MIRALL TRENCAT

Hi havia una vegada una bona persona, era bona persona

però molt lletja. Un dia va dir:

-Ja n’estic fart d’això! Tothom es riu de mi! Això no pot

seguir així, aquesta tarda em compraré un mirall i em
miraré.

Però va mirar la guardiola i no tenia suficients diners per

comprar-se´l. Va anar al laberint de miralls i es va mirar.
Desprès d’estar mirant –se va exclamar:

- La gent tenia raó! Sóc molt lleig! Pobre de mi!

Després de mirar-se dos minuts el mirall es va trencar. Ell

va pensar que era molt lleig. Fins i tot el mirall es va
trencar! El pobre senyor se’n va anar molt trist. Passejant
va veure que en un cartellet posava:“Mirall de la bondat”.
Al “Mirall de la bondat” va aparèixer Déu, i li va dir:

- Noi, ets una de les persones més bondadoses que he

conegut. T’agradaria ser Sant?

El senyor va contestar:

- Senyor Déu Pare a mi m’agradaria fer el que vostè vulgui.

Si vol que jo sigui Sant, jo seré Sant, si vostè vol que jo no
sigui Sant, jo no seré Sant.

- D´això com et dius? –Va dir Deu.

-D´això em dic Pep- Va dir el senyor amb una mica de

vergonya.

-A vostè no li fa res que jo sigui tan lleig? A mes tothom es

riu de mi!- Va exclamar.

-Tot el contrari- Va dir Deu- A mi l´ únic que m´ importa és

la teva bondat! Que no t´ afecti el que diuen de tu.

D´ aquesta manera tenim al Sant Pep.

Alba Molina (3r. B Ed. Primària)