86- Em declare subms al teu esguard, Feliu Ventura.

29 abril 2010 in Uncategorized | Comments (2) esguard 1 m. [LC] Mirada . Un esguard tendre, amenaador. 2 1 m. [LC] Consideraci . Tenir esguard envers alg. 2 2 [LC] [AD] en esguard de loc. prep. En comparaci de. 2 3 [LC] [AD] per esguard de loc. prep. En consideraci a. 2 4 [LC] tenint esguard que Considerant que 3 m. [LC] dar-se un esguard amb alg Tenir-hi una retirana. Manifest, Feliu Ventura (goear)

Esguard. (apunt petit sobre les consultes)

87- Sobirania i Progrs i les consultes.

29 abril 2010 in Informaci,on som | Comments (1) Tags: autodeterminaci, SiP, TC

Editorial: contra el TC, autodeterminaci

El proppassat diumenge 25 dabril es va dur a terme la tercera jornada de la consulta per la independncia (la quarta, si comptem la primera consulta, la dArenys de Munt), arribant a resultats extraordinaris a ciutats com Girona i destacables a Reus (una ciutat que ja supera els 10.000hab.). Amb els resultats daquesta tercera jornada, ja sn mig mili de catalans i catalanes els que shan apropat a les urnes per votar sobre el futur del seu pas. I aix quan encara queden per davant reptes tan ambiciosos com Sabadell el proper 30 de maig, Cornell o Sant Boi el 20 de juny, o com Barcelona l11 dabril. En un moment en que lautonomisme intenta buscar escapatries a levident voluntat del Tribunal Constitucional espanyol de trinxar lEstatut, aquestes consultes sn sens dubte una resposta daquelles que marquen cam. Podria semblar sorprenent que aquest TC inoperant, caducat i polititzat fins a la medulla, no ha estat capa encara, de portar a terme una resoluci sobre un Estatut que porta raptat fa ms de quatre anys a Madrid. Un rapte que demostra, un cop ms, la immaduresa i la baixa qualitat de la democrcia espanyola, el pes especfic que segueix tenint una certa imatge colonial de Catalunya des dEspanya, i la feblesa del sistema jurdic espanyol. Davant aquesta immaduresa democrtica, el poble catal est donant una lli de cultura poltica, no noms al pas ve, sin a tot Europa, i potser a tot el mn. Enlloc ms un poble ha sigut capa dorganitzar una consulta nacional sense recrrer a les institucions pbliques, amb un pressupost autogestionat i amb la hostilitat general dels mitjans de comunicaci. On lEstat espanyol posa magistrats, Catalunya hi posa vots. Si hi ha un fet diferencial, a dia davui s aquest.

88- Lpez Tena diu que el PSC amenaa immigrants i jubilats

30 abril 2010 in Uncategorized | Comments (0) El president del Cercle dEstudis Sobiranistes, Alfons Lpez Tena, ha assegurat en una entrevista a lAvui que una de les coses que ha fallat en les consultes del darrer cap de setmana s que hi ha hagut amenaces. Amenaces de lentorn del partit socialista a immigrants, que en cas que votessin sels retiraria el perms de residncia, i a la gent gran amb la pensi. Tamb retreu a la coordinadora que no li he vist que parls si no s dxit. Shauria de saber qu ha funcionat b i qu no. Cas per cas, i mirar de millorar. En aquest sentit, admet que podria haver existit unitat organitzativa, per alguns es van negar a fer-la factible. Lintent, a loctubre, va fracassar. Determinades plataformes ho van fer impossible. I des daleshores cada municipi ha anat al seu aire, sense cap mena de planificaci de dates. Penso que les poblacions que no estiguin en condicions, no per la seva sociologia sin per lestructura organitzativa, que no shi fiquin, ha afegit. No s una qesti de ciutats grans o petites, s una qesti dorganitzaci, de la dedicaci i de fer la feina ben feta, amb la particularitat de cada poblaci, ha sentenciat.

89- Amer Decideix, notcies, 2 de maig de 2010.

2 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (1) Tags: Estats Units, Ginebra, Holanda, Sabadell

Holanda Decideix, fotos Holanda Decideix, web No veig cap impediment perqu els catalans facin del seu pas el que vulguin
Ambler Moss va ser vicecnsol dels Estats Units a Barcelona durant els difcils anys de la dictadura Ambler Moss noms va viure a Catalunya del 1964 al 1966 per coneix encara ara la situaci poltica del pas millor que molts catalans. Va ser vicecnsol dels Estats Units a Barcelona durant els difcils anys de la dictadura. Era lencarregat de reunir-se amb loposici antifranquista, sovint damagat del rgim. Bromeja que mant contacte amb tres expresidents: Jimmy Carter, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Pendents encara de la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut, Ambler Moss, professor ara de la Universitat de Miami, assegura: No veig cap impediment perqu no facin del seu pas el que vulguin. Les limitacions sn autoimposades. () s del parer que la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut pot marcar un punt dinflexi i obligar el poble catal a decidir. Sn interessants les consultes dindependncia daquests dies perqu impliquen un esperit creixent cap a la voluntat de decidir. Creu que si els catalans es decantessin per la independncia duna manera clara a les urnes no hi hauria marxa enrere. Europa ho hauria dassumir i els Estats Units hi donarien suport: En pocs anys han nascut nous estats a Europa. Eslovnia s un cas molt interessant. s molt ms petit que Catalunya, t 2 milions dhabitants. Mai en tota la histria no havia estat un pas independent com fins ara. I ara s un estat sobir membre de la UE. Amb un mercat i una moneda, amb la unitat europea, qualsevol petit territori pot arribar a ser independent. Financerament no es impossible. Abans ho era, per ara no.

Pinya a la consulta de Sabadell

El 30 de maig Sabadell ser el centre de totes les mirades del sobiranisme catal. Fa mesos que la Plataforma per lAutodeterminaci a Sabadell (PAS) dna voltes a la consulta. Per a un mes de la cita

amb les urnes i, sobretot, desprs de linici del vot anticipat comencen a veure ms planer el cam. Desprs de nombrosos actes, dijous al vespre, la plataforma va fer la seva presentaci popular a la plaa Doctor Robert, davant uns 300 ciutadans. El portaveu de la PAS, Antoni Dalmases, els va encoratjar a convncer 10 persones cadasc, per ser-ne 3.000 i aix successivament per mobilitzar la major part dels 207.000 sabadellencs. Dalmases va argumentar que el vot s la manera ms democrtica dexpressar lopini, tant per als favorables a la independncia com per als contraris. () Ginebra - Lloc de trobada divendres tarda - nit: Buvette Bains des Pquis - Quai du MontBlanc 30

El 8 de maig a Ginebra
Benvolguts amics, benvolgudes amigues Com ja sabeu, daqu pocs dies anirem a Ginebra a lliurar la Comissi de Drets Humans un manifest de denncia de la situaci de Catalunya i defensa del nostre dret a esdevenir un Estat propi. Aquest s el primer acte duna serie daccions que tindran lloc els mesos posteriors i de les quals sereu degudament informats. Aquest s el nostre Manifest inicial en el que consten totes les adhesions rebudes. El nostre sincer agrament a tothom. Si formeu part duna Entitat, us heu adherit i no hi apareixeu, si us plau, ens ho dieu per corregir lerrada. En cas que per causa de la feina de la Consulta del passat dia 25 no ho hagussiu fet, encara hi sou a temps. A Ginebra explicarem lxit que han tingut aquestes onades de la Consulta. Al mateix temps, us fem avinent que lorganitzaci de lacte encara t un dficit de finanament (lloguer descenari, permisos, sanitaris mbils, etc.). Si alg de vosaltres bonament pot fer alguna aportaci econmica (donatius) ens ajudar a enllestir les coses amb xit.

Actes internacionals: Ginebra, a la seu de la ONU el 8 de maig de 2010

90- Creuarem el Pont! 8 de maig a Ginebra

3 maig 2010 in Actes,Informaci,on som | Comments (3) Tags: 10Mil a Ginebra, autodeterminaci, consultes, dret, ONU Recordem on va dissabte vinent el resultat de les consultes, i de la consulta que hem celebrat a Amer entre elles. A la seu de lONU a Ginebra, com a una nova feina dinternacionalitzaci de la voluntat de molts catalans de tenir un estat propi, i feina tamb de defensa i exercici dels nostres drets, com ho sn el dret dautodeterminaci i el dexpressi. Drets que estem exercint en les consultes i la seva organitzaci, i que si lestat espanyol no respecta s perqu fa trampa, ja que t obligaci de garantir-los. Aqu els catalans i els responsables de drets a lONU tenim quelcom a dir, i algunes obligacions. DAmer Decideix enviem recolzament a 10Mil en Xarxa per lAutodeterminaci i tothom que hi ha treballat, i animem a qui llegeix a que shi apunti al viatge si pot i no sho vol perdre. Trobar informaci a la pgina de 10Mil, i tamb pot contactar directament amb un viatge que sorganitza des dOlot en autobs.

I aqu teniu lhimne de la marxa: Creuarem el pont!

http://youtu.be/7H0zitY7pjw

Creuarem el Pont!

Gerard Ses

I un dos tres i.! Tot units lluitant ning no ens pot parar, fent cam ben decidits toca guanyar! Tot units lluitant ning no ens pot parar, fent cam ben decidits toca guanyar! Ja no en som un, ja no en som cent som tot un poble que sent La passi que aviva el vent s el nostre sentiment La uni fa la fora i la fora la victria! Som-hi tots! Creuarem el pont Junts de la m Creuarem el pont No ser en va Creuarem el pont ser el poble qui parlar i lhauran descoltar

Creuarem el pont no descansarem fins al final! tot units lluitant ning no ens pot parar, fent cam ben decidits: toca guanyar! tot units lluitant ning no ens pot parar, fent cam ben decidits: toca guanyar! Dins el poble hi ha el poder i ara estem ben desperts A la bandera un estel Cam per vncer el duel La uni fa la fora i la fora la victria! Som-hi tots! Creuarem el pont () Imagineu-vos ciutadans vivint tots junts en el nostre Estat no demanem res ms tan sols igualtat aix s, ara toca patir! Creuarem el pont ()

91- Les dades de la Consulta parlen per si soles sobre lxit aconseguit. 3 de maig de 2010.
3 maig 2010 in Informaci | Comments (1) Tags: 25a, coordinadora nacional, resultats Detalls del Butllet de la Coordinadora Nacional de la Consulta 3 de maig de 2010

Editorial
Benvolguts/des companys i companyes,

Des de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independncia us volem agrair de tot cor el treball heroic que totes les Comissions Organitzadores locals i els ms de 30.000 voluntaris i voluntries heu portat a terme per fer possible la histrica jornada del 25A. Ha estat una jornada molt dura dorganitzar, ho sabem. Totes i tots hem dormit poc, hem fet un esfor titnic i tot de forma altruista, guiats pel ms elevat sentiment patritic. Diguem-ho clar, som un poble increble capa de gestes histriques!, i una vegada ms ho hem tornat a demostrar. El cam de la llibertat est traat i s grcies a tots vosaltres que ho hem fet possible. Les dades de la Consulta parlen per si soles sobre lxit aconseguit. El total de vots acumulat s de 487.319 (232.000 el 25A), amb una participaci global del 21% sobre el padr i del 23,6% sobre el cens oficial. Quan encara noms ha pogut votar un 37% del cens electoral, el S a la independncia ja ha aconseguit 454.083 vots. Un resultat que supera en vots absoluts al que van aconseguir quatre dels sis partits poltics parlamentaris en les eleccions del 2006 (quan va poder votar el 100% del cens, fins a un 63% ms de poblaci que a la Consulta): ERC: 416.355 vots, PP: 316.222, IC: 282.693, Cs: 89.840. Si analitzem les dades en % sobre el cens, el S aconsegueix quasi el 20% de vots sobre el cens, dada que tamb supera el resultat del 177% de vots sobre el cens aconseguit per CiU el 2006, aix com el 155% aconseguit pel PSC!

Aix s com estem aconseguint que lhoritz i el nou consens del catalanisme deixi de ser lEstatut per articular-se al voltant de la Consulta i del referndum sobre la independncia. Els catalans estem parlant clar: no volem ms Estatut i ens igual la sentncia del TC, volem autodeterminaci i referndum oficial i vinculant sobre la independncia. La Consulta va per bon cam, i les properes onades del 30 de maig a Sabadell, del 20J i del 10A a Barcelona, han de construir el darrer tram daquest cam anomenat llibertat. Visca Catalunya! Una vegada ms moltes, moltes grcies.

92- Xavier Mir, A lequador dels set assalts, Ginebra.

3 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (2) Tags: Acte de Sobirania, Conferncia Nacional, consultes, ONU, PDD 12 de juny, Xavier Mir Recordem lacte del dia 18 dabril a la Plaa de la Vila, entre els convidats varem tenir a Xavier Mir, blocaire. Aquesta s la portada del seu bloc a MesVilaWeb, i un apunt interessant sobre la situaci actual i feines en marxa.

A lequador dels set assalts, Ginebra.

El 12 de desembre de lany passat plantejava la independncia en set assalts. Ja nhem fet tres i els hem fet amb xit: vam votar el 13-D, vam votar el 28-F i vam votar el 25A. Fins ara, aquests vots ja pugen a prop de mig mili, i concretament els vots afirmatius, com ja he escrit en un altre apunt, sn 454.206. Qu tenim ara que no tenem encara el 12 de desembre de 2009 (ei!, i noms han passat cinc mesos!): 454.206 vots per la independncia. Oblidem-nos de percentatges. Com deia ahir, aix sn vots. I tot just som a lequador dels set assalts. Dissabte, tal com el mar de lany passat ens vam manifestar a Brusselles, ens manifestarem a Ginebra. Tornarem a cridar latenci dinstitucions i mitjans de comunicaci europeus perqu spiguen que daqu a ben poquet els demanarem larbitratge en el nostre procs de creaci dun nou estat, els demanarem que vetllin per la democrcia i per les llibertats individuals i collectives perqu Espanya no pugui ofegar-les amb la seva sacrosanta Constitucin. Som europeus i volem ser-ho encara ms, sense mediacions. Aix ens haurem plantat ja al quart dels set assalts, a lequador. Nhem fet tres i ens en falten tres. Els set assalts han sofert algun canvi. La consulta de Barcelona, per exemple, sha acabat proposant per a labril de lany vinent, cosa que permetr preparar-la millor i permetr presentar-la amb lpica de tot un pas abocant-se a la capital. I pel mig han sortit tamb les consultes del 30 de maig a Sabadell i del 20 de juny a Matar i a diverses poblacions del Baix Llobregat. I sha posat data tamb per a una nova concentraci de la Plataforma pel Dret de Decidir, el 12 de juny, i per a una Conferncia Nacional que sest preparant pel 4 de juliol, tal com va publicar al seu moment Acte de Sobirania.

Tot aix, per preparar amb fora el cinqu assalt, el resultat del qual determinar si podem continuar executant el pla A o si cal activar el pla B. Per anem a pams. Cada cosa al seu moment. Una de les virtuts que presenta el nostre procs s que sest produint la confluncia de diversos grups humans a cada assalt. Fa molts anys que sc independentista, per vaig conixer nous independentistes el 13-D, en vaig conixer ms encara el 28-F i encara de nous el 25-A. Per aix afirmo, amb coneixement de causa, que cada cop en som ms, que la massa social creix a cada dia que passa i que ens anem retrobant, amb noves cares que se sumen a la inrcia, a cada assalt. Per tant, no cal que us ho torni a dir: dissabte, el proper assalt s a Ginebra.

De la coordinadora Amer Decideix hem de dur representaci: dissabte a Ginebra, de recolzament all on es preparen noves consultes, pel 12 de juny hem de preparar material per a fer ben visibles totes les coordinadores locals a la manifestaci a Barcelona, i hem de ser-hi a la Conferncia Nacional del 4 de juliol. De moment, dissabte:

8 de Maig davant la seu de lONU a Ginebra.

93- Sobre el dret dautodeterminaci, informaci, notcies, situaci.

5 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (2) Tags: 10Mil a Ginebra, autodeterminaci, dret, FOCDA, Jordi Bilbeny, Montserrat Guibernau

http://youtu.be/bfZ20R2TTkI Com b assenyala en Jordi Bilbeny, sense por, que estem vencent la por. Depn noms de nosaltres que el futur sigui com nosaltres volem.

Sobre el dret
Lestat espanyol no pot ja dissimular la falta a compromisos internacionals pel que fa al dret, i cap demcrata i bon observador no podem fer la vista grossa. La histria espanyola ho s datacs contra el dret (aquest i daltres implicats en la nostra sobirania), atacs, intoxicaci i enganys. Aquesta sembla que sacaba. I la histria catalana pel que fa a aquest dret (i daltres que diu leufemisme que ens han conquistado) s de reivindicaci i defensa, i podem dir que hem guanyat bones batalles, la de la por, la de la estupidesa i la batalla de la intoxicaci poltica.

INFORMACI

Trobareu informaci sobre el dret a la pgina del FOCDA:

El dret a lautodeterminaci s un dret hum fonamental, basat en les

idees de democrcia i llibertat, que fa referncia a la facultat que tenen els pobles per escollir el seu dest.

El Frum Catal pel Dret a lAutodeterminaci t com a objectiu

principal esdevenir un rgan de creaci i difusi didees i de generaci de debat pblic al voltant del dret a lautodeterminaci i dels drets collectius.

s important estar al cas perqu les consultes segueixen en marxa i entre altres coses, els resultats van cap a Ginebra el proper dissabte. Les consultes sobre la independncia donen fora i ms bones raons i arguments: estem exercint el dret, tranquillament i en cooperacions molt bones. Tamb estem marcant agenda poltica i obligant els representants, partits i diferents poders a posicionar-se en una cosa tant bsica. Podem dir que shan acabat els temps en que un o altre, aqu o all, negava la nostra existncia, veu, drets, vot, histria, capacitats, possibilitats, per mirar de saltar-se el dret dautodeterminaci. Negacions que, encara que pugui sonar exagerat ara, han estat larma utilitzada per lestat i per lautonomisme per fer all que en diem muts i a la gbia. Per sha acabat. Podem dir que un dels xits de les consultes ha estat la consolidaci dun moviment social i poltic que depassa lindependentisme i el refora, un moviment que podem definir com a conscincia dun mateix i de la situaci. Conscincia, implicaci i participaci poltica que situa i valora molt b Montserrat Guibernau al vdeo que recomanem al final. Els xits que anem acumulant es veuran crescuts aquesta setmana a partir dun nou treball dinternacionalitzaci. El dia 8, hi haur catalans a Ginebra per plantejar als responsables de drets a lONU que el dret dautodeterminaci no es respecta a lestat espanyol, de manera que aquest falta a compromisos internacionals assumits.

NOTCIES ACN 4 de maig de 2010

Un centenar dentitats sobiranistes demanen a lONU que renyi Espanya per no respectar el dret a decidir de Catalunya
Barcelona (ACN).- Un representant del Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques (CIEMEN) entregar aquest dimecres al president del Consell de Drets Humans de lONU a Ginebra, lambaixador belga Alex Van Meeuwen, una carta subscrita per 84 entitats sobiranistes que demana a les Nacions Unides que renyin

Espanya per negar el dret a lautodeterminaci de Catalunya. La carta la signen el president del CIEMEN, Aureli Argem, el portaveu de Deu Mil en Xarxa per lAutodeterminaci, Enric Canela, i lexconseller de la Generalitat Agust Bassols. Lacci s el preludi de la concentraci daquest dissabte davant la seu de lONU a Ginebra per reivindicar els drets nacionals de Catalunya. SITUACI Primer ens hem hagut descoltar que si no no existem, desprs que s, per que noms del 1978 en i tal com ens vol veure la constituci espanyola, que som emanaci constitucional. Fins i tot lestat pretn utilitzar la sentncia del TC per a afirmar que la nostra histria i drets neixen en la constituci espanyola. Per com podem veure, aquests contes shan acabat, de la m de la recuperaci de la histria i conscincia i no s casualitat. Sabem que Espanya s paradigma en lestudi seris del que un pas no pot ni ha de fer mai amb la histria i la memria. Com a element de situaci recomanem una entrevista al canal 3/24, molt illustrativa: LEntrevista 3/24 12/04/2010

Les nacions sense estat, avui a Europa

En parlem amb Montserrat Guibernau, catedrtica de cincia poltica de la Universitat de Londres, que presenta el seu ltim llibre, La identitat de les nacions. http://www.tv3.cat/videos/2831930

94- Barcelona, 4 de maig de 2010 Excm. Sr. Ambaixador Alex Van Meeuwen
5 maig 2010 in Consulta,Informaci,on som | Comments (1) Tags: 10Mil a Ginebra, autodeterminaci, dret, ONU Com hem anat informant, aquest dissabte (8 de maig de 2010), per defensar el dret, estarem davant la seu de lONU a Ginebra.

Notcia: Deumil.cat recorda al Consell dels DDHH de lONU que lEstat espanyol no reconeix el dret a lautodeterminaci
El Consell dels Drets Humans de lONU examinar des daquest dimecres i fins al divendres la situaci dels DDHH a lEstat espanyol. s per aix que els convocants de la manifestaci Cap a lONU per lEstat propi que sha de celebrar aquest dissabte a Ginebra lliuraran dem al president del Consell una carta en qu recorden que lEstat espanyol no reconeix el dret a lautodeterminaci posant en evidncia que tot i haver acceptat i ratificat els Pactes Internacionals de lONU que contemplen el dret a lautodeterminaci dels pobles com a dret fonamental el nega i el prohibeix al poble catal. Aix, demanen que examinin aquest aspecte ja que llavors es veuria obligat a exigir al Regne dEspanya de ser fidel no tan sols als postulats de lONU sin tamb als seus compromisos. Aix mateix linformaran del creixent suport a lindependentisme, del fenomen de les consultes i de la manifestaci que tindr lloc a Ginebra dissabte per reclamar lEstat propi.

Aqu tenim la carta citada:

Barcelona, 4 de maig de 2010 Excm. Sr. Ambaixador Alex Van Meeuwen President del Consell de drets humans de lONU Ginebra Excellentssim Senyor, Assabentats que els dies 5-7 de maig de 2010 el Consell de drets Humans de lONU que la seva Excellncia presideix ser informat, seguint les normes de lEPU, sobre la situaci dels drets humans al Regne dEspanya, els sotasignats es permeten sollicitar-li que tingui en consideraci el segent:

El proper dia 8 de maig, davant del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, es far una concentraci pacfica de ciutadans catalans, vinguts de les terres catalanes i daltres indrets dEuropa, per a donar testimoni de la voluntat expressada, per cada dia ms compatriotes, en el sentit que el poble catal pugui exercir el dret a lautodeterminaci; dret que pertany a tots els pobles del mn, com b ha reconegut repetidament la mateixa ONU. Aquesta voluntat ha quedat ben palesa ja en mltiples ocasions anteriors, en diversos i successius documents escrits per personalitats representatives del nostre pas i adreats a les Nacions Unides, des del mateix any de la seva creaci. Tamb ha quedat palesa aquesta voluntat en decisions assumides per la Cambra de representaci legal democrtica del poble catal, s a dir pel Parlament Autnom de Catalunya. I finalment la mateixa voluntat sexplicit en una concentraci popular davant la mateixa seu de lONU el 1985 i en altres iniciatives sorgides igualment de la societat civil. Entre aquestes despunten les que sestan duent a terme ara, duna manera exemplar, com han constatat desenes dobservadors internacionals, que han pres la forma de consultes o referndums que han donat com a resultat lopci, ja votada lliurement i explcitament per gaireb cinc-centes mil persones, per la independncia de la naci catalana. El posem al corrent daquests fets perqu, al nostre entendre, semmarquen en la missi del Consell de drets humans de les Nacions Unides que consisteix, entre altres coses, en vetllar per tal que tots els Estats membres de lONU promoguin i facin observar els drets humans en les rees de les seves respectives responsabilitats poltiques i administratives. Sabem que les informacions que li estem proporcionant no figuren en lEPU esmentat del Regne dEspanya. Tanmateix creiem que, per justcia, hi haurien de constar, amb les implicacions pertinents, donat que el dret a lautodeterminaci s essencial a fi que puguin realitzar-se, en les condicions requerides, els drets relatius a la pau i la convivncia democrtica de tots els ssers humans i els pobles amb els quals cada un dells sidentifiquen. Aix s, els drets que constitueixen els ideals de la mateixa ONU i que sn el puntal i la ra de ser del Consell que la seva Excellncia presideix. Si aquest punt consts en lEPU del Regne dEspanya, es posaria en evidncia que aquest Estat, tot i haver acceptat i ratificat els Pactes Internacionals de lONU que contemplen el dret a lautodeterminaci dels pobles com a dret fonamental, el nega i el prohibeix al poble catal. s veritat que el govern espanyol justifica la seva posici allegant que la Constituci espanyola no contempla aquest dret pel que fa al poble catal, per tamb s veritat que el mateix govern silencia que aquesta mancana es contradiu amb el que la citada Constituci estableix quan afirma que ella s de rang inferior als Pactes internacionals signats i ratificats pel Regne dEspanya, on el comproms a favor de la realitzaci del dret a lautodeterminaci de tots els pobles, sense excepci, hi s ben explcit. Creiem que si lactitud impugnable del govern espanyol en relaci a un dret tan bsic fos examinada pel Consell de drets Humans de les Nacions Unides aquest es veuria obligat a exigir al Regne dEspanya de ser fidel no tan sols als postulats de lONU sin tamb als seus compromisos. En tot cas, un aven en aquesta direcci significaria un gran pas en pro de laplicaci del principi que en la mesura que els drets dels pobles sn respectats, ms promoguda i garantida s la pau i la democrcia de tothom, ms tancades resten les vies dels enfrontaments o conflictes que el no respecte als drets obren. Confiem que la seva Excellncia far tot el possible per tal que el Consell de Drets Humans prengui acte del que li sollicitem i es pronunci responsablement en la

perspectiva que li demanem: seria un gest que, en definitiva, permetria al poble catal de no haver-se de continuar sentint oposat al Regne dEspanya, perqu els seus drets collectius serien garantits, podria viure com a poble lliure i ben disposat a ser interlocutor, en un pla digualtat, amb tots els altres pobles, comprenent-hi tamb, naturalment, el poble espanyol. Tot agraint-li la seva atenci i esperant poder-li agrair personalment la seva cooperaci, el saluden, amb la consideraci que ens mereix, en nom de tots els qui ens concentrarem davant la seu de les Nacions Unides de Ginebra el proper dia 8 de maig Signen: - Sr. Enric Canela portaveu Deu Mil en Xarxa per lAutoeterminaci (Deumil.cat) - Sr. Aureli Argem, president Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i Nacions (CIEMEN) -Honorable Sr. Agust M. Bassols, exconseller de Justcia i Governaci de la Generalitat de Catalunya i president de Sobirana i Justcia (SiJ) en representaci de 84 entitats.

84 i la xifra va pujant

95- Josep Maria Terricabras, CONTRA LA RESIGNACI, ANAR ENDAVANT

5 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (1) Tags: Josep Maria Terricabras, TC CONTRA LA RESIGNACI, ANAR ENDAVANT Josep-Maria Terricabras La bona fe de molts dels nostres dirigents poltics seria gaireb entendridora si es pensessin que el Tribunal Constitucional es pot renovar abans de la sentncia contra lEstatut, si encara nesperessin una bona sentncia. Ja es veu que no: fa massa temps que fan poltica amb Madrid, fa massa temps que sempassen gripaus. Per qu suneixen, doncs, per fer votacions i declaracions, per fer com si sho creguessin? Suposo que s una acci desesperada, perqu es troben en la trista situaci dhaver de fer alguna cosa i de no poder fer res. s en moments de parlisi total que tothom reclama unitat. Mentre es t marge de maniobra, cadasc va pel seu costat, retallant estatuts, pactant presidncies diverses, fent ms amics que feina. Em sembla, doncs, que la pretesa unitat de la setmana passada al Parlament sha de llegir en aquesta clau: la unitat ha arribat perqu ning no vol plorar tot sol, perqu es volen compartir parlisis i impotncies. I ara, el Tribunal que faci, que desprs ja hi haur marge per tornar a anar sols. Vol dir aix que no estic a favor de la unitat de les forces poltiques catalanes? Ben al contrari. Simplement no memociona gens la propaganda unitarista. La pregunta s sempre: unitat per a qu?. I trobo que val poc la pena la unitat resignada. La unitat que vull s per a un projecte propi, no imposat. I, per als catalans, lautonomisme s ben clarament una via morta. Les forces catalanes, almenys algunes, shaurien dunir per enterrar definitivament all que s mort, no per vetllar el cadver durant uns quants anys ms. Els que estiguin per la independncia grups del Parlament o grups candidats a serhi haurien de manifestar, abans de les properes eleccions, un programa conjunt per arribar-hi. Si no ho fan, dividiran els votants i faran el joc a aquells que, ms enll de protestes retriques, ja saben que no anem enlloc i que shi resignen. Perqu la tria s finalment aquesta: anar enrere en el camp econmic, cultural, social, ciutad i poltic, o decidir-se per tenir projecte i cam propis. Una tria ben clara.

Article publicat a El Peridico el 5 de maig del 2010

96- Condemnar lONU lincompliment dels drets humans a lEstat espanyol?

6 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (3) Tags: 10Mil, autodeterminaci, dret, Estat espanyol, ONU, PEN Catal, tortura Notcia:

Condemnar lONU lincompliment dels drets humans a lEstat espanyol?

Barcelona Dimarts, 4 de maig de 2010 17:24 A partir daquest dimecres, el Consell de Drets Humans de lONU avaluar el grau de compliment dels drets humans per part de lEstat espanyol. Es tracta duna bona oportunitat sense esperar grans canvis- per internacionalitzar els conflictes i vulneracions de drets que es produeixen a lestat, i aix ho han fet 84 entitats sobiranistes, que han subscrit una carta en qu es demana a les Nacions Unides que critiqui Espanya per negar el dret a lautodeterminaci a les nacions de lestat. () Daltra banda, aquest dijous es presentar un informe que ja ha estat presentat a les Nacions Unides- elaborat pel Pen Catal en qu es denuncia la situaci legal del catal en lmbit jurdic.

Des dEuskal Herria tamb hi ha hagut moviment denunciant el que, possiblement, s la vulneraci de drets humans ms flagrant que es pateix per part de lEstat espanyol: la incomunicaci i la tortura.

La notcia tamb assenyala la complicitat i responsabilitat dels grans mitjans de comunicaci, faciliten que lEstat vulneri els drets humans. Una prova ms que, amb el silenci cmplice dels grans mitjans de comunicaci, la vulneraci dels drets humans per part de lEstat s una tasca infinitament ms senzilla.

El PEN catal porta la problemtica del catal a les Nacions Unides

Per encrrec del PEN Internacional sha presentat un informe que denuncia el poc us del catal en lmbit de la justcia

Dolors Oller La presidenta del PEN catal, Dolors Oller, ha estat clara i contundent: Acceptar la cooficialitat s acceptar el genocidi de la llengua catalana. Perqu a la prctica s afavorir el castell perqu acabi imposantse en tots els mbits. Des del PEN sempre hem treballat a favor de les llenges minoritzades i pels escriptors empresonats i perseguits, per ara s el moment tamb de treballar pel catal, perqu la situaci s greu. PEN catal FOCIR, Federaci dOrganitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes

Recordeu Per qu serem a Ginebra (ONU) el 8 de maig a les 12:00?

Creuarem el Pont! 8 de maig a Ginebra Xavier Mir, A lequador dels set assalts, Ginebra. Sobre el dret dautodeterminaci, informaci, notcies, situaci. Barcelona, 4 de maig de 2010 Excm. Sr. Ambaixador Alex Van Meeuwen

97- Amer Decideix, i decidit, va ser present a Ginebra.

9 maig 2010 in on som | Comments (1) Tags: 8 de maig a Ginebra, amer decideix, autodeterminaci, ONU S, podem comenar a sumar els pobles i ciutats que ja hem fet els deures. Hem decidit i ara, a banda de treuren conseqncies, cal sumar feines fetes i aplegar els esforos que ens calguin.

Suposem que heu tingut notcies de la concentraci a Ginebra davant la seu de lONU. Estem atents a veure si:

Condemnar lONU lincompliment dels drets humans a lEstat espanyol? De moment, una salutaci des de Ginebra:

98MANIFEST DEL 8 DE MAIG DE 2010.

9 maig 2010 in Actes,Informaci | Comments (2) Tags: catalans, Ginebra 8 de maig, Isabel Romano, manifest, ONU, Toni Strubell

Des de lEdat Mitjana fins al segle XVIII, la naci catalana, els Pasos Catalans, va gaudir de personalitat poltica prpia i independent. Com recordava Pau Casals a lONU el 1971, Catalunya, bressol de la democrcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de lEdat Moderna, la naci catalana va entrar a formar part duna confederaci amb la corona de Castella per, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la fora de les armes, el rei espanyol, amb lajuda dels francesos, va conquerir el Pas Valenci el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.

http://youtu.be/gcbc-EA6O5s Daleshores en la naci catalana ha patit moments dolorosos, guerra, dictadura i repressi. Al 1978 una constituci elaborada sota latenta mirada dels poders fctics tampoc va permetre la nostra recuperaci nacional. Alguns van veure un miratge, la possibilitat duna relaci bilateral, una confederaci de nacions a mig termini com lexistent abans del segle XVIII. Falses illusions la crua realitat sha imposat al llarg daquests ms de trenta anys. Els nostres drets no seran mai reconeguts a Espanya.

Isabel Romano llegeix el manifest en catal Avui catalans i catalanes, vinguts de terres catalanes i daltres indrets dEuropa, som aqu per reivindicar de forma simblica davant del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, el que ja vam fer dimecres de forma oficial, lexercici del nostre inalienable dret dautodeterminaci. Durant els darrers mesos, sense el suport de cap administraci, sense recursos, gaireb mig mili de catalans, en seguiran ms, han expressat ja al Principat el seu desig de qu esdevinguem un estat independent i sobir integrat al si de la Uni Europea. I igualment volem disposar dun seient de ple dret al si de lOrganitzaci de Nacions Unides. Els catalans i catalanes estem farts de viure en un estat que no respecta els nostres drets. I en el cas del Principat, a hores dara est en discussi si la sobirania dels afers que ens

afecten resideix en el conjunt dels ciutadans de lactual Estat espanyol o b rau en els catalans i catalanes.

Toni Strubell llegeix el manifest en angls La posici de lEstat espanyol, expressada por el Tribunal Constitucional, en declarar-se competent per jutjar all que afecta a Catalunya ens ho ha deixat molt clar. Dins lEstat espanyol la naci catalana no pot ser altra cosa que un conjunt de regions sense capacitat de decisi poltica. Mai com ara les coses han estat tan clares. Nosaltres, uns convenuts de sempre, altres desenganyats, no creiem en cap estatut ni en cap pacte amb lEstat espanyol perqu aspirem a tenir una Constituci catalana i, per aix, esperem que quan abans millor els tribunals espanyols ens declarin regi sense dret a cap bilateralitat perqu daquesta manera acabar aquesta pattica comdia i es posar en evidncia que tots aquells que encara defensen lencaix de la naci catalana dins de la gbia espanyola i ens volen fer creure que aix es possible, menteixen. Avui noms els ximples poden creure que una naci catalana, exercint els seus drets histrics, t cabuda a lEstat espanyol. Des daqu, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra volem mostrar al mn que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacfic. Els catalans tenim el dret dautodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur collectiu. Volem votar. A Ginebra, 8 de maig de 2010 No volem cap Govern que no es comprometi amb la independncia de la nostra naci. Volem que els nostres representants parlamentaris siguin de deb nacionalistes, s a dir compromesos amb aconseguir un Estat propi. No volem candidats a les properes eleccions que no diguin amb claredat que si arriben al Govern promouran la declaraci dindependncia per tal que assolim ser un estat de la Uni Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals. Aqu i ara nosaltres ens comprometem a treballar plegats per declarar la independncia, fer un referndum sota la tutela de les Nacions Unides i construir un Estat propi. Amb illusi, amb fora i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt: Som una naci, volem exercir lautodeterminaci, volem votar! Volem lEstat Propi. Visca Catalunya lliure!

99- Detalls de Ginebra: Isabel Romano llegeix el manifest del 8 de maig.

9 maig 2010 in Actes,Informaci | Comments (2) Tags: amer decideix, Isabel Romano, Manifest de 8 de maig, ONU Larenyenca Isabel Romano va llegir el manifest.

MANIFEST DEL 8 DE MAIG DE 2010.

http://youtu.be/HGPkw0D_FLY Recordem que: Amer Decideix, i decidit, va ser present a Ginebra. Tamb la carta lliurada al president del Consell de Drets Humans de lONU a Ginebra, lambaixador belga Alex Van Meeuwen, una carta subscrita per 84 entitats sobiranistes que demana a les Nacions Unides que renyin Espanya per negar el dret a lautodeterminaci de Catalunya. Barcelona, 4 de maig de 2010 Excm. Sr. Ambaixador Alex Van Meeuwen Era notcia de la setmana, i dissabte varem saber que lhavia pres seriosament, valorat com a ferma, i copiada i repartida a tots els comissaris del Consell de DDHH de lONU. Bona notcia. Caldr estar atents a les respostes.

100- 8 de maig a Ginebra, notcies enviades des de Sussa.

10 maig 2010 in Informaci | Comments (1) Tags: internacional, premsa

http://www.laliberte.ch/?contenu=toutelajournee&depeche=66736

http://www.journaldujura.ch/Nouvelles%20en%20ligne/Monde/73535

http://www.20min.ch/ro/news/geneve/story/16582074

http://m.letemps.ch/Page/Uuid/e21acebe-5ab2-11df-a2df-5651ee67e3e3/Auto_d %C3%A9termination_1600_Catalans_manifestent_devant_lONU_%C3%A0_Gen %C3%A8ve

http://www.lematin.ch/flash-info/suisse/independance-1600-catalans-manifestentdevant-onu-geneve

http://www.bluewin.ch/fr/index.php/139,274216/fr/news/international/sda/

101- Amer Decideix, recull 4.

10 maig 2010 in Informaci | Comments (2) Tags: recull Amer Decideix, recull 3. Els municipis del 25A.

Justo Molinero entrevista Alfons Lpez Tena a Teletaxi TV Espais de notcies, CatalunyaDecideix.cat fa recull variat i al dia. Espais de notcies, ElPunt.cat i DiarideGirona.cat. A Amer iniciem avui el vot anticipat del 25A. Catalans per la democrcia i el dret! Amer Decideix, 7 dabril de 2010 al mercat. La Bombolla amb Amer Decideix et convida al I Concurs dACUDITS EN CATAL!

Actes, 10 dabril amb La Bombolla.

102- Amer Decideix, recull 5.

10 maig 2010 in Informaci | Comments (1) Tags: amer decideix, recull Amer Decideix, recull 4.

11 dabril de 2010, gran acte de sortida de la campanya pel 25A Montilla admet la possibilitat dun Estat catal Notcies de larrencada de campanya, I.

Molta activitat el proper cap de setmana a Amer com a nus de la campanya del 25A

Dimecres 14 dabril, Amer Decideix al mercat. Amer Decideix: falten 9 dies. Amer Decideix, moltes grcies al CCN i al Rebost den Bacus. Euronews vol parlar catal Amer Decideix, detall del dia 15 dabril de 2010. Salut i endavant amb la Consulta! 18 dabril de 2010

Espais de notcies, pgines de partits. Cap de setmana culminant. Amer Decideix estem satisfets, fora. El sentiment patritic envaeix Amer durant el cap de setmana Algunes notcies, Amer ja ha recollit 85 vots anticipats.

103- Amer Decideix, recull 6.

10 maig 2010 in Uncategorized | Comments (2) Amer Decideix, recull 5. Bola de Drac Decideix Amer Decideix: Qu fem el 23, 24 i 25 dabril de 2010? Bilbeny localitza la casa de Colom al barri de la Ribera de Barcelona Lhora de votar, a Amer el 25A, som-hi! Moltes grcies, Vicent Partal. VilaWeb TV, notcies de les consultes 25A. La fora de la gent. Amer Decideix, el que est en joc.

Punt de llibre, de Granollers Decideix

Amer Decideix, especial Sant Jordi. Notcies i treballs sobre les consultes. 23 dabril de 2010. Amer Decideix, notcies i dades, Sant Jordi 2010.

104- Amer Decideix, recull 7.

10 maig 2010 in Actes,Informaci | Comments (3) Tags: amer decideix, recull Amer Decideix, recull 6. Amer decideix, notcies del 24 dabril de 2010. Marxa de torxes. Amer Decideix, notcies del 24 dabril de 2010 II.

Tot a punt.

Encesa la Flama de la Consulta, bona jornada 25A!

105- Amer Decideix, recull 8.

10 maig 2010 in Consulta,Informaci | Comments (1) Tags: Actes, amer decideix, Consulta, recull

Amer Decideix, recull 7. Amer Decideix, s, 639 hem dit que volem que Catalunya sigui un estat. Amer Decideix, detalls del 25 dabril de 2010. Amer Decideix, el vot ms gran, Titot i David, detalls. Miquel Strubell ens felicita.

Com va el procs: Terricabras, El Pati Descobert, i Xavier Mir. VilaWeb TV, 25-A: El debat. () aquest diumenge els catalans i la democrcia han tingut un gran xit!

106- Amer Decideix, recull 9.

10 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (2) Tags: Actes, amer decideix, recull

Amer Decideix, recull 8. Estadstiques web www.amerdecideix.cat Actes nacionals: Mollerusa el 13 de maig de 2010. Actes internacionals: Ginebra, a la seu de la ONU el 8 de maig de 2010. Em declare subms al teu esguard, Feliu Ventura. Sobirania i Progrs i les consultes. Lpez Tena diu que el PSC amenaa immigrants i jubilats Amer Decideix, notcies, 2 de maig de 2010. Creuarem el Pont! 8 de maig a Ginebra Les dades de la Consulta parlen per si soles sobre lxit aconseguit. 3 de maig de 2010.

107- Amer Decideix, recull 10.

10 maig 2010 in Actes,Informaci,on som | Comments (1) Tags: 8 de maig a Ginebra, amer decideix, recull Amer Decideix, recull 9. Xavier Mir, A lequador dels set assalts, Ginebra.

Sobre el dret dautodeterminaci, informaci, notcies, situaci.

Barcelona, 4 de maig de 2010 Excm. Sr. Ambaixador Alex Van Meeuwen

Josep Maria Terricabras, CONTRA LA RESIGNACI, ANAR ENDAVANT Condemnar lONU lincompliment dels drets humans a lEstat espanyol?

Amer Decideix, i decidit, va ser present a Ginebra. MANIFEST DEL 8 DE MAIG DE 2010. Detalls de Ginebra: Isabel Romano llegeix el manifest del 8 de maig. 8 de maig a Ginebra, notcies enviades des de Sussa.

108- De la consulta al referndum

10 maig 2010 in Informaci | Comments (1) Tags: coordinadora, feina, ILP referndum 2011

Impulsa la Comissi Promotora perqu el Parlament de Catalunya convoqui el Referndum Nacional dIniciativa Popular sobre la Independncia L11 dabril de 2010 a Girona, ms de 300 Comissions Organitzadores Locals de la Consulta sobre la Independncia, vam acordar impulsar, conjuntament amb totes les persones i entitats del pas que hi vulguin participar, una Iniciativa Popular perqu el Parlament de Catalunya convoqui el Referndum nacional i oficial sobre la independncia el 2011, quan acabi el procs de Consulta. Per aconseguir que el Referndum es convoqui el 2011, cal que la Iniciativa Popular es presenti ara, doncs es necessita ms dun any per complir amb tots els trmits necessaris. La via que volem utilitzar, tal i com ens mostra el dictamen encarregat per la Coordinadora Nacional, s la que permet la nova Llei de Consultes Populars per via de Referndum, que en el seu article 21 diu: Els ciutadans de Catalunya poden promoure la convocatria duna consulta popular en lmbit de Catalunya si est avalada almenys pel 3% de la poblaci. Aconseguir aquesta fita no ser fcil, necessitem una Comissi Promotora el ms mplia possible, i milers de fedataris que ens ajudin a aconseguir les 220.000 signatures requerides. Clica aqu i impulsa la Comissi Promotora de la Iniciativa Popular!

109- Amer Decideix ens sumem a la crida de la PDD: Omplim Barcelona el 12 de juny!
10 maig 2010 in Actes,Informaci | Comments (2) Tags: amer decideix, PDD 12 de juny, sumem Recordeu que sha posat data per a una nova concentraci de la Plataforma pel Dret de Decidir, el 12 de juny

AUTODETERMINACI S DEMOCRCIA!
Gran mobilitzaci a Barcelona el 12 de juny a les 18.00 h

Donem suport a les consultes populars sobre la independncia. Mostrem el nostre rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur. Reclamem amb fora el dret a lautodeterminaci del poble catal perqu som una naci i perqu autodeterminaci s democrcia. Fem pals que la via autonomista i estatutria est esgotada.

Omplim Barcelona el 12 de juny! Adhesions a info@tenimeldretdedecidir.org Si munteu un autocar des del vostre municipi, envieu-nos la informaci i un contacte a: info@tenimeldretdedecidir.org o al telfon 93 410 31 55.

Prepararem material, i anirem a la manifestaci. Es tracta de fer ben visible totes les coordinadores que hem fet o preparen la consulta. I segur que esdev curis en el contrast de les distorsions informatives de

passades manifestacions. Pot ser interessant veure clara la tendncia, mirem-nos de la primera de la PDD el 18 de febrer de 2006, la manifestaci de DeuMil a Brusselles per lautodeterminaci (mar de 2009), les que hi ha fins la de la consulta que naixia a Arenys el 13 de setembre de 2009, les tres onades de consultes, la dahir a La Sentiu de Si, les que venen, la concentraci i acte de dissabte passat davant la seu de lONU a Ginebra. Omplim Barcelona el 12 de juny!

110- 18 dabril, Jordi Bilbeny, Hem guanyat la por, 1a Part

11 maig 2010 in Actes,Informaci | Comments (1) Tags: Consulta, fets, histria, Jordi Bilbeny, por, realitat

http://youtu.be/jdpzC5XSeQc

Amer Decideix 25A

Amer, 18 dabril de 2010 Parlem de causes i conseqncies de les consultes Jordi Bilbeny, ens parla dArenys de Munt, histria, realitat, fets. Hem guanyat la por, 1a Part Bilbeny havia plantejat dos punts previs, amb les conclusions segents: 1) De vegades la utopia no la hem de buscar lluny sin en el cam. 2) Pot ser la realitat no s esttica. A Arenys de Munt podem construir realitat.

. Part de lacte a la Plaa de la Vila: Causes i efectes de les consultes http://www.amerdecideix.cat/2010/03/d .. Vicent Partal: Solet, a Amer http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view (feia un sol bon fort, un altre ocasi ja hem pensat que millor utilitzarem les voltes) Dos detalls davui a El Punt:

Us puc fer una consulta?

Demaneu a un publicista que us organitzi una campanya per a un producte del tot ocis per als possibles usuaris, a qui per al consum daquest no-res sels obligar a pertorbar la seva pau dominical i que aspira a captar un segment clientelar vastssim: tot el pas adult. Se li adverteix que el pressupost per a la campanya s zero, el suport institucional, nul, i la competncia, deslleial. Encara hi ha qui creu que un vint per cent de participaci en les consultes per la independncia, sota aquestes condicions, equival a un fracs? ()

Consultes
() Desprs hi ha aquells que shan lliurat fervorosament a la consulta per que, en canvi, no volen ni sentir a parlar de les altres consultes. El principal argument per gastar-se una milionada en la campanya de la Diagonal s que s bo que la gent participi i sigui consultada. Per aix no serveix per a les consultes per la independncia. Diuen que sn coses diferents. Potser s, per participaci i democrcia s participaci i democrcia. De tota manera, no hi entrar a fons. S, per, em permeto fer una recomanaci. Quan tens un collectiu que ja ha recollit mig mili de vots a mig Catalunya en tres dies i t un sistema de validaci informtica impecable, i tu necessites una setmana per fer-ho a Barcelona, un munt de cals de campanya i organitzaci i a sobre set penja el sistema el primer dia, potser no cal que donis suport a les consultes per la independncia per s que en fitxis els organitzadors. Ens resultaria a tots plegats ms rendible.

111- 18 dabril de 2010, a la Plaa de la Vila dAmer, detalls.

11 maig 2010 in Actes | Comments (1) Tags: amer decideix, causes, conseqncies, Jordi Bilbeny, Terricabras, Vicent Partal, Xavier Mir

Amer Decideix 25A,

18 dabril de 2010: Parlem de causes i conseqncies de les consultes

http://youtu.be/qu21brD3Uyg

112- 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, hem guanyat la por 2na Part.
15 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (1) Tags: acci, estat propi, Jordi Bilbeny, llibertat poltica, por, Timbaler d'Arenys 18 dabril de 2010 a la Plaa de la Vila Vot anticipat i Consultes: causes i conseqncies detalls, virtuts Jordi Bilbeny, hem guanyat la por 2na Part

http://youtu.be/bs9TX-Heh-Y Amer, 18 dabril de 2010 Parlem de causes i conseqncies de les consultes Jordi Bilbeny, ens parla dArenys de Munt, histria, realitat, fets. Experincia.

Bilbeny havia plantejat dos punts previs, amb les conclusions segents: 1) De vegades la utopia no la hem de buscar lluny sin en el cam. 2) Pot ser la realitat no s esttica. A Arenys de Munt podem construir realitat. Hem guanyat la por, 2na Part Acci Llibertat poltica Ens cal un estat propi El Timbaler dArenys El Timbaler dArenys ser el grup de timbalers ms gran que shaur reunit mai i ho far espontniament a Arenys de Munt el proper 13 de Setembre suport als arenyencs en el seu dret dexpressar-se en referndum vers la independncia de Catalunya. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142587 http://www.amerdecideix.cat/ 18 dabril de 2010, Josep Maria Terricabras Presentaci de la xerrada Causes i efectes de les consultes a Amer http://youtu.be/iqFSpGmM2Ms 18 dabril de 2010, Xavier Mir, 25A, consultes, virtuts, conscincia i detalls, 1a Part http://youtu.be/9X0xlt4aBzM 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, Hem guanyat la por, 1a Part http://youtu.be/jdpzC5XSeQc 18 dabril de 2010, a la Plaa de la Vila dAmer, detalls. http://youtu.be/qu21brD3Uyg

113- 18 dabril, Jordi Bilbeny, necessitem un estat propi, la llengua i la histria

15 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (3) Tags: 25a, Ferrer i Girons, histria, Jordi Bilbeny, llengua, llibertat, por 18 dabril de 2010 a la Plaa de la Vila Vot anticipat i Consultes: causes i conseqncies detalls, virtuts

http://youtu.be/NNGnnLYyDPk Amer, 18 dabril de 2010 Parlem de causes i conseqncies de les consultes Jordi Bilbeny, ens parla dArenys de Munt, histria, realitat, fets. Experincia. Acci Llibertat poltica

Ens cal un estat propi la llengua i la histria El Timbaler dArenys El Timbaler dArenys ser el grup de timbalers ms gran que shaur reunit mai i ho far espontniament a Arenys de Munt el proper 13 de Setembre suport als arenyencs en el seu dret dexpressar-se en referndum vers la independncia de Catalunya. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142587 http://www.amerdecideix.cat/ 18 dabril de 2010, Josep Maria Terricabras Presentaci de la xerrada Causes i efectes de les consultes a Amer http://youtu.be/iqFSpGmM2Ms 18 dabril de 2010, Xavier Mir, 25A, consultes, virtuts, conscincia i detalls, 1a Part http://youtu.be/9X0xlt4aBzM 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, Hem guanyat la por, 1a Part http://youtu.be/jdpzC5XSeQc 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, hem guanyat la por 2na Part. http://youtu.be/bs9TX-Heh-Y 18 dabril de 2010, a la Plaa de la Vila dAmer, detalls. http://youtu.be/qu21brD3Uyg

114- 18 dabril de 2010, Xavier Mir, 25A, consultes, virtuts, conscincia i detalls, 2na Part
15 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (1) Tags: 25a, comunicaci, expressi, Xavier Mir a la Plaa de la Vila Vot anticipat i Consultes: causes i conseqncies detalls, virtuts

http://youtu.be/DKhfhm0lFOg Causes i efectes de les consultes http://www.amerdecideix.cat/2010/03/de-lacte-del-18-dabril-la-idea-les-persones/

El Timbaler dArenys ser el grup de timbalers ms gran que shaur reunit mai i ho far espontniament a Arenys de Munt el proper 13 de Setembre suport als arenyencs en

el seu dret dexpressar-se en referndum vers la independncia de Catalunya. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142587 http://www.amerdecideix.cat/ 18 dabril de 2010, Josep Maria Terricabras Presentaci de la xerrada Causes i efectes de les consultes a Amer http://youtu.be/iqFSpGmM2Ms 18 dabril de 2010, Xavier Mir, 25A, consultes, virtuts, conscincia i detalls, 1a Part http://youtu.be/9X0xlt4aBzM 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, Hem guanyat la por, 1a Part http://youtu.be/jdpzC5XSeQc 18 dabril de 2010, Jordi Bilbeny, hem guanyat la por 2na Part. http://youtu.be/bs9TX-Heh-Y 18 dabril, Jordi Bilbeny, necessitem un estat propi, la llengua i la histria http://youtu.be/NNGnnLYyDPk 18 dabril de 2010, a la Plaa de la Vila dAmer, detalls. http://youtu.be/qu21brD3Uyg

115- Marxa al Parlament de Catalunya el 12J

20 maig 2010 in Informaci,on som | Comments (0) Tags: 12 de juny, autodeterminaci, Barcelona, dret, marxa, mobilitzaci, Parlament, PDD

Marxa al Parlament de Catalunya el 12J

AUTODETERMINACI S DEMOCRCIA Amb el lema Autodeterminaci s democrcia la Plataforma pel Dret de Decidir convoca de nou una mobilitzaci popular per al dissabte 12 de juny. Donar suport a les consultes sobre la independncia, rebutjar les ingerncies del Tribunal Constitucional espanyol i reclamar lexercici del dret dautodeterminaci sn els objectius daquesta marxa que arrencar a les sis de la tarda de la plaa Urquinaona i anir fins el parc de la Ciutadella i el Parlament. En roda de premsa celebrada aquest dimecres 19 el President de la PDD, Josep Cruanyes, membres de diverses comissions de les consultes sobiranistes i personalitats representants dentitats cviques han valorat lactual moment poltic com una situaci demergncia nacional i social que reclama per a fer-hi front laband de la via estatutria i lexercici democrtic del dret dautodeterminaci. En representaci de les consultes sobiranistes Juli Carbonell dArgentona decideix, Maria Lapiedra de Mollerussa decideix, Assumpci Cantalozella de Sant Feliu de Codines i Llus Rebell de Barcelona decideix-esquerra de lEixample han fet una crida a donar suport a les noves consultes previstes a Matar i Sabadell i a la futura de Barcelona i a la progressiva coordinaci en xarxa de tots els pobles i comarques per organitzar el referndum nacional. Pep Riera, Josep Cruanyes i Arcadi Oliveres han explicitat el rebuig profund a les ingerncies del Tribunal Constitucional i han remarcat la necessitat dacabar amb lespoliaci fiscal i de disposar dinstruments legals, poltics, econmics i laborals per sortir de la crisi i de la subordinaci poltica. A la sala els acompanyaven diverses personalitats com Aureli Argem, August Gil Matamala, Jaume Rodri, Juli de Jdar i representants de comissions de les consultes de Calella, Sentmenat, Reus, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Amer, Sant Feliu de Codines, Begues, etctera. Tamb shan llegit diverses adhesions dentitats i personalitats de la vida social i poltica catalana, com ara Montserrat Carulla, Emma Vilarassau, Agust Bassols, Llus Cabrera, Jordi Fbrega, Carles Mra, Jordi Bosch, Nria Feliu, Victor Alexandre, Joan Sol, Carles Riera, Toni Strubell, Alfred Bou, Joan Reig, Llus Gavald, Josep M. Terricabras, Marc Garcia, Xavier Elias, Guillem Chacon, Jaume Arnella, Mathew Tree, Uriel Beltran, Enric Canela, Humbert Roma, Narcs Sayrach, Armand de Fluvi, Jordi Vila-abadal o Llus Montserrat.

En acabar el president de la PDD ha fet una crida a la participaci i al suport del dret dautodeterminaci. Comunicaci PDD Carme Forcadell (667 658 536)

116- Amb la PDD i amb autodeterminaci cap al Parlament el 12J!

21 maig 2010 in Uncategorized | Comments (0)

http://youtu.be/C-S_aegFz0E

http://tenimeldretdedecidir.org/ (ara: www.plataformapeldretdedecidir.cat)