You are on page 1of 156

Num. 7329 / 31.07.

2014

18923

Presidncia de la Generalitat

Presidencia de la Generalitat

LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat
Valenciana. [2014/7303]

LEY 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de Ordenacin del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunitat
Valenciana. [2014/7303]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat
i jo, dacord amb el que establixen la Constituci i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei segent:

Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos que Les Corts han
aprobado y yo, de acuerdo con lo establecido por la Constitucin y el
Estatuto de Autonoma, en nombre del rey, promulgo la siguiente Ley:

PREMBUL

PREMBULO

Esta Llei dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge regula les


competncies atribudes per la Constituci i lEstatut dAutonomia en
matria durbanisme i ordenaci del territori. Estes competncies exclusives de la Generalitat sestablixen en larticle 148.1.3. de la Constituci i
en larticle 49.1.9. de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
La llei tamb desplega el Conveni Europeu del Paisatge, al qual el Consell
es va adherir el 17 de setembre de 2004, i s plenament vigent ja que el
Govern dEspanya el va ratificar el 26 de novembre de 2007.

Esta Ley de Ordenacin del Territorio, Urbanismo y Paisaje viene


a regular las competencias atribuidas por la Constitucin y el Estatut
dAutonomia en materia de urbanismo y ordenacin del territorio.
Estas competencias exclusivas de la Generalitat se establecen en el artculo 148.1.3. de la Constitucin y en el artculo 49.1.9. del Estatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana. La ley tambin desarrolla
el Convenio Europeo del Paisaje, al que el Consell se adhiri el 17 de
septiembre de 2004, y es plenamente vigente al ser ratificado por el
Gobierno de Espaa el 26 de noviembre de 2007.
La necesidad de renovar la legislacin en materia de ordenacin del
territorio, urbanismo y paisaje en la Comunitat Valenciana responde a una
demanda y aspiracin sociales ampliamente compartida. El estado de la
normativa en las citadas materias ha derivado hacia una complejidad y
un grado de desarrollo excesivos, y ha cristalizado en distintas disposiciones legislativas elaboradas separadamente y necesitadas de unicidad
y coordinacin. Esta complejidad se ha visto acrecentada por problemas
de ajuste entre las normas autonmicas y las legislaciones estatal y europea, como es el caso de la adaptacin a la Directiva 2001/42/UE, de 27
de junio, sobre evaluacin de las repercusiones de determinados planes
y programas en el medio ambiente y su transposicin mediante la Ley
9/2006, de 28 de abril, sobre evaluacin de determinados planes y programas en el medio ambiente, recientemente derogada por la Ley 21/2013,
de 9 de diciembre, de Evaluacin Ambiental, o el texto refundido de la
Ley de Suelo, aprobado mediante el Real Decreto Legislativo 2/2008, de
20 de junio, y la recientemente aprobada Ley 8/2013, de 26 de junio, de
Rehabilitacin, Regeneracin y Renovacin Urbanas.
Actualmente, la Comunitat Valenciana se encuentra inmersa en un
nuevo escenario global de gran complejidad econmica y social, donde
el territorio, como activo no deslocalizable, ha cobrado un elevado protagonismo al ser factor clave de competitividad a travs de la puesta en
valor de sus componentes de excelencia para captar inversiones, talentos y generar renta y empleo.
En este contexto, es prioritario facilitar la implantacin racional de
actividades econmicas en el territorio que sean plenamente compatibles
con la conservacin y mejora de sus valores ambientales, culturales y
paisajsticos. Pero, para esto, los agentes econmicos y sociales necesitan
seguridad, claridad, estabilidad y simplificacin de los procedimientos,
as como certidumbre en los plazos de desarrollo de las actuaciones.
Y es, precisamente este, el primer gran objetivo de la ley: la simplificacin. Esta reforma legal nace con la voluntad de sistematizar y clarificar el vigente marco normativo. Propone una tramitacin ambiental
y urbanstica unificada, y reduce el nmero de disposiciones legislativas
del sistema actual. En concreto, la nueva ley sustituye y deroga la Ley
16/2005, de 30 de diciembre, Urbanstica Valenciana; la Ley 4/2004,
de 30 de junio, de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje;
la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, del Suelo No Urbanizable y la disposicin adicional tercera de la Ley 4/1992, de 5 de junio, sobre Suelo
no Urbanizable; la Ley 9/2006, de 5 de diciembre, Reguladora de los
Campos de Golf y la Ley 1/2012, de Medidas Urgentes de Impulso a
la Implantacin de Actuaciones Territoriales Estratgicas, excepto el
artculo 6, la disposicin transitoria segunda y la disposicin final primera (por coherencia con la disposicin derogatoria nica). Asimismo,
deroga dos importantes desarrollos reglamentarios, como son el Reglamento de Ordenacin y Gestin Territorial y Urbanstica, aprobado por
el Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell, y el Reglamento de
Paisaje de la Comunitat Valenciana, aprobado por el Decreto 120/2006,
de 11 de agosto, del Consell.

La necessitat de renovar la legislaci en matria dordenaci del


territori, urbanisme i paisatge a la Comunitat Valenciana respon a una
demanda i aspiraci socials mpliament compartida. Lestat de la normativa en les matries esmentades ha derivat cap a una complexitat i
un grau de desplegament excessius, i ha cristallitzat en distintes disposicions legislatives elaborades separadament i necessitades dunicitat
i coordinaci. Esta complexitat sha vist augmentada per problemes
dajust entre les normes autonmiques i les legislacions estatal i europea, com s el cas de ladaptaci a la Directiva 2001/42/UE, de 27 de
juny, sobre avaluaci de les repercussions de determinats plans i programes en el medi ambient i la seua transposici per mitj de la Llei
9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci de determinats plans i programes en el medi ambient, recentment derogada per la Llei 21/2013, de 9
de desembre, dAvaluaci Ambiental, o el text refs de la Llei de Sl,
aprovat mitjanant el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, i
la recentment aprovada Llei 8/2013, de 26 de juny, de Rehabilitaci,
Regeneraci i Renovaci Urbanes.
Actualment, la Comunitat Valenciana es troba immersa en un nou
escenari global de gran complexitat econmica i social, on el territori,
com a actiu no deslocalitzable, ha tingut un elevat protagonisme ja que
s un factor clau de competitivitat a travs de la posada en valor dels
seus components dexcellncia per a captar inversions, talents i generar
renda i ocupaci.
En este context, s prioritari facilitar la implantaci racional dactivitats econmiques en el territori que siguen plenament compatibles
amb la conservaci i millora dels seus valors ambientals, culturals i
paisatgstics. Per, per a aix, els agents econmics i socials necessiten
seguretat, claredat, estabilitat i simplificaci dels procediments, aix
com certesa en els terminis de desenrotllament de les actuacions.
I s precisament este el primer gran objectiu de la llei: la simplificaci. Esta reforma legal naix amb la voluntat de sistematitzar i aclarir
el marc normatiu vigent. Proposa una tramitaci ambiental i urbanstica
unificada, i redux el nombre de disposicions legislatives del sistema
actual. En concret, la nova llei substitux i deroga la Llei 16/2005, de
30 de desembre, Urbanstica Valenciana; la Llei 4/2004, de 30 de juny,
dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge; la Llei 10/2004, de 9
de desembre, del Sl No Urbanitzable i la disposici addicional tercera
de la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre sl no urbanitzable; la Llei 9/2006,
de 5 de desembre, Reguladora dels Camps de Golf i la Llei 1/2012, de
Mesures Urgents dImpuls a la Implantaci dActuacions Territorials
Estratgiques, excepte larticle 6, la disposici transitria segona i la
disposici final primera (per coherncia amb la disposici derogatria
nica). Aix mateix, deroga dos importants desplegaments reglamentaris, com sn el Reglament dOrdenaci i Gesti Territorial i Urbanstica,
aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, i el Reglament
de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 120/2006,
d11 dagost, del Consell.

Num. 7329 / 31.07.2014

18924

La integritat en el tractament del territori s una altra de les grans


aportacions desta llei. Duna banda, esta nova visi harmonitza adequadament totes les escales espacials de la planificaci i, duna altra,
establix un mecanisme delaboraci i avaluaci del pla on els aspectes
ambientals, territorials, paisatgstics, econmics i socials convergixen
en un mateix plnol, contribuint a una visi ms eficient de la planificaci.
La llei regula tots els instruments dordenaci i gesti que tinguen
una projecci espacial sota una nova perspectiva, on la introducci dels
aspectes ambientals i territorials, des duna visi conjunta i ponderada,
contribusca a ls racional del territori, a la protecci dels seus valors i
a la millora de la qualitat, i busca les solucions que siguen ms eficaces
i ms eficients, que deriven en menors costos per als operadors pblics
i privats. Lobjectiu de facilitar la integraci dels pilars deste desenrotllament sostenible en la planificaci territorial i urbanstica comporta
que la reforma legislativa sadapte a la legislaci davaluaci ambiental
de lEstat esmentada. Esta llei s el marc en qu sintegrar la tramitaci de tots els plans i programes amb incidncia significativa sobre el
medi ambient i el territori a la Comunitat Valenciana, per no com un
procs reactiu i separat de la tramitaci del pla, sin com la forma de
fixar els seus continguts i denriquir-ho per mitj de la interacci mtua
entre lavaluaci ambiental i la territorial estratgica, i el pla. Este procediment unificat es far des del principi de lelaboraci del pla fins a
laprovaci i el seguiment posterior.
Un altre dels objectius fonamentals desta llei s lincrement de
la transparncia i la seguretat jurdica, amb la concreci dunes regles
del joc clares i establides des de linici de qualsevol procediment. Tots
els agents amb capacitat doperar en el territori (promotors, tcnics,
administracions i ciutadans en general) coneixeran des del principi els
criteris ambientals i territorials, els requisits funcionals i les variables
econmiques que hauran de tindres en compte en lelaboraci dels
plans urbanstics, territorials i sectorials.
Esta transparncia tamb est garantida per la participaci pblica
que es realitzar en els termes que exigix el procs davaluaci ambiental estratgica. Amb aix, saconseguir una major legitimitat en les
decisions territorials que sadopten respecte a estos instruments, les
quals tenen una elevada repercussi sobre la qualitat de vida dels ciutadans i sobre el desenrotllament sostenible del territori.
Juntament amb lanterior, una altra de les novetats s laclariment
del marc competencial en la tramitaci dels plans urbanstics. La llei
establix una diferenciaci ms clara entre lordenaci estructural i lordenaci detallada per mitj de la regulaci de dos instruments: un pla
general estructural i un pla dordenaci detallada, com a instruments
que substituxen lantic pla general. El primer destos, daprovaci
autonmica, definix els elements estructurals del territori, mentres que
el segon, daprovaci municipal, desenrotlla lanterior i incidix en els
aspectes de ms detall relacionats amb la gesti urbanstica i ledificaci.
Lltim dels grans objectius de la reforma legal s la flexibilitat
i ladaptaci a la conjuntura econmica i immobiliria actual, la qual
requerix ajustos i instruments que sadapten a les demandes reals del
mercat. Per aix, la llei establix tractaments diferents per a situacions
distintes, dacord amb la Llei 8/2013, de Rehabilitaci, Regeneraci i
Renovaci Urbanes. Aix, la llei prioritza les intervencions en la ciutat
existent i construda, i aposta per la rehabilitaci i la renovaci, davant
de lexpansi urbana sobre sls no transformats. Es preveuen tamb
solucions als assentaments i teixits disseminats en el medi rural per a
mitigar els seus impactes en el territori. Sestablix una regulaci especial per als municipis xicotets que necessiten mecanismes senzills a
lhora defectuar canvis descassa dimensi en els seus teixits urbans,
i establix instruments especials per a aquelles iniciatives que, pel seu
carcter singular, per la necessitat de la implantaci immediata destes
i per lelevat impacte que poden tindre en la creaci docupaci, requerixen una major celeritat en la tramitaci per a no perdre oportunitats
en el territori.

La integridad en el tratamiento del territorio es otra de las grandes


aportaciones de esta ley. Por una parte, esta nueva visin armoniza adecuadamente todas las escalas espaciales de la planificacin y, por otra,
establece un mecanismo de elaboracin y evaluacin del plan donde los
aspectos ambientales, territoriales, paisajsticos, econmicos y sociales
convergen en un mismo plano, contribuyendo a una visin ms eficiente
de la planificacin.
La ley regula todos los instrumentos de ordenacin y gestin que
tengan una proyeccin espacial bajo una nueva perspectiva, donde
la introduccin de los aspectos ambientales y territoriales, desde una
visin conjunta y ponderada, contribuya al uso racional del territorio,
a la proteccin de sus valores y a la mejora de su calidad, buscando
las soluciones que sean ms eficaces y ms eficientes, que deriven en
menores costes para los operadores pblicos y privados. El objetivo de
facilitar la integracin de los pilares de este desarrollo sostenible en la
planificacin territorial y urbanstica, conlleva que la reforma legislativa
se adapte a la citada legislacin de evaluacin ambiental del Estado.
La presente ley es el marco en el que se integrar la tramitacin de
todos los planes y programas con incidencia significativa sobre el medio
ambiente y el territorio en la Comunitat Valenciana, pero no como un
proceso reactivo y separado de la tramitacin del plan, sino como la
forma de fijar sus contenidos y de enriquecerlo mediante la interaccin
mutua entre la evaluacin ambiental y territorial estratgica, y el plan.
Este procedimiento unificado se desarrollar desde el principio de la
elaboracin del plan hasta su aprobacin y posterior seguimiento.
Otro de los objetivos fundamentales de esta ley es el incremento
de la transparencia y la seguridad jurdica, concretando unas reglas del
juego claras y establecidas desde el inicio de cualquier procedimiento.
Todos los agentes con capacidad de operar en el territorio (promotores,
tcnicos, administraciones y ciudadanos en general) conocern desde
el principio los criterios ambientales y territoriales, los requisitos funcionales y las variables econmicas que debern tenerse en cuenta en la
elaboracin de los planes urbansticos, territoriales y sectoriales.
Esta transparencia tambin est garantizada por la participacin
pblica que se realizar en los trminos que exige el proceso de evaluacin ambiental estratgica. Con ello, se alcanzar una mayor legitimidad en las decisiones territoriales que se adopten respecto a dichos
instrumentos, las cuales tienen una elevada repercusin sobre la calidad
de vida de los ciudadanos y sobre el desarrollo sostenible del territorio.
Junto a lo anterior, otra de las novedades es la clarificacin del
marco competencial en la tramitacin de los planes urbansticos. La ley
establece una diferenciacin ms clara entre la ordenacin estructural y
la ordenacin pormenorizada mediante la regulacin de dos instrumentos: un plan general estructural y un plan de ordenacin pormenorizada,
como instrumentos que sustituyen al antiguo plan general. El primero de
ellos, de aprobacin autonmica, define los elementos estructurales del
territorio, mientras que el segundo, de aprobacin municipal, desarrolla
el anterior incidiendo en los aspectos de mayor detalle relacionados con
la gestin urbanstica y la edificacin.
El ltimo de los grandes objetivos de la reforma legal es su flexibilidad y su adaptacin a la coyuntura econmica e inmobiliaria actual, la
cual requiere de ajustes y de instrumentos que se adapten a las demandas reales del mercado. Por ello, la ley establece tratamientos diferentes
para situaciones distintas, de acuerdo con la Ley 8/2013, de Rehabilitacin, Regeneracin y Renovacin Urbanas. As, la ley prioriza las
intervenciones en la ciudad existente y construida, apostando por la
rehabilitacin y la renovacin, frente a la expansin urbana sobre suelos
no transformados. Se contemplan tambin soluciones a los asentamientos y tejidos diseminados en el medio rural para mitigar sus impactos
en el territorio. Se establece una regulacin especial para los municipios
pequeos que necesitan mecanismos sencillos a la hora de efectuar cambios de escasa dimensin en sus tejidos urbanos, y establece instrumentos especiales para aquellas iniciativas que, por su carcter singular, por
la necesidad de su implantacin inmediata y por su elevado impacto en
la creacin de empleo, requieren una mayor celeridad en su tramitacin
para no perder oportunidades en el territorio.

II

II

La nova Llei dOrdenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge sestructura en tres llibres, que fan referncia a la planificaci, la gesti i
la disciplina.

La nueva Ley de Ordenacin del Territorio, Urbanismo y Paisaje se


estructura en tres libros, que se refieren a la planificacin, la gestin y
la disciplina.

Num. 7329 / 31.07.2014

18925

III

III

El llibre I sestructura en tres ttols, que fan referncia, respectivament, al model de territori sostenible que es perseguix, als instruments
de planificaci de qu es disposa i a la manera dabordar els distints
nivells dordenaci, i al procediment de tramitaci destos instruments.

El libro I se estructura en tres ttulos, que se refieren, respectivamente, al modelo de territorio sostenible que se persigue, a los instrumentos de planificacin de los que se dispone y a la manera de abordar
los distintos niveles de ordenacin, y al procedimiento de tramitacin
de dichos instrumentos.
El ttulo I fija con claridad la definicin de desarrollo territorial y
urbanstico sostenible, entendido como aquel que satisface las necesidades adecuadas y suficientes de suelo para residencia, dotaciones y actividades productivas, preservando los valores ambientales, paisajsticos
y culturales del territorio. Los criterios de sostenibilidad regulados en la
ley son determinantes en la redaccin de los planes, y su consideracin
desde las fases ms tempranas de su elaboracin contribuye a materializar este modelo urbanstico y territorial que promulga la norma.
Estos criterios emanan de las normativas europeas expresadas en
una gran cantidad de documentos, que van desde la propia Estrategia
Territorial Europea, la Agenda Territorial Europea y el Libro Verde de
la Cohesin Territorial, cuyas determinaciones han inspirado la Estrategia Europea 2020, hacia un crecimiento econmico inteligente, sostenible e integrador, que apuesta por el fomento de las actividades que
aprovechen las oportunidades que les ofrece el territorio sin menoscabar
sus valores ambientales y culturales.
Con la finalidad de armonizar los nuevos crecimientos en el territorio con sus objetivos de proteccin, se configura la Infraestructura Verde
del territorio como una red interconectada de los espacios de mayor
valor ambiental, paisajstico y cultural. Es un concepto, una nueva
metodologa de aproximacin a la realidad territorial, que incluye los
terrenos con mayores valores del territorio y, al igual que las infraestructuras tradicionales, tales como carreteras, vas frreas, etc., vertebra
el territorio y le dota de continuidad. La definicin de la infraestructura
verde debe ser previa a la planificacin de las nuevas demandas de suelo
y debe abarcar todas las escalas del territorio. Las demandas de desarrollo de suelo deben responder a necesidades reales y objetivas, por lo
que los planes debern justificarse en indicadores de ocupacin racional
y sostenible de suelo, tal y como se fijan en la Estrategia Territorial de
la Comunitat Valenciana, as como a otros indicadores relacionados
con el consumo de recursos naturales y energticos fundamentales para
garantizar la sostenibilidad global del plan. Adems, estos crecimientos
se adecuarn a los patrones paisajsticos y morfolgicos del territorio,
mejorando la calidad del medio urbano, fomentando la movilidad sostenible y facilitando el acceso pblico a los paisajes de mayor valor.
En este sentido, la Comunitat Valenciana ya fue pionera en cuanto
a la aprobacin de una legislacin especfica de proteccin del paisaje,
bajo las directrices del Convenio Europeo del Paisaje. En este documento, el paisaje es entendido como sea de identidad cultural del territorio
y tambin como un activo de competitividad econmica, cuya conservacin y puesta en valor requiere, tanto de la preservacin de los paisajes ms preciados como de la adecuada gestin de todos los paisajes
naturales y rurales, as como de los urbanos y periurbanos. Por lo tanto,
el paisaje es un condicionante de la implantacin de usos, actividades e
infraestructuras en el territorio, y esta funcin se instrumenta mediante
la incorporacin en la planificacin de un instrumento especfico de
anlisis del paisaje (el estudio de paisaje o el estudio de integracin
paisajstica).
El ttulo II define los tipos de planes, distinguiendo entre planes
supramunicipales y planes municipales, estableciendo su funcin, contenido y determinaciones. A la estrategia territorial y a los planes de
accin territorial, se aaden las actuaciones territoriales estratgicas.
Para estas ltimas, se adapta un sistema especfico y acelerado de tramitacin, con el fin de implantar iniciativas empresariales singulares y de
elevada repercusin, en cuanto a generacin de renta y empleo. A todo
ello hay que aadir la posibilidad, contemplada y fomentada por esta
ley, de que los municipios instituyan formas mancomunadas de colaboracin para la elaboracin de su planeamiento estructural.
Este ttulo recoge la ordenacin urbanstica municipal en dos niveles:
la ordenacin estructural y la ordenacin pormenorizada; y los adapta a
dos instrumentos de planificacin diferenciados: el plan general estructural, de aprobacin autonmica, y el plan de ordenacin pormenorizada,
de aprobacin municipal, que sustituyen al plan general municipal de la
legislacin que se deroga. La ley otorga el rango de ordenacin estructural
a aquellas determinaciones que implican decisiones de relevancia ambien-

El ttol I fixa amb claredat la definici de desenrotllament territorial i urbanstic sostenible, ents com aquell que satisf les necessitats
adequades i suficients de sl per a residncia, dotacions i activitats productives, preservant els valors ambientals, paisatgstics i culturals del
territori. Els criteris de sostenibilitat regulats en la llei sn determinants
en la redacci dels plans, i la seua consideraci des de les fases ms
primerenques de la seua elaboraci contribux a materialitzar este model
urbanstic i territorial que promulga la norma.
Estos criteris emanen de les normatives europees expressades en
una gran quantitat de documents, que van des de lEstratgia Territorial Europea, lAgenda Territorial Europea i el Llibre Verd de la Cohesi Territorial, les determinacions dels quals han inspirat lEstratgia
Europea 2020, cap a un creixement econmic intelligent, sostenible
i integrador, que aposta pel foment de les activitats que aprofiten les
oportunitats que els oferix el territori sense menyscabar els seus valors
ambientals i culturals.
Amb la finalitat dharmonitzar els nous creixements en el territori
amb els seus objectius de protecci es configura la infraestructura verda
del territori com una xarxa interconnectada dels espais de major valor
ambiental, paisatgstic i cultural. s un concepte, una nova metodologia
daproximaci a la realitat territorial, que inclou els terrenys amb majors
valors del territori i, igual que les infraestructures tradicionals, com ara
carreteres, vies frries, etc., vertebra el territori i el dota de continutat.
La definici de la infraestructura verda sha de tindre en compte abans
de la planificaci de les noves demandes de sl i ha de comprendre
totes les escales del territori. Les demandes de desenrotllament de sl
han de respondre a necessitats reals i objectives, per la qual cosa els
plans hauran de justificar-se en indicadors docupaci racional i sostenible de sl, tal com es fixen en lEstratgia Territorial de la Comunitat
Valenciana, aix com en altres indicadors relacionats amb el consum de
recursos naturals i energtics fonamentals per a garantir la sostenibilitat
global del pla. A ms, estos creixements shan dadequar als patrons
paisatgstics i morfolgics del territori, i millorar la qualitat del medi
urb, fomentar la mobilitat sostenible i facilitar laccs pblic als paisatges de major valor.
En este sentit, la Comunitat Valenciana ja va ser pionera quant a
laprovaci duna legislaci especfica de protecci del paisatge, sota
les directrius del Conveni Europeu del Paisatge. En este document, el
paisatge senten com a senya didentitat cultural del territori i tamb
com un actiu de competitivitat econmica, la conservaci i posada en
valor del qual requerix, tant de la preservaci dels paisatges ms preats
com de ladequada gesti de tots els paisatges naturals i rurals, aix
com dels urbans i periurbans. Per tant, el paisatge s un condicionant
de la implantaci dusos, activitats i infraestructures en el territori, i
esta funci sinstrumenta per mitj de la incorporaci en la planificaci
dun instrument especfic danlisi del paisatge (lestudi de paisatge o
lestudi dintegraci paisatgstica).
El ttol II definix els tipus de plans, distingint entre plans supramunicipals i plans municipals, i establix la seua funci, contingut i determinacions. A lestratgia territorial i als plans dacci territorial, safigen
les actuacions territorials estratgiques. Per a estes ltimes, sadapta
un sistema especfic i accelerat de tramitaci, a fi dimplantar iniciatives empresarials singulars i delevada repercussi quant a generaci de
renda i ocupaci. A tot aix cal afegir la possibilitat, prevista i fomentada per esta llei, que els municipis institusquen formes mancomunades
de collaboraci per a lelaboraci del seu planejament estructural.
Este ttol arreplega lordenaci urbanstica municipal en dos nivells:
lordenaci estructural i lordenaci detallada; i els adapta a dos instruments de planificaci diferenciats: el pla general estructural, daprovaci autonmica, i el pla dordenaci detallada, daprovaci municipal,
que substituxen al pla general municipal de la legislaci que es deroga.
La llei atorga el rang dordenaci estructural a aquelles determinacions
que impliquen decisions de rellevncia ambiental i territorial signifi-

Num. 7329 / 31.07.2014

cativa respecte del model territorial; mentres que lordenaci detallada se subordina a lordenaci estructural, i regula ls detallat del sl
i ledificaci, i les actuacions de gesti urbanstica. Al marge del pla
dordenaci detallada, este nivell dordenaci tamb sestablix, com
tradicionalment ocorria, a travs de plans parcials, per a sectors de sl
urbanitzable, i de plans de reforma interior, per a sectors drees consolidades on siguen necessries operacions de reforma interior o de
canvis ds, tot aix complementat amb els plans especials i els estudis
de detall, per als seus encrrecs especfics.
El model de pla general estructural cont importants novetats
conceptuals i metodolgiques respecte de la regulaci anterior. Tradicionalment, primava la gesti sobre lanlisi territorial, la qual cosa
impedia una visi prvia i unitria del territori. Esta llei est basada en
la configuraci, en primer lloc, de la zonificaci de rang estructural,
entesa com lordenaci territorial i urbanstica bsica per a cada part
del territori, delimitant unitats diferenciades per la seua distinta funci
territorial, a les quals la llei denomina zones dordenaci estructural. La
zonificaci constitux aix un mosaic dmbits espacials per als quals el
pla establix una determinada funci, assigna usos i establix normes vinculants que, en el cas de zones que formen part de la futura ordenaci
detallada, seran desenrotllades a travs dels instruments corresponents.
Una vegada efectuada esta ordenaci dels distints mbits territorials, s
immediata la seua assimilaci amb el sistema de classificaci del sl.
Amb carcter subordinat al pla general estructural, el pla dordenaci
detallada ordena el sl urb i, si s el cas, el sl urbanitzable, regula les
ordenances dedificaci aplicables a tot el terme municipal, i, quan el
model dordenaci elegit ho aconselle, podr ordenar mbits dexpansi
urbana classificats com a sl urbanitzable, fins i tot amb lamplitud i les
caracterstiques dun pla parcial.
La llei regula, a ms, les xarxes primria i secundria de dotacions,
segons tinguen un rang estructural o detallat. En el primer cas, sinclouen aquells elements dotacionals de particular rellevncia la ubicaci i
dimensi dels quals ha de realitzar-se per mitj duna anlisi global del
municipi. En el cas de la xarxa secundria sintegren els equipaments i
les dotacions que complementen els anteriors a escala de sector o mbit
equivalent.
En este nou marc legal, la gesti urbanstica, per tant, passa a ser
una conseqncia de lordenaci, i no al contrari. Esta manera dactuar
resulta ms lgica i territorialment ms rigorosa, ja que permet una visi
global i equitativa del territori municipal. En definitiva, este model de
pla general estructural representa un instrument innovador en la nostra
legislaci urbanstica, basat en la definici dun marc territorial sostenible que facilita la posterior gesti.
El ttol III del llibre I regula el procediment daprovaci de tots els
plans que requerisquen una avaluaci ambiental i territorial estratgica.
En este sentit, lrgan ambiental i territorial determinar si lavaluaci
ambiental i territorial dun pla o dun programa ha de ser de carcter
simplificada o ordinria, en funci del grau de significaci dels seus
efectes ambientals i territorials. En el primer cas, el promotor podr
continuar tramitant el pla per un procediment simplificat. Per a ambds
casos de tramitaci, la llei establix un procs que integra els procediments administratius referents al planejament i a lavaluaci ambiental i
territorial estratgica, que, fins ara, no tenien una regulaci coordinada,
i aix produa disfuncions que dilataven de manera innecessria els
procediments administratius.
La llei aprofita la necessria adaptaci a la legislaci estatal i europea en matria davaluaci ambiental per a simplificar el sistema actual
i dissenyar un procediment coordinat que oferisca ms seguretat jurdica
i claredat per als subjectes que hi intervenen. En este sentit, un element
clau de la nova llei s lrgan ambiental i territorial, les funcions del
qual sassignen a la conselleria amb competncies en territori i medi
ambient, el qual actua com a rgan de coordinaci global.
Este ttol tamb regula la tramitaci dels plans i els programes que
no estan subjectes a avaluaci ambiental i territorial estratgica, les
condicions de modificaci dels plans i programes en funci dels seus
efectes ambientals i territorials, la suspensi de llicncies, les regles
aplicables en absncia de planejament territorial i urbanstic, i la vigncia dels plans i programes.

18926

tal y territorial significativa respecto del modelo territorial; mientras que


la ordenacin pormenorizada se subordina a la ordenacin estructural,
y regula el uso detallado del suelo y la edificacin, y las actuaciones de
gestin urbanstica. Al margen del plan de ordenacin pormenorizada,
este nivel de ordenacin tambin se establece, como tradicionalmente
ocurra, a travs de planes parciales, para sectores de suelo urbanizable, y
de planes de reforma interior, para sectores de reas consolidadas donde
sean necesarias operaciones de reforma interior o de cambios de uso, todo
ello complementado con los planes especiales y los estudios de detalle,
para sus especficos cometidos.
El modelo de plan general estructural contiene importantes novedades conceptuales y metodolgicas respecto de la regulacin anterior.
Tradicionalmente, primaba la gestin sobre el anlisis territorial, lo que
impeda una visin previa y unitaria del territorio. Esta ley est basada en configurar, en primer lugar, la zonificacin de rango estructural,
entendida como la ordenacin territorial y urbanstica bsica para cada
parte del territorio, delimitando unidades diferenciadas por su distinta
funcin territorial, a las que la ley denomina zonas de ordenacin estructural. La zonificacin constituye as un mosaico de mbitos espaciales
para los que el plan establece una determinada funcin, asigna usos y
establece normas vinculantes que, en el caso de zonas que forman parte
de la futura ordenacin pormenorizada, sern desarrolladas a travs
de los instrumentos correspondientes. Una vez efectuada esta ordenacin de los distintos mbitos territoriales, es inmediata su asimilacin
con el sistema de clasificacin del suelo. Con carcter subordinado al
plan general estructural, el plan de ordenacin pormenorizada ordena
el suelo urbano, y en su caso, el suelo urbanizable, regula las ordenanzas de edificacin aplicables a todo el trmino municipal, y, cuando el
modelo de ordenacin escogido lo aconseje, podr ordenar mbitos de
expansin urbana clasificados como suelo urbanizable, incluso con la
amplitud y caractersticas de un plan parcial.
La ley regula, adems, las redes primaria y secundaria de dotaciones, segn tengan un rango estructural o pormenorizado. En el primer
caso se incluyen aquellos elementos dotacionales de particular relevancia cuya ubicacin y dimensin debe realizarse mediante un anlisis
global del municipio. En el caso de la red secundaria se integran los
equipamientos y dotaciones que complementan los anteriores a escala
de sector o mbito equivalente.
En este nuevo marco legal, la gestin urbanstica pasa, por tanto, a
ser una consecuencia de la ordenacin, y no al contrario. Esta forma de
operar resulta ms lgica y territorialmente ms rigurosa, puesto que
permite una visin global y equitativa del territorio municipal. En definitiva, este modelo de plan general estructural representa un instrumento innovador en nuestra legislacin urbanstica, basado en la definicin
de un marco territorial sostenible que facilita su posterior gestin.
El ttulo III del libro I regula el procedimiento de aprobacin de
todos los planes que requieran de una evaluacin ambiental y territorial
estratgica. En este sentido, el rgano ambiental y territorial determinar si la evaluacin ambiental y territorial de un plan o de un programa
debe ser de carcter simplificada u ordinaria, en funcin del grado de
significacin de los efectos ambientales y territoriales de los mismos.
En el primer caso, el promotor podr continuar tramitando el plan por
un procedimiento simplificado. Para ambos supuestos de tramitacin,
la ley establece un proceso que integra los procedimientos administrativos referentes al planeamiento y a la evaluacin ambiental y territorial
estratgica, que, hasta la fecha, carecan de una regulacin coordinada,
produciendo disfunciones que dilataban de manera innecesaria los procedimientos administrativos.
La ley aprovecha la necesaria adaptacin a la legislacin estatal
y europea en materia de evaluacin ambiental para simplificar el sistema actual y disear un procedimiento coordinado que ofrezca una
mayor seguridad jurdica y claridad para los sujetos intervinientes en el
mismo. En este sentido, un elemento clave de la nueva ley es el rgano
ambiental y territorial, cuyas funciones se asignan a la consellera con
competencias en territorio y medio ambiente, el cual acta como rgano
de coordinacin global.
Este ttulo tambin regula la tramitacin de los planes y programas
que no estn sujetos a evaluacin ambiental y territorial estratgica, las
condiciones de modificacin de los planes y programas en funcin de
sus efectos ambientales y territoriales, la suspensin de licencias, las
reglas aplicables en ausencia de planeamiento territorial y urbanstico,
y la vigencia de los planes y programas.

Num. 7329 / 31.07.2014

18927

IV

IV

El llibre II dedica el primer ttol a les tcniques de gesti urbanstica: les rees de repartiment i laprofitament tipus, la reparcellaci, lexpropiaci, les transferncies i reserves daprofitament, i la recuperaci
de plusvlues per al conjunt de la societat. En relaci amb estes ltimes,
i en el marc de la legislaci estatal, el percentatge daprofitament tipus
que correspon a ladministraci, en concepte de la participaci pblica
en les plusvlues generades pel planejament, s el 10% en els sectors
de sl urbanitzable, el 15% per als sectors no previstos en el planejament general, en les actuacions en sl urb el 5% sobre els increments
daprofitament urbanstic respecte al vigent i el 0% en la resta de casos.
Tamb es regulen els patrimonis pblics de sl i les seues finalitats,
que inclouen, amb carcter prioritari, la construcci de vivendes sotmeses a algun rgim de protecci pblica i, en segon lloc, altres usos
dinters i finalitat social per a afavorir els processos urbanstics, tant
en la ciutat construda com en la producci de nou sl, i la gesti de la
infraestructura verda del territori, tot aix des duna ptica pblica i
dinters general.

El libro II dedica su primer ttulo a las tcnicas de gestin urbanstica: las reas de reparto y el aprovechamiento tipo, la reparcelacin,
la expropiacin, las transferencias y reservas de aprovechamiento, y la
recuperacin de plusvalas para el conjunto de la sociedad. En relacin
con estas ltimas, y en el marco de la legislacin estatal, el porcentaje
de aprovechamiento tipo que corresponde a la administracin, en concepto de la participacin pblica en las plusvalas generadas por el planeamiento, es el 10% en los sectores de suelo urbanizable, el 15% para
los sectores no previstos en el planeamiento general, en las actuaciones
en suelo urbano el 5% sobre los incrementos de aprovechamiento urbanstico respecto al vigente y el 0% en el resto de supuestos. Tambin se
regulan los patrimonios pblicos de suelo y sus finalidades, que incluyen, con carcter prioritario, la construccin de viviendas sometidas a
algn rgimen de proteccin pblica y, en segundo lugar, otros usos
de inters y finalidad social para favorecer los procesos urbansticos,
tanto en la ciudad construida como en la produccin de nuevo suelo, y
la gestin de la infraestructura verde del territorio, todo ello desde una
ptica pblica y de inters general.
El ttulo II afronta dos importantes materias del urbanismo valenciano: la definicin del estatuto del urbanizador y la garanta de los
derechos de propiedad en el proceso urbanstico.
La reciente jurisprudencia comunitaria y el marco bsico de la
legislacin estatal, dejan clara la posibilidad de una configuracin legal
especfica de la figura del urbanizador, coordinando la funcin pblica
y el control pblico del proceso, el derecho de propiedad y la iniciativa
empresarial, y todo ello dentro del esquema bsico de la contratacin
pblica. La ley establece dos sistemas de gestin, la gestin pblica y
la gestin por los propietarios. La gestin pblica puede realizarse de
forma directa por la administracin o, de forma indirecta, por la iniciativa privada, sea o no propietaria del suelo. El sistema de gestin
pblica directa supone que la administracin decide actuar asumiendo la
condicin de urbanizador. Si la administracin no asume esta condicin,
sern los propietarios, o una asociacin de los mismos, que cuenten
con la mayora, en trminos superficiales, de los terrenos, quienes, con
carcter previo al inicio del proceso de programacin, podrn optar por
asumir la condicin de urbanizador. Una vez pasado el plazo otorgado
sin que los propietarios se manifiesten de forma expresa, se abrir el
proceso de licitacin para cualquier persona fsica o jurdica que tenga
la capacidad y que cumpla los requisitos de solvencia que establezcan
las bases de programacin elaboradas por el ayuntamiento; en este caso,
el procedimiento de designacin del agente urbanizador se regir por
la regulacin contenida en esta ley y, en lo no previsto en ella, por la
legislacin de contratos del sector pblico.
La ley separa en dos fases el proceso de programacin: en primer
lugar, la eleccin de la alternativa tcnica del programa de actuacin;
y, en segundo lugar, la formulacin de las proposiciones jurdico-econmicas y la seleccin del agente urbanizador, que solo tendr lugar
en el caso de gestin pblica indirecta. Ambas fases del proceso estn
reguladas por las bases de programacin que elabora el ayuntamiento.
La iniciativa para plantear un concurso de programacin puede ser privada, pero, en todo caso, el ayuntamiento deber adoptar la propuesta
como propia o, en su caso, modificarla para adaptarla al inters general.
Una vez seleccionada y aprobada la alternativa tcnica, se designar al
agente urbanizador entre quienes hayan presentado las diferentes proposiciones jurdico-econmicas. Los dos concursos debern ser anunciados previamente en el Diario Oficial de la Unin Europea, y todos
los documentos y la informacin relevante estarn a disposicin de los
interesados hasta la finalizacin de los plazos de presentacin de las
alternativas tcnicas o de las proposiciones jurdico-econmicas. Se
restablece el sistema de las denominadas plicas cruzadas; el hecho de
que un empresario formule la mejor propuesta urbanstica no implica
que ofrezca las mejores condiciones econmicas para desarrollarla.
Para cualquiera de los sistemas de gestin, por los propietarios o
pblica, sea directa o indirecta, se mantiene la figura del empresario
constructor. El urbanizador ha de contratar la ejecucin de las obras
de urbanizacin con un constructor designado conforme a las reglas
de transparencia, concurrencia y no discriminacin detalladas por la
legislacin de contratos del sector pblico y bajo fe pblica notarial.
En cuanto a la relacin del urbanizador con los propietarios, la ley
recoge la necesidad de adhesin expresa del propietario a participar en

El ttol II tracta dos importants matries de lurbanisme valenci: la


definici de lestatut de lurbanitzador i la garantia dels drets de propietat en el procs urbanstic.
La recent jurisprudncia comunitria i el marc bsic de la legislaci
estatal deixen clara la possibilitat duna configuraci legal especfica
de la figura de lurbanitzador, coordinant la funci pblica i el control
pblic del procs, el dret de propietat i la iniciativa empresarial, i tot
aix dins de lesquema bsic de la contractaci pblica. La llei establix
dos sistemes de gesti, la gesti pblica i la gesti pels propietaris. La
gesti pblica la pot realitzar de manera directa ladministraci o, de
forma indirecta, la iniciativa privada, siga o no propietria del sl. El
sistema de gesti pblica directa comporta que ladministraci decidix
actuar i assumir la condici durbanitzador. Si ladministraci no assumix esta condici, seran els propietaris, o una associaci destos, que
compten amb la majoria, en termes superficials, dels terrenys, els que,
amb carcter previ a linici del procs de programaci, podran optar per
assumir la condici durbanitzador. Una vegada passat el termini atorgat
sense que els propietaris es manifesten de forma expressa, sobrir el
procs de licitaci per a qualsevol persona fsica o jurdica que tinga
la capacitat necessria i que complisca els requisits de solvncia que
establisquen les bases de programaci elaborades per lajuntament; en
este cas, el procediment de designaci de lagent urbanitzador es regir
per la regulaci continguda en esta llei i, en tot all que no shi preveu,
per la legislaci de contractes del sector pblic.
La llei separa en dos fases el procs de programaci: en primer lloc,
lelecci de lalternativa tcnica del programa dactuaci; i, en segon
lloc, la formulaci de les proposicions juridicoeconmiques i la selecci
de lagent urbanitzador, que noms tindr lloc en el cas de gesti pblica indirecta. Ambds fases del procs estan regulades per les bases de
programaci que elabora lajuntament. La iniciativa per a plantejar un
concurs de programaci pot ser privada, per, en tot cas, lajuntament
haur dadoptar la proposta com a prpia o, si s el cas, modificar-la
per a adaptar-la a linters general. Una vegada seleccionada i aprovada
lalternativa tcnica, es designar lagent urbanitzador entre els que
hagen presentat les diferents proposicions juridicoeconmiques. Els dos
concursos hauran de ser anunciats prviament en el Diario Oficial de la
Unin Europea, i tots els documents i la informaci rellevant estaran a
disposici dels interessats fins a la finalitzaci dels terminis de presentaci de les alternatives tcniques o de les proposicions juridicoeconmiques. Es restablix el sistema de les denominades pliques encreuades; el
fet que un empresari formule la millor proposta urbanstica no implica
que oferisca les millors condicions econmiques per a desenrotllar-la.
Per a qualsevol dels sistemes de gesti, pels propietaris o pblica,
siga directa o indirecta, es mant la figura de lempresari constructor.
Lurbanitzador ha de contractar lexecuci de les obres durbanitzaci
amb un constructor designat dacord amb les regles de transparncia,
concurrncia i no discriminaci detallades per la legislaci de contractes
del sector pblic i sota fe pblica notarial.
Quant a la relaci de lurbanitzador amb els propietaris, la llei arreplega la necessitat dadhesi expressa del propietari a participar en una

Num. 7329 / 31.07.2014

iniciativa de programaci urbanstica. Es regulen les regles dadhesi


amb les garanties necessries perqu este dret puga ser exercit pel propietari amb la informaci i en els terminis adequats.
Sn molts els aspectes en qu esta llei regula noves garanties per al
propietari del terreny, fundades en lexperincia prctica i en la jurisprudncia dels tribunals. Es regula amb este fi: la retaxaci de crregues;
la problemtica del subministrament de servicis a crrec de companyies
privades i la seua incidncia en leconomia del programa dactuaci; el
sistema de garanties i fiances entre urbanitzador, propietari i administraci, i es resolen els seus detalls dacord amb les millors prctiques
administratives i la jurisprudncia que les confirma; les obligacions de
transparncia de lurbanitzador amb el propietari, i viceversa; el dret
a triar la modalitat de retribuci, en espcie o en diners, a ms de la
facultat de no participar en el programa i demanar lexpropiaci; labast
de les notificacions i les citacions de lurbanitzador al propietari, partint
de lirrenunciable exercici pblic i directe de les funcions dautoritat; la
possibilitat de formalitzar garanties hipotecries dobligacions urbanstiques, regulada amb les cauteles necessries; i es limita, per virtut del
principi dafecci real, la responsabilitat econmica del propietari a la
finca afectada, sense extensi a la resta del seu patrimoni.
El ttol III del llibre II tracta el problema de futur, mai resolt en la
normativa anterior, de lurbanisme en les ciutats existents i la renovaci
destes com a possible alternativa al consum de nous sls. Des dels
seus orgens, la legislaci urbanstica sha centrat en la producci de
nova ciutat, i ha generat un marcat desequilibri amb les actuacions en
els teixits urbans existents, la qual cosa, en el context actual del sector
immobiliari, obliga a un canvi de perspectiva i a un impuls de les intervencions en la ciutat construda.
La intervenci sobre la ciutat existent ha gravitat tradicionalment
sobre dos tcniques: el deure normal de conservaci i el deure dedificaci. Respecte a la primera, la legislaci valenciana va ser pionera
dun rgim simplificat que ha sigut assumit per nombroses legislacions
autonmiques i que es mant en esta llei. Respecte a la segona, tamb
va ser innovadora amb la introducci dels programes dactuacions allades. Esta llei estn, com a continguts propis del programa, lexecuci
dobres privades de construcci, amb la condici que siguen susceptibles dequidistribuci entre els afectats, seguint el procediment de la
reparcellaci horitzontal. Es tracta dun sistema que respecta el dret
del propietari a edificar, al mateix temps que evita el bloqueig per este
de la posada en el mercat de solars edificables. Sarticula, per a aix, un
procediment flexible, progressiu i garantista, que fomenta una soluci
pactada entre el promotor i el propietari, per que, davant de la falta
dacord entre ambds i la inactivitat del propietari, pot finalitzar en
la declaraci dun incompliment del deure dedificaci i en la sanci
deste.
Els propietaris, igual que en les actuacions de nova urbanitzaci,
poden optar per participar o no, a la seua elecci, i triar entre ser compensats pel valor previ dels seus bns o invertir este valor en els rendiments de lactuaci. Es presumix que lactuaci ha de tindre lestmul
de la rendibilitat i la garantia de la indemnitat per a qui no desitge assumir els seus riscos. Estos programes poden adjuntar modificacions de
planejament, dins dels lmits legals, o simplement tindre com a finalitat
lexecuci del planejament vigent. En ladjudicaci del programa corresponent es valoren, com a regla general, els avantatges econmics per
als afectats i les preferncies destos. Es tracta, en definitiva, de buscar
una frmula verstil que suscite consens social, en la qual les decisions
dinters pblic de compliment obligatori propicien ladhesi voluntria
dels afectats i previnguen i resolguen els conflictes individuals.
En consonncia amb el principi de dotar de seguretat el dret de propietat, la llei arreplega la regulaci dels sls semiconsolidats. Es tracta
dun cas tpic dassentament urb inacabat, que la normativa anterior va
tindre lencert i el valor de fer-li front, si b es matisen les disfuncions
prctiques observades. Anlogament, es desenrotlla ms profundament
i flexiblement el rgim de fora dordenaci, introduint situacions diferenciades en funci del seu grau dincompatibilitat amb el nou planejament. Es regulen tamb els deures dels propietaris destes edificacions
afectades pel rgim de fora dordenaci, que noms contribuiran al cost
de la urbanitzaci quan esta els oferisca un augment immediat del valor
comercial de la seua propietat, i es compensaran els excedents daprofitament en el moment de la reedificaci.

18928

una iniciativa de programacin urbanstica. Se regulan las reglas de


adhesin con las garantas necesarias para que este derecho pueda ser
ejercido por el propietario con la informacin y en los plazos adecuados.
Son muchos los aspectos en que esta ley regula nuevas garantas para
el propietario del terreno, fundadas en la experiencia prctica y en la jurisprudencia de los tribunales. Se regula con este fin: la retasacin de cargas;
la problemtica del suministro de servicios a cargo de compaas privadas
y su incidencia en la economa del programa de actuacin; el sistema
de garantas y fianzas entre urbanizador, propietario y administracin,
resolviendo sus detalles conforme a las mejores prcticas administrativas
y la jurisprudencia que las confirma; las obligaciones de transparencia
del urbanizador con el propietario, y viceversa; el derecho a elegir modalidad de retribucin, en especie o en dinero, adems de la facultad de
no participar en el programa pidiendo la expropiacin; el alcance de las
notificaciones y emplazamientos del urbanizador al propietario, partiendo
del irrenunciable ejercicio pblico y directo de las funciones de autoridad;
la posibilidad de formalizar garantas hipotecarias de obligaciones urbansticas, regulada con las cautelas necesarias; y se limita, por virtud del
principio de afeccin real, la responsabilidad econmica del propietario a
la finca afectada, sin extensin al resto de su patrimonio.
El ttulo III del libro II afronta el problema de futuro, nunca resuelto
en la normativa anterior, del urbanismo en las ciudades existentes y la
renovacin de las mismas como posible alternativa al consumo de nuevos suelos. Desde sus orgenes, la legislacin urbanstica se ha centrado
en la produccin de nueva ciudad, generando un marcado desequilibrio
con las actuaciones en los tejidos urbanos existentes, lo que, en el contexto actual del sector inmobiliario, obliga a un cambio de perspectiva
y a un impulso de las intervenciones en la ciudad construida.
La intervencin sobre la ciudad existente ha gravitado tradicionalmente sobre dos tcnicas: el deber normal de conservacin y el deber
de edificacin. Respecto a la primera, la legislacin valenciana fue pionera de un rgimen simplificado que ha sido asumido por numerosas
legislaciones autonmicas y que se mantiene en esta ley. Respecto a la
segunda, tambin fue innovadora con la introduccin de los programas
de actuaciones aisladas. Esta ley extiende, como contenidos propios
del programa, la ejecucin de obras privadas de construccin, con la
condicin de que sean susceptibles de equidistribucin entre los afectados, siguiendo el procedimiento de la reparcelacin horizontal. Se
trata de un sistema que respeta el derecho del propietario a edificar, a la
vez que evita el bloqueo por este de la puesta en el mercado de solares
edificables. Se articula para ello un procedimiento flexible, progresivo y
garantista, que fomenta una solucin pactada entre el promotor y el propietario, pero que, ante la falta de acuerdo entre ambos y la inactividad
del propietario, puede finalizar en la declaracin de un incumplimiento
del deber de edificacin y en la sancin del mismo.
Los propietarios, al igual que en las actuaciones de nueva urbanizacin, pueden optar por participar o no, a su eleccin, escogiendo entre
ser compensados por el valor previo de sus bienes o invertir dicho valor
en los rendimientos de la actuacin. Se presume que la actuacin ha de
tener el estmulo de la rentabilidad y la garanta de la indemnidad para
quien no desee asumir sus riesgos. Tales programas pueden acompaarse de modificaciones de planeamiento, dentro de los lmites legales, o
simplemente tener como finalidad la ejecucin del planeamiento vigente. En la adjudicacin del correspondiente programa, se valoran, como
regla general, las ventajas econmicas para los afectados y las preferencias de estos. Se trata, en definitiva, de buscar una frmula verstil que
suscite consenso social, en la que las decisiones de inters pblico de
obligado cumplimiento propicien la adhesin voluntaria de los afectados y prevengan y solventen los conflictos individuales.
En consonancia con el principio de dotar de seguridad al derecho de
propiedad, la ley recoge la regulacin de los suelos semiconsolidados.
Se trata de un caso tpico de asentamiento urbano inacabado, que la normativa anterior tuvo el acierto y el valor de afrontar, si bien se matizan
las disfunciones prcticas observadas. Anlogamente, se desarrolla ms
profunda y flexiblemente el rgimen de fuera de ordenacin, introduciendo situaciones diferenciadas en funcin de su grado de incompatibilidad con el nuevo planeamiento. Se regulan tambin los deberes
de los propietarios de estas edificaciones afectadas por el rgimen de
fuera de ordenacin, que solo contribuirn al coste de la urbanizacin
cuando esta le depara un aumento inmediato del valor comercial de su
propiedad, compensndose los excedentes de aprovechamiento en el
momento de la reedificacin.

Num. 7329 / 31.07.2014

18929

El ttol IV deste llibre est dedicat al rgim del sl no urbanitzable


i al del sl urbanitzable sense programa dactuaci. Els usos i activitats
que, de manera excepcional, es poden ubicar en el sl no urbanitzable
hauran dadequar-se al carcter rural deste. Dos sn les formes clssiques dintervenci de les administracions en lassignaci dusos i aprofitaments: lautoritzaci municipal i la declaraci dinters comunitari,
laplicaci de les quals sestablix en funci del tipus dactivitat i de la
intensitat de ls que sha dimplantar en el sl rural. Les declaracions
dinters comunitari, lorigen de les quals es remunta a la Llei 4/1992,
de 5 de juny, de Sl No Urbanitzable, han funcionat de manera satisfactria, per la qual cosa s convenient el seu manteniment en la llei, encara que dotant-les de ms agilitat, per mitj duna separaci ms ntida
de lanlisi de la compatibilitat territorial de lactuaci respecte de la
fase posterior dobtenci de llicncia o autoritzaci relacionada amb la
naturalesa de lactivitat concreta que sha dimplantar. Este ttol tamb
cont les condicions per a la implantaci dusos i activitats de carcter
provisional en els sls classificats com a sl urbanitzable, fins a la incorporaci al desenrotllament urbanstic per mitj de la seua programaci.
Una regulaci dextraordinria importncia i urgncia, que es realitza en este ttol, s el tractament dels assentaments residencials en
el sl no urbanitzable sobre els quals no es poden aplicar mesures de
restauraci de la legalitat urbanstica o han quedat en situaci de fora
dordenaci. La llei proposa la reducci dels impactes que produxen en
el medi rural a travs dun pla especial i un programa dactuaci. Estos
nuclis de vivendes conservaran el carcter rural, i les obres que shi realitzen, que seran sufragades pels propietaris, hauran de ser les mnimes
imprescindibles per a eliminar estos impactes. Una vegada construdes
les infraestructures necessries, les vivendes podran ser legalitzades per
mitj de la sollicitud de la llicncia de legalitzaci preceptiva.

El ttulo IV de este libro est dedicado al rgimen del suelo no


urbanizable y al del suelo urbanizable sin programa de actuacin. Los
usos y actividades que, de manera excepcional, se pueden ubicar en el
suelo no urbanizable debern adecuarse al carcter rural del mismo.
Dos son las formas clsicas de intervencin de las administraciones en
la asignacin de usos y aprovechamientos: la autorizacin municipal y
la declaracin de inters comunitario, cuya aplicacin se establece en
funcin del tipo de actividad y de la intensidad del uso a implantar en
el suelo rural. Las declaraciones de inters comunitario, cuyo origen se
remonta a la Ley 4/1992, de 5 de junio, de Suelo No Urbanizable, han
venido funcionando de manera satisfactoria, por lo que es conveniente su mantenimiento en la ley, aunque dotndolas de mayor agilidad,
mediante una separacin ms ntida del anlisis de la compatibilidad
territorial de la actuacin, respecto de la fase posterior de obtencin
de licencia o autorizacin relacionada con la naturaleza de la actividad
concreta a implantar. Este ttulo tambin contiene las condiciones para
la implantacin de usos y actividades de carcter provisional en los
suelos clasificados como suelo urbanizable, hasta su incorporacin al
desarrollo urbanstico por medio de su programacin.
Una regulacin de extraordinaria importancia y urgencia, que se
desarrolla en este ttulo, es el tratamiento de los asentamientos residenciales en el suelo no urbanizable sobre los que no se pueden aplicar
medidas de restauracin de la legalidad urbanstica o han quedado en
situacin de fuera de ordenacin. La ley propone la reduccin de los
impactos que producen en el medio rural a travs de un plan especial
y un programa de actuacin. Estos ncleos de viviendas conservarn
el carcter rural, y las obras a realizar, que sern sufragadas por los
propietarios, debern ser las mnimas imprescindibles para eliminar
dichos impactos. Una vez construidas las infraestructuras necesarias, las
viviendas podrn ser legalizadas mediante la solicitud de la preceptiva
licencia de legalizacin.

El llibre III regula la disciplina urbanstica. Les innovacions en


esta matria fan referncia al sistema dactes comunicats i declaracions
responsables, com a alternativa a la llicncia en determinats casos. En
matria del rgim sancionador, destaca un canvi important en el termini
de caducitat de lacci de restauraci de la legalitat urbanstica, que
passa a ser de quinze anys. Tradicionalment, sha identificat el rgim
de prescripci de les infraccions, quatre anys, amb el de caducitat de
lacci restauradora de la legalitat. Aix t poca lgica si sanalitza en
el context de lordenament jurdic general.
Algunes experincies de dret comparat demostren que la reducci
deste termini de caducitat t efectes devastadors en el manteniment de
la disciplina urbanstica.
De tot el que sha exposat anteriorment, cal inferir que la nova llei
s, excepte pel que fa als aspectes ambientals i territorials del planejament i a la tramitaci unificada dels procediments urbanstics, ambientals i territorials, una norma en molts aspectes continuista amb els
conceptes, tcniques i instruments que coneixen els operadors de lurbanisme. La norma t present que este bagatge de coneixements tcnics
i jurdics, que est assentat en el mn professional, en el sector empresarial i en les administracions, s en si mateix un actiu valus, que ha
de ser mantingut. El propsit s, justament, facilitar-ne la utilitzaci,
simplificant, racionalitzant i aclarint el sistema actual.

El libro III regula la disciplina urbanstica. Las innovaciones en esta


materia hacen referencia al sistema de actos comunicados y declaraciones responsables, como alternativa a la licencia en determinados casos.
En materia del rgimen sancionador, destaca un cambio importante en
el plazo de caducidad de la accin de restauracin de la legalidad urbanstica, que pasa a ser de quince aos. Tradicionalmente, se ha identificado el rgimen de prescripcin de las infracciones, cuatro aos, con el
de caducidad de la accin restauradora de la legalidad. Ello tiene poca
lgica si se analiza en el contexto del ordenamiento jurdico general.
Algunas experiencias de derecho comparado demuestran que la
reduccin de este plazo de caducidad tiene efectos devastadores en el
mantenimiento de la disciplina urbanstica.
De todo lo expuesto anteriormente, cabe inferir que la nueva ley
es, salvo en lo referente a los aspectos ambientales y territoriales del
planeamiento y a la tramitacin unificada de los procedimientos urbansticos, ambientales y territoriales, una norma en muchos aspectos continuista con los conceptos, tcnicas e instrumentos que son conocidos
por los operadores del urbanismo. La norma tiene presente este bagaje
de conocimientos tcnicos y jurdicos, que est asentado en el mundo
profesional, en el sector empresarial y en las administraciones, es en
s mismo un activo valioso, que debe ser mantenido. El propsito es,
justamente, facilitar su utilizacin, simplificando, racionalizando y clarificando el sistema actual.
Por ltimo, resear que, durante el procedimiento de elaboracin
y tramitacin de la presente ley, han sido consultados los principales
agentes sociales, pblicos y privados que tienen relacin y estn expresamente afectados por las determinaciones de esta ley, y cuyas alegaciones han sido analizadas y, en la medida de lo posible, incorporadas al
texto legal. De la misma manera, se han recogido los informes pertinentes de las diferentes conselleries y los dictmenes del Consejo Asesor y
de Participacin del Medio Ambiente y del Comit Econmic i Social
de la Comunitat Valenciana, contando con la conformidad del Consell
Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

Finalment, cal indicar que durant el procediment delaboraci i


tramitaci desta llei han sigut consultats els principals agents socials,
pblics i privats, que tenen relaci amb les seues determinacions i que
hi estan expressament afectats, les allegacions dels quals han sigut analitzades i, en la mesura que ha sigut possible, incorporades al text legal.
De la mateixa manera, shan arreplegat els informes pertinents de les
diferents conselleries i els dictmens del Consell Assessor i de Participaci del Medi Ambient i del Comit Econmic i Social de la Comunitat
Valenciana, i tamb la conformitat del Consell Jurdic Consultiu de la
Comunitat Valenciana.

Num. 7329 / 31.07.2014

18930

LLIBRE I
PLANEJAMENT

LIBRO I
PLANEAMIENTO

TTOL PRELIMINAR

TTULO PRELIMINAR

CAPTOL I
Disposicions generals

CAPTULO I
Disposiciones generales

Article 1. Objecte desta llei


Esta llei t per objecte la regulaci de lordenaci del territori valenci, de lactivitat urbanstica i de la utilitzaci del sl per al seu aprofitament racional dacord amb la seua funci social, aix com lavaluaci
ambiental i territorial estratgica de plans i programes.

Artculo 1. Objeto de esta ley


La presente ley tiene por objeto la regulacin de la ordenacin del
territorio valenciano, de la actividad urbanstica y de la utilizacin del
suelo para su aprovechamiento racional de acuerdo con su funcin
social, as como la evaluacin ambiental y territorial estratgica de planes y programas.

Article 2. Competncies administratives


1. Correspon a la Generalitat i als municipis exercir les potestats de
planejament, gesti i disciplina, referides a les ordenacions territorial i
urbanstica, dacord amb el que establix esta llei.
2. Les competncies territorials i urbanstiques sexerciran en coordinaci amb les atribudes per la llei relatives a interessos pblics sectorials relacionats amb els processos de conservaci, transformaci i
s del sl.
3. En lexercici destes competncies administratives, la llei garantix:
a) La direcci pblica dels processos territorials i urbanstics.
b) La participaci de la comunitat en les plusvlues generades per
les accions dels ens pblics.
c) La informaci i la participaci ciutadana en els processos territorials i urbanstics.
d) La participaci de la iniciativa privada en lordenaci i la gesti
territorial i urbanstica.
e) La incorporaci dels principis del desenrotllament sostenible.
f) La cohesi social.

Artculo 2. Competencias administrativas


1. Corresponde a la Generalitat y a los municipios ejercer las potestades de planeamiento, gestin y disciplina, referidas a las ordenaciones
territorial y urbanstica, de acuerdo con lo establecido en la presente ley.
2. Las competencias territoriales y urbansticas se ejercern en coordinacin con las atribuidas por la ley relativas a intereses pblicos sectoriales relacionados con los procesos de conservacin, transformacin
y uso del suelo.
3. En el ejercicio de estas competencias administrativas, la ley
garantiza:
a) La direccin pblica de los procesos territoriales y urbansticos.
b) La participacin de la comunidad en las plusvalas generadas por
las acciones de los entes pblicos.
c) La informacin y participacin ciudadana en los procesos territoriales y urbansticos.
d) La participacin de la iniciativa privada en la ordenacin y gestin territorial y urbanstica.
e) La incorporacin de los principios del desarrollo sostenible.
f) La cohesin social.

Article 3. Concepte de desenrotllament territorial i urbanstic sostenible


El desenrotllament territorial i urbanstic sostenible s el que satisf
les demandes adequades i suficients de sl per a usos i activitats residencials, dotacionals i productives, preservant, valorant i activant les
distintes components ambientals, paisatgstiques i culturals del territori
a fi de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament
equilibrat del territori.

Artculo 3. Concepto de desarrollo territorial y urbanstico sostenible


El desarrollo territorial y urbanstico sostenible es el que satisface
las demandas adecuadas y suficientes de suelo para usos y actividades
residenciales, dotacionales y productivas, preservando, valorizando y
activando las distintas componentes ambientales, paisajsticas y culturales del territorio con el fin de mejorar la calidad de vida de los ciudadanos y el desarrollo equilibrado del territorio.

TTOL I
La infraestructura verda, el paisatge i
locupaci racional del territori

TTULO I
La infraestructura verde, el paisaje y
la ocupacin racional del territorio

CAPTOL I
La infraestructura verda

CAPTULO I
La infraestructura verde

Article 4. La infraestructura verda: concepte i funcions


1. La infraestructura verda s el sistema territorial bsic compost
pels espais segents: els mbits i llocs de valor ambiental, cultural,
agrcola i paisatgstic ms rellevant; les rees crtiques del territori la
transformaci de les quals implique riscos o costos ambientals per a la
comunitat, i lentramat territorial de corredors ecolgics i connexions
funcionals que posen en relaci tots els elements anteriors.

Artculo 4. La infraestructura verde: concepto y funciones


1. La infraestructura verde es el sistema territorial bsico compuesto por los siguientes espacios: los mbitos y lugares de ms relevante
valor ambiental, cultural, agrcola y paisajstico; las reas crticas del
territorio cuya transformacin implique riesgos o costes ambientales
para la comunidad; y el entramado territorial de corredores ecolgicos
y conexiones funcionales que pongan en relacin todos los elementos
anteriores.
2. La infraestructura verde se extender tambin a los suelos urbanos y urbanizables, comprendiendo, como mnimo, los espacios libres
y las zonas verdes pblicas ms relevantes, as como los itinerarios que
permitan su conexin.
3. La identificacin y caracterizacin de los espacios que componen
la infraestructura verde de la Comunitat Valenciana se realizar en los
instrumentos de planificacin territorial y urbanstica, a escala regional,
supramunicipal, municipal y urbana, siendo la consellera competente
en materia de ordenacin del territorio y paisaje la encargada de supervisar su coherencia y funcionalidad.

2. La infraestructura verda sestendr tamb als sls urbans i urbanitzables, i comprendr, com a mnim, els espais lliures i les zones verdes pbliques ms rellevants, aix com els itineraris que permeten la
seua connexi.
3. La identificaci i la caracteritzaci dels espais que componen la
infraestructura verda de la Comunitat Valenciana es realitzar en els
instruments de planificaci territorial i urbanstica, a escala regional,
supramunicipal, municipal i urbana, i ser la conselleria competent en
matria dordenaci del territori i paisatge lencarregada de supervisar
la seua coherncia i funcionalitat.

Num. 7329 / 31.07.2014

4. La planificaci urbanstica i territorial definir i caracteritzar la


infraestructura verda amb carcter previ a lordenaci dusos i activitats
en el territori.
5. Les funcions de la infraestructura verda sn les segents:
a) Preservar els principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, i dels seus bns i servicis ambientals i culturals.
b) Assegurar la connectivitat ecolgica i territorial necessria per a
la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del
paisatge.
c) Proporcionar una metodologia per al disseny eficient del territori
i una gradaci de preferncies quant a les alternatives dels desenrotllaments urbanstics i de ledificaci.
d) Orientar de manera preferent les possibles alternatives dels
desenrotllaments urbanstics cap als sls de menor valor ambiental,
paisatgstic, cultural i productiu.
e) Evitar els processos dimplantaci urbana en els sls sotmesos a
riscos naturals i induts, de carcter significatiu.
f) Afavorir la continutat territorial i visual dels espais oberts.
g) Vertebrar els espais de major valor ambiental, paisatgstic i cultural del territori, aix com els espais pblics i les fites conformadores
de la imatge i la identitat urbana, per mitj ditineraris que propicien la
millora de la qualitat de vida de les persones i el coneixement i el gaudi
de la cultura del territori.
h) Millorar la qualitat de vida de les persones en les rees urbanes i
en el medi rural, i fomentar una ordenaci sostenible del medi ambient
urb.
Article 5. Espais que integren la infraestructura verda i la seua incorporaci a esta
1. La infraestructura verda cont determinats espais i elements que
exercixen una funci ambiental i territorial, incloent-hi tant mbits protegits per una regulaci especfica com altres que no possexen esta
protecci. Per als uns i els altres, les disposicions normatives desta
llei, i les dels plans urbanstics i territorials, regularan els usos i aprofitaments que siguen compatibles amb el manteniment de lestructura i la
funcionalitat de la infraestructura esmentada.
2. Formen la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana:
a) Els espais que integren la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat
Valenciana, seleccionats o declarats de conformitat amb el que establix
la legislaci de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
b) Els espais naturals protegits, declarats com a tals dacord amb la
legislaci sobre espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
c) Les rees protegides per instruments internacionals en la legislaci de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
d) Els ecosistemes humits i masses daiges, continentals i superficials, aix com els espais adjacents a estos que contribusquen a formar
paisatges delevat valor que tinguen laigua com a element articulador.
e) Els espais de la zona marina la delimitaci, lordenaci i la gesti
dels quals haja de fer-se de forma conjunta amb els terrenys litorals a
qu estan associats, tenint en compte el que disposa la legislaci i la planificaci sectorials, lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana i
els instruments que la despleguen.
f) Els espais costaners dinters ambiental i cultural que no estan
inclosos en els casos anteriors per que shagen arreplegat en el planejament urbanstic, en lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana o en els instruments que la despleguen, o en els plans i projectes
promoguts per ladministraci sectorial amb competncies en matria
de costes.
g) Les forests de domini pblic i dutilitat pblica o protectores
que es troben incloses en el corresponent catleg, les rees de sl forestal de protecci, segons la normativa sectorial aplicable, i els terrenys
necessaris o convenients per a mantindre la funcionalitat de les zones
forestals protegides.
h) Les rees agrcoles que, per la seua elevada capacitat agrolgica,
per la seua funcionalitat respecte dels riscos del territori, per conformar un paisatge cultural identitari de la Comunitat Valenciana o per ser
suport de productes agropecuaris dexcellncia, siguen adequades per

18931

4. La planificacin urbanstica y territorial definir y caracterizar


la infraestructura verde con carcter previo a la ordenacin de usos y
actividades en el territorio.
5. Las funciones de la infraestructura verde son las siguientes:
a) Preservar los principales elementos y procesos del patrimonio
natural y cultural, y de sus bienes y servicios ambientales y culturales.
b) Asegurar la conectividad ecolgica y territorial necesaria para
la mejora de la biodiversidad, la salud de los ecosistemas y la calidad
del paisaje.
c) Proporcionar una metodologa para el diseo eficiente del territorio y una gradacin de preferencias en cuanto a las alternativas de los
desarrollos urbansticos y de la edificacin.
d) Orientar de manera preferente las posibles alternativas de los
desarrollos urbansticos hacia los suelos de menor valor ambiental, paisajstico, cultural y productivo.
e) Evitar los procesos de implantacin urbana en los suelos sometidos a riesgos naturales e inducidos, de carcter significativo.
f) Favorecer la continuidad territorial y visual de los espacios abiertos.
g) Vertebrar los espacios de mayor valor ambiental, paisajstico y
cultural del territorio, as como los espacios pblicos y los hitos conformadores de la imagen e identidad urbana, mediante itinerarios que propicien la mejora de la calidad de vida de las personas y el conocimiento
y disfrute de la cultura del territorio.
h) Mejorar la calidad de vida de las personas en las reas urbanas
y en el medio rural, y fomentar una ordenacin sostenible del medio
ambiente urbano.
Artculo 5. Espacios que integran la Infraestructura verde y su incorporacin a la misma
1. La Infraestructura verde contiene determinados espacios y elementos que desempean una funcin ambiental y territorial, incluyendo
tanto mbitos protegidos por una regulacin especfica como otros que
no poseen esta proteccin. Para unos y otros, las disposiciones normativas de esta ley, y las de los planes urbansticos y territoriales, regularn
los usos y aprovechamientos que sean compatibles con el mantenimiento de la estructura y la funcionalidad de dicha infraestructura.
2. Forman la infraestructura verde de la Comunitat Valenciana:
a) Los espacios que integran la Red Natura 2000 en la Comunitat
Valenciana, seleccionados o declarados de conformidad con lo establecido en la legislacin del Estado sobre el patrimonio natural y la
biodiversidad.
b) Los espacios naturales protegidos, declarados como tales de
acuerdo con la legislacin sobre espacios naturales protegidos de la
Comunitat Valenciana.
c) Las reas protegidas por instrumentos internacionales en la legislacin del Estado sobre el patrimonio natural y la biodiversidad.
d) Los ecosistemas hmedos y masas de aguas, continentales y
superficiales, as como los espacios adyacentes a los mismos que contribuyan a formar paisajes de elevado valor que tengan al agua como su
elemento articulador.
e) Los espacios de la zona marina cuya delimitacin, ordenacin
y gestin deba hacerse de forma conjunta con los terrenos litorales a
los que se encuentren asociados, teniendo en cuenta lo dispuesto por la
legislacin y la planificacin sectoriales, la Estrategia Territorial de la
Comunitat Valenciana y los instrumentos que la desarrollan.
f) Los espacios costeros de inters ambiental y cultural que, no
estando incluidos en los supuestos anteriores, se hayan recogido en el
planeamiento urbanstico, en la Estrategia Territorial de la Comunitat
Valenciana o en los instrumentos que la desarrollan, o en los planes y
proyectos promovidos por la administracin sectorial con competencias
en materia de costas.
g) Los montes de dominio pblico y de utilidad pblica o protectores que se encuentren incluidos en el correspondiente catlogo, las reas
de suelo forestal de proteccin, segn la normativa sectorial aplicable,
y los terrenos necesarios o convenientes para mantener la funcionalidad
de las zonas forestales protegidas.
h) Las reas agrcolas que, por su elevada capacidad agrolgica, por
su funcionalidad respecto de los riesgos del territorio, por conformar
un paisaje cultural identitario de la Comunitat Valenciana, o por ser
soporte de productos agropecuarios de excelencia, sean adecuadas para

Num. 7329 / 31.07.2014

18932

a la incorporaci a la infraestructura verda i aix ho establisca la planificaci territorial, urbanstica o sectorial.


i) Els espais dinters paisatgstic inclosos o declarats com a tals en
lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, en els instruments
que la desenrotllen, o els incorporats a la planificaci a partir dels instruments propis de lordenaci i gesti paisatgstica que es definixen en
larticle segent.
j) Els espais delevat valor cultural que tinguen eixa consideraci en
aplicaci de la normativa sectorial de protecci del patrimoni cultural,
artstic o histric, incloent-hi els seus entorns de protecci.
k) Les zones crtiques per la possible incidncia de riscos naturals,
directes i induts, de carcter significatiu, que estiguen delimitats i
caracteritzats per la normativa de desplegament desta llei, per lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana o pels instruments que la
desenrotllen.
l) Les rees que el planejament territorial, ambiental i urbanstic,
en desplegament desta llei i de les respectives normatives sectorials,
establisca explcitament com a adequades, tant pel seu valor actual com
pel seu valor potencial, per a la seua incorporaci a la infraestructura
verda, per ser necessries per al manteniment de la seua estructura i
funcionalitat.
M. Els mbits que garantisquen la connectivitat territorial adequada
entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb
especial referncia als llits fluvials i les seues riberes, les vies pecuries
i altres afeccions de domini pblic que complisquen esta funci, aix
com els corredors ecolgics i funcionals.
n) Els espais ubicats en el sl urb i en el sl urbanitzable que la
planificaci municipal considere rellevants per a formar part de la infraestructura verda, per les seues funcions de connexi i integraci paisatgstica dels espais urbans amb els elements de la infraestructura verda
situats en lexterior dels teixits urbans. Caldr ajustar-se no sols a la
identificaci puntual destos espais sin tamb a les seues possibilitats
dinterconnexi ambiental i de recorreguts.
3. Els espais que tinguen una regulaci ambiental, cultural o sectorial especfica sincorporaran a la infraestructura verda amb la seua
declaraci, catalogaci o aprovaci de linstrument que els regule. Per
a la resta despais, la seua incorporaci es produir amb laprovaci de
linstrument de planejament territorial o municipal que els identifique,
els caracteritze i regule els usos i aprofitaments que siguen compatibles
amb el manteniment de lestructura i funcionalitat desta infraestructura;
i la seua exclusi, en revisions o modificacions posteriors del planejament, haur de ser objecte duna justificaci detallada.

su incorporacin a la infraestructura verde y as lo establezca la planificacin territorial, urbanstica o sectorial.


i) Los espacios de inters paisajstico incluidos o declarados como
tales en la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, en los instrumentos que la desarrollan, o los incorporados a la planificacin a
partir de los instrumentos propios de la ordenacin y gestin paisajstica
que se definen en el artculo siguiente.
j) Los espacios de elevado valor cultural que tengan esa consideracin en aplicacin de la normativa sectorial de proteccin del patrimonio cultural, artstico o histrico, incluyendo sus entornos de proteccin.
k) Las zonas crticas por la posible incidencia de riesgos naturales,
directos e inducidos, de carcter significativo, que estn delimitados y
caracterizados por la normativa de desarrollo de la presente ley, por la
Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana o por los instrumentos
que la desarrollen.
l) Las reas que el planeamiento territorial, ambiental y urbanstico, en desarrollo de la presente ley y de las respectivas normativas
sectoriales, establezca explcitamente como adecuadas, tanto por su
valor actual como por su valor potencial, para su incorporacin a la
infraestructura verde, por ser necesarias para el mantenimiento de su
estructura y funcionalidad.
M. Los mbitos que garanticen la adecuada conectividad territorial entre los diferentes elementos constitutivos de la infraestructura
verde, con especial referencia a los cauces fluviales y sus riberas, las
vas pecuarias y otras afecciones de dominio pblico que cumplan esta
funcin, as como los corredores ecolgicos y funcionales.
n) Los espacios ubicados en el suelo urbano y en el suelo urbanizable que la planificacin municipal considere relevantes para formar parte de la infraestructura verde, por sus funciones de conexin e
integracin paisajstica de los espacios urbanos con los elementos de
la infraestructura verde situados en el exterior de los tejidos urbanos.
Se atender no solo a la identificacin puntual de estos espacios sino
tambin a sus posibilidades de interconexin ambiental y de recorridos.
3. Los espacios que tengan una regulacin ambiental, cultural o sectorial especfica se incorporarn a la infraestructura verde con su declaracin, catalogacin o aprobacin del instrumento que los regule. Para
el resto de espacios, su incorporacin se producir con la aprobacin del
instrumento de planeamiento territorial o municipal que los identifique,
los caracterice y regule los usos y aprovechamientos que sean compatibles con el mantenimiento de la estructura y funcionalidad de dicha
infraestructura; y su exclusin, en revisiones o modificaciones posteriores del planeamiento, deber ser objeto de una justificacin detallada.

CAPTOL II
El paisatge

CAPTULO II
El paisaje

Article 6. El paisatge: definici, objectius i instruments


1. Paisatge s qualsevol part del territori, tal com s percebut pels
seus habitants, el carcter del qual resulta de la interacci de factors
naturals i humans.
2. El paisatge sintegrar en totes les poltiques sectorials que incidisquen en este, tant a escala autonmica, com a escala supramunicipal
o local. En concret, la planificaci territorial i urbanstica, en el marc
del Conveni Europeu del Paisatge, sorientar per les finalitats segents:

Artculo 6. El paisaje: definicin, objetivos e instrumentos


1. Paisaje es cualquier parte del territorio, tal y como es percibido
por sus habitantes, cuyo carcter resulta de la interaccin de factores
naturales y humanos.
2. El paisaje se integrar en todas las polticas sectoriales que incidan en el mismo, tanto a escala autonmica, como a escala supramunicipal o local. En concreto, la planificacin territorial y urbanstica, en el
marco del Convenio Europeo del Paisaje, se orientar por las siguientes
finalidades:
a) Conservar y valorizar los paisajes ms valiosos y socialmente
apreciados que identifique, integrando los paisajes de relevancia regional definidos por la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana,
por los planes de accin territorial que los desarrollen en esta materia,
o los delimitados con un carcter relevante por normas nacionales o
internacionales.
b) Adoptar medidas de gestin, mejora y salvaguarda de la calidad,
tanto de los paisajes naturales y rurales como de los urbanos y periurbanos, a partir de los objetivos de calidad paisajstica que se establezcan
para los mismos.
c) Formular medidas como resultado de la participacin pblica y de la coordinacin de las distintas administraciones competentes,
mediante la incorporacin de instrumentos para la proteccin, gestin
y ordenacin del paisaje.
3. El paisaje condicionar la implantacin de usos, actividades
e infraestructuras, la gestin y conservacin de espacios naturales y

a) Conservar i valorar els paisatges ms valuosos i socialment


apreciats que identifique, i integrar els paisatges de rellevncia regional definits per lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, pels
plans dacci territorial que els desenrotllen en esta matria o pels delimitats amb un carcter rellevant per normes nacionals o internacionals.
b) Adoptar mesures de gesti, millora i salvaguarda de la qualitat,
tant dels paisatges naturals i rurals com dels urbans i periurbans, a partir
dels objectius de qualitat paisatgstica que sestablisquen per a estos.
c) Formular mesures com a resultat de la participaci pblica i de
la coordinaci de les distintes administracions competents, per mitj de
la incorporaci dinstruments per a la protecci, gesti i ordenaci del
paisatge.
3. El paisatge condicionar la implantaci dusos, activitats i infraestructures, la gesti i conservaci despais naturals i la conservaci

Num. 7329 / 31.07.2014

18933

i posada en valor despais culturals, per mitj de la incorporaci en


els seus plans i projectes de condicionants, criteris o instruments de
paisatge.
4. Els instruments de paisatge seran:
a) Els estudis de paisatge, que analitzen lordenaci urbana i territorial i els processos que incidixen en el paisatge en els plans sotmesos a
avaluaci ambiental i territorial estratgica, i fixen objectius de qualitat
paisatgstica i establixen mesures destinades a la seua protecci, ordenaci i gesti, de conformitat amb lannex I desta llei.
b) Els estudis dintegraci paisatgstica, que valoren els efectes
sobre el carcter i la percepci del paisatge de plans no sotmesos a
avaluaci ambiental i territorial estratgica, aix com de projectes i actuacions amb incidncia en el paisatge i establixen mesures per a evitar
o mitigar els possibles efectes negatius, de conformitat amb lannex II
desta llei.
c) Els programes de paisatge, que concreten les actuacions necessries per a garantir la preservaci, millora i posada en valor de paisatges
que requerixen intervencions especfiques i integrades, de conformitat
amb lannex III desta llei.

la conservacin y puesta en valor de espacios culturales, mediante la


incorporacin en sus planes y proyectos condicionantes, criterios o instrumentos de paisaje.
4. Los instrumentos de paisaje sern:
a) Los estudios de paisaje, que analizan la ordenacin urbana y
territorial y los procesos que inciden en el paisaje, en los planes sometidos a evaluacin ambiental y territorial estratgica, fijando objetivos de
calidad paisajstica y estableciendo medidas destinadas a su proteccin,
ordenacin y gestin, conforme al anexo I de esta ley.
b) Los estudios de integracin paisajstica, que valoran los efectos
sobre el carcter y la percepcin del paisaje de planes no sometidos a
evaluacin ambiental y territorial estratgica, as como de proyectos
y actuaciones con incidencia en el paisaje y establecen medidas para
evitar o mitigar los posibles efectos negativos, conforme al anexo II
de esta ley.
c) Los programas de paisaje, que concretan las actuaciones necesarias para garantizar la preservacin, mejora y puesta en valor de paisajes que requieren intervenciones especficas e integradas, conforme al
anexo III de esta ley.

CAPTOL III
Criteris de locupaci racional del sl

CAPTULO III
Criterios de la ocupacin racional del suelo

Article 7. Criteris generals de creixement territorial i urb


1. La planificaci urbanstica i territorial classificar sl urb i sl
urbanitzable en una dimensi suficient per a satisfer les demandes que
la justifiquen i impedir lespeculaci, basant-se en necessitats reals, previstes o sobrevingudes, i es justificar per mitj de parmetres objectius
que analitzen les expectatives i les possibilitats estratgiques de cada
municipi en el seu context supramunicipal, dacord amb lEstratgia
Territorial de la Comunitat Valenciana.
2. A fi de procurar un desenrotllament territorial i urbanstic sostenible, la planificaci territorial i urbanstica:
a) Prioritzar la culminaci dels desenrotllaments existents i les
actuacions de rehabilitaci i renovaci urbana davant de les noves ocupacions del territori.
b) Fomentar la implantaci de models urbans diversos i eficients
des del punt de vista del consum de recursos, de la generaci demissions i de residus, i del cost de manteniment de les seues infraestructures
i servicis.
c) Incorporar la prevenci de riscos i perills per a la seguretat i
salut pblica i mitigar qualsevol forma de contaminaci.
d) Optar de manera preferent pels teixits urbans compactes davant
dels dispersos, llevat que la realitat territorial i la seua adequaci paisatgstica no ho permeten.
e) Ordenar la seqncia espacial i la seqncia temporal dels
desenrotllaments urbanstics, i la dotar de coherncia amb les rees
urbanes ja existents i amb lestructura territorial supramunicipal.
f) Evitar els continus urbanitzats i la conurbaci de municipis, i
preservar corredors lliures dedificaci i durbanitzaci entre els distints nuclis urbans.
g) Afavorir la qualitat dels teixits urbans, per mitj de la imbricaci
coherent dusos, activitats i tipologies urbanes, que generen unes estructures i paisatges urbans encastats en la ciutat mediterrnia tradicional.
h) Garantir lestructura i el manteniment de la funcionalitat de la
infraestructura verda en el tractament dels teixits disseminats en el medi
rural.
i) Afavorir ls del transport pblic i la mobilitat no motoritzada,
coordinant la planificaci de les infraestructures de comunicaci amb
la dels sls de nova transformaci.

Artculo 7. Criterios generales de crecimiento territorial y urbano


1. La planificacin urbanstica y territorial clasificar suelo urbano y suelo urbanizable en una dimensin suficiente para satisfacer las
demandas que lo justifiquen e impedir la especulacin, basndose en
necesidades reales, previstas o sobrevenidas, y se justificar mediante
parmetros objetivos que analicen las expectativas y posibilidades estratgicas de cada municipio en su contexto supramunicipal, de acuerdo
con la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana.
2. Con el fin de procurar un desarrollo territorial y urbanstico sostenible, la planificacin territorial y urbanstica:
a) Priorizar la culminacin de los desarrollos existentes y las actuaciones de rehabilitacin y renovacin urbana frente a las nuevas ocupaciones del territorio.
b) Fomentar la implantacin de modelos urbanos diversos y eficientes desde el punto de vista del consumo de recursos, de la generacin de emisiones y de residuos, y del coste de mantenimiento de sus
infraestructuras y servicios.
c) Incorporar la prevencin de riesgos y peligros para la seguridad
y salud pblica y mitigar cualquier forma de contaminacin.
d) Optar de manera preferente por los tejidos urbanos compactos
frente a los dispersos, salvo que la realidad territorial y su adecuacin
paisajstica no lo permitan.
e) Ordenar la secuencia espacial y la secuencia temporal de los
desarrollos urbansticos, dotndola de coherencia con las reas urbanas
ya existentes y con la estructura territorial supramunicipal.
f) Evitar los continuos urbanizados y la conurbacin de municipios, preservando corredores libres de edificacin y de urbanizacin
entre los distintos ncleos urbanos.
g) Favorecer la calidad de los tejidos urbanos, mediante la imbricacin coherente de usos, actividades y tipologas urbanas, que generen
unas estructuras y paisajes urbanos engarzados en la ciudad mediterrnea tradicional.
h) Garantizar la estructura y el mantenimiento de la funcionalidad
de la infraestructura verde en el tratamiento de los tejidos diseminados
en el medio rural.
i) Favorecer el uso del transporte pblico y la movilidad no motorizada, coordinando la planificacin de las infraestructuras de comunicacin con la de los suelos de nueva transformacin.

Article 8. Criteris generals dordenaci i integraci paisatgstica


La planificaci territorial i urbanstica, la implantaci dusos i els
projectes dinfraestructures, preservaran i potenciaran la qualitat dels
paisatges i la seua percepci visual aplicant els criteris segents:
a) Les construccions sadaptaran al medi en qu se situen, siga rural
o urb, tenint en compte els elements culturals existents en lmbit de
lactuaci.

Artculo 8. Criterios generales de ordenacin e integracin paisajstica


La planificacin territorial y urbanstica, la implantacin de usos y
los proyectos de infraestructuras, preservarn y potenciarn la calidad
de los paisajes y su percepcin visual aplicando los siguientes criterios:
a) Las construcciones se adaptarn al medio en el que se siten, sea
rural o urbano, teniendo en cuenta los elementos culturales existentes
en el mbito de la actuacin.

Num. 7329 / 31.07.2014

b) Es respectaran els elements culturals, la topografia i la vegetaci


com a elements conformadors del carcter dels paisatges, els quals seran
considerats condicionants i referents dels projectes.
c) Totes les actuacions garantiran la correcta visualitzaci i accs al
paisatge. Per a aix:
1.r Mantindran el carcter i les condicions de visibilitat dels paisatges de major valor, especialment els agropecuaris tradicionals, els oberts
i naturals, les perspectives de conjunts urbans histrics o tradicionals,
els elements culturals i lentorn de recorreguts escnics.

18934

3.r Respectaran les zones dafecci paisatgstica i visual al voltant


dels punts dobservaci que faciliten les vistes ms significatives de
cada lloc i les que contribusquen a la posada en valor de la infraestructura verda.
d) Les unitats de paisatge, definides com les rees geogrfiques amb
una configuraci estructural, funcional o perceptiva diferenciada, que
han adquirit els carcters que les definixen al llarg del temps, constituiran una referncia preferent en la zonificaci del territori proposada en
els plans territorials i urbanstics.
e) Els desenrotllaments territorials i urbanstics sintegraran en la
morfologia del territori i del paisatge, i definiran adequadament les
vores urbanes i la silueta urbana, i preservaran la singularitat paisatgstica i la identitat visual del lloc.
f) La planificaci urbanstica i territorial adoptar determinacions
per al control dels elements amb incidncia en la qualitat del paisatge
urb, i garantir amb el disseny dels espais pblics i el viari la funcionalitat de la infraestructura verda i el manteniment de les principals vistes
i perspectives que el caracteritzen.

b) Se respetarn los elementos culturales, la topografa y la vegetacin como elementos conformadores del carcter de los paisajes, considerndolos condicionantes y referentes de los proyectos.
c) Todas las actuaciones garantizarn la correcta visualizacin y
acceso al paisaje. Para ello:
1. Mantendrn el carcter y las condiciones de visibilidad de los
paisajes de mayor valor, especialmente los agropecuarios tradicionales,
los abiertos y naturales, las perspectivas de conjuntos urbanos histricos o tradicionales, los elementos culturales y el entorno de recorridos
escnicos.
2. Con carcter general, se preservarn de la urbanizacin y de
la edificacin los elementos dominantes que constituyen referencias
visuales del territorio: crestas de montaas, cspides del terreno, bordes de acantilados, zonas con pendientes elevadas, hitos y elevaciones
topogrficas.
3. Respetarn zonas de afeccin paisajstica y visual en torno a los
puntos de observacin que faciliten las vistas ms significativas de cada
lugar y los que contribuyan a la puesta en valor de la infraestructura
verde.
d) Las unidades de paisaje, definidas como las reas geogrficas
con una configuracin estructural, funcional o perceptiva diferenciada,
que han adquirido los caracteres que las definen a lo largo del tiempo,
constituirn una referencia preferente en la zonificacin del territorio
propuesta en los planes territoriales y urbansticos.
e) Los desarrollos territoriales y urbansticos se integrarn en la
morfologa del territorio y del paisaje, definiendo adecuadamente los
bordes urbanos y la silueta urbana, y preservando la singularidad paisajstica y la identidad visual del lugar.
f) La planificacin urbanstica y territorial adoptar determinaciones
para el control de los elementos con incidencia en la calidad del paisaje
urbano, garantizando con el diseo de los espacios pblicos y el viario
la funcionalidad de la infraestructura verde y el mantenimiento de las
principales vistas y perspectivas que lo caracterizan.

Article 9. Criteris generals dordenaci dels recursos hdrics en el territori


La planificaci territorial i urbanstica, en el marc duna gesti racional i integral dels recursos hdrics:
a) Identificar les masses daigua, superficials i subterrnies, i les
zones ms vulnerables a la contaminaci de les aiges subterrnies,
i regular permetres de protecci al voltant de les captacions per al
consum hum.
b) Adaptar els nous desenrotllaments territorials a la disponibilitat
de recursos hdrics, i preveur, si s el cas, mesures de reassignaci dels
recursos hdrics o de construcci de les infraestructures que permeten
obtindren.
c) Ubicar espais lliures dedificaci al costat del domini pblic
hidrulic i al llarg de tota la seua extensi, i preservar i valorar els
paisatges de laigua i el seu patrimoni hidrulic.
d) Respectar el rgim descolaments i la morfologia dels llits, llevat que hi haja causes justificades dinters general.
e) Preveur infraestructures de sanejament i de depuraci que eviten
abocaments contaminants al domini pblic hdric o martim i asseguren
la qualitat mnima dels efluents segons la normativa aplicable.
f) Evitar els nous desenrotllaments en les zones de risc dinundaci
significatiu, llevat que, a falta dalternatives de localitzaci, puguen
implementar-se mesures correctores suficients i sevite lincrement significatiu del risc dinundaci a tercers.

Artculo 9. Criterios generales de ordenacin de los recursos hdricos


en el territorio
La planificacin territorial y urbanstica, en el marco de una gestin
racional e integral de los recursos hdricos:
a) Identificar las masas de agua, superficiales y subterrneas, y las
zonas ms vulnerables a la contaminacin de las aguas subterrneas,
regulando permetros de proteccin en torno a las captaciones para el
consumo humano.
b) Adaptar los nuevos desarrollos territoriales a la disponibilidad
de recursos hdricos, previendo, en su caso, medidas de reasignacin
de los recursos hdricos o de construccin de las infraestructuras que
permitan obtenerlos.
c) Ubicar espacios libres de edificacin junto al dominio pblico
hidrulico y a lo largo de toda su extensin, y preservar y valorizar
los paisajes del agua y su patrimonio hidrulico.
d) Respetar el rgimen de escorrentas y la morfologa de los cauces, salvo que existan causas justificadas de inters general.
e) Prever infraestructuras de saneamiento y de depuracin que eviten vertidos contaminantes al dominio pblico hdrico o martimo y aseguren la calidad mnima de los efluentes segn la normativa aplicable.
f) Evitar los nuevos desarrollos en las zonas de riesgo de inundacin significativo, salvo que, a falta de alternativas de localizacin,
puedan implementarse medidas correctoras suficientes y se evite el
incremento significativo del riesgo de inundacin a terceros.

Article 10. Criteris dintegraci territorial i paisatgstica de les infraestructures


Els plans territorials, urbanstics i sectorials:
a) Fixaran les reserves de sl necessries per a facilitar la construcci o ampliaci de les infraestructures supramunicipals. Estes es
dissenyaran i implantaran considerant la morfologia i permeabilitat del
territori, la seua integraci en el paisatge, la seua afecci a la infraestructura verda, aix com la prevenci de riscos naturals i induts.
b) Prioritzaran la gesti efica de les infraestructures existents i
canalitzaran la seua implantaci cap a corredors multifuncionals que
les compatibilitzen per a economitzar el consum de sl.

Artculo 10. Criterios de integracin territorial y paisajstica de las


infraestructuras
Los planes territoriales, urbansticos y sectoriales:
a) Fijarn las reservas de suelo necesarias para facilitar la construccin o ampliacin de las infraestructuras supramunicipales. Estas se
disearn e implantarn considerando la morfologa y permeabilidad del
territorio, su integracin en el paisaje, su afeccin a la infraestructura
verde, as como la prevencin de riesgos naturales e inducidos.
b) Priorizarn la gestin eficaz de las infraestructuras existentes
y canalizarn su implantacin hacia corredores multifuncionales que
compatibilicen aquellas para economizar el consumo de suelo.

2.n Amb carcter general, es preservaran de la urbanitzaci i de


ledificaci els elements dominants que constituxen referncies visuals
del territori: crestes de muntanyes, cspides del terreny, vores de penyasegats, zones amb pendents elevades, fites i elevacions topogrfiques.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 11. Criteris per a lordenaci del sistema rural valenci


1. Els nous desenrotllaments urbans i lordenaci dels existents en
els municipis del sistema rural valenci definit en lEstratgia Territorial
de la Comunitat Valenciana sadaptaran a les seues condicions histriques descala, morfologia territorial, entorn paisatgstic i valor cultural.
Sevitaran les noves transformacions que menyscaben el carcter rural
dels assentaments i els valors de lespai on semmarquen.
2. La planificaci territorial i urbanstica:
a) Ordenar per a cada mbit rural els diversos usos que siguen
propis, compatibles o complementaris de lactivitat agrria, i establir
mesures i accions per a potenciar-la i per a millorar el paisatge local.
b) Contribuir al manteniment de lequilibri territorial de la Comunitat Valenciana, millorant les condicions de vida de la poblaci dels
municipis del medi rural i procurant la revitalitzaci dels nuclis tradicionals i la reutilitzaci dels seus immobles.
3. La planificaci i la implantaci dusos i activitats en el medi rural
sajustar a les directrius paisatgstiques segents, a fi de garantir una
adequada integraci en el seu entorn:
a) Les caracterstiques tipolgiques de les construccions seran les
prpies de les zones rurals.
b) Amb carcter general, sevitaran les construccions en llocs prxims a carreteres, llits o vies pecuries.
c) Sevitar la collocaci i el manteniment danuncis, cartells i
tanques publicitries, excepte els que tinguen carcter institucional o
indicatiu i els que disposen de lexpressa autoritzaci demanial i no
generen un impacte paisatgstic.
Article 12. Millora de la qualitat de vida a les ciutats
1. La planificaci territorial i urbanstica contribuir a la vertebraci
territorial de la Comunitat Valenciana i potenciar un sistema de ciutats
policntric que estenga la prestaci de bns i servicis de forma equitativa al conjunt del territori.
2. La planificaci territorial i urbanstica contribuir al manteniment
de la viabilitat, diversitat i vitalitat dels centres histrics i a la seua
dotaci dequipaments i servicis en condicions de qualitat i suficincia.

18935

Artculo 11. Criterios para la ordenacin del sistema rural valenciano


1. Los nuevos desarrollos urbanos y la ordenacin de los existentes
en los municipios del sistema rural valenciano definido en la Estrategia
Territorial de la Comunitat Valenciana se adaptarn a sus condiciones
histricas de escala, morfologa territorial, entorno paisajstico y valor
cultural. Se evitarn las nuevas transformaciones que menoscaben el
carcter rural de los asentamientos y los valores del espacio donde se
enmarcan.
2. La planificacin territorial y urbanstica:
a) Ordenar para cada mbito rural los diversos usos que sean propios, compatibles o complementarios de la actividad agraria, estableciendo medidas y acciones para potenciarla y para mejorar el paisaje
local.
b) Contribuir al mantenimiento del equilibrio territorial de la
Comunitat Valenciana, mejorando las condiciones de vida de la poblacin de los municipios del medio rural, procurando la revitalizacin de
los ncleos tradicionales y la reutilizacin de sus inmuebles.
3. La planificacin e implantacin de usos y actividades en el medio
rural se ajustar a las siguientes directrices paisajsticas, con el fin de
garantizar una adecuada integracin en su entorno:
a) Las caractersticas tipolgicas de las construcciones sern las
propias de las zonas rurales.
b) Con carcter general, se evitarn las construcciones en lugares
prximos a carreteras, cauces o vas pecuarias.
c) Se evitar la colocacin y el mantenimiento de anuncios, carteles
y vallas publicitarias, excepto los que tengan carcter institucional o
indicativo y los que cuenten con expresa autorizacin demanial y no
generen un impacto paisajstico.

3. Lordenaci dusos i el disseny urb atendran els principis daccessibilitat universal i de mobilitat sostenible, amb un sistema de transport pblic eficient, qualificat i fiable, i assegurar la comoditat per al
trnsit de vianants i de ciclistes, per mitj duna adequada estructura i
morfologia dels carrers, espais pblics i seccions viries.
4. Els nous espais pblics, o la seua reforma, han de configurar la
imatge urbana com el resultat dun projecte unitari, coherent i articulat
per la infraestructura verda urbana i la xarxa despais dotacionals. En
cap cas els espais pblics poden conformar-se com un mer resultat residual i inconnex de les implantacions privades.
5. Lordenaci de ledificaci i del seu s sajustar a criteris deficincia energtica, de reducci demissions i residus, i a la implantaci
de les energies renovables.

Artculo 12. Mejora de la calidad de vida en las ciudades


1. La planificacin territorial y urbanstica contribuir a la vertebracin territorial de la Comunitat Valenciana potenciando un sistema de
ciudades policntrico que extienda la prestacin de bienes y servicios
de forma equitativa al conjunto del territorio.
2. La planificacin territorial y urbanstica contribuir al mantenimiento de la viabilidad, diversidad y vitalidad de los centros histricos
y a su dotacin de equipamientos y servicios en condiciones de calidad
y suficiencia.
3. La ordenacin de usos y el diseo urbano atendern a los principios
de accesibilidad universal y de movilidad sostenible, con un sistema de
transporte pblico eficiente, cualificado y fiable, y asegurando la comodidad para el trnsito peatonal y ciclista, mediante una adecuada estructura
y morfologa de las calles, espacios pblicos y secciones viarias.
4. Los nuevos espacios pblicos, o su reforma, deben configurar la
imagen urbana como el resultado de un proyecto unitario, coherente y
articulado por la infraestructura verde urbana y la red de espacios dotacionales. En ningn caso los espacios pblicos pueden conformarse como
mero resultado residual e inconexo de las implantaciones privadas.
5. La ordenacin de la edificacin y de su uso se ajustar a criterios
de eficiencia energtica, de reduccin de emisiones y residuos, y a la
implantacin de las energas renovables.

Article 13. Cohesi social i urbanisme


1. Lordenaci territorial i urbanstica procurar les condicions
necessries per a aconseguir ciutats socialment integrades, i evitar solucions espacials discriminatries que generen rees marginals i
ambients dexclusi social, que sn contrries als valors constitucionals.
2. Lelaboraci i el seguiment dels instruments territorials i urbanstics garantir el dret dinformaci dels ciutadans i collectius amb
interessos afectats, i fomentar la participaci ciutadana en totes les
seues fases.
3. Lordenaci urbanstica reservar sl, dacord amb larticle 33
desta llei, per a vivendes subjectes a algun rgim de protecci pblica,
ponderant les necessitats municipals i supramunicipals, amb una distribuci territorial equilibrada i una adequada connexi amb els equipaments i servicis.
4. Els plans municipals ordenaran les reserves de dotacions pbliques i lobtenci del sl necessari per a implantar-les, dacord amb la
planificaci sectorial en matria sanitria, educativa, assistencial, administrativa i dinfraestructures. Els rgans administratius competents
en estes matries participaran en els processos daprovaci dels plans.

Artculo 13. Cohesin social y urbanismo


1. La ordenacin territorial y urbanstica procurar las condiciones
necesarias para conseguir ciudades socialmente integradas, evitando soluciones espaciales discriminatorias que generen reas marginales y ambientes de exclusin social, que son contrarias a los valores constitucionales.
2. La elaboracin y seguimiento de los instrumentos territoriales y
urbansticos garantizar el derecho de informacin de los ciudadanos y
colectivos con intereses afectados, y fomentar la participacin ciudadana en todas sus fases.
3. La ordenacin urbanstica reservar suelo, de acuerdo con el artculo 33 de esta ley, para viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin
pblica, ponderando las necesidades municipales y supramunicipales,
con una distribucin territorial equilibrada y una adecuada conexin con
los equipamientos y servicios.
4. Los planes municipales ordenarn las reservas de dotaciones pblicas y la obtencin del suelo necesario para implantarlas, atendiendo a la
planificacin sectorial en materia sanitaria, educativa, asistencial, administrativa y de infraestructuras. Los rganos administrativos competentes
en estas materias participarn en los procesos de aprobacin de los planes.

Num. 7329 / 31.07.2014

18936

TTOL II
Instruments dordenaci

TTULO II
Instrumentos de ordenacin

CAPTOL I
Instruments dordenaci

CAPTULO I
Instrumentos de ordenacin

Article 14. Tipus dinstruments dordenaci


1. Sn instruments de planejament urbanstic i territorial dmbit
supramunicipal els segents:
a) LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana.
b) Els plans dacci territorial.
c) Els plans generals estructurals mancomunats.
2. Sn instruments de planejament urbanstic i territorial dmbit
municipal els segents:
a) El pla general estructural.
b) En desplegament del pla general estructural, lordenaci detallada es concreta per mitj dels instruments segents:
1.r El pla dordenaci detallada.
2.n Els plans de reforma interior.
3.r Els plans parcials.
4.t Els estudis de detall.
3. Tamb sn instruments dordenaci els plans especials, els catlegs de proteccions i els plans que instrumenten les actuacions territorials estratgiques.

Artculo 14. Tipos de instrumentos de ordenacin


1. Son instrumentos de planeamiento urbanstico y territorial de
mbito supramunicipal los siguientes:
a) La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana
b) Los planes de accin territorial.
c) Los planes generales estructurales mancomunados
2. Son instrumentos de planeamiento urbanstico y territorial de
mbito municipal los siguientes:
a) El plan general estructural.
b) En desarrollo del plan general estructural, la ordenacin pormenorizada se concreta mediante los siguientes instrumentos:
1. El plan de ordenacin pormenorizada.
2. Los planes de reforma interior.
3. Los planes parciales.
4. Los estudios de detalle.
3. Tambin son instrumentos de ordenacin los planes especiales,
los catlogos de protecciones y los planes que instrumentan las actuaciones territoriales estratgicas.

CAPTOL II
Planejament dmbit supramunicipal

CAPTULO II
Planeamiento de mbito supramunicipal

Secci I
Lestratgia territorial de la comunitat valenciana

Seccin I
La estrategia territorial de la comunitat valenciana

Article 15. Objecte, funcions, continguts i documentaci de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana
1. LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana s linstrument marc de lordenaci del territori en lmbit de la Comunitat Valenciana i t com a finalitat la consecuci dun territori integrador en la part
social, respectus en lambiental i competitiu en leconmica.

Artculo 15. Objeto, funciones, contenidos y documentacin de la


Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana
1. La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana es el instrumento marco de la ordenacin del territorio en el mbito de la Comunitat Valenciana y tiene como finalidad la consecucin de un territorio
integrador en lo social, respetuoso en lo ambiental y competitivo en lo
econmico.
2. Son funciones de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana:
a) Identificar las grandes oportunidades del territorio y proponer
las acciones necesarias para su aprovechamiento racional y sostenible.
b) Establecer los objetivos, principios y criterios que constituyen el
marco de referencia de las decisiones con incidencia territorial.
c) Orientar los procesos de planificacin territorial y urbanstica
hacia la consecucin del modelo territorial deseado por los ciudadanos.
d) Definir las estrategias adecuadas para la ordenacin y gestin de
la infraestructura verde del territorio.
e) Integrar de manera coherente y eficiente todas las actuaciones
que tienen una proyeccin sobre el territorio, tanto las actuaciones sectoriales de las administraciones pblicas como las actuaciones de iniciativa privada que tengan un inters general.
3. Los objetivos y principios directores de la Estrategia Territorial
de la Comunitat Valenciana son vinculantes para el conjunto de las
administraciones pblicas con mbito competencial en la Comunitat
Valenciana. Estos objetivos y principios, as como los criterios de ordenacin del territorio que se establecen en la Estrategia Territorial de la
Comunitat Valenciana, se incorporarn desde el principio en la evaluacin ambiental y territorial de todos los programas, planes y proyectos
con incidencia sobre el territorio.
4. El contenido de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana incluir, como mnimo:
a) Objetivos territoriales estratgicos establecidos a medio y largo
plazo y con un elevado consenso social, y los indicadores para evaluar
su grado de cumplimiento.
b) Diagnstico territorial, que exprese los principales problemas,
tendencias y oportunidades del territorio de la Comunitat Valenciana y
proponga escenarios y posibles opciones de futuro.

2. Sn funcions de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana:


a) Identificar les grans oportunitats del territori i proposar les accions necessries per al seu aprofitament racional i sostenible.
b) Establir els objectius, principis i criteris que constituxen el marc
de referncia de les decisions amb incidncia territorial.
c) Orientar els processos de planificaci territorial i urbanstica cap
a la consecuci del model territorial desitjat pels ciutadans.
d) Definir les estratgies adequades per a lordenaci i gesti de la
infraestructura verda del territori.
e) Integrar de manera coherent i eficient totes les actuacions que
tenen una projecci sobre el territori, tant les actuacions sectorials de les
administracions pbliques com les actuacions diniciativa privada que
tinguen un inters general.
3. Els objectius i principis directors de lEstratgia Territorial de la
Comunitat Valenciana sn vinculants per al conjunt de les administracions pbliques amb mbit competencial a la Comunitat Valenciana.
Estos objectius i principis, aix com els criteris dordenaci del territori
que sestablixen en lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana,
sincorporaran des del principi en lavaluaci ambiental i territorial de
tots els programes, plans i projectes amb incidncia sobre el territori.
4. El contingut de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana inclour, com a mnim:
a) Objectius territorials estratgics establits a mitj i llarg termini i
amb un elevat consens social, i els indicadors per a avaluar el seu grau
de compliment.
b) Diagnstic territorial, que expresse els principals problemes, tendncies i oportunitats del territori de la Comunitat Valenciana i propose
escenaris i possibles opcions de futur.

Num. 7329 / 31.07.2014

18937

c) Estructura territorial, que es definir per a coordinar la projecci


espacial de les distintes poltiques sectorials i la planificaci territorial
i urbanstica.
d) Estratgies i projectes de canvi en el territori, per a aprofitar les
oportunitats territorials duna manera efica i eficient.
e) rees funcionals, identificades com a mbits territorials descala
intermdia per a una planificaci i gesti supramunicipal capa darticular lespai regional.
f) Frmules de governana territorial, que permeten la cooperaci i
coordinaci administrativa i publicoprivada per a desenrotllar projectes
dinamitzadors del territori.
g) Directrius dordenaci del territori, el grau de vinculaci de les
quals sestablir en la mateixa Estratgia Territorial de la Comunitat
Valenciana, per a planificar i gestionar adequadament la infraestructura
verda i els processos docupaci del sl.
5. LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana es formalitzar amb la documentaci grfica i escrita que siga ms adequada per a
la definici dels continguts abans expressats.

c) Estructura territorial, que se definir para coordinar la proyeccin


espacial de las distintas polticas sectoriales y la planificacin territorial
y urbanstica.
d) Estrategias y proyectos de cambio en el territorio, para aprovechar las oportunidades territoriales de una manera eficaz y eficiente.
e) reas funcionales, identificadas como mbitos territoriales de
escala intermedia para una planificacin y gestin supramunicipal capaz
de articular el espacio regional.
f) Frmulas de gobernanza territorial, que permitan la cooperacin y
coordinacin administrativa y pblico-privada para desarrollar proyectos dinamizadores del territorio.
g) Directrices de ordenacin del territorio, cuyo grado de vinculacin se establecer en la propia Estrategia Territorial de la Comunitat
Valenciana, para planificar y gestionar adecuadamente la infraestructura
verde y los procesos de ocupacin del suelo.
5. La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana se formalizar con la documentacin grfica y escrita que sea ms adecuada para
la definicin de los contenidos antes expresados.

Secci II
Els plans dacci territorial

Seccin II
Los planes de accin territorial

Article 16. Plans dacci territorial: objecte, funcions, continguts i


documentaci
1. Els plans dacci territorial sn instruments dordenaci territorial que desenrotllen, en mbits territorials concrets o en mbits sectorials
especfics, els objectius, els principis i els criteris de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana. El seu mbit pot comprendre, en tot
o en part, diversos termes municipals.
2. Els plans dacci territorial seran de carcter sectorial o integrat,
en funci del fet que els seus objectius i estratgies estiguen vinculats a
un o ms sectors de lacci pblica.
3. Sn funcions dels plans dacci territorial, en el seu mbit dactuaci:
a) Concretar i completar els objectius, principis, criteris i propostes
de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, i adaptar-los a la
realitat territorial.
b) Definir els objectius, principis i criteris territorials per a les actuacions sectorials supramunicipals de les administracions pbliques.
c) Coordinar la planificaci urbanstica municipal i la sectorial per
a lxit dels seus objectius de sostenibilitat.
d) Definir la infraestructura verda en el seu mbit dactuaci i establir-ne frmules participatives de gesti.
e) Proposar accions, projectes, directrius i frmules de governana
territorial, per a assegurar un desenrotllament territorial eficient i racional.
4. Estos plans podran:
a) Desenrotllar, completar i, fins i tot, modificar aspectes de lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, com a conseqncia
duna anlisi territorial de ms detall respecte del seu mbit, mantenint
la coherncia amb la planificaci sectorial de la Generalitat.
b) Reservar terrenys per a dotacions dinters supramunicipal, zonificar i classificar terrenys directament i articular lordenaci urbanstica
de centres, eixos o entorns dmplia influncia supramunicipal.
c) Modificar les determinacions de lordenaci estructural dels
plans dmbit municipal, aix com ordenar ladaptaci destos a les
seues noves previsions, i fixar terminis amb esta finalitat.
5. Els plans dacci territorial inclouran, com a mnim, els continguts segents:
a) Definici dobjectius, amb el grau de concreci suficient per a
orientar el desplegament i lexecuci de les seues estratgies, i indicadors per a avaluar-ne el grau de compliment.
b) Anlisi territorial de la informaci rellevant relativa a: infraestructura verda, assentaments poblacionals i evoluci demogrfica, sistema productiu, renda i benestar, infraestructures, equipaments, vivenda i
planejament vigent, cohesi social i govern del territori, aix com altres
dades que proporcione la sistematitzaci de la informaci obtinguda per
ladministraci del territori.
c) Diagnstic del territori i definici descenaris de futur, detallant
la problemtica i les oportunitats del seu mbit dactuaci, i identificant
les seues causes i els agents lactuaci dels quals siga rellevant per a
assolir els objectius del pla.

Artculo 16. Planes de accin territorial: objeto, funciones, contenidos y documentacin


1. Los planes de accin territorial son instrumentos de ordenacin territorial que desarrollan, en mbitos territoriales concretos o en
mbitos sectoriales especficos, los objetivos, principios y criterios de
la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana. Su mbito puede
comprender, en todo o en parte, varios trminos municipales.
2. Los planes de accin territorial sern de carcter sectorial o integrado, en funcin de que sus objetivos y estrategias estn vinculados a
uno o varios sectores de la accin pblica.
3. Son funciones de los planes de accin territorial, en su mbito
de actuacin:
a) Concretar y completar los objetivos, principios, criterios y propuestas de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, adaptndolos a la realidad territorial.
b) Definir los objetivos, principios y criterios territoriales para las actuaciones sectoriales supramunicipales de las Administraciones pblicas.
c) Coordinar la planificacin urbanstica municipal y la sectorial
para el logro de sus objetivos de sostenibilidad.
d) Definir la infraestructura verde en su mbito de actuacin y establecer frmulas participativas de gestin de la misma.
e) Proponer acciones, proyectos, directrices y frmulas de gobernanza
territorial, para asegurar un desarrollo territorial eficiente y racional.
4. Estos planes podrn:
a) Desarrollar, completar e, incluso, modificar aspectos de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, como consecuencia de un
anlisis territorial de mayor detalle respecto de su mbito, manteniendo
la coherencia con la planificacin sectorial de la Generalitat.
b) Reservar terrenos para dotaciones de inters supramunicipal, zonificar y clasificar terrenos directamente y articular la ordenacin urbanstica de centros, ejes o entornos de amplia influencia supramunicipal.
c) Modificar las determinaciones de la ordenacin estructural de los
planes de mbito municipal, as como ordenar la adaptacin de estos a
sus nuevas previsiones, fijando plazos con este fin.
5. Los planes de accin territorial incluirn, como mnimo, los
siguientes contenidos:
a) Definicin de objetivos, con el grado de concrecin suficiente
para orientar el desarrollo y ejecucin de sus estrategias, e indicadores
para evaluar su grado de cumplimiento.
b) Anlisis territorial de la informacin relevante relativa a: infraestructura verde, asentamientos poblacionales y evolucin demogrfica,
sistema productivo, renta y bienestar, infraestructuras, equipamientos,
vivienda y planeamiento vigente, cohesin social y gobierno del territorio, as como otros datos que proporcione la sistematizacin de la
informacin obtenida por la administracin del territorio.
c) Diagnstico del territorio y definicin de escenarios de futuro,
detallando la problemtica y oportunidades de su mbito de actuacin,
identificando sus causas y los agentes cuya actuacin sea relevante para
alcanzar los objetivos del plan.

Num. 7329 / 31.07.2014

18938

d) Estratgies del pla per a la consecuci dels objectius proposats,


incloent-hi la definici de projectes i accions dinamitzadores i valorant
els efectes que la consecuci dels objectius proposats tindr sobre els
elements enunciats en lapartat anterior.
e) Accions que shan de promoure per a la consecuci dels seus
objectius.
f) Directrius, criteris i normes que regulen les decisions pbliques
sobre la infraestructura verda del territori, la formulaci del planejament
municipal, les transformacions futures del territori, les declaracions
dinters comunitari, les actuacions territorials estratgiques, els projectes dinfraestructura pblica ms rellevants i, en general, lexercici
de les competncies pbliques amb projecci territorial.
6. Els plans dacci territorial es formalitzaran amb la documentaci
grfica i escrita que siga ms adequada per a la definici del seu contingut i per a la seua avaluaci ambiental i territorial.

d) Estrategias del plan para la consecucin de los objetivos propuestos, incluyendo la definicin de proyectos y acciones dinamizadoras y
valorando los efectos que la consecucin de los objetivos propuestos
tendr sobre los elementos enunciados en el apartado anterior.
e) Acciones a promover para la consecucin de sus objetivos.

Secci III
Actuacions territorials estratgiques

Seccin III
Actuaciones territoriales estratgicas

Article 17. Actuacions territorials estratgiques. Definici i requisits


1. Les actuacions territorials estratgiques tenen per objecte lordenaci, gesti i desenrotllament dintervencions territorials singulars
de rellevncia supramunicipal, que aix siguen declarades pel Consell,
i que pel seu inters general requerisquen un procediment de tramitaci
especfic i accelerat.
2. Poden ser diniciativa pblica, privada o mixta, i localitzar-se en
terrenys situats en un o ms termes municipals, siga quina siga la seua
zonificaci, classificaci, estat durbanitzaci o s previst pel planejament urbanstic i territorial anterior a la seua aprovaci.
3. En la declaraci dactuaci territorial estratgica concorreran
estos requisits:
a) Congruncia amb lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecuci dels seus objectius i directrius.
b) Inters general: produir un impacte supramunicipal favorable i
permanent des del punt de vista econmic, social i ambiental, especialment en la creaci docupaci, circumstncia que haur dacreditar-se
per mitj de laportaci dun estudi de viabilitat i sostenibilitat econmica de lactuaci.
c) Integraci territorial: ser compatible amb la infraestructura verda,
integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant positivament
les de transport pblic i els sistemes no motoritzats.
d) Localitzaci selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localitzaci, siga per
accessibilitat, entorn ambiental o paisatgstic o per la presncia i posici
dequipaments o infraestructures de qualitat.
e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perju de les
fases espacials o temporals que es prevegen en el seu desenrotllament.
f) Rellevncia: acollir usos i activitats que contribusquen a lexcellncia i la qualificaci del territori amb projecci o mbit dinfluncia
descala internacional, nacional o, com a mnim, regional. Els projectes empresarials que implanten estos usos i activitats sadequaran a les
categories segents:
1.r Actuacions que contribusquen a millorar la competitivitat, la
reconversi de sectors econmics, el desenrotllament i la innovaci
tecnolgica, la cooperaci empresarial, latracci de talents, la internacionalitzaci dempreses i, en general, la creaci docupaci.
2.n Implantaci dequipaments terciaris que siguen referncia quant
al seu reconeixement i exclusivitat.
3.r Actuacions significatives de millora del medi rural, basades en
laprofitament dels seus recursos endgens o en latracci dactivitats
innovadores compatibles amb este medi.

Artculo 17. Actuaciones territoriales estratgicas. Definicin y requisitos


1. Las actuaciones territoriales estratgicas tienen por objeto la
ordenacin, gestin y desarrollo de intervenciones territoriales singulares de relevancia supramunicipal, que as sean declaradas por el Consell,
y que por su inters general requieran un procedimiento de tramitacin
especfico y acelerado.
2. Pueden ser de iniciativa pblica, privada o mixta, y localizarse en
terrenos situados en uno o varios trminos municipales, cualquiera que
sea su zonificacin, clasificacin, estado de urbanizacin o uso previsto
por el planeamiento urbanstico y territorial anterior a su aprobacin.
3. En la declaracin de actuacin territorial estratgica concurrirn
estos requisitos:
a) Congruencia con la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecucin de sus objetivos y directrices.
b) Inters general: producir un impacto supramunicipal favorable y
permanente desde el punto de vista econmico, social y ambiental, especialmente en la creacin de empleo, circunstancia que deber acreditarse
mediante la aportacin de un estudio de viabilidad y sostenibilidad econmica de la actuacin.
c) Integracin territorial: ser compatible con la infraestructura
verde, integrarse en la morfologa del territorio y el paisaje y conectar adecuadamente con las redes de movilidad sostenible, ponderando
positivamente las de transporte pblico y los sistemas no motorizados.
d) Localizacin selectiva: ubicarse aprovechando singularidades
del territorio que impliquen ventajas comparativas de localizacin, sea
por accesibilidad, entorno ambiental o paisajstico o por la presencia y
posicin de equipamientos o infraestructuras de calidad.
e) Efectividad: ejecutarse de forma inmediata, sin perjuicio de las
fases espaciales o temporales que se prevean en su desarrollo.
f) Relevancia: acoger usos y actividades que contribuyan a la excelencia y cualificacin del territorio con proyeccin o mbito de influencia de escala internacional, nacional o, cuanto menos, regional. Los
proyectos empresariales que implanten estos usos y actividades se adecuarn a las siguientes categoras:
1. Actuaciones que contribuyan a mejorar la competitividad, la
reconversin de sectores econmicos, el desarrollo y la innovacin tecnolgica, la cooperacin empresarial, la atraccin de talentos, la internacionalizacin de empresas y, en general, la creacin de empleo.
2. Implantacin de equipamientos terciarios que sean referencia en
cuanto a su reconocimiento y exclusividad.
3. Actuaciones significativas de mejora del medio rural, basadas
en el aprovechamiento de sus recursos endgenos o en la atraccin de
actividades innovadoras compatibles con dicho medio.

Secci IV
Plans generals estructurals mancomunats

Seccin IV
Planes generales estructurales mancomunados

Article 18. Plans generals estructurals mancomunats


1. Els municipis podran promoure plans generals estructurals mancomunats, que comprenguen dos o ms termes municipals complets.

Artculo 18. Planes generales estructurales mancomunados


1. Los municipios podrn promover planes generales estructurales
mancomunados, que abarquen dos o ms trminos municipales completos.

f) Directrices, criterios y normas que regulen las decisiones pblicas


sobre la infraestructura verde del territorio, la formulacin del planeamiento municipal, las transformaciones futuras del territorio, las declaraciones de inters comunitario, las actuaciones territoriales estratgicas, los proyectos de infraestructura pblica ms relevantes y, en general, el ejercicio de las competencias pblicas con proyeccin territorial.
6. Los planes de accin territorial se formalizarn con la documentacin grfica y escrita que sea ms adecuada para la definicin de su
contenido y para su evaluacin ambiental y territorial.

Num. 7329 / 31.07.2014

18939

2. El contingut destos plans s el que es regula en la secci I, del


captol III, deste ttol.
3. El procediment daprovaci destos plans s el que es regula en el
captol II, del ttol III, del llibre I, desta llei, si b els rgans competents
per a la realitzaci dels diferents trmits a escala municipal seran els que
siguen procedents dacord amb la legislaci de les bases de rgim local.

2. El contenido de estos planes es el que se regula en la seccin I,


del captulo III, del presente ttulo.
3. El procedimiento de aprobacin de estos planes es el que se regula en el captulo II, del ttulo III, del libro I, de esta ley, si bien los rganos competentes para la realizacin de los diferentes trmites a escala
municipal sern los que procedan conforme a la legislacin de las bases
de rgimen local.

CAPTOL III
Planejament dmbit municipal

CAPTULO III
Planeamiento de mbito municipal

Article 19. Nivells dordenaci municipal: ordenaci estructural i


ordenaci detallada
1. Lordenaci territorial i urbanstica dun municipi sefectua, en
atenci al rang i escala de les seues determinacions, en dos nivells:
ordenaci estructural i ordenaci detallada.
2. Lordenaci estructural definix el model territorial i urbanstic del
municipi, coordina i regula la localitzaci espacial dels usos generals en
tot el territori municipal, classifica el sl, establix les condicions bsiques per al seu desenrotllament i sostenibilitat i definix zones de distinta
utilitzaci del sl i les vertebra per mitj de la infraestructura verda i la
xarxa primria de dotacions pbliques. La integren les determinacions
aix qualificades per esta llei. Lordenaci estructural sestablix en el pla
general estructural i pot ser modificada pels instruments de planejament
de desenrotllament, en els termes establits en esta llei.
3. Lordenaci detallada desenrotlla i concreta lordenaci estructural i regula ls detallat del sl i ledificaci. La integren les determinacions aix qualificades per esta llei i aquelles altres que no tinguen
especficament assignat un carcter estructural.
4. Lordenaci detallada sestablix en el pla dordenaci detallada,
en els plans parcials, en els plans de reforma interior i en els estudis de
detall.

Artculo 19. Niveles de ordenacin municipal: ordenacin estructural


y ordenacin pormenorizada
1. La ordenacin territorial y urbanstica de un municipio se efecta,
en atencin al rango y escala de sus determinaciones, en dos niveles:
ordenacin estructural y ordenacin pormenorizada.
2. La ordenacin estructural define el modelo territorial y urbanstico del municipio, coordina y regula la localizacin espacial de los usos
generales en todo el territorio municipal, clasifica el suelo, establece las
condiciones bsicas para su desarrollo y sostenibilidad y define zonas
de distinta utilizacin del suelo, vertebrndolas mediante la infraestructura verde y la red primaria de dotaciones pblicas. La integran las
determinaciones as calificadas por esta ley. La ordenacin estructural
se establece en el plan general estructural y puede ser modificada por
los instrumentos de planeamiento de desarrollo, en los trminos establecidos en esta ley.
3. La ordenacin pormenorizada desarrolla y concreta la ordenacin
estructural y regula el uso detallado del suelo y la edificacin. La integran las determinaciones as calificadas por esta ley y aquellas otras que
no tengan especficamente asignado un carcter estructural.
4. La ordenacin pormenorizada se establece en el plan de ordenacin pormenorizada, en los planes parciales, en los planes de reforma
interior y en los estudios de detalle.

Secci I
El pla general estructural i lordenaci estructural

Seccin I
El plan general estructural y la ordenacin estructural

Article 20. Funci i mbit del pla general estructural


El pla general estructural establix lordenaci estructural dun o
ms municipis complets; ha dajustar-se a les previsions de lEstratgia
Territorial de la Comunitat Valenciana i a les dels plans supramunicipals. Laprovaci del pla general estructural s prvia i necessria per a
laprovaci dels altres instruments de planejament municipal.

Artculo 20. Funcin y mbito del plan general estructural


El plan general estructural establece la ordenacin estructural de
uno o varios municipios completos; debe ajustarse a las previsiones de
la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana y a las de los planes
supramunicipales. La aprobacin del plan general estructural es previa y
necesaria para la aprobacin de los dems instrumentos de planeamiento
municipal.

Article 21. Determinacions de lordenaci estructural


1. Integren lordenaci estructural les determinacions segents:
a) Objectius i indicadors de sostenibilitat i de capacitat territorial i
directrius estratgiques del desenrotllament previst.
b) Delimitaci i caracteritzaci de la infraestructura verda.
c) Xarxa primria.
d) Delimitaci de zones dordenaci estructural per a tot el territori
municipal.
e) Delimitaci de permetres dafecci i protecci, exigits per la
legislaci sectorial.
f) Classificaci del sl.
g) Ordenaci del sl no urbanitzable, que inclou la zonificaci i la
normativa reguladora prpia dels distints usos i aprofitaments admissibles excepcionalment en esta classe de sl.
h) Delimitaci dmbits de planejament urbanstic diferenciat.

Artculo 21. Determinaciones de la ordenacin estructural


1. Integran la ordenacin estructural las siguientes determinaciones:
a) Objetivos e indicadores de sostenibilidad y de capacidad territorial y directrices estratgicas del desarrollo previsto.
b) Delimitacin y caracterizacin de la infraestructura verde.
c) Red primaria.
d) Delimitacin de zonas de ordenacin estructural para todo el
territorio municipal.
e) Delimitacin de permetros de afeccin y proteccin, exigidos
por la legislacin sectorial.
f) Clasificacin del suelo.
g) Ordenacin del suelo no urbanizable, que incluye la zonificacin
y la normativa reguladora propia de los distintos usos y aprovechamientos admisibles excepcionalmente en esta clase de suelo.
h) Delimitacin de mbitos de planeamiento urbanstico diferenciado.
i) Condiciones de desarrollo de cada uno de los sectores de planeamiento urbanstico.
j) Criterios generales para la delimitacin de las reas de reparto y
para el establecimiento del aprovechamiento tipo.
k) Poltica pblica de suelo y vivienda.
2. El plan general estructural debe expresar cules son los instrumentos de ordenacin pormenorizada previstos para su desarrollo, ya

i) Condicions de desenrotllament de cada un dels sectors de planejament urbanstic.


j) Criteris generals per a la delimitaci de les rees de repartiment i
per a lestabliment de laprofitament tipus.
k) Poltica pblica de sl i vivenda.
2. El pla general estructural ha dexpressar quins sn els instruments
dordenaci detallada previstos per al seu desenrotllament, ja siga assu-

Num. 7329 / 31.07.2014

18940

mint els anteriorment vigents o remetent a altres de futura elaboraci,


per a cada una de les zones que shi delimiten.

sea asumiendo los anteriormente vigentes o remitiendo a otros de futura


elaboracin, para cada una de las zonas que en l se delimiten.

Article 22. Objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial


i directrius estratgiques del desenrotllament previst
1. El pla general estructural contindr uns objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial amb un horitz temporal de vint anys
i seran vinculants per a lavaluaci i seguiment del pla, sense perju que
la vigncia del pla siga indefinida. En absncia de previsi especfica
per a lmbit del pla o per als sectors de desenrotllament, es considerar
que el nombre total dhabitants ser el resultant daplicar 2,5 habitants
pel nombre de vivendes.
2. El pla definir almenys els llindars segents, amb referncia a
tres escenaris, amb un horitz a quatre, deu i vint anys:
a) Projecci de poblaci que servisca com a referncia per a la fixaci de les determinacions del pla general estructural.
b) ndexs mxims docupaci sostenible de sl per a usos residencials i dactivitats econmiques, tal com es preveuen en lEstratgia
Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Recursos hdrics necessaris, en funci dels recursos disponibles
o dels susceptibles de reassignaci o de nova generaci per mitj de les
infraestructures oportunes.
3. El pla general estructural definir un conjunt dindicadors de sostenibilitat per a la seua avaluaci i seguiment. Estos indicadors hauran
de posseir els atributs mnims segents: senzillesa, disponibilitat, fiabilitat, representativitat i comparabilitat.
4. Les directrius estratgiques del desenrotllament del pla general
estructural satindran als principis generals de creixement territorial i
urb desplegats en larticle 7 desta llei.

Artculo 22. Objetivos, umbrales e indicadores de sostenibilidad territorial y directrices estratgicas del desarrollo previsto
1. El plan general estructural contendr unos objetivos, umbrales e
indicadores de sostenibilidad territorial con un horizonte temporal de
veinte aos y sern vinculantes para la evaluacin y seguimiento del
plan, sin perjuicio de que la vigencia del plan sea indefinida. En ausencia de previsin especfica para el mbito del plan o para los sectores
de desarrollo, se considerar que el nmero total de habitantes ser el
resultante de aplicar 2,5 habitantes por el nmero de viviendas.
2. El plan definir al menos los siguientes umbrales, con referencia
a tres escenarios, con un horizonte a cuatro, diez y veinte aos:
a) Proyeccin de poblacin que sirva como referencia para la fijacin de las determinaciones del plan general estructural.
b) ndices mximos de ocupacin sostenible de suelo para usos residenciales y de actividades econmicas, tal y como se contemplan en la
Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Recursos hdricos necesarios, en funcin de los recursos disponibles o de los susceptibles de reasignacin o de nueva generacin
mediante las infraestructuras oportunas.
3. El plan general estructural definir un conjunto de indicadores
de sostenibilidad para su evaluacin y seguimiento. Estos indicadores
debern poseer, como atributos mnimos, los siguientes: sencillez, disponibilidad, fiabilidad, representatividad y comparabilidad.
4. Las directrices estratgicas del desarrollo del plan general estructural atendrn a los principios generales de crecimiento territorial y
urbano desarrollados en el artculo 7 de esta ley.

Article 23. Delimitaci i caracterstiques de la infraestructura verda a


escala municipal
1. El pla general estructural definir, dacord amb les previsions del
ttol I deste llibre, la infraestructura verda a escala municipal, i incorporar i concretar els elements descala regional i municipal desta
infraestructura de manera coordinada amb els municipis contigus.

Artculo 23. Delimitacin y caractersticas de la infraestructura verde


a escala municipal
1. El plan general estructural definir, conforme a las previsiones
del ttulo I de este libro, la infraestructura verde a escala municipal,
incorporando y concretando los elementos de escala regional y municipal de esta infraestructura de manera coordinada con los municipios
colindantes.
2. La infraestructura verde no constituye en s misma una zona de
ordenacin, sino que sus distintos elementos se zonificarn y regularn
de forma adecuada a sus caractersticas, a su legislacin aplicable, a
su funcin territorial y a la interconexin entre dichos elementos. No
obstante, el plan general estructural podr establecer determinaciones
normativas, aplicables a todos o a algunos de los elementos que integran
la infraestructura verde, con la finalidad de garantizar su carcter de
espacio abierto.

2. La infraestructura verda no constitux en si mateixa una zona


dordenaci, sin que els seus distints elements es zonificaran i es regularan de forma adequada a les seues caracterstiques, a la seua legislaci aplicable, a la seua funci territorial i a la interconnexi entre
estos elements. No obstant aix, el pla general estructural podr establir
determinacions normatives, aplicables a tots o a alguns dels elements
que integren la infraestructura verda, amb la finalitat de garantir el seu
carcter despai obert.
Article 24. Xarxa primria i estndard global de zones verdes i parcs
pblics
1. La xarxa primria s el conjunt dinfraestructures, dotacions i
equipaments, pblics i privats, que tenen un carcter rellevant en lestructura urbanstica municipal. Els elements que integren la xarxa primria estaran interconnectats i distributs de manera equilibrada en el
territori, i comprendran, almenys, els segents:
a) Xarxa interurbana de comunicacions viries, ferroviries, porturies i aeroporturies.
b) Xarxa viria estructurant de carrers, avingudes o places de primer
rang.
c) Parcs pblics, amb una extensi mnima de cinc metres quadrats
per habitant, amb relaci al total de poblaci prevista en el pla.
d) Si s el cas, xarxa de transport pblic, urb o metropolit, i xarxa
de circulaci no motoritzada.
e) Dotacions i equipaments lmbit de servici dels quals supere el
seu entorn immediat.
2. La previsi total de reserves de sl per a la implantaci dels elements de la xarxa primria sestablir per a tot el territori, siga quina
siga la seua classificaci urbanstica, i ha de cobrir les necessitats previsibles per la planificaci.
3. Lestndard global de zones verdes i parc pblics inclosos en
lordenaci estructural i en lordenaci detallada, en cada municipi, no
ser inferior a 10 metres quadrats per habitant, amb relaci al total de

Artculo 24. Red primaria y estndar global de zonas verdes y parques


pblicos
1. La red primaria es el conjunto de infraestructuras, dotaciones y
equipamientos, pblicos y privados, que tienen un carcter relevante en
la estructura urbanstica municipal. Los elementos que integran la red
primaria estarn interconectados y distribuidos de manera equilibrada
en el territorio, y comprendern, al menos, los siguientes:
a) Red interurbana de comunicaciones viarias, ferroviarias, portuarias y aeroportuarias.
b) Red viaria estructurante de calles, avenidas o plazas de primer
rango.
c) Parques pblicos, con una extensin mnima de cinco metros
cuadrados por habitante, con relacin al total de poblacin prevista en
el plan.
d) En su caso, red de transporte pblico, urbano o metropolitano, y
red de circulacin no motorizada.
e) Dotaciones y equipamientos cuyo mbito de servicio supere su
entorno inmediato.
2. La previsin total de reservas de suelo para la implantacin de
los elementos de la red primaria se establecer para todo el territorio,
cualquiera que sea su clasificacin urbanstica, y cubrir las necesidades
previsibles por la planificacin.
3. El estndar global de zonas verdes y parque pblicos incluidos
en la ordenacin estructural y en la ordenacin pormenorizada, en cada
municipio, no ser inferior a 10 metros cuadrados por habitante, con

Num. 7329 / 31.07.2014

18941

poblaci prevista en el pla. Este estndard es complir de manera global


per a tot el municipi, per no s exigible que es complisca en cada un
dels sectors o mbits de planejament.
4. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions
sajustaran als criteris dunificaci disposats en lannex IV desta llei.

relacin al total de poblacin prevista en el plan. Este estndar se cumplir de modo global para todo el municipio, pero no es exigible que se
cumpla en cada uno de los sectores o mbitos de planeamiento.
4. Las categoras y la nomenclatura para designar las dotaciones
se ajustarn a los criterios de unificacin dispuestos en el anexo IV de
esta ley.

Article 25. Zones dordenaci estructural: funci i continguts


1. El pla general estructural delimitar, en funci de les caracterstiques del territori, dels seus valors i dels usos que shan dimplantar,
les diferents zones dordenaci estructural per a tot el terme municipal.
2. Lordenaci estructural diferenciar:
a) Les zones rurals, caracteritzades per aquells sls que estiguen en
situaci bsica rural i que, dacord amb el pla, mantindran els valors
i les funcions ambientals, territorials, paisatgstiques, econmiques i
culturals que exercixen.
b) Les zones urbanitzades, caracteritzades per aquells sls que tenen
els servicis urbanstics, incloent-hi tamb tant els terrenys contigus als
ja urbanitzats que permeten la culminaci de les trames urbanes existents per mitj de xicotetes actuacions urbanstiques que no comporten
ms duna lnia dilles de cases edificables, com els que presenten dficit durbanitzaci o dotacions.
c) Les zones de nou desenrotllament o expansi urbana, amb les
corresponents dotacions i infraestructures.
3. La nomenclatura per a designar les zones sajustar als criteris
dunificaci disposats en lannex IV desta llei.
4. Sense perju del que establix lapartat 2, en els nuclis urbans
tradicionals de municipis descs creixement podran delimitar-se zones
xicotetes amb lamplitud necessria per a acollir les demandes de la
poblaci resident, i prolongar la morfologia tradicional de carrers i edificaci i legitimar exigncies ms senzilles durbanitzaci derivades de
la seua densitat moderada, el seu entorn agrari i lescassa motoritzaci.
Estos mbits es desenrotllaran com a actuacions allades segons larticle
72.3.b desta llei.

Artculo 25. Zonas de ordenacin estructural: funcin y contenidos


1. El plan general estructural delimitar, en funcin de las caractersticas del territorio, de sus valores y de los usos a implantar, las diferentes zonas de ordenacin estructural para todo el trmino municipal.
2. La ordenacin estructural diferenciar:
a) Las zonas rurales, caracterizadas por aquellos suelos que estn
en situacin bsica rural y que, de acuerdo con el plan, mantendrn los
valores y funciones ambientales, territoriales, paisajsticas, econmicas
y culturales que desempean.
b) Las zonas urbanizadas, caracterizadas por aquellos suelos que
cuenten con los servicios urbansticos, incluyendo tambin en estas
tanto los terrenos contiguos a los ya urbanizados que permitan la culminacin de las tramas urbanas existentes mediante pequeas actuaciones
urbansticas que no comporten ms de una lnea de manzanas edificables, como los que presenten dficit de urbanizacin o dotaciones.
c) Las zonas de nuevo desarrollo o expansin urbana, con sus
correspondientes dotaciones e infraestructuras.
3. La nomenclatura para designar las zonas se ajustar a los criterios
de unificacin dispuestos en el anexo IV de esta ley.
4. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado 2, en los ncleos
urbanos tradicionales de municipios de escaso crecimiento, podrn
delimitarse pequeas zonas con la amplitud necesaria para acoger las
demandas de la poblacin residente, prolongando la morfologa tradicional de calles y edificacin y legitimando exigencias ms sencillas de
urbanizacin derivadas de su densidad moderada, su entorno agrario y
su escasa motorizacin. Estos mbitos se desarrollarn como actuaciones aisladas segn el artculo 72.3.b de esta ley.

Article 26. Zonificaci estructural de les zones rurals


Per a les zones rurals, lordenaci estructural establir:
a) La diferenciaci entre el sl rural com i el de protecci especial,
este ltim dacord amb les normatives sectorials especfiques i als valors
ambientals, culturals, agrolgics o de qualitat paisatgstica.

Artculo 26. Zonificacin estructural de las zonas rurales


Para las zonas rurales, la ordenacin estructural establecer:
a) La diferenciacin entre el suelo rural comn y el de proteccin
especial, atendiendo este ltimo a las normativas sectoriales especficas y a los valores ambientales, culturales, agrolgicos o de calidad
paisajstica.
b) En el suelo rural comn se establecern las normas bsicas que
regulen los usos, intensidades, grados de proteccin, e integracin paisajstica y que prevengan la parcelacin urbanstica y la edificacin
incontrolada, estableciendo las superficies mnimas indivisibles, alturas
mximas, ocupacin mxima de parcela y otras determinaciones anlogas. En este tipo de suelo se delimitarn zonas de ordenacin estructural, a partir de criterios ambientales y paisajsticos, que reflejen su
vocacin territorial futura y se regularn los usos que puedan acoger; a
tal efecto, se estar a lo dispuesto en el ttulo IV del libro II.
c) En el suelo rural de proteccin especial, por valores ambientales, paisajsticos, culturales o econmicos, o por la presencia de riesgos naturales e inducidos, los planes aplicarn la legislacin sectorial
correspondiente a las materias afectadas, sin perjuicio de establecer
disposiciones normativas y zonificaciones que mejoren su proteccin y
gestin. Los usos, obras, instalaciones y actividades que se implanten
en estos suelos, conforme al ttulo IV del libro II, debern estar previstas
en el planeamiento por ser compatibles con el mantenimiento, conservacin, mejora, aprovechamiento y puesta en valor de los recursos protegidos; tambin se permitir la implantacin de las que sean necesarias
para limitar los riesgos. En este tipo de suelo, las actividades que prevean los planes estarn relacionadas con la utilizacin, aprovechamiento
o captura de recursos naturales, tales como el viento, el sol, el agua o los
minerales; adems, se exigir que no generen impactos significativos
en el medio ambiente o que, previa evaluacin de su impacto ambiental
y el estudio de su integracin en el paisaje, su inters pblico o social
prevalezca o resulte compatible con los valores ambientales, culturales
y paisajsticos que podran resultar afectados. Igualmente, se podrn
llevar a cabo las obras e instalaciones necesarias para la gestin de los
bienes de dominio pblico, o de los servicios pblicos o actividades de
utilidad pblica o inters general, y para la minoracin de los riesgos

b) En el sl rural com sestabliran les normes bsiques que regulen els usos, intensitats, graus de protecci i integraci paisatgstica i
que previnguen la parcellaci urbanstica i ledificaci incontrolada, i
sestabliran les superfcies mnimes indivisibles, les alries mximes,
locupaci mxima de parcella i altres determinacions anlogues. En
este tipus de sl es delimitaran zones dordenaci estructural, a partir
de criteris ambientals i paisatgstics, que reflectisquen la seua vocaci
territorial futura i es regularan els usos que puguen acollir; a este efecte,
caldr ajustar-se al que disposa el ttol IV del llibre II.
c) En el sl rural de protecci especial, per valors ambientals, paisatgstics, culturals o econmics, o per la presncia de riscos naturals
i induts, els plans aplicaran la legislaci sectorial corresponent a les
matries afectades, sense perju destablir disposicions normatives i
zonificacions que milloren la seua protecci i gesti. Els usos, obres,
installacions i activitats que simplanten en estos sls, de conformitat
amb el ttol IV del llibre II, hauran destar previstes en el planejament
per ser compatibles amb el manteniment, conservaci, millora, aprofitament i posada en valor dels recursos protegits; tamb es permetr la
implantaci de les que siguen necessries per a limitar els riscos. En este
tipus de sl, les activitats que prevegen els plans estaran relacionades
amb la utilitzaci, aprofitament o captura de recursos naturals, com ara
el vent, el sol, laigua o els minerals; a ms, sexigir que no generen
impactes significatius en el medi ambient o que, desprs de lavaluaci
del seu impacte ambiental i lestudi de la seua integraci en el paisatge, el seu inters pblic o social prevalga o resulte compatible amb els
valors ambientals, culturals i paisatgstics que podrien resultar afectats.
Igualment, es podran dur a terme les obres i installacions necessries
per a la gesti dels bns de domini pblic, o dels servicis pblics o activitats dutilitat pblica o inters general, i per a la minoraci dels riscos
que motivaran la seua especial protecci. Finalment, els plans inclouran

Num. 7329 / 31.07.2014

18942

les mesures que shan dadoptar als efectes de la conservaci, protecci


o millora dels bns protegits i, quan siga procedent, la prohibici de
construir.

que motivaron su especial proteccin. Por ltimo, los planes incluirn


las medidas a adoptar a efectos de la conservacin, proteccin o mejora
de los bienes protegidos y, cuando proceda, la prohibicin de construir.

Article 27. Zonificaci de zones urbanitzades i de nou desenrotllament


i expansi urbana
Per a les zones urbanitzades i de nou desenrotllament i expansi
urbana, lordenaci estructural establir:
a) Els usos dominants en cada zona, que podran ser residencial,
industrial o terciari.
b) Normes, per a cada zona, sobre els usos, intensitats, graus de
protecci i criteris dintegraci paisatgstica, dacord amb les caracterstiques zonals i els objectius del pla, de manera que:
1.r En les zones ds dominant residencial, existents o de nou desenrotllament, el pla diferenciar, si ms no, entre zones dalta, mitjana i
baixa densitat, poblaci mxima que poden acollir, i fixaran ledificabilitat i els criteris tipolgics que permeten la posterior regulaci detallada. Sentn per alta densitat aquella que resulte superior a 60 vivendes
per hectrea, per mitjana densitat la que resulte entre 35 vivendes per
hectrea i 60 vivendes per hectrea, i per baixa densitat aquella que
preveja menys de 35 vivendes per hectrea.
2.n En les zones industrials i terciries, existents o de nou desenrotllament, el pla diferenciar, si ms no, entre zones segons els usos i les
caracterstiques de les activitats en funci de la seua compatibilitat amb
altres usos, i fixar ledificabilitat, els criteris tipolgics que permeten
la seua posterior regulaci detallada i els usos dominants.
3.r El nucli o nuclis histrics es distingiran com a zones diferenciades subjectes a ordenacions tendents a preservar les seues caracterstiques morfolgiques tradicionals i les activitats que contribusquen a
vitalitzar-les.

Artculo 27. Zonificacin de zonas urbanizadas y de nuevo desarrollo


y expansin urbana
Para las zonas urbanizadas y de nuevo desarrollo y expansin urbana, la ordenacin estructural establecer:
a) Los usos dominantes en cada zona, que podrn ser residencial,
industrial o terciario.
b) Normas, para cada zona, sobre los usos, intensidades, grados de
proteccin y criterios de integracin paisajstica, de acuerdo con las
caractersticas zonales y los objetivos del plan, de forma que:
1. En las zonas de uso dominante residencial, existentes o de nuevo
desarrollo, el plan diferenciar, cuando menos, entre zonas de alta,
media y baja densidad, poblacin mxima que pueden acoger, fijando
la edificabilidad y criterios tipolgicos que permitan su posterior regulacin pormenorizada. Se entiende por alta densidad aquella que resulte
superior a 60 viviendas por hectrea, por media densidad la que resulte
entre 35 viviendas por hectrea y 60 viviendas por hectrea, y por baja
densidad aquella que prevea menos de 35 viviendas por hectrea.
2. En las zonas industriales y terciarias, existentes o de nuevo desarrollo, el plan diferenciar, cuando menos, entre zonas segn los usos
y las caractersticas de las actividades en funcin de su compatibilidad
con otros usos, fijando la edificabilidad, los criterios tipolgicos que
permitan su posterior regulacin pormenorizada y los usos dominantes.
3. El ncleo, o ncleos, histricos se distinguirn como zonas diferenciadas sujetas a ordenaciones tendentes a preservar sus caractersticas morfolgicas tradicionales y las actividades que contribuyan a
vitalizarlas.

Article 28. Classificaci del sl


1. Els instruments de planejament classifiquen el sl en urb, urbanitzable i no urbanitzable.
2. El pla general estructural classificar com a sl no urbanitzable
els terrenys que zonifique com a zones rurals, segons esta llei.
3. Sn sl urb els solars i els terrenys que el pla general estructural
zonifique com a zones urbanitzades, dacord amb larticle 25.2.b desta
llei.
4. El pla general estructural classificar com a sl urbanitzable els
terrenys que zonifique com a zones de nou desenrotllament o expansi urbana. La classificaci com a sl urbanitzable pel pla comporta
la mera aptitud dels terrenys per a la seua urbanitzaci, desprs de la
programaci destos.

Artculo 28. Clasificacin del suelo


1. Los instrumentos de planeamiento clasifican el suelo en suelo
urbano, suelo urbanizable y suelo no urbanizable.
2. El plan general estructural clasificar como suelo no urbanizable
los terrenos que zonifique como zonas rurales, segn esta ley.
3. Son suelo urbano los solares y los terrenos que el plan general
estructural zonifique como zonas urbanizadas, de acuerdo con el artculo 25.2.b de esta ley.
4. El plan general estructural clasificar como suelo urbanizable
los terrenos que zonifique como zonas de nuevo desarrollo o expansin
urbana. La clasificacin como suelo urbanizable por el plan supone la
mera aptitud de los terrenos para su urbanizacin, previa programacin
de los mismos.

Article 29. Delimitaci dmbits de planejament urbanstic diferenciat

Artculo 29. Delimitacin de mbitos de planeamiento urbanstico


diferenciado
1. Una vez zonificado el territorio municipal, el plan general estructural delimitar en el suelo urbanizable y, en su caso, en el suelo urbano,
mbitos de planificacin y gestin urbanstica, para su posterior desarrollo pormenorizado, que podrn ser:
a) Sectores de plan parcial para estructurar la expansin urbana
prevista. Cada sector ha de configurarse con amplitud suficiente, viabilidad econmica, referencias geogrficas o administrativas definidas y
objetivos especficos que justifiquen la redaccin de un instrumento de
planeamiento autnomo.
b) Sectores de plan de reforma interior para operaciones de renovacin
urbana que deben ser abordadas por un plan especfico de esta ndole.
2. Para cada sector, el plan general estructural ha de hacer una estimacin aproximada del nmero mximo y mnimo de habitantes en
mbitos de uso residencial, y de habitantes equivalentes en mbitos de
usos productivos y calcular una estimacin preliminar de sus dotaciones
de la ordenacin estructural y de las necesidades funcionales bsicas en
materia de saneamiento, abastecimiento de agua, suministro elctrico,
accesibilidad y gestin de residuos, justificando las reservas de suelo
establecidas a estos fines.

1. Una vegada zonificat el territori municipal, el pla general estructural delimitar en el sl urbanitzable i, si s el cas, en el sl urb,
mbits de planificaci i gesti urbanstica, per al posterior desenrotllament detallat, que podran ser:
a) Sectors de pla parcial per a estructurar lexpansi urbana prevista. Cada sector ha de configurar-se amb amplitud suficient, viabilitat econmica, referncies geogrfiques o administratives definides
i objectius especfics que justifiquen la redacci dun instrument de
planejament autnom.
b) Sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovaci
urbana que han de ser abordades per un pla especfic desta ndole.
2. Per a cada sector, el pla general estructural ha de fer una estimaci aproximada del nombre mxim i mnim dhabitants en mbits
ds residencial, i dhabitants equivalents en mbits dusos productius i
calcular una estimaci preliminar de les seues dotacions de lordenaci
estructural i de les necessitats funcionals bsiques en matria de sanejament, abastiment daigua, subministrament elctric, accessibilitat i gesti de residus, i justificar les reserves de sl establides a estes finalitats.
Article 30. Continguts econmics del pla general estructural
1. El pla general estructural establir els criteris dequidistribuci
que hagen de regir el seu desenrotllament, i ponderar la viabilitat eco-

Artculo 30. Contenidos econmicos del plan general estructural


1. El plan general estructural establecer los criterios de equidistribucin que hayan de regir su desarrollo, ponderando la viabilidad

Num. 7329 / 31.07.2014

18943

nmica que permeta garantir lexecuci de les seues previsions de gesti


urbanstica.
2. El pla ha dincloure una memria de sostenibilitat econmica en
qu, dacord amb la legislaci de sl de lEstat, es ponderar limpacte
de lactuaci en les hisendes pbliques afectades per la implantaci i el
manteniment de les infraestructures necessries, la posada en marxa i a
prestaci dels servicis resultants, aix com la suficincia i ladequaci
del sl destinat a usos productius.

econmica que permita garantizar la ejecucin de sus previsiones de


gestin urbanstica.
2. El plan debe incluir una memoria de sostenibilidad econmica en
la que, de acuerdo con la legislacin de suelo del Estado, se ponderar
el impacto de la actuacin en las haciendas pblicas afectadas por la
implantacin y el mantenimiento de las infraestructuras necesarias, la
puesta en marcha y prestacin de los servicios resultantes, as como la
suficiencia y adecuacin del suelo destinado a usos productivos.

Article 31. Condicions de desenrotllament de cada un dels sectors de


planejament urbanstic
Els plans generals estructurals determinaran la seqncia lgica del
seu desenrotllament territorial per mitj de lestabliment justificat de
les condicions objectives que han de complir-se perqu siga possible la
incorporaci de cada sector, unitat o tram durbanitzaci al context global del territori, i definir aix un orde bsic de prioritats per a lexecuci
de les actuacions integrades i regular les condicions que estes han de
complir perqu siga possible la seua programaci. Aix mateix, establiran les condicions sota les quals siga possible la delimitaci de nous
sectors i la seua incorporaci al procs de transformaci urbanstica.
Estes determinacions shan dajustar als criteris generals de creixement
territorial i urb establits en larticle 7 desta llei.

Artculo 31. Condiciones de desarrollo de cada uno de los sectores de


planeamiento urbanstico
Los planes generales estructurales determinarn la secuencia lgica
de su desarrollo territorial mediante el establecimiento justificado de
las condiciones objetivas que han de cumplirse para que sea posible la
incorporacin de cada sector, unidad o tramo de urbanizacin al contexto global del territorio, definiendo as un orden bsico de prioridades
para la ejecucin de las actuaciones integradas y regulando las condiciones que estas han de satisfacer para que sea posible su programacin. Asimismo, establecern las condiciones bajo las que sea posible
la delimitacin de nuevos sectores y su incorporacin al proceso de
transformacin urbanstica. Estas determinaciones se ajustarn a los
criterios generales de crecimiento territorial y urbano establecidos en
el artculo 7 de esta ley.

Article 32. Criteris per a la determinaci drees de repartiment i per


a lestabliment de laprofitament tipus
El pla general estructural establir, com a mnim, els criteris necessaris per a delimitar les rees de repartiment i calcular laprofitament
tipus dels sectors de planejament parcial. A este efecte, fixar les directrius per a calcular les cessions de sl de xarxa primria que haja dassumir cada sector. Si s el cas, indicar quines infraestructures de la
xarxa primria esmentada han de ser executades a crrec de sectors
concrets, per a satisfer les respectives necessitats funcionals, aix com
les conseqncies econmiques o equidistributives que es deriven de
la possible execuci anticipada de la corresponent infraestructura per
ladministraci.

Artculo 32. Criterios para la determinacin de reas de reparto y


para el establecimiento del aprovechamiento tipo
El plan general estructural establecer, como mnimo, los criterios
precisos para delimitar las reas de reparto y calcular el aprovechamiento tipo de los sectores de planeamiento parcial. A tal efecto, fijar
las directrices para calcular las cesiones de suelo de red primaria que
deba asumir cada sector. En su caso, indicar qu infraestructuras de
dicha red primaria deben ser ejecutadas con cargo a sectores concretos, para satisfacer sus respectivas necesidades funcionales, as como
las consecuencias econmicas o equidistributivas que se deriven de la
posible ejecucin anticipada de la correspondiente infraestructura por
la administracin.

Article 33. Poltica pblica de sl i vivenda


1. Conforme a la legislaci estatal de sl, el pla general estructural
haur de respectar la previsi de sl per a promoure habitatges sotmesos a algun rgim de protecci pblica, en un mnim del trenta per cent
de ledificabilitat residencial prevista, en els sls urbanitzables, i del
deu per cent de lincrement dedificabilitat residencial que es genere
sobre ledificabilitat residencial del planejament vigent, en sl urb. No
obstant, esta reserva no podr ser inferior al que resulte dun estudi de
demanda que es realitze amb motiu de la redacci del pla, en els termes
que reglamentriament es determinen.
2. Quan la nova edificabilitat es plantege en zones turstiques docupaci estacional o de segona residncia, el pla podr preveure lemplaament de part o la totalitat desta reserva en altres rees del seu territori, i justificar que s innecessria en la poblaci permanent prevista i
les necessitats de la poblaci activa de la zona.

Artculo 33. Poltica pblica de suelo y vivienda


1. Conforme a la legislacin estatal de suelo, el plan general estructural deber respetar la previsin de suelo para promover viviendas
sometidas a algn rgimen de proteccin pblica, en un mnimo del
treinta por cien de la edificabilidad residencial prevista, en los suelos
urbanizables, y del diez por cien del incremento de edificabilidad residencial que se genere sobre la edificabilidad residencial del planeamiento vigente, en suelo urbano. No obstante, dicha reserva no podr
ser inferior a lo que resulte de un estudio de demanda que se realice con
motivo de la redaccin del plan, en los trminos que reglamentariamente se determinen.
2. Cuando la nueva edificabilidad se plantee en zonas tursticas de
ocupacin estacional o de segunda residencia, el plan podr prever el
emplazamiento de parte o la totalidad de dicha reserva en otras reas de
su territorio, justificando su innecesaridad en la poblacin permanente
prevista y las necesidades de la poblacin activa de la zona.

Article 34. Documentaci del pla general estructural


1. El pla general estructural contindr una anlisi i diagnstic territorial del seu mbit daplicaci, compost per:
a) Memria informativa, on sindique lestat dexecuci del planejament anterior, la quantificaci de loferta de sl susceptible de ser
urbanitzat o edificat, la situaci socioeconmica i el compliment dels
objectius ambientals.
b) Plnols dinformaci que reflectisquen les determinacions anteriors i les afeccions sectorials. Entre altres continguts, sha dincloure:
1.r Plnol del permetre de la urbanitzaci preexistent, ajustat a la
realitat dels terrenys en situaci de sl urbanitzat i de les previsions del
planejament anterior sense desenrotllar.
2.n Reflex grfic de les bases cartogrfiques de la Generalitat relatives a la infraestructura verda, afeccions i limitacions.
3.r Delimitaci dunitats territorials, ambientals i de paisatge.

Artculo 34. Documentacin del plan general estructural


1. El plan general estructural contendr un anlisis y diagnstico
territorial de su mbito de aplicacin, compuesto por:
a) Memoria informativa, indicando el estado de ejecucin del planeamiento anterior, cuantificando la oferta de suelo susceptible de ser
urbanizado o edificado, la situacin socioeconmica y el cumplimiento
de los objetivos ambientales.
b) Planos de informacin que reflejen las determinaciones anteriores y las afecciones sectoriales. Entre otros contenidos, debe incluirse:
1. Plano del permetro de la urbanizacin preexistente, ajustado
a la realidad de los terrenos en situacin de suelo urbanizado y de las
previsiones del planeamiento anterior sin desarrollar.
2. Reflejo grfico de las bases cartogrficas de la Generalitat relativas a la infraestructura verde, afecciones y limitaciones.
3. Delimitacin de unidades territoriales, ambientales y de paisaje.

Num. 7329 / 31.07.2014

4.t Reflex de lordenaci continguda en els plans que afecten el


municipi.
2. El pla general estructural inclour una documentaci justificativa
que comprenga:
a) Memria justificativa del model territorial i urbanstic proposat,
on sindique loferta de sl i dedificabilitat, quantificades per classes
i zones de sl. Este model ser suficient i adequat a la demanda i als
objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat.
b) Documents de lavaluaci ambiental i territorial, de conformitat
amb el captol II del ttol III deste llibre, en els quals sinclouran, si
calen, els estudis de trnsit, de mobilitat i transport, del potencial de
vivenda i de sl per a activitats econmiques, acstic, dinundabilitat,
de disponibilitat de recursos hdrics, davaluaci socioeconmica, de
patrimoni cultural, dafecci a la Xarxa Natura i, en general, tots els que
siguen exigibles per aplicaci de la normativa sectorial.

18944

c) Estudi de paisatge.
d) Informe de viabilitat econmica.
e) Memria de sostenibilitat econmica.
f) Fixaci dindicadors del seguiment de la seua execuci.
3. La documentaci justificativa ha dacreditar la coherncia de
lordenaci estructural amb els indicadors de sostenibilitat i amb les
directrius de desenrotllament territorial que postule. Aix mateix, ha de
justificar la configuraci de la infraestructura verda a escala municipal,
la funcionalitat de la xarxa primria i la zonificaci prevista, aix com
explicar els criteris seguits per a la determinaci daprofitaments tipus
i fixaci de regles dequidistribuci i justificar el compliment de totes
les disposicions legals que resulten aplicables, a ms de les regulades
en este captol.
4. El pla general estructural inclour la segent documentaci amb
eficcia normativa:
a) Plnols dordenaci estructural, on es plasmen grficament i a
escala adequada els continguts que li sn propis.
b) Normes urbanstiques de rang estructural respecte als punts
segents:
1.r Objectius i directrius estratgiques del desenrotllament territorial
previst.
2.n Disposicions normatives dels estudis sectorials que sapliquen
al pla.
3.r Classificaci del sl.
4.t Regulaci de cada una de les zones dordenaci previstes dacord
amb este ttol.
5.t Criteris de clcul i parmetres dequidistribuci aplicables.
6.t Criteris de distribuci de reserves de vivenda sotmeses al rgim
de protecci pblica.
7.m Identificaci dels instruments urbanstics que contenen lordenaci detallada.
c) Fitxes de zona, relatives a les zones dordenaci estructural que
definisca el pla, segons els models que sinclouen en lannex V desta
llei.
d) Fitxes de gesti, amb criteris, determinacions i parmetres de
lordenaci estructural per al desenrotllament de cada sector o mbit
dunitat dexecuci previst, segons els models que sinclouen en lannex
V desta llei.
e) Catleg de proteccions i delimitaci de zones de vigilncia arqueolgica i entorns de protecci dels bns inclosos, amb el contingut de
larticle 42 desta llei.

4. Reflejo de la ordenacin contenida en los planes que afectan al


municipio.
2. El plan general estructural incluir una documentacin justificativa que comprenda:
a) Memoria justificativa del modelo territorial y urbanstico propuesto, indicando la oferta de suelo y de edificabilidad, cuantificadas
por clases y zonas de suelo. Dicho modelo ser suficiente y adecuado a
la demanda y a los objetivos, umbrales e indicadores de sostenibilidad.
b) Documentos de la evaluacin ambiental y territorial, conforme
al captulo II del ttulo III de este libro, en los que se incluirn, si fueren necesarios, los estudios de trfico, de movilidad y transporte, del
potencial de vivienda y de suelo para actividades econmicas, acstico,
de inundabilidad, de disponibilidad de recursos hdricos, de evaluacin
socio-econmica, de patrimonio cultural, de afeccin a la Red Natura y,
en general, todos los que sean exigibles por aplicacin de la normativa
sectorial.
c) Estudio de paisaje.
d) Informe de viabilidad econmica.
e) Memoria de sostenibilidad econmica.
f) Fijacin de indicadores del seguimiento de su ejecucin.
3. La documentacin justificativa debe acreditar la coherencia de
la ordenacin estructural con los indicadores de sostenibilidad y con
las directrices de desarrollo territorial que postule. Asimismo, debe justificar la configuracin de la infraestructura verde a escala municipal,
la funcionalidad de la red primaria y la zonificacin prevista, as como
explicar los criterios seguidos para la determinacin de aprovechamientos tipo y fijacin de reglas de equidistribucin y justificar el cumplimiento de cuantas disposiciones legales resulten aplicables, adems de
las reguladas en este captulo.
4. El plan general estructural incluir la siguiente documentacin
con eficacia normativa:
a) Planos de ordenacin estructural, plasmando grficamente y a
escala adecuada los contenidos que le son propios.
b) Normas urbansticas de rango estructural respecto a los siguientes
extremos:
1. Objetivos y directrices estratgicas del desarrollo territorial previsto.
2. Disposiciones normativas de los estudios sectoriales que sean
de aplicacin al plan.
3. Clasificacin del suelo.
4. Regulacin de cada una de las zonas de ordenacin previstas
conforme a este ttulo.
5. Criterios de clculo y parmetros de equidistribucin aplicables.
6. Criterios de distribucin de reservas de vivienda sometidas al
rgimen de proteccin pblica.
7. Identificacin de los instrumentos urbansticos que contienen la
ordenacin pormenorizada.
c) Fichas de zona, relativas a las zonas de ordenacin estructural
que defina el plan, segn los modelos que se incluyen en el anexo V
de esta ley.
d) Fichas de gestin, con criterios, determinaciones y parmetros
de la ordenacin estructural para el desarrollo de cada sector o mbito
de unidad de ejecucin previsto, segn los modelos que se incluyen en
el anexo V de esta ley.
e) Catlogo de protecciones y delimitacin de zonas de vigilancia
arqueolgica y entornos de proteccin de los bienes incluidos, con el
contenido del artculo 42 de esta ley.

Secci II
Lordenaci detallada

Seccin II
La ordenacin pormenorizada

Article 35. Determinacions de lordenaci detallada


1. Lordenaci detallada sestablix com a desenrotllament de lordenaci estructural i contindr les determinacions segents:
a) La definici i caracteritzaci de la infraestructura verda urbana
que no estiga establida com a ordenaci estructural, la qual garantir la
seua connectivitat a travs de les zones verdes, espais lliures i itineraris
de vianants que la integren.
b) La xarxa secundria de dotacions pbliques.

Artculo 35. Determinaciones de la ordenacin pormenorizada


1. La ordenacin pormenorizada se establece como desarrollo de
la ordenacin estructural y contendr las siguientes determinaciones:
a) La definicin y caracterizacin de la infraestructura verde urbana
que no est establecida como ordenacin estructural, garantizando su
conectividad a travs de las zonas verdes, espacios libres e itinerarios
peatonales que la integran.
b) La red secundaria de dotaciones pblicas.

Num. 7329 / 31.07.2014

c) La delimitaci de les subzones, amb les corresponents ordenances particulars dedificaci, que inclouran les seues dimensions, forma
i volum.
d) La regulaci detallada dels usos del sl de cada subzona, en
desenvolupament de les zones dordenaci estructural de lndex dedificabilitat neta aplicable a cada parcella de sl urb i a cada sector del
sl urbanitzable, i de les actuacions allades a les quals el plantejament
els haguera atribut un increment daprofitament. En el sl no urbanitzable, estableix les condiciones tipolgiques dels edificis i construccions permeses i les caracterstiques dels tancats. Aix mateix, determina
normes tcniques concretes per a la reposici darbrat, ampliaci de
camins, neteja dels predis, depuraci de residus i abocaments, com
tamb altres normes danloga finalitat.
e) La delimitaci de les rees de repartiment i la fixaci de laprofitament tipus dacord amb els criteris i les condicions establits en lordenaci estructural.
f) La fixaci dalineacions i rasants.
g) Lestabliment dels parmetres reguladors de la parcellaci.
h) La delimitaci dunitats dexecuci, contnues o discontnues.
i) La delimitaci dmbits dactuaci sobre el medi urb a qu fa
referncia larticle 72 desta llei i la legislaci de lEstat en matria de
rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes.
2. Per a la regulaci de les determinacions prpies de lordenaci
detallada, es prendr en consideraci linstrument de paisatge que sadjunte al pla.
3. Les ordenances municipals de policia de ledificaci regularan els
aspectes morfolgics i ornamentals de les construccions i, en general,
aquelles condicions de les obres dedificaci que no siguen definitries
de ledificabilitat o la destinaci del sl. Tamb poden regular, en termes
compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles dautoritzaci en cada immoble. Les ordenances hauran de ser conformes a les
disposicions estatals o autonmiques relatives a la seguretat, salubritat,
habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas,
menyscabaran les mesures establides per a la protecci del medi ambient i del paisatge urb o dels bns catalogats dinters cultural o histric.
Article 36. Xarxa secundria de dotacions i estndards de qualitat
urbana
1. La xarxa secundria est integrada per les infraestructures, espais
lliures, jardins, equipaments i altres dotacions, que tenen un mbit dinfluncia propi dun sector o mbit equivalent. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificaci
disposats en lannex IV desta llei.
2. Lordenaci detallada en sectors de planejament parcial ha de
complir els estndards dotacionals de qualitat urbana que sestablixen
en lannex IV i, com a mnim, els segents:
a) En sl residencial, les dotacions pbliques no viries seran,
almenys, de 35 metres quadrats de sl per cada 100 metres quadrats
potencialment edificables amb eixe s. Destos, un mnim de 15 es destinaran a zones verdes pbliques.
b) En sl industrial o terciari, es destinar a zones verdes pbliques
almenys el deu per cent de la superfcie del sector.
3. Les densitats residencials no seran superiors a 100 vivendes per
hectrea ni a un metre quadrat edificable ds residencial per metre
quadrat de sl. Tots els sectors ds residencial hauran de disposar dun
mnim dedificabilitat terciria. El pla podr optar per fixar un ndex
dedificabilitat terciria respecte daix, o b regular en la seua normativa la compatibilitat dels usos terciaris que es prevegen en el sector
amb ls residencial predominant. Este mnim dedificabilitat terciria
no podr destinar-se ntegrament a ls dallotjaments turstics subjectes
a la seua reglamentaci administrativa sectorial.
4. En sl urb subjecte a actuacions allades o integrades, quan
ledificabilitat residencial mitjana preexistent en una subzona dordenaci detallada ja supere el metre quadrat edificable, per metre quadrat
de sl, el nou planejament no podr augmentar ledificabilitat aplicable
a cada parcella respecte a les previsions del planejament anterior ni
arribar a la mitjana preexistent.

18945

c) La delimitacin de las subzonas, con sus correspondientes ordenanzas particulares de edificacin, que incluirn sus dimensiones, forma
y volumen.
d) La regulacin detallada de los usos del suelo de cada subzona,
en desarrollo de las zonas de ordenacin estructural del ndice de edificabilidad neta aplicable a cada parcela de suelo urbano y a cada sector
del suelo urbanizable, y de las actuaciones aisladas a las que el planteamiento les hubiera atribuido un incremento de aprovechamiento. En el
suelo no urbanizable, establece las condiciones tipolgicas de los edificios y construcciones permitidas y las caractersticas de los vallados.
Asimismo, determina normas tcnicas concretas para la reposicin de
arbolado, ampliacin de caminos, limpieza de los predios, depuracin
de residuos y vertidos, as como otras normas de anloga finalidad.
e) La delimitacin de las reas de reparto y la fijacin del aprovechamiento tipo de acuerdo con los criterios y condiciones establecidos
en la ordenacin estructural.
f) La fijacin de alineaciones y rasantes.
g) El establecimiento de los parmetros reguladores de la parcelacin.
h) La delimitacin de unidades de ejecucin, continuas o discontinuas.
i) La delimitacin de mbitos de actuacin sobre el medio urbano
a que se refiere el artculo 72 de esta ley y la legislacin del Estado en
materia de rehabilitacin, regeneracin y renovacin urbanas.
2. Para la regulacin de las determinaciones propias de la ordenacin pormenorizada, se tomar en consideracin el instrumento de
paisaje que acompae al plan.
3. Las ordenanzas municipales de polica de la edificacin regularn
los aspectos morfolgicos y ornamentales de las construcciones y, en
general, aquellas condiciones de las obras de edificacin que no sean
definitorias de la edificabilidad o el destino del suelo. Tambin pueden
regular, en trminos compatibles con el planeamiento, las actividades
susceptibles de autorizacin en cada inmueble. Las ordenanzas debern
ser conformes con las disposiciones estatales o autonmicas relativas
a la seguridad, salubridad, habitabilidad, accesibilidad y calidad de las
construcciones y, en ningn caso, menoscabarn las medidas establecidas para la proteccin del medio ambiente y del paisaje urbano o de los
bienes catalogados de inters cultural o histrico.
Artculo 36. Red secundaria de dotaciones y estndares de calidad
urbana
1. La red secundaria est integrada por las infraestructuras, espacios
libres, jardines, equipamientos y otras dotaciones, que tienen un mbito
de influencia propio de un sector o mbito equivalente. Las categoras
y nomenclatura para designar las dotaciones se ajustarn a los criterios
de unificacin dispuestos en el anexo IV de esta ley.
2. La ordenacin pormenorizada en sectores de planeamiento parcial debe cumplir los estndares dotacionales de calidad urbana que se
establecen en el anexo IV y, como mnimo, los siguientes:
a) En suelo residencial, las dotaciones pblicas no viarias sern, al
menos, 35 metros cuadrados de suelo por cada 100 metros cuadrados
potencialmente edificables con ese uso. De ellos, un mnimo de 15 se
destinarn a zonas verdes pblicas.
b) En suelo industrial o terciario, se destinar a zonas verdes pblicas al menos el diez por cien de la superficie del sector.
3. Las densidades residenciales no sern superiores a 100 viviendas
por hectrea ni a un metro cuadrado edificable de uso residencial por
metro cuadrado de suelo. Todos los sectores de uso residencial debern
contar con un mnimo de edificabilidad terciaria. El plan podr optar por
fijar un ndice de edificabilidad terciaria al respecto, o bien regular en
su normativa la compatibilidad de los usos terciarios que se prevean en
el sector con el uso residencial predominante. Este mnimo de edificabilidad terciaria no podr destinarse ntegramente al uso de alojamientos
tursticos sujetos a su reglamentacin administrativa sectorial.
4. En suelo urbano sujeto a actuaciones aisladas o integradas, cuando la edificabilidad residencial media preexistente en una subzona de
ordenacin pormenorizada ya supere el metro cuadrado edificable, por
metro cuadrado de suelo, el nuevo planeamiento no podr aumentar la
edificabilidad aplicable a cada parcela con respecto a las previsiones del
planeamiento anterior ni alcanzar la media preexistente.

Num. 7329 / 31.07.2014

18946

5. En sectors de reforma interior, o unitats dexecuci en sl urb


directament ordenades pel pla dordenaci detallada que no tinguen les
condicions de viabilitat prpies dun sector complet, o en les zones consolidades, a les quals el pla general estructural atribusca un increment
daprofitament, quan siga impossible la cessi en terrenys en el mateix
mbit de lactuaci, les dotacions pbliques podran materialitzar-se
per mitj de la cessi en superfcie edificada de valor equivalent, que
sintegrar en complexos immobiliaris definits en la legislaci estatal
de sl, o b es compensaran econmicament.

5. En sectores de reforma interior, o unidades de ejecucin en suelo


urbano directamente ordenadas por el plan de ordenacin pormenorizada
que carezcan de las condiciones de viabilidad propias de un sector completo, o en las zonas consolidadas, a las que el plan general estructural atribuya un incremento de aprovechamiento, cuando sea imposible la cesin
en terrenos en el propio mbito de la actuacin, las dotaciones pblicas
podrn materializarse mediante la cesin en superficie edificada de valor
equivalente, que se integrar en complejos inmobiliarios definidos en la
legislacin estatal de suelo, o bien se compensarn econmicamente.

Article 37. Sl dotacional privat


1. Els plans podran integrar en la xarxa primria o en la xarxa
secundria, com dotacions privades, elements prviament existents de
titularitat privada i ds educatiu i cultural, esportiu recreatiu, sanitari
assistencial, administratiu institucional o dinfraestructura servici urb,
en rgim dexplotaci privada. Reglamentriament es determinar el
rgim de regulaci desta classe de sl dotacional.
2. Quan es propose un canvi ds deste sl dotacional privat, ladministraci competent per ra de la matria o lajuntament, amb un
informe previ daquella, hauran de triar entre adquirir limmoble o iniciar el procediment de modificaci del pla. A falta dacord sobre el preu
dadquisici, este sestimar complint les garanties legals. Si sopta
per la modificaci del pla, sobservaran els trmits legals pertinents i
els estndards urbanstics exigibles, i computar la nova edificabilitat
residencial, terciria o industrial que substitusca la dotacional, com a
aprofitament lucratiu.
3. Lordenaci urbanstica podr preveure nous sls dotacionals
privats, que no podran computar als efectes de complir els estndards
mnims de dotacions pbliques. Quan estes dotacions privades estiguen
en sl urb, la seua edificabilitat no computar als efectes de lndex
dedificabilitat bruta mxim de lmbit dactuaci en qu sincloguen; i,
als efectes de reparcellacions, computaran com a aprofitament lucratiu
privat, amb els coeficients correctors que corresponguen segons larticle
74 desta llei. En el sl urbanitzable, les dotacions privades tindran el
carcter ds terciari. Per al cas de canvi ds, saplicar el que disposa
lapartat 2 anterior.

Artculo 37. Suelo dotacional privado


1. Los planes podrn integrar en la red primaria o en la red secundaria, como dotaciones privadas, elementos previamente existentes de
titularidad privada y de uso educativo-cultural, deportivo-recreativo,
sanitario-asistencial, administrativo-institucional o de infraestructuraservicio urbano, en rgimen de explotacin privada. Reglamentariamente se determinar el rgimen de regulacin de esta clase de suelo
dotacional.
2. Cuando se proponga un cambio de uso de este suelo dotacional
privado, la administracin competente por razn de la materia o el ayuntamiento, previo informe de aquella, debern elegir entre adquirir el
inmueble o iniciar el procedimiento de modificacin del plan. A falta de
acuerdo sobre el precio de adquisicin, este se justipreciar cumpliendo
las garantas legales. Si se opta por la modificacin del plan, se observarn los trmites legales pertinentes y los estndares urbansticos exigibles,
computando la nueva edificabilidad residencial, terciaria o industrial que
sustituya a la dotacional, como aprovechamiento lucrativo.
3. La ordenacin urbanstica podr prever nuevos suelos dotacionales
privados, que no podrn computar a efectos de cumplir los estndares
mnimos de dotaciones pblicas. Cuando estas dotaciones privadas estn
en suelo urbano, su edificabilidad no computar a efectos del ndice de
edificabilidad bruta mximo del mbito de actuacin en el que se incluyan; y, a efectos de reparcelaciones, computarn como aprovechamiento lucrativo privado, con los coeficientes correctores que correspondan
segn el artculo 74 de esta ley. En el suelo urbanizable, las dotaciones
privadas tendrn el carcter de uso terciario. Para el supuesto de cambio
de uso, se aplicar lo dispuesto en el apartado 2 anterior.

Secci III
Pla dordenaci detallada

Seccin III
Plan de ordenacin pormenorizada

Article 38. Funcions i mbit del pla dordenaci detallada


1. Sn funcions del pla dordenaci detallada:
a) Regular les ordenances generals dedificaci aplicables en tot el
terme municipal, sense perju de les especificitats que puguen establir
els plans parcials i de reforma interior, en atenci, degudament justificada, a les caracterstiques singulars del seu especfic sector o rea
dordenaci.
b) Ordenar el sl urb, incloent-hi els nuclis urbanitzats, els assentaments rurals ja consolidats i els seus vens, excepte en les rees de reforma interior previstes. Tamb ordenar els mbits de sls semiconsolidats de vivenda unifamiliar en medi rural faltats durbanitzaci, i podr
preveure la remissi desta ordenaci al pla especial corresponent.
2. Quan ho aconselle el model dordenaci elegit, el pla dordenaci
detallada tamb pot ordenar mbits dexpansi urbana classificats com
a sl urbanitzable, fins i tot, quan per la seua amplitud i caracterstiques
puguen configurar un sector complet de pla parcial. En este ltim cas,
el pla dordenaci detallada observar, en el disseny de lordenaci, els
mateixos estndards de qualitat urbana que sn exigibles per a redactar
un pla parcial.
3. Aix mateix, quan el model dordenaci adoptat mantinga els
usos i els parmetres corresponents a determinades zones o subzones
de sl urb o a sectors concrets de sl urbanitzable establides en el
planejament anterior, el pla dordenaci detallada es podr formular i
afectar, exclusivament, aquells sls on es vaja a innovar lordenaci
urbanstica vigent.

Artculo 38. Funciones y mbito del plan de ordenacin pormenorizada


1. Son funciones del plan de ordenacin pormenorizada:
a) Regular las ordenanzas generales de edificacin aplicables en
todo el trmino municipal, sin perjuicio de las especificidades que puedan establecer los planes parciales y de reforma interior, en atencin,
debidamente justificada, a las caractersticas singulares de su especfico
sector o rea de ordenacin.
b) Ordenar el suelo urbano, incluyendo los ncleos urbanizados, los
asentamientos rurales ya consolidados y sus aledaos, salvo en las reas
de reforma interior previstas. Tambin ordenar los mbitos de suelos
semiconsolidados de vivienda unifamiliar en medio rural carentes de
urbanizacin, pudiendo prever la remisin de tal ordenacin al correspondiente plan especial.
2. Cuando lo aconseje el modelo de ordenacin escogido, el plan de
ordenacin pormenorizada tambin puede ordenar mbitos de expansin urbana clasificados como suelo urbanizable, incluso, cuando por
su amplitud y caractersticas, pudieran configurar un sector completo de
plan parcial. En este ltimo caso, el plan de ordenacin pormenorizada
observar, en el diseo de la ordenacin, los mismos estndares de calidad urbana que seran exigibles para redactar un plan parcial.
3. Asimismo, cuando el modelo de ordenacin adoptado mantenga los usos y los parmetros correspondientes a determinadas zonas o
subzonas de suelo urbano o a sectores concretos de suelo urbanizable
establecidas en el planeamiento anterior, el plan de ordenacin pormenorizada se podr formular y afectar, exclusivamente, a aquellos suelos
donde se vaya a innovar la ordenacin urbanstica vigente.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 39. Documentaci del pla dordenaci detallada


El pla dordenaci detallada es formalitzar amb:
a) Documents informatius i justificatius:
1.r Memria informativa i justificativa, que, en tot cas, justificar
ladequaci del pla als plans supramunicipals i el compliment de lordenaci estructural definida en el pla general estructural.
2.n Plnols destat actual i afeccions sobre el territori ordenat.
3.r Estudi dintegraci paisatgstica o, si s el cas, estudi de paisatge,
dacord amb el que establixen els annexos I i II desta llei.
b) Documents amb eficcia normativa:
1.r Plnols dordenaci detallada a escala adequada, en general
1:2.000, on es plasmen grficament els continguts que li sn propis
segons la secci 2. anterior. En estos, sintegraran els elements de la
xarxa primria interns o contigus.
2.n Ordenances generals dusos, edificaci i ordenaci de parcella
i ordenances particulars de les diferents subzones.
3.r Fitxes de gesti per a les unitats dexecuci delimitades en el pla,
dacord amb els models establits en lannex V desta llei.
Secci IV
Plans parcials, plans de reforma interior i estudis de detall

18947

Artculo 39. Documentacin del plan de ordenacin pormenorizada


El plan de ordenacin pormenorizada se formalizar con:
a) Documentos informativos y justificativos:
1. Memoria informativa y justificativa, que, en todo caso, justificar la adecuacin del plan a los planes supramunicipales y el cumplimiento de la ordenacin estructural definida en el plan general estructural.
2. Planos de estado actual y afecciones sobre el territorio ordenado.
3. Estudio de integracin paisajstica o, en su caso, estudio de paisaje, conforme a lo establecido en los anexos I y II de esta ley.
b) Documentos con eficacia normativa:
1. Planos de ordenacin pormenorizada a escala adecuada, en general, 1:2.000, plasmando grficamente los contenidos que le son propios
segn la seccin 2. anterior. En ellos, se integrarn los elementos de la
red primaria internos o colindantes.
2. Ordenanzas generales de usos, edificacin y ordenacin de parcela y ordenanzas particulares de las diferentes subzonas.
3. Fichas de gestin para las unidades de ejecucin delimitadas en
el plan, conforme a los modelos establecidos en el anexo V de esta ley.
Seccin IV
Planes parciales, planes de reforma interior y estudios de detalle

2. Els plans parcials es desenrotllaran, en tot el seu mbit, per mitj


duna o diverses unitats dexecuci. Els plans de reforma interior tamb
podran delimitar estes unitats per necessitats funcionals de renovaci
urbana o quan siguen necessries segons les normes i criteris dequidistribuci previstos pel pla general estructural i esta llei; i establiran els
mbits que shan de desenrotllar per mitj dactuacions allades, en els
llocs on no siguen necessries les actuacions integrades.
3. Els plans parcials i els plans de reforma interior hauran de contindre la documentaci segent, amb referncia al que establix la secci
II anterior:
a) Documents sense eficcia normativa:
1.r Memria informativa i justificativa.
2.n Estudi dintegraci paisatgstica o, si s el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que establix el captol II del ttol I deste llibre, aix
com els altres estudis previstos en larticle 34 desta llei, en la mesura
que ho necessite labast de les seues determinacions.
3.r Plnols de lestat actual i de les afeccions del territori.
4.t Inventari dedificacions existents.
5.t Estudi de viabilitat econmica i memria de sostenibilitat econmica, si no estigueren convenientment detallades en el pla general
estructural.
b) Documents amb eficcia normativa:
1.r Plnols dordenaci i plnol de conjunt refs que permeta visualitzar el resultat final desta ordenaci en lentorn o barri contigu al
sector i la seua coordinaci amb lordenaci estructural.
2.n Ordenana particular dedificaci i usos del sl, en els casos en
qu es justifique la seua procedncia per necessitats especfiques de
lmbit ordenat, incloent-hi, si s el cas, les determinacions de linstrument de paisatge que corresponga.
3.r En tot cas, respecte a ledificaci existent: ordenances especfiques del grau de protecci, del rgim de fora dordenaci o de la seua
situaci transitria.

Artculo 40. Planes parciales y planes de reforma interior: funcin,


mbito y documentacin
1. Los planes parciales ordenan pormenorizadamente sectores completos en mbitos de suelo urbanizable. Los planes de reforma interior cumplen anloga funcin en mbitos previamente urbanizados o
con alto grado de consolidacin y en los mbitos de actuacin sobre
el medio urbano a que se refieren los artculos 35 y 72 de esta ley y
la legislacin del Estado en materia de rehabilitacin, regeneracin y
renovacin urbanas.
2. Los planes parciales se desarrollarn, en todo su mbito, mediante una o varias unidades de ejecucin. Los planes de reforma interior
tambin podrn delimitar dichas unidades por necesidades funcionales
de renovacin urbana o cuando sean necesarias segn las normas y criterios de equidistribucin previstos por el plan general estructural y
esta ley; y establecern los mbitos a desarrollar mediante actuaciones
aisladas, all donde no se precisen las actuaciones integradas.
3. Los planes parciales y los planes de reforma interior debern
contener la siguiente documentacin, con referencia a lo establecido en
la seccin II anterior:
a) Documentos sin eficacia normativa:
1. Memoria informativa y justificativa.
2. Estudio de integracin paisajstica o, en su caso, estudio de paisaje, conforme a lo establecido en el captulo II del ttulo I de este libro,
as como los dems estudios previstos en el artculo 34 de esta ley, en la
medida en que lo precise el alcance de sus determinaciones.
3. Planos de estado actual y de afecciones del territorio.
4. Inventario de edificaciones existentes.
5. Estudio de viabilidad econmica y memoria de sostenibilidad
econmica, si no estuvieran convenientemente detallados en el plan
general estructural.
b) Documentos con eficacia normativa:
1. Planos de ordenacin y plano de conjunto refundido que permita
visualizar el resultado final de dicha ordenacin en el entorno o barrio
colindante al sector y su coordinacin con la ordenacin estructural.
2. Ordenanza particular de edificacin y usos del suelo, en los
casos en que se justifique su procedencia por necesidades especficas
del mbito ordenado, incluyendo, en su caso, las determinaciones del
instrumento de paisaje que corresponda.
3. En todo caso, respecto a la edificacin existente: ordenanzas
especficas del grado de proteccin, del rgimen de fuera de ordenacin
o de su situacin transitoria.

Article 41. Estudis de detall


1. Els estudis de detall definixen o remodelen volums i alineacions,
sense que puguen modificar altres determinacions prpies del pla que
desenrotlla.
2. Es formularan per a les rees delimitades o en els casos definits
pels plans de rang superior, i han de comprendre, com a mnim, illes de
cases o unitats urbanes equivalents completes.

Artculo 41. Estudios de detalle


1. Los estudios de detalle definen o remodelan volmenes y alineaciones, sin que puedan modificar otras determinaciones propias del
plan que desarrolla.
2. Se formularn para las reas delimitadas o en los supuestos definidos por los planes de rango superior, debiendo comprender, como
mnimo, manzanas o unidades urbanas equivalentes completas.

Article 40. Plans parcials i plans de reforma interior: funci, mbit i


documentaci
1. Els plans parcials ordenen detalladament sectors complets en
mbits de sl urbanitzable. Els plans de reforma interior complixen
anloga funci en mbits urbanitzats prviament o amb alt grau de consolidaci i en els mbits dactuaci sobre el medi urb a qu fan referncia els articles 35 i 72 desta llei i la legislaci de lEstat en matria
de rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes.

Num. 7329 / 31.07.2014

18948

3. Podran crear els nous vials o sls dotacionals que necessite la


remodelaci tipolgica o morfolgica del volum ordenat, o ampliar-los,
per sense alterar la funcionalitat dels previstos en el pla que desenrotllen.
4. Contindran la documentaci informativa i normativa prpia que
siga adequada als seus fins i inclouran una anlisi de la seua integraci
en el paisatge urb.

3. Podrn crear los nuevos viales o suelos dotacionales que precise la remodelacin tipolgica o morfolgica del volumen ordenado, o
ampliarlos, pero sin alterar la funcionalidad de los previstos en el plan
que desarrollen.
4. Contendrn la documentacin informativa y normativa propia
que sea adecuada a sus fines e incluirn un anlisis de su integracin en
el paisaje urbano.

CAPTOL IV
Catleg de proteccions i plans especials

CAPTULO IV
Catlogo de protecciones y planes especiales

Article 42. Catleg de proteccions


1. El catleg de proteccions s un instrument dordenaci dmbit
municipal, per mitj del qual es determinen aquells elements territorials,
espais o bns immobles que, quant als seus especials valors culturals,
naturals, paisatgstics o altres, requerixen dun rgim de conservaci
especfic i, si s el cas, ladopci de mesures cautelars de protecci o de
foment i posada en valor.
2. El catleg de proteccions haur de contindre tots els elements territorials existents en un municipi sobre els quals recaiga algun tipus de
protecci derivada de la legislaci del patrimoni cultural, del patrimoni
natural i del paisatge, aix com dels instruments previstos en estes legislacions per a la seua concreci i desenrotllament. A ms dels elements
esmentats, el catleg podr contindre altres elements que, fins i tot sense
gaudir de la protecci especfica definida per la legislaci vigent, sestima que han de considerar-se juntament amb els anteriors, quant al seu
inters local o per la seua incidncia territorial i urbanstica.
3. Els elements que formen part del catleg de proteccions podran
identificar-se tant individualment, com formant part dun conjunt.

Artculo 42. Catlogo de protecciones


1. El catlogo de protecciones es un instrumento de ordenacin de
mbito municipal, mediante el cual se determinan aquellos elementos
territoriales, espacios o bienes inmuebles que, en razn de sus especiales
valores culturales, naturales, paisajsticos u otros, requieren de un rgimen de conservacin especfico y, en su caso, la adopcin de medidas
cautelares de proteccin o de fomento y puesta en valor.
2. El catlogo de protecciones deber contener todos los elementos
territoriales existentes en un municipio sobre los que recaiga algn tipo
de proteccin derivada de la legislacin del patrimonio cultural, del
patrimonio natural y del paisaje, as como de los instrumentos previstos
en dichas legislaciones para su concrecin y desarrollo. Adems de los
elementos citados, el catlogo podr contener otros elementos que, aun
no gozando de la proteccin especfica definida por la legislacin vigente, se estima que deben considerarse junto a los anteriores, en razn de
su inters local o por su incidencia territorial y urbanstica.
3. Los elementos que forman parte del catlogo de protecciones
podrn identificarse tanto individualmente, como formando parte de
un conjunto.
4. El catlogo de protecciones diferenciar, al menos, tres secciones:
patrimonio cultural, patrimonio natural y paisaje; a estas secciones, se
podrn aadir aquellas otras que se estimen convenientes por su presencia significativa en el municipio. Cada una de ellas tendr el siguiente
contenido:
a) Inventario de elementos y conjuntos potencialmente catalogables;
situacin y descripcin general de los mismos.
b) Anlisis del conjunto, criterios de valoracin y seleccin, criterios de clasificacin, criterios de proteccin e integracin en la ordenacin territorial y urbanstica, criterios de fomento y posibilidades de
intervencin. Propuesta de catalogacin.
c) Memoria justificativa de la seleccin efectuada, clasificacin
y tipos de proteccin, propuestas normativas y de actuacin. Cuadro
resumen con los principales datos de la catalogacin.
d) Ficha individualizada de cada elemento y conjunto catalogado,
que incluir su identificacin, emplazamiento, descripcin, niveles de
proteccin y uso, actuaciones previstas y normativa aplicable; todo ello
de acuerdo con los formatos e indicaciones contenidos en el anexo VI
de esta ley.
e) Plano general con la situacin y emplazamiento de todos los elementos catalogados.
f) Determinaciones generales a incorporar en el plan general estructural o en los instrumentos de ordenacin pormenorizada.
5. Todo plan general estructural deber contener necesariamente un
catlogo de protecciones, que abarcar todo el trmino municipal, con
independencia de que el mismo se pueda formular, revisar o modificar
de manera separada; en ese caso, se incorporar al registro autonmico
que recoge los catlogos como instrumento independiente.
6. A los efectos de la seccin de patrimonio cultural, se considera que conforma la ordenacin estructural los bienes integrantes del
Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, que incluye los
Bienes de Inters Cultural y los Bienes de Relevancia Local.
7. Al objeto de poder normalizar el tratamiento urbanstico y territorial de los elementos y conjuntos catalogados del patrimonio cultural,
y sin que ello afecte a las categoras de proteccin establecidas por su
legislacin correspondiente, dichos elementos se caracterizarn segn
los niveles de proteccin determinados en el anexo VI de esta ley.

4. El catleg de proteccions diferenciar, almenys, tres seccions:


patrimoni cultural, patrimoni natural i paisatge; a estes seccions, es
podran afegir aquelles altres que sestimen convenients per la seua presncia significativa en el municipi. Cada una destes tindr el contingut
segent:
a) Inventari delements i conjunts potencialment catalogables; situaci i descripci general destos.
b) Anlisi del conjunt, criteris de valoraci i selecci, criteris de
classificaci, criteris de protecci i integraci en lordenaci territorial
i urbanstica, criteris de foment i possibilitats dintervenci. Proposta
de catalogaci.
c) Memria justificativa de la selecci efectuada, classificaci i
tipus de protecci, propostes normatives i dactuaci. Quadre resum
amb les principals dades de la catalogaci.
d) Fitxa individualitzada de cada element i conjunt catalogat, que
inclour la seua identificaci, emplaament, descripci, nivells de protecci i s, actuacions previstes i normativa aplicable; tot aix dacord
amb els formats i les indicacions continguts en lannex VI desta llei.
e) Plnol general amb la situaci i emplaament de tots els elements
catalogats.
f) Determinacions generals que shan dincorporar en el pla general
estructural o en els instruments dordenaci detallada.
5. Tot pla general estructural haur de contindre necessriament un
catleg de proteccions, que comprendr tot el terme municipal, amb
independncia que este es puga formular, revisar o modificar de manera
separada; en eixe cas, sincorporar al registre autonmic que arreplega
els catlegs com a instrument independent.
6. Als efectes de la secci de patrimoni cultural, es considera que
conformen lordenaci estructural els bns integrants de lInventari
General del Patrimoni Cultural Valenci, que inclou els Bns dInters
Cultural i els Bns de Rellevncia Local.
7. A fi de poder normalitzar el tractament urbanstic i territorial dels
elements i conjunts catalogats del patrimoni cultural, i sense que aix
afecte les categories de protecci establides per la seua legislaci corresponent, estos elements es caracteritzaran segons els nivells de protecci
determinats en lannex VI desta llei.

Num. 7329 / 31.07.2014

18949

Article 43. Plans especials


1. Els plans especials complementen als altres plans i, si s el cas,
els modifiquen. Poden formular-se amb la finalitat destablir lordenaci territorial i urbanstica dactuacions incloses en altres instruments
dordenaci, lordenaci de projectes dobres, servicis o activitats que
siguen dinters general, actuacions de rehabilitaci, regeneraci o renovaci sobre el medi urb a qu fa referncia esta llei i la legislaci de
lEstat en esta matria, o en els casos regulats en la legislaci sectorial
que siga aplicable.
2. La seua documentaci ser la segent:
a) Documents sense eficcia normativa:
1.r Documentaci informativa grfica i escrita.
2.n Memria descriptiva i justificativa i estudis complementaris.
3.r Estudi ambiental i territorial estratgic i estudi dintegraci paisatgstica o, si s el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que establixen els annexos I i II desta llei.
4.t Estudi de viabilitat econmica i memria de sostenibilitat econmica, si sn necessaris dacord amb els realitzats en el pla general
estructural.
b) Documents amb eficcia normativa:
1.r Ordenances.
2.n Catleg, quan calga.
3.r Plnols dordenaci.

Artculo 43. Planes especiales


1. Los planes especiales complementan a los dems planes y, en su
caso, los modifican. Pueden formularse con la finalidad de establecer la
ordenacin territorial y urbanstica de actuaciones incluidas en otros instrumentos de ordenacin, la ordenacin de proyectos de obras, servicios
o actividades que sean de inters general, actuaciones de rehabilitacin,
regeneracin o renovacin sobre el medio urbano a que se refiere esta
ley y la legislacin del Estado en esta materia, o en los supuestos regulados en la legislacin sectorial que resulte de aplicacin.
2. Su documentacin ser la siguiente:
a) Documentos sin eficacia normativa:
1. Documentacin informativa grfica y escrita.
2. Memoria descriptiva y justificativa y estudios complementarios.
3. Estudio ambiental y territorial estratgico y estudio de integracin paisajstica o, en su caso, estudio de paisaje, conforme a lo establecido en los anexos I y II de esta ley.
4. Estudio de viabilidad econmica y memoria de sostenibilidad
econmica, si fueren necesarios a la luz de los realizados en el plan
general estructural.
b) Documentos con eficacia normativa:
1. Ordenanzas.
2. Catlogo, cuando sea preciso.
3. Planos de ordenacin.

CAPTOL V
Competncies per a laprovaci dels plans

CAPTULO V
Competencias para la aprobacin de los planes

Article 44. Administracions competents per a formular i aprovar els


instruments de planejament
1. El Consell s lrgan competent per a aprovar, mitjanant un
decret, lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana i els plans
dacci territorial promoguts per la Generalitat, excepte distinta previsi
de la seua legislaci especfica.
2. Correspon a la conselleria o conselleries competents en matria
dordenaci del territori, urbanisme, medi ambient i paisatge:
a) Intervindre com a rgan ambiental i territorial en lelaboraci i
tramitaci dels plans.
b) Formular i tramitar els plans dacci territorial que atenguen les
seues competncies.
c) Aprovar definitivament els plans que fixen o modifiquen lordenaci estructural, siguen municipals o mancomunats.
d) Emetre informe sobre els instruments de paisatge quan laprovaci del pla siga estatal o autonmica.
e) Si s el cas, tramitar i aprovar els instruments urbanstics de les
actuacions territorials estratgiques.
f) Subrogar-se en les competncies urbanstiques municipals, excepcionalment i amb advertncia prvia, quan lajuntament falte greument
a les seues responsabilitats.
3. La Generalitat pot assumir la redacci de plans i programes dmbit municipal per a lexercici de les seues competncies sectorials. La
promoci, tramitaci, aprovaci i gesti destos plans correspondr a
la conselleria competent per ra de la matria sectorial que els motive,
amb un informe previ de lrgan competent en matria durbanisme i
avaluaci ambiental i territorial, si s el cas.
4. Els municipis poden exercir mancomunadament les seues competncies urbanstiques o encomanar-les a consorcis interadministratius.
5. Els ajuntaments sn competents per a la formulaci i tramitaci dels plans dmbit municipal, i laprovaci daquells que fixen o
modifiquen lordenaci detallada, sense perju de les competncies
mancomunades i de les que satribuxen a la Generalitat en els apartats
anteriors.
6. Per acord del Consell, a proposta o amb un informe previ del
municipi i de lrgan ambiental i territorial, cal suspendre la vigncia
dels plans dmbit municipal i dictar normes transitries durgncia que
els substitusquen en situacions excepcionals.

Artculo 44. Administraciones competentes para formular y aprobar


los instrumentos de planeamiento
1. El Consell es el rgano competente para aprobar, mediante decreto, la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana y los planes de
accin territorial promovidos por la Generalitat, salvo distinta previsin
de su legislacin especfica.
2. Corresponde a la consellera o conselleries competentes en materia de ordenacin del territorio, urbanismo, medio ambiente y paisaje:
a) Intervenir como rgano ambiental y territorial en la elaboracin
y tramitacin de los planes.
b) Formular y tramitar los planes de accin territorial que atiendan
a sus competencias.
c) Aprobar definitivamente los planes que fijen o modifiquen la
ordenacin estructural, sean municipales o mancomunados.
d) Informar los instrumentos de paisaje cuando la aprobacin del
plan sea estatal o autonmica.
e) En su caso, tramitar y aprobar los instrumentos urbansticos de
las actuaciones territoriales estratgicas.
f) Subrogarse en las competencias urbansticas municipales, excepcionalmente y previo apercibimiento, cuando el ayuntamiento falte gravemente a sus responsabilidades.
3. La Generalitat puede asumir la redaccin de planes y programas
de mbito municipal para el ejercicio de sus competencias sectoriales.
La promocin, tramitacin, aprobacin y gestin de estos planes corresponder a la consellera competente por razn de la materia sectorial
que los motive, previo informe del rgano competente en materia de
urbanismo y evaluacin ambiental y territorial, en su caso.
4. Los municipios pueden ejercer mancomunadamente sus competencias urbansticas o encomendarlas a consorcios interadministrativos.
5. Los ayuntamientos son competentes para la formulacin y tramitacin de los planes de mbito municipal, y la aprobacin de aquellos
que fijen o modifiquen la ordenacin pormenorizada, sin perjuicio de
las competencias mancomunadas y de las que se atribuyen a la Generalitat en los apartados anteriores.
6. Por acuerdo del Consell, a propuesta o previo informe del municipio y del rgano ambiental y territorial, cabe suspender la vigencia de
los planes de mbito municipal y dictar normas transitorias de urgencia
que los sustituyan en situaciones excepcionales.

Num. 7329 / 31.07.2014

18950

TTOL III
Procediment delaboraci i aprovaci de plans i programes

TTULO III
Procedimiento de elaboraciny aprobacin de planes y programas

CAPTOL I
Tipus de procediments en el planejament

CAPTULO I
Tipos de procedimientos en el planeamiento

Article 45. Els tipus de procediments per a lelaboraci i aprovaci


dels plans i programes
1. Els plans i programes subjectes a avaluaci ambiental i territorial
estratgica ordinria selaboraran seguint el procediment establit en el
captol II segent.
2. Els plans i programes que estan subjectes a avaluaci ambiental
i territorial estratgica simplificada selaboraran seguint el procediment
establit en els articles 50 i 51 desta llei i en el captol III deste ttol si
es conclou amb linforme ambiental i territorial estratgic.
3. Les actuacions territorials estratgiques tenen regulat el seu procediment propi en el captol IV deste mateix ttol.

Artculo 45. Los tipos de procedimientos para la elaboracin y aprobacin de los planes y programas
1. Los planes y programas sujetos a evaluacin ambiental y territorial estratgica ordinaria se elaborarn siguiendo el procedimiento
establecido en el captulo II siguiente.
2. Los planes y programas que estn sujetos a evaluacin ambiental y
territorial estratgica simplificada se elaborarn siguiendo el procedimiento
establecido en los artculos 50 y 51 de esta ley y en el captulo III del presente ttulo si se concluye con el informe ambiental y territorial estratgico.
3. Las actuaciones territoriales estratgicas tienen regulado su procedimiento propio en el captulo IV de este mismo ttulo.

Article 46. Plans i programes que seran objecte de lavaluaci ambiental i territorial estratgica
1. Sn objecte davaluaci ambiental i territorial estratgica ordinria els plans i programes, aix com les seues modificacions, que adopte o
aprove una administraci pblica i lelaboraci i laprovaci dels quals
estiga exigida per una disposici legal o reglamentria o per acord del
Consell, quan:
a) Establisquen el marc per a la futura autoritzaci de projectes
legalment sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia, mineria, indstria, transport, gesti de residus, gesti de recursos hdrics, riscos naturals i induts, ocupaci del domini pblic maritimoterrestre, telecomunicacions,
turisme, ordenaci del territori urbanitzat o rural, o de ls del sl.
b) Requerisquen una avaluaci dacord amb la normativa comunitria, estatal o autonmica reguladora de la Xarxa Ecolgica Europea
Natura 2000.
c) LEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans
dacci territorial, els plans generals estructurals, les actuacions territorials estratgiques o qualssevol altres plans o programes i aquelles
modificacions dels abans enunciats que establisquen o modifiquen lordenaci estructural, i aix ho establisca lrgan ambiental i territorial.
2. Els plans i programes relatius a la defensa de la naci, la protecci civil en casos demergncia i els de carcter financer o pressupostari
queden exclosos de laplicaci del procediment davaluaci ambiental
i territorial estratgica.
3. Lrgan ambiental i territorial determinar si un pla o programa
ha de ser objecte davaluaci ambiental i territorial estratgica simplificada o ordinria en els casos segents:
a) Les modificacions menors dels plans i programes esmentats en
lapartat 1.
b) Els plans i programes esmentats en lapartat 1 que establisquen
ls, en lmbit municipal, de zones de reduda extensi. Queden inclosos en estos casos aquells plans o programes que comporten una nova
ocupaci de sl no urbanitzable per a realitzar operacions puntuals de
reordenaci o ampliaci limitada de vores de sls consolidats, als quals
fan referncia els articles 72.3.b i 73.1.d desta llei, llevat que sestablisca la seua innecessarietat en la declaraci ambiental i territorial del
pla general estructural.
c) Els plans i programes que establisquen un marc per a lautoritzaci en el futur de projectes i no complisquen els altres requisits
mencionats en lapartat 1.
Lrgan ambiental i territorial resoldr estos casos tenint en consideraci els criteris de lannex VIII desta llei.

Artculo 46. Planes y programas que sern objeto de la evaluacin


ambiental y territorial estratgica
1. Son objeto de evaluacin ambiental y territorial estratgica ordinaria los planes y programas, as como sus modificaciones, que se adopten o aprueben por una administracin pblica y cuya elaboracin y
aprobacin venga exigida por una disposicin legal o reglamentaria o
por acuerdo del Consell, cuando:
a) Establezcan el marco para la futura autorizacin de proyectos
legalmente sometidos a evaluacin de impacto ambiental relativos a:
agricultura, ganadera, silvicultura, pesca, energa, minera, industria,
transporte, gestin de residuos, gestin de recursos hdricos, riesgos
naturales e inducidos, ocupacin del dominio pblico martimo-terrestre, telecomunicaciones, turismo, ordenacin del territorio urbanizado
o rural, o del uso del suelo.
b) Requieran una evaluacin conforme a la normativa comunitaria,
estatal o autonmica reguladora de la Red Ecolgica Europea Natura
2000.
c) La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, los planes de
accin territorial, los planes generales estructurales, las actuaciones territoriales estratgicas o cualesquiera otros planes o programas y aquellas
modificaciones de los antes enunciados que establezcan o modifiquen la
ordenacin estructural, y as lo establezca el rgano ambiental y territorial.
2. Los planes y programas relativos a la defensa de la nacin, la
proteccin civil en casos de emergencia y los de carcter financiero o
presupuestario quedan excluidos de la aplicacin del procedimiento de
evaluacin ambiental y territorial estratgica.
3. El rgano ambiental y territorial determinar si un plan o programa debe ser objeto de evaluacin ambiental y territorial estratgica
simplificada u ordinaria en los siguientes supuestos:
a) Las modificaciones menores de los planes y programas mencionados en el apartado 1.
b) Los planes y programas mencionados en el apartado 1 que establezcan el uso, a nivel municipal, de zonas de reducida extensin.
Quedan incluidos en estos supuestos aquellos planes o programas que
suponen una nueva ocupacin de suelo no urbanizable para realizar
operaciones puntuales de reordenacin o ampliacin limitada de bordes
de suelos consolidados, a los que se refieren los artculos 72.3.b y 73.1.d
de esta ley, salvo que se establezca su innecesariedad en la declaracin
ambiental y territorial del plan general estructural.
c) Los planes y programas que, estableciendo un marco para la autorizacin en el futuro de proyectos, no cumplan los dems requisitos
mencionados en el apartado 1.
El rgano ambiental y territorial resolver sobre estos casos teniendo en consideracin los criterios del anexo VIII de esta ley.

CAPTOL II
Tramitaci dels plans i programes subjectes a avaluaci
ambiental i territorial estratgica

CAPTULO II
Tramitacin de los planes y programas sujetos a evaluacin
ambiental y territorial estratgica

Article 47. Objectius de lavaluaci ambiental i territorial estratgica


Lavaluaci ambiental i territorial estratgica dels plans i programes
perseguix els objectius segents:

Artculo 47. Objetivos de la evaluacin ambiental y territorial estratgica


La evaluacin ambiental y territorial estratgica de los planes y programas persigue los siguientes objetivos:

Num. 7329 / 31.07.2014

18951

a) Integrar els criteris i condicionants ambientals, juntament amb


els funcionals i territorials, al llarg de tot el procs delaboraci del
pla o programa, des de linici dels treballs preparatoris fins a la seua
aprovaci.
b) Assegurar lefectiva participaci del pblic, i de les institucions i
organismes afectats pel pla o programa, en la seua elaboraci, aix com
la transparncia en la presa de decisions de planificaci.
c) Aconseguir un elevat nivell de protecci del medi ambient i promoure el desenrotllament sostenible, en les seues dimensions econmica, social i ambiental.

a) Integrar los criterios y condicionantes ambientales, junto a los


funcionales y territoriales, a lo largo de todo el proceso de elaboracin
del plan o programa, desde el inicio de los trabajos preparatorios hasta
su aprobacin.
b) Asegurar la efectiva participacin del pblico, y de las instituciones y organismos afectados por el plan o programa, en su elaboracin,
as como la transparencia en la toma de decisiones de planificacin.
c) Conseguir un elevado nivel de proteccin del medio ambiente
y promover el desarrollo sostenible, en sus dimensiones econmica,
social y ambiental.

Article 48. Persones i institucions participants en lavaluaci ambiental i territorial estratgica de plans i programes
En lavaluaci ambiental i territorial estratgica de plans i programes participen les persones i institucions segents:
a) rgan promotor: rgan duna administraci pblica, estatal, autonmica o local, que inicia el procediment per a lelaboraci i adopci
dun pla o programa i, en conseqncia, ha dintegrar els aspectes ambientals i territorials en el seu contingut a travs dun procs davaluaci
ambiental i territorial estratgica.
Els plans i programes diniciativa privada els tramitar lrgan promotor pblic competent.
b) rgan substantiu: rgan de ladministraci pblica que t les
competncies per a adoptar o aprovar un pla o programa.
c) rgan ambiental i territorial: s lrgan autonmic, dependent de
la conselleria competent en ordenaci del territori i medi ambient que
realitza lanlisi tcnic dels expedientes davaluaci ambiental i territorial, formula les declaracions ambientals i territorials estratgiques,
i que, en collaboraci amb lrgan promotor i substantiu, vetla per la
integraci dels aspectes ambientals, junt amb els territorials i funcionals,
en lelaboraci del pla o programa. Podr delegar-se lexercici de les
competncies en esta matria en els ajuntaments, sempre que es tracte
de plans que afecten nicament i exclusivament a lordenaci detallada
definida en la present llei i sacredite disposar de mitjans tcnics i personals necessaris per a e lexercici de la competncia.
d) Administracions pbliques afectades: aquelles administracions
pbliques que tenen competncies especfiques en les matries segents:
poblaci, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sl,
aigua, aire, factors climtics, paisatge, bns materials, patrimoni cultural
incls en el patrimoni histric, educaci, sanitat, ordenaci del territori
i urbanisme.
e) Pblic: qualsevol persona fsica o jurdica, aix com les seues
associacions, organitzacions o grups legalment constituts.
f) Pblic interessat: als efectes desta llei, sentendr per pblic interessat:
1.r Tota persona fsica o jurdica que tinga la consideraci dinteressat segons la legislaci vigent en matria de procediment administratiu
com.
2.n Qualsevol persona jurdica sense finalitat lucrativa que complisca els requisits segents:
a) Que tinga, entre els fins acreditats en els seus estatuts, la protecci del medi ambient en general o la dalgun dels seus elements en
particular, i que estos fins puguen resultar afectats pel pla o programa
de qu es tracte.
b) Que estiga, si ms no, un any legalment constituda i exercint,
de manera activa, les activitats necessries per a assolir els fins prevists
en els estatuts, i estiga inscrita en el registre habilitat a lefecte en la
conselleria competent.
c) Que segons els seus estatuts, exercisquen lactivitat en un mbit
territorial que resulte afectat pel pla o programa.

Artculo 48. Personas e instituciones participantes en la evaluacin


ambiental y territorial estratgica de planes y programas
En la evaluacin ambiental y territorial estratgica de planes y programas participan las siguientes personas e instituciones:
a) rgano promotor: rgano de una administracin pblica, estatal,
autonmica o local, que inicia el procedimiento para la elaboracin y
adopcin de un plan o programa y, en consecuencia, debe integrar los
aspectos ambientales y territoriales en su contenido a travs de un proceso de evaluacin ambiental y territorial estratgica.
Los planes y programas de iniciativa privada se tramitarn por el
rgano promotor pblico competente.
b) rgano sustantivo: rgano de la administracin pblica que
ostenta las competencias para adoptar o aprobar un plan o programa.
c) rgano ambiental y territorial: es el rgano autonmico, dependiente de la consellera competente en ordenacin del territorio y medio
ambiente que realiza el anlisis tcnico de los expedientes de evaluacin
ambiental y territorial, formula las declaraciones ambientales y territoriales estratgicas, y que, en colaboracin con el rgano promotor y
sustantivo, vela por la integracin de los aspectos ambientales, junto a
los territoriales y funcionales, en la elaboracin del plan o programa.
Podr delegarse el ejercicio de las competencias en esta materia en los
ayuntamientos, siempre que se trate de planes que afecten nica y exclusivamente a la ordenacin pormenorizada definida en la presente ley y
se acredite disponer de medios tcnicos y personales necesarios para el
ejercicio de la competencia.
d) Administraciones pblicas afectadas: aquellas administraciones
pblicas que tienen competencias especficas en las siguientes materias:
poblacin, salud humana, biodiversidad, geodiversidad, fauna, flora,
suelo, agua, aire, factores climticos, paisaje, bienes materiales, patrimonio cultural incluido en el patrimonio histrico, educacin, sanidad,
ordenacin del territorio y urbanismo.
e) Pblico: cualquier persona fsica o jurdica, as como sus asociaciones, organizaciones o grupos legalmente constituidos.
f) Pblico interesado: a los efectos de esta ley, se entender por
pblico interesado:
1. Toda persona fsica o jurdica que tenga la consideracin de
interesado segn la legislacin vigente en materia de procedimiento
administrativo comn.
2. Cualquier persona jurdica sin nimo de lucro que cumpla los
siguientes requisitos:
a) Que tenga, entre los fines acreditados en sus estatutos, la proteccin del medio ambiente en general o la de alguno de sus elementos
en particular, y que tales fines puedan resultar afectados por el plan o
programa de que se trate.
b) Que lleve, al menos, un aos legalmente constituida y venga ejerciendo, de modo activo, las actividades necesarias para alcanzar los
fines previstos en sus estatutos, y est inscrita en el registro habilitado a
tal efecto en la Consellera competente.
c) Que segn sus estatutos, desarrollen su actividad en un mbito
territorial que resulte afectado por el plan o programa.

Article 49. Fases de la tramitaci dun pla que requerix avaluaci


ambiental i territorial estratgica
1. La tramitaci dun pla o programa que requerix avaluaci
ambiental i territorial estratgica comprn les actuacions successives
segents:
a) Sollicitud dinici de lavaluaci ambiental i territorial estratgica
per lrgan promotor.
b) Consulta a les administracions pbliques afectades.

Artculo 49. Fases de la tramitacin de un plan que requiere evaluacin ambiental y territorial estratgica
1. La tramitacin de un plan o programa que requiere evaluacin
ambiental y territorial estratgica comprende las siguientes actuaciones
sucesivas:
a) Solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica por el rgano promotor.
b) Consulta a las administraciones pblicas afectadas.

Num. 7329 / 31.07.2014

c) Document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic,


en el cas del procediment ordinari, o resoluci dinforme ambiental i
territorial ems per lrgan ambiental i territorial, en el cas del procediment simplificat.
d) Formulaci, per lrgan promotor, duna versi preliminar del
pla o programa, que inclour un estudi ambiental i territorial estratgic.
e) Sotmetiment de la versi preliminar del pla o programa i de lestudi ambiental i territorial estratgic al procs de participaci pblica,
informaci pblica i consultes.
f) Elaboraci de la proposta de pla o programa.
g) Declaraci ambiental i territorial estratgica.
h) Si s el cas, adequaci del pla o programa a la declaraci ambiental i territorial estratgica.
i) Si s necessria, dacord amb els criteris establits en esta llei en
els casos en qu sintrodusquen modificacions en el document de pla o
programa, nova informaci al pblic.
j) Aprovaci del pla o programa i publicitat.
k) Aplicaci del pla de seguiment ambiental i territorial, desprs de
laprovaci del pla o programa i durant la seua execuci, per a verificar
el compliment de les previsions ambientals i territorials.
2. La documentaci del pla o programa haur de ser accessible al
pblic i podr ser consultada durant la fase corresponent del procediment i una vegada superada esta, de conformitat amb el que establix
este captol. A este efecte, lrgan promotor adoptar les mesures necessries perqu siguen accessibles per mitjans electrnics els documents
segents: lesborrany del pla o programa, que inclour un document
inicial estratgic; el document dabast de lestudi ambiental i territorial
estratgic o la resoluci dinforme ambiental i territorial; la versi preliminar del pla i lestudi ambiental i territorial estratgic; linstrument
de paisatge; els informes sectorials emesos; el document de participaci
pblica, i la proposta del pla o programa i la declaraci ambiental i
territorial estratgica.
Article 50. Inici del procediment. Sollicitud dinici de lavaluaci
ambiental i territorial estratgica
1. El procediment siniciar amb la presentaci per lrgan promotor davant de lrgan substantiu de la sollicitud dinici de lavaluaci
ambiental i territorial estratgica, acompanyada dun esborrany del pla
o programa i un document inicial estratgic amb el contingut segent,
expressat de manera succinta, preliminar i esquemtica:
a) Els objectius de la planificaci i la descripci de la problemtica
sobre la qual actua.
b) Labast, mbit i possible contingut de les alternatives del pla que
es proposa.
c) El desenrotllament previsible del pla o programa.
d) Un diagnstic de la situaci del medi ambient i del territori abans
de laplicaci del pla en lmbit afectat.
e) Els seus efectes previsibles sobre el medi ambient i sobre els elements estratgics del territori, prenent en consideraci el canvi climtic.
f) La incardinaci en lEstratgia Territorial de la Comunitat Valenciana i la seua incidncia en altres instruments de la planificaci territorial o sectorial.
2. En els casos de larticle 46.3 desta llei, quan lrgan promotor
considere que resulta daplicaci el procediment simplificat davaluaci ambiental i territorial estratgica, a ms haur dincloures en la
documentaci:
a) La motivaci de laplicaci del procediment simplificat davaluaci ambiental i territorial estratgica.
b) Un resum dels motius de la selecci de les alternatives previstes.
c) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que
siga possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi
ambient i en el territori, que es derive de laplicaci del pla o programa,
aix com per a mitigar la seua incidncia sobre el canvi climtic i la seua
adaptaci a este.
d) Una descripci de les mesures previstes per al seguiment ambiental del pla.
3. Lrgan substantiu remetr a lrgan ambiental i territorial la
sollicitud i la documentaci que lacompanya presentades per lrgan

18952

c) Documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico, en el caso del procedimiento ordinario, o resolucin de informe
ambiental y territorial emitido por el rgano ambiental y territorial, en
el caso del procedimiento simplificado.
d) Formulacin, por el rgano promotor, de una versin preliminar del plan o programa, que incluir un estudio ambiental y territorial
estratgico.
e) Sometimiento de la versin preliminar del plan o programa y del
estudio ambiental y territorial estratgico al proceso de participacin
pblica, informacin pblica y consultas.
f) Elaboracin de la propuesta de plan o programa.
g) Declaracin ambiental y territorial estratgica.
h) En su caso, adecuacin del plan o programa a la declaracin
ambiental y territorial estratgica.
i) Si fuera necesaria, con arreglo a los criterios establecidos en la
presente ley en los supuestos en que se introduzcan modificaciones en el
documento de plan o programa, nueva informacin al pblico.
j) Aprobacin del plan o programa y publicidad.
k) Aplicacin del plan de seguimiento ambiental y territorial, tras la
aprobacin del plan o programa y durante su ejecucin, para verificar el
cumplimiento de las previsiones ambientales y territoriales.
2. La documentacin del plan o programa deber ser accesible
al pblico y podr ser consultada durante y una vez superada la fase
correspondiente del procedimiento, de conformidad con lo establecido
en este captulo. A tal efecto, el rgano promotor adoptar las medidas necesarias para que sean accesibles por medios electrnicos los
siguientes documentos: el borrador del plan o programa, que incluir
un documento inicial estratgico; el documento de alcance del estudio
ambiental y territorial estratgico o la resolucin de informe ambiental y territorial; la versin preliminar del plan y el estudio ambiental y
territorial estratgico; el instrumento de paisaje; los informes sectoriales
emitidos; el documento de participacin pblica; y la propuesta del plan
o programa y la declaracin ambiental y territorial estratgica.
Artculo 50. Inicio del procedimiento. Solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica
1. El procedimiento se iniciar con la presentacin por el rgano
promotor ante el rgano sustantivo de la solicitud de inicio de la evaluacin ambiental y territorial estratgica, acompaada de un borrador
del plan o programa y un documento inicial estratgico con el siguiente
contenido, expresado de modo sucinto, preliminar y esquemtico:
a) Los objetivos de la planificacin y descripcin de la problemtica
sobre la que acta.
b) El alcance, mbito y posible contenido de las alternativas del plan
que se propone.
c) El desarrollo previsible del plan o programa.
d) Un diagnstico de la situacin del medio ambiente y del territorio
antes de la aplicacin del plan en el mbito afectado.
e) Sus efectos previsibles sobre el medio ambiente y sobre los elementos estratgicos del territorio, tomando en consideracin el cambio
climtico.
f) Su incardinacin en la Estrategia Territorial de la Comunitat
Valenciana y su incidencia en otros instrumentos de la planificacin
territorial o sectorial.
2. En los supuestos del artculo 46.3 de esta ley, cuando el rgano
promotor considere que resulta de aplicacin el procedimiento simplificado de evaluacin ambiental y territorial estratgica, adems deber
incluirse en la documentacin:
a) La motivacin de la aplicacin del procedimiento simplificado de
evaluacin ambiental y territorial estratgica.
b) Un resumen de los motivos de la seleccin de las alternativas
contempladas.
c) Las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de lo
posible, compensar, cualquier efecto negativo importante en el medio
ambiente y en el territorio, que se derive de la aplicacin del plan o programa, as como para mitigar su incidencia sobre el cambio climtico y
su adaptacin al mismo.
d) Una descripcin de las medidas previstas para el seguimiento
ambiental del plan.
3. El rgano sustantivo remitir al rgano ambiental y territorial la
solicitud y la documentacin que la acompaa presentadas por el rgano

Num. 7329 / 31.07.2014

18953

promotor, una vegada que haja comprovat que sajusta al que establixen
els apartats anteriors i la legislaci sectorial.
4. En el termini de quinze dies des de la recepci, lrgan ambiental
i territorial examinar la documentaci presentada. Si apreciara que la
sollicitud no sacompanya dalgun dels documents preceptius, requerir a lrgan promotor, informant-ne a lrgan substantiu, perqu en el
termini de deu dies procedisca a lesmena de la documentaci, interrompent-se el cmput del termini per a la finalitzaci de lavaluaci.
Si aix no ho fera, es tindr el promotor per desistit de la seua petici,
prvia resoluci de lrgan ambiental i territorial. Este termini podr
ser ampliat fins a cinc dies, a petici de linteressat o a iniciativa de
lrgan ambiental i territorial, quan laportaci dels documents requerits
presente dificultats especials.
Aix mateix, si lrgan ambiental i territorial estima de manera
inequvoca que el pla o programa s manifestament inviable per raons
ambientals, o quan el document inicial estratgic no reunisca condicions
de qualitat suficients apreciades per lrgan esmentat, o quan shaja no
adms o shaja dictat una declaraci ambiental i territorial estratgica
desfavorable en un pla o programa anleg al presentat, podr declarar
la inadmissi en el termini de trenta dies. Prviament, haur de donar
audincia a lrgan substantiu i a lrgan promotor, per un termini de
deu dies, que suspendr el termini per a declarar la inadmissi. La resoluci per la qual sacorde la inadmissi justificar les raons per les quals
saprecia la causa desta, i contra esta resoluci podran interposar-se
els recursos que siguen procedents legalment en via administrativa i
judicial, si s el cas.

promotor, una vez que haya comprobado que se ajusta a lo establecido


en los apartados anteriores y en la legislacin sectorial.
4. En el plazo de quince das desde su recepcin, el rgano ambiental y territorial examinar la documentacin presentada. Si apreciara que
la solicitud no se acompaa de alguno de los documentos preceptivos,
requerir al rgano promotor, informando de ello al rgano sustantivo,
para que en el plazo de diez das proceda a la subsanacin de la documentacin, interrumpindose el cmputo del plazo para la finalizacin
de la evaluacin. Si as no lo hiciera, se tendr al promotor por desistido
de su peticin, previa resolucin del rgano ambiental y territorial. Este
plazo podr ser ampliado hasta cinco das, a peticin del interesado o a
iniciativa del rgano ambiental y territorial, cuando la aportacin de los
documentos requeridos presente dificultades especiales.
Asimismo, si el rgano ambiental y territorial estimara de modo
inequvoco que el plan o programa es manifiestamente inviable por
razones ambientales, o cuando el documento inicial estratgico no rena
condiciones de calidad suficientes apreciadas por dicho rgano, o cuando se hubiese inadmitido o se hubiere dictado una declaracin ambiental
y territorial estratgica desfavorable en un plan o programa anlogo al
presentado, podr declarar la inadmisin en el plazo de treinta das. Previamente, deber dar audiencia al rgano sustantivo y al rgano promotor, por un plazo de diez das, que suspender el plazo para declarar la
inadmisin. La resolucin por la que se acuerde la inadmisin justificar
las razones por las que se aprecia la causa de la misma, y frente a esta
resolucin podrn interponerse los recursos legalmente procedentes en
va administrativa y judicial, en su caso.

Article 51. Consultes a les administracions pbliques afectades i elaboraci del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic
1. Lrgan ambiental i territorial sotmetr el document que cont
lesborrany del pla o programa i el document inicial estratgic a consultes de les administracions pbliques afectades segons el contingut
de larticle 49.1 apartat d desta llei i persones interessades, les quals es
pronunciaran en el termini mxim de quaranta-cinc dies hbils des de
la recepci de la sollicitud dinforme. Transcorregut este termini sense
que shaja rebut el pronunciament, el procediment continuar en els
termes establits en la legislaci de lEstat sobre avaluaci ambiental,
sent pbliques, en tot cas, les decisions que finalment adopte.

Artculo 51. Consultas a las administraciones pblicas afectadas y


elaboracin del documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico
1. El rgano ambiental y territorial someter el documento que contiene el borrador del plan o programa y el documento inicial estratgico
a consultas de las administraciones pblicas afectadas segn el contenido del artculo 49.1 apartado d) de esta ley y personas interesadas, que
se pronunciarn en el plazo mximo de cuarenta y cinco das hbiles
desde la recepcin de la solicitud de informe. Transcurrido este plazo
sin que se haya recibido el pronunciamiento, el procedimiento continuar en los trminos establecidos en la legislacin del Estado sobre
evaluacin ambiental, siendo pblicas, en todo caso, las decisiones que
finalmente adopte.
2. Una vez recibidos los pronunciamientos de las administraciones
pblicas afectadas, el rgano ambiental y territorial elaborar y remitir
al rgano promotor y al rgano sustantivo, segn proceda, uno de los
documentos siguientes:
a) Un documento sobre el alcance del estudio ambiental y territorial estratgico, junto con las contestaciones recibidas a las consultas
realizadas, en el que se que determinar la amplitud, nivel de detalle y
grado de especificacin que debe tener el citado estudio e instar a la
continuacin de la tramitacin por el procedimiento ordinario.
b) Una resolucin de informe ambiental y territorial estratgico, por
considerar, de acuerdo con los criterios del anexo VIII de esta ley, que el
plan o programa no tiene efectos significativos sobre el medio ambiente
y el territorio, resolvindose la evaluacin ambiental y territorial estratgica por el procedimiento simplificado e indicando la procedencia de
la tramitacin del plan o programa conforme al captulo siguiente o a
su normativa sectorial.
c) Una resolucin que considere que, aunque pueden derivarse de
la ejecucin del plan o programa efectos significativos sobre el medio
ambiente y el territorio, su tramitacin debe realizarse simultneamente
con la del proyecto y la evaluacin ambiental se llevar a cabo conforme a la legislacin de evaluacin de impacto ambiental de proyectos,
emitiendo un documento de alcance que abarcar la valoracin ambiental de los aspectos propios del plan y los especficos del proyecto.
3. El plazo del que dispone el rgano ambiental y territorial para
emitir el documento que corresponda, conforme al apartado anterior,
es de cuatro meses desde la recepcin del documento de solicitud, prorrogable por otros dos meses en el caso del apartado a o cuando la
complejidad del documento lo requiera.
4. El documento de alcance incluir:
a) El resultado de las consultas realizadas a las administraciones
pblicas afectadas.

2. Una vegada rebuts els pronunciaments de les administracions


pbliques afectades, lrgan ambiental i territorial elaborar i remetr a
lrgan promotor i a lrgan substantiu, segons siga procedent, un dels
documents segents:
a) Un document sobre labast de lestudi ambiental i territorial
estratgic, juntament amb les contestacions rebudes a les consultes realitzades, en el qual es determinar lamplitud, nivell de detall i grau
despecificaci que ha de tindre lestudi esmentat i instar la continuaci de la tramitaci per el procediment ordinari.
b) Una resoluci dinforme ambiental i territorial estratgic, per
considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII desta llei, que el
pla o programa no t efectes significatius sobre el medi ambient i el
territori, i lavaluaci ambiental i territorial estratgica es resoldr pel
procediment simplificat i indicant la procedncia de la tramitaci del pla
o programa de conformitat amb el captol segent o a la seua normativa
sectorial.
c) Una resoluci que considere que, encara que poden derivar-se de
lexecuci del pla o programa efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, la seua tramitaci ha de realitzar-se simultniament amb
la del projecte i lavaluaci ambiental es dur a terme dacord amb la
legislaci davaluaci dimpacte ambiental de projectes, i semetr un
document dabast que comprendr la valoraci ambiental dels aspectes
propis del pla i els especfics del projecte.
3. El termini de qu disposa lrgan ambiental i territorial per a
emetre el document que corresponga, de conformitat amb lapartat anterior, s de quatre mesos des de la recepci del document de sollicitud,
prorrogable per altres dos mesos en el cas de lapartat a o quan la complexitat del document ho requerisca.
4. El document dabast inclour:
a) El resultat de les consultes realitzades a les administracions
pbliques afectades.

Num. 7329 / 31.07.2014

b) Labast i el nivell de detall amb qu haja de redactar-se lestudi


ambiental i territorial estratgic, amb referncia als objectius ambientals
i territorials i els seus indicadors, els principis de sostenibilitat aplicables, les afeccions legals, els criteris i condicions ambientals, funcionals
i territorials estratgics i els possibles efectes significatius sobre el medi
ambient i el territori que shan de considerar en la redacci del pla o
programa.
c) Pla de participaci pblica que identifique les administracions
pbliques afectades i el pblic interessat en el pla o programa i les
modalitats o amplitud dinformaci i consulta.
El pla de participaci pblica haur de contenir, si ms no, la informaci pblica mitjanant anunci en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana i en un medi de comunicaci social de premsa escrita de
gran difusi i posar la documentaci a disposici del pblic. En cas
de revisions de plans generales dordenaci estructural i de modificacions que suposen canvis de classificaci de sl que alteren el model
territorial del municipi o en la qualificaci del sl que nincrementen
laprofitament, el pla de participaci pblica inclour, a ms i si ms
no, la celebraci de sessions explicatives obertes al pblic sobre el contingut de lordenaci futura i les alternatives presentades, lelaboraci
de resums i infografies de les propostes dordenaci ms importants
per a facilitar la difusi i la comprensi ciutadana de lordenaci, com
tamb la memria de viabilitat econmica preceptiva, elaborada sobre
la base destudis de mercat rigorosos i acreditats per societats de taxaci
homologades per entitats pbliques amb competncia per a aix o per
entitats anlogues daltres pasos.

18954

5. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic


es posar a disposici del pblic a travs de la pgina web de lrgan
ambiental i territorial i de lrgan substantiu.
6. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic
caducar si, transcorreguts dos anys des de la seua notificaci a lrgan promotor, este no haguera rems a lrgan ambiental i territorial
la documentaci referida en larticle 54 desta llei. Este termini podr
prorrogar-se justificadament per altres dos anys ms.
7. La resoluci de linforme ambiental i territorial estratgic emesa
en el procediment simplificat es comunicar a lrgan promotor i a
lrgan substantiu, als efectes de continuar el procediment daprovaci
del pla o programa de conformitat amb el captol segent desta llei o
la legislaci sectorial corresponent. Esta resoluci no ser susceptible
de cap recurs, sense perju que, si s el cas, siguen procedents en via
judicial contenciosa administrativa davant de la disposici de carcter
general que haguera aprovat el pla o programa, o b, sense perju dels
que siguen procedents en via administrativa davant de lacte, si s el
cas, daprovaci del pla o programa.
Linforme ambiental i territorial estratgic perdr la seua vigncia
i cessar en la producci dels efectes que li sn propis si, una vegada
publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no shaguera
aprovat el pla o programa en el termini mxim de quatre anys des de la
seua publicaci. En estos casos, el promotor haur diniciar novament el
procediment davaluaci ambiental i territorial estratgica simplificada
del pla o programa.

b) El alcance y nivel de detalle con que deba redactarse el estudio ambiental y territorial estratgico, con referencia a los objetivos
ambientales y territoriales y sus indicadores, los principios de sostenibilidad aplicables, las afecciones legales, los criterios y condiciones
ambientales, funcionales y territoriales estratgicos y los posibles efectos significativos sobre el medio ambiente y el territorio a considerar en
la redaccin del plan o programa.
c) Plan de participacin pblica que identifique las administraciones
pblicas afectadas y al pblico interesado en el plan o programa y las
modalidades o amplitud de informacin y consulta.
El plan de participacin pblica deber contener, al menos, la informacin pblica mediante anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana y en un medio de comunicacin social de prensa escrita
de gran difusin y poner la documentacin a disposicin del pblico.
En el caso de revisiones de planes generales de ordenacin estructural
y de modificaciones que supongan cambios de clasificacin de suelo
que alteren el modelo territorial del municipio o en la calificacin del
suelo que incrementen su aprovechamiento, el plan de participacin
pblica incluir, adems y al menos, la celebracin de sesiones explicativas abiertas al pblico sobre el contenido de la ordenacin futura y
las alternativas presentadas, la elaboracin de resmenes e infografas
de las propuestas de ordenacin ms importantes para facilitar la difusin y comprensin ciudadana de la ordenacin, as como memoria de
viabilidad econmica preceptiva, elaborada sobre la base de estudios de
mercado rigurosos y acreditados por sociedades de tasacin homologadas por entidades pblicas con competencia para ello o por entidades
anlogas de otros pases.
5. El documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico se pondr a disposicin del pblico a travs de la pgina web del
rgano ambiental y territorial y del rgano sustantivo.
6. El documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico caducar si, transcurridos dos aos desde su notificacin al rgano promotor, este no hubiere remitido al rgano ambiental y territorial
la documentacin referida en el artculo 54 de esta ley. Este plazo podr
prorrogarse justificadamente por otros dos aos ms.
7. La resolucin del informe ambiental y territorial estratgico emitida en el procedimiento simplificado se comunicar al rgano promotor
y al rgano sustantivo, a los efectos de continuar el procedimiento de
aprobacin del plan o programa conforme al captulo siguiente de esta
ley o a la legislacin sectorial correspondiente. Esta resolucin no ser
susceptible de recurso alguno, sin perjuicio de los que, en su caso, procedan en va judicial contencioso-administrativa frente a la disposicin
de carcter general que hubiese aprobado el plan o programa, o bien, sin
perjuicio de los que procedan en va administrativa frente al acto, en su
caso, de aprobacin del plan o programa.
El informe ambiental y territorial estratgico perder su vigencia
y cesar en la produccin de los efectos que le son propios si, una vez
publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no se hubiera
procedido a la aprobacin del plan o programa en el plazo mximo de
cuatro aos desde su publicacin. En tales casos, el promotor deber iniciar nuevamente el procedimiento de evaluacin ambiental y territorial
estratgica simplificada del plan o programa.

Article 52. Elaboraci de la versi preliminar del pla o programa i


lestudi ambiental i territorial estratgic
1. Una vegada ems el document dabast de lestudi ambiental i
territorial estratgic, lrgan promotor elaborar tots els documents que
integren el pla o programa. En el cas dels plans urbanstics o territorials,
haur dincloure la documentaci exigible de conformitat amb el ttol II
precedent, que constituir la versi preliminar del pla.
2. Lrgan promotor tamb elaborar, simultniament a la versi
inicial del pla o programa, lestudi ambiental i territorial estratgic, que
haur de complir els requisits segents:
a) Ser elaborat amb la precisi i grau de detall assenyalats en el
document dabast, tenint en compte el contingut deste document i els
coneixements i mtodes davaluaci existents, el contingut i nivell de
detall del pla, la fase del procs de decisi en qu es troba i la mesura
en qu lavaluaci necessite ser complementada en altres fases del procediment, per a evitar la seua repetici.
b) Facilitar la informaci especificada en lannex VII desta llei, aix
com aquella que es considere raonablement necessria per a assegurar
la qualitat de lestudi.

Artculo 52. Elaboracin de la versin preliminar del plan o programa y el estudio ambiental y territorial estratgico
1. Una vez emitido el documento de alcance del estudio ambiental y
territorial estratgico, el rgano promotor elaborar todos los documentos que integran el plan o programa. En el caso de los planes urbansticos o territoriales, deber incluir la documentacin exigible conforme
al ttulo II precedente, que constituir la versin preliminar del plan.
2. El rgano promotor tambin elaborar, simultneamente a la
versin inicial del plan o programa, el estudio ambiental y territorial
estratgico, que deber cumplir los siguientes requisitos:
a) Ser elaborado con la precisin y grado de detalle sealados en
el documento de alcance, teniendo en cuenta el contenido de dicho
documento y los conocimientos y mtodos de evaluacin existentes,
el contenido y nivel de detalle del plan, la fase del proceso de decisin
en que se encuentra y la medida en que la evaluacin necesite ser complementada en otras fases del procedimiento, para evitar su repeticin.
b) Facilitar la informacin especificada en el anexo VII de esta ley,
as como aquella que se considere razonablemente necesaria para asegurar la calidad del estudio.

Num. 7329 / 31.07.2014

18955

c) Ser accessible i intelligible per al pblic i les administracions


pbliques afectades i contindre un resum no tcnic de la informaci a
qu fa referncia lannex VII desta llei.
d) Incloure i integrar els estudis exigits per la legislaci sectorial per
a analitzar els impactes en sectors especfics com ara mobilitat, vivenda,
Xarxa Natura 2000, patrimoni cultural, paisatge, entre altres.
3. Per a lelaboraci de lestudi ambiental i territorial estratgic es
podr utilitzar la informaci pertinent disponible que shaja obtingut en
lelaboraci dels plans i programes promoguts per la mateixa administraci pblica que promou el pla o programa, o per altres administracions pbliques.

c) Ser accesible e inteligible para el pblico y las administraciones


pblicas afectadas y contener un resumen no tcnico de la informacin
a que se refiere el anexo VII de esta ley.
d) Incluir e integrar los estudios exigidos por la legislacin sectorial
para analizar los impactos en sectores especficos tales como movilidad,
vivienda, Red Natura 2000, patrimonio cultural, paisaje, entre otros.
3. Para la elaboracin del estudio ambiental y territorial estratgico
se podr utilizar la informacin pertinente disponible que se haya obtenido en la elaboracin de los planes y programas promovidos por la
misma administracin pblica que promueve el plan o programa, o por
otras administraciones pblicas.

Article 53. Participaci pblica i consultes


1. La versi inicial del pla o programa, incloent-hi lestudi ambiental i territorial estratgic i la resta de documents exigibles per la normativa sectorial, seran sotmesos, per lrgan promotor, a participaci
pblica i consultes amb les administracions pbliques afectades i amb
les persones interessades, per mitj de les accions definides en el pla de
participaci pblica.
2. Como a mnim, caldr realitzar consultes a les administracions
pbliques afectades i persones interessades, publicar anuncis en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana i en el premsa escrita de gran difusi i posar a disposici del pblic els documents mencionats en lapartat
anterior. Els anuncis indicaran la direcci electrnica per a consultar-la.
La conselleria competent per a laprovaci dels instruments de planejament, a travs de la direcci general corresponent, exercir les funciones
de coordinaci necessries en relaci amb lobtenci dels informes corresponents a les consultes que es realtizen als rgans de la Generalitat
en esta fase del procediment.

Artculo 53. Participacin pblica y consultas


1. La versin inicial del plan o programa, incluyendo su estudio
ambiental y territorial estratgico y el resto de documentos exigibles
por la normativa sectorial, sern sometidos, por el rgano promotor,
a participacin pblica y consultas con las administraciones pblicas
afectadas y con las personas interesadas, mediante las acciones definidas en el plan de participacin pblica.
2. Como mnimo, ser preceptivo realizar consultas a las administraciones pblicas afectadas y personas interesadas, publicar anuncios
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y en prensa escrita de
gran difusin y poner a disposicin del pblico los documentos mencionados en el apartado anterior. Los anuncios indicarn la direccin
electrnica para su consulta. La consellera competente para la aprobacin de los instrumentos de planeamiento, a travs de la direccin
general correspondiente, ejercer las funciones de coordinacin necesarias en relacin con la obtencin de los informes correspondientes a
las consultas que se realicen a los rganos de la Generalitat en esta fase
del procedimiento.
Asimismo, ser preceptivo realizar consulta a las empresas suministradoras de agua, energa elctrica, gas, telefona y telecomunicaciones,
para que emitan informe sobre las necesidades y condiciones tcnicas
mnimas imprescindibles de los proyectos, obras e instalaciones que
deban ejecutarse con cargo a la actuacin urbanstica; este informe tendr carcter vinculante para las empresas suministradoras y eficacia
durante el plazo que se fije en el planeamiento o programa de actuacin para la ejecucin de las obras de urbanizacin. La administracin
actuante en la aprobacin definitiva de dichos instrumentos podr modificar o fijar, sin merma de la calidad y eficacia legalmente exigible, las
condiciones de implantacin de los citados servicios sobre la base de
criterios de eficiencia econmica derivados del correspondiente procedimiento contradictorio, impulsado de oficio o a peticin de los afectados.
En defecto de informe al instrumento de planeamiento, podr requerirse
antes de la aprobacin de los programas de actuacin, de los proyectos
de ejecucin o de reparcelacin, con los mismos efectos.
3. El periodo de participacin pblica y consultas ser el adecuado
para difundir la documentacin y facilitar su examen, informe o alegacin. El plazo mnimo de participacin pblica y consultas ser de
cuarenta y cinco das hbiles
4. Durante esta fase, se podrn formular alegaciones y observaciones, pudiendo aportar todo tipo de documentacin o medios de prueba
que se estimen adecuados en su apoyo.
5. Si, como consecuencia de informes y alegaciones, se pretenden
introducir cambios sustanciales en la versin preliminar del plan, antes
de adoptarlos se comunicar a los interesados y se publicar anuncio
de informacin pblica en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana,
dndose audiencia por el plazo de 20 das, acompaada de los informes
y alegaciones que sustenten la modificacin propuesta. En ese periodo, se admitirn, para su examen y consideracin, nuevas alegaciones
referidas a los cambios propuestos; podrn inadmitirse las que reiteren
argumentos y redunden en aspectos previamente informados.
6. Una vez finalizado el plazo de participacin pblica y consultas
en los trminos establecidos en el punto 4.c) del artculo 51 de esta ley,
el rgano promotor elaborar el documento de participacin pblica,
que sintetizar sus resultados y justificar cmo se toman en consideracin en la propuesta de plan o programa.
No se tendrn en cuenta los informes o alegaciones recibidos fuera
de los plazos establecidos.

Aix mateix, ser preceptiu realitzar consulta a les empreses subministradores daigua, energia elctrica, gas, telefonia i telecomunicacions, perqu emeten un informe sobre les necessitats i condicions tcniques mnimes imprescindibles dels projectes, obres i installacions que
hagen dexecutar-se amb crrec a lactuaci urbanstica; este informe
tindr carcter vinculant per a les empreses subministradores i eficcia
durant el termini que es fixe en el planejament o programa dactuaci
per a lexecuci de les obres durbanitzaci. Ladministraci actuant
en laprovaci definitiva dels dits instruments podr modificar o fixar,
sense minva de la qualitat i eficcia legalment exigible, les condicions
dimplantaci dels esmentats servicis sobre la base de criteris deficincia econmica derivats del corresponent procediment contradictori,
impulsat dofici o a petici dels afectats. En defecte dinforme a linstrument de planejament, podr requerir-se abans de laprovaci dels
programes dactuaci, dels projectes dexecuci o de reparcellaci,
amb els mateixos efectes.
3. El perode de participaci pblica i consultes ser ladequat per a
difondre la documentaci i facilitar el seu examen, informe o allegaci.
El termini mnim de participaci pblica i consultes ser de quarantacinc dies hbils.
4. Durant esta fase, es podran formular allegacions i observacions,
i es podran aportar tot tipus de documentaci o mitjans de prova que es
consideren adequats per a donar-li suport.
5. Si, com a conseqncia dinformes i allegacions, es pretenen
introduir canvis substancials en la versi preliminar del pla, abans
dadoptar-los es comunicar als interessats i es publicar un anunci
dinformaci pblica en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana,
amb audincia pel termini de vint dies, acompanyada dels informes i les
allegacions que sustenten la modificaci proposada. En eixe perode,
sadmetran, per al seu examen i consideraci, noves allegacions referides als canvis proposats; es podran inadmetre les que reiteren arguments
i redunden en aspectes prviament informats.
6. Una vegada finalitzat el termini de participaci pblica i consultes en els termes establerts en el punt 4.c de larticle 51 desta llei,
lrgan promotor elaborar el document de participaci pblica, que
sintetitzar els resultats i justificar com es prenen en consideraci en
la proposta de pla o programa.
No es tindran en compte els informes o allegacions rebuts fora dels
terminis establits.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 54. Proposta de pla o programa i declaraci ambiental i territorial estratgica


1. Desprs del perode de participaci pblica i consultes, lrgan
promotor redactar una proposta de pla o programa on introduir les
modificacions derivades deste trmit, formar lexpedient davaluaci
ambiental i territorial estratgica i remetr tant la proposta de pla o programa com lexpedient davaluaci ambiental i territorial estratgica a
lrgan ambiental i territorial.
2. Lexpedient davaluaci ambiental i territorial estratgica haur
de contindre:
a) Lestudi ambiental i territorial estratgic.
b) Els resultats de les consultes, de la informaci pblica i del pla de
participaci pblica en els termes establerts en lapartat 4.c de larticle
54 desta llei.
c) La descripci de com shan integrat en el pla o programa els
aspectes ambientals, funcionals i territorials, i de com shan pres en consideraci el document dabast, lestudi ambiental i territorial estratgic
i el resultat de les consultes i la informaci pblica. Tamb es descriur
la previsi dels efectes significatius sobre el medi ambient i el model
territorial que es derivaran de laplicaci del pla o programa.
d) La justificaci que shan complit les previsions legals prpies
del procs delaboraci i avaluaci ambiental i territorial estratgica del
pla o programa, amb les particularitats del pla de participaci pblica.
e) Lanlisi del compliment dels parmetres, determinacions i documents exigibles per a la formalitzaci del pla, dacord amb la legislaci
aplicable, i proposar tamb mesures de seguiment.
3. Lrgan ambiental i territorial realitzar una anlisi tcnica de
lexpedient, on es consideraran els aspectes segents:
a) Verificar que lexpedient davaluaci ambiental i territorial
estratgica continga el que preveu lapartat anterior.
b) Analitzar els impactes significatius de laplicaci del pla o programa en el medi ambient i el territori, que inclour levoluci dels elements del medi ambient que prendr en consideraci el canvi climtic.
4. Si, una vegada realitzat lanlisi tcnica de lexpedient davaluaci ambiental i territorial estratgica, lrgan ambiental i territorial conclou que la informaci pblica o les consultes no shan realitzat dacord
amb esta llei o que es requerix informaci addicional per a formular
la declaraci ambiental i territorial estratgica, sollicitar lesmena
escaient o el compliment adequat a lrgan promotor o substantiu en els
termes de la legislaci de lEstat sobre avaluaci ambiental. Si, transcorreguts tres mesos, lrgan ambiental i territorial no ha rebut lesmena
de lexpedient o la documentaci addicional requerida, o si, una vegada
presentada, s insuficient, de conformitat amb la legislaci de lEstat en
matria davaluaci ambiental i de rgim jurdic i procediment administratiu com, procedir a larxivament de les actuacions, i considerar
finalitzada lavaluaci ambiental i territorial estratgica pel procediment
ordinari. Contra esta resoluci podran interposar-se els recursos legalment procedents en via administrativa i judicial, si s el cas.
5. Lrgan ambiental i territorial continuar el procediment sempre
que dispose dels elements de ju suficients per a realitzar lavaluaci
ambiental i territorial estratgica. Si en lexpedient davaluaci ambiental i territorial estratgica no consta algun dels informes de les administracions pbliques afectades, consultades dacord amb el que preveu
este captol, i lrgan ambiental i territorial no disposa delements de ju
suficients per a realitzar lavaluaci ambiental i territorial estratgica,
actuar dacord amb el que preveu per a este cas la legislaci de lEstat
en matria davaluaci ambiental.
6. Una vegada realitzada lanlisi tcnica i quan, si s el cas, shaja
completat lestudi ambiental i territorial estratgic, lrgan ambiental i
territorial formular la declaraci ambiental i territorial estratgica. Esta
declaraci tindr una exposici dels fets, la qual resumir les principals
fites del procediment, incloent-hi els resultats de les consultes, aix com
de la informaci pblica, i les determinacions, mesures o condicions
finals que hagen dincorporar-se en el pla o programa, amb carcter
previ a la seua aprovaci definitiva.
7. La declaraci ambiental i territorial estratgica ser coherent amb
el document dabast i les altres actuacions de ladministraci autonmi-

18956

Artculo 54. Propuesta de plan o programa y declaracin ambiental y


territorial estratgica
1. Tras el periodo de participacin pblica y consultas, el rgano
promotor redactar una propuesta de plan o programa, introduciendo
las modificaciones derivadas de dicho trmite, formar el expediente
de evaluacin ambiental y territorial estratgica y remitir tanto la propuesta de plan o programa como el expediente de evaluacin ambiental
y territorial estratgica al rgano ambiental y territorial.
2. El expediente de evaluacin ambiental y territorial estratgica
deber contener:
a) El estudio ambiental y territorial estratgico.
b) Los resultados de las consultas, de la informacin pblica y del
plan de participacin pblica en los trminos establecidos en el apartado
4.c) del artculo 54 de esta ley.
c) La descripcin de cmo se han integrado en el plan o programa
los aspectos ambientales, funcionales y territoriales, y de cmo se han
tomado en consideracin el documento de alcance, el estudio ambiental
y territorial estratgico y el resultado de las consultas e informacin
pblica. Tambin se describir la previsin de los efectos significativos
sobre el medio ambiente y el modelo territorial que se derivarn de la
aplicacin del plan o programa.
d) La justificacin de que se han cumplido las previsiones legales
propias del proceso de elaboracin y evaluacin ambiental y territorial
estratgica del plan o programa, con las particularidades del plan de
participacin pblica.
e) El anlisis del cumplimiento de los parmetros, determinaciones
y documentos exigibles para la formalizacin del plan, conforme a la
legislacin aplicable, proponiendo tambin medidas de seguimiento.
3. El rgano ambiental y territorial realizar un anlisis tcnico del
expediente, considerando los siguientes aspectos:
a) Verificar que el expediente de evaluacin ambiental y territorial
estratgica contenga lo previsto en el apartado anterior.
b) Analizar los impactos significativos de la aplicacin del plan o
programa en el medio ambiente y el territorio, que incluir la evolucin
de los elementos del medio ambiente que tomar en consideracin el
cambio climtico.
4. Si, una vez realizado el anlisis tcnico del expediente de evaluacin ambiental y territorial estratgica, el rgano ambiental y territorial
concluyera que la informacin pblica o las consultas no se han realizado conforme a esta ley o que se requiere informacin adicional para
formular la declaracin ambiental y territorial estratgica, solicitar la
subsanacin o cumplimentacin al rgano promotor o sustantivo en los
trminos de la legislacin del Estado sobre evaluacin ambiental. Si,
transcurridos tres meses, el rgano ambiental y territorial no hubiera
recibido la subsanacin del expediente o la documentacin adicional
requerida, o si, una vez presentada, fuera insuficiente, de conformidad
con la legislacin del Estado en materia de evaluacin ambiental y de
rgimen jurdico y procedimiento administrativo comn, proceder al
archivo de las actuaciones, dando por finalizada la evaluacin ambiental y territorial estratgica por el procedimiento ordinario. Contra esta
resolucin podrn interponerse los recursos legalmente procedentes en
va administrativa y judicial en su caso.
5. El rgano ambiental y territorial continuar con el procedimiento
siempre que disponga de los elementos de juicio suficientes para realizar la evaluacin ambiental y territorial estratgica. Si en el expediente
de evaluacin ambiental y territorial estratgica no constara alguno de
los informes de las administraciones pblicas afectadas, consultadas
conforme a lo previsto en este captulo, y el rgano ambiental y territorial no dispusiera de elementos de juicio suficientes para realizar la
evaluacin ambiental y territorial estratgica, actuar de acuerdo con lo
previsto para este supuesto en la legislacin del Estado en materia de
evaluacin ambiental.
6. Una vez realizado el anlisis tcnico y cuando, en su caso, se
haya completado el estudio ambiental y territorial estratgico, el rgano
ambiental y territorial formular la declaracin ambiental y territorial
estratgica. Esta declaracin tendr una exposicin de los hechos, que
resuma los principales hitos del procedimiento, incluyendo los resultados de las consultas, as como de la informacin pblica, y las determinaciones, medidas o condiciones finales que deban incorporarse en el
plan o programa, con carcter previo a su aprobacin definitiva.
7. La declaracin ambiental y territorial estratgica ser coherente
con el documento de alcance y las dems actuaciones de la administra-

Num. 7329 / 31.07.2014

ca al llarg del procediment. Lrgan ambiental i territorial podr aplicar


nous criteris motivats per circumstncies sobrevingudes de carcter
rellevant, sempre que siguen degudament justificades, o per haver transcorregut ms de dos anys des de lanterior pronunciament. La declaraci
ambiental i territorial estratgica ha de ponderar i harmonitzar el resultat dels informes i documents que precedisquen la seua emissi, amb
una valoraci raonada de la seua rellevncia i contingut, i resoldre amb
motivaci prpia sobre les determinacions finals que hagen dincorporar-se al pla o programa o, si s el cas, sobre la inviabilitat ambiental o
territorial del pla o programa en els termes proposats.

18957

8. La declaraci ambiental i territorial estratgica semetr en el termini mxim de tres mesos des de la presentaci de tota la documentaci
davant de lrgan ambiental i territorial; termini que lrgan esmentat
podr prorrogar per altres tres mesos, quan la complexitat de lassumpte
ho requerisca. Es publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaraci ambiental i territorial estratgica i es posar a disposici del pblic en la pgina web de la Generalitat.
9. La declaraci ambiental i territorial estratgica tindr naturalesa
dinforme preceptiu i determinant. Per tant, no ser susceptible de cap
recurs, sense perju dels que, si s el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa contra la disposici de carcter general que haguera aprovat el pla o programa, o b, sense perju dels que
siguen procedents en via administrativa o judicial davant de lacte, si s
el cas, daprovaci del pla o programa.

cin autonmica a lo largo del procedimiento. El rgano ambiental y


territorial podr aplicar nuevos criterios motivados por circunstancias
sobrevenidas de carcter relevante, siempre que sean debidamente justificadas, o por haber transcurrido ms de dos aos desde su anterior
pronunciamiento. La declaracin ambiental y territorial estratgica debe
ponderar y armonizar el resultado de los informes y documentos que
precedan su emisin, con una valoracin razonada de su relevancia y
contenido, resolviendo con motivacin propia sobre las determinaciones finales que hayan de incorporarse al plan o programa o, en su caso,
sobre la inviabilidad ambiental o territorial del plan o programa en los
trminos propuestos.
8. La declaracin ambiental y territorial estratgica se emitir en el
plazo mximo de tres meses desde la presentacin de toda la documentacin ante el rgano ambiental y territorial; plazo que el citado rgano
podr prorrogar por otros tres meses, cuando la complejidad del asunto
lo requiera. Se publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
la declaracin ambiental y territorial estratgica y se pondr a disposicin del pblico en la pgina web de la Generalitat.
9. La declaracin ambiental y territorial estratgica tendr naturaleza de informe preceptivo y determinante. Por tanto, no ser susceptible
de recurso alguno, sin perjuicio de los que, en su caso, procedan en va
judicial contenciosoadministrativa frente a la disposicin de carcter
general que hubiese aprobado el plan o programa, o bien, sin perjuicio
de los que procedan en va administrativa o judicial frente al acto, en su
caso, de aprobacin del plan o programa.

Article 55. Aprovaci del pla o programa sotms a avaluaci ambiental i territorial estratgica
1. Una vegada emesa la declaraci ambiental i territorial estratgica, es remetr a lrgan promotor als efectes que incloga en el pla
o programa, si nhi ha, les determinacions establides en lesmentada
declaraci, abans de laprovaci del pla o programa. Si lrgan promotor no s el competent per a laprovaci definitiva del pla o programa,
haur de remetre la proposta de pla i la declaraci ambiental i territorial
estratgica a lrgan que, de conformitat amb larticle 44 desta llei o a
la seua legislaci sectorial, tinga la competncia per a la seua aprovaci
definitiva.
2. Lrgan competent resoldr sobre laprovaci el pla o programa
dacord amb esta llei o amb la normativa sectorial aplicable, i verificar
la inclusi de les determinacions de la declaraci ambiental i territorial
estratgica i prendr en consideraci raonada els estudis i documents
sectorials que lacompanyen. El termini per a laprovaci definitiva dels
plans urbanstics i territorials ser de tres mesos des de la recepci de la
documentaci completa.
3. Quan les objeccions a laprovaci definitiva afecten rees o determinacions tan concretes que si hi prescindim el pla no es pot aplicar
amb coherncia, este saprovar definitivament excepte en la part objecte dobjeccions, que quedar en suspens fins a la seua rectificaci en
els termes precisats per la resoluci aprovatria. Si les objeccions sn
dabast limitat i poden esmenar-se amb una correcci tcnica especfica
consensuada amb lrgan promotor, laprovaci definitiva se supeditar
en la seua eficcia a la mera formalitzaci documental desta correcci.
La resoluci aprovatria pot delegar en un rgan subordinat, fins i tot
unipersonal, la facultat de comprovar que la correcci sefectua en els
termes acordats, i, una vegada verificat aix, ordenar la publicaci de
laprovaci definitiva.
4. Als efectes del que sha regulat en lapartat anterior, sentn per
correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporaci de modificacions, determinacions o continguts a linstrument de planejament en
tramitaci, en els termes que sindiquen en lacord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que facen referncia a la
forma de presentaci del document, com ara lelaboraci dun text refs
o altres casos anlegs.
5. Juntament amb el document de pla o programa, per a la seua
aprovaci, lrgan promotor haur de presentar un document amb el
contingut de les lletres b i c de lapartat 1 de larticle segent.
6. Lacord daprovaci definitiva dels plans urbanstics municipals,
junt amb les seues normes urbanstiques, es publicaran, perqu entren
en vigor, en el Butllet Oficial de la Provncia. Lacord daprovaci definitiva de la resta de plans, junt amb les seues normes urbanstiques, es
publicaran, perqu entren en vigor, en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana. En esta publicaci sinclour tamb la documentaci a qu

Artculo 55. Aprobacin del plan o programa sometido a evaluacin


ambiental y territorial estratgica
1. Una vez emitida la declaracin ambiental y territorial estratgica,
se remitir al rgano promotor a los efectos de que incluya en el plan o
programa, si las hubiera, las determinaciones establecidas en la citada
declaracin, antes de la aprobacin del plan o programa. Si el rgano
promotor no fuera el competente para la aprobacin definitiva del plan o
programa, deber remitir la propuesta de plan y la declaracin ambiental
y territorial estratgica al rgano que, conforme al artculo 44 de esta ley
o a su legislacin sectorial, ostente la competencia para su aprobacin
definitiva.
2. El rgano competente resolver sobre la aprobacin el plan o
programa de acuerdo con esta ley o con la normativa sectorial aplicable, verificando la inclusin de las determinaciones de la declaracin
ambiental y territorial estratgica y tomando en consideracin razonada
los estudios y documentos sectoriales que lo acompaan. El plazo para
la aprobacin definitiva de los planes urbansticos y territoriales ser de
tres meses desde la recepcin de la documentacin completa.
3. Cuando las objeciones a la aprobacin definitiva afecten a reas
o determinaciones tan concretas que, prescindiendo de ellas, el plan se
pueda aplicar con coherencia, este se aprobar definitivamente salvo
en la parte objeto de reparos, que quedar en suspenso hasta su rectificacin en los trminos precisados por la resolucin aprobatoria. Si los
reparos son de alcance limitado y pueden subsanarse con una correccin
tcnica especfica consensuada con el rgano promotor, la aprobacin
definitiva se supeditar en su eficacia a la mera formalizacin documental de dicha correccin. La resolucin aprobatoria puede delegar en un
rgano subordinado, incluso unipersonal, la facultad de comprobar que
la correccin se efecta en los trminos acordados, y, verificado esto,
ordenar la publicacin de la aprobacin definitiva.
4. A los efectos de lo regulado en el apartado anterior, se entiende
por correcciones aquellas que tengan por objeto la incorporacin de
modificaciones, determinaciones o contenidos al instrumento de planeamiento en tramitacin, en los trminos que se indiquen en el acuerdo
aprobatorio supeditado, sin implicar un nuevo acuerdo aprobatorio, o
que se refieran a la forma de presentacin del documento, como la elaboracin de un texto refundido u otros supuestos anlogos.
5. Junto al documento de plan o programa, para su aprobacin, el
rgano promotor tendr que presentar un documento con el contenido
de las letras b y c del apartado 1 del artculo siguiente.
6. El acuerdo de aprobacin definitiva de los planes urbansticos
municipales, junto con sus normas urbansticas, se publicarn, para su
entrada en vigor, en el Boletn Oficial de la Provincia. El acuerdo de
aprobacin definitiva del resto de planes, junto con sus normas urbansticas, se publicar, para su entrada en vigor, en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana. En esta publicacin se incluir tambin la

Num. 7329 / 31.07.2014

es referix larticle 26.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluaci ambiental, quan no estiga inclosa en lacord daprovaci.
7. Quan es produsca una modificaci en la planificaci urbanstica
que tinga per objecte una diferent zonificaci o s urbanstic de zones
verdes previstes, es requerir un dictamen previ del Consell Jurdic
Consultiu de la Comunitat Valenciana, amb carcter previ a laprovaci
del pla.
8. Tota la documentaci es presentar segons els formats establits
en lannex IX desta llei.
Article 56. Publicitat, seguiment, modificaci i caducitat
1. En el termini de quinze dies des de ladopci o aprovaci del
pla o programa, lrgan substantiu remetr per a la seua publicaci en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la documentaci segent:
a) La resoluci per la qual sadopta o aprova el pla o programa
aprovat, i una referncia a ladrea de la pgina web en qu lrgan
substantiu posar a disposici del pblic el contingut ntegre deste pla
o programa.
b) La declaraci ambiental i territorial estratgica.
c) Les raons de lelecci de lalternativa seleccionada, en relaci
amb les alternatives considerades, i les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicaci
del pla o programa.
2. Lrgan promotor haur de posar a disposici del pblic, administracions pbliques afectades i rgan ambiental i territorial, una cpia
del pla aprovat i una declaraci expressiva de com shi han integrat els
aspectes ambientals i territorials, com shan pres en consideraci lestudi ambiental i territorial estratgic, la declaraci ambiental i territorial
estratgica i el resultat de les consultes, discrepncies i allegacions, i
facilitar un resum no tcnic desta informaci.
3. Lrgan promotor, en collaboraci amb lrgan ambiental i territorial, haur de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient
i el territori derivats de laplicaci del pla o programa, per a la detecci
rpida defectes adversos no hi previstos. En el cas dels plans urbanstics i territorials, amb eixa finalitat lrgan promotor elevar a lrgan
ambiental i territorial els informes de seguiment amb la periodicitat
mnima prevista en la declaraci ambiental i territorial estratgica. Si es
tracta de plans municipals, els informes de seguiment tindran una periodicitat mnima quadriennal o una vegada per mandat corporatiu, per
a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, dacord amb
els indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions
destos plans sense el compliment del requisit esmentat.
4. La declaraci ambiental i territorial estratgica perdr la seua
vigncia i cessar en la producci dels efectes que li sn propis si, una
vegada publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no
shaguera procedit a ladopci o aprovaci del pla o programa en el
termini mxim de dos anys des de la seua publicaci. En estos casos,
el promotor haur diniciar novament el trmit davaluaci ambiental i
territorial estratgica del pla o programa, llevat que sacorde la prrroga
de la vigncia de la declaraci ambiental i territorial estratgica en els
termes que preveuen els apartats segents.
5. El promotor podr sollicitar la prrroga de la vigncia de la
declaraci ambiental i territorial estratgica abans que transcrrega el
termini previst en lapartat anterior. La sollicitud formulada pel promotor suspendr el termini de dos anys de lapartat anterior.
6. A la vista desta sollicitud, lrgan ambiental i territorial podr
acordar la prrroga de la vigncia de la declaraci ambiental i territorial
estratgica en el cas que no shagen produt canvis substancials en els
elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluaci
ambiental i territorial estratgica, i ampliar la seua vigncia per dos
anys addicionals. Transcorregut este termini sense que shaja aprovat el
pla o programa, el promotor haur diniciar novament el procediment
davaluaci ambiental i territorial estratgica.
7. Lrgan ambiental i territorial resoldr la sollicitud de prrroga
en un termini de sis mesos comptador des de la data de presentaci
desta sollicitud. Prviament, lrgan ambiental i territorial sollicitar
que emeten informe les administracions pbliques afectades per ra
de la matria en relaci amb els elements essencials que van servir de

18958

documentacin a que se refiere el artculo 26.2 de la Ley 21/2013, de


9 de diciembre, de evaluacin ambiental, cuando no est incluida en el
acuerdo de aprobacin.
7. Cuando se produzca una modificacin en la planificacin urbanstica que tenga por objeto una diferente zonificacin o uso urbanstico
de zonas verdes previstas, se requerir un dictamen previo del Consell
Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, con carcter previo a la
aprobacin del plan.
8. Toda la documentacin se presentar segn los formatos establecidos en el anexo IX de esta ley.
Artculo 56. Publicidad, seguimiento, modificacin y caducidad
1. En el plazo de quince das desde la adopcin o aprobacin del
plan o programa, el rgano sustantivo remitir para su publicacin en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la siguiente documentacin:
a) La resolucin por la que se adopta o aprueba el plan o programa
aprobado, y una referencia a la direccin de la pgina web en la que el
rgano sustantivo pondr a disposicin del pblico el contenido ntegro
de dicho plan o programa.
b) La declaracin ambiental y territorial estratgica.
c) Las razones de la eleccin de la alternativa seleccionada, en relacin con las alternativas consideradas, y las medidas adoptadas para el
seguimiento de los efectos en el medio ambiente y el territorio derivados de la aplicacin del plan o programa.
2. El rgano promotor deber poner a disposicin del pblico, administraciones pblicas afectadas y rgano ambiental y territorial, una
copia del plan aprobado y una declaracin expresiva de cmo se han
integrado en l los aspectos ambientales y territoriales, cmo se han
tomado en consideracin el estudio ambiental y territorial estratgico, la
declaracin ambiental y territorial estratgica y el resultado de las consultas, discrepancias y alegaciones, facilitando un resumen no tcnico
de dicha informacin.
3. El rgano promotor, en colaboracin con el rgano ambiental y
territorial, deber realizar un seguimiento de los efectos en el medio
ambiente y el territorio derivados de la aplicacin del plan o programa,
para la pronta deteccin de efectos adversos no previstos en l. En el
caso de los planes urbansticos y territoriales, con ese fin el rgano promotor elevar al rgano ambiental y territorial informes de seguimiento
con la periodicidad mnima prevista en la declaracin ambiental y territorial estratgica. Tratndose de planes municipales, los informes de
seguimiento tendrn una periodicidad mnima cuatrienal o una vez por
mandato corporativo, para verificar el cumplimiento de sus previsiones
y objetivos, de acuerdo con los indicadores recogidos en el plan. No se
podrn promover modificaciones de dichos planes sin el cumplimiento
del citado requisito.
4. La declaracin ambiental y territorial estratgica perder su
vigencia y cesar en la produccin de los efectos que le son propios si,
una vez publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no
se hubiera procedido a la adopcin o aprobacin del plan o programa
en el plazo mximo de dos aos desde su publicacin. En tales casos, el
promotor deber iniciar nuevamente el trmite de evaluacin ambiental
y territorial estratgica del plan o programa, salvo que se acuerde la prrroga de la vigencia de la declaracin ambiental y territorial estratgica
en los trminos previstos en los siguientes apartados.
5. El promotor podr solicitar la prrroga de la vigencia de la declaracin ambiental y territorial estratgica antes de que transcurra el plazo
previsto en el apartado anterior. La solicitud formulada por el promotor
suspender el plazo de dos aos del apartado anterior.
6. A la vista de tal solicitud, el rgano ambiental y territorial podr
acordar la prrroga de la vigencia de la declaracin ambiental y territorial estratgica en caso de que no se hayan producido cambios sustanciales en los elementos esenciales que sirvieron de base para realizar
la evaluacin ambiental y territorial estratgica, ampliando su vigencia
por dos aos adicionales. Transcurrido este plazo sin que se hubiera
procedido a la aprobacin del plan o programa, el promotor deber iniciar nuevamente el procedimiento de evaluacin ambiental y territorial
estratgica.
7. El rgano ambiental y territorial resolver sobre la solicitud de
prrroga en un plazo de seis meses contados desde la fecha de presentacin de dicha solicitud. Previamente, el rgano ambiental y territorial
solicitar informe a las administraciones pblicas afectadas por razn
de la materia en relacin con los elementos esenciales que sirvieron de

Num. 7329 / 31.07.2014

18959

base per a realitzar lavaluaci ambiental i territorial estratgica. Estes


administracions hauran de pronunciar-se en el termini de dos mesos,
que podr ampliar-se, per raons degudament justificades, un mes ms.
8. Transcorregut el termini de sis mesos sense que lrgan ambiental i territorial haja notificat la prrroga de la vigncia de la declaraci
ambiental i territorial estratgica sentendr estimada la sollicitud de
prrroga.
9. La declaraci ambiental i territorial estratgica dun pla o programa aprovat podr modificar-se en les circumstncies i pel procediment
establit en la legislaci de lEstat sobre avaluaci ambiental.

base para realizar la evaluacin ambiental y territorial estratgica. Estas


administraciones debern pronunciarse en el plazo de dos meses, que
podr ampliarse, por razones debidamente justificadas, por un mes ms.
8. Transcurrido el plazo de seis meses sin que el rgano ambiental
y territorial haya notificado la prrroga de la vigencia de la declaracin
ambiental y territorial estratgica se entender estimada la solicitud de
prrroga.
9. La declaracin ambiental y territorial estratgica de un plan o
programa aprobado podr modificarse en las circunstancias y por el
procedimiento establecido en la legislacin del Estado sobre evaluacin
ambiental.

CAPTOL III
Tramitaci dels plans no subjectes al procediment ordinari
davaluaci ambiental i territorial estratgica

CAPTULO III
Tramitacin de los planes no sujetos al procedimiento ordinario
de evaluacin ambiental y territorial estratgica

Article 57. Tramitaci dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica.
1. Quan un pla no estiga subjecte al procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica, una vegada realitzades les actuacions previstes en els articles 50 i 51 desta llei, se seguiran els trmits
segents:
a) Informaci pblica durant un perode mnim de quaranta-cinc
dies, assegurant, com a mnim, les mesures mnimes de publicitat exigides per larticle 53.2 desta llei. El termini mnim ser de vint dies quan
es tracte destudis de detall.
b) Durant el mateix termini dinformaci pblica es consultar els
organismes afectats, amb petici dels informes exigibles dacord amb
la legislaci sectorial, i tamb les entitats subministradores dels serveis
pblics urbans que puguen resultar afectades. La falta demissi dels
informes esmentats en el termini dun mes permetr prosseguir la tramitaci de les actuacions. La conselleria competent per a laprovaci
dels instruments de planejament, a travs de la direcci general corresponent, exercir les funcions de coordinaci necessries en relaci amb
lobtenci dels informes corresponents a les consultes que es realitzen
als rgans de la Generalitat en esta fase del procediment.

Artculo 57. Tramitacin de los planes que no estn sujetos al procedimiento ordinario de evaluacin ambiental y territorial estratgica.
1. Cuando un plan no est sujeto al procedimiento ordinario de
evaluacin ambiental y territorial estratgica, una vez realizadas las
actuaciones previstas en los artculos 50 y 51 de esta ley, se seguirn los
siguientes trmites:
a) Informacin pblica durante un periodo mnimo de cuarenta y
cinco das, asegurando, cuanto menos, las medidas mnimas de publicidad exigidas por el artculo 53.2 de esta ley. El plazo mnimo ser de 20
das cuando se trate de estudios de detalle.
b) Durante el mismo plazo de informacin pblica se consultar a
los organismos afectados, con peticin de los informes exigibles conforme a la legislacin sectorial, as como a las entidades suministradoras de
los servicios pblicos urbanos que pudieran resultar afectadas. La falta
de emisin de dichos informes en el plazo de un mes permitir proseguir
la tramitacin de las actuaciones. La Consellera competente para la
aprobacin de los instrumentos de planeamiento, a travs de la direccin
general correspondiente, ejercer las funciones de coordinacin necesarias en relacin con la obtencin de los informes correspondientes a
las consultas que se realicen a los rganos de la Generalitat en esta fase
del procedimiento.
c) Si, como consecuencia de informes y alegaciones, se pretende
introducir cambios sustanciales en la propuesta de plan, antes de adoptarlos se comunicar a los interesados y, mediante resolucin del alcalde, se sometern a informacin pblica por el plazo de 20 das, acompaados de los informes y alegaciones que sustenten la modificacin
propuesta. La publicacin y notificacin a los interesados se harn conforme al artculo 53 de esta ley. Durante ese periodo se admitirn, para
su examen y consideracin, nuevas alegaciones referidas a los cambios
propuestos; podrn inadmitirse las que reiteren argumentos y redunden
en aspectos previamente informados. En este caso de introduccin de
cambios sustanciales en la propuesta de un plan o programa que hubiera
sido objeto de un procedimiento simplificado de evaluacin ambiental y territorial estratgica, por ausencia de efectos significativos sobre
el medio ambiente y el territorio, ser necesario requerir del rgano
ambiental y territorial un informe que determine si las modificaciones
que se pretende introducir no tendrn efectos significativos sobre el
medio ambiente y el territorio o si requieren la tramitacin del procedimiento ordinario de evaluacin ambiental y territorial estratgica, por
ser previsible que se produzcan efectos significativos sobre el medio
ambiente y el territorio.
d) Una vez concluidas las anteriores actuaciones, el plan ser sometido a aprobacin por el Pleno del Ayuntamiento u rgano que corresponda. Cuando se modifique la ordenacin estructural, la aprobacin
definitiva corresponder a la consellera competente en urbanismo. Los
planes que tengan por objeto una diferente zonificacin o uso urbanstico de zonas verdes previstas requerirn dictamen previo del Consell
Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
2. El acuerdo de aprobacin definitiva, junto con sus normas urbansticas, se publicarn para su entrada en vigor en el Boletn Oficial de
la Provincia. Cuando la aprobacin definitiva sea municipal, antes de
su publicacin, se remitir una copia digital del plan a la consellera
competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo para su
inscripcin en el Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento
Urbanstico.

c) Si, com a conseqncia dinformes i allegacions, es pretn introduir canvis substancials en la proposta de pla, abans dadoptar-los es
comunicaran als interessats i, mitjanant una resoluci de lalcalde, se
sotmetran a informaci pblica pel termini de vint dies, acompanyats
dels informes i allegacions que sustenten la modificaci proposada. La
publicaci i notificaci als interessats es faran conforme a larticle 53
desta llei. Durant eixe perode sadmetran, per al seu examen i consideraci, noves allegacions referides als canvis proposats; podran inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes prviament
informats. En este cas dintroducci de canvis substancials en la proposta dun pla o programa que haguera sigut objecte dun procediment
simplificat davaluaci ambiental i territorial estratgica, per absncia
defectes significatius sobre el medi ambient i el territori, ser necessari
requerir de lrgan ambiental i territorial un informe que determine si
les modificacions que es pretn introduir no tindran efectes significatius sobre el medi ambient i el territori o si requerixen la tramitaci del
procediment ordinari davaluaci ambiental i territorial estratgica, per
ser previsible que es produsquen efectes significatius sobre el medi
ambient i el territori.
d) Una vegada concloses les anteriors actuacions, el pla ser sotms
a aprovaci pel Ple de lAjuntament o rgan que corresponga. Quan es
modifique lordenaci estructural, laprovaci definitiva correspondr
a la conselleria competent en urbanisme. Els plans que tinguen com a
objecte una diferent zonificaci o s urbanstic de zones verdes previstes requeriran dictamen previ del Consell Jurdic Consultiu de la
Comunitat Valenciana.
2. Lacord daprovaci definitiva, junt amb les seues normes urbanstiques, es publicaran per a lentrada en vigor en el Butllet Oficial de
la Provncia. Quan laprovaci definitiva siga municipal, abans de la
publicaci, es remetr una cpia digital del pla a la conselleria competent en matria dordenaci del territori i urbanisme per a la inscripci
en el Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 58. Tramitaci simultnia de distints plans


1. Es podran tramitar simultniament distints instruments de planejament que siguen congruents entre si.
2. Quan es tramite simultniament un pla general estructural i un pla
dordenaci detallada sobservaran les regles segents:

18960

b) El trmit de participaci pblica i consultes ser simultani per a


ambds documents.
c) Si, com a conseqncia de la declaraci ambiental i territorial
estratgica, lrgan promotor proposa millores en lordenaci detallada que canvien aspectes substancials de la versi preliminar desta,
es donar oportunitat als interessats per a formular allegacions, en la
forma prevista en el pargraf c de larticle anterior, abans daprovar la
versi final dambds instruments. En cap cas podran adoptar-se canvis
o propostes que saparten de les determinacions establides en la declaraci ambiental i territorial estratgica del pla que cont lordenaci
estructural.
d) El pla general estructural haur daprovar-se amb carcter previ
al planejament dordenaci detallada.

Artculo 58. Tramitacin simultnea de distintos planes


1. Se podrn tramitar simultneamente distintos instrumentos de
planeamiento que sean congruentes entre s.
2. Cuando se tramite simultneamente un plan general estructural
y un plan de ordenacin pormenorizada se observarn las siguientes
reglas:
a) Los respectivos documentos se formalizarn de forma separada,
debiendo subordinarse la ordenacin pormenorizada a la ordenacin
estructural.
b) El trmite de participacin pblica y consultas ser simultneo
para ambos documentos.
c) Si, como consecuencia de la declaracin ambiental y territorial
estratgica, el rgano promotor propusiera mejoras en la ordenacin
pormenorizada que cambiasen aspectos sustanciales de la versin preliminar de esta, se dar oportunidad a los interesados para formular alegaciones, en la forma prevista en el prrafo c del artculo anterior, antes de
proceder a la aprobacin de la versin final de ambos instrumentos. En
ningn caso podrn adoptarse cambios o propuestas que se aparten de
las determinaciones establecidas en la declaracin ambiental y territorial
estratgica del plan que contiene la ordenacin estructural.
d) El plan general estructural deber aprobarse con carcter previo
al planeamiento de ordenacin pormenorizada.

CAPTOL IV
Tramitaci de les actuacions territorials estratgiques

CAPTULO IV
Tramitacin de las actuaciones territoriales estratgicas

Article 59. Procediment per al desenrotllament duna actuaci territorial estratgica


1. Lactuaci territorial estratgica sinicia amb un acord del Consell, seguida de lelaboraci i aprovaci duna proposta del pla o projecte, que finalment s objecte dexecuci i gesti.
2. Lacord del Consell ser el document prescriptiu per a la redacci del pla o projecte i el seu corresponent estudi ambiental i territorial
estratgic. A este efecte, el Consell determinar els requisits urbanstics,
ambientals i territorials que saplicaran per a cada actuaci.

Artculo 59. Procedimiento para el desarrollo de una actuacin territorial estratgica


1. La actuacin territorial estratgica se inicia con un acuerdo del
Consell, seguida de la elaboracin y aprobacin de una propuesta del
plan o proyecto, que finalmente es objeto de ejecucin y gestin.
2. El acuerdo del Consell ser el documento prescriptivo para la
redaccin del plan o proyecto y su correspondiente estudio ambiental y
territorial estratgico. A este efecto, el Consell determinar los requisitos urbansticos, ambientales y territoriales que se aplicarn para cada
actuacin.
3. La aprobacin del plan o proyecto corresponde a la consellera
competente en materia de ordenacin del territorio y medio ambiente.
La aprobacin de los instrumentos de gestin, seguimiento y control de
su ejecucin corresponde al rgano de la administracin que, en cada
caso, designe el Consell.
La aprobacin del plan o proyecto puede ser simultnea a la de los
instrumentos para su desarrollo y ejecucin cuando as lo permitan las
circunstancias del caso.

a) Els respectius documents es formalitzaran de forma separada, i


shaur de subordinar lordenaci detallada a lordenaci estructural.

3. Laprovaci del pla o projecte correspon a la conselleria competent en matria dordenaci del territori i medi ambient. Laprovaci
dels instruments de gesti, seguiment i control de la seua execuci correspon a lrgan de ladministraci que, en cada cas, designe el Consell.
Laprovaci del pla o projecte pot ser simultnia a la dels instruments per al seu desplegament i execuci quan aix ho permeten les
circumstncies del cas.
Article 60. Iniciativa i declaraci duna actuaci territorial estratgica
1. La conselleria amb competncia material rellevant per als objectius de lactuaci territorial estratgica, a instncies de laspirant a promotor, formular una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa
davant de la conselleria competent en matria dordenaci del territori
i medi ambient, amb una proposta esquemtica. Esta proposta, com a
mnim, ha de preveure:
a) Descripci dels usos i les activitats proposats, amb el grau de
detall dun avantprojecte, i els seus efectes sobre la generaci de renda
i ocupaci.
b) Descripci de les diferents alternatives possibles, justificant la
impossibilitat de gestionar urbansticament la implantaci mitjanant el
compliment del plantejament ja aprovat.
c) Integraci de lmbit de lactuaci en la infraestructura verda
del territori.
d) Anlisi preliminar de ladequaci a les xarxes dinfraestructures
i dotacions existents o, si s el cas, proposta dampliaci.
e) Informes de viabilitat i sostenibilitat econmica, amb la justificaci dels recursos financers necessaris per a fer front a lactuaci.
f) Proposta de participaci pblica en els termes establerts en larticle 51.4.c de la present llei.
2. La conselleria competent en matria dordenaci del territori i
medi ambient resoldr sobre ladmissi a trmit de la documentaci pre-

Artculo 60. Iniciativa y declaracin de una actuacin territorial


estratgica
1. La consellera con competencia material relevante para los objetivos de la actuacin territorial estratgica, a instancia del aspirante a
promotor, formular consulta sobre la viabilidad de su iniciativa ante la
consellera competente en materia de ordenacin del territorio y medio
ambiente, con una propuesta esquemtica. En esta propuesta, como
mnimo, se contemplar:
a) Descripcin de los usos y actividades propuestos, con el grado
de detalle de un anteproyecto, y sus efectos sobre la generacin de renta
y empleo.
b) Descripcin de las diferentes alternativas posibles, justificando la
imposibilidad de gestionar urbansticamente la implantacin mediante
el cumplimiento del planteamiento ya aprobado.
c) Integracin del mbito de la actuacin en la infraestructura verde
del territorio.
d) Anlisis preliminar de la adecuacin a las redes de infraestructuras y dotaciones existentes o, en su caso, propuesta de ampliacin.
e) Informes de viabilidad y sostenibilidad econmica, con la justificacin de los recursos financieros necesarios para hacer frente a la
actuacin.
f) Propuesta de participacin pblica en los trminos establecidos en
el artculo 51.4.c) de la presente ley.
2. La consellera competente en materia de ordenacin del territorio
y medio ambiente resolver sobre la admisin a trmite de la documen-

Num. 7329 / 31.07.2014

sentada, dacord amb els requisits de larticle 17.3 desta llei. En tot cas,
la resoluci favorable no prejutjar el sentit de la declaraci del Consell.
3. Si la resoluci esmentada s favorable, i amb audincia prvia als
municipis afectats, la conselleria competent en matria dordenaci del
territori i medi ambient preparar un informe sobre:
a) La seua adequaci als requisits legals per a la seua declaraci
com a actuaci territorial estratgica.
b) Determinaci daspectes ambientals, territorials i funcionals que
shan de considerar.
c) Abast de lestudi ambiental i territorial estratgic, de linstrument
de paisatge i del procs de participaci pblica i consultes.
d) Identificaci dels instruments i estndards urbanstics necessaris
i la seqncia de la seua tramitaci.
4. Este informe tindr la consideraci de document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic i ser elevat al Consell, que podr
declarar lactuaci territorial estratgica amb els continguts establits
en el nmero anterior, i designar els rgans responsables de la seua
elaboraci, tramitaci, aprovaci, gesti i seguiment.
5. Lacord del Consell podr exigir les garanties financeres que es
consideren oportunes en els termes que preveu la legislaci vigent.

18961

tacin presentada, atendiendo a los requisitos del artculo 17.3 de esta


ley. En cualquier caso, la resolucin favorable no prejuzgar el sentido
de la declaracin del Consell.
3. Si la citada resolucin es favorable, y previa audiencia a los
municipios afectados, la consellera competente en materia de ordenacin del territorio y medio ambiente preparar un informe sobre:
a) Su adecuacin a los requisitos legales para su declaracin como
actuacin territorial estratgica.
b) Determinacin de aspectos ambientales, territoriales y funcionales a considerar.
c) Alcance del estudio ambiental y territorial estratgico, del instrumento de paisaje y del proceso de participacin pblica y consultas.
d) Identificacin de los instrumentos y estndares urbansticos necesarios y la secuencia de su tramitacin.
4. Este informe tendr la consideracin de documento de alcance
del estudio ambiental y territorial estratgico y ser elevado al Consell,
que podr declarar la actuacin territorial estratgica con los contenidos
establecidos en el nmero anterior, y designar los rganos responsables
de su elaboracin, tramitacin, aprobacin, gestin y seguimiento.
5. El acuerdo del Consell podr exigir las garantas financieras
que se consideren oportunas en los trminos previstos en la legislacin
vigente.

Article 61. Elaboraci i aprovaci del pla o projecte


1. El pla o projecte, que incorporar lestudi ambiental i territorial estratgic, ser elaborat amb labast i les condicions prescrites en
lacord de declaraci. Lrgan responsable el sotmetr a participaci
pblica i consultes, segons el que preveu este acord, per un termini
mnim de quaranta-cinc dies i donar adequada participaci als ajuntaments i institucions afectades.
Desprs, lrgan ambiental i territorial elaborar una declaraci
ambiental i territorial estratgica, les determinacions de la qual sincorporaran al pla o projecte per a la seua aprovaci dacord amb el que
establix el captol II deste ttol.
2. La resoluci aprovatria del pla o projecte que instrumenta una
actuaci territorial estratgica comporta els efectes segents:
a) Modificaci del planejament vigent, sense que siguen necessaris ms trmits posteriors, ni altres condicions de planejament o gesti
urbanstica ms que les definides en la resoluci aprovatria.
b) Designaci del promotor i fixaci de les seues obligacions, que
inclouran executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que sespecifiquen, i es podr incloure la connexi de lactuaci i el suplement
de les infraestructures necessries per a la seua integraci equilibrada
en el territori.
3. La resoluci fixar justificadament el sistema de gesti, i ponderar els interessos collectius i particulars que resulten afectats. Es
preferir el sistema de reparcellaci a un altre mode de gesti. Noms
amb carcter excepcional i en casos justificats en linters general sestablir el sistema expropiatori. A estos efectes, la resoluci aprovatria
comportar la declaraci dutilitat pblica o inters social i de la necessitat durgent ocupaci dels bns i drets necessaris per a desenrotllar
lactuaci.
El Consell podr eximir excepcionalment lactuaci territorial estratgica de les llicncies i autoritzacions la regulaci de les quals siga
competncia de la Generalitat. La resta de llicncies shan dadaptar al
que determinen les legislacions estatal i europea.

Artculo 61. Elaboracin y aprobacin del plan o proyecto


1. El plan o proyecto ser elaborado, incorporando su estudio
ambiental y territorial estratgico, con el alcance y condiciones prescritas en el acuerdo de declaracin. El rgano responsable lo someter
a participacin pblica y consultas, segn lo previsto en dicho acuerdo,
por un plazo mnimo de cuarenta y cinco das y dando adecuada participacin a los ayuntamientos e instituciones afectadas.
Despus, el rgano ambiental y territorial elaborar una declaracin
ambiental y territorial estratgica, cuyas determinaciones se incorporarn al plan o proyecto para su aprobacin de acuerdo con lo establecido
en el captulo II de este ttulo.
2. La resolucin aprobatoria del plan o proyecto que instrumenta
una actuacin territorial estratgica conlleva los siguientes efectos:
a) Modificacin del planeamiento vigente, sin que sean necesarios
ms trmites posteriores, ni otras condiciones de planeamiento o gestin
urbanstica ms que las definidas en la propia resolucin aprobatoria.
b) Designacin del promotor y fijacin de sus obligaciones, que
incluirn ejecutar y sufragar las obras, proyectos y actuaciones que se
especifiquen, pudiendo incluir la conexin de la actuacin y el suplemento de las infraestructuras precisas para su integracin equilibrada
en el territorio.
3. La resolucin fijar justificadamente el sistema de gestin, ponderando los intereses colectivos y particulares que resulten afectados.
Se preferir el sistema reparcelatorio a otro modo de gestin. Slo con
carcter excepcional y en supuestos justificados en el inters general se
establecer el sistema expropiatorio. A tales efectos, la resolucin aprobatoria comportar la declaracin de utilidad pblica o inters social y
de la necesidad de urgente ocupacin de los bienes y derechos precisos
para desarrollar la actuacin.
El Consell podr eximir excepcionalmente a la actuacin territorial
estratgica de las licencias y autorizaciones cuya regulacin sea competencia de la Generalitat, estando el resto de licencias a lo determinado
por las legislaciones estatal y europea.

Article 62. Execuci de lactuaci territorial estratgica


1. Amb carcter previ a leficcia de la resoluci aprovatria, sexigir al promotor subscriure i garantir els seus compromisos de forma
legal.
2. Si el promotor de lactuaci territorial estratgica s una administraci pblica, lactivitat dexecuci de la urbanitzaci la realitzar esta.
En qualsevol altre cas, lactivitat dexecuci de la urbanitzaci haur
dassignar-se desprs de la selecci prvia per mitj de procediment
sotms a condicions de publicitat, concurrncia i criteris dadjudicaci
que salvaguarden una adequada participaci de la comunitat en les plusvlues derivades de les actuacions urbanstiques.
3. La renncia a la condici de promotor o la seua transmissi ha de
ser autoritzada per lrgan de ladministraci competent per al segui-

Artculo 62. Ejecucin de la actuacin territorial estratgica


1. Con carcter previo a la eficacia de la resolucin aprobatoria, se
exigir al promotor suscribir y garantizar sus compromisos en forma
legal.
2. Si el promotor de la actuacin territorial estratgica fuere una
administracin pblica, la actividad de ejecucin de la urbanizacin
se realizar por la misma. En otro caso, la actividad de ejecucin de la
urbanizacin deber asignarse previa seleccin mediante procedimiento
sometido a condiciones de publicidad, concurrencia y criterios de adjudicacin que salvaguarden una adecuada participacin de la comunidad
en las plusvalas derivadas de las actuaciones urbansticas.
3. La renuncia a la condicin de promotor o su transmisin ha de
ser autorizada por el rgano de la administracin competente para el

Num. 7329 / 31.07.2014

18962

ment de lactuaci, igual que qualssevol altres canvis en les condicions


de gesti inicialment previstes.
4. Lincompliment pel promotor de les condicions i terminis dexecuci estipulats determinar la seua substituci o la caducitat de lactuaci territorial estratgica i la confiscaci de les garanties prestades, amb
audincia prvia de linteressat. La declaraci de caducitat comportar
la reversi, retroacci i reposici de bns, actuacions i obres, aix com,
si s el cas, la derogaci de previsions del planejament, en els termes
que resolga la conselleria competent en matria dordenaci del territori
i medi ambient.

seguimiento de la actuacin, al igual que cualesquiera otros cambios en


las condiciones de gestin inicialmente previstas.
4. El incumplimiento por el promotor de las condiciones y plazos
de ejecucin estipulados determinar su sustitucin o la caducidad de
la actuacin territorial estratgica y la incautacin de las garantas prestadas, previa audiencia del interesado. La declaracin de caducidad
conllevar la reversin, retroaccin y reposicin de bienes, actuaciones
y obras, as como, en su caso, la derogacin de previsiones del planeamiento, en los trminos que resuelva la consellera competente en
materia de ordenacin del territorio y medio ambiente.

CAPTOL V
Previsions addicionals sobre la formulaci, aprovaci,
suspensi i modificaci dels plans i programes

CAPTULO V
Previsiones adicionales sobre la formulacin, aprobacin,
suspensin y modificacin de los planes y programas

Article 63. Modificaci dels plans i programes


1. Els plans i programes es revisaran o modificaran pel procediment
previst per a la seua aprovaci o segons sestablisca en la seua normativa especfica.
2. Els plans parcials, els plans especials i els plans de reforma interior podran modificar determinacions del pla general estructural i del
pla dordenaci detallada, per a ajustar-les a lanlisi ms detallat del
territori propi de la seua escala, subjectant-se a les condicions segents:
a) Si la modificaci incidix en lordenaci estructural i t, o pot tindre, efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, perqu aix
ho determine lrgan ambiental i territorial en la preceptiva consulta, es
tramitaran de conformitat amb el precedent captol II.
b) Si no necessiten avaluaci ambiental o esta finalitza pel procediment simplificat amb un informe ambiental i territorial, es tramitaran
de conformitat amb el precedent captol III. No obstant aix, hauran de
complir les condicions vinculants que, si s el cas, haja imposat linforme ambiental i territorial.
3. Les noves solucions proposades hauran de mantindre lequilibri
del planejament vigent entre les dotacions pbliques i laprofitament
lucratiu, i suplementar, si s el cas, la xarxa primria i la xarxa secundria de dotacions, de manera que complisquen els criteris de qualitat,
capacitat i idonetat exigits segons lannex IV desta llei.

Artculo 63. Modificacin de los planes y programas


1. Los planes y programas se revisarn o modificarn por el procedimiento previsto para su aprobacin o segn se establezca en su normativa especfica.
2. Los planes parciales, los planes especiales y los planes de reforma
interior podrn modificar determinaciones del plan general estructural
y del plan de ordenacin pormenorizada, para ajustarlas al anlisis ms
detallado del territorio propio de su escala, sujetndose a las siguientes
condiciones:
a) Si la modificacin incide en la ordenacin estructural y tiene, o
puede tener, efectos significativos sobre el medio ambiente y el territorio, porque as lo determine el rgano ambiental y territorial en la
preceptiva consulta, se tramitarn conforme al precedente captulo II.
b) Si no precisan evaluacin ambiental o esta finaliza por el procedimiento simplificado con un informe ambiental y territorial, se tramitarn conforme al precedente captulo III. No obstante, debern cumplir
las condiciones vinculantes que, en su caso, haya impuesto el informe
ambiental y territorial.
3. Las nuevas soluciones propuestas debern mantener el equilibrio
del planeamiento vigente entre las dotaciones pblicas y el aprovechamiento lucrativo, suplementando, en su caso, la red primaria y la red
secundaria de dotaciones, de forma que cumplan con los criterios de
calidad, capacidad e idoneidad exigidos segn el anexo IV de esta ley.

Article 64. Suspensi de latorgament de llicncies


1. Els ajuntaments podran acordar la suspensi de la tramitaci i
de latorgament de llicncies de parcellaci de terrenys, edificaci i
demolici, per a mbits determinats, a fi de facilitar lestudi o reforma
de lordenaci urbanstica.
2. La suspensi tindr una duraci mxima de dos anys. Este termini sinterrompr, amb alament de la suspensi, si, transcorregut un any,
no se sotmet a exposici pblica la proposta de pla.
3. Desprs de lexposici al pblic dun pla en tramitaci, es reprendr la suspensi, o siniciar si no shaguera adoptat amb anterioritat,
fins que es complete el termini de dos anys mxim. En els mbits delimitats de suspensi de llicncies, noms podran concedir-se llicncies
per a obres o actuacions compatibles amb lantiga i la nova ordenaci.
Per a facilitar la compatibilitat, lacord de suspensi de llicncies podr
excusar el compliment daspectes accessoris de la nova ordenana,
regulant-ho degudament.
4. Leficcia de lacord de suspensi, o la represa desta, requerix
la publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, on sindicaran els mbits i el tipus de llicncies afectades per la suspensi o
anunciant el seu abast per remissi al document exposat al pblic.
5. La suspensi de llicncies implicar, tamb, la dels acords aprovatoris de nous programes dactuaci en la zona afectada. Els programes dactuaci ja aprovats i encara vigents abans de la suspensi de
llicncies no es veuran afectats, llevat que en acordar-la es faa constar
expressament, sense perju de les indemnitzacions que siguen procedents.

Artculo 64. Suspensin del otorgamiento de licencias


1. Los ayuntamientos podrn acordar la suspensin de la tramitacin y del otorgamiento de licencias de parcelacin de terrenos, edificacin y demolicin, para mbitos determinados, con el fin de facilitar el
estudio o reforma de la ordenacin urbanstica.
2. La suspensin tendr una duracin mxima de dos aos. Este
plazo se interrumpir, con levantamiento de la suspensin, si, transcurrido un ao, no se somete a exposicin pblica la propuesta de plan.
3. Tras la exposicin al pblico de un plan en tramitacin, se reanudar la suspensin, o se iniciar si no se hubiere adoptado con anterioridad, hasta que se complete el plazo de dos aos mximo. En los
mbitos delimitados de suspensin de licencias, solo podrn concederse
licencias para obras o actuaciones compatibles con la antigua y la nueva
ordenacin. Para facilitar la compatibilidad, el acuerdo de suspensin
de licencias podr excusar el cumplimiento de aspectos accesorios de la
nueva ordenanza, regulndolo debidamente.
4. La eficacia del acuerdo de suspensin, o la reanudacin de esta,
requiere su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana,
indicando los mbitos y tipo de licencias afectadas por la suspensin o
anunciando su alcance por remisin al documento expuesto al pblico.
5. La suspensin de licencias implicar, tambin, la de los acuerdos
aprobatorios de nuevos programas de actuacin en la zona afectada.
Los programas de actuacin ya aprobados y an vigentes antes de la
suspensin de licencias no se vern afectados, salvo que al acordarla
se haga constar expresamente, sin perjuicio de las indemnizaciones que
procedan.

Article 65. Situaci posterior a la suspensi de llicncies


1. La suspensi sextingix amb laprovaci definitiva del planejament o pel transcurs del termini mxim de suspensi sense que shaja
aprovat definitivament el pla. La denegaci de les sollicituds de lli-

Artculo 65. Situacin posterior a la suspensin de licencias


1. La suspensin se extingue con la aprobacin definitiva del planeamiento o por el transcurso del plazo mximo de suspensin sin que
se haya aprobado definitivamente el plan. La denegacin de las solicitu-

Num. 7329 / 31.07.2014

18963

cncia presentades abans de la suspensi, les quals shaurien atorgat


en el cas de no haver canvi dordenaci, seran indemnitzables pel cost
del projecte, i es tornaran, aix mateix, els tributs i les crregues que
shagueren produt.
2. La indemnitzaci daltres perjus irrogats per canvis de planejament s procedent en els casos previstos per la legislaci de sl.
3. Finalitzat el segon any de suspensi de llicncies, esta no podr
reiterar-se sobre la mateixa zona amb la mateixa finalitat en un termini
de cinc anys. Quan siga estrictament necessari per a preservar la viabilitat de lordenaci del pla en preparaci, procedir la suspensi del
planejament i dictar normes transitries durgncia previstes en larticle
44.6 desta llei.

des de licencia presentadas antes de la suspensin, que hubieren debido


otorgarse de no mediar cambio de ordenacin, sern indemnizables por
el coste del proyecto, devolvindose asimismo los tributos y cargas que
se hubieren devengado.
2. La indemnizacin de otros perjuicios irrogados por cambios de
planeamiento procede en los casos previstos por la legislacin de suelo.
3. Finalizado el segundo ao de suspensin de licencias, esta no
podr reiterarse sobre la misma zona con igual finalidad en un plazo de
cinco aos. Cuando fuera estrictamente necesario para preservar la viabilidad de la ordenacin del plan en preparacin, proceder la suspensin del planeamiento y dictar normas transitorias de urgencia previstas
en el artculo 44.6 de esta ley.

Article 66. Regles aplicables en absncia de planejament territorial o


urbanstic
1. Quan un municipi no tinga planejament general o este haja sigut
susps o anullat en la seua eficcia, i si la seua situaci urbanstica
ho requerix, la conselleria competent en matria durbanisme podr,
amb lacord previ habilitant del Consell, elaborar directament el seu
pla general estructural i tramitar-lo amb carcter urgent en el termini
mxim de dos anys.
2. Eixos plans limitaran el seu contingut als sectors i determinacions
indispensables per a possibilitar un desenrotllament urbanstic ordenat
a curt termini, i hauran de ser substituts, tan rpidament com siga possible, per un nou pla delaboraci municipal.
3. Per al perode que sestenga fins a laprovaci del pla, es podran
dictar normes transitries durgncia, per un termini determinat, de conformitat amb larticle 44.6 desta llei.
4. En absncia de planejament, les noves construccions hauran
dharmonitzar en els aspectes bsics amb lambient en qu subiquen.
A este efecte, les llicncies hauran danar acompanyades en tot cas dun
estudi dintegraci paisatgstica.

Artculo 66. Reglas aplicables en ausencia de planeamiento territorial


o urbanstico
1. Cuando un municipio carezca de planeamiento general o este
haya sido suspendido o anulado en su eficacia, y si su situacin urbanstica lo requiere, la consellera competente en materia de urbanismo
podr, previo acuerdo habilitante del Consell, elaborar directamente su
plan general estructural y tramitarlo con carcter urgente en el plazo
mximo de dos aos.
2. Esos planes limitarn su contenido a los sectores y determinaciones indispensables para posibilitar un ordenado desarrollo urbanstico a
corto plazo, y debern ser sustituidos, a la mayor brevedad posible, por
un nuevo plan de elaboracin municipal.
3. Para el periodo que se extienda hasta la aprobacin del plan, se
podrn dictar normas transitorias de urgencia, por plazo determinado,
conforme al artculo 44.6 de esta ley.
4. En ausencia de planeamiento, las nuevas construcciones debern
armonizar en lo bsico con el ambiente en que se ubiquen. A tal efecto,
las licencias debern ir acompaadas en todo caso de un estudio de
integracin paisajstica.

Article 67. Vigncia dels plans i programes


Els plans amb continguts normatius tenen vigncia indefinida, llevat
que en estos es dispose una altra cosa, i vinculen ladministraci i els
particulars. La seua revisi i substituci s procedent en els casos que
estos regulen o quan es manifeste la inadequaci del seu model territorial a noves circumstncies.

Artculo 67. Vigencia de los planes y programas


Los planes con contenidos normativos tienen vigencia indefinida,
salvo que en ellos se disponga otra cosa, y vinculan a la administracin y a los particulares. Su revisin y sustitucin procede en los casos
que ellos mismos regulen o cuando se manifieste la inadecuacin de su
modelo territorial a nuevas circunstancias.

LLIBRE II
GESTI URBANSTICA: PROGRAMACI I EXECUCI
DE LES ACTUACIONS URBANSTIQUES

LIBRO II
GESTIN URBANSTICA: PROGRAMACIN Y EJECUCIN
DE LAS ACTUACIONES URBANSTICAS

TTOL I
La gesti urbanstica

TTULO I
La gestin urbanstica

CAPTOL I
Marc general de la gesti urbanstica

CAPTULO I
Marco general de la gestin urbanstica

Secci I
Principis generals i conceptes de la gesti urbanstica

Seccin I
Principios generales y conceptos de la gestin urbanstica

Article 68. Fins rectors de la gesti urbanstica


La gesti del planejament urbanstic es regix pels principis de justa
distribuci de beneficis i crregues i de participaci de la comunitat en
les plusvlues urbanstiques.

Artculo 68. Fines rectores de la gestin urbanstica


La gestin del planeamiento urbanstico se rige por los principios
de justa distribucin de beneficios y cargas y de participacin de la
comunidad en las plusvalas urbansticas.

Article 69. Drets i deures dels propietaris de sl i bns immobles


Els propietaris de sl i titulars de drets sobre bns immobles afectats
per lordenaci urbanstica tenen les facultats i els deures previstos per
la legislaci autonmica i per la legislaci estatal en matria de sl,
urbanisme i ordenaci del territori.

Artculo 69. Derechos y deberes de los propietarios de suelo y bienes


inmuebles
Los propietarios de suelo y titulares de derechos sobre bienes
inmuebles afectados por la ordenacin urbanstica tienen las facultades
y los deberes previstos por la legislacin autonmica y por la legislacin
estatal en materia de suelo, urbanismo y ordenacin del territorio.

Article 70. Planejament i actes de gesti urbanstica


Tota activitat de transformaci o gesti urbanstica haur destar
legitimada per planejament aprovat i vigent, excepte en els casos de
fora dordenaci, runa o absncia de planejament que preveu esta llei.

Artculo 70. Planeamiento y actos de gestin urbanstica


Toda actividad de transformacin o gestin urbanstica deber estar
legitimada por planeamiento aprobado y vigente, salvo en los casos de fuera
de ordenacin, ruina o ausencia de planeamiento previstos en esta ley.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 71. Conceptes bsics de lequidistribuci


Als efectes desta llei, sentn per:
a) rea de repartiment: el conjunt de terrenys, contigus o discontinus, que queden subjectes a un mateix aprofitament tipus.
b) rea urbana homognia: el conjunt de terrenys continus, delimitats per un instrument de planejament urbanstic, que disposen dusos
i tipologies homognies, amb lobjecte de determinar laprofitament
mitj que correspon als sls dotacionals que la integren als quals lordenaci urbanstica no els haguera assignat aprofitament lucratiu. A
efectes de gesti urbanstica, laprofitament mitj es calcular de la
forma establida en larticle 74.1 desta llei, prenent com a referncia
dels clculs lrea urbana homognia.
c) Aprofitament tipus: s ledificabilitat unitria, ponderada, si s
el cas, amb els corresponents coeficients correctors, que el planejament
establix per a tots els terrenys compresos en una mateixa rea de repartiment.
d) Aprofitament subjectiu: laprofitament susceptible dapropiaci
pels propietaris, que resulta de restar de laprofitament tipus el percentatge daprofitament que correspon a ladministraci.
e) Aprofitament objectiu: s laprofitament urbanstic de destinaci
privada la materialitzaci del qual permet o exigix el planejament en un
determinat terreny.
f) Excedent daprofitament: la diferncia positiva que resulta de
restar de laprofitament objectiu dels terrenys, laprofitament subjectiu
que correspon als seus propietaris. Lexcedent daprofitament sorigina
b perqu laprofitament tipus dun terreny s inferior al seu aprofitament objectiu, b perqu laprofitament subjectiu del seu propietari s
inferior a laprofitament tipus a causa del percentatge daprofitament
que correspon a ladministraci.
g) Percentatge daprofitament que correspon a ladministraci: s el
percentatge daprofitament tipus, lliure de crregues durbanitzaci, que
correspon a ladministraci dacord amb esta llei.
h) Compensaci dexcedent daprofitament: s loperaci juridicoeconmica de gesti urbanstica, per la qual el propietari del terreny
compensa onerosament lexcedent daprofitament que presenta el seu
terreny per a adquirir el dret a construir-hi.
i) Transferncia daprofitament: operaci jurdica per la qual els
propietaris dun terreny laprofitament objectiu del qual s inferior al
seu aprofitament subjectiu, transmeten la diferncia entre eixos dos
aprofitaments, o part desta, a altres terrenys amb excedent daprofitament, per a la seua edificaci. En el cas que el terreny dorigen de la
transferncia siga una dotaci pblica, esta comporta la cessi gratuta
dels terrenys a ladministraci. Els uns i els altres sls poden estar en
distinta ubicaci i situaci urbanstica.
Article 72. Actuacions integrades i actuacions allades. Unitats dexecuci
1. Les actuacions integrades sn mbits de gesti urbanstica que
comporten la programaci conjunta duna o diverses unitats dexecuci
completes.
2. Les unitats dexecuci sn mbits de gesti urbanstica delimitats
per a la seua programaci i execuci conjunta.
3. Les actuacions allades consistixen en ledificaci de solars o la
rehabilitaci dedificis per mitj de llicncia dobres. Tamb sn actuacions allades les que es desenrotllen per mitj de programa, quan no
siga possible realitzar-les directament per mitj de llicncia dobres. El
programa dactuaci allada pot comportar, com a fi complementari:
a) La realitzaci dobres accessries durbanitzaci adjacents a la
parcella per a completar els servicis urbanstics existents, i convertir-la
en solar.
b) La urbanitzaci i edificaci de parcelles incloses en xicotetes
rees urbanes de municipis de carcter rural amb escassa poblaci, en
els termes que preveu larticle 25.4 desta llei.
c) La reparcellaci horitzontal de la finca, en els casos de programa
dactuaci allada en els quals siga necessria.
4. Les actuacions sobre el medi urb sn aquelles definides per la
llei de lEstat sobre rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes, deli-

18964

Artculo 71. Conceptos bsicos de la equidistribucin


A los efectos de la presente ley, se entiende por:
a) rea de reparto: el conjunto de terrenos, contiguos o discontinuos, que quedan sujetos a un mismo aprovechamiento tipo.
b) rea urbana homognea: el conjunto de terrenos continuos, delimitados por un instrumento de planeamiento urbanstico, que dispongan de usos y tipologas homogneas, con el objeto de determinar el
aprovechamiento promedio que corresponde a los suelos dotacionales
integrados en ella a los que la ordenacin urbanstica no les hubiera
asignado aprovechamiento lucrativo. A efectos de gestin urbanstica,
el aprovechamiento promedio se calcular de la forma establecida en
el artculo 74.1 de esta ley, tomando como referencia de los clculos el
rea urbana homognea.
c) Aprovechamiento tipo: es la edificabilidad unitaria, ponderada,
en su caso, con los correspondientes coeficientes correctores, que el
planeamiento establece para todos los terrenos comprendidos en una
misma rea de reparto.
d) Aprovechamiento subjetivo: el aprovechamiento susceptible de
apropiacin por los propietarios, que resulta de restar del aprovechamiento tipo el porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la
administracin.
e) Aprovechamiento objetivo: es el aprovechamiento urbanstico de
destino privado cuya materializacin permite o exige el planeamiento
en un terreno dado.
f) Excedente de aprovechamiento: la diferencia positiva que resulta
de restar del aprovechamiento objetivo de los terrenos, el aprovechamiento subjetivo que corresponde a sus propietarios. El excedente de
aprovechamiento se origina bien porque el aprovechamiento tipo de
un terreno es inferior a su aprovechamiento objetivo, bien porque el
aprovechamiento subjetivo de su propietario es inferior al aprovechamiento tipo debido al porcentaje de aprovechamiento que corresponde
a la administracin.
g) Porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin: es el porcentaje de aprovechamiento tipo, libre de cargas de urbanizacin, que corresponde a la administracin de acuerdo con esta ley.
h) Compensacin de excedente de aprovechamiento: es la operacin
jurdico-econmica de gestin urbanstica, por la que el propietario del
terreno compensa onerosamente el excedente de aprovechamiento que
presenta su terreno para adquirir el derecho a construirlo.
i) Transferencia de aprovechamiento: operacin jurdica por la que
los propietarios de un terreno cuyo aprovechamiento objetivo es inferior a su aprovechamiento subjetivo, transmiten la diferencia entre esos
dos aprovechamientos, o parte de ella, a otros terrenos con excedente
de aprovechamiento, para su edificacin. En el caso de que el terreno
de origen de la transferencia sea una dotacin pblica, esta conlleva la
cesin gratuita de los terrenos a la administracin. Unos y otros suelos
pueden estar en distinta ubicacin y situacin urbanstica.
Artculo 72. Actuaciones integradas y actuaciones aisladas. Unidades
de ejecucin
1. Las actuaciones integradas son mbitos de gestin urbanstica
que comportan la programacin conjunta de una o varias unidades de
ejecucin completas.
2. Las unidades de ejecucin son mbitos de gestin urbanstica
delimitados para su programacin y ejecucin conjunta.
3. Las actuaciones aisladas consisten en la edificacin de solares o
la rehabilitacin de edificios mediante licencia de obras. Tambin son
actuaciones aisladas las que se desarrollan mediante programa, cuando
no sea posible realizarlas directamente mediante licencia de obras. El
programa de actuacin aislada puede conllevar, como fin complementario:
a) La realizacin de obras accesorias de urbanizacin adyacentes a
la parcela para completar los servicios urbansticos existentes, convirtindola en solar.
b) La urbanizacin y edificacin de parcelas incluidas en pequeas
reas urbanas de municipios de carcter rural con escasa poblacin, en
los trminos previstos en el artculo 25.4 de esta ley.
c) La reparcelacin horizontal de la finca, en los supuestos de programa de actuacin aislada en que sea necesaria.
4. Las actuaciones sobre el medio urbano son aquellas definidas
por la ley del Estado sobre rehabilitacin, regeneracin y renovacin

Num. 7329 / 31.07.2014

18965

mitades com a tals en lordenaci detallada dels instruments de planejament urbanstic previstos en esta llei o en el programa dactuaci allada o integrada que les desenrotllen. Les actuacions sobre el medi urb
tindran la consideraci dactuaci integrada o actuaci allada dacord
amb el que disposa este article i amb els criteris delecci entre luna i
laltra regulats en larticle segent.

urbanas, delimitadas como tales en la ordenacin pormenorizada de los


instrumentos de planeamiento urbanstico previstos en la presente ley o
en el programa de actuacin aislada o integrada que las desarrollen. Las
actuaciones sobre el medio urbano tendrn la consideracin de actuacin integrada o actuacin aislada de acuerdo con lo dispuesto en este
artculo y con los criterios de eleccin entre una y otra regulados en el
artculo siguiente.

Article 73. Criteris delecci entre la delimitaci dactuacions allades o integrades


1. Els documents de planejament seguiran els criteris segents per
a incloure terrenys en una actuaci integrada o en una actuaci allada:
a) En les illes de cases amb urbanitzaci preexistent completa, ser
procedent lactuaci allada, excepte quan concrreguen les circumstncies que aconsellen la formulaci dun pla de reforma interior per
a realitzar una actuaci de renovaci o regeneraci sobre el medi urb.
b) En les illes de cases amb urbanitzaci preexistent parcial, ser
procedent la seua inclusi com a actuaci allada, sempre que siga viable connectar amb la urbanitzaci existent les cares no urbanitzades. En
cas contrari, sinclour en actuacions integrades el terreny imprescindible per a transformar-lo en solar. La delimitaci de lactuaci integrada
es realitzar amb un criteri funcional i proporcionat.
c) En les illes de cases sense cap grau durbanitzaci preexistent,
ser procedent lactuaci integrada.
d) En els nuclis rurals xicotets, el pla general estructural podr
incloure en lrea dactuacions allades illes de cases completes, per a
la seua urbanitzaci en este rgim dactuaci, amb el fi regulat en els
articles 25.4 i 72.3.b desta llei.
2. El grau durbanitzaci de lilla de cases corresponent es ponderar en funci de les alineacions del planejament vigent que sha dexecutar

Artculo 73. Criterios de eleccin entre la delimitacin de actuaciones


aisladas o integradas
1. Los documentos de planeamiento seguirn los siguientes criterios para incluir terrenos en una actuacin integrada o en una actuacin
aislada:
a) En las manzanas con urbanizacin preexistente completa, procede la actuacin aislada, salvo cuando concurran las circunstancias que
aconsejen la formulacin de un plan de reforma interior para realizar
una actuacin de renovacin o regeneracin sobre el medio urbano.
b) En las manzanas con urbanizacin preexistente parcial, proceder
su inclusin como actuacin aislada, siempre que sea viable conectar
con la urbanizacin existente los frentes no urbanizados. En caso contrario, se incluir en actuaciones integradas el terreno imprescindible
para transformarlo en solar. La delimitacin de la actuacin integrada
se realizar con un criterio funcional y proporcionado.
c) En las manzanas sin ningn grado de urbanizacin preexistente,
procede la actuacin integrada.
d) En los pequeos ncleos rurales, el plan general estructural podr
incluir en el rea de actuaciones aisladas manzanas completas, para su
urbanizacin en este rgimen de actuacin, con el fin regulado en los
artculos 25.4 y 72.3.b de esta ley.
2. El grado de urbanizacin de la manzana correspondiente se ponderar en funcin de las alineaciones del planeamiento vigente a ejecutar.

Secci II
Regles dequidistribuci que ha de contindre
el planejament urbanstic

Seccin II
Reglas de equidistribucin que ha de contener
el planeamiento urbanstico

Article 74. Clcul de laprofitament tipus


1. El pla dordenaci detallada determinar laprofitament tipus
en funci de laprofitament objectiu dels terrenys inclosos en lrea
de repartiment prevista en el dit pla, homogenetzat per laplicaci, a
la superfcie edificable corresponent a cada s, de coeficients correctors, que expressen la relaci entre els diferents valors de repercussi de
cada s, justificats segons un estudi de mercat; laprofitament objectiu
total, aix homogenetzat, es dividir per la superfcie total de lrea
de repartiment, incloses les superfcies exteriors al mateix que siguen
adscrites per a lobtenci delements de la xarxa primria i excloses
les superfcies de sl pblic preexistents en lrea de repartiment i que
ja es troben destinades a ls assignat pel pla, excepte les que consten
obtingudes de forma onerosa per ladministraci, que donaran lloc a la
corresponent adjudicaci daprofitament a favor seu, en els termes que
preveu larticle 83 desta llei. El resultat obtingut de la divisi indicada
ser laprofitament tipus de lrea de repartiment.
2. Per al clcul de laprofitament tipus en rgim dactuacions integrades, lordenaci detallada, sobre la base dels criteris establits en
lordenaci estructural, tal com regula larticle 32 desta llei, delimitar
rees de repartiment i calcular els seus corresponents aprofitaments
tipus. En tot cas, haur de quedar garantit el just repartiment de beneficis i crregues, que shan de materialitzar en les reparcellacions, i es
justificar la viabilitat de les rees de repartiment i les mesures adoptades per a la seua major equitat.
3. El clcul de laprofitament tipus es concretar en lordenaci
detallada en metres quadrats homogenetzats dedificabilitat ds i tipologia caracterstics per cada metre quadrat de sl.

Artculo 74. Clculo del aprovechamiento tipo


1. El plan de ordenacin pormenorizada determinar el aprovechamiento tipo en funcin del aprovechamiento objetivo de los terrenos
incluidos en el rea de reparto prevista en dicho plan, homogeneizado
por la aplicacin, a la superficie edificable correspondiente a cada uso,
de coeficientes correctores, que expresen la relacin entre los diferentes
valores de repercusin de cada uso, justificados segn un estudio de
mercado; el aprovechamiento objetivo total, as homogenizado, se dividir por la superficie total del rea de reparto, incluyendo las superficies
exteriores al mismo que sean adscritas para la obtencin de elementos
de la red primaria y excluyendo las superficies de suelo pblico preexistentes en el rea de reparto y que ya se encuentren destinadas al uso
asignado por el plan, salvo las que consten obtenidas de forma onerosa
por la administracin, que darn lugar a la correspondiente adjudicacin
de aprovechamiento a su favor, en los trminos previstos en el artculo
83 de esta ley. El resultado obtenido de la divisin indicada ser el
aprovechamiento tipo del rea de reparto.
2. Para el clculo del aprovechamiento tipo en rgimen de actuaciones integradas, la ordenacin pormenorizada, sobre la base de los
criterios establecidos en la ordenacin estructural, tal y como regula
el artculo 32 de esta ley, delimitar reas de reparto y calcular sus
correspondientes aprovechamientos tipo. En todo caso, deber quedar
garantizado el justo reparto de beneficios y cargas, a materializar en las
reparcelaciones, y se justificar la viabilidad de las reas de reparto y
las medidas adoptadas para su mayor equidad.
3. El clculo del aprovechamiento tipo se concretar en la ordenacin
pormenorizada en metros cuadrados homogeneizados de edificabilidad de
uso y tipologa caractersticos por cada metro cuadrado de suelo.

Article 75. Regles generals dequidistribuci per als mbits dactuacions integrades
1. En el sl urbanitzable, cada rea de repartiment estar formada,
preferentment, per cada un dels sectors complets de planejament o, si s
el cas, per diversos sectors complets del mateix s global o dominant i,

Artculo 75. Reglas generales de equidistribucin para los mbitos de


actuaciones integradas
1. En el suelo urbanizable, cada rea de reparto estar formada, preferentemente, por cada uno de los sectores completos de planeamiento
o, en su caso, por varios sectores completos del mismo uso global o

Num. 7329 / 31.07.2014

en el cas ds residencial, del mateix rang de densitat, juntament amb la


proporci de terrenys externs de la xarxa primria adscrits pel planejament. Ladscripci de cessions de xarxa primria a rees de repartiment
sestablir justificadament per a compensar amb majors cessions les de
major aprofitament, valor o rendiment, de forma equitativa.
No podr haver-hi una diferncia superior al trenta per cent, respecte del menor valor, entre laprofitament tipus de les rees de repartiment
amb el mateix s global o dominant i amb una densitat residencial del
mateix rang, segons els rangs de densitat establits en larticle 27 desta
llei.
2. Cada sector dels plans de reforma interior constituir una rea de
repartiment, excepte aquells terrenys per als quals el pla establisca un
rgim dactuacions allades, segons la regulaci establerta en larticle
72.3 desta llei. Excepcionalment, quan la disparitat de la situaci urbanstica aix ho justifique, la delimitaci de les rees de repartiment podr
ajustar-se a una o vries unitats dexecuci del sector o a vries actuacions allades. Ladscripci de cessions de Xarxa primria a estos mbits
de reforma interior sestablir justificadament en funci de lincrement
daprofitament que el nou planejament podria suposar respecte de lanterior i de les necessitats de majors dotacions que este increment genere.
3. En els terrenys inclosos en unitats dexecuci en sl urb, el pla
dordenaci detallada establir per a cada una delles una rea de repartiment juntament amb el sl que li siga adscrit, de manera que laprofitament de cada unitat dexecuci tinga un valor semblant, sense que
existisca una diferncia, en ms o en menys, superior al quinze per cent,
respecte a laprofitament urbanstic mitj de lrea urbana homognia
en qu es troben inclosos. El valor de laprofitament tipus es calcular
de conformitat amb lapartat 1 de larticle anterior.
Article 76. Regles generals dequidistribuci per als mbits dactuacions allades
1. Les parcelles subjectes a actuacions allades, sempre que el pla o
la seua modificaci no establisca un increment de laprofitament objectiu, formen rea de repartiment juntament amb lmbit del seu vial de
servici, que s el terreny adjacent necessari per a dotar-les de la condici
de solar, o la part proporcional deste.
2. Per als sls subjectes a actuacions allades als quals el planejament no atribusca un increment daprofitament respecte al pla anteriorment vigent, laprofitament tipus coincidir amb el subjectiu.
3. Per als sls subjectes a actuacions allades als quals el planejament atribusca un increment daprofitament respecte del pla anterior,
el pla establir les regles per a fixar la cessi dotacional derivada de
lincrement daprofitament, de manera que, com a mnim, es mantinga
la proporci entre dotacions pbliques i edificabilitat en lrea urbana
homognia i com a mxim les establertes en larticle 36 desta llei.

18966

dominante y, en el caso de uso residencial, del mismo rango de densidad, junto a la proporcin de terrenos externos de la red primaria adscritos por el planeamiento. La adscripcin de cesiones de red primaria
a reas de reparto se establecer justificadamente para compensar con
mayores cesiones las de mayor aprovechamiento, valor o rendimiento,
de forma equitativa.
No podr haber una diferencia superior al treinta por cien, respecto
del menor valor, entre el aprovechamiento tipo de las reas de reparto
con igual uso global o dominante y con una densidad residencial del
mismo rango, segn los rangos de densidad establecidos en el artculo
27 de esta ley.
2. Cada sector de los planes de reforma interior constituir un rea
de reparto, excepto aquellos terrenos para los que el plan establezca un
rgimen de actuaciones aisladas, segn la regulacin establecida en el
artculo 72.3 de esta ley. Excepcionalmente, cuando la disparidad de
la situacin urbanstica as lo justifique, la delimitacin de las reas de
reparto podr ajustarse a una o varias unidades de ejecucin del sector o
a varias actuaciones aisladas. La adscripcin de cesiones de Red Primaria a estos mbitos de reforma interior se establecer justificadamente en
funcin del incremento de aprovechamiento que el nuevo planeamiento
pudiera suponer respecto del anterior y de las necesidades de mayores
dotaciones que dicho incremento genere.
3. En los terrenos incluidos en unidades de ejecucin en suelo urbano, el plan de ordenacin pormenorizada establecer para cada una de
ellas un rea de reparto junto con el suelo que le sea adscrito, de modo
que el aprovechamiento de cada unidad de ejecucin tenga un valor
similar, sin que exista una diferencia, en ms o en menos, superior al
quince por ciento, respecto al aprovechamiento urbanstico medio del
rea urbana homognea en que se hallen incluidos. El valor del aprovechamiento tipo se calcular conforme al apartado 1 del artculo anterior.

4. Les cessions dotacionals a qu es referix lapartat anterior es


podran realitzar mitjanant transferncies daprofitament. En cas dimpossibilitat fsica de materialitzar la cessi dotacional en terrenys del
propi mbit espacial de lactuaci allada, es podr materialitzar mitjanant la cessi de superfcie edificada de valor equivalent integrada
en un complex immobiliari en la zona dactuaci, o fora della si no fos
possible, o mitjanant compensaci econmica equivalent substitutria.
Les quantitats obtingudes desta compensaci sintegraran en el patrimoni pblic de sl amb la finalitat de lobtenci dels sls dotacionals
corresponents.

Artculo 76. Reglas generales de equidistribucin para los mbitos de


actuaciones aisladas
1. Las parcelas sujetas a actuaciones aisladas, siempre y cuando el
plan o su modificacin no establezca un incremento del aprovechamiento objetivo, forman rea de reparto junto al mbito de su vial de servicio, que es el terreno adyacente necesario para dotarlas de la condicin
de solar, o la parte proporcional de l.
2. Para los suelos sujetos a actuaciones aisladas a los que el planeamiento no atribuya un incremento de aprovechamiento respecto del plan
anteriormente vigente, el aprovechamiento tipo coincidir con el subjetivo.
3. Para los suelos sujetos a actuaciones aisladas a los que el planemiento atribuya un incremento de aprovechamiento respecto del plan
anterior, el plan establecer las reglas para fijar la cesin dotacional
derivada del incremento de aprovechamiento, de modo que, como mnimo, se mantenga la proporcin entre dotaciones pblicas y edificabilidad en el rea urbana homognea y como mximo las establecidas en el
artculo 36 de esta Ley.
4. Las cesiones dotacionales a que se refiere el apartado anterior se
podrn realizar mediante transferencias de aprovechamiento. En el caso
de imposibilidad fsica de materializar la cesin dotacional en terrenos
del propio mbito espacial de la actuacin aislada, se podr materializar
mediante la cesin de superficie edificada de valor equivalente integrada en un complejo inmobiliario en la zona de actuacin, o fuera de ella
si no fuera posible, o mediante compensacin econmica equivalente
sustitutoria. Las cantidades obtenidas de dicha compensacin se integrarn en el patrimonio pblico de suelo con la finalidad de la obtencin de
los suelos dotacionales correspondientes.

CAPTOL II
Tcniques operatives de gesti de sl

CAPTULO II
Tcnicas operativas de gestin de suelo

Secci I
Compensaci, transferncies i reserves daprofitament

Seccin I
Compensacin, transferencias y reservas de aprovechamiento

Article 77. Aprofitament que correspon a ladministraci i compensaci dexcedents daprofitament. Modalitats
1. Lexcedent daprofitament resultant del percentatge daprofitament tipus que correspon a ladministraci es materialitzar en terrenys
cedits a esta, lliures de crregues durbanitzaci:

Artculo 77. Aprovechamiento que corresponde a la administracin y


compensacin de excedentes de aprovechamiento. Modalidades
1. El excedente de aprovechamiento resultante del porcentaje de
aprovechamiento tipo que corresponde a la administracin se materializar en terrenos cedidos a esta, libres de cargas de urbanizacin:

Num. 7329 / 31.07.2014

a) En el sl urbanitzable previst en el pla general estructural, el


percentatge daprofitament que correspon a ladministraci s del deu
per cent de laprofitament tipus.
b) En els sectors de planejament parcial que es desenrotllen sense
estar previstos en el pla general estructural, el percentatge daprofitament que correspon a ladministraci s del quinze per cent de laprofitament tipus. En este cas, un deu per cent ser per a ladministraci
actuant i un cinc per cent per a la Generalitat amb la finalitat destinar
els ingressos derivats deste patrimoni a la millora de la infraestructura
verda.
c) En el sl urb incls en unitats dexecuci, el percentatge daprofitament que correspon a ladministraci s del cinc per cent de laprofitament tipus.
d) En el sl urb incls en actuacions allades o en plans de reforma
interior, laprofitament tipus coincidix amb laprofitament subjectiu.
Sexceptuen desta regla els mbits que tinguen un increment daprofitament respecte del planejament anterior, en els quals el percentatge
daprofitament que correspon a ladministraci actuant ser del cinc per
cent respecte de lincrement de laprofitament tipus. En este cas, la cessi podr realitzar-se preferentment per mitj de cessi de sl, lliure de
crregues durbanitzaci, en el qual puga materialitzar-se laprofitament
pblic, o, a falta daix, per mitj de la cessi de superfcie edificada de
valor econmic equivalent integrada en edificis en rgim de propietat
horitzontal, o per mitj de compensaci econmica.
2. Quan una actuaci presente, en conjunt, un excedent daprofitament perqu laprofitament tipus siga menor que laprofitament objectiu, este es compensar:
a) Preferentment, per la cessi dels sls dotacionals necessaris per
a la seua urbanitzaci interna o per a connectar o integrar lactuaci en
les xarxes generals de servicis urbanstics.
b) Per la cessi de terrenys en un altre sector, rea de repartiment o
mbit urbanstic o geogrfic, per mitj de transferncies daprofitament.
c) Cedint edificaci preexistent, amb taxaci prvia, que siga del
mateix valor als terrenys que haguera que cedir en el seu lloc.
d) En defecte dels anteriors, per mitj de compensaci econmica
pel valor de lexcedent daprofitament.
El que sha obtingut per esta compensaci sintegrar en el patrimoni pblic de sl.
Article 78. Transferncies daprofitament
1. Els propietaris duna finca poden transferir el seu aprofitament
subjectiu a altres finques que disposen dexcedents daprofitament.
Estos excedents seran compensats per mitj de la transferncia esmentada, que legitimar ledificaci destos.
2. En el cas que el terreny dorigen de la transferncia siga una
dotaci pblica, la transferncia comporta la cessi gratuta a ladministraci, lliure de crregues i en ple domini, de la finca dorigen o de
reserves daprofitament el valor de les quals siga igual a lexcedent
daprofitament que shi pretn compensar.
3. Les transferncies daprofitament poden aplicar-se tant a actuacions allades com a integrades, sempre que les parcelles edificables
presenten un excedent daprofitament i siga insuficient, per a la seua
compensaci, la mera cessi dels terrenys contigus i necessaris per a
urbanitzar-les.
4. Laprofitament pot transferir-se des de terrenys ubicats en qualsevol localitzaci geogrfica i siga a siga la seua destinaci urbanstica,
per la superfcie a cedir o laprofitament a compensar ha de ser major o
menor en funci de laplicaci dels coeficients correctors corresponents
a ambds sls, determinats dacord amb el que hi ha establit en larticle
74.1 desta llei.
Esta equivalncia es verificar dacord amb les normes de valoraci de la legislaci estatal aplicable i, ats que s una cessi gratuta,
es tindran en compte, entre les normes esmentades, les aplicables a la
reparcellaci.
5. La transferncia voluntria daprofitament lha daprovar lajuntament, a proposta subscrita dels interessats i formalitzada en escriptura
pblica, amb plnols adjunts expressius de la localitzaci i les dimensions de les finques implicades.
Noms en actuacions integrades s tamb admissible que la
reparcellaci discontnua tinga carcter fors, i en este cas es tramitar dacord amb la secci segent. La seua finalitat ser la de complir les

18967

a) En el suelo urbanizable previsto en el plan general estructural, el


porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin es
del diez por cien del aprovechamiento tipo.
b) En los sectores de planeamiento parcial que se desarrollen sin
estar previstos en el plan general estructural, el porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin es del quince por cien
del aprovechamiento tipo. En este caso, un diez por cien ser para la
administracin actuante y un cinco por cien para la Generalitat con la
finalidad destinar los ingresos derivados de dicho patrimonio a la mejora de la infraestructura verde.
c) En el suelo urbano incluido en unidades de ejecucin, el porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin es del
cinco por cien del aprovechamiento tipo.
d) En el suelo urbano incluido en actuaciones aisladas o en planes
de reforma interior, el aprovechamiento tipo coincide con el aprovechamiento subjetivo. Se exceptan de esta regla los mbitos que tengan un
incremento de aprovechamiento respecto del planeamiento anterior, en
los que el porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin actuante ser del cinco por cien respecto del incremento del
aprovechamiento tipo. En este caso, la cesin podr realizarse preferentemente mediante cesin de suelo, libre de cargas de urbanizacin,
en el que pueda materializarse el aprovechamiento pblico, o, en su
defecto, mediante la cesin de superficie edificada de valor econmico
equivalente integrada en edificios en rgimen de propiedad horizontal,
o mediante compensacin econmica.
2. Cuando una actuacin presente, en su conjunto, un excedente
de aprovechamiento porque el aprovechamiento tipo sea menor que el
aprovechamiento objetivo, este se compensar:
a) Preferentemente, por la cesin de los suelos dotacionales necesarios para su urbanizacin interna o para conectar o integrar la actuacin
en las redes generales de servicios urbansticos.
b) Por la cesin de terrenos en otro sector, rea de reparto o mbito
urbanstico o geogrfico, mediante transferencias de aprovechamiento.
c) Cediendo edificacin preexistente, previa tasacin, que sea de
igual valor a los terrenos que hubiera que ceder en su lugar.
d) En defecto de los anteriores, mediante compensacin econmica
por el valor del excedente de aprovechamiento.
Lo obtenido por dicha compensacin se integrar en el patrimonio
pblico de suelo.
Artculo 78. Transferencias de aprovechamiento
1. Los propietarios de una finca pueden transferir su aprovechamiento subjetivo a otras fincas que cuenten con excedentes de aprovechamiento. Estos excedentes sern compensados mediante dicha transferencia, que legitimar la edificacin de los mismos.
2. En el caso de que el terreno de origen de la transferencia sea una
dotacin pblica, la transferencia conlleva la cesin gratuita a la administracin, libre de cargas y en pleno dominio, de la finca de origen o
de reservas de aprovechamiento cuyo valor sea igual al excedente de
aprovechamiento que se pretende compensar con ella.
3. Las transferencias de aprovechamiento pueden aplicarse tanto a
actuaciones aisladas como integradas, siempre que las parcelas edificables presenten un excedente de aprovechamiento y sea insuficiente, para
su compensacin, la mera cesin de los terrenos contiguos y necesarios
para urbanizarlas.
4. El aprovechamiento puede transferirse desde terrenos ubicados en
cualquier localizacin geogrfica y cualquiera que sea su destino urbanstico, pero la superficie a ceder o el aprovechamiento a compensar
debe ser mayor o menor en funcin de la aplicacin de los coeficientes
correctores correspondientes a ambos suelos, determinados de acuerdo
con lo que establece el artculo 74.1 de la presente ley.
Dicha equivalencia se verificar conforme a las normas de valoracin de la legislacin estatal aplicable y, siendo una cesin gratuita, se
tendrn en cuenta, entre dichas normas, las aplicables a la reparcelacin.
5. La transferencia voluntaria de aprovechamiento debe ser aprobada por el ayuntamiento, a propuesta suscrita por los interesados y
formalizada en escritura pblica, con planos adjuntos expresivos de la
localizacin y dimensiones de las fincas implicadas.
Slo en actuaciones integradas es tambin admisible que la reparcelacin discontinua tenga carcter forzoso, en cuyo caso se tramitar
conforme a la seccin siguiente. Su finalidad ser la de cumplir las

Num. 7329 / 31.07.2014

18968

cessions externes que, si s el cas, corresponguen a estes actuacions per


previsi de lordenaci estructural.
La transferncia, aix com la incorporaci de terrenys al domini
pblic o patrimoni municipal de sl que comporte, ha de fer-se constar
en el registre de la propietat.

cesiones externas que, en su caso, correspondan a dichas actuaciones


por previsin de la ordenacin estructural.
La transferencia, as como la incorporacin de terrenos al dominio
pblico o patrimonio municipal de suelo que conlleve, debe hacerse
constar en el registro de la propiedad.

Article 79. Reserves daprofitament


1. Amb motiu duna cessi gratuta de terrenys a ladministraci,
el cedent pot reservar-se laprofitament subjectiu dels terrenys per a
la posterior transferncia. Qui sufrague el preu just expropiatori dun
terreny, o renuncie a percebrel, pot reservar-se el seu corresponent
aprofitament.
2. La reserva daprofitament ha de ser aprovada per lajuntament o
per ladministraci que expropie; en este ltim cas, es requerix un informe municipal previ. Lajuntament pot oposar-se al fet que es formalitze
una reserva daprofitament quan puga dificultar la implementaci dels
mecanismes de gesti urbanstica o la deguda execuci del planejament;
no obstant aix, no podr oposar-se a la ulterior transferncia si, en el
seu moment, va acceptar la reserva.
3. La reserva sinscriur en el registre de la propietat. El titular desta podr alienar o hipotecar els aprofitaments fins i tot per a finanar la
seua adquisici.
4. Es donar prioritat a les sollicituds de cancellaci de reserves
daprofitament derivades danteriors cessions, respecte a la cessi de
nous sls. La reserva es cancellar quan es transferisca laprofitament
reservat.
5. En les actuacions urbanstiques que es duguen a terme per mitj
dexpropiaci de terrenys reservats per a lexecuci de dotacions pbliques de xarxa primria o secundria, lexpropiat podr fer reserva de
laprofitament urbanstic que, si s el cas, tinguen atributs, com a pagament del preu just, i esta reserva ser daplicaci preferent a lmbit a
qu estiga adscrita o funcionalment vinculada la dotaci pblica en els
termes que preveu la llei. Si lexpropiat no exercita eixa opci, ser
ladministraci expropiant qui tinga dret a materialitzar els aprofitaments que, si s el cas, es deriven dels terrenys expropiats, subrogant-se
en els drets i obligacions del propietari inicial.
6. Correspon tamb la reserva daprofitament quan lobtenci dels
terrenys es duga a terme per mitj docupaci directa, regulada en larticle 107 desta llei.

Artculo 79. Reservas de aprovechamiento


1. Con motivo de una cesin gratuita de terrenos a la administracin, el cedente puede reservarse el aprovechamiento subjetivo de los
terrenos para su posterior transferencia. Quien sufrague el justiprecio
expropiatorio de un terreno, o renuncie a percibirlo, puede reservarse
su correspondiente aprovechamiento.
2. La reserva de aprovechamiento debe ser aprobada por el ayuntamiento o por la administracin expropiante; en este ltimo caso, se
requiere un informe previo municipal. El ayuntamiento puede oponerse
a que se formalice una reserva de aprovechamiento cuando pueda dificultar la implementacin de los mecanismos de gestin urbanstica o la
debida ejecucin del planeamiento; sin embargo, no podr oponerse a
la ulterior transferencia si, en su da, acept la reserva.
3. La reserva se inscribir en el registro de la propiedad. El titular
de ella podr enajenar o hipotecar los aprovechamientos incluso para
financiar su adquisicin.
4. Se dar prioridad a las solicitudes de cancelacin de reservas de
aprovechamiento derivadas de anteriores cesiones, respecto a la cesin
de nuevos suelos. La reserva se cancelar cuando se transfiera el aprovechamiento reservado.
5. En las actuaciones urbansticas que se lleven a cabo mediante
expropiacin de terrenos reservados para la ejecucin de dotaciones
pblicas de red primaria o secundaria, el expropiado podr hacer reserva del aprovechamiento urbanstico que, en su caso, tengan atribuidos,
como pago del justiprecio, siendo dicha reserva de aplicacin preferente
al mbito al que est adscrita o funcionalmente vinculada la dotacin
pblica en los trminos previstos en la ley. De no ejercitar el expropiado
esa opcin, ser la administracin expropiante quien tenga derecho a
materializar los aprovechamientos que, en su caso, se deriven de los
terrenos expropiados, subrogndose en los derechos y obligaciones del
propietario inicial.
6. Corresponde tambin la reserva de aprovechamiento cuando la
obtencin de los terrenos se lleve a cabo mediante ocupacin directa,
regulada en el artculo 107 de esta ley.

Secci II
Reparcellaci

Seccin II
Reparcelacin

Article 80. Reparcellaci: definici, finalitat i vinculaci al pla


La reparcellaci s la nova divisi de finques ajustada al planejament per a adjudicar-les entre els afectats segons el seu dret, i t per
objecte:
a) Regularitzar urbansticament la configuraci i les fites de les finques.
b) Materialitzar la distribuci de beneficis i crregues derivades de
lordenaci urbanstica.
c) Retribuir lurbanitzador per la seua labor, ja siga adjudicant-li
parcelles edificables o afectant estes a sufragar les crregues durbanitzaci.
d) Adjudicar a ladministraci els terrenys urbanitzats, tant dotacionals com edificables, que legalment li corresponguen, en ple domini i
lliures de crregues.
e) Subrogar les finques originries per parcelles edificables i finques de resultat.
f) Compensar en metllic als propietaris que no reben adjudicaci
en parcella.
g) Concretar les reserves per a vivenda de protecci pblica en
parcelles determinades, de conformitat amb el pla o programa.
h) Concretar i assignar a cada propietari la part corresponent de
les crregues durbanitzaci i establir les condicions i les garanties del
pagament destes.

Artculo 80. Reparcelacin: definicin, finalidad y vinculacin al plan


La reparcelacin es la nueva divisin de fincas ajustada al planeamiento para adjudicarlas entre los afectados segn su derecho, y tiene
por objeto:
a) Regularizar urbansticamente la configuracin y los linderos de
las fincas.
b) Materializar la distribucin de beneficios y cargas derivados de
la ordenacin urbanstica.
c) Retribuir al urbanizador por su labor, ya sea adjudicndole parcelas edificables o afectando estas a sufragar las cargas de urbanizacin.
d) Adjudicar a la administracin los terrenos urbanizados, tanto
dotacionales como edificables, que legalmente le correspondan, en
pleno dominio y libres de cargas.
e) Subrogar las fincas originarias por parcelas edificables y fincas
de resultado.
f) Compensar en metlico a los propietarios que no reciban adjudicacin en parcela.
g) Concretar las reservas para vivienda de proteccin pblica en
parcelas determinadas, conforme al plan o programa.
h) Concretar y asignar a cada propietario la parte correspondiente
de las cargas de urbanizacin y establecer las condiciones y garantas
del pago de las mismas.

Num. 7329 / 31.07.2014

18969

Article 81. Modalitats, iniciativa i mbit reparcellable


1. La reparcellaci podr dur-se a terme de forma voluntria o forosa, a qual donar lloc a ladjudicaci de finca de resultat o, quan siga
improcedent, a indemnitzaci substitutiva de ladjudicaci de sl.
2. El projecte de reparcellaci forosa ser formulat per ladministraci actuant, dofici o a iniciativa de lurbanitzador.
3. Lrea reparcellable, que podr ser discontnua, es definir en el
mateix projecte de reparcellaci i no necessriament haur de coincidir
amb la unitat dexecuci. Si, respecte a una mateixa unitat dexecuci,
es gestionen diverses reparcellacions, el resultat conjunt haur de respectar els drets que correspondrien als afectats si shaguera tramitat en
un sol expedient.
Amb carcter general, els sls dotacionals afectats a la seua destinaci sexclouen de lrea reparcellable; no obstant aix, podran incloures als efectes de regularitzaci de finques, i sinclouran, si s el cas i
lloc, les correlatives reserves daprofitament que consten inscrites en el
registre de la propietat.

Artculo 81. Modalidades, iniciativa y mbito reparcelable


1. La reparcelacin podr llevarse a cabo de forma voluntaria o forzosa, dando lugar a la adjudicacin de finca de resultado o, cuando sea
improcedente, a indemnizacin sustitutiva de la adjudicacin de suelo.
2. El proyecto de reparcelacin forzosa ser formulado por la Administracin actuante, de oficio o a iniciativa del urbanizador.
3. El rea reparcelable, que podr ser discontinua, se definir en
el propio proyecto de reparcelacin y no necesariamente tendr que
coincidir con la unidad de ejecucin. Si, respecto a una misma unidad
de ejecucin, se gestionan varias reparcelaciones, el resultado conjunto
deber respetar los derechos que corresponderan a los afectados de
haberla tramitado en un solo expediente.
Con carcter general, los suelos dotacionales afectos a su destino
se excluyen del rea reparcelable; no obstante, podrn incluirse a los
efectos de regularizacin de fincas, y se incluirn, en su caso y lugar,
las correlativas reservas de aprovechamiento que consten inscritas en el
registro de la propiedad.

Article 82. Drets dels afectats per la reparcellaci


Els propietaris tenen dret a la justa distribuci de beneficis i crregues i a la proporcionalitat entre laprofitament objectiu homogenetzat
de la parcella adjudicada i la superfcie de la seua finca originria, amb
les precisions segents:
a) En cas de retribuci en espcie, ladjudicaci al propietari disminux en la part que correspon percebre a lurbanitzador en pagament de
crregues durbanitzaci.
b) Si, de conformitat amb el pla, les diverses finques dorigen presenten aprofitaments tipus heterogenis, correspondr a cada propietari
rebre adjudicacions proporcionals al seu respectiu aprofitament subjectiu.
c) Si les finques dorigen provenen de zones discontnues de distint
valor de repercussi, ladjudicaci es corregir per a preservar lequivalncia, de conformitat amb larticle 78.4 desta llei.
d) Les mateixes regles sn aplicables quan laportaci dun propietari consistisca en una reserva daprofitament en compte de ser un
terreny.

Artculo 82. Derechos de los afectados por la reparcelacin


Los propietarios tienen derecho a la justa distribucin de beneficios y cargas y a la proporcionalidad entre el aprovechamiento objetivo
homogeneizado de la parcela adjudicada y la superficie de su finca originaria, con las siguientes precisiones:
a) En caso de retribucin en especie, la adjudicacin al propietario
disminuye en la parte que corresponde percibir al urbanizador en pago
de cargas de urbanizacin.
b) Si, conforme al plan, las diversas fincas de origen presentan
aprovechamientos tipo heterogneos, corresponder a cada propietario
recibir adjudicaciones proporcionales a su respectivo aprovechamiento
subjetivo.
c) Si las fincas de origen provienen de zonas discontinuas de distinto valor de repercusin, la adjudicacin se corregir para preservar la
equivalencia, conforme al artculo 78.4 de esta ley.
d) Las mismas reglas son aplicables cuando la aportacin de un
propietario consista en una reserva de aprovechamiento en vez de ser
un terreno.

Article 83. Tractament dels bns de domini pblic


1. Els bns de domini pblic adquirits de forma onerosa per ladministraci donaran lloc a la corresponent adjudicaci a favor del titular
de la reserva daprofitament.
2. Els bns demanials adquirits per cessi gratuta generaran dret
a laprofitament quan la seua superfcie siga major que la resultant de
lexecuci del pla i en proporci a la diferncia; si s igual o inferior,
sentendr substituda luna per laltra, i no conferir dret a aprofitament.
Els bns de domini i s pblic es presumixen adquirits per cessi
gratuta, llevat que conste el contrari.
3. Quan en la unitat dexecuci siga necessria locupaci de bns
de domini pblic de titularitat supramunicipal que hagen de canviar ds
per previsi del pla vigent, la reparcellaci est subjecta a linforme
favorable de ladministraci titular destos bns. A ms, locupaci de
limmoble haur de ser autoritzada per esta administraci quan, desprs
de les procedents adjudicacions o compensacions de reparcellaci, siga
possible materialitzar el canvi ds sense detriment o pertorbaci de ls
o servici pblic a qu estiguera destinat abans. Tot aix sense perju de
tramitar amb posterioritat el corresponent expedient de desafectaci o
aquell que siga procedent a fi de formalitzar lalteraci de ls.

Artculo 83. Tratamiento de los bienes de dominio pblico


1. Los bienes de dominio pblico adquiridos de forma onerosa por
la administracin darn lugar a la correspondiente adjudicacin a favor
del titular de la reserva de aprovechamiento.
2. Los bienes demaniales adquiridos por cesin gratuita generarn derecho al aprovechamiento cuando su superficie sea mayor que
la resultante de la ejecucin del plan y en proporcin a la diferencia; si
fuera igual o inferior, se entender sustituida una por otra, y no conferir
derecho a aprovechamiento.
Los bienes de dominio y uso pblico se presumen adquiridos por
cesin gratuita, salvo que conste lo contrario.
3. Cuando en la unidad de ejecucin sea necesaria la ocupacin
de bienes de dominio pblico de titularidad supramunicipal que hayan
de cambiar de uso por previsin del plan vigente, la reparcelacin est
sujeta a informe favorable de la administracin titular de dichos bienes.
Adems, la ocupacin del inmueble deber ser autorizada por dicha
administracin cuando, tras las procedentes adjudicaciones o compensaciones reparcelatorias, sea posible materializar el cambio de uso sin
menoscabo o perturbacin del uso o servicio pblico al que estuviese
antes destinado. Todo ello sin perjuicio de tramitar con posterioridad el
correspondiente expediente de desafectacin o aquel que procediera al
objeto de formalizar la alteracin del uso.

Article 84. Valoraci de bns i drets


1. Per a la valoraci de finques saplicaran, en primer lloc, els criteris expressament manifestats pels interessats, sempre que siguen conformes a dret i sense perju de linters pblic o de tercer.
2. Les parcelles que shan dadjudicar es valoraran amb criteris
objectius i generals, partint de les valoracions que shagen efectuat en el
planejament. En el supsit de la prdua de vigncia dels valors de repercussi dels usos del sl establits en lordenaci detallada, els diferents
coeficients correctors shauran dactualitzar en els termes establits en
larticle 74.1 desta llei mitjanant estudis de mercat referits al moment
dinici de la reparcellaci.

Artculo 84. Valoracin de bienes y derechos


1. Para la valoracin de fincas se aplicarn, en primer lugar, los criterios expresamente manifestados por los interesados, siempre que sean
conformes a derecho y sin perjuicio del inters pblico o de tercero.
2. Las parcelas a adjudicar se valorarn con criterios objetivos y
generales, partiendo de las valoraciones que se hayan efectuado en el
planeamiento. En el supuesto de la prdida de vigencia de los valores
de repercusin de los usos del suelo establecidos en la ordenacin detallada, los diferentes coeficientes correctores se debern actualizar en los
trminos establecidos en el artculo 74.1 de esta ley mediante estudios
de mercado referidos al momento de inicio de la reparcelacin.

Num. 7329 / 31.07.2014

18970

3. Si no hi ha acord, la valoraci dels bns i drets ser de conformitat amb la legislaci estatal de sl.

3. En defecto de acuerdo, la valoracin de los bienes y derechos ser


conforme con la legislacin estatal de suelo.

Article 85. Regles per a distribuir les adjudicacions


1. Les parcelles sadjudicaran de la manera que acorden els propietaris.
2. En defecte dacord, les adjudicacions es realitzaran segons les
regles segents:
a) La parcella sadjudicar al mateix propietari de la finca dorigen
si esta engloba tota la superfcie daquella i el seu amo t dret suficient
per a aix o, tamb, en el cas dedificaci consolidada previst en larticle 193 i segents desta llei.
b) Es procurar que les finques adjudicades estiguen situades en el
lloc ms prxim possible a les antigues propietats de qu deriven.
c) Quan lescassa quantia dels drets dalguns propietaris no permeta
que sadjudiquen finques independents a tots ells, els solars resultants
sadjudicaran en proindivs a estos propietaris.
Esta mateixa regla saplicar, quant als drets no adjudicats, quan
el dret de determinats propietaris no quede esgotat amb ladjudicaci
independent que es faa en favor seu.
d) Ser preferible ladjudicaci de finques independents al nombre
ms gran possible de propietaris, que ladjudicaci en proindivs, i esta
ltima ser preferible a la indemnitzaci en metllic. En les adjudicacions en proindivs, es procurar tamb la creaci de comunitats del
menor nombre possible de comuners.
e) Si la quantia dels drets dels propietaris, una vegada deduda la
retribuci a lurbanitzador, si s el cas, no aconseguix el quinze per
cent de la parcella adjudicable de menor aprofitament, ladjudicaci
podr substituir-se per una indemnitzaci en metllic. La mateixa regla
saplicar quan els drets no adjudicats als quals fa referncia lapartat c
anterior no aconseguixen lesmentat tant per cent.
f) Excepte en el cas dedificaci consolidada regulat en larticle 193
i segents desta llei, no es podran fer adjudicacions que excedisquen
del quinze per cent dels drets dels adjudicataris. El propietari a qui sadjudique un excs haur de desembossar el seu pagament en la primera
quota durbanitzaci.
g) Si hi ha parcelles sobrants, desprs de laplicaci de les anteriors regles, podran adjudicar-se en proindivs als propietaris el defecte
dadjudicaci dels quals supere el mnim de lapartat e.

Artculo 85. Reglas para distribuir las adjudicaciones


1. Las parcelas se adjudicarn en la forma que acuerden los propietarios.
2. En defecto de acuerdo, las adjudicaciones se realizarn segn las
siguientes reglas:
a) La parcela se adjudicar al mismo propietario de la finca de origen si esta engloba toda la superficie de aquella y su dueo tiene derecho bastante para eso o, tambin, en el caso de edificacin consolidada
previsto en el artculo 193 y siguientes de esta ley.
b) Se procurar que las fincas adjudicadas estn situadas en el lugar
ms prximo posible a las antiguas propiedades de las que traigan causa.
c) Cuando la escasa cuanta de los derechos de algunos propietarios
no permita que se adjudiquen fincas independientes a todos ellos, los
solares resultantes se adjudicarn en proindiviso a tales propietarios.
Esta misma regla se aplicar, en cuanto a los derechos no adjudicados, cuando el derecho de determinados propietarios no quede agotado
con la adjudicacin independiente que en su favor se haga.
d) Ser preferible la adjudicacin de fincas independientes al mayor
nmero posible de propietarios, que la adjudicacin en proindiviso, y
esta ltima ser preferible a la indemnizacin en metlico. En las adjudicaciones en proindiviso, se procurar tambin la creacin de comunidades del menor nmero posible de comuneros.
e) Si la cuanta de los derechos de los propietarios, una vez deducida
la retribucin al urbanizador, en su caso, no alcanzase el quince por cien
de la parcela adjudicable de menor aprovechamiento, la adjudicacin
podr sustituirse por una indemnizacin en metlico. La misma regla
se aplicar cuando los derechos no adjudicados a los que se refiere el
apartado c anterior no alcancen dicho tanto por ciento.
f) Salvo en el caso de edificacin consolidada regulado en el artculo 193 y siguientes de esta ley, no se podrn hacer adjudicaciones que
excedan del quince por cien de los derechos de los adjudicatarios. El
propietario a quien se adjudique un exceso deber desembolsar su pago
en la primera cuota de urbanizacin.
g) Si existen parcelas sobrantes, tras la aplicacin de las anteriores
reglas, podrn adjudicarse en proindiviso a los propietarios cuyo defecto
de adjudicacin supere el mnimo del apartado e.

Article 86. Regles especials sobre proindivisos


1. Lacord aprovatori de la reparcellaci podr extingir, totalment
o parcialment, els condominis existents sobre les finques aportades,
excepte oposici expressa de tots els afectats. Amb este fi, el projecte
de reparcellaci proposar les adjudicacions en finca independent dels
drets corresponents a les quotes indivises de cada copropietari.

Artculo 86. Reglas especiales sobre proindivisos


1. El acuerdo aprobatorio de la reparcelacin podr extinguir, total
o parcialmente, los condominios existentes sobre las fincas aportadas,
salvo oposicin expresa de todos los afectados. A tal fin, el proyecto
de reparcelacin propondr las adjudicaciones en finca independiente
de los derechos correspondientes a las cuotas indivisas de cada copropietario.
2. Tras la exposicin al pblico de la reparcelacin, y a fin de evitar
el proindiviso, durante un plazo mximo de quince das, los interesados
podrn efectuarse requerimientos recprocos para sustituir las cuotas
de condominio previstas en el proyecto por indemnizaciones en metlico. El requerimiento deber cursarse mediante acta notarial y ofrecer,
simultnea y alternativamente, el pago o el cobro de la indemnizacin
en metlico, dando un plazo de diez das al requerido para elegir si prefiere pagar o cobrar, a un mismo precio unitario. El pago o consignacin
de la indemnizacin deber ser objeto de garanta financiera con carcter previo a la aprobacin del proyecto de reparcelacin. La aportacin
de la referida garanta es condicin de eficacia de los indicados requerimientos. Si un propietario no atiende un requerimiento debidamente
formulado, se entender que prefiere cobrar, y la reparcelacin se aprobar en consecuencia. El pago de la indemnizacin deber realizarse en
el plazo de un mes desde la notificacin del acuerdo aprobatorio de la
reparcelacin al adquirente de las cuotas de condominio.
3. Inversamente, en el plazo al que se refiere el apartado anterior,
los propietarios pueden presentar solicitudes de adjudicacin en proindiviso suscritas por todos los afectados.

2. Desprs de lexposici al pblic de la reparcellaci, i a fi devitar


el proindivs, durant un termini mxim de quinze dies, els interessats
podran efectuar-se requeriments recprocs per a substituir les quotes de
condomini previstes en el projecte per indemnitzacions en metllic. El
requeriment haur de cursar-se per mitj dacta notarial i oferir, simultniament i alternativament, el pagament o el cobrament de la indemnitzaci en metllic, i donar un termini de deu dies al requerit per a
triar si preferix pagar o cobrar, a un mateix preu unitari. El pagament
o la consignaci de la indemnitzaci haur de ser objecte de garantia
financera amb carcter previ a laprovaci del projecte de reparcellaci.
Laportaci de la garantia esmentada s condici deficcia dels requeriments indicats. Si un propietari no atn un requeriment degudament
formulat, sentendr que preferix cobrar, i la reparcellaci saprovar
en conseqncia. El pagament de la indemnitzaci haur de realitzar-se
en el termini dun mes des de la notificaci de lacord aprovatori de la
reparcellaci a ladquirent de les quotes de condomini.
3. Inversament, en el termini a qu fa referncia lapartat anterior,
els propietaris poden presentar sollicituds dadjudicaci en proindivs
subscrites per tots els afectats.
Article 87. Identificaci i titularitat de finques, bns i drets afectats
1. Lurbanitzador ha dinvestigar les titularitats de les finques,
bns i drets afectats per lactuaci amb raonable diligncia professio-

Artculo 87. Identificacin y titularidad de fincas, bienes y derechos


afectados
1. El urbanizador debe investigar las titularidades de las fincas,
bienes y derechos afectados por la actuacin con razonable diligencia

Num. 7329 / 31.07.2014

18971

nal, dacord amb el que es regula respecte daix en la legislaci sobre


expropiaci forosa.
2. Els propietaris i titulars de finques, bns i drets afectats estan
obligats a exhibir els ttols que possesquen i declarar les situacions jurdiques que coneguen i afecten les seues finques, bns o drets. Lomissi, error o falsedat en estes declaracions no podr afectar el resultat
objectiu de la reparcellaci. Si saprecia dol o negligncia greu, podr
exigir-se la responsabilitat civil o penal que corresponga.
3. Els propietaris i lurbanitzador podran aclarir la delimitaci dels
terrenys afectats quan hi haja dubtes que aix ho justifiquen, a la vista
de les allegacions presentades que plantegen discrepncies sobre la
delimitaci. Estes allegacions han defectuar-se durant el perode dinformaci pblica del projecte de reparcellaci. La delimitaci es dur a
terme en els deu dies posteriors a la finalitzaci de la informaci pblica, amb la presncia en lacte de delimitaci dels tcnics redactors del
projecte de reparcellaci, els propietaris afectats i un funcionari pblic.
De lacte de delimitaci sestendr acta administrativa, la qual sinclour en lexpedient de la reparcellaci.
4. En els procediments de gesti urbanstica, sobservaran les presumpcions i els beneficis legals reconeguts als titulars de drets inscrits
segons la legislaci hipotecria, i prevaldran, no obstant aix, els mesuraments reals sobre les descripcions documentals que contradiguen la
realitat.

profesional, conforme a lo regulado al respecto en la legislacin sobre


expropiacin forzosa.
2. Los propietarios y titulares de fincas, bienes y derechos afectados
estn obligados a exhibir los ttulos que posean y declarar las situaciones jurdicas que conozcan y afecten a sus fincas, bienes o derechos.
La omisin, error o falsedad en estas declaraciones no podr afectar al
resultado objetivo de la reparcelacin. Si se apreciase dolo o negligencia
grave, podr exigirse la responsabilidad civil o penal que corresponda.
3. Los propietarios y el urbanizador podrn aclarar la delimitacin
de los terrenos afectados cuando haya dudas que as lo justifiquen, a la
vista de las alegaciones presentadas que planteen discrepancias sobre la
delimitacin. Estas alegaciones tienen que efectuarse durante el perodo
de informacin pblica del proyecto de reparcelacin. La delimitacin
se llevar a cabo en los diez das posteriores a la finalizacin de la
informacin pblica, con la presencia en el acto de delimitacin de los
tcnicos redactores del proyecto de reparcelacin, los propietarios afectados y un funcionario pblico. Del acto de delimitacin se levantar
acta administrativa, que se incluir en el expediente de la reparcelacin.
4. En los procedimientos de gestin urbanstica, se observarn las
presunciones y beneficios legales reconocidos a los titulares de derechos
inscritos segn la legislacin hipotecaria, prevaleciendo, no obstante,
las mediciones reales sobre las descripciones documentales que contradigan la realidad.

Article 88. Titularitat dubtosa o litigiosa i titular amb domicili desconegut de finques, bns i drets afectats
1. Es considera litigiosa la finca que conste amb anotaci registral
preventiva de demanda sobre la seua propietat. Es considerar dubtosa
la finca la titularitat de la qual no conste fefaentment o per pblica notorietat, per mitj de la corresponent acta notarial, que acredite que complix els requisits de la legislaci hipotecria per a la seua inscripci en
el registre de la propietat. Aix mateix, si es planteja discrepncia amb
vista a la titularitat dels drets, el projecte de reparcellaci es limitar
a qualificar la titularitat de dubtosa o litigiosa, segons siga procedent.
La resoluci definitiva sobre les qestions de titularitat correspon als
tribunals ordinaris.
2. En el cas que la titularitat no siga certa, de conformitat amb
lapartat anterior, o quan el titular tinga el domicili desconegut, ladjudicaci sefectuar en favor de ladministraci actuant amb carcter
fiduciari, a compte de la seua atribuci al verdader propietari quan este
comparega o acredite el seu dret. Ladministraci assumir la representaci dels drets i interessos deixes titularitats als efectes de la tramitaci de lexpedient, en el qual es tindr tamb com a part qualsevol
altre legtim interessat, tot aix sense perju de la superior tutela judicial
dels seus drets. Si els presumptes titulars no presten garantia de retribuci, esta sacordar en terrenys. En el cas que el titular de la finca
no comparega o no acredite el millor dret durant el termini de dos anys
comptadors des de laprovaci del projecte de reparcellaci, saplicar
la legislaci general sobre patrimoni de les administracions pbliques.
3. En el cas que el titular tinga la condici destranger o no resident,
i no haja designat fefaentment un representant en el territori espanyol,
sinformar tamb el consolat corresponent.

Artculo 88. Titularidad dudosa o litigiosa y titular con domicilio desconocido de fincas, bienes y derechos afectados
1. Se considera litigiosa la finca que conste con anotacin registral preventiva de demanda sobre su propiedad. Se considerar dudosa la finca cuya titularidad no conste fehacientemente o por pblica
notoriedad, mediante la correspondiente acta notarial, que acredite que
cumple los requisitos de la legislacin hipotecaria para su inscripcin
en el registro de la propiedad. Asimismo, si se plantea discrepancia en
orden a la titularidad de los derechos, el proyecto de reparcelacin se
limitar a calificar la titularidad de dudosa o litigiosa, segn proceda.
La resolucin definitiva sobre las cuestiones de titularidad corresponde
a los tribunales ordinarios.
2. En el supuesto de que la titularidad no resultase cierta, conforme
al apartado anterior, o cuando el titular tenga el domicilio desconocido,
la adjudicacin se efectuar en favor de la administracin actuante con
carcter fiduciario, a expensas de su atribucin al verdadero propietario
cuando este comparezca o acredite su derecho. La administracin asumir la representacin de los derechos e intereses de esas titularidades
a efectos de la tramitacin del expediente, en el que se tendr tambin
como parte a cualquier otro legtimo interesado, todo ello sin perjuicio
de la superior tutela judicial de sus derechos. Si los presuntos titulares
no prestan garanta de retribucin, esta se acordar en terrenos. En el
caso de que el titular de la finca no comparezca o no acredite el mejor
derecho durante el plazo de dos aos contados desde la aprobacin del
proyecto de reparcelacin, se aplicar la legislacin general sobre patrimonio de las administraciones pblicas.
3. En el caso de que el titular tuviese la condicin de extranjero o no
residente, y no hubiera designado fehacientemente un representante en el
territorio espaol, se dar tambin cuenta al consulado correspondiente.

Article 89. Identificaci registral de finques


1. La totalitat de la superfcie inclosa en lrea reparcellable haur
de ser objecte didentificaci registral. El projecte de reparcellaci ser
ttol hbil per si sol per a la immatriculaci de les finques no inscrites,
expressant el ttol o la manera en qu van ser adquirides; aix com per a
la represa del tracte successiu interromput previst en larticle 88 desta
llei i la rectificaci de la seua extensi superficial o dels seus lmits
o de qualsevol altra circumstncia descriptiva, sense necessitat dun
altre requisit. Aix mateix, el projecte de reparcellaci proposar la
realitzaci de les operacions de modificaci fsica que siguen necessries per a la formaci de les finques que han de ser incloses en lrea
reparcellable, i ser necessria la delimitaci de les restes de finques
no incloses, en cas dafectaci parcial.
2. Les adjudicacions de les finques de resultat i la seua descripci
hauran de complir els requisits establits en la legislaci hipotecria per
a permetre la inscripci del projecte de reparcellaci en el registre de
la propietat.

Artculo 89. Identificacin registral de fincas


1. La totalidad de la superficie incluida en el rea reparcelable deber ser objeto de identificacin registral. El proyecto de reparcelacin
ser ttulo hbil por s solo para la inmatriculacin de las fincas no inscritas, expresando el ttulo o modo en que fueron adquiridas; as como
para la reanudacin del tracto sucesivo interrumpido previsto en el artculo 88 de esta ley y la rectificacin de su extensin superficial o de
sus linderos o de cualquier otra circunstancia descriptiva, sin necesidad
de otro requisito. Asimismo, el proyecto de reparcelacin propondr la
realizacin de las operaciones de modificacin fsica que sean necesarias para la formacin de las fincas que han de ser incluidas en el rea
reparcelable, siendo necesaria la delimitacin de los restos de fincas no
incluidos, en caso de afectacin parcial.
2. Las adjudicaciones de las fincas de resultado y su descripcin
debern cumplir los requisitos establecidos en la legislacin hipotecaria
para permitir la inscripcin del proyecto de reparcelacin en el registro
de la propiedad.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 90. Compte de liquidaci provisional i liquidaci definitiva de


la reparcellaci
1. El compte de liquidaci provisional establir, respecte a cada propietari, les quantitats que li corresponga abonar o percebre, compensantse els saldos creditors i deutors de les liquidacions i amb lobligatorietat
de liquidar estes abans que es procedisca a qualsevol altre pagament
de la quota durbanitzaci. A qui resulte creditor net, se lindemnitzar
abans dinscriure en el registre de la propietat la reparcellaci, responent lurbanitzador de lefectivitat del pagament o de la consignaci
de limport corresponent. El secretari de lajuntament certificar el fet
dhaver-se pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets.
2. La liquidaci definitiva de la reparcellaci tindr lloc quan es
concloga la urbanitzaci de lactuaci de la qual forme part la unitat
reparcellable, tindr exclusivament efectes econmics i no podr afectar la titularitat real sobre els terrenys.
3. En la liquidaci definitiva, es tindran en compte:
a) Les crregues i els gastos prorratejables entre els adjudicataris de
finques resultants, que shagen produt desprs de lacord daprovaci
de la reparcellaci.
b) Els errors i omissions que shagen advertit desprs de lacord
esmentat.
c) Les rectificacions imposades per resolucions administratives o
judicials posteriors a este.
d) Les transmissions patrimonials i les noves crregues i gravmens
que es produsquen des de la inscripci en el registre de la propietat i
laprovaci definitiva del compte de liquidaci definitiva.
4. Si, desprs de la liquidaci definitiva, es produxen noves resolucions administratives o judicials, amb efecte sobre els interessos
econmics dels afectats, lexecuci destes haur de produir-se en un
expedient nou i distint.
Article 91. Contingut documental del projecte de reparcellaci
1. El contingut de la reparcellaci es concretar en un projecte de
reparcellaci, que constar dels documents segents:
a) Memria.
1.r Circumstncies o acords que motiven la reparcellaci i peculiaritats que, si s el cas, concrreguen.
2.n Descripci de la unitat reparcellable.
3.r Criteris utilitzats per a definir i quantificar els drets dels afectats.
4.t Criteris de valoraci de les superfcies adjudicades i coeficients
dhomogenetzaci, dacord amb larticle 84.2 desta llei.
5.t Criteris dadjudicaci.
6.t Criteris de valoraci dels edificis i la resta delements que hagen
de destruir-se i de les crregues i gastos que corresponguen als adjudicataris.
7.m Qualsevol altra circumstncia que contribusca a explicar els
acords que es proposen.
b) Relaci de propietaris i interessats, amb expressi de la quantia i
la naturalesa del seu dret.
c) Descripci de les finques o parts de finques, bns i drets aportats
a la reparcellaci. Reglamentriament es determinaran els drets que
han de ser tinguts en compte i el seu tractament en el si de la reparcel
laci.
d) Proposta dadjudicaci de les finques resultants, amb expressi
de laprofitament urbanstic que corresponga a cada una destes, i designaci nominal dels adjudicataris.
e) Taxaci dels drets, edificacions, construccions o plantacions que
shagen dextingir o de destruir per a lexecuci del pla.
f) Compte de liquidaci provisional, on sindique la quantia que
correspon a cada propietari, aix com la quota de participaci en la liquidaci definitiva.
g) Si s el cas, memria de fixaci de quotes durbanitzaci, en els
termes establits en esta llei.
h) Plnols que expressen les determinacions anteriors que tinguen
una plasmaci grfica.
2. Esta documentaci podr reduir-se o ampliar-se en congruncia
amb el contingut efectiu de la reparcellaci en cada cas.
3. La documentaci del projecte, grfica i escrita, haur dexpressar
i justificar els punts que siguen rellevants per a justificar i explicar la

18972

Artculo 90. Cuenta de liquidacin provisional y liquidacin definitiva


de la reparcelacin
1. La cuenta de liquidacin provisional establecer, respecto a cada
propietario, las cantidades que le corresponde abonar o percibir, compensndose los saldos acreedores y deudores de las liquidaciones y estableciendo la obligatoriedad de liquidar estas antes de que se proceda a
cualquier otro pago de la cuota de urbanizacin. A quien resulte acreedor neto, se le indemnizar antes de inscribir en el registro de la propiedad la reparcelacin, respondiendo el urbanizador de la efectividad del
pago o de la consignacin del importe correspondiente. El secretario del
ayuntamiento certificar el hecho de haberse pagado o consignado las
indemnizaciones de los acreedores netos.
2. La liquidacin definitiva de la reparcelacin tendr lugar cuando
se concluya la urbanizacin de la actuacin de que forme parte la unidad
reparcelable, tendr exclusivamente efectos econmicos y no podr
afectar a la titularidad real sobre los terrenos.
3. En la liquidacin definitiva, se tendrn en cuenta:
a) Las cargas y gastos prorrateables entre los adjudicatarios de fincas resultantes, que se hayan producido con posterioridad al acuerdo de
aprobacin de la reparcelacin.
b) Los errores y omisiones que se hayan advertido con posterioridad
a dicho acuerdo.
c) Las rectificaciones impuestas por resoluciones administrativas o
judiciales posteriores al mismo.
d) Las transmisiones patrimoniales y las nuevas cargas y gravmenes que se produzcan desde la inscripcin en el registro de la propiedad
y la aprobacin definitiva de la Cuenta de liquidacin definitiva.
4. Si, con posterioridad a la liquidacin definitiva, se produjeran
nuevas resoluciones administrativas o judiciales, con efecto sobre los
intereses econmicos de los afectados, la ejecucin de las mismas habr
de producirse en un expediente nuevo y distinto.
Artculo 91. Contenido documental del proyecto de reparcelacin
1. El contenido de la reparcelacin se concretar en un proyecto de
reparcelacin, que constar de los siguientes documentos:
a) Memoria.
1. Circunstancias o acuerdos que motiven la reparcelacin y peculiaridades que, en su caso, concurran.
2. Descripcin de la unidad reparcelable.
3. Criterios utilizados para definir y cuantificar los derechos de los
afectados.
4. Criterios de valoracin de las superficies adjudicadas y coeficientes de homogeneizacin, de acuerdo con el artculo 84.2 de esta ley.
5. Criterios de adjudicacin.
6. Criterios de valoracin de los edificios y dems elementos que
deban destruirse y de las cargas y gastos que correspondan a los adjudicatarios.
7. Cualquier otra circunstancia que contribuya a explicar los acuerdos que se propongan.
b) Relacin de propietarios e interesados, con expresin de la cuanta y naturaleza de su derecho.
c) Descripcin de las fincas o partes de fincas, bienes y derechos
aportados a la reparcelacin. Reglamentariamente se determinarn los
derechos que deben ser tenidos en cuenta y su tratamiento en el seno
de la reparcelacin.
d) Propuesta de adjudicacin de las fincas resultantes, con expresin
del aprovechamiento urbanstico que corresponda a cada una de ellas, y
designacin nominal de los adjudicatarios.
e) Tasacin de los derechos, edificaciones, construcciones o plantaciones que deban extinguirse o destruirse para la ejecucin del plan.
f) Cuenta de liquidacin provisional, indicando la cuanta que
corresponde a cada propietario, as como la cuota de participacin en la
liquidacin definitiva.
g) En su caso, memoria de fijacin de cuotas de urbanizacin, en los
trminos establecidos en la presente ley.
h) Planos que expresen las determinaciones anteriores que tengan
una plasmacin grfica.
2. Dicha documentacin podr reducirse o ampliarse en congruencia
con el contenido efectivo de la reparcelacin en cada caso.
3. La documentacin del proyecto, grfica y escrita, deber expresar
y justificar los extremos que sean relevantes para justificar y explicar la

Num. 7329 / 31.07.2014

18973

proposta, la valoraci de drets, preexistncies i adjudicacions, aix com


la coherncia amb el planejament i el compte de liquidaci provisional.
La documentaci grfica identificar amb precisi les finques dorigen,
el seu estat inicial i les parcelles de resultat en relaci amb el pla. La
simbologia grfica i lenumeraci de les parcelles han de ser uniformes
i unvoques en tot el projecte. No podran utilitzar-se smbols contraris
als que siguen comuns en la prctica usual, ni que condusquen a error
o el significat dels quals no sexplique amb claredat i precisi.

propuesta, la valoracin de derechos, preexistencias y adjudicaciones,


as como la coherencia con el planeamiento y la cuenta de liquidacin
provisional. La documentacin grfica identificar con precisin las
fincas de origen, su estado inicial y las parcelas de resultado en relacin
con el plan. La simbologa grfica y la enumeracin de las parcelas
deben ser uniformes y unvocas en todo el proyecto. No podrn utilizarse smbolos contrarios a los que sean comunes en la prctica usual,
ni que conduzcan a error o cuyo significado no se explique con claridad
y precisin.

Article 92. Tramitaci de la reparcellaci forosa


1. El projecte de reparcellaci ser formulat per ladministraci
actuant, dofici o a iniciativa de lurbanitzador.
2. El procediment daprovaci del projecte de reparcellaci, que
lAjuntament iniciar per mitj de lacord de sotmetiment a informaci
pblica, ha dajustar-se a les regles segents:
a) Informaci pblica del projecte de reparcellaci forosa per un
termini mnim dun mes en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
i notificaci individual als propietaris inclosos en lrea reparcellable.

Artculo 92. Tramitacin de la reparcelacin forzosa


1. El proyecto de reparcelacin ser formulado por la Administracin actuante, de oficio o a iniciativa del urbanizador.
2. El procedimiento de aprobacin del proyecto de reparcelacin,
que se iniciar mediante el acuerdo de sometimiento a informacin
pblica por el Ayuntamiento, debe ajustarse a las siguientes reglas:
a) Informacin pblica del proyecto de reparcelacin forzosa por
un plazo mnimo de un mes en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y notificacin individual a los propietarios incluidos en el rea
reparcelable.
b) Acreditacin, previa o simultnea al inicio del perodo de informacin pblica, de la titularidad y situacin de las fincas iniciales,
mediante certificacin del registro de la propiedad de dominio y cargas.
c) Audiencia, por quince das desde su notificacin, a los titulares
registrales no tenidos en cuenta en la elaboracin del proyecto de reparcelacin y a aquellos que resulten afectados por modificaciones acordadas tras el perodo previo y nico de informacin pblica.
d) Tras la informacin pblica y, en su caso, la audiencia adicional,
se realizar, cuando proceda, la modificacin del proyecto de reparcelacin derivada de las mismas y de los requerimientos recprocos y de
pago regulados en el artculo 86 de esta ley a fin de extinguir o regularizar proindivisos.
e) Aprobacin del proyecto de reparcelacin, acordada por el ayuntamiento dentro del plazo de seis meses desde la fecha de publicacin
del anuncio de informacin pblica en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana.
3. La resolucin debe ser motivada, decidir sobre todas las cuestiones planteadas por los interesados y pronunciarse sobre todos los
aspectos que deba contener el ttulo inscribible. Si la resolucin ordena
la introduccin de rectificaciones, estas debern expresarse inequvocamente y quedar incorporadas definitivamente al proyecto de reparcelacin, en su aprobacin definitiva.
4. En los proyectos de reparcelacin que el urbanizador promueva
ante la administracin, el silencio se entender negativo cuando hayan
transcurrido tres meses desde que finalice el plazo de los requerimientos
recprocos o de pago.
5. El acuerdo aprobatorio de la reparcelacin se notificar a los interesados. El acuerdo, una vez firme en va administrativa, acompaado
de la acreditacin de la prctica de las notificaciones a los interesados y
de haberse pagado o consignado las indemnizaciones de los acreedores
netos, se inscribir en el registro de la propiedad, previo otorgamiento
de documento pblico, notarial o administrativo, que exprese su contenido.

b) Acreditaci, prviament o simultniament a linici del perode


dinformaci pblica, de la titularitat i la situaci de les finques inicials,
per mitj de certificat del registre de la propietat de domini i crregues.
c) Audincia, per quinze dies des de la seua notificaci, als titulars
registrals no tinguts en compte en lelaboraci del projecte de reparcel
laci i a aquells que resulten afectats per modificacions acordades desprs del perode previ i nic dinformaci pblica.
d) Desprs de la informaci pblica i, si s el cas, laudincia addicional, es realitzar, quan siga procedent, la modificaci del projecte
de reparcellaci derivada destes i dels requeriments recprocs i de
pagament regulats en larticle 86 desta llei a fi dextingir o regularitzar
proindivisos.
e) Aprovaci del projecte de reparcellaci, acordada per lajuntament dins del termini de sis mesos des de la data de publicaci de
lanunci dinformaci pblica en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. La resoluci ha de ser motivada, decidir sobre totes les qestions
plantejades pels interessats i pronunciar-se sobre tots els aspectes que
haja de contindre el ttol inscriptible. Si la resoluci ordena la introducci de rectificacions, estes hauran dexpressar-se inequvocament i
quedar incorporades definitivament al projecte de reparcellaci, en la
seua aprovaci definitiva.
4. En els projectes de reparcellaci que lurbanitzador promoga
davant de ladministraci, el silenci sentendr negatiu quan hagen
transcorregut tres mesos des que finalitze el termini dels requeriments
recprocs o de pagament.
5. Lacord aprovatori de la reparcellaci es notificar als interessats. Lacord, una vegada ferma en via administrativa, acompanyat de
lacreditaci de la prctica de les notificacions als interessats i dhaverse pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets, sinscriur en el registre de la propietat, desprs de latorgament de document
pblic, notarial o administratiu, que expresse el seu contingut.
Article 93. Efectes de la reparcellaci
1. Laprovaci de la reparcellaci forosa produir els efectes
segents:
a) Transmissi, a ladministraci corresponent, en ple domini i lliure de crregues, de tots els terrenys de cessi obligatria per a la seua
incorporaci al patrimoni pblic del sl o la seua afectaci als usos
previstos en el planejament.
b) Subrogaci, amb plena eficcia real, de les finques resultants
per les finques aportades, havent de quedar establida la seua correspondncia.
c) Afecci real de les finques resultants privades al compliment de
les crregues i al pagament dels gastos inherents al procs urbanitzador.
d) Extinci de drets i crregues que graven o afecten les finques
dorigen i siguen incompatibles amb el planejament o el projecte de
reparcellaci. Si s el cas, es preveur el seu trasllat a les finques de
resultat i la seua transformaci, si s procedent, en els termes previstos
per la normativa hipotecria.

Artculo 93. Efectos de la reparcelacin


1. La aprobacin de la reparcelacin forzosa producir los efectos
siguientes:
a) Transmisin, a la administracin correspondiente, en pleno dominio y libre de cargas, de todos los terrenos de cesin obligatoria para su
incorporacin al patrimonio pblico del suelo o su afectacin a los usos
previstos en el planeamiento.
b) Subrogacin, con plena eficacia real, de las fincas resultantes por
las fincas aportadas, debiendo quedar establecida su correspondencia.
c) Afeccin real de las fincas resultantes privadas al cumplimiento
de las cargas y al pago de los gastos inherentes al proceso urbanizador.
d) Extincin de derechos y cargas que graven o afecten las fincas
de origen y sean incompatibles con el planeamiento o el proyecto de
reparcelacin. En su caso, se prever su traslado a las fincas de resultado y su transformacin, si procede, en los trminos previstos por la
normativa hipotecaria.

Num. 7329 / 31.07.2014

2. Locupaci de les finques ser procedent, respecte a tots els propietaris, per aprovaci del projecte de reparcellaci. Locupaci de
les finques dels propietaris adherits podr realitzar-se amb antelaci a
laprovaci del projecte de reparcellaci quan ladministraci la considere necessria per a la realitzaci de les obres durbanitzaci. Locupaci es notificar als interessats amb antelaci suficient, com a mnim
un mes si s abans de la reparcellaci, i els citar a lalament de lacta
docupaci, que ser estesa per funcionari, qui annexar una descripci
i taxaci subscrita dels bns afectats, encara que siga per remissi a la
que va ser aprovada en la reparcellaci.

18974

3. La indemnitzaci de saldos creditors nets ha de ser abans de


locupaci prvia i, si esta s anterior a laprovaci del compte de liquidaci provisional, la indemnitzaci la taxar estimativament ladministraci, a reserva del que sacorde en la reparcellaci.

2. La ocupacin de las fincas proceder, respecto a todos los propietarios, por aprobacin del proyecto de reparcelacin. La ocupacin de
las fincas de los propietarios adheridos podr realizarse con antelacin
a la aprobacin del proyecto de reparcelacin cuando la administracin
la juzgue necesaria para la realizacin de las obras de urbanizacin. La
ocupacin se notificar a los interesados con antelacin suficiente, de
al menos un mes si es previa a la reparcelacin, citndoles al levantamiento del acta de ocupacin, que ser extendida por funcionario,
quien anexar una descripcin y tasacin suscrita por el mismo de los
bienes afectados, siquiera sea por remisin a la que fuere aprobada en
la reparcelacin.
3. La indemnizacin de saldos acreedores netos ha de ser previa
a la ocupacin y, si esta fuese anterior a la aprobacin de la cuenta de
liquidacin provisional, la indemnizacin se tasar estimativamente por
la administracin, a reserva de lo que se acuerde en la reparcelacin.

Article 94. Reparcellaci voluntria


1. Sn voluntries les reparcellacions, contnues o discontnues,
que sn concertades entre els afectats per a concretar el compliment de
les seues obligacions urbanstiques duna manera ms coincident amb
les seues preferncies. Tamb podran concertar-se per a la normalitzaci
de finques de conformitat amb el pla.
2. Les reparcellacions voluntries seran tramitades i aprovades per
ladministraci actuant dacord amb el que disposa esta llei per a les
transferncies daprofitament. La seua aprovaci t els efectes previstos
en larticle anterior.
3. No obstant aix, aquells projectes de reparcellaci voluntria
que comporten la immatriculaci de finques dorigen o rectifiquen la
seua extensi superficial, els seus lmits o qualsevol altra circumstncia descriptiva que conste en el registre de la propietat, se sotmetran a
informaci pblica en els mateixos termes que preveu esta llei per a la
reparcellaci forosa.

Artculo 94. Reparcelacin voluntaria


1. Son voluntarias las reparcelaciones, continuas o discontinuas,
que son concertadas entre los afectados para concretar el cumplimiento
de sus obligaciones urbansticas de un modo ms acorde con sus preferencias. Tambin podrn concertarse para la normalizacin de fincas
conforme al plan.
2. Las reparcelaciones voluntarias se tramitarn y aprobarn por
la administracin actuante conforme a lo dispuesto en esta ley para las
transferencias de aprovechamiento. Su aprobacin surte los efectos previstos en el artculo anterior.
3. No obstante, aquellos proyectos de reparcelacin voluntaria que
conlleven la inmatriculacin de fincas de origen o rectifiquen su extensin superficial, sus linderos o cualquier otra circunstancia descriptiva
que conste en el registro de la propiedad, se sometern a informacin
pblica en los mismos trminos previstos en esta ley para la reparcelacin forzosa.

Article 95. Reparcellaci en rgim de propietat horitzontal


1. La reparcellaci horitzontal consistix en ladjudicaci, fins i tot
forosa, de departaments duna obra nova declarada en construcci a
canvi de les primitives propietats, amb observana de la proporcionalitat
i equitat en el seu valor.
2. La part alquota de lobra adjudicada al promotor, de valor equivalent als costos dexecuci assumits per ell, ha de quedar ntegrament
garantida per mitj daval bancari, en benefici dels propietaris retribuents, abans de la inscripci registral de lobra nova en construcci.
3. En la reparcellaci en rgim de propietat horitzontal, el repartiment es regix pels principis de reparcellaci de coincidncia i proximitat; si la seua aplicaci s impossible, ladjudicaci es corregir amb
coeficients de valoraci objectiva o compensacions en metllic.
4. El valor de les adjudicacions ha destar en justa proporci amb
les aportacions. Si lagrupaci dimmobles els aporta utilitats que no
tenen si estan separats i aix comporta un especial benefici per a algun
destos, esta circumstncia es ponderar en la definici de drets.
5. Rep lobra edificada qui sufraga els seus costos o aporta limmoble.
6. Els propietaris dels edificis que lactuaci conserve com a enclavaments inalterats seran mantinguts en la seua propietat, sense perju
de la regularitzaci de lmits i compensacions que siguen procedents.
7. Els residents afectats tindran el dret, a la seua elecci, al reallotjament o a una compensaci econmica equivalent al valor del lloguer
de limmoble de la seua propietat afectat per lactuaci.
8. El projecte de reparcellaci horitzontal podr formalitzar-se per
mitj descriptura pblica, atorgada pel promotor amb lautoritzaci
prvia de ladministraci actuant.
9. En tot all no previst en este precepte, ser aplicable el que regulen els articles anteriors desta secci.

Artculo 95. Reparcelacin en rgimen de propiedad horizontal


1. La reparcelacin horizontal consiste en la adjudicacin, incluso
forzosa, de departamentos de una obra nueva declarada en construccin
a cambio de las primitivas propiedades, con observancia de la proporcionalidad y equidad en su valor.
2. La parte alcuota de la obra adjudicada al promotor, de valor
equivalente a los costes de ejecucin por l asumidos, debe quedar
ntegramente garantizada mediante aval bancario, en beneficio de los
propietarios retribuyentes, antes de la inscripcin registral de la obra
nueva en construccin.
3. En la reparcelacin en rgimen de propiedad horizontal, el reparto se rige por los principios reparcelatorios de coincidencia y proximidad; si su aplicacin es imposible, la adjudicacin se corregir con
coeficientes de valoracin objetiva o compensaciones en metlico.
4. El valor de las adjudicaciones ha de estar en justa proporcin con
las aportaciones. Si la agrupacin de inmuebles les aporta utilidades de
las que carecen separados y ello supone un especial beneficio para alguno de ellos, esta circunstancia se ponderar en la definicin de derechos.
5. Recibe la obra edificada quien sufraga sus costes o aporta el
inmueble.
6. Los propietarios de los edificios que la actuacin conserve como
enclaves inalterados sern mantenidos en su propiedad, sin perjuicio de
la regularizacin de linderos y compensaciones que procedan.
7. Los residentes afectados tendrn el derecho, a su eleccin, al
realojo o a una compensacin econmica equivalente al valor del alquiler del inmueble de su propiedad afectado por la actuacin.
8. El proyecto de reparcelacin horizontal podr formalizarse
mediante escritura pblica, otorgada por el promotor previa autorizacin
de la administracin actuante.
9. En lo no previsto en este precepto, ser aplicable lo regulado en
los artculos anteriores de esta seccin.

Article 96. Reparcellaci voluntria i reparcellaci econmica.


1. La reparcellaci voluntria complir les determinacions
segents:
a) Sn voluntries les reparcellacions, contnues o discontnues,
que sn concertades entre els afectats per a concretar el compliment de
les seues obligacions urbanstiques duna manera ms coincident amb

Artculo 96. Reparcelacin voluntaria y reparcelacin econmica


1. La reparcelacin voluntaria cumplir las siguientes determinaciones:
a) Son voluntarias las reparcelaciones, continuas o discontinuas,
que son concertadas entre los afectados para concretar el cumplimiento
de sus obligaciones urbansticas de un modo ms acorde con sus pre-

Num. 7329 / 31.07.2014

18975

les seues preferncies. Tamb podran concertar-se per a la normalitzaci


de finques conforme al pla.
b) Les reparcellacions voluntries es tramitaran i aprovaran per
ladministraci actuant dacord amb el que disposa esta llei per a les
transferncies daprofitament. La aprovaci t els efectes prevists en
larticle anterior.
c) No obstant aix, aquells projectes de reparcellaci voluntria
que comporten la immatriculaci de finques dorigen o rectifiquen la
seua extensi superficial, els seus lmits o qualsevol altra circumstncia
descriptiva que conste en el Registre de la Propietat, se sotmetran a
informaci pblica en els mateixos termes que preveu esta llei per a la
reparcellaci forosa.
2. La reparcellaci econmica complir les determinacions
segents:
a) La reparcellaci podr ser econmica quan les circumstncies
dedificaci, construcci o dndole semblant concurrents en la unitat
dexecuci, facen impracticable o de molt difcil realitzaci la reparcel
laci material.
b) La reparcellaci econmica es limitar a lestabliment de les
indemnitzacions substitutries amb les rectificacions corresponents en
la configuraci i els lmits de les finques, parcelles o solars inicials i
les adjudicacions que procedisquen en favor dels seus beneficiaris, i
tamb, en el supsit previst en lapartat anterior, a la redistribuci dels
terrenys en qu no concrreguen les circumstncies justificatives del
seu carcter econmic.

ferencias. Tambin podrn concertarse para la normalizacin de fincas


conforme al plan.
b) Las reparcelaciones voluntarias se tramitarn y aprobarn por
la Administracin actuante conforme a lo dispuesto en esta ley para
las transferencias de aprovechamiento. Su aprobacin surte los efectos
previstos en el artculo anterior.
c) No obstante, aquellos proyectos de reparcelacin voluntaria que
conlleven la inmatriculacin de fincas de origen o rectifiquen su extensin superficial, sus linderos o cualquier otra circunstancia descriptiva
que conste en el Registro de la Propiedad, se sometern a informacin
pblica en los mismos trminos previstos en esta ley para la reparcelacin forzosa.
2. La reparcelacin econmica cumplir las siguientes determinaciones:
a) La reparcelacin podr ser econmica cuando las circunstancias
de edificacin, construccin o de ndole similar concurrentes en la unidad de ejecucin, hagan impracticable o de muy difcil realizacin la
reparcelacin material.
b) La reparcelacin econmica se limitar al establecimiento de las
indemnizaciones sustitutorias con las rectificaciones correspondientes
en la configuracin y linderos de las fincas, parcelas o solares iniciales
y las adjudicaciones que procedan en favor de sus beneficiarios, as
como, en el supuesto previsto en el apartado anterior, a la redistribucin
de los terrenos en que no concurran las circunstancias justificativas de
su carcter econmico.

Secci III
Expropiaci

Seccin III
Expropiacin

Article 97. Gesti de programes dactuaci per la modalitat dexpropiaci


1. Els programes dactuaci es gestionen, com a norma general,
per reparcellaci. No obstant aix, podran desenrotllar-se per mitj
dexpropiaci quan concrreguen raons despecial urgncia o necessitat
pblica, dacord amb el captol IV deste ttol.
2. Aix mateix, el programa dactuaci sexecutar per expropiaci
quan:
a) La consolidaci generalitzada dels terrenys impedisca la funci
equidistributiva de la reparcellaci.
b) Per tractar-se de la implantaci dedificis o activitats la gran
dimensi dels quals impedisca dividir el solar en lots reparcellables.
c) Lactuaci revista un especial inters pblic o social, que destaque davant daltres actuacions ordinries.
d) Falte la collaboraci de la iniciativa privada.

Artculo 97. Gestin de programas de actuacin por la modalidad de


expropiacin
1. Los programas de actuacin se gestionan, como norma general,
por reparcelacin. No obstante, podrn desarrollarse mediante expropiacin cuando concurran razones de especial urgencia o necesidad pblica, de acuerdo con el captulo IV de este ttulo.
2. Asimismo, el programa de actuacin se ejecutar por expropiacin cuando:
a) La consolidacin generalizada de los terrenos impida la funcin
equidistributiva de la reparcelacin.
b) Por tratarse de la implantacin de edificios o actividades cuya
gran dimensin impida dividir el solar en lotes reparcelables.
c) La actuacin revista un especial inters pblico o social, que destaque frente a otras actuaciones ordinarias.
d) Falte la colaboracin de la iniciativa privada.

CAPTOL III
Patrimoni pblic de sl

CAPTULO III
Patrimonio pblico de suelo

Article 98. Definici del patrimoni pblic de sl i regulaci dels seus


objectius
1. El patrimoni pblic de sl s un instrument que t com a finalitat
la regulaci del mercat de terrenys, obtindre reserves de sl per a actuacions diniciativa pblica i facilitar lexecuci de lordenaci territorial
i urbanstica dacord amb la legislaci de lEstat en matria de sl.

Artculo 98. Definicin del patrimonio pblico de suelo y regulacin


de sus objetivos
1. El patrimonio pblico de suelo es un instrumento que tiene por
finalidad la regulacin del mercado de terrenos, obtener reservas de
suelo para actuaciones de iniciativa pblica y facilitar la ejecucin de
la ordenacin territorial y urbanstica de acuerdo con la legislacin del
Estado en materia de suelo.
2. Los bienes de los patrimonios pblicos de suelo constituyen un
patrimonio separado afecto al destino que les es propio, formado por
los siguientes bienes:
a) Bienes adquiridos por la administracin para su incorporacin al
patrimonio municipal de suelo. Para cumplir su funcin, la adquisicin
puede producirse con suficiente antelacin a la futura evolucin de precios del terreno, pudiendo ser previa a la urbanizacin e incluso a la aprobacin de la planificacin. Con tal fin es lcito condicionar la decisin de
urbanizacin del suelo a la previa adquisicin pblica del terreno.
b) El aprovechamiento que corresponde a la administracin de
acuerdo con lo establecido en el artculo 77 de esta ley.
c) Los ingresos obtenidos mediante la enajenacin de terrenos que
los integran o la sustitucin monetaria del aprovechamiento que corresponde a la administracin en los casos establecidos en la presente ley.

2. Els bns dels patrimonis pblics de sl constituxen un patrimoni separat afecte a la destinaci que els s prpia, format pels bns
segents:
a) Bns adquirits per ladministraci per a la seua incorporaci al
patrimoni municipal de sl. Per a complir la seua funci, ladquisici
pot produir-se amb suficient antelaci a la futura evoluci de preus del
terreny, la qual pot ser abans de la urbanitzaci i, fins i tot, a laprovaci
de la planificaci. Amb este fi s lcit condicionar la decisi durbanitzaci del sl a ladquisici pblica prvia del terreny.
b) Laprofitament que correspon a ladministraci dacord amb el
que establix larticle 77 desta llei.
c) Els ingressos obtinguts per mitj de lalienaci de terrenys que
els integren o la substituci monetria de laprofitament que correspon
a ladministraci en els casos establits en esta llei.

Num. 7329 / 31.07.2014

18976

d) Els altres casos que preveu esta llei o la norma que la desplegue.

d) Los dems supuestos previstos en esta ley o en la norma que la


desarrolle.

Article 99. Tcniques per a la dotaci del patrimoni pblic de sl.


Gesti del patrimoni pblic de sl
1. Els bns i recursos que integren el patrimoni pblic de sl, aix
com els ingressos obtinguts per mitj de lalienaci, permuta, arrendament o cessi de terrenys, la gesti deste patrimoni i la substituci de
laprofitament corresponent a ladministraci pel seu equivalent econmic, es destinaran a la conservaci, administraci i ampliaci deste.
Dacord amb la legislaci estatal de sl, hauran de ser destinats a la
construcci de vivendes sotmeses a algun rgim de protecci pblica o
a altres actuacions dinters social.

Artculo 99. Tcnicas para la dotacin del patrimonio pblico de


suelo. Gestin del patrimonio pblico de suelo
1. Los bienes y recursos que integran el patrimonio pblico de
suelo, as como los ingresos obtenidos mediante la enajenacin, permuta, arrendamiento o cesin de terrenos, la gestin de este patrimonio
y la sustitucin del aprovechamiento correspondiente a la administracin por su equivalente econmico, se destinarn a la conservacin,
administracin y ampliacin del mismo. De acuerdo con la legislacin
estatal de suelo, debern ser destinados a la construccin de viviendas
sometidas a algn rgimen de proteccin pblica o a otras actuaciones
de inters social.
Las actuaciones de inters social debern tener algunos de los
siguientes fines:
a) Obtencin de suelos y ejecucin de los elementos pertenecientes
a la red primaria de la ordenacin estructural, siempre que no estn
adscritos o incluidos en un rea de reparto.
b) Ejecucin de obras de urbanizacin no incluidas en unidades de
ejecucin.
c) Obtencin de suelo y construccin de equipamientos de la red
secundaria cuya ejecucin no est prevista a cargo de los propietarios
del suelo.
d) Actuaciones de iniciativa pblica destinadas a la renovacin
urbana, reforma interior o rehabilitacin de viviendas.
e) Conservacin y mejora del medio ambiente, de la infraestructura
verde, del entorno urbano y proteccin del patrimonio arquitectnico y
del paisaje.
f) Gestin y promocin de suelo en actuaciones de iniciativa pblica.
2. Los bienes integrantes de los patrimonios pblicos de suelo
podrn ser objeto de transmisin a los particulares mediante enajenacin, constitucin de derechos de superficie, arrendamiento u otro negocio jurdico previsto en la legislacin reguladora del patrimonio de las
administraciones pblicas.
3. Como regla general, en la gestin del patrimonio pblico de suelo
se preferir la enajenacin en rgimen de derecho de superficie a la del
pleno dominio. El rgimen del derecho de superficie es el establecido
en la legislacin estatal de suelo. La transmisin del pleno dominio
podr realizarse de acuerdo con lo establecido en la citada legislacin.
Igualmente, la explotacin de estos bienes a travs de arrendamientos u
otro negocio jurdico deber tener en cuenta los requisitos exigidos en
la transmisin del pleno dominio.
4. Los bienes integrantes de los patrimonios pblicos de suelo
podrn ser objeto de transmisin de su dominio, de acuerdo con lo
establecido en la legislacin estatal de suelo, a travs de alguna de las
siguientes modalidades:
a) Mediante enajenacin por concurso pblico.
b) Mediante subasta, cuando los bienes enajenados no estn sujetos
a lmite en el precio de explotacin o no tengan el precio tasado oficialmente.
c) Directamente, por precio no inferior al valor de los terrenos, a
entidades de carcter benfico y social y a promotores pblicos, que
promuevan la construccin de viviendas de proteccin pblica.
El documento pblico en que conste la enajenacin directa debe
establecer el destino final de los terrenos transmitidos, el plazo mximo
de construccin y las dems limitaciones y condiciones que la administracin considere convenientes.
d) Mediante cesin gratuita a organismos pblicos, sociedades,
entidades o empresas de capital ntegramente pblico, o a otras administraciones pblicas, siempre que el destino de la referida cesin sea la
construccin, sobre el suelo cedido, de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica.
5. A los supuestos comprendidos en este artculo, en consideracin
al estatus especial de este tipo de suelos, no les sern de aplicacin los
lmites temporales que para la cesin y explotacin de los bienes integrantes del patrimonio de la Generalitat establece la normativa sectorial
autonmica.
6. Los municipios deben contar con un patrimonio municipal de
suelo con los fines y beneficios regulados en este captulo.

Les actuacions dinters social hauran de tindre alguns dels fins


segents:
a) Obtenci de sls i execuci dels elements pertanyents a la xarxa
primria de lordenaci estructural, sempre que no estiguen adscrits o
inclosos en una rea de repartiment.
b) Execuci dobres durbanitzaci no incloses en unitats dexecuci.
c) Obtenci de sl i construcci dequipaments de la xarxa secundria lexecuci dels quals no estiga prevista a crrec dels propietaris
del sl.
d) Actuacions diniciativa pblica destinades a la renovaci urbana,
reforma interior o rehabilitaci de vivendes.
e) Conservaci i millora del medi ambient, de la infraestructura
verda, de lentorn urb i protecci del patrimoni arquitectnic i del paisatge.
f) Gesti i promoci de sl en actuacions diniciativa pblica.
2. Els bns integrants dels patrimonis pblics de sl podran ser
objecte de transmissi als particulars per mitj dalienaci, constituci
de drets de superfcie, arrendament o un altre negoci jurdic previst en
la legislaci reguladora del patrimoni de les administracions pbliques.
3. Com a regla general, en la gesti del patrimoni pblic de sl es
preferir lalienaci en rgim de dret de superfcie a la del ple domini.
El rgim del dret de superfcie s lestablit en la legislaci estatal de
sl. La transmissi del ple domini podr realitzar-se dacord amb el que
establix lesmentada legislaci. Igualment, lexplotaci destos bns a
travs darrendaments o un altre negoci jurdic haur de tindre en compte els requisits exigits en la transmissi del ple domini.
4. Els bns integrants dels patrimonis pblics de sl podran ser
objecte de transmissi del seu domini, dacord amb el que establix la
legislaci estatal de sl, a travs dalguna de les modalitats segents:
a) Per mitj dalienaci per concurs pblic.
b) Per mitj de subhasta, quan els bns alienats no estiguen subjectes a lmit en el preu dexplotaci o no tinguen el preu taxat oficialment.
c) Directament, per preu no inferior al valor dels terrenys, a entitats
de carcter beneficosocials i a promotors pblics, que promoguen la
construcci de vivendes de protecci pblica.
El document pblic en qu conste lalienaci directa ha destablir
la destinaci final dels terrenys transmesos, el termini mxim de construcci i les altres limitacions i condicions que ladministraci considere
convenients.
d) Per mitj de cessi gratuta a organismes pblics, societats, entitats o empreses de capital ntegrament pblic, o a altres administracions pbliques, sempre que la destinaci de la cessi esmentada siga la
construcci, sobre el sl cedit, de vivendes subjectes a algun rgim de
protecci pblica.
5. Als casos compresos en este article, en consideraci a lestatus
especial deste tipus de sls, no els seran aplicables els lmits temporals
que per a la cessi i explotaci dels bns integrants del patrimoni de la
Generalitat establix la normativa sectorial autonmica.
6. Els municipis han de disposar dun patrimoni municipal de sl
amb els fins i beneficis regulats en este captol.

Num. 7329 / 31.07.2014

18977

Article 100. Delimitaci dmbits dinters per a la seua incorporaci


al patrimoni pblic de sl
Per a facilitar ladquisici de patrimoni pblic de sl, es poden
delimitar, en el pla general estructural o en un pla especial amb eixa
finalitat, rees per a ladquisici per mitj dexpropiaci de terrenys i
immobles.

Artculo 100. Delimitacin de mbitos de inters para su incorporacin al patrimonio pblico de suelo
Para facilitar la adquisicin de patrimonio pblico de suelo, se pueden delimitar, en el plan general estructural o en un plan especial con
esa finalidad, reas para la adquisicin mediante expropiacin de terrenos e inmuebles.

Article 101. Subsl sota el domini pblic municipal i constituci de


complexos immobiliaris
1. El planejament pot preveure la utilitzaci, com a b patrimonial
en rgim de domini privat, del subsl sota superfcie dotacional pblica.
La propietat del terreny en este rgim se cedir en la seua totalitat a
ladministraci i computar als efectes destndards i cessions. El subsl sintegrar en el patrimoni municipal de sl i la volada en el domini
pblic. Ambds coexistiran com a complex immobiliari o en rgim de
propietat horitzontal.
2. Els plans podran preveure excepcionalment, en les zones urbanitzades a les quals fa referncia larticle 25.2 desta llei, i quan siga
compatible amb ls dotacional, que la totalitat o part de ledificabilitat sobre rasant o davall desta siga de domini privat i part de domini
pblic. En este cas, el sl computar als efectes destndards en proporci a la seua edificabilitat de domini pblic i ledificabilitat privada
computar als efectes daprofitament privat, i es constituir complex
immobiliari en els termes establits en la legislaci estatal de sl.

Artculo 101. Subsuelo bajo el dominio pblico municipal y constitucin de complejos inmobiliarios
1. El planeamiento puede prever la utilizacin, como bien patrimonial en rgimen de dominio privado, del subsuelo bajo superficie
dotacional pblica. La propiedad del terreno en este rgimen se ceder
en su totalidad a la administracin y computar a efectos de estndares
y cesiones. El subsuelo se integrar en el patrimonio municipal de suelo
y el vuelo en el dominio pblico. Ambos coexistirn como complejo
inmobiliario o en rgimen de propiedad horizontal.
2. Los planes podrn prever excepcionalmente, en las zonas urbanizadas a las que se refiere el artculo 25.2 de esta ley, y cuando sea compatible con el uso dotacional, que la totalidad o parte de la edificabilidad
sobre o bajo rasante sea de dominio privado y parte de dominio pblico.
En este caso, el suelo computar a efectos de estndares en proporcin
a su edificabilidad de dominio pblico y la edificabilidad privada computar a efectos de aprovechamiento privado, constituyndose complejo
inmobiliario en los trminos establecidos en la legislacin estatal de
suelo.

CAPTOL IV
Expropiacions i ocupaci directa

CAPTULO IV
Expropiaciones y ocupacin directa

Article 102. Legitimaci dexpropiacions


Laprovaci dels plans i programes dactuaci implicar la declaraci dutilitat pblica i la necessitat docupaci dels bns i els drets
corresponents als fins dexpropiaci o imposici de servituds. Lexpropiaci pot arribar noms a drets limitadors del domini o facultats
especfiques deste quan siga innecessari estendre-la a la seua totalitat.

Artculo 102. Legitimacin de expropiaciones


La aprobacin de los planes y programas de actuacin implicar
la declaracin de utilidad pblica y la necesidad de ocupacin de los
bienes y los derechos correspondientes, a los fines de expropiacin o
imposicin de servidumbres. La expropiacin puede alcanzar solo a
derechos limitativos del dominio o facultades especficas de este cuando
sea innecesario extenderla a la totalidad del mismo.

Article 103. Casos expropiatoris


1. Ladministraci podr expropiar els terrenys dotacionals previstos
en els plans. En el cas dexpropiaci per a formar vials, els costos de
lexpropiaci es podran repercutir damunt els propietaris de tota parcel
la edificable adjacent a la qual lactuaci dote de la condici de solar.

Artculo 103. Supuestos expropiatorios


1. La administracin podr expropiar los terrenos dotacionales previstos en los planes. En el caso de expropiacin para formar viales, los
costes de la expropiacin se podrn repercutir sobre los propietarios
de toda parcela edificable adyacente a la que la actuacin dote de la
condicin de solar.
2. Tambin sern objeto de expropiacin los terrenos y bienes cuando lo requiera la ampliacin del patrimonio pblico de suelo.
3. En las actuaciones integradas y aisladas, procede la expropiacin
si el propietario se abstiene de adherirse al programa de actuacin y
cuando la administracin opte por la modalidad de expropiacin en la
gestin del suelo, en los supuestos previstos en esta ley.
4. El incumplimiento de los deberes de edificacin o rehabilitacin
u otros incumplimientos de la funcin social de la propiedad previstos
en esta ley, habilitar para la expropiacin de la finca del incumplidor
con deduccin, en su caso, de hasta el cincuenta por cien de aprovechamiento que debera considerarse en el justiprecio de no concurrir
tal circunstancia.

2. Tamb seran objecte dexpropiaci els terrenys i bns quan ho


requerisca lampliaci del patrimoni pblic de sl.
3. En les actuacions integrades i allades, s procedent lexpropiaci
si el propietari sabst dadherir-se al programa dactuaci i quan ladministraci opte per la modalitat dexpropiaci en la gesti del sl, en
els casos que preveu esta llei.
4. Lincompliment dels deures dedificaci o rehabilitaci o altres
incompliments de la funci social de la propietat que preveu esta llei,
habilitar per a lexpropiaci de la finca de lincomplidor amb deducci,
si s el cas, de fins al cinquanta per cent daprofitament que hauria de
considerar-se en el preu just si no concorreguera esta circumstncia.
Article 104. Dret a lexpropiaci demanada
1. Quan transcrreguen cinc anys des de lentrada en vigor del pla
sense que es porte a efecte lexpropiaci de terrenys dotacionals que no
hagen de ser objecte de cessi obligatria, per no ser possible la justa
distribuci de beneficis i crregues en el corresponent mbit dactuaci,
continu o discontinu, els propietaris podran anunciar a lajuntament el
seu propsit diniciar lexpedient de preu just, que ha de dur-se a terme
per ministeri de la llei si transcorren altres dos anys des deste anunci.
2. Per sollicitar lexpropiaci demanada, el titular de la propietat
haur de justificar la impossibilitat defectuar la justa distribuci dels
beneficis i crregues en el marc del pla general. A este efecte, els propietaris podran presentar els fulls dapreuament i, transcorreguts tres
mesos sense que lajuntament notifique la seua acceptaci o remeta els

Artculo 104. Derecho a la expropiacin rogada


1. Cuando transcurran cinco aos desde la entrada en vigor del plan
sin que se lleve a efecto la expropiacin de terrenos dotacionales que
no hayan de ser objeto de cesin obligatoria, por no resultar posible la
justa distribucin de beneficios y cargas en el correspondiente mbito
de actuacin, continuo o discontinuo, los propietarios podrn anunciar
al ayuntamiento su propsito de iniciar el expediente de justiprecio, que
debe llevarse a cabo por ministerio de la ley si transcurren otros dos
aos desde dicho anuncio.
2. Por solicitar la expropiacin demandada, el titular de la propiedad
deber justificar la imposibilidad de efectuar la justa distribucin de los
beneficios y cargas en el marco del plan general. A tal efecto, los propietarios podrn presentar sus hojas de aprecio y, transcurridos tres meses
sin que el ayuntamiento notifique su aceptacin o remita sus hojas de

Num. 7329 / 31.07.2014

seus fulls dapreuament contradictoris, els propietaris podran recrrer a


la intervenci del jurat provincial dexpropiaci forosa. La valoraci
sentendr referida al moment de linici de lexpedient de preu just per
ministeri de la llei.
3. El que establixen els apartats anteriors no ser aplicable:
a) Als propietaris de terrenys classificats com a sl no urbanitzable.
b) Als propietaris de terrenys classificats com a sl urbanitzable,
si, en el moment de lafectaci, els terrenys es dediquen a lexplotaci agrcola, ramadera, forestal o cinegtica o, en general, a activitats
prpies de la seua naturalesa rstica i compatibles amb la classificaci
i lafectaci mencionades fins a lexecuci de les determinacions del
planejament urbanstic.
c) Als propietaris que hagen obtingut una autoritzaci per a usos i
obres provisionals.
4. Si, abans de transcrrer els terminis establits en este precepte,
sha aprovat inicialment una modificaci o una revisi del planejament
urbanstic que comporta la inclusi del sl dotacional en un sector o
unitat dexecuci a lefecte de la seua gesti, els terminis esmentats quedaran interromputs. El cmput dels terminis es reprendr si transcorre
un any sense haver-se produt la seua aprovaci definitiva.
5. Els propietaris de reserves daprofitament, amb la justificaci
prvia de la impossibilitat de transferir la reserva, podran exercir els
drets regulats en els apartats 1 i 2, respecte al terreny que van cedir, en
el termini de tres anys comptadors des de la reserva.
6. Lexercici del dret a instar lexpropiaci per ministeri de la llei,
exigix lacreditaci fefaent per part del sollicitant de la condici de
propietari dels corresponents terrenys dotacionals, com tamb dhaver-hi ostentant tal condici durant la totalitat dels terminis a qu es
referixen els apartats primer i segon del present article, sense el requisit
dels quals no podr valorar-se el b pel Jurat Provincial dExpropiaci
Forosa. En cas de produir-se una transmissi onerosa de la propietat
durant el transcurs dels referits terminis, es reiniciar el cmput dels
mateixos per al nou propietari.
7. Es considerar que s impossible transferir la reserva daprofitament quan per ladministraci o pel propietari es justifique que no hi
ha, o no es poden delimitar, rees de repartiment en lmbit del plantejament capaces dassumir, en tot o en part, la transferncia de laprofitament reservat.
Article 105. Expropiaci individualitzada o conjunta
1. El preu just dels bns i drets expropiats es fixar dacord amb els
criteris de valoraci de la legislaci estatal sobre el sl per mitj dexpedient individualitzat o pel procediment de taxaci conjunta. Si hi ha
acord amb lexpropiat, es podr satisfer en espcie.
2. Lexpropiaci individualitzada es tramitar seguint el procediment de la normativa estatal sobre rgim del sl i expropiaci forosa.
Article 106. Procediment de taxaci conjunta
1. Quan saplique el procediment de taxaci conjunta, ladministraci expropiant formar lexpedient dexpropiaci, el qual contindr,
almenys, els documents segents:
a) Determinaci de lmbit expropiable, segons la delimitaci ja
aprovada, amb els documents que la identifiquen quant a situaci,
superfcie i lmits, segons el certificat registral, acompanyats dun plnol de situaci en el terme municipal i dun plnol parcellari.
b) Fixaci de preus raonada per grups dimmobles o categories de
terrenys, segons les seues condicions durbanitzaci i la resta delements que shan de considerar dacord amb la legislaci de valoracions.
c) Fulls de preu just individualitzat de cada finca, els quals contindran no sols el valor del sl, sin tamb el corresponent a les edificacions, obres, installacions i plantacions.
d) Fulls de preu just que corresponguen a altres indemnitzacions.
2. El projecte dexpropiaci amb els documents assenyalats ser
exposat al pblic pel termeni dun mes perqu els que puguen resultar
interessats formulen les observacions i les reclamacions que consideren
convenients, en particular pel que fa a la titularitat o la valoraci dels
seus respectius drets.

18978

aprecio contradictorias, los propietarios podrn recurrir a la intervencin del jurado provincial de expropiacin forzosa. La valoracin se
entender referida al momento del inicio del expediente de justiprecio
por ministerio de la ley.
3. Lo establecido en los apartados anteriores no ser aplicable:
a) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo no urbanizable.
b) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo urbanizable, si, en el momento de la afectacin, los terrenos se dedican a la
explotacin agrcola, ganadera, forestal o cinegtica o, en general, a
actividades propias de su naturaleza rstica y compatibles con la clasificacin y la afectacin mencionadas hasta la ejecucin de las determinaciones del planeamiento urbanstico.
c) A los propietarios que hayan obtenido una autorizacin para usos
y obras provisionales.
4. Si, antes de transcurrir los plazos establecidos en este precepto,
se ha aprobado inicialmente una modificacin o una revisin del planeamiento urbanstico que comporta la inclusin del suelo dotacional
en un sector o unidad de ejecucin al efecto de su gestin, dichos plazos
quedarn interrumpidos. El cmputo de los plazos se reanudar si transcurre un ao sin haberse producido su aprobacin definitiva.
5. Los propietarios de reservas de aprovechamiento, previa justificacin de la imposibilidad de transferir la reserva, podrn ejercer los derechos regulados en los apartados 1 y 2, respecto al terreno que cedieron,
en el plazo de tres aos contados desde la reserva.
6. El ejercicio del derecho a instar la expropiacin por ministerio
de la ley, exige la acreditacin fehaciente por parte del solicitante de su
condicin de propietario de los correspondientes terrenos dotacionales,
as como de haber ostentando tal condicin durante la totalidad de los
plazos a que se refieren los apartados primero y segundo del presente
artculo, sin cuyo requisito no podr valorarse el bien por el Jurado Provincial de Expropiacin Forzosa. En el caso de producirse una transmisin onerosa de la propiedad durante el transcurso de los referidos plazos, se reiniciar el cmputo de los mismos para el nuevo propietario.
7. Se considerar que es imposible transferir la reserva de aprovechamiento cuando por la administracin o por el propietario se justifique que no existen, o no se puede delimitar, reas de reparto en el
mbito del planteamiento capaces de asumir, en todo o en parte, la transferencia del aprovechamiento reservado.
Artculo 105. Expropiacin individualizada o conjunta
1. El justiprecio de los bienes y derechos expropiados se fijar
conforme a los criterios de valoracin de la legislacin estatal sobre el
suelo mediante expediente individualizado o por el procedimiento de
tasacin conjunta. Si hay acuerdo con el expropiado, se podr satisfacer
en especie.
2. La expropiacin individualizada se tramitar siguiendo el procedimiento de la normativa estatal sobre rgimen del suelo y expropiacin
forzosa.
Artculo 106. Procedimiento de tasacin conjunta
1. Cuando se aplique el procedimiento de tasacin conjunta, la
administracin expropiante formar el expediente de expropiacin, que
contendr, al menos, los siguientes documentos:
a) Determinacin del mbito expropiable, segn la delimitacin ya
aprobada, con los documentos que la identifiquen en cuanto a situacin,
superficie y linderos, segn certificacin registral, acompaados de un
plano de situacin en el trmino municipal y de un plano parcelario.
b) Fijacin de precios razonada por grupos de inmuebles o categoras de terrenos, segn sus condiciones de urbanizacin y dems elementos a considerar conforme a la legislacin de valoraciones.
c) Hojas de justiprecio individualizado de cada finca, en las que se
contendrn no solo el valor del suelo, sino tambin el correspondiente a
las edificaciones, obras, instalaciones y plantaciones.
d) Hojas de justiprecio que correspondan a otras indemnizaciones.
2. El proyecto de expropiacin con los documentos sealados ser
expuesto al pblico por trmino de un mes para que quienes puedan
resultar interesados formulen las observaciones y reclamaciones que
estimen convenientes, en particular en lo que concierne a la titularidad
o valoracin de sus respectivos derechos.

Num. 7329 / 31.07.2014

18979

3. Els errors no denunciats i justificats en este moment, una vegada


aprovat lexpedient expropiatori, no donaran lloc a la nullitat deste ni
a la reposici dactuacions, no obstant aix, els interessats conservaran
el seu dret a ser indemnitzats, quan siga procedent.
4. La informaci pblica sefectuar per mitj de la inserci danuncis en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un peridic dels
de major circulaci de la provncia.
5. Les taxacions es notificaran individualment als que figuren com
a titulars de bns o drets en lexpedient, per mitj del trasllat literal de
corresponent full dapreuament i de la proposta de fixaci dels criteris de valoraci, perqu puguen formular allegacions o una valoraci
contradictria en el termini dun mes comptador a partir de la data de
notificaci.
6. Ladministraci expropiant finalitzar lexpedient de taxaci conjunta mitjanant una resoluci motivada.
7. Esta resoluci legitimar locupaci dels bns o drets afectats,
amb el pagament previ o depsit de limport ntegre de la valoraci establida i produir els efectes previstos en la Llei dExpropiaci Forosa
.
8. Els interessats podran impugnar la resoluci, davant del jurat
provincial dexpropiaci forosa, als efectes de revisar el preu just. En
este cas, ladministraci traslladar lexpedient a este ltim.

3. Los errores no denunciados y justificados en este momento, una


vez aprobado el expediente expropiatorio, no darn lugar a la nulidad
del mismo ni a la reposicin de actuaciones, conservando, no obstante,
los interesados su derecho a ser indemnizados, cuando proceda.
4. La informacin pblica se efectuar mediante la insercin de
anuncios en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y en un peridico de los de mayor circulacin de la provincia.
5. Las tasaciones se notificarn individualmente a los que aparezcan
como titulares de bienes o derechos en el expediente, mediante traslado
literal de la correspondiente hoja de aprecio y de la propuesta de fijacin
de los criterios de valoracin, para que puedan formular alegaciones o
una valoracin contradictoria en el plazo de un mes, contado a partir de
la fecha de notificacin.
6. La administracin expropiante finalizar el expediente de tasacin conjunta mediante resolucin motivada.
7. Esta resolucin legitimar la ocupacin de los bienes o derechos
afectados, previo pago o depsito del importe ntegro de la valoracin
establecida y producir los efectos previstos la ley de Expropiacin
Forzosa.
8. Los interesados podrn impugnar la resolucin, ante el jurado
provincial de expropiacin forzosa, a efectos de revisar el justiprecio.
En este caso, la administracin dar traslado del expediente a este ltimo.

Article 107. Ocupaci directa


1. Sentn per ocupaci directa lobtenci pactada amb els propietaris de terrenys afectes pel planejament a dotacions pbliques, mitjanant el reconeixement al seu titular del dret a integrar-se en una unitat
dexecuci amb excs daprofitament real. Locupaci directa requerir
la determinaci prvia per ladministraci actuant dels aprofitaments
urbanstics susceptibles dadquisici pel titular del terreny a ocupar
i de la unitat dexecuci en qu, per excedir el seu aprofitament real
de lapropiable pel conjunt de propietaris inicialment inclosos en ella,
hagen de fer-se efectius estos aprofitaments.

Artculo 107. Ocupacin directa


1. Se entiende por ocupacin directa la obtencin pactada con los
propietarios de terrenos afectos por el planemiento a dotaciones pblicas, mediante el reconocimiento a su titular del derecho a integrarse en
una unidad de ejecucin con exceso de aprovechamiento real. La ocupacin directa requerir la previa determinacin por la administracin
actuante de los aprovechamientos urbansticos susceptibles de adquisicin por el titular del terreno a ocupar y de la unidad de ejecucin en la
que, por exceder su aprovechamiento real del apropiable por el conjunto
de propietarios inicialmente incluidos en la misma, hayan de hacerse
efectivos tales aprovechamientos.
2. La aplicacin de esta modalidad de obtencin de terrenos dotacionales deber ajustarse al procedimiento que se determine en la legislacin urbanstica, con respeto, en todo caso, de las siguientes reglas:
a) Se publicar la relacin de terrenos y propietarios afectados,
aprovechamientos urbansticos correspondientes a cada uno de estos
y unidad o unidades de ejecucin donde habrn de hacerse efectivos
sus derechos, y se notificar a los propietarios afectados la ocupacin
prevista y las dems circunstancias concurrentes.
b) La ocupacin solo podr llevarse a cabo transcurrido el plazo de
un mes desde la notificacin y, en tal momento, se levantar acta en la
que se har constar, al menos:
1. Lugar y fecha del otorgamiento y determinacin de la administracin actuante.
2. Identificacin de los titulares de los terrenos ocupados y situacin registral de los mismos.
3. Superficie ocupada y aprovechamientos urbansticos que les
correspondan.
4. Unidad de ejecucin donde se harn efectivos dichos aprovechamientos.
c) Se entendern las actuaciones con el Ministerio Fiscal en el caso
de propietarios desconocidos, no comparecientes, incapacitados sin persona que les represente o cuando se trate de propiedad litigiosa.
d) El rgano actuante expedir, a favor de cada uno de los propietarios de los terrenos ocupados, certificacin de los extremos sealados
en la regla b anterior. Una copia de dicha certificacin, acompaada del
correspondiente plano, se remitir al registro de la propiedad para inscribir la superficie ocupada a favor de la administracin en los trminos
establecidos reglamentariamente.
e) Simultneamente a la inscripcin a que se refiere la regla anterior,
se abrir folio registral independiente al aprovechamiento urbanstico
correspondiente a la finca ocupada segn la certificacin, y a dicho folio
se trasladarn las inscripciones de dominio y dems derechos reales
vigentes sobre la finca con anterioridad a la ocupacin.

2. Laplicaci desta modalitat dobtenci de terrenys dotacionals


haur dajustar-se al procediment que es determine en la legislaci urbanstica, amb respecte, en tot cas, de les regles segents:
a) Es publicar la relaci de terrenys i propietaris afectats, aprofitaments urbanstics corresponents a cada un destos i unitat o unitats
dexecuci on hauran de fer-se efectius els seus drets, i es notificar
als propietaris afectats locupaci prevista i les altres circumstncies
concurrents.
b) Locupaci noms podr dur-se a terme transcorregut el termini
dun mes des de la notificaci i, en este moment, sestendr acta on es
far constar, almenys:
1.r Lloc i data de latorgament i determinaci de ladministraci
actuant.
2.n Identificaci dels titulars dels terrenys ocupats i situaci registral
destos.
3.r Superfcie ocupada i aprofitaments urbanstics que els corresponguen.
4.t Unitat dexecuci on es faran efectius estos aprofitaments.
c) Sentendran les actuacions amb el ministeri fiscal en el cas de
propietaris desconeguts, no compareixents, incapacitats sense persona
que els represente o quan es tracte de propietat litigiosa.
d) Lrgan actuant expedir, a favor de cada un dels propietaris dels
terrenys ocupats, un certificat dels punts assenyalats en la regla b anterior. Una cpia deste certificat, acompanyada del plnol corresponent,
es remetr al registre de la propietat per a inscriure la superfcie ocupada
a favor de ladministraci en els termes establits reglamentriament.
e) Simultniament a la inscripci a qu fa referncia la regla anterior, sobrir un foli registral independent a laprofitament urbanstic
corresponent a la finca ocupada segons el certificat, i a este foli es traslladaran les inscripcions de domini i la resta de drets reals vigents sobre
la finca amb anterioritat a locupaci.

Num. 7329 / 31.07.2014

18980

TTOL II
Programaci i execuci de lactuaci urbanstica

TTULO II
Programacin y ejecucin de la actuacin urbanstica

CAPTOL I
El programa dactuaci. Concepte, finalitat i classes

CAPTULO I
El programa de actuacin. Concepto, finalidad y clases

Secci I
Objecte i mbit del programa dactuaci

Seccin I
Objeto y mbito del programa de actuacin

Article 108. Objecte del programa dactuaci


Els programes dactuaci tindran per objecte:
a) Ordenar el procs de gesti urbanstica.
b) Regular les relacions entre propietaris, urbanitzador i administraci.
c) Determinar els drets i obligacions dels afectats, delimitant el seu
contingut econmic.
d) Planificar la cronologia i les etapes per al desenrotllament de les
obres i actuacions reparcellries.
e) Delimitar o redelimitar unitats dexecuci.
f) Concretar reserves de terrenys per a vivendes subjectes a algun
rgim de protecci pblica.
g) Si s el cas, programar ledificaci de solars o la rehabilitaci
dedificis.

Artculo 108. Objeto del programa de actuacin


Los programas de actuacin tendrn por objeto:
a) Ordenar el proceso de gestin urbanstica.
b) Regular las relaciones entre propietarios, urbanizador y administracin.
c) Determinar los derechos y obligaciones de los afectados, delimitando su contenido econmico.
d) Planificar la cronologa y etapas para el desarrollo de las obras y
actuaciones reparcelatorias.
e) Delimitar o redelimitar unidades de ejecucin.
f) Concretar reservas de terrenos para viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica.
g) En su caso, programar la edificacin de solares o la rehabilitacin
de edificios.

Article 109. Tipus i mbit territorial i temporal dels programes dactuaci


1. Els programes dactuaci podran tindre per objecte una actuaci
integrada o allada.
2. El programa dactuaci integrada comprendr una o diverses
unitats dexecuci, el qual planificar la seua urbanitzaci i gesti, i
podr delimitar el seu mbit o redelimitar lmbit anteriorment previst
en altres plans per a assegurar la correcta integraci de lactuaci en el
seu entorn.
3. Lactuaci podr estendres a nous terrenys viaris de connexi,
ampliant la unitat dexecuci, en la qual tamb sinclouran les parcelles
adjacents que queden aix dotades de la condici de solar, llevat que,
per consolidaci, resulte impossible reparcellar-les. Estes ampliacions
respectaran les regles dequidistribuci del pla general estructural, sense
alterar laprofitament subjectiu dels afectats. Els qui suporten voluntriament lexcs dotacional tindran dret a reservar-se laprofitament del sl
cedit de ms per a transferir-lo a altres reparcellacions amb excedent
daprofitament.
4. Els programes dactuaci poden tindre per objecte actuacions
allades per a aquells casos en qu no siga procedent directament latorgament de llicncia urbanstica, com ara la rehabilitaci o edificaci en
mbits de plans de reforma interior o solars en rgim dedificaci forosa. En estos casos, lmbit de lactuaci inclour els terrenys necessaris
per a finalitzar la urbanitzaci, si s el cas, i materialitzar ledificaci.
Els programes dactuaci allada es regiran pel que disposa el captol V
deste ttol i, en el que no shi preveu, pel rgim establit per als programes dactuaci integrada.
5. El termini inicial per a lexecuci dun programa dactuaci no
ser superior a cinc anys, excepte quan concrreguen circumstncies
excepcionals que en justifiquen la prrroga. Les prrrogues no podran
atorgar-se per un termini total addicional superior a cinc anys.

Artculo 109. Tipos y mbito territorial y temporal de los programas


de actuacin
1. Los programas de actuacin podrn tener por objeto una actuacin integrada o aislada.
2. El programa de actuacin integrada comprender una o varias
unidades de ejecucin, planificando su urbanizacin y gestin, pudiendo
delimitar su mbito o redelimitar el mbito anteriormente previsto en
otros planes para asegurar la correcta integracin de la actuacin en su
entorno.
3. La actuacin podr extenderse a nuevos terrenos viarios de
conexin, ampliando la unidad de ejecucin, en la que tambin se
incluirn las parcelas adyacentes que queden as dotadas de la condicin
de solar, salvo que, por consolidacin, resulte imposible reparcelarlas.
Estas ampliaciones respetarn las reglas de equidistribucin del plan
general estructural, sin alterar el aprovechamiento subjetivo de los afectados. Quienes soporten voluntariamente el exceso dotacional tendrn
derecho a reservarse el aprovechamiento del suelo cedido de ms para
transferirlo a otras reparcelaciones con excedente de aprovechamiento.
4. Los programas de actuacin pueden tener por objeto actuaciones
aisladas para aquellos casos en que no proceda directamente el otorgamiento de licencia urbanstica, tales como la rehabilitacin o edificacin
en mbitos de planes de reforma interior o solares en rgimen de edificacin forzosa. En estos casos, el mbito de la actuacin incluir los
terrenos necesarios para finalizar la urbanizacin, en su caso, y materializar la edificacin. Los programas de actuacin aislada se regirn por lo
dispuesto en el captulo V de este ttulo y, en lo no previsto en el mismo,
por el rgimen establecido para los programas de actuacin integrada.
5. El plazo inicial para la ejecucin de un programa de actuacin
no ser superior a cinco aos, salvo cuando concurran circunstancias
excepcionales que justifiquen su prrroga. Las prrrogas no podrn
otorgarse por un plazo total adicional superior a cinco aos.

Secci II
Continguts del programa dactuaci integrada

Seccin II
Contenidos del programa de actuacin integrada

Article 110. Objectius legals del programa dactuaci integrada


Els programes dactuaci integrada tindran els objectius legals
segents:
a) Gestionar la transformaci fsica i jurdica de les finques afectades.
b) Urbanitzar completament les unitats dexecuci o les parcelles
que comprenga, realitzant com a mnim les obres segents:
1.r Pavimentaci de calades, aparcaments, voreres, xarxa de vianants, tractament despais lliures, mobiliari urb i senyalitzaci.
2.n Xarxes de distribuci daigua potable, de reg i dhidrants contra
incendis.

Artculo 110. Objetivos legales del programa de actuacin integrada


Los programas de actuacin integrada tendrn los siguientes objetivos legales:
a) Gestionar la transformacin fsica y jurdica de las fincas afectadas.
b) Urbanizar completamente las unidades de ejecucin o parcelas
que comprenda, realizando como mnimo las siguientes obras:
1. Pavimentacin de calzadas, aparcamientos, aceras, red peatonal,
tratamiento de espacios libres, mobiliario urbano y sealizacin.
2. Redes de distribucin de agua potable, de riego y de hidrantes
contra incendios.

Num. 7329 / 31.07.2014

3.r Xarxa de clavegueram per a aiges residuals i sistema devacuaci daiges pluvials.
4.t Xarxa de distribuci denergia elctrica, gasificaci i comunicacions.
5.t Xarxa denllumenat pblic.
6.t Jardineria, arbratge i ornamentaci en el sistema despais lliures.

18981

c) Executar les obres de connexi i la integraci adequada de la


urbanitzaci amb les xarxes dinfraestructures, denergia, comunicacions i servicis pblics existents.
d) Suplementar les infraestructures i espais pblics o reserves dotacionals en tot all que calga per a mantindre equilibradament o millorar
els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servici existents i exigibles.
e) Obtindre gratutament, a favor de ladministraci:
1.r Els sls dotacionals pblics de lmbit de lactuaci, o adscrits
a esta pel planejament.
2.n Les parcelles que legalment corresponguen, amb destinaci
al patrimoni pblic de sl. Ladscripci de cessions externes haur de
complir les regles dequidistribuci del planejament.
f) Ordenar el repartiment equitatiu de les crregues i beneficis.
g) Realitzar obres determinades de rehabilitaci o edificaci, ds
pblic o privat, en els casos que preveu esta llei.
h) Per a garantir el dret al reallotjament de les persones residents
afectades per una actuaci, el promotor de lactuaci urbanstica est
obligat a oferir un habitatge de substituci que tinga les condicions
dhabitabilitat prpies dun habitatge de protecci oficial. Lhabitatge de substituci haur destar situat preferentment en el mateix barri,
excepte acord explcit entre la persona afectada i el promotor o justificaci de la impossibilitat de complir este requisit, segons els termes
que sestablisquen reglamentriament. En este ltim cas lhabitatge
de substituci haur destar situat en el lloc ms prxim possible a la
residncia afectada.

3. Red de alcantarillado para aguas residuales y sistema de evacuacin de aguas pluviales.


4. Red de distribucin de energa elctrica, gasificacin y comunicaciones.
5. Red de alumbrado pblico.
6. Jardinera, arbolado y ornamentacin en el sistema de espacios
libres.
c) Ejecutar las obras de conexin e integracin adecuada de la urbanizacin con las redes de infraestructuras, de energa, comunicaciones
y servicios pblicos existentes.
d) Suplementar las infraestructuras y espacios pblicos o reservas
dotacionales en lo necesario para mantener equilibradamente o mejorar
los niveles de calidad, cantidad o capacidad de servicio existentes y
exigibles.
e) Obtener gratuitamente, a favor de la administracin:
1. Los suelos dotacionales pblicos del mbito de la actuacin, o
adscritos a la misma por el planeamiento.
2. Las parcelas que legalmente correspondan, con destino al patrimonio pblico de suelo. La adscripcin de cesiones externas deber
cumplir las reglas de equidistribucin del planeamiento.
f) Ordenar el reparto equitativo de las cargas y beneficios.
g) Realizar obras determinadas de rehabilitacin o edificacin, de
uso pblico o privado, en los supuestos previstos en esta ley.
h) Para garantizar el derecho al realojo de las personas residentes
afectadas por una actuacin, el promotor de la actuacin urbanstica
est obligado a ofrecer una vivienda de sustitucin que tenga las condiciones de habitabilidad propias de una vivienda de proteccin oficial.
La vivienda de sustitucin deber estar situada preferentemente en el
mismo barrio, excepto acuerdo explcito entre la persona afectada y el
promotor o justificacin de la imposibilidad de cumplir este requisito,
segn los trminos que se establezcan reglamentariamente. En este ltimo caso la vivienda de sustitucin deber estar situada en el lugar ms
prximo posible a la residencia afectada.

Article 111. Contingut documental del programa dactuaci integrada.


Alternativa tcnica i proposici juridicoeconmica
1. Tot programa dactuaci integrada comprn dos documents: alternativa tcnica i proposici juridicoeconmica.
2. Lalternativa tcnica inclou, almenys:
a) Plnol dordenaci de lmbit dactuaci, que reflectisca lordenaci detallada prviament aprovada que desenrotlle.
b) Memria justificativa del compliment de les condicions dintegraci amb lentorn.
c) Projecte de les obres programades, amb:
1.r Una memria en qu es descriga lobjecte de les obres, que arreplegar els antecedents i la situaci prvia a estes, les necessitats que
shan de satisfer i la justificaci de la soluci adoptada, on shan de
detallar els factors de tot tipus que shan de tindre en compte.
2.n Els plnols de conjunt i de detall necessaris perqu lobra quede
perfectament definida, aix com els que delimiten locupaci de terrenys
i la restituci de servituds i la resta de drets reals, si s el cas, i servicis
afectats per la seua execuci.
3.r El plec de prescripcions tcniques particulars, on es far la descripci de les obres i es regular la seua execuci, amb expressi de la
forma en qu shi dur a terme, les obligacions dorde tcnic que corresponguen al contractista, i la manera en qu es dur a terme el mesurament de les unitats executades i el control de qualitat dels materials
usats i del procs dexecuci.
4.t Les referncies de qualsevol tipus en qu es fonamentar el
replantejament de lobra.
5.t Lestudi de seguretat i salut o, si s el cas, lestudi bsic de seguretat i salut, en els termes que preveuen les normes de seguretat i salut
en les obres.
6.t Si el programa comporta comproms dedificaci o rehabilitaci, bastar amb el projecte bsic respecte de les obres dedificaci o
rehabilitaci.
d) Inventari preliminar de construccions i plantacions que es puguen
veure afectades.
3. En absncia dordenaci detallada, o quan esta o lordenaci estructural es vullga modificar, el programa dactuaci integrada
sacompanyar dun pla parcial, pla de reforma interior, estudi de detall
o modificaci del pla dordenaci detallada. Estos plans establiran,

Artculo 111. Contenido documental del programa de actuacin integrada. Alternativa tcnica y proposicin jurdico-econmica
1. Todo programa de actuacin integrada comprende dos documentos: alternativa tcnica y proposicin jurdico-econmica.
2. La alternativa tcnica incluye, al menos:
a) Plano de ordenacin del mbito de actuacin, que refleje la ordenacin pormenorizada previamente aprobada que desarrolle.
b) Memoria justificativa del cumplimiento de las condiciones de
integracin con el entorno.
c) Proyecto de las obras programadas, con:
1. Una memoria en la que se describa el objeto de las obras, que
recoger los antecedentes y situacin previa a las mismas, las necesidades a satisfacer y la justificacin de la solucin adoptada, detallndose
los factores de todo orden a tener en cuenta.
2. Los planos de conjunto y de detalle necesarios para que la obra
quede perfectamente definida, as como los que delimiten la ocupacin
de terrenos y la restitucin de servidumbres y dems derechos reales, en
su caso, y servicios afectados por su ejecucin.
3. El pliego de prescripciones tcnicas particulares, donde se har
la descripcin de las obras y se regular su ejecucin, con expresin de
la forma en que esta se llevar a cabo, las obligaciones de orden tcnico
que correspondan al contratista, y la manera en que se llevar a cabo
la medicin de las unidades ejecutadas y el control de calidad de los
materiales empleados y del proceso de ejecucin.
4. Las referencias de todo tipo en que se fundamentar el replanteo
de la obra.
5. El estudio de seguridad y salud o, en su caso, el estudio bsico
de seguridad y salud, en los trminos previstos en las normas de seguridad y salud en las obras.
6. Si el programa conlleva compromiso de edificacin o rehabilitacin, bastar el proyecto bsico respecto de las obras de edificacin
o rehabilitacin.
d) Inventario preliminar de construcciones y plantaciones que se
puedan ver afectadas.
3. En ausencia de ordenacin pormenorizada, o cuando esta o la
ordenacin estructural pretenda modificarse, el programa de actuacin
integrada se acompaar de un plan parcial, plan de reforma interior,
estudio de detalle o modificacin del plan de ordenacin pormenoriza-

Num. 7329 / 31.07.2014

completaran o remodelaran lordenaci detallada o estructural, en tots


o alguns dels seus aspectes, i es tramitaran i aprovaran juntament amb
el programa dactuaci integrada.
4. La proposici juridicoeconmica es formalitzar: en una memria i unes normes dactuaci, per a la gesti directa; o en una memria
i un conveni urbanstic, per a la gesti indirecta i per a la gesti pels
propietaris. Regular les obligacions i drets de lurbanitzador, dels propietaris adherits al programa dactuaci integrada i de ladministraci,
de conformitat amb el que establix esta llei i la legislaci de lEstat, i
contindr:
a) Una estimaci de cada un dels conceptes econmics constitutius de les crregues de lactuaci i el seu cost mxim total, segons els
conceptes enunciats en larticle 144 desta llei, la qual desglossar per
a cada un destos: els costos per fases i partides; les crregues globals
mximes, i les crregues unitries repercutides per metre quadrat de
terreny originari i per unitat daprofitament.
b) La forma de retribuci a lurbanitzador, incloent-hi el coeficient
de canvi i la correlativa valoraci del sl als efectes de la retribuci en
terreny.
c) Els terminis que es proposen per a lexecuci del programa dactuaci integrada, amb determinaci de les fases en qu es realitzaran les
obligacions i els compromisos hi establits i el termini total dexecuci
de lactuaci. Este ltim termini ser susceptible de prrrogues expresses, per causa justificada, atorgades abans de la data prevista de caducitat, i complint les limitacions establides en larticle 109.5 desta llei.

18982

d) Memria de viabilitat econmica o de sostenibilitat econmica,


en els termes establits per la legislaci de lEstat sobre el sl i sobre
rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes.

da. Estos planes establecern, completarn o remodelarn la ordenacin


pormenorizada o estructural, en todos o algunos de sus aspectos, y se
tramitarn y aprobarn junto al programa de actuacin integrada.
4. La proposicin jurdico-econmica se formalizar: en una memoria y unas normas de actuacin, para la gestin directa; o en una memoria y un convenio urbanstico, para la gestin indirecta y para la gestin
por los propietarios. Regular las obligaciones y derechos del urbanizador, de los propietarios adheridos al programa de actuacin integrada y
de la administracin, de conformidad con lo establecido en la presente
ley y en la legislacin del Estado, y contendr:
a) Una estimacin de cada uno de los conceptos econmicos constitutivos de las cargas de la actuacin y su coste mximo total, segn
los conceptos enunciados en el artculo 144 de esta ley, desglosando
para cada uno de ellos: los costes por fases y partidas; las cargas globales mximas; y las cargas unitarias repercutidas por metro cuadrado de
terreno originario y por unidad de aprovechamiento.
b) La forma de retribucin al urbanizador, incluyendo el coeficiente
de canje y la correlativa valoracin del suelo a efectos de la retribucin
en terreno.
c) Los plazos que se proponen para la ejecucin del programa de
actuacin integrada, determinando las fases en que se realizarn las
obligaciones y compromisos establecidos en el mismo y el plazo total
de ejecucin de la actuacin. Este ltimo plazo ser susceptible de prrrogas expresas, por causa justificada, otorgadas antes de la fecha prevista de caducidad, y cumpliendo las limitaciones establecidas en el
artculo 109.5 de esta ley.
d) Memoria de viabilidad econmica o de sostenibilidad econmica,
en los trminos establecidos por la legislacin del Estado sobre el suelo
y sobre rehabilitacin, regeneracin y renovacin urbanas.

CAPTOL II
Lurbanitzador. Concepte, funci i modalitats de gesti

CAPTULO II
El urbanizador. Concepto, funcin y modalidades de gestin

Article 112. Lurbanitzador: concepte i funcions


1. Lurbanitzador s el responsable dexecutar una actuaci urbanstica subjecta a programa dactuaci integrada. Tot programa dactuaci
integrada ha de designar el seu urbanitzador i regular els seus compromisos, obligacions i drets.
2. Sn funcions de lurbanitzador:
a) Promoure, gestionar i finanar lactuaci programada, al seu
compte i risc.
b) Promoure la redacci dels projectes tcnics necessaris per a aix.
c) Contractar les obres pbliques que comprenga lactuaci dacord
amb la legislaci de contractes del sector pblic en els casos que preveu esta llei, i gestionar lexecuci destes en qualitat de promotor i
respondre del seu pagament i la resta dobligacions que legalment o
contractualment haja assumit davant del contractista.
d) Elaborar i impulsar la reparcellaci.
e) Suportar el cost durbanitzaci corresponent als terrenys de la
seua propietat o que li siguen adjudicats en concepte de retribuci i
obtindre les retribucions corresponents a lexecuci del programa dactuaci dels propietaris hi adherits.
f) Assumir ladquisici dels terrenys que li siguen transmesos a
canvi de la seua activitat urbanitzadora i, quan corresponga, tamb
la dels terrenys dels propietaris que sabstinguen de participar en la
reparcellaci.
g) Promoure les edificacions i les activitats privades sobre les parcel
les o immobles que se li adjudiquen com a conseqncia del desenrotllament del programa dactuaci integrada, en els casos en qu aix shaja
convingut pel seu inters social o necessitats funcionals deste.

Artculo 112. El urbanizador: concepto y funciones


1. El urbanizador es el responsable de ejecutar una actuacin urbanstica sujeta a programa de actuacin integrada. Todo programa de
actuacin integrada ha de designar a su urbanizador y regular sus compromisos, obligaciones y derechos.
2. Son funciones del urbanizador:
a) Promover, gestionar y financiar la actuacin programada, a su
riesgo y ventura.
b) Promover la redaccin de los proyectos tcnicos necesarios para ello.
c) Contratar las obras pblicas que comprenda dicha actuacin de
acuerdo con la legislacin de contratos del sector pblico en los supuestos previstos en esta ley, gestionando su ejecucin en calidad de promotor de las mismas y respondiendo de su pago y dems obligaciones que
legal o contractualmente haya asumido ante el contratista.
d) Elaborar e impulsar la reparcelacin.
e) Soportar el coste de urbanizacin correspondiente a los terrenos
de su propiedad o que le sean adjudicados en concepto de retribucin y
obtener las retribuciones correspondientes a la ejecucin del programa
de actuacin de los propietarios adheridos al mismo.
f) Asumir la adquisicin de los terrenos que le sean transmitidos a
cambio de su actividad urbanizadora y, cuando corresponda, tambin la
de los terrenos de los propietarios que se abstengan de participar en la
reparcelacin.
g) Promover las edificaciones y actividades privadas sobre las parcelas o inmuebles que se le adjudiquen como consecuencia del desarrollo del programa de actuacin integrada, en los casos en que as se
haya convenido por su inters social o necesidades funcionales de este.

Article 113. Rgim de gesti pels propietaris i rgim de gesti pblica,


directa o indirecta
1. La condici durbanitzador podr ser assumida, en exercici directe de les seues competncies, per la mateixa administraci o per les
seues entitats instrumentals, en rgim de gesti directa del programa
dactuaci integrada.
2. Aix mateix, la gesti urbanstica dun programa dactuaci integrada podr ser assignada per ladministraci actuant als propietaris del
sl de lmbit de lactuaci. En absncia de gesti directa per ladminis-

Artculo 113. Rgimen de gestin por los propietarios y rgimen de


gestin pblica, directa o indirecta
1. La condicin de urbanizador podr ser asumida, en ejercicio
directo de sus competencias, por la propia administracin o por sus
entidades instrumentales, en rgimen de gestin directa del programa
de actuacin integrada.
2. Asimismo, la gestin urbanstica de un programa de actuacin
integrada podr ser asignada por la administracin actuante a los propietarios del suelo del mbito de la actuacin. En ausencia de gestin

Num. 7329 / 31.07.2014

18983

traci i de gesti pels propietaris, la condici durbanitzador podr atribuir-se, en rgim de gesti indirecta, a un particular o empresa mixta.

directa por la administracin y de gestin por los propietarios, la condicin de urbanizador podr atribuirse, en rgimen de gestin indirecta, a
un particular o empresa mixta.

Article 114. Requisits per a lassignaci de la condici durbanitzador


en rgim de gesti urbanstica pels propietaris
1. Ladministraci actuant podr assignar la condici durbanitzador, en rgim de gesti urbanstica pels propietaris, a:
a) El propietari nic o els propietaris de la totalitat de lmbit del
programa dactuaci integrada.
b) Lagrupaci dinters urbanstic que formule o assumisca lexecuci del programa dactuaci integrada, sempre que, desprs de la
reparcellaci, tinguen la disponibilitat de la totalitat dels terrenys de
lmbit de lactuaci necessria per a realitzar les obres durbanitzaci.
c) Les entitats mercantils, o altres persones jurdiques, que compten
amb ms de la meitat de la propietat del sl, sempre que, desprs de la
reparcellaci, tinguen la disponibilitat de la totalitat dels terrenys de
lmbit de lactuaci necessria per a realitzar les obres durbanitzaci.
d) En cas dactuacions sobre el medi urb, els subjectes obligats als
que es referixen les lletres a i b de larticle 8 de la Llei 8/2013, de 26
de juny, de rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes, o normativa
que ho substitusca.
2. En els casos indicats anteriorment, la designaci de lurbanitzador lacorda ladministraci quan aprova el programa dactuaci integrada en rgim dexcepci licitatria i segons els termes deste expressats en el corresponent conveni urbanstic.

Artculo 114. Requisitos para la asignacin de la condicin de urbanizador en rgimen de gestin urbanstica por los propietarios
1. La administracin actuante podr asignar la condicin de urbanizador, en rgimen de gestin urbanstica por los propietarios, a:
a) El propietario nico o los propietarios de la totalidad del mbito
del programa de actuacin integrada.
b) La agrupacin de inters urbanstico que formule o asuma la ejecucin del programa de actuacin integrada, siempre que, tras la reparcelacin, tengan la disponibilidad de la totalidad de los terrenos del
mbito de la actuacin necesaria para realizar las obras de urbanizacin.
c) Las entidades mercantiles, u otras personas jurdicas, que cuenten con ms de la mitad de la propiedad del suelo, siempre que, tras la
reparcelacin, tengan la disponibilidad de la totalidad de los terrenos del
mbito de la actuacin necesaria para realizar las obras de urbanizacin.
d) En el caso de actuaciones sobre el medio urbano, los sujetos
obligados a los que se refieren las letras a y b del artculo 8 de la Ley
8/2013, de 26 de junio, de rehabilitacin, regeneracin y renovacin
urbanas, o normativa que lo sustituya.
2. En los supuestos anteriormente indicados, la designacin del urbanizador se acuerda por la administracin al aprobar el programa de actuacin integrada en rgimen de excepcin licitatoria y segn los trminos
del mismo expresados en su correspondiente convenio urbanstico.

Article 115. Assignaci de la condici durbanitzador en rgim de


gesti urbanstica pblica
1. Correspon a ladministraci actuant elegir raonadament la modalitat de gesti pblica, directa o indirecta, en programar cada actuaci.
2. En absncia de gesti pels propietaris, quan ladministraci actuant opte per la gesti indirecta, lurbanitzador ser designat per ladministraci en pblica concurrncia, respectant les regles de transparncia,
tracte igualitari i no discriminaci, dacord amb el procediment establit
en esta llei i, supletriament, en la legislaci de contractes del sector
pblic. La seua designaci sacorda quan saprova el programa dactuaci integrada i segons els termes deste expressats en el corresponent
conveni urbanstic.
3. Per a la designaci de lurbanitzador en els casos de gesti indirecta del programa dactuaci integrada, sobservaran els requisits de
capacitat i solvncia segents:
a) Podran ser urbanitzadors i promoure programes dactuaci integrada totes les persones, naturals o jurdiques, espanyoles o estrangeres,
que tinguen plena capacitat dobrar, siguen o no propietries dels terrenys afectats, sempre que no estiguen incurses en causes dincapacitat
o inhabilitaci per a lexercici de la seua funci com a agent pblic, de
conformitat amb la normativa aplicable en matria de contractaci del
sector pblic.
b) Lurbanitzador ha dacreditar la seua solvncia tcnica i econmica per a exercir les seues funcions. Ladministraci podr exigir requisits especfics de solvncia per a cada actuaci concreta, aix com el
compliment de normes de qualitat ambiental i normes de gesti en atenci i en proporci a les seues caracterstiques, requisits que ha destablir
i publicitar amb carcter previ a la presentaci dofertes en les bases
de programaci. Tot aix de conformitat amb la legislaci aplicable en
matria de contractaci del sector pblic.
c) No s exigible la classificaci de contractista regulada en la legislaci de contractes del sector pblic per a ser urbanitzador, excepte en
els casos en qu, per aplicaci desta llei, siga este qui realitze directament les obres durbanitzaci.

Artculo 115. Asignacin de la condicin de urbanizador en rgimen


de gestin urbanstica pblica
1. Corresponde a la administracin actuante elegir razonadamente
la modalidad de gestin pblica, directa o indirecta, al programar cada
actuacin.
2. En ausencia de gestin por los propietarios, cuando la administracin actuante opte por la gestin indirecta, el urbanizador ser
designado por la administracin en pblica concurrencia, respetando las
reglas de transparencia, trato igualitario y no discriminacin, de acuerdo
con el procedimiento establecido en esta ley y, supletoriamente, en la
legislacin de contratos del sector pblico. Su designacin se acuerda
al aprobar el programa de actuacin integrada y segn los trminos del
mismo expresados en su correspondiente convenio urbanstico.
3. Para la designacin del urbanizador en los supuestos de gestin indirecta del programa de actuacin integrada, se observarn los
siguientes requisitos de capacidad y solvencia:
a) Podrn ser urbanizadores y promover programas de actuacin
integrada todas las personas, naturales o jurdicas, espaolas o extranjeras, que tengan plena capacidad de obrar, sean o no propietarias de
los terrenos afectados, siempre que no estn incursas en causas de incapacidad o inhabilitacin para el desempeo de su funcin como agente
pblico, de acuerdo con la legislacin aplicable en materia de contratacin del sector pblico.
b) El urbanizador debe acreditar su solvencia tcnica y econmica
para desempear sus funciones. La administracin podr exigir requisitos especficos de solvencia para cada concreta actuacin, as como
el cumplimiento de normas de calidad ambiental y normas de gestin
en atencin y proporcin a sus caractersticas, debiendo establecerlo y
publicitarlo con carcter previo a la presentacin de ofertas en las bases
de programacin. Todo ello de conformidad con la legislacin aplicable
en materia de contratacin del sector pblico.
c) No es exigible la clasificacin de contratista regulada en la legislacin de contratos del sector pblico para ser urbanizador, salvo en
los supuestos en que, por aplicacin de esta ley, sea este quien realice
directamente las obras de urbanizacin.

Article 116. Carcter indelegable de les funcions dautoritat


1. Les funcions dautoritat que corresponen a ladministraci actuant sn indelegables. Si lurbanitzador s una empresa o entitat pblica sense potestat expropiatria, estes funcions correspondran a la seua
administraci tutelar.
2. Lurbanitzador noms pot requerir al propietari el pagament o
lentrega de bns desprs de la resoluci administrativa corresponent.
Per a compellir al compliment fors dordes, s necessria la medi-

Artculo 116. Carcter indelegable de las funciones de autoridad


1. Las funciones de autoridad que corresponden a la administracin
actuante son indelegables. Si el urbanizador es una empresa o entidad
pblica sin potestad expropiatoria, dichas funciones correspondern a
su administracin tutelar.
2. El urbanizador solo puede requerir al propietario el pago o entrega de bienes previa resolucin administrativa correspondiente. Para
compeler al cumplimiento forzoso de rdenes, es necesaria la media-

Num. 7329 / 31.07.2014

18984

aci, intervenci o presncia dels rgans pblics o funcionaris competents i les garanties previstes en dret, aix sense perju de les relacions
voluntries de dret privat entre els afectats.
3. Les notificacions de lurbanitzador, per a citar al compliment
o exercici de deures i accions de dret pblic, han de consignar el text
literal de la resoluci administrativa que lempara, amb el seu fonament
legal, motivaci, part dispositiva i expressi de recursos.

cin, intervencin o presencia de los rganos pblicos o funcionarios


competentes y las garantas previstas en derecho, ello sin perjuicio de
las relaciones voluntarias de derecho privado entre los afectados.
3. Las notificaciones del urbanizador, para emplazar al cumplimiento o ejercicio de deberes y acciones de derecho pblico, han de consignar el texto literal de la resolucin administrativa que las ampara, con su
fundamento legal, motivacin, parte dispositiva y expresin de recursos.

CAPTOL III
El procediment de programaci

CAPTULO III
El procedimiento de programacin

Secci I
Rgim de gesti directa

Seccin I
Rgimen de gestin directa

Article 117. Procediment de programaci en rgim de gesti directa i


rgans competents per a promoure-la
1. Les administracions pbliques, ens i organismes del sector pblic,
en lmbit de les seues competncies respectives, poden promoure programes dactuaci integrada, aix com els instruments per al seu desplegament i execuci.
2. Els programes dactuaci integrada en rgim de gesti directa es
tramitaran de conformitat amb el procediment previst en el captol II o
en el captol III, del ttol III del llibre I.
3. Mitjanant subscripci del conveni urbanstic corresponent, els
propietaris constituts en una agrupaci dinters urbanstic, podran col
laborar amb ladministraci actuant en lexecuci de lactuaci urbanitzadora, en els termes que sestablisquen reglamentriament.

Artculo 117. Procedimiento de programacin en rgimen de gestin


directa y rganos competentes para promoverla
1. Las administraciones pblicas, entes y organismos del sector
pblico, en el mbito de sus respectivas competencias, pueden promover programas de actuacin integrada, as como los instrumentos para
su desarrollo y ejecucin.
2. Los programas de actuacin integrada en rgimen de gestin
directa se tramitarn conforme al procedimiento previsto en el captulo
II o en el captulo III, del ttulo III del libro I.
3. Mediante suscripcin del convenio urbanstico correspondiente,
los propietarios constituidos en una agrupacin de inters urbanstico,
podrn colaborar con la administracin actuante en la ejecucin de la
actuacin urbanizadora, en los trminos que se establezcan reglamentariamente.

Secci II
Rgim de gesti pels propietaris

Seccin II
Rgimen de gestin por los propietarios

Article 118. Procediment de programaci en rgim de gesti pels propietaris


1. Els propietaris dels terrenys de lmbit del programa dactuaci
integrada, en els termes establits en esta llei, poden promoure estos programes, aix com els instruments per al seu desplegament i execuci.

Artculo 118. Procedimiento de programacin en rgimen de gestin


por los propietarios
1. Los propietarios de los terrenos del mbito del programa de
actuacin integrada, en los trminos establecidos en esta ley, pueden
promover dichos programas, as como los instrumentos para su desarrollo y ejecucin.
2. Los programas de actuacin integrada en rgimen de gestin por
los propietarios se tramitarn conforme al procedimiento previsto en el
captulo II o en el captulo III, del ttulo III del libro I. Asimismo, regir
en estos supuestos lo previsto en el artculo 156 de esta ley respecto
de la seleccin del empresario constructor en los supuestos de gestin
indirecta.

2. Els programes dactuaci integrada en rgim de gesti pels propietaris es tramitaran de conformitat amb el procediment previst en el
captol II o en el captol III, del ttol III del llibre I. Aix mateix, regir
en estos casos el que preveu larticle 156 desta llei respecte de la selecci de lempresari constructor en els casos de gesti indirecta.
Secci III
Rgim de gesti indirecta

Seccin III
Rgimen de gestin indirecta

Subsecci I
Empresa mixta

Subseccin I
Empresa mixta

Article 119. Gesti del programa dactuaci integrada per mitj dempresa mixta
1. Les administracions pbliques, ens i organismes del sector pblic
competents per a la gesti directa del programa dactuaci integrada
podran escometre la seua gesti indirecta per mitj dempreses mixtes,
constitudes per al desenrotllament dactuacions concretes, quan raons
dinters pblic ho aconsellen.
2. La constituci dempreses mixtes es realitzar de conformitat
amb la legislaci vigent en esta matria, i complir aix mateix les
regles, garanties i terminis de transparncia i lliure concurrncia establits per a la gesti indirecta dels programes dactuaci integrada. Podr
cedir-se la condici durbanitzador que tinga ladministraci o empresa
pblica quan levoluci de les circumstncies econmiques ho aconselle, amb les mateixes garanties que per a la seua constituci.
3. La tramitaci i aprovaci del programa dactuaci integrada,
una vegada constituda lempresa mixta de conformitat amb lapartat
anterior, es realitzar dacord amb la regulaci establida per a la gesti
directa. Aix mateix, regir en estos casos el que preveu larticle 157

Artculo 119. Gestin del programa de actuacin integrada mediante


empresa mixta
1. Las Administraciones pblicas, entes y organismos del sector
pblico competentes para la gestin directa del programa de actuacin
integrada podrn acometer su gestin indirecta mediante empresas mixtas, constituidas para el desarrollo de actuaciones concretas, cuando
razones de inters pblico lo aconsejen.
2. La constitucin de empresas mixtas se realizar de conformidad
con la legislacin vigente en esta materia, cumpliendo asimismo las
reglas, garantas y plazos de transparencia y libre concurrencia establecidos para la gestin indirecta de los programas de actuacin integrada.
Podr cederse la condicin de urbanizador que ostente la administracin
o empresa pblica cuando la evolucin de las circunstancias econmicas
lo aconseje, con las mismas garantas que para su constitucin.
3. La tramitacin y aprobacin del programa de actuacin integrada,
una vez constituida la empresa mixta conforme al apartado anterior,
se realizar de acuerdo con la regulacin establecida para la gestin
directa. Asimismo, regir en estos supuestos lo previsto en el artculo

Num. 7329 / 31.07.2014

18985

desta llei respecte de la selecci de lempresari constructor en els casos


de gesti directa.

157 de esta ley respecto de la seleccin del empresario constructor en


los supuestos de gestin directa.

Subsecci II
Actuacions prvies al procediment daprovaci i adjudicaci
del programa dactuaci integrada

Subseccin II
Actuaciones previas al procedimiento de aprobacin y
adjudicacin del programa de actuacin integrada

Article 120. Iniciativa per a promoure els programes dactuaci integrada


Ladministraci urbanstica actuant iniciar el procediment daprovaci dels programes dactuaci integrada, dofici o a instncia dun
particular, siga o no propietari.

Artculo 120. Iniciativa para promover los programas de actuacin


integrada
La administracin urbanstica actuante iniciar el procedimiento
de aprobacin de los programas de actuacin integrada, de oficio o a
instancia de un particular, sea o no propietario.

Article 121. Consulta prvia per al desenrotllament duna iniciativa


particular de programa dactuaci integrada
1. Els particulars interessats a promoure un programa dactuaci
integrada, siguen o no propietaris dels terrenys, podran obtindre de les
administracions informaci completa sobre els documents, resolucions i
previsions oficials que condicionen el desenrotllament de cada actuaci
o sollicitar que sels autoritze a ocupar temporalment finques, amb les
garanties de la legislaci expropiatria, per a obtindre la informaci
pertinent.
2. Ladministraci o els particulars interessats a promoure un programa dactuaci integrada, siguen o no propietaris dels terrenys, han
delaborar un document de sollicitud dinici del procediment, en els
termes establits en larticle 50 desta llei, que expresse les caracterstiques essencials de la seua iniciativa i justifique loportunitat de proposar
lactuaci urbanstica.
3. Quan la iniciativa siga dun particular, propietari o no dels terrenys, lalcalde resoldr, en el termini mxim dun mes, ladmissi a
trmit de la iniciativa. En el cas dadmetre-la a trmit, a fi que lajuntament adopte la proposta, lalcalde podr introduir les modificacions que
siguen pertinents dacord amb linters general municipal. Transcorregut un mes des de la presentaci sense resoluci expressa, la iniciativa
sentendr no admesa a trmit.
4. Si la iniciativa s presentada per qui no tinga la condici de propietari a qu fa referncia larticle 114 desta llei, lalcalde, desprs de
ladmissi a trmit, notificar als propietaris la iniciativa presentada,
als efectes que manifesten si tenen voluntat de realitzar lactuaci en
rgim de gesti pels propietaris, excepte en el cas que siga resolta la
gesti directa del programa per lajuntament i, en este cas, es procedir
dacord amb el que establix larticle 117 desta llei.
Si, en el termini de tres mesos des de la notificaci, els propietaris
que possexen les caracterstiques indicades en larticle 114 esmentat
no realitzen manifestaci favorable, es podr continuar la programaci
en rgim de gesti pblica indirecta. Si estos propietaris manifesten la
voluntat de realitzar la programaci i lexecuci de lactuaci per mitj
de gesti pels propietaris, es procedir dacord amb el que establix larticle 118 desta llei.
Quan la iniciativa incloga un instrument de planejament, lalcalde,
si en resolguera ladmissi a trmit, acordar seguir les actuacions previstes en els articles 50 i 51 desta llei, a lefecte que semeta el document dabast de lestudi ambiental i territorial i territorial estratgic o
linforme ambiental i territorial estratgic, segons siga procedent.

Artculo 121. Consulta previa para el desarrollo de una iniciativa particular de programa de actuacin integrada
1. Los particulares interesados en promover un programa de actuacin integrada, sean o no propietarios de los terrenos, podrn obtener
de las administraciones informacin completa sobre los documentos,
resoluciones y previsiones oficiales que condicionen el desarrollo de
cada actuacin o solicitar que se les autorice a ocupar temporalmente
fincas, con las garantas de la legislacin expropiatoria, para obtener la
informacin pertinente.
2. La administracin o los particulares interesados en promover un
programa de actuacin integrada, sean o no propietarios de los terrenos,
deben elaborar un documento de solicitud de inicio del procedimiento,
en los trminos establecidos en el artculo 50 de esta ley, que exprese
las caractersticas esenciales de su iniciativa y justifique la oportunidad
de proponer la actuacin urbanstica.
3. Cuando la iniciativa sea de un particular, propietario o no de los
terrenos, el alcalde resolver, en el plazo mximo de un mes, sobre la
admisin a trmite de la iniciativa. En caso de admitirla a trmite, a fin
de adoptar la propuesta por el ayuntamiento, el alcalde podr introducir
las modificaciones que sean pertinentes de acuerdo con el inters general municipal. Transcurrido un mes desde la presentacin sin resolucin
expresa, la iniciativa se entender no admitida a trmite.
4. Si la iniciativa fuera presentada por quien no tuviera la condicin
de propietario a que se refiere el artculo 114 de esta ley, el alcalde, tras la
admisin a trmite, notificar a los propietarios la iniciativa presentada,
a los efectos de que manifiesten si tienen voluntad de realizar la actuacin en rgimen de gestin por los propietarios, salvo en el caso que se
resolviese la gestin directa del programa por el ayuntamiento, en cuyo
caso se proceder conforme a lo establecido en el artculo 117 de esta ley.
Si, en el plazo de tres meses desde la notificacin, no se realizara
manifestacin favorable por los propietarios que renan las caractersticas indicadas en el citado artculo 114, se podr continuar la programacin en rgimen de gestin pblica indirecta. Si manifestaran dichos
propietarios su voluntad de realizar la programacin y ejecucin de la
actuacin mediante gestin por los propietarios, se proceder conforme
a lo establecido en el artculo 118 de esta ley.
Cuando la iniciativa incluya un instrumento de planeamiento, el alcalde, si resolviera su admisin a trmite, acordar seguir las actuaciones
previstas en los artculos 50 y 51 de esta ley, a los efectos de que se emita
el documento de alcance del estudio ambiental y territorial y territorial
estratgico o el informe ambiental y territorial estratgico, segn proceda.

Article 122. Bases de programaci


1. En el termini mxim dun mes des de ladmissi a trmit de la
iniciativa, o des de la recepci del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic, el Ple de lajuntament aprovar les bases
de programaci.
2. Les bases hauran de ser coherents amb lordenaci del pla general
estructural o, si s el cas, amb el document dabast de lestudi ambiental
i territorial estratgic o amb linforme ambiental i territorial estratgic.

Artculo 122. Bases de programacin


1. En el plazo mximo de un mes desde la admisin a trmite de la
iniciativa, o desde la recepcin del documento de alcance del estudio
ambiental y territorial estratgico, el ayuntamiento Pleno aprobar las
bases de programacin.
2. Las bases debern ser coherentes con la ordenacin del plan
general estructural o, en su caso, con el documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico o con el informe ambiental y territorial estratgico.
3. Las bases tendrn un contenido tcnico y un contenido jurdico-administrativo. La parte tcnica de las bases cumplir una funcin
orientativa de los criterios y objetivos pblicos de la ordenacin urbanstica del mbito de la actuacin integrada y de su programacin. Las
especificaciones tcnicas que contengan las bases debern ajustarse a
las establecidas en la legislacin aplicable en materia de contratacin
del sector pblico.

3. Les bases tindran un contingut tcnic i un contingut juridicoadministratiu. La part tcnica de les bases complir una funci orientativa
dels criteris i objectius pblics de lordenaci urbanstica de lmbit
de lactuaci integrada i de la seua programaci. Les especificacions
tcniques que continguen les bases hauran dajustar-se a les establides
en la legislaci aplicable en matria de contractaci del sector pblic.

Num. 7329 / 31.07.2014

4. Les clusules juridicoadministratives de les bases establiran,


almenys:
a) Els requisits de solvncia tcnica i econmica, diferenciant les
corresponents per a participar en cada una de les fases del procediment.

18986

7. Sense perju de les disposicions desta llei, en particular les relatives a les obligacions en matria de publicitat dels programes dactuaci
adjudicats i dinformaci als candidats i als licitadors, lajuntament no
divulgar la informaci facilitada pels operadors econmics que estos
hagen designat com a confidencial. Esta informaci inclou, en particular, els secrets tcnics o comercials i els aspectes confidencials de les
ofertes.
8. Les comunicacions i els intercanvis dinformaci entre ladministraci actuant i els licitadors durant el procs de selecci de lalternativa tcnica i de lurbanitzador podran realitzar-se, dacord amb el
que sestablisca en les bases de programaci, per qualsevol dels mitjans
i amb les condicions establides per la legislaci aplicable en matria de
contractaci del sector pblic.
9. Les bases de programaci es publicaran en la pgina web de
lajuntament.

4. Las clusulas jurdico-administrativas de las bases establecern,


al menos:
a) Los requisitos de solvencia tcnica y econmica, diferenciando
las correspondientes para participar en cada una de las fases del procedimiento.
b) El contenido de la documentacin que debe incluir el programa
de actuacin integrada, cumpliendo el contenido mnimo establecido en
el artculo 111 de esta ley.
c) Los criterios de seleccin de la fase de aprobacin de la alternativa tcnica y los criterios de adjudicacin de la fase de adjudicacin de
la condicin de urbanizador, diferenciando aquellos que se valorarn de
forma automtica, por realizarse la valoracin mediante cifras o porcentajes obtenidos a travs de la mera aplicacin de las frmulas establecidas en las propias bases de programacin, y los criterios de valoracin
no automticos, por precisar de un previo juicio de valor realizado por
tcnicos especializados.
d) En su caso, la posibilidad de presentar variantes en la alternativa
tcnica en la fase de adjudicacin de la condicin de urbanizador. En
caso de que falte dicha mencin, las variantes no sern admitidas. Se
indicarn los requisitos mnimos que debern cumplir las variantes, as
como las modalidades de su presentacin, cuando estas sean admitidas.
e) La cuanta y forma de constitucin de las garantas, diferenciando
las que se exigirn para cada fase del proceso.
f) Rgimen de penalidades y supuestos de resolucin de la condicin de urbanizador.
g) Lugar, fecha y plazo de presentacin de la alternativa tcnica.
5. Los criterios en que se basar el ayuntamiento para seleccionar
los programas de actuacin integrada y para adjudicar la condicin de
urbanizador sern criterios vinculados al objeto del programa de actuacin integrada de que se trate, tales como la calidad, el precio, el valor
tcnico, las caractersticas estticas y funcionales, las caractersticas
medioambientales, el coste de funcionamiento, la rentabilidad, el plazo
de entrega o de ejecucin, especificando aquellos que se refieren a la
fase seleccin de la alternativa tcnica y los que se refieren a la fase de
seleccin del urbanizador. El criterio de precio ms bajo solo ser de
aplicacin a la segunda fase de adjudicacin del urbanizador.
6. Las bases de programacin establecern, para cada una de las
fases del procedimiento, de seleccin de la alternativa tcnica y de
adjudicacin de la condicin de urbanizador, la ponderacin relativa
que atribuya a cada uno de los criterios establecidos para valorar la
seleccin de la alternativa tcnica y la oferta de proposicin jurdicoeconmica ms ventajosa. Esta ponderacin podr expresarse fijando
una banda de valores que deber tener una amplitud mxima adecuada.
Cuando la ponderacin no sea posible, por razones demostrables, las
bases de programacin indicarn el orden decreciente de importancia
de los criterios.
7. Sin perjuicio de las disposiciones de la presente ley, en particular
las relativas a las obligaciones en materia de publicidad de los programas de actuacin adjudicados y de informacin a los candidatos y a los
licitadores, el ayuntamiento no divulgar la informacin facilitada por
los operadores econmicos que estos hayan designado como confidencial. Dicha informacin incluye, en particular, los secretos tcnicos o
comerciales y los aspectos confidenciales de las ofertas.
8. Las comunicaciones y los intercambios de informacin entre la
administracin actuante y los licitadores durante el proceso de seleccin
de la alternativa tcnica y del urbanizador podrn realizarse, de acuerdo
con lo que se establezca en las bases de programacin, por cualquiera
de los medios y con las condiciones establecidas por la legislacin aplicable en materia de contratacin del sector pblico.
9. Las bases de programacin se publicarn en la pgina web del
ayuntamiento.

Article 123. Pblica concurrncia


1. Una vegada elaborades les bases de programaci, lajuntament
iniciar el procediment de selecci de lalternativa tcnica per mitj de
la publicaci dun anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valnciana, desprs de la seua remissi al Diario Oficial de la Unin Europea,
pel qual es convoca la presentaci dalternatives tcniques del programa
dactuaci.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci i en els avisos la possibilitat de presentar, davant de lajuntament, alternatives tcniques de
programa dactuaci integrada, durant el termini de tres mesos comp-

Artculo 123. Pblica concurrencia


1. Una vez elaboradas las bases de programacin, el ayuntamiento
iniciar el procedimiento de seleccin de la alternativa tcnica mediante
la publicacin de un anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, tras su remisin al Diario Oficial de la Unin Europea, por el
que se convoca la presentacin de alternativas tcnicas del programa
de actuacin.
2. El ayuntamiento debe hacer constar en el anuncio y en los avisos
la posibilidad de presentar, ante el ayuntamiento, alternativas tcnicas
de programa de actuacin integrada, durante el plazo de tres meses con-

b) El contingut de la documentaci que ha dincloure el programa


dactuaci integrada, que ha de complir el contingut mnim establit en
larticle 111 desta llei.
c) Els criteris de selecci de la fase daprovaci de lalternativa
tcnica i els criteris dadjudicaci de la fase dadjudicaci de la condici durbanitzador, diferenciant aquells que es valoraran de forma
automtica, ja que la valoraci es fa per mitj de xifres o percentatges
obtinguts a travs de la mera aplicaci de les frmules establides en les
prpies bases de programaci, i els criteris de valoraci no automtics,
ja que necessiten un ju de valor previ realitzat per tcnics especialitzats.
d) Si s el cas, la possibilitat de presentar variants en lalternativa
tcnica en la fase dadjudicaci de la condici durbanitzador. En el
cas que falte esta menci, les variants no seran admeses. Sindicaran
els requisits mnims que hauran de complir les variants, aix com les
modalitats de la seua presentaci, quan estes siguen admeses.
e) La quantia i la forma de constituci de les garanties, diferenciant
les que sexigiran per a cada fase del procs.
f) Rgim de penalitats i supsits de resoluci de la condici durbanitzador.
g) Lloc, data i termini de presentaci de lalternativa tcnica.
5. Els criteris en qu es basar lajuntament per a seleccionar els
programes dactuaci integrada i per a adjudicar la condici durbanitzador seran criteris vinculats a lobjecte del programa dactuaci
integrada de qu es tracte, com ara la qualitat, el preu, el valor tcnic,
les caracterstiques esttiques i funcionals, les caracterstiques mediambientals, el cost de funcionament, la rendibilitat, el termini dentrega o
dexecuci, especificant aquells que es referixen a la fase selecci de
lalternativa tcnica i els que es referixen a la fase de selecci de lurbanitzador. El criteri de preu ms baix noms ser aplicable a la segona
fase dadjudicaci de lurbanitzador.
6. Les bases de programaci establiran, per a cada una de les fases
del procediment, de selecci de lalternativa tcnica i dadjudicaci
de la condici durbanitzador, la ponderaci relativa que atribusca a
cada un dels criteris establits per a valorar la selecci de lalternativa
tcnica i loferta de proposici juridicoeconmica ms avantatjosa. Esta
ponderaci podr expressar-se fixant una banda de valors que haur
de tindre una amplitud mxima adequada. Quan la ponderaci no siga
possible, per raons demostrables, les bases de programaci indicaran
lorde decreixent dimportncia dels criteris.

Num. 7329 / 31.07.2014

tadors des de la publicaci desta convocatria en el Diari Oficial de la


Comunitat Valenciana.
3. En lanunci haur de constar, almenys, la informaci segent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenci de la informaci sobre el programa dactuaci integrada.
c) Objecte del programa dactuaci integrada.
d) Tramitaci i procediment.
e) Requisits de solvncia especfics per a la fase de selecci de lalternativa tcnica.
f) Criteris de selecci de la fase de selecci de lalternativa tcnica.
g) Garanties exigides per a participar en esta fase.
h) Data lmit i lloc de presentaci de les alternatives tcniques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unin Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitj de la remissi a
lapartat corresponent de les bases de programaci.
4. Tots els documents i la informaci rellevant estaran accessibles i
a disposici de qui estiga interessat a presentar ofertes al procediment
de selecci, en lajuntament, des de la publicaci de lanunci en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana fins a la finalitzaci del termini de
presentaci de les alternatives tcniques.
Article 124. Elecci de lalternativa tcnica del programa dactuaci
integrada
1. Finalitzat el termini de presentaci dofertes, lajuntament sotmetr totes les alternatives tcniques a informaci pblica i a consultes
amb les administracions pbliques afectades, conforme a larticle 53 o
57 desta llei, segons siga procedent, i ho notificar als titulars cadastrals i registrals dels terrenys inclosos en lactuaci.
2. Finalitzada la informaci pblica, si shaguera seguit el procediment ambiental simplificat, i abans de seleccionar lalternativa tcnica,
lalcalde designar una comissi tcnica, que ponderar, en el termini
mxim de tres mesos, les allegacions i informes aportats a lexpedient,
atendr les consideracions manifestades en linforme ambiental i territorial estratgic, i les preferncies de la poblaci afectada, i valorar cada
alternativa segons els criteris determinats en les bases de programaci.
Dins de lesmentat termini de tres mesos, lajuntament podr convocar
audincies pbliques per a debatre i ponderar les propostes en concurrncia, per un termini mxim de quinze dies.
3. Si les alternatives tcniques estigueren sotmeses al procediment
davaluaci ambiental ordinari, lajuntament actuar de conformitat
amb el que establix lapartat anterior i, desprs de la proposta de la
comissi tcnica, enviar la documentaci de totes les alternatives tcniques presentades, identificant la que es proposa seleccionar, junt amb
lexpedient davaluaci ambiental i territorial estratgica, a lrgan
ambiental i territorial, a fi que emeta una declaraci ambiental i territorial estratgica nica, en el termini mxim de tres mesos. A lefecte,
cada una de les propostes tindr la consideraci dalternativa, dacord
amb la legislaci davaluaci ambiental.
4. Si, dacord amb el que establix lapartat 7 deste article, lajuntament introdura alteracions en lalternativa tcnica seleccionada provisionalment, que la modificaren substancialment, la dita alternativa, amb
les seues modificacions, se sotmetr a un trmit dinformaci pblica
per un termini de vint dies.
5. Lalternativa tcnica del programa dactuaci integrada ser triada pel Ple de lAjuntament en el termini mxim de sis mesos des de la
finalitzaci del termini de presentaci dalternatives tcniques, dacord
amb el que establix lapartat 7 deste article. El cmput del termini sinterrompr en els supsits en qu lalternativa tcnica precise avaluaci
ambiental i territorial estratgica fins a la notificaci de la declaraci
ambiental i territorial estratgica. La falta de resoluci expressa en el
termini establit permetr als licitadors retirar les seues ofertes i sol
licitar la compensaci econmica per limport dels costos delaboraci
del document del programa dactuaci presentat, quan la demora siga
per causa imputable a ladministraci actuant. Ladministraci no podr
declarar deserta una licitaci quan existisca alguna oferta o proposici

18987

tados desde la publicacin de dicha convocatoria en el Diari Oficial de


la Comunitat Valenciana.
3. En el anuncio deber constar, al menos, la siguiente informacin:
a) Entidad adjudicadora.
b) Datos generales para la obtencin de la informacin sobre el programa de actuacin integrada.
c) Objeto del programa de actuacin integrada.
d) Tramitacin y procedimiento.
e) Requisitos de solvencia especficos para la fase de seleccin de
la alternativa tcnica.
f) Criterios de seleccin de la fase de seleccin de la alternativa
tcnica.
g) Garantas exigidas para participar en esta fase.
h) Fecha lmite y lugar de presentacin de las alternativas tcnicas.
i) Gastos de publicidad.
j) Fecha de envo del anuncio al Diario Oficial de la Unin Europea.
k) Otras informaciones que se consideren necesarias.
Los apartados d, e, f y g podrn cumplimentarse mediante la remisin al apartado correspondiente de las bases de programacin.
4. Todos los documentos e informacin relevante estarn accesibles
y a disposicin de quien est interesado en presentar ofertas al procedimiento de seleccin, en el ayuntamiento, desde la publicacin del anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana hasta la finalizacin
del plazo de presentacin de las alternativas tcnicas.
Artculo 124. Eleccin de la alternativa tcnica del programa de
actuacin integrada
1. Finalizado el plazo de presentacin de ofertas, el ayuntamiento
someter todas las alternativas tcnicas a informacin pblica y a consultas con las administraciones pblicas afectadas, conforme al artculo
53 o 57 de esta ley, segn proceda, y lo notificar a los titulares catastrales y registrales de los terrenos incluidos en la actuacin.
2. Finalizada la informacin pblica, si se hubiera seguido el procedimiento ambiental simplificado, y antes de seleccionar la alternativa
tcnica, el alcalde designar una comisin tcnica, que ponderar, en
el plazo mximo de tres meses, las alegaciones e informes aportados al
expediente, atender a las consideraciones manifestadas en el informe
ambiental y territorial estratgico, y a las preferencias de la poblacin
afectada, y valorar cada alternativa segn los criterios determinados
en las bases de programacin. Dentro del citado plazo de tres meses, el
ayuntamiento podr convocar audiencias pblicas para debatir y ponderar las propuestas en concurrencia, por un plazo mximo de quince das.
3. Si las alternativas tcnicas estuvieran sometidas al procedimiento
de evaluacin ambiental ordinario, el ayuntamiento actuar de conformidad con lo establecido en el apartado anterior y, despus de la propuesta de la comisin tcnica, enviar la documentacin de todas las
alternativas tcnicas presentadas, identificando aquella que se propone
seleccionar, junto con el expediente de evaluacin ambiental y territorial
estratgica, al rgano ambiental y territorial, con el fin de que emita una
declaracin ambiental y territorial estratgica nica, en el plazo mximo de tres meses. A estos efectos, cada una de las propuestas tendr la
consideracin de alternativa, conforme a la legislacin de evaluacin
ambiental.
4. Si, de acuerdo con lo establecido en el apartado 7 de este artculo, el ayuntamiento introdujera alteraciones en la alternativa tcnica
seleccionada provisionalmente, que la modificaran sustancialmente,
dicha alternativa, con sus modificaciones, se someter a un trmite de
informacin pblica por un plazo de 20 das.
5. La alternativa tcnica del programa de actuacin integrada ser
elegida por el Pleno del Ayuntamiento en el plazo mximo de seis meses
desde la finalizacin del plazo de presentacin de alternativas tcnicas,
de acuerdo con lo establecido en el apartado 7 de este artculo. El cmputo del plazo se interrumpir en los supuestos en que la alternativa
tcnica precise evaluacin ambiental y territorial estratgica hasta la
notificacin de la declaracin ambiental y territorial estratgica. La falta
de resolucin expresa en el plazo establecido permitir a los licitadores
retirar sus ofertas y solicitar la compensacin econmica por el importe
de los costes de elaboracin del documento del programa de actuacin
presentado, cuando la demora sea por causa imputable a la administracin actuante. La administracin no podr declarar desierta una licita-

Num. 7329 / 31.07.2014

que siga admissible dacord amb els criteris que figuren en les bases de
programaci.
6. Lacord del Ple de lAjuntament tamb establir, si fra necessari,
la modificaci de les bases de programaci inicials per a ajustar-les a
lalternativa tcnica que saprove, en les determinacions aplicables a
la continuaci del procediment, com tamb el rgim de gesti de lactuaci i, si este s per gesti indirecta, el procediment de selecci de
lurbanitzador dacord amb la subsecci 3 desta secci. Si sestablira la
gesti directa, lajuntament indemnitzar a qui va proposar lalternativa
tcnica seleccionada, conforme a larticle 130 desta llei.

18988

7. Lajuntament aprovar lalternativa tcnica per elecci o reelaboraci de les propostes concurrents, amb les correccions, esmenes i
solucions de sntesi que crega oportunes, dacord amb els criteris assenyalats en les bases de programaci i dins dels lmits i objectius pblics
definits per:
a) Lordenaci estructural, si no s objecte de modificaci en el
programa dactuaci.
b) La declaraci ambiental i territorial estratgica o linforme ambiental i territorial estratgic.
c) Lordenaci detallada, si est definida pel planejament municipal
i no s objecte de modificaci per lalternativa tcnica.
d) Les bases de programaci establides per lajuntament.
8. En el cas que es modifique lordenaci estructural, lajuntament
aprovar provisionalment el pla i ho remetr a la conselleria competent
en urbanisme per a laprovaci definitiva.
9. Lacord es publicar en el Butllet Oficial de la Provncia. Este
acord podr ser objecte de recurs administratiu de conformitat amb la
legislaci reguladora del rgim jurdic de les administracions pbliques
i del procediment administratiu com i la legislaci reguladora de la
Jurisdicci Contenciosa Administrativa.

cin cuando exista alguna oferta o proposicin que sea admisible de


acuerdo con los criterios que figuren en las bases de programacin.
6. El acuerdo del Pleno del Ayuntamiento tambin establecer, si
fuera necesario, la modificacin de las bases de programacin iniciales
para ajustarlas a la alternativa tcnica que se apruebe, en las determinaciones aplicables a la continuacin del procedimiento, as como el
rgimen de gestin de la actuacin y, si este es por gestin indirecta, el
procedimiento de seleccin del urbanizador conforme a la subseccin
3 de esta seccin. Si se estableciera la gestin directa, el ayuntamiento
indemnizar a quien propuso la alternativa tcnica seleccionada, conforme al artculo 130 de esta ley.
7. El ayuntamiento aprobar la alternativa tcnica por eleccin o
reelaboracin de las propuestas concurrentes, con las correcciones,
enmiendas y soluciones de sntesis que estime oportunas, de acuerdo
con los criterios sealados en las bases de programacin y dentro de los
lmites y objetivos pblicos definidos por:
a) La ordenacin estructural, si no es objeto de modificacin en el
programa de actuacin.
b) La declaracin ambiental y territorial estratgica o el informe
ambiental y territorial estratgico.
c) La ordenacin pormenorizada, si est definida por el planeamiento municipal y no es objeto de modificacin por la alternativa tcnica.
d) Las bases de programacin establecidas por el ayuntamiento.
8. En el caso de que se modifique la ordenacin estructural, el ayuntamiento aprobar provisionalmente el plan y lo remitir a la consellera
competente en urbanismo para su aprobacin definitiva.
9. El acuerdo se publicar en el Boletn Oficial de la Provincia.
Este acuerdo podr ser objeto de recurso administrativo de conformidad
con la legislacin reguladora del rgimen jurdico de las administraciones pblicas y del procedimiento administrativo comn y la legislacin
reguladora de la jurisdiccin contencioso-administrativa.

Subsecci III
Designaci de lurbanitzador

Subseccin III
Designacin del urbanizador

Article 125. Pblica concurrncia


1. Una vegada adoptat lacord a qu fa referncia larticle anterior, lajuntament iniciar el procediment de designaci de la condici
durbanitzador per mitj de la publicaci dun anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, desprs de la seua remissi al Diario
Oficial de la Unin Europea, pel qual sanunciar la convocatria de
presentaci de proposicions juridicoeconmiques al programa dactuaci integrada.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci, i en els avisos, la
possibilitat de presentar proposicions juridicoeconmiques al programa
dactuaci integrada, durant el termini de cinquanta-dos dies comptador des de la publicaci desta convocatria en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana.
3. En lanunci haur de constar, almenys, la informaci segent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenci de la informaci sobre el programa dactuaci integrada.
c) Alternativa tcnica aprovada.
d) Tramitaci i procediment.
e) Requisits de solvncia especfics per a la fase dadjudicaci de la
condici durbanitzador.
f) Criteris dadjudicaci per a esta fase, diferenciant aquells que es
valoren de forma automtica i els criteris de valoraci no automtics,
dacord amb les bases de programaci.
g) Garanties exigides per a licitar en esta fase.
h) Data lmit i lloc de presentaci de les proposicions juridicoeconmiques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unin Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitj de la remissi a
lapartat corresponent de les bases de programaci.
4. Tots els documents i la informaci rellevant estaran accessibles i
a disposici de qui estiga interessat a presentar ofertes a la licitaci, en
lajuntament, des de la publicaci de lanunci en el Diari Oficial de la

Artculo 125. Pblica concurrencia


1. Una vez adoptado el acuerdo al que se refiere el artculo anterior, el ayuntamiento iniciar el procedimiento de designacin de la
condicin de urbanizador mediante la publicacin de un anuncio en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, tras su remisin al Diario
Oficial de la Unin Europea, por el que se anunciar la convocatoria
de presentacin de proposiciones jurdico-econmicas al programa de
actuacin integrada.
2. El ayuntamiento debe hacer constar en el anuncio, y en los avisos,
la posibilidad de presentar proposiciones jurdico-econmicas al programa de actuacin integrada, durante el plazo de cincuenta y dos das,
contados desde la publicacin de dicha convocatoria en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana.
3. En el anuncio deber constar, al menos, la siguiente informacin:
a) Entidad adjudicadora.
b) Datos generales para la obtencin de la informacin sobre el programa de actuacin integrada.
c) Alternativa tcnica aprobada.
d) Tramitacin y procedimiento.
e) Requisitos de solvencia especficos para la fase de adjudicacin
de la condicin de urbanizador.
f) Criterios de adjudicacin para esta fase, diferenciando aquellos
que se valoran de forma automtica y los criterios de valoracin no
automticos, conforme a las bases de programacin.
g) Garantas exigidas para licitar en esta fase.
h) Fecha lmite y lugar de presentacin de las proposiciones jurdico-econmicas.
i) Gastos de publicidad.
j) Fecha de envo del anuncio al Diario Oficial de la Unin Europea.
k) Otras informaciones que se consideren necesarias.
Los apartados d, e, f y g podrn cumplimentarse mediante la remisin al apartado correspondiente de las bases de programacin.
4. Todos los documentos e informacin relevante estarn accesibles
y a disposicin de quien est interesado en presentar ofertas a la licitacin, en el ayuntamiento, desde la publicacin del anuncio en el Diari

Num. 7329 / 31.07.2014

18989

Comunitat Valenciana fins a la finalitzaci del termini de presentaci de


les proposicions juridicoeconmiques.

Oficial de la Comunitat Valenciana hasta la finalizacin del plazo de


presentacin de las proposiciones jurdico-econmicas.

Article 126. Procs de designaci de lurbanitzador


1. Qualsevol interessat que acredite que complix les condicions de
solvncia, capacitat i habilitaci exigibles, en els termes i terminis indicats en les bases de programaci aprovades per lajuntament, dacord
amb el que establix esta llei, pot presentar una proposici juridicoeconmica, en plica tancada, amb el contingut assenyalat en larticle 111.4
desta llei.
2. Una vegada presentades les pliques en sobres tancats, en el termini de vint dies es far lacte pblic dobertura de pliques, al qual
seran convocats els interessats i del qual sestendr lacta corresponent.
En este acte, es determinar quins licitadors complixen els requisits de
capacitat i solvncia i aquells que no, i es procedir a lobertura dels
sobres amb les pliques que tenen un contingut de valoraci no automtica, i es fixar la data dobertura dels sobres amb la documentaci
corresponent a la valoraci automtica, en el terme mxim dun mes. En
el segon acte pblic, sindicar la valoraci obtinguda pels licitadors en
relaci amb la documentaci del sobre primer i es procedir a lobertura
del sobre segon, que cont la documentaci corresponent als criteris de
valoraci automtica.
3. Si, dacord amb la convocatria, els criteris de valoraci noms
sn dels que es valoren de forma automtica i sense jus de valor, per
mitj daplicaci de frmules aprovades prviament per lajuntament,
es procedir a lobertura de pliques en un sol acte.
4. Lurbanitzador ser seleccionat i designat provisionalment per
lalcalde, o rgan municipal competent dacord amb el que preveu la
legislaci de contractes del sector pblic, segons els criteris objectius
estipulats en les bases de programaci, en el termini mxim de deu
dies des de la realitzaci de lltim acte pblic. La designaci provisional es notificar al propietari nic, si nhi ha, a lagrupaci dinters
urbanstic, si nhi ha, i als licitadors que hagen presentat proposicions
juridicoeconmiques.
5. En el termini de quinze dies des de la notificaci, els licitadors
que no hagen sigut designats provisionalment com a urbanitzador
podran presentar allegacions.

Artculo 126. Proceso de designacin del urbanizador


1. Cualquier interesado que acredite cumplir las condiciones de
solvencia, capacidad y habilitacin exigibles, en los trminos y plazos
indicados en las bases de programacin aprobadas por el ayuntamiento, de acuerdo con lo establecido en la presente ley, puede presentar
una proposicin jurdico-econmica, en plica cerrada, con el contenido
sealado en el artculo 111.4 de esta ley.
2. Presentadas las plicas en sobres cerrados, en el plazo de 20 das
se celebrar el acto pblico de apertura de plicas, al que se convocar
a los interesados y del que se levantar la correspondiente acta. En este
acto, se determinar qu licitadores cumplen con los requisitos de capacidad y solvencia y aquellos que no, y se proceder a la apertura de los
sobres con las plicas que tienen un contenido de valoracin no automtica, fijndose la fecha de apertura de los sobres con la documentacin
correspondiente a la valoracin automtica, en el trmino mximo de un
mes. En el segundo acto pblico, se indicar la valoracin obtenida por
los licitadores en relacin con la documentacin del sobre primero y se
proceder a la apertura del sobre segundo, que contiene la documentacin correspondiente a los criterios de valoracin automtica.
3. Si, de acuerdo con la convocatoria, los criterios de valoracin
solo fueran de los que se valoran de forma automtica y sin juicios de
valor, mediante aplicacin de frmulas previamente aprobadas por el
Ayuntamiento, se proceder a la apertura de plicas en un solo acto.
4. El urbanizador ser seleccionado y designado provisionalmente
por el alcalde, u rgano municipal competente de acuerdo con lo previsto en la legislacin de contratos del sector pblico, segn los criterios
objetivos estipulados en las bases de programacin, en el plazo mximo
de diez das desde la celebracin del ltimo acto pblico. La designacin provisional se notificar al propietario nico, si lo hubiere, a la
agrupacin de inters urbanstico, si la hubiere, y a los licitadores que
hayan presentado proposiciones jurdico-econmicas.
5. En el plazo de quince das desde la notificacin, se podrn presentar alegaciones por los licitadores que no hubieren sido designados
provisionalmente como urbanizador.

Article 127. Nomenament de lurbanitzador i subscripci del conveni


1. Concloses les anteriors actuacions, en el termini mxim de deu
dies, lalcalde o lrgan municipal competent segons el que preveu la
legislaci de contractes del sector pblic:
a) Designar amb la condici durbanitzador qui resulte mereixedor
desta i declarar aprovat el programa dactuaci integrada elegit.

Artculo 127. Nombramiento del urbanizador y suscripcin del convenio


1. Concluidas las anteriores actuaciones, en el plazo mximo de diez
das, el alcalde u rgano municipal competente segn lo previsto en la
legislacin de contratos del sector pblico:
a) Designar con la condicin de urbanizador a quien resulte merecedor de ella y declarar aprobado el programa de actuacin integrada
escogido.
b) Ordenar la inscripcin en el Registro de Programas de Actuacin y la publicacin de la resolucin aprobatoria y del convenio de
programacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, conforme
al apartado 3 de este artculo.
c) Citar al urbanizador electo para suscribir el convenio de programacin, transcurridos quince das desde la publicacin indicada en
el apartado anterior. Si el urbanizador desatiende el emplazamiento,
decaer en su derecho, pudiendo pasar este al siguiente candidato.
2. El tcnico municipal responsable de la tramitacin del programa
de actuacin integrada elaborar un informe escrito, en el que se incluir, como mnimo: informacin sobre la identificacin de la administracin actuante, objeto e importe del programa de actuacin integrada,
identificacin de los licitadores excluidos y motivos que justifican su
exclusin, motivos por los que se hayan rechazado ofertas que se consideren anormalmente bajas, identificacin del adjudicatario y motivos
por los que se ha elegido su oferta; en su caso, los motivos por los que
se proponga renunciar a adjudicar el programa de actuacin integrada.
3. Los programas entran en vigor a los quince das de la publicacin
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana o boletn oficial de la
provincia del texto ntegro del convenio de programacin o normas de
actuacin. En esta publicacin, se deber expresar el nmero de registro
y la fecha de inscripcin en el Registro de programas de actuacin.
4. La garanta provisional prestada por el urbanizador seleccionado se mantendr hasta la aprobacin del proyecto de reparcelacin,
momento en el que deber constituir la garanta definitiva de acuerdo
con las bases de programacin.

b) Ordenar la inscripci en el Registre de Programes dActuaci i


la publicaci de la resoluci aprovatria i del conveni de programaci
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb
lapartat 3 deste article.
c) Citar lurbanitzador electe per a subscriure el conveni de programaci, transcorreguts quinze dies des de la publicaci indicada en
lapartat anterior. Si lurbanitzador desatn la citaci, perdr el seu dret,
i podr passar este al candidat segent.
2. El tcnic municipal responsable de la tramitaci del programa
dactuaci integrada elaborar un informe escrit, en el qual inclour,
com a mnim: informaci sobre la identificaci de ladministraci actuant, objecte i import del programa dactuaci integrada, identificaci
dels licitadors exclosos i els motius que justifiquen la seua exclusi, els
motius pels quals shan rebutjat ofertes que es consideren anormalment
baixes, i identificaci de ladjudicatari i els motius pels quals sha triat
la seua oferta; si s el cas, els motius pels quals es propose renunciar a
adjudicar el programa dactuaci integrada.
3. Els programes entren en vigor als quinze dies de la publicaci en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana o en el butllet oficial de la
provncia del text ntegre del conveni de programaci o normes dactuaci. En esta publicaci, shaur dexpressar el nmero de registre i la
data dinscripci en el Registre de programes dactuaci.
4. La garantia provisional prestada per lurbanitzador seleccionat
es mantindr fins a laprovaci del projecte de reparcellaci, moment
en qu haur de constituir la garantia definitiva dacord amb les bases
de programaci.

Num. 7329 / 31.07.2014

18990

Subsecci IV
Possibles accions desprs de la designaci de lurbanitzador

Subseccin IV
Posibles acciones tras la designacin del urbanizador

Article 128. Rgim especial de revisi de ladjudicaci de la condici


durbanitzador
Sense perju del que disposa larticle 126.5 desta llei, ladjudicaci
de la condici durbanitzador establida en la subsecci III anterior est
sotmesa al rgim especial de revisi i rgims alternatius de resoluci
de conflictes regulats en la legislaci de contractes del sector pblic i
al rgim dels recursos administratius establit en la legislaci de rgim
jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu
com.

Artculo 128. Rgimen especial de revisin de la adjudicacin de la


condicin de urbanizador
Sin perjuicio de lo dispuesto en el artculo 126.5 de esta ley, la adjudicacin de la condicin de urbanizador establecida en la Subseccin
III anterior est sometida al rgimen especial de revisin y regmenes
alternativos de resolucin de conflictos regulados en la legislacin de
contratos del sector pblico y al rgimen de los recursos administrativos
establecido en la legislacin de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.

Article 129. Adjudicaci connexa o condicionada


1. Els programes dactuaci integrada poden aprovar-se condicionats a lefectiva realitzaci de determinacions prpies daltres actuacions programades prviament o simultniament, sempre que, en la seua
regulaci, quede garantit el compliment daquelles condicions connexes
i es preveja una adequada coordinaci.
2. La programaci imposar les obligacions econmiques necessries per a compensar els afectats per lactuaci ms costosa a crrec dels
daltres que es beneficien daquella, per concentrar-se, en estes, obres
o sobrecostos dutilitat comuna, dacord amb larticle 146 desta llei.
3. Lincompliment per un urbanitzador de les condicions que afecten el desenrotllament duna altra actuaci connexa podr donar lloc
a la suspensi dels programes dactuaci integrada afectats, per els
urbanitzadors injustament perjudicats podran subrogar-se en la posici
del causant del dany si complixen els requisits de solvncia exigibles
per a aix.

Artculo 129. Adjudicacin conexa o condicionada


1. Los programas de actuacin integrada pueden aprobarse condicionados a la efectiva realizacin de determinaciones propias de otras
actuaciones previa o simultneamente programadas, siempre que, en su
regulacin, quede garantizado el cumplimiento de aquellas condiciones
conexas y se prevea una adecuada coordinacin.
2. La programacin impondr las obligaciones econmicas necesarias para compensar a los afectados por la actuacin ms costosa con
cargo a los de otras que se beneficien de aquella, por concentrarse, en
las mismas, obras o sobrecostes de comn utilidad, de acuerdo con el
artculo 146 de esta ley.
3. El incumplimiento por un urbanizador de las condiciones que
afecten al desarrollo de otra actuacin conexa podr dar lugar a la
suspensin de los programas de actuacin integrada afectados, pero
los urbanizadores injustamente perjudicados podrn subrogarse en la
posicin del causante del dao si cumplen los requisitos de solvencia
exigibles para ello.

Article 130. Dret de reintegrament de gastos de projectes


Els proponents dalternatives o documents tcnics triats, o daplicaci per al desenrotllament del programa dactuaci integrada, si no
resulten designats urbanitzadors, podran reclamar deste, llevat de pacte
en contra, a crrec de la primera quota de les crregues durbanitzaci,
el dret de reintegrament dels gastos de projectes, degudament justificats,
i incrementats amb un premi del vint per cent.

Artculo 130. Derecho de reintegro de gastos de proyectos


Los proponentes de alternativas o documentos tcnicos elegidos, o
de aplicacin para el desarrollo del programa de actuacin integrada, si
no resultan designados urbanizadores, podrn reclamar de este, salvo
pacto en contrario, con cargo a la primera cuota de las cargas de urbanizacin, el derecho de reintegro de los gastos de proyectos, debidamente
justificados, e incrementados con un premio del veinte por cien.

CAPTOL IV
Lexecuci del programa dactuaci integrada

CAPTULO IV
La ejecucin del programa de actuacin integrada

Secci I
Disposicions generals daplicaci a lexecuci
dels programes dactuaci integrada

Seccin I
Disposiciones generales de aplicacin a la ejecucin
de los programas de actuacin integrada

Article 131. Rgim jurdic dels programes dactuaci integrada


Lexecuci i els efectes dels programes dactuaci integrada es regiran per les bases de programaci, pel que establix esta llei i les normes
que la despleguen i, en tot all no hi previst, pel que disposa la legislaci sobre contractes del sector pblic.

Artculo 131. Rgimen jurdico de los programas de actuacin integrada


La ejecucin y efectos de los programas de actuacin integrada se
regirn por las bases de programacin, por lo establecido en la presente
ley y las normas que la desarrollan y, en lo no provisto en ellas, por lo
dispuesto en la legislacin sobre contratos del sector pblico.

Article 132. Vinculaci al contingut del programa i responsabilitat de


lurbanitzador
1. Els programes dactuaci integrada hauran dexecutar-se dacord
amb el contingut dels seus documents, sense perju de les prerrogatives
establides a favor de ladministraci actuant dacord amb esta llei.

Artculo 132. Vinculacin al contenido del programa y responsabilidad del urbanizador


1. Los programas de actuacin integrada debern ejecutarse de
acuerdo con el contenido de sus documentos, sin perjuicio de las prerrogativas establecidas a favor de la administracin actuante de acuerdo
con la presente ley.
2. El urbanizador debe cumplir sus funciones con profesionalidad
y eficiencia empresarial, ajustndose a las reglas fijadas por el programa de actuacin integrada dentro del marco legal y a los compromisos
contrados al aprobarse.
3. El urbanizador responder, ante los afectados, de los daos y
perjuicios que les cause, salvo cuando acte ejecutando rdenes directas
de la administracin.
4. El incumplimiento del urbanizador en sus obligaciones derivadas
del programa de actuacin integrada producir las consecuencias previstas en su convenio de programacin y en la ley.

2. Lurbanitzador ha de complir les seues funcions amb professionalitat i eficincia empresarial, i sha dajustar a les regles fixades pel
programa dactuaci integrada dins del marc legal i als compromisos
que va contraure en laprovaci deste.
3. Lurbanitzador respondr, davant dels afectats, dels danys i perjus que els cause, excepte quan actue executant ordes directes de ladministraci.
4. Lincompliment de lurbanitzador en les seues obligacions derivades del programa dactuaci integrada produir les conseqncies
previstes en el seu conveni de programaci i en la llei.

Num. 7329 / 31.07.2014

18991

Article 133. Principi de compte i risc


Lexecuci del programa dactuaci integrada es realitzar a compte
i risc de lurbanitzador, sense perju del que establix esta llei respecte
dels casos de fora major i de retaxaci de crregues.

Artculo 133. Principio de riesgo y ventura


La ejecucin del programa de actuacin integrada se realizar a riesgo y ventura del urbanizador, sin perjuicio de lo establecido en esta ley
respecto de los casos de fuerza mayor y de retasacin de cargas.

Article 134. Prerrogatives de ladministraci


Dins dels lmits i amb subjecci als requisits i efectes assenyalats
en esta llei, ladministraci actuant t la prerrogativa dinterpretar els
programes dactuaci integrada, resoldre els dubtes que oferisca el seu
compliment, modificar-los per raons dinters pblic, acordar la seua
resoluci i determinar els efectes desta.

Artculo 134. Prerrogativas de la administracin


Dentro de los lmites y con sujecin a los requisitos y efectos sealados en la presente ley, la administracin actuante ostenta la prerrogativa de interpretar los programas de actuacin integrada, resolver las
dudas que ofrezca su cumplimiento, modificarlos por razones de inters
pblico, acordar su resolucin y determinar los efectos de esta.

Article 135. Modificaci de programes dactuaci integrada


1. Els programes dactuaci integrada noms podran ser modificats, per raons dinters pblic, quan aix shaja previst en les bases
de programaci. En estos casos, les bases hauran de detallar de forma
clara, precisa i inequvoca les condicions en qu podr fer-se s de la
possibilitat de modificaci, aix com labast i els lmits de les que poden
acordar-se, amb expressa indicaci del percentatge mxim del cost del
programa dactuaci integrada a qu puguen afectar, i el procediment
que haja de seguir-se per a aix. Els casos en qu podr tindre lloc la
modificaci hauran de definir-se amb total concreci per referncia a
circumstncies la concurrncia de les quals puga verificar-se de forma
objectiva.
2. No obstant el que disposa lapartat anterior, podran efectuar-se
modificacions no previstes en les bases de programaci quan es justifique suficientment la concurrncia dalguna de les circumstncies
segents:
a) Inadequaci de la prestaci contractada per a satisfer els objectius de la programaci, a causa derrors o omissions patits en la redacci dels documents tcnics, ocasionats per una deficient o insuficient
informaci facilitada per les administracions pbliques o empreses de
servicis.
b) Inadequaci del programa dactuaci integrada per causes objectives que determinen la seua falta didonetat, consistents en circumstncies de tipus geolgic, hdric, arqueolgic, mediambiental o semblants,
posades de manifest desprs de ladjudicaci del programa dactuaci
i que no foren previsibles amb anterioritat aplicant tota la diligncia
requerida dacord amb una bona prctica professional en lelaboraci
del projecte durbanitzaci.
c) Fora major o cas fortut, que facen impossible lexecuci del
programa dactuaci en els termes inicialment definits.
d) Necessitat dajustar la prestaci a especificacions tcniques,
mediambientals, urbanstiques, de seguretat o daccessibilitat aprovades
desprs de ladjudicaci del programa dactuaci integrada.

Artculo 135. Modificacin de programas de actuacin integrada


1. Los programas de actuacin integrada solo podrn ser modificados, por razones de inters pblico, cuando as se haya previsto en las
bases de programacin. En estos casos, las bases debern detallar de
forma clara, precisa e inequvoca las condiciones en que podr hacerse
uso de la posibilidad de modificacin, as como el alcance y lmites de
las que pueden acordarse, con expresa indicacin del porcentaje mximo del coste del programa de actuacin integrada al que puedan afectar,
y el procedimiento que haya de seguirse para ello. Los supuestos en que
podr tener lugar la modificacin debern definirse con total concrecin
por referencia a circunstancias cuya concurrencia pueda verificarse de
forma objetiva.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, podrn efectuarse modificaciones no previstas en las bases de programacin cuando se
justifique suficientemente la concurrencia de alguna de las siguientes
circunstancias:
a) Inadecuacin de la prestacin contratada para satisfacer los objetivos de la programacin, debido a errores u omisiones padecidos en la
redaccin de los documentos tcnicos, ocasionados por una deficiente
o insuficiente informacin facilitada por las administraciones pblicas
o empresas de servicios.
b) Inadecuacin del programa de actuacin integrada por causas
objetivas que determinen su falta de idoneidad, consistentes en circunstancias de tipo geolgico, hdrico, arqueolgico, medioambiental
o similares, puestas de manifiesto con posterioridad a la adjudicacin
del programa de actuacin y que no fuesen previsibles con anterioridad
aplicando toda la diligencia requerida de acuerdo con una buena prctica profesional en la elaboracin del proyecto de urbanizacin.
c) Fuerza mayor o caso fortuito, que hiciesen imposible la ejecucin
del programa de actuacin en los trminos inicialmente definidos.
d) Necesidad de ajustar la prestacin a especificaciones tcnicas,
medioambientales, urbansticas, de seguridad o de accesibilidad aprobadas con posterioridad a la adjudicacin del programa de actuacin
integrada.
e) Cambio de planeamiento o suspensin de licencias por causa
justificada de inters pblico.
f) Conveniencia de la divisin en fases de la obra de urbanizacin
para facilitar la recepcin y entrada en servicio anticipada de una parte
de las mismas.
3. La modificacin del programa no podr realizarse, en ningn
caso, con el fin de:
a) Ampliar el objeto del programa de actuacin integrada a fin de
que pueda cumplir finalidades nuevas no contempladas en la documentacin preparatoria del mismo.
b) Alterar las condiciones esenciales de la licitacin y adjudicacin,
limitndose a introducir las variaciones estrictamente indispensables
para responder a la causa objetiva que la haga necesaria. Se entender
que se alteran las condiciones esenciales de licitacin y adjudicacin del
contrato en los siguientes casos:
1. Cuando la modificacin vare sustancialmente la funcin y
caractersticas esenciales del programa de actuacin integrada aprobado.
2. Cuando la modificacin altere la relacin entre la actuacin
urbanstica y el precio, tal y como esa relacin qued definida por las
condiciones de la programacin.
3. Cuando las modificaciones del programa de actuacin integrada
igualen o excedan, en ms o en menos, el diez por cien del precio de
adjudicacin; en el caso de modificaciones sucesivas, el conjunto de
ellas no podr superar este lmite.

e) Canvi de planejament o suspensi de llicncies per causa justificada dinters pblic.


f) Convenincia de la divisi en fases de lobra durbanitzaci per
a facilitar la recepci i entrada en servici anticipada duna part destes.
3. La modificaci del programa no podr realitzar-se, en cap cas,
a fi de:
a) Ampliar lobjecte del programa dactuaci integrada perqu puga
complir finalitats noves no previstes en la documentaci preparatria
deste.
b) Alterar les condicions essencials de la licitaci i ladjudicaci,
limitant-se a introduir les variacions estrictament indispensables per a
respondre a la causa objectiva que la faa necessria. Sentendr que
salteren les condicions essencials de licitaci i adjudicaci del contracte en els casos segents:
1.r Quan la modificaci varie substancialment la funci i les caracterstiques essencials del programa dactuaci integrada aprovat.
2.n Quan la modificaci altere la relaci entre lactuaci urbanstica
i el preu, tal com eixa relaci va quedar definida per les condicions de
la programaci.
3.r Quan les modificacions del programa dactuaci integrada igualen o excedisquen, en ms o en menys, el deu per cent del preu dadjudicaci; en el cas de modificacions successives, el conjunt destes no
podr superar este lmit.

Num. 7329 / 31.07.2014

4.t Quan lalteraci excedisca el vint per cent de ls del terreny o


de laprofitament de lactuaci.
5.t En qualssevol altres casos en qu puga presumir-se que, si shaguera conegut prviament la modificaci, haurien concorregut al procediment dadjudicaci altres interessats, o que els licitadors que hi van
prendre part hagueren presentat alternatives tcniques o proposicions
juridicoeconmiques substancialment diferents de les formulades.
4. Les modificacions acordades per ladministraci seran obligatries per a lurbanitzador.
5. En qualssevol altres casos als previstos en este article, si s necessari que lactuaci urbanstica sexecute de manera diferent de la programada inicialment, shaur de resoldre el programa dactuaci en
vigor i tramitar-ne un altre sota les condicions pertinents, dacord amb
esta llei.
Article 136. Procediment de modificaci dels programes dactuaci
integrada
1. Les modificacions dels programes dactuaci integrada sacordaran en la forma que shaguera especificat en les bases de programaci.
2. Abans de modificar el programa dactuaci integrada, lajuntament haur de:
a) Donar audincia a lurbanitzador i, si s el cas, a lentitat avaladora, per un termini no inferior a deu dies, perqu puga formular les
consideracions que considere convenients.
b) Obtindre informe previ del Servici Jurdic i del Servici Tcnic
corresponent de ladministraci actuant. Si la modificaci comporta
algun comproms addicional per a ladministraci, shaur dobtindre
aix mateix el corresponent informe de fiscalitzaci del servici corresponent de ladministraci actuant.
c) Obtindre informe del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, quan la modificaci comporte que la seua quantia, alladament o acumulativament, siga igual o superior al deu per cent del preu
primitiu del contracte o a sis milions deuros.
3. Els acords que adopte ladministraci actuant posaran fi a la via
administrativa i seran immediatament executius.
4. Les modificacions del programa dactuaci integrada hauran de
formalitzar-se en document administratiu que sajuste amb exactitud
a les condicions de la licitaci, el qual constituir ttol suficient per a
accedir a qualsevol registre pblic.

18992

4. Cuando la alteracin exceda del veinte por cien del uso del terreno o del aprovechamiento de la actuacin.
5. En cualesquiera otros casos en que pueda presumirse que, de
haber sido conocida previamente la modificacin, hubiesen concurrido
al procedimiento de adjudicacin otros interesados, o que los licitadores
que tomaron parte en el mismo hubieran presentado alternativas tcnicas o proposiciones jurdico-econmicas sustancialmente diferentes a
las formuladas.
4. Las modificaciones acordadas por la administracin sern obligatorias para el urbanizador.
5. En cualesquiera otros supuestos a los previstos en este artculo,
si fuese necesario que la actuacin urbanstica se ejecutase en forma
distinta a la programada inicialmente, deber procederse a la resolucin
del programa de actuacin en vigor y a la tramitacin de otro bajo las
condiciones pertinentes, de acuerdo con esta ley.
Artculo 136. Procedimiento de modificacin de los programas de
actuacin integrada
1. Las modificaciones de los programas de actuacin integrada se
acordarn en la forma que se hubiese especificado en las bases de programacin.
2. Antes de proceder a la modificacin del programa de actuacin
integrada, el ayuntamiento deber:
a) Dar audiencia al urbanizador y, en su caso, a la entidad avalista,
por un plazo no inferior a diez das, para que pueda formular las consideraciones que tenga por conveniente.
b) Obtener previo informe del Servicio Jurdico y del Servicio Tcnico correspondiente de la administracin actuante. Si la modificacin
comporta algn compromiso adicional para la administracin, deber
obtenerse asimismo el correspondiente informe de fiscalizacin del servicio correspondiente de la administracin actuante.
c) Obtener informe del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, cuando la modificacin suponga que su cuanta, aislada o
acumulativamente, sea igual o superior al diez por cien del precio primitivo del contrato o a seis millones de euros.
3. Los acuerdos que adopte la administracin actuante pondrn fin
a la va administrativa y sern inmediatamente ejecutivos.
4. Las modificaciones del programa de actuacin integrada debern
formalizarse en documento administrativo que se ajuste con exactitud a
las condiciones de la licitacin, constituyendo dicho documento ttulo
suficiente para acceder a cualquier registro pblico.

Article 137. Suspensi temporal del programa dactuaci integrada


per causes ambientals imprevistes
En el cas en qu, una vegada aprovat el programa dactuaci i el
pla que lempara, legalment sotms a avaluaci ambiental i territorial
estratgica, el promotor, lrgan substantiu o lurbanitzador tingueren
coneixement de qualssevol circumstncies que determinen la incorrecci de la declaraci ambiental i territorial estratgica, tant per fets o
circumstncies de succs posterior a esta ltima, com per fets o circumstncies anteriors que, en el seu moment, no van ser o no van poder ser
objecte de ladequada valoraci, els posar en coneixement de lrgan
ambiental i territorial i sadoptaran les mesures cautelars imprescindibles per a previndre els possibles impactes que pogueren produir-se. En
estos casos, se seguir el procediment que per a estos casos regula la
legislaci estatal sobre avaluaci ambiental.

Artculo 137. Suspensin temporal del programa de actuacin integrada por causas ambientales imprevistas
En el supuesto en que, aprobado el programa de actuacin y el plan
que lo ampara, legalmente sometido a evaluacin ambiental y territorial estratgica, el promotor, el rgano sustantivo o el urbanizador
tuvieran conocimiento de cualesquiera circunstancias que determinen la
incorreccin de la declaracin ambiental y territorial estratgica, tanto
por hechos o circunstancias de acaecimiento posterior a esta ltima,
como por hechos o circunstancias anteriores que, en su momento, no
fueron o no pudieron ser objeto de la adecuada valoracin, los pondr
en conocimiento del rgano ambiental y territorial y se adoptarn las
medidas cautelares imprescindibles para prevenir los posibles impactos
que pudieran producirse. En estos casos, se seguir el procedimiento
que para estos supuestos regula la legislacin estatal sobre evaluacin
ambiental.

Secci II
Relaci entre lurbanitzador i els propietaris

Seccin II
Relacin entre el urbanizador y los propietarios

Article 138. Principi de llibertat de pactes


Les relacions entre els propietaris i lurbanitzador es regiran pels
pactes lcits que lliurement convinguen. En defecte dacord voluntari, regiran les regles establides en esta llei. En tot cas, ladministraci
actuant tutelar amb imparcialitat lefectivitat dels drets i deures que,
dacord amb la llei, el programa dactuaci integrada establisca per a les
persones afectades per este.

Artculo 138. Principio de libertad de pactos


Las relaciones entre los propietarios y el urbanizador se regirn
por los pactos lcitos que libremente convengan. En defecto de acuerdo
voluntario, regirn las reglas establecidas en esta ley. En todo caso, la
administracin actuante tutelar con imparcialidad la efectividad de los
derechos y deberes que, conforme a la ley, el programa de actuacin
integrada establezca para las personas afectadas por l.

Num. 7329 / 31.07.2014

18993

Article 139. Drets i deures bsics del propietari


1. El propietari t dret:
a) Al fet que lurbanitzador complisca els seus compromisos amb
diligncia empresarial.
b) A obtindre de lurbanitzador i de ladministraci, sense dilaci
indeguda, informaci verdica i concreta sobre qualssevol aspectes relatius a lexecuci del programa dactuaci integrada.
c) A participar en lactuaci, en els termes desta llei, i obtindre
laprofitament corresponent, en justa distribuci de beneficis i crregues, o a abstindres de participar, i exigir lexpropiaci de la seua
propietat, en els termes establit en esta llei i en la legislaci estatal en
matria de sl i expropiaci forosa.
2. Els propietaris afectats per lactuaci, si opten per adherir-se al
programa dactuaci, tenen els deures legals de:
a) Cedir, equidistribuir i sufragar la urbanitzaci, retribuint a lurbanitzador per la seua tasca.
b) Proporcionar informaci sobre la seua propietat, de conformitat
amb larticle 87 desta llei.
c) Facilitar locupaci de les seues finques quan siga necessria per
a executar el programa dactuaci.

Artculo 139. Derechos y deberes bsicos del propietario


1. El propietario tiene derecho:
a) A que el urbanizador cumpla sus compromisos con diligencia
empresarial.
b) A obtener del urbanizador y de la administracin, sin dilacin
indebida, informacin verdica y concreta sobre cualesquiera aspectos
relativos a la ejecucin del programa de actuacin integrada.
c) A participar en la actuacin, en los trminos de la presente ley,
obteniendo el aprovechamiento correspondiente, en justa distribucin
de beneficios y cargas, o a abstenerse de participar, exigiendo la expropiacin de su propiedad, en los trminos establecido en esta ley y en la
legislacin estatal en materia de suelo y expropiacin forzosa.
2. Los propietarios afectados por la actuacin, si optan por adherirse
al programa de actuacin, tienen los deberes legales de:
a) Ceder, equidistribuir y sufragar la urbanizacin, retribuyendo al
urbanizador por su tarea.
b) Proporcionar informacin sobre su propiedad, conforme al artculo 87 de esta ley.
c) Facilitar la ocupacin de sus fincas cuando sea necesaria para
ejecutar el programa de actuacin.

Article 140. Posicions bsiques del propietari davant del programa


dactuaci integrada i els seus efectes
1. Els propietaris afectats pel programa dactuaci integrada poden
triar entre adherir-shi de forma expressa o no adherir-shi.
2. En cas de no adherir-se al programa dactuaci integrada, la
reparcellaci es limitar a preveure, a favor del propietari, la indemnitzaci econmica corresponent a limmoble, dacord amb la valoraci
calculada de conformitat amb la legislaci de lEstat sobre valoracions,
sense reconixer-li la facultat de participar en lactuaci ni en els drets
que sen deriven.
3. Ladhesi al programa dactuaci integrada implica exercir la
facultat de participar en lactuaci en rgim dequitativa distribuci de
beneficis i crregues, de conformitat amb all que sha regulat en esta
llei i en la legislaci estatal de sl. Els propietaris que sadherixen al
programa dactuaci integrada estan obligats a assumir les crregues
i les obligacions hi establides, amb labast necessari per a complir els
objectius i previsions del programa dactuaci integrada; en concret,
les segents:
a) Retribuir lurbanitzador pel cost de les obres, projectes i gestions
necessries per a realitzar el programa dactuaci integrada, en justa
proporci al valor dels solars adjudicats en la reparcellaci i compensant les indemnitzacions que se li deuen en el seu compte de liquidaci.

Artculo 140. Posiciones bsicas del propietario ante el programa de


actuacin integrada y sus efectos
1. Los propietarios afectados por el programa de actuacin integrada
pueden elegir entre adherirse al mismo de forma expresa o no adherirse.
2. En caso de no adherirse al programa de actuacin integrada, la
reparcelacin se limitar a prever, a favor del propietario, la indemnizacin econmica correspondiente al inmueble, de acuerdo con la
valoracin calculada de conformidad con la legislacin del Estado sobre
valoraciones, sin reconocerle la facultad de participar en la actuacin ni
los derechos que de ello se derivan.
3. La adhesin al programa de actuacin integrada implica ejercer
la facultad de participar en la actuacin en rgimen de equitativa distribucin de beneficios y cargas, de conformidad con lo regulado en esta
ley y en la legislacin estatal de suelo. Los propietarios que se adhieren
al programa de actuacin integrada estn obligados a asumir las cargas
y obligaciones establecidas en el mismo, con el alcance necesario para
cumplir los objetivos y previsiones del programa de actuacin integrada; en concreto, las siguientes:
a) Retribuir al urbanizador por el coste de las obras, proyectos y
gestiones necesarias para realizar el programa de actuacin integrada,
en justa proporcin al valor de los solares adjudicados en la reparcelacin y compensando las indemnizaciones que se les adeuden en su
cuenta de liquidacin.
b) Ceder gratuitamente a la administracin, en rgimen de equidistribucin, los suelos de destino dotacional pblico o con destino al
patrimonio municipal de suelo legalmente exigibles.
4. La adhesin al programa de actuacin integrada no limita al propietario su facultad de ejercer acciones fundadas en derecho para depurar la legalidad del programa de actuacin integrada, del instrumento
de planeamiento que lo acompaa o de sus actos de ejecucin. Ello no
exonera del cumplimiento de las obligaciones derivadas del programa
de actuacin integrada.

b) Cedir gratutament a ladministraci, en rgim dequidistribuci,


els sls de destinaci dotacional pblic o amb destinaci al patrimoni
municipal de sl legalment exigibles.
4. Ladhesi al programa dactuaci integrada no limita al propietari la seua facultat dexercir accions fundades en dret per a depurar la
legalitat del programa dactuaci integrada, de linstrument de planejament que lacompanya o dels seus actes dexecuci. Aix no lexonera
del compliment de les obligacions derivades del programa dactuaci
integrada.
Article 141. Citaci als propietaris perqu decidisquen sobre la seua
participaci en el programa dactuaci integrada
1. Abans de laprovaci de la reparcellaci, ladministraci actuant
remetr als propietaris afectats la notificaci de la citaci per a la seua
participaci en el programa dactuaci integrada, amb els continguts
segents:
a) Data daprovaci i publicaci del programa dactuaci integrada
i text literal de lacord aprovatori, amb els recursos que corresponen.
b) Text de les normes dactuaci o del conveni de programaci.
c) Full resum de les magnituds urbanstiques rellevants del programa dactuaci:
1.r Coeficient del canvi i valor del sl considerat als efectes del
canvi.
2.n Costos estimats de la urbanitzaci, total i unitari repercutit per
metre quadrat de sl o drets aportats.

Artculo 141. Emplazamiento a los propietarios para que decidan


sobre su participacin en el programa de actuacin integrada
1. Antes de la aprobacin de la reparcelacin, la administracin
actuante remitir a los propietarios afectados notificacin del emplazamiento para su participacin en el programa de actuacin integrada, con
los siguientes contenidos:
a) Fecha de aprobacin y publicacin del programa de actuacin
integrada y texto literal del acuerdo aprobatorio, con expresin de recursos.
b) Texto de las normas de actuacin o del convenio de programacin.
c) Hoja resumen de las magnitudes urbansticas relevantes del programa de actuacin:
1. Coeficiente de canje y valor del suelo considerado a los efectos
del canje.
2. Costes estimados de la urbanizacin, total y unitario repercutido
por metro cuadrado de suelo o derechos aportados.

Num. 7329 / 31.07.2014

3.r Aprofitament subjectiu.


4.t Superfcie mnima de terreny requerida per a obtindre adjudicaci en parcella.
5.t Referncia a lordenaci vigent, identificant els plans i els acords
rellevants i la manera de consultar-los.
d) Informaci als propietaris que ladhesi al programa dactuaci
integrada ha de ser expressa, per a poder participar-hi, i ser atorgada en
termes que possibiliten locupaci dels seus terrenys quan es necessiten
per a urbanitzar. Sadvertir dels efectes expropiatoris de la no-adhesi
i dels criteris de taxaci de limmoble per a eixe cas.
e) Informaci succinta i clara sobre:
1.r La possibilitat de triar la modalitat de retribuci.
2.n El mode, les condicions i el termini per al pagament en metllic.
3.r La quantia i el contingut literal de la garantia que sha de prestar
i el termini per a la seua formalitzaci, per a qui retribusca en diners.
4.t Condicions de la retribuci en sl.
5.t Citaci als propietaris perqu es pronuncien respecte daix. Les
magnituds econmiques sexpressaran per metre quadrat de sl o drets
aportats. Sadvertir que estos imports seran revisats quan es determine
la quantia definitiva dels gastos variables del programa dactuaci integrada, dels quals noms sindicar una estimaci preliminar, aix com
de la indemnitzaci individualitzada que correspondria a linteressat
per preexistncies que hagen de demolir-se en execuci del programa
dactuaci integrada.
f) Recordatori als propietaris del deure legal de manifestar les situacions jurdiques que afecten les finques de la seua propietat, aix com de
facilitar la documentaci necessria per a identificar-les, qualificar-les
i, si s el cas, valorar-les.
g) Transcripci literal deste article, de lanterior i del segent.
h) Dades de contacte per a atendre consultes i facilitar informaci
ms detallada, de manera telemtica i presencial.
2. La notificaci informar, als propietaris dedificacions consolidades, sobre els drets que els reconeix esta llei.
Article 142. Ladhesi al programa dactuaci integrada: termini i
forma per a efectuar-la
1. Els propietaris interessats a participar en lactuaci urbanstica
hauran de manifestar expressament la seua voluntat dadhesi i dassumir les obligacions i crregues urbanstiques corresponents, aix com
els correlatius drets.
2. Amb este fi, disposaran del termini mnim de dos mesos des que
lurbanitzador els notifique laprovaci del programa dactuaci integrada i les seues caracterstiques econmiques, en la forma regulada
en larticle anterior. Dins del primer mes de termini, el propietari podr
demanar ampliaci de documentaci, informaci addicional, formular
queixa sobre la rebuda o demanar prrroga. Si ho fa aix, sentendr
prorrogada per un tercer mes addicional, i se li haur de comunicar,
abans que comence la prrroga, la informaci o laclariment suplementari que siga procedent. El termini establit saplicar tant per a pronunciar-se com per a prestar garanties.
Ladhesi tardana sadmetr, amb consentiment de lurbanitzador,
quan constitusca ratificaci dactes o manifestacions prvies i indiciries de la voluntat dadhesi i lextemporanetat no pertorbe el desenrotllament del programa dactuaci integrada.
3. Ladhesi satorgar en document pblic administratiu davant del
secretari de lAjuntament, o b per atorgament davant de notari, qui ho
notificar a ladministraci.
4. La manifestaci dadhesi al programa dactuaci integrada
haur de:
a) Identificar el domicili i el correu electrnic on hagen defectuarse, dara en avant, les notificacions relatives al programa dactuaci.
b) Identificar els terrenys que sn objecte de ladhesi i lactuaci
a qu fa referncia.
c) Referir la superfcie i les caracterstiques de la propietat.
d) Expressar, sense reserva o ambigitat, que posar a disposici de
ladministraci actuant la possessi de la finca quan es necessite per a
poder iniciar la urbanitzaci.
e) Assenyalar que el propietari coneix lobligaci de lafecci real
de la finca al compliment de les obligacions derivades de la seua parti-

18994

3. Aprovechamiento subjetivo.
4. Superficie mnima de terreno requerida para obtener adjudicacin en parcela.
5. Referencia a la ordenacin vigente, identificando los planes y
acuerdos relevantes y el modo de consultarlos.
d) Informacin a los propietarios de que la adhesin al programa
de actuacin integrada ha de ser expresa, para poder participar en ella,
y ser otorgada en trminos que posibiliten la ocupacin de sus terrenos
cuando se necesiten para urbanizar. Se apercibir de los efectos expropiatorios de la no adhesin y de los criterios de tasacin del inmueble
para ese caso.
e) Informacin sucinta y clara sobre:
1. La posibilidad de elegir la modalidad de retribucin.
2. El modo, condiciones y plazo para el pago en metlico.
3. La cuanta y contenido literal de la garanta a prestar y el plazo
para su formalizacin, para quien retribuya en dinero.
4. Condiciones de la retribucin en suelo.
5. Emplazamiento a los propietarios para que se pronuncien al respecto. Las magnitudes econmicas se expresarn por metro cuadrado
de suelo o derechos aportados. Se advertir que dichos importes sern
revisados al determinar la cuanta definitiva de los gastos variables del
programa de actuacin integrada, de los que solo se indicar una estimacin preliminar, as como de la indemnizacin individualizada que
pudiera corresponder al interesado por preexistencias que deban demolerse en ejecucin del programa de actuacin integrada.
f) Recordatorio a los propietarios del deber legal de manifestar las
situaciones jurdicas que afectan a las fincas de su propiedad, as como
de facilitar la documentacin necesaria para identificarlas, calificarlas
y, en su caso, valorarlas.
g) Transcripcin literal de este artculo, del anterior y del siguiente.
h) Datos de contacto para atender consultas y facilitar informacin
ms detallada, de modo telemtico y presencial.
2. La notificacin informar, a los propietarios de edificaciones consolidadas, de los derechos que les reconoce esta ley.
Artculo 142. La adhesin al programa de actuacin integrada: plazo
y forma para efectuarla
1. Los propietarios interesados en participar en la actuacin urbanstica debern manifestar expresamente su voluntad de adhesin y de
asumir las consiguientes obligaciones y cargas urbansticas, as como
los correlativos derechos.
2. A tal fin, dispondrn del plazo mnimo de dos meses desde que
el urbanizador les notifique la aprobacin del programa de actuacin
integrada y sus caractersticas econmicas, en la forma regulada en el
artculo anterior. Dentro del primer mes de plazo, el propietario podr
recabar ampliacin de documentacin, informacin adicional, formular
queja sobre la recibida o pedir prrroga. Si as lo hiciera, se entender
prorrogada por un tercer mes adicional, debindosele comunicar, antes
de que empiece la prrroga, la informacin o aclaracin suplementaria
que proceda. El plazo establecido se aplicar tanto para pronunciarse
como para prestar garantas.
La adhesin tarda se admitir, con consentimiento del urbanizador,
cuando constituya ratificacin de actos o manifestaciones previas e indiciarias de la voluntad de adhesin y la extemporaneidad no perturbe el
desarrollo del programa de actuacin integrada.
3. La adhesin se otorgar en documento pblico administrativo
ante el secretario del Ayuntamiento, o bien por otorgamiento ante notario, quien lo notificar a la administracin.
4. La manifestacin de adhesin al programa de actuacin integrada
deber:
a) Identificar el domicilio y correo electrnico donde deban practicarse, en lo sucesivo, las notificaciones relativas al programa de actuacin.
b) Identificar los terrenos que son objeto de la adhesin y la actuacin a que se refiere.
c) Referir la superficie y caractersticas de la propiedad.
d) Expresar, sin reserva o ambigedad, que pondr a disposicin
de la administracin actuante la posesin de la finca cuando se necesite
para poder iniciar la urbanizacin.
e) Sealar que el propietario conoce la obligacin de la afeccin real
de la finca al cumplimiento de las obligaciones derivadas de su partici-

Num. 7329 / 31.07.2014

cipaci en la reparcellaci; afecci que sinscriur en el registre de la


propietat quan sinicie el trmit de la reparcellaci.
f) Indicar si desitja participar en lexecuci del programa dactuaci per mitj de retribuci en terrenys, en metllic, o per mitj duna
modalitat de retribuci mixta, dacord amb el que establix esta secci.
g) Adjuntar la notificaci que la motiva, aix com el document
expressiu del ttol de propietat i els documents justificatius de les garanties prestades.
5. Latorgament pot efectuar-se condicionat al fet que ladministraci o lurbanitzador reconeguen i admeten o rebutgen determinades
premisses o preus. Una vegada admeses o rebutjades, no es donar nou
termini al propietari per a tornar a triar el seu posicionament.

18995

pacin en la reparcelacin; afeccin que se inscribir en el registro de la


propiedad al iniciar el trmite de la reparcelacin.
f) Indicar si desea participar en la ejecucin del programa de actuacin mediante retribucin en terrenos, en metlico, o mediante una
modalidad de retribucin mixta, conforme a lo establecido en esta seccin.
g) Ir acompaada de la notificacin que la motiva, as como del
documento expresivo del ttulo de propiedad y de los documentos justificativos de las garantas prestadas.
5. El otorgamiento puede efectuarse condicionado a que la administracin o el urbanizador reconozcan y admitan o rechacen determinadas
premisas o precios. Una vez admitidas o rechazadas, no se dar nuevo
plazo al propietario para volver a elegir su posicionamiento.

Article 143. Modalitats de retribuci a lurbanitzador


1. Els propietaris retribuxen a lurbanitzador en metllic o en terrenys, o en la modalitat de retribuci mixta, segons manifesten en el
seu escrit dadhesi al programa dactuaci integrada, els gastos pressupostats en este com a mxim, de conformitat amb larticle 144 desta
llei, sense perju de la retaxaci de crregues. La correlaci entre el cost
dinerari de les crregues i el valor del sl es determina en el programa
dactuaci integrada per mitj del coeficient de canvi, excepte un altre
acord entre els interessats.
2. La retribuci ser en metllic quan la consolidaci de lmbit
impedisca materialment la retribuci en terrenys.
3. La retribuci en terrenys pot ser establida amb carcter fors
quan els terrenys que aix siguen adquirits per un urbanitzador pblic
corresponguen a la reserva legal destinada a vivendes de protecci
pblica i es valoren de conformitat amb el preu mxim que se seguisca
deixa vinculaci.
4. Es presumix elegida la retribuci en terrenys a falta de constituci de garantia per la totalitat de limport del pagament en metllic,
en la forma deguda i dins del termini, en la part no garantida. Esta
circumstncia haur de notificar-la lurbanitzador a ladministraci i
al propietari.
5. Les crregues variables sorgides desprs de laprovaci del projecte de reparcellaci es retribuiran en metllic.

Artculo 143. Modalidades de retribucin al urbanizador


1. Los propietarios retribuyen al urbanizador en metlico o en terrenos, o en la modalidad de retribucin mixta, segn manifiesten en su
escrito de adhesin al programa de actuacin integrada, los gastos presupuestados en el mismo como mximo, conforme al artculo 144 de
esta ley, sin perjuicio de la retasacin de cargas. La correlacin entre
el coste dinerario de las cargas y el valor del suelo se determina en el
programa de actuacin integrada mediante el coeficiente de canje, salvo
otro acuerdo entre los interesados.
2. La retribucin ser en metlico cuando la consolidacin del mbito impida materialmente la retribucin en terrenos.
3. La retribucin en terrenos puede ser establecida con carcter forzoso cuando los terrenos que as sean adquiridos por un urbanizador
pblico correspondan a la reserva legal destinada a viviendas de proteccin pblica y se valoren conforme al precio mximo que se siga de
esa vinculacin.
4. Se presume escogida la retribucin en terrenos a falta de constitucin de garanta por la totalidad del importe del pago en metlico,
en forma y plazo, en la parte no garantizada. Esta circunstancia deber
notificarse por el urbanizador a la administracin y al propietario.

Article 144. Crregues durbanitzaci del programa dactuaci integrada


1. Sn crregues durbanitzaci, en la categoria de crregues fixes,
als efectes desta llei:
a) Les obres programades necessries per a la consecuci dels
objectius legals del programa dactuaci integrada enunciats en larticle 110 desta llei.
b) La redacci dels projectes tcnics i la direcci dobra necessaris
amb el fi indicat abans.
c) Els gastos de gesti de lurbanitzador, quantificats com un percentatge de la suma dels dos conceptes anteriors, tal com figuren en el
programa dactuaci integrada, que inclouen els seus gastos generals i
financers, relatius a:
1.r El manteniment i la conservaci de la urbanitzaci durant el perode que corresponga fins a la seua recepci per ladministraci.
2.n Els gastos, aranzels, taxes i honoraris corresponents a la tramitaci de les actuacions que ha de gestionar i impulsar.
3.r Els controls de qualitat i els peritatges pressupostats en el programa dactuaci integrada, a compte dempreses o professionals independents de lurbanitzador, per a controlar lexecuci i recepci de les
obres o el compliment de les obligacions i la major objectivitat de les
actuacions.
d) El benefici empresarial de lurbanitzador, calculat com un percentatge, de fins al deu per cent, del valor dels conceptes referits en els
apartats anteriors.
2. Sn crregues durbanitzaci, en la categoria de crregues variables, les segents:
a) El cost dindemnitzaci a compte de construccions, instal
lacions, plantacions i sembrats que, en execuci del programa dactuaci integrada, shagen de derrocar, arrancar o destruir, o cedir a ladministraci; i les indemnitzacions per trasllat o cessament dactivitats,
resoluci darrendaments i extinci de servituds predials.

Artculo 144. Cargas de urbanizacin del programa de actuacin integrada


1. Son cargas de urbanizacin, en la categora de cargas fijas, a los
efectos de esta ley:
a) Las obras programadas necesarias para la consecucin de los
objetivos legales del programa de actuacin integrada enunciados en el
artculo 110 de esta ley.
b) La redaccin de los proyectos tcnicos y la direccin de obra
necesarios con el fin antes indicado.
c) Los gastos de gestin del urbanizador, cuantificados como un
porcentaje de la suma de los dos conceptos anteriores, tal como figuren
en el programa de actuacin integrada, que incluyen sus gastos generales y financieros, relativos a:
1. El mantenimiento y conservacin de la urbanizacin durante el
periodo que corresponda hasta su recepcin por la administracin.
2. Los gastos, aranceles, tasas y honorarios correspondientes a la
tramitacin de las actuaciones que ha de gestionar e impulsar.
3. Los controles de calidad y peritajes presupuestados en el programa de actuacin integrada, a cuenta de empresas o profesionales
independientes del urbanizador, para controlar la ejecucin y recepcin
de las obras o el cumplimiento de las obligaciones y la mayor objetividad de las actuaciones.
d) El beneficio empresarial del urbanizador, calculado como un porcentaje, de hasta el diez por cien, del valor de los conceptos referidos en
los apartados anteriores.
2. Son cargas de urbanizacin, en la categora de cargas variables,
las siguientes:
a) El coste de indemnizacin a cuenta de construcciones, instalaciones, plantaciones y sembrados que, en ejecucin del programa de
actuacin integrada se hayan de derribar, arrancar o destruir, o ceder a
la administracin; y las indemnizaciones por traslado o cese de actividades, resolucin de arrendamientos y extincin de servidumbres prediales.

5. Las cargas variables surgidas con posterioridad a la aprobacin


del proyecto de reparcelacin se retribuirn en metlico.

Num. 7329 / 31.07.2014

b) Les indemnitzacions a propietaris per obres durbanitzaci que ja


hagen sufragat i siguen tils a lactuaci.
c) Els gastos per reallotjament i retorn docupants a qu estos tinguen dret dacord amb la legislaci vigent.
d) Si s el cas, limport del cnon durbanitzaci meritat a favor de
ladministraci o el reintegrament que siga procedent a favor daltres
actuacions de conformitat amb larticle 146 desta llei.
Limport total de les crregues durbanitzaci variables es repercutir entre tots els propietaris en rgim dequidistribuci. Posteriorment,
sassignar a cada propietari o titular de dret indemnitzable limport que
li corresponga percebre pels conceptes indicats en els apartats anteriors.
3. Els conceptes de lapartat 2 es consideraran gastos variables aliens al preu cert del programa dactuaci integrada. Podran arbitrar-se
mesures perqu siguen directament pagats i cobrats entre interessats
sense bestreta i mediaci de lurbanitzador. Este s responsable del fet
que es facen efectius abans de locupaci dels bns afectats i tamb que
siguen taxats al valor que objectivament corresponga segons les normes
que ho regulen, excepte en el cas previst en larticle 93.3 desta llei.
Article 145. Crregues de lactuaci a compte de cada propietari individual
Sn crregues de lactuaci que seran a compte de la propietat de
cada finca i no imputables al programa dactuaci integrada:
a) Els costos de descontaminaci i neteja de sl, en els termes previstos per la legislaci ambiental aplicable.
b) Els costos dextinci de drets reals i alament de crregues
incompatibles amb el planejament, excepte les servituds predials.
c) Els costos per rescissi de qualssevol drets, contractes o obligacions vinculades a les seues finques que disminusquen el seu valor en
venda.
d) Els costos de servicis de mediaci, peritatge o arbitratge previstos
en el programa dactuaci integrada meritats a instncies dun propietari
individual, llevat que corresponguen a lurbanitzador o al programa
dactuaci integrada.

18996

b) Las indemnizaciones a propietarios por obras de urbanizacin


que ya hayan sufragado y sean tiles a la actuacin.
c) Los gastos por realojo y retorno de ocupantes a los que estos
tengan derecho conforme a la legislacin vigente.
d) En su caso, el importe del canon de urbanizacin devengado a
favor de la administracin o el reintegro que proceda a favor de otras
actuaciones conforme al artculo 146 de esta ley.
El importe total de las cargas de urbanizacin variables se repercutir entre todos los propietarios en rgimen de equidistribucin. Posteriormente, se asignar a cada propietario o titular de derecho indemnizable
el importe que le corresponda percibir por los conceptos indicados en
los apartados anteriores.
3. Los conceptos del apartado 2 se considerarn gastos variables
ajenos al precio cierto del programa de actuacin integrada. Podrn
arbitrarse medidas para que sean directamente pagados y cobrados entre
interesados sin anticipo y mediacin del urbanizador. Este es responsable de que se hagan efectivos antes de la ocupacin de los bienes
afectados y de que sean tasados al valor que objetivamente corresponda
segn las normas que lo regulan, salvo en el supuesto previsto en el
artculo 93.3 de esta ley.
Artculo 145. Cargas de la actuacin a cuenta de cada propietario
individual
Son cargas de la actuacin que sern a cuenta de la propiedad de
cada finca y no imputables al programa de actuacin integrada:
a) Los costes de descontaminacin y limpieza de suelo, en los trminos previstos por la legislacin ambiental aplicable.
b) Los costes de extincin de derechos reales y levantamiento de
cargas incompatibles con el planeamiento, excepto las servidumbres
prediales.
c) Los costes por rescisin de cualesquiera derechos, contratos u
obligaciones vinculadas a sus fincas que disminuyan su valor en venta.
d) Los costes de servicios de mediacin, peritaje o arbitraje previstos en el programa de actuacin integrada devengados a instancia de
un propietario individual, salvo que correspondan al urbanizador o al
programa de actuacin integrada.

Article 146. Crregues durbanitzaci comuna a diverses actuacions


1. Quan una mateixa obra pblica siga de comuna utilitat a diverses
actuacions connexes, el seu cost es repartir entre estes a mesura que es
desenrotllen i en proporci al respectiu aprofitament.
2. Qui finance lobra comuna tindr dret a rescabalar-se de lexcs
de cost suportat a crrec de les actuacions segents.
3. Les actuacions posteriors sufragaran equitativament la seua part
quan es programen i reparcellen, si sn actuacions integrades, o quan
sedifiquen, si sn actuacions allades.
4. Per a garantir el pagament futur i lactualitzaci del seu valor,
sestablir un cnon durbanitzaci, aprovat per mitj dordenana
municipal, que establisca frmules dactualitzaci i just repartiment.
5. Aix mateix, podr establir-se un cnon amb destinaci finalista,
a compte dinfraestructures complementries que raons tcniques exigisquen implantar desprs de ledificaci.

Artculo 146. Cargas de urbanizacin comunes a varias actuaciones


1. Cuando una misma obra pblica sea de comn utilidad a varias
actuaciones conexas, su coste se repartir entre ellas a medida que se
desarrollen y en proporcin a su respectivo aprovechamiento.
2. Quien financie la obra comn tendr derecho a resarcirse del
exceso de coste soportado con cargo a las actuaciones siguientes.
3. Las actuaciones posteriores sufragarn equitativamente su parte
cuando se programen y reparcelen, si son actuaciones integradas, o
cuando se edifiquen, si son actuaciones aisladas.
4. Para garantizar el pago futuro y la actualizacin de su valor, se
establecer un canon de urbanizacin, aprobado mediante ordenanza
municipal, que establezca frmulas de actualizacin y justo reparto.
5. Asimismo, podr establecerse un canon con destino finalista, a
cuenta de infraestructuras complementarias que razones tcnicas exijan
implantar despus de la edificacin.

Article 147. Retaxaci de crregues i revisi de preus


1. La retaxaci de crregues pressupostades en el programa dactuaci integrada noms s procedent per causes imprevisibles i no imputables a lurbanitzador, com sn la fora major i els canvis per variaci
sobrevinguda en la reglamentaci tcnica aplicable.
2. La retaxaci de crregues no pot implicar augment de limport
total corresponent al benefici de lurbanitzador.
3. La tramitaci de la retaxaci de crregues podr iniciar-se dofici
o a instncia de lurbanitzador, exigix audincia dels afectats, pel termini dun mes, i laprovaci per lrgan que va aprovar el programa
dactuaci integrada en el termini de tres mesos des del seu inici.
4. La retaxaci de crregues, excepte fora major, t un lmit del
vint per cent del valor de les crregues certes totals, segons limport
del programa dactuaci integrada aprovat. Si el supera, excedint el
repercutible als propietaris, lurbanitzador podr renunciar a la seua
comanda, excepte renncia a percebre lexcs sobre este vint per cent.

Artculo 147. Retasacin de cargas y revisin de precios


1. La retasacin de cargas presupuestadas en el programa de actuacin integrada solo procede por causas imprevisibles y no imputables
al urbanizador, como son la fuerza mayor y los cambios por variacin
sobrevenida en la reglamentacin tcnica aplicable.
2. La retasacin de cargas no puede implicar aumento del importe
total correspondiente al beneficio del urbanizador.
3. La tramitacin de la retasacin de cargas podr iniciarse de oficio
o a instancia del urbanizador, exige audiencia de los afectados, por el
plazo de un mes, y aprobacin por el rgano que aprob el programa de
actuacin integrada en el plazo de tres meses desde su inicio.
4. La retasacin de cargas, salvo fuerza mayor, tiene un lmite del
veinte por cien del valor de las cargas ciertas totales, segn el importe
del programa de actuacin integrada aprobado. Si lo supera, excediendo
lo repercutible a los propietarios, el urbanizador podr renunciar a su
encomienda, salvo renuncia a percibir el exceso sobre dicho veinte por
cien.

Num. 7329 / 31.07.2014

18997

5. Els propietaris que retribusquen en sl, desprs dhaver-lo aportat, pagaran la retaxaci de crregues en metllic, excepte acord amb
lurbanitzador per al seu pagament en sl.
6. Els increments de crregues derivats de les millores i canvis de
projectes ordenats unilateralment per ladministraci en inters pblic
desprs de laprovaci del programa dactuaci integrada, seran a crrec de ladministraci ordenant. Els increments de cost imputables a
un tercer, com ara companyies subministradores, noms justifiquen
la retaxaci si lurbanitzador, amb la diligncia empresarial que li s
exigible, ni els pot evitar, ni els pot pressupostar amb major certesa
en el programa dactuaci integrada, a falta de referncies objectives,
pbliques i taxades.
7. La revisi de preus ser aplicable en els termes regulats en la
legislaci de contractes del sector pblic.

5. Los propietarios que retribuyan en suelo, despus de haberlo


aportado, pagarn la retasacin de cargas en metlico, salvo acuerdo
con el urbanizador para su pago en suelo.
6. Los incrementos de cargas derivados de las mejoras y cambios
de proyectos ordenados unilateralmente por la administracin en inters
pblico tras la aprobacin del programa de actuacin integrada, sern de
cargo de la administracin ordenante. Los incrementos de coste imputables a un tercero, como compaas suministradoras, solo justifican la
retasacin si el urbanizador, con la diligencia empresarial que le es exigible, ni los puede evitar, ni los puede presupuestar con mayor certeza
en el programa de actuacin integrada, a falta de referencias objetivas,
pblicas y tasadas.
7. La revisin de precios ser de aplicacin en los trminos regulados en la legislacin de contratos del sector pblico.

Article 148. Xarxes de subministrament i costos durbanitzaci


1. Les xarxes de servicis (aigua, gas, electricitat, telefonia, cable
ptic i altres danlogues), construdes per gesti de lurbanitzador i
sufragades pels propietaris, se cediran en els termes establits en la legislaci sectorial aplicable, sense perju del dret a reintegrar les despeses
dinstallaci de les xarxes de servicis amb crrec a les empreses prestadores, en els termes que preveu la dita legislaci.
2. Laportaci de materials i lexecuci dinstallacions, gratuta i a
crrec o compte duna companyia subministradora, es deduir proporcionadament del valor de la prestaci que li s exigible de conformitat
amb lapartat anterior.
3. En cap cas sexigiran per compte o crrec duna actuaci urbanstica installacions de les xarxes de servicis que excedisquen les seues
necessitats prpies.

Artculo 148. Redes de suministro y costes de urbanizacin


1. Las redes de servicios (agua, gas, electricidad, telefona, cable
ptico y otras anlogas), construidas por gestin del urbanizador y
sufragadas por los propietarios, se cedern en los trminos establecidos
en la legislacin sectorial aplicable, sin perjuicio del derecho a reintegrar de los gastos de instalacin de las redes de servicios con cargo a
sus empresas prestadoras, en los trminos previstos en dicha legislacin.
2. La aportacin de materiales y la ejecucin de instalaciones, gratuita y a cargo o cuenta de una compaa suministradora, se deducir
proporcionadamente del valor de la prestacin que le es exigible conforme al apartado anterior.
3. En ningn caso se exigirn por cuenta o cargo de una actuacin
urbanstica instalaciones de las redes de servicios que excedan sus necesidades propias.

Secci III
Pagament de la retribuci a lurbanitzador

Seccin III
Pago de la retribucin al urbanizador

Article 149. Pagament de la retribuci a lurbanitzador


1. Quan el propietari opte per la retribuci a lurbanitzador en sl,
el pagament es realitza en el projecte de reparcellaci.
2. Quan el propietari opte per la retribuci a lurbanitzador en
metllic, el pagament es materialitza per mitj de lingrs de limport
corresponent en el patrimoni de lurbanitzador, segons el compte de
liquidaci i el pla de pagaments establit en la reparcellaci, o aprovats
posteriorment. Per al cobrament dels pagaments lurbanitzador girar quotes durbanitzaci, amb lautoritzaci prvia administrativa de
cobrament. Esta sinstar acompanyant els certificats o factures justificatives i ha de ser resolta en el termini dun mes. La falta de resoluci
expressa determinar les responsabilitats que corresponga per a mantindre la indemnitat de lurbanitzador.
3. Les quotes durbanitzaci es meritaran a mesura que lurbanitzador presente davant de ladministraci els correlatius certificats dobra
o factures justificatives. El cobrament anticipat dinversions futures s
possible en cas de gesti directa, per noms quan es tracte de gastos
compromesos prviament i que shan dexecutar abans de sis mesos i
sempre que shaja inscrit la reparcellaci en el registre de la propietat.
En tot cas, abans de linici de les obres i desprs de laprovaci de la
reparcellaci, podran girar-se quotes a compte del cost dels projectes i
de les indemnitzacions, segons els documents de programaci aprovats.

Artculo 149. Pago de la retribucin al urbanizador


1. Cuando el propietario opte por la retribucin al urbanizador en
suelo, el pago se realiza en el proyecto de reparcelacin.
2. Cuando el propietario opte por la retribucin al urbanizador en
metlico, el pago se materializa mediante el ingreso del importe correspondiente en el patrimonio del urbanizador, segn la cuenta de liquidacin y el plan de pagos establecido en la reparcelacin, o aprobados
posteriormente. Para el cobro de los pagos se girarn cuotas de urbanizacin por el urbanizador, previa autorizacin administrativa de cobro.
sta se instar acompaando las certificaciones o facturas justificativas
y debe ser resuelta en el plazo de un mes. La falta de resolucin expresa determinar las responsabilidades que procedan para mantener la
indemnidad del urbanizador.
3. Las cuotas de urbanizacin se devengarn a medida que el urbanizador presente ante la administracin las correlativas certificaciones
de obra o facturas justificativas. El cobro anticipado de inversiones futuras es posible en caso de gestin directa, pero solo tratndose de gastos
previamente comprometidos y a ejecutar antes de seis meses y siempre
que se haya inscrito la reparcelacin en el registro de la propiedad. En
todo caso, antes del inicio de las obras y despus de la aprobacin de la
reparcelacin, podrn girarse cuotas a cuenta del coste de los proyectos y de las indemnizaciones, segn los documentos de programacin
aprobados.
4. Los cambios o suplementos en la liquidacin provisional requieren audiencia a los afectados antes de su aprobacin administrativa.
5. Los requerimientos de pago de las cuotas de urbanizacin, del
urbanizador al propietario, establecern los plazos y revestirn las
garantas legales exigibles para los actos de recaudacin tributaria en
periodo voluntario. La falta de pago en perodo voluntario determinar su cobro en va ejecutiva; a tal efecto, la autorizacin para ejecutar
garantas puede ser instada por el urbanizador a la administracin, quien
la acordar si procede.
6. Las cuotas impagadas en perodo voluntario se cobrarn ejecutando la garanta presentada para garantizar la retribucin en metlico.
7. La administracin, tan pronto advierta un exceso en el cobro de
cuotas de urbanizacin, proceder a suspenderlo, requiriendo justificacin al urbanizador.

4. Els canvis o suplements en la liquidaci provisional requerixen


audincia als afectats abans de la seua aprovaci administrativa.
5. Els requeriments de pagament de les quotes durbanitzaci, de
lurbanitzador al propietari, establiran els terminis i revestiran les garanties legals exigibles per als actes de recaptaci tributria en perode
voluntari. La falta de pagament en perode voluntari determinar el seu
cobrament en via executiva; a este efecte, lautoritzaci per a executar
garanties pot ser instada per lurbanitzador a ladministraci, la qual
lacordar si s procedent.
6. Les quotes impagades en perode voluntari es cobraran executant
la garantia presentada per a garantir la retribuci en metllic.
7. Ladministraci, tan prompte com advertisca un excs en el
cobrament de quotes durbanitzaci, procedir a suspendrel, i requerir
justificaci a lurbanitzador.

Num. 7329 / 31.07.2014

18998

8. En tot all no previst en este article respecte del pagament de les


quotes durbanitzaci, regir el que establix la legislaci en matria de
tributs respecte del pagament i les actuacions i procediments de recaptaci dels deutes tributaris.

8. En lo no previsto en este artculo respecto del pago de las cuotas


de urbanizacin, regir lo establecido en la legislacin en materia de
tributos respecto del pago y las actuaciones y procedimientos de recaudacin de las deudas tributarias.

Secci IV
Garanties del procs urbanitzador

Seccin IV
Garantas del proceso urbanizador

Article 150. Garanties de compliment de les obligacions urbanstiques


1. Les garanties urbanstiques que haja de presentar lurbanitzador
a favor de ladministraci o dels propietaris afectats, o les que estos
aporten en benefici desta o aquell, siga per al desenrotllament de programes dactuaci integrades, programes dactuacions allades, o per a
lobtenci de llicncies urbanstiques, podran constituir-se, dacord amb
els apartats segents:
a) Per mitj de garantia personal o fiana, amb les condicions,
modalitats i efectes previstos per la legislaci de contractes del sector
pblic. La transmissi de la finca reparcellada no allibera lavalador
del transmetent fins que ho substitusca plenament el de ladquirent.
b) Per garantia real dhipoteca, en els termes que autoritze ladministraci actuant i que reglamentriament podran determinar-se. En tot
cas, ha de tractar-se de primera hipoteca sobre un b lliure de crregues,
docupants i de compromisos comercials que dificulten la futura liquidaci. El seu valor ha de garantir amb suficincia lobligaci de la qual
responen, segons taxaci recent.
2. Lexecuci de garanties requerix autoritzaci o certificat administratiu, que semetr als deu dies dhaver constatat lincompliment.
El document que formalitze la garantia pot ser depositat en poder del
beneficiari.
3. Les garanties es cancellaran per compliment de lobligat.
4. La llei no empara la responsabilitat personal illimitada del propietari no urbanitzador pels seus deutes urbanstics, qui noms respon
amb les garanties personals o reals prestades.

Artculo 150. Garantas de cumplimiento de las obligaciones urbansticas


1. Las garantas urbansticas que haya de presentar el urbanizador
a favor de la administracin o de los propietarios afectados, o las que
estos aporten en beneficio de esta o aquel, sea para el desarrollo de
programas de actuacin integradas, programas de actuaciones aisladas,
o para la obtencin de licencias urbansticas, podrn constituirse, de
acuerdo con los apartados siguientes:
a) Mediante garanta personal o fianza, con las condiciones, modalidades y efectos previstos por la legislacin de contratos del sector
pblico. La transmisin de la finca reparcelada no libera al avalista del
transmitente hasta que lo sustituya plenamente el del adquirente.
b) Por garanta real de hipoteca, en los trminos que autorice la
administracin actuante y que reglamentariamente podrn precisarse.
En todo caso, ha de tratarse de primera hipoteca sobre bien libre de
cargas, de ocupantes y de compromisos comerciales que dificulten su
futura liquidacin. Su valor ha de garantizar con suficiencia la obligacin de la que responden, segn tasacin reciente.
2. La ejecucin de garantas requiere autorizacin o certificacin
administrativa, que se emitir a los diez das de constatado el incumplimiento. El documento que formalice la garanta puede ser depositado
en poder del beneficiario.
3. Las garantas se cancelarn por cumplimiento del obligado.
4. La ley no ampara la responsabilidad personal ilimitada del propietario no urbanizador por sus deudas urbansticas, quien solo responde
con las garantas personales o reales prestadas.

Article 151. Garantia de promoci del programa dactuaci integrada


1. En atenci a les circumstncies concurrents, lajuntament podr
exigir als licitadors la constituci duna garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins a laprovaci del projecte
de reparcellaci, i que haur de justificar suficientment en lexpedient
les raons de la seua exigncia. Esta garantia no podr ser superior al
dos per cent de lestimaci aproximada de les crregues del programa
dactuaci integrada efectuada per lajuntament.
2. Els urbanitzadors designats asseguraran els seus compromisos
amb una garantia definitiva del cinc per cent del valor de les crregues
durbanitzaci previstes en el programa dactuaci integrada. Esta fiana respon de les seues obligacions generals davant de ladministraci
i s independent i addicional respecte a les previstes per esta llei en
desplegament del programa dactuaci integrada que regulen els articles
segents. Les bases de programaci podran augmentar justificadament
limport de la garantia definitiva fins al deu per cent. Esta garantia es
constituir abans de laprovaci del projecte de reparcellaci.
En els casos de gesti directa per mitj dempresa o societat del
sector pblic, haur de constituir-se la garantia prevista en este apartat.
3. En gesti directa, ladministraci que assumisca lexecuci dun
programa dactuaci integrada ha de comprometre crdit, a crrec del
seu pressupost, que li permeta assumir els gastos durbanitzaci en la
mesura necessria per a fer front a la retribuci en sl, i, si s el cas, la
finanament de les obres durbanitzaci.

Artculo 151. Garanta de promocin del programa de actuacin integrada


1. En atencin a las circunstancias concurrentes, el ayuntamiento
podr exigir a los licitadores la constitucin de una garanta provisional que responda del mantenimiento de sus ofertas hasta la aprobacin
del proyecto de reparcelacin, debiendo justificar suficientemente en
el expediente las razones de su exigencia. Esta garanta no podr ser
superior al dos por cien de la estimacin aproximada de las cargas del
programa de actuacin integrada efectuada por el ayuntamiento.
2. Los urbanizadores designados asegurarn sus compromisos con
una garanta definitiva del cinco por cien del valor de las cargas de urbanizacin previstas en el programa de actuacin integrada. Esta fianza
responde de sus obligaciones generales ante la administracin y es independiente y adicional respecto a las previstas por esta ley en desarrollo
del programa de actuacin integrada que regulan los artculos siguientes. Las bases de programacin podrn aumentar justificadamente el
importe de la garanta definitiva hasta el diez por cien. Esta garanta se
constituir antes de la aprobacin del proyecto de reparcelacin.
En los supuestos de gestin directa mediante empresa o sociedad del
sector pblico, deber constituirse la garanta prevista en este apartado.
3. En gestin directa, la administracin que asuma la ejecucin de
un programa de actuacin integrada debe comprometer crdito, con
cargo a su presupuesto, que le permita asumir los gastos de urbanizacin
en la medida necesaria para hacer frente a la retribucin en suelo, y, en
su caso, la financiacin de las obras de urbanizacin.

Article 152. Garantia daportaci a favor del propietari


1. Lurbanitzador, amb motiu de la reparcellaci, ha de garantir el
valor ntegre de les parcelles rebudes dels propietaris que li retribuxen
en sl, per mitj de garantia en alguna de les modalitats previstes en
larticle 150 desta llei.
2. Esta garantia es cancellar, totalment o per fases, a mesura que
complisca lobligaci durbanitzar i dotar de la condici de solar les
altres parcelles adjudicades a aquells propietaris que correlativament
li van retribuir en sl.

Artculo 152. Garanta de aportacin a favor del propietario


1. El urbanizador, con motivo de la reparcelacin, debe garantizar el
valor ntegro de las parcelas recibidas de los propietarios que le retribuyen en suelo, mediante garanta en alguna de las modalidades previstas
en el artculo 150 de esta ley.
2. Esta garanta se cancelar, totalmente o por fases, a medida que
cumpla la obligacin de urbanizar y dotar de la condicin de solar las
otras parcelas adjudicadas a aquellos propietarios que correlativamente
le retribuyeron en suelo.

Num. 7329 / 31.07.2014

18999

3. Sadmetr com a garantia el terreny constitutiu de la retribuci,


quan la seua adjudicaci a lurbanitzador quede sota condici resolutria, per incompliment de les seues obligacions o sota poder dispositiu fiduciari de ladministraci actuant. Qualsevol de les dos modalitats sinscriur en el registre de la propietat. En el primer cas, el ttol
inscriptible haur de determinar la forma de constar en el registre el
compliment o incompliment de la condici resolutria, amb indicaci
dels requisits per a la seua inscripci. En cas de titularitat fiduciria de
ladministraci, esta circumstncia constar en la inscripci, i arreplegar aix mateix la forma en qu haur de cancellar-se esta titularitat
fiduciria si lurbanitzador complix les seues obligacions. Tamb es
podr establir que ladjudicaci a lurbanitzador dels terrenys corresponents a la retribuci es faa sota la condici suspensiva del fet que els
efectes translatius de la propietat es demoren fins que sexecute lobra
durbanitzaci.

3. Se admitir como garanta el propio terreno constitutivo de la


retribucin, cuando su adjudicacin al urbanizador quede bajo condicin resolutoria, por incumplimiento de sus obligaciones o bajo poder
dispositivo fiduciario de la administracin actuante. Cualquiera de las
dos modalidades se inscribir en el registro de la propiedad. en el primer
caso, el ttulo inscribible deber determinar la forma de constar en el
registro el cumplimiento o incumplimiento de la condicin resolutoria,
con indicacin de los requisitos para su inscripcin. En caso de titularidad fiduciaria de la administracin, dicha circunstancia constar en la
inscripcin, recogiendo asimismo la forma en que habr de cancelarse
esta titularidad fiduciaria si el urbanizador cumple sus obligaciones.
Tambin se podr establecer que la adjudicacin al urbanizador de los
terrenos correspondientes a la retribucin se haga bajo la condicin
suspensiva de que los efectos traslativos de la propiedad se demoren
hasta que se ejecute la obra de urbanizacin.

Article 153. Garantia de retribuci a lurbanitzador


1. En optar un propietari per la retribuci en metllic a lurbanitzador, els terrenys de la seua propietat inclosos en lmbit de lactuaci,
i els adscrits a esta, estan afectats, amb carcter de garantia real, al
compliment dels deures urbanstics, de conformitat amb el que establix
la legislaci estatal de sl. Lafecci real podr substituir-se per garantia
financera o garantia hipotecria, dacord amb larticle 150 desta llei i
en els termes de la legislaci estatal de sl respecte de les obligacions
derivades del compte de liquidaci provisional. No obstant aix, shaur
de mantindre lafecci real o, si s el cas, la garantia financera que establisca lurbanitzador i aprove ladministraci, respecte de la diferncia
entre la liquidaci provisional i la definitiva.
2. Lafecci real de la propietat dels que retribusquen en terrenys
desapareixer desprs de laprovaci de la reparcellaci.
3. Una vegada aprovat el compte de liquidaci definitiva, podr
cancellar-se lafecci real a instncia del titular del domini o qualsevol
altre dret real sobre la finca, i adjuntar a la sollicitud el certificat de
lrgan actuant expressiu dhaver sigut garantit per mitj de fiana el
compte de liquidaci definitiva referent al compte de qu es tracte.

Artculo 153. Garanta de retribucin al urbanizador


1. Al optar un propietario por la retribucin en metlico al urbanizador, los terrenos de su propiedad incluidos en el mbito de la actuacin,
y los adscritos a ella, estn afectados, con carcter de garanta real,
al cumplimiento de los deberes urbansticos, de conformidad con lo
establecido en la legislacin estatal de suelo. La afeccin real podr
sustituirse por garanta financiera o garanta hipotecaria, de acuerdo con
el artculo 150 de esta ley y en los trminos de la legislacin estatal de
suelo respecto de las obligaciones derivadas de la cuenta de liquidacin
provisional. No obstante, deber mantenerse la afeccin real o, en su
caso, la garanta financiera que se establezca por el urbanizador y apruebe por la administracin, respecto de la diferencia entre la liquidacin
provisional y la definitiva.
2. La afeccin real de la propiedad de quienes retribuyan en terrenos
desaparecer tras la aprobacin de la reparcelacin.
3. Una vez aprobada la cuenta de liquidacin definitiva, podr cancelarse la afeccin real a instancia del titular del dominio o cualquier otro
derecho real sobre la finca, acompaando a la solicitud certificacin del
rgano actuante expresiva de haber sido garantizado mediante fianza la
cuenta de liquidacin definitiva referente a la cuenta de que se trate.

Article 154. Aplicaci de les anteriors modalitats de garantia a programes dactuaci allada lobjecte de les quals siga ledificaci o la
rehabilitaci
Les anteriors modalitats de garantia sn igualment exigibles en els
programes dactuaci allada lobjecte de les quals siga una obra dedificaci o rehabilitaci. Els imports que shan de garantir correspondran
al valor de lobra dedificaci, i urbanitzaci si s el cas, que es preveja
en el programa dactuaci allada.

Artculo 154. Aplicacin de las anteriores modalidades de garanta a


programas de actuacin aislada cuyo objeto sea la edificacin o rehabilitacin
Las anteriores modalidades de garanta son igualmente exigibles en
los programas de actuacin aislada cuyo objeto sea una obra de edificacin o rehabilitacin. Los importes a garantizar correspondern al valor
de la obra de edificacin, y urbanizacin en su caso, que se prevea en el
programa de actuacin aislada.

Article 155. Garantia de simultanetat de les obres durbanitzaci i


edificaci
La garantia dexecutar les obres durbanitzaci de manera simultnia a les dedificaci, regulada en larticle 178.1 desta llei, pot ser
suplida, en benefici del propietari que retribux, per la garantia de
retribuci o la daportaci que, amb idntic fi, ja estiga a disposici de
lajuntament.

Artculo 155. Garanta de simultaneidad de las obras de urbanizacin


y edificacin
La garanta de ejecutar las obras de urbanizacin de modo simultneo a las de edificacin, regulada en el artculo 178.1 de esta ley, puede
ser suplida, en beneficio del propietario que retribuye, por la garanta
de retribucin o la de aportacin que, con idntico fin, ya obre a disposicin del ayuntamiento.

Secci V
Les relacions de lurbanitzador amb altres empresaris

Seccin V
Las relaciones del urbanizador con otros empresarios

Article 156. Lempresari constructor


1. Es denomina empresari constructor el responsable dexecutar el
projecte durbanitzaci o projectes dobres que desenrotllen el programa
dactuaci integrada.
2. Quan el pressupost del programa dactuaci aprovat siga igual o
superior a 4.845.000 euros, o la quantia que la legislaci de contractes
del sector pblic establisca respecte dels contractes dobres pbliques o
de concessi dobra pblica subjectes a regulaci harmonitzada, seran
aplicables les regles segents:
a) Lempresari constructor ser seleccionat per lurbanitzador en
pblica licitaci, el qual ser convocat i adjudicat per mitj dun procediment de contractaci dacord amb este article i la legislaci de contractes del sector pblic.

Artculo 156. El empresario constructor


1. Se denomina empresario constructor al responsable de ejecutar
el proyecto de urbanizacin o proyectos de obras que desarrollen el
programa de actuacin integrada.
2. Cuando el presupuesto del programa de actuacin aprobado sea
igual o superior a 4.845.000 euros, o la cuanta que la legislacin de
contratos del sector pblico establezca respecto de los contratos de
obras pblicas o de concesin de obra pblica sujetos a regulacin
armonizada, sern de aplicacin las siguientes reglas:
a) El empresario constructor ser seleccionado por el urbanizador
en pblica licitacin, convocando y adjudicando mediante un procedimiento de contratacin acorde con este artculo y la legislacin de
contratos del sector pblico.

Num. 7329 / 31.07.2014

19000

b) El procs de selecci de lempresari constructor utilitzar com


a pressupost mxim i base de licitaci el pressupost de contracta establit en ladjudicaci del programa dactuaci integrada, i ha de vetlar
per aconseguir les millors condicions econmiques en lexecuci de
lobra, sense detriment de la qualitat global de lactuaci. En el cas
duna disminuci sobre el pressupost de licitaci, la baixa es traslladar
als propietaris.
c) Lurbanitzador ha de justificar, davant de ladministraci, que la
selecci de lempresari constructor complix els criteris i les normes que
la regixen, i informar-lo amb carcter previ de les condicions, plecs i
decisions de contractaci que es propose adoptar i, amb carcter immediat, de les finalment adoptades. Com a garantia de transparncia, la
licitaci es desenrotllar sota fe pblica notarial o administrativa i la
documentaci acreditativa del compliment de lanterior ser accessible
als propietaris interessats i estar depositada en els arxius pblics.
d) Lurbanitzador assumir, per si mateix o per un tercer, lexecuci
de lobra per falta dofertes que concrreguen a la licitaci, i complir
el seu plec, incloent-hi la classificaci del contractista quan ho exigisca
la legislaci de contractes del sector pblic.
3. La relaci entre urbanitzador i empresari constructor t carcter
privat, sense perju del que establix este article. Ladministraci noms
intervindr en esta relaci per exigncia dinters pblic fundada en
dret. Lurbanitzador pot reservar-se la possessi civil de les obres, sense
perju de les prerrogatives legals de ladministraci respecte al domini
pblic.

b) El proceso de seleccin del empresario constructor utilizar como


presupuesto mximo y base de licitacin el presupuesto de contrata
establecido en la adjudicacin del programa de actuacin integrada,
debiendo velar por lograr las mejores condiciones econmicas en la
ejecucin de la obra, sin menoscabo de la calidad global de la actuacin.
En el caso de una disminucin sobre el presupuesto de licitacin, la baja
se trasladar a los propietarios.
c) El urbanizador debe justificar, ante la administracin, que la
seleccin del empresario constructor cumple los criterios y normas que
la rigen, informndole con carcter previo de las condiciones, pliegos y
decisiones de contratacin que se proponga adoptar y, con carcter inmediato, de las finalmente adoptadas. Como garanta de transparencia, la
licitacin se desarrollar bajo fe pblica notarial o administrativa y la
documentacin acreditativa del cumplimiento de lo anterior ser accesible
a los propietarios interesados y estar depositada en los archivos pblicos.
d) El urbanizador asumir, por s mismo o por un tercero, la ejecucin de la obra por falta de ofertas que concurran a la licitacin, cumpliendo su pliego, incluida la clasificacin del contratista cuando lo
exija la legislacin de contratos del sector pblico.
3. La relacin entre urbanizador y empresario constructor tiene
carcter privado, sin perjuicio de lo establecido en el presente artculo.
La administracin solo intervendr en esta relacin por exigencia de
inters pblico fundada en derecho. El urbanizador puede reservarse la
posesin civil de las obras, sin perjuicio de las prerrogativas legales de
la administracin respecto al dominio pblico.

Article 157. Lempresari constructor en la gesti directa


1. La contractaci de lempresari constructor per ladministraci
en els casos de gesti directa sajustar al que disposa la legislaci de
contractes del sector pblic.
El plec podr especificar que el preu siga pagador precisament amb
lacabament de la subhasta de les parcelles que sassignen a ladministraci en recompensa de les crregues durbanitzaci, i el contractista es
compromet a acceptar eixos termes. Si les postures de la subhasta sn
insuficients per a pagar a lempresari constructor, este sadjudicar les
parcelles corresponents en pagament. Aix mateix, podr estipular-se,
com a modalitat de pagament, que ladministraci cedisca els crdits i
garanties de retribuci en metllic, fins a cobrir limport del contracte.
2. El contracte podr ser dobra i servicis, per a encomanar tamb a
lempresari constructor lelaboraci del projecte de reparcellaci i les
tasques auxiliars desta. No podr facultar-se al contractista per a ser
retribut en terrenys de forma diferent de la regulada abans.

Artculo 157. El empresario constructor en la gestin directa


1. La contratacin del empresario constructor por la administracin
en los supuestos de gestin directa se ajustar a lo dispuesto en la legislacin de contratos del sector pblico.
El pliego podr especificar que el precio sea pagadero precisamente
con el remate de la subasta de las parcelas que se asignen a la administracin en pago de las cargas de urbanizacin, comprometindose el
contratista a aceptar esos trminos. Si las posturas de la subasta fuesen
insuficientes para pagar al empresario constructor, este se adjudicar las
parcelas correspondientes en pago. Asimismo, podr estipularse, como
modalidad de pago, que la administracin ceda los crditos y garantas
de retribucin en metlico, hasta cubrir el importe del contrato.
2. El contrato podr ser de obra y servicios, para encomendar tambin al empresario constructor la elaboracin del proyecto de reparcelacin y las tareas auxiliares de esta. No podr facultarse al contratista
para ser retribuido en terrenos de forma distinta a la antes regulada.

Article 158. Cessi de ladjudicaci


Lurbanitzador, amb lautoritzaci prvia expressa de ladministraci actuant i per mitj descriptura pblica, pot cedir esta condici
en favor de tercer que se subrogue en els seus drets i obligacions. El
cessionari haur de posseir els mateixos requisits i mrits que li van ser
exigits al cedent.

Artculo 158. Cesin de la adjudicacin


El urbanizador, previa autorizacin expresa de la administracin
actuante y mediante escritura pblica, puede ceder dicha condicin en
favor de tercero que se subrogue en sus derechos y obligaciones. El
cesionario deber reunir los mismos requisitos y mritos que le fueron
exigidos al cedente.

Article 159. Subcontractaci


1. Lurbanitzador podr subcontractar amb tercers de la seua elecci
la realitzaci de prestacions auxiliars de lexecuci del programa dactuaci integrada. En tot cas, ha de comunicar anticipadament a ladministraci la identitat dels seus empresaris collaboradors, abstindres de
contractar amb aquells que estiguen legalment incapacitats o inhabilitats
per a lexercici destes funcions i mai dispensar-los condicions ms
desfavorables de les que, per llei, protegixen els subcontractistes del
sector pblic.
2. Els subcontractistes quedaran obligats davant de lurbanitzador,
el qual assumir la total responsabilitat de la gesti del programa davant
de ladministraci.

Artculo 159. Subcontratacin


1. El urbanizador podr subcontratar con terceros de su eleccin la
realizacin de prestaciones auxiliares de la ejecucin del programa de
actuacin integrada. En todo caso, debe comunicar anticipadamente a
la administracin la identidad de sus empresarios colaboradores, abstenerse de contratar con aquellos que estn legalmente incapacitados o
inhabilitados para el desempeo de tales funciones y nunca dispensarles
condiciones ms desfavorables de las que, por ley, protegen a los subcontratistas del sector pblico.
2. Los subcontratistas quedarn obligados ante el urbanizador, que
asumir la total responsabilidad de la gestin del programa ante la administracin.

Secci VI
Finalitzaci del programa dactuaci integrada

Seccin VI
Finalizacin del programa de actuacin integrada

Article 160. Finalitzaci normal del programa dactuaci integrada


El programa dactuaci integrada conclou amb la recepci o posada
en servici de les obres durbanitzaci.

Artculo 160. Finalizacin normal del programa de actuacin integrada


El programa de actuacin integrada concluye con la recepcin o
puesta en servicio de las obras de urbanizacin.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 161. Recepci i conservaci de la urbanitzaci


1. Les obres durbanitzaci pbliques seran rebudes per acte exprs
de ladministraci en el termini de tres mesos des del seu oferiment
formal. No obstant aix, transcorreguts tres mesos des de loferiment
sense que hi haja resoluci expressa de ladministraci, les obres sentendran rebudes. Tamb sentendran rebudes des que queden obertes a
ls pblic. Des de la recepci expressa o des que queden obertes a ls
pblic, quedaran en perode de garantia durant dotze mesos, en els quals
lurbanitzador respondr dels defectes constructius que es manifesten.
Finalitzat este perode, procedir la devoluci de les garanties de promoci del programa dactuaci integrada.

19001

2. s possible la recepci parcial de les obres durbanitzaci per


fases de funcionalitat autnoma.
3. La recepci sentn sense perju de les accions, fins i tot civils,
que assistisquen ladministraci o els administrats, per danys derivats
de vicis ocults.
4. La conservaci de les obres durbanitzaci s responsabilitat
de lajuntament des de la seua recepci, sent abans de lurbanitzador,
excepte la reparaci de vicis constructius. No tindr validesa tot pacte o
disposici que pretenga traslladar eixa competncia a persones privades,
propietaris o associacions de propietaris, sense collaboraci i control
pblic o sense condicions o per temps indeterminat.
5. La conservaci de les obres durbanitzaci es podr realitzar per
gesti directa o per gesti indirecta. En el cas de gesti indirecta, la contractaci de la conservaci de la urbanitzaci es realitzar de conformitat amb la legislaci de contractes del sector pblic. No obstant aix, els
administrats podran constituir i integrar-se voluntriament en associacions privades de conservaci de la urbanitzaci, lobjecte dels quals siga
la conservaci de les obres pbliques durbanitzaci i el manteniment
de servicis extraordinaris que siguen dinters particular, circumstncia
esta que t una especial consideraci en ladjudicaci del contracte.
En estos casos, en la relaci contractual podr concertar-se amb ladministraci que esta sufragar el manteniment dels servicis ordinaris
per mitj daportaci financera a favor de les entitats collaboradores, i
ser a crrec destes la conservaci de les obres i servicis extraordinaris
dinters particular.

Artculo 161. Recepcin y conservacin de la urbanizacin


1. Las obras de urbanizacin pblicas sern recibidas por acto
expreso de la administracin en el plazo de tres meses desde su ofrecimiento formal. No obstante, transcurridos tres meses desde el ofrecimiento sin que medie resolucin expresa de la administracin, las obras
se entendern recibidas. Tambin se entendern recibidas desde que
queden abiertas al uso pblico. Desde la recepcin expresa o desde que
queden abiertas al uso pblico, quedarn en periodo de garanta durante doce meses, en los que el urbanizador responder de los defectos
constructivos que se manifiesten. Finalizado este periodo, proceder la
devolucin de las garantas de promocin del programa de actuacin
integrada.
2. Es posible la recepcin parcial de las obras de urbanizacin por
fases de funcionalidad autnoma.
3. La recepcin se entiende sin perjuicio de las acciones, incluso
civiles, que asistan a la administracin o a los administrados, por daos
derivados de vicios ocultos.
4. La conservacin de las obras de urbanizacin es responsabilidad del ayuntamiento desde su recepcin, siendo antes del urbanizador,
salvo la reparacin de vicios constructivos. Carecer de validez todo
pacto o disposicin que pretenda trasladar esa competencia a personas
privadas, propietarios o asociaciones de propietarios, sin colaboracin y
control pblico o sin condiciones o por tiempo indeterminado.
5. La conservacin de las obras de urbanizacin se podr realizar
por gestin directa o por gestin indirecta. En el caso de gestin indirecta, la contratacin de la conservacin de la urbanizacin se realizar
de conformidad con la legislacin de contratos del sector pblico. No
obstante, los administrados podrn constituir e integrarse voluntariamente en asociaciones privadas de conservacin de la urbanizacin,
cuyo objeto sea la conservacin de las obras pblicas de urbanizacin y
el mantenimiento de servicios extraordinarios que sean de inters particular, teniendo esta circunstancia una especial consideracin en la adjudicacin del contrato. En estos casos, en la relacin contractual podr
concertarse con la administracin que esta sufragar el mantenimiento
de los servicios ordinarios mediante aportacin financiera en favor de
las entidades colaboradoras, siendo a cargo de estas la conservacin de
las obras y servicios extraordinarios de inters particular.

Article 162. Compte definitiu de liquidaci


Una vegada que shan rebut les obres durbanitzaci del programa
dactuaci integrada, lajuntament aprovar el compte de liquidaci
definitiva de conformitat amb larticle 90 desta llei.
El compte de liquidaci definitiva i els canvis o suplements en la
liquidaci provisional requerixen audincia dels afectats abans de la
seua aprovaci administrativa.

Artculo 162. Cuenta definitiva de liquidacin


Recibidas las obras de urbanizacin del programa de actuacin
integrada, el ayuntamiento aprobar la cuenta de liquidacin definitiva
conforme al artculo 90 de esta ley.
La cuenta de liquidacin definitiva y los cambios o suplementos en
la liquidacin provisional requieren audiencia de los afectados antes de
su aprobacin administrativa.

Article 163. Finalitzaci anormal del programa dactuaci integrada.


Caducitat i resoluci
1. Ladministraci acordar la finalitzaci del programa dactuaci
integrada quan es produsca la caducitat del seu terme. La caducitat
donar lloc, segons els casos, a les conseqncies previstes respecte de
la renncia o la remoci del programa dactuaci integrada.
2. Ladministraci acordar la resoluci del programa dactuaci
integrada per:
a) Remoci de lurbanitzador en les seues funcions, sense substitut
autoritzat.
b) Renncia de ladministraci a la programaci o de com acord
amb lurbanitzador.
3. Aix mateix, ladministraci podr acordar la resoluci del programa dactuaci integrada per:
a) Causa de fora major.
b) Canvi legtim en els criteris de planejament o programaci,
dacord amb el que establix esta llei.
4. Els canvis regulats en les lletres a i b de lapartat 3 deste article
sadoptaran preveient les compensacions econmiques que, si s el cas,
siguen procedents a favor de lurbanitzador o dels propietaris.
5. La renncia, unilateral de ladministraci o per mutu acord,
mitjanant causa justificada, donar lloc, en la mesura procedent, a la
devoluci de garanties i, si s el cas, a la compensaci a lurbanitzador.

Artculo 163. Finalizacin anormal del programa de actuacin integrada. Caducidad y resolucin
1. La administracin acordar la finalizacin del programa de actuacin integrada cuando se produzca la caducidad de su trmino. La caducidad dar lugar, segn los casos, a las consecuencias previstas respecto
de la renuncia o la remocin del programa de actuacin integrada.
2. La administracin acordar la resolucin del programa de actuacin integrada por:
a) Remocin del urbanizador en sus funciones, sin sustituto autorizado.
b) Renuncia de la administracin a la programacin o de comn
acuerdo con el urbanizador.
3. Asimismo, la administracin podr acordar la resolucin del programa de actuacin integrada por:
a) Causa de fuerza mayor.
b) Cambio legtimo en los criterios de planeamiento o programacin, de acuerdo con lo establecido en esta ley.
4. Los cambios regulados en las letras a y b del apartado 3 de este
artculo se adoptarn previendo las compensaciones econmicas que, en
su caso, procedan a favor del urbanizador o de los propietarios.
5. La renuncia, unilateral de la administracin o por mutuo acuerdo,
mediando causa justificada, dar lugar, en la medida procedente, a la
devolucin de garantas y, en su caso, a la compensacin al urbanizador.

Num. 7329 / 31.07.2014

19002

6. Lacord que cancelle o resolga el programa dactuaci integrada


es publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, desprs de
la comunicaci prvia al Registre de Programes dActuaci.
7. El termini per a resoldre el procediment de resoluci de ladjudicaci dels programes dactuaci integrada ser de sis mesos.

6. El acuerdo que cancele o resuelva el programa de actuacin integrada se publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, previa comunicacin al Registro de programas de actuacin.
7. El plazo para resolver el procedimiento de resolucin de la adjudicacin de los programas de actuacin integrada ser de seis meses.

Article 164. Remoci de lurbanitzador en les seues funcions


1. La remoci de lurbanitzador sense mutu acord o amb reconeixement de dret a indemnitzaci requerix, desprs de laudincia dels afectats, dictamen del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

Artculo 164. Remocin del urbanizador en sus funciones


1. La remocin del urbanizador sin mutuo acuerdo o con reconocimiento de derecho a indemnizacin requiere, tras la audiencia de
los afectados, dictamen del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana.
2. Ser revocada su encomienda al urbanizador cuando incurra en:
a) Infracciones urbansticas o medioambientales graves o muy graves, en relacin con el mbito programado.
b) Obstaculizacin del ejercicio de los derechos y deberes urbansticos de los afectados por la programacin o realizacin de prcticas
manifiestamente restrictivas de la competencia en el mercado inmobiliario relacionadas con el programa de actuacin.
c) Incumplimiento grave de sus compromisos, falta de prestacin de
garantas u otra infraccin de los deberes del urbanizador directamente
impuestos por la ley o estipulados con carcter esencial en el convenio
de programacin.
d) Inactividad injustificada del urbanizador durante un periodo de
seis meses consecutivos o nueve alternos, salvo prrroga expresa y justificada.
e) Renuncia injustificada.
f) Incapacidad legal sobrevenida del urbanizador para el desempeo de su tarea, de acuerdo con la legislacin de contratos del sector
pblico.
3. El acuerdo de revocacin comportar, previa ponderacin de las
circunstancias de cada caso, alguno o varios de los siguientes efectos:
a) La incautacin de las garantas.
b) La imposicin de penalidades.
c) La indemnizacin de los daos y perjuicios irrogados a la administracin o a los afectados.

2. Ser revocada la comanda a lurbanitzador quan incrrega en:


a) Infraccions urbanstiques o mediambientals greus o molt greus,
en relaci amb lmbit programat.
b) Obstaculitzaci de lexercici dels drets i deures urbanstics dels
afectats per la programaci o realitzaci de prctiques manifestament
restrictives de la competncia en el mercat immobiliari relacionades
amb el programa dactuaci.
c) Incompliment greu dels seus compromisos, falta de prestaci de
garanties o una altra infracci dels deures de lurbanitzador directament
imposats per la llei o estipulats amb carcter essencial en el conveni de
programaci.
d) Inactivitat injustificada de lurbanitzador durant un perode de sis
mesos consecutius o nou alterns, excepte prrroga expressa i justificada.
e) Renncia injustificada.
f) Incapacitat legal sobrevinguda de lurbanitzador per a lexercici de la seua tasca, dacord amb la legislaci de contractes del sector
pblic.
3. Lacord de revocaci comportar, desprs de la ponderaci de les
circumstncies de cada cas, algun o alguns dels efectes segents:
a) La confiscaci de les garanties.
b) La imposici de penalitats.
c) La indemnitzaci dels danys i perjus irrogats a ladministraci
o als afectats.
Article 165. Conseqncies objectives de la caducitat o resoluci del
programa dactuaci integrada
Lacord de caducitat o resoluci del programa dactuaci integrada
establir el que calga per a concloure lactuaci i podr:
a) Declarar ledificabilitat daquells solars el propietari dels quals
haja contribut legalment a les crregues durbanitzaci.
b) Iniciar el procediment per a la reclassificaci daquells terrenys
en qu, ats lavanament de les obres durbanitzaci, siga possible
concloure-les en el rgim propi de les actuacions allades; i autoritzar,
si s el cas, que el propietari de la parcella complete la urbanitzaci en
rgim dactuaci allada; i mantindre la resta dels terrenys en alguna de
les situacions a qu fan referncia els apartats segents.
c) Declarar la subjecci de lmbit de lactuaci, o de part deste, al
rgim del sl urbanitzable sense programaci o del sl no urbanitzable.
d) Ladministraci, en cas de mantindre la gesti indirecta del programa dactuaci integrada, podr requerir els que van formular proposicions juridicoeconmiques a lalternativa tcnica seleccionada, per
lorde derivat de laplicaci dels criteris dadjudicaci de larticle 126
desta llei, a fi que accepten ladjudicaci i prosseguisquen lexecuci
del programa dactuaci.
e) Subsidiriament, incoar, si es considera oport, les actuacions
necessries per a acordar una nova programaci del terreny en qu el
nou urbanitzador, o ladministraci en cas doptar per la gesti directa,
assumisca les obligacions de lantic, afectant els bns i recursos resultants de la liquidaci de la programaci cancellada a executar la que
la substitusca.
f) Excepte perju per a linters pblic o tercer sense culpa, es podr
disposar:
1.r Deixar sense efecte, en tot o en part, la reparcellaci aprovada.
2.n La devoluci de la contribuci a les crregues durbanitzaci, en
metllic o en terrenys, efectivament satisfetes i no aplicades a la seua
destinaci, als propietaris de terrenys en els quals no sescometr una
nova programaci, amb modificaci prvia, pel mateix procediment

Artculo 165. Consecuencias objetivas de la caducidad o resolucin


del programa de actuacin integrada
El acuerdo de caducidad o resolucin del programa de actuacin
integrada establecer lo que proceda para concluir la actuacin y podr:
a) Declarar la edificabilidad de aquellos solares cuyo propietario
haya contribuido legalmente a las cargas de urbanizacin.
b) Iniciar el procedimiento para la reclasificacin de aquellos terrenos en los que, dado lo avanzado de las obras de urbanizacin, sea
posible concluirlas en el rgimen propio de las actuaciones aisladas;
y autorizar, en su caso, que el propietario de la parcela complete la
urbanizacin en rgimen de actuacin aislada; y mantener el resto de
los terrenos en alguna de las situaciones a que se refieren los apartados
siguientes.
c) Declarar la sujecin del mbito de la actuacin, o de parte de
l, al rgimen del suelo urbanizable sin programacin o del suelo no
urbanizable.
d) La administracin, en caso de mantener la gestin indirecta del
programa de actuacin integrada, podr requerir a quienes formularon
proposiciones jurdico-econmicas a la alternativa tcnica seleccionada,
por el orden derivado de la aplicacin de los criterios de adjudicacin
del artculo 126 de esta ley, a fin de que acepten la adjudicacin y prosigan con la ejecucin del programa de actuacin.
e) Subsidiariamente, incoar, si se estima oportuno, las actuaciones
precisas para acordar una nueva programacin del terreno en la que el
nuevo urbanizador, o la administracin en caso de optarse por la gestin directa, asuma las obligaciones del antiguo, afectando los bienes y
recursos resultantes de la liquidacin de la programacin cancelada a
ejecutar la que la sustituya.
f) Salvo perjuicio para el inters pblico o tercero sin culpa, se
podr disponer:
1. Dejar sin efecto, en todo o en parte, la reparcelacin aprobada.
2. La devolucin de la contribucin a las cargas de urbanizacin,
en metlico o en terrenos, efectivamente satisfechas y no aplicadas a su
destino, a los propietarios de terrenos en los que no se vaya a acometer una nueva programacin, previa modificacin, por el mismo pro-

Num. 7329 / 31.07.2014

seguit per a la seua adopci, dels corresponents actes administratius


dictats per a lexecuci del programa dactuaci cancellat.

19003

i) Estendre lacta de recepci de la urbanitzaci amb les tatxes que


corresponguen, realitzar el mesurament i la liquidaci de les obres durbanitzaci realment executades i, si s el cas, entregar-la al nou urbanitzador.

cedimiento seguido para su adopcin, de los correspondientes actos


administrativos dictados para la ejecucin del programa de actuacin
cancelado.
3. La compensacin que sea pertinente a los propietarios que hayan
contribuido a las cargas de urbanizacin, con cargo a la ejecucin de
las garantas prestadas por el antiguo urbanizador, cuando esta proceda.
g) Comenzar, en su caso, la tramitacin de los procedimientos
declarativos del incumplimiento de deberes urbansticos que sean pertinentes, dirimiendo y declarando las responsabilidades y penalizaciones
correspondientes y acordando la incautacin de garantas y la imposicin de sanciones cuando proceda.
h) Tambin podr acordarse la directa intervencin gestora de la
administracin para la prosecucin provisional del programa de actuacin mientras se resuelve sobre su resolucin y, en su caso, nueva adjudicacin.
i) Levantar acta de recepcin de la urbanizacin con las tachas que
correspondan, realizar la medicin y liquidacin de las obras de urbanizacin realmente ejecutadas y, en su caso, entregarla al nuevo urbanizador.

CAPTOL V
Programes per al desenrotllament dactuacions allades

CAPTULO V
Programas para el desarrollo de actuaciones aisladas

Article 166. Iniciativa per al desenrotllament dactuacions allades


1. La iniciativa per a la formulaci del programa pot ser pblica o
privada.
2. Les administracions pbliques, per si mateixes o a travs dels
seus organismes, entitats o empreses de capital ntegrament pblic, per
mitj de la gesti directa, o els particulars a travs de la gesti indirecta,
podran promoure iniciatives de programa per al desenrotllament dactuacions allades.
3. El promotor duna iniciativa de programa dactuaci allada haur
dacreditar la disponibilitat civil sobre terrenys suficients per a assegurar que edificar la parcella, i que ho far en un termini inferior a tres
anys. Sexceptua lexigncia de disponibilitat civil sobre els terrenys,
quan estos estigueren en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa o en
substituci del propietari.
4. Als efectes desta llei, t la disponibilitat civil qui tinga poder de
disposici sobre propietats que siguen suficients per a ser adjudicatari
de finca resultant en la reparcellaci, amb caracterstiques adequades
per a la seua edificaci. En sl urb de centres histrics delimitats, es
considerar acreditada la disponibilitat civil sobre terrenys quan es tinga
la titularitat dalmenys el deu per cent de la propietat.

Artculo 166. Iniciativa para el desarrollo de actuaciones aisladas


1. La iniciativa para la formulacin del programa puede ser pblica
o privada.
2. Las administraciones pblicas, por s mismas o a travs de sus
organismos, entidades o empresas de capital ntegramente pblico,
mediante la gestin directa, o los propios particulares a travs de la
gestin indirecta, podrn promover iniciativas de programa para el desarrollo de actuaciones aisladas.
3. El promotor de una iniciativa de programa de actuacin aislada
deber acreditar la disponibilidad civil sobre terrenos suficientes para
asegurar que edificar la parcela, y que lo har en plazo inferior a tres
aos. Se excepta la exigencia de disponibilidad civil sobre los terrenos, cuando estos estuvieran en rgimen de edificacin o rehabilitacin
forzosa o en sustitucin del propietario.
4. A los efectos de esta ley, tiene la disponibilidad civil quien ostente poder de disposicin sobre propiedades que sean suficientes para ser
adjudicatario de finca resultante en la reparcelacin, con caractersticas
adecuadas para su edificacin. En suelo urbano de centros histricos
delimitados, se considerar acreditada la disponibilidad civil sobre terrenos cuando se tenga la titularidad de por lo menos el diez por cien de
la propiedad.

Article 167. Contingut documental del programa dactuaci allada


El contingut del programa dactuaci allada ha dadequar-se a les
especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligaci del promotor
de costejar totalment lexecuci. Ha dincloure els documents segents:

Artculo 167. Contenido documental del programa de actuacin aislada


El contenido del programa de actuacin aislada debe adecuarse a las
especificidades de su objeto y, en concreto, a la obligacin del promotor de costear totalmente la ejecucin, debiendo incluir los siguientes
documentos:
a) Alternativa tcnica, que contendr:
1. Anteproyecto de edificacin o de rehabilitacin, acompaado, en
su caso, de proyecto de urbanizacin para completar las obras necesarias para otorgar a los terrenos la condicin de solar. Ambos documentos
contendrn la delimitacin del mbito de la actuacin y una memoria
de calidades, tanto de las obras de construccin como de las de urbanizacin, describiendo, como mnimo, los elementos significativos y
relevantes que permitan determinar el coste total de la actuacin.
2. En caso de que resultare necesario modificar el planeamiento
urbanstico, se acompaar del correspondiente instrumento urbanstico
que lo modifique. Slo podr aprobarse definitivamente el programa
simultneamente o con posterioridad a la aprobacin definitiva del citado instrumento.
b) Propuesta de convenio urbanstico a suscribir entre el adjudicatario y la administracin actuante, en el que consten los compromisos,
plazos, garantas y penalizaciones que regularn la adjudicacin. Se
identificar la forma de gestin de la actuacin. El promotor de una
actuacin aislada ha de garantizar el coste de las indemnizaciones y
justiprecios, los gastos del plan de realojo y retorno y la totalidad del
coste de las obras de urbanizacin, si hubiera que realizarlas.

3.r La compensaci que siga pertinent als propietaris que hagen


contribut a les crregues durbanitzaci, a crrec de lexecuci de les
garanties prestades per lantic urbanitzador, quan esta siga procedent.
g) Comenar, si s el cas, la tramitaci dels procediments declaratius de lincompliment de deures urbanstics que siguen pertinents, que
dirimisquen i declaren les responsabilitats i les penalitzacions corresponents i acorden la confiscaci de garanties i la imposici de sancions
quan calga.
h) Tamb podr acordar-se la directa intervenci gestora de ladministraci per a la prossecuci provisional del programa dactuaci
mentres se soluciona la resoluci i, si s el cas, nova adjudicaci.

a) Alternativa tcnica, que contindr:


1.r Avantprojecte dedificaci o de rehabilitaci, acompanyat, si s
el cas, de projecte durbanitzaci per a completar les obres necessries per a atorgar als terrenys la condici de solar. Ambds documents
contindran la delimitaci de lmbit de lactuaci i una memria de
qualitats, tant de les obres de construcci com de les durbanitzaci, i
la descripci, com a mnim, dels elements significatius i rellevants que
permeten determinar el cost total de lactuaci.
2.n En el cas que siga necessari modificar el planejament urbanstic,
sacompanyar del corresponent instrument urbanstic que el modifique.
Noms podr aprovar-se definitivament el programa simultniament o
desprs de laprovaci definitiva de linstrument esmentat.
b) Proposta de conveni urbanstic que sha de subscriure entre ladjudicatari i ladministraci actuant, en el qual consten els compromisos,
terminis, garanties i penalitzacions que regularan ladjudicaci. Sidentificar la forma de gesti de lactuaci. El promotor duna actuaci
allada ha de garantir el cost de les indemnitzacions i els preus justos,
els gastos del pla de reallotjament i retorn i la totalitat del cost de les
obres durbanitzaci, si haguera que realitzar-les.

Num. 7329 / 31.07.2014

c) Proposici juridicoeconmica, que preveja els aspectes segents:


1.r Desenrotllament de les relacions entre ladjudicatari i la propietat
de la finca, on sexpressen, si s el cas, els eventuals acords ja aconseguits i les disposicions relatives a la forma de finanament de lactuaci
i la retribuci de ladjudicatari.
2.n Estimaci de la totalitat dels costos dexecuci de lactuaci.
3.r Avan de lequidistribuci de beneficis i crregues. En el cas de
rgim dedificaci o rehabilitaci forosa o en substituci per propietari,
es formular una proposta de preu dadquisici de limmoble, a ttol de
beneficiari privat de lexpropiaci forosa, o proposta de pagament de la
totalitat dels costos dexecuci, per mitj de latribuci a ladjudicatari,
en rgim de reparcellaci forosa, de parts determinades de ledificaci resultant, de valor equivalent a aquells, formalitzades en rgim de
propietat horitzontal.
Quan en ledificaci es prevegen usos heterogenis, o el valor de les
seues diverses parts, per ra de la seua localitzaci en planta, orientaci o altres danlegs, resulten molt diferents, saplicaran coeficients
correctors ds i localitzaci, determinats en funci dels seus preus de
venda justificats en un estudi de mercat, amb la finalitat daconseguir
una homogenetzaci ponderada de la retribuci en parts de ledificaci.
4.t Estudi de viabilitat econmica i estudi de sostenibilitat econmica de lactuaci.
5.t Si s el cas, pla de reallotjament i retorn.

19004

c) Proposicin jurdico-econmica, que contemple los siguientes


aspectos:
1. Desarrollo de las relaciones entre el adjudicatario y la propiedad
de la finca, expresando, en su caso, los eventuales acuerdos ya alcanzados y las disposiciones relativas al modo de financiacin de la actuacin
y retribucin del adjudicatario.
2. Estimacin de la totalidad de los costes de ejecucin de la actuacin.
3. Avance de la equidistribucin de beneficios y cargas. En el
supuesto de rgimen de edificacin o rehabilitacin forzosa o en sustitucin por propietario, se formular una propuesta de precio de adquisicin del inmueble, a ttulo de beneficiario privado de la expropiacin
forzosa, o propuesta de pago de la totalidad de los costes de ejecucin,
mediante la atribucin al adjudicatario, en rgimen de reparcelacin forzosa, de partes determinadas de la edificacin resultante, de valor equivalente a aquellos, formalizadas en rgimen de propiedad horizontal.
Cuando en la edificacin se prevean usos heterogneos, o el valor
de sus diversas partes, por razn de su localizacin en planta, orientacin u otros anlogos, resulten muy diferentes, se aplicarn coeficientes correctores de uso y localizacin, determinados en funcin de sus
precios de venta justificados en un estudio de mercado, con la finalidad
de lograr una homogeneizacin ponderada de la retribucin en partes
de la edificacin.
4. Estudio de viabilidad econmica y estudio de sostenibilidad econmica de la actuacin.
5. En su caso, plan de realojo y retorno.

4. El que disposa este article s aplicable als casos de programaci


en rgim dedificaci i rehabilitaci forosa i en substituci del propietari, en all no previst en la secci III del captol I del ttol III del llibre
II desta llei.
5. Els programes dactuaci allada es regiran en all que no preveu este captol per la regulaci establida en esta llei per als programes
dactuaci integrada.

Artculo 168. Formas de gestin y procedimiento de aprobacin


1. La gestin de un programa de actuacin aislada podr realizarse,
en ejercicio directo de sus competencias, por la propia administracin
o por sus entidades instrumentales, en rgimen de gestin directa. En
defecto de gestin directa, la gestin podr ser asignada por la administracin actuante a los propietarios del suelo del mbito de la actuacin.
En ausencia de gestin directa por la administracin y de gestin por
los propietarios, la condicin de promotor podr atribuirse, en rgimen
de gestin indirecta, a un particular o empresa mixta.
2. El promotor designado para la gestin de un programa de actuacin aislada quedar sujeto al estatuto del urbanizador regulado en esta
ley para las actuaciones integradas.
3. El procedimiento de aprobacin de los programas de actuacin
aislada en los casos de gestin directa por la administracin y de gestin
por los propietarios ser el establecido en el captulo III del ttulo III del
libro I. En el supuesto de gestin indirecta, ser el establecido para los
programas de actuacin integrada en esta ley. En este caso, las determinaciones del pliego de condiciones que deber regir la adjudicacin
de los programas de actuacin aislada debern contemplar de manera
ponderada los mayores o menores costes de ejecucin, modalidades y
cuantificacin de la retribucin, formas de puesta en el mercado de los
productos (venta, alquiler, derecho de superficie, propuesta, en su caso,
de precios mximos y otras anlogas), disposicin, en su caso, cuando
se trate de actuaciones residenciales, de un porcentaje de la edificacin
de viviendas destinadas a proteccin pblica.
4. Lo dispuesto en este artculo ser de aplicacin a los supuestos
de programacin en rgimen de edificacin y rehabilitacin forzosa y
en sustitucin del propietario, en lo no previsto en la seccin III del
captulo I del ttulo III del libro II de esta ley.
5. Los programas de actuacin aislada se regirn en lo no previsto
en este captulo por la regulacin establecida en esta ley para los programas de actuacin integrada.

CAPTOL VI
Registres administratius, convenis urbanstics
i entitats collaboradores

CAPTULO VI
Registros administrativos, convenios urbansticos
y entidades colaboradoras

Article 169. Les agrupacions dinters urbanstic


Els propietaris de terrenys podran constituir-se com a agrupaci
dinters urbanstic sempre que esta possesca els requisits segents:
a) Integrar els propietaris de terrenys que representen ms de la
mitat de la superfcie afectada de lmbit dun programa dactuaci.
Sacreditar incorporant a lescriptura pblica de constituci un plnol

Artculo 169. Las agrupaciones de inters urbanstico


Los propietarios de terrenos podrn constituirse como agrupacin
de inters urbanstico siempre que esta rena los siguientes requisitos:
a) Integrar a los propietarios de terrenos que representen ms de la
mitad de la superficie afectada del mbito de un programa de actuacin.
Se acreditar incorporando a la escritura pblica de constitucin un

Article 168. Formes de gesti i procediment daprovaci


1. La gesti dun programa dactuaci allada podr realitzar-se, en
exercici directe de les seues competncies, per la mateixa administraci
o per les seues entitats instrumentals, en rgim de gesti directa. En
defecte de gesti directa, la gesti podr ser assignada per ladministraci actuant als propietaris del sl de lmbit de lactuaci. En absncia
de gesti directa per ladministraci i de gesti pels propietaris, la condici de promotor podr atribuir-se, en rgim de gesti indirecta, a un
particular o empresa mixta.
2. El promotor designat per a la gesti dun programa dactuaci
allada quedar subjecte a lestatut de lurbanitzador regulat en esta llei
per a les actuacions integrades.
3. El procediment daprovaci dels programes dactuaci allada en
els casos de gesti directa per ladministraci i de gesti pels propietaris
ser establit en el captol III del ttol III del llibre I. En el supsit de
gesti indirecta, ser lestablit per als programes dactuaci integrada
en esta llei. En este cas, les determinacions del plec de condicions que
haur de regir ladjudicaci dels programes dactuaci allada hauran
destablir de manera ponderada els majors o menors costos dexecuci,
les modalitats i la quantificaci de la retribuci, les formes de posada
en el mercat dels productes (venda, lloguer, dret de superfcie, proposta,
si s el cas, de preus mxims, i altres danlogues), i la disposici, si
s el cas, quan es tracte dactuacions residencials, dun percentatge de
ledificaci de vivendes destinades a protecci pblica.

Num. 7329 / 31.07.2014

19005

que identifique lmbit de lactuaci i sobre el qual es reflectisquen les


parcelles cadastrals de les finques afectades per esta.
b) Tindre per objecte:
1.r Concrrer al concurs per a ladjudicaci dun programa dactuaci integrada o allada.
2.n Collaborar amb lurbanitzador de forma convinguda amb ell.
3.r Qualsevol altra finalitat lcita relacionada amb la programaci i
execuci de lactuaci.
c) Constituir-se en escriptura pblica que protocollitze els seus
estatuts i que sinscriur en el Registre dAgrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques Collaboradores. La inscripci dotar
lagrupaci de personalitat juridicopblica. No obstant aix, es regir
pel dret privat excepte pel que fa a la seua organitzaci, formaci de
voluntat dels seus rgans i relacions amb ladministraci actuant.
d) Disposar de poder dispositiu sobre els terrenys integrats, per
atorgament dels seus propietaris, per al compliment dels fins i les obligacions de lagrupaci. Els terrenys incorporats a lagrupaci dinters
urbanstic quedaran vinculats realment als fins desta fins que esta haja
sigut objecte de liquidaci. La finca ja vinculada a una agrupaci no
podr adscriures a una altra.
e) Reconixer el dret a adherir-se a favor dels tercers propietaris
afectats pel programa dactuaci, en les mateixes condicions i anlegs
drets que els fundadors.

plano que identifique el mbito de la actuacin y sobre el que se reflejen


las parcelas catastrales de las fincas afectadas por la misma.
b) Tener por objeto:
1. Concurrir al concurso para la adjudicacin de un programa de
actuacin integrada o aislada.
2. Colaborar con el urbanizador de forma convenida con l.
3. Cualquier otra finalidad lcita relacionada con la programacin
y ejecucin de la actuacin.
c) Constituirse en escritura pblica que protocolice sus estatutos y
que se inscribir en el Registro de Agrupaciones de Inters Urbanstico y Entidades Urbansticas Colaboradoras. La inscripcin dotar a la
agrupacin de personalidad jurdico-pblica. No obstante, se regir por
el derecho privado salvo en lo referente a su organizacin, formacin
de voluntad de sus rganos y relaciones con la administracin actuante.
d) Contar con poder dispositivo sobre los terrenos integrados, por
otorgamiento de sus propietarios, para el cumplimiento de los fines y
obligaciones de la agrupacin. Los terrenos incorporados a la agrupacin de inters urbanstico quedarn vinculados realmente a los fines
de esta hasta que la misma haya sido objeto de liquidacin. La finca ya
vinculada a una agrupacin no podr adscribirse a otra.
e) Reconocer el derecho a adherirse a favor de los terceros propietarios afectados por el programa de actuacin, en las mismas condiciones
y anlogos derechos que los fundadores.

Article 170. Registres de Programes dActuaci i Agrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques Collaboradores
1. Els ajuntaments, en lmbit de la seua competncia, portaran sengles registres daccs pblic: el de Programes dActuaci i el dAgrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques Collaboradores.

Artculo 170. Registros de Programas de Actuacin y Agrupaciones de


Inters Urbanstico y Entidades Urbansticas Colaboradoras
1. Los ayuntamientos, en el mbito de su competencia, llevarn
sendos registros de acceso pblico: el de Programas de Actuacin y
el de Agrupaciones de Inters Urbanstico y Entidades Urbansticas
Colaboradoras.
2. Tras la aprobacin definitiva del programa de actuacin, o de su
modificacin, el ayuntamiento lo inscribir en el Registro de Programas
de Actuacin. El ayuntamiento solo podr ordenar la publicacin de
documentacin del programa de actuacin si est previamente inscrito
en el citado registro.
3. Las agrupaciones de inters urbanstico y las entidades de base
voluntaria para la conservacin de urbanizaciones debern inscribirse, a
efectos de publicidad y para la obtencin de beneficios concertados, en
el Registro de Agrupaciones de Inters Urbanstico y Entidades Urbansticas Colaboradoras.

2. Desprs de laprovaci definitiva del programa dactuaci, o de


la seua modificaci, lajuntament linscriur en el Registre de Programes dActuaci. Lajuntament noms podr ordenar la publicaci de
documentaci del programa dactuaci si est prviament inscrit en el
registre esmentat.
3. Les agrupacions dinters urbanstic i les entitats de base voluntria per a la conservaci durbanitzacions shauran dinscriure, als
efectes de publicitat i per a lobtenci de beneficis concertats, en el
Registre dAgrupacions dInters Urbanstic i Entitats Urbanstiques
Collaboradores.
Article 171. Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar
1. Els municipis mantindran en condicions de pblica consulta un
Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar, en
el qual sinclouran els immobles en rgim dedificaci o rehabilitaci
forosa i aquells sobre els quals existisca una orde dedificaci o rehabilitaci forosa en vigor. Esta inclusi t noms efectes declaratius,
susceptibles de ser extingits per mitj de prova en contra.
2. La inclusi dun immoble en el Registre Municipal de Solars i
Edificis que shan de Rehabilitar haur de notificar-se al registre de la
propietat.
3. La inclusi sefectuar amb expressi de la causa que la determina, la descripci de limmoble afectat i, si s el cas, les declaracions
administratives respecte a lincompliment de deures urbanstics del propietari. Per a la seua constncia en el registre de la propietat, bastar
amb el certificat administratiu que complisca els requisits de la legislaci hipotecria i transcriga lorde dexecuci o la declaraci dinclusi
i nacredite la notificaci al titular registral.

Artculo 171. Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar


1. Los municipios mantendrn en condiciones de pblica consulta
un Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar, en el que
se incluirn los inmuebles en rgimen de edificacin o rehabilitacin
forzosa y aquellos sobre los que exista orden de edificacin o rehabilitacin forzosa en vigor. Esta inclusin tiene solo efectos declarativos,
susceptibles de ser extinguidos mediante prueba en contrario.
2. La inclusin de un inmueble en el Registro Municipal de Solares
y Edificios a Rehabilitar deber notificarse al registro de la propiedad.

Article 172. Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic


1. En el Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic sinscriuran els instruments dordenaci del territori i planejament
urbanstic esmentats en larticle 14 desta llei, una vegada aprovats per
ladministraci competent i haver sigut depositats i inscrits en la forma
indicada en lannex IX desta llei.
2. Correspon a la conselleria competent en matria dordenaci
del territori i urbanisme el control i la custdia del Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic, aix com el tractament
i la difusi de la informaci per mitjans electrnics i informtics. Aix
mateix, ser la responsable de mantindre actualitzat el registre.

Artculo 172. Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento


Urbanstico
1. En el Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento
Urbanstico se inscribirn los instrumentos de ordenacin del territorio y
planeamiento urbanstico referidos en el artculo 14 de esta ley, una vez
aprobados por la administracin competente y haber sido depositados e
inscritos en la forma sealada en el anexo IX de esta ley.
2. Corresponde a la consellera competente en materia de ordenacin
del territorio y urbanismo el control y custodia del Registro Autonmico
de Instrumentos de Planeamiento Urbanstico, as como el tratamiento y
difusin de la informacin por medios electrnicos e informticos. Asimismo, ser la responsable de mantener actualizado el registro.

3. La inclusin se efectuar expresando la causa que la determina,


la descripcin del inmueble afectado y, en su caso, las declaraciones
administrativas respecto al incumplimiento de deberes urbansticos del
propietario. Para su constancia en el registro de la propiedad, bastar
con la certificacin administrativa que, cumpliendo los requisitos de la
legislacin hipotecaria, transcriba la orden de ejecucin o la declaracin
de inclusin y acredite su notificacin al titular registral.

Num. 7329 / 31.07.2014

3. El Registre Autonmic dInstruments de Planejament Urbanstic


sorganitzar per municipis i contindr per a cada un destos:
a) Text ntegre de lacord daprovaci definitiva i una fitxa amb el
resum de les determinacions del pla.
b) Anotaci accessria de les disposicions judicials o administratives fermes que puguen afectar la seua vigncia, eficcia o validesa.
c) Qualsevol altra mesura que afecte laplicaci dels instruments o
actes que hagen sigut objecte dinscripci en el registre.
4. Per a inscriure un pla, lrgan que lhaja aprovat remetr la documentaci a qu fa referncia lannex IX desta llei. A la vista de la
documentaci remesa, si esta est completa, lencarregat del registre
practicar lassentament i depositar la documentaci, i shaur demetre a este efecte el certificat registral, en un termini no superior a deu
dies. Quan de lexamen de la documentaci es dedusca labsncia o
la deficincia desta, lencarregat del registre requerir ladministraci
autonmica o municipal que hi haja rems linstrument perqu aporte la
documentaci necessria en un termini no superior a deu dies.

19006

7. Sefectuar la cancellaci de la inscripci quan, per qualsevol


circumstncia, es produsca la prdua de vigncia de linstrument de
planejament urbanstic o de lacte que va motivar lanotaci accessria. Igualment, es practicar la cancellaci de la inscripci dels bns i
espais catalogats, quan perda el seu rgim de protecci.

3. El Registro Autonmico de Instrumentos de Planeamiento Urbanstico se organizar por municipios y contendr para cada uno de ellos:
a) Texto ntegro del acuerdo de aprobacin definitiva y una ficha
con el resumen de las determinaciones del plan.
b) Anotacin accesoria de las disposiciones judiciales o administrativas firmes que puedan afectar a su vigencia, eficacia o validez.
c) Cualquier otra medida que afecte a la aplicacin de los instrumentos o actos que hayan sido objeto de inscripcin en el registro.
4. Para proceder a la inscripcin de un plan, el rgano que lo haya
aprobado remitir la documentacin a que se refiere el anexo IX de
esta ley. A la vista de la documentacin remitida, si esta se encontrara
completa, el encargado del registro practicar el asiento y depositar la
documentacin, habindose de emitir al efecto la certificacin registral,
en un plazo no superior a diez das. Cuando del examen de la documentacin se dedujera la ausencia o deficiencia de la misma, el encargado
del registro requerir a la administracin autonmica o municipal que
haya remitido el instrumento para que aporte la documentacin necesaria en un plazo no superior a diez das.
5. La incorporacin al registro, mediante su depsito e inscripcin
en la forma prevista, de los instrumentos de planeamiento habilitar al
rgano competente para disponer su publicacin, en la forma prevista
en el artculo 55 de esta ley.
6. La administracin titular del registro pondr a disposicin de los
ciudadanos, de forma gratuita, la informacin y documentacin accesible que exista en este registro mediante redes abiertas de telecomunicacin.
7. Se practicar la cancelacin de la inscripcin cuando, por cualquier circunstancia, se produzca la prdida de vigencia del instrumento
de planeamiento urbanstico o del acto que motiv la anotacin accesoria, Igualmente, se practicar la cancelacin de la inscripcin de los bienes y espacios catalogados, cuando decaiga su rgimen de proteccin.

Article 173. Contingut i efectes dels convenis urbanstics


La subscripci de convenis urbanstics est subjecta a les limitacions desta llei i a les que deriven de les disposicions generals que els
regulen en dret, en particular al que disposa la legislaci de lEstat sobre
el sl, i a la legislaci bsica del rgim local.

Artculo 173. Contenido y efectos de los convenios urbansticos


La suscripcin de convenios urbansticos est sujeta a las limitaciones de esta ley y a las que derivan de las disposiciones generales que
los regulan en derecho, en particular a lo dispuesto en la legislacin del
Estado sobre el suelo, y a la legislacin bsica del rgimen local.

CAPTOL VII
Projectes durbanitzaci

CAPTULO VII
Proyectos de urbanizacin

Article 174. Projectes durbanitzaci


1. Els projectes durbanitzaci definixen els detalls tcnics de les
obres pbliques previstes pels plans que desenrotllen, als quals han
dajustar-se. Es redactaran amb la precisi suficient per a poder executar-los fins i tot sota la direcci dun tcnic diferent del seu redactor.
2. Les obres pbliques durbanitzaci sajustaran a un projecte durbanitzaci aprovat prviament. Este projecte, llevat que es tramite juntament amb el programa dactuaci, requerix informaci pblica, per vint
dies com a mnim, amb adequada difusi perqu puga ser consultat per
les persones i organismes afectats. Lacord aprovatori es publicar en el
Butllet Oficial de la Provncia.
3. Les meres obres de reposici i manteniment i les accessries
duna actuaci allada, limitades a completar o esmenar la urbanitzaci,
sautoritzaran directament, subjectes a llicncia, si complixen la normativa municipal que les regule.

Artculo 174. Proyectos de urbanizacin


1. Los proyectos de urbanizacin definen los detalles tcnicos de las
obras pblicas previstas por los planes que desarrollan, a los que deben
ajustarse. Se redactarn con la precisin suficiente para poder ejecutarlos incluso bajo direccin de tcnico distinto a su redactor.
2. Las obras pblicas de urbanizacin se ajustarn a un proyecto de
urbanizacin previamente aprobado. Este proyecto, salvo que se tramite
junto al programa de actuacin, requiere informacin pblica, por 20
das como mnimo, con adecuada difusin para que pueda ser consultado por las personas y organismos afectados. El acuerdo aprobatorio se
publicar en el Boletn Oficial de la Provincia.
3. Las meras obras de reposicin y mantenimiento y las accesorias
de una actuacin aislada, limitadas a completar o enmendar la urbanizacin, se autorizarn directamente, sujetas a licencia, si cumplen la
normativa municipal que las regule.

Article 175. Documentaci i tramitaci dels projectes durbanitzaci

Artculo 175. Documentacin y tramitacin de los proyectos de urbanizacin


1. Los proyectos de urbanizacin comprendern los siguientes documentos:
a) Memoria descriptiva de las caractersticas de las obras.
b) Planos de informacin, de situacin en relacin con el conjunto
urbano, de proyecto y de detalle.
c) pliego de condiciones tcnicas.
d) Mediciones.
e) Plan de etapas o fases de la obra de urbanizacin, estableciendo
las condiciones necesarias para, cuando sea posible, recibir parcialmente cada fase.

5. La incorporaci al registre, per mitj del seu depsit i inscripci


en la forma prevista, dels instruments de planejament habilitar lrgan
competent per a disposar-ne la publicaci, en la forma prevista en larticle 55 desta llei.
6. Ladministraci titular del registre posar a disposici dels ciutadans, de forma gratuta, la informaci i la documentaci accessible que
existisca en este registre per mitj de xarxes obertes de telecomunicaci.

1. Els projectes durbanitzaci comprendran els documents


segents:
a) Memria descriptiva de les caracterstiques de les obres.
b) Plnols dinformaci, de situaci en relaci amb el conjunt urb,
de projecte i de detall.
c) plec de condicions tcniques.
d) Mesuraments.
e) Pla detapes o fases de lobra durbanitzaci, la qual establir
les condicions necessries per a, quan siga possible, rebre parcialment
cada fase.

Num. 7329 / 31.07.2014

f) Els informes ambientals i les contramesures proposades sobre la


incidncia ambiental, en el seu entorn, de les actuacions prpiament
dites i de les que shagen de prendre durant el perode dobres.
g) Quadros de preus descompostos.
h) Pressupost dexecuci material, amb detall de les unitats dobra.
Els projectes durbanitzaci que formen part de lalternativa tcnica
dun programa dactuaci no inclouran els documents esmentats en els
pargrafs g i h, els quals hauran de ser inclosos en la proposici juridicoeconmica del programa.
2. Els projectes durbanitzaci que es formulen independentment
dun programa es tramitaran dacord amb el procediment establit per als
estudis de detall en els termes que recull larticle 57 desta llei.

19007

f) Los informes ambientales y contramedidas propuestas sobre la


incidencia ambiental, en su entorno, de las actuaciones propiamente
dichas y de las que se tengan que tomar durante el perodo de obras.
g) Cuadros de precios descompuestos.
h) Presupuesto de ejecucin material, con detalle de las unidades
de obra.
Los proyectos de urbanizacin que formen parte de la alternativa
tcnica de un programa de actuacin no incluirn los documentos referidos en los prrafos g y h, debiendo ser incluidos en la proposicin
jurdico-econmica del programa.
2. Los proyectos de urbanizacin que se formulen independientemente de un programa se tramitarn de acuerdo con el procedimiento
establecido para los estudios de detalle en los trminos que recoge el
artculo 57 de la presente ley.

TTOL III
Gesti de ledificaci i la rehabilitaci

TTULO III
Gestin de la edificacin y la rehabilitacin

CAPTOL I
Rgim de solars, edificaci directa,
rehabilitaci i actuacions allades

CAPTULO I
Rgimen de solares, edificacin directa,
rehabilitacin y actuaciones aisladas

Secci I
Rgim de solars i edificaci

Seccin I
Rgimen de solares y edificacin

Article 176. Rgim dels terrenys subjectes a actuaci allada


En els solars o terrenys subjectes a actuaci allada, mentres no
siguen inclosos en un programa dactuaci o en un mbit de reforma
interior, els seus propietaris podran realitzar, gaudir i disposar de laprofitament subjectiu, i disposen de les alternatives segents:
a) Edificar-lo, si la qualificaci urbanstica de la seua parcella ho
permet, i no tenen crregues ni deures urbanstics pendents de pagar.
b) Transferir-lo, per a la seua materialitzaci en sl apte per a aix,
quan lordenaci urbanstica afecte el seu terreny a una dotaci pblica.
c) Reservar-sel, per a la posterior transferncia, desprs de la cessi
gratuta prvia del seu terreny a ladministraci.
d) Sollicitar lexpropiaci, en les condicions i els supsits prevists
per larticle 104 desta llei, desprs dacreditar la impossibilitat legal de
procedir a ledificaci o transferncia de laprofitament reservat.

Artculo 176. Rgimen de los terrenos sujetos a actuacin aislada


En los solares o terrenos sujetos a actuacin aislada, mientras no
sean incluidos en un programa de actuacin o en un mbito de reforma
interior, sus propietarios podrn realizar, disfrutar y disponer del aprovechamiento subjetivo, disponiendo de las siguientes alternativas:
a) Edificarlo, si la calificacin urbanstica de su parcela lo permite,
y no tienen cargas ni deberes urbansticos pendientes de satisfacer.
b) Transferirlo, para su materializacin en suelo apto para ello, cuando la ordenacin urbanstica afecte su terreno a una dotacin pblica.
c) Reservrselo, para su posterior transferencia, previa cesin gratuita de su terreno a la administracin.
d) Solicitar la expropiacin, en las condiciones y supuestos previstos por el artculo 104 de esta ley, despus de acreditar la imposibilidad
legal de proceder a la edificacin o transferencia del aprovechamiento
reservado.

Article 177. Condici jurdica de solar


1. Sn solars les parcelles legalment dividides o conformades que
tenen caracterstiques adequades per a servir de suport a laprofitament
que els assigne el pla i estan, a ms, urbanitzades dacord amb les alineacions, rasants i normes tcniques establides per este.
2. Perqu les parcelles tinguen la condici de solar, sexigir la
seua dotaci, almenys, amb estos servicis:
a) Accs rodat fins a estes per via pavimentada, les quals han destar
obertes a ls pblic, en condicions adequades, totes les vies a les quals
limite.
No justifiquen la dotaci deste servici ni les rondes perimetrals dels
nuclis urbans, respecte de les superfcies contigus amb els seus marges
exteriors, ni les vies de comunicaci destos nuclis entre si, excepte en
els seus trams de travessia i a partir del primer encreuament desta amb
carrer propi del nucli urb, cap a linterior deste.
b) Subministrament daigua potable i energia elctrica, amb els
cabals i la potncia suficients per a ledificaci prevista.
c) Evacuaci daiges residuals a la xarxa de clavegueram connectada amb estaci depuradora daiges residuals.
No justifica la dotaci deste servei levacuaci a squies o fosses
sptiques, ni tampoc justifiquen esta dotaci, llevat que el planejament
autoritze sistemes dautodepuraci integral en casos excepcionals i
en condicions adequades per a zones disseminades consolidades per
ledificaci, amb una densitat inferior a quatre vivendes per hectrea,
per que manquen durbanitzaci, siga quina siga la seua classificaci
urbanstica.
d) Accs de vianants, vorada i enllumenat pblic en, almenys, una
de les vies a qu limite la parcella.

Artculo 177. Condicin jurdica de solar


1. Son solares las parcelas legalmente divididas o conformadas que,
teniendo caractersticas adecuadas para servir de soporte al aprovechamiento que les asigne el plan, estn adems urbanizadas con arreglo a
las alineaciones, rasantes y normas tcnicas establecidas por el mismo.
2. Para que las parcelas tengan la condicin de solar, se exigir su
dotacin, al menos, con estos servicios:
a) Acceso rodado hasta ellas por va pavimentada, debiendo estar
abiertas al uso pblico, en condiciones adecuadas, todas las vas a las
que den frente.
No justifican la dotacin de este servicio ni las rondas perimetrales
de los ncleos urbanos, respecto de las superficies colindantes con sus
mrgenes exteriores, ni las vas de comunicacin de dichos ncleos
entre s, salvo en sus tramos de travesa y a partir del primer cruce de
esta con calle propia del ncleo urbano, hacia el interior del mismo.
b) Suministro de agua potable y energa elctrica, con los caudales
y la potencia suficientes para la edificacin prevista.
c) Evacuacin de aguas residuales a la red de alcantarillado conectada con estacin depuradora de aguas residuales.
No justifica la dotacin de este servicio la evacuacin a acequias o
fosas spticas, ni tampoco justifican esta dotacin, salvo que el planeamiento autorice sistemas de autodepuracin integral en casos excepcionales y en condiciones adecuadas para zonas diseminadas consolidadas
por la edificacin, con una densidad inferior a cuatro viviendas por hectrea, pero que carezcan de urbanizacin, sea cual sea su clasificacin
urbanstica.
d) Acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado pblico en, al
menos, una de las vas a que d frente la parcela.

Num. 7329 / 31.07.2014

19008

3. Les parcelles subjectes a una actuaci integrada adquirixen la


condici de solar quan, a ms de disposar dels servicis expressats en
lapartat anterior, tinguen executades les infraestructures mnimes dintegraci i connexi de lactuaci amb el seu entorn territorial, fins al
punt de connexi amb les xarxes generals o en la forma estipulada pel
programa dactuaci respecte a cada fase.

3. Las parcelas sujetas a una actuacin integrada adquieren la condicin de solar cuando, adems de contar con los servicios expresados en
el apartado anterior, tengan ejecutadas las infraestructuras mnimas de
integracin y conexin de la actuacin con su entorno territorial, hasta
el punto de conexin con las redes generales o en la forma estipulada
por el programa de actuacin respecto a cada fase.

Article 178. Rgim dedificaci dels solars


1. Les parcelles que no tinguen la condici de solar per a ser edificades requerixen la conversi prvia en solar o que es garantisca prou la
seua urbanitzaci simultnia a ledificaci, per mitj de la consolidaci
de limport ntegre del cost de les obres durbanitzaci necessries i el
comproms de no utilitzar ledificaci fins a la conclusi de les obres
durbanitzaci, les quals hauran dincloure esta condici en les transmissions de propietat o s de limmoble. La llicncia urbanstica que
autoritze la simultanetat estipular esta condici per a la seua eficcia,
que es far tamb constar en les escriptures dobra nova que satorguen
i en les inscripcions que es practiquen.
2. Els solars o les parcelles hauran de ser edificats, en els terminis i condicions establides pel planejament, i alar i sufragar les crregues durbanitzaci que els graven i compensar, si s el cas, lexcedent
daprofitament. Per als casos datribuci dincrement daprofitament
establit per mitj de la revisi o modificaci del pla, shaur de satisfer
la cessi de sl dotacional corresponent segons esta llei i la del percentatge daprofitament que correspon a ladministraci, en els termes de
larticle 77 desta llei.
3. Als efectes del que disposa esta llei, sentn per parcella la
superfcie delimitada de conformitat amb el pla, susceptible de servir
com a suport de ledificaci.

Artculo 178. Rgimen de edificacin de los solares


1. Las parcelas que no tengan la condicin de solar para ser edificadas requieren su previa conversin en solar o que se garantice suficientemente su urbanizacin simultnea a la edificacin, mediante el
afianzamiento del importe ntegro del coste de las obras de urbanizacin
necesarias y el compromiso de no utilizar la edificacin hasta la conclusin de las obras de urbanizacin, debiendo incluir tal condicin en las
transmisiones de propiedad o uso del inmueble. La licencia urbanstica
que autorice la simultaneidad estipular tal condicin para su eficacia,
que se har tambin constar en las escrituras de obra nueva que se otorguen y en las inscripciones que se practiquen.
2. Los solares o parcelas debern ser edificados, en los plazos y
condiciones establecidas por el planeamiento, levantando y sufragando las cargas de urbanizacin que los graven y compensando, en su
caso, el excedente de aprovechamiento. Para los casos de atribucin
de incremento de aprovechamiento establecido mediante la revisin o
modificacin del plan, se deber satisfacer la cesin de suelo dotacional
correspondiente segn la presente ley y la del porcentaje de aprovechamiento que corresponde a la administracin, en los trminos del artculo
77 de esta ley.
3. A los efectos de lo dispuesto en esta ley, se entiende por parcela
la superficie delimitada conforme al plan, susceptible de servir como
soporte de la edificacin.

Secci II
Deure dedificar, conservar i rehabilitar

Seccin II
Deber de edificar, conservar y rehabilitar

Article 179. El deure dedificaci


1. Els propietaris de solars estan obligats a edificar-los en compliment del pla, dins dels terminis hi previstos. Estos terminis es fixaran
atenent les circumstncies econmiques generals i les seues possibilitats
individuals, sense que, en cap cas, puguen superar els sis anys des que
fra possible la seua edificaci a instncies de particular.
2. Els propietaris han diniciar ledificaci a qu tinguen obligaci i acabar-la en els terminis fixats pel pla i concretats en la llicncia
municipal.

Artculo 179. El deber de edificacin


1. Los propietarios de solares estn obligados a edificarlos en cumplimiento del plan, dentro de los plazos previstos en el mismo. Estos
plazos se fijarn atendiendo a las circunstancias econmicas generales
y sus posibilidades individuales, sin que, en ningn caso, puedan superar los seis aos desde que fuera posible su edificacin a instancias de
particular.
2. Los propietarios deben iniciar la edificacin a que tengan obligacin y acabarla en los plazos fijados por el plan y concretados en la
licencia municipal.

Article 180. Deure de conservaci i rehabilitaci i inspecci peridica


dedificacions
1. Els propietaris de terrenys, construccions i edificis hauran de
mantindrels en condicions de seguretat, salubritat, ornament pblic
i decor, i realitzar els treballs i obres necessaris per a conservar-los
o rehabilitar en estos les condicions imprescindibles dhabitabilitat,
seguretat, funcionalitat o s efectiu que permetrien obtindre la llicncia
administrativa docupaci per a la destinaci que els siga prpia. Tamb
tenen este deure els subjectes obligats dacord amb la legislaci estatal
sobre rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbanes.
2. Els propietaris de tota edificaci catalogada o dantiguitat superior a cinquanta anys i els dedificis els titulars dels quals pretenguen
acollir-se a ajudes pbliques amb lobjectiu descometre obres de conservaci, accessibilitat universal o eficincia energtica, amb anterioritat
a la formalitzaci de la petici de lajuda corresponent hauran de promoure, almenys cada deu anys, la realitzaci dun informe davaluaci,
a crrec dun facultatiu competent, per a:
a) Avaluar el seu estat de conservaci; en linforme es consignaran
els resultats de la inspecci, que almenys descriga els desperfectes apreciats en limmoble, les seues possibles causes i les mesures prioritries
recomanables per a assegurar la seua estabilitat, seguretat, estanquitat i
consolidaci estructurals o per a mantindre o rehabilitar les seues dependncies en condicions dhabitabilitat o s efectiu segons la destinaci
prpia destes; aix mateix, deixar constncia del grau de realitzaci

Artculo 180. Deber de conservacin y rehabilitacin e inspeccin


peridica de edificaciones
1. Los propietarios de terrenos, construcciones y edificios debern
mantenerlos en condiciones de seguridad, salubridad, ornato pblico y
decoro, realizando los trabajos y obras necesarios para conservar o rehabilitar en ellos las condiciones imprescindibles de habitabilidad, seguridad, funcionalidad o uso efectivo que permitiran obtener la licencia
administrativa de ocupacin para el destino que les sea propio. Tambin
tienen este deber los sujetos obligados conforme a la legislacin estatal
sobre rehabilitacin, regeneracin y renovacin urbanas.
2. Los propietarios de toda edificacin catalogada o de antigedad
superior a cincuenta aos y los de edificios cuyos titulares pretendan
acogerse a ayudas pblicas con el objetivo de acometer obras de conservacin, accesibilidad universal o eficiencia energtica, con anterioridad
a la formalizacin de la peticin de la correspondiente ayuda debern
promover, al menos cada diez aos, la realizacin de un informe de
evaluacin, a cargo de facultativo competente, para:
a) Evaluar su estado de conservacin; en el informe se consignarn
los resultados de la inspeccin, que al menos describa los desperfectos
apreciados en el inmueble, sus posibles causas y las medidas prioritarias
recomendables para asegurar su estabilidad, seguridad, estanqueidad y
consolidacin estructurales o para mantener o rehabilitar sus dependencias en condiciones de habitabilidad o uso efectivo segn el destino
propio de ellas; asimismo, dejar constancia del grado de realizacin de

Num. 7329 / 31.07.2014

de les recomanacions expressades amb motiu de lanterior inspecci


peridica.
b) Dacord amb la legislaci estatal sobre rehabilitaci, regeneraci
i renovaci urbanes, este informe inclour lavaluaci de les condicions
bsiques daccessibilitat universal i no discriminaci de les persones
amb discapacitat per a laccs i utilitzaci de ledifici, i establir si s
susceptible o no de realitzar ajustos raonables per a satisfer-les.

19009

4. Lajuntament podr exigir dels propietaris lexhibici dels certificats actualitzats dinspecci peridica de construccions. Si estes no
shan efectuat, podr realitzar-les dofici a costa dels obligats.

las recomendaciones expresadas con motivo de la anterior inspeccin


peridica.
b) De acuerdo con la legislacin estatal sobre rehabilitacin, regeneracin y renovacin urbanas, dicho informe incluir la evaluacin de las
condiciones bsicas de accesibilidad universal y no discriminacin de
las personas con discapacidad para el acceso y utilizacin del edificio,
estableciendo si es susceptible o no de realizar ajustes razonables para
satisfacerlas.
c) La certificacin de la eficiencia energtica del edificio, con el
contenido y mediante el procedimiento establecido al efecto para la
misma por la normativa vigente.
3. La eficacia del certificado exige remitir copia del mismo al ayuntamiento. A su vez, el ayuntamiento remitir una copia del certificado,
legitimada por el secretario del ayuntamiento, para su depsito en el
registro de la propiedad.
4. El ayuntamiento podr exigir de los propietarios la exhibicin de los
certificados actualizados de inspeccin peridica de construcciones. Si estas
no se han efectuado, podr realizarlas de oficio a costa de los obligados.

Article 181. Lmit del deure de conservaci i rehabilitaci


1. Els propietaris dels edificis i els altres obligats segons la legislaci estatal de sl han de sufragar el cost de les obres de conservaci i
rehabilitaci que les construccions esmentades requerisquen per a complir el que disposen els articles anteriors, fins a limport determinat pel
lmit del deure normal de conservaci.
2. Quan una administraci ordene al propietari dun immoble lexecuci dobres de conservaci o rehabilitaci que excedisquen deste
lmit, lobligat podr optar per la demolici de limmoble, llevat que
estiga catalogat, o per exigir a aquella que sufrague, pel que fa a lexcs,
el cost parcial de les obres, constitutiu deste.
3. Sentn que les obres mencionades en el pargraf anterior excedixen el lmit del deure normal de conservaci quan el seu cost supere la
mitat del valor duna construcci de nova planta, amb semblants caracterstiques i la mateixa superfcie til que la preexistent, realitzada amb
les condicions imprescindibles per a autoritzar la seua ocupaci. Si no
es tracta dun edifici, sin duna altra classe de construcci, este lmit
es xifrar, en tot cas, en la mitat del cost derigir o implantar una nova
construcci de les mateixes dimensions, en condicions ds efectiu per
a la destinaci que li siga propi.

Artculo 181. Lmite del deber de conservacin y rehabilitacin


1. Los propietarios de los edificios y los dems obligados segn
la legislacin estatal de suelo deben sufragar el coste de las obras de
conservacin y rehabilitacin que dichas construcciones requieran para
cumplir lo dispuesto en los artculos anteriores, hasta el importe determinado por el lmite del deber normal de conservacin.
2. Cuando una administracin ordene al propietario de un inmueble la ejecucin de obras de conservacin o rehabilitacin que excedan
dicho lmite, el obligado podr optar por la demolicin del inmueble,
salvo que est catalogado, o por exigir a aquella que sufrague, en lo que
respecta al exceso, el coste parcial de la obras, constitutivo del mismo.
3. Se entiende que las obras mencionadas en el prrafo anterior
exceden del lmite del deber normal de conservacin cuando su coste
supere la mitad del valor de una construccin de nueva planta, con similares caractersticas e igual superficie til que la preexistente, realizada
con las condiciones imprescindibles para autorizar su ocupacin. Si no
se trata de un edificio, sino de otra clase de construccin, dicho lmite
se cifrar, en todo caso, en la mitad del coste de erigir o implantar una
nueva construccin de iguales dimensiones, en condiciones de uso efectivo para el destino que le sea propio.

Article 182. Ordes dexecuci dobres de conservaci i dobres dintervenci


1. Les obligacions de lajuntament amb relaci a les ordres dexecuci seran:
a) Dictar les ordes esmentades dexecuci dobres de reparaci,
conservaci i rehabilitaci dels edificis deteriorats o que estiguen en
condicions deficients per a ser utilitzats.
b) Prendre les mesures necessries per a exercir, si escau, la tutela i
defensa dels interessos de les persones inquilines.
2. Els rgans de la Generalitat competents en matria de patrimoni
cultural immoble podran, ot lajuntament, dictar les ordes a qu fa referncia lapartat anterior respecte a edificis catalogats.
3. Les ordes dexecuci poden comminar, aix mateix, a la neteja,
tanca, retirada de cartells o altres elements impropis de limmoble.

Artculo 182. rdenes de ejecucin de obras de conservacin y de


obras de intervencin
1. Las obligaciones del ayuntamiento en relacin a las rdenes de
ejecucin sern:
a) Dictar las mencionadas rdenes de ejecucin de obras de reparacin, conservacin y rehabilitacin de los edificios deteriorados o que
estn en condiciones deficientes para ser utilizados.
b) Tomar las medidas necesarias para ejercer, en su caso, la tutela y
defensa de los intereses de las personas inquilinas.
2. Los rganos de la Generalitat competentes en materia de patrimonio cultural inmueble podrn, odo el ayuntamiento, dictar las rdenes
a que se refiere el apartado anterior respecto a edificios catalogados.
3. Las rdenes de ejecucin pueden conminar, asimismo, a la limpieza, vallado, retirada de carteles u otros elementos impropios del
inmueble.
4. Dentro del plazo sealado en la orden de ejecucin, que no podr
superar los seis meses, el propietario puede solicitar la licencia de rehabilitacin o demolicin, salvo que el edificio est catalogado. Tambin
puede proponer alternativas tcnicas para las obras o solicitar razonadamente una prrroga en su ejecucin.
5. El incumplimiento injustificado de la orden faculta a la administracin para adoptar una de estas medidas:
a) Ejecucin subsidiaria a costa del obligado, hasta el lmite del
deber de conservacin.
b) Imposicin de hasta diez multas coercitivas, con periodicidad
mnima mensual, por valor mximo, cada una de ellas, de un dcimo
del coste estimado de las obras ordenadas. El importe de las multas
coercitivas se destinar preferentemente a cubrir los gastos que genere
la ejecucin subsidiaria de la orden incumplida, y se impondrn con
independencia de las sanciones que corresponda por la infraccin o
infracciones cometidas.

c) El certificat de leficincia energtica de ledifici, amb el contingut adient i per mitj del procediment establit per a este per la normativa
vigent.
3. Leficcia del certificat exigix remetren una cpia lajuntament.
Al seu torn, lajuntament remetr una cpia del certificat, legitimada pel
secretari de lajuntament, per al seu depsit en el registre de la propietat.

4. Dins del termini assenyalat en lorde dexecuci, que no podr


superar els sis mesos, el propietari pot sollicitar la llicncia de rehabilitaci o demolici, llevat que ledifici estiga catalogat. Tamb pot
proposar alternatives tcniques per a les obres o sollicitar raonadament
una prrroga en la seua execuci.
5. Lincompliment injustificat de lorde faculta ladministraci per
a adoptar una destes mesures:
a) Execuci subsidiria a costa de lobligat, fins al lmit del deure
de conservaci.
b) Imposici de fins a deu multes coercitives, amb periodicitat mnima mensual, per valor mxim, cada una destes, dun dcim del cost
estimat de les obres ordenades. Limport de les multes coercitives es
destinar preferentment a cobrir els gastos que genere lexecuci subsidiria de lorde incomplida, i simposaran amb independncia de les
sancions que corresponga per la infracci o infraccions comeses.

Num. 7329 / 31.07.2014

19010

c) Convocatria de procediment dexecuci substitutria, en els


termes establits per als programes dactuaci allada en substituci del
propietari per incompliment del deure dedificar.
6. Aix mateix, en cas dincompliment pel propietari del deure de
rehabilitar, qualsevol interessat podr iniciar els procediments establits
en els articles 185 i 186 desta llei.

c) Convocatoria de procedimiento de ejecucin sustitutoria, en los


trminos establecidos para los programas de actuacin aislada en sustitucin del propietario por incumplimiento del deber de edificar.
6. Asimismo, en caso de incumplimiento por el propietario del deber
de rehabilitar, cualquier interesado podr iniciar los procedimientos
establecidos en los artculos 185 y 186 de esta ley.

Article 183. Ordes dadaptaci a lambient


Els plans poden disposar lobligatorietat dexecutar obres dadaptaci dels edificis a lambient. Les ordes dexecuci que es dicten en
compliment deixes disposicions se subjectaran al rgim establit en els
articles anteriors. Estes ordes shauran de referir a elements ornamentals
i secundaris de limmoble, pretendre la restituci del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservaci.

Artculo 183. rdenes de adaptacin al ambiente


Los planes pueden disponer la obligatoriedad de ejecutar obras de
adaptacin de los edificios al ambiente. Las rdenes de ejecucin que
se dicten en cumplimiento de esas disposiciones se sujetarn al rgimen
establecido en los artculos anteriores. Estas rdenes se debern referir
a elementos ornamentales y secundarios del inmueble, pretender la restitucin de su aspecto originario o coadyuvar a su mejor conservacin.

Secci III
Rgim dedificaci i rehabilitaci forosa
i en substituci del propietari

Seccin III
Rgimen de edificacin y rehabilitacin forzosa y
en sustitucin del propietario

Article 184. Declaraci dincompliment i rgim dedificaci forosa

5. A falta diniciatives de programa dactuaci allada o dalternatives tcniques acceptables per a la seua execuci, el solar podr ser
objecte de venda forosa en pblica subhasta. Ladquirent ha de comprometres i garantir linici de la seua edificaci en el termini dun any,
comproms que sinscriur en el registre de la propietat.
6. Les expropiacions derivades de les previsions deste article
sajustaran a les regles especials per incompliment de la funci social
de la propietat regulades en larticle 103 desta llei.
7. Les mateixes regles deste article sn aplicables a lincompliment
reiterat duna orde dexecuci per a la rehabilitaci, conservaci o intervenci en un edifici.

Artculo 184. Declaracin de incumplimiento y rgimen de edificacin


forzosa
1. Transcurrido el plazo para iniciar o concluir la edificacin por
el propietario, conforme al artculo 179 de esta ley, sin que se haya
cumplido la obligacin urbanstica, la administracin podr declarar
el incumplimiento del deber de edificar, notificando a los interesados
dicha declaracin y la propuesta de inclusin de los bienes afectados
en el rgimen de edificacin forzosa, inscribindolos en el Registro
Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar.
2. Los propietarios afectados dispondrn, en todo caso, del plazo
de un mes, contado desde la notificacin, para oponerse a la misma.
Transcurrido este plazo o presentada oposicin por el propietario, la
administracin resolver sobre la aplicacin del rgimen de edificacin
forzosa, comunicndolo, en su caso, al registro de la propiedad para su
inscripcin.
3. El rgimen de edificacin forzosa legitima a cualquier persona
fsica o jurdica, con capacidad suficiente, para promover un programa
de actuacin para la edificacin del solar, dndose audiencia al propietario por el plazo de un mes.
4. Vencido el plazo de audiencia al propietario, el ayuntamiento
podr tramitar un programa de actuacin aislada encaminado a la edificacin del solar o actuacin sobre el edificio, aun contra la oposicin
del dueo, y, salvo concierto de este con el promotor, se ejecutarn por
expropiacin.
5. A falta de iniciativas de programa de actuacin aislada o de alternativas tcnicas aceptables para su ejecucin, el solar podr ser objeto
de venta forzosa en pblica subasta. El adquirente ha de comprometerse
y garantizar el inicio de su edificacin en el plazo de un ao, inscribindose dicho compromiso en el registro de la propiedad.
6. Las expropiaciones derivadas de las previsiones de este artculo
se ajustarn a las reglas especiales por incumplimiento de la funcin
social de la propiedad reguladas en el artculo 103 de esta ley.
7. Las mismas reglas de este artculo son aplicables al incumplimiento reiterado de una orden de ejecucin para la rehabilitacin, conservacin o intervencin en un edificio.

Article 185. Declaraci dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada
1. La declaraci de lincompliment del deure dedificar o rehabilitar podr iniciar-se a instncia de particular davant de ladministraci
actuant, que haur de reunir els requisits substantius i documentals que
sestablisquen reglamentriament i, com a mnim, els segents:
a) Fonamentaci de lincompliment del deure pel propietari de limmoble, sobre la base de la informaci demanada a lefecte pels registres pblics administratius, en virtut del dret dinformaci establit en la
legislaci estatal de sl.
b) Documentaci comprensiva duna memria tcnica i jurdica,
que justifique ledificaci o rehabilitaci de lactuaci allada i linters
general de lactuaci, com tamb els terminis previsibles per a aix,
acompanyada de document acreditatiu de constituci de garantia dexecuci de les obres, acompanyada de document acreditatiu de constituci

Artculo 185. Declaracin de incumplimiento del deber de edificar o


rehabilitar por iniciativa privada
1. La declaracin del incumplimiento del deber de edificar o rehabilitar podr iniciarse a instancia de particular ante la administracin
actuante, que deber reunir los requisitos sustantivos y documentales
que se establezcan reglamentariamente y, como mnimo, los siguientes:
a) Fundamentacin del incumplimiento del deber por el propietario
del inmueble, sobre la base de la informacin recabada al efecto de los
registros pblicos administrativos, en virtud del derecho de informacin
establecido en la legislacin estatal de suelo.
b) Documentacin comprensiva de una memoria tcnica y jurdica,
que justifique la edificacin o rehabilitacin de la actuacin aislada y
el inters general de la actuacin, as como los plazos previsibles para
ello, acompaada de documento acreditativo de constitucin de garanta
de ejecucin de las obras, acompaada de documento acreditativo de

1. Transcorregut el termini per a iniciar o concloure ledificaci pel


propietari, de conformitat amb larticle 179 desta llei, sense que shaja
complit lobligaci urbanstica, ladministraci podr declarar lincompliment del deure dedificar, notificar als interessats esta declaraci i la
proposta dinclusi dels bns afectats en el rgim dedificaci forosa,
i inscriurels en el Registre Municipal de Solares i Edificis que shan
de Rehabilitar.
2. Els propietaris afectats disposaran, en tot cas, del termini dun
mes comptador des de la notificaci per a oposar-shi. Transcorregut
este termini o presentada oposici pel propietari, ladministraci resoldr sobre laplicaci del rgim dedificaci forosa, comunicant-ho, si
s el cas, al registre de la propietat per a la seua inscripci.
3. El rgim dedificaci forosa legitima qualsevol persona fsica o
jurdica, amb capacitat suficient, per a promoure un programa dactuaci per a ledificaci del solar, i es donar audincia al propietari pel
termini dun mes.
4. Venut el termini daudincia al propietari, lajuntament podr
tramitar un programa dactuaci allada encaminat a ledificaci del
solar o actuaci sobre ledifici, fins i tot contra loposici de lamo, i,
excepte concert deste amb el promotor, sexecutaran per expropiaci.

Num. 7329 / 31.07.2014

duna garantia provisional, per import mnim del dos per cent del cost
total estimat de les obres objecte de lactuaci proposada.
c) Una vegada protocollitzada lanterior documentaci en una
notaria de la localitat i desprs de la presentaci de cpia davant de
lajuntament, ser procedent la suspensi cautelar de latorgament de
llicncies en la finca objecte de lactuaci i se sollicitar al registre
de la propietat un certificat de domini i crregues de limmoble, cosa
que es far constar per mitj de nota marginal en este; i se sotmetr a
informaci pblica per un termini dun mes anunciat en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana i en un peridic de la provncia, i shaur
de notificar, simultniament o prviament, i de manera expressa, a la
propietat, perqu allegue el que considere adequat al seu dret en el
termini dun mes des de la notificaci.
2. Una vegada culminat el perode dinformaci pblica, tota la
documentaci de lexpedient, preceptivament protocollitzada pel notari, es traslladar a lajuntament per a la seua consideraci jurdica, que
procedir de la forma segent:
a) Lajuntament, amb emissi prvia dels informes tcnics preceptius, considerar la procedncia dadoptar el procediment dexecuci
substitutiva i, per a aix, convocar el propietari i el particular interessat
perqu, a la vista de les actuacions dutes a terme, manifesten les seues
conclusions definitives respecte a lincompliment del deure dedificar
o rehabilitar, i procedir, en conseqncia, a la ratificaci o lalament
de la suspensi cautelar de llicncies adoptada.
b) Ser procedent la declaraci dincompliment del deure quan
quede demostrat que s per causes imputables a la responsabilitat del
propietari i no derivades de decisions administratives que ho hagueren impedit. La declaraci comportar la inscripci de limmoble en
el Registre Municipal de Solares i Edificis que shan de Rehabilitar,
lhabilitaci per a la convocatria de concurs de selecci de programes
dactuaci allada dedificaci o rehabilitaci en substituci del propietari i la comunicaci al registre de la propietat per a la prctica de nota
marginal a la inscripci de la finca corresponent.
c) No obstant aix, abans de la resoluci dincompliment i desprs
de la subscripci de conveni entre lajuntament i el propietari, es podr
acordar la convocatria de concurs de programa dactuaci allada en
substituci del propietari, sense aplicaci de mesures sancionadores
derivades de lincompliment.
3. En cas dinactivitat de lajuntament, lrgan competent en matria durbanisme de la Generalitat podr declarar la situaci dexecuci
per mitj de programa dactuaci allada per substituci del propietari.
4. Els propietaris duna actuaci allada diniciativa privada que,
voluntriament i en el procediment daudincia municipal, acorden el
seu desenrotllament en rgim concertat amb el promotor que haguera
iniciat el procediment, podran participar-hi en els termes que conjuntament i lliurement establisquen.
En concret, podran rebre per mitj de reparcellaci horitzontal,
parts o departaments construts de ledifici, en funci dels costos de
construcci o rehabilitaci que sufraguen o del valor de la finca aportada de la qual sn titulars, en justa proporci dels beneficis i crregues
que lactuaci concertada comporta.
Article 186. Programa dactuaci allada en substituci del propietari
1. La convocatria dofici, siga per iniciativa municipal o a instncia dinteressat, de concurs dun programa dactuaci allada en substituci del propietari, es realitza de conformitat amb les regles segents:
a) Qualsevol persona est legitimada per a formular un programa dactuaci allada, edificatria o rehabilitadora, en substituci del
propietari i pretendre ladjudicaci de la seua execuci prenent com a
referent el procediment previst per als programes dactuaci integrada;
ladjudicatari comptar amb les prerrogatives i les obligacions de ladjudicatari destos ltims programes, excepte les especificitats prpies de
ledificaci substitutria.
b) El contingut del programa dactuaci allada en substituci del
propietari ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligaci del promotor de costejar totalment lexecuci, per
conveni amb la propietat o per causa de lincompliment desta, i ha
dincloure els documents propis dun programa dactuaci allada.

19011

constitucin de una garanta provisional, por importe mnimo del dos


por cien del coste total estimado de las obras objeto de la actuacin
propuesta.
c) Protocolizada la anterior documentacin en una notara de la
localidad y tras presentacin de copia ante el ayuntamiento proceder
la suspensin cautelar del otorgamiento de licencias en la finca objeto
de la actuacin y se solicitar al registro de la propiedad certificacin
de dominio y cargas del inmueble, hacindose constar mediante nota
marginal en el mismo; y se someter a informacin pblica por plazo
de un mes anunciado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
y en un peridico de la provincia, debiendo notificarse, simultnea o
previamente, y de manera expresa, a la propiedad, para que alegue lo
que considere adecuado a su derecho en el plazo de un mes desde la
notificacin.
2. Una vez culminado el perodo de informacin pblica, toda la
documentacin del expediente, preceptivamente protocolizada por el
notario, se trasladar al ayuntamiento para su consideracin jurdica,
que proceder de la forma siguiente:
a) El ayuntamiento, previa emisin de los informes tcnicos preceptivos, considerar la procedencia de adoptar el procedimiento de
ejecucin sustitutiva y, para ello, convocar al propietario y al particular
interesado para que, a la vista de las actuaciones llevadas a cabo, manifiesten sus conclusiones definitivas con respecto al incumplimiento del
deber de edificar o rehabilitar, procediendo, en consecuencia, a la ratificacin o levantamiento de la suspensin cautelar de licencias adoptada.
b) Proceder la declaracin de incumplimiento del deber en el caso
de que quede demostrado el mismo por causas imputables a la responsabilidad del propietario y no derivadas de decisiones administrativas
que lo hubieran impedido. La declaracin comportar la inscripcin del
inmueble en el Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar,
la habilitacin para la convocatoria de concurso de seleccin de programas de actuacin aislada de edificacin o rehabilitacin en sustitucin
del propietario y la comunicacin al registro de la propiedad para la
prctica de nota marginal a la inscripcin de la correspondiente finca.
c) No obstante lo anterior, previamente a la resolucin de incumplimiento y previa suscripcin de convenio entre el ayuntamiento y el
propietario, se podr acordar la convocatoria de concurso de programa
de actuacin aislada en sustitucin del propietario, sin aplicacin de
medidas sancionadoras derivadas del incumplimiento.
3. En caso de inactividad del ayuntamiento, el rgano competente
en materia de urbanismo de la Generalitat podr declarar la situacin
de ejecucin mediante programa de actuacin aislada por sustitucin
del propietario.
4. Los propietarios de una actuacin aislada de iniciativa privada
que, voluntariamente y en el procedimiento de audiencia municipal,
acuerden su desarrollo en rgimen concertado con el promotor que
hubiera iniciado el procedimiento, podrn participar en ella en los trminos que conjunta y libremente establezcan.
En concreto, podrn recibir mediante reparcelacin horizontal, partes o departamentos construidos del edificio, en funcin de los costes
de construccin o rehabilitacin que sufraguen o del valor de la finca
aportada de la que son titulares, en justa proporcin de los beneficios y
cargas que la actuacin concertada conlleva.
Artculo 186. Programa de actuacin aislada en sustitucin del propietario
1. La convocatoria de oficio, sea por iniciativa municipal o a instancia
de interesado, de concurso de un programa de actuacin aislada en sustitucin del propietario, se realiza de conformidad con las siguientes reglas:
a) Cualquier persona est legitimada para formular un programa
de actuacin aislada, edificatoria o rehabilitadora, en sustitucin del
propietario y pretender la adjudicacin de su ejecucin tomando como
referente el procedimiento previsto para los programas de actuacin
integrada; el adjudicatario contar con las prerrogativas y obligaciones
del adjudicatario de estos ltimos programas, salvo las especificidades
propias de la edificacin sustitutoria.
b) El contenido del programa de actuacin aislada en sustitucin
del propietario debe adecuarse a las especificidades de su objeto y, en
concreto, a la obligacin del promotor de costear totalmente la ejecucin, por convenio con la propiedad o por causa del incumplimiento
de esta, debiendo incluir los documentos propios de un programa de
actuacin aislada.

Num. 7329 / 31.07.2014

2. Laprovaci dels programes dactuaci allada produx, per a la


parcella o el solar, els efectes segents:
a) En el rgim de reparcellaci forosa o voluntria, ladjudicaci
de la parcella o el solar en proindivs als efectes de la seua distribuci
en rgim de propietat horitzontal, en la proporci resultant a ladjudicatari del concurs juntament amb el propietari o propietaris i locupaci de
la parcella per aquell, als efectes de la realitzaci de les obres.
b) En el rgim dexpropiaci forosa, lobtenci de la parcella o
el solar per ladjudicatari del concurs, amb labonament previ del seu
import, valorat dacord als criteris establits en la legislaci estatal de
sl, als efectes de la seua edificaci com a propietari nou, en els termes establits en el programa dactuaci, del valor de lexpropiaci sen
descomptar el corresponent a la sanci per incompliment del deure,
dacord amb el que hi ha establit en larticle 185.2.b desta llei.
c) Constituci de garantia per limport del programa dactuaci,
incloent-hi els costos durbanitzaci.
Article 187. Modalitats de participaci dels propietaris
1. En el cas de lactuaci concertada regulada en larticle 185.4, o
dedificaci forosa de larticle 184.3, ambds desta llei, els propietaris afectats per lactuaci podran participar-hi i rebran, per mitj de
reparcellaci horitzontal, parts o departaments construts de ledifici,
la construcci o rehabilitaci dels quals sufraguen, en justa proporci de
beneficis i crregues respecte a la seua aportaci i adjudicaci.

19012

2. La aprobacin de los programas de actuacin aislada produce,


para la parcela o el solar, los siguientes efectos:
a) En el rgimen de reparcelacin forzosa o voluntaria, la adjudicacin de la parcela o el solar en proindiviso a los efectos de su distribucin en rgimen de propiedad horizontal, en la proporcin resultante
al adjudicatario del concurso junto con el propietario o propietarios y
la ocupacin de la parcela por aquel, a los efectos de la realizacin de
las obras.
b) En el rgimen de expropiacin forzosa, la obtencin de la parcela
o el solar por el adjudicatario del concurso, con el adeudo previo de su
importe, valorado de acuerdo a los criterios establecidos en la legislacin estatal de suelo, a los efectos de su edificacin como propietario
nuevo, en los trminos establecidos en el programa de actuacin, del
valor de la expropiacin se descontar el correspondiente a la sancin
por incumplimiento del deber, de acuerdo con lo que establece el artculo 185.2.b de esta ley.
c) Constitucin de garanta por el importe del programa de actuacin, incluyendo los costes de urbanizacin.

2. Alternativament, els afectats poden rebre, tamb per mitj de


reparcellaci horitzontal, dependncies construdes, sense aportaci
dinerria, a canvi de les seues primitives propietats, en rgim dequidistribuci.
3. Els assistix, aix mateix, el dret a autoexcloures de lactuaci, i
rebre compensaci monetria pels seus bns, dacord amb la legislaci
estatal en matria de valoracions, sense assumir els riscos i beneficis
daquella.

Artculo 187. Modalidades de participacin de los propietarios


1. En el supuesto de la actuacin concertada regulada en el artculo 185.4, o de edificacin forzosa del artculo 184.3, ambos de esta
ley, los propietarios afectados por la actuacin podrn participar en ella
recibiendo, mediante reparcelacin horizontal, partes o departamentos
construidos del edificio, cuya construccin o rehabilitacin sufraguen,
en justa proporcin de beneficios y cargas respecto a su aportacin y
adjudicacin.
2. Alternativamente, los afectados pueden recibir, tambin mediante reparcelacin horizontal, dependencias construidas, sin aportacin
dineraria, a cambio de sus primitivas propiedades, en rgimen de equidistribucin.
3. Les asiste asimismo el derecho a autoexcluirse de la actuacin,
recibiendo compensacin monetaria por sus bienes, conforme a la legislacin estatal en materia de valoraciones, sin asumir los riesgos y beneficios de aquella.

CAPTOL II
Situaci de runa i intervenci en edificis catalogats

CAPTULO II
Situacin de ruina e intervencin en edificios catalogados

Article 188. Situaci legal de runa


1. s procedent declarar la situaci legal de runa quan el cost de les
reparacions necessries per a tornar lestabilitat, seguretat, estanquitat i
consolidaci estructurals a un edifici o construcci, manifestament deteriorat, o per a restaurar en este les condicions mnimes que permeten el
seu s efectiu, supere el lmit del deure normal de conservaci. No es
considerar, a estos efectes, el cost de la realitzaci dobres relatives a
laccessibilitat o a la restituci de leficincia energtica en els termes
exigits per la legislaci estatal.
2. s procedent, aix mateix, la declaraci de runa, quan el propietari acredite haver complit puntualment el deure dinspecci peridica
realitzant diligentment les obres recomanades, almenys, en dos ocasions
consecutives, i el cost destes, unit al de les obres que estiguen pendents de realitzar, supere el lmit del deure normal de conservaci, i que
saprecie una tendncia constant i progressiva en el temps a laugment
de les inversions necessries per a la conservaci de ledifici.
3. Correspon als ajuntaments declarar la situaci legal de runa, els
quals incoaran el procediment dofici o com a conseqncia de denncia formulada per qualsevol interessat. En les actuacions se citaran els
ocupants legtims de la construcci i als titulars de drets sobre esta que
consten en els registres pblics, aix com els rgans competents quan
resulte afectat el patrimoni histric. A este efecte, a la iniciaci del procediment se sollicitar un certificat registral, lexpedici del qual es
far constar per nota marginal. De la mateixa manera, es far constar la
declaraci de la situaci legal de runa, a lefecte de la qual es remetr
al registre de la propietat la cpia de la resoluci de declaraci de runa.

Artculo 188. Situacin legal de ruina


1. Procede declarar la situacin legal de ruina cuando el coste de
las reparaciones necesarias para devolver la estabilidad, seguridad,
estanqueidad y consolidacin estructurales a un edificio o construccin,
manifiestamente deteriorada, o para restaurar en ella las condiciones
mnimas que permitan su uso efectivo, supere el lmite del deber normal de conservacin. No se considerar, a estos efectos, el coste de la
realizacin de obras relativas a la accesibilidad o a la restitucin de la
eficiencia energtica en los trminos exigidos por la legislacin estatal.
2. Procede, asimismo, la declaracin de ruina, cuando el propietario
acredite haber cumplido puntualmente el deber de inspeccin peridica
realizando diligentemente las obras recomendadas, al menos, en dos
ocasiones consecutivas, y el coste de estas, unido al de las que estn
pendientes de realizar, supere el lmite del deber normal de conservacin, aprecindose una tendencia constante y progresiva en el tiempo al
aumento de las inversiones necesarias para la conservacin del edificio.
3. Corresponde a los ayuntamientos declarar la situacin legal de
ruina, incoando el procedimiento de oficio o como consecuencia de
denuncia formulada por cualquier interesado. En las actuaciones se
citar a los ocupantes legtimos de la construccin y a los titulares de
derechos sobre ella que consten en los registros pblicos, as como a los
rganos competentes cuando resulte afectado el patrimonio histrico.
A tal efecto, a la iniciacin del procedimiento se solicitar certificacin registral, cuya expedicin se har constar por nota marginal. De
la misma forma, se har constar la declaracin de la situacin legal de
ruina, a cuyo efecto se remitir al registro de la propiedad la copia de la
resolucin de declaracin de ruina.
4. La declaracin de la situacin legal de ruina debe disponer las
medidas necesarias para evitar eventuales daos fsicos y, adems, proponer la declaracin de incumplimiento por el dueo de su deber urbanstico de conservacin o manifestar, razonadamente, la improcedencia

4. La declaraci de la situaci legal de runa ha de disposar les


mesures necessries per a evitar eventuals danys fsics i, a ms, proposar la declaraci dincompliment per lamo del seu deure urbanstic de
conservaci o manifestar, raonadament, la improcedncia daix ltim.

Num. 7329 / 31.07.2014

19013

La proposta de declarar lincompliment del deure de conservaci, formulada juntament amb la declaraci de runa legal, no ser definitiva ni
produir efecte sense amb audincia prvia dels interessats i la resoluci
de lalcalde dictada a la vista de les allegacions presentades.
No hi ha incompliment del deure de conservaci si la runa legal s
causada per fora major, fet fortut o culpa de tercer, ni quan lamo tracte devitar-la amb el manteniment adequat i ls cuidads de limmoble,
reparant els seus desperfectes amb raonable diligncia.
5. La declaraci de runa legal respecte a un edifici no catalogat,
ni objecte dun procediment de catalogaci, determina per al seu amo
lobligaci de rehabilitar-lo o demolir-lo, a la seua elecci.
6. Si la situaci legal de runa es declara respecte a un edifici catalogat, o objecte del procediment de catalogaci, el propietari haur
dadoptar les mesures urgents i imprescindibles per a mantindrel en
condicions de seguretat. Ladministraci podr concertar amb el propietari la seua rehabilitaci. En defecte dacord, pot ordenar-li que lefectue, i atorgar-li lajuda corresponent.

de esto ltimo. La propuesta de declarar el incumplimiento del deber


de conservacin, formulada junto a la declaracin de ruina legal, no
ser definitiva ni surtir efecto sin previa audiencia de los interesados y
resolucin del alcalde dictada a la vista de las alegaciones presentadas.
No hay incumplimiento del deber de conservacin si la ruina legal
es causada por fuerza mayor, hecho fortuito o culpa de tercero, ni cuando el dueo trate de evitarla con adecuado mantenimiento y cuidadoso
uso del inmueble, reparando sus desperfectos con razonable diligencia.
5. La declaracin de ruina legal respecto a un edificio no catalogado, ni objeto de un procedimiento de catalogacin, determina para su
dueo la obligacin de rehabilitarlo o demolerlo, a su eleccin.
6. Si la situacin legal de ruina se declara respecto a un edificio
catalogado, u objeto del procedimiento de catalogacin, el propietario
deber adoptar las medidas urgentes e imprescindibles para mantenerlo
en condiciones de seguridad. La administracin podr concertar con el
propietario su rehabilitacin. En defecto de acuerdo, puede ordenarle
que la efecte, otorgndole la correspondiente ayuda.

Article 189. Amenaa de runa imminent


1. Quan lamenaa duna runa imminent pose en perill la seguretat
pblica o la integritat del patrimoni arquitectnic catalogat, lajuntament
podr acordar les mesures que estime necessries per a garantir lestabilitat i seguretat de ledifici, i ordenar el desallotjament o adoptar les
mesures urgents i necessries per a previndre o evitar danys en els bns
pblics o a les persones. Excepcionalment, podr ordenar la demolici,
quan esta siga imprescindible per a impedir perjus majors.

Artculo 189. Amenaza de ruina inminente


1. Cuando la amenaza de una ruina inminente ponga en peligro la
seguridad pblica o la integridad del patrimonio arquitectnico catalogado, el ayuntamiento podr acordar las medidas que estime necesarias
para garantizar la estabilidad y seguridad del edificio, y ordenar el desalojo o adoptar las medidas urgentes y necesarias para prevenir o evitar
daos en los bienes pblicos o a las personas. Excepcionalmente, cabr
ordenar la demolicin, cuando esta fuera imprescindible para impedir
mayores perjuicios.
2. El ayuntamiento ser responsable de las consecuencias que comporte la adopcin injustificada de dichas medidas, sin que ello exima
al propietario de la ntegra responsabilidad en la conservacin de sus
bienes conforme a las exigencias de la seguridad, sindole repercutibles los gastos realizados por el ayuntamiento, hasta el lmite del deber
normal de conservacin.
3. La adopcin de las medidas cautelares dispuestas por el ayuntamiento para evitar la ruina inminente no presuponen la declaracin de la
situacin legal de ruina, pero determinan el inicio del procedimiento para
su declaracin de acuerdo con lo establecido en el artculo 188 de esta ley.
4. La adopcin de las medidas cautelares a que se refiere el presente
artculo determinar la incoacin automtica de un procedimiento contradictorio al objeto de determinar el eventual incumplimiento, por parte
del propietario, del deber de conservacin de la edificacin, conforme a
los artculos 184 y 185 de esta ley.

2. Lajuntament ser responsable de les conseqncies que comporte ladopci injustificada destes mesures, sense que aix eximisca el
propietari de la ntegra responsabilitat en la conservaci dels seus bns
dacord amb les exigncies de la seguretat, al qual seran repercutits
els gastos realitzats per lajuntament, fins al lmit del deure normal de
conservaci.
3. Ladopci de les mesures cautelars disposades per lajuntament
per a evitar la runa imminent no pressuposen la declaraci de la situaci legal de runa, per determinen linici del procediment per a la seua
declaraci dacord amb el que establix larticle 188 desta llei.
4. Ladopci de les mesures cautelars a qu fa referncia este article
determinar la incoaci automtica dun procediment contradictori per
tal de determinar leventual incompliment, per part del propietari, del
deure de conservaci de ledificaci, dacord amb els articles 184 i 185
desta llei.
Article 190. Intervenci en edificis catalogats
1. En les zones o entorns subjectes a protecci ambiental o en els
edificis catalogats noms poden realitzar-se les obres expressament
autoritzades per llicncia dintervenci o disposades per orde dexecuci municipal.
2. Si la intervenci afecta bns inscrits en lInventari General del
Patrimoni Cultural Valenci o en trmit dinscripci, la intervenci correspondr, en lexercici de les seues atribucions a lrgan competent en
patrimoni histric, la legislaci del qual ser dobligada observana.

Artculo 190. Intervencin en edificios catalogados


1. En las zonas o entornos sujetos a proteccin ambiental o en los
edificios catalogados, solo pueden realizarse las obras expresamente
autorizadas por licencia de intervencin o dispuestas por orden de ejecucin municipal.
2. Si la intervencin afecta a bienes inscritos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano o en trmite de inscripcin, la
intervencin corresponder, en el ejercicio de sus atribuciones, al rgano competente en patrimonio histrico, cuya legislacin ser de obligada observancia.

Article 191. Prdua o destrucci delements catalogats


1. Quan per qualsevol circumstncia resulte la prdua o destrucci
dun immoble o edifici catalogat, el terreny subjacent romandr subjecte
al rgim propi de la catalogaci.
2. La prdua o destrucci dun edifici catalogat, mediant incompliment del deure normal de conservaci, determinar lexpropiaci
de limmoble segons el que preveu esta llei, amb les conseqncies
previstes en larticle 103.

Artculo 191. Prdida o destruccin de elementos catalogados


1. Cuando por cualquier circunstancia resulte la prdida o destruccin de un inmueble o edificio catalogado, el terreno subyacente permanecer sujeto al rgimen propio de la catalogacin.
2. La prdida o destruccin de un edificio catalogado, mediando
incumplimiento del deber normal de conservacin, determinar la
expropiacin del inmueble segn lo previsto en esta ley, con las consecuencias previstas en su artculo 103.

CAPTOL III
Edificacions fora dordenaci i zones semiconsolidades

CAPTULO III
Edificaciones fuera de ordenacin y zonas semiconsolidadas

Article 192. Fora dordenaci


1. Els plans expressaran quines construccions erigides amb anterioritat a estos han de quedar en situaci de fora dordenaci, per manifesta

Artculo 192. Fuera de ordenacin


1. Los planes expresarn qu construcciones erigidas con anterioridad a ellos han de quedar en situacin de fuera de ordenacin, por

Num. 7329 / 31.07.2014

incompatibilitat amb les seues determinacions, en les que noms sautoritzaran obres de mera conservaci.
2. En defecte de previsi expressa del pla, sentendran fora dordenaci les edificacions que presenten alguna destes caracterstiques:
a) Ocupar el viari pblic previst pel pla.
b) Ocupar els espais lliures previstos pel pla, llevat que es tracte
de construccions que puguen harmonitzar amb un entorn enjardinat i
noms ocupen una porci minoritria de la seua superfcie.
3. Aix mateix, els plans han destablir el rgim transitori per a la
realitzaci dobres i activitats en edificis que, fins i tot sense quedar en
situaci de fora dordenaci, no siguen plenament compatibles amb les
seues determinacions. Es poden admetre obres de reforma i de millora
i canvis objectius dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no
accentue la inadequaci al planejament vigent ni comporte la completa
reconstrucci delements disconformes amb el planejament.
Lexcs de construcci sobre laprofitament objectiu previst pel pla,
que, per ser transitriament compatible amb les seues previsions, puga
mantindres fins a la seua reedificaci, no es computar com a aprofitament adjudicat al seu titular quan es determinen les cessions o els
costos durbanitzaci que a este corresponguen, ni es tindr en compte
quan es calculen els estndards dotacionals exigibles o ledificabilitat
consumida respecte a la total assignada a la zona o sector en qu estiga
situada la construcci.
Article 193. Concepte de situacions semiconsolidades
1. La parcellaci del pla procurar respectar aquells usos i edificacions lcits existents que siguen conformes al nou planejament i sajusten a les seues alineacions o shi integren sense desajustos rellevants.
2. Amb este fi, en el pla o en el projecte de reparcellaci que el
desenrotlle es delimitar la parcella neta que servisca de suport a ls o
edificaci, amb el seu espai funcionalment annex, la qual es delimitar
daltres parts de la finca originria susceptibles dintegrar-se en altres
parcelles o elements urbans. La forma i la dimensi de la parcella neta
ser coherent amb les caracterstiques generals de lordenaci projectada, quant a la seua relaci espacial amb ledifici. Tamb sajustar a les
necessitats funcionals de lilla i carrer en qu sintegre, i harmonitzar
amb el parcellari previst.
3. La superfcie de parcella neta, quan continga una edificaci lcita
que haja de conservar-se, no computa dins de lmbit o sector en aplicar-li els aprofitaments tipus o regles dequidistribuci o altres ndexs
o estndards generals, sin que, posterior i autnomament, haur de
compensar el seu excedent daprofitament, en rgim dactuacions allades, quan el seu titular reedifique o inste un increment de construcci,
un canvi ds o una rehabilitaci que revisten un abast equivalent a la
reedificaci. Daix es deixar constncia en la descripci de la finca
configurada en la reparcellaci.
Article 194. Tractament de les situacions semiconsolidades en la
reparcellaci
1. Es podran adjudicar al seu antic titular les parcelles netes lcitament consolidades, excepte quan aix desequilibre la reparcellaci per
excs dadjudicaci sobre el seu dret. Es considera que hi ha desequilibri quan este excs supere un quinze per cent del valor de reedificaci
de la parcella i este tamb supere, en la mateixa mesura, el valor actual
en venda de limmoble ateses les seues condicions presents dedificaci.
2. Si, en la reparcellaci, limmoble sadjudica a nou amo, sindemnitzar a lanterior, b per la construcci, quan participe en els
beneficis de la reparcellaci, o pel valor total previ de la seua finca
excloent-ne estos beneficis, quan no shaja adherit al programa.
3. Ladjudicaci a favor del seu amo de la parcella neta sefectuar
en tot cas com a nova finca registral i la resta de la finca ser sempre
incls en el projecte de reparcellaci, siga quin siga el posicionament
de lamo respecte al programa.
4. Lexcs dedificaci consolidat fora dordenaci no consumix
aprofitament ni computa com a adjudicaci, encara que quede en propietat i benefici del seu antic titular.

19014

manifiesta incompatibilidad con sus determinaciones, en las que solo


se autorizarn obras de mera conservacin.
2. En defecto de previsin expresa del plan, se entendern fuera de
ordenacin las edificaciones que presenten alguna de estas caractersticas:
a) Ocupar el viario pblico previsto por el plan.
b) Ocupar los espacios libres previstos por el plan, salvo que se trate
de construcciones que puedan armonizar con un entorno ajardinado y
solo ocupen una porcin minoritaria de su superficie.
3. Asimismo, los planes deben establecer el rgimen transitorio para
la realizacin de obras y actividades en edificios que, aun no quedando en situacin de fuera de ordenacin, no sean plenamente compatibles con sus determinaciones. Se pueden admitir obras de reforma
y de mejora y cambios objetivos de actividad, siempre que la nueva
obra o actividad no acente la inadecuacin al planeamiento vigente ni
suponga la completa reconstruccin de elementos disconformes con el
planeamiento.
El exceso de construccin sobre el aprovechamiento objetivo previsto por el plan, que, por ser transitoriamente compatible con sus previsiones, pueda mantenerse hasta su reedificacin, no se computar como
aprovechamiento adjudicado a su titular al determinar las cesiones o
costes de urbanizacin que a este correspondan, ni se tendr en cuenta
al calcular los estndares dotacionales exigibles o la edificabilidad consumida respecto a la total asignada a la zona o sector en que est situada
la construccin.
Artculo 193. Concepto de situaciones semiconsolidadas
1. La parcelacin del plan procurar respetar aquellos usos y edificaciones lcitos existentes que sean conformes con el nuevo planeamiento y se ajusten a sus alineaciones o se integren en ellas sin desajustes relevantes.
2. A tal fin, en el plan o en el proyecto de reparcelacin que lo
desarrolle se delimitar la parcela neta que sirva de soporte al uso o
edificacin, con su espacio funcionalmente anexo, deslindndola de
otras partes de la finca originaria susceptibles de integrarse en otras parcelas o elementos urbanos. La forma y dimensin de la parcela neta ser
coherente con las caractersticas generales de la ordenacin proyectada,
en cuanto a su relacin espacial con el edificio. Tambin se ajustar a
las necesidades funcionales de la manzana y calle en que se integre,
armonizando con el parcelario previsto.
3. La superficie de parcela neta, cuando contenga una edificacin
lcita que deba conservarse, no computa dentro del mbito o sector al
aplicarle los aprovechamientos tipo o reglas de equidistribucin u otros
ndices o estndares generales, sino que, posterior y autnomamente,
deber compensar su excedente de aprovechamiento, en rgimen de
actuaciones aisladas, cuando su titular reedifique o inste un incremento
de construccin, un cambio de uso o una rehabilitacin que revistan un
alcance equivalente a la reedificacin. De ello se dejar constancia en la
descripcin de la finca configurada en la reparcelacin.
Artculo 194. Tratamiento de las situaciones semiconsolidadas en la
reparcelacin
1. Se podrn adjudicar a su antiguo titular las parcelas netas lcitamente consolidadas, salvo cuando ello desequilibre la reparcelacin
por exceso de adjudicacin sobre su derecho. Se considera que hay desequilibrio cuando tal exceso supere un quince por cien del valor de reedificacin de la parcela y este tambin supere, en la misma medida, el
valor actual en venta del inmueble atendidas sus condiciones presentes
de edificacin.
2. Si, en la reparcelacin, el inmueble se adjudica a nuevo dueo, se
indemnizar al anterior, bien por la construccin, cuando vaya a participar en los beneficios de la reparcelacin, o por el valor total previo de
su finca con exclusin de dichos beneficios, cuando no se haya adherido
al programa.
3. La adjudicacin a favor de su dueo de la parcela neta se efectuar en todo caso como nueva finca registral y el resto de la finca ser
siempre incluido en el proyecto de reparcelacin, cualquiera que sea el
posicionamiento del dueo respecto al programa.
4. El exceso de edificacin consolidado fuera de ordenacin no consume aprovechamiento ni computa como adjudicacin, aunque quede en
propiedad y beneficio de su antiguo titular.

Num. 7329 / 31.07.2014

19015

Article 195. Deures urbanstics dels propietaris en situacions semiconsolidades


1. El propietari de ledifici lcitament consolidat contribux al
pagament de les quotes durbanitzaci quan esta li oferisca un augment immediat en el valor comercial de la seua propietat, sense que
li siguen exigibles altres costos que superen este augment de valor, ni
costejar obres o servicis diferents dels que especficament el generen.
De la quota que li correspondria en la reparcellaci, per estos servicis
concrets, es deduir una part proporcional a compte dels que abans ja
disposara, i shaur delaborar una memria econmica justificativa a
estos efectes.
2. La resta de crregues durbanitzaci, que excedisca la part susceptible de ser liquidada de conformitat amb lapartat anterior, si s
assumit per tercers afectats, es traduir en aprofitament de conformitat
amb el coeficient de canvi aplicable.
3. Els beneficis abans regulats sn renunciables, en tot o en part, si
el propietari preferix la immediata liquidaci de les seues obligacions
urbanstiques en el si del programa corresponent.

Artculo 195. Deberes urbansticos de los propietarios en situaciones


semiconsolidadas
1. El propietario del edificio lcitamente consolidado contribuye al
pago de las cuotas de urbanizacin cuando esta le depare un aumento
inmediato en el valor comercial de su propiedad, sin que le sean exigibles otros costes que superen dicho aumento de valor, ni costear obras
o servicios distintos de los que especficamente lo generen. De la cuota
que le correspondera en la reparcelacin, por tales concretos servicios,
se deducir una parte proporcional a cuenta de los que antes ya dispusiera, debiendo elaborarse una memoria econmica justificativa a estos
efectos.
2. El resto de cargas de urbanizacin, que exceda de lo susceptible
de ser liquidado conforme al apartado anterior, si es asumido por terceros afectados, se traducir en aprovechamiento conforme al coeficiente
de canje aplicable.
3. Los beneficios antes regulados son renunciables, en todo o parte,
si el propietario prefiere la inmediata liquidacin de sus obligaciones
urbansticas en el seno del correspondiente programa.

TTOL IV
Rgim del sl no urbanitzable i del sl urbanitzable
sense programa dactuaci

TTULO IV
Rgimen del suelo no urbanizable y del suelo urbanizable
sin programa de actuacin

CAPTOL I
Normes generals per a la gesti territorial
en el sl no urbanitzable

CAPTULO I
Normas generales para la gestin territorial
en el suelo no urbanizable

Article 196. Normes daplicaci directa a les construccions i edificacions en el sl no urbanitzable


1. Les edificacions situades en el sl no urbanitzable hauran de ser
concordes amb el seu carcter allat i adequades a ls, explotaci i
aprofitament a qu es vinculen, i harmonitzar amb lambient rural i el
seu entorn natural, dacord amb les regles que el planejament aplicable
determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o ms adequades al seu carcter.
2. Mentres no existisca pla que ho autoritze, no podr edificar-se
amb una alria superior a dos plantes mesurades en cada punt del terreny natural, sense perju de les altres limitacions aplicables.
3. No podran alar-se construccions en llocs prxims a carreteres,
vies pecuries o altres bns de domini pblic, sin dacord amb el que
establisca la legislaci especficament aplicable.
4. Totes les edificacions i activitats que sautoritzen en sl no urbanitzable sajustaran a lordenaci aprovada i a la normativa que regula
la prevenci del risc dincendis forestals i disposaran dadequats sistemes de depuraci dels abocaments i residus que generen.

Artculo 196. Normas de aplicacin directa a las construcciones y edificaciones en el suelo no urbanizable
1. Las edificaciones situadas en el suelo no urbanizable debern ser
acordes con su carcter aislado y adecuadas al uso, explotacin y aprovechamiento al que se vinculan, armonizando con el ambiente rural y
su entorno natural, conforme a las reglas que el planeamiento aplicable
determine para integrar las nuevas construcciones en las tipologas tradicionales de la zona o ms adecuadas a su carcter.
2. Mientras no exista plan que lo autorice, no podr edificarse con
una altura superior a dos plantas medidas en cada punto del terreno
natural, sin perjuicio de las dems limitaciones aplicables.
3. No podrn levantarse construcciones en lugares prximos a carreteras, vas pecuarias u otros bienes de dominio pblico, sino de acuerdo
con lo que establezca la legislacin especficamente aplicable.
4. Todas las edificaciones y actividades que se autoricen en suelo
no urbanizable se ajustarn a la ordenacin aprobada y a la normativa
que regula la prevencin del riesgo de incendios forestales y dispondrn
de adecuados sistemas de depuracin de los vertidos y residuos que
generen.

Article 197. Ordenaci dusos i aprofitaments en el sl no urbanitzable


La zonificaci del sl no urbanitzable podr preveure, en funci de
les seues caracterstiques i amb carcter excepcional, els usos i aprofitaments segents:
a) Construccions i installacions agrcoles, ramaderes, cinegtiques o forestals, com tamb les destinades a piscifactories de terra, que
siguen les estrictament indispensables per a lactivitat prpia de lexplotaci per a la qual se sollicita autoritzaci, o per a la implantaci, si
s el cas, de botigues de productes agrcoles, o de plantes ornamentals
o fruiters, que es produsquen en la prpia explotaci vinculada a lactivitat i complisquen les mesures administratives reguladores de lactivitat corresponent. Almenys la mitat de la parcella haur de quedar
lliure dedificaci o construcci i mantindres en s agrari o forestal, o
amb les seues caracterstiques naturals prpies. Tamb sadmetr, amb
les mateixes exigncies, ls i installacions estrictament necessries
per a la cria particular o comercial danimals, com tamb les destada
danimals de companyia, sempre que sajusten a la normativa sectorial
aplicable.
b) Vivenda allada i familiar, que complisca els requisits segents:
1.r Es permetr, excepcionalment, edificar en parcelles de permetre ininterromput que, tant en la forma com en la superfcie, compren-

Artculo 197. Ordenacin de usos y aprovechamientos en el suelo no


urbanizable
La zonificacin del suelo no urbanizable podr prever, en funcin
de sus caractersticas y con carcter excepcional, los siguientes usos y
aprovechamientos:
a) Construcciones e instalaciones agrcolas, ganaderas, cinegticas
o forestales, as como las destinadas a piscifactoras de tierra, que sean
las estrictamente indispensables para la actividad propia de la explotacin para la que se solicita autorizacin, o para la implantacin, en su
caso, de tiendas de productos agrcolas, o de plantas ornamentales o
frutales, que se produzcan en la propia explotacin vinculada a la actividad y cumplan las medidas administrativas reguladoras de la actividad
correspondiente. Al menos la mitad de la parcela deber quedar libre de
edificacin o construccin y mantenerse en su uso agrario o forestal, o
con sus caractersticas naturales propias. Tambin se admitir, con las
mismas exigencias, el uso e instalaciones estrictamente necesarias para
la cra particular o comercial de animales, as como las de estancia de
animales de compaa, siempre que se ajusten a la normativa sectorial
aplicable.
b) Vivienda aislada y familiar, cumpliendo los siguientes requisitos:
1. Se permitir, excepcionalmente, edificar en parcelas de permetro ininterrumpido que, tanto en la forma como en la superficie, abar-

Num. 7329 / 31.07.2014

guen la mnima exigible segons el planejament, que en cap cas ser


inferior a una hectrea per vivenda.
2.n La superfcie ocupada per ledificaci no excedir mai el dos per
cent de la superfcie de la finca rstica; la resta desta haur destar i
mantindres amb les seues caracterstiques naturals prpies o en cultiu.
No obstant aix, el pla podr permetre servicis complementaris de la
vivenda familiar, sense obra de fbrica sobre la rasant natural, la superfcie de la qual no excedisca el dos per cent de la superfcie de la finca
rstica en qu es realitze.
3.r Ledificaci estar situada fora dels cursos naturals descolaments i es respectaran les masses darbratge existent i la topografia del
terreny.
4.t Sexigir una previsi suficient dabastiment daigua potable,
una adequada gesti dels residus i un tractament adequat de les aiges
residuals que impedisca la contaminaci del sl. Els costos destes
infraestructures o installacions seran a crrec del propietari.
5.t La construcci no formar nucli de poblaci de conformitat amb
el que establix el planejament urbanstic, i queden prohibides les agrupacions de vivendes en una mateixa parcella, aix com les que tinguen
caracterstiques prpies de les vivendes collectives.
c) Explotaci de pedreres, extracci drids i de terres o de recursos
geolgics, miners o hidrolgics, que es regularan per mitj de plans
territorials o urbanstics adequats i amb capacitat per a ordenar usos. s
imprescindible el manteniment duna franja de com a mnim cinc-cents
metres dample al voltant de tot lmbit de lexplotaci amb prohibici
expressa de ls residencial, llevat que ladopci de mesures correctores
permeta reduir esta amplria. Si s procedent, es permetr la realitzaci de construccions i installacions destinades a la transformaci de la
matria primera obtinguda de lexplotaci que convinga territorialment
emplaar prop del seu origen natural.
d) Generaci denergia renovable, en els termes que establisca la
legislaci sectorial i el planejament territorial i urbanstic.
e) Activitats industrials i productives, demplaament necessari en
el medi rural. Noms pot autoritzar-se la implantaci de les activitats
segents:
1.r Indstries que, per exigncia de la normativa que les regule,
hagen dubicar-se allunyades de les zones residencials o terciries, i
no existisca, en un radi de cinc quilmetres, comptador des del centre
de la parcella on es pretenga realitzar lactivitat, sl amb classificaci
i qualificaci aptes per a la seua ubicaci. La parcella haur de tindre
un permetre ininterromput que delimite una superfcie no inferior a
una hectrea i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure dedificaci i
ocupaci, dedicat a ls agrari o forestal efectiu.
2.n Activitats de transformaci i comercialitzaci de productes del
sector primari que, atesa la seua especial naturalesa i caracterstiques,
precisen emplaar-se prop de les parcelles dorigen de la matria primera, en una parcella no inferior a una hectrea de permetre ininterromput i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure docupaci i
dedicat a ls agrari o forestal efectiu.
3.r Indstries de baixa rendibilitat per unitat de superfcie que requerisquen dedicar gran part desta a depsit, emmagatzematge o assecatge
de mercaderies a laire lliure i que requerisquen una parcella duna
superfcie mnima duna hectrea, en recinte que, en tot cas, haur de
tancar-se adequadament i, com a regla general, per mitj de pantalla
vegetal.
f) Activitats terciries o de servicis. Noms pot autoritzar-se la
implantaci de les activitats segents:
1.r Establiments dallotjament turstic i restauraci, quan sacredite
que el seu emplaament diste ms de cinc quilmetres de sl vacant
amb qualificaci apta per a albergar estos usos i, a ms, concrrega
alguna destes circumstncies: la convenincia de la situaci allada de
lestabliment per al gaudi del medi natural i del paisatge o loportunitat
de la seua situaci a partir de la lnia dedificaci de les carreteres,
per a la prestaci de servici als usuaris destes, amb justificaci de les
installacions i els servicis previstos en les necessitats objectives del
trnsit rodat i de la seua compatibilitat amb lordenaci sectorial de la
carretera de qu es tracte. Els establiments dallotjaments turstics no
tindran caracterstiques urbanes ni propiciaran la formaci de nuclis
de poblaci.
Quan la implantaci dels usos mencionats siga dinters per
al desenrotllament turstic rural o es puga escometre per mitj de la
recuperaci del patrimoni arquitectnic radicat en el medi rural, podr

19016

quen la mnima exigible segn el planeamiento, que en ningn caso ser


inferior a una hectrea por vivienda.
2. La superficie ocupada por la edificacin no exceder nunca del
dos por cien de la superficie de la finca rstica; el resto de ella habr de
estar y mantenerse con sus caractersticas naturales propias o en cultivo. No obstante, el plan podr permitir servicios complementarios de
la vivienda familiar, sin obra de fbrica sobre la rasante natural, cuya
superficie no exceda del dos por cien de la superficie de la finca rstica
en que se realice.
3. La edificacin estar situada fuera de los cursos naturales de
escorrentas y se respetarn las masas de arbolado existente y la topografa del terreno.
4. Se exigir una previsin suficiente de abastecimiento de agua
potable, una adecuada gestin de los residuos y un tratamiento adecuado
de las aguas residuales que impida la contaminacin del suelo. Los costes de estas infraestructuras o instalaciones sern a cargo del propietario.
5. La construccin no formar ncleo de poblacin conforme lo
establecido en el planeamiento urbanstico, quedando prohibidas las
agrupaciones de viviendas en una misma parcela, as como las que tengan caractersticas propias de las viviendas colectivas.
c) Explotacin de canteras, extraccin de ridos y de tierras o de
recursos geolgicos, mineros o hidrolgicos, que se regularn mediante
planes territoriales o urbansticos adecuados y con capacidad para ordenar usos. Es imprescindible el mantenimiento de una franja de al menos
quinientos metros de ancho alrededor de todo el mbito de la explotacin con prohibicin expresa del uso residencial, salvo que la adopcin de medidas correctoras permita reducir dicho ancho. Si procede,
se permitir la realizacin de construcciones e instalaciones destinadas
a la transformacin de la materia prima obtenida de la explotacin que
convenga territorialmente emplazar cerca de su origen natural.
d) Generacin de energa renovable, en los trminos que establezca
la legislacin sectorial y el planeamiento territorial y urbanstico.
e) Actividades industriales y productivas, de necesario emplazamiento en el medio rural. Slo puede autorizarse la implantacin de las
siguientes actividades:
1. Industrias que, por exigencia de la normativa que las regule,
deban ubicarse alejadas de las zonas residenciales o terciarias, y no
exista, en un radio de cinco kilmetros, con centro en el de la parcela
donde se pretenda realizar la actividad, suelo con clasificacin y calificacin aptas para su ubicacin. La parcela deber tener un permetro
ininterrumpido que delimite una superficie no inferior a una hectrea y,
en todo caso, con el cincuenta por cien libre de edificacin y ocupacin,
dedicado al uso agrario o forestal efectivo.
2. Actividades de transformacin y comercializacin de productos
del sector primario que, teniendo en cuenta su especial naturaleza y
caractersticas, precisen emplazarse cerca de las parcelas de origen de
la materia prima, en una parcela no inferior a una hectrea de permetro
ininterrumpido y, en todo caso, con el cincuenta por cien libre de ocupacin y dedicado al uso agrario o forestal efectivo.
3. Industrias de baja rentabilidad por unidad de superficie que
requieran dedicar gran parte de esta a depsito, almacenamiento o secado de mercancas al aire libre y que requieran una parcela de una superficie mnima de una hectrea, en recinto que, en todo caso, deber cercarse adecuadamente y, como regla general, mediante pantalla vegetal.
f) Actividades terciarias o de servicios. Slo puede autorizarse la
implantacin de las siguientes actividades:
1. Establecimientos de alojamiento turstico y restauracin, cuando se acredite que su emplazamiento diste ms de cinco kilmetros de
suelo vacante con calificacin apta para albergar estos usos y, adems,
concurra alguna de estas circunstancias: la conveniencia de la situacin
aislada del establecimiento para el disfrute del medio natural y del paisaje o la oportunidad de su situacin a partir de la lnea de edificacin
de las carreteras, para la prestacin de servicio a los usuarios de las
mismas, con justificacin de las instalaciones y los servicios previstos
en las necesidades objetivas del trfico rodado y de su compatibilidad
con la ordenacin sectorial de la carretera de que se trate. Los establecimientos de alojamientos tursticos no tendrn caractersticas urbanas
ni propiciarn la formacin de ncleos de poblacin.
Cuando la implantacin de los mencionados usos sea de inters para
el desarrollo turstico rural o pueda acometerse mediante la recuperacin del patrimonio arquitectnico radicado en el medio rural, podr

Num. 7329 / 31.07.2014

exceptuar-se el requisit de distncia mnima abans mencionat, aix com


el de parcella mnima a qu fa referncia este article, amb un informe
previ favorable de lrgan competent en matria de turisme.
2.n Centres recreatius, esportius, doci, aix com installacions dempreses dedicades al turisme actiu i daventura, quan sacredite suficientment la procedncia de la seua implantaci en el medi rural, per estar
relacionats amb les caracterstiques de lentorn natural o requerir grans
superfcies de sl no edificat per al seu desenrotllament, i sempre que
collaboren a la sostenibilitat i al manteniment del medi rural no afectat
directament per lactuaci.
3.r Campaments de turisme i installacions semblants o equivalents
de carcter turstic regulats per la legislaci de turisme i que no propicien, per les seues caracterstiques i emplaament, la formaci de nuclis
de poblaci o de caracterstiques urbanes.
4.t Activitats culturals i docents, assistencials, religioses i benfiques, centres sanitaris i cientfics, i servicis funeraris i cementeris, quan,
a ms de complir la normativa sectorial que especficament les regule,
sacredite prou, en ra a les seues caracterstiques concretes, la procedncia del seu emplaament allat i la impossibilitat dubicar-los en sls
amb qualificaci urbanstica idnia del municipi afectat.

19017

La parcella exigible per a les actuacions terciries o de servicis en


el medi rural ser almenys de mitja hectrea de permetre ininterromput,
de la qual haur de quedar el cinquanta per cent desta lliure de construcci o edificaci. Este percentatge no ser aplicable als campaments
de turisme, als centres recreatius, esportius o doci o a les activitats
demmagatzematge de vehicles i maquinria pesada que, per les seues
caracterstiques, requerisquen ocupar a laire lliure una gran superfcie
dinstallacions sense edificaci.
Per a qualsevol s i aprofitament sexigir una previsi suficient
de labastiment daigua potable i una completa evacuaci, arreplega i
depuraci dels residus i aiges residuals. El cost que poguera implicar
lextensi de les xarxes destos o altres servicis anir a crrec del promotor.

exceptuarse el requisito de distancia mnima antes mencionado, as


como el de parcela mnima a que se refiere este artculo, previo informe
favorable del rgano competente en materia de turismo.
2. Centros recreativos, deportivos, de ocio, as como instalaciones de empresas dedicadas al turismo activo y de aventura, cuando se
acredite suficientemente la procedencia de su implantacin en el medio
rural, por estar relacionados con las caractersticas del entorno natural o
requerir grandes superficies de suelo no edificado para su desarrollo, y
siempre que colaboren a la sostenibilidad y al mantenimiento del medio
rural no afectado directamente por la actuacin.
3. Campamentos de turismo e instalaciones similares o equivalentes de carcter turstico, regulados por la legislacin de turismo y que
no propicien, por sus caractersticas y emplazamiento, la formacin de
ncleos de poblacin o de caractersticas urbanas.
4. Actividades culturales y docentes, asistenciales, religiosas
y benficas, centros sanitarios y cientficos, y servicios funerarios y
cementerios, cuando, adems de cumplir con la normativa sectorial que
especficamente las regule, se acredite suficientemente, en razn a sus
caractersticas concretas, la procedencia de su emplazamiento aislado
y la imposibilidad de ubicarlos en suelos con calificacin urbanstica
idnea del municipio afectado.
5. Plantas para el tratamiento, valorizacin, depsito y eliminacin
de residuos que, por sus caractersticas, deban emplazarse alejadas de
reas habitadas.
6. Obras, infraestructuras e instalaciones propias de las redes de
suministros, transportes y comunicaciones, de necesario emplazamiento
en el suelo no urbanizable.
7. Estaciones de suministro de carburantes y reas de servicio de
las carreteras, que se tramitarn por la normativa prevista en este ttulo
IV cuando no estn expresamente delimitadas por el planeamiento u
ordenacin sectorial de la va.
8. Estacionamiento de maquinaria y vehculos pesados, as como
almacenamiento de vehculos, en recinto al aire libre, que requiera la
ocupacin mnima de una hectrea y deber cercarse adecuadamente
y, como regla general, mediante pantalla vegetal. Se excepta el almacenamiento de vehculos al final de su vida til, el cual se entender
incluido en las actividades a las que se refiere el prrafo 5. del presente
apartado.
La parcela exigible para las actuaciones terciarias o de servicios
en el medio rural ser al menos de media hectrea de permetro ininterrumpido, debiendo quedar el cincuenta por cien de la misma libre
de construccin o edificacin. Este porcentaje no ser de aplicacin a
los campamentos de turismo, a los centros recreativos, deportivos o de
ocio o a las actividades de almacenamiento de vehculos y maquinaria
pesada que, por sus caractersticas, requieran ocupar al aire libre una
gran superficie de instalaciones sin edificacin.
Para cualquier uso y aprovechamiento se exigir una previsin suficiente del abastecimiento de agua potable y una completa evacuacin,
recogida y depuracin de los residuos y aguas residuales. El coste que
pudiera implicar la extensin de las redes de estos u otros servicios
correr a cargo del promotor.

Article 198. Actes ds i aprofitament en el medi rural


Ladministraci i els particulars podran realitzar actes ds i aprofitament en el sl no urbanitzable en els casos previstos en este captol,
amb el compliment dels requisits hi establits i dacord amb els principis
i criteris establits en el ttol I, del llibre I desta llei, a les determinacions
del planejament territorial o urbanstic i a les resolucions administratives corresponents.

Artculo 198. Actos de uso y aprovechamiento en el medio rural


La administracin y los particulares podrn realizar actos de uso y
aprovechamiento en el suelo no urbanizable en los casos previstos en
este captulo, con el cumplimiento de los requisitos establecidos en l y
conforme a los principios y criterios establecidos en el ttulo I, del libro
I, de esta ley, a las determinaciones del planeamiento territorial o urbanstico y a las resoluciones administrativas correspondientes.

Article 199. Actuacions promogudes per les administracions pbliques


territorials
1. En les actuacions promogudes per les distintes administracions
pbliques territorials, directament o sota el seu control, per mitj dels
seus concessionaris o agents, per a lexecuci dobres pbliques o construccions i installacions de servici pblic essencial o activitats dinters
general, que necessiten ubicar-se en el sl no urbanitzable, sobservar
el que preveu la legislaci sobre ordenaci territorial i urbanstica, en la
legislaci reguladora del servici o activitat que sha dimplantar i en la
legislaci de rgim local.

Artculo 199. Actuaciones promovidas por las administraciones pblicas territoriales


1. En las actuaciones promovidas por las distintas administraciones
pblicas territoriales, directamente o bajo su control, mediante sus concesionarios o agentes, para la ejecucin de obras pblicas o construcciones e instalaciones de servicio pblico esencial o actividades de inters
general, que precisen ubicarse en el suelo no urbanizable, se observar
lo previsto en la legislacin sobre ordenacin territorial y urbanstica,
en la legislacin reguladora del servicio o actividad a implantar y en la
legislacin de rgimen local.

5.t Plantes per al tractament, valoritzaci, depsit i eliminaci de


residus que, per les seues caracterstiques, hagen demplaar-se allunyades drees habitades.
6.t Obres, infraestructures i installacions prpies de les xarxes de
subministraments, transports i comunicacions, demplaament necessari
en el sl no urbanitzable.
7.m Estacions de subministrament de carburants i rees de servici de
les carreteres, que es tramitaran per la normativa prevista en este ttol IV
quan no estiguen expressament delimitades pel planejament o ordenaci
sectorial de la via.
8.u Estacionament de maquinria i vehicles pesants, aix com emmagatzematge de vehicles, en recinte a laire lliure, que requerisca locupaci mnima duna hectrea i haur de tancar-se adequadament i, com
a regla general, per mitj de pantalla vegetal. Sexceptua lemmagatzematge de vehicles al final de la seua vida til, el qual sentendr incls
en les activitats a qu fa referncia el pargraf 5.t deste apartat.

Num. 7329 / 31.07.2014

2. Quan les construccions, obres i installacions siguen promogudes


pels concessionaris o agents de ladministraci, es requerir que el sol
licitant acredite davant de lajuntament corresponent el ttol jurdic que
empare esta condici dagent pblic per la qual promou lactuaci en
el desenrotllament i explotaci de lactivitat normal de servici pblic.
3. Les actuacions a qu fa referncia lapartat anterior no estan subjectes a declaraci dinters comunitari; a ms, tampoc estaran subjectes a llicncia municipal aquelles obres, servicis i installacions que,
dacord amb la seua legislaci sectorial, nestiguen exemptes.
4. La llicncia municipal urbanstica que satorgue podr imposar,
si s el cas, lexigncia de compartir per diferents empreses pbliques o
privades les installacions autoritzades, dacord amb la normativa sectorial especfica corresponent. Tamb podr imposar lexigncia dadoptar
les mesures que es consideren necessries per a evitar o reduir el seu
impacte paisatgstic en el medi rural.
5. Quan, per a poder exercir les competncies respectives sectorials, estes administracions necessiten establir noves determinacions en
lordenaci urbanstica vigent, hauran de promoure plans especials o
catlegs de bns i espais protegits en els termes que preveu esta llei.

19018

2. Cuando las construcciones, obras e instalaciones sean promovidas por los concesionarios o agentes de la administracin, se requerir
que el solicitante acredite ante el ayuntamiento correspondiente el ttulo
jurdico que ampare esta condicin de agente pblico por la que promueve la actuacin en el desarrollo y explotacin de la actividad normal
de servicio pblico.
3. Las actuaciones a que se refiere el apartado anterior no estn
sujetas a declaracin de inters comunitario; adems, tampoco estarn
sujetas a licencia municipal aquellas obras, servicios e instalaciones
que, conforme a su legislacin sectorial, estn exentas de la misma.
4. La licencia municipal urbanstica que se otorgue podr imponer,
en su caso, la exigencia de compartir por diferentes empresas pblicas
o privadas las instalaciones autorizadas, de acuerdo con la normativa
sectorial especfica correspondiente. Tambin podr imponer la exigencia de adoptar las medidas que se consideren necesarias para evitar o
reducir su impacto paisajstico en el medio rural.
5. Cuando, para poder ejercer sus respectivas competencias sectoriales, dichas administraciones necesiten establecer nuevas determinaciones en la ordenacin urbanstica vigente, debern promover planes
especiales o catlogos de bienes y espacios protegidos en los trminos
previstos en esta ley.

3. La sollicitud de les llicncies que autoritzen actes dedificaci en


sl no urbanitzable que requerisquen la declaraci dinters comunitari
prvia, hauran dincorporar esta declaraci juntament amb la sollicitud.
4. Les llicncies que autoritzen actes dedificaci en el sl no urbanitzable satorgaran desprs de fer constar el propietari en el registre
de la propietat la vinculaci de la finca o parcella, o part desta, amb
superfcie suficient segons esta llei i el planejament urbanstic, a la
construcci autoritzada, i la conseqent indivisibilitat desta, aix com
a les altres condicions imposades en la llicncia i, si s el cas, en la
declaraci dinters comunitari.
5. En tot cas, el transcurs del termini previst legalment per a atorgar
la llicncia municipal en estos casos tindr efectes desestimatoris, i es
considerar denegada lautoritzaci.
6. No podran iniciar-se obres o installacions en el medi rural sense
que abans sobtinguen les llicncies municipals per al seu funcionament
lcit.

Artculo 200. Actuaciones promovidas por los particulares


1. Estarn sujetos a licencia urbanstica municipal y, en su caso, a
previa declaracin de inters comunitario, en los trminos previstos en
este captulo, los actos de uso y aprovechamiento que promuevan los
particulares en el suelo no urbanizable.
2. No se podrn otorgar licencias municipales, ni de obras ni de
actividad, que legitimen usos y aprovechamiento en suelo no urbanizable que, en los casos y mediante las tcnicas reguladas en este captulo, estn sujetos a previo informe, declaracin de inters comunitario
o autorizacin correspondiente, hasta que conste en el expediente su
emisin y, en su caso, se acredite el cumplimiento de las condiciones
impuestas por ellos.
3. La solicitud de las licencias que autoricen actos de edificacin en
suelo no urbanizable que requieran la previa declaracin de inters comunitario, debern incorporar dicha declaracin junto con la solicitud.
4. Las licencias que autoricen actos de edificacin en el suelo no
urbanizable se otorgarn tras hacer constar el propietario en el registro
de la propiedad la vinculacin de la finca o parcela, o parte de ellas, con
superficie suficiente segn esta ley y el planeamiento urbanstico, a la
construccin autorizada, y la consecuente indivisibilidad de la misma,
as como a las dems condiciones impuestas en la licencia y, en su caso,
en la declaracin de inters comunitario.
5. En todo caso, el transcurso del plazo previsto legalmente para
otorgar la licencia municipal en estos supuestos tendr efectos desestimatorios, considerndose denegada la autorizacin.
6. No podrn iniciarse obras o instalaciones en el medio rural sin
que previamente se obtengan las licencias municipales para su lcito
funcionamiento.

Article 201. Activitats, actes ds i aprofitament en el sl no urbanitzable subjectes a llicncia municipal sense la declaraci dinters
comunitari prvia
1. Els actes ds i aprofitament en sl no urbanitzable previstos
en larticle 197, pargrafs a, b i c desta llei, seran autoritzables per
lajuntament per mitj de latorgament de les llicncies municipals corresponents, sense declaraci dinters comunitari prvia. En estos casos,
a ms dels informes o les autoritzacions legalment exigibles, les conselleries competents per ra de la matria hauran demetre informes, i
les condicions incloses en estos shauran dincorporar en les llicncies
corresponents. La sollicitud destos informes o autoritzacions la efectuar lajuntament desprs de comprovar la compatibilitat urbanstica
de lactuaci sollicitada.
2. Sense perju de la sollicitud daquells altres informes que es
consideren necessaris per aplicaci de la normativa sectorial o per les
caracterstiques prpies de la sollicitud, lajuntament, abans datorgar
la llicncia dobres, haur de sollicitar els informes segents:
a) En els casos de larticle 197.a desta llei, haur de sollicitar
informe de la conselleria competent en matria dagricultura, ramaderia,

Artculo 201. Actividades, actos de uso y aprovechamiento en el suelo


no urbanizable sujetos a licencia municipal sin la previa declaracin
de inters comunitario
1. Los actos de uso y aprovechamiento en suelo no urbanizable previstos en el artculo 197, prrafos a, b y c de esta ley, sern autorizables
por el ayuntamiento mediante el otorgamiento de las correspondientes
licencias municipales, sin previa declaracin de inters comunitario. En
estos casos, adems de los informes o las autorizaciones legalmente exigibles, debern emitirse informes por las conselleries competentes por razn
de la materia, debiendo incorporarse en las licencias correspondientes las
condiciones incluidas en los mismos. La solicitud de dichos informes o
autorizaciones se efectuar previa comprobacin por el ayuntamiento de
la compatibilidad urbanstica de la actuacin solicitada.
2. Sin perjuicio de la solicitud de aquellos otros informes que se
consideren necesarios por aplicacin de la normativa sectorial o por las
caractersticas propias de la solicitud, el ayuntamiento, antes de otorgar
la licencia de obras, deber solicitar los siguientes informes:
a) En los supuestos del artculo 197.a de esta ley, deber solicitar
informe de la consellera competente en materia de agricultura, ganade-

Article 200. Actuacions promogudes pels particulars


1. Estaran subjectes a llicncia urbanstica municipal i, si s el cas, a
la declaraci dinters comunitari prvia, en els termes que preveu este
captol, els actes ds i aprofitament que promoguen els particulars en
el sl no urbanitzable.
2. No es podran atorgar llicncies municipals, ni dobres ni dactivitat, que legitimen usos i aprofitament en sl no urbanitzable que, en
els casos i per mitj de les tcniques regulades en este captol, estiguen
subjectes a un informe previ, declaraci dinters comunitari o autoritzaci corresponent, fins que conste en lexpedient la seua emissi i, si s
el cas, sacredite el compliment de les condicions imposades per estos.

Num. 7329 / 31.07.2014

19019

caa, gesti del medi natural o animals domstics, en funci de ls i


de la seua ubicaci.
b) En els casos de larticle 197.c desta llei, haur de sollicitar
informe de la conselleria competent en matria durbanisme i en matria
de carreteres.
c) Si ls o aprofitament subica en el sl no urbanitzable protegit,
ser preceptiu linforme de la conselleria competent en matria durbanisme i, si s el cas, el de ladministraci competent per ra dels valors
que determinen la protecci deste sl.
3. La reutilitzaci darquitectura tradicional per a la implantaci
dallotjament turstic rural, cellers, almsseres i establiments de restauraci o assimilats en vivenda rural o construcci agrria o industrial
legalment edificada, est exempta de declaraci dinters comunitari,
per subjecta a informe vinculant de les conselleries competents en
matria de turisme, durbanisme, dagricultura i de carreteres, si s el
cas, com tamb a llicncia municipal. Les sollicituds realitzades a lempara deste precepte podran comportar una ampliaci de fins a un vint
per cent de ledificaci legalment construda.

ra, caza, gestin del medio natural o animales domsticos, en funcin


del uso y de su ubicacin.
b) En los supuestos del artculo 197.c de esta ley, deber solicitar informe de la consellera competente en materia de urbanismo y en
materia de carreteras.
c) Si el uso o aprovechamiento se ubica en el suelo no urbanizable
protegido, ser preceptivo el informe de la consellera competente en
materia de urbanismo y, en su caso, el de la administracin competente
por razn de los valores que determinan la proteccin de dicho suelo.
3. La reutilizacin de arquitectura tradicional para la implantacin
de alojamiento turstico rural, bodegas, almazaras y establecimientos
de restauracin o asimilados en vivienda rural o construccin agraria
o industrial legalmente edificada, est exenta de declaracin de inters
comunitario, pero sujeta a informe vinculante de las conselleras competentes en materia de turismo, de urbanismo, de agricultura y de carreteras, en su caso, as como a licencia municipal. Las solicitudes realizadas
al amparo de este precepto podrn conllevar una ampliacin de hasta un
veinte por cien de la edificacin legalmente construida.

Article 202. Activitats que requerixen declaraci dinters comunitari

Artculo 202. Actividades que requieren declaracin de inters comunitario


1. La Generalitat interviene en la autorizacin de usos y aprovechamientos en suelo no urbanizable, dentro de los lmites y en las condiciones establecidas en esta ley, mediante su declaracin de inters comunitario previa a la licencia municipal, en los supuestos contemplados
en el artculo 197, prrafos d, e y f de esta ley. Asimismo, ser exigible
tramitar este procedimiento para la implantacin de dichas actividades
en edificaciones existentes y para la ampliacin o reforma de las ya
autorizadas, salvo en los supuestos previstos en el apartado siguiente.
2. No requerirn declaracin de inters comunitario:
a) Los usos y aprovechamientos en suelo no urbanizable que sean
objeto de asignacin mediante planes especiales, sin que ello exima del
pago del correspondiente canon.
b) Los usos y aprovechamientos que vengan atribuidos por un plan
de accin territorial, sin que ello exima del pago del correspondiente
canon.
c) Los usos y aprovechamientos que, excepcionalmente, vengan
atribuidos en los instrumentos de ordenacin ambiental previstos en
la normativa de espacios naturales protegidos que califiquen el suelo
como protegido, requirindose en este caso, con carcter previo a la
implantacin del uso o aprovechamiento correspondiente, el informe
favorable de la consellera competente en materia de espacios naturales
y de paisaje.
d) Las instalaciones de energas renovables:
1. Si cuentan con un plan especial aprobado que ordene especficamente estos usos vinculados a la utilizacin racional de los recursos
naturales en el medio rural.
2. Las instalaciones generadoras de energa solar fotovoltaica cuya
potencia de produccin energtica sea menor o igual a doscientos cincuenta kW. y abarquen la parcela mnima exigible por el planeamiento
urbanstico, no inferior a una hectrea.
3. Las instalaciones generadoras de energa solar fotovoltaica que
se ubiquen en las cubiertas de las edificaciones legalmente emplazadas
en el medio rural.
4. Las instalaciones generadoras de energa elica, para consumo
propio, cuya potencia de produccin energtica sea menor o igual a
quince kW.
5. Las instalaciones generadoras de energa solar trmica para produccin o generacin de agua caliente sanitaria para uso propio.
3. La consellera competente en materia de urbanismo resolver
en cada caso concreto si la modificacin de las determinaciones en las
declaraciones de inters comunitario exige cumplir el mismo procedimiento legalmente previsto para su aprobacin. No obstante, no ser
necesario obtener nueva declaracin de inters comunitario cuando se
trate nicamente de una reforma, sin ampliacin exterior de edificaciones o instalaciones afectas, de actividades autorizadas por una declaracin previa, o cuando la modificacin consista en un cambio de uso sin
incidencia sobre el territorio. En este ltimo caso, el interesado deber
comunicar al ayuntamiento las razones por las que considera que el
cambio de uso solicitado no tiene incidencia sobre el territorio y no
requiere por ello declaracin de inters comunitario. La resolucin de la
consellera resolver expresamente la solicitud en atencin a la inciden-

1. La Generalitat interv en lautoritzaci dusos i aprofitaments


en sl no urbanitzable, dins dels lmits i en les condicions establides en
esta llei, per mitj de la seua declaraci dinters comunitari abans de la
llicncia municipal, en els casos previstos en larticle 197, pargrafs d,
e i f desta llei. Aix mateix, ser exigible tramitar este procediment per
a la implantaci destes activitats en edificacions existents i per a lampliaci o reforma de les ja autoritzades, excepte en els casos previstos
en lapartat segent.
2. No requeriran declaraci dinters comunitari:
a) Els usos i aprofitaments en sl no urbanitzable que siguen objecte
dassignaci per mitj de plans especials, sense que aix els eximisca
del pagament del corresponent cnon.
b) Els usos i aprofitaments que estiguen atributs per un pla dacci
territorial, sense que aix els eximisca del pagament del corresponent
cnon.
c) Els usos i aprofitaments que, excepcionalment, estiguen atributs
en els instruments dordenaci ambiental previstos en la normativa despais naturals protegits que qualifiquen el sl com a protegit, i en este cas
es requerir, amb carcter previ a la implantaci de ls o aprofitament
corresponent, linforme favorable de la conselleria competent en matria despais naturals i de paisatge.
d) Les installacions denergies renovables:
1.r Si disposen dun pla especial aprovat que ordene especficament
estos usos vinculats a la utilitzaci racional dels recursos naturals en el
medi rural.
2.n Les installacions generadores denergia solar fotovoltaica la
potncia de producci energtica de les quals siga menor o igual a doscents cinquanta kW i comprenguen la parcella mnima exigible pel
planejament urbanstic, no inferior a una hectrea.
3.r Les installacions generadores denergia solar fotovoltaica que
subiquen en les cobertes de les edificacions legalment situades en el
medi rural.
4.t Les installacions generadores denergia elica, per a consum
propi, la potncia de producci energtica de les quals siga menor o
igual a quinze kW.
5.t Les installacions generadores denergia solar trmica per a producci o generaci daigua calenta sanitria per a s propi.
3. La conselleria competent en matria durbanisme resoldr en cada
cas concret si la modificaci de les determinacions en les declaracions
dinters comunitari exigix complir el mateix procediment legalment
previst per a la seua aprovaci. No obstant aix, no ser necessari obtindre nova declaraci dinters comunitari quan es tracte nicament duna
reforma, sense ampliaci exterior dedificacions o installacions afectes,
dactivitats autoritzades per una declaraci prvia, o quan la modificaci consistisca en un canvi ds sense incidncia sobre el territori. En
este ltim cas, linteressat haur de comunicar a lajuntament les raons
per les quals considera que el canvi ds sollicitat no t incidncia
sobre el territori i no requerix per aix declaraci dinters comunitari.
La resoluci de la conselleria resoldr expressament la sollicitud en
atenci a la incidncia o no de lactuaci sollicitada en el territori. La

Num. 7329 / 31.07.2014

19020

falta de resoluci expressa en el termini de tres mesos permetr iniciar


el procediment de declaraci dinters comunitari.

cia o no de la actuacin solicitada en el territorio. La falta de resolucin


expresa en el plazo de tres meses permitir iniciar el procedimiento de
declaracin de inters comunitario.

Article 203. Rgim general de la declaraci dinters comunitari


1. La declaraci dinters comunitari atribux usos i aprofitaments
en el medi rural. Esta declaraci haur destar motivada i fundar-se en:

Artculo 203. Rgimen general de la declaracin de inters comunitario


1. La declaracin de inters comunitario atribuye usos y aprovechamientos en el medio rural. Esta declaracin deber estar motivada
y fundarse en:
a) Una valoracin positiva de la actividad solicitada.
b) La necesidad de emplazamiento en el medio rural.
c) La mayor oportunidad y conveniencia de la localizacin propuesta frente a otras zonas del medio rural.
d) La utilizacin racional del territorio.
2. La justificacin de la necesidad de emplazamiento en el medio
rural se realizar valorando la imposibilidad fsica de ubicar la actividad en otro tipo de suelo, la incidencia de la actividad en el desarrollo
sostenible o en la recuperacin natural de las zonas deprimidas, la compatibilidad de la actuacin con la infraestructura verde y el paisaje, la
cercana de la actividad a las redes de infraestructuras ya existentes y la
contribucin de la actividad a mejorar los niveles de ocupacin laboral
de la zona. Lo anterior se entender sin perjuicio de otros parmetros
que puedan ser tenidos en cuenta para la justificacin particularizada de
la necesidad de emplazamiento respecto de cada actividad concreta que
se pueda realizar en el medio rural.
3. La autorizacin de usos y aprovechamientos en suelo no urbanizable mediante su declaracin de inters comunitario requerir la elaboracin de un estudio de integracin paisajstica, cuyo contenido se
adaptar al tipo de actuacin propuesta y al paisaje donde se ubica. Si,
de acuerdo con la legislacin ambiental fuera necesaria la evaluacin de
impacto ambiental del proyecto, el estudio de alcance previsto en esta
legislacin sectorial se emitir con carcter previo a la declaracin de
inters comunitario, y la declaracin o estimacin de impacto ambiental
se emitir con carcter previo a la autorizacin ambiental integrada o a
la licencia ambiental de la actividad.
4. Las declaraciones de inters comunitario no podrn contener pronunciamientos contradictorios ni incompatibles con el documento de
evaluacin ambiental que proceda emitir segn la legislacin sectorial,
ni con los contenidos en los informes preceptivos emitidos en materia
de patrimonio cultural, cuando alguno de ellos fuera preceptivo por su
legislacin sectorial.

a) Una valoraci positiva de lactivitat sollicitada.


b) La necessitat demplaament en el medi rural.
c) La major oportunitat i convenincia de la localitzaci proposada
davant daltres zones del medi rural.
d) La utilitzaci racional del territori.
2. La justificaci de la necessitat demplaament en el medi rural es
realitzar valorant la impossibilitat fsica dubicar lactivitat en un altre
tipus de sl, la incidncia de lactivitat en el desenrotllament sostenible
o en la recuperaci natural de les zones deprimides, la compatibilitat
de lactuaci amb la infraestructura verda i el paisatge, la proximitat de
lactivitat a les xarxes dinfraestructures ja existents i la contribuci de
lactivitat a millorar els nivells docupaci laboral de la zona. El que
sha expressat anteriorment sentendr sense perju daltres parmetres
que puguen ser tinguts en compte per a la justificaci particularitzada
de la necessitat demplaament respecte de cada activitat concreta que
es puga realitzar en el medi rural.
3. Lautoritzaci dusos i aprofitaments en sl no urbanitzable per
mitj de la seua declaraci dinters comunitari requerir lelaboraci
dun estudi dintegraci paisatgstica, el contingut del qual sadaptar
al tipus dactuaci proposada i al paisatge on subica. Si, dacord amb
la legislaci ambiental, s necessria lavaluaci dimpacte ambiental
del projecte, lestudi dabast previst en esta legislaci sectorial semetr
amb carcter previ a la declaraci dinters comunitari, i la declaraci o
estimaci dimpacte ambiental semetr amb carcter previ a lautoritzaci ambiental integrada o a la llicncia ambiental de lactivitat.
4. Les declaracions dinters comunitari no podran contindre pronunciaments contradictoris ni incompatibles amb el document davaluaci ambiental que siga procedent emetre segons la legislaci sectorial,
ni amb els continguts en els informes preceptius emesos en matria de
patrimoni cultural, quan algun destos fora preceptiu dacord amb la
seua legislaci sectorial.

3. Lajuntament podr proposar lexempci del pagament del cnon


ds i aprofitament quan es tracte dactivitats beneficoassistencials i
sense nim de lucre acreditat suficientment, o la seua reducci fins a un
cinquanta per cent quan es tracte dactivitats industrials, productives,
terciries o de servicis susceptibles de crear ocupaci de forma significativa, en relaci amb locupaci local.
El no-pagament donar lloc a la caducitat de la declaraci dinters comunitari i de la llicncia urbanstica. La percepci del cnon
correspon als municipis i les quantitats ingressades per este concepte
sintegraran en el patrimoni municipal del sl.

Artculo 204. Canon de uso y aprovechamiento en las declaraciones


de inters comunitario
1. La declaracin de inters comunitario estar vinculada a una actividad concreta y obligar al promotor o propietario a pagar el correspondiente canon de uso y aprovechamiento y a cumplir los restantes
compromisos asumidos y determinados en la misma.
2. El canon de uso y aprovechamiento se establecer por cuanta
equivalente al coste econmico que se derivara de la transformacin
urbanstica del suelo para la obtencin de una parcela de superficie, uso
y aprovechamiento equivalente a la efectivamente ocupada por la actividad autorizada por la declaracin de inters comunitario. El canon se
devengar de una sola vez con ocasin del otorgamiento de la licencia
urbanstica, pudiendo el ayuntamiento acordar, a solicitud del interesado, el fraccionamiento o aplazamiento del pago, siempre dentro del
plazo de vigencia concedido.
3. El ayuntamiento podr proponer la exencin del pago del canon
de uso y aprovechamiento cuando se trate de actividades benficoasistenciales y sin nimo de lucro suficientemente acreditado, o su
reduccin hasta un cincuenta por cien cuando se trate de actividades
industriales, productivas, terciarias o de servicios susceptibles de crear
empleo de forma significativa, en relacin con el empleo local.
El impago dar lugar a la caducidad de la declaracin de inters
comunitario y de la licencia urbanstica. La percepcin del canon
corresponde a los municipios y las cantidades ingresadas por este concepto se integrarn en el patrimonio municipal del suelo.

Article 205. Termini de ls i aprofitament en les declaracions dinters comunitari


1. La conselleria competent en matria dordenaci del territori i
urbanisme, a proposta motivada de lajuntament afectat, establir un

Artculo 205. Plazo del uso y aprovechamiento en las declaraciones


de inters comunitario
1. La consellera competente en materia de ordenacin del territorio
y urbanismo, a propuesta motivada del ayuntamiento afectado, estable-

Article 204. Cnon ds i aprofitament en les declaracions dinters


comunitari
1. La declaraci dinters comunitari estar vinculada a una activitat concreta i obligar el promotor o propietari a pagar el corresponent
cnon ds i aprofitament i a complir la resta de compromisos assumits
i determinats en esta.
2. El cnon ds i aprofitament sestablir per quantia equivalent al
cost econmic que es derivaria de la transformaci urbanstica del sl
per a lobtenci duna parcella de superfcie, s i aprofitament equivalent a lefectivament ocupada per lactivitat autoritzada per la declaraci
dinters comunitari. El cnon es meritar duna sola vegada en ocasi
de latorgament de la llicncia urbanstica, i lajuntament podr acordar,
a sollicitud de linteressat, el fraccionament o ajornament del pagament, sempre dins del termini de vigncia concedit.

Num. 7329 / 31.07.2014

19021

determinat termini de vigncia de ls i aprofitament atribut per la


declaraci dinters comunitari, que no podr excedir els trenta anys,
excepte en els casos exceptuats per esta llei.
2. El transcurs del termini de vigncia de ls i aprofitament atribut produir la caducitat de la declaraci dinters comunitari i de la
llicncia urbanstica, si b linteressat podr, abans del venciment deste
termini, sollicitar de la conselleria competent en matria dordenaci
del territori i urbanisme prrroga per un perode igual o inferior a linicialment assignat. Transcorreguts tres mesos des de la sollicitud de
prrroga formulada per linteressat sense que la conselleria haja resolt
sobre aquella, es produiran prrrogues tcites anuals successives, comptadores des del venciment del termini precedent, fins que es declare
la caducitat o la prrroga expressa per a quan acabe el perode anual
corresponent.
3. Caducada la declaraci dinters comunitari, el seu titular cessar
lactivitat, desmantellar les installacions i demolir les construccions
realitzades, amb reposici del sl al seu estat original. La resoluci per
la qual sacorde la caducitat haur de fixar, en funci de les caracterstiques prpies de cada activitat, el termini per al compliment destes
obligacions.

cer un determinado plazo de vigencia del uso y aprovechamiento atribuido por la declaracin de inters comunitario, que no podr exceder
de treinta aos, salvo en los casos exceptuados por esta ley.
2. El transcurso del plazo de vigencia del uso y aprovechamiento
atribuido producir la caducidad de la declaracin de inters comunitario y de la licencia urbanstica, si bien el interesado podr, antes
del vencimiento de dicho plazo, solicitar de la consellera competente
en materia de ordenacin del territorio y urbanismo prrroga por un
perodo igual o inferior al inicialmente asignado. Transcurridos tres
meses desde la solicitud de prrroga formulada por el interesado sin
que la consellera hubiera resuelto sobre aquella, se producirn prrrogas tcitas anuales sucesivas, contadas desde el vencimiento del plazo
precedente, hasta que se declare la caducidad o la prrroga expresa para
cuando termine el periodo anual correspondiente.
3. Caducada la declaracin de inters comunitario, su titular proceder al cese de la actividad, a desmantelar las instalaciones y a demoler
las construcciones realizadas, con reposicin del suelo a su estado original. La resolucin por la que se acuerde la caducidad deber fijar, en
funcin de las caractersticas propias de cada actividad, el plazo para el
cumplimiento de dichas obligaciones.

Article 206. Atorgament de la declaraci dinters comunitari


1. Les actuacions subjectes a una declaraci dinters comunitari
prvia iniciaran el procediment per mitj de sollicitud de linteressat
presentada davant de la conselleria competent en matria dordenaci
del territori i urbanisme, i adjuntaran, a ms de la documentaci pertinent, dacord amb el que establixen els articles anteriors, un document
descriptiu de lactuaci, subscrit per tcnic competent, lestructura i
continguts del qual els fixar la conselleria competent en matria durbanisme, comprensiu de memria informativa i justificativa, plnols
dinformaci i ordenaci i estudi dintegraci paisatgstica.
2. La instrucci i la resoluci del procediment correspondr a la
conselleria competent en matria dordenaci del territori i urbanisme,
la qual no admetr a trmit, amb audincia prvia a linteressat, aquelles iniciatives que no sajusten als pressupostos exigits per esta llei i el
planejament aplicable.
3. En tot cas, ladmissi a trmit de la sollicitud no prejutja el sentit
de la resoluci definitiva que sadopte. El termini per a resoldre sobre
ladmissi a trmit i convocar informaci pblica ser de dos mesos, i
saplicar la regla del silenci positiu.
4. La conselleria competent en matria dordenaci del territori i
urbanisme, admesa a trmit la sollicitud, sotmetr lexpedient simultniament a:
a) Informaci pblica per un perode mnim de vint dies hbils,
anunciada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el tauler
dedictes de lajuntament afectat. Durant este perode, el projecte es
trobar depositat, per a consulta pblica, en un local de la conselleria
competent en matria dordenaci del territori i urbanisme situat a la
capital de provncia.
No ser preceptiu reiterar este trmit en un mateix procediment,
encara que sintrodusquen modificacions substancials en el projecte:
bastar amb la notificaci de la resoluci definitiva que sadopte als
interessats personats en les actuacions i a aquells que pogueren resultar
afectats en els seus drets subjectius amb les modificacions introdudes.
b) Informes dels distints departaments i rgans competents de les
administracions estatal, local i autonmica que pogueren veures afectats en les seues competncies respectives, aix com dels ajuntaments
contigus. Se sollicitar, aix mateix, informe de lajuntament sobre el
terme municipal del qual se sollicite implantar lactuaci. Estos informes podran versar sobre el contingut del seu planejament o altres consideracions doportunitat. La falta demissi en el termini dun mes dels
informes no interrompr la tramitaci, tot aix sense perju del que es
derive de la legislaci sectorial.
c) Audincia, amb notificaci expressa, als titulars de bns i drets
afectats per lactuaci i de les finques contigus, perqu puguen allegar,
reclamar o suggerir el que consideren oport.
5. Lrgan competent de la conselleria amb competncies en matria
dordenaci del territori i urbanisme haur de resoldre i notificar a linteressat, en el termini mxim de sis mesos, el procediment de declaraci
dinters comunitari. Transcorregut este termini sense que shaja notificat la resoluci expressa, es podr entendre desestimada la sollicitud.

Artculo 206. Otorgamiento de la declaracin de inters comunitario


1. Las actuaciones sujetas a previa declaracin de inters comunitario
iniciarn el procedimiento mediante solicitud del interesado presentada
ante la consellera competente en materia de ordenacin del territorio y
urbanismo, acompaando, adems de la documentacin pertinente, conforme a lo establecido en los artculos anteriores, un documento descriptivo de la actuacin, suscrito por tcnico competente, cuya estructura y
contenidos se fijarn por la consellera competente en materia de urbanismo, comprensivo de memoria informativa y justificativa, planos de
informacin y ordenacin y estudio de integracin paisajstica.
2. La instruccin y resolucin del procedimiento corresponder a la
consellera competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo, la cual no admitir a trmite, previa audiencia al interesado,
aquellas iniciativas que no se ajusten a los presupuestos exigidos por
esta ley y el planeamiento aplicable.
3. En todo caso, la admisin a trmite de la solicitud no prejuzga el
sentido de la resolucin definitiva que se adopte. El plazo para resolver
sobre la admisin a trmite y convocar informacin pblica ser de dos
meses, aplicndose la regla del silencio positivo.
4. La consellera competente en materia de ordenacin del territorio
y urbanismo, admitida a trmite la solicitud, someter el expediente
simultneamente a:
a) Informacin pblica por un perodo mnimo de 20 das hbiles, anunciada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y en el
tabln de edictos del ayuntamiento afectado. Durante ella, el proyecto
se encontrar depositado, para consulta pblica, en un local de la consellera competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo
situado en la capital de provincia.
No ser preceptivo reiterar este trmite en un mismo procedimiento,
ni aun cuando se introduzcan modificaciones sustanciales en el proyecto,
bastando la notificacin de la resolucin definitiva que se adopte a los interesados personados en las actuaciones y a aquellos que pudieran resultar
afectados en sus derechos subjetivos con las modificaciones introducidas.
b) Informes de los distintos departamentos y rganos competentes
de las administraciones estatal, local y autonmica que pudieran verse
afectados en sus respectivas competencias, as como de los ayuntamientos colindantes. Se solicitar asimismo informe del ayuntamiento sobre
cuyo trmino municipal se solicite implantar la actuacin. Estos informes podrn versar sobre el contenido de su planeamiento u otras consideraciones de oportunidad. La falta de emisin en el plazo de un mes de
los informes no interrumpir la tramitacin, todo ello sin perjuicio de lo
que se derive de la legislacin sectorial.
c) Audiencia, con notificacin expresa, a los titulares de bienes y
derechos afectados por la actuacin y de las fincas colindantes, para que
puedan alegar, reclamar o sugerir lo que estimen oportuno.
5. El procedimiento de declaracin de inters comunitario deber
resolverse y notificarse al interesado en el plazo mximo de seis meses
por el rgano competente de la consellera con competencias en materia de ordenacin del territorio y urbanismo. Transcurrido dicho plazo
sin que se hubiera notificado la resolucin expresa, se podr entender
desestimada la solicitud.

Num. 7329 / 31.07.2014

6. Quan es tracte dactivitats industrials, productives i terciries o de


servicis, i en atenci a la seua capacitat per a crear ocupaci, la conselleria competent en matria durbanisme podr acordar la seua tramitaci
urgent a proposta de lajuntament. En eixe cas, els terminis que preveu
esta llei es reduiran a la mitat, i el termini dinformaci pblica ser de
vint dies hbils.
En la sollicitud dinformes i dictmens es far constar la declaraci
durgncia. No es tramitaran amb carcter durgncia aquelles actuacions que, per ra del seu objecte, estiguen subjectes a informes exigits
per la legislaci de patrimoni cultural immoble o impacte ambiental.
7. La resoluci de declaraci dinters comunitari sadoptar motivadament i ser coherent amb les directrius, criteris i determinacions
del planejament territorial i urbanstic aplicable; ponderar la necessitat
de lemplaament proposat en el medi rural, la incidncia de lactivitat
en el desenrotllament sostenible econmic i social, el medi natural, la
infraestructura verda i el paisatge i les xarxes dinfraestructures o servicis pblics existents, i en loportunitat descometre lactuaci proposada
en el marc de la correcta vertebraci del territori.
8. La declaraci dinters comunitari satorgar sempre condicionada al fet que abans de linici de les obres sobtinguen les llicncies,
autoritzacions i permisos que siguen necessaris per al lcit exercici de
lactivitat, aix com a inscriure en el registre de la propietat la vinculaci
del terreny a ls i aprofitament autoritzat, amb les altres condicions
establides en aquella. Es podr iniciar el procediment de declaraci de
caducitat de la declaraci dinters comunitari si, en el termini de sis
mesos comptador des de la notificaci, no se sollicita la preceptiva
llicncia municipal urbanstica, en els termes que preveu la legislaci
urbanstica, o no sinscriu en el registre de la propietat corresponent.

19022

6. Cuando se trate de actividades industriales, productivas y terciarias o de servicios, y en atencin a su capacidad para crear empleo, la
consellera competente en materia de urbanismo podr acordar su tramitacin urgente a propuesta del ayuntamiento. En ese caso, los plazos
previstos en esta ley se reducirn a la mitad, y el plazo de informacin
pblica ser de 20 das hbiles.
En la solicitud de informes y dictmenes se har constar la declaracin de urgencia. No se tramitarn con carcter de urgencia aquellas actuaciones que, por razn de su objeto, estn sujetas a informes
exigidos por la legislacin de patrimonio cultural inmueble o impacto
ambiental.
7. La resolucin de declaracin de inters comunitario se adoptar
motivadamente y ser coherente con las directrices, criterios y determinaciones del planeamiento territorial y urbanstico aplicable; ponderar
la necesidad del emplazamiento propuesto en el medio rural, la incidencia de la actividad en el desarrollo sostenible econmico y social,
el medio natural, la infraestructura verde y el paisaje y las redes de
infraestructuras o servicios pblicos existentes, y en la oportunidad de
acometer la actuacin propuesta en el marco de la correcta vertebracin
del territorio.
8. La declaracin de inters comunitario se otorgar siempre condicionada a que antes del inicio de las obras se obtengan las licencias,
autorizaciones y permisos que sean necesarios para el lcito ejercicio de
la actividad, as como a inscribir en el registro de la propiedad la vinculacin del terreno al uso y aprovechamiento autorizado, con las dems
condiciones establecidas en aquella. Se podr iniciar el procedimiento
de declaracin de caducidad de la declaracin de inters comunitario si,
en el plazo de seis meses a contar desde su notificacin, no se solicita la
preceptiva licencia municipal urbanstica, en los trminos previstos en
la legislacin urbanstica, o no se inscribe en el registro de la propiedad
correspondiente.

Article 207. Caducitat i revocaci de les declaracions dinters comunitari


1. La declaraci de caducitat sadoptar mitjanant una resoluci
motivada del conseller competent en matria dordenaci del territori i
urbanisme, desprs de lexpedient instrut a este efecte amb audincia
de linteressat i de lajuntament, dacord amb la tramitaci establida en
la legislaci reguladora del procediment administratiu com. Igualment,
ser procedent deixar sense efecte la declaraci dinters comunitari, sense dret a indemnitzaci, quan sincomplisquen les condicions o
modes a qu shaguera subordinat.
2. La revisi de la declaraci dinters comunitari tindr lloc quan
desapareguen les circumstncies que van motivar el seu atorgament o
quan sobrevingueren altres que si hagueren exixtit aleshores, haurien
justificat la denegaci.
3. Les resolucions en virtut de les quals sacorde declarar la caducitat, revisar o deixar sense efecte la declaraci dinters comunitari,
sinscriuran en el registre de la propietat als efectes del canvi de lestatut jurdic que afecta al propietari i de les repercussions que, per a les
llicncies municipals, es puguen derivar destos actes.
4. Les resolucions definitives que sadopten en este sentit aniran
acompanyades de la suspensi immediata de lactivitat i, si s procedent, de lorde de desmantellament de les installacions i eradicaci de
lactivitat, amb reposici dels terrenys afectats el seu estat original, i de
la fixaci del termini per al compliment de les obligacions esmentades.
Estes circumstncies es faran constar en lassentament de cancellaci
de la declaraci dinters comunitari.

Artculo 207. Caducidad y revocacin de las declaraciones de inters


comunitario
1. La declaracin de caducidad se adoptar mediante resolucin
motivada del conseller competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo, previo expediente instruido al efecto con audiencia
del interesado y del ayuntamiento, conforme a la tramitacin establecida
en la legislacin reguladora del procedimiento administrativo comn.
Igualmente, proceder dejar sin efecto la declaracin de inters comunitario, sin derecho a indemnizacin, cuando se incumplan las condiciones o modos a los que se hubiera subordinado.
2. La revisin de la declaracin de inters comunitario tendr lugar
cuando desaparecieren las circunstancias que motivaron su otorgamiento o sobrevinieran otras que, de haber existido a la sazn, habran justificado la denegacin.
3. Las resoluciones en virtud de las cuales se acuerde declarar la
caducidad, revisar o dejar sin efecto la declaracin de inters comunitario, se inscribirn en el registro de la propiedad a efectos del cambio
del estatuto jurdico que afecta al propietario y de las repercusiones que,
para las licencias municipales, pudieran derivarse de tales actos.
4. Las resoluciones definitivas que se adopten en este sentido irn
acompaadas de la suspensin inmediata de la actividad y, si procede,
de la orden de desmantelamiento de las instalaciones y erradicacin
de la actividad, con reposicin de los terrenos afectados a su estado
original, fijando el plazo para el cumplimiento de dichas obligaciones.
Estas circunstancias se harn constar en el asiento de cancelacin de la
declaracin de inters comunitario.

CAPTOL II
Actuacions dedificaci en el sl
urbanitzable sense programaci

CAPTULO II
Actuaciones de edificacin en el suelo
urbanizable sin programacin

Article 208. Rgim dusos i edificaci en el sl urbanitzable sense programaci


1. Els terrenys classificats pel pla general estructural com a sl urbanitzable, i que no tinguen la programaci aprovada i vigent, estaran
subjectes a les limitacions segents, a ms de les aplicables en virtut
daltres lleis:

Artculo 208. Rgimen de usos y edificacin en el suelo urbanizable


sin programacin
1. Los terrenos clasificados por el plan general estructural como
suelo urbanizable, y que no tengan la programacin aprobada y vigente,
estarn sujetos a las siguientes limitaciones, adems de las aplicables en
virtud de otras leyes:

Num. 7329 / 31.07.2014

19023

a) Noms es podran realitzar construccions destinades a explotacions agrcoles, forestals, ramaderes, cinegtiques o semblants, que
tinguen relaci directa amb la naturalesa i la destinaci de la finca, i
sajusten als plans o normes establits per la conselleria competent en
agricultura, que haur demetre el corresponent informe, aix com les
vinculades funcionalment a lexecuci i manteniment dels servicis
pblics.
b) El tipus de construcci haur de ser adequat al seu emplaament
i condici allada, dacord amb les normes que el planejament aplicable
establisca, i queden prohibides les edificacions caracterstiques de les
zones urbanes.
c) En les divisions i segregacions de terrenys, no podran efectuar-se
fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i de la legislaci agrria.
2. En els casos de terrenys inclosos en un programa dactuaci integrada que va concloure anormalment per mitj de caducitat o resoluci,
quedaran en la situaci que resulte de la resoluci del programa dactuaci integrada dacord amb larticle 165 desta llei.

a) No se podrn realizar otras construcciones que las destinadas a


explotaciones agrcolas, forestales, ganaderas, cinegticas o similares,
que guarden relacin directa con la naturaleza y destino de la finca, y se
ajusten a los planes o normas establecidos por la consellera competente
en agricultura, que deber emitir el correspondiente informe, as como
las vinculadas funcionalmente a la ejecucin y mantenimiento de los
servicios pblicos.
b) El tipo de construccin habr de ser adecuado a su emplazamiento y condicin aislada, conforme a las normas que el planeamiento aplicable establezca, quedando prohibidas las edificaciones caractersticas
de las zonas urbanas.
c) En las divisiones y segregaciones de terrenos, no podrn efectuarse fraccionamientos en contra de las determinaciones del planeamiento
aplicable y de la legislacin agraria.
2. En los supuestos de terrenos incluidos en un programa de actuacin integrada que concluy anormalmente mediante caducidad o resolucin, quedarn en la situacin que resulte de la resolucin del programa de actuacin integrada de acuerdo con el artculo 165 de esta ley.

Article 209. Obres i usos transitoris en lmbit de sectors, unitats


dexecuci o actuacions allades
1. Fins a laprovaci del programa dactuaci, en les edificacions
existents sadmetran les obres i usos regulats en esta llei per als edificis
en situaci de fora dordenaci.
2. Tant en els sectors de pla parcial, pla de reforma interior i unitats
dexecuci, com en el sl incls en actuacions allades, es poden atorgar
llicncies per a usos o obres provisionals no previstos en el pla, sempre
que no dificulten la seua execuci ni la desincentiven, dacord amb
larticle 216 desta llei.
Si es tracta dusos pblics sobre propietat privada, el comproms
deradicaci es formalitzar per mitj de conveni, que preveur, si s
el cas, lalternativa futura demplaament del servici, quan vena el
termini o la condici pactats per al seu trasllat.

Artculo 209. Obras y usos transitorios en el mbito de sectores, unidades de ejecucin o actuaciones aisladas
1. Hasta la aprobacin del programa de actuacin, en las edificaciones existentes se admitirn las obras y usos regulados en esta ley para
los edificios en situacin de fuera de ordenacin.
2. Tanto en los sectores de plan parcial, plan de reforma interior y
unidades de ejecucin, como en el suelo incluido en actuaciones aisladas, se pueden otorgar licencias para usos u obras provisionales no
previstos en el plan, siempre que no dificulten su ejecucin ni la desincentiven, de acuerdo con el artculo 216 de esta ley.
Si se trata de usos pblicos sobre propiedad privada, el compromiso
de erradicacin se formalizar mediante convenio, que prever, en su
caso, la alternativa futura de emplazamiento del servicio, cuando venza
el plazo o condicin pactados para su traslado.

CAPTOL III
Minimitzaci dimpactes ambientals
en el sl no urbanitzable

CAPTULO III
Minimizacin de impactos ambientales
en el suelo no urbanizable

Article 210. Actuacions de minimitzaci de limpacte territorial generat pels nuclis de vivendes en el sl no urbanitzable
1. El pla general estructural, o qualsevol instrument de planejament
amb capacitat destablir lordenaci estructural, podran delimitar com a
zona urbanstica en el sl no urbanitzable els nuclis de vivendes consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial, la implantaci dels
quals shaja efectuat al marge dels processos formalitzats durbanitzaci
i edificaci.
2. Als efectes de la delimitaci a qu fa referncia lapartat anterior,
es consideren nuclis de vivendes consolidats les agrupacions de vivendes implantades sobre mbits en sl no urbanitzable que conserven una
parcellaci de caracterstiques rurals prpies de lmbit territorial, i
amb una densitat igual o superior a tres vivendes per hectrea, sobre
les quals no cpia la realitzaci de mesures de restauraci de la legalitat
urbanstica o hagen quedat fora dordenaci.
3. Lordenaci detallada destes rees es realitzar per mitj dun pla
especial que podr comprendre fases dexecuci de les obres durbanitzaci, i correspondr a la conselleria competent en matria dordenaci
del territori i urbanisme laprovaci definitiva del pla especial, conforme al llibre I desta llei, i, a lajuntament, la selecci del programa dactuaci integrada i la designaci de lurbanitzador, segons este llibre II.

Artculo 210. Actuaciones de minimizacin del impacto territorial


generado por los ncleos de viviendas en el suelo no urbanizable
1. El plan general estructural, o cualquier instrumento de planeamiento con capacidad de establecer la ordenacin estructural, podrn
delimitar como zona urbanstica en el suelo no urbanizable los ncleos
de viviendas consolidados que deben minimizar su impacto territorial,
cuya implantacin se haya efectuado al margen de los procesos formalizados de urbanizacin y edificacin.
2. A los efectos de la delimitacin a que se refiere el apartado anterior, se consideran ncleos de viviendas consolidados las agrupaciones
de viviendas implantadas sobre mbitos en suelo no urbanizable que
conserven una parcelacin de caractersticas rurales propias del mbito
territorial, y con una densidad igual o superior a tres viviendas por hectrea, sobre las que no quepa la realizacin de medidas de restauracin
de la legalidad urbanstica o hayan quedado fuera de ordenacin.
3. La ordenacin pormenorizada de estas reas se realizar por
medio de un plan especial que podr comprender fases de ejecucin
de las obras de urbanizacin, correspondiendo a la consellera competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo la aprobacin
definitiva del plan especial, conforme al Libro I de esta ley y, al ayuntamiento, la seleccin del programa de actuacin integrada y la designacin del urbanizador, segn este libro II.

Article 211. Ordenaci de les actuacions de minimitzaci de limpacte


territorial
1. El programa i el pla especial comprendran, almenys, els documents tcnics segents:
a) Memria descriptiva de la situaci actual i justificativa de la proposta, en la qual es descriuran les circumstncies dimplantaci de cada
nucli de vivendes, sidentificaran les parcelles cadastrals que lintegren, es relacionaran les construccions i usos existents i les caractersti-

Artculo 211. Ordenacin de las actuaciones de minimizacin del


impacto territorial
1. El programa y el plan especial comprendern, al menos, los
siguientes documentos tcnicos:
a) Memoria descriptiva de la situacin actual y justificativa de la
propuesta, en la que se describirn las circunstancias de implantacin
de cada ncleo de viviendas, se identificarn las parcelas catastrales
que lo integran, se relacionarn las construcciones y usos existentes y

Num. 7329 / 31.07.2014

19024

ques dels servicis dels quals estiguen dotades. Safegir un annex amb
la relaci dels propietaris afectats.
b) Plnols destat actual de la parcellaci, grau durbanitzaci, grau
dedificaci, relaci amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb
la xarxa primria dinfraestructures i servicis existents.
c) Plnol dordenaci que efectue una delimitaci del permetre
del nucli de vivendes consolidat, incloent-hi els terrenys inedificables
estrictament necessaris per a integrar la infraestructura verda del seu
mbit territorial, per a ultimar la trama de la vora i els necessaris per a
implantar les dotacions pbliques que es consideren adequades per al
benestar de la poblaci i la protecci de la qualitat del medi ambient.
Lordenaci que es propose respectar la parcellaci existent, sense
perju dels ajustos que siguen necessaris per a complir els condicionants
establits en este article.
d) Projecte durbanitzaci, que incloga les obres durbanitzaci
estrictament adequades per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimitzaci dimpactes que motiva el planejament,
adaptades al carcter de lactuaci i al parcellari, orografia, camins i
altres infraestructures existents. En particular, inclour un sistema de
depuraci dabocaments de tota ndole, i podr ser agrupat per vivendes larreplega regular de residus slids i el subministrament daigua
potable, aix com ladequada connexi del nucli de vivendes amb la
xarxa viria.
e) Estudi de viabilitat econmica de la inversi, incloent-hi altres
costos de regularitzaci previstos i termini dexecuci de les obres i
linforme de sostenibilitat econmica.
f) Si s el cas, conveni urbanstic que regule les relacions entre els
propietaris i ladministraci actuant. Els costos derivats de la minimitzaci de limpacte territorial hauran de ser assumits pels propietaris
afectats.
2. En el cas que hi haja activitats que puguen ser incompatibles
amb ls residencial a una distncia del nucli de vivendes inferior a la
prevista per la normativa especfica que els siga aplicable, es requerir
informe de les conselleries competents en matria dindstria i ordenaci del territori.
3. Excepte conveni acordat entre els propietaris que representen la
majoria de les parcelles edificables privatives resultants i lajuntament,
i en este cas es determinar la modalitat dexecuci per la propietat
dacord amb esta llei, el desplegament i execuci de lactuaci es dur
a terme per iniciativa pblica, b per mitj de gesti directa, b per mitj
de gesti indirecta a travs de la selecci dun urbanitzador, dacord
amb el que establix esta llei i la legislaci estatal de contractes del sector
pblic.
4. En el cas de gesti directa, lexecuci de lactuaci de minimitzaci dimpacte podr desenrotllar-se per mitj de laplicaci del rgim
de contribucions especials.
5. Es permetr lexecuci per fases de les obres durbanitzaci, sempre que el termini total destes no supere els cinc anys, el qual podr ser
ampliat fins a un mxim del doble en aquells casos justificats per lelevat cost durbanitzaci per metre quadrat o per les dificultats tcniques
de la seua execuci.

las caractersticas de los servicios de que estn dotadas. Se aadir un


anexo con la relacin de los propietarios afectados.
b) Planos de estado actual de parcelacin, grado de urbanizacin,
grado de edificacin, relacin con los ncleos urbanos, actividades calificadas y con la red primaria de infraestructuras y servicios existentes.
c) Plano de ordenacin que efecte una delimitacin del permetro
del ncleo de viviendas consolidado, incluyendo los terrenos inedificables estrictamente necesarios para integrar la infraestructura verde de
su mbito territorial, para ultimar la trama del borde y los necesarios
para implantar las dotaciones pblicas que se consideren adecuadas
para el bienestar de la poblacin y la proteccin de la calidad del medio
ambiente. La ordenacin que se proponga respetar la parcelacin existente, sin perjuicio de los ajustes que resulten necesarios para cumplir
los condicionantes establecidos en este artculo.
d) Proyecto de urbanizacin, que incluya las obras de urbanizacin
estrictamente adecuadas para atender las necesidades residenciales existentes y para la minimizacin de impactos que motiva el planeamiento,
adaptadas al carcter de la actuacin y al parcelario, orografa, caminos
y otras infraestructuras existentes. En particular, incluir un sistema
de depuracin de vertidos de toda ndole, pudiendo ser agrupado por
viviendas, la recogida regular de residuos slidos y el suministro de
agua potable, as como la adecuada conexin del ncleo de viviendas
con la red viaria.
e) Estudio de viabilidad econmica de la inversin, incluyendo otros
costes de regularizacin previstos y plazo de ejecucin de las obras e
informe de sostenibilidad econmica.
f) En su caso, convenio urbanstico que regule las relaciones entre
los propietarios y la administracin actuante. Los costes derivados de
la minimizacin del impacto territorial habrn de ser asumidos por los
propietarios afectados.
2. En el caso de que existan actividades que puedan resultar incompatibles con el uso residencial a una distancia del ncleo de viviendas
inferior a la prevista por la normativa especfica que les sea de aplicacin, se requerir informe de las conselleries competentes en materia de
industria y ordenacin del territorio.
3. Salvo convenio acordado entre los propietarios que representen
la mayora de las parcelas edificables privativas resultantes y el ayuntamiento, en cuyo caso se determinar la modalidad de ejecucin por la
propiedad conforme a esta ley, el desarrollo y ejecucin de la actuacin
se llevar a cabo por iniciativa pblica, bien mediante gestin directa,
bien mediante gestin indirecta a travs de la seleccin de un urbanizador, de acuerdo a lo establecido en esta ley y en la legislacin estatal de
contratos del sector pblico.
4. En el caso de gestin directa, la ejecucin de la actuacin de
minimizacin de impacto podr desarrollarse mediante la aplicacin del
rgimen de contribuciones especiales.
5. Se permitir la ejecucin por fases de las obras de urbanizacin,
siempre que el plazo total de las mismas no supere los cinco aos,
pudiendo ampliarse hasta un mximo del doble en aquellos casos justificados por el elevado coste de urbanizacin por metro cuadrado o por
las dificultades tcnicas de su ejecucin.

Article 212. Efectes de lactuaci de minimitzaci de limpacte territorial


1. Desprs de laprovaci del pla especial i el programa dactuaci,
les parcelles existents seran indivisibles, excepte per a lagregaci de
la part segregada a una altra contgua, si ambds complixen la parcella
mnima establida.
2. Les vivendes existents, una vegada concloses les infraestructures
programades per a la minimitzaci de limpacte territorial, podran ser
legalitzades per mitj de la sollicitud de la preceptiva llicncia dobres
de legalitzaci.
3. Les parcelles no edificades hauran de quedar fora de lmbit de
lactuaci; si sinclou alguna, romandr sense edificaci en el seu s
agrari o forestal o ser destinada a espai lliure.

Artculo 212. Efectos de la actuacin de minimizacin del impacto


territorial
1. Tras la aprobacin del plan especial y el programa de actuacin,
las parcelas existentes sern indivisibles, salvo para la agregacin de la
parte segregada a otra colindante, si ambas cumplen la parcela mnima
establecida.
2. Las viviendas existentes, una vez concluidas las infraestructuras
programadas para la minimizacin del impacto territorial, podrn ser
legalizadas mediante la solicitud de la preceptiva licencia de obras de
legalizacin.
3. Las parcelas no edificadas debern quedar fuera del mbito de la
actuacin; si se incluyera alguna, permanecer sin edificacin en su uso
agrario o forestal o ser destinada a espacio libre.

Num. 7329 / 31.07.2014

19025

LLIBRE III
DISCIPLINA URBANSTICA

LIBRO III
DISCIPLINA URBANSTICA

TTOL NIC
Disciplina urbanstica

TTULO NICO
Disciplina urbanstica

CAPTOL I
Activitat administrativa de control
de la legalitat urbanstica

CAPTULO I
Actividad administrativa de control
de la legalidad urbanstica

Secci I
Llicncies

Seccin I
Licencias

Article 213. Actes subjectes a llicncia


Estan subjectes a llicncia urbanstica, en els termes desta llei i
sense perju de les altres autoritzacions que siguen procedents dacord
amb la legislaci aplicable, tots els actes ds, transformaci i edificaci
del sl, subsl i volada, i en particular els segents:
a) Les obres de construcci, edificaci i implantaci dinstallacions
de nova planta.
b) Les obres dampliaci de qualsevol classe de construccions, edificis i installacions existents.
c) Les obres de modificaci o reforma que afecten lestructura de
les construccions, els edificis i les installacions de totes classes, siga
quin siga el seu s.
d) Les obres i els usos que hagen de realitzar-se amb carcter provisional.
e) La demolici de les construccions.
f) Els actes de divisi de terrenys o de parcellaci de finques,
excepte en els casos legals dinnecessarietat de llicncia.
g) La modificaci de ls de les construccions, edificacions i instal
lacions, aix com ls de la volada sobre estos.
h) Els actes dintervenci sobre edificis, immobles i mbits patrimonialment protegits o catalogats, siga quin siga lmbit de lobra.

j) Lextracci drids i lexplotaci de pedreres, excepte el que disposa larticle 215.1.b desta llei.
k) Lacumulaci dabocaments i el depsit de materials aliens a les
caracterstiques prpies del paisatge natural, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
l) Lalament de murs de fbrica i el tancament, en els casos i sota
les condicions esttiques que exigisquen les ordenances dels plans reguladores de la seua harmonia amb lentorn.
M. Lexecuci dobres i installacions que afecten el subsl.
n) Lobertura de camins, aix com la seua modificaci o pavimentaci.
o) La ubicaci de cases prefabricades, caravanes fixes, hivernacles
i installacions semblants, provisionals o permanents.
p) La construcci de preses, basses, obres de defensa i correcci
de llits pblics, vies pbliques o privades i, en general, qualsevol tipus
dobres o usos que afecten la configuraci del territori.
q) Les tales i abatiment darbres que constitusquen massa arbria,
espai boscs, arbreda o parc, a excepci de les autoritzades en el medi
rural pels rgans competents en matria agrria o forestal.
r) Lexecuci dobres durbanitzaci, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
s) La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des
de la via pblica.
t) Totes les altres actuacions en qu ho exigisca el planejament o les
ordenances municipals.

Artculo 213. Actos sujetos a licencia


Estn sujetos a licencia urbanstica, en los trminos de la presente
ley y sin perjuicio de las dems autorizaciones que sean procedentes con
arreglo a la legislacin aplicable, todos los actos de uso, transformacin
y edificacin del suelo, subsuelo y vuelo, y en particular los siguientes:
a) Las obras de construccin, edificacin e implantacin de instalaciones de nueva planta.
b) Las obras de ampliacin de toda clase de construcciones, edificios e instalaciones existentes.
c) Las obras de modificacin o reforma que afecten a la estructura
de las construcciones, los edificios y las instalaciones de todas clases,
cualquiera que sea su uso.
d) Las obras y los usos que hayan de realizarse con carcter provisional.
e) La demolicin de las construcciones.
f) Los actos de divisin de terrenos o de parcelacin de fincas, salvo
en los supuestos legales de innecesariedad de licencia.
g) La modificacin del uso de las construcciones, edificaciones e
instalaciones, as como el uso del vuelo sobre los mismos.
h) Los actos de intervencin sobre edificios, inmuebles y mbitos
patrimonialmente protegidos o catalogados, cualquiera que sea el alcance de la obra.
i) Los desmontes, las explanaciones, los abancalamientos y aquellos
movimientos de tierra que excedan de la prctica ordinaria de labores
agrcolas.
j) La extraccin de ridos y la explotacin de canteras, salvo lo
dispuesto en el artculo 215.1.b de esta ley.
k) La acumulacin de vertidos y el depsito de materiales ajenos a
las caractersticas propias del paisaje natural, salvo lo dispuesto en el
artculo 214 de esta ley.
l) El levantamiento de muros de fbrica y el vallado, en los casos y
bajo las condiciones estticas que exijan las ordenanzas de los planes
reguladoras de su armona con el entorno.
M. La ejecucin de obras e instalaciones que afecten al subsuelo.
n) La apertura de caminos, as como su modificacin o pavimentacin.
o) La ubicacin de casas prefabricadas, caravanas fijas, invernaderos e instalaciones similares, provisionales o permanentes.
p) La construccin de presas, balsas, obras de defensa y correccin
de cauces pblicos, vas pblicas o privadas y, en general, cualquier tipo
de obras o usos que afecten a la configuracin del territorio.
q) Las talas y abatimiento de rboles que constituyan masa arbrea,
espacio boscoso, arboleda o parque, a excepcin de las autorizadas en
el medio rural por los rganos competentes en materia agraria o forestal.
r) La ejecucin de obras de urbanizacin, salvo lo dispuesto en el
artculo 214 de esta ley.
s) La colocacin de carteles y vallas de propaganda visibles desde
la va pblica.
t) Todas las dems actuaciones en que lo exija el planeamiento o las
ordenanzas municipales.

Article 214. Actuacions subjectes a declaraci responsable


Estan subjectes a declaraci responsable, en els termes de larticle
222 desta llei:
a) La installaci de connexions elctriques, telefniques o altres
de similars i la collocaci dantenes o dispositius de comunicaci de
qualsevol classe i la reparaci de conduccions en el subsl, noms en
sl urb i sempre que no afecte domini pblic.

Artculo 214. Actuaciones sujetas a declaracin responsable


Estn sujetas a declaracin responsable, en los trminos del artculo
222 de esta ley:
a) La instalacin de tendidos elctricos, telefnicos u otros similares
y la colocacin de antenas o dispositivos de comunicacin de cualquier
clase y la reparacin de conducciones en el subsuelo, solo en suelo
urbano y siempre que no afecte a dominio pblico.

i) Els desmunts, les explanacions, els abancalaments i aquells moviments de terra que excedisquen la prctica ordinria de labors agrcoles.

Num. 7329 / 31.07.2014

19026

b) Les obres de modificaci o reforma que afecten lestructura o


laspecte exterior i interior de les construccions, els edificis i les instal
lacions de tota classes, siga quin siga el seu s, que no comporten ampliaci ni obra de nova planta.
c) Les obres de mera reforma que no comporte alteraci estructural
de ledifici, ni afecten elements catalogats o en trmit de catalogaci,
aix com les de manteniment de ledificaci que no requerisquen col
locaci de bastiment en la via pblica.
d) La primera ocupaci de les edificacions i les installacions, conclosa la seua construcci, dacord amb el que preveu la legislaci vigent
en matria dordenaci i qualitat de ledificaci, aix com el segon i
segents actes docupaci de vivendes.

b) Las obras de modificacin o reforma que afecten a la estructura


o al aspecto exterior e interior de las construcciones, los edificios y las
instalaciones de todas clases, cualquiera que sea su uso, que no supongan ampliacin ni obra de nueva planta.
c) Las obras de mera reforma que no suponga alteracin estructural
del edificio, ni afecten a elementos catalogados o en trmite de catalogacin, as como las de mantenimiento de la edificacin que no requieran
colocacin de andamiaje en va pblica.
d) La primera ocupacin de las edificaciones y las instalaciones,
concluida su construccin, de acuerdo con lo previsto en la legislacin
vigente en materia de ordenacin y calidad de la edificacin, as como
el segundo y siguientes actos de ocupacin de viviendas.

Article 215. Actuacions no subjectes a llicncia


1. No estan subjectes a llicncia urbanstica els actes enunciats en
larticle 213:
a) Quan hagen sigut prviament autoritzats com a conseqncia de
laprovaci dun projecte durbanitzaci o dobra pblica o de gesti
urbanstica dels mateixos efectes autoritzatoris.
b) Quan es tracte dobres auxiliars o constitutives duna installaci
subjecta a autoritzaci ambiental integrada o llicncia ambiental i ladministraci verifique, en un mateix procediment, el compliment de la
normativa urbanstica, a ms de les condicions ambientals exigibles.
c) Quan es tracte dactuacions auxiliars de la realitzaci duna obra
autoritzada per llicncia, com ara laplec de materials.
2. Quan els actes dedificaci i s del sl, i aquells altres que preveu
esta llei, els realitzaren particulars en terrenys de domini pblic sexigir tamb llicncia, sense perju de les autoritzacions o concessions que
siga pertinent atorgar per part de lens titular del domini pblic. La falta
dautoritzaci o concessi impedir al sollicitant obtindre llicncia i a
lrgan competent atorgar-la.

Artculo 215. Actuaciones no sujetas a licencia


1. No estn sujetos a licencia urbanstica los actos enunciados en
el artculo 213:
a) Cuando hayan sido previamente autorizados como consecuencia
de la aprobacin de un proyecto de urbanizacin o de obra pblica o de
gestin urbanstica de iguales efectos autorizatorios.
b) Cuando se trate de obras auxiliares o constitutivas de una instalacin sujeta a autorizacin ambiental integrada o licencia ambiental y la
administracin verifique, en un mismo procedimiento, el cumplimiento
de la normativa urbanstica, adems de las condiciones ambientales
exigibles.
c) Cuando se trate de actuaciones auxiliares de la realizacin de una
obra autorizada por licencia, como el acopio de materiales.
2. Cuando los actos de edificacin y uso del suelo, y aquellos otros
previstos en esta ley, se realizasen por particulares en terrenos de dominio pblico, se exigir tambin licencia, sin perjuicio de las autorizaciones o concesiones que sea pertinente otorgar por parte del ente titular
del dominio pblico. La falta de autorizacin o concesin impedir al
solicitante obtener licencia y al rgano competente otorgarla.

Article 216. Llicncia dobres i usos provisionals


1. Es poden atorgar llicncies per a usos i obres provisionals no previstos en el pla, sempre que no dificulten la seua execuci ni el desincentiven, en sl urb sense edificar sobre el qual no existisca sollicitud
de llicncia dedificaci o programa dactuaci aprovat o en tramitaci,
i en sl urbanitzable sense programaci aprovada.
2. La provisionalitat de lobra o s ha de deduir-se de les caracterstiques de la construcci o de circumstncies objectives, com ara la viabilitat econmica de la seua implantaci provisional o lescs impacte
social de la seua futura eradicaci. Lautoritzaci satorgar subjecta al
comproms de demolir o eradicar lactuaci quan vena el termini o es
complisca la condici que sestablisca en autoritzar-la, amb renncia
a tota indemnitzaci, que haur de fer-se constar en el registre de la
propietat abans diniciar lobra o utilitzar la installaci.

Artculo 216. Licencia de obras y usos provisionales


1. Se pueden otorgar licencias para usos y obras provisionales no
previstos en el plan, siempre que no dificulten su ejecucin ni lo desincentiven, en suelo urbano sin edificar sobre el que no exista solicitud de
licencia de edificacin o programa de actuacin aprobado o en tramitacin, y en suelo urbanizable sin programacin aprobada.
2. La provisionalidad de la obra o uso debe deducirse de las propias
caractersticas de la construccin o de circunstancias objetivas, como la
viabilidad econmica de su implantacin provisional o el escaso impacto social de su futura erradicacin. La autorizacin se otorgar sujeta al
compromiso de demoler o erradicar la actuacin cuando venza el plazo
o se cumpla la condicin que se establezca al autorizarla, con renuncia
a toda indemnizacin, que deber hacerse constar en el registro de la
propiedad antes de iniciar la obra o utilizar la instalacin.

Article 217. Llicncies dintervenci


1. La llicncia dintervenci controla loportunitat tcnica de les
obres en edificis catalogats per a la millor preservaci de les caracterstiques culturals el reconeixement collectiu de les quals sexpressa en
la catalogaci. El seu atorgament sefectuar per resoluci degudament
motivada.
2. Les llicncies dintervenci han de preveure conjuntament totes
les actuacions que hagen de realitzar-se en limmoble i el resultat final
destes. La demolici dedificis subjectes a llicncia dintervenci
noms podr autoritzar-se per mitj desta i noms si fra impossible la conservaci o si la catalogaci no obera al valor intrnsec de la
construcci, sin a la seua mera importncia ambiental. En este cas,
la llicncia podr autoritzar la substituci de ledifici, si s possible
parcial, sota condicions especials. Les obres dintervenci sajustaran a
les prescripcions del catleg i del planejament, per la seua autoritzaci
podr concretar altres condicions addicionals, salvaguardant els valors
protegits.

Artculo 217. Licencias de intervencin


1. La licencia de intervencin controla la oportunidad tcnica de
las obras en edificios catalogados para la mejor preservacin de las
caractersticas culturales cuyo reconocimiento colectivo se expresa en
la catalogacin. Su otorgamiento se efectuar por resolucin debidamente motivada.
2. Las licencias de intervencin contemplarn conjuntamente todas
las actuaciones que hayan de realizarse en el inmueble y el resultado final de las mismas. La demolicin de edificios sujetos a licencia
de intervencin solo podr autorizarse mediante esta y solo si fuese
imposible la conservacin o si la catalogacin no obedeciese al valor
intrnseco de la construccin, sino a su mera importancia ambiental. En
este caso, la licencia podr autorizar la sustitucin del edificio, a ser
posible parcial, bajo condiciones especiales. Las obras de intervencin
se ajustarn a las prescripciones del catlogo y del planeamiento, pero
su autorizacin podr concretar otras condiciones adicionales, salvaguardando los valores protegidos.

Article 218. Contingut i abast de la intervenci municipal


Les llicncies urbanstiques autoritzaran lexercici del dret a edificar
o a realitzar les actuacions urbanstiques per a les quals se sollicita, en
les condicions establides en esta llei i en el planejament.

Artculo 218. Contenido y alcance de la intervencin municipal


Las licencias urbansticas autorizarn el ejercicio del derecho a edificar o a realizar las actuaciones urbansticas para las que se solicita,
en las condiciones establecidas en la presente ley y en el planeamiento.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 219. Condicions datorgament de les llicncies


1. Les llicncies satorgaran o denegaran dacord amb les previsions
de la legislaci i del planejament, excepte el dret de propietat i sense
perju del de tercers.
2. La legislaci i el planejament urbanstic aplicables a les llicncies
seran els del moment de la seua concessi, llevat que esta es produsca
fora del termini legalment establit i, en este cas, seran aplicables els
vigents al temps de la sollicitud.
Quan les llicncies urbanstiques resulten sobrevingudament disconformes amb el planejament podran ser revocades si la conservaci total
o parcial de lacte administratiu no fra possible, amb reconeixement
al seu titular de la indemnitzaci que corresponga per aplicaci de la
legislaci estatal.
3. El procediment per a la concessi de llicncia noms sentendr
iniciat quan la petici estiga acompanyada dun projecte tcnic i dels
altres documents indispensables per a dotar de contingut la resoluci.
4. La denegaci de les llicncies urbanstiques haur de ser motivada.
5. Les entitats locals denegaran, en exercici de la seua potestat de
defensa i recuperaci dels bns de domini pblic, les llicncies latorgament de les quals permeta locupaci illegal destos.

19027

Artculo 219. Condiciones de otorgamiento de las licencias


1. Las licencias se otorgarn o denegarn de acuerdo con las previsiones de la legislacin y del planeamiento, salvo el derecho de propiedad y sin perjuicio del de terceros.
2. La legislacin y el planeamiento urbanstico aplicables a las
licencias sern los del momento de su concesin, salvo que esta se produzca fuera del plazo legalmente establecido, en cuyo caso, sern de
aplicacin los vigentes al tiempo de la solicitud.
Cuando las licencias urbansticas resulten sobrevenidamente disconformes con el planeamiento podrn ser revocadas si la conservacin
total o parcial del acto administrativo no fuera posible, con reconocimiento a su titular de la indemnizacin que corresponda por aplicacin
de la legislacin estatal.
3. El procedimiento para la concesin de licencia solo se entender
iniciado cuando la peticin vaya acompaada de un proyecto tcnico
y de los dems documentos indispensables para dotar de contenido la
resolucin.
4. La denegacin de las licencias urbansticas deber ser motivada.
5. Las entidades locales denegarn, en ejercicio de su potestad de
defensa y recuperacin de los bienes de dominio pblico, las licencias
cuyo otorgamiento permita la ocupacin ilegal de los mismos.

Article 220. Competncia i procediment


1. La competncia i el procediment datorgament de llicncies
sajustaran a la legislaci sectorial que en cada cas les regule, a la de
rgim local i a la del procediment administratiu com.
2. Lexpedient haur dincorporar el projecte tcnic, les autoritzacions que siguen procedents i, a ms, informe tcnic i jurdic.

Artculo 220. Competencia y procedimiento


1. La competencia y el procedimiento de otorgamiento de licencias
se ajustarn a la legislacin sectorial que en cada caso las regule, a la de
rgimen local y a la del procedimiento administrativo comn.
2. El expediente deber incorporar el proyecto tcnico, las autorizaciones que procedan y, adems, informe tcnico y jurdico.

Article 221. Terminis per a latorgament de llicncies


1. Les llicncies urbanstiques es resoldran en els terminis segents:
a) Les de parcellaci o divisi de terrenys, en el termini dun mes.
b) Les llicncies que comporten obres majors de nova construcci
o reforma estructural dentitat equivalent a una nova construcci o les
de derrocament, respecte a edificis no catalogats, en el termini de dos
mesos.
c) Les dintervenci, que seran qualssevol que afecten un edifici
catalogat o en trmit de catalogaci, en el de tres mesos.
2. Els ajuntaments podran atorgar llicncies parcials que autoritzen
la realitzaci de fases concretes del projecte, a reserva de lesmena o
suplement deste en aspectes menors i complementaris pendents dautoritzaci administrativa.

Artculo 221. Plazos para el otorgamiento de licencias


1. Las licencias urbansticas se resolvern en los plazos siguientes:
a) Las de parcelacin o divisin de terrenos, en el plazo de un mes.
b) Las licencias que comporten obras mayores de nueva construccin o reforma estructural de entidad equivalente a una nueva construccin o las de derribo, respecto a edificios no catalogados, en el plazo
de dos meses.
c) Las de intervencin, que sern cualesquiera que afecten a edificio
catalogado o en trmite de catalogacin, en el de tres meses.
2. Los ayuntamientos podrn otorgar licencias parciales que autoricen la realizacin de fases concretas del proyecto, a reserva de la subsanacin o suplemento de este en aspectos menores y complementarios
pendientes de autorizacin administrativa.

Article 222. Declaraci responsable per a lexecuci dobres de reforma dedificis, construccions o installacions i obres menors
1. La declaraci responsable per als casos de larticle 214 desta llei
sajustar al que preveu la legislaci vigent en matria de procediment
administratiu com.
2. La declaraci responsable adjuntar els documents addicionals
segents:
a) Acreditaci de la identitat del promotor i de la resta dels agents
de ledificaci.
b) Descripci grfica i escrita de lactuaci i la seua ubicaci fsica,
aix com el projecte subscrit per tcnic competent quan ho requerisca
la naturalesa de lobra, amb un informe succint ems pel redactor que
acredite el compliment de la normativa exigible.
c) Documentaci addicional exigida per la normativa ambiental,
quan calga.
d) Indicaci del temps en qu es pretn iniciar lobra i les mesures
relacionades amb levacuaci de runes i la utilitzaci de la via pblica.

Artculo 222. Declaracin responsable para la ejecucin de obras de


reforma de edificios, construcciones o instalaciones y obras menores
1. La declaracin responsable para los supuestos del artculo 214 de
esta ley se ajustar a lo previsto en la legislacin vigente en materia de
procedimiento administrativo comn.
2. La declaracin responsable se acompaar de los siguientes
documentos adicionales:
a) Acreditacin de la identidad del promotor y del resto de los agentes de la edificacin.
b) Descripcin grfica y escrita de la actuacin y su ubicacin fsica, as como proyecto suscrito por tcnico competente cuando lo requiera la naturaleza de la obra, con sucinto informe emitido por el redactor
que acredite el cumplimiento de la normativa exigible.
c) Documentacin adicional exigida por la normativa ambiental,
cuando proceda.
d) Indicacin del tiempo en que se pretende iniciar la obra y medidas relacionadas con la evacuacin de escombros y utilizacin de la va
pblica.
3. El promotor, una vez efectuada bajo su responsabilidad la declaracin de que cumple todos los requisitos exigibles para ejecutar las
obras, y presentada esta ante el ayuntamiento o entidad local competente junto con toda la documentacin exigida, estar habilitado para
el inicio inmediato de las obras, sin perjuicio de las potestades municipales de comprobacin o inspeccin de los requisitos habilitantes para
el ejercicio del derecho y de la adecuacin de lo ejecutado al contenido
de la declaracin.

3. El promotor, una vegada efectuada sota la seua responsabilitat


la declaraci que complix tots els requisits exigibles per a executar les
obres, i hi presentada davant lajuntament o entitat local competent juntament amb tota la documentaci exigida, estar habilitat per a linici
immediat de les obres, sense perju de les potestats municipals de comprovaci o inspecci dels requisits habilitants per a lexercici del dret i
de ladequaci del que executa al contingut de la declaraci.

Num. 7329 / 31.07.2014

4. La presentaci de la declaraci responsable, efectuada en els


termes que preveu esta disposici, tindr els efectes que la normativa
aplicable atribux a la concessi de la llicncia municipal i es podr
fer valdre tant davant de ladministraci com davant de qualsevol altra
persona, natural o jurdica, pblica o privada.
5. La inexactitud, falsedat o omissi, de carcter essencial, en qualsevol dada, manifestaci o document que sadjunte o incorpore a la
declaraci responsable, o la no-presentaci davant de ladministraci
competent desta, determinar la impossibilitat diniciar les obres o de
realitzar els actes corresponents des del moment que es tinga constncia destos fets, sense perju de les responsabilitats que sen deriven.
La resoluci administrativa que declare estes circumstncies podr
determinar lobligaci de linteressat de restituir la situaci jurdica
al moment previ al reconeixement o a lexercici del dret o a linici de
lactivitat corresponent; tot aix sense perju de la tramitaci, si s el
cas, del procediment sancionador corresponent.
6. La legislaci i el planejament urbanstic aplicables a les declaracions responsables seran els que estiguen vigents en el moment de la
presentaci.
Article 223. Silenci administratiu
1. El venciment del termini per a latorgament de llicncies sense
que shaja notificat resoluci expressa legitimar linteressat que haja
presentat la sollicitud per a entendre-la estimada per silenci administratiu en els casos de larticle 213.c, g, l i m desta llei.
2. La resta de llicncies sentendran desestimades per silenci administratiu si haguera venut el termini per a notificar la resoluci sense
que esta shaja practicat.
Article 224. Actes promoguts per administracions pbliques
1. Els actes especificats en larticle 213 desta llei que siguen promoguts per ladministraci General de lEstat, per la Generalitat o per
les entitats de dret pblic dependents o hi vinculades, estaran subjectes
a llicncia municipal, llevat de les excepcions previstes en la legislaci
sectorial aplicable.
2. Lrgan promotor de lobra remetr a lajuntament el projecte, per
al seu examen, durant el termini de dos mesos, amb simultnia informaci pblica deste, si cal. El projecte adjuntar memria justificativa
del compliment de la normativa urbanstica i el planejament aplicable.
El termini podr ser redut en casos durgncia.

19028

4. La presentacin de la declaracin responsable, efectuada en los


trminos previstos en esta disposicin, surtir los efectos que la normativa aplicable atribuye a la concesin de la licencia municipal y se
podr hacer valer tanto ante la administracin como ante cualquier otra
persona, natural o jurdica, pblica o privada.
5. La inexactitud, falsedad u omisin, de carcter esencial, en cualquier dato, manifestacin o documento que se acompae o incorpore a
la declaracin responsable, o la no presentacin ante la administracin
competente de esta, determinar la imposibilidad de iniciar las obras
o de realizar los actos correspondientes desde el momento en que se
tenga constancia de tales hechos, sin perjuicio de las responsabilidades
a que hubiera lugar. La resolucin administrativa que declare tales circunstancias podr determinar la obligacin del interesado de restituir la
situacin jurdica al momento previo al reconocimiento o al ejercicio
del derecho o al inicio de la actividad correspondiente; todo ello sin
perjuicio de la tramitacin, en su caso, del procedimiento sancionador
correspondiente.
6. La legislacin y el planeamiento urbanstico aplicables a las
declaraciones responsables sern los que estn vigentes en el momento
de su presentacin.
Artculo 223. Silencio administrativo
1. El vencimiento del plazo para el otorgamiento de licencias sin
que se hubiese notificado resolucin expresa legitimar al interesado
que hubiese presentado la solicitud para entenderla estimada por silencio administrativo en los supuestos del artculo 213, c, g, l y m de esta
ley.
2. El resto de licencias se entendern desestimadas por silencio
administrativo si hubiese vencido el plazo para notificar la resolucin
sin que la misma se haya practicado.

3. Si lajuntament manifesta oposici fundada al projecte, la conselleria competent en matria dordenaci del territori resoldr raonadament sobre lexecuci o modificaci deste projecte.
4. Quan lobra siga promoguda per ladministraci de lEstat se
subjectar a les prescripcions legals que li siguen aplicables.

Artculo 224. Actos promovidos por administraciones pblicas


1. Los actos especificados en el artculo 213 de esta ley que sean
promovidos por la administracin General del Estado, por la Generalitat o por las entidades de derecho pblico dependientes o vinculadas a
ellas, estarn sujetos a licencia municipal, salvo las excepciones previstas en la legislacin sectorial aplicable.
2. El rgano promotor de la obra remitir al ayuntamiento el proyecto, para su examen durante el plazo de dos meses, con simultnea informacin pblica del mismo si fuera necesaria. El proyecto se
acompaar de memoria justificativa del cumplimiento de la normativa
urbanstica y planeamiento aplicable. El plazo podr ser reducido en
supuestos de urgencia.
3. Si el ayuntamiento manifestase oposicin fundada al proyecto, la
consellera competente en materia de ordenacin del territorio resolver
razonadamente sobre la ejecucin o modificacin de dicho proyecto.
4. Cuando la obra sea promovida por la administracin del Estado
se sujetar a las prescripciones legales que le sean aplicables.

Article 225. Caducitat de les llicncies


1. Totes les llicncies satorgaran per un termini determinat, tant per
a iniciar com per a acabar les obres, excepte les referides als usos, que
tindran vigncia indefinida sense perju de lobligaci legal dadaptaci
a les normes que en cada moment els regulen.
2. Els ajuntaments podran concedir prrrogues dels terminis de les
llicncies per un nou termini no superior a lacordat inicialment, sempre
que la llicncia siga conforme amb lordenaci urbanstica vigent en el
moment de latorgament de la prrroga.
3. Lrgan competent per a concedir la llicncia declarar, dofici o
a instncia de part, la caducitat de les llicncies, amb audincia prvia a
linteressat, una vegada transcorreguts els terminis corresponents.
4. La declaraci de caducitat extingir la llicncia, i no es podran
iniciar ni prosseguir les obres si no se sollicita i sobt una de nova
ajustada a lordenaci urbanstica en vigor. Si lobra o installaci queda
inacabada o paralitzada, desprs de la declaraci de caducitat, podr
dictar-se orde dexecuci per a culminar els treballs imprescindibles
per a assegurar la seguretat, salubritat i ornament pblic de lobra interrompuda. Transcorregut un any des de la declaraci de caducitat, lobra
inacabada podr subjectar-se al rgim dedificaci forosa.

Artculo 225. Caducidad de las licencias


1. Todas las licencias se otorgarn por plazo determinado tanto para
iniciar, como para terminar las obras, salvo las referidas a los usos, que
tendrn vigencia indefinida sin perjuicio de la obligacin legal de adaptacin a las normas que en cada momento los regulen.
2. Los ayuntamientos podrn conceder prrrogas de los plazos de
las licencias por un nuevo plazo no superior al inicialmente acordado, siempre que la licencia sea conforme con la ordenacin urbanstica
vigente en el momento del otorgamiento de la prrroga.
3. El rgano competente para conceder la licencia declarar, de oficio o a instancia de parte, la caducidad de las licencias, previa audiencia
al interesado, una vez transcurridos los plazos correspondientes.
4. La declaracin de caducidad extinguir la licencia, no pudindose
iniciar ni proseguir las obras si no se solicita y obtiene una nueva ajustada a la ordenacin urbanstica en vigor. Si la obra o instalacin quedase
inacabada o paralizada, tras la declaracin de caducidad, podr dictarse
orden de ejecucin para culminar los trabajos imprescindibles para asegurar la seguridad, salubridad y ornato pblico de la obra interrumpida.
Transcurrido un ao desde la declaracin de caducidad, la obra inacabada podr sujetarse al rgimen de edificacin forzosa.

Num. 7329 / 31.07.2014

19029

Article 226. Obligacions de les empreses subministradores de servicis


1. Per a la contractaci dels seus servicis, les empreses subministradores daigua, energia elctrica, gas, telefonia i telecomunicacions
exigiran al titular de lobra o activitat lacreditaci de lobtenci dels
corresponents instruments dintervenci urbanstica i ambiental.
2. Les ordes de suspensi, paralitzaci o demolici de qualssevol
obres, usos o edificacions seran notificades a les companyies que subministren o presten els servicis especificats en lapartat anterior, a fi
que, en el termini de deu dies, suspenguen els subministraments corresponents.
3. La suspensi dels subministraments noms podr alar-se una
vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives,
per mitj de notificaci expressa en este sentit de ladministraci a les
empreses subministradores.
4. Les companyies que subministren o presten servicis denergia,
aigua, gas, telefonia i altres servicis, hauran de:
a) Abstindres destendre xarxes i prestar servicis o subministraments a terrenys, edificacions, installacions, obres o construccions, si
no sels acredita que estos disposen dels instruments corresponents dintervenci urbanstica i ambiental per a ls efectiu al qual es destinen.
Amb esta finalitat exigiran una cpia de legalitat, la qual custodiaran
sota la seua responsabilitat, de qui els requerisquen els servicis.
b) Atendre en el termini de deu dies des de la seua recepci les
ordes de suspensi de subministrament donades per ladministraci
urbanstica en relaci amb aquelles activitats i obres la paralitzaci de
les quals haja ordenat, dins del procediment de protecci i restabliment
de la legalitat urbanstica.
c) Atendre complidament, respecte dels servicis que presten, els
requeriments dinformaci que lautoritat urbanstica els dirigisca.

Artculo 226. Obligaciones de las empresas suministradoras de servicios


1. Para la contratacin de sus servicios, las empresas suministradoras de agua, energa elctrica, gas, telefona y telecomunicaciones exigirn al titular de la obra o actividad, la acreditacin de la obtencin de los
correspondientes instrumentos de intervencin urbanstica y ambiental.
2. Las rdenes de suspensin, paralizacin o demolicin de cualesquiera obras, usos o edificaciones sern notificadas a las compaas que
suministren o presten los servicios especificados en el apartado anterior,
a fin de que procedan en el plazo de diez das a la suspensin de los
correspondientes suministros.
3. La suspensin de los suministros solo podr levantarse una vez
que se haya procedido a la legalizacin de las obras, usos o edificaciones respectivas, mediante notificacin expresa en tal sentido de la
administracin a las empresas suministradoras.
4. Las compaas que suministren o presten servicios de energa,
agua, gas, telefona y otros servicios, debern:
a) Abstenerse de extender las redes y prestar servicios o suministros
a terrenos, edificaciones, instalaciones, obras o construcciones, si no se
les acredita que estas cuentan con los correspondientes instrumentos de
intervencin urbanstica y ambiental para el uso efectivo al que se destinen, una copia de la cual exigirn de quienes les requieran los servicios
y custodiarn bajo su responsabilidad.
b) Atender en el plazo de diez das desde su recepcin las rdenes
de suspensin de suministro dadas por la administracin urbanstica en
relacin con aquellas actividades y obras cuya paralizacin haya ordenado, dentro del procedimiento de proteccin y restablecimiento de la
legalidad urbanstica.
c) Atender cumplidamente, respecto de los servicios que presten, los
requerimientos de informacin que la autoridad urbanstica les dirija.

Secci II
Cdula de garantia urbanstica

Seccin II
Cdula de garanta urbanstica

Article 227. Cdula de garantia urbanstica


1. Els ajuntaments hauran dexpedir, a petici dels interessats i en
el termini dun mes, cdula de garantia urbanstica per a les parcel
les susceptibles dedificaci o s privat desta. La cdula expressar la
zonificaci i classificaci urbanstica i el seu termini mxim de vigncia
ser dun any.
2. El propietari del solar o de la parcella respecte a la qual shaja
expedit vlidament la cdula, per primera vegada, tindr dret al fet que,
durant la vigncia desta, si no es mantenen les condicions urbanstiques
hi expressades, els municipis responsables reparen els perjus patrimonials causats pels canvis dordenaci sobrevinguts, sempre que linteressat
no tinguera pendent el compliment de deures de cessi, equidistribuci
o urbanitzaci i aix constara en esta cdula.
3. Latorgament de cdules de garantia urbanstica quedar en suspens amb motiu de la suspensi de latorgament de llicncies.
4. Amb independncia del que sha regulat en els nmeros anteriors,
els ajuntaments tenen lobligaci dinformar per escrit a qualsevol sol
licitant respecte de la zonificaci, classificaci i programaci urbanstica dels terrenys, en el termini dun mes.

Artculo 227. Cdula de garanta urbanstica


1. Los ayuntamientos habrn de expedir, a peticin de los interesados y en el plazo de un mes, cdula de garanta urbanstica para las parcelas susceptibles de edificacin o uso privado de la misma. La cdula
expresar la zonificacin y clasificacin urbanstica y su plazo mximo
de vigencia ser de un ao.
2. El propietario del solar o parcela respecto a la que se haya expedido vlidamente la cdula, por primera vez, tendr derecho a que,
durante la vigencia de esta, si no se mantienen las condiciones urbansticas en ella expresadas, los municipios responsables reparen los perjuicios patrimoniales causados por los cambios de ordenacin sobrevenidos, siempre que el interesado no tuviese pendiente el cumplimiento
de deberes de cesin, equidistribucin o urbanizacin y as constase en
dicha cdula.
3. El otorgamiento de cdulas de garanta urbanstica quedar en
suspenso con motivo de la suspensin del otorgamiento de licencias.
4. Con independencia de lo regulado en los nmeros anteriores, los
ayuntamientos tienen la obligacin de informar por escrito a cualquier
solicitante respecto de la zonificacin, clasificacin y programacin
urbanstica de los terrenos, en el plazo de un mes.

Secci III
Parcellacions

Seccin III
Parcelaciones

Article 228. Llicncies de parcellaci o divisi de terrenys


1. Tota parcellaci, segregaci o divisi de terrenys quedar subjecta a llicncia municipal, llevat que lajuntament declare la seua innecessarietat. Ser innecessari latorgament de llicncia quan:
a) La divisi o segregaci siga conseqncia duna reparcellaci,
expropiaci, programes dactuaci, declaracions dinters comunitari,
obres o servicis pblics o cessi, ja siga forosa o voluntria, gratuta
o onerosa, a ladministraci, perqu destine el terreny resultant de la
divisi a ls o servici pblic a qu es trobe afecte.
b) La divisi o segregaci haja sigut autoritzada expressament pel
municipi amb motiu de latorgament duna altra llicncia urbanstica.

Artculo 228. Licencias de parcelacin o divisin de terrenos


1. Toda parcelacin, segregacin o divisin de terrenos, quedar
sujeta a licencia municipal, salvo que el ayuntamiento declare su innecesariedad. Ser innecesario el otorgamiento de licencia cuando:
a) La divisin o segregacin sea consecuencia de una reparcelacin,
expropiacin, programas de actuacin, declaraciones de inters comunitario, obras o servicios pblicos o cesin, ya sea forzosa o voluntaria,
gratuita u onerosa, a la administracin, para que destine el terreno resultante de la divisin al uso o servicio pblico al que se encuentre afecto.
b) La divisin o segregacin haya sido autorizada expresamente por
el municipio con motivo del otorgamiento de otra licencia urbanstica.

Num. 7329 / 31.07.2014

19030

2. De conformitat amb el que disposa la legislaci estatal, els notaris


i registradors de la propietat exigiran per a autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de divisi de terrenys, resoluci administrativa
en qu sacredite latorgament de la llicncia o la seua innecessarietat,
que els primers hauran de testimoniar en el document. Aix mateix, els
notaris i registradors de la propietat faran constar en la descripci de les
finques la seua qualitat dindivisibles, quan aix els conste.

2. De conformidad con lo dispuesto por la legislacin estatal, los


notarios y registradores de la propiedad exigirn para autorizar e inscribir, respectivamente, escrituras de divisin de terrenos, resolucin
administrativa en la que se acredite el otorgamiento de la licencia o su
innecesariedad, que los primeros debern testimoniar en el documento.
Asimismo, los notarios y registradores de la propiedad harn constar en la
descripcin de las fincas su cualidad de indivisibles, cuando as les conste.

Article 229. Indivisibilitat de terrenys en les distintes classes de sl

Artculo 229. Indivisibilidad de terrenos en las distintas clases de


suelo
Son indivisibles:
a) Las parcelas as determinadas en el correspondiente planeamiento, a fin de constituir fincas independientes.
b) Las parcelas cuyas dimensiones sean iguales o menores a las
determinadas como mnimas en el planeamiento, salvo si los lotes resultantes se adquieren simultneamente por los propietarios de terrenos
colindantes, con el fin de regularizar linderos conforme al plan.
c) Las parcelas cuyas dimensiones sean menores que el doble de la
superficie determinada como mnima en el planeamiento, salvo que el
exceso sobre dicho mnimo pueda segregarse con el fin indicado en el
prrafo anterior.
d) Las parcelas edificables con arreglo a una determinada relacin
entre superficie de suelo y densidad o volumen, cuando se ejecutara la
correspondiente a toda la superficie de suelo o las partes restantes que
no fueran edificable autnomamente, con las salvedades indicadas en
el apartado anterior.
e) No son divisibles las parcelas ubicadas en suelo no urbanizable
o en suelo urbanizable sin programacin, salvo que cumplan con los
requisitos establecidos en el artculo siguiente.

Sn indivisibles:
a) Les parcelles aix determinades en el planejament corresponent,
a fi de constituir finques independents.
b) Les parcelles les dimensions de les quals siguen iguals o menors
a les determinades com a mnimes en el planejament, excepte si els
lots resultants els adquirixen simultniament els propietaris de terrenys
contigus, a fi de regularitzar lmits conformes al pla.
c) Les parcelles les dimensions de les quals siguen menors que el
doble de la superfcie determinada com a mnima en el planejament,
llevat que lexcs sobre este mnim puga segregar-se amb el fi indicat
en el pargraf anterior.
d) Les parcelles edificables dacord amb una determinada relaci
entre superfcie de sl i densitat o volum, quan sexecutara la corresponent a tota la superfcie de sl o les parts restants que no foren edificables autnomament, amb les excepcions indicades en lapartat anterior.
e) No sn divisibles les parcelles ubicades en sl no urbanitzable
o en sl urbanitzable sense programaci, llevat que complisquen els
requisits establits en larticle segent.
Article 230. Parcellacions de finques rstiques
1. En el sl no urbanitzable i en el sl urbanitzable sense programa aprovat s igualment exigible la llicncia que autoritze tot acte de
divisi o segregaci de finques o terrenys, siga quina siga la seua finalitat, excepte els casos dinnecessarietat de llicncia de parcellaci,
amb declaraci prvia de lajuntament, de conformitat amb larticle
228 desta llei.
2. En cap cas podran autoritzar-se actes de divisi o segregaci de
finques o terrenys rstics en contra del que disposa la normativa agrria
o forestal, o de naturalesa semblant, que se li aplique. Ni tampoc del pla
especial regulat en larticle 211 desta llei.
3. Tampoc podran autoritzar-se en el sl no urbanitzable i en el sl
urbanitzable sense programaci les parcellacions urbanstiques. Est
prohibida, per considerar-se parcellaci urbanstica:
a) Tota divisi o segregaci de terrenys en dos o ms lots quan
tinga com a finalitat ledificaci o, si s el cas, crear les infraestructures
requerides perqu ledificaci tinga lloc, excepte en els casos dedificaci excepcionalment autoritzables dacord amb esta llei.
b) Els actes executats amb les mateixes finalitats que les descrites
en lapartat precedent i que, sense divisi o segregaci de la finca, subdividisquen, alienen o arrenden quotes o percentatges indivisos desta
per a s individualitzat de diversos titulars, per mitj dassociacions o
societats, divisions horitzontals, copropietats, accions o participacions,
que comporten la modificaci de ls rstic de la finca matriu de la qual
procedisquen, a fi deludir el compliment desta llei.
4. No podran autoritzar-se actes materials de divisi o segregaci de
finques quan hi haja una presumpci legal del fet que estos actes tenen
finalitat urbanstica. Es presumix la presncia de finalitat urbanstica
quan concrrega alguna de les circumstncies segents:
a) Que existisquen ja de fet en els terrenys, o estiga projectada la
seua installaci, infraestructures o servicis innecessaris per a les activitats relacionades amb la utilitzaci i explotaci dels recursos naturals
de la terra per mitj de locupaci de tcniques normals i ordinries, o
de carcter especficament urb.
b) Que done lloc a una finca de superfcie inferior a la mnima exigible per esta llei per a una vivenda allada i familiar, llevat que no
saugmente el nombre de finques respecte de les abans existents, per
haver-hi simultnia agrupaci o agregaci a finca o finques contiges de
porci o porcions segregades, sempre que cap de les finques resultants

Artculo 230. Parcelaciones de fincas rsticas


1. En el suelo no urbanizable y en el suelo urbanizable sin programa
aprobado es igualmente exigible la licencia que autorice todo acto de
divisin o segregacin de fincas o terrenos, cualquiera que sea su finalidad, salvo los supuestos de innecesariedad de licencia de parcelacin,
previa declaracin del ayuntamiento, conforme al artculo 228 de esta
ley.
2. En ningn caso podrn autorizarse actos de divisin o segregacin de fincas o terrenos rsticos en contra de lo dispuesto en la normativa agraria o forestal, o de similar naturaleza, que le sea de aplicacin.
Ni tampoco del Plan Especial regulado en el artculo 211 de esta ley.
3. Tampoco podrn autorizarse en el suelo no urbanizable y en el
suelo urbanizable sin programacin las parcelaciones urbansticas. Est
prohibida, por considerarse parcelacin urbanstica:
a) Toda divisin o segregacin de terrenos en dos o ms lotes cuando tenga por finalidad la edificacin o, en su caso, crear las infraestructuras requeridas para que la edificacin tenga lugar, salvo en los
supuestos de edificacin excepcionalmente autorizables conforme a la
presente ley.
b) Los actos ejecutados con las mismas finalidades que las descritas
en el apartado precedente y que, sin divisin o segregacin de la finca,
subdividan, enajenen o arrienden cuotas o porcentajes indivisos de ella
para uso individualizado de varios titulares, mediante asociaciones o
sociedades, divisiones horizontales, copropiedades, acciones o participaciones, que conlleven la modificacin del uso rstico de la finca
matriz de la que procedan, con el fin de eludir el cumplimiento de esta
ley.
4. No podrn autorizarse actos materiales de divisin o segregacin
de fincas cuando exista una presuncin legal de que tales actos tienen
finalidad urbanstica. Se presume la presencia de finalidad urbanstica
cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:
a) Que existan ya de hecho en los terrenos, o est proyectada su
instalacin, infraestructuras o servicios innecesarios para las actividades
relacionadas con la utilizacin y explotacin de los recursos naturales
de la tierra mediante el empleo de tcnicas normales y ordinarias, o de
carcter especficamente urbano.
b) Que d lugar a una finca de superficie inferior a la mnima exigible por esta ley para una vivienda aislada y familiar, salvo que no
se aumente el nmero de fincas respecto de las antes existentes, por
haber simultnea agrupacin o agregacin a finca o fincas colindantes
de porcin o porciones segregadas, siempre que ninguna de las fincas

Num. 7329 / 31.07.2014

19031

destes operacions siga inferior a la qualificada com a indivisible en


alguna llicncia o autoritzaci anterior i, si s el cas, es complisquen
les normes sobre indivisibilitat establides per raons urbanstiques. Sestimar que no concorre esta circumstncia quan quede acreditada que
la finalitat de la divisi o segregaci est vinculada exclusivament a
lexplotaci agrria, dacord amb el que disposa la legislaci agrria o
forestal, o de semblant naturalesa, que se li aplique.
5. Si es pretn una parcellaci en algun dels casos previstos en
els apartats 2, 3 i 4 anteriors, el notari, abans delevar la parcellaci a
escriptura pblica, o el registrador de la propietat, abans de practicar la
inscripci registral, podran sollicitar informe de lajuntament corresponent. Transcorreguts tres mesos sense contestaci deste, podr elevar-se la parcellaci a escriptura pblica i el registrador de la propietat
podr realitzar-ne la inscripci.
6. Ser illegal, a efectes urbanstics, tota parcellaci que siga contrria al que establix esta llei i al planejament territorial o urbanstic
aplicable. En cap cas, els lots resultants desta es consideraran solars ni
es permetr edificar-hi.
7. Les llicncies municipals i els instruments pblics que les testimonien, aix com les inscripcions que es practiquen, faran constar la
condici indivisible de les finques rstiques resultants o la superfcie
mnima en qu es poden subdividir o segregar, per a evitar que, per
fraccionament successiu, seludisca el compliment desta llei.
8. Totes les autoritats en lmbit de les seues competncies estan
obligades a detectar i impedir que es produsca lestabliment de la base
fsica o jurdica que, si s el cas, poguera desnaturalitzar o provocar la
transformaci de la destinaci legal i natural propi del medi rural.

resultantes de tales operaciones sea inferior a la calificada como indivisible en alguna licencia o autorizacin anterior y, en su caso, se cumplan
las normas sobre indivisibilidad establecidas por razones urbansticas.
Se estimar que no concurre esta circunstancia cuando quede acreditada
que la finalidad de la divisin o segregacin est vinculada exclusivamente a la explotacin agraria, conforme a lo dispuesto en la legislacin
agraria o forestal, o de similar naturaleza, que le sea de aplicacin.
5. Si se pretendiere una parcelacin en alguno de los supuestos previstos en los apartados 2, 3 y 4 anteriores, el notario, antes de elevar la
parcelacin a escritura pblica, o el registrador de la propiedad, antes
de practicar la inscripcin registral, podrn solicitar informe del ayuntamiento correspondiente. Transcurridos tres meses sin contestacin
de este, podr elevarse la parcelacin a escritura pblica y realizarse la
inscripcin por el registrador de la propiedad.
6. Ser ilegal, a efectos urbansticos, toda parcelacin que sea contraria a lo establecido en la presente ley y en el planeamiento territorial o urbanstico aplicable. En ningn caso, los lotes resultantes de la
misma se considerarn solares ni se permitir edificar en ellos.
7. Las licencias municipales y los instrumentos pblicos que las
testimonien, as como las inscripciones que se practiquen, harn constar
la condicin indivisible de las fincas rsticas resultantes o la superficie
mnima en que se pueden subdividir o segregar, para evitar que, por
fraccionamiento sucesivo, se eluda el cumplimiento de esta ley.
8. Todas las autoridades en el mbito de sus competencias estn
obligadas a detectar e impedir que se produzca el establecimiento de la
base fsica o jurdica que, en su caso, pudiera desnaturalizar o provocar
la transformacin del destino legal y natural propio del medio rural.

CAPTOL II
Protecci de la legalitat urbanstica

CAPTULO II
Proteccin de la legalidad urbanstica

Secci I
Disposicions generals

Seccin I
Disposiciones generales

Article 231. Reacci administrativa davant de lactuaci illegal


1. Les actuacions que contravinguen lordenaci urbanstica donaran lloc a ladopci per ladministraci competent de les mesures
segents:
a) Les dirigides a la restauraci de lorde jurdic infringit i de la
realitat fsica alterada o transformada com a conseqncia de lactuaci
illegal.
b) La iniciaci dels procediments de suspensi i anullaci dels
actes administratius en qu poguera emparar-se lactuaci illegal.
c) La imposici de sancions als responsables, desprs de la tramitaci del procediment sancionador corresponent, sense perju de les
possibles responsabilitats civils o penals.
2. Les mesures de protecci de la legalitat urbanstica i el restabliment de lorde jurdic pertorbat tenen carcter real i arriben a les
terceres persones adquirents dels immobles objecte destes mesures.
3. Els rgans competents per a la iniciaci dun expedient de disciplina urbanstica comunicaran la resoluci o acord dincoaci del procediment sobre disciplina urbanstica al registre de la propietat als efectes
de la seua inscripci en este.

Artculo 231. Reaccin administrativa ante la actuacin ilegal


1. Las actuaciones que contravengan la ordenacin urbanstica darn lugar a la adopcin por la administracin competente de las
siguientes medidas:
a) Las dirigidas a la restauracin del orden jurdico infringido y
de la realidad fsica alterada o transformada como consecuencia de la
actuacin ilegal.
b) La iniciacin de los procedimientos de suspensin y anulacin de
los actos administrativos en los que pudiera ampararse la actuacin ilegal.
c) La imposicin de sanciones a los responsables, previa la tramitacin del correspondiente procedimiento sancionador, sin perjuicio de
las posibles responsabilidades civiles o penales.
2. Las medidas de proteccin de la legalidad urbanstica y el restablecimiento del orden jurdico perturbado tienen carcter real y alcanzan a las
terceras personas adquirentes de los inmuebles objeto de tales medidas.
3. Los rganos competentes para la iniciacin de un expediente de
disciplina urbanstica comunicarn la resolucin o acuerdo de incoacin
del procedimiento sobre disciplina urbanstica al registro de la propiedad a los efectos de su inscripcin en el mismo.

Article 232. Carcter inexcusable de lexercici de la potestat


Ladopci de les mesures de restauraci de lorde urbanstic infringit s una competncia irrenunciable i dinexcusable exercici de ladministraci actuant. Ni la instrucci de lexpedient sancionador, ni la
imposici de multes exonera ladministraci del seu deure dadoptar
les mesures tendents a la restauraci de lorde urbanstic infringit, en
els termes establits en esta llei.

Artculo 232. Carcter inexcusable del ejercicio de la potestad


La adopcin de las medidas de restauracin del orden urbanstico
infringido es una competencia irrenunciable y de inexcusable ejercicio
por la administracin actuante. Ni la instruccin del expediente sancionador, ni la imposicin de multas exonera a la administracin de
su deber de adoptar las medidas tendentes a la restauracin del orden
urbanstico infringido, en los trminos establecidos en esta ley.

Secci II
Obres executades sense llicncia o disconformes amb esta

Seccin II
Obras ejecutadas sin licencia o disconformes con la misma

Article 233. Obres dedificaci sense llicncia, o sense ajustar-se a les


seues determinacions, en curs dexecuci
1. Quan els actes dedificaci o s del sl es realitzaren sense llicncia o orde dexecuci, lalcalde, i si s el cas, la conselleria competent

Artculo 233. Obras de edificacin sin licencia, o sin ajustarse a sus


determinaciones, en curso de ejecucin
1. Cuando los actos de edificacin o uso del suelo se realizasen sin
licencia u orden de ejecucin, el alcalde, y en su caso, la consellera

Num. 7329 / 31.07.2014

19032

en urbanisme, dofici o a instncia de part, una vegada comprovat que


estos no tenen autoritzaci urbanstica, ordenar, sense ms trmit, la
suspensi immediata de les obres o el cessament de ls en curs dexecuci o desenrotllament.
De la mateixa manera es procedir quan lobra estiga subjecta a
declaraci responsable i esta shaja oms o quan es pretenguen executar
en lesmentat rgim obres subjectes a llicncia.
2. La notificaci de lorde de suspensi podr realitzar-se, indistintament, al promotor, al propietari, al responsable de lacte o, a falta
daix, a qualsevol persona que es trobe en el lloc dexecuci, realitzaci o desenrotllament, i hi estiga relacionada, aix com a les companyies
subministradores de servicis pblics, perqu suspenguen el subministrament. Lorde de suspensi haur de ser comunicada, aix mateix, al
registre de la propietat perqu conste per mitj de nota marginal.
3. Quan els actes dedificaci o s del sl es realitzaren amb llicncia o orde dexecuci, per sense ajustar-se a les condicions hi establides, lalcalde, dofici o a instncia de part interessada, es dirigir
al promotor, constructor i tcnic director, i els indicar les anomalies
observades i els concedir el termini de deu dies per a allegar el que
al seu dret convinga. La falta injustificada de contestaci dins deste
termini implica lacceptaci de les irregularitats indicades, per la qual
cosa lalcalde recordar de manera immediat la paralitzaci de les obres
o la prohibici dels usos, amb comunicaci a les companyies subministradores de servicis pblics.
La mateixa regla ser aplicable a les obres executades o en execuci
per mitj de declaraci responsable, quan esta siga exigible, que saparten del projecte adjunt a comunicaci referida o no sajusten plenament
a lordenaci urbanstica.
4. Si els responsables adduxen la conformitat de la llicncia o lorde dexecuci amb lactuaci urbanstica, seran convocats perqu dins
dels quinze dies segents es personen en el lloc on shi desenrotlle, i
sexaminaran els detalls desta conjuntament amb la inspecci urbanstica i sestendr lacta corresponent subscrita per tots els compareixents,
a la vista de la qual lalcaldia es pronunciar segons siga procedent, i
permetr la prossecuci de lactivitat o especificar un termini per a la
seua adequaci a les condicions de la llicncia, venut el qual sense que
esta es produsca tindr lloc la paralitzaci.

competente en urbanismo, de oficio o a instancia de parte, comprobado


que los mismos carecen de autorizacin urbanstica, ordenar, sin ms
trmite, la suspensin inmediata de las obras o el cese del uso en curso
de ejecucin o desarrollo.
De igual modo se proceder cuando la obra est sujeta a declaracin
responsable y esta se haya omitido o cuando se pretendan ejecutar en
dicho rgimen obras sujetas a licencia.
2. La notificacin de la orden de suspensin podr realizarse, indistintamente, al promotor, al propietario, al responsable del acto o, en su
defecto, a cualquier persona que se encuentre en el lugar de ejecucin,
realizacin o desarrollo, y est relacionada con el mismo, as como a las
compaas suministradoras de servicios pblicos, para que suspendan el
suministro. La orden de suspensin deber ser comunicada, asimismo,
al registro de la propiedad para su constancia mediante nota marginal.
3. Cuando los actos de edificacin o uso del suelo se realizasen con
licencia u orden de ejecucin, pero sin ajustarse a las condiciones en
ella establecidas, el alcalde, de oficio o a instancia de parte interesada, se dirigir al promotor, constructor y tcnico director, sealndoles
las anomalas observadas y concedindoles el plazo de diez das para
alegar lo que a su derecho convenga. La falta injustificada de contestacin dentro de dicho plazo implica la aceptacin de las irregularidades
sealadas, por lo que se acordar de modo inmediato por el alcalde la
paralizacin de las obras o la prohibicin de los usos, con comunicacin
a las compaas suministradoras de servicios pblicos.
La misma regla ser de aplicacin a las obras ejecutadas o en ejecucin mediante declaracin responsable, cuando esta sea exigible, que
se aparten del proyecto adjunto a dicha comunicacin o no se ajusten
plenamente a la ordenacin urbanstica.
4. Si por los responsables se aduce la conformidad de la licencia u
orden de ejecucin con la actuacin urbanstica, se les convocar para
que dentro de los quince das siguientes se personen en el lugar donde
esta se venga desarrollando, examinndose los pormenores de la misma
conjuntamente con la inspeccin urbanstica y extendindose la correspondiente acta suscrita por todos los comparecientes, a la vista de la
cual la alcalda se pronunciar segn proceda, permitiendo la prosecucin de la actividad o especificando un plazo para su adecuacin a
las condiciones de la licencia, vencido el cual sin que esta se produzca
tendr lugar la paralizacin.

Article 234. Actes en curs dexecuci sense autoritzaci urbanstica


autonmica quan esta siga preceptiva
1. Quan sestiguen duent a terme actes ds o edificaci del sl
sense autoritzaci urbanstica autonmica, quan esta siga preceptiva,
o sense ajustar-se a les seues determinacions, la conselleria competent
en matria durbanisme ordenar la immediata suspensi destos actes.
2. Si les actuacions a qu fa referncia lapartat anterior sestigueren
duent a terme emparades en la llicncia municipal i ajustant-se a les
seues determinacions, ladministraci autonmica no podr decretar la
suspensi dels actes dexecuci, sin que, si s el cas, haur dimpugnar
la llicncia municipal, desprs del requeriment danullaci, o interposar
directament recurs contencis administratiu, en els termes establits en la
legislaci reguladora de rgim local.
3. El que establix lapartat anterior sentendr sense perju del que
establisca la legislaci despais naturals i de patrimoni cultural, en relaci amb les actuacions que pogueren menyscabar els espais naturals
protegits i els bns dinters cultural.

Artculo 234. Actos en curso de ejecucin sin autorizacin urbanstica


autonmica cuando esta sea preceptiva
1. Cuando se estn llevando a cabo actos de uso o edificacin del
suelo sin autorizacin urbanstica autonmica, cuando esta sea preceptiva, o sin ajustarse a sus determinaciones, la consellera competente en
materia de urbanismo ordenar la inmediata suspensin de dichos actos.
2. Si las actuaciones a que se refiere el apartado anterior se estuvieran llevando a cabo amparadas en la licencia municipal y ajustndose
a sus determinaciones, la administracin autonmica no podr decretar
la suspensin de los actos de ejecucin, sino que, en su caso, habr de
impugnar la licencia municipal, previo requerimiento de anulacin, o
interponer directamente recurso contencioso administrativo, en los trminos establecidos en la legislacin reguladora de rgimen local.
3. Lo establecido en el apartado anterior se entender sin perjuicio
de lo que establezca la legislacin de espacios naturales y de patrimonio
cultural, en relacin con las actuaciones que pudieran menoscabar los
espacios naturales protegidos y los bienes de inters cultural.

Article 235. Requeriment de legalitzaci


1. En els casos dobres no legitimades per autoritzaci urbanstica
o disconformes amb esta, lacord de suspensi requerir linteressat
perqu, en el termini de dos mesos comptadors des de la notificaci de
la suspensi, sollicite loportuna llicncia o autoritzaci urbanstica que
corresponga o, si s el cas, adapte les obres a lautoritzaci urbanstica
concedida. Este requeriment de legalitzaci ser comunicat al registre
de la propietat en els termes de la legislaci de lEstat.

Artculo 235. Requerimiento de legalizacin


1. En los supuestos de obras no legitimadas por autorizacin urbanstica o disconformes con ella, el acuerdo de suspensin requerir al
interesado para que, en el plazo de dos meses contados desde la notificacin de la suspensin, solicite la oportuna licencia o autorizacin
urbanstica que corresponda o, en su caso, ajuste las obras a la autorizacin urbanstica concedida. Este requerimiento de legalizacin ser
comunicado al registro de la propiedad en los trminos de la legislacin
del Estado.
2. Si, transcurrido el plazo de dos meses, el interesado no hubiere
solicitado la autorizacin urbanstica, o acreditado la legalidad de la
obra mediante declaracin responsable cuando corresponda, la administracin actuante acordar las medidas de restauracin de la legalidad
en la forma establecida en el presente captulo.

2. Una vegada transcorregut el termini de dos mesos sense que linteressat haja sollicitat lautoritzaci urbanstica, o acreditat la legalitat
de lobra per mitj de declaraci responsable quan corresponga, ladministraci actuant acordar les mesures de restauraci de la legalitat en la
forma establida en este captol.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 236. Obres acabades sense llicncia o sense ajustar-se a les


seues determinacions. Termini de caducitat de lacci per a ordenar la
restauraci de la legalitat urbanstica
1. Sempre que no hagen transcorregut ms de quinze anys des de
la total terminaci de les obres o usos del sl realitzats sense llicncia
o orde dexecuci o sense ajustar-se a les condicions hi assenyalades,
lalcalde requerir al propietari perqu, en el termini de dos mesos, sol
licite loportuna autoritzaci urbanstica o adapte les obres a les condicions de la llicncia atorgada. El termini esmentat de caducitat dacci
de ladministraci comenar a comptar des de la total terminaci de
les obres o des del moment que cessen els usos del sl de qu es tracte.
2. Als efectes que preveu esta llei, es presumix que unes obres
realitzades sense llicncia o orde dexecuci estan totalment acabades
quan queden disposades per a servir al fi previst sense necessitat de cap
activitat material posterior referida a lobra o aix ho reconega dofici
lautoritat que incoe lexpedient, amb un informe previ dels servicis
tcnics corresponents.
3. Si linteressat no sollicita la llicncia o autoritzaci urbanstica
en el termini de dos mesos, o si esta es denega per ser el seu atorgament
contrari a les prescripcions de la normativa urbanstica, es procedir
dacord amb el que disposa este captol.
4. No obstant aix, si en lobra saprecia manifesta illegalitat sense
possible esmena, es podr rellevar linteressat de sollicitar llicncia, i
se li conferir directament trmit daudincia per un mes per a poder
allegar respecte a la incoaci dexpedient de restauraci de la legalitat.

19033

5. El termini de quinze anys establit en lapartat primer no ser


aplicable a les actuacions que shagen executat sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes, vials, espais lliures o usos
dotacionals pblics, terrenys o edificis que pertanguen al domini pblic
o estiguen inclosos en lInventari General del Patrimoni Cultural Valenci, o sobre sl no urbanitzable subjecte a protecci, respecte a les quals
no existir termini de caducitat de lacci, quant a la possibilitat de
restauraci de la legalitat i reparaci a lestat anterior dels bns als quals
fa referncia este apartat.

Artculo 236. Obras terminadas sin licencia o sin ajustarse a sus


determinaciones. Plazo de caducidad de la accin para ordenar la
restauracin de la legalidad urbanstica
1. Siempre que no hubieren transcurrido ms de quince aos desde
la total terminacin de las obras o usos del suelo realizados sin licencia
u orden de ejecucin o sin ajustarse a las condiciones sealadas en la
misma, el alcalde requerir al propietario para que, en el plazo de dos
meses, solicite la oportuna autorizacin urbanstica o ajuste las obras a
las condiciones de la licencia otorgada. El referido plazo de caducidad
de accin de la administracin empezar a contar desde la total terminacin de las obras o desde que cesen los usos del suelo de que se trate.
2. A los efectos previstos en esta ley, se presume que unas obras
realizadas sin licencia u orden de ejecucin estn totalmente terminadas,
cuando quedan dispuestas para servir al fin previsto sin necesidad de
ninguna actividad material posterior referida a la propia obra o as lo
reconozca de oficio la autoridad que incoe el expediente, previo informe
de los servicios tcnicos correspondientes.
3. Si el interesado no solicitara la licencia o autorizacin urbanstica
en el plazo de dos meses, o si la misma fuese denegada por ser su otorgamiento contrario a las prescripciones de la normativa urbanstica, se
proceder conforme a lo dispuesto en el presente captulo.
4. No obstante lo anterior, si en la obra se aprecia manifiesta ilegalidad sin posible subsanacin, se podr relevar al interesado de solicitar
licencia, confirindole directamente trmite de audiencia por un mes
para poder alegar respecto a la incoacin de expediente de restauracin
de la legalidad.
5. El plazo de quince aos establecido en el apartado primero no
ser de aplicacin a las actuaciones que se hubiesen ejecutado sobre
terrenos calificados en el planeamiento como zonas verdes, viales, espacios libres o usos dotacionales pblicos, terrenos o edificios que pertenezcan al dominio pblico o estn incluidos en el Inventario General
del Patrimonio Cultural Valenciano, o sobre suelo no urbanizable sujeto
a proteccin, respecto a las cuales no existir plazo de caducidad de
la accin, en cuanto a la posibilidad de restauracin de la legalidad y
reparacin al estado anterior de los bienes a que se refiere este apartado.

Article 237. Rgim de les edificacions una vegada transcorregut el


termini per a dictar lorde de restauraci de la legalitat urbanstica
El mer transcurs del termini de quinze anys a qu fa referncia larticle anterior no comportar la legalitzaci de les obres i les construccions executades sense complir la legalitat urbanstica i, en conseqncia,
mentres persistisca la vulneraci de lordenaci urbanstica, no podran
dur-se a terme obres de reforma, ampliaci o consolidaci de les obres
construdes illegalment. No obstant aix, amb la finalitat de reduir
limpacte negatiu destes construccions i edificacions, ladministraci
actuant podr ordenar lexecuci de les obres que resulten necessries
per a no pertorbar la seguretat, salubritat i lornament o paisatge de
lentorn.

Artculo 237. Rgimen de las edificaciones una vez transcurrido el


plazo para dictar la orden de restauracin de la legalidad urbanstica
El mero transcurso del plazo de quince aos al que se refiere el
artculo anterior no conllevar la legalizacin de las obras y construcciones ejecutadas sin cumplir con la legalidad urbanstica y, en consecuencia, mientras persista la vulneracin de la ordenacin urbanstica,
no podrn llevarse a cabo obras de reforma, ampliacin o consolidacin de lo ilegalmente construido. Ello no obstante, con la finalidad
de reducir el impacto negativo de estas construcciones y edificaciones,
la administracin actuante podr ordenar la ejecucin de las obras que
resulten necesarias para no perturbar la seguridad, salubridad y el ornato
o paisaje del entorno.

Article 238. Restauraci de la legalitat urbanstica


1. Lexpedient de restauraci de la legalitat conclour per mitj
duna resoluci en qu sordenar ladopci, segons els casos, de les
mesures segents:
a) En el cas dobres dedificaci, no legalitzables durant el desenvolupament i lexecuci urbanstica del planejament vigent en el moment
en qu fou realitzada la infracci urbanstica, les operacions de restauraci consistiran en la demolici de les edificacions realitzades il
legalment.
b) En els casos de demolici indeguda, la restauraci consistir en la
reconstrucci del que sha demolit, quan aix siga procedent.
c) En el cas de parcellacions illegals, les operacions de restauraci consistiran en la reagrupaci de les parcelles, la qual, segons els
casos, podr estar acompanyada de la rompuda de camins, desmunt o
desmantellament de servicis, demolici de tanques i qualssevol altres
que resulten necessries amb este fi.
d) En funci de lactuaci de qu es tracte, les operacions de restauraci consistiran, a ms, en lexecuci de totes aquelles operacions
complementries necessries per a tornar fsicament els terrenys, edificacions o usos a lestat anterior a la vulneraci.
e) Quan siga procedent, en lorde de cessament definitiu de lactivitat.

Artculo 238. Restauracin de la legalidad urbanstica


1. El expediente de restauracin de la legalidad concluir mediante
una resolucin en la que se ordenar la adopcin, segn los casos, de
las siguientes medidas:
a) Tratndose de obras de edificacin, no legalizables durante el
desarrollo y la ejecucin urbanstica del planeamiento vigente en el
momento en que fue realizada la infraccin urbanstica, las operaciones
de restauracin consistirn en la demolicin de las edificaciones realizadas ilegalmente.
b) En los casos de demolicin indebida, la restauracin consistir
en la reconstruccin de lo demolido, cuando ello resulte procedente.
c) En el supuesto de parcelaciones ilegales, las operaciones de restauracin consistirn en la reagrupacin de las parcelas, la cual, segn
los casos, podr venir acompaada de la roturacin de caminos, desmonte o desmantelamiento de servicios, demolicin de vallados y cualesquiera otras que resulten necesarias a tal fin.
d) En funcin de la actuacin de que se trate, las operaciones de
restauracin consistirn, adems, en la ejecucin de todas aquellas
operaciones complementarias necesarias para devolver fsicamente los
terrenos, edificaciones o usos al estado anterior a la vulneracin.
e) Cuando proceda, en la orden de cese definitivo de la actividad.

Num. 7329 / 31.07.2014

19034

2. Complementriament a ladopci de les mesures de lapartat 1


anterior, ladministraci actuant acordar:
a) El cessament del subministrament daigua, energia elctrica, gas
i telefonia. A este efecte, ladministraci urbanstica actuant notificar
lorde de restauraci de la legalitat a les empreses o entitats subministradores denergia elctrica, aigua, gas i telefonia, a fi que procedisquen
en el termini de deu dies a la suspensi dels subministraments corresponents. La suspensi dels subministraments noms podr alar-se una
vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives,
per mitj de notificaci expressa en este sentit de ladministraci a les
empreses subministradores.
b) La inhabilitaci daccessos, quan aix siga procedent, dacord
amb el procediment i les garanties establits per la legislaci estatal
vigent.
c) Lanotaci de la resoluci administrativa que ordene la restauraci de la legalitat infringida en el registre de la propietat, en els termes
establits en la normativa registral.
d) La comunicaci de lorde de restauraci a lorganisme encarregat
del cadastre immobiliari, perqu hi conste.

2. Complementariamente a la adopcin de las medidas del apartado


1 anterior, la administracin actuante acordar:
a) El cese del suministro de agua, energa elctrica, gas y telefona.
A tal efecto, la administracin urbanstica actuante notificar la orden de
restauracin de la legalidad a las empresas o entidades suministradoras
de energa elctrica, agua, gas y telefona, a fin de que procedan en el
plazo de diez das a la suspensin de los correspondientes suministros.
La suspensin de los suministros solo podr levantarse una vez que
se haya procedido a la legalizacin de las obras, usos o edificaciones
respectivas, mediante notificacin expresa en tal sentido de la administracin a las empresas suministradoras.
b) La inhabilitacin de accesos, cuando ello resulte procedente, de
acuerdo con el procedimiento y las garantas establecidos por la legislacin estatal vigente.
c) La anotacin de la resolucin administrativa ordenando la restauracin de la legalidad infringida en el registro de la propiedad, en los
trminos establecidos en la normativa registral.
d) La comunicacin de la orden de restauracin al organismo encargado del catastro inmobiliario, para su constancia.

Article 239. Mesures cautelars


1. Una vegada iniciat el procediment, lrgan competent per a la
resoluci deste podr adoptar totes les mesures cautelars que siguen
necessries per a garantir leficcia de la resoluci final. Lacord
dadopci haur de ser motivat.
2. En tots els casos en qu sacorde la paralitzaci dobres o actuacions, linteressat haur de retirar els elements, materials o maquinria
preparats per a ser utilitzats, en el termini dels cinc dies segents a la
notificaci de lorde de paralitzaci. En el cas que linteressat no haja
retirat els materials i maquinria, lautoritat que va suspendre les obres
podr retirar-la o precintar-la, a crrec de linteressat. Els materials i la
maquinria retirats quedaran a disposici de linteressat, que satisfar
els gastos de transport i custdia.

Artculo 239. Medidas cautelares


1. Iniciado el procedimiento, podrn adoptarse por el rgano competente para la resolucin del mismo todas las medidas cautelares que
sean necesarias para garantizar la eficacia de la resolucin final. El
acuerdo de adopcin tendr que ser motivado.
2. En todos los supuestos en que se acuerde la paralizacin de obras
o actuaciones, el interesado tendr que retirar los elementos, materiales
o maquinaria preparados para ser utilizados, en el plazo de los cinco
das siguientes a la notificacin de la orden de paralizacin. En el caso
de que el interesado no hubiera procedido a la retirada de los materiales
y maquinaria, la autoridad que suspendi las obras podr retirarla o
precintarla, a costa del interesado. Los materiales y maquinaria retirados quedarn a disposicin del interesado, que satisfar los gastos de
transporte y custodia.

Article 240. Procediment de restauraci de la legalitat urbanstica


1. Instrut lexpedient i formulada la proposta de mesura de restauraci de lordenaci urbanstica vulnerada, esta ser comunicada
al registre de la propietat als efectes establits en la legislaci estatal de
sl i notificada als interessats perqu puguen formular-hi allegacions.
Transcorregut el termini dallegacions, o desestimades estes, lrgan
competent acordar la mesura de restauraci que corresponga, a crrec
de linteressat, i concedir un termini dexecuci.

Artculo 240. Procedimiento de restauracin de la legalidad urbanstica


1. Instruido el expediente y formulada la propuesta de medida de
restauracin de la ordenacin urbanstica vulnerada, la misma ser
comunicada al registro de la propiedad a los efectos establecidos en
la legislacin estatal de suelo y notificada a los interesados para que
puedan formular alegaciones. Transcurrido el plazo de alegaciones, o
desestimadas estas, el rgano competente acordar la medida de restauracin que corresponda, a costa del interesado, concediendo un plazo
de ejecucin.
2. El plazo mximo para notificar y resolver el expediente de restauracin de la legalidad urbanstica ser de seis meses, plazo que comenzar a contarse:
a) Si no se ha solicitado la legalizacin, el da en que finalice el
plazo otorgado en el requerimiento de legalizacin.
b) Si se ha solicitado la legalizacin, el plazo se iniciar el da en
que se dicte el acto administrativo resolviendo sobre la licencia urbanstica o autorizacin administrativa de que se trate.
c) En los supuestos en los que el procedimiento se hubiera paralizado por causa imputable al interesado, se interrumpir el plazo para
resolver.
3. El rgano actuante puede suspender la ejecucin de la orden de
restauracin hasta que la resolucin sea firme por va administrativa. En
particular, se puede suspender la ejecucin de la orden de restauracin
cuando a travs de la tramitacin de algn instrumento de planeamiento
de desarrollo del planeamiento general o de la gestin urbanstica, se
pudiese legalizar la actuacin afectada sin licencia de forma sobrevenida y la hiciera innecesaria, una vez aprobado el instrumento.
4. Tambin se suspender la ejecucin de la orden de derribo cuando
concurran todas las siguientes circunstancias:
a) Que el interesado acredite que ha pedido en la forma debida las
licencias o las autorizaciones necesarias por la legalizacin, as como
la documentacin que debe acompaar la solicitud de las licencias o las
autorizaciones.
b) Que el interesado formalice ante la administracin una garanta
en cuanta no inferior al 50% del presupuesto de las actuaciones de

2. El termini mxim per a notificar i resoldre lexpedient de restauraci de la legalitat urbanstica ser de sis mesos, termini que comenar
a comptar-se:
a) Si no sha sollicitat la legalitzaci, el dia en qu finalitze el termini atorgat en el requeriment de legalitzaci.
b) Si sha sollicitat la legalitzaci, el termini siniciar el dia en qu
es dicte lacte administratiu que resolga sobre la llicncia urbanstica o
autoritzaci administrativa de qu es tracte.
c) En els casos en qu el procediment shaguera paralitzat per causa
imputable a linteressat, sinterrompr el termini per a resoldre.
3. Lrgan actuant pot suspendre lexecuci de lordre de restauraci fins que la resoluci siga ferma per via administrativa. En particular,
es pot suspendre lexecuci de lordre de restauraci quan a travs de
la tramitaci dalgun instrument de planejament de desenvolupament
del planejament general o de la gesti urbanstica, es pogus legalitzar
lactuaci afectada sense llicncia de forma sobrevinguda i la fera innecessria, una vegada aprovat linstrument.
4. Tamb se suspendr lexecuci de lordre denderrocament quan
concrreguen totes les circumstncies segents:
a) Que linteressat acredite que ha demanat en la forma deguda les
llicncies o les autoritzacions necessries per la legalitzaci, com tamb
la documentaci que ha dacompanyar la sollicitud de les llicncies o
les autoritzacions.
b) Que linteressat formalitze davant ladministraci una garantia en
quantia no inferior al 50% del pressupost de les actuacions de reposici,

Num. 7329 / 31.07.2014

19035

mitjanant alguna de les formes admeses en la legislaci de contractes


de les administracions pbliques.

reposicin, mediante alguna de las formas admitidas en la legislacin de


contratos de las administraciones pblicas.

Article 241. Incompliment per linteressat de lorde de restauraci o


de suspensi
1. Lincompliment per part de linteressat de lorde de restauraci de
la legalitat donar lloc a ladopci de les mesures segents:
a) A la imposici per ladministraci de multes coercitives, fins a
aconseguir lexecuci pel subjecte obligat de les mesures de restauraci.
Les multes coercitives es podran imposar per perodes dun mes i en
quantia de sis-cents a tres mil euros cada una destes, segons siguen les
mesures previstes, amb un mxim de deu. Estes multes coercitives simposaran amb independncia del fet que puguen imposar-se en ocasi del
corresponent expedient sancionador.
b) A lexecuci subsidiria per part de ladministraci actuant i a
crrec de linteressat. Transcorregut el termini de compliment voluntari
derivat de lltima multa coercitiva imposada, ladministraci actuant
estar obligada a executar subsidiriament les corresponents ordes, a
crrec de linteressat.
c) A lexecuci forosa per mitj de qualssevol altres mitjans previstos en lordenament jurdic.
2. Lincompliment de les ordes de suspensi donar lloc a lexecuci subsidiria per ladministraci urbanstica actuant o a la imposici
de multes coercitives. En el cas dimposici de multes coercitives, cada
deu dies es podr imposar una multa entre dos-cents i dos mil euros, la
qual es determinar amb criteris de proporcionalitat tenint en compte
lentitat i la transcendncia de lactuaci urbanstica de qu es tracte.
Per este concepte no podran imposar-se ms de deu multes coercitives.

Artculo 241. Incumplimiento por el interesado de la orden de restauracin o de suspensin


1. El incumplimiento por parte del interesado de la orden de restauracin de la legalidad dar lugar a la adopcin de las siguientes medidas:
a) A la imposicin por la administracin de multas coercitivas, hasta
lograr la ejecucin por el sujeto obligado de las medidas de restauracin. Las multas coercitivas se podrn imponer por perodos de un mes
y en cuanta de seiscientos a tres mil euros cada una de ellas, segn sean
las medidas previstas, con un mximo de diez. Estas multas coercitivas
se impondrn con independencia de las que puedan imponerse con ocasin del correspondiente expediente sancionador.
b) A la ejecucin subsidiaria por parte de la administracin actuante
y a costa del interesado. Transcurrido el plazo de cumplimiento voluntario derivado de la ltima multa coercitiva impuesta, la administracin
actuante estar obligada a ejecutar subsidiariamente las correspondientes rdenes, a cargo del interesado.
c) A la ejecucin forzosa mediante cualesquiera otros medios previstos en el ordenamiento jurdico.
2. El incumplimiento de las rdenes de suspensin dar lugar a la
ejecucin subsidiaria por la administracin urbanstica actuante o a la
imposicin de multas coercitivas. En el caso de imposicin de multas
coercitivas, cada diez das se podr imponer una multa entre doscientos
y dos mil euros, determinndose la cuanta con criterios de proporcionalidad teniendo en cuenta la entidad y transcendencia de la actuacin
urbanstica de que se trate. Por este concepto no podrn imponerse ms
de diez multas coercitivas.
3. Con independencia de lo anterior, la administracin actuante dar
cuenta del incumplimiento al Ministerio Fiscal a los efectos de la exigencia de la responsabilidad penal que pudiera proceder.
4. Se establece como supuesto expropiatorio por incumplimiento de
la funcin social de la propiedad la realizacin de actos que constituyen
infraccin urbanstica muy grave. La resolucin que ponga fin al expediente de restauracin podr establecer en estos casos que, transcurrido
el plazo otorgado para la ejecucin de la orden de restauracin sin que
esta se cumpla por el interesado, se inicie el procedimiento expropiatorio de la finca en que se hubiera cometido la infraccin. No se iniciar
el procedimiento expropiatorio si el interesado acata diligentemente la
orden de restauracin en el plazo concedido.
5. Las expropiaciones previstas en el apartado anterior se tramitarn por
el procedimiento de tasacin conjunta. En la valoracin de estas expropiaciones no se tendrn en cuenta las obras, construcciones, usos o actividades
determinantes de la infraccin. Del precio justo se descontar el importe de
la multa y el coste de la demolicin de lo ejecutado ilegalmente.

3. Amb independncia de lanterior, ladministraci actuant donar


compte de lincompliment al Ministeri Fiscal als efectes de lexigncia
de la responsabilitat penal que sen derive.
4. Sestablix com a cas expropiatori per incompliment de la funci
social de la propietat la realitzaci dactes que constituxen infracci
urbanstica molt greu. La resoluci que pose fi a lexpedient de restauraci podr establir en estos casos que, transcorregut el termini atorgat per
a lexecuci de lorde de restauraci sense que linteressat la complisca,
sinicie el procediment expropiatori de la finca en qu shaguera coms
la infracci. No siniciar el procediment expropiatori si linteressat
acata diligentment lorde de restauraci en el termini concedit.
5. Les expropiacions previstes en lapartat anterior es tramitaran
pel procediment de taxaci conjunta. En la valoraci destes expropiacions no es tindran en compte les obres, construccions, usos o activitats
determinants de la infracci. Del preu just es descomptar limport de
la multa i el cost de la demolici del que sha executat illegalment.
Article 242. Mesures complementries en cas dincompliment per linteressat de lorde de restauraci
Mentres que linteressat no execute plenament lorde de restauraci
de la legalitat urbanstica:
1. Les construccions, edificacions, installacions i la resta delements pendents de demolici, no donaran dret als efectes del pagament
de preu just expropiatori, dindemnitzaci de danys i perjus o dun altre
tipus de compensaci econmica.
2. El propietari de la construcci, edificaci, installaci i la resta
delements pendents de demolici quedar provisionalment inhabilitat
fins que sacredite la restauraci, per a ser beneficiari de subvencions,
incentius fiscals i qualssevol altres mesures de foment dels actes i activitats que necessiten autoritzaci o llicncia urbanstica. Tamb quedar
provisionalment inhabilitat per a assumir o exercir la funci durbanitzador o empresari constructor en un programa dactuaci.

Artculo 242. Medidas complementarias en caso de incumplimiento


por el interesado de la orden de restauracin
Mientras que el interesado no ejecute plenamente la orden de restauracin de la legalidad urbanstica:
1. Las construcciones, edificaciones, instalaciones y dems elementos pendientes de demolicin, no darn derecho a efectos del pago de
justiprecio expropiatorio, de indemnizacin de daos y perjuicios o de
otro tipo de compensacin econmica.
2. El propietario de la construccin, edificacin, instalacin y
dems elementos pendientes de demolicin, quedar provisionalmente
inhabilitado, hasta que se acredite la restauracin, para ser beneficiario
de subvenciones, incentivos fiscales y cualesquiera otras medidas de
fomento de los actos y actividades que precisen de autorizacin o licencia urbanstica. Tambin quedar provisionalmente inhabilitado para
asumir o ejercer la funcin de urbanizador o empresario constructor en
un programa de actuacin.

Secci III
Suspensi i revisi de llicncies

Seccin III
Suspensin y revisin de licencias

Article 243. Revisi dofici de llicncies o ordes dexecuci


1. Les llicncies i ordes dexecuci en qu concrrega un cas de nul
litat de ple dret podran ser revisades, dofici o com a conseqncia de

Artculo 243. Revisin de oficio de licencias u rdenes de ejecucin


1. Las licencias y rdenes de ejecucin en las que concurra un
supuesto de nulidad de pleno derecho podrn ser revisadas, de oficio

Num. 7329 / 31.07.2014

lestimaci dels recursos administratius previstos en dret, per ladministraci municipal, en els termes establits en la Llei de Rgim Jurdic de
les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.

19036

2. En el cas dactes anullables, ladministraci municipal haur de


declarar abans que lacte s lesiu, en els termes establits en la legislaci
esmentada en lapartat anterior.

o como consecuencia de la estimacin de los recursos administrativos


previstos en derecho, por la administracin municipal, en los trminos
establecidos en la Ley de Rgimen Jurdico de las Administraciones
Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.
2. En el supuesto de actos anulables, la administracin municipal
deber proceder a la previa declaracin de lesividad del acto, en los
trminos establecidos en la legislacin citada en el apartado anterior.

Article 244. Impugnaci autonmica de llicncies municipals


Quan la conselleria competent en matria dordenaci del territori i
urbanisme tinga coneixement de latorgament duna llicncia dobres o
orde dexecuci que constitusca una infracci urbanstica greu o molt
greu, i sempre que hi haja interessos supramunicipals afectats, podr
formular el requeriment danullaci o interposar recurs contencis
administratiu, aix en els termes i casos previstos, i amb els requisits
establits en la legislaci vigent en matria de regulaci de les bases del
rgim local.

Artculo 244. Impugnacin autonmica de licencias municipales


Cuando la consellera competente en materia de ordenacin del
territorio y urbanismo tuviese conocimiento del otorgamiento de una
licencia de obras u orden de ejecucin que constituyan una infraccin
urbanstica grave o muy grave, y siempre que existan intereses supramunicipales afectados, podr formular el requerimiento de anulacin o
interponer recurso contencioso administrativo, ello en los trminos y
supuestos previstos, y con los requisitos establecidos en la legislacin
vigente en materia de regulacin de las bases del rgimen local.

CAPTOL III
Infraccions i sancions urbanstiques

CAPTULO III
Infracciones y sanciones urbansticas

Secci I
Rgim general dinfraccions i sancions urbanstiques

Seccin I
Rgimen general de infracciones y sanciones urbansticas

Article 245. Concepte dinfracci


1. Sn infraccions urbanstiques les accions i omissions tipificades
i sancionades en esta llei.
2. Quan un mateix fet puga ser tipificat com a infracci en distintes
lleis protectores del territori, de lurbanisme, del paisatge, dels recursos
naturals o del patrimoni histric, saplicar noms la sanci ms severa
de les previstes.

Artculo 245. Concepto de infraccin


1. Son infracciones urbansticas las acciones y omisiones tipificadas
y sancionadas en esta ley.
2. Cuando un mismo hecho pueda ser tipificado como infraccin
en distintas leyes protectoras del territorio, del urbanismo, del paisaje,
de los recursos naturales o del patrimonio histrico, se aplicar solo la
sancin ms severa de las previstas.

Article 246. Infraccions molt greus, greus i lleus


1. Les infraccions urbanstiques es classifiquen en molt greus, greus
i lleus.
2. Sn infraccions molt greus les accions i omissions tipificades en
esta llei que constitusquen incompliment de les normes urbanstiques
relatives a ls del sl i la construcci que afecten zones verdes, espais
lliures, dotacions i equipaments pblics o al sl no urbanitzable protegit.

Artculo 246. Infracciones muy graves, graves y leves


1. Las infracciones urbansticas se clasifican en muy graves, graves
y leves.
2. Son infracciones muy graves las acciones y omisiones tipificadas
en esta ley que constituyan incumplimiento de las normas urbansticas
relativas al uso del suelo y construccin que afecten a zonas verdes,
espacios libres, dotaciones y equipamientos pblicos o al suelo no urbanizable protegido.
Son igualmente infracciones muy graves las parcelaciones ilegales
en suelo pendiente de programacin o respecto al que el planeamiento
no autorice su urbanizacin.
3. Son infracciones graves las acciones y omisiones tipificadas en
esta ley que constituyan incumplimiento de las normas relativas a parcelaciones, aprovechamiento urbanstico, edificabilidad, uso del suelo,
altura, volumen, situacin de las edificaciones y ocupacin permitida
de la superficie de las parcelas, o la de edificacin de estas en exceso
del aprovechamiento subjetivo sin haber cumplido las condiciones de
gestin urbanstica exigibles.
Constituye asimismo infraccin grave el incumplimiento culpable
por el urbanizador de los compromisos asumidos con la administracin
o los propietarios, salvo el incumplimiento de los plazos no superior a
un tercio de los mismos.
4. Se consideran infracciones leves las infracciones tipificadas en
esta ley que no tengan carcter de graves o muy graves y, en todo caso,
la ejecucin de obras o instalaciones realizadas sin licencia y orden de
ejecucin cuando sean legalizables por ser conformes con el ordenamiento urbanstico.

Sn igualment infraccions molt greus les parcellacions illegals


en sl pendent de programaci o respecte al qual el planejament no
autoritze la urbanitzaci.
3. Sn infraccions greus les accions i omissions tipificades en esta
llei que constitusquen incompliment de les normes relatives a parcel
lacions, aprofitament urbanstic, edificabilitat, s del sl, alria, volum,
situaci de les edificacions i ocupaci permesa de la superfcie de les
parcelles, o la dedificaci destes en excs de laprofitament subjectiu
sense haver complit les condicions de gesti urbanstica exigibles.
Constitux, aix mateix, infracci greu, lincompliment culpable
per lurbanitzador dels compromisos assumits amb ladministraci o
els propietaris, excepte lincompliment dels terminis no superior a un
ter destos.
4. Es consideren infraccions lleus les infraccions tipificades en esta
llei que no tinguen carcter de greus o molt greus i, en tot cas, lexecuci dobres o installacions realitzades sense llicncia i orde dexecuci
quan siguen legalitzables per ser conformes a lordenament urbanstic.
Article 247. Tipus de sancions
Per cometre les infraccions urbanstiques es podran imposar les sancions segents:
1. Multa.
2. Inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador o empresari
constructor per un temps no superior a quatre anys.
3. Inhabilitaci per a ser concessionari o subcontractista dobres
durbanitzaci per un temps no superior a quatre anys.

Artculo 247. Tipos de sanciones


Por la comisin de las infracciones urbansticas se podrn imponer
las siguientes sanciones:
1. Multa.
2. Inhabilitacin para asumir la condicin de urbanizador o empresario constructor por un tiempo no superior a cuatro aos.
3. Inhabilitacin para ser concesionario o subcontratista de obras de
urbanizacin por un tiempo no superior a cuatro aos.

Num. 7329 / 31.07.2014

Article 248. Quantia de les multes


1. Les multes que shan dimposar per lexecuci dobres o instal
lacions realitzades sense llicncia o orde dexecuci seran de quantia
variable, segons les regles que sestablixen en els articles segents.
2. Les altres infraccions urbanstiques seran sancionades:
a) Les lleus, amb multa de tres-cents fins a tres mil euros.
b) Les greus, se sancionaran amb multa de tres mil un a trenta mil
euros.
c) Les molt greus, se sancionaran amb multa de trenta mil un a un
mili i mig deuros.
3. Quan la suma de la sanci imposada i del cost de les actuacions
de reposici dels bns i situacions a lestat primitiu siga una xifra inferior al benefici obtingut amb lactivitat illegal, sincrementar la quantia
de la multa fins a aconseguir el valor deste. En cap cas la infracci
urbanstica pot comportar un benefici econmic per a linfractor.

19037

4. En els casos en qu la restauraci de lorde urbanstic infringit no


exigisca cap actuaci material, la sanci que simpose a linfractor no
podr ser inferior al benefici obtingut amb lactivitat illegal.

Artculo 248. Cuanta de las multas


1. Las multas a imponer por ejecucin de obras o instalaciones realizadas sin licencia u orden de ejecucin sern de cuanta variable, segn
las reglas que se establecen en los artculos siguientes.
2. Las dems infracciones urbansticas sern sancionadas:
a) Las leves, con multa de trescientos hasta tres mil euros.
b) Las graves, se sancionarn con multa de tres mil uno a treinta
mil euros.
c) Las muy graves, se sancionarn con multa de treinta mil uno a un
milln y medio de euros.
3. Cuando la suma de la sancin impuesta y del coste de las actuaciones de reposicin de los bienes y situaciones a su primitivo estado
arrojase una cifra inferior al beneficio obtenido con la actividad ilegal,
se incrementar la cuanta de la multa hasta alcanzar el valor del mismo.
En ningn caso la infraccin urbanstica puede suponer un beneficio
econmico para el infractor.
4. En los casos en que la restauracin del orden urbanstico infringido no exigiere actuacin material ninguna, la sancin que se imponga al
infractor no podr ser inferior al beneficio obtenido con la actividad ilegal.

Article 249. Inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador


1. La inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador, per un
temps no superior a quatre anys, simposar, sense perju de la multa
que si s el cas corresponga, a lurbanitzador que, amb desobedincia o
engany, incomplisca els compromisos assumits amb ladministraci o
els propietaris, excepte lincompliment dels terminis.
2. La conselleria competent en matria durbanisme crear i mantindr actualitzat un registre en qu constaran inscrites les resolucions
per les quals simpose la sanci dinhabilitaci per a assumir la condici
durbanitzador, a lefecte del qual els rgans administratius que adopten
estes resolucions nhauran de remetre una cpia a la conselleria indicada. Esta sanci ser comunicada al Registre Oficial de Contractistes i
Empreses Qualificades de la Comunitat Valenciana.
3. En els mateixos termes, simposar la sanci dinhabilitaci per a
ser concessionari o subcontractista dobres durbanitzaci.
4. En els mateixos termes, simposar la sanci dinhabilitaci per a
actuar com a empresari constructor de programes dactuaci.

Artculo 249. Inhabilitacin para asumir la condicin de urbanizador


1. La inhabilitacin para asumir la condicin de urbanizador, por
un tiempo no superior a cuatro aos, se impondr, sin perjuicio de la
multa que en su caso corresponda, al urbanizador que, mediando desobediencia o engao, incumpliere los compromisos asumidos con la
administracin o los propietarios, salvo el incumplimiento de los plazos.
2. La consellera competente en materia de urbanismo crear y mantendr actualizado un registro en el que constarn inscritas las resoluciones por las que se imponga la sancin de inhabilitacin para asumir la
condicin de urbanizador, a cuyo efecto los rganos administrativos que
adopten dichas resoluciones debern remitir copia de las mismas a la
indicada consellera. Esta sancin ser comunicada al Registro Oficial
de Contratistas y Empresas Calificadas de la Comunitat Valenciana.
3. En los mismos trminos, se impondr la sancin de inhabilitacin
para ser concesionario o subcontratista de obras de urbanizacin.
4. En los mismos trminos, se impondr la sancin de inhabilitacin
para operar como empresario constructor de programas de actuacin.

Article 250. Els subjectes responsables


1. Seran subjectes responsables totes les persones fsiques o jurdiques que incrreguen en infracci urbanstica en les seues conductes,
obres, actuacions, o per mitj de lincompliment de les seues obligacions o de les ordes de qu siguen destinataris.
2. En el cas dinfraccions relatives a actes dexecuci dobres i
construccions i ds del sl, seran responsables el promotor, el constructor i el director o directors de lobra, i es consideraran com a tals aquells
que aix figuren definits en la legislaci vigent en matria dordenaci
de ledificaci. Es considerar tamb com a promotor el propietari del
sl en el qual es cometa la infracci, excepte prova en contra.
3. Les persones jurdiques seran sancionades per les infraccions
urbanstiques comeses pels seus rgans i agents i assumiran el cost de
les mesures de reparaci de lorde urbanstic vulnerat, sense perju de la
responsabilitat que, si s el cas, corresponga als seus gestors.
4. Les companyies subministradores de servicis urbanstics declarats essencials seran responsables de les infraccions que es deriven de
lincompliment de les seues obligacions tipificades en esta llei.

Artculo 250. Los sujetos responsables


1. Sern sujetos responsables todas las personas fsicas o jurdicas
que incurran en infraccin urbanstica en sus conductas, obras, actuaciones o bien mediante el incumplimiento de sus obligaciones o de las
rdenes de las que sean destinatarios.
2. En el caso de infracciones relativas a actos de ejecucin de obras
y construcciones y de uso del suelo, sern responsables el promotor, el
constructor y el director o directores de la obra, considerndose como
tales aquellos que as aparecen definidos en la legislacin vigente en
materia de ordenacin de la edificacin. Se considerar tambin como
promotor el propietario del suelo en el cual se cometa la infraccin,
salvo prueba en contrario.
3. Las personas jurdicas sern sancionadas por las infracciones
urbansticas cometidas por sus rganos y agentes y asumirn el coste de
las medidas de reparacin del orden urbanstico vulnerado, sin perjuicio
de la responsabilidad que, en su caso, corresponda a sus gestores.
4. Las compaas suministradoras de servicios urbansticos declarados esenciales sern responsables de las infracciones que se deriven del
incumplimiento de sus obligaciones tipificadas en esta ley.

Article 251. La prescripci de les infraccions


1. Les infraccions urbanstiques prescriuran en els terminis
segents:
a) Per a les infraccions greus o molt greus, als quatre anys.
b) Per a les lleus, a lany.
2. El termini de prescripci comenar a computar-se des de la data
en qu shaguera coms la infracci o, si esta s desconeguda, des de
la data en qu shaguera pogut incoar el procediment sancionador per
aparixer signes exteriors que permeten conixer els fets constitutius
dinfracci.
3. En el cas dinfraccions continuades, el termini de prescripci
comenar a partir de la finalitzaci de lactivitat o la de lltim acte
amb qu la infracci es consumisca. Constitux infracci urbanstica

Artculo 251. La prescripcin de las infracciones


1. Las infracciones urbansticas prescribirn en los siguientes plazos:
a) Para las infracciones graves o muy graves, a los cuatro aos.
b) Para las leves, al ao.
2. El plazo de prescripcin comenzar a computarse desde la fecha
en que se hubiera cometido la infraccin o, si esta fuera desconocida,
desde la fecha en que hubiera podido incoarse el procedimiento sancionador por aparecer signos exteriores que permitan conocer los hechos
constitutivos de infraccin.
3. En el caso de infracciones continuadas, el plazo de prescripcin
comenzar a partir de la finalizacin de la actividad o la del ltimo acto
con el que la infraccin se consuma. Constituye infraccin urbanstica

Num. 7329 / 31.07.2014

19038

continuada lactivitat consistent en la repetici dactes anlegs quan


tots estos tinguen una unitat dobjectiu dins dun mateix mbit territorial. Es presumix, en tot cas, que els actes de parcellaci illegal sn
infraccions continuades.
4. La prescripci de la infracci sinterromp quan linteressat tinga
coneixement de la incoaci del corresponent expedient sancionador o
de lexpedient de restauraci de la legalitat urbanstica.

continuada la actividad consistente en la repeticin de actos anlogos


cuando todos ellos tengan una unidad de objetivo dentro de un mismo
mbito territorial. Se presume, en todo caso, que los actos de parcelacin ilegal son infracciones continuadas.
4. La prescripcin de la infraccin se interrumpe cuando se tenga
conocimiento por el interesado de la incoacin del correspondiente
expediente sancionador o del expediente de restauracin de la legalidad
urbanstica.

Article 252. La prescripci de la sanci


1. Les sancions greus i molt greus prescriuen al cap de quatre anys,
i les lleus a lany.
2. El termini de prescripci de les sancions comenar a comptar
des de lendem daquell en qu adquirisca fermesa la resoluci per la
qual simposa la sanci.

Artculo 252. La prescripcin de la sancin


1. Las sanciones graves y muy graves prescriben a los cuatro aos,
y las leves al ao.
2. El plazo de prescripcin de las sanciones comenzar a contarse
desde el da siguiente a aquel en que adquiera firmeza la resolucin por
la que se impone la sancin.

Article 253. Circumstncies agreujants i atenuants


1. Per a graduar les multes caldr ajustar-se primordialment a la
gravetat de la matria, a lentitat econmica dels fets constitutius de la
infracci, a la seua reiteraci per part de la persona responsable i al grau
de culpabilitat de cada un dels infractors.
2. Sn circumstncies que agreugen la responsabilitat dels infractors:
a) Reincidir. Hi ha reincidncia quan es comet una infracci del
mateix tipus que la que va motivar una sanci anterior en el termini dels
quatre anys segents a la notificaci desta; en este cas, es requerir que
la resoluci sancionadora haja adquirit fermesa.
b) Utilitzar violncia o qualsevol altre tipus de coacci sobre lautoritat o funcionari pblic encarregat del compliment de la legalitat urbanstica, o haver-hi suborn.
c) Alterar els casos de fet que presumptament legitimen lactuaci,
o falsificar els documents en qu sacredita el fonament legal de lactuaci.
d) Realitzar-la aprofitant-se o explotant en benefici seu una greu
necessitat pblica o del particular o particulars que van resultar perjudicats.
e) Resistir-se a les ordes emanades de lautoritat relatives a la defensa de la legalitat urbanstica o el seu compliment defectus.
f) Iniciar les obres sense orde escrita del tcnic director i les modificacions que aquell introdura en lexecuci del projecte sense instruccions expresses del tcnic esmentat, quan estes variacions comporten una
infracci urbanstica. Lempresari constructor quedar exempt de responsabilitat en tots aquells casos en qu justifique suficientment haverse atingut a les instruccions rebudes de la direcci facultativa de lobra.

Artculo 253. Circunstancias agravantes y atenuantes


1. Para graduar las multas se atender primordialmente a la gravedad de la materia, a la entidad econmica de los hechos constitutivos de
la infraccin, a su reiteracin por parte de la persona responsable y al
grado de culpabilidad de cada uno de los infractores.
2. Son circunstancias que agravan la responsabilidad de los infractores:
a) Reincidir. Existe reincidencia cuando se comete una infraccin
del mismo tipo que la que motiv una sancin anterior en el plazo de
los cuatro aos siguientes a la notificacin de esta; en tal supuesto, se
requerir que la resolucin sancionadora haya adquirido firmeza.
b) Utilizar violencia o cualquier otro tipo de coaccin sobre la autoridad o funcionario pblico encargado del cumplimiento de la legalidad
urbanstica, o mediar soborno.
c) Alterar los supuestos de hecho que presuntamente legitiman la
actuacin, o falsificar los documentos en que se acredita el fundamento
legal de la actuacin.
d) Realizarla aprovechndose o explotando en su beneficio una
grave necesidad pblica o del particular o particulares que resultaron
perjudicados.
e) Resistirse a las rdenes emanadas de la autoridad relativas a la
defensa de la legalidad urbanstica o su cumplimiento defectuoso.
f) Iniciar las obras sin orden escrita del tcnico director y las modificaciones que aquel introdujere en la ejecucin del proyecto sin instrucciones expresas de dicho tcnico, cuando tales variaciones comporten una infraccin urbanstica, quedando exento de responsabilidad el
empresario constructor en todos aquellos casos en que justifique suficientemente haberse atenido a las instrucciones recibidas de la direccin
facultativa de la obra.
g) Haberse prevalido, para cometerla, de la titularidad de un oficio
o cargo pblico, salvo que el hecho constitutivo de la infraccin haya
sido realizado, precisamente, en el ejercicio del deber funcional propio
del cargo u oficio.
h) No haber procedido a la suspensin de las obras tras la inspeccin y pertinente advertencia del agente de la autoridad.
3. Son circunstancias cuya concurrencia atena la responsabilidad
de los infractores:
a) Acreditar la falta de intencionalidad en la gravedad del dao a
los intereses pblicos o privados afectados por la operacin o actuacin
ilegal.
b) Proceder a la reparacin o adoptar medidas que disminuyan el
dao causado, antes de la iniciacin de las actuaciones sancionadoras.
c) Proceder a la suspensin de las obras tras la inspeccin y pertinente advertencia del agente de la autoridad.
4. Son circunstancias que, segn cada caso, atenan o agravan la
responsabilidad:
a) El grado de conocimiento tcnico de los pormenores de la actuacin, de acuerdo con la profesin o actividad habitual del culpable.
b) El beneficio obtenido de la infraccin, o, en su caso, el haberla
realizado sin consideracin ninguna al posible beneficio econmico que
de la misma se derivare.
c) La mayor o menor magnitud fsica del dao producido.
d) La mayor o menor dificultad tcnica para devolver el inmueble
a su estado inicial.

g) Haver-se prevalgut, per a cometre-la, de la titularitat dun ofici


o crrec pblic, llevat que el fet constitutiu de la infracci haja sigut
realitzat, precisament, en lexercici del deure funcional propi del crrec
o ofici.
h) No haver susps les obres desprs de la inspecci i pertinent
advertncia de lagent de lautoritat.
3. Sn circumstncies la concurrncia de les quals atenua la responsabilitat dels infractors:
a) Acreditar la falta dintencionalitat en la gravetat del dany als interessos pblics o privats afectats per lactuaci illegal.
b) Reparar o adoptar mesures que disminusquen el dany causat,
abans de la iniciaci de les actuacions sancionadores.
c) Suspendre les obres desprs de la inspecci i la pertinent advertncia de lagent de lautoritat.
4. Sn circumstncies que, segons cada cas, atenuen o agreugen la
responsabilitat:
a) El grau de coneixement tcnic dels detalls de lactuaci, dacord
amb la professi o lactivitat habitual del culpable.
b) El benefici obtingut de la infracci, o, si s el cas, haver-la realitzat sense cap consideraci al possible benefici econmic que sen
derive.
c) La major o menor magnitud fsica del dany produt.
d) La major o menor dificultat tcnica per a tornar limmoble al seu
estat inicial.

Num. 7329 / 31.07.2014

19039

Article 254. La graduaci de la responsabilitat


1. Quan en la comissi de la infracci concrrega alguna circumstncia agreujant, la sanci simposar sempre en el grau mxim.
2. Si concorre alguna circumstncia atenuant, la sanci simposar
en el grau mnim.
3. Quan concrreguen circumstncies atenuants o agreujants, estes
es compensaran de forma racional per a la determinaci de la sanci, i
es ponderaran raonadament la transcendncia dunes i altres.
4. Quan no concrreguen circumstncies atenuants ni agreujants, la
sanci simposar en el seu grau mitj.

Artculo 254. La graduacin de la responsabilidad


1. Cuando en la comisin de la infraccin concurra alguna circunstancia agravante, la sancin se impondr siempre en su grado mximo.
2. Si concurriese alguna circunstancia atenuante, la sancin se
impondr en su grado mnimo.
3. Cuando concurriesen circunstancias atenuantes o agravantes,
estas se compensarn de forma racional para la determinacin de la
sancin, ponderando razonadamente la trascendencia de unas y otras.
4. Cuando no concurran circunstancias atenuantes ni agravantes, la
sancin se impondr en su grado medio.

Article 255. Regles per a la determinaci de la sanci


1. Les multes per infraccions simposaran amb independncia de
les mesures cautelars per al manteniment de lorde urbanstic i de les
definitives per a la seua restauraci quan haja sigut conculcat.
2. Les multes que simposen als distints grups de responsables per
una mateixa infracci tindran entre si carcter independent. Si la condici de promotor, constructor o director de lobra recaiu en dos o ms
persones, limport de la multa, dins de cada un destos grups, es distribuir entre elles en proporci al seu grau de participaci en la comissi
de la infracci, o a parts iguals, si aix no es pot determinar. Si en una
mateixa persona concrre la condici de promotor, constructor i director
dobra, o de diverses destes, noms se li imposar una sanci.
3. En el cas que la total restauraci de la realitat fsica alterada la
efectue linteressat amb anterioritat a la iniciaci de lexpedient sancionador, quedar exempt de sanci administrativa.
4. Si la restauraci de la realitat fsica alterada la du a terme linteressat dins del termini establit a este efecte, la multa es reduir en un
noranta-cinc per cent.
5. La base per al clcul de les multes consistents en un percentatge
del valor de lobra o installaci executada estar integrada pel cost
dels materials o de la installaci i el de la seua execuci o implantaci, excloent-hi el benefici empresarial, els honoraris professionals i
els impostos.

Artculo 255. Reglas para la determinacin de la sancin


1. Las multas por infracciones se impondrn con independencia de
las medidas cautelares para el mantenimiento del orden urbanstico y
de las definitivas para su restauracin cuando haya sido conculcado.
2. Las multas que se impongan a los distintos grupos de responsables por una misma infraccin tendrn entre s carcter independiente.
Si la condicin de promotor, constructor o director de la obra recayera
en dos o ms personas, el importe de la multa, dentro de cada uno de
estos grupos, se distribuir entre ellas en proporcin a su grado de participacin en la comisin de la infraccin, o a partes iguales, si ello no
pudiera determinarse. Si en una misma persona concurrieran la condicin de promotor, constructor y director de obra, o de varias de ellas,
solamente se le impondr una sancin.
3. En el caso de que la total restauracin de la realidad fsica alterada se efectuara por el interesado con anterioridad a la iniciacin del
expediente sancionador, quedar exento de sancin administrativa.
4. Si la restauracin de la realidad fsica alterada se llevase a cabo
por el interesado dentro del plazo establecido al efecto, la multa se reducir en un noventa y cinco por cien.
5. La base para el clculo de las multas consistentes en un porcentaje del valor de la obra o instalacin ejecutada estar integrada por el
coste de los materiales o de la instalacin y el de su ejecucin o implantacin, excluidos el beneficio empresarial, honorarios profesionales e
impuestos.

Article 256. Procediment sancionador


1. La potestat sancionadora sexercir per mitj del procediment
establit en la legislaci general aplicable.
2. El termini per a resoldre lexpedient sancionador ser de sis
mesos comptador des de la data de la seua iniciaci, termini ampliable,
com a mxim, per altres sis mesos mitjanant un acord adoptat per lrgan competent per a iniciar el procediment.
3. Transcorregut el termini mxim per a resoldre sense que es dicte
una resoluci, sentendr caducat el procediment. En el cas que la
infracci no haja prescrit, haur diniciar-se un nou procediment sancionador.

Artculo 256. Procedimiento sancionador


1. La potestad sancionadora se ejercer mediante el procedimiento
establecido en la legislacin general aplicable.
2. El plazo para resolver el expediente sancionador ser de seis
meses contado desde la fecha de su iniciacin, plazo ampliable, como
mximo, por otros seis meses mediante acuerdo adoptado por el rgano
competente para iniciar el procedimiento.
3. Transcurrido el plazo mximo para resolver sin que se dictase
resolucin, se entender caducado el procedimiento. En el supuesto de
que la infraccin no hubiese prescrito, deber iniciarse un nuevo procedimiento sancionador.

Article 257. Infraccions connexes


1. En els casos en qu sinstrura expedient sancionador per dos o
ms infraccions tipificades entre les quals existisca relaci de causa a
efecte, simposar una sola sanci, que ser la que corresponga a la ms
greu en la quantia mxima. En els altres casos, als responsables de dos o
ms infraccions urbanstiques sels imposaran les multes corresponents
a cada una de les diverses infraccions comeses.
2. Tamb ser procedent la imposici duna nica sanci a pesar
de lexistncia de diverses infraccions urbanstiques concurrents quan
una destes haja sigut mitj imprescindible per a cometre laltra, o quan
de la comissi duna derive necessriament la de les altres. En estos
casos simposar la sanci ms greu de les que corresponguen a les
diverses infraccions urbanstiques comeses, i dins dels marges establits
legalment per a esta.

Artculo 257. Infracciones conexas


1. En los supuestos en que se instruyera expediente sancionador por
dos o ms infracciones tipificadas entre las que exista relacin de causa
a efecto, se impondr una sola sancin, que ser la que corresponda a la
ms grave en su cuanta mxima. En los dems casos, a los responsables de dos o ms infracciones urbansticas se les impondrn las multas
correspondientes a cada una de las diversas infracciones cometidas.
2. Tambin proceder la imposicin de una nica sancin pese a la
existencia de varias infracciones urbansticas concurrentes cuando una
de ellas haya sido medio imprescindible para cometer la otra, o cuando
de la comisin de una derive necesariamente la de otras. En estos casos
se impondr la sancin ms grave de las que correspondan a las diversas
infracciones urbansticas cometidas, y dentro de los mrgenes establecidos legalmente para ella.

Article 258. Qestions incidentals del procediment sancionador


1. Quan en ocasi de la tramitaci dels expedients administratius
que sinstrusquen per infracci urbanstica es desprenguen indicis del
carcter dillcit penal del fet, lrgan instructor de lexpedient ho posar en coneixement del Ministeri Fiscal, als efectes de lexigncia de les
responsabilitats dorde penal en qu hagen pogut incrrer els infractors,
i suspendr la tramitaci de lexpedient administratiu mentres que no

Artculo 258. Cuestiones incidentales del procedimiento sancionador


1. Cuando con ocasin de la tramitacin de los expedientes administrativos que se instruyan por infraccin urbanstica se desprendan
indicios del carcter de ilcito penal del hecho, el rgano instructor del
expediente lo pondr en conocimiento del Ministerio Fiscal, a los efectos de la exigencia de las responsabilidades de orden penal en que hayan
podido incurrir los infractores, suspendiendo la tramitacin del expe-

Num. 7329 / 31.07.2014

19040

recaiga una resoluci del Ministeri Fiscal o una resoluci judicial ferma.
La sanci penal exclour la imposici de sanci administrativa, per
no ladopci de les mesures de restauraci de la legalitat i de la realitat
fsica alterada.
2. Quan, en qualsevol fase dels procediments que sinstrusquen
com a conseqncia duna infracci urbanstica, lrgan administratiu
actuant aprecie que hi ha indicis de lexistncia duna altra infracci
administrativa per al coneixement de la qual no siga competent, ho
comunicar a lrgan que considere que ho siga.
3. Iniciat el procediment sancionador, lrgan que haja acordat la
iniciaci deste, o el que siga ladequat per a resoldre, si ja shaguera
elevat lexpedient al competent per a imposar la sanci, podr adoptar
les mesures cautelars que considere necessries per a assegurar el cessament de lactuaci que done lloc al procediment, la no-producci de
perjus a linters general o dels particulars afectats i lefectivitat de
les indemnitzacions o de la sanci que presumiblement es pogueren
declarar o imposar. Si no shaguera fet amb motiu de lexpedient de
restauraci de la legalitat urbanstica, podr acordar-se lanotaci en el
registre de la propietat de la incoaci del procediment, si la naturalesa
de lactuaci o la inactivitat que va donar lloc al procediment aix ho
permeta.

diente administrativo entre tanto no recaiga resolucin del Ministerio


Fiscal o resolucin judicial firme. La sancin penal excluir la imposicin de sancin administrativa, pero no la adopcin de las medidas de
restauracin de la legalidad y de la realidad fsica alterada.
2. Cuando, en cualquier fase de los procedimientos que se instruyan
como consecuencia de una infraccin urbanstica, el rgano administrativo actuante aprecie que hay indicios de la existencia de otra infraccin
administrativa para cuyo conocimiento no sea competente, lo comunicar al rgano que considere que lo sea.
3. Iniciado el procedimiento sancionador, podrn adoptarse por
el rgano que hubiera acordado la iniciacin del mismo, o el llamado
a resolver, si ya se hubiere elevado el expediente al competente para
imponer la sancin, cuantas medidas cautelares sean necesarias para
asegurar el cese de la actuacin que diere lugar al procedimiento, la no
produccin de perjuicios al inters general o de los particulares afectados y la efectividad de las indemnizaciones o de la sancin que presumiblemente se pudieren declarar o imponer. Si no se hubiere hecho con
motivo del expediente de restauracin de la legalidad urbanstica, podr
acordarse la anotacin en el Registro de la Propiedad de la incoacin del
procedimiento, si la naturaleza de la actuacin o inactividad que diere
lugar al procedimiento as lo permita.

Article 259. Rescabalament de danys i perjus


Els que com a conseqncia duna infracci urbanstica patisquen
dany o perju podran exigir de qualsevol dels infractors, amb carcter
solidari, el rescabalament i la indemnitzaci dels danys o perjus causats.

Artculo 259. Resarcimiento de daos y perjuicios


Quienes como consecuencia de una infraccin urbanstica sufrieren dao o perjuicio podrn exigir de cualquiera de los infractores, con
carcter solidario, el resarcimiento e indemnizacin de los daos o perjuicios causados.

Secci II
De les infraccions molt greus i les seues sancions

Seccin II
De las infracciones muy graves y sus sanciones

Article 260. Actuacions illegals en sls protegits


Se sancionar amb multa del cent al dos-cents per cent del valor
de les obres illegals executades als que realitzen en terrenys destinats
pel planejament a zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments
pblics, o en mbits de sl no urbanitzable subjectes a protecci, obres,
installacions o accions que incomplisquen les normes relatives a ls
i a ledificaci. Limport de la multa no ser inferior als tres mil euros.

Artculo 260. Actuaciones ilegales en suelos protegidos


Se sancionar con multa del cien al doscientos por cien del valor de las
obras ilegales ejecutadas a quienes realicen en terrenos destinados por el
planeamiento a zonas verdes, espacios libres, dotaciones y equipamientos
pblicos, o en mbitos de suelo no urbanizable sujetos a proteccin, obras,
instalaciones o acciones que incumplan las normas relativas al uso y a la
edificacin. El importe de la multa no ser inferior a los tres mil euros.

Article 261. Parcellacions en el sl no urbanitzable o en el sl urbanitzable sense programaci


1. Els que realitzen parcellacions urbanstiques illegals en el sl
no urbanitzable o en el sl urbanitzable sense programaci, tipificades
molt greus, o els que les autoritzen, seran sancionats amb multa del vint
al trenta per cent del valor en venda dels lots fraccionats.
2. Esta sanci simposar en la quantia mxima si la divisi realitzada lesiona el valor especfic que, si s el cas, protegisca lordenament
urbanstic. En tot cas, limport de la multa no ser mai inferior a la diferncia entre el valor inicial i el de venda de la parcella corresponent.

Artculo 261. Parcelaciones en el suelo no urbanizable o en el suelo


urbanizable sin programacin
1. Quienes realicen parcelaciones urbansticas ilegales en el suelo
no urbanizable o en el suelo urbanizable sin programacin, tipificadas
muy graves, o quienes las autoricen, sern sancionados con multa del
veinte al treinta por cien del valor en venta de los lotes fraccionados.
2. Esta sancin se impondr en su cuanta mxima si la divisin
realizada lesiona el valor especfico que, en su caso, proteja el ordenamiento urbanstico. En cualquier caso, el importe de la multa no ser
nunca inferior a la diferencia entre el valor inicial y el de venta de la
parcela correspondiente.

Secci III
De les infraccions greus i les seues sancions

Seccin III
De las infracciones graves y sus sanciones

Article 262. Infraccions en matria dedificaci


1. Simposar multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor
de lobra illegal executada, sempre que la infracci no estiguera qualificada com a molt greu, als que realitzen obres dedificaci que no
corresponguen amb ls del sl en qu sexecuten, o que superen locupaci permesa de la parcella o solar, o lalria, la superfcie o el volum
edificables, o que incomplisquen les reculades a lmits o que superen
laprofitament resultant del planejament. Limport de la multa no ser
inferior a sis-cents euros.
2. En particular, sinclouen en la infracci tipificada en lapartat
anterior les actuacions segents:
a) La realitzaci daccions constructives o no constructives en contra de ls, destinaci i naturalesa que corresponga al sl en qu sexecuten.

Artculo 262. Infracciones en materia de edificacin


1. Se impondr multa del veinticinco al cincuenta por cien del valor
de la obra ilegal ejecutada, siempre que la infraccin no estuviera calificada como muy grave, a quienes realicen obras de edificacin que no
correspondan con el uso del suelo en el que se ejecuten, o que superen
la ocupacin permitida de la parcela o solar, o la altura, la superficie o
volumen edificables, o que incumplan los retranqueos a linderos o que
superen el aprovechamiento resultante del planeamiento. El importe de
la multa no ser inferior a seiscientos euros.
2. En particular, se incluyen en la infraccin tipificada en el apartado anterior las siguientes actuaciones:
a) La realizacin de acciones constructivas o no constructivas en
contra del uso, destino y naturaleza que corresponda al suelo en el que
se ejecuten.

Num. 7329 / 31.07.2014

19041

b) Lincompliment de laprofitament urbanstic fixat en el planejament.


c) Lexcs dedificaci sobre la permesa pel planejament.
d) Ledificaci de soterranis, semisoterranis, tics o entreplantes no
permesos pel planejament.
e) Lexcs sobre lalria determinada en el planejament.
f) Lincompliment de les regles de distncia de les edificacions entre
si i en relaci amb les vies pbliques, espais lliures i lmits.
g) Ledificaci en parcelles la superfcie de la qual siga inferior
a lestablida com a mnima edificable. En este cas, la multa es graduar en funci de la major o menor desproporci que existisca entre la
superfcie de la parcella edificada i la superfcie de la parcella mnima
segons el pla.
h) La demolici dedificacions no permesa pel planejament urbanstic.
3. Se sancionar amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent
del valor de lobra realitzada lexecuci dobres prohibides en edificis
qualificats fora dordenaci. Limport de la multa no ser inferior als
sis-cents euros.

b) El incumplimiento del aprovechamiento urbanstico fijado en el


planeamiento.
c) El exceso de edificacin sobre la permitida por el planeamiento.
d) La edificacin de stanos, semistanos, ticos o entreplantas no
permitidos por el planeamiento.
e) El exceso sobre la altura determinada en el planeamiento.
f) El incumplimiento de las reglas de distancia de las edificaciones
entre s y en relacin con las vas pblicas, espacios libres y linderos.
g) La edificacin en parcelas cuya superficie sea inferior a la establecida como mnima edificable. En este caso, la multa se graduar en
funcin de la mayor o menor desproporcin que exista entre la superficie de la parcela edificada y la superficie de la parcela mnima segn
el plan.
h) La demolicin de edificaciones no permitida por el planeamiento
urbanstico.
3. Se sancionar con multa del veinticinco al cincuenta por cien del
valor de la obra realizada la ejecucin de obras prohibidas en edificios
calificados fuera de ordenacin. El importe de la multa no ser inferior
a los seiscientos euros.

Article 263. Actuaci en edificis catalogats


1. Seran sancionats amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent
del valor del sl els que arrunaren o destruren illegalment un edifici
catalogat.
2. Sinclou en la infracci tipificada en lapartat anterior la demolici, destrucci o deformaci en qualsevol altra forma, totalment o
parcialment, de construccions, edificis i altres immobles objecte de protecci especial pel planejament urbanstic pel seu carcter monumental,
histric, artstic, arqueolgic, cultural, tpic o tradicional, o, si s el cas,
del dany produt al b protegit.
3. Se sancionar amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del
valor de lobra executada la realitzaci de construccions en llocs immediats o en immobles que formen part dun grup dedificis de carcter
historicoartstic, arqueolgic, tpic o tradicional que infringisquen les
corresponents normes o rgim jurdic de protecci i trenquen lharmonia
del grup o produsquen el mateix efecte en relaci amb algun edifici
de gran importncia o qualitat dels carcters indicats. La graduaci de
la multa es realitzar en atenci al carcter greu o lleu de lafectaci
produda.
4. Limport de la multa no podr ser inferior al cinquanta per cent
del valor de la part de ledificaci arrunada o destruda i tampoc podr
ser inferior a sis-cents euros.

Artculo 263. Actuacin en edificios catalogados


1. Sern sancionados con multa del veinticinco al cincuenta por
cien del valor del suelo quienes arruinaren o destruyeren ilegalmente
un edificio catalogado.
2. Se incluye en la infraccin tipificada en el apartado anterior la
demolicin, destruccin o deformacin en cualquier otra forma, total
o parcialmente, de construcciones, edificios y otros inmuebles objeto
de proteccin especial por el planeamiento urbanstico por su carcter
monumental, histrico, artstico, arqueolgico, cultural, tpico o tradicional, o, en su caso, del dao producido al bien protegido.
3. Se sancionar con multa del veinticinco al cincuenta por cien del
valor de la obra ejecutada la realizacin de construcciones en lugares
inmediatos o en inmuebles que formen parte de un grupo de edificios de
carcter histrico-artstico, arqueolgico, tpico o tradicional que, infringiendo las correspondientes normas o rgimen jurdico de proteccin,
quebranten la armona del grupo o produzcan el mismo efecto en relacin con algn edificio de gran importancia o calidad de los caracteres
indicados. La graduacin de la multa se realizar en atencin al carcter
grave o leve de la afectacin producida.
4. El importe de la multa no podr ser inferior al cincuenta por cien
del valor de la parte de la edificacin arruinada o destruida y tampoco
podr ser inferior a seiscientos euros.

Article 264. Altres infraccions


1. Lincompliment de les obligacions legals o els compromisos
assumits per mitj de conveni urbanstic per a lexecuci del planejament se sancionar dacord amb el que preveu el conveni.
2. Els propietaris que no efectuen la inspecci peridica de construccions, i estan obligats legalment a aix, seran sancionats amb multa
de sis-cents a sis mil euros.
3. Els que realitzen divisi de terrenys en zona urbana que contradiguen les determinacions de lordenaci urbanstica seran sancionats
amb multa del deu al quinze per cent del valor dels terrenys afectats. La
mateixa pena simposar als que realitzen parcellacions urbanstiques
en zona urbana que contradiguen les determinacions de lordenaci
urbanstica. En tot cas, limport de la multa no ser inferior a sis-cents
euros.
4. Incorreran en infracci urbanstica greu, sancionable amb multa
de sis mil a seixanta mil euros, les companyies de subministraments i
servicis que incomplisquen les seues obligacions prescrites per esta llei
en matria de disciplina urbanstica. A estos efectes, es presumix que
es presta servici quan la companyia percep contraprestaci de lusuari
encara que no shaja formalitzat contracte o cap acord entre aquella i el
perceptor del servici.
5. Seran sancionats amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent
del valor de ledifici, planta, local o dependncia els que alteren ls
a qu estigueren destinats pel planejament urbanstic. Limport de la
multa no ser inferior als sis-cents euros.
6. Les obres durbanitzaci i implantaci de servicis sense la corresponent autoritzaci urbanstica que es realitzen en sl no urbanitzable
se sancionaran amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor

Artculo 264. Otras infracciones


1. El incumplimiento de las obligaciones legales o compromisos
asumidos mediante convenio urbanstico para la ejecucin del planeamiento se sancionar conforme a lo previsto en el convenio.
2. Los propietarios que no efectuaren la inspeccin peridica de
construcciones, estando obligados legalmente a ello, sern sancionados
con multa de seiscientos a seis mil euros.
3. Quienes realicen divisin de terrenos en zona urbana que contradigan las determinaciones de la ordenacin urbanstica sern sancionados con multa del diez al quince por cien del valor de los terrenos
afectados. Igual pena se impondr a quienes realicen parcelaciones
urbansticas en zona urbana que contradigan las determinaciones de
la ordenacin urbanstica. En todo caso, el importe de la multa no ser
inferior a seiscientos euros.
4. Incurrirn en infraccin urbanstica grave, sancionable con multa
de seis mil a sesenta mil euros, las compaas de suministros y servicios
que incumplan sus obligaciones prescritas por esta ley en materia de
disciplina urbanstica. A estos efectos, se presume que se presta servicio
cuando la compaa percibe contraprestacin del usuario aunque no se
haya formalizado contrato o acuerdo alguno entre aquella y el perceptor
del servicio.
5. Sern sancionados con multa del veinticinco al cincuenta por
cien del valor del edificio, planta, local o dependencia quienes alteraren
el uso a que estuviesen destinados por el planeamiento urbanstico. El
importe de la multa no ser inferior a los seiscientos euros.
6. Las obras de urbanizacin e implantacin de servicios sin la
correspondiente autorizacin urbanstica que se realicen en suelo no
urbanizable se sancionarn con multa del veinticinco al cincuenta por

Num. 7329 / 31.07.2014

19042

destes. La quantia mnima destes sancions s, en tot cas, de sis-cents


euros. En sl urbanitzat o amb programa aprovat, la sanci ser del cinquanta al cent per cent del valor de lobra executada sense autoritzaci
o sense ajustar-se a les condicions desta, llevat que estes obres foren
susceptibles de legalitzaci, i en este cas la sanci ser del cinc per cent
del valor de lobra executada. La sanci que simpose no podr ser
inferior a sis-cents euros.

cien del valor de las mismas. La cuanta mnima de estas sanciones es,
en todo caso, de seiscientos euros. En suelo urbanizado o con programa
aprobado, la sancin ser del cincuenta al cien por cien del valor de la
obra ejecutada sin autorizacin o sin ajustarse a las condiciones de esta,
salvo que estas obras fueran susceptibles de legalizacin, en cuyo caso
la sancin ser del cinco por cien del valor de la obra ejecutada. La sancin que se imponga no podr ser inferior a seiscientos euros.

Secci IV
De les infraccions lleus i les seues sancions

Seccin IV
De las infracciones leves y sus sanciones

Article 265. Actuacions sense llicncia legalitzables i altres infraccions


1. Lexecuci dobres, installacions o demolicions realitzades sense
llicncia o orde dexecuci, quan siguen legalitzables per ser conformes
a lordenament urbanstic vigent en el moment de la seua realitzaci,
ser sancionada amb multa del dos al sis per cent del valor de lobra o
installaci executada. La multa no podr ser inferior a tres-cents euros.
2. Se sancionaran amb multa del dos al sis per cent del valor dels
terrenys afectats les parcellacions que, sense contradir el planejament
en vigor, es realitzen sense ttol habilitant. La multa no podr ser inferior a tres-cents euros.
3. Seran sancionats amb multa de lun al cinc per cent del seu valor
els que duguen a terme sense llicncia tancaments de finques, sense que
la multa puga ser inferior a tres-cents euros.
4. Les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen els requeriments dinformaci sobre la prestaci dels seus servicis
per lautoritat competent per al manteniment de la disciplina urbanstica, incorreran en infracci lleu, que ser sancionada amb multa de
sis-cents a tres mil euros.

Artculo 265. Actuaciones sin licencia legalizables y otras infracciones


1. La ejecucin de obras, instalaciones o demoliciones realizadas
sin licencia u orden de ejecucin, cuando sean legalizables por ser conformes con el ordenamiento urbanstico vigente en el momento de su
realizacin, ser sancionada con multa del dos al seis por cien del valor
de la obra o instalacin ejecutada. La multa no podr ser inferior a trescientos euros.
2. Se sancionarn con multa del dos al seis por cien del valor de los
terrenos afectados las parcelaciones que, sin contradecir el planeamiento
en vigor, se realicen sin ttulo habilitante. La multa no podr ser inferior
a trescientos euros.
3. Sern sancionados con multa del uno al cinco por cien de su valor
quienes lleven a cabo sin licencia cierres y vallados de fincas, sin que la
multa pueda ser inferior a trescientos euros.
4. Las compaas de suministros y servicios que incumplan los
requerimientos de informacin sobre la prestacin de sus servicios por
la autoridad competente para el mantenimiento de la disciplina urbanstica, incurrirn en infraccin leve, que ser sancionada con multa de
seiscientos a tres mil euros.

CAPTOL IV
Administracions competents en disciplina urbanstica

CAPTULO IV
Administraciones competentes en disciplina urbanstica

Article 266. Competncies dels municipis


1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondr al municipi amb el carcter de competncia prpia, excepte
en aquells casos en qu expressament sestablisca en esta llei que el
seu exercici correspon a la comunitat autnoma en rgim concurrent o
exclusiu. A este efecte, els municipis estan facultats per a la imposici
de les sancions previstes en esta llei la quantia de les quals excedisca
els imports previstos en la legislaci de rgim local com a lmit per a la
imposici de sancions per infracci dordenances municipals.
2. De la mateixa manera, i excepte en els casos que expressament
es preveja que el seu exercici correspon a la comunitat autnoma en
rgim concurrent o exclusiu, correspondr al municipi amb el carcter
de competncia prpia lexercici de les potestats administratives de
protecci de la legalitat urbanstica.
3. En lexercici de les seues competncies prpies, els municipis
podran sollicitar lassistncia i collaboraci tant de la diputaci provincial com de la conselleria competent en matria durbanisme.
4. Per al millor exercici de les seues competncies en matria de
disciplina urbanstica, i en els termes establits en la legislaci de rgim
local, els municipis podran associar-se entre si i amb altres administracions i constituir mancomunitats o consorcis.
5. La inactivitat municipal en lexercici de les seues competncies
prpies en matria de disciplina urbanstica, sense perju de les responsabilitats a qu poguera donar lloc, podr ser recorreguda pel interessats
davant dels jutges i tribunals, en els termes establits la legislaci de la
jurisdicci contenciosa administrativa.

Artculo 266. Competencias de los municipios


1. El ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta ley
corresponder al municipio con el carcter de competencia propia, salvo
en aquellos supuestos en los que expresamente se establezca en esta ley
que su ejercicio corresponde a la comunidad autnoma en rgimen concurrente o exclusivo. A tal efecto, los municipios estn facultados para
la imposicin de las sanciones previstas en esta ley cuya cuanta exceda de los importes previstos en la legislacin de rgimen local como
lmite para la imposicin de sanciones por infraccin de ordenanzas
municipales.
2. Del mismo modo, y salvo en los casos que expresamente se prevea que su ejercicio corresponde a la comunidad autnoma en rgimen
concurrente o exclusivo, corresponder al municipio con el carcter de
competencia propia el ejercicio de las potestades administrativas de
proteccin de la legalidad urbanstica.
3. En el ejercicio de sus competencias propias, los municipios
podrn solicitar la asistencia y colaboracin tanto de la diputacin provincial como de la consellera competente en materia de urbanismo.
4. Para el mejor ejercicio de sus competencias en materia de disciplina urbanstica, y en los trminos establecidos en la legislacin
de rgimen local, los municipios podrn asociarse entre s y con otras
administraciones constituyendo mancomunidades o consorcios.
5. La inactividad municipal en el ejercicio de sus competencias propias en materia de disciplina urbanstica, sin perjuicio de las responsabilidades a que pudiera dar lugar, podr ser recurrida por los interesados
ante los jueces y tribunales, en los trminos establecidos la legislacin
de la jurisdiccin contencioso-administrativa.

Article 267. Substituci autonmica en les competncies municipals


1. Quan ladministraci autonmica tinga coneixement que sestiguen duent a terme actuacions respecte de les quals, de conformitat amb
esta llei, ladopci de les mesures de disciplina urbanstica correspon
amb el carcter de competncia prpia al municipi, ho comunicar a

Artculo 267. Sustitucin autonmica en las competencias municipales


1. Cuando la administracin autonmica tuviera conocimiento de
que se estn llevando a cabo actuaciones respecto de las cuales, de conformidad con esta ley, la adopcin de las medidas de disciplina urbanstica corresponde con el carcter de competencia propia al municipio,

Num. 7329 / 31.07.2014

ladministraci municipal perqu esta adopte les mesures legals que


corresponga.
2. Quan un municipi mostre inactivitat o negligncia en lexercici
de les seues competncies prpies de protecci de la legalitat urbanstica
i de sanci de les infraccions urbanstiques, la conselleria competent en
matria durbanisme podr assumir la competncia per substituci, en
els termes establits en la legislaci reguladora de les bases del rgim
local, desprs del requeriment a lentitat local i sempre que la infracci
afectara competncies de la Generalitat.
3. Perqu siga procedent lactuaci de la Generalitat per substituci
es requerir que la infracci de qu es tracte siga greu o molt greu i que
existisquen interessos supralocals especfics afectats.

19043

lo comunicar a la administracin municipal para que esta adopte las


medidas legales que corresponda.
2. Cuando un municipio mostrara inactividad o negligencia en el
ejercicio de sus competencias propias de proteccin de la legalidad
urbanstica y de sancin de las infracciones urbansticas, la consellera
competente en materia de urbanismo podr asumir la competencia por
sustitucin, en los trminos establecidos en la legislacin reguladora
de las bases del rgimen local, previo requerimiento a la entidad local
y siempre y cuando la infraccin afectara a competencias de la Generalitat.
3. Para que proceda la actuacin de la Generalitat por sustitucin se
requerir que la infraccin de que se trate sea grave o muy grave y que
existan especficos intereses supralocales afectados.

1.r Secretaria autonmica amb competncies en ordenaci del territori i urbanisme, quan limport de la sanci siga inferior o igual a trenta
mil euros.
2.n conseller competent en matria dordenaci del territori i urbanisme, quan limport de la sanci siga major de trenta mil euros i inferior o igual a sis-cents mil euros.
3.r El Consell, quan limport de la sanci siga superior a sis-cents
mil euros.

Artculo 268. Competencias de la Generalitat


1. El ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta ley
corresponder a la Generalitat, con el carcter de competencia propia
en concurrencia con la municipal, cuando se trate de infracciones graves o muy graves cometidas en terrenos clasificados como suelo no
urbanizable. Iniciado por la Generalitat en estos supuestos el ejercicio
de su competencia, el municipio deber abstenerse de toda actuacin en
el mismo asunto desde el momento en que reciba la oportuna comunicacin, remitiendo a la administracin autonmica las actuaciones que
hasta dicho momento hubiera, en su caso, desarrollado.
2. En los supuestos del apartado anterior, corresponder tambin a
la Generalitat, con el carcter de competencia propia en concurrencia
con la municipal, el ejercicio de las potestades administrativas de proteccin de la legalidad urbanstica.
3. En los casos en los que las competencias se ejerciten por la Generalitat, se dar tambin traslado de la propuesta de resolucin al municipio afectado, en el mismo trmite de audiencia a los imputados, para
que pueda alegar lo que estime oportuno.
4. Las competencias autonmicas en el ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta ley se ejercern por la consellera competente en materia de ordenacin del territorio y urbanismo, de acuerdo con
las siguientes reglas:
a) La incoacin de los expedientes sancionadores, cuando sea competencia autonmica, corresponder, en todo caso, a la secretara autonmica con competencias en ordenacin del territorio y urbanismo.
b) La resolucin de los expedientes sancionadores, en los casos en
los que sea competencia autonmica, corresponder a los siguientes
rganos:
1. Secretara autonmica con competencias en ordenacin del territorio y urbanismo, cuando el importe de la sancin sea inferior o igual
a treinta mil euros.
2. conseller competente en materia de ordenacin del territorio y
urbanismo, cuando el importe de la sancin sea mayor de treinta mil
euros e inferior o igual a seiscientos mil euros.
3. El Consell, cuando el importe de la sancin sea superior a seiscientos mil euros.

CAPTOL V
Inspecci urbanstica

CAPTULO V
Inspeccin urbanstica

Article 269. Concepte


1. La inspecci urbanstica s lactivitat que els rgans administratius competents en matria durbanisme han de realitzar a fi de comprovar que les edificacions i ls del sl sajusten a les especificacions de
lordenament urbanstic.
2. La inspecci urbanstica s una funci dinexcusable exercici per
als organismes a qu atribux esta llei.

Artculo 269. Concepto


1. La inspeccin urbanstica es la actividad que los rganos administrativos competentes en materia de urbanismo deben realizar con el
fin de comprobar que las edificaciones y el uso del suelo se ajustan a las
especificaciones del ordenamiento urbanstico.
2. La inspeccin urbanstica es una funcin de inexcusable ejercicio
para los organismos a los que se atribuye por esta ley.

Article 270. Competncia sobre inspecci urbanstica


1. La funci inspectora ser desenrotllada, en lmbit de les seues
competncies respectives, pels municipis i per la Generalitat.
2. La realitzaci de la inspecci es realitzar sota la superior autoritat i direcci de lrgan de govern que corresponga i ser exercida pel
personal a qui satribusca esta comesa dins de cada un dells.

Artculo 270. Competencia sobre inspeccin urbanstica


1. La funcin inspectora ser desarrollada, en el mbito de sus respectivas competencias, por los municipios y por la Generalitat.
2. La realizacin de la inspeccin se realizar bajo la superior autoridad y direccin del rgano de gobierno que corresponda y ser desempeada por el personal al que se atribuya este cometido dentro de
cada uno de ellos.

Article 268. Competncies de la Generalitat


1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondr a la Generalitat, amb el carcter de competncia prpia en concurrncia amb la municipal, quan es tracte dinfraccions greus o molt
greus comeses en terrenys classificats com a sl no urbanitzable. Quan
la Generalitat inicie en estos casos lexercici de la seua competncia,
el municipi haur dabstindres de tota actuaci en el mateix assumpte
des del moment que reba loportuna comunicaci, i remetr a ladministraci autonmica les actuacions que fins a eixe moment haguera, si
s el cas, realitzat.
2. En els casos de lapartat anterior, correspondr tamb a la Generalitat, amb el carcter de competncia prpia en concurrncia amb la
municipal, lexercici de les potestats administratives de protecci de la
legalitat urbanstica.
3. En els casos en qu les competncies les exercite la Generalitat,
es donar tamb trasllat de la proposta de resoluci al municipi afectat,
en el mateix trmit daudincia als imputats, perqu puga allegar el que
considere oport.
4. Les competncies autonmiques en lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei les exercir la conselleria competent en
matria dordenaci del territori i urbanisme, dacord amb les regles
segents:
a) La incoaci dels expedients sancionadors, quan siga competncia
autonmica, correspondr, en tot cas, a la secretaria autonmica amb
competncies en ordenaci del territori i urbanisme.
b) La resoluci dels expedients sancionadors, en els casos en qu
siga competncia autonmica, correspondr als rgans segents:

Num. 7329 / 31.07.2014

3. La inspecci autonmica podr sollicitar de les administracions


municipals les dades i antecedents que siguen necessaris per a lexercici
de les seues competncies.
4. Les forces i cossos de seguretat, en lmbit de les competncies
respectives, collaboraran amb la funci inspectora, i prestaran auxili
quan sels sollicite.
5. El personal adscrit a la inspecci urbanstica tindr la consideraci dagent de lautoritat i estar capacitat per a demanar, amb este
carcter, la informaci, documentaci i ajuda material que necessite per
al compliment adequat de les seues funcions. Este personal est facultat per a requerir i examinar qualsevol classe de documents relatius al
planejament, comprovar ladequaci dels actes dedificaci i s del sl
a la normativa urbanstica i territorial aplicable i obtindre la informaci
necessria per al compliment de les seues funcions. En la seua actuaci
se li haur de facilitar lliure accs a les finques, edificacions o locals on
es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no
tinguen la condici de domicili o de lloc assimilat a este.

19044

6. Quan es considere necessari deixar constncia de qualsevol actuaci urbanstica, la inspecci alar la corresponent acta que contindr
les dades identificatives de totes les persones intervinents, siguen propietaris, promotors, constructors, tcnics o usuaris, i descriur succintament els elements essencials de lactuaci.
Les actes de la inspecci urbanstica gaudixen de valor probatori i
presumpci de veracitat, sense perju de les proves que en defensa dels
respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els administrats.

3. La inspeccin autonmica podr solicitar de las administraciones


municipales cuantos datos y antecedentes fueran necesarios para el ejercicio de sus competencias.
4. Las fuerzas y cuerpos de seguridad, en el mbito de sus respectivas competencias, colaborarn con la funcin inspectora, prestando su
auxilio cuando se les solicite.
5. El personal adscrito a la inspeccin urbanstica tendr la consideracin de agente de la autoridad y estar capacitado para recabar, con
dicho carcter, cuanta informacin, documentacin y ayuda material
necesite para el adecuado cumplimiento de sus funciones. Este personal est facultado para requerir y examinar toda clase de documentos relativos al planeamiento, comprobar la adecuacin de los actos
de edificacin y uso del suelo a la normativa urbanstica y territorial
aplicable y obtener la informacin necesaria para el cumplimiento de
sus funciones. En su actuacin deber facilitrsele libre acceso a las
fincas, edificaciones o locales donde se realicen las obras o usos que se
pretendan inspeccionar y que no tengan la condicin de domicilio o de
lugar asimilado a este.
6. Cuando se estime necesario dejar constancia de cualquier actuacin urbanstica, la inspeccin levantar la correspondiente acta que
contendr los datos identificativos de todas las personas intervinientes,
sean propietarios, promotores, constructores, tcnicos o usuarios, y describir sucintamente los elementos esenciales de la actuacin.
Las actas de la inspeccin urbanstica gozan de valor probatorio y
presuncin de veracidad, sin perjuicio de las pruebas que en defensa de
los respectivos derechos o intereses puedan sealar o aportar los propios
administrados.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Cartografia
En la seua elaboraci, tots els plans adoptaran una cartografia
comuna en suport digital, homognia i estandarditzada, les bases i continguts de la qual hauran de ser facilitats per lorganisme del Consell
competent en matria durbanisme i ordenaci del territori.

Primera. Cartografa
En su elaboracin, todos los planes adoptarn una cartografa
comn en soporte digital, homognea y estandarizada, cuyas bases y
contenidos debern ser facilitados por el organismo del Consell competente en materia de urbanismo y ordenacin del territorio.

Segona. De la creaci dun cos superior de tcnics en anlisi, gesti i


ordenaci del territori, urbanisme i paisatge
Es modifica el annex I de la Llei 10/2010, de 9 de juny, de la Generalitat, de lordenaci i gesti de la funci pblica valenciana, incorporant-shi el cos segent:
Administraci Especial
Cos: Superior tcnic danlisi, gesti i ordenaci del territori, urbanisme i paisatge
A-35
Requisits:
Ttol universitari de llicenciatura, enginyeria, arquitectura o equivalent, o b ttol universitari oficial de grau ms ttol oficial de mster
universitari que, dacord amb els plans destudi vigents, habiliten per
a exercir les activitats de carcter professional relacionades amb les
funcions assignades als llocs.
Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, gestionar, proposar, informar, controlar, estudiar,
programar i assessorar les actuacions i activitats relacionades amb lanlisi territorial, lavaluaci, ordenaci i gesti del territori, lexecuci
i planificaci dels instruments de planejament i la implantaci de les
actuacions territorials estratgiques

Segunda. De la creacin de un cuerpo superior de tcnicos en


anlisis, gestin y ordenacin del territorio, urbanismo y paisaje
Se modifica el anexo I de la Ley 10/2010, de 9 de junio, de la Generalitat, de la ordenacin y gestin de la funcin pblica valenciana,
incorporndose el siguiente cuerpo:
Administracin Especial
Cuerpo: Superior tcnico de anlisis, gestin y ordenacin del territorio, urbanismo y paisaje
A-35
Requisitos:
Ttulo universitario de licenciatura, ingeniera, arquitectura o equivalente, o bien ttulo universitario oficial de grado ms ttulo oficial de
master universitario que, de acuerdo con los planes de estudio vigentes,
habiliten para ejercer las actividades de carcter profesional relacionadas con las funciones asignadas a los puestos.
Grupo/Subgrupo profesional: A1
Funciones: Dirigir, gestionar, proponer, informar, controlar, estudiar, programar y asesorar las actuaciones y actividades relacionadas
con el anlisis territorial, la evaluacin, ordenacin y gestin del territorio, la ejecucin y planificacin de los instrumentos de planeamiento
y la implantacin de las actuaciones territoriales estratgicas.

Tercera. Lagncia de protecci del territori


Es podr crear una agncia de protecci del territori com a organisme pblic de naturalesa consorcial, dotat de personalitat jurdica,
pressupost propi i plena autonomia en el compliment de les seues funcions, per al desenrotllament en com per ladministraci autonmica
i les administracions municipals consorciades, de les competncies en
matria de disciplina urbanstica. Correspondr a lagncia lexercici
de les competncies autonmiques en matria de disciplina urbanstica.
Els municipis podran atribuir les seues competncies prpies en matria
de disciplina urbanstica a lagncia, consorciant-se amb este organisme. El decret de creaci de lagncia en determinar lorganitzaci i el
funcionament.

Tercera. La Agencia de Proteccin del Territorio


Se podr crear una Agencia de Proteccin del Territorio como organismo pblico de naturaleza consorcial, dotado de personalidad jurdica,
presupuesto propio y plena autonoma en el cumplimiento de sus funciones, para el desarrollo en comn por la Administracin autonmica
y las Administraciones municipales consorciadas, de las competencias en materia de disciplina urbanstica. Corresponder a la Agencia
el ejercicio de las competencias autonmicas en materia de disciplina
urbanstica. Los Municipios podrn atribuir sus competencias propias
en materia de disciplina urbanstica a la Agencia, consorcindose con
este organismo. El Decreto de creacin de la Agencia determinar la
organizacin y funcionamiento de la misma.

Num. 7329 / 31.07.2014

19045

DISPOSICIONS TRANSITRIES

DISPOSICIONESTRANSITORIAS

Primera. Rgim transitori dels procediments


1. Els instruments de planejament, programaci, gesti urbanstica,
reparcellaci i expropiaci per taxaci conjunta, aix com les declaracions dinters comunitari i les actuacions territorials estratgiques
que hagueren iniciat la informaci pblica amb anterioritat a lentrada
en vigor desta llei, es continuaran tramitant dacord amb la legislaci
anterior. No obstant aix, el seu promotor podr optar per reiniciar-ne
la tramitaci i acollir-se a les disposicions desta llei, o prosseguir-la
dacord amb esta quan els trmits ja realitzats hi siguen compatibles.

Primera. Rgimen transitorio de los procedimientos


1. Los instrumentos de planeamiento, programacin, gestin urbanstica, reparcelacin y expropiacin por tasacin conjunta, as como las
declaraciones de inters comunitario y las actuaciones territoriales estratgicas que hubiesen iniciado su informacin pblica con anterioridad a
la entrada en vigor de la presente ley, se seguirn tramitando conforme
a la legislacin anterior. No obstante, su promotor podr optar por reiniciar su tramitacin acogindose a las disposiciones de la presente ley,
o proseguirla conforme a ella cuando los trmites ya realizados sean
compatibles con la misma.
2. De conformidad con lo establecido en la Ley 21/2013, de 9 de
diciembre, de evaluacin ambiental, el procedimiento de evaluacin
ambiental en ella previsto ser aplicable a los Planes que se inicien a
partir de la entrada en vigor de la presente Ley. No obstante, en aquellos
casos en los que, por no haberse iniciado la informacin al pblico del
Plan, resulte de aplicacin la presente ley, el documento de referencia
emitido se asimilar a todos los efectos con el documento de alcance,
continundose la tramitacin ambiental conforme a lo previsto en la Ley
21/2013 y en esta ley.
3. Los procedimientos en tramitacin en la fecha de entrada en vigor
de la presente ley relativos a disciplina urbanstica, ruina o cumplimiento del deber de edificacin se ajustarn a las disposiciones vigentes al
tiempo de iniciarse el correspondiente procedimiento.

2. De conformitat amb el que establix la Llei 21/2013, de 9 de


desembre, davaluaci ambiental, el procediment davaluaci ambiental que shi preveu ser aplicable als plans que sinicien a partir de
lentrada en vigor desta llei. No obstant aix, en aquells casos en qu,
per no haver-se iniciat la informaci al pblic del pla, siga aplicable esta
llei, el document de referncia ems sassimilar a tots els efectes amb
el document dabast, i es continuar la tramitaci ambiental dacord
amb el que preveu la Llei 21/2013 i esta llei.
3. Els procediments en tramitaci en la data dentrada en vigor desta llei relatius a disciplina urbanstica, runa o compliment del deure
dedificaci sajustaran a les disposicions vigents al temps diniciar-se
el procediment corresponent.
Segona. Innecessarietat dadaptaci del planejament general
1. Els municipis no estaran obligats a promoure un expedient
dadaptaci del seu planejament urbanstic a esta llei.
2. Els plans generals, les normes subsidiries de planejament i els
projectes de delimitaci de sl urb aprovats amb anterioritat a lentrada
en vigor desta llei sassimilaran, als efectes de la seua aplicaci, al pla
general estructural.
Quan els plans aprovats a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de
novembre, de la Generalitat, reguladora de lactivitat urbanstica continguen al mateix temps un coeficient limitador del nombre mxim de
vivendes edificables i un altre del nombre mxim de metres quadrats
dedificaci, saplicar exclusivament este ltim, sempre que es complisquen les cessions dotacionals mnimes per unitat de superfcie edificable exigides per la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat,
Urbanstica Valenciana i que no sintrodusquen modificacions en lordenaci estructural del corresponent mbit de planejament urbanstic.
3. Els municipis podran sollicitar a la conselleria competent en
urbanisme i ordenaci del territori que declare lhomologaci a esta llei
dels plans generals o normes subsidiries de planejament o del planejament vigent dalgun dels seus sectors. Esta homologaci es produir
per resoluci de la conselleria esmentada, desprs de la seua tramitaci
pel procediment del captol II o del captol III, del ttol III, del llibre I,
desta llei, en funci de la incidncia ambiental del seu contingut.
4. Laprovaci dels plans parcials, dels plans de reforma interior
o dels plans especials, que modifiquen les determinacions dels plans
generals o normes subsidiries de planejament vigents a lentrada en
vigor desta llei, requerix lhomologaci del sector corresponent, que
podr efectuar-se directament en aprovar els esmentats instruments,
sempre que estos continguen els documents especfics i les determinacions necessries amb eixe fi.
Tercera. Execuci dels plans
1. Els plans aprovats amb anterioritat a lentrada en vigor desta
llei o que, per aplicaci de la disposici transitria primera, saproven
sense adaptar-shi, sexecutaran i aplicaran segons els seus continguts,
sense que esta llei implique modificaci de les seues determinacions
fsiques, ni del contingut dels drets i aprofitaments objectius o tipus que
sen deriven.
2. Els percentatges daprofitament que correspon a ladministraci regulats en esta llei seran aplicables als programes dactuaci que
saproven desprs de la entrada en vigor desta; i, tamb, en el cas que
siga aplicable este percentatge, en les llicncies per a actuacions allades
que se solliciten desprs de lentrada en vigor desta llei.

Segunda. Innecesariedad de adaptacin del planeamiento general


1. Los municipios no estarn obligados a promover un expediente
de adaptacin de su planeamiento urbanstico a la presente ley.
2. Los planes generales, las normas subsidiarias de planeamiento y
los proyectos de delimitacin de suelo urbano aprobados con anterioridad a la entrada en vigor de esta ley se asimilarn, a los efectos de su
aplicacin, al plan general estructural.
Cuando los planes aprobados al amparo de la Ley 6/1994, de 15 de
noviembre, de la Generalitat, reguladora de la actividad urbanstica contengan a la vez un coeficiente limitativo del nmero mximo de viviendas
edificables y otro del nmero mximo de metros cuadrados de edificacin, se aplicar exclusivamente este ltimo, siempre que se cumplan
las cesiones dotacionales mnimas por unidad de superficie edificable
exigidas por la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, Urbanstica Valenciana y que no se introduzcan modificaciones en la ordenacin estructural del correspondiente mbito de planeamiento urbanstico.
3. Los municipios podrn interesar de la consellera competente
en urbanismo y ordenacin del territorio que declare la homologacin
a la presente ley de los planes generales o normas subsidiarias de planeamiento o del planeamiento vigente de alguno de sus sectores. Dicha
homologacin se producir por resolucin de la citada consellera, tras
su tramitacin por el procedimiento del captulo II o del captulo III, del
ttulo III, del libro I, de esta ley, en funcin de la incidencia ambiental
de su contenido.
4. La aprobacin de los planes parciales, de los planes de reforma
interior o de los planes especiales, que modifiquen las determinaciones
de los planes generales o normas subsidiarias de planeamiento vigentes
a la entrada en vigor de esta ley, requiere la homologacin del sector
correspondiente, que podr efectuarse directamente al aprobar dichos
instrumentos, siempre que estos contengan los documentos especficos
y las determinaciones necesarias con ese fin.
Tercera. Ejecucin de los planes
1. Los planes aprobados con anterioridad a la entrada en vigor de
esta ley o que, por aplicacin de la disposicin transitoria primera, se
aprueben sin adaptarse a ella, se ejecutarn y aplicarn segn sus propios contenidos, sin que la presente ley implique modificacin de sus
determinaciones fsicas, ni del contenido de los derechos y aprovechamientos objetivos o tipo que de ellos se deriven.
2. Los porcentajes de aprovechamiento que corresponde a la administracin regulados en la presente ley sern aplicables a los programas
de actuacin que se aprueben con posterioridad a la entrada en vigor de
la misma; y, tambin, en el caso que sea aplicable tal porcentaje, en las
licencias para actuaciones aisladas que se soliciten tras la entrada en
vigor de esta ley.

Num. 7329 / 31.07.2014

19046

3. En el cas de reclassificacions de sl no urbanitzable a sl urbanitzable iniciades abans de lentrada en vigor de la present llei i no
aprovades definitivament, es podr optar entre continuar amb la cessi
de sl prevista en larticle 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, dordenaci del territori i protecci del paisatge, o substituir esta cessi per
la prevista en larticle 77.1.b de la present llei. La mateixa opci podr
exercitar-se en desenrotllar sectors ja aprovats definitivament en els
que shaguera previst aquella cessi. En cas que shagueren efectuat
aportacions econmiques substitutives, estes quedaran integrades en el
patrimoni municipal de sl.

3. En el caso de reclasificaciones de suelo no urbanizable a suelo


urbanizable iniciadas antes de la entrada en vigor de la presente ley y no
aprobadas definitivamente, se podr optar entre continuar con la cesin
de suelo prevista en el artculo 13.6 de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de
ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, o sustituir esta cesin
por la prevista en el artculo 77.1.b de la presente ley. La misma opcin
podr ejercitarse al desarrollar sectores ya aprobados definitivamente en
los que se hubiera previsto aquella cesin. En el caso de que se hubieran
efectuado aportaciones econmicas sustitutivas, estas quedarn integradas en el patrimonio municipal de suelo.

Quarta. Programes aprovats


1. Els programes dactuaci adjudicats amb anterioritat a lentrada en vigor desta llei es regiran, quant als seus efectes, compliment i
extinci, incloent-hi la duraci i rgim de prrrogues, per la normativa
que li era daplicaci abans de lentrada en vigor desta llei.
2. No obstant aix, en el procediment de resoluci o prrroga del
programa dactuaci integrada o allada no shaur de sollicitar dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme o lrgan que exercia
les seues funcions.

Cuarta. Programas aprobados


1. Los programas de actuacin adjudicados con anterioridad a la
entrada en vigor de la presente ley se regirn, en cuanto a sus efectos,
cumplimiento y extincin, incluida su duracin y rgimen de prrrogas,
por la normativa que le resultaba de aplicacin antes de la entrada en
vigor de esta ley.
2. No obstante lo anterior, en el procedimiento de resolucin o prrroga del programa de actuacin integrada o aislada no se deber solicitar dictamen del Consejo Superior de Territorio y Urbanismo u rgano
que ejerca sus funciones.

Quinta. Programes tramitats amb la Llei Reguladora de lActivitat


Urbanstica
A partir de lentrada en vigor desta llei, els ajuntaments ja no
podran adjudicar cap programa dactuaci integrada que haja sigut
tramitat a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora
de lactivitat urbanstica, excepte aquells que disposen daprovaci i
adjudicaci municipal condicionada a laprovaci per la conselleria
competent en matria durbanisme de linstrument de planejament que
els acompanya, i en este cas podran concloure la seua tramitaci dacord
amb aquella llei.

Quinta. Programas tramitados con la Ley Reguladora de la Actividad


Urbanstica
A partir de la entrada en vigor de esta ley los ayuntamientos ya no
podrn adjudicar ningn programa de actuacin integrada que haya sido
tramitado al amparo de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora
de la actividad urbanstica, salvo aquellos que cuenten con aprobacin y
adjudicacin municipal condicionada a la aprobacin por la consellera
competente en materia de urbanismo del instrumento de planeamiento que los acompaa, en cuyo caso podrn concluir su tramitacin de
acuerdo con aquella ley.

Sexta. Suspensi temporal de la reserva mnima de sl per a vivenda


protegida
1. De conformitat amb el que establix la disposici transitria segona de la Llei 8/2013, de 16 de juny, de Rehabilitaci, Regeneraci i
Renovaci Urbanes, es deixa en suspens fins al 28 de juny de 2017
laplicaci de la reserva mnima de sl per a vivenda protegida prevista en la legislaci urbanstica, en els termes que preveu la llei estatal
esmentada.
2. En el cas de plans generals, plans parcials o de plans de reforma
interior en tramitaci i que no hagen aconseguit laprovaci definitiva
abans de lentrada en vigor desta llei, ladministraci promotora podr
eliminar la reserva prevista per a vivenda de protecci pblica, sempre
que es justifique el compliment del que preveu lapartat b de la disposici transitria segona de la llei esmentada en lapartat anterior.
3. En el cas de plans parcials o plans de reforma interior aprovats
definitivament i amb el seu corresponent programa dactuaci aprovat
abans del 28 de juny de 2013, per que no disposen, en la data dentrada
en vigor desta llei, de laprovaci definitiva del projecte de reparcel
laci, podr deixar-se sense efecte la reserva de sl per a vivenda de
protecci pblica prevista en el pla, sempre que es complisquen els
requisits segents:
a) Que es justifique el compliment del que preveu lapartat b de la
disposici transitria segona de la Llei 8/2013, de 16 de juny, de Rehabilitaci, Regeneraci i Renovaci Urbanes.
b) Que es tramite i aprove la modificaci puntual del pla corresponent.

Sexta. Suspensin temporal de la reserva mnima de suelo para


vivienda protegida
1. De conformidad con lo establecido en la disposicin transitoria
segunda de la Ley 8/2013, de 16 de junio, de Rehabilitacin, Regeneracin y Renovacin Urbanas, se deja en suspenso hasta el 28 de junio
de 2017 la aplicacin de la reserva mnima de suelo para vivienda protegida prevista en la legislacin urbanstica, en los trminos previstos
en la citada ley estatal.
2. En el caso de planes generales, planes parciales o de planes de
reforma interior en tramitacin y que no hayan alcanzado su aprobacin
definitiva antes de la entrada en vigor de esta ley, la administracin promotora podr eliminar la reserva prevista para vivienda de proteccin
pblica, siempre que se justifique el cumplimiento de lo previsto en el
apartado b de la disposicin transitoria segunda de la ley citada en el
apartado anterior.
3. En el caso de planes parciales o planes de reforma interior aprobados definitivamente y con su correspondiente programa de actuacin
aprobado antes del 28 de junio de 2013, pero que no cuenten, en la
fecha de entrada en vigor de esta ley, con la aprobacin definitiva del
proyecto de reparcelacin, podr dejarse sin efecto la reserva de suelo
para vivienda de proteccin pblica prevista en el plan, siempre que se
cumplan los siguientes requisitos:
a) Que se justifique el cumplimiento de lo previsto en el apartado b
de la disposicin transitoria segunda de la Ley 8/2013, de 16 de junio,
de Rehabilitacin, Regeneracin y Renovacin Urbanas.
b) Que se tramite y apruebe la correspondiente modificacin puntual del plan.

Sptima. Subdivisi en unitats dexecuci de plans parcials aprovats


amb anterioritat a esta llei
El planejament de desenrotllament del pla general i els programes
dactuacions integrades que hagen iniciat la seua tramitaci abans de
lentrada en vigor desta llei, podran ser modificats amb lobjecte de
subdividir les unitats dexecuci inicialment previstes sobre la base del
resultat de la formulaci de la memria de viabilitat econmica i dels
informes de sostenibilitat econmica.
Lacord daprovaci de la modificaci del pla parcial o un altre instrument de planejament de desenrotllament haur de fixar les conse-

Sptima. Subdivisin en unidades de ejecucin de planes parciales


aprobados con anterioridad a esta ley
El planeamiento de desarrollo del plan general y los programas de
actuaciones integradas, que hubieren iniciado su tramitacin antes de
la entrada en vigor de esta ley, podrn ser modificados con el objeto de
subdividir las unidades de ejecucin inicialmente previstas sobre la base
del resultado de la formulacin de la memoria de viabilidad econmica
y de los informes de sostenibilidad econmica.
El acuerdo de aprobacin de la modificacin del plan parcial u otro
instrumento de planeamiento de desarrollo deber fijar las consecuencias

Num. 7329 / 31.07.2014

19047

qncies de la subdivisi respecte del programa dactuaci integrada


adjudicat. A este efecte, podr modificar-se el programa perqu este
quede redut a lmbit duna o diverses de les unitats dexecuci delimitades, de manera que la resta dunitats quede amb ordenaci aprovada
pendent de programar, llevat que ladministraci actuant, en lexercici
de les seues potestats de planejament, opte, si s procedent, per una
desclassificaci. Quan es contravinguen les condicions substancials de
programaci de les unitats dexecuci delimitades, lacord podr preveure la convocatria dun nou concurs dadjudicaci.

de la subdivisin respecto del programa de actuacin integrada adjudicado. A tal efecto, podr modificarse el programa para que este quede
reducido al mbito de una o varias de las unidades de ejecucin delimitadas, de modo que el resto de unidades quede con ordenacin aprobada pendiente de programar, salvo que la administracin actuante, en el
ejercicio de sus potestades de planeamiento, opte, si procede, por una
desclasificacin. Cuando se contravengan las condiciones sustanciales de
programacin de las unidades de ejecucin delimitadas, el acuerdo podr
prever la convocatoria de un nuevo concurso de adjudicacin.

Vuitena. Suspensi temporal de lexecuci dels programes


En els programes que es trobaven en execuci a lentrada en vigor
de la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, de mesures urgents
dimpuls a la implantaci dactuacions territorials estratgiques, quan
causes justificades dinters pblic o la viabilitat econmica de lactuaci aix ho aconsellen, ladministraci actuant, dofici o a instncia dels
propietaris o de lurbanitzador, podr acordar la suspensi temporal,
total o parcial, de lexecuci del programa per un termini de dos anys,
prorrogables per altres dos anys ms com a mxim.
La sollicitud de suspensi temporal ser informada pels servicis
tcnics i jurdics de ladministraci actuant i, desprs daix, exposada
al pblic per un termini de quinze dies, mitjanant un anunci en el butllet oficial de la provncia corresponent, i amb simultnia audincia,
pel mateix termini, a lempresari constructor i als propietaris i titulars
de drets i deures afectats per lactuaci.
Lacord de suspensi temporal ponderar els eventuals perjus que
pogueren derivar-sen per als propietaris o tercers afectats i contindr
obligatori pronunciament sobre les mesures a adoptar per a salvaguardar-ne els drets, especialment:
1. Justificaci de la necessitat de la suspensi i la seua naturalesa,
total o parcial, respecte de lmbit i desenrotllament de lactuaci.
2. Termini previst per a la suspensi i possibles prrrogues.
3. Mesures a adoptar, si s el cas, en relaci amb la conservaci de
les obres ja executades.
4. Estudi econmic i mesures a adoptar en relaci amb els drets de
propietaris i tercers afectats.
5. Efectes de la suspensi en relaci amb les crregues i costos durbanitzaci.
6. Efectes de la suspensi en relaci amb les garanties prestades per
lurbanitzador i els propietaris; com tamb, si s el cas, la modificaci
o ajust de la reparcellaci.
7. Efectes de la suspensi en relaci amb lempresari constructor.
Sentendr que un programa est en execuci desprs de la formalitzaci del contracte, dacord amb la legislaci urbanstica vigent en el
moment de la dita formalitzaci.

Octava. Suspensin temporal de la ejecucin de los programas


En los programas que se encontraban en ejecucin a la entrada en
vigor de la Ley 1/2012, de 10 de mayo, de la Generalitat, de medidas
urgentes de impulso a la implantacin de actuaciones territoriales estratgicas, cuando causas justificadas de inters pblico o la viabilidad econmica de la actuacin as lo aconsejen, la administracin actuante, de
oficio o a instancia de los propietarios o del urbanizador, podr acordar la
suspensin temporal, total o parcial, de la ejecucin del programa por un
plazo de dos aos, prorrogables por otros dos aos ms como mximo.
La solicitud de suspensin temporal ser informada por los servicios
tcnicos y jurdicos de la administracin actuante y, tras ello, expuesta
al pblico por un plazo de quince das, mediante anuncio en el boletn
oficial de la provincia correspondiente, y con simultnea audiencia, por
el mismo plazo, al empresario constructor y a los propietarios y titulares
de derechos y deberes afectados por la actuacin.
El acuerdo de suspensin temporal ponderar los eventuales perjuicios que pudiesen derivarse para los propietarios o terceros afectados y
contendr obligatorio pronunciamiento sobre las medidas a adoptar para
salvaguardar sus derechos, especialmente:
1. Justificacin de la necesidad de la suspensin y su naturaleza,
total o parcial, respecto del mbito y desarrollo de la actuacin.
2. Plazo previsto para la suspensin y posibles prrrogas.
3. Medidas a adoptar, en su caso, en relacin con la conservacin de
las obras ya ejecutadas.
4. Estudio econmico y medidas a adoptar en relacin con los derechos de propietarios y terceros afectados.
5. Efectos de la suspensin en relacin con las cargas y costes de
urbanizacin.
6. Efectos de la suspensin en relacin con las garantas prestadas
por el urbanizador y los propietarios; as como, en su caso, la modificacin o ajuste de la reparcelacin.
7. Efectos de la suspensin en relacin con el empresario constructor.
Se entender que un programa est en ejecucin tras la formalizacin del contrato, de acuerdo con la legislacin urbanstica vigente en
el momento de dicha formalizacin.

Novena. Rgim del sl no urbanitzable en municipis sense mesures


despecial protecci
Als municipis el planejament urbanstic dels quals no continga per
al sl no urbanitzable mesures despecial protecci per part deste, i fins
que saproven definitivament els corresponents instruments de planejament, a tot el seu sl no urbanitzable se li aplicar el rgim urbanstic
establit per esta llei per al sl no urbanitzable protegit. No obstant aix,
podran admetres, cas per cas, aquelles actuacions previstes en esta llei
que compten amb informe favorable ems per la conselleria competent
en matria durbanisme.

Novena. Rgimen del suelo no urbanizable en municipios sin medidas


de especial proteccin
En los municipios cuyo planeamiento urbanstico no contenga para
el suelo no urbanizable medidas de especial proteccin de parte del
mismo, y hasta que se aprueben definitivamente los correspondientes
instrumentos de planeamiento, a todo su suelo no urbanizable se le aplicar el rgimen urbanstico establecido por esta ley para el suelo no
urbanizable protegido. No obstante, podrn admitirse, caso por caso,
aquellas actuaciones previstas en esta ley que cuenten con informe favorable emitido por la consellera competente en materia de urbanismo.

Desena. Rgim transitori de les entitats urbanstiques de conservaci


de la urbanitzaci
Les urbanitzacions la conservaci de les quals estiguera, a lentrada
en vigor desta llei, legalment encomanada a entitats urbanstiques de
conservaci de la urbanitzaci seguiran subjectes al rgim jurdic vigent
en el moment de la seua constituci, romanent estes en funcionament.

Dcima. Rgimen transitorio de las entidades urbansticas de


conservacin de la urbanizacin
Las urbanizaciones cuya conservacin estuviere, a la entrada en
vigor de esta ley, legalmente encomendada a entidades urbansticas de
conservacin de la urbanizacin seguirn sujetas al rgimen jurdico
vigente en el momento de su constitucin, permaneciendo estas en funcionamiento.

DISPOSICI DEROGATRIA

DISPOSICIN DEROGATORIA

nica. Derogaci normativa


1. Queden derogades les disposicions legals segents:
a) La disposici addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny,
sobre sl no urbanitzable.

nica. Derogacin normativa


1. Quedan derogadas las siguientes disposiciones legales:
a) La disposicin adicional tercera de la Ley 4/1992, de 5 de junio,
sobre Suelo No Urbanizable.

Num. 7329 / 31.07.2014

19048

b) La Llei 4/2004, de 30 de juny, dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge.


c) La Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sl No urbanitzable.
d) La Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanstica Valenciana.
e) La Llei 9/2006, de 5 de desembre, reguladora dels camps de golf
de la Comunitat Valenciana.
f) La Llei 1/2012, de 10 de maig, de mesures urgents dimpuls a la
implantaci dactuacions territorials estratgiques, excepte la disposici
final primera.
g) El Reglament dOrdenaci i Gesti Territorial i Urbanstica,
aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
h) El Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aprovat
pel Decret 120/2006, d11 dagost, del Consell.
2. Queden igualment derogades totes les disposicions legals o reglamentries que soposen o contradiguen el que disposa esta llei.

b) La Ley 4/2004, de 30 de junio, de Ordenacin del Territorio y


Proteccin del Paisaje.
c) La Ley 10/2004, de 9 de diciembre, del Suelo No Urbanizable.
d) La Ley 16/2005, de 30 de diciembre, Urbanstica Valenciana.
e) La Ley 9/2006, de 5 de diciembre, Reguladora de los Campos de
Golf de la Comunitat Valenciana.
f) La Ley 1/2012, de 10 de mayo, de medidas urgentes de impulso
a la implantacin de actuaciones territoriales estratgicas, excepto la
disposicin final primera.
g) El Reglamento de Ordenacin y Gestin Territorial y Urbanstica,
aprobado por el Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell.
h) El Reglamento de Paisaje de la Comunitat Valenciana, aprobado
por el Decreto 120/2006, de 11 de agosto, del Consell.
2. Quedan igualmente derogadas cuantas disposiciones legales o
reglamentarias se opongan o contradigan lo dispuesto en la presente ley.

DISPOSICIONS FINALS

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Modificaci de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la


Vivenda de la Comunitat Valenciana
Safig un nou apartat 4 a larticle 42 de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de
la manera segent:
4. La Generalitat, les entitats locals i les altres entitats pbliques
podran convindre un programa dintervenci en rees urbanes amb la
finalitat de coadjuvar a la regeneraci i rehabilitaci, i adequar loferta
de vivenda per a facilitar-ne laccs als ciutadans.
Sense perju de lobligaci de destinar els bns i recursos que integren els patrimonis pblics de sl de conformitat amb el que disposa
lltim pargraf de larticle 16.1.b del Reial Decret Legislatiu 2/2008,
de 20 de juny, pel qual saprova el text refs de la Llei de Sl, a la construcci de vivendes sotmeses a algun rgim de protecci pblica, podran
dedicar-se, a ms de a les finalitats previstes en la legislaci urbanstica,
i amb independncia dels requisits exigits per aquella, a inversions en
urbanitzaci, espais pblics i a la rehabilitaci, renovaci i regeneraci
urbana, en els mbits referits en el pargraf anterior, dacord, en este
ltim cas, amb la normativa autonmica aplicable.
Igualment, podran aplicar-se a ladquisici de sl per al desenrotllament dequipaments, infraestructures i altres finalitats en desplegament
del planejament urbanstic i territorial.

Primera. Modificacin de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la


Vivienda de la Comunitat Valenciana
Se aade un nuevo apartado 4 al artculo 42 de la Ley 8/2004, de
20 de octubre, de la Vivienda de la Comunitat Valenciana, que queda
redactado del siguiente modo:
4. La Generalitat, las entidades locales y otras entidades pblicas podrn convenir programa de intervencin en reas urbanas con la
finalidad de coadyuvar a la regeneracin y rehabilitacin, y adecuar la
oferta de vivienda para facilitar su acceso a los ciudadanos.
Sin perjuicio de la obligacin de destinar los bienes y recursos que
integran los patrimonios pblicos de suelo de conformidad con lo dispuesto en el ltimo prrafo del artculo 16.1.b del Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido
de la Ley de suelo, a la construccin de viviendas sometidas a algn
rgimen de proteccin pblica, podrn dedicarse, adems de a las finalidades previstas en la legislacin urbanstica, y con independencia de los
requisitos exigidos por aquella, a inversiones en urbanizacin, espacios
pblicos y a rehabilitacin, renovacin y regeneracin urbana, en los
mbitos referidos en el prrafo anterior, de acuerdo, en este ltimo caso,
con la normativa autonmica aplicable.
Igualmente, podrn aplicarse a la adquisicin de suelo para el desarrollo de equipamientos, infraestructuras y otras finalidades en desarrollo del planeamiento urbanstico y territorial.

Segona. Situaci de determinades edificacions allades sense llicncia


Les edificacions allades en sl no urbanitzable, construdes amb
anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 19/1975, de 2 de maig, de
Reforma de la Llei sobre el Rgim del Sl i Ordenaci Urbana, i que
no possesquen llicncia urbanstica municipal per a la seua ubicaci en
esta classe de sl, sassimilaran en el seu rgim a les edificacions amb
llicncia sempre que estigueren acabades en la data esmenada, continuen mantenint en lactualitat ls i les caracterstiques tipolgiques que
tenien a lentrada en vigor de lesmentada llei i no es troben en situaci
legal de runa urbanstica.

Segunda. Situacin de determinadas edificaciones aisladas sin licencia


Las edificaciones aisladas en suelo no urbanizable, construidas con
anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 19/1975, de 2 de mayo, de
reforma de la Ley sobre el Rgimen del Suelo y Ordenacin Urbana,
y que no posean licencia urbanstica municipal para su ubicacin en
esta clase de suelo, se asimilarn en su rgimen a las edificaciones con
licencia siempre que estuvieran terminadas en dicha fecha, sigan manteniendo en la actualidad el uso y las caractersticas tipolgicas que tenan
a la entrada en vigor de la citada ley y no se encuentren en situacin
legal de ruina urbanstica.

Tercera. Habilitaci per al desplegament reglamentari


El Consell dictar totes les disposicions que siguen necessries per
a lexecuci i desplegament del que establix esta llei.
El contingut dels annexos, que passen a tindre rang reglamentari,
podr ser modificat mitjanant un decret del Consell.

Tercera. Habilitacin para el desarrollo reglamentario


El Consell dictar cuantas disposiciones sean necesarias para la ejecucin y desarrollo de lo establecido en esta ley.
El contenido de los anexos, que pasan a tener rango reglamentario,
podr ser modificado mediante decreto del Consell.

Quarta. Entrada en vigor


Esta llei entrar en vigor als 20 dies naturals de la publicaci en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Cuarta. Entrada en vigor


La presente ley entrar en vigor a los 20 das naturales de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders
pblics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos, tribunales, autoridades


y poderes pblicos a los que corresponda, observen y hagan cumplir
esta ley.

Valncia, 25 de juliol de 2014

Valencia, 25 de julio de 2014


El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part

El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part

Num. 7329 / 31.07.2014

19049

ANNEX I

ANEXO I

CONTINGUT DE LESTUDI DE PAISATGE

CONTENIDO DEL ESTUDIO DE PAISAJE

La informaci que haur de contindre lestudi de paisatge previst en


la llei ser, amb carcter general, la segent:
a) Una breu descripci del pla, dels seus objectius principals i de les
seues relacions amb altres plans i instruments. Sanalitzar el territori
i les activitats i els processos amb incidncia en el paisatge, existents i
previstos, en els mbits de lordenaci territorial i urbanstica, cultural,
mediambiental, agrria, social, turstica i econmica, aix com en qualsevol altre que puga tindre impacte sobre el paisatge.
b) La caracteritzaci del paisatge i la determinaci de la seua valoraci i fragilitat, per mitj de la delimitaci, i anlisi, de les unitats
de paisatge definides segons larticle 8.d desta llei i dels recursos
paisatgstics compresos en lmbit destudi. Es descriuran els aspectes
rellevants de la situaci actual del paisatge i la seua contribuci a la
infraestructura verda, i sidentificaran els problemes o conflictes paisatgstics que el degraden, dacord amb les regles segents:
1.r mbit. Lmbit destudi es definir a partir de consideracions
paisatgstiques, visuals i territorials, ser independent del pla o projecte a qu faa referencia, i inclour unitats de paisatge completes, amb
independncia de qualsevol lmit de naturalesa administrativa.
2.n Unitats de paisatge. Les unitats de paisatge es delimitaran en
proporci a lescala del pla o projecte de qu es tracte, atenent les variables definitries de la seua funci i la seua percepci, tant naturals
com per causa de la intervenci humana i seran coherents amb les delimitades per plans i projectes aprovats per ladministraci competent
i amb les unitats ambientals delimitades en els processos davaluaci
ambiental.
3.r Recursos paisatgstics. Els recursos paisatgstics entenent per
estos tot element o grup, lineal o puntual, singular en un paisatge, que
definix la seua individualitat i t valor ambiental, cultural i/o histric i/o
visual sidentificaran segons el segent:
Pel seu inters ambiental. Infraestructura verda del territori i rees
o elements del paisatge objecte dalgun grau de protecci, declarat o en
tramitaci, qualificats de valor molt alt o alt pels instruments de paisatge, o amb valors acreditats per les declaracions ambientals.

La informacin que deber contener el estudio de paisaje previsto


en la ley ser, con carcter general, la siguiente:
a) Una breve descripcin del plan, de sus objetivos principales y de
sus relaciones con otros planes e instrumentos. Se analizar el territorio
y las actividades y procesos con incidencia en el paisaje, existentes y
previstas, en los mbitos de la ordenacin territorial y urbanstica, cultural, medioambiental, agraria, social, turstica y econmica, as como
en cualquier otro que pueda tener impacto sobre el paisaje.
b) La caracterizacin del paisaje y determinacin de su valoracin
y fragilidad, mediante la delimitacin, y anlisis, de las unidades de
paisaje definidas segn el artculo 8.d de esta ley y de los recursos
paisajsticos comprendidos en el mbito de estudio. Se describirn los
aspectos relevantes de la situacin actual del paisaje y su contribucin
a la infraestructura verde, identificando los problemas o conflictos paisajsticos que lo degradan, conforme a las siguientes reglas:
1. mbito. El mbito de estudio se definir a partir de consideraciones paisajsticas, visuales y territoriales, ser independiente del plan
o proyecto al que se refiera, e incluir unidades de paisaje completas,
con independencia de cualquier lmite de naturaleza administrativa.
2. Unidades de paisaje. Las unidades de paisaje se delimitarn en
proporcin a la escala del plan o proyecto de que se trate, atendiendo a
las variables definitorias de su funcin y su percepcin, tanto naturales
como por causa de la intervencin humana y sern coherentes con las
delimitadas por planes y proyectos aprobados por la administracin
competente y con la unidades ambientales delimitadas en los procesos
de evaluacin ambiental.
3. Recursos paisajsticos. Los recursos paisajsticos entendiendo
por tales, todo elemento o grupo, lineal o puntual, singular en un paisaje, que define su individualidad y tiene valor ambiental, cultural y/o
histrico, y/o visual se identificarn segn lo siguiente:
Por su inters ambiental. infraestructura verde del territorio y
reas o elementos del paisaje objeto de algn grado de proteccin,
declarado o en tramitacin, calificados de valor muy alto o alto por los
instrumentos de paisaje, o con valores acreditados por las declaraciones
ambientales.
Por su inters cultural y patrimonial. reas o elementos con algn
grado de proteccin, declarado o en tramitacin, y los elementos o espacios apreciados por la sociedad del lugar como hitos en la evolucin histrica y cuya modificacin de las condiciones de percepcin fuera valorada como una prdida de rasgos locales de identidad o patrimoniales.
Por su inters visual. reas y elementos sensibles al anlisis
visual cuya alteracin puede hacer variar negativamente la calidad de
la percepcin, tales como: hitos topogrficos, laderas, crestas, lnea de
horizonte, ros y similares; perfiles de asentamientos histricos, hitos
urbanos, culturales, religiosos o agrcolas, siluetas y fachadas urbanas,
y otros similares; puntos de observacin y recorridos paisajsticos relevantes; cuencas visuales que permitan observar los elementos identificados con anterioridad, la imagen exterior de ncleos urbanos de alto
valor y su insercin en el territorio, y/o la escena urbana interior; y reas
de afeccin visual desde las carreteras.
4. Valoracin de paisaje. Se determinarn el valor paisajstico y
las fragilidades paisajstica y visual de cada unidad de paisaje y recurso
paisajstico, conforme a lo siguiente:
Valor paisajstico (VP) es el valor asignado a cada unidad y recurso definidos en funcin de su caracterizacin expresada mediante
los parmetros, calidad, a determinar por tcnicos especialistas (C), y
opinin del pblico interesado, deducida de los procesos de participacin pblica (P) en su caso y de su visibilidad, expresada mediante
el coeficiente de visibilidad (v). C y P se calificarn cualitativamente
conforme a la escala, muy bajo (mb), bajo (b), medio (m), alto (a) y muy
alto (ma). VP se determinar de acuerdo con la expresin, VP =[(C +
P)/2]v, y se calificar segn la misma escala. En cualquier caso deber
atribuirse el mximo valor a los paisajes ya reconocidos por una figura
de la legislacin en materia de espacios naturales o patrimonio cultural.
Fragilidad del paisaje (FP) es el parmetro que mide el potencial
de prdida de valor paisajistico (VP) de las unidades de paisaje y recursos paisajsticos debida a la alteracin del medio con respecto al estado
en el que se obtuvo la valoracin.

Pel seu inters cultural i patrimonial. rees o elements amb algun


grau de protecci, declarat o en tramitaci, i els elements o espais apreciats per la societat del lloc com a fites en levoluci histrica i la modificaci de les condicions de percepci de la qual siga valorada com una
prdua de trets locals didentitat o patrimonials.
Pel seu inters visual. rees i elements sensibles a lanlisi visual
lalteraci del qual pot fer variar negativament la qualitat de la percepci, com ara: fites topogrfiques, vessants, crestes, lnia dhoritz, rius i
semblants; perfils dassentaments histrics, fites urbanes, culturals, religioses o agrcoles, siluetes i faanes urbanes, i altres de similars; punts
dobservaci i recorreguts paisatgstics rellevants; conques visuals que
permeten observar els elements identificats amb anterioritat, la imatge
exterior de nuclis urbans dalt valor i la seua inserci en el territori, i/o
lescena urbana interior; i rees dafecci visual des de les carreteres.
4.t Valoraci de paisatge. Es determinaran el valor paisatgstic i les
fragilitats paisatgstica i visual de cada unitat de paisatge i recurs paisatgstic, dacord amb el segent:
Valor paisatgstic (VP) s el valor assignat a cada unitat i recurs
definits en funci de la seua caracteritzaci expressada per mitj dels
parmetres, qualitat, que sha de determinar per tcnics especialistes
(C), i opini del pblic interessat, deduda dels processos de participaci
pblica (P) si s el cas i de la seua visibilitat, expressada per mitj del
coeficient de visibilitat (v). C i P es qualificaran qualitativament dacord
amb lescala, molt baix (mb), baix (b), mitj (m), alt (a) i molt alt (ma).
VP es determinar dacord amb lexpressi, VP =[(C + P)/2]v, i es qualificar segons la mateixa escala. En qualsevol cas, haur datribuir-se el
mxim valor als paisatges ja reconeguts per una figura de la legislaci
en matria despais naturals o patrimoni cultural.
Fragilitat del paisatge (FP) s el parmetre que mesura el potencial de prdua de valor paisatgstic (VP) de les unitats de paisatge i
recursos paisatgstics a causa de lalteraci del medi respecte a lestat
en qu es va obtindre la valoraci.

Num. 7329 / 31.07.2014

Fragilitat visual (VF) s el parmetre que mesura el potencial de


les unitats de paisatge i recursos paisatgstics per a integrar, o acomodar-se a una determinada acci o projecte atenent la prpia fragilitat del
paisatge (FP) i les caracterstiques o la naturalesa de lacci o projecte
que es tracte segons el volum, forma, proporci, color, material, textura,
reflexos, i bloquejos de vistes a qu puga donar lloc.
FP i FV hauran de justificar-se atenent les circumstncies concurrents, donant compte de la metodologia emprada preferentment per
mitj de procediments quantitatius i en tot cas qualificar-se dacord
amb lescala a qu fa referncia lapartat anterior.
c) Una anlisi visual de lmbit destudi amb lobjecte de determinar la visibilitat del paisatge com un dels factors determinants de la
seua valoraci, aix com el didentificar i valorar els possibles impactes
visuals de les actuacions derivades del pla sobre este.
1.r La visibilitat del paisatge es determinar per mitj de la identificaci dels recorreguts escnics vies de comunicaci, camins tradicionals, sendes o semblants, amb un valor paisatgstic excepcional per
travessar i/o tindre vistes sobre paisatges de valor lassenyalament
de les vistes i zones dafecci visual cap a les unitats i recursos i des
destes, respecte de punts dobservaci significatius vies de comunicaci, nuclis de poblaci, rees de gran afluncia i llocs estratgics per
a mostrar la singularitat del paisatge que es qualificaran com a principals o secundaris en funci del nombre dobservadors potencials, de la
distncia i de la duraci de la visi, i la determinaci del coeficient de
ponderaci del valor de les unitats i dels recursos paisatgstics en funci
de la seua visibilitat, o coeficient de visibilitat (v).
2.n Als efectes de determinar la visibilitat del paisatge, lanlisi visual es realitzar a partir dels punts dobservaci, fins a distncies baixa
(500 m), mitjana (1.500 m) i alta (ms de 1.500 m i fins a 3000 m, o
superior) i distingint les zones visibles des destos o conques visuals,
de les no visibles, per mitj de tcniques informtiques sobre cartografia a escala adequada a este efecte es podr fer s de les ferramentes
posades a disposici pblica per lInstitut Cartogrfic Valenci i suport
de camp, i haur de documentar-se amb imatges fotogrfiques panormiques amb lamplitud dangle i profunditat que requerisca cada cas.
Segons la qualificaci dels punts dobservaci i de les zones visibles
des destos, lanlisi visual se substncia en la qualificaci dels terrenys
segent: zones de mxima visibilitat, si sn visibles des dalgun punt
dobservaci principal; zones de visibilitat mitjana, si sn visibles des
de ms de la mitat dels punts dobservaci secundaris; zones de visibilitat baixa, si sn visibles des de menys de la mitat dels punts dobservaci secundaris; i terrenys en ombra, si no sn visibles des de cap dels
punts dobservaci considerats.
El coeficient de visibilitat (v) t com a finalitat traslladar la qualificaci qualitativa de la visibilitat del territori a termes quantitatius,
prenent la forma dun nombre racional comprs en linterval [0 i 1].
d) Els objectius de qualitat paisatgstica fixats en els mbits internacional, comunitari europeu, estatal, regional o local que tinguen relaci
amb el pla.
e) Els objectius de qualitat paisatgstica i els criteris paisatgstics
adoptats per a lelaboraci del pla a fi de compatibilitzar el desenrotllament territorial i urb amb la preservaci dels valors paisatgstics identificats, que han de ser congruents amb els fixats pel document dabast de
lestudi ambiental i territorial estratgic. Estos objectius sn lexpressi
de les poltiques de paisatge en relaci a cada unitat i recurs paisatgstic, tenint en consideraci les preferncies de la poblaci conegudes
per mitj de mtodes participatius. Es fixaran per a cada unitat i recurs
identificats una vegada reconegut el seu carcter i valor paisatgstic,
segons les alternatives segents: preservaci del carcter existent; restauraci del carcter; millora del carcter a partir de la introducci de
nous elements o la gesti dels ja existents; creaci dun nou paisatge;
una combinaci dels anteriors.
f) Lavaluaci de les alternatives seleccionades en relaci amb lanlisi paisatgstica efectuada dacord amb els apartats anteriors, incloenthi la verificaci del compliment dels objectius de qualitat paisatgstica
i la justificaci de la idonetat paisatgstica de lalternativa, que ha de
tindre en compte tamb els possibles efectes acumulatius amb altres
plans o programes.

19050

Fragilidad visual (VF) es el parmetro que mide el potencial de


las unidades de paisaje y recursos paisajsticos para integrar, o acomodarse a una determinada accin o proyecto atendiendo a la propia fragilidad del paisaje (FP) y a las caractersticas o naturaleza de la accin
o proyecto de que se trate segn el volumen, forma, proporcin, color,
material, textura, reflejos, y bloqueos de vistas a que pueda dar lugar.
FP y FV debern justificarse atendiendo a las circunstancias concurrentes, dando cuenta de la metodologa empleada preferentemente
mediante procedimientos cuantitativos y en todo caso calificarse de
acuerdo con la escala a la que se refiere el aparatado anterior.
c) Un anlisis visual del mbito de estudio con el objeto de determinar la visibilidad del paisaje como uno de los factores determinantes de
su valoracin, as como el de identificar y valorar los posibles impactos
visuales de las actuaciones derivadas del plan sobre el mismo.
1. La visibilidad del paisaje se determinar mediante la identificacin de los recorridos escnicos vas de comunicacin, caminos tradicionales, senderos o similares, con un valor paisajstico excepcional
por atravesar y/o tener vistas sobre paisajes de valor el sealamiento
de las vistas y zonas de afeccin visual hacia y desde las unidades y
recursos, con respecto de puntos de observacin significativos vas de
comunicacin, ncleos de poblacin, reas de gran afluencia y lugares
estratgicos por mostrar la singularidad del paisaje que se calificarn
como principales o secundarios en funcin del nmero de observadores
potenciales, de la distancia y de la duracin de la visin, y la determinacin del coeficiente de ponderacin del valor de las unidades y de
los recursos paisajsticos en funcin de su visibilidad, o coeficiente de
visibilidad (v).
2. A efectos de determinar la visibilidad del paisaje, el anlisis
visual se realizar a partir de los puntos de observacin, hasta distancias
baja (500 m), media (1.500 m) y alta (ms de 1.500 m y hasta 3000 m,
o superior) y distinguiendo las zonas visibles desde los mismos o cuencas visuales, de las no visibles, mediante tcnicas informticas sobre
cartografa a escala adecuada, pudiendo a tal efecto hacerse uso de las
herramientas puestas a disposicin pblica por el Instituto Cartogrfico
Valenciano y apoyo de campo, y deber documentarse con imgenes
fotogrficas panormicas con la amplitud de ngulo y profundidad que
se requiera en cada caso.
Segn la calificacin de los puntos de observacin y de las zonas
visibles desde estos, el anlisis visual se sustancia en la siguiente
calificacin de los terrenos: zonas de mxima visibilidad, si son visibles desde algn punto de observacin principal; zonas de visibilidad
media, si son visibles desde ms de la mitad de los puntos de observacin secundarios; zonas de visibilidad baja, si son visibles desde menos
de la mitad de los puntos de observacin secundarios; y terrenos en
sombra, si no son visibles desde ninguno de los puntos de observacin
considerados.
El coeficiente de visibilidad (v) tiene por finalidad trasladar la calificacin cualitativa de la visibilidad del territorio a trminos cuantitativos, tomando la forma de un nmero racional comprendido en el
intervalo [0 y 1].
d) Los objetivos de calidad paisajstica fijados en los mbitos internacional, comunitario europeo, estatal, regional o local que tengan relacin con el plan.
e) Los objetivos de calidad paisajstica y criterios paisajsticos adoptados para la elaboracin del plan con el fin de compatibilizar el desarrollo
territorial y urbano con la preservacin de los valores paisajsticos identificados, que deben ser congruentes con los fijados por el documento de
alcance del estudio ambiental y territorial estratgico. Estos objetivos son
la expresin de las polticas de paisaje en relacin a cada unidad y recurso
paisajsticos, teniendo en consideracin las preferencias de la poblacin
conocidas mediante mtodos participativos. Se fijarn para cada unidad y
recurso identificados una vez reconocido su carcter y valor paisajstico,
segn las siguientes alternativas: preservacin del carcter existente; restauracin del carcter; mejora del carcter a partir de la introduccin de
nuevos elementos o la gestin de los ya existentes; creacin de un nuevo
paisaje; una combinacin de los anteriores.
f) La evaluacin de las alternativas seleccionadas en relacin con
el anlisis paisajstico efectuado de acuerdo a los apartados anteriores,
incluyendo la verificacin del cumplimiento de los objetivos de calidad
paisajstica y la justificacin de la idoneidad paisajstica de la alternativa, que debe tener en cuenta tambin los posibles efectos acumulativos
con otros planes o programas.

Num. 7329 / 31.07.2014

19051

g) Els probables efectes significatius del pla o programa sobre el


paisatge.
h) Les mesures i les accions necessries per al compliment dels
objectius de qualitat paisatgstica, aix com per a previndre, reduir i, en
la mesura que siga possible, compensar els efectes significatius importants en el paisatge que puguen derivar-se de laplicaci del pla. Han
dincloures les determinacions paisatgstiques necessries per a orientar
la planificaci i programaci previstes. Estes mesures consistiran, amb
carcter general, en les segents:
1.r Catalogaci dels paisatges de major valor.
2.n Integraci en la infraestructura verda dels paisatges de major
valor i de les seues connexions ecolgiques, funcionals, paisatgstiques
i visuals.
3.r Establiment de normes dintegraci paisatgstica que definisquen els criteris de localitzaci en el territori i de disseny de nous usos
i activitats.
Adequaci de les actuacions a la morfologia del territori i el paisatge, evitant la urbanitzaci de sls amb pendents mitjanes superiors
al 50%.
4.t Definici de programes de paisatge prioritaris per a la preservaci, millora o posada en valor dels distints paisatges.
El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratgic
podr establir la necessitat de completar lestudi de paisatge amb el contingut necessari per a estudiar la integraci paisatgstica de les propostes
del pla i, si s el cas, de les alternatives estudiades, en funci del tipus,
escala i contingut deste, amb la informaci segent:
a) La valoraci de la integraci paisatgstica i visual de les actuacions derivades del pla i la identificaci dels seus possibles impactes
sobre el paisatge. Sanalitzar i valorar la fragilitat del paisatge per
a acomodar els canvis sense perdre el seu valor o el seu carcter, els
canvis en la composici de vistes cap a este i els efectes sobre la seua
qualitat visual.
b) Els resultats i les conclusions de la valoraci anterior, justificats
per mitj de tcniques grfiques de representaci i simulaci visual del
paisatge que mostren la situaci existent i la previsible amb lactuaci
proposada abans i desprs de posar en prctica les mesures correctores.
c) Les mesures dintegraci paisatgstica necessries, no sols per
a mitigar els impactes paisatgstics i visuals definits, sin tamb per a
millorar el paisatge i la qualitat visual de lentorn, amb la corresponent
programaci.

ANNEX II

g) Los probables efectos significativos del plan o programa sobre


el paisaje.
h) Las medidas y acciones necesarias para el cumplimiento de los
objetivos de calidad paisajstica, as como para prevenir, reducir y, en la
medida de lo posible, compensar los efectos significativos importantes
en el paisaje que puedan derivarse de la aplicacin del plan. Deben
incluirse las determinaciones paisajsticas necesarias para orientar la
planificacin y programacin previstas. Estas medidas consistirn, con
carcter general, en las siguientes:
1. Catalogacin de los paisajes de mayor valor.
2. Integracin en la infraestructura verde de los paisajes de mayor
valor y de sus conexiones ecolgicas, funcionales, paisajsticas y visuales.
3. Establecimiento de normas de integracin paisajstica que definan los criterios de localizacin en el territorio y de diseo de nuevos
usos y actividades.
Adecuacin de las actuaciones a la morfologa del territorio y el
paisaje, evitando la urbanizacin de suelos con pendientes medias superiores al 50%.
4. Definicin de programas de paisaje prioritarios para la preservacin, mejora o puesta en valor de los distintos paisajes.
El documento de alcance del estudio ambiental y territorial estratgico podr establecer la necesidad de completar el estudio de paisaje
con el contenido necesario para estudiar la integracin paisajstica de
las propuestas del plan y, en su caso, de las alternativas estudiadas, en
funcin del tipo, escala y contenido del mismo, con la siguiente informacin:
a) La valoracin de la integracin paisajstica y visual de las actuaciones derivadas del plan y la identificacin de sus posibles impactos
sobre el paisaje. Se analizar y valorar la fragilidad del paisaje para
acomodar los cambios sin perder su valor o su carcter, los cambios en
la composicin de vistas hacia el mismo y los efectos sobre su calidad
visual.
b) Los resultados y conclusiones de la valoracin anterior, justificados mediante tcnicas grficas de representacin y simulacin visual
del paisaje que muestren la situacin existente y la previsible con la
actuacin propuesta antes y despus de poner en prctica las medidas
correctoras.
c) Las medidas de integracin paisajstica necesarias, no solo para
mitigar los impactos paisajsticos y visuales definidos, sino tambin
para mejorar el paisaje y la calidad visual del entorno, con su correspondiente programacin.

ANEXO II

CONTINGUT DE LESTUDI DINTEGRACI PAISATGSTICA

CONTENIDO DEL ESTUDIO DE INTEGRACIN PAISAJSTICA

La informaci que haur de contindre lestudi dintegraci paisatgstica previst en la llei sadaptar al tipus, escala i abast de lactuaci
i al paisatge on esta subique, i ser, amb carcter general, la segent:

La informacin que deber contener el estudio de integracin paisajstica previsto en la ley se adaptar al tipo, escala y alcance de la
actuacin y al paisaje donde esta se ubique, y ser, con carcter general,
la siguiente:
a) La descripcin y definicin del alcance de la actuacin y de cada
una de sus fases, sus antecedentes y objetivos. Se incluir documentacin grfica con el mbito de estudio, as como la localizacin, implantacin en el entorno, ordenacin y diseo, tanto de la actuacin como
de las instalaciones o elementos auxiliares necesarios para su funcionamiento, como accesos o infraestructuras.
b) El anlisis de las distintas alternativas consideradas, incluida la
alternativa cero, y una justificacin de la solucin propuesta, en caso de
que se requiera en el procedimiento dicho anlisis. Todo ello analizado
desde el punto de vista de la incidencia en el paisaje, sin perjuicio del
anlisis que se efecte en otros documentos respecto a otras materias
sectoriales.
c) La caracterizacin del paisaje del mbito de estudio, mediante la
delimitacin, descripcin y valoracin de las unidades de paisaje y los
recursos paisajsticos que lo configuran, previa definicin del mismo.
En caso de existir estudios de paisaje aprobados, se recoger la caracterizacin realizada en ellos, concretndola y amplindola, si es el caso,
para el mbito definido.
c.1) El mbito de estudio se definir conforme al procedimiento
establecido en el apartado b.1 del anexo I, debiendo abarcar las unida-

a) La descripci i la definici de labast de lactuaci i de cada una


de les seues fases, els antecedents i objectius. Sinclour documentaci
grfica amb lmbit destudi, aix com la localitzaci, implantaci en
lentorn, ordenaci i disseny, tant de lactuaci com de les installacions
o elements auxiliars necessaris per al seu funcionament, com ara accessos o infraestructures.
b) Lanlisi de les distintes alternatives considerades, incloent-hi
lalternativa zero, i una justificaci de la soluci proposada, en el cas
que es requerisca en el procediment esta anlisi. Tot aix analitzat des
del punt de vista de la incidncia en el paisatge, sense perju de lanlisi
que sefectue en altres documents respecte a altres matries sectorials.
c) La caracteritzaci del paisatge de lmbit destudi, per mitj de la
delimitaci, descripci i valoraci de les unitats de paisatge i els recursos paisatgstics que el configuren, amb definici prvia deste. Si hi ha
estudis de paisatge aprovats, sarreplegar la caracteritzaci hi realitzada, concretant-la i ampliant-la, si s el cas, per a lmbit definit.
c.1) Lmbit destudi es definir de conformitat amb procediment
establit en lapartat b.1 de lannex I, el qual ha de comprendre les uni-

Num. 7329 / 31.07.2014

tats de paisatge incloses totalment o parcialment en la conca visual de


lactuaci.
c.2) Sentendr com a conca visual de lactuaci el territori des del
qual esta s visible, fins una distncia mxima de 3.000 m, excepte
excepci justificada per les caracterstiques del territori o si es tracta
de preservar vistes que afecten recorreguts escnics o punts singulars.
Per a la seua determinaci seran aplicables les tcniques a les quals fa
referncia lapartat c de lannex I.
c.3) El valor i la fragilitat del paisatge es determinaran dacord amb
el que exposa lapartat b.4 de lannex I. Les conclusions de la integraci
paisatgstica i la compatibilitat visual es justificaran per a cada unitat
de paisatge i recurs paisatgstic, on shi relacionaran les respectives
fragilitats i objectius de qualitat fixats, amb la qualificaci dels impactes
previstos: substancials, moderats, lleus i insignificants, segons siga la
seua escala, efecte, incidncia, duraci, permanncia i individualitat.
d) La relaci de lactuaci amb altres plans, estudis i projectes en
trmit o execuci en el mateix mbit destudi. Aix com amb les normes,
directrius o criteris que se li apliquen i, en especial, les paisatgstiques i
les determinacions dels estudis de paisatge que afecten lmbit de lactuaci.
e) La valoraci de la integraci paisatgstica de lactuaci a partir
de la identificaci i valoraci dels seus efectes en el paisatge, per mitj
de lanlisi i la valoraci de la capacitat o la fragilitat deste per a acomodar els canvis produts per lactuaci sense perdre el seu valor o
carcter paisatgstic ni impedir la percepci dels recursos paisatgstics.
Es justificar el compliment de les determinacions dels instruments de
paisatge daplicaci o, a falta daix, es classificar la importncia dels
impactes paisatgstics com a combinaci de la seua magnitud i de la
sensibilitat del paisatge, determinada per aspectes com la singularitat
dels seus elements, la seua capacitat de transformaci i els objectius de
qualitat paisatgstica per a lmbit destudi.
f) La valoraci de la integraci visual de lactuaci a partir de lanlisi visual de lmbit, per mitj de lestudi i valoraci de la visibilitat de
lactuaci, les vistes cap al paisatge des dels principals punts dobservaci, els canvis en la composici destes i els efectes sobre la qualitat
visual del paisatge existent. Sidentificaran i classificaran els impactes
visuals, en funci de la compatibilitat visual de les caracterstiques de
lactuaci, el bloqueig de vistes cap a recursos paisatgstics de valor alt
o molt alt i la millora de la qualitat visual del paisatge.
f.1) Per tal didentificar i valorar els efectes de lactuaci sobre el
paisatge, lanlisi visual es portar a terme per mitj de tcniques de
modelitzaci i simulaci visual proporcionals a lescala de lactuaci,
que permeten controlar el seu resultat comparant escenes, fons i perspectives, abans i desprs desta, i amb mesures dintegraci paisatgstica
i sense, com ara infografies, fotocomposicions, seccions, dibuixos o
altres, de manera que siga intelligible per pblic no especialitzat.
g) Les mesures dintegraci paisatgstica necessries per a evitar,
reduir o corregir els impactes paisatgstics i visuals identificats, millorar
el paisatge i la qualitat visual de lentorn o compensar efectes negatius
sobre el paisatge que no admeten mesures correctores efectives. Estes
mesures seran, per orde prioritari daplicaci:
g.1) La localitzaci i, si s el cas, el traat, preferentment fora del
camp visual dels recursos paisatgstics i de les unitats de paisatge dalt
valor i, en tot cas, en les zones de menor incidncia respecte a estos.
g.2) Lordenaci en el paisatge, dacord amb el seu carcter i al
patr que el definisca.
g.3) El disseny de lactuaci i de tots els elements que la conformen,
i el de la seua implantaci en el paisatge, per mitj de ladequaci de
lassentament i de lentorn del projecte, amb especial atenci al disseny
de la topografia i la vegetaci.
h) Els resultats i les conclusions de la valoraci de la integraci paisatgstica i visual, justificats per mitj de tcniques grfiques de representaci i simulaci visual del paisatge que mostren la situaci existent
i la previsible amb lactuaci proposada abans i desprs de posar en
prctica les mesures proposades.
i) El programa dimplementaci que definisca, per a cada una de
les mesures, els horitzons temporals, una valoraci econmica, detalls
de realitzaci, cronograma i parts responsables de posar-les en prctica.

19052

des de paisaje comprendidas total o parcialmente en la cuenca visual


de la actuacin.
c.2) Se entender como cuenca visual de la actuacin el territorio
desde el cual esta es visible, hasta una distancia mxima de 3.000 m,
salvo excepcin justificada por las caractersticas del territorio o si se
trata de preservar vistas que afecten a recorridos escnicos o puntos
singulares. Para su determinacin sern de aplicacin las tcnicas a las
que se refiere el apartado c del anexo I.
c.3) El valor y la fragilidad del paisaje se determinarn conforme a
lo expuesto en el apartado b.4 del anexo I. Las conclusiones de la integracin paisajstica y la compatibilidad visual se justificarn para cada
unidad de paisaje y recurso paisajstico, relacionando las respectivas
fragilidades y objetivos de calidad fijados, con la calificacin de los
impactos previstos: sustanciales, moderados, leves e insignificantes,
segn sea su escala, efecto, incidencia, duracin, permanencia e individualidad.
d) La relacin de la actuacin con otros planes, estudios y proyectos
en trmite o ejecucin en el mismo mbito de estudio. As como con las
normas, directrices o criterios que le sean de aplicacin, y en especial,
las paisajsticas y las determinaciones de los estudios de paisaje que
afecten al mbito de la actuacin.
e) La valoracin de la integracin paisajstica de la actuacin a partir de la identificacin y valoracin de sus efectos en el paisaje, mediante el anlisis y valoracin de la capacidad o fragilidad del mismo para
acomodar los cambios producidos por la actuacin sin perder su valor
o carcter paisajstico ni impedir la percepcin de los recursos paisajsticos. Se justificar el cumplimiento de las determinaciones de los instrumentos de paisaje de aplicacin o, en su defecto, se clasificar la
importancia de los impactos paisajsticos como combinacin de su magnitud y de la sensibilidad del paisaje, determinada por aspectos como
la singularidad de sus elementos, su capacidad de transformacin y los
objetivos de calidad paisajstica para el mbito de estudio.
f) La valoracin de la integracin visual de la actuacin a partir del
anlisis visual del mbito, mediante el estudio y valoracin de la visibilidad de la actuacin, las vistas hacia el paisaje desde los principales
puntos de observacin, los cambios en la composicin de las mismas y
los efectos sobre la calidad visual del paisaje existente. Se identificarn
y clasificarn los impactos visuales, en funcin de la compatibilidad
visual de las caractersticas de la actuacin, el bloqueo de vistas hacia
recursos paisajsticos de valor alto o muy alto y la mejora de la calidad
visual del paisaje.
f.1) A efectos de identificar y valorar los efectos de la actuacin
sobre el paisaje, el anlisis visual se llevar a trmino mediante tcnicas de modelizacin y simulacin visual proporcionales a la escala de
la actuacin, que permitan controlar su resultado comparando escenas,
fondos y perspectivas, antes y despus de esta, y con y sin medidas
de integracin paisajstica, tales como infografas, fotocomposiciones,
secciones, dibujos u otros, de manera que sea entendible por pblico
no especializado.
g) Las medidas de integracin paisajstica necesarias para evitar,
reducir o corregir los impactos paisajsticos y visuales identificados,
mejorar el paisaje y la calidad visual del entorno o compensar efectos
negativos sobre el paisaje que no admitan medidas correctoras efectivas.
Estas medidas sern, por orden prioritario de aplicacin:
g.1) La localizacin y, en su caso, el trazado, preferentemente fuera
del campo visual de los recursos paisajsticos y de las unidades de paisaje de alto valor y, en todo caso, en las zonas de menor incidencia
respecto a los mismos.
g.2) La ordenacin en el paisaje, de acuerdo a su carcter y al patrn
que lo defina.
g.3) El diseo de la actuacin y de todos los elementos que la conforman, y el de su implantacin en el paisaje, mediante la adecuacin
del asentamiento y del entorno del proyecto, con especial atencin al
diseo de la topografa y la vegetacin.
h) Los resultados y conclusiones de la valoracin de la integracin
paisajstica y visual, justificados mediante tcnicas grficas de representacin y simulacin visual del paisaje que muestren la situacin existente y la previsible con la actuacin propuesta antes y despus de poner en
prctica las medidas propuestas.
i) El programa de implementacin que defina, para cada una de las
medidas, sus horizontes temporales, una valoracin econmica, detalles
de realizacin, cronograma y partes responsables de ponerlas en prctica.

Num. 7329 / 31.07.2014

19053

j) Les mesures dintegraci paisatgstica i el cost del programa


dimplementaci sincorporaran al pla o projecte com a part deste.

ANNEX III

j) Las medidas de integracin paisajstica y el coste del programa


de implementacin se incorporarn al plan o proyecto como parte del
mismo.
ANEXO III

CONTINGUT DELS PROGRAMES DE PAISATGE

CONTENIDO DE LOS PROGRAMAS DE PAISAJE

La informaci que hauran de contindre els programes de paisatge


previstos en la llei ser, amb carcter general, la segent:
a) Identificaci de problemes i conflictes paisatgstics que requerisquen actuacions per a garantir la preservaci, millora o posada en valor
de paisatges que, pel seu valor natural, visual, cultural o urb, o pel seu
estat de degradaci, requerixen intervencions especfiques i integrades.

La informacin que debern contener los programas de paisaje previstos en la ley ser, con carcter general, la siguiente:
a) Identificacin de problemas y conflictos paisajsticos que requieran actuaciones para garantizar la preservacin, mejora o puesta en
valor de paisajes que, por su valor natural, visual, cultural o urbano,
o por su estado de degradacin, requieren intervenciones especficas e
integradas.
b) Delimitacin grfica del mbito del programa.
c) Definicin de los objetivos concretos del programa y de los beneficios econmicos, sociales, culturales, paisajsticos, etc., que se espera
obtener.
En general, el objeto de estos programas estar relacionado con la
preservacin de paisajes de alto valor; la mejora paisajstica de reas
degradadas, de ncleos urbanos, sus periferias, bordes y accesos, de
reas de actividades econmicas, de infraestructuras o de entornos histricos y arqueolgicos; la puesta en valor del paisaje como recurso
turstico; la articulacin armnica y adecuada transicin entre distintos
paisajes; o el fomento de actuaciones de Administraciones locales y
entidades privadas en la gestin del paisaje.
d) Descripcin literaria y grfica de las medidas, actuaciones o proyectos necesarios para garantizar los objetivos definidos.
e) Cronograma global de las actuaciones y coste estimado de las
mismas.
f) Estudio econmico-financiero que concrete los medios que se
comprometern para la ejecucin del programa, las fuentes de financiacin y el tipo de gestin, directa o indirecta, prevista.

b) Delimitaci grfica de lmbit del programa.


c) Definici dels objectius concrets del programa i dels beneficis
econmics, socials, culturals, paisatgstics, etc., que sespera obtindre.
En general, lobjecte destos programes estar relacionat amb la
preservaci de paisatges dalt valor; la millora paisatgstica drees
degradades, de nuclis urbans, les seues perifries, vores i accessos,
drees dactivitats econmiques, dinfraestructures o dentorns histrics i arqueolgics; la posada en valor del paisatge com a recurs turstic;
larticulaci harmnica i ladequada transici entre distints paisatges; o
el foment dactuacions dadministracions locals i entitats privades en la
gesti del paisatge.
d) Descripci literria i grfica de les mesures, actuacions o projectes necessaris per a garantir els objectius definits.
e) Cronograma global de les actuacions i cost estimat destes.
f) Estudi economicofinancer que concrete els mitjans que es comprometran per a lexecuci del programa, les fonts de finanament i el
tipus de gesti, directa o indirecta, prevista.

ANNEX IV

ANEXO IV

ESTNDARDS URBANSTICS I NORMALITZACI


DE DETERMINACIONS URBANSTIQUES

ESTNDARES URBANSTICOS Y NORMALIZACIN


DE DETERMINACIONES URBANSTICAS

I) Classificaci de les zones dordenaci i de les dotacions pbliques


1. Classificaci general de les zones dordenaci
1.1. Les zones de sl rural es classifiquen com a sl no urbanitzable
i atenent ls predominant es diferncia entre:
Zona rural comuna agropecuria (ZRC-AG).
Zona rural comuna dexplotaci de recursos naturals (ZRC-EX).
Terrenys on ls principal es destina a explotacions minerals, parcs
elics, installacions fotovoltaiques, etc., sempre que estes installacions
ocupen una extensi suficient per a delimitar una zona diferenciada, on
la resta dusos del sl estan condicionats per estes activitats.

I) Clasificacin de las zonas de ordenacin y de las dotaciones


pblicas
1. Clasificacin general de las zonas de ordenacin
1.1. Las zonas de suelo rural se clasifican como suelo no urbanizable y atendiendo al uso predominante se diferencia entre:
Zona rural comn agropecuaria (ZRC-AG).
Zona rural comn de explotacin de recursos naturales (ZRCEX). Terrenos donde el uso principal se destina a explotaciones minerales, parques elicos, instalaciones fotovoltaicas, etc., siempre y cuando
dichas instalaciones ocupen una extensin suficiente para delimitar una
zona diferenciada, donde el resto de usos del suelo se ven condicionados
por estas actividades.
Zona rural comn forestal (ZRC-FO).
Zona rural protegida agrcola (ZRP-AG). Terrenos que presentan
valores agrarios defini-torios de un ambiente rural digno de singular
tratamiento por su importancia social, paisajstica, cultural o de productividad agrcola.
Zona rural protegida natural (ZRP-NA). Terrenos con valores
ambientales, paisajsticos, culturales o econmicos que se deban conservar, recuperar o mejorar, porque as lo recoja el plan general estructural o derivados de declaraciones formales o administrativas de rango
superior.
Zona rural protegida por afecciones (ZRP-AF). Terrenos en los
que algn tipo de afeccin determina el uso principal de una zona y
tiene una entidad superficial suficiente para definir un rea diferenciada
del resto de zonas.
Zona rural protegida por riesgos (ZRP-RI). Terrenos en los que
est acreditada la presencia de un importante riesgo de erosin, desprendimiento, inundaciones u otros riesgos naturales o inducidos que
desaconsejen su transformacin.

Zona rural comuna forestal (ZRC-FO).


Zona rural protegida agrcola (ZRP-AG). Terrenys que presenten
valors agraris definitoris dun ambient rural digne de tractament singular per la seua importncia social, paisatgstica, cultural o de productivitat agrcola.
Zona rural protegida natural (ZRP-NA). Terrenys amb valors
ambientals, paisatgstics, culturals o econmics que shagen de conservar, recuperar o millorar, perqu aix ho arreplegue el pla general
estructural o derivats de declaracions formals o administratives de rang
superior.
Zona rural protegida per afeccions (ZRP-AF). Terrenys en qu
algun tipus dafecci determina ls principal duna zona i t una entitat
superficial suficient per a definir una rea diferenciada de la resta de
zones.
Zona rural protegida per riscos (ZRP-RI). Terrenys en qu estiga acreditada la presncia dun important risc derosi, despreniment,
inundacions o altres riscos naturals o induts que en desaconsellen la
transformaci.

Num. 7329 / 31.07.2014

1.2. Les zones urbanitzades es classifiquen com a sl urb i atenent


ls predominant es diferncia entre:
Zona urbanitzada residencial (ZUR-RE).
Zona urbanitzada industrial (ZUR-IN).
Zona urbanitzada terciria (ZUR-TR).
Zona urbanitzada nucli histric (ZUR-NH).
1.3. Les zones de nou desenrotllament es classifiquen com a sl
urbanitzable i atenent ls predominant es diferencia entre:
Zona de nou desenrotllament residencial (ZND-RE).
Zona de nou desenrotllament industrial (ZND-IN).
Zona de nou desenrotllament terciria (ZND-TR).
1.4. Per a cada zona es definir:
a) La classificaci del sl i el nom de la zona, que estar format
per algun dels apartats genrics enumerats anteriorment ms un text
descriptiu amb el nivell de detall desitjat per a identificar els terrenys.
Este ltim podr ser un nom propi relacionat amb la toponmia de la
zona, un nom que especifique ls particularitzat del sl, la tipologia
de ledificaci, etc.
b) El codi de zona, que estar format per un dels codis enumerats
anteriorment ms un nmero correlatiu, quan existisquen diverses zones
amb el mateix s genric: ZND-RE1, ZND-RE2, ZND-RE3, etc. La
diferenciaci entre zones es realitzar atenent les ordenances particulars
per a cada una destes i, si s el cas, la sectoritzaci per al seu desenrotllament. Hi podran haver zones dordenaci discontnues amb el mateix
nom i codi; igualment, zones amb distinta denominaci podran ordenarse amb la mateixa ordenana particular.
2. Classificaci general de les dotacions pbliques
2.1. Les reserves de sl amb destinaci dotacional, tant de la xarxa
primria com de la xarxa secundria, es definiran atenent ls a qu es
destinen, segons la classificaci que es relaciona a continuaci.
a) Comunicacions:
Xarxa viria (CV)
Xarxa ferroviria (CF)
Aparcaments (CA)
b) Zones verdes:
Parcs (VP)
Jardins (VJ)
rees de joc (VA)
c) Equipaments:
Esportivorecreatiu (QD)
Educativocultural (QE)
Sanitarioassistencial (QS)
Administrativoinstitucional (QA)
Infraestructura-servici urb (QI)
Residencial dotacional (QR): vivendes destinades a residncia
permanent en rgim de lloguer, per a collectius desfavorits (persones
majors, discapacitades o menors de 35 anys).
Dotacional mltiple (QM): reserva de sl dotacional ls especfic
del qual es definir desprs de la gesti del pla.
2.2. Sidentificar cada dotaci amb la sigla que li correspon, precedida amb la lletra P o S segons es tracte duna dotaci de xarxa primria
o de xarxa secundria. Les reserves dotacionals privades sassenyalaran
amb un asterisc (*) situat a continuaci de la sigla.
II. Definici de conceptes
1. Estndard urbanstic
1.1. Els estndards urbanstics sn determinacions normatives que
sestablixen amb la finalitat de garantir uns mnims de qualitat urbana
de les actuacions urbanstiques.
1.2. La regulaci destndards urbanstics t carcter de mnims
quant a les superfcies de dotacions pbliques i de mxims quant a ledificabilitat lucrativa privada, de manera que els plans podran establir
majors exigncies o restriccions.
2. Parmetres dedificabilitat bruta
2.1. Ledificabilitat bruta (EB) dun mbit dactuaci s la suma
de totes les edificabilitats, destinades a qualsevol s lucratiu (sense
incloure ledificabilitat dotacional privada permesa pel pla), que poden
materialitzar-se en este mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre
(m sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat est
afectada per coeficients correctors.
2.2. Lndex dedificabilitat bruta (IEB) s el quocient entre ledificabilitat bruta dun mbit dactuaci i la superfcie bruta deste mbit.
Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sl

19054

1.2. Las zonas urbanizadas se clasifican como suelo urbano y atendiendo al uso predominante se diferencia entre:
Zona urbanizada residencial (ZUR-RE).
Zona urbanizada industrial (ZUR-IN).
Zona urbanizada terciaria (ZUR-TR).
Zona urbanizada ncleo histrico (ZUR-NH).
1.3. Las zonas de nuevo desarrollo se clasifican como suelo urbanizable y atendiendo al uso predominante se diferencia entre:
Zona de nuevo desarrollo residencial (ZND-RE).
Zona de nuevo desarrollo industrial (ZND-IN).
Zona de nuevo desarrollo terciaria (ZND-TR).
1.4. Para cada zona se definir:
a) La clasificacin del suelo y el nombre de la zona, que estar formado por alguno de los apartados genricos enumerados anteriormente
ms un texto descriptivo con el nivel de detalle deseado para identificar
los terrenos. Este ltimo podr ser un nombre propio relacionado con la
toponimia de la zona, un nombre que especifique el uso particularizado
del suelo, la tipologa de la edificacin, etc.
b) El cdigo de zona, que estar formado por uno de los cdigos
enumerados anteriormente ms un nmero correlativo, cuando existan
varias zonas con el mismo uso genrico: ZND-RE1, ZND-RE2, ZNDRE3, etc. La diferenciacin entre zonas se realizar atendiendo a las
ordenanzas particulares para cada una de ellas y, en su caso, a la sectorizacin para su desarrollo. Podrn existir zonas de ordenacin discontinuas con el mismo nombre y cdigo; igualmente, zonas con distinta
denominacin podrn ordenarse con la misma ordenanza particular.
2. Clasificacin general de las dotaciones pblicas
2.1. Las reservas de suelo con destino dotacional, tanto de la red
primaria como de la red secundaria, se definirn atendiendo al uso al
que se destinan, segn la clasificacin que se relaciona a continuacin.
a) Comunicaciones:
Red viaria (CV)
Red ferroviaria (CF)
Aparcamientos (CA)
b) Zonas verdes:
Parques (VP)
Jardines (VJ)
reas de juego (VA)
c) Equipamientos:
Deportivo-recreativo (QD)
Educativo-cultural (QE)
Sanitario-asistencial (QS)
Administrativo-institucional (QA)
Infraestructura-servicio urbano (QI)
Residencial dotacional (QR): viviendas destinadas a residencia
permanente en rgimen de alquiler, para colectivos desfavorecidos (personas mayores, discapacitadas o menores de 35 aos).
Dotacional mltiple (QM): reserva de suelo dotacional cuyo uso
especfico se definir con posterioridad a la gestin del plan.
2.2. Se identificar cada dotacin con la sigla que le corresponde,
precedida con la letra P o S segn se trate de una dotacin de red primaria o de red secundaria. Las reservas dotacionales privadas se sealarn
con un asterisco (*) situado a continuacin de la sigla.
II. Definicin de conceptos
1. Estndar urbanstico
1.1. Los estndares urbansticos son determinaciones normativas
que se establecen con la finalidad de garantizar unos mnimos de calidad urbana de las actuaciones urbansticas.
1.2. La regulacin de estndares urbansticos tiene carcter de mnimos en cuanto a las superficies de dotaciones pblicas y de mximos
en cuanto a la edificabilidad lucrativa privada, de modo que los planes
podrn establecer mayores exigencias o restricciones.
2. Parmetros de edificabilidad bruta
2.1. La edificabilidad bruta (EB) de un mbito de actuacin es la
suma de todas las edificabilidades, destinadas a cualquier uso lucrativo (sin incluir la edificabilidad dotacional privada permitida por el
plan), que pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros
cuadrados de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua)
cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.2. El ndice de edificabilidad bruta (IEB) es el cociente entre la
edificabilidad bruta de un mbito de actuacin y la superficie bruta de
dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada metro

Num. 7329 / 31.07.2014

(m sostre/m sl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat


de sl (ua/m sl) quan ledificabilitat est afectada per coeficients correctors.
2.3. Ledificabilitat residencial (ER) dun mbit dactuaci s la
suma de totes les edificabilitats destinades a ls residencial que poden
materialitzar-se en este mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre
(m sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat est
afectada per coeficients correctors.
2.4. Lndex dedificabilitat residencial (IER) s el quocient entre
ledificabilitat residencial dun mbit dactuaci i la superfcie bruta
deste mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre
quadrat de sl (m sostre/m sl) o en unitats daprofitament per cada
metre quadrat de sl (ua/m sl) quan ledificabilitat est afectada per
coeficients correctors.
2.5. Ledificabilitat terciria (ET) dun mbit dactuaci s la suma
de totes les edificabilitats destinades a ls terciari que poden materialitzar-se en este mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m sostre)
o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat est afectada per
coeficients correctors.
2.6. Lndex dedificabilitat terciria (IET) s el quocient entre ledificabilitat terciria dun mbit dactuaci i la superfcie bruta deste
mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat
de sl (m sostre/m sl) o en unitats daprofitament per cada metre
quadrat de sl (ua/m sl) quan ledificabilitat est afectada per coeficients correctors.
2.7. Ledificabilitat industrial (EI) dun mbit dactuaci s la suma
de totes les edificabilitats destinades a ls industrial que poden materialitzar-se en este mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m
sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat est afectada per coeficients correctors.
2.8. Lndex dedificabilitat industrial (IEI) s el quocient entre
ledificabilitat industrial dun mbit dactuaci i la superfcie bruta
deste mbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre
quadrat de sl (m sostre/m sl) o en unitats daprofitament per cada
metre quadrat de sl (ua/m sl) quan ledificabilitat est afectada per
coeficients correctors.
3. Parmetres dedificabilitat neta
3.1. Ledificabilitat neta (EN) duna parcella s la suma de ledificabilitat total, destinada a qualsevol s lucratiu (sense incloure ledificabilitat dotacional privada permesa pel pla), que shi pot materialitzar en
la parcella. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m sostre).
3.2. Lndex dedificabilitat neta (IEN) duna parcella s el quocient entre ledificabilitat neta i la superfcie de parcella neta, entenent
com a tal la parcella privada que queda desprs de les corresponents
cessions de dotacions pbliques. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre de sl (m sostre/m sl).
3.3. En funci del sistema dordenaci que sadopte, ledificabilitat
neta de les parcelles es pot definir per mitj de la fixaci dalineacions
dedificaci i alries desta, a travs de lndex dedificabilitat neta o
per mitj de determinacions relatives al volum edificable.
III. Estndards funcionals i de qualitat de les dotacions pbliques
1. Principis generals dels estndards i del disseny urb dels espais
pblics
1.1. El principi general de la regulaci dels estndards urbanstics
es basa en la proporcionalitat entre les dotacions pbliques i ledificabilitat. A estos efectes, els plans calcularan, para cada un dels sectors amb
ordenaci detallada o per a un determinat mbit dactuaci, lestndard
dotacional global (EDG), obtingut de la relaci entre la superfcie de les
dotacions pbliques i ledificabilitat total, i expressat en metres quadrats
de sl dotacional per cada metre quadrat dedificabilitat. No obstant
aix, este indicador global quantitatiu no es podr prendre com a nica
referncia per a valorar la qualitat de les ordenacions urbanstiques, el
qual sha de considerar complementriament:
a) El disseny i la ubicaci de les dotacions pbliques.
b) La qualitat de lordenaci despais pblics resultants.
c) Les condicions funcionals daccessibilitat i s de les dotacions
pbliques.
1.2. Els espais pblics que configuren la imatge urbana, constituts
per les avingudes, carrers, places, espais de vianants i zones verdes de

19055

cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.3. La edificabilidad residencial (ER) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso residencial que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.4. El ndice de edificabilidad residencial (IER) es el cociente entre
la edificabilidad residencial de un mbito de actuacin y la superficie
bruta de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por
cada metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de
aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.5. La edificabilidad terciaria (ET) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso terciario que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.6. El ndice de edificabilidad terciaria (IET) es el cociente entre la
edificabilidad terciaria de un mbito de actuacin y la superficie bruta
de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada
metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.7. La edificabilidad industrial (EI) de un mbito de actuacin es
la suma de todas las edificabilidades destinadas al uso industrial que
pueden materializarse en dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados
de techo (m techo) o en unidades de aprovechamiento (ua) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
2.8. El ndice de edificabilidad industrial (IEI) es el cociente entre la
edificabilidad industrial de un mbito de actuacin y la superficie bruta
de dicho mbito. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada
metro cuadrado de suelo (m techo/m suelo) o en unidades de aprovechamiento por cada metro cuadrado de suelo (ua/m suelo) cuando la
edificabilidad est afectada por coeficientes correctores.
3. Parmetros de edificabilidad neta
3.1. La edificabilidad neta (EN) de una parcela es la suma de la
edificabilidad total, destinada a cualquier uso lucrativo (sin incluir la
edificabilidad dotacional privada permitida por el plan), que se puede
materializar en dicha parcela. Se expresa en metros cuadrados de techo
(m techo).
3.2. El ndice de edificabilidad neta (IEN) de una parcela es el
cociente entre la edificabilidad neta y la superficie de parcela neta,
entendiendo como tal la parcela privada que queda tras las correspondientes cesiones de dotaciones pblicas. Se expresa en metros cuadrados de techo por cada metro de suelo (m techo/m suelo).
3.3. En funcin del sistema de ordenacin que se adopte, la edificabilidad neta de las parcelas se puede definir mediante la fijacin de
alineaciones de edificacin y alturas de la misma, a travs del ndice de
edificabilidad neta o por medio de determinaciones relativas al volumen
edificable.
III. Estndares funcionales y de calidad de las dotaciones pblicas
1. Principios generales de los estndares y del diseo urbano de los
espacios pblicos
1.1. El principio general de la regulacin de los estndares urbansticos se basa en la proporcionalidad entre las dotaciones pblicas y
la edificabilidad. A estos efectos, los planes calcularn, para cada uno
de los sectores con ordenacin pormenorizada o para un determinado
mbito de actuacin, el estndar dotacional global (EDG), obtenido
de la relacin entre la superficie de las dotaciones pblicas y la edificabilidad total, y expresado en metros cuadrados de suelo dotacional
por cada metro cuadrado de edificabilidad. No obstante, este indicador
global cuantitativo no podr tomarse como nica referencia para valorar la calidad de las ordenaciones urbansticas, debiendo considerarse
complementariamente:
a) El diseo y ubicacin de las dotaciones pblicas.
b) La calidad de la ordenacin de espacios pblicos resultantes.
c) Las condiciones funcionales de accesibilidad y uso de las dotaciones pblicas.
1.2. Los espacios pblicos que configuran la imagen urbana, constituidos por las avenidas, calles, plazas, espacios peatonales y zonas

Num. 7329 / 31.07.2014

qualsevol nivell, han de ser el resultat dun projecte unitari que obesca criteris de coherncia urbanstica, en el qual sintegraran les fites
urbanes, com a dotacions pbliques o elements singulars, que contribuxen a articular els espais pblics urbans. En cap cas, estos espais
pblics podran ser lespai residual sobrant del disseny i configuraci de
ledificaci privada, sin que esta ltima estar subordinada al disseny
i forma urbana, definida com un projecte previ i unitari, dels espais
pblics urbans.
1.3. En el clcul de lestndard dotacional global definit en lapartat
III.1.1, no es considerar ledificabilitat situada davall de rasant, i tampoc sinclour ledificabilitat de les parcelles dotacionals pbliques o
privades.
2. Condicions funcionals i dimensionals de la xarxa viria
2.1. Sentn per xarxa viria interurbana la conformada pels elements lineals de les vies de transport supramunicipals o interurbanes. Es
consideren incloses dins desta xarxa lineal les zones enjardinades com
ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i altres danlogues
necessries per a lordenaci del trnsit viari, incloses dins de les zones
de domini pblic.
2.2. Sentn per xarxa viria urbana la conformada pels elements
lineals de les vies que discorren per linterior de la zona urbana, aix
com els elements enjardinats com ara rotondes, mitjanes, tanques
separadores, illots i altres danlogues necessries per a lordenaci
del trnsit viari que no complisquen els requisits per a ser computades
com a zones verdes segons este annex. Sadmetr laccs a edificacions
a travs de viari privat sempre que quede garantit laccs de vehicles
demergncia en les condicions tcniques definides en la normativa
aplicable en esta matria.
2.3. El disseny de la xarxa viria no inclosa en els catlegs de carreteres sajustar a les condicions funcionals segents, a ms de les que
resulten exigibles per la normativa sectorial en matria de mobilitat i
accessibilitat en el medi urb:
a) Es buscar un equilibri entre els traats viaris (perfils longitudinals i transversals) i el relleu natural dels terrenys, de manera que els
pendents dels vials no siguen excessives, per tampoc es produsquen
moviments de terra exagerats que donen lloc a desmunts i terraplens
inadequats pel seu impacte paisatgstic.
b) Excepte casos excepcionals, que hauran de justificar-se expressament, el pendent dels vials de trnsit rodat no superar el 12 per cent.
Els carrers de vianants disposaran de trams escalonats quan el pendent
supere el cinc per cent. No sadmetran recorreguts de carrils bici en el
medi urb el pendent del qual supere el 10 per cent durant ms de 25
metres de recorregut, el qual no ser en cap cas superior a un 15 per
cent.
c) Tots els vials hauran de permetre el pas dels vehicles demergncia, per a la qual cosa disposaran duna amplria mnima, lliure de
qualsevol obstacle, de cinc metres.
d) En els nous desenrotllaments, simplantar un recorregut de carril
bici que discrrega, almenys, pels eixos principals de lordenaci i que
connecte, si s el cas, amb la xarxa de carril bici ja implantada en les
rees urbanitzades i amb lestructura de camins del medi rural, quan
lactuaci siga contigu a terrenys no urbanitzats.
e) Els carrers de vianants amb accs restringit per a vehicles hauran
de diferenciar en el tractament de materials la banda de possible circulaci de vehicles, i deixar, en tot cas, una franja de circulaci exclusiva
de vianants.
f) Les rees de vianants hauran destar separades del trnsit rodat
i reuniran les condicions de seguretat necessries davant de la resta de
mitjans de transport motoritzats. Podr, no obstant aix, autoritzar-se a
travs destes accs a aparcaments privats i parcelles que no disposen
dun altre accs alternatiu.
g) Sobre la xarxa viria, tant urbana com interurbana, es grafiar
la xarxa de transport pblic urb o metropolit i el viari no motoritzat
resultant de lestudi de mobilitat, sense que aix comporte que estos
terrenys computen als efectes destndards per ambds conceptes.
2.4. Els elements de la xarxa viria dels nous desenrotllaments, no
inclosa en els catlegs de carreteres, sajustaran a les condicions dimensionals segents, a ms de les que resulten exigibles per la normativa
sectorial en matria de mobilitat i accessibilitat en el medi urb:

19056

verdes de cualquier nivel, deben ser el resultado de un proyecto unitario


que obedezca a criterios de coherencia urbanstica, en el que se integrarn los hitos urbanos, como dotaciones pblicas o elementos singulares,
que contribuyen a articular los espacios pblicos urbanos. En ningn
caso, estos espacios pblicos podrn ser el espacio residual sobrante del
diseo y configuracin de la edificacin privada, sino que esta ltima
estar subordinada al diseo y forma urbana, definida como un proyecto
previo y unitario, de los espacios pblicos urbanos.
1.3. En el clculo del estndar dotacional global definido en el apartado III.1.1, no se considerar la edificabilidad situada bajo rasante, y
tampoco se incluir la edificabilidad de las parcelas dotacionales pblicas o privadas.
2. Condiciones funcionales y dimensionales de la red viaria
2.1. Se entiende por red viaria interurbana la conformada por los
elementos lineales de las vas de transporte supramunicipales o interurbanas. Se consideran incluidas dentro de esta red lineal las zonas ajardinadas tales como rotondas, medianas, setos separadores, isletas y otras
anlogas necesarias para la ordenacin del trfico viario, comprendidas
dentro de las zonas de dominio pblico.
2.2. Se entiende por red viaria urbana la conformada por los elementos lineales de las vas que discurren por el interior de la zona urbana, as como los elementos ajardinados tales como rotondas, medianas,
setos separadores, isletas y otras anlogas necesarias para la ordenacin
del trfico viario que no cumplan los requisitos para ser computadas
como zonas verdes segn este anexo. Se admitir el acceso a edificaciones a travs de viario privado siempre que quede garantizado el acceso
de vehculos de emergencia en las condiciones tcnicas definidas en la
normativa aplicable en esta materia.
2.3. El diseo de la red viaria no incluida en los catlogos de carreteras se ajustar a las siguientes condiciones funcionales, adems de las
que resulten exigibles por la normativa sectorial en materia de movilidad y accesibilidad en el medio urbano:
a) Se buscar un equilibrio entre los trazados viarios (perfiles longitudinales y transversales) y el relieve natural de los terrenos, de modo
que las pendientes de los viales no resulten excesivas, pero tampoco se
produzcan movimientos de tierra exagerados que den lugar a desmontes
y terraplenes inadecuados por su impacto paisajstico.
b) Salvo casos excepcionales, que debern justificarse expresamente, la pendiente de los viales de trfico rodado no superar el 12 por
ciento. Las calles peatonales dispondrn de tramos escalonados cuando su pendiente supere el 5 por ciento. No se admitirn recorridos de
carriles bici en el medio urbano cuya pendiente supere el 10 por ciento
durante ms de 25 metros de recorrido, no siendo en ningn caso superior a un 15 por ciento.
c) Todos los viales debern permitir el paso de los vehculos de
emergencia, para lo cual dispondrn de una anchura mnima, libre de
cualquier obstculo, de 5 metros.
d) En los nuevos desarrollos, se implantar un recorrido de carrilbici que discurra, al menos, por los ejes principales de la ordenacin y
que conecte, en su caso, con la red de carril-bici ya implantada en las
reas urbanizadas y con la estructura de caminos del medio rural, cuando la actuacin sea colindante a terrenos no urbanizados.
e) Las calles peatonales con acceso restringido para vehculos debern diferenciar en su tratamiento de materiales la banda de posible circulacin de vehculos, dejando, en todo caso, una franja de circulacin
exclusiva de peatones.
f) Las reas peatonales debern estar separadas del trnsito rodado
y reunirn las necesarias condiciones de seguridad frente al resto de
medios de transporte motorizados. Podr, no obstante, autorizarse a
travs de ellas acceso a aparcamientos privados y parcelas que no dispongan de otro acceso alternativo.
g) Sobre la red viaria, tanto urbana como interurbana, se grafiar la
red de transporte pblico urbano o metropolitano y el viario no motorizado resultante del estudio de movilidad, sin que ello suponga que
dichos terrenos computen a efectos de estndares por ambos conceptos.
2.4. Los elementos de la red viaria de los nuevos desarrollos, no
incluida en los catlogos de carreteras, se ajustarn a las siguientes
condiciones dimensionales, adems de las que resulten exigibles por
la normativa sectorial en materia de movilidad y accesibilidad en el
medio urbano:

Num. 7329 / 31.07.2014

19057

a) Lamplria mnima dels vials ser la que sindica en la taula


segent, en funci de ls global, la intensitat de ledificaci i el carcter de la via:
Amplria mnima dels vials
Residencial; IEB > 0,60m/m
0,30m/m IEB 0,60m/m
IEB < 0,30m/m
Terciari
Industrial

Vial de sentit nic Vial de doble sentit


16 metres
20 metres
12 metres
16 metres
10 metres
12 metres
16 metres
20 metres
18 metres
24 metres

b) Els vials de vianants, siga quin siga ls dominant de la zona,


tindran una amplria mnima de cinc metres.
c) En sectors ds dominant residencial, sadmetr que un 25 per
cent de la superfcie viria total tinga dimensions mnimes inferiors
en un 20 per cent a les establides en el quadro anterior per a carrers de
nivell de distribuci local o dimportncia relativa menor.
d) En les zones de nou desenrotllament, les voreres tindran una
amplria mnima de dos metres. Les voreres de ms de tres metres
damplria hauran dincorporar arbratge dalineaci, amb la limitaci
que lamplria efectiva de pas no siga inferior a dos metres i sempre que
siga compatible amb la xarxes de servicis. Les de ms de quatre metres
damplria disposaran sempre darbratge dalineaci.
e) Les calades destinades a la circulaci de vehicles tindran una
amplria mnima de 4,50 metres en els vials dun sol sentit de circulaci
i de sis metres en els vials amb doble sentit de circulaci.
f) Les bandes especfiques de carril bici tindran una amplria mnima de dos metres.
g) Les places daparcament disposades en cord tindran unes
dimensions mnimes de 2,20 metres per 4,50 metres. Les places daparcament disposades en bateria tindran unes dimensions mnimes de 2,40
metres per 4,50 metres. Quan en els plnols no es delimiten grficament
cada una de les places daparcament, les dimensions anteriorment indicades sn les que sutilitzaran per a calcular el nombre de places daparcament que caben en cada banda daparcament en cord o en bateria.
h) En les zones especfiques daparcament, el cmput de les places
destacionament resultants sobtindr de la distribuci concreta de places que es grafie en els plnols o, subsidiriament, saplicar un estndard mitj duna plaa daparcament per cada 20 metres quadrats de
reserva de zona daparcament.
Es computaran com a aparcaments les rees pbliques destinades
amb este fi i separades de la xarxa viria que, per la seua forma i ubicaci, noms admeten els moviments del vehicle imprescindibles per
a estacionar.
3. Condicions funcionals i dimensionals de les zones verdes pbliques
3.1. Les zones verdes hauran de:
a) Posseir condicions apropiades per a la plantaci despcies vegetals, en almenys un 50 per cent de la seua superfcie. La seua posici
ser la que preste millor servici als residents i usuaris, i estan prohibides
les localitzacions de difcil accs de vianants o la falta de centralitat de
les quals no es compense amb altres avantatges per a aquells.
b) No es destinaran mai a zona verda porcions residuals de la parcel
laci, ni es consideraran com a tals les superfcies de funcionalitat viria
estricta. A estos efectes, les rotondes no podran computar com a part de
les zones verdes, per s que podran fer-ho les rees lineals enjardinades
de bulevards i avingudes, nicament per a la qualificaci de jard, amb
els lmits de superfcie mnima definits en lapartat III.3.2.b, excepte el
dimetre de cercle inscriptible, que podr ser dun mnim de 20 metres,
en compte dels 25 metres exigits amb carcter general.
c) Noms es destinaran a usos generals i normals que no excloguen ni limiten la utilitzaci pblica dacord amb la seua destinaci, i
sadmetr ls esportiu i xicotetes installacions dhostaleria i quioscos
duna sola planta i de superfcie inferior a un cinc per cent del total. En
tot cas, dacord amb la legislaci de carreteres, la zona de protecci de
les carreteres no computar com a zona verda.
d) El seu emplaament evitar aquelles zones de topografia natural
que encarisquen en excs la urbanitzaci, o impliquen desmunts dimpacte paisatgstic inadequat.

a) La anchura mnima de los viales ser la que se indica en la tabla


siguiente, en funcin del uso global, la intensidad de la edificacin y el
carcter de la va:
Anchura mnima de los viales Vial de sentido nico Vial de doble sentido
Residencial; IEB > 0,60m/m
16 metros
20 metros
0,30m/m IEB 0,60m/m
12 metros
16 metros
IEB < 0,30m/m
10 metros
12 metros
Terciario
16 metros
20 metros
Industrial
18 metros
24 metros

b) Los viales peatonales, cualquiera que sea el uso dominante de la


zona, tendrn una anchura mnima de 5 metros.
c) En sectores de uso dominante residencial, se admitir que un 25
por ciento de la superficie viaria total tenga dimensiones mnimas inferiores en un 20 por ciento a las establecidas en el cuadro anterior para
calles de nivel de distribucin local o de importancia relativa menor.
d) En las zonas de nuevo desarrollo, las aceras tendrn una anchura
mnima de 2 metros. Las aceras de ms de 3 metros de anchura debern
incorporar arbolado de alineacin, con la limitacin de que la anchura
efectiva de paso no sea inferior a 2 metros y siempre que sea compatible
con la redes de servicios. Las de ms de 4 metros de anchura dispondrn
siempre de arbolado de alineacin.
e) Las calzadas destinadas a la circulacin de vehculos tendrn
una anchura mnima de 4,50 metros en los viales de un solo sentido de
circulacin y de 6 metros en los viales con doble sentido de circulacin.
f) Las bandas especficas de carril-bici tendrn una anchura mnima
de 2 metros.
g) Las plazas de aparcamiento dispuestas en cordn tendrn unas
dimensiones mnimas de 2,20 metros por 4,50 metros. Las plazas de
aparcamiento dispuestas en batera tendrn unas dimensiones mnimas
de 2,40 metros por 4,50 metros. Cuando en los planos no se delimiten
grficamente cada una de las plazas de aparcamiento, las dimensiones
anteriormente indicadas son las que se utilizarn para calcular el nmero
de plazas de aparcamiento que caben en cada banda de aparcamiento
en cordn o en batera.
h) En las zonas especficas de aparcamiento, el cmputo de las
plazas de estacionamiento resultantes se obtendr de la distribucin
concreta de plazas que se grafe en los planos o, subsidiariamente, se
aplicar un estndar medio de 1 plaza de aparcamiento por cada 20
metros cuadrados de reserva de zona de aparcamiento.
Se computarn como aparcamientos las reas pblicas destinadas a
tal fin y separadas de la red viaria que, por su forma y ubicacin, solo
admitan los movimientos del vehculo imprescindibles para estacionar.
3. Condiciones funcionales y dimensionales de las zonas verdes
pblicas
3.1. Las zonas verdes debern:
a) Poseer condiciones apropiadas para la plantacin de especies
vegetales, en al menos un 50% de su superficie. Su posicin ser la que
preste mejor servicio a los residentes y usuarios, estando prohibidas las
localizaciones de difcil acceso peatonal o cuya falta de centralidad no
se compense con otras ventajas para aquellos.
b) Nunca se destinarn a zona verde porciones residuales de la parcelacin, ni se considerarn como tales las superficies de funcionalidad
viaria estricta. A estos efectos, las rotondas no podrn computar como
parte de las zonas verdes, pero s podrn hacerlo las reas lineales ajardinadas de bulevares y avenidas, nicamente para la calificacin de
jardn, con los lmites de superficie mnima definidos en el apartado
III.3.2.b, excepto el dimetro de crculo inscribible, que podr ser de
un mnimo de 20 metros, en vez de los 25 metros exigidos con carcter
general.
c) Solo se destinarn a usos generales y normales que no excluyan
ni limiten la utilizacin pblica conforme a su destino, admitindose el
uso deportivo y pequeas instalaciones de hostelera y quioscos de una
sola planta y de superficie inferior a un 5 por ciento del total. En todo
caso, de acuerdo con la legislacin de carreteras, la zona de proteccin
de las carreteras no computar como zona verde.
d) Su emplazamiento evitar aquellas zonas de topografa natural
que encarezcan en exceso la urbanizacin, o impliquen desmontes de
impacto paisajstico inadecuado.

Num. 7329 / 31.07.2014

3.2. Es consideren zones verdes les tipologies segents:


a) Lrea de joc (VA): s un espai que sempre ha de tindre una
superfcie mnima de 200 metres quadrats, en el qual cpia inscriure un
cercle de 12 metres de dimetre. Si no complixen eixes condicions, es
consideraran elements de la xarxa viria (CV). En un sector, no podran
representar ms del 20 per cent de la superfcie total de la xarxa secundria de zones verdes.
b) El jard (VJ): s un espai que sempre ha de tindre una superfcie
mnima de 1.000 metres quadrats, en el qual siga inscriptible un cercle
de 25 metres de dimetre, en posici tangent a tot i qualsevol punt del
seu permetre, i seran computables a estos efectes aquelles rees que
limiten amb lrea anterior el permetre exterior de les quals diste menys
de sis metres del permetre del cercle definidor de la superfcie mnima.
c) El parc (VP): s un espai que sempre ha de tindre una superfcie
mnima de 2,5 hectrees, en la qual es puga inscriure un cercle de 150
metres de dimetre.
4. Reserves de sl dotacional de la xarxa secundria en actuacions
ds dominant residencial
4.1. La reserva de sl amb destinaci a zones verdes i equipaments,
ambds pblics, ha de superar els 35 metres quadrats per cada 100
metres quadrats de sostre potencialment edificable ds residencial.
4.2. De la reserva de lapartat anterior, un mnim de 15 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre potencialment edificable
ds residencial es destinar a zones verdes pbliques. La resta es destinar a equipaments pblics.
4.3. En els jardins, haur de disposar-se una rea especfica de joc
de xiquets per cada tram complet de 5.000 metres quadrats de superfcie
total de jardins.
4.4. La reserva de places daparcament diferenciar entre places
daparcament privades, situades en linterior de les parcelles privades,
i places daparcament pbliques, disposades en els vials pblics o en
zones especfiques daparcament pblic. Tant les places daparcament
privades com les pbliques podran estar situades sobre rasant o davall
desta. Sexigir, com a mnim, 0,5 places daparcament privat per habitant i 0,25 places daparcament ds pblic per habitant.
4.5. A ledificabilitat daltres usos no residencials que puga existir
en lmbit dactuaci, se li aplicaran els estndards exigits en este annex
a ledificabilitat de cada s, amb les particularitats segents:
a) La reserva de zones verdes pbliques derivada de ledificabilitat
terciria i industrial ser de quatre metres quadrats per cada 100 metres
quadrats dedificabilitat destos usos. Esta reserva s addicional a lestablida en els apartats 4.1 i 4.2 anteriors.
b) Ledificabilitat dotacional privada es computar com a s terciari
a lefecte destndard dotacional, en els termes establerts en larticle
37 desta llei.
4.6. La distribuci per usos del sl destinat a equipaments, i la seua
superfcie mnima, no estan subjectes a estndards genrics. Es fixar, en cada cas, atenent les necessitats especfiques del sector i la seua
posici relativa en lentorn urb i territorial, encara que els plans podran
optar per una genrica qualificaci com a equipament ds mltiple
(QM) quan convinga posposar la definici de ls especfic de la dotaci a un moment posterior a la gesti del pla. En tot cas, les conselleries
competents en matria deducaci i sanitat hauran demetre informe, en
el termini dun mes, sobre els plans parcials de sectors ds residencial.
Els informes esmentats hauran de pronunciar-se sobre la necessitat de
destinar part de la reserva de sl per a equipaments a usos docents o
sanitaris, aix com de la superfcie necessria perqu queden correctament atesos estos usos en el sector. La no-emissi de linforme dins del
termini establit implicar la conformitat de la proposta.
4.7. Els estndards dotacionals definits en els apartats anteriors
seran de compliment obligatori en la redacci de plans parcials. En els
sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovaci urbana,
en els quals es dota dordenaci al sector, es podran minorar estos estndards en proporci al grau de consolidaci per ledificaci, i saplicar
un percentatge de minoraci destndards igual al percentatge de consolidaci per ledificaci en lordenaci proposada; si el sector, o lmbit
dactuaci ms redut sobre el qual es planteja una actuaci de reforma
interior, ja t ordenaci definida, saplicaran els estndards exigits a les
modificacions de planejament en lapartat III.8 deste annex.

19058

3.2. Se consideran zonas verdes las siguientes tipologas:


a) El rea de juego (VA): es un espacio que siempre debe tener una
superficie mnima de 200 metros cuadrados, en el que quepa inscribir
un crculo de 12 metros de dimetro. Si no cumplen esas condiciones,
se considerarn elementos de la red viaria (CV). En un sector, no podrn
representar ms del 20 por ciento de la superficie total de la red secundaria de zonas verdes.
b) El jardn (VJ): es un espacio que siempre debe tener una superficie mnima de 1.000 metros cuadrados, en el que sea inscribible un
crculo de 25 metros de dimetro, en posicin tangente a todo y cualquier punto de su permetro, siendo computables a estos efectos aquellas
reas lindantes con la anterior cuyo permetro exterior diste menos de
6 metros del permetro del crculo definidor de la superficie mnima.
c) El parque (VP): es un espacio que siempre debe tener una superficie mnima de 2,5 hectreas, en la que se pueda inscribir un crculo de
150 metros de dimetro.
4. Reservas de suelo dotacional de la red secundaria en actuaciones
de uso dominante residencial
4.1. La reserva de suelo con destino a zonas verdes y equipamientos, ambos pblicos, debe superar los 35 metros cuadrados por cada 100
metros cuadrados de techo potencialmente edificable de uso residencial.
4.2. De la reserva del apartado anterior, un mnimo de 15 metros
cuadrados por cada 100 metros cuadrados de techo potencialmente edificable de uso residencial se destinar a zonas verdes pblicas. El resto
se destinar a equipamientos pblicos.
4.3. En los jardines, deber disponerse un rea especfica de juego
de nios por cada tramo completo de 5.000 metros cuadrados de superficie total de jardines.
4.4. La reserva de plazas de aparcamiento diferenciar entre plazas
de aparcamiento privadas, situadas en el interior de las parcelas privadas,
y plazas de aparcamiento pblicas, dispuestas en los viales pblicos o
en zonas especficas de aparcamiento pblico. Tanto las plazas de aparcamiento privadas como las pblicas podrn estar situadas sobre o bajo
rasante. Se exigir, como mnimo, 0,5 plazas de aparcamiento privada
por habitante y 0,25 plazas de aparcamiento de uso pblico por habitante.
4.5. A la edificabilidad de otros usos no residenciales que pueda
existir en el mbito de actuacin, se le aplicarn los estndares exigidos
en este anexo a la edificabilidad de cada uso, con las siguientes particularidades:
a) La reserva de zonas verdes pblicas derivada de la edificabilidad
terciaria e industrial ser de 4 metros cuadrados por cada 100 metros
cuadrados de edificabilidad de dichos usos. Esta reserva es adicional a
la establecida en los apartados 4.1 y 4.2 anteriores.
b) La edificabilidad dotacional privada se computar como uso terciario a los efectos de estndar dotacional, en los trminos establecidos
en el artculo 37 de esta ley.
4.6. La distribucin por usos del suelo destinado a equipamientos, y
su superficie mnima, no estn sujetas a estndares genricos. Se fijar,
en cada caso, atendiendo a las necesidades especficas del sector y a su
posicin relativa en el entorno urbano y territorial, aunque los planes
podrn optar por una genrica calificacin como equipamiento de uso
mltiple (QM) cuando convenga posponer la definicin del uso especfico de la dotacin a un momento posterior a la gestin del plan. En
todo caso, los planes parciales de sectores de uso residencial debern
ser informados, en el plazo de un mes, por las conselleries competentes
en materia de educacin y sanidad. Los citados informes debern pronunciarse acerca de la necesidad de destinar parte de la reserva de suelo
para equipamientos a usos docentes o sanitarios, as como de la superficie necesaria para que queden correctamente atendidos tales usos en el
sector. La no emisin del informe dentro del plazo establecido implicar
la conformidad de la propuesta.
4.7. Los estndares dotacionales definidos en los apartados anteriores sern de cumplimiento obligatorio en la redaccin de planes parciales. En los sectores de plan de reforma interior para operaciones de
renovacin urbana, en los que se dota de ordenacin al sector, se podrn
minorar estos estndares en proporcin al grado de consolidacin por
la edificacin, aplicando un porcentaje de minoracin de estndares
igual al porcentaje de consolidacin por la edificacin en la ordenacin
propuesta; si el sector, o el mbito de actuacin ms reducido sobre el
que se plantea una actuacin de reforma interior, ya tiene ordenacin
definida, se aplicarn los estndares exigidos a las modificaciones de
planeamiento en el apartado III.8 del presente anexo.

Num. 7329 / 31.07.2014

5. Reserves de sl dotacional de la xarxa secundria en actuacions


ds dominant terciari
5.1. Es consideren actuacions ds dominant terciari aquelles en qu
ms de la mitat del seu sostre edificable es destina este s, el qual es pot
completar amb altres usos residencials o industrials.
5.2. Ha de destinar-se a zones verdes pbliques una superfcie superior al 10 per cent de la superfcie computable del sector.
5.3. La reserva mnima de places daparcament pbliques ser duna
plaa per cada 100 metres quadrats, o fracci, dedificabilitat terciria. Sadmet que estiguen en parcelles privades sempre que les places daparcament siguen ds pblic, entenent per tals aquelles places
situades en aparcaments accessibles per a qualsevol usuari, sense un
altre requisit que les limitacions de glib, i durant, almenys, lhorari de
funcionament de la installaci terciria a qu dna servici, siga o no
gratut el seu s.
5.4. La reserva mnima de places daparcament en parcella privada
estar en funci de ls concret a qu, en desplegament del pla, es destinen les parcelles, dacord amb els estndards segents:
a) Per a usos comercials o recreatius, una plaa per cada 25 metres
quadrats construts.
b) Per a usos hostalers i semblants, una plaa per cada 50 metres
construts.
c) Per a altres usos terciaris diferents dels regulats anteriorment, una
plaa per cada 100 metres construts.
d) En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en
els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions dusos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible
ser duna plaa per cada 40 metres quadrats construts.
5.5. En els sectors ds exclusiu terciari, no computar ledificabilitat destinada a aparcaments sobre rasant.
5.6. A ledificabilitat daltres usos no terciaris que puga existir en
lmbit dactuaci, se li aplicaran els estndards exigits en este annex a
ledificabilitat de cada s.
6. Reserves de sl dotacional de la xarxa secundria en actuacions
ds dominant industrial
6.1. Ha de destinar-se a zones verdes pbliques una superfcie superior al 10 per cent de la superfcie computable del sector.
6.2. La reserva mnima de places daparcament pbliques ser duna
plaa per a turisme per cada 200 metres quadrats, o fracci, dedificabilitat industrial, i duna plaa per a vehicles pesants per cada 1.500
metres quadrats, o fracci, dedificabilitat industrial. La reserva mnima de places daparcament en parcella privada ser duna plaa per
cada 100 metres quadrats, o fracci, dedificabilitat industrial. Part de
la reserva daparcament per a vehicles pesants pot establir-se, justificadament, en parcella privada.
6.3. Els estndards exigits en els dos apartats anteriors podran minorar-se mitjanant una resoluci motivada de la conselleria competent en
ordenaci del territori, amb un informe previ favorable de la conselleria
competent en matria dindstria, quan es tracte de complexos industrials allats o estiga previst algun tipus dactivitat productiva especial per
a la qual no siguen adequats.
6.4. A ledificabilitat daltres usos no industrials que puga existir en
lmbit dactuaci, se li aplicaran els estndards exigits en este annex a
ledificabilitat de cada s.
7. Cmput de la xarxa primria als efectes dels estndards dotacionals de la xarxa secundria
7.1. Com a regla general, les dotacions de la xarxa primria no
poden computar als efectes de complir els estndards exigits a les dotacions de la xarxa secundria. Noms es permeten les excepcions regulades en els apartats segents.
7.2. Es permet el cmput parcial de parcs de la xarxa primria com
a jardins de la xarxa secundria quan es complisquen tots els requisits
segents:
a) Hi ha un excs de parc respecte a lestndard mnim de cinc
metres quadrats per habitant en el pla general estructural. Podr computar-se com a zona verda de xarxa secundria fins a lexcs anteriorment
indicat.
b) La dotaci de xarxa primria se cedix i sexecuta a crrec de
lactuaci.
c) Proporcionen servici directe al sector que els executa.
d) Podr computar com a zona verda de xarxa secundria un percentatge no superior al 25% de la seua superfcie, sense que aix puga

19059

5. Reservas de suelo dotacional de la red secundaria en actuaciones


de uso dominante terciario
5.1. Se consideran actuaciones de uso dominante terciario aquellas
en las que ms de la mitad de su techo edificable se destina a dicho uso,
pudiendo completarse este con otros usos residenciales o industriales.
5.2. Debe destinarse a zonas verdes pblicas una superficie superior
al 10 por ciento de la superficie computable del sector.
5.3. La reserva mnima de plazas de aparcamiento pblicas ser de
una plaza por cada 100 metros cuadrados, o fraccin, de edificabilidad
terciaria. Se admite que estn en parcelas privadas siempre que las plazas de aparcamiento sean de uso pblico, entendiendo por tales aquellas
plazas situadas en aparcamientos accesibles para cualquier usuario, sin
otro requisito que las limitaciones de glibo, y durante, al menos, el
horario de funcionamiento de la instalacin terciaria a que da servicio,
sea o no gratuito su uso.
5.4. La reserva mnima de plazas de aparcamiento en parcela privada estar en funcin del uso concreto al que, en desarrollo del plan, se
destinen las parcelas, conforme a los siguientes estndares:
a) Para usos comerciales o recreativos, una plaza por cada 25
metros cuadrados construidos.
b) Para usos hosteleros y similares, una plaza por cada 50 metros
construidos.
c) Para otros usos terciarios distintos a los anteriormente regulados,
una plaza por cada 100 metros construidos.
d) En complejos terciarios que ocupen manzanas completas, en los
que no sea posible determinar de modo exacto las diferentes proporciones de usos, por tratarse de locales polivalentes, la reserva exigible ser
de una plaza por cada 40 metros cuadrados construidos.
5.5. En los sectores de uso exclusivo terciario, no computar la edificabilidad destinada a aparcamientos sobre rasante.
5.6. A la edificabilidad de otros usos no terciarios que pueda existir
en el mbito de actuacin, se le aplicarn los estndares exigidos en este
anexo a la edificabilidad de cada uso.
6. Reservas de suelo dotacional de la red secundaria en actuaciones
de uso dominante industrial.
6.1. Debe destinarse a zonas verdes pblicas una superficie superior
al 10 por ciento de la superficie computable del sector.
6.2. La reserva mnima de plazas de aparcamiento pblicas ser
de una plaza para turismo por cada 200 metros cuadrados, o fraccin,
de edificabilidad industrial, y de 1 plaza para vehculos pesados por
cada 1.500 metros cuadrados, o fraccin, de edificabilidad industrial.
La reserva mnima de plazas de aparcamiento en parcela privada ser
de 1 plaza por cada 100 metros cuadrados, o fraccin, de edificabilidad
industrial. Parte de la reserva de aparcamiento para vehculos pesados
puede establecerse, justificadamente, en parcela privada.
6.3. Los estndares exigidos en los dos apartados anteriores podrn
minorarse mediante resolucin motivada de la consellera competente
en ordenacin del territorio, previo informe favorable de la consellera competente en materia de industria, cuando se trate de complejos
industriales aislados o est previsto algn tipo de actividad productiva
especial para la que no resulten adecuados.
6.4. A la edificabilidad de otros usos no industriales que pueda existir en el mbito de actuacin, se le aplicarn los estndares exigidos en
este anexo a la edificabilidad de cada uso.
7. Cmputo de la red primaria a efectos de los estndares dotacionales de la red secundaria
7.1. Como regla general, las dotaciones de la red primaria no pueden computar a efectos de cumplir los estndares exigidos a las dotaciones de la red secundaria. Solo se permiten las excepciones reguladas
en los apartados siguientes.
7.2. Se permite el cmputo parcial de parques de la red primaria como jardines de la red secundaria cuando se cumplan todos los
siguientes requisitos:
a) Existe un exceso de parque respecto al estndar mnimo de 5
metros cuadrados por habitante en el plan general estructural. Podr
computarse como zona verde de red secundaria hasta el exceso anteriormente indicado.
b) La dotacin de red primaria se cede y se ejecuta con cargo a la
actuacin.
c) Proporcionan servicio directo al sector que los ejecuta.
d) Podr computar como zona verde de red secundaria un porcentaje no superior al 25% de su superficie, sin que pueda ello suponer

Num. 7329 / 31.07.2014

comportar una reducci superior al 25% de les zones verdes de xarxa


secundria exigibles al sector.
8. Modificacions de plans
8.1. Les regles daplicaci dels estndards urbanstics exigits a les
modificacions de plans seran les establides en este apartat 8.
8.2. Com a regla general, lordenaci modificada tindr un estndard dotacional global igual o superior al de lordenaci vigent, referits
a lmbit de la modificaci. Quan la modificaci canvie ls dominant
de lmbit modificat, lestndard dotacional global de referncia ser
el de lrea urbana homognia en qu estiga incls lmbit de la modificaci.
8.3. Qualsevol modificaci puntual de pla dmbit superior a una
illa completa i tot pla modificatiu, que incremente la capacitat poblacional respecte del planejament vigent, haur de suplementar la dotaci
de parc pblic de xarxa primria, sempre que el planejament vigent no
tinga cap excs sobre la dotaci mnima de parcs de xarxa primria.
Quan el suplement de parc pblic exigit no tinga unes dimensions suficients per a complir les condicions dimensionals exigides en lapartat
III.3.2 deste annex, es procurar, en primer lloc, ampliar les dotacions
de parc pblic ja qualificades i, si aix no s possible, sadmetr que el
suplement de zona verda saconseguisca amb jardins.
IV. Normes per al cmput dels estndards
1. Superfcie computable del sector
1.1. Es definix la superfcie computable del sector (SCS) com lmbit superficial a qu se li apliquen els ndexs dedificabilitat bruta per a
obtindre ledificabilitat bruta del sector. En casos determinats, la superfcie computable del sector saplicar tamb per al clcul dels estndards dotacionals expressats en percentatges superficials.
1.2. Com a regla general, la superfcie computable del sector coincidix amb la superfcie del sector. No obstant aix, la superfcie computable del sector ser inferior a la superfcie del sector quan es done
alguna o diverses de les circumstncies segents: xarxa primria inclosa
en el sector que no sexecuta a crrec de lactuaci; actuacions allades
que sexclouen de lactuaci integrada per aplicaci del rgim establit
per a les rees semiconsolidades; zones de protecci derivades de la
legislaci sectorial, o dotacions pbliques existents (no viries) que
sintegren en el nou pla.
2. Cmput de la xarxa primria als efectes de ledificabilitat
2.1. Els elements de xarxa primria que estan adscrits a un sector i
que no estan inclosos en la delimitaci del sector, per aix ho establix el
pla general estructural o per la seua situaci exterior a este, no sinclouran en la superfcie computable del sector.
2.2. Els elements de xarxa primria que estiguen inclosos en la delimitaci del sector sinclouran en la superfcie computable del sector
sempre que se cedisquen i sexecuten a crrec del sector. En cas contrari, la superfcie computable del sector sobtindr restant de la superfcie
del sector la superfcie de les dotacions de xarxa primria que no se
cedisquen o no sexecuten a crrec de lactuaci.
2.3. En els casos en qu una dotaci de xarxa primria estiga situada en una posici adjacent a lactuaci urbanstica, la decisi sobre la
inclusi o no deixa dotaci en la delimitaci del sector dependr de si
lesmentada dotaci est o no vinculada funcionalment a lactuaci i
del fet que siga aconsellable el seu disseny conjunt amb el pla parcial o
de reforma interior corresponent, per a aconseguir una adequada coherncia urbanstica.
3. Cmput de ledificabilitat en les rees semiconsolidades
3.1. Quan, en virtut del rgim establit per a les rees semiconsolidades, shagen dexcloure de lactuaci integrada determinats mbits
dactuacions allades, la superfcie computable del sector sobtindr restant de la superfcie del sector la superfcie destes actuacions allades.
3.2. En els casos indicats en lapartat anterior, ledificabilitat computable del sector sobtindr aplicant lndex dedificabilitat bruta a la
superfcie computable del sector. Els estndards dotacionals sobtindran a partir de ledificabilitat computable indicada anteriorment i de la
superfcie computable del sector. Estos estndards es podran incrementar justificadament per a tindre en compte la demanda de servicis de les
rees subjectes a actuacions allades.
4. Cmput de les zones de protecci de la legislaci sectorial

19060

una reduccin superior al 25% de las zonas verdes de red secundaria


exigibles al sector.
8. Modificaciones de planes
8.1. Las reglas de aplicacin de los estndares urbansticos exigidos a las modificaciones de planes sern las establecidas en el presente
apartado 8.
8.2. Como regla general, la ordenacin modificada tendr un estndar dotacional global igual o superior al de la ordenacin vigente, referidos al mbito de la modificacin. Cuando la modificacin cambie el
uso dominante del mbito modificado, el estndar dotacional global de
referencia ser el del rea urbana homognea en la que est incluido el
mbito de la modificacin.
8.3. Cualquier modificacin puntual de plan de mbito superior a
una manzana completa y todo plan modificativo, que incrementen la
capacidad poblacional respecto del planeamiento vigente, deber suplementar la dotacin de parque pblico de red primaria, siempre que el
planeamiento vigente no tenga ningn exceso sobre la dotacin mnima
de parques de red primaria. Cuando el suplemento de parque pblico
exigido no tenga unas dimensiones suficientes para cumplir las condiciones dimensionales exigidas en el apartado III.3.2 de este anexo, se
procurar, en primer lugar, ampliar las dotaciones de parque pblico ya
calificadas y, si esto no fuera posible, se admitir que el suplemento de
zona verde se consiga con jardines.
IV. Normas para el cmputo de los estndares
1. Superficie computable del sector
1.1. Se define la superficie computable del sector (SCS) como el
mbito superficial al que se le aplican los ndices de edificabilidad
bruta para obtener la edificabilidad bruta del sector. En determinados
supuestos, la superficie computable del sector se aplicar tambin para
el clculo de los estndares dotacionales expresados en porcentajes
superficiales.
1.2. Como regla general, la superficie computable del sector coincide con la superficie del sector. Sin embargo, la superficie computable
del sector ser inferior a la superficie del sector cuando se d alguna o
varias de las siguientes circunstancias: red primaria incluida en el sector
que no se ejecuta a cargo de la actuacin; actuaciones aisladas que se
excluyen de la actuacin integrada por aplicacin del rgimen establecido para las reas semiconsolidadas; zonas de proteccin derivadas de
la legislacin sectorial; o dotaciones pblicas existentes (no viarias) que
se integren en el nuevo plan.
2. Cmputo de la red primaria a efectos de la edificabilidad
2.1. Los elementos de red primaria que, estando adscritos a un sector, no estn incluidos en la delimitacin del sector, por as establecerlo
el plan general estructural o por su situacin exterior al mismo, no se
incluirn en la superficie computable del sector.
2.2. Los elementos de red primaria que estn incluidos en la delimitacin del sector se incluirn en la superficie computable del sector
siempre que se cedan y se ejecuten con cargo al sector. En caso contrario, la superficie computable del sector se obtendr restando de la
superficie del sector la superficie de las dotaciones de red primaria que
no se cedan o no se ejecuten a costa de la actuacin.
2.3. En los supuestos en los que una dotacin de red primaria est
situada en una posicin adyacente a la actuacin urbanstica, la decisin
sobre la inclusin o no de esa dotacin en la delimitacin del sector
depender de si la citada dotacin est o no vinculada funcionalmente
a la actuacin y de que sea aconsejable su diseo conjunto con el plan
parcial o de reforma interior correspondiente, para lograr una adecuada
coherencia urbanstica.
3. Cmputo de la edificabilidad en las reas semiconsolidadas
3.1. Cuando, en virtud del rgimen establecido para las reas semiconsolidadas, deban excluirse de la actuacin integrada determinados
mbitos de actuaciones aisladas, la superficie computable del sector
se obtendr restando de la superficie del sector la superficie de dichas
actuaciones aisladas.
3.2. En los supuestos indicados en el apartado anterior, la edificabilidad computable del sector se obtendr aplicando el ndice de edificabilidad bruta a la superficie computable del sector. Los estndares dotacionales se obtendrn a partir de la edificabilidad computable indicada
anteriormente y de la superficie computable del sector. Estos estndares
se podrn incrementar justificadamente para tener en cuenta la demanda
de servicios de las reas sujetas a actuaciones aisladas.
4. Cmputo de las zonas de proteccin de la legislacin sectorial

Num. 7329 / 31.07.2014

19061

4.1. A lefecte del cmput de ledificabilitat, el tractament urbanstic


de les zones de protecci establides en la legislaci sectorial ser, llevat
que la legislaci esmentada establisca expressament una altra regulaci,
el que sindica a continuaci:
a) Les zones de domini pblic quedaran excloses de la superfcie
computable del sector.
b) Les zones de servitud, zones de protecci o semblants, quedaran
incloses en la superfcie computable del sector sempre que se cedisquen
i calga que la urbanitzaci siga executada a crrec del sector, en les
condicions que establisca la legislaci corresponent.
c) Les zones dafecci o semblants quedaran incloses, en tots els
casos, en la superfcie computable del sector. Cal precisar que es consideraran, a estos efectes, els terrenys situats a partir del lmit exterior de
la zona de servitud o de protecci.
d) Els terrenys afectats per la impossibilitat de construir edificacions, derivada de la fixaci duna lnia lmit dedificaci o regulaci
semblant, i que no pertanguen a les zones indicades en els apartats a i
b anteriors, quedaran inclosos, en tot cas, en la superfcie computable
del sector.
4.2. La regulaci general establida en lapartat anterior la podr
modificada lorganisme titular del b de domini pblic afectat, sempre
que es justifiquen, en linforme sectorial que necessriament shaur
demetre en estos casos, les raons dinters pblic que justifiquen eixa
modificaci.
5. Cmput de les dotacions pbliques existents
5.1. Les dotacions pbliques existents (no viries) que sintegren i
es mantinguen en lordenaci establida pel pla no formaran part de la
superfcie computable del sector.
5.2. Sense perju del que establix lapartat anterior, les dotacions
esmentades computaran als efectes de complir les reserves dotacionals
mnimes.

ANNEX V

4.1. A efectos del cmputo de la edificabilidad, el tratamiento urbanstico de las zonas de proteccin establecidas en la legislacin sectorial
ser, salvo que dicha legislacin establezca expresamente otra regulacin, el que se indica a continuacin:
a) Las zonas de dominio pblico quedarn excluidas de la superficie
computable del sector.
b) Las zonas de servidumbre, zonas de proteccin o similares, quedarn incluidas en la superficie computable del sector siempre que se
cedan y se necesite ejecutar a cargo del sector su urbanizacin, en las
condiciones que establezca la legislacin correspondiente.
c) Las zonas de afeccin o similares quedarn incluidas, en todos
los casos, en la superficie computable del sector. Debe precisarse que
se considerarn, a estos efectos, los terrenos situados a partir del lmite
exterior de la zona de servidumbre o de proteccin.
d) Los terrenos afectados por la imposibilidad de construir edificaciones, derivada de la fijacin de una lnea lmite de edificacin o
regulacin similar, y que no pertenezcan a las zonas indicadas en los
apartados a y b anteriores, quedarn incluidos, en cualquier caso, en la
superficie computable del sector.
4.2. La regulacin general establecida en el apartado anterior podr
ser modificada por el organismo titular del bien de dominio pblico
afectado, siempre que se justifiquen, en el informe sectorial que necesariamente deber emitirse en estos casos, las razones de inters pblico
que justifican esa modificacin.
5. Cmputo de las dotaciones pblicas existentes
5.1. Las dotaciones pblicas existentes (no viarias) que se integren
y mantengan en la ordenacin establecida por el plan no formarn parte
de la superficie computable del sector.
5.2. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, las citadas dotaciones computarn a efectos de cumplir las reservas dotacionales mnimas.

ANEXO V

FITXES URBANSTIQUES

FICHAS URBANSTICAS

1. Fitxes de zona
El pla general estructural contindr una fitxa resum per a cada zona
dordenaci, amb el disseny i la informaci que sestablix en este annex.

1. Fichas de zona
El plan general estructural contendr una ficha resumen para cada
zona de ordenacin, con el diseo y la informacin que se establece en
este anexo.
a) Las fichas de las zonas rurales incluirn la siguiente informacin:
(1) Nombre de la zona. Segn el anexo IV.
(2) Cdigo de zona de ordenacin. Segn el anexo IV.
(3) Superficie de la zona: incluye la superficie total de la zona de
ordenacin, ya sea continua o discontinua. La suma de las superficies de
todas las zonas, ya sean rurales, de nueva urbanizacin o urbanizadas,
sumarn la superficie total del trmino municipal.
(4) Usos dominantes: los usos que prevalecen sobre otros que puedan ser compatibles.
(5) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con los usos dominantes,
con el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(6) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta para la zona.
(7) Plano de la zona: plano general, a la escala que se requiera para
poder abarcar la superficie completa de la zona.
(8) Protecciones: se enumerarn las protecciones que recaigan sobre
los terrenos, ya sea por normativa de rango superior, regulaciones sectoriales o porque el plan as las declare. Igualmente, se enumerarn los
elementos catalogados ubicados en el mbito de la zona, con referencia
a la ficha del Catlogo de Protecciones.
(9) Afecciones: se especificarn las afecciones que recaigan sobre los
terrenos, ya sea por riesgos naturales, infraestructuras, cauces, costas, o de
cualquier otra ndole que puedan condicionar los usos del suelo.
(10) Programas de intervencin: intervenciones previstas por otras
administraciones, as como las propuestas por el plan, incluyendo las
derivadas de elementos o reas protegidas.
(11) Condiciones para los usos y edificaciones permitidos: se detallar la tipologa, intensidades y condiciones para la implantacin de
los usos complementarios o compatibles con el uso predominante, as
como sus limitaciones.

a) Les fitxes de les zones rurals inclouran la informaci segent:


(1) Nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenaci. Segons lannex IV.
(3) Superfcie de la zona: inclou la superfcie total de la zona dordenaci, ja siga contnua o discontnua. La suma de les superfcies de
totes les zones, ja siguen rurals, de nova urbanitzaci o urbanitzades,
sumaran la superfcie total del terme municipal.
(4) Usos dominants: els usos que prevalen sobre altres que puguen
ser compatibles.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb els usos dominants, amb
el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles
amb lordenaci proposada per a la zona.
(7) Pla de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per a
poder comprendre la superfcie completa de la zona.
(8) Proteccions: senumeraran les proteccions que recaiguen sobre
els terrenys, ja siga per normativa de rang superior, regulacions sectorials o perqu el pla aix les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en lmbit de la zona, amb referncia a la fitxa
del Catleg de Proteccions.
(9) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre els
terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de
qualsevol altra ndole que puguen condicionar els usos del sl.
(10) Programes dintervenci: intervencions previstes per altres
administracions, aix com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades
delements o rees protegides.
(11) Condicions per als usos i edificacions permesos: es detallar
la tipologia, intensitats i condicions per a la implantaci dels usos complementaris o compatibles amb ls predominant, aix com les seues
limitacions.

Num. 7329 / 31.07.2014

(12) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats


de les ordenances generals i particulars que afecten la zona.
b) Les fitxes de les zones urbanitzades i de les zones de nou desenrotllament inclouran la informaci segent:
(1) Classificaci del sl i nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenaci. Segons lannex IV.
(3) Superfcie de la zona i identificaci i superfcie de cada un dels
sectors o unitats dexecuci hi inclosos: inclou la superfcie total de la
zona dordenaci, ja siga contnua o discontnua, i la de cada un dels
sectors i unitats dexecuci. La suma de les superfcies de totes les
zones, ja siguen rurals, de nova urbanitzaci o urbanitzades, sumaran la
superfcie total del terme municipal.
(4) s dominant: ser ls que preval sobre els diferents que puguen
implantar-se i que caracteritza la zona. En una zona noms podr existir
un s dominant.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb ls dominant, amb el
nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles
amb lordenaci proposada per a la zona.
(7) Densitat: en zones residencials, sindicar si es tracta duna zona
dalta, de mitjana o de baixa densitat, en relaci amb larticle 27 desta
llei. En zones industrials i terciries, es diferenciar entre edificaci
allada en parcella o edificaci en filera.
(8) ndexs dedificabilitat: es consignaran lndex dedificabilitat bruta i els ndexs dedificabilitat residencial, terciria o industrial,
segons es definixen en lapartat II.2 de lannex IV desta llei.
(9) Poblaci mxima: sostre de poblaci previst en funci de ledificabilitat residencial definida. En zones terciries, o que prevegen edificabilitat terciria, sinclour la poblaci corresponent als usos hotelers,
apartaments i semblants.
(10) Plnol de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per
a poder comprendre la superfcie completa de la zona.
(11) Proteccions. Senumeraran les proteccions que recaiguen sobre
els terrenys, ja siga per regulacions de rang superior o perqu el pla aix
les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en
lmbit de la zona, amb referncia a la fitxa del Catleg de Proteccions.
(12) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre
els terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de
qualsevol altra ndole que puguen condicionar els usos del sl.
(13) Programes dintervenci: intervencions previstes per altres
administracions, aix com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades
delements o rees protegides.
(14) Condicions per als usos permesos: es detallar la tipologia,
intensitats i condicions per a la implantaci dels usos complementaris
o compatibles amb ls predominant, aix com les seues limitacions.
(15) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats
de les ordenances generals i particulars que afecten la zona, incloent-hi
els que fan referncia a la normativa en matria de paisatge.
2. Fitxes de gesti
El pla general estructural contindr una fitxa resum para cada un
dels sectors delimitats en les zones de nou desenrotllament o zones de
reforma interior i per a les unitats dexecuci delimitades en el pla, on
sarrepleguen les condicions per a la seua ordenaci, gesti i execuci,
amb la informaci i format que sarreplega a continuaci:
(1) Nom del sector.
(2) Codi del sector: es codificaran els sectors atenent a ls dominant (SR, residencial; SI, industrial, i ST, terciari). A este codi, safegir un nmero correlatiu, dins de cada s, per als diferents sectors del
municipi.
(3) s dominant: ser ls que preval sobre els diferents que puguen
implantar-se. En un sector noms podr existir un s dominant.
(4) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb ls dominant, amb el
nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(5) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles
amb lordenaci proposada.

19062

(12) Ordenanzas generales y particulares: se especificarn los apartados de las ordenanzas generales y particulares que afecten a la zona.
b) Las fichas de las zonas urbanizadas y de las zonas de nuevo
desarrollo incluirn la siguiente informacin:
(1) Clasificacin del suelo y nombre de la zona. Segn el anexo IV.
(2) Cdigo de zona de ordenacin. Segn el anexo IV.
(3) Superficie de la zona e identificacin y superficie de cada uno
de los sectores o unidades de ejecucin incluidos en ella: Incluye la
superficie total de la zona de ordenacin, ya sea continua o discontinua,
y la de cada uno de los sectores y unidades de ejecucin. La suma de las
superficies de todas las zonas, ya sean rurales, de nueva urbanizacin o
urbanizadas, sumarn la superficie total del trmino municipal.
(4) Uso dominante: ser el uso que prevalece sobre los diferentes
que puedan implantarse y que caracteriza a la zona. En una zona solo
podr existir un uso dominante.
(5) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con el uso dominante, con
el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(6) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta para la zona.
(7) Densidad: en zonas residenciales, se indicar si se trata de una
zona de alta, media o baja densidad, en relacin al artculo 27 de esta
ley. En zonas industriales y terciarias, se diferenciar entre edificacin
aislada en parcela o edificacin en hilera.
(8) ndices de edificabilidad: se consignarn el ndice de edificabilidad bruta y los ndices de edificabilidad residencial, terciaria o industrial, segn se definen en el apartado II.2 del anexo IV de esta ley.
(9) Poblacin mxima: techo de poblacin previsto en funcin de la
edificabilidad residencial definida. En zonas terciarias, o que prevean
edificabilidad terciaria, se incluir la poblacin correspondiente a los
usos hoteleros, apartamentos y similares.
(10) Plano de la zona: plano general, a la escala que se requiera para
poder abarcar la superficie completa de la zona.
(11) Protecciones. Se enumerarn las protecciones que recaigan
sobre los terrenos, ya sea por regulaciones de rango superior o porque
el plan as las declare. Igualmente, se enumerarn los elementos catalogados ubicados en el mbito de la zona, con referencia a la ficha del
Catlogo de Protecciones.
(12) Afecciones: se especificarn las afecciones que recaigan sobre
los terrenos, ya sea por riesgos naturales, infraestructuras, cauces, costas, o de cualquier otra ndole que puedan condicionar los usos del
suelo.
(13) Programas de intervencin: intervenciones previstas por otras
administraciones, as como las propuestas por el plan, incluyendo las
derivadas de elementos o reas protegidas.
(14) Condiciones para los usos permitidos: se detallar la tipologa,
intensidades y condiciones para la implantacin de los usos complementarios o compatibles con el uso predominante, as como sus limitaciones.
(15) Ordenanzas generales y particulares: se especificarn los apartados de las ordenanzas generales y particulares que afecten a la zona,
incluidos los que se refieren a la normativa en materia de paisaje.
2. Fichas de gestin
El plan general estructural contendr una ficha resumen para cada
uno de los sectores delimitados en las zonas de nuevo desarrollo o zonas
de reforma interior y para las unidades de ejecucin delimitadas en el
plan, donde se recojan las condiciones para su ordenacin, gestin y
ejecucin, con la informacin y formato que se recoge a continuacin:
(1) Nombre del sector.
(2) Cdigo del sector: se codificarn los sectores atendiendo al uso
dominante (SR, residencial; SI, industrial; y ST, terciario). A este cdigo, se le aadir un nmero correlativo, dentro de cada uso, para los
diferentes sectores del municipio.
(3) Uso dominante: ser el uso que prevalece sobre los diferentes
que puedan implantarse. En un sector solo podr existir un uso dominante.
(4) Usos permitidos: se enumerarn los diferentes usos permitidos,
compatibles segn determinadas condiciones con el uso dominante, con
el nivel de detalle que se desee para describirlos.
(5) Usos no permitidos: se enumerarn todos aquellos usos incompatibles con la ordenacin propuesta.

Num. 7329 / 31.07.2014

(6) Criteris de delimitaci drees de repartiment i del clcul de


laprofitament tipus.
(7) Pla de delimitaci: pla general, a lescala que es requerisca per
a poder comprendre la superfcie completa del sector.
(8) Parmetres urbanstics de lordenaci estructural.
(9) Condicions dordenaci: es resumiran les condicions establides
en el pla general estructural per a la definici de lordenaci detallada
en els plans de desenrotllament.
(10) Condicions de gesti: sexpressar el tipus de gesti i la programaci i/o condicions temporals per a la seua execuci.
(11) Condicions dexecuci: sindicaran les condicions dintegraci
i de connexi de lactuaci integrada, aix com els criteris per a la delimitaci de les unitats dexecuci.

19063

(6) Criterios de delimitacin de reas de reparto y del clculo del


aprovechamiento tipo.
(7) Plano de delimitacin: plano general, a la escala que se requiera
para poder abarcar la superficie completa del sector.
(8) Parmetros urbansticos de la ordenacin estructural.
(9) Condiciones de ordenacin: se resumirn las condiciones establecidas en el plan general estructural para la definicin de la ordenacin pormenorizada en los planes de desarrollo.
(10) Condiciones de gestin: se expresar el tipo de gestin y la
programacin y/o condiciones temporales para su ejecucin.
(11) Condiciones de ejecucin: se indicarn las condiciones de integracin y de conexin de la actuacin integrada, as como los criterios
para la delimitacin de las unidades de ejecucin.

Num. 7329 / 31.07.2014

19064

FITXA DE ZONA
(rural)
DEFINICI DE LA ZONA

CLASSE DE SL I NOM DE LA ZONA (1)

CODI DE ZONA DORDENACI

(2)

SUPERFCIE

(3)

USOS DOMINANTS

(4)

USOS COMPATIBLES

(5)

USOS INCOMPATIBLES

(6)

PLNOL
(7)

PROTECCIONS
(8)

AFECCIONS
(9)

PROGRAMES DINTERVENCI
(10)

CONDICIONS PER ALS USOS PERMESOS


(11)

ORDENANCES GENERALS I PARTICULARS


(12)

Num. 7329 / 31.07.2014

19065

FITXA DE ZONA
(urbanitzada o de nou desenrotllament)
DEFINICI DE LA ZONA
CODI DE ZONA DORDENACI
SUPERFCIE
S DOMINANT
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
DENSITAT
NDEX DEDIFICABILITAT BRUT (IEB)
POBLACI MXIMA

CLASSE DE SL I NOM DE LA ZONA (1)


(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)

PLNOL
(10)

PROTECCIONS
(11)

AFECCIONS
(12)

PROGRAMES DINTERVENCI
(13)

CONDICIONS PER ALS USOS PERMESOS


(14)

ORDENANCES GENERALS I PARTICULARS


(15)

Num. 7329 / 31.07.2014

19066

FITXA DE GESTI: SECTORS

NOM DEL SECTOR (1)

CLASSIFICACI I QUALIFICACI
ZONA DORDENACI

(2)

S DOMINANT

(3)

USOS COMPATIBLES

(4)

USOS INCOMPATIBLES

(5)

CRITERIS DAPROFITAMENT TIPUS I REA DE


REPARTIMENT

(6)

PLNOL DE DELIMITACI DEL SECTOR


(7)

PARMETRES URBANSTICS (8)


SUPERFCIE DEL SECTOR (m sl)
SUP. DE LA XARXA PRIMRIA INSCRITA (m sl)
SUP. INSCRITA DE COMUNICACIONS (m sl)
SUP. INSCRITA DE ZONES VERDES (m sl)
SUP. INSCRITA DEQUIPAMENTS (m sl)
SUP. XARXA PRIMRIA ADSCRITA (m sl)
SUP. ADSCRITA DE COMUNICACIONS (m sl)
SUP. ADSCRITA DE ZONES VERDES (m sl)
SUP. ADSCRITA DEQUIPAMENTS (m sl)
SUP. DE XARXA PRIMRIA AFECTA A LA SEUA DESTINACI (m)
SUPERFCIE COMPUTABLE DEL SECTOR (m sl)
CONDICIONS DORDENACI

IEB (m sostre/m sl)


IER (m sostre/m sl)
IET (m sostre/m sl)
IEI (m sostre/m sl)
EDIFICABILITAT RESIDENCIAL TOTAL (m sostre)
EDIFICABILITAT VIVENDES VPP (m sostre)
PERCENTATGE DE RESERVA DE VPP (%)
NRE. DE VIVENDES TOTAL
NRE. DHABITANTS ESTIMATS
NRE. DE VIVENDES PER HECTREA

(9)

CONDICIONS DE GESTI (10)


Figura de planejament:

Gesti:

CONDICIONS DEXECUCI
(11)

*****

Directa/Indirecta

Num. 7329 / 31.07.2014

19067

FICHA DE ZONA
(rural)
DEFINICIN DE LA ZONA
CDIGO DE ZONA DE ORDENACIN
SUPERFICIE
USOS DOMINANTES
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES

CLASE DE SUELO Y NOMBRE DE LA ZONA (1)


(2)
(3)
(4)
(5)
(6)

PLANO
(7)

PROTECCIONES
(8)

AFECCIONES
(9)

PROGRAMAS DE INTERVENCIN
(10)

CONDICIONES PARA LOS USOS PERMITIDOS


(11)

ORDENANZAS GENERALES Y PARTICULARES


(12)

Num. 7329 / 31.07.2014

19068

FICHA DE ZONA
(urbanizada o de nuevo desarrollo)
DEFINICIN DE LA ZONA
CDIGO DE ZONA DE ORDENACIN
SUPERFICIE
USO DOMINANTE
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
DENSIDAD
INDICE DE EDIFICABILIDAD BRUTO (IEB)
POBLACIN MXIMA

CLASE DE SUELO Y NOMBRE DE LA ZONA (1)


(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)

PLANO
(10)

PROTECCIONES
(11)

AFECCIONES
(12)

PROGRAMAS DE INTERVENCIN
(13)

CONDICIONES PARA LOS USOS PERMITIDOS


(14)

ORDENANZAS GENERALES Y PARTICULARES


(15)

Num. 7329 / 31.07.2014

19069

FICHA DE GESTIN: SECTORES


CLASIFICACIN Y CALIFICACIN
ZONA DE ORDENACIN
USO DOMINANTE
USOS COMPATIBLES
USOS INCOMPATIBLES
CRITERIOS DE APROVECHAMIENTO
TIPO Y REA DE REPARTO

NOMBRE DEL SECTOR (1)


(2)
(3)
(4)
(5)
(6)

PLANO DE DELIMITACIN DEL SECTOR


(7)

PARMETROS URBANSTICOS (8)


SUPERFICIE DEL SECTOR (m suelo)
SUP. RED PRIMARIA INSCRITA (m suelo)
SUP. INSCRITA COMUNICACIONES (m suelo)
SUP. INSCRITA ZONAS VERDES (m suelo)
SUP. INSCRITA EQUIPAMIENTOS (m suelo)
SUP. RED PRIMARIA ADSCRITA (m suelo)
SUP. ADSCRITA COMUNICACIONES (m suelo)
SUP. ADSCRITA ZONAS VERDES (m suelo)
SUP. ADSCRITA EQUIPAMIENTOS (m suelo)
SUP. RED PRIMARIA
AFECTA A SU DESTINO (m)
SUP. COMPUTABLE DEL SECTOR (m suelo)
CONDICIONES DE ORDENACIN

IEB (m techo/m suelo)


IER (m techo/m suelo)
IET (m techo/m suelo)
IEI (m techo/m suelo)
EDIFICABILIDAD RESIDENCIAL TOTAL (m techo)
EDIFICABILIDAD VIVIENDAS VPP (m techo)
PORCENTAJE DE RESERVA DE VPP (%)
Nm. DE VIVIENDAS TOTAL
Nm. DE HABITANTES ESTIMADOS
Nm. DE VIVIENDAS POR HECTREA

(9)

CONDICIONES DE GESTIN (10)


Figura de planeamiento:

Gestin:

CONDICIONES DE EJECUCIN
(11)

Directa/Indirecta

Num. 7329 / 31.07.2014

19070

ANNEX VI

ANEXO VI

FITXA DEL CATLEG DE PROTECCIONS

FICHA DEL CATLOGO DE PROTECCIONES

Les fitxes del catleg de proteccions inclouran els continguts


segents:
(1) Nom oficial del municipi i provncia (esta ltima entre parntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En el cas dhaver considerat alguna altra secci, consigneu-la.
(3) Fa referncia a la classificaci que establix la legislaci especfica i les seues subdivisions (estos ltims entre parntesis). Per exemple:
B dInters Cultural (jard histric). En paisatge es consignaran les
classes que propose lestudi de paisatge. Si la protecci que es proposa
no correspon amb alguna legalment establida, es deixar en blanc.

Las fichas del catlogo de protecciones incluirn los siguientes contenidos:


(1) Nombre oficial del municipio y provincia (esta ltima entre
parntesis).
(2) La que corresponda: patrimonio cultural, patrimonio natural o
paisaje. Caso de haber considerado alguna otra seccin, consignarla.
(3) Se refiere a la clasificacin que establece la legislacin especfica y sus subdivisiones (estos ltimos entre parntesis). Por ejemplo:
Bien de Inters Cultural (jardn histrico). En paisaje se consignarn
las clases que proponga el estudio de paisaje. Si la proteccin que se
propone no corresponde con alguna legalmente establecida, se dejar
en blanco.
(4) Se consignar el nombre oficial cuando exista y en su defecto el
ms conocido por el conjunto de la poblacin.
(5) Se consignar cuando exista.
(6) Se consignar si es pblica o privada; en el primer caso se identificar la administracin u organismo propietario.
(7) Cada elemento o conjunto se codificar unvocamente con una
letra mayscula indicativa de la seccin a la que pertenece, seguida de
un numero correlativo. Se emplear la letra C para el patrimonio cultural, la N para el patrimonio natural y la P en paisaje; para otras secciones
se adoptar una nueva letra mayscula diferente de las anteriores.
(8) La que corresponda: individualizada o conjunto.
(9) A efectos urbansticos y territoriales y para el caso del patrimonio
cultural y el paisaje, se consignar en este epgrafe el nivel general de proteccin que se asigna al elemento o conjunto catalogado, a la vista de lo
expresado en el posterior epgrafe 15 y de acuerdo a los siguientes criterios:
Proteccin general: integral, cuando los valores apreciados se presentan de manera generalizada en el elemento o conjunto, lo que supone
que la mayora de sus componentes principales tienen inters de cara a su
conservacin y adems, poseen un carcter material. Podr haber algn
componente, adems de los anteriores que presente inters para la conservacin de carcter ambiental o tipolgico. Los componentes caracterizados como irrelevantes o impropios debern por tanto ser minora.
Proteccin general: parcial, cuando los valores apreciados se presentan solo en algunas partes del elemento o conjunto catalogado, lo
que supone tambin que solo algunos de los componentes principales de
carcter material tendrn inters para su conservacin. Otros componentes pueden tener inters desde el punto de vista ambiental o tipolgico
y el resto, o bien carecen de inters (son irrelevantes) o constituyen
elementos impropios.
Proteccin general: ambiental, cuando lo que se pretende conservar del elemento o conjunto no es ningn componente material concreto, sino algunas de sus caractersticas morfolgicas que forman parte
de la escena o ambiente rural o urbano, segn se percibe desde el espacio pblico. Ello supone que debe tener algn componente de inters
con ese carcter y no tener ningn componente de inters de carcter
material, en cuyo caso sera PG parcial. Un ejemplo de PG ambiental
puede ser una forma de composicin de las fachadas o determinados
tratamientos cromticos.
Proteccin general: tipolgica, cuando lo que se pretende conservar, de manera anloga a la proteccin anterior, son algunas caractersticas tipolgicas del elemento o conjunto, como puede ser por ejemplo,
un tipo de parcelacin, la utilizacin de determinadas tcnicas constructivas, la situacin de los patios de luces, un programa funcional
arquetpico, etc.
(10) En el espacio reservado a la foto se incluir la imagen del elemento o conjunto que resulte ms reconocible.
(11) El plano con su situacin debe contener aquellos elementos
del entorno que permitan su referenciacin espacial. Segn la escala
con que se represente, aparecern las parcelas catastrales afectadas o
simplemente un punto.
(12) Nmero de polgono y parcela o parcelas catastrales donde se
ubica el elemento protegido, independientemente de que no las ocupe en
su totalidad. Cuando el elemento o conjunto tenga una gran superficie
que abarque muchas parcelas catastrales, puede consignarse solamente
el polgono o polgonos que comprenda, y las parcelas que se excluyen
de los mismos. El plano previsto en el apartado 4.e del artculo 41 reflejar esos mismos emplazamientos.

(4) Es consignar el nom oficial quan existisca i, a falta daix, el


ms conegut pel conjunt de la poblaci.
(5) Es consignar quan existisca.
(6) Es consignar si s pblica o privada; en el primer cas sidentificar ladministraci o lorganisme propietari.
(7) Cada element o conjunt es codificar unvocament amb una lletra majscula indicativa de la secci a qu pertany, seguida dun numero
correlatiu. Semprar la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al
patrimoni natural i la P en paisatge; per a altres seccions sadoptar una
nova lletra majscula diferent de les anteriors.
(8) La que corresponga: individualitzada o conjunt.
(9) A efectes urbanstics i territorials i per al cas del patrimoni cultural i el paisatge, es consignar en este epgraf el nivell general de protecci que sassigna a lelement o conjunt catalogat, a la vista del que sha
expressat en lepgraf 15 posterior i dacord amb els criteris segents:
Protecci general: integral, quan els valors apreciats es presenten
de manera generalitzada en lelement o conjunt, la qual cosa comporta
que la majoria dels seus components principals tenen inters de cara a la
seua conservaci i, a ms, possexen un carcter material. Podr haverhi algun component, a ms dels anteriors, que presente inters per a la
conservaci de carcter ambiental o tipolgic. Els components caracteritzats com a irrellevants o impropis, per tant, hauran de ser minoria.
Protecci general: parcial, quan els valors apreciats es presenten
noms en algunes parts de lelement o conjunt catalogat, la qual cosa
comporta tamb que noms alguns dels components principals de carcter material tindran inters per a la seua conservaci. Altres components
poden tindre inters des del punt de vista ambiental o tipolgic i la
resta, o b no tenen inters (sn irrellevants) o constituxen elements
impropis.
Protecci general: ambiental, quan el que es pretn conservar de
lelement o conjunt no s cap component material concret, sin algunes
de les seues caracterstiques morfolgiques que formen part de lescena
o ambient rural o urb, segons es percep des de lespai pblic. Aix
comporta que ha de tindre algun component dinters amb eixe carcter i no tindre cap component dinters de carcter material, i en este
cas seria protecci general parcial. Un exemple de protecci general
ambiental pot ser una forma de composici de les faanes o determinats
tractaments cromtics.
Protecci general: tipolgica, quan el que es pretn conservar,
de manera anloga a la protecci anterior, sn algunes caracterstiques
tipolgiques de lelement o conjunt, com pot ser, per exemple, un tipus
de parcellaci, la utilitzaci de determinades tcniques constructives,
la situaci dels patis de llums, un programa funcional arquetpic, etc.
(10) En lespai reservat a la foto sinclour la imatge de lelement o
conjunt que resulte ms recognoscible.
(11) El plnol amb la seua situaci ha de contindre aquells elements
de lentorn que permeten la seua referenciaci espacial. Segons lescala
amb qu es represente, figuraran les parcelles cadastrals afectades o
simplement un punt.
(12) Nmero de polgon i parcella o parcelles cadastrals on subica
lelement protegit, independentment que no siguen ocupades totalment.
Quan lelement o conjunt tinga una gran superfcie que comprenga moltes parcelles cadastrals, pot consignar-se noms el polgon o polgons
que comprenga, i les parcelles que sexclouen. El pla previst en lapartat 4.e de larticle 41 reflectir eixes mateixes citacions.

Num. 7329 / 31.07.2014

(13) Sefectuar una descripci general de lelement o conjunt atenent, almenys, els tems segents: entorn en qu se situa, breu descripci formal i funcional, enquadrament histric i evoluci, dades cronolgiques rellevants, usos actuals i passats, caracterstiques generals i
singulars, components destacats, estat general de conservaci etc. Estos
tems es complementaran amb aquells aspectes que es consideren substancials per a la descripci. La informaci ha de ser el ms sinttica possible; un apartat posterior (referncies documentals) permetr remetre a
altres fonts dinformaci de ms extensi i profunditat.
(14) En este apartat es numeraran i anotaran els ttols identificatius
que shan donat als diferents documents grfics (fotografies, gravats,
plnols, etc.) que sadjunten en lannex grfic sadjunta a cada fitxa.
Semprar la mateixa numeraci en ambds.
(15) Als efectes desta llei i en el cas del patrimoni cultural i el paisatge es consideren components principals dun element o conjunt protegit aquelles parts o caracterstiques deste que tenen funcions recognoscibles i diferenciades i que presenten una certa homogenetat quant
als valors que justifiquen b la seua conservaci b la seua consideraci
com a irrellevant o impropi.
Cada component identificat es consignar de manera sinttica precedit per un nmero en orde correlatiu. A continuaci i entre parntesis, es consignar la seua valoraci que ser: a conservar, irrellevant o
impropi.
Respecte al carcter de cada un destos components, podran ser:
material, ambiental o tipolgic. Per exemple, en una edificaci que sincloga en el catleg del patrimoni cultural es podria considerar com a
components principals de carcter material parts concretes desta com
ara les faanes, les cobertes o el nucli descala; podrien considerar-se
components de tipus ambiental la composici dels buits o el tractament
cromtic dels paraments exteriors; finalment, podrien haver-hi altres
components que respongueren a unes determinades pautes o tipologies
com pot ser la disposici dels patis interiors, una determinada parcel
laci o una soluci constructiva arquetpica.
A continuaci de cada component abans consignat i de la seua valoraci, es consignar (separat per una barra) el carcter del component
esmentat abans i, finalment, lestat de conservaci deste component
segons les categories segents: bon estat, acceptable, deficient i mal
estat.
(16) En este apartat i en correspondncia amb lanterior, sespecificaran les actuacions previstes sobre cada component abans considerat
expressades amb el mateix numeral i segons els tipus segents:
Manteniment, quan les actuacions es limiten a la mera conservaci de lexistent.
Rehabilitaci, quan unes parts es conserven, altres es restauren i
altres es condicionen per a nous usos o per a la recuperaci dels antics.
Restauraci, quan les actuacions es dirigixen al fet que la totalitat
del component recupere laspecte original o la funcionalitat que haguera
perdut.
Condicionament, quan en un component les accions realitzen canvis en el seu aspecte o funcionalitat per a minorar limpacte sobre altres
components que es volen conservar.
Eliminaci, quan el que es pretn s la desaparici del component
per la seua incompatibilitat amb la resta de components que es volen
conservar.
Com a criteri general:
En els components que es volen conservar i en bon estat, les actuacions seran preferiblement de manteniment; quan lestat s acceptable
primar la rehabilitaci; i si s deficient o ron, les actuacions seran
fonamentalment de restauraci.
En els components qualificats com a irrellevants, les actuacions
seran preferiblement de condicionament quan lelement o conjunt tinga
una protecci general integral i es trobe en situaci deficient o en mal
estat. En la resta de casos pot obviar-se la previsi dactuacions.
En els components qualificats com a impropis, les actuacions
seran, obligatriament, deliminaci quan lelement o conjunt tinga
una protecci general integral i es trobe en situaci deficient o en mal
estat; no obstant aix, si el seu estat s bo o, fins i tot, acceptable es
proposarien, com a mnim, actuacions de condicionament dirigides a

19071

(13) Se efectuar una descripcin general del elemento o conjunto


atendiendo, al menos, a los siguientes tems: entorno en el que se sita,
breve descripcin formal y funcional, encuadre histrico y evolucin,
datos cronolgicos relevantes, usos actuales y pasados, caractersticas
generales y singulares, componentes destacados, estado general de conservacin, etc. Dichos tems se complementarn con aquellos aspectos
que se estimen sustanciales para la descripcin. La informacin debe ser
lo ms sinttica posible; un posterior apartado (referencias documentales) permite remitir a otras fuentes de informacin de mayor extensin
y profundidad.
(14) En este apartado se numerarn y anotarn los ttulos identificativos que se han dado a los diferentes documentos grficos (fotografas,
grabados, planos, etc.) que se adjuntan en el anexo grficoque acompaa a cada ficha. Se emplear la misma numeracin en ambos.
(15) A los efectos de la presente ley y en el caso del patrimonio
cultural y el paisaje se consideraran componentes principales de un elemento o conjunto protegido aquellas partes o caractersticas del mismo
que tienen funciones reconocibles y diferenciadas y que presentan una
cierta homogeneidad en cuanto a los valores que justifican, bien su conservacin o bien su consideracin como irrelevante o impropio.
Cada componente identificado de consignar de manera sinttica
precedido por un nmero en orden correlativo. A continuacin y entre
parntesis, se consignar su valoracin como: a conservar, irrelevante
o impropio.
Respecto al carcter de cada uno de dichos componentes, estos
podrn ser: material, ambiental o tipolgico. Por ejemplo, en una edificacin que se incluya en el catlogo del patrimonio cultural podran
considerare como componentes principales de carcter material partes
concretas de la misma como las fachadas, las cubiertas o el ncleo de
escalera; podran considerarse componentes de tipo ambiental la composicin de los huecos o el tratamiento cromtico de los paramentos
exteriores; por ltimo, podran haber otros componentes que respondieran a unas determinadas pautas o tipologas como puede ser la disposicin de los patios interiores, una determinada parcelacin o una
solucin constructiva arquetpica.
A continuacin de cada componente antes consignado y de su valoracin, se consignar (separado por una barra) el carcter del componente antes citado y, finalmente, el estado de conservacin de dicho
componente segn las siguientes categoras: buen estado, aceptable,
deficiente y mal estado.
(16) En este apartado y en correspondencia con el anterior, se especificarn las actuaciones previstas sobre cada componente antes considerado expresado con el mismo numeral y segn los siguientes tipos:
Mantenimiento; cuando las actuaciones se limitan a la mera conservacin de lo existente.
Rehabilitacin; cuando unas partes se conservan, otras se restauran y otras se acondicionan para nuevos usos o para la recuperacin de
los antiguos.
Restauracin; cuando las actuaciones se dirigen a que la totalidad del componente recupere el aspecto original o la funcionalidad que
hubiera perdido.
Acondicionamiento; cuando en un componente las acciones realizan cambios en su aspecto o funcionalidad para minorar el impacto
sobre otros componentes que se pretenden conservar.
Eliminacin; cuando lo que se pretende es la desaparicin del
componente por su incompatibilidad con el resto de componentes que
se pretenden conservar.
Como criterio general:
En los componentes a conservar y en buen estado, las actuaciones
sern preferiblemente de mantenimiento; cuando el estado es aceptable
primar la rehabilitacin; y si es deficiente o malo las actuaciones sern
fundamentalmente de restauracin.
En los componentes calificados como irrelevantes, las actuaciones sern preferiblemente de acondicionamiento cuando el elemento o
conjunto tenga una Proteccin General Integral y se encuentre en situacin deficiente o en mal estado. En el resto de casos puede obviarse la
previsin de actuaciones.
En los componentes calificados como impropios las actuaciones
sern, obligatoriamente, de eliminacin cuando el elemento o conjunto tenga una Proteccin General Integral y se encuentre en situacin
deficiente o en mal estado; no obstante, si su estado es bueno o incluso
aceptable se propondran, como mnimo, actuaciones de acondicio-

Num. 7329 / 31.07.2014

minorar limpacte sobre els components que es mantenen, rehabiliten o


restauren. En la resta de casos soptar lliurement per les actuacions que
es consideren ms convenients per la seua incidncia sobre els components que shan de conservar.
Desprs de les propostes dactuaci i per a cada component es
determinar la importncia estimada de les actuacions proposades
dacord amb les qualificacions segents: alta, mitjana i reduda. De la
mateixa manera, es procedir amb la urgncia, la qual es qualificar,
simplement, com a: urgent i no-urgent. En lestimaci de la importncia
i la urgncia de les actuacions es tindran en compte tant els criteris de
foment i les possibilitats dintervenci expressades en lanlisi (apartat
4.b de larticle 41) com les propostes normatives i dintervenci de la
memria justificativa (apartat 4.c deixe mateix article).
(17) Es consignar la normativa especfica de la secci, que li siga
daplicaci quant a protecci, incloent-ne els instruments derivats com
ara plans o programes, estratgies, inventaris, etc.
(18) Es consignaran les normes del pla dordenaci estructural que
facen referncia a la protecci de lelement catalogat.
(19) Es proporcionaran referncies dels principals documents utilitzats (llibres, revistes, treballs publicats, CD, vdeos, etc.) en relaci
amb lelement o conjunt catalogat, i sespecificaran, quan siga possible,
la manera daccedir-hi.
(20) Espai reservat per a anotar qualsevol tipus dobservaci que es
considere dinters en relaci amb lelement o conjunt catalogat.
(21) Finalment, saportaran amb el format de la fitxa tots els elements grfics o fotogrfics identificats en lapartat 14 anterior, i sutilitzar la mateixa numeraci. En el cas de no poder presentar-los en el
format esmentat, es podr consignar en lapartat de referncies documentals.

19072

namiento dirigidas a minorar el impacto sobre los componentes que


se mantienen, rehabilitan o restauran. En el resto de casos se optar
libremente por las actuaciones que se estimen ms convenientes por su
incidencia sobre los componentes a conservar.
Tras las propuestas de actuacin y para cada componente se determinar la mportancia estimada de las actuaciones propuestas de acuerdo
con las siguientes calificaciones: alta, media y reducida. De igual manera se proceder con la urgencia, que se calificar, simplemente, como:
urgente y no-urgente. En la estimacin de la importancia y urgencia de
las actuaciones se tendrn en cuenta tanto los criterios de fomento y las
posibilidades de intervencin expresadas en el anlisis (apartado 4.b
del artculo 41) como las propuestas normativas y de intervencin de la
memoria justificativa (apartado 4.c de ese mismo artculo).
(17) Se consignar la normativa especfica de la seccin, que le
sea de aplicacin en lo que a proteccin se refiere, incluidos los instrumentos derivados de la misma como planes o programas, estrategias,
inventarios, etc.
(18) Se consignarn las normas del plan de ordenacin estructural
que se refieran a la proteccin del elemento catalogado.
(19) Se proporcionarn referencias de los principales documentos
empleados (libros, revistas, trabajos publicados, CDs, videos etc.) en
relacin con el elemento o conjunto catalogado, especificando, cuando
sea posible, la manera de acceder a los mismos.
(20) Espacio reservado para anotar cualquier tipo de observacin
que se considere de inters en relacin con el elemento o conjunto catalogado.
(21) Por ltimo, se aportarn con el formato de la ficha, todos los
elementos grficos o fotogrficos identificados en el apartado 14 anterior, empleando la misma numeracin. En el caso de no poder presentarse en dicho formato, se podr consignar en el apartado de referencias
documentales.

Num. 7329 / 31.07.2014

19073

CATLEG DE PROTECCIONS DE:


SECCI
(2)
CLASSE
(3)
DENOMINACI
ADREA POSTAL
TITULARITAT
FOTO

NOM DEL MUNICIPI (1)


CATALOGACI
PROTECCI GENERAL

(10)

(4)
(5)
(6)
PLNOL

CODI (7)
(8)
(9)

(11)

EMPLAAMENT
(12)

DESCRIPCI GENERAL
(13)

NDEX DE DOCUMENTS GRFICS


(14)

COMPONENTS PRINCIPALS: NMERO I IDENTIFICACI (VALORACI)/CARCTER/ESTAT DE CONSERVACI


(15)

ACTUACIONS PREVISTES
(16)

Num. 7329 / 31.07.2014

19074

NORMATIVA SECTORIAL
(17)

NORMATIVA PLA

(18)

REFERNCIES DOCUMENTALS
(19)

OBSERVACIONS
(20)

DOCUMENTS GRFICS
(21)

*****

CODI (7)

Num. 7329 / 31.07.2014

19075

CATLOGO DE PROTECCIONES DE:

NOMBRE DEL MUNICIPIO (1)

CDIGO (7)

SECCIN

(2)

CATALOGACIN

(8)

CLASE

(3)

PROTECCIN GENERAL

(9)

DENOMINACIN

(4)

DIRECCIN POSTAL

(5)

TITULARIDAD

(6)

FOTO

PLANO
(10)

(11)

EMPLAZAMIENTO
(12)

DESCRIPCIN GENERAL
(13)

NDICE DE DOCUMENTOS GRFICOS


(14)

COMPONENTES PRINCIPALES: Nm. E IDENTIFICACIN (VALORACIN)/CARCTER/ESTADO DE CONSERVACIN


(15)

Num. 7329 / 31.07.2014

19076

ACTUACIONES PREVISTAS
(16)

NORMATIVA SECTORIAL
(17)

NORMATIVA PLAN
(18)

REFERENCIAS DOCUMENTALES
(19)

OBSERVACIONES
(20)

DOCUMENTOS GRFICOS
(21)

CDIGO (7)

Num. 7329 / 31.07.2014

19077

ANNEX VII

ANEXO VII

CONTINGUT DE LESTUDI AMBIENTAL


I TERRITORIAL ESTRATGIC

CONTENIDO DEL ESTUDIO AMBIENTAL


Y TERRITORIAL ESTRATGICO

La informaci que haur de contindre lestudi ambiental i territorial estratgic, previst en larticle 52 desta llei, ser, com a mnim, la
segent:
a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents.
b) Els aspectes rellevants de la situaci actual del medi ambient i
del model territorial, aix com la seua probable evoluci en cas de noaplicaci del pla o programa.
c) Les caracterstiques mediambientals i territorials de les zones
que puguen veures afectades de manera significativa i la seua evoluci
tenint en compte el canvi climtic esperat en el termini de vigncia del
pla o programa.
d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga
rellevant per al pla o programa, incloent-hi en particular els problemes
relacionats amb qualsevol zona despecial importncia mediambiental
o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la legislaci aplicable sobre espais naturals i espcies protegides.
e) Els objectius de protecci mediambiental i de sostenibilitat del
model territorial fixats en els mbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relaci amb el pla o programa i la manera en qu estos
objectius i qualsevol aspecte mediambiental shan tingut en compte
durant lelaboraci.
f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el
model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la poblaci,
la salut humana, la fauna, la flora, la terra, laigua, laire, els factors climtics, la seua incidncia en el canvi climtic, en particular, una avaluaci adequada de lempremta de carboni associada al pla o programa, els
bns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelaci entre
estos factors. Estos efectes han de comprendre els efectes secundaris,
acumulatius, sinrgics, a curt, mitj i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius.
g) Incidncia de lactuaci en el model territorial i sobre les determinacions especfiques per a la zona en lEstratgia Territorial de la
Comunitat Valenciana.
h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que
siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi
ambient i en el territori de laplicaci del pla o programa, incloent-hi
aquelles per a mitigar la seua incidncia sobre el canvi climtic i permetren ladaptaci a este.
i) Un resum dels motius de la selecci de les alternatives previstes
i una descripci de la manera en qu es va realitzar lavaluaci, incloent-hi les dificultats, com ara deficincies tcniques o falta de coneixements i experincia que van tindre a lhora de demanar la informaci
requerida.
j) Una descripci de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb larticle 56 desta llei.
k) Un resum de carcter no tcnic de la informaci facilitada en
virtut dels epgrafs precedents.

La informacin que deber contener el estudio ambiental y territorial estratgico, previsto en el artculo 52 de esta ley, ser, como mnimo, la siguiente:
a) Un esbozo del contenido, objetivos principales del plan o programa y relaciones con otros planes y programas pertinentes.
b) Los aspectos relevantes de la situacin actual del medio ambiente
y del modelo territorial, as como su probable evolucin en caso de no
aplicacin del plan o programa.
c) Las caractersticas medioambientales y territoriales de las zonas
que puedan verse afectadas de manera significativa y su evolucin
teniendo en cuenta el cambio climtico esperado en el plazo de vigencia del plan o programa.
d) Cualquier problema medioambiental o territorial existente que
sea relevante para el plan o programa, incluyendo en particular los problemas relacionados con cualquier zona de especial importancia medioambiental o territorial, como las zonas designadas de conformidad con
la legislacin aplicable sobre espacios naturales y especies protegidas.
e) Los objetivos de proteccin medioambiental y de sostenibilidad
del modelo territorial fijados en los mbitos internacional, comunitario
o nacional que guarden relacin con el plan o programa y la manera en
que tales objetivos y cualquier aspecto medioambiental se han tenido en
cuenta durante su elaboracin.
f) Los probables efectos significativos en el medio ambiente y en el
modelo territorial, incluidos aspectos como la biodiversidad, la poblacin, la salud humana, la fauna, la flora, la tierra, el agua, el aire, los
factores climticos, su incidencia en el cambio climtico, en particular,
una evaluacin adecuada de la huella de carbono asociada al plan o
programa, los bienes materiales, el patrimonio cultural, el paisaje y la
interrelacin entre estos factores. Estos efectos deben comprender los
efectos secundarios, acumulativos, sinrgicos, a corto, medio y largo
plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos.
g) Incidencia de la actuacin en el modelo territorial y sobre las
determinaciones especficas para la zona en la Estrategia Territorial de
la Comunitat Valenciana.
h) Las medidas previstas para prevenir, reducir y, en la medida de
lo posible, compensar cualquier efecto negativo importante en el medio
ambiente y en el territorio de la aplicacin del plan o programa, incluyendo aquellas para mitigar su incidencia sobre el cambio climtico y
permitir su adaptacin al mismo.
i) Un resumen de los motivos de la seleccin de las alternativas
contempladas y una descripcin de la manera en que se realiz la evaluacin, incluidas las dificultades, como deficiencias tcnicas o falta de
conocimientos y experiencia que pudieran haberse encontrado a la hora
de recabar la informacin requerida.
j) Una descripcin de las medidas previstas para el seguimiento, de
conformidad con el artculo 56 de esta ley.
k) Un resumen de carcter no tcnico de la informacin facilitada en
virtud de los epgrafes precedentes.

ANNEX VIII

ANEXO VIII

CRITERIS PER A DETERMINAR SI UN PLA O PROGRAMA SHA DE


SOTMETRE A AVALUACI AMBIENTAL I TERRITORIAL

CRITERIOS PARA DETERMINAR SI UN PLAN O PROGRAMA DEBE


SOMETERSE A EVALUACIN AMBIENTAL Y TERRITORIAL

ESTRATGICA ORDINRIA
1. Les caracterstiques dels plans i programes, considerant en particular:
a) La mesura en qu el pla o programa establix un marc per a
projectes i altres activitats, b en relaci amb la ubicaci, naturalesa,
dimensions i condicions de funcionament o b en relaci amb lassignaci de recursos.
b) La mesura en qu el pla o programa influx en altres plans o
programes, incloent-hi els que estiguen jerarquitzats.
c) La pertinncia del pla o programa per a la integraci de consideracions ambientals, amb lobjecte, en particular, de promoure el
desenrotllament sostenible.

ESTRATGICA ORDINARIA
1. Las caractersticas de los planes y programas, considerando en
particular:
a) La medida en que el plan o programa establece un marco para
proyectos y otras actividades, bien en relacin con la ubicacin, naturaleza, dimensiones y condiciones de funcionamiento o bien en relacin
con la asignacin de recursos.
b) La medida en que el plan o programa influye en otros planes o
programas, incluidos los que estn jerarquizados.
c) La pertinencia del plan o programa para la integracin de consideraciones ambientales, con el objeto, en particular, de promover el
desarrollo sostenible.

Num. 7329 / 31.07.2014

19078

d) Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o programa.


e) La pertinncia del pla o programa per a la implantaci de la legislaci comunitria o nacional en matria de medi ambient, com ara, entre
altres, els plans o programes relacionats amb la gesti de residus o la
protecci dels recursos hdrics.
f) La incidncia en el model territorial.
2. Les caracterstiques dels efectes i de lrea probablement afectada, considerant en particular:
a) La probabilitat, duraci, freqncia i reversibilitat dels efectes.
b) El carcter acumulatiu dels efectes.
c) El carcter transfronterer dels efectes.
d) Els riscos per a la salut humana o el medi ambient.
e) La magnitud i labast espacial dels efectes (rea geogrfica i
grandria de la poblaci que es puguen veure afectades).
f) El valor i la vulnerabilitat de lrea probablement afectada causa
de:
1.r Les caracterstiques naturals especials.
2.n Els efectes en el patrimoni cultural.
3.r La superaci de valors lmit o dobjectius de qualitat ambiental.
4.t El segellament i lexplotaci intensiva del sl.
5.t Els efectes en rees o paisatges amb rang de protecci reconegut
en els mbits nacional, comunitari o internacional.
6.t Els efectes sobre el desenrotllament equilibrat del territori.

ANNEX IX

d) Problemas ambientales significativos relacionados con el plan


o programa.
e) La pertinencia del plan o programa para la implantacin de la
legislacin comunitaria o nacional en materia de medio ambiente, como,
entre otros, los planes o programas relacionados con la gestin de residuos o la proteccin de los recursos hdricos.
f) La incidencia en el modelo territorial.
2. Las caractersticas de los efectos y del rea probablemente afectada, considerando en particular:
a) La probabilidad, duracin, frecuencia y reversibilidad de los
efectos.
b) El carcter acumulativo de los efectos.
c) El carcter transfronterizo de los efectos.
d) Los riesgos para la salud humana o el medio ambiente.
e) La magnitud y el alcance espacial de los efectos (rea geogrfica
y tamao de la poblacin que puedan verse afectadas).
f) El valor y la vulnerabilidad del rea probablemente afectada a
causa de:
1. Las caractersticas naturales especiales.
2. Los efectos en el patrimonio cultural.
3. La superacin de valores lmite o de objetivos de calidad
ambiental.
4. El sellado y la explotacin intensiva del suelo.
5. Los efectos en reas o paisajes con rango de proteccin reconocido en los mbitos nacional, comunitario o internacional.
6. Los efectos sobre el desarrollo equilibrado del territorio.

ANEXO IX

DOCUMENTACI PER A LA INSCRIPCI EN EL REGISTRE


DINSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANSTIC

DOCUMENTACIN PARA LA INSCRIPCIN EN EL REGISTRO DE


INSTRUMENTOS DE PLANEAMIENTO URBANSTICO

1. Per a la inscripci en el Registre dInstruments de Planejament


Urbanstic, lrgan que lhaja aprovat remetr la documentaci segent
a la seu del Registre:
a) Dels instruments de planejament:
1.r Certificat de lacord daprovaci definitiva.
2.n Document tcnic, complet, aprovat definitivament.
b) De les anotacions accessries o cancellacions, el text de la sentncia, interlocutria o resoluci judicial o, si s el cas, de lacte corresponent.
2. La documentaci a qu es fa referncia en els apartats anteriors
shaur de remetre amb les diligncies oportunes que en garantisquen
lautenticitat i acompanyada, si s el cas, del certificat administratiu
de lrgan competent de ladministraci que haja produt la resoluci,
lacte o lacord.
3. Els documents tcnics dels instruments de planejament saportaran, per mitj de document electrnic o en suport informtic, a fi de
facilitar-ne laccs per via informtica o telemtica, aix com la disposici i depsit de la informaci en este suport, dacord amb la regulaci
que figura en lannex IV desta llei.

1. Para proceder a la inscripcin en el Registro de Instrumentos de


Planeamiento Urbanstico, el rgano que lo haya aprobado remitir la
siguiente documentacin a la sede del Registro:
a) De los instrumentos de planeamiento:
1. Certificado del acuerdo de aprobacin definitiva.
2. Documento tcnico, completo, aprobado definitivamente.
b) De las anotaciones accesorias o cancelaciones, el texto de la sentencia, auto o resolucin judicial o, en su caso, del acto correspondiente.
2. La documentacin a que se hace referencia en los apartados anteriores, deber remitirse con las diligencias oportunas que garanticen su
autenticidad y acompaada, en su caso, de la certificacin administrativa del rgano competente de la administracin que haya producido la
resolucin, el acto o el acuerdo.
3. Los documentos tcnicos de los instrumentos de planeamiento se
aportarn, mediante documento electrnico o en soporte informtico,
con objeto de facilitar su acceso por va informtica o telemtica, as
como la disposicin y depsito de la informacin en este soporte, de
acuerdo con la regulacin que figura en el anexo IV de la presente ley.

You might also like