dtourn

Democrcia i Natura / Magazine gratut / #3 / 2010

detourne@detourne.org
Editen Collectiu Dtourn + Nau Cclea Escriuen i/o collaboren en aquest nmero Dr. Panayotis Koumentakis, Ivan Mir, Blai Dalmau, Takis Fotopoulos, David C. Korten, Sandra Negre, Jordi Pigem, Laia Vidal Illustracions i material grfic (per pgines) Manolo Sierra: portada i contraportada, 79, 81. nogracias: 6, 8, 15, 18, 40, 51, 67. hac + nogracias: 70. Leona: 59. Joaquin Vila Garrido [Juako]: numeraci imparells, 22, 37, 60, 74, 77. Rosa Pach: 44, 73. Maquetaci Carlus Jov (carlus@fumfumfum.net)
Aquesta revista es publica amb llicncia Creative Commons 3.0 Es permet la cpia o difusi per qualsevol mitj mentres es respecti lautoria, no sen faci un s comercial i els amterials derivats operin sota aquesta mateixa llicncia. Per a ms informaci sobre la llicncia i el text complet: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

ndex
De la crisi a la transformaci // Leconomia de mercat i a crisi biolgica . (Dr. Panayotis Koumentakis) Tesis per a un municipalisme autogestionari . (Ivan Mir) Sobre la crisi de lautombil i la seva possible superaci . (Blai Dalmau) Las limitaciones de las estrategias de estilo de vida . (Takis Fotopoulos) Nova visi orgnica del mn // Lorganisme com a metfora . (David C. Korten) La model i mestra de Leonardo . (Jordi Pigem) Ressenyes // Bona Crisi de Jordi Pilgem Municipalisme Llibertari: les poltiques de la ecologia social de M. Bookchin El Manto de Medea de Guy Bernelas 8 22 29 40

60 74

78 78 80

editorial
Letargia, uni, transformaci
La millor imatge que hem trobat per expressar i reflectir la situaci en la qual ens trobem actualment, prov del mn biolgic. s la metfora de la metamorfosis de la oruga en papallona. Podem veure el vell sistema socioeconmic com una oruga que est engolint tres-centes vegades el seu pes en un sol dia, creixent constantment i inflant-se a si mateixa fins que finalment no pot avanar ms. Llavors entra en fase de letargia i la seva pell comena a endurir-se i a convertir-se en una crislide. El que succeeix a continuaci s extraordinari: petits discs imaginals (tal com els anomenen els bilegs) comencen a aparixer en el seu cos. El sistema immunitari de la oruga intenta desactivarlos, per continuen apareixent, cada cop ms forts i connectats entre si. La uni els fa immunes als atacs de la oruga. A mesura que es vinculen entre ells, van formant una nova estructura cellular i aix, cada cop ms i ms daquests discs imaginals sagreguen fins que el sistema immunolgic de la oruga ja no pot funcionar ms. Els discs que no suneixen, moren, juntament amb la mateixa oruga, que per lluitar contra els discs enverina la seva prpia estructura cellular. En aquest moment, el cos de la oruga es fon en un caldo nutritiu que serveix daliment a la papallona. Cada disc imaginal porta imprs en cada cllula la imatge de tota la papallona, que lluita per arribar a sser. Quan els diversos tots de la papallona es comencen a unir com si fossin un sol Tot, aleshores la transformaci es posa en marxa. Ens agrada aquesta metfora perqu mostra que els que volem canviar el mn estem coexistint amb el vell sistema, que de totes maneres s insostenible i est en cam dautodestruir-se. En el que ens hem de concentrar, per tant, s en preguntar-nos: sabrem esdevenir una papallona? Com vincular-nos de manera que la papallona realment pugui volar? La metamorfosis del sistema capitalista en un de post-capitalista s un perode vacillant, trencads i ple dincertesa, doncs el vell sistema entra en un fase de letargia. Cauen i decauen institucions, i amb elles, els plans de vida de moltes persones. Per tamb s un moment mgic en qu tot est per repensar i reformular, un moment on les inquietuds pel canvi samplifiquen, apareixen arreu i busquen connectar-se entre elles. Tots els problemes del passat han de trobar la seva soluci conjuntament, en la construcci del nou paradigma de futur. Poques vegades en la histria es donen moments tan emocionats com el que vivim avui, un moment en el que tots i totes necessitem fer una gran transformaci. Est clar que aquesta societat s insostenible. Hem de canviar les coses de cap a peus, i estem descobrint com fer-ho. La manera per a que aquest procs de canvi sigui viscut com una renaixena i no com una lnguida degradaci, la manera de veure la crisi com una oportunitat i no com una pertorbadora maledicci, s comprendre que la construcci duna nova societat es necessria i desitjable per a tots i totes, i que quan abans ens posem activament en aquest procs de construcci, millor. A volar, papallona!

De la crisi a la transformaci

LECONOMIA DE MERCAT I LA CRISI BIOLGICA

Dr. Panayotis Koumentakis

vui en dia la crisi ecolgica est en boca de tothom i els mitjans de comunicaci fan referncia freqentment al smptomes del seu agreujament, s a dir, al deteriorament de lentorn i a imminents desastres ecolgics. Per descomptat, ning pot qestionar labast i la gravetat daquesta crisi, que sha convertit en una part integral de la crisi multidimensional general dels nostres temps (poltica, social i econmica). No obstant, pocs especialistes estan seriosament preocupats per una altra crisi, igualment severa i espantosa en abast i en conseqncies: la crisi biolgica. Cal assenyalar en aquest punt que es fa difcil incloure la crisi biolgica en la crisi ecolgica, en la mesura en que la paraula ecologia en el seu sentit habitual socupa principalment de lEntorn i el seu deteriorament, i t molt poc a veure amb la biologia de lsser hum. Dacord, per, amb un sentit ms ampli, que presentarem en aquest assaig, la crisi biolgica podria considerar-se part de la crisi ecolgica en el sentit que les dues sn bsicament creades per factors ambientals, com a resultat de la concentraci de poder econmic i poltic durant la fase neoliberal de leconomia de mercat internacionalitzada. En ter-

mes generals, la crisi biolgica s part duna ms mplia crisi ecolgica, en la mesura que els humans constitueixen una part integral de lecosistema. Com b sabem, lEcologia, com a branca de la Biologia, es refereix a lecosistema i investiga la interacci dels organismes (plantes, animals i ssers humans) amb el seu entorn, i les conseqncies de les relacions normals i anormals entre ells. Gaireb tots els especialistes creuen que la crisi biolgica s ms o menys inevitable, com si aquest fos el curs natural de les coses, una cosa aix com un desastre natural sobre el qual no tenim control en absolut. De fet, els especialistes i metges simplement fan la vista grossa a les causes bsiques daquest problema. En aquest assaig, procurarem presentar certa informaci bsica, parmetres i aspectes de la crisi biolgica. Ning pot negar el fet que actualment ens enfrontem a una crisi multidimensional, amb aspectes poltics, econmics, socials i ecolgics. Aquells que adopten el projecte de la Democrcia Inclusiva, saben que la causa bsica daquestes crisis s la concentraci de poder econmic i poltic en mans de les elits, que sn generades pel sistema de leconomia de mercat i el seu complement

poltic, la democrcia representativa. Hi ha, per, un aspecte biolgic daquesta crisi multidimensional que no ha estat explorat i estudiat adequadament, sin que ha estat cabdalment ignorat com a fenomen social global. El fet que evitem enfrontar-nos a aquesta crisi, no vol dir que no sigui aqu, que no estigui present en totes les comunitats i classes socials davui en dia. Diversos estudis realitzats en les ltimes dcades confirmen que la crisi biolgica sha ests perillosament i tendeix a empitjorar. La seva existncia es deu principalment a la crisi econmica i social, aix com a la crisi mdica, fruit de la mercantilitzaci del sistema mdic. En ltima instncia, la crisi biolgica es deu a un deteriorament cada cop ms ampli del Medi ambient, com a conseqncia de dites crisis, degut als hbits poc saludables que les persones adquireixen des de ben petits en la societat de consum en la que creixen (menjar rpid, menjar escombraria etc.) aix com a una contaminaci generalitzada i el deteriorament de laire, laigua, la terra, el mar, lalimentaci i lentorn en general. Les arrels daquestes crisis es poden trobar en les terribles condicions socio-econmiques imperants, com ara la misria, la pobresa, latur, la degradaci social, etc. El sistema mdic (els grans noms de la prctica mdica, lestablishment acadmic, etc.) no ha emprs mesures per limitar els factors de morbiditat, que sn principalment controlats per aquells que dominen i dirigeixen el mercat dels serveis de salut, especialment les grans companyies multinacionals, que financen la recerca mdica1 i ofereixen diversos incentius en diners i en espcie a nombrosos metges i investigadors.2 La crisi biolgica t una simptomatologia mplia que s clarament visible per tot arreu, com sn ara les malalties degeneratives crniques que afecten a un gran percentatge de la poblaci adulta, principalment als pasos desenvolupats. Malalties greus estan afectant a un nombre cada vegada ms gran de persones joves i cada vegada ms aviat ( per exemple, el cncer s una de les causes principals de mort entre els nens de 3 a 17 anyssuperada noms pels accidents). El fenomen de lautisme en els infants est augmentant

en les societats desenvolupades. Al mes de febrer de 2007 el Centre per al Control de Malalties (CDC) dels EUA va publicar un informe sobre els ndex dautisme. Tot i que encara queda molt per investigar, els indicis apunten a les toxines de lentorn i tamb a les vacunes que contenen un derivat del mercuri, anomenat timerosal, com a responsables del problema. Des de 1989 a 2003 els infants van rebre altes dosis de timerosal en les vacunes, resultant en un augment dels ndex dautisme durant aquest perode. Linforme del CDC estima que als EUA 1 de cada 150 infants de 8 anys s autista, i a Nova Jersei, la taxa s dun alarmant 1 de cada 94 infants de 8 anys amb la malaltia.3 Sha dassenyalar que un percentatge significatiu de persones en els pasos desenvolupats i en vies de desenvolupament pateix duna debilitat fsica i mental manifesta, diversos tipus danmia, deteriorament intellectual, alopcia i calvcie des de ben joves, dents en mal estat des de la primera infncia, desfiguraci de la columna vertebral, anomalies congnites, malalties oculars, impotncia sexual, fins i tot entre homes joves, esterilitat en homes i dones, debilitament de lesperma mascul (especialment en homes joves), que s fora preocupant. La depressi tendeix a convertir-se en una epidmia en les societats desenvolupades, entre daltres malalties psiquitriques i neurolgiques, i alteracions com larteriosclerosi i lalta pressi arterial, fins i tot entre infants i adolescents, una freqncia cada cop ms alta de diabetis en infants i adolescents, diabetis en adults que tendeix a esdevenir una epidmia, epilpsia i esclerosis mltiple, especialment entre persones joves, malalties de ronyons i fetge, artritis reumatoide, psoriasis, colitis ulcerosa, lupus erythematosus i altres malalties auto immunes, i tot aix amb una tendncia a lala. LAlzeimer tamb tendeix a esdevenir una epidmia en les societats desenvolupades, parallelament a malalties digestives i de la pell. Les malalties coronries i vries formes de cncer (pit, pulm, prstata, colon etc.) sn les causes principals de mort. Lasma, les allrgies i lartritis afecten cada vegada ms persones adultes, i joves. Lobesitat s un dels desastres ms grans del nostre temps en el mn desenvolupat, i, dacord amb les ltimes estadstiques de la Organitzaci Mundial de la Salut, lobesitat sha triplicat a Europa en les ltimes dos dcades. Com a

10

resultat, la meitat dels adults i un 20% dels infants Europeus davui en dia es caracteritzen per tenir sobreps.4 Tots aquests problemes fsics i psico-mentals afecten a una gran part de les persones que viuen als pasos desenvolupats. El cost de latenci sanitria ha sobrecarregat els pressupostos dels pasos desenvolupats i de les persones individuals (a Grcia, les despeses privades per atenci mdica i farmacutica han arribat al 46% del total de les despeses en salut).5 Continuarem amb algunes xifres bsiques relacionades amb lextensi i la forma de la crisi biolgica a escala internacional. Les taxes de mortalitat de les malalties i les causes bsiques de morbiditat i mortalitat Segons els ltims informes de la Organitzaci Mundial de la Salut, que sn el resultat de nombrosos programes de recerca, la taxa de mortalitat per malalties en el sistema circulatori representa prcticament el 50% del total de morts als pasos industrials, un altre 20% del total de morts es deu a les neoplsies1, un 5% a malalties respiratries, i un altre 5% a accidents de trnsit. En concret, dun total d11 milions de morts que es van produir a Europa, Nord Amrica i als altres pasos industrials durant el 2002, 3 milions van ser el resultat de problemes del sistema circulatori i pressi arterial alta, i 23 milions van ser deguts als alts nivells de colesterol. A nivell planetari, segons la OMS, que ha basat les seves conclusions en recerques estadstiques significatives sobre les causes principals de la mortalitat mundial, dun total de 55 milions de morts al 2002 (el 22% dels quals en els pasos desenvolupats), les causes de mort van ser les segents: Pressi arterial alta: 714 milions de morts, 3 milions dels quals en els pasos desenvolupats. Tabac: 49 milions de morts, 25 milions en els pasos desenvolupats.
1. Un tumor o una neoplsia, que literalment significa formaci de teixit nou anormal, s una massa anormal de teixit nou que t un creixement de forma autnoma i independent al teixit que lenvolta i que el sobrepassa (NdT).

Colesterol: 44 milions de morts degut al gran consum de carn i a lobesitat. Pes corporal baix: 375 milions de morts, 35 milions dells en pasos amb altes taxes de pobresa. Malalties de transmissi sexual: 29 milions de morts. Aquesta taxa va incrementar-se amb lesclat del SIDA a lfrica. Manca de vitamines i antioxidants degut a labsncia de fruites i verdures en la dieta diria: 27 milions de morts. Obesitat que causa deteriorament i neoplasma: 25 milions de morts, 60% dells als pasos desenvolupats. Manca dexercici fsic: 19 milions de morts de diabetis, osteoporosis, i diversos tipus de cncer en persones grans i en persones ms joves amb una activitat fsica limitada. Begudes alcohliques: 18 milions de morts de persones que consumien alcohol de forma sistemtica. Un gran nombre de morts sassocia a la qualitat de vida i a la pobresa en els pasos en vies de desenvolupament: 173 milions de persones van morir per beure aigua insalubre, manca de condicions higiniques i drenatge; 16 milions per la utilitzaci de fusta i biomassa per cuinar i escalfar-se; 840.000 per deficincia de ferro; 770.000 per manca de vitamina A; i 790.000 per manca de zinc, degut a la mala nutrici. La polluci atmosfrica urbana s responsable de 800.000 morts, parts de les quals ocorren en grans ciutats de pasos en vies de desenvolupament. Aproximadament 500.000 persones moren cada any per serveis mdics insegurs i inadequats, especialment en pasos amb un sistema mdic deficientment organitzat. Segueixen una srie daltres causes, com ara lexposici a substncies cancergenes en el lloc de treball (470.000 morts); els accidents de treball (370.000 morts, 70% dels quals en pasos en vies de desenvolupament); contaminaci de laire, de laigua i del sl amb plom (230.000 morts); estupefaents (200.000 morts). Demncia: La nova amenaa doccident No obstant, no s noms el cncer el que ha tingut un increment alarmant en els ltims anys, especialment en els pasos desenvolupats fins i tot entre els nens- i tendeix a sobrepassar les malalties del cor en termes de mortalitat.

11

Els principals metges adverteixen que loccident est essent amenaat per una major freqncia de la demncia cerebral. Els cientfics preveuen que en els propers 10 a 20 anys hi haur una tremenda extensi daquesta malaltia degut a laugment de lesperana de vida. La creixent freqncia de larteriosclerosi s en gran part responsable daquest desastre. La demncia s responsable de diversos i mltiples incidents clnics del cervell (com ara accidents cerebrovasculars), del cor (atacs de cor, angina i mort fulminant), de les artries perifriques (claudicaci intermitent), i daltres rgans del cos, com els ulls i els ronyons. Les epidmies als Estats Units Segons estadstiques internacionals fiables, un gran percentatge de la poblaci que viu en les societats modernes sn obesos i malalts. Als EUA per exemple, la metrpolis del sistema deconomia de mercat capitalista: (1) La majoria de les persones de ms de 35 anys tenen un o ms factors de risc que fan preveure que patiran malalties greus com ara atacs de cor. (2) La majoria daquestes persones (ms d1/3) tenen alts nivells de colesterol. (3) Ms d1/3 t la pressi arterial alta (4) Almenys 2/3 de les persones sn obeses, cosa que fa preveure problemes de salut en el futur. Ms dun 30% tenen sobreps. (5) El 10% tenen diabetis (6) 1/5 part dels nord-americans adults fuma i la majoria porta una vida sedentria i molt estressant. Com a resultat, 12 milions de nord-americans moren datacs de cor cada any, 100.000 persones pateixen mort fulminant i ms de 500.000 moren de cncer. Tamb sha observat que la poblaci nordamericana pateix la incidncia de cncer ms alta mai vista en la histria humana, molt ms alta que la incidncia que podem trobar en pasos menys desenvolupats. Des de lany 1999 el cncer ha sobrepassat les malalties del cor i ha esdevingut la causa principal de mortalitat pels nord- americans menors de 85 anys.

Percentatges similars de mortalitat i morbiditat sobserven a tot el mn desenvolupat, incloent Grcia. Segons estadstiques recents de la Uni Europea,6 els infants grecs ocupen el segon lloc en la llista dinfants amb sobreps a Europa, amb 4 de cada 10 nens dedats compreses entre els 9 i els 18 anys amb sobreps. Degut a la ignorncia o al rentat de cervell, aix com a la manca de voluntat per fer canvis materials en el seu estil de vida i particularment en els seus hbits alimentaris, les persones prefereixen prendre pastilles tota la seva vida, o sotmetres a operacions abans que canviar el seu estil de vida i adoptar millors hbits alimentaris. Un gran nombre de persones que viuen en condicions socioeconmiques horribles, que afecten el mn sencer, troba ms fcil recrrer a les pastilles que no pas fer un canvi efectiu en el seu estil de vida. De fet, aquest s el criteri bsic cap a la vida i la salut aprovat pel sistema mdic i la societat en general. La globalitzaci de la malaltia Aix s el que Dean Ornish, un especialista del cor, investigador, escriptor de renom internacional de llibres de medicina, i professor clnic de medicina a la Universitat de Califrnia, digu en relaci a la globalitzaci de la malaltia: Molts pasos en vies de desenvolupament copien i imiten lestil de vida i de nutrici occidental, aix com el seu estil de mort. Les malalties coronries, que eren molt poc freqents al Jap i a altres pasos Asitics, han esdevingut ara epidmiques causant una gran prdua i desgast de les seves economies i, al mateix temps, un patiment personal igual dimportant, aix com morts prematures. Un alt percentatge daquest desgast econmic, aix com tamb de patiment, podria prevenir-se o evitar-se. El mateix passa amb el cncer de prstata, cncer de mama, cncer de colon, diabetis, pressi arterial elevada, obesitat, artritis etc. Trilions de dlars gastats en despeses directes o indirectes, aix com les tragdies, es podrien estalviar, noms que canvissim la nostra manera de viure i menjar.7 Tot i aix, hi ha moltes raons per les quals, dins el marc de leconomia de mercat i la

12

globalitzaci capitalista neoliberal, un canvi drstic en lestil de vida de la major part del mn s molt difcil daconseguir. Particularment, quan els pasos en vies de desenvolupament adopten els estils de vida importats dels pasos desenvolupats - com a resultat de la globalitzaci cultural8 que acompanya la globalitzaci econmica-, amb totes les conseqncies que aix comporta. Infants: les vctimes innocents Segons un informe conjunt publicat el 2003 per la OMS i el Comit Europeu pel Medi Ambient, sn els infants, ms que els adults, els que pateixen les conseqncies de la contaminaci ambiental. Aquest important informe afirma que el cos dun infant s ms vulnerable que el dun adult, i s incapa de suportar els efectes de les 15.000 substncies qumiques sinttiques acumulades en lentorn i en els aliments, entre les quals hi ha residus de ms de 300 substncies qumiques que eren desconegudes en les generacions anteriors. Aquest procs perjudicial, segons linforme, sinicia en lestadi fetal i provoca mutacions

i anomalies congnites. Ms perillosos encara, pels nens de fins a 10 anys dedat, sn els residus dels pesticides, que debiliten el sistema immunolgic, creen problemes en el sistema endocr, alteracions neurotxiques i cncer. Una comparaci de les conseqncies sobre els infants amb aquelles sobre els adults, va mostrar que el perill de desenvolupar un cncer degut a lexposici a radiacions s setze vegades ms alt pels nadons de fins a tres mesos dedat que pels adults, vuit vegades ms gran pels infants de fins a un any dedat, quatre vegades ms gran pels infants de 5 anys i 2 vegades ms gran pels infants de 10 anys. Segons el mateix informe, el cos dun infant absorbir al voltant del 50% del plom que contenen els aliments, mentre que el cos dun adult nabsorbir noms el 10%. Un altre exemple caracterstic s la incidncia de lasma infantil de la qual linforme remarca: Estem assistint a un enorme increment de lasma entre els infants dEuropa. A Anglaterra aquests problemes es troben en

13

el 322% dels infants. Als pasos desenvolupats, la freqncia s deu vegades major que als pasos del tercer mn. Els infants, per tant, sn les primeres vctimes daquest comportament demencial contra el medi ambient de la Terra, en el nom del creixement i el desenvolupament, i pel b del nostre estil de vida consumista i hedonista. Els efectes biolgics de la contaminaci a Atenes Segons un Informe recent de lOrganitzaci Mundial de la Salut, com a conseqncia del deteriorament de les condicions ambientals, latens mitj perd 11 mesos de vida simplement perqu resideix a la ciutat dAtenes i la seva qualitat de vida ha esdevingut lamentable. Un cctel de malalties, incloent problemes de cor, problemes respiratoris, naixements cancerosos, problemes de pell, mals de cap, etc. afecten cada vegada ms Atenes i els seus residents en els ltims anys. Milers de morts satribueixen a la contaminaci atmosfrica a la regi dAtenes. Les causes de mort sn el cncer, problemes respiratoris i del cor, i (per primera vegada) problemes de pell. A ms, segons el mateix informe, la vida a la ciutat, amb el seu estrs i ansietat, provoca danys en el sistema neurolgic dels habitants, debilita els seus refelxos, contribueix a una condici fsica deficient, deteriora loda i la vista i causa mal de cap i migranyes. Atenes arruina, lenta per constantment, la vida dels seus habitants. Basant-nos en les mesures anuals que apareixen en lInforme, de 100.000 persones que moren cada any a Atenes - la ciutat que ocupa el tercer lloc entre les capitals Europees en termes de polluci- 873 morts estan relacionades amb la contaminaci de laire. Daquest total, 441 morts es deuen a malalties del cor i cardiovasculars, i 72 satribueixen a problemes respiratoris. Els contaminants que amenacen la vida estan incrementant a la capital en comptes destar decreixent diu lInforme. La incidncia de les dioxines i els furans (substncia qumica perillosa i compostos txics que causen mutacions cellulars i cn-

cer, tant en animals com en ssers humans) s forta a tot el districte dAttica i aquests components perillosos es van trobar en productes vegetals a Messogia, Keratea i al Nord dAttica. De fet, aquestes substncies sn tant perilloses que la OMS no ha establert lmits de seguretat tenint en compte que els ssers humans no han destar exposats en absolut a aquest tipus de substncies! A ms, en comptes duna disminuci, sobserva un augment de les emissions dxid de nitrgen a Atenes, mentre que la majoria de pasos Europeus van ser capaos de redur aquestes emissions en un 40%. En lrea ms gran dAtenes, hi va haver una estabilitzaci daquestes emissions desprs que simposs la retirada de cotxes vells durant el perode de 1990-92. Tot i aix, en la dcada actual, podem constatar un contnu increment de la tendncia daquestes emissions. La indiferncia s la causa principal del 20% de la polluci a Attica. Els catalitzadors que els conductors obliden de reemplaar, els filtres que les indstries no canvien, les installacions de calefacci dedificis dapartaments que no es conserven adequadament -creen un malson i un cctel de polluci de laire que esdev encara ms perills pels residents de la ciutat. La situaci s similar en totes les grans ciutats del mn. La crisi biolgica i el sistema deconomia de mercat Lactual sistema deconomia de mercat, amb les seves accions i omissions, s bsicament responsable de la crisi biolgica, ja que els seus principals objectius sn els beneficis i el poder, sense tenir en compte les conseqncies de les seves activitats econmiques. Tamb s responsable de lefecte hivernacle, la reducci de la capa doz, i dels contnus escndols de nutrici juntament amb la producci daliments inadequats i insans. El creixement infinit, que s la quinta essncia de la dinmica del sistema, s la causa fonamental de tots els problemes anteriorment mencionats. Si ens adonem que el creixement econmic, que s el resultat de la dinmica de la globalitzaci neoliberal, s bsicament incontrolable i que va ms enll de qualsevol control social drstic encaminat a la protecci de lentorn, que tindria

14

com a resultat una competitivitat menor o una menor capacitat datraure inversions estrangeres9, aleshores serem capaos dentendre perqu el sistema actual s la causa fonamental de la crisi biolgica i de la ms mplia crisi multidimensional. En els pasos desenvolupats existeix un consum enorme de begudes alcohliques, cigarretes, substncies estupefaents, medicaments, pesticides, refrescos (especialment begudes de cola) aix com tamb aliments dorgen animal i productes alimentaris elaborats i refinats, que en conjunt minen la salut i el benestar de persones joves i grans, i condueixen inevitablement a una crisi biolgica. El sistema tamb s responsable de la desforestaci del planeta, a mesura que es necesita ms i ms terra per al cultiu de pinsos (cereals i soja), amb lobjectiu de satisfer les necessitats de consum de carn que van en augment. Grans rees de terra frtil sutilitzen per al cultiu de cereals i fruites destinades a la producci de begudes alcohliques, remolatxa sucrera destinada a la producci de sucre i blat per a la producci de xarop de blat ric en fructosa. Aquestes sn les causes principals de la obesitat i daltres condicions patolgiques. Tamb, extenses rees sutilitzen per a cultivar tabac i caf, que sn font de beneficis, per tamb causes importants de malalties i un afegit a la crisi biolgica. Totes aquestes rees es podrien utilitzar per a la producci daliments sans per alimentar milions de persones que passen gana i pateixen subnutrici en el nostre planeta. Tamb sha estudiat que molts pasos en vies de desenvolupament cultiven fruites i altres aliments costosos destinats a la poblaci rica del mn desenvolupat, en un esfor dobtenir divises. Aix, els aliments tradicionals i sans que les persones acostumven a menjar en el passat ja no es produeixen, i els estrats socials ms baixos, en particular, es veuen obligats a consumir menjar rpid, industrialitzat i processat. Enormes quantitats de recursos naturals sestn desperdiciant per a la producci de nombrosos productes intils, superflus i perjudicials, amb el propsit exclusiu de generar beneficis per les companyies multinacionals, sense tenir en compte les necessitats bsiques i vitals de les persones. Una civilitzaci Leviatan sha anat creant, gradualment, dins el marc de leconomia de

mercat, lobjectiu de la qual s lacumulaci de beneficis de la producci i el consum de productes i serveis que no noms no satisfn les necessitats bsiques de les persones, sin que serveixen exclusivament per satisfer les necessitats del sistema de nous mercats i ms beneficis, un procs que finalment condueix a la pobresa, la desocupaci, la subnutrici, la morbiditat i a un empitjorament de la crisi biolgica - i per descomptat, a una degradaci contnua del medi ambient. Pel b del creixement econmic, el sistema gasta una inconcebible quantitat denergia i provoca un agotament dels recursos naturals, causant en aquest procs infeccions, contaminaci i una morbiditat humana inimaginable, per tal de servir millor als seus prpis interessos. La resposta del sistema mdic a totes aquestes malalties i causes de morbiditat i mortalitat prematura sn ms tractaments farmacutics i ms operacions. Tot i que la crisi biolgica empitjora gradualment a tot el mn, no es fa res per aturarla. La professi mdica est constantment intentant paliar, alleugerir i suprimir noms els sntomes de la crisi biolgica- aix s, les diverses formes de la malaltia i la morbiditat en general- per no es fa res per eliminar i per fer front a les seves causes fonamentals. No es fa res tampoc per evitar els milers de morts prematures. Per tant, les causes de la morbiditat i la decadncia biolgica romanen intactes, mostrant una contnua tendncia a incrementar, esdevenint un amenaador i mortfer malson. Mai abans en la histria de la humanitat hi hagu una major producci de productes intils i nocius, utilitzant els recursos del planeta i perjudicant la salut i el benestar de la majoria de les persones en pro dels beneficis. Tot aix, pel b del creixement econmic i el desenvolupament, que s loxgen del sistema. Mai abans shavien consumit i produit tantes substncies addictives, com el tabac, lalcohol, les substncies estupefaents, el caf, el sucre, els frmacs i medicaments, els refrescos, etc., ja que la llei del sistema deconomia de mercat s crixer o morir sense tenir en compte les conseqncies que aquests productes poden tenir en la salut, en el benestar biolgic de les persones, en el medi ambient i els recursos del planeta.

16

Avui en dia, tot ha esdevingut comercialitzable i lsser hum en si mateix sha convertit en una mercaderia i un consumidor de productes que majoritriament sn intils. Lsser hum sha fet addicte a substncies txiques. T el cervell rentat pels mitjans de comunicaci i difcilment pot entendre o reclamar els seu dret a la salut, a un medi ambient saludable i net, a la pau i a la qualitat de vida. Lagricultura intensiva que s un element bsic de leconomia de creixement no noms comporta una crisi ecolgica en general, sin tamb una crisi biolgica que amenaa la vida. El sistema contamina de moltes formes la terra, els mars, els rius, laire, els camps, laigua i les nostres llars amb milers de substncies qumiques txiques. La nica preocupaci del sistema s el benefici, oferint als ignorants informaci falsa, illusions i somnis de felicitat i benestar en comptes duna vida real, una que satisfaci les necessitats vitals de tots. Sest creant un mn de bojeria, en el qual els nostres infants i les generacions segents creixern, i es veurn obligats a viure duna forma no natural, en un entorn txic i malalt des del moment en que neixin, amb conseqncies trgiques per a la seva salut i la seva existncia biolgica. Clarament, leconomia de mercat situa el creixement econmic i el desenvolupament per sobre de la prosperitat, la salut, el benestar i el benestar biolgic de les persones. Les persones viuen en la ignorncia total i la confusi respecte als mitjans i factors que promouen la vida real. Ignoren, en altres paraules, les causes de la malaltia, la morbiditat i el declivi biolgic. El sistema no proporciona els coneixements necessaris sobre com caminar amb seguretat a travs de la vida, perqu, si aquest coneixement fos realment accessible a tothom, grans interessos econmics es posarien en joc. Els metges, que tamb sn vctimes duna educaci deficient i esbiaixada, creuen que la majoria de malalties podrien ser tractades (o gestionades) mitjanant un antdot, un medicament, una pldora, una recepta mdica o una operaci que tot i aix, noms alleugerir temporalment els smptomes- mostrant una indiferncia total cap a

les causes que les han produit. No s estrany que els llibres, aliments, idees i productes que sn promoguts pel sistema sn precisament aquells que promocionen millor els seus interessos. En conseqncia, el sistema ignora i deixa de banda cada idea, esfor o personalitat que sinterposa en el seu cam, que s un obstacle als seus objectius a llarg termini i que posa en entredit les seves activitats i interessos incontrolables. Numerosos estudis demostren, ms enll de cap dubte, que la pobresa, la desocupaci, la inseguretat i la sub-ocupaci, condueixen inevitablement a una qualitat de vida molt baixa, als mals hbits, a lestrs, la malnutici i la mala salut, a malalties del cos i de la ment i a una degradaci biolgica sense precedents en la histria de la humanitat. Un estudi relativament recent de la OMS 10 per exemple, va sorprendre a moltes persones amb les seves conclusions que, com a conseqncia de la pobresa, uns 105 milions dinfants menors de 5 anys moren cada any, la majoria per causes que es podrien prevenir, i que gaireb 4 de cada 10 moren durant els primers 28 dies de naixament. Un estudi similar realitzat per la revista mdica Lancet va concloure que la mala nutrici s un factor subjacent en ms de la meitat de totes les morts dinfants menors de 5 anys11. Si aquesta crisi no s interrompuda i aturada a temps, conduir, en un futur proper, a un trgic declivi de lespcie humana, degut als danys i a les mutacions del material gentic. Ning ser el guanyador finalment, com en el Mercader de Venecia de Shakespeare. Sota la llum de la lluna del fi, no hi ha guanyadors o perdedors. Tothom senfonsa en aquesta tragdia Shakespeariana. De tot aix es dedueix, per tant, que el sistema deconomia de mercat/creixement en combinaci amb la globalitzaci capitalista neoliberal, no noms causa la concentraci de poder econmic, i la conseqent crisi poltica, econmica i social, en termes de desocupaci, pobresa, injustcia, explotaci, desigualtats, crim, violncia, polluci, guerres, etc., sin tamb tot un seguit daltres problemes individuals i socials, que posaran en perill a llarg termini el futur ecolgic i social de la humanitat. En altres paraules, proble-

17

mes que ens conduirn a una crisi biolgica sense precedents com a part duna increble crisi ecolgica descrita en el recent informe publicat pel Grup Intergovernamental dExperts en el canvi climtic (IPCC). Desprs destudiar sobre la qesti al llarg de la meva vida, he arribat a la conclusi que s la humanitat en si mateixa, la que s destinatria final daquesta crisi multidimensional i multifactica. Les diverses crisis que constitueixen la crisi multidimensional, perpetuen i empitjoren gradualment la crisi biolgica, que abarca no noms els humans com a ssers biolgics, sin tamb els animals i les plantes -fauna i flora- del planeta, que pateixen totes les conseqncies adverses de la crisi multidimensional. A ms, he arribat a la conclusi que la crisi biolgica, com totes les altres dimensions de la crisi multidimensional, no es pot examinar o resoldre mitjanant un projecte poltic unidimensional i no antisistmic. Sha dexaminar i resoldre a travs dun projecte que investigui i examini les causes ms profundes i fonamentals de la crisi multidimensional i no un que tingui com a objectiu aconseguir algunes millores i reformes, de manera que els smptomes de la crisi multidimensional es puguin evitar o disminuir. 18

En la meva opini, el projecte de la Democrcia Inclusiva s la nica proposta poltica davui en dia que, desprs duna investigaci exhaustiva de les causes fonamentals de la crisi multidimensional, t com a objectiu principal erradicar les causes bsiques de la crisi en s mateixes, i proposa un cam fonamental per sortir de la crisi ecolgica en general, i de la crisi biolgica en particular. El sistema actual ha creat un entorn social, econmic i ecolgic, que no s natural, ali i hostil als interessos de la humanitat. La humanitat, per molt de temps, ha estat situada en el llit de Procrustes del sistema2, sense que ning spiga del cert quin s lobjectiu final. La cobdcia i la brutalitat del Nou Ordre Mundial ens est portant a un barbrie sense precedents. Permetem, amb ignorncia i falta de determinaci, que el sistema deconstrueixi, deformi i destrueixi tot el seu entorn, noms per a servir als interessos duna petita minoria daquest planeta 12. Per tant, s un deure de tot individu
2. Procrustes s un personatge de la mitologia grega que feia jeure els seus hostes en un llit de certa mida, si no hi cabien els tallava els peus i si sobrava espai els estirava fins que tinguessin la mida del llit, daqu que aquesta expressi signifiqui escurar o allargar les coses segons ens convingui per benefici propi, forar una situaci (NdT).

ben intencionat i sensibilitzat de lluitar en la mesura del possible pel canvi total daquest mecanisme inhum i cruel que s leconomia de mercat. Existeix un antic mite ben conegut que illustra perfectament lactual carrer sense sortida al qual ens ha portat leconomia de mercat/creixement. Segons aquest mite, tot el que el Rei Mides tocava es convertia en or, per al final ell va morir de gana. Una situaci similar impera actualment als pasos capitalistes avanats. Tot el que el sistema toca, inevitablement es contamina, senverina, es distorsiona o muta pel b dels beneficis i el poder adquirit pels privilegiats i les elits en geneal. Per la majoria de persones, que sn els destinataris dels productes i serveis innecessris i nocius que produeix el sistema actual, aix com de les seves accions i omissions destructives, el mateix sistema ofereix pobresa, desocupaci, misria, necessitat, inseguretat, malnutrici, un entorn natural i social degradat, malaltia, mort prematura, i una crisi biolgica extensa. El sistema empeny a lsser hum modern a tallar la branca de larbre en la qual sasseu. Les persones avui en dia estn gastant els seus estalvis de manera estpida i desesperada, intentant comprar la salut, la felicitat, la creativitat i la qualitat de vida, i en general, lestpid i descafenat pa i circ que el sistema ofereix. El sistema actual doncs, ha de ser enderrocat a tota costa i reemplaat per un sistema de Democrcia Inclusiva genuna, en el qual les persones posarn fi a les jerarquies i a l explotaci de segles i millenis, i obrirn una nova pgina brillant en la histria humana. Lesfor cap al progressiu enderrocament del sistema actual, que el projecte de la Democrcia Inclusiva t com a objectiu, ser el desafiament ms gran de la humanitat de la primera meitat del segle XXI. El resultat de la lluita social pel canvi i la substituci de les actuals estructures, organitzacions i institucions de leconomia de mercat i la democrcia representativa, per noves estructures poltiques, econmiques i socials, amb noves organitzacions i institucions de democrcia inclusiva i autonomia genuna, determinarn definitivament les nostres possibilitats de supervivncia en aquest planeta.

Perspectives alternatives per afrontar la crisi biolgica i ecolgica en general Els punts de vista dels neoliberals, els social liberals, els socialdemocrtes, i fins i tot dels ecologistes sobre com afrontar tant la crisi biolgica com lecolgica, sn diametralment oposats als punts de vista de la Democrcia Inclusiva. Els separa un abisme infranquejable. Els seguidors de la Democrcia Inclusiva busquen i investiguen profundament i ms enll de qualsevol prejudici, dogma i inters personal de minories i classes socials, les causes bsiques daquesta crisi multidimensional, que poden trobar-se en les profunditats de la mateixa estructura del sistema, que condueix a la concentraci de poder poltic i econmic a mans duns pocs: leconomia de mercat i la democrcia representativa. La Democrcia Inclusiva no t com a objectiu alleugerir o evitar els sntomes de qualsevol aspecte de la crisi, tal i com fa lEsquerra reformista o els Ecologistes. La Democrcia Inclusiva creu que tant les causes properes com les ltimes de la crisi biolgica i ecolgica en general, han derradicar-se. Per altra banda, lEsquerra reformista, els social liberals, ecologistes etc. creuen ingnuament que els problemes de la crisi biolgica i ecolgica en general no sn sistmics, s a dir, que no soriginen en el prpi sistema deconomia de mercat, i que el que hem de fer s intentar redur i millorar els smptomes de la crisi en el marc institucional del sistema existent. El que hem de fer, diuen, s pressionar constantment els poltics per aconseguir millores en les condicions de vida, i despreocupar-nos de les raons que generen, reprodueixen i perpetuen la crisi multidimensional. Tamb hem doblidar que els poltics professionals sn els portaveus i els titelles daquells que sn forts econmicament, essent obligats - per raons inherents al sistema- a ober cegament les ordres del sistema (mantenir el desenvolupament perpetu del qual depn la supervivncia de milions de persones), ja que el sistema poltic de democrcia representativa s una part integral -el complement poltic- del sistema existent. Els poltics professionals sn molt dependents de les elits econmiques dominants, que financien les seves cares campanyes electorals i les promouen amb els mitjans de comunicaci que controlen.

19

Totes les mesures que prenen els poltics, en tots els sectors de la vida individual i social, sn, en principi, perfectament compatibles amb els interessos ms amplis de leconomia de mercat. Les poques excepcions a aquesta regla, no la neguen, sin que la corroboren. Noms una societat basada en la Democrcia Inclusiva podra assegurar les condicions objectives i subjectives que sn necessries per poder satisfer plenament les necessitats bsiques i els requisits culturals de les masses. Aquesta societat oferir accs a coneixements i a informaci, aix com tamb la capacitat de fer-ne un bon s, per tal que les persones siguin capaces dorganitzar les seves vides sobre slids fonaments biolgics i ecolgics. Se li oferir a les persones informaci detallada sobre com satisfer les seves necessiats bsiques. La satisfacci de les necessitats bsiques ser totalment factible en una societat de Democrcia Inclusiva, ja que el cord umbilical que conecta la producci i distribuci de bns amb els interessos i privilegis duna petita minoria delits poderoses i la seva cursa pel creixement i els beneficis, es talla. Llavors, en una societat aix, el criteri bsic ser la prosperitat, la salut i el benestar per a tots, i la norma ser una gesti ecolgica i racional dels recursos del planeta, i no el seu agotament en pro del benefici. Noms es produir all que s respectus amb el medi ambient. Les persones que decidirn com asignar els recursos escassos de la societat (qu, com i per a qui produir) i no tindrn cap inters econmic per posar en joc la seva qualitat de vida, ni la vida en s mateixa. Tots els productes sern dalta qualitat i estaran destinats estrictament a satisfer les necessitats bsiques de les persones, com decidirn les assamblees democrtiques. No hi haur productes que serveixin a lavarcia duns pocs i a lextrema explotaci de les persones i els recursos, com passa en el sistema deconomia de mercat. En un sistema de Democrcia Inclusiva no hi haur interessos entrelligats dels empresaris, corporacions multinacionals i poltics professionals. Les causes que condueixen a la destrucci de la fauna i la flora, la devastaci dels boscos, el deteriorament i lenverinament del menjar, la reducci de la capa doz, la creaci de lefecte hivernacle, la producci daliments genticament modificats i la degradaci dels aliments naturals, que s motiu de continus

escndols alimentris, contribueixen a la morbilitat general de la poblaci i posen en joc el futur de les noves generacions, conduint gradualment a una cada vegada ms profunda i irreversible crisi biolgica. Podrien tots aquests canvis tenir lloc dins del marc de leconomia de mercat com creuen els reformistes dEsquerres? La resposta s no, per nombroses raons. Les objeccions dalgunes persones de que la Democrcia Inclusiva no s factible i que s una utopia (en el sentit negatiu del terme) sn incompatibles amb la histria de la humanitat i tot el que admirablement ha assolit lHomo sapiens al llarg dels millenis. Les persones no deixarn de somiar en un mn millor ja que daltra manera se sentirien mentalment mutillades i poltico-econmicament arruinades. Les solucions proposades pels Neoliberals i els Social Demcrates aix com pels Social Liberals i els ecologistes Verds per afrontar la crisi biolgica i ecolgica noms ofereixen un alleugerament temporal, capa de suprimir els smptomes de la crisi, sense tocar, per desconmptat, les causes fonamentals dels problemes. La majoria daquestes solucions poden tenir alguna utilitat limitada, per noms durant un perode transitri del desenvolupament social, ja que no solucionen cap problema fonamental, sin que simplement eviten o suprimeixen els pitjors smptomes de la crisi multidimensional. Sn necessries, per tant, mesures drstiques, radicals i sistmiques, que no poden originar-se des de i materialitzar-se dins del sistema de leconomia de mercat, la globalitzaci capitalista i la democrcia representativa. No hi ha cap indici que faci pensar que aquesta crisi multidimensional, especialment la crisi biolgica, podria comenar a retrocedir dins del marc del sistema de leconomia de mercat. Al contrri: tot indica que la crisi general, especialment la biolgica, ser cada vegada ms profunda i ms mplia. Quan abans les persones entenguin aix i prenguin mesures drstiques, millor per la humanitat. Si totes les persones raonables i sensates daquest planeta desitjen que els seus fills

20

creixin en un mn millor i ms hum i no en un infern de por, terrorisme del sistema, manca de llibertat, inseguretat, pobresa, desocupaci, necessitat, desigualtats extremes, polluci i deteriorament general del Medi, escndols alimentris continuus, morbilitat general i prematura mortalitat, conflictes socials, una criminalitat en augment i guerres locals, shan de despertar i oblidar la seva apatia i vida fcil. Shan de prendre mesures drstiques ara, que s el moment, deixant de banda interessos individuals, parcialitat, egoisme, oportunisme i perjudici, i sense tenir en compte els beneficis temporals i les pastanagues que el sistema ofereix per enganyar i confondre a les masses. Lacci collectiva, basada en un programa coordinat, sha demprendre dins del marc dun moviment alliberador massiu, on cada persona far el que pugui per enderrocar gradualment el sistema existent. Aix sha de fer abans que sigui massa tard, abans que condicions insuportables i irreversibles perjudiquin les vides de la majoria, de la societat en general, el Medi i lexistncia biolgica dels ssers humans. Si les persones no sesforcen a travs de lacci collectiva per enderrocar el sistema vigent, no estarn a lalada de les circunstncies i noms shaurn de culpar a ells mateixos del resultat. Perdrn doncs la seva millor oportunitat de construir un mn hum per a tots. No obstant, desitjem sincerament que en un futur no massa lluny hi hagi la saviesa i la maduresa necessries que ens condueixin a la determinaci per portar a terme la necessria transformaci de la societat. Traducci de Laia Vidal.

NOTES
1. Veure Philippe Riviere How big farmaceutical companies control medicine Le Monde Diplomatique, novembre 2003 2. Veure Sarah Boseley, Junket time in Munich for the medical profession - and its all on the drug firms. How opinion leaders among doctors are won over by cash on offer from the giants of the pharmaceutical trade, The Guardian, 5 doctubre, 2004. 3. Veure Centre pel Control i la Prevenci de Malalties, Prevalence of the Autism Spectrum Disorders in Multiple Areas of the United States, Surveillance Years 2000 and 2002 i Robert F. Kennedy Jr., Deadly Immunity. 4. Associated Press/Eleftherotypia, 17/11/06 5. Segons els resultats dun estudi portat a terme per lorganitzaci de recerca ICAP, Eleftherotypia, 26/07/06 6. Veure la declaraci de la Xarxa Europea del Cor que es va reunir a Atenes al gener de 2005, Eleftherotypia, 26/01/05. 7. Veure el web del Dr. Ornish: <www.ornish. com> 8. Veure Takis Fotopoulos: Globalisation, the reformist Left and the Antiglobalisation movement Democracy & Nature, Volum 7 Nmeri 2, Juliol 2001. 9. Veure Takis Fotopoulos: Es el decrecimiento compatible con la economa de mercado? En lnia: <www.democraciainclusiva.org> 10. James Meikle, Poverty leads 10 million children to an early grave, Guardian, 25/3/2005. 11. The Lancet, 25 de mar, 2005. 12. Veure principalment els llibres de Takis Fotopoulos, Hacia una democracia inclusiva Nordan Comunidad, Montevideo, 2002. Disponible en lnia: www.democraciainclusiva.org. i tamb The multidimensional crisis and inclusive democracy Gordios, Athens, 2005. Disponible en lnia, en angls: <www.inclusivedemocracy.org>

TESIS PER A UN MUNICIPALISME AUTOGESTIONARI

(EN UNA METRPOLIS COM BARCELONA)
Ivan Mir i Acedo

En una metrpolis com Barcelona, la participaci institucional est frriament dissenyada per a vetar totes les opcions poltiques que qestionin la governabilitat capitalista de la ciutat. El propi sistema electoral dificulta lentrada de les candidatures que no comptin amb un suficient recolzament meditic i/o empresarial; la circumscripci de ciutat menysprea les realitats sociopoltiques dels barris i privilegia lendogmia del sistema de partits; i els espais per a exercir un control social democrtic dels crrec electes sn, o b inexistents, o directament una farsa. A ning se li escapa que la gerncia duna ciutat-empresa com Barcelona est en mans de loligarquia financera, comercial i immobiliria de la ciutat, i que les retriques participatives sn simplement una broma pesada. Per tant, el cam per a la transformaci social passa per articular formes de fer poltica radicalment asimtriques a les de la democrcia representativa.

Quines sn algunes daquestes altres formes? Promoure una reapropiaci global de la poltica per part de la gent. Incentivar totes aquelles iniciatives que suposin obrir espais de democrcia directa a nivell local. Sigui consolidant experincies en lmbit de la comunicaci popular, sigui fomentant xarxes deconomia social i cooperativa, sigui creant marcs amplis i unitaris de discussi, elaboraci i execuci de projectes que suposin una alternativa al model neoliberal i/o estatista de gesti del territori, de leducaci, del lleure, del consum o de la salut. No podem aspirar a canvis poltics fonamentals a travs de la via institucional si no creem contrapoders a una hegemonia capitalista present en tots els mbits de la vida. Hem de reaprendre a organitzarnos collectivament, empoderar-nos per a generar conflicte i contradiccions al poder establert, i ser capaces dautogovernar les nostres vides.

23

Per a fer efectives unes mnimes condicions de possibilitat de la reapropiaci de la poltica per part del social, sha de tenir clar que parallelament s necessari desestabilitzar, erosionar, fissurar, desfragmentar en mil bocins, la simbiosi que blinda el sistema de partits amb les estructures burocrtiques i administratives dels centres de decisi actuals. El monopoli de la poltica en mans dels partits va ser, clarament, un dels consensos fonamentals que emanaren de la transici -per tant constituents de lactual Estat democrtic liberal- amb lobjectiu de construir un rgim que foragits sistemticament qualsevol possibilitat darticulaci poltica que no fos controlada per lelit partidista. Tenint clar que aquest moviment derosi de la simbiosi partit-administraci no tindr conseqncies importants fins que no generi alternatives prctiques, no podem menystenir lobligaci de plantejar-lo a nivell teric, conceptual o discursiu. Per tant, la primera operaci daquest moviment s posar en qesti els partits poltics com a nics agents reconeguts per a gestionar processos de decisi collectiva, i aix obrir les portes a que altres subjectes collectius participin en les decisions que afecten a la vida poltica local. En segona instncia, cal entendre que en la metrpolis barcelonina existeix un govern que va ms enll del que sentn com a estrictament poltic. Aix s, que el conjunt del sistema de partits, en la seva fusi amb les estructures administratives municipals, i amb les seves divergncies tctiques internes, no sn sin la cara visible, aparentment representativa, duns centres de decisi econmics de dimensi metropolitana que per a res estan subjectes a processos de legitimaci democrtica. s, en aquests gabinets metropolitans, on es decideixen les actuacions estratgiques que seran aplicades, ara si, per laliana pblico-privada que es comporta com la gerncia, mai la propietat, de la ciutatempresa barcelonina. Aix doncs, la segona operaci del moviment ha de ser visibilitzar, per una banda, lentramat dinteressos capitalistes que sense ser definit com a poltic s qui impulsa les poltiques econmiques metropolitanes, i per una altra, fer entendre a les seves pantalles institucionals que, si b rebutgem actuar en farses participatives per

qualsevol serrell anecdtic, no renunciem a intervenir en les decisions estratgiques del rgim dacumulaci del capitalisme metropolit.

24

En aquests darrers anys, des dels moviments socials crtics ja sha parlat, a bastament, del rgim dacumulaci capitalista especficament local sintetitzat en el model Barcelona, i venut pel mrketing urb com la marca BCN. La crisi estructural, productiva i urbana que va viure Barcelona a finals dels anys 70, que denotava la obsolescncia del model fordista de grans produccions, treball en srie o relaci contractual estable, gener una resposta poltica i econmica en clau de Mercat. La reestructuraci capitalista, pel que fa a la reorganitzaci espaial i geogrfica de la acumulaci, supos transformar la ciutat industrial en la ciutat de lacumulaci flexible. Expuls la indstria a les perifries metropolitanes, requalific el sl alliberat per a noves productivitats (culturals, grans infraestructures del transport, parcs de la nova economia immaterial, etc) i privilegi el sector terciari o de serveis en el centre urb, amb les seves caracterstiques: organitzaci verstil del treball i de la producci, noves tecnologies de la comunicaci i precarietat sociolaboral. No obstant, el que el declivi de la ciutat industrial pos en un pla privilegiat dels circuits econmics no fou sin lhabitatge. Davant la crisi industrial, fou el mercat immobiliari qui es present com la millor font dinversi i produ un cicle alcista de beneficis pel sector de la construcci que va atreure al sector financer local i transnacional. La transmutaci de la ciutat en centre de serveis i doci fou parallela a la mercantilizaci integral de lhabitatge, i legislacions com la llei del sl possibilitaren onades especulatives com la que sostingu lAjuntament de Barcelona quan, entre 1992 i 2002, es va vendre 179.404 m2 de sl pblic. Avui, per, aquest model est en replantejament. La crisi financera global ha tingut com a conseqncia lestancament de les taxes ascendents dels beneficis en el mercat de lhabitatge, una de les potes econmiques centrals en el model. Quina ser, o est sent, la sortida capitalista? Quina era laltra pota? Per qu la construcci dhabitatges resta estancada, i en els prxims mesos sinauguraran diferents hotels de luxe a la ciutat,

i multitud dedificis dapartaments que buscaran suplir els apartaments illegals presents arreu? En aquest sentit, laposta dels centres de decisi econmics de la ciutat s clara: si les rendes mitges-baixes de la ciutat estan en crisi, i a ms han demostrat, com al 2007, saber mobilitzar-se per una vivenda digna, haurem de convidar al banquet a les rendes altes globals, ms agrades. El sector turstic, que inclou des de la gesti desdeveniments comercials internacionals fins a les places hoteleres, serigeix com la sortida capitalista a la crisi. Aquesta s una realitat a tenir en compte des dahir: la guerra dhotels contra cases afecta directament les condicions de vida dels i les habitants dels barris, trastoca la composici social i poltica dels mateixos, i fins i tot redefineix les identitats dels barris o els arriba a suprimir. Qui far poltica de base? Des don? Una reapropiaci social de la poltica i de la ciutat no pot deixar de plantejar, a nivell discursiu i prctic, el desacord radical amb aquesta decisi estratgica del capital metropolit i internacional.

Barcelona, sobra mobilitzaci ciutadana, i el que manca s acci collectiva doposici al poder i en defensa de les alternatives que es constitueixen. Possiblement, les lluites estudiantils contra Bolonya del 2009 sn tamb un toc dalerta en aquest sentit: el cicle de lluites autnomes dels 90, aquell que agit les aiges mortes de la pau olmpica, queda massa lluny, les lluites contra la globalitzaci neoliberal queden massa lluny, la lluita contra la guerra queda massa lluny. El municipalisme no pot ser noms laspiraci a gestionar millor: tamb ha de tenir en compte la dimensi disruptora, la creaci de conflicte i la lluita collectiva com a premisses per a una transformaci alliberadora i emancipatria de la societat. Tota mobilitzaci social que no vagi en la seva direcci, anir contra ella. Avui, en la constituci de la metrpolis global, est en joc una recomposici de les identitats urbanes. De manera similar a la identitat obrera que es difumin parallelament a la fbrica difusa, en el model de ciutat actual es difuminen les identitats i subjectes collectius que podien articular conflicte. Ahir, en lanterior model de ciutat, els barris populars expressaven modes de vida propis, a partir de sociabilitats comunitries, llocs compartits i de posada en com, que de fet foren les condicions de possibilitat per a lemergncia primer obrera, ms tard venal i popular- dun contrapoder poltic, social i econmic que desafi el somni burgs duna ciutat dominada. Avui, per contra, la creaci de mltiples espais especialitzats, unifuncionals, de mobilitat i trnsit permanent, i sense possibilitat de fixar llocs de trobada ni memries compartides, dificulta enormement ser part duna narraci comuna, per tant dun sentit collectiu, de la prpia experincia. A la fragmentaci de les identitats collectives habituals, se li sobreposen noves identitats individuals, sovint poc connectades al barri i ms vinculades virtualment amb altres territoris. Leix de conflicte sha globalitzat, shan multiplicat infinitament les possibilitats didentitat, arriben noves comunitats que aporten les seves identitats prpies. Com possibilitar en aquest context nous subjectes collectius que, acollint les diferncies i essent conscients de les seves desigualtats, sostinguin la lluita contra lapropiaci capitalista de la ciutat i permetin processos dautonomia local i dautogesti poltica del territori?

Qualsevol proposta de municipalisme alternatiu, sigui electoral (candidatures assembleries locals) o no (reapropiacions autogestionades de les relacions socials, econmiques i poltiques dun barri o poble), ha de tenir en compte que els cicles baixos de la mobilitzaci social, com el que estem vivint des de fa un anys, no sn precisament els idonis per a plantejar unes altres formes de gestionar la ciutat. Mobilitzaci poltica i collectiva de continguts i horitzons emancipadors, sentn. Doncs no ha de passar per alt que, a la metrpolis barcelonina, la mobilitzaci s una forma de gesti de la poblaci i la hiperactivitat individual el fenomen de masses ms important. Esdeveniments culturals multitudinaris, triomfs i competicions esportives, salons publicitaris i centres comercials sn el repertori de mobilitzaci activat constantment per a lubrificar la mquina comercial de la ciutat i exercir el control biopoltic a partir del moviment, que se sumen a la constant sobreactivaci dels individus virtual, curricular- per a tenir xit personal i professional i als moviments darrel neoconservadora com les campanyes ciutadanes contra la prostituci, la pobresa, la migraci o la simple vida al carrer. Avui, a

25

26

Respecte el cicle de lluites autnomes que enlla els anys noranta amb linici del nou segle, en podem treure moltes conclusions, per ens centrarem en una vinculada amb la qesti dels espais socials, la generaci de subjectes collectius i les possibilitats de mobilitzaci. Sembla ser que hi ha un cert consens en associar la irrupci dun nou protagonisme social a mitjans dels anys noranta amb les prctiques dapropiaci dimmobles abandonats i la seva conversi en centres socials. La presa de fbriques abandonades en antics barris obrers, dedificis amenaats en nuclis histrics, de casetes en barri afectats per reformes, a banda de significar en els millors dels casos- una intromissi conflictiva i intelligent en els llocs afectats per la reestructuraci urbana, gener espais existencials i poltics que produren prctiques creatives des del com. En aquell cas, la creaci despais gener identitats collectives que permeteren i acompanyaren un perode de mobilitzacions: lokupaci va ser un aprenentatge -i pot ser-ho encara. Posteriorment, el reflux de la mobilitzaci pblica okupa que no de les ocupacions- gener la necessitat dun altre tipus despai, per espai en definitiva (ateneus, associacions culturals). Tamb grups que participaren en cicles de lluites com les vinculades al moviment global han arribat a conclusions similars i han obert espais (infopunts, cooperatives de consum, horts urbans). I grups que participaren en les mobilitzacions contra la guerra han travessat el seu apogeu i zenit ocupant espais de nou. I fins i tot les que han participat en les lluites per lhabitatge digne, o les que han participat en mobilitzacions de migrants, han obert espais per a realitzar-hi oficines de drets socials, punts dinformaci laboral o referents per lajuda mtua. I si voleu, arribem fins avui amb les mobilitzacions estudiantils contra el procs de Bolonya: tamb generen nous espais. Que es connecten, en molts casos, amb els espais arrencats en les lluites de la transici, amb els espais que han superat les ruptures generacionals. Si les prctiques poltiques indiquen que la pervivncia i transformaci de les xarxes crtiques estan vinculades a la obtenci i manteniment despais fsics (i temporals, com les apropiacions conflictives de lespai pblic que suposen activitats com les festes majors alternatives), s just pensar que alguna cosa estem fent b i del que es tracta s consoli-

dar, obrir, hibridar i ampliar aquestes diverses trames de nodes locals per a albergar-hi el sorgiment de noves identitats collectives i noves possibilitats dacci.

La hibridaci daquest tipus despais s, no obstant, un factor decisiu per a generar identitats collectives locals que recullin la diversitat i que vagin ms enll de les identitats especifiques o grupals. Qu pot promoure aquesta hibridaci, i per tant fer el salt de les experincies alternatives atomitzades als subjectes collectius locals? En primer lloc, la memria compartida de les lluites socials precedents, la recerca i socialitzaci dels bagatges obrers i populars. Conixer collectivament els seus llocs de trobada, els esdeveniments que protagonitzaren, els seus repertoris de confrontaci, els edificis que habitaren, les prctiques que impulsaren. Conixer les vides quotidianes i les reflexions dels i les que lluitaren abans que nosaltres, transforma la mirada de les realitats locals, perfora la tabula rasa de la constituci metropolitana, dibuixa punts de referncia, amarra les prctiques poltiques davui i en permet la projecci al futur. En segon lloc, a ms de la memria compartida, cal articular uns relats actuals comuns. Els espais locals han de comunicar-se entre ells i amb els seus entorns. Calen butlletins, rdios comunitries, televisions i webs locals, obrint-se a la possibilitat que les noves realitats participin en la redefinici de les identitats locals: facilitant, per exemple, tecnologia i aprenentatge perqu els nouvinguts i nouvingudes expressin la seva mirada i la seva experincia de lentorn com. Memria compartida, narratives actuals comunes i, en tercer lloc, autoconeixement. Per tal de construir una identitat que no sigui una reificaci del passat, una naturalitzaci de tpics o llocs comuns, s necessari obrir processos de diagnstic comunitari i compartit, per tal didentificar collectivament les necessitats i els anhels, els problemes i les solucions. Noms el coneixement collectiu del territori que habitem, amb les seves diversitats i desigualtats, permetr establir objectius compartits de lluita i sustentar socialment nous projectes comuns. I finalment: en el cam per la creaci de les noves identitats a partir de les memries compartides, dels nous relats fruit de la comunicaci, dels nous diagnstics comunitaris, shaurien de tenir en compte eines que garantissin que tots

aquests factors cristallitzin en processos amplis de presa de decisions. Els referndums o consultes populars locals, encara que no siguin legals i no tinguin efectes vinculants de cara a lAdministraci, generen una legitimitat social i unes agregacions collectives que no haurien de ser desestimades.

10

Tots aquests processos de participaci local autogestionada requereixen dunes arquitectures internes on sedimentar-se, fer balanos, recombinar-se entre ells. Laprofundiment de la democrcia directa local requereix de marcs organitzatius unitaris que acumulin experincia, recursos, generacions, que estiguin atents i oberts a les noves composicions socials i politiques dels barris, que siguin el paraiges plural i com de tots els espais socials, que shi puguin forjar els imaginaris compartits. Es diguin assemblees de barri, es diguin trobades alternatives, es diguin xarxes comunitries, es diguin plataformes locals, es diguin consells comunals, es diguin frums barrials. Es diguin com es diguin, cal construir referents comunitaris reconeguts per tota la trama de nodes locals, que tinguin capacitat de permanncia i per tant perspectiva temporal dels canvis que es produeixen en els entorns urbans i socials, per tamb institucionals. Referents permanents que afrontin els cicles baixos de lacci collectiva, i que quan aquesta selectritzi novament, referents permanents a ser desbordats i repensats sense contemplacions. Per tal de superar el rgim capitalista metropolit actual, cal trencar la simbiosis partit-administraci i la democrcia representativa que el sustenta i legitima, i ho podem fer a partir de processos amplis i autogestionaris de participaci social, a partir de les arquitectures internes que els dotin dautonomia, i a partir de la lluita collectiva. Complementriament, per, cal pensar en transformar les condicions de vida materials dels qui habitem els barris. Els barris no noms shan de defensar, sin que tamb shan de transformar en un sentit alliberador i emancipatori. En el tardofranqusme, davant dels bloquejos de lAdministraci municipal daleshores,

en els barris populars barcelonins afloraren multitud dexperincies autogestionries en els camps educatius, de salut, de lleure. Posteriorment, amb laparent obertura de lestructura doportunitats poltiques, totes aquestes necessitats dun consum collectiu amb valor ds, no mercantilitzat, es projectaren cap a una Administraci municipal democrtica a lespera que les proves en forma de serveis pblics sota criteris dequitat i redistribuci. En els darrers anys, tanmateix, les arques municipals shan buidat ms en les grans infraestructures neoliberals que no pas en la poltica social, i els Districtes sescuden en la seva dimensi local per no afrontar poltiques com les laborals o les dhabitatge. Per contra, impulsar processos de municipalisme autogestionari significa tamb afrontar des de la comunitat local aquest tipus de necessitats. I per tant crear, consolidar i interrelacionar cooperatives de treball, de consum, dhabitatge, educatives, de salut, posar en prctica altres formes dorganitzar a nivell local leconomia, en definitiva, s una aposta que no noms apunta a la reapropiaci de la poltica per part de la gent, sin a una reapropiaci global de la vida.

12

11

Finalment, per acabar. Les experincies de municipalisme autogestionari han dafrontar els seus lmits, que sn a banda de la capacitat en reeixir o no de les prpies iniciatives- les vinculades a la cada vegada ms relativa autonomia dels barris com a unitats productives, territorials, econmiques,... autosuficients. s obvi que no s aix, i menys quan ens hem referit abans a la constituci de la metrpolis a partir de les decisions estratgiques del capital metropolit i internacional. s necessari, per tant, que els moviments urbans locals que apostem per una reapropiaci social i autogestionada dels barris puguem trobarnos per a traar estratgies conjuntes dabast metropolit, per a realitzar accions unitries, per a seguir creant eines comunicatives, financeres o antirepressives amb un carcter global. Que ens trobem per a compartir recursos, coneixements, habilitats, i que ens trobem, tamb, en una metrpolis com Barcelona, pel gust de trobar-nos.

En aquest article sargumenta, en primer lloc, que la implantaci massiva de lautombil i la supressi daltres mitjans de transport que sha produt en els darrers cent anys no respon a criteris racionals ni a la voluntat real de la ciutadania, sin a les dinmiques de creixement econmic intrnseques al sistema de leconomia de mercat i als interessos de les elits transnacionals que controlen

aquest sistema. En segon lloc, sapunta a la necessitat de refer la societat sobre unes noves estructures institucionals i uns nous valors, inspirats en la veritable democrcia, tal com suggereix el projecte de la Democrcia Inclusiva, per tal de sortir de la crisi multidimensional en general i, en particular, construir uns mitjans de transport ecolgics, segurs, rpids, saludables i eficients.

>>

SOBRE LA CRISI DE LAUTOMBIL I LA SEVA POSSIBLE SUPERACI

Blai Dalmau

a constant expansi de lautombil de carburaci i limpediment i arraconament daltres mitjans de transport tils, processos que shan desplegat arreu del mn durant el segle XX, han conduit al que avui podem anomenar la crisi de lautombil: aquest mitj de transport sest demostrant cada cop ms antittic a linters general, doncs resulta altament perjudicial des de diversos punts de vista. Front a qualsevol crisi el primer que cal s analitzar els seus principals efectes. Aix doncs, disposem-nos a examinar breument les repercussions socials, vitals, econmiques, funcionals, psicolgiques, biolgiques, energtiques i ecolgiques de la implantaci massiva de lautombil. Socials. En la gran majoria de les ciutats actuals no existeix gaireb ni un sol angle des del qual no siguin visibles els cotxes, fins al punt que els carrers shan convertit en simples arteries del transport motoritzat. La conquesta de lespai pblic per part de lautombil ha contribut decisivament a la destrucci dels llaos socials, reduint lespai per als vianants, convertint les ciutats en llocs hostils, assetjats per la velocitat, el soroll i el fum. En oposici a la ciutat antiga, que era concebuda com a lloc dencontre i de realitzaci de la essncia racional humana, la ciutat contempornia, sidentifica cada cop ms amb el desordre i el desencontre, amb un medi sorolls, sufocant, pudors, inhabitable i congestionat del qual sen vol fugir el ms aviat possible. La invasi dels autombils juga un paper significatiu en aquesta transmutaci de les connotacions de la ciutat. En les urbs contempornies, tal com observa Appleyard, el trfic domina lespai del carrer, penetra als habitatges, dissuadeix les relacions de venatge, impedeix el joc de carrer, interfereix la intimitat de les llars, estn la pols, els fums, el soroll i la brutcia, obliga a rgids controls del comportament dels nens, foragita a la gent gran i mata o fereix cada any a un bon nombre de ciutadans (1). Andr Gorz assenyala que una vegada que els cotxes han assassinat a la ciutat, es tornen necessaris ms cotxes i ms veloos per escapar per les autopistes a les afores: Es tracta dun impecable argument circular: obtinguem ms cotxes per poder escapar de la destrucci causada pels cotxes (2).

1. OLMOS, Joan; Quien mat al coche elctrico?. 2. GORZ, Andr; The social ideology of the motorcars. Web de Reclaim the Streets.

29

3. SIERRA, Alberto; La contaminacin de los coches provoca tres veces ms vctimas que los accidentes. 4. Aquestes xifres inclouen la guerra del Vietnam, al guerra de Corea, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, la guerra de Cuba, la guerra civil americana (ambds bndols), la guerra de Mxic, la guerra de 1812 i la guerra de la Independncia. (Contra el Autombil, Diversos autors, Virus, 1996; p.91). 5. MISHAN, E.J; The cost of economic Growth, Allen&Unwin, 1977. 6. Autors diversos; Contra el autombil; Virus, 1996. 7. ILLICH, Ivan; Energia i Equitat (1974), dins de Ivan Illich, textos escollits a cura de Jordi Pigem. 8. ILLICH, Ivan; Energia i Equitat (1974), dins de Ivan Illich, textos escollits a cura de Jordi Pigem. 9. SIERRA, Alberto; La contaminacin de los coches povoca tres veces ms vctimas que los accidentes. 10. Sobre el declivi de la salut humana degut a la contaminaci de lentorn i lalimentaci veure larticle La crisi biolgica i leconomia de mercat del Dr. Koumentakis (en aquesta revista).

Vitals. La massificaci del transport motoritzat s una seriosa amenaa per a la vida humana. Tot i les millores en matria de seguretat, lndex de sinistralitat de lautombil continua sense tenir parang: viatjar en cotxe s aproximadament 44 vegades ms perills que fer-ho amb altres mitjans de transport (3). Cada any, milers de joves, pares, mares i nens moren o sofreixen mutillacions, sn ferits o greument traumatitzats per accidents de carretera. Aquest horror pren magnituds que sobrepassen amb escreix les principals catstrofes blliques: entre 1913 i 1976 als Estats Units, la xifra de morts a les carreteres s ms de tres vegades superior al nmero de nord-americans morts en totes les guerres en les que ha participat Estats Units. (4) El sofriment que aix ocasiona s incommensurable ja que qualsevol accident que mereixi dos lnies al diari comporta una histria posterior que es viu en un silenci relatiu, possiblement anys de dolor, tristesa i dol. Econmiques. Leconomista E.J. Mishan, una autoritat en les tcniques conegudes com danlisi de cost i benefici, va arribar a la conclusi que la implantaci massiva de lautombil particular s un dels grans desastres que han succet a la raa humana (5). A part de la mortaldat indiscriminada que ocasiona i els seus innumerables costos socials, una altra consideraci de Mishan era la pesada crrega econmica que el cotxe imposa a la comunitat. En efecte, lautombil de carburaci requereix grans quantitats de treball hum i recursos materials que no sn compensats per un alt rendiment. Pel que fa al transport de productes, per exemple, els centenars de camions i els seus respectius xofers que circulen diriament per qualsevol autovia suposen unes despeses humanes, econmiques i energtiques que podrien ser notablement redudes, sense cap problema, amb ls de ferrocarrils (6). Pel que fa al transport de persones, tal com observava Ivan Illich a la dcada dels anys 1970, lautombil s el principal xuclatemps de la vida moderna. En efecte, el nord-americ mitj ha de dedicar unes 1600 hores a lany al seu autombil: assegut al seu interior, treballant per pagar-lo, per pagar lassegurana, per pagar les llandes, els peatges, les multes i els impostos per carreteres estatals i els aparcaments. Li dedica quatre hores al dia en que lutilitza, socupa dell o treballa per a ell. Per si ens preguntem quin rendiment en treu daquestes 1600 hores invertides, que sn una estimaci mnima, descobrim la ridcula eficincia de lautombil: en aquestes 1600 hores fa uns 10.000km, s a dir, 6km per hora. s exactament la mateixa velocitat que el caminar hum. Per mentre que en les societats no motoritzades i basades en el caminar es destina entre un 3% i un 8% del temps social als desplaaments, lautomobilista hi consagra una quarta part del temps social del que disposa (7). Aix doncs, la implantaci massiva de lautombil s tamb absurda des del punt de vista econmic: la relaci costos/beneficis s pssima. Funcionals. En certes ocasions, lautombil pot resultar efectivament el mitj de transport ms til i rpid. No obstant, aquests casos sn ms aviat lexcepci i no la regla: degut a les congestions i embussos

30

que ocasiona el cotxe, en moltes ciutats del mn la circulaci sha fet ms lenta que en lpoca dels carruatges de cavalls. La bicicleta i el tramvia sn bastant ms veloos que el cotxe en terreny urb, la velocitat mitjana del qual s de 13 km/h. Per un pont de 10m damplada hi poden arribar a creuar 40.000 persones en una hora movent-se a 25km/h en bicicleta. Per aconseguir traslladar en cotxe la mateixa quantitat de persones a la mateixa velocitat i en el mateix temps, caldria un pont de 138m damplada. (8) Psicolgiques. Mentre que el tren ens permet relaxar-nos o concentrar-nos en alguna cosa deixant que el viatge es faci sol, lautombil ens converteix en un apndix de la mquina, un xofer preocupat per les vicissituds de la circulaci. El trnsit motoritzat provoca una translaci entorpida, tensa, perillosa i individualista, coses que sovint es tradueixen en agressivitat, angoixa o por. Lus de la bicicleta i el ferrocarril, en canvi, permet la comunicaci entre els viatgers i produeix una sensaci de major fludesa i pau. Biolgiques. Diriament els nostres pulmons filtren 15 quilos daire, i si vivim en una gran ciutat o prxims a una carretera, aquest aire contindr contaminants emesos pels autombils, com el monxid de carboni, els xids de nitrogen, el dixid de sofre, partcules, plom, et, formaldehid i molts altres contaminants secundaris, alguns dells cancerigens i casi tots perjudicials per la salut humana. Per a cada persona que mor en un accident de trfic, tres perden la vida a causa de la contaminaci emesa pels cotxes. Els gasos emesos pels autombils provoquen la mort de 250.000 europeus cada any; lequivalent a la poblaci de Berna, la capital de Sussa (9). Respirar fum dun cotxe no causa directament la mort, per si que desencadena i agreuja malalties respiratries, cardiovasculars i cncer del pulm. (10) Energtiques. En menys dun segle, la humanitat est consumint lenergia fssil que el planeta terra ha produt mitjanant processos geolgics de milions danys. Lexpansi de lautombil s un dels principals causants daquest malbaratament de lor negre. Aquest abs creixent dun recurs finit est comportant una dependncia energtica insostenible que, tal com havien previst centenars de cientfics i milers de ciutadans, est comenant a desencadenar una crisi econmica de gran magnitud (11). bviament, la bicicleta i el ferrocarril consumeixen molta menor energia que lautombil, doncs sn molt ms eficients: un cavall de vapor s deu vegades ms efica en una via frria que en una carretera, i amb la bicicleta lsser hum supera el rendiment possible de qualsevol mquina i qualsevol animal evolucionat (12). Ecolgiques. Per ltim, ens queda constatar que en la greu crisi ecolgica que travessem en lactualitat lautombil hi juga un rol crucial. La producci dun autombil de 850 quilos requereix prop de dos tones equivalents de petroli, 300.000 litres daigua i vint vegades ms matria prima que el seu pes final. Lelaboraci i transformaci

11. El pico del oro negro afectar de lleno al crecimiento econmico, inicindose como dice Heinberg (2007) una profunda recesin sin fondo y sin fin. Un siglo de decrecimiento econmico global est a punto de empezar. Es decir, el decrecimiento del flujo energtico global ser un verdadero torpedo en la lnea de la flotacin del actual capitalismo globalizado, basado en la necesidad de crecimiento y acumulacin constante. La Naturaleza, y ms en concreto su geologa, pondr finalmente lmite a este loco crecimiento sin fin, y se iniciar la Era del Decrecimiento. Y esto ocurrir muy pronto, quizs antes de 2010, o en torno a esa fecha. (R. Fernndez, 2008). A partir del pic mundial del petroli, cada vegada es pot extreure menys quantitat daquesta energia primria i s ms car fer-ho, mentre que leconomia de mercat, cada vegada en requereix ms per alimentar la seva necessitat de creixement constant. Aix, la contradicci entre la demanda de petroli (cada vegada major) i el subministrament (cada vegada menor) far augmentar el preu dels carburants, i en conseqncia, dels bens de consum. Per aix, el sistema capitalista global est entrant en una crisi cada vegada ms profunda i crnica, deguda a la impossibilitat de mantenir el creixement econmic infinitament: En conjunto no hay un sustituto para el petrleo debido a su alta densidad energtica, la facilidad de su manejo, la multiplicidad de sus usos y los volmenes en que ahora lo usamos. El pico de la produccin mundial de petrleo, con el consiguiente e irreversible declive, ser un punto de inflexin en la historia de la Tierra cuyo impacto mundial sobrepasar todo cuanto se ha visto hasta ahora. Y es seguro que ese acontecimiento tendr lugar durante la vida de la mayora de las personas que viven hoy. (W. Youngquist, 2004). 12. Lus de la bicicleta fa possible que el moviment del cos hum supere una ltima barrera. Li permet aprofitar lenergia metablica de qu disposa i accelerar la locomoci al seu lmit teric. En un terreny pla, el ciclista s tres o quatre vegades ms rpid que un vianant i gasta un total de cinc vegades menys calories per quilometre que aquest. El transport dun gram del seu cos sobre aquesta distncia no li consumeix ms que 0,15 calories. Amb la bicicleta, lhome supera el rendiment possible de qualsevol mquina i qualsevol animal evolucionat (ILLICH, Ivan; Energia i Equitat (1974), dins de Ivan Illich, textos escollits a cura de Jordi Pigem.)

31

13. SANTAMARIA, Jos; Un dia sin automoviles no basta; Worl Wach n18; i Los mitos del progreso tcnico, Les renseignements gnreux, 2006. 14. Els carrilets o trens petits cobrien perfectament molts trajectes entre pobles i ciutats de Catalunya. A la provncia de Girona, per exemple, existien vies frries que comunicaven Olot, Sant Feliu de Guxols, Banyoles i Palams amb Girona. Entre 1956 i 1969 es van suprimir tots aquests carrilets. Els dOlot a Girona, per exemple, tot i que eren utilitzats per unes 600.000 persones cada any, van ser fer lltim servei al 1969. Shavien fet tres estudis per valorar la viabilitat del carrilet, per lestat no va voler invertir els 150 milions de pessetes que feien falta per modernitzar els carrilets dOlot i Sant Feliu de Guxols. Els tres informes eren favorables per tot i la protesta dels Ajuntaments, el tren va desaparixer. (Font: http://www.xtec.es/~psalvate/ projecte/tancament.htm). 15. Miquel Torns expressa aix el seu sentiment per aquest fet: El buit que ens ha deixat la desaparici del tren dOlot s impossible domplir. Crec que tota la gent que el vam conixer jo sc dels que el vaig conixer molt poc temps sentim el mateix: tant de bo avui el tingussim en servei. (font: Quaranta anys sense el tren dOlot, 15 de Juliol del 2009).

daquestes matries primes i productes industrials (acer, alumini, cautx, pintures, vidre i plstic) t un enorme cost ambiental, directe e indirecte. Anualment es produeixen 40 milions dautombils, que en un perode que rarament supera els deu anys, acabaran convertits en ferralla i residus (13). Per ltim, s ben sabut que el trnsit motoritzat emet grans quantitats de dixid de carboni que es concentren a latmosfera provocant un dels fenmens ms preocupants de la crisi ecolgica actual: lefecte hivernacle i el subseqent escalfament global. Conclusi. La implantaci massiva de lautombil de carburaci s un component important de la crisi generalitzada del mn contemporani, ja que s una insensatesa que ocasiona perjudicis en la vida de totes les persones. Tal com hem suggerit, el ferrocarril, el tramvia i la bicicleta sn mitjans de transport molt millors en diversos sentits (ms segurs, eficients, silenciosos, econmics, funcionals, nets, ecolgics i en la gran majoria de casos ms rpids que el transport motoritzat). No obstant, com veurem continuaci, s precisament el desenvolupament, realment irracional, de lautombil, la gasolina i la carretera el que ha impedit el desenvolupament, natural i fcil, del ferrocarril, lelectricitat i la bicicleta. Historia dun despropsit Si mirem el cas de Catalunya, a les contrades de Girona, Tarragona i Lleida, ledificaci aclaparadora de carreteres en els darrers cinquanta anys contrasta amb la nulla construcci de noves lnies ferroviries per als desplaaments locals i amb la supressi dels carrilets que existien (14). Milers dhabitants daquestes terres shan vist obligats a adquirir i utilitzar lautombil de carburaci per recrrer trajectes que anteriorment cobria la via frria, i no sn pocs els que han lamentat el tancament dels serveis ferroviaris (15). Aix mateix, a Barcelona, com a gaireb totes les ciutats del mn, fa quaranta o cinquanta anys es va procedir a la supressi dels tramvies: calia

32

deixar espai per al trnsit motoritzat, que cada vegada conquista ms superfcie a la capital catalana (16). Recentment el tramvia ha reaparegut tmidament per alguns carrers de Barcelona i daltres ciutats europees, per s un fet gaireb anecdtic en comparaci a laclaparadora proliferaci de lautombil. Aquest s el veritable amo i senyor dels carrers, els paisatges i les poltiques dels governs darreu del mn. Igualment, a Espanya, tant les desorbitades inversions en infraestructures com la gesti urbanstica han estat dirigides exclusivament a fomentar, directa o indirectament, un model de transport cada cop ms basat en lautombil. Des de 1970 shan abandonat una mitjana de 600 km de via frria cada any, mentre que la xarxa de carreteres ha crescut en 12.000 km/any. La quota de transport de mercaderies del ferrocarril ha passat del 21% al 8% i la de passatgers del 10% al 6% (17). Igual que a Catalunya, molts serveis ferroviaris shan deixat morir sense aparent explicaci, ja que milers de persones els utilitzaven i diversos estudis provaven la seva viabilitat econmica. A diversos lloc shan dut a terme reivindicacions per exigir la reobertura de lnies ferroviries i protestes en contra el deteriorament, encariment i reducci dels serveis ferroviaris (18). Als Estats Units hi trobem un altre testimoni de com la proliferaci de lautombil de carburaci ha estat fomentada mitjanant la supressi, larraconament i limpediment daltres mitjans de transport tils. Al 1936 hi havia 40.000 tramvies en servei en aquest pas; al 1949 noms en quedaven 6.500, i a la dcada segent, aquesta xifra es reduiria a la meitat. Els 320.000 kilmetres de via i els casi cinc mil milions de passatgers a lany que tenia el tramvia a principis de segle van minvar drasticament en qesti de poques dcades. General Motors, amb la collaboraci daltres empreses de la indstria de lautombil, exercint una pressi econmica i poltica, va impulsar el desmantellament dels tramvies i la pavimentaci de

16. Noms algunes ciutats de lEuropa continental que han preservat bona part dels seus tramvies. Blgica est coberta per un sistema de tramvies dun metro dample de via que es mant des de 1884. Holanda, Alemanya i Sussa tenen xarxes de tramvies de tres vagons, silenciosos, cmodes i puntuals, en totes les seves ciutats importants. A Zurich, el Hauptbahnhof o estaci principal es leix de la ciutat i el punt central dun sistema de tramvies leficcia i la comoditat del qual fan que qualsevol altre forma de transport sembli una mica ridcula Per aquestes sn les excepcions que confirmen la regla: a la gran majoria de ciutats del mn, talment com Barcelona, sha procedit a la supressi total dels tramvies per deixar espai a lautombil. (Contra el Automovil, diversos autors, Virus; p.158). 17. CRDOVA, Rafael; Transporte y sostenibilidad,2004. 18. Alguns exemples sn la Plataforma en defensa del ferrocarril o el Foro por el Tren Via de la Plata. Aquest ltim es defineix com a un collectiu que lluita per la reobertura de la via de la plata, lnia de ferrocarril que unia el nord amb el sud de la pennsula, des de Xixona a Sevilla, i que va ser inexplicablement tancada lany 1985.

33

19. A partir de 1930, la companyia General Motors, que havia aconseguit el monopoli virtual per a la fabricaci dautobusos als Estats Units, va decidir que no hi hauria mercat per al transport en autobs a no ser que les ciutats nord-americanes decidissin renunciar al seu sistema de tramvies elctrics. Sense consultar a ning excepte al seu propi consell dadministraci, General Motors va crear la filial United Cities Motor Transit, la funci de la qual, segons els posterior testimoni de una comissi judicial del senat (93 Congrs, 2sessi, 1974), era comprar empreses de tramvies elctrics, convertir-les en lnies dautobusos de General Motors, i revendre-les a les empreses locals que estiguessin dacord en comprar els autobusos a General Motors. Al 1949, General Motors havia aconseguit forar labandonament de ms de cent sistemes de tramves entre els que trobem lnies importants de Nova York, Filadelfia, Balktimore, San Luis, Salt Lake City y (el cas ms paradigmtic) los Angeles. [...] Per tot el pas, shavia substitut un sistema de transport de masses econmic i efica, essencialment no contaminant, per un altre que resultava car, poc prctic i especialment brut, que contaminava laire urb, feia augmentar el pressupost de les ciutats, congestionava els carrers i que, finalment, va impulsar a milions de ciutadans nord-americans a viatjar en cotxes privats (conseqncia de la qual tamb sen beneficiava General Motors), amb repercussions que fins i tot actualment segueixen afectant a tots els sectors de la societat. Finalment, General Motors va ser portada als tribunals per a respondre per la seva actuaci. Al 1949, el Tribunal Federal de Chicago la va declarar culpable, juntament amb les companyies Firestone y Standar Oil Company, tamb corresponsables, de conspiraci criminal i de violar la Llei de Monopolis. Se li va imposar una multa de 5000 dolars. (Human Scale, Secker & Warburg, 1980). 20. ILLICH, Ivan; Energia i Equitat (1974), dins de Ivan Illich, textos escollits a cura de Jordi Pigem. 21. Es pot trobar informaci detallada sobre la histria del cotxe elctric i el cas del EV-1 a Internet.

les vies, per convertir-les en les carreteres per on passarien les seves lnies dautobs. Dcades desprs, els tribunals nord-americans van dictar una ridcula sentncia condemnatria per violaci de les lleis antimonopolstiques. Per el mal ja estava fet: milions dexusuaris dels tramvies ja havien decidit recrrer a lautombil de carburaci.(19) Podem observar un progrs anleg al continent asitic. A Tailndia existia una basta xarxa de canals que permetien un transport excellent i flexible. Per poder introduir lautombil es va paralitzar tot aquest sistema perfectament net i equitatiu, i alguns dels klongs (canals) es van cobrir amb asfalt (20). A les ciutats xineses, des de que es va introduir la bicicleta al segle XIX, milions de ciutadans han gaudit daquest mitj de transport realment til i saludable en terreny urb. Tanmateix, els conglomerats de la indstria automobilstica han detectat en Xina un nou mercat per vendre-hi els seus productes, aix que, en les darreres dcades, estan movent fils per forar la proliferaci de lautombil, pressionant als dirigents poltics xinesos per a que actun dacord amb els seus interessos (per exemple, convertint carrers per a ciclistes en carreteres per al transit motoritzat) i acompanyant aquest procs duna publicitat omnipresent que alaba lautombil com el preuat smbol del progrs i la llibertat per als xinesos. Una fet generalment poc conegut s que fa cent anys la majoria de cotxes eren elctrics. Quan la indstria automobilstica va comenar a prendre forma a finals del segle XIX no se sabia quin tipus de propulsi (elctrica, gasolina, vapor) esdevindria hegemnica. A Nova York van comenar a funcionar els taxis elctrics al 1897, i al poc temps van ser habituals a altres ciutats americanes. El cotxe elctric presenta algunes avantatges considerables front al cotxe de carburaci: no fa soroll, no contamina, sespatlla menys, no gasta petroli i la seva fabricaci suposa un cost ambiental inferior. Tanmateix, el cotxe elctric s un altre mitj de transport que ha estat arraconat i ocultat sistemticament per lacci conjunta de la indstria automobilstica, les corporacions petrolieres i les institucions estatals. Un dels testimonis ms clars i recents daquest fet es va donar a Califrnia, on a mitjans de la dcada dels 90 els cotxes elctrics van comenar a deixar-se veure tmidament. La insuportable contaminaci atmosfrica daquell estat al 1990 va donar origen a una ordre per impulsar la comercialitzaci de vehicles no contaminants (ZEV, Zero Emission Vehicles) que havien de suposar el 10% de tots els cotxes venguts el 2003 en aquell estat. No obstant, uns pocs anys desprs aquesta llei va ser revocada i els EV1 (Vehicles Elctrics) van deixar de fabricar-se; els que hi havia en circulaci van ser retirats forosament de les mans dels seus usuaris i destruts, aix com els punts de recarrega que shavien installat al llarg de tot lestat.(21) Aix doncs, tal com hem intentat mostrar, la proliferaci massiva de lautombil, la carretera i la gasolina generalment no ha estat una

34

elecci voluntria i conscient de la ciutadania, sin una imposici, implcita o explcita, de les elits poltiques i econmiques. Tanmateix, com veurem continuaci, seria equivocat atribuir aquesta imposici nicament a labs, la corrupci o al mal funcionament de les institucions de la societat actual: la causa darrel de crisi de lautombil es troba en la prpia naturalesa de les institucions que shan adoptat arreu del mn en els darrers dos segles. La naturalesa sistmica de la crisi En els darrers dos segles ha esdevingut hegemnic un sistema dorganitzaci social intrnsecament orientat a maximitzar el creixement econmic: leconomia capitalista de mercat. Dins del funcionament normal i saludable daquest sistema, la producci i el consum sexpandeixen cada any. Han dexpandir-se. Tota la lgica autorreguladora i el motor que impulsa leconomia de mercat es basen en la maximitzaci dels beneficis empresarials, la qual cosa implica la persecuci del creixement econmic constant per augmentar la productivitat, leficincia i les economies descala. Un pas o un a empresa que no augmenti la competitivitat tant rpidament com els seus congneres, presumiblement est entrant pel cam de la dissoluci o la crisi. Daquesta manera, totes les empreses tenen lobjectiu prioritari dincrementar els seus guanys i tots els governs sesmercen en evitar els alentiments o sobresalts del Producte Interior Brut (PIB). Leconomia sencera i cada una de les seves parts estan adherides a una dinmica que ha estat encertadament denominada amb lexpressi de crixer-o-morir(22). En cas daturar-se el creixement econmic, tot el sistema entra en una crisi que desencadena greus problemes econmics i socials. Per aix, el creixement exponencial ha estat la norma en els darrers dos segles, llevat dexcepcionals perodes de crisi (23). Daquesta manera, la persecuci del creixement sha convertit en un imperatiu que determina totes les decisions importants dins del marcs institucionals actuals, tant en lmbit microeconmic (empreses) com en el macroeconmic (el conjunt de leconomia). Vivim en una societat toxicmana del creixement: les corporacions multinacionals sn els principals camells que proveeixen el narctic, el consumisme s lextasis tranquillitzador i la crisi s el sndrome dabstinncia. Tanmateix, aquesta addicci est conduint a lsser hum a una carrera contra la biosfera i contra el sentit com. La rapacitat de leconomia de mercat per alimentar la seva nsia de creixement ha transformat les extraccions de la natura en depredaci sistemtica i ha propiciat que societats a escala global simpregnin dactivitats perjudicials pel medi ambient i contraries a linters general, com el transport motoritzat. En efecte, la implantaci massiva daquest tipus de transport s un clar exemple de com sapliquen poltiques nefastes en gaireb tots els sentits, nicament perqu resulten summament encertades des del punt de vista del creixement econmic. El cotxe de carburaci s indubtablement el mitj de transport que ms contribueix al creixement del Producte

22. Tant el punt de vist liberal com la perspectiva marxista han analitzat adequadament la lgica del creixement intrnseca a leconomia capitalista de mercat. Tamb es pot trobar un anlisi des del punt de vista ecolgic a The Green Economy (Michel Jacob, 1991) i des de la perspectiva de la Democrcia Inclusiva a Es el decrecimiento compatible con la economia de mercado? (Takis Fotopoulos, 2007). 23. En efecte, tal com hem comprovat perfectament en els darrers anys, dins dels marcs del sistema actual sempre que el creixement econmic sha aturat o ha entrat en recessi ha implicat una crisi econmica amb els subseqents efectes: augment de latur, de la pobresa, de la morositat, etc. No s destranyar doncs, que dins dels marcs daquest sistema, vetllar pel creixement econmic constant sigui un imperatiu bsic dels governs darreu del mn.

Interior Brut, i per tant, el mitj de transport terrestre que millor concorda amb la lgica del sistema de leconomia de mercat i els interessos de les elits que controlen aquest sistema. Per aix, no s destranyar que encara avui, quan els smptomes de la crisi de lautombil sagreugen de forma preocupant, el sistema continu promovent amb tots els seus mitjans (publicitat, urbanisme, infraestructures, subvencions a la indstria automobilstica, etc.) la proliferaci del transport motoritzat. Laltra cara de la moneda de leconomia de mercat s la tendncia a la concentraci de poder econmic en poques mans. Dins els marcs daquest sistema, la desigualtat social i la disparitat econmica augmenten parallelament al PIB (24). Una cosa va associada a laltra. Per mantenir el creixement s necessria la progressiva concentraci de poder: els mitjans de producci i la riquesa en cada cop ms poques mans empenyen a la majoria de persones a haver de treballar a baix preu en qualsevol cosa, i daquesta manera es redueixen els costos de producci i es propicia leficincia i el lucre empresarial. Alhora, per augmentar la concentraci de poder s necessari el creixement: labundncia de bens de consum encobreix la profunda despossessi de la gran majoria i el desenvolupament de les forces productives proveeix duna justificaci ideolgica al sistema. bviament, la progressiva concentraci de poder fa que les resolucions que es prenguin estiguin cada cop ms lluny de ser racionals i democrtiques: cada cop responen ms directament als interessos parcials i lucratius duna petita part de la societat, que adquireix cada cop ms poder meditic, econmic i poltic per imposar la lgica sistmica i continuar daquesta manera acumulant encara ms poder. Aix, la roda del creixement econmic i la concentraci de poder va girant i generant unes inrcies cada cop ms automtiques i alienes la voluntat de la ciutadania, produint lextensi i intensificaci de la crisi multidimensional (25). Un projecte per construir una nova societat Talment com els principals problemes que corfereixen als ssers humans i al planeta avui en dia, la crisi de lautombil enfonsa les seves arreles, com hem vist anteriorment, en el funcionament intrnsec del sistema de leconomia de mercat/creixement i el seu complement poltic, la democrcia representativa. Per aix, la crisi de lautombil, com totes les dems dimensions i aspectes de la crisi generalitzada, no pot solucionar-se efectivament mitjanant poltiques unidimensionals i no-sistmiques. s necessari eradicar i substituir el sistema dorganitzaci social dominant en lactualitat, amb la seva actitud inherent vers els ssers humans, tant com cap a la natura, que els converteix a ambds en mitjans per a un fi extern: el creixement econmic illimitat i la concentraci de poder. Un cop comprenem la necessitat daquest canvi, s lgic que ens preguntem quina forma dorganitzaci social pot substituir a la present sense incrrer en misries similars i de quina manera podem assolir-la.

24. En lmbit mundial, la desigualtat entre la cinquena part ms pobre i la cinquena part ms rica de la poblaci ha passat de 1 a 30 a 1 a 74 en els darrers 35 anys. Dins dun pas com els Estats Units dAmrica, tamb s multiplica constantment la disparitat econmica: al 1980 lingrs mitj dun director dempresa era 40 vegades el salari mitj dun obrer; al 1990, aquest ingrs era 85 vegades ms alt; i al 2003, aquest mateix ingrs es convertia en 400 vegades ms alt.

36

El projecte duna nova organitzaci per a la societat ha de sorgir de lautoreflexi conscient i racional dels individus socials, que decideixin deixar de formar part del projecte capitalista (creixement econmic illimitat, expansi del mercat, concentraci de poder, etc.) formulant i compartint un projecte com per a la nova societat. A travs del comproms, la reflexi i lacci collectiva aquest projecte podr realitzar-se gradualment en tots les territoris i tots els mbits. Tanmateix, per tal de que sigui realment factible i desitjable, aquest projecte ha dacomplir les segents condicions: Primera. En termes generals, ha de ser el projecte deradicar la causa fonamental de la crisi multidimensional actual: la dinmica del creixement econmic i la concentraci de poder. En altres paraules, ha de ser el projecte duna societat realment democrtica i ecolgica. Segona. Ha de proveir de respostes racionals i convincents a les qestions bsiques que tota forma dorganitzaci social ha de resoldre: Qui exerceix la sobirania? Com es prenen les decisions? Com es distribueix el treball i la riquesa? Com es gestiona lmbit social? Quins sn els valors bsics del paradigma social dominant? s necessari que el projecte duna nova societat permeti visualitzar una estructura institucional factible i desitjable, que pugui cobrir les necessitats de tota la poblaci i satisfer laspiraci de llibertat delecci individual. Tercera. Tal com demostra lexperincia histrica, seria impossible que una nova societat sinstaurs de la nit al dia, mitjanant un ruptura revolucionria. Es precisa un canvi progressiu, de manera que els nous valors i institucions esdevinguin gradualment hegemnics. Aix doncs, el projecte per a construir una nova forma dorganitzaci social sha de poder materialitzar a travs dun perode de transici que

25. Avui sha arribat a reconixer generalment que la societat contempornia travessa per una greu crisi multidimensional. En efecte, les principals dimensions de la societat humana (dimensi econmica, social, poltica i ecolgica) mostren els smptomes evidents duna crisi generalitzada, cada cop ms profunda i estesa: 1) Crisi ecolgica: els darrers dos segles shan caracteritzat per una immensa i creixent destrucci, degradaci i espoliaci de la natura. 2) Crisi econmica: leconomia capitalista de mercat distribueix la riquesa i la renda duna manera cada vegada ms deformada i desequilibrada. La disparitat econmica no deixa daugmentar tant a nivell mundial com dins de cada pas i cada sector de poblaci. 3) Crisi poltica: el rgim poltic doligarquia liberal electa que es fa anomenar democrcia representativa s objecte duna impugnaci generalitzada que es manifesta a travs de la creixent abstenci i vot en blanc a gaireb tots els pasos, el descrdit i falta de respecte pels poltics professionals, etc.4) Crisi social: la criminalitat, les depressions, els sucidis, la precarietat laboral, latur, la dissoluci i desintegraci de les comunitats, la drogoaddicci i la marginalitat, entre daltres smptomes daquesta crisi, presenten una tendncia ascendent arreu del mn. (Sobre la crisi multidimensional vegeu Hacia una democracia inclusiva- la crisis generalizada de la economia de crecimiento y la necesidad de un nuevo proyecto liberador. Takis Fotopoulos (1997), captol 4, disponible a <http://democraciainclusiva.org>

vagi prefigurant el nou funcionament de manera que cada cop ms persones participin en les noves institucions al adonar-se que aquestes sn la veritable soluci als problemes que assolen a la societat actual. Partint de la necessitat dacomplir aquestes tres condicions sorgeix el projecte per a una democrcia poltica, social, econmica i ecolgica, aix s, una Democrcia Inclusiva. Aquesta projecte proposa una estructura institucional que inclou a tota la poblaci i a tots els mbits de la vida collectiva en un rgim democrtic de deb, es a dir, en la distribuci igualitria del poder poltic i econmic entre tots els ciutadans (26). Noms amb una veritable democrcia podem assegurar que les decisions que es prenen sn les que la comunitat ha trobat ms convenients desprs dun procs de deliberaci racional i collectiu, en que tots els ciutadans tenen igualtat de veu i vot i, en que, per tant, els interessos parcials duna minoria no es poden imposar als interessos generals de la majoria, com passa constantment en lactualitat (27). La construcci daquest nou projecte de societat significa, en termes generals, iniciar un procs per reprendre collectivament les regnes de la poltica i leconomia, frenant lautomatisme del creixement i la concentraci de poder que existeixen avui. Com diu Castoriadis, necessitem, doncs, una veritable democrcia, instaurant processos de reflexi i deliberaci que siguin el ms amplis possible, on puguin participar els ciutadans en la seva totalitat. Aix, al seu torn, no s possible ms que si els ciutadans disposen duna verdadera informaci, duna veritable formaci, i docasions per exercir el seu judici en la prctica (28). La construcci daquest projecte de societat no s una utopia, sin probablement la nica sortida realista a la crisi generalitzada actual. Transport i energia en una democrcia inclusiva En una societat que tingui objectius racionals i una gesti democrtica ser factible i desitjable implantar un sistema de transport realment dissenyat per satisfer les necessitats humanes i respectar el mn natural. Presumiblement, el desenvolupament duna extensa xarxa de ferrocarrils i tramvies compatible amb lus generalitzat de bicicletes ser una elecci en plena consonncia amb linters general de les comunitats. Tamb es podrien utilitzar vehicles elctrics (cotxe, bicicleta, moto, etc.) en les ocasions en que sigui necessari i/o realment til (29). Els mitjans de transport antiecolgics, ineficients i perillosos com lautombil de carburaci, probablement desapareixeran completament o sutilitzaran en comptades ocasions. En el funcionament econmic esbossat per a una democrcia inclusiva el consum i el treball es divideixen entre bsics i no-bsics, segons els criteris establerts democrticament per la comunitat. Aix, en el marc daquest sistema institucional, presumiblement els mitjans de

26. La tergiversaci del terme democrcia efectuada en els darrers dos segles per part dels defensors del rgim poltic de la modernitat capitalista (la democrcia liberal o representativa) ha conduit a la confusi sobre el significat daquesta terme. Tanmateix, un rgim en que el poder s acumulat en poques mans i en que la ciutadania no t possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pblica, s un rgim oligrquic, encara que sanomeni a si mateix com a democrtic. Reapropiarnos de la poltica i leconomia tamb vol dir recuperar el significat de les paraules. Per aix, hem de ser clars en aquest punt: democrcia no significa altre cosa que lexercici directe del poder per part de la ciutadania, o el que s el mateix, la distribuci igualitria del poder entre tots els ciutadans. 27. El projecte teric de la Democrcia Inclusiva ha estat extensament desenvolupat en els darrers vint anys principalment per Takis Fotopoulos. Una exposici detallada es pot trobar a Hacia una democracia inclusiva- la crisis generalizada de la economia de crecimiento y la necesidad de un nuevo proyecto liberador (Takis Fotopoulos, 1997) disponible a <www.democraciainclusiva.org> 28. CASTORIADIS, Cornelius; Una sociedad a la deriva; Katz, 2006

38

transport ms importants i generalitzats com el ferrocarril, el tramvia i la bicicleta serien considerats una necessitat bsica, s a dir, que tots els ciutadans tindrien lliure accs a aquest sistema de transport que cobriria totes les necessitats de desplaament. Per altra banda, els mitjans de transport accessoris o complementaris, com els cotxes o motos elctrics, podrien considerar-se dins de les necessitats nobsiques, s a dir, que la seva assignaci aniria en funci dels vals no-bsics que cada ciutad vulgui gastar i hagi rebut segons el seu esfor en un sector dactivat econmica no-bsica i segons el preu que tingui aquella necessitat no-bsica en el mercat artificial, s a dir, en funci de la relaci entre oferta i demanda daquell b o servei (30). Daquesta manera sasseguraria que tots els ciutadans es poden desplaar perfectament amb un sistema de transport realment pblic i ecolgic i, al mateix temps, que les persones disposades a treballar unes hores addicionals en el sector dactivitat no-bsica per sufragar el cost dutilitzar un mitj de transport complementari poden ferho. bviament, la quantitat de vehicles elctrics en circulaci tamb podria ser delimitada per la comunitat segons el que es decideixi democrticament que s convenient i ecolgic. Lenergia per fer funcionar aquest sistema de transport ser molt inferior a la que s necessria actualment i podr ser produda de forma local i descentralitzada, mitjanant les formes denergia renovable (elica, solar, etc). La implantaci daquestes energies, en termes generals, ha estat deixada de banda pel sistema de leconomia de mercat justament perqu no sn compatibles amb la concentraci de poder i amb lnsia de creixement que existeix actualment. Per una nova societat alliberada de la subordinaci a les forces del mercat tamb podr desenvolupar formes de produir energia de manera racional, ecolgica i controlada per la comunitat. En conclusi, la crisi de lautombil, com a part integral de la crisi multidimensional contempornia, posa en qesti la validesa del sistema de leconomia capitalista de mercat i la seva dinmica de creixement econmic i concentraci de poder, juntament amb els valors corresponents dindividualisme, materialisme, competncia i dominaci. Dins dels marcs daquest sistema, el que s bo per leconomia cada cop est ms lluny de ser bo per la majoria de persones i per al planeta. Per tant, la construcci dun nou marc institucional realment democrtic, que no provoqui la multiplicaci dels problemes, que no assoli a la societat i al mn natural amb despropsits executats en nom de la gesti lucrativa i del creixement econmic, hauria desdevenir un dels principals objectius de totes les persones sensibles i ben intencionades del segle XXI.

29. Cal assenyalar que la proliferaci massiva de lautombil elctric no seria possible ni desitjable. En primer lloc, no seria possible substituir lactual parc mundial dautombils de carburaci per autombils elctrics ja que caldria generar una immensa quantitat denergia elctrica per fer-los funcionar, de la qual seria impossible disposar ni tan sols amb milers de centrals nuclears, trmiques i diverses energies renovables. En segon lloc, no seria desitjable ja que la implantaci massiva del cotxe elctric ocasionaria molts dels efectes adversos de lactual crisi de lautombil (perillositat, congesti de la circulaci, alguns efectes adversos pel medi ambient, ocupaci de lespai pblic, gran despesa econmica i energtica, etc.). Per aquest motiu, en una societat racional i democrtica, presumiblement el cotxe elctric seria un complement ocasional dels mitjans de transport fonamentals i quotidians. 30. Per una descripci del funcionament econmic esbossat per a una democrcia econmica, dissenyat per a cobrir les necessitats bsiques de tota la poblaci (determinades democrticament) i alhora assegurar la igualtat de condicions i la llibertat delecci individual pel que fa al consum i al treball, vegeu: Hacia una democracia inclusiva. La crisis generalizada de la economia de crecimiento y la necesidad de un nuevo proyecto liberador (Takis Fotopoulos, 1997) captol6, disponible a <www.democraciainclusiva.org>

39

ste ensayo compara y contrasta las estrategias de estilo de vida (como la del Movimiento Global de Ecoaldeas) con la estrategia de transicin para un cambio sistmico propuesta por el proyecto de la Democracia Inclusiva. Se discuten las limitaciones de las estrategias de estilo

de vida, as como las de accin directa, cuyo principal ejemplo hoy en da es el movimiento antiglobalizacin. Se argumenta que las diferencias estratgicas reflejan diferencias de paradigma, es decir, diferencias relacionadas con el anlisis respectivo de la situacin actual, as como

diferencias en los objetivos y los medios. Publicado originalmente en DEMOCRACY & NATURE: The International Journal of INCLUSIVE DEMOCRACY vol.6, no.2, (Julio 2000). Traduccin al castellano por Laia Vidal y Blai Dalmau.

>>

Las limitaciones de las estrategias de estilo de vida:

El movimiento de ecoaldeas no es el camino hacia una nueva sociedad democrtica.

Takis Fotopoulos

DOS PARADIGMAS

l artculo de Ted Trainer [1] proporciona una convincente argumentacin para el movimiento de las ecoaldeas, que parece tener un cierto seguimiento, particularmente en el Norte (Europa, EEUU, Australia) as como tambin una influencia limitada en el Sur. De hecho, la distribucin geogrfica del movimiento simplemente refleja su estructura de clase y las preocupaciones de la mayora de sus participantes, que no son diferentes de las de sus predecesores en las comunas ecologistas de los aos 70 y 80 [2]. En este sentido, se puede argumentar que el movimiento de las ecoaldeas es de hecho la continuacin de los objetivos y medios de las antiguas comunas ecologistas, que, esta vez con la importante ayuda de Internettoman la forma de un movimiento a escala mundial.

examinados en detalle desde el punto de vista del proyecto de la democracia inclusiva (DI). Especialmente porque el mismo autor piensa que el proyecto de la DI coincide en todos los puntos principales con su propio anlisis de la situacin, mientras la discusin de una sociedad alternativa deseable, como l dice, es al menos muy similar a la suya. En base a esta afirmacin, llega a la conclusin de que la diferencia crucial entre los dos proyectos se refiere solamente a la estrategia ya que, segn l, el proyecto de la DI nos proporciona muy poco para avanzar en trminos de estrategia y lo que dice no es muy plausible. Sin embargo, como voy a tratar de mostrar ms adelante, las diferencias estratgicas entre los dos proyectos reflejan el hecho de que representan diferentes paradigmas, con sus propios anlisis de la sociedad actual y sus propias visiones de una sociedad futura. As pues, las similitudes obvias entre los dos paradigmas, en lo referente a algunos aspectos de su respectivo anlisis, visiones y estrategias, no deberan disfrazar las diferencias cruciales entre ellos.

Trainer plantea algunos puntos importantes relacionados con las causas de la crisis actual, la visin de una sociedad futura y la forma de materializarla, que merecen ser

41

DIFERENCIAS ANALTICAS Empezando con el anlisis de la sociedad actual, el proyecto de la DI est basado en un marco terico significativamente diferente al adoptado por Trainer, como ilustran los diferentes planteamientos que adopta cada paradigma en el anlisis de la relacin entre valores y estructuras, entre economa de crecimiento y sociedad de consumo (o lo que l llama la relacin entre produccin y modos de consumo), y, finalmente, las causas de la crisis ecolgica y el camino a una sociedad sostenible. Estructuras y valores Como punto de partida, debera sealarse que el paradigma de la DI rechaza la creencia de los proyectos modernistas en el Progreso (que emana de la Ilustracin), ya sea que esta creencia tome la forma de una gran teora de la Historia, que supuestamente est gobernada por leyes concretas de cambio social (materialismo dialctico) o bien si, alternativamente, toma la forma de una direccionalidad en el cambio social como resultado de una evolucin natural (naturalismo dialctico). Sin embargo, el paradigma de la DI est de acuerdo con el principio bsico del proyecto modernista de que las estructuras polticas y econmicas condicionan los sistemas de valores y la cultura y por consiguiente el paradigma social dominante, es decir, el sistema de creencias, ideas y sus correspondientes valores que est asociado con las instituciones polticas, econmicas y sociales. Esto significa que las estructuras y relaciones de poder estn en el centro del anlisis en el proyecto de la DI ya que son estas estructuras y relaciones las que condicionan crucialmente los valores y la cultura ms que en el sentido inverso, como normalmente argumentan los posmodernistas y los nuevos movimientos sociales (Ecologistas, feministas y otros). Por consiguiente, el proyecto de la DI rechaza la visin de que el cambio social ocurrir mediante el cambio de valores y el desarrollo de estilos de vida alternativos sin que sea necesario un acuerdo en los fines ltimos. Desde el punto de vista de la DI, una nueva sociedad no se crear por una pluralidad de grupos y fuerzas cada uno operando dentro de sus propios contextos y tratando de

esquivar las estructuras de poder poltico y econmico (es decir, el sistema existente) en vez de confrontarlas. En cambio, una tesis bsica del proyecto de la DI es que la forma que tomar una nueva sociedad ser el resultado de una eleccin auto-consciente, condicionada por circunstancias histricas, pero nunca determinada, (en relacin a su contenido concreto), por ellas. As pues, la transformacin social hacia una democracia inclusiva nunca ocurrir mediante el ejemplo y la educacin por si solos, ya que el cambio necesario en los valores y la cultura slo puede ser el resultado de un proceso de continua interaccin entre cambios en las instituciones y cambios en los valores. En otras palabras, el cambio de valores tendr que ocurrir como parte de un movimiento poltico programtico con un objetivo global de cambio sistmico, antes que como parte de actividades de algunos movimientos fraccionados para crear una nueva relacin entre los sexos, las identidades, o entre la sociedad y la naturaleza. Esto implica la necesidad de crear: instituciones econmicas alternativas basadas en una democracia econmica confederal instituciones polticas alternativas basadas en la democracia directa instituciones sociales alternativas basadas en la democracia en el hogar, el puesto de trabajo, etc. una relacin diferente con la Naturaleza que integre Democracia y Naturaleza. Trainer, por otro lado, se centra en la ideologa y los valores, como opuestos a las estructuras. Esto se refleja en diversas partes de su ensayo. As, aunque seala correctamente las enormes desigualdades creadas por el sistema capitalista, parece encontrar la fuente de esta creciente concentracin de poder econmico no en los mecanismos econmicos intrnsecos a la economa de mercado y sus dinmicas, sino a la ideologa y/o el mal funcionamiento del sistema debido a la libertad otorgada a las fuerzas del mercado:[3]
Ellos (Transnacionales, bancos, etc.) estn incrementando rpidamente su propiedad y control mediante su imponente xito en promover la ideologa del libre mercado... Los dos principios fundamentalmente equivocados incorporados en el actual sis-

42

tema econmico son el mercado y el crecimiento...la fuente principal del problema global es simplemente la libertad otorgada a las fuerzas del mercado.

Por consiguiente, no es accidental que la economa de mercado y lo que el proyecto de la DI llama la economa de crecimiento no sean consideradas como formas de organizacin social y econmica con sus propias ideologas sino solamente principios equivocados. Lo que esto implica es obvio. El rechazo de estos principios imperfectos puede ser suficiente para conducirnos a una sociedad ecolgica, an si esta sociedad sigue implicando la separacin de la sociedad de la poltica (mediante la existencia del estado), la separacin de la sociedad de la economa (mediante la existencia de algn tipo de economa de mercado) y la consiguiente separacin de la sociedad de la naturaleza (debido a la concentracin de poder poltico y econmico a la que la dinmica de economa de mercado estatista inevitablemente conducir). Por consiguiente, un control social efectivo de las fuerzas del mercado es posible incluso dentro de alguna forma de economa de mercado estatista. Crecimiento, desarrollo y consumismo La crtica que Trainer hace a la Izquierda, incluyndome a mi mismo, sobre la cuestin del crecimiento y el consumismo, concuerda con la conclusin anterior. Como l seala:[4]
Desafortunadamente, lo que generalmente no se reconoce, incluso entre personas de Izquierdas, es que existe una equivocacin an mayor en dar por sentada la entrega a la opulencia y el crecimiento. Muchos de los que felizmente se desembarazaran del capitalismo, los mercados, la competicin y la dominacin no reconocen que los problemas globales permaneceran tan graves como ahora si no renunciamos tambin a la determinacin de tener elevados niveles de vida y de incrementarlos con el tiempo, constantemente y sin lmite. Slo podemos mantener este crecimiento y opulencia tomando mucho ms de lo que seria nuestra justa porcin de los recursos mundiales y por consiguiente privando a la mayora de las personas y orientando a las economas del Tercer Mundo haca las demandas del mundo rico etc... Las mayores implicaciones para el cambio derivan de otra falta, el sndrome de la avaricia, es decir, la obsesin incuestionable con los elevados niveles de vida y el crecimiento econmico...La discusin (de Fotopoulos) de las soluciones no otorga al consumo y a la necesidad de caminos ms simples el nfasis que segn he argumentado merecen.

De forma similar, aunque Trainer correctamente seala que el sistema de mercado conduce al saqueo del Sur, luego llega a la conclusin aparentemente contradictoria de que el desarrollo satisfactorio para el Tercer Mundo es imposible a no ser que los pases ricos desciendan su consumo hasta la porcin que les corresponde de los recursos mundiales. Ghandi resumi esta situacin hace tiempo cuando indic que los ricos deben vivir ms simplemente para que los pobres puedan simplemente vivir. La impresin que uno se lleva de declaraciones como estas es que para Trainer no es el sistema de mercado mismo la causa del saqueo de los dbiles por los fuertes, ya sea en el Norte como en el Sur, o entre ellos, sino que ms bien hay que culpar el abuso del sistema por parte de corporaciones etc. En otras palabras, la impresin es que el problema es la avaricia de los ricos (individuos o pases) y podra resolverse con unos controles ms eficientes en las fuerzas del mercado para que se pudiera conseguir una mejor distribucin del ingreso y la riqueza. Sin embargo, desde el punto de vista del proyecto de la DI, el crecimiento y el consumismo no son solamente principios equivocados de los que nos podemos desembarazar cambiando nuestros valores e ideologa. El marco institucional existente, como es definido por la economa de mercado, condiciona crucialmente nuestros valores e ideologa. La emergencia de la ideologa del crecimiento, (es decir, la ideologa que se funda en la creencia de que el crecimiento ilimitado de la produccin y de las fuerzas productivas es de hecho el objetivo central de la existencia humana), como he intentado mostrar en otra parte,[5] podra explicarse en trminos de la interaccin entre factores objetivos (la dinmica del crece-o-muere de la economa de mercado que se puso en marcha con el establecimiento de la economa de mercado, hace aproximadamente dos siglos) y los factores subjetivos que prevalecan en Europa en aquella poca (la identificacin por parte de la Ilustracin del Progreso con el desarrollo de las fuerzas productivas y la influencia que las ideas de la Ilustracin tuvieron tanto en los movimientos liberales como socialistas). Es el desarrollo de la economa de crecimiento el que ha conducido, por un lado, a la creacin de la sociedad de consumo en el Norte y, por el otro, a la expansin de la

43

economa de crecimiento en el Sur. En otras palabras, la continua expansin de la economa de mercado requiri la creacin de nuevos mercados, nuevas necesidades y el consiguiente apoyo de las lites econmicas a los desarrollos tecnolgicos apropiados. Esto implica que ni la ideologa del crecimiento, ni el consumismo (que representa la internacionalizacin masiva de los valores del crecimiento que se consigue mediante el proceso de socializacin en una economa de crecimiento) desapareceran a menos que hubiera un paralelo desmantelamiento de la economa de mercado y de su fruto, la economa de crecimiento. El camino a una economa sostenible Aunque Trainer reconoce que una sociedad sostenible debe ser definida en trminos que van mucho ms all del control social sobre el mercado, pone de manifiesto que a lo que se refiere es a unos controles ms extensivos sobre la economa de mercado para conseguir una economa sostenible ms que

44

a la abolicin de la misma economa de mercado. Como l expresa, esta sociedad debe centrarse en nociones de simplicidad, cooperacin y autosuficiencia y un largo perodo de crecimiento econmico negativo que culmine en una economa estacionaria[6]. El hecho de que no proponga un sistema econmico alternativo de asignacin de recursos que asegurara la implementacin de estos principios (como la combinacin de planificacin democrtica y un sistema de vales propuesto por el proyecto de la DI) confirma la impresin de que no tiene como objetivo la abolicin de la misma economa de mercado (una impresin confirmada tambin por su explcito rechazo de una economa sin mercado y sin dinero- ver ms abajo). No hay duda de que para Trainer la fuente fundamental del problema ambiental es el consumo excesivo y no la economa de mercado misma y su fruto, la economa de crecimiento, y que la competicin, la importancia de ganar, los privilegios para los superiores y la legitimacin de la desigualdad son atribuidos a los fundamentos cul-

turales de la civilizacin Occidental[7] y no a las estructuras econmicas existentes y a la cultura y los valores coherentes con ellas. Pienso que hay dos formas de ver la crisis ecolgica. Podemos verla ya sea como parte de una crisis multidimensional relacionada con las estructuras polticas y econmicas y las ideologas, valores y cultura relacionadas, o slo como resultado de valores equivocados, que han conducido a algunos principios imperfectos. Si aceptamos el primer punto de vista, la forma de salir de la crisis ecolgica y de la crisis general es construir un movimiento democrtico masivo que apuntar a reemplazar las actuales estructuras y los valores relacionados con nuevas estructuras y valores. Si aceptamos el segundo punto de vista, entonces la salida de la crisis sera mediante la construccin de comunas, etc. a fin que, a travs de la educacin y el ejemplo, las personas cambien sus valores. Sin embargo, aunque es verdad que no hay leyes histricas o naturales que determinen la evolucin social[8] eso no significa que todo vale dentro del marco institucional existente. El marco institucional establece los parmetros dentro de los cuales la accin social tiene lugar. Esto significa que tanto la naturaleza como el alcance de la accin social radical no pueden trascender estos parmetros- a menos que la accin social apunte explicitamente al mismo marco institucional. Por consiguiente, los objetivos declarados de los comuneros en el pasado y los ecoaldeanos hoy en da sobre una sosteniblidad que comporte el abandono de los niveles de vida opulentos, la autarqua, etc., son obviamente insuficientes para crear una conciencia alternativa para una transformacin radical de la sociedad, ya que no especifican ningn objetivo claro relacionado con el marco institucional de una sociedad sostenible. En trminos prcticos, el anlisis anterior implica que el movimiento por una nueva sociedad debe cumplir unas condiciones que el movimiento de las ecoaldeas obviamente no cumple. Estas condiciones se refieren al hecho de que el nuevo movimiento tiene que ser un movimiento poltico de masas con un doble objetivo: reemplazar la economa de mercado y la democracia representativa con instituciones que aseguren la distribucin igualitaria de poder poltico, econmico y social y crear una nueva ideolo-

ga hegemnica basada en los valores de la democracia inclusiva. Por supuesto, no hay ninguna garanta de que el desmantelamiento de la economa de mercado/crecimiento y el establecimiento de una democracia inclusiva impliquen inevitablemente la reintegracin de la sociedad y la naturaleza. Pero, como ya mostr en otra parte, [9] sta es la condicin necesaria (aunque no la suficiente) para ello. As pues, la afirmacin de Trainer de que si abandonamos toda intencin de dominacin pero continuamos entregados a niveles de vida opulentos, entonces el problema ecolgico continuar tan grave como ahora es solo cierta superficialmente. De hecho, hay una relacin indudable entre la dominacin y la entrega a niveles de vida opulentos. En primer lugar, el hecho de que antes del advenimiento de la economa de mercado/ crecimiento las personas no estuvieran entregadas a niveles de vida opulentos indica un vnculo directo entre la economa de mercado y los niveles de vida. En segundo lugar, el hecho de que la economa de mercado/crecimiento (as como la democracia representativa) inevitablemente conduce a la concentracin de poder (es decir, a relaciones de dominacin/dependencia) indica un vnculo indirecto entre la entrega con niveles de vida opulentos y la dominacin. Las personas no nacieron para entregarse a niveles de vida opulentos sino que se entregaron a ellos cuando -dentro del proceso de socializacin de la familia, la educacin y los medios de comunicacin etc.- internalizaron los valores y la ideologa de las lites dirigentes en la economa de mercado. En otras palabras, fueron las estructuras de dominacin de la economa de mercado/crecimiento y los valores asociados a ellas los que hicieron que la gente se entregara a niveles de vida opulentos y al consumismo, y no al revs. DIFERENCIAS DE OBJETIVOS En vista de lo explicado anteriormente no es sorprendente que para Trainer una sociedad completamente sin estado, sin dinero y sin mercado es slo una cuestin de detalle que no puede ser decidida en este momento del tiempo y tendr que ser elaborada a la luz de la experiencia y que su incierta esperanza es que optaremos por dar (al di-

45

nero, al mercado y al estado) un rol menor en formas que los pongan firmemente bajo control de instituciones locales participativas, y nuevos valores Estado y mercados en una sociedad futura y el significado de democracia Sin embargo, una economa sin estado, sin dinero y sin mercado esta en meollo del proyecto de la DI ya que, por razones desarrolladas en otra parte,[10] una democracia inclusiva es una forma de organizacin social que re-integra la sociedad con la poltica, la economa y la naturaleza y tal reintegracin se hace imposible con la existencia de un estado y la economa de mercado. Cualquier forma de democracia estatista (democracia representativa o parlamentaria, etc.) implica la separacin de la sociedad y la poltica. Asimismo, cualquier forma de economa de mercado, corporativista o no, implica la separacin de la sociedad de la economa y sus dinmicas conducen inevitablemente a la separacin de la naturaleza y la sociedad. Adems, en las actuales condiciones de mercados internacionalizados, no hay manera de volver a formas de control efectivas sobre la economa de mercado para proteger el trabajo y el medio ambiente. Como trat de mostrar en otra parte,[11] los controles sociales sobre la economa de mercado (como los que supone Trainer) fueron compatibles con las economas relativamente cerradas de principios del perodo de post-guerra pero son ciertamente incompatibles con las actuales economas de mercado internacionalizadas. Sin embargo, aunque fuera factible hoy en da implementar algn tipo de sociedad de economa de pre-mercado, con pequeas empresas (posedas y controladas privadamente) compitiendo bajo estrictos controles sociales- entre ellas, tal forma de sociedad seria definitivamente indeseable. La competicin que se desarrollara entre tales empresas conducira inevitablemente a muchos de los problemas que caracterizan las actuales economas de mercado (desigualdad, desempleo, etc.) como han mostrado en el pasado algunos experimentos sociales (por ejemplo, la autogestin en Yugosalvia). El problema, no es el capitalismo corporativo, o el abuso de la economa de mercado, sino la economa de mercado misma y sus

dinmicas -una distincin que parece ser ignorada en el anlisis de Trainer. [12] Me parece que una parte importante de las diferencias de objetivos entre los dos paradigmas surge del hecho de que, para Trainer, la democracia parece ser slo un procedimiento para la toma de decisiones mientras que, para el proyecto de la DI, la democracia es una forma completamente nueva de organizacin poltica y econmica que asegura la distribucin igualitaria del poder poltico y econmico -una disposicin que, como he dicho antes, es completamente incompatible con la existencia de la economa de mercado, el dinero y el estado. Adems, un planteamiento que ve como cuestiones de detalle el rol del mercado, el dinero y el estado no percibe las dinmicas que tales instituciones ponen en marcha, una vez establecidas. Si, por lo tanto, rehusamos explicaciones simplistas (culpar a la naturaleza humana o a factores externos) del por qu la economa de mercado y los estados nacin, que fueron creados en los ltimos siglos, se desarrollaron del modo en que lo hicieron, entonces tenemos que mirar en los elementos intrnsecos a las actuales instituciones (estado, mercado, dinero) que han conducido a la enorme concentracin de poder de hoy en da. Esto significa que el nuevo movimiento de masas debera aclarar la importancia de estas instituciones con respecto a la actual crisis multidimensional. En ltimo lugar, pero no menos importante, el hecho de que Trainer se centre en el carcter sostenible de la nueva sociedad mientras que yo me centro en su carcter democrtico resume las diferencias paradigmticas entre nosotros. Para el proyecto de la DI, la sociedad futura no es slo una sociedad ecolgica o sostenible en la que los procedimientos participativos han sido implementados, sino una sociedad democrtica, cuya dimensin ecolgica es slo una de sus dimensiones. Una sociedad ecolgica que no asegura la autodeterminacin en cada mbito, o una que impone normas sobre nuestro comportamiento hacia la Naturaleza en base a algun tipo de sistema de creencias irracional, es indeseable. En otras palabras, una democracia ecolgica, como componente de la democracia inclusiva, debera estar basada en el racionalismo democrtico, es decir, la eleccin auto-reflexiva de sus ciudadanos y

46

no de ningn tipo de leyes naturales o instituciones y creencias msticas, como las que comparten la mayora de los ecoaldeanos. Irracionalismo y democracia Esto nos lleva a la relacin crtica entre democracia e irracionalismo. Es el mismo nfasis en el carcter sostenible de la nueva sociedad y no en el democrtico el que puede explicar porque Trainer no encuentra crucial el hecho de que el movimiento de ecoaldeas contenga elementos irracionales. Como l dice, lo que importa es que tambin contiene grupos que estn trabajando en el buen camino [14] Sin embargo, parece que el irracionalismo en forma de espiritualidad no es slo algo que caracteriza algunos grupos dentro del movimineto de ecoaldeas sino que, de hecho, es uno de los principales componentes del movimiento entero. Una visita al sitio web global de ecoladeas [15] pone de manifiesto este hecho. As, la ecoladea es definida como:
una comunidad urbana o rural cuyos miembros intentan llevar un estilo de vida de alta calidad sin tomar ms de la Tierra de lo que le devuelven. Las Ecoaldeas tratan de integrar un entorno social comprensivo con un estilo de vida de bajo impacto. Para lograr estos objetivos, las ecoaldeas habitualmente se basan en diversas combinaciones de tres dimensiones: Comunidad, Ecologa y Espiritualidad.

las intuiciones y creencias irracionales provenientes de religiones, movimientos espirituales etc. no pueden ser las bases de este proceso de auto-determinacin racional ya que no hay discusin racional posible entorno a ellas. Muchas de estas creencias tienen un impacto directo en como vemos la sociedad y su organizacin (intenta, por ejemplo, convencer a un Cristiano renacido de que el aborto es un derecho de las mujeres). El hecho, por lo tanto, de que a muchas de las personas involucradas en el movimiento de las ecoaldeas les importe un bledo la democracia (de hecho, cualquier tipo de poltica en general) no es accidental, ni tampoco lo es la naturaleza a-poltica del movimiento en su conjunto. La aceptacin de procedimientos democrticos en sus mecanismos de toma de decisiones y algunas formas de anti-autoritarismo en sus prcticas no niega este hecho. Como expresa David Papper, muchos de los comuneros pueden rechazar la autoridad del estado pero aceptar con entusiasmo la de Dioses como Shiva o Gaia. [19] Adems, la actual predominancia del elemento irracional en el movimiento de ecoladeas (y generalmente en el movimiento ecologista), particularmente en los EEUU/ Reino Unido/Australia, puede jugar un rol peligroso en el caso de una crisis futura. As, si aceptamos la prediccin de Trainer de que al actual auge econmico le seguir un cambio realmente repentino hacia una era de colapso catico y terminal, entonces, en ausencia de un movimiento masivo y fuerte para el cambio sistmico, el resultado ms probable de tal crisis sera un nuevo tipo de totalitarismo. Dada la posibilidad de que semejante crisis econmica fuera acompaada por una crisis ecolgica an ms grave que la actual, no sera sorprendente si tal crisis tomara la forma de eco-fascismo, con muchos de los espiritualistas irracionales actualmente involucrados en el movimiento de ecoaldeas tomando parte activamente en el establecimiento de este nuevo totalitarismo. En cualquier caso, no es accidental que Rudolf Bahro, uno de los principales partidarios de las comunas ecologistas y el misticismo New Age, [20] (que puede haber funcionado perfectamente como el gur de muchos de los actuales ecoaldeanos), empezando por lo que percibi como un hecho, es decir, que muchas personas en lo profun-

En una variacin ms radical del mismo tema,[16] los elementos anteriores se combinan hasta con el desarrollo comercial!:
La Red de Ecoaldeas representa a ecoaldeas en distintas fases de desarrollo; las ms antiguas fueron establecidas hace ms de 70 aos y las ms recientes slo estn empezando. Todas ellas tienen en comn el centrarse en la educacin y el deseo de integrar ecologa, espiritualidad, comunidad y desarrollo comercial.

Sin embargo, como trat de mostrar en otra parte,[17] cualquier tipo de irracionalismo [18] es incompatible con una sociedad democrtica, aunque no necesariamente con una sociedad sostenible -Trainer queda justificado, pues, al no ver la importancia crucial de este tema. Una sociedad democrtica presupone a personas decidiendo, despus de una discusin racional, el modo de organizar la sociedad. Esto significa que

47

do de sus corazones ya estn pidiendo un Hitler Verde, defendiera un antdoto en trminos de una auto-transformacin con una dimensin transpersonal, espiritual o religiosa. No es de extraar que Bahro concluyera que hemos de pensar en el movimiento (ecolgico) como una elipse cuyos ejes tienen dos polos, Marrn y Verde y acab con un llamamiento a rechazar la dicotoma entre ellos! [21] Resumiendo, si nuestro objetivo principal en construir una nueva sociedad es limitar la avaricia, el materialismo, etc. para lograr una sociedad sostenible entonces, el irracionalismo no es crucial, como declara Trainer. Pero entonces, no hay razn por la que uno no deba incluir tambin en el movimiento de ecoaldeas las hordas de monjes y monjas Cristianos o Budistas etc. que implementaron muchos de los mismos valores de sostenibilidad y anti-materialismo, mucho antes de que los ecoaldeanos de clase media los descubrieran! DIFERENCIAS ESTRATGICAS Como mencion anteriormente, la estrategia de las ecoladeas es perfectamente compatible con el anlisis de Trainer de la situacin actual as como la descripcin de la sociedad futura. Del mismo modo, el anlisis, los fines y los medios son coherentes entre s en el proyecto de la DI. Por lo tanto, dispongmonos a considerar primero la estrategia adoptada por Trainer, para entonces compararla y contrastarla con la estrategia de la DI, en relacin con las crticas que l plantea. Es el movimiento de ecoaldeas un movimiento poltico? Segn la definicin de Trainer, el movimiento de ecoaldeas incluye no slo las comunidades ecoaldeanas, algunas de las cuales se originaron en las comunidades intencionales y los movimientos de estilo de vida alternativo de los aos 60, sino tambin actividades tales como finanzas ticas, agricultura respaldada por la comunidad, renovacin econmica rural, bancos locales, fideicomisos de tierras, LETS, permacultura, as como proyectos de desarrollo alternativo del Tercer Mundo. Esta amplia definicin obviamente va mucho ms all de los objetivos del movimiento mismo de las ecoaldeas, tal como

fue descrito antes, ya que en efecto incluye cualquier tipo de actividad para proteger la sostenibilidad del entorno (oscilando desde la permacultura hasta las finanzas ticas) y/o del trabajo y la vida humana en general (desde los sistemas de LETS hasta los bancos locales y los fideicomisos de tierras). En base a sta definicin, podemos diferenciar dos caractersticas principales de estas actividades ecoaldeanas que son relevantes para la discusin sobre su potencial como agentes de cambio sistmico. Las actividades ecoaldeanas difcilmente podran ser denominadas un movimiento. Un movimiento presupone, como mnimo, fines comunes y, como mximo, estratgias comunes para lograr los fines compartidos, as como un anlisis comn de la situacin actual. Los activistas involucrados en stas actividades, sin embargo, apenas comparten un anlisis similar de la situacin actual; particularmente cuando muchos de ellos incluso no culpan el sistema mismo (economa de mercado y democracia representativa) por la crisis actual sin slo a su mal funcionamiento. Tambin, no slo los medios utilizados por estos activistas son extremadamente diversos, oscilando desde la construccin de ecoaldeas hasta las finanzas ticas, sino que incluso los objetivos mismos no parecen ser compartidos. As, las preocupaciones ecolgicas se encuentran en la parte inferior de las prioridades de los parados y las personas marginalizadas que estn involucradas en los LETS, mientras que los problemas de los parados y los marginalizados sin duda no estn en la parte superior de las prioridades de muchos de los activistas de clase media que viven en las ecoaldeas del Norte. Como el mismo Trainer admite, [22] las actividades de las ecoaldeas normalmente no tienen ninguna relacin con lo que pueda llamarse un movimiento poltico hacia un cambio social radical y un nuevo orden mundial:
El movimiento de las eco-aldeas incluye una amplia diversidad de iniciativas, muchas de las cuales no estn conscientemente intentando marcar el rumbo hacia un nuevo orden mundial. Muchas ecoaldeas simplemente involucran a personas que tratan de construir mejores circunstancias para ellos mismos, normalmente dentro del mundo rico y de formas bastante auto-indulgentes. Es un movimiento notablemente apoltico y sin teora.

48

La investigacin emprica sobre las comunas ecologistas tambin confirma la impresin de Trainer y remarca el individualismo sobrecogedor que caracteriza muchas comunas- algo que no sorprende cuando uno recuerda el origen y la educacin liberal de clase media de muchos de los comuneros [23]. Lo mismo se aplica a muchas de las otras actividades incluidas por Trainer en la definicin de las ecoaldeas (LETS, finanzas ticas, etc.). Normalmente, estos proyectos no estn de ninguna forma relacionados con la poltica radical (en el sentido de promover una sociedad alternativa), si es que tienen alguna relacin con la poltica en absoluto! De hecho, este tipo de proyectos son normalmente tan inofensivos polticamente que las lites polticas frecuentemente los utilizan para sus propios fines. En Gran Bretaa, por ejemplo, el gobierno social-liberal de Tony Blair apoya abiertamente proyectos como los LETS con el objetivo obvio de de aliviar las presiones creadas en el presupuesto como resultado del debilitamiento del estado del bienestar- un proceso que fue iniciado por el neoliberalismo de Tatcher y continu con el socialliberalismo de Blair[24]. Sin embargo, Trainer remarca que l no est apoyando el Movimiento Global de Ecoaldeas como un todo y que ms que nada insta a los tericos radicales y a los activistas a pensar cuidadosamente sobre como ayudar de la mejor forma al potencial dentro de l para afilar su enfoque y florecer. Como l remarca, lo que importa es que (el movimiento de ecoaldeas) tambin contiene grupos que estn trabajando por el buen camino. Sin embargo, grupos similares, que tambin trabajan por el buen camino, pueden encontrarse en otras partes de la sociedad, por ejemplo, dentro de varios grupos comprometidos con la accin directa. Por consiguiente, la cuestin real es si el buen camino para lograr el cambio sistmico, (es decir, un cambio en todo el sistema socioeconmico de la economa de mercado, la democracia representativa y las estructuras jerrquicas), se encuentra dentro de las actividades de estilo de vida como el movimiento de las ecoaldeas, o si, alternativamente, dentro de las varias formas de accin directa o, si, en cambio, las limitaciones de ambas estrategias implican la necesidad de construir un movimiento poltico programtico

masivo para el cambio sistmico, como se propone en el planteamiento de la DI. Las limitaciones de las estrategias de estilo de vida y de accin directa Trainer est en lo cierto cuando, criticando la estrategia Marxista de tomar el poder del estado para crear una sociedad alternativa, remarca que los hbitos, valores y habilidades requeridos para ello, solamente pueden ser construidos a travs de la larga experiencia de vivir en comunidades auto-suficientes, auto-gobernadas y no por decreto. En lineas similares hice una crtica en otra parte [25] de lo que denomin una revolucin desde arriba, es decir, la estrategia que apunta al cambio sistmico mediante la conquista del poder del estado. Como seal all, el mayor problema de cualquier estrategia revolucionaria, (ya sea que apunte a la revolucin desde arriba como desde abajo), es el desigual desarrollo de la conciencia entre la poblacin, en otras palabras, el hecho de que una revolucin, que presupone una ruptura con el pasado tanto a nivel subjetivo de consciencia como a nivel institucional, tiene lugar en un entorno en el que slo una minora de la poblacin ha roto con el paradigma social dominante. Mi conclusin fue que el problema an pendiente en relacin al cambio sistmico es cmo podra llevarse cabo semejante cambio por una mayora de la poblacin, desde abajo, de manera que una abolicin democrtica de las estructuras de poder pudiera volverse factible. Un modo de conseguir el objetivo del cambio sistmico podra ser el tipo de planteamiento del estilo de vida adoptado por Trainer. Sin embargo, este planteamiento - y generalmente cualquier planteamiento relativo al estilo de vida- es, por si mismo, totalmente inefectivo para llevar a cabo tal cambio. Aunque es til en lo que atae a crear una cultura alternativa entre pequeos sectores de la poblacin, y al mismo tiempo, un incentivo moral para los activistas que desean ver un cambio inmediato en sus vidas, este planteamiento no tiene ninguna posibilidad de xito- en el contexto de la enorme concentracin de poder que existe hoy- en lo que se refiere a crear la mayora democrtica necesaria para el cambio social sistmico. Los proyectos sugeridos por esta estrategia pueden muy fcilmente ser marginalizados,

49

o absorbidos dentro de la estructura de poder existente (como ha sucedido muchas veces en el pasado) mientras que su efecto en el proceso de socializacin es mnimo -si no nulo. Adems, las estrategias relativas al estilo de vida, al concentrarse normalmente en asuntos sueltos , que no forman parte de un programa poltico general para la transformacin social, no ayudan a crear la conciencia anti-sistmica requerida para un cambio sistmico. Finalmente, el cambio social sistmico no puede conseguirse nunca fuera de la arena poltica y social principal. La eliminacin de las estructuras y relaciones de poder existentes hoy en da no puede ser conseguida ni dando un ejemplo, ni mediante la persuasin y la educacin. Para destruir el poder se necesita una base de poder. No obstante, la nica forma en que un planteamiento que aspire a una base de poder puede ser coherente con los fines del proyecto democrtico sera, en mi opinin, mediante el desarrollo de un programa general para la transformacin radical de las estructuras econmicas y polticas locales. Se podran utilizar argumentos similares para criticar las diversas formas de accin directa con respecto a su capacidad de crear una consciencia alternativa. Tomemos el ejemplo del movimiento antigobalizacin que es la forma principal de accin directa hoy en da. Aunque este movimiento es mucho ms politizado y radicalizado que el movimiento de las ecoaldeas, sigue adoleciendo de deficiencias similares. Para empezar, la naturaleza heterognea de los diversos grupos que participan en l hace que sea dudoso- por no decir otra cosa- si puede ser considerado como un movimiento. Como es bien sabido, el movimiento antiglobalizacin consta de elementos heterogneos con una enorme diversidad de objetivos que van desde las demandas reformistas (ONGs, ecologistas convencionales, sindicatos y otros) hasta demandas revolucionarias de naturaleza sistmica. En segundo lugar, el hecho de que la mayora de los activistas involucrados en este movimiento no tengan unos objetivos claramente antisistmicos hace que sea difcil considerarlo como un movimiento antisistmico. Es obvio que el objetivo de la mayora de participantes no es promover un cambio sistmico sino ms bien resistir la globalizacin en la (vana) esperanza de forzar la introduccin de con-

troles sociales efectivos sobre la economa de mercado internacionalizada para la proteccin del medioambiente y el trabajo. La conclusin es que las actividades del movimiento antiglobalizacin, como las del movimiento ecoaldeano, no tienen ninguna posibilidad de funcionar como estrategias transicionales para el cambio sistmico, a menos que se conviertan en parte integral de un movimiento poltico programtico de masas para semejante cambio. Como mucho, el movimiento antiglobalizacin puede actuar como un tipo de movimiento de resistencia a la globalizacin y lograr algn tipo de reformas -pero nunca un cambio sistmico. Sin embargo, un movimiento de resistencia nunca puede crear la conciencia antisistmica requerida para el cambio sistmico ya que, por su naturaleza, tiene que trabajar en una plataforma de consenso, que necesariamente expresar el mnimo comn denominador de las demandas de los diversos activistas que participan en ella. Esto significa que es ms que probable, dada la actual estructura de este movimiento, que su plataforma poltica sea reformista. Finalmente, uno no debera olvidar los parmetros establecidos por el marco institucional. Dado que el consenso neoliberal no es slo un cambio de poltica, como asumen los social-demcratas, sino un cambio estructural impuesto por la internacionalizacin de la economa de mercado, los elementos bsicos del consenso neoliberal y particularmente elementos como mercados flexibles y controles sociales mnimos en los mercados nunca desaparecern en una economa de mercado internacionalizada. Una economa de mercado hoy en da slo puede ser internacionalizada, dado que el crecimiento (y por consiguiente la rentabilidad) de las corporaciones transnacionales, que controlan la economa de mercado mundial, depende de la ampliacin de sus mercados por todo el mundo. Sin embargo, mientras la economa de mercado tenga que ser internacionalizada, los mercados tiene que ser lo ms abiertos y flexibles posible. Esto significa que, mientras el sistema de la economa de mercado y la democracia representativa se reproduzca a s mismo, todo lo que las reformas (desde arriba o desde abajo) puedan conseguir hoy en da son victorias temporales y conquistas sociales reversibles como, por

50

ejemplo, las hechas durante el perodo del consenso social-democrtico que ahora estn siendo sistemticamente desmanteladas por el consenso neoliberal. [26] La cuestin de confrontar el sistema Trainer, despus de sealar correctamente que los hbitos, valores y habilidades para una nueva sociedad slo pueden construirse mediante la larga experiencia de vivir en comunidades autosuficentes, autogovernadas etc., saca la conclusin equivocada. Aunque est en lo cierto rechazando un extremo, una perspectiva Marxista estructuralista segn la cual primero tienen que cambiarse las estructuras para luego ser seguidas por un cambio en las ideas y valores, acaba por adoptar el extremo opuesto, es decir, un enfoque idealista segn el cual tiene que ocurrir un cambio generalizado en ideas y valores antes de que se consiga ningn cambio general en las estructuras e instituciones. En cambio, la estrategia de la DI se basa

en el principio de que una transformacin en los valores e ideas no se puede efectuar sin un cambio simultneo en las estructuras sociales en general (antes que al nivel de ecoaldeas aisladas de la sociedad) y que este cambio en estructuras y valores tiene que empezar mucho antes de que se haya llegado a la etapa final de la transicin hacia la nueva sociedad. Ms detalladamente, la estrategia implcita del Movimiento de Ecoaldeas, tal como la describe Trainer, consta de pasos para construir la nueva sociedad post-capitalista aqu y ahora, incrementando gradualmente el nmero de personas que deja la sociedad de consumo para vivir en los nuevos asentamientos (e incrementando el nmero de personas que practican varios elementos del Camino ms Simple, como por ejemplo, las personas que estn en los LETS o que practican la Permacultura).[27]. As, partiendo del argumento de que la lucha directa contra el capitalismo ha trado poco ms que una

51

catastrfica derrota en todos los frentes durante los ltimos treinta aos aproximadamente, concluye que ahora tiene mucho ms sentido que la prioridad de uno sea apoyar el establecimiento de un nuevo camino antes que luchar contra el antiguo. La suposicin implcita es que los dos procesos podran separarse a fin de que se pudiera evitar la confrontacin en esta etapa. Esta suposicin es explicitamente negada por proyecto de la DI que ve una lucha simultanea para abolir el antiguo y establecer el nuevo camino. Sin embargo, antes de proceder a evaluar la posicin de Trainer en el asunto, tenemos que clarificar el significado de confrontacin con el sistema. En un sentido amplio, esta confrontacin significa cualquier tipo de actividad que apunte a confrontar ms que a esquivar el sistema, en cualquier estadio de la transicin a una nueva sociedad. Este tipo de actividades podran incluir tanto actividades de estilo de vida como de accin directa, as como otras formas de accin que apunten a crear instituciones alternativas a una escala social significativa mediante, por ejemplo, la toma de poder de las autoridades locales. La condicin para que este tipo de actividades puedan caracterizarse como confrontadoras del sistema es que sean una parte integral de un movimiento poltico masivo para el cambio sistmico. Este tipo de confrontacin no implica en principio ninguna violencia fsica, aparte de la autodefensa en el caso, por ejemplo, de la accin directa, aunque debera esperarse que las lites utilizaran extensivamente cualquier forma de violencia particularmente la violencia econmica- para aplastar tal movimiento. Por otro lado, en un sentido estricto, la confrontacin significa la confrontacin fsica con los mecanismos de violencia fsica que las lites pueden utilizar contra un movimiento para el cambio sistmico y se refiere exclusivamente a la etapa final de la transicin hacia una sociedad alternativa. En base a la definicin anterior de confrontacin es obvio que los dos paradigmas no difieren significativamente en lo que atae a la posibilidad de confrontacin en un sentido estricto. As, para el proyecto de la DI, si la transicin hacia una DI est marcada por la confrontacin fsica con las lites depende enteramente de su actitud en el estadio final de transformacin de la sociedad,

es decir, en si aceptarn pacficamente una transicin de este tipo o si, en cambio, preferirn la violencia fsica para aplastarla, que es lo ms probable dado que la transicin los privar de todos sus privilegios. Trainer tambin acepta la posibilidad de semejante de conflicto: Si algn da realmente nos encontramos en conflicto mortal con el capitalismo entonces que as sea, pero la situacin estratgica ser entonces bastante diferente a la que es ahora.[28] Con todo, parece que Trainer, en concordancia con el nfasis en los valores ms que en las instituciones que caracteriza a su paradigma, intenta sostener la hiptesis de que el sistema podra esquivarse y de que una confrontacin fsica podra ser evitada, incluso en el estadio ms avanzado de la transicin. Sin embargo, los ejemplos de los regmenes del bloque del este y de Sur frica que utiliza para justificar sus hiptesis son difcilmente convincentes. Una breve digresin sobre el colapso de estos regmenes podra ser til para entender la naturaleza no realista de estas hiptesis. Est claro que para entender las razones del colapso de un rgimen uno tiene que considerar la naturaleza y las causas de este. As, en base al primer criterio, el ejemplo de Sur frica no se puede aplicar al cambio sistmico que hemos estado discutiendo aqu. Lo que sucedi all no fue la substitucin de un tipo de sistema social y econmico por otro sino una reestructuracin de las lites econmicas y polticas en el poder para incluir miembros de la mayora de color. Aunque la persona normal y corriente de color, como resultado de este cambio, obtuvo ms derechos civiles y libertades que antes, no por ello ser menos heternomo que el ciudadano medio en el Norte el asunto que discutimos aqu. En base al segundo criterio, el colapso de los bloques de la Europa del Este tampoco no es aplicable al tipo de cambio sistmico que estamos considerando. Como intent mostrar en otra parte, [29] fueron las contradicciones internas de estos regmenes las que los llevaron a su colapso, como resultado de la ausencia de una base popular efectiva que los apoyara. Esto se debe a qu lo que reproduce un sistema social a largo plazo no es solamente la amenaza de la violencia fsica sino, principalmente, la provisin de incentivos adecuados, que ganarn el apoyo, o al menos la tolerancia, de

52

la mayora de la poblacin. Por consiguiente, lo que llev a estos regmenes al colapso fue su fracaso en proporcionar este tipo de incentivos, como los que proporcionaban los regmenes del Oeste. As, en primer lugar, los incentivos ideolgicos fracasaron inevitablemente en un sistema caracterizado por una contradiccin fundamental entre la ideologa oficial de igualdad econmica y la realidad de la concentracin de poder. En segundo lugar, la falta de incentivos materiales efectivos, (positivos o negativos), similares a los dispensados en el Oeste, hizo imposible la supervivencia del sistema a largo termino. El consumismo, un poderoso incentivo positivo, fue imposible en el Este, dado el nivel relativamente bajo de desarrollo econmico y el agotamiento de recursos, fruto de la competencia miliar con el Oeste, impuesta por este ltimo en su esfuerzo por sofocar cualquier amenaza contra la economa de mercado. Tambin, la amenaza del desempleo, un incentivo material negativo bsico utilizado para minar cualquier accin social efectiva contra el sistema, fue descartada por una ideologa oficial que incluso impuso una garanta constitucional de pleno empleo. Por otro lado, el sistema de la economa de mercado y la democracia representativa, proporciona suficientes incentivos ideolgicos y materiales para crear una mayora satisfecha en el Norte ( o una minora similar en el Sur), y al mismo tiempo conseguir la tolerancia de la mayor parte del resto de la poblacin. Son estos incentivos los que, juntamente con el uso ocasional de la violencia fsica, especialmente en el Sur, posibilitan a las lites dirigentes mantener su poder, antes que el uso del poder fsico. Sin embargo, cuando este tipo de incentivos no funcionan y se desarrolla una amenaza seria para el sistema de mercado (como por ejemplo sucedi en Alemania durante la Gran Depresin o frecuentemente en el perodo de post-guerra en el Sur), las lites dirigentes no dudarn en utilizar la violencia fsica. Por consiguiente, los ejemplos que da Trainer para justificar su hiptesis sobre un cambio de sistema radical sin confrontacin no son para nada representativas. Si hubiera querido ser convincente debera haber proporcionado evidencias de regmenes capitalistas que cayeran sin confrontacin y, por lo que yo conozco, la Historia no est exactamente llena de este tipo de ejemplos!

Volviendo a las diferencias estratgicas entre los dos paradigmas en lo que atae a la confrontacin, parece que hay alguna confusin en el anlisis de Trainer sobre el asunto. As, mientras que tambin l reconoce la posibilidad de una confrontacin en el sentido estricto, parece confundirlo con la confrontacin en el sentido amplio, ( que es explicitamente adoptada por el proyecto de la DI y rechazada por el suyo) y afirma que el proyecto de la DI anticipa algn tipo la confrontacin abierta, vindola como inevitable en la transicin. Para respaldar su afirmacin hace referencia a una cita de la estrategia del municipalismo confederal de Bookchin, ignorando la posicin de la DI en el asunto (que de hecho fue una de las razones de la dimisin de Bookchin del Consejo Asesor). De acuerdo con esta posicin, el hecho de si habr o no confrontacin en el sentido estricto sera enteramente determinado por la posicin de las lites vis a vis los cambios efectuados por el movimiento de la DI: [30]
Una vez que empiecen a instalarse las instituciones de la democracia inclusiva y la gente, por primera vez en sus vidas, empiece a obtener poder real para determinar su propio destino, comenzar el desgaste gradual del paradigma social dominante y de la estructura institucional actual. Se creara una nueva base de poder popular. Una a una las ciudades pequeas y las ms grandes, as como las regiones, quedaran fuera del control efectivo de la economa de mercado y el estado-nacin y las estrucuras polticas y econmicas correspondientes a estos se remplaxarn por confederaciones de comunidades gobernadas democrticamente. Se crear un doble poder en tensin con el estado. Por supuesto, en alguna etapa, las lites dirigentes y sus partidarios (quienes seguramente se opondrn a la idea de que sus privilegios sean gradualmente mermados) tras haber agotado medios de control ms sutiles (medios de comunicacin, violencia econmica, etc.), pueden sentirse tentados a usar la violencia fsica para proteger sus privilegios, como hicieron siempre en el pasado. Pero, para entonces, un paradigma social alternativo se habr vuelto hegemnico y se habr producido la ruptura en el proceso de socializacin la condicin previa para que se efecte un cambio en la sociedad instituida-. Se habr perdido la legitimidad de la democracia actual. En esta etapa, la mayora de las personas estarn preparadas para contrarrestar la violencia del Estado a fin de defender las nuevas estructuras polticas y econmicas. Una vez que los ciudadanos hayan tomado el gusto a una verdadera democracia, no habr violencia fsica o econmica que baste para persuadirlos a que vuelvan a formas de organizacin seudo-democrticas.

53

Est claro pues que la diferencia crucial entre las dos estrategias no se refiere a la confrontacin en el sentido estricto sino a la confrontacin en el sentido amplio que es adoptada explicitamente por el paradigma de la DI y rechazada por Trainer y el movimiento de ecoaldeas, que adoptan una estrategia de evitar al sistema. As pues, el planteamiento de las ecoaldeas consiste en la construccin de impresionantes ejemplos de ecoladeas que conducirn a la creacin de nuevos valores y culturas y en algn punto del distante futuro llevarn a la creacin de un movimiento poltico de masas que cambiar las estructuras. Como dice Trainer construir ecoaldeas, ms que luchar contra el capitalismo, es lo ms sensato que podemos hacer aqu y ahora para maximizar nuestra contribucin a largo plazo para la transicin desde la sociedad de consumo a una sociedad sostenible[31]. En cambio, el planteamiento sugerido por el proyecto de la DI es empezar a construir un movimiento poltico programtico masivo, como el antiguo movimiento socialista, aqu y ahora. Este tipo de movimiento debera tener explcitamente como objetivo el cambio sistmico y debera incluir actividades como las descritas en el Camino ms Simple, pero tambin, muchas otras: por ejemplo, tomar parte en las elecciones locales; participar en actividades de accin directa contra la concentracin de poder econmico (la lucha contra la globalizacin es un ejemplo de ello); participar en la lucha por la democracia de los trabajadores, la democracia en el hogar, la democracia en las instituciones educativas, la democracia ecolgica, etc. Por consiguiente, semejante movimiento podra incorporar tanto las actividades relacionadas con las actuales formas de accin directa (principalmente el movimiento antiglobalizacin), as como varias actividades clasificadas por Trainer en el movimiento de ecoaldeas. Pero, la condicin previa fundamental para esto es que tales actividades y esta es la diferencia crucial entre las dos estrategias- deben formar parte de un movimiento poltico con objetivos claros de cambio sistmico. La lrazn fundamental que hay detrs de esta estrategia es que, como el cambio sistmico requiere una ruptura con el pasado que se extiende tanto al mbito institucional como al cultural, este tipo de ruptura slo es posible mediante el desa-

rrollo de una nueva organizacin poltica y un nuevo programa poltico general para el cambio sistmico. Pero, vamos a considerar ms detalladamente el planteamiento de la DI y las crticas que Trainer plantea contra ella. La estrategia de la Democracia Inclusiva y la crtica de Trainer contra ella Como describ en otra parte, [32] la estrategia poltica de la Democracia Inclusiva consiste en la implicacin gradual de un creciente nmero de personas en un nuevo tipo de poltica y un cambio paralelo que vaya situando los recursos econmicos (trabajo, capital, tierra) fuera de la economa de mercado. La finalidad de semejante estrategia transicional debera ser crear cambios en el marco institucional, as como en los sistemas de valores, los cuales, despus de un perodo de tensin entre las nuevas instituciones y el estado, en alguna etapa, reemplazaran la economa de mercado, la democracia estatista, y el paradigma social que las justifica, por una democracia inclusiva y un nuevo paradigma democrtico respectivamente. El objetivo inmediato debera ser la creacin, desde abajo, de bases populares de poder poltico y econmico, esto es, el establecimiento de esferas pblicas locales de democracia directa y econmica que se confederaran a fin de crear las condiciones para el establecimiento de una nueva sociedad. Presentar candidatos a las elecciones locales (la nica forma de elecciones que es compatible con los objetivos del proyecto de la DI) podra proporcionar la oportunidad de poner en marcha este tipo de programa a una escala social masiva, aunque otras formas de establecer nuevos tipos de organizacin social no deberan ser desatendidas, mientras formen parte de un programa que explicitamente tenga como propsito el cambio sistmico. Implementar una estrategia como la esbozada arriba precisa de un nuevo tipo de organizacin poltica, que reflejar la estructura deseada de la sociedad. [33]. Esta no ser el partido poltico habitual, sino una forma de democracia en accin, que emprender diversas formas de intervencin en: el mbito poltico (creacin de instituciones

54

polticas en la sombra basadas en la democracia directa, asambleas de barrio, etc. el mbito econmico ( establecimiento de unidades de produccin y consumo demticas, es decir, unidades econmicas posedas y controlas por las asambleas de ciudadanos y por aquellos que trabajan en ellas. el mbito social (democracia en el lugar de trabajo, el hogar, la universidad etc., y el mbito cultural (creacin de actividades artsticas y medios de comunicacin controlados por la comunidad. Despus de esta breve descripcin de la estrategia de la DI, pasemos ahora a las crticas que Trainer plantea contra ella. Empieza primero con un curiosa declaracin en que presenta la estrategia de la DI a travs de una cita del trabajo de Bookchin sobre el asunto, que utilic para contrastar las estrategias de estilo de vida con el municipalismo confederal. Basndose en esta cita l saca la conclusin infundada de que:
Sorprendentemente esta declaracin es casi todo lo que se nos dice sobre estrategia. La discusin completa ocupa solamente alrededor de 5 pginas en un libro de 400. Otro espacio que podra parecer detallar la estrategia en realidad trata sobre los objetivos. Incluso la declaracin anterior no tiene mucho que ver con la estrategia. Se refiere ms bien a una situacin a la que debe llegarse en un lejano y distante futuro. No nos da ninguna pista sobre qu hacer ahora y por lo menos en los prximos 15 aos o ms, para luego estar en la posicin que la declaracin de Takis describe. [34].

descripcin de la estrategia de la DI abarca al menos 20 pginas en un libro que debe sealarse que no es slo un libro de estrategia ya que tiene como objetivo describir un paradigma completamente nuevo. Adems, resulta por lo menos extrao que Trainer declare que la descripcin de la estrategia de la DI antes mencionada en realidad trata sobre los objetivos y que no nos da ninguna pista sobre qu hacer en los prximos 15 aos (!) cuando, de hecho, muchos de los pasos descritos en el libro constituyen tambin partes de la estrategia de Trainer [35] -la diferencia por supuesto es que en su estrategia estos pasos no deberan forman parte de un programa poltico general y de un proceso para construir un movimiento poltico masivo para el cambio sistmico, ya que esto, para Trainer, debe posponerse para el futuro distante. El verdadero significado de la estrategia del proyecto de la DI no puede apreciarse a menos que uno comprenda totalmente el hecho que no es solamente otra utopa, sino, como se describe en la primera y la tercera parte del libro, un camino realista para salir de la actual crisis multidimensional. Con todo, algunas de las preguntas/crticas que planeta Trainer dan la impresin que este hecho bsico sobre el proyecto de la DI puede no estar claro. As, l pregunta: Por qu razn las personas que actualmente desprecian la poltica y tienen un inters muy bajo o nulo en cualquier cosa que no sea el consumo pasivo optan para ir a encuentros en cantidades crecientes ao tras ao? La gente no anhela la democracia real como l parece suponer. Sin embargo, la estrategia de la DI no propone que el establecimiento de sus nuevas instituciones tendra que esperar a la llegada de una revolucin. Un elemento crucial de la estrategia de la DI es que las instituciones polticas y econmicas de la DI empiezan a ser establecidas inmediatamente despus de que un importante nmero de personas en una zona en particular hayan formado una base para la democracia en accin. Es mediante la accin en la construccin de tales instituciones que se puede construir un movimiento poltico masivo con un alto nivel de conciencia. Por consiguiente, la estrategia de la DI, como la que propone Trainer, tambin incluye actividades de renovacin econmica local que pueden posibilitar a la gente, especialmente a personas desfavorecidas, empezar a cubrir

Sin embargo, cualquier lector atento del libro es consciente del hecho de que el municipalismo confederal es slo el punto de partida en la estrategia transicional del proyecto de la DI. Esta es la razn de que el libro sobre DI (de donde l cita), despus de contrastar las estrategias de estilo de vida con el municipalismo confederal, proceda a discutir la estrategia de la DI en una seccin separada que lleva por ttulo Una estrategia para la transicin a una democracia inclusiva confederal con subapartados bajo los ttulos, un nuevo tipo de organizacin poltica, (una discusin acerca del tipo de organizacin necesaria para la implementar el programa transicional), seguida por una seccin titulada un programa general de transformacin social y subapartados discutiendo la transicin a una democracia econmica (una descripcin de pasos detallados hacia la auto-dependencia, una economa demtica y una asignacin confederal de recursos). La

55

algunas de sus propias necesidades urgentes y, del mismo modo, proporcionar un incentivo para involucrarse y experimentar la participacin y la cooperacin, mientras se construyen de hecho los primeros elementos en la nueva democracia, siendo la diferencia con la estrategia de Trainer -lo seguir repitiendo- que todas las actividades en el proyecto de la DI son parte de un movimiento poltico programtico por un cambio sistmico. Las personas alienadas de todas las formas de poder y particularmente de poder poltico y econmico tendran todos los incentivos para involucrarse en semejante movimiento para el establecimiento de una democracia en accin en su zona. Sern plenamente conscientes del hecho de que problemas como el paro y la pobreza solo podran ser solucionados dentro de las instituciones de una DI (empresas demticas, seguridad social demtica etc.) que pueden empezar a ser fundadas inmediatamente despus de que un nmero significativo de ciudadanos hayan formado una base para la democracia en accin en una zona particular. Sabrn tambin que problemas como la contaminacin del aire/agua/ alimentos solamente podrn resolverse efectivamente, y a una escala social masiva, si los ciudadanos empiezan a tomar el control del poder local dentro de las instituciones de la DI, ms que en el contexto de comunas fuera de la arena social y poltica principal. Finalmente sabrn que a menos que sostengan el poder poltico en el mbito local y despus, mediante confederaciones de bases locales, en el mbito regional, nunca sern capaces de controlar sus vidas. En resumen, las personas se involucraran en la lucha por el establecimiento de las instituciones de la DI no por el anhelo de una nocin abstracta de democracia sino porqu su propia accin los ayudar a ver que la causa de todos sus problemas (econmicos, sociales, ecolgicos) ha sido debida al hecho de que el poder estaba concentrado en pocas manos. Podemos valorar, a la luz del anterior anlisis, el argumento de Trainer de que las diferencias estratgicas entre los dos paradigmas se deben a la confusin por lo que atae a la sucesin ms que a diferencias paradigmticas. Como l subraya, la tarea es construir los ejemplos (de ecoaldeas) como un primer paso en el proceso que tiene como objetivo convertirse en un movimiento de masas

que es capaz de la accin poltica en el estrado central si se da el caso cuando se de. A esto aade -entre parntesis, como si fuera una especie de cuestin secundaria- por supuesto, tambin hay que hacer mucho trabajo para ayudar al Movimiento de las Ecoaldeas a desarrollar una conciencia poltica ms radical y determinada. Pero, como he sealado ms arriba, esta es la cuestin crucial. El movimiento de eco-aldeas no solamente no forma parte de un movimiento poltico para el cambio sistmico, sino que tampoco puede siquiera potencialmente jugar este papel, dada su naturaleza (la mayora de sus actividades son fuera o en los margenes de la sociedad), su filosofa bsica (la espiritualidad es uno de sus principales principios de organizacin al menos en lo que a concierne a las ecoaldeas) y su carcter fundamentalmente a-poltico dado que la mayora de personas involucradas en este movimiento estn principalmente interesadas en cubrir sus propias necesidades ms que en cambiar la sociedad. Esto significa que cualquier componente radical dentro de los ecoaldeanos tendr primero que romper con este movimiento para ser capaz de tomar parte en un movimiento democrtico para el cambio sistmico. Esto no se debe solamente a las serias reservas que uno puede plantear [36] sobre si las personas dentro del Movimiento Global de Eco-aldeas pueden de hecho disfrutar de cierta experiencia de comunidad, trabajo digno, un sendero ms relajado, y un modo de vida ms ecologicamente aceptable, como Trainer argumenta. Lo fundamental es que, an si asumimos que el movimiento de eco-aldeas realmente ofrece tales experiencias, seguira siendo, por las razones mencionadas ms arriba, el medio menos indicado para crear la consciencia profundamente poltica, necesaria para el cambio sistmico, para no mencionar su conveniencia para conducir a un cambio de este tipo mediante el ejemplo. Finalmente, no es ni casual, ni sorprendente que las lites polticas y econmicas no se opongan a la clase de actividades expresadas por el movimiento de las ecoaldeas (en contraste incluso con lo que sucede con el movimiento antiglobalizacin, particularmente cuando deja de ser un movimiento pacfico). En el Reino Unido por ejemplo, la prensa liberal del establishment (The Guardian, The Observer etc.) y los Ecologtas radicales convencio-

56

nales que escriben en estos peridicos (John Vidal, W. Swartz y otros) han promovido repetidamente el movimiento de las ecoaldeas, las actividades del instituto Gaia y la revista de ecologa profunda (Resurgence) mientras que deliberadamente ignoran la existencia de toda propuesta de alternativas reales al sistema, como los proyectos de la ecologa social y de la DI -incluyendo esta revista. La razn es simple. A diferencia del ltimo, el movimiento de ecoaldeas y su filosofa es perfectamente compatible con el actual sistema. Para concluir, aunque nadie podra negar que pueden haber elementos en el movimiento de ecoaldeas que pueden estar pensando polticamente, la estrategia que utilizan es fundamentalmente equivocada. Esto se aplica particularmente a aquellos ecoaldeanos que cuentan exclusivamente con la creacin de comunidades alternativas y despus MEDIANTE EL EJEMPLO intentan influir en el pblico general. No por casualidad, los ecoaldeanos no parecen tener ninguna influencia en absoluto en los billones de personas desvalidas luchando para sobrevivir en el Norte o en el Sur y su influencia parece estar concentrada entre personas que ya han solventado sus problemas de supervivencia y que ahora se preocupan de la calidad de vida y su espiritualidad. En lo referente al potencial de las ecoaldeas como agentes de transformacin social, numerosos observadores han sealado que la efectividad de los comuneros como agentes de cambio sistmico, ms que de reforma, es cuestionable y como Pepper lo expresa (refirindose al trabajo de Weston, Ashton, Ryle y Dobson):
su poltica de querer evitar ms que confrontar los poderosos intereses econmicos investidos que estn arraigados en las estructuras socio-polticas no es in-

dicada para destruir estos intereses. Ms que esto lo que de hecho est sucediendo es un proceso de asimilacin, sino de una integracin total [37]...nuestros estudio ha sugerido que actualmente la tendencia es hacia convertirse en parte de la sociedad contra la cual originalmente se crearon.[38]

En mi opinin, retirarse de la sociedad y hacer lo nuestro en aldeas, comunas etc. fuera de la arena poltica y econmica (como hacen muchos de los ecoaldeanos en el Norte) no tiene ningn potencial ni de cambiar el marco institucional ni de crear una conciencia masiva para el cambio sistmico. Conclusiones similares se pueden sacar con respecto a otras actividades de estilo de vida, as como de formas de accin directa que no son parte integral de un movimiento para el cambio sistmico. Igualmente, las actividades de diversos movimientos en el Sur, que se ocupan en organizar la vida sobre las bases de principios alternativos de organizacin, apuntan mayoritariamente a asegurar la supervivencia DENTRO de la sociedad existente, ms que a remplazarla. Y esto supone una gran diferencia entre un movimiento antisistmico y un movimiento que es tolerado por el actual sistema (por sus propias razones, por ejemplo para aliviar la presin social, etc.) Resumiendo, tan admirables como muchas de las actividades anteriores puedan ser, no tienen ninguna posibilidad de crear una nueva sociedad y estn destinadas a ser marginadas, absorbidas o aplastadas por el sistema, a menos que se integren dentro de un movimiento POLTICO que tenga explcitamente el objetivo de crear nuevas estructuras polticas y econmicas que consigan la igualdad en la distribucin del poder entre los ciudadanos, en una sociedad verdaderamente democrtica.

57

Notas
1. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there?<www.inclusivedemocracy.org>. 2. Para una descripcin documentada sobre las comunas ecologistas y sus objetivos en los aos setenta y ochenta ver el importante trabajo de David Papper, Communes and the green vision. London: Greenprint, 1991. 3. bid. 4. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there?. 5. Takis Fotopoulos, Hacia una Democracia Inclusiva. La crisi de la Economia de Crecimiento y la Necesidad de un Nuevo Proyecto Liberador, en <www.democraciainclusiva.org/ehacia.htm> 6. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there?. 7. bid. 8. Takis Fotopoulos, Hacia una democracia inclusiva, Captulo. 8. 9. Takis Fotopoulos, Hacia una democracia inclusiva, Captulo 5. pp. 194-196. 10. VerTakis Fotopoulos, Hacia una Democracia Inclusiva, Captulo. 6. 11. bid, captulo 1. 12. Para una crtica de una cuestin similar hecha por Chomsky ver en T. Fotopoulos, Mass media, culture and democracy Democracy & Nature, Vol. 5, No. 1 (March 1999) pp. 33-64. 13. Ver Takis Fotopoulos, Hacia una Democracia Inclusiva, Captulo. 8. 14. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there?. 15. <http://www.gaia.org> 16. Ver la red de ecoaldeas de las Americas, Ibid. 17. Ver T. Fotopoulos, The Rise of New Irrationalism and its Incompatibility with Inclusive Democracy (Democracy & Nature, Vol. 4, No. 2/3, pp 1-49). 18. Defino un sistema de creencias irracional (es decir un sistema cuyas creencias estn fuera de todo discurso racional) como cualquier sistema cuyas creencias fundamentales no derivan de mtodos racionales (es decir la razn y/o la apelacin a los hechos) sino de la intuicin, instinto, sentimiento, experiencia mstica, revelacin, voluntad, etc. (Ver The Rise of New Irrationalism and its Incompatibility with Inclusive Democracy). 19. David Pepper, Communes and the Green Vision, p. 211. 20. Rudolf Bahro, Building the Green Movement, (London : GMP publishers, 1986). 21. Ver James Hart & Ulrich Melle exchange with Janet Biehl on Rudolf Bahro, Democracy & Nature, Vol. 4, No. 2/3, pp. 204-226. 22. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there? 23. Ver David Pepper, Communes and the Green Vision, ch. 6. 24. Ver T. Fotopoulos, Welfare state or economic democracy? Democracy & Nature, Vol. 5, No. 3 (November 1999) pp. 433-468. 25. Ver T. Fotopoulos, Mass media, culture and democracy. 26. T. Fotopoulos, Welfare state or economic democracy? 27. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there? 28. Ibid. 29. See T. Fotopoulos, The catastrophe of marketization Democracy & Nature, Vol. 5, No. 2 (July 1999) pp.275-310. 30. Takis Fotopoulos, Hacia una democracia Inclusiva, pp.253. <www.democraciainclusiva.org> 31. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there? 32. Takis Fotopoulos, Hacia una democracia inclusiva capitulo.7. <www.democraciainclusiva.org> 33. ibid. for further details. 34. Ted Trainer, Where are we, where do we want to be, how do we get there?. 35. Ver Ted Trainer, The Conserver Society (London: Zed books, 1995) ch. 19. 36. VerDavid Pepper, Communes and the green vision, ch. 7. 37. ibid. p. 204. 38. ibid. p. 218-9.

58

Nova visi orgnica del mn

A continuaci reprodum un extracte del llibre de David C. Korten, El mn post empresarial. La vida desprs del capitalisme. Les idees i estudis duna nova cincia, de visions alternatives en el camp de la biologia, ens ofereixen importants aportacions per a la resoluci de la nostra crisi humana actual, aix com per al canvi en les nostres institucions i relacions econmiques. La visi del mn com a organisme viu i no com a mquina inert t implicacions en el nostre comportament, en com veiem

i sentim el nostre lloc en aquest planeta, aix com en lorganitzaci de les institucions econmiques i poltiques de la nostra societat . La imatge personal que ens formem de la realitat, guia el nostre comportament. Per comprendre el comportament, hem de comprendre la imatge. Per canviar el comportament, hem de canviar la imatge. Les lnies que segueixen posen de relleu un canvi de paradigma bsic en la cincia: de la metfora de la mquina a la metfora de lorganisme viu. David

Korten ho expressa de la segent manera: Si les nostres histries marquen una diferncia en la forma en qu vivim, la nostra elecci collectiva de la gran histria per la qual les societats defineixen la naturalesa de la realitat i la seva relaci amb ella marquen una diferncia molt gran en la forma en qu sorganitzen a si mateixes i defineixen els seus objectius. La diferncia entre la metfora de la mquina i la de lorganisme viu s clau per descobrir la diferncia entre la societat que som i la societat que

potencialment podem arribar a sser. Quin tipus de societats crearia la nostra espcie si un nombre substancial de nosaltres adoptssim una histria de lunivers viu com la nostra histria collectiva? Aix com la cincia dun univers mort va definir el nostre passat, el nostre futur depn de la nostra prpia comprensi en acceptar la responsabilitat del nostre impacte sobre levoluci contnua de la vida i la conscincia en el nostre planeta.

>>

Lorganisme com a metfora

David C. Korten

El cos s quelcom complex amb moltes parts que el constitueixen, i per a comprendre el seu comportament shan daplicar les lleis de la fsica a les seves parts, no al tot. El comportament del cos com a tot sorgir llavors com a conseqncia de les interaccions entre les parts. Richard Dawkins1 Cap sser orgnic s una bola de billar sobre la qual actuen exclusivament forces externes. Tots poden sentir. (...) Cada un s capa, en diferents graus , dactuar per si mateix. Lynn Margulis y Dorion Sagan2

na trobada casual amb la microbiloga Mae-Wan Ho en un vol de Santiago de Compostela a Londres, va proporcionar limpuls per aquest llibre. Em va cridar especialment latenci un informe que ella em va ensenyar, titulat: La nova era de lorganisme, en el que pronosticava un canvi emergent en el paradigma bsic de la cincia des de la metfora de la mquina a la del organisme viu autoorganitzat. Tamb va compartir amb mi les seves idees sobre com un canvi de perspectiva podria fer variar el nostre concepte sobre el disseny de les institucions econmiques. Al final de la conversa vaig quedar convenut que la seva visi sobre la increble capacitat que la vida t per autoorganitzar-se de formes que mantenen la integritat tant de lindividu com del tot, guarda la clau de la resoluci de les cada vegada ms profundes crisis econmiques i socials de la humanitat.

Aturem-nos un moment per a presentar el context. Hem creat un sistema econmic que ens ha posat a nosaltres mateixos i tamb als sistemes vius del planeta en perill, revertint el procs de prcticament 4.500 milions danys devoluci. El problema sorgeix duna srie de valors i institucions que shan reforat i que ens han portat a la destrucci sistemtica del capital viu. Aquest capital viu va ser creat a travs dels processos vius del planeta i de la civilitzaci humana i es destrueix per crear diners, que en el nostre oblit, hem arribat a confondre amb la riquesa real. El desafiament que tenim al davant s revertir la nostra actual marxa enrere i recrear-nos a nosaltres mateixos com a contribuents al progrs del viatge pic de la vida. El desafiament comena escollint la vida com la metfora que ens guia i continua profunditzant

61

en la nostra comprensi sobre les formes de la vida a la recerca duna visi de les possibilitats no realitzades de la nostra espcie. Mort o viu: escollir una metfora La metfora per la qual la cincia es defineix a s mateixa serveix com una lent a travs de la qual ella mateixa observa i interpreta la realitat. Fins a un grau significatiu, la nostra realitat com a societat global ha estat definida per la lent que utilitza la cincia. Una cincia que adopta la mquina o el mecanisme de rellotgeria com a model veu un mn determinista i constitut per elements esttics i discrets. Vista a travs daquesta lent, la realitat est constituda de parts individuals, cada una de les quals est fora de les altres i pot ser allada delles sense que ella mateixa canvi. Al treure una pea dun rellotge aquest pot deixar de funcionar, per la pea roman sense canvis i si es torna a installar, el rellotge es posar en marxa amb normalitat3. Ho observa que aquells que veuen la vida a travs de la lent reduccionista de la metfora de la mquina, com la majoria dels bilegs segueixen fent, intenten comprendre els organismes vius com a colleccions destructures separables, processos qumics i corrents elctriques que poden entendres allats dels seus entorns. Aix condueix al supsit duna jerarquia no democrtica de control, dictada per les estructures gentiques predeterminades i inamovibles que neguen la conscincia, la intelligncia, la llibertat descollir, i la capacitat de cooperaci intencionada que t la vida, que estan entre els seus trets definitoris ms importants. La lent mecanicista ens condueix, per tant, a una negaci de la veritable essncia de la vida i les seves possibilitats. Ho suggereix que a mesura que la cincia avana en lestudi de la vida en els seus propis termes tamb obre les nostres ments per a descobrir noves possibilitats en nosaltres mateixos i en la nostra comprensi del mn material. Una clau per al canvi de perspectiva s la idea segons la qual la vida s matria amb capacitat descollir (veure esquema adjunt: La vida: una matria que escull). No noms escull sin que est compromesa amb la continua conversi de la matria amb capacitat descollir. En altres paraules, es recrea a

s mateixa i transforma el seu entorn. Lorganisme viu s dinmic i evoluciona. Controla la seva prpia substncia material i el seu rellotge intern. Si mirem a travs de la lent de la metfora de lorganisme viu, els nostres ulls sobren a una forma completament nova de veure i interpretar la naturalesa de la realitat. Prenguem com exemple el nostre propi cos. Estem constantment recreant el nostre sser fsic mitjanant el processament intern del menjar que ingerim, laire que respirem i laigua que bevem, creant noves cllules i deixant les velles en un continu intercanvi dinmic amb el nostre entorn. Ms encara, cada cllula, cada bacteri i cada rgan del nostre cos est implicant en el mateix procs dauto-recreaci, fins i tot quan respon a les altres cllules i rgans del cos i influeix sobre ells, per mantenir la nostra identitat com ssers fsics conscients i espirituals. Tot el procs dautoorganitzaci s radicalment democrtic i participatiu en la mesura en que cada un dels literalment bilions de decisors participen en un procs que no t amos, controladors ni punts establerts4, malgrat que a travs dalgun tipus dintelligncia interna evoluciona i mant la coherncia del tot del nostre cos i la forma i substncia de la membrana que defineix la frontera fsica entre nosaltres i el nostre entorn. Mentre Ho explicava les possibles implicacions del canvi de la nostra metfora de la mquina per la de la criatura viva, la meva ment girava a gran velocitat revisant les possibilitats. Suposant que la base sobre la qual est recolzada la vida intellectual moderna adopts la premissa que la conscincia, la intelligncia i la voluntat lliure no noms sn reals si no que travessen el teixit csmic, quins potencials nous ens portaria a descobrir en nosaltres mateixos aquest canvi de metfora? Com podria portar-nos a redefinir la nostra relaci amb el planeta? Com influiria en la manera que pensem sobre el govern i el disseny de les nostres institucions i sistemes econmics? Malgrat que la cincia encara est a una considerable distncia de desfer-se de la metfora de la mquina, existeixen diversos corrents que sustenten nous enfocaments. Un dells s el continu fracs de la fsica retrica

62

LA viDA: uNA mAtRiA que escuLL

La histria de la vida s la histria pica de lincreble i improbable viatge dun univers que es crea a si mateix a travs dinterminables cicles de mort i renaixement, destrucci i reconstrucci, pel qual aprn a combinar energia indiferenciada dins destructures cada vegada ms complexes i evolucionades. Aquesta interpretaci abreujada (a continuaci) duna petita part de la histria csmica tal i com queda revelada segons les dades de la cincia, es desplega duna manera exactament oposada a la que va predir la versi dun univers mecnic mort. Experimentem un univers dinfinita complexitat sempre esforant-se per transcendir-se a si mateix, per arribar ms enll del que s donat, per a realitzar les seves potencialitats encara no actualitzades. En algun sentit ltim, no hi ha en realitat casualitat, noms un Tot que evoluciona. Lenergia pura forma toms, els toms sajunten per formar molcules, les molcules suneixen per formar cllules, les cllules sajunten per crear organismes, els organismes es reuneixen per formar ramats, estols i societats, i les societats suneixen per formar una intelligncia planetria que reflexiona sobre si mateixa. La vida s matria que escull. La vida tamb recorda, i sesfora constantment per mantenir-se i recrear-se a si mateixa. Al principi... Fa quinze mil milions danys, una gran explosi denergia, anomenada Big Bang fa que sorigini lespai amb tot all que cont. Uns deu mil milions danys desprs, el nostre Sol comena a existir i els gasos que es desprenen de la seva superfcie sintegren per formar un sistema de planetes, entre ells, la Terra. El planeta es va refredant gradualment fins a formar una superfcie slida i es mant estril fins que la calor de les pressions de la seva prpia massa i lenergia dels seus components altament radioactius fa sortir els gasos i vapors daigua que formen els oceans i creen una atmosfera amb predomini de dixid de carboni, creant algunes condicions essencials per a la vida. Mentrestant, es van formant complexes molcules de sucre i cids a causa de les violentes tempestes elctriques que cobreixen el planeta. Les sals minerals i les molcules complexes serveixen de blocs de construcci bsics a partir dels quals les tempestes elctriques faran que sorgeixin les primeres cllules vives aproximadament uns 700 milions danys desprs de la formaci de la Terra. Sn bacteris unicellulars simples sense nucli cellular, massa petits per a poder ser apreciats a simple vista.

[+]

per trobar una nova teoria unificada que reconcili els conflictes entre la teoria de la relativitat i la teoria de la mecnica quntica. La teoria de la relativitat explica la fora de la gravetat, per ignora la mecnica quntica. La mecnica quntica no pot explicar la gravetat. Aix, cap de les dues es sost per ella mateixa, i cap delles pot reconciliar-se amb laltra. La frustraci sobre el prolongat entrebanc que es remunta a principis del segle XX pot estar obrint el cam cap a un repensament ms fonamental. Una altra tendncia s linters que est sorgint pels sistemes complexes. Aquest inters sest donant a centres prestigiosos com lInstitut Santa Fe, on les tecnologies de simulaci per ordinador estan obrint el cam a la investigaci rigorosa dels fenmens que no poden ser modelitzats a travs de frmules matemtiques. Un altre factor influent, segons apunta Janine Benyus a Biomimicry, s que el camp de la biologia est entrant en si mateixa. El nostre coneixement fragmentari de la biologia es duplica cada cinc anys, creix com un

quadre puntillista fins arribar a un tot reconeixible. Igualment sense precedents s la intensitat de la nostra mirada: nous avenos i satllits ens permeten ser testimonis dels patrons de la naturalesa des dall intercellular fins a all interestellar. Podem investigar un bot dor amb els ulls dun car, cavalcar a la llanadora delectrons de la fotosntesis, sentir com sestremeix una neurona en el moment dun pensament, i observar en colors com neix un estel. Podem veure, ms clarament que mai, com la naturalesa treballa en els seus miracles5. Irnicament, s en lestudi de la vida mateixa on les implicacions dun canvi de metfora des del mecanisme a lorganisme sn ms notables, i pot resultar ser tan important per a la biologia com per altres cincies, perqu com Lynn Margulis i Dorion Sagan observen: La vida es distingeix no noms pels seus components qumics sin pel comportament dels seus qumics. La pregunta Qu s la vida? s per tant, una trampa lingstica. Si contestem segons les regles gramaticals, hem de posar un substantiu, alguna cosa. Per la vida a la Ter-

63

Fermentadors En un primer moment de la histria de la vida, els bacteris unicellulars obtenen la seva energia del sulfur dhidrogen. Poc desprs aprenen a fermentar, per trencar els sucres i altres compostos orgnics i alliberar energia per al seu propi s. Tamb aprenen a emmagatzemar lenergia alliberada com a molcules de trifosfat dadenosina (ATP), tecnologia que encara segueixen utilitzant tots els ssers vius del planeta. Construeixen nous tipus de protenes, fins i tot nous enzims, i inventen noves molcules. Aprenen a dividir-se en noves formes amb diferents estils de vida. Algunes de les noves formes sespecialitzen a viure dels residus cids i dalcohol daltres. Unes aprenen a utilitzar i fixar el nitrogen de laire i altres a propulsar-se

a travs de laigua inventant alguna cosa semblant a un motor, amb anelles, coixinets i rotors. Tamb descobreixen com compartir el seu aprenentatge entre s, mitjanant el contacte i la dissoluci temporal de la part de la paret de la cllula que est en contacte amb laltra per a permetre lintercanvi de petites parts dADN. Aquests intercanvis cooperatius signifiquen que cada nou tros daprenentatge va quedant gradualment a disposici de tots els bacteris del planeta. Fotosintetitzadors Arriba un moment, no obstant, en qu lxit dels fermentadors es converteix en la seva prpia runa. La seva poblaci sestn fins al punt que el seu consum excedeix el ritme al qual els pro-

cessos de la terra creen noves provisions de molcules alimentries disponibles lliurement. En el seu impuls per multiplicar-se, els fermentadors creen la primera crisis de poblaci a nivell global. La resposta constitueix un nou gir dinnovaci: la fotosntesis. Una nova classe de bacteris, anomenem-los fotosintetizadors, emergeix amb lhabilitat de captar lenergia solar i utilitzar-la per partir les molcules de dixid de carboni i aigua i aix formar loxigen i els sucres dels quals es composen lADN i lATP i les estructures cellulars. Els processos qumics de la fotosntesis alliberen a latmosfera grans quantitats de nitrogen lliure i oxigen com a residus. Amb el temps, els fotosintetizadors transformen una atmosfera prcticament sense oxigen en una atmosfera adequada a les necessitats de la

vida animal pluricellular major. Respiradors Al mateix temps per, la producci doxigen en grans quantitats fa que latmosfera del planeta sigui inestable, prcticament combustible i aix, juntament amb altres factors, t com a conseqncia una mort massiva. Aix, es produeix una nova crisi que amenaa la vida i que a la vegada estimula una nova ronda dinnovacions. La resposta ms significativa a aquesta crisi ve dels fotosintetitzadors, que converteixen la crisi en una oportunitat inventant el procs de la respiraci. En aprendre a utilitzar loxigen per a trencar les molcules alimentries i aix alliberar energia i matria per al seu propi s, accedeixen a una energia que s 10 vegades

ra sassembla ms a un verb. Repara, mant, recrea i es supera6. Coneixem la vida, no pel que s, sin pel que fa. Per comprendre i aprendre della hem dacceptar el fet que no podem esperar comprendre-la exclusivament en termes dels seus components qumics, elctrics i materials. Hem dobrir les nostres ments per comprendre-la amb els seus propis termes fins i tot quan intentem mantenir el rigor i la disciplina de la nostra observaci i anlisis. Dins daquest esperit, mirem de ms a prop el que la vida fa a nivell de lorganisme individual de la comunitat biolgica per veure qu ms podrem aprendre del nostre potencial latent. Lorganisme La llavor cont el coneixement que la planta t sobre si ha de sser una espiga de blat, un roure o una planta de tomata. Lvul fertilitzat sap si el seu dest s sser una salamandra, una guila o un home. Quan les condicions

sn les adequades, les cllules internes de la llavor o de la cllula ou salten a la vida en un procs auto dirigit de divisi i diferenciaci mentre sinvolucren en un procs cooperatiu dabsorbir energia i nutrients del seu entorn, trencant els elements del que consumeixen, i transformant-los en la seva prpia matria viva a travs dels processos de creixement i divisi cellulars. Tot i que cada organisme respon al seu propi dest, el procs pel qual aix es compleix est lluny de ser passiu. Cada germen de vida espera les condicions adequades, el moment ms idoni, per saltar a la vida en el seu intent per arribar a ser el que ha de ser. La planta adapta la seva estructura i processos interns a les condicions del seu espai disponible, els nutrients, i els canvis destaci; sorienta cap a al ombra o cap a la llum segons la seva naturalesa, i crea les seves prpies variacions distintives dins de lestructura que defineix la naturalesa de la seva espcie. El mateix fa lanimal quan sadapta i ajusta la seva dieta a les condicions del seu entorn, trobant noves fonts dels nutrients que necessita i aclima-

64

major que la que estava disponible a les formes cellulars anteriors. El que havia estat matant la vida s ara el que li permet rebentar denergia. Els organismes simples unicellulars tenen ara tres formes dabastir-se: fermentaci, fotosntesis i respiraci. Han passat 900 milions danys des que els primers fermentadors van comenar a viure. La vida es complica Abans de laparici de la vida pluricellular, els respiradors, en una poca descassetat daliment, comencen a cruspir-se als fermentadors, fins que sadonen que aporta ms beneficis mutus la sinergia que la lluita. Els respiradors veuen que si es limiten a consumir tots els residus dels fermentadors, i no a menjar-sels, guanyen una provisi

permanent daliments. Al mateix temps, beneficien als fermentadors ja que consumeixen les molcules doxigen que entren en contacte amb la cllula abans que loxigen la perjudiqui. Amb el temps, alguns daquests famolencs fermentadors/respiradors comencen a ingerir fotosintetitzadors. Novament sarriba a una acomodaci. Ms que ingerir els fotosintetitzadors, els fermentadors/respiradors els incorporen a les seves estructures cellulars. Daquesta manera, les habilitats dels fermentadors, fotosintetitzadors i respiradors es combinen en una cllula gegantina amb un complex sistema de reciclat intern capa de produir energia ATP de les 3 formes. Aix augmenta significativament leficincia collectiva de les cllules compostes.

Les super cllules La formaci daquestes super cllules que es va donar fa uns dos mil milions danys en moltes zones de la Terra, representa un exemple fascinant duna empresa cooperativa amb xit que va sorgir a partir de la competncia ms ferotge. Aquestes cllules, contenint el seu vici i cedint independncia, van explorar noves formes de persistir i reproduir-se. Levoluci continua... A partir daqu es formaran cllules eucariotes, s a dir, cllules amb nucli, que sn els ciments de totes les formes de vida pluricellulars compostes. Sobre el cam a una nova fase en el procs evolutiu, que es dna quan algunes cllules creades al reproduir-se les cllules eucariotes no es separen: es comencen a formar les

algues marines, creant la primera vida pluricellular. A aix segueix la primera vida animal pluricellular: meduses i platelmints. Sorgeix la primera vida vegetal i comena a evolucionar fa uns cent cinquanta milions danys. Les coses comencen a moures a marxes accelerades a partir daqu, quan cada espcie troba el seu propi nnxol ecolgic i sadapta a ell dins de lecosistema evolutiu, i desenvolupa habilitats que sn especfiques a les seves prpies necessitats. Noranta milions danys ms tard apareixen els primers vertebrats. Els homnids, els primers antecessors dels humans moderns, entren en escena fa 4 milions danys.

tant les seves funcions internes als recursos disponibles. Els seus processos interns repelleixen i destrueixen els organismes forans perillosos i reparen la carn danyada amb una intelligncia i adaptabilitat que est molt ms enll de la capacitat de qualsevol mquina humana.7 El ms notable de tot s que aquests processos sn el resultat autoorganitzat de les eleccions auto dirigides dinnumerables cllules individuals i bacteris simbitics que shan unit en lempresa cooperativa de crear un sser viu amb habilitats que estan molt ms enll de qualsevol dels seus participants. Els nostres propis cossos sn un exemple daix. Cada un de nosaltres s un compost de ms de trenta bilions de cllules vives individuals8. I aquestes cllules constitueixen menys de la meitat del pes del nostre cos en sec. La resta est formada per microorganismes com els bacteris entrics i els llevats dels nostres intestins, que fabriquen les vitamines que necessitem i ajuden a metabolitzar els nostres aliments. Aquestes criatures simbitiques sn im-

prescindibles per la nostra supervivncia i funcions sanes tant com les nostres prpies cllules.9 Cada cllula i microorganisme s un ser individual i autodirigit per dret propi, unit en una aliana autoorganitzada que es renova constantment i que funciona, tant pel seu aspecte extern com intern, com un sser individual. Al llarg de la vida, lorganisme renova les seves estructures fsiques a travs de la mort i el reemplaament de les cllules. En el cos hum, moren aproximadament 3.000 milions de cllules cada minut, i cada una delles s reemplaada fidelment per una altra cllula viva del mateix tipus. El taps estomacal es reemplaa cada cinc dies, el fetge cada dos mesos i la pell cada sis setmanes. El 98 % dels toms del cos sn reemplaats cada any10. Tot i aix, la identitat, la funci i la coherncia de cada rgan i del cos com un tot es mantenen any rere any. El mateix passa amb tots els organismes vius, i aix s una evidncia poderosa de que cada sser viu posseeix una saviesa interna i conscincia de si mateix.

65

Una altra de les fascinants qualitats dels organismes vius s la seva aparent capacitat de desafiar la segona llei de la termodinmica, mantenint-se a si mateixos en un constant estat intern de flux o desequilibri actiu denergia. Els motors mecnics de tracci per calor requereixen una entrada constant de calor per al seu funcionament. Quan es retira la font de calor decauen cap a un estat dequilibri energtic i saturen. Per contra, el sistema viu es mant en un estat continu denergia en el que lenergia de desfet duna cllula es converteix en font denergia per una altra. Lenergia flueix de cllula a cllula amb una prdua mnima. Lorganisme s per tant, capa de treballar sense una provisi constant denergia, i fins i tot, pot mobilitzar aquesta segons la seva voluntat, quan i on sigui necessria, i de manera perfectament coordinada11. Encara que, dins de lesquema ms ampli, la vida si que fa honor a la segona llei, ja que de tant en tant necessita recrrer a fonts energtiques del seu entorn per renovar les seves reserves denergia interna, reduint daquesta manera lordre del seu entorn per auto mantenir el seu ordre intern12. Si b la planta en la seva totalitat, o lanimal, competeixen amb els de la seva prpia espcie o amb altres en pro dels seus recursos energtics externs, les seves cllules internes i els seus rgans comparteixen lliurement les reserves internes denergia segons sigui necessari per a sostenir una funci sana del tot del qu depenen. Quan sorgeix un imprevist especial, com en el cas duna malaltia, lesi o necessitat de fugir dun predador potencial, els recursos disponibles es dirigeixen instantniament cap a les cllules apropiades. Si les reserves energtiques del nostre cos estan esgotades, els teixits musculars es van desfent per aportar energia al cervell i mantenir els processos metablics bsics fins que hagi passat el perill i es pugui aconseguir novament aliment per reabastir-los. s potser lexpressi mxima de la capacitat vital de treball cooperatiu en equip. No hi ha acumulaci o concentraci que afavoreixi els desitjos mesquins duna part de lorganisme per sobre de les necessitats ms immediates de laltra. Dalguna manera, cada cllula sembla saber que la necessitat t prioritat sobre el desig. Ho descriu el procs pel qual les coses vives mantenen la seva funci coherent:

Lestabilitat dels organismes depn de que totes les parts del sistema estiguin ben informades, participin i actun de manera apropiada de manera tal de mantenir el tot. L estabilitat orgnica queda per tant distribuda al llarg del sistema. (...) Aquesta s la naturalesa fonamental del tot orgnic (en oposici al tot mecnic) on la cohesi global i la llibertat local queden ambdues maximitzades, i cada part t control en la mesura que t sensibilitat i respon13. Tenim algun coneixement del sistema nervis central, codis gentics, missatges qumics i camps de forces, per recentment hem comenat a comprendre els mecanismes complexes i sovint subtils que fan possible el desenvolupament i la coherncia autoorganitzativa de la vida. No obstant, estem comenant a captar la significaci del fet que a cada nivell i en cada pas al llarg del cam, els ssers vius estan constantment prenent milers de milions de decisions individuals basades en respostes sensibles tant a les dades internes com a les de lentorn. s mitjanant aquestes eleccions que la vida pren forma amb coherncia, aptitud, creativitat i intelligncia a travs de processos que no estaria en condicions de dominar o dirigir individualment cap cllula, cap organisme, espcie o comunitat. Com sigui que hgim considerat el sistema nervis central com els sistema de control o comandament del cos, es creia abans que lADN treballava de manera mecanicista, amb el nucli de la cllula com una espcie de centre de comandament preprogramat. Excepte mutacions poc freqents, es suposava que el gen individual era estable, que contenia una quantitat discreta i afegida dinformaci, i que noms es transmetia als descendents directes. Per els estudis actuals estan rebellant un quadre molt ms dinmic. Els investigadors estan descobrint que els gens sn dinmics i interactius amb altres gens del genoma (collecci de gens en una cllula donada), que poden canviar en resposta directa al seu entorn o el del seu organisme, i que poden saltar horitzontalment dun organisme a un altre per infecci, incls entres espcies que normalment no es creuen. Levidncia que la vida est immersa en una continua reprogramaci del seu codi gentic confirma encara ms lhabilitat que t la vida dauto dirigir-

66

se amb creativitat. Tamb suggereix el nostre gran desconeixement sobre les conseqncies potencials dalliberar organismes generats per enginyeria gentica a lentorn. Comena a semblar que la coherncia de la vida no pot ser explicada mitjanant algun mecanisme de control central o fins i tot per la uniformitat estudiada i lauto supressi disciplinada dun equip dentrenament militar. La coherncia de la vida s ms aviat el resultat de processos creatius que guarden una astoradora semblana amb una gran orquestra de jazz en la que cada un dels msics t la seva prpia part i compta amb la possibilitat dexpressar-se de manera personal per enriquir la melodia i lharmonia de diferents formes, que flueixen des de la profunda conscincia del tot i des del comproms amb la seva integritat. El resultat s un estat aparentment paradoxal que maximitza tant la cohesi global com la llibertat local14. Quan ms sabem sobre el que fa la vida, ms difcil ens resulta explicar la seva capacitat per mantenir la seva prpia coherncia sense assumir la presncia dalgun sentit de si mateix a cada nivell dorganitzaci -cllula, rgan, organisme- en combinaci amb una habilitat de comunicaci instantnia i adaptaci mtua auto dirigida entre tots els elements de lorganisme. Aix, Elisabet Sahtouris conclou que s com a tots els ssers vius un sentit coherent de si mateix i que la conscincia pot arribar a ser, duna manera o altra, intrnseca a tota la naturalesa i als seus processos. Ho sost que lluny de ser un objecte passiu a merc de la variaci de latzar i la selecci natural, la vida s un participant actiu en el drama de levoluci. Al respondre constantment al seu entorn i transformar-lo, participa de la creaci dels futurs possibles de les generacions futures15. Biocomunitats En biologia, una comunitat es defineix com un grup de plantes i animals que viuen junts dins duna mateixa rea geogrfica. Cada un dells ocupa un nnxol ecolgic definit per la seva funci distintiva i la seva localitzaci fsica. Daquesta manera, la funci del bfal americ era pastar i el seu hbitat natural eren les pastes de Nord Amrica. 68 Cada comunitat biolgica (o biocomunitat)

engloba la saviesa acumulada de milions danys daprenentatge adaptatiu. Cada una funciona en molts aspectes com un gran organisme. Si b les parts individuals tenen un abast molt major pel comportament autnom que les cllules de lorganisme pluricellular, la funci del tot en ltima instncia depn absolutament de la cooperaci i integraci de les parts. En un tipus de comunitat biolgica, per exemple, els arbres serveixen de refugi pels ocells i els insectes, les abelles pollinitzen les flors, els mamfers acumulen llavors en el ric fertilitzant que sn els seus excrements i desprs les distribueixen, els fongs i les plantes intercanvien matria, els saptrofs -des dels microbis a les aus rapinyaires- reciclen, els ocells adverteixen dels predadors, etc.16 La cadena de lalimentaci per la qual cada comunitat funciona s un sistema auto contingut denergia en el que les plantes viuen de la llum solar, els herbvors de la vida vegetal i els carnvors es mengen als herbvors. La destrucci de la vida per mantenir la vida s una de les realitats de la vida. Tot i aix, en condicions normals, la vida consumeix vida noms per viure. Excepte entre els humans, la vida rarament destrueix una altra vida per plaer o per comoditat, o mata a un altre de la seva prpia espcie per venjana. La comunitat biolgica porta les estructures i processos bsics de lorganisme a un nou nivell de funci. En particular, com plantejarem en el segent captol, aquestes estructures i processos de la comunitat biolgica revelen les segents qualitats:17 (a)Sautoorganitzen a travs de complexes sistemes de retroalimentaci dinformaci pels quals cada organisme i cada comunitat component adapta el seu comportament a les condicions i necessitats del tot. No hi ha un control central i no hi ha jerarquia dautoritats. (b)Sagrupen en multitud de subcomunitats auto contingudes de nombroses espcies, que es sustenten sobre la base de lenergia solar captada localment i funcionen com a parts integrals de la comunitat major. (c) Sn inseparables del lloc en tant que estan exquisidament adaptades als detalls ms intrnsecs del seu hbitat geogrfic. Mante-

nen les lnies daprovisionament curtes situant a cada organisme prop de la seva provisi daliment, i aprofiten al mxim qualsevol oportunitat que lhbitat ofereix per mantenir la vida de forma continuada, fins i tot en les circumstncies ms inhspites. (d) No generen virtualment cap residu ms enll de lenergia que es dissipa inevitablement. Lenergia flueix constantment a travs del sistema i la matria s reciclada constantment en tant que els desfets dun organisme o espcie sn consumits per altres com aliment. El sistema mant un equilibri intern entre lenergia dissipada al seu entorn i els processos de renovaci pels quals la vida vegetal del sistema capta lenergia solar i la converteix en formes tils. (e) Alimenten a una rica diversitat despcies i cultures com a font delasticitat del sistema i potencial creatiu. El contrast entre una comunitat biolgica sana i leconomia capitalista global s completament revelador. Aquesta ltima est planificada centralment per mega corporacions globals que no tenen lligams a un lloc, ni coneixement o preocupaci pel benestar del tot. La seva funci depn desgotar les reserves de la Terra de la llum solar que va existir en la antiguitat (combustibles fssils) i deliminar lauto confiana que tenen les comunitats individuals en lenergia i els materials. Aclapara als processos productius naturals dels ecosistemes locals amb qumics, i depn de lnies daprovisionament de milers de kilmetres de longitud. Converteix sistemticament lenergia diferenciada i els recursos materials del seu entorn en contaminaci i deixalles que sn intils i sovint txiques. I noms resguarda aquells elements de la diversitat biolgica i cultural que li sn tils per generar beneficis immediats a les institucions del mn dels diners. Simulacions autoorganitzades per ordinador La cincia va comenar a interessar-se per lestudi de com sautoorganitzen els sistemes vius noms recentment, en part per manca de les eines adequades per a portar a terme una investigaci rigorosa de processos tant complexes. Les eines matemtiques convencionals de la cincia sn adequades a lestudi

de la causalitat, la correlaci i la probabilitat. Per sn daplicaci limitada en lestudi dels fenmens que involucren la interacci de grans quantitats de decisors individuals, tals com els processadors de dades interconnectades, cllules vives, insectes socials o ssers humans, cada un dels quals reacciona independentment a canvis constants i generalment impredictibles dins del seu entorn distintiu. En lactualitat, els avenos en les tcniques de simulaci per ordinador fan possible modelar tals processos, que sovint ofereixen uns resultats impossibles de predir simplement a partir del coneixement de les condicions inicials. Daquestes simulacions, les ms interessants exhibeixen una capacitat daprendre de la seva experincia i de desenvolupar i aplicar habilitats de resoluci de problemes que els humans no les han programat. Gran part daquest treball el desenvolupa un grup de cientfics agrupats al voltant de lInstitut Santa Fe de Nou Mxic. Segons explica Mitchell Waldropen en el seu llibre Complexitat, estan forjant la primera alternativa rigorosa al tipus de pensament lineal, reduccionista que ha dominat a la cincia des de lpoca de Newton, i que ara ha arribat fins on podia en labordatge dels problemes del nostre mn modern18. Un exemple de simulaci simple s la del comportament autoorganitzat dels ocells que sagrupen en estols. Cada ocell simulat es programa amb tres regles simples: (1) mirar de mantenir la menor distncia possible dels altres objectes del seu entorn, incloent els altres ocells; (2) mirar de fer que coincideixi la velocitat de cada ocell amb la resta de la bandada; (3) mirar de moures cap al centre de la massa docells que estan al seu voltant. El programa de simulaci no proporciona una srie dinstruccions precises per tal que els ocells sorganitzin en bandada. Qualsevol conducta ha de sorgir de les decisions purament individuals de cada au. Tot i aix, es formen bandades cada vegada que es porta a terme la simulaci, independentment de com els ocells estiguin dispersos per la pantalla del monitor al principi de la sessi. Una vegada formada, la bandada esquiva cada obstacle en el seu cam de manera

69

fluida i natural, a vegades dividint-se i fluint a ambds costats de lobstacle, per tornar a formar-se una vegada superada la dificultat; com si responguessin a un pla mestre19. Aquestes simulacions shan utilitzat per comprendre sistemes cada vegada ms complexes. Malgrat que no expliquen la vida, estan resultant ser una valuosa eina per comprendre el poder creatiu dels sistemes en els quals molts decisors sorganitzen en tots que sn majors que les seves parts, sense utilitzar la jerarquia. Aquest treball posseeix un gran potencial per profunditzar sobre el nostre coneixement de com la vida aconsegueix les seves miraculoses proeses dautoorganitzaci, i al fer aix, produir una visi ms profunda sobre les nostres prpies possibilitats. Les parts, el tot i els tot-parts Generacions de fsics han intentat reduir la matria a les seves partcules elementals basant-se en la teoria que les parts expliquen el tot. La recerca ha portat a un descobriment inesperat: les partcules ms elementals que hem trobat no sn ms que interconnexions entre coses. Amb paraules del fsic Niels Bohr, pioner de la teoria quntica, les partcules materials allades sn abstraccions, les seves propietats es poden definir i observar noms a travs de les seves interaccions amb altres sistemes20. En contrast amb els supsits de la fsica clssica, les parts sentenen noms en funci de les seves relacions amb el tot major21.

Aix arribem a sospitar que el mn de la mecnica quntica pot tenir alguna cosa ms en com amb el mn mecnic de la fsica clssica. Ambds tenen a veure amb les relacions i linterjoc evolutiu entre parts i tots, cosa que suggereix que potser la clau per comprendre tan la matria com la vida est en desenvolupar el nostre holon, a comprensi de les relacions. Es va conformant una nova perspectiva de les relacions entre el tot i les parts al voltant del concepte dholon, terme encunyat per Arthur Koestler per a designar el que s simultniament un tot pel dret propi i una part dun tot major22. Un tom s un tot en si mateix. Quan tamb forma part duna molcula es converteix holon, un tot-part. La molcula que tamb s part duna cllula s un holon, com la cllula s part dun rgan, i aix successivament. Aquesta jerarquia de relacions del de ltom fins a lorganisme es coneix com a holarquia. Els conceptes de holon i holarquia sn fonamentals per comprendre la funci sana de sistemes vius complexes, cosa que requereix que cada una de les seves tot-parts mantingui la seva prpia identitat i lmits fins i tot quan funcioni com a part del tot major23. En efecte, la continua recerca de la vida per aconseguir formes cada vegada majors de complexitat i aptituds es dna a travs de la uni dentitats individuals en nous tots amb noves habilitats. Aix ha portat a Dorion Sagan a suggerir que levoluci afavoreix a les poblacions dindividus que actuen de mane-

70

ra conjunta per recrear la individualitat a nivells cada vegada majors24. La veritable clau de levoluci no s la competncia, sin ms aviat la cooperaci. El fsic teric i filsof de la cincia Fritjof Capra ha observat que dos tendncies aparentment oposades, la auto afirmativa i la integradora, sn ambdues aspectes essencials dels sistemes vius25. A travs de lautoafirmaci lindividu assegura la seva prpia integritat essencial i mant la diversitat necessria pels potencials creatius del tot. Tot i aix, aquests potencials sactualitzen plenament noms a travs de la integraci. La tensi dinmica entre aquestes dues tendncies s bsica en els processos evolutius. Aix com lautoafirmaci pot tenir una dimensi competitiva inherent, la integraci depn de la cooperaci en inters del b com26. El mutualisme s tamb un principi clau per estructurar relacions sanes entre el tot i les parts en els sistemes vius. Fins i tot quan el tot exerceix influncia sobre les parts, les parts exerceixen influncia sobre el tot. Quan un holon dins duna holarquia actua en tant que tot, com en el cas duna cllula cancerosa, s una senyal de patologia, i aquest holon ha de ser eradicat per restaurar el tot en la seva funci correcta27. Quan les cllules es tornen malignes Les disfuncions dels sistemes vius ofereixen una altra finestra que ens permet mirar dins de la complexitat dels camins de la vida. El cncer s especialment instructiu, per qu a diferncia del virus, que s ali al cos, succeeix quan les cllules del propi cos es tornen malignes i es converteixen en una amenaa per a la seva supervivncia28. El cos sa t mecanismes interns que permeten que la taxa de reproducci cellular coincideixi amb la taxa de mort de cllules del mateix tipus, a travs de complexes processos de comunicaci intercellular. El cncer es desenvolupa quan els gens crtics que controlen el creixement cellular estan danyats i alliberen un procs de reproducci incontrolada que no t en compte les necessitats del cos. Aquest aspecte del cncer subratlla una de les qualitats ms astoradores de la vida. El gen purament mesqu popularitzat per escriptors com el bileg Richard Daw-

kins s una anomalia patolgica. Quan una cllula funciona com a part dun organisme major, redueix la seva tendncia mesquina a reproduir-se indefinidament29. El dany de lADN, incloent els tipus que poden desencadenar una divisi incontrolada de les cllules, s un succs bastant rutinari pel qual el cos ha desenvolupat varies lnies de defensa. La primera acci defensiva prov de la cllula mateixa, que intentar reparar lADN danyat. Si la reparaci no t xit, la cllula est programada per cometre un sucidi, un procs anomenat apoptosis, amb lobjectiu de mantenir la integritat de lorganisme major. Com una mesura ms de seguretat davant el possible error, cada cllula t un mecanisme incorporat a la seva estructura gentica, que limita el nombre de vegades que es pot dividir. Si aquests mecanismes interns fallen, queden almenys dos lnies ms de defensa. Una, per suposat, s el sistema immunolgic, que ataca als intrusos que venen de fora. Desgraciadament el sistema immunolgic est en desavantatge en tot all referit al cncer, perqu s el cos mateix el que crea les cllules cancergenes. En les seves etapes inicials, les cllules cancergenes li ofereixen al sistema immunolgic poques pistes sobre la seva naturalesa maligna. Com a ltima lnia de defensa, el cos intenta fer morir de gana a aquestes cllules malignes. Quan creix el tumor inicial, cada vegada ms cllules malignes queden allades dels capillars sanguinis dels quals depenen per a rebre les seves provisions denergia i matria. Finalment, el seu creixement satura i queda un tumor benigne i petit. Fins a aquest punt les cllules cancergenes no solen constituir una amenaa per a la salut de lorganisme. Algunes cllules cancergenes, no obstant, miren de superar agressivament les defenses del cos en recerca del seu propi creixement illimitat. Poden aprendre a desactivar el gen que desencadena lapoptosis, alliberar-se del tumor original i moures a travs de la corrent sangunia per a establir nous tumors en altres rgans, alliberar una protena que activa el creixement del sistema de vasos capillars, i confondre al sistema immunolgic emmascarant activament la seva prpia naturalesa. Oblidant la seva dependncia de la salut del

71

cos, del que formen part, les cllules cancergenes van colonitzant cada vegada ms parts de lorganisme, expropiant laliment disponible i desbaratant la funci coherent dels rgans essencials fins que es destrueixen a si mateixes al matar al seu amfitri. Tal com apunto al prleg, el cncer s ms que una metfora per la relaci entre el capitalisme i la empresa global amb el mercat i la democrcia. s un diagnstic clnic. Pensem en el capitalisme com una codificaci gentica defectuosa en el nostre sistema econmic que fa que les empreses individuals busquin el seu propi creixement illimitat sense tenir en compte les conseqncies per a la societat. El trasllat de la mquina a lorganisme, com a metfora que guia a les societats postmodernes, guarda la promesa duna transformaci en la conscincia, la comprensi i les institucions humanes, que s tant profunda com la que resulta del canvi copernic que va constituir el concepte dun sistema solar amb centre a la Terra a un amb centre en el Sol. Mentre la metfora de la mquina ens ha portat al llindar de lautodestrucci, la metfora de lorganisme t la clau per a la revoluci ecolgica a travs de la qual descobrirem potencials en el nostre sser i significat en les nostres vides, que s essencial en la tasca de crear societats que responguin a la crida de la vida. Entre les moltes possibilitats, una de les ms fascinants i esperanadores es centra en la evident capacitat de la vida dautoorganitzar-se a travs de processos basats en la elecci cooperativa. Si b la metfora de la mquina tendeix a legitimar lorganitzaci de societats sota el control de burocrcies destat i corporatives per a protegir-nos de la guerra hobbesiana de tots contra tots, la metfora de lorganisme viu apunta les possibilitats de lautoorganitzaci cooperativa de les societats humanes per alliberar potencials creatius molt ms enll del que la majoria de nosaltres satreviria a imaginar. Igualment fascinants sn les implicacions de la capacitat que t la vida de formar-se a si mateixa passant a entitats completament noves que sn capaces de funcionar com a ssers unitaris sense sacrificar la llibertat i coherncia dels individus que les constitueixen. Aix planteja una idea realment revoluciona-

ria per a una espcie que ha passat gran part dels seus ltims cent anys destruint-se a les sovint violentes lluites entre els que desitjaven la supressi de lindividu a favor de la comunitat (comunisme) i els que rebutjaven les obligacions de la comunitat a favor dun individualisme desmesurat (capitalisme). La vida ens est fent veure que ambds sn extrems patolgics. En efecte, la vida ens diu que no hi ha conflicte entre la comunitat i la individualitat; de fet, en un sistema viu sa, les dues es recolzen i es reforcen mtuament. La metfora de lorganisme tamb ens porta a una nova comprensi de la naturalesa i la centralitat del capital viu com a font de tota riquesa real. El poder transformador de lorganisme, tan hum com no hum, s la font mxima de tot el que t valor en lassoliment del nostre propi sser. Inclou no noms la totalitat del capital viu natural, pel qual el sistema de suport de la vida del planeta es regenera contnuament, sin tamb el capital hum, social i institucional pel qual utilitzem la riquesa del planeta viu per respondre a les nostres necessitats, i pel qual podem idealment arribar a prestar les nostres prpies habilitats caracterstiques per seguir avanant en el continu viatge de la vida. El capital viu s la totalitat del coneixement utilitzable acumulat de la vida, la seva capacitat delecci i la seva reserva denergia emmagatzemada; el potencial actiu de la vida per a crear i mantenir-se sota formes cada vegada ms complexes i hbils. La metfora de lorganisme cont la clau per a qu aprenguem a viure ms plenament i competentment com un tot amb vida fins a lassoliment del seu objectiu major. Com a humans, possem el regal de la vida i el regal de la reflexi conscient. Com que la vida t el poder descollir, la nostra capacitat delecci s major que la de qualsevol altra espcie. Hem dutilitzar aquest poder per a acceptar la vida com un mestre que ens guia i per a desenvolupar les nostres habilitats en lart de viure amb una passi comparable a la que ara estem dedicant a lart de fer diners. Utilitzar el nostre creixent coneixement sobre la saviesa de la vida per a recrear les nostres institucions econmiques al servei de la vida ha de ser un dels nostres objectius. Traducci de Sandra Negre

72

NOTES 1 R.Dawkins, The Blind Watchmaker: Why the Evidence of Evolution Reveals a Universe Without Design, W.W Norton, Nova Cork, 1986, p.10 2 L. Margulis y d.Sagan, Whats Life?, simon & Shuster, Nueva York, 1995, p.184 3 Aquesta descripci de la difencia entre la mquina i lorganisme com a metfora es basa en Mae Whan Ho, The new age of the organism, a Architectural Design Profile no.129, New Science= New Architecture, 1997, 44-51 4 Mae -Wan ho, Genetic Engineering: Dream or Nightmare? The Brave New World of Bad Science and Big Bussiness, Gateway Books, Bath (Regne Unit), 1998a, p.223 5 J.M Benyus, Biomimicry: Innovation Inspired by Nature, William Morrow, Nova York, 1997, p. 6 6 Margulis y Sagan, op, cit., p.22 7 Els bilegs xilens H. Maturana i F. Varela han assignat el poder que te la vida dautocrear-se, el terme dautopoytica, del grec autocrear-se. F. Capra, the Web of Life, doubleday, Nova york, 1996, pp. 96-99; y Margulis i Sagan, op. Cit., p.23 8 A. Weinberg, How cancer arises, en What you need to know about Cancer, W. H. Freeman, Nova York, 1996, p.3 9 Margulis i Sagan, op. Cit., p.192 10 Ibid., p.23 11 Mae-Wan Ho, On the nature of sustainable economic systems, World Futures, 51 (1998b), 199,211. 12 Aquesta secci basa principalment a Mae-Wan Ho, The Rainbow and the Worm: the Physics of Organisms, World Sientific, Singapur, 1993; y Ho, 1998b, art. cit., 199-211 13 Ho, art.cit., 1997, p.50 14 Mae-Wan Ho, the physics and the naturalistic ethnic of organic wholeness, Network, no. 54, (primavera 1994), 6-7. 15 Mae-Wan Ho, the biology of free will, journal of Cosnciousness Studies 3, no 3, (1996), 239 16 W. Harman y E Sahtouris, Biology revisioned, North Atlantic Press, Berkeley (California), 1998 17 Aquest resum est adaptat de M. Benyus, op. Cit., pp. 251-277 18 M. Mitchell Waldrop, Complexity: the Emerging Science at the Edge of Order and Chaos, Simon & Schuster, Nova York, 1992, p.13. 19 El model va ser desenvolupat per C. Reynolds. Segons una ressenya de Waldrop, op. Cit., pp. 241-242. 20 Citat per Capra, op. Cit., p.80 21 Sobre la base de Capra, op. Cit., p. 75-97 22 A. Koestler, The Ghost in the Machine, Random House, Nova York, 1976 23 Per a una forma exhaustiva de les formes en que el concepte de holarquia contribueix a la nostra comprensi de la vida i la conscincia, miri K. Wilbur, Sex, Ecology, Spirituality: the Spirit of Evolution, Shambhala, Boston, 1995 24 D. Sagan, What narcissus saw: the oceanic eye, L. Margulis i D. Sagan, Slanted Thrutths: Essays on Gaia, Symbiosis and Evolution, Springer-Verlag, Nova York, 1997, p. 194 25 Capra, op. Cit., p.9 26 Ibid., pp. 9-10 27 Wilbur, op. Cit., pp. 22-23 28 Aquesta argumentaci sobre el cncer es basa en una collecci darticles presentada en el nmero especial de Scientific American, titulada: What you need to know about cancer i publicada en forma de llibre per W.H Freeman, Nova York, 1996 29 D. Sagan, op. Cit., p.194; i R. Dawkins, The Selfish Gene, oxford University Press Oxford, 1976

73

LA MODEL I MESTRA DE LEONARDO

Jordi Pigem

i ha llavors del futur que porten segles esperant.

Leonardo da Vinci, el gran geni del renaixement, model de luomo universale, va ser tamb un geni cientfic. Als seus quaderns de notes, alguns dels quals encara no han estat suficientment estudiats, trobem indicis de molts desenvolupaments posteriors de la cincia moderna. A la vegada, per, la seva atenci especial a les qualitats, al dinamisme i a la visi de conjunt converteixen Leonardo en una possible font dinspiraci per als nous enfocaments holstics i postmaterialistes. Vegetari de ment omnvora, Leonardo sendins en tot tipus dmbits: pintura, escultura, arquitectura, geografia, cartografia, mecnica, geometria, astronomia, anatomia, ptica, botnica...D on aprenia? sobretot, de la natura. Als quaderns conservats a la biblioteca del castell de Windsor, Leonardo elogia les obres meravelloses de la natura (opere mirabili della natura) i escriu que mai es trobar un invent ms bell, ms senzill o ms econmic que els de la natura, perqu als seus invents no hi falta de res i res s superflu. Durant segles, es va saber poc dels quaderns de Leonardo, milers de pgines amb textos deliberadament crptics (escrits de dreta a esquerra, de manera que shan de llegir amb un mirall) i desenes de milers de dibuixos i grfics. D ells en va sorgir el Tractat de pintura, publicat el 1651 i nic text de Leonardo en circulaci abans del segle XIX. Espargits per Europa en colleccions pri-

vades, els quaderns van ser sovint oblidats i ms de la meitat shan perdut encara que algun podria redescobrir-se, com els dos cdexs que aparegueren, entre polsosos lligalls, a la Biblioteca nacional de Madrid el 1965. A partir daquests quaderns, Leonardo havia plantejat publicar nombrosos tractats que mai van veure la llum. Entre ells nhi havia dos sobre matemtiques (ms un apndix ldic, La geometria com a joc) i dos sobre anatomia (incls un Tractat sobre els nervis, els msculs, els tendons, les membranes i els lligaments). Les transformacions qualitatives sn una part essencial de la cincia de Leonardo, que avui ressona amb els enfocaments sistmics i la teoria de la complexitat. Leonardo va descriure i dibuixar a fons els mecanismes del cos hum, per va deixar clar que el cos s molt ms que una mquina. Lluny de convertir el mn en mquina, va integrar principis orgnics i metablics en els seus dissenys arquitectnics i urbanstics. No va veure el mn regit per principis abstractes ni per Du, sin per la incessant creativitat de la natura. Va trobar ritmes ondulatoris comuns a l aigua, la terra, laire i la llum, i va reflectir la interdependncia i autoorganitzaci que caracteritzen tot el que s viu. Els quaderns de Leonardo mostren que va descobrir lacceleraci dels cossos en caiguda lliure i el si frontal del cos hum, va inaugurar la dendrocronologia (dataci a

75

partir dels anells de la fusta), va anticipar la dinmica de fluids i lexplicaci goethiana de per qu el cel s blau, va intuir la circulaci de la sang i levoluci geolgica, va constatar la tercera llei de Newton... Galileu, Harvey i Linn van desenvolupar les seves teories sense sospitar que algunes de les seves troballes estaven ja descrites i dibuixades als quaderns de Leonardo. En les ltimes dcades, l anatomia i la botnica de Leonardo han estat estudiades a fons, per altres rees del seu treball cientfic continuen esperant latenta mirada dels investigadors per exemple, els seus estudis geolgics i sobre dinmica de fluids. Als seus estudis sobre el dinamisme i la forma, amb la seva extraordinria capacitat dobservar en profunditat i dibuixar amb precisi, Leonardo reflecteix ressonncies entre fenmens i processos aparentment inconnexos. Amb aix santicipava al cientfic sistmic Gregory Bateson, incansable cercador de patterns (patrons, pautes, ritmes) comuns a les coses. Al seu ltim llibre, Mind and Nature, Bateson preguntava: Quin s el pattern que connecta el cranc amb la llagosta, l orqudia amb la prmula i tots ells amb mi? i a mi amb tu?. Tota la biologia, va escriure el genetista C.H. Waddington, t el seu origen en l estudi de la forma. Per avui encara no acabem dentendre com soriginen les formes dels organismes. Una obra molt difosa

del genetista Sean Carroll, Endless Forms Most Beautiful, es proposa precisament explicar la complexitat de les formes biolgiques visibles mitjanant el que s simple i invisible. Amb tot, malgrat formular enginyosos mecanismes gentics, no pot explicar la veritable complexitat daquestes formes i noms aconsegueix aproximar-shi veritablement a travs de metfores artstiques (per exemple, referint-se repetidament a la manera com l organisme s esculpit pels gens i per les protenes). La forma, intrnsecament qualitativa, no es deixa reduir a enfocaments purament quantitatius. Hem aprs molt a travs de lespecialitzaci, per avui les fronteres entre lart, la cincia i el pensament semblen cridades a fer-se molt ms permeables. I aqu Leonardo pot ensenyar-nos alguna cosa. Leonardo tenia, com va assenyalar Gombrich, una fam vora de detalls. Dominava i admirava la geometria, per per a ell la complexitat de la natura no podia reduir-se a xifres i anlisis mecniques. Tanmateix, un segle ms tard, Galileu i Descartes afirmaran que noms s real el que pot ser mesurat. Aix ha perms fer avanar la mena danlisi precisa que associem amb la cincia moderna, per tamb ha creat un buit: tot all que s qualitatiu no existeix per a la cincia i queda redut a

dtour

qu redimonis s

epifenmens delements quantificables. El filsof Edmund Husserl va afirmar, cap al final de la seva vida, que el que ell anomenava cincia galileiana (basada en reduir el que s real al que s quantificable) ens ha portat a l eclipsi gaireb total del mn vital i a la prdua del sentit de la cincia per a la vida. Potser la cincia galileiana ens ha portat ja prou lluny i ara necessitem una cincia ms leonardiana, una cincia que sense deixar daprofitar el poder de la quantificaci mostri un inters genu pel que s dinmic i qualitatiu. En aquest sentit, la cincia postmaterialista podria estar ms en lrbita de Leonardo que en la de Galileu. I si Galileu representa molt b el tipus dintelligncia que fins ara tenem com a model (la capacitat lgicomatemtica), podem comenar a comprendre la intelligncia holstica i polivalent de Leonardo amb les noves teories sobre intelligncies mltiples. De fet, Leonardo sobresortia en cadascun dels cinc tipus de ment o dintelligncia que actualment Howard Gardner recomana desenvolupar: disciplinada, sintetitzadora, creativa, respectuosa i tica. Com fou possible Leonardo? En ell trobem vestigis de Galileu i de Newton, de Vesalius i de Harvey, de Linn i de Goethe, de Bateson i de Fritjof Capra. Com si Leonardo fos un microcosmos de les generacions que lhavien de succeir, una sntesi premoderna

de la cultura moderna, una ment intemporal que ja hagus vist molt del que ara, al segle XXI, comencem a entreveure. Alludeixen a aquest saber intemporal els somriures serens i enigmtics dels seus ltims quadres? En qualsevol cas, avui Leonardo ens ajuda a afinar la percepci qualitativa i holstica que requereix la complexitat i la bellesa del mn. Extret de Jordi Pigem, Bona crisi: Cap a unmn postmaterialista (Ara Llibres, 2009)

rn.org

. ressenyes // . . . . . .
EL MANTO DE MEDEA CONSIDERACIONES SOBRE LA EXTINCIN DE LAS ABEJAS Guy Bernelas Muturreko burutazioak, 2008 La disiminuci progressiva de la poblaci dabelles a Frana (qesti ampliable ja a gran part del globus) degut a ls generalitzat de pesticides i en concret de lanomenat imidacloprida, aix com els termes de la lluita defensiva realitzada pels apicultors per desterrar ls daquest fitofrmac serveixen aqu com a punt de partida per realitzar un diagnstic sobre les possibilitats emancipatories en un mn enverinat on les capacitats reactives pateixen tamb daquesta intoxicaci generalitzada. Aix, quan lenverinament de lescora terrestre s un cruel fet, quan la nova revoluci verda transgnica complementa la seva producci amb ls massiu daquests txics, quan la seva ingesta s nociva pel conjunt dels ssers vius, sempre pot dissimularse levidncia daquesta causalitat sota arguments tecnicistes, reconduir la protesta i reduir la veritat despullada sota lapellatiu de reduccionisme cientific. Doncs quan la interrelaci entre la industrialitzaci de les activitats agrcoles, lhegemonia dels nous cultius i les conseqncies per a la salut animal i humana que aquests proporcionen alteren no noms les activitats i relacions tradicionals sin la prpia condici humana ens trobem davant duna emergncia que condiciona tamb la necessaria eclosi duna fora social, conscient de la multiplicitat i magnitud de la seva oposici a aquesta catstrofe.

BONA CRISI. CAP A UN MN POSTMATERIALISTA. Jordi Pigem Ara llibres, 2009 nt creure que lnic importa s la matria i per tant, la lar nostra necessitat s acumusom possessions. Com que no altra cosa que una pea de rs la maquinaria dun unive m sentit i no participe sense en el nostre entorn, estem alienats i com que no podem trol. decidir res, ansiem el con nou stmaterialisme s un El po la paradigma mental que par re llenguatge i mira un alt em amb uns altres ulls: no est ts del nostre entorn separa ni de la natura, participem i flum amb lunivers i evolucionem amb ell. n Jordi Pigem ens parla du que rs lliure, on, encara unive es la realitat conserva les sev ts, es, ritmes i regularita inrci de tamb t el seu propi marge at i despontanetat. Les llibert rs persones no som espectado s duna realitat ja passiu fixada sin coautors i cocreadors dun univers obert i participatiu. Tots donem t . To fora al mn en qu vivim canvia amb tu. Bona crisi s un llibre e totalment recomanable, qu nova visi del transpira una nostre entorn, que ens fa em reflexionar sobre com vei les el mn i com aix afecta nostres accions i actituds que fonamentals. Bona crisi fa cada sentim i vivim de prop en lnia el que sn pinzellades dem daquest nou cam que po prendre. em Laia Vidal

Bona Crisi s un llibre et inspirador, que ens transm si com a la visi de la cri de oportunitat. Oportunitat e ar all qu sanar-nos, de san ens emmalalteix per viure millor, de deixar enrere un s sistema obsolet. La crisis , isiu en qu un moment dec n tal i com passa en el cas du ment tot pot malalt, sbita empitjorar o millorar. Aix bem en un doncs, ens tro ollir; encreuament i podem esc a dinmica la crisi no s un inevitable sin un punt en dinflexi, un encreuamentr si e ens hem de pregunta el qu n volem caminar cap a un mtit aterialista i ple de sen postm a, i construir una societat san ia i ecolgica, o si seguim sv e pel cam que coneixem, qu porta cap a labisme a ens marxes forades. La crisi, doncs, no s un drama, sin qu un repte, un moment en . de fer un ritual de pas hem una Una dutxa daigua freda, ortunitat de despertar. op crisi? Per qu s el que est en da una determina Est en crisi e veu visi del mn, aquella qu una mquina lunivers com pies determinada amb lleis pr com lsser hum i que concep i a un sser allat dels altres ma de la qual for de la natura ialista part. Aquesta visi mater ens porta a i mecanicista

78

El projecte dautonomia individual i collectiva no es una utopia sin un projecte histric-social que es pot realitzar, res mostra que sigui impossible. La seva realitzaci no depn de res ms que de lactivitat lcida dels individus i dels pobles, de la seva comprensi, de la seva voluntat, de la seva imaginaci Cornelius Castoriadis

LAS POLTICAS DE LA ECOLOGA SOCIAL: MUNICIPALISMO LIBERTARIO Janet Biehl i Murray Bookchin Virus Editorial Janet Biehl, en aquest breu resum de les idees del municipalisme llibertari, aconsegueix, amb un llenguatge clar i entenedor, fer-nos partcips del pensament poltic de Murray Bookchin, pare de lanomenada Ecologia social. Per una banda, el llibre posa al nostre abast exemples histrics dautoinstituci i democrcia i evidencia lexpropiaci de la poltica per part de lestat. Ens explica el procs intencionat i violent de lEstat-naci contra les ciutats lliures medievals i fa pals que la poltica sha convertit en art de governar, aix s, lart de sotmetre al poble a la voluntat dels poderosos. Per altra banda, Murray Boockchin tracta de donar respostes a aspectes que sovint sn qestions controvertides o font de debat en el si de moviments i persones que apostem pel canvi sistmic:

com es prenen les decisions en una assemblea? Fins a quin punt sha de participar en lestructura poltica establerta? s la creaci de cooperatives una via per a transformar la societat? Quin paper tenen el lideratge i els intellectuals pblics en el canvi social? Malgrat que el municipalisme llibertari aposta per un procs de transici cap a una altra societat, lestratgia proposada es centra principalment en lmbit poltic i resulta molt vague en relaci a altres mbits, sobretot leconmic. Com pot ser que precisament sigui laspecte econmic, fonamental per construir una nova societat, el menys desenvolupat en la proposta? Aquest fet t a veure amb la suposici que en una societat de la post-escassetat no existiria la desigualtat econmica i la distribuci de recursos deixaria de ser una qesti a resoldre, per tant, no caldria esbossar un nou funcionament econmic. Per com arribarem a la societat de la post-escassetat? Segons el municipalisme llibertari, desenvolupant al mxim les forces productives, cosa que justificaria lespoliaci de la natura per entrar al regne de la llibertat. Com sabem que ens dirigim a una societat de la post-escassetat? Ho sabem, perqu podem conixer

la dinmica histrica, que inevitablement comporta un Progrs cap a la racionalitat i la llibertat. Lestratgia del municipalisme llibertari per tant, s fluixa en diversos punts i polmica en alguns altres. No t en compte que no ens dirigim cap a una societat de la post-escassetat sin que ms aviat caminem cap a lescassetat de recursos bsics, i per tant les propostes de funcionament econmic alternatiu que ens parlin de com es distribueixen els recursos de manera igualitria, sn ms necessries que mai. No t conscincia que no hem dexplotar la natura al mxim per alliberar-nos de lescassetat, sin reintegrar-nos amb ella per aprendre a viure-hi amb harmonia, en un planeta amb recursos limitats. Per altra banda, s evident que davant la crisi multidimensional actual s bsica una transici en tots els mbits, no noms en el poltic i que a ms, no existeix una dinmica histrica auto-dirigida, sin que la histria la construm nosaltres. En relaci a aquestes crtiques, la proposta de la Democrcia Inclusiva s capa daportar llum a les qestions no resoltes pel municipalisme llibertari, i en aquest sentit, s una bon intent de superar els seus clarobscurs per ajudar-nos a visualitzar el funcionament duna nova societat en tots els mbits, aix com la transici progressiva cap a ella. Laia Vidal

80

Democrcia Inclusiva:

construm una nova societat

La Democrcia Inclusiva s el projecte per a la democrcia poltica, econmica, social i ecolgica, en altres paraules, una forma dorganitzaci social que reintegra la societat amb leconomia, la poltica i la natura. Aquest projecte s el sntesi aix com la superaci de dos grans tradicions histriques: la democrtica clssica i la socialista/autnoma, prenent en consideraci elements dels moviments ecologistes radicals, feministes i dalliberament del sud. La democrcia inclusiva s una forma dorganitzaci social que no s vista com una utopia sin probablement com la nica forma realista de sortir de lactual crisi multidimensional.

Tota la informaci en catal i castell sobre aquest projecte a:

www.democraciainclusiva.org