LES ENERGIES

TEMA 4
3r ESO

TECNOLOGIES

1. CONCEPTE DENERGIA.
L'energia s la fora vital de la nostra societat.
D'ella depenen la illuminaci d'interiors i exteriors,
l'escalfament i refrigeraci de les nostres cases, el
transport de persones i mercaderies, l'obtenci
d'aliment i la seua preparaci, el funcionament de
les fbriques, etc.

1. CONCEPTE DENERGIA.
L'energia es defineix com la capacitat de
produir un treball, entenent-se per treball tot
procs en el qual una fora desplaa o deforma
un cos.

1.1. Formes denergia.

L'energia que posseeix un cos s nica; no obstant
a, aquesta pot manifestar-se en la naturalesa de
diferents formes, capaces, al seu torn, de
transformar-se en un altre tipus d'energia.

1.1. Formes denergia.

Formes de energia
Energia potencial
Energia cintica
Energia mecnica
Energia sonora
Energia elctrica
Energia nuclear
Energia lluminosa
Energia trmica o calorfica
Energia qumica
Energia electromagntica

Descripci
Associada a la posici (altura) d'un cos situat per sobre del pis
Deguda al moviment dels cossos
Resultat de la suma de l'energia potencial i cintica
Associada a les ones sonores
Producte del corrent elctric
Continguda en els nuclis dels toms
Associada a la llum
Conseqncia del moviment de les molcules
Deguda a la composici o descomposici de les substancies
Deguda a l'acci dels camps magntics produts pel corrent elctric

2. FONTS DE ENERGIA.
Una font d'energia s tot material o tot fenomen
a partir del que podem obtenir energia til per a
fer treballs.
Fonts d'energia ms utilitzades en
els pasos en vies de
desenvolupament
Energia mecnica procedent dels
ssers humans o d'alguns animals
Energia mecnica procedent dels
animals

Fonts d'energia ms
utilitzades en els pasos
industrialitzats

Fonts denergia alternatives

Petroli

Elica (procedent del vent)

Aigua

Solar (provinent del Sol)

Aigua

Gas natural

Fusta

Fusta

Carb

Carb

Biomassa (procedent de la combusti de matria

orgnica)
Geotrmica (provinent de la calor de les capes
internes de la Terra)
Mareomotriu (originada por las marees)

2. FONTS DE ENERGIA.
La
quantitat
d'energia
disponible
d'una
font
d'energia determinada es
denomina recurs energtic.
L'escassetat
de
recursos
energtics (petroli, carb i
fusta) en algunes fonts
d'energia ms utilitzades
planteja la necessitat d'usar
altres fonts i investigar la
manera
ms
rendible
d'emprar-les.

2.1. Clasificaci de les fonts denergia.

Segons el criteri que adoptem, podem classificar les fonts
d'energia de diverses formes:
a) Atenent a la seua disponibilitat en la naturalesa i a la seua
capacitat de regeneraci.
Renovables: fonts d'energia abundants en la naturalesa i
inesgotables.
No renovables: poden ser abundants o no en la naturalesa, per
s'esgoten en utilitzar-les i no es renoven a curt termini, ats que
necessiten milions d'anys per a tornar a formar-se. Sn les ms
usades en l'actualitat.

2.1. Clasificaci de les fonts denergia.

b) Atenent a la necessitat de transformar-les o no
per al seu s.
Primries: s'obtenen directament de la
naturalesa.
Secundries: sn el resultat de la transformaci
de les fonts primries.

2.1. Clasificaci de les fonts denergia.

c) Atenent al seu s en cada pas.
Convencionals: es tracta de les energies ms usades en els
pasos industrialitzats, responsables, en gran part, del
desenvolupament tecnolgic, i element important de l'economia
d'aquests pasos. s convencional, per exemple, l'energia
procedent dels combustibles fssils.
No convencionals: sn fonts alternatives d'energia que estan
comenant el seu desenvolupament tecnolgic; per tant, encara
no incideixen molt en l'economia dels pasos. Pertanyen a
aquest grup l'energia solar i l'elica.

2.1. Clasificaci de les fonts denergia.

d) Atenent a l'impacte ambiental.
Netes o no contaminants: sn fonts l'obtenci de les quals
produeix un impacte ambiental mnim; a ms, no generen
subproductes txics o contaminants.
Contaminants: es tracta de fonts que produeixen efectes
negatius en el medi ambient, algunes, per la seua forma d'obtenci
(mines, construccions, tales); unes altres, en el moment del seu s
(combustible en general). Algunes produeixen subproductes
altament contaminants, com els residus nuclears.

2.1. Clasificaci de les fonts denergia.

Capacitat de regeneraci

Necessitat de transformaci

Fonts
denerga

Renovables

Hidrulica

Geotrmica

Nuclear

No renovables

Primries

Secundries

Impacte actual
Convencional

Impacte ambiental

No
convencional

Neta

X
X

Elica

Solar

Petroli

Carb

Gas natural

Contaminant

Biomassa

Mareomotriu

3. LENERGIA ELCTRICA.
L'energia elctrica s la transportada pel corrent elctric. s la
forma d'energia ms utilitzada en les societats
industrialitzades. A es deu a aquestes dues caracterstiques:
Capacitat per a transformar-se amb facilitat en altres
formes d'energia (lumnica: bombetes; calorfica: estufes).
s possible transportar-la a llargues distncies amb baixos
costos i rendiment relativament alt (no es perd excessiva
energia).

3. LENERGIA ELCTRICA.
Es denominen centrals de generaci les installacions on es transforma l'energia primria o secundria en
energia de consum. Si aquesta energia de consum s elctrica, la central rep el nom de central elctrica.
Una central elctrica utilitza principalment l'energia mecnica que produeix una font d'energia, per exemple, la
caiguda de l'aigua, per a transformar-la, en una mquina denominada generador, en energia elctrica de consum.
Els generadors estan formats per dues peces:
- El estator: pea fixa composta d'un nucli metllic en l'interior del qual existeixen uns fils de coure.
- El rotor: pea mbil que gira al voltant d'un eix. Cont uns circuits que, en aplicar-los un corrent elctric, es
transformen en electroimans (barra de ferro dol imantada artificialment per l'acci d'un corrent elctric).
Quan, per efecte de l'energia mecnica, el rotor gira, s'indueix un corrent elctric en el estator cridada fora
electromotriu. Aquesta proporciona l'energia elctrica apta per a la seua distribuci i consum.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.

CENTRALS HIDRULIQUES
La funci d'una central hidrulica s utilitzar l'energia potencial de l'aigua
emmagatzemada a una certa altura i convertir-la, primer en energia mecnica i
desprs en elctrica.
L'aigua es transporta per uns conductes o canonades forades, controlats amb
vlvules per a adequar el flux d'aigua pel que fa a la demanda d'electricitat. En la
figura s'aprecia com l'aigua que arriba amb alta pressi a la turbina, incideix en els
seus leps, fent girar el seu eix, el qual va connectat a un generador produint en
aquest energia elctrica. Desprs l'aigua ix pels canals de descrrega. Els
generadors estan situats just damunt de les turbines i van connectats amb arbres
verticals.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.

CENTRALS HIDRULIQUES
Algunes dels avantatges de l'energia hidroelctrica sn: no
contamina, s barata, quasi no precisa manteniment i permet
l'aprofitament de l'aigua per a altres usos.
Com a desavantatges presenta les segents: constitueix una barrera
arquitectnica per a la fauna i la flora de la zona, pot alterar
sensiblement els ecosistemes i fins i tot el microclima, afavoreix la
sedimentaci i impedeix que parteix dels nutrients continuen
distribuint-se al llarg del curs del riu.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.

CENTRALS TRMIQUES
En aquestes centrals, l'energia mecnica, necessria per a
moure les turbines que estan connectades al rotor del
generador, prov de l'energia trmica continguda en el vapor
d'aigua a pressi, resultat de l'escalfament de l'aigua en una
gran caldera.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.
CENTRALS TRMIQUES
El funcionament de totes les centrals trmiques, o termoelctriques, s semblant ja que
produeixen energia elctrica a partir de la combusti de carb, fuel-oil o gas en una caldera.
El combustible s'emmagatzema en dipsits adjacents, des d'on se subministra a la central,
passant a la caldera, en la qual es provoca la combusti. En la caldera es genera el vapor a
partir de l'aigua que passa per una extensa xarxa de tubs que cubreixen les parets de la
mateixa. El vapor fa girar els leps de la turbina l'eix de la qual rotor gira juntament amb el
d'un generador, est produeix l'energia elctrica. El vapor s refredat en un condensador i
convertit una altra vegada en aigua, que torna als tubs de la caldera, comenant un nou cicle.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.
CENTRALS TRMIQUES
El seu principal avantatge s la gran quantitat d'energia que es pot obtenir amb elles.
Un dels majors inconvenients que presenten aquestes centrals s que poden afectar al
medi ambient. La contaminaci que produeixen depn del tipus de combustible utilitzat
i de la seua qualitat. Les que ms contaminen sn les de carb: emeten gasos i partcules
slides procedents de la combusti a ms del dany que generen els processos
d'emmagatzematge, extracci i eliminaci de residus.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.
CENTRALS NUCLEARS
L'energia nuclear procedeix de reaccions de fissi o fusi d'toms en les qua ls s'alliberen
gegantesques quantitats d'energia que s'usen per a produir electricitat.
Fissi: quan un tom pesat (com per exemple l'urani o el plutoni) es divideix o trenca en
dos toms ms lleugers.
Fusi: Quan dos nuclis atmics (per exemple d'hidrogen) s'uneixen per a formar un de
major (per exemple heli) es produeix una reacci nuclear de fusi.
En l'actualitat noms s'utilitzen processos de fissi ja que la fusi est investigant-se.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.
CENTRALS NUCLEARS
Una central nuclear t quatre parts:
1) El reactor en el qual es produeix la fissi dels nuclis atmics del combustible nuclear, generalment
urani enriquit (istop d'urani 235 i 238), allibera la calor necessria per a calfar l'aigua.
2) El generador de vapor en el qual la calor produda per la fissi s'usa per a fer bullir aigua
3) El conjunt turbina- generador que produeix electricitat amb l'energia continguda en el vapor
4) El condensador en el qual es refreda el vapor, convertint-ho en aigua lquida.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.1. Centrals convencionals.

CENTRALS NUCLEARS
L'avantatge principal de les centrals nuclears s la seua rendibilitat en
la producci d'energia; no obstant a, els seus inconvenients
primordials sn la gesti i emmagatzematge dels residus radioactius,
aix com el risc que per a la poblaci comporten els possibles
accidents nuclears.

3.1. Generaci denergia elctrica.

Centrals convencionals.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS GEOTRMIQUES
L'energia geotrmica s l'aprofitament de la calor generada per la Terra a
diversos quilmetres de profunditat. Aquesta s una de les fonts menys
conegudes i una alternativa ms davant l'esgotament dels combustibles. Es
troba emmagatzemada sota la superfcie terrestre en forma de calor i lligada
als volcans, aiges termals, fumaroles o guisers.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS GEOTRMIQUES
Una central geotrmica no s gens ms que una central trmica en la qual la caldera
ha sigut reemplaada pel reservori geotrmic i en la qual l'energia s subministrada
per la calor de la Terra, en comptes del petroli o un altre combustible.
L'energia geotrmica pot ser aprofitada de dues formes: directa, per exemple, aigua
calenta i calefacci, reg i s industrial i installacions d'oci i salut, com a balnearis,
aiges termals, etc.; i indirecta, aprofitant el vapor d'aigua i la calor per a produir
energia elctrica.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS GEOTRMIQUES
El vapor d'aigua a altes temperatures (fins a 600 C) es canalitza des de l'interior de
la Terra fins a la central permetent l'evaporaci de l'aigua present en les nombroses
canonades que es troben al voltant de la caldera. El vapor d'aigua adquireix molta
pressi, per la qual cosa s'utilitza per a moure una turbina connectada al generador.
En girar la turbina es produeix l'electricitat, que viatja del generador fins als
transformadors, que eleven la tensi per a transportar aquesta energia per la xarxa
elctrica fins als centres de consum.

Poques vegades s rendible

l'explotaci d'aquest tipus d'energia
a causa de l'elevat preu del
sondeig, la distncia de transport,
la temperatura aconseguida, la
possibilitat d'enfonsaments, etc.
Podem dir que l'explotaci d'aquest
tipus d'energia es troba en procs
de recerca.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS ELIQUES
En les centrals eliques o parcs elics s'aprofita l'energia cintica del
vent per a moure les pales d'un rotor situat a la part alta d'una torre
(aerogenerador).

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
CENTRALS ELIQUES
El vent mou les pales de l'hlix, que transmet el moviment, a travs d'un eix, fins a una caixa
d'engranatges. All, la velocitat de gir de l'eix es regula per a garantir la major producci
energtica, ja que des de la caixa d'engranatges el moviment es transmet fins al generador, el qual
produeix electricitat. L'electricitat viatja des del generador fins als transformadors, on augmenta la
tensi per a poder es transportada l'energia elctrica fins als llocs de consum.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS ELIQUES
Entre els seus avantatges es troba el fet que s una energia neta i barata.
Com a inconvenients presenta la dependncia de la climatologia i l'impacte
mediambiental que produeix (contaminaci acstica i visual, perill per a les
aus, erosi del terreny circumdant, etc.)

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
CENTRALS SOLARS
Les centrals solars sn installacions en les quals s'utilitza l'energia procedent del Sol.
Existeixen dues classes principals d'installacions, segons el procs de transformaci
usat:
a) Centrals solars trmiques: la radiaci solar s'aprofita de dues formes: amb collectors
solars, que absorbeixen les radiacions solars per a produir calor, o concentradors
parablics, que reflecteixen la llum solar i la concentren en un punt per a la seua
utilitzaci calorfica; en concret, per a calfar l'aigua d'una caldera. En tots dos casos, el
vapor d'aigua produt s'empra per a moure el rotor d'un generador.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALS SOLARS
b) Centrals fotovoltaiques: es converteix directament la llum del Sol en
electricitat, per a a s'utilitzen cllules solars o fotovoltaiques,
formades bsicament per un material semiconductor, el silici, que en
absorbir fotons (llum solar) proporciona un corrent d'electrons, o siga,
un corrent elctric.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

CENTRALES SOLARES
Els avantatges d'aquestes centrals sn que no contaminen i que
necessiten un manteniment mnim. No obstant a, t com a
inconvenients que ocupen una gran superfcie, que no s fcil
eliminar les deixalles de les cllules fotovoltaiques, l'impacte visual
que produeixen i la inconstncia en la producci d'energia.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
ENERGIA OCENICA
L'energia ocenica s aquella que ens proporcionen els mars i oceans. Dels oceans es pot obtenir
energia per diversos procediments:
a) Marees.
Les marees poden tenir variacions de diversos metres entre la baixamar i la plenamar. La major
diferncia es dna en la Badia de Fundy (Nova Esccia) en la qual la diferncia arriba a ser de 16
metres. Per a aprofitar les marees es construeixen preses que tanquen una badia i retenen l'aigua a
un costat o un altre, deixant-la eixir en les hores intermareals.
Mai podr ser una important font d'energia a nivell general perqu poques localitats reuneixen els
requisits per a construir un sistema d'aquest tipus. D'altra banda la construcci de la presa s cara i
alterar el ritme de les marees pot suposar impactes ambientals negatius en alguns dels ms rics i
importants ecosistemes com sn els estuaris i les marismes.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.

ENERGIA OCENICA
b) Ones.
S'han desenvolupat diverses tecnologies experimentals per a convertir
l'energia de les ones en electricitat, encara que encara no s'ha
aconseguit un sistema que siga econmicament rendible.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
ENERGIA OCENICA
c) Gradient trmic.
La temperatura de l'aigua s ms freda en el fons que en la superfcie, amb diferncies
que arriben a ser de ms de 20C.
En alguns projectes i estacions experimentals s'usa aigua calenta de la superfcie per a
posar amonac en ebullici i es bomba aigua freda per a refrigerar aquest amonac i
retornar-ho a l'estat lquid. En aquest cicle el amonac passa per una turbina generant
electricitat.
Aquest sistema es troba molt poc desenvolupat, encara que s'ha demostrat que es
produeix ms electricitat que la que es consumeix en el bombament de l'aigua freda des
del fons. Tamb s important estudiar l'impacte ambiental que tindria bombar tanta
aigua freda a la superfcie.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
ENERGIA DE LA BIOMASSA
La biomassa s el conjunt de matria orgnica d'origen vegetal o animal. Inclou, entre
uns altres, llenya, arbustos, residus forestals i agrcoles, restes de poda i subproductes
d'indstries de transformaci de la fusta. La biomassa t un gran potencial energtic,
ja que representa l'acumulador de l'energia del Sol.
La central de biomassa crema aquest tipus de combustible per a produir vapor
d'aigua, el qual mou una turbina que, connectada a un generador, produeix
electricitat.

3.1. Generaci denergia elctrica.

3.1.2. Centrals no convencionals.
ENERGIA DE LA BIOMASSA
Avantatges:
- Elimina residus orgnics i inorgnics que al temps se'ls dna una utilitat.
- s una font d'energia renovable que les seues taxes de contaminaci sn molt baixes.
Inconvenients:
- La incineraci pot resultar molt perillosa perqu produeix substncies perilloses per al medi
ambient, i per a s'han d'utilitzar els filtres i realitzar la combusti.
- Les temperatures sn majors als 900C, no s molt saludable ja que produeix una dioxina
cancergena.

4. TRANSPORT I DISTRIBUCI DE
LENERGIA ELCTRICA.
Els llocs on se situen les centrals elctriques solen estar, en molts casos,
lluny dels punts de consum final. Unes vegades, per raons de seguretat
(com ocorre amb les centrals nuclears), unes altres, per necessitats d'espai
(centrals solars); i unes altres, per motius fsics i orogrfics (centrals
hidruliques, parcs elics i centrals mareomotrius).
L'energia elctrica no es pot emmagatzemar; per tant, cal transportar-la
des d'on es produeix (central hidroelctrica, elica, etc.) fins a on es
consumeix (indstries i nuclis urbans).

4. TRANSPORT I DISTRIBUCI DE
LENERGIA ELCTRICA.
El transport de l'energia elctrica implica 4 processos:
Elevaci del voltatge: a causa de les grans distncies que
l'electricitat ha de recrrer, i a fi de que no existisquen prdues
d'energia significatives (per calor), el voltatge d'eixida de la central
s'eleva mitjanant transformadors a uns valors molt alts que poden
variar entre 200.000 i 400.000 volts.

4. TRANSPORT I DISTRIBUCI DE
LENERGIA ELCTRICA.
Disseny i construcci de la ruta de cables d'alta tensi: per
mitj de torres que sostenen els cables.

4. TRANSPORT I DISTRIBUCI DE
LENERGIA ELCTRICA.
Reducci del voltatge: s'installen subestacions de transformaci entre
la lnia d'alta tensi i el consumidor final. Aquestes, mitjanant
transformadors, redueixen el voltatge uns 5.000 V.

4. TRANSPORT I DISTRIBUCI DE
LENERGIA ELCTRICA.
Fase de distribuci: arriba a les llars,
oficines, indstries i installacions
pbliques (enllumenat, semfors, etc.)
per mitj de pals o b a travs de
canalitzacions subterrnies. En aquesta
etapa, el voltatge es redueix fins a
aconseguir valors situats entre 120 i
380 volts, depenent de la seua
destinaci final; a ms, l'electricitat,
abans d'arribar a l'aparell que la va a
utilitzar, pansa per una srie
d'installacions
intermdies:
comptadors, installacions de seguretat,
caixes de derivaci, quadres de
comandament i protecci, etc.