Professional Documents
Culture Documents
2014
18923
Presidncia de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat
Valenciana. [2014/7303]
LEY 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de Ordenacin del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunitat
Valenciana. [2014/7303]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat
i jo, dacord amb el que establixen la Constituci i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei segent:
Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos que Les Corts han
aprobado y yo, de acuerdo con lo establecido por la Constitucin y el
Estatuto de Autonoma, en nombre del rey, promulgo la siguiente Ley:
PREMBUL
PREMBULO
18924
II
II
La nova Llei dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge sestructura en tres llibres, que fan referncia a la planificaci, la gesti i
la disciplina.
18925
III
III
El llibre I sestructura en tres ttols, que fan referncia, respectivament, al model de territori sostenible que es perseguix, als instruments
de planificaci de qu es disposa i a la manera dabordar els distints
nivells dordenaci, i al procediment de tramitaci destos instruments.
El libro I se estructura en tres ttulos, que se refieren, respectivamente, al modelo de territorio sostenible que se persigue, a los instrumentos de planificacin de los que se dispone y a la manera de abordar
los distintos niveles de ordenacin, y al procedimiento de tramitacin
de dichos instrumentos.
El ttulo I fija con claridad la definicin de desarrollo territorial y
urbanstico sostenible, entendido como aquel que satisface las necesidades adecuadas y suficientes de suelo para residencia, dotaciones y actividades productivas, preservando los valores ambientales, paisajsticos
y culturales del territorio. Los criterios de sostenibilidad regulados en la
ley son determinantes en la redaccin de los planes, y su consideracin
desde las fases ms tempranas de su elaboracin contribuye a materializar este modelo urbanstico y territorial que promulga la norma.
Estos criterios emanan de las normativas europeas expresadas en
una gran cantidad de documentos, que van desde la propia Estrategia
Territorial Europea, la Agenda Territorial Europea y el Libro Verde de
la Cohesin Territorial, cuyas determinaciones han inspirado la Estrategia Europea 2020, hacia un crecimiento econmico inteligente, sostenible e integrador, que apuesta por el fomento de las actividades que
aprovechen las oportunidades que les ofrece el territorio sin menoscabar
sus valores ambientales y culturales.
Con la finalidad de armonizar los nuevos crecimientos en el territorio con sus objetivos de proteccin, se configura la Infraestructura Verde
del territorio como una red interconectada de los espacios de mayor
valor ambiental, paisajstico y cultural. Es un concepto, una nueva
metodologa de aproximacin a la realidad territorial, que incluye los
terrenos con mayores valores del territorio y, al igual que las infraestructuras tradicionales, tales como carreteras, vas frreas, etc., vertebra
el territorio y le dota de continuidad. La definicin de la infraestructura
verde debe ser previa a la planificacin de las nuevas demandas de suelo
y debe abarcar todas las escalas del territorio. Las demandas de desarrollo de suelo deben responder a necesidades reales y objetivas, por lo
que los planes debern justificarse en indicadores de ocupacin racional
y sostenible de suelo, tal y como se fijan en la Estrategia Territorial de
la Comunitat Valenciana, as como a otros indicadores relacionados
con el consumo de recursos naturales y energticos fundamentales para
garantizar la sostenibilidad global del plan. Adems, estos crecimientos
se adecuarn a los patrones paisajsticos y morfolgicos del territorio,
mejorando la calidad del medio urbano, fomentando la movilidad sostenible y facilitando el acceso pblico a los paisajes de mayor valor.
En este sentido, la Comunitat Valenciana ya fue pionera en cuanto
a la aprobacin de una legislacin especfica de proteccin del paisaje,
bajo las directrices del Convenio Europeo del Paisaje. En este documento, el paisaje es entendido como sea de identidad cultural del territorio
y tambin como un activo de competitividad econmica, cuya conservacin y puesta en valor requiere, tanto de la preservacin de los paisajes ms preciados como de la adecuada gestin de todos los paisajes
naturales y rurales, as como de los urbanos y periurbanos. Por lo tanto,
el paisaje es un condicionante de la implantacin de usos, actividades e
infraestructuras en el territorio, y esta funcin se instrumenta mediante
la incorporacin en la planificacin de un instrumento especfico de
anlisis del paisaje (el estudio de paisaje o el estudio de integracin
paisajstica).
El ttulo II define los tipos de planes, distinguiendo entre planes
supramunicipales y planes municipales, estableciendo su funcin, contenido y determinaciones. A la estrategia territorial y a los planes de
accin territorial, se aaden las actuaciones territoriales estratgicas.
Para estas ltimas, se adapta un sistema especfico y acelerado de tramitacin, con el fin de implantar iniciativas empresariales singulares y de
elevada repercusin, en cuanto a generacin de renta y empleo. A todo
ello hay que aadir la posibilidad, contemplada y fomentada por esta
ley, de que los municipios instituyan formas mancomunadas de colaboracin para la elaboracin de su planeamiento estructural.
Este ttulo recoge la ordenacin urbanstica municipal en dos niveles:
la ordenacin estructural y la ordenacin pormenorizada; y los adapta a
dos instrumentos de planificacin diferenciados: el plan general estructural, de aprobacin autonmica, y el plan de ordenacin pormenorizada,
de aprobacin municipal, que sustituyen al plan general municipal de la
legislacin que se deroga. La ley otorga el rango de ordenacin estructural
a aquellas determinaciones que implican decisiones de relevancia ambien-
El ttol I fixa amb claredat la definici de desenrotllament territorial i urbanstic sostenible, ents com aquell que satisf les necessitats
adequades i suficients de sl per a residncia, dotacions i activitats productives, preservant els valors ambientals, paisatgstics i culturals del
territori. Els criteris de sostenibilitat regulats en la llei sn determinants
en la redacci dels plans, i la seua consideraci des de les fases ms
primerenques de la seua elaboraci contribux a materialitzar este model
urbanstic i territorial que promulga la norma.
Estos criteris emanen de les normatives europees expressades en
una gran quantitat de documents, que van des de lEstratgia Territorial Europea, lAgenda Territorial Europea i el Llibre Verd de la Cohesi Territorial, les determinacions dels quals han inspirat lEstratgia
Europea 2020, cap a un creixement econmic intelligent, sostenible
i integrador, que aposta pel foment de les activitats que aprofiten les
oportunitats que els oferix el territori sense menyscabar els seus valors
ambientals i culturals.
Amb la finalitat dharmonitzar els nous creixements en el territori
amb els seus objectius de protecci es configura la infraestructura verda
del territori com una xarxa interconnectada dels espais de major valor
ambiental, paisatgstic i cultural. s un concepte, una nova metodologia
daproximaci a la realitat territorial, que inclou els terrenys amb majors
valors del territori i, igual que les infraestructures tradicionals, com ara
carreteres, vies frries, etc., vertebra el territori i el dota de continutat.
La definici de la infraestructura verda sha de tindre en compte abans
de la planificaci de les noves demandes de sl i ha de comprendre
totes les escales del territori. Les demandes de desenrotllament de sl
han de respondre a necessitats reals i objectives, per la qual cosa els
plans hauran de justificar-se en indicadors docupaci racional i sostenible de sl, tal com es fixen en lEstratgia Territorial de la Comunitat
Valenciana, aix com en altres indicadors relacionats amb el consum de
recursos naturals i energtics fonamentals per a garantir la sostenibilitat
global del pla. A ms, estos creixements shan dadequar als patrons
paisatgstics i morfolgics del territori, i millorar la qualitat del medi
urb, fomentar la mobilitat sostenible i facilitar laccs pblic als paisatges de major valor.
En este sentit, la Comunitat Valenciana ja va ser pionera quant a
laprovaci duna legislaci especfica de protecci del paisatge, sota
les directrius del Conveni Europeu del Paisatge. En este document, el
paisatge senten com a senya didentitat cultural del territori i tamb
com un actiu de competitivitat econmica, la conservaci i posada en
valor del qual requerix, tant de la preservaci dels paisatges ms preats
com de ladequada gesti de tots els paisatges naturals i rurals, aix
com dels urbans i periurbans. Per tant, el paisatge s un condicionant
de la implantaci dusos, activitats i infraestructures en el territori, i
esta funci sinstrumenta per mitj de la incorporaci en la planificaci
dun instrument especfic danlisi del paisatge (lestudi de paisatge o
lestudi dintegraci paisatgstica).
El ttol II definix els tipus de plans, distingint entre plans supramunicipals i plans municipals, i establix la seua funci, contingut i determinacions. A lestratgia territorial i als plans dacci territorial, safigen
les actuacions territorials estratgiques. Per a estes ltimes, sadapta
un sistema especfic i accelerat de tramitaci, a fi dimplantar iniciatives empresarials singulars i delevada repercussi quant a generaci de
renda i ocupaci. A tot aix cal afegir la possibilitat, prevista i fomentada per esta llei, que els municipis institusquen formes mancomunades
de collaboraci per a lelaboraci del seu planejament estructural.
Este ttol arreplega lordenaci urbanstica municipal en dos nivells:
lordenaci estructural i lordenaci detallada; i els adapta a dos instruments de planificaci diferenciats: el pla general estructural, daprovaci autonmica, i el pla dordenaci detallada, daprovaci municipal,
que substituxen al pla general municipal de la legislaci que es deroga.
La llei atorga el rang dordenaci estructural a aquelles determinacions
que impliquen decisions de rellevncia ambiental i territorial signifi-
cativa respecte del model territorial; mentres que lordenaci detallada se subordina a lordenaci estructural, i regula ls detallat del sl
i ledificaci, i les actuacions de gesti urbanstica. Al marge del pla
dordenaci detallada, este nivell dordenaci tamb sestablix, com
tradicionalment ocorria, a travs de plans parcials, per a sectors de sl
urbanitzable, i de plans de reforma interior, per a sectors drees consolidades on siguen necessries operacions de reforma interior o de
canvis ds, tot aix complementat amb els plans especials i els estudis
de detall, per als seus encrrecs especfics.
El model de pla general estructural cont importants novetats
conceptuals i metodolgiques respecte de la regulaci anterior. Tradicionalment, primava la gesti sobre lanlisi territorial, la qual cosa
impedia una visi prvia i unitria del territori. Esta llei est basada en
la configuraci, en primer lloc, de la zonificaci de rang estructural,
entesa com lordenaci territorial i urbanstica bsica per a cada part
del territori, delimitant unitats diferenciades per la seua distinta funci
territorial, a les quals la llei denomina zones dordenaci estructural. La
zonificaci constitux aix un mosaic dmbits espacials per als quals el
pla establix una determinada funci, assigna usos i establix normes vinculants que, en el cas de zones que formen part de la futura ordenaci
detallada, seran desenrotllades a travs dels instruments corresponents.
Una vegada efectuada esta ordenaci dels distints mbits territorials, s
immediata la seua assimilaci amb el sistema de classificaci del sl.
Amb carcter subordinat al pla general estructural, el pla dordenaci
detallada ordena el sl urb i, si s el cas, el sl urbanitzable, regula les
ordenances dedificaci aplicables a tot el terme municipal, i, quan el
model dordenaci elegit ho aconselle, podr ordenar mbits dexpansi
urbana classificats com a sl urbanitzable, fins i tot amb lamplitud i les
caracterstiques dun pla parcial.
La llei regula, a ms, les xarxes primria i secundria de dotacions,
segons tinguen un rang estructural o detallat. En el primer cas, sinclouen aquells elements dotacionals de particular rellevncia la ubicaci i
dimensi dels quals ha de realitzar-se per mitj duna anlisi global del
municipi. En el cas de la xarxa secundria sintegren els equipaments i
les dotacions que complementen els anteriors a escala de sector o mbit
equivalent.
En este nou marc legal, la gesti urbanstica, per tant, passa a ser
una conseqncia de lordenaci, i no al contrari. Esta manera dactuar
resulta ms lgica i territorialment ms rigorosa, ja que permet una visi
global i equitativa del territori municipal. En definitiva, este model de
pla general estructural representa un instrument innovador en la nostra
legislaci urbanstica, basat en la definici dun marc territorial sostenible que facilita la posterior gesti.
El ttol III del llibre I regula el procediment daprovaci de tots els
plans que requerisquen una avaluaci ambiental i territorial estratgica.
En este sentit, lrgan ambiental i territorial determinar si lavaluaci
ambiental i territorial dun pla o dun programa ha de ser de carcter
simplificada o ordinria, en funci del grau de significaci dels seus
efectes ambientals i territorials. En el primer cas, el promotor podr
continuar tramitant el pla per un procediment simplificat. Per a ambds
casos de tramitaci, la llei establix un procs que integra els procediments administratius referents al planejament i a lavaluaci ambiental i
territorial estratgica, que, fins ara, no tenien una regulaci coordinada,
i aix produa disfuncions que dilataven de manera innecessria els
procediments administratius.
La llei aprofita la necessria adaptaci a la legislaci estatal i europea en matria davaluaci ambiental per a simplificar el sistema actual
i dissenyar un procediment coordinat que oferisca ms seguretat jurdica
i claredat per als subjectes que hi intervenen. En este sentit, un element
clau de la nova llei s lrgan ambiental i territorial, les funcions del
qual sassignen a la conselleria amb competncies en territori i medi
ambient, el qual actua com a rgan de coordinaci global.
Este ttol tamb regula la tramitaci dels plans i els programes que
no estan subjectes a avaluaci ambiental i territorial estratgica, les
condicions de modificaci dels plans i programes en funci dels seus
efectes ambientals i territorials, la suspensi de llicncies, les regles
aplicables en absncia de planejament territorial i urbanstic, i la vigncia dels plans i programes.
18926
18927
IV
IV
El llibre II dedica el primer ttol a les tcniques de gesti urbanstica: les rees de repartiment i laprofitament tipus, la reparcellaci, lexpropiaci, les transferncies i reserves daprofitament, i la recuperaci
de plusvlues per al conjunt de la societat. En relaci amb estes ltimes,
i en el marc de la legislaci estatal, el percentatge daprofitament tipus
que correspon a ladministraci, en concepte de la participaci pblica
en les plusvlues generades pel planejament, s el 10% en els sectors
de sl urbanitzable, el 15% per als sectors no previstos en el planejament general, en les actuacions en sl urb el 5% sobre els increments
daprofitament urbanstic respecte al vigent i el 0% en la resta de casos.
Tamb es regulen els patrimonis pblics de sl i les seues finalitats,
que inclouen, amb carcter prioritari, la construcci de vivendes sotmeses a algun rgim de protecci pblica i, en segon lloc, altres usos
dinters i finalitat social per a afavorir els processos urbanstics, tant
en la ciutat construda com en la producci de nou sl, i la gesti de la
infraestructura verda del territori, tot aix des duna ptica pblica i
dinters general.
El libro II dedica su primer ttulo a las tcnicas de gestin urbanstica: las reas de reparto y el aprovechamiento tipo, la reparcelacin,
la expropiacin, las transferencias y reservas de aprovechamiento, y la
recuperacin de plusvalas para el conjunto de la sociedad. En relacin
con estas ltimas, y en el marco de la legislacin estatal, el porcentaje
de aprovechamiento tipo que corresponde a la administracin, en concepto de la participacin pblica en las plusvalas generadas por el planeamiento, es el 10% en los sectores de suelo urbanizable, el 15% para
los sectores no previstos en el planeamiento general, en las actuaciones
en suelo urbano el 5% sobre los incrementos de aprovechamiento urbanstico respecto al vigente y el 0% en el resto de supuestos. Tambin se
regulan los patrimonios pblicos de suelo y sus finalidades, que incluyen, con carcter prioritario, la construccin de viviendas sometidas a
algn rgimen de proteccin pblica y, en segundo lugar, otros usos
de inters y finalidad social para favorecer los procesos urbansticos,
tanto en la ciudad construida como en la produccin de nuevo suelo, y
la gestin de la infraestructura verde del territorio, todo ello desde una
ptica pblica y de inters general.
El ttulo II afronta dos importantes materias del urbanismo valenciano: la definicin del estatuto del urbanizador y la garanta de los
derechos de propiedad en el proceso urbanstico.
La reciente jurisprudencia comunitaria y el marco bsico de la
legislacin estatal, dejan clara la posibilidad de una configuracin legal
especfica de la figura del urbanizador, coordinando la funcin pblica
y el control pblico del proceso, el derecho de propiedad y la iniciativa
empresarial, y todo ello dentro del esquema bsico de la contratacin
pblica. La ley establece dos sistemas de gestin, la gestin pblica y
la gestin por los propietarios. La gestin pblica puede realizarse de
forma directa por la administracin o, de forma indirecta, por la iniciativa privada, sea o no propietaria del suelo. El sistema de gestin
pblica directa supone que la administracin decide actuar asumiendo la
condicin de urbanizador. Si la administracin no asume esta condicin,
sern los propietarios, o una asociacin de los mismos, que cuenten
con la mayora, en trminos superficiales, de los terrenos, quienes, con
carcter previo al inicio del proceso de programacin, podrn optar por
asumir la condicin de urbanizador. Una vez pasado el plazo otorgado
sin que los propietarios se manifiesten de forma expresa, se abrir el
proceso de licitacin para cualquier persona fsica o jurdica que tenga
la capacidad y que cumpla los requisitos de solvencia que establezcan
las bases de programacin elaboradas por el ayuntamiento; en este caso,
el procedimiento de designacin del agente urbanizador se regir por
la regulacin contenida en esta ley y, en lo no previsto en ella, por la
legislacin de contratos del sector pblico.
La ley separa en dos fases el proceso de programacin: en primer
lugar, la eleccin de la alternativa tcnica del programa de actuacin;
y, en segundo lugar, la formulacin de las proposiciones jurdico-econmicas y la seleccin del agente urbanizador, que solo tendr lugar
en el caso de gestin pblica indirecta. Ambas fases del proceso estn
reguladas por las bases de programacin que elabora el ayuntamiento.
La iniciativa para plantear un concurso de programacin puede ser privada, pero, en todo caso, el ayuntamiento deber adoptar la propuesta
como propia o, en su caso, modificarla para adaptarla al inters general.
Una vez seleccionada y aprobada la alternativa tcnica, se designar al
agente urbanizador entre quienes hayan presentado las diferentes proposiciones jurdico-econmicas. Los dos concursos debern ser anunciados previamente en el Diario Oficial de la Unin Europea, y todos
los documentos y la informacin relevante estarn a disposicin de los
interesados hasta la finalizacin de los plazos de presentacin de las
alternativas tcnicas o de las proposiciones jurdico-econmicas. Se
restablece el sistema de las denominadas plicas cruzadas; el hecho de
que un empresario formule la mejor propuesta urbanstica no implica
que ofrezca las mejores condiciones econmicas para desarrollarla.
Para cualquiera de los sistemas de gestin, por los propietarios o
pblica, sea directa o indirecta, se mantiene la figura del empresario
constructor. El urbanizador ha de contratar la ejecucin de las obras
de urbanizacin con un constructor designado conforme a las reglas
de transparencia, concurrencia y no discriminacin detalladas por la
legislacin de contratos del sector pblico y bajo fe pblica notarial.
En cuanto a la relacin del urbanizador con los propietarios, la ley
recoge la necesidad de adhesin expresa del propietario a participar en
18928
18929
18930
LLIBRE I
PLANEJAMENT
LIBRO I
PLANEAMIENTO
TTOL PRELIMINAR
TTULO PRELIMINAR
CAPTOL I
Disposicions generals
CAPTULO I
Disposiciones generales
TTOL I
La infraestructura verda, el paisatge i
locupaci racional del territori
TTULO I
La infraestructura verde, el paisaje y
la ocupacin racional del territorio
CAPTOL I
La infraestructura verda
CAPTULO I
La infraestructura verde
2. La infraestructura verda sestendr tamb als sls urbans i urbanitzables, i comprendr, com a mnim, els espais lliures i les zones verdes pbliques ms rellevants, aix com els itineraris que permeten la
seua connexi.
3. La identificaci i la caracteritzaci dels espais que componen la
infraestructura verda de la Comunitat Valenciana es realitzar en els
instruments de planificaci territorial i urbanstica, a escala regional,
supramunicipal, municipal i urbana, i ser la conselleria competent en
matria dordenaci del territori i paisatge lencarregada de supervisar
la seua coherncia i funcionalitat.
18931
18932
CAPTOL II
El paisatge
CAPTULO II
El paisaje
18933
CAPTOL III
Criteris de locupaci racional del sl
CAPTULO III
Criterios de la ocupacin racional del suelo
18934
b) Se respetarn los elementos culturales, la topografa y la vegetacin como elementos conformadores del carcter de los paisajes, considerndolos condicionantes y referentes de los proyectos.
c) Todas las actuaciones garantizarn la correcta visualizacin y
acceso al paisaje. Para ello:
1. Mantendrn el carcter y las condiciones de visibilidad de los
paisajes de mayor valor, especialmente los agropecuarios tradicionales,
los abiertos y naturales, las perspectivas de conjuntos urbanos histricos o tradicionales, los elementos culturales y el entorno de recorridos
escnicos.
2. Con carcter general, se preservarn de la urbanizacin y de
la edificacin los elementos dominantes que constituyen referencias
visuales del territorio: crestas de montaas, cspides del terreno, bordes de acantilados, zonas con pendientes elevadas, hitos y elevaciones
topogrficas.
3. Respetarn zonas de afeccin paisajstica y visual en torno a los
puntos de observacin que faciliten las vistas ms significativas de cada
lugar y los que contribuyan a la puesta en valor de la infraestructura
verde.
d) Las unidades de paisaje, definidas como las reas geogrficas
con una configuracin estructural, funcional o perceptiva diferenciada,
que han adquirido los caracteres que las definen a lo largo del tiempo,
constituirn una referencia preferente en la zonificacin del territorio
propuesta en los planes territoriales y urbansticos.
e) Los desarrollos territoriales y urbansticos se integrarn en la
morfologa del territorio y del paisaje, definiendo adecuadamente los
bordes urbanos y la silueta urbana, y preservando la singularidad paisajstica y la identidad visual del lugar.
f) La planificacin urbanstica y territorial adoptar determinaciones
para el control de los elementos con incidencia en la calidad del paisaje
urbano, garantizando con el diseo de los espacios pblicos y el viario
la funcionalidad de la infraestructura verde y el mantenimiento de las
principales vistas y perspectivas que lo caracterizan.
18935
3. Lordenaci dusos i el disseny urb atendran els principis daccessibilitat universal i de mobilitat sostenible, amb un sistema de transport pblic eficient, qualificat i fiable, i assegurar la comoditat per al
trnsit de vianants i de ciclistes, per mitj duna adequada estructura i
morfologia dels carrers, espais pblics i seccions viries.
4. Els nous espais pblics, o la seua reforma, han de configurar la
imatge urbana com el resultat dun projecte unitari, coherent i articulat
per la infraestructura verda urbana i la xarxa despais dotacionals. En
cap cas els espais pblics poden conformar-se com un mer resultat residual i inconnex de les implantacions privades.
5. Lordenaci de ledificaci i del seu s sajustar a criteris deficincia energtica, de reducci demissions i residus, i a la implantaci
de les energies renovables.
18936
TTOL II
Instruments dordenaci
TTULO II
Instrumentos de ordenacin
CAPTOL I
Instruments dordenaci
CAPTULO I
Instrumentos de ordenacin
CAPTOL II
Planejament dmbit supramunicipal
CAPTULO II
Planeamiento de mbito supramunicipal
Secci I
Lestratgia territorial de la comunitat valenciana
Seccin I
La estrategia territorial de la comunitat valenciana
Article 15. Objecte, funcions, continguts i documentaci de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana
1. LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana s linstrument marc de lordenaci del territori en lmbit de la Comunitat Valenciana i t com a finalitat la consecuci dun territori integrador en la part
social, respectus en lambiental i competitiu en leconmica.
18937
Secci II
Els plans dacci territorial
Seccin II
Los planes de accin territorial
18938
d) Estrategias del plan para la consecucin de los objetivos propuestos, incluyendo la definicin de proyectos y acciones dinamizadoras y
valorando los efectos que la consecucin de los objetivos propuestos
tendr sobre los elementos enunciados en el apartado anterior.
e) Acciones a promover para la consecucin de sus objetivos.
Secci III
Actuacions territorials estratgiques
Seccin III
Actuaciones territoriales estratgicas
Secci IV
Plans generals estructurals mancomunats
Seccin IV
Planes generales estructurales mancomunados
18939
CAPTOL III
Planejament dmbit municipal
CAPTULO III
Planeamiento de mbito municipal
Secci I
El pla general estructural i lordenaci estructural
Seccin I
El plan general estructural y la ordenacin estructural
18940
Artculo 22. Objetivos, umbrales e indicadores de sostenibilidad territorial y directrices estratgicas del desarrollo previsto
1. El plan general estructural contendr unos objetivos, umbrales e
indicadores de sostenibilidad territorial con un horizonte temporal de
veinte aos y sern vinculantes para la evaluacin y seguimiento del
plan, sin perjuicio de que la vigencia del plan sea indefinida. En ausencia de previsin especfica para el mbito del plan o para los sectores
de desarrollo, se considerar que el nmero total de habitantes ser el
resultante de aplicar 2,5 habitantes por el nmero de viviendas.
2. El plan definir al menos los siguientes umbrales, con referencia
a tres escenarios, con un horizonte a cuatro, diez y veinte aos:
a) Proyeccin de poblacin que sirva como referencia para la fijacin de las determinaciones del plan general estructural.
b) ndices mximos de ocupacin sostenible de suelo para usos residenciales y de actividades econmicas, tal y como se contemplan en la
Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Recursos hdricos necesarios, en funcin de los recursos disponibles o de los susceptibles de reasignacin o de nueva generacin
mediante las infraestructuras oportunas.
3. El plan general estructural definir un conjunto de indicadores
de sostenibilidad para su evaluacin y seguimiento. Estos indicadores
debern poseer, como atributos mnimos, los siguientes: sencillez, disponibilidad, fiabilidad, representatividad y comparabilidad.
4. Las directrices estratgicas del desarrollo del plan general estructural atendrn a los principios generales de crecimiento territorial y
urbano desarrollados en el artculo 7 de esta ley.
18941
relacin al total de poblacin prevista en el plan. Este estndar se cumplir de modo global para todo el municipio, pero no es exigible que se
cumpla en cada uno de los sectores o mbitos de planeamiento.
4. Las categoras y la nomenclatura para designar las dotaciones
se ajustarn a los criterios de unificacin dispuestos en el anexo IV de
esta ley.
b) En el sl rural com sestabliran les normes bsiques que regulen els usos, intensitats, graus de protecci i integraci paisatgstica i
que previnguen la parcellaci urbanstica i ledificaci incontrolada, i
sestabliran les superfcies mnimes indivisibles, les alries mximes,
locupaci mxima de parcella i altres determinacions anlogues. En
este tipus de sl es delimitaran zones dordenaci estructural, a partir
de criteris ambientals i paisatgstics, que reflectisquen la seua vocaci
territorial futura i es regularan els usos que puguen acollir; a este efecte,
caldr ajustar-se al que disposa el ttol IV del llibre II.
c) En el sl rural de protecci especial, per valors ambientals, paisatgstics, culturals o econmics, o per la presncia de riscos naturals
i induts, els plans aplicaran la legislaci sectorial corresponent a les
matries afectades, sense perju destablir disposicions normatives i
zonificacions que milloren la seua protecci i gesti. Els usos, obres,
installacions i activitats que simplanten en estos sls, de conformitat
amb el ttol IV del llibre II, hauran destar previstes en el planejament
per ser compatibles amb el manteniment, conservaci, millora, aprofitament i posada en valor dels recursos protegits; tamb es permetr la
implantaci de les que siguen necessries per a limitar els riscos. En este
tipus de sl, les activitats que prevegen els plans estaran relacionades
amb la utilitzaci, aprofitament o captura de recursos naturals, com ara
el vent, el sol, laigua o els minerals; a ms, sexigir que no generen
impactes significatius en el medi ambient o que, desprs de lavaluaci
del seu impacte ambiental i lestudi de la seua integraci en el paisatge, el seu inters pblic o social prevalga o resulte compatible amb els
valors ambientals, culturals i paisatgstics que podrien resultar afectats.
Igualment, es podran dur a terme les obres i installacions necessries
per a la gesti dels bns de domini pblic, o dels servicis pblics o activitats dutilitat pblica o inters general, i per a la minoraci dels riscos
que motivaran la seua especial protecci. Finalment, els plans inclouran
18942
1. Una vegada zonificat el territori municipal, el pla general estructural delimitar en el sl urbanitzable i, si s el cas, en el sl urb,
mbits de planificaci i gesti urbanstica, per al posterior desenrotllament detallat, que podran ser:
a) Sectors de pla parcial per a estructurar lexpansi urbana prevista. Cada sector ha de configurar-se amb amplitud suficient, viabilitat econmica, referncies geogrfiques o administratives definides
i objectius especfics que justifiquen la redacci dun instrument de
planejament autnom.
b) Sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovaci
urbana que han de ser abordades per un pla especfic desta ndole.
2. Per a cada sector, el pla general estructural ha de fer una estimaci aproximada del nombre mxim i mnim dhabitants en mbits
ds residencial, i dhabitants equivalents en mbits dusos productius i
calcular una estimaci preliminar de les seues dotacions de lordenaci
estructural i de les necessitats funcionals bsiques en matria de sanejament, abastiment daigua, subministrament elctric, accessibilitat i gesti de residus, i justificar les reserves de sl establides a estes finalitats.
Article 30. Continguts econmics del pla general estructural
1. El pla general estructural establir els criteris dequidistribuci
que hagen de regir el seu desenrotllament, i ponderar la viabilitat eco-
18943
18944
c) Estudi de paisatge.
d) Informe de viabilitat econmica.
e) Memria de sostenibilitat econmica.
f) Fixaci dindicadors del seguiment de la seua execuci.
3. La documentaci justificativa ha dacreditar la coherncia de
lordenaci estructural amb els indicadors de sostenibilitat i amb les
directrius de desenrotllament territorial que postule. Aix mateix, ha de
justificar la configuraci de la infraestructura verda a escala municipal,
la funcionalitat de la xarxa primria i la zonificaci prevista, aix com
explicar els criteris seguits per a la determinaci daprofitaments tipus
i fixaci de regles dequidistribuci i justificar el compliment de totes
les disposicions legals que resulten aplicables, a ms de les regulades
en este captol.
4. El pla general estructural inclour la segent documentaci amb
eficcia normativa:
a) Plnols dordenaci estructural, on es plasmen grficament i a
escala adequada els continguts que li sn propis.
b) Normes urbanstiques de rang estructural respecte als punts
segents:
1.r Objectius i directrius estratgiques del desenrotllament territorial
previst.
2.n Disposicions normatives dels estudis sectorials que sapliquen
al pla.
3.r Classificaci del sl.
4.t Regulaci de cada una de les zones dordenaci previstes dacord
amb este ttol.
5.t Criteris de clcul i parmetres dequidistribuci aplicables.
6.t Criteris de distribuci de reserves de vivenda sotmeses al rgim
de protecci pblica.
7.m Identificaci dels instruments urbanstics que contenen lordenaci detallada.
c) Fitxes de zona, relatives a les zones dordenaci estructural que
definisca el pla, segons els models que sinclouen en lannex V desta
llei.
d) Fitxes de gesti, amb criteris, determinacions i parmetres de
lordenaci estructural per al desenrotllament de cada sector o mbit
dunitat dexecuci previst, segons els models que sinclouen en lannex
V desta llei.
e) Catleg de proteccions i delimitaci de zones de vigilncia arqueolgica i entorns de protecci dels bns inclosos, amb el contingut de
larticle 42 desta llei.
Secci II
Lordenaci detallada
Seccin II
La ordenacin pormenorizada
c) La delimitaci de les subzones, amb les corresponents ordenances particulars dedificaci, que inclouran les seues dimensions, forma
i volum.
d) La regulaci detallada dels usos del sl de cada subzona, en
desenvolupament de les zones dordenaci estructural de lndex dedificabilitat neta aplicable a cada parcella de sl urb i a cada sector del
sl urbanitzable, i de les actuacions allades a les quals el plantejament
els haguera atribut un increment daprofitament. En el sl no urbanitzable, estableix les condiciones tipolgiques dels edificis i construccions permeses i les caracterstiques dels tancats. Aix mateix, determina
normes tcniques concretes per a la reposici darbrat, ampliaci de
camins, neteja dels predis, depuraci de residus i abocaments, com
tamb altres normes danloga finalitat.
e) La delimitaci de les rees de repartiment i la fixaci de laprofitament tipus dacord amb els criteris i les condicions establits en lordenaci estructural.
f) La fixaci dalineacions i rasants.
g) Lestabliment dels parmetres reguladors de la parcellaci.
h) La delimitaci dunitats dexecuci, contnues o discontnues.
i) La delimitaci dmbits dactuaci sobre el medi urb a qu fa
referncia larticle 72 desta llei i la legislaci de lEstat en matria de
rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes.
2. Per a la regulaci de les determinacions prpies de lordenaci
detallada, es prendr en consideraci linstrument de paisatge que sadjunte al pla.
3. Les ordenances municipals de policia de ledificaci regularan els
aspectes morfolgics i ornamentals de les construccions i, en general,
aquelles condicions de les obres dedificaci que no siguen definitries
de ledificabilitat o la destinaci del sl. Tamb poden regular, en termes
compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles dautoritzaci en cada immoble. Les ordenances hauran de ser conformes a les
disposicions estatals o autonmiques relatives a la seguretat, salubritat,
habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas,
menyscabaran les mesures establides per a la protecci del medi ambient i del paisatge urb o dels bns catalogats dinters cultural o histric.
Article 36. Xarxa secundria de dotacions i estndards de qualitat
urbana
1. La xarxa secundria est integrada per les infraestructures, espais
lliures, jardins, equipaments i altres dotacions, que tenen un mbit dinfluncia propi dun sector o mbit equivalent. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificaci
disposats en lannex IV desta llei.
2. Lordenaci detallada en sectors de planejament parcial ha de
complir els estndards dotacionals de qualitat urbana que sestablixen
en lannex IV i, com a mnim, els segents:
a) En sl residencial, les dotacions pbliques no viries seran,
almenys, de 35 metres quadrats de sl per cada 100 metres quadrats
potencialment edificables amb eixe s. Destos, un mnim de 15 es destinaran a zones verdes pbliques.
b) En sl industrial o terciari, es destinar a zones verdes pbliques
almenys el deu per cent de la superfcie del sector.
3. Les densitats residencials no seran superiors a 100 vivendes per
hectrea ni a un metre quadrat edificable ds residencial per metre
quadrat de sl. Tots els sectors ds residencial hauran de disposar dun
mnim dedificabilitat terciria. El pla podr optar per fixar un ndex
dedificabilitat terciria respecte daix, o b regular en la seua normativa la compatibilitat dels usos terciaris que es prevegen en el sector
amb ls residencial predominant. Este mnim dedificabilitat terciria
no podr destinar-se ntegrament a ls dallotjaments turstics subjectes
a la seua reglamentaci administrativa sectorial.
4. En sl urb subjecte a actuacions allades o integrades, quan
ledificabilitat residencial mitjana preexistent en una subzona dordenaci detallada ja supere el metre quadrat edificable, per metre quadrat
de sl, el nou planejament no podr augmentar ledificabilitat aplicable
a cada parcella respecte a les previsions del planejament anterior ni
arribar a la mitjana preexistent.
18945
c) La delimitacin de las subzonas, con sus correspondientes ordenanzas particulares de edificacin, que incluirn sus dimensiones, forma
y volumen.
d) La regulacin detallada de los usos del suelo de cada subzona,
en desarrollo de las zonas de ordenacin estructural del ndice de edificabilidad neta aplicable a cada parcela de suelo urbano y a cada sector
del suelo urbanizable, y de las actuaciones aisladas a las que el planteamiento les hubiera atribuido un incremento de aprovechamiento. En el
suelo no urbanizable, establece las condiciones tipolgicas de los edificios y construcciones permitidas y las caractersticas de los vallados.
Asimismo, determina normas tcnicas concretas para la reposicin de
arbolado, ampliacin de caminos, limpieza de los predios, depuracin
de residuos y vertidos, as como otras normas de anloga finalidad.
e) La delimitacin de las reas de reparto y la fijacin del aprovechamiento tipo de acuerdo con los criterios y condiciones establecidos
en la ordenacin estructural.
f) La fijacin de alineaciones y rasantes.
g) El establecimiento de los parmetros reguladores de la parcelacin.
h) La delimitacin de unidades de ejecucin, continuas o discontinuas.
i) La delimitacin de mbitos de actuacin sobre el medio urbano
a que se refiere el artculo 72 de esta ley y la legislacin del Estado en
materia de rehabilitacin, regeneracin y renovacin urbanas.
2. Para la regulacin de las determinaciones propias de la ordenacin pormenorizada, se tomar en consideracin el instrumento de
paisaje que acompae al plan.
3. Las ordenanzas municipales de polica de la edificacin regularn
los aspectos morfolgicos y ornamentales de las construcciones y, en
general, aquellas condiciones de las obras de edificacin que no sean
definitorias de la edificabilidad o el destino del suelo. Tambin pueden
regular, en trminos compatibles con el planeamiento, las actividades
susceptibles de autorizacin en cada inmueble. Las ordenanzas debern
ser conformes con las disposiciones estatales o autonmicas relativas
a la seguridad, salubridad, habitabilidad, accesibilidad y calidad de las
construcciones y, en ningn caso, menoscabarn las medidas establecidas para la proteccin del medio ambiente y del paisaje urbano o de los
bienes catalogados de inters cultural o histrico.
Artculo 36. Red secundaria de dotaciones y estndares de calidad
urbana
1. La red secundaria est integrada por las infraestructuras, espacios
libres, jardines, equipamientos y otras dotaciones, que tienen un mbito
de influencia propio de un sector o mbito equivalente. Las categoras
y nomenclatura para designar las dotaciones se ajustarn a los criterios
de unificacin dispuestos en el anexo IV de esta ley.
2. La ordenacin pormenorizada en sectores de planeamiento parcial debe cumplir los estndares dotacionales de calidad urbana que se
establecen en el anexo IV y, como mnimo, los siguientes:
a) En suelo residencial, las dotaciones pblicas no viarias sern, al
menos, 35 metros cuadrados de suelo por cada 100 metros cuadrados
potencialmente edificables con ese uso. De ellos, un mnimo de 15 se
destinarn a zonas verdes pblicas.
b) En suelo industrial o terciario, se destinar a zonas verdes pblicas al menos el diez por cien de la superficie del sector.
3. Las densidades residenciales no sern superiores a 100 viviendas
por hectrea ni a un metro cuadrado edificable de uso residencial por
metro cuadrado de suelo. Todos los sectores de uso residencial debern
contar con un mnimo de edificabilidad terciaria. El plan podr optar por
fijar un ndice de edificabilidad terciaria al respecto, o bien regular en
su normativa la compatibilidad de los usos terciarios que se prevean en
el sector con el uso residencial predominante. Este mnimo de edificabilidad terciaria no podr destinarse ntegramente al uso de alojamientos
tursticos sujetos a su reglamentacin administrativa sectorial.
4. En suelo urbano sujeto a actuaciones aisladas o integradas, cuando la edificabilidad residencial media preexistente en una subzona de
ordenacin pormenorizada ya supere el metro cuadrado edificable, por
metro cuadrado de suelo, el nuevo planeamiento no podr aumentar la
edificabilidad aplicable a cada parcela con respecto a las previsiones del
planeamiento anterior ni alcanzar la media preexistente.
18946
Secci III
Pla dordenaci detallada
Seccin III
Plan de ordenacin pormenorizada
18947
18948
3. Podrn crear los nuevos viales o suelos dotacionales que precise la remodelacin tipolgica o morfolgica del volumen ordenado, o
ampliarlos, pero sin alterar la funcionalidad de los previstos en el plan
que desarrollen.
4. Contendrn la documentacin informativa y normativa propia
que sea adecuada a sus fines e incluirn un anlisis de su integracin en
el paisaje urbano.
CAPTOL IV
Catleg de proteccions i plans especials
CAPTULO IV
Catlogo de protecciones y planes especiales
18949
CAPTOL V
Competncies per a laprovaci dels plans
CAPTULO V
Competencias para la aprobacin de los planes
18950
TTOL III
Procediment delaboraci i aprovaci de plans i programes
TTULO III
Procedimiento de elaboraciny aprobacin de planes y programas
CAPTOL I
Tipus de procediments en el planejament
CAPTULO I
Tipos de procedimientos en el planeamiento
Artculo 45. Los tipos de procedimientos para la elaboracin y aprobacin de los planes y programas
1. Los planes y programas sujetos a evaluacin ambiental y territorial estratgica ordinaria se elaborarn siguiendo el procedimiento
establecido en el captulo II siguiente.
2. Los planes y programas que estn sujetos a evaluacin ambiental y
territorial estratgica simplificada se elaborarn siguiendo el procedimiento
establecido en los artculos 50 y 51 de esta ley y en el captulo III del presente ttulo si se concluye con el informe ambiental y territorial estratgico.
3. Las actuaciones territoriales estratgicas tienen regulado su procedimiento propio en el captulo IV de este mismo ttulo.
Article 46. Plans i programes que seran objecte de lavaluaci ambiental i territorial estratgica
1. Sn objecte davaluaci ambiental i territorial estratgica ordinria els plans i programes, aix com les seues modificacions, que adopte o
aprove una administraci pblica i lelaboraci i laprovaci dels quals
estiga exigida per una disposici legal o reglamentria o per acord del
Consell, quan:
a) Establisquen el marc per a la futura autoritzaci de projectes
legalment sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia, mineria, indstria, transport, gesti de residus, gesti de recursos hdrics, riscos naturals i induts, ocupaci del domini pblic maritimoterrestre, telecomunicacions,
turisme, ordenaci del territori urbanitzat o rural, o de ls del sl.
b) Requerisquen una avaluaci dacord amb la normativa comunitria, estatal o autonmica reguladora de la Xarxa Ecolgica Europea
Natura 2000.
c) LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans
dacci territorial, els plans generals estructurals, les actuacions territorials estratgiques o qualssevol altres plans o programes i aquelles
modificacions dels abans enunciats que establisquen o modifiquen lordenaci estructural, i aix ho establisca lrgan ambiental i territorial.
2. Els plans i programes relatius a la defensa de la naci, la protecci civil en casos demergncia i els de carcter financer o pressupostari
queden exclosos de laplicaci del procediment davaluaci ambiental
i territorial estratgica.
3. Lrgan ambiental i territorial determinar si un pla o programa
ha de ser objecte davaluaci ambiental i territorial estratgica simplificada o ordinria en els casos segents:
a) Les modificacions menors dels plans i programes esmentats en
lapartat 1.
b) Els plans i programes esmentats en lapartat 1 que establisquen
ls, en lmbit municipal, de zones de reduda extensi. Queden inclosos en estos casos aquells plans o programes que comporten una nova
ocupaci de sl no urbanitzable per a realitzar operacions puntuals de
reordenaci o ampliaci limitada de vores de sls consolidats, als quals
fan referncia els articles 72.3.b i 73.1.d desta llei, llevat que sestablisca la seua innecessarietat en la declaraci ambiental i territorial del
pla general estructural.
c) Els plans i programes que establisquen un marc per a lautoritzaci en el futur de projectes i no complisquen els altres requisits
mencionats en lapartat 1.
Lrgan ambiental i territorial resoldr estos casos tenint en consideraci els criteris de lannex VIII desta llei.
CAPTOL II
Tramitaci dels plans i programes subjectes a avaluaci
ambiental i territorial estratgica
CAPTULO II
Tramitacin de los planes y programas sujetos a evaluacin
ambiental y territorial estratgica
18951
Article 48. Persones i institucions participants en lavaluaci ambiental i territorial estratgica de plans i programes
En lavaluaci ambiental i territorial estratgica de plans i programes participen les persones i institucions segents:
a) rgan promotor: rgan duna administraci pblica, estatal, autonmica o local, que inicia el procediment per a lelaboraci i adopci
dun pla o programa i, en conseqncia, ha dintegrar els aspectes ambientals i territorials en el seu contingut a travs dun procs davaluaci
ambiental i territorial estratgica.
Els plans i programes diniciativa privada els tramitar lrgan promotor pblic competent.
b) rgan substantiu: rgan de ladministraci pblica que t les
competncies per a adoptar o aprovar un pla o programa.
c) rgan ambiental i territorial: s lrgan autonmic, dependent de
la conselleria competent en ordenaci del territori i medi ambient que
realitza lanlisi tcnic dels expedientes davaluaci ambiental i territorial, formula les declaracions ambientals i territorials estratgiques,
i que, en collaboraci amb lrgan promotor i substantiu, vetla per la
integraci dels aspectes ambientals, junt amb els territorials i funcionals,
en lelaboraci del pla o programa. Podr delegar-se lexercici de les
competncies en esta matria en els ajuntaments, sempre que es tracte
de plans que afecten nicament i exclusivament a lordenaci detallada
definida en la present llei i sacredite disposar de mitjans tcnics i personals necessaris per a e lexercici de la competncia.
d) Administracions pbliques afectades: aquelles administracions
pbliques que tenen competncies especfiques en les matries segents:
poblaci, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sl,
aigua, aire, factors climtics, paisatge, bns materials, patrimoni cultural
incls en el patrimoni histric, educaci, sanitat, ordenaci del territori
i urbanisme.
e) Pblic: qualsevol persona fsica o jurdica, aix com les seues
associacions, organitzacions o grups legalment constituts.
f) Pblic interessat: als efectes desta llei, sentendr per pblic interessat:
1.r Tota persona fsica o jurdica que tinga la consideraci dinteressat segons la legislaci vigent en matria de procediment administratiu
com.
2.n Qualsevol persona jurdica sense finalitat lucrativa que complisca els requisits segents:
a) Que tinga, entre els fins acreditats en els seus estatuts, la protecci del medi ambient en general o la dalgun dels seus elements en
particular, i que estos fins puguen resultar afectats pel pla o programa
de qu es tracte.
b) Que estiga, si ms no, un any legalment constituda i exercint,
de manera activa, les activitats necessries per a assolir els fins prevists
en els estatuts, i estiga inscrita en el registre habilitat a lefecte en la
conselleria competent.
c) Que segons els seus estatuts, exercisquen lactivitat en un mbit
territorial que resulte afectat pel pla o programa.
Artculo 49. Fases de la tramitacin de un plan que requiere evaluacin ambiental y territorial estratgica
1. La tramitacin de un plan o programa que requiere evaluacin
ambiental y territorial estratgica comprende las siguientes actuaciones
sucesivas:
a) Solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica por el rgano promotor.
b) Consulta a las administraciones pblicas afectadas.
18952
c) Documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico, en el caso del procedimiento ordinario, o resolucin de informe
ambiental y territorial emitido por el rgano ambiental y territorial, en
el caso del procedimiento simplificado.
d) Formulacin, por el rgano promotor, de una versin preliminar del plan o programa, que incluir un estudio ambiental y territorial
estratgico.
e) Sometimiento de la versin preliminar del plan o programa y del
estudio ambiental y territorial estratgico al proceso de participacin
pblica, informacin pblica y consultas.
f) Elaboracin de la propuesta de plan o programa.
g) Declaracin ambiental y territorial estratgica.
h) En su caso, adecuacin del plan o programa a la declaracin
ambiental y territorial estratgica.
i) Si fuera necesaria, con arreglo a los criterios establecidos en la
presente ley en los supuestos en que se introduzcan modificaciones en el
documento de plan o programa, nueva informacin al pblico.
j) Aprobacin del plan o programa y publicidad.
k) Aplicacin del plan de seguimiento ambiental y territorial, tras la
aprobacin del plan o programa y durante su ejecucin, para verificar el
cumplimiento de las previsiones ambientales y territoriales.
2. La documentacin del plan o programa deber ser accesible
al pblico y podr ser consultada durante y una vez superada la fase
correspondiente del procedimiento, de conformidad con lo establecido
en este captulo. A tal efecto, el rgano promotor adoptar las medidas necesarias para que sean accesibles por medios electrnicos los
siguientes documentos: el borrador del plan o programa, que incluir
un documento inicial estratgico; el documento de alcance del estudio
ambiental y territorial estratgico o la resolucin de informe ambiental y territorial; la versin preliminar del plan y el estudio ambiental y
territorial estratgico; el instrumento de paisaje; los informes sectoriales
emitidos; el documento de participacin pblica; y la propuesta del plan
o programa y la declaracin ambiental y territorial estratgica.
Artculo 50. Inicio del procedimiento. Solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica
1. El procedimiento se iniciar con la presentacin por el rgano
promotor ante el rgano sustantivo de la solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica, acompaada de un borrador
del plan o programa y un documento inicial estratgico con el siguiente
contenido, expresado de modo sucinto, preliminar y esquemtico:
a) Los objetivos de la planificacin y descripcin de la problemtica
sobre la que acta.
b) El alcance, mbito y posible contenido de las alternativas del plan
que se propone.
c) El desarrollo previsible del plan o programa.
d) Un diagnstico de la situacin del medio ambiente y del territorio
antes de la aplicacin del plan en el mbito afectado.
e) Sus efectos previsibles sobre el medio ambiente y sobre los elementos estratgicos del territorio, tomando en consideracin el cambio
climtico.
f) Su incardinacin en la Estrategia Territorial de la Comunitat
Valenciana y su incidencia en otros instrumentos de la planificacin
territorial o sectorial.
2. En los supuestos del artculo 46.3 de esta ley, cuando el rgano
promotor considere que resulta de aplicacin el procedimiento simplificado de evaluacin ambiental y territorial estratgica, adems deber
incluirse en la documentacin:
a) La motivacin de la aplicacin del procedimiento simplificado de
evaluacin ambiental y territorial estratgica.
b) Un resumen de los motivos de la seleccin de las alternativas
contempladas.
c) Las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de lo
posible, compensar, cualquier efecto negativo importante en el medio
ambiente y en el territorio, que se derive de la aplicacin del plan o programa, as como para mitigar su incidencia sobre el cambio climtico y
su adaptacin al mismo.
d) Una descripcin de las medidas previstas para el seguimiento
ambiental del plan.
3. El rgano sustantivo remitir al rgano ambiental y territorial la
solicitud y la documentacin que la acompaa presentadas por el rgano
18953
promotor, una vegada que haja comprovat que sajusta al que establixen
els apartats anteriors i la legislaci sectorial.
4. En el termini de quinze dies des de la recepci, lrgan ambiental
i territorial examinar la documentaci presentada. Si apreciara que la
sollicitud no sacompanya dalgun dels documents preceptius, requerir a lrgan promotor, informant-ne a lrgan substantiu, perqu en el
termini de deu dies procedisca a lesmena de la documentaci, interrompent-se el cmput del termini per a la finalitzaci de lavaluaci.
Si aix no ho fera, es tindr el promotor per desistit de la seua petici,
prvia resoluci de lrgan ambiental i territorial. Este termini podr
ser ampliat fins a cinc dies, a petici de linteressat o a iniciativa de
lrgan ambiental i territorial, quan laportaci dels documents requerits
presente dificultats especials.
Aix mateix, si lrgan ambiental i territorial estima de manera
inequvoca que el pla o programa s manifestament inviable per raons
ambientals, o quan el document inicial estratgic no reunisca condicions
de qualitat suficients apreciades per lrgan esmentat, o quan shaja no
adms o shaja dictat una declaraci ambiental i territorial estratgica
desfavorable en un pla o programa anleg al presentat, podr declarar
la inadmissi en el termini de trenta dies. Prviament, haur de donar
audincia a lrgan substantiu i a lrgan promotor, per un termini de
deu dies, que suspendr el termini per a declarar la inadmissi. La resoluci per la qual sacorde la inadmissi justificar les raons per les quals
saprecia la causa desta, i contra esta resoluci podran interposar-se
els recursos que siguen procedents legalment en via administrativa i
judicial, si s el cas.
Article 51. Consultes a les administracions pbliques afectades i elaboraci del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic
1. Lrgan ambiental i territorial sotmetr el document que cont
lesborrany del pla o programa i el document inicial estratgic a consultes de les administracions pbliques afectades segons el contingut
de larticle 49.1 apartat d desta llei i persones interessades, les quals es
pronunciaran en el termini mxim de quaranta-cinc dies hbils des de
la recepci de la sollicitud dinforme. Transcorregut este termini sense
que shaja rebut el pronunciament, el procediment continuar en els
termes establits en la legislaci de lEstat sobre avaluaci ambiental,
sent pbliques, en tot cas, les decisions que finalment adopte.
18954
b) El alcance y nivel de detalle con que deba redactarse el estudio ambiental y territorial estratgico, con referencia a los objetivos
ambientales y territoriales y sus indicadores, los principios de sostenibilidad aplicables, las afecciones legales, los criterios y condiciones
ambientales, funcionales y territoriales estratgicos y los posibles efectos significativos sobre el medio ambiente y el territorio a considerar en
la redaccin del plan o programa.
c) Plan de participacin pblica que identifique las administraciones
pblicas afectadas y al pblico interesado en el plan o programa y las
modalidades o amplitud de informacin y consulta.
El plan de participacin pblica deber contener, al menos, la informacin pblica mediante anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana y en un medio de comunicacin social de prensa escrita
de gran difusin y poner la documentacin a disposicin del pblico.
En el caso de revisiones de planes generales de ordenacin estructural
y de modificaciones que supongan cambios de clasificacin de suelo
que alteren el modelo territorial del municipio o en la calificacin del
suelo que incrementen su aprovechamiento, el plan de participacin
pblica incluir, adems y al menos, la celebracin de sesiones explicativas abiertas al pblico sobre el contenido de la ordenacin futura y
las alternativas presentadas, la elaboracin de resmenes e infografas
de las propuestas de ordenacin ms importantes para facilitar la difusin y comprensin ciudadana de la ordenacin, as como memoria de
viabilidad econmica preceptiva, elaborada sobre la base de estudios de
mercado rigurosos y acreditados por sociedades de tasacin homologadas por entidades pblicas con competencia para ello o por entidades
anlogas de otros pases.
5. El documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico se pondr a disposicin del pblico a travs de la pgina web del
rgano ambiental y territorial y del rgano sustantivo.
6. El documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico caducar si, transcurridos dos aos desde su notificacin al rgano promotor, este no hubiere remitido al rgano ambiental y territorial
la documentacin referida en el artculo 54 de esta ley. Este plazo podr
prorrogarse justificadamente por otros dos aos ms.
7. La resolucin del informe ambiental y territorial estratgico emitida en el procedimiento simplificado se comunicar al rgano promotor
y al rgano sustantivo, a los efectos de continuar el procedimiento de
aprobacin del plan o programa conforme al captulo siguiente de esta
ley o a la legislacin sectorial correspondiente. Esta resolucin no ser
susceptible de recurso alguno, sin perjuicio de los que, en su caso, procedan en va judicial contencioso-administrativa frente a la disposicin
de carcter general que hubiese aprobado el plan o programa, o bien, sin
perjuicio de los que procedan en va administrativa frente al acto, en su
caso, de aprobacin del plan o programa.
El informe ambiental y territorial estratgico perder su vigencia
y cesar en la produccin de los efectos que le son propios si, una vez
publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no se hubiera
procedido a la aprobacin del plan o programa en el plazo mximo de
cuatro aos desde su publicacin. En tales casos, el promotor deber iniciar nuevamente el procedimiento de evaluacin ambiental y territorial
estratgica simplificada del plan o programa.
Artculo 52. Elaboracin de la versin preliminar del plan o programa y el estudio ambiental y territorial estratgico
1. Una vez emitido el documento de alcance del estudio ambiental y
territorial estratgico, el rgano promotor elaborar todos los documentos que integran el plan o programa. En el caso de los planes urbansticos o territoriales, deber incluir la documentacin exigible conforme
al ttulo II precedente, que constituir la versin preliminar del plan.
2. El rgano promotor tambin elaborar, simultneamente a la
versin inicial del plan o programa, el estudio ambiental y territorial
estratgico, que deber cumplir los siguientes requisitos:
a) Ser elaborado con la precisin y grado de detalle sealados en
el documento de alcance, teniendo en cuenta el contenido de dicho
documento y los conocimientos y mtodos de evaluacin existentes,
el contenido y nivel de detalle del plan, la fase del proceso de decisin
en que se encuentra y la medida en que la evaluacin necesite ser complementada en otras fases del procedimiento, para evitar su repeticin.
b) Facilitar la informacin especificada en el anexo VII de esta ley,
as como aquella que se considere razonablemente necesaria para asegurar la calidad del estudio.
18955
Aix mateix, ser preceptiu realitzar consulta a les empreses subministradores daigua, energia elctrica, gas, telefonia i telecomunicacions, perqu emeten un informe sobre les necessitats i condicions tcniques mnimes imprescindibles dels projectes, obres i installacions que
hagen dexecutar-se amb crrec a lactuaci urbanstica; este informe
tindr carcter vinculant per a les empreses subministradores i eficcia
durant el termini que es fixe en el planejament o programa dactuaci
per a lexecuci de les obres durbanitzaci. Ladministraci actuant
en laprovaci definitiva dels dits instruments podr modificar o fixar,
sense minva de la qualitat i eficcia legalment exigible, les condicions
dimplantaci dels esmentats servicis sobre la base de criteris deficincia econmica derivats del corresponent procediment contradictori,
impulsat dofici o a petici dels afectats. En defecte dinforme a linstrument de planejament, podr requerir-se abans de laprovaci dels
programes dactuaci, dels projectes dexecuci o de reparcellaci,
amb els mateixos efectes.
3. El perode de participaci pblica i consultes ser ladequat per a
difondre la documentaci i facilitar el seu examen, informe o allegaci.
El termini mnim de participaci pblica i consultes ser de quarantacinc dies hbils.
4. Durant esta fase, es podran formular allegacions i observacions,
i es podran aportar tot tipus de documentaci o mitjans de prova que es
consideren adequats per a donar-li suport.
5. Si, com a conseqncia dinformes i allegacions, es pretenen
introduir canvis substancials en la versi preliminar del pla, abans
dadoptar-los es comunicar als interessats i es publicar un anunci
dinformaci pblica en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana,
amb audincia pel termini de vint dies, acompanyada dels informes i les
allegacions que sustenten la modificaci proposada. En eixe perode,
sadmetran, per al seu examen i consideraci, noves allegacions referides als canvis proposats; es podran inadmetre les que reiteren arguments
i redunden en aspectes prviament informats.
6. Una vegada finalitzat el termini de participaci pblica i consultes en els termes establerts en el punt 4.c de larticle 51 desta llei,
lrgan promotor elaborar el document de participaci pblica, que
sintetitzar els resultats i justificar com es prenen en consideraci en
la proposta de pla o programa.
No es tindran en compte els informes o allegacions rebuts fora dels
terminis establits.
18956
18957
8. La declaraci ambiental i territorial estratgica semetr en el termini mxim de tres mesos des de la presentaci de tota la documentaci
davant de lrgan ambiental i territorial; termini que lrgan esmentat
podr prorrogar per altres tres mesos, quan la complexitat de lassumpte
ho requerisca. Es publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaraci ambiental i territorial estratgica i es posar a disposici del pblic en la pgina web de la Generalitat.
9. La declaraci ambiental i territorial estratgica tindr naturalesa
dinforme preceptiu i determinant. Per tant, no ser susceptible de cap
recurs, sense perju dels que, si s el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa contra la disposici de carcter general que haguera aprovat el pla o programa, o b, sense perju dels que
siguen procedents en via administrativa o judicial davant de lacte, si s
el cas, daprovaci del pla o programa.
Article 55. Aprovaci del pla o programa sotms a avaluaci ambiental i territorial estratgica
1. Una vegada emesa la declaraci ambiental i territorial estratgica, es remetr a lrgan promotor als efectes que incloga en el pla
o programa, si nhi ha, les determinacions establides en lesmentada
declaraci, abans de laprovaci del pla o programa. Si lrgan promotor no s el competent per a laprovaci definitiva del pla o programa,
haur de remetre la proposta de pla i la declaraci ambiental i territorial
estratgica a lrgan que, de conformitat amb larticle 44 desta llei o a
la seua legislaci sectorial, tinga la competncia per a la seua aprovaci
definitiva.
2. Lrgan competent resoldr sobre laprovaci el pla o programa
dacord amb esta llei o amb la normativa sectorial aplicable, i verificar
la inclusi de les determinacions de la declaraci ambiental i territorial
estratgica i prendr en consideraci raonada els estudis i documents
sectorials que lacompanyen. El termini per a laprovaci definitiva dels
plans urbanstics i territorials ser de tres mesos des de la recepci de la
documentaci completa.
3. Quan les objeccions a laprovaci definitiva afecten rees o determinacions tan concretes que si hi prescindim el pla no es pot aplicar
amb coherncia, este saprovar definitivament excepte en la part objecte dobjeccions, que quedar en suspens fins a la seua rectificaci en
els termes precisats per la resoluci aprovatria. Si les objeccions sn
dabast limitat i poden esmenar-se amb una correcci tcnica especfica
consensuada amb lrgan promotor, laprovaci definitiva se supeditar
en la seua eficcia a la mera formalitzaci documental desta correcci.
La resoluci aprovatria pot delegar en un rgan subordinat, fins i tot
unipersonal, la facultat de comprovar que la correcci sefectua en els
termes acordats, i, una vegada verificat aix, ordenar la publicaci de
laprovaci definitiva.
4. Als efectes del que sha regulat en lapartat anterior, sentn per
correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporaci de modificacions, determinacions o continguts a linstrument de planejament en
tramitaci, en els termes que sindiquen en lacord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que facen referncia a la
forma de presentaci del document, com ara lelaboraci dun text refs
o altres casos anlegs.
5. Juntament amb el document de pla o programa, per a la seua
aprovaci, lrgan promotor haur de presentar un document amb el
contingut de les lletres b i c de lapartat 1 de larticle segent.
6. Lacord daprovaci definitiva dels plans urbanstics municipals,
junt amb les seues normes urbanstiques, es publicaran, perqu entren
en vigor, en el Butllet Oficial de la Provncia. Lacord daprovaci definitiva de la resta de plans, junt amb les seues normes urbanstiques, es
publicaran, perqu entren en vigor, en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana. En esta publicaci sinclour tamb la documentaci a qu
es referix larticle 26.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluaci ambiental, quan no estiga inclosa en lacord daprovaci.
7. Quan es produsca una modificaci en la planificaci urbanstica
que tinga per objecte una diferent zonificaci o s urbanstic de zones
verdes previstes, es requerir un dictamen previ del Consell Jurdic
Consultiu de la Comunitat Valenciana, amb carcter previ a laprovaci
del pla.
8. Tota la documentaci es presentar segons els formats establits
en lannex IX desta llei.
Article 56. Publicitat, seguiment, modificaci i caducitat
1. En el termini de quinze dies des de ladopci o aprovaci del
pla o programa, lrgan substantiu remetr per a la seua publicaci en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la documentaci segent:
a) La resoluci per la qual sadopta o aprova el pla o programa
aprovat, i una referncia a ladrea de la pgina web en qu lrgan
substantiu posar a disposici del pblic el contingut ntegre deste pla
o programa.
b) La declaraci ambiental i territorial estratgica.
c) Les raons de lelecci de lalternativa seleccionada, en relaci
amb les alternatives considerades, i les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicaci
del pla o programa.
2. Lrgan promotor haur de posar a disposici del pblic, administracions pbliques afectades i rgan ambiental i territorial, una cpia
del pla aprovat i una declaraci expressiva de com shi han integrat els
aspectes ambientals i territorials, com shan pres en consideraci lestudi ambiental i territorial estratgic, la declaraci ambiental i territorial
estratgica i el resultat de les consultes, discrepncies i allegacions, i
facilitar un resum no tcnic desta informaci.
3. Lrgan promotor, en collaboraci amb lrgan ambiental i territorial, haur de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient
i el territori derivats de laplicaci del pla o programa, per a la detecci
rpida defectes adversos no hi previstos. En el cas dels plans urbanstics i territorials, amb eixa finalitat lrgan promotor elevar a lrgan
ambiental i territorial els informes de seguiment amb la periodicitat
mnima prevista en la declaraci ambiental i territorial estratgica. Si es
tracta de plans municipals, els informes de seguiment tindran una periodicitat mnima quadriennal o una vegada per mandat corporatiu, per
a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, dacord amb
els indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions
destos plans sense el compliment del requisit esmentat.
4. La declaraci ambiental i territorial estratgica perdr la seua
vigncia i cessar en la producci dels efectes que li sn propis si, una
vegada publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no
shaguera procedit a ladopci o aprovaci del pla o programa en el
termini mxim de dos anys des de la seua publicaci. En estos casos,
el promotor haur diniciar novament el trmit davaluaci ambiental i
territorial estratgica del pla o programa, llevat que sacorde la prrroga
de la vigncia de la declaraci ambiental i territorial estratgica en els
termes que preveuen els apartats segents.
5. El promotor podr sollicitar la prrroga de la vigncia de la
declaraci ambiental i territorial estratgica abans que transcrrega el
termini previst en lapartat anterior. La sollicitud formulada pel promotor suspendr el termini de dos anys de lapartat anterior.
6. A la vista desta sollicitud, lrgan ambiental i territorial podr
acordar la prrroga de la vigncia de la declaraci ambiental i territorial
estratgica en el cas que no shagen produt canvis substancials en els
elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluaci
ambiental i territorial estratgica, i ampliar la seua vigncia per dos
anys addicionals. Transcorregut este termini sense que shaja aprovat el
pla o programa, el promotor haur diniciar novament el procediment
davaluaci ambiental i territorial estratgica.
7. Lrgan ambiental i territorial resoldr la sollicitud de prrroga
en un termini de sis mesos comptador des de la data de presentaci
desta sollicitud. Prviament, lrgan ambiental i territorial sollicitar
que emeten informe les administracions pbliques afectades per ra
de la matria en relaci amb els elements essencials que van servir de
18958
18959
CAPTOL III
Tramitaci dels plans no subjectes al procediment ordinari
davaluaci ambiental i territorial estratgica
CAPTULO III
Tramitacin de los planes no sujetos al procedimiento ordinario
de evaluacin ambiental y territorial estratgica
Article 57. Tramitaci dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica.
1. Quan un pla no estiga subjecte al procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica, una vegada realitzades les actuacions previstes en els articles 50 i 51 desta llei, se seguiran els trmits
segents:
a) Informaci pblica durant un perode mnim de quaranta-cinc
dies, assegurant, com a mnim, les mesures mnimes de publicitat exigides per larticle 53.2 desta llei. El termini mnim ser de vint dies quan
es tracte destudis de detall.
b) Durant el mateix termini dinformaci pblica es consultar els
organismes afectats, amb petici dels informes exigibles dacord amb
la legislaci sectorial, i tamb les entitats subministradores dels serveis
pblics urbans que puguen resultar afectades. La falta demissi dels
informes esmentats en el termini dun mes permetr prosseguir la tramitaci de les actuacions. La conselleria competent per a laprovaci
dels instruments de planejament, a travs de la direcci general corresponent, exercir les funcions de coordinaci necessries en relaci amb
lobtenci dels informes corresponents a les consultes que es realitzen
als rgans de la Generalitat en esta fase del procediment.
Artculo 57. Tramitacin de los planes que no estn sujetos al procedimiento ordinario de evaluacin ambiental y territorial estratgica.
1. Cuando un plan no est sujeto al procedimiento ordinario de
evaluacin ambiental y territorial estratgica, una vez realizadas las
actuaciones previstas en los artculos 50 y 51 de esta ley, se seguirn los
siguientes trmites:
a) Informacin pblica durante un periodo mnimo de cuarenta y
cinco das, asegurando, cuanto menos, las medidas mnimas de publicidad exigidas por el artculo 53.2 de esta ley. El plazo mnimo ser de 20
das cuando se trate de estudios de detalle.
b) Durante el mismo plazo de informacin pblica se consultar a
los organismos afectados, con peticin de los informes exigibles conforme a la legislacin sectorial, as como a las entidades suministradoras de
los servicios pblicos urbanos que pudieran resultar afectadas. La falta
de emisin de dichos informes en el plazo de un mes permitir proseguir
la tramitacin de las actuaciones. La Consellera competente para la
aprobacin de los instrumentos de planeamiento, a travs de la direccin
general correspondiente, ejercer las funciones de coordinacin necesarias en relacin con la obtencin de los informes correspondientes a
las consultas que se realicen a los rganos de la Generalitat en esta fase
del procedimiento.
c) Si, como consecuencia de informes y alegaciones, se pretende
introducir cambios sustanciales en la propuesta de plan, antes de adoptarlos se comunicar a los interesados y, mediante resolucin del alcalde, se sometern a informacin pblica por el plazo de 20 das, acompaados de los informes y alegaciones que sustenten la modificacin
propuesta. La publicacin y notificacin a los interesados se harn conforme al artculo 53 de esta ley. Durante ese periodo se admitirn, para
su examen y consideracin, nuevas alegaciones referidas a los cambios
propuestos; podrn inadmitirse las que reiteren argumentos y redunden
en aspectos previamente informados. En este caso de introduccin de
cambios sustanciales en la propuesta de un plan o programa que hubiera
sido objeto de un procedimiento simplificado de evaluacin ambiental y territorial estratgica, por ausencia de efectos significativos sobre
el medio ambiente y el territorio, ser necesario requerir del rgano
ambiental y territorial un informe que determine si las modificaciones
que se pretende introducir no tendrn efectos significativos sobre el
medio ambiente y el territorio o si requieren la tramitacin del procedimiento ordinario de evaluacin ambiental y territorial estratgica, por
ser previsible que se produzcan efectos significativos sobre el medio
ambiente y el territorio.
d) Una vez concluidas las anteriores actuaciones, el plan ser sometido a aprobacin por el Pleno del Ayuntamiento u rgano que corresponda. Cuando se modifique la ordenacin estructural, la aprobacin
definitiva corresponder a la consellera competente en urbanismo. Los
planes que tengan por objeto una diferente zonificacin o uso urbanstico de zonas verdes previstas requerirn dictamen previo del Consell
Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
2. El acuerdo de aprobacin definitiva, junto con sus normas urbansticas, se publicarn para su entrada en vigor en el Boletn Oficial de
la Provincia. Cuando la aprobacin definitiva sea municipal, antes de
su publicacin, se remitir una copia digital del plan a la consellera
competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo para su
inscripcin en el Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento
Urbanstico.
c) Si, com a conseqncia dinformes i allegacions, es pretn introduir canvis substancials en la proposta de pla, abans dadoptar-los es
comunicaran als interessats i, mitjanant una resoluci de lalcalde, se
sotmetran a informaci pblica pel termini de vint dies, acompanyats
dels informes i allegacions que sustenten la modificaci proposada. La
publicaci i notificaci als interessats es faran conforme a larticle 53
desta llei. Durant eixe perode sadmetran, per al seu examen i consideraci, noves allegacions referides als canvis proposats; podran inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes prviament
informats. En este cas dintroducci de canvis substancials en la proposta dun pla o programa que haguera sigut objecte dun procediment
simplificat davaluaci ambiental i territorial estratgica, per absncia
defectes significatius sobre el medi ambient i el territori, ser necessari
requerir de lrgan ambiental i territorial un informe que determine si
les modificacions que es pretn introduir no tindran efectes significatius sobre el medi ambient i el territori o si requerixen la tramitaci del
procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica, per
ser previsible que es produsquen efectes significatius sobre el medi
ambient i el territori.
d) Una vegada concloses les anteriors actuacions, el pla ser sotms
a aprovaci pel Ple de lAjuntament o rgan que corresponga. Quan es
modifique lordenaci estructural, laprovaci definitiva correspondr
a la conselleria competent en urbanisme. Els plans que tinguen com a
objecte una diferent zonificaci o s urbanstic de zones verdes previstes requeriran dictamen previ del Consell Jurdic Consultiu de la
Comunitat Valenciana.
2. Lacord daprovaci definitiva, junt amb les seues normes urbanstiques, es publicaran per a lentrada en vigor en el Butllet Oficial de
la Provncia. Quan laprovaci definitiva siga municipal, abans de la
publicaci, es remetr una cpia digital del pla a la conselleria competent en matria dordenaci del territori i urbanisme per a la inscripci
en el Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic.
18960
CAPTOL IV
Tramitaci de les actuacions territorials estratgiques
CAPTULO IV
Tramitacin de las actuaciones territoriales estratgicas
3. Laprovaci del pla o projecte correspon a la conselleria competent en matria dordenaci del territori i medi ambient. Laprovaci
dels instruments de gesti, seguiment i control de la seua execuci correspon a lrgan de ladministraci que, en cada cas, designe el Consell.
Laprovaci del pla o projecte pot ser simultnia a la dels instruments per al seu desplegament i execuci quan aix ho permeten les
circumstncies del cas.
Article 60. Iniciativa i declaraci duna actuaci territorial estratgica
1. La conselleria amb competncia material rellevant per als objectius de lactuaci territorial estratgica, a instncies de laspirant a promotor, formular una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa
davant de la conselleria competent en matria dordenaci del territori
i medi ambient, amb una proposta esquemtica. Esta proposta, com a
mnim, ha de preveure:
a) Descripci dels usos i les activitats proposats, amb el grau de
detall dun avantprojecte, i els seus efectes sobre la generaci de renda
i ocupaci.
b) Descripci de les diferents alternatives possibles, justificant la
impossibilitat de gestionar urbansticament la implantaci mitjanant el
compliment del plantejament ja aprovat.
c) Integraci de lmbit de lactuaci en la infraestructura verda
del territori.
d) Anlisi preliminar de ladequaci a les xarxes dinfraestructures
i dotacions existents o, si s el cas, proposta dampliaci.
e) Informes de viabilitat i sostenibilitat econmica, amb la justificaci dels recursos financers necessaris per a fer front a lactuaci.
f) Proposta de participaci pblica en els termes establerts en larticle 51.4.c de la present llei.
2. La conselleria competent en matria dordenaci del territori i
medi ambient resoldr sobre ladmissi a trmit de la documentaci pre-
sentada, dacord amb els requisits de larticle 17.3 desta llei. En tot cas,
la resoluci favorable no prejutjar el sentit de la declaraci del Consell.
3. Si la resoluci esmentada s favorable, i amb audincia prvia als
municipis afectats, la conselleria competent en matria dordenaci del
territori i medi ambient preparar un informe sobre:
a) La seua adequaci als requisits legals per a la seua declaraci
com a actuaci territorial estratgica.
b) Determinaci daspectes ambientals, territorials i funcionals que
shan de considerar.
c) Abast de lestudi ambiental i territorial estratgic, de linstrument
de paisatge i del procs de participaci pblica i consultes.
d) Identificaci dels instruments i estndards urbanstics necessaris
i la seqncia de la seua tramitaci.
4. Este informe tindr la consideraci de document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic i ser elevat al Consell, que podr
declarar lactuaci territorial estratgica amb els continguts establits
en el nmero anterior, i designar els rgans responsables de la seua
elaboraci, tramitaci, aprovaci, gesti i seguiment.
5. Lacord del Consell podr exigir les garanties financeres que es
consideren oportunes en els termes que preveu la legislaci vigent.
18961
18962
CAPTOL V
Previsions addicionals sobre la formulaci, aprovaci,
suspensi i modificaci dels plans i programes
CAPTULO V
Previsiones adicionales sobre la formulacin, aprobacin,
suspensin y modificacin de los planes y programas
18963
LLIBRE II
GESTI URBANSTICA: PROGRAMACI I EXECUCI
DE LES ACTUACIONS URBANSTIQUES
LIBRO II
GESTIN URBANSTICA: PROGRAMACIN Y EJECUCIN
DE LAS ACTUACIONES URBANSTICAS
TTOL I
La gesti urbanstica
TTULO I
La gestin urbanstica
CAPTOL I
Marc general de la gesti urbanstica
CAPTULO I
Marco general de la gestin urbanstica
Secci I
Principis generals i conceptes de la gesti urbanstica
Seccin I
Principios generales y conceptos de la gestin urbanstica
18964
18965
mitades com a tals en lordenaci detallada dels instruments de planejament urbanstic previstos en esta llei o en el programa dactuaci allada o integrada que les desenrotllen. Les actuacions sobre el medi urb
tindran la consideraci dactuaci integrada o actuaci allada dacord
amb el que disposa este article i amb els criteris delecci entre luna i
laltra regulats en larticle segent.
Secci II
Regles dequidistribuci que ha de contindre
el planejament urbanstic
Seccin II
Reglas de equidistribucin que ha de contener
el planeamiento urbanstico
Article 75. Regles generals dequidistribuci per als mbits dactuacions integrades
1. En el sl urbanitzable, cada rea de repartiment estar formada,
preferentment, per cada un dels sectors complets de planejament o, si s
el cas, per diversos sectors complets del mateix s global o dominant i,
18966
dominante y, en el caso de uso residencial, del mismo rango de densidad, junto a la proporcin de terrenos externos de la red primaria adscritos por el planeamiento. La adscripcin de cesiones de red primaria
a reas de reparto se establecer justificadamente para compensar con
mayores cesiones las de mayor aprovechamiento, valor o rendimiento,
de forma equitativa.
No podr haber una diferencia superior al treinta por cien, respecto
del menor valor, entre el aprovechamiento tipo de las reas de reparto
con igual uso global o dominante y con una densidad residencial del
mismo rango, segn los rangos de densidad establecidos en el artculo
27 de esta ley.
2. Cada sector de los planes de reforma interior constituir un rea
de reparto, excepto aquellos terrenos para los que el plan establezca un
rgimen de actuaciones aisladas, segn la regulacin establecida en el
artculo 72.3 de esta ley. Excepcionalmente, cuando la disparidad de
la situacin urbanstica as lo justifique, la delimitacin de las reas de
reparto podr ajustarse a una o varias unidades de ejecucin del sector o
a varias actuaciones aisladas. La adscripcin de cesiones de Red Primaria a estos mbitos de reforma interior se establecer justificadamente en
funcin del incremento de aprovechamiento que el nuevo planeamiento
pudiera suponer respecto del anterior y de las necesidades de mayores
dotaciones que dicho incremento genere.
3. En los terrenos incluidos en unidades de ejecucin en suelo urbano, el plan de ordenacin pormenorizada establecer para cada una de
ellas un rea de reparto junto con el suelo que le sea adscrito, de modo
que el aprovechamiento de cada unidad de ejecucin tenga un valor
similar, sin que exista una diferencia, en ms o en menos, superior al
quince por ciento, respecto al aprovechamiento urbanstico medio del
rea urbana homognea en que se hallen incluidos. El valor del aprovechamiento tipo se calcular conforme al apartado 1 del artculo anterior.
CAPTOL II
Tcniques operatives de gesti de sl
CAPTULO II
Tcnicas operativas de gestin de suelo
Secci I
Compensaci, transferncies i reserves daprofitament
Seccin I
Compensacin, transferencias y reservas de aprovechamiento
Article 77. Aprofitament que correspon a ladministraci i compensaci dexcedents daprofitament. Modalitats
1. Lexcedent daprofitament resultant del percentatge daprofitament tipus que correspon a ladministraci es materialitzar en terrenys
cedits a esta, lliures de crregues durbanitzaci:
18967
18968
Secci II
Reparcellaci
Seccin II
Reparcelacin
18969
18970
3. Si no hi ha acord, la valoraci dels bns i drets ser de conformitat amb la legislaci estatal de sl.
18971
Article 88. Titularitat dubtosa o litigiosa i titular amb domicili desconegut de finques, bns i drets afectats
1. Es considera litigiosa la finca que conste amb anotaci registral
preventiva de demanda sobre la seua propietat. Es considerar dubtosa
la finca la titularitat de la qual no conste fefaentment o per pblica notorietat, per mitj de la corresponent acta notarial, que acredite que complix els requisits de la legislaci hipotecria per a la seua inscripci en
el registre de la propietat. Aix mateix, si es planteja discrepncia amb
vista a la titularitat dels drets, el projecte de reparcellaci es limitar
a qualificar la titularitat de dubtosa o litigiosa, segons siga procedent.
La resoluci definitiva sobre les qestions de titularitat correspon als
tribunals ordinaris.
2. En el cas que la titularitat no siga certa, de conformitat amb
lapartat anterior, o quan el titular tinga el domicili desconegut, ladjudicaci sefectuar en favor de ladministraci actuant amb carcter
fiduciari, a compte de la seua atribuci al verdader propietari quan este
comparega o acredite el seu dret. Ladministraci assumir la representaci dels drets i interessos deixes titularitats als efectes de la tramitaci de lexpedient, en el qual es tindr tamb com a part qualsevol
altre legtim interessat, tot aix sense perju de la superior tutela judicial
dels seus drets. Si els presumptes titulars no presten garantia de retribuci, esta sacordar en terrenys. En el cas que el titular de la finca
no comparega o no acredite el millor dret durant el termini de dos anys
comptadors des de laprovaci del projecte de reparcellaci, saplicar
la legislaci general sobre patrimoni de les administracions pbliques.
3. En el cas que el titular tinga la condici destranger o no resident,
i no haja designat fefaentment un representant en el territori espanyol,
sinformar tamb el consolat corresponent.
Artculo 88. Titularidad dudosa o litigiosa y titular con domicilio desconocido de fincas, bienes y derechos afectados
1. Se considera litigiosa la finca que conste con anotacin registral preventiva de demanda sobre su propiedad. Se considerar dudosa la finca cuya titularidad no conste fehacientemente o por pblica
notoriedad, mediante la correspondiente acta notarial, que acredite que
cumple los requisitos de la legislacin hipotecaria para su inscripcin
en el registro de la propiedad. Asimismo, si se plantea discrepancia en
orden a la titularidad de los derechos, el proyecto de reparcelacin se
limitar a calificar la titularidad de dudosa o litigiosa, segn proceda.
La resolucin definitiva sobre las cuestiones de titularidad corresponde
a los tribunales ordinarios.
2. En el supuesto de que la titularidad no resultase cierta, conforme
al apartado anterior, o cuando el titular tenga el domicilio desconocido,
la adjudicacin se efectuar en favor de la administracin actuante con
carcter fiduciario, a expensas de su atribucin al verdadero propietario
cuando este comparezca o acredite su derecho. La administracin asumir la representacin de los derechos e intereses de esas titularidades
a efectos de la tramitacin del expediente, en el que se tendr tambin
como parte a cualquier otro legtimo interesado, todo ello sin perjuicio
de la superior tutela judicial de sus derechos. Si los presuntos titulares
no prestan garanta de retribucin, esta se acordar en terrenos. En el
caso de que el titular de la finca no comparezca o no acredite el mejor
derecho durante el plazo de dos aos contados desde la aprobacin del
proyecto de reparcelacin, se aplicar la legislacin general sobre patrimonio de las administraciones pblicas.
3. En el caso de que el titular tuviese la condicin de extranjero o no
residente, y no hubiera designado fehacientemente un representante en el
territorio espaol, se dar tambin cuenta al consulado correspondiente.
18972
18973
2. Locupaci de les finques ser procedent, respecte a tots els propietaris, per aprovaci del projecte de reparcellaci. Locupaci de
les finques dels propietaris adherits podr realitzar-se amb antelaci a
laprovaci del projecte de reparcellaci quan ladministraci la considere necessria per a la realitzaci de les obres durbanitzaci. Locupaci es notificar als interessats amb antelaci suficient, com a mnim
un mes si s abans de la reparcellaci, i els citar a lalament de lacta
docupaci, que ser estesa per funcionari, qui annexar una descripci
i taxaci subscrita dels bns afectats, encara que siga per remissi a la
que va ser aprovada en la reparcellaci.
18974
2. La ocupacin de las fincas proceder, respecto a todos los propietarios, por aprobacin del proyecto de reparcelacin. La ocupacin de
las fincas de los propietarios adheridos podr realizarse con antelacin
a la aprobacin del proyecto de reparcelacin cuando la administracin
la juzgue necesaria para la realizacin de las obras de urbanizacin. La
ocupacin se notificar a los interesados con antelacin suficiente, de
al menos un mes si es previa a la reparcelacin, citndoles al levantamiento del acta de ocupacin, que ser extendida por funcionario,
quien anexar una descripcin y tasacin suscrita por el mismo de los
bienes afectados, siquiera sea por remisin a la que fuere aprobada en
la reparcelacin.
3. La indemnizacin de saldos acreedores netos ha de ser previa
a la ocupacin y, si esta fuese anterior a la aprobacin de la cuenta de
liquidacin provisional, la indemnizacin se tasar estimativamente por
la administracin, a reserva de lo que se acuerde en la reparcelacin.
18975
Secci III
Expropiaci
Seccin III
Expropiacin
CAPTOL III
Patrimoni pblic de sl
CAPTULO III
Patrimonio pblico de suelo
2. Els bns dels patrimonis pblics de sl constituxen un patrimoni separat afecte a la destinaci que els s prpia, format pels bns
segents:
a) Bns adquirits per ladministraci per a la seua incorporaci al
patrimoni municipal de sl. Per a complir la seua funci, ladquisici
pot produir-se amb suficient antelaci a la futura evoluci de preus del
terreny, la qual pot ser abans de la urbanitzaci i, fins i tot, a laprovaci
de la planificaci. Amb este fi s lcit condicionar la decisi durbanitzaci del sl a ladquisici pblica prvia del terreny.
b) Laprofitament que correspon a ladministraci dacord amb el
que establix larticle 77 desta llei.
c) Els ingressos obtinguts per mitj de lalienaci de terrenys que
els integren o la substituci monetria de laprofitament que correspon
a ladministraci en els casos establits en esta llei.
18976
d) Els altres casos que preveu esta llei o la norma que la desplegue.
18977
Artculo 100. Delimitacin de mbitos de inters para su incorporacin al patrimonio pblico de suelo
Para facilitar la adquisicin de patrimonio pblico de suelo, se pueden delimitar, en el plan general estructural o en un plan especial con
esa finalidad, reas para la adquisicin mediante expropiacin de terrenos e inmuebles.
Artculo 101. Subsuelo bajo el dominio pblico municipal y constitucin de complejos inmobiliarios
1. El planeamiento puede prever la utilizacin, como bien patrimonial en rgimen de dominio privado, del subsuelo bajo superficie
dotacional pblica. La propiedad del terreno en este rgimen se ceder
en su totalidad a la administracin y computar a efectos de estndares
y cesiones. El subsuelo se integrar en el patrimonio municipal de suelo
y el vuelo en el dominio pblico. Ambos coexistirn como complejo
inmobiliario o en rgimen de propiedad horizontal.
2. Los planes podrn prever excepcionalmente, en las zonas urbanizadas a las que se refiere el artculo 25.2 de esta ley, y cuando sea compatible con el uso dotacional, que la totalidad o parte de la edificabilidad
sobre o bajo rasante sea de dominio privado y parte de dominio pblico.
En este caso, el suelo computar a efectos de estndares en proporcin
a su edificabilidad de dominio pblico y la edificabilidad privada computar a efectos de aprovechamiento privado, constituyndose complejo
inmobiliario en los trminos establecidos en la legislacin estatal de
suelo.
CAPTOL IV
Expropiacions i ocupaci directa
CAPTULO IV
Expropiaciones y ocupacin directa
18978
aprecio contradictorias, los propietarios podrn recurrir a la intervencin del jurado provincial de expropiacin forzosa. La valoracin se
entender referida al momento del inicio del expediente de justiprecio
por ministerio de la ley.
3. Lo establecido en los apartados anteriores no ser aplicable:
a) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo no urbanizable.
b) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo urbanizable, si, en el momento de la afectacin, los terrenos se dedican a la
explotacin agrcola, ganadera, forestal o cinegtica o, en general, a
actividades propias de su naturaleza rstica y compatibles con la clasificacin y la afectacin mencionadas hasta la ejecucin de las determinaciones del planeamiento urbanstico.
c) A los propietarios que hayan obtenido una autorizacin para usos
y obras provisionales.
4. Si, antes de transcurrir los plazos establecidos en este precepto,
se ha aprobado inicialmente una modificacin o una revisin del planeamiento urbanstico que comporta la inclusin del suelo dotacional
en un sector o unidad de ejecucin al efecto de su gestin, dichos plazos
quedarn interrumpidos. El cmputo de los plazos se reanudar si transcurre un ao sin haberse producido su aprobacin definitiva.
5. Los propietarios de reservas de aprovechamiento, previa justificacin de la imposibilidad de transferir la reserva, podrn ejercer los derechos regulados en los apartados 1 y 2, respecto al terreno que cedieron,
en el plazo de tres aos contados desde la reserva.
6. El ejercicio del derecho a instar la expropiacin por ministerio
de la ley, exige la acreditacin fehaciente por parte del solicitante de su
condicin de propietario de los correspondientes terrenos dotacionales,
as como de haber ostentando tal condicin durante la totalidad de los
plazos a que se refieren los apartados primero y segundo del presente
artculo, sin cuyo requisito no podr valorarse el bien por el Jurado Provincial de Expropiacin Forzosa. En el caso de producirse una transmisin onerosa de la propiedad durante el transcurso de los referidos plazos, se reiniciar el cmputo de los mismos para el nuevo propietario.
7. Se considerar que es imposible transferir la reserva de aprovechamiento cuando por la administracin o por el propietario se justifique que no existen, o no se puede delimitar, reas de reparto en el
mbito del planteamiento capaces de asumir, en todo o en parte, la transferencia del aprovechamiento reservado.
Artculo 105. Expropiacin individualizada o conjunta
1. El justiprecio de los bienes y derechos expropiados se fijar
conforme a los criterios de valoracin de la legislacin estatal sobre el
suelo mediante expediente individualizado o por el procedimiento de
tasacin conjunta. Si hay acuerdo con el expropiado, se podr satisfacer
en especie.
2. La expropiacin individualizada se tramitar siguiendo el procedimiento de la normativa estatal sobre rgimen del suelo y expropiacin
forzosa.
Artculo 106. Procedimiento de tasacin conjunta
1. Cuando se aplique el procedimiento de tasacin conjunta, la
administracin expropiante formar el expediente de expropiacin, que
contendr, al menos, los siguientes documentos:
a) Determinacin del mbito expropiable, segn la delimitacin ya
aprobada, con los documentos que la identifiquen en cuanto a situacin,
superficie y linderos, segn certificacin registral, acompaados de un
plano de situacin en el trmino municipal y de un plano parcelario.
b) Fijacin de precios razonada por grupos de inmuebles o categoras de terrenos, segn sus condiciones de urbanizacin y dems elementos a considerar conforme a la legislacin de valoraciones.
c) Hojas de justiprecio individualizado de cada finca, en las que se
contendrn no solo el valor del suelo, sino tambin el correspondiente a
las edificaciones, obras, instalaciones y plantaciones.
d) Hojas de justiprecio que correspondan a otras indemnizaciones.
2. El proyecto de expropiacin con los documentos sealados ser
expuesto al pblico por trmino de un mes para que quienes puedan
resultar interesados formulen las observaciones y reclamaciones que
estimen convenientes, en particular en lo que concierne a la titularidad
o valoracin de sus respectivos derechos.
18979
18980
TTOL II
Programaci i execuci de lactuaci urbanstica
TTULO II
Programacin y ejecucin de la actuacin urbanstica
CAPTOL I
El programa dactuaci. Concepte, finalitat i classes
CAPTULO I
El programa de actuacin. Concepto, finalidad y clases
Secci I
Objecte i mbit del programa dactuaci
Seccin I
Objeto y mbito del programa de actuacin
Secci II
Continguts del programa dactuaci integrada
Seccin II
Contenidos del programa de actuacin integrada
3.r Xarxa de clavegueram per a aiges residuals i sistema devacuaci daiges pluvials.
4.t Xarxa de distribuci denergia elctrica, gasificaci i comunicacions.
5.t Xarxa denllumenat pblic.
6.t Jardineria, arbratge i ornamentaci en el sistema despais lliures.
18981
Artculo 111. Contenido documental del programa de actuacin integrada. Alternativa tcnica y proposicin jurdico-econmica
1. Todo programa de actuacin integrada comprende dos documentos: alternativa tcnica y proposicin jurdico-econmica.
2. La alternativa tcnica incluye, al menos:
a) Plano de ordenacin del mbito de actuacin, que refleje la ordenacin pormenorizada previamente aprobada que desarrolle.
b) Memoria justificativa del cumplimiento de las condiciones de
integracin con el entorno.
c) Proyecto de las obras programadas, con:
1. Una memoria en la que se describa el objeto de las obras, que
recoger los antecedentes y situacin previa a las mismas, las necesidades a satisfacer y la justificacin de la solucin adoptada, detallndose
los factores de todo orden a tener en cuenta.
2. Los planos de conjunto y de detalle necesarios para que la obra
quede perfectamente definida, as como los que delimiten la ocupacin
de terrenos y la restitucin de servidumbres y dems derechos reales, en
su caso, y servicios afectados por su ejecucin.
3. El pliego de prescripciones tcnicas particulares, donde se har
la descripcin de las obras y se regular su ejecucin, con expresin de
la forma en que esta se llevar a cabo, las obligaciones de orden tcnico
que correspondan al contratista, y la manera en que se llevar a cabo
la medicin de las unidades ejecutadas y el control de calidad de los
materiales empleados y del proceso de ejecucin.
4. Las referencias de todo tipo en que se fundamentar el replanteo
de la obra.
5. El estudio de seguridad y salud o, en su caso, el estudio bsico
de seguridad y salud, en los trminos previstos en las normas de seguridad y salud en las obras.
6. Si el programa conlleva compromiso de edificacin o rehabilitacin, bastar el proyecto bsico respecto de las obras de edificacin
o rehabilitacin.
d) Inventario preliminar de construcciones y plantaciones que se
puedan ver afectadas.
3. En ausencia de ordenacin pormenorizada, o cuando esta o la
ordenacin estructural pretenda modificarse, el programa de actuacin
integrada se acompaar de un plan parcial, plan de reforma interior,
estudio de detalle o modificacin del plan de ordenacin pormenoriza-
18982
CAPTOL II
Lurbanitzador. Concepte, funci i modalitats de gesti
CAPTULO II
El urbanizador. Concepto, funcin y modalidades de gestin
18983
traci i de gesti pels propietaris, la condici durbanitzador podr atribuir-se, en rgim de gesti indirecta, a un particular o empresa mixta.
directa por la administracin y de gestin por los propietarios, la condicin de urbanizador podr atribuirse, en rgimen de gestin indirecta, a
un particular o empresa mixta.
Artculo 114. Requisitos para la asignacin de la condicin de urbanizador en rgimen de gestin urbanstica por los propietarios
1. La administracin actuante podr asignar la condicin de urbanizador, en rgimen de gestin urbanstica por los propietarios, a:
a) El propietario nico o los propietarios de la totalidad del mbito
del programa de actuacin integrada.
b) La agrupacin de inters urbanstico que formule o asuma la ejecucin del programa de actuacin integrada, siempre que, tras la reparcelacin, tengan la disponibilidad de la totalidad de los terrenos del
mbito de la actuacin necesaria para realizar las obras de urbanizacin.
c) Las entidades mercantiles, u otras personas jurdicas, que cuenten con ms de la mitad de la propiedad del suelo, siempre que, tras la
reparcelacin, tengan la disponibilidad de la totalidad de los terrenos del
mbito de la actuacin necesaria para realizar las obras de urbanizacin.
d) En el caso de actuaciones sobre el medio urbano, los sujetos
obligados a los que se refieren las letras a y b del artculo 8 de la Ley
8/2013, de 26 de junio, de rehabilitacin, regeneracin y renovacin
urbanas, o normativa que lo sustituya.
2. En los supuestos anteriormente indicados, la designacin del urbanizador se acuerda por la administracin al aprobar el programa de actuacin integrada en rgimen de excepcin licitatoria y segn los trminos
del mismo expresados en su correspondiente convenio urbanstico.
18984
aci, intervenci o presncia dels rgans pblics o funcionaris competents i les garanties previstes en dret, aix sense perju de les relacions
voluntries de dret privat entre els afectats.
3. Les notificacions de lurbanitzador, per a citar al compliment
o exercici de deures i accions de dret pblic, han de consignar el text
literal de la resoluci administrativa que lempara, amb el seu fonament
legal, motivaci, part dispositiva i expressi de recursos.
CAPTOL III
El procediment de programaci
CAPTULO III
El procedimiento de programacin
Secci I
Rgim de gesti directa
Seccin I
Rgimen de gestin directa
Secci II
Rgim de gesti pels propietaris
Seccin II
Rgimen de gestin por los propietarios
2. Els programes dactuaci integrada en rgim de gesti pels propietaris es tramitaran de conformitat amb el procediment previst en el
captol II o en el captol III, del ttol III del llibre I. Aix mateix, regir
en estos casos el que preveu larticle 156 desta llei respecte de la selecci de lempresari constructor en els casos de gesti indirecta.
Secci III
Rgim de gesti indirecta
Seccin III
Rgimen de gestin indirecta
Subsecci I
Empresa mixta
Subseccin I
Empresa mixta
Article 119. Gesti del programa dactuaci integrada per mitj dempresa mixta
1. Les administracions pbliques, ens i organismes del sector pblic
competents per a la gesti directa del programa dactuaci integrada
podran escometre la seua gesti indirecta per mitj dempreses mixtes,
constitudes per al desenrotllament dactuacions concretes, quan raons
dinters pblic ho aconsellen.
2. La constituci dempreses mixtes es realitzar de conformitat
amb la legislaci vigent en esta matria, i complir aix mateix les
regles, garanties i terminis de transparncia i lliure concurrncia establits per a la gesti indirecta dels programes dactuaci integrada. Podr
cedir-se la condici durbanitzador que tinga ladministraci o empresa
pblica quan levoluci de les circumstncies econmiques ho aconselle, amb les mateixes garanties que per a la seua constituci.
3. La tramitaci i aprovaci del programa dactuaci integrada,
una vegada constituda lempresa mixta de conformitat amb lapartat
anterior, es realitzar dacord amb la regulaci establida per a la gesti
directa. Aix mateix, regir en estos casos el que preveu larticle 157
18985
Subsecci II
Actuacions prvies al procediment daprovaci i adjudicaci
del programa dactuaci integrada
Subseccin II
Actuaciones previas al procedimiento de aprobacin y
adjudicacin del programa de actuacin integrada
Artculo 121. Consulta previa para el desarrollo de una iniciativa particular de programa de actuacin integrada
1. Los particulares interesados en promover un programa de actuacin integrada, sean o no propietarios de los terrenos, podrn obtener
de las administraciones informacin completa sobre los documentos,
resoluciones y previsiones oficiales que condicionen el desarrollo de
cada actuacin o solicitar que se les autorice a ocupar temporalmente
fincas, con las garantas de la legislacin expropiatoria, para obtener la
informacin pertinente.
2. La administracin o los particulares interesados en promover un
programa de actuacin integrada, sean o no propietarios de los terrenos,
deben elaborar un documento de solicitud de inicio del procedimiento,
en los trminos establecidos en el artculo 50 de esta ley, que exprese
las caractersticas esenciales de su iniciativa y justifique la oportunidad
de proponer la actuacin urbanstica.
3. Cuando la iniciativa sea de un particular, propietario o no de los
terrenos, el alcalde resolver, en el plazo mximo de un mes, sobre la
admisin a trmite de la iniciativa. En caso de admitirla a trmite, a fin
de adoptar la propuesta por el ayuntamiento, el alcalde podr introducir
las modificaciones que sean pertinentes de acuerdo con el inters general municipal. Transcurrido un mes desde la presentacin sin resolucin
expresa, la iniciativa se entender no admitida a trmite.
4. Si la iniciativa fuera presentada por quien no tuviera la condicin
de propietario a que se refiere el artculo 114 de esta ley, el alcalde, tras la
admisin a trmite, notificar a los propietarios la iniciativa presentada,
a los efectos de que manifiesten si tienen voluntad de realizar la actuacin en rgimen de gestin por los propietarios, salvo en el caso que se
resolviese la gestin directa del programa por el ayuntamiento, en cuyo
caso se proceder conforme a lo establecido en el artculo 117 de esta ley.
Si, en el plazo de tres meses desde la notificacin, no se realizara
manifestacin favorable por los propietarios que renan las caractersticas indicadas en el citado artculo 114, se podr continuar la programacin en rgimen de gestin pblica indirecta. Si manifestaran dichos
propietarios su voluntad de realizar la programacin y ejecucin de la
actuacin mediante gestin por los propietarios, se proceder conforme
a lo establecido en el artculo 118 de esta ley.
Cuando la iniciativa incluya un instrumento de planeamiento, el alcalde, si resolviera su admisin a trmite, acordar seguir las actuaciones
previstas en los artculos 50 y 51 de esta ley, a los efectos de que se emita
el documento de alcance del estudio ambiental y territorial y territorial
estratgico o el informe ambiental y territorial estratgico, segn proceda.
3. Les bases tindran un contingut tcnic i un contingut juridicoadministratiu. La part tcnica de les bases complir una funci orientativa
dels criteris i objectius pblics de lordenaci urbanstica de lmbit
de lactuaci integrada i de la seua programaci. Les especificacions
tcniques que continguen les bases hauran dajustar-se a les establides
en la legislaci aplicable en matria de contractaci del sector pblic.
18986
7. Sense perju de les disposicions desta llei, en particular les relatives a les obligacions en matria de publicitat dels programes dactuaci
adjudicats i dinformaci als candidats i als licitadors, lajuntament no
divulgar la informaci facilitada pels operadors econmics que estos
hagen designat com a confidencial. Esta informaci inclou, en particular, els secrets tcnics o comercials i els aspectes confidencials de les
ofertes.
8. Les comunicacions i els intercanvis dinformaci entre ladministraci actuant i els licitadors durant el procs de selecci de lalternativa tcnica i de lurbanitzador podran realitzar-se, dacord amb el
que sestablisca en les bases de programaci, per qualsevol dels mitjans
i amb les condicions establides per la legislaci aplicable en matria de
contractaci del sector pblic.
9. Les bases de programaci es publicaran en la pgina web de
lajuntament.
18987
que siga admissible dacord amb els criteris que figuren en les bases de
programaci.
6. Lacord del Ple de lAjuntament tamb establir, si fra necessari,
la modificaci de les bases de programaci inicials per a ajustar-les a
lalternativa tcnica que saprove, en les determinacions aplicables a
la continuaci del procediment, com tamb el rgim de gesti de lactuaci i, si este s per gesti indirecta, el procediment de selecci de
lurbanitzador dacord amb la subsecci 3 desta secci. Si sestablira la
gesti directa, lajuntament indemnitzar a qui va proposar lalternativa
tcnica seleccionada, conforme a larticle 130 desta llei.
18988
7. Lajuntament aprovar lalternativa tcnica per elecci o reelaboraci de les propostes concurrents, amb les correccions, esmenes i
solucions de sntesi que crega oportunes, dacord amb els criteris assenyalats en les bases de programaci i dins dels lmits i objectius pblics
definits per:
a) Lordenaci estructural, si no s objecte de modificaci en el
programa dactuaci.
b) La declaraci ambiental i territorial estratgica o linforme ambiental i territorial estratgic.
c) Lordenaci detallada, si est definida pel planejament municipal
i no s objecte de modificaci per lalternativa tcnica.
d) Les bases de programaci establides per lajuntament.
8. En el cas que es modifique lordenaci estructural, lajuntament
aprovar provisionalment el pla i ho remetr a la conselleria competent
en urbanisme per a laprovaci definitiva.
9. Lacord es publicar en el Butllet Oficial de la Provncia. Este
acord podr ser objecte de recurs administratiu de conformitat amb la
legislaci reguladora del rgim jurdic de les administracions pbliques
i del procediment administratiu com i la legislaci reguladora de la
Jurisdicci Contenciosa Administrativa.
Subsecci III
Designaci de lurbanitzador
Subseccin III
Designacin del urbanizador
18989
18990
Subsecci IV
Possibles accions desprs de la designaci de lurbanitzador
Subseccin IV
Posibles acciones tras la designacin del urbanizador
CAPTOL IV
Lexecuci del programa dactuaci integrada
CAPTULO IV
La ejecucin del programa de actuacin integrada
Secci I
Disposicions generals daplicaci a lexecuci
dels programes dactuaci integrada
Seccin I
Disposiciones generales de aplicacin a la ejecucin
de los programas de actuacin integrada
2. Lurbanitzador ha de complir les seues funcions amb professionalitat i eficincia empresarial, i sha dajustar a les regles fixades pel
programa dactuaci integrada dins del marc legal i als compromisos
que va contraure en laprovaci deste.
3. Lurbanitzador respondr, davant dels afectats, dels danys i perjus que els cause, excepte quan actue executant ordes directes de ladministraci.
4. Lincompliment de lurbanitzador en les seues obligacions derivades del programa dactuaci integrada produir les conseqncies
previstes en el seu conveni de programaci i en la llei.
18991
18992
4. Cuando la alteracin exceda del veinte por cien del uso del terreno o del aprovechamiento de la actuacin.
5. En cualesquiera otros casos en que pueda presumirse que, de
haber sido conocida previamente la modificacin, hubiesen concurrido
al procedimiento de adjudicacin otros interesados, o que los licitadores
que tomaron parte en el mismo hubieran presentado alternativas tcnicas o proposiciones jurdico-econmicas sustancialmente diferentes a
las formuladas.
4. Las modificaciones acordadas por la administracin sern obligatorias para el urbanizador.
5. En cualesquiera otros supuestos a los previstos en este artculo,
si fuese necesario que la actuacin urbanstica se ejecutase en forma
distinta a la programada inicialmente, deber procederse a la resolucin
del programa de actuacin en vigor y a la tramitacin de otro bajo las
condiciones pertinentes, de acuerdo con esta ley.
Artculo 136. Procedimiento de modificacin de los programas de
actuacin integrada
1. Las modificaciones de los programas de actuacin integrada se
acordarn en la forma que se hubiese especificado en las bases de programacin.
2. Antes de proceder a la modificacin del programa de actuacin
integrada, el ayuntamiento deber:
a) Dar audiencia al urbanizador y, en su caso, a la entidad avalista,
por un plazo no inferior a diez das, para que pueda formular las consideraciones que tenga por conveniente.
b) Obtener previo informe del Servicio Jurdico y del Servicio Tcnico correspondiente de la administracin actuante. Si la modificacin
comporta algn compromiso adicional para la administracin, deber
obtenerse asimismo el correspondiente informe de fiscalizacin del servicio correspondiente de la administracin actuante.
c) Obtener informe del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, cuando la modificacin suponga que su cuanta, aislada o
acumulativamente, sea igual o superior al diez por cien del precio primitivo del contrato o a seis millones de euros.
3. Los acuerdos que adopte la administracin actuante pondrn fin
a la va administrativa y sern inmediatamente ejecutivos.
4. Las modificaciones del programa de actuacin integrada debern
formalizarse en documento administrativo que se ajuste con exactitud a
las condiciones de la licitacin, constituyendo dicho documento ttulo
suficiente para acceder a cualquier registro pblico.
Artculo 137. Suspensin temporal del programa de actuacin integrada por causas ambientales imprevistas
En el supuesto en que, aprobado el programa de actuacin y el plan
que lo ampara, legalmente sometido a evaluacin ambiental y territorial estratgica, el promotor, el rgano sustantivo o el urbanizador
tuvieran conocimiento de cualesquiera circunstancias que determinen la
incorreccin de la declaracin ambiental y territorial estratgica, tanto
por hechos o circunstancias de acaecimiento posterior a esta ltima,
como por hechos o circunstancias anteriores que, en su momento, no
fueron o no pudieron ser objeto de la adecuada valoracin, los pondr
en conocimiento del rgano ambiental y territorial y se adoptarn las
medidas cautelares imprescindibles para prevenir los posibles impactos
que pudieran producirse. En estos casos, se seguir el procedimiento
que para estos supuestos regula la legislacin estatal sobre evaluacin
ambiental.
Secci II
Relaci entre lurbanitzador i els propietaris
Seccin II
Relacin entre el urbanizador y los propietarios
18993
18994
3. Aprovechamiento subjetivo.
4. Superficie mnima de terreno requerida para obtener adjudicacin en parcela.
5. Referencia a la ordenacin vigente, identificando los planes y
acuerdos relevantes y el modo de consultarlos.
d) Informacin a los propietarios de que la adhesin al programa
de actuacin integrada ha de ser expresa, para poder participar en ella,
y ser otorgada en trminos que posibiliten la ocupacin de sus terrenos
cuando se necesiten para urbanizar. Se apercibir de los efectos expropiatorios de la no adhesin y de los criterios de tasacin del inmueble
para ese caso.
e) Informacin sucinta y clara sobre:
1. La posibilidad de elegir la modalidad de retribucin.
2. El modo, condiciones y plazo para el pago en metlico.
3. La cuanta y contenido literal de la garanta a prestar y el plazo
para su formalizacin, para quien retribuya en dinero.
4. Condiciones de la retribucin en suelo.
5. Emplazamiento a los propietarios para que se pronuncien al respecto. Las magnitudes econmicas se expresarn por metro cuadrado
de suelo o derechos aportados. Se advertir que dichos importes sern
revisados al determinar la cuanta definitiva de los gastos variables del
programa de actuacin integrada, de los que solo se indicar una estimacin preliminar, as como de la indemnizacin individualizada que
pudiera corresponder al interesado por preexistencias que deban demolerse en ejecucin del programa de actuacin integrada.
f) Recordatorio a los propietarios del deber legal de manifestar las
situaciones jurdicas que afectan a las fincas de su propiedad, as como
de facilitar la documentacin necesaria para identificarlas, calificarlas
y, en su caso, valorarlas.
g) Transcripcin literal de este artculo, del anterior y del siguiente.
h) Datos de contacto para atender consultas y facilitar informacin
ms detallada, de modo telemtico y presencial.
2. La notificacin informar, a los propietarios de edificaciones consolidadas, de los derechos que les reconoce esta ley.
Artculo 142. La adhesin al programa de actuacin integrada: plazo
y forma para efectuarla
1. Los propietarios interesados en participar en la actuacin urbanstica debern manifestar expresamente su voluntad de adhesin y de
asumir las consiguientes obligaciones y cargas urbansticas, as como
los correlativos derechos.
2. A tal fin, dispondrn del plazo mnimo de dos meses desde que
el urbanizador les notifique la aprobacin del programa de actuacin
integrada y sus caractersticas econmicas, en la forma regulada en el
artculo anterior. Dentro del primer mes de plazo, el propietario podr
recabar ampliacin de documentacin, informacin adicional, formular
queja sobre la recibida o pedir prrroga. Si as lo hiciera, se entender
prorrogada por un tercer mes adicional, debindosele comunicar, antes
de que empiece la prrroga, la informacin o aclaracin suplementaria
que proceda. El plazo establecido se aplicar tanto para pronunciarse
como para prestar garantas.
La adhesin tarda se admitir, con consentimiento del urbanizador,
cuando constituya ratificacin de actos o manifestaciones previas e indiciarias de la voluntad de adhesin y la extemporaneidad no perturbe el
desarrollo del programa de actuacin integrada.
3. La adhesin se otorgar en documento pblico administrativo
ante el secretario del Ayuntamiento, o bien por otorgamiento ante notario, quien lo notificar a la administracin.
4. La manifestacin de adhesin al programa de actuacin integrada
deber:
a) Identificar el domicilio y correo electrnico donde deban practicarse, en lo sucesivo, las notificaciones relativas al programa de actuacin.
b) Identificar los terrenos que son objeto de la adhesin y la actuacin a que se refiere.
c) Referir la superficie y caractersticas de la propiedad.
d) Expresar, sin reserva o ambigedad, que pondr a disposicin
de la administracin actuante la posesin de la finca cuando se necesite
para poder iniciar la urbanizacin.
e) Sealar que el propietario conoce la obligacin de la afeccin real
de la finca al cumplimiento de las obligaciones derivadas de su partici-
18995
18996
18997
5. Els propietaris que retribusquen en sl, desprs dhaver-lo aportat, pagaran la retaxaci de crregues en metllic, excepte acord amb
lurbanitzador per al seu pagament en sl.
6. Els increments de crregues derivats de les millores i canvis de
projectes ordenats unilateralment per ladministraci en inters pblic
desprs de laprovaci del programa dactuaci integrada, seran a crrec de ladministraci ordenant. Els increments de cost imputables a
un tercer, com ara companyies subministradores, noms justifiquen
la retaxaci si lurbanitzador, amb la diligncia empresarial que li s
exigible, ni els pot evitar, ni els pot pressupostar amb major certesa
en el programa dactuaci integrada, a falta de referncies objectives,
pbliques i taxades.
7. La revisi de preus ser aplicable en els termes regulats en la
legislaci de contractes del sector pblic.
Secci III
Pagament de la retribuci a lurbanitzador
Seccin III
Pago de la retribucin al urbanizador
18998
Secci IV
Garanties del procs urbanitzador
Seccin IV
Garantas del proceso urbanizador
18999
Article 154. Aplicaci de les anteriors modalitats de garantia a programes dactuaci allada lobjecte de les quals siga ledificaci o la
rehabilitaci
Les anteriors modalitats de garantia sn igualment exigibles en els
programes dactuaci allada lobjecte de les quals siga una obra dedificaci o rehabilitaci. Els imports que shan de garantir correspondran
al valor de lobra dedificaci, i urbanitzaci si s el cas, que es preveja
en el programa dactuaci allada.
Secci V
Les relacions de lurbanitzador amb altres empresaris
Seccin V
Las relaciones del urbanizador con otros empresarios
19000
Secci VI
Finalitzaci del programa dactuaci integrada
Seccin VI
Finalizacin del programa de actuacin integrada
19001
Artculo 163. Finalizacin anormal del programa de actuacin integrada. Caducidad y resolucin
1. La administracin acordar la finalizacin del programa de actuacin integrada cuando se produzca la caducidad de su trmino. La caducidad dar lugar, segn los casos, a las consecuencias previstas respecto
de la renuncia o la remocin del programa de actuacin integrada.
2. La administracin acordar la resolucin del programa de actuacin integrada por:
a) Remocin del urbanizador en sus funciones, sin sustituto autorizado.
b) Renuncia de la administracin a la programacin o de comn
acuerdo con el urbanizador.
3. Asimismo, la administracin podr acordar la resolucin del programa de actuacin integrada por:
a) Causa de fuerza mayor.
b) Cambio legtimo en los criterios de planeamiento o programacin, de acuerdo con lo establecido en esta ley.
4. Los cambios regulados en las letras a y b del apartado 3 de este
artculo se adoptarn previendo las compensaciones econmicas que, en
su caso, procedan a favor del urbanizador o de los propietarios.
5. La renuncia, unilateral de la administracin o por mutuo acuerdo,
mediando causa justificada, dar lugar, en la medida procedente, a la
devolucin de garantas y, en su caso, a la compensacin al urbanizador.
19002
6. El acuerdo que cancele o resuelva el programa de actuacin integrada se publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, previa comunicacin al Registro de programas de actuacin.
7. El plazo para resolver el procedimiento de resolucin de la adjudicacin de los programas de actuacin integrada ser de seis meses.
19003
CAPTOL V
Programes per al desenrotllament dactuacions allades
CAPTULO V
Programas para el desarrollo de actuaciones aisladas
19004
CAPTOL VI
Registres administratius, convenis urbanstics
i entitats collaboradores
CAPTULO VI
Registros administrativos, convenios urbansticos
y entidades colaboradoras
19005
Article 170. Registres de Programes dActuaci i Agrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques Collaboradores
1. Els ajuntaments, en lmbit de la seua competncia, portaran sengles registres daccs pblic: el de Programes dActuaci i el dAgrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques Collaboradores.
19006
3. El Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento Urbanstico se organizar por municipios y contendr para cada uno de ellos:
a) Texto ntegro del acuerdo de aprobacin definitiva y una ficha
con el resumen de las determinaciones del plan.
b) Anotacin accesoria de las disposiciones judiciales o administrativas firmes que puedan afectar a su vigencia, eficacia o validez.
c) Cualquier otra medida que afecte a la aplicacin de los instrumentos o actos que hayan sido objeto de inscripcin en el registro.
4. Para proceder a la inscripcin de un plan, el rgano que lo haya
aprobado remitir la documentacin a que se refiere el anexo IX de
esta ley. A la vista de la documentacin remitida, si esta se encontrara
completa, el encargado del registro practicar el asiento y depositar la
documentacin, habindose de emitir al efecto la certificacin registral,
en un plazo no superior a diez das. Cuando del examen de la documentacin se dedujera la ausencia o deficiencia de la misma, el encargado
del registro requerir a la administracin autonmica o municipal que
haya remitido el instrumento para que aporte la documentacin necesaria en un plazo no superior a diez das.
5. La incorporacin al registro, mediante su depsito e inscripcin
en la forma prevista, de los instrumentos de planeamiento habilitar al
rgano competente para disponer su publicacin, en la forma prevista
en el artculo 55 de esta ley.
6. La administracin titular del registro pondr a disposicin de los
ciudadanos, de forma gratuita, la informacin y documentacin accesible que exista en este registro mediante redes abiertas de telecomunicacin.
7. Se practicar la cancelacin de la inscripcin cuando, por cualquier circunstancia, se produzca la prdida de vigencia del instrumento
de planeamiento urbanstico o del acto que motiv la anotacin accesoria, Igualmente, se practicar la cancelacin de la inscripcin de los bienes y espacios catalogados, cuando decaiga su rgimen de proteccin.
CAPTOL VII
Projectes durbanitzaci
CAPTULO VII
Proyectos de urbanizacin
19007
TTOL III
Gesti de ledificaci i la rehabilitaci
TTULO III
Gestin de la edificacin y la rehabilitacin
CAPTOL I
Rgim de solars, edificaci directa,
rehabilitaci i actuacions allades
CAPTULO I
Rgimen de solares, edificacin directa,
rehabilitacin y actuaciones aisladas
Secci I
Rgim de solars i edificaci
Seccin I
Rgimen de solares y edificacin
19008
3. Las parcelas sujetas a una actuacin integrada adquieren la condicin de solar cuando, adems de contar con los servicios expresados en
el apartado anterior, tengan ejecutadas las infraestructuras mnimas de
integracin y conexin de la actuacin con su entorno territorial, hasta
el punto de conexin con las redes generales o en la forma estipulada
por el programa de actuacin respecto a cada fase.
Secci II
Deure dedificar, conservar i rehabilitar
Seccin II
Deber de edificar, conservar y rehabilitar
19009
4. Lajuntament podr exigir dels propietaris lexhibici dels certificats actualitzats dinspecci peridica de construccions. Si estes no
shan efectuat, podr realitzar-les dofici a costa dels obligats.
c) El certificat de leficincia energtica de ledifici, amb el contingut adient i per mitj del procediment establit per a este per la normativa
vigent.
3. Leficcia del certificat exigix remetren una cpia lajuntament.
Al seu torn, lajuntament remetr una cpia del certificat, legitimada pel
secretari de lajuntament, per al seu depsit en el registre de la propietat.
19010
Secci III
Rgim dedificaci i rehabilitaci forosa
i en substituci del propietari
Seccin III
Rgimen de edificacin y rehabilitacin forzosa y
en sustitucin del propietario
5. A falta diniciatives de programa dactuaci allada o dalternatives tcniques acceptables per a la seua execuci, el solar podr ser
objecte de venda forosa en pblica subhasta. Ladquirent ha de comprometres i garantir linici de la seua edificaci en el termini dun any,
comproms que sinscriur en el registre de la propietat.
6. Les expropiacions derivades de les previsions deste article
sajustaran a les regles especials per incompliment de la funci social
de la propietat regulades en larticle 103 desta llei.
7. Les mateixes regles deste article sn aplicables a lincompliment
reiterat duna orde dexecuci per a la rehabilitaci, conservaci o intervenci en un edifici.
Article 185. Declaraci dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada
1. La declaraci de lincompliment del deure dedificar o rehabilitar podr iniciar-se a instncia de particular davant de ladministraci
actuant, que haur de reunir els requisits substantius i documentals que
sestablisquen reglamentriament i, com a mnim, els segents:
a) Fonamentaci de lincompliment del deure pel propietari de limmoble, sobre la base de la informaci demanada a lefecte pels registres pblics administratius, en virtut del dret dinformaci establit en la
legislaci estatal de sl.
b) Documentaci comprensiva duna memria tcnica i jurdica,
que justifique ledificaci o rehabilitaci de lactuaci allada i linters
general de lactuaci, com tamb els terminis previsibles per a aix,
acompanyada de document acreditatiu de constituci de garantia dexecuci de les obres, acompanyada de document acreditatiu de constituci
duna garantia provisional, per import mnim del dos per cent del cost
total estimat de les obres objecte de lactuaci proposada.
c) Una vegada protocollitzada lanterior documentaci en una
notaria de la localitat i desprs de la presentaci de cpia davant de
lajuntament, ser procedent la suspensi cautelar de latorgament de
llicncies en la finca objecte de lactuaci i se sollicitar al registre
de la propietat un certificat de domini i crregues de limmoble, cosa
que es far constar per mitj de nota marginal en este; i se sotmetr a
informaci pblica per un termini dun mes anunciat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana i en un peridic de la provncia, i shaur
de notificar, simultniament o prviament, i de manera expressa, a la
propietat, perqu allegue el que considere adequat al seu dret en el
termini dun mes des de la notificaci.
2. Una vegada culminat el perode dinformaci pblica, tota la
documentaci de lexpedient, preceptivament protocollitzada pel notari, es traslladar a lajuntament per a la seua consideraci jurdica, que
procedir de la forma segent:
a) Lajuntament, amb emissi prvia dels informes tcnics preceptius, considerar la procedncia dadoptar el procediment dexecuci
substitutiva i, per a aix, convocar el propietari i el particular interessat
perqu, a la vista de les actuacions dutes a terme, manifesten les seues
conclusions definitives respecte a lincompliment del deure dedificar
o rehabilitar, i procedir, en conseqncia, a la ratificaci o lalament
de la suspensi cautelar de llicncies adoptada.
b) Ser procedent la declaraci dincompliment del deure quan
quede demostrat que s per causes imputables a la responsabilitat del
propietari i no derivades de decisions administratives que ho hagueren impedit. La declaraci comportar la inscripci de limmoble en
el Registre Municipal de Solares i Edificis que shan de Rehabilitar,
lhabilitaci per a la convocatria de concurs de selecci de programes
dactuaci allada dedificaci o rehabilitaci en substituci del propietari i la comunicaci al registre de la propietat per a la prctica de nota
marginal a la inscripci de la finca corresponent.
c) No obstant aix, abans de la resoluci dincompliment i desprs
de la subscripci de conveni entre lajuntament i el propietari, es podr
acordar la convocatria de concurs de programa dactuaci allada en
substituci del propietari, sense aplicaci de mesures sancionadores
derivades de lincompliment.
3. En cas dinactivitat de lajuntament, lrgan competent en matria durbanisme de la Generalitat podr declarar la situaci dexecuci
per mitj de programa dactuaci allada per substituci del propietari.
4. Els propietaris duna actuaci allada diniciativa privada que,
voluntriament i en el procediment daudincia municipal, acorden el
seu desenrotllament en rgim concertat amb el promotor que haguera
iniciat el procediment, podran participar-hi en els termes que conjuntament i lliurement establisquen.
En concret, podran rebre per mitj de reparcellaci horitzontal,
parts o departaments construts de ledifici, en funci dels costos de
construcci o rehabilitaci que sufraguen o del valor de la finca aportada de la qual sn titulars, en justa proporci dels beneficis i crregues
que lactuaci concertada comporta.
Article 186. Programa dactuaci allada en substituci del propietari
1. La convocatria dofici, siga per iniciativa municipal o a instncia dinteressat, de concurs dun programa dactuaci allada en substituci del propietari, es realitza de conformitat amb les regles segents:
a) Qualsevol persona est legitimada per a formular un programa dactuaci allada, edificatria o rehabilitadora, en substituci del
propietari i pretendre ladjudicaci de la seua execuci prenent com a
referent el procediment previst per als programes dactuaci integrada;
ladjudicatari comptar amb les prerrogatives i les obligacions de ladjudicatari destos ltims programes, excepte les especificitats prpies de
ledificaci substitutria.
b) El contingut del programa dactuaci allada en substituci del
propietari ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligaci del promotor de costejar totalment lexecuci, per
conveni amb la propietat o per causa de lincompliment desta, i ha
dincloure els documents propis dun programa dactuaci allada.
19011
19012
CAPTOL II
Situaci de runa i intervenci en edificis catalogats
CAPTULO II
Situacin de ruina e intervencin en edificios catalogados
19013
La proposta de declarar lincompliment del deure de conservaci, formulada juntament amb la declaraci de runa legal, no ser definitiva ni
produir efecte sense amb audincia prvia dels interessats i la resoluci
de lalcalde dictada a la vista de les allegacions presentades.
No hi ha incompliment del deure de conservaci si la runa legal s
causada per fora major, fet fortut o culpa de tercer, ni quan lamo tracte devitar-la amb el manteniment adequat i ls cuidads de limmoble,
reparant els seus desperfectes amb raonable diligncia.
5. La declaraci de runa legal respecte a un edifici no catalogat,
ni objecte dun procediment de catalogaci, determina per al seu amo
lobligaci de rehabilitar-lo o demolir-lo, a la seua elecci.
6. Si la situaci legal de runa es declara respecte a un edifici catalogat, o objecte del procediment de catalogaci, el propietari haur
dadoptar les mesures urgents i imprescindibles per a mantindrel en
condicions de seguretat. Ladministraci podr concertar amb el propietari la seua rehabilitaci. En defecte dacord, pot ordenar-li que lefectue, i atorgar-li lajuda corresponent.
2. Lajuntament ser responsable de les conseqncies que comporte ladopci injustificada destes mesures, sense que aix eximisca el
propietari de la ntegra responsabilitat en la conservaci dels seus bns
dacord amb les exigncies de la seguretat, al qual seran repercutits
els gastos realitzats per lajuntament, fins al lmit del deure normal de
conservaci.
3. Ladopci de les mesures cautelars disposades per lajuntament
per a evitar la runa imminent no pressuposen la declaraci de la situaci legal de runa, per determinen linici del procediment per a la seua
declaraci dacord amb el que establix larticle 188 desta llei.
4. Ladopci de les mesures cautelars a qu fa referncia este article
determinar la incoaci automtica dun procediment contradictori per
tal de determinar leventual incompliment, per part del propietari, del
deure de conservaci de ledificaci, dacord amb els articles 184 i 185
desta llei.
Article 190. Intervenci en edificis catalogats
1. En les zones o entorns subjectes a protecci ambiental o en els
edificis catalogats noms poden realitzar-se les obres expressament
autoritzades per llicncia dintervenci o disposades per orde dexecuci municipal.
2. Si la intervenci afecta bns inscrits en lInventari General del
Patrimoni Cultural Valenci o en trmit dinscripci, la intervenci correspondr, en lexercici de les seues atribucions a lrgan competent en
patrimoni histric, la legislaci del qual ser dobligada observana.
CAPTOL III
Edificacions fora dordenaci i zones semiconsolidades
CAPTULO III
Edificaciones fuera de ordenacin y zonas semiconsolidadas
incompatibilitat amb les seues determinacions, en les que noms sautoritzaran obres de mera conservaci.
2. En defecte de previsi expressa del pla, sentendran fora dordenaci les edificacions que presenten alguna destes caracterstiques:
a) Ocupar el viari pblic previst pel pla.
b) Ocupar els espais lliures previstos pel pla, llevat que es tracte
de construccions que puguen harmonitzar amb un entorn enjardinat i
noms ocupen una porci minoritria de la seua superfcie.
3. Aix mateix, els plans han destablir el rgim transitori per a la
realitzaci dobres i activitats en edificis que, fins i tot sense quedar en
situaci de fora dordenaci, no siguen plenament compatibles amb les
seues determinacions. Es poden admetre obres de reforma i de millora
i canvis objectius dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no
accentue la inadequaci al planejament vigent ni comporte la completa
reconstrucci delements disconformes amb el planejament.
Lexcs de construcci sobre laprofitament objectiu previst pel pla,
que, per ser transitriament compatible amb les seues previsions, puga
mantindres fins a la seua reedificaci, no es computar com a aprofitament adjudicat al seu titular quan es determinen les cessions o els
costos durbanitzaci que a este corresponguen, ni es tindr en compte
quan es calculen els estndards dotacionals exigibles o ledificabilitat
consumida respecte a la total assignada a la zona o sector en qu estiga
situada la construcci.
Article 193. Concepte de situacions semiconsolidades
1. La parcellaci del pla procurar respectar aquells usos i edificacions lcits existents que siguen conformes al nou planejament i sajusten a les seues alineacions o shi integren sense desajustos rellevants.
2. Amb este fi, en el pla o en el projecte de reparcellaci que el
desenrotlle es delimitar la parcella neta que servisca de suport a ls o
edificaci, amb el seu espai funcionalment annex, la qual es delimitar
daltres parts de la finca originria susceptibles dintegrar-se en altres
parcelles o elements urbans. La forma i la dimensi de la parcella neta
ser coherent amb les caracterstiques generals de lordenaci projectada, quant a la seua relaci espacial amb ledifici. Tamb sajustar a les
necessitats funcionals de lilla i carrer en qu sintegre, i harmonitzar
amb el parcellari previst.
3. La superfcie de parcella neta, quan continga una edificaci lcita
que haja de conservar-se, no computa dins de lmbit o sector en aplicar-li els aprofitaments tipus o regles dequidistribuci o altres ndexs
o estndards generals, sin que, posterior i autnomament, haur de
compensar el seu excedent daprofitament, en rgim dactuacions allades, quan el seu titular reedifique o inste un increment de construcci,
un canvi ds o una rehabilitaci que revisten un abast equivalent a la
reedificaci. Daix es deixar constncia en la descripci de la finca
configurada en la reparcellaci.
Article 194. Tractament de les situacions semiconsolidades en la
reparcellaci
1. Es podran adjudicar al seu antic titular les parcelles netes lcitament consolidades, excepte quan aix desequilibre la reparcellaci per
excs dadjudicaci sobre el seu dret. Es considera que hi ha desequilibri quan este excs supere un quinze per cent del valor de reedificaci
de la parcella i este tamb supere, en la mateixa mesura, el valor actual
en venda de limmoble ateses les seues condicions presents dedificaci.
2. Si, en la reparcellaci, limmoble sadjudica a nou amo, sindemnitzar a lanterior, b per la construcci, quan participe en els
beneficis de la reparcellaci, o pel valor total previ de la seua finca
excloent-ne estos beneficis, quan no shaja adherit al programa.
3. Ladjudicaci a favor del seu amo de la parcella neta sefectuar
en tot cas com a nova finca registral i la resta de la finca ser sempre
incls en el projecte de reparcellaci, siga quin siga el posicionament
de lamo respecte al programa.
4. Lexcs dedificaci consolidat fora dordenaci no consumix
aprofitament ni computa com a adjudicaci, encara que quede en propietat i benefici del seu antic titular.
19014
19015
TTOL IV
Rgim del sl no urbanitzable i del sl urbanitzable
sense programa dactuaci
TTULO IV
Rgimen del suelo no urbanizable y del suelo urbanizable
sin programa de actuacin
CAPTOL I
Normes generals per a la gesti territorial
en el sl no urbanitzable
CAPTULO I
Normas generales para la gestin territorial
en el suelo no urbanizable
Artculo 196. Normas de aplicacin directa a las construcciones y edificaciones en el suelo no urbanizable
1. Las edificaciones situadas en el suelo no urbanizable debern ser
acordes con su carcter aislado y adecuadas al uso, explotacin y aprovechamiento al que se vinculan, armonizando con el ambiente rural y
su entorno natural, conforme a las reglas que el planeamiento aplicable
determine para integrar las nuevas construcciones en las tipologas tradicionales de la zona o ms adecuadas a su carcter.
2. Mientras no exista plan que lo autorice, no podr edificarse con
una altura superior a dos plantas medidas en cada punto del terreno
natural, sin perjuicio de las dems limitaciones aplicables.
3. No podrn levantarse construcciones en lugares prximos a carreteras, vas pecuarias u otros bienes de dominio pblico, sino de acuerdo
con lo que establezca la legislacin especficamente aplicable.
4. Todas las edificaciones y actividades que se autoricen en suelo
no urbanizable se ajustarn a la ordenacin aprobada y a la normativa
que regula la prevencin del riesgo de incendios forestales y dispondrn
de adecuados sistemas de depuracin de los vertidos y residuos que
generen.
19016
19017
19018
2. Cuando las construcciones, obras e instalaciones sean promovidas por los concesionarios o agentes de la administracin, se requerir
que el solicitante acredite ante el ayuntamiento correspondiente el ttulo
jurdico que ampare esta condicin de agente pblico por la que promueve la actuacin en el desarrollo y explotacin de la actividad normal
de servicio pblico.
3. Las actuaciones a que se refiere el apartado anterior no estn
sujetas a declaracin de inters comunitario; adems, tampoco estarn
sujetas a licencia municipal aquellas obras, servicios e instalaciones
que, conforme a su legislacin sectorial, estn exentas de la misma.
4. La licencia municipal urbanstica que se otorgue podr imponer,
en su caso, la exigencia de compartir por diferentes empresas pblicas
o privadas las instalaciones autorizadas, de acuerdo con la normativa
sectorial especfica correspondiente. Tambin podr imponer la exigencia de adoptar las medidas que se consideren necesarias para evitar o
reducir su impacto paisajstico en el medio rural.
5. Cuando, para poder ejercer sus respectivas competencias sectoriales, dichas administraciones necesiten establecer nuevas determinaciones en la ordenacin urbanstica vigente, debern promover planes
especiales o catlogos de bienes y espacios protegidos en los trminos
previstos en esta ley.
Article 201. Activitats, actes ds i aprofitament en el sl no urbanitzable subjectes a llicncia municipal sense la declaraci dinters
comunitari prvia
1. Els actes ds i aprofitament en sl no urbanitzable previstos
en larticle 197, pargrafs a, b i c desta llei, seran autoritzables per
lajuntament per mitj de latorgament de les llicncies municipals corresponents, sense declaraci dinters comunitari prvia. En estos casos,
a ms dels informes o les autoritzacions legalment exigibles, les conselleries competents per ra de la matria hauran demetre informes, i
les condicions incloses en estos shauran dincorporar en les llicncies
corresponents. La sollicitud destos informes o autoritzacions la efectuar lajuntament desprs de comprovar la compatibilitat urbanstica
de lactuaci sollicitada.
2. Sense perju de la sollicitud daquells altres informes que es
consideren necessaris per aplicaci de la normativa sectorial o per les
caracterstiques prpies de la sollicitud, lajuntament, abans datorgar
la llicncia dobres, haur de sollicitar els informes segents:
a) En els casos de larticle 197.a desta llei, haur de sollicitar
informe de la conselleria competent en matria dagricultura, ramaderia,
19019
19020
19021
cer un determinado plazo de vigencia del uso y aprovechamiento atribuido por la declaracin de inters comunitario, que no podr exceder
de treinta aos, salvo en los casos exceptuados por esta ley.
2. El transcurso del plazo de vigencia del uso y aprovechamiento
atribuido producir la caducidad de la declaracin de inters comunitario y de la licencia urbanstica, si bien el interesado podr, antes
del vencimiento de dicho plazo, solicitar de la consellera competente
en materia de ordenacin del territorio y urbanismo prrroga por un
perodo igual o inferior al inicialmente asignado. Transcurridos tres
meses desde la solicitud de prrroga formulada por el interesado sin
que la consellera hubiera resuelto sobre aquella, se producirn prrrogas tcitas anuales sucesivas, contadas desde el vencimiento del plazo
precedente, hasta que se declare la caducidad o la prrroga expresa para
cuando termine el periodo anual correspondiente.
3. Caducada la declaracin de inters comunitario, su titular proceder al cese de la actividad, a desmantelar las instalaciones y a demoler
las construcciones realizadas, con reposicin del suelo a su estado original. La resolucin por la que se acuerde la caducidad deber fijar, en
funcin de las caractersticas propias de cada actividad, el plazo para el
cumplimiento de dichas obligaciones.
19022
6. Cuando se trate de actividades industriales, productivas y terciarias o de servicios, y en atencin a su capacidad para crear empleo, la
consellera competente en materia de urbanismo podr acordar su tramitacin urgente a propuesta del ayuntamiento. En ese caso, los plazos
previstos en esta ley se reducirn a la mitad, y el plazo de informacin
pblica ser de 20 das hbiles.
En la solicitud de informes y dictmenes se har constar la declaracin de urgencia. No se tramitarn con carcter de urgencia aquellas actuaciones que, por razn de su objeto, estn sujetas a informes
exigidos por la legislacin de patrimonio cultural inmueble o impacto
ambiental.
7. La resolucin de declaracin de inters comunitario se adoptar
motivadamente y ser coherente con las directrices, criterios y determinaciones del planeamiento territorial y urbanstico aplicable; ponderar
la necesidad del emplazamiento propuesto en el medio rural, la incidencia de la actividad en el desarrollo sostenible econmico y social,
el medio natural, la infraestructura verde y el paisaje y las redes de
infraestructuras o servicios pblicos existentes, y en la oportunidad de
acometer la actuacin propuesta en el marco de la correcta vertebracin
del territorio.
8. La declaracin de inters comunitario se otorgar siempre condicionada a que antes del inicio de las obras se obtengan las licencias,
autorizaciones y permisos que sean necesarios para el lcito ejercicio de
la actividad, as como a inscribir en el registro de la propiedad la vinculacin del terreno al uso y aprovechamiento autorizado, con las dems
condiciones establecidas en aquella. Se podr iniciar el procedimiento
de declaracin de caducidad de la declaracin de inters comunitario si,
en el plazo de seis meses a contar desde su notificacin, no se solicita la
preceptiva licencia municipal urbanstica, en los trminos previstos en
la legislacin urbanstica, o no se inscribe en el registro de la propiedad
correspondiente.
CAPTOL II
Actuacions dedificaci en el sl
urbanitzable sense programaci
CAPTULO II
Actuaciones de edificacin en el suelo
urbanizable sin programacin
19023
a) Noms es podran realitzar construccions destinades a explotacions agrcoles, forestals, ramaderes, cinegtiques o semblants, que
tinguen relaci directa amb la naturalesa i la destinaci de la finca, i
sajusten als plans o normes establits per la conselleria competent en
agricultura, que haur demetre el corresponent informe, aix com les
vinculades funcionalment a lexecuci i manteniment dels servicis
pblics.
b) El tipus de construcci haur de ser adequat al seu emplaament
i condici allada, dacord amb les normes que el planejament aplicable
establisca, i queden prohibides les edificacions caracterstiques de les
zones urbanes.
c) En les divisions i segregacions de terrenys, no podran efectuar-se
fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i de la legislaci agrria.
2. En els casos de terrenys inclosos en un programa dactuaci integrada que va concloure anormalment per mitj de caducitat o resoluci,
quedaran en la situaci que resulte de la resoluci del programa dactuaci integrada dacord amb larticle 165 desta llei.
Artculo 209. Obras y usos transitorios en el mbito de sectores, unidades de ejecucin o actuaciones aisladas
1. Hasta la aprobacin del programa de actuacin, en las edificaciones existentes se admitirn las obras y usos regulados en esta ley para
los edificios en situacin de fuera de ordenacin.
2. Tanto en los sectores de plan parcial, plan de reforma interior y
unidades de ejecucin, como en el suelo incluido en actuaciones aisladas, se pueden otorgar licencias para usos u obras provisionales no
previstos en el plan, siempre que no dificulten su ejecucin ni la desincentiven, de acuerdo con el artculo 216 de esta ley.
Si se trata de usos pblicos sobre propiedad privada, el compromiso
de erradicacin se formalizar mediante convenio, que prever, en su
caso, la alternativa futura de emplazamiento del servicio, cuando venza
el plazo o condicin pactados para su traslado.
CAPTOL III
Minimitzaci dimpactes ambientals
en el sl no urbanitzable
CAPTULO III
Minimizacin de impactos ambientales
en el suelo no urbanizable
Article 210. Actuacions de minimitzaci de limpacte territorial generat pels nuclis de vivendes en el sl no urbanitzable
1. El pla general estructural, o qualsevol instrument de planejament
amb capacitat destablir lordenaci estructural, podran delimitar com a
zona urbanstica en el sl no urbanitzable els nuclis de vivendes consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial, la implantaci dels
quals shaja efectuat al marge dels processos formalitzats durbanitzaci
i edificaci.
2. Als efectes de la delimitaci a qu fa referncia lapartat anterior,
es consideren nuclis de vivendes consolidats les agrupacions de vivendes implantades sobre mbits en sl no urbanitzable que conserven una
parcellaci de caracterstiques rurals prpies de lmbit territorial, i
amb una densitat igual o superior a tres vivendes per hectrea, sobre
les quals no cpia la realitzaci de mesures de restauraci de la legalitat
urbanstica o hagen quedat fora dordenaci.
3. Lordenaci detallada destes rees es realitzar per mitj dun pla
especial que podr comprendre fases dexecuci de les obres durbanitzaci, i correspondr a la conselleria competent en matria dordenaci
del territori i urbanisme laprovaci definitiva del pla especial, conforme al llibre I desta llei, i, a lajuntament, la selecci del programa dactuaci integrada i la designaci de lurbanitzador, segons este llibre II.
19024
ques dels servicis dels quals estiguen dotades. Safegir un annex amb
la relaci dels propietaris afectats.
b) Plnols destat actual de la parcellaci, grau durbanitzaci, grau
dedificaci, relaci amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb
la xarxa primria dinfraestructures i servicis existents.
c) Plnol dordenaci que efectue una delimitaci del permetre
del nucli de vivendes consolidat, incloent-hi els terrenys inedificables
estrictament necessaris per a integrar la infraestructura verda del seu
mbit territorial, per a ultimar la trama de la vora i els necessaris per a
implantar les dotacions pbliques que es consideren adequades per al
benestar de la poblaci i la protecci de la qualitat del medi ambient.
Lordenaci que es propose respectar la parcellaci existent, sense
perju dels ajustos que siguen necessaris per a complir els condicionants
establits en este article.
d) Projecte durbanitzaci, que incloga les obres durbanitzaci
estrictament adequades per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimitzaci dimpactes que motiva el planejament,
adaptades al carcter de lactuaci i al parcellari, orografia, camins i
altres infraestructures existents. En particular, inclour un sistema de
depuraci dabocaments de tota ndole, i podr ser agrupat per vivendes larreplega regular de residus slids i el subministrament daigua
potable, aix com ladequada connexi del nucli de vivendes amb la
xarxa viria.
e) Estudi de viabilitat econmica de la inversi, incloent-hi altres
costos de regularitzaci previstos i termini dexecuci de les obres i
linforme de sostenibilitat econmica.
f) Si s el cas, conveni urbanstic que regule les relacions entre els
propietaris i ladministraci actuant. Els costos derivats de la minimitzaci de limpacte territorial hauran de ser assumits pels propietaris
afectats.
2. En el cas que hi haja activitats que puguen ser incompatibles
amb ls residencial a una distncia del nucli de vivendes inferior a la
prevista per la normativa especfica que els siga aplicable, es requerir
informe de les conselleries competents en matria dindstria i ordenaci del territori.
3. Excepte conveni acordat entre els propietaris que representen la
majoria de les parcelles edificables privatives resultants i lajuntament,
i en este cas es determinar la modalitat dexecuci per la propietat
dacord amb esta llei, el desplegament i execuci de lactuaci es dur
a terme per iniciativa pblica, b per mitj de gesti directa, b per mitj
de gesti indirecta a travs de la selecci dun urbanitzador, dacord
amb el que establix esta llei i la legislaci estatal de contractes del sector
pblic.
4. En el cas de gesti directa, lexecuci de lactuaci de minimitzaci dimpacte podr desenrotllar-se per mitj de laplicaci del rgim
de contribucions especials.
5. Es permetr lexecuci per fases de les obres durbanitzaci, sempre que el termini total destes no supere els cinc anys, el qual podr ser
ampliat fins a un mxim del doble en aquells casos justificats per lelevat cost durbanitzaci per metre quadrat o per les dificultats tcniques
de la seua execuci.
19025
LLIBRE III
DISCIPLINA URBANSTICA
LIBRO III
DISCIPLINA URBANSTICA
TTOL NIC
Disciplina urbanstica
TTULO NICO
Disciplina urbanstica
CAPTOL I
Activitat administrativa de control
de la legalitat urbanstica
CAPTULO I
Actividad administrativa de control
de la legalidad urbanstica
Secci I
Llicncies
Seccin I
Licencias
j) Lextracci drids i lexplotaci de pedreres, excepte el que disposa larticle 215.1.b desta llei.
k) Lacumulaci dabocaments i el depsit de materials aliens a les
caracterstiques prpies del paisatge natural, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
l) Lalament de murs de fbrica i el tancament, en els casos i sota
les condicions esttiques que exigisquen les ordenances dels plans reguladores de la seua harmonia amb lentorn.
M. Lexecuci dobres i installacions que afecten el subsl.
n) Lobertura de camins, aix com la seua modificaci o pavimentaci.
o) La ubicaci de cases prefabricades, caravanes fixes, hivernacles
i installacions semblants, provisionals o permanents.
p) La construcci de preses, basses, obres de defensa i correcci
de llits pblics, vies pbliques o privades i, en general, qualsevol tipus
dobres o usos que afecten la configuraci del territori.
q) Les tales i abatiment darbres que constitusquen massa arbria,
espai boscs, arbreda o parc, a excepci de les autoritzades en el medi
rural pels rgans competents en matria agrria o forestal.
r) Lexecuci dobres durbanitzaci, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
s) La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des
de la via pblica.
t) Totes les altres actuacions en qu ho exigisca el planejament o les
ordenances municipals.
i) Els desmunts, les explanacions, els abancalaments i aquells moviments de terra que excedisquen la prctica ordinria de labors agrcoles.
19026
19027
Article 222. Declaraci responsable per a lexecuci dobres de reforma dedificis, construccions o installacions i obres menors
1. La declaraci responsable per als casos de larticle 214 desta llei
sajustar al que preveu la legislaci vigent en matria de procediment
administratiu com.
2. La declaraci responsable adjuntar els documents addicionals
segents:
a) Acreditaci de la identitat del promotor i de la resta dels agents
de ledificaci.
b) Descripci grfica i escrita de lactuaci i la seua ubicaci fsica,
aix com el projecte subscrit per tcnic competent quan ho requerisca
la naturalesa de lobra, amb un informe succint ems pel redactor que
acredite el compliment de la normativa exigible.
c) Documentaci addicional exigida per la normativa ambiental,
quan calga.
d) Indicaci del temps en qu es pretn iniciar lobra i les mesures
relacionades amb levacuaci de runes i la utilitzaci de la via pblica.
19028
3. Si lajuntament manifesta oposici fundada al projecte, la conselleria competent en matria dordenaci del territori resoldr raonadament sobre lexecuci o modificaci deste projecte.
4. Quan lobra siga promoguda per ladministraci de lEstat se
subjectar a les prescripcions legals que li siguen aplicables.
19029
Secci II
Cdula de garantia urbanstica
Seccin II
Cdula de garanta urbanstica
Secci III
Parcellacions
Seccin III
Parcelaciones
19030
Sn indivisibles:
a) Les parcelles aix determinades en el planejament corresponent,
a fi de constituir finques independents.
b) Les parcelles les dimensions de les quals siguen iguals o menors
a les determinades com a mnimes en el planejament, excepte si els
lots resultants els adquirixen simultniament els propietaris de terrenys
contigus, a fi de regularitzar lmits conformes al pla.
c) Les parcelles les dimensions de les quals siguen menors que el
doble de la superfcie determinada com a mnima en el planejament,
llevat que lexcs sobre este mnim puga segregar-se amb el fi indicat
en el pargraf anterior.
d) Les parcelles edificables dacord amb una determinada relaci
entre superfcie de sl i densitat o volum, quan sexecutara la corresponent a tota la superfcie de sl o les parts restants que no foren edificables autnomament, amb les excepcions indicades en lapartat anterior.
e) No sn divisibles les parcelles ubicades en sl no urbanitzable
o en sl urbanitzable sense programaci, llevat que complisquen els
requisits establits en larticle segent.
Article 230. Parcellacions de finques rstiques
1. En el sl no urbanitzable i en el sl urbanitzable sense programa aprovat s igualment exigible la llicncia que autoritze tot acte de
divisi o segregaci de finques o terrenys, siga quina siga la seua finalitat, excepte els casos dinnecessarietat de llicncia de parcellaci,
amb declaraci prvia de lajuntament, de conformitat amb larticle
228 desta llei.
2. En cap cas podran autoritzar-se actes de divisi o segregaci de
finques o terrenys rstics en contra del que disposa la normativa agrria
o forestal, o de naturalesa semblant, que se li aplique. Ni tampoc del pla
especial regulat en larticle 211 desta llei.
3. Tampoc podran autoritzar-se en el sl no urbanitzable i en el sl
urbanitzable sense programaci les parcellacions urbanstiques. Est
prohibida, per considerar-se parcellaci urbanstica:
a) Tota divisi o segregaci de terrenys en dos o ms lots quan
tinga com a finalitat ledificaci o, si s el cas, crear les infraestructures
requerides perqu ledificaci tinga lloc, excepte en els casos dedificaci excepcionalment autoritzables dacord amb esta llei.
b) Els actes executats amb les mateixes finalitats que les descrites
en lapartat precedent i que, sense divisi o segregaci de la finca, subdividisquen, alienen o arrenden quotes o percentatges indivisos desta
per a s individualitzat de diversos titulars, per mitj dassociacions o
societats, divisions horitzontals, copropietats, accions o participacions,
que comporten la modificaci de ls rstic de la finca matriu de la qual
procedisquen, a fi deludir el compliment desta llei.
4. No podran autoritzar-se actes materials de divisi o segregaci de
finques quan hi haja una presumpci legal del fet que estos actes tenen
finalitat urbanstica. Es presumix la presncia de finalitat urbanstica
quan concrrega alguna de les circumstncies segents:
a) Que existisquen ja de fet en els terrenys, o estiga projectada la
seua installaci, infraestructures o servicis innecessaris per a les activitats relacionades amb la utilitzaci i explotaci dels recursos naturals
de la terra per mitj de locupaci de tcniques normals i ordinries, o
de carcter especficament urb.
b) Que done lloc a una finca de superfcie inferior a la mnima exigible per esta llei per a una vivenda allada i familiar, llevat que no
saugmente el nombre de finques respecte de les abans existents, per
haver-hi simultnia agrupaci o agregaci a finca o finques contiges de
porci o porcions segregades, sempre que cap de les finques resultants
19031
resultantes de tales operaciones sea inferior a la calificada como indivisible en alguna licencia o autorizacin anterior y, en su caso, se cumplan
las normas sobre indivisibilidad establecidas por razones urbansticas.
Se estimar que no concurre esta circunstancia cuando quede acreditada
que la finalidad de la divisin o segregacin est vinculada exclusivamente a la explotacin agraria, conforme a lo dispuesto en la legislacin
agraria o forestal, o de similar naturaleza, que le sea de aplicacin.
5. Si se pretendiere una parcelacin en alguno de los supuestos previstos en los apartados 2, 3 y 4 anteriores, el notario, antes de elevar la
parcelacin a escritura pblica, o el registrador de la propiedad, antes
de practicar la inscripcin registral, podrn solicitar informe del ayuntamiento correspondiente. Transcurridos tres meses sin contestacin
de este, podr elevarse la parcelacin a escritura pblica y realizarse la
inscripcin por el registrador de la propiedad.
6. Ser ilegal, a efectos urbansticos, toda parcelacin que sea contraria a lo establecido en la presente ley y en el planeamiento territorial o urbanstico aplicable. En ningn caso, los lotes resultantes de la
misma se considerarn solares ni se permitir edificar en ellos.
7. Las licencias municipales y los instrumentos pblicos que las
testimonien, as como las inscripciones que se practiquen, harn constar
la condicin indivisible de las fincas rsticas resultantes o la superficie
mnima en que se pueden subdividir o segregar, para evitar que, por
fraccionamiento sucesivo, se eluda el cumplimiento de esta ley.
8. Todas las autoridades en el mbito de sus competencias estn
obligadas a detectar e impedir que se produzca el establecimiento de la
base fsica o jurdica que, en su caso, pudiera desnaturalizar o provocar
la transformacin del destino legal y natural propio del medio rural.
CAPTOL II
Protecci de la legalitat urbanstica
CAPTULO II
Proteccin de la legalidad urbanstica
Secci I
Disposicions generals
Seccin I
Disposiciones generales
Secci II
Obres executades sense llicncia o disconformes amb esta
Seccin II
Obras ejecutadas sin licencia o disconformes con la misma
19032
2. Una vegada transcorregut el termini de dos mesos sense que linteressat haja sollicitat lautoritzaci urbanstica, o acreditat la legalitat
de lobra per mitj de declaraci responsable quan corresponga, ladministraci actuant acordar les mesures de restauraci de la legalitat en la
forma establida en este captol.
19033
19034
2. El termini mxim per a notificar i resoldre lexpedient de restauraci de la legalitat urbanstica ser de sis mesos, termini que comenar
a comptar-se:
a) Si no sha sollicitat la legalitzaci, el dia en qu finalitze el termini atorgat en el requeriment de legalitzaci.
b) Si sha sollicitat la legalitzaci, el termini siniciar el dia en qu
es dicte lacte administratiu que resolga sobre la llicncia urbanstica o
autoritzaci administrativa de qu es tracte.
c) En els casos en qu el procediment shaguera paralitzat per causa
imputable a linteressat, sinterrompr el termini per a resoldre.
3. Lrgan actuant pot suspendre lexecuci de lordre de restauraci fins que la resoluci siga ferma per via administrativa. En particular,
es pot suspendre lexecuci de lordre de restauraci quan a travs de
la tramitaci dalgun instrument de planejament de desenvolupament
del planejament general o de la gesti urbanstica, es pogus legalitzar
lactuaci afectada sense llicncia de forma sobrevinguda i la fera innecessria, una vegada aprovat linstrument.
4. Tamb se suspendr lexecuci de lordre denderrocament quan
concrreguen totes les circumstncies segents:
a) Que linteressat acredite que ha demanat en la forma deguda les
llicncies o les autoritzacions necessries per la legalitzaci, com tamb
la documentaci que ha dacompanyar la sollicitud de les llicncies o
les autoritzacions.
b) Que linteressat formalitze davant ladministraci una garantia en
quantia no inferior al 50% del pressupost de les actuacions de reposici,
19035
Secci III
Suspensi i revisi de llicncies
Seccin III
Suspensin y revisin de licencias
lestimaci dels recursos administratius previstos en dret, per ladministraci municipal, en els termes establits en la Llei de Rgim Jurdic de
les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
19036
CAPTOL III
Infraccions i sancions urbanstiques
CAPTULO III
Infracciones y sanciones urbansticas
Secci I
Rgim general dinfraccions i sancions urbanstiques
Seccin I
Rgimen general de infracciones y sanciones urbansticas
19037
19038
19039
19040
recaiga una resoluci del Ministeri Fiscal o una resoluci judicial ferma.
La sanci penal exclour la imposici de sanci administrativa, per
no ladopci de les mesures de restauraci de la legalitat i de la realitat
fsica alterada.
2. Quan, en qualsevol fase dels procediments que sinstrusquen
com a conseqncia duna infracci urbanstica, lrgan administratiu
actuant aprecie que hi ha indicis de lexistncia duna altra infracci
administrativa per al coneixement de la qual no siga competent, ho
comunicar a lrgan que considere que ho siga.
3. Iniciat el procediment sancionador, lrgan que haja acordat la
iniciaci deste, o el que siga ladequat per a resoldre, si ja shaguera
elevat lexpedient al competent per a imposar la sanci, podr adoptar
les mesures cautelars que considere necessries per a assegurar el cessament de lactuaci que done lloc al procediment, la no-producci de
perjus a linters general o dels particulars afectats i lefectivitat de
les indemnitzacions o de la sanci que presumiblement es pogueren
declarar o imposar. Si no shaguera fet amb motiu de lexpedient de
restauraci de la legalitat urbanstica, podr acordar-se lanotaci en el
registre de la propietat de la incoaci del procediment, si la naturalesa
de lactuaci o la inactivitat que va donar lloc al procediment aix ho
permeta.
Secci II
De les infraccions molt greus i les seues sancions
Seccin II
De las infracciones muy graves y sus sanciones
Secci III
De les infraccions greus i les seues sancions
Seccin III
De las infracciones graves y sus sanciones
19041
19042
cien del valor de las mismas. La cuanta mnima de estas sanciones es,
en todo caso, de seiscientos euros. En suelo urbanizado o con programa
aprobado, la sancin ser del cincuenta al cien por cien del valor de la
obra ejecutada sin autorizacin o sin ajustarse a las condiciones de esta,
salvo que estas obras fueran susceptibles de legalizacin, en cuyo caso
la sancin ser del cinco por cien del valor de la obra ejecutada. La sancin que se imponga no podr ser inferior a seiscientos euros.
Secci IV
De les infraccions lleus i les seues sancions
Seccin IV
De las infracciones leves y sus sanciones
CAPTOL IV
Administracions competents en disciplina urbanstica
CAPTULO IV
Administraciones competentes en disciplina urbanstica
19043
1.r Secretaria autonmica amb competncies en ordenaci del territori i urbanisme, quan limport de la sanci siga inferior o igual a trenta
mil euros.
2.n conseller competent en matria dordenaci del territori i urbanisme, quan limport de la sanci siga major de trenta mil euros i inferior o igual a sis-cents mil euros.
3.r El Consell, quan limport de la sanci siga superior a sis-cents
mil euros.
CAPTOL V
Inspecci urbanstica
CAPTULO V
Inspeccin urbanstica
19044
6. Quan es considere necessari deixar constncia de qualsevol actuaci urbanstica, la inspecci alar la corresponent acta que contindr
les dades identificatives de totes les persones intervinents, siguen propietaris, promotors, constructors, tcnics o usuaris, i descriur succintament els elements essencials de lactuaci.
Les actes de la inspecci urbanstica gaudixen de valor probatori i
presumpci de veracitat, sense perju de les proves que en defensa dels
respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els administrats.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Cartografia
En la seua elaboraci, tots els plans adoptaran una cartografia
comuna en suport digital, homognia i estandarditzada, les bases i continguts de la qual hauran de ser facilitats per lorganisme del Consell
competent en matria durbanisme i ordenaci del territori.
Primera. Cartografa
En su elaboracin, todos los planes adoptarn una cartografa
comn en soporte digital, homognea y estandarizada, cuyas bases y
contenidos debern ser facilitados por el organismo del Consell competente en materia de urbanismo y ordenacin del territorio.
19045
DISPOSICIONS TRANSITRIES
DISPOSICIONESTRANSITORIAS
19046
3. En el cas de reclassificacions de sl no urbanitzable a sl urbanitzable iniciades abans de lentrada en vigor de la present llei i no
aprovades definitivament, es podr optar entre continuar amb la cessi
de sl prevista en larticle 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, dordenaci del territori i protecci del paisatge, o substituir esta cessi per
la prevista en larticle 77.1.b de la present llei. La mateixa opci podr
exercitar-se en desenrotllar sectors ja aprovats definitivament en els
que shaguera previst aquella cessi. En cas que shagueren efectuat
aportacions econmiques substitutives, estes quedaran integrades en el
patrimoni municipal de sl.
19047
de la subdivisin respecto del programa de actuacin integrada adjudicado. A tal efecto, podr modificarse el programa para que este quede
reducido al mbito de una o varias de las unidades de ejecucin delimitadas, de modo que el resto de unidades quede con ordenacin aprobada pendiente de programar, salvo que la administracin actuante, en el
ejercicio de sus potestades de planeamiento, opte, si procede, por una
desclasificacin. Cuando se contravengan las condiciones sustanciales de
programacin de las unidades de ejecucin delimitadas, el acuerdo podr
prever la convocatoria de un nuevo concurso de adjudicacin.
DISPOSICI DEROGATRIA
DISPOSICIN DEROGATORIA
19048
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders
pblics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part
19049
ANNEX I
ANEXO I
19050
19051
ANNEX II
ANEXO II
La informaci que haur de contindre lestudi dintegraci paisatgstica previst en la llei sadaptar al tipus, escala i abast de lactuaci
i al paisatge on esta subique, i ser, amb carcter general, la segent:
La informacin que deber contener el estudio de integracin paisajstica previsto en la ley se adaptar al tipo, escala y alcance de la
actuacin y al paisaje donde esta se ubique, y ser, con carcter general,
la siguiente:
a) La descripcin y definicin del alcance de la actuacin y de cada
una de sus fases, sus antecedentes y objetivos. Se incluir documentacin grfica con el mbito de estudio, as como la localizacin, implantacin en el entorno, ordenacin y diseo, tanto de la actuacin como
de las instalaciones o elementos auxiliares necesarios para su funcionamiento, como accesos o infraestructuras.
b) El anlisis de las distintas alternativas consideradas, incluida la
alternativa cero, y una justificacin de la solucin propuesta, en caso de
que se requiera en el procedimiento dicho anlisis. Todo ello analizado
desde el punto de vista de la incidencia en el paisaje, sin perjuicio del
anlisis que se efecte en otros documentos respecto a otras materias
sectoriales.
c) La caracterizacin del paisaje del mbito de estudio, mediante la
delimitacin, descripcin y valoracin de las unidades de paisaje y los
recursos paisajsticos que lo configuran, previa definicin del mismo.
En caso de existir estudios de paisaje aprobados, se recoger la caracterizacin realizada en ellos, concretndola y amplindola, si es el caso,
para el mbito definido.
c.1) El mbito de estudio se definir conforme al procedimiento
establecido en el apartado b.1 del anexo I, debiendo abarcar las unida-
19052
19053
ANNEX III
La informacin que debern contener los programas de paisaje previstos en la ley ser, con carcter general, la siguiente:
a) Identificacin de problemas y conflictos paisajsticos que requieran actuaciones para garantizar la preservacin, mejora o puesta en
valor de paisajes que, por su valor natural, visual, cultural o urbano,
o por su estado de degradacin, requieren intervenciones especficas e
integradas.
b) Delimitacin grfica del mbito del programa.
c) Definicin de los objetivos concretos del programa y de los beneficios econmicos, sociales, culturales, paisajsticos, etc., que se espera
obtener.
En general, el objeto de estos programas estar relacionado con la
preservacin de paisajes de alto valor; la mejora paisajstica de reas
degradadas, de ncleos urbanos, sus periferias, bordes y accesos, de
reas de actividades econmicas, de infraestructuras o de entornos histricos y arqueolgicos; la puesta en valor del paisaje como recurso
turstico; la articulacin armnica y adecuada transicin entre distintos
paisajes; o el fomento de actuaciones de Administraciones locales y
entidades privadas en la gestin del paisaje.
d) Descripcin literaria y grfica de las medidas, actuaciones o proyectos necesarios para garantizar los objetivos definidos.
e) Cronograma global de las actuaciones y coste estimado de las
mismas.
f) Estudio econmico-financiero que concrete los medios que se
comprometern para la ejecucin del programa, las fuentes de financiacin y el tipo de gestin, directa o indirecta, prevista.
ANNEX IV
ANEXO IV
19054
1.2. Las zonas urbanizadas se clasifican como suelo urbano y atendiendo al uso predominante se diferencia entre:
Zona urbanizada residencial (ZUR-RE).
Zona urbanizada industrial (ZUR-IN).
Zona urbanizada terciaria (ZUR-TR).
Zona urbanizada ncleo histrico (ZUR-NH).
1.3. Las zonas de nuevo desarrollo se clasifican como suelo urbanizable y atendiendo al uso predominante se diferencia entre:
Zona de nuevo desarrollo residencial (ZND-RE).
Zona de nuevo desarrollo industrial (ZND-IN).
Zona de nuevo desarrollo terciaria (ZND-TR).
1.4. Para cada zona se definir:
a) La clasificacin del suelo y el nombre de la zona, que estar formado por alguno de los apartados genricos enumerados anteriormente
ms un texto descriptivo con el nivel de detalle deseado para identificar
los terrenos. Este ltimo podr ser un nombre propio relacionado con la
toponimia de la zona, un nombre que especifique el uso particularizado
del suelo, la tipologa de la edificacin, etc.
b) El cdigo de zona, que estar formado por uno de los cdigos
enumerados anteriormente ms un nmero correlativo, cuando existan
varias zonas con el mismo uso genrico: ZND-RE1, ZND-RE2, ZNDRE3, etc. La diferenciacin entre zonas se realizar atendiendo a las
ordenanzas particulares para cada una de ellas y, en su caso, a la sectorizacin para su desarrollo. Podrn existir zonas de ordenacin discontinuas con el mismo nombre y cdigo; igualmente, zonas con distinta
denominacin podrn ordenarse con la misma ordenanza particular.
2. Clasificacin general de las dotaciones pblicas
2.1. Las reservas de suelo con destino dotacional, tanto de la red
primaria como de la red secundaria, se definirn atendiendo al uso al
que se destinan, segn la clasificacin que se relaciona a continuacin.
a) Comunicaciones:
Red viaria (CV)
Red ferroviaria (CF)
Aparcamientos (CA)
b) Zonas verdes:
Parques (VP)
Jardines (VJ)
reas de juego (VA)
c) Equipamientos:
Deportivo-recreativo (QD)
Educativo-cultural (QE)
Sanitario-asistencial (QS)
Administrativo-institucional (QA)
Infraestructura-servicio urbano (QI)
Residencial dotacional (QR): viviendas destinadas a residencia
permanente en rgimen de alquiler, para colectivos desfavorecidos (personas mayores, discapacitadas o menores de 35 aos).
Dotacional mltiple (QM): reserva de suelo dotacional cuyo uso
especfico se definir con posterioridad a la gestin del plan.
2.2. Se identificar cada dotacin con la sigla que le corresponde,
precedida con la letra P o S segn se trate de una dotacin de red primaria o de red secundaria. Las reservas dotacionales privadas se sealarn
con un asterisco (*) situado a continuacin de la sigla.
II. Definicin de conceptos
1. Estndar urbanstico
1.1. Los estndares urbansticos son determinaciones normativas
que se establecen con la finalidad de garantizar unos mnimos de calidad urbana de las actuaciones urbansticas.
1.2. La regulacin de estndares urbansticos tiene carcter de mnimos en cuanto a las superficies de dotaciones pblicas y de mximos
en cuanto a la edificabilidad lucrativa privada, de modo que los planes
podrn establecer mayores exigencias o restricciones.
2. Parmetros de edificabilidad bruta
2.1. La edificabilidad bruta (EB) de un mbito de actuacin es la
suma de todas las edificabilidades, destinadas a cualquier uso lucrativo (sin incluir la edificabilidad dotacional privada permitida por el
plan), que pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros
cuadrados de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua)
cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.2. El ndice de edificabilidad bruta (IEB) es el cociente entre la
edificabilidad bruta de un mbito de actuacin y la superficie bruta de
dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada metro
19055
cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.3. La edificabilidad residencial (ER) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso residencial que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.4. El ndice de edificabilidad residencial (IER) es el cociente entre
la edificabilidad residencial de un mbito de actuacin y la superficie
bruta de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por
cada metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de
aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.5. La edificabilidad terciaria (ET) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso terciario que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.6. El ndice de edificabilidad terciaria (IET) es el cociente entre la
edificabilidad terciaria de un mbito de actuacin y la superficie bruta
de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada
metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.7. La edificabilidad industrial (EI) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso industrial que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.8. El ndice de edificabilidad industrial (IEI) es el cociente entre la
edificabilidad industrial de un mbito de actuacin y la superficie bruta
de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada
metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
3. Parmetros de edificabilidad neta
3.1. La edificabilidad neta (EN) de una parcela es la suma de la
edificabilidad total, destinada a cualquier uso lucrativo (sin incluir la
edificabilidad dotacional privada permitida por el plan), que se puede
materializar en dicha parcela. Se expresa en metros cuadrados de techo
(m techo).
3.2. El ndice de edificabilidad neta (IEN) de una parcela es el
cociente entre la edificabilidad neta y la superficie de parcela neta,
entendiendo como tal la parcela privada que queda tras las correspondientes cesiones de dotaciones pblicas. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada metro de suelo (m techo/m suelo).
3.3. En funcin del sistema de ordenacin que se adopte, la edificabilidad neta de las parcelas se puede definir mediante la fijacin de
alineaciones de edificacin y alturas de la misma, a travs del ndice de
edificabilidad neta o por medio de determinaciones relativas al volumen
edificable.
III. Estndares funcionales y de calidad de las dotaciones pblicas
1. Principios generales de los estndares y del diseo urbano de los
espacios pblicos
1.1. El principio general de la regulacin de los estndares urbansticos se basa en la proporcionalidad entre las dotaciones pblicas y
la edificabilidad. A estos efectos, los planes calcularn, para cada uno
de los sectores con ordenacin pormenorizada o para un determinado
mbito de actuacin, el estndar dotacional global (EDG), obtenido
de la relacin entre la superficie de las dotaciones pblicas y la edificabilidad total, y expresado en metros cuadrados de suelo dotacional
por cada metro cuadrado de edificabilidad. No obstante, este indicador
global cuantitativo no podr tomarse como nica referencia para valorar la calidad de las ordenaciones urbansticas, debiendo considerarse
complementariamente:
a) El diseo y ubicacin de las dotaciones pblicas.
b) La calidad de la ordenacin de espacios pblicos resultantes.
c) Las condiciones funcionales de accesibilidad y uso de las dotaciones pblicas.
1.2. Los espacios pblicos que configuran la imagen urbana, constituidos por las avenidas, calles, plazas, espacios peatonales y zonas
qualsevol nivell, han de ser el resultat dun projecte unitari que obesca criteris de coherncia urbanstica, en el qual sintegraran les fites
urbanes, com a dotacions pbliques o elements singulars, que contribuxen a articular els espais pblics urbans. En cap cas, estos espais
pblics podran ser lespai residual sobrant del disseny i configuraci de
ledificaci privada, sin que esta ltima estar subordinada al disseny
i forma urbana, definida com un projecte previ i unitari, dels espais
pblics urbans.
1.3. En el clcul de lestndard dotacional global definit en lapartat
III.1.1, no es considerar ledificabilitat situada davall de rasant, i tampoc sinclour ledificabilitat de les parcelles dotacionals pbliques o
privades.
2. Condicions funcionals i dimensionals de la xarxa viria
2.1. Sentn per xarxa viria interurbana la conformada pels elements lineals de les vies de transport supramunicipals o interurbanes. Es
consideren incloses dins desta xarxa lineal les zones enjardinades com
ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i altres danlogues
necessries per a lordenaci del trnsit viari, incloses dins de les zones
de domini pblic.
2.2. Sentn per xarxa viria urbana la conformada pels elements
lineals de les vies que discorren per linterior de la zona urbana, aix
com els elements enjardinats com ara rotondes, mitjanes, tanques
separadores, illots i altres danlogues necessries per a lordenaci
del trnsit viari que no complisquen els requisits per a ser computades
com a zones verdes segons este annex. Sadmetr laccs a edificacions
a travs de viari privat sempre que quede garantit laccs de vehicles
demergncia en les condicions tcniques definides en la normativa
aplicable en esta matria.
2.3. El disseny de la xarxa viria no inclosa en els catlegs de carreteres sajustar a les condicions funcionals segents, a ms de les que
resulten exigibles per la normativa sectorial en matria de mobilitat i
accessibilitat en el medi urb:
a) Es buscar un equilibri entre els traats viaris (perfils longitudinals i transversals) i el relleu natural dels terrenys, de manera que els
pendents dels vials no siguen excessives, per tampoc es produsquen
moviments de terra exagerats que donen lloc a desmunts i terraplens
inadequats pel seu impacte paisatgstic.
b) Excepte casos excepcionals, que hauran de justificar-se expressament, el pendent dels vials de trnsit rodat no superar el 12 per cent.
Els carrers de vianants disposaran de trams escalonats quan el pendent
supere el cinc per cent. No sadmetran recorreguts de carrils bici en el
medi urb el pendent del qual supere el 10 per cent durant ms de 25
metres de recorregut, el qual no ser en cap cas superior a un 15 per
cent.
c) Tots els vials hauran de permetre el pas dels vehicles demergncia, per a la qual cosa disposaran duna amplria mnima, lliure de
qualsevol obstacle, de cinc metres.
d) En els nous desenrotllaments, simplantar un recorregut de carril
bici que discrrega, almenys, pels eixos principals de lordenaci i que
connecte, si s el cas, amb la xarxa de carril bici ja implantada en les
rees urbanitzades i amb lestructura de camins del medi rural, quan
lactuaci siga contigu a terrenys no urbanitzats.
e) Els carrers de vianants amb accs restringit per a vehicles hauran
de diferenciar en el tractament de materials la banda de possible circulaci de vehicles, i deixar, en tot cas, una franja de circulaci exclusiva
de vianants.
f) Les rees de vianants hauran destar separades del trnsit rodat
i reuniran les condicions de seguretat necessries davant de la resta de
mitjans de transport motoritzats. Podr, no obstant aix, autoritzar-se a
travs destes accs a aparcaments privats i parcelles que no disposen
dun altre accs alternatiu.
g) Sobre la xarxa viria, tant urbana com interurbana, es grafiar
la xarxa de transport pblic urb o metropolit i el viari no motoritzat
resultant de lestudi de mobilitat, sense que aix comporte que estos
terrenys computen als efectes destndards per ambds conceptes.
2.4. Els elements de la xarxa viria dels nous desenrotllaments, no
inclosa en els catlegs de carreteres, sajustaran a les condicions dimensionals segents, a ms de les que resulten exigibles per la normativa
sectorial en matria de mobilitat i accessibilitat en el medi urb:
19056
19057
19058
19059
19060
19061
ANNEX V
4.1. A efectos del cmputo de la edificabilidad, el tratamiento urbanstico de las zonas de proteccin establecidas en la legislacin sectorial
ser, salvo que dicha legislacin establezca expresamente otra regulacin, el que se indica a continuacin:
a) Las zonas de dominio pblico quedarn excluidas de la superficie
computable del sector.
b) Las zonas de servidumbre, zonas de proteccin o similares, quedarn incluidas en la superficie computable del sector siempre que se
cedan y se necesite ejecutar a cargo del sector su urbanizacin, en las
condiciones que establezca la legislacin correspondiente.
c) Las zonas de afeccin o similares quedarn incluidas, en todos
los casos, en la superficie computable del sector. Debe precisarse que
se considerarn, a estos efectos, los terrenos situados a partir del lmite
exterior de la zona de servidumbre o de proteccin.
d) Los terrenos afectados por la imposibilidad de construir edificaciones, derivada de la fijacin de una lnea lmite de edificacin o
regulacin similar, y que no pertenezcan a las zonas indicadas en los
apartados a y b anteriores, quedarn incluidos, en cualquier caso, en la
superficie computable del sector.
4.2. La regulacin general establecida en el apartado anterior podr
ser modificada por el organismo titular del bien de dominio pblico
afectado, siempre que se justifiquen, en el informe sectorial que necesariamente deber emitirse en estos casos, las razones de inters pblico
que justifican esa modificacin.
5. Cmputo de las dotaciones pblicas existentes
5.1. Las dotaciones pblicas existentes (no viarias) que se integren
y mantengan en la ordenacin establecida por el plan no formarn parte
de la superficie computable del sector.
5.2. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, las citadas dotaciones computarn a efectos de cumplir las reservas dotacionales mnimas.
ANEXO V
FITXES URBANSTIQUES
FICHAS URBANSTICAS
1. Fitxes de zona
El pla general estructural contindr una fitxa resum per a cada zona
dordenaci, amb el disseny i la informaci que sestablix en este annex.
1. Fichas de zona
El plan general estructural contendr una ficha resumen para cada
zona de ordenacin, con el diseo y la informacin que se establece en
este anexo.
a) Las fichas de las zonas rurales incluirn la siguiente informacin:
(1) Nombre de la zona. Segn el anexo IV.
(2) Cdigo de zona de ordenacin. Segn el anexo IV.
(3) Superficie de la zona: incluye la superficie total de la zona de
ordenacin, ya sea continua o discontinua. La suma de las superficies de
todas las zonas, ya sean rurales, de nueva urbanizacin o urbanizadas,
sumarn la superficie total del trmino municipal.
(4) Usos dominantes: los usos que prevalecen sobre otros que puedan ser compatibles.
(5) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con los usos dominantes,
con el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(6) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta para la zona.
(7) Plano de la zona: plano general, a la escala que se requiera para
poder abarcar la superficie completa de la zona.
(8) Protecciones: se enumerarn las protecciones que recaigan sobre
los terrenos, ya sea por normativa de rango superior, regulaciones sectoriales o porque el plan as las declare. Igualmente, se enumerarn los
elementos catalogados ubicados en el mbito de la zona, con referencia
a la ficha del Catlogo de Protecciones.
(9) Afecciones: se especificarn las afecciones que recaigan sobre los
terrenos, ya sea por riesgos naturales, infraestructuras, cauces, costas, o de
cualquier otra ndole que puedan condicionar los usos del suelo.
(10) Programas de intervencin: intervenciones previstas por otras
administraciones, as como las propuestas por el plan, incluyendo las
derivadas de elementos o reas protegidas.
(11) Condiciones para los usos y edificaciones permitidos: se detallar la tipologa, intensidades y condiciones para la implantacin de
los usos complementarios o compatibles con el uso predominante, as
como sus limitaciones.
19062
(12) Ordenanzas generales y particulares: se especificarn los apartados de las ordenanzas generales y particulares que afecten a la zona.
b) Las fichas de las zonas urbanizadas y de las zonas de nuevo
desarrollo incluirn la siguiente informacin:
(1) Clasificacin del suelo y nombre de la zona. Segn el anexo IV.
(2) Cdigo de zona de ordenacin. Segn el anexo IV.
(3) Superficie de la zona e identificacin y superficie de cada uno
de los sectores o unidades de ejecucin incluidos en ella: Incluye la
superficie total de la zona de ordenacin, ya sea continua o discontinua,
y la de cada uno de los sectores y unidades de ejecucin. La suma de las
superficies de todas las zonas, ya sean rurales, de nueva urbanizacin o
urbanizadas, sumarn la superficie total del trmino municipal.
(4) Uso dominante: ser el uso que prevalece sobre los diferentes
que puedan implantarse y que caracteriza a la zona. En una zona solo
podr existir un uso dominante.
(5) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con el uso dominante, con
el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(6) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta para la zona.
(7) Densidad: en zonas residenciales, se indicar si se trata de una
zona de alta, media o baja densidad, en relacin al artculo 27 de esta
ley. En zonas industriales y terciarias, se diferenciar entre edificacin
aislada en parcela o edificacin en hilera.
(8) ndices de edificabilidad: se consignarn el ndice de edificabilidad bruta y los ndices de edificabilidad residencial, terciaria o industrial, segn se definen en el apartado II.2 del anexo IV de esta ley.
(9) Poblacin mxima: techo de poblacin previsto en funcin de la
edificabilidad residencial definida. En zonas terciarias, o que prevean
edificabilidad terciaria, se incluir la poblacin correspondiente a los
usos hoteleros, apartamentos y similares.
(10) Plano de la zona: plano general, a la escala que se requiera para
poder abarcar la superficie completa de la zona.
(11) Protecciones. Se enumerarn las protecciones que recaigan
sobre los terrenos, ya sea por regulaciones de rango superior o porque
el plan as las declare. Igualmente, se enumerarn los elementos catalogados ubicados en el mbito de la zona, con referencia a la ficha del
Catlogo de Protecciones.
(12) Afecciones: se especificarn las afecciones que recaigan sobre
los terrenos, ya sea por riesgos naturales, infraestructuras, cauces, costas, o de cualquier otra ndole que puedan condicionar los usos del
suelo.
(13) Programas de intervencin: intervenciones previstas por otras
administraciones, as como las propuestas por el plan, incluyendo las
derivadas de elementos o reas protegidas.
(14) Condiciones para los usos permitidos: se detallar la tipologa,
intensidades y condiciones para la implantacin de los usos complementarios o compatibles con el uso predominante, as como sus limitaciones.
(15) Ordenanzas generales y particulares: se especificarn los apartados de las ordenanzas generales y particulares que afecten a la zona,
incluidos los que se refieren a la normativa en materia de paisaje.
2. Fichas de gestin
El plan general estructural contendr una ficha resumen para cada
uno de los sectores delimitados en las zonas de nuevo desarrollo o zonas
de reforma interior y para las unidades de ejecucin delimitadas en el
plan, donde se recojan las condiciones para su ordenacin, gestin y
ejecucin, con la informacin y formato que se recoge a continuacin:
(1) Nombre del sector.
(2) Cdigo del sector: se codificarn los sectores atendiendo al uso
dominante (SR, residencial; SI, industrial; y ST, terciario). A este cdigo, se le aadir un nmero correlativo, dentro de cada uso, para los
diferentes sectores del municipio.
(3) Uso dominante: ser el uso que prevalece sobre los diferentes
que puedan implantarse. En un sector solo podr existir un uso dominante.
(4) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con el uso dominante, con
el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(5) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta.
19063
19064
FITXA DE ZONA
(rural)
DEFINICI DE LA ZONA
(2)
SUPERFCIE
(3)
USOS DOMINANTS
(4)
USOS COMPATIBLES
(5)
USOS INCOMPATIBLES
(6)
PLNOL
(7)
PROTECCIONS
(8)
AFECCIONS
(9)
PROGRAMES DINTERVENCI
(10)
19065
FITXA DE ZONA
(urbanitzada o de nou desenrotllament)
DEFINICI DE LA ZONA
CODI DE ZONA DORDENACI
SUPERFCIE
S DOMINANT
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
DENSITAT
NDEX DEDIFICABILITAT BRUT (IEB)
POBLACI MXIMA
PLNOL
(10)
PROTECCIONS
(11)
AFECCIONS
(12)
PROGRAMES DINTERVENCI
(13)
19066
CLASSIFICACI I QUALIFICACI
ZONA DORDENACI
(2)
S DOMINANT
(3)
USOS COMPATIBLES
(4)
USOS INCOMPATIBLES
(5)
(6)
(9)
Gesti:
CONDICIONS DEXECUCI
(11)
*****
Directa/Indirecta
19067
FICHA DE ZONA
(rural)
DEFINICIN DE LA ZONA
CDIGO DE ZONA DE ORDENACIN
SUPERFICIE
USOS DOMINANTES
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
PLANO
(7)
PROTECCIONES
(8)
AFECCIONES
(9)
PROGRAMAS DE INTERVENCIN
(10)
19068
FICHA DE ZONA
(urbanizada o de nuevo desarrollo)
DEFINICIN DE LA ZONA
CDIGO DE ZONA DE ORDENACIN
SUPERFICIE
USO DOMINANTE
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
DENSIDAD
INDICE DE EDIFICABILIDAD BRUTO (IEB)
POBLACIN MXIMA
PLANO
(10)
PROTECCIONES
(11)
AFECCIONES
(12)
PROGRAMAS DE INTERVENCIN
(13)
19069
(9)
Gestin:
CONDICIONES DE EJECUCIN
(11)
Directa/Indirecta
19070
ANNEX VI
ANEXO VI
(13) Sefectuar una descripci general de lelement o conjunt atenent, almenys, els tems segents: entorn en qu se situa, breu descripci formal i funcional, enquadrament histric i evoluci, dades cronolgiques rellevants, usos actuals i passats, caracterstiques generals i
singulars, components destacats, estat general de conservaci etc. Estos
tems es complementaran amb aquells aspectes que es consideren substancials per a la descripci. La informaci ha de ser el ms sinttica possible; un apartat posterior (referncies documentals) permetr remetre a
altres fonts dinformaci de ms extensi i profunditat.
(14) En este apartat es numeraran i anotaran els ttols identificatius
que shan donat als diferents documents grfics (fotografies, gravats,
plnols, etc.) que sadjunten en lannex grfic sadjunta a cada fitxa.
Semprar la mateixa numeraci en ambds.
(15) Als efectes desta llei i en el cas del patrimoni cultural i el paisatge es consideren components principals dun element o conjunt protegit aquelles parts o caracterstiques deste que tenen funcions recognoscibles i diferenciades i que presenten una certa homogenetat quant
als valors que justifiquen b la seua conservaci b la seua consideraci
com a irrellevant o impropi.
Cada component identificat es consignar de manera sinttica precedit per un nmero en orde correlatiu. A continuaci i entre parntesis, es consignar la seua valoraci que ser: a conservar, irrellevant o
impropi.
Respecte al carcter de cada un destos components, podran ser:
material, ambiental o tipolgic. Per exemple, en una edificaci que sincloga en el catleg del patrimoni cultural es podria considerar com a
components principals de carcter material parts concretes desta com
ara les faanes, les cobertes o el nucli descala; podrien considerar-se
components de tipus ambiental la composici dels buits o el tractament
cromtic dels paraments exteriors; finalment, podrien haver-hi altres
components que respongueren a unes determinades pautes o tipologies
com pot ser la disposici dels patis interiors, una determinada parcel
laci o una soluci constructiva arquetpica.
A continuaci de cada component abans consignat i de la seua valoraci, es consignar (separat per una barra) el carcter del component
esmentat abans i, finalment, lestat de conservaci deste component
segons les categories segents: bon estat, acceptable, deficient i mal
estat.
(16) En este apartat i en correspondncia amb lanterior, sespecificaran les actuacions previstes sobre cada component abans considerat
expressades amb el mateix numeral i segons els tipus segents:
Manteniment, quan les actuacions es limiten a la mera conservaci de lexistent.
Rehabilitaci, quan unes parts es conserven, altres es restauren i
altres es condicionen per a nous usos o per a la recuperaci dels antics.
Restauraci, quan les actuacions es dirigixen al fet que la totalitat
del component recupere laspecte original o la funcionalitat que haguera
perdut.
Condicionament, quan en un component les accions realitzen canvis en el seu aspecte o funcionalitat per a minorar limpacte sobre altres
components que es volen conservar.
Eliminaci, quan el que es pretn s la desaparici del component
per la seua incompatibilitat amb la resta de components que es volen
conservar.
Com a criteri general:
En els components que es volen conservar i en bon estat, les actuacions seran preferiblement de manteniment; quan lestat s acceptable
primar la rehabilitaci; i si s deficient o ron, les actuacions seran
fonamentalment de restauraci.
En els components qualificats com a irrellevants, les actuacions
seran preferiblement de condicionament quan lelement o conjunt tinga
una protecci general integral i es trobe en situaci deficient o en mal
estat. En la resta de casos pot obviar-se la previsi dactuacions.
En els components qualificats com a impropis, les actuacions
seran, obligatriament, deliminaci quan lelement o conjunt tinga
una protecci general integral i es trobe en situaci deficient o en mal
estat; no obstant aix, si el seu estat s bo o, fins i tot, acceptable es
proposarien, com a mnim, actuacions de condicionament dirigides a
19071
19072
19073
(10)
(4)
(5)
(6)
PLNOL
CODI (7)
(8)
(9)
(11)
EMPLAAMENT
(12)
DESCRIPCI GENERAL
(13)
ACTUACIONS PREVISTES
(16)
19074
NORMATIVA SECTORIAL
(17)
NORMATIVA PLA
(18)
REFERNCIES DOCUMENTALS
(19)
OBSERVACIONS
(20)
DOCUMENTS GRFICS
(21)
*****
CODI (7)
19075
CDIGO (7)
SECCIN
(2)
CATALOGACIN
(8)
CLASE
(3)
PROTECCIN GENERAL
(9)
DENOMINACIN
(4)
DIRECCIN POSTAL
(5)
TITULARIDAD
(6)
FOTO
PLANO
(10)
(11)
EMPLAZAMIENTO
(12)
DESCRIPCIN GENERAL
(13)
19076
ACTUACIONES PREVISTAS
(16)
NORMATIVA SECTORIAL
(17)
NORMATIVA PLAN
(18)
REFERENCIAS DOCUMENTALES
(19)
OBSERVACIONES
(20)
DOCUMENTOS GRFICOS
(21)
CDIGO (7)
19077
ANNEX VII
ANEXO VII
La informaci que haur de contindre lestudi ambiental i territorial estratgic, previst en larticle 52 desta llei, ser, com a mnim, la
segent:
a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents.
b) Els aspectes rellevants de la situaci actual del medi ambient i
del model territorial, aix com la seua probable evoluci en cas de noaplicaci del pla o programa.
c) Les caracterstiques mediambientals i territorials de les zones
que puguen veures afectades de manera significativa i la seua evoluci
tenint en compte el canvi climtic esperat en el termini de vigncia del
pla o programa.
d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga
rellevant per al pla o programa, incloent-hi en particular els problemes
relacionats amb qualsevol zona despecial importncia mediambiental
o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la legislaci aplicable sobre espais naturals i espcies protegides.
e) Els objectius de protecci mediambiental i de sostenibilitat del
model territorial fixats en els mbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relaci amb el pla o programa i la manera en qu estos
objectius i qualsevol aspecte mediambiental shan tingut en compte
durant lelaboraci.
f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el
model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la poblaci,
la salut humana, la fauna, la flora, la terra, laigua, laire, els factors climtics, la seua incidncia en el canvi climtic, en particular, una avaluaci adequada de lempremta de carboni associada al pla o programa, els
bns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelaci entre
estos factors. Estos efectes han de comprendre els efectes secundaris,
acumulatius, sinrgics, a curt, mitj i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius.
g) Incidncia de lactuaci en el model territorial i sobre les determinacions especfiques per a la zona en lEstratgia Territorial de la
Comunitat Valenciana.
h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que
siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi
ambient i en el territori de laplicaci del pla o programa, incloent-hi
aquelles per a mitigar la seua incidncia sobre el canvi climtic i permetren ladaptaci a este.
i) Un resum dels motius de la selecci de les alternatives previstes
i una descripci de la manera en qu es va realitzar lavaluaci, incloent-hi les dificultats, com ara deficincies tcniques o falta de coneixements i experincia que van tindre a lhora de demanar la informaci
requerida.
j) Una descripci de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb larticle 56 desta llei.
k) Un resum de carcter no tcnic de la informaci facilitada en
virtut dels epgrafs precedents.
La informacin que deber contener el estudio ambiental y territorial estratgico, previsto en el artculo 52 de esta ley, ser, como mnimo, la siguiente:
a) Un esbozo del contenido, objetivos principales del plan o programa y relaciones con otros planes y programas pertinentes.
b) Los aspectos relevantes de la situacin actual del medio ambiente
y del modelo territorial, as como su probable evolucin en caso de no
aplicacin del plan o programa.
c) Las caractersticas medioambientales y territoriales de las zonas
que puedan verse afectadas de manera significativa y su evolucin
teniendo en cuenta el cambio climtico esperado en el plazo de vigencia del plan o programa.
d) Cualquier problema medioambiental o territorial existente que
sea relevante para el plan o programa, incluyendo en particular los problemas relacionados con cualquier zona de especial importancia medioambiental o territorial, como las zonas designadas de conformidad con
la legislacin aplicable sobre espacios naturales y especies protegidas.
e) Los objetivos de proteccin medioambiental y de sostenibilidad
del modelo territorial fijados en los mbitos internacional, comunitario
o nacional que guarden relacin con el plan o programa y la manera en
que tales objetivos y cualquier aspecto medioambiental se han tenido en
cuenta durante su elaboracin.
f) Los probables efectos significativos en el medio ambiente y en el
modelo territorial, incluidos aspectos como la biodiversidad, la poblacin, la salud humana, la fauna, la flora, la tierra, el agua, el aire, los
factores climticos, su incidencia en el cambio climtico, en particular,
una evaluacin adecuada de la huella de carbono asociada al plan o
programa, los bienes materiales, el patrimonio cultural, el paisaje y la
interrelacin entre estos factores. Estos efectos deben comprender los
efectos secundarios, acumulativos, sinrgicos, a corto, medio y largo
plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos.
g) Incidencia de la actuacin en el modelo territorial y sobre las
determinaciones especficas para la zona en la Estrategia Territorial de
la Comunitat Valenciana.
h) Las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de
lo posible, compensar cualquier efecto negativo importante en el medio
ambiente y en el territorio de la aplicacin del plan o programa, incluyendo aquellas para mitigar su incidencia sobre el cambio climtico y
permitir su adaptacin al mismo.
i) Un resumen de los motivos de la seleccin de las alternativas
contempladas y una descripcin de la manera en que se realiz la evaluacin, incluidas las dificultades, como deficiencias tcnicas o falta de
conocimientos y experiencia que pudieran haberse encontrado a la hora
de recabar la informacin requerida.
j) Una descripcin de las medidas previstas para el seguimiento, de
conformidad con el artculo 56 de esta ley.
k) Un resumen de carcter no tcnico de la informacin facilitada en
virtud de los epgrafes precedentes.
ANNEX VIII
ANEXO VIII
ESTRATGICA ORDINRIA
1. Les caracterstiques dels plans i programes, considerant en particular:
a) La mesura en qu el pla o programa establix un marc per a
projectes i altres activitats, b en relaci amb la ubicaci, naturalesa,
dimensions i condicions de funcionament o b en relaci amb lassignaci de recursos.
b) La mesura en qu el pla o programa influx en altres plans o
programes, incloent-hi els que estiguen jerarquitzats.
c) La pertinncia del pla o programa per a la integraci de consideracions ambientals, amb lobjecte, en particular, de promoure el
desenrotllament sostenible.
ESTRATGICA ORDINARIA
1. Las caractersticas de los planes y programas, considerando en
particular:
a) La medida en que el plan o programa establece un marco para
proyectos y otras actividades, bien en relacin con la ubicacin, naturaleza, dimensiones y condiciones de funcionamiento o bien en relacin
con la asignacin de recursos.
b) La medida en que el plan o programa influye en otros planes o
programas, incluidos los que estn jerarquizados.
c) La pertinencia del plan o programa para la integracin de consideraciones ambientales, con el objeto, en particular, de promover el
desarrollo sostenible.
19078
ANNEX IX
ANEXO IX