MxI 175 RAONS DE PES PER A L'ESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER A LESTAT PROPI
En aquest llibret apleguem un recull de consideracions i dargumentacions que han servit en el passat i serveixen en el present per a la reivindicaci de lEstat catal independent. Hi trobareu, en primer lloc, una selecci de textos histrics a tall de prembul suggeridor. Tot seguit incloem una breu exposici del procs de desenvolupament del Moviment per la Independncia que ens ha portat fins a la convocaci daquesta Conferncia Nacional. Trobareu el cos de les argumentacions a favor de lEstat propi als apartats tercer i quart en els quals sexposen els que hem intitulat fonaments de fet i de dret i, tot seguit, les primeres raons concretes en aquest mateix sentit. Cloem aquest document amb un resum de la perspectiva immediata que sobre a partir de la Conferncia Nacional i fins a la constituci de lAssemblea Nacional Catalana, la tardor vinent.
1. Paraules per la sobirania

Vindran los lleons de Castella i et xuclaran la sang. Sant Vicent Ferrer (1350 1419) A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra! Bon cop de fal, defensors de la terra! Bon cop de fal! Can popular, 1640 Heus ac Catalunya, esclava dinsolents. Qu s el que us manca, catalans, si no s la voluntat? Pau Claris (1586 1641) Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits... No sepulteu vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra amada Ptria en la negra obscuritat duna perptua, deplorable esclavitud. Despertador de Catalunya, pamflet imprs per la Generalitat, 1713 Els camperols de Catalunya, de Valncia i de Mallorca, on shan atorgat rectories a sacerdots que no nentenien la llengua, han de ser ms maltractats que els indgenes americans? Els diputats de Catalunya, Valncia i Mallorca al rei Carles III, 1760 Som catalans i ens en gloriegem, de la mateixa manera que un francs t lorgull dsser francs, i un angls no deixaria dsser-ho per res del mn; aix, en definitiva, s lamor a la ptria, virtut de molts quirats i fora motriu per a grans fets. Joan Cortada (1805 1868)
CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI
175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

Catalunya s un pas dhomes lliures, no s pas un ramat desclaus. Vctor Balaguer (1824 1901) Un idioma no es muda en un altre com qui es treu un mantell fora dusana; ans b ns un vestit tan acostat a lnima i tan de durada, que sols un poble ensopit i llord consent tacar-sel i esqueixar-lo. Mari Aguil (1825 1897) Solament en la independncia pot Catalunya refer-se, restaurar-se, renixer, tornar a ser all que fou i pot ser. Josep Narcs Roca i Ferreras (1830 1891) No capteu el dret de viure, dret que no es compra ni es ven; poble que mereix ser lliure, si no li ho donen, sho pren. Jaume Collell (1846 1932) Desitgem que la naci catalana torni a posseir les seves Corts Generals, lliures i independents, [...] que sigui Catalunya mestressa i senyora del govern interior del seu sl, [...] que la llengua catalana sigui oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida daquest poble. Memorial de Greuges, presentat a la reina regent dEspanya, 1888 Lo robat s robat per ms segles que passin. Amb quin dret se pot reclamar Gibraltar, si nosaltres no podem reclamar Catalunya? ngel Guimer (1845 1924)
Fa segles que Castella treballa per estrafer la nostra fesomia i anullar la nostra personalitat. Ramon Pic i Campamar (1848 1916) Sols els individus degenerats i els pobles degenerats no senten la dignitat de llur personalitat i lestrafan. Domnec Mart i Juli (1861 1917) I s que, en el fons, disfressat amb el nom despanyol, va governar, com continua governant Espanya, lEstat castell, aqueix Estat que, seguint la mateixa ficci, amb el nom despanyol ens imposa el dret de Castella i amb el nom despanyola, la llengua castellana [...]. Per aix, quan a una nacionalitat se li desperta la conscincia que ho s, treballa de seguida per produir un Estat, expressi de la seva voluntat poltica, instrument de realitzaci de la seva poltica prpia. Enric Prat de la Riba (1870 1917) Som un poble de rebels agenollats. Jaume Brossa (1875 1919) Volem una Catalunya per la llibertat. Volem llibertat per Catalunya. Volem una federaci universal de pobles lliures. Salvador Segu, el Noi del Sucre (1886 1923) Els valencians tenim el deure dafirmar, fonamentant-ho en la nostra condici nadiua de valencians, que per raons dhistria, de raa i de llengua el territori valenci forma part integrant de la gran Catalunya. Aix s, la reintegraci de Valncia prpiament dita dins la indestructible i renaixent Naci Catalana. Miquel Duran i Tortajada, Miquel Duran de Valncia (1883 1947)

Catalunya est decidida a triomfar, i a triomfar ara, pesi qui pesi i costi el que costi. Qui es posi davant de Catalunya en marxa ser aixafat, com qui es posa davant dun ferrocarril, perqu nosaltres no podem ni volem deturar la marxa del poble de Catalunya. Francesc Camb (1876 1947) Si Catalunya continus collaborant amb lEstat espanyol, que humilia la bandera, profana la llengua, adultera les tradicions i roba les riqueses, fra acceptar una complicitat en la seva prpia deshonra. Volem una Repblica catalana independent per tal com tenim plena conscincia de la personalitat de Catalunya; perqu aquesta s la nostra voluntat, que ning ni res no torcer. Francesc Maci (1859 1933) Els socialistes de Catalunya, al costat dels principis substantius del programa del partit, hem dafegir-hi un nou principi, substantiu tamb per a nosaltres: el de la llibertat total i absoluta de Catalunya. Rafael Campalans (1887 1933) Us proposo trametre una fervent salutaci als nostres germans de Valncia i de Mallorca, testimoniatge dafirmaci de la nostra unitat nacional. Pompeu Fabra (1868 1948) No es tracta que els poltics de Madrid ens governin b (cosa, altrament, una mica difcil, avui com avui). Es tracta que deixin de governar-nos. Antoni Rovira i Virgili (1882 1949)
A les vostres mans hi ha el dest del nostre poble; compliu amb el vostre deure. Volem una llibertat absoluta per vies de la democrcia i de la repblica formant un nou Estat. Un nou Estat que ens doni una independncia absoluta. Manuel Carrasco i Formiguera (1890 1938) Aix que nosaltres demanem s lindiscutible dret dels pobles a disposar dels propis destins, a estructurar com millor els plagui la seva vida interior i exterior..., sense demanar perms a unes Corts del pas opressor! Jordi Arquer (1906 1981) Creiem que s lhora dincorporar al nostre moviment alliberador totes les contrades de llengua catalana que formen, juntament amb la Catalunya estricta, el cos sagrat de la nostra Ptria. Miquel Coll i Alentorn (1904 1990) La llibertat no s negociable. Pau Casals (1876 1973) Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions. Eugeni Xammar (1878 1973) Els catalans portem tres-cents anys fent limbcil; aix vol dir que no s que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer s deixar de fer limbcil. Joan Sales (1912 1983) Fill dun empelt catal en la faixa litoral del sud de lEbre, el Pas Valenci no desment aquest origen; ms encara: s en tant que el perpetua en les seves concrecions locals. Dir-nos valencians, en definitiva, s la nostra manera de dir-nos catalans. Joan Fuster (1922 1992)

Amb la solidaritat entre els pasos catalans, no shi pot jugar. O ens salvem tots, o ens afonem tots. Josep M. Llompart (1925 1993) El poble catal constitueix, duna manera pura i simple, una naci ocupada. Una naci ocupada a la qual han estat arrabassats tots els drets nacionals. Flix Cucurull (1919 1996) Una naci mai no ser lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Llus Maria Xirinacs (1932 2007)
2. El Moviment per la independncia (MxI)

El moviment per la independncia, genricament, en minscules, lhan format i el formen ara tots els qui, duna manera o altra, en un lloc o altre dels pasos de la nostra naci, han treballat i ara treballen per recuperar la sobirania que ens fou arrabassada fa tres-cents anys. Un altre captol daquest moviment va comenar fa cosa dun any i mig de la manera que ara us explicarem reproduint el text de la presentaci del Moviment per la Independncia MxI- llegit per la Mont Plans i en Quim Masferrer, el dia 12 dabril de 2011, a la sala del Mirador, del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona. El 13 de setembre de lany 2009, ara fa ms dun any i mig, tenia lloc la primera Consulta sobre la Independncia a Arenys de Munt, un esdeveniment que va generar molta expectaci i que va concentrar, en aquesta vila del Maresme, milers de persones darreu del pas. Aquell acte exemplar de pronunciament democrtic i nacional arribava en el moment precs, desprs de nombrosos atacs contra Catalunya i contra els catalans, i desprs dun procs agnic de destrucci del nou Estatut dAutonomia sorgit del Parlament de Catalunya el setembre del 2005. Aquella ofensiva havia trobat ja una resposta clara entre el poble de Catalunya amb mobilitzacions massives pel Dret de Decidir el febrer del 2006 i el desembre del 2007. El procs de les Consultes iniciava aquell mes de setembre de lany 2009 una nova experincia de mobilitzaci i de sensibilitzaci que havia de ser tamb a lorigen del Moviment per la Independncia (MxI) que ens ha portat fins aqu, per per un altre cam ms discret i silencis. Nosaltres som, doncs, el resultat dun esfor gradual i pacient darticulaci diniciatives i de clarificaci didees que ha anat avanant al costat del procs que es va engegar a Arenys de Munt i dins el mateix esperit de transversalitat i de dinamitzaci social. El moment va facilitar linici: persones que havien viscut lexperincia de lAssemblea de Catalunya dels anys 70 del segle XX, van veure en aquella presncia massiva i unitria a Arenys de Munt les condicions per intentar un procs dunitat de lindependentisme que permets sortir de latzucac en qu ens havia posat el marc poltic espanyol de les Autonomies. La crisi econmica posava en evidncia, duna manera ms crua que mai, que el mal era molt profund i que les solucions necessries sobrepassaven el model autonmic seguit des de

la transici. La sortida es trobava, ara duna manera ja massiva, en la direcci de la independncia de Catalunya. Aquella idea nova dunitat de tot lindependentisme es podia inspirar en una experincia dunitat suprapartidista precedent, com ho havia estat lAssemblea de Catalunya, per el procs havia de ser totalment nou en la seva forma darticulaci. Dentrada, es tenia clar que calia evitar, per sobre de tot, els personalismes que havien dificultat tant la unitat independentista fins aleshores. Ladscripci al nou moviment (o a la nova Assemblea) que es volia construir havia de ser a ttol personal; i els debats serien despersonalitzats en el sentit que lacord sobre les propostes poltiques que sanaven desenvolupant es faria a partir de les formulacions dels textos, sense conixer la identitat dels qui defensaven cada posici. Aquest mtode va permetre aplegar, en una primera fase, les primeres 40 persones impulsores del projecte, procedents de tot el ventall poltic de lindependentisme. El sistema que es va seguir va ser la identificaci de cadasc amb una adrea de correu electrnic: mxi, dues xifres, el signe @ i un servidor informtic segur, que fes difcil que alg ali pogus interferir en el procs. Aquest mtode potser estrany i semiclandest- va fer el seu efecte: les propostes dels correus annims identificats tan sols amb un parell de xifres sanaven discutint amb desapassionament fins que es van arribar a establir les bases dun acord general. Un cop establerta la primera base unitria de quaranta persones, vinculades amb tot el ventall poltic de lindependentisme, calia abans de passar a una nova etapa reforar la cohesi interna. Es va trobar aleshores necessari de fer un primer encontre que, revelant les identitats, poss un comproms personal ms directe i emotiu al vincle poltic que shavia establert des de lanonimat. La curiositat innata en el gnere hum va conferir aix a aquella trobada una emoci especial. Es va produir un retrobament peculiar, no sols entre antics amics i coneguts, sin tamb entre persones que havien estat veritables rivals, homes i dones que havien defensat en el passat posicions antagniques en la seva activitat poltica. Lanonimat inicial havia facilitat un acord poltic que hauria estat impossible des de lexplicitaci de la personalitat de cadasc, tenint en compte
els bagatges contraposats que cada histria personal tragina. El resultat de tot plegat es concret en dos documents: una declaraci de principis del moviment i el full de ruta cap a la independncia. El primer fonament ja shavia establert i un pacte vinculant shavia segellat. Ara, amb el cam aplanat, els passos segents es van fer ms fcils. El mes de mar del 2010 saprov una llista de les 200 persones a qui es convid a participar en la segona fase del debat prevista en el full de ruta. Es tractava de dues-centes persones pertanyents a les entitats i organitzacions cviques que havien estat treballant activament en el camp del sobiranisme i lindependentisme actuals. Lobjectiu daquella etapa era aconseguir que tots aquests sectors sincorporessin plenament al projecte, per mitj dun procs de debat obert, durant un nou perode desmenes possibles entorn dels dos documents proposats. Mentre es desenvolupaven els debats al si dels dos-cents nous incorporats, el 10 de juliol de lany passat es va produir la gran manifestaci que tots recordem, la ms nombrosa de la histria del nostre pas, que pos sobre la taula el rebuig a lautonomisme i lexpansi creixent de lopci independentista. Per obra i grcia daquella gran mobilitzaci, lindependentisme es convertia en una alternativa poltica que, directament o indirectament, passava a marcar duna manera ms decisiva que abans, el ritme de lagenda poltica catalana. Aquell esclat popular ens va portar a la necessitat de convidar aleshores persones de totes les entitats mobilitzades a afegirse al moviment, conscients del paper que havien adquirit en tot el procs les plataformes sobiranistes (PDD, SiP, etc.), la Coordinadora de les Consultes sobre la Independncia i els ms diversos convocants i protagonistes daquell important esdeveniment. Desprs daquella data encara shi anirien afegint altres sectors, fins a esgotar les possibilitats del ventall poltic i cvic de lindependentisme. Arribats a aquest punt dexpansi social i destructuraci interna del moviment, es decideix aleshores passar a la fase segent del full de ruta, en la qual ens trobem ara: convidar unes 2.000 persones a participar en la Conferncia Nacional per lEstat propi, reuni de carcter congressual que avui convoquem per al 30 dabril vinent. Des del punt de vista dels continguts del projecte que avui presentem i que sacabar dafermar en la Conferncia del dia 30, podem resumir que es tracta dun
11

moviment poltic amb uns trets caracterstics ben definits que, en sntesi, es proposa que siguin els segents: El nostre moviment s un moviment democrtic de carcter cvic, unitari i transversal. LMxI (el Moviment per la independncia, no s ni ser cap organitzaci constituda; el Moviment som tots els qui treballem per la independncia arreu de la naci catalana, i som tamb els qui hem treballat fins ara per la convocatria de la Conferncia Nacional. LAssemblea Nacional Catalana que es constituir la tardor vinent, t com a objectiu aconseguir una majoria social favorable a la Independncia de Catalunya i deixar dexistir quan saconsegueixi lEstat catal independent. LMxI i lANC no han entrat, ni entraran, en la lluita electoral i ocuparan un espai de treball que va ms enll de les convocatries electorals. Lorganitzaci de lANC es basar en assemblees territorials i sectorials, i la seva acci anir encaminada a fer tot tipus dactes que permetin ampliar la base social que doni la fora suficient per a la consecuci de lEstat propi. LMxI considera que cadascun dels pasos de la naci catalana ha de definir el seu propi cam i ha de bastir la seva prpia organitzaci. LANC hi donar, des del primer moment, el suport que calgui en cada cas. En aquesta Conferncia Nacional per lEstat propi hi haur una representaci mplia i plural, potser la ms important feta fins a la data, dels qui avui estem convenuts que lnic cam per mantenir la nostra condici nacional i per assegurar el benestar de tots els nostres conciutadans s disposar dun Estat propi. El que pretenem a partir dara, amb el procs que es posar en marxa desprs daquesta Conferncia, s que la resta de ciutadans del nostre pas, els qui fins ara no shan manifestat favorables a la independncia poltica de la nostra naci, sincorporin al debat que els proposem i, entre tots, aconseguim crear les condicions socials i poltiques que ens permetin tenir al ms aviat possible, per tamb amb la mxima certesa, el nostre propi Estat en condicions digualtat amb la resta dEstats sobirans dEuropa i del mn i amb la voluntat de contribuir a fer un mn molt ms just, solidari i sostenible.
3. Els fonaments de fet i de dret

Les primeres de les 175 raons per a la independncia que oferim s refereixen a all que constitueix Catalunya com a naci, conjuntaments amb els altres pasos de naci catalana, i per tant, als drets nacionals de Catalunya i els altres pasos de naci catalana.
3.1.
El fet nacional
1. Catalunya (nord i sud i la Franja de Ponent), el Pas Valenci, les Illes Balears i Andorra comparteixen llengua, histria i cultura i constitueixen en peu digualtat una realitat nacional, internament diversa per en conjunt ben distinta de qualsevol altra. 2. La naci catalana s una de les realitats nacionals de formaci ms antiga dEuropa i una de les que ms sha caracteritzat per construir-se dins els lmits socioeconmics de cada poca sobre el principi de la llibertat. Levoluci del seu dret civil i del seu dret poltic respon a aquesta constant. 3. La naci catalana es va anar estenent, a partir del nucli comtal originari, formant un conjunt dunitats poltiques diferents que sautogovernaven unides, juntament amb lArag, per un mateix sobir. Aix va fer que la cultura material i la intellectual de la naci no depengus dun sol centre dirradiaci, sin que fos constitutivament multipolar i que, aix no obstant, fos una mateixa cultura unida per una mateixa llengua. 4. Levoluci del dret poltic catal arrenca, devers lany 1000, de la Cort comtal de Barcelona i de les assemblees de Pau i Treva, institucions que van configurar, amb el temps, les Corts catalanes i desprs, sota el mateix model, les Corts valencianes, com a lloc de trobada entre el sobir (el rei) i els representants dels estaments del pas per pactar entre tots el regiment de la cosa pblica. Aix, juntament amb els diferents sistemes de govern de cada una de les Illes Balears i amb uns governs municipals de gran autonomia, va articular un sistema poltic complex, amb un contrabalanceig de poders molt original i efectiu. 5. Tot aquest sistema poltic i constitucional va restar interferit progressivament pel Regne de Castella a partir del moment que Felip I (II de Castella) i els seus successors van regnar
13

des de Castella seguint els interessos nacionals castellans i en contra dels interessos de tots els pasos de naci catalana. I no solament contra els interessos, sin contra el sistema constitucional mateix daquests pasos, que en garantia les llibertats individuals i collectives. 6. La revolta contra aquesta situaci dinterferncia castellana, lencapal Catalunya des de mitjan segle XVII fins al comenament del XVIII i don lloc a la Guerra dels Segadors i a la Guerra de Successi, en qu es va forjar el sentiment nacional catal modern. Ni una guerra ni laltra no van servir per posar fi als actes anticonstitucionals dels monarques procastellans, el ms transcendent dels quals va ser la cessi al Regne de Frana, lany 1659, dels comtats ms septentrionals (el Rossell, la Cerdanya, etc., lactual Catalunya Nord) sense el consentiment de les Corts de Catalunya, com exigia la llei. 7. Finalment, el Govern castell va veure locasi danullar la independncia poltica de la naci catalana amb la Guerra de Successi. Ara ja no es tractava dactes inconstitucionals, sin de lacte inconstitucional suprem: la derogaci de tot el sistema constitucional i de les institucions poltiques que en derivaven, i lannexi pura i simple al Regne de Castella dels pasos de naci catalana, naturalment sense el consentiment daquests pasos. Pels decrets dannexi, dits de Nueva Planta de 1707 per al Pas Valenci, 1716 per a Catalunya i 1718 per a Mallorca-, que invoquen el justo derecho de conquista com a fonament de dret, els pasos de naci catalana, fins aleshores absolutament independents del Regne de Castella, van esdevenir simples provncies daquest regne. 8. Daleshores en lobsessi nacional de lEstat castell (sota la denominaci de Regne de Castella o la ms recent de Regne dEspanya) ha estat, sense soluci de continutat, la desborrar tota la realitat nacional catalana (cultura, llengua, dret, estructura econmica, etc.) i substituir-la per la de Castella. No es tracta sols de dominar polticament els pasos de naci catalana, sin de fer-los desaparixer com a tals, de fer desaparixer la naci catalana.
3.2.
La voluntat poltica nacional
9. Per la naci catalana no sha deixat esborrar, sin que ha resistit, i resisteix, a tots els pasos que la conformen. LEstat castell, i el francs, a la Catalunya Nord, no solament no han pogut fer desaparixer la naci catalana, sin que, a desgrat de la forta acci dasfxia i desestructuraci econmiques, de drenatge financer, dopressi i desballestament socials, desquarterament com a conjunt nacional, de repressi de tot intent de reconstrucci poltica i de repressi i colonitzaci lingstica i cultural en qu shan hagut de desenvolupar del segle XVIII en, els pasos de naci catalana constitueixen avui, en conjunt, una entitat demogrfica, econmica, lingstica i cultural prou considerable dins Europa, per davant de moltes nacions europees normals, s a dir, que tenen un estat per estructurar-les i mantenir-les i no en tenen cap en contra per desfer-les. 10. La voluntat nacional de catalans, valencians i balears no sha manifestat solament en la reconstrucci lingstica i cultural, iniciada al segle XIX amb el moviment conegut com a Renaixena. La Renaixena tamb fou poltica, en forma de revoluci democrtica, amb un projecte poltic de reivindicaci de la sobirania interior perduda al segle XVIII i federalitzador de lespai peninsular (Espanya, incloent-hi Portugal, abans que aquest nom fos apropiat i monopolitzat oficialment per lEstat castell). 11. Aquesta voluntat poltica, encapalada tamb per Catalunya, per secundada pel Pas Valenci i les Illes, es va manifestar a les barricades liberals democrtiques del segle XIX amb els crits dindependncia i en els diversos intents de proclamaci, a Catalunya, des de lesquerra nacional, dun Estat propi (des del 1835, per especialment el 1873 amb Baldomer Lostau i el 1932 amb Francesc Maci, mig reeixida en forma de Generalitat de Catalunya), i amb el moviment autonomista, ms moderat, engegat a la fi del segle XIX per la dreta nacional de Prat de la Riba, amb la Mancomunitat com a primer assoliment de reinstitucionalitzaci poltica. 12. Desprs del segon gran daltabaix nacional que fou, el 1939, locupaci militar i la nova destrucci poltica, lingstica i cultural provocades per la versi feixista de lEstat castell, la voluntat de reconstrucci nacional i de reivindicaci dun estat propi es va manifestar igualment a tots els territoris de naci catalana
15

i va reeixir especialment al Principat amb lAssemblea de Catalunya, ara ja invocant el dret dautodeterminaci nacional, que havia anat fent cam per tot el mn. Daquest moviment unitari fou hereva la recuperaci de la Generalitat de Catalunya, i, seguint-ne el model, de la Generalitat Valenciana i del sistema dautogovern balear, aprofitant la situaci de relativa feblesa poltica i institucional de lEstat espanyol (s a dir, castell) desprs de la mort del seu dictador feixista. 13. Els pasos de naci catalana han manifestat, doncs, ininterrompudament fins al moment present, que no acceptaven lannexi a lEstat castell i que volien recuperar el seu estatus poltic de pasos lliures. 14. La tradici histrica confederal catalana (des de la sobirania popular) no ha trobat camins per manifestar-se en els darrers temps: el projecte federalitzador catal dins lespai peninsular (incloent-hi Portugal) ha fracassat reiteradament perqu el projecte poltic de lEstat castell ha estat i s exactament i paroxsticament lantagnic del catal i sha basat precisament en la destrucci de la naci catalana. El darrer episodi daquest torcebra, lhem viscut tots nosaltres: s el rgim sorgit de la Constituci espanyola de 1978, que ha acabat, com sempre, amb la negativa castellana a reconixer la naci catalana i, per tant, els drets nacionals poltics, lingstics, culturals dels pasos daquesta naci, i a renunciar de deb a lannexi poltica i a la colonitzaci lingstica i cultural. En la relaci amb els altres pasos de lespai europeu, la naci catalana aspira a un estatus lliure al costat de les altres nacions sobiranes dEuropa.
3.3.
Els drets nacionals
15. El dret internacional, malgrat la seva inherent precarietat daplicaci en un ordre internacional basat de sempre en la llei de la selva, ha anat positivant, per mitj de les Nacions Unides, el Consell dEuropa i la Uni Europea mateixa, el principi de lautodeterminaci dels pobles concebut dins el segle XIX per propiciar una manera democrtica i no violenta de resoldre els conflictes de carcter nacional. Un principi de dret que van defensar formalment tant els partits socialistes i comunistes i el leninisme triomfant, com els Estats Units dAmrica amb la
doctrina del president Wilson. El primer pas en aquesta direcci es concret en la Carta de les Nacions Unides, com a simple enunciat que calia desenvolupar. 16. Aquest desenvolupament va trobar totes les resistncies possibles de les potncies jacobines i colonials, fins que laccessi a lONU de ms i ms nous estats anticolonials va fer decantar la balana a favor dintegrar el dret dautodeterminaci en el marc internacional dels drets humans, cosa que es fu efectiva mitjanant la Resoluci 2.200 (XXI) de lAssemblea General del 19 de desembre de 1966, que incloa tres instruments coneguts genricament com a Pactes Internacionals dels Drets Humans, en els quals sestableix, com a article primer: Tots els pobles tenen el dret dautodeterminaci. En virtut daquest dret determinen lliurement el propi estatus poltic i persegueixen lliurement el propi desenvolupament econmic, social i cultural. 17. Amb el temps, la majoria destats, entre els quals el Regne dEspanya, han subscrit tots tres protocols, de manera que aquests formen actualment part de lordenament jurdic constitucional de la majoria dels estats i tamb del Regne dEspanya. Aix no obstant, el procediment molt dificults que els mateixos Pactes estableixen per a fer-ne efectiva laplicaci en un territori determinat dins la jurisdicci de les Nacions Unides, i sobretot les interpretacions fallacioses propiciades pels estats jacobins sobre la base de la multivocitat del terme poble, han fet fora inoperant les Nacions Unides per aplicar el seu propi ordenament. 18. Per el dret dautodeterminaci dels pobles ha estat com ms va ms invocat per a la constituci de nous estats, especialment a partir de lesfondrada del sistema sovitic, fet que ha generat una important jurisprudncia internacional, la darrera pea de la qual s la sentncia del Tribunal de lHaia sobre Kosova). 19. Catalunya va comenar a invocar el dret dautodeterminaci amb lAssemblea de Catalunya (1971) i desprs lha continuat invocant, amb tota la legitimitat democrtica del seu Parlament, que ha afirmat reiteradament que no hi renunciava. Invocar aquest dret significa, en el cas de Catalunya i dels altres pasos de naci catalana, negar-se a acceptar la prdua del propi sistema constitucional, la prdua de lestatus de pas lliure i lannexi a lEstat castell (i al francs pel que fa a la
17

Catalunya Nord); annexi sobre la qual, altrament, aquests estats annexadors mai no han estat consultats duna manera expressa. 20. Un dret es mant sempre actual mentre qui ns titular el reivindica i no hi renuncia. Els pasos de naci catalana han reivindicat permanentment el dret de recuperar la llibertat poltica que tenien i que els fou violentament arrabassada per lannexi als Estats castell i francs i han fet tots els intents possibles per fer efectiu aquest dret. Ara la comunitat internacional i el moviment de construcci federal dEuropa els ofereixen lempara jurdica per fer-ho duna manera pacfica i democrtica. s arribat el moment, doncs, de fer efectiu aquest dret, desfent lannexi mai no volguda als Estats espanyol (castell) i francs, i destablir-nos, en peu digualtat amb aquests Estats, dins dEuropa. 21. En conseqncia, els pasos de naci catalana, cadascun per ell mateix i tots com a conjunt, tenen el dret de recuperar la plena llibertat nacional i dobtenir el ple reconeixement internacional, del qual actualment no disposen, excepte dAndorra. Lautonomia que lEstat espanyol reconeix actualment als pasos catalans que sannex per la via militar no s pas, com el seu mateix Tribunal constitucional afirma, cap forma de reconeixement nacional ni cap forma de devoluci de sobirania, ni serveix tan sols per frenar lacci desnacionalitzadora i el drenatge de recursos econmics que aquell estat hi practica den de lannexi. La part de Catalunya annexada per lEstat francs encara est en una situaci pitjor. nicament Andorra t estatus destat sobir reconegut, molt condicionat, per, per la seva reduda dimensi. 22. Per a lassoliment de la llibertat nacional, els diferents pasos catalans tenen, cadascun per ell mateix i tots com a conjunt, el dret dexercir lautodeterminaci nacional, mitjanant la convocatria dels plebiscits corresponents, lnica via que permet superar la dominaci i la fora pel dret i la democrcia en les relacions entre pobles diferents. 23. Els pasos de naci catalana han dexercir el dret dautodeterminaci en la doble direcci externa i interna. Externament, han de poder decidir lliurement llur estatus poltic
en relaci amb els Estats francs i espanyol i en relaci amb la Uni Europea. Internament, tenen el dret de decidir lliurement quin lligam volen establir entre si, a fi de preservar i promoure la nacionalitat comuna. 24. Lassoliment de la llibertat nacional i del reconeixement internacional mitjanant lexercici del dret dautodeterminaci ha dsser des dara lobjectiu principal i prioritari de lacci poltica en cadascun dels pasos de naci catalana i en tots conjuntament, la qual sha de basar en la conscienciaci i la mobilitzaci nacionals permanents de la majoria dels ciutadans.
4. 151 raons ms... per comenar

Sis grups dexperts, corresponents a sis mbits temtics (economia, justcia, llengua i cultura, comunicaci, internacional i estructures dEstat), han collaborat per fer aquesta primera aportaci que no pretn res ms que encetar un procs participatiu que ens permeti definir els grans eixos sobre els quals volem bastir el nostre propi Estat. La intenci, per tant, s dencetar el debat i prou. A tots sels va proposar el mateix esquema de treball: analitzar els perjudicis que ens genera pertnyer a lEstat espanyol, descriure els avantatges que tindrem en el cas de disposar dun Estat propi, assenyalar les grans lnies dactuaci del nou Estat i indicar els elements que podrien configurar el nostre relat de pas. Molt probablement, alguns dels participants a la Conferncia Nacional per lEstat propi no estaran dacord amb algunes de les raons o dels temes recollits i transcrits a continuaci. Els debats es produeixen a partir de la confrontaci de propostes i darguments. Si les raons apuntades a continuaci serveixen per a encetar el debat i acabar definint moltes ms raons, i ms clares, que justifiquin la necessitat de tenir un Estat propi i, a ms, aquestes noves raons sn compartides per una mplia majoria, lobjectiu daquesta primera aportaci haur quedat del tot aconseguit. Per tal de no enterbolir aquest debat i per continuar amb la dinmica engegada fa ms dun any i mig amb la creaci del primer nucli del Moviment per la Independncia, hem cregut convenient no esmentar el nom dels qui hi han treballat,
19

desinteressadament, per tenir aquests primers elements de treball, que aportem de manera collectiva.
4.1. Llengua i cultura

4.1.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya 25. La dependncia poltica s la causa principal de la situaci social de la llengua catalana, que per aquesta ra ocupa funcions subordinades a la llengua de lEstat en la majoria dels mbits ds, de manera especialment remarcable en mbits ds lligats a la indstria i el comer de masses, i a lestructura de lEstat, com el mn de lempresa i de leconomia en general, el cinema i els productes audiovisuals, el mn jurdic, etc. 26. La dependncia poltica ha generat i imposat la ideologia del bilingisme. s una ideologia que brolla de la imposici juridicopoltica del castell i del manteniment a ultrana del monolingisme funcional de la poblaci dorigen immigratori espanyol (preservada per aquesta ideologia de qualsevol mena de catalanitzaci, tot practicant el que sha anomenat bilingisme unilateral). El discurs del bilingisme s la ideologia prpia de letapa dita constitucional, una etapa que ha mantingut una forta jerarquitzaci centrpeta en les estructures de poder de lEstat. Aquesta ideologia pretn emmascarar el carcter impositiu del castell als Pasos Catalans. I en part ho aconsegueix, en la mesura que ha penetrat no solament en la poblaci dorigen immigratori, sin encara en el discurs de la majoria de les institucions pbliques del pas i en una part considerable de la poblaci catalanoparlant. 27. La subordinaci lingstica com a conseqncia de la dependncia poltica s tamb la causa de les dificultats en la consolidaci del catal estndard modern, en els diferents registres ds, cosa que produeix la inseguretat permanent en els parlants (inseguretat especialment greu en els agents lingstics i en els mbits acadmics) i afebleix el prestigi de la llengua, la qual apareix als ulls dels parlants (actuals o possibles) com un instrument menys til i verstil que la llengua imposada.
28. La dependncia poltica tamb fa que el sistema conceptual no sigui dmbit catal sin el de lEstat. El fet de cenyir-se a un univers conceptual que no sadiu amb el que s propi de la llengua influeix en la reducci de les capacitats expressives, pel fet que la llengua catalana aleshores tendeix a esdevenir una mena de complement de la llengua dominant, s a dir, que tendeix a operar, i a conformar-se, com una mena de variant dialectal. 29. La dependncia poltica fa que els continguts educatius (geografia, histria, literatura, etc.) siguin imposats per lEstat, fet que impedeix ladequada transmissi a les noves generacions duna percepci clara de la realitat nacional catalana, tant en laspecte espacial (mbit nacional complet) com en el temporal (evoluci histrica dins aquest mbit). Daquesta manera la conscincia nacional tendeix a afeblir-se i diluir-se. Aix com passa en poltica, en economia, en infraestructures, en sistema comunicacional, etc., tamb en leducaci la cultura nacional es transmet trossejada en territoris allats i convertida en un subsistema de la cultura estatal castellana. 30. La dependncia poltica no permet que existeixi un esport nacional, amb la prdua de valor simblic que aix representa. 31. Tot el conjunt de limitacions imposades per la dependncia poltica dificulta que la immigraci percebi la comunitat nacional catalana i shi pugui identificar. 4.1.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi 32. Un Estat propi tindr els mecanismes establerts en les llenges de les nacions independents per normalitzar automticament els usos lingstics del pas, sobretot en els principals mbits dinfluncia (universitats, comunicaci, mn empresarial...). 33. Un Estat propi permetr de portar a terme poltiques culturals i lingstiques ms intenses i coherents que poden fer que el catal esdevingui la llengua general de relaci social i, per tant, de manera natural tamb llengua de la immigraci. 34. Un Estat propi permetr, concretament, una poltica lingstica sistemtica amb objectius fixats segons criteris clars i amb una observaci rigorosa de com evoluciona.
21

35. Un Estat propi far possible el desenvolupament de la llengua catalana com a llengua ds en tots els mbits, com a llengua alhora til i desenvolupada dacord amb les exigncies dels diferents mbits, com ho sn les altres llenges normalitzades socialment. 36. Un Estat propi far possible lexistncia dun esport nacional amb tot el valor simblic que t com a element didentificaci collectiva. 37. Un Estat propi far possible lexistncia dun ensenyament que fomenti el coneixement de la nostra geografia i histria nacionals. 4.1.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 38. Restablir del catal en totes les seves funcions seculars de llengua nacional, s a dir, per a la comunicaci general en tots els ordres i mbits de la vida social. Es far igualment per a loccit a la Vall dAran. 39. Abolir de les funcions atribudes al castell o espanyol com a llengua de dominaci o de colonitzaci. Es potenciar el castell i tota altra llengua dorigen immigratori com a forma de respecte als drets personals de la immigraci i daprofitament de la riquesa que significa que una part de la poblaci domini aquestes llenges. 40. Endegar estructures de foment de la prpia llengua i cultura, alhora que de coneixement i aprofitament de les diferents llenges presents al pas. LEstat haur dinfondre lautoestima dels seus ciutadans per a ls del catal i fer-los entendre la necessitat del coneixement daltres llenges per atendre els reptes que presenta la globalitzaci. 41. Endegar un sistema educatiu autocentrat, s a dir, que fomentar el coneixement i la valoraci de la histria i del present de la societat i la naci catalanes. 42. Endegar un sistema destudi i de recerca en funci de les necessitats tcniques, culturals, socials i econmiques de la societat i la naci catalanes.
43. Endegar un sistema adequat dacolliment de la immigraci, tot aportant els mitjans econmics, socials i educatius necessaris a aquest objectiu. Aquest sistema tamb senfocar a la recuperaci de determinats sectors de la poblaci procedent de les primeres onades immigratries i als seus fills, amb la finalitat que completin el seu procs de ciutadania catalana. 44. Endegar la construcci duna vida associativa renovada en els diferents mbits (cultural, social, esportiu etc.) basada en la dinamitzaci de la vida social, sense la intromissi forada destructures imposades. 4.1.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pas 45. Els catalans som una naci europea amb ms de mil anys dantiguitat que ha produt, per tant, una cultura material i intellectual vehiculada amb una llengua prpia i manifestada a travs dinstitucions econmiques, jurdiques i poltiques prpies. 46. La naci catalana va ser capa de dotar-se tamb dun sistema constitucional propi, dels ms avanats dEuropa, que al segle XVIII va ser anullat per lannexi anticonstitucional a lEstat castell. Perdudes les institucions de govern, ha resistit a la dominaci poltica dels darrers tres segles tot desplegant un ampli moviment de renaixena cultural i poltica. 47. Som un pas format a travs dimportants aportacions de diferents onades dimmigraci al llarg dels darrers segles, i amb una conscincia slida del valor de la prpia llengua, com a instrument general de relaci social. La societat catalana s un exemple dintegraci social i nacional que sha gestat en condicions molt difcils i que per aquest fet pot aportar arreu del mn coneixements importants en la defensa de la prpia identitat, i en la gesti de la diversitat. 48. La nostra histria recent de renaixena cultural i poltica s un exemple de la importncia del coneixement, la valoraci i el reconeixement del propi patrimoni cultural nacional (lingstic, histric, simblic, consuetudinari, etc.). Aquest fet ens ha perms destablir la naci cultural que som avui, i fa possible abordar ara amb plenitud, a travs de la defensa ferma de la nostra existncia al llarg dels anys, la consecuci de les nostres aspiracions poltiques collectives.
23

49. Com a conseqncia daquest esfor per abordar de manera adequada la defensa de la nostra identitat i la gesti de la complexitat i la diversitat lingstiques i culturals, la naci catalana pot ser considerada tamb com un exemple de pas dacolliment, ja que la incorporaci a la comunitat nacional ve fixada per unes normes fonamentades molt fortament en la llengua i en la igualtat de drets i deures. s a dir, en unes normes que no es fonamenten tan fortament en qestions de tipus cultural i que permeten de passar per damunt de les diferncies ms formals o aparents. El model catal est ben situat, doncs, per a poder combatre el racisme, si aquesta predisposici va acompanyada de poltiques socials adequades que un Estat propi pot desenvolupar.
4.2. Economia i benestar

4.2.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya 50. La dependncia poltica crea asfxies de tot tipus que han malms i han desincentivat el carcter emprenedor que sempre ha caracteritzat la poblaci catalana, cosa que ha afectat a la creaci de la riquesa necessria per a mantenir lestat del benestar catal. 51. La dependncia poltica crea una situaci en qu Catalunya aporta a lEstat el 18% del PIB espanyol. En canvi, lEstat noms inverteix a Catalunya una mitjana del 8-10% daquest PIB. 52. La dependncia poltica ha imposat durant tres dcades un dficit fiscal que ha generat la prdua, cada any, dentre el 8% i el 10% del PIB (en percentatge, s un nivell molt elevat, noms superat pel 14-17% de les Illes; la mitjana a tot el mn s dun 2-3% del PIB), una situaci despoliaci fiscal inslita al mn, que malmet el nostre teixit productiu i ens arrossega a una profunda crisi econmica i nacional. 53. La dependncia poltica fa que es paguin impostos a lEstat espanyol com un pas socialdemcrata i que sen rebi una despesa pblica prpia dun pas liberal; aix implica que el nivell de renda familiar disponible per cpita de les famlies catalanes acabi essent ms baix que en altres territoris que han rebut la solidaritat catalana.
54. La dependncia poltica, amb el dficit de la balana fiscal que imposa, fa que una famlia catalana de quatre membres (pare, mare i dos fills) pagui cada any entre 8.000 i 10.000 euros que mai no tornen. Amb aquesta quantitat es poden fer moltes coses cada any. I lEstat ho justifica basant-se en una pretesa solidaritat interregional, que serveix sovint per a engreixar plantilles de funcionaris o malbaratar els diners en altres parts del territori estatal. 55. La dependncia poltica, amb els 20.000 milions deuros anuals de dficit fiscal que genera (que es tradueixen en seixanta milions deuros al dia), impedeix que Catalunya tiri endavant totes les infraestructures que ara t encallades. 56. La dependncia poltica imposa les decisions del govern espanyol, caracteritzades per la visi centralista i el retard i la improvisaci, en el disseny i la construcci de les principals infraestructures de transport, cosa que constitueix un llast creixent per a la competitivitat de lempresa catalana. 57. La dependncia poltica determina un insuficient suport legislatiu i fiscal a leconomia productiva catalana i la insuficincia dels nivells de lestoc de capital (fsic, tecnolgic i hum), que sn alguns dels factors que evidencien els inconvenients de no disposar dun Estat propi. 58. La dependncia poltica, pel fet que la poltica fiscal s encara una competncia quasi exclusiva dels estats europeus, situa Catalunya com a regi rica o productiva dins dun estat europeu pobre: regions semblants a Frana sn receptores netes de fons tant europeus com de lEstat francs, mentre que Catalunya s contribuent neta per partida doble, a lEstat espanyol i a la UE. I sn les poltiques de redistribuci territorial que es realitzen a Espanya les que afecten especialment leconomia catalana, pel fet de ser-ne Catalunya una de les principals contribuents netes. 59. La dependncia poltica produeix fets com aquest: els estudiants catalans reben el 5% de totes les beques de lEstat, mentre que els de Madrid en reben el 58%; el Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros lany, mentre que, per cada catal, noms gasta 5 euros; el 40% dels trens construts per lEstat espanyol durant la dcada dels 70 els quals ja sn considerats obsolets circulen per Catalunya, mentre que per Madrid noms ho fan el 4%;
25

60. La dependncia poltica produeix fets com aquest altre: Cada tres anys hi ha un any en qu el Ministeri de Foment no inverteix gens a Catalunya; per cada 300 milions deuros que sinverteixen en medi ambient a laeroport de Barajas, a laeroport del Prat noms se nhi inverteixen 12,7 milions. 61. La dependncia poltica ha determinat que els darrers cinquanta anys la inversi pblica de lEstat espanyol a Catalunya hagi estat sistemticament inferior a la mitjana espanyola i sovint no en disposem de la gesti, com en laeroport del Prat. 62. La dependncia poltica ha fet que en 25 anys (del 1985 al 2010) lEstat hagi construt a Catalunya 100 quilmetres dautovies, mentre que a Madrid nha construts 1.000. 63. La dependncia poltica determina que moltes empreses que estudien Catalunya com a opci per a la localitzaci acaben decidint-se per Madrid per lefecte capitalitat i per lefecte Barajas, conseqncia de la poltica econmica centralitzadora que hem descrit. 4.2.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi 64. Amb un Estat propi podrem potenciar molt ms la internacionalitzaci de la nostra PIME (Petita i Mitjana Empresa) i fomentar el comer internacional, un bon substitut de la uni poltica com a eina dengrandiment dels mercats. Disposarem de diplomcia comercial prpia per a vetllar pels interessos de les nostres empreses. 65. Pel que fa a la globalitzaci i al projecte europeu, amb un Estat propi millorar la relaci econmica de Catalunya amb tots els altres pasos, que es podr fer atenent les singularitats prpies i amb veu prpia. 66. Amb un Estat propi gaudirem de la flexibilitat prpia dels pasos petits, que incentiva el govern i els agents econmics a competir i millorar, ja que lalternativa proteccionista no s factible. 67. Amb un Estat propi ens sentirem identificats amb lestat, ens el farem nostre i lluitarem pel progrs econmic daquest estat; amb aix aconseguirem lautoestima, que s la base per
a tenir una poblaci creativa i amb ganes de treballar, sense perdre el temps en esforos i discussions estrils. Per contra, formar part dun estat gran com lespanyol porta a patir, a ms de diseconomies descala, grans ineficincies en la mesura que hi pot haver casos dabs de lestat del benestar. Ser petit significa un control social ms elevat dels malbarataments i els abusos, com ho demostren pasos com Sucia, Dinamarca, Blgica, Holanda i Sussa. 68. Amb un Estat propi podrem potenciar la marca Barcelona ja consolidada a lmbit mundial, amb imatge de disseny i modernitat. Aix far millorar la nostra competitivitat. 69. Amb un Estat propi els mercats espanyols, europeus o mundials no es perdran, sempre que la independncia no faci variar ni el preu ni la qualitat, perqu Catalunya gaudeix duna quantitat important de terra frtil, una riquesa natural excellent, i disposa dun bon nivell de capital hum, clau en el mn global per a competir, segons que ho mostren casos semblants com Sussa. 70. Un Estat propi permetr millorar el benestar de la gent, sobretot de les classes ms desafavorides; hi haur menys desocupats i ser ms viable el sistema de pensions. Amb una seguretat social catalana, la renda per habitant anual dels catalans es veur augmentada en vora 2.000/2.500 euros lany. Amb un sistema de seguretat social propi, la pensi mitjana a jubilats i vdues sincrementar al voltant del 20/25% per persona (uns 200/mes). Tanmateix tamb podrem abaixar les cotitzacions dempreses i treballadors i mantenir les pensions actuals. 71. Amb un Estat propi podrem desenvolupar una poltica industrial prpia i dotar les empreses dels beneficis que tenen les empreses en altres territoris, com al Pas Basc, on, comptat i debatut, la fiscalitat neta que acaben pagant, tenint present el que paguen i el que reben del seu govern, s molt ms baixa que a Catalunya. 72. Amb un Estat propi moltes empreses vindran a Catalunya per lefecte capitalitat i laeroport del Prat millorar en vols intercontinentals. 73. Amb un Estat propi Catalunya es podr situar una altra vegada a favor dels grans corrents de la civilitzaci. La histria
27

recent ens mostra que la independncia de Catalunya s cada cop ms viable. Els estudis recents mostren que laugment del comer internacional va lligat amb la viabilitat econmica de nous pasos. Largument s que el comer internacional s un bon substitut de la uni poltica com a eina dengrandiment dels mercats i, a mesura que els mercats internacionals es fan grans, s menys necessari tenir un pas gran per a poder vendre els productes, de manera que quan el comer internacional augmenta, les tendncies independentistes tamb ho fan. Lany 1946 hi havia 74 pasos al mn, mentre que al 2010 nhi havia 195. s a dir, si hi ha alguna tendncia al mn global no s la de la reducci en el nombre de pasos, sin exactament a linrevs. Avui la llibertat i la democrcia civilitzada permeten a pasos com Txquia, Eslovquia, Estnia, Letnia, Litunia i moltes altres antigues repbliques sovitiques que van assolir la independncia de manera pacfica, tenir un grau de flexibilitat que els atorga competitivitat en un mn global. Si Sussa s viable (i no noms ho s, sin que s el segon pas ms ric del mn), per qu no ho ha de ser Catalunya si, a ms a ms, el nostre pas t sortida al mar (fet clau en un mn global) i est molt ms ben comunicat i capacitat per al comer internacional? En aquest sentit, amb la independncia es guanyarien potencialitats logstiques dels ports i aeroports catalans, com a lloc dentrada de productes asitics, cosa que acreixeria la capacitat de crear milers de llocs de treball tot aprofitant les possibilitats que ofereix el comer internacional. 74. Amb un Estat propi lempresa catalana podr fer i, per tant, far el salt a una indstria de qualitat i podr deixar de cercar la competitivitat per costos; per a aix necessita ms grandria empresarial que millori el nivell deficincia, aprofiti economies descala i innovi. No perdre el tren de les tecnologies no significa inventar-les, sin assegurar-se que es t la capacitat dusar-les i beneficiar-sen. Per aconseguir-ho es necessiten 4 elements: infraestructures modernes, un entorn empresarial i fiscal que incentivi les empreses a invertir, treballadors formats factor molt important perqu la tecnologia i el capital hum tendeixen a ser complementaris i, la cosa ms important, lempresarialitat com a element aglutinador, s a dir, la capacitat emprenedora o, curt i ras, lempresari. 75. Des daquesta perspectiva, la conclusi s bvia: un Estat propi permetr tenir la clau, tant en lmbit de lempresa com en
el de leconomia, s a dir, disposar de capital hum, dindividus i empresaris creatius, i la generaci dempresarialitat. En bona part, limpacte de la globalitzaci en la nostra economia dependr, doncs, de la predisposici de la nostra societat a optar per lEstat catal. 4.2.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 76. Establir un marc legal adequat per a garantir els drets de propietat dels inversors i per a incentivar les empreses catalanes a innovar i adoptar noves tecnologies. 77. Establir un pla dinfraestructures dacord amb les les necessitats reals de leconomia productiva de Catalunya. 78. Racionalitzar el sistema fiscal i lAdministraci pblica, a fi deliminar els impostos excessius i la burocrcia arbitrria. 79. Racionalitzar i reestructurar tot el sistema educatiu, a fi de fomentar el capital hum com a factor clau per a competir en el mn. A aquest fi, cal, com un element bsic, establir un sistema educatiu trilinge o quadrilinge catal, angls i, com a mnim, una llengua til ms que ajudi la poblaci a ser cada cop ms productiva i aix sincentivi el comer exterior. 80. Establir un pla general de reestrucutaci industrial i comercial que potenci la Catalunya logstica i el comer internacional per a aprofitar el mercat mundial. Els canvis rpids i profunds en la divisi internacional del treball shan dentendre com a tal procs productiu es produeix en tal territori segmentaci dels processos de producci; una qesti essencial en tot el mn s saber quin lloc ocupa la meva ciutat, regi, pas... Hem de saber aprofitar lefecte expansiu de la independncia per a exportar, afavorir la creaci de noves empreses, augmentar la dimensi de les existents i reforar al mateix temps els factors datracci dinversions de ms valor afegit. Gaudim davantatges de localitzaci importants com la proximitat geogrfica als grans mercats europeus i aix ens obre perspectives econmiques importants. El nostre teixit productiu s diversificat i la qualificaci del capital hum s elevada. Possem capacitat organitzativa i experincia acumulada, per ens falta oferir productes que marquin la diferncia en tecnologia i qualitat. Aquesta riquesa afavoreix la reacci per no nexclou la necessitat. Pasos petits com Finlndia disposen de grans empreses a escala
29

mundial com Nokia, que generen ms beneficis que el de les empreses catalanes sumades. s per aix que la dimensi de lEstat espanyol, davant de lobertura comercial i econmica, ja no representa un problema per al creixement de la dimensi empresarial dun pas petit com podria ser Catalunya. La resposta passa necessriament per millorar els nivells de productivitat i el contingut tecnolgic del que oferim als mercats internacionals. Sn necessaris sistemes de producci i tecnologies flexibles, millores organitzatives, flexibilitat dhoraris i cultures favorables a la cooperaci i a les aliances estratgiques. 81. Establir un pla especial dincentivaci i suport a la conversi de les PIME en empreses multinacionals. Com a provedores de les grans multinacionals estrangeres, han nascut a Catalunya milers de petites i mitjanes empreses industrials algunes de les quals, havent guanyat dimensi en els darrers anys, ara sestan convertint en empreses industrials multinacionals de capital catal que inverteixen a lestranger; aquest fenomen ha de ser potenciat com cal. Catalunya s una potncia productiva a nivell europeu per no t cap empresa multinacional entre les 500 primeres empreses del mn. Lobertura econmica i comercial permet redimensionar lempresa tot reduint la dependncia del mercat estatal. Les empreses de pasos petits europeus han aconseguit aix les economies descala necessries per crixer ms enll de les seves fronteres. 82. Establir un pla especial de reestructuraci turstica que aposti per ser potncia turstica de qualitat aprofitant Gaud i el Modernisme en general. Aix, Catalunya podria ocupar el lloc nmero 8 per nombre de turistes i un lloc semblant per entrada de divises, ats que la capacitat dallotjament i de diversificaci s gran, tant en turisme cultural, que genera un elevat valor afegit i que s el que ms caldria potenciar, com en turisme rural, daventura o de sol i platja. El sector turstic catal encara amb ms intensitat que el sector industrial s representatiu daquesta paradoxa singular de la nostra realitat empresarial, que caldr superar: tot i que leconomia catalana s una potncia a escala internacional, es palesa especialment en el sector turstic una incapacitat secular de crear i articular grans empreses que situn Catalunya en el mapa empresarial mundial. Si b a Catalunya no hi ha grans empreses turstiques, cal tenir en compte que les principals cadenes dhostaleria al nivell estatal sn mallorquines.
83. Establir un pla especial per al foment de lagroindstria, ats que som lhorta dEuropa, i modernitzar-ne la competitivitat via qualitat i lorientaci cap a lexportaci de diferents subsectors, especialment la fruita dola i el sector del vi i el cava.
4.3. Justcia i Dret

4.3.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya 84. La dependncia poltica, dacord amb la Constituci espanyola que la legalitza, ladministraci de justcia s competncia exclusiva de lEstat i aix determina que la Generalitat actual, a diferncia de la Generalitat republicana, no tingui cap competncia en aquesta matria, s a dir que no pot exercir cap funci substantiva sobre un dels tres braos que conformen el poder pblic (legislatiu, executiu i judicial). 85. La dependncia poltica determina que, la justcia tingui una estructura centralitzada a Espanya i que el Consejo General del Poder Judicial, dependent de lEstat, sigui lorganisme nic de govern i decisi en el mn judicial. 86. La dependncia poltica fa que Catalunya no tingui cap poder de designaci dels membres de lrgan de govern de la judicatura, que s una qesti poltica dimportncia cabdal, ats que poder judicial exerceix un important control sobre els poders legislatiu i executiu. 87. La dependncia poltica deixa Catalunya inerme davant el fet que la poltica intervingui cada cop ms en lelecci dels membres de lrgan de govern de la judicatura i que hagi esdevingut una qesti destat que han acabat acordant els dos principals partits espanyols. 88. La dependncia poltica determina que lAdministraci de justcia sorganitzi territorialment en partits judicials que responen a una divisi administrativa que, amb lleugers canvis, prov del segle XIX, i que no respon a lestructura territorial prpia de Catalunya ni a les necessitats dels ciutadans. 89.- La dependncia poltica fa que lAdministraci de justcia, a mans totalment espanyoles, sembli pensada ms com una instituci al servei de lEstat que no pas com un servei pblic que ha de respondre a linters dels ciutadans; sovint actua amb un carcter ms de control que de servei.
31

90. La dependncia poltica fa que els ciutadans percebin lAdministraci de justcia com un poder destat, normalment hostil, i renuncin a exercir qualsevol forma de pressi ciutadana per a exigir un millor funcionament daquest servei pblic. 91.- La dependncia poltica determina que els jutges els nomeni el Consejo General del Poder Judicial, organisme estatal molt centralitzat que actua amb mentalitat radial. Laccs a la judicatura es fa mitjanant oposicions estatals amb temari nic (un sistema daccs semblant al militar). 92.- La dependncia poltica imposa que en el procs de provisi de les places de jutge destinades a Catalunya es doni molt poca importncia al coneixement del catal. Es pot dir que, en la prctica, no hi ha exigncia real del coneixement del catal per part dels jutges que actuen a Catalunya. Com a conseqncia daix, tot i que la llei declara formalment que qualsevol procediment judicial es pot fer en catal, noms el 3% de les demandes i el 14% de les sentncies es fan en catal. 93. La dependncia poltica imposa que, tot i que els ciutadans tenen dret a declarar en catal davant del jutge, no hi hagi garantit que el jutge els hagi dentendre si sexpressen en aquesta llengua. 94. La dependncia poltica ocasiona que el Registre Civil continu fent els assentaments en castell, malgrat que la llei permet de fer-ho en catal. 95. La dependncia poltica imposa que sls sistemes de provisi de les places de jutge destinades a Catalunya prcticament tampoc no valorin el coneixement del dret catal. El dret civil catal, per exemple, t problemes per a aplicar-se pel desconeixement dels jutges. 96.- La dependncia poltica determina que la proporci jutges/ habitant sigui, en general, molt inferior a les necessitats de Catalunya. 97. La dependncia poltica, a causa de la burocratitzaci del sistema espanyol, ocasiona que, de les aproximadament 700 places de jutge que hi ha a Catalunya -insuficients per a cobrir les necessitats-, unes 180 siguin vacants i es cobreixin molt lentament.
98.- La dependncia poltica, amb el sistema espanyol, burocratitzat i jacob, de selecci dels jutges, fa que als pocs jutges catalans que surten de les oposicions sovint sels envi a destinacios de fora de Catalunya, cosa que contribueix a mantenir una justcia allunyada del ciutad. 99. La dependncia poltica imposa una carrera judicial pensada per a facilitar laccs als ms joves, que obtenen les places per oposici noms pels seus coneixements terics, sense valorar adequadament lexperincia i buscant la mxima docilitat cap als estaments superiors. 100. La dependncia poltica imposa un funcionament de la justcia lent i feixuc. En alguns aspectes, els procediments han variat poc respecte als de segles anteriors. No shan introdut, o sha fet de forma molt reduda, frmules de mediaci o altres tipus dactuacions prvies a la via judicial, que contribuirien a reduir els afers que arriben a judici i, per tant, a agilitar la justcia. 4.3.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi. 101. Un Estat propi tindr la seva constituci i shauran acabat els constants conflictes competencials que avui entrebanquen lAdministraci catalana. Catalunya podr establir la seva prpia legislaci civil, penal, administrativa, laboral, etc. 102. Un Estat propi permetr que el control de constitucionalitat de les lleis i de lactuaci dels poders pblics sigui exercit per un tribunal catal, i que lltima instncia judicial sigui el tribunal superior de Catalunya. 103. Un Estat propi far que Catalunya tingui per fi el seu poder judicial i pugui establir el seu propi model de justcia: ms proper al ciutad, ms gil, i amb sistemes de mediaci, conciliaci prvia i arbitratge que redueixin el nombre dassumptes que arribarien als tribunals. 4.3.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 104.- Organitzar ladministraci de justcia sobre la base duna ms gran independncia dels jutges respecte dels altres poders de lestat i dun ms gran control intern, que han dexercir els rgans de govern del poder judicial catal.
33

105. Establir un sistema daccs a la judicatura que garanteixi ms qualitat del servei, el prestigi social de la carrera judicial i la proximitat als ciutadans. Els catalans, histricament, shan allunyat de les carreres destat, com la judicial i la militar. En el nou estat catal, el possible nombre suficient de jutges es podr afrontar facilitant laccs a la judicatura de professionals del dret amb experincia, cosa que permetr configurar un collectiu judicial menys endogmic i ms proper als ciutadans.
4.4. Comunicaci
4.4.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya 106. La dependncia poltica, malgrat lautonomia, invisibilitza els mitjans de comunicaci catalans, tant a la resta de lEstat com en lmbit internacional. Aquest fet tamb condiciona la poltica comunicativa de la Generalitat i de les nostres principals institucions, ja que tenim dificultats de comunicar-nos com a pas. 107. La dependncia poltica, amb el centralisme poltic de lEstat espanyol, condiciona els mitjans de comunicaci catalans i la mirada que tenim els catalans sobre els nostres afers propis, la resta de lEstat i el mn. Comunicativament coneixem el mn passant per lEstat, no pas comunicant directament al mn. Aix fa que Catalunya sigui un pas poc difs en tots els contextos i, per tant, no percebut a escala global. 108. La dependncia poltica determina que La lgica duna ciutat-marca (Barcelona) no reverteixi prou en el pas Catalunya. Noms Barcelona s recognoscible, i comunicada, internacionalment. Aix tamb fa que Catalunya sigui un pas que no s ben comunicat internament: hi ha dificultats de comunicaci entre tot el territori (saber qu fan entitats, institucions, persones...). s un fet que tamb anulla la capacitat de fer-lo visible en la seva totalitat i diversitat. Tot aix s encara pitjor pel que fa a la comunicaci amb els altres pasos de naci catalana. 109. La dependncia poltica, amb la manca de recursos econmics que imposa, no fa possible que en laspecte
comunicatiu comptem amb estructures cent per cent homologables a les de nacions amb Estat. Manca un entramat comunicatiu fort, que pugui desenvolupar la innovaci i la recerca amb les garanties de tenir un Estat al darrere. Aquest fet, per exemple, tamb condiciona el desenvolupament econmic i simblic de les empreses de comunicaci i la gesti del nostre patrimoni cultural i comunicatiu (arxius, museus, etc.). 110. La dependncia poltica determina que els continguts meditics catalans siguin percebuts per una part de la poblaci com a excessivament locals, cosa que no passa tant amb productes fets a escala espanyola. Els productes en espanyol sn ms lligats a lentreteniment i tenen ms prestigi social i ms acceptaci per unes noves generacions molt atretes per un sistema comunicacional espanyol molt ms potent. Hi ha un estereotip sobre part dels continguts meditics catalans, que els arracona socialment i mediticament. 111. La dependncia poltica determina que lecosistema comunicatiu catal encara visqui sota un predomini lingstic majoritriament espanyol. No saprofundeix ni es defensa el plurilingisme. 4.4.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi 112. Un Estat propi permetr fer poltiques culturals, lingstiques i de comunicaci amb un marge dactuaci ms gran i lliure, prpies de qualsevol estat del mn. 113. Un Estat propi far possible presentar-nos al mn com una cultura forta i innovadora, viva i creativa. Aix afectar els referents culturals, la creaci artstica, cultural i comunicativa. Implicar poder establir relacions culturals ms igualitries. Interpretarem el mn informativament a una escala ms propera. Podrem treballar leix mediterrani amb ms possibilitats dxit, tamb pel que fa a les poltiques de comunicaci. En aquest sentit, hi haur interlocuci directa i intercanvi de propostes i professionals al ms alt nivell. Aix en lmbit privat ja es pot fer, per ser un impuls gran poder-shi posar en el marc dun Estat independent reconegut per la Uni Europea, lONU, per construir-ne el futur. 114. Un Estat propi permetr ms autosuficincia en el finanament pblic, la gesti dels recursos, del patrimoni; tamb implicar ms recursos al servei duns mitjans de
35

comunicaci ms potents, amb un escosistema propi fort i amb ms relacions de negocis, cooperaci, collaboracions meditiques internacionals. 115. El desenvolupament de la innovaci i la recerca gestionades per un Estat propi tamb es far notar en els mitjans de comunicaci, fet que fomentar la indstria, els formats, les temtiques... La comunicaci podria ser un sector econmic competitiu. 116. Un Estat propi permetr ms presncia de la diversitat i la realitat del pas. Aix far que el pas pogui comunicar-se millor i aix, a ms, que pogui reconixer talent en tots els camps. Tamb seixamplar un star system propi, ms nodrit en referents meditics, ms catalanocntric en les maneres de fer, sense que aix impedeixi una mirada global del mn. Hi haur ms presncia, i ms homognia, de la cultura catalana als mitjans. 117. Un Estat propi faria que els catalans guanyssim en autoestima collectiva pel sol fet de comptar en el mn i poder comunicar-nos-hi directament i amb llibertat. 4.4.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 118. Fomentar i tenir cura de les relacions amb les empreses de comunicaci radicades a Catalunya perqu tinguin facilitats per a produir aqu, igualment com fomentar que altres empreses shi intallin. 119. Invertir en el sector estratgic de la comunicaci en un sentit ampli (ms enll de TV, rdio, premsa..., tamb xarxes socials, videojocs, msica, etc.) com a elements bsics al servei dun motor industrial i de relat collectiu en clau de pas. 120. Establir un marc de relaci i canals de cooperaci cultural amb els pasos dEuropa (Espanya inclosa, naturalment) en el camp dels mitjans de comunicaci i establir acords dintercanvi de recepci amb els mitjans que no combatessin la independncia de Catalunya i en reconeguessin la identitat nacional (la xarxa permet accedir a continguts de tot el mn).
121. Impulsar poltiques que apostin clarament i decidida per un model propi de mitjans de comunicaci pblics i privats, en qu el CAC sigui un rgan regulador realment potent, independent, reconegut i adms com a referncia pel mn de la comunicaci, al servei duna producci de ms qualitat; en qu es vetlli especialment pel pluralisme en lequilibri entre mitjans i en cada mitj, i que potenci les plataformes de qu ja disposem (institucions culturals, gesti de laudiovisual i de les indstries culturals, etc.). 122. Potenciar les poltiques de promoci de la llengua i la comunicaci, que tamb fan estats grans com Frana o Espanya per a les seves cultures, aparentment ms fortes. 4.4.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pas 123. El plurilingisme: la defensa de la llengua i la cultura prpies no tanquen els ulls a les cultures venes i del mn. El nostre pas ha de ser obert a canals temtics en llenges estrangeres que interactun amb la nostra, cosa que ens preparar i ens projectar en millors condicions per a moures en lera de la globalitat. 124. La pluralitat democrtica: hem estat terra de fugida i dacollida, de pas de diverses cultures. Som una cultura cooperant i participativa. No hi pot haver una autntica cultura europea si hi ha tancaments i desigualtats culturals a linterior dEuropa. 125. La normalitat histrica: Catalunya vol recuperar un estat propi a qu no ha renunciat en 300 anys. Per raons histriques, poltiques, culturals i econmiques, la independncia s ms justa, igualitria i raonable en un context de globalitatzaci. Les facilitats de comunicaci han de possibilitar ms la multiplicitat de relats al mn. Presncia amena, imaginativa, moderna i atractiva als mdia de les expressions de cultura ms reconegudes de Catalunya per tamb de tota la seva societat civil (entitats, esports, etc.). 126. La capital cosmopolita: Barcelona lidera un pas cosmopolita que no renuncia a comunicar la cultura prpia. Barcelona com a capital real de la Mediterrnia, i per tant crulla (com a concepte comunicatiu) de cultures, intercanvis, esdeveniments, etc. I tamb, en aquest sentit, Barcelona capital
37

forta i rampa de llanament comunicatiu de la diversitat de la resta de Catalunya. 127. El dret natural duna comunitat nacional: Catalunya t dret a existir i a poder comunicar la seva existncia, i ms en un moment on el mn viu enterenyinat per les microcomunitats (culturals, tniques, socials, etc.). Sn temps en una societat de xarxa i velo de pasos, de comunitats petites i que, histricament, viuen adaptant-se als canvis (pasos lleugers versus pasos pesants). Per tant, Catalunya pot contribuir molt a construir el nou mn i aquesta s una manera de poder existir al planeta.
4.5. Relacions internacionals

4.5.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya 128. La dependncia poltica determina la falta de reconeixement i labsncia de personalitat jurdica internacionals. Tampoc a la UE, ms enll de pertnyer a un organisme no vinculant (Comit de les Regions) al costat de Devon, la Rioja o Siclia. Els eurodiputats catalans no representen una circumscripci catalana (que no existeix). 129. La dependncia poltica determina la incapacitat dexpressi, defensa i decisi en lescena internacional. Per exemple, els ajuts europeus per a una infraestructura de tanta importncia geoestratgica per a leconomia de la regi com seria leix/corredor mediterrani, estan entrebancats per un intermediari, lEstat espanyol, que sembla donar mostres a contracor- de preparar-se per a la independncia de Catalunya (com ara, somiar en un tnel per sota del Pirineu, per Jaca). Un altre exemple: per a fer activitats culturals a lONU, a Nova York, ha calgut dependre de la benvolena dAndorra (o, a la Unesco, dIslndia). 130. La dependncia poltica determina la impossibilitat de defensar internament i externa la naci i el territori amb instruments destat. Per exemple, el control de residents; la signatura dacords dextradici, per a moviments illegals de poblaci; la gesti de dependncia i les cooperacions (com
la dependncia energtica, les comunicacions, la poltica de cooperaci, etc.). 131. La dependncia poltica determina la incapacitat descollir el nostre model de relaci exterior. Actualment Catalunya no pot decidir si vol continuar a lOTAN, per exemple. El seu vot contrari no va ser tingut en compte. 132. La dependncia poltica determina que Catalunya sassoci amb la marca Espanya, que s en total decadncia. Catalunya no t la projecci exterior adequada ni elements per a fer-la. A ms a ms, lEstat fomenta una projecci negativa de nosaltres (en lloc de vetllar pels interessos catalans), i pretn exportar lanticatalanisme al qual ha donat consistncia la premsa espanyola al llarg de dcades de campanya obsessiva i persistent (amb el suport de mitjans com Financial Times, The Economist, etc.). Lnic pari daquesta campanya s la que va escampar lantisemitisme a lEuropa central de finals dels segle XIX fins als anys 30 del segle XX. 133. La dependncia poltica determina que estiguem perjudicats, per vinculats, per acords de lEstat espanyol, entre els quals els que fan que Madrid sigui el punt dentrada i sortida de molts vols internacionals. Aquests acords, de caire poltic, tenen una gran transcendncia econmica. 134. La dependncia poltica determina que estiguem sotmesos constantment a calmnies, prejudicis i estereotips que no semblen tenir aturador, dins del mateix Estat. Aix continuar mentre els catalans siguem peons dintre del marc de les lluites intestines i electorals dels principals partits poltics espanyols. 4.5.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi 135. Un Estat propi permetr recuperar lautoestima derivada del reconeixement propi en el context internacional. El fet mateix de ser reconeguts com a catalans tindria un efecte generador de creativitat. No haver de fer campanya per la independncia tamb alliberaria moltes energies. 136. Un Estat propi possibilitar de tractar en pla digualtat amb qualsevol entitat jurdica internacional. Aix ens permetr bastir aliances, amb veu prpia a Europa i al mn i tenir veu a Europa i al mn per a defensar els nostres interessos poltics, econmics, socials i culturals.
39

137. Un Estat propi, amb els seus instruments de diplomcia i amb presncia a les societats internacionals, guanyar ladmissi a llocs on a Catalunya ara li s vetada. Dun dia a laltre, per exemple, podrem accedir a totes les federacions esportives internacionals on, fins ara, lEstat espanyol ha posat totes les traves que ha pogut. 138. Un Estat propi possibilitar de bastir i desenvolupar el nostre propi model dexistncia i de relaci exterior. Podr decidir, per exemple, en quines parts del mn, desenvolupat o subdesenvolupat, destinar els esforos, les aliances i les inversions, tant pel que fa al creixement propi com pel que fa a la solidaritat. 139. Un Estat propi, com que ser un estat relativament petit, es podr construir com un estat eficient. A ms, els sistemes poltics allunyats dels ciutadans, per culpa de la dimensi, deshumanitzen i desresponsabilitzen els ciutadans. 140. Un Estat propi permetr proposar Catalunya, sense intermediaci, com a seu o organitzador dorganismes o esdeveniments internacionals. La superaci de la interferncia directa de lEstat espanyol ens permetr concursar-hi amb ms possibilitats dxit, i ms tenint present lexcellent imatge i popularitat internacionals de la ciutat de Barcelona. 141. Un Estat propi far que la llengua catalana esdevingui llengua oficial i de treball de les institucions de la Uni Europea. Es far una versi oficial del textos dels Tractats i de la resta de lacquis communautaire. Sobrir la possibilitat de legislar lobligatorietat de letiquetatge almenys en catal. 4.5.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 142. Obrir un ampli debat sobre la nostra poltica daliances en el marc internacional, per decidir, en funci de les condicions de lacord de repartiment de drets i deures entre Catalunya i Espanya, si ens conv continuar pertanyent als principals organismes internacionals: Nacions Unides (i per tant, FAO, OIT, UIT, etc.), Uni Europea, Consell dEuropa, etc.
143. Obrir un ampli debat sobre la nostra poltica de solidaritat amb els pasos subdesenvolupats. 144. Establir lnies especifiques per garantir lestabliment de les millors relacions possibles amb els nostres (nous) vens estatals. 145. Ratificar els compromisos internacionals subscrits per lEstat espanyol, referents als drets humans (ONU, Consell dEuropa, etc.) o a altres qestions (Uni Europea, etc.) o renegociar-los en funci de la nova realitat (com el Conveni Marc per a les Minories Nacionals, la Carta Europea per a les Llenges Regionals o Minoritries, etc.). 146. Decidir quin model de defensa volem, a partir dels actius transferits dEspanya en lacord de repartiment. 4.5.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pas 147. Som un pas que coneix prou b com sn de nefastos els enfrontaments bllics (Guerra dels Segadors, Guerra de Successi, Guerra del Francs, Guerra dEspanya...) i podem abanderar el moviment devitaci i resoluci pacfica de conflictes nacionals i geoestratgics. 148. Com a pas de pas, acollidor, sabem que hem dacompanyar drstiques poltiques proactives en defensa de la famlia i en pro de la natalitat amb una poltica dacollida i integraci de refugiats poltics i econmics, en el marc de la poltica de la UE. 149. Com a pas amb pocs recursos naturals, volem liderar poltiques mundials destalvi energtic i de recursos renovables, i destmul de models econmics sostenibles. 150. Com a pas amb elements valorats i coneguts internacionalment (com ara el Bara, Gaud i latractiu turstic en el seu conjunt), podem treballar una imatge de conreu de valors dexcellncia i dobertura al mn.
4.6. Estructures dEstat

4.6.1. Perjudicis que genera la dependncia poltica respecte dEspanya
41

151. La dependncia poltica determina que la mxima representaci de la voluntat poltica del poble catal, sorgida mitjanant eleccions lliures i democrtiques, s a dir, el Parlament de Catalunya, no pugui disposar tanmateix enterament de res del que afecta aquest poble ni reflectir-ne la veritable voluntat poltica, no solament en lordre extern i de relacions internacionals, ans encara en lordre estrictament intern, en els afers que afecten directament la vida dels catalans i lorganitzaci de la societat catalana. Fins i tot en les competncies que lEstatut li reconeix com a exclusives, LEstat espanyol mai no li ha respectat, a la prctica, aquesta exclusivitat, i el Tribunal Constitucional espanyol finalment ha ratificat aquest menysteniment establint taxativament que qualsevol decisi del Parlament catal s subordinada sempre a les decisions estatals. Aix fa que moltes lleis del Parlament catal referides a organitzaci destructures destat, com, per exemple, la llei municipal o la llei dAdministraci pblica, siguin calcades de les lleis espanyoles corresponents, per tal dassegurar-se que no seran impugnades. 152. La dependncia poltica determina que el poder executiu catal, el Govern de la Generalitat, no pugui aplicar poltiques prpies en els camps ms rellevants i decisius duna veritable acci de govern, com serien lordenaci tributria, lordenaci econmica, lorganitzaci bancria, les grans infraestructures, etc. Noms pot actuar en aspectes secundaris o marginals i, encara, ho ha de fer sempre afrontant la competncia deslleial de lacci del Govern espanyol i les seves intromissions i incompliments continus de lleis i pactes, i, sobretot, patint una asfxia financera crnica, no pas perqu el pas no generi els recursos necessaris, sin perqu lEstat espanyol, com sabem, se napropia una part decisiva. 153. La dependncia poltica imposa un model de seguretat interior complicat, ineficient i contradictori, a causa de la superposici del sistema policial espanyol al sistema policial catal, la racionalitzaci del qual tampoc no acaba de permetre. Tamb en aquest aspecte essencial duna estructura dEstat, la competncia deslleial i la intromissi de lEstat espanyol sn contnues, aix com els entrebancs perqu la policia catalana es pugui coordinar internacionalment.
154. La dependncia poltica determina una divisi territorial de Catalunya per provncies, imposada des dEspanya amb finalitats dhomogenetzaci amb el territori espanyol i de referenciaci a un centre ali: Madrid. 155. La dependncia poltica determina que totes les infraestructures i els aparells de lEstat se cenyeixin a aquesta organitzaci provincial i reforcin el paper dun Estat amb un centre potent i nic element cohesionador extern a Catalunya. 156. La dependncia poltica determina que lorganitzaci territorial catalana, den que sha pogut crear, se subordini a lorganitzaci provincial espanyola o, com a mnim, hi hagi de coexistir, amb la corresponent generaci de duplicitats destructures administratives cares de mantenir i descassa eficcia. 157. La dependncia poltica, per mitj del model dun Estat radial amb un centre fora de Catalunya, imposa dinmiques econmiques, culturals, poltiques, administratives, etc. que noms responen a la lgica de lenfortiment de les estructures dun Estat ali a Catalunya i contrari als interessos i a les necessitats de Catalunya. 158. La dependncia poltica determina que les circumpscripcions electorals, de base provincial espanyola, generin grans desequilibris en la representaci poltica, de manera que t ms pes relatiu la representaci de les provncies menys poblades, fet que encara dilueix ms la representaci catalana a les Corts espanyoles. 159. La dependncia poltica que actualment s legalitzada per la Constituci espanyola de 1978 fa lexrcit espanyol garant de la unidad nacional, per la qual cosa alg podria entendre que, arribat el cas dun procs dindependncia, el dit exrcit s legitimat per a actuar en contra dels ciutadans catalans. 4.6.2. Avantatges que representaria disposar dun Estat propi 160. Un Estat propi assegurar, mitjanant una Constituci democrticament establerta i assumida pel poble catal, unes estructures dEstat adequades a la realitat i a les necessitats de Catalunya, comenant per lexistncia dun Parlament amb plens poders que podr legislar lliurement i podr pactar
43

lliurement, amb el referendament popular, les cessions de sobirania mitjanant els pactes internacionals que consideri convenients. 161. Un Estat propi permetr un Govern catal que podr aplicar lliurement i sense intromissions, dins el marc de la prpia Constituci i de les lleis i les directrius del propi Parlament, les poltiques que consideri adequades en tots els ordres de la vida social, econmica i cultural de Catalunya i sota lnic control del Parlament. 162. Un Estat propi permetr una ordenaci del regiment municipal que respongui a la gran tradici de llibertat i autogovern municipals que van caracteritzar el sistema constitucional catal abans de ser abolit per lannexi a lEstat castell. 163. Un Estat propi permetr una organitzaci territorial prpia, creada en funci de models organitzatius propis i pensada exclusivament per a facilitar el funcionament i desenvolupament de la societat catalana. Als anys 30 aquesta organitzaci territorial es va fonamentar en les comarques i les vegueries (que no arribaren a complir cap paper efectiu), que responien a les necessitats del nostre pas en aquells moments. 164. Un Estat propi permetr combinar proporcionalitat i territorialitat com a criteris per a ajustar els desequilibris derivats de la irregular distribuci territorial de la poblaci a Catalunya. 165. Un Estat propi permetr definir una administraci pblica catalana integral, distribuda territorialment en funci de criteris deficincia, simplicitat i escalabilitat, propera al ciutad i aprimada en relaci a la suma de les diferents administracions pbliques actuants avui a Catalunya. 166. Un Estat propi permetr disposar dun sistema de seguretat i defensa que tingui com a objectiu la defensa del pas i la integraci daquest al sistema de defensa europeu. 4.6.3. Grans lnies dactuaci o estructurals a establir pel nou Estat 167. Establir una Constituci com ms consensuada millor per tots els sectors i les classes socials de Catalunya, que asseguri
la ms ntida divisi entre els poders legislatiu, executiu i judicial i la ms racional institucionalitzaci daquests poders, que garanteixi la lliure expressi de les voluntats minoritries, i que garanteixi el mxim autogovern per als poders i els governs pblics subordinats i per a les entitats privades, tot sota el principi de la subsidiaritat. 168. Establir i desplegar les lleis bsiques derivades de la Constituci que assegurin des del primer moment de la Catalunya independent unes administracions pbliques no burocrtiques, al servei i no per al control dels ciutadans, i un sistema tributari socialment just, adequat a les necesitats financeres del pas i administrativament racional i sensible en el tracte amb els ciutadans. 169. Establir la nova organitzaci territorial segons els criteris bsics de proximitat i eficincia. Una organitzaci territorial que eviti duplicitats, que serveixi de base per a una administraci pblica gil i transparent i que respongui a les necessitats actuals del pas. 170. Assegurar des del primer moment de la Catalunya independent la comunicabilitat i la transparncia totals de les Administracions pbliques implantant-hi intensivament les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). 171. Establir un model de defensa orientat a assegurar la seguretat exterior de Catalunya amb els efectius i laparell mnims, en coordinaci amb Europa, i amb un servei dintelligncia i avaluaci de riscos per a una eficient protecci de lEstat. 172. Establir un model de seguretat ciutadana que integri totes les unitats policials operatives al pas en el cos de Policia de Catalunya, coordinat amb la policia europea, amb la protecci dels ciutadans com a missi principal. 4.6.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pas 173. La construcci de lEstat catal com un nou Estat europeu pot permetre adaptar amb major facilitat lorganitzaci territorial a la nova realitat competencial i a la facilitat de comunicacions del mn actual. Podem ser un model per a la racionalitzaci de lorganitzaci territorial i administrativa dels estats europeus.
45

174. Construir un nou Estat europeu amb voluntat dinnovaci i suficient capacitat econmica permet posar en prctica nous models de representaci poltica, de participaci ciutadana, de funcionament administratiu, de seguretat i defensa, que puguin ser adoptats posteriorment per la resta dEstats. 175. Construir un nou Estat caracteritzat per lespecial sensibilitat i reconeixement que Catalunya t envers els problemes nacionals significar sens dubte una aportaci en lordre internacional a la resoluci daquesta mena de conflictes tan decisius encara en lestadi actual de la civilitzaci humana.
4.7. I .... la torna!

176. Des de lendem mateix de la proclamaci de la independncia podrem emprar totes les energies que haurem gastat per aconseguir democrticament un Estat propi, a construir el nostre pas amb tota lempenta i la illusi que noms pot derivar-se dun procs daquestes caracterstiques!
5. El cam cap a lAssemblea Nacional Catalana (ANC)

La declaraci fundacional i el full de ruta que saprovaran a la Conferncia Nacional per lEstat propi han de permetre lestructuraci dun moviment cvic i transversal, ampli, que treballi per aconseguir la majoria social necessria per a assolir la independncia de la naci catalana. Sinicia un procs en el qual caldr treballar perqu els ciutadans i ciutadanes del nostre pas que fins ara no shan manifestat favorables a la independncia poltica sincorporin al debat que els proposem i, entre tots, aconseguim crear les condicions socials i poltiques que ens permetin tenir, com ms aviat millor per tamb amb la mxima certesa, el nostre propi estat en condicions digualtat amb els altres Estats sobirans dEuropa. Per a aconseguir-ho, cal crear assembles locals i sectorials que promoguin la participaci activa i permanent, que impulsin el debat i la informaci, creant mbits de treball i articulant formes de participaci popular obertes i flexibles. Lenquadrament en assemblees territorials s, en aquesta fase, la manera com tothom estar integrat al procs de construcci de lAssemblea Nacional Catalana. Per anar creant aquestes assemblees territorials cal aprofitar les xarxes socials establertes per les diverses entitats sobiranistes i per les plataformes locals organitzadores de la consulta sobre la independncia que treballen al territori. Cal aprofitar les sinergies desenvolupades en aquests processos. Les assemblees locals shan de formar des del mateix territori per limpuls de persones, entitats i organitzacions del poble, la ciutat, la comarca o el barri. Noms aix assegurarem la pluralitat, la participaci i la transversalitat necessries per a aconseguir el nostre objectiu, ja que al llarg del procs de consecuci de la independncia caldr organitzar activitats i accions i prendre decisions en els diversos territoris, que noms es podran fer efectives a partir del treball de les persones presents i conegudes al mateix territori. Noms des del territori i a partir de la participaci directa i a ttol individual es podr anar teixint el moviment social i poltic necessari per a assolir la independncia.
47

Pel que fa als continguts poltics, el Secretariat escollit en la Conferncia nacional per lEstat Propi, i de cara a la constituci de lANC, impulsar la redacci de dues ponncies que tractin de: - Lestructura i el funcionament de lANC - El desenvolupament del full de ruta a partir de la constituci de lANC Aquestes ponncies seran debatudes durant el procs constituent i aprovades en la sessi constituent de lANC. Durant aquesta fase fins a la constituci de lANC caldr fer un esfor en la difusi i la divulgaci de la proposta, fent presentacions en el mxim nombre possible de barris, pobles i ciutats de Catalunya. Per a aquesta tasca, el Secretariat podr comptar amb la collaboraci de tots els membres del moviment i duna manera especial amb el suport dels membres del Consell Permanent escollit en la Conferncia Nacional per lEstat Propi. La funci duna Assemblea Nacional Catalana constituda per persones a ttol individual i ben arrelada al territori s fonamental per a assolir la independncia poltica, ja que podr desenvolupar, des de la seva independncia orgnica, un marc de conscincia poltica i de participaci cvica i social, que crear les condicions perqu els partits poltics i les institucions representatives avancin cap aquest mateix objectiu. LAssemblea Nacional Catalana s un motor fonamental i una garantia del nostre procs democrtic i participatiu de conquesta de la llibertat collectiva, un procs que demana laportaci de totes les instncies socials i poltiques de la naci catalana.
- Conferncia Nacional per lEstat Propi 30 dabril de 2011 -

MxI 175 RAONS DE PES PER A L'ESTAT PROPI

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MxI 175 RAONS DE PES PER A L'ESTAT PROPI

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

175 RAONS DE PES PER A LESTAT PROPI

1. Paraules per la sobirania

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

2. El Moviment per la independncia (MxI)

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

3. Els fonaments de fet i de dret

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

La voluntat poltica nacional

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

Els drets nacionals

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4. 151 raons ms... per comenar

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.1. Llengua i cultura

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.2. Economia i benestar

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.3. Justcia i Dret

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.5. Relacions internacionals

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.6. Estructures dEstat

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

4.7. I .... la torna!

5. El cam cap a lAssemblea Nacional Catalana (ANC)

CONFERNCIA NACIONAL PER LESTAT PROPI

175 RAONS DE PES PER LESTAT PROPI

- Conferncia Nacional per lEstat Propi 30 dabril de 2011 -

You might also like