ara DIUMENGE, 7 DE DESEMBRE DEL 2014

15

poltica

PROTESTA A MONTSERRAT
LAssemblea Permanent dIntellectuals es tanca al monestir
de Montserrat en protesta per les penes de mort imposades
al Procs de Burgos. Durant tres dies unes 300 persones
procedents majoritriament del mn de la cultura debaten
sobre lestat del pas i el seu futur poltic, i decideixen
constituir-se en assemblea permanent. Demanen amnistia
poltica, llibertats democrtiques i el dret a
lautodeterminaci de Catalunya.

Encara un problema intern a ulls del mn

Els analistes alerten que la comunitat internacional es resistir a reconixer unes plebiscitries
SNIA SNCHEZ
BARCELONA

A la comunitat internacional ning parla del problema catal. Aix

de contundent s el professor de
poltiques a la Universitat dAberdeen i director del Centre Escocs
per al Canvi Constitucional, Michael Keating. En general, el desafiament sobiranista catal es percep
des de fora com un problema intern
espanyol, que sha de resoldre negociant amb Madrid. Hi coincideixen la majoria dexperts. Si el govern espanyol no reconeix un eventual estat catal, Europa i la comunitat internacional no ho faran,
insisteix Keating.
Per des dels Estats Units, on el
discurs de les llibertats ciutadanes
contra els governs est molt arrelat,
arriba una visi ms optimista: No
es pot esperar que els grans rgans
del mn tinguin una capacitat de reacci rpida, per si el poble de Catalunya decideix donar suport majoritari a la independncia i no defalleix a repetir llibertat, llibertat, llibertat, s qesti de temps que ho
aconsegueixi, afirma Thomas Harrington, professor destudis ibrics
al Trinity College de Hartford, a
Connecticut (EUA).
Com es veuen les plebiscitries

Harrington est convenut que

unes eleccions plebiscitries poden
ajudar en aquest cam i que s important que hi hagi una llista nica
dels partits pro independncia
per poder enviar un missatge molt
fort a la comunitat internacional.
Un punt de vista coincident amb el
del president catal, Artur Mas, per que comparteixen pocs analistes
internacionals, que aposten, en general, per perseverar en la negociaci amb Madrid.
El professor de cincia poltica a
la Universitat del Quebec i autor del
llibre Temps dincertituds. Assajos
sobre el federalisme i la diversitat nacional (editorial Afers), Alain Gagnon, creu que ser un error per als
catalans precipitar-se a una altra
consulta, sobretot quan hi ha unes
eleccions generals espanyoles a finals de 2015 que poden canviar lescenari a favor de Catalunya. Seria
ms intelligent esperar veure qu
passa a la tardor, en uns comicis que

UN PROCS NIC

La diferncia amb Esccia s la

legalitat, per tamb la base
social del cas catal. CLIA ATSET

poden donar la sorpresa. Si Podem

aconsegueix ser un partit clau en el
futur Congrs, aquest pot estar ms
obert a reconixer, o almenys a escoltar, les aspiracions catalanes
apunta lanalista quebequs.
Crec que el temps va a favor dels catalans, que han demostrat fins ara
una gran resilincia i determinaci
i haurien de continuar fent-ho. Per
Gagnon la gran diferncia entre el
procs catal i daltres com lescocs
s que s un moviment de base, impulsat des de la societat i no des dels
poltics: aix s nic.
En la seva comunicaci cap a lexterior el procs catal perd els matisos, i detalls com el carcter concret de cada nova convocatria electoral o procs participatiu no hi arriben. El que s que es veu clar, per,
s la intransigncia del govern espanyol. Fins i tot en un pas tan centralista com Frana, on costa dentendre els anhels catalans, tampoc no
sentn aquesta incapacitat de dileg de Madrid, diu Jean-Jacques
Kourliandsky, de lInstitut de Relacions Internacionals i Estratgiques. Tot i que a Frana largument
legalista t molt de sentit, Kourli-

Negociaci
Els experts
insisteixen
en la via
del dileg
amb lestat
espanyol
Keating:
La UE mai
sha volgut
dotar deines
per intervenir
en qestions
com aquesta

andsky recorda que la tradici republicana francesa radica tamb en el

dileg i el comproms.
Per aix lanalista emplaa Madrid i Barcelona a buscar una soluci negociada, en lloc daltres estratgies com les eleccions plebiscitries. El resultat daquests comicis
pot ser molt clar, per noms servir per radicalitzar les postures i no
permetr superar les contradiccions actuals, opina Kourliandsky.
En la mateixa lnia, lescocs Keating remarca que unes plebiscitries no tindrien legitimitat internacional: Resoldran la legalitat de no
poder fer un referndum, per quan
hagin passat estareu al mateix lloc.
I en responsabilitza la Uni Europea, per no haver-se volgut dotar
mai de mecanismes per intervenir
en qestions internes dels estats.
Els experts tamb coincideixen
en els riscos internacionals duna
declaraci unilateral dindependncia (DUI), fins i tot als EUA, que van
nixer aix. Vivim un moment de la
histria en qu lordre i la legalitat
sinvoquen constantment i la classe
poltica s molt conservadora, adverteix Harrington.e

La cincia poltica del

mn mira a Catalunya
Thomas Harrington

TRINITY COLLEGE DE HARTFORD (EUA)

s important que hi hagi una

llista nica pro independncia
per donar un missatge clar a la
comunitat internacional

Alain Gagnon

UNIVERSITAT DEL QUEBEC

Per qu tanta pressa? Seria

ms intelligent esperar les
eleccions generals, que poden
canviar lescenari

Michael Keating

CENTRE PEL CANVI CONSTITUCIONAL, ESCCIA

Unes eleccions plebiscitries

resolen la legalitat de no poder
fer referndums, per quan
passin sereu al mateix lloc