Sobre la Ley Orgànica 6/2002 i abusos i violències reiterats dels governs i tribunals

espanyols. 4 de Maig de 2011.

Podeu llegir el text de la "LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos

Políticos a aquest enllaç: http://es.scribd.com/doc/54486350/LEY-ORGANICA-6-2002-
de-27-de-junio-de-Partidos-Politicos

L’acompanyo amb uns apunts de 2007-2008 sobre el text de la llei i l’ambient i

pràctiques polítiques que podem observar. Aquests dies estem davant un atac en la nova
actuació de l’estat espanyol, en aquest cas contra les llistes de Bildu a les properes
eleccions municipals. Crec que és necessari recordar detalls d’aquest tema, i a qui
interessi, aleshores en recollí uns quants.

Vaig dedicar com un parell d’anys a rellegir el text i contrastar-ho amb el que anava
passat. No té cap bondat. Passen els anys i penso que, a la manca de bondat, cal afegir
gravetat en la mala fe i males pràctiques polítiques, judicials i informatives de les que
acompanyaren aquesta llei ja des del seu inici. Hi ha polítics i ciutadans que o estan a la
parra i malgrat això es creuen amb capacitat d’opinar buidament, sense criteri, sense
possibilitat de discutir, dogmàticament i només apel·lant al “Imperio de la Ley”, o s’hi
apunten a la mala fe i violència de l’estat contra ciutadans. Horrorós i intolerable en
ambdós casos, que estem parlant de la vida i societat, no de guions de peli com alguns
sembla ho pressuposin.

No ens ho hem de permetre, i diria que tenim prou eines per a aturar-ho. El model
d’estat contra ciutadans l’hem de deixar d’una vegada aparcat al museu dels horrors. Si
ho fem, tenim al davant un munt de possibilitats de millorar com a societats. Si no ho
fem som uns cínics i uns bèsties. Així ho veig i ho penso.

Va bé recordar, permet veure millor l’actualitat, possibilitats a l’abast i necessitats

Marco amb vermell el que ara em sembla més remarcable.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". I: el tancament

que pretén Camps i cia.
smartinez | Maneres polítiques. | divendres, 27 d'abril de 2007 | 10:54h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/48139)

Fa uns dies que llegeixo i rellegeixo aquest text. Encara no he trobat una expressió
senzilla que reculli què en penso.
Ara, però, només vull remarcar un detall. Que poso al costat de coses com ho són les
actuacions del govern valencià actual respecte al dret a la informació i la comunicació.
Un dret bàsic que, es suposa, i així ho semblaria, ha de recollir una mínima llei sobre
associacions que prenen decisions polítiques per la col·lectivitat.

(subratllat meu)

"Capítulo III. De la disolución o suspensión judicial de los partidos políticos.

Artículo 10. Disolución o suspensión judicial. (...)

2.c) Cuando de forma reiterada y grave su actividad vulnere los principios

democràticos o persiga deteriorar o destruir el régimen de libertades o imposibilitar o
eliminar el sistema democrático, mediante las conductas a que se refiere el artículo 9.
(...)"

A l'article 9 repeteix aquest paràgraf. El text en general és repetitiu, crec que més enllà
del que la claredat podria demanar. La trobo una llei mal redactada; a banda de pitjors
qualitats que mostra.

El que sí em pregunto des de la primera lectura que vaig fer és: per què diuen "de
manera reiterada i grave"? Jo crec que ho diuen com a trampa; en el sentit de poder
apel·lar a que o no s'hi han reiterat prou, o no és prou greu, vaja.
Però estic ben segura que hi ha coses -i deteriorar o destruir el régimen de libertades...,
segur que ho és- de les que, un cas, sense repetició, n'és suficient.

Vull dir que, a més, ens volen fer creure que a algun partit polític se li pot escapar això
de vulnerar "los principios democráticos i etc.". Per començar, és tractar-nos d'imbecils.

També és significatiu que, en donar les notícies del tema judicial al canal 9, no
anomenin el dret a la informació. Que no és despistada seva és evident. I jo diria que va
fins i tot més enllà de la desinformació; que va més aviat dirigit a mantenir la ignorància
sobre les garanties que té un sistema de govern democràtic seriós.

.............................................
Afegeixo:
I, com també li comento al bloc latrappola, que escriu: Ja n'hi ha prou!

(...) Un detall que veig és que a aquesta llei no s'aclareixen gaire en la relació entre idees
i acció política. Podria ser que es creguin que, pel que fa al respecte als drets hi ha prou
amb que un partit o associació política digui que els respectarà, ho faci o no. I pel que fa
a l'acció, es creguin que, si no han expressat abans una declaració d'idees contràries al
dret, no hem de considerar que l'acció que el vulneri pugui ser considerada delicte.(...)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/48081/#comments

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". II: Una

conclusió.
smartinez | CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania. | diumenge,
6 de maig de 2007 | 01:28h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/48793)

Abans de continuar amb l'anàlisi que pretenc d'aquest text, vull expressar una de les
conclusions a que arribo després d'unes relectures.
Crec que és interessat recollir-la ara, per diverses raons:
1) He pensat que és possible que la derroguin abans no acabi el meu comentari. I
aleshores trobaré més interessant estar al cas dels treballs pel que hauria de ser una
regulació seriosa sobre aquests assumptes; i pot ser abandonaria el què ara pretenc.
2) Tinc temptació de deixar-ho estar, perquè ja hi ha gent que en sap prou de lleis i ho
està expressant prou clar. Però em sembla interessant dir la meva opinió de ciutadana
que es troba atacada per aquests legisladors que són capaços de posar-se a aquests
serveis.
3) I no vull que algú em titlli d'ingènua si arribo a recollir els detalls que trobo val la
pena comentar del text. I és que de debò que jo mateixa haig de repetir-me alguna
estona que és una llei que apliquen, han aplicat, pretenen seguir aplicant, i anar fent.
Vull dir que a cops he pensat que estic fent arqueologia i no llegint una llei en vigor.
Però no ens enganyem, em dic, que de més grosses estem veient.

Tres raons a les que ara afegiria un parell:

1) Rajoy va dir ahir alguna cosa sobre una "atac a la intel·ligència" per una relació que
estableix entre "les parts i el tot". Em va semblar que es referí a que és absurd declarar
il·legals unes llistes d'una partit si no es declara també il·legal tot el partit.
Jo penso que el què és un atac a la intel·ligència és aquest text, la seva fabricació, la
seva formulació, i l'enganyifa que ell pretén anar aguantant. I que, a més, és també un
atac a la possibilitat d'una democràcia com cal. Encara diria més, aquesta llei i tot el que
l'acompanya n'és exemple d'un atemptat a la possibilitat d'una organització social
fonamentada en el dret.

I 2) Ens presenten les notícies aquests dies de manera que sembla haguem d'estar tots
ben amoïnats!!! per si els jutges no se’n surten!!! a il·legalitzar les llistes o el partit. No
ho sé. Fa molta pena, i vergonya.

Així, aquí una primera conclusió:

Aquest text em fa vergonya. Vergonya com a ciutadana d'haver tingut, i tenir encara,
legisladors que fabriquen lleis a la carta per a determinats poders o partits o el que sigui.
Vergonya també perquè trobo el text poc curós, barroer, em sembla que puc dir. Efecte
pot ser fruit de la feina que volen donar-li a aquesta llei. O pot ser de preses i urgències
impròpies del legislador, em sembla que també puc dir.
Vergonya també perquè posada al costat d'alguna altra llei que he llegit, em porta a
pensar que estem tots venuts, o comprats, pot ser.

I vergonya també perquè veig que en les importàncies que donen al terrorisme, i suposo
que aplicant una definició ben restringida del què és violència, ens estem empassant,
amb aquesta i altres lleis (com la del Pacto Por Las Libertades Y Contra El
Terrorismo; per exemple) un clar terrorisme d'estat a diferents fronts. Veig que a
banda de la vergonya, cal afegir coses com preocupació, i reclamació a qui
correspongui.
Pot ser el Defensor del Pueblo. Però això sí que ho trobo realment ingenu per part meva.
I, a sobre, ens han deixat amb el nostre Síndic de Greuges sense determinades
competències. No tinc ara ganes de mirar si aquesta s'hauria salvat, que ja estic prou
cansada d'aquest Estat-contra ciutadans.

Clar que, si ho penso bé, el què comença a ser més encara que vergonyant és que anem
arrossegant lleis i decrets fets a cop d'armes, de Felip V a Franco i cia, i tot el què no
conec; i anem fent. I que ni auto proclamant-se com a "en el marco de una democracia
madura y firmemente consolidada en la que el protagonismo y la significación
constitucional de los partidos no ha hecho sino incrementarse. (...)" (Exposición de
motivos); no s'adonin de per on van els trets. Els seus propis trets.

A banda d'aquesta conclusió tant penosa, haig de dir que com a ciutadana agraeixo i me
n'alegro que ens vagi arribant notícia de juristes i gent que en sap que fa feina contra
tanta bestiesa legal.
I que espero no triguin gaire en fer un cop de cap seriós, i, de forma decidida, igual que
la varen fabricar corrents, la eliminessin per acabar amb la vergonya; i vergonyes que
van sumant.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". III: Al

"Congreso" 9 de maig 2007.
smartinez | CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania. | dijous, 10
de maig de 2007 | 01:59h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/49622)

Permetrem que algú segueixi demonitzant l'independentisme; o el que fos? I més

encara, des d'una cambra de representació democràtica?

Fent història:
Em refereixo a que crec que han fet història, i que el què Rajoy i Zapatero han dit avui
al parlament espanyol hauria de provocar el seu cessament com a polítics representants
d'algú a un país democràtic. Per molts vots que en tinguin o puguin continuar tenint.

He vist un retall de notícia en la que PSOE i PP es posen a fer números de les

quantitats!!! de llistes que uns i altres (jo més, tu menys) han anat impugnat
històricament. Així ho han dit sense cap mena de vergonya.

Cal afegir que estan tant acostumats a saltar-se a presumpció d'innocència que fins i tot
el president del govern, responent a Rajoy, li ha dit que han impugnat, todas las listas
fraudulentas. ATENCIÓ; no ha dit les presumptament fraudulentes; sinó fraudulentas.

Aquí veig un doble problema. El primer és d'error greu -per dir-ho suau- de vocabulari.
Perquè el frau o no frau no pinta res en el tema que estaven tractant. Ni tant sols té sentit
parlar de frau de llei.
Tot i que un dels elements de la seva conversa era la ley de partidos, que sí que és de
debò un frau a la democràcia, sí; però no és això al què ells es referien. Estaven parlant
de llistes fraudulentes; i no tinc idea què vol dir això en el context que ho estaven
tractant. Més enllà, però, puc imaginar que es tracta simplement que tiren pel dret
perquè no saben d'actuar i respectar el dret de debò.
El què puc suposar és que al que es referien era a il·legals segons la seva Ley De
Partidos. Aleshores haurien de parlar d'il·legals. Posem que aquí s'hagin confós, i en lloc
de llistes fraudulentes, estaven parlant de llistes il·legals segons la seva Ley.

De tota manera, i a banda de no respectar un mínim rigor en els seu vocabulari,

em trobo amb un segon problema. També han menystingut un dels principis de
l'estat de dret (la presumpció d'innocència). Diria que estan tant acostumats a deixar-
ho de banda, que ni s'han adonat de la expressió de Zapatero: "Hemos impugnado todas
las listas fraudulentas". ("I además muchas mas de las que ustedes han impugnado
cuando tenían el poder")

Així que haig d'entendre que el president espanyol i els seu equip de treball es deuen
creure que són éssers superiors, persones per sobre de la seva pròpia llei i tribunals que
la apliquin, i que només utilitzen els tribunals (i els legisladors abans) com a pur tràmit
per a "legalitzar" el què ells ja sabien a priori.
Alguna cosa així. O la seva afiliació al prevencionativisme.
I que ara no surti la oposició en l'acostumat capteniment cínic a fer aquesta acusació
com a control al govern; si us plau! els diria. Que vostès comparteixen aquesta pràctica,
i encara van més enllà i parlen dels principis del temps com a font de les seves savieses
sobre el què és o no és fraudulent; o lo que haga falta!! Faltaria más!!.

A una primera conclusió que recollia fa tres dies explicava que aquest text de la llei de
partits polítics em fa vergonya en diversos sentits. Avui me n'ha fet més encara veure
aquests polítics, responsables de decisions que ens afecten, que ens representen i
haurien de garantir la nostra seguretat, etc., fent-se uns retrets mutus que, per altra
banda, de moment no imagino a què serveixen.

I afegeixo, perquè la cosa encara ha anat a més, que cal fer alguna cosa ben decidida per
aturar i denunciar aquestes accions del govern i oposición centrals. I alhora a qualsevol
que sigui responsable i no hagi fet res per a aclarir i demanar rectificació per l'aberració
que en aquests minuts estaven fent, i pel que encara ha vingut després.

Perquè, aleshores, el què ha dit el president ha estat alguna cosa com ara: "nosotros
hemos acabado con muchas más listas independentistas que las que ustedes han
eliminado cuando tenían el poder".

Em pregunto:
No ha escandalitzat ningú (per molt que hagin assumit i cantat mil cops les tesis i
lletanies inacceptables d'Aznar i cia sobre l'independentisme) que es passi de:
1) Il·legal segons la seva pròpia llei a la carta.
A 2) "Fraudulento", no sé en quin sentit.
Per acabar en 3) Independentista.
De debò no s'ha provocat una aturada a la cambra?
Algú sap si només és que no ho ha recollit la notícia?

Jo ho tinc clar; em sembla que si aquesta gent es posa a reformar la constitució

espanyola, ja podem començar a córrer. És un dir; perquè el què crec que cal fer és
aturar aquests atemptats contra la possibilitat d'una societat democràtica en un sentit
acceptable. De democràcia, i de societat. Aquí la feina que tenim. I penso que no
l'hauríem d'allargar massa, i que el conte que cal transicionar ja esta més que acabat.
Ja ho he dit algun altre cop. Cal vigilar els qui tenen poder polític i confonen lleis
polítiques amb lleis geològiques. Tant pel tipus com pels temps.

(Afegeixo, 24 de setembre de 2008:

http://www.gara.net/paperezkoa/20080924/97936/es/El-Supremo-reinterpreta-Ley-
Partidos-para-forzar-ilegalizacion-ANV-EHAK)

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". IV: Diuen: "Ha

colat". Doncs, que no coli.
smartinez | CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania. | divendres,
18 de maig de 2007 | 06:46h

Cada cop veig més clar que no hauríem d'acceptar aquests comicis. Hauríem de fer
una aturada general; plantar cara a aquest nou intent de mantenir les velles glories; i
preparar unes eleccions que respectin les garanties d'una democràcia seriosa.
Vull dir que crec no hauríem d'acceptar el model de democràcia en que ens han instal·lat
aquests transicionalistes: a saber: el del vot a qualsevol preu. Preu que no pot ser altre
que el de comprar ciutadans. Compra que no es pot fer d'altra manera que a partir del
robatori de consciencies. Robatori que no vol dir res més que negació de la democràcia.
De què ens parlen? Diuen de debò que treballem en, i per, una democràcia i el seu
millorament? Jo els dic: els robatoris millor que no millorin; que ja no sé on aniríem a
parar. I la democràcia, de cap manera no pot millorar amb els seus plantejaments. A la
merda! Amb els perdons de vocabulari que calguin.

...............................................................................
Què tenim?

1) Primer: Estan dient que la "Ley de Partidos"; a banda del que ha anat fent fins ara
contra una opció legítima (l'independentisme), també (o alhora) persegueix els votants;
determinats votants. NO? Però la mateixa llei no persegueix assassins de debò si són
contra l'independentisme. NO?
Feu una ullada:
notícia a EP:
Pumpido diu que el dubte és "si s'ha anat massa lluny" contra ANB i contra
Abertzale Sozialistak
17/05/2007 14:28"(...) El fiscal general ha explicat que hi ha dos tipus de concepcions
en relació amb la Llei de Partits, una que s'até al que diu el text legal i una altra que
considera que els 150.000 votants de Batasuna no poden votar i que cada vegada que
decidixen votar a unes llistes que no són les seues, però són pròximes, cal il·legalitzar-
les. (...)"
(continuar llegint)

notícia a VilaWeb:
DIJOUS, 17/05/2007 - 11:27h
Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions
"(...) Segons Perelló, la situació és diferent, perquè el pes de les candidatures abertzale
impugnades és molt més gran que no el d'Alianza Nacional a Xiva; i que la millor
manera d'actuar contra aquest partit era que els xivans no el votessin. (...)"
(continuar llegint)

El senyor fiscal general de l'Estat parla de "concepciones en relación a la Ley de

Partidos". Jo no hi trobo cap sentit al què explica. I crec que pretén donar una aire de
condescendència que diria ni "viene a cuento" i em sembla un conte. Podríem
preguntar-li també: què vol dir això de que una llei "considere"? Què són aquestes
diferències de les que parla el senyor Perellò?
I, de tota manera, encara que ell digués ara que no volia dir que una concepció de la llei
persegueix els votants; com a la pràctica ho estan fent, no em valdrien de res les seves
excuses.

2) Segon: Tenim pobles on el PP està fent llistes fantasmes, i col·locació de votants;

seus, suposo. Quins preus s'estan pagant aquí? No té res a dir cap Junta Electoral? I el
fiscal general? A qui serveix?
Feu una ullada:
· El Bloc d'Enric Gil: 117 romanesos empadronats a Càritas-Castelló (manipulació
dels cens electoral) "La notícia ha aparegut a l'edició de Levante de Castelló: 117
romanesos, amb dret a vot, empadronats en la seu de Càritas a la capital de la Plana,
quan en eixa casa no viu ningú.(...)"

3) Tercer: Tenim Molt mala informació en general. Salvant les excepcions. I un domini
dels mitjans d'audiència a mans de gent que em sembla no té gens clar el seu paper i
responsabilitat en una societat en que es puguin fer unes eleccions amb garanties.
Jo, la veritat, quan sento a parlar de "garanties democràtiques", entenc que estan parlant
d'uns mínims tant mínims com que no ens matem pel carrer. I això, a banda d'una eina
de despiste de persones exagerades, tremendistes, i de por; em sembla una limitació
excessiva pel que la nostra societat ens pot oferir i garantir.

Per altra banda, penso que els únics votants que hauríem de "perseguir" (en un altre
sentit del que parla el senyor Pumpido; per suposat; en un sentit de preocupació
raonable i acceptable en democràcia. O fins i tot podríem dir-ne vital) és als votats que
voten a la babalà, que no tenen cap idea del què voten, etc. Però resulta que aquest tipus
de votants és el que més promouen la majoria dels polítics,, campanyistes, informadors,
i comunicadors. NO?

Em sembla que per a garantir alguna possibilitat que no sigui aquestes continuïtats de
misèria política hauríem de fer alguna cosa. I ho hauríem de fer en general des de la
societat, sense necessitat de cap llei de persecució d'idees i projectes polítics -per
suposat, que ja veiem com les utilitzen polítics i tribunals-, i només per a exigir mínima
formació i educació; així com una total claredat i bona informació en campanyes,
precampanyes, i funcionament de les legislatures, mandats, governs, etc.(i aquí sí que
crec hauríem de fer lleis bones, però bones -no com les que han fabricat en els darrers
anys des de diferents poders-, lleis i eines de control).

Li sembla massa complicat al senyor fiscal general? A qui serveix aquest càrrec? Perquè
no treballa de debò per a salvar alguna de les garanties democràtiques que encara resten
després de la "limpieza de La Transición"? Misèria.

3) I li afegeixo unes altres preguntes i exigències de la ma del mail obert de VilaWeb:

· per Xavier Montanyà
DIJOUS, 17/05/2007 - 06:00h
La memòria, fonament de la democràcia

· per Vicent Partal

DIVENDRES, 18/05/2007 - 06:00h
Democràcia

.........................................................................
DIUMENGE, 13/05/2007 - 13:15h
Batasuna demana el vot per ANB a les eleccions del 27-M
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2395358

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". V: Com i on

legislem?
smartinez | Maneres polítiques. | divendres, 15 de juny de 2007 | 02:34h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/54306)

Sentències franquistes segueixen manant els tribunals i decisions a la nostra societat.

Encara en vigor (i vigoritzada per reclamacions del PP i seguidors) aquesta Ley de
Partidos Políticos "que se dieron unos cuantos; no todos" (li diria al cap de la oposició).
I contra possibles aberracions legals com aquestes i d'altres; a banda de les maneres en
que es duu a terme en general aquesta tasca, tinc una proposta.

(Ha contestat algú amb autoritat, i ha demanat disculpa pública al senyor Rajoy, per
demanar com a condició (pel què sigui) que no es deixi formar els consistoris allà on a
ell li sembla que hi ha persones que no li agraden? (Bé, ell diu que són il·legals;
precisament aquí es veu una part del problema que assenyalo)

Haig de dir que em sembla que la resposta li dóna un membre del seu propi partit; li
agafa el relleu en aquesta idea, i diu que faran una proposta de llei per a haver
d'estalviar-se el respecte a qui no sigui ben gros. Jo aquí diria que no s'adonen "de la
misa la mitad".)

Continuant amb la meva proposta. Pel poc que observo de com legislem, i de
resultats, i d'amenaces a la dignitat de la representació política, entre altres; crec
que no hem de deixar que els representants polítics legislin -ni tampoc que facin
propostes de llei, ni res- sobre aspectes bàsics per una democràcia. I no tinc prou
amb nombre o proporció de la representació. Em refereixo a tota una altra
manera de fer.

Ni llei de partits, ni lleis electorals, ni sobre ordenaments, o reordenaments territorials

aquí vinculats; sobre res que tingui a veure amb la seva elecció, representació, o
legitimitats; una altra qüestió ben bàsica en una democràcia seria.

Aquestes lleis penso haurien d'estar ben directament a les nostres mans; a les mans
dels qui -i encara que no s'acompleixi aquest compromís, i abans no ens n'oblidem-
tenim el poder a una democràcia: el poble, la gent, els ciutadans, o com ens
diguem.

Primer perquè ja veiem (i el què no veiem) i patim les lleis antidemocràtiques que
els representants polítics es poden muntar i s'han muntat (per poder absolut, o per
pactes). Hauríem de decidir-nos amb caràcter d'urgència civil per una eina legislativa i
de control de la legalitat que de cap manera es pugui posar a aquests serveis.

Segon perquè en una societat en la que realment tinguem el poder de control sobre
les lleis, crec que ràpidament milloraríem unes quantes coses vinculades a
l'exercici d'aquest poder. Coses com la educació, comunicació, informació, tracte,
diàleg, exigències en aquestes pràctiques, etc., millorarien a marxes mai vistes. M'ho
miro massa bé?

Tercer perquè ens estalviaríem que es passin anys aguantant projectes de llei que la
societat demanda, entre cambres i passadissos, o entre interessos i preferències. Per no
afegir ara més ingredients.

I moltes altres raons que ara no recullo.

No són demòcrates. Ni demòcrates a distàncies siderals (senyor Rajoy). Haig de dir-ho

així per molt que veig que es va repetint que sí que ho són, de demòcrates. I el mateix
crec sobre els que els segueixen el joc (altres grups, partits, mitjans, Guerreros de Cristo
Rey, etc.) tampoc ho són.
No són demòcrates, i poden fabricar lleis al seu gust. Vistes aquestes possibilitats ja
hauríem de tenir prou. Però, a més, podríem fer un llarg recorregut i recull de
legislacions, lleis i legislatures, per simplificar, lamentables. Per moltes floretes,
músiques, i historietes que vulguin adornar i explicar.

L'alternativa és dir-li democràcia a qualsevol cosa; o "a cualquier cosa, faltaria

más!". Això ja portem una bona temporada permeten-nos-ho; i ja veiem on ens
porta.

...................................................................................

· http://www.directe.cat/article/el-pp-vol-impedir-que-les-formacions-petites-puguin-
governar-ajuntaments-i-comunitats-1337

· Zapatero i Rajoy escenifiquen unitat, però mantenen les diferències sobre ETA
11.06.2007 | VilaWeb

..................................................................................
Al bloc PsicoApunts
veig una altra iniciativa legislativa que sembla d'escàndol.
Es pot respondre:
NO al Préstec de Pagament en les Biblioteques

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". VI: Control de

la legislació.
smartinez | Maneres polítiques. | divendres, 15 de juny de 2007 | 13:25h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/54329)

Ahir em plantejava que hi ha qüestions bàsiques

d'una democràcia seriosa sobre les que els ciutadans
hauríem de tenir control de legislació, decisions
normatives, i aplicació de les lleis.
Bàsicament perquè si no el tenim, es poden donar
situacions com l'actual (que considero
antidemocràtica i insostenible), i perquè crec que
aquesta mancança permet les costoses aberracions (i
les despeses i conseqüències dels seus
manteniments) que anem constatant també en mols
sentits.

1) · Els drets bàsics

"(...) Em temo que això de la democràcia, a

Espanya, encara costa força d’entendre. Els costa d’entendre a molts polítics, però
també a molts jutges, militars, intel•lectuals i líders socials. Constatar això és molt
alarmant però ajuda a entendre alguna cosa: perquè, quan els líders socials ho
tenen poc clar, no podem pas esperar que l’hi tinguin gaire els ciutadans que els
fan cas i els segueixen."

· "Los preambulares".

O, "Los preambulistas".
"(...) Deixo per un altre moment la qüestió dels drets bàsics i em fixo en com entenem la
democràcia. Ahir escoltava una entrevista a Rubalcaba sobre el pacte de l’estatut de
Catalunya (La Nit al Dia, TV3). (...) Tot i que la raó que dona és que el nombre de vots
obliga. Aquí ja no m’hi entenc de nou, perquè crec que honors i respecte als
representants polítics no els hem de definir en funció a vots. Jo els situo bàsicament en
el paper de representació dels ciutadans. I si afino més els situo en la practica política
que puguem observar o contemplar. Tant se val el nombre."

Per altra banda, veig que en l'actual tarannà i confusionisme general, aquesta idea de
poder ciutadà sembli fàcilment una bestiesa que pot acabar en desastre. Per això es fa
interessant afegir que penso bàsicament en un espai d'observació, atenció, conversa, i de
raonabilitat necessària que garantiria el que puguem garantir. No parlo de traspassar les
maneres que ara fem, a una ciutadania ni cega, ni poruga, ni estúpida o que xaieixi.

2) Penso en coses com el control i informació que ens pot donar L'Observatori del
Finançament de Catalunya (www.ofc.cat); en la feina que han aconseguit contra la
exclusió social des de la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya; o en
recolzaments com els que ha anat fent Òmnium Cultural a la dignitat de les nostres
institucions i vida política.

· Neix l'OFC, l'Observatori del Finançament a Catalunya

· Inclusió social. Fundació Un Sol Món.

· Òmnium, a Madrid
"(...) Ahir Òmnium Cultural va organitzar un vol xàrter per anar a Madrid a recolzar,
des de la societat civil, la presa en consideració de l’Estatut per part del Congreso
espanyol. (...)"

· Debat.

"(...) Jo em vaig trobar ben representada pels que acompanyàveu als parlamentaris
catalans. Especialment perquè aquí és clar el compromís, i una defensa comuna. (...) I
crec que caldria començar deixant fora de la taula amenaces (ja ho he dit), exercits,
llocs comuns d’ultratomba, "fáciles consensos", etc. Així com demores, promeses, o
manca d’acompliment de compromisos polítics. "

Responsabilitat, coneixement, debat clar i sense preses ni dominis dogmàtics. Són

feines que en el cas d'aquesta darrera Ley de Partidos Políticos que han fet a
Madrid, podrien ser ben beneficioses. Podrien fer que no col·lés l'engany
vergonyant que els polítics i legisladors que dominen aquestes funcions s'han
muntat amb l'independentisme, per exemple (fins i tot a la cambra de
representació ciutadana). Podrien servir perquè les "tesis d'Aznar" que alguns
abanderen no fossin respectades com sí ho han de ser les opinions raonades. O perquè el
senyor Anglada no aconseguís disfressar mediàticament les seves idees i projecte polític
genocides.

Aquest matí em retrobo amb dos exemples ben propers en el detall de la representació,
la representativitat, i les lleis electoral, i de Partidos Políticos. Uns d'aquests elements
bàsics a una democràcia.

Veiem que la llei electoral permet que es facin llistes de persones sense cap vincle amb
el lloc on haurien de governar, i sense cap projecte real de govern del lloc en qüestió. I
aquí no es pronuncia ni junta electoral, ni cap altre control que es suposa ha de tenir un
procés d'elecció de representants polítics.
En alguns casos l'electorat podem saber sobre la fantasmada d'aquestes llistes, i decidir
no recolzar-les. (Aquí a Amer, la llista del PP, amb persones que no hem vist per aquí
en cap moment, només, però, han tingut dos vots). El què em pregunto és quina mena
de beneficis treuen els partits que presenten aquesta mena de llistes, a banda de fardar
de nombre i números presentats; que no em semblen res, ni suficient per a explicar-ho.
La llei de partits vigent (i, en teoria i presentació de motius, Ley també d'altres formes
de representació social) permet fer il·legal una opció política ben respectuosa com és
l'independentisme. I alhora ens obliga a acceptar com a opció política formes clares de
feixisme, corrupció manifesta, i domini mediàtic.

Un altre tema és què considerem o no una opció política. I aquí tinc algun xoc de
front amb alguns arguments dels promulgadors i usuaris d'aquesta llei. No tenen
problema en legitimar opcions de govern feixistes (i argumenten que ja serà
l'electorat qui les "aparti"), i no tenen tampoc problema per fer il·legal l'electorat
(l'electorat!) d'una opció política clarament acceptable (han arribat enguany fins i
tot a utilitzar termes eclesiàstics, com "brut", "contaminat", per impressionar i
mantenir quiet el vot suficient, suposo).

El què crec que necessitem és una bona llei de partits polítics, en minúscules, i sense les
totalitàries, concessionàries i majoritàries que van alimentant els òrgans legisladors i
executiu espanyols.

En minúscules per a poder apartar de les inèrcies de guerra vejam qui és més guapo i
més fatxenda en que mantenim a partits, associacions, o altres formes de incisió en la
societat. I també perquè la norma es refereixi a totes elles; i no només a les que uns o
altres legisladors els vingui en gana.

Podria ser que les minúscules també fessin que la norma no servís a la
il·legalització d'una determinada opció política, o d'un dels principis d'una política
democràtica (el dret d'autodeterminació); que, per molt que mirin de dissimular-
ho, és la funció que l'executiu porta un bon temps donant a aquesta llei. Acció que
em sembla justifiquen dient que es tracta de l'esperit (em sembla que en diem) de la
seva fabricació.

Aquí, com en els detalls de promoció i informació, una bona part de responsabilitat és
dels mitjans, i de la manca d'incidència del controls de qualitat i respecte que el
periodisme mereix. També aquí hauríem de parlar de les lleis que fan que els criteris de
poders varis passin per sobre, per davant, i es passin per on volen, els criteris
periodístics.

3) Informació política: tema sobre el que aquesta setmana trobava un detall interessant a
una notícia:
El Punt:
El CAC alerta de la «barcelonització» en la cobertura de les municipals

"(...) El CAC fa una crida a «la millora de la qualitat de la informació electoral» i

demana que es facin més debats, tant en campanya com «més enllà dels períodes
electorals». En aquest sentit, critica «el dèficit de programes de debat polític i de
participació cívica»."
"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". VII:
Declaracions, i responsabilitat civil.
smartinez | Defensa | dilluns, 6 de juliol de 2009 | 02:27h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/49032)

Fa dos anys, igual que ara, i podria afegir a la crítica el PSOE i altres poders de
l'estat. En tot cas a tot grup polític i mediàtic que ha recolzat aquesta llei de partits
i els usos que hem anat veient.
M'amoïnava la ingenuïtat amb que ens prenem certs declaracions polítiques, la
ingenuïtat amb que ens mirem (pot ser no tant ara?) el tema de la paraula i l'acció.
Aquests dies, però, hi ha qui va fardant de ser-ne promotor d'aquesta llei i usos, ho fa
per una sentència del Tribunal d'Estrasburg. Ho fa quan el que caldria és que exigim als
partits que es vulguin respectar com a demòcrates que la qüestionin de ple i l'anul·lin.
Suposo que no ho fem perquè som molt mal educats i anem malament assessorats com a
ciutadans.

diumenge, 6 de maig de 2007

"Jo diria que les declaracions dels representants d'aquest partit deixen veure unes
quantes coses:
No tenen gens clar què és o no una acció política, o són tant cínics que volen vendre que
NOMÉS és acció política el què a ells interessi, quan els interessi, i sense cap necessitat
de contrast amb la realitat ni de manteniment del significat que donen a la expressió més
enllà de cinc o deu minuts.
Podria ser també que estiguin preparant el terreny per a intentar (pretensió que no hem
de permetre de cap manera) vendre'ns que les accions del PP al govern o a la oposició
actual no són accions polítiques, són brometes de saló que surten a les notícies perquè
periodistes i ciutadans estem al·lucinats i necessitem de què parlar.

Sobre aquest tema bàsicament em pregunto si és que hi ha protocols que m'obliguin a

tenir consideració especial a les declaracions de Rajoy (per exemple parlant
d'intel·ligència en relació a la "ley de partidos"); o del senyor Acebes (parlant com gosa
parlar aquests dies de veritats i mentides i de seguretat); o de Zaplana, que no en tinc
notícia fa uns dies. Suposo que les impunitats parlamentàries els deixarien sense
responsabilitat civil, però la responsabilitat política la tenen, i fan terror, fan
terrorisme verbal però es passen, i ens passem, el control i la llei per on volen, i
volem.

Especialmente
si se tiene en cuenta que, por razón de la
actividad del terrorismo, resulta indispensable identificar
y diferenciar con toda nitidez aquellas organizaciones
que defienden y promueven sus ideas y programas, cualesquiera
que éstas sean, incluso aquellas que pretenden
revisar el propio marco institucional, con un respeto
escrupuloso de los métodos y principios democráticos,
de aquellas otras que sustentan su acción política en
la connivencia con la violencia, el terror, la discriminación,
la exclusión y la violación de los derechos y de
las libertades. (Exposición de Motivos)

Torna a sobrar la referència al terrorisme en l'accepció o sentit en què l'utilitzen

normalment. Si fos que són rigorosos, seria una referència acceptable; aleshores,
quedarien recollits en aquest punt el PP com a mínim.
Qui aplica aquesta llei no vol, però, veure i tenir present el terror d'estat. I crec
que bàsicament es deu a que jutges i ciutadans estem desfasats en les nostres
anàlisis, o encegats en les nostres observacions, o estem perduts en les valoracions.
O tot plegat embolicat i embolcallat amb una dosi de cinisme de col·laboració que
es fa mereixedor d'atenció i denúncia.

Como adiciones más sobresalientes cabe mencionar

la limitación del artículo 2 para ser promotor a quien
haya sido autor de determinados delitos, las prohibiciones
sobre denominación de los partidos contenidas en
el apartado 1 del artículo 3, la responsabilidad de los
promotores prevista en el apartado 1 del artículo 4, la
previsión de un trámite de subsanación de defectos formales
o la suspensión del plazo de inscripción cuando
se produzca una de las distintas circunstancias descritas
en el artículo 5. (Artículo III)

La llei no és gens clara quan parla de delicte. Caldria aclarir quines menes de delictes
contemplen; a banda del de ser diferents del partitúnicbipartidista que s'ha muntat
aquesta Ley."

Sí, em sembla que si els preguntéssim als promotors ens haurien de dir que desitjarien
que desaparegui tothom menys ells, clar, que són els millors, i els que ....

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". VIII, recull.

smartinez | Maneres polítiques. | dilluns, 6 de juliol de 2009 | 02:45h
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/52421)

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". I: el tancament que

pretén Camps i cia.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". II: Una conclusió.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". III: Al "Congreso" 9

de maig 2007.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". IV: Diuen: "Ha

colat". Doncs, que no coli.
"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". V: Com i on
legislem?

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". VI: Control de la

legislació.

"LEY ORGÁNICA 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos". VII: Declaracions, i

responsabilitat civil.

.....................................
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/48139
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/48793
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/49622
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/50599
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/54306
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/54329
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/49032

Gràcies per l’atenció. Espero que els ciutadans anul·lem aquesta llei i abusos i
corrupcions de l’estat espanyol i tribunals implicats, i també espero que acabem amb les
corrupcions vàries que les han propiciat.

Farta de l’estat contra ciutadans,

cansada de cantarelles i tòpics,
i esperant que aviat posem aquestes
pràctiques polítiques i ciutadanes al museu dels horrors,

Sílvia Martínez
4 de maig de 2011