Professional Documents
Culture Documents
86-98
ISSN: 1696-8298
www.antropologia.cat
Abstract
Resum
Key words
Raval, urban renewal, stigma, street prostitution,
myth, barri xino.
Paraules clau
Raval, regeneraci urbanstica, estigma, prostituci
de carrer, mite, barri xino.
(*) Un extracte d'aquest article es va presentar en el XXI congrs d'antropologia Llocs, temps, memries.
L'antropologia ibrica al segle XXI a Lle amb el ttol: Primera aproximaci etnogrfica al carrer den Robador de
Barcelona. El fenomen de la prostituci en el cas de la delimitaci drea de conservaci den Robador i Sant
Ramon al setembre de 2011.
BCN cerrar los pisos conflictivos en un rea de 63 fincas del Raval, El Peridico, 10/02/11.
La oposicin pide a Hereu que acte contra los incvicos, La Vanguardia, 02/02/09.
3
Aquest procs pot arribar al punt de que algunes de les mateixes estigmatitzades assumeixen una categoria
denigratria que, a ms, les pot induir a deixar el barri o l'activitat amb la que es procura la subsistncia. Es tractaria
del que Pierre Bourdieu ha anomenat violncia simblica i que vol conceptualitzar l'assumpci per part dels dominats
de la lgica de dominaci dels dominants. Veure Bourdieu i Passeron (1977: 44).
4
Wacquant recull investigacions d'altres autors que mostra una correlaci positiva entre "el deteriorament del mercat
laboral" i l'augment dels detinguts, mentre, "no existeix cap vincle comprovat entre ndex de criminalitat i ndex
d'empresonament". s a dir, el fet d'estar a l'atur no noms augmenta a tot arreu la possibilitat de patir una detenci
preventiva i de ms durada, sin que a ms, per un mateix tipus d'infraccions, un condemnat sense feina s posat a la
pres amb ms freqncia en comptes de rebre una sanci administrativa (Wacquant 2000: 106).
2
87
Miquel Fernndez
Les pgines segents sn el primer resultat doncs, d'una etnografia iniciada la
primavera de 2010. Aquesta s'ha abastit d'observaci no intrusiva des d'aquest moment
fins a la primavera de 2012, amb intensitats i regularitats variades, passant des de tardes
senceres, fins a visites espordiques a les nits o els matins. S'ha realitzat entrevistes
semidirigides a usuaris i vens del carrer i a responsables institucionals. S'ha observat
les relacions entre els usuaris del carrer, als bars i s'han visitat meubls i habitatges
particulars.
L'article est dividit en tres parts: un somer prembul histric sobre el lloc i dues
parts que resulten el gruix del text. La primera d'elles analitza les representacions
actuals sobre el lloc. S'exposa la manera com es defineix des de les institucions
poltiques i la premsa, un barri que porta ms de trenta anys de drstiques intervencions
urbanstiques. Aquesta part es complementa amb una petita anlisi historiogrfica que
dna compte dels oblits recurrents sobre aquell espai i la societat que el composava.
Finalment, es contrasta l'anlisi de les imatges i discursos produts sobre el barri, amb la
descripci i anlisi etnogrfica sobre les prostitutes del carrer d'en Robador. La manera
en la que se estructura l'article, pretn manifestar el contrast entre all que es diu sobre
el lloc, all que ja no es recorda i all que efectivament est succeint. Per fer aix, em
centro en els discursos sobre la prostituci en la zona de l'anomenada lla Robador.
Aquest decalatge entre les imatges i l'observaci directa, deixa una escletxa per entendre
els interessos ocults, tant d'administracions pbliques com de grans inversors privats
sobre el barri.
De fet, es pot avanar en aquestes lnies que, una de les paradoxes ms violentes
que aqu s'exposen, mostra com, mentre es persegueix i es calumnia la prostituci al
carrer d'en Robador, proliferen escndols judicials al voltant dels macrobordells de la
ciutat o de la perifria. El sotrac s manifest quan sn certs responsables poltics de la
zona, els imputats en aquests casos i els propietaris d'alguns del bordells ms coneguts
de la ciutat (veure la nota a peu de pgina nmero 26).
88
combatius van convertir els seus carrers en l'escenari on es van protagonitzar gran part
de les insurreccions urbanes de la Barcelona del segle XIX i del primer ter del XX.5
Les fbriques van anar desapareixen del barri paulatinament, de igual manera
que els seus propietaris. Les fbriques es van traslladar a la perifria (als barris de Poble
Sec i Poble Nou o Sant Andreu) i els propietaris a la nova ciutat que representava
l'Eixample. Desapareguda la indstria, el barri es va anar caracteritzant per petits tallers
artesans, botigues i locals d'oci nocturn, especialment, en la zona ms propera al port.
Va ser durament bombardejat per l'aviaci feixista italiana l'any 1937 i el 1938 i van
destruir l'antic barri de Drassanes, decorat del mtic Barri Xino. Va ser abandonat per
les autoritats municipals i pels grans propietaris de finques de la zona fins que, arran de
l'elecci el 1986 de Barcelona com a seu dels Joc Olmpics d'estiu de 1992, es van
desencadenar un seguit de projectes urbanstics sobre el Raval que, sota el mantell de la
regeneraci urbanstica, han significat la destrucci ms important que s'ha produt en
teixit urb consolidat en Europa (Von Heeren 2002).
89
Miquel Fernndez
gran part de la misria de la ciutat. La forma que pren aquesta misria s la dels cossos
en moviment de vagabunds, furtadors o petits delinqents, politoxicmans pobres i
intensament addictes i, com no, prostitutes que ning anuncia a les pgines de Relax
dels diaris convencionals. Segons els mateixos mitjans, aquesta misria noms reclama
una soluci: eradicar els seus protagonistes del lloc on s'exposen.9 Aquesta
sobreexposici evidencia la Barcelona cvica, ordenada, segura, de qualitat i de
llibertat (Hereu 2009) amb la qual sembla que somnien els prcers de la ciutat (Lpez
Snchez 1986) i a la que tants recursos destinen.10
Generalment, pel cas de prostituci al Raval o ms concretament al carrer den
Robador, la majoria de mitjans de comunicaci es refereixen a lexplotaci sexual de
les dones, que sn portadores de malalties de transmissi sexual, maltractades,
torturades i violades i que es trafica i obliga a la prostituci a menors. Sacostuma a
afegir un apunt relatiu a la procedncia estrangera de les prostitutes, i derivat daix,
que formen parts de xarxes de prostituci internacionals (Arella, Fernndez, Nicols
& Vartabedian 2007).11 El treball sexual al carrer, doncs, ocupa la centralitat de les
darreres notcies i es presenta des de fa uns anys i de fet, de manera intermitent durant
tota la histria del barri (Alcaide Gonzlez 1999 i 2001) com una presncia
intolerable als carrers del barri del Raval (Hereu 2009).12
Una de les darreres propostes per solucionar el problemes dincivisme i
prostituci, s la ja esmentada delimitaci dels carrers Robador i de Sant Ramon com a
rea de Conservaci i Rehabilitaci. Aix s, alienant qualsevol explicaci en termes
de les condicions socials i econmiques que ho fan possible. En les finques que es
troben afectades per aquesta delimitaci drea, a ms de residencies la gran majoria
en un estat de sobreocupaci i/o infrahabitatge segons l'estudi que va elaborar el propi
ajuntament durant l'any 2010 i que ara s'ha fet pblic (Comissi de Govern 2011) hi ha
alguns meubls, i finques abandonades per diversos motius. Algunes daquestes sn
recentment Antoni Puigverd: Quisiera detenerme en el Raval como ejemplo representativo. En l se concentran hoy
algunos de los problemes que mayor indignacin ciudadana provocan (calles y plazas excrementales; conculcacin
del derecho de los vecinos, no precisamente ricos, al descanso, a la seguridad y a la limpieza). Si tenemos en cuenta
la fenomenal o la migratoria de los ltimos diez aos, el Raval podra ser infinitamente peor. Sus zonas fronterizas
podran haberse convertido en un inmenso barrio sin ley. Es el Harlem del sur de Europa. Una selva marginal,
infranqueable en el corazn de Barcelona (Antoni Puigverd, El Cisne ya no canta, La Vanguardia, 12 /09/2005). I
un ltim exemple entre tants s el reportatge publicat al suplement del diumenge de La Vanguardia titulat La
maldicin del Raval (11/10/2009) amb un destacat que resum el to del reportatge: Las imgenes de delincuencia, de
suciedad y de prostitucin y sexo en la calle [...] que aqu casi se ha convertido en normalidad. El Raval luch por
cambiar su destino, pero parece haber perdido la guerra.
9
La proposta es concreta amb un enduriment de la Llei destrangeria aix com del codi penal relatiu a la petita
delinqncia. Veure per exemple L. Benvenuty, Ahora los delincuentes no tienen miedo, La Vanguardia, 15/08/09.
A ms, municipis catalans com Badalona, Salt, Vic o Barcelona, contemplen associar les faltes administratives que
sancionen les mltiples ordenances cviques dels diferents consistoris per tal de repatriar o impedir la reagrupaci
familiar a immigrants incvics. Veure per exemple F. Masreal, El rebuig a immigrants incvics suma suports
d'alcaldes i Govern, El Peridico, 15/15/10
10
Noms a ttol orientatiu, la darrera proposta de transformaci urbanstica de la zona s la delimitaci d'rea rea
datenci especial es calcula una inversi de 9,7 i milions d'euros i 10'4 ms per adquisicions de finques. Comissi
de Govern. Ajuntament de Barcelona. (2011). El Raval: rea datenci especial Una nova oportunitat per Barcelona.
A: http://bcn.es/fitxers/premsa/110209.comissigovernfebrer2011.103.pdf , consultat el febrer de 2011.
11
Precisament com a resposta a un reportatge aparegut al diari El Pas lestiu de 2009 sobre la prostituci nocturna al
Mercat de Sant Josep de la Boquera, una carta al director denunciava que raramente se apartan de los tpicos al uso,
y es habitual que simplifiquen brutal e irresponsablemente, y aun poeticen, un negocio en el que hay algo ms que
prostitutas vctimas y proxenetas explotadores. Sus reporteros hablan de las condiciones inhumanas en las que ejercen
su oficio las "trabajadoras del sexo" en "habitaciones que ocupan en viejos y cochambrosos casalotes del Raval.
lvarez Beciano, Prostitucin en el Raval, El Pas, 09/09/09.
12
El motiu de la seva centralitat s un interrogant que ara no ens podem detenir a escodrinyar per es pot apuntar que
la seva manca de legislaci, la seva dimensi a la vegada fosca i necessria per manteniment i la reproducci d'una
societat patriarcal i oficialment mongama, molt probablement es troben de l'explicaci ms fonamentada (Foucault
[1976] 1987; Engels [1884] 1998).
QUADERNS-E, 17(2), 86-98
ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
90
ocupades per persones que no poden pagar-se un lloguer i que generalment malviuen en
condicions extremes i de manifesta insalubritat.
Aquesta penltima proposta dintervenci urbanstica per afrontar problemes
socials, cal situar-la en el context de la complexa malla dimatges infamants sobre el
barri, dinteressos immobiliaris i de control pblic de la pobresa. En aquest sentit, i tot i
que les dimensions daquest text no ho permeten, s que cal tenir present, que per
desordir aquesta qesti, s necessari contemplar el que alguns autors anomenen
fiscalitzaci de l'urb en el marc de processos d'apropiaci capitalista del centre histric
de la ciutat13 (Harvey 2005; Davis 2003; Horta 2010; Maza, McDonogh & Pujadas
2002; Lpez Snchez 1993 i 1986; Capel 1975, entre d'altres).
91
Miquel Fernndez
En lactual zona destudi, sembla que les noves construccions d'habitatges,
oficines, un hotel de luxe o la Filmoteca Nacional de Catalunya, no noms no han
liquidat la misria sin que lhan posat a la vista dels nous usuaris: vens amb millors
condicions socioeconmiques i els resultants de la gradual per insistent penetraci del
turisme massiu al barri. En la producci de la imatge de barri degradat, sobliden
precisament les explicacions tradicionalment ms pertinents. El primer de tot s que
aquesta degradaci ve dantuvi i probablement t ms a veure amb que la zona est
afectada pel pla Cerd des de 1869, que ha patit un perenne i crnic abandonament per
part de propietaris i consistori, que ha estat bombardejada intensament durant els anys
1937 i 1938 i que les runes shan preservat fins gaireb els anys 80. Igualment
sobliden de les conseqncies de les destruccions de trames urbanes i xarxes socials
que comportaren la construcci de lAvinguda Garca Morato, la posterior demolici de
l'Illa Sant Ramon o lassolament de quatre illes de cases que va suposar la Rambla del
Raval o les ms recents a l'rea de Illa Robador.17
Cal dir doncs que les ciutats inventen un passat i el reprodueixin precisament al
voltant dels llocs de l'oblit (Boyarin 1989). I en aquest sentit, la font de la memria del
barri no s pas el record sin l'amnsia. Els oblits relatius al Raval (Castaos 2010) a
ms dels senyalats al pargraf anterior que explicarien lestat de degradaci sn que
aquest18 no ha estat mai un lloc prou cvic, accessible o segur per una cultura de
l'ordre progressivament ms hegemnica (Lpez Snchez 1993). La recurrent retrica
de recuperar el Raval19 doncs s inconsistent en el sentit que la historiografia local
dna compte que la zona hagi estat en algun moment sota control total i sistmic de les
institucions. s a dir, la pobresa i algunes les seves manifestacions ms vehements en
forma de revoltes, aldarulls, agitacions, delinqncia, immigraci, venda ambulant o
prostituci, sempre han estat presents fins al dia davui (Ealham 2005; Paz 2004; Aisa
& Vidal 2006; Artigues et alii 1980; Salut 1938, entre molts d'altres).
El que resulta potser un novetat en el tractament actual que est rebent el barri
per part de ladministraci municipal s que si durant els segles XVII i XVIII es van
installar ordres religioses o assistencials per controlar i disciplinar la poblaci all
resident (Fraile 2011), al segle XIX tota una srie dintellectuals, metges i juristes, van
aplicar lhigienisme (Alcaide Gonzlez 1999 i 2001; Fraile 1990) amb la intenci de
reduir la morbiditat i sanejar la zona, i al segle XX les infames lleis de Vagos y
Maleantes aplicada a Catalunya per Llus Companys al 1933 i desprs de Rodolfo
Martn Villa al 1952 (Ealham 2005) pretenien controlar i reprimir els desordres; no s
fins al segle XXI que es declara la inacceptabilitat de la presncia de la seva poblaci
ms caracterstica i es posen en marxa, a ms dels mecanismes clssics dassetjament,
control i repressi dels seus habitants i usuaris, els de la seva expulsi directa com a
conseqncia de desnonaments o expropiacions, o indirecta com a resultat de la
destrucci del patrimoni habitacional, social, cultural i econmic.
17
En aquest ltim cas, la intervenci va suposar la destrucci de 450 habitatges, 93 locals comercials i, el ms brutal,
lexpulsi de 7000 vens i venes (Fabre & Huertas, 1976)
18
La zona del barri coneguda com El Xino que tenia el seu centre neurlgic a l'antic i desaparegut sota les bombes
italianes del 1937 i 1938 i desprs per la piqueta municipal franquista, barri de les Drassanes (de Otero 1943). Lantic
Distrito V. superposa els seus lmits amb els del actual Raval. Dintre daquest sidentificaven diversos barris: el
Carme, Betlem, Sant Antoni, Pedr que donaven espais a una amalgama de classes populars de variada procedncia
social, econmica o nacional.
19
Expropiaciones para recuperar el Raval ms degradado, La Vanguardia, 10/02/11
92
Precisament lassetjament municipal en aquest carrer est collaborant, potser sense tenir coneixement, en la
degradaci daquests espais. Generalment, les habitacions acostumaven a tenir bidet dintre per donat que era un
senyal inequvoc de la tasca que all es portava a terme, els gestors han preferit deixar les habitacions sense aquest
servei.
21
Tal i com es desprn de letnografia que s'est portant a terme, aix com de la de Lpez, Sirvent i Carreras (en
premsa). Cal dir per, que sidentificaren homes especialment durant lestiu de 2010- que donaven la sensaci que
podien fiscalitzar algun grup de noies. Tot i aix, en ambdues etnografies es recull que aquest tipus dorganitzacions
al carrer den Robador, en el cas dexistir, serien residuals.
QUADERNS-E, 17(2), 86-98
ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
93
Miquel Fernndez
A ms, algunes d'aquestes noies que es troben en una situaci dirregularitat
sobrevinguda (Fernndez & Romero 2008), i per driblar la Llei d'estrangeria que les
condemna durant un mnim de tres anys a viure en la clandestinitat, contreuen
matrimoni amb un ciutad espanyol, de vegades, a canvi duna quantitat de diners que
pot arribar als cinc mil euros.22
No sacostuma a veure treballadores dels serveis socials municipals. El que s s
fcil presenciar, s a policies de la Gurdia Urbana, assajant-les, dient-les que
abandonin lrea en la que es troben, demanant-les la documentaci, escorcollant-les
o directament multant-les amb tres-cents euros perqu sospiten que estan oferint serveis
sexuals a algun presumpte client-23 Aix no succeeix d'una manera sistemtica per s
regular. He observat grups de noies d'aspecte centre afric corrent en grup davant de la
Gurdia Urbana un dia qualsevol. s difcil copsar el cel de la policia a la zona en
relaci a l'exercici de la prostituci. Aix s, es pot identificar una correlaci entre
l'augment de notcies ignominioses sobre el lloc, i la persecuci de les noies o clients.
Depenen d'aquest fet, es pot veure les noies sortint cautelosament de les finques o bars,
amb una por fonamentada de ser vistes per la policia.
Daquesta forma, si afegim lestigma de la prostituci al de la immigraci, les
dificultats per desenvolupar la seva feina es multipliquen. I si les noies volen
efectivament deixar aquesta feina tampoc no ho tenen gens fcil. El primer pas s
abandonar la condici d'irregulars administratives o illegals. Alguns del casos que
conec han pogut regularitzar la seva situaci grcies a clients o amics que les han ajudat,
per exemple, contractant la noia en un negoci i pagant a mitges la cotitzaci
corresponent a la seguretat social durant el temps necessari per poder regularitzar la
seva situaci. Desprs es pot disposar de ms recolzament de les administracions per
integrar-se al mn laboral regulat, amb cursos, participaci en borses de treball,
assessorament, etc. Exemples com aquest, es recullen igualment en daltres etnografies
(Lpez, Sirvent, Carreras en premsa: 128).
I les dones que no volen o no poden deixar aquesta feina tenien i tenen encara a
Robador i especialment en els seus bars24,un espai millor disposat per portar-la a terme i
probablement amb ms autonomia que als bordells.25 En aquest sentit, el primer que cal
destacar s que el control sobre les persones en llocs oberts s evidentment ms difcil
que en locals tancats, i ms encara si aquests espais oberts sn carrers cntrics de la
ciutat i plens de gom a gom durant gran part del dia i la nit (Jacobs 1973). Generalment
les treballadores sexuals es coneixen entre elles i tamb sn conegudes pels propietaris
o empleats dels comeros, bars o perruqueries de la zona. Aquestes circumstncies fan
que, contrriament al que pot passar als bordells26, la seva activitat professional al carrer
22
Aquest fet, les atorgar durant el primer any el perms de residncia i desprs d'aquest any, tamb el de treball. En
el moment que es produeixi el divorci o s'oficialitzi la separaci haur de regularitzar com la resta d'immigrants no
comunitaris la seva situaci sempre mitjanant una contracte laboral -en vigor, que s'ha finalitzat recentment o que
s'espera renovar. Per aprofundir en els aspectes relatius al que significa est sancionat per la llei d'estrangeria em
remeto al nostre treball sobre la qesti (Fernndez 2008).
23
Existeix literatura sobre la qesti que inventaria les denncies de prostitutes agredides i xantatjades per policies
(obligades a practicar coits i fellacions per no ser denunciades i/o expulsades de lEstat). Veure Regina de Paula
Medeiros (2000).
24
Novament letnografia citada recull reflexions com aquestes on es destaca la valoraci positiva del treball al bar
com a millor alternativa: Por ejemplo el [club] que est en Tenerife que he ido muchas veces, pagaba quince euros
nada ms y te dan comida, vivienda y todo me entiendes?, o sea que se portaban bien, no te sacaban el dinero como
los otros no?, pero...prefiero aqu [es refereix al Bar X] (Lpez, Sirvent i Carreras en prensa: 119).
25
Letnografia citada (Lpez i alii en prensa) destaca que el carrer o els bars ofereixen, no noms ms autonomia,
sin la possibilitat que dones ms grans o que responguin a altres canons esttics, o que, en definitiva, puguin deixar
de ser considerades un objecte de consum comercialitzable, puguin exercir aquesta feina.
26
Diferents casos de corrupci municipal en connivncia amb cossos policials han saltat a la premsa els darrers anys.
Els casos ms famosos sn els dels macro bordells Saratoga i Riviera de Castelldefels on estan implicats, entre
daltres el cap de la Unidad contra las Redes de Inmigracin y Falsedad Documental (Ucrif) de Policia Nacional,
QUADERNS-E, 17(2), 86-98
ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
94
resultin ms segura, fluent i esbargida, tal i com tamb mostra novament l'etnografia
citada (Lpez, Sirvet i Carreras en premsa)
Les meretrius que porten ms temps treballant o vivint en aquell carrer, algunes
des de fa ms de 30 anys, mexpliquen que, contrriament als tpics sobre la prostituci
al carrer, no han patit agressions o vexacions especfiques relacionades amb la feina que
fan i, a ms, que fins fa no gaires anys vivien molt b, amb uns ingressos
significatius27 i una ocupaci laboral de poques hores diries.28
Conclusions
En aquests pgines, resultants d'una primera anlisi del treball de camp sobre el carrer
d'en Robador, s'ha establert una relaci explicativa entre processos microsocials i macro
transformacions urbanstiques. S'ha volgut mostrar la persistncia de les cultures de
control sobre el barri i la seva actualitat, on ja no noms es tracta del control de la
poblaci sin tamb de la seva expulsi. En aquest sentit, s'ha interpretat com es
produeix certa imatge sobre la zona i a quins interessos pot estar servint. En el cas
estudiat, aquesta imatge justifica la fiscalitzaci intensiva sobre la vida urbana de la
zona, la destrucci de patrimoni habitacional, cultural i econmic, i expulsi de
poblaci i d'activitats. Aix, s'afegeixen les noves tcniques governatives que tenen,
entre algunes de les seves conseqncies, volgudes o no, neutralitzar ocupacions
laborals fora del mercat institucional, i forar-les a restar dintre del mercat laboral
formal per altament precaritzat.
Aquest article ha descrit i analitzat doncs la producci d'imatges
estigmatizadores sobre un barri i sobre la prostituci. A ms d'aix, s'ha establert una
relaci correlativa entre la producci d'aquesta imatge denigratria i els processos de
regeneraci urbana. Aquesta ltima correlaci ha perms una tercera, on aquesta
estigmatizaci que precedeix a la regeneraci urbana coadjuvaria a un control
instrumental dels usuaris de la zona que permeti, d'un costat, l'esmentat control urb, i
de l'altre, adequar les activitats que all es desenvolupen, a la producci de plusvlues
per a tercers. Arribats a aquest punt, a l'autor li ressona com una melodia en bucle la
pregunta que algunes de les noies que all encara treballen es fan: y ahora que se han
enamorado del barrio, qu van a hacer con nosotras?.
Abundio Navas. Als directors dels prostbuls sels acusa de suborn, proxenetisme, contra els drets dels treballadors i
immigraci illegal. De fet, al mar de 2009 una jutgessa investigava aquests fets en relaci a una suposada trama de
corrupci policial vinculada a ladjudicaci de llicencies fraudulentes a bordells o la negativa a ser inspeccionats per
ladministraci. Aqu hi estaven implicats dos tcnics de lAjuntament de Barcelona i una funcionaria del mateix.
Eren coneguts els noms del enginyer municipal Joaqun Quilez que al seu temps s acusat damenaces a la que en
aquell moment era la regidora del districte Itziar Gonzlez i una assessora seva i el del cap de llicncies del Districte
de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano.
27
La majoria de les noies amb les que s'ha parlat reconeixen les actuals dificultats per viure exclusivament de la
prostituci. Moltes es remeten a poques passades en les que podien viure folgadament. Aquests testimonis es poden
trobar arreu i a tall dexemple serveixi aquesta cita: 'la Coreana' le costaba al cliente quince pesetas, y se la
consideraba una mujer de cincuenta chapas diarias. Cincuenta servicios en aquellos aos [finals dels anys 60 del segle
XX] equivalan a quinientas pesetas para la mujer. Ingreso muy elevado si se tienen en cuenta que un obrero
cualificado perciba un jornal semanal de trescientas pesetas (Aisa & Vidal 2006: 323).
28
A ms del resultat de l'observaci i del conjunt de l'etnografia produda, existeixen documents que donen compte
de la possibilitat real que les persones que exerceixin aquestes feina, la gaudeixin. El bloc PaulaVip que s'anuncia
com scort independiente de lujo i on es recullen quantitat de notcies sobre trames de prostituci a bordells o apunts
sobre algunes de les seves gratificants experincies laborals. El film de Francesc Betriu Mnica del Raval (Betriu &
Coronado 2010) mostra una professional d'aquesta tasca molt allunyada de l'imaginari ttric sobre la figura de la
prostituta de carrer com a dona hiperexplotada i subjecte de tot tipus de vexacions.
QUADERNS-E, 17(2), 86-98
ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
95
Miquel Fernndez
Bibliografia
AISA, F.; VIDAL M. (2006) El Raval: un espai al marge, Barcelona: Base.
ALCAIDE GONZLEZ, R. (1999) La introduccin y el desarrollo del higienismo en
Espaa durante el siglo XIX precursores, continuadores y marco legal de un proyecto
cientfico y social, Script Nova. Revista Electrnica de Geografa y Ciencias Sociales
50, pp. 1-40.
ALCAIDE GONZLEZ, R. (2001) Inmigracin y marginacin: prostitucin y
mendicidad en la ciudad de Barcelona a finales del siglo XIX. Una comparacin con la
actualidad, Script Nova. Revista Electrnica de Geografa y Ciencias Sociales, 94, pp.
1-9.
AMADES, J. (1934) Guia llegendria de Barcelona: el Raval, Barcelona: La Neotpia.
ARELLA, C.; FERNNDEZ BESSA, C.; NICOLS LAZO, G.; VARTABEDIAN, J.
(2007) Los pasos (in) visibles de la Prostitucin. Estigma, persecucin y vulneracin de
los derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona, Barcelona: Virus editorial.
ARTIGUES, J. et alii (1980) El Raval: histria dun barri servidor d'una ciutat,
Barcelona: Associaci de vens del Districte V.
BALAGUER, V. et alii (1888) Las Calles de Barcelona en 1865: (complemento de la
historia de Catalua), Madrid: Impr. y Fundicin de M. Tello.
BORELLI, C. (2009) Imaginaris practicats. Remodelaci urbanstica i reconstrucci
simblica al barri del Raval, Barcelona, Revista detnologia de Catalunya 34, pp. 134136.
BOURDIEU, P.; PASSERON, J.-C. (1977) La reproduccin. Elementos para una
teora del sistema de enseanza, Barcelona: Laia.
BOYARIN, J. (1989) Un lieu de loubli: le Lower East Side des Juifs.
Communications 49, pp. 185-193.
CABR, A.; MUOZ, F. (1994) Ildefons Cerd i la insoportable densitat urbana:
algunes consideracions a partir de la cartografa i anlisi de les estatadistiques
contingudes en la Teoria General, Papers de demografia, 93.
CAPEL, H. (1975) Capitalismo y morfologa urbana en Espaa, Barcelona: Los libros
de la frontera.
CAPEL, H. (2009) Barcelona: construcciones, destrucciones y responsabilidades,
Biblio 3w. Revista bibliogrfica de geografa y ciencias sociales, vol. XIV, n 819, 15
de abril, pp. 1-7.
CASAS, J. G. (2003) La recreaci del passat: el Barri Gtic de Barcelona, 1880-1950,
Barcelona Quaderns dHistria 8, pp. 257-272.
CASTAOS, A. (2010) La memoria y su tergiversacin. Intereses ocultos y
suplantacin burguesa en el Barrio Chino de Barcelona, Ateneu Enciclopdic Popular.
Disponible a http://goo.gl/PyxYz , consultat al novembre de 2012.
CASTELLANOS, J. (2002) Barcelona, las tres caras del espejo : del Barrio Chino al
Raval, Revista de Filologa Romnica 2, pp. 143-154.
CCOLA GANT, A. (2010) El Barrio Gtico de Barcelona. Planificacin del pasado e
imagen de marca, Universitat de Barcelona, Departament d'Histria de l'Art. Tesis
disponible on-line a: http://www.tdx.cat/TDX-0119111-122923 .
COMELLAS i COLLDEFORNS, J. (1995) Aqui hi ha gana: debat sobre la marginaci
social a Barcelona, Barcelona: Catarrosa.
96
97
Miquel Fernndez
Barcelona: Direcci General de Cultura Popular i Tradicional. Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
LPEZ SNCHEZ, P. (1993) Desordre de lordre Allegats de la ciutat disciplinria
en el somni de la Gran Barcelona, Accia: Papers del Centre per a la Investigaci dels
Moviments Socials 3, pp. 97-11.
LPEZ SNCHEZ, P. (1993a) Todos, mayora y minoras en la Barcelona olmpica.
Apuntes sobre el gobierno de lo social en la ciudad-empresa, Economa y Sociedad 9,
pp. 103-115.
LPEZ SNCHEZ, P. (1991) 1992, objectiu de tots? Ciutat-empresa i dualitat social a
la Barcelona olmpica, Revista Catalana de Geografia 15, pp. 91-99.
LPEZ SNCHEZ, P. (1986) El Centro histrico: un lugar para el conflicto:
estrategias del capital para la expulsin del proletario del centro de Barcelona: el caso
de Santa Caterina y el Portal Nou, Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat
de Barcelona.
MAZA, G.; MCDONOGH, G. W.; PUJADAS, J. J.; CASAS, X. (2002) Barcelona,
ciutat oberta: transformacions urbanes, participaci ciutadana i cultures de control al
barri del Raval, Revista detnologia de Catalunya, 21, pp. 114-131.
MEDEIROS, R. de P. (2000) Hablan las putas. Fantasas y realidad en la prostitucin:
SIDA, prcticas sexuales y uso de preservativos, Barcelona: Virus.
OTERO, L. de (1943) Reformas de urbanizacin en Barcelona. A la mayor brevedad
se va a poner en prctica la demolicin del llamado "barrio chino", Boletn de la
propiedad privada 4(1), pp. 16-17.
PAZ, A. (2004) La Barcelona rebelde: gua de una ciudad silenciada, Barcelona:
Octaedro.
RIUS ULDEMOLLINS, J. (2008) Los barrios artsticos como base local de la cultura
global. El caso del Raval de Barcelona, Revista Internacional de Sociologa LXVI, pp.
179-205.
RUFIN ROTO, R (2011) Un caso paradigmtico: la rehabilitacin de las calles den
Robador y Sant Ramon del barrio del Raval de Barcelona. El oscuro antecedente de la
Isla Negra, Sin Permiso, http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3987 ,
consultat al novembre de 2012.
SALUT, E. (1938) Vivers revolucionaris: apunts histrics del districte cinqu,
Barcelona: Llibreria Catalnia.
SMITH, N. (2008) La generalitzaci de lennobliment: de l'anomalia local a la
regeneraci urbana com a estratgia global urbana a Barcelona, in: DDAA Ciutats en
(re)construcci: necessitats socials, transformaci i millora de barris. Barcelona:
Diputaci de Barcelona, pp. 31-48.
TABAKMAN, E. (2001). El casc antic de Barcelona: actuacin urbanstica o limpieza
social?, Scripta Nova. Revista Electrnica de Geografa y Ciencias Sociales, n 94
(67), 1 de agosto, pp. 1-12.
VILLAR, P. (1996) Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992): crnica y
documentos de los bajos fondos de Barcelona, Barcelona: La Campana.
VON HEEREN, S. (2002) La Remodelacin de Ciutat Vella: un anlisis crtico del
modelo Barcelona, Barcelona: Vens en Defensa de la Barcelona Vella.
WACQUANT, L. (2000) Las crceles de la miseria, Madrid: Alianza.
98