Gesa - 2 - Valencià - 2013 - 2014

VALENCI:
LLENGUA I
LITERATURA
GES II
Guia didctica / Material Autosuficient

Curs 2010/11
Anna Seguer Pla
ISBN
REGISTRO LEGAL
IMPRIMEIX:CEED
ndex i programa de lassignatura

INTRODUCCI A LA GUIA
ORIENTACIONS GENERALS
PRESENTACI DE LASSIGNATURA
OBJECTIUS GENERALS DEL CURS
CONTINGUTS
i
LA
SEUA
DISTRIBUCI
TEMPORAL
MATERIAL DIDCTI
MTODE DENSENYAMENT i DESTUDI
ACTIVITATS: autocorrectives i avaluables
AVALUACI:instruments i criteris, mnims i
recuperaci
PROGRAMA DE LASSIGNATURA
TEMA 1
Els determinants, lapstrof i la contracci
TEMA 2.................. La sl.laba, laccentuaci i la diresi
TEMA 3
Gneres literaris (1): Poesia: A. March
TEMA 4................... Les grafies X,TX,IG,J,G,TJ,TG
TEMA 5................... Les grafies S,SS,C,,Z
TEMA 6....................Recursos literaris mitjanant lanlisi de la publicitat
TEMA 7....................Les oclusives finals (P/B;T/D;C/G)
TEMA 8....................Nombre i gnere dels substantius i adjectius
TEMA 9....................Les preposicions, adverbis i conjuncions
TEMA 10..................Gneres literaris (2): Novel.la. J. Martorell
TEMA 11..................Els pronoms (1)
TEMA 12..................Combinaci binria dels pronoms(2)
TEMA 13..................Gneres literaris (3): La balada:Ros de Corella
TEMA 14..................Els numerals i el guionet
TEMA 15..................Verbs regulars de la 1a i 2ona conjugaci
TEMA 16..................Gneres literaris (4):El conte: J.V. Marqus
TEMA 17..................Verbs regulars de la 3a conjugaci
TEMA 18..................Els principals verbs irregulars
TEMA 19..................Gneres literaris (5):Lassaig: J.Fuster

TEMA 20..................Lestructura de loraci: El subjecte i el predicat
TEMA 21..................Loraci composta
TEMA 22..................Gneres literaris (6):El teatre: C. Alberola
TEMA 23..................Complements del verb (1)
TEMA 24..................Complements del verb (2)
TEMA 25..................La Nova can: Raimon i LL. LLach
Introducci i orientacions generals

INTRODUCCI A LA GUIA
La finalitat d'aquest document s ajudar-te a utilitzar el material
Valenci: Llengua i Literatura que hem escollit per seguir aquest curs.
Va dirigit a qui, com tu, no sempre pot assistir a classe, i procura ser
adequat a les particularitats que presenta aquest sistema
d'ensenyament i destudi a distncia.
Els apartats que trobars ac dins t'orientaran en l'estudi d'aquesta
matria des de la perspectiva de l'autoaprenentatge:
ORIENTACIONS GENERALS: Informen sobre el contingut i
funcionament de l'assignatura.
SETMANES: Organitzen cada avaluaci, i setmana del curs, i
preparen per a l'examen quadrimestral a partir
dexercicis resolts i de models dexamen.
La intenci del Departament de Valenci a travs d'aquesta Guia s
ajudar-te a aconseguir els objectius bsics de la matria i que et sentes
acompanyat/da i guiat/da en l'estudi de cada unitat didctica del llibre de
text.
Per resoldre qualsevol dubte que et plantege el curs pots:
* Assistir a una tutoria col.lectiva (TC) setmanal de loferta que
presenta el centre; aquestes tutories les trobars indicades al
butllet informatiu que et facilitaran a laula virtual quan et
matricules:
* Visitar-nos en hora de tutoria individual (TI): aquestes tutories les

trobars indicades al butllet informatiu que et facilitaran a laula
virtual quan et matricules:
* Telefonar-nos en hora de TI als nmeros:

Anna Seguer i Pla 963707620/ 963837049
* Contactar amb nosaltres a travs del correu electrnic:
ana.seguer@ceedcv.es
ORIENTACIONS
GENERALS
PRESENTACI DE LASSIGNATURA
OBJECTIUS GENERALS DEL CURS
CONTINGUTS i LA SEUA DISTRIBUCI TEMPORAL
MATERIAL DIDCTIC
ACTIVITATS
AVALUACI
PRESENTACI DE L'ASSIGNATURA
El curs de Valenci-GES II est destinat a alumnat adult matriculat en el CEED
de GES II que ha nascut a terres valencianes o b hi viu de fa anys i que
comprn i parla el valenci encara que no lhaja estudiat mai
OBJECTIUS GENERAL DEL CURS

Pretenem:
* Ampliar la teua comprensi del valenci com a oient i lector/a en aquelles
situacions ms freqents de la vida quotidiana, a nivell formal i informal.
* Que pugues explicar-te en valenci, per escrit i oralment, en situacions
bsiques dels mbits colloquial i acadmic.
* Utilitzar la lectura com a font de plaer, dinformaci i daprenentatge, i
com a mitj de perfeccionament i enriquiment lingstic i personal.
* Resumir oralment i per escrit informacions senzilles procedents dels
mbits periodstic i literari.
* Preparar-te per a la prova elemental de la Junta Qualificadora, si vols
presentar-thi.
* Que estigues en condicions de continuar el proper any escolar el teu
aprenentatge del valenci, si aix ho decideixes.
CONTINGUTS LA SEUA DISTRIBUCI TEMPORAL

COMPRENSI i EXPRESSI
ESCRITA
La narraci
La descripci de persones i despais
La biografia
El poema
El teatre
La literatura i cultura populars
La crnica i el reportatge
La notcia
Larticle dopini i les opinions a la rdio
La publicitat i els anuncis orals
La carta personal i la carta comercial
Les cartes al Director
La targeta postal
El telegrama
La instncia
Lanunci per paraules
Lavs
La nota
La felicitaci
La invitaci
Lagrament, la cortesia i la condolena
El currculum
Lexplicaci i la intervenci en pblic
El cartell informatiu
El text instructiu i les instruccions
ORTOGRAFIA
Separaci de sl.labes
Els dgrafs
Diftongs: creixents i decreixents
Apostrofaci de larticle
Contraccions
Accentuaci grfica
Accentuaci diacrtica
Diresi
s del guionet
Ortografia de b/p,t/d,c/g
Ortografia de g/j, tg/tj
Ortografia de x/ix, tx/ig
Ortografia de la s sonora (s/z/tz) i de la s
sorda (s/ss/c/)
Loraci simple i loraci composta
Complements del verb
LITERATURA
1.
1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
Gneres literaris I
Poesia
Ausis March
No em pren aix com al petit vailet
Audici, anlisi i comentari
MORFOSINTAXI
Substantius: gnere i nombre

Adjectius: gnere i nombre
Articles
Demostratius
Possessius
Numerals cardinals i ordinals
Indefinits
Pronoms personals forts i febles
Verbs: 1a, 2a (-er i re) i 3a conjug
(purs i incoatius), irregulars i auxiliars
Adverbis
Quantitatius
Preposicions
Conjuncions: coordinants i subordinants
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Recursos literaris mitjanant lanlisi de la publicitat

2.1. Anlisi i comentari dun anunci publicitari
Gneres literaris II
3.1. La novel.la
3.2. Caracterstiques de la novel.la
3.3. Lectura dun fragment del Tirant lo Blanch, J. Martorell
3.4. Anlisi i comentari daquest fragment literari
Ros de Corella
4.1.
La Balada de la Garsa i lesmerla.
4.2. Audici, anlisi i comentari
Gneres literaris III
5.1. El conte
5.2. Caracterstiques del conte
5.3. Lectura del conte Dos-cents dotze i dos-cents tretze, dAmors
Impossibles, J.V. Marqus.
5.4. Anlisi i comentari del conte
Gneres literaris IV
6.1. Lassaig
6.2. Caracterstiques de lassaig
6.3. Lectura dun fragment dun assaig de Fuster. Parlar i escriure.
6.4. Anlisi i comentari
Gneres literaris V
7.1. El teatre
7.2. Caracterstiques del teatre
7.3. Lectura dun fragment duna pea de teatre. Besos de Carles Alberola i
Roberto Garcia.
7.4. Possible escenificaci, anlisi i comentari
Gneres literaris VI
8.1. La Nova Can
8.2. Caracterstiques de la Nova Can
8.3. Audici dAl, Astres de Llus Llach.
DISTRIBUCI TEMPORAL
El llibre de text consta de 25 Unitats distribudes en dos blocs que corresponen
a les dues avaluacions del curs.
Cada un dels dos blocs finalitza amb un Control que servir per preparar
lexamen de lavaluaci corresponent.
Aix, doncs, lorganitzaci de lassignatura queda com sindica en el quadre segent:
Setmana
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
Unitats
Presentaci
1 Llengua
2 Llengua
3 Literatura
4 Llengua
5 Llengua
6 Literatura
7 Llengua
8 Llengua
9 Llengua
10 Literatura
11 Llengua
12 Llengua
13 Literatura
REPS:CONTROL
AUTOAVALUABLE
Exmens
14 Llengua
15 Llengua
16 Literatura
Recuperacions
17 Llengua
18 Llengua
19 Literatura
20 Llengua
21 Llengua
22 Literatura
23 Llengua
24 Llengua
25 Literatura
REPS:CONTROL
AUTOAVALUABLE
Com en la resta de matries, al principi del curs presentarem l'assignatura i com la

treballarem al llarg del curs.
MATERIAL DIDCTIC
BSIC
MATERIAL AUTOSUFICIENT: VALENCI: LLENGUA I LITERATURA GUIA
DIDCTICA, elaborat per professorat de Valenci del CEED.
El document que tens a les mans, elaborat per professorat de Valenci del
CEED.
LECTURES
Una al llarg del curs.
El llistat de lectures s el segent:
Ladaptaci de Tirant lo Blanc (Ed. Bromera)

Lltim estiu abans de Chicago, de Santigo Forns (Ed
Tabarca)
Mandbula afilada, de Carles Alberola (Ed. Bromera)
Ni tan alts, ni tan rics, de Manuel Molins (Ed, Bromera,)
Lhome de laigua, de Francesc de Paula Bruguera (Ed.
Bromera)
Tres tristos traumes, de Pasqual Alapont (Ed. Bromera)
Antologia, de Vicent Andrs Estells (diverses editorials)
Versos per a Anna, de Marc Granell (Ed. Bromera)
Les flors patolgiques, dngel Montesinos (Ed. Brosquil)
Lhorl, G. De Maupassant. (Ed. Bromera)
Ac no paga ni Du, de D. Fo. . (Ed. Bromera)
Lescarabat dor, de E.A. Poe . (Ed. Bromera)
Lingenu, de Voltaire. . (Ed. Bromera)
Pena de mort, de V. Hugo. . (Ed. Bromera)
La plaa del Diamant, de M. Rodoreda.(Ed. Bromera)
Llibre de les bsties, de R. Llull. . (Ed. Bromera)
Tots sn a la biblioteca del CEED, don podrs traurels en prstec durant 15

dies per realitzar la seua lectura i vindre desprs al departament a conversar
sobre ells amb el material de suport que hi elabores (fitxes, resum, anotacions,
etc.).
COMPLEMENTARI
Diccionaris:
Traductor:
Diccionari escolar castell-valenci/valenci-castell (Ed. Bromera)
Definidor:
Diccionari bsic del valenci (Ed. Bromera)
10
Verbs:
Els nostres verbs (Ed. Marfil i Levante-EMV, Collecci Ara i ac).
ALTRES RECURSOS
Gramtica:
El quadern del CEED Valenci per a preparar PAU>25 anys, elaborat per Merc
Estrela Tena.
Els materials segents de lEditorial Marfil i Levante-EMV, Collecci Ara i ac:
Ortografia valenciana pas a pas
Diftongs, accentuaci i diresi pas a pas
Els pronoms febles pas a pas
Frases fetes i locucions
Poemes musicats:
Tamb pots traure en prstec els CD segents que tenim en el Departament:
M del Mar Bonet: Saba de terra
Breviari d'amor
Celdoni Fenoll:
Per un pet
Enll del temps
Aigua secreta
Mercat de Calaf
Ovidi Montllor:
A Alcoi
Salvat-Papasseit
De manars i garrotades
Joan Manuel Serrat: Tal com raja
Res no s mesqu
Fa 20 anys que tinc 20 anys
Toti Soler:
Epigrama
Raimon
Clssics i no
LL. Llach
Astres
I aquestes cintes de vdeo que sn a la biblioteca:
Adaptacions de novelles al cinema:
Laura a la ciutat dels sants
Bearn o la sala de les nines
La plaa del diamant
Representacions teatrals:
La festa del blat
Besos
11

A laula, en la T.C. setmanal:
1.- Realitzarem explicacions teriques: ampliarem i aclarirem les qestions de
gramtica i literatura.
2.- Resoldrem exercicis de comprensi i dexpressi, orals i escrits, corresponents
a la unitat estudiada a mesura que explicarem les qestions gramaticals i de
literatura.
La metodologia que seguirem ser prctica, tant ens les explicacions (en qu
implicarem lalumnat perqu explique el que coneix del tema a tractar) com en la
resoluci dexercicis (orals i escrits a la pissarra), de tal manera que intervindran en
cada sessi tots els assistents a ella.
Al despatx, en la T.C.:
1- Atendrem els teus dubtes sobre el contingut de les unitats i la realitzaci i
soluci de les activitats bsiques i avaluables.
2- Revisarem les activitats avaluables i els exmens escrits, i podrs

rectificar-ne les errades.
3- Realitzarem les converses orals dexamen(OPTATIU) de la

proposada.
A casa
lectura
Com que el material didctic que utilitzem est pensat per a estudiar a distncia,
pots treballar-lo pel teu compte a casa, si no pots desplaar-te al CEED o si les
hores de Tutoria Col.lectiva i de Tutoria Individual no et van b.
Quan et posars a estudiar, a ms del material autosuficient, has de tindre al
davant una llibreta, llapis i bolgraf per a subratllar i anotar all que considerars
convenient.
Un diccionari i una collecci de verbs valencians tajudaran moltssim en la
comprensi de textos i en la resoluci dactivitats.
COMPRENSI ESCRITA:
Entendre al complet de qu tracta un text demana llegir-lo ms duna volta i
amb lajut dun diccionari que desvetle el significat de les paraules que et
resulten desconegudes.
EXPRESSI ESCRITA:
Per tal de preparar b lexamen escrit de cada avaluaci, has de fer els
exercicis que se tindiquen de les deu unitats corresponents: sn les activitats
autocorrectives. Una vegada resoltes, busca la seua soluci al final del
material autosuficient, corregeix-les i procura entendre per qu un exercici lhas
resolt malament: de les errades, saprn.
Algunes de les activitats programades dins la Unitat, les considerem
avaluables i has de dur-les (o enviar-les per correu) perqu les revisem i
12
puntuem. La setmana segent podrs replegar-les personalment (o te les

enviarem per correu); caldr que rectifiques el que no has resolt
adequadament i que ens tornes a dur lexercici perqu el tornem a revisar i a
puntuar.
Cal que memoritzes lescriptura i significat de les paraules que apareixen com
a noves: copia-les a la teua llibreta, fixat en el seu significat, relaciona-les amb
daltres. A et facilitar que fixes la seua correcta escriptura i, pas a pas,
enriquirs el teu lxic i millorars en ortografia.
Orientacions de carcter general en el teu estudi:
Sigues sistemtic/a: lestudi duna llengua sha de fer de manera gradual i amb
assidutat. El temps que li dediques, anir en relaci amb lestona de qu
disposes per a estudiar; procura, per, que no passe cap setmana sense
dedicar-li una mica datenci per tal que el que has aprs no es refrede i caiga
en loblit.
Fes tants exercicis escrits com podrs: lescriptura s un bon mitj per
memoritzar la grafia de les paraules i lestructura de les frases.
Comena a parlar valenci en les ocasions que set presenten: procura practicar
i conversar amb companys, mestres, familiars o amb qui siga que parle valenci
o que, com tu, t voluntat daprendre a parlar-lo. Sempre que comencem una
activitat nova, hi ha incorreccions; a mostra el teu inters per aprendre i que
ests en el cam daconseguir-ho.
No copies les respostes del Solucionari: consultal solament quan acabars de
fer els exercicis, i com a autocorrecci final.
Resol els tres controls del llibre i consulta els tres models dexamen que hiha en
aquesta Guia.
ACTIVITATS
Hi ha programada la realitzaci de diferent tipus dexercicis escrits que et proposem
perqu practiques gramtica (ortografia, morfosintaxi i lxic), lectura i redacci:
1- Bsiques o autocorrectives: porten solucionari. En els temes apareix indicat
quan les has de fer. Les corregeixes i avalues tu a partir del solucionari que hi ha al
final del material autosuficient.
2- Daprofundiment o avaluables: no duen incorporada la seua soluci, per a
les corregir la professora-tutora que les avaluar en funci de com les haurs
resoltes.
En cada tema trobars les activitats que et proposem resoldre i si sn
autocorrectives o avaluables.
13
AVALUACI
INSTRUMENTS i CRITERIS
Els curs consta de dos perodes, que finalitzen amb unes proves a realitzar en els
dies destinats a exmens dins el calendari escolar.
1) Part ESCRITA (valdr fins a 10 punts):
a) Activitats avaluables: seran qualificades de 0 a 1 punt.
Similars a les autocorrectives, preparen per a lexamen escrit i milloren lexpressi
escrita i la correcci gramatical.
b) Examen: ser qualificat de 0 a 10 punts.
Exercicis com les activitats autocorrectives i les avaluables.
Has de realitzar-lo en les convocatries que toferir el CEED dins els dies
programats per a examen al llarg del curs.
2) Part ORAL (OPTATIU) (Valdr fins a 1 punt):
c) Entrevista sobre la lectura:
Sobre el llibre de lectura proposat .
Cal realitzar-la abans de l'examen escrit, en hores de TI de la professora.
Cada quadrimestre tindrs un model de control autocorrectiu.. Aprofita aquest
material de prctica i destudi que et preparar per a la prova escrita.
Per a aprovar cada avaluaci, s imprescindible haver realitzat i aprovat la
prova prevista i s aconsellable haver lliurat totes les activitats avaluables
escrites (GES II).
MNIMS
Per a aprovar lassignatura, s necessari:
Resoldre i presentar totes les activitats avaluables programades per a les
dues avaluacions, com a mostra del bagatge lxic i de lexpressi escrita
assolida.
(OPTATIU) Llegir els llibre de lectura programat i realitzar satisfactriament l
entrevista oral sobre ell, cosa que implica comprensi escrita i soltura oral.
(valdr fins a 1 punt):
Obtindre una qualificaci igual o superior a 3 en lexamen escrit de la 2a
avaluaci (resultat dun procs davaluaci contnua) o en la mitjana de les
dues proves escrites del curs, com a senyal dhaver adquirit els continguts
bsics gramaticals.
14
Acomplits aquests tres requisits, considerarem que has aconseguit els objectius
bsics del curs i que s acceptable el domini que tens de la matria. Si no s aix,
haurs de plantejar-ten la recuperaci.
RECUPERACI
Consistir a realitzar aquells exercicis no fets, o a fer de nou els suspesos, i sempre
seran proposats per la professsora.
Qui continue sense aprovar, t la convocatria extraordinria de setembre (primer

o segon dia hbil del mes), que ser similar a la de suficincia de final de curs i amb
les mateixes condicions
15
Setmana 2
Tema 1
OBJECTIUS:
La finalitat daquesta unitat s que aprengues: Els determinants, lapstrof
i la contracci
Els determinants
L'article definit
Singular
Plural
Davant de
consonant
Davant de vocal o
h
Mascul
el
l'
els
Femen
la
la
(davant de i, hi, u,
hu tones de
paraules de gnere
femen)
les
L'article indefinit
Singular
Plural
Mascul
un
uns
Femen
una
unes
16
L'article personal
Mascul
Femen
el
el Pere
l'
l'Esteve
en
en Jaume
la
la Rosa
l'
l'Anna (la Isabel)
L'apstrof
1) L'article el (o lo) davant de vocal (o hac muda): l'arbre, l'espill, l'invent, l'home, l'u.
etc.
Excepcions:
a) davant de hac aspirada: el hall, el Hilton, etc.
b) davant diftong creixent: el iode, el hiat, el uadi, etc.
2) L'article la davant de vocal (o hac muda): l'via, l'herba, l'illa, l'hora, l'nica, etc.
Excepcions:
a) davant de hac aspirada: la henna, etc.
b) davant diftong creixent: la iaia, la ianqui, la iod, la iogui, la iogurtera, la iuca, la hiena,
la UEFA, etc.
c) davant i o u tones, s a dir, si podem fer sinalefa: la indstria, la hisenda, la uni, la
humitat, etc.
d) per evitar confusions: la ira, la asimetria, la Haia, etc.
e) en altres casos, per tradici: la una del migdia, la host, etc.
f) davant noms de lletres: la a, la efa, la i, la ics, etc.
En definitiva, l'article la (davant de i o u) noms s'apostofa davant d'algunes paraules
comptades: illa, dola,
Imma, ndia (ndia), ndole, nfima, ntima; hpica; ungla, urbs, urpa, lcera, vula,
nica, urna, til; hulla, etc.
3) L'article personal en i na davant de vocal (o hac muda): N'Albert, N'Antnia, etc.
Observacions: article personal en s'usa en catal central, en alguns casos, i sempre en
balear; na, en canvi,
noms s'usa en balear.
4) La preposici de davant de vocal (o hac muda): des d'ara, d'ell, d'incgnit, d'hora,
d'un en un, etc.
17
Excepcions:
a) davant de hac aspirada: el barri de Harlem, el port de Haifa, etc.
b) per evitar confusions: res de anormal, etc.
c) davant noms de lletres: de A a B, etc.
d) davant de citacions, ttols i similars: el gerundi de escriure s escrivint, l'autor de Els
sots ferstecs, etc.
5) Alguns pronoms febles, en alguns casos: me o em (m', 'm), te o et (t', 't), se o es
(s', 's), ne o en (n',
'n), lo o el (l', 'l), la (l'), els ('ls) i ens ('ns).
a) davant d'un verb comenat en vocal (o hac): m'agrada, t'estimo, s'enfada, n'est fart,
l'encn, ajuda'm,
etc.
Excepcions: el pronom la davant i o u tones, s a dir, si podem fer sinalefa: la
inviten, la utilitzen, etc.
b) darrere d'un verb acabat en vocal (altra que u): afanya't, esperi's, compra'n,
senyala'l, agafa'ls,
ensenya'ns, etc.
6. En algunes combinacions de pronoms, tant a la dreta com sigui possible:
a) davant dels pronoms ho (m'ho, t'ho, s'ho), hi (m'hi, t'hi, s'hi, n'hi, l'hi) i en (l'en): m'ho
dna, t'ho juro, s'ho
sap; m'hi acosto, t'hi presentes, s'hi assembla, n'hi trobars, l'hi busco; dna-m'ho, etc.
Observacions: no s'apostrofen la hi (la hi acompanyo), li hi (li hi dur).
b) darrere dels pronoms me (me'n, me'l, me'ls), te (te'n, te'm, te'ns, te'l, te'ls), se (se'n,
se'm, se't, se'ns, se'l,
se'ls), li (li'l, li'ls, li'n) i la (la'n): me'n vaig, me'l dnes, me'ls enduc, te'n recordes, te'l
menges, te'ls estudies,
se'n compra, se'ns rifa, se'l beu, se'ls emporten, li'n regala; dna-me'n, etc.
Observacions: aquestes combinacions van separades si el segon pronom es pot
apostrofar amb el verb: me
n'anir, me l'enduc, te n'adones, te l'empasses, se n'emporta, se l'estudia, li
n'obsequia, etc.
Contracci de preposicions i larticle determinat

Les preposicions a, de i per seguides de l'article el o els es contreuen:
Singular
Plural
a + el = al
a + els = als
de
de + el = del
de + els =
dels
per
per + el = pel
per + els =
pels
18
EXERCICIS
Llig atentament el segent text:
EL JOC DE PILOTA
El joc de pilota s conegut des dantic. En lAntiga Grcia hi ha testimonis de la
prctica deste esport i sabem que, a Roma, era recomanat pels metges com un
exercici saludable per a totes les edats i condicions. Shi van fundar associacions i
federacions de competici i aparegueren els jugadors professionals.
Expandit el joc pel legionaris en les terres de lImperi es va practicar per tot Europa i, al
llarg de ledat mitjana, es transform en modalitats equivalents a les nostres llargues i
escala i corda, segons el lloc fra obert o tancat.
En la Corona dArag el Joc de pilota va ser molt popular i va gaudir de protecci reial,
encara que va ser prohibit en diferents ocasions. En terres valencianes apareix amb
els cavallers de la conquesta; la prctica i popularitat de la pilota sestenen des del
mateix rei als menuts de cada carrer. Una omnipresncia que fu que el Consell
General de la Ciutat de Valncia prohibira el joc en 1391. La mesura va provocar greus
avalots.
Tamb a Frana, durant el segle XV es prohib la prctica del joc de la pilota al poble
baix, per la noblesa continuava practicant lesport. Fou en aquells moments quan
sintrodu la pala que va canviar la fesomia del joc, perqu la duresa de la pilota feia
estralls en les mans desportistes tan delicats. Ms endavant, quan va canviar lordre
social amb la Revoluci, el poble rebutj el que identificava com un joc de lenemic.
El reis i nobles castellans, pendents com sempre de les modes de laltra banda dels
Pirineus, saficionaren tamb a jugar a pillota, que s des del s. XV al XVIII el joc ms
practicat tant per la noblesa com pel poble pla.
Per les limitacions, multes i prohibicions junt amb laparici de nous entreteniments
feren que el joc de pilota anara perdent addictes a poc a poc fins que quasi
desaparegu de Catalunya, Castella i Arag durant el s. XIX.
Ser al s. XIX quan la pilota valenciana visca el moment de mxim esplendor.
Malgrat tots els esforos fets, encara cal una espenta ben gran perqu la pilota arribe
on hauria destar. Si no aconseguix fer afici nova el joc de pilota est condemnat a un
paper secundari, el parent pobre desports immensament ms rics.
TEXT ADAPTAT. PILOTA VALENCIANA. UNIVERSITAT DE VALNCIA
1.- Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.
2.- Conta algun joc que conegues.
19
3.- Subratlla al text tres paraules apostrofades i explica perqu shan apostrofat
aqueixes paraules.
4.-Escriu la forma de larticle MASCUL corresponent als espais en blanc.
----espinac
----advocat
----institut
----mar
----helicpter....----est.................----ull.................----ajudant
5.-Escriu en singular, amb larticle corresponent, els grups segents:
Els exmens------------------------------------------- els avions-----------------------------Les guiles---------------------------------------------...els autobusos------------------------Les estrelles-------------------------------------------...les aiges-----------------------------6.- Escriu EL/ LA/ L, segons convinga, als espais buits de les frases segents:
Has presentat-----instncia al porter?
Aquest estiu anir a-----illa de Formentera.
Tespere davant de-----universitat a-----una.

7.- Completa les frases segents, omplint els buits amb AL/ A LA/ A L, segons calga:
He telefonat----------Enric
Vivia----------dia
Hem proms----------avi que dem anirem----------escola.

8.- Completa les frases segents, omplint els buits amb DEL/ DE LA/ DE L, segons
calga:
No hi entrava la llum-------------sol.
Han votat el candidat------------esquerra.
Ens ha reunit a casa--------------Andreu.
20
Setmana 3
Tema 2
OBJECTIUS:
La finalitat daquesta unitat s que aprengues: LA SL.LABA,
LACCENTUACI I LA DIRESI
La sllaba, els diftongs, la diresi
La sllaba
Tradicionalment, la sllaba es defineix com una emissi de veu.
en qu hi ha un nucli, constitut per una vocal, precedit o seguit
per consonants o pseudo-vocals. Les sllabes s'agrupen i
formen mots A efectes ortogrfcs, separarem les sllabes amb
els criteris segents:
1. Destriarem els elements que formen el mot. Si s
compost, si s'ha format amb prefixos o sufixos:
Exemples: bes-avi gira-sol al-hora

2. Separarem els grups de consonants aix:
rr
ss
sc
ix
tj
tg
tx
ll
Exemples:car-ro, mas-sa, as-cen-sor, cai-xa, plat-ja, metge, flet-xa, col-le-gi.
3. No separarem els dgrafs:
gu
qu
ll
ny
Exemples: se-guin, a-que-lla, a-ll, ca-nya.
21
Diftongs
Un diftong s l'agrupament de dues vocals, una de les quals ha
de ser la i o b la u dites vocals dbils. Segons una posici
determinada, que porta a distingir entre:
DIFTONGS DECREIXENTS
La i o la u es troben desprs del nucli, amb el qual s'agrupen. El
so decreix en tancar-se la boca.
diftongs exemples
diftongs
exemples
ai
ai-re, mai
au
blau
ei
rei
eu
peu
iu
niu
oi
boi-ra
ou
ou
ui
cui-na
uu
duus
DIFTONGS CREIXENTS
La i i la u es troben abans de la vocal sil.lbica. El so creix, la
boca s'obre. N'hi ha de tres maneres:
A)
diftong
exemples
diftong
exemples
qua
qua-tre
gua
guat-lla
qe
fre-qent
ge
llen-ges
qi
a-de-qi
gi
pin-g
quo
quo-ci-ent
guo
pa-rai-guot
B) A comenament de mot:
Ex io gurt
hi/i / hu/u
hie -na
22
C) i, u entre vocals
Ex. no-ia
Ex. be-uen
Diresi
Signe ortogrfic que es colloca al damunt de la o de la .
1. Per assenyalar que s'ha destrut el diftong. I tamb porten
diresi:
o Mots cultes acabats en:
-tat
-al
-itzar
o Mots derivats d'altres que tamb porten diresi.
2. Per reforar la pronunciaci d'una i/u.
Ex. constru e n, o da
Ex. herocitat
Ex. hellicodal
Ex. judatzar
Ex. runa > arrunat
Ex. runa > arrunat
Ex. qesti
Ex. sucidi
Estalvi de la diresi
1. Verbs en: infinitiu, gerundi, futur i condicional.
2. Cultismes en us i -um
3. Els prefixos: anti-, co-, contra-, re- i semi-
23
4. Els sufixos: -isme i -ista

Ex. traduir, conduint, conduir,
traduiria
Ex. Pius
Ex. harmnium
Ex. antiimperialisme
Ex. coincidncia
Ex. contraindicaci
Ex. reinversi
Ex. heroisme
Ex. egoista
Regles d'accentuaci Valenci

De Viquipdia
L'accentuaci en valenci segueixen les segents normes:
Les paraules monosllbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que

constitueixen l'accent diacrtic).
S'accentuen les paraules agudes (la sllaba tnica s l'ltima de la paraula)

que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en -in (on la i s vocal). S'escriu, per
tant: catal, per, tamb, cam, pasts, cabs, progrs, Berln, sorprn. En canvi:
Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
S'accentuen les paraules planes (la penltima sllaba s la tnica) que no

acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen:
exmens, cnon, trcer, corregurem, portveu, entristssiu. Per no
s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
S'accentuen totes les paraules esdrixoles (l'avantpenltima sllaba s la

tnica) i totes les paraules sobreesdrixoles (la slaba tnica est abans de la
penltima). Per exemple: histria, tnica, rea, Nria, perode, qumicament.
24
S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de

la qual est format s'accentua: rpida rpidament, mecnic
mecnicament, fcil fcilment, feli feliment.
Tipus d'accents
Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (). L'accent greu es
colloca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les
vocals tancades. La a s la vocal oberta i la i i la u sn les vocals tancades. La e i la o
poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut,
depenent de si la vocal s oberta o tancada. Exemples: bscula, vlid, matals,
inters, bstia, perqu, cntim, mdul, all, liba, reps, arrs, vindr, accs, tamb,
legtima, ve, rtmic, pasts, trtora, cant, instituci, mscul, brixola, palls.
Accentuaci de la "e" als estndards de l'IEC i de l'AVL - Divergncies entre /
Degut a la diferncia de pronunciaci de certes <e> tniques en els dos blocs del
catal ([e]/[]), existeixen dues formes d'accentuaci: la de l'estndard de l'IEC, on hi
hauria representat el bloc oriental i la e s'accentuaria greu <> [], i la de l'AVL, on hi
hauria representat el bloc occidental i la e s'accentuaria agut <> [e]. Aquesta
divergncia existeix en certs casos:
Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural:

angls/angls, francs/francs, comprs/comprs, adms/adms, corts/corts,
ills/ills (en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural, tamb hi ha
divergncia a inters/inters, estrs/estrs i esps/esps).
Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu/cinqu,
sis/sis; al/al, caf/caf, obsc/obsc, ser/ser (tanmateix, s'escriuen
sempre amb accent agut cabriol, consom, macram, peron, pur, sufl,
ximpanz).
Les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu
d'alguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabades en -en:
aprn/aprn, comprn/comprn, depn/depn, ofn/ofn; amn/amn,
edn/edn, mossn/mossn (en canvi, s'escriuen sempre amb accent agut atn,
entn, pretn i encn).
Els infinitius acabats en -ixer/-ixer, -ncer/-ncer, nyer/nyer:
conixer/conixer, merixer/merixer, parixer/parixer (amb l'excepci de
crixer i de nixer); convncer/convncer, vncer/vncer; atnyer/atnyer,
estrnyer/estrnyer.
La segona i la tercera persones del plural dels imperfets d'indicatiu amb
accent en el radical: fiem/fiem, fieu/fieu, criem/criem, crieu/crieu.
I les paraules planes acabades en -ol: psol/psol, trbol/trbol,
terratrmol/terratrmol, sgol/sgol, trvol/trvol, crcol/crcol, grvol/grvol (en
canvi, s'escriu sempre amb accent agut crvol tot i sser pronunciat amb [] al
bloc oriental).
Tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada al bloc occidental, a fi d'evitar una

excessiva discrepncia entre les diferents varietats del catal, l'AVL mant l'accent
25
greu de dues paraules gramaticals d's freqent (el pronom relatiu i interrogatiu tnic
qu i la conjunci perqu), alguns cultismes i neologismes esdrixols o plans acabats
en consonant (ter, ster, ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el topnim
Valncia.
Accent diacrtic
S'anomena accent diacrtic aquell accent que es colloca sobre algunes paraules, que
seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres
paraules que s'escriuen igual per que es pronuncien diferent.
A continuaci, algunes de les paraules que porten accent diacrtic en valenci:
per una llista ms completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrtic.
b, bns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)

du (divinitat), adu, semidu; deu, deus (nmero; font; verb deure)
dna, dnes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femen)
s (verb sser o ser); es (pronom)
fra (del verb sser); fora (adverbi de lloc)
m (part del cos); ma(possessiu)
ms (quantitatiu); mes (perode de l'any, conjunci, possessiu)
mn (univers), rodamn; mon (possessiu)
nt, rent, besnt... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
s, ssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
ssa (animal); ossa (ossada)
pl, pls (vellositat); repl, contrapl...; pel, pels (contracci)
qu (interrogatiu i relatiu precedit de preposici); que (relatiu ton)
s (verb saber); se (pronom reflexiu)
s (afirmaci); si (conjunci)
sc (del verb sser); soc (soca; esclop...)
sn (verb sser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
t (verb tenir); te (infusi; nom de la t; pronom feble)
s (acci d'usar); us (pronom feble)
vns, vnen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
vs (tractament); -vos (pronom feble)
26
EXERCICIS
LOU DE PASQUA
El costum de relacionar els ous amb la festivitat de Pasqua t antecedent
remots. En lantiguitat pagana els ous es consideraven llavors misterioses
vinculades amb linici de cada cicle vegetatiu i lequinocci de primavera. Durant
els primers temps del cristianisme el seu significat es va lligar amb el cicle del
naixement i de la resurrecci, el simbolisme del qual va ser adoptat fcilment
per lEsglsia (per la idea de la resurrecci de Jesucrist).
Durant lEdat Mitjana el costum de lou de Pasqua shavia escampat per tot
Europa: a Rssia, per exemple, shan trobat ous de terrissa datats de segle X.
La gent guardava els ous postos durant la Quaresma, ja que menjar-ne en este
perode era tingut per pecat; arribada la Pasqua, lEsglsia els benea i aix, els
ous prenien un lloc important dins de la litrgia. Benets o no, els ous eren
menjats durant la Pasqua. Res no t destrany que la mona amb lou- tan unit al
concepte de fecunditat i de naixement- encara estiga ben present.
En molts llocs dEuropa era tradicional decorar-los amb figures intensament
policromades i amb una vasta profusi iconogrfica i, des de ben antic, en
alguns llocs de terres valencianes es pintaven amb ratlles i ditades de diferents
colors.
A lHorta de Valncia, encara hui dia, s tradicional que les parelles denamorats
mengen les mones-decorades amb ous, amb forma de rosca, de cistella o
danimalons-. Prviament les xicotes trenquen la closca de lou colpejant del
front dels seus acompanyants (ritu de la fertilitat).
27
2.- Explica perqu les paraules subratllades al text porten accent grfic o diresi
Resurrecci
Fcilment
Esglsia
Perode
Benea
Litrgia
EXERCICIS DE SEPARACI DE SL.LABES, ACCENTUACI I DIRESI

3. Separeu per sllabes les paraules segents:
Ex. pintura pin-tu-ra caminar ...............
genoll ................ papallona ...............
lluna ................ poltic ...............
botiga ................ llibreta ...............
pintor ................ jove ...............
granota ................ tabac ...............
figura ................ cadena ...............
fadrina ................ girafa ...............
4. Separeu per sllabes les paraules amb dgraf que trobareu a continuaci:
pallasso .................... corredor ...................
putxinelli .................... pissarra ...................
mateixa .................... guitarra ...................
disfressa .................... cotxera ...................
enganyar .................... mitjana ...................
formatge .................... collegi ...................
intelligent .................... aix ...................
butxaca .................... aixecar ...................
canyissar .................... terreny ...................
seixanta .................... paquet ...................
colla .................... reguem ...................
setze .................... rotllo ...................
5. Subratlleu la sllaba tnica d'aquestes paraules:
regular lliure turisme formal
misteri ratlla jove consell
institut acord casualitat ganivet
programa gener disbarat llegum
auxili silenci quadre embolic
aplaudir patinet formiga enlaire
28
6. Classifiqueu les paraules segents segons la posici de la sllaba tnica:

acabar, ahir, animal, arbre, aviat, barana, barret, berenar, butxaca, bufanda,
content, cullera, esmorzar, futbol, guerra, mquina, martell, nmero, papallona,
AGUDES
PLANES.ESDRIXOLES
7. Comproveu si les paraules que hi ha a continuaci poden canviar de

significat quan canvia la sllaba tnica.
Ex.: fabrica/fbrica/fabric
veure
continua
compren
angles
guardi
8. Classifiqueu aquestes paraules en tres columnes segons la posici de la
sllaba tnica:
constipat, electricista, nmero, desfer, amagar, repblica, tendre, fantstic, but,
AGUDES
PLANES
ESDRIXOLES
29
Setmana 4
Tema 3
1 Gneres literaris I
1.1 Poesia
1.2 Ausis March
1.3 No em pren aix com al petit vailet
Gnere literari
De Viquipdia
Un gnere literari s un concepte de tipus categorial que permet classificar les
produccions literries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narraci, teatre), de
contingut (aventura, diari ntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos
criteris per establir les categories secundries. Aix doncs, la llista de gneres no est
tancada.
Segons la teoria clssica hi ha tres grans grups: la lrica, l'pica i el drama.
El fet d'inscriure una obra en un o altre gnere ajuda a encaixar les expectatives del
pblic lector. Segons la mena amb qu un/a autor/a presenti una obra (novella,
cincia ficci, fantasia...), el pblic lector se'n far una visi ms o menys estereotipada
que sempre podr canviar en contrastar-la amb la lectura que en vagi fent.
Per tant, el gnere s per damunt de tot una convenci que configura un marc, una
forma ms o menys precisa. s un primer intercanvi que es produeix entre un/a
autor/a.
Taula de continguts
1 Histria
2 Gnere potic
o 2.1 Lrica
o 2.2 Gnere pic
3 Narratius
4 Teatrals
5 Periodisme Literari
Histria
La noci de gnere va ser discutida, en primer lloc, per Plat i teoritzada per Aristtil, a
la seva Potica. Des dels dos filsofs grecs es mant la divisi en tres gneres
30
fonamentals: pic (o narratiu), lric i dramtic, tot i les subdivisions i crtiques posteriors.
El gnere dramtic imita literalment la realitat, mentre que el lric expressa els
sentiments personals i a l'pica es barregen els dos modes.
Roman Jakobson afirmava que tots els gneres es caracteritzen perqu en ells
predomina la funci potica del llenguatge. A l'pica, a ms a ms, predomina la funci
representativa, a la lrica la funci emotiva i a la dramtica la conativa.
Gnere potic
Lrica
Oda
Elegia
gloga
Stira
Can
Epigrama
Balada
Gnere pic
Lepopeia
El roman
Narratius
En els tractats de teoria literria se solen estudiar junts una srie de textos que tenen
com a tret com la narraci. Aquests textos sn la novella, lepopeia i el poema pic.
Com a principals subgneres narratius per, hi trobem amb una extensi fora variable
el conte, la llegenda, la rondalla, el quadre de costums i els gneres pics, dintre dels
quals hi trobem la can de gesta i els poemes heroics. La narrativa reuneix les obres
que narren fets reals o ficticis estructurats dins unes coordenades d'espai i temps; els
fets o l'argument de la histria s'organitzen mitjanant una estructura que normalment
es presenta mitjanant plantejament, nus i desenlla. L'element essencial s el
narrador, que fa d'intermediari entre les histries i el pblic, a qui explica els
esdeveniments del relat. Existeixen tres tipus principals de narradors: el narrador
omniscient, que utilitza la tercera persona i ho sap tot sobre els personatges; el
narrador protagonista, en el que ambds sn la mateixa persona, i el narrador
testimoni, que explica en tercera persona all que veu. La narrativa generalment
empra la prosa, tot i que en els poemes pics tamb s'utilitza el vers. Les funcions
referencial i potica sn les ms importants. La forma expressiva ms emprada s,
fonamentalment, la narraci, el relat.
Entre els subgneres narratius en prosa trobem:
El conte.
La novella.
31
La faula.
Lepstola.
La crtica.
Teatrals
El gnere teatral s el tipus de gnere que s'usa en el teatre, en el que per mitj del
dileg i alguns personatges, l'autor planteja uns conflictes diversos. La seva finalitat s
la representaci davant el pblic.
La tragdia.
La comdia.
El drama.
Periodisme Literari
Lassaig.
El dietari.
La memria.
Lrica
De Viquipdia
La lrica s un gnere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus
sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiraci amb un poema musicat,
originalment amb una lira.
Caracterstiques
S'expressa majoritriament a travs del vers

L'objectiu s transmetre una emoci, per tant el punt de vista s subjectiu
L'acci s noms el marc que explica el sentiment, quan apareix, s un gnere
del moment
Predominen els textos en primera persona
La seva extensi acostuma a ser ms breu que altres gneres, per guanyar en
intensitat
pica
De Viquipdia
L'pica s un dels grans gneres literaris clssics, juntament amb la lrica i el
drama. L'pica s el mode de la narrativa, de l'observaci de l'entorn i
l'explicaci d'histries, on importa la trama i la manera com aquesta es conta. Hi
predominen dues funcions del llenguatge, la referencial i la potica. Pot incloure
descripci o exaltaci dels sentiments, per el ms rellevant s l'acci, el canvi
que es produeix en una situaci inicial i que desencadena la histria.
32
Les primeres manifestacions piques estan escrites en vers o provenen de la

tradici oral, com l'epopeia o la can de gesta. Modernament, per, es narren
en prosa, quedant el vers per a la lrica i aix l'pica es manifesta en la novella o
el conte. Per evitar confusions amb les obres clssiques, se sol emprar la
denominaci de narrativa, assimilant pica a una matria relacionada amb els
herois i la guerra, que poden aparixer a les obres fundacionals de la literatura
nacional o a recreacions histriques.
Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88pica
AUSIS MARCH
Ausis March, fill de poetes i cavallers, va nixer probablement a Gandia cap a lany
1397. El 1420, ja cavaller, particip en la campanya militar del rei Alfons el Magnnim
a Sardenya, Crsega i Npols, en la qual tamb participaren els poetes Andreu Febrer
i Jordi de Sant Jordi. El 1424 sincorpor a lestol que combat els pirates de les aiges
de Siclia i el nord dfrica. A partir dels vint-i-set anys va viure a Gandia i Valncia. Els
serveis militars prestats al rei li valgueren el favor daquest, que li atorg la jurisdicci
civil i militar de Beniarj, Pardines i Vernia, i el disting com a falconer major. Tingu
conflictes amb els moros de la seua jurisdicci. Es cas dues vegades: la primera amb
Isabel Martorell, germana de lautor del Tirant lo Blanch, i la segona amb Joana
Escorna. No tingu fills de cap dels dos matrimonis, per s que en tingu dil.legtims.
De lobra escrita dAusis March ens han arribat cent vint-i-vuit composicions, o dictats
o dits, com ell els anomenava. Daquest conjunt, les poesies amoroses forment quasi
les quatre cinquenes parts; hi ha dissertacions potiques sobre lamor o que tenen
alguna relaci amb lamor, elogis de la seua dama, queixes dels patiments que li causa
lafecte que t per ella...i tot aix amb un to ara lric, ads didctic. El conjunt dels
poemes damor, segons explica Amadeu Pags en el llibre Ausis March e els seus
predecessor, forma una novel.la en la qual lanlisi psicolgica t ms espai que no la
intriga.
33
Llegeix el poema i contesta les segents preguntes:

1
2
3
4
5
6
7
8

qui va cercant senyor qui festa el faa,
tenint-lo cald en lo temps de la glaa
e fresc, d'estiu, com la calor se met;
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que t mala carrera
de canviar son estat en major.
9 Com se far que visca sens dolor

10 tenint perdut lo b que possea?
11 Clar e molt b ho veu, si no ha follia,
12 que mai por tenir estat millor.
13 Doncs, qu far, puix altre b no el resta,
14 sin plorar lo b del temps perdut?
15 Veent molt clar per si ser decebut,
16 mai trobar qui el faa millor festa.
17 Jo sn aquell qui en lo temps de tempesta,
18 quan les ms gents festegen prop los focs
19 e pusc haver ab ells los propris jocs,
20 vaig sobre neu, descal, ab nua testa,
21 servint senyor qui jams fon vassall
22 ne el venc esment de fer mai homenatge,
23 en tot lleig fet hagu lo cor salvatge:
24 solament diu que bon guard no em fall.
25 Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
26 herbes no es fan males en mon ribatge.
27 Sia ents com dins en mon coratge
28 los pensaments no em devallen avall.
Ausis March
Glossari i versi moderna

1 No faig aix com el petit vailet
2 El: li
3 I li done escalfor en el temps de la glaa
4 I fresca a lestiu, quan entra la calor;
34
5
6
7
8
El qual, preant ben poc al senyor que abans tenia

I concebent disgust de les seues maneres,
Veu ben clar que va per mal cam
En abandonar-lo i canviar el seu estat per un altre de major
11 Ho veu b i clarament, si no s foll,

13 el: li
15 Veient molt clar haver estat decebut per ell mateix
17 sn: sc
18 quan gaireb tothom sesbargeix vora el foc
21 jams: mai
22 ni cuid mai de retre homenatge a ning;
23 en tota acci baixa tingu el cor salvatge;
24 solament em diu que no em falte bona recompensa
25 Plena de seny: talle de mi els baixos desigs;
26 no creixen males herbes en la meua riba;
EXERCICIS
1. A quin gnere literari pertany el text llegit? Per qu
2. En la poesia dAusis March, ms que la submissi a la dama existeix el
vassallatge, la fidelitat a un senyor molt ms poders. Comprova aix tu mateix
al poema. Quin versos, segons tu, mostrarien aqueix vassallatge?
3. Qui s, aix, aquest senyor tan poders?
4. Explica la comparaci que es desenvolupa al llarg del poema
5. Quin s el subjecte de la primera part de la comparaci? I el de la segona? Per
qu?
6. Quin sentit t lestrofa final, segons tu?
7. Prepareu en grups la recitaci del poema.
8. Escolteu la versi cantada de Raimon
35
Setmana 5
Tema 4
OBJECTIUS:
La finalitat daquesta unitat s que aprengues: LES GRAFIES X, TX, IG,J,
G, TJ, TG
LES GRAFIES X, TX , IG
El fonema palatal africat sord pot ser representat amb les grafies x, tx , ig.
a) A comenament de paraula s'escriu x:xafar, xec, xiquet, xocar.
EXCEPCIONS: En posici inicial de mot tamb pot ser representat amb tx:
En certs topnims i gentilicis, com ara Txad, txadi, txadocamtic,

txadohamtic, txagatai, txec, txerems, txerks i txetx.
En alguns cognoms estrangers transcrits, com ara Txaikovski, Txebixev i
Txkhov.
En uns pocs mots provinents d'altres llenges, com ara txalaparta, txapela,
txetx itxistu.
b) Entre vocals s'escriu sempre tx:cautx, cltxina, fatxa, pitxer.

c) Darrere de consonant s'escriu x:anxova, perxa, ponx, romanx.
EXCEPCIONS: En algunes paraules procedents d'altres llenges pot aparixer el
dgraf tx entre consonant i vocal: txibtxa, Khruixtxov.
d) A final de paraula darrere de vocal, s'escriu tx si els derivats s'escriuen amb tx, i ig
si s'escriuen amb j/go tj/tg:
capritx
cartutx
empatx
escabetx
<
<
<
<
encapritxar
cartutxera
empatxar
escabetxar
Per:
assaig
bateig
desig
lleig
<
<
<
<
assajar, assagen
batejar, bategem
desitjar, desitgeu
lletja, lletgesa
36
LES GRAFIES J, G ,TJ, TG

En el valenci general, tant les consonants simples j i g,com els dgrafs tj i tg
representen el fonema palatal africat sonor.
1. Les grafies simples j, g
S'escriu j davant de les vocals a, o, u:jaqueta, passejar; bajoca, jove; dejuni, justcia.
S'escriu g davant de les vocals e, i:gel, mengem, veges; gil, enginyer, girar.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, s'escriu j davant de e:
En mots com ara Jehov, jej, jerarquia, jerbu, Jeric, jeremiada, jeroglfic,
Jeroni, jersei, Jerusalem, jesuta, Jess, jet, majestat, i en els derivats o
primitius corresponents.
En l'imperfet d'indicatiu dels verbs jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jiem,
jieu, jeien; ajeia, ajeies, ajeia, ajiem, ajieu, ajeien.
Davant dels grups -ecc- i -ect-, que apareixen en un redut nombre de
vocables: abjecci, dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci,
projecci, subjecci; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte, trajecte;
i els mots que en deriven, com ara injectar, objectable, projectil,
subjectiu,etc.
2. Els dgrafs tj, tg

Els dgrafs tj i tg noms poden presentar-se en posici intervoclica. Parallelament a
les corresponents grafies simples, s'escriu tj davant de les vocals a, o, u,i tgdavant de
e, i.
1. Aix, s'escriuen amb tj:
a) Els verbs allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, embotjar, encalitjar,
encoratjar, enferritjar-se, enfotjar, engatjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar,
estatjar, estotjar, farratjar, fogatjar, formatjar, fotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar,
llimutjar, metjar, natjar, petjar, pitjar, rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, ultratjar i
viatjar.
b) Els mots aritja, bassetja, borratja, botja, bromitja, calitja, cotja, corretja, ferritja,
fetjut, fotja, llebetjol, lletja, llimutja, llitja, llotja, mabritjol, mitj, natja, oratjol, petja,
pitjor, platja, politja, sitja, sutja, tremolitja ivirotja.
2. S'escriuen amb tg:
a) Els mots acabats amb el sufix -atge:abordatge, adobatge, aliatge, ameratge,
ancoratge, arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge,
carruatge, companatge, coratge, curtmetratge, doblatge, dragatge, embalatge,
37
embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, etiquetatge, fitxatge, formatge,

garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge i viatge.
b) Els mots acabats amb la terminaci -etge:fetge, heretge, metge, petge i setge.
c) Altres mots com ara collotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge i sutge.
38
EXERCICIS
Les hortes valencianes. La fi dun mite?
Temps enrere, Roland Courtot-un gegraf de la Universit de Provence i amic de la
Nostra Universitat- reflexionava sobre la dinmica social i espacial de lhorta de
Valncia dels darrers anys i constatava una situaci molt crtica. Linvestigador es
preguntava si assistim a la fi de lhorta, o s, dun mite conegut arreu dEuropa de la
m de tants i tants viatgers, juristes, enginyers i moltes altres persones.
Durant segles, les hortes histriques valencianes- no considerarem els regadius
posteriors al segle XVIII- han significat un singular paisatge agrari, un factor de
desenvolupament econmic i una elaborada cultura hidrulica. Al llarg de les ltimes
dcades, dites terres de reg viuen canvis tan accelerats que hom qestiona fins i tot el
seu futur.
La Universitat de Valncia no ha desats, al llarg de cinc segles, lanlisi de les hortes.
I per aix, catedrtics de lestudi general intervingueren en la soluci de conflictes o
proposaren pautes de gesti en alguns dels nous sistemes hidrulics. Posteriorment
contriburen al desenvolupament de la llei daiges o a la modernitzaci dels regadius
des de la Facultat de Cincies. Tamb la Ctedra de Geografia ha produt valuoses
aportacions. Darrerament sha parat una renovada atenci en les hortes histriques,on
participen totes les universitats valencianes i reconeguts investigadors espanyols i
estrangers. ()
Mateu, Joan F. Revista Mtode, nm.22. Universitat de Valncia.
2.- Explica el significat de les paraules subratllades en negreta, segons el text:

-
gegraf
mite
juristes
hidrulica
pautes
39
3. Classifica les paraules subratllades al tex si corresponen al so africat sord o

sonor:
Gegraf, viatgers, juristes, enginyers, paisatge, gesti, geografia, estrangers.
4. Explica per qu les paraules de lexercici anterior sescriuen amb g, j, tg, tj.
5.Omple els espais buits del text segent amb g, j, tg, tj, x, ix, ig o tx:
La__eta de la cervesa de__ava anar, com un budell gru__ut, un ra__ de lquid __elat,
que esqui__ava sense miraments les tar__etes que havien de__at els via__ants de
forma__es sobre el taulell, ara ben __op. El cambrer shavia diri__it, amb una __erra a
la
m, cap a les taules dels __ugadors, que es men__aven uns sandvi__os de __orio
plens de gre__. Ning no semblava adonar-se de la disbau__a que havien organitzat
aquells __imples darrere la ca__a.
6.Omple els buits amb les grafies g, j, x o ix, segons convingui:
a) Sha acabat el __oc.
b) No puc sortir del garat__e.
c) Dem comencen les reba__es!
d) En aquest __ard, la __espa s encara molt __ove.
e) No __ugues amb la __ar__a!
7.Pronuncia atentament les paraules segents i classifica-les segons si el so
subratllat s sord o sonor:
Joc, xarop, objecte, panxa, Girona, caixa, enveja, xinxeta, genet, jard, esponja, peix.
SO SORD
(les cordes vocals no vibren)
SO SONOR
(les cordes vocals vibren)
8.Completa els espais en blanc de les frases segents amb la grafia que hi calga:
Si vols arribar a lhora al col.le___i, comena a llevar-te el pi___ama i a
posar-te el ___ersei...
Els___ermans van a aprofitar el diumen___e per regar els ___eranis
Els ob___ectors de conscincia es van manifestar davant del ___u___at
9.Completa amb la grafia adient els espais en blanc de les frases segents:
El nen ha fet un dibu___duna bru___a a dalt dun va___ell.
Tho repete___en sempre: obri la___eta ms a poc a poc.
Ba___ant, va caure i ara es que___a de mal a la cu___a.
El dentista no satreve___ a arrancar-me el que___al.
40
Setmana 6
Tema 5
Lobjectiu daquesta unitat s que aprengues les
grafies:
La S t dos sons:
So de essa sorda:
Sescriu s:
- A comenament de paraula: sal, sol.
- A final de paraula: pas, pes.
- Desprs de consonant: cansar, ensarronar.
Sol
Sescriu ss:
- Entre vocals: arrossegar, passar.
Sescriu c:
- Davant de les lletres e- i: cel, cinc.
Sescriu :
- Davant de les lletres a- o- u: caa, can, forut.
- A final de paraula: lla, bra.
Cinc
So de essa sorda:
Sescriu z:
- A comenament de paraula: zel, zero.
- Desprs de consonant: polzet, polzada.
Zero
Sescriu s:
- Entre vocals: casa, pesar.
Les paraules de la mateixa famlia alternen:

- S amb SS: pas- passos.
- amb C: feli- felicitat.
41
EXERCICIS
Els experts alerten sobre lefecte del canvi climtic en la distribuci de laigua
Lescalfament global tindr efectes molt significatius en la disponibilitat i distribuci
de laigua en el planeta que caldr considerar a lhora de dissenyar mesures si es
volen fer front al problema, va explicar en la Cimera de la Terra el president del Panel
Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC). Precisament, el problema de
laccs a laigua i a les infraestructuras sanitries de milions de personen en el mn
sn, al costat de lenergia, la biodiversitat i la salud, els punts forts de la negociaci
de la UE a Johannesburg 2002.
El nou informe cientfic sobre el canvi climtic que ha elaborat lIPCC, dna una gran
mfasi a la investigaci de les interaccions entre este fenomen de lescalfament de la
terra i els recursos hdrics. El repte actual s comprendre si canvien els patrons de
freqncia i intensitat de les inundacions i les sequeres catastrfiques a Europa i la
Xina, encara no hi ha suficients evidncies cientfiques per a afirmar-ho
contundentment.
El president va declarar que voldria veure ratificat i en vigor com ms prompte millor el
Protocol de Kioto com a primer pas en la reducci de les emissions de gasos defecte
hivernacle que provoquen lescalfament global.()
Els experts de lIPCC destaquen la importncia de les mesures per tal de limitar el
canvi climtic ja que, encara que ara es reduren drsticament les emissions de gasos
defecte hivernacle, la concentraci en latmosfera s tal que els efectes serien
menors, per no sevitarien del tot. Per tant, les iniciatives a prendre sn tamb
mesures de desenrotllament sostenible.
RIVERA, ALCIA. JOHANESBURG.2002
2.- Explica el significat de les paraules subratllades en negreta, segons el text:

-
escalfament
42
mfasi
hdrics
repte
drsticament
3.- Quines mesures proposaries tu per a frenar el canvi climtic. Cita, almenys, 4
mesures possibles.
4.- Classifica les paraules subratllades i en cursiva al 1er pargraf segons

corresponguen al so sord Sol o al so sonor Zero:
5.- Clasifica les paraules segents, segons la essa siga sonora o sorda:
Temena, despassar, ansa , cendra, calze, bressol, zenit, incapaz, rosella, pua ,
cosir, centre, funci
ESSA SONORA
ESSA SORDA
6-. Completa les paraules segents amb s, ss, , z, c, segons corresponga:

----ul
repre---i
bru----a
43
llan----a
al----inar
aran----elari
u----o
revi----i
repa----ar
feli---7.-Ompli els buits amb les grafies corresponents
Lesgl__ia ba__ilical de Montserrat
El pa __im no porta rent
Ho comprarem en aquest ba__ar
Una expo__ici de cal__es gtics
Vols co__ir-me la cami__a?
8. Ompli els buits amb les grafies corresponents.
Una di__iplina frria
__ant Joan de les Abade__es
Una es__ena agradable
Un ram de pon__elles per a la barone__a
El misti__isme i la__etisme.
9.-En lescriptura dalgunes de les paraules de les frases segents s fcil que
ens enganyem perqu no mantenen la correspondncia c/ amb el castell c/z:
Magrada el blanc de les a__u__enes
Quan he tornat dAndalu__ia, he pa__at per Adem__
Han tancat el__ preso__ a la ma__morra
El pan__ tamb es diu dac__a i blat de moro
La teua expo__i__i t un cert mat__ subjectiu.
10.-En lescriptura dalgunes de les paraules de les frases segents s fcil que
ens enganyem perqu no mantenen la correspondncia c/ amb el castell c/z:
He conegut un __aur de Sarago__a
He tirat la __imbomba a la __quia
Mhe deixat el __arr a la carni__eria
__alparem de Cr__ega cap a Eivi__a pa__ant per Su__a
Ja tinc lesb__ de la ga__eta
44
Setmana 7
TEMA 6
1. Recursos literaris mitjanant lanlisi de la publicitat
1.1. Anlisi i comentari dun anunci publicitari
EL LLENGUATGE PUBLICITARI
Recordes quina era la funci del llenguatge en els missatges literaris, la finalitat dels
quals s la dembellir i jugar amb el codi?
Per aconseguir el seu objectiu (vendre el producte quasi sempre) el publicitari utilitzar
una srie de mitjans que es posen al seu abast. Fonamentalment jugar amb el
llenguatge. El discurs publicitari utilitza una srie delement propis del llenguatge literari
que sanomenen figures retriques. El publicista juga amb les paraules (funci
potica) per aconseguir el seu objectiu: atraure latenci del pblic i fer que compre el
producte (funci apel.lativa).
Algunes de les figures retriques ms utilitzades sn:
FIGURES RETRIQUES
Alliteraci
Repetici volguda duns mateixos sons al llarg duns versos.
Xoca lembruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
Seixamplen les eixides enxubades,
saixequen eixams de moixes bruixes.
Repetici del so palatal sord

ABECEDARI ("X")
Anfora
Repetici del mateix mot o grups de mots al comenament de determinats versos o
estrofes per reforar el sentit i donar-li simetria.
Repetici de l'expressi: "Enrere,
molt enrere" a l'inici de cada
estrofa
Enrere, molt enrere,

hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un cam de profundes roderes...
CRONOLOGIA ("Record")
45
Anttesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
tindreu els ulls vessant
i les mans buides!
Oposici dels termes: "vessant-buides"
Asndeton
Supressi de les partcules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de laire lenvolta.
En la seqncia d'adjectius s'ha eliminat la

conjunci "i" abans del darrer terme.
PER SEMPRE LA MEMRIA ("Feu-ne
esment")
Comparaci
Establiment duna relaci danalogia o semblana (de forma, de funci, de mida, de
color) entre lobjecte real de qu es parla i un objecte imaginat per lautor.
La pell del mar, de mocadors farcida,

sembla guarnir-se per al nostre comiat.
El segon vers cont una comparaci

evident. Noteu que el primer cont una
metfora: "de mocadors farcida" fa
referncia a les crestes blanques de les
onades.
ORATGES ("Gregal")
Encadenament
Trencament forat del discurs al final dun vers que t la seva continuaci en el
posterior.
El primer vers resta susps en fals i
Hem fet un cam extens, i ja em dirs
segueix en el segon.
on s la boira que amagava el sol.
Quin munt dinstants viscuts en temps escs!
CRONOLOGIA ("Anhel")
Eptet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, ms aviat evidencia i
ressalta una caracterstica coneguda per tothom.
Les ms humils engrunes

no fren un regal?
Hi pot haver una cosa ms senzilla i humil

que una engruna?
UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS
("Dotze")
46
Hiprbaton
Consisteix en una alteraci forada de lordre gramatical dels mots per aconseguir el
ritme adequat o la mtrica desitjada.
Ens sorprn aquesta essncia tova

quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
L'ordre sintctic normal del darrer vers seria: "i treu

el pap que cova la feblesa". Calia una rima
consonant amb el primer vers i s'ha aconseguit
alterant l'ordre.
ABECEDARI ("E")
Hiprbole
Figura que es fonamenta en una exageraci evident
Tronen els canons i,
en la distncia,
esquitxen tot lespai
amb les desferres
dun poble commogut i esporuguit.
"Esquitxen tot l'espai amb les desferres"

s una exageraci evident per fer ms
expressiva la descripci de la guerra.
Interrogaci retrica
Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ning.
Alcem els ulls amunt
com qui clama a tots els astres
i la volta esdev un immens interrogant.
Hi som a temps encara?
La interrogaci amb qu es clou el

poema s una simple expressi de
neguit, no una demanda de resposta.
Ironia
Consisteix a expressar una intenci amb una expressi de significat absolutament
contrari creant un efecte de retret o burla.
heu proclamat al mn
la vostra proesa solidria
La qualificaci de "proesa solidria" amb qu es refereix a

la decisi de comenar una guerra s una burla de les
motivacions que movien l'anomenat "Trio de les Aores"
Metfora
Figura en la qual se substitueix lobjecte real per un dimaginat per lautor, amb el qual
existeix una determinada analogia.
Un trau sinus,
obert al mig daquest taps obscur,
El "trau sinus" es refereix a la lluna en

quart creixent i el "taps obscur" representa
la nit.
CEL D'ESTIU ("Quart creixent")
47
Metonmia
Metfora que substitueix un objecte pel nom dun altre, per prenent la causa per
lefecte, el contingut pel continent, la matria per lobjecte, etc.
La teva m,
un dring de gla al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.
N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat" en

substituci del lquid del got.
UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS! ("Vint-i-quatre")
Paradoxa
Expressi dun enunciat cert, per que cont dos conceptes antagnics que generen
un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom
que fa basarda!
La contradicci s noms aparent: "prop de

tots" per l'enorme aglomeraci de cossos i
"lluny de tothom" per la impossibilitat de
comunicaci.
Polisndeton
Repetici successiva o freqent duna conjunci per donar ms fora a lexpressi.
I en tenen per a tot
i no nabasten gens
i encara en deuen
a qui ms estimen.
PER SEMPRE LA MEMRIA ("El temps")
PROPOSTES DE TREBALL
Llegiu amb deteniment el segent text i contesteu desprs a les preguntes que us
proposarem:
Es tracta duna campanya publicitria del Ministeri de Sanitat per incentivar la donaci
de sang. Apareix un xicot vestit amb una caadora de cuir, amb un pentinat molt
modern i un aspecte molt sa. Leslogan s:
El ms modern disseny de sortidor de sang.
Els arguments sn: El ms modern, el ms antic i lnic vlid: lsser hum, lnic ,
des de que el mn s mn, capa de generar sang aplicable als seus semblants.
Sang, escassa al nostre pas, ell mateix pot necessitar-la en qualsevol moment. Dna
sang. Fes-te sortidor de sang. Avui per tots, dem per tu.
48
PREGUNTES:
1. Quin tipus de llenguatge utilitza? Cult, col.loquial, tcnic? Per qu?
2. Qu pretn essencialment en aquest missatge: provocar una reacci, informar
dalguna cosa o expressar els sentiments del qui escriu?
3. Pretn vendre un producte?
4. Quina figura retrica utilitza en leslogan?
5. Crea un anunci publicitari.
49
Setmana 8
Tema 7
Lobjectiu daquesta unitat s que aprengues les grafies:
Les oclusives finals. Grafies: (P/ B/ T/ D/ C/ G)
Recordem la classificaci de les oclusives. Recordeu, tamb, que SORD vol dir que no
produeix vibraci de les cordes vocals; i SONOR, que s en produeix:
Fonemes
-labials
-dentals
-velars
sords
[p]
[t]
[k]
sonors
[b]
[d]
[g]
Ara vegem algunes normes que ens ajuden a destriar quan hem de posar els uns o els
altres:
a) Normalment, a final de sllaba o darrere vocal tnica posarem P/ T/ C (s a dir, els
sons sords): APTE/ PLATJA/ ACTE/ CAP/ AMIC/ VENUT
b) A final de mot i darrere vocal tona o consonant, posarem la lletra que trobam en els
derivats: VERD-VERDS/ CSTIG-CASTIGAR/ CORB-CORBAT/ FANG-FANGS/
TARD-TARDORAL
c) Els gerundis sempre acaben en NT. No sn correctes els gerundis acabats en
QUENT o GUENT, ni en -ND: CANTANT/ PLOVENT/ RIENT/ DUENT
d) Els mots acabats en ETUD/-ITUD shan descriure amb D final: SOLLICITUD/
QUIETUD
e) Els adjectius acabats en ANT/ -ENT, conserven la T quan es converteixen en
adverbis acabats en MENT: ELEGANT(MENT)/ PRUDENT(MENT)
50
EXERCICIS
Llig atentament el segent text i realitza les activitats que sindiquen.
TO SOBRE TO
Vestir de negre quan sest deprimit o preferir el roig si un est eufric no s una
simple casualitat. No ho s tampoc que els vestits antiradiacions siguen blancs o que
les cases de les zones caloroses semblanquinen tots els anys. Les lleis fsiques
estan darrere duna realitat que els psiclegs han estructurat per a elaborar la teoria
cromtica, segons la qual els colors exercixen un poders influx sobre els individus.
Explicat molt simplificadament, la fsica afirma que cada color obex a diferents vibracions de la llum i,
per tant, emeten freqncies distintes. Els denominats colors calents (roig, toronja i groc) emeten
vibracions curtes i repetides, els freds (verd, blau, anyil i violeta) emeten vibracions ms llargues i
pausades. El blanc i el negre no es consideren realment colors, ja que el primer absorbix tota la gamma
restant de tons, i el negre, per contra, els emet.
La denominada terpia cromtica, usada per psiclegs i psiquiatres, consistix a

utilitzar els diversos colors per a corregir determinats estats dnim; cada color t un
efecte especfic sobre les persones. Aix, el roig s el color de lactivitat i de
lagressivitat, per aix resulta beneficis per a persones abliques o aptiques, ja que
incita a lacci, per les persones que presenten estrs han dallunyar-se deste color.
El groc provoca sentiments extravertits, i t una acci beneficiosa per a individus que
presenten problemes de comunicaci o dintroversi. El color blau transmet sentiments
dequilibri, per aix s un color recomanat per a contrarestar els efectes dalgun disgust
o contratemps. El verd s el color sedant per excel.lncia i, per tant, el ms recomanat
per a persones nervioses; segons els psiclegs, no s casualitat que als hospitals
predomine este to. Al seu torn, el color violeta s el color de lerotisme, ja que, segons
els experts, augmenta el desig sexual. El blanc no s prpiament un color, sin la
suma de tots els colors, per aix transmet grans dosis denergia i es considera un color
adequat per a persones agressives, i, finalment, el negre t uns efectes oposats al
blanc; per esta ra s molt adequat per a persones depressives.
Per lefecte dels colors ha ultrapassat el marc clnic i ha arribat al mn del treball.
Lobjectiu, en este cas, s usar els colors per a augmentar la capacitat productiva dels
treballadors. Segons els experts, en un centre de treball on es realitzen faenes que
requerixen concentraci intel.lectual han de predominar els tons suaus. En canvi, quan
es tracta de faenes que requerixen esfor fsic, els color foros -com el roig o el taronjaseran els ms adequats.
51
1.- Resumeix el text anterior en un mxim de 10 lnies.
2.-Imagina que eres un dissenyador: Descriu quins vestits i colors triaries per a una
parella que vol casar-se i explica el perqu de la teua elecci.
3.- Reescriu les consonants oclusives finals que trobes al 1er i 2on pargraf. Explica
per qu sescriuen aix.
EXEMPLE: DEPRIMIT: Normalment, a final de sllaba o darrere vocal tnica posarem
P/ T/ C
4.-Completa les paraules segents amb les oclusives segons calga i escriu un derivat
al seu costat.
rpid / rapidesa
Tar___ /
Poru___ /
Nebo___ /
San___/
Quietu___ /
Fsti___ /
crre___ /
Alber___ /
Sor___ /
Abri___ /
ra___ /
Apren___ /
Bandi___ /
Geme___ /
52
5.-Ompli els buits amb les grafies corresponents.

En lexamen del dissa__te el van declarar a__te
Un ma__ o illusionista
Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__
Sa__s qu s un baoba__?
Esten__ la roba en un llo__ massa llbre__
No compren__ per qu he de pagar un recrre__
Ha au__mentat el valor dels dra__mes gre__s
Amb lexercici ha a__quirit una complexi a__ltica
En Davi__ ha descobert el qui__ de la qesti
Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__
Un article si__nat amb __eudnim
El mot ence__ es relaciona amb encebar i ence__ amb encepar
Latitu__ nor__ o latitu__ su__?
LAlfre__ s mol__ resisten__ al fre__
La Ma__dalena ens explicar una an__dota
10.- Composa un text on apareguen 10 paraules com a mnim que sescriguen
amb P/B/T/D/C/G en posici final.
53
Setmana 9
Tema 8
Lobjectiu daquesta unitat s que aprengues
:
Nombre i gnere dels substantius i dels adjectius

Nombre dels substantius
Fan el plural afegint al singular algun dels sufixos segents:
-s
pare, pares
-es
casa, cases
-os
disc, discos
-ns
germ, germans
alguns sn
invariables
temps
llapis
Gnere dels substantius
Mascul
Femen
mascul + -a = femen
noi
noia
(substitueixen la -e o la -o tones del mascul per -a)
mestre
mestra
mascul + -essa, -ina, -iu = femen
duc duquessa
gall gallina
actor actriu
Noms masculins formats amb l'addici de -ot a partir del
femen.
54
bruixot bruixa
ninot nina
abellot abella
Noms masculins i femenins que tenen una arrel diferent.
home dona
pare mare
oncle tia
Una mateixa forma serveix per a tots dos gneres en els
terminats en -aire, -ista.
(el o la) cantaire
(el o la) pianista
Nombre i gnere dels adjectius
Flexi de l'adjectiu
Singular
Mascul
acabats en -e o
-o
tones les
substitueixen
per:
acabats en:
-s
-
-x
-ix
-tx
Plural
Femen
Mascul
Femen
+ -a
+ -s
+ -es
-a
+-s
-es
+ -a
+ -os
+ -es
Tots els acabats en: -ble, -aire

La majoria dels acabats en: -al, -el,
-il, -ar,
+ -s
55
-ant, -ent
Els acabats en -a que fan el plural
en -es
Una part dels acabats en -e
Els acabats en -a, i i o
+-os
L'adjectiu es colloca darrere del substantiu.

Exemple: una casa blanca.
L'adjectiu concorda en gnere i nombre amb el substantiu.

Exemple: un amic itali / una amiga italiana
uns amics italians / unes amigues italianes.
EL GNERE (mascul i femen) DEL SUBSTANTIU
Noms en mascul Acabaments mascul Acabaments femen

senyor
-or
Afig -a
56
Noms en femen
senyora
actor, emperador
nt
cunyat
abat
xic
amic
duc
llop
serf
psicleg
gos
Camil
(un) gerent
O
N
S
O
N
A
N
T
-t
-c
-p
-f
-leg
-s
-l
becari
poeta
alcalde
sogre
monjo
-i tona
-a tona
germ, cos, ve
Vocal tnica
heroi
papagai
europeu
esclau
perdigot, abellot
gendre, pare, oncle
ocell mascle
(un) guixaire,
socialista, sucida
-----front, nas, queixal,
genoll, espinac
Canvia a -riu
Afig -a
Canvia a da
Canvia a dessa
Afig -a
Canvia a ga
Canvia a -quessa
Canvia a ba
Canvia a -va
Canvia a -loga
Afig sa
Afig -la
actriu, emperadriu
nta
cunyada
abadessa
xica
amiga
duquessa
lloba
serva
psicloga
gossa
Camilla
(una) gerent
Afig a
becria
poetessa
alcaldessa
sogra
monja
germana, cosina,
vena
herona
papagaia
europea
esclava
perdiu, abella
nora, mare, tia
ocell femella
(una) guixaire,
socialista, sucida
dent, cuixa
Canvia a essa
-e tona
Canvia a a
-o tona
V
O
C
A
L
Afig na
-i de diftong
Afig a
Canvia a -a
-u de diftong
Canvia a -va
Canvia a ot
-iu, -a
Diferents
+ mascle
+ femella
Invariable
Sense mascul
Sense femen
57
------
EL NOMBRE (singular i plural) DEL SUBSTANTIU
Acabaments
singular
Noms en singular
senyor, bileg, any,

rei, esclau
sof, caf
germ, cos, ve
ndex
peix
bra
gimns, pes, pis,
esps, obs
nas, congrs,
pasts,
gos, embs
casc
cost
text
passeig
llapis, dilluns,
temps
mare
casa
plaa
vaca
pasqua
amiga
aigua
pluja, platja
post, fal, esfinx
-----
M
A
S
C
U
L
I
N
S
Acabaments plural
Consonants
diverses
Afig -s
Vocal
accentuada
Afig -ns
Afig -s
-x
-
Afig -os
Vocal tnica + s
Afig -sos
-sc
-st
-xt
-ig
Afig -s/-os
Afig -s/-jos
senyors, bilegs,
anys,
reis, esclaus
sofs, cafs
germans, cosins,
vens
ndexs
peixos
braos
gimnasos, pesos,
pisos, esposos,
obusos
nassos, congressos,
pastissos, gossos,
embussos
cascs/cascos
costs/costos
texts/textos
passeigs/passejos
dilluns, llapis, temps
Invariable
F
E
M
E
N
N
S
Noms en plural
-e
-a
-a
-ca
-qua
-ga
-gua
-ja
consonant
Afig -s
Canvia a -es
Canvia a -ces
Canvia a -ques
Canvia a -qes
Canvia a -gues
Canvia a -ges
Canvia a -ges
Afig -s
Sense singular
58
mares
cases
places
vaques
pasqes
amigues
aiges
pluges, platges
posts, fals, esfinxs
noces, postres,
tisores
EL GNERE (mascul i femen) DE LADJECTIU
Noms en mascul Acabaments mascul Acabaments femen

dol, fosc, lent,
molt,
annex, trist
pres, francs,
rocs, confs
escs, gros
simptic
oblic
groc
astut
assegut
roig
lleig
tranquil
constant, gran,
major,
general, feli
Diversos
Afig -a
C
O
N
S
O
N
A
N
T
sa, ple, fi, bo, cru,

ser
alegre, afable,
amable, conforme,
rupestre, forense
Afig -sa
Afig -a
Canvia per -qua
Canvia per -ga
Afig -a
Canvia per -da
Canvia per -ja
Canvia per -tja
Afig -.la
-c
-t
-ig
-l
Invariable (una sola terminaci)
aeri, ingenu
perfecte, fofo
europeu
blau, viu, nou
-s
-i, -u tones
-e, -o tones
V
O
C
A
L
Diftong en -u
Vocal tnica
-a
(accent esdrixola)
Canvien per -a
Canvia per -a
Canvia per -va
Afig -na
(perd accent per
plana)
Invariable
59
Noms en femen
dola, fosca, lenta,
molta, annexa, trista
presa, francesa,
rocosa, confusa
escassa, grossa
simptica
obliqua
groga
astuta
asseguda
roja
lletja
tranquilla
constant, gran,
major,
general, feli
aria, ingnua
perfecta, fofa
europea
blava, viva, nova
sana, plena, fina,
bona,
crua, serena
alegre, afable,
amable, conforme,
rupestre, forense
EL NOMBRE (singular i plural) DE LADJECTIU

Acabaments
singular
Noms en singular
gran, assegut, lent,

molt, astut,
simptic,
tranquil
alegre
ser, oport,
sa, ple, fi, bo
fals, dol, annex
confs
escs, gros
roig
lleig
trist
gran
alegre
asseguda, crua,
fina
feli, dola
fosca
obliqua
groga
roja, lletja
Acabaments plural
Consonant que
no sone /s/
M
A
S
C
U
L
I
N
S
Afig -s
Vocal tona
grans, asseguts,
lents, molts,
astuts, simptics,
tranquils
alegres
Vocal tnica
(amb accent
o sense)
Consonant que
sone /s/
Afig -ns
Afig -os
Vocal + s
-st
Afig -sos
Canvia a -jos
Canvia a -tjos
Canvia a -s/-os
Consonant que
no sone /s/
-e
Afig s
(com per al mascul
plural)
-a
Canvia a -es
-/-a
-ca
-qua
-ga
-ja
Canvia a -ces
Canvia a -ques
Canvia a -qes
Canvia a -gues
Canvia a -ges
-ig
F
E
M
E
N
N
S
Noms en plural
60
serens, oportuns,
sans, plens, fins,
bons
falsos, dolos,
annexos
confusos
escassos, grossos
rojos
lletjos
trist/tristos
grans
alegres
assegudes, crues,
fines
felices, dolces
fosques
obliqes
grogues
roges, lletges
EXERCICIS
1. LLig el segent text:
Valors? Quin valors? Probablement no hi ha millor opci- per a la formaci en
valors- que la doferir propostes exemplificants i projectes de vida que il.lusionen
els nostres xicons i xicones. Ara ms que mai es parla de valors i de leducaci
en valors. Qu sn per, els valors? Valor, segons una opini reconeguda, s
all que legitima una conducta. I si a s aix, les prctiques personals, les
actuacions consolidades o hbits, sexplicarien des dels valors percebuts i
interioritzats. De manera que, a cada conducta, podria atribuir-se un determinat
valor i de cada valor derivarien unes conductes especfiques. Altres consideren
que els valors es desenvolupen en determinats contextos o sistemes
socioculturals, que es perfilen com a mbits per a la prctica dels valors. La
famlia s un daquells contextos. Justament, les actituds familiars envers
determinats valors -sinceritat, honestedat, estima, generositat, col.laboraci,
dileg, no discriminaci, llibertat, convivncia, cortesia, altruisme, autoestima,
equilibri, seguretat...podrien arribar a condicionar en bona part les conductes
dels nostres fills o filles. Lescola s un altre mbit on tamb es poden
exemplificar aquells valors, per la interlocuci entre els iguals i per la relaci
dialgica amb els ensenyants. Els grups damics, i els col.lectius esportius,
culturals, desplai...-de joves sn tamb mbits on es poden fer prctiques de
valors. B que en cada context se singularitzen i matisen: la famlia, per
exemple, afavorir un to ms ntim, afectus i gratut a la vivncia dels valors;
mentre que lescola subratllar la dimensi institucional i lequipament per a la
prctica dels valors en la vida social i professional i els grups o col.lectius
dimensionaran les distncies curtes en la relaci interpersonal. Com ajudar,
per, els nostres infants i joves a recrrer el seu propi cam i a crixer en la
percepci i la prctica dels valors? Probablement no hi ha una millor opci que
la doferir propostes exemplificants, projectes de vida que els il.lusione. I que
siguen ells i elles els qui aprenguen a prendre decisions.
MARC ADELL, El punt, 19-09-99(adaptaci)
1.Desprs dhaver llegit el text, quina s la millor opci per a formar-se en
valors?
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
61
2.Quina definici de valor apareix en el text?

_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
3.En quins contextos saprenen els valors?
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
____________________________________________________________
4.Segons tu, quins valors consideres ms importants en la vida? Per qu?
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
5.Canvia el nombre a les segents paraules que apareixen al text:

Contextos
Actituds
Col.laboraci
Dileg
Ensenyant
6. Canvia el gnere a les segents paraules que apareixen al text:
Reconeguda
Consolidades
Percebuts
interioritzats
especfiques
7.Completa les sries segents.
Mascul singular Femen singular
Mascul plural
Femen plural
Home
Roja
Clars
amigues
62
8. Fes els femenins

Marcel
posss
gos
Llus
Burgs
psiquiatre
ministre
Pompeu
hereu
esclau
9.- Fes els plurals

roure
pare
rosa
taxista
pa
pi
cam
lle
mam
sof
10.- Inventa una historia on aparega el femen demperador, comte, metge,
boletaire i pianista.
63
Setmana 10
Tema 9
Lobjectiu daquesta unitat s que aprengues:
Les preposicions, adverbis i conjuncions.

Les preposicions
1. La preposici
El terme preposici designa una classe de paraules o de locucions invariables, o
partcules, que tenen una funci gramatical i que solen aparixer davant el nom o el
sintagma nominal, als quals ofereixen autonomia funcional.
En A. Martinet, com en la resta dels estructuralistes encara amb molta ms
precisi-, les preposicions sn indicadors de funcions, o monemes funcionals, com les
conjuncions de subordinaci, els pronoms relatius i els monemes amb significat
desinencial.
Pompeu Fabra defineix: La preposici s un mot subordinat: introduint un nom,
en fa el complement determinatiu dun altre nom (El pare de la Maria), el complement
dun adjectiu (til als homes), el complement dun verb (Escric a la
a
amb
de
en
per, per a
contra
entre
malgrat
segons
sense
cap a
des de
fins, fins a
sota
64
Contracci de preposicions
Les preposicions a, de i per seguides de l'article el o els es contreuen:
Singular
Plural
a + el = al
a + els = als
de
de + el = del
de + els =
dels
per
per + el = pel
per + els =
pels
Els adverbis i locucions adverbials

Definici
En la gramtica tradicional, ladverbi s la part de loraci, invariable, que
serveix per a qualificar o determinar la significaci dun verb, la dun adjectiu i dhuc
la dun altre adverbi.
Per a Pompeu Fabra els adverbis sn aquells mots que, adjuntats a un verb,
en limiten o determinen el significat.
Carles Salvador dir que ladverbi modifica i determina la significaci del verb.
Ladverbi uneix al verb expressant alguna circumstncia de lloc, de temps, de
manera... de lacci del verb
Adverbis de manera, de quantitat, de lloc, de temps, afirmaci, de dubte, de negaci.
Adverbis de manera com
b, ben (davant del verb)
malament, mal (davant
del verb)
millor
pitjor
aix
alhora
almenys
pel cap baix
corrents
gaireb
sols
solament
noms
sobretot
a les fosques
a peu
de cap a cap
65
de cop i volta
de deb
de franc
de pressa
ms aviat
de mica en mica
etc.
Adverbis de lloc
Adverbis
d'afirmaci
on
aqu
ac
all
all
cap aqu
cap all
dins
dintre
darrere
davant
damunt
sobre
sota
amunt
avall
a dalt
a baix
a prop
lluny
al voltant
a la dreta
a l'esquerra
a m dreta
a m esquerra
etc.
s
tamb
fins i tot
i tant
de veritat
de deb
Adverbis de dubte potser
66
qui sap
Adverbis de
negaci
no
no pas
tampoc
de cap manera
Les conjuncions
Definici
La conjunci s una categoria gramatical que posa en relaci dues oracions o
determinats elements de loraci que gaudeixen de certa independncia i que
expressen alhora el tipus i el significat daquesta relaci.
i
ni
que
o
per
sin
doncs
perqu
ja que
si
com
encara que
etc.
67
EXERCICIS
El segresten tota la nit per un deute de 300 euros
Girona- Dos joves duns 20 anys, en van segrestar un altre per un deute de 300 euros.
Els fets es van produir la nit de dijous a divendres, quan els segrestadors van dirigir-se
a la discoteca rea Girona, on van reclamar a un tercer que els pagus un deute de
300 euros que tenia amb ells. Un dels segrestadors anava armat amb una pistola i una
navalla i va obligar el jove a introduir-se dins dun cotxe i sel va endur. El segon
segrestador es va quedar a la porta de la discoteca amb un telfon mbil i va
amenaar els encarregats que si no es feien crrec del deute matarien el segrestat.
Lencarregat hi va accedir, davant les amenaces, i es va avenir a pagar la suma que
demanaven. Mentrestant, el que anava armat feia voltes per Girona, esperant la
trucada del que shavia quedat a la discoteca. Quan aquests van tornar, i mentre
sesperaven al prquing de lrea Girona, el segrestat va aconseguir fugir del cotxe.
Poc desprs va arribar la Policia Nacional, que havia estat avisada des de la discoteca.
Els agents van detenir els dos joves i els van posar a disposici judicial. Cap dels dos
no tenia antecedents. Ahir van ingressar a la pres de Girona per un presumpte delicte
de segrest.
El punt, 1/06/2007
1. Fes un resum del text.
2. Escriu una notcia dalgun fet que haja ocorregut recentment a la teua
poblaci.
3. Subratlla les preposicions que hages utilitzat a la teua notcia de roig, els
adverbis de verd i les conjuncions de blau.
4. Subratlla les preposicions que hi trobes:
Girona- Dos joves duns 20 anys, en van segrestar un altre per un deute de 300 euros.
Els fets es van produir la nit de dijous a divendres, quan els segrestadors van dirigir-se
a la discoteca rea Girona, on van reclamar a un tercer que els pagus un deute de
300 euros que tenia amb ells.
5. Subratlla les conjuncions que hi trobes:
68
Un dels segrestadors anava armat amb una pistola i una navalla i va obligar el jove a
introduir-se dins dun cotxe i sel va endur. El segon segrestador es va quedar a la
porta de la discoteca amb un telfon mbil i va amenaar els encarregats que si no es
feien crrec del deute matarien el segrestat.
6. Subratlla els adverbis que hi trobes:
Lencarregat hi va accedir, davant les amenaces, i es va avenir a pagar la suma que
demanaven. Mentrestant, el que anava armat feia voltes per Girona, esperant la
trucada del que shavia quedat a la discoteca.
7. Enllaa aquestes oracions amb una conjunci coordinant
El tren eixir a les cinc de Barcelona _____ arribar a les deu a Saragossa.
Es va aturar davant mateix de la casa _____ no va gosar entrar-hi.
De vegades somniava un canvi de fortuna _____ no feia res per aconseguir-lo.
No cal que escures _____ que neteges.
8. Observa aquestes conjuncions:
Conjuncions finals: perqu, a fi que, per tal que.
Conjuncions concessives: encara que, malgrat que, per molt que.
Conjuncions causals: perqu, ja que, com que, que.
9. Ompli els buits amb alguna de les conjuncions que acabem de veure i
digues,en cada cas, si es tracta d'una conjunci final, d'una concessiva o
d'unacausal:
_____hages anat a Pars, no pots conixer com sn els francesos.
No se n'anava al llit _____ no tenia son.
M'esforcar tan com puga _____ guanyes les eleccions.
_____ens ha tocat la rifa, podrem celebrar-lo.
10.-Completa el text segent amb les partcules prepositives o adverbials que
tens ac davall:
fins a, pel, a , amb, una mica, segons, massa, fins a, molt, des de, fins, potser
ABAIXAR ELS FUMS ALS FUMADORS
_______ 1965 _______ 1985 la poblaci de lestat espanyol ha crescut un 22%.
En aquest mateix perode de temps el consum de tabac ha augmentat en un
146%.
El 1935 es calculava que cada ciutad fumava, de mitjana 390 cigarrets. El 1980
la xifra puja ________ 2.647. Aix suposa un augment del 700%. Quan es diu
que la meitat de la poblaci fuma es vol dir que ho fan el 50% dels homes i el
30% de les dones.
Entre tots ens volen fer viure ms i ms sans. __________s que ________
tantes ajudes gaudirem duna vida ms llarga, per gaudirem de la vida? No sha
acabat dexplicar __________ a qui es vol protegir ms, si els fumadors que
fumen _______ i es veuen abocats al cncer de pulm o de laringe, o els no
fumadors que ja estan _________ els nassos dempassar-se _________ nas el
fum que els altres sempassen per la boca.
69
Setmana 11
Tema 10
1.
1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
Gneres literaris II
La novel.la
Caracterstiques de la novel.la
Lectura dun fragment del Tirant lo Blanch, J. Martorell
Anlisi i comentari daquest fragment literari
NARRACI
El conte.
La novella.
La faula.
Lepstola.
La crtica.
70
Novella
De Viquipdia
La novella s un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficci a
partir d'uns personatges, una ambientaci i un narrador. Poden aparixer descripcions
i dilegs per embellir, aclarir o fer ms amena l'acci. El gnere com a tal sorgeix a
l'Edat Moderna.
El mot novella s un manlleu de l'itali novella (nova, novella). Tanmateix, l'itali
novella designa una narraci curta, una mica ms llarga o complexa que un conte o
relat, el que se sol anomenar en catal novella curta. En itali, com en altres llenges
es diferencia novella de romanzo (la novella catalana), diferncia parallela a la del
francs nouvelle/roman. Els intents per delimitar els dos gneres han estat en va per la
varietat de criteris dels crtics, tot i que la majoria apunten 50000 paraules com a
extensi mnima d'una novella contempornia.
Narrador
El narrador s una entitat d'una histria que s l'encarregat d'explicar-la al lector. s una
de les tres entitats responsables d'una obra literria qualsevol, les altres dues sn l'autor i
el lector. L'autor i el lector habiten el mn real mentre que el narrador noms habita dins de
la histria narrada. L'autor ha de crear el mn alternatiu i el lector l'ha d'interpretar. Ara b,
el narrador noms existeix en el mn de ficci i no es pot confondre amb l'autor.
Taula de continguts
1 Classificaci
o 1.1 Segons la posici que pren respecte a la narraci
1.1.1 Narrador homodiegtic
1.1.2 Narrador heterodiegtic
Classificaci
Es poden classificar els tipus de narrador segons diferents criteris, els que s'acostumen a
utilitzar sn el de posici respecte a all que es narra o al seu punt de vista.
Segons la posici que pren respecte a la narraci
Narrador homodiegtic
Homo significa igual i diegsi histria. s a dir, el narrador s protagonista de la histria.

Dins d'aquesta categoria podem trobar:
Narrador protagonista: Narra la seva histria des de la primera persona. s un

narrador caracterstic de les novelles picaresques.
71
Narrador testimoni: Narra la histria des de la primera persona per sense ser el
personatge principal, noms descrivint els fets que li han passat a un altre
protagonista des del seu punt de vista.
Narrador heterodiegtic
Hetero vol dir diferent. Aix doncs, en aquest cas el narrador no s un personatge del relat.
Podem distingir, des d'aquesta categoria, dos tipus de narrador.
Narrador omniscient: Aquell que explica una histria de la qual ho coneix tot,
fins i tot, els pensaments i sentiments ms ntims dels personatges, tot i no
formar part de la narraci. Normalment no t opini sobre els fets que
succeeixen i es limita a descriure'ls. La seva funci s observar la histria per
explicar-la. Explica els fets des de la tercera persona, amb la mxima
objectivitat i relatant els successos sense formar part de la histria narrada,
d'una forma externa. La tercera persona del narrador omniscient s molt
utilitzada en els relats naturalistes i en la novella sentimental.
Narrador objectiu: Tamb denominat observador extern, narra des de un punt
de vista en tercera persona, all que es pot observar. Noms descriu els signes
externs, no els pensaments interns. Tan sols parla dels fets que qualsevol
persona pot captar a travs dels sentits i noms mostra els fets, sense analitzarlos. s un tipus de narrador fora present en la novella negra i policaca.
Trobem els primers vestigis en les novelles realistes de Galds o Flaubert.
L'alteraci de narradors:
Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Narrador
Joanot Martorell (Valncia, 1413? 1465?). Cavaller i novel.lista originari de

La Safor, va escriure una de les novelles fonamentals del gnere cavalleresc, el Tirant
lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crtics, lectors i escriptors de tots els
temps. Miguel de Cervantes en fa referncia a El Quixot: "Por su estilo es ste el mejor
libro del mundo.", i el novellista peru Mario Vargas Llosa va elaborar a partir
daquesta novella un bon nombre de teories literries, aquelles que van renovar la
literatura mundial arran del boom sud-americ dels anys 60 del segle passat.
La seva vida va transcrrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre
amb plets per qestions familiars i dherncies. Martorell va escriure altres textos que
no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novella Flor de cavalleria i el relat
inacabat Guillem de Varoic.
El crtic Mart de Riquer opina que "on el Tirant lo Blanc esdev inoblidable i mant uns
valors que rep agradosament el lector modern s quan Joanot Martorell, bandejada
tota retrica, fa parlar els seus personatges en un dileg breu, tallant i familiar."
Pgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
72
EXERCICIS
TEXT
Episodi de les bodes sordes.
Tirant prestament se nan e recit tot son mal a Estefania. E foren dacord ensems
ab lo Conestable que, com tothom fos assossegat e les donzelles dormirien, que los
dos vinguessen a la cambra e all acordarien quin remei porien prendre en llurs
passions. E aix restaren dacord.
Com fon nit e lhora fon disposta, que tots los del castell dormien e les donzelles seren
gitades, e totes les dames dormien, apartades ab la Viuda Reposada, sin cinc que en
dormien en una cambra per on ells tenien de passar (e en la recambra dormia la
Princesa e Estefania), e com Plaerdemavida vu que la Princesa no es volia gitar, e li
havia dit que se nans a dormir, e aprs sent perfumar, prestament pens que shi
havia de celebrar festivitat de bodes sordes.
Venguda lhora assignada, Estefania pres un estadal en la m encs, e an al llit on
dormien les cinc donzelles, e mir-les totes duna en una per veure si dormien. E
Plaerdemavida tenia desig de veure e sentir tot lo fet, e detingus que no dorm. E
com Estefania vingu ab la llum, tanc los ulls e fu semblant que dormia. Vist per
Estefania que totes dormien, obr la porta sens fer remor, perqu neg no ho sents, e
ja trob a la porta los cavallers que estaven esperant ab ms devoci que no fan los
jueus al Messies.
Al passar, apag la llum; pres al Conestable per la m, ms-se premera, e Tirant segu
al Conestable; e aix trobaren la porta de la cambra on era la Princesa, la qual estava
sola esperant-los.
E dir com la trobaren devisada: portava gonella de doms verd, tota entorn trepada e
tota brodada de perles molt grosses e redones; lo collar que portava era tot de fulles
dor esmaltades, e en cascuna fulla penjaven robins e diamants sens altra mescla; al
cap portava sobre los daurats cabells un xapellet fulletat de molts batents, que llanava
molt gran resplandor.
Com Tirant la vu tan b abillada, fu-li molt gran reverncia, e donant del genoll en la
dura terra, bes-li les mans moltes vegades. E passaren entre ells moltes amoroses
raons.
Com los paregu hora de poder-sen anar prengueren llur comiat, e tornaren-sen en la
llur cambra. Qui pogu dormir aquella nit, uns per amor, altres per dolor?
Tant prest com fon de dia, tothom se llev per o com aquell dia lemperador devia
partir. Plaerdemavida, com se fon llevada, an a la cambra de la Princesa, e trob-la
que es vestia, i Estefania, vestida e per vestir e asseita en terra, e les mans no li volien
ajudar a lligar lo capell: tant estava de bona gana tota plena de lleixau-me estar; ab los
ulls mig entelats, escassament hi podia veure.
-Ah, Santa Maria val!-dix Plaerdemafida-,Digues, Estefania, quin s aqueix teu
comport? Qu s lo que et fa mal? E jo ir als metges que vinguen per dar-te salut,
aquella que tu volries per a ta persona.
-No cal-dix Estefania-, que lo meu mal tost ser guarit, car no s sin dolor de cap:anit
ab laire del riu mha fet mal.
73
-Guarda-dix Plaerdemavida- qu dius, que gran dubte ser que no muires. E si mors,
la tua mort ser criminosa. Guarda b que no et facen mal los talons, com jo haja ot
dir als metges que a nosaltres, dones, la primera dolor nos ve en les ungles, aprs als
peus, puja als genolls e ales cuixes, e a vegades entra en lo secret, e aqu dna gran
turment e daqu sen puja al cap, torba lo cervell, e daqu sengendra lo mal de caure.
E aquesta malaltia no et penses que vinga sovint, segons diu lo gran filsof Galin,
metge molt subtil, que no ve sin una vegada en vida, e per b que sia mal incurable,
no s mortal. Mas ha-hi molts remeis qui ajudar sen vol. Aquesta mia epstola s bona
e verdadera, e per o no deus haver admiraci de mi si conec les malalties, que si em
mostres la llengua jo et sabr dir lo mal que tens.
Estefania li tragu la llengua. Com Plaerdemavida lhagu vista, dix-li.
-Jo renegaria de tot quant saber mon pare me mostr estant jo en son poder, si tu no
has perduda sang aquesta nit.
Resps prestament Estefania:
-Veritat dius, que del nas ms eixida.
-Jo no s si s del nas o del tal- dix Plaerdemavida-, mas sang haveu perduda, e per
o poreu ara dar fe de mi e de la mia cincia, que lo que jo dir ser veritat.
E si la majestat vostra, senyora, volr que jo us recite un somni que he fet esta nit, jo
ser contenta, ab protestaci que si dir alguna cosa que agreuge laltesa vostra, que
lo perd no em sia denegat.
La Princesa havia pres molt gran plaer en lo que Plaerdemavida havia dit, e ab grans
rialles li dix que digus tot lo que volgus, que ella li perdonava a pena e a culpa ab
aucroritat apostlica. E Plaerdemavida fu principi al seu somni en estil de semblants
paraules.
Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.
74
1. Segons Mario Vargas Llosa, aquest episodi s un dels ms aconseguits de la
novel.la per la riquesa de la seva matria, la seva luxosa, riallera, sensualitat, la
seva llibertat moral, i per la saviesa de la seva composici. Qu nopineu
vosaltres?
2. Resumeix breument aquest episodi.
3. Estructura del text.
4. Temps verbals utilitzats en cadascuna de les parts del text.
5. Qui s el narrador.?
75
Setmana 12
Tema 11
Lobjectiu daquesta unitat s que aprengues :
Els pronoms
Els pronoms ( I PART)
La categora pronom ha estat definida des de la tradici grecollatina com la
categoria que substitueix el nom. I aquesta s la definici que donen alguns
gramtics des d'una perspectiva tradicional: Tu no tens ni idea. Aix s el que no s
jo
Els pronoms personals
Primera
persona
singular
jo, mi
plural
nosaltres
Segona
persona
singular
tu
plural
vosaltres, vs
Tercera
persona
singular
ell, ella, vost
plural
ells, elles,
vosts
Els pronoms febles
Singular
Plural
Primera persona
me m' em 'm
nos ens 'ns
Segona persona
te t' et 't
vos us
mascul
lo l' el 'l
los els 'ls
femen
la l'
les
Tercera
persona
ho
neutre
datiu
li (hi)
los els 'ls
76
se s' es 's
reflexiu
ne n' en 'n
Adverbials
hi
Morfologia dels pronoms febles

Morfologia dels pronoms febles
Els pronoms febles sn sintagmes nominals. Substitueixen el
complement directe (CD), el complement indirecte (CI), els
complements circumstancials (CC), el complement regit (CR), el
complement predicatiu (CP), l'atribut (Atrib) i formen una unitat
amb el verb.
Els pronoms febles van tots darrere del verb o b tots
davant
Tots al darrere del verb
Imperatiu, Infinitiu, Gerundi
Imperatiu
Ex. Treu -lo Lleva' t
Infinitiu
Ex. Examinar -les Banyar -los
Gerundi
Ex. Regalant -li Ensenyant -les
Tots al davant
Tots els altres temps verbals.
Present d'ndicatiu
Ex. EL regalo. L'HI regalo
Futur, etc
Ex. TE'LS donar
Perfrasis verbals
Els pronoms poden anar al darrere o b al davant.
AL DARRERE DEL VERB
AL DAVANT DEL VERB
Ex. Vaig dir- li
Ex. Li vaig dir
77
Pronoms amb diferents formes

Hi ha pronoms amb
Exemples
una sola forma les
Va perdonar- les
dues formes
tres formes
quatre formes
li
Li enviar un pernil
ho
Ho sabia
hi
Hi visc
la
Treu- la a fora
l'
L' envejaven
-los
Va cremar- los
els
Els donarem a la parrquia
ls
Envia' ls
el
El va matar
-lo
Doneu -lo
l'
L 'enganyava
Compra 'l
RECORDA
El pronom femen LA no s'apostrofa quan el mot segent

comea amb i, u, hi, hu , tones.
Ex. Cada estiu la inviten a casa seva
Ex. La hipnotitzen
El pronom SE no s'apostrofa davant la forma US
Ex. SE US sentia
78
FUNCIONS SINTCTIQUES DELS PRONOMS:

Funci sintctica
Pronoms
Exemples
el / l' / -lo / l
treu el gos / el treu /treulo
Complement directe
sing. masc/ sing
femen
aparta el gos / l'aparta /

aparta'l
la / l' /-la
treu la moto / la treu /

treu-la
agafa la moto / l'agafa
Complement directe
plur. masc/ plur.
femen
els/'ls / -los
encn els llums / els

encn/ encn-los /
encendre'ls
les / -les
dna les grcies / les

dna / dna-les
Comple. circumstancial
vaig al cine/ hi vaig

(amb preposici a)
Comple. predicatiu
Comple Regit
vs- hi
va bruta/ hi va
HI /-hi
crec en ell/ hi crec

creu- hi
Atribut
CD neutre
Funci sintctica
s bona persona / ho s
HO / -HO
Pronoms
CD (sense article
determinat: el, la, els, les)
has sentit aix? ho he

sentit
Exemples
tinc tres gats/ en tinc
tres/
en/-ne/ n' / n
va tenir-ne tres/ n'havia

tingut tres/ tingui'n tres
CC (noms amb preposici

de )
vinc del cine/en vinc
CR (amb prep. de)
parla de tu / en parla
79
EXERCICIS
Llig aquest poema i resol les activitats que es proposen sobre ell:
POST-MORTEM
Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,
Estic morint-me de tristesa, plore,
Pense en tu i et voldria al meu costat:
Ara s que serem ben felios.
Tot tho perdone, vida meua, tot,
Tho perdone, ho oblide, res de res,
Ara seria el teu amant sol.lcit,
Tractaria dentendret, de comprendret.
Que em note sol, que toque soledat,
Que no puc ms, recorde i et recorde,
Recorde tot all que no hem viscut.
Que estic morint-me, que vull viure, que
Vull que tornes i prendret una m,
Agafar-me a la vida, que macabe.
V.A.Estells, Linventari clement
1.-Desprs de llegir el text, indica quin tema tracta; s a dir, de qu parla lautor.
2.-Qu vol dir Post-mortem?
3.-A qui creus que sadrea el poeta? Raona la teua resposta.
4.-Creaci literria: Intenta composar un poema.(Tema lliure)

5.- Subratlla al text els pronoms que hi trobes.
80
6.-Classifica els pronoms de lexercici anterior.

EXEMPLE: morint-me: Pronom personal feble de 1a persona del singular.
7.-Substitueix el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
La mare fa el dinar
Ara rentarem la moto
Na Maria t feina
Llegir els contes
Comentes all
Tenem set
Visitarem pobles
Amagaran les claus
8.-Tots els sintagmes ennegrits sn CI. Substituu-los.
Crid fort a la seva filla perqu estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu ve.
9.-Tots els sintagmes ennegrits sn CC. Substituu-los pel seu pronom feble
corresponent.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
10.- Substitueix el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
Comprava el llibre
Atrapava rates
Viuen en un casull
Comprn les llions
Explicar aix
81
Setmana 13
Tema 12
LA COMBINACI BINRIA DELS PRONOMS
COMBINACI BINRIA DELS PRONOMS
EM
EM
ET
ET
EL
LA
HO
me l'
me l'
me'l
me la
-me'l
-me-la
-me'l
-me-la
te l'
te l'
te'l
te la
-te'l
-te'l
-te-la
-te-la
LI
ES
HI
EN
m'
ho
me
li
m'
ho
me
li
m'
ho
meli
m'
ho
meli
t'h
o
te li
t'hi
te n'
te li
t'hi
te'n
-teli
-t'hi
-t'hi
m'hi
ENS
US
me
n'
t'h
o
t'h
o
m'hi
me les
me'ls
me les
-me'ls
-me-les
-me'ls
-me-les
te'ns
te'ls
te les
te'n
s
te'ls
te les
-te'n
-te'ls
-te-les
-te'n te'ns
-te'ls
-te-les
me'
n
me'n
me'
n
-teli
te'n
s
t'h
o
EL
LA
82
LES
me'ls
m'hi
m'hi
ELS
l'hi
el n'
l'hi
l'en
-l'hi
-l'en
-l'hi
-l'en
la hi
la n'
la hi la'n
-lahi
-la'n
-la'n
-lahi
HO
LI
m'hi
t'hi
m'hi
t'hi
Valenci
:
Valenci:
li l'
li l'
-m'hi
li
ho
-t'hi
li la
li
ho
li hi
li n'
li hi
li'n
-li-la
-li'l
-li-la
-li'l
ES
-liho
-lihi
li les
li'ls
li les
-li'ls
-li-les
-li'ls
-li-les
Catal
central:
Catal
central:
Catal
central:
Catal
central:
l'hi
la hi
els hi
les hi
l'hi
la hi
els hi
les hi
-l'hi
-la-hi
'ls-hi
-les-hi
-l'hi
-la-hi
-los-hi
-les-hi
se 'ls
se les
se'ls
se les
-se'ls
-se-les
-se'ls
-se-les
se l'
s'h
o
se li
s'hi
se'm se't se'l
se la
se
s'h li
o
-seli
s'h
o
-seli
s'h
o
s'hi
se'm
li'ls
-li'n
-liho
se m' se t' se l'
se'm
Valenci
:
-li-hi -li'n
li'l
-m'hi -t'hi
Valenci
:
-se't -se'l
-se-la
-se'l
se't
-se-la
-s'hi
-s'hi se'n
n'hi
n'hi
-n'hi
-n'hi
83
se'n
s
se'n
s
HI
EN
se n' se'n
s
se'n
se'n
-se'n s
se
us
se
us
-seus
-seus
ENS
ens l'
ens l'
ens el
ens la
'ns-el
'ns-la
-nos-el
-nos-el
en
s
ho
en
s
ho
ens
li
ens
hi
ens
n'
ens
li
ens
hi
ens
en
'nsli
'nshi
'nsen
nos
-hi
nosen
'ns
-ho nos
-li
no
sho
US
us m'
us l'
us la
us
em
us el
us la
-us-el
-usem
-vos-el
-us-la
me'l
s
te'l
s
els el
'ls-el
me'ls te'ls -los-el
me'l
s
te'l
s
us
ho
us li
us
li
-usli
us
hi
us n' us
ens
us
us
en
us
hi
ens
-us-us- en
-ushi
ens
vos- vos- en
voshi
ens
ens les
ens els
ens les
'ns-els
'ns-les
-nos-els
-nos-les
us els
us les
us els
us les
-us-els
-us-les
-vos-els
-vos-les
els els
els les
els els
els les
'ls-els
'ls-les
-vos-la
usho vos
-li
vo
sho
els l'
els
ho
els
hi
els
n'
ens
els
us
els
els
ho
els
hi
els
en
ens
els
us
els
'ls
ho
'ls-hi 'lsen
los- -loshi
en
'nsels
-los-els
vosels
vosem
ELS me'ls te'ls els l'
us
ho
ens els
els la
'ls-la
-los-la
los
-ho
LES
les
hi
les
n'
les
hi
les
en
-les- -leshi
en
-les- -leshi
en
84
nos- els
vos
-els
-los-les
EXERCICIS
La cabra pels seus pecats!

Mireia Rourera (Barcelona)
Un ve de lHospitalet va simular un segrest per no dir a la seva dona que shavia gastat 300
euros en joc.
Rafael Moreno Gonzlez, un ve de lHospitalet de 37 anys, ha donat un consell molt

savi als seus tres fills: no val la pena dir mentides, no es va enlloc. La seva experincia
no li permet enfocar el tema de cap altra manera.
El 24 de setembre del 2008, desprs duna nit fora de casa, va trucar a la seva esposa
perqu lanara a buscar a prop de lHospital de Bellvitge on lhavien alliberat uns
atracadors. Quatre individus de raa rab segons va explicar aquell dia- el van
assaltar violentament, el van introduir en un vehicle, el van lligar de mans i peus, i el
van tenir dnou hores dintre un cotxe fins que, finalment, el van alliberar a prop de
lhospital. Sense roba i sense diners.
Mel vaig trobar en calotets al costat de la residncia i, s clar, mho vaig creure tot.
Llavors li vaig dir que aix shavia de denunciar, va explicar ahir la seva dona. Aix
doncs, poca estona desprs que la seva esposa sel trobara en roba interior al mig del
carrer, tots dos van anar a la comissaria de policia de lHospitalet a denunciar els
quatre rabs que lhavien segrestat i li havien robat 300 euros. Aqu el van enxampar.
LA FORENSE VA DESCOBRIR QUE ERA LUDPATA
La metge forense, que per tal dinvestigar el cas el va reconixer, ho va tenir clar poca
estona desprs de comenar a interrogar-lo: aquell senyor mentia perqu la realitat era
molt diferent. La veritat s que Rafael havia mentit perqu estava enganxat al joc, s
ludpata. Ell mateix ho va admetre ms tard: no sabia com explicar a la seva esposa
que shavia gastat 300 euros a les mquines i va inventar-sho tot. Ahir Rafael va haver
danar al jutjat penal nmero 15 de Barcelona, on va ser jutjat per simulaci de delicte.
A les portes de la sala de vistes (...)Tenia por de la meva dona perqu una vegada em
vaig gastar 200 euros a les mquines i em va dir que si ho tornava a fer em deixaria,
va explicar un Rafael molt compungit: La seva esposa, per, no sols no es va separar
dell sin que ahir va estar al seus costat i va acompanyar-lo en el mal trngol dhaver
dencarar-se a la justcia. s veritat que li vaig dir que el deixaria, per perqu ja ho
havia fet tres vegades, va admetre.
Rafael, que s encofrador, ha estat condemnat a pagar una multa de 1000 euros. Ahir
va assegurar que ara ja no va a les mquines. La seva dona no va dir ni que s ni que
no. Noms va dir que de tant en tant encara t tendncia a anar-hi.Per continuem
junts! va voler deixar clar.
Avui, 3-4-2008
85
PREGUNTES:
1. Fes un breu resum del contingut del text. (Sintetitza en unes lnies i amb
paraules prpies el que diu el text: Idea/ idees i la seua intenci).
2. Crea un nou ttol adient al text. Raona la teua elecci.

3. Expressi escrita. Redacta un text duna extensi mnima de 100 paraules (10
lnies) sobre una de les segents opcions:
A. Un text argumentatiu manifestant la teua opini amb lafirmaci del text:
No val la pena dir mentides, no es va enlloc.
B. Un text expositiu sobre algun fet similar que tu recordes (Pot ser real o
imaginari).
4.- A qui fan referncia els pronoms subratllats al text:

lanara
lhavien
Mel vaig trobar
li vaig
5.- Subratlla tu altres pronoms febles que trobes al text.
6.- Substituu el sintagma subratllat per un pronom i feu la combinaci correcta.

EXEMPLE: Em va agafar el llibre ____me'l va agafar
Em va tornar la bufanda
Es volia quedar els patins
Et feia fer els encrrecs
Em posava els pantalons
7.- Escriviu la forma que vaja b en cada cas.
me'l/ me l' ____bric
te'l/ te l' _______envie
me'l/ me l' _____menge
se'l/ se l' _____emporta
se'n/ se n' _____empassa
8.- Substituu la part subratllada pel pronom corresponent.
Em menge la coca _____menge
86
M'ensenya el llibre ______ensenya

Em mire el paper ______mire
Et dic la lli __________dic
9.- Substituu l'Objecte directe i l'indirecte de la frase, sempre que siga possible, per
unpronom feble.
Donava uns quants consells al seu amic _____li'n donava uns quants
Sentien des de lluny els miols dels gats
La vella ensenyava els gossos
10.- Respon utilitzant els pronoms febles.
T'has comprat el llibre?
T'has comprat uns pantalons?
T'han dit aix?
S'ha comprat un cotxe?
87
Setmana 14
Tema 13
1. Ros de Corella
1.1. La Balada de la Garsa i lesmerla.
1.2. Audici, anlisi i comentari
Joan Ros de Corella

De Viquipdia
Joan Ros de Corella (Gandia o Valncia, 1435 - Valncia, 1497)[1] fou un religis
conegut per la seva obra literria. Tant la seva vida, com la seva obra, estan
condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV
amb el pas de l'poca medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller (Ausis
Ros de Corella), Corella es decant per la carrera eclesistica com l'nica soluci
possible.
Va tenir dos fills amb Isabel Martnez de Vera, per segons sembla no va arribar a
casar-se, segurament perqu arrib a ser sacerdot. Tamb tingu relacions amoroses
amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dna a entendre que la dedicaci
religiosa no va ser producte de cap mena de vocaci, sin un refugi per tal d'evitar les
activitats poltiques i militars. Mantingu relacions literries amb els escriptors de
l'aristocrcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb
el prncep Carles de Viana. Va morir el 1497.
La seva obra escrita en vers i en prosa i de temtica tant religiosa com profana va
ser molt divulgada per la Valncia d'aleshores, coneguda en tertlies literries i imitada
per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho
demostren: Joanot Martorell sabia de memria algunes de les seves obres.
Taula de continguts
1 Obra
o
o
o
1.1 Obra profana

1.2 Obra religiosa
1.3 Obra mitolgica
88
2 Referncies bibliogrfiques
3 Vegeu tamb
4 Enllaos d'inters
Obra
Ros de Corella s considerat el mxim representant de l'humanisme renaixentista als
Pasos Catalans i fou l'ltim escriptor important de renom fins a la Renaixena.
L'amor es convertir en el centre temtic de tota la seva producci: escriu per
alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per aix,
els elements autobiogrfics i sentimentals sn les caracterstiques ms importants de
la seva obra literria, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes
d'expressi completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell
europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tcniques d'un gnere a
l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes
narracions.
En Corella s tamb el mxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana
segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini
d'expressions ampulloses i retriques. Prosa artificiosa per harmnica i elegant que
connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Un altra caracterstica de la
seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, s l's de metfores i
descripcions escenogrfiques, producte dels ambients renaixentistes en qu vivia.
En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasllab amb lleus variacions, per
Corella aconsegueix en els versos un ritme ms gil i suau que els anteriors poetes
medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana.
La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva
desenganyada i trista. Tamb va escriure poesia religiosa.
Ros de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clssica i enlla amb Bernat
Metge amb la voluntat humanstica de reconstruir damunt de la llengua catalana el
prestigi literari del llat clssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perqu en
arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor
clssic que ms s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest
prengu la temtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions.
Pel que fa als clssics ms contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui
imitar les tcniques de la narrativa sentimental.
L'obra de Ros de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors
valencians del segle XV perqu ell va escriure per a l'aristocrcia i aquesta va
89
comenar a donar l'esquena al catal i es decant pel prestigi de la literatura

castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520).
Obra profana
Comprn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una
temtica amorosa.
Cal destacar la Tragdia de Caldesa. Es tracta d'una novelleta molt breu, escrita als
voltants de 1498, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom
Caldesa. L'acci s'esdev a la cambra de la donzella on l'autor est esperant-la, i
observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de ms
baixa condici social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si
res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el ttol genric de la
tragdia amb un discurs on expressa patticament la sensaci d'engany i decepci. En
l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperblicament els sentiments
del poeta envers el desenlla amb Caldesa. La reacci de Corella en aquesta histria
justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor
corts medieval.
El Parlament en casa de Berenguer Mercader s una obra original on descriu una
vetllada literria entre personatges reals de la ciutat de Valncia, els quals han de
contar una histria amorosa de la mitologia clssica, la majoria tretes de la
Metamorfosi d'Ovidi. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el
Decamer de Boccaccio.
Obra religiosa
Les obres religioses foren escrites durant la seva maduresa; tamb hi alterna la poesia
amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, sn escrites amb les mateixes
tcniques que en la literatura profana.
Aquestos poemes sn tamb una prova de la falta de vocaci religiosa de l'autor, ja
que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant.
La vida gloriosa de santa Anna es tracta d'una amplificada i dilatada biografia de la
mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no t
descendncia. Quant a l'estil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el
caracterstic estil pomps i retricament complicat propi de Corella, probablement
perqu anava adreat a una dona inculta que havia d'entendre el text.
A Histria de la gloriosa santa Magdalena narra la histria de santa Magdalena bevent
de fonts bbliques i desprs acull les divulgades llegendes de penitncia de l'antiga
pecadora. Aquesta s una narraci de tema i esperit completament medievals per
relatada amb un estil renaixentista i recaragolat sintcticament i retricament.
90
La histria de Josef, fill del gran patriarca Jacob degu ser creada quan Corella ja tenia
el ttol de mestre en Teologia. Es tracta d'una gran amplificaci dels captols del
Gnesi que narren els fets de Josep.
El cartoix es tracta d'una traducci de la Vita Christi que va escriure el cartoix Ludolf
de Saxnia, datada entre 1348 i 1377. La traducci corelliana va aparixer impresa en
quatre entregues i assol un xit fabuls: despert fins i tot l'inters del rei Ferran el
Catlic.
El Psalteri es tracta d'una traducci de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes
procedents del llat.
Poesies marianes es tracta de l'nica obra religiosa en vers creada per Corella. Dintre
d'aquest grup cal esmentar la Vida de la sacratssima verge Maria en rims.
La Vesi s un escrit que t tres propsits: raonar teolgicament la puresa de la
concepci de Maria, descriure un nou retaule de la capella de nostra senyora de
Grcia (que es venerava a lesglsia de sant Agust de Valncia) i lloar mossn
Fernando Die.
Obra mitolgica
s en les proses mitolgiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra
literria est ms marcada per l'estil. Pretn acostar-se als ms tpics termes de
l'antiguitat clssica per tal de reflectir estats passionals. La narraci mitolgica permet
tot tipus de filigranes retriques i d'exhibicions de mestratge en l'elegant ordenaci i
cadncia dels mots. En aquestes obres Ovidi exerc una gran influncia sobre Corella.
Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe s una trilogia que recull tres dissortats
amors que Corella compara amb el seu propi fracs amors. La primera part explica la
histria de l'amor incestus de Mirra per la seva dida. Est narrada en primera persona
i la trobem en forma de plany. La segona part s la lamentaci de Narcs, causada pel
seu propi enamorament en veure's reflectit a l'aigua clara. La tercera part se centra en
el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Pram, per trobar-se fora de les seves cases
respectives.
En Histria de Biblis, qui s'enamor de Cauno, germ seu, Corella conserva la intenci
d'aquells versos, encara que n'actualitza diferents detalls a la realitat quotidiana del
s.XV.
El raonament de Telam e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamen aprs mort
Aquilles sobre les sues armes. Els raonaments sn unes peces de tipus oratoris,
d'estil elevat i contundent, amb troballes en l'expressi i un cert dramatisme.
A Plant dolors de la reina Hcuba, raonant la mort de Pram e de Policena e
d'Astianacres Corella colloca en boca de la reina Hcuba la descripci de la fi de
Troia.
91
Tota l'obra d'Histria de Jason e Medea s posada en llavis de Medea, que explica la
ingratitud de Jason per donar exemple a les dones.
La Histria de Lender i Hero s escrita en prosa amb la particularitat que intercala
versos estramps.
92
La balada de la garsa i l'esmerla

La balada era un gnere conreat pels trobadors per tal de cantar histries d'amor.
Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. En aquesta balada
de Joan Ros de Corella tenim com a protagonistes una garsa i una merla, que seran
els encarregats d'establir un dileg amors que, de ben segur, corresponia als
sentiments entre el poeta i la dama. Es tracta d'una histria de desamor, un mal del
qual no es pot curar si la dama no gira els ulls envers l'amat i li diu que ja no li plau que
mori pel desamor d'ella.
ACTIVITATS
Llegiu o escolteu el segent poema:
La balada de la garsa i l'esmerla
1 Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola,
sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat,
estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que no s al mn poeta tan
illustre, que pogus dir les llaors de tal perla; i, ab dola veu, 10 per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
..........De mal que pas no puc guarir,
....................si no em mirau
..........ab los ulls tals, que puga dir
....................que ja no us plau
..........que jo per vs haja a morir.
..........Si muir per vs, llavors creureu
....................l'amor que us port,
..........e no es pot fer que no ploreu
....................la trista mort
..........d'aquell que no voleu;
..........que el mal que pas no em pot jaquir,
....................si no girau
..........los vostres ulls, que em vullen dir
....................que jo per vs haja de morir.
93
1. Dividiries el poema en parts, des dun punt de vista formal i de contingut?.
2. Interpreta les imatges de la garsa i lesmerla.
3. Quin s el tema del poema? (De qu parla el poema?)
4. Intenta escoltar la versi cantada de Raimon a classe o a laula virtual.
94
Setmana 17
Tema 14

ELS NUMERALS I EL GUIONET
Els numerals
un, una, u 1
dos, dues 2
tres 3
quatre 4
cinc 5
sis 6
set 7
vuit 8
nou 9
deu 10
onze 11
dotze 12
tretze 13
catorze 14
quinze 15
setze 16
disset 17
divuit 18
dinou 19
vint 20
vint-i-un, una, u 21
vint-i-dos, dues 22
vint-i-tres 23
trenta 30
trenta-un, una, u 31
trenta-quatre 34
trenta-nou 39
quaranta 40
quaranta-cinc 45
cinquanta 50
seixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
cent 100
cent set 107
cent vint-i-vuit 128
cent setanta-sis 176
dos-cents cinquanta-nou 259
dues-centes noranta-vuit 298
set-cents trenta-tres 733
vuit-centes vint-i-una 821
mil 1.000
mil nou-cents setanta-quatre 1.974
quatre mil 4.000
disset mil tres-cents seixanta-tres
17.363
vint-i-vuit mil sis-centes setze 28.616
cinquanta-dues mil quaranta 52.040
cent mil 100.000
dues-centes mil 200.000
un mili 1.000.000
catorze milions 14.000.000
D-U-C
95
DESENA
UNITAT
CENTENA
cinquanta-sis
quatre-cents
Els numerals ordinals
Abreviatura
Ordinal
Valenci
Alternatiu
llatinitzat
1r
primer
2n
segon
3r
tercer
4t
quart
cinqu
cinqu
quint
sis
sis
sext
set
set
sptim
vuit
huit
octau
nov
nov
10
des
des
11
onz
onz
21
vint-i-un
vint-i-un
35
trenta-cinqu trenta-cinqu
100
cent
cent
centsim
1000
mil
mil
millsim
EXERCICIS
96
prim
ter
dcim
Joanot Martorell
Pertanyia a la petita noblesa valenciana. La seua famlia havia detentat diferents
crrecs a la cort reial, a ms dalgun altre crrec ciutad, i estava establerta a Gandia,
zona on possea diferents senyorius. s ben probalble que Joanot, fill de Francesc i de
Damiata de Montpalau, nasquera a la mateixa Gandia, entre els anys 1413 i 1414. Ja
el 1436 la seua via li va fer donaci dels llocs de Benibafrim i la Murla, i s a partir de
1438 que comencen a posseir detalls dels afers daquest cavaller valenci, mostres de
la vida quotidiana dels nobles del Quatrecents: bregues dhonor, o tamb, bregues
provocades per interessos materials, i viatges, amb estades a diferents corts europees.
Aix el trobem a Anglaterra, el 1438-39, on coneixeria alguns dels textos que faria
servir, desprs, en la redacci del Tirant; a Portugal, probablement a principis dels
anys quaranta; i probablement a Npols, el 1454, on segurament entr en contacte
amb els intel.lectuals de la cort dAlfons el Magnnim que estava al tron napolit. El
1468 moria Joanot Martorell i encara havien de passar molts anys- fins el 1490- perqu
la seua obra vera la llum a les premses valencianes.
JOANOT MARTORELL I MART DE GALBA, Tirant lo Blanc. Ed.Bromera
1.- Fes un resum del text llegit anteriorment.
2.- Busca ms informaci sobre aquest autor valenci i conta-nos-la.
3.- Escriu en lletra les 3 primeres xifres que apareixen al text:

1413
1414
1438
4.-Escriu en lletra els segents numerals.
5
8
11
14
17
18
97
59
66
63
222
321
645
8.-Escriu en lletra, a la teua llibreta, els segents numerals ordinals: Ex. 3r -> tercer
1r
5
16
17
56
67
100
101
113
98
Setmana 18
Tema 15

ELS VERBS REGULARS: 1 I 2ona CONJUGACI
1 CONJUGACI: VERBS ACABATS: AR PARLAR
99
100
2ona CONJUGACI: VERBS ACABATS: -ER/ RE
101
102
EXERCICIS
Llig el segent text:
EL SURREALISME
La paraula prov del francs sur-realisme i ve a significar sobrerealisme. Aquest
moviment sorgix entre uns jvens artistes lligats en principi al dadaisme; per al qual
abandonen per no estar plenament satisfets per lactitud de provocaci, escndol i
burla gratuta dels seus membres. Entre ells est Andr Breton que lany 1924 va
escriure el Manifest del Surrealisme en qu el definix com un mer automatisme
psquic, amb el qual es tendeix a expressar, verbalment o per escrit, lactivitat real del
pensament, el que el pensament dicta amb independncia de tot control exercit per la
ra, fora de tota preocupaci esttica o moral.
No es tracta, per tant, noms dun moviment artstic sin tamb literari, en el qual sn
linconscient i el somni els inspiradors de les manifestacions. Aix, moltes de les obres
surrealistes semblen la representaci de malsons de difcil interpretaci.
La caracterstica principal daquest moviment s la de la subjectivitat total que es
plasma en una llibertat absoluta, pel que cada artista t un estil diferent dels altres. s
a dir, cada obra, encara que no estiguera firmada, delataria el seu autor de forma
indiscutible.
Arran de la publicaci del manifest, nombrosos artistes van abandonar el dadaisme i
es van agrupar al voltant de Breton. Entre aquests estan L. Arag, M. Ernst, Man Ray,
Francis Picabia i M. Duchamp. Altres artistes com lespanyol Joan Mir, es van unir
desprs.
Observant quadres del pintor espanyol, nascut a Barcelona, Joan Mir (1893-1983)
veiem que en ells domina el color i sobserven formes, ben definides com a estrelles,
cercles o triangles, i altres ms imprecises.
No podem deixar de citar Salvador Dal (1904-1989), tamb espanyol, i que va ser un
dels primers surrealistes; per que a partir de 1936 va evolucionar cap a posicions ms
conservadores i economicistes, recolzades en actituds i vestimentes extravagants. Va
ser molt afavorit per la propaganda de la Dictadura. A Cadaqus existeix un museu
dedicat a ell, la seua vida i la seua obra.
El surrealisme continua en vigor i s seguit per un nombrs grup de jvens artistes.
Equip Arc Mediterrani(1999): Cincies Socials, Geografia i Histria. Quart dEso. Ed. Marfil.
1. Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.

2. Coneixes algun altre moviment literari o artstic? Pots buscar informaci sobre el tema
en una enciclopdia.
3. Defineix els segents mots:
Esttica
Moral
Malsons
Subjectivitat
Arran
4. Busca informaci sobre A. Breton i explica qui era i qu va fer.
5. Busca informaci sobre S. Dal i explica qui era i qu va fer.
6. Subratlla els verbs de la primera conjugaci que apareguen al text.
7. Subratlla els verbs de la segona conjugaci que apareguen al text.
103
8. Abandonen: Digues a quina conjugaci verbal, temps verbal i persona pertany aquest
verb.
9. Tracta: Digues a quina conjugaci verbal, temps verbal i persona pertany aquest verb.
10. Delataria: Digues a quina conjugaci verbal, temps verbal i persona pertany aquest
verb.
104
Setmana 19
Tema 16

1. Gneres literaris III
1.1. El conte
1.2. Caracterstiques del conte
1.3. Lectura del conte Dos-cents dotze i dos-cents tretze, dAmors
Impossibles, J.V. Marqus.
1.4. Anlisi i comentari del conte
NARRACI
El conte.
La novella.
La faula.
Lepstola.
La crtica.
105
Conte
De Viquipdia
Un conte s una narraci escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser
tan de carcter fictici com real.
Els contes tradicionals venen de la tradici oral de cada cultura i acostumen a tenir
elements meravellosos i ensenyar una lli moral. Tamb se'ls coneix com a contes de
fades.
El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novella
bsicament per l'extensi (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui
llegir d'un sol cop, tot i que els lmits no sn exactes). Julio Cortzar el defineix pel seu
efecte, mentre que el conte s d'efecte nic, ja que s'explica una histria, a la novella
la voluntat s ms global.
Josep Vicent Marqus i Gonzlez

De Viquipdia
Josep Vicent Marqus i Gonzlez (Valncia, 1943 - 2008) va ser un escriptor i
socileg valenci. Es llicenci en dret i fou membre del Moviment Social-Cristi de
Catalunya i del Partit Socialista Valenci (PSV), que posteriorment abandon per
fundar el grup Germania Socialista, de tendncia comunista antiautoritria. Va ser
candidat al senat en 1979 sota el lema "ni fam, ni fum ni fem", i tamb va ser un dels
animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del Pas Valenci.
Guanyador, el 1973 del premi Joan Fuster d'assaig per la seva obra Pas perplex
(1974) i en 1980 del premi Fontanarosa amb No s natural (1980). Va publicar tamb
Amors impossibles (1982) i El retorn del nufrag professional (1998). El seu treball
com a articulista va obtenir el premi d'assaig d'El Viejo Topo, i el conjunt de la seua
obre el premi Premi de l'Associaci de Dones Periodistes de Catalunya.
Com a socileg, va estudiar sobre el comportament sexual i sobre aspectes de la
marginaci de la dona. Com columnista, tamb va collaborar a publicacions com El
Pas, El Temps Gorg, Cuadernos para el Dilogo, Avui, Levante..., i d'organitzacions
cviques, com Ca Revolta, entre moltes altres. Des de la dcada dels setanta era
professor i catedrtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la
Universitat de Valncia.
Marqus mor el 4 de juny de 2008 a Valncia a l'edat de 65 anys.[1][2]
106
Obres
Pas perplex (1974)

Clase obrera y cuestin nacional (1978) - Prleg
No s natural (1980)
Que hace el poder en tu cama? (1981)
Amors impossibles (1982)
Sexualidad y sexismo (1991)
Dgalo por carta (1992)
Tots els colors del roig (1997)
El retorn del nufrag professional (1998)
107
EXERCICIS
Llegeix a continuaci el segent conte:
DOS-CENTS DOTZE I DOS-CENTS TRETZE
Aix diu que era un home molt pobre,molt pobre, i com que li agradaven les histries i
les rondalles i no tenia diners per a comprar llibres i vivia a la ciutat -on ning no sap
contes-,se les va escriure ell. Quan la bona gent, compadida, li va regalar un
devocionari perenne, un televisor vell i un trencaclosques nou, era ja massa tard i
continuava escrivint-se contes i ms contes. Com aquell que fa:
Dues notes a peu de pgina shavien enamorat. Com que vivien en pgines encarades
-la 212 i la 213-, eren felices a la llibreria, sense cap altre contratemps que alguna m
fullejadora dun possible comprador. Per un estudiant sendugu el llibre i
comenaren a passar estones separades. Un dia lestudiant en subratll una i laltra es
va enfadar:no magrada que em pintes, digu, i tingueren una baralla. Portaven ja
una setmana sense parlar-se quan lestudiant deix obert el llibre entre ambdues
pgines per anar a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgu
conservar per sempre la seua cambra tal com ell lhavia deixada: la cadira una mica
separada de la taula, el cendrer ple de burilles, el llibre obert entre les pgines 212 i
213...
Josep Vicent Marqus. Amors Impossibles. Ed. Tres i Quatre.
1. Quantes pgines ha de tenir una novel.la? I un conte? Raona si el criteri de
lextensi s suficient per a diferenciar una novel.la i un conte.
2. En quina modalitat narrativa trobarem ms descripcions dels personatges o dels
espais? Raona la teua resposta.
3. Justifica raonadament el carcter literari i narratiu del text de J.V. Marqus.
4. Indica les caracterstiques prpies dun relat breu o conte que es poden
observar en el text.
5. Quina estructura sol presenta un conte? Raona-ho a partir dun conte concret
que recordes.
108
Setmana 21
Tema 17

ELS VERBS REGULARS: TERCERA CONJUGACI
3a CONJUGACI: VERBS ACABATS: IR (SENTIR/ PATIR)
109
110
111
EXERCICIS
EL CONTINENT NEGRE
Aquesta denominaci amb la qual es coneix el continent afric no deriva del color de la
pell duna part de la poblaci que lhabita, com en ocasions sha interpretat
errniament. El seu origen rau en qu, mentre frica havia estat explorada noms en
les costes, els plnols que es traaven deixaven de color negre les terres
desconegudes de linterior, de la qual cosa resultava que bona part del territori
apareixia en els mapes com una taca negra, i dac la denominaci amb la qual sha
conegut frica.
frica s un continent poc poblat on els habitants estan repartits duna manera molt
desigual ja que, si b en total compta amb uns 320 milions de persones, la densitat
mitjana que acusa s una de les ms baixes a escala mundial. Els indrets ms poblats
sn les zones perifriques i la regi dels Grans Llacs, per mentre els deserts i les
selves estan prcticament deshabitats, la vall del Nil t densitats superiors als 500
habitants per quilmetre quadrat.
Es pot dir que frica s un conglomerat de races, pobles i creences. La raa
predominant s la negra, constituda per tres grups: els pigmeus, els bosquimans i els
hotentots, que sestn des del sud del Shara fins al sud del continent. La raa blanca
est representada pels berbers que viuen a pasos de lfrica septentrional mesclats
amb els rabs i pels diferents nuclis de colons europeus, abundants especialment a
Sudfrica. Els territoris de lest estan habitats pel grup format pels etops i pels nubis
que viuen a la vall del Nil, de caracterstiques intermdies entre les races blanca i
negra. Un cas especial s la constituci tnica dels habitants de Madagascar, la
poblaci de la qual est integrada per malais, negres ocenics i els mestissos
dambds.
Equip Arc Mediterrani(1999): Cincies Socials, Geografia i Histria. Tercer dEso. Ed. Marfil.

2. Sabries explicar lorigen del nom dun altre continent o explicar la seua histria? Pots
buscar la informaci en una enciclopdia.
3. Defineix les segents paraules:
Rau
Indrets
tnica
4. Busca els verbs de la tercera conjugaci que apareguen al text.
5. Busca els verbs de la segona conjugaci que apareguen al text.
6. Busca els verbs de la primera conjugaci que apareguen al text.
7. Conjuga el futur dindicatiu del verb DERIVAR
8. Conjuga el present dindicatiu del verb CONSTITUIR
9. Conjuga limperfet de subjuntiu del verb REPARTIR
10. Conjuga el perfet perifrstic del verb DIR
112
Setmana 22
Tema 18
ELS PRINCIPALS VERBS IRREGULARS
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
EXERCICIS
LA FORMACI DE LUNIVERS
Des de sempre, la humanitat ha intentat donar una explicaci sobre la formaci de
lUnivers. Actualment, la teoria acceptada pels cientfics s la del Big-Bang) (la gran
explosi) formulada per George Gamow, americ dorigen ucrans, el 1948.
LUnivers es form fa entre 15.000 i 20.000 milions danys. En un principi es form una
gran bola de matria molt densa que generava una enorme quantitat denergia. Arrib
el moment en qu aquesta bola explot i la matria que tenia sescamp per tot
lespai.
La bola san concentrant en diferents llocs i form nebuloses que donarien lloc a les
primeres galxies on es formaren les estrelles i els altres astres.
Aquesta teoria la confirmen els ltims descobriments astronmics: les galxies que
sallunyen, les radiacions csmiques i els forats negres.
Equip Arbre: Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural. 5 de primria. Ed.
Marfil.
1. Coneixes altres teories sobre la formaci de lunivers? Explica-les.
2. Digues el significat de les paraules del text:
sescamp
nebuloses
galxies
estrelles
astres
3. Subratlla els verbs irregulars que apareguen al text.
4. Conjuga el present dindicatiu del verb PODER.
5. Conjuga el present dindicatiu del verb VOLER.
6. Conjuga limperfet dindicatiu del verb ANAR.
7. Conjuga el present de subjuntiu del verb ESTAR.
8. Conjuga el perfet simple del verb ESCRIURE.
9. Conjuga limperfet de subjuntiu del verb HAVER.
10. Conjuga el futur dindicatiu del verb VENIR O VINDRE
126
Setmana 23
Tema 19
1. Gneres literaris IV
1.1. Lassaig
1.2. Caracterstiques de lassaig
1.3. Lectura dun fragment dun assaig de Fuster. Parlar i escriure.
Assaig
De Viquipdia
L'assaig s un gnere literari dins del ms general de la didctica (vegeu gnere
didctic).
1 Definici i origen de l'assaig

2 Histria de l'assaig
3 Estructura
o 3.1 Introducci
o 3.2 Desenvolupament
o 3.3 Conclusi
Definici i origen de l'assaig

L'assaig s un gnere relativament nou. Els seus orgens es poden rastrejar des
d'poques ms o menys remotes. Noms en l'edat contempornia ha arribat a assolir
una posici central. s fora probable que en el seu desenvolupament i hegemonia,
hagin tingut una gran influncia el pensament liberal i el periodisme.
Jos Ortega y Gasset el va definir com "La ciencia sin la prueba explcita". Alfonso
Reyes, d'altra banda, va afirmar que "el ensayo es la literatura en su funcin ancilar",
s a dir, com a esclava o subalterna de quelcom superior. El crtic Eduardo Gmez de
Baquero, ms conegut com "Andrenio", va afirmar el 1917 que "el ensayo est en la
frontera de dos reinos: el de la didctica y el de la poesa y hace excursiones del uno
al otro". Eugenio D'Ors el va definir com la "poetitzaci del saber". El seu origen es
127
troba en el gnere epidctic de l'antiga oratria grecoromana, i ja Menandro el Rtor,

alludint-hi sota el nom de "xarrada", va exposar algunes de les seves caracterstiques
als seus Discursos sobre el gnere epidctic:
Tema lliure (elogi, vituperi, exhortaci).

Estil senzill, natural, amists.
Subjectivitat (la xarrada s personal i expressa estats d'nim).
Es barregen elements (citacions, proverbis, ancdotes, records personals).
No hi ha un ordre preestablit (es divaga), asistematisme.
Brevetat.
Est dirigit a un pblic ampli.
L'assaig, a diferncia del text informatiu, no t una estructura definida ni sistematitzada

o compartimentada en apartats o llions, per la qual cosa ja des del Renaixement es
va considerar un gnere ms obert que el medieval tractatus o suma i es considera
distint d'ell tamb per la seua voluntat artstica d'estil i la seua subjectivitat, ja que no
pretn informar, sin persuadir o convncer. Utilitza la modalitat discursiva expositivoargumentativa i un tipus de raonaments "tous" que han estat estudiats per Cham
Perelman i Lucie Ollbrechts-Tyteca en el seu Tractat de l'argumentaci.
Histria de l'assaig
Sn ja prcticament una collecci d'assaigs els Moralia de Plutarco, per el
desenvolupament modern i ms important del gnere assagstic va venir sobretot a
partir dels Essais (1580) de l'escriptor renaixentista francs Michel de Montaigne, tot i
que els seus ltims precedents cal buscar-los en el gnere epidctic de l'oratria
clssica.
Estructura
Introducci
Es presenta un "tema", s a dir una realitat social, emprica, que encara no t una
resposta vertadera. Aix es pot fer a travs d'una pregunta que t ms d'una resposta.
Una hiptesi que pot definir-se com una soluci provisional (temptativa) per a un
problema donat. Per exemple: Qu s la veritat?, Qu s el que s bo?, etc. s en
aquesta part on es presenta, generalment (ja que pot ser exposada en la conclussi i,
menorment, en el desenvolupament), la tesi del tema. Per tesi s'entn l'opini de
l'autor sobre un determinat tema debatible. La introducci ha de ser redactada pensant
en el lector.
Desenvolupament
Sanalitzen els arguments a favor i en contra.
Conclusi
Es fa un resum del que sha exposat, que confirma la tesi inicial.
128
Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Assaig
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) s assagista, historiador, crtic literari i

poeta. Intellectual autodidacte amb projecci histrica, es compromet amb el seu pas
i el seu temps. De la seva obra, prolfica i variada de temes, en destaca, per la seva
transcendncia, l'assaig poltic Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963,
que s un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausis
March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. Tamb
basteix una teoria coherent i documentada de la histria dels Pasos Catalans. s
distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i
amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A ttol pstum, el Consell
de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinci al Mrit Cultural.
Va ser president de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Comentaris a la seua obra
"Com la d'Erasme, 'el pobre, malalt, dbil, previngut, reticent, enginys, equvoc
Erasme de Rotterdam', la significaci de l'escriptor de Sueca ha estat no sols
representativa sin, sobretot, altament exemplar; representativa i exemplar al nostre
pas per als intellectuals del seu temps i per a tots els que han vingut desprs d'ell. Es
tracta de l'exemplaritat d'un discurs intellectual bsicament creatiu i creador que es vol
independent per damunt de tot, amb la independncia necessria per intervenir en tot
all que l'afecta no sols com a intellectual sin tamb i sobretot com a persona i com a
membre d'una societat."
(Jaume Prez Montaner: "El discurs de l'escriptor i el de l'intellectual", dins Creaci
literria al Pas Valenci. Problemes i propostes. Barcelona: Associaci d'Escriptors en
Llengua Catalana, 2000)
***
"Per Fuster, a l'hora d'escriure cal deixar de pensar en un hipottic lector del propi
nivell intellectual i tendir, en canvi, a la vulgaritzaci cultural. Reivindicar, per tant, el
dileg obert, caracterstic de l'mbit mediterrani, que esperoni la intelligncia
collectiva, a travs de la ironia, i que propici aquell humanisme liberal que t els seus
ressorts ms preuats en la tolerncia, la controvrsia i la llibertat desperit [...].
Malgrat la diversitat temtica que conforma el corpus fusteri obra potica, assaig
civicopoltic, assaig historicocultural o b de carcter humanstic, aquest respon, en
el seu conjunt, al projecte que ha d'orientar, en forma quasi d'imperatiu moral, la funci
social de la seva activitat intellectual: b en forma d'autoexploraci en els seus escrits
ms personals en el Diari o en els aforismes, b amb apreciacions de carcter
valoratiu, sobre els compromisos contrets per autors tan diversos com Erasme,
Unamuno, d'Ors, Gide, Marcuse..., des de la seva condici de "lector-crtic". s per
aquesta perspectiva doble de "lector-escriptor" que se situa en una disposici
estimativa del paper social que pertoca el quefer intellectual."
129
(Antoni Riera: Literatura d'idees. Barcelona: Bruo, 1992)

***
"Joan Fuster, tamb en la llengua, representa, per damunt de tot, la voluntat de ser
normal. Insistesc: aquesta voluntat s'inscriu en un mn cultural profundament anmal.
En aquests moments, en qu s'han desfermat polmiques tan estrils al voltant de la
llengua estndard, Fuster s un paradigma clar. La seva llengua t sempre com a
objectiu fonamental transmetre unes idees, o proposicions o interrogants. Desdenya
l'arcaisme estril, la paraula indmita, la troballa dialectal: la seva llengua conforma un
estil de prosa culta i efica, vlida a tot arreu del domini lingstic."
(Jess Huguet: "La fora de la paraula en Joan Fuster", dins Homenatge universitari a
Joan Fuster. Valncia: Servei de Publicacions, 1993)
***
"Conceptuo l'aparici de Fuster en la nostra rea lingstica com un fenomen
considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element prcticament
integrador, a gran escala, de la nostra rea lingstica, Joan Fuster ho ha estat i ja
veient les coses des del punt de vista poltic a Valncia."
(Josep Pla: Homenots. Barcelona: Editorial Selecta, 1962. A la pgina de Josep Pla, a
l'apartat d'antologia, trobareu un retrat de Joan Fuster fet per Pla)
***
"Poques vegades he trobat un escriptor professional que hagi llegit tantes de coses de
tants autors i de tantes literatures, que estigui tant la page del fet literari universal
com en Fuster i que, alhora, conegui amb tant detall i valori amb tanta justcia la prpia
literatura."
(Rafael Tasis: "Joan Fuster assagista", Serra d'Or, 1960)
130
1. Llegeix el segent text:
PARLAR I ESCRIURE
Parlar? I qui parla b? Vull dir: qui parla b una llengua?... De tant en tant, alg,
gramtic o escriptor, proposa l<s> com una instncia segura per a centrar el mdul o
el cnon de lidioma escrit. s una proposici assenyada, sens dubte. Per, quin
<s>?L<s> de qui? Cadasc parla com li han ensenyat a parlar: la seva mare, el seu
col.legi, els seus amics. Aprenem a parlar de qualsevol manera, o duna manera molt
concreta-condicionats per la nostra circumstncia personal-. Hi ha molts <usos> dins
de cada llengua... Un punt, per, em sembla clar; els qui saben escriure, realment,
<noms> saben escriure, i quan parlen, parlen imitant la seva prpia escriptura. Les
gramtiques escolars o acadmiques en sn una decantaci. s aix <parlar b>? s,
el dells, un model didioma? En definitiva, si b es mira, una llengua-fins ara-no s
sin una tradici familiar, una herncia de signes i de sobreentesos, un repertori de
tpics ancestrals. Avu, llevat de la gent rstica i dispersa, tothom parla com sescriu:
parlar com ordena una <gramtica>...Confondre una llengua amb la seva gramticaamb unes <normes>- s, sens dubte, una trampa. Els idiomes nicament sn <vius>
en la mesura que sn <dialectals>, en la mesura que sn <s> particular i directe.
Joan Fuster: Maneres de parlar. (18-XII-1957). A: Diari (1953/1960);O.C. vol.2 (1969)
ACTIVITATS DESPRS DE LA LECTURA DEL TEXT:
1. Qu s un assaig?
2. Classificaries aquest text com un text assagstic? Per qu?
3. Quina estructura presenta aquest text?
4. Identifican la tesi i els arguments.
5. Es tracta dun text noms argumentatiu o tamb hi veus una certa voluntat de
creaci literria? Raona la resposta.
131
Setmana 24
Tema 20
L'ESTRUCTURA DE L'ORACI: EL SUBJECTE I EL PREDICAT
Una oraci o frase s un conjunt de paraules amb sentit complet.
sn oracions
no sn oracions
- La Llusa menja un gelat.
- Aquella noia rossa.
- Neva.
- L'augment de sou.
- Havien proms un augment de sou.
- Un miler de persones.
- Ha parlat amb tothom, en Pere.
- La gavardina al penja-robes.
- Aquell xicot estranger s msic.
- Vaga d'autobusos.
- Qu fars diumenge?
- I ara!
- No.
L'oraci sol estar formada per un sintagma nominal ( SN ), que fa la funci de subjecte, i un
sintagma verbal ( SV ), que fa la funci de predicat.
Poden haver sintagmes nominals dins del predicat. Normalment fan la funci dobjecte o
complement directe. Ja ho treballarem ms endavant.
oraci
subjecte (SN)
predicat (SV)
L'Anna estudia grec.
l'Anna
Estudia grec.
No t gaire gana, la nena.
la nena
No t gaire gana.
132
Dem plour.
no n'hi ha
Dem plour.
Estava molt contenta.
elidit (ella)
Estava molt contenta.
Les oracions s'estructuren en unitats ms petites que reben el nom de sintagmes . Un

sintagma s un conjunt de mots agrupats a l'entorn d'un nucli. Si el nucli s un nom
s'anomena sintagma nominal (SN) . Si el nucli s un verb s'anomena sintagma verbal (SV) .
Sn sintagmes nominals:
El teu pare.
Un restaurant xins.
Sn sintagmes verbals:
Estudiava tota la nit.
Va xiular una falta.
RECORDA:
EL NUCLI DEL SINTAGMA NOMINAL S UN NOM
EL NUCLI DEL SINTAGMA VERBAL S UN VERB
El SN pot fer la funci de subjecte i de vegades dobjecte directe. El subjecte designa
ssers, coses, fets, etc. dels quals es diu alguna cosa.
El SV fa la funci de predicat . El predicat expressa que fa el subjecte o ens en dna alguna
informaci.
En
Jaume
deixa
l'abric
a
l'armari.
deixa l'abric a l'armari s el predicat (SV)
En
Jaume
el
subjecte
(SN)
Hi ha d'haver una concordana de nombre i persona entre el subjecte i el predicat.

Les dones parlaven de poltica. 3a pers. pl. 3a pers. pl.
Lrbitre va xiular un penal. 3a pers. sing. 3a pers. sing.
A vegades el subjecte es pot sobreentendre i no aparixer a l'oraci. En aquests casos diem
que el subjecte est ellptic .
Estudieu poc. ( vosaltres ) Sempre menja fora de casa. ( ell, ella )
133
Hi ha oracions que sn impersonals perqu el predicat ja ho expressa tot, i no tenen

subjecte.
Plou.
Hi ha contaminaci.
Es parla valenci.
134
EXERCICIS
CAP DE SETMANA
El mn rural s sens dubte, lautntic creador i el ms fidel dipositari del nostre patrimoni
cultural, que ha anat enriquint-se i donant llum al medi urb, desconeixedor de tantes facetes
de la prpia cultura. Desconeixedor per pura ablia, per deixadesa, per comoditat, per
ignorncia. Al nostres paisans de les capitals, els plau anar els caps de setmana als llogarets
a gaudir de la cuina autctona, a tastar lembotit, el conill i les costelletes, si es desplacen a la
muntanya; a menjar arrs a banda, el creuet o els molls de roca si van prop de la mar. Ning,
per, no t temps, ni possiblement ganes, per a xarrar amb els vells, per a demanar a les
mestresses que desvetlen els seus secrets culinaris, per a comprovar com les paraules
oblidades per falta ds no shan perdut, romanen vives. Cal furgar fins a trobar les prpies
arrels, que hi sn. Res daix no fan. Si burxaren amb inters, descobririen el regal dun feix
de llum que els mostra un cam sense crulles, que ve de lluny i que sendinsa en lhoritz del
nostre futur.
Bernat Cap, Costumari valenci (fragment adaptat)
1. Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.
2. Conta on i com sols passar tu un cap de setmana.
3. Els nostres pobles amaguen receptes que han anat transmetent-se de generaci en
generaci. Demana a familiars o coneguts alguna recepta de les dabans i explica-la
per escrit.
4. Defineix les paraules dalt subratllades segons el text:
Ablia
Llogarets
Arrels
Burxaren
Feix
5. Subratlla el subjecte i predicat en la segent oraci:
Res daix no fan
6. Quin tipus doraci s?:
Cal furgar fins a trobar les prpies arrels
7. Quina estructura presenta la segent oraci?:
Ning, per, no t temps
8. Inventa una oraci amb subjecte i predicat.
9. Inventa una oraci on el seu subjecte estiga el.lptic.
10. Crea una oraci impersonal.
135
Setmana 25
Tema 21
L'ORACI: ORACI SIMPLE/ORACI COMPOSTA
ORACI
De Viquipdia
La frase o oraci s el conjunt de paraules amb sentit complet (definici de Dions de
Trcia) que est marcada per dues pauses.
frase tamb pot dividir-se en simple (si t noms un verb) o en

composta (si t ms dun verb), i aquesta en coordinada, subordinada
La
i juxtaposada.
Oraci composta
L'oraci composta s aquella frase que est formada per ms d'un verb.
Ex.:
Oraci simple: El Joan es pentina.

Oraci composta: El Joan no vol que el pentinin.
Les oracions compostes poden ser de tres tipus:
oracions coordinades
oracions juxtaposades
oracions subordinades
Oraci coordinada
Les oracions coordinades sn oracions compostes unides mitjanant una conjunci. Es
caracteritzen pel fet que, a diferncia de les subordinades, si se separen, les dues frases
136
poden funcionar independentment, s a dir, l'una no depn de l'altra per tenir sentit. Estan
en un mateix nivell sintctic.
Ex.: No em puc concentrar, per mirar de fer-ho.
Tipus de coordinades en valenci

Les oracions compostes coordinades es divideixen en:
Copulatives: uni o addici.

Nexes: i, ni
Ex.: La Maria jugava a pilota i el Pere saltava.
Disjuntives: presenten diferents opcions.

Nexes: o, o b
Ex.: O estudies o suspendrs.
Distributives: distribuci.
Nexes: ni...ni, o...o, ara...ara, els uns...els altres, etc.
Ex.: Ni s feli ni ho ser mai.
Adversatives: manifesten una oposici.

Nexes: per, sin que
Ex.: No ha fet els deures, sin que ha mirat la televisi.
Explicatives: aclareixen.
Nexes: s a dir, o sigui, aix s
Ex.: Neda com un peix, s a dir, es mou amb facilitat per l'aigua.
Illatives: expressen una deducci.

Nexes: doncs, per tant, per consegent
Ex.: Plou? Doncs no sortirem.
Oraci juxtaposada
Les oracions juxtaposades sn aquelles que estan unides per signes de puntuaci.
La relaci entre elles pot ser de total independncia o una es pot subordinar en sentit a
l'altra, s el parlant qui restitueix el significat del signe de puntuaci (usualment una
coma o els dos punts). Donat aquest marge per a la subjectivitat, en sintaxi es
prefereix analitzar les dues frases com a independents, marcant simplement el nexe
grfic que fa que formin una oraci composta i no dues oracions separades (com quan
137
hi ha un punt i seguit). A vegades l'elecci entre un signe o un altre respon a qestions

d'estil i no semntiques.
Oraci subordinada
Una oraci subordinada s una oraci composta, s a dir, formada per ms d'un
verb. Cada verb s el nucli d'una oraci diferent que s'ajunten formant l'oraci
composta on cada frase depn d'una altra. Es necessiten l'una a l'altre per tenir sentit
complet i no poden funcionar independentment.
-Exemple: Necessite que m'escoltes.
Les oracions subordinades poden funcionar com un adjectiu, un substantiu o un

adverbi. Per aquest motiu, es divideixen en:
Oracions subordinades substantives: equivalen a un nom o pronom i es poden

substituir per aquests.
-Exemple: M'agrada que em facis suc de taronja. M'agrada la taronjada.
Oracions subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i es poden substituir

per aquest.
-Exemple: La noia que era de Barcelona em va ajudar. La noia barcelonina em va

ajudar.
Oracions subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i es poden substituir

per aquest.
-Exemple: Quan arribis, truca'm. Desprs, truca'm.
138
EXERCICIS
LORIENT EXPRESS: EL REFLEX DEUROPA
El 5 de juny de 1883 sortia de la Gare de lEst de Pars un tren que amb el temps
arribaria a ser un mite. El tren ms fams dEuropa fou acomiadat per una multitud de
parisencs envejosos dels passatgers que anaven a fer el viatge inaugural. Parlem de
lOrient Express, un nom que per ell mateix ja s prou evocador.
Lart, la literatura i el cinema han contribut a fonamentar el seu mite. Per no noms
s aix, sin tamb un fidel reflex dEuropa. La seva histria s la histria dEuropa. La
seua decadncia, la decadncia dels europeus.
Paris i Istanbul quedaven units per una via frria i dos dies i mig de viatge; el primer
nexe duna Europa unida. La caiguda el 1879 de limperi turc va evidenciar la
necessitat dels mercats balcnics. A lEuropa occidental li calien nous mercats, la
industrialitzaci estava en el seu punt ms alt i el comer era de vital importncia.
LOrient Express seria el primer gra per articular aquest mercat (tot i que en el seu
primer viatge noms constara de tres combois de la Wagons-lits per a la burgesia ms
alta i sofisticada de la Belle poque).
ELS VIATGERS DE LORIENT EXPRESS
M.Wisenthal en el seu magnfic llibre La Belle poque de lOrient Express ha retratat
perfectament lambient i els passatgers del tren.
Al davant marxaven els cotxes blaus de la companyia Wagons-lits, luxosos vagons de
primera classe per a gent que viatjava per plaer i per laventura que significava
travessar tot Europa.
En aquesta primera classe no els faltava res. Tenien totes les comoditats, toilette
inclosa, i aix era el que ms els diferenciava dels de tercera classe: mentre que
aquests no en tenien, els de la primera en disposaven dins de la prpia cambra.
Crnica (Adaptaci) Carles Salmurri i Trinxet
1. Per qu es relaciona lOrient Express amb la histria dEuropa?
2. Quines diferncies fonamentals hi havia entre els vagons de primera classe i els
de tercera?
3. Conta un viatge en tren que hages fet (real o imaginari) (Mnim 100 paraules:
10 lnies)
4. Extrau del text alguna oraci simple. Raona per qu.
5. Extrau del text alguna oraci composta. Raona per qu.
139
6. Aquesta oraci s subordinada substantiva, adjectiva o adverbial?:

El 5 de juny de 1883 sortia de la Gare de lEst de Pars un tren que amb el
temps arribaria a ser un mite.
7. Subratlla el predicat de cada oraci.
a) El meu oncle mha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fbrica
8. Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions (subratlla el subjecte amb
una ratlla i el predicat amb dues; si no s una oraci sha de deixar en blanc).
a) Lestany de Banyoles
b) LEverest s la muntanya ms alta del mn
c) El marit de la Palmira t un ttol de doctor
d) El sabater de la cantonada
e) El gos sha menjat tot el formatge
9. Classifica aquestes oracions subordinades:
1.- Ens vam banyar on tu ens vas indicar.
2.- Ens vam banyar quan el sol ja shavia post.
3.- Nedvem com si fssim peixos.
140
Setmana 26
Tema 22

1. Gneres literaris V
1.1. El teatre
1.2. Caracterstiques del teatre
1.3. Lectura dun fragment duna pea de teatre. Besos de Carles Alberola
i Roberto Garcia.
1.4. Possible escenificaci, anlisi i comentari
El gnere teatral
1. Caracteritzaci
s el gnere al qual pertanyen totes les obres l'objecte de les quals consisteix a
representar una acci sobre l'escena. Presenta unes caracterstiques que el
distingeixen dels altres gneres:
l'obra no s escrita per ser llegida, sin per ser representada;

el receptor no s una sola persona, sin un grup, el pblic;
el canal no s el llibre, sin l'espai escnic;
sovint no compta amb la caracteritzaci directa dels personatges, sin que es
presenten a mesura que avana l'obra (caracteritzaci indirecta),
hi apareixen signes lingstics i no lingstics (propis del llenguatge no verbal)
no hi ha narrador; el punt de vista queda dilut en els personatges.
2. El text teatral
Una obra de teatre est formada per diversos tipus de text: el text escnic, el text
acotat i el text principal.
El text escnic va adreat al director de l'obra i consisteix a la descripci de

com cal desenvolupar l'espectacle. Inclou informaci sobre el codi gestual o
tonal que mai apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen
de text escnic.
141
El text acotat s aquella part del text escrit que apareix entre parntesis o en
cursiva i que s una anotaci explicativa al marge d'una obra teatral, per
explicar la disposici, els gestos i la manera d'actuar dels personatges. Hi ha
diversos tipus d'acotacions:
les acotacions d'acci sn indicacions sobre all que fa el personatge (seure,
entrar, sortir...)
les acotacions de caracteritzaci sn indicacions sobre les caracterstiques d'un
personatge determinat: simptic, cruel...
les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant, rient,
amb rbia...
El text principal s el text que forma part de la representaci. s tot all que
forma part de la parla dels actors: dilegs, monlegs...
3. L'estructura
El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en qu es
divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval marcat normalment
per la baixada del tel. Tot i que el nombre d'actes pot variar, tradicionalment les
obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el
desenlla.
Les escenes sn les seqncies de la trama que integren un acte, estan marcades per
l'acci, pel temps, per l'entrada i sortida dels personatges. El nombre d'escenes en
cada acte s divers, per no acostumen a ser ms de deu.
El quadre s la subdivisi temtica d'un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.
4. El discurs teatral
El dileg s la forma ms estesa del discurs teatral. Quan s'analitzen els dilegs, cal
tenir present la situaci dels interlocutors (igualtat, inferioritat...), la forma d'actuar
(dialcticament, si es repliquen complementriament, expositivament i
interrogativament), i la relaci amb l'acci (si la matisa, la posa en moviment...).
En molts casos, el dileg es trenca per la llarga intervenci d'un dels personatges; en
aquest cas podem parlar de monleg: discurs no adreat directament a un
interlocutor. s un dileg interioritzat en qu un mateix s alhora l'emissor i el receptor.
Tamb existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense testimonis) i
l'apart (quan es fa participant o cmplice al pblic de la histria, sense que se n'esperi
resposta.
5. L'espai
L'espai escnic s l'espai que percep el pblic durant la representaci. Varia segons
la concepci de l'obra.
142
L'escenografia s el conjunt d'elements que s'afegeixen a l'espai escnic per reduir un

determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el mobiliari, la illuminaci i
l'atrezzo, que s el conjunt d'accessoris que complementen la caracteritzaci dels
actors i d'objectes que es fan servir durant la representaci.
l'escenari s la part del teatre on es colloca el decorat i on es desenvolupa
majoritriament l'acci dramtica.
La tramoia s el conjunt de mitjans mecnics emprats per fer les transformacions
escniques, canvis de decoraci, efectes especials... En el teatre tradicional el tel,
s'apuja i s'abaixa marcant l'inici i l'acabament dels actes.
6. Gneres i subgneres dramtics.
6.1 Tragdia
La tragdia s un gnere clssic nascut a Grcia. Els seus personatges , pertanyents a
les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un dest inevitable. El final s sempre
trgic i el llenguatge s culte.
s el gnere ms estretament vinculat al mn grec. A l'Edat Mitjana la tragdia
prcticament va desaparixer, per s'activ novament a partir del s. XVI. En els temps
contemporanis la tragdia ha sofert una transformaci molt profundes i, de vegades, es
confon amb el drama, es fa tragdia collectiva o s'enfronta l'heroi amb l'absurd.
6.2 Comdia
Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics,
situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realitzaci d'una acci en la qual els
personatges es mostren ridculs, ignorants, per que t un final feli, on es recupera
l'ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comdia pretn provocar el
riure de l'espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetpiques, que
encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l'esquema vigent.
6.3 Tragicomdia
Gnere dramtic que comparteix elements de la tragdia i de la comdia. Va ser
conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l'adopten com a eina per
renovar els gneres dramtics. T una srie de caracterstiques constants:
els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocrtiques,

l'acci, seriosa o dramtica, no acaba en catstrofe,
l'estil no s unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragdia, contrasta amb el
llenguatge colloquial quotidi, tpic de comdia.
143
6.4 Drama
Gnere teatral modern, per oposici als clssics de la comdia i la tragdia. Planteja,
com la tragdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes,
de les forces mesurables. L'heroi dramtic s un heroi inconscient que ha de lluitar
contra quelcom que no preveu. L'enfrontament es dna entre l'home individual i la
societat. Es presenta com una sntesi entre elements de la comdia i de la tragdia. El
patetisme trgic s barrejat amb elements realistes, cmics, irnics i absurds. El drama
planteja sempre un final trgic, on no s possible la reconciliaci: sucidi, mort...
6.5 Altres gneres dramtics:
Acte sacramental: Pea dramtica de carcter allegric en un acte. Inspirades

en les Escriptures o en les vides de sants i destinades a ser representades en la
festa del Corpus Christi a les places pbliques.
Misteri: d'origen medieval, proposa en una successi de quadres, una
representaci dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passi, assumpci...)
Mim: rebutja l's de la paraula i se centra noms en la gestualitat.
pera: gnere creat a Itlia al segle XVII, totalment cantat, de tema
generalment trgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda. La seva modalitat
cmica s'anomena pera bufa.
Sainet: gnere dramtic d'entreteniment, de carcter cmic, caricaturesc,
d'extensi breu i d'ambient i personatges populars. Posseeix unes
caracterstiques temtiques fora constants: reprodueix situacions quotidianes a
travs de tipus assenyalats per un tret desmesurat (gasiveria, autoritarisme...),
portat fins a extrems ridculs; i exala les virtuts de la vida quotidiana (amor,
lleialtat...)
Entrems: pea teatral breu, amb un llenguatge planer, caricaturesc, destinada
a un pblic poc exigent. Normalment es representava en un descans de la
comdia; a partir del segle XVIII, el terme es confon amb el de sainet.
Carles Alberola
De Viquipdia
Carles Alberola (Alzira, 1964) s un actor, director i dramaturg valenci.
Biografia
Titulat per l'Escola Superior d'Art Dramtic i Dansa de Valncia (1983-1986). Als anys
80 fou actor a diverses companyies valencianes. Impartia classes a les Escoles
Municipals de Teatre. A partir del 1989 comen a simultanejar l'escriptura, la direcci i
la interpretaci. En aquesta primera etapa als anys 90 (1989-1999), Alberola estren
14 comdies, de les quals va dirigir tretze i va interpretar sis. Cre, al 1994, la
companyia Albena Teatre, de la qual s director.
144
Al 1999 inici la segona etapa. Li arriba el reconeiximient y l'xit de crtica y pblic,

amb Besos; Alberola aconseguix gran xit a Madrid i a Barcelona.
Als darrers anys ha desenvolupat una intensa carrera televisiva.
Obra
En una primera etapa Carles Alberola treballa amb Ferrn Torrent, desprs amb
Pasqual Alapont i en la ltima etapa amb Roberto Garca. Carles Alberola es autor,
entre altres, de las segents obres:
13, 2006.
SPOT, 2002.
Besos, 1999.
Mandbula Afilada, 1997.
Per qu moren els pares?,1996.
Estimada Anuchka,1995.
Nit i dia, 1995.
Currculum, 1994.
O tu o res.
Hau!,1993.
145
LECTURA
(SNIA bota damunt de RAL i el besa duna manera salvatge. El COR sonoritza el
seu bes).
SNIA. (En braos de RAL.) I ara, qu em dius?
RAL. (Al pblic) Em diuen Ral i voldria aclarir una cosa. Si la deixe, no s perqu la
nostra relaci sexual no funcione sin per tot el contrari. La nit de bodes dur tant que
quasi coincideix amb el nostre primer aniversari. Els vens han hagut dinsonoritzar la
paret que dna al nostre dormitori i desprs la que dna a la saleta. Hem canviat tres
vegades la suspensi del cotxe i, el que s pitjor, ara mateix patisc un procs de
descalcificaci ssia.
SNIA.(A RAL) Qu em dius?
RAL. (A SNIA) Que dac a quatre minuts passar a arreplegar-me.
SNIA. Ens en sobren tres.
RAL. Massa tard.
SNIA. Vols que faa un caf, mel tire per damunt i em xuples tota?
(Ella el torna a besar apassionadament. El COR sonoritza de nou el se bes. SNIA
queda estesa a terra amb les cames enganxades als malucs de RAL).
SNIA. Baixes o puge?
RAL. Baixa, baixa, que mhe quedat enganxat.
SNIA. Vols que faa un arrs calds i...
RAL. Per qu sempre has destar parlant de sexe?
SNIA. s que hi ha alguna altra cosa?
RAL. La conversa, la tendresa...
SNIA. (Irnica) Ella qu s, un combinat dElena Francis i Mimosn?
RAL. Ella s tot el que tu no ets ni sers mai. La dona de la meua vida.
SNIA. Nests segur?
CARLES ALBEROLA I ROBERTO GARCIA, Besos, Ed. Bromera (1999)
1. Distingiu el dileg dels personatges de les acotacions teatrals en el fragment
que hem reprodut de lobra Besos.
2. En teatre es presenta sempre algun conflicte entre els personatges que sn en
escena. Quin conflicte cregueu que apareix en el fragment anterior?
3. A quin subgnere dramtic pertany el fragment llegit? Per qu?
146
Setmana 27
Tema 23
Complements del verb (1)

Un sintagma verbal (SV) en funci de predicat pot constar noms d'un verb, nic
element obligatori, o d'un verb acompanyat d'altres elements que en complementen el
significat. Sn els complements verbals.
Atribut (Atr)
Complement directe (CD)
Complement indirecte (CI)
Complement de rgim verbal (CRV)
Complement predicatiu (CPred)
Complement circumstancial (CC)
Atribut
L'atribut s una funci tradicional de la sintaxi. s un sintagma que acompanya els
verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer) i que es refereix al subjecte de la frase.
En catal, l'atribut es pot substituir pels pronoms febles ho i en principalment.
EX. Joan s metge (atribut)
El complement directe (CD), tamb anomenat "objecte directe", "implement" o

"acusatiu", s una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funci pot acomplir-la
un sintagma nominal o una clusula subordinada substantiva, que completaran el sentit del
verb, sobretot si es tracta d'un verb transitu, ja que llavors exigeix aquest tipus de
complement. Tanmateix, els verbs classificats tradicionalment com a transitius poden no
dur un CD explcit, sin implcit o amb valor genric:
En Joan menja una poma

-Qu menja en Joan?
-una poma (CD)
147
El complement directe amb a en valenci

En valenci el complement directe no porta preposici, tret d'aquests casos:
Obligatriament:
Davant del segon terme d'un CD recproc
Se saludaren l'un a l'altre
Quan el CD s un pronom personal tnic (altrament dit fort)
T'estime a tu
Quan hi ha dislocaci del CD al comenament o al final de l'oraci (en

aquest cas ha de ser reprs per un pronom a la seua posici normal)
A Joan, no l'he vist
Opcionalment:
Davant els indefinits tothom, tots, ning, el relatiu el qual (i variants) i el

relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigitats
Ha vist tothom (subj. o CD) Ha vist a tothom (CD)
En altres casos d'ambigitat
T'estime com en Joan T'estime com a en Joan
Pronominalitzaci del complement directe

Es pot substituir per diversos pronoms febles o cltics [1]:
Si el CD s de 1a o 2a persona ser substitut pels pronoms em o et, en

singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
Ton pare no ens va veure
Si el CD s de 3a persona poden donar-se els casos segents:
CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu:

el, els, la, les.
He agafat els llibres de poesia = Els he agafats
CD indeterminat: en.
He comprat uns llibres de poesia = N'he comprats
148
CD infinitiu: en.
El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.
He dut tres bosses de llepolies = N'he dutes tres
CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposici de

davant l'adjectiu.
Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
CD clusula subordinada substantiva o pronom a, aix o all: ho.
No sap qu s'ha decidit a la reuni = No ho sap

No li digues aix = No li ho digues
CD recproc o reflexiu: es.
Joan mir Pere i Pere mir Joan = Joan i Pere es miraren
Complement indirecte
De Viquipdia
En gramtica tradicional el complement indirecte, o datiu, s una de les funcions
sintctiques dins una frase. Consta d'un nominal (nom, frase o pronom) introdut per la
preposici "a":
Escric a la Maria
Normalment va precedit d'un complement directe, o acusatiu:
Enviar l'informe a alg

He donat el currculum a la secretria
El complement indirecte de tercera persona s substituble per un pronom feble o cltic:
Quan s singular: per "li" (La Carla canta canons a en Jordi = La Carla li canta
canons).
Quan s plural: per "els" (Ella canta canons a les nenes = Ella els canta
canons.
A part, en alguns dialectes, quan s singular i alhora el complement directe est
149
substitut per "el, la, els, les": pel pronom feble "hi" (Ella canta la can a en Pere = Ella
l'hi canta, a ms d'Ella li'l canta)
Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Complement_indirecte
150
EXERCICIS
PERIODISME I DEMOCRCIA
En un pas modern i democrtic, la informaci s un puntal fonamental. La
transparncia de les administracions pbliques, de les formacions poltiques dels
moviments socials o de les empreses sn essencials per al progrs de la societat. El
coneixement, la formaci de ciutadans i ciutadanes ben informats i amb criteri depn
en bona mesura tant de leducaci com de la informaci que reben al llarg de la seua
vida. En la difusi de la informaci t un paper fonamental la premsa, i ms en
concret els i les periodistes.
La crisi econmica est tenint un impacte molt dur en distints sectors empresarials
que es tradueix en aturats, lautntic drama de les persones, ms enll de les xifres
macroeconmiques. De tot aix, nhaureu llegit o escoltat en els distints mitjans de
comunicaci. La construcci, el sector de lautombil, el txtil, el comer...Shan escrit
milers de pgines sobre els efectes de la crisi. I les han escrites els periodistes.
Per, paradoxalment, ni els diaris, ni les televisions, ni les rdios han escrit gran cosa
sobre la crisi de la premsa, ms enll del que afecta les empreses editores. De fet
resulta frustrant haver dexplicar a amics i coneguts que no estan implicats en la
nostra professi el terrible impacte que, en forma dacomiadaments massius, retallades
de sou, supressi de col.laboracions i, fins i tot, tancament de mitjans est patint el
nostre sector. No en tenen ni idea.
Com menys informaci, menys transparncia, menys progrs, menys democrcia.
Aquesta s lequaci que sorgeix del procs de precaritzaci dels periodistes a qu
assistim en els ltims mesos i que amenaa dagreujar-se.
Ximo Clemente. http://periodismeidemocracia.blogspot.com (fragment adaptat)
ACTIVITATS
1. Desprs dhaver llegit el text anterior, fes-ne un resum.
2. Quin creus que s un dels fonaments dun pas democrtic, segons el text? Hi
ests dacord? Raona la resposta.
3. Defineix les segents paraules, segons el text:
Macroeconmic
Equaci
Precaritzaci
4. Quin tipus de complement verba s el sintagma subratllat:
la informaci s un puntal fonamental
En la difusi de la informaci t un paper fonamental la premsa
La crisi econmica est tenint un impacte molt dur
De fet resulta frustrant haver dexplicar a amics i coneguts
8. Crea una oraci on aparega un complement verbal atribut.
9. Crea una oraci on aparega un complement verbal directe.
10. Crea una oraci on aparega un complement verbal indirecte.
151
Setmana 28
Tema 24
Complements del verb (2)

Complement de rgim verbal
De Viquipdia
Definici
El complement de rgim verbal (CRV), tamb conegut en altres teories gramaticals com a
suplement, s un complement verbal argumental (s a dir, que la seva presncia o
absncia dependr de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar
la forma d'un sintagma preposicional la preposici del qual vindr determinada pel verb,
esdevenint invariable, en principi, o per una clusula subordinada substantiva encapalada
per la conjunci que. Majoritariament va en verb que ho demanen aquest complement.
confiar en la victria
adonar-se de les raons
tenir prou amb el contracte
adonar-se que les coses no van b
Tipologia
El lingista Emilio Alarcos Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement -en la seva
terminologia-:
Suplement propi: s un complement imprescindible del verb, incompatible amb

el complement directe, ats que realitza la mateixa funci sintctica i semntica.
Fa dues hores que parlen de futbol
Suplement impropi: s semblant a l'anterior per aquest s compatible amb el

CD.
Amena el seu subordinat amb el comiat
Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan cam

entre el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte
152
a travs del verb. Altres lingistes no consideren aquesta mena de

complements com a CRV o suplements sin com a complements predicatius:
Gemma presumeix d'intelligent
Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement

circumstancial o aditament. Aquesta mena de complements s'havien considerat
tradicionalment com a circumstancials, per el fet que siguin imprescindibles els
diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb
indicant circumstncies de carcter temporal, locatiu o modal. Altres lingistes
els anomenen complements pseudocircumstancials:
Viu a Xtiva/Aquests embotits vnen de Salamanca
El complement de rgim verbal en valenci: el canvi i caiguda de

preposicions
La particularitat del CRV en catal s que la preposici que l'encapala s pot variar, i fins i
tot desaparixer, en funci de la categoria gramatical que vingui darrere:
Quan hi ha un infinitiu les possibilitats quant a la preposici es redueixen.

Noms sn possibles, normativament, les preposicions a i de. Quan la
preposici exigida sigui una altra, haur de canviar-se per una d'aquestes dues.
confiar a vncer
tenir prou d'sser contractat
Quan hi ha una proposici o clusula subordinada, la preposici desapareix.
confiar que vencerem

tenir prou que el contractin
Tanmateix, s possible veure que, malgrat aquesta caiguda normativa de la preposici,
aquesta roman present a l'estructura profunda de l'oraci. Aix ho mostra la
pronominalitzaci dels CRV en qu la preposici caiguda s de, que segueixen sent
substituts pel pronom en, caracterstic dels sintagmes preposicionals encapalats per
aquesta preposici:
S'adon que havia fet tard = Se n'adon
Complement predicatiu
De Viquipdia
El complement predicatiu s un complement propi de la sintaxi tradicional. T les
segents caracterstiques:
153
Exerceix sempre una doble funci: una de complement verbal de manera i una
altra d'atributiva referida al subjecte o al complement directe. s, doncs, un
complement de doble atribuci.
S'adjunta a un verb predicatiu en funci atributiva (no copulatiu)
Sempre s un CN, o sigui un adjectiu o un sintagma adjectival, o un participi en
funci adjectiva,o un SPrep (CN).
El CPred mai s un adverbi ni un sintagma adverbial.
En Carles s'ha tornat antiptic / Hem quedat bocabadats
Complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstncies de l'acci del
verb i t una mplia llibertat d'emplaament dins l'oraci. El complement circumstancial
s, per definici, un complement no argumental, s a dir, no exigit pel verb i, per tant,
prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a
circumstancials per que no siguin prescindibles s probable que estiguem davant un
complement de rgim verbal inherent o pseudocircumstancial.
Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, sn els adverbis del mateix nom
o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condici, finalitat,
conseqncia, indiquen factors diversos de l'acci.
El complement circumstancial presenta les estructures segents:
Adverbi o locuci adverbial: De cop i volta va crrer molt

Sintagma preposicional: De matinada saltava pels marges
Sintagma nominal: Arrib el dimarts de la setmana passada
Oraci subordinada adverbial: tornar quan vulguis
154
EXERCICIS
LA VIOLNCIA DOMSTICA
Els mitjans de comunicaci han contribut de manera substancial a trencar el silenci
que ha envoltat histricament la violncia contra les dones. Al llarg dels ltims anys
han tingut un paper fonamental en la creaci dun estat dopini de denncia de la
violncia de gnere i han perms donar una dimensi social a aquesta problemtica,
fet que ha ajudat moltes persones a entendre que la seua experincia de violncia no
era una qesti allada i particular, sin una greu realitat social.
El desembre de 1987 va significar un punt dinflexi en la presncia i el tractament de
la violncia cap a les dones en els mitjans de comunicaci; en aquesta data va ser
assassinada pel seu exmarit Ana Orantes: ruixada de gasolina i cremada viva. Una
dona que dies abans de lassassinat havia eixit a la televisi per presentar el testimoni
de les agressions de les quals era objecte, de la por i la indefensi en qu vivia.
Aquest terrible fet va tenir dos efectes fonamentals: duna banda, va obligar el conjunt
de la societat a afrontar la realitat de la violncia de gnere a lEstat espanyol, i,
de laltra, va fer-la reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicaci en la
presentaci i representaci de la violncia cap a les dones.
Prevenir la violncia significa dentrada trencar la seua invisibilitat. Aix ens obliga
tamb a tenir en compte la importncia que els valors i les creences tenen en la seua
reproducci i representaci simblica, aix com a analitzar la influncia dels mitjans de
comunicaci en la vertebraci dimaginaris violents. Daltra banda, no hem dignorar el
paper positiu que els mitjans de comunicaci poden tenir en la construcci duna
didctica social que ajude a prevenir i eradicar progressivament la violncia de gnere.
En aquest sentit shan manifestat les Nacions Unides, en assenyalar la responsabilitat
dels mitjans de comunicaci en la promoci dimatges no estereotipades dhomes i
dones i en leliminaci de models de conducta generadors de violncia. Tamb han
destacat la importncia de la seua funci dinformar i educar la poblaci respecte a les
causes i els efectes de la violncia contra les dones i en la creaci dun debat pblic
sobre el tema.
La violncia domstica. Informe sobre els maltractaments a dones a Espanya.
(Fragment adaptat)
ACTIVITATS SOBRE EL TEXT:

2. Quina conclusi o conclusions sextrauen de linforme? Hi ests dacord? Per
qu
3. Comenta una de les afirmacions del text:
-Prevenir la violncia significa dentrada trencar la seua invisibilitat.
-...la responsabilitat dels mitjans de comunicaci en la promoci dimatges no
estereotipades dhomes i dones i en leliminaci de models de conducta
generadors de violncia.
155
4. El complement verbal extret del text, de quin tipus s?: Al llarg dels ltims
anys han tingut un paper fonamental en la creaci dun estat dopini de
denncia de la violncia de gnere
5. El complement verbal extret del text, de quin tipus s?: va obligar el conjunt de
la societat a afrontar la realitat de la violncia de gnere a lEstat espanyol
6. El complement verbal extret del text, de quin tipus s?: Una dona que dies
abans de lassassinat havia eixit a la televisi
7. Crea una frase on aparega un complement circumstancial de manera.
8. Crea una frase on aparega un complement circumstancial de temps.
9. Crea una frase on aparega un complement circumstancial de causa.
10. Crea una frase on aparega un complement circumstancial de finalitat.
156
Setmana 29
Tema 25
1. Gneres literaris VI
1.1. La Nova Can
1.2. Caracterstiques de la Nova Can
1.3. Audici dAl, Astres de Llus Llach.
1.4.
Anlisi i comentari
Nova Can
De Viquipdia
Nova Can s el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme
impuls una can catalana que reivindicava l's normal de la llengua alhora que
denunciava les injustcies del rgim.
Aparegu a la segona meitat de la dcada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per
consell de Josep Benet i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Llus
Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres canons en catal,
fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials
catalanes. Tamb hi va tindre a veure: l'aparici radiofnica de Font Sellabona com "El
trobador de Catalunya", la fundaci de la discogrfica Edigsa, etc.
El 1959 un escrit de Llus Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el ttol Ens
calen canons d'ara aglutin autors i cantants, i desprs d'un xit multitudinari al
Centre Comarcal Lleidat, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per
Remei Margarit i Josep Maria Espins, als quals s'afegiren aviat Delf Abella i Francesc
Pi de la Serra.
El 1962 n'aparegueren els primers discs, i hom comen a diversificar-ne les
tendncies: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intrpret d'xits d'altres autors,
etc.
Una professional, Salom, i un renovador valenci, Raimon, obtingueren, el 1963, el
primer premi del cinqu Festival de la Can Mediterrnia amb la can Sen va anar.
Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissi radiofnica i
televisiva i en la producci discogrfica, la Nova Can reun cada cop ms adeptes i
oblig molts intrprets a optar per una autntica professionalitzaci, reclamada per la
crtica i un pblic cada cop ms exigent. Els professionals sorgiren en un terreny,
157
mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que
suposaven una normalitzaci, com la de la majoria dels pasos europeus. En aquest
sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, ms endavant, Esquirols.
Es destacaren artistes que van contribuir a enriquir el mn de la can en els seus
inicis amb les seves personalitats artstiques, com ara Salvador Escamilla, Guillem
d'Efak i Nria Feliu -premi de la crtica espanyola (1966)- o nous membres d'Els Setze
Jutges. Alguns obtingueren triomfs internacionals.
Ms tard aparegueren cantants bilinges i posicions ideolgiques que semblaven
desvirtuar les idees inicials.
Al costat de Raimon, alguns altres antics membres d'Els Setze Jutges han obtingut
nous xits: Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Llus
Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han depassat llargament l'rea lingstica
catalana estricta.
Ms tard s'han destacat, al Pas Valenci, Ovidi Montllor.
Arran d'aquest moviment, nasqueren moviments parallels a Galcia, al Pas Basc i a
Castella.
Llus Llach i Grande

Llus Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) s un msic i cantautor catal que va
pertnyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de
la Nova Can. Com a artista engag (comproms), ha estat un referent,no solament
musical, sin tamb intellectual de tres generacions.
TEXT:
Al
Ara que els meus ulls entreveuen
La serenor del meu capvespre
Aprenc certesa en la veritat
Que abans endevinava:
Jo noms tinc un desig damor,
Un poble i una barca.
De tants ahirs que sesllavissen
Guardo regals que ni esperava
Petxines plenes de bells tresors,
Dolors que em fan mestratge,
Que amb avarcia dinfant vora
Aplego en lequipatge,
158
Per noms tinc un desig damor,

Un poble i una barca.
Desig damor per no perdre mai
El plaer denamorar-te,
Un poble que em deixi compartir
La joia destimar-se
I una barqueta, per si la mar
La mort volgus donar-me.
Que amb aix em basta
Si amb mi tinc els astres,
Astres clids que em sn lleials,
Que de nit veig en el cel
I de dia en tots vosaltres.
I tot passant les primaveres
La vida haur de despullar-me
Dintils tniques per al cam
Que duu cap a lessncia
On noms cal un desig damor,
Un poble i una barca...
Arribar nu de formes vanes
Al gest adust que tot ho acaba,
Havent ents que per tant damor
La fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos mho permet,
Et deixar enganyar-me.
Me nanir amb un desig damor,
Un poble i un a barca.
Desig damor per no perdre mai
El plaer denamorar-te,
Un poble que em deixi compartir
La joia destimar-se
I una barqueta, per si la mort
La mar volgus donar-me.
Digueu-els-hi estrelles!
Mtia, Mtia einai tastria!
Chiamateli astri!
LLamadles luceros!
Kacvkih! toiles! Ko bim!
Digueu-els-hi estrelles!
Llus Llach, Astres, Al.
159
1. Imagineu que esteu prenent caf amb una colla damics. Pels altaveus del local
acaba de sonar la can de Llach i enceteu una conversa sobre gustos
musicals, i tamb sobre el missatge de la lletra de la can. Contesteu les
preguntes segents i ja tindreu temes per a aquesta conversa:
1.1 Els cantaautors han passat de moda o, per contra adquireixen vigncia en el
panorama musical amb periodicitat cclica?
1.2 Quin tipus de msica us agrada? Folk, pop, rock? Clssica, bakalao, de
moros i cristians?...
1.3 Compartiu la idea de Llach que, al capdavall, en la vida, noms hi ha unes
poques coses realment imprescindibles? s aquesta idea compatible amb la
nostra manera habitual de viure, basada en un sistema de consum?
1.4 Quines sn les cinc o sis coses imprescindibles a qu mai no renunciareu?
1.5 Les canons moltes vegades van associades a experincies personals. Hi
ha alguna can que us agrade particularment perqu us recorda un
moment especial en la vostra vida? s possible que no tingueu vergonya
dexplicar-ho?
160

Gesa - 2 - Valencià - 2013 - 2014

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gesa - 2 - Valencià - 2013 - 2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

VALENCI:

Guia didctica / Material Autosuficient

ndex i programa de lassignatura

TEMA 19..................Gneres literaris (5):Lassaig: J.Fuster

Introducci i orientacions generals

* Visitar-nos en hora de tutoria individual (TI): aquestes tutories les

* Telefonar-nos en hora de TI als nmeros:

OBJECTIUS GENERAL DEL CURS

CONTINGUTS LA SEUA DISTRIBUCI TEMPORAL

Substantius: gnere i nombre

Recursos literaris mitjanant lanlisi de la publicitat

Com en la resta de matries, al principi del curs presentarem l'assignatura i com la

Ladaptaci de Tirant lo Blanc (Ed. Bromera)

Tots sn a la biblioteca del CEED, don podrs traurels en prstec durant 15

MTODE DENSENYAMENT i DESTUDI

2- Revisarem les activitats avaluables i els exmens escrits, i podrs

3- Realitzarem les converses orals dexamen(OPTATIU) de la

puntuem. La setmana segent podrs replegar-les personalment (o te les

Orientacions de carcter general en el teu estudi:

Qui continue sense aprovar, t la convocatria extraordinria de setembre (primer

l'Anna (la Isabel)

Contracci de preposicions i larticle determinat

1.- Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.

2.- Conta algun joc que conegues.

Has presentat-----instncia al porter?

Aquest estiu anir a-----illa de Formentera.

Tespere davant de-----universitat a-----una.

Hem proms----------avi que dem anirem----------escola.

Han votat el candidat------------esquerra.

Ens ha reunit a casa--------------Andreu.

Exemples: bes-avi gira-sol al-hora

4. Els sufixos: -isme i -ista

Regles d'accentuaci Valenci

Les paraules monosllbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que

S'accentuen les paraules agudes (la sllaba tnica s l'ltima de la paraula)

S'accentuen les paraules planes (la penltima sllaba s la tnica) que no

S'accentuen totes les paraules esdrixoles (l'avantpenltima sllaba s la

S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de

Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural:

Tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada al bloc occidental, a fi d'evitar una

b, bns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)

1.- Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.

EXERCICIS DE SEPARACI DE SL.LABES, ACCENTUACI I DIRESI

6. Classifiqueu les paraules segents segons la posici de la sllaba tnica:

7. Comproveu si les paraules que hi ha a continuaci poden canviar de

S'expressa majoritriament a travs del vers

Les primeres manifestacions piques estan escrites en vers o provenen de la

Llegeix el poema i contesta les segents preguntes:

No em pren aix com al petit vailet

No em pren aix com al petit vailet

9 Com se far que visca sens dolor

Glossari i versi moderna

El qual, preant ben poc al senyor que abans tenia

11 Ho veu b i clarament, si no s foll,

En certs topnims i gentilicis, com ara Txad, txadi, txadocamtic,

b) Entre vocals s'escriu sempre tx:cautx, cltxina, fatxa, pitxer.

LES GRAFIES J, G ,TJ, TG

2. Els dgrafs tj, tg

embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, etiquetatge, fitxatge, formatge,

1.- Desprs dhaver llegit el text, fes-ne un resum.

2.- Explica el significat de les paraules subratllades en negreta, segons el text:

3. Classifica les paraules subratllades al tex si corresponen al so africat sord o

Les paraules de la mateixa famlia alternen: