PROGRAMA DE LLENGUA

LECTURES:

Full d’avaluació individual

C.E.I.P. S’Auba
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 1r. CURS DE PRIMÀRIA

a e i o u
pa peu pi pop mamà meu 6
miau mapa poma neu nina nas 12
no nua sopa sis seu sí sol ala 20
poal mula mel molí taula pota dit 27
deu dona foca fil fideu fam funda casa 35
coca cuc cala tanca canya puny muntanya 42
pany llenya rata carro torre parra 48
arròs raqueta caqui paquet gat goma 54
guants àguila guitarra gerro girafa pàgina 60
agenda home herba hipopòtam juliol 65
jugueta jardí jocs vaca vorera vuit vent 72
violí barca bot arbre banyera bomber 78
xarxa panxa punxo lliçó calçons cançó 84
La mamà tanca la porta 89
El tio té una pilota. 94
La noria fa voltes. 98
Vivim a una casa que està al camp. 106
Els peixos neden a la mar i els ocells volen. 116
Els alumnes de l’escola juguen al pati. 123
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 1r. CURS DE PRIMÀRIA

LA FADA SERAFINA
Hi havia una vegada una fada que tenia por de
volar i, per això no tenia amigues, i les altres
fades se’n reien d’ella.

A la fada Serafina li encantava anar amb 8

moto. El vent li movia la falda. Un dia que feia 19
molt de vent les faldes li van tapar la cara i, la 31
fada Serafina, va caure damunt una paret de 39
roques. 40
Es va fer un bony al cap i va anar a l’hospital 51
de fades perquè la curessin. Però la fada doctora 60
no era allà, així que la Serafina es va tapar el 71
bony amb un mocador ben vermell passat pel 79
cap. 80
I les altres fades, quan la varen veure, també 89
volgueren dur un mocador pel cap. Així que, na 98
Serafina es va posar a cosir mocadors, perquè 106
cada matí, al seu portal es trobava amb una 115
cua ben llarga de fades que volien un mocador. 124
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1ª AVALUACIÓ 1r. DE PRIMÀRIA
Això era i no era, unes fades que volien
comprar un mocador per dur passat pel cap.
Unes el volien cel, altres vermell, altres verd,
altres lila, altres rosa i, fins i tot, una el va
voler ben marró.
Aquesta sí que era una fada de veritat, quan 9
volava amb la seva vareta i el mocador marró 18
pel cap. Però na Pimpella, que així era el seu 28
nom, no era gens dolenta. Era una fada 36
paraigua. Això vol dir que volava sempre amb 44
un paraigua, i quan començava una tormenta, 51
i veia algú que es mullava, ella volava ben 60
aviat fins on era la persona, i la portava amb 70
el seu paraigua a ca seva perquè no es mullàs i 81
agafàs un constipat. 84
Un dia que plovia va veure una nineta que 93
nomia Paula, i que tenia por que sa mare la 103
castigàs per haver perdut el seu paraigua. Na 111
Pimpella, com que era tan bona, va anar a 120
parlar amb la mare, i li va contar el que havia 131
passat. La mare la va convidar a beure 139
xocolata calenta. 141
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ª AVALUACIÓ 1r. DE PRIMÀRIA
La fada Pimpella es va fer molt amiga de la
família de na Paula. Cada tarda anava a ca
seva per prendre la xocolata que tant li
agradava.
Però una dia que era allà va passar una cosa 10
terrible. Pel forat de la foganya va entrar un 19
mag, que era molt alt i gran. Era tan gran que 30
arribava fins a dalt de la paret. Na Paula es va 41
assustar molt i es va amagar darrera na 49
Pimpella. El mag va treure una vareta màgica 57
que duia dins la bossa. Era una vareta llarga i 67
prima, amb estrelles de color negre. Na 74
Pimpella, ben valenta, li va demanar què volia, 82
i el mag va dir que havia anat allà per dur- 93
se’n na Paula amb ell, al seu castell. Na Paula 102
va començar a plorar però na Pimpella va 110
treure la seva vareta màgica. També era llarga 118
i prima, però de colorins amb estrelles 125
brillants. Va començar una lluita amb les 132
varetes. Tota la casa es va omplir d’estrelles 140
negres i de colorins. Això va durar més d’una 149
hora, i tots estaven molt preocupats, perquè no 157
sabien qui guanyaria, però passats uns minuts 164
només es podien veure estrelles de colorins. El 172
mag havia perdut i se’n va haver d’anar 180
volant per la foganya, sense cap estrella negra 188
al seu voltant. Va tornar al seu castell, tot sol i 199
sense ningú. 101
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3ª AVALUACIÓ 1r. CURS DE PRIMÀRIA
En Babà era un lleó que vivia a la selva. Havia
crescut molt, per la seva edat. Tenia les potes
fortes, el cos robust, els bigotis molt drets i un
cap ben gros.
Només la veu era fluixa i dèbil, els seus amics 10
s’havien de posar al seu costat per sentir-lo bé, 19
i entendre el que deia. Però n’hi havia, els que 29
no eren tan amics seus, que es reien de Babà 39
per la seva veu de canari. Això, molestava tant 48
el jove lleó que, un bon dia, va decidir que no 59
sortiria de casa fins que no hagués resolt aquell 68
problema. 69
Tancat a la seva habitació, va assajar davant 77
el mirall, va respirar a fons .... fins que al 86
capdavall va aprendre a parlar amb una veu 94
ronca i poderosa. 97
Aleshores se’n va anar a trobar els de la seva 107
colla. Quan va començar a parlar, amb aquella 115
veuarra, tan forta, els altres no s’ho podien 123
creure. La seva veu era tan potent que s’havien 132
de tapar les orelles. I, és clar, no se li acudia a 144
ningú acostar-s’hi massa. 147
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 1r. CURS DE PRIMÀRIA

En Babà era un lleó que vivia a la selva. Havia crescut molt,

per la seva edat. Tenia les potes fortes, el cos robust, els
bigotis molt drets i un cap ben gros.
Només la veu era fluixa i dèbil, els seus amics s’havien de 12

posar al seu costat per sentir-lo bé, i entendre el que deia. 25

Però n’hi havia, els que no eren tan amics seus, que es reien 38

de Babà per la seva veu de canari. Això, molestava tant el jove 50

lleó que, un bon dia, va decidir que no sortiria de casa fins que 64

no hagués resolt aquell problema. 69

Tancat a la seva habitació, va assajar davant el mirall, va 80

respirar a fons .... fins que al capdavall va aprendre a parlar 91

amb una veu ronca i poderosa. 97

Aleshores se’n va anar a trobar els de la seva colla. Quan va 110

començar a parlar, amb aquella veuarra tan forta, els altres no 121

s’ho podien creure. La seva veu era tan potent que s’havien de 133

tapar les orelles. I, és clar, no se li acudia a ningú acostar-s’hi 146

massa. 147
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 2n. CURS DE PRIMÀRIA

En Babà era un lleó que vivia a la selva. Havia crescut molt,

per la seva edat. Tenia les potes fortes, el cos robust, els
bigotis molt drets i un cap ben gros.
Només la veu era fluixa i dèbil, els seus amics s’havien de 12

posar al seu costat per sentir-lo bé, i entendre el que deia. 25

Però n’hi havia, els que no eren tan amics seus, que es reien 38

de Babà per la seva veu de canari. Això, molestava tant el jove 50

lleó que, un bon dia, va decidir que no sortiria de casa fins que 64

no hagués resolt aquell problema. 69

Tancat a la seva habitació, va assajar davant el mirall, va 80

respirar a fons .... fins que al capdavall va aprendre a parlar 91

amb una veu ronca i poderosa. 97

Aleshores se’n va anar a trobar els de la seva colla. Quan va 110

començar a parlar, amb aquella veuarra tan forta, els altres no 121

s’ho podien creure. La seva veu era tan potent que s’havien de 133

tapar les orelles. I, és clar, no se li acudia a ningú acostar-s’hi 146

147
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1era AVALUACIÓ 2n. CURS DE PRIMÀRIA

El lleó Babà somreia, content i satisfet, perquè tenia una veu

forta, i no fluixa com abans. Ja no hi havia ningú que se’n

rigués d’ell.

Però quan va veure que els seus amics no s’acostaven ni el 12

tocaven, perquè els feia por amb la veu tan forta, li varen fugir 25

les ganes de riure. Es va estar una estona seriós, sense dir 37

res .... i després va tornar a parlar amb la seva veu d’ocellet. 49

Els seus amics es van haver d’acostar per saber què deia. 60

Alguns van tornar a riure-se’n. És clar que a Babà li era igual. 73

Tenia els seus amics, tan a prop, que els podia sentir amb els 86

ulls clucs i tot. El lleó Babà, per a celebrar que tenia molts 99

d’amics i ja no estava tot sol, va decidir fer una festa. Primer 112

de tot, va escriure una llista amb tots els amics que volia 124

convidar: els elefants, els tigres, les moneies, els ànecs, les 134

serps .... 135

I, el més important de tots, un pollet petit, de color groc, que 148

s’havia perdut per la selva. 153

Així que, en Babà va començar a preparar un lloc que hi havia 166

devora un riu, per a fer la seva festa. Va decidir que, el més 180

divertit seria jugar amb l’aigua, perquè feia molta calor i tots els 192

seus amics sabien nedar. 196

L’únic que no en sabia era el pollet, que nomia Piu-piu. 207

En Babà va provar d’ensenyar-li a nedar. Primer li va posar 218

una branqueta perquè s’aguantés, però en Piu-piu tenia por i 228

s’enfonsava cada vegada que es ficava al riu. Sortia amb totes 239

les plomes ben banyades. I en Babà li passava la llengua 250

perquè no es constipés. 254

Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ona AVALUACIÓ 2n. CURS DE PRIMÀRIA

Com que el lleó cuidava tan bé el pollet, en Piu-piu l’estimava

molt i amb el seu bec li portava cucs per menjar, al petit lleó.

En Babà estava molt agraït, però el que volia era que el pollet

aprengués a nedar pel dia de la festa. I el pollet tenia molta por

de l’aigua.

Així que, en Babà va anar a buscar l’ànec que nomia Cuac- 12

cuac i li va demanar que, per favor, ensenyàs a nedar el 24

pollet, perquè ell no havia pogut. El pollet va seguir l’ànec fins 36

a l’aigua, i va posar les potetes com les posava en Cuac-cuac, 48

i, quina sorpresa, va veure que podia nedar la mar de bé. Què 60

content que es va posar el pollet. I també el lleó i l’ànec. 73

Va arribar el diumenge, i a les cinc de l’horabaixa, van arribar 85

tots els amics amb el banyador posat i les ulleres d’aigua. 96

Tots es volien tirar de la branca d’un arbre que pareixia un 108

tobogan. Quan queien a l’aigua feien xaf i tots els amics reien i 121

reien. 122
Així va passar la tarda, fins que va sortir la lluna ben rodona i 136

blanca. Quan sortia la lluna, volia dir que era l’hora de sopar. 148

En Babà havia preparat galetes de xocolata, pastís de poma i 159

suc de taronja per a tots. I com que havien nedat tant i tant, 173

tots tenien molta gana. I es varen acabar tot el menjar. 183

El lleó Babà estava molt content amb la seva festa, perquè hi 195

havia tots els seus amics de la selva. En haver sopat, es varen 208

seure vora el foc, i començaren a contar històries de riure, fins 220

que va arribar l’hora d’anar a dormir. Cadascú a la seva cova i 233

al seu llitet. 236

Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 2n CURS DE PRIMÀRIA

El dilluns, el lleó Babà no va dormir sol. El pollet Piu-piu li

anava darrera perquè tenia por i, el lleó, com que l’estimava

tant, el deixava dormir devora ell, perquè no tengués fred ni

por.

I, així, el pollet es va dormir ben tranquil i content. I abans de 14

dormir-se, va dir al lleó que l’estimava molt perquè era molt bo, 26

i perquè la seva veu no era com la dels altres lleons que 39

l’assustaven, sinó que era fluixeta i suau, com el seu pèl. 50

L’endemà el matí, en Babà va provar de parlar, una altra 61

vegada, i la seva veu va sortir fluixeta i dèbil, com sempre. 73

Però en Babà ja no estava trist. Li agradava tenir una veu que 86

no assustava en Piu-piu ni altre animal de la selva. 96

Quan en Babà va ser gran, va anar a una escola de cant per 110

aprendre a cantar, ja que tenia una veu molt especial. 120

I així va ser el primer lleó cantant de la selva. I quan cantava 134

tots els animals s’aturaven de fer feina, per escoltar amb 144
atenció en Babà. El pollet també va voler anar a la mateixa 156

escola, i també va aprendre a cantar. Quan tots els altres 167

animals els varen escoltar decidiren que podien fer una banda 177

de músics. I així ho feren. 183

A la banda de músics hi havia de tot: un elefant que tocava els 197

platets, una moneia que tocava el piano, un tigre que tocava el 209

clarinet, un lloro que cantava, una serp que tocava el tambor, 220

un tigre que tocava el violí, una lleona que tocava la viola, i és 234

clar, en Babà i en Piu-piu que cantaven. 242

Es reunien tots els matins i començaven el dia ben contents, 253

tocant i cantant. En acabar anaven a fer un bany al riu, i 266

després berenaven tots junts. 270

Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 3r CURS DE PRIMÀRIA
El dilluns el lleó Babà no va dormir sol. El pollet Cuac-cuac li anava
darrera perquè tenia por i, el lleó, com que l’estimava tant, el deixava
dormir devora ell, perquè no tengués fred ni por.

I, així, el pollet es va dormir ben tranquil i content. I abans de dormir-se, 15

va dir al lleó que l’estimava molt, perquè era molt bo, i perquè la seva 30
veu no era com la dels altres lleons, que l’assustaven, sinó que era 43
fluixeta i suau, com el seu pèl. 50
L’endemà el matí, en Babà va provar de parlar, una altra vegada i la 64
seva veu va sortir fluixeta i dèbil, com sempre. Però en Babà ja no 78
estava trist. Li agradava tenir una veu que no assustava en Piu-piu ni 91
altre animal de la selva. 96
Quan en Babà va ser gran, va anar a una escola de cant per aprendre a 112
cantar, ja que tenia una veu molt especial. 120
I així va ser el primer lleó cantant de la selva. I quan cantava tots els 136
animals s’aturaven de fer feina, per escoltar amb atenció en Babà. El 148
pollet també va voler anar a la mateixa escola, i també va aprendre a 162
cantar. Quan tots els altres animals els varen escoltar decidiren que 173
podien fer una banda de músics. I així ho feren. 183
A la banda de músics hi havia de tot: un elefant que tocava els platets, 198
una moneia que tocava el piano, un tigre que tocava el clarinet, un lloro 212
que cantava, una serp que tocava el tambor, un tigre que tocava el violí, 226
una lleona que tocava la viola, i és clar, en Babà i en Piu-piu que 241
cantaven. 242
Es reunien tots els matins i començaven el dia ben contents, tocant i 255
cantant. En acabar anaven a fer un bany al riu, i després berenaven 268
tots junts. 270
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1era AVALUACIÓ 3r CURS DE PRIMÀRIA

La professora havia organitzat uns partits entre les diferents classes i

el dijous següent s’havia de jugar la final. Segurament l’equip d’en Toni
guanyaria. Els dos equips tenien bons jugadors. Tots els alumnes
estaven molt nerviosos.

Va arribar el dia i, a l’hora de matemàtiques, en Toni va agafar un tros 15

de paper, en va fer una bolla i la va llençar a la paperera com si ho fes 33
a una cistella de bàsquet. El mestre, en Joan, quan el va veure, el va 48
castigar sense sortir al pati i ell es va enfadar. El timbre va sonar i els 64
alumnes es van aixecar de les cadires, avorrits com sempre, com si no 77
hagués passat absolutament res. En Toni es va apropar al mestre Joan 89
i li va demanar “per favor” que li canviés el dia del càstig, però aquest, 104
inflexible, li va dir que no podia ser. 112
El nin es va quedar assegut a la cadira mentre els seus companys 125
marxaven en fila cap al pati. 131
No van passar dos minuts que el mestre Joan tornava a entrar per la 145
porta, i la va tancar darrere seu. En Toni ni el va mirar, estava tan 160
enfadat que l’odiava profundament. Per orgull, i només per orgull, es va 172
aguantar el plor. En Joan li va dir que s’atraqués, i quan el ninet va 187
aixecar la vista va notar un comportament estrany. A la taula del mestre 200
hi havia un cossiol de ceràmica, l’arbret, la caixeta de fusta, la 212
regadora i el recipient amb les pedres, coses que el mestre tenia molt 225
geloses i no volia que ningú les toqués. 233
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ona AVALUACIÓ 3r CURS DE PRIMÀRIA
Quan en Toni va arribar al costat del mestre Joan, va començar a notar
la mateixa oloreta dolça i aquella relaxació especial que havia sentit el
primer dia que s’havia atracat en aquell arbre misteriós.

El mestre Joan mirava amb ulls astorats al seu alumne Toni, a la 13

vegada que movia els llavis cantant una cançó que a en Toni no li era 27
desconeguda. 29
De sobte, el nin es va tirar enrere i li va explicar al mestre que l’arbre 45
que tenia el mestre era d’una tribu de l’Àfrica, la Tamango. Que s’havia 58
informat a la biblioteca. Que sabia que era un arbre màgic i que amb ell 73
tenia esclavitzats els nins de la classe. El mestre Joan li va demanar si 87
havia explicat aquella història a algú més i en Toni li va dir que no, però 103
que ho volia contar tot a la directora. 111
Tot just acabar de parlar, en Toni va anar directament a la porta i es va 127
trobar amb la desagradable sorpresa que estava tancada amb clau. Es 138
va girar i va veure com el mestre li ensenyava la clau de la porta. 153
En Toni li va dir que botaria per la finestra. L’aula es trobava en un 168
pis baix . Si el nin es tirava per la finestra, l’únic que es faria serien 183
quatre rapinyades, però se sortiria amb la seva. El mestre va córrer per 196
agafar-lo i fer-lo tocar l’arbre màgic. Si ensumava el perfum de les 208
pedres, que hi havia al peu de l’arbre oblidaria tota aquella història. 220
En Toni, fugint d’en Joan, va començar a córrer per la classe. A mesura 234
que es trobava amb una cadira o una taula, la feia caure expressament 247
a terra posant obstacles al mestre per evitar que l’agafés. 257
I el mestre, mentre el perseguia, li deia que era una llàstima que el 271
primer dia que l’havia castigat no li havia pogut fer un encanteri. 283
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 3r CURS DE PRIMÀRIA

El mestre no tardaria gaire a agafar en Toni, perquè corria molt aviat.

Fent un darrer esforç, el nin va arribar a la taula on hi havia el cossiol
de ceràmica i aquell endimoniat arbre encantat i sense pensar-s’ho
gens, el va tirar per terra en el precís moment que el mestre l’agafava
pel coll del jersei.

Van rodolar tots dos acompanyats d’un gran renou. En veure el cossiol 12
fet mil bocins, l’arbre amb alguna branca trencada i les pedres fetes 24
miques, el mestre va clavar els dits a les espatlles del nin com si fos 39
una àguila. I el va renyar per haver romput les seves coses màgiques. 52
Però, de sobte, el mestre va córrer tot content cap a en Toni amb els 67
braços oberts i el va abraçar, donant-li les gràcies per haver-lo ajudat a 80
rompre el malefici. Reia i plorava al mateix temps de tant content que 93
estava. I li repetia que l’havia alliberat a ell i a tots els seus companys. 108
Llavonces li va explicar: 111
Fa uns cinc anys vaig fer un viatge a l’Àfrica amb un grup d’amics. A 126
causa d’una ferida que em vaig fer amb una punxa, ens vam haver 139
d’apartar de la ruta establerta. Després d’uns dies de caminar, vam 150
arribar a un poblat molt primitiu amb unes cabanes que envoltaven un 162
arbre, un baobab extraordinari. Com ja deus suposar, aquell poblat era 173
el de la tribu dels Tamango. El guia ens va deixar als afores mentre 187
negociava amb el cap de la tribu i els seus bruixots. A mi sempre m’han 202
agradat molt els arbres i, sobretot els arbres grans, monumentals, 212
mil·lenaris. 213
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 4t. CURS DE PRIMÀRIA

El mestre no tardaria gaire a agafar en Toni, perquè corria molt aviat.

Fent un darrer esforç, el nin va arribar a la taula on hi havia el cossiol
de ceràmica i aquell endimoniat arbre encantat i sense pensar-s’ho
gens, el va tirar per terra en el precís moment que el mestre l’agafava
pel coll del jersei.

Van rodolar tots dos acompanyats d’un gran renou. En veure el cossiol 12
fet mil bocins, l’arbre amb alguna branca trencada i les pedres fetes 24
miques, el mestre va clavar els dits a les espatlles del nin com si fos 39
una àguila. I el va renyar per haver romput les seves coses màgiques. 52
Però, de sobte, el mestre va córrer tot content cap a en Toni amb els 67
braços oberts i el va abraçar, donant-li les gràcies per haver-lo ajudat a 80
rompre el malefici. Reia i plorava al mateix temps de tant content que 93
estava. I li repetia que l’havia alliberat a ell i a tots els seus companys. 108
Llavonces li va explicar: 111
Fa uns cinc anys vaig fer un viatge a l’Àfrica amb un grup d’amics. A 126
causa d’una ferida que em vaig fer amb una punxa, ens vam haver 139
d’apartar de la ruta establerta. Després d’uns dies de caminar, vam 150
arribar a un poblat molt primitiu amb unes cabanes que envoltaven un 162
arbre, un baobab extraordinari. Com ja deus suposar, aquell poblat era 173
el de la tribu dels Tamango. El guia ens va deixar als afores mentre 187
negociava amb el cap de la tribu i els seus bruixots. A mi sempre m’han 202
agradat molt els arbres i, sobretot els arbres grans, monumentals, 212
mil·lenaris. En tots els països on he estat, i són molts, sempre m’he fet 226
una foto, o tinc un record d’algun arbre amb aquestes característiques. 237
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1era AVALUACIÓ 4rt. CURS DE PRIMÀRIA

Una nit, quan la Raquel va entrar a l’habitació decidida a parlar amb en

Pipín fins que li vingués la son, va trobar el follet assegut a la tauleta
de nit, amb una evident expressió de mal humor. Sense esperar que la
nina digués res, en Pipín va parlar-li en to enfadat.

Li va demanar quan pensava complir la promesa de dur-lo a l’escola, 12

perquè feia, no sabia quants dies, que li deia i encara no ho havia fet. 27
Que arribaria el dia d’anar-se’n, i no hauria conegut aquell animalot que 39
feia la vida impossible a la Raquel. 46
La nina li va dir que tenia raó i que no s’enfadés, però que tenia por que 63
el descobrissin i es compliquessin les coses. Però el follet insistia en 75
que, si feia les coses com ell tenia pensat no hi hauria cap perill. Li deia 91
que el portés ben amagat a la cartera i que, quan fos a classe, el deixés 107
col·locar de manera que ho pogués veure tot. 115
Però la Raquel sí que hi veia problemes. Per començar, volia canviar-lo 127
de roba per si el veia algú. I també volia que estigués molt quiet tot el 143
temps i callat. I passava pena que si esternudava algú el sentis. 155
Al final la Raquel es va cansar i el va deixar anar. Però el follet es va 172
atracar al sofà on seia ella i li va dir a l’orella que podria anar-hi 187
l’endemà si ho preparaven tot. 192
La Raquel, que sabia com podia arribar a ser de caparrut el follet, es 206
va resignar davant l’inevitable: l’endemà portaria el Pipín a l’escola. 216
Durant més d’una hora van estar preparant-ho tot fins a la perfecció. 228
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ona AVALUACIÓ 4rt. CURS DE PRIMÀRIA

Al matí, quan el pare va entrar a l’habitació per despertar la Raquel, en

Pipín, el follet, ja feia més d’una hora que estava aixecat. Abans de
dutxar-se, la nina va anar a la cuina i va agafar llet i galetes perquè el
follet pogués berenar mentre ella es preparava.

I quan la Raquel va estar preparada, en Pipín es va enfilar a una de les 16

butxaques de la motxilla de l’escola i s’hi va col·locar a dins, tan bé com 31
va poder. 33
Amb la motxilla a l’esquena, la Raquel va baixar per l’escala els quatre 46
pisos i va sortir al carrer. Feia un matí fred, però no plovia, o sigui que 62
en Pipín podia dur el cap a fora i anar mirant tot el que hi havia al seu 80
voltant. Quin paisatge tan diferent del que estava acostumat a veure! 91
Els alts edificis, els cotxes que ocupaven tot l’espai, la falta gairebé total 104
d’arbres. Només el cel era el mateix, encara que li faltés la visió del sol, 119
tapat per les cases. 123
Quan van arribar a una petita plaça, la Raquel va girar el cap i li va dir a 141
en Pipín, que allà era on sempre quedava amb la seva amiga Ana, i 155
que a partir d’aquell moment s’havia de començar a comportar com si 167
realment fos un ninot. 171
En Pipín va obeir, i es va amagar dins la butxaca, de manera que podia 186
mirar a fora per una obertura de plàstic transparent. I així va ser com va 201
veure arribar corrent l’amiga de la Raquel, una nena de cara rodona i 214
expressió alegre. Les dues plegades es van posar a caminar a bon pas, 227
en ben poca estona, van arribar a l’escola. 235
La visió del pati va deixar en Pipín impressionat. 244
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 4rt. CURS DE PRIMÀRIA

En Pipín a penes es va fixar en els nins, perquè una dona que era a la
part del davant de la classe va començar a parlar i a donar ordres.
Aquella havia de ser la Rosa, la mestra de que la Raquel havia parlat
tantes vegades. El follet esperà ben amagat a la motxilla de la nina.

Quan la mestra va acabar, els alumnes van obrir llibres i quaderns i es 14

van posar a treballar. Aleshores, en Pipín es va decidir a treure el cap a 29
fora per poder-ho observar tot millor. Però l’única cosa que veia era un 42
bosc de sabates i de cames, i de seguida es va començar a avorrir. 56
Ja començava a pensar que allò d’anar a l’escola no havia estat una 69
bona idea, quan es va fixar que el nin situat enfront de la Raquel 83
començava a donar puntades de peu a la nina per sota de la taula. Feia 98
veure que estava concentrat escrivint, però en realitat només es 108
preocupava de col·locar els cops als punts més delicats de les cames 120
de la Raquel. I, en veu baixa, però prou forta perquè la nina i el follet el 137
sentissin, va començar a repetir un insult per molestar la Raquel. 148
En Pipín va treure gairebé tot el cos de la butxaca i va mirar la Raquel. 164
Esperava que la nina protestés, que li digués alguna cosa a la mestra, 177
que semblava la responsable de posar ordre en aquella agressió. 187
Però l’única cosa que feia la Raquel era acotar el cap, amb la cara tota 202
vermella, mentre els dos nins que tenia al davant continuaven rient-se 213
d’ella. 214
Allò no es podia consentir, era un abús. Amb moviments prudents, en 226
Pipín va sortir de la butxaca de la motxilla i es va acostar al nin tant com 243
va poder. Després, va allargar el braç i va pessigar-lo en una cama. 256
El nin va cridar mentre enretirava la cama i es fregava amb la mà la 271
part adolorida. Va mirar cap a terra, però en Pipín havia retrocedit com 284
un llamp i ara estava amagat entre les cames de la Raquel. 296
Aquell era el famós Carles. I tanmateix, poca estona després va tornar 308
a començar amb les puntades de peu per sota de la taula. 320
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 5è. CURS DE PRIMÀRIA

En Pipín a penes es va fixar en els nins de la classe, perquè una dona

que era a la part del davant de la classe va començar a parlar i a donar
ordres. Aquella havia de ser la Rosa, la mestra de que la Raquel havia
parlat tantes vegades. El follet esperà ben amagat a la motxilla de la
nina.
Quan la Rosa va acabar, els alumnes van obrir llibres i quaderns i es 14
van posar a treballar. Aleshores, en Pipín es va decidir a treure el cap a 29
fora per poder-ho observar tot millor. Però l’única cosa que veia era un 42
bosc de sabates i de cames, i de seguida es va començar a avorrir. 56
Ja començava a pensar que allò d’anar a l’escola no havia estat una 69
bona idea, quan es va fixar que el nin situat enfront de la Raquel 83
començava a donar puntades de peu a la nina per sota de la taula. Feia 98
veure que estava concentrat escrivint, però en realitat només es 108
preocupava de col·loca r els cops als punts més delicats de les cames 120
de la Raquel. I, en veu baixa, però prou forta perquè la nina i el follet el 137
sentissin, va començar a repetir un insult per molestar la Raquel. 148
En Pipín va treure gairebé tot el cos de la butxaca i va mirar la Raquel. 164
Esperava que la nina protestés, que li digués alguna cosa a la mestra, 177
que semblava la responsable de posar ordre en aquella agressió. 187
Però l’única cosa que feia la Raquel era acotar el cap, amb la cara tota 202
vermella, mentre els dos nins que tenia al davant continuaven rient-se 213
d’ella. 214
Allò no es podia consentir, era un abús. Amb moviments prudents, en 226
Pipín va sortir de la butxaca de la motxilla i es va acostar al nin tant com 243
va poder. Després, va allargar el braç i va pessigar-lo en una cama. 256
El nin va cridar mentre enretirava la cama i es fregava amb la mà la part 271
adolorida. Va mirar cap a terra, però en Pipín havia retrocedit com un 284
llamp i ara estava amagar entre les cames de la Raquel. 296
Aquell era el famós Carles. I tanmateix, poca estona després va tornar 308
a començar amb les puntades de peu per sota de la taula. 320
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1era AVALUACIÓ 5è CURS DE PRIMÀRIA
Hi havia una vegada un violinista que no tenia feina i passava molta
gana. Un dia va agafar el seu violí amb molta cura, com si fos un bebè,
i el va guardar dins l’estoig.

Va posar l’arc a la tapa de l’estoig. Va entaforar-se un mocador a 13

quadres en una butxaca de l’anorak, va fer cabre el faristol plegat a 26
l’altra butxaca, i es va posar la gorra. 34
D’un munt de partitures i quaderns de música en va separar tres fulls, 47
gastats de tant fer-los servir. Se’ls va posar sota el braç i va agafar el 62
violí amb la mà. Llavors va fer un xiulet al seu ca, Duki, el qual, mort de 79
gana, mossegava les sabatilles del violinista i junts se’n van anar cap a 92
la catedral de Colònia. 96
La catedral de Colònia és molt gran; per això té unes grans portalades. 109
El violinista es va quedar al davant de les grans portes. Va subjectar les 123
partitures entre els genolls, va deixar l’estoig del violí als seus peus, va 136
muntar el faristol acoblant el llarg peu i el va deixar dret. 148
Després, va col·locar les partitures damunt el faristol. Al damunt de tot 160
hi va deixar una partitura amb una melodia inventada, feia molts i molts 173
anys, per un jove músic que es deia Mozart. 182
Duki en tenia prou de donar una ullada a la partitura per saber quina 196
era; ara era el torn de Mozart. Va moure la cua, perquè era el seu 211
compositor favorit. 213
El violinista es va treure la gorra i la va deixar al peu del faristol, damunt 229
les lloses del carrer. Es va treure de la butxaca de l’anorak el mocador 243
de quadres i el va desplegar. Duki va aixecar el cap i va lladrar amb 258
impaciència. Sabia què passaria ara: de seguida començaria tot. En 268
efecte: el violinista va col·locar el mocador desplegat damunt l’esquena 278
de Duki, perquè necessitava tenir les mans lliures per treure l’arc i el 291
violí de l’estoig. Duki s’estava completament quiet perquè el mocador 301
no li rellisqués de l’esquena. 306
L’estoig buit va quedar als peus del violinista. Va agafar el mocador de 319
l’esquena de Duki, se’l va posar estès sota la barbeta, va col·locar-se el 332
violí entre la barbeta i el pit i va aixecar l’arc. Duki va saltar d’alegria. 347
Però, abans que el violinista arrenqués la primera nota de les cordes, 359
es va girar una ràfega de vent que es va endur les partitures. 372
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ona AVALUACIÓ 5. CURS DE PRIMÀRIA

El segon full de la partitura, que era una composició escrita per un

gran músic barroc, va travessar volant la plaça de la catedral, al mateix
temps que els fulls de propaganda d’una nova botiga.

El violinista no l’hagués recuperat mai, si no hagués estat perquè el seu 13

ca, Duki, lladrava en direcció als fulls. La partitura s’hi havia barrejat, i 26
el violinista no s’havia adonat que, en agafar-la també arreplegava un 37
full de propaganda. Mentrestant havia arribat a la plaça un altre ca, tres 50
vegades més gros que Duki. Va descobrir la gorra del violinista al costat 63
del faristol i la va ensumar pertot arreu. Va aixecar una pota i es va 78
pixar sobre el faristol. Després es va tirar una mica enrere i amb el seu 93
cul tan gros va tombar el faristol. El violinista no s’havia adonat de res, 107
però Duki, que ho havia vist tot, va córrer cap a aquell canot i el va fer 124
marxar. El tercer full de música, el de les danses de Béla Bartók, se 138
n’havia anat volant i s’havia quedat entre els ferros que adornaven un 150
fanal. I en un tres i no res s’hi havia quedat enganxat. Duki va 164
començar a córrer al voltant del fanal sense parar de lladrar, fins que el 178
violinista va mirar enlaire i va descobrir el full. Com s’ho havia de fer, 192
ara? El violinista tenia el segon full en una mà i l’arc a l’altra. Però Duki 208
era allà per ajudar-lo: va agafar l’arc amb la boca amb molta cura, i va 223
guardar els fulls sota la cua estirada. Ara, el violinista ja tenia les mans 237
lliures i podia enfilar-se al fanal per recollir la partitura. Compte. A mig 250
camí li va volar el mocador. Duki va veure que el mocador queia a prop 265
seu, però tenia l’arc agafat amb la boca i, sota la cua, els fulls. Va 280
estirar una pota per assegurar el mocador fins que el violinista baixés 292
del fanal amb la darrera partitura. Era molt difícil això de no poder 305
moure la cua, ni saltar, ni lladrar, quan el seu amo se li apropava 319
somrient. 320
El violinista es va acotar per agafar el mocador. Llavors Duki va aixecar 333
la pota. El violinista va anar a agafar les partitures, i el bon Duki va 348
aixecar la cua. Finalment, el violinista va estirar l’arc de la boca de Duki 362
i va acaronar el ca. Ja era hora! Per fi podria saltar al voltant del 377
violinista, i lladrar, i remenar la cua!. Sortosament, tot s’havia 387
solucionat. L’estoig del violí encara era al seu lloc i el violí encara era 401
una possibilitat, i la gorra encara era a terra allà a prop. 413
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 5è. CURS DE PRIMÀRIA

L’home de l’orguenet ni va esperar a que el violinista se n’hagués

anat. De seguida, va començar a donar voltes a la maneta, i els aires
d’una cançó italiana van omplir tota la plaça de la catedral. Un parell de
nens s’hi van aturar al davant; volien tocar la maneta. El ca del
violinista, Duki, lladrava enfadat.

L’home de l’orguenet els va fer fora. Duki volia engegar-lo, però, tot sol, 13
no sabia com fer-ho. Va començar a lladrar ben fort. Udolava i lladrava 26
tan fort i, amb uns crits tan terribles, que de la cançó italiana gairebé no 41
se’n sentia res. Molta gent se’n reia, d’altres l’insultaven i es tapaven les 54
orelles. L’home de l’orguenet es va dirigir cap a Duki. Ell va saltar cap a 69
l’altre costat, però no va parar de lladrar, fins que l’home de l’orguenet 82
va deixar caure la maneta i, ple de fúria, va treure el seu orguenet de la 98
plaça de la catedral empenyent-lo en direcció a l’estació. El violinista ja 110
s’hi podia quedar. Es va tornar a treure la gorra i la va deixar a terra. 126
Amb un clip molt gros que va treure de la butxaca esquerra, va 139
subjectar les partitures al faristol. Molt ben fet! Duki movia la cua i, 152
assegut, guaitava el violinista. De la butxaca dreta de l’anorak en 163
sobresortia el mocador que s’estenia sota la seva barbeta. Va treure el 175
violí de l’estoig. El va prémer entre la barbeta i el pit, va bellugar la 190
barbeta d’un costat cap a l’altre fins que va trobar la posició correcta per 204
al violí, va fer un senyal a Duki i va aixecar l’arc per començar a tocar. 220
Però el cargol del faristol s’havia afluixat en la caiguda i el faristol es va 235
començar a fer baixet. Tant, que només Duki hauria pogut llegir la 247
partitura. El problema era que Duki no en sabia, de tocar el violí. 260
Llàstima. Totalment desconcertat, va lladrar al full que tenia davant del 271
morro, després es va mirar el violinista. No se suposava què volia que 284
fes. Volia que olorés aquell paper. O potser volia que el vigilés. Podia 297
ser que volgués que se’l mengés. El violinista va sospirar. Va deixar un 310
altre cop el violí i l’arc a l’estoig i va estirar el faristol cap amunt. Va 326
prémer el cargol ben fort. Després va agafar el violí i l’arc, va col·locar- 340
se el violí sota la barbeta, va aixecar l’arc i ... Ara sí que començaria a 359
tocar. Per fi. Tenia tantíssima gana. Duki encara en tenia més, de gana. 372
En realitat, en tenia tanta que s’hauria menjat el paper. Bé, el violinista 385
ja tocava. Però, què dimonis era el que tocava? S’havia equivocat i, al 398
damunt de les partitures, hi havia posat el full de propaganda de la 411
xarcuteria i tocava d’aquell full de paper. 418
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA AVALUACIÓ INICIAL 6è. CURS DE PRIMÀRIA
L’home de l’orguenet ni va esperar a que el violinista se n’hagués anat.
De seguida, va començar a donar voltes a la maneta i els aires d’una
cançó italiana van omplir tota la plaça de la catedral. Un parell de nens
s’hi van aturar al davant; volien tocar la maneta. El ca del violinista,
Duki, lladrava enfadat.

L’home de l’orguenet els va fer fora. Duki volia engegar-lo, però, tot sol, 13
no sabia com fer-ho. Va començar a lladrar ben fort. Udolava i lladrava 26
tan fort, i amb uns crits tan terribles, que de la cançó italiana gairebé no 41
se’n sentia res. Molta gent se’n reia, d’altres l’insultaven i es tapaven les 54
orelles. L’home de l’orguenet es va dirigir cap a Duki. Ell va saltar cap a 69
l’altre costat, però no va parar de lladrar, fins que l’home de l’orguenet 82
va deixar caure la maneta i , ple de fúria, va treure el seu orguenet de la 98
plaça de la catedral empenyent-lo en direcció a l’estació. El violinista ja 110
s’hi podia quedar. Es va tornar a treure la gorra i la va deixar a terra. 126
Amb un clip molt gros que va treure d ela butxaca esquerra, va 139
subjectar les partitures al faristol. Molt ben fet. Duki movia la cua i, 152
assegut, guaitava el violinista. De la butxaca dreta de l’anorak en 163
sobresortia el mocador que s’estenia sota la seva barbeta. Va treure el 175
violí de l’estoig. El va prémer entre la barbeta i el pit, va bellugar la 190
barbeta d’un costat cap a l’altre fins que va trobar la posició correcta per 204
al violí, va fer un senyal a Duki i va aixecar l’arc per començar a tocar. 220
Però el cargol del faristol s’havia afluixat en la caiguda i el faristol es va 235
començar a fer baixet. Tant, que només Duki hauria pogut llegir la 247
partitura. El problema era que Duki no en sabia, de tocar el violí. 260
Llàstima. Totalment desconcertat, va lladrar al full que tenia davant del 271
morro, després es va mirar el violinista. No se suposava que volia que 284
fes. Volia que olorés aquell paper. O potser volia que el vigilés. Podia 297
ser que volgués que se’l mengés. El violinista va sospirar. Va deixar un 310
altre cop el violí i l’arc a l’estoig i va estirar el faristol cap amunt. Va 326
prémer el cargol ben fort. Després va agafar el violí i l’arc, va col·locar- 340
se el volí sota la barbeta, va aixecar l’arc i ... Ara sí que començaria a 359
tocar. Per fi. Tenia tantíssima gana! Duki encara en tenia més, de gana. 372
En realitat, en tenia tanta que s’hauria menjat el paper! Bé, el violinista 385
ja tocava. Però, què dimonis era el que tocava? S’havia equivocat i, al 398
damunt de les partitures, hi havia posat el full de propaganda de la 411
xarcuteria i tocava d’aquell full de paper. 418
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 1era AVALUACIÓ 6è CURS DE PRIMÀRIA

Havia arribat la primavera i quedaven lluny els records difícils de la meva

convivència amb la Norma. El retorn a l’escola i a la rutina de cada dia havia
servit per suavitzar els problemes i les tibantors que hi havia hagut entre
nosaltres.

I, com alguna vegada havia sentir a dir als pares, o als avis, el temps ho cura 17
tot. Vaig passar una setmana difícil, no hi ha dubte, i sé que alguns dels meus 33
companys de classe em van criticar i es van riure de mi. Això em va doldre 49
perquè significava que m’havia posat en evidència. Però ja estava fet i no hi 63
havia remei. Ho vaig prendre amb resignació, i vaig pensar que probablement 75
era el millor que em podia haver passat. 83
Ara, en Carles ja sabia quins eren els meus sentiments, si és que abans en tenia 99
cap mena de dubte. I tampoc no m’importava gaire el que ell pogués sentir o 114
deixar de sentir. La tornada a la normalitat, a les classes, a les explicacions de 129
la Glòria i les d’en Serra, a les actuacions del tutor per evitar que alguns dels 145
meus companys haguessin de repetir a causa del seu poc aprofitament, tot 157
plegat significà una bomba d’aire fresc que va netejar el meu cap de les boires 172
que s’havien escampat i que m’impedien de veure-hi clar. 181
Tot apuntava cap a un final de segon trimestre normal, sense entrebancs, sense 194
problemes afegits, i cap a una arribada de les vacances de Pasqua a Pollença, 208
amb la casa de la torre, amb la companyia de la Maria els últims quatre dies, 224
aprofitant l’anada dels seus pares a una ciutat estrangera on el pare havia 237
d’intervenir en un congrés de metges. Fins i tot, les meves relacions amb la 251
Norma havien aconseguit un caire de normalitat. 258
Havia reprès la lectura de llibres que jo considerava importants: n’hi havia que 271
me’ls deixava la mare, satisfeta de veure que, gràcies a la Norma havia 284
començat a capbussar-me en el món de la literatura, que era el seu; d’altres 298
me’ls deixava la Norma, i normalment eren traduccions de llibres que ella 310
havia llegit en la versió original, alemanya o anglesa. En la majoria m’hi 323
trobava reflectida, i això m’ajudava a entendre millor la vida, i a entendre’m 336
millor a mi mateixa. 340
La lectura m’ajudava a relativitzar el meu problema. Vaig poder constatar que 352
era el problema de totes les noies, de totes les dones de tots els temps. Vaig 368
adonar-me que totes les persones passaven per moments dolents, de crisi, i que 381
de mica en mica, gràcies a l’esforç i a l’ajuda dels amics, tot quedava superat. 396
Vaig arribar a plorar amb les històries tendres de l’amor entre dos joves, em 410
vaig emocionar en veure que de vegades la vida és cruel i no perdona. 424
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 2ona AVALUACIÓ 6è. CURS DE PRIMÀRIA

I així vaig interpretar millor el que la Glòria ens deia a les seves classes, que
ens recordava que el cor, per exemple, és l’únic que tenim, que el que fem en
un moment determinat pot ser transcendent en la nostra història personal futura.

La Norma participava en els debats i sempre era brillant a l’hora de fer 14

comparances del problema amb altres àmbits. L’admirava, la Norma. No amb 25
la mateixa admiració dels primers mesos, sinó amb una de més distant, no gens 39
emotiva, purament intel·lectual. En el fons, no se m’havia curat del tot la ferida 53
que m’havia obert durant la setmana d’esquí. 60
Un dia, però, va succeir un fet que canviaria el rumb de la nostra amistat i el de 78
les relacions de tots els de la classe. Un fet que convulsionà tota l’escola i gran 94
part de l’opinió pública. Érem al laboratori. La Glòria ens havia deixat per 107
primera vegada les provetes i els tubs d’assaig. Havíem fet un experiment 119
senzill per grups: havíem escalfat aigua en un tub i havíem comprovat com 132
cristal·litzava la sal que prèviament hi havíem introduït. 140
La Glòria va demanar que, un de cada grup, netejàs els tubs que havíem 154
embrutat, anant en compte de no tallar-nos. 161
La Norma s’oferí voluntàriament a fer-ho. Jo la vaig ajudar a aclarir. Recordo 174
perfectament que movia la baieta amb agilitat i que l’escuma del sabó feia una 188
oloreta agradable. Al cul d’un dels tubs, hi quedava alguna cosa negra, i li ho 203
vaig dir a la Norma. Ella va contestar que hi ficaria el dit gros per fer més força. 221
Jo em vaig entretenir a aclarir el tub que havia netejat primer i, de sobte, vaig 237
sentir que la Norma feia un crit de dolor. Vaig mirar dins de la pica, i vaig 254
veure, horroritzada, que el tub s’havia trencat i una de les arestes havia fet un 269
tall profund a la mà de la Norma, a la banda del palmell, al lloc que denominem 285
Mont de Venus i que és la zona més prominent, la continuació del dit gros. 299
La sang li rajava abundosament de la ferida, queia sobre la pica de ceràmica 301
blanca, hi feia nuvolets de diferents tonalitats de vermell i s’escolava pel 315
desguàs. Vaig intentar ajudar-la. Li vaig voler agafar la mà, que mantenia sota 327
el raig d’aigua. Ella va cridar que no la tocàs, que ningú la tocàs. Vaig quedar 340
paralitzada. Va semblar que a la Norma li hagués agafat un mal sobtat i hagués 356
canviat el caràcter. No m’esperava aquella reacció tan agressiva. Vaig insistir 371
però em va contestar amb una reacció, encara més dura, que la de la primera 382
vegada. La Glòria li va dir que es tranquil·litzés, que no podia entendre tampoc 397
aquell comportament. 415
417
Nom: Nivell:
Velocitat lectora: Fluïdesa:
Puntuació: Errades:
CEIP S’AUBA 3era AVALUACIÓ 6è. CURS DE PRIMÀRIA

Al laboratori, la Norma, s’havia fet mal amb un vidre. Va cridar que la

deixessin sola. Les seves paraules havien estat de desesperació. I jo no arribava
a entendre la seva reacció. La trobava desproporcionada i fora de lloc.
Instintivament, li vaig agafar el braç. Va ser un gest inconscient. La veia
desesperada i vaig creure que necessitava la meva companyia.
Em mirà amb els ulls inundats de llàgrimes. Estava desolada, com si ho hagués 14
perdut tot. Plorava com les nenes que, algun cop havia vist al carrer o als grans 30
magatzems, soles, sense el pare i la mare, que s’imaginen irremissiblement 41
perdudes. Pobra Norma. Em va fer llàstima i li vaig estrènyer més fort el braç. 56
Aleshores, vaig recordar-me de les paraules que un dia m’havia dit a casa, de 70
que em prometia que em faria costat, passàs el que passàs. 81
Encara no ho acabava d’entendre, però sabia que havia arribat el moment, i em 95
vaig dir interiorment que estaria al seu costat, passés el que passés. 107
La cara de la senyoreta Buades havia canviat dràsticament. 116
Va indicar a la senyoreta Glòria que s’emportés tots els nois i noies, i que ella 132
es quedaria amb la Norma. Jo vaig protestar dient que em volia quedar amb 146
ella. Però, aquesta vegada ben enfadada, em va tornar a dir que sortís. La 160
situació era molt tensa, però després de discutir una estona la directora em va 174
deixar quedar. I a més, ens va dir que, ja que quedàvem soles, el que havíem 190
de fer, era netejar tot el que s’havia embrutat. 199
Quan va haver tancat la porta i ens vam quedar soles, la Norma i jo, s’imposà 215
un silenci tens. Esperava que fos ella qui el trenqués. Si no ho feia, era que 231
encara no trobava convenient de fer-me cap confidència. No em va deixar 243
tocar res. Agafà els vidres, un per un, i els va anar col·locant dins d’un paper de 260
diari. Fregà la pica amb lleixiu fins que s’hagué assegurat que havia quedat ben 274
neta. En acabat, es posà un tros de gasa al tall i, a sobre, una tira ampla 291
d’esparadrap. 352
Finament, abans de sortir del laboratori, vaig fer el cor fort i li vaig demanar 292
que em digués el que passava. Em va contestar que no sabia si podia explicar- 307
m’ho. Jo vaig insistir i va callar. Li vaig veure els ulls entreoberts, amb una 321
espurna de tristor. Una llàgrima li recorregué les galtes, i li quedà immòbil 334
sobre el llavi superior. En parlar, va dir que el que em diria ens separaria. 349
Aleshores es va quedar quieta, amb una lleu serenitat a la cara, mirant una 363
nebulosa que se li devia haver format davant dels ulls. Entreobrí els llavis i 377
murmurà unes paraules, en veu baixa, com si li fes vergonya el que havia de 392
dir. Com si m’estigués dient un adéu definitiu. 400
fi