de l'albufera

Versi en Valenci

Parc Natural de l'Albufera raco_olla@gva.es Centro de Informacin "Rac de l'Olla" Carretera El Palmar S/N 46012 - Valencia Aproximadamente en el kilmetro 10,5 de la Ctra CV-500 hay que desviarse en direccin El Palmar. Nada ms incorporarnos en este desvo encontraremos el acceso al aparcamiento a unos 50 mts. a la izquierda. col.labora: Tel. 96 162 73 45 http://parquesnaturales.gva.es
Maqueta: Fotografia: Benjamn Albiach Galn Kun.Xusa Beltrn Benjamn Albiach Galn G. B.

La impressi d'aquest material ha sigut possible grcies al Conveni de collaboraci firmat el 21 d'abril del 2006 entre la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa", i la Generalitat Valenciana per al desenvolupament del Pla de gesti integral per a la conservaci dels sistemes naturals de la xarxa de parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

Ed. cartogrfica: Pau Prez Puigcerver font: ICV (Institut Cartogrfic Valenci) Texts: Imprs: D. L.: Equip d'educaci ambiental Centre Especial d'Ocupaci, IVADIS

Data de declaraci de parc natural: 8 de juliol de 1986 Incorporaci a la Llista de zones humides d'importncia internacional Conferncia Ramsar: 8 de maig de 1990 Data declaraci rea ZEPA: (Zona d'especial protecci per a les aus) 8 de juny de 1994 Data d'aprovaci PORN: (Pla d'ordenaci dels recursos naturals) 16 de maig de 1995 Data d'aprovaci PRUG: (Pla rector d's i gesti) 19 de novembre de 2004 Municipis dins del parc: El Parc Natural de l'Albufera, situat al sud de Valncia, ocupa una superfcie de 21.120 ha i s'estn per part de tretze municipis: Valncia, Alfafar, Sedav, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemes. El seu origen geolgic parteix, milers d'anys enrere, d'un golf mar que va quedar allat del mar Mediterrani per les aportacions sedimentries dels rius Tria i Xquer.

En l'actualitat el Parc Natural de l'Albufera compta amb nombrosos hbitats protegits que estan inclosos en la directiva d'Hbitats. Aquesta gran varietat morfolgica queda definida dins de tres grans ambients: La restinga litoral. s la barra sedimentria que va separar la totalitat del sistema del mar. All es troba encara, un cord dunar ben conservat, en el qual s'identifica una bona mostra de la vegetaci prpia de la mquia mediterrnia i les mallades, xicotetes rees d'aiges salobres, repartides entre les dunes i el sistema forestal de la devesa. L'arrossar s l'ambient de major superfcie (14.000 hectrees) perqu aconsegueix dues terceres parts de la superfcie total del parc natural. Originriament, amb el tancament, la superfcie que van ocupar les aiges marines es va transformar en un extensa marjal d'aiges salobres per conformar finalment, a partir del segle XV i amb el cultiu de l'arrs, una de les principals zones arrosseres d'Espanya. Travessat per una atapeda xarxa de squies i canals, els seus cicles d'inundaci i entollament el presenten com la principal rea d'alimentaci de la rica ornitofauna albuferenca. Dispersos, fonamentalment pel sector oest, es localitzen xicotets brolladors que, en la zona, es coneixen com ullals. La llacuna de l'Albufera s un sistema costaner de 3.000 ha de superfcie d'aiges succintes, que compta amb quasi 300 ha de vores i illes en qu creix una densa vegetaci palustre. s important pel seu significat en la regulaci del flux hdric en l'arrossar, com tamb pel seu valor ecolgic i paisatgstic.

B. Albiach Galn

Espectacular capvespre en la llacuna de l'Albufera. L'nic lloc de la Comunitat Valenciana on podem veure posar-se el sol sobre l'aigua

B. Albiach Galn

B. Albiach Galn

L'agricultura en el parc est relacionada amb el cultiu de l'arrs

La pesca en el llac es continua realitzant de forma tradicional

Histria
Tres sn els usos tradicionals ms importants de la zona, l'agricultura vinculada al cultiu de l'arrs, la pesca i la caa. La pesca s reconeguda legalment l'any 1250, que s quan es realitzen les bases de pesca per a la Comunitat de Pescadors del Palmar (vens de Russafa que es van installar definitivament a l'illa del Palmar per a pescar ms fcilment) i que desprs s'aplicarien a les de Silla i Catarroja. Fins a la industrialitzaci de l'rea d'influncia del llac, la pesca aportava importants rendiments econmics, ja que les aiges netes del llac oferien gran abundncia de peixos (gambeta, petxinot, anguila, llobarro, etc.). Actualment, la pesca de llobarro i anguila ha disminut sensiblement i ha augmentat la de llisses i cranc americ (espcie introduda en els anys 80). L'arrs s un altre s tradicional, encara que molt ms recent (segle XVII), i t una gran importncia econmica i ambiental. A la important tasca com a filtre verd de les 14.000 hectrees que rodegen la llacuna s'uneix la de ser rebost del parc, merc a la considerable poblaci d'invertebrats aqutics i xicotets macrfits que serveixen d'aliment a gran part de les poblacions d'aus.

Vegetaci
La major part de la superfcie del parc est ocupada per cultius d'arrs i per la mateixa llacuna, de manera que la vegetaci autctona queda restringida, d'una banda, a les squies, ullals, zones marginals de l'arrossar i de la llacuna litoral i, d'una altra, a la franja costanera arenosa, especialment en la devesa i el front dunar. En les platges arenoses del parc natural, com tamb en les dunes immediates, es troben una srie de plantes adaptades a les dures condicions d'aquests mitjans, on predomina el vent i una alta salinitat. Es troba ac el borr, com tamb el lliri mar i la campaneta de mar, entre altres. En l'arenal estabilitzat, desprs de les rees de dunes, apareixen matolls pluriespecfics, entre els quals destaca la presncia del llentiscle i l'aladern. La vegetaci de les mallades i saladars s'assenta sobre sls particularment enriquits de sals i subjectes a entollades peridiques. Les espcies botniques dominants sn les soses i les barrelles, que conformen un subambient de gran importncia, per la seua escassa presncia a la Comunitat Valenciana. En les zones d'aiges dolces i substrats menys salobres, trobem diverses comunitats botniques associades a aiguamolls, formades fonamentalment per plantes palustres, submergides i flotants, de gran diversitat i singular importncia. Les plantes submergides o macrfites compten amb les seues millors poblacions en els ullals i en les squies de millor qualitat hdrica. Pel que fa a la vegetaci palustre de zones entollades, destaquen els canyissos, la boga, les masegues i les malves d'aigua o trencadalla, fonamentalment distribudes en les mates de la llacuna.

Llentilla d'aigua (Lemna gepa)

B. Albiach Galn

B. Albiach Galn

B. Albiach Galn

Garcilla bueyera (Bubulcus ibis)

Samaruc (Valencia hispanica)

Fauna
Abundant i diversa, la fauna de l'Albufera presenta alguns endemismes mediterranis, com tamb nombroses espcies protegides. Crustacis coneguts com gambetes, molluscos dels gneres Unio i Anodonta i peixos de la famlia dels ciprinodntids, com el samaruc i el fartet. Pel que fa a les aus, el parc natural s de la mxima importncia dins del context europeu. Segons la Generalitat, mes de 350 espcies orntiques han sigut observades en algun moment, d'aquestes, d'entre 240 i 250 sn visitants habituals cada any, i 90 sn reproductores habituals. A l'hivern destaquen els antids, amb censos de 20.000 exemplars. L'espcie ms abundant s l'nec collverd, destacant tamb la presncia de sivert, el bragat i el boix. En poca de cria, el Parc Natural de l'Albufera s de gran importncia per les seues colnies d'agrons, que solen superar les 5.000 parelles. Installades en el ms dens del canyisser de la llacuna, destaca la presncia d'una important poblaci d'oroval, com tamb d'agr roig, acompanyades de les ms abundants, esplugabous i de la garseta. Les colnies de xatracs situen el parc en el segon lloc en importncia per a aquestes aus en la pennsula Ibrica. Sn ms de 6.000 les parelles nidificants, de les quals destaquen el xatrac d'albufera i el xatrac becllarg i la camallonga. Altres espcies nidificants rares o escasses, sn la rosseta, l'nec blanc i la gavina corsa que en els ltims anys s'est consolidant com a nidificant regular.

E: 1/9.000 Mallada de lHospitalet

0 -50 CV

Lago de lAlbufera
ll ere al P

B. Albiach Galn

Ruta RAC
Duraci: 2 hores. Recomanacions: Es recomana portar prismtics. En la vostra visita al Centre d'Informaci Rac de l'Olla, gaudireu d'una panormica meravellosa del parc natural des de la torre-mirador, contemplareu gran varietat d'aus des de l'observatori de fusta, coneixereu a travs de les dues sendes espcies vegetals adaptades a aquests ambients tan peculiars i visitareu les exposicions en el Centre de Cavallerisses. La ruta s'inicia en el Centre d'Informaci [1]. Ac disposeu d'una xicoteta exposici sobre la reserva del Rac de l'Olla i d'una torre-mirador, des d'on podeu observar, sobretot en poca hivernal, gran concentraci d'antids i corbes marines en la Mata del Fang a l'Albufera.

al Palm ar --->

) eca (Su --->

Grup d'escolars iniciaran la ruta del Rac de l'Olla

Des del centre parteixen dos itineraris

La senda de l'esquerra, porta fins a un observatori situat en la llacuna nord [2], all podeu observar les aus en el seu hbitat natural. El recorregut per aquesta senda es realitza a travs d'un bosc de dunes estabilitzades, en el qual gaudireu de vegetaci caracterstica d'aquest ambient. Mereix una menci especial el cdec mar (Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa), espcie que t el seu hbitat en els arenals costaners del Mediterrani. Aquesta planta s de gran inters, entre altres raons per la seua escassa abundncia a causa de l'expansi urbanstica en les costes. Per tot a, est inclosa en un dels projectes LIFE de recuperaci d'espcies amb fons europeus.

Continuarem la ruta tornant al Centre d'Informaci i sense entrar-hi, seguirem la senda. Per aquesta trobareu una desviaci a la dreta, que condueix a una passarella des d'on podeu contemplar un altre dels ambients representats: la mallada [3]. Les mallades sn depressions del terreny situades entre les dunes. En el sl d'aquestes predominen els llims grisos i les argiles i el nivell fretic est molt prxim a la superfcie, la qual cosa facilita que en poca plujosa es produsca una entollada i que a l'estiu es formen crostes salines originades per l'evaporaci de l'aigua. Reprenem la senda que transcorre per un bosc de ribera i arribem al Centre de Cavallerisses [4]. En aquest centre trobareu diverses exposicions sobre els aiguamolls de la Comunitat Valenciana, el samaruc i el Parc Natural de l'Albufera. A ms, un aquari amb samarucs i fartets reprodueix l'hbitat ideal per a aquestes espcies i una pantalla que ens ofereix imatges en tres dimensions d'aquest ambient subaqutic. Tamb podeu gaudir de dues cambres que permeten observar, a temps real, imatges de dues rees de reserva integral situades en el Rac de l'Olla i la Mata del Fang. Finalment, al final del recorregut de Cavallerisses arribem a la sala d'audiovisuals, on es projecta un passe de diapositives sobre el Parc Natural de l'Albufera. La ruta finalitza tornant al Centre d'Informaci. .

B. Albiach Galn

Torre observatori en el Centre d'Informaci Rac de l'Olla

an Barr c de Xiva

E: 1/80.000

el Brossar Punta de Llebeig

el Pujol Vell

Squia del Petxinar

Mata del Rei Punta de Sant Pere

Gola

de P

ujol

Estany de Pujol

Mata de Sant Roc

la Manseguerota

Mata del Fang

La Devesa
el Rac de lOlla

Mata de lAntina la Foia

el Fangaret Mata de la Barra

Squia lObera

la Mata de En Torre
Tancat de Baldov

0 -50 CV

el Campot

canal del Rom

Flotons del Portet

Alq es uer a

Zacars

Squ ia Cam dels pots

el Palmar
Tancat de Malta

Sq

uia

B. Albiach Galn

an

El 4 d'agost se celebra la Festa del Crist de la Fe del Palmar

Ruta ALBUFERA
Hi ha cinc embarcadors principals (vegeu mapa): els ports de Silla [1] i Catarroja [2], del Saler [3], i els embarcadors del Palmar [4] i la gola del Pujol [5]. L'Albufera es va formar desprs del tancament d'un antic golf per l'aparici d'un cord litoral, tamb denominat restinga, que s'estn des de Valncia fins a Cullera. Fa aproximadament 6000 anys va comenar la formaci de la restinga per les aportacions sedimentries dels rius Tria i Xquer. L'onatge i els corrents litorals van transportar els sediments fins a formar la barra arenosa, que va allar l'Albufera del mar Mediterrani. El nom Albufera prov del terme rab: Al Buhaira, diminutiu d'Al Bhar (el mar). Les albuferes o estanys litorals sn el model morfolgic d'aiguamoll costaner ms freqent en el Mediterrani. Es caracteritzen, a diferncia de les llacunes litorals, que tenen una vida prou autnoma del mar (encara que influeix prou en la seua gnesi) perqu la barrera de tancament sol ser molt hermtica. Poden estar tamb connectats amb aquest mitjanant passos, goles o bocanes, per no sn de tipus marea i quasi no sn funcionals en el sentit mar-terra.

Altres llacunes, com les de Vencia o les que es poden trobar a Tunis, reben el nom de llacunes litorals ja que, malgrat haver tingut el mateix procs de formaci, tenen una gran influncia de les marees que en aquestes zones es produeixen. Hi ha hagut una gran reducci de la superfcie de l'Albufera des del seu origen, passant d'aproximadament 30.000 ha que tenia en l'poca dels romans, a les 2.837 ha actuals. Aquesta reducci, que es produeix de forma natural, es va veure accelerada des de fa uns 200 anys pel cultiu extensiu de l'arrs. La importncia de l'Albufera s inqestionable en el parc natural, tant pel seu significat en la regulaci del flux hdric en l'arrossar com pel seu valor ecolgic i paisatgstic. En l'interior i en els seus marges es troben les mates, que sn acumulacions o illes de vegetaci palustre. Les seues plantes ms comunes sn el canys Phragmites australis i la boga Typha sp., o rares com la trencadalla Kosteletzkia pentacarpos, planta les poblacions ms prximes de la qual estan en orient prxim (Iran i Turquia). Amb aproximadament 350 ha complixen un important paper com a rea de cria d'aus, principalment 7 espcies d'agrons (7450 parelles l'any 2000), necs, alguns larolimcoles, i rllids entre els quals destaca el gall de canyar Porphyrio porphyrio, recentment recuperat de l' extinci en quasi tot el litoral mediterrani.

B. Albiach Galn

La vegetaci palustre serveix de recer a multitud d'espcies animals

Torrent

Picanya Paiporta
-3 CV 3

La Torre

Benetsser

Castellar

Valencia

carretera senda

centre dinformaci museu mirador zona de descans prquing ermita vrtex geodsic

Sedav Alfafar

LOliveral
Pinedo

Lugar Nuevo de la Corona

linea ferrea limit administratiu construccions

Massanassa Albal Catarroja

N-3 32
1 -40 CV

Ba
rra

40

N-3

CV-42

CV -50

40

N-3

-7 AP

nc

Beniparrell Alccer

El Saler
va

E: 1/150.000
0 platja del Saler 2.000 4.000 8.000 m

de

Picassent

Silla
Gola de Pujol

Mar Mediterrani

Laguna de lAlbufera

platja de la Devesa

-50 CV 0

Factora Ford El Roman

-40

El Palmar

Gola del Perellonet

-30

el Perellonet
-20

Almusafes
-10
CV-520

Benifai

Sollana el Perell

Gola del Perell

Platja del Pouet

les Palmeres

Alginet

Ullal de Baldov

Platja de Motilla Mareny de Barraquetes Bega de Mar Mareny Blau Mareny de Sant Lloren

Muntanyeta del Sants

Ro

que

AP-7

LAlcdia

Albalat de la Ribera Rio X

Sueca
ar) quer (Jc

Platja del Mareny Platja del Dosser Ermita dels Sants de la Pedra (Abdn y Senn)
N33 2

Riola

Guadassuar Algemes

Poliny de Xquer Benicull de Xquer Fortaleny

Gola de Sant lloren

Trmino Municipal de Cullera

la Mata del Fang

1
el Rac de lOlla

Itinerari Itinerari a peu E: 1/75.000

la Manseguerota

la Mata de la Barra
Squia lObera

el Fangaret la Mata de En Torre

Ruta MARJAL SUR

2

Ahora te proponemos dos rutas por el marjal sur del Parque Natural de la Albufera.
Gola del Perellonet

Squ ia Cam dels pots

6 5 4 3

el Palmar

el Perell

1 2 3 4 5 6 7
Gola del Perell

Km 0. Centre d'Informaci Rac de l'Olla. Km 3,0. Arribada al Palmar. Km 3,9. Final del Palmar. Gir a la dreta, direcci Sollana. Recorregut curt Km 5,0. Pas sobre un pont. Gir a la dreta. Km 5,4. Desviaci a l'esquerra per la travessia de Sacars (davant la Casa de Baldov). Km 5,8. Pas sobre un pont. Continuem recte. Km 6,1. Pas sobre dos ponts seguits. Gir a l'esquerra pel cam parallel a una squia. Km 8,1. Encreuament amb un cam asfaltat. Gir a l'esquerra. Km 8,6. Encreuament amb cam asfaltat. Gir a l'esquerra. Km 10,1. Desviaci a la dreta creueu pont. Volta al Palmar. Recorregut llarg Km 5,0. Pas sobre un pont. Gir a l'esquerra. Km 6,5. Encreuament. Continuem recte. Km 8,6. Recte en direcci sud per un cam de terra. Km 10,2. Gir a l'esquerra. Km 10,7. Desviaci a la dreta per cam asfaltat. (A partir d'ac el recorregut sempre ser per camins asfaltats). Km 11,8. Gireu a l'esquerra en el primer encreuament. Km 14,5. Encreuament amb un cam asfaltat. Gir a l'esquerra. En girar la Muntanyeta dels Sants queda davant. Km 15,7. Gir a la dreta vorejant la Muntanyeta dels Sants, deixant unes sitges d'arrs a la dreta. Km 16,0. Pujada a la Muntanyeta dels Sants. Ermita dels Benisants de la Pedra. Km 16,2. Desprs de passar un pont, gir a l'esquerra pel cam de la Canal. Km 16,9. En la bifurcaci seguim per l'esquerra (a la dreta queda el cam de la Llosa). Km 18,4. Seguim recte. Km 20,3. Gir a l'esquerra creuant un pont que entra en la travessia de Caro. Km 22,2. Casa de Ricardo Alarte. Desviaci a la dreta pel cam de Trompn. Km 25,2. Encreuament. Gir a la dreta. Km 26,7. Gir a la dreta. Tornada al Palmar

22 01 21 11 12
13

8 9 4 4 9 10 11 12 13 14

el Perell

10

15 16 17 18 19 20 21 22
17

17 15 16

19
18

14

Muntanyeta dels Sants

18 16

9 4

15

En el vostre passeig podeu gaudir d'un paisatge dominat per camps d'arrs, squies, motors amb les seues velles ximeneres, cases d'apers, masies, a ms de nombroses espcies d'aus. Un paratge de gran valor cultural, natural i paisatgstic on l'aigua s la pea clau d'aquest valus ecosistema. La marjal s una zona inundada la major part de l'any actualment ocupada, en la gran majoria, per camps d'arrs. Per a no va ser sempre aix. En el segle II (fa uns 1900 anys) el lloc que visitareu formava part de l'Albufera. En aquella poca, els romans van conixer l'Albufera amb unes 30.000 ha, 10 vegades ms gran que en l'actualitat. Perqu us feu una idea, on hui en dia es troba la catedral de Valncia, els romans van construir un temple dedicat a la deessa Diana a la vora d'una de les illes

de l'Albufera. Des d'aquella poca l'Albufera ha redut molt la seua extensi. De manera natural l'Albufera tendeix a fer-se cada vegada ms xicoteta pels sediments que van aportant a poc a poc els barrancs que hi arriben, per aquesta reducci es va accelerar molt des que es va comenar a cultivar l'arrs. Els rabs van introduir el cultiu de l'arrs, existeixen dades cartogrfiques del segle XV on podem observar camps d'arrs en la zona sud de l'Albufera, on hui en dia es troba el municipi de Sueca. Des de llavors, l'espcie humana ha anat guanyant terreny a l'Albufera aterrant-la per a cultivar l'arrs. Blasco Ibez conta, en la seua novella Canyes i fang, la impressi que li causava aquest fet al Tio Paloma:

La Muntanyeta del Sants destaca com una gran roca que domina el Parc Natural
B. Albiach Galn G.B.

El cultiu de l'arrs est molt arrelat en el parc

"Ho cultivarien tot, tirant terra i ms terra sobre el llac... l'albufera la transformaven els hmens amb els seus cultius... en el llac es veien barcasses carregades de carb, els camps d'arrs s'estenien per totes les bandes, avanaven en el llac, engolint-se l'aigua" D'aquesta manera, s'ha anat transformant el paisatge primitiu fins a arribar al moment actual quan els camps d'arrs cobreixen 14.000 ha del parc natural. Una vegada en la Muntanyeta dels Sants, podeu visitar l'ermita dels Benisants de la Pedra, Sant Abd i Senent. Des d'ac, gaudireu d'una excellent panormica de la marjal. A ms, si mireu en direcci nordest veureu, rodejat de canyes, canyissos i bogues, l'ullal de Baldov. Els ullals sn brolladors d'aigua dola i neta fet que els converteix en una reserva molt important sobretot per la presncia d'espcies niques i en perill d'extinci com les gambetes, el petxinot o els peixos samaruc i fartet. Els animals ms comuns que podeu veure sn les aus que varien depenent de l'poca de l'any. A l'hivern s fcil veure l'nec collverd, el sivert, el bragat, l'arpella de marjal, i les gavines: gavinot fosc, argentat del Mediterrani i comuna. A l'estiu, podeu veure la camallonga, el fumarell negre, el curroc i l'agr roig. I durant tot l'any sn comunes l'agr blau, la garseta blanca i l'esplugabous. Les plantes ms comunes en les vores de les squies i els ullals sn el canys, la canya, la boga i a la primavera podreu veure en flor el vists lliri groc. Tamb, al voltant de les cases i motors i en les motes (separaci entre camp i camp), podeu veure xops (xops) i salzes (salzes) amb la funci de fixar d'una manera ms eficient la terra entre camps d'arrs. Finalment, cal anomenar la vegetaci subaqutica dels ullals que es troba en greu perill d'extinci.

B. Albiach Galn

Valencia
Castellar Sedav lOliveral E: 1/75.000 Alfafar
Lugar Nuevo de la Corona

Benetsser

Pinedo 7 8

Ruta MARJAL NORTE

Duraci: mig dia Mitjans: cotxe o bicicleta Recorregut total: 30 km Recomanacions: portar prismtics
platja del Saler

Massanassa
N-3 32

1 -40 CV

Catarroja 9
Puerto de Catarroja

1 6
Bar
ran

Aquesta ruta ens permetr conixer diversos llocs d'inters del Parc Natural de l'Albufera, cobrint bona part de la marjal nord. S'inicia en el Centre d'Informaci del Rac de l'Olla (P1), circulant per la ctra. CV-500 en direcci a Valncia. A la nostra esquerra, de seguida, desprs de passar les comportes de la gola del Pujol, el mirador (P2); on podem realitzar un passeig amb barca per l'Albufera. Just abans de la primera redona (P3) veurem un senyal que indica vivers municipals, on es troba l'Oficina Tcnica Devesa-Albufera de l'Ajuntament de Valncia. El nostre cam segueix direcci Valncia. En la segona redona (P4) es pot accedir al tallafoc de la Rambla per a visitar la interessant zona dunar de la devesa, per per a continuar el nostre recorregut ens desviarem per la desviaci d'Alfafar que discorre per la ctra. CV-401. Aquesta carretera recorre una zona dedicada al cultiu de l'arrs, de difcil accs, encara que hi ha diferents camins de terra al costat esquerre.

El Saler

Laguna de lAlbufera

c
4
iv

de

CV-5

El Palmar

00

1 5

6 7

Desprs de passar dues redones cap a Alfafar, triarem la primera desviaci a l'esquerra cap a la casa de Revisanxo (P5), que discorre al costat de la squia del mateix nom. Tamb podem fer el mateix recorregut pel segent cam a l'esquerra, passant el restaurant la Matandeta (P6) (alternativa en poca de caa). Circulant per aquest cam en direcci NO i seguint la squia tornarem a la carretera principal (P7).

A finals de gener i fins a primers de mar s fcil veure, gavines comunes, gavinots foscos i argentats del Mediterrani, garseta blanca, esplugabous, agr blau i agr roig. A l'hivern veurem concentracions de corba marina grossa, nec collverd, sivert i exemplars de xoriguer, aligot i amb sort alguna guila pescadora. A ms podrem observar el blauet en alguna squia.
8

A ms, en aquest port, se celebra el concurs de vela llatina al voltant del 15 de setembre i la process de Sant Pere amb barca, a finals de setembre. La ruta s d'anada i tornada i pot realitzar-se en la seua totalitat o tornar en qualsevol punt sobre els nostres passos per a degustar un menjar tpic en qualsevol dels bars del port de Catarroja i rematar aix la jornada. Per a realitzar la ruta completa es recomana l's de la bicicleta, o si es fa a peu, disposar de ms temps, procurant evitar les hores de mxima insolaci, especialment a l'estiu. s una ruta recomanada per a realitzar en diferents poques de l'any i poder observar com canvia la fisonomia de l'arrossar. Consulteu les poques de veda abans d'eixir.

Una vegada passem el polgon de tir la carretera acaba en la zona comercial d'Alfafar (P8) i s'uneix amb la N-332. Travessem un tnel de dimensions redudes accedint a la zona comercial. Ac podem donar l'excursi per conclosa o continuar seguint les indicacions per a incorporar-nos a la ctra. d'Alacant. A uns quilmetres (P9) veurem una indicaci d'eixida a Catarroja. Eixint per aquest vial de servei s'arriba a una gasolinera verda. Noms ms passar-la hi ha un tnel que travessa la N-332; per davall girant a la dreta trobem l'accs. Aquest mateix cam, VV-1044, ens portar al port de Catarroja i a una altra extensa zona de marjal. Pel cam passarem junt al Club Eqestre i l'Escola de Capatassos de Catarroja en el pati de la qual hi ha una exposici de barraques. Des del port de Catarroja, lloc d'atracada, construcci i reparaci de les tpiques embarcacions que s'usen en la llacuna (albuferencs), es pot accedir al barranc de Massanassa o de Torrent, travessant les partides del Bony i la Tancadeta a l'arrossar de Catarroja. Per a aix es continua per un cam de terra que discorre parallel al llit, i que permet aproximar-se fins a la mateixa vora de la l'Albufera, en la punta del Llebeig. Aquest cam de terra pot estar tallat amb una cadena en poca de caa pel qual podem acabar aquest trajecte caminant. Des d'ac s fcil observar xitxarres, arpelles de marjal, gavines, corba marina grossa, agrons, cabrellots i es pot arribar a escoltar el gall de canyar o el cabussonet.

Port de Catarroja
B. Albiach Galn

Itinerario Itinerario a pie Itinerario alternativo E: 1/45.000

ny are

tja Pla M del

el Mareny

la Bassa Rasa
rotonda

Casa del Pastisser

3 -50 CV

Pla tja D del

el Dosser

Monte del Cabeol

er oss

Campo motocros

Ermita dels Sants de la Pedra (Abdn y Senn) 3

Parque acuatico

Bassa de Sant Lloren

Faro del Mediterraneo 1

Urb. Bonavista

Mo

nt

Platja del Cap Blanc

Platja de lIlla

B. Albiach Galn

d aa

el O

ro

Cabo de Cullera

La Bassa de Sant Lloren

Ruta CULLERA
Duraci: 2 o 3 hores Mitjans: bicicleta o cotxe Recomanacions: es recomana portar prismtics, i en alguns llocs deixar el cotxe i continuar caminant. Hem de tindre en compte que des de mitjans d'octubre fins mitjan de gener, es caa en la marjal i alguns dels camins poden estar tancats. Aquesta ruta ens ajudar a conixer un poc millor la marjal de Cullera. Es parteix des del Centre d'Informaci Rac de l'Olla, agafant la carretera de Natzaret-Oliva (CV-500) en sentit Cullera. Per aquesta, s'arriba a la cara nord del Cabeol. On comena a elevar-se aquesta xicoteta serra, trobem una rotonda (R) des de la qual comencen els tres itineraris proposats.

Far
La seua direcci est indicada en aquesta rotonda. El far est ubicat en el cap de Cullera i cara est de la serra de les Raboses. Aquesta representa uns dels ltims contraforts del sistema Ibric, amb una altitud mxima de 233 m.s.m i queda a les portes del Parc Natural de l'Albufera en la seua zona ms meridional. Des d'ac teniu una bona panormica del mar Mediterrani i si sou aficionats a l'ornitologia i visiteu el parc a l'hivern, possiblement podreu observar diferents aus marines com baldrigues, cauets i xatracs becllarg.

Bassa de Sant Lloren

Des de la mateixa rotonda cal agafar direcci Cullera (VP-1041) i desprs de passar diverses revoltes veureu una desviaci a l'esquerra; agafeu-la. Aquesta carretera passa per davant del Club de Tenis de

Cullera fins a arribar al cim de la muntanya del Cabeol que al costat de la Muntanyeta dels Sants (Sueca) constitueixen els nics afloraments calcaris, (dolomies d'origen cretaci) del Parc Natural de l'Albufera. Des d'ac (2) possiblement podreu observar algunes aus que es troben en la bassa de Sant Lloren, una xicoteta albufera l'origen de la qual pot trobar-se tamb en la restinga o barra arenosa que va allar l'Albufera de Valncia del mar. Aquesta xicoteta llacuna s'alimenta d'aiges subterrnies i el seu permetre es troba protegit per formacions de canys, a ms de tindre un accs restringit.
3

cedeix a travs del cam de terra que heu de fer caminant, (mirar plnol). Des del cim d'aquest xicotet promontori rocs tamb podeu gaudir del paisatge de la marjal i de les aus que all es troben. Des de la poblaci podeu visitar els punts ms alts de la serra de les Raboses. S'accedeix des de la carretera que puja al castell i continua al Radar Meteorolgic. Obtindreu una excellent vista panormica del Parc Natural de lAlbufera.

Cullera
Cullera est situada en la comarca de la Ribera Baixa, a 38 km de la ciutat de Valncia. Es tracta d'una ciutat de gran inters turstic ja que compta amb magnfiques platges, algunes amb qualificaci de bandera blava. La seua economia es basa en el cultiu i la comercialitzaci de la taronja i l'arrs, la pesca i el sector turstic. Els seus mxims exponents gastronmics sn la paella, l'arrs a banda, allipebre, l'espardenyada (guisat de carn amb anguiles) i el seu plat especial, l'allipebre de rap i llagostins. Es recomana visitar - L'Esglsia dels Sants Joans construda en el segle XVII sobre un antic temple gtic del qual noms es conserva una capella. - El castell d'origen rab, que va ser construt sobre restes ibriques i romanes. Va tindre gran importncia a causa de la seua situaci ja que li permetia dominar la costa i les riberes del Xquer. Formant part del castell es troba el santuari de la Mare de Du de l'Encarnaci. s d'estil neobizant, construt en el segle XI. - Les torres de la Reina Mora i la torre del Marenyet, que data de temps de Felip II. - El Museu Arqueolgic. - Les ermites de Sant Lloren o de la Font Santa, del segle XVI i les dels sants Abd i Senent i Santa Marta, del segle XV.

Museu de l'Arrs
Des de la rotonda i tamb per la carretera VP-1041 arribareu a l'aparcament del parc aqutic. Des d'ac s'albira l'ermita dels Sants Abd i Senent (segle XV) on est installat el museu de l'arrs. A aquesta s'ac-

Desde la ermita dels Sants Abd i Senent podremos disfrutar de bonitas panormicas del parque
B. Albiach Galn

B. Albiach Casa

basen en l'arrs com a producte estrela, en totes les seues modalitats de paelles i arrossos caldosos. L'arrs s un absorbent de sabors i aix, segons l'poca de l'any i els ingredients que l'acompanyen, es guisa la paella valenciana de pollastre i conill, de verdures i caragols, de marisc, l'arrs negre, la paella d'nec, la de floricol o ceba i abadejo, la d'espinacs i alls tendres, l'arrs calds amb bledes i caragols, i fins i tot la paella de llagosta, o l'arrs amb fesols i naps. I, tenint com a base l'anguila, l'allipebre, anguila al forn. Tamb tpics sn l'esgarraet, abadejo amb piment torrat, o la llisa torrada, entre altres.

Visites d'inters
Pescadors en la gola del Perell, una de les principals connexions del llac amb el mar El parc comprn 13 municipis diferents, entre els quals podem trobar els segents punts d'inters: Centre d'Informaci del Rac de l'Olla. Sendes ecolgiques, observatoris ornitolgics i centre d'interpretaci. Relleu calcari de la Muntanyeta dels Sants, a Sueca. Promontori rocs de la marjal que ofereix una bona panormica. En aquesta es troba l'ermita dels Sants de la Pedra (segle XVII), que s visible des de qualsevol punt de l'arrossar. Bassa de Sant Lloren, a Cullera. Xicoteta llacuna encaixada entre els relleus calcaris de la muntanya del Cabeol i la serra de les Raboses. Mirador de la Gola de Pujol. Fantstic lloc des d'on observar les meravelloses postes de sol en el llac de l'Albufera. s possible contractar recorreguts amb barca. Els ports de Silla i de Catarroja (des del qual es pot prendre una embarcaci amb vela llatina), l'embarcador el Saler i el Portet de Sollana.

Allotjament
La zona disposa d'una gran xarxa d'allotjaments en la majoria dels pobles i ciutats limtrofes i pedanies. A ms es compta amb un parador de turisme i hotel en la devesa, com tamb una bona oferta de cmping de turisme en el Saler, el Perell, les Palmeres o el Mareny.

Gastronomia
Igual que en els allotjaments existeix variada oferta de restaurants tant en les ciutats i pobles, com en els nuclis de poblaci radicats dins del parc natural. Aquests ofereixen una carta que t la seua especialitat en la denominada cuina albuferenca, s a dir, aquella que es nodreix dels ingredients propis de l'Albufera. Especial menci per a aquells plats que es

Com arribar
Des de Valncia, dues vies travessen el parc en sentit de nord a sud, abraant la llacuna per la vora occidental o per la costa o costat oriental: les carreteres N-332 i la CV-500, respectivament, sn -al costat del ferrocarril Valncia-Gandia- les artries de comunicaci per a recrrer longitudinalment el parc. Altres carreteres secundries uneixen aquestes i ens condueixen a tots els racons del parc natural.

Normativa
Respecteu el cam i no feu dreceres Observeu les plantes sense destrossar-les, no les arranqueu Depositeu el fem en el contenidor ms prxim Si feu soroll o parleu fort, us perdreu els sons del parc natural El gos, porteu-lo sempre lligat Observeu els animals sense molestar-los Noms podeu acampar en les zones autoritzades No encengueu fogueres, no fumeu, respireu aire pur

B. Albiach Galn