ESCOLA I LLENGUA AL PAS VALENCI T1.

El poder de la paraula
El llenguatge, el pensament i lsser hum

El poder de la paraula
El llenguatge, el pensament i lsser hum

A travs de lespill
- Quan jo faig servir un mot digu Humpty Dumpty- vol dir exactament all que vull que signifique, ni ms ni menys. - El problema s digu Alcia- si vs podeu arribar a fer que els mots signifiquen coses tan diferents. - El problema digu Humpty Dumpty- s saber qui mana. Sha acabat. Lewis Carroll

El llenguatge, la llengua i el significat

Qu s el llenguatge? Les paraules tenen un significat propi o signifiquen all que nosaltres volem que signifiquen? Qui atorga sentit a les paraules? Podem modificar el significat de les paraules? Com? Exemples

El significat dels mots

Significat Significat Significat Significat denotatiu: diccionaris connotatiu: subjectiu social: de qui lidera textual

El poder de la llengua El poder de la paraula

1. La llengua dominant s la llengua del grup social dominant 2. Qui exerceix el poder t capacitat de manipular la llengua (modificaci de significats i de significants)
3. Capacitat dactuaci de lescola

Act.: el poder de la paraula

Les perversions lingstiques El control de la despesa pblica (=retallada dinversions de lestat en serveis socials) Un mal lleig / un mal ro / una llarga malaltia La democrcia orgnica [dictadura franquista] La neteja tnica [genocidi] La guerra preventiva; el conflicte dIraq; les guerres illegals; les vctimes innocents; operacions dacci directa; els efectes collaterals La tercera edat; el Tercer Mn La mar sal[da]; ostris; collinsa, fol, codonys Un home treballador/una dona treballadora; un home fred/una dona freda/ ser un zorro / Els problemes dun partit poltic As sn las cosas: as se las hemos contado

El poder de la llengua El poder de la paraula

1. La llengua dominant s la llengua del grup social dominant: qui mana sapropia del llenguatge, dels registres... I demana que limiten 2. Qui exerceix el poder t capacitat de manipular la llengua (modificaci de significats i de significants) 3. Capacitat dactuaci de lescola

Conclusions sobre el poder de la llengua

1. Mitj per contactar amb la realitat 2. Instrument per integrar lindividu al grup 3. Element ms significatiu per autodefinirse davant altres grups 4. El domini del llenguatge s leina ms efica per a la selecci social 5. El signe lingstic s arbitrari. Les llenges sn sistemes convencionals. Qui tinga el poder pot manipular la llengua i buidar els mots de contingut

La llengua i la identitat
1. La llengua com a instrument de comunicaci i com a signe de pertinena a un grup 2. La llengua serveix per a explicar la realitat

Actv.: Llengua i identitat

Cada llengua carrega semnticament els mots amb valors propis i no coincidents
1. La distribuci del temps 2. Els colors
Lhora, cap dany, cap de setmana
Tenir un blau, estar blau, blue (angls), estar negre tocar ferro, tenir trellat (seny), estar desficis El front, el nas, el genoll, les dents, les postres
El son/la son/el somni/; el peix; el llu; el llum/la llum; trencar/esgarrar/esguellar/esquinar/desbaratar/espatlar/rompre;
Mu, miol, bub-bub, ququiriquic

3. Les maneres de dir

4. Els canvis de gnere

5. La diferenciaci semntica 6. Les onomatopeies

Qu s a?

Sembla un gall, oi? I com fa el gall?

Com fa el gall en...

Afrikaans: koekelekoe Albanian: kiki ri ki Catalan: quiquiriquic Chinese (Mandarin): gou gou Croatian: ku-ku-ri-ku Danish: kykkeliky Dutch: kukeleku English: cock-a-doodle-doo Estonian: kikerikii Finnish: kukkokiekuu French: cocorico German: kickeriki Greek: ki-kiriki Hebrew: kukuriku Hindi: kukru:ku: Hungarian: kukurikuuuu Indonesian: kikeriku Italian: chicchirich Japanese: kokekokkoo Korean: kko-kki-yo Macedonian: kukuriku Norwegian: kykeliky Polish: kukuryku Portuguese: cocorococo Russian: ku-ka-re-ku Spanish (Spain): kikirik Spanish (Argentina): ki-kiriki Swedish: kuckeliku Thai: ake-e-ake-ake Turkish: kuk-kurri-kuuu Ukrainian: kukuriku

Qu s a?

Sembla un gos, no? I com fa el gos?

Com fa el gos en...

Afrikaans: woef Albanian: ham ham / hum hum Arabic: haw haw Bengali: ghaue-ghaue Catalan: bub-bub Chinese (Mandarin): wang wang Croatian: vau-vau Danish: vov Dutch: woef English: bow wow, arf, woof, ruff ruff Esperanto: boj Estonian: auh Finnish: hau hau /vuh vuh French: ouah ouah German: wau wau, wuff wuff Greek: gav Hebrew: haw haw (/hav hav) Hindi: bho:-bho: Hungarian: vau-vau Icelandic: voff Indonesian: gonggong Italian: bau bau Japanese: wanwan, kyankyan Korean: mung-mung (/wang-wang) Norwegian: voff / vov-vov Portuguese (Portugal): au au au (nasal diphthong) Portuguese (Brazil): au-au Russian: gav-gav Slovene: hov-hov Spanish: guau guau Swedish: vov vov Thai: hoang hoang Turkish: hav, hav Ukrainian: haf-haf Vietnamese: wau wau

Actv.: Llengua i identitat

7. Els refranys
De noche todos los gatos son pardos Un grano no hace granero, pero ayuda a su compaero Lo prometido es deuda
De mica en mica somple la pica Cosa promesa, sia atesa Tira ms un pl de dona que 100 mules Tres sn curtes i quatre sn llarques Cel a cabassets, aigua a canterets Qui no pot segar, espigola Esperant thi pots florir

De nit tots els gats sn negres

Ms tira moza que soga Ni tanto ni tan calvo

Cielo aborregado, a las 24 horas mojado A falta de pan, buenas son tortas

Las cosas de palacio van despacio

Actv.: Llengua i identitat

Com es diu Anar-sen sense avisar Cat: eixida/sortida a la francesa Ang: french leave Fr: filent a langlaise Alem: a lholandesa El lloc ms lluny Ang: the back of beyond [darrere del ms enll] Fr: en plein desert/Tripatouille les Oies [lloc on sempapussen les oques] alem: Arsch der Welt [el cul del mn]/ wo sich Fuchs und Hase gute Nacht sagen [all on la rabosa i la llebre es desitgen bona nit] Esp: el quinto pino/donde Cristo perdi el mechero// Cuba: donde Perico pint y no alcanz bicicleta Cat: all on Jesucrist perd les espardenyes/ all on brama la tonyina

Actv.: Llengua i identitat

1. La variaci dialectal
Les calces i les mitges El pardal i locell Un xicot molt trempat carlotes, crelles, pebreres, fesols i bajoquetes Les bajoques farcides; les encarnelles Ficar; Llevar Fadr/ina: solter; jove; crescut

2. Denominacions

El catal / valenci Lespanyol El neerlands / flamenc Lalemany Ireland / ire Pas Basc / Euskadi / Euskal Herria Pas Valenci / Comunitat Valenciana / Regne de Valncia / Valncia / Levante Pasos Catalans Espanya / Estat espanyol / la Naci Espanyola Amrica

Aprofitament didctic: coincidncies i divergncies (1)

El clau i la clau: llave; clavo; clave; polvo El llu: merluza; pescadilla Cordar: abrochar; atar Un trau: ojal; ajuguero

Aprofitament didctic: coincidncies i divergncies (2)

Delfn: dof / delf Romper: trencar, esgarrar (esguellar, esgallar, esquinar), espatlar (desbaratar) Secar: eixugar /assecar / torcar Dejar: deixar / desar (guardar) / alar Sentarse: seure / asseure(s) Hoja: full / fulla Poner: posar / ficar / pondre / deixar El sueo: el son / la son / el somni

ELS PENSADORS I LA IDEOLOGIA SOBRE LA LLENGUA

ANTONIO DE NEBRIJA (1492): Siempre la lengua fue compaera del imperio

MIGUEL DE UNAMUNO (1898): La sangre de mi espritu es mi lengua y mi patria es all donde suene soberano su verbo, que no amengua su voz por mucho que ambos mundos llene

HERDER: El llenguatge s l'espill de la naci JOAN FUSTER: La nostra llengua s la nostra ptria FERNANDO PESSOA: Minha ptria a lingua portuguesa

La llengua i la identitat
La llengua dna cohesi a la naci La llengua i la comunitat lingstica La coincidncia entre llengua i naci La coincidncia entre la naci i la comunitat lingstica El sentiment de pertinena a la comunitat lingstica

La identitat
Per a exterminar un poble no cal matar cada un dels seus membres, n'hi ha prou de destruir-ne la capacitat d'autoestima; n'hi ha prou de fer que la comunitat que el constitueix s'arribe a convncer que la seua cultura s intil

JOHNNY DEPP (actor nord-americ descendent d'indis)

Textos per a comentar (T1)

1. LPEZ DEL CASTILLO, L. (1988): Paper de la llengua dins de la societat, Quina llengua i quina escola, Barcelona, ed. Aliorna, p. 17-40.

2. SERRANO, S (1979), Llengua i naci en la filosofia del llenguatge i letnolingstica, Lingstica i qesti nacional, ed. 3 i 4, Valncia, p. 19-40.
3.CASSANY, Daniel & altres (1993): Sociolingstica, Ensenyar llengua, Barcelona, Ed. Gra, p. 451-474.

Actvitat final de tema: Llengua, escola i societat

1. El desplegament de la capacitat lingstica a lescola: la selecci social s lescola un instrumentdestratificaci social? Per qu?

Quina relaci hi ha entre lorigen social dels alumnes i la integraci lingstica a lescola?

2. Lensenyament de la llengua i la ideologia a) Lensenyament est lligat a la ideologia? A quina? b) Hi ha ideologia que es transmet mitjanant les lectures (per exemple, dels contes)? c) Hi ha ideologia en la formulaci dels enunciats de les activitats de classe? d) Hi ha ideologia en la publicitat? e) Hi ha ideologia en la utilitzaci duna llengua determinada com a llengua vehicular? f) Hi ha ideologia en la manifestaci de les actituds del professorat i de lalumnat?

 3. La llengua de lescola i la identitat collectiva

a) Hi ha prejudicis en laprenentatge duna llengua minoritzada? Quins? b) Lescola pot reforar o suplantar la identitat de lindividu mitjanant la llengua que fa servir? c) Pot haver-hi doble identitat?

Lescola valenciana
La llengua com a identitat duna societat La llengua com a finestra que mostra el mn Escola amb una llengua i continguts valencians Escola participativa, innovadora i de qualitat Alumnat amb formaci plurilinge Identitat i qualitat

Si voleu saber-ne ms

Isidor Mar: Identitat, llengua i cultura, p. 17-26