Era del Swing

Nova York –
Anys 30 /
Be Bop – Elizabeth Botero

Anys 40 Paula Domènech

Angel Rivero
Alicia Villacañas
4rt ESO. 2009-2010
Professora: Cristina Duran
Departament de Música.
IES Jaume I -Salou-
 Anys 30’
Entre el 1929 i el 1934
Amèrica pateix una forta
crisi econòmica. Es
produeix la segona gran
migració de músics,
aquesta vegada cap a Nova
York . El barri de Harlem, a
la illa de Manhattan, es
converteix en un barri per
a gent de color després
d'haver estat una zona
residencial blanca, i per
tant en una zona d'activitat
musical jazzística amb
nombrosos clubs de jazz,
entre ells el conegut Cotton
Club.
 Piano-stride
Thomas Fast Waller i el
piano stride

Thomas Wright va ser un dels grans

pianistes de l'historia del swing i el
stride piano. Va nèixer al barri de
Harlem, Nova York. Fats va ser fill de
un pastor baptista del que va aprendre
a tocar l'orgue i el piano. Els seus inicis
musicals es van desenvolupar tocant
en l'orquestra de la seva escola i
acompanyant al piano els espirituals
del cor de la seva mare el diumenge a
l'esglèsia.

Ain't misbehaving
Piano Stride
Stride en anglès vol dir
literalment “zancada”.
Al piano quan es marca una
permanent alternancia de baixos
en els temps baixos la mà
esquerra del pianista sembla
estar donant salts sobre tota la
zona de greus del teclat.
El “Harlem stride piano” és el
més pianístic i també el més
difícil de tots els estils del jazz al
teclat.
Count Basie
Fou el primer que utilitzà en
els seus arranjaments el riff,
especie de tonada que es
repetia incansablement sense
caure en la monotonia, més
aviat tot el contrari,
impulsava el ritme fins la
sacietat, acumulant swing. Si
bé aquests riffs existien des
del començament del Jazz,
Basie fou qui els utilitzà amb
tota prodigalitat, aconseguint
un efecte sorprenent que
posteriorment han imitat el
millors intèrprets d'aquesta
música.
El 1933 fou elegit
com el director de
Jazz més popular
d'Amèrica.

També desenvolupa
l’estil riff amb frases
curtes i incisives de
pregunta-resposta i
repeticions, seguint
l’esquema de la
música africana, amb
accents als 4 temps.

One o'clock jump

Big Bands: Benny Goodman, Duke
Ellington i Glenn Miller.

Benny Goodman
Benjamin David Goodman
(Benny Goodman) va ser un
clarinetista i director nord-
americà de jazz.
Conegut com El rei del swing, és el
representant més popular
d'aquest estil jazzístic i iniciador
de l'anomenada era del swing. Va
començar a tocar el clarinet a
l'edat de deu anys a la sinagoga,
després del que es va unir a un
grup local. Va fer el seu debut
professional als dotze anys i va
abandonar l'escola als catorze per
fer-se músic professional.
Duke Ellington

Edward Kennedy
"Duke" Ellington
Washington va ser
director i pianista nord-
americà de jazz. Està
considerat, com un dels
més importants i
influents compositors
de jazz de la història,
.Ellington va poder
arribar a escriure unes
2.000 peces musicals
durant tota la seva vida.
I don't meana thing .
 Glenn Miller
Glenn Miller inicià la
seva carrera musical
com a trombonista.
Durant deu anys va
tocar en diferents
grups, fins que va
decidir formar la seva
bigband.
Un dels seus temes
més coneguts va ser
In the mood, que
significa ''amb
l'humor per a fer
alguna cosa en
especial''
 El Be-Bop
Anys 40
El Be-Bop
Anys 40
 Be-Bop: un estil nou
-jazz 1940-
El Be-Bop neix del
convenciment que l'harmonia
del jazz havia exhaurit les
seves possibilitats. Van voler
fer un canvi profund intentant
desmarcar-se totalment de la
influència del blues i del jazz
clàssic.
 Característiques
El nou jazz, Be-Bop, es caracteritzà pel següent:
-Falta de continuitat en la pulsació; despareix la regularitat
rítmica a quatre temps,.
-Substitució de les bing bands per combos, ja que l'esclat de la
segona guerra mundial provoca la desaparició de grans i
important orquestres.
-Gran virtuosisme tècnic en els solos; els temes i les
improvisacions adquireixen tempos molt ràpids.
-El tema només s'interpreta al començament de la peça (saxo i
trompeta a l'uníson); al mig és un conjunt de solos
improvisats.
-És una música que no es balla, només s'escolta.
-Músics destacats:Dizzy Gillespie: trompeta, Charlie Parker:
saxo contralt i Thelonius Monk: piano.
 Charles Parker
Charles Parker va ser un
saxofonista i compositor
americà de l’època del Be-
Bop.
Apodat Bird, Charles Parker,
és considerat el millor
saxofonista de l’história del
jazz, sent una de les figures
claus en l’evolució del jazz i un
dels seus artistes més
llegendaris i admirats.
Algunes de les seves obres
són:
*Compulsion
*All the things you are
*Groovin High
Dizzy Gillespie

Dizzy Gillespie (John Birks Gillespie) era

un trompetista, cantant i compositor nord-
americà de jazz.
Gillespie, va ser una de les figures més
rellevants en el desenvolupament del
bebop, jazz llatí i del jazz modern. Va ser
durant tota la seva vida un incansable
experimentador de música afroamericana,
el que el va portar a experimentar amb el
jazz llatí.
El 1945 va col.laborar amb el saxofonista
Charlie Parker, amb qui va gravar algunes
dels més revolucionaris temes de la història
del jazz.
 Thelonius Monk
Thelonious Sphere Monk va
ser un gran pianista i
compositor nord-americà de
jazz.
El seu estil interpretatiu i
compositiu, format
plenament l'any 1947, a penes
va variar en els 25 anys
següents. Pianista fundador
del bebop, va tocar també
hard bop i del jazz modal. És
conegut pel seu estil únic
d'improvisació, així com per
haver compost diversos temes
clàssics del repertori jazzístic.
 Web grafia.
www.vikipedia.es
www.youtube.com
www.musictechteacher.com
www.images.google.com