You are on page 1of 24

Tema 2: Bases cognitives del llenguatge

Llenguatge i cervell
Mariona Taul 2011-2012

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Afasiologia: Disciplina que sencarrega de caracteritzar la conducta verbal alterada dun pacient a conseqncia duna lesi cerebral i procurar, sempre que es pugui, oferir una rehabilitaci adequada a aquesta conducta. Les disfuncions que es produeixen en les estructures lingstiques i en els processos psicolingstics. AFSIES
Llenguatge i cervell 2

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Classificaci de les afsies: observaci de lalteraci i preservaci relativa de les diferents capacitats verbals i la relaci daquests fets amb diferents topografies cerebrals lesionades. Classificaci de les afsies a partir de les observacions clniques de:
lexpressi verbal dicotomia llenguatge fluid vs. no fluid la comprensi dicotomia comprensi normal vs. alterada la repetici dicotomia repetici normal vs. alterada i la denominaci dicotomia perisilviana vs. extraperisilviana Maneres diferents d'explorar als pacients amb afsia, totes elles sn complementries entre si.

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
- Expressi verbal: dicotomia llenguatge fluid vs. no fluid Llenguatge no-fluid: afsies originades per lesions anteriors de les zones del llenguatge (p.e.: Afsia de Broca) Llenguatge fluid: afsies originades per lesions de les zones posteriors (p.e. Afsia de Wernicke, afsia de conducci)

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
- Comprensi dicotomia comprensi normal vs. alterada Comprensi ms deficitria en les afsies amb lesions a la part posterior (p.e. Afsia de Wernicke i trasncortical + afsies ms greus: global i transcortical mixta).

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
- Repetici dicotomia repetici normal vs. alterada
Una repetici normal permet establir la preservaci dels sistemes receptius (audici i rea de Wernicke) i els sistemes expressius (rea de Broca) del llenguatge, aix com del fascicles de connexi entre ells (fasciculus arquejat) zona perisilviana Afsies perisilvianes: Broca, Wernicke, de conducci i global alteraci de la repetici. Afsies extraperisilvianes: Transcorticals preservada la capacitat de repetici.
Llenguatge i cervell

anmica

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
- Denominaci dicotomia perisilviana vs. extraperisilviana
La denominaci est normalment alterada en totes les formes dafsia, per amb intensitat i semiologia diferenciades. Alteraci perisilviana: queda afectada de manera predominant la forma de les paraules (lxico-acstica-articulatria)

Alteraci extraperisilviana: queda afectat de manera predominant el significat (semntica) i levocaci lxica.
Per no sha simplificar a la dicotomia forma vs. significat... Les alteracions en la denominaci sn molt complexes.
Llenguatge i cervell 7

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
+ Lectura: (en veu alta) sassocia a la producci oral. La comprensi lectora quedar ms o menys afectada en el mateix grau que la comprensi oral. Afsies ms afectades: lesions posteriors (Afsia de Wernicke i sensorial transcortical + global i transcortical mixta.

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
+ Escriptura: Diferncia entre el grafisme i la capacitat dexpressi escrita (continguts). Afsies causades per lesions anteriors (p.e: Broca i motora transcortical + global i transcortical mixta) clara alteraci del grafisme

Llenguatge i cervell

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Causes de lafsia: - Un accident cardiovascular (ictus) la causa ms freqent dafsia - Traumatisme cranioenceflic: provocat generalment per un accident. - Infeccions del cervell que poden estar localitzades o no, que produeixen encefalitis o daltres infeccions. sobre tot s troben casos d'afsia en persones adultes.
Llenguatge i cervell 10

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Bases neurobiolgiques: Se segueix el model clssic (Broca-Wernicke-Lichteim) per definir els grans sndromes afsics, per cal tenir present que la realitat s ms complexa. Sha dimposar un concepte funcional en xarxa amb una interdependncia dels components.: la disfunci duna zona afecta la funci de tota la xarxa, i els smptomes sn el resultat de les zones cerebrals preservades i lesionades.
Llenguatge i cervell 11

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Lesions cerebrals: Poden existir lesions mltiples, corticals i/o subcorticals o poden afectar diferents lbuls cerebrals s freqent que els quadres clnics observats no encaixin amb els patrons de les descripcions taxonmiques prototpiques de les afsies.

Llenguatge i cervell

12

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Segons la localitzaci en el cervell podem classificar les afsies en: Afsies perisilvianes: - Afsia de Broca, de Wernicke i de conducci Afsies extraperisilvianes: - Transcortical motora i sensorial Altres localitzacions: - Afsia global, mixta i anmica
Llenguatge i cervell 13

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Afsia de Broca: - Expressi: Parla no fluda, nmero limitat de paraules. Estadi inicial: supressi completa del llenguatge, amb vocalitzacions inarticulades i repetici sillbica (p.e.: tan, tan, pa, pa....). Estrany el mutisme irreversible. Levoluci: lanartria (problemes fontics, articulatoris) o b lagramatisme (problemes en la producci dalguns morfemes gramaticals i de paraules funcionals, gaireb impossibilitat darticular frases parla de tipus telegrfic). (p.e.: cotxe comprar)
Llenguatge i cervell 14

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Afsia de Broca: - Expressi: Parla no fluda, frases molt breus sense la presncia de subordinaci: oracions entre 0 i 4 paraules... La producci requereix un gran esfor i va acompanyat de mala articulaci i dalteracions en la prosdia de la parla.

Llenguatge i cervell

15

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Afsia de Broca: - Comprensi: Normal o relativament normal. (millor que lexpressi) Problemes de comprensi supralxics: ordres complexes, passives, oracions amb clusules subordinades, comparacions... Capacitat de planificaci i seqenciaci afectada. (p.e. Poden assenyalar adequadament un objecte, per fallen si nhan dassenyalar 3)
Llenguatge i cervell 16

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Afsia de Broca: - Repetici: Deficitria en funci de lalteraci de la producci oral. - Denominaci: Alterada. - Escriptura: problemes similars a la producci oral, havent-hi problemes amb ambdues mans, tot i que normalment hi ha una hemiplgia dreta. Alteraci clara del grafisme (lletres mal formades i macrografia) - Lectura: ms alterada que la comprensi oral.
http://www.youtube.com/watch?v=YOfoWu9GNOc&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=NUTpel04Nkc&feature=related
Llenguatge i cervell 17

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Afsia de Wernicke: - Expressi: Parla fluida, sense esfor articulatori, amb una prosdia normal i, amb freqncia, una excessiva producci verbal. El conjunt de produccions verbals, per, no tenen sentit (prcticament incomprensible). - Comprensi: Molt afectada (caracterstica), tant la comprensi oral com escrita. Tampoc s conscient dels seus errors. - Repetici: Alterada. - Denominaci: Alterada.
http://www.youtube.com/watch?v=CRjxavfC3zI
Llenguatge i cervell 18

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Afsia de conducci: - Expressi: Parla fluida (ms que en la de Broca i menys que en la de Wernicke). Moltes pauses per trobar les paraules adients. Frases de 3-5 paraules amb un ritme ms o menys normal, amb relativament poc esfor al parlar i bona articulaci. No solen mostrar dficits sintctics. - Comprensi: Bona. - Repetici: Alterada. - Lectura: La lectura en veu alta alterada, per la comprensi lectora sol estar conservada. - Escriptura: Alterada.

Llenguatge i cervell

19

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Afsies extraperisilvianes: preservaci de la repetici.
Afsia transcortical motora: - Expressi: Parla no fluida, frases curtes produdes amb dificultat. - Comprensi: Bona. Bsica normal, per errors en tasques complexes o frases llargues - Repetici: Preservada, poden arribara repetir frases bastant llargues. - Denominaci: Alterada, en alguns casos preservada. - Escriptura: alteracions, agramatisme i distorssi del grafisme amb macrografia. - Lectura: Alguns errors, per pot ser quasi normal. Comprensi bona en general.

Similar a la de Broca per ms lleu.


Llenguatge i cervell 20

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)
Afsia transcortical sensorial: - Expressi: Parla fora fluida. - Comprensi: Molt limitada. - Repetici: Conservada. - Denominaci: Problemes importants. - Escriptura: Fora alterada. - Lectura: Fora alterada. Similar a la de Wernicke per ms lleu, i amb la repetici conservada.

Llenguatge i cervell

21

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Altres localitzacions:
Afsia global: de les ms greus juntament amb la transcortical mixta. - Expressi: Parla no fluida. Inicialment, mutisme. Es produeix una certa verbalitzaci, que normalment solen ser estereotipades i repetitives, poden ser de sllabes soltes a les quals se'ls dona entonaci i ritme. - Comprensi: Molt afectada. Pot recuperar-se ms que l'expressi; evolucionant desprs de la recuperaci a una afsia de Broca greu. - Repetici: Alterada. - Denominaci: Alterada.
Expressi prpia de les formes ms greu dafsia de Broca i una comprensi prpia de les formes ms greus duna afsia Wernicke.
Llenguatge i cervell 22

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012) Altres localitzacions:
Afsia transcortical mixta: de les ms greus juntament amb la global. - Expressi: Parla no fluida. Limitada a repeticions automtiques. La resposta s gaireb una repetici directa de les paraules de l'altre. - Comprensi: Molt afectada. - Repetici: Preservada. - Denominaci: Alterada. - Escriptura: Alterada. - Lectura: Alterada.
Seria similar a una afsia global, per amb la repetici conservada.
Llenguatge i cervell 23

Afasiologia
(Diguez-Vide & Pea-Casanova, 2012)

Altres localitzacions:
Afsia anmica: s lafsia ms lleu i freqent. Pot produir-se per lesions en molt diverses localitzacions o ser el dficit residual de l'evoluci d'una afsia d'un altre tipus desprs d'un procs de rehabilitaci. - Expressi: Parla fluida. - Comprensi: Bona. - Repetici: Preservada. - Denominaci: Alterada.

Llenguatge i cervell

24