El procs de selecci des del punt de vista de lempresa

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Descripci del lloc de treball (DLT) o elaboraci del perfil professiogrfic Captaci Preselecci Realitzaci de proves selectives Entrevistes Comprovaci de referncies Selecci Contractaci i acolliment del nou treballador Modalitats de contractaci. PMF contractaci

Abans de posar-nos a la feina amb la preparaci de la teva candidatura, et donem una visi genrica de com planteja l'empresa un procs de selecci qualsevol. Veurem que el primer que fa l'empresa s definir els diferents factors que intervenen en el procs, per a intentar garantir l'adaptaci del nou treballador i la seva eficincia, fet que es tradueix en un estalvi de temps i recursos econmics. 1. Descripci del lloc de treball (DLT) o elaboraci del perfil professiogrfic Detalla les funcions que s'han d'exercir, categoria professional, ubicaci del centre de treball, motius de la cobertura, situaci del lloc en l'organigrama de l'empresa, dependncia, obligacions i responsabilitats, coneixements necessaris per a l'acompliment eficient de les funcions, competncies associades a aquest crrec, etc. Tamb detalla els requisits desitjats en els candidats, formaci acadmica, estudis complementaris, idiomes, caracterstiques personals, aptituds i actituds, competncies professionals, etc. 2. Captaci Les fonts ms comunes per al reclutament sn les segents, i dependran del tipus d'empresa i del lloc que s'ha de cobrir: - Promoci interna. - Recomanacions. - Autocandidatures / base de dades de l'empresa. - Anuncis en portals d'ocupaci. - Borses de treball de centres de formaci, i escoles professionals, universitats, etc. - Oficines d'ocupaci. - Anuncis en premsa. - Consultories de selecci, caatalents, empreses de treball temporal (ETT). Tan sols un percentatge molt baix de les ofertes de feina es fan pbliques, per la qual cosa fer una cerca activa d'ocupaci s la millor font per a aconseguir contactes laborals. Aix optimitzar el boca-orella, les recomanacions i el fet de ser en la base de dades de l'empresa en el moment de presentar-nos de manera espontnia (treball en xarxa). 3. Preselecci L'empresa fa un primer filtre de les dades que es recullen en els currculums rebuts per a seleccionar els que compleixen a priori els requisits prviament definits en el professiograma o DLT. 4. Realitzaci de proves selectives En alguns processos de selecci, es poden fer proves de tipus professional, psicotcniques, de cultura general, grafologies, de personalitat, etc., i poden ser un factor determinant, ja que aporten una informaci molt valuosa sobre el candidat, informaci que s'ha de contrastar sempre amb una entrevista personal. 5. Entrevistes Compleixen almenys tres objectius: Conixer personalment el candidat i comprovar l'encaix de l'estil personal i professional. Obtenir informaci de primera m, i contrastar la facilitada en el currculum o proves selectives. Facilitar la informaci sobre l'empresa, caracterstiques del lloc, funcions, etc. Durant el procs de selecci, hi pot haver una sola entrevista o diverses. Aix tamb dependr de si el procs el gestiona la mateixa empresa o una consultoria de recursos humans, ja que en el segon cas, inevitablement, hi haur ms d'una entrevista. En cas que hi hagi dues o ms entrevistes, la primera sol ser un mer contacte, que a vegades s fins i tot simplement telefnic, per a descartar les candidatures que no compleixen el perfil bsic demanat. La segona entrevista acostuma a ser ms en profunditat, i indaga sobre els aspectes d'especial rellevncia per al lloc. 6. Comprovaci de referncies s aconsellable la major fiabilitat en la informaci escrita o verbal que es faciliti en qualsevol procs de selecci, ja que el responsable d'aquesta selecci pot considerar necessari sollicitar referncies d'anteriors empreses. 7. Selecci Independentment de qui hagi fet el procs de selecci (consultoria, ETT, caatalents), la decisi final correspon a l'empresa. Ser el responsable d'aquest nou lloc, segurament en consens amb el Departament de Recursos Humans, qui prengui la decisi de qui s el candidat idoni que ha d'incorporar. 8. Contractaci i acolliment del nou treballador S'inicia un procs d'adaptaci i integraci que demanar esfor a ambdues parts. Durant el perode de prova, el nou treballador haur de mostrar les qualitats i capacitats per les quals ha estat seleccionat, fet que pot comportar una tensi lgica. L'empresa normalment t pautat un pla d'acolliment que li demanar cert esfor, per que optimitzar el procs d'integraci. 9. Modalitats de contractaci. PMF contractaci A l'Estat espanyol hi ha les modalitats de contractaci segents: Contractes indefinits Ordinari per temps indefinit. Contractes indefinits bonificats Dones aturades. Aturats inscrits durant sis mesos o ms. Treballadors majors de 45 anys. Perceptors de prestacions o subsidis per desocupaci. Aturats perceptors inclosos en el Reg. Esp. Agrari de la Seguretat Social. Perceptors de la renda activa d'inserci. Transformaci de contractes Temporals en indefinits. Comunicaci de conversi de contracte temporal en contracte indefinit per a la realitzaci de feines fixes discontnues. 2

Contracte de treball fix discontinu.

Contractes indefinits o temporals bonificats Per a treballadors en situaci d'exclusi social. Per a vctimes de violncia de gnere. Per a treballadors majors de 52 anys beneficiaris dels subsidis per desocupaci. Contractes formatius Contracte per a la formaci. Contracte en prctiques. Contractes de durada determinada Obra o servei determinat. Circumstncies de la producci. Interinitat. Interinitat per a substituir treballadors en excedncia per cura de familiars amb reducci de quotes a la Seguretat Social. Interinitat per maternitat, adopci o risc per a l'embars amb bonificaci de quotes. Interinitat per a substituir treballadors en formaci per treballadors beneficiaris de prestacions per desocupaci. Contracte d'inserci. Per a treballadors penats en institucions penitenciries. Contracte de relleu Contracte de treball temporal de relleu. Contractes per a treballadors minusvlids Contracte de treball indefinit. Contracte de treball temporal. Contracte de treball per a la formaci. Contracte en prctiques. Contracte de treball d'interinitat per a substituir baixes per incapacitat temporal de discapacitats. Sollicitud d'incentius per a la contractaci indefinida o transformaci en indefinits de contractes temporals de treballadors minusvlids. Conversi del contracte de treball temporal en indefinit per a minusvlids que treballin en els centres especials d'ocupaci. Comunicaci de conversi en indefinit del contracte de treball temporal. Contracte de treball pel qual es regula la relaci laboral de carcter especial dels minusvlids que treballin en centres especials d'ocupaci. Contractes per a la investigaci Contracte de treball per a la incorporaci d'investigadors al Sistema Espanyol de Cincia i Tecnologia. Contracte de treball per a la realitzaci d'un projecte d'investigaci. Contracte de substituci per jubilaci anticipada Contracte de substituci per jubilaci anticipada. Altres contractes de treball Contracte de treball a domicili. Contracte de treball en grup.

PMF Contractaci

1. Qu s un contracte de treball? Un contracte de treball s un acord entre empresari i treballador pel qual aquest s'obliga a prestar determinats serveis per compte de l'empresari i sota la seva direcci, a canvi d'una retribuci. 2. Qui pot signar un contracte de treball? Els majors d'edat (18 anys). Els menors de 18 anys legalment emancipats. Majors de 16 i menors de 18 si tenen autoritzaci dels pares o de qui els tingui al seu crrec. Si viuen de manera independent, amb el consentiment exprs o tcit dels seus pares o tutors. Els estrangers d'acord amb la legislaci que els sigui aplicable. 3. Puc formalitzar un contracte de treball verbalment? S (vegeu la pregunta segent). 4. Quan s obligatori que la formalitzaci d'un contracte sigui per escrit? Quan aix ho exigeixi una disposici legal. Els contractes segents s'han de formalitzar sempre per escrit. Prctiques. Formaci. Per a la realitzaci d'una obra o servei determinat. A temps parcial, fix discontinu i de relleu. A domicili. Treballadors contractats a l'Estat espanyol al servei d'empreses espanyoles a l'estranger. Els contractes per temps determinat, la durada dels quals sigui superior a quatre setmanes. Cadascuna de les parts podr exigir que el contracte se celebri per escrit, en qualsevol moment del transcurs de la relaci laboral. 5. Puc establir un perode de prova en el contracte? 3

El seu establiment s optatiu i, si s'acorda, s'haur de reflectir per escrit en el contracte. No es podr establir un perode de prova quan el treballador ja hagi exercit les mateixes funcions amb anterioritat a l'empresa, sota qualsevol modalitat de contractaci. 6. Quin s la durada mxima d'un perode de prova? La seva durada mxima s'establir en els convenis collectius, i en defecte d'aix la durada no podr excedir els sis mesos per als tcnics titulats, o els dos mesos per a la resta dels treballadors. En les empreses amb menys de 25 treballadors, el perode de prova no podr excedir els tres mesos per als treballadors que no siguin tcnics titulats. 7. Quins drets t el treballador durant el perode de prova d'un contracte? El treballador tindr els mateixos drets i obligacions corresponents al lloc de treball que dugui a terme, com si fos de plantilla. 8. Com i qui pot rescindir la relaci laboral durant el perode de prova? Qualsevol de les parts pot rescindir el contracte, rescindir la relaci laboral. 9. s necessari allegar una causa per a la rescissi d'un contracte durant el perode de prova? No. 10. s necessari avisar amb antelaci per a la rescissi d'un contracte durant el perode de prova? No (excepte que hi hagi un pacte que indiqui el contrari). 11. El perode de prova d'un contracte computa a l'efecte d'antiguitat? S. La situaci d'incapacitat temporal que afecti el treballador durant el perode de prova n'interrompr el cmput, sempre que hi hagi acord entre ambdues parts. 12. Quina durada pot tenir un contracte de treball? Un contracte de treball pot ser indefinit (fix), o b tenir una durada determinada (temporal). En principi, tot contracte de treball s indefinit i a jornada completa, tret que en el contracte de treball s'estableixi el contrari. Per a conixer la durada mnima i mxima del contracte cal basar-se en les caracterstiques de cada contracte. 13. Quines obligacions t un empresari amb el treballador? Quan la relaci laboral sigui de durada superior a quatre setmanes, l'empresari haur d'informar per escrit al treballador sobre els elements essencials del contracte i principals condicions d'execuci de la prestaci laboral, sempre que aquests elements i condicions no figurin en el contracte de treball formalitzat per escrit. 14. Quin termini t l'empresari per a comunicar a l'oficina d'ocupaci un contracte laboral? Deu dies, tant en contractes escrits com verbals. 15. Quins sn els drets del treballador? A l'ocupaci efectiva durant la jornada de treball. A la promoci i formaci a la feina. A no ser discriminats per a accedir a un lloc de treball. A la integritat fsica i a la intimitat. A percebre puntualment la remuneraci pactada. Els altres que s'estableixin en el contracte de treball. 16. Quins sn els deures del treballador? Complir les obligacions concretes del lloc de treball segons els principis de la bona fe i diligncia. Complir les mesures de seguretat i higiene que s'adoptin. Complir les ordres i instruccions de l'empresari en l'exercici de la seva funci directiva. No fer la mateixa activitat que l'empresa en competncia amb aquesta. Contribuir a millorar la productivitat. Els altres que s'estableixin en el contracte de treball.

Per a ms informaci sobre contractaci, visita la pgina de l'Institut Nacional d'Ocupaci: www.inem.es