ui v a l e n t e s de d i f e r e n t e s a c t o s ps qui cos . E l t e x t o
obs e s i v o s e e x pr e s a d e f or a a d o e s pe c i a l me n t e por un me ca ni s mo
p a r t i c u l a r , l a e l i p s i s . Fr e ud u t i l i z a l a net f or a d e un
- 70 -
t e l e g r a ma i &al e s c r i t o pa r a r e f e r i r s e a l pr od uc t o obs e s i v o,
s u ex pr es i n e s por l o s " us os d e l l e n g ua j e " y no a n i v e l d e l
c ue r po.
b. - La r el aci n s i mbl i ca d e l s ue f i o
Los s mbol os e x pr e s a n l a s i d e a s l a t e n t e s d i s f r a z a d a s y
ha y a l g un os q ue t i e n e n s i g n i f i c a c i o n e s c on s t a n t e s . Fr e ud
s e f i a l a que l a t cni ca d e as oci aci n l i b r e s e n ue s t r a
i n ope r a n t e pa r a e l e me n t os s i mbl i cos d e l c on t e n i d o
ma n i f i e s t o , d e al l que po s t ul e un a t cni ca n l x t a :
a s o c i a c i o n e s d e l s uj e t o y c on oc i mi e n t o d e l i n t e r pr e t a d o r d e l
s i mbol i s mo.
Sobr e e s t e t e ma v ue l v e e n l a s "Lecciones i n t r o d u c t o r i a s
al psicoanlisis ( FREOD, <1915- 17>AE. TX<1976>; Bl . T2<1973) ) ,
e n "El simbolismo en el suecf. l e aqu cua n d o l a cues t i n,
d e l s i mbol i s mo t on a o t r o pe s o e n s u obr a .
Fr e ud s e r e f i e r e a l a f a l t a de as oci aci n que e n c ue n t r a
r e f e r i d a s i e mpr e a c i e r t o s e l e me n t os d e l s ue f i o y d e s c ubr e
que s e t r a t a de un f enmeno r e g i d o por l e ye s . Ha bl a d e
e l e me n t os " mudos " d e l s ue f i o y de cmo ef ect a s u pr o pi a
" t r aducci n" de l o s mi s mos , obt e n i e n d o pa r a c i e r t o s
e l e me n t os t r a d uc c i o n e s c on s t a n t e s . Es t o l e pe r mi t e ha c e r
- 71 -
I n t e r pr e t a c i o n e s s i n t e n e r que c on t a r con l a s a s oc i a c i on e s
d e l pa c i e n t e ( Op. c l t . AE. p. 137; BH. p. 2213>:
LliiUMos sib61ici i um relacin constante de sa ndole entre un
elemento onrico y su traduccin, y al elemento onrico mismo un smbolo
del pensamiento onrico inconciente, "
La r el aci n s i mbl i ca e s un a compar aci n pe r o no una
compar aci n c ua l q ui e r a . E l s mbol o s e con f un d e con
s us t i t uci n, r epr es ent aci n, al us i n, e t c . Lo p a r t i c u l a r de
e s t a compar aci n e s que e l s uj e t o n o c on s i g ue a s o c i a r y que
cua n d o d i c e q ue " l a p a r t i d a " s i mb o l i z a l a mue r t e no ha ce ms
que r e f e r i r s e a l o s " l ug a r e s comune s " de l a l e n gua . Pe r o e l
c on oc i mi e n t o que e l s uj e t o pos e e d e l s i mbol i s mo e s
i n c on s c i e n t e , e s t a s c ompa r a c i on e s s e h a l l a n e s t a b l e c i d a s de
modo f i j o . Pr ct i cament e l a mayor a de l o s s mbol os on r i cos
s on s mbol os s e x ua l e s , c on c l uye Fr e ud .
Sobr e e l s i mbol i s mo s e x ua l d e l s ue f i o s e f i a l a que t a l v e z
s mbol os pr i mi t i v a me n t e s e x ua l e s r e c i b i e r o n des pus
apl i caci n d i s t i n t a , que l o s ads cr i bi a o t r o t i p>o de
r e pr e s e n t a c i on e s y c i t a a Spe r be r ( <1912>1988) ( s obr e e s t e
a ut or s e vol ver e n un pr x i mo a pa r t a d o) . De e s t e modo,
Fr e ud a f i r ma que l a r el aci n s i mbl i ca s er a s upe r v i v e n c i a
de l a p r i mi t i v a i d e n t i d a d de l a pa l a br a , por e l l o e n l a v i d a
ps qui ca d e l i n d i v i d uo s ha y he chos que per mi t i r an r e s o l v e r
e n i gma s de v i d a c o l e c t i v a .
- 72 -
Cono ha q ue d a d o pl a n t e a d o e n e s t e a pa r t a d o, Fr e ud
t r a b a j a d e s c i f r a n d o l o s 'usos lingsticos", e s d e c i r , l o
que de l o r e p r l n l d o v ue l v e e n e l d i s c ur s o . Lo que l l a ma
"inconsciente genuino" de be s e r i n f e r i d o , c o l e g i d o ,
t r a d uc i d o. Es t e "lenguaje fundanental" e s e l d e l d e s e o
i n c on s c i e n t e .
LA CUESTI N DEL LENGUAJ E RW I . ACAW
1. - BREVE RECORRI DO POR LQS PQST- FBETOI ANQS - 73 -
1. 1. - PEFI gl CI QS
E l t r mi no " pos t - f r e ud i a n o" t i e n e un s e n t i d o
e s t r i c t a me n t e cr onol gi co. Es d e c i r , s e u t i l i z a de f or ma
a mpl i a pa r a ha c e r r e f e r e n c i a a l o s a n a l i s t a s que v i e n e n
" des pus " de Fr e ud , s i n t e n e r e n c ue n t a l a s d i f e r e n t e s
pe r s pe c t i v a s t er i cas .
Ho ha s i d o s e n c i l l a l a bs queda de ma t e r i a l e s d e l o s
" pos t - r eudi anos " que ha bl a r a n s obr e l a cues t i n d e l
l e n g ua j e . Des pus de un a mpl i o t r a b a j o de i nves t i gaci n s e
ha n s e l e c c i on a d o l a s a por t a c i on e s q ue s e c on s i d e r a r on ms
r e pr e s e n t a t i v a s s obr e e l t e ma . Como s e podr a pr e c i a r ,
des pus de l a l e c t u r a , e l ma t e r i a l a bor d a e l t e ma de f or ma
muy pun t ua l .
La i mpor t a n c i a d e ha c e r c on s t a r e s t o s t e x t o s e n e s t a
T e s i s e s pa r a pon e r de ma n i f i e s t o l o o r i g i n a l d e l a
pr eocupaci n d e La c a n por e l l e n g ua j e . S i bi e n e s c i e r t o que
a l comi e n z o e s ms un a i nt ui ci n, i r t e o r i z a n d o e l t e ma
r e c ur r i e n d o a d i f e r e n t e s a por t a c i on e s . Se s eal ar n l o s
a por t e s que La c a n r e c oge de l o s pos t - f r e ud i a n os con o as
t ambi n s us cr t i cas .
1. 2. - EL SI KBQLI SKQ
1. 2. 1. - SAI f DQR FEREI C2I . 1912
En 1912, Sa n d or F e r e n c z l p u b l i c a "Contribucin al
estudio del on a n i s j n o" ( FEREFCZI , TI . 1981) . En e s t e t r a b a j o ,
e l a ut or s e d e t i e n e e n l a gnes i s de l o s l a z o s s i mbl i cos y
d e s a r r o l l a l a cues t i n de l a ex t r acci n de un d i e n t e como
r epr es ent aci n s i mbl i ca d e l on a n i s mo.
F e r e n c z l ya hab a e s c r i t o e n 1920 "Palabras
obscenas. Contribucin a la psicologa en el perodo de
latencia" ( FEREI CZI , TI . 1981) . Es i n t e r e s a n t e l a apor t aci n
que r e a l i z a s obr e l a s pa l a br a s obs ce n a s y p r e c i s a que l a s
mi s ma s o b l i g a n a I ma gi n a r pa r t e s d e l c ue r po.
En 1922 e s c r i b e "El simbolismo del puente y l a leyenda
de Don J ua n " ( FEREI CZI , T. I I I . 1981) y e n 1923 "El simbolismo
de la cabeza de medusa" ( FEREHCZI , T. 3. 1981) .
De 1933 e s un t e x t o que ci t ar L a c a n e n "Funcin y campo
de la palabra y el lenguaje en psicoanlisis" ( LACAN, <1953>
( 1989) . Se t r a t a de "Confusin de lenguas entre los adultos
y el nio. El lenguaje de la ternura y l a pasin,"
( FEREHCZI , TI V. 1984) .
- 75 -
1.2.2.- QTTQ RASK Y HAgS SACHS . 1913
Ot t o Rank y Ha ns Sa c hs (<1913> 1980) s e f i a l a n que e l
i n c on s c i e n t e t i e n e pr opi e d a d e s r e c ur r e n t e s y que obe d e ce a
una r e g ul a r i d a d . En e l Ca pi t ul o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e
y s us f or ma s de ex pr es i n, ha ce n r e f e r e n c i a a l s mbol o como
un n od o de ex pr es i n de l o r e pr i mi d o. Se t r at ar a de un a
f or ma d e r epr es ent aci n i n d i r e c t a que s e e x pr e s a a t r avs de
l a compar aci n, l a net f or a, l a al egor a, et c. Ser a un a
"expresin s u s t i t u t i v a de alguna cosa oculta" <Op. cl t . p.20>,
con l a que t endr a e n comn c i e r t o s c a r a c t e r e s . La
p l u r a l i d a d de s i g n i f i c a c i o n e s r es ul t ar a de un a c i e r t a
condens aci n, mi e n t r a s que l a t e n d e n c i a a i r d e l o
c on c e pt ua l a l o i n t u i t i v o acer car a a l s mbol o a l
pe n s a a l e n t o " pr 1 mi t i v a " .
Pa r a e s t os a ut or e s l a f or maci n de s mbol os obedecer a a
l e y e s u n i v e r s a l e s ( Op. c l t . p. 30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il une signifation constante,
J est indpenent des conditions individuelles, son fondeaent est volutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il et en vidence des
paralllisses ph ylogntiques ( dans le yth e, le cuite, la religin, etc.'
E l Bl a bo l i s n o s er a e l r e s t o de una a n t i g ua i d e n t i d a d
que ex i s t i r a e n l a v i d a an mi ca p r i mi t i v a , y r eapar ecer a
c a n l a e me r ge n c i a de l o s pr oc e s os ms s i mpl e s l i g a d o s a l a
obt enci n de pl a c e r .
- 76 -
Rank y Sa c hs r e c ur r e n , a l i g ua l que Fr e ud , a l a l e y
bi ogent i ca f un d a me n t a l de Ha e c k e l , que e n un c i a que l a
on t og e n i a r e c a p i t u l a l a f i l o g e n i a . A p a r t i r de e s t e pun t o
a f i r ma n que e l i n c on s c i e n t e compr e nde e l pa s a d o i n d i v i d u a l y
e l de l a e s pe c i e . Ci e r t o s a s pe c t os d e l a v i d a ps qui ca
a n t e r i o r s e cons er var an e n e l l e n g ua j e y e s aqu que
r e c ur r e n a Spe r be r ( <1912>1988) .
Rank y Sa c hs a d mi t e n que e n t od a a c t i v i d a d or i e n t a d a
ha c i a l a pr i ct l ca e z l s t e l a t e n d e n c i a a bus c a r un pl a c e r
s upl e me n t a r i o. Es t a t e n d e n c i a d i s pon e pa r a e s e f i n de l a
p o s i b i l i d a d de e s t a bl e c e r anal og as e n t r e l a a c t i v i d a d y
o t r a ocupaci n, donde l o c e n t r a l e s l a s at i s f acci n
p u l s i o n a l . Pa r a l o s hombr e s " p r i mi t i v o s " l a s e x ua l i d a d
habr a s i d o e s t a f ue n t e .
Los a ut or e s s eal an l a i mpor t a n c i a d e l c on oc i mi e n t o d e l
i n c on s c i e n t e pa r a l a compr ens i n d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l
l e n g ua j e por q ue e n l s e cons er var an l a s f or ma s p r i mi t i v a s
d e l pe n s a mi e n t o. La i n f l u e n c i a d e l i n c o n s c i e n t e s obr e l a
f or maci n d e l l e n g ua j e s er a e l a por t e d e l ps l coani l i s i s a
l a l i ng s t i ca.
- 77 -
1. 2. 2. - ERgST J OI ES. 1916
Sobr e e l t e n a d e l s i mbol Eno Er n s t J on e s r e a l i z a v a r i a s
publ i c a c i o n e s <<1912>; <1916>! <1948> 1969) . Su dedi caci n a l
t e n a t i e n e con o pun t o de p a r t i d a e l he cho de que e l
s i n bDl l s mo e s a l g o que I n t e r e s a a l a ci vi l i z aci n por q ue
e s t a e s una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l pr og r e s o no
s er a as un a mer a s un a t o r i a s i n o e l r e s ul t a d o de d os
pr oc e s os : t r a n s f e r e n c i a de i nt er s de I d e a s s i i a pl e s a o t r a s
ms c ompl e j a s que s i mbo l i z a n a l a s pr i me r a s , y r e e mpl a z o de
un os s i mbol i s mos por o t r o s .
E l s mbol o r e pr e s e n t a o r e e mpl a z a o t r a i d e a a p a r t i r de
un e l e me n t o comn. E l modo de pe n s a mi e n t o s i mbl i co s er a
ms p r i mi t i v o , t a n t o ont ogni ca como f l l ognl cament e.
J on e s ubi c a l a net f or a con o un pr oc e d i mi e n t o de
ex pr es i n que de be d i f e r e n c i a r s e d e l " v e r d a d e r o s i mbol i s mo" .
La def i ni ci n que Ra nk y Sa c hs hab an d a d o d e l
s i mbol i s mo ( 1913) , s i r v e a J on e s pa r a d e s a r r o l l a r l a s
car act er s t i cas d e l " v e r d a d e r o s i mbol i s mo" : r epr es ent aci n
de ma t e r i a l i n c o n s c i e n t e , s i gni f i caci n i n v a r i a b l e ,
i n d e pe n d e n c i a e n r el aci n a f a c t o r e s d e t e mi n a n t e s
i n d i v i d u a l e s , s uj eci n a l e y e s d e l a evol uci n, r e l a c i o n e s
l i ng s t i cas , p a r a l e l o s f l l ogent l cos con mi t os , c u l t o s .
- 78 -
r e l i g i o n e s . . .
La r epr es ent aci n de ma t e r i a l i n c on s c i e n t e s e r e a l i z a
s i n que e l s uj e t o t e n ga c o n s c i e n c i a d e e l l o , por l o que
t omar a a l s mbol o por l a r e a l i d a d , ya que l a compar aci n
q ue d a o c ul t a pa r a l .
La cues t i n de l a I n d e pe n d e n c i a d e l o s f a c t o r e s
i n d i v i d u a l e s l l e v a a J on e s a e s t a b l e c e r l a d i f e r e n c i a c on
J un g pa r a q ui e n e l s i mbol i s mo e s he r e d a d o. Pa r a J on e s c a d a
uno r e c r e a e l s i mbol i s mo con l o s ma t e r i a l e s d e que d i s pon e ,
l a e s t e r e o t i p i a r e mi t e a l a un i f or mi d a d e n l o s i n t e r e s e s
f un d a me n t a l e s de l a huma n i d a d . SI bi e n ha y un nmer o e l e v a d o
de s mbol os , l a s i d e a s que s i mbo l i z a n s on muy l i mi t a d a s
1916- 194a> 1969 p. 95>:
'Tous les syaboles reprsenteni des idees se npportant u soi et ux
proch es parents, ou bien aux ph nounes de la naissance, de 1 'aaour et de
la ort',
E l s mbol o r e pr e s e n t a l a s I d e a s ms " p r i mi t i v a s " y s i
bi e n ha y v a r i e d a d de s mbol os s e x ua l e s , l a ma yor pa r t e s e
r e f i e r e a l r gano ma s c ul i n o. E l s i mbol i s mo " a t i e s t e une
inapttude saisir et prseater" l a s c os a s . Es por e s t a
I n e pt i t ud que s e r e t o r n a a pr oc e s os me n t a l e s ms s i mpl e s .
L os s i mbol i s mos s er an s u s t i t u c i o n e s aut omt i cas de un a i d e a
c on c r e t a y ms pr e c i s a me n t e de s u i ma ge n s e n s o r i a l . L a
d i f i c u l t a d e s e n c i a l r adi car a e n un a a d e cua d a apr ehens i n d e
l o s s e n t i mi e n t os .
- 79 -
En l a ba s e d e l s i mbDl l s n o habr a un a I dent i f i caci n. Una
i d e a s e c un d a r i a B r e c i b e s u s i gni f i caci n de A con l a que
pue de s e r i d e n t i f i c a d a . A p a r t i r de l a e q ui v a l e n c i a
s i mbl i ca ha y un a di r ecci n i n t e l e c t u a l , por l a
t r a n s f e r e n c i a de l a s i gni f i caci n s i mbl i ca y a f e c t i v a ,
modi f i caci n de l o s a f e c t o s l i g a d o s a l a i d e a
pr i mer a( s ubl i maci n) .
1. 2. 4. - MELANTE O. EI H. 1930
"La importancia de l a formacin de smbolos en el
d e s a r r o l l o del yo"es un t r a b a j o que K l e i n p u b l i c a e n 1930
( KLEI H, TU. 1975) .
En e l mi s mo ha ce r e f e r e n c i a a F e r e n c z i y s e f i a l a que l a
i dent i f i caci n pr e c ur s or a d e l s i mbol i s mo n a ce d e l i n t e n t o
r e a l i z a d o por e l ni f o de r e e n c on t r a r e n l o s obj e t os s us
pr opi os r ganos . E l s i mbol i s mo apar ecer a as como e l
f un d a me n t a de t od a f ant as a y c o n s t i t uy e l a ba s e d e l a
r el aci n d e l s uj e t o c on l a r e a l i d a d .
Pa r a K l e i n un mon t a n t e de a n g us t i a e s n e c e s a r i a pa r a l a
f or maci n de s mbol os y de f ant as as . L os e s t a d i o s t e mpr a n os
d e l c ompl e j o de Ed i po c o n l l e v a n un a c a r g a i mpor t a n t e de
s a d i s mo. L os e s t a d i o s p o s t e r i o r e s a pa r e c e n como d e f e n s a a
- B o -
l o s i n pul s o s l i b l d l s o s o s . La a ut or a s e f i a l a que ( Op. c l t . p.
220) :
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relacin con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasa, La posesin y exploracin sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior ( el cuerpo de la madre por extensin) , quedan detenidos y
esto produce la supresin ms o menos completa de la relacin simblica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '
La l i n e a de pe n s a mi e n t o que d e s a r r o l l a K l e i n s e c e n t r a
e n e s t a pe r s pe c t i v a . K a r l on Ml l n e r ( <1955> 1965) s e f i a l a l a
d i f e r e n c i a e n t r e l a r e a l i d a d s i mbl i ca de l a e x pe r i e n c i a
anal t i ca y l a r e a l i d a d l i t e r a l d e l a s at i s f acci n
l l b i d l n a l .
1. 3. LA LENGUA
1. 3. 1. - EDOyAEP PI CHPy . 1911
Adems de l a obr a monume nt a l que Pi chn y Da mour e t t e
( 1911- 1940) r e a l i z a n y que s e t r at ar e n o t r o a pa r t a d o, ha y
un a pr oducci n p a r t i c u l a r de Pi chn, que e r a p s i c o a n a l i s t a ,
publ i c a d a e n l a Re vue F r a n 9a i s e de Ps yc ha n a l ys e . Es t e a ut or
s e pr eocup d e l a r el aci n e n t r e e l ps i coanl i s i s y l a
l e n gua f r a n c e s a e n p a r t i c u l a r .
- 81 -
En " Le r J e du sexe dans la civilisation ocx^identale"
( PI CHOI , <1937> 1938) , s e f i a l a que e l l e n g ua j e no e s un
s l s t e n a de s i g n os e n e l que s e t r a d uc e un pe n s a mi e n t o
c on s c i e n t e que l e e s pr e - e x l s t e n t e . Se t r a t a de una
e s t r uc t ur a que e s d i f e r e n t e pa r a ca d a l e n gua y donde s e
or g a n i z a un c i e r t o modo de pe n s a mi e n t o. Pi chn s o s t i e n e que
l a s l e n gua s r oma n ce s r e a l i z a n un a par t i ci n de e l e me n t os e n
d os c l a s e s s i g ui e n d o una met f or a d e l s e x o que l l a ma
" s e j f uJ s e n bJ a n c e " . Se t r at ar a d e l a el i mi naci n d e l n e ut r o
d e l i n d oe ur ope o, r e s i d uo de una r epar t i ci n a n t e r i o r ,
a t r i buye n d o a ca d a s us t a n t i v o un s e x o met af r i co g r a ma t i c a l
( <1938> 1938) . La " s e x ui s e mbl a n c e " no e s l a s i mpl e
s upe r v i v e n c i a e n l a l e n gua , s egn e l a ut or , de
e s t a d os l i ng s t i cos a n t e r i o r e s , s i n o que t i e n e e n l a
di mens i n s i ncr ni ca v a l o r a c t u a l . Pi chn ha bl a d e l car ct er
s e x ua l de l a ci vi l i z aci n no e n c ua n t o a s u ex al t aci n s i n o
e n l a di r ecci n f r e ud l a n a .
En s u c on f e r e n c i a de f e br e r o de 1937 " Canment la pense
prend corps" ( 1938) , c r i t i c a l a def i ni ci n s a us s ur e a n a d e l
I d i oma como un s i s t e ma c ohe r e n t e d e v a l o r e s . Se f i a l a d os
r a z on e s que habr an l l e v a d o a Sa us s ur e a s os t e n e r e s a
pos i ci n: por un a pa r t e e l r a c i o n a l i s mo y por o t r a e l
bi l i ngi s mo. Re s pe c t o a l a pr i me r a a f i r ma ( Op. c i t . p. 4 5) :
- 82 -
vivait i l'ipoque d'un rationaJiaae exasper, dans lequeJ on ne
pouyait adaetire ni qu'il y et des taita psych iques qui se drouJassent
ailleurs qu 'i Ja cJaire Juaire de Ja conscience, ni qu 'iJ pt exister dans
le langage autre ch ose qu'une aison h uaaine universal le, toujours la aiae,
qu'on devait retrouver partout en dpit de tout, L'accession de ton fiJs
la psych anaJyse nous aontre que dans cette vieiJle faaille de grands
intellectuels on sait voluer, '
Pi chn d i s t i n g ue l a pa l a br a , que e s una f i g u r a d i r e c t a y
me d i a t a , de l a f i gur aci n I n d i r e c t a que a pa r e c e como
e l e me n t o de "caaovflage" , pr i n c i pa l me n t e e n e l s ueo,
por q ue " on n'ose pas voir directeneat l'objet rel de la
pense." <0p. c l t . p. 49) . L a s f or ma s de l a f i gur aci n
i n d i r e c t a s er an e l s i mbol i s mo pr opi a me n t e d i c ho; l o s
ps eudo- s nbol os j l o s J ue gos de pa l a br a s .
Un a r t i c u l o I n t e r e s a d e s t a c a r e s pe c i a l me n t e ( ya que e s
una r e f e r e n c i a de La c a n e n "Funcin y caapo de la palabra y
el lenguaje en psicoanlisis"( .<1953> 1989) >, "La personne et
la personnalit vues la luaire de l a pense idiomtique
frangaise" ( PI CHOS, 1938) . Es t e t r a b a j o e s l a comuni caci n
de Pi chn a l XV Con gr e s o I n t e r n a c i o n a l d e Ps i coanl i s i s .
En e l me n ci on a d o ar t cul o Pi chn a n a l i z a l a s
p o s i b i l i d a d e s que l a l e n gua f r a n c e s a of r e c e c on e l
s i g n i f i c a n t e " pe r s on n e " . Seal a l a di s t i nci n de l a s t r e s
pe r s on a s g r a ma t i c a l e s : l a pr i me r a , l a d e l que ha bl a ; l a
s e gun d a , a q ui e n s e ha bl a ; l a t e r c e r a , de l a c ua l s e ha bl a .
En e l c ur s o d e l d e s a r r o l l o i n f a n t i l , e n l o que l l a ma e l
- a3 -
per odo l o c u t o r i o d e l l e n g ua j e , e l s uj e t o ha bl a n t e no f i g u r a
l n i s n o e n e l l e n g ua j e a t t ul o de r epr es ent aci n.
Pos t e r i r nent e, e l n i f i o ha bl a de l coni o ha bl a de l o s o t r o s ,
s e d e s i g n a por s u nombr e pr opi o, a e s t e per odo Pi chn l o
l l a ma d e l o c ut i v o . La apar i ci n de l o s pr on ombr e s de l a
pr i me r a pe r s on a (.moi,je,ae') c o r r i g e e s e s i s t e n a .
Pi chn t on a l a s d os s e r i e s de pr on ombr e s pe r s on a l e s d e l
f r ancs ( t onos , que s e a g l ut i n a n con e l v e r bo:
i e , j n e ; t u, t e / i J , e i J e ; J e , l a ; J u i , y l o s i n d e pe n d i e n t e s d e l
v e r bo: J BToi / t oi ; e J J e ; J u i ) , pa r a s e f i a l a r s u s i gni f i caci n
ps i col gi ca. E l a ut or pr opon e d e f i n i r l o s a g l u t i n a t l v o s como
l o s que e x pr e s a n l a "personne tnve" y l o s i n d e pe n d i e n t e s l a
"persoDDe tafe".
La "personne tenue' e s l a pe r s on a g r a ma t i c a l , a d e n t r a s
que l a "personne tofe" e x pr e s a l a noci n de "personalidad
concreta,completa". Es t a l t i ma s er a l a que r e pr e s e n t a a l
i n d i v i d uo e n s us f un c i on e s e n r el aci n a l mundo. E l "moi",
e n BU "toffement" t o t a l e x pr e s a un c on j un t o de c a r a c t e r e s
que s on i n s e pa r a bl e s de l a e x i s t e n c i a pe r s on a l , de e s t a
cons t el aci n c ompl e j a pue d e e x t r a e r s e e l "je" . La pe r s on a
" t nue' mar ca " l e c e n t r e de l a per s onnal l t d a n s ce q u ' l l a
de pl us v i f , d e pl us i n t i me " ( Op. c i t . p. 4 57) .
Pi chn s e pr e gun t a s i e s t a di s t i nci n l i ng s t i ca pue de
- B4 -
br i n d a r un c on oc i mi e n t o Bo br e l a e s t r u c t u r a de l a
pe r s on a l i d a d y s u ma n e j o t er aput i co, BU r e s pue s t a e s
a f i r ma t i v a . De s de e l pun t o de v i s t a t pi co, e l " moi '
r epr es ent ar a l a t o t a l i d a d d e l ps i q ui s mo, mi e n t r a s e l "je"
r epr es ent ar a un a i n s t a n c i a . Por o t r a pa r t e ( Op. c i t . p. 4 59) :
'En ta qu'il s'appelle aoi, ch acun de nous possde un certain noabre
de caracteres qui le distinguent des autres tres; "je suis grand,aoi', "je
suis irascible,aoi",etc., ,C'est la caractrisation diffrentielle de la
personne,
"Hais en tant qu'instance cntrale ( je,ae) , Indpendaament de tous ees
caracteres, ch acun de nous a une continuit essentiellement irreductible i
rien d'autre et indpendante de toute confrontation diffrentielle avec
autrui;c'est la singularit prefiere de la personne, "
La i mpor t a n c i a t er aput i ca, s egn e l a ut or , s e bas ar a
e n l a des t r ucci n de una pa r t e d e l " moi " , que pue d e ha c e r
s u f r i r a l "Je-ioe", pa r a c o n s t r u i r una n ue va que con v e n ga ms
a l " j e - me " .
Sobr e e s t o s t e ma s e n t or n o a l o s pr on ombr e s , i n t e r e s a
aqu s e f i a l a r que ha y un t r a b a j o de Da n i e l La ga che de 1938,
" J Tot e sur le langage et la personne" ( 1977) y, o t r o ,
cr t i co, de Eml l e Be n v e n l s t e , "El antnimo y el pronombre en
francs moderno" 1965) 1977) .
- 85 -
1. 4. - I.A PALABRA.
1. 4. 1. - KART. ABRAHAM. 1925
Su ar t cul o " Contri buci D del erotismo oral a la
ornacin del carcter" 1925>1966) t i e n e un p&r r a f o que ha
d e v e n i d o cl s i co ya que e s c i t a d o por t od os l o s a ut or e s que
t r a ba j a n d e s d e e s t a pe r s pe c t i v a .
Pa r a Abr a ha m e l or i g e n d e l car ct er a n a l es t
e s t r e c ha me n t e l i g a d o a l e r ot i s mo o r a l ( Op. c l t . p. 3 3 3 ) . Seal a
que e n s uj e t o s con e s t a s car act er s t i cas s e pr od uc e un
d e s pl a z a mi e n t o e n e l d omi n i o o r a l . Su d e s e o de s at i s f acci n
por s ucci n s e t r a n s f or ma e n n e c e s i d a d de d a r y e l d e s e o de
obt e n e r t od o s e t r a n s f or ma e n n e c e s i d a d de c omun i c a r
or a l me n t e c on l o s o t r o s . En e s t e pun t o s e as ent ar a l a
l og or r e a que ma r ca que e l c on t a c t o c on l o s o t r o s s e ba s a e n
l a d e s c a r g a o r a l . La pa l a br a t oma a s u c a r g o l a
r epr es ent aci n de l a s pul s i o n e s r e pr i mi d a s ( ABRAHAM, <1925>
1966. p. 338- 339) :
'Parfois la parole expriae toutes les tendances pulsionnelles,
fusseni-elles anicals ou h ostiles, sociales ou asocales, et indpendaaaent
de la sph re pulsionnelle i laquelle elles appartenaient i 1'origine, Le
tesoin de parler signifie dsirer aussi bien gu'attaquer, tuer ou dtruire
et en K'eae teaps toutes sortea d'vacuations corporelles, y coapris la
fecondaton, Pour l'activit fantasatique de ees sujeis la parole subit
une valorisation narcissique identique i celles qui, dans l'inconscient, est
attribue aux productions corporelles et psych iques, "
- 86 -
1. 4. 2. - ELLA SHARPE 1940
E l l a Sha r pe , ps i c o a n a l i s t a de s l i da f or naci n l i t e r a r i a ,
s eal a, e n s u a r t i c u l o "El analista. Requisitos esenciales
para la adquisiscin de la tcnica" ( SHARPE, <1930> s / f ) , l a
i mpor t a n c i a de que l o s p s i c o a n a l i s t a s t e n ga n una v i d a f ue r a
de s u c o n s ul t a y que "nuestra cultura es inseparable de
nuestros conflictos." Es t e t e x t o e s c i t a d o por La c a n e n "La
Direccin de la cura" 1958> 1989) .
Un a r t i c u l o c e n t r a l que E l l a Sha r pe e s c r i b e e n 1940
es" Psycbo-pbysical probleas revealed in language: an
examination of J De t a p2i or * ( 1940) . Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a
l a i mpor t a n c i a de l a compr ens i n d e l l e n g ua j e met af r i co que
u t i l i z a n l o s pa c i e n t e s .
Seal a que l a v i d a i n t e l e c t u a l d e l hombr e s l o e s
po s i b l e a p a r t i r de l a met f or a. S i c o i n c i d e c on Ar i s t t el es
e n que l a met f or a e s l a t r a n s f e r e n c i a de un a pa l a br a e n un
s e n t i d o d i f e r e n t e de s u s i gni f i caci n, s eal a que e s t e
d e s pl a z a mi e n t o v a de l o f i s l e o a l o ps i q ul c o .
De l " v a s t o depsito de lenguaje de nuestros
predecesores" s ur g e n l a s met f or as c r i s t a l i z a d a s que
u t i l i z a n l o s mi e mbr os de un a comun i d a d . De l mi s mo nodo que
l a met f or a r e v e l a pocas pa s a d a s , l a net f or a i n d i v i d u a l
- 67 -
t r a e , pa r a e s t a a ut or a , l a e x pe r i e n c i a de l o s a f i os ol v i d a d os
de l a i n f a n c i a . Es por e l l o que Sha r pe con ce d e l n ^ r t a n c i a
a l e s t ud i o de l a ex pr es i n met af r i ca e n e l ps i coanl i s i s .
La t eor a que d e s a r r o l l a l a a ut or a e s que l a met f or a
pue de d e s a r r o l l a r s e e n e l l e n g ua j e des pus de l a adqui s i ci n
d e l c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c ue r po ( Op. c i t . p. 203 ) :
't th e same tiae as sph incter control ovar anus and ureth ra is beng
establish ed, th e ch ild is acquiring th e poner of speech , and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all th e disch arge of feeling tensin, ifh en th is is no longer relieved by
ph ysical disch arge, can take place th ough speech , Th e ctivity of speaking
is substituted for th e ph ysical ctivity now restricted at oth er openings
of th e body, Khile words th easelves becone th e ver y sus ti tutes for th e
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, disch arging
ideas, So th at ne aay say speech in itself is a netaph or, t-h at aetaph or is
a ultiaate as speech , '
La s pa l a br a s s on e l l a s mi s ma s un a met f or a y d e r i v a n ,
pa r a Sha r pe , d e d os f ue n t e s : on oma t ope ya s y r a ces , pun t o de
p a r t i d a d e l l e n g ua j e i d e a c l o n a l . En e l me n ci on a d o ar t cul o
pr e s e n t a un c a s o a t r avs d e l c ua l mue s t r a cmo e l pa c i e n t e ,
e n d i f e r e n t e s moment os d e l anl i s i s , e x pr e s a on oma t ope ya s ,
l e n g ua j e i d e a c l o n a l y met f or as .
La s r e pr e s e n t a c i on e s d e l pa s a d o encont r ar an e n e l
pr e c on s c i e n t e , l a s I mgenes v e r ba l e s pa r a e x pr e s a r s e . L a s
met f or as que us a n l o s pa c i e n t e s r emi t i r an a e s t a d i o s
pr e g e n i t a l e s y a d e s e os ed pi cos . En e s t e s e n t i d o l a
met f or a i nf or mar a s obr e l a t ens i n p u l s i o n a l .
- 88 -
1. 4. 3. - RQBERT FLI ESS 1949
Es t e a ut or pub l i c a e n 1949 "Silence and verbalization: a
supplement ta th e th eory of th e 'analjtic rule'" ( 1949) . En
e s t e ar t cul o s e s e f i a l a que e l a c t o f s i co d e l ha bl a s e
d i s t i n g ue de l a ver bal i z aci n y pue de p e r mi t i r l a l i ber aci n
de un qua nt um de a f e c t o r e g r e s i v o c o l a t e r a l a l a i deaci n
r e pr i mi d a . Es t a l i ber aci n de a f e c t o es t ar a e n t r e l a s
c a us a s de f r a c a s o d e l ma n t e n i mi e n t o de l a r epr es i n. Es t a
f unci n d e l a c t o d e l ha bl a e s t er aput i cament e a c t i v a y l a
r e g l a anal t i ca d e bi e r a d a r c ue n t a de e s t os e f e c t o s
er ogni cos .
F l l e s s c i t a a Abr a ha m y a E l l a Sha r pe . As como Abr a ha m
t r a b a j a , e n r e f e r e n c i a a l l e n g ua j e , e l t i p o u r e t r a l y f l l co
u r e t r a l , F l l e s s s e ocupa de l o s t i p o s c or r e s pon d i e n t e s de
s i l e n c i o . Mi e n t r a s e l s i l e n c i o " u r e t r a l " s er a un a emul aci n
d e l c i e r r e d e l es f nt er u r e t r a l , e l s i l e n c i o " a n a l " s er a l a
emul aci n, e n e l a pa r a t o d e l ha bl a , d e l c i e r r e d e l es f nt er
a n a l . E l s i l e n c i o " o r a l " e s l a des vi aci n d e l c o n t r o l de l a
e r og e n e l d a d o r a l . A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e pl a n t e a
l a cues t i n de como i n t e r v e n i r e n l a c ur a a n t e l a apar i ci n
de e s t os s i l e n c i o s .
Ot r os t r a b a j o s de e s t e a ut or , " Th e revlval of i n t e r e s t
- 69 -
in th e dreaa' ( FLI BSS, 1953) y "Syxiboid, Dreaa and Psych oeis"
( FLI ESS, 1973) , s e ocupa n de l o s s ue f i os . En e l l t l no ha ce
l a d i f e r e n c i a e n t r e s mbol o e n s e n t i d o o r d i n a r i o y s mbol o
anal t i co. E l s mbol o s er a una p a r t i c u l a r f or ma de
r epr es ent aci n i n c o n s c i e n t e de un e l e me n t o er geno d e un a
pa r t e d e l c ue r po .
1. 4. 4 . - SqPQLPH LQEVEBSTBn 1952
L owe n s t e l n e s c r i b e e n 1949 'Th e problem of
interpretatian' ( 1951) . En r e f e r e n c i a a l a cues t i n de l a
I nt er pr et aci n pl a n t e a l a pa l a br a como un s u s t i t u t o de l a
acci n. La pa l a br a s i t ua d a e n t r e l a ex pr es i n e moc i on a l y l a
acci n p a r t i c i p a de l a s d os y e s un a condi ci n pr e v i a a l o s
i n t e r c a mbi os di nmi cos que s e pr od uc e n e n e l t r a t a mi e n t o
anal t i co ( Op. c l t . p. 10) .
En 1952, L oe we n s t e l n p u b l i c a "Same reaarks on th e role
of speech in psych o-analytic tech nique". En e s t e ar t cul o
d e f i n e a l a e x pe r i e n c i a anal t i ca como ( Op. c i t . p. 4 61) !
*Psych o-nilysis is both tn investigative nd th enpeutic procedure,
i long-drn'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in th e real
ol speech , It is an exch ange of particular ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro aJJ oth er dialogues, Th e
analytic set-up, th e fundamental rule and th e role of th e analyst make it
unique, '
A p a r t i r d e e s t a def i ni ci n a n a l i z a l a cues t i n d e l
- 90 -
l e n g ua j e . En r el aci n con l a s f un c i on e s d e l l e n g ua j e , s e f i a l a
que e l a c t o de ha bl a c os pr e n d e ( Op. c i t . p. 461- 62)
'( 1) Vh it Buh ler ctUtd th e Dtrstellungtfunktio, vh ich couJd be
translited as function of reprsentation, or, according to Roaan Jakobson as
cognitive function, since it refers to th e knovledge and description of
th ings or objects and th e connexions bettfeen th ea; ( 2) Th e function of
expression, by tth ich th e speaker expresses soaeth ing about h iaself; ( 3) th e
function of appeal, ancoapassing all th ose speech acts wh ich appeal to th e
adressee to do soaeth ing or to respond in soae vay; e.g.iaploring,
conaanding, forbidding, seducing,etc,''
L owe n s t e l n s e f i a l a que e n l a c ur a s e t r at ar a de
t r a n s f or ma r l a f unci n que s e d i r i g e a l a n a l i s t a pa r a
i n p l o r a r , ma nda r , s e d uc i r , e n un a f unci n e x pr e s i v a , e s
d e c i r , que e l pa c i e n t e e x pr e s e a l g o s obr e s mi s mo. E l
a n a l i s t a ex cl ui r a l a f unci n de l l a ma d o y e x pr e s i v a ,
l i mi t ndos e a l a f unci n c o g n l t l v a e n r el aci n a l o s a c t os
d e l pa c i e n t e .
Pa r a L owe n s t e l n l o que c ue n t a e n e l a n &l i s l s no e s l a
comuni caci n por s mi s ma s i n o qu e s l o que es t s i e n d o
comun i ca d o e n t r e e l p>a ci e nt e y e l a n a l i s t a . Se t r at ar a de
v e r qu pr oc e s os f s i cos de c a r g a s t i e n e n l ug a r J un t o c on
l o s c on t e n i d os .
C^be s e f i a l a r l a s r e f e r e n c i a s que L a c a n u t i l i z a , como as
mi s mo l a s c r i t i c a s que r e a l i z a a a l g un os d e l o s a ut or e s
me n ci on a d os e n e s t e a pa r t a d o.
En "Funcin y campo de l a palabra y el lenguaje en
- 91 -
psicoanlisis" ( LACAN, <1973> TI . 1989. p. 233) , ha y un pr r af o
que ha ce r e f e r e n c i a a l t e x t o d e F e r e n c z i "Confusin de
lenguas entre los adultos y el nio. El lenguaje de la
ternura y la pasin." ( FERENCZI , <1933>TI V. 1984) . La ca n
e s c r i b e :
'En verdid nos gustara saber ais sobre Jos efectos de la
SJtfbolizacn en el nifo, y las madres oficiantes en psicoanlisis, an las
que dan a nuestros ms altos consejos un aire de matriarcado, no estn al
abrigo de esa confusin de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relacin nifo adulto. *
Abr a ha m y F l i e s s s on c i t a d o s por La c a n e n e l me n ci on a d o
t e x t o ( LACAN, <1953> TI . 1989. p. 289)
'De igual manera, un artculo de Robert Fliess, inspirado en las
observaciones inaugurales de fibraham, nos demuestra que el discurso en su
conjunto puede convertirse en objeto de una erotizacin, , , '
La c a n d e d i c a un e s c r i t o a J on e s . "En aemoria de Ernst
Jones.-sobre la teora del simbolismo" ( LACAN, <1959>T2. 1989) ,
v a l o r a e l e s f ue r z o de J on e s por d i f e r e n c i a r a l ps i coanl i s i s
de un a her menut i ca y s e f i a l a l a f a l t a de un a t eor a d e l
s i g n i f i c a n t e pa r a s upe r a r l o s l mi t es d e l s i mbol i s mo.
En l a s mi s ma s pgi nas ha y un a cr t i ca a Sa n k y Sa chs , s e
r e f i e r e a l s e n t i d o c on s t a n t e y a l a i n d e pe n d e n c i a de l a
i nt er venci n i n d i v i d u a l que a d j ud i c a n a l s i mbol i s mo.
Sobr e Me l a n i e K l e i n , a l a pa r q ue r e c on oc e s u 'genio"
pa r a t r a b a j a r l o s f a n t a s ma s , s e f i a l a que no i n t e r v i e n e l a
cat egor a d e l s i g n i f i c a n t e pa r a a bor d a r l a cues t i n d e l a s
f ant as as y ha bl a de s u "despreocupacin" por l o s i mbl i co
( LACAl <1959> T2. 1989) ; <1960> T2. 1989) .
- 93 -
2.- EL CONTEXTO: AT.GITWAS PET?SPECTTVAS
2.1.- I STRQDTCCI QM
Los e f e c t o s d e l d e s c ubr l n l e n t o f r e ud i a n o s e ha ce n s e n t i r
e n l o s comi e n z os d e l s i g l o X2 y c on f l uye n , en e s e pa nor a ma
de poca, con l a s a por t a c i on e s que F r e d i n a n d de Sa us s ur e
1916>1965) r e a l i z a e n e l campo d e l a l i ng s t i ca.
A p a r t i r de 1914 s e ub i c a e n F r a n c i a un c r e c i e n t e
i nt er s por e l ps i coanl i s i s . Al mi s mo t i e mpo, un mov i mi e n t o
i n por t a n t e s e pue de c o n s t a t a r e n l a ps i qui at r a. La
ps i qui at r a s e h a l l a pr e ocupa d a por i n v e s t i g a r l a l o c ur a y
v e , e n e l l e n g ua j e o r a l y e s c r i t o , no s l o un e l e me n t o
di agns t i co s i n o un ca mi n o po s i b l e de ex pl or aci n
(BERCHERIE, <1980>1986. p. 17). La ps i qui at r a d e ba t e e l
pr obl e ma de l a p s i c o s i s r el aci onndol o, de a l g un a ma ne r a ,
con e l l e n g ua j e y l a pe r s on a l i d a d .
Por o t r a pa r t e , e x i s t e un ncl eo mdi co que r enunci ar a
l o s i d e a l e s d e l a i i e d i c l n a y que opt ar por l a v a de l a
cr eaci n, d a n d o l ug a r , pos t e r i or me n t e , a l s ur r e a l i s mo
(ROUDIJrESCO, 1986). Su r ei vi ndi caci n s e c e n t r a e n l a
h i s t e r i a como l e n g ua j e y e n una concepci n de l a l o c ur a ns
- 94 -
pr xi na a l o que hoy s e con oce con o ant l ps l qui at r A.
Sobr e l a s d i f i c u l t a d e s d e l ps i coanl i s i s f r ancs e n e s a
poca puede c on s ul t a r s e l a obr a de Boud i n e s c o ( ROUDI HESCO,
<1982> 1986) y l a 'Histoire de la psycbaaaljse", d i r i g i d a
por J a c c a r d ( 1982) . Caibe s e f i a l a r e n e s t a l t l na un
I n t e r e s a n t e cap t ul o, e s c r i t o por A l a l n Ml J oUa , s obr e " La
psych analyse e n France',
Los e f e c t o s de e s t e pa n or a n a s e ha ce n s e n t i r , de
d i f e r e n t e n od o, e n l o s J venes p s i q u i a t r a s que ha ce n s us
pr i me r a s a r ma s e n Par s . En t r e e l l o s s e h a l l a n J a c q ue s La ca n
y He n r l Ey. Ambos i n i c i a n una pol mi ca s obr e l a s r e l a c i o n e s
ps i coanl i s i s - ps i qui at r a que s e ex t endi a l o l a r g o de
s us v i d a s .
La ant i gedad de l a pr eocupaci n de La c a n por e l
l e n g ua j e e s a n t e r i o r a s u e n t r a d a e n e l ps i coanl i s i s . La
mi s ma s e h a l l a mot i v a d a , e n pa r t e , por l a i n f l u e n c i a d e l
c on t e x t o hi s t r i co. CkDmo ya s e ha s e f i a l a d o, ha y una
pr eocupaci n por e l l e n g ua j e d e s d e v a r i a s pe r s pe c t i v a s . A
a l g un a s de e l l a s La c a n vol ver e n d i f e r e n t e s moment os de s u
t eor i z aci n. La s el ecci n de l a s pe r s pe c t i v a s que s e
des ar r ol l ar n a cont i nuaci n e s pr o pi a y s e ha r e a l i z a d o
t e n i e n d o e n c ue n t a e l pe s o que e n e l l a s t i e n e l a cues t i n
d e l l e n g ua j e
Des pus d e t r a b a j a r l o s me n ci on a d os e l e me n t os d e l
- 95 -
c on t e x t o de poca s e conenz ar a d e s a r r o l l a r l a pr oducci n
de La ca n d e s d e s us pr i me r os t r a b a j o s como p s i q u i a t r a ba s t a
1957. Se t r a t a de r e c o r r e r un t i e mpo hi s t r i co que a ba r c a
t r e i n t a a f i os . SI bi e n e s c i e r t o que e s un s e gme n t o e x t e n s o
s e ha ce n e c e s a r i o pa r a d a t a r e l I nt er s de La c a n por e l
l e n g ua j e .
2. 2. - EL SURREALI SMO - 1919-
Puede d e c i r s e que uno de l o s e f e c t o s d e l i ^l coanl i s i s
e n e l campo d e l a ps i qui at r a e s que un pe q ue f i o gr upo de
mdi cos a ba n d on a l a me d i c i n a y l a pr ct i ca t er aput i ca pa r a
d e d i c a r s e a l a r t e . Andr Br et n y Ar agn d e j a n l a me d i c i n a y
P h l l l l p e Soupa ul t r e n un c i a a ha c e r s e mdi co . La cues t i n
c e n t r a l que pl ant ear e l s ur r e a l i s mo e s una c r i t i c a a l
c on c e pt o de r e a l i d a d a p a r t i r de l a cons i der aci n d e l o s
f enmenos i n c o n s c i e n t e s , e s pe c i a l me n t e e l s ue f i o.
Es t e gr upo a s u v e z t uv o i n f l u e n c i a e n e l pe n s a mi e n t o de
La ca n , e n "Muestras antecedente^' ( LACAF, <1966>19T1. 1989)
e s c r i b e que s u T e s i s de Doc t or a d o r eci bi a c og i d a e n l o s
me d i os s u r r e a l i s t a s , d i c e ( Op. c i t . p. 59) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anud un
lazo aniiguo;aJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecn de Diderot -
sus retoos se encuentran en los primeros nmeros de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este inters, '
Dal ha ce r e f e r e n c i a a l a T e s i s e n e l f Sl de K i n ot a ur e
- 96 -
( 1933) , donde t anbi n e e publ i car e l t e x t o de La ca n "El
problema del estilo j la coacepciD psiquitrica de las
formas paranoicas de la experiencia"<.<1933> 19Q7) .
Cul e s e s t e n ue vo nudo d e l l a z o a n t i g uo? Andr Br et n
e n e l "Manifest du surralisme"( .<92A > 1924) c e l e br a e l
d e s c ubr i mi e n t o f r e ud i a n o y r e c ue r d a a una c i e r t a pr ct i ca
r e a l i z a d a por l d ur a n t e l a g ue r r a . En S a i n t - Dl z l e r Br et n
f u d e s t i n a d o a l c e n t r o ps i qui t r i co mi l i t a r donde s e I n i c i a
e n e l ps i coanl i s i s pr a c t i c a n d o c on l o s s ol d a d os e n f e r mos
( Ve r s obr e e s t e t ema VI ELWAHR, 1980)
En 1921 Br et n v a a v i s i t a r a Fr e ud a Vl e n a . Pe r o pe s e
a l o s i n t e n t o s de Br et n, l a r el aci n de Fr e ud con e l
s ur r e a l i s mo no pr os per . F r e ud es cr i bi r a Zt e f a n Zwe i g
( FREUD, <1938> 1976. p. 193) que ha s t a e s a f e c ha s e s ent a
i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s " q ue , a i parecer,
me h an elegico por su santo patrono, como ch iflados
incurables.. ." ( Ver : RODI l f ESCO, 1986; BRET05, <1952> 1969) .
Br et n e s c r i b e , e n e l "Manifiesto del surrealismo", que
e n e l f ut ur o s e r es ol ver an d os e s t a d os a pa r e n t e me n t e
c o n t r a d i c t o r i o s , e l s ue f i o y l a r e a l i d a d , e n un s ue r t e de
r e a l i d a d a bs ol ut a , d e "surralit" ( BRETN, <1924> 1924p. 23) .
La def i ni ci n q ue d a Br et n, e n e l t e x t o c i t a d o, s obr e e l
s ur r e a l i s mo s e f i a l a que e s un a ut oma t i s mo ps qui co por e l
- 99 -
'Le surriJsMe en effet prend bien ti pitee dans une serie
d'imergences dont l'eapreiente conune donne S eirgue notre apoque;
ceIJe d'un^dvoileitent des reletions de l'/ Kurne i l'ordre sytolique',
E l e n c ue n t r o de La c a n con e l e u r r e a l i s n o l e apor t ar :
. l a cues t i n de l a i ma ge n d obl e y s u r el aci n con l a
e s t r uc t ur a pa r a n oi c a d e l c on oc i mi e n t o humano.
. e l e me n t os pa r a pa s a r de l a concepci n d e df i ci t e n l a
p s i c o s i s a l a de cr eaci n.
. o t r a f or ma d e l e e r l a met f or a j a k obs on i a n a .
. s obr e e l c on c e pt o de r e a l i d a d .
Es t os t e ma s s e a n un c i a n s ol a me n t a e n e s t e a pa r t a d o
por q ue s er n t r a ba j a d os e n l a cr onol og a que s e ha ce de
La ca n .
- 98 -
pa r a uol c o y a c t i v o d e l pe n s a mi e n t o, s er po s i b l e ( j un t o
a l a ut oma t i s mo y o t r o s e s t a d os pa s i v o s ) , "sistexaatizar
la confusin y contribuir al descrdito total del nundo de
la realidad" ( Op. c i t . p. 11) .
Los s i mul a c r os que e l pe n s a mi e n t o pa r a n oi c o pue de ha c e r
t i e n e n s u or i g e n , pa r a Dal , e n e l i n c on s c i e n t e y e l pod e r
pa r a n oi c o s e pone a s u s e r v i c i o . La cues t i n de l a I ma ge n
d obl e t endr s u i mpor t a n c i a e n l a me d i d a q ue , l a I ma ge n s i n
n i n gun a modi f i caci n, e s a l mi s mo t i e mpo r epr es ent aci n de
o t r a c os a . Es l a v i o l e n c i a d e l pe n s a mi e n t o pa r a n oi c o, s egn
Dal , l o que ha ce a pa r e c e r l a s e gun d a I n a ge n que t i e n e e l
car ct er de i d e a obs e s i v a . La r e a l i d a d devendr a, pa r a e l
p i n t o r , un e s t a d o de depr es i n y de i n a c t i v i d a d d e l
pe n s a mi e n t o. Es t e t e ma de l a I ma ge n d obl e t endr s u
i mpor t a n c i a e n La ca n cua n d o e s c r i b e e n 1949 s u t a ba j o s obr e
e l e s t a d i o d e l e s pe j o( TI . 198 9) . Sobr e e s t e pun t o La c a n
s e f i a l a ( Op. c i t . p. 8 9) :
'Timbin nosotros besos mostrado en Ja dialctica social que
estructura como paranoico el conocimiento h umano, la razn que la h ace ms
autnoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
tambin que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfaccin surrealista. '
En l a i nt er venci n que L a c a n r e a l i z a , e n l a s Ac t a s d e l
Con gr e s o de Boma d e l 27 de s e t i e mbr e de 1953 ( 1956) , v ue l v e
s obr e l a cues t i n d e l s ur r e a l i s mo d e s d e l a pe r s pe c t i v a que
es t d e s a r r o l l a n d o e n e s e moment o ( Op. c i t . p. 251) :
- 99 -
'Le surrlise en effet prend bien tt place dens une Birle
d'mergences dont l'enpreienie conune dome se airgue notre apoque;
celle d'un^dvoileitent des relttions de J'tKmme i l'ordre sybolque',
E l e n c ue n t r o de La c a n con e l s ur r e a l i s mo l e apor t ar :
. l a cues t i n de l a i ma ge n d obl e y s u r el aci n con l a
e s t r uc t ur a pa r a n oi c a d e l c on oc i mi e n t o humano.
. e l e me n t os pa r a pa s a r de l a concepci n d e df i ci t e n l a
p s i c o s i s a l a de cr eaci n.
. o t r a f or ma d e l e e r l a met f or a j a k obs on i a n a .
. s obr e e l c on c e pt o de r e a l i d a d .
Es t os t e ma s s e a n un c i a n s ol a me n t a e n e s t e a pa r t a d o
por q ue s er n t r a ba j a d os e n l a cr onol og a que s e ha ce de
La ca n .
- 100 -
2. 3. - LAS SEFERENCI AS LI HGUI gl I CAS
2. 3. 1. - F E S Di mP DE SAPSSURE - 1916-
La ubi caci n de F e r d l n a n d de Sa us s ur e e n e s t e pun t o s e
ha ce r e s pe t a n d o e l car ct er cr onol gi co d e e s t e e s t ud i o . S i n
e n ba r go, ha y que s eal ar que , pe s e a que La c a n pue d a ha be r
l e do t e x t o s que l o c i t a n como Da n our e t t e y Pi chn ( 1927) y
De l a cr ol x 1924>, no e s un a r e f e r e n c i a ha s t a 1955 ( 1973) .
E l 'Cursa de lingstica general' f u publ i c a d o e n Par s
e n 1916 ( SAUSSURE, 1965>. Sa us s ur e es t abl eci un a r el aci n
e n t r e l gi ca y l i ng s t i ca a d i f e r e n c i a de l a l i ng s t i ca de
l os a f i os 1880, que s e pr e ocupa ba s l o de l a evol uci n d e l
l e n g ua j e ( Sobr e e s t e pun t o v e r : MOUl I i r , <1968>1969>.
E l l e n g ua j e , pa r a Sa us s ur e , e s l a f a c u l t a d pr opi a d e l
hombr e y l a l e n gua un pr od uc t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d e n un a
comun i d a d d e t e r mi n a d a . Es l a pa r t e s o c i a l d e l l e n g ua j e ,
e x t e r i o r a l i n d i v i d uo y e s d e f i n i d a como l a z o s o c i a l ,
c on c e pt o e s t e que La c a n ut i l i z ar pa r a d e f i n i r e l d i s c ur s o
( LACAH, <1972- 73> 1985) .
La l e n g ua como " t e s or o" , que l a pr ct i ca d e l ha bl a
d e pos i t a pa r a l o s ha bl a n t e s e n una comun i d a d d a d a , e s un a
r e f e r e n c i a q ue pue de s e r e v oca d a cua n d o L a c a n d a un a d e l a s
- 101 -
d e f i n i c i o n e s d e l Ot r o con o " t e s or o de s i g n i f i c a n t e s " ( LACAH,
<1960> T1. 1969p. 785>.
E l l e n g ua j e t i e n e a s i un l a d o s o c i a l , l a l e n gua y un
l a d o i n d i v i d u a l , e l ha bl a . Es t a i mpor t a n t e opos i ci n pe r mi t e
i n t r o d u c i r a l i n d i v i d uo j un t o a l o s o c i a l . La ca n comi e n z a a
t r a b a j a r l a cues t i n d e l l e n g ua j e d e s d e l a s " l e y e s de l a
pa l a br a * . Ser l a l e c t u r a de Sa us s ur e J un t o a l a de J a k obs on
l a que l e har i n t r o d u c i r " l a s l e y e s d e l l e n g ua j e " ( LACAN,
<1957>T1. 1989) .
Ot r o pa r de opos i c i on e s , que Sa us s ur e d e s a r r o l l a , e s
s i ncr on a- di acr on a, que e x pr e s a e l e j e de l a s i mul t a n e i d a d
y l a s uces i n. E l pr i me r o c on c i e r n e a l a s r e l a c i o n e s como
c o e x i s t e n t e s , e l s e gun d o n o pue d e c o n s i d e r a r ms de un a c os a
ca d a v e z .
Sa us s ur e d e f i n e un c on c e pt o de s i g n o. La l e n gua es t
compue s t a como un s i s t e ma de s i g n os . E l s i g n o s a us s ur e a n o e s
d e f i n i d o por t r e s pr opi e d a d e s : a r b i t r a r i e d a d , n e g a t i v l d a d y
b i f a c i a l i d a d . La a r b i t r a r i e d a d r e mi t e a un d ua l i s mo, e l
or d e n de l o s s i g n os y e l or d e n de l a s c os a s . Sobr e e s t e
pun t o pue de l e e r s e l a pos i ci n de Be n v e n i s t e ( <1939> <1963>
1982) y l a de Mi l n e r 1978> 1980) .
La n e g a t i v l d a d r e mi t e a l or d e n de l o s s i g n os : e s l a
r el aci n c on l o s dems s i g n os l o q ue d e f i n e l a i d e n t i d a d .
- 102 -
Es d e c i r , no ha y i d e n t i d a d i n d e pe n d i e n t e y, d a d a s u
r e f e r e n c i a a l a mu l t i p l i c i d a d , de be s e r d e d uc i d a . Bl s i g n o
e s d e f i n i d o como bi f s i co por q ue une una i ma ge n acs t i ca y
un con ce pt o.
Se pue de ha bl a r t ambi n, de o t r o Sa us s ur e , e l
i n v e s t i g a d o r d e l a s c on s t r uc c i on e s anagr amt i cas d e l v e r s o
l a t i n a . Un Sa us s ur e que s e a c e r c a ms a Fr e ud , s i n d ud a
( Ve r : STAR0BI I SKI , <1964 > 1971) .
La ca n , e n "La i n s t a n c i a de la letra" 1957> TI . 1989) ,
pr e s e n t a a l a l i ng s t i ca como c i e n c i a p i l o t o y r i n d e
home na j e a Sa us s ur e por s u f or ma l i z a d n d e l s i g n o. E s t a
pos i ci n pos t e r i or me n t e ha ca mbi a d o.
2. 3. 2. - PELACRQI X - 1924-
La r e f e r e n c i a que La ca n ha ce a De l a c r o i x a pa r e c e e n
" E s c r i t o s inspirados:esquizografa" ( LACAH, <1931>1931>.
De l a c r o i x e s c r i b e " L e langage et la pens e" ( DELACROI X <1924>
1924) y d i f e r e n c i a , e n s e me j a n z a c on Sa us s ur e , l e n gua y
ha bl a , n o obs t a n t e , d i s t i n g u e e n t r e f or mul aci n v e r b a l y
pa l a br a .
Pa r a De l a c r o i x n o ha y ps i col og a d e l l e n g ua j e s i n e l
r e c ur s o a l a l i ng s t i ca . Sobr e e l l e n g ua j e s e f i a l a ( Op. c l t .
- 103 -
p.7) :
'Le lingige dcoule des conditions de 1 iie coenune, des lois de
1 'expression des motions, de 1 structure de 1 'intelligence, "
La s t r e s c on d i c i on e s s on I r r e d u c t i b l e s l a un a a l a o t r a .
Coi n c i d e con Sa us s ur e e n que e l l e n g ua j e e s una i ns t i t uci n
que pr e e x l s t e a l i n d i v i d uo . La acci n i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e
e n e l us o que s e ha ce de l .
De l a c r o i x r e t oma de Dur khe i m e l car ct er o b l i g a t o r i o de
l a v i d a s o c i a l y s e f i a l a que e l l e n g ua j e e s e l he cho s o c i a l
pr i mo r d i a l por q ue e s e l pa c t o s o c i a l mi s mo <0p. ci t . p. 49)
S i bi e n t oma l a l i ng s t i ca s a us s ur e a n a , De l a c r o i x l a
combi n a con l a concepci n f i s i ol gi ca de He a d ( 1926) .
En "Les grandes formes de la vie me nt a l e " << 1934>1934)
i n t r od uc e l a cues t i n d e l " Un i v e r s o de l o s s mbol os " . Se f i a l a
que e l un i v e r s o de r e pr e s e n t a c i on e s e s s o l i d a r i o con e l
un i v e r s o d e l l e n g ua j e ya que s t e e s una he r r a mi e n t a pa r a
pr od uc i r l a s c os a s .
De l a c r o i x s e i n s c r i b e e n l a l nea, que s e des ar r ol l ar a
e n r el aci n a Bl on d e l ms a d e l a n t e , donde l a a n t e r i o r i d a d d e
l o s o c i a l d e f i n i d o como s i mbl i co e s c l a r a .
2. 3. 3. - DAKQUEETTE Y PI CHN - 1927-
J a c q ue s Da mour e t t e y Bd oua r d Pi chn e l a bor a n un a
- 104 -
g r a n &t l c a de l a l e n gua f r a n c e s a , e n s i e t e vol menes , que
l l e v a por t t ul o 'Des jnots a la pense' 1911- 1940> 1927-
1940) .
Los a ut or e s eal an que s i e l hombr e t i e n e un
pe n s a mi e n t o e s t r i c t a me n t e humano e s por e l l e n g ua j e .
Coi n c i d e n con Sa us s ur e ( <1916>1965) e n que " pe r r o" e s un
s i g n o pe r o d i c e n que e s e s i g n o no t i e n e n a d a de a r b i t r a r l o .
Es s i g n o no s l o d e l s uj e t o a l o s que l e e s c uc ha n s i n o a l
I n t e r i o r mi s mo d e l s uj e t o que ha bl a , ya que s i n e s t e s i g n o
no podr a pe n s a r l a I d e a c or r e s pon d i e n t e .
Los a ut or e s r ompe n con l a pos i ci n e s t a b l e c i d a que v a
d e l pe n s a mi e n t o a l l e n g ua j e , pa r a s eal ar que n o ha y
a n t e r i o r i d a d d e l pe n s a mi e n t o. Pi chn ( c uya pr oducci n
i n d i v i d u a l ya ha s i d o t r a t a d a e n o t r o Cap t ul o ) , pos t ul ar
que e l l e n g ua j e e s un a de l a s v as de a c c e s o a l
i n c on s c i e n t e .
E l l e n g ua j e t i e n e un a f unci n c oa i un i c a t i v a que e s
pr opi a me n t e r e pr e s e n t a t i v a . Tod a emi s i n e s I n t e r pr e t a d a por
e l r e c e pt or o a l o c ut o r como r e pr e s e n t a n d o un a emoci n e n e l
e mi s or o l o c ut o r . Pe r o e l l e n g ua j e pr opi a me n t e d i c ho e x i s t e
a p a r t i r de que e l e mi s or d e s e a pr ov oc a r un a r eacci n
d e t e r mi n a d a e n e l r e c e pt or . En t on c e s , i nt enci n de pr ov oc a r
un a r eacci n e n e l a l o c ut o r y compr ens i n e n s t e d e l e s t a d o
- 105 -
de ni mo d e l l o c ut o r .
Los a ut or e s s eal an que , pa r a e l l o c ut o r , e l a l o c ut o r e s
l a pa r t e d e l nundo e x t e r i o r s obr e l a c u a l l a pa l a br a pue de
d e v e n i r acci n( Op. ci t . T. I . p. 70) . Si e mpr e , a unque ha bl e a
c os a s i n a n i ma d a s , ha y un i n t e r l o c u t o r pr e s e n t e e n s u
es p r i t u.
La pa r e j a l o c u t o r - a l o c ut o r e x i s t e e n t od o l e n g ua j e , a
l o que ca be a gr e ga r e l pl a n o d e l o c ut o r l o , e s d e c i r , e s o de
l o que s e ha bl a . Mi e n t r a s e n e l pl a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s
l a pe r s on a que ha bl a , y que s e d i r i g e a e s a pa r t e d e l nundo
e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; e n e l pl a n o
d e l o c ut o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c ur s o e s l a c os a de l a que s e
ha bl a y de l a c ua l e l d i s c ur s o c ue n t a s u h i s t o r i a .
E l l o c u t o r s e s i t a a s mi s mo e n e l pl a n o d e l o c u t o r i o
como un a s us t a n c i a d e l nundo e x t e r i o r y s e d e n omi n a c on l a s
f or ma s de pr i me r a pe r s on a .
Re s pe ct o a l pr oc e s o de cons t i t uci n d e l l e n g ua j e s eal an
que e l g r i t o , por e l que s e e x pr e s a n l a s pr i me r a s
r e a c c i on e s , e s un a ex t er i or l z acl n l o c u t a r i a de e s t a d os de
ni mo. La i nt er venci n d e l a l o c u t o r i n t e r pr e t a n d o e l g r i t o ,
l o t r a n s f or ma e n e l pr i me r e s t a d i o d e l l e n g ua j e .
Un pun t o c e n t r a l de s u "Grantica' e s e l e s t ud i o s obr e
- 106 -
l a negaci n e n e l f r ancs . La c l a v e de l a mi s ma de be
s e r bus ca d a , s egn l o s a ut or e s , e n e l e mpl e o a i s l a d o de ca d a
una de l a s d os pa r t e s de l a negaci n.
Re s pe ct o a l a pr i me r a pa r t e , l a par t cul a ne. , s u e mpl e o
e s de t r e s gner os , e n uno de e l l o s , e l de l a s ubor d i n a d a ,
c r e e n e n c on t r a r l a c l a v e d e l pr obl e ma . E l e mpl e o d e l i i a . e n
l a s ubor d i n a d a e x pr e s a un a d i s c o r d a n c i a e n t r e e s t a
s ubor d i n a d a y e l he cho c e n t r a l d e l a f r a s e . Pa r a c i t a r un
e j e mpl o d e l t e x t o<Op. c i t . T. I . p. 13 4 ) :
',,.(7/7 ne peut douter qu'jls soient pleins'
E l no d ud a r I mpl i c a pr e c i s a me n t e un a d ud a , ha y
d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l ma r ca d a por e l s ubj un t i v o, y
l a af i r maci n p r i n c i p a l que pr e t e n d e que no s e dude . La
d i s c o r d a n c i a e s e s e f ut ur o d ud os o.
Ot r o c a s o d i s c o r d a n c i a l ( Op. c i t . p. 13 5) :
'Que si,. on travailJoit encor faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise cose, ce que je ne dserpre pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *
En e s t a f r a s e n ue va me n t e s e r e e n c ue n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l
pue s e l no d e s e s pe r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s pe r a r , e s
gua r d a r una e s pe r a n z a dbi l pa r a no d e s e s pe r a r . Hay, di r n
l o s a ut or e s , un a d i s c o r d a n c i a e n t r e e l d e s e o d e l he cho
pa t e n t e e n l a s ubor d i n a d a y l a I mpo s i b i l i d a d I r r e d u c t i b l e
d e l mi s mo. Es t e d i s c o r d a n c i a l n o f un c i on a mecni cament e,
- 107 -
6l n o que e s un " taxeaa" v i v i e n t e e n e l es p r i t u de l o s
f r a n c e s e s .
La s e gun d a pa r t e de l a negaci n f r a n c e s a ( r i e a ; Jajoais;
personne. ..>, s e a p l i c a a l o s he chos que e l l o c u t o r no ubi c a
como f or ma n d o pa r t e de l a r e a l i d a d . Es os he chos s on
"orcluidos", por e l l o l l a ma n a e s t a s e gun d a pa r t e de l a
negaci n f o r c l u s i v a . De l o s c ua t r o gner os de f o r c l u s i v o s
l o s a ut or e s s e c e n t r a n e n un o ( Op. c i t . T. I . p. 139) :
'// n'esl pas probable que j'opere jamis plus'
En e s t e c a s o una oper aci n p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l
mundo de l o s pr oba bl e s , ya que l pi e n s a que no oper ar
n un ca ms . Ca be c i t a r ( Op. c i t . p. 14 0) :
'Le langage est pour celui qui sait en dch iffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
dsir qu 'une ch ose passe, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce dsir de scotoaisation, traduisant
ainsi le ph noane noraal dont la scotoaisation, dcrite en path ologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous Pich onl, est 1'exagration
path ologique'.
Hace f a l t a no s l o que s e a f i r me que e l he cho no a pa r e c e
e n e l campo d e l c on oc i mi e n t o ( f or cl us l n) , s i n o que , por
una e s pe c i e de c on t r a pr ue ba , s e l o pe r c i ba como i n c ompa t i bl e
con l o s he chos d e l campo ( d i s c o r d a n c i a ) . De e s t e modo, n i e g a
un he cho e x pr e s a d o por un v e r bo da ndo una s ue r t e de r od e o.
As , l o que l a negaci n ga n a e n f i n e z a , l o pi e r d e e n
f ue r z a . La l e n g ua t endr a e n t on c e s l a p o s i b i l i d a d de
- 108 -
c o r r e g i r l a i n s u f i c i e n t e f i n e z a o e x c e s i v a b r u t a l i d a d de l a
negaci n p r i n c i p a l con e l JSL de l a s ubor d i n a d a .
En 1936 pue de e n c on t r a r s e ya l a i n f l u e n c i a de e s t os
t e x t o s e n "Ms all del P r i n c i p i o de realidad" ( LACAB,
T1. 1989>, donde La c a n d e f i n e l a s i t uaci n anal t i ca con o de
i nt er l ocuci n. En e l me n ci on a d o t e x t o La c a n u t i l i z a e l
c on c e pt o de i nt er l ocuci n y ha bl a de l o c ut o r y de
i n t e r l o c u t o r . L a pr i me r a f or nul aci n que ha ce La c a n e n
r e f e r e n c i a a l a s i t uaci n anal t i ca y e l l e n g ua j e s e ba s a e n
e l e s q ue n a c omun i c a c l on a l . Es a p a r t i r de l a s i t uaci n as
d e f i n i d a que s e i n t e r r o g a s obr e e l a n a l i s t a como oye n t e e
i n t e r l o c u t o r . Sobr e e s t e pun t o s e vol ver ms a d e l a n t e .
2. 4. - LA PSI QUI ATR A FRANCESA Y LA CESTI QTT DEL LENGUAJ E
La cl ni ca a l e ma n a y l a cl ni ca f r a n c e s a s o s t uv i e r o n
i n t e r c a mbi o ha s t a l a gr a n g ue r r a . Fr e ud , como ya s e ha
s eal ado, f u t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . Mi e n t r a s l a pr i me r a
s e pr e ocupa ba ms por l a i nt er pr et aci n f i s i ol gi ca d e l
e s t a d o cl ni co y de l a i nt er r el aci n e n t r e s nt omas , l a
s e gun d a s e c e n t r a ba e n e l c ua d r o cl ni co y e l t i p o , d e j a n d o
e n s e gun d o pl a n o l a cues t i n f i s i ol gi ca ( BERCHERI B, 1983) .
La cues t i n d e l l e n g ua j e e s d ur a n t e mucho t l e n po un mer o
- 109 -
ndi ce di agns t i co. Pa r a K r a e pe l l n <<1899>1987) s e t r a t a de
d e s v i a c i on e s e n l a conver s aci n, de j ue gos s i n s e n t i d o,
r e g i s t r a n d o f or ma s v a r i a d a s .
S i bi e n l o s ma e s t r os de La c a n f ue r on f or ma d os por l a
I n f l u e n c i a k r a e pe l l n l a n a , des pus de l a g ue r r a r e s ul t a b a
di f ci l v o l v e r a e s t a b l e c e r e l di l ogo.
La ps i qui at r a f r a n c e s a s e h a l l a , e n 1920, c e n t r a d a e n
l a pol mi ca e n t r e Cl e r a mba ul t y Cl a ud e . E l pr i me r o, que
t r a b a j a e n l a lafernerie de l a Pol i c a, , i n t e n t a e x p l i c a r l a
p s i c o s i s a p a r t i r d e l a ut oma t i s mo me n t a l y s us c r i b e
hi pt es i s neur ol gi cas . E l s e gun d o, e n e l Sa l n t - An n e , d a
c a bi d a a pl a n t e a mi e n t os ps i col gi cos . L a c a n es t e n c on t a c t o
con l o s d os , pr i me r o e n l a Inferaere y des pus e n e l S a l n t -
Anne .
La pr eocupaci n de l a ps i qui at r a f r a n c e s a por l a
r el aci n d e l l e n g ua j e con l a l o c ur a t i e n e d i f e r e n t e s
v e r t i e n t e s , a l g un a s d e l a s c ua l e s s on ex pl ci t as y o t r a s no.
En e l pr i me r c a s o e n con t r a mos i n v e s t i g a c i o n e s que s on , como
e n e l c a s o de Bl on d e l ( BLOl DEL, <1928>1928) , una r ef l ex i n
s obr e e l l e n g ua j e y l a c o n c i e n c i a mr bi da. En e l s e gun d o
c a s o l a r e f e r e n c i a e s a Cl e r a mba ul t 1920, 1923, 1924> 1987)
y a BU a ut oma t i s mo me n t a l .
- 110 -
2.4.1.- CLERAKRAT.T Y EL AUTOMATISMO MEUTAL -1920-
Cl e r a n ba ul t e n s u ar t cul o "A utoaatsae aental et
scission du JDOI" (CLERAMBAULT, <1920> 1987.p. 41) sef al a que
e l d e l i r i o e s "la reaccin o b l i g a t o r i a de un i n t e l e c t o
razonante y frecuentexoente intacto,a los fenmenos que salen
de su subconsciente,^ es decir el automatismo mental".
E l a ut oma t i s mo e s pa r a e s t e p s i q u i a t r a e l s ndr ome
f un d a me n t a l e n muchas p s i c o s i s . En "Les psycboses
b a l l u c i n a t o i r e s cbroniques J" ( CLERAMBAULT, <1923> 1987
. p.63), s e f i a l a que e l a ut oma t i s mo me n t a l e s e l r ecept cul o
de l o s me ca n i s mos i n f e r i o r e s d e l pe n s a mi e n t o, r e s umi e n d o hr
f i l o g e n i a d e l I n t e l e c t o . En e s t e s e n t i d o Cl e r a mba ul t r e mi t e
a L e v y - Br uhl l (1922) y a l pe n s a mi e n t o pr el gi co.
Los f enmenos de a ut oma t i s mo me n t a l s on el dt i cos y
v e r ba l e s : e x t r a n j e r l d a d de pe n s a mi e n t o, e co d e l pe n s a mi e n t o
y de l a l e c t ur a . . . Ha y f enmenos pur a me n t e v e r ba l e s : pa l a br a s
e x pl os i v a s , j ue g os s i l bi cos , a bs ur d os y s l n s e n t l d o s ; o t r o s
pur a me n t e ps qui cos : i n t u i c i o n e s a b s t r a c t a s , det enci n d e l
pe n s a mi e n t o a bs t r a c t o . Comi e n z a por me ca n i s mos s u t i l e s , que
s e v a n a pr ox i ma n d o gr a d ua l me n t e a l a f or ma v e r b a l . E l
pe n s a mi e n t o d e v i e n e a u d i t i v o o v e r bo- mot r i z l a s v oc e s s e
c o n s t i t uy e n c on c ua t r o c a r a c t e r e s : v e r ba l e s , o b j e t i v a s .
- 111 -
I n d i v i d u a l i z a d a s y t emt i cas . Se I n c or por a n l gi cament e a s u
r e l a t o e x p l i c a t i v o y c o n s t r uc t i v o .
Cl e r a n ba ul pl a n t e a que e l d e l i r i o e s un a s upe r e s t r uc t ur a
mi e n t r a s que e l a ut oma t i s mo e s p r i mi t i v o . A i s l a de e s t e nodo
l a e s t r uc t ur a . Pe r o s us e n un c i a d a s f ue r on r e c ha z a d os
por q ue l a ps i qui at r a f r a n c e s a s e e n c on t r a ba ms pr e ocupa d a
por l a s c ue s t i on e s d e l s e n t i d o y l a pe r s on a l i d a d . L a c a n ,
cua n d o ha ce s u T e s i s e n 1932, s e h a l l a e n t r e ga d o a l a t e s i s
ps i cogent l ca y no t on a e l a por t e de Cl e r a mba ul t , q ui e n
s os t en a t e s i s neur ol gi cas .
Cua ndo L a c a n e n t r a e n e l ps i coanl i s i s r e c upe r a a
Cl e r a n ba ul t y d i c e de l e n 1966 ( LACAN, TI . 1989. p. 59) , que
f u s u " ni co ma e s t r o e n ps i qui at r a" :
'Su auomatjsao aental, con su ideologa aecanicista de tietfora, uy
criticable sin duda, nos parece, en su taera de abordar el texto
subjetivo, as cercano a o que puede construirse por un
anlisit ettructural que ningn esfuerzo clnico en la psiquiatra
francesa ',
Como sef al a Ml Ue r 1977> 1987 p. 161) , La c a n d e s c ubr e
e n e s t e me ca n i s mo l o s i mbl i ca, ya que s e t r a t a al l d e l a
per t ur baci n r a d i c a l de l a r el aci n e n un c i a d o- enunci aci n,
que f un c i on a i n d e pe n d i e n t e me n t e .
2. 4. 2. - CHARLES BLONDEL Y LA CONCI ENCI A MRBI DA - l Q2f l -
Cha r l e s Bl on d e l e s c r i b e e n 1928 "La conscience marbide"
- 112 -
( 1928) , t e x t o que e s un a r e f e r e n c i a e n l a T e s i s de La ca n
( <1932>1987>. Bl on d e l d e d i c a s u l i b r o a L e v y- Br uhl ,
ma r ca ndo con e l l o un a or i ent aci n t er i ca que t endr s us
e f e c t os .
Bl on d e l opondr c o n c i e n c i a mr bi da a c o n c i e n c i a n or ma l ,
s o c i a l i z a d a . Es t a pr e s e n t a e s t a d os , que a unque i mpr e s i on e n
como i n d i v i d u a l e s , es t n d e t e r mi n a d os por e l e me n t os
c o l e c t i v o s que v i e n e n d e l o s o c i a l . ( Op. c i t . p. 250) .
La r e f e r e n c i a a L e v y- Br uhl no ha ce ms que r e e n v i a r a l a
concept ual l z aci n de l o s o c i a l como a n t e r i o r e i n d e pe n d i e n t e
d e l i n d i v i d uo . Es t a i d e a e n r e a l i d a d e s de Coopt e ( <1844>
1984) . Augus t o Con pt e s e f i a l a que , pa r a e l es p r i t u
p o s i t i v o , e l hombr e no e x i s t e s i n o s l o l a Huma ni da d, pue s
e l d e s a r r o l l o de a q ue l s e de be a l a s oc i e d a d ( Op. c l t . p. 56) .
De e s t e modo, l o s f enmenos humanos s on pr i n c i pa l me n t e
s o c i a l e s , d a d o que s on e l pr od uc t o de un a evol uci n
c o l e c t i v a c on t i n ua . L o que r e s u l t a i mpor t a n t e de r e s a l t a r
e n s u concepci n e s ( Op. c i t . p. 52) :
',,,la arBonii de nuestras concepciones queda forzosamente limitada a
cierto grado, por la obligacin fundamental de su 'realidad', o sea de una
suficiente conformidad a tipos independientes de nosotros. "
Dur khel m1894> 1982) r e t oma e s t e pun t o e n r el aci n a l o
que denomi nar c o n c i e n c i a c o l e c t i v a . De f i n i d a como l a f or ma
ms a l t a d e l a v i d a ps qui ca, por s e r c o n c i e n c i a de
- 113 -
c o n s c i e n c i a , es t ubi c a d a ns al l d e l a s c on t i n g e n c i a s
i n d i v i d u a l e s . La c o n c i e n c i a c o l e c t i v a e s e x t e r i o r a l a s
c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y c a d a un a de e l l a s no l a c on t i e n e
s i n o e n pa r t e . Es l o que s e f i a l a Dur khe i j n ( Op. Ci t . p. 338>:
'Las tendencias colectivas tienen una existencia que le es propia;
asi son fuerzas tan reales coao las fuerzas csmicas, an cuando sean de
otra naturaleza, actan igualmente sobre el individuo de fuera, aunque
esto ocurra por otros medios'
Es t a c o n c i e n c i a c o l e c t i v a ha ce c r i s t a l i z a r e n i d e a s
c omun i c a bl e s l a s c ue s t i on e s e s e n c i a l e s que a ba r c a n e n ca d a
moment o l a r e a l i d a d c on oc i d a . De al l que pue d a d a r mol d e s
a l es p r i t u pa r a a p l i c a r a l a s c os a s y pe n s a r e n e l l a s .
L e v y- Br uhl 1927>1985> s e f i a l a que l a s r e pr e s e n t a c i on e s
c o l e c t i v a s no pue d e n s e r e x pl i c a d a s por l a ps i col og a
i n v i d i d u a l . La me n t a l i d a d p r i mi t i v a y l a me n t a l i d a d l gi ca
s on , pa r a e s t e a ut or , d os mod a l i d a d e s de e x pe r i e n c i a . La
me n t a l i d a d p r i mi t i v a s e c a r a c t e r i z a por e l c on t e n i d o
"mstico" , l a s c on e x i on e s "PrelgicaS j l a l e y de
par t i ci paci n.
La a n t e r i o r i d a d de l a e s t r u c t u r a a l s uj e t o a pa r e c e
f or mul a d a e n e l e j e mpl o e v o l u t i v o . E l n i f i o e l a bo r a un a
r epr es ent aci n de s t ar d ament e, a d opt a n d o l a
r epr es ent aci n que l o o t r o s t i e n e n d e l . Sobr e l a
a n t e r i o r i d a d d e l l e n g ua j e y l a c o n c i e n c i a d e l a e s t r u c t u r a
que v e h i c u l l z a , L e v y- Br uhl s o s t i e n e ( Op. c i t . p. 79) ;
- 114 -
'El h ech o lingstico ilusini, pues, representaciones de las que los
aelanesios, suponemos, no tienen consciencia clara, Ellos no piensan
abstractamente. No reflexionan sobre sus conceptos. Jams h an tenido la
idea de la finalidad orgnica manifestada por la estructura y las funciones
de un cuerpo viviente, ni de la manera especial en que Jas partes se h allan
subordinadas al todo y el todo, a su vez, depende de Jas partes, Jams h an
analizado Ja soJidaridad que une entre ellos a Jos individuos de una misma
familia. Sin embargo, sus lenguajes atestiguan el h ech o de que asimilen
ambas cosas, '
Es e s t a l i n e a d e pe n s a n l e n t o s obr e l a a n t e r i o r i d a d y
e x t e r i o r i d a d de l o s o c i a l que c ul mi n a e n L e v y- Br uhl . A
e l l a s e r e f i r e n t a n t o De l a c r o i x como Cl e r a mba ul t , como
Bl on d e l , t o d a v i a e n l a l i n e a de e x p l i c a r l a pat ol og a por
s upe r v i v e n c i a de l o " p r i mi t i v o " . Por e s t o Bl on d e l di r que
l a c o n c i e n c i a mr bi da no e s un a c o n s c i e n c i a n or ma l
cont empor nea y s e h a l l a s o c i a l i z a d a a l m ni mo.
Ret oma l a i d e a d ur k he l ml a n a de que l a l e n gua no l a ha ce n
l o s i n d i v i d uo s y s e f i a l a ( BLOHDEL, <1928> 1928) :
',,,elle s'est impose, avec tous ses raffinements conceptuis,A
1 'amorph e debilit de notre mentalit infantine, '
La c o n c i e n c i a mr bi da no s e p l i e g a a l a c on s c i e n c i a :
c o l e c t i v a . L a c o n c i e n c i a n or ma l s e d e s a r r o l l a s i g ui e n d o l a s
l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g ua j e , mi e n t r a s que l a c o n c i e n c i a
mr bi da e s r e be l d e a l <0p. c i t . p. 346- 47) .
Bl on d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mr bi da e s a s o c l a l , a
d i f e r e n c i a de l a me n t a l i d a d p r i mi t i v a . Bs d e c i r , l o s
e s t a d os ps qui cos n o s e j e r a r q u i z a n s i g ui e n d o e l
s i s t e ma c on c e pt ua l i n s pi r a d o por l a c o l e c t i v i d a d y q ue s e
- 115 -
e x pr e s a por e l l e n g ua j e . Es t o e s no a c e pt a e l s i s t e ma de
r e pr e s e n t a c i on e s c o l e c t i v a s de l o e que e l l e n g ua j e e s l a
ex pr es i n c r i s t a l i z a d a ( Op. c l t . p. 393- 94) . E l l e n g ua j e
e j e r c e s obr e e l pe n s a mi e n t o un a acci n t r a n s f or ma d or a , de
al l que l a v i d a c on s c i e n t e s o c i a l i z a d a a d opt a con e l
l e n g ua j e l a e x pe r i e n c i a y l a l gi ca.
Bl on d e l hab a l e do Fr e ud pe r o ma n i f i e s t a s u i nt er s
por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no por l a t er aput i ca.
Es t a l nea de pe n s a mi e n t o que v a de Compt e a Bl o n d e l ,
i nf l ui r e n L a c a n e n s u concepci n d e l o s i mbl i co como
a n t e r i o r a l s uj e t o y que l e e s i mpue s t o, n cr t i ca a l
pe n s a mi e n t o pr el gi co pue de l e e r s e e n "La ciencia y la
verdad- ( LACAH, <1960>T1. 1989) . S i b i e n L a c a n cr i t i car
pos t er i r nent e a Bl on d e l t a l v e z podr a v e r s e un a c i e r t a
me mor i a e n s u concepci n de l a p s i c o s i s como f ue r a de
d i s c ur s o .
- 116 -
3.- I.A AWTERIORIDAD DE LA PREQCIJPACIQI POR EL LEI GUAJ E EH
JACQUES LACAN -1926- 1933-
Des pus d e l d e s a r r o l l o de a l g un a s v e r t i e n t e s d e l
d i s c ur s o de poca s e ha ce n e c e s a r i o c on e n z a r c on e l J ov e n
p s i q u i a t r a f r ancs y s u I n c i p i e n t e pr oducci n e n n e d l c l n a .
Hay v a r i o s t r a ba j o s ps i qui t r i cos e n col abor aci n que s e
me n ci on a n por q ue no t i e n e n i nt er s d i r e c t o pa r a e s t a T e s i s .
Se t r at ar n con ms d e t a l l e l o s t r a b a j o s que ha ce n a l g un a
r e f e r e n c i a a l a cues t i n d e l l e n g ua j e .
Pos t e r i or me n t e , s e ubi car e l moment o de pa s a j e de l a
ps i qui at r a a l ps i coanl i s i s y s e t omar n e n c ue n t a a l g un a s
de l a s r e f e r e n c i a s me n ci on a d a s e n e l a n t e r i o r a pa r t a d o.
E l d e s a r r o l l a r aqu e s t a e t a pa de l a pr oducci n de La c a n
r e s pon d e a l a n e c e s i d a d de e s t a b l e c e r un a p r e c i s a
cr onol og a. Al mi s mo t i e a ^ pe r mi t e ub i c a r como a n t e c e d e n t e
s u pr eocupaci n por e l l e n g ua j e y a s e g ui r l o s pun t os de
i nt er r ogaci n que l o l l e v a n a bus c a r s u r e s pue s t a e n e l
ps i coanl i s i s .
3.1. PRIMEROS TRABAJOS -1926-1931-
Los pr i me r os t r a b a j o s d e J a c q ue s L a c a n e n e l campo de l a
ps i qui at r a d a t a n de 1926 ( ALAJ OUABI HE; DELAFOHTAI HB LACA) .
- 117 -
En 192&, adens de un a r t i c u l o que p u b l i c a con Tr e n e l
( LACAN; TSENEL. 1926) , ha y o t r o , t ambi n e n col abor aci n
( LACAN; LEVy- VALENSI ; J CEI GNANT. 1926) , que l l e v a por t t ul o
"Eonan polcier. Du d e l i r e type tallucinatoir ch roaique au
d e l i r e d'iJoaginatioD".
En 1929 ha y t r e s pr e s e n t a c i on e s e n col abor aci n ( LACAN,
MARCHAf f D, COURTOI S. 1929. LACAN, T0URG0WLA<1929> 1930; LACAN,
HBYER 1929) . En 1930 ha y t r e s pr e s e n t a ci on e s ( LACAN, COURTOI S
1930; LACAN, SCHI FF, SCHI FF- VERTHEI MER, 1930; LACAN; <1930>
1931) . En 1931, d os pr e s e n t a c i on e s e n col abor aci n ( LACAN,
CLADB, KI GAULT 1931; LACAN, ET<1931>1932) que no r e v i s t e n
I nt er s pa r a l a l i n e a de t r a b a j o q ue s e d e s a r r o l l a . Hay
o t r o s t r e s t r a b a j o s que r e q ui e r e n un a menci n e s p e c i a l , s e
t r a t a de l o s t e x t o s : "Structure des paych oses paranoiaques"
( LACAN; <1931>1988) ; * Troubles du langage crit ch ez une
paranoiaque prsentant des elments dllrant du type
paranoide ( Sch yzograph ie) " ( LACAN, KI GAULT, LBVY- VALEI SI
1931) y " E c i t s inspires" Sch izograph e" ( LACAH, KI GAULT,
LEVY- VALENSI 1931) .
C^be s e f i a l a r e l ar t cul o "Structure des psych oses
paranoiaques", por q ue pl a n t e a c i e r t a s c ue s t i on e s que
o r i e n t a n un ca mi n o e n l a i nves t i gaci n s obr e l a s p s i c o s i s
que r eal i z ar L a c a n ( <1931>1988. p. 5) .
- 118 -
La ca n I n t r od uc e un c o r t e d e e d e e l pun t o de v i e t a
nos ogr f i co , una d i s c o n t i n ui d a d con l a ps i col og a
n or ma l . De s d e e l pun t o de v i s t a di agns t i co e n f a t i z a l a
i mpor t a n c i a d e l s nt oma y, d e s d e e l pun t o de v i s t a l e g a l ,
f r e n t e a l a i r r educt l bi l dad de l a e s t r uc t ur a , l a n e c e s i d a d
de i nt er naci n. La c a n e s t ud i a d e s d e e s t os t r e s pun t os de
v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s pa r a n oi c a : l a cons t i t uci n
pa r a n oi c a , e l d e l i r i o de i nt er pr et aci n y l o s d e l i r i o s
pa s i on a l e s . Se f i a l a que l o s e s c r i t o s s on d ocume n t os pr e c i o s o s
y que s e d e be n r e c og e r e n e l moment os de I n g r e s a a l a
i ns t i t uci n, cua n d o e l e n f e r mo no s e ha d a d o t odav a a l a
r e t i c e n c i a f r e n t e a l n ue vo me d i o.
Hay e n e s t e t e x t o una r e f e r e n c i a a l ps i coanl i s i s . La c a n
s e f i a l a que e l t r mi no cons t i t uci n pa r a n oi c a s e J u s t i f i c a
por l a f i j aci n pr e c oz de una e s t r u c t u r a , c uya s c a us a s l o s
p s i c o a n a l i s t a s ubi c a n e n l a e t a pa de n a r c i s i s mo pr i ma r i o .
Lo que i n t e r e s a d e s t a c a r e s q ue e n e s t os pr i me r os
t r a b a j o s , s e pue de ub i c a r l a pr eocupaci n' de L a c a n por l a s
p s i c o s i s y por l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g ua j e , e s pe c i a l me n t e ,
por l o s e s c r i t o s de l o s pa c i e n t e s . Ser e n s u T e s i s ( <1932>
1987) , donde s e podr s e f i a l a r e l ca mbi o d e concepci n de un
e n f oq ue c e n t r a d o e n e l df i ci t a l a di mens i n d e l a cr eaci n
y e l s e n t i d o.
- 119 -
3. 2. " ESgUI ZOGBAFI A" - 1931-
Cano ya e e ha s eal ado, l a pr eocupaci n de l a
ps i qui at r a por e l l e n g ua j e d e l o s ps i ct i cos r e c on oc e s u
a uge d ur a n t e l o s pr i me r os a f i os d e l s i g l o XX. Pa r a una I d e a
de e s e pa nor a ma , s e pr es ent ar un a s el ecci n d e l a s
publ i c a c i o n e s d e l a f i o 1931 ex t r a da de l a r e v i s t a "A naales
Mdico- psycbologiques". L a el ecci n de l a ads j na s e ba s a e n
e l he cho de que e s l a r e v i s t a de l a ps i qui at r a f r a n c e s a , de
que La ca n p u b l i c a e n e l l a y q ue c or r e s pon d e a l a f i o a n t e r i o r
a l a l e c t u r a de s u T e s i s d e Doc t or a d o. Por o t r a pa r t e , l o s
t e x t o s que s e coment ar n a cont i nuaci n pe r t e n e c e n a l o s
psiquiatras pr x i nos a La c a n y citadcDS por l .
3. 2. 1. GUI LLEM TEULI S
Gu i l l e n Teul i p u b l i c a e n f e br e r o de 1931 s u K e mor i a
t i t u l a d a "La ecbizopbasie'( . TELI E, 1931) . En s u t e x t o c i t a a
Da mour e t t e y Pi chn ( 1911- 1940) . Teul i I n t r od uc e e n e l
comi e n z o de s u ar t cul o e l e s t a d o d e l a cues t i n
pe n s a mi e n t o- l e n g ua j e , y ha bl a de l a i mpor t a n c i a de c on oc e r
a f on d o l a l i ng s t i ca. S i bi e n n o s e e x pr e s a s obr e l a
pol mi ca pe n s a mi e n t o- l e n g ua j e , s eal a e l he cho de que ha y
- 120 -
un a e s t r e c ha r el aci n e n t r e ambos . Es a p a r t i r de e s t a
pr e mi s a que t on a v a l o r e l e s t ud i o d e l o s t r a s t o r n o s de
l e n g ua j e de l o s a l i e n a d os .
Teul i s eal a que s i s e pud i e r a n d e s c ubr i r l a s
r e l a c i o n e s e n t r e t r a s t o r n o s l i ng s t i cos y t r a s t o r n o s
ps qui cos s e encont r ar an n ue v os s i e d l os de di agns t i co.
As i mi s mo s e i n t e r r o g a s obr e l a t ar d a apar i ci n de e s t e
t i p o de e s t ud i o s y c on c l uye d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s
ha b i t ua l e s d e l a ps i qui at r a s e une e l d e s c on oc l n l e n t o de l a
l i ng s t i ca.
Teul i s e d e d i c a a l e s t ud i o de l a d e me n ci a pr e c oz
u t i l i z a n d o un a i d e a d e l moment o: e l df i ci t de pe n s a mi e n t o
s e acompaa de un df i ci t de l e n g ua j e ( Op. c i t . p. 114) , por
l o t a n t o, t od o de me nt e e s i n c ohe r e n t e . Pe s e a l a s
d i f e r e n c i a s , a i g u a l evol uci n de l o s t r a s t o r n o s d e me n c l a l e s
s e c or r e s pon d e i g u a l evol uci n d e l o s t r a s t o r n o s d e l
l e n g ua j e ha c i a l a i n c ohe r e n c i a .
En l o s d e me n t e s pr e c oc e s pa r a n ol d e s c on s i d e r a t r e s
e v e n t ua l i d a d e s : 1. Aus e n c i a de t r a s t o r n o s d e l e n g ua j e . 2.
Fe ol ogl s mos . 3. E s q ui z o f a s l a .
Es t e ltlJDD c on c e pt o l o t on a de Pf er s dor f q ui e n , e n
1927, d a e s e nombr e a l l e n g ua j e pat ol gi co de l o s d e me n t e s
pr e c oc e s . S i n e mba r go, ha y un a d i v e r g e n c i a e n l a ex pl i caci n
- 121 -
de l a pat ogni ca d e l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g ua j e . Pa r a
Pf er s dor f l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g ua j e e s q ul z of &S1CD s on de
l a n l s ma n a t ur a l e z a que l o s d e l l e n g ua j e aut omt i co,
l e n g ua j e d e s pr o v i s t o de s e n t i d o , i n c ohe r e n t e . Pa r a o t r o s ,
e n t r e l o s que s e ubi c a Teul i , l o s t r a s t o r n o s a pa r e c e n e n
r el aci n a l a s i d e a s d e l i r a n t e s . L a i n c ohe r e n c i a s e r i a
pue s , a pa r e n t e , s e t r at ar a as de un l e n g ua j e ps e ud o-
i n c ohe r e n t e .
En l a d e me n ci a pr e c oz pa r a n oi d e l a pa l a br a pi e r d e
pr og r e s i v a me n t e e l v a l o r i d e a t l v o , s egn Teul i . Es l a
en er nedad l a que ha ce d e s c ub r i r l a s l e y e s d e l s i n bo l i s mo
<0p. c i t . p. 226) .
La s car act er s t i cas cl ni cas q ue s on d e s c r i t a s e n l a
e s q u l z o f a s i a s on : s nt omas d e l e n g ua j e a ut on &t i c o ( de
df i ci t y a c t i v o s ) e " i nt er pr et aci n f i l ol gi ca" . La
i nt er pr et aci n f i l ol gi ca no t on a e n c ue n t a e l s e n t i d o s i n o
que r e f i e r e a l car ct er pur a n e n t e v e r b a l d e l a
pa l a br a pr ov oc a d or a . Di s t i n g ue d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :
ut i l i z aci n d e l car ct er v e r b a l de l a pa l a br a pr ov oc a d or a ,
d e l car ct er f ont i co, de l e t r a s y d e l " s i n eentido'. De
e s t e l t i mo s e f l a l a que e s un a f unci n q ue t r a b a j a e n e l
vac o, no e s mot i v a d a n i e x p l i c a b l e por e l s e n t i d o d e l o s
e l e me n t os v e r ba l e s q ue u t i l i z a ( Op. c i t . p. p. 120- 121) .
- 122 -
La evol uci n r e c on oc e t r e e f a s e s : ma n i e r i s mo, ps e ud o
i n c ohe r e n c i a e I n c ohe r e n c i a v e r d a d e r a . A l a pr i me r a
c or r e s pon d e l a pr e - d e me n cl a pr e c oz , a l a s e gun d a l a
di s oci aci n me n t a l e n s us d os f or ma s : es qui z of r ni ca
( l e n g ua j e a mbi v a l e n t e ) y pa r a n oi d e ( l e n g ua j e s i mbl i co) . A
l a d e me n ci a c or r e s pon d e l a i n c ohe r e n c i a v e r d a d e r a .
E l i nt er s c e n t r a l d e l a ut or e s f un d a me n t a r s u pun t o de
v i s t a de que l o s t r a s t o r n o s de l a f unci n d e l l e n g ua j e
c o n s t i t uy e n un me ca ni s mo e l e me n t a l d e l a e s q ui z o f r e n i a .
3. 2. 2. CLADE. BQURGEOTS Y XASOnTW
Ot r o t r a b a j o e s e l de Cl a ud e ; Bour g e ol s y Na s q ui n
( 1931) , t i t u l a d o 'Troubles du langage dans un cas de
psych ose paranoide".
Es t e s e c e n t r a s obr e l a s a l t e r a c i o n e s d e l l e n g ua j e
ha bl a d o y e s c r i t o d e l pa c i e n t e e n e l que s e obe r v a n
n e ol ogi s mos , pa l a br a s ca mbi a d a s de s e n t i d o, r e s pue s t a s
c on f us a s , i n c o n s c i e n c i a de s u e s t a d o e i n d i f e r e n c i a a s u
s ue r t e .
Los a ut or e s compr ue ba n que cua n d o s e I n t e r r o g a a l s uj e t o
s obr e t e ma s a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c on f r a s e s
c o r t a s que r e c l a ma n i g u a l r e s pue s t a , e l l e n g ua j e es t bi e n
- 123 -
a d a pt a d o y n o pr e s e n t a nodl f i caci n pat ol gi ca.
La s o o d i f i c a c i o n e s d e l l e n g ua j e que e n c ue n t r a n s on :
s upr e s i on e s de pa l a br a s ; de s l a ba 8; n e ol og i s i i os ; s us t i t uci n
de pa l a br a s ; t r a s t o r n o s de l a s i n t a x i s . L os a ut or e s s e t i a l a n
que c i e r t o s e s c r i t o s s on v e c i n os a l o s pr od uc t os de l a
l i t e r a t u r a s u r r e a l i s t a .
Obs e r v a n que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g ua j e e s c r i t o t i e n e n
menos i n t e n s i d a d que l o s d e l l e n g ua j e ha bl a d o. Es t o l e s
pe r mi t e a r gume n t a r s obr e l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a
emoci n, ms c l a r o s e n e l l e n g ua j e ha bl a d o.
En e l t e x t o que s e t r a b a j a a pa r e c e un a r e f e r e n c i a a
Teul i ( 1931) y l a c on c or d a n c i a c on s u anl i s i s , t ambi n ha y
r e f e r e n c i a a Bl on d e 1( 1928) , y s e ha ce l a d i f e r e n c i a e n t r e
l o s t r a s t o r n o s obs e r v a d os y l a s a f a s i a s de Ve r n i c k e . En l o s
c a s os de a f a s i a s de Ve r n i c k e s e t r a t a d e l a al t er aci n de l a
f unci n d e l l e n g ua j e s ol a me n t e , que s e d e be a l e s i o n e s
or gni cas i mpor t a n t e s . En l o s pa r a n oi c os l o s t r a s t o r n o s de
l a f unci n d e l l e n g ua j e s e s upe r pon e n a l o s d e l pe n s a mi e n t o,
s u me ca ni s mo e s f u n c i o n a l , di nmi co. L a emoci n que
pr ov oc a n l a s I d e a s d e l i r a n t e s y l a f a t i g a l o s a ume n t a n
mi e n t r a s que e l r e pos o l o s at ena.
- 124 -
3. 2. 3. " EQUI ZQGRAFI A"
"Troubles du Jangage crits ch ez une paranoaque
prsentant des Jaents dlrants du type paranolde.
( Sch izografie) ' e s e l t t ul o de l a obs er vaci n que pr e s e n t a n
Lvy- Va l e n s i , Ml g a ul t y La c a n e n l a s es i n d e l 12 de
n ov i e n br e de 1931 de l a Socl et Mdi co- ps yc hol og i q ue y
publ i c a d o e n d l c l e n br e d e l n i s mo a f i o ba j o e l t i t u l o de
" E c r i t s "inspires". Sch izograpbie",
Los a ut or e s pa r t e n d e l c on c e pt o de "esquizofasla"
a n t e r i or n i e n t e c i t a d o , pa r a s e f i a l a r que e n a l gun os c a s os s l o
s e ma n i f i e s t a e n e l l e n g ua j e e s c r i t o . Pr e s e n t a n un c a s o
( Ma r c e l l e . C. ) donde ha y un a a bun d a n t e pr oducci n de
e s c r i t o s . Lo que l a pa c i e n t e e x pr e s a s e l e i mpone por una
" i ns pi r aci n" , i ns pi r aci n que no a pa r e c e cua n d o e s c r i b e una
c a r t a c o t i d i a n a .
Tr a ba j a n l a i nt epr et aci n f i l ol gi ca como s nt oma y
a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g ui e n d o l a s f un c i on e s d e l l e n g ua j e de
He a d ( 1926> . De l anl i s i s r e a l i z a d o l o s a ut or e s obs e r v a n
que ha y un a a c t i v i d a d de J ue go e n l a que d e be r e c on oc e r s e l a
pa r t e de i nt enci n y l a de a ut oma t i s mo. Hay e n e s t e pun t o
un a r e f e r e n c i a a l s ur r e a l i s mo ( Op. c i t . p. 520) :
- 125 -
' Lts experinces faites pr ctrtajns crJvsjns $ ur un ode d'criture
gu'jJs ont appel turriJiite, tt dont J ith od Monrent i qutl degri
d'autoncmie reatrquible peuvent iiteindr les autoattisaes graph iquts en
deh ors de toute h ypncse, *
La r e f e r e n c i a s e ex pl ci t a a pi e de pgi na, s e t r a t a d e l
* X a n i f i e s i o surrealista" de Br et n ( 1924) y de l a
* J nma cuJ f l da concepcin' de Br et n y E l ua r d ( 1&30) .
Un pun t o que a pa r e c e e s pe c i a l me n t e r e s a l t a d o e s e l r i t mo
y e l v a l o r pot i co de c i e r t o s pa s a j e s . E l t r a b a j o c on c l uye
s eal ando que e n l a 'conciencia arbida" e s di f ci l de
a i s l a r e l f enmeno e l e me n t a l o pur a me n t e ps qui co , e l ncl eo
pat ol gi co a l c ua l r eacci onar l a pe r s on a l i d a d que pe r ma n e ce
n or ma l . E l t r a s t o r n o me n t a l t i e n e un a d obl e ba s e : df i ci t
i n t e l e c t u a l y un e s t a d o pa s i o n a l que dar a c ue n t a d e un a
r a z egocnt r i ca.
En l o s e s t a d os de ex al t aci n l a s f or mul a c i on e s
c on c e pt ua l e s no t i e n e n o t r o v a l o r que l a s pa l a br a s
i n t e r c a mbi a bl e s de 'une ch anson coupJ et s ' ' <Op. c i t . p. 522) :
'De aae, dans les crits, la foritule rytnique ssule est donne, que
doivent reaplr les contenus idiques qui se prsenteroni, Dans J'iat
donn de ninveu nellectueJ et de culture de la aalade, les conjonctions
h eureuses d'iaages pourront se produire psodqueitent pour un rsultat
h auteent expressif, Hais le plus souvent, ce qui viendra, ce seront les
scories de la conscience, 'autoua ti sites' divers, tout ce qu'une pense en
tat d'activit, c'est-a-dir qui identifie le rel, repousse et annule par
un jugeioent de valeur, '
La concepci n de df i ci t e s e l pun t o comn de t od os l o s
t r a ba j o s . En "Scbizografie" a pa r e c e c l a r a me n t e e x p l l c i t a d o :
cua n d o e l pe n s a mi e n t o e s pobr e e l a ut oma t i s mo s upl e e l
- 126 -
df i ci t y e s J uz ga d o como vl i do por q ue a pe l a a una emoci n
<0p. cl t . p. 522>. S i n embar go, ca be s eal ar que e n e l t e x t o
c i t a d o , s e e s t a bl e c e l a r el aci n c on e l s ur r e a l i s mo y e l
r e c on oc i mi e n t o d e l v a l o r pot i co de c i e r t o s e s c r i t o s . Pue de
d e c i r s e que e n e l pa nor a ma de l a concepci n d e f i c i t a r i a s e
I n s c r i be un pl us de c r e a t i v i d a d . Es t a s er l a l nea que
s egui r La ca n e n s u T e s i s <<1932> 1987) .
3. 3. LA TESIS DEL DOCTORADO RW IfEDICTMA -1933-
En 1932, La ca n r e a l i z a una pr es ent aci n J un t o con Cl a ud e
y K i g a ul t ba j o e l t t ul o de "Spasaes de torslOD et troubles
neataux postencepbalitiques", y l a t r aducci n d e l t r a ba j o de
Si gmun d Fr e ud 'A lgunos aecanisaos neurticos en los celos,
la paranoia y la boaosexualidadT ( q ue e s publ i c a d o e n l a
Revue Frangaise de Psycbanalyse e n s u nmer o 6 d e 1932) .
En e s e mi s mo ao pr e s e n t a s u T e s i s de d oc t or a d o "De la
p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con l a personalidad'
( LACAH. 1987) . Fu publ i c a d a por pr i me r a v e z e n Par s ( Le
F r a n i j ol s ) poco des pus de s u l e c t u r a . La T e s i s f u r e a l i z a d a
ba j o l a di r ecci n d e l pr of e s or Cl a ud e .
E l t e x t o s e i n i c i a con un a c i t a d e l a " E t i c a ' de Spi n oz a
- 127 -
< <1675> 1984. p. l 71) :
* una afeccin cualquier de cada individuo difiere de a afeccin de otro,
tanto COMO Ja etencia de uno difiere de la esencia del otro, '
En e s t e t r a b a j o a pa r e c e , a d i f e r e n c i a de l o s a n t e r i o r e s ,
un a c r i t i c a a l a concepci n d e f i c i t a r i a . La ca n sef al a que ,
e n a us e n c i a de t od o df i ci t y de l es i n or gni ca, e x i s t e n
t r a s t o r n o s n e n t a l e s es pec f i cos de l a s nt es i s ps qui ca. A
e s t a s nt es i s l a l l a n a pe r s o n a l i d a d y r e c on oc e e n s us
f enmenos s u 'sentido Auma no' COp. ci t . p. 15) , concedi ndol e,
e n e s e moment o, un a ba s e bi ol gi ca. L os f enmenos de l a
pe r s on a l i d a d t i e n e n un a c ohe r e n c i a que s e d e f i n e por l a s
r e l a c i o n e s de compr ens i n. Es e s t o l o que l e l l e v a a
pl a n t e a r s u t e ma ; l a s r e l a c i o n e s de l a p s i c o s i s c on l a
pe r s on a l i d a d .
La pe r s on a l i d a d t i e n e un d e s a r r o l l o y r e pos a s obr e
e s t r uc t ur a s " r e a c c i o n a J e s tpicas de sucesiD fija". L a s
a c t i t u d e s que e s a s e s t r uc t ur a s ge n e r a n , d a n e l s e n t i d o s egn
e l c ua l e s os he chos s on v i v e n c i a d os . Es t e d e s a r r o l l o e s
r e g ul a r y c ompr e n s i bl e . L a pe r s o n a l i d a d f un c i on a s obr e ba s e s
or gni cas ; un s nt oma e s ps i cgeno cua n d o s us c a us a s s e
e x pr e s a n e n f unci n d e l o s me ca n i s mos de pe r s on a l i d a d .
- 128 -
3. 3. 1. La or l eat acl n f r e ud l a n a
La el ecci n de La c a n r e i n t r od uc e l a or i ent aci n
f r e ud l a n a s obr e l a pa r a n oi a e n e l ps i coanl i s i s , d a d o que
l a el ecci n e n t r e e s q ui z o f r e n i a y pa r a n oi a e s l a n l s n a que
l a de Fr e ud .
Pa r a Fr e ud e l campo de l a s p s i c o s i s s e d i v i d e e n
pa r a n oi a y pa r a f r e n i a , y s u opci n e s por l a pa r a n oi a
( Ve r : BEECHERI E, 1981; KI LLER, 1984; LAUREHT, 1982) .
La pa r a n oi a e s un c on c e pt o pur a me n t e ps i qui t r i co.
Re mi t e a l a h i s t o r i a de l a ps i qui at r a, e s pe c i a l me n t e a l
moai ent o d e l pa s a j e d e l a pr i me r a cl ni ca de l a l o c ur a -
c on c e bi d a como gner o u n i t a r i o - a l a cl ni ca de l a s
"enferjnedades loentales' ( BERCHERI B, 1982) .
La pa r a n oi a s ur ge como c ua d r o c l a r a me n t e d e l i mi t a d o y
con ma t i c e s pr opi os , a cor d a n d o s obr e l l a s t r e s e s c ue l a s de
ps i qui at r a. E l t r mi no pa r a n oi a a pa r e c e e n 1663 con
Ka l hba um. K r a e pe l l n 1989> 1987) r es er var e s t e nombr e
pa r a l o s d e l i r i o s s i s t e ma t i z a d o s cr ni cos n o a l u c i n a t o r i o s
que no s e a compa f i a n de t r a s t o r n o s d e l a i n t e g r i d a d de l a
pe r s on a l i d a d , e s d e c i r , que ma n t i e n e n l a s f a c ul t a d e s
ps qui cas , por q ue s e t r a t a d e un t r a s t o r n o p a r c i a l de
J u i c i o l i mi t a d o a l d e l i r i o . La pa r a n oi a e s , pa r a e s t e
- 129 -
a ut or , una mani f es t aci n r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s e n
pe r s on a l i d a d e s pr e d i s pue s t a s a e l l o c on s t l t uc i on a l me n t e .
La def i ni ci n de K r a e pe l l n ubi c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o
a p a r t i r de c a us a s I n t e r n a s , de evol uci n c on t i n ua de un
s i s t e ma d e l i r a n t e d ur a d e r o e i mpos i bl e de q ue br a n t a r , que s e
i n s t a l a con una cons er vaci n c ompl e t a de l a c l a r i d a d y e l
or d e n e n e l pe n s a mi e n t o, l a vol i ci n y l a acci n. L a
d i f e r e n c i a k r a e pe l i n i a n a e n t r e pa r a n oi a y d e me n ci a pr e c oz
( d e l i r i o s c on f or ma s a l u c l n a t o r l a s a gud a s o cr ni cas ,
r e g i d os por evol uci n d l s o c i a t l v a ) , s uf r e l o s e f e c t o s ,
pa l pa bl e s e n l a s d i f e r e n t e s e d i c i o n e s , de l o s a v a t a r e s
pos t - anal t i cos e n t or n o a l a e s q u i z o f r e n i a .
La c a n r e t oma de Fr e ud e l i nt er s por l a pa r a n oi a y l o s
e s c r i t o s de e s t os pa c i e n t e s .
3. 3. 2. En l a p s i c o s i s a o s e t r a t a de df i ci t
La c a n pl a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( OP. c i t . p. 16) :
"Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaein reatcionl? Q es, tn cajaio, una enferaedad autnoaa, que
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?
Ya K r a e pe l i n 1899>1987> hab a f or mul a d o e l
i n t e r r o g a n t e s obr e s i s e t r a t a b a de pr oc e s os pat ol gi cos
aut nomos , que hac an i r r upci n e n l a v i d a ps qui ca, o s i e r a
- 130 -
e l r e s ul t a d o de un a d e f i c i e n t e f or naci n ps qui ca, que
s ucumb a a n t e es t mul os v i t a l e s . K r a e pe l i n t oma c l a r a me n t e
pa r t i d o por e s t a s e gun d a opci n.
J a s pe r s 1913> 1977) d i f e r e n c i a e n t r e pr oc e s o y
d e s a r r o l l o . Bl d e s a r r o l l o pue d e e x pr e s a r s e e n r e l a c i o n e s de
conpr ens i n, mi e n t r a s que e l pr oc e s o ps qui co i n t r od uc e un
e l e me n t o n ue vo , het er ogneo, a p a r t i r d e l c ua l s e f or ma una
n ue va s nt es i s s u j e t a nue va me nt e a l a s r e l a c i o n e s de
compr ens i n.
La d i f e r e n c i a e n t r e r eacci n y pr oc e s o r a d i c a e n q ue , e n
e l pr i me r c a s o ha y un a r el aci n c ompr e n s i bl e c on e l
a c on t e c i mi e n t o, mi e n t r a s que e l pr oc e s o ps qui co i n ^ l l c a un
ca mbi o ( LACAN, <1932> 1987. p. 128- 129) .
La c a n s e r e f i e r e a Bl on d e l ( 1928) pa r a s e f i a l a r que l a
c o n c i e n c i a mr bi da t i e n e un a e s t r u c t u r a r a d i c a l me n t e
d i f e r e n t e a l a de l a c o n s c i e n c i a n or ma l , n o e s s u ver s i n
e mpobr e ci d a s i n o ms " u n i t i v a c on e l r i t mo d e l o r e a l " .
Es t e ca mbi o de concepci n l l e v a a La c a n a a f i r ma r que e n
l a p s i c o s i s Pg _ _ Bg _ _ t r a t a de un df i ci t , s i n o de l a
pr oducci nde a l g o n ue vo. Al p i e de l a pgi na 261 de s u T e s i s
ha ce l a cr t i ca a s u pr oducci n a n t e r i o r , "Esquizofasia".
- 131 -
3. 3. 3. De l a e s qu i zo g r a fa a l a s p r o d u c c l o n e B l i t e r a r i a s
Es e s t e ca mbi o d e concepci n e l que v a a p e r mi t i r un
a bor d a j e d i f e r e n t e de l a s pr od uc c i on e s de l a pa c i e n t e s obr e
l a que c e n t r a s u T e s i s , c on oc i d a como Ai me.
Se t r a t a de un a muj e r d e 38 a f i os que a t a c a con un
c u c h i l l o a un a a c t r i z y cuyo di agns t i co e s de d e l i r i o
s i s t emt i co de per s ecus l n con i n t e r pr e t a c i o n e s , t e n d e n c i a s
iDegalonanacas y s u s t r a t o er ot mano.
En l a T e s i s La ca n i n t r od uc e un a r ef l ex i n t i ca s obr e e l
d e l i r i o y e l pa s a j e a l a c t o <Ve r : KI LLER, <1981>19B4;
LAURENT, 1988) . La c i t a de Spi n oz a con l a que L a c a n a br e s u
T e s i s i n d i c a l a di r ecci n que ser un a c on s t a n t e a l o l a r g o
de s u obr a .
Pa r a Spi n oz a e l hombr e e s un a mod a l i d a d p a r t i c u l a r , un
s e r u n i t a r i o s i e mpr e e n a c t o. Es t e s e r u n i t a r i o y
c on t i n g e n t e n o e s un s e r de c on oc i mi e n t o s i n o d e d e s e o, ya
que e s por a f i r ma r s u d e s e o que i ma gi n a y con oce .
E l d e s e o e s un mov i mi e n t o ni co, e x l s t e n c l a l d e l c ue r po y
d e l es p r i t u y que d e f i n e como Ap e t i t o c on c o n s c i e n c i a de
s i . En Spi n oz a , a f e c t o no s e opon e a i n t e l e c t o pue s ambos
s on pos i ci n d e l s e r . L a s e r v i d umbr e e s de l a pas i n, un
- 133 ^
a f e c t o e s pas i n s i i mpl i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l pe n s a Ai f i n t o
f a l s o e n e l pl a n o ps i col gi co e s l o pa s i o n a l , que ^0 eti
r e a l i d a d un d e s e o no c r i t i c a d o , E l bi e n no e s e x t e r i o r * 1
d e s e o que l o d e t e r mi n a . E l d e s e o c on f us o de l a s e r v i d umbr e
s e e n ca d e n a a l a di al ct i ca i ma g i n a r l a . E l c on oc i Ai i ^c t o
puede c on d uc i r a l d e s e o a s u pun t o ns a l t o que e s pcs der
d e f i n i r pa r a ca d a uno s u bi e n es pec f i co, l o que p^o<3uce
al egr a y p o t e n c i a - l i b e r t a d .
E l c on c e pt o de pa s a j e a l a c t o e s un c on c e pt o l a
ps i qui at r a cl s i ca que La c a n t oma pa r a pon e r e v i d e n Ci f t . l a
e s t r uc t ur a de t od o a c t o. E l s uj e t o n o e s e l mi s mo desp\ ) ! 6 d e
un a c t o, e n l a me d i d a que e n t od o a c t o v e r d a d e r a ha y
t r ans gr es i n. La c a n or d e n a e l a c t o por l a pul s i n de K ^j ^r t e .
Ai me r e a l i z a un a c t o pa r a ha c e r s e c a s t i g a r , e s e s t a
"naturaleza de la curef' l a que denos t r ar l a "natural^^a de
la enferjDedacf. L a s c on s e c ue n c i a s d e s u a c t Oi s e r
e n c a r c e l a d a como c a s t i g o , pr od uc e l a cur aci n.
Ai me t i e n e un a s e r i e d e pr od uc c i on e s l i t er ar l s que
d e s t i n a ba a l a publ i caci n. Adems d e l i nt er s l i t ^ f a r l o
La ca n s e f i a l a s u v a l o r cl ni co d e s d e un d obl e pun t o de ^r l s t a
( Op. ci t . p. 161>!
'Estos escritos nos inforatn acera del estado tental de la enfern^ n Ja
poca de su couposicin; y, sobre todo, nos peralte captar en vivo ( iterto$
rasgos de su personalidad, de su carcter, de los coMplejos afecti^of y de
las iMgenes mentales que la h abitan, y estos puntos de vista siminixirarSp
- 133 -
unos Kiteritles preciosos pan nuestro estudio de lis relaciones del
delirio de la enferaa con su personalidad. '
La ca n a n a l i z a l a s d os n ov e l a s y s e f i a l a un r a s g o coi nn,
l a un i d a d d e t on o y e l r i t mo s os t e n i d o que ha ce n a l a un i d a d
de s u e s t r u c t u r a <0p. c l t . p. 163) . A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya
c i t a d o de l a "Esquizograf!a", La c a n u t i l i z a pa r a e l anl i s i s
de e s t a s pr od uc c i on e s cat egor as d e l anl i s i s l i t e r a r i o .
Tambi n ha ce r e f e r e n c i a a l pl a n de l a s obr a s .
De l a pr i me r a n ov e l a di r que ha y I mgenes d e v e r d a d e r o
v a l o r pot i co. En s u t e x t o d e 1946 Propsitos sobre la
causalidad psquica" <T1. 1989) , L a c a n v ue l v e s obr e e l
c a s o Al me y s e f i a l a que e s t a e n f e r ma l o hab a i n t e r e s a d o por
l a s i gni f i caci n b r i l l a n t e d e s us pr od uc c i on e s e s c r i t a s ,
s obr e cuyo v a l o r l i t e r a r i o hab an r e pa r a d o v a r i o s
e s c r i t o r e s . Es pe c i a l me n t e s e r e f i e r e a un a s l neas que
hab an s i d o come n t a d a s por E l ua r d e n "Posie i n v o l o n t a i r e et
posie iDtenntionelle" ( LA CA S, <1932> 1987,p. 169) :
'Je voudrais qu 'on dise que je suis jolie coaae une pierre dans 1 'eau, aes
aaies Jes pierres, n'oubliez pas aes orations',
La s d os n ov e l a s es t n he c ha s de f r a s e s br e v e s , con r i t mo
n a t ur a l y t on o e l oc ue n t e . La r e f e r e n c i a a l " bovarismo" s e
h a l l a pr e s e n t e , e s d e c i r , a l pod e r de c on c e bi r s e o t r o y
j ug a r un pa pe l f i c t i c i o , que e l s uj e t o i n t e n t a s os t e n e r a
pe s a r de l o s he chos . Se t r a t a de l a s I mgenes i d e a l e s que
v i e n e n de l o s o c i a l ( Ve r : TEFDLAZ, 1987) .
Ot r o e l e me n t o que s e f i a l a La c a n e n s u anl i s i s e s un
- 134 -
c i e r t o r e bus c a n i e n t o e n l a el ecci n d e l a s pa l a br a s
( op. c i t . p. 174) :
'Hay palabras extradas de un diccionario explorado al azar, que h an
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', segn
expresin de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompaadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingstico
ni de su alcance significativo',
Sobr e e s t e pun t o La c a n es cr i bi r af os des pus , e n " t e
nuestros antecedentes" 1966>T1. 1989 p. 60) :
singularmente, pero necesariaaente nos parece, nos vimos
conducidos a Freud, Pues la fidelidad a la envoltura formal del sntoma,
que es Ja verdadera h uella clnica a la que tomamos gusto, nos llev a ese
lmite en que se invierte en efectos de creacin, En el caso de nuestra
tesis ( el caso A ime) efectos literarios- y de suficiente mrito como para
h aber sido recogidos, bajo la rbrica ( reverente) de poesa involuntaria
por el poeta Paul Eluard,"
Tambi n a pun t a La c a n l a v i v a c i d a d d e l e s t i l o . Es s obr e
e s t e t e ma que vol ver e n 1933 e n s u t r a b a j o s obr e "El
problemt del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de las
formas paranoicas de la experiencia^ ( .1987) .
L os "jDOflentos fecundos" d e l a p s i c o s i s ha ce n r e f e r e n c i a
a l a cr eaci n d e l d e l i r i o . L a c a n s e pr e g un t a s i ha y un
b e n e f i c i o p o s i t i v o e n l a p s i c o s i s y a f i r ma que l a me j or
pr oducci n d e Ai me s e r e a l i z a e n e l moment o ms a gud o de s u
p s i c o s i s y que d e s a pa r e c e c on l a r emi s i n d e s u c ua d r a .
I n t e r e s a s e f i a l a r pa r t i c ul a r me n t e , a l a hor a d e c o n c l u i r
con e s t e t r a b a j o d e La c a n , que l a cues t i n d e l a
pe r s on a l i d a d y l a s l e y e s d e l s e n t i d o ma r ca n l a T e s i s . La
pe r s on a l i d a d t i e n e un a gnes i s s o c i a l y e s e s t o l o que
- 135 -
i n t r od uc e l a p o s i b i l i d a d de compr ens i n.
3. 4. BT. PRnRT. -RI f A DEL ESTILO - 1933-
En 1933 La ca n pr e s e n t a t r a b a j o s e n col abor aci n a l a s
s e s i on e s d e l a Soci et mdi co- ps yc hol og i q ue que s on
publ i c a d os e n l o s "A anales adico-psycbologiques' ( LACAH;
CLAUDE; HEUYER. 1933; LACAF; HBUYER. 1933 a ; LACAH; HEUYER.
1933. b. ) . Tambi n a pa r e c e e n "Le Pbare de Feuilly', e n s u
nmer o 3- 4 d e 1933, s u poema "Hiatus i r r a t i o n a l i s " .
"El problema del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de
las formas paranoicas de la experiencia", e s publ i c a d o e n e l
nmer o 1 de l a r e v i s t a "X inotavre" e n J un i o de 1933 ( 1987) .
La c a n s eal a que , de l o s pr obl e ma s de l a cr eaci n ar t s t i ca,
e l d e l e s t i l o r e q ui e r e un a s ol uci n t er i ca.
E l a r t i s t a s e f or ma un a i d e a d e l c o n f l i c t o e n t r e l a
cr eaci n r e a l i s t a que s e f un d a e n e l c on oc i mi e n t o o b j e t i v o y
l a cr eaci n " e s t i l i z a d a " . Segn l a i d e a que s e ha ga e l
a r t i s t a concebi r e l e s t i l o d e un a f or ma u o t r a . Seal a que
l a i nves t i gaci n de l o s t e x t o s e s c r i t o s por " l o c o s " t i e n e
ba s t a n t e q ue a por t a r a e s t a cues t i n ( Op. c i t . p. 3 3 5) !
algunas d esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mrbi das, se presentan coao particularaente f ecundas en nodos de expresin
simblicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significacin intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional uy elevada, '
- 136 -
La ca n s e f i a l a que e l n un d o d e l ps l ct l co Be h a l l a
t r a n s f or ma d o y que l a mi s ma per cepci n es t i mpr e gn a d a de
" s i gni f i caci n pe r s on a l " , l o que ha ce i mpos i bl e l a
n e ut r a l i d a d a f e c t i v a d e l o bj e t o . De l e s t ud i o de l a s
pr od uc c i on e s de e s t os s uj e t o s s e pue d e v e r :
1. La s i gni f i caci n humana de l o s s mbol os : e s anl oga a l a
de l a s c r e a c i on e s d e l f o l k l o r e y l o s s e n t i mi e n t os que l a
i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s gr a n d e s a r t i s t a s .
2. Car act er i z aci n e n l o s s mbol os de un a t e n d e n c i a que
d e n omi n a " i dent i f i caci n I t e r a t i v a d e l obj e t o" ( r epet i ci n
c cl i ca) , e mpa r e n t a d a con pr oc e s os c on s t a n t e s de cr eaci n
pot i ca y que , s egn La ca n , s er a un a de l a s c on d i c i on e s
c r e a d or a s d e e s t i l o .
3. E l v a l o r de r e a l i d a d de l o s s mbol os c r e a d os por e l
ps l ct l co n o s e pi e r d e a c a us a de s u gnes i s .
Todo e s t o ha ce que l a v i v e n c i a pa r a n oi c a t e n g a un
" ma r ge n de c omun i c a bi l i d a d " y ubi c a como e j e mpl o a Rous s e a u
y l a i n f l u e n c i a f a s c i n a n t e que s u e x pe r i e n c i a mr bi da
ej er ci e n s u poca. De e s t e modo l a concepci n d e l mundo
que e n ge n d r a s e pue d e c on c e bi r como " un a s i n t a x i s o r i g i n a l "
que pue de s e r obj e t o de conpr ens i n y s t o l e d a s u v a l o r
humano <0p. c i t . p. 337) :
- 137 -
'El conocj M ent o d tst sintaxis nos parece una introduccin indispensable
para la coaprensin de los valores siablicos del arte, y auy especialaente
de los problemas del estilo -a saber, las virtudes de conviccin y de
comjnin h uaana que le son propios- , y para la coaprensin, tambin, de
las paradojas de su gnesis -probleaas sieapre insolubles para toda
antropologa que no se h aya 1liberado del realismo ingenuo del objeto, '
De l mi s mo a f i o, 1933, e s e l t e x t o s obr e 'Motivos del
criaen paranoico: el crimen de las h ermanas Papin" ( LACAJ ,
1987) . En e l mi s mo cont i na l a l nea de s u T e s i s e n e l
anl i s i s d e un c a s o c r i mi n a l . Ta n t o e n e l Ca s o Al me como e n
e l Ca s o de l a s he r ma na s Pa pi n , L a c n c omi e n z a a t r a b a j a r e l
t ema de l a i ma ge n d e l o t r o . Pos t e r i or me n t e , des ar r ol l ar y
s er s u pr i me r a t eor a e n e l campo ps i coanal t i co: l a
t pi ca de l o I ma g i n a r l o.
Como s nt es i s de e s t e a pa r t a d o s e pue d e c i t a r a l mi s mo
La c a n e n l a "Presentacin general de nuestros trabajos
cientficos" 19. 33) 1987. p. 347) :
*f( eaos sido llevados a estos puntos de vista por nuestros priaeros
estudios sobre los delirios, y muy especialmente sobre los trastornos del
lenguaje observados en los delirantes. Los trabajos de nuestros antecesores
sobre el teaa nos h an iniciado a introducir los atodos de la lingstica
en el anlisis de las manifestaciones escritas del lenguaje delirante, '
- 138 -
4. - LA CUESTI N DEL LBgGUAJ E Bg LA TEQKI A DE LQ I KAGI I ARI Q -
1936-1952-
En e s t e a pa r t a d o s e t r abaj ar l a pr i me r a t eor a
ps l coanal t i ca que L a c a n e l a bor a y que s e c e n t r a e n l o
i ma g i n a r i o. Hay que s e f i a l a r q ue e s t e c on c e pt o t i e n e e n La c a n
un def i ni ci n muy pr e c i s a . Se t r a t a d e l a I mago, l a i ma ge n ,
y e l pa pe l c e n t r a l que l e a t r i b uy e e n l a econom a ps qui ca.
La c a n pa r t e d e l he cho de l a i n ma d ur e z bi ol gi ca d e l
r eci n n a c i d o , de s u d i s c o r d a n c i a e I n c on pl e t ud . La f unci n
de l a i ma ge n l e pe r mi t e c a pt a r s e a n t i c i pa d a me n t e como
un i d a d . E s t a c a pt ur a de l a i ma ge n l l e v a a l s uj e t o a
i d e n t i f i c a r s e con e l l a , por e s o La c a n ha bl a de al i enaci n
i ma g i n a r i a .
La pr es ent aci n d e l ma t e r i a l que s e har aqu a pun t a a
s e f i a l a r d os c ue s t i on e s . Por un a pa r t e , un e s c ue t o d e s a r r o l l o
cr onol gi co per mi t i r s e g ui r l a f or mul aci n y ca mbi o de l a
t eor a de l o i ma g i n a r i o. Por o t r a , s e ubi c a e n c a d a t e x t o
l a s r e f e r e n c i a s a l a cues t i n d e l l e n g ua j e . De e s t e modo s e
pue de p r e c i s a r cua n d o i n t r od uc e e l c on c e pt o de l o s i mbl i co,
a p a r t i r d e qu r e f e r e n c i a s ^ y cmo l a l e y he g e l i a n a d e l
r e c on oc i mi e n t o, que ma r ca l a t eor a d e l o I ma g i n a r i o,
apar ecer como l e y de l a pa l a br a e n 1953. .
4. 1. EL ESTADI O DEL ESPEJ O - 1936-
- 139 -
A p a r t i r de 1933 y ha s t a 1953, f e c ha e n l a que r e n un c i a ,
La ca n pe r t e n e c e a l a Sociedad P e i c o a n a l i t i c a de Pars, s u
par t i ci paci n e n l a s r e un i on e s r e g ul a r e s c on s t a s l o por e l
e x t r a c t o de l a s a c t a s , n ex cepci n de l o s t r a b a j o s que
f i g ur a n con o r e d a c t a d os por l . Es t a s I n t e r v e n c i on e s ha n
s i d o r e c o pi l a d a s por J a c q ue s - Al a l n X l l l e r ba j o e l t i t u l o
"Intervenciones de Lacan en la Sociedad psicoanaltica de
Pars"lLkCA Ji, <1933- 1950> 1985) .
La conunl cacl n pr e s e n t a d a a l 14 Con gr e s o Ps i coanal t i co
de Ma r l e n ba d , d e l 3 de a g os t o de 1936, l l e v a por t t ul o "El
estadio del espejo" y e s s u pr i me r a I nt er venci n
ps i coanal t i ca. I n f l ue n c i a d o por l a ps i col og a a n i ma l y l a
f i s i ol og a humana, ubi c a e n e l n i f i o - e n t r e l o s s e i s y
d i e c i o c ho me s e s - e l r e c on oc i mi e n t o J u b i l o s o que e s t e ha ce
de s u I magen. E s t a i ma ge n , e n l a que e l n i f i o s e r e c on oc e
a n t i c i pa d a me n t e , e s e n r e a l i d a d , l a d e un o t r o . De al l
que La c a n ubi q ue l a i dent i f i caci n i ma g i n a r i a c o n s t i t u t i v a
d e l yo. Es t a t eor a s e c e n t r a e n l a r el aci n pa r a n oi c a d e l
hombr e con e l obj e t o, e s d e c i r , s e ubi c a e n una s i t uaci n de
r i v a l i d a d c on un o t r o . SI b i e n ns a d e l a n t e L a c a n r e c ha z a
e s t a t eor a, cont i nuar ubi c a n d o a l yo como o r i g i n a r i a me n t e
d e s i n t e g r a d o, di f er enci ndos e de l a s c on c e pc i on e s que ha bl a n
- 140 -
d e l yo como un i f i c a d o . Sobr e e s t e t e ma ha y una comuni caci n
po s t e r i o r pr e s e n t a d a c on e l t t ul o "El estadio del espeja
como foraador de la funcin del yo tal cowo se nos revela en
la experiencia psicoanaltica" ( LACAI , <1949>T1. 1989) . En
e s t e t e x t o La c a n s e f i a l a c l a r a me n t e l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo
y e l s uj e t o ( Op. c i t . p. 87 ) :
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialctica de Ja identificacin con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su funcin
de sujeto.'
Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - St r a us s " La e f i c a c i a
s i mbl i ca" 1949>1977) s eal ando l a e f i c a c i a s i mbl i ca de l a
i ma ge n . Es o p a r t i r de l a l e c t u r a de L e v i - S t r a us s que La c a n
r e a l i z a una i mpor t a n t e modi f i caci n. I n t r od uc e l a
a n t e r i o r i d a d de l o s i mbl i co y ubi c a a l yo e n s u di mens i n
i ma g i n a r l a y a l s uj e t o como t r mi no s i mbl i co. Sobr e e s t e
pun t o s e v o l v e r * ms a d e l a n t e .
4. 2. - fQ\lM ES EL I HTERLXPTQB? - 1936-
En s u t e x t o " Ks all del 'Principio de realidad'"
( LACAS. <1936> TI . 1989) . La c a n ha ce l a cr t i ca a l
a s oc l a c i on i s mo e i n t r od uc e , e n e s e mome n t o, l a i mpor t a n c i a
d e l anl i s i s f enomenol gi co. En e l a pa r t a d o que t i t u l a
"Descripcin fenaaenolgica de la experiencia analtica"
s e f i a l a que l o da do e n l a s i t uaci n anal t i ca e s pr i me r a me n t e
- 141 -
l e n g ua j e , un s i g n o ( Op. c i t . p. 76) :
Pero el piiconalitU, p*r no desJigr 1 experiencii del lenguaje de Ja
situacin iepJicada por eJJa, cuaJ es la de interlocutor, se atiene al
sencillo h ech o de que el lenguaje, antes de significar algo, significa para
alguien',
De al l que e n l a s i t uaci n anal t i ca e l a n a l i s t a , por
e l s o l o he cho de e s t a r pr e s e n t e y e s c uc ha r , ha ce q ue e l
pa c i e n t e s e d i r i j a a l y, por l a r e g l a f undai nent al / par ece
l o que " q ui e r e d e c i r l e " . De e s t e n od o e l oye n t e pue d e
r e c on oc e r l a i nt enci n <0p. c i t . p. 77) :
'fis, pues, la intencin revela ser en Ja experiencia inconsciente, en
tanto expresada y consciente, en tanto repriaida, no obstante que el
lenguaje, al ser abordado por su funcin de expresin social, rev Ja a Ja
vez su unidad significativa en Ja intencin y su antigedad constitutiva,
como expresin subjetiva, decJarando en contra deJ pensaaiento, Mentiroso
con J.'
Se t r a t a , e n l a e x pe r i e n c i a anal t i ca, d e l oye n t e como
i n t e r l o c u t o r . Pe r o, qui n e s e s t e i n t e r l o c u t o r ? L a c a n .
s eal a que no s e t r a t a d e l a n a l i s t a que es t al l pr e s e n t e .
Hay un o t r o i ma g i n a r i o, di r e n e s e moment o, pe r o ms r e a l .
Se t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a pa r e c e d e f i n i d o
como I ma g i n a r i o.
S i e l p s i c o a n a l i s t a r e hus a e l pa pe l que e l s u j e t o l e
ot or g a , s t e 'traicionar Ja imagen con la que l a
sustituye". De e s t e modo e l p s i c o a n a l i s t a d e s c ubr e cul e s
e s a i ma ge n q ue e l s u j e t o r e a c t u a l i z a e n s u d i s c ur s o , pe r o
que a l a v e z I g n or a . De aqu s ur g e e l pod e r q ue e l a n a l i s t a
t i e n e e n l a di r ecci n de l a c ur a .
- 142 -
E l a n a l i s t a ope r a por l a t r a n s f e r e n c i a y l a
i nt er pr et aci n. La di r ecci n de l a c ur a t i e n e un a acci n
t er aput i ca de d obl e mov i mi e n t o: d e as i mi l aci n de un a
i ma ge n r e a l y p o s t e r i o r des as l mi l aci n.
La c a n ha ce r e f e r e n c i a a un a ant r opol og a n a c i e n t e que
pone de l u n l f l e s t o e l a n t r opoc e n t r i s n o d e l c on oc i mi e n t o y
ha bl a d e l pe n s a mi e n t o I d e n t l f i c a t o r l o .
Tambi n i n t r od uc e l a cues t i n d e l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .
En e s t e s e n t i d o, l a n a t ur a l e z a d e l hombr e e s s u r el aci n c on
e l Hombr e , e s d e c i r , s e t r a t a de r e l a c i o n e s I n t e r huma n a s .
E l hombr e l l e v a l a s ma r ca s d e l a p a r t i c u l a r "constelacD"
de l o s pr i me r os a f i os de s u i n f a n c i a y e s por l a v a d e l
"compleja" q ue s e i n s t a ur a n l a s i mgenes c on l a s c ua l e s s e
i d e n t i f i c a . L a s i mgenes , como i n f or ma d or a s d e l d e s a r r o l l o ,
d i s t r i b u y e n l o s "puestos imaginarios" c on l o s que La ca n
d e f i n e , e n e s e moment o, l a pe r s on a l i d a d .
En e l t e x t o " L a f a mi l i a " <LACAI , <1938> 1977) ,
di f er enci ar e l c ompl e j o d e l i n s t i n t o . E l pr i me r o s e
c a r a c t e r i z a por s u r el aci n c on e l c on oc i mi e n t o, c on l a s
l e y e s d e l gr upo humano a l que pe r t e n e c e y por s u d i f e r e n t e
r el aci n a l obj e t o.
- 143 -
4 . 3 . - I. A T.DfiTC. A DHL RTIJETQ - 194 5-
Des pus d e l par nt es i s de l a Se gun d a Gue r r a , La ca n
pub l i c a e n 1945, e n l a r e v i s t a " Cai er s d'A rt', s u t e x t o "
Bl tieapo lgico y el aserto de certiduabre anticipada.Un
nuevo sofisma" ( LACA, TI . 1989) . La i nt r oducci n d e l a l gi ca
s i r v e a La ca n pa r a e s t a bl e c e r un a modul aci n d e l t i e mpo: e l
i n s t a n t e de l a mi r a d a , e l t l e n po pa r a c on pr e n d e r y e l
moment o de c o n c l u i r . De e s t e modo s eal a que e l t i e mpo s e
pr e s e n t a s egn modos d i f e r e n t e s y e v i d e n c i a una
d i s c o n t i n ui d a d . E l e j e mpl o d e l o s t r e s p r i s i o n e r o s l e
pe r mi t e e j e mp l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un " yo" a l o s o t r o s ,
ya que l a c o l e c t i v i d a d es t r e pr e s e n t a d a e n l a f or ma de e s t e
s o f l s n a . Es t a e s l a l gi ca d e l s uj e t o , un a l gi ca t e mpor a l
de t r e s t i e mpos , que t i e n e un a r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .
En "Cah iers d'A rt" 1945- 1946, La c a n publ i car "Bl nmero
trece y la forma lgica de la sospech a" ( LACAN, 1988) . Es t e
t e x t o s e d e s a r r o l l a a p a r t i r d e l anl i s i s de un a l gi ca
c o l e c t i v a , que ba bi a s i d o pl a n t e a d o e n e l t e x t o me n ci on a d o
a n t e r i or me n t e .
Se t r a t a d e l d e s a r r o l l o de un a l gi ca d e l s uj e t o por l a
c ua l <0p. c i t . p. 8 ) :
"...fJ tueto de Ja existencia se asieila a la esencia, radicalaente
cultural para nosotros, a Ja cuaJ se apJica eJ trmino de h umanidad",
- 144 -
4. 4. - LA CAUSALI DAD PS QUI CA - 1946-
"A cerca de la causalidad psquica" e s e l t t ul o d e l
I n f or n e que La c a n pr e s e n t a , e l 26 de s e t i e mbr e de 1946
( LACAH, ! ! . 1969) , e n l a s J or n a d a s ps i qui t r i cas de Bon n e v a l .
E l t e x t o s e i n i c i a con una cr t i ca a l " r gano-
d i n a mi s mo" de He n r y Ey. Es de s eal ar que La ca n y Ey t i e n e n
una pol mi ca que l o s acompaar t od a l a v i d a . Bf e c t i v a n e n t e ,
ambos e r a n compaer os de e s t ud i o s y l a T e s i s de La ca n
<<1932> 1987) t i e n e un home na j e i n i c i a l a He n r y Ey y un a
c i t a a s u t e x t o donde ma n i f i e s t a s u a c ue r d o con e l ar t cul o
"La Dotion d' automatisae en p s y c h i a t r i e " <Ey, l 932>^y d i c e
que e s a l g ui e n " con quien h ablar". Sus c a mi n os d i f e r e n t e s
r e pr e s e n t a n l a s d os ma n e r a s de r e s o l v e r l o s pr obl e ma s que e l
ps i coanl i s i s pl a n t e a ba a l a ps i qui at r a. La s ol uci n de
La c a n e s e l pa s a j e de l a ps i qui at r a a l ps i coanl i s i s ,
mi e n t r a s que l a de Ey e s e l i n t e n t o d e i nt egr aci n de
c on c e pt os ps i coanal t i cos e n l a ps i qui at r a ( HI LLER, <1981>
1984) .
En l a pon e n c i a "Les l i a i t e s de la p s y c h i a t r i e . Le
probljoe de la psych ognse" <Ey. <1946> 1950) , Ey r e c ha z a
l a c a us a l i d a d ps qui ca d e l o s t r a s t o r n o s me n t a l e s y d e f i n e
l a ps i cognes i s pa r a l a a c t i v i d a d ps qui ca n or s i a l . S t r a t a
- 145 -
e n t on c e s de un a or ganognes i s de l a pat ol og a me n t a l
( Op. c l t . p. 19) :
s'*git d'une orginiMtion h irech ite de nivetux et de pltn
structunux, telle que J'on peut dir (et c'eit *e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti "paych ique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un quiJibre raJis par Je jeu des forces psych iques et
aussi, par consquent, une forae d'intigration des activits psych iques
infrieures "anormales
De e s t e n od o l a ps i qui at r a s e ocupar a de l a s
v a r i a c i o n e s pat ol gi cas . Ey s e f i a l a que n e ga r s t o e s n e ga r
l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a de l a ps i qui at r a. E l
e s t a t ut o n i s n o de l a ps i qui at r a s e h a l l a r l a e n J ue go
f r e n t e a l a s c ue s t i on e s que pl a n t e a e l ps i coanl i s i s . Es l o
que Ey s e f i a l a e n e l P r e f a c i o de s u ^Tratado de psiquiatra"
( 1980. p. XI V) .
La cr t i ca que La c a n r e a l i z a e n s u pon e n c i a ( <1946>
TI . 1989) , ubi c a a l or ga n od l n a n i s mo de Ey con o un or g a n l c l s mo
y e s e l pun t o de p a r t i d a pa r a - r e t oma n d o s u T e s i s ( <1932>
1987) - ha c e r e l pa s a j e de l a c a us a l i d a d or gni ca a l a
c a us a l i d a d ps qui ca.
La c a n s e f i a l a que e l pr obl e ma d e l a l o c ur a no pue d e
s e pa r s e de l a s i gni f i caci n, d e l pr obl e ma d e l l e n g ua j e pa r a
e l hombr e. L a pa l a br a a pa r e c e aqu con o "nudo de
significacin" y s e f i a l a l o s n od os o r i g i n a l e s d e l l e n g ua j e e n
l a l o c ur a : a l us i o n e s v e r ba l e s , r e l a c i o n e s cabal s t i cas ,
hon on i n i a s , r et r ucanos , n e ol og l s n os , e t c . Pe r o t od o e l l o
- 146 -
e v i d e n c i a una l gi ca y no un e r r o r . La c a n , e n e s t e t e x t o ,
v ue l v e a Cl e r a n ba ul t pa r a r e c or d a r s u af i r naci n de que l o
i deognl co n o e s o t r a c os a que l a bs queda de l o s l ni t es de
l a s i gni f i caci n.
Pa r a d e f i n i r l a cues t i n de l a c a us a l i d a d ps qui ca La ca n
r e c ur r e a l c on c e pt o de i ma go y s eal a que l a h i s t o r i a d e l
s uj e t o s e or g a n i z a e n un a s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s
cuyo s i s t e ma s er a e l yo, l o que l o opondr a a l a concepci n
d e l yo como s nt es i s . La c a n ha bl a d e l c on oc i mi e n t o pa r a n oi c o
y d e l t r ans t i vi s mo, s eal ando que s e t r a t a de l a ma t r i z
d e l yo. E l pr i me r e f e c t o de l a i ma go, L a c a n ya l o hab a
d e mos t r a d o c on e l e s t a d i o d e l e s pe j o, e s l a al i enaci n d e l
s uj e t o ( f or mul aci n de c l a r a r e s on a n c i a he g e l i a n a ) .
En e s t e moment o hi s t r i co L a c a n di r que e l d e s e o d e l
hombr e s e c o n s t i t uy e por medi aci n, e s d e s e o de ha c e r
r e c on oc e r s u d e s e o y l o i n s c r i b e e n l a di al ct i ca d e l amo y
e l e s c l a v o.
4. 5. - EL SUJETO DEL SElTTTnn - I QAf t -
"La agresividad e n ps i coanJ i s i s " , ( L ACM, <1948>T1. 1989)
e s pr e s e n t a d o a l I I Con gr e s o de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g ua
f r a n c e s a , e n Br us e l a s . L a al i enaci n i ma g i n a r l a a l o t r o , que
- 147 -
pl a n t e a La ca n . de s e mboca e n un a pe r s pe c t i v a mor t f er a. En
e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s obr e l a cues t i n de l a n a t ur a l e z a
met aps l col gi ca de l a s t e n d e n c i a s mor t f er as .
Seal a La c a n que l a a g r e s i v i d a d s e ma n i f i e s t a como una
e x pe r i e n c i a s ub j e t i v a . L a e x pe r i e n c i a anal t i ca s e d e s a r r o l l a
" e n " y " por " l a " comuni caci n v e r b a l " que d e f i n e como
" c a pt ur a di al ct i ca d e l s e n t i d o " <0p. c i t . p. 95) . Supone un
s uj e t o que s e ma n i f i e s t a a o t r o , pue s s l o un s uj e t o pue d e
" compr e n d e r un s e n t i d o" y a l a i n v e r s a t od o s e n t i d o " i mp l i c a
un s uj e t o" .
La pr es i n i n t e n c i o n a l s e pue de e x pe r i me n t a r e n l a
e x pe r i e n c i a anal t i ca. Se l a pue de l e e r e n e l s e n t i d o
s i mbl i co de l o s s nt omas , e n l a modul aci n r ei vi ndi cat or a
d e l d i s c ur s o , e n l a s i n e x a c t i t ud e s d e l r e l a t o y s eal a que
l a i nt enci n a g r e s i v a t i e n e s us e f e c t o s . E l di l ogo a pa r e c e
as como un a r e n un c i a a l a a g r e s i v i d a d .
4. 6. - LA DI ALCTI CA PULSTOITAL -1950-
Es t e t e x t o f u pr e s e n t a d o e n l a X I I I Con f e r e n c i a de l o s
p s i c o a n a l i s t a s de l e n g ua f r a n c e s a , e n col abor aci n c on
K l c h e l Cnac, e l 29 d e mayo de 1950 ( LACAH; CEf f AC. TI . 1969.
p. 121) :
- 148 -
',,.no putde apttr iiquier Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
ste a un M MOJ MMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras radicales iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "
Lo que d i s t i n g ue l a s c on d uc t a s con o nr bl das e s e s e
car ct er s i mbl i co. L a s e s t r uc t ur a s de l a s oc i e d a d s on
s i mbl i cas , e l i n d i v i d u o n or ma l s e v a l e de e l l a s pa r a
c on d uc t a s r e a l e s y e l c r i mi n a l l a s e x pr e s a a t r avs de
c on d uc t a s s i mbl i cas .
Re s pe ct o a l a s pul s i o n e s ^La ca n di r que no s e t r a t a de
un a s ubor di naci n a a l g o ya d a d o s i n o q ue " s i mbo l i z a n " e
" i n t e g r a n di al ct i cament e" l o s o r i f i c i o s d e l c ue r po.
En e l r e s ume n de l a s r e s pue s t a s de La ca n , que f i g u r a e n
l a Revue Frangase de psycbanaJjse, n2 1 de 1951, s e s e f i a l a
que e l anl i s i s e s di l ogo y pr og r e s o ha c i a un s e n t i d o.
4. 7. - LA LESGUA Y EL PSI QUI SHQ DEL FI SQ - 195Q-
Se t r a t a de un a i nt er venci n de L a c a n e n e l ma r co d e l
Con gr e s o de ps i qui at r a ( LACAI , <1950>1985) . En l a mi s ma
s e f i a l a que l a l e n gua e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l pa r a e s t ud i a r
e l ps i q ui s mo d e l n i f i o .
La ca n c i t a e l t e x t o de L e v l - S t r a us s ( LEVI - STRADSS
<1949>1985) , e n e l q ue e l ant r opl ogo r e a l i z a l a cr t i ca
a Bl on d e l y P l a g e t a r a z de l a cues t i n d e l pe n s a mi e n t o
149
p r l n i t l v o e i n f a n t i l . En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - St r a us B
ha y un a r e f e r e n c i a a J a k obs on , s e t r a t a de 'Lenguaje
infantil, afasia y leyes generales de la estructura fnica'
( J AKOBSOF <1941> 1974) . J a k obs on s o s t i e n e e n e s e t e x t o <0p.
c i t . p. 93 )
'1 devenir del lenguaje infantil, la disolucin del lenguaje afisico,
la sincrona y la diacrona de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingstico, en especial del sisteaa foneatico, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesin, '
4. 8. LA ESCAWSI OH DE LA YEKDAD - 1951-
En " Intervencin sobre la transferencia' La c a n e s c r i b e
( LACAH, <1951> TI . 1989. p. 205) !
'n un psicoanlisis, en efecto, el sujeto, h ablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervencin, la dimensin del dilogo, '
Es por e s t o que e l ps i coanl i s i s e s d e f i n i d o con o un a
e x pe r i e n c i a di al ct i ca. La ca n e j e n p l i f l c a c on e l c a s o Dor a
( FEED, <1905> AE, TVI I ( 1978) ; BF. T2. ( 1973) ) , l a s I n v e r s i on e s
di al ct i cas q ue r e a l i z a Fr e ud , con o f or ma d e 'escansin' de
l a v e r d a d .
Fr e ud , a n t e l a d e n un c i a que ha ce Dor a de l o s " ecJ I i os de
la realidad", r e a l i z a un a pr i me r a I nver s i n di al ct i ca:
'Cul es tu propia parte en el desorden del que tm quejas?'
La v e r d a d e s que , g r a c i a s a l a c o a ^l l c l d a d de Dor a , l a
- 150 -
s i t uaci n por e l l a d e n un c i a d a s e s o s t i e n e .
E l t e x t o d e La c a n nar car un a cues t i n c e n t r a l s obr e l a
t r a n s f e r e n c i a ( LACAI , Op. c i t . 214 ) :
transferenc* no ts nada real en el iujeto, sino la aparicin,
en un soaento de estancaaiento de la dialctica analtica, de los Modos
permanentes segn los cuales constituye sus objetos, '
La t r a n s f e r e n c i a t on a as s u v a l o r e n f unci n d e l
"momento dialctico".El pr og r e s o pa r a e l s uj e t o l l egar a de
l a " pr oyecci n de s u pa s a d o e n un d i s c ur s o e n
d e v e n i r . " <0p. c i t . p. 214 )
4. 9. - LA CESTI OK DEL LEUQAJ E El f LA TEOR A DE LO I KAQI ABI Q
Qu a por t a l a t eor a de l o I ma g i n a r i o s obr e e l
l e n g ua j e ? En e s t e per odo ca be s e f i a l a r :
. Se i n t r od uc e l a s i t uaci n anal t i ca con o un a e x pe r i e n c i a
de l e n g ua j e .
. Se t r a t a de una s i t uaci n de i nt er l ocuci n. S i g n i f i c a a l g o
pa r a a l g ui e n y e s , d e e s t e modo, ex pr es i n de l a
s u b j e t i v i d a d . L a e x pe r i e n c i a anal t i ca s e ubi c a e n e l ma r co
de l a conuni caci n v e r b a l y de l a c a pt ur a d e l s e n t i d o . Es l a
cues t i n d e l s e n t i d o l a que i n t r o d uc e a l s uj e t o .
I nt er l ocuci n q ui e r e d e c i r a s , I n t e r s u b j e t l v l d a d ,
e x pe r i e n c i a i n t e r huma n a .
. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a
- 151 -
r eact ual l z aci n de un a i n a ge n e n e l d i s c ur e o.
. Eel aci n l c x : ur a - l e n g ua j e .
. La pa l a br a e s d e f i n i d a con o n ud o de s i gni f i caci n.
. E l di l ogo apar ecer con o s a l i d a de l a t ens i n a g r e s i v a e n
l a que q ue d a ba e n c e r r a d a l a t eor a de l o i n a g i n a r i o .
4. 10. - LAS RKPERENCTAS A LEVI- STRAUSS Y J AKOBSQl
La s r e f e r e n c i a s a L e v i - S t r a us s y J a k obs on s on
i n po r t a n t e s pa r a s e g ui r l a cr onol og a que r e a l i z a e s t a
Te s i s . Dado s u pe s o e n l a I nt r oducci n d e l or d e n s i nbl i co y
l a s l e y e s d e l l e n g ua j e , me r e ce n s e r t r a t a d a s
pa r t l c ul a r n e n t e . De e s t e modo s er vi r n con o i nt r oducci n a l
pr z l no a pa r t a d o.
4. 10. 1. - CLATOE LBYI - STRAUSS
Cono ya s e ha s e f i a l a d o, L a c a n c omi e n z a a c i t a r a L e v l -
St r a us s e n 1949. . Cabe a n a l i z a r l o con o una r e f e r e n c i a , ya que
e s I n por t a n t e e n l a concept ual l z aci n que La c a n ha ce d e l o
s i mbl i co.
E l ar t cul o que La c a n p i t a , e n 1949, e s " a e f i c a c i a
siablica' 1949>1977) . L a e f i c a c i a s i abl i ca e s d e f i n i d a
por L e v i - St r a us s , como una pr opi e d a d i n d uc t o r a , s i e n d o l a
- 152 -
net f or a pot i ca uno d e l o s e j e a pl o s q ue c i t a .
Dos c ue s t i on e s s on de c e n t r a l I mpor t a n c i a e n e s t e
a r t i c u l a . L e v l - S t r a us s s e f i a l a q ue e l I n c on s c i e n t e s e r e d uc e a
l a f unci n s i mbl i ca que e n t od os s e e j e r c e s egn l a s mi s ma s
l e y e s y que s e r e d uc e a l c on j un t o d e l a s mi s ma s ( Op. c i t . p. 18 3 -
84) . En opos i ci n a l a concepci n d e l i n c o n s c i e n t e como
deps i t o L e v i - S t r a us s e s c r i be <0p. c i t . p. 18 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, s
exactaaente, es tan extrao a las iagenes cono lo es el estsago a los
aliaentos que Jo atraviesan, rgano de una funcin especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones, representaciones,
recuerdos, Se podra decir, entonces, que el subconsciente es el lxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significacin -
para nosotros mismos y para los dems- si el inconsciente Jo organiza segn
sus Jeyes y construye as un discurso, '
En un ar t cul o d e 1945, " E l anl i s i s e s t r u c t u r a l e n
l i ng s t i ca y ant r opol og a" ( LEVI - STEAUSS. 1977) , L e v l - S t r a us s
i n t r od uc e l a f onol og a c on Tr ube t z k oy y J a k obs on . Es a t r avs
de s u l e c t u r a como L a c a n t omar c on t a c t o c on J a k obs on y, por
s u i n t e r me d i o, c on Sa us s ur e .
L a s estructuras eleneDtales del pareDtesco' ( L EVI -
STRAUSS, <1949> 1985) e s l a obr a i n a ug ur a l de l o que s e l l am
ant r opol og a e s t r u c t u r a l . S i n e n t r a r e n e l d e t a l l e de l a s
obr a s d e L e v i - S t r a us s , ha y que s e Oa l a r que La c a n e n c ue n t r a e n
- 153 -
l oB me n ci on a d os t e x t o s no s l o e l f r uct f er o ha l l a z g o de l a
l i ngi s t i ca s i n o t ambi n a un l e c t o r a t e n t o d e l ps i coanl i s i s .
L e v i - St r a us s s e i n t e r n a e n e s a l nea de l o s ant r opl ogos que ,
a unque s e a d e s d e un a pe r s pe c t i v a c r i t i c a , e s t a bl e c i e r o n
i n t e r e s a n t e s c on e x i on e s c on e l ps i coanl i s i s .
Pue de d e c i r s e que e s t a conex i n s e i n i c i a c on e l Compl e j o
de Ed i po f r e ud i a n o, l t i mo mi t o de l a mod e r n i d a d , s egn
La ca n , y que ha s i d o e s t ud i a d o como t a l por l o s ant r opl ogos .
1 he cho de que L e v i - St r a us s s e a , e n e s e moment o, un
bue n l e c t o r d e l t e x t o anal t i co, t i e n e una d e s us r a z on e s e n
que e s he r e d e r o d e l pe n s a mi e n t o de Dur k he i n y de Xa us s . Por
e s t e mot i v o, pue de d a r un a def i ni ci n no s u b s t a n c i a l l s t a d e l
i n c on s c i e n t e y d e f i n i r l o como vac o.
E l pr i me r e f e c t o e n La c a n e s , como ya s e ha e e f i a l a d o, s u
r edef i ni ci n d e l e s t a d i o d e l e s pe j o. Es al l donde i n t r od uc e
l a ma t r i z s i mbl i ca donde p r e c i p i t a e l yo y, por o t r o l a d o, l a
f unci n d e l s uj e t o como l i g a d a a l l e n g ua j e .
Por t od o l o e x pue s t o, pue de d e c i r s e que e l c on c e pt o de l o
s i mbl i co e n t r a e n l a pr oducci n de La ca n a t r avs d e L e v i -
St r a us s .
- 154 -
4. 10. 2. - RQXAg J AKQBSQg
Kona n J a kobs on , con o ya s e ha s e f i a l a d o, e s c i t a d o por
pr i n e r a v e z por La ca n e n s u i nt er venci n e n e l Con gr e s o de
ps i qui at r a d e 1950.
En e s a c i t a La c a n ha ce r e f e r e n c i a a l a f onol og a.
Ef e c t i v a n e n t e , l o s e s t ud i o s f onol gi cos de J a k obs on
e n c ue n t r a n , e n e l p r i n c i p i o d e opos i ci n d e Sa us s ur e , una
r e f e r e n c i a f e c un d a ya que opos i ci n l a p l l c a bi n a r i e d a d . L os
r a s g os d i s t i n t i v o s f onol gi cos c o n l l e v a n un a el ecci n e n t r e
d os t r nl nos de una opos i ci n. L a cues t i n d e l b l n a r l s n o s er
un a pr opi e d a d que La c a n cons er var a l o l a r g o de s u e n s e f i a n z a .
La l e c t u r a de J a k obs on q ue v a a pr o d uc i r i a ^ r t a n t e s
e f e c t o s e n L a c a n , e s "Dos aspectos del lenguaje y dos tipos de
trastornos a/ s i eos " 1956>1967) . Es t a i n f l u e n c i a s e har
s e n t i r e n s u t e x t o de 1957 "La i n s t a n c i a de la letra en el
inconsciente" ( LACA! , TI . 1989) .
Es a t r avs de J a k obs on y, por s u i n t e r j n e d i o, d e
Sa us s ur e , c on o La c a n i nt r oduci r l a s l e y e s d e l l e n g ua j e
di f er enci ndol as de l a s l e y e s de l a pa l a br a .
Cabe s e f i a l a r q ue , t od a s l a s r e f e r e n c i a s que L a c a n
u t i l i z a , l a s r e c r e a y ha ce un us o e s p e c i f i c o de e l l a s . Es t o
t ambi n s uce d e c on l a cues t i n d e l a met f or a y l a n e t on l ml a .
- 155 -
En e l t e x t o de J a kobe on de 1956, e e d e s a r r o l l a l a
cues t i n d e l car ct er d obl e d e l l e n g ua j e ; ha bl a r s upon e
s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s l i ng s t i cas y c o n bi n a r l a s e n un i d a d e s .
E l pr i me r o s e c or r e s pon d e con e l l aodo de r el aci n que Sa us s ur e
d e n omi n a i n abeentia y e l s e gun d o i n praeseota. E l pr i me r o,
s e r e f i e r e a e n t i d a d e s a s oc i a d a s e n e l cdi go y, e l s e gun d o, a
e n t i d a d e s r e l a c i o n a d a s e n e l me n s a j e o e n ambos . La s
r e l a c i o n e s par adi gmt i cas y s i nt agmt i cas s e e x pr e s a n e n l o
que J a kobs on l l a ma l o s d os pol os d e l l e n g ua j e : met f or a y
me t on i mi a .
I n t e r e s a s e f i a l a r que L a c a n d i f i e r e de J a k obs on e n l a
me d i d a e n que t r a n s f or ma l a met f or a y l a me t on i mi a e n
condens aci n y d e s pl a z a mi e n t o. Pa r a La c a n l a met f or a s e
d e f i n e por un a r el aci n de s us t i t uci n, " un a palabra por otra"
( Ver:"Jakobson et Lacan", GRI BGG, 1985) .
Hay d os home n a j e s a J a k obs on e n l o s t e x t o s de L a c a n ,
s e pa r a d os por q ui n c e a f i os . E l pr i me r o e s d e 1957, " L a
instancia de la letra en el inconsciente" ( LA CA N, TI. 1989) . E l
s e gun d o, de 1972, s e e n c ue n t r a e n e l Se mi n a r i o A un
( LACAI , 1985) . La d i s t a n c i a es t ma r ca d a por e l pa s a j e que
La c a n l l amar de l a l i ng s t i ca a l a " l i ngui s t er a" .
La ca n s e f i a l a que t od o l o q ue e s l e n g ua j e pe r t e n e c e a l a
l i ng s t i ca, pe r o ( Op. c i t . p. 24 ) :
- 15 6 -
,, si se considert todo Jo que, de Ja definicin deJ Jenguaje, se
desprende en cuanto a Ja fundacin del sujeto , tan renovada, tan subvertida
por Freud h asta eJ punto de que aJJ se asegura todo Jo que por boca suya
stabJeci coso inconsciente, h abr entonces que forjar alguna otra paJabra,
para dejar a Jakobson su dominio reservado. Lo Jlaaar Ja Jinguistera,'
Pa r a c o n c l u i r e s t e a pa r t a d o s obr e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l -
St r a us s y J a k obs on que a pa r e c e n e n l a pr oducci n de La c a n ,
s er a i n t e r e s a n t e a c l a r a r que La c a n no ha s i d o n un ca un a
r e f e r e n c i a pa r a e l l o s . L a s r e f e r e n c i a s e n l o s me n ci on a d os
a ut or e s s on a l ps i coanl i s i s e n g e n e r a l y a Fr e ud e n
p a r t i c u l a r .
- 157 -
5 . - LAS " LEYES DE LA PALABKA" . 1953
Pa r a e l a bor d a j e de 'Funcin y campo de la palabra y el
lenguaje" ( LACAU <1953> TI . 1989) , s e c on s l d e r a r &n t a n t o l a s
c i r c u n s t a n c i a s e n l a s que s e e l a bor a , como l o s d i f e r e n t e s
a pa r t a d os que l o con pon e n . En e s t os , s e I ndi car n l o s pun t os
e n l o s que s e a d v i e r t e un ca mbi o d e pos i ci n de La c a n
r e s pe c t o a d e f i n i c i o n e s pr e v i a s . En c ua n t o a l t e ma d e e s t a
Te s i s , e s de s e f i a l a r que e n e s t e t e x t o s e t r a t a d e l a s
" l e y e s d e l a pa l a br a " .
5. 1. - LAS CI RCl STAgCI AS
E l P r e f a c i o d e l c i t a d o t e x t o , ha ce r e f e r e n c i a d i r e c t a
a l c on t e x t o e n e l c ua l s e i n s c r i b e . L a c i t a que l o
i n t r od uc e e s l a que Sa cha Ha cht hab a e s c og i d o como acpi t e
pa r a l o s "Estatutos propuestos para el I n s t i t u t o de
Psicoanlisis" de n ov i e mbr e d e 1952 ( MI LLBH, 1987) . La
me n ci on a d a c i t a pe r t e n e c e , como ha ce c o n s t a r Ha c ht , a l
"Prefacio de introduccin biolgica al estudio de la
neurologa y de la psicopatologa" y s us a ut or e s s on C. V.
Monakow y E. Kour gue :
- 158 -
'En ptrticultr, no br que olvidtr que U teptncin en etbriologi,
imtomi, fi$ iolog, psicologi, tocioJogi, clinici, no existe en U
natunleza, y que no h ay ais que una disciplina: la neurobiologia, a la que
la observacin nos obliga a agregarle el adjetivo h uaana en lo que nos
concierne, '
La pr i n e r a f r a s e d e l P r e f a c i o d e l t e x t o de La ca n ,
s e f i a l a que e s e d i s c ur s o l l e v a l a s n a r c a s de s us
c i r c un s t a n c i a s . Se t r a t a d e l nome nt o hi s t r i co que s e con oce
como l a "Escisin", pr od uc i d a e n 1953 e n l a Soc i e d a d
Ps i coanal t i ca de Par s y que l l ev a l a cr eaci n de l a
Sa c i e d a d Fr a n c e s a de Ps i coanl i s i s .
La Soc i e d a d Ps i coanal t i ca de Par s hab a s i d o f un d a d a
e n 1926. J a c q ue s La c a n e r a mi e mbr o d e l a Comi s i n de
En s e f i a n z a d e s d e 1948 . La pr ct i ca d e l a s s e s i on e s c o r t a s
que r e a l i z a b a La c a n e r a t e ma de c o n t r o v e r s i a s . Los
p r i n c i p i o s t er i cos e n c ue n t r a n s u ba s e pr i me r a e n e l t e x t o
de La ca n " Intervencin sobre l a transferencia' ( LACi l f
<1951> TI . 1989) , s i e n d o ex pl ci t ament e d e s a r r o l l a d o s e n
'Funcin y caapo de la palabra y el lenguaje'. Sobr e e s t e
t e ma La c a n vol ver e n d i f e r e n t e s moment os de s u pr oducci n.
S i n e mba r go, l a c r i s i s g i r a e n t or n o a l a cr eaci n d e un
I n s t i t u t o de ps i coanl i s i s y s e e x t i e n d e d e s d e e l 17 de
J un i o de 1952 a l 16 de J un i o d e 1953, cua n d o La c a n a ba n d on a
l a pr e s i d e n c i a y La ga che , Dol t o y F a v e z - Bout on i e r ha ce n
l l e g a r s u r e n un c i a a n un c i a n d o l a cr eaci n de l a Soc i e d a d
Fr a n c e s a de Ps i coanl i s i s .
- 159 -
La cr onol og a de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t os
I n t e r v i n i e n t e s e n l a n i s n a pue d e n l e r s e e n l a r ecopi l aci n
de l o s ma t e r i a l e s o r i g i n a l e s que r eal i z J a c q ue s - Al l a i n
K i l l e r ( 1987) ( Ve r t ambi n: KODI HESCO, <1982> 1986;
HBSHARD, <1969> 1971) . Lo que i n t e r e s a pa r a l a pr e s e n t e T e s i s
e s que d os l neas c l a r a s s e e v i d e n c i a n e n l o s d os pr oye c t os
de e s t a t ut o s pr e s e n t a d os , un o por Sa cha Ha cht , y o t r o por
La ca n .
En e l nS 3 de l a Sevue Frangase de psycbanalyse de
s e t i e mbr e de 1949, La ca n hab a publ i c a d o, s i n f i r ma , e l
"Reglamento y doctrina de la Comisin de Enseanza". En e l
pun t o 3 d e l Ar t cul o I V s e f i a l a < K l LLBE, ( 1987>p. p. 19- 20) :
' 3. En segundo Jugar, eJ exaainador debe obervar Ja foraacin cuJtur aJ deJ
candidato, taJ coao se expresa en esa apertura de Ja inteligencia dirigida
a Jas significaciones y que anima el uso de Ja paJabra,
En taJs signos se podran medir, por un Jado, Jos dones de comunicacin
simptica y, por otro. Jos de imaginacin creadora, que son Jos ms
preciados para la invencin analtica,
En tanto lo mejor es darlo por supuesto, se recordar que eJ Jenguaje es eJ
materiaJ operatorio deJ anaJista y que eJ candidato debe dominar eJ sistema
particuJar de Ja Jengua en Ja cual se llevar a cabo para l lo que merece
ser llamado el diiogo psicoanaJtico, por ms que este avance a una so Ja
voz.'
Ca be v o l v e r a r e p e t i r que L a c a n ya hab a t oma do
c on t a c t o c on l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a us s y e s e s t o l o que
o r i e n t a s us pr opue s t a s e n un a di r ecci n d i f e r e n t e .
E l 17 de J un i o de 1952 Sa cha l a c h t hab a s i d o nombr a do
d i r e c t o r d e l I n s t i t u t o , d e pr x i ma cr eaci n . L a or i ent aci n
que d a Sa cha Va c ht a l o s "Estatutos propuestos para el
- 160 -
Instituto de Psicoanlisis", de n ov i e n br e de 1952
( Op. Ci t . p. p. 26- 34) , como s e d e s pr e n d e d e l ep gr af e d e l
t e x t o , pr opon e a l a n e ur o bl o l o g i a humana con o * ni ca
d i s c i p l i n a que e x i s t e e n l a n a t ur a l e z a " . La i d e a e s obt e n e r
un d i pl on a o f i c i a l de ps i coanl i s i s s l o pa r a mdi cos . E s t a
pos i ci n e s ma n t e n i d a por Sa c ht , ca be l e e r "El silencio,
factor de integracin" ( HACHT, <1963> 1965) , donde ha bl a d e l
i n c on s c i e n t e d e l ndi co y s u i n t e r c a mbi o, ns al l d e l a s
pa l a br a s , c on e l pa c i e n t e .
En e s e mi s mo mes , La c a n r e a l i z a un os "Estatutos
propuestos para el i n s t i t u t o de psicoanlisis", que s on un
pr oye c t o de e n mi e n d a a l o s pr e s e n t a d os por Fa c ht . De l o s
mi s mos ca be s e f i a l a r ( MI LLER, Op. c i t . p. 38) :
' fero el modo de enseanz aqu preconizado para esta disciplina,
para restaurar en el ejercicio del magisterio Ja primaca de Ja palabra y
reconocer en sus efectos sobre el oyente Ja institucin, incluso en Ja
mudez, de un dilogo, muestra una simetra demasiado sorpendente con Ja
experiencia del anlisis didctico como para no tocar lo esencial del
problema,
Si efectivamente puede decirse que ambos intercaabios transforman a
sus sujetos por su sola mediacin, es porque el h ech o h umano del don
permanece latente en todo uso de la palabra, y este resorte jams captado
sita al anlisis en el centro de todas las ciencias del h ombre.
Por eso el psicoanlisis no puede reducirse ni a la neurobioJoga, ni
a Ja medicina, ni a Ja pedagoga, ni a la psicologa, ni a la sociologa,
ni a la ciencia de las instituciones, ni a la etnologa, ni a la mitologa,
ni a la ciencia de las comunicaciones, como tampoco a la lingstica y sus
formas disidentes se designan por s solas en tanto lo h acen lo que no es, '
La or i ent aci n que La c a n d e s e a d a r a l f ut ur o I n s t i t u t o
a pun t a a l a conf r ont aci n d e l ps i coanl i s i s con l a s
d i s c i p l i n a s a f i n e s pa r a s a c a r l o de s u a i s l a mi e n t o d o c t r i n a l .
- 161 -
S i bi e n La c a n e s e l e g i d o pr e s i d e n t e , Ha cht r e c upe r a e l
I n s t i t u t o y s e a d opt a n l o s e s t a t ut o s que hab a e l a bor a d o e n
1952. La ca n abandonar l a pr e s i d e n c i a e n J un i o de
1953, pr e s e n t a d o s u r e n un c i a e l d a 16 a l a a s a mbl e a .
En e s t e pun t o, s l o i n t e r e s a pa r a e s t a T e s i s , s e f i a l a r
l o s a s pe c t os que ha ce n a l a cues t i n d e l l e n g ua j e y n o
c e n t r a r s e e n l a s c ue s t i on e s d e pol t i ca i n s t i t u c i o n a l . L a s
r e f e r e n c i a s g e n e r a l e s s on n e c e s a r i a s pa r a mos t r a r como l a s
d i f e r e n t e s pe r s pe c t i v a s t er i cas a d opt a d a s e n r el aci n a l
ps i coanl i s i s g r a v i t a n i n s t i t uc i o n a l me n t e y a f e c t a n l a
.
f or naci n de a n a l i s t a s .
5. 1. 1. - LA CONFERBlCIA DEL 8 DE JULIO
E l 8 de J u l i o t i e n e l ug a r l a c o n f e r e n c i a de La c a n s obr e
"Lo simblico, lo i s a g i n a r i o y lo r eaJ ' ' <<1953>1956>. Se
t r a t a de un a " i nt r oducci n a un a c i e r t a o r i e n t a c i S n de
e s t ud i o d e l ps i coanl i s i s " <0p. ci t . p. 1) y e s d e f i n i d a como
e n s a yo de l a Con f e r e n c i a de Roma. Al mi s mo t i e mpo i n a ug ur a
l a s a c t i v i d a d e s de l a Soc i e d a d F r a n c e s a d e Ps i coanl i s i s .
La c a n ha bl a aqu de "retorncf a l o s t e x t o s de Fr e ud , d a d o
que l a t eor a y l a t cni ca ha n s u f r i d o , a s u e n t e n d e r , un a
"degradacin" ya que s e ha o l v i d a d o que " l a e f i c a c i a de e s t a
- 162 -
experieocia es que sucede toda e l l a en palabras."
( Op. c l t . p. 4>. La c a n s e f i a l a que , pa r a l a e x pe r i e n c i a
anal t i ca, l o s l abl i co s on l o s s nbol os or g a n i z a d os e n e l
l e n g ua j e .
La ca n r e c ue r d a que Fr e ud d i j o que e l s ue f i o e r a un
J er ogl f i co y a gr e ga que e l s nt oma e x pr e s a "alguna cosa
estructurada y organizada como un lenguaje" ( Op. c l t . p . l l ) .
Sobr e e l o r i g e n d e l l e n g ua j e : s e t r a t a de un e me r ge n t e , a l g o
que ya es t al l . Ca be r e c or d a r aqu l o t r a ba j a d o e n o t r o
a pa r t a d o s obr e l a l i n e a de pe n s a mi e n t o q ue , v i n i e n d o d e s d e
Comi s t e, pl a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .
La pa l a br a a pa r e c e no s l o como f unci n d e medi aci n
s i n o que c o n s t i t uy e l a r e a l i d a d n l s n a . Ci t a n d o " La s
e s t r uc t ur a s e l e me n t a l e s d e l pa r e n t e s c o" ( LEVI - STRASS
<1949>1985>, La ca n sef al a q ue l a s me n ci on a d a s e s t r uc t ur a s
no ex i s t i r an s i n e l "sistema de palabras que las expresa".
La pa l a br a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y L a c a n r e c ur r e
aqu a o t r a r e f e r e n c i a . Se t r a t a de L e wi s ( ^ r r o l l y a l
Humpt y Dumpt y de travs del espeja" ( CARROLL, <1896> 1968
p. 118>:
'-Cutndo yo uso um pilibr-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es ptlabr significa exactaaente lo que yo decid que
signifique, ,,Ni ais ni menos,
-/ asunto es -dijo A licia-, si usted puede h acer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-1 asunto es -replic Huapty Dumpty- quin es el maestro aqu. Eso es
todo,
- 163 -
La c a n di r , e n e s t e oome nt o, e l hon br e e l que d a s e n t i d o
a s u pa l a br a . L a s c os a s e n c ue n t r a n a s i s u l ug a r e n e l
i n t e r i o r d e l " sisteaa total del discurso" que c oj q x i r t a
c i e r t a s s i g n i f i c a c i o n e s .
Ot r a r e f e r e n c i a , Xa s s e r ma n <<1944> 1968) , a br e l a
cr t i ca a l a pos i ci n de e s t e a ut or que pr e t e n d e r e s o l v e r l a
cues t i n d e l l e n g ua j e y de l a s i mbol i z aci n por e l
c on d i c i on a mi e n t o. Se t r a t a de un ar t cul o publ i c a d o e n "Tbe
International Journal o psjcboanalysis", e n e l v ol ume n XXV
de 1944. Es a p a r t i r de e s t a c r i t i c a que L a c a n s e f l a l a que e n
e l s nt oma s e t r a t a d e l s i s t e ma d e l a s s i g n i f i c a c i o n e s
humanas , d e l s i s t e ma d e l l e n g ua j e .
En l a me n ci on a d a Conferencia, L a c a n s e f i a l a que t od a
r el aci n i n t e r p r e t a b l e s i mbl i cament e s e i n s c r i b e e n un a
r el aci n de t r e s . Por qu d i c e e s t o L a c a n ? Por q ue ubi c a l a
pa l a br a como me d i a d or a . La r el aci n d ua l , ma r ca d a por l a
a g r e s i v i d a d i ma g i n a r i a de l a conf r ont aci n, n e c e s i t a d e l a
medi aci n de un t e r c e r o que pe r mi t a e s t a b l e c e r un a
d i s t a n c i a .
E l Ed i po a pa r e c e como l o que pe r mi t e pr o d uc i r e s a
d i s t a n c i a e n l a r el aci n d ua l con l a ma dr e por me d i o d e l a
pr ohi bi ci n y l a c ul pa . L a r eal i z aci n d e l d e s e o v ue l v e a s u
r e f e r e n c i a f r e ud l a n a . L a pr ohi bi ci n e s l a condi ci n pa r a l a
r eal i z aci n s i mbl i ca d e l d e s e o.
- 164 -
E l a n a l i s t a e s un pe r s on a j e s i mbl i co y e l s uj e t o l o
ubi c a e n un a c i e r t a pos t ur a " Us t e d t i e n e mi v e r d a d " . Es t a
af i r maci n d e La c a n s er r e t oma d a pos t e r i or me n t e cua n d o
t r a ba j e e l " s uj e t o s upue s t o s a be r " l a s i gni f i caci n
s i nt omt i ca <<1964> 1977) , pi v o t e de l a t r a n s f e r e n c i a .
5. 1. 2. - El . CONGRESO DK ROMA
E l 14 de j u l i o d e 1953, L a c a n e s c r i b e a l P r o f e s o r
P e r r o t t i e n r el aci n a l a cues t i n d e l Con gr e s o de Roma. Se
t r a t a d e l "Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de Lengua Francesa",
e x t e n d i d o pos t e r i or me n t e a l o s p s i c o a n a l i s t a s de l e n gua
roiDance. Es t e ma n t i e n e l a I nvi t aci n, pe s e a l a es ci s i n, y
La c a n e s c r i b e que es t d i s pue s t o a e n t r e g a r l e s u i n f or me e n
a gos t o y a l e e r l o e n un a r euni n aut noma d e l Con gr e s o
( MI LLBE, 1987) .
Con l a mi s ma f e c ha La c a n r e d a c t a una c a r t a a L oe we s t e i n ,
que hab a s i d o s u a n a l i s t a , ex pl i cndol e l o s por me n or e s de
l a c r i s i s . Lo que i n t e r e s a de l a mi s ma pa r a e s t e t r a b a j o e s
l a r e f e r e n c i a que ha ce a l a f e q ue l e l l e v a ms al l d e l o s
he chos i n s t i t u c i o n a l e s . Por una pa r t e l a f i d e l i d a d de
q ui e n e s l o s i g u i e r o n , por o t r a l o q ue es cr i bi r pa r a
Roma . ( Ve r o r i g i n a l e n K I L L ER. Op. c i t . >.
- 165 -
Una c i r c u l a r d e l 6 de a gos t o, de l a Soc i e d a d Fr a n c e s a de
Ps i coanl i s i s , f i r ma d a por F r a n g oi s P e r r i e r , c on v oc a a l o s
mi e mbr os a s e f i a l a r s u pr e s e n c i a i n t e r n a c l on a l me n t e e n Eoma,
agr upndos e e n t or n o a l i n f or me de La ca n . L a i nvi t aci n a l a
Con f e r e n c i a de Roma, 26 y 27 d e n ov i e mbr e d e 1953, d i c e que
e l i n f or me p r e v i s t o or i g i n a l me n t e pa r a e l Con gr e s o s er
pr e s e n t a d o e n e s a r euni n aut noma que t endr e l v a l o r de
c on f e r e n c i a i n a ug ur a l de l a Soc i e d a d F r a n c e s a de
Ps i coanl i s i s .
Ef e c t i v a me n t e e l I n f or me e s l e do e n l a f e c ha p r e v i s t a
e n e l I n s t i t u t o d i Ps i col og a d e l l a ni ver s l t d i Eoma.
5. 2. - EL PSEFACI O
E l o b j e t i v o que pl a n t e a La c a n e s "renovar en s u
disciplina los fundamentos que sta toma del lenguaje^
( LACAS, J . <1953> TI . 1989. p. 228) . Es t e " r e n ov a r " e s e l pun t o
que ma r ca s u " r e t or n o a Fr e ud " . Por qu s e ha ce n e c e s a r i a
e s t a r enovaci n y cj no l a e n t i e n d e La ca n ? l o s e t r a t a de
r e p e t i r s i n o de t r a b a j a r l o s c on c e pt os f r end anos d e s d e un a
pe r s pe c t i v a cr t i ca. Es e ba ga j e f o r j a d o por Fr e ud n e c e s i t a
s e r e s c l a r e c i d o y e l pun t o d e r e f e r e n c i a que L a c a n e n c ue n t r a
- 66 -
e n e s e nome nt o , s e h a l l a e n e l 'lenguaje actual de la
antropologa",
La c a n ubi c a a l ps i coanl i s i s e n r el aci n a l a
c on t e mpor a n e i d a d d e l pa nor a ma d i s c i p l i n a r d e s u poca y e s t e
" r e t or n o" d e be e n t e n d e r s e como un v o l v e r s obr e l a h i s t o r i a
de l o s c on c e pt os . Es t o pos i bi l i t ar pon e r de ma n i f i e s t o l a
di mens i n de l a s u b j e t i v i d a d e n e l ps i coanl i s i s . La ca n
i n t r od uc e e n e l ps i coanl i s i s e l s uj e t o d e l a pa l a br a y
f or mul a que e l i n c o n s c i e n t e es t e s t r uc t ur a d o como un
l e n g ua j e . E s t a es t r uct ur aci n pon e de ma n i f i e s t o l a
me n ci on a d a s u b j e t i v i d a d .
La pr e gun t a s obr e l o s f un d a me n t os d e l ps i coanl i s i s
ma n t i e n e s i e mpr e a b i e r t a s u act ual i dad. Qu pr ct i ca
ps i coanal t i ca pue de l l e v a r s e a d e l a n t e s i s e d e f i n e , con
Sa chs , l a n e ur o b l o l o g i a como d i s c i p l i n a f un d a n t e ? La
r e s pue s t a de La c a n , e n e s e moment o, e s 'una accin
considerada ngica', por q ue d e s d e e s e ma r co t er i co n o pue de
e x p l i c a r s e e l f un d a n e n t o de s u acci n e n l a e x pe r i e n c i a
anal t i ca. De e s t e modo s e pr od uc e un a f r a c t u r a e n t r e
t eor a y pr ct i ca que ha ce que s e i n t e n t e a f i n a r un a
t cni ca, pe r o que , v a c i a d a de BUS f un d a me n t os t er i cos ,
q ue d a r e d uc i d a a un a r e c e t a . La f a l t a d e un n a r c o a d e cua d o
I n p o Bl b i l l t a l a comuni caci n d e l a pr ct i ca. El ps i coanl i s i s
- 167 -
pi e r d e un r e q u i s i t o i n d i s pe n s a bl e : s e r una e x pe r i e n c i a
c omun i c a bl e . S i e s t o n o e s as q ue d a r e d uc i d o a l o i n e f a b l e
y s e t r a n s f or ma e n a l g o i ni ci t i co.
5. 3. - LA I HTRQDUCCI QH
La ca n s eal a que l a pr di da, por pa r t e de l o s
p s i c o a n a l i s t a s d e l i nt er s f r e ud i a n o por l a pa l a br a , ge n e r a
un ca mbi o de " me t a y t cni ca" . S i s e a ba n d on a e l f un d a me n t o
que e l ps i coanl i s i s t oma de l a pal abr a, di r e n t on c e s
La ca n , s e a ba n d on a e l pod e r pr opi o d e l a e x pe r i e n c i a .
Apa r e ce , de e s t a ma n e r a , l a t ent aci n de d omi n i o d e l
a n a l i s t a que s e con f un d e c on o t r a s pr ct i cas . La d obl e
acepci n d e l t r mi no " j na t r e" e n f r ancs pe r mi t e J ug a r c on
amo y ma e s t r o. S i e l a n a l i s t a n o e s " ma e s t r o" e n l a s
f un c i on e s de l a pa l a br a devendr " amo" de l a di al ct i ca
us a d a como a r ma pa r a v e n c e r l a s " r e s i s t e n c i a s " d e l pa c i e n t e ,
que l o s on f r e n t e a s u a c c i on a r . Es d e c i r , l a cues t i n s e
c e n t r a s obr e l a v e r t i e n t e d e l a pa l a br a e n que s e a poya e l
a n a l i s t a , l a s uges t i n o l a i nt er pr et aci n.
La pr opue s t a que r e a l i z a La c a n e n e s t a I nt r oducci n, e s
que l o s c on c e pt os que e l ps i coanl i s i s u t i l i z a d e be n
o r i e n t a r s e e n un campo de l e n g ua j e , or denndos e e n f unci n
- 168 -
de l a pa l a br a . Qu q ui e r e d e c i r e s t o? En e s e n c n e n t o e l
l e n g ua j e a pa r e c e como un ca o^o y l a pa l a br a c on un e l e me n t o
or d e n a d or d e e s e campo. Como ya s e ba s eal ado, s e t r a t a de
un a i nt ui ci n de L a c a n . Es t o q ui e r e d e c i r que pe r c i be l a
cues t i n d e l a pr obl emt i ca d e l o s f un d a me n t os d e l
ps i coanl i s i s pe r o no t i e n e t odav a l o s r e c ur s o s pa r a
f o r mul a r l o me j or . Es por e l l o que d e be r e c u i x i r a l
r e c on oc i mi e n t o .
Es d e c i r , e n e s t e moment o e l l e n g ua j e a pa r e c e como un
campo or d e n a d o por l a pa l a br a y s ome t i d o a un a l e y
f i l os f i ca, l a l e y d e l r e c on oc i mi e n t o be g e l i a n o. Es e s t o l o
que s e s e l l a ma l a l e y de l a pa l a br a . Es t l a I d e a d e l
l e n g ua j e como una e s t r u c t u r a , L a c a n d i c e " e s t r uc t ur a d o como
un l e n g ua j e " , pe r o t odav a n o s a be h a l l a r l a s l e y e s
l i ngi s t i cas y de be r e c u r r i r a He ge l .
5. 4. - " PALABRA VACI A Y PALABRA LLEl f A EB LA REALI ZACI l T
PSI CQAI ALI TI C PEL SUJ ETO*
En e s t e a pa r t a d o d e 'Funcin y campo de la palabra y el
lenguaje" , L a c a n d e s a r r o l l a l a r eal i z aci n d e l s uj e t o e n l a
pa l a br a . Aqu s e abor dar e l t e ma t r abaj ndol o d e s d e un a
pe r s pe c t i v a cr onol gi ca, ubi c a n d o coa e s i n t r o d u c i d o e l
- 169 -
c on c e pt o " s uj e t o " .
En l a T e s i s de 1932 ( 1987) , La c a n I n t r od uc e l a cues t i n
d e l s uj e t o a p a r t i r d e l a c t o. La pe r s pe c t i v a d e l a c t o r e mi t e
a l a t i ca s pl n oz i a n a , no as e l s uj e t o. La ca n r e c ur r e a l a
f enomenol og a pa r a e x p l i c a r l a s f un c i on e s I n t e n c i on a l e s .
Es t e pr i me r s uj e t o a pa r e c e como s i e n d o c a pa z de
compr e n d e r l a s i gni f i caci n y e s por e l l o un s uj e t o d e l
s e n t i d o. Cua ndo La ca n s e f i a l a , e n e l t e x t o de 1932, que l a
pe r s on a l i d a d i a p l i c a un " d ' e s a r r oJ J o biogrfico", "uaa
coBcepcia de s misno' y " una teasio de relaciones
sociales", ubi c a l a r el aci n d e l s uj e t o con c a d a uno de
e s t os a s pe c t os . En r el aci n a l pr i me r o, s e f i a l a l a s
r e l a c i o n e s de compr ens i n y l o s modos o b j e t i v o s a t r avs de
l o s c ua l e s e l s uj e t o v i v e s u h i s t o r i a . En r el aci n a l
s e gun d o, l a s i mgenes i d e a l e s d e s n i s t oo y, e n r el aci n a l
t e r c e r o , l a par t i ci paci n t i ca y e l v a l o r r e pr e s e n t a t i v o.
En 1936, como s e ha me n ci on a d o, La ca n i n t r od uc e l a
cues t i n d e l s uj e t o de un o t r o s uj e t o e n una pe r s pe c t i v a
c omun i c a c l on a l . Bs d e c i r , s e t r a t a d e d os s uj e t o s , un
me n s a j e y un a r e s pue s t a .
En 1945, e s t e s uj e t o t i e n e un a l gi ca que s e J ue ga
e n r el aci n con l o s ot r os . De e s t e modo e s ubi c a d o e n un a
pe r s pe c t i v a i n t e r hux a n a .
- 170 -
En "La causalidad psquica" ( LACAI , <1946>T1. 1989) , s e
e s t a bl e c e l a d i f e r e n c i a e n t r e s uj e t o y yo. Como ya s e ha
s eal ado, e l yo e s ubi c a d o e n e l r e g i s t r o d e l o l a a g l n a r l o y
e l s uj e t o como e f e c t o de l o s i mbl i co. En 1948, e n "La
agresividad e n psicoanlisis" ( LACAH. TI . 1989) , s e d e f i n e
c l a r a me n t e l a r el aci n s uj e t o - s e n t i d o, pue s s e e s p e c i f i c a
que s l o un s uj e t o e s c a pa z d e c on pr e n d e r un s e n t i d o.
En 1953 La ca n def i ni r a l ps i coanl i s i s con o " l a
disciplina del sujeto" ( LACA <1953>T1. 1989) y l a n ove d a d
que s e i n t r od uc e e s que , e n l a me d i d a que e l s uj e t o s e
r e a l i z a e n l a pa l a br a , no e s ya d a d o. Es t e pun t o e s de
i mpor t a n t e s e f e c t o s pa r a e l ps i coanl i s i s , e l s uj e t o n o e s
un d a t o pr e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c ha , a pa r e c e como
e f e c t o de l a r eal i z aci n de l a pa l a br a . Ms t a r d e , La c a n
vol ver s obr e e s t e t e ma , s i e l s uj e t o s e r e a l i z a e n l a
pa l a br a s e t r a t a de un s uj e t o no s u s t a n c i a l , d e al l que
La c a n ha bl e de l a f a l t a d e l s uj e t o .
5. 4. 1. - LA BEALI 2ACI QH DEL SUJ ETQ
La ca n r e i n t r o d uc e l a s i t uaci n de i nt er l ocuci n
( <1936>T1. 1989) a l s e f i a l a r que l a pa l a br a l l a ma a un a
r e s pue s t a . Pa r a e l ps i coanl i s i s di r , l a pa l a br a d e l pa c i e n t e
- 171 -
68 6U n e d i o. DI f er encl ar &, s egn f un c i on e l a pa l a br a , e l
Donlogo d e l t r a ba j o de l a as oci aci n l i b r e .
E l monl ogo e s e l d e c i r v a c i o q ue a pun t a a l a s educci n
n a r c i s l s t a d e l o t r o . Es l a def i ni ci n d e l a pa l a br a v a c i a
que dar L a c a n 1953>T1. 1959. p. 244)
'Hemos abordado Ja funcin de Ja palabra en l anlisis por el sesgo
as ingrato, el de la palabra vacia, en que el sujeto parece ablar en vano
de alguien que, aunque se le pareciese basta la confusin, nunca se unir a
l en la asuncin de su deso, *
E l t r a b a j o de l a as oci aci n l i b r e l l evar a l a apar i ci n
d e un a pa l a br a pl e n a ( Op. c l t . p. 24 6) i
'Seamos categricos, no se trata en la anamnesia psicoanaltica de
realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena
reordenar las contingencias pasadas dndoles el sentido de las necesidades
porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual
el sujeto las nace presentes,'
La pa l a br a vac a r e v e l a l a i nt enci n i ma g i n a r i a que
e x pr e s a l a s c e r t i d umbr e s y o i c a s . Se t r a t a de l o q ue uno
c r e e de s mi s mo. Por e s o L a c a n di r que e s a s c e r t i d umbr e s
d e be n s e r r e mov i d a s , " s us pe n d i d a s " , por e l a n a l i s t a . Cmo
pue d e ha c e r l o ? Ti e n e e l r e c ur s o d e l a s " e s c a n s i on e s
d i s c u r s i v a s " , e s d e c i r l o s c o r t e s d e s es i n que e s t a bl e c e n
o t r a punt uaci n e n e l d i s c ur s o .
Se t r a t a de un a cues t i n f un d a a e n t a l e n l a pr ct i ca, l a
d i f e r e n c i a e n t r e e l c o r t e cr onont r i co d e l a s es i n y e l
c o r t e coa o punt uaci n que d a " s e n t i d o " a l d i s c u r s o d e l
s uj e t o . S i l a s i gni f i caci n d e l a f r a s e s e c i e r r a d e s d e s u
pun t o f i n a l , e l c o r t e coa o punt uaci n p r e c i p i t a un nome nt o
- 172 -
c o Dc l u ye n t e . Pue de v e r s e como L a c a n u t i l i z a d os p r i n c i p i o s
bs i cos de s u " e s q ue n a de l a c o miEic a c in ": l a s i gni f i caci n
de l a f r a s e s e c i e r r a d e s d e e l f i n a l y e l oye n t e t i e n e e l
pod e r de d e t e r mi n a r l o que e l o t r o q ui e r e d e c i r .
E l c i e r r e que ha ce e l a n a l i z a n t e a pun t a a c o n v a l i d a r s us
c e r t i d umbr e s . E l a n a l i s t a como oye n t e us a s u " pod e r " e
i n t r od uc e , c on e l c o r t e una n ue va punt uaci n. De e s t e nodo
s ur ge a l g o d i f e r e n t e que ope r a con o i nt er pr et aci n.
La r eal i z aci n d e l s uj e t o e n l a pa l a br a i n t r od uc e
c l a r a me n t e l a cues t i n de l a t e mpor a l i d a d , pa s a d o y f ut ur o
s e r e d e f i n e n d e s d e una pe r s pe c t i v a d i s c u r s i v a . L a
cons t i t uci n d e l s uj e t o s e r e a l i z a como " s i e n d o e l que ha
s i d o " . Pe r o e s t a r egr es i n no e s r e a l j e s act ual i z aci n
por e l e go, e n l o s d i f e r e n t e s moment os d e s u des compos i ci n,
de l a s r e l a c i o n e s f ant as mt i cas .
Es t o d e be a c l a r a r s e ms . L a s r e s t r u c t u r a c i o n e s d e l a
h i s t o r i a s e ope r a n por un f enmeno d e r et r oacci n, e s d e c i r ,
a posterori. Es e l "nach trJich ' f r e ud i a n o. En e l c a s o d e l
Hombr e de l o s l obos d e Fr e ud , que a pa r e c e r e c og i d o como " De
l a h i s t o r i a d e una n e ur os i s i n f a n t i l " ( FREUD, <1914>AB. TXYI I
( 1979) ; B5. T2 ( 1973) ) , F r e ud ha bl a d e l a cont empl aci n, por
pa r t e d e l pa c i e n t e , d e l c o i t o de s us pa d r e s . En l a n ot a a l
pi e de pgi na, sl l al a que l a compr ens i n n o coi nci di c on e l
- 173 -
moment o d e l a per cepci n s i n o que f u p o s t e r i o r . Es t a
compr ens i n " a p o s t e r i o r ! " l e f u f a c i l i t a d a por s u pr opi o
d e s a r r o l l o y d e s c ubr i mi e n t os s e x ua l e s .
Por e s o La c a n opondr a l "bic et nuDc' l a a n a mn e s i s . E l
" aqu y a hor a " , t i e n e como pun t o d e al i enaci n l a
c o n t r a t r a n s f e r e n c i a por q ue l l e v a i mpl ci t o "aqvS, ah ora y
cosmigo". L a c a n opon e , a e s t e p r i n c i p i o , l a as unci n d e l
s uj e t o de s u h i s t o r i a a t r avs de l a pa l a br a d i r i g i d a a
o t r o . Seal a ( LACAF, <1953>T1. 1989. p. 247) J
'Si/s aedioB tan los dt li palabrt en cuanto que confiere i las
funciones del individuo un sentido; su dominio es el del discurso concreto
en cuanto campo de la realidad transindividual del sujeto; sus operaciones
son Jas de la h istoria en cuanto constituye la emergencia de Ja verdad en
Jo reaJ."
La r el aci n de l a pa l a br a e s c on e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d
d i s c u r s i v a e s t r a n s i n d i v i d u a l , e s d e c i r , l a i n t e r s u b j e t i v i d a d
s e d e s pr e n d e de l a s i t uaci n de i nt er l ocuci n. De s de e s t e
pun t o dar un a def i ni ci n de i n c o n s c i e n t e ( Op. c i t . p. 24 8 ) :
"1 inconsciente es aquella parte del discurso concret-o en cuanto
transindividual que falta a Ja disposicin del sujeto para restablecer Ja
continuidad de su discurso consciente, '
Con r e s pe c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o
de l a v e r d a d p a r t i c u l a r de c a d a s uj e t o . La c a n t r a b a j a l a
i d e a d e l i n c o n s c i e n t e con o e l c a p i t u l o c e n s ur a d o de l a
h i s t o r i a , por e s o s u v e r d a d s e e n c ue n t r a e n o t r o l a d o
( Op. c i t . p. 24 9) i
- 174 -
en los eonuaenios; y esto es M cuerpo, es decir el ncleo
h istrico de la neurosis donde el sntoma h istrico muestra la estructgura
de un lenguaje y se descifra como una inscripcin que, una vez recogida
puede sin prdida grave ser destruida;
en los documentos de arch ivo tambin; y son los recuerdos de mi
infancia, impenetrables tanto como ellos, cuando no conozco iu
proveniencia;
en Ja evolucin semntica; y esto responde al stock y a Jas
acepciones del vocabulario que me es particular, como estilo de mi vida y a
mi carcter;
'- en Ja tradicin tambin, y an en Jas leyendas que bajo una forma
h eroificada veh iculan mi h istoria;
- en los rastros, finalmente, que conservan inevitablemente las .
distorsiones, necesitadas para la conexin del captulo adulterado con Jos
captuJos que Jo enmarcan y cuyo sentido restablecer mi exgesis, '
La c ur a que pl a n t e a La c a n e n e s e nome nt o, e s un a c ur a
por s i nbol l z aci n. A p a r t i r de l a def i ni ci n d e l
i n c o n s c i e n t e como h i s t o r i a d e l s uj e t o , e l ps i coanl i s i s
of r e c e l a p o s i b i l i d a d de un a n ue va hi s t or i z aci n d e l o s
he chos d e t e r mi n a n t e s de s u e x i s t e n c i a a t r avs de l a pa l a br a
d i r i g i d a a un o t r o . Hi s t o r i z a r , por l a pa l a br a , e l cap t ul o
ce n s ur a d o. Aqu c e n s ur a d o q ui e r e d e c i r pa l a br a p r i s i o n e r a
I >or que no ha s i d o d i c ha y r e c on oc i d a .
La ca n ha ce l a d i f e r e n c i a e n t r e h i s t o r i a e hi s t or i z aci n.
La hi s t or i z aci n pr i ma r i a i mp l i c a que ' l a h i s t o r i a se h ace
ya ea el escenario donde se la representar una vez
e s c r i t a ' * ( Op. c i t . p. 250) . I s d e c i r , s e d e t e r mi n a e l s e n t i d o
que l e s er r e c on oc i d o a l a h i s t o r i a o l a c e n s ur a que s e
oper ar e n e l l a . Pue d e d e c i r s e que s e e s t a bl e c e l a
pe r s pe c t i v a hi s t or l ogr f l ea que s e adopt ar . l o ha y
c o n s c i e n c i a de e s t a el ecci n y s e c on f un d e l a hi s t or i z aci n.
- 175 -
e e d e c i r , e l modo de ha c e r l a h i s t o r i a c on l a r e a l i d a d
o b j e t i v a . Es e l t e n a de l a aut obi ogr af a como un a d e l a s
f or ma s d e l r e l a t o . Ha ce r h i s t o r i a i n p l l c a un a c e n s ur a , e s
d e c i r l a i n t e n c i o n a l i d a d .
Es t o t i e n e s us e f e c t o s e n o t r o s a s pe c t os de l a t eor a.
E l d e s a r r o l l o i n s t i n t u a l e s or g a n i z a d o por un a
s ub j e t i v i d a d . Se t r a t a de iDomentos hi s t r i cos y no de
e t a pa s e v o l u t i v a s , s i e n d o l a d i f e r e n c i a e n t r e ambos l a
pr e s e n c i a de un a s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .
E l s uj e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a e n l a pa l a br a v e r d a d e r a
que l e pe r mi t e a s umi r s u h i s t o r i a . Es t e s uj e t o s e a d e n t r a
e n l a ' desposesio as y as grande de ese ser de s nismo"
con r e s pe c t o a l c ua l pue de r e c on oc e r que f ue s u obr a
i ma g i n a r i a .
La di mens i n de l o i ma g i n a r i o y l a de l o ei mbl l co
pe r mi t e n ub i c a r un a r epar t i ci n. En l a pr i me r a v e r t i e n t e s e
ubi c a l a obj et i vaci n, e l yo, l a e s t &t i c a , e l monl ogo, l a
pa l a br a vac a, l a l uc ha , l a s i n t e n c i o n e s de l a pe r s on a y l a
i n e r c i a . En l a s e gun d a , l a s ubj et i vi z aci n, e l s uj e t o , l a
di al ct i ca de l a pa l a br a , e l di l ogo, l a pa l a br a pl e n a , e l
pa c t o, e l ha l l a z g o d e l s uj e t o , l a v e r d a d .
- 176 -
5. 5. - "STimOT.n Y LEgGUAJR COMO ESTRUCTURA Y LIKITE DHL CAICPD
AHALI TI CQ"
En e s t e a pa r t a d o de 'FusciB y caapo de la palabra y el
lenguaje en psicoanlisis", l a s l e y e s de l a pa l a br a s e
ha l l a n e n e l c e n t r o de l a di al ct i ca e l d e s e o de
r e c on oc i mi e n t o <0p. c i t . p. 257) :
,,f/7 ninguna parte aparece ais claro que el deseo del noabre
encuentra su sentido en el deseo del otro, no tanto porque el otro detente
las llaves del objeto deseado, sino porque su priaer objeto es ser
reconocido por el otro, '
La i n f l u e n c i a de l o s c ur s os que La ca n r e a l i z a con Eoj e v e
e s n o t o r i a . K oj e v e ( <1947>1971> come n t a de f or ma p a r t i c u l a r
l a obr a de He ge l da ndo un pa pe l c e n t r a l a l a cues t i n d e l
d e s e o de r e c on oc i mi e n t o. Es t e a ut or s e f i a l a que , pa r a q ue
ha ya a ut oc on s c i e n c i a , e l "Desecf de be f i j a r s e s obr e un
obj e t o no n a t ur a l . L a ni ca c os a que s upe r a a l o r e a l e s e l
"Deseo", "revelacin de un vaco"presencia de la ausencia
de una realidad", Bl hombr e d e s e a e l d e s e o d e l o t r o por q ue
d e s e a s e r r e c on oc i d o e n s u v a l o r humano. L a medi at l z aci n
d e l De s e o d e l o t r o , ha c e que s e a humano d e s e a r l o que d e s e a n
l o s ot r os , por q ue l o d e s e a n . La c a n d i f e r e n c i a e l obj e t o
i ma g i n a r i o d e l d e s e o, d e l d e s e o de r e c on oc i mi e n t o q ue
de pe nde de l a di al ct i ca s i mbl i ca.
L a s l e y e s de l a pa l a br a s on huma n i s t a s y l a pa l a br a
- 177 -
t i e n e un a f unci n n e d i a d or a , paci f i car a l a r el aci n e n t r e
l oe hombr e s .
La v u e l t a de La c a n a F r e ud l o e s a "La interpretacin de
los sueos", a "La psicopatologa de la vida cotidiana",
pa r a v e r l a r et r i ca d e l s ue f i o o e l d i s c ur s o l og r a d o d e l
l a ps us . For qu La c a n d i c e d i s c ur s o l og r a d o e n r el aci n a l
l a ps us ? Lo que l a l i ng s t i ca c on s i d e r a e r r o r e s un a
e me r ge n ci a d e l s uj e t o d e l i n c o n s c i e n t e y e n t a n t o t a l , e l
l a ps us e s un a pa l a br a pl e n a .
La c a n di r que s i e l s nt oma s e r e s ue l v e e n e l l e n g ua j e
e s por q ue es t e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e "cuya
palabra debe ser liberada" <0p. ci t . p. 258) por l a
i nt er pr et aci n.
La l o c ur a e s d e f i n i d a como pa l a br a q ue ha r e n un c i a d o a
ha c e r s e r e c on oc e r , s i e n d o e l d e l i r i o un a obj et i vaci n de un
l e n g ua j e s i n di al ct i ca. E s t a a us e n c i a de l a pa l a br a ha ce
a pa r e c e r l o s e s t r e o t i p o s d e un d i s c ur s o , por l o que e l
s uj e t o, ms que ha bl a r , e s ha bl a d o. E s t a p a r t i c u l a r i d a d q ue
en 1953 a d j ud i c a a l s uj e t o e n l a l o c ur a , s er des pus un a
car act er s t i ca d e l s uj e t o e n t a n t o t a l .
Pa r a La c a n , l a l e y d e l hombr e e s l a l e y d e l l e n g ua j e y
comi e n z a , e n e s t e t e x t o , a ha c e r c i e r t a s r e f e r e n c i a s a l
nombr e d e l pa d r e , que s er n r e t oma d a s des pus , cuando t r a b a j e
- 178 -
l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l Ed i po. Es t e pun t o s e ampl i ar
e n e l pr x i mo a pa r t a d o.
E l s mbol o huma n i z a a l hombr e y l a l e y que r e g ul a l a s
e s t r uc t ur a s de pa r e n t e s c o , f or mul a d a s por L e v i - St r a us s , e s
d e f i n i d a por La c a n como "idntica a un orden de lenguaje".
Cabe a c l a r a r que l o que L a c a n l l a ma " J e Woa-du-Pre", c uya
t r aducci n s er a a p e l l i d o y n o nombr e , e s l a apar i ci n de l a
f unci n s i mbl i ca que d e v i e n e l ug a r de f i l i aci n.
Pa r a La c a n l a l i ng s t i ca s e c o n s t i t uy e e n un a gu a,
l a r e f e r e n c i a e s aqu a l a f onol og a J a k obs on i a n a . Toma l a
noci n de f one ma y e l f un c i on a mi e n t o por pa r e s de
opos i c i on e s pa r a ha c e r r e f e r e n c i a a l e j e mpl o d e l "Fort-da",
ya me n ci on a d o. En e s a vocal i z aci n, que e x pr e s a pr e s e n c i a -
a us e n c i a , ubi c a " i a s fuentes subjetivas de l a funcin
simblica".
5. 6. - " LAS RESQHAI CI AS DE LA I HTERPRETACI Qg Y EL TI EMPO DEL
SUJ ETO Eg LA TECi r i CA PSI CQAJ ALI TI CA"
En e s t e a pa r t a d o de "Funcin y campo de l a palabra y el
lenguaje en psicoanlisis", La c a n ha bl a d e l " miro del
lenguaje" y de l a s "resonancias de la palabra". Es t e pun t o
i n d i c a que La c a n ya d i s pon e d e l c on c e pt o de s i g n i f i c a n t e , s i
- 179 -
bi e n no e s pl e n a me n t e o pe r a t i v o . L a s r e s on a n c i a s ha ce n
r e f e r e n c i a a l s on i d o, a l a ma t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e e n l a
que ya Fr e ud pon a e l a c e n t o. Ca be v o l v e r a d e c i r , que e n e l
t r a ba j o s obr e l a s a f a s i a s ( FHBD, <1691> 1987) Fr e ud ubi c a e l
e l e me n t o acs t i co e n e l c e n t r o de l a f unci n d e l l e n g ua j e .
La l i ber aci n de l a pa l a br a d e l s uj e t o s e pr od uc e cua n d o
s t e e s i n t r o d uc i d o a l l e n g ua j e de s u d e s e o, e s d e c i r , e n e l
"lenguaje fundamental", d e s d e e l c u a l ha bl a s i n s a be r l o.
La f unci n s i mbl i ca t r a n s f or ma a l s uj e t o . L a
e s t r uc t ur a d e l a comuni caci n v ue l v e a pr i me r pl a n o. Es t e
t e ma , que La c a n t r a b a j a d e s d e 1936, t i e n e g r a n i mpor t a n c i a .
Dos mod e l os de comuni caci n s e h a l l a n c r i t i c a d o s
i mpl ci t ament e: e l d e l a comuni caci n d e i n c o n s c i e n t e a
i n c o n s c i e n t e y e l de l a t eor a d e l a comuni caci n.
Sobr e e l l e n g ua j e La c a n e s c r i b e <0p. c i t . p286) :
',,,en un lenguaje los signos toman su valor de su relacin los unos
con Jos otros, en la reparticin lxica de los semantemas tanto como en el
uso posicional, incJuso flexional de los morfemas,,, '
Re s pe c t o a l e s que ma c omun l c a c i on a l s e f i a l a q ue e l e mi s or
r e c i b e d e l r e c e pt o r s u pr opi o me n s a j e d e f or ma i n v e r t i d a . Es
d e c i r , l a pa l a br a i n c l uy e s ubj e t i v a me n t e l a r e s pue s t a . De
e s t e modo l a f unci n d e l l e n g ua j e no s e r i a i n f or ma r s i n o
e v oc a r , e s d e c i r , s e bus c a e n l a pa l a br a l a r e s pue s t a d e l
o t r o . Pe r o e s t a bs queda es t o r i e n t a d a , s e pr e g un t a a a q ue l
a l q ue s e l e s upon e l a r e s pue s t a .
- 180 -
La f unci n d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e
e s q ue n a c on un l c a c l on a l ( Op. c l t . p. 298 ) :
'...cuando la cuestin del auj'eto h a ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabin h eaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no h acHtos sino
redoblar con nuestra ley su antfona Qu significa esto, sino que no
h acemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuacin
dialctica?'
Es e s e n on e n t o hi s t r i co l a i nt er pr et aci n e s d e f i n i d a
con o l a l i ber aci n de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .
- I f i l -
R.- I.A BRCT?TT111?A DEL BDTPO EH TERMllOS SI GJ I FI CAl Tr ES
6. 1. - EL KI TO EPI FI CQ - 1&53-
La ca n e n "El stto individual del neurtico" ( <1953>
1985) , pone e n p a r a l e l o e l mi t o c o l e c t i v o de l a ant r opol og a
con e l " a i t o familiar".
La c a n d e f i n e a l Ed i po como un mi t o. L a i d e a d e mi t o
v i e n e a r e l a c i o n a r s e c on l a de v e r d a d ( Op. c l t . p. 39)
' / Mj 'to ts lo que d um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definicin de la verdad, porque la definicin de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a s misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, n este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teora anaJiiica concretiza
Ja reJacin intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"
Ap a r t i r de aqu La c a n pl ant ei u- l a n e c e s i d a d de ha c e r
c i e r t a s mod i f i c a c i on e s de e s t r u c t u r a . Se f i a l a e n t on c e s que e l
c o n f l i c t o f un d a me n t a l con e l pa d r e " v i n c u l a a l s uj e t o con un
v a l o r s i mbl i co e s e n c i a l " , l a f unci n s i mbl i ca mi s ma.
La s i t uaci n n or ma t i v l z a n t e pa r a e l " s uj e t o mode r no" s e
r e l a c i o n a c on e l he cho d e q ue e l pa d r e e n c a r n a un a
f unci n s i mbl i ca. Aqu L a c a n pl a n t e a que e l pa d r e n o d e be
s e r s l o e l " nombr e d e l pa d r e " s i n o l a f unci n s i mbl i ca. Es
e s t e pun t o - que ha s i d o s e f i a l a d o e n r el aci n a "Funcin y
- 182 -
campo de la palabra j el lenguaje en pecoanlisis" - donde
Be s e Ca l a l a i dent i f i caci n d e l pa d r e c on l a f i g u r a de l a
l e y .
La ca n ha bl a de " cons t el aci n f a mi l i a r " y e s t e c on c e pt o,
que ya hab a s i d o e x pue s t o e n " l a / aKi i i a" 1938>1977>, s e
r e omul a como " e J r e l a t o de c i e r t o nmer o de rasgos que
especifican la unin de los / wd r e s " ( LACAF, <1953> 1985. p. 43) .
E l t r i ngul o ed pi co f r e ud i a n o s e t r a n s f or ma e n c ua r t e t o
pa r a La ca n . La s i t uaci n de c ua r t e t o que pl a n t e a , pa r a que
e l neur t i co pue d a a s umi r s u f unci n s u b j e t i v a , e s r e t on a d a
ms a d e l a n t e ( LACAF, <1955- 56>T2, 1989) con o l a t opol og a de
c ua t e r n a r i o d e l Ot r o. E l c ua r t o e l e me n t o que s e i n t r od uc e e e
l a mue r t e , c l a r a r e f e r e n c i a he g e l i a n a . Lo que a pa r e c e con
l o s i mbl i co, e s e l he cho d e q ue e l hombr e e s e l ni co
a n i ma l que s a be que va a mor i r .
6. 2. - LQ QUE HQ ES SIMBOLIZADO REAPARECE BF IJH REAL -1054-
La "Introduccin al comentario de Jean Hyppolite sobre
la 'Verneinung' de Freud" ( LACAF <1954> TI . 1989) y l a
"Respuesta al comentario de Jean Hyppolite sobre la
'Verneinung' de Freud" ( LACAF <1954> TI . 1989) , La ca n t r a b a j a
l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a r epr es i n y de l a or cl us l n
- 183 -
En e l pr i me r t e x t o La ca n ubi c a l a r e s i s t e n c i a como un a
pr oducci n de d i s c ur s o . Re mi t e pa r a e l l o a l t e x t o f r e ud i a n o
"Psicoterapia de la J i i s t e r i a " <FEEUD <1895> AE . T i l ( 1980) ;
BH. T1<1973) >, s e f i a l a n d o que l a s d i f i c u l t a d e s d e l s uj e t o s on
e n r el aci n con l o que t i e n e que d e c i r . E l s uj e t o e s
d e f i n i d o d e l l a d o de l a e f i c a c i a , e s d e c i r , l a e f i c a c i a
s i mbl i ca, mi e n t r a s que d e l l a d o de l a enaj enaci n
i ma g i n a r l a s e ubi c a a l yo.
En l a "Respuesta al comentario..." La c a n i n t r o d uc e
e l e me n t os que s er n de i mpor t a n c i a pa r a l a r e e s c r i t u r a d e l
Ed i po.
La ca n r e mi t e a l t e x t o de Fr e ud s obr e " Xa negacin"
( FREUD <1925> AE. TXI X ( 1979) ; BH. T3. ( 1973) ) . Como ya ha s i d o
s e f i a l a d o e n ot r o a pa r t a d o, Fr e ud d i s t i n g ue e n t r e e l j u i c i o
que a t r i buy e o n i e g a c ua l i d a d a un a c os a y e l j u i c i o q ue
r e c on oc e o n i e g a e x i s t e n c i a a un a r epr es ent aci n. Mi e n t r a s
e l pr i me r o e s t a bl e c e l o que s er a c og i d o o no, ma r ca n d o l a
d i f e r e n c i a dent r o- uer a, e l s e gun d o, har r e f e r e n c i a a l
he cho de q ue s i a l g o e x i s t e como r epr es ent aci n pue d e e e r
v ue l t o a h a l l a r e n l a per cepci n ( r e a l i d a d ) .
La ca n es t abl ecer l a opos i ci n e n t r e l a Bejah ung
( s i mbol i z aci n pr i ma r l a ) y l a Ververfung ( f or cl us l n) , as
di r e n l a " J es pues t a. . . " ( Op. c i t . p. 372) :
- 184 -
'Lt Ververfung pues, h a salido al paso de toda aanifestacin del orden
simblico, es decir a la Bejah ung que Freud establece COBO el proceso
primario en que el juicio atributivo toma su raz, y que no es otra cosa
sino la condicin priaordial para que de lo real venga algo a ofrecerse a
la revelacin del ser, o, para eaplear el lenguaje de Heidegger, sea dejado
ser. Porque es sin duda h asta ese punto alejado adonde nos lleva Fraud,
puesto que slo ulteriormente una cosa cualquiera podr encontrarse all
como ente.'
Lo que t i e n e e x i s t e n c i a e n l a Bejah ung vol ver e n l a
h i s t o r i a . E s t a e s l a di nmi ca de l a r epr es i n que i mp l i c a
s i e mpr e e l r e t o r n o de l o r e pr i mi d o e n e l d i s c ur s o . Lo que
" no e s d e j a d o s e r " e n l a Bejah ung r e a pa r e c e e n l o r e a l ,
como v i n i e n d o de a f ue r a .
Pe r o no t od o e s s i mbol i z a d o. Por e s o di r La c a n que l o
a f e c t i v o e n e l t e x t o de F r e ud e s a q ue l l o que de l a
s i mbol i z aci n pr i mo r d i a l "conserva sus efectos h asta la
estructuracin discursiva"( 0^. cit. p. 368') . Es d e c i r , l o que
no ha s i d o s i mbol i z a d o no por e l l o d e j a d e t e n e r e f e c t o s
s obr e e l s uj e t o .
La ca n sef Sal ar d os modos de i n t e r f e r e n c i a de l o r e a l c on
l o s i mbl i co, l a al uci naci n y e l acting out. En e l pr i me r
c a s o, e l s uj e t o ps i ct l co s uf r e l a al uci naci n como v i n i e n d o
de f ue r a . En e l s e gun d o, y de al l s u nombr e , e l s uj e t o
act a l o que n o ha pod i d o s i mb o l i z a r , s e t r a t a de un a v e r d a d
s i n e l s a be r q ue pe r mi t a e x p l i c a r l a .
La c a n s e f i a l a , s i g ui e n d o l a l i n e a f r e ud l a n a , que e n e l
es qui z of r ni co t od o l o s i mbl i co e s r e a l , e s l a c os a . En l a
- 185 -
pa r a n oi a e x i s t e l a d e f e n s a d e l d e l i r i o . De e s t e nodo La ca n
r e t on a l a s r e f l e x i o n e s que s obr e e l l e n g ua j e es qui z of r ni co
hac a Fr e ud e n "Lo incoosclBoteT <FREUD<1915> AB. TXI V
( 1980) ; BN. T2<1973) >.
De e s t e t e x t o i n t e r e s a pa r t i c ul a r me n t e s e f i a l a r que
ubi c a e l pr obl e ma de l a p s i c o s i s e n r el aci n a l me ca ni s mo de
f or cl us i n que , como pue de r e c or d a r s e , pr ov i e n e de l a s
a por t a c i on e s de B. Pi chn t r a t a d a s a n t e r i or me n t e .
6. 3. - LA LEY DE LA CADETA STf HTPICAl TB -1954-1955-
En e l Se mi n a r i o que La c a n r e a l i z a s obr e 'EJ yo e n J a
teora de Freud y e n J a tcnica psi coanal i tica" 1954-
55>1983 p. 153) , s e i n t r od uc e un a ma yor pr eci s i n s obr e e l
i n c on s c i e n t e como d i s c ur s o d e l Ot r o:
'Hay un circuito siablico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes h uaanos, en el cual el sujeto, el pequeo circulo
que IJavaaos su destino, est indefinidamente incluido, '
L a e s t r u c t u r a de e s a " comun i d a d " e s d e f i n i d a como l e y e s
de n ome n c l a t ur a y s u r e f e r e n c i a s on l a s e s t r uc t ur a s
e l e s i e n t a l e s de pa r e n t e s c o.
Pa r a L a c a n , e n 1954, s e t r a t a d e l a e x i s t e n c i a d e l or d e n
s i mbl i co como un a f unci n que r e g ul a e l or d e n humano.
Pue de pr e g un t a r s e d e qu Ot r o e e t r a t a e n e s t e
Se mi n a r i o. L a c a n ha bl a d e l Ot r o que l l a n a v e r d a d e r o, s e
- 186 -
t r a t a de un Ot r o que d a un a v e r d a d e r a r e s pue s t a , e s d e c i r ,
una r e s pue s t a que no s e e s pe r a y q ue por l o t a n t o s us pe n d e
l a s c e r t i d umbr e s . Bl anl i s i s deber a a pun t a r a l a pa l a br a
v e r d a d e r a q ue l l e v a a l s u j e t o a r e c on oc e r y n ombr a r s u
d e s e o .
Bl s u j e t o que La c a n i n t r od uc e e s un s uj e t o e n a be r t ur a y
no t o t a l , e s un s uj e t o que n o s a be l o que d i c e por q ue n o
s a be l o q ue e s , pe r o que s e v e , Bl e s que ma que L a c a n r e a l i z a
pe r mi t e a c l a r a r e s t a cues t i n ( Op. c i t . p. 3 65) . E l s uj e t o s e
ve e n ( a ) - por e s o t i e n e un yo- mi e n t r a s que e n ( a' > s e v e
ba j o l a f or ma d e l o t r o e s pe c ul a r , e l s e me j a n t e . Bl Ot r o a l
que e l s u j e t o s e d i r i g e e s e f e c t o d e l l e n g ua j e que l o f un d a ,
pe r o que , a l mi s mo t i e mpo, i n pi d e c on pr e n d e r l o.
- 187 -
Es e Ot r o, e n 1954, f un c i on a con o g a r a n t e no r e c on oc i d o,
por e s o e n e l anl i s i s s e t r at ar a de d e s c ub r i r a qu Ot r o
s e d i r i g e e l s uj e t o s i n s a be r l o. E l or d e n s l nbl i co s er a un
or d e n l e g a l , a l q ue e l s uj e t o e s i n t r o d uc i d o d e s d e e l
comi e n z o de s u e x i s t e n c i a . De e s t e modo e s l a r el aci n
s i mbl i ca l a que pr od uc e a l s u j e t o e n e l mundo y e s
a n t e r i o r a l a di mens i n i ma g i n a r l a . Si t ua d o e n e l "discurso
concreto" e l s uj e t o mi s mo e s un me n s a j e .
En e s t e Se mi n a r l o La c a n d i c e que ha y que e s t a b l e c e r e l
me ca ni s mo d e l a l o c ur a que no e s e l mi s mo que e l d e l s ue f i o.
Es t a e s l a d i f e r e n c i a q ue s e i n t r od uc e a p a r t i r d e l t e x t o
s obr e e l c ome n t a r l o de l a Verneinung a l que a n t e s s e ha
he cho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e f or cl us l n
y r epr es i n e n e l p r i n c i p i o de l a s i mbol i z aci n.
E l t r a b a j o que ha ce La c a n s obr e e l c ue n t o de Poe , "La
carta robada" C<1955> TI . 1989 >, s i r v e pa r a I l u s t r a r con o e l
d e s pl a z a mi e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e ) d e t e r mi n a a l o s
s uj e t os . En e s e moment o La c a n d a a l s i g n i f i c a n t e un a c i e r t a
pr e c e d e n c i a r e s pe c t o a l s i g n i f i c a d o . Es d e c i r , c omi e n z a a
pr e c i s a r s e e l s i g n i f i c a n t e , c on s u pe s o pr opi o, e n l a
e n s e f i a n z a de L a c a n .
E l i n c o n s c i e n t e e s e n t a n t o " e i h oabre est h abitada
por el significante". Qu d i c e c on e s t a af i r maci n La c a n ?
- 188 -
E l s uj e t o d e l I n c on s c i e n t e s er s i t ua d o con o ex - cnt r i co,
e x - s i s t e por q ue n o e x i s t e . Es t o q ui e r e d e c i r que no e x i s t e
como s uj e t o s u s t a n c i a l s i n o que a pa r e c e por e l e f e c t o de l a
ar t i cul aci n s i g n i f i c a n t e .
Hay que s e f i a l a r que s e ha ope r a d o un ca mbi o, a l l ug a r d e
l a pa l a br a v i e n e l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e , e s d e c i r , e l
s i g n i f i c a n t e no e x i s t e a i s l a d o . L a l e y de e s t a ca d e n a
s i g n i f i c a n t e d e t e r mi n a l o s e f e c t o s de r epr es i n, f or cl us l n
y r enegaci n. Con l o c ua l q ue d a pl a n t e a d a l a cues t i n d e l
Ed i po e n r el aci n a e s a l e y , s i bi e n no q ue d a e x p l i c i t a d a
como t a l .
6.4.- EL HQKBRE DEL PADRE - 1955- 1956-
En e l Se mi n a r i o s obr e 'Las P s i c o s i s - ( LACAS <1955- 56>
1984) , L a c a n r e t oma s u T e s i s Doc t or a l de 1932. Re cupe r a e l
a ut oma t i s mo n e n t a l de Cl e r a mba ul t y c r i t i c a e l c on c e pt o de
compr ens i n. L os t r e s r denes , que ya hab a e x p l i c l t a d o e n
l a Con f e r e n c i a de 1953, a pa r e c e n pr e c i s a d o s :
. l o s i mbl i co, e s d e f i n i d o como l o que e s t & n&s al l de l a
conpr ens i n, s e t r a t a de l a opos i ci n de e l e me n t os .
. l o i ma g i n a r i o, c or r e s pon d e a l a i ma ge n a n t e c e d i d a por l o
s i mbl i co.
- 189 -
. l o r e a l , es r e f e r i d a con o c o n t i n ui d a d .
La ca n s eal a que l o que s uce d e e n l a p s i c o s i s t i e n e que
v e r con l a "historia del sujeto en lo siablico", c on e s t o
q ui e r e d e c i r que no e s l o n i s n o l o r e p r i n i d o neur t i co que
l o que s uce d e e n l a s p s i c o s i s .
De l a def i ni ci n s a us s ur e a n a d e s i g n o des pr ender La ca n
s u def i ni ci n de l a r e a l i d a d c u b i e r t a por " e J conjunto de la
red del lenguaje". S i e l s i g n i f i c a d o no r e mi t e a l a c os a
s i n o a l a s i gni f i caci n, s u pr e mi s a e s un a c on s e c ue n c i a
l gi ca.
En l a p s i c o s i s ubi car un a pr obl emt i ca pr o pi a r e f e r i d a
a l s i g n i f i c a n t e y a l a s i gni f i caci n. Re s pe c t o a l
s i g n i f i c a n t e , habl ar de l o s n e ol ogi s mos c on l a i nt ui ci n y
l a f r mul a. L a i nt ui ci n como pa l a br a pl e n a y l a f r mul a
como e l e s t r i b i l l o , pur a pa l a br a vac a. Ambas d e t i e n e n l a
s i gni f i caci n.
E l Ot r o y e l o t r o , s i mbl i co e i ma g i n a r i o
r e s pe c t i v a me n t e , cof l t r ui r n l a opos i ci n no c on oc i d o-
c on oc i d o. Pe r o e s t e Ot r o de be s e r r e c on oc i d o, aqu La ca n
es t abl ecer un a r e c i pr o c i d a d . Pa r a s e r r e c on oc i d o a n t e e s e
Ot r o, s t e d e be s e r pr e v i a me n t e r e c on oc i d o por e l s uj e t o,
por e s o di r que e s un Ot r o a bs o l ut o .
En e s t e Se mi n a r l o L a c a n t r a b a j a d os a f i r ma c i on e s
- 190 -
a n t e r i o r e s y a l a s que ya s e ha he cho r e f e r e n c i a : l o
r e c ha z a d o e n l o s l abl i co r e a pa r e c e e n l o r e a l y l a
s i mbol i z aci n n e c e s i t a un comi e n z o. La ca n s eal ar que ha y
una a n t e r i o r i d a d l gi ca a l a s i mbol i z aci n. Pe r o e n e s e
pun t o, pue d e s uc e d e r que pa r t e d e l a s i mbol i z aci n no s e
l l e v e a ca bo ( Op. c i t . p. 122) :
'sU ey funditeniil et tencilliaente un ley de titiboJizacin, tto
quiere decir eJ Edipo, "
La l e y de l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f or ma a q ui e n
l a l e y f un d a me n t a l . Bs l a i nt er venci n d e l pa d r e , di r La ca n
( Op. c i t . p. 139) :
'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que
impide la coa lisian y el ettallido de la tituacin en tu conjunto eti
fundado en la existencia de ese nombre del padre, '
E l or d e n s i mbl i co s ub s i s t e f ue r a d e l s uj e t o y l o
d e t e r mi n a . Es d e c i r , que a n t e s que e l n i f i o a pr e n d a a ha bl a r
ha y s i g n i f i c a n t e s . L a f or cl us l n s er e l r e c ha z o de un
s i g n i f i c a n t e pr i mo r d i a l que de al l e n ms f al t ar a l
s uj e t o. Con e s t o t i e n e que v e r l a cues t i n d e l Ot r o
r e c on oc i d o pe r o no c on oc i d o, que e s , pr e c i s a me n t e , l a
def i ni ci n de l a r epr es i n. L a f or cl us l n s e r e f i e r e a l no
r e c on oc i mi e n t o. La c a n di r que e l s uj e t o s e r e c on oc e a
p a r t i r d e l s i g n i f i c a n t e y que l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e
t i e n e un " v a l o r explicativo fuadaaeatal", e s d e c i r r e mi t e a
l a c a us a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encont r ar a as un a g uj e r o
a n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , por l a i j ^ s l b i l i d a d de a s umi r e l
- 191 -
s i g n i f i c a n t e d e l pa d r e . Be un a f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s
como un pr obl e ma c on l a s i mbol i z aci n p r i mo r d i a l .
La ca n i n d i c a que , s i e l c ompl e j o d e cas t r aci n t i e n e
"valar pivate" e n e l Ed l po, e s e n f unci n d e l nombr e d e l
pa d r e . Se t r a t a de un " s mbol o" , e l f a l o , que n o t i e n e
e q ui v a l e n t e . Es t a di s i met r a a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r mi n a
l a d i f e r e n t e f or ma de r es ol uci n d e l Bd l po.
E l s uj e t o e s c r e a d o como mue r t o por e l s i g n i f i c a n t e , e s
d e c i r s e ha ope r a d o un bor r a mi e n t o de c i e r t a s
s a t i s f a c c i o n e s . Es e s t o l o q ue a pa r e c e como pr di da de s e r .
La ca n i n t r o d uc e , e n e s t e Se mi n a r l o, l a cues t i n de l a
met f or a y de l a me t on i mi a t oma d a s d e J a k obs on ( <1956>1967) .
La obs er vaci n que l l e v a a L a c a n a pl a n t e a r s e qu e s un a
met f or a e s l a a us e n c i a d e l us o met af r i co e n l a s f r a s e s de
l o s t e x t o s e s c r i t o s por ps l ct i cos .
La ca n s e f i a l a que l a met f or a de be s e r r e c on oc i d a como
i dent i f i caci n . Por s e r ms e v i d e n t e s i e mpr e s e r e pa r a ms
e n l a met f or a, s i n e mba r go , s t a d e s i g n a un a s o l a
di mens i n d e l * s abl o" Ef e c t i v a me n t e , s i n l a e s t r u c t u r a
s i g n i f i c a n t e e s i mpos i bl e l a met f or a. En e l e j e mpl o q ue
La c a n pone "Su g a v i l l a no era avara ni odiosa", ee r e f i e r e
a l v e r s o d e V ct or Hugo donde s e ha bl a de l a t ar d a
pa t e r n i d a d d e Booz <0p. c l t . p. 313) . E l e f e c t o de met f or a, por
- 192 -
l a i dent i f i caci n de " g a v i l l a ' c on Booz , s e pr od uc e por q ue
e s l i t e r a l me n t e i dnt i ca por e u s i mi l i t u d de pos i ci n. La c a n
d a i mpor t a n c i a a l pos e s i v o, Booz e s r e pr e s e n t a d o por e l f a l o
a l c ua l l a g a v i l l a s u s t i t u y e , por e s o s e t r at ar a d e un a
met f or a c on una conex i n l aet on mi ca. l o ha y e n t r e f a l o y
g a v i l l a un a s i mi l a r l d a d s emnt i ca. S i n e mba r go, no ha y que
o l v i d a r que e l me ca ni s mo met af r i co e s p o s i b l e por l a
di mens i n s i nt ct i ca, e s d e c i r , por l a c ombi n a t or i a
s i g n i f i c a n t e .
Pa r a L a c a n s e t r a t a , e n l a met f or a, de l a s us t i t uci n
de un s i g n i f i c a n t e por o t r o que a pa r e c e e n l a ca d e n a
s i g n i f i c a n t e . S i n e mba r go, e l s i g n i f i c a n t e o c ul t o es t
pr e s e n t e e n s u conex i n r oet on mi ca c on l a ca d e n a .
La me t on i mi a a pa r e c e d e f i n i d a como n ombr a r un a c os a por
o t r a que e s s u c on t i n e n t e o pa r t e .
Cabe d e s t a c a r que s i bi e n L a c a n s e i n s p i r a e n J a k obs on
( <1956> 1967) , i n t r od uc e c a mbi os . L a c a n r e f i e r e l a
met f or a a l a condens aci n f r e ud i a n a y l a me t on i mi a a l
d e s pl a z a mi e n t o.
La s mo d i f i c a c i o n e s que i n t r o d uc e La ca n l e pe r mi t e n d e c i r
que e l n ue vo s i g n i f i c a n t e ex pr es ar e l s i g n i f i c a d o
d e s a pa r e c i d o, e s d e c i r , s e t r a t a d e l r e t o mo d e l o
r e p r i n i d o .
- 193 -
La t r a n s f e r e n c i a de s e n t i d o apar ecer como po s i b l e
pa r q ue ha y un a opos i ci n e n t r e l o s v ncul os i n t e r n o s a l
s i g n i f i c a n t e : p o s i c i o n a l e s y f onemt i cos . Con e s t a La ca n
mod i f i c a e l pr ot a gon i s mo d a d o a l a pa l a br a , pue s pl a n t e a que
l a pa l a br a no e s l a un i d a d d e l l e n g ua j e .
La c a n me n ci on a , a unque s i n t r a b a j a r l o , l o que
apar ecer pos t e r i or me n t e como l a me t on i mi a d e l d e s e o. Es t o
e s a pun t a d o e n l a i nt er pr et aci n q ue ha ce d e l s ue f i o d e l a
pe q ue f i a Anna F r e ud , r e l a t a d o por Fr eud1900>AE. TI V- V <1979>;
BN. TK 1973) ) .
La c a n r e t oma l o s pl a n t e a mi e n t os de Cl e r a mba ul pa r a
i n d i c a r q ue , e l ncl eo de l a p s i c o s i s , ha ce pr e s e n t e l a
r el aci n d e l s uj e t o c on e l s i g n i f i c a n t e e n s u a s pe c t o ms
pur o.
S i , como s e ha s e f i a l a d o ms a r r i b a , e l me ca ni s mo d e l a
r epr es i n n e c e s i t a d e l me ca ni s mo s i g n i f i c a n t e , l a f or cl us l n
e v i d e n c i a que a l g o f a l t a e n r el aci n a l o s s i g n i f l o a n t e s
f un d a me n t a l e s .
La c a n e x p l i c a que l a f r a s e a l c a n z a s u s e n t i d o d e s d e e l
f i n a l , por un mov i mi e n t o r e t r o a c t i v o iapre-coup) . En l a
f r a s e ubi c a e l "punto de alaobadllado", pun t o d on d e s e
a n ud a s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p. c i t . p. 383) ;
'A lrededor de ese sigrtifanie, todo se irndii y se orgsnixi, cul si
fuesen pequeas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleoh adiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '
- 194 -
Es d e s d e e s t a cons i der aci n que L a c a n r e t oma e l Ed i po
f r e ud i a n o. Con s i d e r a as q ue l a noci n de pa d r e l a d a e l
" pun t o de a l moha d i l l a d o" e n t r e s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o .
En 'De una cuestin preliminar a todo tratamiento
posible de la p s i c o s i s " ( LACAH <1957- 58> T2. 1989) , La ca n
s eal a que l a condi ci n d e l s uj e t o d e pe n d e d e l Ot r o.
La s i gni f i caci n f l i ca d e l c ompl e j o de cas t r aci n e s
e f e c t o de l a met f or a pa t e r n a . Dado que l a f unci n
s i g n i f i c a n t e c on d i c i on a l a pa t e r n i d a d s e t r at ar de un
r e c on oc i mi e n t o, no d e l pa d r e r e a l s i n o d e l Hombr e - d e l Pa d r e .
La c a n t oma l a f r mul a de l a met f or a o s us t i t uci n
s i g n i f i c a n t e :
Aqu d e be l e e r s e S, s i g n i f i c a n t e s ; x s i gni f i caci n
d e s c on oc i d a y s e l s i g n i f i c a d o que i n t r od uc e l a met f or a.
Es t a f r mul a e s a pl i c a d a a l Nombr e d e l Pa d r e :
./i/ oMbre del Padre , Deseo de la madre Nombre del Padre ( A '
Deseo de la Madre Significado al Sujeto Falo
\ I
En l a p s i c o s i s s e pr od uce l a f or cl us l n d e l s i g n i f i c a n t e
d e l Sombr e d e l Pa d r e que e s e l s i g n i f i c a n t e d e l Ot r o e n
t a n t o l ug a r de l a l e y . Por e l l o , d i c e L a c a n , a l l ug a r d e l a
- 195 -
Bi gnl f I cacl n fl l c a habr un a g uj e r o.
La ca d e n a s i g n i f i c a n t e e s e f e c t o d e e s a Bi mbo l i za c i n
p r i mo r d i a l que i mp l i c a l a Met f or a pa t e r n a como l e y d e l
s i g n i f i c a n t e . Es t a c a d e n a s e d e s a r r o l l a a t r avs de l o s
e n l a c e s l gi cos de l a me t on i mi a y l a net f or a.
- 196 -
7. - LAS LEYES PEL LESGAJ E
7. 1. - DE LAS LEYES DE LA PALABRA A LAS DEL LEHGPAJ E; LA
CUESTI QI DEL SPJ ETQ - 1955-
" Variantes de la cura tipo" ( LACAH, TI . 1989) e e un t e x t o
que La c a n e s c r i b e e n 1955 y que e l a bor a l a s t e s i s que hab a
pr e s e n t a d o e n " ^' ' unci n y caispo de l a palabra y el lenguaje
en psicoanlisis" ( LACAH, <1953> TI . 1989) .
Es t e e s c r i t o r e t oma e l pr obl e ma de l o s " c r i t e r i o s
t er aput i cos d e l anl i s i s " y c r i t i c a e l "standard"
a d a pt a t i v o d e l ps i coanl i s i s n or t e a me r i c a n o a l o s c r i t e r i o s
s o c i a l e s i mpe r a n t e s e n l o s Es t a d os Un i d os .
Pa r a L a c a n s e t r a t a de un a " mi s t i f i caci n" . E s t a e s
d e f i n i d a como 'proceso que h ace oculto para el sujeto el
origen de los efectos de su propia accin* ( LACAH, <1955>
TI . 1989. p. 315) .
E l e s que ma c omun i c a c i on a l , que ya ha s i d o come n t a d o,
v ue l v e a ub i c a r l a cues t i n d e l a i n t e r s u b j e t l v l d a d ,
c on c e pt o pos t e r i or me n t e c r i t i c a d o . L a c a n d i c e q ue e l
a n a l i s t a " s e apodera del poder discrecional del oyente para
elevarlo a l a segunda potencia'. Bl s uj e t o e s pe r a d e l o t r o
- 197 -
que l e de v a l o r d e v e r d a d e r o a s u n e n s a j e . E s t a j oedi aci n
L a c a n l a ej enpl i i ca d i c i e n d o que " e r e s ai aujer" s i g n i f i c a
"soy tu esposcf,
La d i f e r e n c i a que s e pl a n t e a e n e s t e t e x t o e s e n t r e
"palabra constituyente" y "discurso constituido". E l
d i s c ur s o c o n s t i t u i d o i n p l i c a una a n t e r i o r i d a d l gi ca, e l
s uj e t o d e v i e n e c o n s t i t uy e n t e y c o n s t i t u i d o . L a pa l a br a
v e r d a d e r a e s c o n s t i t uy e n t e , e s d e c i r c r e a l a i d e n t i d a d c on
a q ue l l o de l o que ha bl a . La pa l a br a v e r d a d e r a c r e a a l s uj e t o
e n e s e pun t o e n que l e ha bl a como t a l .
E l i n c o n s c i e n t e e s un s u j e t o c o n s t i t uy e n t e d i c e La ca n
ha c i e n d o d e e s t a f or ma l a c r i t i c a a l c on c e pt o de
i n c o n s c i e n t e como c o n s t i t u i d o . Es e s t e s uj e t o e l que
apar ecer con o pr econdi ci n pa r a e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a s
l e y e s d e l l e n g ua j e . L a pa l a br a con o a c t o s upon e un s uj e t o
c o n s t i t uy e n t e , pe r o a l a v e z l o s me ca n i s mos c o n s t i t uy e n t e s
d e l o s que s e s i r v e devendr n l e y e s d e l l e n g ua j e .
En e s t e nome nt o L a c a n r e a l i z a l a cr t i ca a l a conf us i n
ope r a d a e n e l ps i coanl i s i s ( s e f i a l a e s pe c i a l me n t e a Anna
F r e ud ) , e n t r e e l yo y e l s uj e t o ( Op. c i t . p. 322) :
'Por un vuelco en U justi eleccin que deiereim cul Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeo conttituyene del tntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que est en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '
- 198 -
E l v i r a j e de l o s a f i os 20 e n e l ps l coan i l i s i s l l e v a a l a
s us t i t uci n d e l l a " s emnt i ca ps i coanal t i ca" por e l t r nl no
r e d uc t or de " ma t e r i a l " . Hay un a ba n d on o de l a pr ct i ca ._de_
des ci f r ami ent o. , Es t e a l e j a mi e n t o pr od uc e un a di s t or s i n e n
l a i nt er pr et aci n. Vo s e t r a t a d e l s a be r que e l s uj e t o
c o n s t i t uy e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a be r d e l
a n a l i s t a ( LACAI , Op. c l t . pp. 320- 322) .
7. 2. - LA RED DEL SI GHI FI CAgTE Y DEL SI GI I PI CADO - 1055-
En 'La cosa freudiana" ( LACAF, <1955> TI . <1989 ) , La c a n
i n t r od uc e l a r e f e r e n c i a s a us s ur e a n a e n r el aci n a l a
def i ni ci n de l e n g ua j e . Se t r a t a di r , de un or d e n
c o n s t i t u i d o por l e y e s .
La def i ni ci n de s i g n o de Sa us s ur e e n c ue n t r a e n e s t e
moment o, l a f or mul aci n de d os r e d e s , l a d e l s i g n i f i c a n t e y
l a d e l s i g n i f i c a d o .
Con r e s pe c t o a l a r e d d e l s i g n i f i c a n t e , L a c a n di r q ue
s e t r a t a de l a ( Op. c l t . p. 3 97) :
es truc tura sincrnica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'
Sobr e l a r e d d e l s i g n i f i c a d o e s c r i b e que e s e l
( Op. c l t . p. 397) :
'conjunto diacrnico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de ste gobierna las vas del segundo. '
- 399 -
Es t a s d os r e d e s que La c a n d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e
que una e s l a e s t r u c t u r a que g obi e r n a l a o t r a . L a
s i gni f i caci n r e mi t e s i e mpr e a o t r a s i gni f i caci n y e s t A
r e g i d a por l a e s t r u c t u r a s i g n i f i c a n t e , por s us d i f e r e n t e s
c ombi n a c i on e s .
La ca n da ya aqu un pa s o e n l a modi f i caci n d e l s i g n o
s aus Bureano, s eal a que s l o e l s i g n i f i c a n t e g a r a n t i z a l a
c ohe r e n c i a t er i ca d e l c on j un t o. En e s t e t e x t o L a c a n d i c e
que e l s nt oma t i e n e un a f unci n s i g n i f i c a n t e y por e s t a s e
d i f e r e n c i a d e l c on c e pt o mdi co pa r a e l que e l s nt oma e s un
ndi ce. E l s nt oma a pa r e c e e n e s t e moment o como un me n s a j e
i n t e r r umpi d o. Por e l l o e n l a di r ecci n de l a c ur a e l
s nt oma, como un me n s a j e d i r i g i d o a l o t r o , l l a ma a un a
r e s pue s t a . E l a n a l i s t a d e v ue l v e s u me n s a j e a l a n a l i z a n t e
r econoci ndol e y ha c i e n d o que l mi s mo r e c on oz c a e n e s a
p a l a br a s u v e r d a d .
E l ma t e r i a l s i g n i f i c a n t e de l o s s nt omas e s e n c on t r a d o
por e l s uj e t o e n l a des agr egaci n d e l a I ma ge n d e l yo. Ca be
r e c or d a r q ue e l yo e s pas i n i ma g i n a r l a y e l s uj e t o t i e n e s u
l ug a r e n e l d i s c ur s o . Lo que s er a e l l e n g ua j e d e l yo
t endr a s u ba s e e n l a " i l umi naci n i n t u i t i v a " ; " e l mando
c o l e c t i v o " ; " l a a g r e s i v i d a d " ; " l o s d e s he c hos aut omt i cos d e l
d i s c ur s o conn" , pur a pa l a br a vac a.
- 200 -
La ca n r e t oi n a l a cues t i n d e l a s r e s i s t e n c i a s pa r a
s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c on s u s i l e n c i o s e ubi c a e n l a pl a z a
d e l Ot r o y a n ul a s u pr o pi a r e s i s t e n c i a con o ot r o.
Es t e Ot r o s er a e l l ug a r d on d e s e c o n s t i t uy e e l yo
f o r n a l ( j e ) que ha bl a c on e l que e s c uc ha por q ue l o q ue d i c e
e s l a r e s pue s t a . Es e l o t r o e l que . como ya s e ha s e f i a l a d o,
t endr e l pod e r de d e c i d i r s obr e l o d i c ho.
En e s t e t e x t o La c a n ha bl a t odav a d e l a s l e y e s de l a
pa l a br a , s i n e mba r go di r que l a s l e y e s d e l r e c on oc i mi e n t o
s i mbl i co y de l a r ememor aci n s on d i f e r e n t e s a l a s de l a
r e mi n i s c e n c i a o i mpr on t a d e l i n s t i n t o . Bs d e c i r , La c a n
d i f e r e n c i a e l or d e n de l o s i mbl i co d e l or d e n bi ol gi co.
7. 3. - LAS LEYES DEL LEI GUAJ E - 1957-
En "La i n s t a n c i a de la l e t r a en el inconsciente o la
razn despus de Freud" ( LACAH, <1957> TI . 1987 ) , La c a n
ef ect a e l pa s a j e de l a s l e y e s de l a pa l a br a a l a s l e y e s d e l
l e n g ua j e . Es t e v i r a j e e s d e c r u c i a l i n p o r t a n c i a ya q ue
ubi car l a met f or a y l a me t on i mi a como l e y e s d e l
i n c o n s c i e n t e . Es t o l l evar a l d e s e o como me t on i mi a y n o como
d e s e o de r e c on oc i mi e n t o, l o q ue nar car e l pa s a j e , por pa r t e
d e l a n a l i s t a , de r e c on oc e r e l d e s e o a i n t e r p r e t a r l o .
- 201 -
Ya e n e l Se n l n a r l o s obr e "las p s i c o s i s " ( LACAF, <1955-
1956> 1984) La c a n ha bl a ba de l a s l e y e s pr o pi a s d e l
s i g n i f i c a n t e y de l o di f ci l que r e s u l t a a i s l a r l a s d a d o que
s i e mpr e s e r e l a c i o n a e l s i g n i f i c a n t e c on l a s i gni f i caci n.
Se f i a l a e s pe c i a l me n t e que ( Op. c i t . p. 281) :
'sio india el inters de la consideracin lingstica del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenmeno que es la ms fundamental de las relaciones interh uaanas, si
inicialmente no se establece la diferencia entre significante y
significado, *
En "Instancia de Ja l e t r a " La c a n v a ms al l de l a
pa l a br a ya que e s t a bl e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g ua j e
l a que s e d e s c ubr e e n e l i n c o n s c i e n t e . Bl l e n g ua j e p r e e x i s t e
como e s t r u c t u r a y e l s uj e t o e n c ue n t r a s u l ug a r i n s c r i t o por
un d i s c ur s o .
Es d e s d e l a a n t e r i o r i d a d de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g ua j e
que v ue l v e a L e v i - S t r a us s pa r a ha bl a r de " e s t r u c t u r a s
e l e me n t a l e s de l a c u l t u r a " q ue f un c i on a n i n c on s c i e n t e me n t e
pe r o, que no pue d e n c on c e bi r s e s i n e l l e n g ua j e . En e s t e
pun t o s e ubi c a ya un a c l a r a d i f e r e n c i a c on e l ant r opl ogo,
e s l a que mar car e l pa s a j e d e l or d e n s i nbl i co a l a l gi ca
d e l s i g n i f i c a n t e .
E l i nt er s por l a l i ngi s t i ca e s t r u c t u r a l , a l a q ue
c on s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t mo que l a
f un d a como l i ngi s t i ca mode r na :
S
8
- 202 -
Es t e S i g n i f i c a n t e Bobr e Bl g n i fl c a d o , s e pa r a d o por l a
ba r r a , e s e l a l g or i t mo e a us s ur e a n o. La c a n e s t a bl e c e que s e
t r a t a de or d e n e s s e pa r a d os por l a ba r r a r e s i s t e n t e a l a
s i gni f i caci n. Se t r a t a de r ompe r c on l a I d e a que e l
s i g n i f i c a n t e r e pr e s e n t a a l s i g n i f i c a d o pa r a d a r pa s o a l a
f unci n s i g n i f i c a n t e e n l a gnes i s d e l s i g n i f i c a d o .
E l pr i me r a s pe c t o a s e f i a l a r e s que l a e s t r u c t u r a
s i g n i f i c a n t e e s a r t i c u l a d a . Pue d e d e c i r s e que a e s t a
af i r maci n s e v i o l l e v a d o L a c a n d e s d e q ue , e n 1953, ha bi a
e s c r i t o que e l s nt oma e s t a ba e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e .
Es t e " e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e " r eci n pue d e s e r
d e f i n i d o e n e s t e e s c r i t o de 1957 ( L ACAI , Op. c l t . p. 481) :
'fto quiere decir que us unidades, se paria de donde se parta para
dibujar sus imbricaciones reciprocas y sus englobaaientos crecientes, estn
sometidos a la doble condicin de reducirse a elementos diferenciales
ltimos y de componerlos segn las leyes de un orden cerrado,
Es os e l e me n t os s on l o s f on e ma s , l o s c a r a c t e r e s mvi l es ,
de e s t e n od o l a l e t r a e s ubi c a d a como l a " e s t r u c t u r a
l o c a l i z a d a d e l s i g n i f i c a n t e " .
La r el aci n ca d e n a s i g n i f i c a n t e - e l e me n t os d e v i e n e
f un d a n e n t a l pa r a l a s i gni f i caci n. L a s i gni f i caci n n o
c o n s i s t e e n n i n gun o d e l o s e l e me n t os de l a ca d e n a . Tampoco
s e t r a t a d e l i n c e s a n t e d e s l i z a mi e n t o d e l s i g n i f i c a d o d e ba j o
d e l s i g n i f i c a n t e , con o ya hab a e x pl i c a d o e n r el aci n a l
" pun t o de a l moha d i l l a d o" .
* 203 -
La ca n t oma de J a kbBon , como f u e x p l i c l t a d o e n o t r o
a pa r t a d o, met f or a y me t on i mi a . L os do6 pol os d e l l e n g ua j e
d e v i e n e l a s l e y e s d e l l e n g ua j e , c l a r o es t que La ca n
i n t r od uc e c i e r t a s mod i f i c a c i on e s .
Re s pe c t o a l a met f or a pue d e d e c i r s e que La c a n pone e n
J ue go l a def i ni ci n d e J a k obs on , l a de l o s s u r r e a l i s t a s y e l
me ca ni s mo d e condens aci n f r e ud i a n o. L a met f or a no s er
d a d a por d os i mgenes , como e n e l s ur r e a l i s mo , s i n o por d os
s i g n i f i c a n t e s , k d i f e r e n c i a de l o s l i ngi s t as , y e s e s t a l a
cues t i n f r e ud i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c ul t o es t pr e s e n t e por
conex i n me t on i ml c a c on l a ca d e n a .
Es por e l l a d o de l a met f or a s u r r e a l i s t a que s e pr od uc e
e l pa s a j e d e l s e n t i d o a l s l n s e n t i d o d e l s i g n i f i c a n t e . La ca n
di r que e l s e n t i d o s e pr od uc e e n e l s i n s e n t i d o , t a l
e l e j e mpl o de l a poes a s u r r e a l i s t a o d e l c h i s t e . La ca n
v ue l v e a F r e ud pa r a a f i r ma r q ue e l s ueo e s un a a d i v i n a n z a
ba s a d a e n anal og as f ont i cas . Cua n d o Fr e ud ha bl a de
t oma r l o a l pi e de l a l e t r a , pa r a L a c a n s e t r a t a de l a
e s t r u c t u r a f onemt i ca( LACAF, Op. ci t . p. 490) . Es e s t a l a
i n s t a n c i a d e l a l e t r a e n e l i n c o n s c i e n t e .
E l s i g n i f i c a n t e e s e s a ma t e r i a l i d a d que s e a r t i c u l a y
que ha ce p o s i b l e l a s i gni f i caci n d e l s ueo.
La ca n di f er enci ar e l " un a pa l a br a por o t r a " de l a
- 204 -
me t &f or a de " l a conexi n pa l a br a a pa l a br a " de l a n e t o n i n l a .
E l e j e mpl o de " t r e i n t a v e l a s " por ba r c os pe r mi t e
e j e mp l i f i c a r l a conex i n pa r t e por e l t od o y s e f i a l a r que
e s t a conexi n e s t & e n e l s i g n i f i c a n t e . L a me t on i mi a ser i
homol oga da por La ca n a l d e s pl a z a mi e n t o. De e s t e modo di r
que me t &f or a y me t on i mi a pue d e n a i s l a r s e t a n t o e n e l s ue f i o
como e n e l d i s c ur s o. Es t o e s as por q ue e l t r a ba j o d e l s ue f i o
s i g ue l a s l e y e s d e l s i g n i f i c a n t e .
L a s l e y e s d e l l e n g ua j e s e r e v e l a n e n e l s uj e t o d e l
i n c on s c i e n t e , e s e s t o l o que Fr e ud d e mue s t r a con e l s ue f i o.
La c a n t omar met f or a y me t on i mi a pa r a ha bl a r d e l s nt oma
y d e l d e s e o.
Cabe r e c or d a r que e n e l Se mi n a r l o s obr e " i a s
ps i COSs " <LACAI , <1955- 56> 1984) , La ca n ha bl a de me t on i mi a
d e l d e s e o. En 'La instancia de la letra" di r ( Op. c l t .
p. 495) :
',estructura neton/aica, indicando que es Ja conexin deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisin por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJacin aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisin de Ja significacin para JJenarJo con eJ deseo que apunta
h acia esa faJta a Ja que sostiene,'
Qu q ui e r e d e c i r con e s t o La c a n ? E l d e s e o como
n e g a t i v i d a d c i r c u l a e n l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e .
En l a e s t r uc t ur a met af r i ca e s e n l a s us t i t uci n
s i g n i f i c a n t e como s e pr od uce e l e f e c t o pot i co, l a
s i gni f i caci n. Es t o i mpl i c a , a d i f e r e n c i a de l a me t on i n i a .
- 205 -
que e e ha t r a n s pue s t o l a ba r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t uy e n t e
pa r a e s a s i gni f i caci n. E l s nt oma v i e n e e n t on c e s a
f un c i on a r como s i g n i f i c a d o .
La i n d e s t r u c t i b i l i d a d d e l d e s e o i n c o n s c i e n t e pue de s e r
a hor a f or mul a d a , a t r avs de l a me t on i n l Bi d i c i e n d o que e s
s i e mpr e d e s e o de o t r a c os a .
La ca n pl a n t e a l a e x c e n t r i c i d a d r a d i c a l d e l hombr e
r e s pe c t o a s i mi s mo ( Op. c i t . p. 504 ) :
'Cul es pues ese otro con el cut estoy as ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de i identidad conmigo aisao es
l quien ae agita?'
La pr di da de s e r que I n t r od uc e e l s i g n i f i c a n t e ha ce que
a l g o ve n ga a ha c e r l a s v e c e s de un s e r a l s uj e t o . La
e s c r i t u r a que L a c a n har , pos t e r i or me n t e , d e l f a n t a s ma
mos t r ar como e s e s uj e t o n e g a t i v o, v a c i a d o d e s us
s a t i s f a c c i o n e s , " mo r t i f i c a d o por e l s i g n i f i c a n t e " e n c ue n t r a
un a l g o que l e d a un s e r : un a s at i s f acci n p u l s l o n a l . Es l a
f or mul aci n que a l c a n z a a c o n s t r u i r s e d e l f a n t a s ma e n l a
c ur a . Es e s t o y no e l yo l o que deber a d v e n i r " Vo es war,
sol Icb werden".
I I I
8. - I.A CUESTI QI DEL LEI GAJ E BB FRED - 206 -
8. 1. - ET. LEI Tf UAJ E Y EL KUKDQ I l f TERI QR
K l c he l F ouc a ul t , e n "Las palabras y las cosas"
( FOCALT, <1966> 1985) , s eal a q ue a l c omi e n z o d e l s i g l o
XI X, l a cr eaci n d e l c on c e pt o "bonbre" ubi c a t r e s
d i s c i p l i n a s que a por t a n a s u e s t ud i o: econom a, bi ol og a y
f i l ol og a.
Pa r a l a econom a, e l bi n omi o que r i g e e s " c o n f l i c t o -
regla"', pa r a l a bi ol og a, "funcin norna" y pa r a e l
l e n g ua j e , "significacin- sisteaa". F ouc a ul t p o s t u l a q ue
t od a l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t ur a l e s , a p a r t i r d e l
s i g l o I I X, pue d e r a s t r e a r s e d e s d e l o s mod e l os d e e s t a s t r e s
d i s c i p l i n a s .
En un pr i me r moment o s e a f i r ma l a pr i mac a d e l mod e l o
bi ol gi co, t od o l o humano e n c ue n t r a s u modo d e s e r e n l o
or gni co y e s t r a t a d o e n t r mi nos de f unci n. Un s e gun d o
moment o c e n t r a l a pr i mac a e n e l mod e l o econmi co y e n e l
c o n f l i c t o . Por l t i mo, F ouc a ul t ubi c a a F r e ud y e l c omi e n z o
d e l ( Op. c i t . p. 3 4 9) :
modelo filolgico( cuando se irat de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingstico ( cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante) , '
Pa r a F ouc a ul t , n o s l o s e ope r a e s t a ca mbi o d e mod e l os
s i n o que ha y un a modi f i caci n e n e l i n t e r i o r de l o s mi s mos .
- 207 -
En ca d a bi n omi o s e pr oduci r a un r e t r o c e s o d e l pr i me r
t r mi no pa r a ha c e r s u r g i r e l s e gun d o. De e s t e modo, s e
i n t r od uc e , e n e l t e r c e r mod e l o, e l anl i s i s e n t r mi nos de
s i s t e ma . Es t o pr od uce un ca mbi o e n l o s l mi t es e s t a b l e c i d o
y por e l l o s e mod i f i c a n l o s c on c e pt os de " coaecleaca
arbida", "oentalidad primitiva". En r el aci n a l d i s c ur s o ,
s e t r a t a de l a^' s i gnl f l cacl n" .
E l pa s a j e d e l s i g l o XVI I I a l I I X s e h a l l a ma r ca d o por e l
I nt er s e n l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g ua j e y e n l o que e l
l e n g ua j e , como pr od uc t o d e l a a c t i v i d a d humana, pue d e
a por t a r s obr e e l pe n s a mi e n t o.
F ouc a ul t po s t ul a c ua t r o s e gme n t os t er i cos que s eal an
l a cons t i t uci n de l a f i l ol og a e n e l s i g l o XI X ( Ve r :
Robl n s , <1967> 1976) . E l pr i me r o ha ce r e f e r e n c i a a l a f or ma
e n que un a l e n gua pue d e s e r c a r a c t e r i z a d a d e s d e e l i n t e r i o r
y d i f e r e n c i a r s e de e s t a f or ma d e l a s o t r a s . Es t o ha ce que
l a s l e n g ua s s e e q ui v a l g a n pue s s l o t i e n e n or g a n i z a c i on e s
i n t e r n a s d i f e r e n t e s . L a s l e n g ua s ex t i cas pa s a n a oc upa r e l
pr i me r pl a n o de i nt er s .
En s e gun d o l ug a r , e l e s t ud i o d e l a s v a r i a c i o n e s i n t e r n a s
c e n t r a l a at enci n. E l l e n g ua j e e s t r a t a d o como c on j un t o de
e l e me n t os f ont i cos , de al l e l i nt er s por l o s r e l a t o s
popul a r e s ( t a l e l c a s o de l o s he r ma n os Gr i om) .
Una t e r c e r a cues t i n, t i e n e que v e r con e l r a d i c a l como
- 208 -
n t l d a d l i ng s t i ca d e f i n i d a con o e s t a bl e , de e s t e nodo l o s
v e r bos y l o s pr on ombr e s pe r s on a l e s a pa r e c e n con o e l e me n t os
c e n t r a l e s .
E l l e n g ua j e pa s a a t e n e r un a f unci n e x pr e s i v a d e l mundo
I n t e r i o r d e l ha bl a n t e . E l l e n g ua j e no q ue d a a n i v e l da l o s
c on oc i mi e n t os de l a comun i d a d s i n o d e l "espritu del
pueblo". Es al l donde s e pr od uc e n l o s ca mbi os que ge n e r a l a
a c t i v i d a d i n c e s a n t e d e l l e n g ua j e . E l l e n g ua j e a pa r e c e as
l i g a d o a l a l i b e r t a d de l o s hombr e s y , por e s t e mot i v o,
abr i r l a pue r t a de l a s r e s on a n c i a s pol t i cas . A d i f e r e n c i a
de l a poca de l a un i f or mi d a d por l a gr amt i ca, s e t r a t a de
cmo ca d a e s t r uc t ur a e x pr e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i on a l e s .
Fi n a l me n t e , e l anl i s i s de l a s r a ces ha ce po s i b l e
t r a b a j a r e l pa r e n t e s c o e n t r e l a s l e n gua s , e s d e c i r , s e a br e
e l t e r r e n o de l a compar aci n.
Por un a pa r t e a s e pone e n e v i d e n c i a que ca d a l e n gua e s
ni ca, por o t r a pa r t e , l a l e n gua pue de e x pr e s a r un
pe n s a mi e n t o, que por s u e r t r a n j e r i d a d , e s ca pa z d e pon e r de
ma n i f i e s t o l a e x t r a n j e r l d a d mi s ma d e l pe n s a mi e n t o ( Ve r :
FORRESTER, 1984. p. 260)
La f i l ol og a s e i nt er es por e l mi t o y l a r el i gi n, e n
un i n t e n t o de l o g r a r e x t r a e r l a v e r d a d hi s t r i ca de e s a
r e a l i d a d d e f or ma d a . L a l i ng s t i ca compa r a d a n e c e s i t a ba de
- 209 -
un t e r c e r e l e me n t o que p e r mi t i e r a l a compar aci n d e d os .
Cha mpol l i on y s u pr ct i ca de d e s c i f r a mi e n t o a pa r e c i e r on , e n
e s e moment o, como mod e l o. Dn ca mbi o i mpor t a n t e s e pr od uc e
( FOCALT, op. ci t . p. 289) !
'f pirtr del siglo X IX , el lengut/e se repliega sobre s si sao,
adquiere su espesor propio, despliega una h istoria, leyes y una objetividad
que slo a l le pertenece. Se h a convertido en un objeto de conociaiento
entre otros such os; al lado de los seres vivos, al lado de la h istoria de
los acontecimiento y los h ombres, '
E l s i g l o I X e s e l s i g l o que pue de t e o r i z a r s obr e l a
e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s un i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,
pa r a d a r pa s o, e n s u pr i me r a mi t a d , a l a f or mul aci n de que
l a d i f e r e n c i a l o e s por e s t r u c t u r a y no por e s t a d i o s . L a
ant r opol og a, c on L e v i - St r a us s , pl a n t e a e s t a cues t i n; l a
l i ng s t i ca ha ce l o pr opi o c on e l c on c e pt o de v a l o r como
pur a d i f e r e n c i a ; e l ps i coanl i s i s bor r a l a f r o n t e r a e n t r e
l o n or ma l y l o pat ol gi co.
E l r e l a t o d e l pa c i e n t e a pa r e c e como un a l e n gua
e x t r a n j e r a a l pr opi o s uj e t o que ha bl a y pone de ma n i f i e s t o
l a e x t r a n j e r l d a d de s u pr opi o i n c o n s c i e n t e . Pa r a Fr e ud s e
t r a t a de un a l e n gua que t i e n e un a l gi ca i n t e r n a y que , un a
v e z d e s c i f r a d a , apor t ar e l e me n t os s obr e e l pe n s a mi e n t o
d e f i n i d o como i n con s ci e n t e ( FREUD, <1896> AE. TI I I ( 1981) p. l 92;
BH. TI ( 1973) pp. 299- 300) :
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su inters un yaciaiento arqueolgico en el que
h ay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo
- 210 -
fxtHudo e inquirir Juego t Jos aondores de Jas cercanas, gente acaso
seaibarba ras, sobre Jo que su tradicin Jes dice acerca de Ja h istoria y eJ
significado de esos restos de Bonuaentos; anotara entonces Jos
infores,,,y seguira viaje, Pero puede seguir otro procediaiento; acaso
JJev consigo paJas, picos y azadas, y entonces contratari a Jos Jugareflos
para que trabajen con esos instrumentos, abordar con eJJos eJ yacimiento,
remover eJ cascajo y por Jos restos visibles descubrir Jo enterrado. Si
eJ xito preaia su trabajo. Jos h aJJazgos se iJustran por s soJos; Jos
restos de muros pertenecen a Jos que rodeaban el recinto de un paJacio o
una casa deJ tesoro; un teaplo se coapJeta desde Jas ruinas de columnatas;
Jas nuaerosas inscripciones h alladas, bilinges en el aejor de los casos,
revelan un alfabeto y una lengua cuyo descifraaiento y traduccin brindan
insospech adas noticias sobre los sucesos de la preh istoria, para guardar
memoria de la cual se h aban edificado aquellos monumentos, Saxa Joquntur',
E l ps i coanl i s i s d e s c ubr e e s a " e x t r a n j e r l d a d " I n t e r i o r .
Pa r a e l s uj e t o l o i n t e r i o r e s t a n ext r af o coa o pue d e s e r l o
e x t e r i o r . Es t a i d e a Fr e ud l a hab a d e s a r r o l l a d o d e comi e n z o.
En "Proyecto de psicologa" ( FREUD, <1895> AE. TI ( 1982) ;
BU. TI ( 1973) ) , ha bl a d e un a pa r a t o n e ur on a l pa r a e l c ua l e l
mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s on i gua l me n t e e x t e r i o r e s . La c a n
e s c r i be s obr e e s t e pun t o que Fr e ud pl a n t e a l a i nadecuaci n
r a d i c a l d e l or ga n i s mo por e l d e s d obl a mi e n t o de l o s s i s t e ma s
que po s t ul a ( LACAI , <1959- 60) 1988) .
Fr e ud u t i l i z a l a anal og a ar queol gi ca a l o l a r g o de
t od a s u obr a . En " Coastruccioaes en ps i coanl i s i s " ( FREUD,
<1937> AE. TXXI I I ( 1980) . p. 262) ; BK. T3. ( 1973) p. 3366) ) s e
v ue l v e a e n c on t r a r e s t a compar aci n. E l p s i c o a n a l i s t a har a
i g u a l que e l ar quel ogo, r e c on s t r uy e a p a r t i r de l o s r e s t o s
con mtodos de supleaentacin y combinacin. En e s t e t e x t o
Fr e ud d i f e r e n c i a l a i nt er pr et aci n d e l a cons t r ucci n. La
i nt er pr et aci n e s s obr e un "elemento singular del material:
- 211 -
UDa ocurrencia, una operacin fallida" ( Op. c i t . AB. p. 262;
BH. p. 3367) . La cons t r ucci n s e r e a l i z a cua ndo e l a n a l i s t a
c ol oc a a n t e e l s uj e t o a n a l i z a d o " un a pieza de s u p r e h i s t o r i a
ol vidada"( .Oj>.ci t . AE. p. 262; BH. p. 3367) .
La d i f e r e n c i a f un d a me n t a l r a d i c a e n e l he cho de que l a
I nt er pr et aci n s e f un d a e n e l ma t e r i a l que e l a n a l i z a n t e
a por t a , l a cons t r ucci n l a r e a l i z a e l a n a l i s t a y f un c i on a
como una s upl e n c i a a n t e un vac o de s i mbol i z aci n. Pue d e
d e c i r s e que v a a l l ug a r de a l g o " p r i mi t i v o " que s e d e d uce .
Lo " a r c a i c o " , q ue s e s upon a me i a or i a de l a e s pe c i e ,
a pa r e ce como r e a l i d a d e n c a d a hombr e. E l g ol pe de g r a c i a l o
d i o l a pr i me r a g ue r r a mun d i a l . Fr e ud e s c r i b e , e n " De guerra
y mue r t e . Consideraciones de actualidad" de 1915 ( FRED,
AB. TXI V( 1979) ; BH. 72( 1973) >, que l a Gr a n Gue r r a pr od uj o un a
pr of un d a decepci n. L a s l uc ha s q ue s e cr e an pa t r i mon i o de
l o s p r i mi t i v o s e s t a l l a r o n e n " J a s grandes naciones de raza
blanca, dominadoras del mindcf, La c on t i e n d a pe r mi t e
compr oba r que l o s e ur ope os "no cayeron tan bajo como
temamos, porque nunca se h aban elevado tanto como
cremos. "
De l pa s a d o ha y r e s t o s , s i g n o s de un a h i s t o r i a o l v i d a d a
que ha bl a y enmudece, e n t od os y ca d a uno. Es e s e s a be r no
s a bi d o e l que Fr e ud d e s c ubr e e n e l r e l a t o de s us pa c i e n t e s .
- 212 -
8. 2. - El. PODER DE LA PALABRA
E l p s i c o a n &l i s i e a br e , pa r a e l s i g l o XX, un a n ue va
pe r s pe c t i v a s obr e e l l e n g ua j e a p a r t i r d e l d e s c ubr i n i i e n t o de
que a l g o d e l or d e n s i nt on i t i co s e nodi i ca por l a pa l a br a .
Fr e ud d e s c ubr e e l pod e r de l a pa l a br a y s us d i f e r e n t e s
r e g i s t r o s . En " Tratameato psquico" ( <1890> AB. TK 1982) p.
115; BI . Tl <1973) p. 1020) , Fr e ud ha bl a d e l t r a t a mi e n t o de l o s
t r a s t o r n o s ps qui cos y c o r po r a l e s por me d i o de l a pa l a br a :
'J lego illtri difcil de concebir que ums perturbaciones
patolgicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del adico. Pensar que se lo est alentando a creer en ensalmos.
Y no andar tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvados. Pero ser preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prstino poder ensalmador, "
E l pr obl e ma q ue d a pl a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l or i g e n de
l o s s i g n os cl ni cos e s l a i n f l u e n c i a de l a v i d a an mi ca
s obr e e l or ga n i s mo. Lue go, s i l a pa l a br a act a s obr e l o s
mi s mos , De qu pod e r s e t r a t a ?
Fr e ud r e c ur r e a l e j e mpl o ant r opol gi co que pue d e
ubi c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a us s
pa r a ha bl a r d e l a " e f i c a c i a s i mbl i ca" . La e f i c a c i a est t e n
r el aci n a l a ex pect aci n d e l pa c i e n t e , t a n t o por s u d e s e o
de cur aci n, di r Fr e ud , como por e l pod e r que l e con ce d e a l
mdi co ( t r a n s f e r e n c i a ) .
- 213 -
De e s t e nodo l a pa l a br a e s pa r a Fr e ud " e l n e d l o ni s
pod e r os o" de i n f l u e n c i a . Hay que r e c or d a r que Fr e ud p r a c t i c a
pr i n e r a me n t e l a hi pn o s i s y q ue e n e s t a pr ct i ca pue d e
obs e r v a r d l r e c t a n e n t e l o s e f e c t o s s ug e s t i v os de l a or d e n
da da a l s uj e t o . La hi pn o s i s ex pr es ar a de f or ma e x a ge r a d a
" l a i n f l u e n c i a c o r po r a l de un a i d e a " .
Fr e ud s e f i a l a que un s uc e s o s e e x t i n g ue cua n d o s e t r a d uc e
e n pa l a br a s . De e s t e nodo e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a ca d e n a
a s o c i a t i v a e s l a ar t i cul aci n d e e l e n e n t os que s on t a l e s
pa r q ue ha n s i d o d e s c a r ga d a s . Es t a ma r ca un pun t o muy c l a r o
e n Fr e ud , e l r e g i s t r o de l a c os a e s d i f e r e n t e a l de l a
pa l a br a , n s uc e s o e s t r aumt i ca pa r q ue s e t r a t a de un
e pi s o d i o que c on s e r v a l a c a r g a . As , l o q ue e s t r aumt i co e s
e l e x c e s o d e s at i s f acci n p u l s l o n a l que r e t i e n e e l s uj e t o y
no e l he cho e n s n i s n o.
La opos i ci n c o n t i n ui d a d - d i s c o n t i n ui d a d q ue pue d e
ubi c a r s e e n Fr e ud ha ce r e f e r e n c i a a e s t a cues t i n. L a
t r aducci n e n pa l a br a s s e pa r a a l s uc e s o d e s u c on t e x t o, d i c e
Fr e ud , ha y que e n t e n d e r que e s e c on t e x t o no e s o t r o que e l
c ue r po.
La d i f e r e n c i a c ue r po- d i s c u r s o e s pr e s e n t e . Cua n d o Fr e ud
ubi c a que l a s c a d e n a s a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e mpr e a l o s e x ua l
- 214 -
va a ubi c a r e l pun t o de un a e x pe r i e n c i a pr l n e r a , t r aumt i ca
pa r a e l s uj e t o por q ue r e ba s a l a p o s i b i l i d a d que e s t e t i e n e
de el abor aci n. Es l o or gni co que s e o c ul t a t r a s l a
r epr es i n, e s d e c i r , l o que s e ma n t i e n e v i v o pa r a e l s uj e t o .
En l a me d i d a que l o c on t i n uo s e f r a gme n t a ha y e l e me n t os
or d e n a d os d e d i f e r e n t e f or ma . Cr onol gi cament e,
concnt r i cament e e s t r a t i f i c a d o s , h i l o s l gi cos . . . Es e l
l e n g ua j e e l que I n t r od uc e l a f r agment aci n de l o r e a l
c on t i n uo.
L a s d i f e r e n t e s f or mul a c i on e s d e l a pa r a t o ps qui co s on
l a s f or ma s d e c on c e pt ua l I z a r c o n t i n ui d a d - d i s c o n t i n ui d a d .
Cua ndo Fr e ud d i c e que e n e l i n c o n s c i e n t e no ha y t i e mpo n i
cont r adi cci n, es t ha c i e n d o r e f e r e n c i a a a q ue l l o que no s e
r i g e por e l or d e n de l a pa l a br a . Pue d e i n c o r po r a r s e o t r o
bi n omi o, n o t r a d uc i d o - t r a d uc i d o e n pa l a br a s . Lo t r a d uc i d o
t endr un c ur s o l gi co, l o i n t r a d uc i d o no as oci ar , s er e l
obs t cul o que d e t i e n e e l h i l o d e l d i s c ur s o , que a pa r e c e como
l a gun a s y a l t e r a c i o n e s .
Fr e ud , d e s d e e l comi e n z o d e s u pr ct i ca, obs e r v a que
e x i s t e n de un l a d o l a s a s o c i a c i o n e s d e l pa c i e n t e y de o t r o
l a i n e r c i a . Es d e c i r , e l s uj e t o a s o c i a y pr od uc e un a 6e r i e
de f enmenos s i g n i f i c a n t e s : r e l a t o s , s ue f i os , l a ps us , e t c . ,
pe r o ha y un pun t o donde s e d e t i e n e n s us a s o c i a d o n e e s . Es l o
- 215 -
que Fr e ud {<1895> AE. T U ( 1980) ; BH. TI ( 1973) ) s e f i a l a como l a
n e c e s i d a d de v e n c e r un a f ue r z a ps qui ca que s e opon e a l a
r ememor aci n.
E x i s t e un a r e pul s a a o r i e n t a r l a at enci n ha c i a l a
r epr es ent aci n que e s i n t o l e r a b l e pa r a e l s uj e t o . Lo
"cerrado al razonamiento" p e r s i s t e por q ue no s e g a s t a por l a
"transposicin en palabras" ( Op. cl t . AE. p. 286 BH. p. 153) .
Es t e pun t o d e det enci n a pa r e c e d e s d e e l i n i c i o d e l
t r a ba j o cl ni co de Fr e ud . De l a hi p n o s i s a l mt odo
cat r t i co, pod a e s t a r l a i l us i n de q ue e l pr obl e ma s e
r educi r a a un a d i f i c u l t a d t cni ca. S i n e mba r go F r e ud no s e
e n ga f i a , e n " e s t ud i o s sobre la h isteria"i<19Q5> AB. TI I ( 1980>;
BH. TI . ( 1973) ) , pun t ua l i z a q ue l a d i f i c u l t a d pa r a s upr i mi r e l
s nt oma e s d e bi d a a circunstancias personales del paciente.
En l a c a r t a 69 a F l l e s s , d e l 21- 9- 97 ( FREUD, AB. Tl
( 1980) ; BH. T3( 1973) ) , Fr e ud ha bl a de s u d e s e n ga f i o a n t e l a
i mp o s i b i l i d a d de d omi n a r pl e n a me n t e l o I n c on s c i e n t e . E l
d e s c ubr i mi e n t o d e l ps i coanl i s i s ma r ca e l moment o donde e s e
obs t cul o s e ha ce i n t e r i o r y s e t r a n s f or ma e n s u obj e t o.
Cua ndo Fr e ud , e n "El malestar en 2a cultura" 1929>
AB. TXXI ( 1979) j BH. T2( 1973) >, e s c r i b e q ue l a c u l t u r a e s
r es t r i cci n a l a s at i s f acci n, d e al l l a s d i f i c u l t a d e s c on
l a f e l i c i d a d , pl a n t e a que n o t od o pue d e r e g ul a r s e por l o
- 216 -
s i mbl i co. Es t o e s un pr obl e ma t a n t o pa r a l a c u l t u r a como
pa r a e l ps i coanl i s i s . La d i f i c u l t a d r a d i c a e n un a
s at i s f acci n a l a c ua l e l s uj e t o n o es t d i s pue s t o a
r e n un c i a r por l a comun i d a d . E l ps i coanl i s i s d e v i e n e a s i l a
d i s c i p l i n a que ha ce de e s a s at i s f acci n i n s i s t e n t e s u
obj e t o. Es e s t o l o que d e c i a Fr e ud e n 'Breve iaforae sobre
el psicoanlisis' ( FKEUD, <1923> AE. TXI X ( 1979) . p. 220; BH. T3
( 1973>p. 2741) . Da do que e l i n c o n s c i e n t e es t gobe r n a d o por
e l e l l o p u l s i o n a l , Fr e ud d e f i n e a l ps i coanl i s i s como un a
ps i col og a d e l e l l o y no d e l yo.
Fr e ud no s l o d e s c ubr e que ha bl a n d o e l s nt oma r e mi t e
s i n o que obs e r v a que no s e ha bl a n i s e enmudece d e c ua l q ui e r
ma ne r a n i e n c ua l q ui e r moment o. Lo r e pr i mi d o e s
s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t or n o. E l s i l e n c i o de l a pul s i n e s
pa r a Fr e ud pr e s e n c i a de Ta n a t e s . La c a n l l amar goce a e s a
s at i s f acci n p u l s i o n a l .
La ca n , e n s u Se mi n a r i o 'La Etica del psicoanlisis'
1959-60> 1968. p. 71) , seala:
*,..#/ verdadero resorte del furtcionasiento en el h oabre del proceso
calificado coao primario son las cosas en tanto mudas, Cosas mudas no son
exactamente Jo mismo que cosas que no tienen ninguna relacin con las
palabras , '
Fr e ud s a be r e c on oc e r e l pod e r de l a pa l a br a y e n e l ba s a
s u mt odo. S i n e mba r go, a poco d e a n d a r d e s c ubr e que e s t e
pod e r t i e n e un l i mi t e . E l a n a l i z a n t e r e l a t a , pe r o t ambi n
- 217 -
enmudece. E l pr obl e ma v i e n e a q ue d a r pl a n t e a d o no f r e n t e a
l o que d i c e s i n o f r e n t e a l o que e me r ge como s i l e n c i o .
8. 3. LAS DOS VERTTKlfTES DEL LENGUAJ E
En Fr e ud , l a r el aci n c on e l l e n g ua j e h a l l a d os
v e r t i e n t e s . L a de l a s a s o c i a c i o n e s d e l pa c i e n t e que
e s t a bl e c e l a ca d e n a s i g n i f i c a n t e y l a muda, l a de l a
i n e r c i a , s eal ada por l a det enci n de l a s a s o c i a c i o n e s .
La pr i me r a v e r t i e n t e c or r e s pon d e a l o que F r e ud l l a j n a
" J o s us os lingsticos" . Al l r e a l i z a un v e r d a d e r o t r a b a j o
de d e s c i f r a mi e n t o. La s e gun d a v e r t i e n t e , l a d e l "lenguaje
fundamental" r e mi t e a l obs t cul o y e s aqu d on d e Fr e ud
r e c ur r e a l a f i l ol og a.
Fr e ud l l e g a a d e f i n i r l a e s t r u c t u r a d e l i n c o n s c i e n t e
como g r a ma t i c a l , ca be c i t a r e n e s a di r ecci n e l anl i s i s de
l a pul s i n, t r a ba j a d o e n o t r o a pa r t a d o, donde r e a l i z a un a
s e r i e de t r a n s f or ma c i on e s a p a r t i r d e l pun t o de det enci n
f ant as mt i co. Sobr e e s t e pun t o d e l t e x t o f r e ud i a n o La c a n
sef al a que Fr e ud ope r a ( LACAS, <1970> 1973. p. 92) :
',,,uni traduccin en la que te deauestra que el goce que Freud supone
en el linde de los procesos priaarios, consiste propiaaente en Jos
desfiladeros Jgicos h acia donde eJ nos conduce con tanto arte. '
Pa r a Fr e ud e l pun t o de r e f e r e n c i a e s l a gr amt i ca
l a t i n a . L os " us os lingsticos" s on l a s " d e c l i n a c i o n e s " .
- 218 -
mi e n t r a s que e l "lenguaje fundaaental" e s l o que no s e
d e c l i n a , e s e l d e s e o i n d e s t r u c t i b l e .
Des de e l i n i c i o de s us t r a b a j o s , Fr e ud ha ce r e f e r e n c i a
a l a e x i s t e n c i a de a l g o " p r i m i t i v o " que e x pr e s a
t opol gi cament e como "profundo". Es e s t o l o que es t abl ecer
e l pa r a l e l i s mo e n t r e e l n i f i o , e l neur t i co, l o s s ue f i os y e l
p r i mi t i v o , que mant endr a l o l a r g o de t od a s u obr a .
Ci e r t o e s que e l pe n s a mi e n t o de poca es t t e f i i d o por
e l e v ol uc i on i s mo s o c i a l , pe r o e l pr obl e ma que Fr e ud e x pr e s a
r e c ur r i e n d o a l mi s mo v a ns al l . Pue de d e c i r s e que l o que
e v i d e n c i a c on e s t o e s l a d i f i c u l t a d d e l ps i coanl i s i s con s u
obj e t o.
Es l o que hoy e n d a pue d e c o n c e pt ua l i z a r s e d i c i e n d o que
s i bi e n t od o e s l e n g ua j e no t od o e s s i g n i f i c a n t e
( LACAH, <1959- 60> 1988) . De l pr oc e s o de s i mbol i z aci n que s e
ope r a s obr e e l v i v i e n t e q ue d a un r e s t o no s i mbol i z a d o, e s
d e c i r no pa s a d o por l a pa l a br a pe r o que no por e s o d e j a d e
pr od uc i r s us e f e c t o s , con e l l o t i e n e q ue v e r l a i n e r c i a
s i nt omt i ca. Es l a ba s e c o r po r a l que Fr e ud d e s c ubr e e n e l
s nt ona d e l a t o s d e "Dora" ( FEED, <1905> AE. TVI I ( 1979) j
BH. T2( 1973) ) .
E l pr obl e n a e n r el aci n a l l e n g ua j e q ue d a pl a n t e a d o
e n t r e " J o s USOB lingsticos", que e s d e l or d e n d e l o
- 219 -
p a r t i c u l a r y l a r egr es i n a l a r c a i c o " l e n g ua j e f un d a me n t a l " ,
pun t o e n e l que Fr e ud ha ce r e mi t i r l o p a r t i c u l a r a l o
u n i v e r s a l .
Fr e ud t oma d e l e v ol uc i on i s mo l o s e l e me n t os que l e a yud a n
a s os t e n e r s u hi pt es i s . Es t e mod e l o d e t e r mi n a una r el aci n
con e l t i e mpo que i mpr e gn a e l a pa r a t o f r e ud i a n o. Ha y
d e s a r r o l l o y r egr es i n, e s t e s i s t e ma l i n e a l e n c ue n t r a e n
Fr e ud una pa r a d oj a . Fr e ud or g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a pa s de
l a or gani z aci n g e n i t a l i n f a n t i l ubi c a n d o l a cas t r aci n a l
f i n a l de l a mi s ma. La cas t r aci n como r az n de l a s e r l e
ubi c a s u e f e c t o r e t r o a c t i v o . Es d e c i r , l a obr a f r e ud l a n a
es t a t r a v e s a d a por d os f or ma s d e c on c e bi r e l t i e mpo, l a
pr ogr es i n y l a r et r oacci n. Una e s l i n e a l y a l ud e a un a
s ue r t e de s uma t or i a , pe r o e l me ca ni s mo nt i mo d e l t i e mpo e s ,
pa r a Fr e ud , r e t r o a c t i v o . l o s e t r a t a s l o d e l a s
me n ci on a d a s e t a pa s , t ambi n ca be r e c or d a r l o s d os t i e mpos
d e l t r a uma t i s mo a l o s que ya s e ha he cho r e f e r e n c i a .
Pa r a e x p l i c a r l a s d os v e r t i e n t e s d e l l e n g ua j e e n Fr e ud
ha y que i r a l a cl ni ca. Es al l donde F r e ud d e s c ubr e que e n
e l a n a l i z a n t e s i e mpr e q ue d a a l g o i r r e d u c t i b l e q ue hunde s us
r a ces e n l a i n f a n c i a .
Es e n e s t a di r ecci n que e s c r i b e Be y <1967. p. 180) :
- 220 -
'L dcouverte frtudiene g'ccotpJi tu pJut prt de Jt Ungue, dtns
1 tut de 1 'utage. Un tel procettut ( interne i Je Jtngue) obiit i certtint
'Joit' et iJ ne doit done rien tu h tttrd ( dtns J'tcception courtntt de ce
tere) . C'est dtns cette perspective, prcisiaent, que Ja ph iJoJogie
freudienne apparat coate une discipJint i J'tat pratique, tans que Freud
ait i en fortuJer Jes principes gnrtux, sans qu'iJ ait i en recuJJir
J'essentieJ dans un expos synth tique, '
E l ps i coanl i s i s n a ce como una e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e ,
l o c ua l q ui e r e d e c i r que Fr e ud , e s cucha n d o e l r e l a t o de s us
pa c i e n t e , a t e n t o a l o s bl a n c os e i n c o ^e n c i a s l gi cas ,
des cubr i e l i n c on s c i e n t e . S i b i e n e s c i e r t o que e l t r mi no
i n c on s c i e n t e e s a n t e r i o r a l a pr oducci n de Fr e ud , c a be
ha bl a r de d e s c ubr i mi e n t o e n l a me d i d a que d a un a n ue v a
def i ni ci n ( Ve r : BLLEHBERGER, <1970>1976; ASSOUH, ( 1982) >.
Fr e ud d e s c ubr e que ha y d os t i p o s d e i n c o n s c i e n t e : a q ue l q ue
d e f i n e como pr e c on s c i e n t e , l i g a d o a i mgenes v e r ba l e s , y
a q ue l que pe r ma n e ce "idntico a si aisno". Es t o ha ce
r e f e r e n c i a a e s e ncl eo q ue v a a d e t e r mi n a r e l pe s o q ue
t endr , a p a r t i r d e 1915, l a t eor a d e l s i mbol i s mo y s u
Se gun d a Tpi ca.
Ahor a pue de a c l a r a r s e l o que Fr e ud e n t i e n d e por e l
"lenguaje fundamental" que une a l n i f i o, a l p r i mi t i v o , a l
s of i a n t e y a l a q ue j a d o por un s nt oma. E l "lenguaje
fundamental" es t compue s t o d e s i g n os y t i e n e e l car ct er d e
una e s c r i t u r a , de al l s u compar aci n c on l o s J er ogl f i cos .
Es t o e s as por q ue , pa r a Fr e ud , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n
l a s c a r g a s de r e pr e s e n t a c i on e s de c os a s . Por l o t a n t o l o s
- 221 -
s i g n os s on s i g n os de l a " c os a " que 'persiste coh erente' y
que no pue d e s e r 'reducida a una informacin sobre el propio
cuerpo del sujeto'.
Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pe n s a mi e n t o r e pr o d uc t i v o
y c o g n o s c i t i v o . E l pr i me r o e s pr oc e s o pr i ma r l o y t i e n d e a
r e p e t i r l a per cepci n que mar c l a s at i s f acci n, e s d e c i r ,
s e t r a t a d e bus c a r un a i d e n t i d a d d e per cepci n q ue s er a e l
s i g n o de l a " c os a " , de e s a pa r t e d e l 'coBipleJo del
prjimo'que s e ma n t i e n e .
E l pe n s a mi e n t o c o g n o s c i t i v o e s l a pa r t e de l a " c os a " que
ha s i d o r e d uc i d a por l a s i mgenes v e r ba l e s a un a
i nf or maci n.
Cuando Fr e ud s eal a que pr oc e s o pr i ma r l o y s e c un d a r l o
s on d os I d oma s d i s t i n t o s , ha bl a d e un a ar t i cul aci n s i g n o-
c os a pa r a e l pr i me r o y de as oci aci n e n t r e pa l a br a s , pa r a e l
s e gun d o ( FEED, <1900> AE. TI V( 1979) . p. 285; BI f . Tl <1973) p. 516) :
'Pensaisentos del sueo y contenido del sueo se nos presentan coao
dos figuraciones del aisao contenido en dos lenguajes diferentes; aejor
dich o, el contenido del sueo se nos aparece coao una tansferencia de Jos
pensamientos del sueo a otro aodo de expresin, cuyos signos y leyes de
articulacin debeaos aprender a discernir por va de coaparacin entre el
original y su traduccin, 1 contenido del sueo nos es dado, por asi
decir, en una pictografa, cada uno de cuyos signos h a de transferirse al
lenguaje de Jos pensaaientos deJ sueo, '
Fr e ud d e s c ubr e que e l c ur s o d e l a s a s o c i a c i o n e s r e mi t e a
'experiencias sexuales vividas en el propio cuerpo' d ur a n t e
l a i n f a n c i a . Fr e ud e s t a bl e c e l a e x i s t e n c i a de pr i me r a s
- 222 -
e x pe r i e n c i a s que por e l n on e n t o d e l a v i d a d e l s uj e t o e n que
oc ur r e n n o s on " traducidas" e n pa l a br a s . Bs l o q ue dar i
l ug a r a l ncl eo I n t r a d uc i d o que s ucun be ba j o l a r epr es i n
pr i ma r l a .
En "Mltiple inters del psicoanlisis" , e n e l
a pa r t a d o "Inters filolgico", Fr e ud p r e c i s a s u c on c e pt o de
l e n g ua j e ( FREUD, <1913> AE. TXI I I ( 1980) p. 179; BH. T2 ( 1973) pp.
1857. 1858) :
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aqu la aera exprein de
pensaaientos en palabras, sino tambin, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad anaica, por ejeaplo la
escritura, Es que es lcito aducir que las intepretaciones del
psicoanlisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresin que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "
Por e s o Fr e ud habl ar d e que e l l e n g ua j e de l o s s ue f i os
e x pr e s a l a a c t i v i d a d i n c o n s c i e n t e , pe r o q ue e s t e
i n c o n s c i e n t e ha bl a n &s d e un d i a l e c t o ( Op. c i t . AB. pl BO;
BH. p. 1858. 1859) !
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la h isteria coincide en un
todo con el lenguaje figural del sueos, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "
La l gi ca f r e ud l a n a s o s t i e n e que s i l a " v i v e n c i a de
satisfaccin" d e j a un a h u e l l a i mbor r a bl e y e l i n c o n s c i e n t e
e s un a pa r a t o que l o ni co q ue s a be e s d e s e a r , d e s e a e l
r e e n c ue n t r o, l a i d e n t i d a d d e per cepci n, e l s i g n o que e v oc a
l a c os a de l a c ua l dependi o r i g i n a r i a n e n t e l a s at i s f acci n.
E l pe n s a n i e n t o r e pr o d uc t i v o e s un pe n s a s i e n t o s i n pa l a br a s y
- 223 -
por l o t a n t o a j e n o a l a s a r t i c u l a c i o n e s que l a pa l a br a
pe r mi t e : t i e mpo, e s pa c i o, e t c . .
As i e l "idoaa fundanental", s i n pa l a br a s , r e d uc i d o a l a
ar t i cul aci n s i g n o- c os a , e x pr e s a s i e mpr e l o mi s mo e n
opos i ci n a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .
De e s t e modo un s uj e t o d i c e e n s u i n c o n s c i e n t e s i e mpr e
l o mi s mo, l a f r mul a de s u s at i s f acci n, y t od a s s us
pr od uc c i on e s s on l a s d i f e r e n t e s f or ma s que h a l l a pa r a
d i a l e c t i z a r un i mpos i bl e . Es e r e s t o que e s c a pa a l a
gr amt i ca, e l r e s t o q ue no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,
como ya s e ha s e f i a l a d o, pe r mi t e d e c i r que l a gr amt i ca e s
pa r a Fr e ud l a s l e y e s de decl i naci n , e s d e c i r , l a s
d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s d e e s e o bj e t o o r i g i n a r i a me n t e pe r d i d a .
Es e s t o l o que Fr e ud i n t e n t a e n e l anl i s i s d e l a pul s i n,
ha c e r e l ca mi n o i n v e r s o de l a decl i naci n pa r a l l e g a r a l l a
f or mul aci n s upue s t a me n t e pr i me r a que d i o o r i g e n a l pr od uc t o
que s e e x pr e s a e n e l r e l a t o .
Es e n e s t a l i n e a que L a c a n s e f i a l a 1966> 1988p. 36> que
" l o s s ue Bos s e t r a d uc e n como un a t a r e a de l at n" .
Pe r o e l pr obl e ma n o e s l o que s e d e c l i n a , s e d e s g a s t a ,
s e a s o c i a , s i n o por e l c o n t r a r i o , e s e r e s t o i n d e c l i n a b l e ,
i r r e d u c t i b l e y ope r a n t e como r a z d e l o s ' vsos
lingvsticoB".
- 224 -
A p a r t i r de l a f or aul acl n de e s t e obs t cul o y s us
e f e c t os e n l a s c ur a s , Fr e ud ha ce mod i f i c a c i on e s t cni cas y
a v a n z a e n e l t e ma d e l s i mbol i s mo, e s d e c i r e n e l ca mi n o d e
l a s us t i t uci n met af r i ca.
E l l e n g ua j e ope r a como un a s us t i t uci n pr i me r a s obr e l a
c os a , e n l ug a r de l a c os a s er a l a r epr es ent aci n d e
pa l a br a . C on e s e r e s t o a c t i v o q ue q ue d a , Fr e ud i n t e n t a
ope r a r e s e pa s o met af r i co pr i me r o, n e c e s a r i o pa r a
e s t a bl e c e r e l c ome r c i o a s o c i a t i v o . Cua ndo ha ce r e f e r e n c i a a
l o s s mbol os s i e mpr e a pa r e c e , e n l t i ma i n s t a n c i a , l a
r e f e r e n c i a a l o s e x ua l , e s d e c i r a l o c o r po r a l . L a
t r aducci n oper ar a como e s e i n t e n t o d e me t a f o r l z a r e s a
"preaisa soatica' pa r a p a s a r l a a o t r o or d e n . E s t a s er a l a
t r aducci n d e l " Jeaguaje fundamentaJ" a l o s "usos
lingistica^.
En r el aci n a l l e n g ua j e como he cho s u b j e t i v o F r e ud
s e f i a l a ( FEED, <1926> AE. TXXC1979) p. 176; BH. Tl <1973) p. 2914>:
's verdad queen el comienzo fui l accin, Ja paJabra vino deipus;
pero en auch os respectos fue un progreso cuJturaJ que Ja accin se
atemperara en Ja palabra, A h ora bien, Ja paJabra fu originariamente, n
efecto, un ensaJao, un acto mgico, y todava conserva much o de su antigua
virtud',
Fr e ud d e s c i f r a l o que a pa r e c e e n l a s a s o c i a c i o n e s y
t r a d uc e l o que a pa r e c e como " mudo" . L a s a s o c i a c i o n e s r e mi t e n
a l us o p a r t i c u l a r que c a d a s u j e t o ha ce d e l a l e n g ua con o s u
d i a l e c t o p a r t i c u l a r . L a r el aci n a l o u n i v e r s a l q ue Fr e ud
- 225 -
l e d a a l " l e n g ua j e f un d a me n t a l " pue de s e r e x pl i c a d a d e s d e
"El malestar en la cultura" ( FRBD, <1929> AE. TXXI ( 1980) ;
BH. T3( 1973>) . De f on d o, l o que l o s hombr e s s i l e n c i a n cua n d o
ha bl a n , mAs a l l A de s us d i f e r e n c i a s d i a l e c t a l e s , e s un a
s at i s f acci n f un d a me n t a l a l a que no pue d e n r e n un c i a r e n
b e n e f i c i o de l a comun i d a d . Por e s o l a g ue r r a e s un d i s c ur s o
que n un ca s e a g ot a , de al l e l pe s i mi s mo f r e ud i a n o.
S i l a pa l a br a t i e n e un pod e r e s por q ue ha bl a d e un a
s at i s f acci n pe r d i d a c uya s c oor d e n a d a s s e e v oca n . Pe r o ha y
que r e c or d a r que l a pa l a br a no e s s i nni mo de s e n t i d o . Pa r a
Fr e ud , l a cues t i n de l a ma t e r i a l i d a d s on or a que pl a n t e a n
s u t r a b a j o s obr e l a a f a s i a a d e l a n t a l a ma t e r i a l i d a d d e l
s i g n i f i c a n t e y l a di mens i n d e l " s l n - s e n t i d o " , d e l a q ue
habl ar La ca n . En "El cJ i i s t e" 1905> AE. TVI I I <1979) p. 120;
BN. Tl ( 1973>p. 1099) vemos s u r g i r c l a r a me n t e e s t a v e r t i e n t e .
Qu e s e l l e n g ua j e pa r a Fr e ud ? e l que d e f i n e l a
f i l ol og a d e s u t i e mpo y de al l s a c a l a l e y d e l
i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n gua J er ogl f i ca
i n t e r i o r q ue d e s c a n s a s obr e l o s s i g n os de per cepci n.
Como s eal a P e r e l l a 1983>1984) , F r e ud n un ca habl d e l
i n c o n s c i e n t e e s t r uc t ur a d o con o un l e n g ua j e por q ue s us
r e f e r e n c i a e r a n l a s c i e n c i a s n a t ur a l e s . o obs t a n t e s u
- 226 -
met aps l col og a e s c a s i un a l i ngi s t i ca. Pa r a Fr e ud e l
l e n g ua j e e s " l o n e g a t i v o que ha b i t a l a acci n" . Por l o t a n t o
l a s i gni f i caci n s e h a l l a e n r el aci n a l a acci n y no a l
obj e t o, e s por e l l o que mod i f i c a a l s uj e t o .
Es e s t a p a r t i c u l a r concept ual l z aci n que r e a l i z a Fr e ud
l a que s e t r a d uc e e n una pr di da de l a a r me n i a e n t r e e l
hombr e y s u mundo por q ue e l obj e t o s e h a l l a
i r r e me d i a bl e me n t e pe r d i d o.
Be n ve n i s t e <<1956> 1982. p. 77) s e pr e gun t a :
'Cul es pues este 'Jenguaje' que acta tanto coao expresafs
idntico aJ que se eaplea fuera del aniJisis? Es plenamente el aisao para
las dos partes?'
Es t e pun t o e s d e f un d a me n t a l i mpor t a n c i a . Be n v e n i s t e
s e f i a l a que ha y un a d i f e r e n c i a ya que e l a n a l i s t a
( Op. c i t . p. 78) :
'Tomar asi el discurso coao tru/aan de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus smbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'
8. 4. PBEUJ Y LOS LI NGI STAS
En "La interpretacin de los sueScjs" ( FREUD, <1900>
AE. TI V- V( 1979) ; BN. TI ( 1973) ) , F r e ud a d mi t e q ue un a I ma gen
on r i ca pue de s i g n i f i c a r l o c o n t r a r i o , por l o que e n
p r i n c i p i o n o s e s abr a n un ca con un e l e me n t o s i s e h a l l a e n
p o s i t i v o o e n i d e a s l a t e n t e s . Hay e n e s t e t e x t o un a l l a ma d a
- 227 -
a l pi e de pgi na - e s c r i t a e n 1911- donde Fr e ud c i t a a Abe l y
a s u t r a b a j o 'Bl sentido c o n t r a d i c t o r i o de las palabras
p r i m i t i v a s ' <ABEL, <1884> 1988) , pa r a r e s a l t a r l a
c o n i c l d e n c i a c on e l l i ngi s t a e n e l s e n t i d o d e que l o s
i d i oma s ms a n t i g uos s e compor t ar an como e l s ue f i o.
Ya Fr e ud hab a e s c r i t o , e n 1910, " E l d obl e s e n t i d o
ant i t t i co de l a s pa l a br a s p r i mi t i v a s " <FREUD, AE. VXI ( 1979) ;
Bl l . T2<1973) ) . En l t oma como pun t o de p a r t i d a s u
af i r maci n, r e a l i z a d a e n e l cap t ul o VI , a pa r t a d o C de l a
"Interpretacin de los sueos', d e que e l s ue f i o pr e s c i n d e de
l a cont r adi cci n y r ene l a s ant t es i s e n un t r mi no.
En e s t e t r a b a j o , F r e ud come n t a l o s pr r af os ms
i n po r t a n t e s d e l ar t cul o d e Abe l .
Abe l t oma l a l e n gua e g i p c i a , a l a que d e f i n e como 'nica
r e l i q u i a de un mundo primitivo'( .A BEL. Op. cit. ^. A O) , pa r a
s e f i a l a r que e n e l l a s e h a l l a n pa l a br a s que t i e n e n e n s
mi s ma s s i g n i f i c a d o s c on t r a pue s t os y o t r a s e n l a s que d os
v oc a bl os d e s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s on r e un i d os e n un t r mi no
que pos e e e l s i g n i f i c a d o d e uno. As como ha y pa l a br a s que
d e s i g n a n t a n t o " f u e r t e " como " dbi l " , ha y o t r a s con o
" v l e j o j o v e n " que s l o d e s i g n a a " J ov e n " .
Pa r a Abe l e s t a s pa l a br a s 'dilucidan el nacimiento del
concepto j del lenguaje en tiempos primitivos'( Op.cit.p.46) .
- 228 -
La hi pt es i s que s os t i e n e e s que p r l n l t l v a i i e n t e e l
es p r i t u n e c e s i t a ba de d os I d e a s 'contrapuestas" pa r a c a pt a r
una de e l l a s j pr ogr e s i v a me n t e pudo s e pa r a r l a s d os c a r a s
pud l e n d o as u t i l i z a r una s i n l a pr e s e n c i a de l a o t r a
( Op. c i t . p. 49) :
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt o conceptor fuerte y dbil, ts que
fuerte o dbil, desigmbi en verdad una relacin de aabat y tu diferencia,
lo cual cre proporcionalaente a aabos. '
Fr e ud s e f l a l a que pa r a l a compar aci n con l a el abor aci n
on r i ca t i e n e I mpor t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a l e n gua
e g i pc i a , s e t r a t a de l a s met t es i s que Abe l I n t e n t a e x p l i c a r
por l a r edupl i caci n de l a r a z .
La cues t i n f un d a me n t a l e s e l pa r a l e l i s mo que Fr e ud
e s t a bl e c e e n t r e l a s l e n gua s a n t i g ua s y e l s ue f l o. Es l o que
e s c r i be e n "El doble sentido antittico de las palabras
primitivas" ( FREr o, Op. c l t . AE. p. 153; BH. . p. l 624 ) :
'En la concordancia entre esa peculiaridad del traba/o del sueo destacada
al coaiemo por nosotros y la prctica descubierta por el lingista en las
lenguas ais antiguas tendraaos el derectto de ver una confiraacin de
nuestra concepcin acerca del carcter regresivo, arcaico, de la expresin
de los pensamientos en el sueo, Y a nosotros. Jos psiquiatras, se nos
impone como una conjetura insoslayable que coaprenderiaaos mejor el
lenguaje del sueo, y lo traduciramos con atyor facilidad, si supiramos
ms acerca del desarrollo del lenguaje, '
Fr e ud v ue l v e s obr e e l t e ma e n 1912 e n 'Totea y
r a bu" ( FREUD, AB. TI I I I <1980>; BH. T2<1973) >, que t i e n e e l
I n t e r e s a n t e s ubt t ul o 'A lgunos aspectos comunes e n t r e J a
- 229 -
vida aental del h ombre p r i m i t i v o y los neurticos".
Ma n n on l 1969> 1977 p. 57> s eal a que t a l como pr opon a
e s t a cues t i n Fr e ud , e n 1910, no e s t a ba d e ma s i a d o l e j o s d e l
i n c o n s c i e n t e c o l e c t i v o de J un g y a gr e ga :
'Li filologa de la poca le inpidi decir h asta que punto el
inconsciente por el descubierto obedeca a leyes del siseo orden qw las
leyes lingsticas, His no se le escap el h ech o de que el discurso
inconsciente deba an procurarse un sujeto de la negacin, que tiene su
lugar, tanto en el exterior del discurso inconsciente, cono en el exterior
del campo lingstico estricto, '
Spe r be r e s o t r a de l a s r e f e r e n c i a s a l a que Fr e ud
r e c ur r e s obr e e s t e t ema. Spe r be r p u b l i c a un ar t cul o " j Sobr e
J a influencia de factores sexuales en l a gnesis y evolucin
del Lenguaje" ( SPERBER, 1988) e n l a Re v i s t a I n a go e n 1912. Su
o b j e t i v o e s d e mos t r a r que e n l a gnes i s d e l l e n g ua j e l o s
f a c t o r e s s e x ua l e s ha n des empeado un pa pe l i mpor t a n t e . Pon e
como a n t e c e d e n t e s a Hoi r e y J e s pe r s e n s eal ando que e s t e
l t i mo hab a t oma do e n c ue n t a e l f a c t o r s e x ua l .
Pa r a Spe r be r l a cues t i n s e c e n t r a s obr e l o s or genes
d e l l e n g ua j e . E l pun t o que d e f i n e pa r a ubi c a r e l comi e n z o
d e l l e n g ua j e ha bl a d o e s l a i nt enci n d e comuni caci n. Pa r a
e x p l i c a r l a adqui s i ci n d e l l e n g ua j e s o s t i e n e que un
i n d i v i d u o A habr a ma n i f e s t a d o r e pe t i d a me n t e s us a f e c t o s por
un s on i d o y o t r o i n d i v i d u o B habr a r e a c c i on a d o a n t e l o s
mi s mos .
E l l i ngi s t a s e pr e g un t a qu e s t a d o a f e c t i v o pue d e
- 230 -
I n pul e a r a l i n d i v i d u o a g r i t a r . Se f i a l a que ha y d os
Bi t ua c i o n e s , un a l a d e l a s c r i a s ha mbr i e n t a s cuyo l l a n t o n o
i n t e n c i on a d o ha ce que l a n a d r e l a s a l i i i e n t e . Una v e z
p e r c i b i d a l a r el aci n apar ecer a e l l l a ma d o i n t e n c i o n a l . L a
s e gun d a s i t uaci n e s l a d e l a c opl a mi e n t o, a l macho emi t i r a
s on i d os a l o s que l a he mbr a r eacci onar a.
Pa r a Spe r be r e l o r i g e n d e l l e n g ua j e s e r ef er i r a as a
e s t a s d os s i t u a c i o n e s . A l a pr i me r a , r el aci n n i f i o - ma dr e ,
r e mi t e e l o r i g e n d e l l e n g ua j e i n d i v i d u a l pe r o a c l a r a n d o q ue
e s t e e s un a s pe c t o p a r c i a l ya que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g ua j e
de s us ma yor e s . Por e l l o a c a ba c e n t r a n d o e n l a s e x ua l i d a d l a
"raz p r i n c i p a l del lenguaje". P a r t i e n d o d e l c o r r e l a t o
c u l t u r a - l e n g ua j e e l a bor a l a i d e a de que l a s a c t i v i d a d e s
e j e c ut a d a s c on he r r a s d e n t a s s e a compa f i a ba n c on g r i t o s d e
at r acci n por q ue e s t a ba n s e x ua l me n t e a c e n t ua d a s
( Op. c i t . p. 88) . Es t o l o l l e v a a a f i r ma r que con e l
d e s c ubr i mi e n t o de l a he r r a mi e n t a f u c r e a d a l a pr i me r a
pa l a br a q ue t en a un f u e r t e a c e n t o s e x ua l . Le a d j ud i c a un
d obl e s e n t i d o , por un a pa r t e d e ha c e r e l a c t o s e x ua l y por
o t r a ha c e r e l t r a b a j o , por e j e mpl o c a v a r . Es t a pa l a br a , a l
s e r a pr e n d i d a por o t r a gener aci n, a n t e s de l a pul s i n a l
a pa r e a mi e n t o, hab a r e l e g a d o s u e i g n l f l o a d o e e x ua l y
a d opt d o un s e n t i d o f i gur a d oCOp. c i t . p . 93 ) .
- 231 -
Pue de d e c i r s e que l o que Fr e ud bus c a e n e s t os l i ngi s t as
de s u poca s on l o s e l e oe n t os que l e p e mi t a n a poya r l a
e x i s t e n c i a de un a l e n gua f un d a n e n t a l , p r i n i t i v a , a n t e r i o r a
l a r epr es i n.
Es as que l a l e n gua e g i p c i a a pa r e c e con o r e l i q u i a de un
pa s a d o i g n ot o y de be s e r d e s c i f r a d a de l a s pi e d r a s y l o s
pa pi r os . As i n i s mo, con l o s s ue f i os s e t r a t a de d e s c i f r a r un a
e s c r i t u r a pe r o f a l t a pa r a e l l o e l a c c e s o a l cdi go
p a r t i c u l a r , ya que e l pa c i e n t e n o a s o c i a .
An bos l i ngi s t as , Spe r be r y Abe l , a bon a n l a hi pt es i s
de que e n e l comi e n z o e s e l or ga n i s mo y e l r e i n o de l a
n e c e s i d a d , a p a r t i r de aqu s e pr od uc e un v a c i a mi e n t o
pr og r e s i v o d e l a l i t e r a l i d a d - que e s ex pr es i n e n e l c ue r po-
hac a l o net af r i co q ue e s , pue d e d e c i r s e , bor r a mi e n t o de l o
c o r po r a l .
Be n v e n i s t e 1956>1982) , r e a l i z a una cr t i ca a Abe l .
Ar r l v( 1986) , ha bl a de l o s a n a t e ma s de Be n v e n i s t e c on t r a e l
me n ci on a d o a ut or y s e f i a l a que no f u un e s p e c i a l i s t a
ma r g i n a l a s u poca. Ar r i v ha c e l a hi pt es i s de que l a s
d e s c r i pc i o n e s d e Abe l e n t r e homon l mi a y s i n o n i mi a , e v oc a n
muy d i r e c t a me n t e l a des cr i pci n d e l o s s ue f i os de Fr e ud . Es t e
a ut or s e pr e g un t a s i e l t e x t o d e Abe l n o ha s i d o
d i r e c t a me n t e u t i l i z a d o por F r e ud e n BUS a n &l i s l s .
- 232 -
Sobr e e s t e pun t o Be pue d e c o n s ul t a r e l t e x t o de J e a n
Cl a ud e X i l n e r ( 1984. p. 311. 323) donde s e s e f i a l a que l a
l i ng s t i ca de Abe l of r e c e a l a de Be n v e n i s t e s u i ma ge n
i n n v e r t i d a .
Be n v e n i s t e s e f i a l a que l o que Fr e ud pi di e n va n o a l a
f i l ol og a l o que hubi e r a pod i d o pe d i r a l mi t o o a l a poes a.
Pe r o, par adj i cament e, no compr endi a l s ur r e a l i s mo, e n e l
d e c i r de Br et n.
Gol d s c hml d t ( 1988) e n un i n t e r e s a n t e t e x t o s obr e Fr e ud y
l a l e n gua a l e ma n a s e f i a l a que e l d e s c ubr i mi e n t o f r e ud i a n o s e
t e j e e n l a l e n gua a l e ma n a y que n a d i e a n t e s que Fr e ud hab a
e x pl or a d o e l al emn como l .
Por l o t a n t o pue de d e c i r s e q ue e l d e s c ubr i mi e n t o
f r e ud i a n o s e r e a l i z a e n t r e d os l e n gua s . La a l e ma n a , que e s
pa r a Fr e ud " J os vsos lingsticos" y l a e g i p c i a , mod e l o pa r a
e x pl o r a r e l a r c a i c o "lenguaje fundamental".
Cabe v o l v e r a pr e g un t a r s e des pus d e e s t e r e c o r r i d o Qu
e s e l l e n g ua j e pa r a Fr e ud ? Pue d e d e c i r s e que e s l a pr di da
d e l a c os a y e l ca mi n o de un a bs queda i mpos i bl e. Per o qu
t i e n e de comn con l a l i ng s t i ca de s u poca? Fr e ud u t i l i z a
e l a pa r a t o c on c e pt ua l de l a f i l ol og a y pone e n J ue go l o s
r e c ur s os de l a gr amt i ca, pe r o no ha ce f i l ol og a n i
gr amt i ca, ha ce ps i coanl i s i s .
- 233 -
9. - h h Ct f BSTI Oi r DEL LEl gf f AJ E B l LACAg
9. 1 EL " BBHEFI CI O POSI TI VO" EU LA PSI COSI S: LOS ESCRI TOS
Ta n t o e n Fr e ud como e n La ca n e x i s t e una a n t e r i o r i d a d de
l a pr eocupaci n por e l l e n g ua j e . La c a n , a l i g u a l que Fr e ud ,
no s l o a con pa f i a e l mov l s d e n t o de l a s d i s c i p l i n a s de s u
poca, s i n o que t oma l a o f e r t a d e e s e moment o y l a r e c r e a .
Es t e pun t o e s i mpor t a n t e y s l o e l t r a b a j o hi s t r i co pe r mi t e
a pr ox i ma r s e a l . Pod e r s e g u i r l a s n ue v a s c ombi n a c i on e s q ue
r e a l i z a con l o s e l e me n t os d e s u poca e s f un d a me n t a l pa r a
t r a b a j a r e l pr oc e s o de pr oducci n de l a t eor a.
En e l c a s o de La c a n e s t o s e pue d e v e r s s j y c l a r o . Toma
l o s e l e me n t os q ue c i r c u l a n e n e l d i s c ur s o de poca y, poco a
poco , va mod i f i c a n d o e l c on c e pt o ha s t a d a r l e un a def i ni ci n
con p e r f i l e s pr o pi o s d e n t r o d e l d i s c ur s o anal t i co.
Con l a ps i qui at r a de s u poca La c a n s e pr e oc upa por
l a cues t i n d e l l e n g ua j e e n l a p s i c o s i s . S i n e mba r go, ha y ya
e n BU t e x t o s obr e "Esquizofasia" ( 1931) , un a r e f e r e n c i a a
l o s s u r r e a l i s t a s . Ci e r t o que e s t a r e f e r e n c i a s e pue d e l e e r
e n e l t r a b a j o de Cl a ud e , ya s e f i a l a d o. Ha s t a aqu s er a l o
g e n e r a l d e e s e moment o. S i n e mba r go, La c a n t r a b a j a l a I d e a
d e l p l u s c r e a t i v o , d e l e f e c t o pot i co. Fo s e t r at ar ya d e
- 234 -
un df i ci t Bi n o de un e l e me n t o p o s i t i v o que l a p s i c o s i s
c r e a .
Es t a i d e a t i e n e un pun t o e n comn c on l a
concept ual l z aci n f r e ud l a n a e x pue s t a e n "La prdida de la
realidad en la p s i c o s i s y la neurosis" <FEEI J D<1942> AE. TXI X
( 1979) ; BI . T2( 1973) ) . En e s t e t e x t o Fr e ud s e f i a l a que e n l a
p s i c o s i s ha y "creacin de una realidad nueva".
La ca n t r abaj ar e s t a or i ent aci n a l o l a r g o de t od a s u
pr oducci n. En e l Se mi n a r i o s obr e 'Las p s i c o s i s " ( L&GAK 1955
56) 1984) , La c a n ha bl a s obr e l a f unci n d e l a n a l i s t a como
" s e c r e t a r i o del alienado". Se t r a t a de que e l p s l c o t l c o
pr od uz c a e l pl us d e l d e l i r i o que vendr a ha c e r un a
s upl e n c i a , a e s t a b i l i z a r e l c ua d r o d e l a r e a l i d a d . Bs e s t a
l a d i f e r e n c i a a c t ua l con l a ps i qui at r a, mi e n t r a s e s t a t r a t a
de s upr i mi r e l d e l i r i o c on medi caci n, e l ps i coanl i s i s de
or i ent aci n l a c a n l a n a i n t e n t a que e l s uj e t o c on s t r uya s u
d e l i r i o .
E l pa s o que La c a n d a e n s u T e s i s 1932>1987) , i mpl i car
que pa s a a pr i me r pl a n o l a cues t i n de l a compr ens i n. Se
t r a t a d e l b e n e f i c i o p o s i t i v o de l a p s i c o s i s y de s u
i n n e g a bl e v a l o r humano. Es t e v a l o r s e d e s pr e n d e d e l he cho d e
que e s t a pr oducci n s e h a l l a s u j e t a a l a s l e y e s d e l s e n t i d o ,
e s d e c i r , e s c ompr e n s i bl e . Es t e pl us c r e a t i v o i mp l i c a un a
- 235 -
" s i n t a x i s original", un e s t i l o .
Lo i n t e r e s a n t e de e s t a pe r s pe c t i v a de La c a n e s que e l
" l o c o " a pa r e c e huma n i z a d o por e f e c t o d e l l e n g ua j e . Ca be
r e c or d a r que Fr e ud - que t en a una v a s t a e x pe r i e n c i a c on
ps l ct i cos como l o d e mue s t r a n l a s r e f e r e n c i a s e n s u obr a ,
e s pe c i a l me n t e a l a pa r a n oi a - e s coge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o
por Sc hr e be r y de l s ur ge s u a por t e a l a concept ual i z aci n
d e l t e ma . La ca n t oma l o s t e x t o s de Al me, l a " e n a mor a d a d e
l a s pa l a br a s " , e n un moment o hi s t r i co de pa s a j e de l a
ps i qui at r a a l ps i coanl i s i s i l umi n a d o, pue de d e c i r s e , por
e l i nt er s e n e l e f e c t o pot i co.
La c a n I n t r od uc e una n ov e d a d , no r e d uc e l a obr a a l
f un c i on a mi e n t o ps qui co d e l c r e a d or . L a p s i c o s i s pr od uce un
e f e c t o c r e a t i v o e n Ai ne pe r o s u pr oducci n no s e r e d uc e a
l a l o c ur a s i n o que r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o. Es l a
compr ens i n d e l o t r o l o que , e n e s e moment o, d e t e r mi n a s u
v a l o r .
9. 2. LA SI TUACI QH DE I f TERLOCUCTOW
S i bi e n La c a n cr i t i car pos t e r i or me n t e e l c on c e pt o de
compr ens i n, s e d e be pr e g un t a r qu l e pe r mi t e I n t r o d u c i r e n
s us c o n c e pt ua l i z a c l o n e s . En "Ms all del p r i n c i p i o de
- 236 -
realidad" 1936> 11( 198 9) ) , a pa r e c e l a i n t e r s u b j e t i v i d a d .
Se t r a t a d e l e s que ma c omun i c a c l on a l que s ubya ce e n l a
compr ens i n, ha y l a pr oducci n d e un s uj e t o e n l a me d i d a e n
que ha y un Ot r o de l a compr ens i n que e s e l que d e c i d e s u
v a l o r humano, e s d e c i r , s u s e n t i d o . Es por e l l o que l a
s i t uaci n anal t i ca a pa r e c e como s i e n d o pr i me r a me n t e
l e n g ua j e , l o que e n e s e moment o q ui e r e d e c i r , un a s i t uaci n
de I nt er l ocuci n. Pue de v e r s e as q ue l a i n t e r s u b j e t i v i d a d
e s l a de l a i nt er l ocuci n y e n e s t e ma r co s e i n s c r i b e e l
ps i coanl i s i s .
Pe r o Qui n e s e s t e i n t e r l o c u t o r ? L a c a n s e f i a l a que e l
l e n g ua j e a n t e s de " s i g n i f i c a r a l g o, s i g n i f i c a pa r a a l g ui e n " .
La t r a n s f e r e n c i a pone e n e v i d e n c i a que e l Ot r o q ue s e pon e
e n j ue g o al l no e s e l a n a l i s t a a unque s e l o e n c a r n e e n l .
En e s e moment o L a c a n di r que s e t r a t a d e un o t r o
i ma g i n a r l o, pe r o l o que i mpor t a r e t e n e r e s que e s e l Ot r o de
l a t r a n s f e r e n c i a , ya que s t e i ncl ui r r e g i s t r o s d i f e r e n t e s
s egn e l nome nt o de s u e n s e f i a n z a .
Es i mpor t a n t e c o n s t a t a r como e n e s t e t e x t o L a c a n f o r i a i l a
una s e r l e de i n t e r r o g a n t e s que s on l o s que al umbr ar c on s us
po s t e r i o r e s c o n c e pt ua l l z a c l o n e s ( Op. c i t . p.19) :
- 237 -
'Lo dado de la experiencia es priaeranenie lenguaje, un lenguaje; es
decir, se trata de un signo, Cuan complejo es el probleat de lo que
significa, cuando el psiclogo lo refiere al sujeto del conocimiento, esto
es, al pensamiento del sujetoTi^u reJacin h ay entre el pensamiento y el
lenguaje? No es ms que un lenguaje, aunque secreto, o es slo la
expresin de un pensamiento puro, informuladotiOnde h allar la medida comn
a los dos trainos del problema, o sea, la unidad cuyo lenguaje es eJ
signo? Se encuentra contenida en la palabra, ya sea nombre, verbo o
adverbio?En la espesura de su h istoria? Por qu no en los mecanismos que
lo forman fonticaaente? Cmo elegir en este ddalo al que nos arrastran
filsofos y lingistas, psicofisicos y fisilogos? Cmo escoger una
referencia, que s medida que la planteados de manera ms elemental nos
parece ms mtica?'
La pa l a br a a pa r e c e e n 1946, pa r a La c a n , con o 'nudo de
significacin", Es l o que s e ha d e s a r r o l l a d o e n r el aci n a
"La causalidad psquica" 1946> TI . 1989) . SI b i e n e s c i e r t o
que La c a n d e s a r o l l a pr i me r o l a s " l e y e s d e l a pa l a br a " , ha y
que t oma r c ue n t a de que a pa r e c e J un t o a e l l a l a pr eocupaci n
por o t r a c os a . En e l t e x t o d e r e f e r e n c i a L a c a n v ue l v e a
Cl e r a n ba ul t y l o ha ce pa r a i n t e r r o g a r s e s obr e l o s modos d e l
l e n g ua j e e n l a l o c ur a . Se f i a l a que ha y al l una l gi ca y n o
un e r r o r , c l a r o a n t e c e d e n t e d e l o que , pos t e r i or me n t e ,
l l amar l gi ca d e l s i g n i f i c a n t e .
Cua ndo s e f i a l a que l o i deogni co no e s o t r a c os a que l a
bs queda de l o s l mi t es de l a s i gni f i caci n, t i e n e ya e l
ncl eo de un d e s a r r o l l o p o s t e r i o r que neces i t ar , pa r a
ma t e r i a l i z a r s e , o t r o s a por t e s .
De l e s q ue n a que t r a b a j a L a c a n e n e s os moment o s ur gi r e l
s uj e t o . Ef e c t i v a me n t e , e s e n "La agresividad e n
ps i coanJ i s l ^( <1948>T1. 1989) que s e f i a l a q ue " J a cominicacin
- 255 -
verbal es captura dialctica del sentidcf. E l s uj e t o que
s ur ge e s e l d e l s e n t i d o, e n t a n t o e l s e n t i d o s upon e un
s uj e t o que s e d i r i g e a o t r o y pa r a e s t e o t r o e l s e n t i d o
i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .
Es t e s uj e t o que n e c e s i t a de un o t r o pa r a e x i s t i r s er l o
que, e n o t r o mone nt o de s u ens eanz a, La c a n def i ni r por e l
l a d o d e l s i g n i f i c a n t e . Es d e c i r , pas ar de s e r s uj e t o d e l
s e n t i d o a s uj e t o d e l s i g n i f i c a n t e .
En 1948 e l di l ogo e s , pa r a L a c a n , paci f i caci n por q ue
ha bl a r e s r e n un c i a r a l a a g r e s i v i d a d . La cues t i n d e l a
pa l a br a v i e n e como un p r i n e r i n t e n t o de paci f i caci n de l a
a g r e s i v i d a d de l a r el aci n e s pe c ul a r .
Es l o que s e c on s t a t a e n s u t e x t o "El estadio del
espejo" C<1949>T1. 1989) donde a pa r e c e s u p r i n e r a r e f e r e n c i a
a L e v i - S t r a us s y "La e f i c a c i a simblica" 1949>1977>.
Pue de d e c i r s e que e l pun t o que , t r e s a f i os a n t e s , hab a
r e t oma d o de Cl e r a mba ul t e n c ue n t r a s u s opor t e t er i co e n
L e v i - St r a us s . L a f unci n s i nbl i ca s on l e y e s q ue s e e j e r c e n
s obr e t od os de l a mi s ma f or ma , de al l que e l ant r opl ogo
pue d a d e c i r que e l i n c o n s c i e n t e t i e n e s us l e y e s y
c on s t i t uy e n un d i s c ur s o .
En 1950 ( 1985) L a c a n s e r ef er i r a l a s " J e y e s g e n e r a J e s
de J a estructura fnica" de J a k obs on y apar ecer as l a
- 239 -
l e n gua como e s t r u c t u r a e s e n c i a l pa r a e s t ud i a r e l ps i q ui s mo
d e l n i f i o.
La cr onol og a que e l a bo r a Mi l l e r s obr e l a pr oducci n de
La ca n ubi c a e l per odo d omi n a d o por l a t eor a d e l o
i n a g i n a r i o . De s de e l pun t o d e v i s t a d e l l e n g ua j e a e s e
per odo c or r e s pon d e l a s i t uaci n d e i nt er l ocuci n a l a q ue
s e ha he cho r e f e r e n c i a .
9. 3. LAS LEYES DE U PALABRA
La t pi ca d e l o i ma g i n a r l o pl a n t e a d a como t eor a
ps i coanal t i ca, e n c ue n t r a s u l mi t e . La pe r s pe c t i v a
he g e l i a n a d e s e mboca e n l a l uc ha a mue r t e por e l
r e c on oc i mi e n t o. I s por e s t o que L a c a n s e i n t e r e s a por e l
t ema de l a a g r e s i v i d a d . La s a l i d a que e n c ue n t r a e s l a
paci f i caci n por l a pa l a br a a l i n t r o d u c i r e l or d e n
s i mbl i co.
En 1953 <T1. 1989) L a c a n ha bl a d e l campo d e l l e n g ua j e
or d e n a d o por l a pa l a br a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c on oc i mi e n t o.
Es d e c i r , La c a n no t i e n e t odav a l o s r e c ur s os t er i cos pa r a
ubi c a r e n e l ca n po d e l l e n g ua j e l e y e s l i ng s t i cas y n o
f i l os f i cas . En e s e moment o, e l pa d r e d e l I d l p o e s l a
f unci n s i mbl i ca s uj e t a a l a s l e y e s d e l r e c on oc i mi e n t o.
- 240 -
L os -usos linguisticoB" y e l "lenguaje fundamental" s on
l a r e s pue s t a f r e ud l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c ue n t r a e n
l a c ur a . En La c a n , ha y e n un pr i me r n oa e n t o, e l i n t e n t o de
r es ol uci n por l a pa l a br a . Es t o i mpl i c a un a concepci n muy
g l oba l de l a s i mbol i z aci n y e l s upue s t o de que t od o pue d e
s e r Bi a bo l l z a d o , L a c on s e c ue n c i a s upue s t a s er a l a
paci f i caci n. De he cho a pa r e c e como c o n t r a d i c t o r i o c on l a
l i n e a f r e ud i a n a d e l " ma l e s t a r " .
La pe r s pe c t i v a l a c a n i a n a e s aqu de opt i mi s mo. L a i d e a
de un a pa l a br a v e r d a d e r a que de be s e r l i b e r a d a s i e n t a l a s
ba s e s pa r a un a c ur a de s i mbol i z aci n. L a d i f e r e n c i a que s e
i n t r od uc e ms t a r d e , e s que no s e t r a t a de un a pa l a br a
p r i s i o n e r a s i n o de un a s at i s f acci n r e t e n i d a , n o pa s a d a por
l a pa l a br a .
La i mpor t a n c i a de e s t e per odo e s l a i nt r oducci n d e l o
s i mbl i co y s u f or mul aci n d e l i n c o n s c i e n t e e s t r uc t ur a d o
como un l e n g ua j e . S i l o q ue ma r ca s u " r e t o r n a " a F r e ud e s l a
i n po r t a n c i a d e l l e n g ua j e , ca be d e c i r q ue e s t e r e t o r n o e s por
l a v a d e l o s " us os J i n g - u/ s t i c os * . Pos t e r i or me n t e , L a c a n
cent r ar s us e s f ue r z o s e n l o p u l s l o n a l , que l l amar goce , y
el abor ar e l concept j de l o r e a l .
Bl pr obl e ma q ue s e l e pr e s e n t a a La c a n e s que s u
f or mul aci n, e l i n c o n s c i e n t e e s t r uc t ur a d o como un l e n g ua j e
- 241 -
t i e n e un pun t o de d i f i c u l t a d . Cono Boe t e n e r e s t a
concept ual l z aci n s i no t i e n e , e n e e e n on e n t o, l o e e l e me n t oE
n e c e s a r i os pa r a d a r c ue n t a de con o s e e s t r u c t u r a un
l e n g ua j e ?
La s l e y e s de l a pa l a br a q ue d a n c o n s t r e l i l d a s a l e s q ue n a
c omun i c a c l on a l . S i n e mba r go, La c a n I n t r od uc e un a
modi f i caci n de i mpor t a n c i a , e n e l me n ci on a d o es quema . De
he cho s e t r a t a de ubi c a r un a as i met r a e n t r e e mi s or y
r e c e pt or . E l oye n t e t i e n e e l pod e r de d e c i d i r l a
s i gni f i caci n d e l me n s a j e . Es t o e s a pl i c a d o a l a s i t uaci n
anal t i ca. E l a n a l i s t a , como oye n t e , t i e n e e s t e " pod e r " . S i
e l a n a l i z a n t e , cua n d o r e l a t a , l o ha ce pa r a c o n v a l i d a r s u
or d e n a mi e n t o s ub j e t i v o , e l a n a l i s t a pue de I n t r o d u c i r un a
n ue va punt uaci n.
9. 4. LAS LEYES DEL LEMOUAJ E
Ser des pus de l a l e c t u r a de J a k obs on que L a c a n
encont r ar , e n l a net f or a y l a me t on i mi a , l a s l e y e s d e l
l e n g ua j e . Es t o d e s pl a z a a l a pa l a br a como un i d a d d e l
l e n g ua j e y pe r mi t e s u r el aci n c on l a condens aci n y e l
d e s pl a z a mi e n t o f r e ud l a n os . Es e n e s t e s e n t i d o que L a c a n
mod i f i c a e l a l c a n c e que J a k obs on d a a e s t o s t r mi nos .
- 242 -
E l i n c on s c i e n t e f r e ud i a n o t r a b a j a con l a condens aci n y
e l d e s pl a z a mi e n t o y e l l e n g ua j e d e J a k obs on f un c i on a c on d os
pol os , met af r i co y met on ml co. Es t e pun t o e s c r u c i a l e n l a
ens eanz a de La c a n , e l i n c o n s c i e n t e es t a r t i c u l a d o por l a
met f or a y l a me t on i mi a .
S i e l l e n g ua j e p r e x i s t e a l s uj e t o , s i s i g ui e n d o a Fr e ud
e s l a pr di da de l a c os a , e l comi e n z o e s un a met f or a
f un d a me n t a l , e l Hombr e d e l Pa d r e . Qu o e t a f o r i z a ? La Cos a
f r e ud i a n a . Das Ding. Hay pr di da de l a c os a , e n e l e s que ma
f r e ud i a n o, por l a pa l a br a .
E l Pa d r e f r e ud i a n o pa s a a s e r un s i g n i f i c a n t e
f un d a me n t a l , e l que pe r mi t e e s a s i mbol i z aci n pr i mo r d i a l q ue
t i e n e q ue v e r c on l a r epr es i n. Los e f e c t o s que t i e n e e n l a
t eor a y e n l a pr ct i ca : e l pa d r e como Hombr e e s e l
comi e n z o de l a s i mbol i z aci n. Met f or a f un d a me n t a l que
pr od uce e l e f e c t o d e r epr es i n. De al l que s i n o ha y Hombr e
d e l Pa d r e ha y un a g uj e r o, ha y f or cl uBl n y e s l a p s i c o s i s .
Qu s uce d e cua n d o no ha y e l s i g n i f i c a n t e d e l Hombr e d e l
Pa d r e ? La c a n ha bl a de pr e g un t a s f un d a me n t a l e s : " Qu e s
una muj e r ? " ; " Qu e s un pa d r e ? " . E l s i g n i f i c a n t e no t i e n e
r e s pue s t a s pa r a e l l a s . L a s r e s pue s t a s s on e l s uj e t o mi s mo
pa r q ue n o ha y e l un i v e r s a l . ' Es t e pun t o c o n l l e v a un a
r e f e r e n c i a d i r e c t a a l a p s i c o s i s . E l neur t i co t i e n e e l
- 243 -
Nombr e d e l Pa d r e pa r a ma n t e n e r e s t e i n t e r r og a n t e . En l a
p s i c o s i s a l f a l t a r e l Hon br e d e l Pa d r e , e x i s t e un pr obl e ma
con l a l e y que r e g ul a e l f un c i on a mi e n t o s i g n i f i c a n t e . L a
pr e gun t a no pue de ma n t e n e r s e y s e pr od uce e l
d e s e n ca d e n a mi e n t o ps l ct l co.
Pa r a La c a n e s t o e x p l i c a " por q ue no s e v ue l v e l oc o q ui e n
q ui e r e s i n o q ui e n pue de " . Es d e c i r , s e t r a t a de un a cues t i n
de e s t r uc t ur a ; s i ha y o no Hombr e d e l Pa d r e . Es d e c i r , s i l a
f unci n s i mbl i ca s e h a l l a bi e n i n s t a l a d a .
La c os a f r e ud i a n a e s e l Ot r o pr i r o o r d i a l pa r a La ca n <e l
c ompl e j o d e l pr j i ma de F r e ud ) , una pa r t e q ue d a bor r a d a por
e l s i g n i f i c a n t e pe r o o t r a no, pe r ma n e ce . En l a s " l e y e s de l a
pa l a br a " e l Pa d r e podr a b o r r a r t od o. S i n e mba r go, n o e s
as .
La c a n v ue l v e a l t e ma f r e ud i a n o pa r a e x p l i c a r cmo e s q ue
s e pr od uce e s e pa s a j e de pr oc e s o pr i ma r l o a l s e c un d a r l o. E l
Ed i po f r e ud i a n o s e ha ce as . Hombr e d e l Pa d r e .
La modi f i caci n ope r a d a e n l a pr oducci n de L a c a n ha s t a
e s t e moa e nt o s e pue d e s i n t e t i z a r . L a c a n c omi e n z a
d i f e r e n c i a n d o s mbol o de i ma ge n , s i bi e n l e d a a s t e un
s e n t i d a a mbi guo. E l s mbol o pas ar de s e r un e l e me n t o a s e r
un or d e n , e l or d e n s i mbl i co. En 1953, e l l e n g ua j e e s un
campo or d e n a d o por l a pa l a br a y s e t r a t a d e l r e c on oc i mi e n t o
de un s e n t i d o . E l pa s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g ua j e " i n t r od uc e
- 244 -
l a di nens i n d e l " s i n s e n t i d o" .
Es t o r e q ui e r e un a acl ar aci n. Cua ndo La ca n t oma e l or d e n
s i mbl i co como c on j un t o di acr t i co de e l e me n t os d i s c r e t o s ,
e n c ue n t r a que l o s e l e me n t os no t i e n e n un s e n t i d o pr opi o s i n o
que a d q ui e r e n s u v a l o r e n r el aci n con ot r os . Es d e c i r , s e
a r t i c u l a n y f or ma n un a e s t r u c t u r a c ombi n a t or i a . L a
r ect i f i caci n que i nt r oduci r e s que a p a r t i r d e l s i n
s e n t i d o d e l s i g n i f i c a n t e s e pr od uc e l a s i gni f i caci n. E s t a
pe r s pe c t i v a ca mbi a , pa r a L a c a n , una cues t i n c e n t r a l d e l a
c ur a : no s e t r a t a de d a r s e n t i d o , de d a r e x pl i c a c i o n e s , d e
compr e n d e r , e n l t i ma i n s t a n c i a no s e t r a t a d e que e l
a n a l i s t a t r a n s mi t a s u s a be r , s i n o de a g ot a r l a s i gni f i caci n
s u b j e t l v a .
9. 5 LQS APORTES DEL ESTRUCTURALISKQ
Una pr e g un t a s e i mpone Que pa s a c on l o s a por t e s q ue
La ca n ha t oma do d e l e s t r uc t ur a l i s mo , a hor a que ha pa s a d o d e
moda? [ e. H~, >- Uo 7
*
No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a l i ng s t i ca
e s t r u c t u r a l no f un c i on a l a hi pt es i s l a c a n l a n a . Ser a l o
mi s mo que r e d uc i r l a hi pt es i s d e l a i n e r c i a que ha ce Fr e ud
a l o pe r i ml d o de l a f i l ol og a de Abe l .
- 245 -
Hay que pe n s a r qu v a l i d e z t i e n e l a hi pt es i s
e s t r u c t u r a l e n l a t eor a anal t i ca, e s d e c i r que d e s a r r o l l o
pr opi o ha pe r mi t i d o.
As como Fr e ud s ab a de l a c a d uc i d a d de l a pe r s pe c t i v a
f i l ol gi ca, La ca n a v a n z a , e n pl e n a moda d e l e s t r uc t ur a l i s mo ,
s u f i n l t u d ( <1966> 1988p. 41>
"El estructuralispio durar lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria, lo cual no quiere decir que sta no
vaya a ser ms fecunda,
"La estructura si que no pasar porque se inscribe en lo real,,, '
Cabe r e c or d a r e l ar t cul o de K i l l e r "S'truc dure"
( <1985>1988> donde pl a n t e a que e l e s t r uc t ur a l i s mo e s un
a n t i s us t a n c i a l l s mo y que e s t e pun t o e s i r r e n u n c i a b l e pa r a e l
ps l coanl i s l B. E l e s t r uc t ur a l i s mo , por opos i ci n a l a t eor a
de l a s pr opi e d a d e s i nt r ns ecas , pl a n t e a que e n l a l e n g ua
s l o ha y d i f e r e n c i a s . Es e s t o l o que d e s a r r o l l a e l bi n a r l s mo
j a k obs on i a n o, e s t r uc t ur a e s t a que La c a n mant endr a l o l a r g o
de t od a s u e n s e f i a n z a .
Es a p a r t i r de l a d i f e r e n c i a que l o s e l e me n t os pue d e n
combi n a r s e da ndo de e s t e modo l ug a r a ua e s t r u c t u r a de
ca d e n a . Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e mi t e s i e mpr e a ot r o y e s
d e s d e aqu que La c a n di r que e l " s i g n i f i c a n t e representa al
sujeto para otro significante". E l he cho de que l o s
e l e me n t os s e a n e n r el aci n a o t r o s s upon e e l "conjunto de
definiciones correlativas". La f unci n d e l Ot r o e s d e d uc i bl e
- 246 -
d e l bi n a r i s mo , pe r o ca be d e c i r t anbl n, que l a h l p t e s l B
e s t r u c t u r a l pl a n t e a l a cues t i n pr obl emt i ca d e l e l e me n t o de
pr e s e n c i a . Ot r a cues t i n e s l a di s t i nci n e n t r e s i g n i f i c a n t e
y s i g n i f i c a d o y l a i nt r oducci n de una t pi ca.
Cuando La c a n e s c r i b e que e l i n c on s c i e n t e es t
e s t r uc t ur a d o ha y que t e n e r pr e s e n t e a L e v i - St r a us s cua n d o
s e f i a l a que no l o c o n s t i t uy e n i n gun a r e a l i d a d , no e s un
deps i t o, s i n o que de pe nde de l e y e s e s t r u c t u r a l e s .
Pa r a La ca n l a e s t r uc t ur a e s e l l e n g ua j e por e l l o n o s e
t r a t a de un a cons t r ucci n s i n o de un a e s t r u c t u r a
pr e e x i s t e n t e . Dos pun t os d e be n d e s t a c a r s e e n l a def i ni ci n
de e s t r uc t ur a . Pr i me r a me n t e , a d i f e r e n c i a d e l o s
e s t r u c t u r a l i s t a s f r a n c e s e s , La c a n i n t r od uc e e l s uj e t o como
e f e c t o de l a e s t r uc t ur a . Ef e c t i v a me n t e , e s t a cues t i n e s d e
s uma i mpor t a n c i a ya que no s l o s e i n t r od uc e e l s uj e t o s i n o
que e s t e e s I n c on s c i e n t e . No s e t r a t a d e l s uj e t o f i l os f i co
que s e con f un d e con l a c o n s c i e n c i a , s i n o de un s uj e t o q ue
por e f e c t o d e l l e n g ua j e ha pe r d i d o s u s e r .
Es t a pr di da t i e n e que v e r con l a f unci n mi s ma d e l
l e n g ua j e e n s u acepci n ms f r e ud i a n a , l a pr di da d e l a
c os a , l a evocaci n de l o a us e n t e . Se t r a t a de l a pr di da d e l
s e r . de s a t i s f a c c i o n e s . E s t a af i r maci n s er pue s t a e n J ue go
pos t e r i or me n t e , pa r a f or mul a r l a f a l t a de l a " pr opor ci n
- 247 -
s e x ua l " . Es d e c i r , no ha y e n e l hon br e una ni ca n a n e r a de
ha c e r con l a s e x ua l i d a d , como l o s a n i ma l e s . E l i n s t i n t o s e
t r a n s f or ma e n pul s i n , s e r i a l o que q ue d a d e l i n s t i n t o
a f e c t a d o por e l s i g n i f i c a n t e . Es de e s o que l a ge n t e r i e e n
l o s c h i s t e s l l a ma d os " v e r d e s " , de l a s mi l y un a f or ma s de
ha ce r por q ue no ha y " pr opor ci n s e x ua l . " .
Ot r a de l a s mod i f i c a c i on e s pr od uc i d a s t i e n e que v e r c on
e l t i e mpo. La ca n ha bl a d e l t i e mpo l gi co y d e l e f e c t o
r e t r o a c t i v o , Los t i e mpos de v e r , compr e n d e r y c o n c l u i r
r e d e f i n e n l a s e c ue n c i a t e mpor a l : e s d e s d e e l pr e s e n t e d e s d e
donde s e h l s t o r i z a y s e ha ce f ut ur o .
Ta n t o l a def i ni ci n de s uj e t o como e s t a def i ni ci n
t e mpor a l ha ce n po s i b l e l a e x i s t e n c i a d e l ps i coanl i s i s . S i
l a hi s t or i z aci n no f ue r a un r e l a t a no cabr a r eor denaci n
pa s i b l e y menos an un ca mbi o de pos i ci n d e l s uj e t o .
Pue de a v a n z a s e ms y s e f i a l a r que no t od a s l a s
s a t i s f a c c i o n e s ha n s i d o bor r a d a s d e l s uj e t o , q ue q ue d a un
r e s t o que e s s u r e a l i d a d f ant as mt i ca. De al l q ue e l r e l a t o
t e n ga un a r e f e r e n c i a no l i ng s t i ca. Es t a pe r s pe c t i v a e s
t r i b u t a r i a de l a e x pe r i e n c i a f r e ud l a n a . Pue de v o l v e r s e a
r e c or d a r e l e j e mpl o de l a pr e mi s a s omt i ca e n e l s nt oma de
Dor a .
E l ca mbi a p o s t e r i o r , que n o r e g i s t r a e s t a T e s i s por s u
- 248 -
cr onol og a, s eal ar que s i bi e n l a e s t r u c t u r a e s e l
l e n g ua j e , no t od o e s s i g n i f i c a n t e , e s d e c i r , e x i s t e l o
" nudo" . Es t a af i r maci n v a a c a mbi a r l a def i ni ci n mi s ma de
l a c ur a y s u f i n . Ko s e a s p i r a a l bor r a mi e n t o d e l f a n t a s ma
s i n o a s u a t r a v e s a mi e n t o. Qu q ui e r e d e c i r e s t o?
Se n c i l l a me n t e , pr od uc i r un c i e r t o s a be r s obr e e l modo de
goce , de s at i s f acci n, que l a s i mbol i z aci n pr od uc i d a ha
d e j a d a r e c or t a d o como " pr e mi s a or gni ca" pa r a e s e s uj e t o .
- 249 -
10. - MODIFICACIONES EN LA F.WSEftAHZA DE LACAS Y PERSPECTI VA
10. 1 LAS MODI FI CACI ONES
Cono ya s e ha s e f i a l a d o, l a ens eanz a de La c a n t i e n e
d i f e r e n t e s per odos y s e pue de s e g ui r , a l o l a r g o de l o s
mi s mos , s us d i f e r e n t e s c o n c e pt ua l i z a c i o n e s . En l o r e f e r e n t e
a l a cues t i n d e l l e n g ua j e ha y un i nt er s por e l t e ma que e s
a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a e n e l ps i coanl i s i s . A p a r t i r de
1949, comi e n z a a d e s a r r o l l a r e l or d e n s i mbl i co pa r a d a t a r
e l comi e n z o de l o que v e r d a d e r a me n t e l l am s u " e n s e f i a n z a " e n
1953.
De s de e s t a f e c ha , d on d e pone a l a l i ng s t i ca como
c i e n c i a p i l o t o , ha s t a e l mone nt o que d i f e r e n c i a l i ngi s t i ca
y " l i ngui s t er a" ha y c i e r t a s pun t ua l I z a c i on e s que r e s u l t a n
n e c e s a r i a s .
On pr i me r pun t o que c a be s e f i a l a r e s s obr e e l c on c e pt o d e
r e a l i d a d , de e s e "poco de r e a J i d a d " d e l que ya s e ha ha bl a d o.
S i l a r e a l i d a d s e s os t en a pr i me r o d e l a I ma gen y des pus d e
l o s i mbl i co, l a modi f i caci n p o s t e r i o r e s que e l campo d e
l a r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a ex t r acci n d e l obj e t o l l a ma d o
- 250 -
a . En l a Rot a de 1960, que a pa r e c e e n " De una cuestin
preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis"iLA Ch S,
<1955- 56>1989) , s e pue de r e c og e r e s t a af i r maci n.
Es a p a r t i r de e s t e moment o que s e podr d i s t i n g u i r e n
l a ens eanz a de La ca n l a d i f e r e n c i a e n t r e e l s uj e t o que e s
e f e c t o d e l s i g n i f i c a n t e y e l obj e t o que r emi t i r a a l a
" pr e mi s a s omt i ca" f r e ud i a n a . Con e s t a pr eci s i cl n q ue d a
i n t r o d uc i d a l a d i f e r e n c i a e n t r e l e n g ua j e y s i g n i f i c a n t e : s i
bi e n t od o e s l e n g ua j e no t od o e s s i g n i f i c a n t e . Por una pa r t e
ha y l a e s t r uc t ur a d e l l e n g ua j e con o pr e e x i s t e n t e y por o t r a
e l e f e c t o d e l s i g n i f i c a n t e que e s e l s uj e t o . Pe r o a l g o
p u l s i o n a l , r e c or t a d o por e l d e s f i l a d e r o s i g n i f i c a n t e q ue d a
v i v o. Es e s t o l o que a n i ma a l s uj e t o d e l s i g n i f i c a n t e y que
La ca n l l am f a n t a s ma .
Ot r o pun t o i mpor t a n t e e s e l c on c e pt o de d i s c ur s o e n
La ca n . En e l Se mi n a r i o "A un" ( LACAH<1972- 73> 1985) , L a c a n
d e f i n e e l d i s c ur s o como 'lazo social". La c a n a v a n z a e n l a
f ar mal i z aci n de c ua t r o d i s c ur s o s , uno de e l l o s e l
anal t i co, que pone e n e l l ug a r de a ge n t e e l obj e t o.
Es t a mod i f i c a c i on e s ha c e n s e n t i r s us e f e c t o s e n c ua n t o a
l a di r ecci n de l a c ur a , s e ha bl a de a t a v e s a mi e n t o d e l
f a n t a s ma , y e n l a f or maci n d e l a n a l i s t a .
- 251 -
10.2. PFRSPKCTIVA CRITICA
Si Le vi-St r a uBS y Jakobs on f ue r on una r e f e r e n c i a
importante p a r a La ca n , s te n un ca l o f u pa r a l o s
mencionadas a ut o r e s . Le vl -St r a u s s y J a k obs on c i t a n a Fr e ud .
Ambos r e a l i z a n un t r a ba j o s obr e 'Los gatos de Baudelare'
para "coaprender de qv est h ech o un soneto de Baudelare",
porque t r a ba j a n c ue s t io n e s c ompl e me n t a r i a s .
Las e s t r u c t u r a s que Jakobs on r e c on oc e e n l a pot i ca
r e ve l a n analogas con e l t r a ba j o que L e v l - S t r a us s r e a l i z a
con l o s mitos . Le vl -St r a u s s l e d a a l mi t o, ms al l d e s u
fa z c o n c e p t ua l , e l va l o r de un a obr a ar t s t i ca. q ue s u s c i t a
emociones es tticas .
Jakobs on r e a l i z a un e s t u d i a s o br e e l poema d e Ho e l d e r l i n
"Die A ussich t", que es come n t a d o por Te od or ov ( 1986) . L a
elaboracin de Jakobs on e s de 1976 y , a ex cepci n d e un a
pequefd r e fe r e n c i a a L a pl a n c be , i g n or a a l ps i coanl i s i s .
Es t o l l a ma ms l a atencin cua n d o s e t r a t a de un a pr oducci n
de l a poca de al i enaci n de Ho l d e r l i n y donde J a k obs on
propone l a r eal i z aci n de un e s t ud i o i n t e r d i s c i p Un a r e n t r e
ps iquiatra, lings tica y pot i ca
Ca be pr e g un t a r que' pa s a con l o s d e s a r r o l l o s de l a
l i ng s t i ca t r a n s f o r ma c i o n a l . S i de l a l i ng s t i ca
- 252 -
e s t r u c t u r a l La ca n pud o t on a r un a hi pt es i s que r ecr e pa r a
e l ps i coanl i s i s , a l g o muy d i s t i n t o s uce d e con l a pr oducci n
choms kya na <CHOMSKY <1965>1970; <1975>19B4) .
No e s e s t e e l l ug a r pa r a un anl i s i s e n pr of un d i d a d d e
Choms ky, pe r o s i pue de d e c i r s e que f u l e c t o r d e Fr e ud y
t oma r l o s d os pun t os donde l a opos i ci n c on La ca n e s
r a d i c a l . E l pr i me r o, e l s uj e t o . E l s uj e t o d e l i n c o n s c i e n t e
a pa r e ce d e f i n i d o por s u apar i ci n pun t ua l e n e l l a ps us , e l
c hi s t e . . . e n un a pa l a br a , l a s f or n a c i on e s d e l i n c o n s c i e n t e .
Es t e s uj e t o e s t ot a l me n t e opue s t o a l choms kya n o, a l que s e
l e s upon e una c ompe t e n c i a y act uaci n i d e a l , d e v i n i e n d o as
un " s uj e t o s upue s t o s a be r de l a l e n gua " ( MI LLEE, <1974> 1987;
PERRELLA, <1983> 1984) .
E l s e gun d o pun t o, e s l a d i f e r e n c i a e n t r e l a bi ol og a d e l
l e n g ua j e choms kya n a y l a a n t e r i o r i d a d d e l l e n g ua j e como
e s t r uc t ur a que pr e - e x i s t e a l s uj e t o . Pa r a La c a n e l s u j e t o
e s e f e c t o d e l e n c ue n t r o de d os r denes d i s t i n t o s , l o
bi ol gi co y l o s i mbl i co. La per t ur baci n, mor t i f i caci n,
que e l l e n g ua j e ge n e r a s obr e e l or ga n i s mo d e l v i v i e n t e bo r r a
de s u s u p e r f i c i e l a s s a t i s f a c c i o n e s ha s t a d e j a r e me r ge r un
s uj e t o con un c ue r po.
Pa r a Chon s ky e l i d e a l de l e n g ua e s l a ci ent f i ca, pe r o
no e s e s t a l a que ha bl a e l s uj e t o .
- 253 -
En l a s " Confrences et entretiens dans des universits
n or d -ajDricaines" ( LACAi r , <1975> 1976) La c a n me n ci on a a L e v i -
St r a us s y d i c e ( Op. c i t . p. 53:
,, je lu dois beaucoup, si non tout, Ca n 'eapche pas que j 'ai de la
structure une tout autre notion que la sienne, "
Con r e s pe c t o a l a l i ng s t i ca s eal a ( Op, c i t . p. 19) :
,, je suis come tout le monde, naif -J 'imaginis que la linguistique
tait une science, Ella aurait cette aabiiion, Elle essaie de faire comme
si elle tait une scence. Regardez seuleneni les esprits les plus srieux
en linguistique, Jakobson, Chomsky- on e'a dit qu'il tait sur une nouvelle
piste maintenant, / ais C/ iosisky liu-ame n'a pu trouver mieux que rpter la
logique de Par Poyal, "
Tr a ba j os , e n e l campo de l a l i ng s t i ca , que ha ya n
t omado e n c ue n t a l a s a por t a c i on e s de La ca n pue d e n c i t a r s e
v a r i o s : Be n v e n i s t e 1966> 1982) , K i l n e r 1978> 1986) ,
Fe l d ma n ( 1980) , Be l l e mi n - I o e l ( 1982) . En c ua n t o a l a
cr t i ca pue de c i t a r s e Moun i n ( 1970) . Tambi n, e n e l campo
l i t e r a r i o , l a s a por t a c i on e s de L a c a n ha n i mpr e gn a d o c i e r t o s
d i s c ur s o s , e s t o pue de v e r s e e n l a r e v i s t a Littrature c uyo
nmer o 23 de 1976 l l e v a por t t ul o "Parales du dsr". Al l
s e pue d e n e n c on t r a r ar t cul os como e l de Dr oi n - Yok e l
( Op. c i t . p. 31) "Les signifiants du dsir dans Les Habits
noirs de Paul Fval":
"La pense lacanienne utilise comme principal rvlateur de l'nonc
fvalien demande et jusiifie 1'esiplci du tertie "signifiant",,, "
S i e s t e e s e l pa n or a ma de l a l i ng s t i ca cabr a
pr e g un t a r qu pa s a con l o s p s i c o a n a l i s t a s y l a or i ent aci n
- 254 -
l a c a n i n n a . Dado que l a ens eanz a de La ca n s e ha i d o
mod i f i c a n d o s e pue de d a t a r a muchos a n a l i s t a s por e l a f i o e n
que a ba n d on a r on l a ens eanz a de La ca n . Pa r a c e n t r a r l a s
cr t i cas e x c l us i v a me n t e s obr e l a cues t i n d e l l e n g ua j e pue d e
c i t a r s e , e n t r e o t r o s , a An z i e u ( 1980) que ha ce l a pr opue s t a
de una ps l col l ngu s t i ca ps l coanal t i ca. L a pl a n c he y P o n t a l i s
( 1961) que i n v i e r t e n e l a x i oma l a c a n i a n o y d i c e n que " e l
i n c on s c i e n t e e s l a condi ci n d e l l e n g ua j e " , Maud Ma n n on l
( 1986) y l a t eor a con o f i cci n o Fran906e Dol t o
ma n t e n i e n d o que t od o e s s i g n i f i c a n t e ( 1985) . En t r e l o s
p s i c o a n a l i s t a s que s i g ue n l a or i ent aci n l a c a n i a n a
i n c l uye n d o l a t o t a l i d a d de l a ens eanz a de La c a n ha y que
me n ci on a r a J a c q ue s - Al a l n Mi l l e r y E r t c L a ur e n t que ya ha n
s i d o c i t a d o s e n e s t a T e s i s y Co l e t t e S o l e r ( 1987) . En
g e n e r a l s e t r a t a de l o s a n a l i s t a s de l a Bcole de la Cause
Freudenne,
11. - CQMCLVSI QI ES
- 255 -
E l r e c o r r i d o r e a l i z a d o e n e s t a T e s i s ha pe r mi t i d o
d e mos t r a r que t a n t o e n Fr e ud como e n La c a n hubo pr i me r a me n t e
un i nt er s por e l l e n g ua j e y l a s i gni f i caci n.
En Fr e ud es t e l pr oc e s o a s o c i a t i v o y e s s t e e l que
l l e v a a l o s e x ua l . Como ya s e ha s e f i a l a d o, no s e t r a t a de un
a n t a gon i s mo e n t r e l e n g ua j e y s e x ua l i d a d e n e l d e s c ubr i mi e n t o
de Fr e ud . En un s e n t i d o e s t r i c t a me n t e f r e ud i a n o l a s
e x pe r i e n c i a s s e x ua l e s e n e l " pr opi o c ue r po" s on l a " pr e mi s a
s omt i ca" , e s d e c i r , e l pun t o e n e l que s e d e t i e n e n l a s
a s oc i a c i on e s . As pue de a f i r ma r s e que e s por e l l e n g ua j e que
Fr e ud d e s c ubr e e l pa pe l de l o s e x ua l .
Fr e ud s e f i a l a muy c l a r a me n t e que d e l 'complejo del
prjimo" una pa r t e q ue d a t r a n s f or ma d a e n i nf or maci n por l a
pa l a br a . Ot r a pa r t e , s e ma n t i e n e c ohe r e n t e , como l a
c o n t i n ui d a d que Fr e ud a d j ud i c a a l o r e a l . En l ug a r de s e r
I nf or naci n s obr e e l pr opi o c ue r po e s ex ci t aci n s omt i ca.
En Fr e ud , e l d e s c ubr i mi e n t o de un a l gi ca a s o c i a t i v a l o
gu a pa r a d e f i n i r e l a pa r a t o ps qui co . Sus d i f e r e n t e s
c o n c e pt ua l l z a c l o n e s t i e n e n que v e r c on l a di f er enci aci n
e n t r e l o que a s o c i a y l a i n e r c i a a s o c i a t i v a . E l a pa r a t o
ps qui co, e n s us d i v e r s a s f or mul a c i on e s , i n t e n t a d a r c ue n t a
de d os a s pe c t os het er ogneos : l a pa l a br a y l a c os a .
- 256 -
La s d os v e r t i e n t e s d e l l e n g ua j e , " l o s us os " y e l
" l e n g ua j e f un d a me n t a l " , pon e n en e v i d e n c i a d os pr ct i cas
d i s t i n t a s : d e s c i f r a mi e n t o y t r aducci n. Es t a s d os v e r t i e n t e s
s on t r a ba j a d a s por Fr e ud e n r el aci n a d os l e n gua s , l a
a l e ma n a y l a e g i pc i a .
La r el aci n de Fr e ud c on e l l e n g ua j e s e e x pr e s a a t r avs
de l a gr amt i ca cl s i ca, e n t e n d i d a como una l gi ca, y de l a
f i l ol og a como me di o de conval i daci n de s us hi pt es i s s obr e
l o " a r c a i c o " .
Pa r a Fr e ud l o r e a l e s l o c on t i n uo y l a s i mbol i z aci n
i n t r od uc e una f r agment aci n, e s d e c i r , l o r e a l e s a q ue l l o
que no ha s i d o ex t r a do de s u c on t e x t o. Lo d i s c o n t i n uo , s on
l o s e l e me n t os que e s t a bl e c e n r e l a c i o n e s e n t r e s . De e s t e
modo, e l a pa r a t o ps qui co que Fr e ud e l a bor a e n e l
"Proyecto de psicologa " t r a z a e l p e r f i l de un s uj e t o .
E l ps i coanl i s i s a pa r e c e c on c e bi d o como un a
e x pe r i e n c i a de l e n g ua j e . Lo que s e l l a ma e l v i r a j e de 1920,
e s e l moment o donde l a cues t i n de l a I n e r c i a l l e v a a Fr e ud
a ha c e r mod i f i c a c i on e s e n e l a pa r a t o ps qui co.
La c a n " r e t o r n a " a Fr e ud , e s d e c i r , v ue l v e a c o n s i d e r a r
e l ps i coanl i s i s e n s u r el aci n c on e l l e n g ua j e . L os e f e c t o s
de e s t e r e t o r n o no s l o s e e v i d e n c i a n e n l a t eor a s i n o e n
l a di r ecci n de l a c ur a y e n l a s i n s t i t u c i o n e s .
- 257 -
E l pa s a j e de La ca n de l a ps i qui at r a a l p s l c o a n Al l s i s s e
r e a l i z a a t r avs de l a pr eocupaci n por l a s i gni f i caci n,
como s e pue de c o n s t a t a r e n s u T e s i s ( <1932> 1987) . En un
p r i n c i p i o s e t r a t a de una s i t uaci n d ua l , dl al gl ca. La
di mens i n de l o d ua l e s d e s a r r o l l a d a e n s u t pi ca de l o
i n a g i n a r i o , d e s d e e l pun t o de v i s t a d e l l e n g ua j e s e t r a t a de
una s i t uaci n de i nt er l ocuci n. S i n e mba r go, La c a n e n c ue n t r a
una s e r l a cont r adi cci n e n s us pl a n t e os d e t e r mi n a d a por l a
t r a n s f e r e n c i a . Es por e s o que muy t e mpr a n a me n t e s e i n t e r r o g a
s obr e qui n e s e l i n t e r l o c u t o r . La c a n f or mul a que e l s uj e t o
ha bl a a un o t r o I ma g i n a r i o que e n c a r n a e l a n a l i s t a . Es t a
af i r maci n ya d e s e s t a b i l i z a l a s i t uaci n d ua l , por o t r a
pa r t e , L a c a n obs e r v a l o s f enmenos a g r e s i v o s de l a s i t uaci n
d ua l . Su def i ni ci n de l a s i t uaci n e n t r mi nos he g e l i a n os
no ha ce ms que po t e n c i a r e s os e f e c t o s .
Es a p a r t i r d e l pr obl e ma que ha pl a n t e a d o s u pr o pi a
af i r maci n q ue La c a n v ue l v e a l a def i ni ci n q ue ya hab a
dado de l a e x pe r i e n c i a anal t i ca como una s i t uaci n de
l e n g ua j e . Se c e n t r a e n l a pa l a br a y ubi c a e n e l l a l a
p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a di al ct i ca i ma g i n a r i a .
En e s e moment o pa r e c e e s t a r e l s upue s t o de q ue " l a ge n t e
ha bl a n d o s e e n t i e n d e " , pos i ci n mi y d i f e r e n t e a l a q ue
des ar r ol l ar pos t e r i or me n t e . Ef e c t i v a me n t e , af i r mar que l a
- 258 -
" ge n t e ha bl a n d o s e ma l e n t l e n d e " , e s d e c i r , e l n a l e n t e n d i d o
a pa r e ce como f un d a me n t a l .
La ca n ubi c a e n 1953 e l comi e n z o de s u e n s e f i a n z a por q ue
eS e l pun t o donde pl a n t e a e l r e t o r n o a Fr e ud y comi e n z a a
t e o r i z a r l a cues t i n d e l l e n g ua j e .
Es i n t e r e s a n t e s e f i a l a r que e l r e t or n o a Fr e ud , por e l
l a d o de l a r el aci n con e l l e n g ua j e , l l e v a a La c a n a
e n c on t r a r s e con e l mi s mo pr obl e ma f r e ud i a n o, l a i n e r c i a
f ant as mt i ca. Es e n e s t e pun t o que La c a n ha bl a de
cons t r ucci n d e l f a n t a s ma e n l a c ur a , e s d e c i r , l a
pr oducci n de un c i e r t o s a be r s obr e l a s s a t i s f a c c i o n e s que
es t n v i v a s pa r a e s e s uj e t o .
Pe r o pa r a e s o La c a n deber pa s a r de l a s l e y e s de l a
pa l a br a s us t e n t a d a s por e l r e c on oc i mi e n t o y e l s e n t i d o, a
l a s l e y e s d e l l e n g ua j e , donde l a s i gni f i caci n s e pr od uce a
p a r t i r d e l s i n s e n t i d o d e l s i g n i f i c a n t e .
E l pa s a j e de t od o e s s i g n i f i c a n t e y por l o t a n t o
d e s c i f r a b l e , a t od o e s l e n g ua j e , e s un ca mbi o p o s t e r i o r . Fo
ha y que o l v i d a r que e s t a pe r s pe c t i v a e s e s t r i c t a me n t e
f r e ud i a n a . Como ya ha s i d o s e f i a l o e n d i f e r e n t e s
opor t un i d a d e s , Fr e ud ha bl a ba de l a pr e mi s a s omt i ca, l o no
bor r a d o, e l f a n t a s ma de Dor a l a mos t r a ba a n c l a d a a un a
a n t i g ua s at i s f acci n o r a l . Pe r o e s a s at i s f acci n no e s un
- 259 -
pur o i n s t i n t o , un r e s a bi o de a n i ma l i d a d , s i n o , por e l
c o n t r a r i o l a pul s i n que ha s i d o r e c or t a d a d e l i n s t i n t o por
e l l e n g ua j e .
12. NVEYQS HfTERRQGANTES
Des pus de e s t e e s t ud i o un a s e r l e de i n t e r r o g a n t e s s e
a br e n . Es c i e r t o que no s e t r a t a d e v o l v e r a l a l i ng s t i ca
e s t r u c t u r a l n i a l a pot i ca d e J a k obs on pe r o, e s n e c e s a r i o
i n v e s t i g a r qu c on e x i on e s s on p o s i b l e s e n t r e l a s d os
d i s c i p l i n a s . S i pa r a Fr e ud f u l a f i l ol og a y pa r a La c a n l a
l i ng s t i ca e s t r u c t u r a l Cual e s e l hor i z on t e a c t ua l d a d a s
l a s d i f e r e n c i a s con l a l i ng s t i ca choms kya n a ?
Una c os a e s c l a r a , e l ps i coanl i s i s como d i s c i p l i n a no
s e s o s t i e n e por s s o l a , de e s pa l d a s a l pa n or a ma d i s c i p l i n a r
de s u poca. L os moment os v e r d a d e r a me n t e c r e a d or e s s ur g e n
cua n d o l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o d e Fr e ud y La ca n , s e
n ut r e n d e l pa n or a n a d i s c i p l i n a r de e s e moment o hi s t r i co. S i
La ca n l ey de f or ma d i f e r e n t e l a met f or a de J a k obs on f u
pa r q ue hab a e s c uc ha d o e l " cadver e x q u i s i t o " de l o s
s u r r e a l i s t a s .
Es c i e r t o que pue d e ubi c a r s e c l a r a me n t e l o que e l
ps i coanl i s i s ha i d o a bus c a r e n l a l i ng s t i ca, pe r o, Qu
- 260 -
l e ha a por t a d o a e s t a e l ps i coanl i s i s ?
En c i e r t o s a s pe c t os Fr e ud y Sa us s ur e s e a pr ox l n a n . La
di s t i nci n l e n g ua - ha bl a e s l a i nt r oducci n de un a
s u b j e t i v i d a d d e l a que Fr e ud d a c ue n t a con e l ps i coanl i s i s .
Ms pr x i mo an de Fr e ud s e h a l l a e l Sa us s ur e de l o s
a na gr a ma s . Cual e s l a d i f e r e n c i a ? E l i n c o n s c i e n t e . Es
c i e r t o que ca d a d i s c i p l i n a t i e n e s us l mi t es e s t a b l e c i d o s
por s u obj e t o, e s por e l l o que Sa us s ur e d e j a l o s a n a gr a ma s .
La apor t aci n d e Fr e ud v a e n l a di r ecci n de l o q ue
q ui e r e d e c i r ha bl a r , d e s c ubr e que no s e ha bl a de c ua l q ui e r
ma ne r a , que s e d i c e ms de l o que s e q ui e r e pe r o, n o s e
pue de d e c i r t od o.
La c a n v a ms al l , s i e l l e n g ua j e e s l a condi ci n d e l
i n c on s c i e n t e di r que ( LACAS, <1970> 1980) :
'Ls Jingutsiica proporciona el naterial del anlisis, incluso el
aparato con el cual se opera. Pero un doainio no se doaina as que con su
operacin. El inconsciente puede ser coito lo deca yo la condicin de la
lingstica, Esta sin embargo no tiene el menor influjo sobre l, "
Lgi cament e e s t a hi pt es i s t i e n e v a l o r d e n t r o d e l
d i s c ur s o anal t i co, por q ue e s t e t i p o de r e f l e x i o n e s c a e n
, pa r a l a l i ng s t i ca, e n l o ex t r al i ngu s t i co. Es d e c i r , s e
t oc a l a p a r t i c u l a r conf i gur aci n epl s t mi ca d e l campo
d i s c i p l i n a r .
Es de gr a n i mpor t a n c i a pr os e g ui r e l e s t ud i o s i s t emt i co
s obr e l a cues t i n d e l l e n g ua j e e n l a ens eanz a de La c a n y e n
r el aci n a l ps i coanl i s i s e n g e n e r a l , d a d o que e s t o ha ce a l
e s t a t ut o d i s c i p l i n a r d e l ps i coanl i s i s mi s mo.
r v
BIBLinORAFTA
- 261 -
BI BI I QCTRAFI A
Obr a s de Sl gmun d Fr e ud
( 1) ( 1973) OBRAS COMPLETAS. T. 3. Ma d r i d . Bi b l i o t e c a Fue va .
( 2) OBRAS COMPLETAS. T. XXI V. Bue nos Ai r e s . Amor r or t u;
( 1982) "Prlogo a la traduccin de H.Bernbela. De la suggestion"
<1888>. T. I .
( 1982) "Estudio comparativo de las parlisis motrices orgnicas e
h istricas". <1888-93>. T. I.
( 1982) "Histeria". <1888>, T. I .
( 1982) "Proyecto de psicologa". <1&95>. T. I .
( 1982) "Fragmentas de la correspondencia con FJ es s " <1892- 1899>
T. I .
( 1982) "Tratamiento psiquico( Tratamiento del alma) " <1890>. T. I
( 1980) "Estudios sobre la h isteria" <1893- 95>. T. I I .
( 1980) "Sobre el mecanismo psquico de los fenmenos h istricos:
comunicacin preliminar" <1893>. T. I I .
( 1980) "Sobre psicoterapia de la h i s t e r i a " . <1895>. T. I I .
( 1980) " H i s t o r i a l e s clnicos". <ia95>. T. I I .
( 1981) "Las neuropsicoss de d e f e n s a " . <1894>. T . I I I .
( 1981) "Etiologa de la h i s t e r i a " . <1896>. T. I I I .
- 262 -
( 1979) 'La interpretacin de los s ue f i os " . <1900> . T. I V.
( 1978) 'El Btodo psicoanaltica de Fr e ud " . <1903- 04>. T. VI I .
( 1978) 'Tres ensayos de teora sexual". <1905>. T. VI I .
( 1978) "A nlisis fragmentario de una 2i i s t e r i a " < 1905>. T. VI I .
( 1978) 'Sobre psicoterapia". <1905>.T. Vil.
( 1978) 'El ch iste y su relacin con lo inconciente".<1905>. TVI I I .
( 1978) 'Sobre psicoterapia". <190>. TVI I I .
( 1980) "A propsito de un caso de neurosis obs e s i v a " . <1909>. T. X.
( 1979) " Ci n c o conferencias sobre psicoanlisis" <1909>. T. XI .
( 1980) * Puntualizaciones psicoanal ticas sobre un caso de paranoia
descrito autobiogrficamente". <1910>. T. XI I .
( 1980) "Sobre el sentido antittico de las palabras primitivas". <1910>
T. XI .
( 1980) " Di f l ni ca de la transferencia" <1912>. T. XI I .
( 1980) " Toten y tab". <1912- 13>. T. XI I I .
( 1980) 'El inters por el ps i coanJ i s i s " . <1913> . T. X I I I .
( 1979) "Contribucin a la h i s t o r i a del movimiento analtico" <1914>
T.X IV.
( 1979) 'El inconciente". <1915>. TXI V.
( 19790 'Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la
muer t e" . <1915>. TXI V.
( 1978) 'Conferencias de introduccin al psicoanlisis" <1915- 17>
T. XV.
- 263 -
( 1979) " De J a h i s t o r i a de una neurosis i n f a n t i l " <1914>. T. XVI I .
( 1979) 'Pegan a un nifo". <1919>. T. XVI I .
( 1979) "El yo y el e J J o" <1923>. T. XI X.
( 1979) 'Breve informe sobre el psicoanlisis". <1923>. T. XI X.
( 1979) "La prdida de la realidad en la neurosis y la psicosis'
<1924>. T. XI X.
( 1979) - L a negacin". <1925>. TXI X.
( 1979) "Prlogo a A ugust A icbh orn"<1925>. T. XI X.
( 1979) 'Inh ibicin, sntoma y aasustia''.<1925>. T. XX.
( 1979) 'Pueden las legos ejercer el psicoanlisis?. <1926>.l.}a.
( 1979) 'Bl malestar en la cultura". <1929>. TXXI .
( 1980) 'Construcciones en psicoanlisis". <1937>. TXXI I I .
( 1980) 'A nlisis treminable e interminable'. <1937>.1:.:K11U.
( 1980) 'Esquema del psicoanlisis" <1938>. T. XXI I I .
( 3) FREUD, S. MDREAS- SALOME, L. : ( 1970) Correspondance avec
Sigaund Freud . Par s , Gal l i nar d.
( 4) FREUD, S. J UI G. G. : ( 1975) Cor r r e s pon d a n c e . 2 T. Par s .
Ga l l i ma r d ,
( 5) FREUD, S. : ( 1976) Cor r e s pon d e c c i a <1873- 1938>. 2T. Ba r c e l on a
P l a z a y J a n e s .
( 6) FREUD, S. BREUER, J . ( 1985) " t udes s ur J ' i ys t r J e <1695>. Par s .
PUF.
( 7) FREUD, S. : ( 1987) Cont r l bu i on i a c on c e pt l on d e s aph asies
<1891> Par s . PUF.
- 264 -
Obr a s de . . J acuges . La ca s ;
LACAN, J . : ( 1989) ESCRITOS. 2T. Mx i co. S i g l o XXI .
. "FuDCin y campo de la palabra y el lenguaje en psicoanlisB"
<1953>. T. I .
. "Ms all del p r i n c i p i a de realidad" <1936>. T. I .
. "A cerca de la causalidad ps j g ui c a " . <1946>. T. I .
. "Introduccin a las funciones del psicoanlisis en criainologa".
<1950>. T. I .
. "La a g r e s i v i d a d en ps i coanl i s i s * . <1948>. T. I
. "La instancia de la l e t r a en el i n c o n s c i e n t e o la razn
despus de Freud." <1957>. T. I .
. "De nuestras antecedente^ <1966) T. I .
. "El estadio del espejcf' <1936- 49>. T. I .
. 'Suversin del s u j e t o " <1960> T. I .
. "El tiempo lgico y el aserto de la certidumbre anticipada".
<1945> T. I
. "Intervencin sobre la transferencia' <1951> T. I .
. "Introduccin al comentario de Jean Myppolite sobre J a Verneinung
de J7reud" . <1954>. T. I .
. "Respuesta al comentario de Jean Hyppolite sobre la Verneinung
de Freud". <1954>. T. I .
. "La cosa freudiana o el sentida del retorno a Freud en psicoanlisis'
- 265 -
<1955>. T. I .
. "EJ sujeto por fin cuestionado" <1966> T. I .
. "Variantes de Ja cura tipo" <1955>. T. 2.
. "EJ psicoanlisis y su enseanza" <1957. T. 2
. "En xaeaoria de E. Jones:sobre la teora del simbolisao. "
<1966>. T. 2
. "De un s i l a b a r i o a pos t e r i or i " <1966>. T. 2
LACAN, DELAFONTAI HE, ALAJ UAHI NE : ( 1926) 'Fixit du regar par
bypertonie prdominant d a os J e sens vertical avec
conservation des mouvements automtico- rflexes, aspect
spcial du syndroae de Parinaud par bypertonie associe a un
syndrowe extra-pyraaidal avec troubles pseudobulbaire^. En
Eevue Neurologique. Societ de NeuroJogie T. I I . pp. 410- 18.
LACAN, J , ! TRENEL, M. ! ( 1928) "A bssie ch es une traumatse de
querr". En Revue NeuroJogque. T. I . pp. 233- 38.
LACAN, J i LEVI - VALEHSr , J ; MEI GNANT. P. : ( 1928) "Eoman poJicier. Du
delire type b a l l u c i n a t o i r e cbronique au dJire
d'imagination" En Revue ffeuroJogique. T. I . p. 738- 39.
LACAN; MARCHANT; CORTOI S: ( 1929) " Syndrome camitio-
parkinsaniene encpbaJitiqu* En L'Bncph ale n^l,^.12&.
LACAN, J . ; HEUYER, G. : ( 1929) " ParaJyse genera Je avec
syndrome d'autoaatiswe aentaJ " En L'EncepbaJe n29.pp. 802- 03.
LACAN, J . ; TARGOVLA, R. : 930) "ParaJyse generaJ prolonge"
- 266 -
<1929> . En L'Eoceph ale n21. pp. 83- 85.
LACAN, J . COURTOI S, A. : ( 1930) "Feych ose b a l l u c i n a t o i r e
eoceptalitique' En L'Encepbale n24. pp. 49- 50.
LACAN, J.: SCHI FF, P. ; SCHI FF- VETHEI NI R, K. ; <1931) "Troubles
loeataux bomacbromes cbez deux frres brdosypblitques"
<1930>. En i ' J ncepi j ai e 2. pp. 151- 52.
LACAN, J.; MI GALT, P. LEVI - VALENSI , A. : ( 1931) "Troubles du
langage crt cbez une paranoiaque prsentant des elments
dlirant du type paranoide ( Scbyzograpbie) ' En A nnales
Medico- Psycbologiquee T. 11. 407- 08.
LACAN, J.: MI GALT, P. LEVI - VALENSI , A: ( 1931) " E c r i t s 'inspires':
Sch lzograph ie" En A nnales Medico-psycbologiques.T.II.pp.508-22
LACAN, J.; CLAUDE, H. ; KI GAULT, P. : ( 1932) "Spasnms de torsin et troubles
mentaux postencepbalitiques" <931>. En I ' Fncepi aJ e 4. pp.
546- 551.
LACAN, J. EY, H. : ( 1932) "Parkinsansae et syndrome dmential. Pratrusion
de la langue dans un des ca s " . <1931>. En L'Enceph ale n4.
pp. 418- 428.
LACAN, J . : " L a familia" <1938>. Ba r c e l on a . Ar g on a ut a .
LACAN, J.: ( 1956) "A ctas del Congreso de Roma " <1953>. En L a Ps yc ha n a l ys e
nS1. pp. 199- 257. Par s . PUF.
LACAN, J . : ( 1977) Radiofona y Televisin <1970> <1974>. Ba r ce l on a
Ana gr a ma .
- 267 -
LACAN, J . : ( 1977) Los cuatro conceptos elementales del psicoanlisis
<1964- 1965>. Ba r c e l on a . Ba r r a l .
LACAN, J . : ( 1983) El yo en l a teora de Freud y la tcnica psicoanaltica
<1954- 55>. Bue n os Ai r e s . P a i d o s ,
LACAN, J . : ( 1985) A n. <1972- 73>. Bue n os Ai r e s . Pa i d os .
LACAN, J . : ( 1987) De la p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la
personalidad <1932>. Kxi co. S i g l o XXI .
LACAN, J . : ( 1987) "El problema del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de
las formas paranoicas de la experiencia " <1933>. En De la
p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la personalidad.
Kx i co. S i g l o XXI .
LACAN, J . : ( 1987) "El crimen de las h ermanas Papif <1933>. En De J a
p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la personalidad.
Mx i co. S i g l o XXI .
LACAN, J . : ( 1988) "Structure des psych oses paranoiaques" <1931>. En
Or n i c a r ? 44. P a r i s . K a v a r i n .
LACAN, J . : ( 1988) La Etica del psicoanlisis <1959-60>. Bue n os Ai r e s
Pa i d os .
- 268 -
. - Sl MEL
ABEL, K. : ( 1988) "El sentido c o n t r a d i c t o r i o de las palabras primitiva^'
<1683>. En El psicoanlisis y las teoras del lenguaje.
Bue n os Ai r e s . Cat l ogos .
ABRAHAl t . K. : ( 1966) "Contri bu ti ons de l'rotisioe oral a la ormtion del
caractre" <1925>. En i 3vel oppenent de l a l i b i d o . Oe uv r e s
c ompl e t e s . T. 2. Par s . Pa yot .
ANDRS, M. : ( 1987) Lacan et la question du aetalangage, P a r i s .
P o i n t hor s l i g n e .
ANQUERA DOl ENJ O, M. : ( 1987) Sexualidad femenina: autoanlisis y textos
de Freud, U. de Ba r c e l on a . T e s i s de Doc t or a d o.
ANZI EU. D. y o t r o s : ( 1981) Psicoanlisis y lenguaje <1980>. Bue n os Ai r e s .
K a pe l uz .
ANZI EU. D. : <1979) El autoanlisis de Freud <1959- 78>. Mx i co. S i g l o XXI .
ARRI VE, M. : ( 1986) Linguistique et psycbanalyse. Me r i d i e n s K l i n c k s i e c k .
Par s ,
BAR, E. : " Tbe language of th e incanscius. ccording ta Jacques Lacan." En
Seaiotica nS 2. pp. 241- 68.
BENVENI STE, E. : ( 1977) "El antnina y el pronoabre en francs aoderno"
<1965> En Problems de lingstica general. T . I I . Mx i co.
S i g l o XXI .
- 269 -
BEI VENI STB, E. : ( 1982) 'Observadones sobre la funcin del lenguaje en
el descubrimiento freudiano" <1956> . En Pr obl e ma s de
J i n g - ui s t l c a r ener aJ . T. I . Mxi co. S i g l o XXI .
BERCHERI E, P. : ( 1986) l o s / un d a me n t os de la clnica <1980>. Bue n os Ai r e s
Ma n a n t i a l .
BERCHERI E, P. : ( 1983) Gense des concepts freudiens. Par s . Havar i n.
BI OH, V. R. : ( 1981) 'El lenguaje y el esquizofrniccf <1956>. En
Psicoanlisis y lenguaje. Bue n os Ai r e s . K a pe l uz .
BLOCH. M. : ( 1952) Introduccun a la h i s t o r i a <1949>. Mx i co. FCE.
BLOHDEL. CH. : ( 1928) La conscience morbide.?arB. Al e a n .
BRETN, A. : ( 1924) Manifest du surralisme. Par s . E d . S a g i t t a l r e .
BRETN, A. : ( 1970) " Introduction au discours sur le peu de ralit".
<1925> Par s . Ga l l i ma r d .
BRETON, A. i ELARD, P. ! ( 1967) Inmaculada concepcin. <1930>. P a r i s .
Ga l l i ma r d ,
BRETN, A. SOPAULT, P. ! ( 1967) l e s cAamps mag- nt i ques <1919>. Par s .
Ga l l i ma r d .
BRETN, A. : ( 1969) J F n t r e t i e n s <1913- 1952>, Par s . Ga l l i ma r d .
BRETN, A. : ( 1988) Oeuvres completes. 2 . T. Par s . Ga l l i ma r d .
B0UQI ER, J . : CHARRAUD, H, : MOREL, G. : ( 1986) ' E l l a Sbarpe 1875- 1947" En
Or ui c a r ? 38. Ha v a r l n . Par s , pp. 129- 139.
CAPARROS, A. : ( 1977) H i s t o r i a de la Psicologa. Ba r c e l on a .
C r cul o E d i t o r Un i v e r s o. T. I .
- 270 -
CAPAREOS, A. : ( 1978) Historia de la Psicologa. Ba r c e l on a .
C r cul o E d i t o r Un i v e r s o. T. 11.
CAPARROS, A. : ( 1979) Introduccin h istrica a la Psicologa
contempornea. Ba r c e l on a . Rol .
CAPAREOS, A. : ( 1984) La Psicologa y sus perfiles. Ba r c e l on a . Ba r c a n ov a .
CLAUDE, H. BOURGEDI S. P. . MASQUI N. P. : ( 1931) " Troubles du langage dans un
cas de psych ose paranoide " En A nnales mdica- psych ologiques.
T. I . ne2. Par s . Ma s s on e t C e. pp. 490-97.
CLERAMBAULT, G. DE: (1987) "i4utojaatisJDe mental et scission du
mol " <1920>. En L e s dl f i ces du d e l i r e . Par s .
F a v a r i n .
CLERAMBAULT, G, DE: (1987) "Les psych oses h a l l u c i n a t o i r e s
ch roniques"! <1923>. En L e s dl f i ces du d e l i r e .
Par s . Navar i n.
CLERAMBAULT, G. DE: ( 1987) "Les psych oses h a l l u c i n a t o i r e s
ch roniques" I I <1924>. En Le s dl f i ces du d e l i r e .
Par s . Ha v a r i n .
CX3MPTE, A. : (1984) Discurso sobre el espritu p o s i t i v o
<1844>. Ba r c e l on a . Sa r pe .
COTTET, S. : a984) Freud y el deseo del p s i c o a n a l i s t a .
Bue n os Ai r e s . Ed . Ha c i a e l Te r c e r En c ue n t r o d e l
Campo f r e ud i a n o.
CREVEL. R. : (1987) Dal o el antioscurantismo. Ol a f i a t e . Ca l a n us
- 271 -
e s c r i p t o r i s .
CHOKSKY. N. : ( 1970) A spectos de la teora de la s i n t a x i s
<1965>. Ma d r i d . Ag ui l a r .
CHOMSKY. K. : ( 1984) Reflexiones sobre el lenguaje <1975>.
Ba r c e l on a . P l a n e t a - Ag o s t i n i .
DALI . S. : ( 1930) "L'ane pourr" . En La Fenase visible.
Par s . Ed. Sur r al i s t es a Par s .
DALI . S. : ( 1985) El ngelus de X illet.<1933>. Ba r c e l on a .
Tus q ue t s .
DANOURETTE, J . PI CHOF. E. : ( 1927- 1940) Des aots a la pense
<1911- 1940>. 7 T. Par s . d ' Ar t r e y.
DELACROI X, H. : ( 1924) Le langage et la pense. Par s . Al e a n
DELACROI X, H. : ( 1934) Les grandes orntes de la vie mentale.
Par s , Al e a n .
DOE. J . : ( 1985) Introduction a la lecture de Lacan. Par s .
De n oe l .
DEOI N- YOKEL. R. : ( 1976) 'Les s i g n i f i a n t s du dsir dans 'Les
Habits Koirs' de Paul Fval' En Li t t r at ur e nB
23. L a r ous s e . Par s . pp. 31- 48.
DURKEI EI X. E. : ( 1982) El s u i c i d i o <1&97>. Ma d r i d . Ak a l ,
ELKI H RAM REZ, M. : ( 1985- 86) Sur la gramaaire du fantasee
ch ez Freud. T e s i s de DEA, Un i v e r s i d a d de Par s
V I H,
- 272 -
ELLENBERGEE. H. : ( 1976) "El descubrimiento del inconsciente"
<1970>. Ma d r i d . Cr e d os .
EKSTEI I . R. : ( 1985) Fundamental concepts: Prolegomena to th e
study of tbe langvages of psycboanalysis and
psycboterapy". En ITew ideas in psycbanalysis.
Lon d r e s . The An a l y t i c pr e s s .
FEREI CZI , S. : ( 1981) "Contribucin al estudio del onanismo'
<1912>. En Ps i coani i s i s . Bue n os Ai r e s . Ra i d os . T. I .
FERENCZI . S. : ( 1981) "Palabras obscenas. Contribucin a la
psicologa en el perodo de latencia" <1910>. En
Psicoanlisis. T. I .
FEEENCZI . S. : ( 1981) "El simbolismo del puente y la leyenda
de San Juarf' <1922>. En Ps i coanl i s i s . T. I I I .
FERENCZI . S. : ( 1981) " ^- J simbolismo de la cabeza de medusa".
<1923> En Psicoanlisis. T.III.
FERENCZI.S. : ( 1984) "Confusin de lenguas entre los adultos
y el nio. El lenguaje de la ternura y de l a
pasin. " En Psicoanlisis.'T. I V.
FEUI CHEL, 0. : ( 1973) Problemas de tcnica psicoanaltica
<1936>. Bue n os Ai r e s . Bd . Con t r ol .
FEI I CHE. O. : ( 1977) Teora psicoanaltica de las neurosis
<1945> Bue n os Ai r e s . Pa i d os .
FLI ESS. R. : ( 1949) "Silence and verbalization: a supplement
- 273 -
ta th e th eory of th e 'A nalytic ruJe". En Th e
International Journal of Psych o-analysis.V^al .X X .1.
pp. 21- 30.
FLI ESS, R. : ( 1953) Th e revival of interest in th e drean.
New Yor k. I n t e r n a t i o n a l Un i v e r s l t i e s Pr e s s .
FLI ESS, E. : ( 1973) "Sywbol, Dream and psycbosis" En
Fsych oanalitic series VIII. New Yo r k . I n t e r n a t i o n a l
Un i v e r s l t i e s Pr e s s .
FOCCI . H. : ( 1984) La langue indiscrete, Par s . Poi nt Hor s
l i g n e .
FORRESTER, J . : ( 1984) Le langage aux origines de l a
psych analyse <1980>. Par s . Gal l l i aar d.
FRANCI OFI , K. : ( 1978) PsicoanaJisi, lingistica e
epistemologa in Jacques Lacan. Tor l n o.
Bo r i n g h l e r i .
FOUCAULT, l . : ( 1985) Las palabras y las cosas <1966>.
Ba r c e l on a . Pl a n e t a Ag o s t l n i .
GI MNEZ SEGURA, M. C. : ( 1987) Judaismo, psicoanlisis y
sexualidad femenina: apuntes para una h ermenutica
de la sexualidad femenina en la obra de Freu.
. de Ba r c e l on a . T e s i s d e Doc t or a d o.
GREEN, A. : ( 1984) "Le langage dans la psych analyss". En
langages II rencontres psych analitiques d'A ix-en-
- 274 -
Fravence. Par s . Be l l e s L e t t r e s .
GRI GG. R. : ( 1985 ) "Jakobson et Lacan" En Or n l c a r ? n2 35
pp. 12- 34. P a r i s . Na v a r i n .
HEAD. R. : ( 1926) A fasia and Kindred disorders of speech .
Ca mbr i d ge . Lon d on .
HEGEL, F. : ( 1973) Fenomenologa del espritu. <1807>. Mx i co
F. C. E.
J OI ES, E. : ( 1969) Tborie et pratique de la psych analyse.
Par s . Pa yot .
JRAirVILLLB, A.: ( 1984) Lacan et la ph ilasopbie. PUF.Par s .
KLEIl, M. i ( 1975) "La importancia de la formacin de smbolos
en el desarrollo del yo" . <1930>, En Obras
conpletas. Pai dos - Hor a.
KRAEPELIl, E. : ( 1987) La psych ose irreversible <1899>.
P a r i s . Ha v a r l n .
LAFFAL.J.: ( 1964) " F r e ud ' s th eory of language". En
Psych oanalytic Quarterly, n2 33. pp. pp. 157- 175.
LAUREHT, L. : ( 1988) Con f e r e n c i a de Ga l i c i a . Ho t a s .
LAURENT,L.: ( 1987) Con f e r e n c i a de Va l e n c i a . Hot a s .
LAGACHE.D. : ( 1977) - J Vot e sur le langage et la pe r s on n e "
<1938> En Oeuvres T. I . Par s . PUF.
LEFEBRE, G. : ( 1974) Bl nacimiento de la h istoriografa.
<1971>. Ba r c e l on a . Roca .
LEVI - BRUHL, L. : ( 1922) La mentalt p r i m i t i v e . Par s . Al e a n
LEVI - BRHL, L. : ( 1985) i i a a p r i mi t i v a <1927>. Ba r ce l on a . Sa r pe
- 275 -
LEVI - STRAUSS, C. : ( 1977) " i a eficacia simblica" <1949>. En:
A ntropologa estructural. Bue n os Ai r e s . EUDEBA.
LVI - STRAUSS, C. : ( 1985) i a s estructuras elementales del
parentesco <1949>. Ba r ce l on a , P l a n e t a Ag o s t i n l
LOEVENSTEIir, R. : ( 1951) "Th e problem of interpretatioa" <19A 9>
En Th e Psych oanalytic Quarterly. Vol . XXX. pp. 1- 13
LOEWEHSTEI I , R. : ( 1956) " Sowe reaarks on th e rol of speech
in psych o-analytic tech nique!" <1952>. En
International Journal of Psych o-analysis. n237.
pp. 460- 68.
LOREETZER. A. : ( 1976) Sobre el objeto del psicoanlisis,
lenguaje e i nt er acci n. <1973>. Buenos Ai r e s .
Amor r or t u.
KAl l DNI . M. y o t r o s : ( 1977) Las p s i c o a n a l i s t a s escriben sobre
Lacan. Bue n os Ai r e s . Ama t i s t a .
MAHT DNI .O. : ( 1973) La otra escena. Claves de lo imaginario
<1969>. Bue n os Ai r e s . Amor or t u.
MASSERI AE , J . : ( 1944) " La n gua ge , be ha v l our a n d d yn a ml c
ps y c hl a t r y " En Th e International Journal of
Psych o-analysis. X X V. pp. 1-8.
KEKA HEK, E.: ( 1966) Langage et folie. Par s . Les Be l l e s
l e t t r e s .
MI LLER, J - A. : ( 1984) "Secorrido de Lacan" <1981>. En
- 276 -
Secarrido de Lacan. Bue n os Ai r e s . Ed . Ha c i a e l
Te r c e r En c ue n t r o. Bue n os Ai r e s .
MI LLER, J _ A. : ( 1987) Con f e r e n c i a de Va l e n c i a . Se mi n a r l o d e l
C. F. en Va l e n c i a . Hot a s .
MI LLER, J - A. : ( 1987) "Enseanzas de presentacin de enferaos"
<1977>. En Kateaas I. Bue n n os Ai r e s . Ma n a n t i a l .
MI LLER, J - A. : ( 1968) " S'truc dure" <1985>. En J l at emasJ J .
Bue n os Ai r e s . Ma n a n t i a l .
MI LHER, J - C: ( 1980) El amor por la lengua <1978>. Mx i co
Fue va i ma ge n .
MI LI ER, M. : ( 1965) "El papel de la ilusin en la formacin de
Biablos" <1955>. En: K l e i n , M. Obras completas.
Pal dos - Hor m.
MQUFIN, G. : ( 1969) Saussure <1968>. Ba r c e l on a . Ana gr a ma .
MLLER, J . P. .EICHARDSOr, . J . : ( 1987) Ouvrir les Ecrits de
Jacques Lacan. Par s . Er e s .
irACH,S. : ( 1972) Curar con Freud <1971>. Ma dr i d. Fun d a me n t os .
HASSI F, J , : ( 1977) L ' i n c o n s c i e n t . Gal l l e. Par s .
OBERI DOEF, CP.: ( 1950) " nsatisfactory r e s u l t s of
psych oanalytic tberapy". En Th e Psych oanalytic
Quarterly. Vo l . 19. pp. 393- 407.
PECHEAX, M. : ( 1969) Sur Je h i s t o i r e des scences.Pars.
X aspero.
PICHQS,E.: ( 1938) "Le rol du sexe dans la civilisation
accidntale' <1937> En Fevue Frangaise de
- 277 -
Feych anslysg. 10 n23, pp. 24- 34,
PI CHN. E. : ( 1938) "Comment la pnse prend corp^ <1937> En
Revue Frangaise de Psycbanalyse. 10 nSS.pp.36-49.
PI CHN, E, : ( 1938) "La personne et la personnalit v ue s la
luniere de la pense idiowatique frang:aise" En
Be vue F r a n ^a l s e de Ps yc ba n a l ys e 10 n 23. pp. 446- 460
RANK. O. SACHS, H. : ( 1980) Psycbanalyse et sciences bumaines
<1913> . Par s . PUF.
REY. J . M. : ( 1979) Des mots l'oeuvre. Par s . Aul i er
Mon t a i gn e .
REY, J . M. : ( 1987) Le natrau freudien. Par s . Rams ay.
ROBI NS, R. H. : ( 1976) Br e v e b i s t o i r e de la l i n g u i s t i q u e .
Par s . S e u i l .
ROVAT. M. PAYE, J . P. : ( 1978) " Choms ky 78" En Or n l c a r ? 14.
Par s . Na v a r l n . pp. 65- 75.
ROUDI HESGO, E. : ( 1973) Un dscours au rel.Pars. Ma i s on
Mame.
ROUDI NESCG, E. : ( 1986) H i s t o i r e de la psycbanalyse en
France. Par s . S e u i l
SAUSSURE, F. DE : ( 1965) Curso de lingstica general <1916>.
Bue n os Ai r e s . Los a d a .
SAUSSURE, R. de. CHEETOK. L. : ( 1980) JTacimiento del
psicoanlisis. <1973>, Ba r c e l on a . Ge d i s a .
SAY. J . : ( 1974) Psicoanlisis y lenguaje. En El psicoanlisis
Buenos A ires. Granica.
- 278 -
SEGLAS. J . : ( 1892) Les traubles du langage ch ez les alienes.
P a r i s . Rue f f .
SCHFF. . : ( 1988) i st or i a 7 v e r d a d <1971>. Ba r c e l on a .
Cr t i ca
SCHEI DHAUER, K. : ( 1987) "Josef Breuer. Currlculua vtae
<1923>" . En Or n J c a r ? nS41. Par s . Navar i n. pp.
113- 122.
SCHMI TT. P. : ( 1980) 'Dal et Lacan dans leurs rapports la
psycbose paranaiaque'. En Cabiers Conrontatian.
pp. 129- 135.
SHARPE. E. : ( s / f ) "El a n a l i s t a r e q u i s i t o s esenciales para la
adquisicin de la tcnica" <1930>. En Te x t os de
referencia, publ i caci n i n t e r n a de l a As oci aci n
de Ps i coanl i s i s de Ba r c e l on a .
SHARPE. E. : ( 1940) " Psych o-ph ysical problems revealed In
language: an examnation o Metapbar" En Collected
Fapers on Psycbo-A nalysls. pj) . 155-159.
SPERBER, H. ( 1988) Sobre la influencia de factores
sexuales en la gnesis y evolucin del lenguaje"
<1912>. En El psicoanlisis y las teoras del
lenguaje. Cat l ogos . Bue n os Ai r e s .
STAROBI HSKI , J . : ( 1968) "Freud, Bretn, Myers;" . En L'A re
n234. Par s .
- 27S -
TETOLAZ. S. : ( 1987) Btudes autavr du cas A jne. T e s i s de DEA.
Un i v . de Par s VI I I .
TEULI E. G. : ( 1931) " La sch izoph asie". En A nuales mdico-
psych ologiques. T. I . n 22. pp. 113- 132.
TEODDROV. T. : ( 1981) J e o r j a s d e J s / ^boJ o <1977>. Ve n e z ue l a .
Mont e Av i l a .
TI ZI O. H. : ( 1986) "De A nna O. al mtem". Pon e n c i a . II
Encuentro de Psicoanlisis y Ciencia. 24- 26 de
oc t ubr e . Va l e n c i a .
VI ELWAHR, A. : ( 1980) .fbus le signe des cantradictions: A ndr
Bretn de 1913 a 1924, Par s . Ni z et .

You might also like