Viatgers

VIATGE A ROMANIA

Nom: Pau Claret Olivart Curs: 3r d ESO Grup: C

Tutora: Irene Calvera Matria: Treball de sntesi

Data de presentaci: 4 de febrer del 2011

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Index
Index
Index .............................................................................................................................2 ABANS DE COMENAR..............................................................................................5 PREPARANT EL VIATGE.............................................................................................6 RECURSOS ECONMICS DEL PAS......................................................................6 Els diferents sectors de producci:........................................................................6 Els recursos naturals:............................................................................................6 Les condicions laborals:.........................................................................................7 El Comer:..............................................................................................................7 El turisme:..............................................................................................................7 DEMOGRAFIA:..........................................................................................................7 Poblaci i poblament:.............................................................................................7 Problemtica demogrfica:....................................................................................8 Moviments migratoris: causes i lloc de migraci: .................................................8 SITUACI GEOGRFICA: .......................................................................................9 Divisi territorial:...................................................................................................10 MONEDA ................................................................................................................11 LLENGA................................................................................................................12 DOCUMENTACI:..................................................................................................12 MESURES SANITRIES: .......................................................................................13 SOCIETAT, CULTURA, RELIGI...........................................................................13 Alimentaci:..........................................................................................................13 Horaris laborals, escolars, comercials, restaurants, museus... :.........................14 2 Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Costums:..............................................................................................................15 Habitatge:.............................................................................................................15 Vestimenta:..........................................................................................................16 Sistema sanitari:...................................................................................................16 Festes tradicionals:..............................................................................................16 Calendari:.............................................................................................................17 Religions: .............................................................................................................17 Aallotjament: ........................................................................................................19 Transport:.............................................................................................................19 Espais culturals....................................................................................................20 POSSIBILITATS DE COOPERACI SOLIDRIA:.................................................20 MEN VAIG DE VIATGE..............................................................................................22 Durada viatge:..........................................................................................................22 Allotjaments:............................................................................................................22 El transport:..............................................................................................................22 Comena el viatge:..................................................................................................22 Itinerari ................................................................................................................22 Dia 1.....................................................................................................................23 Dia 2.....................................................................................................................23 Dia 3.....................................................................................................................23 Dia 4.....................................................................................................................24 Dia 5.....................................................................................................................24 Dia 6.....................................................................................................................24 Dia 7.....................................................................................................................24 CONCLUSIONS .........................................................................................................26 Biografia ..................................................................................................................28 3 Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 4

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

ABANS DE COMENAR
Vaig triar Romania perqu tinc un amic originari daquest pas i he pensat que em podria aportar bastant informaci, i aix tamb podria fer-me una idea millor de com es el seu pas, la seva manera de viure i les seves costums. Tamb he escollit aquest pas perqu magradaria poder-lo visitar algun dia. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

PREPARANT EL VIATGE

RECURSOS ECONMICS DEL PAS

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Els diferents sectors de producci:

Romania s un dels principals productors i exportadors de productes agrcoles d'Europa. Aquest sector representa el 10% del PIB total. Els cultius ocupen el 40% del pas, els principals cultius agrcoles del pas sn: blat de moro, blat, patates, remolatxa i una mplia gamma de fruites. Aix com tamb la gran extensi de vinyes han fet de Romania un important pas productor de vins. Els recursos forestals sn abundants i la pesca poc a poc s'est expandint, principalment en el Mar Negre i en la regi del delta del Danubi, on les captures d'esturi sn molt important, a ms de la pesca de carpa, brama, sirulo i roja. A ms hi ha jaciments de gas natural i petroli. Tot i aix, s tant gran la demanda interna que s'han d'importar aquests productes per satisfer-la. Per tractar de reduir la dependncia de factors externs s'han impulsat projectes per a la creaci de plantes d'energia nuclear i hidroelctriques. Dins del sector industrial, les principals indstries vnen del sector txtil, siderrgic, la producci de maquinria i vehicles, d'armament i el processament de producci agropecuria.

Els recursos naturals:

Romania posseeix considerables recursos naturals com el petroli, el gas natural, el carb, el ferro, el coure i la bauxita entre daltres. 6

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Les condicions laborals:

Les condicions laborals a Romania sn molt dolentes, a ms de treballar moltes hores, les feines estan mal pagades, o no pagades el suficientment per poder tirar endavant a una famlia. LAtur a Espanya est ms ben pagat que moltes feines a Romania. Per aix moltes persones daquest pas immigren cap a daltres pasos com Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Espanya, Alemanya i EUA.

El Comer:
Les principals exportacions comercials, son: txtil i calat 26%, metalls 15%, maquinria i equipament 11%, minerals i combustibles 6%. Els principals socis comercials son: Itlia, Alemanya, Frana, Turquia i Regne Unit. Una de les fires mes importants es la dels ARTS TRADICIONALS on es reuneixen gent de tot Romania per oferir les demostracions de talles de fusta tradicional, motllures de terrisseria, teixits per brodar, el bufar vidre etc. Alguns mercats importants sn: Amzei, Calea Victoriei, Poiana Sibului, Sighisoara entre daltres

El turisme:
El Mar Negre, el delta del Danubi i els Carpats son les atraccions naturals que concentren el turisme, mentre que Transilvnia destaca el seu patrimoni cultural.

DEMOGRAFIA:
Poblaci i poblament:

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

La poblaci de Romania arriba als 22.300.000 (2006), i est decreixent a un ritme del 0,12% anual. La majoria de la poblaci pertany a l'tnia romanesa (88,9%), seguida per una important collectivitat d'hongaresos (6,6%), concentrats sobretot a la regi de Transilvnia, i de gitanos (2,5%). Ucranesos (0,3%), russos, alemanys (0,3%), turcs, blgars, italians i serbis, juntament amb altres minories, constitueixen la resta de la poblaci Els habitants es concentren a les planes, on hi ha els centres industrials i es desenvolupa l'agricultura a gran escala. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ El 55,2% dels romanesos viu a les ciutats, cosa que representa una de les proporcions ms baixes d'Europa, noms superada per alguns dels seus vens balcnics i Moldvia. Les principals ciutats del pas sn Bucarest, la capital, amb 2 milions d'habitants, Iai, Braov, Cluj-Napoca, Timioara, Craiova, Constana, Galai i Deva totes elles amb una poblaci d'entre 280.000-330.000 habitants.

Problemtica demogrfica:
La situaci econmica del pas s molt delicada degut a la difcil transici econmica del mercat. T un baix ndex de natalitat, ja que naixen 1061 nens per cada 1.000 habitants, i moren 1184 persones de cada 1.000 habitants. Aix suposa que avui en dia el pas estigui en decreixement, perqu moren ms persones de les que naixen, i aix suposa un dels principals problemes demogrfics.

Moviments migratoris: causes i lloc de migraci:

Les principals causes sn les necessitats econmiques. La pobresa empeny a les persones a buscar treball a altres pasos. La reducci de producci de feina, laugment de latur, les desigualtats socials etc tamb son una de les causes. La crisis dhaver passat duna Dictadura a la democrcia. Majoritriament els Romanesos emigren a pasos europeus ms rics. 8

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

SITUACI GEOGRFICA:

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 1: Ubicaci en el mapa:

Romania est situada al sud-est dEuropa amb una superfcie de 237.500 km2. Fa frontera amb Hongria i Srbia a loest, Ucrana i la Repblica de Moldvia al nord est i Bulgria al sud. Romania te un tram de mar al llarg de la costa del mar Negre. Est ubicat aproximadament a la part baixa de la conca del Danubi. Clima: El clima s continental, caracterstic dEuropa Central, amb estius molt Calorosos, hiverns freds i estacions ben determinades, sobretot a les regions de muntanya. Les regions del sud sn ms caloroses. La capital dhabitants. Les ciutats ms importants sn: Bucarest, Brasov, Timisoara, Iasi, Cluj Napoca, Constanta, Sibiu, Targu Mures i Suceava. A Romania s una hora ms que a la Pennsula Ibrica i dos ms que a les Canries. 9 de Romania s Bucarest amb una poblaci de 2.300.000 milions

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Divisi territorial:

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 2: Divisi territorial de Romania

Romania es divideix en 8 regions, en 41 districtes i a ms un municipi independent que correspon a la capital de lestat (Bucarest). Aquests municipis estan subdividits en 2686 comunes rurals i 265 ciutats i municipis. Els districtes son: Alba, Arad, Arges, Bacau, Bihor, Bistrita-Nasaut, Botosani, Brasov, Braila, Buzau, Caras-Severin, Calasari, Cluj, Constanta, Covasna, Dambovita, Dolj, Galati, Giurgiu, Gorj, Harghita, Hunedoara, Lalomita, Lasi, Llfov, Maramures, Mehedinti, Mures, Neamt, Olt, Prahova, Satu Mare , Salaj, Sibiu, Suceava, Teleorman, Timis, Tulcea, Vaslui, Valcea i Vrancea.

A Romania s una hora ms que a la Pennsula Ibrica i dos ms que a les Illes Canries Espais naturals dinters singular:

A Romania si poden trobar nou parcs Nacionals: El Danubi Delta: format per tres rames de riu amb les quals el Danubi desemboca al Mar Negre. 10

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

The Retezat Mountains: Muntanyes rocoses al sud dels Carpats (extensi de 13.000 ha). The Apuseni Mountains: Es troba a la part oest del pas als Carpats amb glacials subterranis i posseeix mes de vint cascades. The Ceahlau Massif: A lest dels Carpats. Reserva de 4.000 ha on si poden trobar mes de 2000 espcies de flors. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ The Bucegui Mountains: Al sud dels carpats. Hi ha una gran part de les rutes turstiques Romaneses, consta de 7000 ha. The Pietrosul Mare Massif: A les muntanyes de Rodna. Es pot trobar espcies rares de fauna i flora. The Penteleu Mountain: A la curbatura dels Carpats. Hi ha pastos, alpins i boscos densos i variats. The Domogled Mountains: A la zona oest del sud dels carpats. Consta de 6000 ha. Amb un futur es convertir amb un parc Nacional. The Iron Gates: Central hidrulica i zona de navegaci. En un futur tamb ser parc Nacional.

MONEDA

El leu (en plural lei) romans s la moneda oficial de Romania, on s'ha utilitzat des de la fundaci del Banc Nacional de Romania, el 1880. Un leu est dividit en 100 bani (en singular ban) , s a dir, 1 LEU = 100 bani.. El codi de l'actual leu romans s RON i de l'antic, ROL, s a dir, 1 LEU = 100 bani. Tenen les segents monedes i bitllets:
Monedes: Bitllets:

1, 5, 10, 50 bani 1, 5, 10, 50, 100, 200, 500 RON 11

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

El canvi a lEuro seria aquest: 1 EUR = 4.2681 RON Les divises noms es poden canviar en bancs i caixes de canvi autoritzades.

LLENGA

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

La llengua oficial del pas s el romans. L'alfabet romans est basat en l'alfabet llat, i consta de les lletres segents:

A, , , B, C, D, E, F, G, H, I, I, J, K, L, M, N, O, P, R, S, S, T, T, U, V, X, Z.

Tamb hi conviuen altres idiomes: - Hongars - Roman - Ucraini - Moldau - Angls - Alemany - Francs

Crec que si vaig a Romania em podria fer entendre parlant angls.

DOCUMENTACI:

12

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Noms s necessari el DNI, ja que Romania forma part de la Uni Europea. El DNI s pot anar a fer a la Policia Nacional de Lleida, o qualsevol altra comissaria de la Policia Nacional. Actualment te lentreguen al moment.

MESURES SANITRIES:
Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Amb la cartilla de la seguretat social i la targeta sanitria europea matendran a qualsevol establiment mdic estatal i privat de tot el pas. Per viatjar a Romania no sestableix cap vacuna obligatria, per les recomanades sn les segents: Per a adults: Es recomanen les vacunes contra el Ttanus, l Hepatitis i el Tifus. En cas de ser mossegat per un gos, la antirbica. Per a nens: s convenient tenir actualitzat el calendari oficial de vacunacions. Les habituals per a qualsevol viatge sn: Ttanus i diftria, febre tifoide. Recordeu beure sempre aigua embotellada i no consumir verdures crues o poc cuinades ni fruites que no hagueu pelat vosaltres. Aix eviteu infeccions i fins hi tot malalties. No s necessari que ens protegim davant de malalties infeccioses (utilitzarem les mateixes prevencions que les daqu).

SOCIETAT, CULTURA, RELIGI

Alimentaci:
Una de les inquietuds que sempre tenim abans de marxar cap a un altre pas s la gastronomia. Hem de dir que Romania ofereix una cuina molt variada i rica a base de productes naturals i m artesana que dedica, encara en aquests dies de presses, molt de temps en l'elaboraci. El turista no s'ha de preocupar per aquest tema 13

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

perqu amb seguretat trobar similituds entre moltes especialitats romaneses i espanyoles. Els plats de carn predominen sobre els plats de peix a excepci de la zona del delta del Danubi, on el peix agrada molt als visitants. Les verdures de temporada sn ingredients bsics en gaireb tots els pats. Alguns plats i aliments tpics del pas sn els segents: Tochitura moldoveneasca: Guisat de carn. Sarmale: Plat tpic de carn picada i embolicada en fulles de col. Tuslam: Vedella guisada. Ciorba taraneasca: Sopa camperola amb verdures. Papricas: Guisat de carn o pollastre amb cebes fregides, a la crema o amb tomquet, propi de la regi de Transilvnia. Carpa del Danubi: T molta fama, encara que en ocasions t gust de fang. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Horaris laborals, escolars, comercials, restaurants, museus... :

Els horaris son els segents: o Bancs: o Restaurants: o Botigues: o Jornada laboral: o Collegis: 08:00 h - 16:00 h, 14:00 h -17:00 h 10:30 h - 23:00 h 10:00 h 18:00 h , i dissabtes de 10:00 h - 13:00 08:00h 16:00h Podem escollir mat o tarda, ja que hi ha massa gent.

Mat: 08:00h 12:00h Tarda: 13:00h 18:00h 10:00-18:00h.

o Museus:

14

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Costums:
Les formes de saludar sn les mateixes que aqu, les dones es donen dos petons i els homes es xoquen la m. La paraula que utilitzen per saludar s salut i amb els amics ms colloquials es diuen serus i per acomiadar-se diuen ravedere i amb amics ciao. Els llocs de trobada habitual sn els bars, a casa dels amics, al carrer, amb alguna Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ plaa... El rol de la dona s prcticament el mateix que el daqu. Normalment les dones que viuen en pobles petits no treballen i es dediquen a les feines domstiques en canvi les de ciutat normalment treballen totes, per tamb sn mestresses de casa. En el temps lliure, els nens es dediquen a fer activitats extraescolars, si s que en tenen, i sin es reuneixen en una plaa o en un altre lloc i es posen a jugar a futbol, o algun esport. Els majors, es troben en una llar i juguen a cartes, fan xerrades, etc. Tamb gaudeixen de la famlia.

Habitatge:
Les cases tradicionals normalment sn petites i pintoresques, de vegades amb portes i finestres pintades amb un blau viu per contrastar amb les parets pintades de blanc (en algunes parts del pas). Estan construdes amb els mateixos materials que aqu a Espanya. La distribuci de les cases es diferent que aqu, totes les cases tenen jard i estan molt separades les unes amb les altres. Hi ha moltes cases que els mobles, les catifes i els objectes de vestir estan confeccionats a m. Lhabitatge en les ciutats es en forma de pisos.

15

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Vestimenta:
Tradicionalment els homes portaven una camisa blanca i pantalons amb una corretja ampla de cuir habitualment damunt de la camisa i una armilla de vegades de cuir i amb brodats. Portaven botes o un calat de cuir lligat al revoltant del peu i portaven una gorra segons la religi. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Les dones portaven una faldilla blanca i una camisa amb una armilla. Portaven un davantal brodat i es cobrien els caps amb una Basma i amb ocasions especials vestien vestits mes elaborats. Actualment, totes o gaireb totes les persones que viuen a Romania vesteixen amb roba moderna, amb roba actual. Ja pocs es vesteixen com es vestien en lantiguitat.

Sistema sanitari:
Encara que Romania t bons metges el sistema sanitari romans s deficitari. El sistema sanitari pblic s gratis i tracta en donar certes atencions momentnies des d'una infermera fins mdics per poder ser ats encara que vagis amb una assegurana concertada.

Es recomana portar les medicines habituals. En cas de malaltia o accident greus, ens tenim de posar en contacte amb l'ambaixada espanyola perqu aquesta faciliti els trmits d'hospitalitzaci local o, si escau, d'una eventual repatriaci. En la majoria dels casos s'ha de viatjar amb assegurana d'assistncia en viatge. Hi ha farmcies en totes les ciutats, o pobles, per per a comprar certes medicines s imprescindible tenir una recepta mdica.

Festes tradicionals:
Les festes legals sn: 16

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

o El 1 i el 2 de gener (any Nou). o El dilluns desprs de Pasqua. o El dia 1 de maig (festa del treballador). o Els dies 25 i 26 de desembre (Nadal). o Les festes majors es celebren entre els mesos de juny i octubre. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Utilitzen el mateix calendari que aqu, per lnic que canvia s el santoral (els sants que hi ha durant el any, canvien de dia).

Calendari:
A Romania utilitzen el mateix calendari que aqu a Catalunya, el calendari gregori. Com el seu nom ens indica, aquest calendari va ser establert pel Papa Gregori XIII, i prov del calendari juli. Aquest calendari consisteix en: - 1 any consta de 365 dies, dividits en 12 mesos de 30 31 dies cada un.

Religions:
La religi predominant a Romania s el cristianisme ortodox (86,8% dels romanesos s'adscriuen a aquesta creena). Altres confessions religioses: catlics de ritu rom: 5,1% // evanglics-pentecostsbaptistes: 5,1% // catlics de ritu grec: 1% // religions amb menys de l'1% de fidels: musulmans, jueus, bahais i altres. Els lders religiosos a la religi ortodoxa sn els bisbes ( la religi predominant), sn fidels a Jess. Els temples sn les esglsies. L'art religis del cristianisme ortodox suposa una forma de confessi de fe a travs de la representaci pictrica i una via per 17

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

aconseguir tenir una experincia religiosa. Es considera que aquest art s inseparable de la tradici litrgica. La funci principal d'aquestes imatges religioses, anomenades icones (sense precedents en altres tradicions cristianes), va ser definida desprs de finalitzar el moviment iconoclasta bizant al 843. Els iconoclastes s'acollien a la prohibici de l'Antic Testament d'adorar imatges gravades i rebutjaven les icones per considerar dols. Per la seva banda, els telegs ortodoxos basaven els seus arguments en l'especfica doctrina de Crist que es refereix a l'encarnaci: en efecte, Du s, en la seva essncia, invisible i indescriptible, per quan el Fill de Du es va fer home, de forma voluntria va assumir totes les caracterstiques de la naturalesa creada, incloent-hi el fet de poder ser descrit. Per aix, les imatges de Crist com a home confirmen l'encarnaci de Du. Ats que la vida divina resplendeix per mitj de la humanitat de Crist, ressuscitada i gloriosa, la funci de l'artista consisteix a aconseguir comunicar el veritable misteri de la fe cristiana a travs de l'art. A ms, ja que les icones representen a Crist i als sants, aporten un contacte personal directe amb la persona santa en ells representada, pel que aquestes imatges han de ser objecte de veneraci (proskynesis), concepte diferent al de culte (latrea) que s dirigit noms a Du. El triomf d'aquesta concepci teolgica sobre la iconoclstia va aconseguir que s'expands en gran mesura l's de la iconografia en l'mbit de l'Esglsia ortodoxa, tamb va significar una font d'inspiraci per a grans pintors, la majoria dels quals va treballar en l'anonimat. Alguns d'aquests treballs van aconseguir un gran valor, tant espiritual com artstic. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

18

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Aallotjament:
Disposa duna xarxa dhotels juvenils anomenada Hostelling international. Aquesta xarxa dhotels, est ubicada per tot el pas. Els preus van de 40 60 Lei per persona. I entra el esmorzar, dinar i el sopar. Per contactar amb aquets hotels, tenim de trucar o enviar un correu electrnic a la oficina nacional dhotels de Romania. Gaudeix dhotels pblics i privats, un total de 408 repartits per arreu del pas. Els preus sn molt extrems, pots trobar habitacions des de 5 fins a habitacions de 280 . Noms inclou esmorzar. Per contactar amb aquets hotels, tenim de trucar o enviar un correu electrnic a lhotel el qual ens volem allotjar. Tamb podem trobar algun allotjament en algun centre, o en alguna casa privada. El preu sacordaria amb el responsable del centre o el responsable de la vivenda. Per poder-hi contactar, en aquets casos ens tindrem dinformar sobre els centres dels qual disposa dallotjament, i de les cases que ofereixen la mateixa opci. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Transport:
Podem arribar a la capital del pas mitjanant els segents mtodes: avi, cotxe privat, tren, vaixell (si es el cas que tenim de passar pel mar Negre). Els preus serien ms o menys els segents: En avi: els vols ms varats serien de 54 de Barcelona - Bucarest, i els ms cars serien de 463 de Barcelona - Bucarest. Podem obtenir el bitllet anant a laeroport, o mitjanant Internet. En cotxe privat, els preus variarien depn de la gasolina o del gasoil que necessitssim, i si tenim alguna averia. En tren, els preus variaran depn de la ruta que fem. Tenim de fer molts transbords, i el preu no el sabem concretament per ens podria sortir per uns 300. Podem obtenir el bitllet anant a lestaci, o mitjanant Internet. Per circular pel pas, ens podrem moure en: Taxi, autobs, cotxe privat, tren, metro, mini taxi, a peu, bicicleta o amb ciclomotor. 19

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espais culturals
A Romania i podem trobar una infinitat despais culturals. Museus de Bucarest: m. Nacional de lart, m. Nacional de historia natural. Construccions: Les runes de Vlad Tepes, esglsies ortodoxes, el Palau Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Parlament, un edifici amb ms de sis mil habitacions. Municipis amb edificis singulars i construccions importants: Timisoara: Edificis destil barroc, la catedral metropolitana ortodoxa, lajuntament antic etc. Iasi: Gran nombre de monestirs, monuments, cases memorials, el Palau de la cultura. Cluj-Napoca: Edificis destil barroc, gtica renaixentista, el museu dels arts. Oradea: El Palau barroc, el museu del Pas dels Rius Cris., lesglsia amb lluna. Constanta: Museu Nacional dhistria i arqueologia. Sibiu: Museu Brukental, la torre del Consell, la esglsia evangelista. Brasov: Lesglsia Santa Maria, ciutat medieval de Transilvnia Teatres importants: Teatre Nacional de Bucarest, Teatre Nacional "Lucian Blaga". del

POSSIBILITATS DE COOPERACI SOLIDRIA:

Podem observar, grcies al CONGDE (Coordinadora de ONG para el Desarrollo), que podrem trobar quatre ONGs vinculades amb aquest pas.

Aquestes sn les segents: Critas Espaola: Aquesta ONG, disposa dun projecte de 31.377,00, per la

poblaci en general. Treballa en el camp de lacci humanitria i demergncia. 20

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Cesal: Aquesta ONG, disposa dun projecte de 136.142,0, bsicament per als infants. Treballa en el camp de leducaci i salut.

Cruz Roja Espaola: Aquesta ONG, disposa de tres projectes de 12.000,00. s basa en la poblaci en general. Treballa en el camp de lacci humanitaria i Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ leducaci.

Promocin y Desarrollo: Aquesta ONG, disposa dun projecte de 18.024,00 bsicament per als joves. Treballa en el camp de leducaci.

21

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

MEN VAIG DE VIATGE

Durada viatge:
Men vaig a Romania, el dia 1 de febrer i mhi estic durant 7 dies. s a dir, fins al dia 8 de febrer. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Allotjaments:
Allotjaments en hotels: Bucarest hi ha lhotel Central***, pera*** i Captol***, a Medias trobem lhotel Central** i Edelweiss***, a Sighisoara apareix lhotel Rex** i Europa***, a Timisu de Sus hi ha lhotel Continental Gaiser***, i a Sinaia trobem lhotel Caraiman** i el Sinaia***.

El transport:
Podem arribar a la capital del pas amb avi el preu es entre 100 i 120 per persona el avi surt el dia 1 de febrer de Barcelona i torna el dia 8 de febrer de Bucarest, amb autocar el preu es de 120 per persona el autocar surt de Lleida el dia 31 de gener i torna de Bucarest el dia 7 de febrer. Tamb hi podem arribar amb tren. Per mourens per dins del pas farem servir taxis, o algun autocar.

Comena el viatge:
Itinerari
Marxem de Juneda direcci a laeroport. El viatge el fem amb taxi. Sortim el dia 1 de febrer a les 18:00 i arribem a Barcelona a les 20:15. Lavi surt les 22:10. Arribem a Bucarest a les 2:30 del mat. Anem a lhotel Central de Bucarest i tal com arribem, ens posem a dormir, ja que s molt tard.

22

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Dia 1
A les 11 del mat esmorzem a lhotel i ens nanem cap a Curtea de Arges, la capital ms antiga de Valaquia. Desprs anem cap a Sibiu. Visitem la ciutat i la Catedral Ortodoxa, Catlica i Evanglica i la seva zona antiga. Dinem a un restaurant de Sibiu i per la tarda anem a Medias. Visitem el complex arquitectnic francisc i lesglsia Evanglica de Santa Margarita. Posteriorment anem a sopar a lhotel Edelweiss i dormim all.

Dia 2
Esmorzem a lhotel i tornem a Sibiu, la capital europea de la cultura lany 2007, i visitem el museu Bruckenthal. Desprs anem fins a Sibel i visitem el museu dicones sobre vidre. Dinem i per la tarda anem a Sighisoara. Sopem lhotel i anem a dormir.

Dia 3
23

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Esmorzem a lhotel i al mat visitem Sighisoara, la ciutat medieval amb la Torre del rellotge i el museu de Historia. La resta del dia visitem la poblaci, situada al centre de la ciutat de Transilvnia. A la nit sopem i dormim a lhotel Europa.

Dia 4
Esmorzem a lhotel i marxem a Brasov una ciutat medieval que s la capital de Transilvnia. Dinem i visitem la ciutat. Desprs anem a Timisu de Sus i sopem a lhotel Continental Gaiser, i dormim.

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Dia 5
Esmorzem a lhotel i desprs anem a visitar el Castell de Bran, conegut com el Castell del Drcula. Desprs dinem i per la tarda anem a visitar el Castell de Peles, residencia de la famlia real de Romania construt en el segle XIX pel primer rei de Romania (Carol I) i el monestir de Sinaia fundat a lany 1695 per Miguel Cantacuzino al retorn dun viatge de Terra Santa. Desprs anem cap a Sinaia, sopem a lhotel Sinaia i a dormir.

Dia 6
Esmorzem a lhotel i trucarem a la fundaci de la Creu Roja Espanyola que hi ha a Romania, concretament a Bucarest, per poder fixar una hora a la tarda, per poder parlar, i informar-me de la seva tasca en aquest pas. Ms tard, anem cap a Bucarest i visitem la ciutat per la zona vella, la Patriarca i el Museu del Poble. Dinem i a poder ser, a la tarda anem a la ONG. Sopem i ens allotgem a lhotel Central.

Dia 7
24

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Esmorzem a lhotel i ens fem la maleta. Dinem a laeroport i per la tarda comprem els souvenirs. Lavi surt a les 22:10. Arribem a Barcelona a les 2:30 del mat i venim cap a Juneda amb taxi.

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 25

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

CONCLUSIONS
Fent aquest treball, ja s del cert que si tingus loportunitat de viatjar a Romania no ho desaprofitaria. Fent aquest treball he observat que hi ha molts ms centres dinters del que em pensava, i aix ha fet de que el viatge fictici que he preparat el pogus dur a terme algun dia. Per a part de que mho he passat b organitzant-lo i fent-lo, ja que era un pas que magradava, he aprs moltes coses sobre Romania. He aprs que a Romania hi ha moltes coses meravelloses per veure, els plats tpics que es fan, com acostumen a desplaar-se, els horaris, les costums... En conclusi, aquest treball no solament ha estat un treball ms, sin que grcies a aquest treball he descobert un rac de mn, un pas molt interessant amb molts monuments dinters desconeguts per mi. Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

26

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

ANNEX

Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 27

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Biografia
Google: Espai MOODLE http://ies-josepvallverdu.net/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ http://es.wikipedia.org www.enciclopedia.es http://wizzair.com/skylight/cgi_bin/skylights.cgi http://www.integratexx.es/html/desde_listado.asp http://www.comercioexterior.ub.es/fpais/rumania/10.htm

http://wikitravel.org/es/Ruman%C3%ADa http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/romania/index_es.htm http://directorio2006.congde.org/busqactividadpaissur/resultadopais? Selectpaises=143&symfony=mo9iqb4ikam957mf00r9gcjf63 http://themoneyconverter.com/ES/EUR/RON.aspx http://blogidiomas.com/etnias-y-lenguas-de-europa-rumania/ http://www.vacance-roumanie.com http://www.eurobookings.com/destinationsro/romania.es.html?label=ggdesbcoro_hoteles%20rumania&gclid=CLjdl9Oy4qYCFcULfAod2FIm6w http://www.hihostels.com/dba/country-Albergues-Juveniles-Ruman%C3%ADaRO.es.htm http://www.yosoyerasmus.com/erasmus/informacionutil/rumania/informaciongeneral/informacion-general/

28