Eco de Medjugorje

Editor: AMICS DE MEDJUGORJE, c/ St. Ignasi, 26 - 08700 IGUALADA (Espanya) - Amb llicncia des del 12-11-90 Eco di Medjugorje
cas. p. 149, I-46100 MANTOVA (Itlia) - Impressor : UNIGRFIC - Avgda. Madrid, 28 - 08711 DENA Dip. legal B-46.743-95

Nov. - Desembre 2014

Publicaci bimestral

Missatge de Maria el 25 setembre de 2014:

Estimats fills, avui tamb us invito per
tal que vosaltres tamb sigueu com les
estrelles que, amb el seu resplendor, fan
llum i donen bellesa als altres perqu
salegrin.
Fillets, vosaltres tamb sou resplendor
i bellesa, joia i pau i, sobretot, pregria
per tots aquells que estan lluny del meu
amor i de lamor del meu Fill Jess.
Fillets, doneu testimoni de la vostra fe i
pregria amb alegria, lalegria de la fe
que hi ha en els vostres cors, i pregueu
per la pau que s un do precis de Du.
Grcies per haver respost a la meva crida.

Pau i joia en Jess i Maria!

235

Don Angelo Mutti

Fundador
de lEco de Maria

Missatge de Maria el 25 octubre de 2014:

Estimats fills, pregueu en aquest temps
de grcia i demaneu la intercessi de tots
els sants que ja estan en la llum: Que ells
us siguin exemple i exhortaci, dia rere
dia, en el cam de la vostra conversi.
Fillets, sigueu conscients que la vostra
vida s breu i passatgera.
Per aix anheleu leternitat i prepareu
els vostres cors amb la pregria.
Jo estic amb vosaltres i intercedeixo
davant el meu Fill per cadascun de vosaltres, sobretot per aquells que shan
consagrat a mi i al meu Fill. Grcies per
haver respost a la meva crida.

Prepareu els vostres cors!

Sigueu resplendor i bellesa!

Nosaltres, els fills de Du i de Maria,
estem invitats a resplendir, ser resplendor
de la divina realitat.
Estem invitats a ser bellesa, s a dir,
transparncia de lAmor de Du; a ser joia
i pau, s a dir, consol de Du, i, sobretot, a
ser pregria, s a dir, canal de comunicaci i de comuni amb Du!
Maria, doncs, ens invita a ser sants: s
massa?
Res daix; s la pura i simple Voluntat
de Du com ens ho recorda lApstol Pau:
Benet sigui Du Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha benet en Crist amb
tota mena de benediccions espirituals dalt
del cel.
Ens eleg en Ell abans de crear el mn,
perqu fssim sants, immaculats als seus
ulls.
Per amor ens destin a ser fills seus per
Jesucrist, segons el beneplcit de la seva
voluntat que dna lloana a la grandesa
dels favors que ens ha concedit en el seu
Estimat (Ef 1, 3-5).
Consolats amb aquest bonic missatge de
Maria, encoratjats amb aquestes paraules
de lApstol, diguem amb Maria i com
Maria:
Sc lesclava del Senyor, que es faci en
mi segons la teva paraula (Lc 1, 38) i,
amb Jess i com Jess: Du meu, vinc a
fer la teva Voluntat (cf. He 10, 7-9; Mc
14,36), i provem dencarnar aquestes paraules en la nostra quotidianitat.
I, atenent-nos a la promesa de Jess:
Us deixo la pau, us dono la meva pau.
No una pau com la que dna el mn.
No tingueu por, que sassereni el vostre cor
(Jn 14,27). I, forts de la sollicitaci de
Maria a pregar per la pau que s un do
precis de Du, apliquem-nos, amb la pregria i amb la vida, per obtenir de Du
aquest do que noms Ell ens pot donar.

CAT. 182

1 nov. Solemnitat de Tots els Sants

Missatge a la Mirjana, 2 octubre 2014:
Estimats fills, amb amor matern us
prego que us estimeu els uns als altres.
Que aix sigui en els vostres cors tal com
el meu Fill ho ha volgut des de linici:
Que per damunt de tot el que s daquesta terra, al primer lloc, hi hagi lamor
vers el Pare Celestial i vers el vostre prosme. Estimats fills, no reconeixeu els
signes dels temps? No reconeixeu que tot
aix que hi ha al vostre voltant, tot el que
est succeint, passa perqu no hi ha
amor?Compreneu que la salvaci noms
troba en els veritables valors, acolliu la
potncia del Pare Celestial, estimeu-lo i
respecteu-lo. Camineu sobre les petjades
del meu Fill.
Vosaltres, fills meus, apstols meus estimats, us reuniu sempre al voltant meu
perqu esteu assedegats; esteu assedegats de pau, damor i de felicitat. Sacieu-vos de les meves mans! Les meves
mans us ofereixen el meu Fill, que s
Font daigua pura, Ell reanimar la vostra fe i purificar els vostres cors, perqu el meu Fill estima amb cor pur i els
cors purs estimen el meu Fill. Noms els
cors purs sn humils i tenen una fe ferma. Jo us demano cors daquesta mena,
fills meus!
El meu Fill mha dit que Jo sc la Mare
de tot el mn. Us prego que macolliu
com a tal. Que amb la vostra vida, pregria i sacrifici majudeu perqu tots els
meus fills macullin com a Mare, perqu
pugui conduir-los a la Font daigua pura.
Us regracio!
Estimats fills meus, mentre els vostres
pastors, amb les seves mans benedes, us
ofereixen el Cos del meu Fill, agrau-li
sempre pel seu sacrifici i pels pastors que
us dna sempre de nou.
Els comentaris sn de Nuccio Quattrocchi

Per b que tots sabem (o creiem saber)

qu s la pregria, em sembla adequat recordar aqu el n 534 del Compendi del
Catecisme de lEsglsia Catlica:
La pregria s elevaci de lnima a
Du o la petici a Du de bns conformes
a la seva voluntat.
s sempre un do de Du que surt a lencontre de lhome.
La pregria cristiana s relaci personal i viva dels fills de Du amb el seu Pare
infinitament bo, amb el seu Fill Jesucrist i
amb lEsperit Sant que habita en el seu
cor.
Com a relaci, la pregria s, doncs, comuni entre creatura i Creador, canal de
grcia que permet fluir la Vida en la vida,
la Presncia de Du en lhome.
La pregria s un do de Du que cal buscar, desitjar, acollir, practicar, custodiar i
fer fructificar. La pregria no es pot reduir
a una activitat, perqu transcendeix tota
activitat.
Existeixen pregries molt boniques, la
primera entre totes les pregries s la pregria al Pare ensenyada per Jess i desprs
moltes altres, per si noms sn paraules
repetides distretament mentre el cor s
lluny, esdevenen frmules intils, incapaces de connectar-nos amb Du. Fillets,...
anheleu leternitat i prepareu els vostres
cors en la pregria ens exhorta Maria subratllant la necessitat de la pregria per preparar-nos per a la Vida eterna i assegurant
la seva intercessi per a cadascun de nosaltres, sobretot per aquells que shan
consagrat a Ella i al seu Fill.
A propsit dels consagrats estr b que
ens recordem de les pregries de consagraci, una al Cor Santssim de Jess, i laltra
al Cor Immaculat de Maria, dictades per
Ella el 28 novembre 1983 a Jelena Vasilij
i, a travs dElla, a tot el mn.
Pau i joia en Jess i Maria!

PAPA FRANCESC

LESPERA I EL NADAL
AMB MARIA

No oblidar les nimes

abandonades

Pau VI Exhort. Apost. Marialis Cultus

(I, A 4-5)
<<... als fidels que viuen amb la Litrgia
lesperit de lAdvent, considerant linefable amor amb qu la Verge Mare va esperar el seu Fill, sn invitats a assumir-la com
un model i preparar-se per anar a lencontre amb el Salvador que ve, vigilants en la
pregria, exultants en la lloana...

Estimats germans i germanes, bon dia!

Ahir vam celebrar la solemnitat de tots els
Sants. [...] Entre ahir i avui, hi ha molta
gent que visita el cementiri, que, com diu
aquesta mateixa paraula, s el lloc del
reps, esperant el desvetllament final.
s bonic pensar que ser Jess mateix qui ens desvetllar. Jess mateix ha
revelat que la mort del cos s com un son
del qual Ell ens desvetlla.
s amb aquesta fe que nosaltres estem
tamb, espiritualment, amb tots els que ens
han volgut b i ens han fet un b.
Per avui estem cridats a recordar-los
tots, tamb, els que ning no recorda.
Recordem les vctimes de les guerres i
de les violncies; molts petits del mn
aclaparats per la fam i la misria; tamb els
annims que reposen a lossera comuna.
I no oblidem tots els germans i germanes
assassinats pel fet de ser cristians; i tots els
qui han sacrificat la vida pels altres.
La tradici de lEsglsia ha exhortat a
pregar pels difunts sempre, en particular,
oferint per ells, la Celebraci eucarstica.
Aquesta s la millor ajuda espiritual
que podem fer per les seves nimes, en
particular per les ms abandonades. El
record dels difunts, la cura dels sepulcres i
els sufragis sn un testimoni de confiada
esperana, arrelada en la certesa que la
mort no s lltima paraula sobre la sort
humana, perqu lhome est destinat a una
vida sense lmits, que t la seva arrel i el
seu acompliment en Du.
Diumenge, 2 nov. 2014

Ser sants
en les coses petites
El papa Francesc ens dna
consells prctics
per aconseguir la vocaci a ser sants.
Primer de tot la santedat no s una cosa
que ens procurem nosaltres.
La santedat s un do que ens fa el Senyor
Jess.
I s un do que sofereix a tots, ning no
ns excls.
Moltes vegades som temptats de pensar
que la santedat s reserva noms a aquells
que tenen la possibilitat de separar-se dels
afers ordinaris, i dedicar-se exclusivament
a la pregria.
Per no s aix!
Per Pare, jo treballo en una fbrica; de
comptable, sempre amb els nmeros, per
all no es pot ser sant.
S que es pot! All on tu treballes pots
esdevenir sant. Du et dna la grcia desdevenir sant.
Sempre i a tot arreu es pot esdevenir sant,
s a dir, obrir-se en aquesta grcia que ens
treballa dintre i ens porta a la santedat.

Ets un pare o un avi?

Sigues sant ensenyant, amb passi, als fills
o als nts a conixer i seguir Jess.
I per fer aix es necessita molta pacincia; per ser una bona mare o una bona via
cal tenir molta pacincia, i s en aquesta
pacincia que ve la santedat: exercitant la
pacincia.
Ets catequista, educador o voluntari?
Sigues sant esdevenint un signe visible de
lamor de Du i de la seva presncia a prop
nostre.
Ve-tho aqu: tot estat de vida porta a la
santedat..., sempre, eh!
No us descoratgeu danar per aquest cam,
que, precisament, s Du que us en dna la
grcia.
I aix s lnica cosa que ens demana el
Senyor, que estiguem en comuni amb Ell
i al servei dels germans.
Una senyora sen va al mercat a fer la
compra i troba una vena i comencen a parlar i desprs, eh, vnen les crtiques per
aquesta senyora diu: - No, no, no, jo no
parlar malament de ning.
Aix s un pas vers la santedat, aix
tajuda a esdevenir ms sant.
Desprs, a casa teva, el fill et demana
de parlar una mica de les seves coses fantasioses...
-Oh, estic tant cansat, he treballat tant
avui...
-Per tu, adaptat a la situaci i escolta el
teu fill, que ho necessita! I tu lescoltes
amb pacincia... Aquest s un pas vers la
santedat.
Desprs sacaba el dia, estem cansats tots,
eh, per la pregria... Fem la pregria!
Aix s un pas vers la santedat.
Desprs arriba el diumenge i anem a Missa a combregar, a vegades, una bona confessi que ens netegi una mica. Aquest s
un pas vers la santedat.
Desprs, la Mare de Du, tant bona, tant
bonica, agafo els rosaris i prego. Aquest
s un pas vers la santedat. I ha molts passos petits vers la santedat...
Desprs vaig pel carrer, veig un pobre,
un necessitat, em paro i pregunto,... li dono
alguna cosa. s un pas vers la santedat.
Sn petits passos vers la santedat que
ens far persones millors, lliures de
legoisme i el tancament en si mateixes, i
obertes als germans i a les seves necessitats.
Dimecres, 11 nov. 2014 www. vatican.va

El temps de Nadal constitueix una prolongada memria de la maternitat divina,

virginal, salvfica, dAquella que, en la seva
ntegra virginitat, don al mn el Salvador.
s aix com, en la solemnitat del Senyor,
lEsglsia, mentre adora el Salvador, en
venera la Mare gloriosa; en lEpifania del
Senyor, mentre celebra la vocaci universal a la salvaci, contempla la Verge com a
veritable Seu de la Saviesa i veritable Mare
del Rei, i presenta a ladoraci dels Mags,
el Redemptor de tots els homes (cf. Mt
2,11); i, en la festa de la Santa Famlia de
Jess, Maria i Josep, mira amb profunda
reverncia la santa vida que porten en la
casa de Natzaret, Jess, Fill de Du i Fill
de lhome, Maria, la seva Mare, i Josep,
home just ( cf. Mt 1,19).
....ens sembla que latenci habitual hagi
de ser dirigida a la restablerta solemnitat
de Maria SS. Mare de Du, ja que aquesta,
-collocada segons lantic suggeriment de
la litrgia de lUrbs-, al primer dia del mes
de gener, s destinada a celebrar la part que
correspon a Maria en aquest misteri de la
salvaci i a ressaltar la singular dignitat que
sen deriva per a la Mare santa... per mitj
de la qual hem rebut lAutor de la vida i
tamb, una ocasi propcia per renovar
ladoraci al nounat Prncep de la Pau, per
tornar a escoltar el jois anunci anglic (cf.
Lc 2, 14) i, per implorar de Du, a travs
de la mediadora, Reina de la Pau, el do
suprem de la pau.
s per aix que, en la feli coincidncia
de loctava de Nadal amb el dia inaugural
del primer de gener, hem institut la Jornada mundial de les paus, que est recollint
creixents adhesions i ja madura fruits de
pau en el cor de molts homes.>>
*

Eco 235

Medjugorje en lEsglsia

El papa Francesc ha parlat del diable

des de linici del seu pontificat i ho ha fet
en la conscincia que el llop infernal s el
perill ms insidis per les ovelles del ramat.
Cada vegada que, en la Missa a Santa
Marta, llegeix lEvangeli, el Papa no es dispensa de comentar els fragments on Jess
desemmascara i combat el Maligne.

1. Dimensi eclesial
del missatge
Les aparicions de Medjugorje segueixen
des de fa anys i el missatge que en prov
assumeix una fisonomia cada cop ms clara.
Entre els elements que qualifiquen el missatge de les aparicions marianes, hi ha la
dimensi eclesial que, en cadascuna delles,
assumeix caracterstiques donades per les
particulars circumstncies histriques de la
tradici local i del dinamisme de fe que shi
viu.
s evident que una aparici mariana no
fonamenta lEsglsia per sempre najuda
el creixement, el reforament del lloc on
sesdevenen les aparicions i, a ms, irradia
una llum especial que dura a travs del
temps i arriba a cada lloc.
Desprs de Lourdes i Ftima, Medjugorje
tamb presenta aquesta caracterstica que
esdev prioritria, i podrem dir, fins i tot,
estructural, amb el comenament dels
missatges a la parrquia (1.3.1984).
En els primers dies daquesta fase la
Mare de Du invita tothom a reunir-se
nombrosos en aquesta parrquia que Jo
he escollit per pregar junts i caminar pel
cam de la conversi. En el fons daquests
missatges hi reconeixem la imatge de la
primera comunitat formada pels creients
que unnimement celebraven les hores de
pregria, amb les dones, amb Maria i amb
els germans (cf Fets 1,14). A tots aquells
que fan part daquest poble, la Verge Maria
recomanar, a ms a ms, de pregar per
estimar lEsglsia (25.2.1998), de treballar en lEsglsia no amb les paraules o
amb el pensament, sin tamb amb lexemple (25.2.1993).
Aquesta comunitat ha estat cridada a
complir un primer pas reforant-se, sobretot, en la fe, en la caritat fraterna i en
lamor recproc entre els ms propers,
comenant per linterior de les famlies, per
poder donar, desprs, un testimoni creble
que, de seguida, hauria assumit tamb, la
dimensi missionera (6.6.1985).
A la prioritat de la pregria familiar
com a condici de la seva unitat, la Mare
de Du ha donat sempre una gran importncia assignant tamb a una de les vidents
(Ivanka) la missi especfica de pregar per
aquesta intenci.
La comuni i la unitat dels cors, quedar al llarg dels anys de la histria de
Medjugorje com lhoritz principal del
missatge: la Mare de Du ho dir de diverses maneres parlant de la unitat de la famlia de Du (2.2.2011), invitant a esdevenir un poble i recordant que com a individus no podem aturar el mal (2.8.2011;
2.11.2013).
En aquesta Esglsia invitada a reunir-se,
convocada en com com a poble (eklesia)
hi ha diversitat de dons, carismes i ministeris (1C 12,7), i, de fet, a partir dels anys
80 es perfilen, en el desenvolupament del
missatge, les crides per desenvolupar
missions especfiques. Daquesta manera
es desenganxa totalment de personalismes
i assumeix les caracterstiques dun cam
en el qual cadasc assumeix una responsabilitat que sillustra duna manera molt pre-

cisa en diversos missatges: els vidents, els

grups de pregria, els parroquians, els pelegrins que vnen de tot el mn, els germans de la parrquia i, desprs, en general, les persones consagrades i els pastors
de lEsglsia, els sacerdots.
Als sacerdots, la Mare de Du dedicar
expressions bellssimes, especialment en
les conclusions dels missatges del dia 2 de
cada mes a travs de la Mirjana i confiar
al vident Ivan lespecfica intenci de pregar per ells.
Entre els pastors de l Esglsia hi ha
referncies especials al Sant Pare, a la seva
persona i al seu magisteri, tamb per mitj
duna particular consonncia entre els continguts del missatge i els ensenyaments
donats pels papes a lEsglsia.
La realitat que es configura en els missatges s la duna Esglsia atenta a respondre a la seva crida que ve de dalt i que
viu aquesta resposta com a poble unit als
seus pastors pels quals prega i dels quals
s guiat, i que actua en la caritat.
En primer lloc la caritat en lmbit restringit de la proximitat immediata per que,
desprs, sallarga vers tots aquells que
necessiten lajuda material i espiritual
(25.2.1997), i entra aix en la dimensi missionera.
En aquesta Esglsia, tots els que han
dit s (25.1.2011) sassumeixen una missi i desenvolupant-la, sobretot per mitj
de la fe, de lamor i de la pregria amb el
cor, contribueixen en aquest gran pla
que Du porta endavant a travs de
Medjugorje (25.6.2007) i experimenten la
plenitud catlica de lEsglsia, pertanyen
a un Cos, a una famlia, assaborint els fruits
que sn tpics de larbre de Medjugorje:
Per qui ha estat transformat daquesta
manera sobre una nova manera de veure, i
la fe esdev llum per als seus ulls. (Papa
Francesc, Encclica Lumen fidei, 22).
Marco Vignati
Comunitat Casa de Maria, Roma

Conixer i combatre el
dimoni
Recentment, el papa Francesc ha descrit
el dimoni com un que s envejs; todia;
s astut; timplica, et tempta i desprs es
justifica, i adverteixo: Els cristians no han
de ser ingenus:
lhan de conixer i combatrel.
Referim una part duna entrevista que el
peridic La Nuova Bussola Quotidiana ha
fet al P. Livio Fanzaga, director de Rdio
Maria, que ha escrit diverses publicacions
sobre Satans.

- Vivim en una societat que ja no parla

del diable, que el considera com una realitat abstracta, una entitat daltres temps. El
papa Francesc ha dit, en canvi, que la
lluita contra el mal s una realitat quotidiana en la vida cristiana: en el nostre cor,
en la nostra vida, en la nostra famlia, en
el nostre poble, en les nostres esglsies...
Satans s lenemic jurat de Du i de
lhome, del qual Jess ens nha alliberat
amb la seva vinguda enmig nostre, amb
lanunci del seu Regne i amb la seva Passi redemptora. Satans s present en la
vida de les persones que tempta per al mal,
presentant-lo sota els colors dun b, com
ho afirma santa Caterina de Siena.
La seva arma mortal s la temptaci, amb
la qual, la serp infernal mira de destruirnos amb all que ens ofereix. Avui mira
dentabanar la humanitat amb lateisme i
el materialisme, amb el qual lngel rebel
es vol posar ell mateix al lloc de Du.
- Avui... es t por de la malaltia, de la
vellesa, de la pobresa... per del diable ja
no sen t por, per qu?
Satans no fa por perqu es camufla i ha
aconseguit convncer molta gent, tamb
cristians, de qu no existeix. I tamb ha
aconseguit cancellar la por del pecat, que
es presenta com un b, quan, en canvi, s
un ver mortal. Aix passa perqu es va
apagant la llum de la fe.
- Vost ha dit que la Mare de Du, en les
aparicions de Medjugorje, ha dit que
aquest s el temps en qu el dimoni actua
amb tota la seva fora i la seva potncia...
La Mare de Du ha dit que, com que
Satans est deslligat de les seves cadenes,
s necessari consagrar-se al seu Cor Immaculat i al de seu Fill Jess. La crisi de
la fe, lapostasia, la dissoluci de la famlia i la propagaci de la violncia sn signes evidents que el Prncep daquest mn
est desencadenant una batalla epocal.
- Pau VI va fer una greu denncia .
Era lany 1972 quan va dir: A travs
dalguna escletxa el fum de Satans ha
entrat a lEsglsia. Avui, quaranta anys
desprs, aquest fum sha allunyat o b ha
penetrat en altres estances?
La crisi de fe de molts cristians, que des
daleshores ha anat creixent, s el signe de
la tenebra que avana. Per no hem de ser
porucs, sin afrontar la prova decidits i
forts en la fe.
- Hi ha un missatge que la Mare de Du
ens dna per ajudar-nos i protegir-nos de
les insdies del dimoni?
La Mare de Du ha dit: Afronteu i venceu Satans amb els rosaris a la m.
www.lanuovabp.it 2.10.2014

Missatge a la MIRJANA
2 novembre 2014:
Estimats fills, estic amb vosaltres
amb la benedicci del meu Fill, amb
vosaltres que mestimeu i que mireu
de seguir-me. Jo desitjo estar tamb
amb vosaltres, que no macolliu. A tots
vosaltres obro el meu Cor ple damor i
us beneeixo amb les meves mans maternes.
Sc una Mare que us comprn: he
viscut la vostra vida i he experimentat
els vostres sofriments i joies. Vosaltres,
que viviu el dolor, compreneu el meu
dolor i el meu sofriment per aquells
fills meus que no permeten que la llum
del meu Fill els illumini, per aquells
fills meus que viuen en les tenebres.
Per aix us necessito, a vosaltres que
heu estat illuminats per la llum i que
heu comprs la veritat. Us invito a adorar el meu Fill, per tal que la vostra
nima creixi i aconsegueixi una veritable espiritualitat. Apstols meus,
aleshores podreu ajudar-me. Ajudarme significa pregar per aquells que no
han conegut lamor del meu Fill. Pregant per ells, vosaltres mostreu al meu
Fill que lestimeu i el seguiu.
El meu Fill mha proms que el mal
no vencer mai, perqu aqu hi esteu
vosaltres, nimes dels justos: vosaltres
que oferiu els vostres dolors i sofriments al meu Fill; vosaltres, que compreneu que la vida s noms un obrir i
tancar dulls; vosaltres, que anheleu
el Regne dels Cels. Tot aix us fa apstols meus i us condueix al triomf del
meu Cor. Per aix, fills meus, purifiqueu els vostres cors i adoreu el meu
Fill. Us regracio!

El triomf del Cor de Maria

Aquest missatge s una sntesi clara i
completa de lobra de Maria a Medjugorje.
Ella ve a nosaltres amb la benedicci de
Jess i aquesta benedicci ens porta a nosaltres, a cadascun de nosaltres, a qui lespera i lacull i a qui no lacull. A tots vosaltres obro el meu Cor ple damor i us beneeixo amb les meves mans maternes, ens
diu, i les seves paraules, a diferncia de les
nostres, realitzen all que diuen, es tradueixen en fets de vida, de Vida eterna: nhi
ha prou amb acollir-les en nosaltres amb
sinceritat de cor, i el cam de la conversi
sens obrir al davant.
No ser un cam fcil de recrrer, no nhi
ha prou amb lentusiasme inicial, cal perseverana, esperana, fe! No s per aix
que els esdeveniments de Medjugorje encara segueixen?
Lextraordinria durada daquests esdeveniments t una explicaci: estem vivint uns
temps decisius per a la salvaci de cada
persona i de tot el mn! Coratge: el triomf
del Cor Immaculat de Maria avui s ms a
prop que ahir, i Ella mateixa sembla revelar-ho: Tot aix us fa apstols meus i us
condueix al triomf del meu Cor.
Pau i joia en Jess i Maria!

INFORMACIONS
Existeix un petit peridic publicat en llengua castellana, MEDJUGORJE - Un
manantial de Gracia // Associaci Cultural Amor de Du c/ Sant Pau, 31, 1er - 08201
SABADELL / www.amordedeu.org
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Per demanar llibres de Sor Emmanuel o
qualsevol altra informaci: Email:
hijosdemedjugorjeespana@gmail.com
Tel. 629 792 849 / 676 059 594
REPETIM:
Per rebre lECO, en llengua castellana per
correu podeu comunicar-ho: per carta a
AMICS DE MEDJUGORJE c/ St. Ignasi,
26 -08t00 Igualada (BCN) o per correu
e l e c t r n i c
ecodemedjugorjeigualada@gmail.com o
per telfon 93.803.09.16 Irene - Gaspar //
617.88.29.84 Ramon. Indicant, tamb, el
vostre telfon.
Per trobar lECO en castell a travs de
linternet:
Buscar ecodimaria.net
surt
ecodimaria.net-echo of mary
clicar: Espaol
surt la primera pgina. Fer crrer el
cursor avall i surten les dems pgines
Per consultar el missatge del dia 25 de
cada mes. Buscar: medjugorje.hr
clicar sobre svetiste kralice mira,
clicar: espaol
TROBADES DE PREGRIA
* El grup de pregria MARIA REINA
DE LA PAU es reuneix cada 1er diumenge de mes, a lesglsia de Santa Maria de
Grcia de BARCELONA (c/ de Grcia, 5),
a les 5.30 de la tarda.
Lobjectiu s trobar-nos per pregar segons les indicacions de Maria a Medjugorje,
resant el Rosari amb el cor, adorant Jess
en lEucaristia i celebrant la Santa Missa.
Tothom hi s convidat.Per ms aclariments
telefonar a la parrquia: 93/218 75 72
PELEGRINATGES A MEDJUGORJE
ANY 2015 -Informaci:
Goran Rasevic/Sandra Barisic
Tel/fax 93/665 06 53
Mbil: 626 111 201 Goran - Sandra
...................................................................

Oriol Vives - Tel. 677 558 001

...................................................................

M Glria Chopitea -Tel/ 977212754

DONATIUS PER A LECO
*Aquest butllet catal s gratut i viu solament dels donatius voluntaris que es poden fer a travs de la CAIXA, a nom
dAMICS DE MEDJUGORJE, indicant :
per a lECO i el nom del donant, al n. de
llibreta 2100 3101 10 0600 01 3681.
A partir del 31 desembre,
aquesta llibreta quedar cancellada.
ECO cat. a Internet: http://www.ecodimaria.net

Estimats amics, estem en lltim nmero de lECO tradut al catal.

Estem ja rebent les respostes que us
convenen, i us les agram perqu ens
faciliten la possibilitat de deixar-ho tot
ben acondut.
.
Tamb arribem ja, als ltims dies
daquest any de grcia, que Du sempre ens envia, i, en la perspectiva de la
celebraci de NADAL que sacosta, us
volem desitjar totes les benediccions
del Petit Infant que plora, i s el DU
GRAN, immens, infinit, inaccessible,
que ens ve a travs de Maria.
Du plora el plor que ens salva, i ens
porta la joia de la seva Pau enmig dun
mn que plora i sesquina, i est assedegat de Du, que ignora o rebutja, i
que s lnica taula de salvaci per a
tothom, ning excls.
s JESUCRIST, el Fill de Du, que
sha fet Home; i Maria ha vingut a
anunciar-nos-en la vinguda en glria
per renovar el nostre mn, renovantnos en el ms profund dels nostres cors.
Amb la teva
paraula eterna
en el silenci:
tadorem,
SENYOR....
Alceu el cap ben alt perqu ben
aviat sereu alliberats!
LEsperit i lEsposa diuen: - Vine.
I nosaltres diem: - Vine, Jess, Senyor!
VINE, QUE TESPEREM!

Ms que notcies,
la Mare de Du ens comunica
sentiments i afectes
Estimats amics de la Reina de la Pau
que em llegiu en aquestes pgines tant
estimades i que, per a nosaltres sn tant
apreciades i agradables de LEco de
Medjugorje. Recordeu que la Mare de
Du ens parla, i ens parla realment,
quotidianament, mensualment, i ms
vegades durant el mes.
La Reina de la Pau ens comunica
notcies. Per, a ms a ms de les
notcies, ens comunica sentiments i
afectes. Nosaltres en percebem lona
vivssima del seu cor inflamat.
I, en els seus sentiments, ens diu com
ens estima a nosaltres i tots els qui Ella
voldria oberts per a rebre el seu amor i
les seves revelacions i, insisteix en dir
que nosaltres, els seus apstols som
molt importants.
Hem de sentir-nos molt honorats,
agrats, i ens hem despavilar.
Rebeu la benedicci sacerdotal i del
Fill de Du.
P. Massimo Rastrelli, S.J.
Mantova, 21 novembre 2014