Gerard Lasierra i Aguil

Professor de Fonaments de i:J tctica esportiva.

Professor d'handbol de primer cide,
INEFC-UeiJa.
Resum
Tot sistema esportiu s caracteritzat per
una srie d'elements diferenciadors de
la resta de prctiques esportives. Pre-
nent com a referncia l'anlisi de les
prctiques de cooperaci-oposici trac-
tarem de desenvolupar l'estudi dels uni-
versals ludomotors per tal de constatar,
en el marc de la interacci motriu, com
a parmetre de l'estructura funcional,
els trets diferencials entre prctiques
esportives. Partirem d'una mateixa
estructura d'anlisi que actu com a fIl-
tre per facilitar la defInici de tota situa-
ci motriu codifIcada i reglamentada.
Paraules clau: acci, conducta,
esports d'equip, cooperaci, opo-
sici, modalitat d'execuci.
Introducci
s freqent observar que en l'estudi de
les prctiques esportives indiferentment
del sistema al que s'adscriuen, s'apli-
ca un mateix model d'estudi, fona-
mentat en l'anlisi de les tcniques o
modalitats biomecniques d'execuci,
prpies de cada esport. Aquest tipus
d'estudi, inicialment utilitzat en l'estu-
di dels esports individuals, es transfe-
reix tamb al sistema d'esports de com-
bat i d'equip.
Fruit d'aquest fet, esdev l'aparici de
metodologies d'aplicaci, tant a nivell
d'ensenyament-aprenentatge, com a
apunts : Educaci fi,ica i Elp"" 1993 (321 37-53
ANLISI DE LA INTERACCI
MOTRIU EN ELS ESPORTS
D'EQUIP. APLICACI DE
L'ANLISI DELS UNIVERSALS
LUDOMOTORS A L'HANDBOL
nivell d'entrenament d'alt rendiment,
que parteixen precisament de l'anlisi
de les tcniques d'execuci de l'esport
considerat, com a nic parmetre vlid
per estructurar els objectius i contin-
guts del procs d'assimilaci del
mateix.
s prou evident que les situacions
scia-motrius, que determinen l' estruc-
tura de duel dels esports d'equip, sn
ben diferents d' altres com
les de caire individual. Podem sintetit-
zar breument les caracterstiques dife-
rencials dels esports d'equip, tot i con-
siderant:
La necessitat d'ajust al company
actiu, contra l'adversari actiu que
tracta d'obstaculitzar-nos.
Que les combinacions gestuals no
depenen doncs noms d'un mateix.
Que, ben al contrari, s fonamental
la capacitat d'adaptaci a situacions
variables i, per tant, resulta insufI-
cient la utilitzaci de gestos prede-
terminats. (Necessitat d'intel.lign-
cia en el joc.)
Que, conseqentment, sigui impres-
cindible el control kinestsic sobre
la prpia actuaci, per tal de centrar
el control visual sobre l'entorn varia-
ble.
De tot el plantejat, se'n deriven dues
idees prou signillcatives:
1. Els esports d'equip, aix com la resta
d'esports, s'estructuren per alguna cosa
37
ms que pels seus moviments o gestos.
Tota visi estrictament mecanicista
resulta parcial i incomplerta: la tcni-
ca no s l'nic factor d'anlisi, com ja
apuntvem en treballs anteriors, (Lasie-
rra, G. (91), citant autors com Bonet,
J.P. (88).
2. Resulta francament interessant ofe-
rir models explicatius que valorin una
srie d'aspectes o parmetres de
l'estructura-funcional, i que possibili-
tin un tractament integrador dels dife-
rents sistemes esportius. Aquests
models haurien de servir per determi-
nar els trets diferencials entre les dife-
rents modalitats esportives, per sem-
pre a partir d'una mateixa estructura
d'anlisi, amb uns parmetres invaria-
bles comuns, que permetessin actuar
com a filtre per facilitar la defmici de
les caracterstiques de tota situaci
motriu codificada i reglamentada.
La complexitat dels factors a analitzar
s rellevant, i els estudis realitzats evi-
dentment sn insuficients. Ja hem
esmentat l'exagerada proliferaci
d'estudis centrats en l'anlisi de les tc-
niques esportives. Cal, per considerar
l'existncia dels segents parmetres,
no nicament en els esports d'equip,
sin en la totalitat dels sistemes espor-
tius. La majoria d'ells sn desenvolu-
pats pel professor Hemandez Moreno
(84), (87). Nosaltres destacarem:
L'espai.
El temps.
La tcnica.
La tctica, l'estratgia.
La despesa energtica.
La interacci motriu.
El reglament (marc articulador que
confereix l'autntica expressi en
els anteriors factors esmentats.)
L'anlisi exhaustiva dels diferents
esports en cada un d'aquests parme-
tres de l'estructura-funcional, hauria de
significar la determinaci de sistemes
esportius diferents, a partir d'una an-
lisi integradora. En aquesta lnia, resul-
ta imprescindible la creaci de models
formals per a cada un d'aquests par-
38
metres, que ajudin a la recerca d' aques-
ta anlisi unificadora dels esports.
El present treball tracta d'aprofundir
en l'estudi de l'ltim dels factors
esmentats: la interacci motriu. Ens
basarem en l'aplicaci, (i modificaci
si s'escau), del model proposat per ,Pie-
rre Parlebas (82). Seguirem en la mesu-
ra del possible, les seves aportacions
vers l'estudi del que anomena els Uni-
versals Ludomotors. per tal de validar
la seva aplicaci a l'estudi de les mani-
festacions de la interacci motriu obser-
vables en els esports d'equip.
Xarxa de comunicaci motriu
Consideracions prvies
Tractarem de defmir el terme per apro-
ximacions successives, i sobretot fent
una clara acotaci del terme emprat,
sent rigorosament seguidors de la noci
de comunicaci motriu d'en Pierre Par-
lebas (81), (88). Segons ell, la comuni-
caci motriu seria tota interacci motriu
essencial i directa.
Interacci motriu: Es produeix quan
en l'acompliment d'una tasca, el
comportament d'un participant
influencia en el comportament d'un
o altres participants.
Interacci motriu essencial (o
comunicaci prxica): Seria tota
interacci motriu operatria, que
participa de forma constitutiva en
l'acompliment instrumental de la
tasca, i que s efectuada pels parti-
cipants explcitament previstos a
l'efecte, per les regles de joc. (Juga-
dors). A la vegada aquests jugadors
haurien d'sser inscrits en una
mateixa situaci motriu, on inte-
ractuessin en un espai i temps
comuns i simultanis.
La defmici d'interacci motriu essen-
cial, ens ha dut a nombroses con-
trovrsies, respecte la consideraci de
l'accepci del terme com absoluta. La
generalitzaci definida, precisa deta-
llar alguns aspectes en concret.
En general es diu que dos jugadors
d'esport d'equip, interactuen en un
mateix espai de joc, i tanmateix es sot-
meten a una sincronia externa en el
temps. s a dir, tots sn influts per un
temps reglamentari que condiciona les
seves conductes motrius. En un partit
de bsquet tots els jugadors compar-
teixen un espai de joc com, i depenen
d'un temps reglamentari, que els obli-
ga per exemple, a passar a un camp con-
trari en 10", i a llenar a cistella en 30"
com a mxim.
Parlebas diferencia d'aquestes situa-
cions de sincronia espcio-temporals,
altres que no entrarien en el perfil
d'interaccions directes, entre els juga-
dors participants. Aquest seria el cas:
De no compartir un espai simult-
niament: D'aquesta manera, la inte-
racci motriu entre dos velocistes
d'una cursa de 100 metres no seria
essencial, perqu s prohibit d'envair
l'espai o carrer de la resta d'adver-
saris. Contrriament, en una cursa
de 1500 m., s es produeixen inte-
raccions directes perqu l'espai s
com, (els atletes poden lluitar per
un espai o carrer lliure).
De no compartir un mateix temps
d'actuaci: Aquest seria el cas de
dos saltadors d'alada en una com-
apunts : Edu(Qei Fi,ie. i E'porl' 1993 (321 3753
petici amb participaci alternati-
va. Tota influncia d'un a altre par-
ticipant, que mai no es pot negar, no
deixaria d'sser simplement una
interacci inessencial, doncs pot o
no influir sobre el comportament de
l'adversari. Tot i aix sembla evi-
dent que existeix influncia del
fracs o xit d'un atleta o gimnasta,
vers l'actuaci posterior del seu
adversari. Un saltador d'alada pot,
en cas de salt nul del seu oponent,
desar el seu intent sobre l'alada pre-
vista --coneixedor de la seva vict-
ria- per tal d'intentar una marca
personal superior, o fins i tot un
record Olmpic o Mundial. Una gim-
nasta, per tenir l'avantatge d'actuar
la darrera, pot modificar la comple-
xitat d'un element per poder supe-
rar la puntuaci de les altres.
De tota manera, tractarem en tot
moment de ser fidels al model propo-
sat d'anlisi, en benefici de la recerca
d'un model realment reagrupant dels
diferents sistemes esportius. I pensem
que per aconseguir-ho no podem modi-
ficar els conceptes bsics que estructu-
ren l'anlisi dels Universals Ludomo-
tors, sin ms aviat, tractar de cercar en
el possible les justificacions necess-
ries, per mantenir la lnia argumental
bsica de la teoria parlebasiana.
En els exemples citats, val argumentar
que estem parlant de la possibilitat o no
de modificar la nostra conducta motriu,
sempre abans de l'execuci de l 'habili-
tat requerida. Es tracta d'una decisi
estratgica, no pas d'una adaptaci del
gest, ni d'una regulaci en el pla motor,
durant l'acci motriu. De fet, un cop s 'ha
decidit l'alada o la modificaci d'un
element -i no val oblidar que aquesta
decisi s generalment compartida amb
els entrenadors, la qual cosa la transfor-
ma en inessencial- en el decurs de la
nostra actuaci no t perqu existir una
influncia de participants quan aquests
actuen en moments diferents.
Tomant a les situacions prpies dels
esports d'equip, caldria a la vegada
matisar diferncies significatives, si no
apunts : Educaci Fisica i Esporls 1993 (321 3753
quant el tipus d'interacci, s respecte
a la gamma de possibilitats d'interac-
ci que cada esport en concret ofereix.
Agafem com a exemple il.lustratiu el
voleibol: en aquest esport, s fms a cert
punt lcit dubtar que les interaccions
entre jugadors d'equips rivals puguin
considerar-se essencials: a ning no se
li escapa que l'espai d'intervenci no
s com pels equips oposats. El fet que
no hi hagi espai com, pot sser inter-
pretat com la negaci de l'existncia
d'interaccions directes, i per tant que
sigui fora de la definici proposada.
Nosaltres, per, ho considerem dins el
marc exposat, tot i tenir en compte:
1. Que la no presncia fsica en el camp
contrari no implica que no existeixi inte-
racci amb el jugador adversari que
l'ocupa. El mbil o pilota, parmetre
invariable de joc, interv com a element
de comunicaci i possibilita la relaci
de contracomunicaci amb l'equip
adversari. El remat representa una
fonna o un intent d'ocupar l'espai dels
adversaris mitjanant la pilota, amb una
clara intenci d'oposar-se, carregada
de significaci.
2. Aquest exemple ens serveix per tal
de poder afirmar que tot i existir en la
totalitat dels esports d'equip situacions
d'interacci essencial, les fonnes o pos-
sibilitats d' interactuar poden ser
menors en uns respectes als altres. En
el voleibol, les limitacions espaials
redueixen les possibilitats d'interacci
amb els dems, a la comunicaci a tra-
vs de la pilota i sense contacte corpo-
ral. Podrem doncs dir que en els
esports on l'espai s com, la gamma
d'interaccions motrius es veu enriqui-
da per les possibilitats que ofereixen
les situacions de contacte corporal
regulades reglamentriament, i la llui-
ta per un espai com per ambds
equips. Pierre Parlebas consideraria
interaccions motrius inessencials les
segents:
- Entre jugadors que no tenen cap
mena d'interacci ni corporal, ni mit-
janant objectes o mbils, en unil uti-
DOSSIER
litzaci d'un espai no com. (Velocis-
tes).
- Entre jugadors que no desenvolu-
pen la seva motricitat en una mateix
seqncia temporal. (Atletes de con-
cursos).
- Entre jugador i entrenadors.
- Entre jugador i pblic.
- Entre jugador i rbitre.
A partir d'aquest moment nosaltres ens
centrarem en l'anlisi de les Interac-
cions motrius essencials, que es divi-
deixen en:
1. Interacci motriu essencial directa:
Interaccions motrius essencials, obser-
vables, explcitament rgides, consta-
tables en el codi de joc, que defmeixen
amb claredat les relacions de col.labo-
raci i d'oposici. Representen les for-
mes de comunicar-se amb els companys
(passada, ajut...), i amb un adversari
(llanament, blocatge ... ), sotmeses a un .
estudi tcnic i tctic exhaustiu per part
de cada un dels esports.
Dins les comunicacions directes podem
doncs distingir:
Comunicaci motriu: Interacci
motriu essencial directa i positiva
entre jugadors que col.laboren.
Contracomunicaci motriu: Inte-
racci motriu essencial directa i
negativa entre jugadors que s'opo-
sen.
2. Interacci motriu indirecta: Serien
indicis comportamentals de tipus infor-
matiu, que es sobreentenen, i que ser-
veixen per preparar, afavorir i fer efi-
ca l'execuci d'una interacci motriu
directa. Botar la pilota, fer un gest amb
els dits, o senzillament cridar l'atenci
d'un company, poden ser tres nivells
diferents d'interacci motriu indirecta.
La seva prpia execuci no t cap sig-
nificat, ni cap valor en el joc, ms que
intentar que la coordinaci amb el meu
companyes vegi afavorida.
Tal com s'ha pogut deduir, existeixen
tres nivells d'interacci motriu indi-
recta:
39
Llenguatge verbal: s fcilment
observable, com en un equip de juga-
dors no iniciats, tota interacci direc-
ta de comunicaci, per exemple una
passada, ve precedida de multitud
de crits de petici de pilota. Sense
aquesta comunicaci prvia, difcil-
ment es tindr xit en la coordina-
ci de la passada a nivell col.lectiu.
s una primera etapa de comunica-
ci indirecta basada en l's de la
parla, en el llenguatge verbal com a
mitj per assegurar l'xit en les inte-
raccions directes.
Gestemes: Podrem considerar un
segon nivell, en el que el jugador per
establir les seves comunicacions
directes, utilitza gestos, veritables
substituts de les paraules. Els geste-
mes no sn actes especficament
motors: aixecar la m pot fer-se en
el decurs d'un partit per indicar una
jugada. Pot fer-se igualment en una
aula, per demanar la paraula.
Aquests gestemes no exclusius de
l'activitat motriu, presenten a la
vegada una doble vessant:
- Els gestemes particulars: Aquells
que un equip utilitza com a informaci
del que s 'ha de fer (comunicaci direc-
ta), entre els jugadors de l'equip, i que
permeti ser decodificat pels jugadors
de l'equip propi, i a la vegada sigui una
informaci oculta per l'equip adversa-
ri. Un exemple podria sser assenyalar
una jugada amb els dits de la m.
- Els gestemes universals: Aquelles
informacions que han de poder sser
decodificades pels jugadors d'ambds
equips.
Praxemes: Representen l'indicador
ms alt i ms complex de l'inici d'una
acci motriu. s especfic de l'acti-
vitat motriu. De fet sn accions
motrius (botar la pilota, fer un
encreuament...), per sense una sig-
nificaci o intencionalitat prpia. Ser-
veixen nicament com a missatge
previ a l'execuci d'una interacci
,motriu directa. Aquest seria per
exemple el cas d'un jugador que boti
40
la pilota nicament per indicar al seu
company que li far un "fly" (terme
utilitzat en handbol, com a coordina-
ci entre un passador i un receptor,
qui rep la pilota mentre salta, dins els
lmits aeris de l'rea de porteria en el
decurs d'un partit). Igualment en la
realitzaci d'un encreuament, quan
aquest no compleix cap finalitat
d'ampliaci o ocupaci d'espai, sin
que es tracta d'un senyal que indica a
un tercer jugador que rebr una pas-
sada aria ("fly"), cal entendre aques-
ta acci motriu, no com una comu-
nicaci directa, sin com un praxema
(comunicaci motriu indirecta) de
preparaci de la veritable comunica-
ci directa (la passada aria).
Determinaci del tipus de xarxa
Caldria en primer lloc determinar amb
claredat quins sn els tipus de xarxa
que considera en els seus estudis Pie-
rre Parlebas (Op. Cito 82):
l.aXarxa exclusiva: Aquelles relacions
en les que dos jugadors, en un mateix
moment de joc, no poden sser simult-
niament companys i adversaris.
1.b Xarxa ambivalent: Xarxa no exclu-
siva.
2.aXarxa estable: Les relacions de riva-
litat i de solidaritat sn invariables
durant tot el joc.
2.b Xarxa inestable: Xarxa no estable.
2.b.1 Xarxa permutant: Xarxa inesta-
ble on certs elements permuten els seus
rols scio-motors de forma reglada i
sistemtica. (Varien quant els jugadors,
mantenint-se els rols invariables). Joc
de tocar i parar.
2.b.2Xarxa convergent: Xarxa inesta-
ble d'evoluci irreversible en el joc.
Joc de la cadena.
2.b.3 Xarxa fluctuant: Xarxa inestable
on les modificacions sn lligades a inte-
raccions individualitzades i fortutes,
no a una regla sistemtica. Joc de la
pilota asseguda.
Un cop definits breument els tipus de
xarxa existents, podem afirmar que
l'nica xarxa existent i vlida per a la
totalitat dels esports d'equip s:
a) Xarxa exclusiva: En tota acci de
joc, cooperem amb uns jugadors i
ens enfrontem a altres. En qualsevol
moment de joc existeix la comuni-
apunts : Educaci Fi,ica i E'porl' 1993 132} 37-53
DPCl A. SITUACI NORllAL
~
-
---
OPCi B. SITUACI ESPECIAL. EQUIP A AMB UN EXCWS
Figura 1. Representaci grfka de la xarxa sincrnica de comunicaci i contracomunicad motriu en handbol
-COINCIDEIX AMB L'OPCI A DE LA XARXA SINCRNICA
MATRIU XARXA SINCRNICA I DIACRNICA
:GT!J ..
B ~
S=SOLIDARITAT
R=RIVALITAT
Figura 2. Representaci grfica de la xarxa diacrnka de comunicaci i cantracomunkacl motriu en handbol
caci amb uns companys i la con-
tracomunicaci amb uns adversaris.
b) Xarxa2-exclusivatf equips: L'enfron-
tament sempre es produeix entre dos
equips.
c) Duel simtric: Excepte en situacions
especials marcades pel reglament
com a sanci, la lgica del joc deter-
mina que ambds equips tinguin el
mateix nombre de jugadors.
d) Xarxa estable: Durant el partit es
mantenen dins cada equip les rela-
cions de solidaritat, i entre els dos
equips, les relacions de rivalitat.
Cap jugador canvia d'equip en un
aponis : Educaci Fisica i Espo," 1993 (32) 3753
partit, sin que pertany sempre al
mateix.
Es pot apreciar, que com en la resta
d'esports, els considerats d'equip tamb
eviten tres trets, que sn constitucio-
nalment importants per altres prcti-
ques ludomotors. Aquests sn:
- Inestabilitat: Es planteja la possibilitat
de canviar d'equip, en el decurs del joc.
-Ambivalncia: Es planteja la possi-
bilitat, en un moment de joc, de poder
decidir entre col.laborar o oposar-nos
a un jugador.
DOSSIER
- Dismetria: Situaci de superioritat
i/o inferioritat numrica, d'un equip
respecte l'altre. Tot i que alguns esports
com el futbol i l'handbol han modifi-
cat de tal manera el seu reglament, que
s usual el joc en situacions de desi-
gualtat numrica.
Representaci grfica xarxa
sincrnica de comunicaci i
contracomunicaci motriu. L'exemple
de l'handbol
Xarxa sincrnica: Aquell tipus de
xarxa que t validesa en un moment
donat del partit (vegeu figura 1).
Representaci grfica xarxa
diacrnica de comunicaci i
contracomunicaci motriu. L'exemple
de l'handbol
Xarxa diacrnica: Aquell tipus de
xarxa que t validesa per a la totali-
tat del partit (vegeu figura 2).
Xarxa d'interaccions de marca
Definici
Tota comunicaci o contracomunica-
ci6 motriu que permet reflectir l'asso-
liment dels objectius codificats d'un
joc esportiu o esport, i que representa
els esdeveniments que fan evolucionar
una situaci ldica ..
Determinaci del tipus de xarxa
d'interacci de marca
En tots els esports d'equip, existeix una
xarxa d'interacci de marca estrictament
antagonista, doncs el conjunt d'interac-
cions motrius essencials i directes pre-
vistes per la regla, i reflectides en el mar-
cador, representen relacions antagniques
d'oposici -clssica estructura de duel
sobre l'adversari-o Fer-li un gol, un bs-
quet, un punt o una marca, s el que real-
ment es considera. No aix les relacions
de col.laboraci, com per exemple el
nombre de passades efectuades pels juga-
dors, ni molt menys, aspectes esttics, de
bellesa o d'espectacularitat.. Aix doncs,
no guanya l'equip que ho fa ms ''bonic'',
ni l'equip que ms estona mant la pilo-
41
-
---
-
---
Figuro 3. Representaci grfICa de la xarxa d'Interacci de marca en handbol
ta. Si en el Joc de les deu passades es
valora el nombre de passades per acon-
seguir punts (xarxa estrictament coope-
rativa), en els esports d'equip nicament
es contabilitzen en el marcador les situa-
cions d'oposici, de contracomunicaci
(vegeu figura 3).
El sistema de puntuaci
Definici
La puntuaci representa la comptabi-
litzaci dels punts obtinguts pels adver-
saris confrontats, mentre que el sistema
de puntuaci ser el conjunt de xarxes i
mecanismes dels resultats, encerts o
punts adquirits pels jugadors, previstos
especficament pel codi de joc.
Determinaci del tipus de puntuaci
Pierre Parlebas (op.cit. 82) diferen-
cia les puntuacions basades en
accions de marcador (situacions psi-
comotrius i no de duel) de les pun-
tuacions o "scores" basats en inte-
raccions de marca, que determinen
l'estructura de duel. En els esports
d'equip bsicament apareixen dos sis-
temes de puntuaci:
1. Puntuaci lmit: Ha d'arribar-se a un
resultat ja previst pel reglament de joc.
El temps, en el cas del Voleibol no s
un factor decisiu.
2. Temps lmit: Guanyar aquell equip
que aconsegueixi un millor resultat, en
un temps de joc lmit, com en el cas del
Futbol, Bsquet, Rugbi i Handbol.
42
Cal considerar en altres sistemes
esportius, com s el cas d'alguns
esports de combat, la possibilitat de
combinar ambds sistemes de pun-
tuaci: podem guanyar un combat per
aconseguir un mxim de puntuaci
([pon, KO ... ) -puntuaci lmit- o
per aconseguir la millor puntuaci en
el lmit temporal previst pel combat
-temps lmit.
El sistema de rols
Definici
Segons Pierre Parlebas (76), el rol s
l'aspecte dinmic de l'estatus. Repre-
sentaria l'aspecte comportamenta1 del
mateix, l'estatus posat en acci. Per
altra banda, tot rol s'associa a un sol
estatus. Tanmateix, el rol defineix les
accions motrius, mai els individus con-
crets que actuen. En l'estudi dels rols,
no incidim en els jugadors-individus
que el representen, ja que fins i tot s
possible que cap jugador assumeixi, en
un moment detemnat, un dels rols con-
templats en la situaci motriu analitza-
da.
Existeix una clara adscripci del rol a la
norma imposada reglamentriament,
com comentarem ms endavant. El
reglament s qui determina la relaci
del jugador que adopta un rol, amb tres
sectors d'acci fonamentals. Per defi-
nir amb claredat les caracterstiques
d'un rol, cal doncs considerar els
segents tres sectors fonamentals
d'acci:
1. Les relacions amb els altres
2. Les relacions amb /' espai.
3. Les relacions amb els objectes.
Identificaci dels rols
s la nostra opini, que la defmici ori-
ginal de rol que aporta Pierre Parlebas,
no serveix per limitar clarament les atri-
bucions i caracterstiques que determi-
nin l'aparici de rols diferents. Ben al
contrari, deixa la porta oberta a multi-
tud de visions certament contradict-
ries, i a la possibilitat de perilloses espe-
culacions i controvrsies, que poc
ajuden a la recerca de models formals
integradors en l'anlisi de les diferents
disciplines esportives.
Partint de la noci bsica que planteja
l'aparici de ls trets especfics que carac-
teritzen un rol, en funci del reglament,
el qual defineix les possibilitats d' actua-
ci, el contracte ldic-motor, que ator-
ga drets i deures quant l'actuaci, sn
fcilment constatables els diferents pris-
mes d'interpretaci, que sorgeixen
d'aquesta adscripci reglamentria.
Ell/oc especfic com a rol
En algunes publicacions s'aprecia una
alta similitud entre els llocs especfics
que un jugador ocupa en el terreny de
joc (lateral, base, mig obertura,
col.locador. .. ), i l'aparici d'un rol per
a cada un d'aquests llocs especfics.
apunts : Educaci Fisica i Esporls 1993 (321 37-53
No considerem del tot vlida aquesta
visi: Trombo (pivot de bsquet) agafa
rebots, fa cistelles de dos punts i rep
assistncies. Bsicament, un base fa
aquestes accions motrius que li sn
caracterstiques. Per, tot i aix, s pos-
sible que Trumbo llenci de tres punts
(i fins i tot anoti) i que Solozbal faci un
tap de tant en tant. El reglament ni ho
prohibeix ni estableix diferncies quant
als jugadors, ni atorga avantatges
segons el lloc especfic que s'ocupa.
Per tant, no sembla sser l'estudi dels
rols, per definici, el nivell de concre-
ci adequat a l'estudi de les diferents
accions dins cada lloc especfic. Podr-
em dir que ser un estudi a nivell de les
subfuncions motrius, el que ens pot ser-
vir com a model explicatiu d'aquests
matisos diferenciadors entre un i altre
jugador, que comporten el fet que
juguin en posicions diferents.
L'atac i la defensa com a rols
Altres autors estableixen dos rols fona-
mentals: atacant i defensor, en funci
de la possessi o no de la pilota per part
d'un d'ambds equips.
Aquesta visi parteix de la hiptesi
que l'equip que t la pilota ataca, i cer-
tament aquest punt s fora discutible.
"Lo bo" Carrasco fou fams, entre
altres coses, per la seva acci de prdua
de temps, en possessi de la pilota,
situant-se en la zona de crner, i pro-
tegint amb el seu cos la pilota del seu
oponent defensor. s evident que un
equip i un jugador poden utilitzar la
possessi de la pilota com a mitj
defensiu. En alguns esports (cas del
Futbol), reglamentriament s perms
d'assumir la necessitat de mantenir el
mxim de temps de possessi de la
pilota, com a mitj d'evitar que ens
facin un gol.
En la mateixa lnia, i com a exemple
il.lustratiu, cal recordar una famosa
semifmal de la Copa d'Europa de Bs-
quet, entre el Reial Madrid i l'Ignis de
Varese, on l'entrenador dels espanyols,
Pedro Ferr8.ndiz, va fer sortir a la pista
Alocn, en els ltims segons, per tal que
el jugador fes bsquet en la seva pr-
apuntS : Educoc6fsco Espor,s 199313213753
pia cistella, per tal d'igualar el bsquet-
average, i aix forar una prrroga que
li permets (com aix fou) guanyar amb
els punts suficients per passar l'elimi-
natria.
En definitiva, s difcil determinar amb
certesa quan el jugador d'un equip
(independentment de si-s represen-
tant o no de l'equip amb pilota) s en
actitud ofensiva o les seves intencions
sn de caire defensiu. Aquest punt s
fora constatable en el cas del Volei-
bol, situaci de joc classificada com
de participaci alternativa i d'espai no
com. s veritablement subjectiu
determinar , fins i tot, en el moment
que el jugador s en contacte amb la
pilota, la seva intencionalitat. El seu
toc vers la pilota podr sser defensiu
(quan tractem d'evitar que aquesta
contacti amb el nostre propi terreny de
joc) o b ofensiu (quan ens plantejem
un encadenament d'accions per rema-
tar). A ms, la seva intencionalitat ser
condicionada per factors que el juga-
dor que la recepciona no pot contro-
lar, com per exemple la qualitat en la
passada del company que tramet la
pilota.
Les aportacions de Pierre Parlebas
(op.cit.82)
L'autor francs proposa els segents
rols en funci de cinc dels esports
d'equip ms representatius:
Voleibol. Tres rols: sacador, davanter
i defensor.
Existeixen tres normatives diferents per
a cada un d'aquests rols, que sn can-
viants en funci de les rotacions exis-
tents en aquest esport. El que s clar,
s que existeix un jugador sacador, qui
ha de colpejar la pilota des d'una zona
determinada, essent noms ell qui t el
privilegi de fer-ho, en un moment deter-
minat de joc. Per altra banda, la resta
de jugadors de camp cal tamb dividir-
los en davanters i defensors, doncs el
reglament explcitament determina nor-
mes i possibilitats d'actuaci diferents
per aquests rols, en funci de si s's en
zona d'atac o de defensa.
DOSSIER
Rugbi i Bsquet. Un rol: Jugador de
camp.
La ra per la qual Parlebas considera
nicament aquest rol, cal tamb atribuir-
Ia a una qesti reglamentria: la lgi-
ca interna del joc permet que qualsevol
jugador tingui les mateixes possibilitats
d'actuaci. Tot jugador en el cas del
Rugbi t el mateix dret de posseir la pilo-
ta, d'aconseguir punts (marca), de treu-
re una falta (cop de cstig) o de banda
(touche}, etc. Tamb, tot jugador, en el
cas del Bsquet, pot i ha de llenar els
trets lliures, quan li fan falta personal.
No s el mateix cas del voleibol, en que
el reglament indica a priori qui treu. En
bsquet tothom i de forma accidentada,
pot rebre una falta personal.
Cal deixar clar que s s cert que apa-
reix, sempre que el reglament ho per-
met, la decisi de l'entrenador. En
rugbi, apareixen els especialistes: els
tres quarts i els davanters, el jugador
que xuta a pals, que introdueix la pilo-
ta a la mele i el que treu la touche. Per
el reglament no obliga a que sigui la
mateixa persona qui executi aquella
acci especfica del joc. Tomem a insis-
tir en el fet que ser l'anlisi dels subrols
o subfuncions, la que ens servir per
apreciar en el cas de cada jugador,
l'orientaci que en fa del seu rol.
Futbol i Handbol. Dos rols: Jugador
de camp i porter
En el cas d'aquests dos esports, segons
la tesi d'en Parlebas, apareixen dos rols
diferenciats clarament per la dotaci de
funcions que el reglament en fa: juga-
dor de camp i porter. Sn definides pel
codi de joc, unes normes d'actuaci
diferents entre ambds rols.
Les aportacions de Jos Hermndez
Moreno (op.cit. 87)
L'autor mencionat, en la seva tesi tamb
fa un tractament dels rols scio-motors,
en el que considerem un nivell ms acu-
rat de concreci, i per altra banda, ms
lligat al sistema dels esports d'equip.
Segons ell, cal diferenciar tres o quatre
rols, en funci de la modalitat esporti-
va d'anlisi.
43
Voleibol, rugbi i bsquet. Tres rols:
- Jugador amb pilota.
- Jugador sense pilota de l'equip que
t la pilota.
- Jugador sense pilota de l'equip que
no t la pilota.
Futbol i handbol. Quatre rols:
- Jugador amb pilota.
- Jugador sense pilota de l'equip que
t la pilota.
- Jugador sense pilota de l'equip que
no t la pilota.
-Porter.
La veritable decisi quant a la confi-
guraci dels rols, hauria de venir dona-
da per una d'aquestes dues darreres
opcions, en ser les ms rigoroses. La
visi de rols del professor Hemandez
Moreno sembla, com hem esmentat, la
ms integradora pel tractament dels
esports d'equip. Caldria tanmateix fer
notar que possiblement les dues opcions
no sn certament contraposades, sin
que representen dos nivells diferents
de concreci, en els quals d'una con-
cepci ms general, el Rol scio-motor
del professor Parlebas, se'n deriva una
altra, proposada per en Hernandez
Moreno, a la qual podrem conferir el
nom de Rol estratgic (vegeu figura 4).
La ra per la que ens decantem per
aquesta darrera opci, com a model
d'anlisi dels rols, parteix de les idees
segents:
Sense rebutjar ni sser un model con-
traposat al de Parlebas, representa
un pas endavant quant a l'anlisi
especfica dels rols existents en els
esports d'equip.
Tot i representar un model ms espe-
cfic, s a la vegada un model ms
integrador, doncs amb els mateixos
rols (amb l'aparici o no del porter),
poden analitzar-se la totalitat de les
prctiques esportives col.lectives.
Aix doncs, el bsquet (1 rol = juga-
dor de camp) i el voleibol (3 rols =
sacador, davanter, defensor) poden
sser analitzats sota la mateixa pers-
pectiva que l'handbol o el rugbi. Evi-
dentment, aquesta afirmaci reva-
loritza la concepci dels esports
d'equip com a unitat d'anlisi, com
a estructura amb elements de con-
nexi.
Parteix tamb de la definici de rol
d'en Pierre Parlebas. Insistim en la
necessitat de no optar per modificar
l'estructura, la teoria general que
articula l'anlisi dels Universals,
sin ms aviat de buscar-hi les seves
aplicacions, doncs considerem ms
assequible d'aquesta manera asso-
lir un model integrador. Per tant, s
positiu, des del meu punt de vista,
no fer un replantejament de la defi-
nici de rol, sin acceptar els trets
fonamentals ja analitzats per
giosos autors.
Segons la definici original, ha d' exis-
tir una diferencia significativa marcada
pel reglament de joc, que implicar una
relaci diferent d'un jugador, que assu-
meix un rol, vers qualsevol dels tres
sectors d'acci ja esmentats, per tal que
sigui possible diferenciar un d'altres
rols. s per aix pel que a continuaci
sotmetrem els rols que nosaltres defen-
sem a l'anlisi de les seves relacions
reglamentries, expressades en els seus
sectors d'acci.
De tota manera, i abans de fer aquesta
anlisi, voldria fer una srie de consi-
deracions que realment penso que vali-
den la nostra proposta. Agafarem
l'exemple de l'handbol..
[ , " im,sOOO-MOTOR ROL ESTRATGIC
Rguro 4.
44
Jugador amb pilota. Aquest s un dels
rols on reglamentriament ms s' apre-
cien les diferncies respecte de la resta
de rols existents. En primer lloc perqu
s l'nic jugador de camp que t possi-
bilitats de fer gol i tamb perqu les
seves accions motrius sn explcitament
restringides pel codi de joc. Tot juga-
dor de camp no possedor de pilota, pot
desplaar-se lliurement pel terreny de
joc. Aquell jugador que t la pilota, ha
de sotmetre' s a una reglamentaci dife-
rent, que l'obliga a fer un mxim de tres
passes en possessi de la pilota, o b a
botar-la si decideix seguir avanant.
Porter. Aquest rol, existent en l'hand-
bol, s fcilment verificable. El porter s
l'nic jugador que pot utilitzar l'espai en
l'interior de l'rea de la porteria. Quan
ell s en possessi de la pilota no s' apli-
quen les mateixes normatives que per als
jugadors de camp, ja que pot desplaar-
se lliurement amb ella, aix s, dins del
seu propi espai, que li confereix la seva
prpia identitat com a rol. No s 'ha d' obli-
dar que en el moment en qu abandona la
seva rea, el reglament l'obliga a com-
portar-se com un jugador de pista ms, i
per tant entenem que canvia de rol.
Jugador sense pilota de l'equip que
en t. Pot semblar que tot jugador sense
pilota adopta un mateix rol. Aparent-
ment no existeixen diferncies, per
apunts : Educaci Fi,ica i E'porl! 1993 (32) 3753
DOSSIER
aprofundint en l'estudi del reglament
de joc, cal fer notar que s 'hi especifi-
quen unes normes diferents per a ells.
En el cas dels jugadors no possedors
de pilota, companys del jugador pos-
sedor, per exemple en una situaci de
cop franc, tenen l'obligaci d'estar
situats fora de l'rea discontnua de nou
metres, mentre que els que podrem
denominar jugadors defensors, no han
de situar-se de la mateixa forma. Evi-
dentment, el reglament tamb s'enca-
rrega de diferenciar les possibilitats
d'actuaci dels jugadors sense pilota.
Jugador sense pilota de l'equip que
no en t. Els jugadors defensors, con-
tinuant amb l'exemple citat anterior-
ment, han de situar-se, en el cas de pro-
duir-se un cop franc, a tres metres del
lloc on es produeix la falta.
Finalitzem aquest punt, tot indicant que en
el joc es produeixen situacions difcil-
ment definibles. Aquest seria el cas de la
senyalitzaci d'una sacada d'rbitre (saca-
da neutral). En aquesta situaci, en la que
inicialment cap equip i, conseqentment,
. cap jugador s possedor de la pilota, con-

JUGADOR JUG.SENSE
AMB PILOTA PILOTA DE
SECTOR L'EQUIP QUE
D'ACCI EN T
INTERACCI Busca la col.lab. amb Col.laboraci amb el
MOTRIU els seus comp. sense company portador de
AMB ELS pilota quan esgota les pilota. AMPLIACI I
ALTRES seves possibilitats OCUPACI D'ESPAI
PASSADA
Evitaci dels seus adv.
Evitaci dels seus
PROTECCI, DESM.
oponents
AMB PILOTA
DESMARCATGE
SENSE PILOTA
Situaci d'enfront. amb
el porter
LLANAMENT
RELACI Utilitzaci de l'espai dem que jugador amb
AMB de joc de forma lliure, a pilota
L'ESPAI excepci de l'rea de
porteria, que noms pot Excepci
ocupar-la ariament
(sense trepitjar-la) Llanament 7 m
Sacada banda
RELACI Li es perms: Copejar la
AMB EL pilota de forma unitria
MBIL o continuada. BOT
Fer tres passos amb
pilota adaptada, i
desprendre's de la
mateixa mitjanant
passada o llanament,
sempre utilitzant
qualsevol part del seu
cos de genolls en amunt.
siderarem tots els jugadors de camp, dins
el quart dels rols, com a jugadors sense
pilota de l'equip que no en t.
JUG.SENSE PORTER
PILOTA DE
L'EQUIP QUE
NO EN T
Col.lab. entre jugadors Col.labomci amb els
del mateix equip seus companys
RESPONSABILITAT COBRIR ANGLES DE
MARCATGE, AJUT, TIR
DOBLAT., COLLAB.
AMB EL PORTER Oposici directa amb el
jugador amb pilota, que
Oposici vers els jugo de llana a porteria
l'equip con1rari.
DISSUA, IN'IERCEP.,
CON'IR., ESCOMET.,
DESPOSSEIR, BLOCAR
dem que jugador sense Utilitzaci lliure de la
de l'equip que en t. seva prpia rea de
porteria
Excepci
Possibilitat de sortir-hi,
Sacada en contra per canviant de rol
distncia3m.
Li s penns:
Copejar i agafar la pilota
amb qualsevol part del
cos, aix com
desplaar-se lliurement
amb ella sempre que
sigui en situaci
defensiva i dins la seva
prpia rea de porteria
Quadre 1. Dlsalpcl dels sectors di acci p.r a cacIa rol.n ha.1
apunts : Educaci Fi,ica i Esparll 1993 (32) 3753
45
Descripci dels sedors ci' aed per
a cada rol
Deteminaci de les xarxes d'ilteracd6
entre els rols.
Complementarietat. Es poden pre-
sentar les segents possibilitats de
supremacia d'un rol i de dependn-
cia de l'altre en una interacci
motriu.
- En la s a dir en la
relaci entre companys.
- En l' s a dir en la relaci
entre adversaris.
Simetria. Existeix una relaci d'igual-
tat de possibilitats entre dos rols, en una
interacci motriu.
- En la s a dir en la
relaci entre companys.
- En l' s a dir en la relaci
entre adversaris.
Cal, en aquest punt, fer esment de la
subjectivitat de l'observador o analista
en la determinaci de les xarxes d'inte-
racci entre rols, En primer lloc, per-
qu en general existeixen interaccions
entre rols en les que s difcil afIrmar
si existeix una relaci complementria
o simtrica. En segon lloc, perqu en
interaccions puntuals, i en funci de la
situaci de joc, s possible que les rela-
cions establertes apriorsticament,

JUGADOR JUG. SENSE JUG.SENSE PORTER
AMBPll..OTA Pll..OTADE Pll..OTADE
L'EQUIP QUE L'EQUIP QUE
EN T NO EN T
JUGADOR Complementarietat en Simetria o Complementarietat en
AMB la col.laboraci Complementarietat en l'oposici
Pll..OTA l'oposici

JUGADOR Complementarietat en Simetria en l'oposici Sense interacci
SENSE la col.laboraci
Pll..OTA
DE L'EQUIP
QUE EN T .
JUGADOR Simetria o Simetria en l'oposici Complementarietat en
SENSE Complementarietat en la col.Iaboraci
Pll..OTA l'oposici
DE L'EQUIP
QUE NO EN T
PQRTER. Complementarietat en Sense interacci

l'oposici la col.laboraci
Quadre 2. DtIenn1nad6 cie I .. x_x.s .... Ienceli eIIIre els rols
46
apunts : EducaciFisica i Esporls 1993 (32) 3/.53
lo-ELS ESPORTS D'EQUIP AMB TRES ROLS.
2.-ELS ESPORTS D'EQUIP AMB QUATRE ROLS. HANDBOL
/
r.?\

'"
lIQ1JIP
Figura 5. R."esetdacl grfica de la xIna de (.vi de rols
d'igualtat, dependncia o supremacia
entre rols puguin transformar-se.
Aquesta interacci entre dos rols pot
modificar-se atenent a factors com
orientaci, angle de llanament, zona
ocupada en l'espai, equilibri corporal,
grau d'oposici, presncia-absncia
d'altres adversaris ... s per aix que
dubtem de la universalitat de l'exem-
ple presentat a continuaci. Tanmateix
caldria considerar la possibilitat de dis-
senyar dues matrius, una en la que es
relacionin els rols d'un mateix equip i
una altra en la que la interacci es rea-
litzaria entre rols d'equips rivals (vegeu
quadre 2).
Xarxa de canvi d, rols. TIpologia
Seguint amb la lnia argumental defen-
sada, nosaltres considerem els quatre
apunts : Educaci6 f,ca E'port, 1993 {321 3753
rols esmentats. Seguint fidelment l' an-
lisi perlebasi, i en aquest punt, apre-
ciem:
Esports d'equip amb tres rols: (Bs-
quet, rugbi, voleibol).
Representarien quant a la seva tipolo-
gia, xarxes amb rols de canvi local
caracteritzades per:
- Equips estables.
- Tots els rols poden canviar entre tots
els membres d'un mateix equip.
- Duel simtric. s a dir, existeixen
dues xarxes idntiques, una per a cada
un dels equips.
Esports d'equip amb quatre rols (Fut-
bol, handbol)
Els jugadors de camp s'adscriuen quant
DOSSIER
a la seva tipologia a les xarxes amb rols
de canvi local, amb les mateixes carac-
terstiques descrites anteriorment.
El porter assumiria una xarxa amb rol
[ve, ja que tot i que el porter pot canviar
de rol, no es tracta d'una relaci sim-
trica que compleixi la llei establerta per
la resta de rols existents, tal i com
podem veure a continuaci en la repre-
sentaci grfica de la xarxa de canvi de
rols. (Ja que els jugadors de camp han
d'sser substituts prviament per poder
actuar com a porters, i no sempre el por-
ter, en situaci de jugador de camp, pot
tornar a la seva demarcaci original de
porter).
El slslema dels solsrols
D,flnid
s una categoria que sorgeix de la rea-
grupaci de totes les successions de
comportament que revelen la mateixa
intenci estratgica immediata i que
correspon a la mateixa significaci pr-
xica. Dit d'una altra manera, represen-
ta la srie de seqncies ludomotrius
d'un jugador considerada com la uni-
tat comportamental de base del fun-
cionament estratgic d'un joc esportiu.
Aquesta unitat comportamental, o con-
ducta de decisi, s'associa a una
seqncia prxica d'una unitat mnima
de funcionament operatiu del joc espor-
tiu.
Com molt b indica Jos Hemandez
Moreno (op.cit. 87), les possibilitats
d'un jugador per assumir la prctica
totalitat de les subfuncions motrius ator-
gades per un rol, variaran en funci de
factors com ara:
- El reglament de joc.
- Les caracterstiques i experincia
del jugador.
- Els nivells tcnics i tctics de cada
jugador.
s freqent constatar, entre les dife-
rents anlisis dels sotsrols realitzats fins
ara, la dificultat en establir uns criteris
unificadors que determinin el nivell de
47
concreci en referncia a les sotsfun-
cions ludomotrius. En el marc de
l'actual dispersi de criteris, i conei-
xedors de la necessitat de cercar pos-
tures consensuades, ens atrevim a expo-
sar l'avan de la nostra proposta:
- Nivell 1 : Subfuncions. Conductes
dotades de significaci i intencionalitat.
- Nivell 2: Acci de joc. Accions
observables i mesurables en una situa-
ci motriu determinada.
- Nivell 3: Modalitat d'execuci. Gest
concret utilitzat per solucionar una
situaci. Gestoforma escollida per solu-
cionar una acci.
El nostre propsit s nicament cen-
trar-nos en l'anlisi del primer
Possiblement en altres estudis, per
inters personal de l'investigador, o per
les caracterstiques de la situaci motriu
analitzada, ser ms interessant i/o ms
necessari efectuar una concreci en un
altre nivell. Volem per fer significa-
tiva la relaci existent entre sotsrols
(conductes) i accions de joc (accions):
a) 1 acci (passada) pot utilitzar-se en
n conductes (donar continutat, per-
dre temps, fer la transici ... ).
b) 1 conducta (protegir la pilota) pot
desenvolupar-se mitjanant n
accions (botar, maniobrar el bra
executor, situar el cos entre la pilo-
ta i l'oponent...)
c) Cada acci de joc i cada subfunci
podr sser solucionada mitjanant
quI.
D
.0 ..... 16
PlI.OTA

IICIVIP

.-ciu-.
Figuro 6. Repre .... tacl .. deia l!l'la de avi de rol. en hc.AoI
48
unes determinades modalitats d' exe-
cuci (vegeu figura 8).
Identificaci dels subrols
Jugador amb pilota
- Situacions d'origen (canvi de rol).
a) El jugador recupera la pilota.
b) El jugador rep la pilota.
c) El porter rep la pilota o la controla,
fora de l'rea, o b surt amb la pilo-
ta controlada per treure un cop franc.
1. Posa la pilota en joc.
2. Evita-enganya l'adversari.
3. Finalitza l'acci d'atac.
4. Dna continutat al joc.
5. Amplia espais.
6. Ocupa l'espai lliure.
7. Protegeix la pilota.
, 8. Fa la transici.
9. Alenteix el joc.
10. Controla la pilota.
- Situacions fmals (canvi de rol).
a) El jugador es desprn de la pilota (la
passa).
b) El jugador perd la pilota davant un
adversari.
c) El porter es desprn de la pilota (la
passa) des de fora l'rea.
d) El porter perd la possessi de la pilo-
ta fora de l'rea .
1. Posa la pilota en joc. Inicia la
seqncia de joc passant la pilota a un
company o llenant a porteria. Accions:
sacada de banda, de centre, de falta, de
set metres ...
2. Evita-enganya l'adversari. Tracta
d'aconseguir un avantatge vers el seu
adversari que li permeti progressar,
penetrar, llenar, passar ... amb ms
eficcia. Accions: finta de cos, de
llanament, de passada ...
3. Finalitza l'acci de l'atac. Decideix
fmalitzar amb l'encadenament d'inten-
cions ofensives individuals o col.1ecti-
ves, llanant a porteria contrria.
Accions: llanament.
4. Dna continutat al joc. Tramet la
pilota a un altre company per tal que
sigui ell qui continu l'atac. Accions:
passada.
apunts : Educaci6 Fisica i Esporls 1993 (32) 37-53
1. Els esports d'equip amb tres rols
/
Jugador amb Jugador sense Jugador sei1Se
pilota pilota de l'equip pilota de l'equip
que en t que no en t
(
Jugade>ramb
pilota
X 1 I
Jugador sense
pilota de l'equip
1 X 1
que en t
Jugador sense
pilota de l'equip
1 1 X
que no en t
2. Els esports d'equip amb quatre rols
/
Porter Jugador amb Jugador sense Jugador sense
pilota pil. de l'equip pH. de l'equip
que en t que no en t
Porter
X 0- (1*) I 1
Jugador amb
O X I 1
pilota
Jugador sense
pil. de l'equip 1 1 X 1
que en t
Jugador sense
pil. de l'equip 1 1 1 X
que no en t
(1 *) En S1tuaCions especials
. .
Figuro 7. Mat'" del canvi cie rols
5. Amplia espais. Conductes d'atracci6
d'un o varis defensors per tal de deixar
un major espai lliure, en benefici d'un
company que pugui ocupar-lo. Accions:
fixar, recuperar lloc especfic ...
6. Ocupa l'espai lliure. Es desplaa cap
a zones lliures de marcatge, no ocupa-
des pels defensors. Accions: bota, recer-
ca de verticalitat i angle de tir, tra-
jectries de penetraci6 ...
7. Protegeix la pilota. Conductes de con-
servaci6 de la pilota, tractant que no la recu-
peri l'adversari. Accions: botar, maniobrar
bra executor, canvi de pilota de m ...
8. Fa la transici. Es desplaa pro-
aponis : Educac; F,;ca ; E'port, 1993 132) 3753
gres sant cap a la porteria contrria.
Accions: botar, passar ...
9. Alenteix el joc. Tractlp"de modificar
el ritme rpid del partit, perdre temps,
alentir l'acci6 de joc. Accions: botar,
provocar falta ...
10. Controla la pilota. Aconsegueix
una adaptaci6 correcta, en el seu con-
tacte amb la pilota. Accions: adaptaci6,
manejament. ..
Jugador sense pilota de l'equip que en t
-Situacions d'origen (canvi de rol).
a) El jugador recupera la possessi6 de
la pilota.
DOSSIER
b) El jugador es desprn de la pilota.
c) El porter s fora de l'rea sense la
pilota.
1. Enganya-evita l'oponent.
2. Cerca l' orientaci6 vers la pilota.
3. Ocupa l'espai lliure.
4. Amplia espais utilitzant el seu cos.
5. Amplia espais amb el seu desplaa-
ment.
6. Fa la transici6.
7. En espera.
-Situacions finals (canvi de rol).
a) L'equip perd la possessi6 de la pilota.
b) El jugador rep la pilota.
c) El porter torna sense pilota dins
l'rea de porteria.
d) El porter rep la pilota fora de l'rea
de porteria.
1. Enganya-evita /' oponent. Intent
d'engany al seu oponent que li perme-
ti tenir un avantatge sobre ell i aconse-
guir, bsicament, un encadenament
d'accions sense pilota ms cmodes o
b rebre la pilota. Accions: desmarcat-
ge sense pilota ...
2. Cerca l'orientaci vers la pilota. Con-
ductes que tenen com a fmalitat mante-
nir en el seu camp visual la pilota per
aconseguir fer-se amb ella. Accions:
petici6 de pilota, canvis d'orientaci6 ...
3. Ocupa l'espai lliure. Amb el seu des-
plaament aconsegueix un espai lliure
de marcatge. Accions: transformaci6,
sortida de bloqueig ...
4. Amplia espais utilitzant el seu cos.
Aconsegueix amb el seu cos obtenir un
espai lliure de marcatge, en benefici
propi o d'un company. Accions: guan-
yar la posici6, bloqueig directe, blo-
queig indirecte ...
5. Amplia espais amb el seu desplaa-
ment. La seva intenci6 s obtenir un
major espai de maniobra en benefici
propi o d'un company. Accions: escla-
rir, recuperaci6110c especfic ...
6. Fa la transici. Es desplaa pro-
gressant cap a porteria contrria.
Accions: desplaaments sense pilota ..
7. En espera. Espera esdeveniments.
Accions: mantenir lloc especfic ...
49
RELACI SUBROLS YERS ACCIONS DE JOC
2. Concentra l'atenci vers la lnia de
passada. Conductes centrades en
l'observaci de les lnies de passada
realitzades per l'equip contrari, b per
interceptar-les, be per condicionar la
no realitzaci de les mateixes. Accions:
dissuasi de la passada, dissuasi de la
recepci, intercepci ...
EXEMPLE: HANDBOL
SubroI Donar
continutat
Acci Passada
de joc
l'
Modalitat Passada
d'execuci enannat
clssic
frontal
Conducta
Acci
Gest
3. Concentra la seva atenci vers la
Unia de tir. Conductes que tenen com a
intenci evitar la consecuci de gol per
part de l'adversari. Accions: blocatge,
desplaaments defensius ...
4. Privilegia la recuperaci de la pilo-
ta. Tracta de recuperar la pilota.
Accions: despossessi.
5. Col. labora amb els seus companys.
Centra la seva atenci en mantenir una
conducta col.lectiva en el joc, restant
pendent de les actuacions del company.
Accions: ajut, doblatge, canvi d'opo-
nent, col.laboraci amb el porter ...
Figuro 8. Relaci subrols vers CKCions de Oc
6. F a la transici. Es desplaa en direc-
ci a la seva prpia porteria. Accions:
desplaaments sense pilota.
Jugador sense pilota de l'equip que no
en t
- Situacions d'origen (canvi de rol).
a) El jugador perd la pilota.
b) L'equip perd la possessi de la pilota.
c) El porter s fora de l'rea sense pilota.
d) El porter perd la possessi de la pilo-
ta fora de l'rea.
1. Enganya el seu oponent.
2. Concentra l'atenci vers la lnia de
passada.
3. Concentra l'atenci vers la ltia de tir.
4. Privilegia la recuperaci de la pilota.
5. Col.labora amb els seus companys.
6. Fa la transici.
7. Eri espera.
8. Lluita per ocupar l'espai amb l' opo-
nent.
9. Controla oponent.
10. Det el joc.
-Situacions finals (canvi de rol).
a) El jugador recupera la pilota.
b) L'equip recupera la possessi de la
piota.
c) El porter entra dins l'rea de porteria.
50
1. Enganya el seu oponent. Conductes
adreades a provocar l'errada de
l'adversari. Accions: joc amb la distn-
cia, apropament i retirada de l'adver-
sari, fintes de cos ...
7. En espera. Espera esdeveniments.
Accions: mant la seva situaci, salt
entre dos ...
8. lluita per l'espai amb l'oponent. Uti-
litza el cos i/o els seus desplaaments
per evitar que l'adversari ocupi un espai
POSSIBILITATS DE CANVI DE ROL
Jugador
amb __
pilota :
Jugador sense pilota de l'equip que en t
.... Jugador sense pilota de l'equip que no en t
Jugador sense Jugador amb pilota
pilota de1' equip Porter
que ent '. Jugador sense pilota de l'equip que no en t
Jugador sense Jugador amb pilota
pilota de l'equip Porter .
que no en t Jugador sense pilota de l'equip que en t
E
Jugador amb pilota
Porter sense pilota de l'equip que en t
Jugador sense pilota de l'equip que no en t
Rguro 9. Possibilitats de canvf de rol
apunts : Educoci FIs;" I Esporls 1993 (32) 37-53
lliure de marcatge. Accions: persecu-
ci, escomesa, control...
9. Controla oponent. Contacta amb el
seu oponent. Accions: control bra exe-
cutor.
10. Det el joc. Cerca deliberadament la
detenci del joc. Accions: cometre falta.
Porter
- Situacions d'origen (canvi de rol).
a) Porter fora de l'rea entra dins, sense
pilota.
1. S'orienta en funci de la Ilia i angle
de llanament.
2. Enganya amb el seu cos.
3. Enganya amb la seva situaci.
4. Atura la trajectria de la pilota.
5. Recupera la pilota.
6. Alenteix el joc.
7. Inicia l'acci de sortida de l'rea.
8. Inicia l'acci de passada.
9. Finalitza l'acci d'atac.
10. Col.labora.
-Situacions fmals (canvi de rol).
a) El porter surt fora de l'rea sense
pilota
1. S'orienta en funci de la Unia i angle
de llanament. Busca una orientaci ade-
quada entre l'objectiu que defensa (por-
teria) i el portador de la pilota (atacant amb
pilota). Accions: desplaaments paral.lels
a la lfuia de porteria, desplaaments per-
pendiculars a la tria de porteria ..
2. Enganya amb el seu cos. Utilitza el
seu cos per condicionar un llanament
de l'oponent all on ell vol. Accions:
fintes de cos, fmtes gestuals ...
3. Enganya amb la seva situaci. Utilit-
za la seva ubicaci i canvis d'ubicaci en
l'espai per enganyar l'adversari. Accions:
fmtes de situaci, sortides i endarreri-
ments, cobrir ms l'angle curt o el 11arg ...
4. Atura la trajectria de la pilota.
Intenci de frenar la trajectria de la
pilota en direcci a la porteria. Accions:
rebutja, amorteix ...
5. Recupera la pilota. Conductes adrea-
des a fer-se amb la possessi de la pilo-
ta, per permetre que l'equip sigui en dis-
posici d'atacar. Accions: control.
apunts : Educoci Fsco Esporls 199313213753
Posa pilota
enjoc
Evita-enga.
l'aversari
Finali1za
acci atac
Dna
continutat
Amplia
espais
Ocupa
espais
Protegeix
pilota
Fa transici
Alenteix
el joc
Controla
pilota
Enganya-
evita
Orientaci
pilota
Ocupa espai
lliure
Ajuda cos
Amplia espai
Fa transici
En espera
PP!
-
X
O
O
X
X
X
X
X
X
EE
-
X
X
X
X
X
X
EEA FAA DC AB OE PP
O O O O O O
- X X X X X
O X O O O O
O O - O O O
X X X - X X
X X X X - X
X X X X X -
X X X X X X
X X X X X X
X X X X X X
Figuro 10. Matriu clel canvi de s.brols: jugador amb pdota
OP OELL AC AB
X X X X
- X X X
X - X X
X X - X
X X X -
X X X X
X X X X
DOSSIER
Ff AJ CP
O O O
X X X
O O O
O O O
X X X
X X X
X X X
- X X
X - X
X X -
Ff EE
X X
X X
X X
X X
X X
- X
X -
Figuro 11. Matriu del canvi cie s.rols: jlgaclor sense pilota del' equip q .. en ti
51
6. Alenteix el joc. Conductes adreades
a perdre temps, tranquil.1itzar l'equip,
verbalitzar. Accions: desplaament amb
pilota, botar ...
7. Inicia l'acci de sortida de l'rea.
Translaci sense pilota dins l'rea,
abandonant la seva porteria amb la
intenci de canviar de rol i sser juga-
dor. Accions: control...
8. Inicia l'acci de passada. Tramet la
pilota a un jugador del seu equip per per-
metre que s'ataqui. Accions: passada.
9. Finalitza l'acci d'atac. Tracta
d'aconseguir un gol sense buscar la
col.1aboraci amb els seus companys.
Accions: llanament.
10. Col.labora. Coordina la defensa de
la porteria amb els seus companys.
Accions: cobertura dels angles de
llanament.
Per una anlisi ms acurada de cada una
de les intencions tctiques defInides per
als rols defensats, consultar estudis ja
realitzats (G. Lasierra, 91), fonamen-
tats bsicament en les aportacions de
C. Bayer (86, 87).
Representaci grfica canvi de
sotsrols. Matriu (figures 9-13)
(odi praxmic i codi gestmic
En aquest punt nicament ens s pos-
sible indicar la manca de possibilitats
en fer un estudi integrador, quant a la
utilitzaci de la comunicaci indirecta
entre els jugadors, no noms per la
manca d'estudis existents, sin tamb
pel fet que s 'hauria de realitzar un estu-
di molt particular per a cada una de les
modalitats esportives i, encara ms, per
a cada un dels equips que volgussim
analitzar. Considerem aquest punt de
l'anlisi fora de l'abast del model expli-
catiu integrador que fins ara estvem
defensant. Ens permetem la llicncia
de referir-nos a la breu descripci gene-
ral dels praxemes i dels gestemes
desenvolupats en el primer dels uni-
versals estudiats: la xarxa de comuni-
caci i contracomunicaci motriu.
52
Enganya
adversari
Lnia
passada
Lnia
llanament
Recuperaci
pilota
CoI.1abora
companys
Fa transici
En espera
Uuilaper
l'espai
ambo.
Controla
oponent
Det el joc
EA
-
x
x
x
x
x
x
X
X
X
LP LL RP
x x x
-
x x
x - x
x x -
x x x
x x x
x x x
X X X
X X X
X X X
CC Ff EE LLEO CO DJ
x x x x x x
x x x x x x
x x x x x x
x x x x x x
- X x x x x
x - x x x x
,'X
X - X - X
X X X - X -
X X X X - X
X X X X X -
Figuro 12. Matriu del canvi de subrols: jugador sense pUota de l'equip que no en t
S'orienta
llanament
Enganya cos
Enganya
situaci
Atura
Pilota
Recupera
pilota
Alenteix joc
Inicia acci
sortida
Inicia atac
Finalitza atac
CoLlabora
OLL
-
X
X
X
O
O
X
X
X
X
EC ES AP RP Al lAS lA FA C
X X X X O X O O X
"
- X X X O X O O X
X - X X O X O O X
O O - X O X O O X
O O O - X O X X X
O O O O - O X X X
O O ' l'OC X O - O O X
O O O O O X - O X
O O O O O X O - X
X X X X X X X X -
Figuro 13. Matriu del canvi d, subrols: porter
apunts : Educaci FSCD Esports 1993 (32) 37-53
BibligraRa
BAYER, C.lA enseanza de los juegos deportivos
colectivos, Hispano-Europea, Barcelona, 1986.
BAYER, C. Tcnica: laformaci6n del jugador,
Hispano-Europea, Barcelona, 1987.
BONNET, J.P. Vers una pdagogie de l'acte
moteur, Vigot, Pars, 1988.
HERNANDEZ, 1. Anfllisis de la acci6n de juego en
los deportes de equipo. Su aplicaci6n al balon-
cesto, Universitat de Barcelona, 1987. Tesi
doctoral.
HERNANDEZ, J. "Factores que determinan la
estructura funcional de los deportes de equi-
apunts : ducaci Fili" i ,port, 1993 1321 3753
po", en Apunts. Revista de l'INEF, vol. XXI,
nm. 81, Barcelona, mar 1984.
JIMNEZ, F. "Estructuracin de los contenidos
tcnico-tacticos en la formacin del jugador",
a les 1
9
Jornadas para Entrenadores de Balon-
mano, Ingenio, nm. 17-20, juny 1992.
LAsIERRA, G. "Aproximaci a una proposta d'apre-
nentatge dels elements tctics individuals en
els esports d'equip", aApunts d'Educaci6 Fsi-
ca i Esports, nm. 24, Barcelona, juny 1991.
LASIERRA, G. Iniciaci6n al balonmano: Justifi-
caci6n en la elecci6n de las tendencias y pro-
gramas de actuaci6n, III Clnic de Actua1iza-
cin de Entrenadores, Gijn, gener 1991.
LASIERRA, G.; EscuDERo, P. Observaci i ava-
DOSSIER
luaci en esports de cooperaci-oposici: a la
recerca dels aspectes distintius. Apunts d'Edu-
caci6Fsica i Esports, nm 31. mar 1993.
P ARLEBAS, P. Thse pour le doctorat d' etat et let-
tres et sciences humaines. Psychologie social
et thorie des jeux: tude de certains jeux spor-
tifs, 1982. Tesi doctoral.
PARLEBAS, P. Contribution un lexique com-
ment en science de l'action motrice, INSEP,
Pars, 1981.
P ARLEBAS, P. Elementos de sociologfa del depor-
te, UNISPORT, Andalusia, 1988.
PARLEBAS, P. "Activits physiques et ducation
motrice", dossier EPS, nm. 4,1976. Selec-
ci d'articles.
53