You are on page 1of 3

A.

- Alemania
E.- Espaa
A t una producci annual de bens i serveis que no absorveix totalment, per tant, una
part la exporta. O siga,
Producci (PIB) > C + I + GP essent (C + I + GP) = Absorci
PIB (C + I + GP) = Exportacions netes (X M)
E t una producci annual de bens i serveis que absorveix totalment i fins i tot absorveix
part de la producci de A, la qual importa:
Producci (PIB) < C + I + GP
Per la producci es pot mirar tamb per cant de la renda, ja que s igual a rendes +
sous + beneficis + impostos .., s a dir, PIB = Y.
La part de la renda que A no gasta, que no absorveix, la estalvia.
Per tant, Y - (C + I + GP) =Estalvi = Exportacions netes (X M)
En canvi E t un estalvi negatiu o necessitat de finanament: (C + I + GP)- Y =
Necessitat de finanament = Importacions netes.
Si fem la simplificaci que al mn sols hi ha dues economies, A i E, aleshores A no
absorveix tota la seua producci i la exporta a E que absorveix tot el seu PIB ms el que
A no absorveix. A t estalvi, per aquesta ra exporta i a travs del sistema financer
presta lestalvi al pas E que el necessita per poder adquirir les importacions de A. En
aquesta procs E sendeuta cada any amb les importacions netes, o siga, E t deficit per
compte corrent i cada any acumula al seu deute extern net limport daquest deficit. En
canvi A cada any acumula el seu superavit per compte corrent com a crdit a E. A s un
pas acreedor que estalvia, E s un pas deutor que viu per damunt de les seues
possibilitats. Aix s un desequilibri macroeconmic que, en teoria shauria danar
corregint si els tipus de canvi fluctuaren lliurement, la moneda de A tendiria a apreciarse i la de E a depreciar-se. Si el tipus de canvi s fix el pas importador, la moneda del
qual t tendncia a depreciar-se, ha de vendre al mercat de divises la moneda del pas A,
per qu el tipus de canvi es mantingue fix. Quan sacaben les reserves no t mes remei
que deixar fluctuar la moneda i aleshores es deprecia de cop (aix es diu crisi de la
Balana de Pagos). La depreciaci tornar al pas a lequilibri de cop i provocar
inflaci i una pujada forta dels tipus dinters a dins del pas.
La balana de pagos en un sistema de flotaci lliure sempre est equilibrada, ja que el
deficit / superavit per compte corrent (bens i serveis) sempre tindr com a contrapartida
un estalvi o una necessitat de finanament de la mateixa magnitud.
En cambio, cuando la economa se rige por un tipo de cambio fijo, el saldo es
equivalente al cambio en las reservas netas del Banco Central.
Una crisis de balanza de pagos se produce cuando el banco central agota sus reservas y
se ve obligado a desistir de la paridad fija del tipo de cambio. El punto de partida suele
ser un dficit fiscal subyacente, con un tipo de cambio fijo que consume lentamente las
reservas en poder del banco central. Es decir, s una situacin en la que la moneda tiene
presin para depreciarse y el banco central tiene de vender reservas y comprar la
moneda para que esta mantenga el tipo de cambio fijado. Debido a que la cantidad de
reservas es finita, la autoridad ser incapaz de mantener fijo el tipo de cambio en forma
permanente. Adems, el pblico empieza a pronosticar el colapso y a tomar acciones

que de hecho contribuyen a evaporar las reservas internacionales. Por ejemplo, el


pblico puede correr en masa a tratar de convertir su moneda local en moneda
extranjera, aunque sea pocos minutos antes de que se declare la crisis cambiaria.
Tambin podra darse el caso contrario, como le ocurre a China, que su moneda tenga
tendencia a apreciarse respecto al dolar y para mantener el tipo de cambio el banco
central Chino tiene que comprar dolares, manteniendo de esta forma el yuan
despreciado. De esta forma, durante la ltima dcada el banco central China ha
acumulado una enorme cantidad de dlares en reservas (la mitad del PIB Chino). Gran
cantidad de estos dlares estan invertidos en bonos de USA, por eso una venta masiva
de dlares por parte de China dara lugar a una rpida depreciacin del dlar o visto de
otra forma, una prdida enorme de valor de las reservas de China, que a China tampoco
le interesa.
Exemples reals:
Espanya / Alemanya
Espaa va tindre als anys 90 una crisi de la pesseta per intentar mantenir el tipus de
canvi fixat (dins dunes bandes de fluctuaci) amb el marc. Quan les reserves es van
acabar van haver de sortir del sistema i la pesseta es va haver de devaluar.
Ara amb el euro tamb tenim un tipus de canvi fix amb el marc. Espaa ha perdut
competitivitat respecte a Alemania per no pot tenir una crisi de la Balana de Pagos
perqu tenim la mateix moneda, el euro, no ens podem quedar sense divises. Aleshores
com es poden corregir els desequilibris? Espaa t un enorme deficit per compte corrent
i Alemania un enorme superavit. La soluci rpida i tradicional seria sortir del euro per
poder devaluar. Laltra soluci seria fer una reducci de sous i preus dins de Espaa
per aix s quasi impossible de fer en la prctica. La tercera soluci seria fer reformes
estructurals per fer ms competitiva leconomia espaola i poder convertir el deficit per
compte corrent en superavit per compte corrent i anar tornant el deute extern acumulat,
per aix requereix de temps i de mesures poltiques valentes. Qu passar? El que est
clar s que Espanya t un deute extern net immens (arriba quasis al 100% del PIB) que
encara es continua acumulant. En algn moment shaur de tornar. Si es corregeix la
situaci sense sortir del euro, ens esperen reduccions de sou bestials i una baixada del
nivell de vida important. Si es corregix sortint del euro, els euros espanyols es devaluran
molt per tant els inversors el millor que tinguen euros alemanys.
Xina / USA
El cas del Xina / USA s paregut al de Espanya / Alemanya. USA ha acumulat un deute
extern amb Xina molt important ja que t deficit per compte corrent. Xina basa la seua
economia en les exportacions i a banda de ser un acreedor de USA mante el valor de la
seua moneda baix comprant dolars en el mercat de divises que ha fet que acumule una
quantitat enorme de divises en dolar i ha comprat bons del tresor de USA amb ells.
Els USA volen que Xina aprecie la moneda per acabar amb eixe desequibri i USA
imprimix enormes quantitas de dolar per depreciar-lo. Per un inversor crec que s millor
no comprar dolars a llarg termini, ja que es devalular. Per poder arreglar el desequilibri
el dolar es devaluar respecte al yuan i a ms si el dolar passar a no ser la moneda de
reserva ms important tamb es podria devaluar. El dolar, el euro i el yen sn monedes
de reserva, el dolar la ms imporant en diferncies. El yuan podria ser moneda de
reserva si els xinesos acabaren amb els controls de capital.
En el caso de China, Jos Luis Leal ha sealado con acierto el pasado domingo en estas pginas que la
desmesurada acumulacin de reservas en China y otros pases emergentes es el resultado de "una

poltica mercantilista peligrosa para el mundo y para ella misma", que solo puede llevarse a cabo si se
mantiene deprimido el consumo de sus propios ciudadanos. China ha mantenido su moneda, el renminbi,
artificialmente baja para favorecer sus exportaciones y deprimir su consumo interno. Esto ha significado
una creciente presin inflacionista interna, debido a que el banco central tiene que imprimir ms
renminbis para comprar los dlares que entran para comprar productos chinos.
http://www.elpais.com/articulo/primer/plano/ultima/estacion/via/crucis/elpepueconeg/20101121elpneglse_6/Tes

You might also like