IES MOIXENT

2014-15

COMENTARI DE TEXT.

La crisi de l'Esglsia a finals de l'edat mitjana i inicis de l'edat moderna responia per un
costat a una situaci de corrupci i abusos en el si de la instituci, i per un altre a una falta
de vocaci i formaci dels seus pastors.
La corrupci que vivia l'Esglsia en el seucap i en els seus membres era important. Papes
que oblidaven la seua missi de successors de Sant Pere i es dedicaven a promocionar els
seus familiars com Alexandre VI amb el seu fill Csar Borja o a augmentar els seus
territoris com Juli II o a construir formidables temples com Lle X, impulsor de Sant Pere
del Vatic. Cardenals indignes, vids de riqueses que exigien a les esglsies locals sumes
de diners cada vegada majors. Bisbes cortesans, designats per motius poltics (fills de grans
famlies, amics de reis) que no residien en les seues dicesis ni les visitaven mai i
oblidaven imposar la seua autoritat sobre els clergues de les seues parrquies. Sacerdots
exemple de relaxaci i brutalitat en els costums: begudes, amants. El mateix ocorria amb el
clergat regular: oblit de la regla de l'orde, ganduls, inters terrenal, mals costums. En la
literatura satrica de lpoca sn abundats els relats de clergues corruptes.
Per el ms greu no era la corrupci de l'Esglsia sin l'absncia de tota preocupaci
pastoral. S'ingressava en la carrera eclesistica com si fra un ofici per cap reglament
organitzava el seu aprenentatge i formaci. La major part del clergat rural, responsable de
la salvaci de les quatre quintes parts de la poblaci, no rebien cap formaci ni
teolgica ni pastoral. Ignoraven les Escriptures (Bblia) i administraven els sagraments
com a remeis mgics. Com aquest clergat inculte, abandonat per papes, cardenals i bisbes i
atret per les riqueses podia transmetre una fe i una espiritualitat? El clergat urb estava,
sens dubte millor format, per la seua formaci no era suficient per a uns grups urbans de
comerciants i banquers cada vegada ms cultes i amb majors inquietuds intellectuals.
La corrupci de l'Esglsia i la falta de formaci i vocaci dels seus pastors despertarien
moviments de renovaci com el protagonitzat pel monjo agust Mart Luter.

BARTOLOM. BENNASSAR , Histria Moderna, 1980. Adaptat

SITUA EL TEXT. CONEIXEMENT PREVIS. (1,25)
1.- En quin segle o segles ha viscut o viu l'autor del text ? En quin any es va publicar el
llibre on apareix el text?
2.- s coetani l'autor dels fets descrits?. Raona la teua resposta.

RESOL DUBTES DE VOCABULARI I COMPRN EL QUE LLIGES. (4,25)

3- Defineix les paraules en negreta, adaptant el significat de les paraules al context:
cardenal, dicesi, clergat regular, literatura satrica i formaci teolgica.
4.- Assenyala dos exemples de corrupci en l'alt clergat.
5.- Apunta algun exemple de corrupci i abusos en el baix clergat.
6.- Per qu en la literatura satrica havien molts relats de clergues?
1
COMENTARI DE TEXT. 2014-15 Fes de la lectura i l'escriptura el principal instrument
per a l'aprenentatge.

7.- Qu significa que no hi havia preocupaci pastoral per part del clergat de l'poca?
8.- Compara la formaci del clergat rural amb la del clergat urb.
9.- Per qu la significaci de Martn Luter?
ORGANITZA LA INFORMACI I REDACTA. ANLISI I SNTESI.(4)
10.- Analitza. Elabora un esquema conceptual on aparega la informaci organitzada i
estructurada. No oblides que un esquema s una representaci grfica, estructurada i
simplificada de les idees ms importants del text i la relaci entre elles.
11.- Realitza una sntesi del tema a partir de l'esquema conceptual.
Una vegada ja tenim seleccionades i ordenades les idees que volem transmetre
comencem a redactar.
Orientacions per a una redacci gil i clara:
A) INTRODUCCI. Inicia la teua exposici amb un pargraf que esmente
l'objectiu o propsit del treball d'aquest text .
B) DESENROTLLAMENT. Exposa les idees del text identificades durant la
lectura i representades en l'esquema conceptual. Procura diferenciar les idees
per pargrafs i utilitzar connectors que faciliten la comprensi de la teua
redacci.
C) CONCLUSI. Realitza una valoraci del contingut del text. Assenyala si el text
ha complit l'objectiu pel qual es va seleccionar.
PRESENTACI, ORTOGRAFIA I CALLIGRAFIA (0,50)
Elabora una portada, respecta els marges i espais i evita esborradures. Les faltes resten.

IMATGE DE LA PELLCULA LUTER PENJANT LES 95 TESIS.

2
COMENTARI DE TEXT. 2014-15 Fes de la lectura i l'escriptura el principal instrument
per a l'aprenentatge.