1.

it
n
i
a
i
d
a
n
o
i
E l cos func

Els continguts que es treballen en aquesta unitat estan relacionats amb els ssers vius unicellulars i pluricel
lulars i les seves necessitats vitals.
Els alumnes estudiaran els sistemes i els aparells que formen els ssers humans i, concretament, el siste
ma nervis com a coordinador de tots. Reflexionaran sobre el que necessiten els ssers vius per viure i conei
xeran les funcions vitals que realitzen. Estudiaran les cllules com a unitats fonamentals de la vida. Apren
dran com sn els ssers unicellulars i els ssers pluricellulars. Descobriran que totes les funcions vitals en
lsser hum sn possibles grcies a lacci coordinada de diversos sistemes i aparells. Aprendran quins r
gans i sistemes intervenen en les funcions de relaci, nutrici i reproducci. I, per acabar, analitzaran com es
processa la informaci grcies al sistema nervis.
Aquesta unitat est relacionada amb diverses rees: amb la de Llengua catalana, ja que els alumnes han
dexplicar processos i imatges, llegir diferents tipus de textos, fer treballs dinvestigaci, entrevistes i recer
ques dinformaci, i amb la dEducaci visual i plstica, ja que han dexpressar el que aprenen utilitzant ma
quetes i models.
Cal que els alumnes participin activament en les converses de classe, que utilitzin un llenguatge com
prensible i que siguin respectuosos amb els altres i amb lentorn.

UNITAT 1

11

12

PROGRAMACI DE LA UNITAT DIDCTICA 1

X

Reproduir oralment idees, observacions, experincies

i informacions rebudes, fent s del vocabulari
especfic treballat.

Aplicar conceptes apresos en situacions quotidianes.

Participar en projectes cooperatius.

Valorar la importncia de tenir cura del sistema

nervis per millorar les condicions de vida.

Comprendre i explicar el sistema nervis i el seu

funcionament amb lajuda de models i experincies.

Descobrir que totes les funcions vitals en lsser

hum sn possibles grcies a lacci coordinada de
diversos sistemes i aparells.

Estudiar les parts i el funcionament duna neurona.

Aprendre quins rgans i sistemes intervenen en les

funcions de relaci, nutrici i reproducci.

Aprendre com sn els ssers unicellulars i els ssers

pluricellulars.

Identificar, localitzar i descriure les principals

caracterstiques de la cllula animal i vegetal.

Estudiar les cllules com a unitats fonamentals de la

vida.

Conixer les funcions vitals que realitzen els ssers vius.

3
X

COMPETNCIES BSIQUES

Reflexionar sobre el que necessiten els ssers vius

per viure.

OBJECTIUS DAPRENENTATGE

Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge

comprensible i el vocabulari treballat.

Planificar i dur a terme tasques cooperatives i demostrar responsabilitat.

Reflexionar, opinar, tenir criteris propis en situacions habituals.

Reconixer situacions properes relacionades amb la salut.

Identificar les parts duna neurona i la funci que realitzen.

Classificar actes voluntaris, involuntaris o reflexos a partir dexemples

de situacions reals.

Analitzar com es processa la informaci grcies al sistema nervis.

Plantejar preguntes investigables sobre el sistema nervis.

Reconixer el sistema nervis com el coordinador del bon

funcionament del cos en general.

Relacionar els rgans i els aparells que intervenen en cada una de les
funcions.

Identificar els principals rgans del cos hum i les funcions que
realitzen.

Fer observacions de diferents preparats de cllules i teixits amb el

microscopi.

Explicar amb lajuda de models com sn les cllules animals i vegetals

i identificar-ne les parts i els orgnuls.

Reconixer i explicar la presncia de cllules com a individus nics

i pluricellulars.

Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza.

Explicar quines sn les condicions necessries perqu hi hagi vida.

CRITERIS DAVALUACI

PROGRAMACI DE LA UNITAT DIDCTICA 1

13

Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pgines web.

Discussions i debats en clima de dileg, mantenint una actitud de respecte i de comprensi envers els altres.
Comprensi i producci de missatges orals, escrits i audiovisuals.
Comunicaci dinformacions i argumentacions prpies.

ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT

Identificaci dels diferents instruments i objectes ds habitual per a lobservaci de microorganismes, cllules, etc.
Conixer el microscopi i les seves parts.
s del microscopi per a lobservaci dalguns microorganismes.

MATRIA I ENERGIA

Identificaci dels canvis en les persones al llarg del procs de creixement.

CANVIS I CONTINUTATS EN EL TEMPS

Coneixement i utilitzaci dels mecanismes de la participaci activa i la cooperaci.

Elaboraci dun estudi sobre elements caracterstics de lentorn, per mitj del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts dinformaci (documents, informacions orals,
mitjans de comunicaci, Internet).

PERSONES, CULTURES I SOCIETATS

Identificaci i justificaci de la visi integrada dels aparells i els sistemes que possibiliten la realitzaci de les funcions del cos hum.
Identificaci de les funcions de reproducci i relaci en els ssers humans i dels rgans, els aparells i els sistemes que hi intervenen.
Coneixement de la fisiologia i la morfologia del sistema nervis.
Valoraci positiva dels hbits dhigiene i dels estils de vida saludables.
Valoraci critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la prpia.
Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.

LES PERSONES I LA SALUT

Observaci i descripci dalguns ssers vius i de la seva interacci amb el medi.

Identificaci de la relaci entre les funcions vitals i lestructura de les cllules.
s de dispositius TIC per a lemmagatzematge i el tractament de les observacions.
Cerca i contrast dinformaci en diferents suports sobre ssers vius i condicions de vida.
Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.
Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la construcci de respostes coherents amb el coneixement cientfic.

EL MN DELS SSERS VIUS

Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu i ls de les TIC.

LENTORN I LA SEVA CONSERVACI

CONTINGUTS

CONTINGUTS

Pg.

8-9

Relaci

Cerebel

Bulb raquidi

Notes

Cervell

Medulla espinal
Encfal

Sistemes
rgans
Teixits

Organismes
pluricellulars
Organismes
unicellulars

Cllula

Sistema nervis

Aparells

Nervis

Nutrici

Funcions vitals

ssers vius

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Reproducci

1.

Els ssers vius i les funcions vitals.

Lectura de la imatge.
Participaci activa en interaccions
amb el grup a lhora danalitzar una
imatge.
Lectura del mapa conceptual.
Vocabulari especfic.

t
dia i ni
El cos funciona

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

En les pgines de presentaci de la unitat 1 hi ha una il

lustraci duns atletes que es llancen des del trampol duna

piscina. Demaneu als alumnes que comentin qu veuen en
la illustraci i, desprs, que expliquin alguna vivncia perso
nal. Cal que cada alumne pugui explicar les diferents activi
tats que fan per mantenir el seu cos en forma.

Desprs, proposeu-los que llegeixin el ttol de la unitat i

qu esbrinin qu significa.

Demaneu-los que llegeixin la frase del personatge i expli

queu que les cllules sn la part ms petita del nostre

organisme i que en molts casos noms poden ser vistes
amb un microscopi.

Comenteu el mapa conceptual dels continguts que es tre

ballen en la unitat i expliqueu com sorganitza la unitat.

Recordeu als alumnes que cal escoltar les intervencions

dels altres, respectar el torn de paraula i utilitzar un to de
veu adequat.

UNITAT 1

15

CONTINGUTS

Pg.

Els ssers vius.

Les funcions vitals.
Procs de nutrici dels ssers vius.
Lectura de la imatge.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Participaci activa en
les converses.

12
Pg.

12

Els ssers vius i les funcions vitals

1

Completa la frase segent: Un sser viu s qualsevol sser, gran o petit, que tingui

la capacitat de

nixer, crixer, reproduir-se i morir.

Relaciona cada funci vital amb lexplicaci corresponent.

Funci de relaci

Assegura el futur de les espcies i la vida al nostre planeta.

Els ssers vius reben informaci i busquen solucions que els permeten adaptar-se al medi on
han de viure.

Activitats complementries

Funci de reproducci

Els ssers vius obtenen lenergia que necessiten

per viure mitjanant lalimentaci i la respiraci.

Observar fotografies, paisatges na

turals, ciutats i buscar elements

que tinguin vida i elements que
no en tinguin.

Per qu laigua que brolla duna font i segueix el seu cam fins al riu i al mar no es

pot considerar un sser viu?

Perqu laigua no realitza les tres funcions vitals: nutrici,

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Funci de nutrici

relaci i reproducci.

Explica en qu consisteix el procs de nutrici dels ssers vius.

Consisteix a transformar els aliments que mengen i laire que

respiren per obtenir lenergia que necessiten per a les seves activitats vitals.
Quina diferncia hi ha entre la nutrici dels animals i la de les plantes?

Els animals salimenten daltres ssers vius; en canvi, les plantes

fabriquen el seu propi aliment amb les substncies que absorbeixen
del sl.
8

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

Pregunteu als alumnes qu significa lexpressi estar viu i qu necessiten els ssers vius per viure i propo
seu-los que expliquin qu saben del cicle de la vida i de les funcions vitals.

1 Demaneu als alumnes que completin la frase. Desprs, llegiu-la i entre tots comenteu les respostes.
Proposeu-los que parlin sobre els fets naturals de nixer i morir, la necessitat de les espcies de perpe
tuar-se, el seu desenvolupament i la manera com es relacionen amb lentorn.

2 Els alumnes han de relacionar les funcions vitals amb les explicacions que ajuden a definir-les. Feu que
els alumnes sadonin de la importncia de cada una daquestes funcions.

3 Parleu de les condicions que necessiten els ssers vius per viure i pregunteu als alumnes si laigua t
vida. Comenteu que laire i laigua sn elements inanimats, sense els quals, per, no podrem viure.

4 Abans de fer lactivitat, repasseu en qu consisteix el procs de nutrici i quines diferncies hi ha entre
el dels animals i el de les plantes. Demaneu-los que ho expliquin amb les seves paraules.

16

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

12
5

Funcions vitals dels ssers vius.

Funci de relaci dels ssers vius.
Lectura de la imatge.
Participaci activa en interaccions
amb el grup a lhora danalitzar una
imatge.

Explica per qu les plantes del desert sn gruixudes i ls acumula reserves de greix

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

en el cos per hibernar.

Al desert hi ha poca aigua; per aix, les plantes en retenen a linterior per poder sobreviure. Ls acumula greix per poder passar els mesos ms freds sense menjar ni beure.

Activitats complementries

Digues amb quina funci vital dels ssers vius es pot relacionar cada exemple.

Expressar situacions en qu es pu

Funci vital
Un gira-sol que sorienta sempre cap a la llum del Sol.

Nutrici

Una vaca que pastura.

Una gallina que pon ous fecundats.

Reproducci

Una persona que menja un entrep.

Nutrici

Un organisme que elimina residus.

Nutrici

Una nena que pensa i estudia.

Relaci

Un sser viu que neix.

guin observar formes de relacio

nar-se amb altres ssers vius del seu
entorn, com, per exemple, lassocia
cionisme de les formigues

Relaci

Mostrar

Reproducci

UNITAT 1

una galeria dimatges en

qu hi hagi animals i plantes en dife
rents hbitats i fer la descripci escri
ta o oral de com es relacionen amb
el seu entorn.

Desenvolupament de les activitats

Comenteu als alumnes com es relacionen els ssers vius amb el medi i com es relacionen amb altres ssers
vius del seu entorn.

5 Demaneu als alumnes que observin les imatges de les plantes del desert i de la hibernaci dun
s. Comenteu entre tots per qu les plantes del desert sn gruixudes i per qu ls acumula reser
ves de greix al cos i digueu-los que escriguin les conclusions individualment.

6 Proposeu als alumnes que llegeixin les frases atentament per comprendre-les b. Desprs, di
gueu-los que escriguin en la taula la funci vital relacionada amb cada una de les situacions
descrites. Corregiu conjuntament lactivitat i demaneu-los que justifiquin les respostes.

UNITAT 1

17

CONTINGUTS

Pg.

La cllula, base de la vida.

Parts de la cllula.
Vocabulari especfic.
Lectura de la imatge.
Participaci activa en interaccions
amb el grup a lhora danalitzar una
imatge.
Inters i respecte pel fet artstic.

14
Pg.

14

La cllula, base de la vida

7

Raona i explica el significat daquesta frase:

Les cllules sn la base de la vida.

Els ssers vius estan formats per cllules que sn les unitats
ms petites que realitzen les funcions vitals.

Completa la frase segent amb les paraules adequades:

Els ssers vius sn formats per

funcions vitals: es

que realitzen les tres

, es

i es

reprodueixen

Dibuixa una cllula i indica on sn

relacionen

la membrana, el citoplasma i el nucli.

Per ampliar la informaci, podeu

Desprs, escriu quines sn les caracte-

Activitat grfica.

rstiques principals daquests components bsics de la cllula.

consultar la pgina web segent:

www.edu365.cat/aulanet/naturalesa (Enciclopdia de la naturalesa.
Secci de MICROMN. Cllula
animal i vegetal).

Membrana:

s la part externa de la cllula.

Citoplasma:

s el lquid gelatins que hi ha a dins de la membrana

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Activitats complementries

cllules

nodreixen

i duu a terme les funcions vitals.

Nucli:

Cont el material gentic de la cllula.

10

Cerca informaci sobre les funcions que t la membrana duna cllula i explica

qu et sembla que passaria si les cllules no en tinguessin.

www

Pgina 14
ements
eix
con
de
Llibre
at
Aquesta activit permet
parts
identificar el nom de les
etal.
veg
o
l
ma
ani
a
lul
de la cl

La membrana protegeix linterior de la cllula. Sense la membrana podrien escapar-se de la cllula substncies que li sn
necessries o entrar-hi substncies perjudicials.
10

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

7 Feu la lectura conjunta de la frase i inicieu un dileg perqu els alumnes expressin all que els
inspira. Ajudeu-los a ser concrets. Desprs, els alumnes han de redactar amb les seves paraules la
definici del concepte cllula.

8 Els alumnes han de completar la frase inacabada i han didentificar quines sn les funcions que
realitzen les cllules com a ssers vius.

9 Proposeu als alumnes que abans de fer lactivitat consultin el llibre de coneixements. Primer han

dobservar la representaci de la cllula i com estan distribudes les seves parts. A continuaci,
proposeu-los que llegeixin les caracterstiques de la membrana, el citoplasma i el nucli. Final
ment, els alumnes han de fer el dibuix de la cllula i han dexplicar individualment el que han
aprs de les seves parts.

10 Els alumnes han de buscar a la biblioteca, a Internet o en altres fonts quines sn les funcions que

t la membrana duna cllula. Feu la lectura conjunta dels resultats obtinguts i proposeu-los que
comentin i raonin qu passaria en el cas que la cllula no tingus membrana. Finalment, han
descriure les conclusions.

18

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

14
11

Semblances i diferncies entre

cllules animals i vegetals.
Vocabulari especfic.
Lectura de la imatge.
Participaci activa a lhora danalitzar
una imatge.

Observa les semblances i les diferncies que hi ha entre una cllula animal i una

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

cllula vegetal i completa la taula marcant amb una la columna que correspongui.

Cllula animal

Cllula vegetal

T ribosomes.

T mitocondris.

T nucli.

T membrana.

T citoplasma.

T paret vegetal.

T cloroplast.

x
x

T un vacol que ocupa gaireb tota

la cllula.

12

Notes

Explica per qu les plantes sn consistents i saguanten dretes.

Perqu estan formades per cllules vegetals, les quals estan envoltades per una paret cellular que s dura, forta i consistent.

UNITAT 1

11

Desenvolupament de les activitats

11 Observeu juntament amb els alumes els dibuixos
que representen la cllula animal i la vegetal. Expli
queu-los quines diferncies i quines semblances te
nen. Desprs, els alumnes han de completar indivi
dualment la taula. La podeu corregir entre tots.

12 Llegiu lenunciat i proposeu als alumnes que contes

tin la pregunta. A partir de les respostes, insistiu en

les diferncies estructurals i funcionals de les cl
lules animals i vegetals i expliqueu-los lexistncia de
la paret cellular.

Activitats complementries
Treballar les activitats JCLIC sobre
la cllula (clic.xtec.cat/db/act_
ca.jsp?id=3083). Aquest projecte,
creat per Joan Verdaguer i An
drs, ha estat possible grcies a
una llicncia per estudis concedi
da pel Departament dEducaci
de la Generalitat de Catalunya
(DOGC nm. 3926 de 16/07/03).
Ladrea web s la segent: clic.
xtec.cat/projects/medinat6/jclic/
celula6/celula6.jclic.zip

UNITAT 1

19

CONTINGUTS

Pg.

14

Cllules animals i vegetals.

Orgnuls cellulars.
Vocabulari especfic.
Participaci activa en interaccions
amb el grup.

13

Marca amb una les afirmacions que sn certes.

x Les cllules sn la unitat ms petita dels ssers vius.

Laigua s un sser viu perqu es mou.

x Els ssers pluricellulars sn formats per moltes cllules.

El citoplasma s un material molt dur i rgid en qu hi ha orgnuls.

x Les cllules realitzen totes les funcions vitals: es nodreixen, es reprodueixen i es

relacionen.

x Totes les cllules vegetals tenen cloroplast, que cont clorofilla.

Les cllules no es poden reproduir.

Cerca en la sopa de lletres aquestes parts cellulars: citoplasma, cloroplast, mem-

brana, nucli, ribosoma i vacol.

C P

Z V A C U O L

A Z

X O Y

U A S

I
I

Q L

L O C Z U P

E A
R X
E

R O D

P U T

E G K

S U N K O L W P W L

Q O Y A T

N B M

O A R

C Z Q F

T O

W M E M B

12

H S

K A E

O M S D O C G L
F

N R G Q Q M P

Y A V O
J

C P

H W T

H M D S

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

14

Notes

X N

V H E

R A N A S A

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

13 Llegiu les frases entre tots i resoleu els dubtes que

Activitats complementries
Realitzar amb plastilina o fang una

cllula animal i una cllula vege

tal, amb les seves parts de dife
rents colors.

20

UNITAT 1

puguin sorgir. A continuaci, els alumnes han de dir

quines afirmacions sn certes i han de comentar les
errades de les frases que no ho sn.

14 Demaneu als alumnes que busquin en la sopa de

lletres el nom de les diferents parts duna cllula.
Desprs, comenteu entre tots les caracterstiques i
les funcions de cada una de les parts i dels orgnuls
identificats en la sopa.

CONTINGUTS

Pg.

14
15

El microscopi.
Tipus de microscopis.
Cerca dinformaci.
Vocabulari especfic.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Escolta atenta de testimonis personals.
Participaci activa en les
converses.
Inters i respecte pel fet artstic.

Busca informaci i respon a les preguntes segents:

Qu s un microscopi?

s un aparell que ens ajuda a veure i observar els elements ms

petits molt amplificats.
Creus que s un instrument important? Per qu?

El microscopi ens permet fer avenos importants en camps com

la medicina o la biologia.
Quina diferncia hi ha entre els microscopis electrnics i els ptics?
Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Els microscopis electrnics ens permeten obtenir imatges dobjectes molt ms petits que els microscopis ptics.
Es necessita un microscopi per observar qualsevol tipus de cllula? Per qu?

No. La gran majoria de cllules noms sn visibles amb el microscopi, per hi ha cllules grans, com els ous, que es poden

Notes

observar a ull nu.

Busca una imatge dun microscopi, enganxa-la i marca-hi les parts ms importants.
Si no en trobes cap imatge, el pots dibuixar.

Activitat grfica.

UNITAT 1

13

Desenvolupament de les activitats

15 Pregunteu als alumnes quins coneixements previs

tenen dels microscopis, si mai nhan vist cap i si sa

ben quins tipus de microscopis hi ha. Desprs, de
maneu-los que busquin informaci sobre el micros
copi i la seva utilitat. A continuaci, demaneu-los
que valorin raonadament la importncia daquest
instrument.

Per resoldre la tercera de les preguntes, digueu-los

que busquin quines diferncies hi ha entre un mi
croscopi electrnic i un dptic.
Quant a la quarta pregunta, proposeu-los que facin
servir el sentit com i recordeu-los la gran diversitat
cellular que hi ha.
 Finalment, han de buscar la imatge dun microscopi,
enganxar-la i marcar-hi les parts ms importants.

Activitats complementries
Fer

lobservaci dalgun preparat

cellular amb un microscopi.

Consultar la pgina web segent:

www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen (Com funcionen les coses.
Microscopi).

Consultar el funcionament del mi

croscopi en la pgina web se

gent: recursos.encicloabierta.org/
enciclomedia/cnaturales/enc_cn_
microscopio/index.html

UNITAT 1

21

CONTINGUTS

Pg.

14

ssers unicellulars i pluricellulars.

Els microscopis.
Vocabulari especfic.
Participaci activa en les converses de
grup.
Treball dinvestigaci i observaci.
Inters i respecte pel fet artstic.

16

Lou de gallina s una cllula gegant. Observa un ou amb detall i explican

les parts.
La membrana s la

closca

El citoplasma s la

clara

El nucli s el

.
.

rovell

Dibuixa un ou i escriu-ne el nom de les parts.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Activitat grfica.

Amb lajuda dun microscopi, observa la closca de lou i explica qu has observat.

La closca s porosa, com una esponja. Nhi ha que sn blanques

i nhi ha que sn rosses.

Activitats complementries
Buscar fotografies dssers unicel
lulars i classificar-les segons siguin
protozous, bacteris, fongs i fer
un mural.

14

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

16 Per grups, proposeu als alumnes que portin a classe un ou dur de gallina, un ou de guatlla cru,

un plat de plstic i tisores o ganivet amb punta per tal de poder fer lobservaci. Expliqueu que
lou s una cllula gegant i procureu mostrar-ne cada una de les parts. Els alumnes han de dibui
xar cada una de les parts observades de lou dur i de lou cru i escriuren el nom. Finalment, han
dexplicar amb les seves paraules com s la closca de lou vista amb el microscopi desprs dha
ver-la observada directament.

Desprs de fer lactivitat, expliqueu als alumnes que hi ha diferents tipus dssers unicellulars i
que noms sn visibles amb el microscopi.

Notes

22

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

14
17

ssers pluricellulars.
Aparells, sistemes, rgans, teixits,
cllules, funci.
Els llevats.
Vocabulari especfic.
Lectura de la imatge.
Cerca dinformaci.
Participaci activa en interaccions
amb el grup a lhora danalitzar una
imatge.

Completa el text segent amb la paraula adequada en cada cas:

aparell / sistema / teixits / cllules / funci / rgan

En els ssers pluricellulars, les

sagrupen i formen

rgan
sistema
sos teixits, a un

cllules

teixits

que fan la mateixa funci

. La uni de diversos teixits origina un

. El conjunt drgans formats per un sol teixit dna lloc a un

i el conjunt drgans o sistemes drgans formats per diver-

aparell

. Els sistemes i els aparells es coordinen per

realitzar les funcions vitals. Per exemple, el sistema muscular i el sistema ossi formen

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

laparell locomotor, que interv en la

18

funci

de relaci.

Observa les illustracions i digues en cada cas quin daquests teixits correspon a

un animal i quin correspon a un vegetal. Explica el perqu.

La illustraci a correspon a un teixit animal i la illustraci b a un

de vegetal. En el teixit vegetal, les parets cellulars sn rgides i
tenen forma geomtrica.

19

Activitats complementries
Entrar en la web www.xtec.cat/~jgil/

El llevat s un organisme unicellular i s molt present en la nostra vida diria.

Marca amb una els productes que necessiten el llevat per poder ser elaborats:

x Pa
20

x Cervesa

Paper

x Vi

microscopi.htm i llegir la informaci

sobre mostres i preparats de cl
lules i teixits.

Roba

Qu passaria si en lelaboraci del pa o dels pastissos no sutilitzs el llevat?

Veure el vdeo El pa que shi dna

El llevat proporciona al pa el volum i lesponjositat caracterstics. Sense llevat, el pa seria ms pla i esps.

UNITAT 1

15

Desenvolupament de les activitats

17 Llegiu les paraules de lexercici i pregunteu als alumnes

(www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_
id=27424).

Notes

si les coneixen. Desprs, feu que completin les frases.

Finalment, llegiu entre tots el text i aclariu els possibles
dubtes. Proposeu-los que saprenguin el text.

18 Proposeu als alumnes que observin amb deteni

ment les imatges dels teixits animals i vegetals i que
diguin quin creuen que correspon a cada cas. Dema
neu-los que individualment justifiquin la resposta.

19 Parleu dels llevats i de com sn dimportants en lela

boraci de molts dels productes de consum habitual

en la nostra vida. Proposeu als alumnes que llegeixin
lenunciat de lexercici i que diguin qu saben del
tema. Desprs, individualment, cada alumne ha de
resoldre lactivitat.

20 Demaneu als alumnes que busquin informaci del

procs delaboraci del pa i dels pastissos i que in
tentin esbrinar qu passaria en cas que no sutilitzs
llevat en el procs delaboraci.

UNITAT 1

23

CONTINGUTS

Pg.

Lsser hum: aparells i sistemes.

Vocabulari especfic.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Participaci en les converses
collectives.

16
Pg.

16

Lsser hum: sistemes i aparells

21

Completa la taula segent:

Acci

rgan, aparell o
sistema que hi interv

Jugo a corda a lhora de lesbarjo.

Sistema locomotor

Relaci

rgan de la vista

Relaci

Observo una escultura.

Inspiro i expiro aire.
La meva vena ha tingut una filla.

Funci vital que

hi est relacionada

Aparell respiratori

Nutrici

Aparell sexual

Reproducci

Escolto la rdio.

rgan de loda

Relaci

Menjo un gelat.

rgan del gust

Nutrici

Consultar la web www.juntadean-

Vaig al lavabo a orinar.

Aparell excretor

Nutrici

dalucia.es/averroes/manuelperez/
udidacticas/udanatomia/index.
php per ampliar la informaci so
bre el cos hum.

22

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Activitats complementries

Quins sistemes i rgans intervenen en la funci de relaci?

Laparell locomotor, el sistema nervis i els rgans dels sentits.

23

Escriu quins aparells intervenen en la nutrici i quina funci fan.

Aparell


Conixer

lEnciclopdia del cos

hum (www.edu365.cat/aulanet/
coshuma).

digestiu

s lencarregat de transformar

els aliments en nutrients, que ms tard passaran a la sang

Aparell

circulatori

i loxigen fins a les cllules i recull les substncies de rebuig

Aparell

respiratori

excretor

.
: Els residus que produeixen les

cllules van a la sang i sn expulsats mitjanant lorina i la suor

16

Agafa loxigen de laire i expulsa a

lexterior el dixid de carboni.

Aparell

La sang transporta els nutrients

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

21 Repasseu amb els alumnes tot el que saben sobre les funcions vitals i pregunteu-los quins r
gans, aparells i sistemes formen part del cos hum.

A continuaci, llegiu les accions proposades i parleu entre tots dels rgans, aparells o sistemes
que intervenen en aquestes accions i de les funcions que hi estan relacionades.
Demaneu-los que completin la taula individualment, corregiu-la entre tots i contrasteu les res
postes.

22 Demaneu als alumnes que recordin quins sistemes i rgans intervenen en la funci de relaci.
Expliqueu-los que en aquesta unitat estudiaran el sistema nervis i feu una petita introducci de
la seva implicaci en el conjunt de les funcions vitals.

23 Repasseu oralment quins sn els aparells que intervenen en la funci de nutrici i quin paper fan.
A continuaci, els alumnes han de fer lexercici individualment.

24

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

18
Pg.

18

El sistema nervis.

Vocabulari especfic.
Lectura de la imatge.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Participaci activa en interaccions
amb el grup a lhora danalitzar una
imatge.

El sistema nervis
24

Escriu a sota de cada una de les accions segents si s una resposta del sistema

nervis a un estmul extern o si s un funcionament intern del cos.

Rentar-se les dents.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Resposta a un
estmul extern.
Emocionar-se.

Tapar-se les orelles.

Resposta a un
estmul extern.
Xerrar amb alg.

Notes

Funcionament

Resposta a un

intern del cos.

estmul extern.
Fer circular la sang.

Digerir els aliments.

Funcionament

Funcionament

intern del cos.

intern del cos.

UNITAT 1

17

Desenvolupament de les activitats

24 Observeu conjuntament amb els alumnes les imat
ges i expliqueu que el sistema nervis rep les infor
macions tant de lexterior com del propi cos. Comen
teu quina seria la resposta correcta en cada vinyeta,
feu les observacions pertinents i resoleu els possi
bles dubtes. Desprs, els alumnes han de fer lexercici
individualment.

Activitats complementries
Explicar per escrit altres situacions que hagin sorgit fent
lactivitat en les quals quedin paleses les respostes del
sistema nervis a estmuls externs o interns del propi cos.

UNITAT 1

25

CONTINGUTS

Pg.

18

El sistema nervis com un ordinador.

Neurones. Les seves parts.
Vocabulari especfic.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Comprensi lectora.
Participaci activa en les
converses.

25

El nostre sistema nervis s com lordinador o el sistema intelligent del nostre

cos. El sistema nervis capta la informaci a travs dels sentits, els centres nerviosos la
processen i donen una resposta. Fes anar el teu sistema intelligent i busca semblances
entre les parts de lordinador i el funcionament del sistema nervis.

Els ordinadors capten la informaci a travs del teclat, el ratol i

els suports externs (CD, DVD, llapis electrnic, etc.). El sistema
operatiu i els programes processen la informaci i les respostes
sn emeses mitjanant la pantalla, la impressora o els altaveus.

26

Qu sn les neurones?

Sn les cllules que constitueixen el sistema nervis. Consten

27

Notes

Escriu el nom de les parts duna neurona que hi ha assenyalades en el dibuix.

Dendrites
Cos cellular

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

dun nucli i de diverses ramificacions en forma de fils.

Nucli

Ax

18

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

25 Proposeu als alumnes que llegeixin el text entre tots. Animeu-los perqu expliquin les semblan

ces entre les parts i el funcionament dun ordinador i del sistema nervis hum. Per tal de conduir
la conversa, pregunteu als alumnes quina s la base del funcionament dambds sistemes i, a
partir de les respostes, anoteu a la pissarra les semblances que aniran sortint per poder contex
tualitzar o resumir els resultats.

26 Els alumnes han dexplicar amb les seves paraules qu sn les neurones i per a qu serveixen.
27 Els alumnes han descriure el nom de les diferents parts duna neurona en el lloc corresponent.

Activitats complementries
Veure el vdeo La informtica i la natura (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23357).
Veure el vdeo Les xarxes neuronals (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16889).

26

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

18
28

Parts de la neurona.
Els centres nerviosos i els nervis.
Lencfal.
Vocabulari especfic.
Inters i respecte pel fet artstic.

Explica quina funci fan els axons i les dendrites en les neurones.

A travs de les dendrites i de lax, cada neurona estableix relaci amb altres neurones. Daquesta manera es forma una gran
xarxa que transmet la informaci.

29

Respon a les preguntes segents:

Quines sn les parts que formen el sistema nervis?

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Els centres nerviosos: lencfal, la medulla espinal i els nervis.

Quina mena dinformaci selabora en els centres nerviosos?

En els centres nerviosos selaboren les respostes que sn transmeses als msculs i a altres rgans dels cos.
Quina s la funci dels nervis?

Connecten els centres nerviosos amb els sentits i altres parts de

lorganisme. Coordinen les accions del cos i fan de transmissors
de la informaci.

Quina part de lesquelet protegeix lencfal?

El crani.

30

Explica quina s la funci principal de lencfal. Desprs, dibuixal i assenyala-hi

les parts que el componen.

Activitats complementries

s lencarregat de dirigir el
funcionament del nostre cos.
Est format pel cervell,
el cerebel i el bulb raquidi.

Representar

Activitat grfica.

UNITAT 1

19

amb mmica el fun

cionament del sistema nervis.
Uns alumnes sn les neurones,
uns altres sn el cervell, uns ter
cers sn els nervis

Desenvolupament de les activitats

Pregunteu als alumnes quantes neurones creuen que pot tenir el cervell hum aproximadament.
Desprs que hagin contestat, digueu-los que el cervell hum t 100.000 milions de neurones. A con
tinuaci, animeu-los perqu entre tots expliquin qu saben de les neurones.

28 Expliqueu als alumnes que les neurones formen una xarxa important de comunicacions en el

conjunt del sistema nervis. Demaneu-los que expliquin amb les seves paraules quina funci fan
els axons i les dendrites en les neurones.

29 Plantegeu als alumnes preguntes com aquestes: Quines sn les parts del sistema nervis? Quina
informaci selabora en els centres nerviosos? Quina s la funci dels nervis? Com es diu la part
de lesquelet que protegeix lencfal?
Individualment, els alumnes han dexplicar qu saben del sistema nervis i com estan relaciona
des les diferents parts.

30 Expliqueu als alumnes el funcionament de lencfal i, desprs, demaneu-los que ho expliquin

amb les seves paraules. A continuaci, han de fer el dibuix de lencfal i escriure-hi el nom de les
diferents parts.

UNITAT 1

27

CONTINGUTS

Pg.

18

Funcionament de cada una de les

parts del sistema nervis.
Vocabulari especfic.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Participaci activa en interaccions
amb el grup.

31

Relaciona cada frase amb la part del sistema nervis corresponent.

s on es processen les informacions rebudes
i es donen respostes voluntries.

Bulb raquidi

s el responsable de coordinar les ordres rebudes

des del cervell i de mantenir lequilibri del cos.

Cerebel

Regula les funcions involuntries i automtiques

Cervell

com ara la respiraci, els batecs del cor, la digesti

32

Quina s la funci de la medulla espinal?

del cos la informaci que prov de lencfal.

33

Quins ossos de lesquelet protegeixen la medulla espinal?

La columna vertebral.

34

Activitats complementries

Quan un fet temociona, quin rgan del sistema nervis provoca aquesta respos-

ta en el teu organisme?

El responsable de les emocions i dels sentiments s el cervell.

Per grups, fer amb plastilina, paper

maix o qualsevol material reciclat

un crani, amb un cervell, un bulb
raquidi i un cerebel, i una columna
vertebral, amb la medulla espinal.
Utilitzar models per fer la forma de
cada una de les parts.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Connecta lencfal amb els nervis i transmet a les diferents parts

35

Quina alteraci del sistema nervis creus que sha produt en una persona que ha

perdut la mobilitat duna part del cos?

Una afectaci o malaltia al cerebel.

20

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

31 Els alumnes han de relacionar les parts del sistema nervis amb la funci que desenvolupen. Feu

la lectura comprensiva i conjunta de les definicions i proposeu-los que simaginin en cada cas en
qu consisteix la seva tasca. Procureu que sadonin de la importncia de cada una de les parts en
el conjunt del funcionament del cos hum.

32 Parleu de la medulla espinal com laltre centre nervis de gran importncia en el conjunt de tot

el sistema nervis (a banda de lencfal) i pregunteu als alumnes qu saben del seu funciona
ment. Cal que responguin individualment la pregunta.

33 Recordeu amb els alumnes quines sn les funcions de lesquelet. Parleu de com sn els ossos que

protegeixen la medulla espinal i de les diferncies dels ossos segons la part que han de protegir,
compareu els ossos plans del crani amb els ossos curts i articulats que formen la columna vertebral.

34 Abans de fer les dues activitats segents, recordeu als alumnes els coneixements apresos en les

activitats anteriors. Digueu-los que pensin quin rgan del sistema nervis s el responsable de
processar la informaci o de donar una resposta.

35 Proposeu als alumnes que llegeixin entre tots el text i que pensin quins rgans del sistema ner
vis sn els responsables dels processos implicats.

28

UNITAT 1

CONTINGUTS

Pg.

20
Pg.

20

Acte voluntari, involuntari i reflex.

Higiene i salut del sistema nervis.
Vocabulari especfic.
Aplicaci de conceptes apresos en
situacions quotidianes.
Participaci activa en interaccions
amb el grup.

Funcionament del sistema nervis

36

Classifica aquestes activitats en voluntries, involuntries o reflexes. Marca amb

una la casella adequada.

Acte
Voluntari
Retirem el dit quan ens punxem.
Xutem una pilota.

Respirem.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Acostem el menjar a la boca amb una

forquilla.
Ens apartem duna espurna de foc.
Ens aixequem del llit.
Fem els deures.

Reflex

x
x
x

Ens batega el cor.

37

Involuntari

www

Lobjectiu daquesta activit

at
s saber si diverses respo
stes
del sistema nervis sn act
es
voluntaris, involuntaris o
reflexos.

Marca amb una les accions que sn saludables per al nostre sistema nervis.

x Dormir com a mnim vuit hores diries.

x Estudiar en un ambient relaxat i sense soroll.
Fer activitats fsiques de manera continuada.
Estudiar sense parar i no descansar en tot el dia per treure molt bons resultats.

x Alternar estones de treball amb estones de lleure.

38

Pgina 20
Llibre de coneixements

Investiga i explica qu vol dir que les drogues creen dependncia.

Vol dir que creen la necessitat de continuar consumint-ne.

Per perdre lhbit cal passar per un procs de desintoxicaci
i comptar amb ajuda mdica.

UNITAT 1

Activitats complementries
21

Desenvolupament de les activitats

36 Demaneu-los que llegeixin lenunciat i que raonin

Fer una petita fitxa de la droga que

hagi tocat a cada grup que inclo

gui quin tipus de dependncia
provoca i quina mena de tracta
ment cal seguir per desintoxi
car-se.

entre tots de quin tipus dacte es tracta: voluntari,

involuntari o reflex. Desprs, els alumnes han dom
plir la taula individualment.

37 Parleu amb els alumnes de quines sn les condicions

saludables per mantenir el sistema nervis i la con

venincia de tenir-ne cura. Desprs, llegiu les frases
per assegurar-vos que les han ents i, finalment, de
maneu-los que facin lactivitat individualment.

38 Pregunteu als alumnes el significat de la paraula de

pendncia i de les seves implicacions. Inicieu un di
leg i recolliu les experincies que aportin els alum
nes. Proposeu-los que busquin ms informaci
sobre la dependncia que provoquen les drogues.
Finalment, feu una posada en com. Els alumnes
han descriure les conclusions en el dossier.

UNITAT 1

29

Notes

THO EXPLICO.
Escriu les idees o les informacions daquesta unitat que has trobat ms interessants i
que tagradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i enganxa-les.

Activitat oberta.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

22

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

Lobjectiu daquesta pgina s fer un reps dels contin
guts ms rellevants de la unitat. Demaneu als alumnes
que expliquin qu han aprs, quins continguts els han
interessat ms, que cerquin imatges que acompanyin les
seves opinions i que siguin respectuosos amb els com
panys i les companyes.

30

UNITAT 1

CONTINGUTS
1

Els ssers vius i les funcions vitals.

La cllula, base de la vida.
Lsser hum: aparells i sistemes.
El sistema nervis.
Aplicaci dels continguts apresos a la
vida quotidiana.

Omple els buits de les frases amb les paraules adequades.

Els ssers vius sn formats per

nodreixen

es

Els ssers vius

, es

cllules

i realitzen les tres funcions vitals:

relacionen

pluricellulars

i es

reprodueixen

estan organitzats en cllules, teixits, rgans,

aparells o sistemes que, coordinats entre si, realitzen algunes de les funcions vitals.
En lsser hum, les funcions vitals no serien possibles sense lacci coordinada de
diversos

aparells

sistemes

Per controlar totes les activitats del cos, el sistema

nervis

rep informa-

cions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes.

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

Les cllules nervioses sn les

Els

nervis

neurones

Notes

formen una xarxa per tot el cos a travs de la qual es trans-

met la informaci.
El sistema nervis rep la informaci a travs dels sentits i respon amb activitats

voluntries

involuntries

reflexos

Qu creus que vol dir que una persona est nerviosa?

Que est en un estat dexcitaci nerviosa; s a dir, que s inquiet

o impacient.

Pensa i respon a les preguntes segents:

Quins grans tipus de cllula hi ha?

Hi dos grans tipus de cllules: les animals i les vegetals.

Quines sn les parts principals duna cllula?

La membrana cellular, el citoplasma, el nucli i els orgnuls

cellulars.

UNITAT 1

23

Desenvolupament de les activitats

Els objectius de les activitats davaluaci sn millorar laprenentatge dels alumnes i poder observar si

han assolit els objectius de la unitat. Doneu una pauta abans del treball individual: lectura i compren
si dels enunciats, explicaci del vocabulari, resposta oral si els alumnes tenen dificultats de lectoes
criptura Heu de resoldre qualsevol dubte que sorgeixi a lhora de respondre.

 El temps per fer les activitats ha de ser flexible perqu pugueu atendre tot lalumnat.
Els resultats obtinguts, juntament amb les diferents anotacions i observacions que hgiu anat fent, us
permetran saber com va avanant cada alumne i quin s lajut individual que necessita.

1 Els alumnes han de completar les frases en qu es defineixen els continguts treballats en la unitat.
El resultat ser una mena de resum de la unitat.

2 El alumnes han dexplicar qu vol dir que una persona est nerviosa.
3 Els alumnes han de dir quins tipus de cllules coneixen i han danomenar les parts duna cllula.

UNITAT 1

31

CONTINGUTS
Lsser hum: aparells i sistemes.
El sistema nervis.
Aplicaci dels continguts apresos a la
vida quotidiana.

Escriu el nom dels aparells que intervenen en la funci de nutrici.

Els aparells digestiu, respiratori, excretor i circulatori.

Tria un dels aparells de lactivitat anterior i descriu-lo detalladament.

Activitat oberta.

Completa les frases amb aquestes paraules: nervis, coordinar, centres nerviosos, ms-

culs, neurones i respostes.

Notes

El sistema nervis s format pels

nervis

coordinar

centres nerviosos

Les cllules que formen el sistema nervis sanomenen

als

i els

En els centres nerviosos selaboren les

totes les activitats

msculs

respostes

neurones

que sn enviades

i als altres rgans del cos.

Llegeix amb atenci aquesta afirmaci i explica qu en penses: Si no ens pogus-

Medi natural, social i cultural Cicle Superior 5

La funci del sistema nervis s la de

del cos.

sim reproduir, la vida a la Terra sacabaria.

Activitat oberta.

Explica quina diferncia hi ha entre la reproducci sexual i la reproducci asexual.

La reproducci sexual es dna quan suneixen una cllula reproductora femenina i una altra de masculina de dos ssers vius.
La reproducci asexual, en canvi, esdev quan el nou sser viu
sorgeix duna part dun altre sser viu.
24

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

4 Els alumnes han descriure els aparells que interve
nen en la funci de nutrici dels ssers humans.

5 Els alumnes han de fer la descripci dun dels apa

rells esmentats en lactivitat anterior.

6 Els alumnes han de completar unes frases amb unes

paraules donades per tal de definir el funcionament
del sistema nervis.

7 Els alumnes han de llegir la frase proposada, expli

car-ne el significat i relacionar-la amb tot all que
han estudiat en la unitat.

8 Els alumnes han dexplicar les diferncies entre la re

producci sexual i la reproducci asexual.

32

UNITAT 1

Qu majuda a apren

dre? Penso i respo

Parlar sobre la impo

nostre cos per pode

nc:

rtncia que t el

r dur a terme les

?
COM HO HE FET
Reflexionar sobre
el que he aprs
1

Omple el quadre

segent:

No

dels rgans i els

funcions vitals mha

sistemes del

ajudat a saber que

.
del mn de les
cllules mha ajuda
t a entendre

Qu puc millorar?

acions
Entenc les explic
mestre.
de la mestra o el
Saber que hi ha molte
.
s classes diferents
S explicar el que
dssers vius, per
que tots neixen,
es reprodueixen
he aprs.
creixen,
i moren mha ajuda
t a aprendre que
neta,
Presento la feina
estrucendreada i ben
turada.
Participo en les feines
proposades.
Compartir amb els
.
Recordamestres i amb els companys el coneixement
ment del sistem
correctament una activitat, cal que tinguis en sobre el funcionaresoldre
Perapoder
nervi
s mha
ajuda
compte els punts segents: t a entendre que

Medi natural, social

i cultural Cicle
Superior 5

Superior 5
i cultural Cicle
Medi natural, social

Activitat oberta.

Activitat oberta.

treball en equip

RENC
REFLEXIONO I AP

REFLEXIONO I AP
RENC

Notes
3

Comprendre qu et demanen.
Parlar-ne amb els companys i les companyes.
Pensar si alguna vegada has fet una activitat que shi assembli.
Mirar de trobar la resposta adequada.

oberta.

nt: Activitat
sege
Crec que
el que
em servir ms
Omple el quadre
de tot el que he
rvacions
Obse
aprs
s
S No

t
cllula com a unita
S reconixer la
vida.
fonamental de la
funcions vitals dels
S diferenciar les
sser
26s vius.
s i sistemes interHe aprs quins rgan vitals.
ons
venen en les funci
aes processa la inform
S explicar com
a nervis.
sistem
al
s
ci grcie
la importncia
He reflexionat sobre vitals, sobretot
ons
que tenen les funci al medi que ens
cte
la de relaci, respe
envolta.
actes voluntaris,
S distingir entre
os.
involuntaris i reflex

UNITAT 1

UNITAT 1

25

Desenvolupament de les activitats

Els objectius daquest apartat sn que els alumnes sado

nin dels continguts que han aprs i dels que no han as

solit, que avalun el seu procs daprenentatge, la seva
evoluci individual, el seu inters per millorar i lesfor
que han fet per progressar.

Com que lavaluaci dels processos daprenentatge ha

de ser contnua i global, cal que tingueu en compte el
progrs de cada alumne, el treball fet a classe i linters i
lesfor per progressar i millorar.
Lapartat Com ho he fet us donar una visi del treball
i de laprenentatge de cada alumne.
Una vegada acabada la unitat, cal que entre tots feu una
valoraci per veure si shan aconseguit els objectius i que
reforceu els aspectes que convingui.

UNITAT 1

33

Notes
Si relaciones entre
ci.

si aquests aparells,

descobrirs tres

dels aparells que

intervenen en

la funci de nutri

SOM-HI!
Entre tota la classe
, organitzeu-vos
i repartiu-vos la
ms semblant millo
feina per fer una
r de tres aparells
reproducci com
del cos hum.
reu
e informaci i elabo
ueu-n
busq
per grups
els tres aparells,
dut
.
repro
parts
les
totes
Un cop hgiu
ueu-hi el nom de
r-lo a la classe. Indiq
un mural per penja

Material que necessiteu

Plastilina
Palletes de refresc
Filferro
Cartr
Caixes de cartr
Llana
Pintures a laigua
Verns escolar
Paper de transparncia (acetat)

Cada grup s lenca

rregat de reproduir
23
un aparell. Obse
rells digestiu, respir
rveu b les imatg
atori i excretor que
es dels apahi ha en la pgin
poseu m a lobra
a 17, repartiu-vo
. Desprs, cada
s el material i
grup mostrar a
elaborat i explic
la resta de la classe
ar quina funci
laparell que ha
fa, com funciona,
serveix, quina relaci
de quines parts
s format, per a
t amb els altres
qu
aparells que han
tes interessants
fet els altres grups
de comentar.
i altres aspec-

UNITAT 1

22

UNITAT 1

Desenvolupament de les activitats

Al final de la unitat es proposa un petit projecte interdis

ciplinari perqu els alumnes puguin posar en prctica

tot el que han aprs i, a ms, puguin demostrar quines
sn les seves competncies bsiques.

En aquesta unitat els alumnes shan dorganitzar i repartir

les tasques per fer una reproducci de tres aparells del
cos hum. Desprs, cada grup ha de mostrar i explicar a
la resta de la classe la seva feina. Tamb ha dexplicar oral
ment la relaci de laparell triat amb el conjunt del fun
cionament del cos hum.

34

UNITAT 1