Paper de la taxonomia de Bloom als objectius de l'afectivitat

Per dur a terme els objectius afectius, cal especificar-los previament:

-Adquirir gràcies a la taxonomia, una visió més clara dels objectius més peculiars d'aquest
camp.
-Facilitar als mestres una visió més clara de les tècniques de les que disposen per comprovar
els avanços i les oscilacions de l'afectivitat dels seus alumnes.
-Utilitzar la taxonomia com a mitjà de comunicació entre el profesorat, els programadors, els
psicòlegs i altres inverstigadors de la conducta. Si això funciona, aconseguirem un coneixement
més cientific del desembolupament de les actituds afectives i podrem comprovar la manera i el
moment en que aquestes experimenten algun canvi, així com l'influx positiu o negatiu de
l'escola en el desembolupament de les seves manifestacions específiques

Fonaments de classificació dels factors de l'afectivitat

1.0 Recepció:
L'alumne ha de sentirse motivat a l'hora d'atendre el mestre a classe davant de certs estímuls.
Es tracta d'una etapa imprescindible per que l'alumne aconsegueixi assolir l'aprenentatge
desitjat. Aquesta constant recau sobre el mestre, es a dir, que aquest és l'únic responsable en
despertar l'atenció de l'alumne.
1.1 Consciència:
La consciència és una actitud gairebé cognoscitiva. L'alumne, ha de tenir present una situació,
fenòmen, objecte, una coyuntura. No implica obligatoriament la presencia de la seva atenció.
1.2 Predisposició a la recepció
L'alumne ha de trobar-se en un estat de naturalitat o suspensió de judici respecte a l'estímul.
1.3 Atenció controlada o selectiva
El mestre aconsegueix centrar en l'alumne el factor de control de la seva atenció amb una
selecció del estimul preferit i la concentració de l'atenció sobre ell, deixant al marge altres
estímuls rivals i perturvadors.

2.0 Resposta
Es demana a l'alumne, no que tan sols mostri atenció, sinò que aquesta atenció sigui activa. Els
professors desitgen fortament que l'alumne s'impliqui totalment en el fenòmen, matèria o
activitat realitzada.
2.1 Aceptació de la resposta
L'alumne ha de mostrar actituds d'obediència o consentiment davant de la resposta del
mestre. Aquest, ha d'escoltar i valorar positivament les respostes dels seus alumnes.
2.2 Predisposició a la resposta
L'alumne s'ha d'entregar a l'exercici de qualsevol activitat encomenada pel mestre per pròpia
voluntat.
2.3 Satisfacció de la resposta
El consentiment per part del mestre a la resposta voluntaria de l'alumne. això produeix en
aquest una sensació d'enorme satisfacció, mostrant una resposta emotiva de complacència.

3.0 Valoració
És el valor donat pels mestres a una cosa, fenòmen o aptitut que hagi realitzar l'alumne. La
conducta que ha realitzat un alumne fins aquest nivell, ja pot ser opinada.
3.1 Acceptació d'un valor
El mestre accepta afectivament la preposició o doctrina que es conceptúa implicitament com
una posició correcte.
3.2 Preferència per un valor
L'individu es veu atret cap a un valor, de tal manera que el busca amb tot el seu afàn.
3.3 Entrega
En aquest nivell es presuposa un grau elevat de certesa pel que fa referència a la opinió sobre
temes no racionals. Qui exposa la opinió ha de fer el posible per convèncer als altres i per
guanyar punt a fabor cap a la seva causa.

4. Organització
L'alumne es troba en situacions on ha de tenir més d'un valor, per aquest fet es necesari
l'estructuració dels valors dins d'un sistema, l'anàlisi de les inter relacions que existeixen entre
ells i la fixació d'uns valors predominants. Es subdivideix en dos nivells:
4.1 Conceptualització d'un valor
Per mitjà de la conceptualització d'un valor, l'individu podrà coordinar el valor amb els que ja
poseeix o amb els que haurà d'adquirir.
4.2 Organització d'un sistema de valors
L'alumne ha d'aglutinar un conjunt de valors, encara que siguin discordinats, fins estructurarlos
dins d'un ordre determinat. Aquesta organització ha de ser armònica i conceqüent. Pot succeïr
que la integració no assoleixi el grau d'armonía necessaria. Per això, hem de considerar
aquesta estructuració com una espècie d'quilibri dinàmic determinat en part per aquelles
circumstàncies del medi que desperten més l'atenció del alumne en certs moments de la seva
vida.

5. Caracterització per un valor o un conjunt de valors

Els actes de l'individu, es troben dacord amb els valors que ha anat integrant. Té dos
subcategories:
-La generalització d'aquest control a la major part de la conducta de l'individu.
-La integració d'aquest conjunt d'opinions, idees i actituts a una filosofia de vida o concepte del
món de tipus integral.
5.1 Perspectiva generalitzada
És la reacció davant fenòmens sumament generals. És la resposta equilibrada i segura a tota
una sèrie de situacions o objectes vinculats entre si. Permet a l'individu la posivilitat de
sintetitzar i ordenar el món que l'envolta i actuar en aquest de manera eficàs i conseqüent.
5.2 Caracterització
S'inclouen els objectius de major amplitut, tant fenòmens com actituts cap aquests. Els
objectius seríen els relacionats amb la visió personal de l'univers, la filosofia individual de la
vida o amb un sistema de valors que es proposen com a meta, quant coneixem i quant podem
arribar a conèixer. Exigeixequilibri intern de la persona.