ANLISI DE FRASES

Les frases estan formades per un SINTAGMA NOMINAL (SN) o SUBJECTE i un SINTAGMA VERBAL (SV) o PREDICAT.

EL SINTAGMA NOMINAL
El SN est format per un NOM, que fa de NUCLI i que est envoltat daltres paraules que el complementen i que ajuden a precisar-ne el significat: els DETERMINANTS (abans) i els COMPLEMENTS DEL NOM (desprs).

ELS DETERMINANTS

LARTICLE s el determinant que precedeix el nom i nindica el gnere i el nombre. Hi ha dues classes darticles: - DEFINITS: el, la, els, les - INDEFINITS: un, una, uns, unes

Anomenem DEMOSTRATIUS als determinants que ens indiquen la proximitat o la llunyania del nom que acompanyen respecte a la persona que parla o escriu: PROXIMITAT: aquest, aquesta, aquests, aquestes LLUNYANIA: aquell, aquell, aquells, aquelles

Els POSSESSIUS sn determinants que indiquen la relaci de pertinena entre el substantiu que acompanyen i la persona o cosa a qu es refereixen. Tenen formes diferents segons es refereixin a una sola persona o a ms dun: - A UNA SOLA PERSONA: meu, meva, meus, meves (1a. persona)

teu, teva, teus, teves (2a. persona) seu, seva, seus, seves (3a. persona) - A MS DUNA PERSONA: nostre, nostra, nostres, vostre, vostra, vostres seu, seva, seus, seves

Els INDEFINITS sn determinants que donen una idea poc precisa del nom que acompanyen. Els que ms fem servir sn: un, una, uns, unes algun, alguna, alguns, algunes tot, tota, tots, totes mateix, mateixa, mateixos, mateixes cert, certa, certs, certes altre, altra, altres tal, tals qualsevol, qualssevol cada cap

Els NUMERALS sn determinants que indiquen una quantitat definida. Poden ser: CARDINALS: un, dos, tres-cents, vuitanta, un mili,... ORDINALS: primer, segon, setz, quarant,... PARTITIUS: una meitat, un ter,

ELS COMPLEMENTS DEL NOM

De les paraules o grups de paraules que es refereixen al mot nucli del SN en diem COMPLEMENTS NOMINALS (CN). Aquests CN poden tenir diferents formes: A) ADJECTIU QUALIFICATIU: Una paret vermella B) PREPOSICI + SN: Un poble de torretes C) SN (APOSICI): Aquesta nit, nit de Sant Joan, s la ms curta

EL SINTAGMA VERBAL
El SV est format per un VERB, que s el NUCLI i ns lelement imprescindible. Es pot presentar acompanyat daltres mots que el complementen i que es diuen COMPLEMENTS VERBALS.

TIPUS DE PREDICAT

Un PREDICAT NOMINAL s el format per un verb copulatiu i un atribut. Les frases amb predicat nominal sn FRASES ATRIBUTIVES O

COPULATIVES.

LATRIBUT s el nom o adjectiu que pertany al grup del predicat per que es refereix al subjecte de la frase.

Els VERBS que fan de lligam entre el subjecte i latribut es diuen COPULATIUS. Els ms importants sn els verbs ser i estar.

El PREDICAT VERBAL s el format per un verb predicatiu, que es pot presentar sol o acompanyat daltres mots que el complementen. Sn els COMPLEMENTS VERBALS.

Els verbs que tenen un significat propi i expressen lacci del subjecte s anomenen VERBS PREDICATIUS. La majoria de verbs ho sn.

Les frases de predicat verbal sn FRASES PREDICATIVES.

ELS COMPLEMENTS VERBALS

El COMPLEMENT DIRECTE (CD) ens indica la cosa feta per lacci del verb i ens concreta el significat daquest verb. Respon a la pregunta 'QU?'. S uneix al verb directament, sense preposici. El CD t forma de SINTAGMA NOMINAL, i cal vigilar de no confondre l amb el SN que fa de subjecte. El SN que fa de subjecte concorda amb el verb en nombre i persona. Tamb pot fer de CD un PRONOM FEBLE que substitueix al SN. Per exemple: - Quatre caadors fan un soroll estrident - Quatre caadors en fan

El COMPLEMENT INDIRECTE s lelement que reb les conseqncies de lacci expressada pel verb. Ens respon a la pregunta 'QUI?'. Suneix al verb amb les preposicions A i PER A. En les frases que tenen CD, normalment el trobem al darrera daquest.

El COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL s el que complementa lacci del verb amb diferents elements que expressen diverses circumstncies: El lloc on passa lacci: Arriben a Barcelona. El temps o moment: Vindrem dem. Linstrument: Han clavat un clau amb el martell. La manera: Ho va fer depressa. La companyia: Hi va anar amb lAnna. La causa: No he vingut perqu estava malalt. Es construeix mitjanant: Un adverbi: veniu aviat. Una locuci adverbial: venir dhora. Un sintagma nominal: Veniu al mat Una oraci: veniu quan sigui lhora.

El COMPLEMENT PREPOSICIONAL O DE RGIM VERBAL: Alguns verbs porten un complement introdut per una preposici, el qual completa el significat del verb. El verb dubtar, per exemple, necessita un complement introdut per la presposici de per tenir significat complet: Per exemple: Ning no dubta de la seva honradesa

FRASES PER ANALITZAR:

Hem trobat dos miralls trencats al lavabo. Molta gent observa la lluna. Les fulles daquells arbres van caure molt aviat Podeu examinar la cuca a la claror. Ahir vam veure una pel.lcula molt bona al cine del barri. Aquest cap de setmana anirem a la platja. Desinfectat la ferida amb alcohol. Comprarem dos llibres dart per al teu amic. No sadonava del seu ridcul. Aquella partida descacs va ser emocionant.