Les ones 1.1, EL MOVIMENT VIBRATOR! Si subjectem una lamina d'acer per un extrem en ‘caragol diestrényer, al desplagar o colpejar ‘extrem lure, la lamina comenga a vibrar a banda i banda de la seua posicié inicial o de repés. Aixd passa perqué els objectes elastics, quan s6n defermats, tendeixen a tornar a la forma inicial, i ho fan originant vibracions al seu voltant i des del punt con han experimentat la deformacio. Podem comparar aquestes vibracions amb els mo- viments 0 les osciblacions d'una engrunsadora o d'un pendol, malgrat que aquesta osciblacié és més lenta. Anomenem meviment oscillatorio vibrator el que es produeix al voltant d'una posicié central, de mane. ra que el desplacament és ol matebre-banda i banda 1.2. Les ONES (Quan llancem una pedra contra la superficie en eal ma d'un estany podem observar alxé 1.Comencen a formar-se en la superficie de l'aigua una série de circumferancies concéntriques amb un diametre creixent i que tenen el centre al punt dlimpacte de la pedra, que anomenem focus Els punts de cada circumferéncia s6n particules d'aigua que oscil-len cap amunt i cap aval i trans- meten alhora el seu moviment i la seua energia atica ales particules veines. r 2.Si col-loquem un suro a certa distancia del punt impacte o focus, veiem que el suo puja | bala amb el pas de les ccumferenies, perb que no es dspace lateralment. Aixd és degut al fet que les particules de l'aigua no. es desplacen cap a les vores de l'estany; només trans- mmeten Fenergia necessivia perqué hi hoa ox Per aix® el suro oscillara verticalment quan hi arri- be fe pertorbacé, pre aquestano el despacara amb Aquest tipus de pertorbacié és el que anomenem Ung.ons és a Wanarid il breton | Senetsia saree aba emai : vment osibator.o a, nse Que procuisea transport Toma 12. Ones, La lumi el so cals Vibracié d'una mina. Osciblacié d'un pandol En caure a ta superficie d'un estary, la pedra crea un seguit dfoscacions a Tiga El sro onc a verter parb nog desplasa amb Yona: acd & One prove svcone Tae ‘transmet matéria, sind energia, a4 1.3, Tipus oones Les ones poden ser de tipusciferents * Ones transversals. Son les ones en les quals osc lacié 8 perpendicular ala direccio de propagacié de la pertacbacis Es el cas, per exemple, que es produeix en for oscil lar en vertical extrem d'una corda: oscil acis ‘avancard d'esquerra a dreta en direccié perpendicu- - lar a Foscitacis, En fer osctlar verticalment la corda per fextrem thir €5 Bro * Ones longitudinals. Sén_ies ones en qué losciblacid #85 produeix en la mateixa direcci5 que la propage- 616 de la pertocbacie. Es el cas d'un moll horitzontal que oscillar per un dels seus extrems: les espires del moll s'uneixen i $e separen entre si; van cap endavant i cap enrere cen la mateixa direccié de l'ona. ‘També podem classificar les ones en funcié de la ‘necessitat d'un mitja material per a propagarse: ‘+ Ones mecaniques. Sén ssiten un medi material per a propagar-se, com ara el so 0 les cones de I'estany. * Ones electromagnatiques. No necessiten un medi natural per a propagar-se (es propaguen pel-buit), com ara la llum visible o les ones de radio. ‘ducix una ona transversal ‘Quan espentem extrem del moll es produelx una pertorbacié ‘en la mateixa direccié del desplagament. 1.4. CARACTERISTIQUES DE LES ONES + Amplitud, A. Es la distancia que hi ha entre un ‘cresta o una valli la posicié d'equilibr. * Periode, T. Es.el temps que tarda una particula a fer un moviment d'osciFlacié complet. . £. Es el nombre d’oscil-lacions (movi- =e Spl eey aera :ff” EA Naturalesa de la Ilum 1. Qué és LALLUM? Ho sasles? , naturalesa ondulatara. és 0.dit.esth-formade Ret ue es cassifiquen les is tipus en oe ina ona transversal | Segons - um visible € ur cones, la lum ¥ tlectromagnetica. ‘a les magnituds que la caractert= ‘est relacionada amb la tum visible (perceptible per I'll huma).pertany 8 Un SAP. smenem ones electromagnetiques ora ous recordar, no necessiten un medi material Ped © és a ra6 per la qual ens arriba [a llum det gran d’ones, ol que ar Respecte zen, la seua amplitud ; zeny msitat de la lium: com més gran és vamplitud, més gran és a intensitat Jongitud d’ona es relacio- Daaltra banda, la na amb el color de la lum. Per exemple, el rojo verd est entre els 500 i els $50 mm de Tongitud d'ona (aproximadament) WM ES ENERGIA QUE ES PROPAGA aguen energia, i la llum, com a ona que En tenim un exemple en I'energia de la ‘que utlitzen les plantes per a fer la fotosintesi m, i, per extensid, l'energia de tétes les 6 de la longitud d’ona (0 jancia): com més gran és la longitud d'ona menor 65: jomagnatiques, esta en fun @ Amplia en ta Xarcia.._ era saber més sobre la naturalesa endulatria er aind, els rajos ultraviolats o els rajos X, que tenen unes Geta lum, entra a www.tiching.com/64271 dona petites, sén molt energetics: wt we 10% ott tos ro? wo 10% Toe SSP ig Micoones alg Vile Urals aos x ojos gamma a a Castine de les ones el nes electromagnatiques en func de sea lng Bona, Ls ham we se situa entre els 400 nm i el sm 400 Is 700 nm de longitud 2.3. VELOCITAT DE LA LLUM um es propaga pe but » 300000 kis, i pels me 'eixa velocitat que pel buit. — idera que un raig lluminds es mou amb velocitat oe LEI costar en apia les leis del mo lini uniforme per a conéixer la dist: aoe \cia que recorre: Aire Semis * Yi Xt igua Axil lum recorre em 1 minut (60) a a aa , aeons Metactlat /s 60's = 18000000 km = Vide 1,8 «107 km1en perque també tit de la vista EF 1 classifiquen ain Fonts primaries: s6n els objectes que emeten llum,_com.ara Sol bombeta, Aquests objectes ta nom Fonts secundaries: sén els objectes que no emeten llum play pero que reflecteixen la objectes també s'anomenen iMluminats, La Luna és una fon secundaria de lum, perqué no t6llum pro pia La veiem gricis al fet ‘que reflectex la lum del Sol, que é una font pr | ¥ Aquestes boles s6n objectes iHluminats: reflecebsen toa la lium que reben o una part FONTS DE LLUM ARTIFICAL LAMPADA DINCANDESCENCIA | SINTETITZA = 2 naturalesa de la lum? Quina és oe k ésmenta fonts de llum. Quines s6n naturals? Keon saben uel um ope | RAONA Folica per que veiem els objectes. CALCULA za 6, Calcul ta distancia que recorte (a lum en tre durant 20 5. 7. falcula quant tarda a arribar a la Tera @ -tim solar reflectida per a Luna, sla distineia aque separa la Terai la Luna &s de 284000 km. £8 La lum del Sol tarda 8 minus a aribat 21a ‘| efra. Basant-te en la velocitat de la lum en el uit, calcula la eistancia queens separa det Sl?\ 202 m, ombra i penombra 3.1. PROPAGACIO RECTILINIA DE LA LLUM allum és una-one electiomagnatica que es Prope Sealine recta en totes ls dreccions de-espal.C2- w direccions en qué es propage a llum. (geet ii dune ce le ep el nom de rai ‘Aquest fonomen es pot observarclarament en un dia sonuvolat, quan a través dune clariana als nvols use la lum del Soli podem veure aid que anome- her 008 de 30: Una alta prova que ens permet-demostar clara- ment la propageié racine dele lum él produc~ Je dombres ia tall exemple d'ombra existéncia decisis. 3.2. PRODUCCIO DIOMBRES Podem experimentar amb la produccié d’ombres i penombres i les variacions en funcié. del tipus de fo- ‘cus llumings utitzat: un focus de lum puntual.o.un focus de llum extens. Focus de flum puntual Per a obtenir un focus de llum puntual utilitzem una llanterna que proporcione un feix de llum estret, o un focus al qual hem afegit una cartolina amb un petit fo rat perqué proporcione un feix de lum fi. Iluminem un objecte opac, per exemple una pilota de futbol, | observem l'ombra de l'abjecte projectada en una pantalla, Podrem observar que l'ombra té les vores nities ila rmateixa forma que lobjecte. Tota I'ombra est regular- ment enfosquida, Si observes atentament 'ombra que produeix un ob- jecte sobre una pantalla, podras veure que sila llum no es propagara en linia recta, les vores de l'ombra no se rien nitides Focus de llum extens Per a poder disposar d'un focus de llum extens fa rem servir la mateixa llanterna dabans, perd ara sen- se la cartolina 'Muminem Hobjecte amb aquest focus i veiom 2 a pantalla es Tormen dues zones d'ombra diferent; ambdves tenen la mateixa forma que lobjecte, pers {ana ge més aren que Fara ila vos a penomba, cle manera que la interior (mba) és més fosca que Tema 12. Ones. La llumi el so E | ee rfl a desc dels arenes dreccions on a4 wt propags a lum. 41. Qué és un raig luminds? 2: ta llum aporta energia. Esmenta un exemple que ho demostre puntual Formacié de fombra dun objecte amb un focus puntual \ te ma ome oe epae iMuminada Formacié fombra | penombra amb un focus extenea \ ot la lum qué li ariba del Sl perqué la nla fona de penombra, Vcisi és p ad Eclipsi de sol ia en la Xarcia. Eclipsi total de sol. Uhalo llumi- rnés correspon a lanomenada co Per a observar Veclipsi de luna del 15 de jlil det 2011, en: | RAONA. P | i Explica la diferéncia entre ombra i penombra. 6. Explica quan es produeix un eclipsi de luna. Quina € total i eclipsi parcial? diferencia entre eclips 7. On es pot veure un ecipsi total de sol?Zz Reflexid i refraccio 204 DESVIACIO DELS RAJOS LLUMINOSOS ilum s6n-dos-efectes. reflexié i lo refraccié de la lum scpliquen a partir de la propagaci® rectilinia de quests dos fendmens optics s6n deguts a la des: experimenten els.tajos de llum.quan-rebo- i opac o quan passen d'un medi a un & uneg caracteristiques diferents. 4.2. REFLEXIO DE LA LLUM La eeflexié dela llum és la desviacié que_experimen: ten els seus rajes quan troben una superficie opace i tomen reflectits al medi de procedéncie, 1s bé s‘aprecia aquest efecte és en els espills, també s'observa en laigua en calma i en el vidre Le reflexid fa que s'hi forme una imatge si matrica de l'objecte situat davant. 4.3. REFRACCIO DE LA LLUM La refraccié de la llum és la desviacié que experimen. ten els rajos quan,en la seva propagacis per un medi transparent, passen a un altre medi diferent, també transparent, La refraccié de la llum és la causa que es vegen aparentment torts els objectes quan estan submergits parcialment en l'aigua. Es també aquesta la ra6 per la qual una piscina es veu menys fonda del que és real © ei que fa que els peixos d'una peixera es ve gen molt més grossos del que sén realment. En passar dun ‘estar un medi aun are fren alg de han es desi Tema 12. Ones. La tum el so de la Ilum rig reflect. incident nig ™ a superficie de reflexio m incideix damunt d'una superficie En la reflexio, un raig de tu ane ar Siang 6 borosa sha produit uma relent ites Clee ory ciseen la Xarcia. a end 9 Kaul, ent jada amb @ Amplia en i X20 pevcebre el perasaermé be Je la forqu wean mbolea: particules dl'sire que 1s0-64 la propagacié de wbracions +dtenergia.en is a. recta .en totes les dteccions des dela font de 39 fins. receptors rial per a transmetie's (és una | inet delete Quan es transmeten per lire, les ones sonores causen la compressié ila dilatacio de les particules dire, cnores existents sén molt variades, per. en comii el fet de generar vibracions en eral s produida com a consequiencia de de les cordes vocals; les notes que ra s6n produid per les vibracions “ANSPORTA ENERGIA roars scale pee is a me 7 a La veu humana i Valeaveu son ee fonts de so; les vibracions de Ita hn act ea 'dres produit pel soroll d'una ex- lemostracié del fet que les ones sono. ELOCITAT DE PROPAGACIO DEL 50 5 ae iatia per V'sre a una velocitat constant de 7/5. En medis materiais loctats superiors, més densos que l'aire, el panne tilids60 on. ol sa atany Ja veloc “0% Sees Particules estan més pray. = uauids i en els gasos, Aquesta proxi reles faciita la transmissié de la vi, WOE vos 12 one Latmietso ss“ F 6 El so 6.1. Qué és EL So sisi all d'un diapas6, en ser colpejada amb tiching.com/64277 ron ‘comenca a vibrar i se'n pot percebre el 2 Ta vibracio dela forquila sha transmés a les particules d'aire que l'embol. ; han transmés la vibracié fins a la nos: : oe Ra = =—s 6.2. PRODUCCIO DEL SO fants sonores tos els apaclls, instruments. 0 le- : =e Rnatrates ve generis Quan es transmeten per I'aire, les ones sonores causen la «compress fa datas de les partcules are Les fonts sonores existents sn molt variades, perd ‘tes tenen_en comé el fet de generar vibracions en algun medi material, ts nostra veu és produida com a conseqiiéncia de les vibracions de les cordes vocals; les notes que emet una guitarra sén produides per les vibracions {ue es produeixen en polsar les cordes. 6.3. EL SO TRANSPORTA ENERGIA Pera les patos de sr, dele metals de sigue wbren i vanameten els, cl gue oe moc 4a veu humana i Faltaveu sén fonts de s0; les vibracions de sais cement de vires produit pel sorellctuna ex. Talaveu ag lar la lama. Plosié és una demostracié del fet que les ones sono. es tenen energia be ee res 6.4. VELOCITAT DE PROPAGACIO DEL so ~ hie 340 El so vistia per Vaire 9 una velocitat constant de ae 5050 mis. En meds materials més dene gue lena Ferro 50 ateny velocitats superiors, Plom a 'n els medis sé 5 & ls medissdlids és on el so ateny la velocitat > Aigua del mar I més alta, perqué les seues Particules estan més proxi. igua ee ies due en els liquids i en els gases Aquesta proxi. oA Mitat de les particules facilita ta transmissi6 de la vi- os bracé dunes aes Mire | 208 tems 12. Ones. La hum iel so ae,i. cane d'un pardal és un s0 fable |e colpeig d'un ‘martel pneumatic 6 un s0 fore | SINTETITZA 2 menta les qualitats que caracteritzen un so i defi- ‘Quina qualitat diferencia el so duna trompeta del diuna flauta que emet la mateixa nota? a fsmenta un so intens i un de feble; un so grew i un | daqut; dos sons amb timbre diferent. | anon _— fer qué diem que el so transporta energia? Quin tipus jenergia transporta? Grex que es detecta abans Uarribada dun tren si sacosta orella a la via que si stescolta a través de Uaite? )aue passaria si deixarem entrar aie a poe a poe en Una ‘ampana de vidre, en la qual sha fet el buit préviament 1 que conté un timbre polsat? CALCULA ‘EDA cwina distancia del punt on som nosaltres fi a una. tempesta, si des que veiem el rellamp fins que sentim el tuo cortesponent passen 5 2 : } duina distancia recorre el so en 105 en una staseta 60 m/s)? @J La reflexid del so 7.1. RE cteix el so ha d'estar ‘emissor. Kind és de la mateina persona; per aixb ha menys d'una décima de 1.2 causa d'sir6, ¢s produsix reverberacié, que precia com no es cobreixe “ amb algun exi6 del so, com ara fusta, suro 0 2 Prosi par ees bl 10 0 becca Toma 12. Ones. Ls tam ot so a_i fo gabe? ia com les rates penades i els ins tot en la f0scor Gracies wmeten. vente ft els sons que & jon audibles per a sts sons, que 0 5 bs refiecteixen en parets, ine ‘ix’ poden detec: ‘Aiguns dofins, Sor ‘ta refleni ela human, tarts: requests manera, aquess animals e de- ven. es protegeixen o salimenten. L SONAR £1 sonar (Sound Navigation and Ranging) és un aparell utiitzat per a mesurar distancies ‘ins de Faigua del mar i detectar-hi objectes. Per a saber la profunditat de la capa diaigua i conéixer el relleu del fons, per exemple, 0 per a detectar submarins 0 ro- ques, els vaixells proveits de sonar emeten ones sonores que es reflecteixen en els obsta cles i tornen a ser captades pel vaixell Tenint en compte el temps que les ones han tardat a anar i tonar, aixi com la veloci- {at de! so a faigua, el sonar determina les dis-SINTETITZA la Karcia és Veco per qué hi ha dhaver una distae sign percebut.