/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.

doc

PROPOSTA DE TEXT REFS [78] [79] PROPOSTA DE FULL DE RUTA DE LASSEMBLEA NACIONAL CATALANA Aquesta proposta de full de ruta contempla les fases i les principals lnies dactuaci que caldr seguir a partir de la sessi constituent de lAssemblea Nacional Catalana (ANC. Lgicament, lAssemblea General haur danar adaptant les propostes, ritmes i calendaris que aqu es proposen als esdeveniments que es vagin produint al llarg de tot aquest procs. Aquest full de ruta sha dentendre com la continuaci del full de ruta aprovat en la Conferncia Nacional per lEstat propi i, per tant, nassumeix la introducci i les fases anteriors, per la qual cosa la numeraci de les fases pendents s la continuaci de la del full de ruta esmentat. 5.- FASE DE CONSOLIDACI 5.1.- Objectius

[80]

[81] [82]

[83 Un cop esdevinguda la sessi constitutiva de lAssemblea Nacional Catalana i ] des de llavors, sinicia la fase de consolidaci, amb lobjectiu de continuar alimentant el debat sobre la necessitat daconseguir lEstat propi, fent que el debat per la independncia de Catalunya arribi a tots els racons del pas i a tots els sectors dactivitat. El convenciment entre la ciutadania que aquest objectiu no noms s possible sin que s completament necessari ha de ser, al final daquesta fase, molt ampli i ben arrelat. [84] [85] 5.2.- Participants Els emissors dels missatges han de ser tots els membres de lANC, cadasc des del seu poble, vila, barri ciutat i des del seu lloc de treball o dactivitat i influncia social. En aquesta fase tots els membres de lANC han de ser membres actius i plenament conscients del seu paper, han dactuar com a militants del moviment per la independncia. 5.3.- Context Durant aquesta fase se celebraran les eleccions a les Corts espanyoles i seria molt convenient que es produs almenys algun dels escenaris segents: - Totes les forces poltiques independentistes que hi concorrin, ho fan en una candidatura conjunta i amb un programa basat en un nic punt: aquesta legislatura ha de ser la darrera en la que els catalans participem en unes eleccions espanyoles i ha de ser la legislatura en la que es produeixi la negociaci per la separaci dels dos Estats. Es tracta daconseguir que els diputats independentistes aconsegueixin una molt mplia representaci, trencant la desproporci entre el nombre delectors independentistes i el delegits del mateix signe i la tendncia a la baixa dels partits independentistes provocada per la fragmentaci i la deriva estratgica.

[86] [87]

[88]

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[89]

- Els diputats catalans independentistes, sobiranistes i autodeterministes -encara que shagin presentat en candidatures diferents- han de ser clarament majoritaris entre els representants catalans a les Corts espanyoles i, arribat el moment, han de fer front com per aconseguir les millors condicions per negociar la separaci dels dos Estats. - Si lescenari resultant no sadigus a les previsions daquest document, la majoria del poble catal continuaria allunyant-se de la poltica. Aquesta situaci pot representar un nou element afeblidor de la supervivncia de Catalunya com a naci. - La crisi econmica i financera far encara ms evident la diferncia de tracte del govern espanyol a Catalunya en comparaci a daltres territoris de lEstat espanyol. A mesura que el procs cap a la independncia de Catalunya es consolidi i progressi, aquestes diferncies poden aguditzar-se. Durant aquesta fase shauria de continuar donant suport als ciutadans del Pas Valenci, les Illes i la Catalunya nord que impulsin la constituci de moviments consemblants. Mentre no shi constitueixin, els independentistes daquests pasos podran pertnyer a lANC com a membres de ple dret. 5.4.- Metodologia Per aconseguir els objectius definits per a aquesta fase, el treball dels membres de lANC ha destar centrat en els aspectes segents: en les assemblees territorials constitudes en la fase anterior caldr anar impulsant actes, activitats, iniciatives de tota mena, que portin el debat al carrer, a partir de quatre grans lnies dactuaci: - demostrar que la via autonomista sha acabat; Espanya no la vol i nosaltres tenim dret a escollir un altre cam; - el model dEstat sha descollir des de la llibertat: nosaltres proposem que lalternativa s la constituci dun Estat propi basada en les convencions internacionals vigents. - per aconseguir-ho proposem lestratgia definida en els documents aprovats per lassemblea constituent de lANC; - la divulgaci dels avantatges de disposar dun Estat propi: shan comenat a recopilar en el llibre 175 raons de pes per a lEstat propi i hem dacabar disposant de les 1000 raons per la independncia (que tamb seran recollides en un opuscle descarregable gratutament).

[90]

[91]

[92]

[93] [94] [95]

[96] [97]

[98] [99]

[100] 2) impulsar la constituci dassemblees en els pobles i ciutats fins a cobrir tot el mapa del pas i assemblees sectorials que cobreixin tots els sectors dactivitat professionals, culturals, socials, cvics, etc., que facin la tasca de think tanks per la independncia; [101] 3) consolidar lestructura territorial/sectorial i de funcionament dels organismes de coordinaci i enfortir el funcionament de les assemblees generals;

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[102] 4) celebrar arreu del pas actes interns de lANC per a la formaci del mxim nombre possible de membres de lANC capacitats per a exercir dagents emissors dels missatges a difondre en aquesta fase. [103] 5) elaborar i aplicar un pla de comunicaci que hauria de redactar o encarregar, en el termini dun mes, lrgan de govern sorgit de lAssemblea Nacional, i que ens asseguri la difusi dels missatges i les notcies relacionades amb el progrs del procs tant en els mitjans de comunicaci del pas com en els internacionals. [104] 6) posar en marxa el procs per organitzar el Congrs Nacional per lEstat Catal (CNEC), amb lobjectiu de redactar el Llibre blanc de lEstat catal. La celebraci dun acte massiu representar el punt darrencada pblica de la proposta i la confirmaci de la capacitat de mobilitzaci de lANC. [105] 7) als pobles i ciutats on shi donin les condicions, cal posar en marxa el moviment municipis per la independncia, que ser la clau de volta que vertebri lacci del moviment civil amb lacci poltica de les nostres institucions. Lacci comenar amb laprovaci duna declaraci solemne dels plens municipals basada en el manifest que lANC proposar i que preveur el pla detapes per aconseguir lEstat propi a partir de lacci conjunta del moviment ciutad i de les institucions catalanes. [106] 8) com que encara hi haur nivells dorganitzaci molt diferent entre les assemblees ja constitudes i les que es vagin constituint, en els llocs on la organitzaci sigui ms forta i el nombre de membres de lANC sigui ms elevat, caldr comenar a posar en prctica accions de denncia aplicant mtodes de resistncia passiva i pacfica, en la lnia de les accions practicades per la Crida a la Solidaritat durant els anys 80 i 90 del segle passat.

[107] 5.5.- Calendari [108] la durada daquesta fase no hauria de superar els 12 mesos; per tant, a la tardor del 2012, sha de poder donar pas a la fase segent. [109] 6.- FASE DOBTENCI DE LA MAJORIA SOCIAL [110] 6.1.- Objectius [111] Lobjectiu daquesta fase s obtenir el suport de la majoria social suficient per aconseguir la independncia per la via democrtica i, per tant ha de culminar amb la celebraci dun plebiscit dautodeterminaci nacional, o, en cas que lEstat espanyol limpedeixi, en la proclamaci unilateral dindependncia; [112] 6.2.- Participants [113] Tots i cadascun dels membres de lANC, des del seu poble, vila, barri o ciutat i des del seu lloc de treball o dactivitat i influncia social sn els agents necessaris per a la consecuci dels objectius daquesta fase. [114] 6.3.- Context

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[115] Durant aquesta fase s quan sha de produir la negociaci entre els governs espanyol i catal en relaci al pacte o concert fiscal. Com que la possibilitat ms plausible s que no es produeixi cap tipus dacord realment favorable als interessos catalans, seria molt convenient que el govern catal arribs fins a la convocatria duna consulta, o referndum, sobre aquesta qesti. Ms enll de la posici de lANC sobre el tema, que ha demmarcar el pacte fiscal en el cam cap a la consecuci de lEstat propi, el fet ms rellevant seria que realment es fes aquesta consulta per posar en prctica la frmula legal en la que es fonamentaria, ja que podria obrir les portes a la celebraci dun plebiscit sobre la independncia. [116] A les eleccions europees que se celebraran durant aquesta fase seria molt convenient que sarticuls un veritable front catal que aplegus totes les forces catalanistes favorables a la celebraci dun referndum dautodeterminaci a Catalunya i que el reconeixement per part de la Uni Europea fos leix central de la proposta unitria. Aconseguir una major participaci que mai en unes eleccions europees i aconseguir el vot mpliament majoritari a aquest front catalanista serien la millor targeta de presentaci davant la Uni Europea. [117] Si les condicions existents a finals de 2013 fan preveure que lobjectiu daconseguir lEstat propi s possible, aquestes circumstncies haurien de ser el centre del debat poltic previ a les eleccions al Parlament de Catalunya de lany 2014. Sha daconseguir que el major nombre possible de forces poltiques catalanes inclogui la celebraci dun referndum dautodeterminaci en el seu programa electoral. El resultat daquestes eleccions ha de dur a la constituci dun Parlament conformat per una mplia majoria de diputats daquestes forces. [118] 6.4.- Metodologia [119] Tots els actes i les accions impulsats per lANC han de tenir el mateix objectiu: demostrar de mil maneres i des de tots els angles que amb la independncia hi guanyem tots; ha de ser la fase de les grans accions del moviment, de 3 o 4 grans accions anuals, dmbit general, que shan danar compaginant amb els actes organitzats per les assemblees territorials i sectorials, per tamb la fase de la producci de tota mena destudis de professionals reconeguts i de formulaci de propostes solvents per debatre sobre la millor forma dorganitzaci del futur Estat catal, fonamentat en un veritable aprofundiment democrtic; tots els actes i les accions generals han de ser multitudinaris, amb un ampli suport popular i un ress internacional cada cop ms gran; [120] A partir de les experincies recollides en letapa anterior, en aquesta fase caldr multiplicar les accions de denncia sobre tot all que ens perjudica pel fet destar sotmesos a un Estat que no s el nostre (s de la llengua, condicions laborals, accs a lhabitatge, aplicaci de drets bsics,...), aplicant mtodes de resistncia passiva i pacfica, en la lnia de les accions practicades per la Crida a la Solidaritat durant els anys 80 i 90 del segle passat.

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[121] En aquesta fase cal posar en marxa el moviment municipis per la independncia als pobles i ciutats del pas que no ho hagin fet en letapa anterior, a partir de laprovaci duna declaraci solemne del ple municipal basat en el mateix manifest que lANC havia proposat i que preveur el pla detapes per aconseguir lEstat propi a partir de lacci conjunta del moviment ciutad i de les institucions catalanes. [122] Aquesta fase ha de tenir el moment culminant amb la celebraci de plens municipals extraordinaris a un mnim del 80% de municipis del pas, que representin almenys el 75% de la poblaci catalana, amb lobjectiu de demanar al Govern de la Generalitat que inici converses amb el govern espanyol per negociar les condicions de la separaci dels dos Estats. Abans de trametre lacord al Govern catal aquests acords han de ser sotmesos a consulta popular, aquest cop organitzades des dels mateixos ajuntaments i, per tant, amb un carcter oficial. La desobedincia civil que aix representar ha de comptar amb el suport popular suficient per a impedir qualsevol acci repressora des de ladministraci de lestat. Ser un veritable test del que podria passar en un plebiscit convocat per la Generalitat, un temps desprs. [123] Tant els plens com les consultes haurien de celebrar-se en un interval molt redut de temps, per tal dobtenir un ampli ress dins i fora del pas; [124] Per a aquesta fase es pot preveure una acci semblant a la Marxa de la Llibertat (1976) amb les columnes confluint en un acte final que podria ser una gran cadena humana que encercli la capital catalana, en un radi semblant a la B-30; [125] Durant aquesta fase s molt probable que shagin de fer actes de desobedincia civil de diferents nivells per anar coneixent la fora real de lANC, per anar fent perdre la por a la majoria de la poblaci, per anar creant la sensaci de creixement segur i constant i per neutralitzar el sector de la poblaci avui contrari per que han darribar a veure el seu futur amb molta tranquillitat en una Catalunya independent; [126] Ha de ser la fase en qu els diferents partits amb presncia al Parlament de Catalunya adaptin les seves propostes als canvis que es vagin produint, incorporant lobjectiu de la independncia de Catalunya en els seus programes electorals, o siguin substituts per uns altres partits ms favorables, grcies a la implantaci del moviment; [127] En aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes actual, orientat a seguir pagant els impostos estatals per enlloc dingressar-los a lestat, fer-ho a comptes oberts per les administracions catalanes (ajuntaments o la mateixa Generalitat, tot dependr de la correlaci de forces del moment); [128] En aquesta fase caldr redactar les bases per a la nova constituci catalana, que serveixi per al treball que hauran de fer els parlamentaris escollits amb aquesta finalitat i, sobretot, per fer saber a tots els ciutadans i ciutadanes catalans i de la resta del mn (i especialment als pasos de la Uni Europea) que volem la independncia per a ser ms lliures, ms democrtics, ms europeus, ms solidaris, ms sostenibles, ms creatius, ms participatius, ms....i per tenir amb els ciutadans i ciutadanes espanyols i francesos una relaci digual a igual;

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[129] Una altra fita important daquesta etapa ser la celebraci del Congrs Nacional per lEstat Catal, que culmini amb redacci dun llibre blanc que mostri la radiografia completa de Catalunya i que serveixi com a punt de partida dels futurs programes de govern; ha de ser una feina de les assembles sectorials, que poden acabar els debats en un seguit dactes a lestil dels congressos participatius i oberts que han tingut lloc en poques recents en diferents mbits i contextos; [130] 6.5.- Calendari [131] La durada daquesta fase dependr del progrs en la implantaci del moviment, dels resultats de les accions que es realitzin i dels resultats de les enquestes que shan danar fent durant aquesta fase; pot ser una fase que sallargui uns quants anys i cal estar preparats per a no precipitar-nos ni frustrar-nos i ens cal seguir treballant ms intensament encara; la fita darribar a la fase final durant lany 2014, tal com sapunta, no s impossible, tot i que caldr redefinir el calendari si no saconsegueixen les fites ms importants de cada fase. [132] 7.- FASE FINAL

[133] Lobjectiu daquesta fase, en la que el protagonisme principal recaur en el Parlament de Catalunya, ser la convocatria dun plebiscit dautodeterminaci nacional, pactat entre la Generalitat de Catalunya i lEstat espanyol, que compti amb totes les garanties i la supervisi dels organismes internacionals; [134] Aquest plebiscit ha de tenir lloc quan es tingui la prctica certesa de guanyarlo, ja que un resultat negatiu comportaria un retrocs significatiu i fora anys de treball per tornar a crear les condicions necessries per a repetir el procs; [135] En el plebiscit, caldr aconseguir una participaci superior al 50% del cens i uns resultats incontestables (per aquest tipus de consultes un resultat favorable superior al 55% dels votants shi consideraria); [136] Els supsits a fer sobre la forma dactuar en els diferents escenaris que puguin obrir-se a partir daquell moment potser sn poc tils en aquests moments; en tot cas, en una fase anterior i com a mxim en el moment de la celebraci del Congrs Nacional, caldr preveure totes les sortides dels molts diferents escenaris que es puguin produir, per des dara mateix sha de partir dun nic possible escenari: el respecte i lacceptaci de la voluntat popular i, en cas de victria del s a la independncia, el que tocar ser: [137] La dissoluci del Parlament, la convocatria deleccions al Parlament constituent i la redacci i aprovaci de la Constituci catalana; [138] La negociaci dels termes de la separaci amb el govern espanyol per la distribuci dactius i passius (com ara els recursos de la seguretat social o laparell militar); lestabliment dorganismes de collaboraci (per a la regulaci de les conques compartides, etc.), entre moltes altres qestions que caldr anar preveient durant les fases anteriors;

/opt/scribd/conversion/tmp/scratch19254/62355781.doc

[139] En el cas que lEstat espanyol rebutgi o es negui de pactar la convocatria dun plebiscit dautodeterminaci nacional, caldr que el Parlament encarregui al Govern de la Generalitat la preparaci de tots els aspectes necessaris, tant en lordre intern com en lordre internacional, per a assegurar lefectivitat duna proclamaci unilateral de la independncia, i, un cop aix assegurat, caldr que lassemblea dels parlamentaris catalans, actuant com a tals i no com a parlament autonmic espanyol, procedeixin a aquesta proclamaci, tot plegat abans del finiment de la mateixa legislatura. [140] 8.- FASES POSTERIORS

[141] El pas duna fase a la segent i la progressiva consolidaci del Moviment per la independncia (MxI) portar al desenvolupament de conjuntures semblants als altres pasos de naci catalana, i sempre partint de la base que existeix ja el concurs de les seves voluntats en aquest sentit; el desplegament de les diferents propostes ser marcada per les diferents realitats que el moviment treballar per desplegar; [142] La fase definitiva ser lobtenci, si aix ho acorden els parlaments respectius, de la plena unitat nacional en el marc de la forma duni federativa que els mateixos parlaments decideixin.