Professional Documents
Culture Documents
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
DOFINS
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf
INFORMTICA TECNOLOGIC
ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe
rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa
sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz
xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj
klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm
[Seleccionar fecha]
NDEX
1
Introducci ............................................................................................................................................ 1
Anatomia .............................................................................................................................................. 3
Evoluci................................................................................................................................................. 4
Caracterstiques .................................................................................................................................... 5
4.1
4.1.1
Comportament ............................................................................................................................ 5
Conducta social ....................................................................................................................... 5
Reproducci i sexualitat........................................................................................................................ 6
Hibridaci ............................................................................................................................................. 7
Alimentaci ........................................................................................................................................... 8
Vocalitzacions ............................................................................................................................. 9
INFORMTICA TECNOLGIC
Introducci
El dof s un mamfer aqutic de l'ordre dels cetacis, que tamb inclou les
balenes i marsopes. s carnvor, excellent nedador, remarcable per les seves
facultats psquiques, que viu en uns mars temperats i clids.
Les espcies ms comuns sn 12, tot i que la ms coneguda s la del dof com.
Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulncies, saltar fins a 7
m d'altura fora de l'aigua, submergir-se rpidament i durant fora temps, i disposa
com a qualitat nica entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor
de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat
com l'hum, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer,
demostrada amb les seves relacions amb l'home. Existeix una cincia dedicada
al seu estudi anomenada dofinologia.
Per dofins s'entn dos grups odontoceti amb semblances fsiques per sense
afinitat taxonmica:
-
Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part
superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte
de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), sn carnvors estrictes i
estan entre les espcies ms intelligents que habiten el planeta. Es troben
relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'sser hum.
1
INFORMTICA TECNLOGIC
Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicarse, orientar-se i aconseguir les seves preses, a ms utilitzen l'ecolocalitzaci.
Avui dia, les principals amenaces a qu estan exposats sn de naturalesa
antrpica.
Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un ter del seu
pes. S'alimenten bsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves
dents cniques i esmolades. Tamb mengen gambes, crancs i pops.
INFORMTICA TECNLOGIC
Anatomia
Igual que altres odontocets, al cap posseeixen el mel, un rgan esfric que
utilitzen per a l'ecolocalitzaci.
INFORMTICA TECNLOGIC
Evoluci
Evidncies fssils demostren que els odontocets van aparixer al Mioc. Els
primers dofins coneguts pertanyen a la famlia Kentriodontidae. Aquests dofins
primitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocaci i l'rgan del mel. Els
esquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de la
columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis.
INFORMTICA TECNLOGIC
Caracterstiques
4.1
Comportament
Els dofins sn sovint considerats com uns dels animals ms intelligents del
planeta. La comparaci d'intelligncia entre diferents espcies s complicada,
degut entre altres coses, per les diferncies en l'aparell sensorial, les maneres
de resposta, i la naturalesa de la cognici. No obstant aix, el comportament dels
dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.
4.1.1
Conducta social
Els dofins sn animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb una
gran abundncia d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus.
Els dofins poden establir forts llaos socials, on fins i tot alguns individus ferits o
malalts sn cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a la
superfcie si fos necessari.
Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt temps es
va creure que era nic de l'sser hum (i possiblement d'altres espcies de
primats). Al maig del 2005, es van descobrir a Austrlia dofins de l'Indus-Pacfic
que ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musells amb
esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement s traspassat
per les mares a les seves filles, a diferncia dels primats, on el coneixement s
generalment transms a ambds sexes.
Els dofins tamb poden participar en actes d'agressi cap a altres dofins. Un dof
mascle adult s molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatrius
producte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actes
d'agressi, a causa dels conflictes entre companys i la competncia de les
femelles.
INFORMTICA TECNLOGIC
Reproducci i sexualitat
La cpula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, per es pot
repetir diverses vegades en un lapse de temps curt.
El perode de gestaci varia segons les espcies. El petit tucuxi t una gestaci
d'11 a 12 mesos, mentre que per a l'orca el perode de gestaci s de prop de
17 mesos. Noms tenen una cria. En general, l'activitat sexual comena a una
edat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de la
maduresa sexual varia segons l'espcie i gnere. Els dofins sn coneguts per
tenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducci.
INFORMTICA TECNLOGIC
Hibridaci
INFORMTICA TECNLOGIC
Alimentaci
INFORMTICA TECNLOGIC
Podem observar la situaci dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat de la
cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja no tenim
llum. A travs del snar poden veure-hi a travs de les seves orelles.
Contnuament estan emetent sons d'alta freqncia, i quan el so xoca amb un
objecte, un grup de peixos... aquest rebota i s captat pel sistema auditiu del dof,
segons la direcci i potncia d'aquests senyals, sabr si es tracta d'una roca,
d'una embarcaci o d'un suculent grup de sardines.
8.1
Vocalitzacions
Els dofins sn capaos de realitzar una mplia gamma de sons utilitzant sacs
aeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres categories de sons:
-