TEMA

3
ELS
LPIDS

1. ELS LPIDS
Biomolcules orgniques insolubles
en aigua i solubles en dissolvents
orgnics (no polars), com lter.
Grup molt heterogeni de substncies
en quant a composici i funci.
Constituts per C, H, O, P, N i S

Classificaci dels lpids

a) LPIDS SAPONIFICABLES
Amb ells es pot formar sab quan reaccionen amb una
base forta.
En la seva composici participen els cids grassos.
B) LPIDS INSAPONIFICABLES
No es poden hidrolitzar amb bases fortes i no formen
sabons.
En la seva composici no participen els cids grassos.

2. ELS CIDS GRASSOS

Molcules formades per una llarga cadena
hidrocarbonada aliftica (lineal) apolar,
amb un nombre parells dtoms de C.
CH2-CH2-CH2- s la part hidrfoba.
El darrer C s un grup carboxil
(-COOH), s la part hidrfila polar.
Poden trobar-se en petites quantitats en el
plasma sanguini i en l'interior de les
cllules.
Es troben sobretot formant part dels lpids
saponificables, com per exemple dels
greixos.
Sobtenen per hidrlisi dels lpids
saponificables.

Els cids grassos saturats

No tenen dobles enllaos entre els C, per tant
les cadenes hidrocarbonades sn lineals.
Solen ser slids a temperatura ambient (25
C).
Exemples: cid esteric i cid palmtic.

Els cids grassos

insaturats

Tenen dobles enllaos entre els

seus C, per tant les cadenes
hidrocarbonades no sn
rectilnies.
Monoinsaturats: noms tenen
un enlla doble, per exemple
lcid oleic.
Poliinsaturats: tenen ms dun
enlla doble, per exemple lcid
linoleic.

Propietats qumiques
a) Reacci desterificaci

DURANT LA DIGESTI ELS ENZIMS LIPASES

HIDROLITZEN ELS STERS DONANT LLOC A CIDS
GRASSOS I A ALCOHOL.

b) Reacci de saponificaci
Els cids grassos reaccionen amb una base
forta (NaOH o KOH) formant-se les sals dels
cids grassos corresponents, que sanomenen
sabons.

ELS CIDS GRASSOS SN INSOLUBLES EN AIGUA, PER LES

MOLCULES DE SAB FORMEN GRUPS (MICELLES) QUE ES
DISPERSEN A LAIGUA FORMANT DISPERSIONS COLLOIDALS.

Propietats fsiques
a) LA SOLUBILITAT

A partir de 8 C sn insolubles
en aigua. Com ms gran s la
cadena hidrocarbonada, ms
insoluble s en aigua i ms
soluble s en dissolvents
apolars.

Els sabons sn molcules

amfiptiques, s a dir sn
bipolars amb una part
hidrfila (el grup carboxil
ionitzat COO-), i una part
hidrfoba (la cadena
hidrocarbonada (CH3-CH2CH2-) que estableix enllaos
de Van der Waals amb
molcules lipdiques.

 Sab sobre laigua

grups carboxlics dintre
de laigua i cadenes
hidrocarbonades fora
della. Constitueixen una
pellcula superficial.
Si lagitem es formen les
micelles on les
molcules es disposen
juntes, les cadenes
hidrocarbonades cap a
dintre i els grups
carboxlics cap a fora.

b) EL PUNT DE FUSI

Per fondre els slids cal trencar els enllaos de Van der
Waals que hi ha entre les cadenes hidrocarbonades.

En els cids grassos saturats, a major longitud de la

cadena hidrocarbonada, ms enllaos cal trencar i
ms energia calorfica es gasta. Per tant el punt de
fusi s ms alt.

En els cids grassos insaturats, a major nombre

denllaos dobles i triples (fan que les molcules
presenten colzes), menys enllaos de Van der Waals
cal trencar. Per tant el punt de fusi s ms baix.

Punt de fussi dels cids

grassos

3. ELS LPIDS AMB CIDS

GRASSOS (SAPONIFICABLES)
Amb ells es pot formar sab.
En la seua composici participen els cids
grassos.
Tots sn sters, s a dir sn el producte de la
uni dun cid gras i un alcohol.
Classificaci: lpids simples o hololpids i lpids
complexos o heterolpids

3.1 Lpids simples o

hololpids

sters formats exclusivament per cids

grassos i un alcohol.
Classificaci: - acilglicrids o greixos
- crids

a) Acilglicrids o greixos

Lpids simples formats per lesterificaci

duna, dues o tres molcules dcids grassos
amb una molcula dalcohol (glicerina).

Molcules insolubles en aigua. Com tenen

una densitat baixa suren sobre laigua.

CLASSIFICACI SEGONS EL NOMBRE DCIDS

GRASSOS:
-Monoacilglicrids: una molcula dcid gras.
-Diacilglicrids: dues molcules dcids grassos.
-Triacilglicrids o triglicrids: tres molcules
dcids grassos. Els ms abundants en la natura.

 Acilglicrids amb cids grassos insaturats a

temperatura ambient sn lquids. Sn els
olis.
Acilglicrids amb cids grassos saturats a
temperatura ambient sn slids. Sn els
seus.
Acilglicrids amb cids grassos de cadena
curta a temperatura ambient sn semislids.
Sn les mantegues.

 Triacilglicrids: no tenen polaritat,

perqu no deixen cap radical hidroxil
lliure en la glicerina. Sanomenen
greixos neutres.
Monoacilglicrids i diacilglicrids:
tenen polaritat, perqu deixen
radicals hidroxils lliures en la
glicerina.

 Els acilglicrids davant de bases

donen llocs a reaccions de
saponificaci, on es produeixen
molcules de sab.

ELS ACILGLICRIDS TENEN FUNCI DE RESERVA

ENERGTICA. SEMMAGATZEMEN EN ELS ADIPCITS.
LA SEVA COMBUSTI METABLICA PRODUEIX 9,4Kcal/g.

b) Crids o ceres
Sobtenen per lesterificaci de:
- cid gras de cadena llarga (14 - 36 C).
- Alcohol de cadena llarga aliftica (14 - 30 C).
Les llargues cadenes aliftiques els confereix:
- Carcter fortament apolar.
- Sn intensament hidrfobes, lipfiles.
- Funcions impermeabilitzadora i protectora lmines
impermeables que protegeixen lepidermis i formacions
drmiques dels animals i la superfcie drgans vegetals.

 Les trobem en:

- Vertebrats Pell, pl i plomes.
Lanolina o cera de la llana.
Cerumen del conducte auditiu extern.
- Invertebrats Cutcula de lexosquelet.
Cera de les abelles.
- Vegetals
Cutcula de fulles, fruits i tiges joves.
Cera de carnauba (palmera brasilera)

3.2 Lpids complexos o

heterolpids

sters formats per

cids grassos, un
alcohol i un tercer
tipus de molcules.
Sn els principals
constituents de la
bicapa lipdica de
les membranes
plasmtiques. Per
aix tamb
sanomenen lpids
de membrana.

 Tenen comportament amfiptic.

En contacte amb laigua formen bicapes
on les zones lipfiles (hidrfobes) queden
a la part interior i les zones hidrfiles a
lexterior, en contacte amb les molcules
de laigua

LPIDS COMPLEXOS
(HETEROLPIDS)

FOSFOGLICRIDS

FOSFOESFINGOLPID
S

GLICOESFINGOLPID
S

FOSFOLPIDS

GLICOLPIDS

CEREBRSID
S

GANGLISID
S

Fosfoglicrids
sters formats per dos
cids grassos, una
glicerina, un cid
fosfric i un alcohol
(normalment un
aminoalcohol NH2).
Sn les molcules ms
abundants de la
membrana plasmtica.

 Els ms abundants sn:

Fosfatidiletanolamina o
cefalina cervell i
membranes del RE.
Fosfatidilcolina o lecitina
fetge, cervell (beina de
mielina) i rovell dou.
Fosfatidilserina cara
interna de la membrana
plasmtica i membranes
dels eritrcits.

Fosfoesfingolpids
sters formats per un
cid gras, una
esfingosina
(aminoalcohol de cadena
llarga), un grup fosfat i
un aminoalcohol.

 Formen part de les membranes

plasmtiques, es situen a la cara externa. Li
donen rigidesa.
Sn molt abundants a les beines de mielina
dels xons de les neurones.
Tenen comportament amfiptic.
El ms abundant s lesfingomielina.

Glicoesfingolpids
sters formats per un cid gras, una esfingosina i un
glcid.
No presenten grup fosfat.
Es troben a les bicapes lipdiques de les membranes
plasmtiques, a la cara externa on reben les molcules
externes.
Abundants en les neurones del cervell, actuan com a
receptors de neurotransmissors en els botons sinptics.
Tipus: cerebrsids i ganglisids

Cerebrsids
Noms tenen un monosacrid
(normalment glucosa o galactosa) o
un oligosacrid senzill de menys
de 15 monosacrids (normalment
fructosa).

Ganglisids
Tenen un oligosacrid complex en
el qual sempre hi ha una molcula
anomenada cid silic. Poden
presentar ramificacions.

4. ELS LPIDS SENSE CIDS

GRASOS (INSAPONIFICABLES)
No presenten cids grasos en la seva
composici.
TIPUS

ISOPRENOIDES
O
TERPENS

ESTEROIDES

PROSTAGLANDINES

Isoprenoides o terpens
Sn derivats del isopr.

Poden formar cadenes lineals o

ccliques.
Classificaci segons el n de
molcules disopr:

 Monoterpens: 2 molcules disopr.

Substncies aromtiques com mentol
(menta), eucaliptol (eucaliptus), limon
(llimona) i geraniol (gerani).
Diterpens: 4 molcules disopr.
Fitol (forma part de la clorofilla) i
vitamines A, E i K.
Triterpens: 6 molcules disopr.
Esqual (intermediari en la sntesi del
colesterol al fetge).

 Tetraterpens: 8 molcules disopr.

Carotenoides (pigments fotosinttics,
poden ser vermellosos, groguencs o
ataronjats).
Politerpens: ms de 8 molcules
disopr.
Cautx (milers de molcules disopr).

Esteroides
Sn derivats de lester o ciclopent
perhidrofenantr.

Classificaci segons els substituents

que suneixen a les posicions 3 i 17 de
lester i els dobles enllaos en els
anells:

 Esterols: tenen un grup hidroxil (-OH)

en el C3 i una cadena aliftica en el C17.
Sn els ms nombrosos.

COLESTEROL

Forma part de
les
membranes
cellulars dels
animals,
donant-les
estabilitat.
s el precursor
de la resta
desteroides.

CIDS BILIARS

Es produeixen
al fetge a
partir del
colesterol.
Dells deriven
les sals biliars
que
emulsionen
els greixos a
lintest.

VITAMINES D

Regulen el
metabolism
e del Ca i la
seva
absorci
intestinal.
La seva
sntesi s
induda a la
pell per
radiaci

ESTRADIOL

s lhormona
encarregada
de regular
laparici
dels
carcters
sexulas
secundaris
femenins.

 Hormones esteroides: tenen un tom

doxigen unit al C3 per un doble enlla.
HORMONES
SUPRARENALS
ALDOSTERONA

Incrementa la
reabsorci de
ions Na i Cl al
rony

CORTISOL

Afavoreix la
sntesi de
glucosa i de
glicogen i el
catabolisme
de lpids i
protenes

HORMONES SEXUALS
PROGESTERON
A

Prepara els
rgans
sexuals
femenins per
a la gestaci

TESTOSTERON
A

Reponsable
dels
carcters
sexuals
masculins

ALDOSTERON
A

PROGESTERONA

TESTOSTERON
A

Prostaglandines
Sn substncies derivades de lcid prostanoic, el
qual est constitut per un anell ciclopent i 2
cadenes aliftiques.
Funcions:
Estimular els receptors del dolor i iniciar la vasodiltaci
dels capilars.
Fer aparixer la febre.
Disminuir la pressi sangunia.
Reduir la secreci de sucs gstrics.
Estimular la musculatura llisa de lter que indueix el part
(sutilitzen com a abortius).

5. LES FUNCIONS DELS

LPIDS
Funci de reserva energtica: sn la
principal font de reserva energtica de
lorganisme. Produeixen 9,4 Kcal/g en les
reaccions metabliques, mentre que els
glcids tan sols produeixen 4,1 Kcal/g. Aquesta
funci la realitzen els acilglicrids.
Funci protectora: els acilglicrids
recobreixen els rgans per protegir-los de
cops, les ceres recobreixen la superfcie de la
pell i actuen com a allants trmics acumulantse sota la pell de les aus i mamfers.

 Funci estructural: els fosfoglicrids i

esfingolpids formen les bicapes lipdiques de les
membranes cellulars.
Funci biocatalitzadora: les vitamines
lipdiques, les hormones esteroides i les
prostaglandines faciliten les reaccions qumiques
en els ssers vius.
Funci transportadora: les lipoprotenes
plasmtiques i els cids biliars transporten lpids
com el colesterol i els triacilgrlicrids, des de
lintest fins on sn utilitzades o fins al teixit
adips.