MECANISMES

TEMA 3

1. INTRODUCCI.
L'sser hum necessita realitzar treballs que
sobrepassen les seues possibilitats: moure roques
molt pesades, elevar cotxes per a reparar-los,
transportar objectes o persones a grans distncies,
fer treballs repetitius o de gran precisi, etc.
Per a solucionar aquest problema es van inventar
les MQUINES, la funci de les quals s reduir
l'esfor necessari per a realitzar un treball.

1. INTRODUCCI.
Parts duna mquina
1. Element motriu: dispositiu que introdueix la
fora o el moviment en la mquina (un motor,
esfor muscular, etc.)
2. Mecanisme: dispositiu que trasllada el
moviment de l'element motriu a l'element
receptor.
3. Element receptor: rep el moviment o la fora
per a realitzar la funci de la mquina (un
exemple d'elements receptors sn les rodes)

1. INTRODUCCI.
Parts duna mquina
Exemple: Una bicicleta
Elemento motriu fora muscular del
ciclista sobre els pedals.
Mecanisme cadena
Element receptor rodes

2. MECANISMES.
Els mecanismes sn les parts de les mquines
encarregades de transmetre o transformar l'energia
rebuda de l'element motriu (una fora o un
moviment), perqu puga ser utilitzada pels elements
receptors que fan que les mquines funcionen.

Tipus de mecanismes.
1. Mecanismes de transmissi del moviment.
Sn mecanismes que reben l'energia o moviment de
l'element motriu i ho transmeten a un altre lloc
(element receptor).

2. Mecanismes de transformaci de moviment.

Sn mecanismes que reben l'energia o moviment de
l'element motriu, i transformen el tipus de moviment
per a adequar-ho a les necessitats o caracterstiques
de l'element receptor.

3. MECANISMES DE TRANSMISSI DE
MOVIMENT.
Els mecanismes de transmissi del moviment
nicament transmeten el moviment a un altre
punt, sense transformar-ho. Per tant, si el
moviment s lineal a l'entrada, seguir sent
lineal a l'eixida; si el moviment s circular a
l'entrada, seguir sent circular a l'eixida.
Existeixen dos tipus de mecanismes de
transmissi de moviment:
1. Mecanismes de transmissi lineal (tamb
cridades mquines simples)
2. Mecanismes de transmissi circular

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

PALANCA
Una palanca s una mquina simple
que consisteix en una barra rgida que
pot girar sobre un punt fix denominat
fulcre o punt de suport. La palanca es
va idear per a vncer una fora de
resistncia R aplicant una fora motriu
F ms reduda.
En realitzar un moviment lineal de
baixada en un extrem de la palanca,
l'altre
extrem
experimenta
un
moviment lineal de pujada. Per tant, la
palanca ens serveix per a transmetre
fora o moviment lineal.

TRANSMISSI

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

TRANSMISSI

PALANCA
Llei de la palanca
La fora aplicada per la seua distncia al punt de suport, ser igual
a la resistncia a vncer per la seua distncia al punt de suport.

F B F = R BR

F = fora (kg)
BF = bra de fora (m)
R = resistncia (kg)
BR = bra de resistncia (m)

ACTIVITATS
PALANCA
1) En una palanca el bra de fora mesura 1 m, i la fora i la
resistncia mesuren 15 i 30 kg respectivament. Calcula el bra de
resistncia i la longitud de la palanca.

ACTIVITATS
PALANCA
2) Amb una palanca de 2 m de longitud i bra de resistncia de 20
cm, es desitja elevar un pes de 180 kg. Calcular la fora que s
necessari aplicar.

ACTIVITATS
PALANCA
3) Calcula el pes que es pot alar amb una palanca si exercim una
fora de 45 kg, el bra de fora mesura 300 centmetres i el bra de
resistncia mesura 1,5 metres.

ACTIVITATS
PALANCA
4) Quina mesura haur de tenir el bra de resistncia d'una palanca
que ala un pes de 32.000 g exercint una fora de 16 kg i el seu bra
de fora mesura 0,006 km?

ACTIVITATS
PALANCA
5) Quina mesura haur de tenir el bra de fora d'una palanca que
ala un pes de 100 kg exercint una fora de 50 kg i el seu bra de
resistncia mesura 125 centmetres?

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

CORRIOLA
La corriola s una roda amb
una acanaladura per la qual fa
passar una corda o cable, i un
forat en el seu centre per a
muntar-la en un eix. Una corriola
ens pot ajudar a pujar pesos
estalviant esfor: la crrega que
es vol elevar se subjecta a un
dels extrems de la corda i des
de l'altre extrem es tira,
provocant aix el gir de la
corriola entorn del seu eix.

TRANSMISSI

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

TRANSMISSI

CORRIOLES

Corriola fixa

F=R
F = fora (kg)
R = resistncia (kg)

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

TRANSMISSI

CORRIOLES

Corriola mbil

F = fora (kg)
R = resistncia (kg)

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

TRANSMISSI

POLISPASTS

Polispast tipus 1 o aparell factorial

mviles

F = fora (kg)
R = resistncia (kg)
n = nombre de corrioles mbils

3.1. MECANISMES
LINEAL.

DE

TRANSMISSI

POLISPASTS

Polispast tipus 2 o aparell potencial

F = fora (kg)
R = resistncia (kg)
n = nombre de corrioles mbils

ACTIVITATS
CORRIOLES
6) Una persona pesa 70 kg. Calcular el pes que pot elevar en penjarse de l'extrem lliure de la corda d'una corriola fixa..

ACTIVITATS
CORRIOLES
7) Calcular la fora mnima necessria per a moure una roca de 400
kg amb una corriola mbil.

ACTIVITATS
CORRIOLES
8) Calcula la fora necessria que s'ha d'exercir per a elevar un pes
d'1 tona amb un dispositiu de corriola mbil.

ACTIVITATS
CORRIOLES
9) Quin pes es podr elevar amb una corriola mbil si s'exerceix una
fora de 36 kg?

ACTIVITATS
CORRIOLES
10) Si per a alar un pes utilitzem un aparell factorial com el de la
figura, de 2 corrioles fixes (les d'a dalt) i 2 mbils (les d'a baix), quina
fora caldr aplicar si l'element pesa 120 kg?

ACTIVITATS
CORRIOLES
11) Un polispast tipus 1 s'utilitza per a alar una roca. Quin pes mxim
tindr aqueixa roca si aquest polispast posseeix 3 corrioles mbils i
s'exerceix una fora de 6000 kg?

ACTIVITATS
CORRIOLES
12) Una grua ha d'alar una crrega de 8000 kg. Quina fora far el
motor per a alar-la si disposa d'un aparell potencial de 10 corrioles: 2
fixes i 8 mbils?

ACTIVITATS
CORRIOLES
13) Si per a alar un pes utilitzem un aparell potencial com el de la
figura, quin pes es podria alar si s'exerceix una fora de 30 kg?

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI PER CORRETGES

s un mecanisme que permet
transmetre un moviment circular
entre dos eixos situats a certa
distncia. Cada eix es connecta a
una corriola, i entre ambdues es fa
passar una corretja que transmet el
moviment circular per fregament.
La corriola de major grandria
sempre gira a menor velocitat que
la corriola ms xicoteta. I, en funci
de la posici de la corretja, es pot
aconseguir
que
la
corriola
conduda gire en el mateix sentit o
en sentit invers.

TRANSMISSI

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI

TRANSMISSI PER CORRETGES

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI

TRANSMISSI PER CORRETGES

n1 d 1 = n 2 d 2
n1 = velocitat de la corriola conductora (rpm)
d1 = dimetre de la corriola conductora (cm)
n2 = velocitat de la corriola conduda (rpm)
d2 = dimetre de la corriola conduda (cm)

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI

TRANSMISSI PER CORRETGES

Transmissi composta

=

n4 = velocitat de la corriola conduda (rpm)
n1 = velocitat de la corriola conductora (rpm)
d1, 2, 3, 4 = dimetres de las corrioles(cm)

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
14) Calcula la dada que falta:
a)

Dades:
Velocitat 1 = 200 rpm
Dimetre 1 = 60 cm
Dimetre 2 = 10 cm

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
b)

= 200 rpm
1 = 60 cm
2 = 10 cm

Dades:
Velocitat 1 = 2000 rpm
Velocitat 2 = 400 rpm
Dimetre 2 = 30 cm

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
c)
Dades:
Velocitat 2 = 200 rpm
Dimetre 1 = 60 cm
Dimetre 2 = 15 cm

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
d)

= 200 rpm
= 60 cm
= 15 cm

Dades:
Velocitat 1 = 2000 rpm
Velocitat 2 = 500 rpm
Dimetre 1 = 10 cm

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
15) El motor d'una llavadora gira a 3000 rpm. La corriola connectada
al motor t un dimetre de 20 cm, i la que fa girar el tambor de la
llavadora t un dimetre de 600 mm. A quina velocitat gira el tambor
de la llavadora?

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
16) Calcula la velocitat de gir de la roda conduda en els segents
casos:
a)

Dades:
n1 = 600 rpm
d1 = 40 cm d2 = 20 cm

d3 = 60 cm d4 = 10 cm

ACTIVITATS
TRANSMISSI PER CORRETGES
b)
b) Dades:
n1 = 5000 rpm
d1 = 15 cm d2 = 30 cm
d4 = 50 cm

d3 = 10 cm

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

ENGRANATGES

Els engranatges sn rodes

dentades que transmeten el
moviment circular entre eixos
propers mitjanant l'embranzida
que exerceixen les dents d'unes
peces sobre unes altres. La roda
conduda gira en sentit invers a
la roda motriu. En funci de la
grandria
de
cada
roda
dentada (nombre de dents), es
poden
construir
sistemes
d'augment o reducci de la
velocitat de gir.

TRANSMISSI

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI

ENGRANATGES

n1 z1 = n2 z2
n1 = velocitat de la roda conductora (rpm)
z1 = nombre de dents de la roda conductora
n2 = velocitat de la roda conduda (rpm)
z2 = nombre de dents de la roda conduda

3.2. MECANISMES
CIRCULAR.

DE

TRANSMISSI

ENGRANATGES

Transmissi composta

n4 = velocitat de la roda conduda (rpm)

n1 = velocitat de la roda conductora (rpm)
z1, 2, 3, 4 = nombre de dents de las rodes

ACTIVITATS
ENGRANATGES
17) Considera dos engranatges amb z1=12 dents i z2= 60 dents. Si la
primera roda gira a una velocitat de 40 rpm, a quina velocitat gira la
segona?

ACTIVITATS
ENGRANATGES
18) Quantes dents ha de tenir una roda dentada que gira a 70 rpm i
engrana amb una altra roda dentada de 140 dents que gira a 10
rpm?

ACTIVITATS
ENGRANATGES
19) Si la roda motriu va a 360 rpm, calcula la velocitat de la roda
conduda ltima, amb les dades de la figura.

ACTIVITATS
ENGRANATGES
20) Si la velocitat de la roda conductora s de 1000 rpm, calcula la
velocitat de la roda dentada nmero 4, segons les dades de la figura:

4. MECANISMES DE TRANSFORMACI
DEL MOVIMENT.
Els mecanismes de transformaci del moviment a
ms de transmetre el moviment ho transformen
de circular a lineal o viceversa.
PINY-CREMALLERA

Es tracta d'una roda dentada (piny) que es fa engranar

amb una barra dentada (cremallera). Si la roda dentada
gira (per l'acci d'un motor), la cremallera es desplaa amb
moviment rectilini. I viceversa, si a la cremallera se li aplica un
moviment lineal, espenta a la roda dentada fent que
aquesta gire.

4. MECANISMES DE TRANSFORMACI
DEL MOVIMENT.
PINY-CREMALLERA

d = distncia que recorre la cremallera (cm)

z = nombre de dents del piny
n = nombre de dents per centmetre de la cremallera
V = velocitat lineal de la cremallera (cm/min)
N = velocitat de gir del piny (rpm)

ACTIVITATS
PINY-CREMALLERA
21) Si tenim un piny de 8 dents que gira a 120 rpm i una cremallera
que t 4 dents per centmetre, quin ser el desplaament de la
cremallera per cada volta del piny? I la velocitat d'avan de la
cremallera?

ACTIVITATS
PINY-CREMALLERA
22) En un sistema piny-cremallera, troba la velocitat de gir del piny
si sabem que aquest t 45 dents, la velocitat de la cremallera s de
210 cm/min, i t 15 dents cada centmetre.

ACTIVITATS
PINY-CREMALLERA
23) Calcula l'avan de la cremallera de la figura.