T1 Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producci

narrativa de lpoca. La prdua de la guerra comport l'extinci absoluta de les institucions republicanes i l'eliminaci sistemtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democrtiques, declarats illegals els partits poltics i anullats els sindicats, sense llibertat d'associaci, de premsa, de pensament ni d'expressi, la misria intellectual de la postguerra fou catastrfica. La cultura valenciana sofr aleshores un procs intens d'espanyolitzaci castellanitzant. Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de pres. El nombre dels que escolliren l'incert cam de l'exili fou tamb considerable. La dictadura del general Franco tall de soca-rel l'activitat dels escriptors que havien comenat abans de la Guerra Civil i, d'altra banda, els que comenaren a escriure a partir de 1939 es trobaren amb un panorama desolador, sense referncies. La falta d'escriptors, d'editors i de pblic lector, aix com l'allament dels models exteriors, fu que la producci narrativa valenciana coetnia es matinguera fidel als gneres ms tradicionals i desfasada respecte a les tcniques modernes. Els primers vint anys de postguerra, en valenci noms es van publicar nou novelles que, b responien al model del realisme del segle XIX (1960: Enric Valor, L'ambici d'Aleix), b presentaven un estil de novella rosa, melodramtica, o sentimental (1962: Maria Ibars, Vides planes; 1965: Maria Ibars, L'ltim serf), o b transmetien inquituds catliques (1953: Miquel Adlert I la pau) o socials (1967: Maria Beneyto, La dona forta) Als anys seixanta, com a conseqncia de la recuperaci econmica, saccentu la represa cultural salvant una quantitat enorme dobstacles. El franquisme, pressionat per loposici i per la poltica internacional, hagu dacceptar una lleugera liberalitzaci en alguns mbits de la vida pblica i cultural. Fins a la fi de la dcada dels seixanta els nostres narradors conrearen sobretot la novella psicolgica i la realista, amb algunes caracterstiques peculiars, com la referncia constant a la Guerra Civil, tant en La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, com en Incerta glria, de Joan Sales, les millors del moment. Tamb sescrigueren novelles realistes i de recreaci dun mn mitificat, com veiem en Els horts, de Mart Domnguez Barber, i en Bearn, on Lloren Villalonga novell la vida de don Toni de Bearn, un vell aristcrata illustrat, enciclopedista i escptic de la Mallorca rural del segle XIX.
[373 paraules]

http://www.3cat24.cat/video/1127339 http://www.tv3.cat/videos/181542262 http://vilaweb.tv/?video=5536 http://www.escriptors.com/autors/villalongall/index.php http://www.cmvillalonga.cat/