MANCOMUNITATS

Les mancomunitats
a Mallorca
Francisco Gonzlez Paredes
Les mancomunitats a Mallorca
Presentaci
Seguint la voluntat expressa de donar a conixer i difondre els estudis que desenvolupa
lObservatori de Poltiques Locals (OPL), us presentam el treball elaborat per Francisco Gonzlez,
que pretn analitzar i estudiar la realitat present i les caracterstiques del funcionament de les
mancomunitats a Mallorca.
Aquest estudi considera les dades quantitatives i diverses metodologies qualitatives de treballs
sociolgics, que ens ajudaran a tenir una visi de conjunt del que fan les mancomunitats de municipis a Mallorca, i de com les viuen i analitzen els principals protagonistes del seu funcionament.
La mancomunitat pot ser entesa o viscuda des de molts angles. En sentit jurdic, la mancomunitat fa
referncia a l'associaci lliure de municipis, que creen una entitat local superior. Els municipis associats deleguen part de les funcions o competncies que la llei els atribueix, amb lobjectiu de prestar
un servei conjuntament per a tots els membres. Les mancomunitats gaudeixen de personalitat jurdica prpia per al compliment dels seus fins, i poden existir sense lmit de temps o ser creades nicament per a un temps determinat i per a la realitzaci d'una activitat concreta o ms duna.
Un dels principals motius del naixement de les mancomunitats s fer possible la implantaci dalguns serveis que, de manera individual, els pobles que la integren no poden assumir. Daquesta
manera, la mancomunitat t un sentit rellevant a lhora de parlar de la gesti i el desenvolupament de serveis i poltiques en municipis petits. Tamb s aix quan els municipis amb intencionalitat dassociar-se tenen caracterstiques semblants: socials, de poblaci, histriques, de desenvolupament econmic, de conjuncions culturals...
Des del Departament de Cooperaci Local es considera que les mancomunitats tenen un seguit
de potencialitats no prou difoses o conegudes. Aquestes potencialitats shan de conixer i han
ser ben analitzades per facilitar una nova possibilitat de suport per als municipis, especialment
per als ms petits. En aquest sentit, hem considerat que la mancomunitat pot ser de gran utilitat en diversos vessants: a lhora de racionalitzar els recursos (basant-se en les dinmiques de les
economies descala), delegar funcions o dimpulsar programes especfics.
Aquest estudi que teniu a les mans s una primera passa per donar dades i eines als ajuntaments
que els puguin ajudar en els processos de presa de decisions per crear associacions eficients,
basades en les necessitats institucionals i ciutadanes dels nostres municipis.
A la vegada, vol ajudar a difondre les experincies dels treballs de les mancomunitats ja existents.
Els seus xits i les seves dificultats sn la principal font de coneixement, que ens permetr avanar i aprofundir en el funcionament daquestes institucions.
Finalment, tamb vull aprofitar aquesta presentaci per reconixer el treball, lesfor i la constncia de tots aquests ajuntaments, que, amb la seva iniciativa, han obert cam a aquestes noves formes de gesti supramunicipal a Mallorca.
Miquel Rossell
Conseller executiu de Cooperaci Local
Consell de Mallorca
ndex
1. Introducci
................................................................................................................
1.1. Els objectius de lestudi ........................................................................................
1.2. Metodologia i treball de camp .............................................................................
2. El context socioeconmic de les mancomunitats de Mallorca ......................................
11
2.1. Mancomunitat de Tramuntana .............................................................................
11
2.2. Mancomunitat del Raiguer ..................................................................................
12
2.3. Mancomunitat del Pla de Mallorca ......................................................................
13
2.4. Mancomunitat Nord
...........................................................................................
13
2.5. Mancomunitat Sud-Mallorca ................................................................................
14
2.6. Mancomunitat del Migjorn ..................................................................................
14
2.7. Municipis no mancomunats .................................................................................
15
3. Anlisi per mancomunitats ..........................................................................................
17
3.1. Mancomunitat del Pla de Mallorca ......................................................................
18
3.2. Mancomunitat del Raiguer ...................................................................................
21
3.3. Mancomunitat de Tramuntana .............................................................................
22
3.4. Mancomunitat Nord ............................................................................................
24
3.5. Mancomunitat Sud-Mallorca ................................................................................
26
3.6. Mancomunitat del Migjorn
.................................................................................
27
4. Anlisi comparativa de les mancomunitats ..................................................................
29
4.1. Criteris de creaci ................................................................................................
29
4.2. Serveis i equipaments ..........................................................................................
29
No podem presumir de fer gaires coses junts.

Miquel Vidal i Vidal, batle de Santany
4.2.1. Serveis
......................................................................................................
29
4.2.2. Equipaments i tasques ...............................................................................
31
4.3. Relacions entre les mancomunitats .......................................................................
33
5. Possibles noves conformacions de les mancomunitats ................................................
35
5.1. Raiguer ................................................................................................................
35
5.2. Tramuntana ..........................................................................................................
36
5.3. Nord ....................................................................................................................
36
5.4. Pla .......................................................................................................................
36
5.5. Sud ......................................................................................................................
36
5.6. Migjorn ................................................................................................................
37
5.7. Les mancomunitats hipottiques: Llevant i Badia ..................................................
37
6. Finanament i despeses ..............................................................................................
39
7. Conclusions
...............................................................................................................
43
Annexos .........................................................................................................................
45
Annex 1
Autors de lestudi ............................................................................................................
45
Annex 2
El marc jurdic de les mancomunitats: legislaci estatal ...................................................
47
El marc jurdic de les mancomunitats: legislaci autonmica
51
.........................................
I . Intro du cci
Sha escrit molt, i encara se nha parlat ms,
de lestat dinsuficincia crnica i daband
institucional que sofreixen els ajuntaments. A
aquests mals endmics suneixen aquells
altres que poden derivar de les caracterstiques prpies de cada municipi, siguin econmiques, poltiques, socials, geogrfiques o
daltre tipus. Un instrument de gesti, ignorat
quan no desconegut, que preveu lordenament jurdic s la possibilitat dagrupar municipis en ens locals, reconeguts com a tals,
denominats mancomunitats, amb la finalitat
dexercir en com nombroses tasques ciutadanes i dassistncia social. Els principals avantatges consistirien a abaratir el cost daquestes
activitats, fins al punt de poder considerar, a
ms, la possibilitat dimplantar nous serveis
per a la ciutadania o millorar la gesti de tasques prpies (molt significativament, la
demanda i la tramitaci de subvencions). s
evident, per exemple, que resultar ms rendible compartir un cami de recollida de residus
urbans entre quatre o cinc petits pobles vens
que mantenir cadascun un cami propi, o b
disposar duna activitat o un equipament
addicional en com que de manera individual.
Fer una descripci global de la situaci

actual de les mancomunitats de municipis de Mallorca (Nord, Sud-Migjorn,
Pla, Raiguer i Tramuntana), prcticament desconeguda tant per les administracions com per la mateixa ciutadania o, fins i tot, per les mateixes
mancomunitats. (La mancomunitat s
lens local que probablement ha estat
objecte dun menor nombre danlisis,
fins i tot tan sols descriptives, amb la
qual cosa fer-hi un primer acostament
constitua una assignatura pendent,
des del punt de vista tant prctic com
politolgic, almenys en lmbit balear.)
Fer una anlisi comparativa de les distintes mancomunitats, dels seus criteris de creaci i del seu funcionament
(serveis oferts i competncies desenvolupades, funcionament administratiu,
coordinaci dins la mancomunitat i
entre unes mancomunitats i altres,
finanament, problemes tcnics i poltics, etc.), i comprovar-ne el diferent
grau de desenvolupament, la qual
cosa pot servir desper perqu les
mancomunitats emulin aquells elements en qu el funcionament de la
mancomunitat sha demostrat efica i,
en altres casos, perqu facin simultniament intervencions correctores o de
posada en marxa.
Analitzar els criteris considerats a lhora de configurar aquestes mancomunitats i la influncia que tenen en el
seu desenvolupament i funcionament.
(Com veurem, precisament una de les
Davant el manifest subdesenvolupament daquesta valuosa eina, el Departament de

Cooperaci Local del Consell Insular de Mallorca
ha girat la vista cap a aquests rgans dadministraci local amb lobjectiu de conixer-ne lestat,
les fortaleses i les debilitats, i de poder escometre, aix, el propsit confs de reforar-los i
potenciar-los. Esperem, doncs, que el present
estudi serveixi com a primer pas en aquest cam.
1.1. Els objectius de lestudi

Labril de 2008, a iniciativa del Departament de
Cooperaci Local del Consell Insular de Mallorca,
es va comenar a elaborar el present estudi.
Els objectius de la recerca establerts a priori

eren els segents:
conclusions s lescassa memria

registrada de les circumstncies de
creaci daquests ens en la majoria
dels casos.)
Com un dels objectius menys descriptius i amb ms vocaci dintervenci

posterior, elaborar una proposta per
conformar noves mancomunitats i/o per
racionalitzar-les i millorar-les, amb lespecificaci i el suggeriment dels criteris
que shagin considerat ms adients.
Finalment, recollir totes les altres
dades dinters que resultin del mateix
procs dinvestigaci.
El treball de camp ha consistit en les tasques

segents:
Aquesta obra s una versi resumida de linforme que es ja es va presentar en el Departament

de Cooperaci Local del Consell Insular de
Mallorca. Aquesta versi extensa es troba en
aquest Departament a disposici de les persones que estiguin interessades a accedir a ms
informaci sobre aquesta investigaci.
1.2. Metodologia i treball de camp

Lestudi es va plantejar des duna perspectiva
politolgica fonamentalment qualitativa, mitjanant la realitzaci dentrevistes personals
en profunditat, amb laplicaci lliure dun
qestionari de preguntes obertes. Aix, shan
entrevistat els batles dels municipis de
Mallorca mancomunats o la persona que han
designat per fer lentrevista, de manera que,
en total, shan enregistrat ms de cinquanta
hores de converses.
El 29 de juliol de 2008 va acabar el treball de
camp, amb lexcepci de les entrevistes en
profunditat als batles de Puigpunyent i de
Campanet, que no es varen fer per causes
alienes a la investigaci. Aix mateix, no sha
pogut accedir a diversa documentaci dalgunes de les mancomunitats, com sn les
memries detallades dalgunes o els seus
balanos econmics.
Recopilaci dinformaci jurdica i

estadstica, que permeti tenir una succinta perspectiva de lordenament
administratiu i de la realitat socioeconmica de les mancomunitats.
Recopilaci de documentaci de les
mateixes mancomunitats: memries
generals, balanos, memries sectorials (de serveis socials, dinstallacions
i equipaments...).
Entrevistes personals en profunditat
amb tots els batles dels municipis mancomunats de Mallorca, amb les excepcions esmentades. En determinades
ocasions qui es va entrevistar fou el
regidor responsable de les relacions
amb la mancomunitat. s evident que
utilitzar els batles com a font principal
dinformaci comporta diverses limitacions metodolgiques, com el fet de
no poder disposar dinformaci sobre
les postures dels partits poltics de loposici o el fet que un canvi de govern
pugui significar un canvi eventualment radical en la pertinena dun
municipi a una determinada mancomunitat o en la relaci que hi mant.
En qualsevol cas, atenent criteris deficcia, temps i costs, i considerant que
el batle s en principi el subministrador
potencial de ms informaci qualificada, sha optat per aquesta via com la
ms convenient.
Evidentment, entrevistes en profunditat amb els presidents de cada mancomunitat.
Es va deixar oberta una via de comunicaci

directa amb les persones entrevistades per
aconseguir ms informaci puntual i detallada
al llarg del procs de recerca.
Municipi
Alar
Alcdia
Algaida
Ariany
Art
Banyalbufar
Binissalem
Bger
Bunyola
Campanet
Campos
Consell
Costitx
Dei
Escorca
Estellencs
Felanitx
Fornalutx
Inca
Lloret de Vistalegre
Lloseta
Llub
Mancomunitat del Pla
Mancomunitat
del Raiguer / Selva
Mancomunitat de
Tramuntana / Esporles
Mancomunitat Nord / Muro
Mancomunitat Sud-Migjorn
Mancor de la Vall
Maria de la Salut
Marratx
Monturi
Petra
sa Pobla
Pollena
Porreres
Puigpunyent
ses Salines
Sant Joan
Santa Eugnia
Santa Margalida
Santa Maria del Cam
Santany
Sencelles
Sineu
Sller
Valldemossa
Vilafranca de Bonany
Persona entrevistada
Observacions
Joan Font
Director insular de Cooperaci Local

del CIM i batle de Petra
Joan Simonet
Miquel Ferrer
Francesc Miralles
Joan Ribot
Rafel Gili
Mateu Ferr
Jeroni Salom
Pere Perell
Jaume Isern
Entrevista no realitzada
Guillem Ginard
Andreu Isern
Antoni Salas
Jaume Cresp
Antoni Gmez
Bartomeu Jover
Gabriel Tauler
Joan Albert
Pere Rotger
Arnau Mateu
Bernat Coll
Toms Campaner
Joana M. Pascual
Regidor delegat a la mancomunitat
Joan Rotger
President i batle respectivament
Severiano Quevedo
Jaume Perell
Guillem Ginard
Bernard Coll
Antoni Mulet
Jos Ramn Bauz
Gabriel Matas
Catalina Ma
Joan Comes
Joan Cerd
Bernat Bauz
President
President i batle respectivament
President
Presidenta
Tinenta de batle
Entrevista no realitzada
Sebasti Burguera
M. Teresa Munar
Guillem Cresp
Mart ngel Torres
Rosa Vich
Miquel Vidal
Margalida Llabrs
Josep Oliver
Guillem Bernat
Jaume Vila
Jaume Sans
Delegada a la mancomunitat
Finalment, com a posada en com i confrontaci de les diferents experincies, es va organitzar un grup de discussi en qu varen participar
els presidents i/o els gestors de les mancomunitats respectives. Ara b, en aquest grup no va
participar el representant de Sud-Migjorn.
Les persones participants en aquest grup han

estat les segents:
Mancomunitat Nord: Jaume Perell,

batle de Muro.
Mancomunitat del Raiguer: Joan
Rotger, president, i Joana I. Alba,
gerent.
Mancomunitat del Pla: Maria Pascual,
presidenta, i Jos R. Sicre, secretari.
Mancomunitat
de
Tramuntana:
Severiano Quevedo, president.
II. El context socioeconmic

de les mancomuni tats de Mallo rca
Sha de tenir en compte que, com que la consecuci deconomies descala s lobjectiu primordial de lexistncia de les mancomunitats, la
situaci econmica i el perfil de les activitats dels
municipis sn determinants a lhora de comprendren les diferents maneres de vinculaci i
de funcionament en el marc de les mancomunitats respectives. Amb relaci a aix, en aquest
apartat sofereix una breu visi de lestructura
de les mancomunitats i, entre altres dades, sen
presenten la superfcie fsica i la poblaci.
tenen, sobretot en lmbit de la Mallorca interior i de muntanya. Pel que fa al nombre de

restaurants i de bars, pot resultar un indicador
aproximatiu del turisme de pas, especialment a les zones sense grans nuclis urbans.
Atesa la importncia que el sector turstic t

en leconomia de Mallorca, el qual tamb vincula altres sectors com la construcci, es deixen anotats el nombre de places hoteleres i
dapartaments i el nombre destabliments de
turisme rural, per la creixent importncia que
Com a indicador de la presncia dactivitat

turstica en cadascuna de les mancomunitats,
cal confeccionar un ndex de referncia, com
pot ser la rtio de places turstiques per poblaci. Un nombre ms elevat en aquest ndex
indica ms activitat turstica.
Aquesta exposici ens donar una imatge de

la dicotomia entre la Mallorca turstica i la
rural,1 que s necessria per entendre el grau
de pertinncia de la conformaci actual de les
mancomunitats.
2.1. Mancomunitat de Tramuntana

Tramuntana
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
Bunyola
Banyalbufar
Dei
Escorca
Esporles
Estellencs
Fornalut
Puigpunyent
Sller
Valldemossa
Total
5.475
568
708
293
4.457
386
698
1.513
12.521
1.910
28.529
85
18
15
139
35
13
19
42
43
43
452
Places
turstiques
en hotels i
apartaments
38
121
367
03
37
101
0
25
2.018
2.707
Hostals, hotels Agroturismes i

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances2
Restaurants
i bars
1
1
1
10
2
2
33
2
2
4
4
9
4
39
17
2
1
8
3
18
12
143
22
227
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lInstitut Balear dEstadstica (IBAE, 2007)
1. Si b tamb s podria considerar una altra Mallorca, ladministrativa, de serveis i urbana, encapalada per Palma.
2. No shi inclouen les fondes ni les cases dhostalatge.
3. No shi inclouen les places del monestir de Lluc ni el seu cmping.
10
11
dista molt de poder ser considerada una

zona turstica convencional.
La rtio turstica (places turstiques / poblaci) s de 0,094, la ms baixa de totes les

mancomunitats. La densitat de poblaci, juntament amb la del Pla, s tamb la ms
baixa, de 63,11 habitants per km2.
Si sexceptua el Migjorn (subdivisi de la Mancomunitat Sud), aquesta s la Mancomunitat

que t un nombre ms baix de poblaci absoluta. La peculiar orografia, molt muntanyosa, i
la gran longitud territorial en marquen de
manera definitiva el perfil.
Ara b, t el nombre ms alt dagroturismes

i hotels rurals i dinterior, i cada any rep
milions de turistes de pas, encara que
2.2. Mancomunitat del Raiguer

Raiguer
Alar
Binissalem
Bger
Campanet
Consell
Inca
Lloseta
Mancor de
la Vall
Marratx
Santa Maria
del Cam
Selva
Total
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
4.707
6.326
1.016
2.515
2.877
26.504
5.295
46
30
8
35
14
59
12
2.118
28.237
30
54
5.175
3.205
87.975
38
49
375
Places
turstiques
en hotels i
apartaments

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances4
2
1
2
1
0
Restaurants
i bars
29
41
1
1
11
12
167
22
9
121
1
7
12
37
19
468
Resulta evident que s improbable que no

hi hagi places hoteleres en el conjunt daquests municipis, per, com que no es
veuen reflectides en les dades disponibles,
sha optat per no completar-les recorrent a
altres fonts, amb la finalitat de mantenir
lhegemonia metodolgica de lanlisi. En
qualsevol cas, s manifest que no es tracta

duna mancomunitat despecial rellevncia
turstica.
La densitat de poblaci s de 234,6 habitants per km2, amb la forta biceflia dInca i
Marratx.
2.3. Mancomunitat del Pla de Mallorca

Pla
Algaida
Ariany
Costitx
Lloret de Vistalegre
Llub
Maria de la Salut
Monturi
Petra
Porreres
Sant Joan
Santa Eugnia
Sencelles
Sineu
Vilafranca
de Bonany
Total
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
Places
turstiques
en hotels i
apartaments
4.258
750
1.004
1.134
2.030
2.118
2.594
2.707
4.597
1.847
1.420
2.656
3.053
90
23
15
17
35
30
41
70
87
38
20
53
48
28
2.521
32.689
24
591

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances5
2
12
4.103
11
1
1
2
1
2
2
2
Restaurants
i bars
34
1
3
3
8
15
9
28
18
23
10
9
13
37
1
21
16
220
La rtio turstica de la Mancomunitat s baixa,

de 0,109, mentre que la densitat de poblaci
s de 63,49 habitants per km2, prcticament
en el mateix nivell que Tramuntana.
Lactivitat turstica hi s gaireb testimonial,

centrada en el sector dels agroturismes, el
turisme dinterior i el turisme de pas.

Nord
Alcdia
Art
Muro
sa Pobla
Pollena
Santa Margalida
Total
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
Places
turstiques
en hotels i
apartaments

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances6
15.897
6.649
6.610
11.767
15.987
9.719
66.629
60
140
59
4
151
73
529
19.360
54
6.862
26
4
17
4.977
7.794
39.047
18
21
86
47
1
4
2
11
Restaurants
i bars
438
79
86
65
205
109
982
12

7. Ms un cmping.
13
El baix nombre de municipis no ens ha de fer

oblidar que la Mancomunitat comprn nuclis
de poblaci i turstics costaners, amb lexcepci de sa Pobla. Amb una rtio turstica molt
notable (0,586), disposa, a ms, dun elevat

nombre de formes dallotjament distintes de
lhotel convencional. La densitat de poblaci
s de 125,95 habitants per km2.
2.7. Municipis no mancomunats
Municipis no
mancomunats
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
Places
turstiques
en hotels i
apartaments
Andratx
Calvi
Llucmajor
Palma
Marratx11
Total: Badia
Sant Lloren
des Cardassar
Son Servera
Capdepera
Total: Llevant
Manacor
Total: Llevant
amb Manacor
Art12
Total: Llevant
amb Art
Total: Llevant
amb Manacor
i Art
Total de no
mancomunats
(sense Marratx ni Art)
9.906
43.449
29.891
375.773
28.237
497.256
81
145
327
209
54
816
2.940
42.821
9.951
37.562
6
53
10
57
93.274
7.498
10.766
10.245
28.509
35.908
82
43
55
180
260
64.417
6.649
2.5. Mancomunitat Sud-Mallorca

Sud
Campos
Felanitx
ses Salines
Santany
Total
Poblaci
(any 2005)
Superfcie
(km2)
Places
turstiques
en hotels i
apartaments
8.122
16.566
4.290
10.673
35.790
149
170
39
124
482
37
5.925
3.484
10.073
19.519

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances8
1
7
9
47
64
12
5
4
2
23
Restaurants
i bars
79
161
86
236
562
Amb certes similituds amb el cas de la

Mancomunitat Nord, a ligual daquesta, el
baix nombre de municipis no ens ha de fer
oblidar que comprn importants nuclis de
poblaci turstics costaners, amb lexcepci de

Campos. T una elevada rtio turstica, de
0,545, i la densitat de poblaci s de 74,25
habitants per km2.

Migjorn
Campos
ses Salines
Total
Poblaci
(any 2005)
8.122
4.290
12.412
Superfcie
(km2)
Places
turstiques
en hotels i
apartaments
149
39
188
37
3.484
3.521

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances9
1
9
10
12
4
16
Restaurants
i bars

residncia,
hotels rurals
hotels apmt. i
i dinterior
ciutats de
vacances10
Restaurants
i bars
126
1
4
12
1
1
19
138
808
236
3.316
121
4.619
13.884
7.871
11.077
32.832
9.898
26
21
45
92
9
2
2
2
6
13
212
161
177
550
341
440
140
42.730
54
101
4
19
413
890
79
35.158
320
32.877
13
10
629
71.066
580
42.784
105
23
969
523.436
1.202
136.004
227
37
4.506
79
86
165
La rtio turstica de la Mancomunitat de la

Badia assoliria la xifra de 0,187, per amb un
nombre absolut molt elevat (ms de 90.000
llits). Tamb s molt similar el cas del Llevant,
amb 32.000 llits (42.000 amb Manacor i
pocs ms amb Art) i una rtio altssima,
d1,151, per que davalla a 0,663 amb la
inclusi de Manacor i, encara ms, amb
Art. Dit duna altra manera, la Mancomu-
nitat del Llevant seria la major potncia turstica relativa de lilla, i la de la Badia, la major
absoluta.
Les densitats de poblaci per mancomunitats
se situarien en 158,38 habitants per km2 per
al Llevant (146,40 amb Manacor, 109,86 amb
Art i 122,52 amb ambdues) i 609,38 habitants per km2 a la Badia.

11. Si b pertany al Raiguer, sinclou en aquest grup perqu es pugui tenir una visi de la hipottica Mancomunitat de la Badia.
12. Pertany a la Mancomunitat Nord, per ha manifestat un inters potencial en la Mancomunitat del Llevant, constituda
amb quatre pobles.
13. Ms un cmping.
14
15
I II. Anlisi p er m anco munitats
Mancomunitats a Mallorca
Pollena
Alcdia
Escora
Campanet
Fornalutx
Sller
Dei
Valldemossa
Muro
Bger
Alar Lloseta
Sta. Margalida
Inca
Llub
Sta.
Binissalem
Maria
Maria
del Consell
Costitx
Cam
Ariany
Sineu
Sencelles
Marratx
Sta.
Lloret
Eugnia
Petra
St. Joan
Art
Capdepera
Bunyola
Banyalbufar
Esporles
Estellencs
Sa Pobla
Selva
Mancor
Puigpunyent
Andratx
Palma
Algaida
Monturi
Calvi
Son Servera
Sant Lloren
des Cardassar
Vilafranca
Manacor
Porreres
Felanitx
Llucmajor
Mancomunitat de Tramuntana
Mancomunitat del Raiguer
Mancomunitat Nord
Mancomunitat del Pla
Mancomunitat Sud
Mancomunitat del Migjorn
Campos
Santany
Ses Salines
17
3.1. Mancomunitat del Pla de Mallorca

Selva
Sller
Mancor
Bger
Dei
Alar
Valldemossa
Lloseta
Muro
Sta. Margalida
Inca
Sta.
Binissalem
Maria
Maria Consell
Costitx
del
Ariany
Sineu
Cam
Sencelles
Marratx
Sta.
Lloret
Eugnia
Petra
St. Joan
Algaida
Art
Llub
Bunyola
Palma
ajuntaments, i determinats serveis tamb els

paguen les persones que en sn usuries.
Poques vegades reben finanament europeu,
i sempre s a escala de mancomunitat, mai
com a municipi.
Monturi
Son Servera
Sant Lloren
des Cardassar
Vilafranca
La Mancomunitat fa recollida selectiva de

fems, en la qual participen avui dia tots els
membres del Pla, de manera que aquest s un
cas nic a Mallorca. En canvi, la neteja de
camins ha quedat a voluntat de cada municipi. La Mancomunitat va comprar dos tractors
i dos cops a lany un anava a cada municipi,
per al final decidiren que sortia molt car i els
municipis han deixat de tenir el servei com a
activitat continuada.
Manacor
Porreres
Llucmajor
Actualment la presideix Joana M. Pascual

Sans, que s regidora de lAjuntament
dAriany, i el gerent s Jos R. Sicre Vidal. La
Mancomunitat va comenar la marxa lany
1982, a iniciativa del Consell Interinsular i dels
batles de Sineu, Ariany, Costitx, Monturi i
Algaida.
Sens dubte, la Mancomunitat del Pla, que t
la seu a Petra, s la que duu a terme la comesa amb ms efectivitat: posseeix una estructura orgnica i de funcionament forta i estable,
desenvolupa nombroses tasques i serveis, i
mostra un alt grau dintegraci funcional dels
seus municipis.
En general, els integrants nestan molt satisfets,
com sha demostrat en les entrevistes realitzades: Tots ens duim molt b: som catorze municipis i sempre feim pinya, perqu estam segurs
que demanam bns comuns [...]. Hi ha sentiment poltic i de poble del fet que som del Pla
de Mallorca. No llevaria cap municipi: s ben
18
Felanitx
encertat amb els que som, per poblaci, per

costs... I, si nhi hagus ms, ja no serem la nostra mancomunitat. Som pobles homogenis.
El seu funcionament administratiu consisteix
en una reuni cada dos mesos, ms comissions, reunions de feina per rees i comissions
informatives.
Quant a laspecte econmic: Nosaltres
pagam el manteniment de la seu de la
Mancomunitat. Per ventura seria necessari
rebaixar el nombre de funcionaris. El pagament s segons el nombre dhabitants, per
hi ha municipis que no utilitzen determinats
serveis (per exemple, el centre de dia), s a
dir, serveis que no tenen cap usuari dun
determinat membre de la Mancomunitat, i
han de pagar la seva contribuci: Si ho ajustssim tot una mica ms, potser podrem
rebaixar el preu que pagam per estar mancomunats. La Mancomunitat s mantinguda
amb subvencions i amb aportacions dels
En la promoci cultural t especial importncia el Festival Internacional de Msica Clssica

de Cura, que s itinerant. Daltra banda, es va
posar en marxa un torneig de futbol en lmbit de la Mancomunitat. Aix mateix, s destacable que hi ha una escola dadults, amb ms
de dos mil alumnes; les classes sn de formaci reglada, encara que tamb simparteixen
tallers de memria, habilitats, gimnstica, ball
de sal, macram, ganxet, pintura, idiomes,
restauraci de mobles, etc. Molta gent gran
ha tingut la possibilitat de fer el que no podia
fer de jove; s molt positiu.
Daltra banda, sha de destacar que hi ha pobles que fins que es desenvolup la Mancomunitat no tenien serveis socials. Entre els
serveis que gestiona la Mancomunitat trobam

centres de dia, treballadors socials, educadors
de carrer, telealarma, menjador i assistncia a
domicili, agncia de desenvolupament local
(ADL), promoci econmica i pgina web,
gestoria de nmines i similars, i gesti dajudes i subvencions. A ms, tenen un servei
dofertes de treball mitjanant un conveni
amb el Servei dOcupaci de les Illes Balears,
pel qual tamb es donen subvencions a
empreses.14
Aquesta Mancomunitat tamb ofereix cuina a
domicili mancomunada: des de Monturi surten uns dos-cents mens diaris per a la gent
gran que ho sollicita, i sha de destacar que
aquest servei funciona tot lany, caps de setmana inclosos. Tamb funcionen un servei
dassistncia a domicili i mediadors culturals
per a persones immigrants, i s remarcable
que el servei dajuda a domicili incrementa
contnuament el nombre dusuaris. A ms, hi
ha tres centres de dia, a Monturi, a Costitx i a
Petra; nhi ha dos ms de tancats per manca
de demanda, a Vilafranca i a Lloret, i sest en
espera que el centre de Monturi es reconverteixi en residncia; de moment, el dAlgaida
tamb est tancat.
Els serveis socials del Pla sn els que ms
compleixen la demanda, encara que hi ha
conscincia que un dels problemes de fons es
troba que els ciutadans volem tots els serveis
al nostre mateix poble.
14. La majoria de pobles viuen de Palma, aix com deconomies locals basades en el petit comer i en la construcci, sense
deixar de banda algun hotel rural.
19
exemple, al Departament de Turisme no saben

ni si existim: per a ells no som turstics, per
nosaltres ho intentam. Nhi ha que no entenen els problemes que tenim els pobles. En
general, hi ha actuacions molt bones que ens
han fet [...]. La Mancomunitat es va iniciar
amb tres projectes i ara donam ms serveis,
Mancomunitat del Pla de Mallorca: finanament per municipis (2008)

Serveis
socials
Algaida
72.182,77
Ariany
14.202,19
Costitx
16.920,77
Lloret de
Vistalegre
18.092,56
Llub
34.029,02
Maria de
la Salut
35.060,20
Monturi
42,934,69
Petra
47.200,03
Porreres
(propis)
Sant Joan
30.607,37
Santa Eugnia
23.060,99
Sencelles
41.856,63
Sineu
48.371,83
Vilafranca
de Bonany
44.200,23
TOTAL
468.719,27
Promoci Educaci de
econmica persones
adultes
Fems
Inversions
Despeses
generals
Conveni
amb
Natura Parc
Total
anual
Total
trimestral
3.623,35
711,58
847,90
11.951,93
2.347,22
2.796,88
132,90
26,10
31,10
3.243,58
637,00
759,03
26.173,92
5.140,25
6.124,97
3.104,36
463,33
564,83
120.412,81
23.527,69
28.045,48
30.103,20
5.881,92
7.011,37
907,88
1.709,43
2.994,73
5.638,72
33,30
62,70
812,73
1.530,27
6.558,25
12.348,42
626,49
1.132,31
30.025,94
56.450,87
7.506,48
14.112,72
1.761,24
2.153,83
2.369,22
3.735,13
1.537,67
1.158,71
2.102,03
2.426,47
5.809,59
7.104,61
7.815,07
12.320,65
5.072,15
3.822,10
6.933,74
8.003,93
64,60
79,00
86,90
137,00
202.871,91
42,50
77,10
89,00
1.576,64
1.928,09
2.120,90
3.343,65
1.376,51
1.037,26
1.881,72
2.172,15
12.722,61
15.558,61
17.114,47
26.981,39
11.107,67
8.370,14
15.184,44
17.528,06
1.167,38
1.418,70
1.610,56
1.926,09
848,92
1.375,25
1.128,63
1.671,69
58.162,26
71.177,53
78.317,15
48.443,91
253.422,20
38.866,95
69.164,26
80.263,13
14.540,56
17.794,38
19.579,29
12.110,98
63.355,55
9.716,74
17.291,07
20.065,78
2.219,27
27.263,71
7.320,45
81,40
89.931,77 203.815,51
3.2. Mancomunitat del Raiguer
Sller
Banyalbufar
20
Estam sempre pendents datreure el turisme

dinterior. Per aix, intentam que paguin la
manutenci de finques dinterior. s a dir,
demanam subvencions, per encara no ens
les donen; per exemple, per millorar camins
per a excursions. Tamb podrien donar ajudes
als pagesos perqu en fessin el manteniment
[...]. Si es mantenen les propietats particulars
no es deixaran perdre les finques i aix ajudar a atreure el turisme. De moment, noms
hi ha turisme de bicicleta i agroturisme. Ara
b, entre les prioritats econmiques de la
Mancomunitat, sassenyalen el desenvolupament del turisme de qualitat i la promoci de
les petites indstries locals i de lagricultura
ecolgica.
Respecte de la relaci amb el Consell:
Cooperaci Local encara ens ajuda un poc,
per les altres conselleries ens ajuden poc. Per
Puigpunyent
Sa Pobla
Selva
Mancor
Dei
Valldemossa
quilmetres de carreteres amb unes subvencions ms redudes.
Campanet
Fornalutx
Esporles
Donam ms serveis dels que realment ens
pertoquen; els hauria de pagar el Govern. Per
exemple, tenim tres microbusos adaptats per
a la gent gran. A ms, les subvencions sn
molt desproporcionades; hi ha un dficit econmic enorme quant a centres de dia: cada
any tenim ms serveis daquests centres, per
les subvencions sn les mateixes. El Govern o
el Consell haurien dassumir les despeses dels
centres de dia. Nosaltres ho podrem tramitar
tot i fer els informes, per ells haurien dassumir les despeses [...]. La Mancomunitat ha
perillat ms duna vegada pel fet que passam
el dficit molt per sobre. El centre de dia s la
major crrega econmica. Les persones tenen
pensions mnimes i no els podem fer pagar
ms. A ms, com assenyala el batle de Maria
de la Salut, Antoni Mulet: El nostre problema
s que tenim una extensi grossa en territori,
per no en poblaci, i les subvencions vnen
donades pel nombre dhabitants i no pel territori. A la nostra Mancomunitat els territoris
sn extensos i hem de mantenir els mateixos
Alcdia
Escora
1.986,66 16.031,28
1.471,42
73.310,70
18.327,67
31.000,00 196.944,46 18.509,94 1.036.184,66 257.397,72
Nota: Totes les xifres sn en euros.

Font: Mancomunitat del Pla de Mallorca
per no rebem ms doblers. Necessitam ms

subvencions, ms ajudes i ms respostes; per
exemple, el centre de dia. Aix, nosaltres
podrem encarregar-nos daltres serveis, com
el de telealarma. No tot hauria de dependre
dels ajuntaments. Hi ha ms voluntat de fer
coses que mitjans.
Alar
Bger
Lloseta
Muro
Sta. Margalida
Inca
Llub
Bunyola Sta.
Binissalem
Maria
Maria Consell
del
Costitx
Ariany
Cam
Sineu
Sencelles
Marratx
Sta.
Lloret
Eugnia
Petra
St. Joan
Palma
Calvi
Algaida
Monturi
Vilafranca
Manacor
Creada el 1981, la varen integrar onze municipis, els mateixos davui en dia. El president
actual s Joan Rotger Segu, batle de Selva, i
la gerent, Joana I. Alba Grau.
Funciona raonablement b i ha estat pionera
a lhora de mancomunar el servei de recollida de fems. En paraules del seu president, es
va crear pel tema del fems i per optimitzar
recursos, per tamb per assolir els
50.000 habitants i, aix, poder accedir als
fons europeus.
La Mancomunitat en aquests moments ofereix una srie de serveis molt importants. No

tots els municipis participen en els serveis,
per la majoria s. En aquests moments una
de les coses que funcionen millor i que gestiona la Mancomunitat sn els serveis socials.
Entre els serveis oferts es troben els segents:
servei i pla docupaci, treballador social, treballador familiar, educador de medi obert,
espais per a la dona, assessoria jurdica de la
dona, suport psicosocial per a famlies, educaci dadults, projectes dobres i serveis, pla de
prestacions socials bsiques, valoraci de riscs
21
laborals i pgina web. Tamb desenvolupa

altres activitats, com lesbrossada de camins
rurals, i disposa duna canera.
Hi ha hagut poques de promoci turstica.
Hem editat guies culturals amb els fons europeus, shan asfaltat rutes cicloturstiques,
tenim xarxes de turisme rural, i actualment
estam fent una pgina web.
Respecte de les relacions amb el Consell

Insular de Mallorca: Haurien de ser
millors. El sistema de subvencions no s
ladequat perqu els municipis puguin
gestionar b tots els seus serveis. Entre
les queixes expressades durant les entrevistes: Les carreteres comarcals i que
uneixen cada municipi necessiten una
reforma brutal.
ria interventora i duna comptable, compartides amb lAjuntament dEsporles, amb dues
hores de feina setmanals. Una proposta per al
finanament s que a les mancomunitats hi
hauria dhaver un fix bsic per cobrir una srie
de serveis.
3.3. Mancomunitat de Tramuntana
Pollena
Alcdia
Escora
Campanet
Fornalutx
Sller
Valldemossa
Mancor
Esporles
Puigpunyent
Andratx
Alar
Lloseta
Bger
Inca
Es va constituir lany 1986 amb quatre membres. El 8 de gener de 2004 sen varen modificar els Estatuts i es va ampliar de quatre a
deu pobles, que sn els actuals: Bunyola,
Dei, Escorca, Banyalbufar, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sller i
Valldemossa.
mesos i, desprs, anam a sopar. Per, desprs,

quan es necessiten coses, per exemple, per
comprar una cosa concreta, hi hem de donar
suport els deu pobles. Per a coses petites va
b la mancomunitat, per per a cosses groses
no ho crec. A aix hem dafegir que cada
poble s governat per un color diferent.
El seu president, Severiano Quevedo, ens

explica el segent: Tenim els deu pobles i
aquests hi sn perqu la Mancomunitat existeixi. Ens va molt b reunir-nos cada dos
T poca activitat i infraestructures molt precries (utilitzen el local del Partit Popular a
lAjuntament dEsporles, i no tenen ordinador
ni telfon). Lany 2007 dispos duna secret-
22
Muro
Llub
Sta.
Binissalem
Mara
Maria Consell
Costitx
del
Sineu
Cam
Sencelles
Marratx
Sta.
Lloret
Eugnia
St. Joan
Bunyola
Banyalbufar
Estellencs
Sa Pobla
Selva
Dei
Cada tasca que es mancomuna s una prdua dautoritat per al poble. Perqu, si un
servei es mancomuna, tu ho pagues, per no
ho controles. I aix s el que ms molesta els
batles. Amb relaci a aix, es pot fer notar
que lAjuntament dEsporles s lnic que t
els fems mancomunats, s a dir, que els
pagaments es fan a travs de la Mancomunitat, la qual cosa, segons el president,
Severiano Quevedo, s illgica, ja que les
contractacions individuals no shaurien de
mancomunar.
Laltre servei principal que dna la
Mancomunitat s la gesti dun cami amb
plataforma aria, que els ajuntaments solliciten peridicament, i, a ms a ms, la gesti de
lagenda 21 local. Aix mateix: Ara cercam
ajudes per no tenir centralitzades les escoles
de msica, perqu a cada poble no li interessa haver-se de desplaar a un altre. Es podria
centralitzar aquest servei, per exemple, a

Sller. Els conservatoris de msica donen
molts de professors.
De manera ms o menys formal, en el si de la
Mancomunitat sha parlat de distints projectes
o iniciatives, com ocupar-se de la prevenci de
riscs laborals (necessari per sollicitar subvencions), demanar un psicleg per als serveis
socials, fer un estudi sobre les escoles de
msica (amb ms de sis-cents alumnes i que
necessiten ajuda), demanar un agent de
desen volupament local (ADL) o un conductor
i un pe per al cami elevador.
A Tramuntana la disciplina urbanstica t
molta importncia i sha de coordinar. Els zeladors dels ajuntaments se nhaurien de fer
crrec. Si ho hagussim de mancomunar, el
zelador de la Mancomunitat tal vegada podria
actuar sense saber qui s cada venat. A ms,
no hi hauria mai la possibilitat que la gent es fes
amiga del zelador [...]. La protecci civil tamb
es podria mancomunar. A Tramuntana els riscs
ms importants sn els dinundaci i dincendi
i, per tant, es podria mancomunar. Sha parlat
de mancomunar la policia, per a Tramuntana
funciona bsicament la Gurdia Civil.
Mancomunitat de Tramuntana: finanament (2006-2007)

2006
Esporles
Estellencs
Puigpunyent
Banyalbufar
Dei
Bunyola
Escorca
Fornalutx
Sller
Valldemossa
343.628,58
2.874,66
2.712,80
3.028,76
1.589,06
2.414,64
1.598,06
2.508,66
3.325,24
2.712,80
2007
322.721,11
1.763,40
2.008,58
1.763,40
669,19
1.649,90
669,19
1.763,40
2.744,11
2.008,58
Nota: Totes les xifres sn en euros.

Font: Mancomunitat de Tramuntana
23
si ho feim des de la Mancomunitat perden

els serveis.17
Pollena
Alcdia
Escora
Campanet
Fornalutx
Sa Pobla
Selva
Mancor
Alar
Lloseta
Muro
Bger
Inca
Binissalem
Sta. M
del Consell
Costitx
Cam
Sencelles
Sta. Margalida
Art
Llub
Capdepera
Maria
Sineu
Son Servera
Ariany
La dirigeixen un president, Jaume Perell

Moragues, i un gerent, Javier Rodrguez Abril,
amb dedicaci a jornada completa. La seu s a
Muro. Els membres de la Mancomunitat es reuneixen cada quatre, cinc o sis mesos, i lactivitat
daquesta agrupaci de municipis s escassa.
Es va conformar el 1996 amb la participaci
dAlcdia, sa Pobla, Pollena, Muro, Santa
Margalida i Art. Davant la degradaci de les
platges es va acordar crear la Mancomunitat
per demanar davant lAdministraci ajudes i
recursos a escala tant autonmica com europea. Ats el carcter turstic dels components,
va servir per impulsar ms turisme i per arreglar
camins, platges, molins de vent, etc. Una de les
tasques principals ha estat la recerca i la gesti
de subvencions pbliques per a projectes dels
pobles i per a la mateixa Mancomunitat.
Shi fan cursos per a persones adultes (aula

dinformtica, socorrisme, hoteleria, infermeria i daltres), amb subvencions del
Govern i amb una petita aportaci dels
municipis. Tamb ofereixen un servei dorientaci laboral i una borsa de treball, en
collaboraci amb el Servei dOcupaci de les
Illes Balears, i algunes activitats de promoci
turstica.15 Aix, lany 2007 es va crear des de
la Mancomunitat una ruta cicloturstica amb
ajuda dels governs central i autonmic, de la
qual cada ajuntament va pagar una part proporcional.16
Daltra banda, igual que succeeix en el cas de

Tramuntana, una de les limitacions per al funcionament de la Mancomunitat s en lorografia especial i en la mateixa forma geogrfica, notablement allargada, circumstncia que
dificulta lorganitzaci territorial en xarxa i la
fludesa en lintercanvi de bns i serveis.
Segons es dedueix de les entrevistes, troben
interessant que les subvencions siguin per a
lajuntament i que cada un decideixi com gestionar-les. Tanmateix: La nostra Mancomunitat necessita ms implicaci per part del
Consell. Fa falta que facin ms aportacions
per a la Mancomunitat. Com que els ajuntaments tenen doblers, anam aguantant, per
hi haurien de posar ms i haurem de fer ms
tots plegats.
En paraules del seu president, el batle de

Muro: La fora de la Mancomunitat s la
gesti. No tenim ingressos: tot ve de subvencions i ajuts [...]. Per els ajuntaments prefereixen fer-ho ells mateixos, ja que creuen que
15. Sha editat una guia turstica i ara se nest preparant una altra de ms actualitzada, subvencionada en part per la
Conselleria de Turisme i per lAssociaci dHotelers. La Mancomunitat tamb t una pgina web.
16. El 50 % el va pagar el Govern central; el 22 %, el Consell, i el 21 %, els ajuntaments.
24
El president proposa com a activitats i serveis

po- tencialment mancomunables els serveis
so-cials en general (especialment, un centre
de dia per a la gent gran: nhem parlat,
per no hi ha res decidit ni clar), la recollida
de fems (per ja veurem qu en diuen els
pobles), la coordinaci de la protecci civil,
i la participaci en fires turstiques. La possibilitat de mancomunar policies locals no s
una opci propera: Ara intenten que tota la
policia estigui en xarxa, coordinada, no mancomunada [...]. Puntualment ens deixam
policies, per no estan mancomunades; no s
oficial. No estam interessats a mancomunar
la policia. Es fa un plantejament semblant
sobre la disciplina urbanstica per part del
consistori actual: Des del Consell Insular ens
han proposat tenir alg que controli lurbanisme. No macab de fiar molt de les accions
del Consell. Aqu en tenim un molt bon control [...]. No ho hem comentat amb la resta de
municipis, per no crec que ho vulguin.
Com fan altres batles daquesta Mancomunitat, el president ens reconeix que les tensions poltiques internes han estat en ocasions
un llast per al desenvolupament i el funcionament de la instituci.
17. La Mancomunitat necessita un bon gestor, [per] els ajuntaments tenen por de perdre les seves funcions i no ho volen.
El que no entenen s que, si est ben gestionat, tots els preus es poden reduir fins a un 25 %. Per exemple, si hi hagus un
gestor de nmines per a tots, pagarem noms un sou, i ara que no en tenim, en pagam sis, de sous [...]. A la Mancomunitat
del Pla s que funcionen millor que nosaltres, perqu tenen ms necessitats, sn ms pobres i han de fer ms fora comuna.
25
3.5. Mancomunitat Sud-Mallorca

Palma
Algaida
Monturi

Vilafranca
Manacor
Manacor
Porreres
Porreres
Felanitx
Llucmajor
Felanitx
Llucmajor
Campos
Campos
Santany
Santany
Ses Salines
Ses Salines
Est formada per Campos, Felanitx, Santany i

ses Salines. El president actual s Guillem
Ginard Sala, batle de Campos. La capitalitat s
rotatria anualment i la Mancomunitat t la
seu a lAjuntament que nocupa la Presidncia. Desenvolupa molt poca activitat.
Es va intentar mancomunar el servei de fems,
per no va donar fruits, diu Guillem Ginard.
Daltra banda, expressa lapreciaci segent:
Jo crec que el 95 % de la gent no distingeix
el que s de lAjuntament del que s de la
Mancomunitat.
Hi ha personal a la Mancomunitat que sencarrega de la neteja dels camins. Lescola dadults
s mancomunada i tamb hi ha una borsa de
feina. Des de la Mancomunitat es fa una tasca
de formaci ocupacional a travs duna srie
de convenis amb la Conselleria de Treball.
Lampliaci del nombre de tasques gestionades per aquesta Mancomunitat no sembla
26
imminent: Jo crec que tot el que sigui coordinaci i mantenir els recursos estaria molt b.
Tant de bo s pogus mancomunar, per el
marge de maniobra tampoc no s gaire gran,
atesa la manca de recursos. La mancomunaci de la disciplina urbanstica s un problema molt delicat i al final sempre que saplica
una sanci cerquen el responsable urbanstic
de cada municipi. Si sha de dur a terme un
sistema de gesti urbanstica, ha de ser el
Consell Insular. En part em sap greu, perqu
consider que s un fracs haver de donar
aquesta competncia al Consell, per tal
vegada sigui una de les niques maneres de
funcionar b.
Els dos municipis que la integren, Campos i

ses Salines, es troben al mateix temps dins la
Mancomunitat Sud-Mallorca. De fet, la
Mancomunitat del Migjorn tal sols funciona
com a tal per gestionar el subministrament
daigua en aquests dos municipis, a travs
dels quatre pous que hi ha.
Est integrada per set representants de

Campos i per dos de ses Salines. El gerent ns
Joan Juan Pons.
No shan plantejat mai mancomunar serveis

socials, per es podria fer ms feina quant
als serveis socials i, respecte dels fems, per
exemple, estaria b fer recollida selectiva [...].
s necessari que els ajuntaments vegin necessria la Mancomunitat.
27
IV. Anlisi comparativa de les mancomunitats

En aquest apartat sha prets recollir dades
sobre els processos de creaci dels ens
actuals, des de la perspectiva que tot passat
exerceix una empremta en el present; dilucidar les relacions que hi pugui haver entre
totes les mancomunitats o algunes, i esbossar
les identitats a qu ha condut aquesta conformaci original.
4.1. Criteris de creaci

Per increble que pugui semblar, no es conserva memria detallada de les circumstncies de
creaci de les diferents mancomunitats.
En general, a lhora de crear-les va imperar un
criteri funcionalista, com mancomunar el servei de recollida de fems. Ara b, paradoxalment ha fracassat gaireb en tots els casos,
amb lexcepci del Pla, i avui funciona tan sols
parcialment (Sud, Tramuntana, Raiguer),
encara que ha servit com a dinamitzador daltres activitats. Una altra motivaci inequvocament funcionalista ha estat poder arribar a la
xifra de 50.000 habitants en un ens local,
nivell demogrfic exigit per la Uni Europea
com aquell a partir del qual es podien sollicitar diferents ajudes i subvencions destinades
al desenvolupament regional i local.
Daltra banda, podem dir que les mancances

que puguin patir avui dia les mancomunitats
estan ms relacionades, en general, amb
variables com la voluntat poltica o les caracterstiques socioeconmiques de la majoria
dels municipis duna mateixa mancomunitat
que amb la seva configuraci.
4.2. Serveis i equipaments
Agent de
desenvolupament local
Treballador
social /
familiar
Educador
de carrer
Mediador
cultural
Menjador a
domicili
Telealarma
Ajuda a
domicili
Ocupaci i
feina
4.2.1. Serveis
(en trmit)
M
P
P
Tramuntana
Banyalbufar
Bunyola
Dei
Escorca
Esporles
Respecte de lagrupaci de municipis, sha

imposat sobretot un criteri historicogeogrfic,
ms que altres criteris purament racionals, tot
i que lafinitat personal dels batles tamb ha
tingut un cert pes en el moment de crear les
mancomunitats respectives. Amb tot, es pot
dir que la configuraci actual no s especialment dolenta o irracional, si b s susceptible
de (moderades) reconfiguracions, que sindiquen ms endavant.
Escola
dadults
Evidentment, per no per obvi sha de deixar

de mencionar, el nivell econmic dels ajuntaments respectius ha constitut un motor pri-
mari per avanar cap al que se suposa que s

lobjectiu principal duna mancomunitat:
aconseguir economies descala en la prestaci
de serveis a la ciutadania. En aquest sentit, els
municipis menys dotats de recursos turstics,
equipaments industrials o poblaci han dinamitzat amb ms determinaci la creaci i el
desenvolupament de les mancomunitats, i el
cas ms paradigmtic s potser el del Pla de
Mallorca.
(Continua.)
29
Escola
dadults
Agent de
desenvolupament local
Treballador
social /
familiar
Educador
de carrer
Mediador
cultural
Menjador a
domicili
Telealarma
Ajuda a
domicili
Ocupaci i
feina
P
P
P
P
M
P
P
P
-
P
P
P
P
P
P
P
P
P
-
M
M
M
M
M
P
M
PM
PM
M
M
M
P
P
P
P
M
M
P
P
M
M
M
M
M
P
M
M
M
M
M
P
M
P
P
P
P
P
P
P
M
P
P
P
P
P
P
P
P
P
M
M
M
M
M
P
M
M
PM
P
P
M
P
M
P
M
M
M
M
M
-
P
P
P
P
M
M
M
M
P
M
M
M
M
-
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
-
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
P
M
M
M
M
M
P
M
M
M
M
M
M
M
P
M
M
M
-
M
M
M
P
M
M
M
M
P
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
M
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
-
P
P
P
P
P
-
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
-
P
P
P
-
M
PM
M
M
M
-
Tramuntana
Estellencs
Fornalutx
Sller
Valldemossa
Raiguer
Alar
Binissalem
Bger
Campanet
Consell
Inca
Lloseta
Mancor
de la Vall
Marratx
Santa Maria
del Cam
Selva
Sud
Campos
Felanitx
ses Salines
Santany
M
P
P
P
P
M
P
P
P
P
P
M
M
P
P
P
P
P
P
M
PM
P
P
P
P
P
(dins Sud)
M
P
Migjorn
Campos
ses Salines
M = mancomunat totalment o parcialment

P = propi, contractat amb una empresa o concertat amb una altra instituci
= no en disposa
- = no consta
Aquestes taules mostren de manera grfica la

distribuci de les activitats mancomunades.
Shi pot observar la variabilitat en la utilitzaci
de serveis mancomunats per part dels ajuntaments, i sha de fer notar que aquest s t
4.2.2. Equipaments i tasques
Neteja de
camins i
maquinria
Poliesportiu
Piscina
Centre de
dia
Residncia
Teatre
Fires i festes
Promoci
econmica
Promoci
cultural i
esportiva
(Continua.)
30
Banyalbufar
Bunyola
Dei
Escorca
Esporles
Estellencs
Fornalutx
Sller
Valldemossa
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
PM
PM
M
P
M
PM
M
P
P
P
-
P
P
P
P
-
M
P
P
P
M
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
M
M
M
M
P
M
M
M
M
PM
PM
PM
P
P
-
P
P
P
P
P
P
P
P
P
-
P
P
P
M
M
P
P
P
P
PM
M
P
PM
PM
P
P
P
P
P
P
M
M
M
M
P
P
P
P
P
-
P
P
Raiguer
Nord
Alcdia
Art
Muro
sa Pobla
Pollena
Santa Margalida
Tramuntana
Recollida
de fems
Pla
Algaida
Costitx
Lloret de
Vistalegre
Llub
Maria de
la Salut
Monturi
Petra
Porreres
Sant Joan
Santa Eugnia
Sencelles
Sineu
Vilafranca
de Bonany
ms incidncia en determinades mancomunitats, com les del Pla o el Raiguer. Tamb shi fa
evident la relaci entre la mida de la poblaci
(matisada pel nivell econmic del municipi) i
ls de serveis mancomunats.
Alar
Binissalem
Bger
Campanet
Consell
Inca
Lloseta
Mancor
de la Vall
Marratx
Santa Maria
del Cam
Selva
P
P
P
P
(Continua.)
31
Residncia
Teatre
Fires i festes
Promoci
econmica
Promoci
cultural i
esportiva
M
P
M
P
P
P
M
M
M
M
M
M
M
M
P
P
P
-
P
P
-
P
P
-
M
M
M
M
M
M
P
(Govern)
M
-
P
M
M
M
PM
M
M
M
M
M
M
P
M
M
Alcdia
Art
Muro
Sa Pobla
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
Pollena
Santa
Margalida
P
P
P
(CIM)
-
PM
P
P
P
P
M
PM
PM
PM
P
-
P
P
P
P
P
-
P
-
P
-
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
M
PM
P
-
P
P
P
P
P
P
P
P
Piscina
P
M
P
Poliesportiu
Neteja de
camins i
maquinria
M
M
P
(tancat)
M
Recollida
de fems
Centre de
dia
4.3. Relacions entre les mancomunitats
Algaida
Costitx
Lloret de
Vistalegre
Llub
Maria de
la Salut
Monturi
M
M
M
P
M
M
P
P
M
M
P
M
Petra
Porreres
Sant Joan
Santa Eugnia
Sencelles
Sineu
Vilafranca
de Bonany
M
M
M
M
M
M
Pla
No hi ha cap tipus de relaci entre les mancomunitats. Aix, en no desenvolupar-se aquesta relaci, es perd un interessant mecanisme de posada en com dexperincies i demulaci de les
reeixides. Cal dir que una dinamitzaci poltica
des dinstncies administratives superiors podria
resultar de gran importncia en aquest cas.
A ms a ms, a partir de les diverses posicions

dels batles entrevistats i de les distintes personalitats que mostra cada mancomunitat, ara
com ara emergeix un mapa dorientacions per
municipis i mancomunitats en relaci amb
diferents segmentacions (cleavages) que, en
un plantejament dicotmic, podem enfocar
aix, a part de tots els matisos i les excepcions
que es vulgui:
Caracteritzaci de les mancomunitats

Municipis dinterior
Municipis agrcoles / dormitori
Pobles petits
Solidaritat
Tendncia a mancomunar
Sentiment de pertinena cultural
Tendncia a reforar la mancomunitat
Pla, Raiguer
vs
vs
Municipis costaners
Municipis turstics / industrials
Pobles grans
Competitivitat
Tendncia a lautogesti
Sentiment de pertinena poltica
Tendncia a la disgregaci de la mancomunitat
Nord, Sud, Tramuntana
Nord
Sud
Campos
Felanitx
Ses Salines
Santany
De fet, la Mancomunitat de Tramuntana es

pot considerar com un hbrid, perqu comparteix caracterstiques dambds tipus, ja
que, per exemple, disposa de molts quilmetres de costa, per paradoxalment no
es pot considerar una mancomunitat tpicament costanera. De la mateixa manera,
la presncia de Sller en aquesta agrupa-
ci de municipis fa que sen vegi alterada

la tipologia mitjana, si es permet lexpressi.
Similars dissonncies es poden tamb trobar
al Raiguer, amb la presncia de Marratx, per
aquestes consideracions i altres matisos similars no invaliden la dicotomia fonamental.
Migjorn
Campos
Ses Salines
M = mancomunat totalment o parcialment

P = propi, contractat amb una empresa o concertat amb una altra instituci
= no en disposa
- = no consta
La propietat o ls dels equipaments fsics i la gesti de les principals tasques que desenvolupen
presenten una distribuci molt similar a la dels serveis socials.
32
33
V. Pos sib le s no ves conformaci ons

de les mancomuni tats
La qesti principal que es desprn de la
investigaci apunta que una transformaci de
les mancomunitats per criteris econmics,
geogrfics o poblacionals o per qualsevol altre
de tipus tcnic dista de garantir-ne o facilitarne un funcionament ms efica, ms ampli o
ms intens. La variable principal resideix en la
voluntat poltica, entesa no tant com a coincidncia ideolgica entre batles, sin com a
voluntat de cedir activitats per part dels
governs municipals.
La conformaci actual no sembla susceptible
de canvis radicals, ats que, duna banda, els
criteris que es varen aplicar de manera ms o
menys instintiva (similitud deconomies locals,
similitud o proximitat geogrfica, tradici histrica de zona) varen resultar acceptablement
racionals, enfront daltres criteris que varen
tenir ms poc pes (afinitats poltiques o personals entre batles, disposici puntual duns o
daltres municipis a mancomunar-se). La
barreja de municipis desiguals o, ms concretament, de turstics i de no turstics (distinci
fonamental a Mallorca) sexpressa retricament com lorigen deventuals disfuncions,
per no saporten motius o exemples de mal
funcionament per aquest motiu.
En qualsevol cas, ja hi hagut canvis espontanis a les mancomunitats. Aix, per exemple,
Porreres va passar de la Mancomunitat Sud a
la del Pla i Llucmajor sen va anar de la Sud per
no formar part de cap altra mancomunitat,
fins ara. A ms, sha de tenir en compte la dificultat burocrtica i administrativa de fer incorporacions i canvis en distintes realitats orga-
nitzatives, com demostra el fet que contractes

i compromisos previs signats en lmbit municipal suposen un important fre a la mancomunaci dactivitats. Les dinmiques ja establertes en una mancomunitat i, fins i tot, podrem
dir que la falta de dinmiques i, per tant, datractiu duna eventual mancomunitat dacollida, suposen un impediment encara major.
5.1. Raiguer
Sha de tenir en compte que, sense la presncia dInca i Marratx, per ventura dos dels
municipis ms susceptibles de formar part de
noves configuracions, el Raiguer no arribaria a
la xifra de 50.000 habitants, la qual permet o
va permetre laccs a subvencions europees (o
les permetr en el futur, europees o daltre
tipus). Per aix, tota modificaci pot ser delicada.
En qualsevol cas, ambdues poblacions apareixen com a contribuents netes a la hisenda de
la Mancomunitat, sense utilitzar en canvi
prcticament cap dels serveis, circumstncia
que fa la seva permanncia desitjable per a la
resta de municipis. En principi, Inca manifesta
la voluntat de continuar en el Raiguer, mentre
que Marratx potser no podia ser daltra
manera atesa la seva posici geogrfica i funcional mostra la disposici a formar part de
la tantes vegades projectada Mancomunitat
de la Badia de Palma.18
Daltra banda, la Mancomunitat del Raiguer
estaria disposada a acollir Escorca, si aquest
municipi ho plantejs.
18. Dacord amb certs comentaris ms o menys informals recollits durant el treball de camp, i amb lobjectiu devitar susceptibilitats, podria ser convenient denominar en el futur aquesta hipottica mancomunitat com a Mancomunitat de la
Badia, sense ms, per no fer cap sensaci de preeminncia de cap municipi.
35
5.2. Tramuntana
En aquest cas, ms que de secessi, sembla
que simposa la noci duna subdivisi funcional interna de la Mancomunitat, ateses les
llargues distncies i les dificultats de transport
(xarxa de transport pblic escassa, complicades carreteres de muntanya). Es tractaria de
subdividir-la en dues submancomunitats o
ens similars que permetessin facilitar i racionalitzar la prestaci de serveis i el desenvolupament de tasques, sempre amb una voluntat
poltica prvia.
Una vegada ms, la presncia de Sller s
determinant, tant pel pes geogrfic (i, per tant,
per poder arribar als 50.000 habitants) com per
la capacitat datracci econmica, de serveis i
laboral. Com el cas dInca i Marratx en el
Raiguer o de Porreres en el Pla, Sller gaireb
no participa en activitats, per cotitza en el que
podrem denominar participaci solidria.
El cas de Tramuntana planteja la qesti de
considerar mancomunitats ms petites o minicomunitats o, fins i tot, la pertinena mltiple
dels municipis, jugant amb lequilibri entre la
mida i la consecuci de lobjectiu deconomies
descala. De fet, la Mancomunitat va funcionar amb certa eficcia quan noms estava
constituda per Banyalbufar, Esporles,
Estellencs i Puigpunyent,19 i va patir una certa
esclerosi amb la sobtada incorporaci de sis
nous membres.
En cas de segregaci o de funcionament bicfal, es pot considerar la hipottica incorporaci als nous ens dAlar i de Consell, avui en
el Raiguer.
5.3. Nord
Tal vegada s la Mancomunitat menys equilibrada quant a la composici (municipis turstics versus municipis agrcoles), en la qual existeix un menor sentit de pertinena.
Sembla convenient una reformulaci (de configuraci i/o de funcionament) de la

Mancomunitat. Art estaria disposat a formar
part duna nova Mancomunitat del Llevant, al
mateix temps que municipis com Alcdia avui
dia no es mostren especialment interessats a
romandre-hi. La incorporaci dEscorca a la
Mancomunitat Nord tamb s una possibilitat
oberta.
5.4. Pla
Ats que hi ha un notable grau de conscincia de pertinena i didentitat per ventura,
prepoltica per part dels municipis que la
conformen, encara avui marcats pel carcter
dinterior i rural o, ms aviat, post-rural, i
tenint en compte el bon nivell de funcionament que la Mancomunitat ofereix, no sembla
una mancomunitat susceptible de modificacions en la composici.
En el passat Porreres va passar de la
Mancomunitat Sud a la del Pla i avui qualsevol
canvi seria probablement per afegir municipis
a la Mancomunitat, com ja va ser el cas de
Porreres.
5.5. Sud
Hi conviu un municipi rural (Campos) amb tres
de turstics. Es tracta duna Mancomunitat
que ja ha sofert dues desercions (Llucmajor i
Porreres), fet que sembla que est en relaci
amb el nivell de rendiment relativament baix
o, ms exactament, amb la limitada gamma
de tasques que estatutriament shi atorguen.
i la dificultat de recollocar els municipis en

mancomunitats venes. Aix, per exemple, una
terica incorporaci de Campos al Pla o a una
hipottica Mancomunitat de la Badia resultaria
manifestament forada.
5.6. Migjorn
Funciona, de fet, com una subdivisi de la
Mancomunitat Sud per dur aigua a ses Salines
i a Campos, i ara tamb a la Colnia de Sant
Jordi. Per tant, la seva possible remodelaci
dependr en gran manera de levoluci daquesta Mancomunitat.
5.7. Les mancomunitats hipottiques:

Llevant i Badia
Llevant
Com que aquest estudi no abasta els municipis no mancomunats, no disposam ms que
de la postura dArt, que es mostra favorable
a crear aquesta nova mancomunitat i a incorporar-shi. Art, Capdepera, Son Servera i
Sant Lloren conformarien el nucli indiscutible
daquest ens. A part, es planteja la qesti
principal de la inclusi de Manacor, des de la
conscincia de les caracterstiques diferents
que presenta respecte daquests municipis.
Badia
Com a proposta llargament acariciada, la creaci de la Mancomunitat de la Badia de Palma
sajorna. Com que en aquest estudi no es tracten els municipis no mancomunats, coneixem
tan sols la postura de Marratx, que es mostra
favorable a incorporar-shi o b a pertnyer a
totes dues mancomunitats.
Quedaria conformada, idealment, per
Llucmajor, Palma, Marratx i Calvi, segons
les caracterstiques poblacionals i econmiques. Resta el cas dAndratx, que shi podria
incorporar, i laltra opci possible, a part de
romandre fora de qualsevol mancomunitat,
seria que Andratx sincorpors a Tramuntana, suposant que aquesta opci fos atractiva per a aquest municipi. Ara b, aix
agreujaria el problema de les distncies en
aquesta Mancomunitat: recordem que el
problema a ms de lorografia no s tant
que sigui gran com que sigui allargada.
Sembla, doncs, inevitable tenir present
Andratx a lhora de pensar, o repensar, la
Badia de Palma.
Tanmateix, es recomana investigar sobre la
disposici i la idonetat daquestes possibles
conformacions mitjanant nous estudis enfocats a aquests municipis no mancomunats.
Les opcions poden anar, entre daltres, des de

la potenciaci i la dinamitzaci fins a la incorporaci de Santany a la hipottica creaci de
la Mancomunitat del Llevant, si b Santany
declara estar satisfet amb el funcionament de
la seva mancomunitat. En aquest sentit, sembla la Mancomunitat ms difcil de reorganitzar, atesa lesmentada especificitat de Campos
19. Sense menysprear la importncia de lefecte de lmpetu fundacional.
36
37
VI . Fi nan ament i des pes es

Com que aquest no s un estudi econmic, no
sha aprofundit de manera especial en aquest
aspecte. En lnies generals, les mancomunitats
es financen per laportaci directa proporcional dels municipis que les integren, excepte en
casos concrets, com els serveis de recollida de
fems mancomunats, que se sufraguen mitjanant els rebuts o les aportacions dels usuaris
finals. Una font de menys importncia s en
forma dajudes i subvencions oficials concedides directament a la mancomunitat.
Cal destacar que, fins i tot en els casos que es
declara la satisfacci amb el funcionament de
la mancomunitat, tots els municipis consideren excessivament elevat limport que han de
satisfer o, ms precisament, no en consideren
adequada la relaci cost-benefici. Hi ha casos
especfics que es plantegen la sortida de la
mancomunitat per aquest motiu, segons es
detalla en lanlisi municipi a municipi.
Com es podia esperar, una gran part dels
batles entrevistats es varen estendre per iniciativa prpia sobre el tema del finanament
municipal, tant o ms que sobre el de les
mancomunitats. A grans trets, ms enll de
les diferents capacitats fiscals, es critica amb
vehemncia lexcessiva dependncia municipal del Pla dobres i serveis i de les subvencions finalistes que atorguen el Govern de les
Illes i, especialment, el Consell Insular de
Mallorca. Aquestes subvencions tindrien lefecte pervers de plantejar-se com lalternativa
o ho prens o ho deixes quan es dna loportunitat; davant la possibilitat de no tornar
a tenir aquesta oportunitat, saccepten (o, en
cas contrari, es rebutgen per molt temps),
malgrat haver de pagar el preu dun elevat
endeutament per una doble via: plantar cara

al percentatge de finanament que correspon
a lajuntament i, desprs, al manteniment de
la installaci de qu es tracti.
Un cas paradigmtic daquesta dinmica de
multiplicaci dinfraestructures i serveis lexemplifica la proliferaci tant de poliesportius com
de piscines cobertes; aquestes darreres, de
manteniment carssim i font inesgotable de
despeses. Gaireb totes sn de titularitat municipal, no mancomunades, amb el que sincorre
en deseconomies descala marcadament irracionals. El mateix succeeix amb teatres, sales de
concerts i exposicions, etc., aix com amb tot
tipus de serveis socials.20 En aquest sentit, les
mancomunitats podrien ser (o haver estat) una
excellent eina per racionalitzar i optimitzar les
inversions pbliques, molt especialment en
municipis amb baix pes demogrfic. Com safirma en el recent estudi Anlisi de la despesa no
obligatria dels ajuntaments de Mallorca,
dAlegre Martn i Pou Garcias:21 com menor s
la mida poblacional dels municipis, ms important s lesfor dels ajuntaments per dedicar
recursos a serveis no obligatoris. De fet, els deu
municipis amb una despesa no obligatria per
cpita ms alta sn municipis amb menys de
5.000 habitants, s a dir, paradoxalment, els
menys obligats a oferir determinats serveis.
Enfront de la distribuci dinfraestructures en
el territori supramunicipal de manera planificada i dacord amb criteris deficincia i eficcia sobre la base de la mancomunitat o daltres formes dassociacionisme local, i tamb
en comptes de la disposici posterior de mitjans de transport amb preus (o, fins i tot, gratuts), horaris, freqncies, etc., conformes a
20. En aquest cas ens trobarem amb un dels fenmens que ms sovint shan criticat del funcionament de lestat del benestar. Entengueu que lautor no advoca en cap moment per la supressi o per la privatitzaci daquests equipaments i serveis,
sin que tan sols assenyala una dinmica deficient, que pot ser esmenable.
21. Joaqun Alegre Martn i Lloren Pou Garcias, Finanament municipal: anlisi de la despesa no obligatria dels ajuntaments de Mallorca, Palma, Consell de Mallorca - Departament de Cooperaci Local, 2008.
39
les activitats que shi desenvolupen, sha optat

per una autntica carrera dequipaments.
Aquesta ha estat una de les troballes ms contundents del present estudi: la inflaci descontrolada dinfraestructures i serveis esdev
un cncer per al manteniment econmic dels
municipis, especialment per als ms petits i
per als de menor capacitat fiscal.
Aquesta fugida cap endavant la reconeixen
obertament la gran majoria de batles, que
esgrimeixen dues causes principals i paralleles.
Duna banda, simple electoralisme: la reelecci
(o lelecci en el cas de loposici, ja que ambds juguen el mateix joc) pot dependre dun
nombre molt petit de votants, i, daltra banda,
lelevada pressi sobre el poder poltic en els
municipis petits, deguda a la proximitat quotidiana amb la ciutadania. Aix sadiu amb la
tendncia detectada a rebutjar la mancomunaci (entesa com una cessi) de serveis (entesos com una font de vots) i, consegentment,
amb la infrautilitzaci de les oportunitats que
la mancomunitat ofereix. Es tracta de mantenir
el control ms que la mateixa gesti; ns una
prova que, enfront de la resistncia en ocasions ferma a mancomunar, amb freqncia es
contracten aquests mateixos serveis amb
empreses privades. A ms a ms, es detecta un
sentiment subjacent de la mancomunitat
com a recurs de pobres, com a soluci per a
aquells que no sn capaos de proveir el municipi propi de tots els equipaments imaginables.
Tornant al tema del finanament municipal,
sense gaire sorpreses, les propostes giren entorn
del concepte daportacions estatals, autonmi-
ques i insulars no finalistes (finanament incondicionat). Com tamb es podia esperar, les frmules especfiques proposades varien segons la
tipologia dels municipis: els ms urbans vinculen
un nou finanament al nombre dhabitants; els
turstics, al nombre de turistes, i els de ms rellevncia mediambiental (la foto de Mallorca), a
la superfcie i les caracterstiques daquest espai
(boscs, relleu muntanyenc, impediments per a la
construcci i el creixement, etc.). Sense exagerar, podem dir que la crida dels representants
dels municipis per millorar el finanament municipal es converteix, amb freqncia, en un veritable crit dangoixa.
Queda oberta la qesti de leficincia i la rendibilitat reals de les mancomunitats, pressuposada aqu en tot moment i, com hem vist,
qestionada o matisada per diversos ajuntaments. Si b intutivament sembla manifesta i
lgica la presncia deconomies descala, s
rellevant mesurar-ne el veritable abast. Un
estudi des del prisma econmic podria dilucidar aquesta qesti, tant genricament com
mitjanant lestudi de casos.
Malgrat el que sha explicat ms amunt,
tamb es dna, si b amb menys intensitat, la
tendncia inversa a mancomunar noves tasques i serveis per part dalguns ajuntaments, o
a potenciar els ja existents. Entre les comeses
susceptibles de ser mancomunades shan
esmentat les segents:
bre molt significatiu dajuntaments, sobretot els ms petits, estan interessats en

aquesta possibilitat. De fet, el prstec dagents era una prctica que es feia habitualment de manera allegal. Daltres
opten per una simple coordinaci dins el
marc de la mancomunitat i, en general,
els ajuntaments amb ms efectius rebutgen la possibilitat.
2. Disciplina urbanstica. A partir de la nova
agncia que est posant en marxa el
Consell Insular, alguns batles han proposat
la mancomunitat com a marc per a laplicaci del nou procediment. Tot i que en la
majoria dels casos es prefereix que no sigui
la mancomunitat que directament gestioni
les inspeccions, les sancions, les llicncies
urbanstiques, els dictmens dobres, lassessorament als municipis, etc., es proposa
en determinats casos que lmbit de funcionament dels zeladors sigui aquest. Aix
es plasmaria en la presncia dun zelador
del Consell o ms dun, adscrits a les mancomunitats respectives. Aquesta semidescentralitzaci permetria eludir lexcessiu
allunyament que la gesti per part del
Consell comportaria, sense que per aix
continus lexcessiva proximitat que la gesti municipal implica. Evidentment, hi ha
hagut unanimitat a lhora de reclamar que
limport de les sancions continu dedicat als
ajuntaments.
3. Transports. No hi ha un especial inters

perqu la mancomunitat intervingui en els
transports, en gran manera per la plena
conscincia de la falta de competncies,
encara que, com a idea interessant, sha
proposat el taxi com a mbit de possible
mancomunaci. El model que caldria
seguir s ladoptat a Menorca; en el nostre
cas, la mancomunitat seria el lmit geogrfic per a lacompliment professional i per a
la unificaci de tarifes, amb el consens
previ del sector.
4. Oci nocturn. Aquest punt s en relaci amb
lanterior, ats que a determinades zones de
lilla sn habituals els desplaaments nocturns entre pobles i entre nuclis de poblaci,
especialment de joves i durant els caps de
setmana. Les mancomunitats corresponents
podrien encarregar-sen i potser gestionar
algun tipus de transport collectiu segons el
model dels autobusos nocturns de Palma, o
b subvencionar ls compartit de taxis,
seguint el model que implant en el passat
lAjuntament de Calvi.
5. Protecci civil. Sha proposat que les
mancomunitats coordinin els voluntaris de
protecci civil.
6. Enderrocs dobres. s una altra tasca proposada com a susceptible de ser desenvolupada per la mancomunitat.
1. Policia local. Arran de la nova Llei estatal

de cossos de seguretat,22 que permet
mancomunar les policies locals, un nom-
22. El Boletn Oficial del Estado va publicar la reforma de la Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, mitjanant
la Llei orgnica 16/2007, de 13 de desembre, complementria de la Llei per al desenvolupament sostenible del medi rural.
Segons la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP), amb aquesta reforma es fa possible una reivindicaci histrica de la seguretat local: la mancomunaci dels serveis de policia local en els petits municipis o, el que s el mateix, la prestaci dun servei de seguretat local en municipis dndole rural que, per si mateixos, no disposaven de recursos suficients per
constituir la seva prpia policia local o es veien obligats a oferir-lo de manera molt deficient. En el text de la Llei sestableix
que en tot cas lacord de collaboraci per a la prestaci de serveis per part dels cossos de policia local dependents dels municipis respectius ha de respectar les condicions que determini el Ministeri de lInterior i ha de tenir lautoritzaci daquest o, si
escau, de la comunitat autnoma corresponent, conformement al que disposi lestatut dautonomia respectiu. La possibilitat que dos municipis limtrofs o ms de dos poguessin mancomunar-se per prestar serveis de policia local va ser una de les
propostes que la FEMP va traslladar, en el moment oport, a la Comissi Nacional dAdministraci Local (CNAL), sobre la qual
va informar favorablement la Comissi, i tamb una de les qestions objecte de negociaci amb el ministre de lInterior amb
motiu de lacord de collaboraci en matria de seguretat ciutadana, signat entre el Ministeri i la FEMP a principis de 2008.
40
41
VII. Conclusions
1. Les mancomunitats de municipis a
Mallorca sn una eina molt infrautilitzada i,
en alguns casos, el nivell de funcionament
fins i tot ha retrocedit des que es crearen.
6. Els municipis consideren excessivament elevat el cost de pertnyer a una mancomunitat o, ms precisament, consideren dolenta
la relaci cost-benefici.
2. Els criteris de creaci han estat obertament

funcionalistes (gesti dels fems o de laigua, consecuci de subvencions...) i historicogeogrfics, i sha de fer notar que la
configuraci actual no s especialment
negativa.
7. Lluny de recrrer a la mancomunaci per

estalviar costs, en gaireb cada ajuntament
existeix una carrera confessa per dotar-se de
tots els equipaments i serveis propis que
sigui possible, independentment i sovint en
contra de la racionalitat econmica daquestes decisions. Els motius que sargeixen sn la competncia electoral i la demanda ciutadana, que no acceptaria la utilitzaci
de serveis i equipaments situats en municipis vens o que ho faria de mala gana.
3. Les mancomunitats ms actives i dotades

sn les del Pla i el Raiguer, seguides a distncia per les mancomunitats Sud-Migjorn,
Nord i Tramuntana.
4. Els ajuntaments utilitzen els serveis que
ofereixen les mancomunitats a la carta i,
en aquest sentit, es crea un mapa de tasques i, sobretot, de serveis molt divers.
5. Hi ha diferents possibilitats de reconfigurar
la composici de les mancomunitats amb
vista a millorar-ne el funcionament, si b
encara shan danalitzar amb ms deteniment els criteris que caldria aplicar. Per
ventura el ms interessant, encara que no
sigui nou, s la possibilitat de crear les
mancomunitats del Llevant i de la Badia.
Daltra banda, Tramuntana hauria de funcionar sobre la base de dues submancomunitats, mentre que la Mancomunitat Nord
requeriria una profunda reflexi sobre la
seva prpia existncia.
8. De fet, hi ha una certa visi subjacent de

les mancomunitats com a remei obligat
davant la impossibilitat dacte de dotar-se
de totes les infraestructures i els serveis.
Aquest plantejament funciona com una
autntica fora centrfuga, dispersant, de
les mancomunitats.
9. Algunes activitats que podrien desenvolupar les mancomunitats per que en aquest
moment cap no duu a terme sn les
segents: policia local mancomunada, disciplina urbanstica (en els termes abans
explicitats), servei de taxi, coordinaci de la
protecci civil, gesti denderrocs i transport per a loci nocturn, entre daltres.
Medi ambient s un mbit en qu tamb
es podria fer molta feina.
43
Annexos
Annex 1
Autors de lestudi
Francisco Gonzlez Paredes
Llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia,
professor associat de la UIB i
professor tutor de la UNED, i president de lASIB:
disseny i direcci de lestudi, realitzaci dentrevistes en profunditat i
anlisi qualitativa de continguts
Aina Bosch Comas
Llicenciada en Cincies de la Informaci i Humanitats:
recerca dinformaci, concertaci dentrevistes i transcripci dentrevistes
Maria Coloma Mairata
Llicenciada en Cincies de la Informaci i Humanitats:
transcripci dentrevistes
Joan Bartrina
Llicenciat en Filosofia i Lletres,
socileg especialista en investigaci social qualitativa,
i president de lAEDEMO:
coordinaci i direcci del grup de discussi amb presidents
i gerents de les mancomunitats
Palmarket
Empresa especialitzada en la transcripci de texts:
transcripci de les intervencions en el grup de discussi
Carmen Benito Gonzlez
Hostessa assistent al grup de discussi
LASIB s lAssociaci de Sociologia de les Illes Balears.
LAEDEMO s lAssociaci Espanyola dEstudis de Mercat i Opini.
45
Annex 2
El marc jurdic de les mancomunitats: legislaci estatal
La regulaci daquests rgans administratius ve regulada, fonamentalment, per la Llei 7/1985, de
2 dabril, reguladora de les bases del rgim local, dmbit estatal, que estableix el segent:
Ttol IV
Altres entitats locals
Article 44
1. Es reconeix als municipis el dret dassociar-se amb uns altres en mancomunitats per a lexecuci en com dobres i serveis determinats de la seva competncia.
2. Les mancomunitats tenen personalitat i capacitat jurdiques per al compliment dels seus
fins especfics i es regeixen pels seus estatuts propis. Els estatuts han de regular lmbit
territorial de lentitat, el seu objecte i competncia, rgans de govern i recursos, terme de
durada i tots altres extrems que siguin necessaris per al seu funcionament. En tot cas, els
rgans de govern han de ser representatius dels ajuntaments mancomunats.
3. El procediment daprovaci dels estatuts de les mancomunitats lha de determinar la
legislaci de les comunitats autnomes i sha dajustar, en tot cas, a les regles segents:
a) Lelaboraci correspon als regidors de la totalitat dels municipis promotors de la mancomunitat, constituts en assemblea.
b) La diputaci o diputacions provincials interessades han demetre un informe sobre el
projecte destatuts.
c) Els plens de tots els ajuntaments han daprovar els estatuts.
4. Sha de seguir un procediment similar per a la modificaci o la supressi de mancomunitats.
5. Poden integrar-se en la mateixa mancomunitat municipis pertanyents a diferents comunitats autnomes, sempre que ho permetin les normatives de les comunitats autnomes
afectades.
La constituci de mancomunitats
Naturalesa jurdica23
La legislaci actualment vigent reconeix als municipis el dret dassociar-se amb daltres en mancomunitats per tal dexecutar en com obres i serveis determinats de la seva competncia (arti23. Agram des daqu el treball de recopilaci jurdica sobre la formaci i el funcionament de les mancomunitats que ha dut
a terme la Direcci General dAdministraci Local de la Generalitat Valenciana.
47
cle 44.1 de la LB24 i article 31.1 de lRPDT25). Perqu els municipis es mancomunin no s necessari que pertanyin a la mateixa provncia ni que hi hagi una continutat territorial entre uns i
altres, si no la requereix la mateixa naturalesa dels fins de la mancomunitat (article 31.2 de lRPDT
i article 35.1 del TR26).
car aquesta assemblea. Pot efectuar la convocatria el batle de lajuntament que ha assumit
la iniciativa, o b el batle de cada ajuntament interessat pot convocar els regidors respectius.
En tot cas, la convocatria sha dadrear a cadascun dels regidors dels ajuntaments implicats.
Delegaci de vots
Les mancomunitats de municipis tenen la condici dentitats locals (article 3.2 de la LB). Tenen
personalitat i capacitat jurdica per complir els seus fins especfics i es regeixen pels seus estatuts
propis (article 44.2 de la LB i article 32.1 de lRPDT).
Competncia
Els municipis sassocien en mancomunitats per a lexecuci en com dobres i serveis determinats de la seva competncia (article 44.1 de la LB i article 31.1 de lRPDT).
No obstant aix, les mancomunitats no poden assumir la totalitat de competncies assignades
als municipis respectius (article 35.2 del TR i 32.2 de lRPDT).
Organitzaci
Lrgan de govern de la mancomunitat ha destar integrat per representants dels municipis mancomunats en la forma que determinin els estatuts corresponents (article 35.4 del TR). En tot cas,
els rgans de govern han de ser representatius dels ajuntaments mancomunats, en la forma que
determinin els estatuts (article 33.3 de lRPDT i 44.2 de la LB).
A lefecte de facilitar la constituci daquesta assemblea, deixant de costat qualsevol problema referent al qurum de constituci, per evitar convocatries massives i poc operatives es
pot recrrer a un sistema de delegaci personalitzada del vot dun regidor en un altre, sempre que ambds pertanyin a la mateixa corporaci. Encara que aquest mecanisme no s previst en la normativa vigent, no existeix cap objecci legal perqu es pugui utilitzar.
Assemblea de regidors per a lelaboraci dels estatuts
No existeix cap norma especfica en qu sestableixi quin ha de ser el contingut de lordre del
dia de la sessi constitutiva de lassemblea. No obstant aix, el ms operatiu s que, desprs
de la constituci, selegeixi un president o presidenta daquesta assemblea o b una mesa
composta per vocals de diversos ajuntaments, dacord amb el sistema delecci que es jutgi
ms adequat i que, aix, sigui assumit per la majoria. Tamb s convenient designar una comissi, que ha dassumir la tasca tcnica de redactar els estatuts. En tot cas, ha de ser present en
lassemblea un funcionari dalgun dels ajuntaments implicats amb habilitaci de carcter
nacional, a lefecte destendre lacta de la sessi en qualitat de fedatari pblic.
c) Informes previs
Els rgans de govern o juntes de mancomunitat han destar integrats per un president o presidenta; per un vicepresident o vicepresidenta, que substitueixi el president o presidenta quan sigui
absent; pel nombre de vocalies que assenyalin els estatuts, i per un secretari o secretria, i shan
de regular dacord amb el que es preveu en larticle 37 de lRPDT.
Procediment
Segons sestableix en els articles 44.3 de la LB i 35 de lRPDT, el procediment per elaborar els estatuts i per constituir i aprovar una mancomunitat t les fases segents:
a) Incoaci de lexpedient
Normalment, la decisi en un determinat municipi diniciar un expedient per constituir una mancomunitat intermunicipal es recull en un acord plenari, encara que no es dedueix de la legislaci
vigent que aquest acord sigui necessari.
b) Elaboraci dels estatuts
Convocatria de lassemblea
A partir del moment que es convoca lassemblea de regidors sinicia stricto sensu el procediment mancomunatori. No sindica en cap norma legal de manera expressa qui ha de convo24. LB: Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local.
25. RPDT: Reglament de poblaci i demarcaci territorial de les entitats locals (Reial decret 1690/1986, d11 de juliol, pel
qual saprova el Reglament de poblaci i demarcaci territorial de les entitats locals).
26. TR: Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 dabril, pel qual saprova el Text refs de les disposicions legals vigents en
matria de rgim local.
48
Segons els articles 44.3 b de la LB i 35.1 b de lRPTD, la diputaci o les diputacions interessades
han demetre un informe sobre el projecte destatuts. Quan es tracti de municipis que sn de
diferents provncies, sha de donar audincia a les diputacions provincials respectives (article 35.3
del TR).
Encara que la normativa vigent no estableix expressament res sobre aix, en aquesta fase del procediment s aconsellable trametre el projecte destatuts que sha elaborat a la conselleria responsable dadministracions pbliques i/o justcia, perqu emeti un informe sobre el projecte.
Daquesta manera, sevita que, desprs, el control de legalitat per part de la comunitat autnoma obligui a repetir el trmit daprovaci dels estatuts per part dels plens de tots els ajuntaments
mancomunats i, per tant, es garanteix ms agilitat i eficcia procedimental.
Aquests informes previs els pot sollicitar directament el president o presidenta de la mancomunitat, per a la qual cosa aquesta persona pot ser facultada expressament per lassemblea, igual
que en la resta de la tramitaci de lexpedient.
En cas que es desprengui del contingut daquests informes la necessitat dadequar algun punt
concret del projecte destatuts a la legislaci vigent, no es considera necessari convocar una nova
assemblea de regidors, sin que caldria introduir la modificaci proposada i elevar-la directament
als plens municipals perqu laprovassin, una vegada concls el trmit dinformaci pblica.
d) Informaci pblica
Larticle 35.3 del TR estableix la necessitat de sotmetre lexpedient a un trmit dinformaci pblica durant un mes. Per agilitar al mxim la tramitaci del procediment es pot facultar el president
o presidenta de lassemblea.
49
En finalitzar el termini dinformaci pblica, els batles de les corporacions interessades han de
trametre al president o presidenta de lassemblea un certificat expedit pel secretari o secretria
municipal amb relaci al resultat del trmit dinformaci pblica i a les reclamacions i allegacions
presentades, les quals ha de resoldre lassemblea de regidors, novament convocada a aquest
efecte.
El marc jurdic de les mancomunitats: legislaci autonmica

La principal regulaci en lmbit autonmic s la continguda en la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de rgim local de les Illes Balears,27 molt semblant en lestructura i en el contingut a la llei estatal.
e) Aprovaci per part dels plens municipals
Ttol III
Altres entitats locals
El projecte destatuts lhan daprovar els plens de tots els ajuntaments, amb el vot favorable de
la majoria absoluta del nombre legal dels membres (article 44.3 c de la LB i article 35.1 c de
lRPDT). Aquest acord requereix linforme previ del secretari o secretria i, a ms, si escau, de linterventor, o de les persones que legalment els substitueixin (article 54.1 b del TR).
f) Elevaci de lexpedient a la conselleria corresponent
Cal elevar-lhi per al control de legalitat i per a la publicitat dels estatuts.
Els estatuts de les mancomunitats han dexpressar, almenys, els punts segents (articles 34 de
lRPDT, 44.2 de la LB i 36 del TR):
I. Els municipis que comprn la mancomunitat.
II. El lloc on subiquen els seus rgans de govern i dadministraci.
III. El nombre de representants dels ajuntaments que han dintegrar els rgans de govern de
la mancomunitat i la forma de designaci.
IV. Els fins i les competncies de la mancomunitat.
V. Els recursos econmics (article 135 de la Llei 39/1988, sobre hisendes locals).
VI. El termini de vigncia.
VII. El procediment per modificar els estatuts.
VIII. Les causes de dissoluci.
Adhesi o separaci dun ajuntament
Captol I
Mancomunitats
Article 30
Dret dassociaci dels municipis
1. Els municipis tenen el dret dassociar-se amb uns altres en mancomunitats per a lexecuci en com dobres i serveis de la seva competncia. Les mancomunitats es regeixen per
aquesta llei, per la legislaci bsica de rgim local i pels estatuts propis de cada entitat.
2. Perqu els municipis puguin mancomunar-se no s indispensable que hi hagi entre ells
continutat territorial, si aquesta no es requereix per la naturalesa de les finalitats de la
mancomunitat.
Article 31
Convenis intermunicipals
Quan no es consideri necessari crear una persona jurdica nova, els ajuntaments afectats
poden formalitzar convenis entre ells per a la prestaci de serveis o dactivitats del seu inters respectiu.
Article 32
Competncies de les mancomunitats
Una vegada sha constitut una mancomunitat, shi poden adherir, per un procediment similar al
de la constituci, els ajuntaments als quals interessi i que es trobin en les condicions previstes en
els estatuts. Ladhesi es pot fer per a una, per a diverses o per a totes les finalitats de la mancomunitat, sempre que les obres o els serveis siguin independents entre si. Lrgan de govern de
la mancomunitat ha dinformar favorablement de les adhesions (article 36.1, 2 i 3 de lRPDT). Per
trmits anlegs, i amb subjecci a les previsions estatutries, es pot separar de la mancomunitat
qualsevol dels ajuntaments que la integren. En cap cas no pot tenir carcter vinculant linforme
de lrgan de govern de la mancomunitat (article 36.4 de lRPDT).
1. Les mancomunitats gaudeixen de la naturalesa dens local i tenen plena capacitat i personalitat jurdica independent per al compliment de les seves finalitats prpies. Per complir-les, les
mancomunitats tenen totes les potestats a qu es refereix la legislaci bsica de rgim local.
La potestat tributria es concreta en lestabliment de taxes per prestaci de serveis o realitzaci dactivitats, la imposici de contribucions especials i la fixaci de preus pblics i tarifes.
Modificaci i supressi de la mancomunitat
Article 33
Procediment per crear una mancomunitat
Per modificar o suprimir mancomunitats, sha de seguir un procediment similar al de la constituci (articles 44.4 de la LB i 35.2 de lRPDT).
2. Les mancomunitats, en lexercici de les seves competncies i sempre que ho acordin els
municipis que les integren, poden exercir funcions de planificaci i de desenvolupament
per a la millora de les condicions de vida en el seu mbit territorial.
El procediment per crear una mancomunitat sinicia mitjanant un acord del ple de cada
ajuntament interessat.
27. BOIB 186/2006 (nmero extraordinari), de 27 de desembre.
50
51
Lacord requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la
corporaci i ha dincloure la designaci de la persona que actu com representant de la corporaci en la comissi gestora encarregada de tramitar lexpedient.
Article 34
Composici de la comissi gestora
La comissi gestora, integrada per una persona representant de cada municipi interessat, ha
delegir un president o una presidenta entre els seus membres. Ha dactuar com a secretari
o secretria el o la de lajuntament al que pertanyi el president o la presidenta.
La comissi gestora t la representaci del grup de municipis interessats i sextingeix quan
shan constitut els rgans de la mancomunitat.
Article 35
Estatuts de les mancomunitats
Els estatuts de les mancomunitats han dexpressar com a mnim les circumstncies segents:
a) Els municipis que voluntriament sintegren en la mancomunitat.
b) Lobjectiu, les finalitats i les competncies.
c) La denominaci.
d) El lloc on radiquin els seus rgans de govern i dadministraci.
e) Els rgans de govern, la composici i la forma de designaci i cessament dels seus membres. Lrgan suprem de govern ser un rgan collegiat del qual ha de formar part, com
a mnim, una persona representant per cada municipi, sense perjudici de pretendre una
certa proporcionalitat en relaci amb els membres de cada corporaci.
f) Les normes de funcionament.
g) El rgim del personal.
h) Els recursos econmics i les aportacions i els compromisos dels municipis que la formen.
i) El termini de vigncia i les causes i el procediment per dissoldre-la.
j) Ladhesi de nous membres i la separaci de municipis integrants de la mancomunitat.
k) El procediment per modificar-la.
b) El qurum de constituci de lassemblea en primera convocatria s el de dues terceres

parts dels seus membres i, en segona convocatria, que ha de tenir lloc quaranta-vuit
hores desprs, el qurum s de la meitat. El qurum de votaci per a laprovaci dels estatuts per lassemblea s el de les dues terceres parts dels assistents, sempre que al seu torn
representin les dues terceres parts dels municipis que es mancomunin.
c) Una vegada aprovats els estatuts, el president o la presidenta de lassemblea els ha de
sotmetre a informaci pblica dins el termini dun mes, mitjanant la inserci danuncis
en els taulers dedictes dels ajuntaments i en el Butllet Oficial de les Illes Balears. Els expedients poden ser consultats a cada ajuntament.
d) Acabat el termini dinformaci pblica, lexpedient es remetr als consells afectats perqu
emetin informe, no vinculant, sobre la legalitat del projecte destatuts i del procediment
seguit. Els informes shan de notificar al president o la presidenta de lassemblea en el termini dun mes, a comptar des de la recepci de lexpedient. Si transcorre aquest termini
sense haver estat evacuat, es podr prosseguir el procediment.
e) Acabat el trmit, i abans de laprovaci definitiva, es remetran els estatuts i el certificat
de la tramitaci a la comunitat autnoma, que, en el termini dun mes, podr formular
observacions sobre la seva adequaci a la legalitat, aix com suggeriments i informaci
sobre lacomodaci del projecte de mancomunitat a les directrius de poltica territorial.
f) En vista de totes les actuacions, el president o la presidenta de lassemblea far trasllat als ajuntaments interessats de lemissi dels informes o, si sescau, del transcurs
del termini indicat, perqu puguin adoptar lacord definitiu de constituci, daprovaci dels estatuts de la mancomunitat i de designaci dels seus representants a lrgan
de govern. Tot aix, mitjanant el qurum de la majoria absoluta legal dels membres
que integren la corporaci i dacord amb el que es preveu en els estatuts. Passats tres
mesos des de laprovaci de la proposta daprovaci definitiva sense que hi hagi hagut
acord per part dalgun dels ajuntaments interessats, es pot entendre que desisteix
dadherir-se a la mancomunitat en constituci.
g) Una vegada adoptats els acords, els ajuntaments en remetran un certificat a la comunitat
autnoma a fi que publiqui ledicte corresponent en el Butllet Oficial de les Illes Balears.
h) En el termini dun mes des de la publicaci de lanterior edicte, sha de constituir lrgan
suprem de govern de la mancomunitat.
i) Constitut lrgan de govern de la mancomunitat, se nha dinscriure la constituci en el
Registre dEntitats Locals.
l) Les normes per a la liquidaci de la mancomunitat.

Article 36
Procediment per aprovar els estatuts
El procediment per a laprovaci dels estatuts s el segent:
a) El projecte destatuts ha de ser elaborat per la comissi gestora i elevat a lassemblea formada per tots els membres dels ajuntaments afectats perqu laprovin. Lassemblea ha de
ser convocada i presidida pel batle o la batlessa del municipi de major poblaci, a proposta del president o la presidenta de la comissi gestora, i ha dactuar com a secretari o
secretria el o la daquell municipi.
52
Article 37
Modificaci dels estatuts
La modificaci dels estatuts de la mancomunitat sha dajustar al procediment segent:
a) Aprovaci de la iniciativa de modificaci per lrgan suprem de la mancomunitat.
b) Informaci pblica pel termini dun mes.
c) Informe del consell que correspongui sobre la modificaci.
d) Aprovaci pel ple de cada ajuntament integrant de la mancomunitat, adoptada amb el
vot de la majoria absoluta legal.
53
e) Acord definitiu de modificaci dels estatuts per part de lrgan suprem de govern de la
mancomunitat, suposant que lacord diniciativa hagi sofert alteracions.
f) Publicaci de ledicte de modificaci per la mancomunitat en el Butllet Oficial de les Illes
Balears.
Article 38
Adhesi daltres municipis
Per a ladhesi dun o ms municipis a una mancomunitat ja constituda, aquest o aquests
han dadoptar un acord, amb el qurum de la majoria absoluta del nombre legal de membres del ple, amb un perode previ dinformaci pblica dun mes.
Dins del marc de lassociacionisme local i a fi de promoure el desplegament legislatiu, la

Federaci Espanyola de Municipis i Provncies ha establert dins el seu organigrama lrea de
Mancomunitats, dependent del Departament de Poltiques Interlocals, que t com a objectiu
principal impulsar nova normativa i prendre mesures que facilitin lacci mancomunada.
El treball que es duu a terme en el marc daquesta rea sorienta a instar lAdministraci general de lEstat i les administracions autonmiques perqu estudin ladopci de mesures de carcter econmic i financer que garanteixin la consecuci de la suficincia financera de les mancomunitats.
Ladhesi requereix, a ms, lacord favorable de lrgan suprem de govern de la mancomunitat i la publicaci en el Butllet Oficial de les Illes Balears, sense perjudici de la resta de trmits que puguin establir els estatuts de la mancomunitat.
Article 39
Separaci de municipis
Per a la separaci dun o ms municipis, els ajuntaments respectius han dadoptar un acord
amb el qurum indicat en larticle anterior, amb la informaci pblica prvia pel mateix termini, i amb comunicaci a la mancomunitat i a la comunitat autnoma per a la publicaci
de ledicte corresponent en el Butllet Oficial de les Illes Balears, sense perjudici de la resta
de trmits que puguin establir els estatuts de la mancomunitat.
Article 40
Dissoluci de la mancomunitat
La dissoluci de la mancomunitat sha dajustar al que disposen els seus estatuts. Lacord de
dissoluci, una vegada adoptat estatutriament, sha de publicar en el Butllet Oficial de les
Illes Balears perqu sen prengui coneixement i sha de traslladar al consell que correspongui, al Govern de les Illes Balears i al Registre dEntitats Locals.
Article 41
Mesures de foment
El Govern de la comunitat autnoma i els consells han de prestar especial assessorament i
suport a la constituci de les noves mancomunitats, aix com al funcionament de les que ja
existeixen.
Article 42
Competncia especfica
Els plans territorials que saprovin en desplegament de les directrius dordenaci territorial
de les Illes Balears poden assignar lexecuci i la gesti duna part del territori a una mancomunitat quan lobjectiu del pla estigui comprs entre les finalitats i competncies de la mancomunitat.
54
55

MANCOMUNITATS

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MANCOMUNITATS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Les mancomunitats

Les mancomunitats a Mallorca

Les mancomunitats a Mallorca

1.1. Els objectius de lestudi ........................................................................................

1.2. Metodologia i treball de camp .............................................................................

2. El context socioeconmic de les mancomunitats de Mallorca ......................................

2.1. Mancomunitat de Tramuntana .............................................................................

2.2. Mancomunitat del Raiguer ..................................................................................

2.3. Mancomunitat del Pla de Mallorca ......................................................................

2.4. Mancomunitat Nord

2.5. Mancomunitat Sud-Mallorca ................................................................................

2.6. Mancomunitat del Migjorn ..................................................................................

2.7. Municipis no mancomunats .................................................................................

3. Anlisi per mancomunitats ..........................................................................................

3.1. Mancomunitat del Pla de Mallorca ......................................................................

3.2. Mancomunitat del Raiguer ...................................................................................

3.3. Mancomunitat de Tramuntana .............................................................................

3.4. Mancomunitat Nord ............................................................................................

3.5. Mancomunitat Sud-Mallorca ................................................................................

3.6. Mancomunitat del Migjorn

4. Anlisi comparativa de les mancomunitats ..................................................................

4.1. Criteris de creaci ................................................................................................

Les mancomunitats a Mallorca

4.2. Serveis i equipaments ..........................................................................................

No podem presumir de fer gaires coses junts.

4.2.2. Equipaments i tasques ...............................................................................

4.3. Relacions entre les mancomunitats .......................................................................

5. Possibles noves conformacions de les mancomunitats ................................................

5.1. Raiguer ................................................................................................................

5.2. Tramuntana ..........................................................................................................

5.3. Nord ....................................................................................................................

5.4. Pla .......................................................................................................................

5.5. Sud ......................................................................................................................

5.6. Migjorn ................................................................................................................

5.7. Les mancomunitats hipottiques: Llevant i Badia ..................................................

6. Finanament i despeses ..............................................................................................

El marc jurdic de les mancomunitats: legislaci autonmica

Fer una descripci global de la situaci

Davant el manifest subdesenvolupament daquesta valuosa eina, el Departament de

1.1. Els objectius de lestudi

Els objectius de la recerca establerts a priori

Les mancomunitats a Mallorca

conclusions s lescassa memria

Com un dels objectius menys descriptius i amb ms vocaci dintervenci

El treball de camp ha consistit en les tasques

Aquesta obra s una versi resumida de linforme que es ja es va presentar en el Departament

1.2. Metodologia i treball de camp

Recopilaci dinformaci jurdica i

Es va deixar oberta una via de comunicaci

Director insular de Cooperaci Local

Regidor delegat a la mancomunitat

President i batle respectivament

Les mancomunitats a Mallorca

Les persones participants en aquest grup han

Mancomunitat Nord: Jaume Perell,

II. El context socioeconmic

tenen, sobretot en lmbit de la Mallorca interior i de muntanya. Pel que fa al nombre de

Atesa la importncia que el sector turstic t

Com a indicador de la presncia dactivitat

Aquesta exposici ens donar una imatge de

2.1. Mancomunitat de Tramuntana

Hostals, hotels Agroturismes i

Les mancomunitats a Mallorca

dista molt de poder ser considerada una