MERC RODOREDA

NDEX
ESPAI DE LA NOVELLA.............................................................PG. II
TEMPS DE LA NOVELLA............................................................PG. IIIII
PERSONATGES...............................................................................PG. IVVII
TRAMA I ESTRUCTURA DE LA NOVELLA............................PG. VIIXIV
NARRADOR DE LA NOVELLA...................................................PG. XIV
ELS SMBOLS...................................................................................PG. XIVXV
CONCLUSI......................................................................................PG. XV
BIBLIOGRAFIA ...............................................................................PG. XVI
BIOGRAFIA DE MERC RODOREDA........................................PG. XVI
CONTEXT HISTRIC.....................................................................PG. XVIIXVIII
espai de la novelLA
La novella est ambientada a Barcelona, per a la novella tamb trobem altres espais. Aix doncs trobem la
platja on anaven abans de que l'Antoni nesqus, la colnia on l'Antoni va haver de anar o tamb es parla del
front de batalla. Per sobre tot a l'obra de Merc es troben molts espais interiors. D'aquesta manera trobem la
casa del Quimet, la casa de la mare del Quimet, la casa del pare de la Natlia, la casa de l'Antoni l'adroguer, la
casa del amos de la Natlia, la casa de l'Enrriqueta, el Monumental, la botiga de l'adroguer, el taller del
Quimet, l'Esglesia, el colomar, el bar del nuvi de la Rita i la pastiseria on la Natlia treballava. D'altra banda
trobem espais exteriors com: el parc Gell, la plaa del Diamant, els jardins de la casa dels amos de la Natlia,
el carrer Gran i altres.
Merc Rodoreda utilitza una tcnica molt bona per a descriure tots els espais on es troba la Colometa, aix
trobem moltes descripcions a la novella on l'autora descriveix tot all que la vista pot captar d'una manera
molt realista.
TEMPS DE LA NOVELLA
La novella podem dir que abraa des de ~1928 fins al 1950, els as poden variar entre dos ans per damunt o
per davall ja que a l'obra no es veu explicitament l'any que comena ni l'any en que acaba. Per sovint a l'obra
ens adonem que apareixen certs actes de la historia d'Espanya on a la novella els destaca. s el cas de la 2
Repblica, 14 d'abril de 1931, on destaca l'acci del Quimet, el qual amb la seva moto i el seu fill darrera va
corre pels carrers de barcelona ondejant la bandera republicana. Aix doncs la novella abraa una generaci,
osiga 30 anys, des de el casament de la Natlia fins al casament de la Rita.
A quasi tota l'obra trobem un estructura lineal, malgrat aix al comensament de l'obra el Quimet promet a la
Natlia que en un any es casaran. Durant el temps de guerra i posguerra trobem moltes vegades la tcnica del
1

flashback, aquesta tecnica s'utilitza per a que la Natlia pensi en temps anteriors com quan hi hera amb el
Quimet tot just abans de la guerra que va esguerrar la seva vida.
Durant el comenament de l'obra es veu com entre captol i captol el temps que passa no s molt exagerat,
malgrat que trobem un pas d'un any entre que la colometa i el Quimet es casen i un any i mig cuan neix la
Rita. Per a mesura que la historia es va ampliant el transcurs del temps es fa ms i ms gran, tamb durant
l'obra que comena amb uns captols molt llargs i durant l'poca de guerra i postguerra el captols es tornen
molt reduits.
PERSONATGES
PERSONATGES PRINCIPALS
Natlia: s el personatge principal de l'obra. A mesura que l'obra es va ampliant Natlia canvia d'actitud
sobre tot al casarse amb el Quimet, el qual de primeres li va camviar el seu nom, Colometa. Natlia es un
personatge inocent, plena de bondat i inteligencia, malgrat aix al casarse amb el Quimet, va canviar i va
deixar de ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la pastiseria. Casantse amb el
Quimet, Natlia va convertirse en la seva esclava, ella no teenia veu nit vot a la seva casa. Per a mesura que
els anys passen la cosa es va complicant i Colometa ha de comenar a treballar a ms de ferse carrec dels
nens i la casa. Clarament la Colometa desprs d'haver viscut mil histories durant la guerra i postguerra queda
una mica trastornada. Aquest aspecte queda remarcat al captol XXXVI quan la Natlia repentinament
comena a perseguir a una dona i arriba a l'Esglesia, all veu una mena de bombolles de color vermell que ella
diu que s la sang dels morts del front d'Arag. Tamb s'ha de subrrallar obsesio que tenia amb els coloms, els
quals els escoltava per totes bandes i tenia l'olor d'aquestos impregnada al nas. Al final del llibre veim una
Ntalia cremada, vella, insegura i sobretot boja.
En quant al concepte de NatliaColometaNatlia veim com tot just haver conegut la Natlia al Quimet perd
la seva identitat i passa a ser Colometa, i que fins que no es casa amb l'Antoni no la torna a recuperar. Cal dir
que en la meva opini tal i com he entes la novella, la Natalia noms s feli quan la seva identita de Natlia
est vigent.
Quimet: s l'espos de la Natlia, aquest personatge te com a caracterstica ser un home posesiu i molt
masclista, pot ser un tipus d'home molt actiu en aquella poca. Quimet doms pensa en ell mateix, veim com
t a la Colometa com un objecte la qual es deixa endur pels recursos del seu home. Quimet va llevar la
identitat a la Natlia que tot just haverla conescut li va anomenar Colometa. Aix Quimet s un home sense
sentiments, no estima a la seva mare, no es veu cap mena de acci que confirmi que estimava als seus fills, ni
a la seva dona. El que de veres li agradava era treballar, menjar, queixarse i sobretot que li fesin ms atenci
de lo normal, com quan deia que li feia mal la cama. Quimet utiltza un metode per a que la Natlia li fes ms
antenci i s poses gelosa, durant tota l'obra quimet sol repetir un nom de dona, Maria, aix o fa per engelosir
a la Colometa i que aquesta se li aferri ms. Finalment cal esmentar que el personatge del Quimet no varia
durant l'obra i que hi ha una relaci entre ell i els coloms, perque al morir ell l'ltim tamb colom mor.
PERSONATGES SECUNDARIS
Toni: s el fill major del matrimoni de la Natlia i el Quimet,destaca per ser un nen que de petit va ser molt
entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una dificil infantesa, ja que va rebutjar des de molt petit el pit
de la seva mare. Per el personatge de l'Antoni ( que comnea a dirse Toni a partir del casament de la seva
mare amb l'adroguer) comea a camviar en quant el seu pare se'n va al front d'Arag, per sobretot quan
retorna de la colnia. En arribar de la colnia, Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res, s
com si fos un nen gran. Per a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer l'Antoni torna a parlar i es
sent ms viu fins i tot va a escola. Finalment exerseix el servici militar a Barcelona i tal com ell va dir, es
suposa que en acabar treballar d'all que li agrada, ser abotiguer a la tenda de l'Antoni.
2

Rita: s la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient tenebros com s la guerra.
Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als del seu pare. Durant la seva infantesa va viure ms temps
amb els coloms que no amb el seu pare, pot ser que per aix va desidir ferse hostesa d'aviaci. s va casar
amb en Vicen, el cafeter de la cantonada.
Enrriqueta: s la veina de la Natalia, aquesta s com de la famlia de la Colometa. s una dona que s
preocupa de la Natlia i la seva famlia, i fa tot all que pot per a que sortiguen endavan.
Cintet: Un gran amic del Quimet, amb el qual es pasava el dia amunt i avall, era un home que en savia de
construcci ja que ajuda sempre al Quimet als seus projectes. Aquest tamb va anar amb els seus amics a la
guerra.
Mateu: s un altra amic del Quimet i la Natlia. Estava casat amb l'amor de la seva vida la Griselda, la qual li
va posar les banyes amb un altre home. Es considera un gran amic de la Natlia fins i tot com un germ.
Aquest va ser afusellat, a causa de la guerra, a una plaa.
Antoni l'adroguer: Aquest personatge durant l'obra no t quasi importancia, ja que noms s l'adroguer de les
veces. Per a partir de que la Natlia va a comprar el salfunmant per matar als nens, el personatge de l'Antoni
entra a un altre terreny. A partir d'aquell moment la Natlia comenar a treballar a casa l'Antoni, i poc
desprs es casarn tots dos a petici de l'Antoni. L'adroguer s un home bondados per infeli per no poder
formar una famlia( ja que a la guerra el varen capar) i ams viure sol, estimava moltisim a la Natlia i la
respectava com a dona, i tenia molt d'afecte amb els nens sobretot a l'Antoni, el seu ull dret.
Mare de Quimet: s un dona extranya per a la vegada molt inteligent ja que vol donar un aspecte de inocent
amb all dels llaos per en realitat s una farsa. Aquesta dona sempre va voler tenir una nena,aix quan el
Quimet era petit el solia vestir com si de una boixa es trats, pot ser una de les causes del desamor per part del
Quimet a la seva mare.
Julieta: Amiga de la Natlia que apareix al com,enament de l'obra per tot just la festa de la plaa del
Diamant desapareix i fins la guerra civil no es torna a veure. Treballa a les colonies de nens refugiats i ajuda a
la Natlia a que el toni entri a la colnia. Ella esta enamorada de un noi.
Griselda: s la dona del Mateu, una dona molt jove que per causes desconegudes deixa al Mateu per un altre
home.
Vicen: s un bon allot que treballa de cafeter al bar del cant. Aquest es casa amb la Rita, la qual al principi
no volia per acava enamorantse.
TRAMA I ESTRUCTURA DE LA NOVELLA
TRAMA
Captol I
La Natlia desprs de treballar a la pastiseria, va amb la Natalia a la plaa del Diamant on la Natlia coneix un
home anomenat Quimet que li diu que en un any tots dos siran casats.
Captol II
Natlia i Quimet queden al parc Gell on parlen de la seva relaci i en Quimet li demana la ma. Poc desprs la
es besen i cadascu parteix sense dirse res.

Captol III
Pel carrer la Natlia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que treballi a la pastiseria perque diu que l'amo
es un pervertit, tamb li diu que no vol veurela amb el Pere, aix va fer que la Natlia s'enrravies i es va
anar. Tres setmanes desprs en Quimet demana a la Natlia que ella es disculpes, tamb li presenta a la seva
mare.
Captol IV
La seora Enrriqueta s'alegra molt del casament entre la Natlia i el Quimet. La Natlia i els dems comencen
a reparar el pis que es troba en males condicions.
Captol V
La Natlia i el Quimet van a menjar a casa de la sogra el dia de rams. Van empaperar el pis d'una manera ms
barata gracies al Cintet que coneixia a un home, per tot just haver empaperat tot el pis va sortir una tacada a
la paret.
Captol VI
Va arribar el dia de la boda, on el mossn Joan els hi va fer un sermo masclista. Desprs de la cerimonia varen
anar a menjar al Monumental on van fer festa tot el dia.
Captol VII
La Natlia va voler posarse un vestit per sorprendre a en Quimet per aquest en un atac masclista dels seus
la va castigar. El Quimet va poderse comprar una moto grcies al Cintet que li va donar un treball amb uns
senyors que el van pagar molt be.
Captol VIII
Quimet va acabar una cadira que habia fet que segons ell era una cadira noms per homes, aix la Natlia no
es va poder aseure. Mentrestan la Enrriqueta tenia angunia per saber com va anar la nit de nuvis.
Captol IX
Una nit desps d'haver sopat al Monumental el Quimet, la Natlia i el Cintet varen anar a casa, per varen
perdre les claus i van haver de fer un forat per a entrar, la clau era a dins del pis. El Quimet durant aquell
hivern va comenar a tenir un fort mal de cama, que pot ser que fos mentida.
Captol X
Durant l'embaras el metge va recomenar a la Natlia anar a la platja, aix que varen agafar la moto i se'n varen
a anr a la platja.
Captol XI
Va neixer el nen, que es va anomenar Antoni. Aquest va neixer molt gran per el nen no podia menjar i
sempre estava nirvios fins i tot van pensar que es moriria. Per tot es va solucionar quan a la Natlia se li va
obrir el pit i l'Antoni va poder comenar a menjar.
Captol XII
4

Un dia el Quimet es va trobar un colom ferit que el va cuidar fins que es va posar be. En Quimet va pensar
que la venta de coloms seria un bon neoci, aix que va decidir fer un colomar al terrat del pis. El dia abans de
dur el colom va dur un embut que el va guardar al moble.
Captol XIII
Van construir el colomar entre tots, i la Natlia el va pintar. Desprs d'un temps amb els coloms al colomar,
varen decidir amullarlos, el Quimet deia que s'escaparien per no va ser aix, els coloms van tornar al
colomar.
Captol XIV
La Natlia desprs de haver amullat els coloms al terrat no va poder tornar a estendre la roba all.
Captol XV
Un any i mig desprs d'haver nascut el Antoni va neixer la seva filla Rita.
Captol XVI
El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a dins. Una vegada sel va poder extreure
el varen posar dins d'un pot. L'Antoni que era molt gelos i entremaliat va agafar el pot i sel va tirar a la Rita, el
Quimet li va pigar al nen per la Natlia deia que la culpa era d'ells per haver posat el cuc all.
Captol XVII
El taller del Quimet va deixar de fer sous. Aix que la Colometa va comenar a buscar feina, va trobar a una
casa de uns homes que tenien molt de sous.
Captol XVIII
Durant aquest captol la Colometa coneix la casa dels amos i li expliquen all que ha de fer a la casa.
Captol XIX
Desprs del primer dia de feina la Natlia torna a casa i pel carrer quasi li atropella un tramvia. A casa la Rita i
l'Antoni eres adormits al terra.
Captol XX
Durant un dia de treball va apareixer un matrimoni que preguntava pel lloguer d'una torre que els amos de la
Natlia hi tenien. Per el matrimoni se'n va anar perque els amos de la torre no volien nens a la seva torre,
deian que els nens ho malfeien tot.
Captol XXI
Un dia la Natlia quan va arribar a ca seva es va trobar amb tots els coloms a casa i els seus fills quiets per a
no asustarlos. El Quimet al adonarse'n d'aixo decideix fer a una habitaci de la casa un criador per a ferse
ric.
Captol XXII
La Natlia ja esta farta dels coloms i de la podor que fan, ja t l'olor impregnada.
5

Captol XXIII
La mare del Quimet mor, al pis de la difunta es troben les venes. Hi ha una corona sense flors i una de les
veness els hi explica que aix es com li va demanar la difunta abans de morir.
Captol XXIV
El Quimet i el Cintet deicideixen ferse guerrillers i combatir al front d'Arag. En Mateu comena a tenir
problemes amb la Griselda, la qual hi s amb una altre home i el Mateu no pot veure a la seva filla.
Captol XXV
La Natlia farta dels coloms decideix matar les cries i dems, fins que el Quimet s'adona que no serveixen per
a res.
Captol XXVI
Comencen a apareixer els problemes fins i tot a les millors cases, es el cas de la casa on la Natlia treballa.
Captol XXVII
El Quimet i el Cintet parteixen cap al front d'Arag. Els problemes s'acumulen i el treball que tenia a la casa el
perd perque els amos no li poden pagar, a ms el seu marit es un vermell. Per gracies a la Enrriqueta la
Natlia comena a treballar a l'ajuntament llimpiant.
Captol XXVIII
Quimet apareix a casa quan ningu se l'esperava, comenta amb la Colometa com es troben all al frront de
batalla i li diu que s'ha de portar uns matalasos.
Captol XXIX
Cintet ve del front ai visita a la Natlia, tots dos parlen i la Coloneta li convida a un caf.
Captol XXX
Natlia es troba amb al Julieta i aqueta ki conta el seu roman amb un jove i la nit que van passar a una torre(
pot ser que sigui la torre dels amos de la casa on la Colometa treballava)
Captol XXXI
En Quimet arriba a casa per un parell de dies, diu que t tuberculosis. Natlia no pot alimentar als seus fills
aix que la Julieta li ofereix durlo a un colnia per a nens orfes, la Colometa accedeix encara que no li agradi i
meny a l'Antoni.
Captol XXXII
Totes dues ara poden menjar una mica ms encara que no el suficient, per l'alegria que hi havia a casa va
desapareixer, sobretot quan van anunciar a la Colomenta que el Quimet i el Cintet havien mort i li varen donar
el rellotge del Quimet.
Captol XXXIII

La Colometa era ms trista que mai va haver de vendre tot all que tenia per a sobreviure.
Captol XXXIV
L'Antoni ja habia arribat tot pelat i molt callat, la seva germana li va dir que el seu pare abia mort. La
Colometa desesperada pensa la manera per a poder matar als seus fill per a que no sofriguen ms.
Captol XXXV
Natlia molt trastornada comena a caminar pels carrers i de sopte s'adona que estaba seguint a una senyora la
qual se dirigia a l'Esglesia. La Natlia a dins de l'Esglesia comena a veure unes bombolles vermelles, que sn
els morts de la guerra.
Captol XXXVI
La Natalia decideix anar a l'abotiguer a per salfuman i aquest l ofereix treballa a ca seva, aquesta acepta
l'oferta i deixa l'ampolla al mostrador.
Captol XXXVII
s el primer dia de treball a casa de l'Antoni l'adroguer, ell li ensenya la casa, trobem una gran descripci
d'aquesta.
Captol XXXVIII
Les coses grcies a l'adroguer varenb millorar, ell sempre li donava a la Natlia menj pels nens i la va citar el
diumenge per a parlar.
Captol XXXIX
El diumenge la Natlia va a casa de l'adroguer tal i com havien acordat, ell desprs de molt enrraonament li
demana matrimoni per a formar una familia.
Captol XL
Natlia acepta el matrimoni ies casa amb l'Antoni.
Captol XLI
Tot canvia, els nens van a escola, tenen una dona per a la casa, mengen be, per la Natlia t por al carrer i
sempre hi est a casa.
Captol XLII
Els dos nens fan la primera comuni i la Rita desprs de la festa li diu a la mare que el pare de una amiga que
abian dit que estaba mort va sobrviure. A partir d'aquest moment la Natlia comea a pensar si el Quimet s
viu i li veu casada amb un altre home que pasaria, ella no pot dormir i t mal sons.
Captol XLIII
L'Antoni diu que vol dur la botiga de major que no vol estudiar, que ell vol ser com l'Antoni, mentre que la
Rita diu que vol ser hostessa de vol. La Natlia comena a sortir cada vegada ms per sempre sense passar
pels grans carrers.
7

Captol XLIV
Natalia t un greu mal de cap no es troba b i sempre est pels parcs pasejant com una loca.
Captol XLV
Un jove anomenat Vicen demana la ma de Rita a la Natlia, per la Rita diu que no es vol casar tan jove i
que a ms no el coneix.
Captol XLVI
Van fer un sopar al bar del Visen per parlar del casament. L'adroguer i el Toni parlen sobre el servei militar
que el Toni volfer a Barcelona.
Captol XLVII
La Rita fixa la data del casamnt amb el Visen.
Captol XLVIII
Per fi la Rita i el Visen es casen i celebran el casament al bar d'ell, alli ballen i festejan.
Captol XLIX
Natlia tot just despertarse agafa un ganivet i va a la seva antiga casa. Aquesta estava tancada , la Natalia amb
el Ganivet rasca el nom de Colometa. Desprs apareix a la plaa del diamant i comena a cridar.
ESTRUCTURA
Aquesta novella es pot estructurar en tre parts, plantejament, nus i desenlla.
Plantejament Captol I fins captol XVIII
Nus Captol XIX fins captol XXXII
Desenlla Capitol XXXIII fins captol XLIX
NARRADOR DE LA NOVELLA
El narrador de la novella es la Colomenta que des de un punt de vista subjectiu descriiu la seva vida.
D'aquesta manera trobem els pensaments de la propia Natlia en primera persona. Aix moltes vegades el
lector est a ulls de la protagonista que per exemple a les descripcions fa que el lector estigui a un espai molt
real.
Duran l'obra la Colometa sol recordar algunes imatges del passat com quan el Quimet anava amb moto i
aquestes imatges les comenta com si el passat fos un mon idillic.
ELS SMBOLS
La novella conte un gran numero de simbols que ara comentarem.
EMBUT. L'embut significa a l'obra la Mort, osiga el mitja per a morir. En el mn de la psicologia l'embut per
8

la seva forma representa un estat de depresi, com un lloc sense sortida. La primera vegada que apareix va ser
el dia abans del primer colom i al final la plaa es converteix en una mena d'embut, un lloc sense sortida.
COLOMS. Els coloms estan vigents a tota l'obra, d'aquesta manera trobem el pseudonim de la Natlia,
Colometa, els coloms sn tal i com diu el Quimet el cor de la casa per amb ells comencen les desgracies i
finalment al morir el Quimet l'ltim colom mor.
BALANCES. Les balances representen la justicia, que la Natlia hauria de tenir i l'equilibri de la vida que
mai va tenir i que durant l'obra buscar.
FLORS. Les flors sn un element de la natura que durant la novella es troben sempre, aquesta obsesio per les
flors prove de l'autora la qual tenia un gran jardi de petita i sempre sn objecte de les seves obres. Cal destacar
la flor de l'embaras de la Natlia que al possarse be el nen, la flor es va obrir.
CUADRE DE LES LLAGOSTES. El cuadre que hi havia a casa de l'Enrriqueta t origen biblic. Basantse
en els estudis de Carme Arnau documentada sobre allo que S.Freud va estudiar, argumenta que aquest cuadre
indica una inestabilitat sexual.
GANIVET. Element sexual.
conclusi
Aquest llibre s un llibre molt treballat on trobem molts recursos com els smbols que a l'apartat anterior s'han
esmentat. Una vegada que t'has llegit dues vegades la novella quelcom es dona conta dels moments tragics
que l'autora va viure ja que a l'obra es troven molts d'elements de la vida real de alguns familiars de la autora
tal i com va esmentar el seu nt al video vist a clase. D'aquesta manera m'he adonat d'all que s una guerra
on no noms els ms pobres pateixen, s el cas de la famlia on la Colomenta treballaba. Tres anys de penuria
durant la guerra i tota una postguerra per viure es fan molt agres.
En cuant al treball m'ha paresgut una mica ms llerg que el de l'any passat, pot ser tenia molts subapartats i
mai acabava la pregunta.
Per la resta el llibre m'ha agradat encara que ja me l'havia llegit per m'agraden llibres ms alegres o amb ms
acci.
BIBLIOGRAFIA
http://www.escriptors.cat/
http://www.softcatala.org
RODOREDA Merc, La plaa del Diamant, Club Editor, edici 53, Barcelona 2000.
http://www.escriptors.cat/autors/litecat/8.html
BIOGRAFIA DE MERC RODOREDA
Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 Girona, 1983) s la novellista ms important de postguerra per la
densitat i el lirisme de la seva obra. s autora de la novella catalana ms aclamada de tots els temps, La plaa
del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en ms de vint idiomes. Comena a escriure contes per a
revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, ms tard, quatre novelles d'un cop, que desprs rebutja,
tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola
9

treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Instituci de les Lletres Catalanes.

Exiliada primer a diverses localitats de Frana i desprs a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb
Vintidos contes (1958), que obtindr el premi Vctor Catal. Amb El carrer de les Camlies (1966) guanya
el premi Sant Jordi, el de la Crtica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la poblaci
de Romany de la Selva, on acaba la novella Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i
flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en qu li s atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Des de 1998 es convoca el premi Merc Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
http://www.escriptors.cat
CONTEXT HISTRIC
La postguerra comprn una poca inicial forosament letrgica perqu hagueren de desaparixer publicacions
peridiques, institucions i llibres. La represa d'aquests cap al 1946 (Editorial Selecta) signific el predomini de
la poesia, de les reedicions, de les obres de biblifil (grans versions de L'Odissea, de Milton, de Shakespeare,
de Dant) i de les obres sense peu d'imprempta. Durant un parell de dcades les restriccions afavoriren el
predomini marcat de la poesia, primer amb la plenitud de l'obra i el mestratge de Carles Riba, amb les
exemplars Elegies de Bierville (1942), i l'acci constant de J.V. Foix (Sol i de dol, 1947). Poetes morts molt
joves (RossellPrcel, Mrius Torres, SalvatPapasseit) serveixen de bandera a les noves generacions que
tot seguit sorgiren. Desprs, en el tombant del 1960, el guiatge pass per l'obra de Pere Quart (Vacances
pagades, 1960) i de Salvador Espriu (La pell de brau, 1960), ja influent des de Cementiri de Sinera (1946),
seguits de Gabriel Ferrater, que rpidament assol la plenitud (Les dones i els dies, 1968). L'alament de certes
traves, sobretot cap al 1963, potencia d'altres gneres, com la novel.la, l'assaig i, sobretot, permet la
incorporaci de traduccions normals o de consum. Es consagraren tres narradors d'poques anteriors a la
guerra: Merc Rodoreda amb La plaa del Diamant (1962), Lloren Villalonga amb Bearn (1961) i Joan Puig
i Ferreter amb els onze volums d'El Pelegr Apassionat (Perpiny 195265). Dels situats entre dues poques,
sobresurten els contes de Pere Calders i la novel.lstica de Joan Sales (Incerta glria, 1956), Ferran de Pol,
Xavier Benguerel, Vicen Riera i Llorca i Avel.l ArtsGener, amb temes de guerra o d'exili. S'ampli fins a
la cinquantena de ttols l'obra de Josep Pla. Aix mateix, dels novel.listes sorgits a la postguerra pren relleu,
tant pel volum, tamb ingent, com per la diversitat de tcniques, l'obra de Manuel de Pedrolo, al costat dels
qui, com Maria Aurlia Capmany, Ramon Folch i Camarasa, Josep M. Espins, Baltasar Porcel, Blai Bonet i
Estanislau Torres, renovaren la novel.la i la feren capdavantera, amb plena continutat i contacte amb un nou
pblic. Tant en la poesia com en la narrativa aparegueren variades formes d'avantguarda (Josep Palau i Fabre,
Joan Brossa, Jordi Sarsanedes, Joan Perucho) fins al teatre de Pedrolo, de Brossa i de Porcel. Aquest gnere,
reprs cap al 1946, no assol de superar la crisi i an de frmules tradicionals (Sagarra, autors populars) a
assaigs excepcionals, com Primera histria d'Esther (1948), de Salvador Espriu. Posteriorment sorg una
generaci de molt inters. L'erudici ms exigent s protagonitzada per Jordi Rubi i Balaguer, Josep M. de
Casacuberta, Ferran Soldevila, Mart de Riquer, Francesc de B. Moll i Joan Coromines. El pensament i
l'assaig histric se centren en Jaume Vicens i Vives, Maurici Serrahima i Josep Ferrater i Mra. Hi ha tamb
la influncia i la vastitud de l'obra del crtic, assagista i historiador Joan Fuster, sobretot a partir de Nosaltres
els valencians (1962). Els primers premis literaris (Joanot Martorell, Ossa Menor, Vctor Catal) eixamplaren
a poc a poc la restringida vida literria catalana, que dispos de revistes com "Ariel" (1946), "Antologia"
(1947) i "Poemes" (1963), que foren aviat suprimides. A part les abundants publicacions de l'exili ("La Nostra
Revista" i "Pont Blau" de Mxic, "Germanor" de Xile, "Catalunya" de Buenos Aires), la tribuna de ms
durada i de ms pes fou "Serra d'Or" (des del 1959), sota l'empara de l'esglsia i l'esfor editorial ms
important fou la creaci d'Edicions 62.
XVI

10