You are on page 1of 25

Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin

ORDE 27/2010, de 15 dabril, de la Conselleria dEdu-


caci, per la qual es regulen els procediments daccs a
la universitat dels majors de 25, 40 i 45 anys establits en
el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual
es regulen les condicions per a laccs als ensenyaments
universitaris oficials de grau i els procediments dadmis-
si a les universitats pbliques espanyoles, en lmbit de
la Comunitat Valenciana. [2010/4428]
ORDEN 27/2010, de 15 de abril, de la Conselleria de
Educacin, por la que se regulan los procedimientos de
acceso a la universidad de los mayores de 25, 40 y 45
aos establecidos en el Real Decreto 1.892/2008, de 14 de
noviembre, por el que se regulan las condiciones para el
acceso a las enseanzas universitarias oficiales de grado y
los procedimientos de admisin a las universidades pbli-
cas espaolas, en el mbito de la Comunitat Valenciana.
[2010/4428]
Dacord amb el que disposa el Reial Decret 1892/2008, de 14 de
novembre, pel qual es regulen els procediments daccs a la universi-
tat dels majors de 25, 40 i 45 anys, en el qual satribuxen competn-
cies a les comunitats autnomes per a determinar lestabliment de les
lnies generals de la metodologia, el desenrotllament i els continguts
dels exercicis que la integren, aix com per a lestabliment dels criteris
i les frmules de valoraci de les proves, s necessari procedir a la dita
regulaci en lmbit de la Comunitat Valenciana.
Per aix, ot el Consell Valenci dUniversitats, amb un informe
previ de les universitats de lmbit territorial de la Comunitat Valenci-
ana, vista la proposta del director general dUniversitat i Estudis Supe-
riors de data 6 dabril de 2010, i de conformitat amb esta, en exercici
de les atribucions conferides per larticle 28 e) de la Llei 5/1983, de 30
de desembre, del Consell, i pel Decret 19/2009, de 3 de novembre, del
president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en
qu sorganitza ladministraci de la Generalitat,
ORDENE
CAPTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i mbit daplicaci
Lobjecte desta orde s lestabliment de les lnies generals de la
metodologia, desenrotllament i continguts dels exercicis que integren
els procediments daccs a la universitat per als majors de 25 i 45
anys, aix com lestabliment dels criteris i les frmules de valoraci
destos, i daltra banda, la regulaci dels requisits de participaci en el
procediment daccs a la universitat per als majors de 40 anys, tot aix
en lmbit de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Organitzaci de les proves daccs
1. Lorganitzaci de les proves daccs correspondr a les univer-
sitats pbliques que oferixen titulacions universitries vinculades a
les distintes branques de coneixement. Les proves daccs hauran de
realitzar-se en tot cas en una universitat pblica, sense perju que els
alumnes que les superen puguen matricular-se en universitats privades
amb seu a la Comunitat Valenciana.
2. Dacord amb larticle 36 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de
novembre, pel qual es regulen les condicions daccs a estudis univer-
sitaris, seran les universitats pbliques valencianes les que establiran
les condicions daccs a les seues titulacions universitries per mitj
duna acreditaci dexperincia laboral o professional dels majors de
40 anys.
Article 3. Convocatries
1. Les universitats realitzaran anualment una convocatria de
prova daccs a la universitat per a alumnes majors de 25 i 45 anys.
Cada universitat far pbliques les dates i el lloc de realitzaci.
2. Una vegada superada la prova daccs, els candidats podran
presentar-se novament en successives convocatries amb la finalitat
de millorar la qualificaci, i es prendr en consideraci lobtinguda en
la nova convocatria sempre que siga superior a lanterior. En cas que,
en la nova convocatria, el candidat que es presente a les proves per
De acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1.892/2008, de 14
de noviembre, por el que se regulan los procedimientos de acceso a
la universidad de los mayores de 25, 40 y 45 aos, en el que se atri-
buyen competencias a las comunidades autnomas para determinar el
establecimiento de las lneas generales de la metodologa, desarrollo y
contenidos de los ejercicios que la integran, as como para el estable-
cimiento de los criterios y las frmulas de valoracin de las pruebas,
es necesario proceder a dicha regulacin en el mbito de la Comunitat
Valenciana.
Por ello, odo el Consejo Valenciano de Universidades, previo
informe de las universidades del mbito territorial de la Comunitat
Valenciana, vista la propuesta del director general de Universidad y
Estudios Superiores de fecha 6 de abril de 2010, y de conformidad con
la misma, en ejercicio de las atribuciones conferidas por el artculo 28
e) de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, y por el Decreto
19/2009, de 3 de noviembre, del presidente de la Generalitat, por el
que se determinan las consellerias en que se organiza la administra-
cin de la Generalitat,
ORDENO
CAPTULO I
Disposiciones generales
Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin
El objeto de esta orden es el establecimiento de las lneas gene-
rales de la metodologa, desarrollo y contenidos de los ejercicios que
integran los procedimientos de acceso a la universidad para los mayo-
res de 25 y 45 aos, as como el establecimiento de los criterios y las
frmulas de valoracin de los mismos, y por otra parte, la regulacin
de los requisitos de participacin en el procedimiento de acceso a la
universidad para los mayores de 40 aos, todo ello en el mbito de la
Comunitat Valenciana.
Artculo 2. Organizacin de las pruebas de acceso.
1. La organizacin de las pruebas de acceso corresponder a las
universidades pblicas que ofrecen titulaciones universitarias vincula-
das a las distintas ramas de conocimiento. Las pruebas de acceso debe-
rn realizarse en todo caso en una universidad pblica, sin perjuicio de
que los alumnos que las superen puedan matricularse en universidades
privadas con sede en la Comunitat Valenciana.
2. De acuerdo con el artculo 36 del Real Decreto 1.892/2008, de
14 de noviembre, por el que se regulan las condiciones de acceso a
estudios universitarios, sern las universidades pblicas valencianas
las que establecern las condiciones de acceso a sus titulaciones uni-
versitarias mediante acreditacin de experiencia laboral o profesional
de los mayores de 40 aos.
Artculo 3. Convocatorias
1. Las universidades realizarn anualmente una convocatoria de
prueba de acceso a la universidad para alumnos mayores de 25 y 45
aos. Cada universidad har pblicas las fechas y el lugar de realiza-
cin.
2. Una vez superada la prueba de acceso, los candidatos podrn
presentarse nuevamente en sucesivas convocatorias con la finalidad
de mejorar la calificacin, y se tomar en consideracin la obtenida
en la nueva convocatoria siempre que sea superior a la anterior. En el
supuesto de que, en la nueva convocatoria, el candidato que se presen-
Num. 6253 / 26.04.2010 15898
a majors de 45 anys decidisca realitzar la prova daccs en una altra
universitat, noms es prendr en consideraci, a lefecte dingrs, la
qualificaci obtinguda en esta ltima.
3. Els candidats que es presenten a les proves per a majors de 45
anys no podran realitzar la prova daccs, per a un mateix curs acad-
mic, en ms duna universitat. En cas contrari, quedaran automtica-
ment anullades totes les proves realitzades.
CAPTOL II
Accs per a majors de 25 anys
Article 4. Requisits dels participants en la prova daccs per a majors
de 25 anys
Podran participar en la prova daccs per a majors de 25 anys les
persones que no complisquen les condicions necessries per a laccs
a la universitat i hagen complit els 25 anys dedat abans del dia 1 doc-
tubre de lany natural en qu es realitzen les proves.
Article 5. Estructura general de la prova daccs per a majors de 25
anys
1. La prova daccs sestructura en dos fases, una fase general i
una fase especfica, de conformitat amb el que disposa larticle 29 del
Reial Decret 1892/2008, pel qual es regula la prova daccs a la uni-
versitat per a majors de 25 anys.
2. La fase general tindr com a objectiu apreciar la maduresa i ido-
netat dels candidats per a cursar amb xit estudis universitaris, aix
com la capacitat de raonament i dexpressi escrita, i constar de qua-
tre exercicis:
a) Comentari de text o desenrotllament dun tema general dactu-
alitat.
b) Llengua: castell.
c) Llengua: valenci.
d) Llengua estrangera: a triar entre angls, francs, alemany, itali
o portugus.
3. La fase especfica t com a finalitat valorar les habilitats, capa-
citats i aptituds dels candidats per a continuar i superar els estudis de
la branca de coneixement triada per estos. Constar de dos exercicis i
sestructura en cinc branques de coneixement:
Branca A (Arts i Humanitats), branca B (Cincies), branca C
(Cincies de la Salut), branca D (Cincies Socials i Jurdiques) i bran-
ca E (Enginyeria i Arquitectura)
En cada una de les cinc branques de coneixement, els candidats
sexaminaran de dos matries. La relaci de les matries, per branques
de coneixement, s la segent:
A. Arts i Humanitats. Els estudiants sexaminaran de dos assig-
natures a triar entre Filosofia, Histria, Dibuix Artstic o Tcniques
dExpressi Plstiques.
B. Cincies. Els estudiants sexaminaran obligatriament de Mate-
mtiques i de Qumica.
C. Cincies de la Salut. Els estudiants sexaminaran obligatria-
ment de Biologia i triaran una assignatura entre Fsica o Qumica.
D. Cincies Socials i Jurdiques. Els estudiants sexaminaran de
dos assignatures a triar entre Geografia, Histria o Matemtiques.
E. Enginyeria i Arquitectura. Els estudiants sexaminaran obligat-
riament de Matemtiques i de Dibuix Tcnic.
4. Els estudiants podran presentar-se per dos o tres branques de
coneixement dacord amb les possibilitats segents:
4.1 Per a poder accedir a les branques A (Arts i Humanitats) i D
(Cincies Socials i Jurdiques), lestudiant realitzar tres exmens en
la fase especfica:
Assignatura obligatria: Histria.
Una assignatura a triar entre Filosofia, Dibuix Artstic o Tcniques
dExpressi Plstiques.
Una assignatura a triar entre Geografia o Matemtiques.
4.2 Per a poder accedir a les branques B (Cincies) i C (Cincies
de la Salut), lestudiant shaur dexaminar de tres assignatures:
Assignatures obligatries: Matemtiques, Qumica i Biologia.
4.3 Per a poder accedir a les branques B (Cincies) i E (Enginyeria
i Arquitectura), lestudiant shaur dexaminar de:
Assignatura obligatria: Matemtiques.
te a las pruebas para mayores de 45 aos decida realizar la prueba de
acceso en otra universidad, slo se tomar en consideracin, a efectos
de ingreso, la calificacin obtenida en esta ltima.
3. Los candidatos que se presenten a las pruebas para mayores de
45 aos no podrn realizar la prueba de acceso, para un mismo curso
acadmico, en ms de una universidad. En caso contrario, quedarn
automticamente anuladas todas las pruebas realizadas.
CAPTULO II
Acceso para mayores de 25 aos
Artculo 4. Requisitos de los participantes en la prueba de acceso para
mayores de 25 aos.
Podrn participar en la prueba de acceso para mayores de 25 aos
las personas que no renan las condiciones necesarias para el acceso a
la universidad y hayan cumplido los 25 aos de edad antes del da 1 de
octubre del ao natural en el que se realizan las pruebas.
Artculo 5. Estructura general de la prueba de acceso para mayores
de 25 aos.
1. La prueba de acceso se estructura en dos fases, una fase general
y una fase especfica, de conformidad con lo dispuesto en el artcu-
lo 29 del Real Decreto 1.892/2008, por el que se regula la prueba de
acceso a la universidad para mayores de 25 aos.
2. La fase general tendr como objetivo apreciar la madurez e ido-
neidad de los candidatos para cursar con xito estudios universitarios,
as como la capacidad de razonamiento y de expresin escrita, y cons-
tar de cuatro ejercicios:
a) Comentario de texto o desarrollo de un tema general de actua-
lidad.
b) Lengua: castellano.
c) Lengua: valenciano.
d) Lengua extranjera: a elegir entre ingls, francs, alemn, italia-
no o portugus.
3. La fase especfica tiene por finalidad valorar las habilidades,
capacidades y aptitudes de los candidatos para continuar y superar los
estudios de la rama de conocimiento elegida por ellos. Constar de dos
ejercicios y se estructura en cinco ramas de conocimiento:
Rama A (Artes y Humanidades), rama B (Ciencias), rama C (Cien-
cias de la Salud), rama D (Ciencias Sociales y Jurdicas) y rama E
(Ingeniera y Arquitectura)
En cada una de las cinco ramas de conocimiento, los candidatos se
examinarn de dos materias. La relacin de las materias, por ramas de
conocimiento, es la siguiente:
A. Artes y Humanidades. Los estudiantes se examinarn de dos
asignaturas a escoger entre Filosofa, Historia, Dibujo Artstico o Tc-
nicas de Expresin Plsticas.
B. Ciencias. Los estudiantes se examinarn obligatoriamente de
Matemticas y de Qumica.
C. Ciencias de la Salud. Los estudiantes se examinarn obligato-
riamente de Biologa y escogern una asignatura entre Fsica o Qu-
mica.
D. Ciencias Sociales y Jurdicas. Los estudiantes se examinarn de
dos asignaturas a escoger entre Geografa, Historia o Matemticas.
E. Ingeniera y Arquitectura. Los estudiantes se examinarn obli-
gatoriamente de Matemticas y de Dibujo Tcnico.
4. Los estudiantes podrn presentarse por dos o tres ramas de
conocimiento de acuerdo con las siguientes posibilidades:
4.1 Para poder acceder a las ramas A (Artes y Humanidades) y D
(Ciencias Sociales y Jurdicas), el estudiante realizar tres exmenes
en la fase especfica:
Asignatura obligatoria: Historia.
Una asignatura a elegir entre Filosofa, Dibujo Artstico o Tcnicas
de Expresin Plsticas.
Una asignatura a elegir entre Geografa o Matemticas.
4.2 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias) y C (Ciencias de
la Salud), el estudiante se deber examinar de tres asignaturas:
Asignaturas obligatorias: Matemticas, Qumica y Biologa.
4.3 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias) y E (Ingeniera y
Arquitectura), el estudiante deber examinarse de:
Asignatura obligatoria: Matemticas.
Num. 6253 / 26.04.2010 15899
Triar una de les dues opcions segents:
a) Examinar-se de Fsica.
b) Examinar-se de Qumica i Dibuix Tcnic.
4.4 Per a poder accedir a les branques B (Cincies), C (Cincies de
la Salut) i E (Enginyeria i Arquitectura), lestudiant shaur dexami-
nar de tres assignatures:
Assignatures obligatries: Matemtiques, Biologia i Fsica.
Article 6. Instncia de participaci en la prova daccs per a majors
de 25 anys
1. La inscripci per a la realitzaci de la prova daccs es realitza-
r dacord amb el model de sollicitud que apareix com a annex II en
la present orde.
2. En el moment defectuar la inscripci per a la realitzaci de la
prova daccs, els candidats hauran de manifestar la llengua estrangera
triada per al corresponent exercici de la fase general, aix com la bran-
ca de coneixement o branques de coneixement triades per a la prova
especfica i les seues assignatures.
3. Els candidats no podran estar exempts de la realitzaci de cap
dels exercicis, ni de la fase general ni de la fase especfica. No obstant
aix, aquells candidats que acrediten tindre reconeguda una minusvali-
desa en grau igual o superior al 33% vinculada a problemes daudici
quedaran exempts de la realitzaci dels exercicis de valenci i llengua
estrangera.
4. De conformitat amb la branca o branques de coneixement tri-
ades pels candidats per a la realitzaci de la fase especfica, els cor-
respondran preferentment, a lefecte dingrs en la universitat, aquells
estudis universitaris que trien vinculats a la branca o branques de
coneixement corresponents. Esta vinculaci de titulacions amb bran-
ques de coneixement ser determinada per cada universitat pblica
valenciana abans del comenament del curs de realitzaci de la prova
daccs.
Article 7. Temaris de la prova daccs per a majors de 25 anys
Els exercicis que componen la prova daccs per a majors de 25
anys es basaran en els temaris que sadjunten com a annex I desta
orde.
Article 8. Duraci dels exercicis de la prova daccs per a majors de
25 anys
La duraci mxima de cada un dels exercicis ser de 60 minuts,
excepte la de lexercici de comentari de text dun tema dactualitat i
dels exercicis de Dibuix Artstic i Tcniques dExpressi Plstiques,
de la branca de coneixement dArts i Humanitats, la duraci dels quals
ser de 75 minuts.
Article 9. Qualificaci de la prova daccs per a majors de 25 anys
1. Cada exercici, tant de la fase general com de lespecfica, es
puntuar amb una qualificaci de zero a deu, completada amb dos
xifres decimals, arredonida a la centsima ms prxima, i en cas
dequidistncia, a la superior.
2. Cada un dels exercicis de la fase general rebr una qualificaci
independent. La qualificaci de la fase general ser el resultat de pon-
derar la qualificaci destos exercicis de la manera segent: 40% per
a la prova de comentari de text dun tema dactualitat i 20% per a la
qualificaci dels tres exercicis restants.
3. Cada un dels dos exercicis de la fase especfica rebr una quali-
ficaci independent. La qualificaci de la fase especfica ser la mitja-
na aritmtica dels dos exercicis que la integren.
4. Els estudiants que es presenten per dos o tres branques de conei-
xement tindran dos o tres qualificacions, una per a cada branca. Cada
qualificaci de la fase especfica dels estudiants que es presenten per
dos o tres branques ser la mitjana aritmtica de les dos millors quali-
ficacions dassignatures associades a la corresponent branca de conei-
xement, dacord amb el que consta en lapartat 3 de larticle quint.
5. La qualificaci final de la prova daccs ser la mitjana arit-
mtica de les qualificacions dambds parts, la general i lespecfica,
i es determinar amb una puntuaci de zero a deu i expressada amb
Deber escoger una de las dos opciones siguientes:
a) Examinarse de Fsica.
b) Examinarse de Qumica y Dibujo Tcnico.
4.4 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias), C (Ciencias de la
Salud) y E (Ingeniera y Arquitectura), el estudiante se deber exami-
nar de tres asignaturas:
Asignaturas obligatorias: Matemticas, Biologa y Fsica.
Artculo 6. Instancia de participacin en la prueba de acceso para
mayores de 25 aos.
1. La inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso se rea-
lizar de acuerdo con el modelo de solicitud que aparece como anexo
II en la presente orden.
2. En el momento de efectuar la inscripcin para la realizacin
de la prueba de acceso, los candidatos debern manifestar la lengua
extranjera elegida para el correspondiente ejercicio de la fase general,
as como la rama de conocimiento o ramas de conocimiento elegidas
para la prueba especfica y sus asignaturas.
3. Los candidatos no podrn estar exentos de la realizacin de nin-
guno de los ejercicios, ni de la fase general ni de la fase especfica.
No obstante lo anterior, aquellos candidatos que acrediten tener reco-
nocida una minusvala en grado igual o superior al 33% vinculada a
problemas de audicin quedarn exentos de la realizacin de los ejer-
cicios de valenciano y lengua extranjera.
4. De conformidad con la rama o ramas de conocimiento elegidas
por los candidatos para la realizacin de la fase especfica, les corres-
pondern preferentemente, a efectos de ingreso en la universidad,
aquellos estudios universitarios que escojan vinculados a la rama o
ramas de conocimiento correspondientes. Esta vinculacin de titula-
ciones con ramas de conocimiento ser determinada por cada universi-
dad pblica valenciana antes del comienzo del curso de realizacin de
la prueba de acceso.
Artculo 7. Temarios de la prueba de acceso para mayores de 25 aos.
Los ejercicios que componen la prueba de acceso para mayores de
25 aos se basarn en los temarios que se adjuntan como anexo I de
esta orden.
Artculo 8. Duracin de los ejercicios de la prueba de acceso para
mayores de 25 aos.
La duracin mxima de cada uno de los ejercicios ser de 60
minutos, excepto del ejercicio de comentario de texto de un tema de
actualidad y de los ejercicios de Dibujo Artstico y Tcnicas de Expre-
sin Plsticas, de la rama de conocimiento de Artes y Humanidades,
cuya duracin ser de 75 minutos.
Artculo 9. Calificacin de la prueba de acceso para mayores de 25
aos.
1. Cada ejercicio, tanto de la fase general como de la especfica,
se puntuar con una calificacin de cero a diez, completada con dos
cifras decimales, redondeada a la centsima ms prxima, y en caso
de equidistancia, a la superior.
2. Cada uno de los ejercicios de la fase general recibir una califi-
cacin independiente. La calificacin de la fase general ser el resulta-
do de ponderar la calificacin de estos ejercicios de la siguiente mane-
ra: 40% para la prueba de comentario de texto de un tema de actuali-
dad y 20% para la calificacin de los tres ejercicios restantes.
3. Cada uno de los dos ejercicios de la fase especfica recibir una
calificacin independiente. La calificacin de la fase especfica ser la
media aritmtica de los dos ejercicios que la integran.
4. Los estudiantes que se presentan por dos o tres ramas de cono-
cimiento tendrn dos o tres calificaciones, una para cada rama. Cada
calificacin de la fase especfica de los estudiantes que se presenten
por dos o tres ramas ser la media aritmtica de las dos mejores califi-
caciones de asignaturas asociadas a la correspondiente rama de cono-
cimiento de acuerdo con lo que consta en el apartado 3 del artculo
quinto.
5. La calificacin final de la prueba de acceso ser la media arit-
mtica de las calificaciones de ambas partes, la general y la especfi-
ca, y se determinar con una puntuacin de cero a diez y expresada
Num. 6253 / 26.04.2010 15900
tres xifres decimals, arredonida a la millsima ms prxima, i en cas
dequidistncia, a la superior.
6. Es considerar que el candidat ha superat la prova daccs quan
obtinga un mnim de cinc punts en la qualificaci final, i no es podr,
en cap cas, fer la mitjana quan no sobtinga una qualificaci igual o
superior a quatre punts tant en la fase general com en la fase espec-
fica.
Article 10. Reclamacions a la prova daccs per a majors de 25 anys
Els candidats podran presentar una reclamaci contra el resultat
de la prova, per mitj dun escrit raonat dirigit al rector de la univer-
sitat corresponent, en el termini de cinc dies hbils comptats a partir
de lendem de la publicaci de les qualificacions. La resoluci de la
reclamaci posar fi a la via administrativa.
CAPTOL III
Accs per a majors de 40 anys
Article 11. Requisits dels participants per a laccs de majors de 40
anys
Podran accedir per esta via els candidats amb experincia laboral o
professional en relaci a una ensenyana universitria i que no tinguen
cap titulaci acadmica que els habilite per a accedir a la universitat i
hagen complit els 40 anys dedat abans del dia 1 doctubre de lany de
comenament del curs acadmic.
Article 12. Procediment daccs
Les universitats establiran els criteris dacreditaci i lmbit de
lexperincia laboral i professional en relaci a cada una de les ense-
nyances, i entre altres criteris sinclour, en tot cas, una entrevista per-
sonal.
Article 13. Instncia de participaci
Laccs es realitzar a una nica ensenyana universitria concreta
oferida per una universitat, i es dirigir la sollicitud al seu rector.
CAPTOL IV
Accs per a majors de 45 anys
Article 14. Requisits dels participants en la prova daccs per a
majors de 45 anys
Podran participar en la prova daccs per a majors de 45 anys les
persones que no tinguen cap titulaci acadmica que els habilite per a
accedir a la universitat, no puguen acreditar experincia laboral o pro-
fessional habilitant i hagen complit els 45 anys dedat abans del dia 1
doctubre de lany natural en qu es realitzen les proves.
Article 15. Estructura general de la prova daccs per a majors de 45
anys
1. La prova daccs, de conformitat amb el que disposa larticle
38 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regula
la prova daccs a la universitat per a majors de 45 anys, tindr com a
objectiu apreciar la maduresa i idonetat dels candidats per a continu-
ar amb xit estudis universitaris, aix com la capacitat de raonament i
dexpressi escrita, i constar de tres exercicis:
a) Comentari de text o desenrotllament dun tema general dactu-
alitat.
b) Llengua: castell.
c) Llengua: valenci.
2. Els candidats hauran de realitzar una entrevista personal. Del
resultat de lentrevista shaur dobtindre una resoluci dapte com a
condici necessria per a la posterior resoluci favorable dadmissi
de linteressat.
con tres cifras decimales, redondeada a la milsima ms prxima, y en
caso de equidistancia, a la superior.
6. Se entender que el candidato ha superado la prueba de acceso
cuando obtenga un mnimo de cinco puntos en la calificacin final, y
no se podr, en ningn caso, hacer la media cuando no se obtenga una
calificacin igual o superior a cuatro puntos tanto en la fase general
como en la fase especfica.
Artculo 10. Reclamaciones a la prueba de acceso para mayores de 25
aos.
Los candidatos podrn presentar reclamacin contra el resultado
de la prueba, mediante escrito razonado dirigido al rector de la uni-
versidad correspondiente, en el plazo de cinco das hbiles contados
a partir del da siguiente al de la publicacin de las calificaciones. La
resolucin de la reclamacin pondr fin a la va administrativa.
CAPTULO III
Acceso para mayores de 40 aos
Artculo 11. Requisitos de los participantes para el acceso de mayores
de 40 aos.
Podrn acceder por esta va los candidatos con experiencia labo-
ral o profesional en relacin con una enseanza universitaria y que no
tengan ninguna titulacin acadmica que los habilite para acceder a la
universidad y hayan cumplido los 40 aos de edad antes del da 1 de
octubre del ao de comienzo del curso acadmico.
Artculo 12. Procedimiento de acceso.
Las universidades establecern los criterios de acreditacin y el
mbito de la experiencia laboral y profesional en relacin con cada
una de las enseanzas, y entre otros criterios se incluir, en todo caso,
una entrevista personal.
Artculo 13. Instancia de participacin.
El acceso se realizar a una nica enseanza universitaria concre-
ta ofertada por una universidad, dirigiendo la solicitud al rector de la
misma.
CAPTULO IV
Acceso para mayores de 45 aos
Artculo 14. Requisitos de los participantes en la prueba de acceso
para mayores de 45 aos.
Podrn participar en la prueba de acceso para mayores de 45 aos
las personas que no tengan ninguna titulacin acadmica que los
habilite para acceder a la universidad, no puedan acreditar experien-
cia laboral o profesional habilitante y hayan cumplido los 45 aos de
edad antes del da 1 de octubre del ao natural en el que se realicen las
pruebas.
Artculo 15. Estructura general de la prueba de acceso para mayores
de 45 aos.
1. La prueba de acceso, de conformidad con lo dispuesto en el
artculo 38 del Real Decreto 1892/2008, de 14 de noviembre, por el
que se regula la prueba de acceso a la universidad para mayores de
45 aos, tendr como objetivo apreciar la madurez e idoneidad de los
candidatos para continuar con xito estudios universitarios, as como
la capacidad de razonamiento y de expresin escrita, y constar de tres
ejercicios:
a) Comentario de texto o desarrollo de un tema general de actua-
lidad.
b) Lengua: castellano.
c) Lengua: valenciano.
2. Los candidatos debern realizar una entrevista personal. Del
resultado de le entrevista se deber obtener una resolucin de apto
como condicin necesaria para la posterior resolucin favorable de
admisin del interesado.
Num. 6253 / 26.04.2010 15901
Article 16. Instncia de participaci en la prova daccs per a majors
de 45 anys
1. La inscripci per a la realitzaci de la prova daccs es realitza-
r dacord amb el model de sollicitud que apareix com a annex III en
la present orde.
2. En el moment defectuar la inscripci per a la realitzaci de la
prova daccs, els candidats manifestaran la titulaci universitria ele-
gida.
Cap candidat podr presentar-se a ms duna universitat en un
mateix curs.
3. Els candidats no podran estar exempts de la realitzaci de cap
dels exercicis. No obstant aix, aquells candidats que acrediten tindre
reconeguda una minusvalidesa en grau igual o superior al 33% vin-
culada a problemes daudici quedaran exempts de la realitzaci de
lexercici de valenci.
4. De conformitat amb la instncia presentada pels candidats en el
moment dinscriures en esta prova daccs per a majors de 45 anys,
en cas de superar-la, els correspondr, a lefecte dingrs en la univer-
sitat, nicament la titulaci universitria elegida.
Article 17. Temaris de la prova daccs per a majors de 45 anys
Els exercicis que componen la prova daccs per a majors de 45
anys es basaran en els temaris de les assignatures Comentari de text
dun tema dactualitat, Castell i Valenci que sadjunten en lannex I
desta orde.
Article 18. Duraci dels exercicis de la prova daccs per a majors de
45 anys
La duraci mxima de cada un dels exercicis ser de 60 minuts,
excepte la de lexercici de comentari de text dun tema dactualitat, la
duraci del qual ser de 75 minuts.
Article 19. Qualificaci de la prova daccs per a majors de 45 anys
1. Cada exercici es puntuar amb una qualificaci de zero a deu,
completada amb dos xifres decimals, arredonida a la centsima ms
prxima, i en cas dequidistncia, a la superior. Cada un dels exer-
cicis de la prova rebr una qualificaci independent. La qualificaci
final ser el resultat de ponderar la qualificaci destos exercicis de la
manera segent: 50% per a lexercici de comentari de text dun tema
dactualitat i 25% per a la qualificaci dels dos exercicis restants.
2. La qualificaci final de la prova daccs es determinar amb una
puntuaci de zero a deu i expressada amb tres xifres decimals, arredo-
nida a la millsima ms prxima, i en cas dequidistncia, a la supe-
rior.
3. Es considerar que el candidat ha superat la prova daccs quan
obtinga un mnim de cinc punts en la qualificaci final, i no es podr,
en cap cas, fer la mitjana quan sobtinga una qualificaci inferior a
quatre punts en algun dels tres exercicis.
Article 20. Reclamacions a la prova daccs per a majors de 45 anys
Els candidats podran presentar reclamaci contra el resultat de la
prova per mitj dun escrit raonat dirigit al rector de la universitat cor-
responent, en el termini de cinc dies hbils comptats a partir de lende-
m de la publicaci de les qualificacions. La resoluci de la reclama-
ci posar fi a la via administrativa.
DISPOSICI TRANSITRIA NICA
Els estudiants que tinguen aprovada la prova daccs a la univer-
sitat per a majors de 25 anys amb anterioritat a lentrada en vigor de
la present orde podran fer efectiva la matrcula en la universitat i els
estudis de qu es tracte, de conformitat amb la normativa anterior cor-
responent.
Artculo 16. Instancia de participacin en la prueba de acceso para
mayores de 45 aos.
1. La inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso se rea-
lizar de acuerdo con el modelo de solicitud que aparece como anexo
III en la presente orden.
2. En el momento de efectuar la inscripcin para la realizacin de
la prueba de acceso, los candidatos manifestarn la titulacin universi-
taria elegida.
Ningn candidato podr presentarse en ms de una universidad en
un mismo curso.
3. Los candidatos no podrn estar exentos de la realizacin de nin-
guno de los ejercicios. No obstante lo anterior, aquellos candidatos que
acrediten tener reconocida una minusvala en grado igual o superior al
33% vinculada a problemas de audicin quedarn exentos de la reali-
zacin del ejercicio de valenciano.
4. De conformidad con la instancia presentada por los candidatos
en el momento de inscribirse en esta prueba de acceso para mayores
de 45 aos, caso de superarla, les corresponder, a efectos de ingreso
en la universidad, nicamente la titulacin universitaria elegida.
Artculo 17. Temarios de la prueba de acceso para mayores de 45
aos.
Los ejercicios que componen la prueba de acceso para mayores
de 45 aos se basarn en los temarios de las asignaturas Comentario
de Texto de un Tema de actualidad, Castellano y Valenciano que se
adjuntan en el anexo I de esta orden.
Artculo 18. Duracin de los ejercicios de la prueba de acceso para
mayores de 45 aos.
La duracin mxima de cada uno de los ejercicios ser de 60
minutos, excepto la del ejercicio de comentario de texto de un tema de
actualidad, cuya duracin ser de 75 minutos.
Artculo 19. Calificacin de la prueba de acceso para mayores de 45
aos.
1. Cada ejercicio se puntuar con una calificacin de cero a diez,
completada con dos cifras decimales, redondeada a la centsima ms
prxima, y en caso de equidistancia, a la superior. Cada uno de los
ejercicios de la prueba recibir una calificacin independiente. La
calificacin final ser el resultado de ponderar la calificacin de estos
ejercicios de la siguiente manera: 50% para el ejercicio de comentario
de texto de un tema de actualidad y 25% para la calificacin de los dos
ejercicios restantes.
2. La calificacin final de la prueba de acceso se determinar con
una puntuacin de cero a diez y expresada con tres cifras decimales,
redondeada a la milsima ms prxima, y en caso de equidistancia, a
la superior.
3. Se entender que el candidato ha superado la prueba de acceso
cuando obtenga un mnimo de cinco puntos en la calificacin final, y
no se podr, en ningn caso, hacer la media cuando se obtenga una
calificacin inferior a cuatro puntos en alguno de los tres ejercicios.
Artculo 20. Reclamaciones a la prueba de acceso para mayores de 45
aos.
Los candidatos podrn presentar reclamacin contra el resultado
de la prueba, mediante escrito razonado dirigido al rector de la uni-
versidad correspondiente, en el plazo de cinco das hbiles contados
a partir del da siguiente al de la publicacin de las calificaciones. La
resolucin de la reclamacin se realizar pondr fin a la va adminis-
trativa.
DISPOSICIN TRANSITORIA NICA
Los estudiantes que tengan aprobada la prueba de acceso a la uni-
versidad para mayores de 25 aos con anterioridad a la entrada en
vigor de la presente orden podrn hacer efectiva la matrcula en la uni-
versidad y estudios de los que se trate, de conformidad con la normati-
va anterior correspondiente.
Num. 6253 / 26.04.2010 15902
DISPOSICI DEROGATRIA NICA
A lentrada en vigor de la present orde, queda derogada lOrde de
20 de gener de 2006, de la Conselleria dEmpresa, Universitat i Cin-
cia, per la qual es regula la prova daccs a la universitat dels majors
de 25 anys en lmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV d1 de
febrer de 2006). Aix mateix, queden derogades totes les disposicions
del mateix o inferior rang que soposen al que disposa esta orde.
DISPOSICI FINAL NICA
La present orde entrar en vigor lendem de ser publicada en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valncia, 15 dabril de 2010
El conseller dEducaci
ALEJANDRO FONT DE MORA TURN
ANNEX I
Temaris de les assignatures de les Proves dAccs
a la Universitat per als Majors de 25 i 45 anys.
1. ALEMANY
1. Objectius
La valoraci del coneixement de la llengua alemanya es basar
fonamentalment en textos, per tal com sn fets reals del sistema lin-
gstic alemany sorgits en un context determinat. Sn considerats el
mitj ms idoni per a perfeccionar ls de la llengua i, per aix, s obvi
que les qestions es desenvoluparan en alemany. Els textos hauran de
comprendre els camps ms diversos, descripci prpia i de la famlia,
lloc de residncia, treball, gustos, hobbys, aficions, dades personals,
distribuci dactivitats i temps lliure al llarg del dia, camp semntic
del menjar i de la beguda, roba, descripci de lhabitatge i de la ciutat,
el cos i les malalties, etc.
Daltra banda, al marge que es pressuposa en lalumne una compe-
tncia en totes les habilitats lingstiques, a causa del tipus dexamen
(escrit) i la seua durada, savaluen dos habilitats bsiques: la com-
prensi lectora i lexpressi escrita a un nivell bsic. El text alemany
versar sobre una temtica actual. Es proposen, entre altres, els temes
segents: referents a lalumne i el seu entorn: descripci prpia i de
la famlia, lloc de residncia, treball, gustos, hobbys, aficions, dades
personals, distribuci dactivitats i temps lliure al llarg del dia, camp
semntic del menjar i de la beguda, roba, descripci de lhabitatge i de
la ciutat, el cos i les malalties, etc. La seua extensi ser dunes 200
paraules, i pot estar acompanyat dimatges i fotografies que proporci-
onen informaci addicional i faciliten la comprensi del text. Conv
preparar-se, per tant, per a la lectura deste tipus de textos i laprofita-
ment de la informaci addicional.
2. Temari
I. Classes de paraules
1. Determinants: article determinat, indeterminat i indeterminat
negatiu. s.
2. Substantius: gnere, nombre.
3. Pronoms personals, possessius i interrogatius: s.
4. Ladjectiu en s atributiu. Gradaci (comparatiu i superlatiu).
5. Preposicions: significat i s.
6. Adverbis: s i comparaci.
7. Afirmaci i negaci: ja, nein, nicht/kein-, doch.
8. Conjuncions de coordinaci i de subordinaci: significat i s.
9. El verb:
9.1 Conjugaci regular, irregular i mixta
9.2 Indicatiu i imperatiu
DISPOSICIN DEROGATORIA NICA
A la entrada en vigor de la presente orden, queda derogada la
Orden de 20 de enero de 2006, de la Conselleria de Empresa, Univer-
sidad y Ciencia, por la que se regula la prueba de acceso a la univer-
sidad de los mayores de 25 aos en el mbito de la Comunitat Valen-
ciana. (DOGV de 1 de febrero de 2006). Asimismo, quedan derogadas
cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dis-
puesto en esta orden.
DISPOSICIN FINAL NICA
La presente orden entrar en vigor al da siguiente de su publica-
cin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 15 de abril de 2010
El conseller de Educacin,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURN
ANEXO I
Temarios de las asignaturas de las Pruebas de Acceso
a la Universidad para los Mayores de 25 y 45 aos
1. ALEMN
1. Objetivos
La valoracin del conocimiento de la lengua alemana se basar
fundamentalmente en textos, por cuanto son hechos reales del sistema
lingstico alemn surgidos en un contexto determinado. Son conside-
rados el medio ms idneo para perfeccionar el uso de la lengua y, por
ello, es obvio que las cuestiones se desarrollarn en alemn. Los tex-
tos debern comprender los campos ms diversos, descripcin propia
y de la familia, lugar de residencia, trabajo, gustos, hobbies, aficiones,
datos personales, distribucin de actividades y tiempo libre a lo largo
del da, campo semntico de comer y bebida, ropa, descripcin de la
vivienda y de la ciudad, el cuerpo y las enfermedades, etc.
Por otro lado, al margen que se presuponga en el alumno una
competencia en todas las destrezas lingsticas, a causa del tipo de
examen (escrito) y su duracin, se evalan dos destrezas bsicas: la
comprensin lectora y la expresin escrita a un nivel bsico. El texto
alemn versar sobre una temtica actual. Se proponen, entre otros, los
siguientes temas: referentes al alumno y su entorno: descripcin propia
y de la familia, lugar de residencia, trabajo, gustos, hobbies, aficiones,
datos personales, distribucin de actividades y tiempo libre a lo largo
del da, campo semntico de comer y de la bebida, la ropa, descrip-
cin de la vivienda y de la ciudad, el cuerpo y las enfermedades, etc.
Su extensin ser de unas 200 palabras, y puede estar acompaado de
imgenes y fotografas que proporcionan informacin adicional y faci-
litan la comprensin del texto. Conviene prepararse, por lo tanto, para
la lectura de este tipo de textos y el aprovechamiento de la informa-
cin adicional.
2. Temario
I. Clases de palabras
1. Determinantes: artculo determinado, indeterminado e indeter-
minado negativo. Uso.
2. Sustantivos: gnero, nmero.
3. Pronombres personales, posesivos e interrogativos: uso.
4. El adjetivo en uso atributivo. Gradacin (comparativo y super-
lativo).
5. Preposiciones: significado y uso.
6. Adverbios: uso y comparacin.
7. Afirmacin y negacin: ja, nein, nicht/kein-, doch.
8. Conjunciones coordinantes y subordinantes: significado y uso.
9. El verbo.
9.1 Conjugacin regular, irregular y mixta.
9.2 Indicativo e imperativo.
Num. 6253 / 26.04.2010 15903
9.3 Verbs modals: significats i s. Sols els verbs KNNEN,
WOLLEN, MSSEN
9.4 Recci verbal: objectes en acusatiu, datiu.
II. Sintaxi
1. Oraci principal: oracions enunciatives, interrogatives, excla-
matives i exhortatives.
2. Oraci subordinada: dass, adverbials (modals, causals, tempo-
rals, finals, etc.), interrogatives indirectes.
III. Lxic
1. Formaci de paraules: composici i derivaci.
2. Camps semntics: relacions familiars, els mobles i les parts de
la casa, el menjar i la beguda, lexpressi dels verbs i les activitats a
laire lliure, el cos hum i les malalties, les parts de la ciutat, la des-
cripci fsica de les persones.
3. Avaluaci
Lobjectiu de la prova s avaluar la comprensi lectora i la capaci-
tat dexpressi escrita bsica. Per a aix sha de partir dun text dunes
200 paraules dextensi. La resposta a les qestions haur de fer-se en
alemany sense poder utilitzar diccionaris ni gramtiques.
Els exercicis seran del tipus segent:
1. Richtig oder falsch? (Wenn falsch, was ist richtig?)
Lexaminand ha de contestar si els enunciats coincidixen amb el
text i, en cas contrari, donar la resposta correcta. Este exercici es valo-
rar amb 2 punts.
2. Welches Wort hat die Bedeutung?
Ha de localitzar-se en el text una paraula o una expressi equiva-
lent a la proposada.
Lexercici es valorar amb 3 punts.
3. Wie geht es nach 1, 2, 3, 4 weiter? (a, b oder c)
Lexaminand ha de seleccionar lopci que continue loraci
segons el text proposat.
Lexercici es valorar amb 2 punts.
2. BIOLOGIA
1. Objectius
Objectius de carcter general (finalistes).
Tots els ssers vius mostren una srie de caracterstiques comunes
que es manifesten en distints nivells dobservaci. La idea central del
programa tracta devidenciar esta unitat del mn vivent. Els organis-
mes mostren un patr com pel que fa a la seua composici qumica,
les biomolcules, destructura basada en la cllula, de funcionament
basat en la uniformitat dels processos qumics implicats en les trans-
formacions denergia i en la naturalesa universal del material gentic.
Objectius de carcter especfic (instrumental)
1. Comprendre els principals conceptes de la Biologia i la seua
articulaci en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen
en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, per
mitj de la selecci i de laplicaci dels coneixements biolgics relle-
vants.
3. Utilitzar amb autonomia les estratgies caracterstiques de la
investigaci cientfica (plantejar problemes, formular i contrastar hip-
tesis, planificar dissenys experimentals, etc.), i els procediments de la
Biologia, per a realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar
situacions i fenmens desconeguts.
4. Comprendre la naturalesa de la Biologia i les seues limitacions,
aix com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la soci-
etat, valorant la necessitat de treballar per a aconseguir una millora de
les condicions de vida actuals.
5. Valorar la informaci que procedix de diferents fonts per a for-
mar-se una opini prpia, que els permeta expressar-se crticament
sobre problemes actuals relacionats amb la Biologia.
6. Comprendre que el desenvolupament de la Biologia suposa un
procs canviant i dinmic, mostrant una actitud flexible i oberta davant
dopinions diverses.
9.3 Verbos modales: significados y uso. Solo los verbos KNEN,
WOLLEN, MSSEN.
9.4 Reccin verbal: objetos en acusativo, dativo.
II. Sintaxis
1. Oracin principal: oraciones enunciativas, interrogativas, excla-
mativas y exhortativas.
2. Oracin subordinada: dass, adverbiales (modales, causales, tem-
porales, finales, etc.), interrogativas indirectas.
III. Lxico
1. Formacin de palabras: composicin y derivacin.
2. Campos semnticos: relaciones familiares, los muebles y las
partes de la casa, la comida y bebida, expresin de verbos y activida-
des al aire libre, el cuerpo humano y las enfermedades, las partes de la
ciudad, descripcin fsica de personas.
3. Evaluacin
El objetivo de la prueba es evaluar la comprensin lectora y la
capacidad de expresin escrita bsica. Para eso se debe partir de un
texto de unas 200 palabras de extensin. La respuesta a las cuestiones
deber hacerse en alemn sin poder utilizar diccionarios ni gramticas.
Los ejercicios sern del siguiente tipo:
1. Richtig oder falsch? (Wenn falsch, was ist richtig?)
El examinando debe contestar si los enunciados coinciden con el
texto y, en caso contrario, dar la respuesta correcta. Este ejercicio se
valorar con 2 puntos.
2. Welches Wort hat die Bedeutung?
Debe localizarse en el texto una palabra o una expresin equiva-
lente a la propuesta.
El ejercicio se valorar con 3 puntos.
3. Wie geht es nach 1, 2, 3, 4 weiter? (a, b oder c)
El examinando seleccionar la opcin que contina la oracin
segn el texto propuesto.
El ejercicio se valorar con 2 puntos.
2. BIOLOGA
1. Objetivos
Objetivos de carcter general (finalistas).
Todos los seres vivos muestran una serie de caractersticas comu-
nes que se ponen de manifiesto a distintos niveles de observacin. La
idea central del programa trata de evidenciar esta unidad del mundo
viviente. Los organismos muestran un patrn comn en cuanto a su
composicin qumica, las biomolculas, de estructura basado en la
clula, de funcionamiento basado en la uniformidad de los procesos
qumicos implicados en las transformaciones de energa y en la natu-
raleza universal del material gentico.
Objetivos de carcter especfico (instrumental)
1. Comprender los principales conceptos de la Biologa y su arti-
culacin en leyes, teora y modelos, valorando el papel que ejercen en
su desarrollo.
2. Resolver problemas que se plantean en la vida cotidiana, selec-
cionando y aplicando los conocimientos biolgicos relevantes.
3. Utilizar con autonoma las estrategias caractersticas de la inves-
tigacin cientfica (plantear problemas, formular y contrastar hiptesis,
planificar diseos experimentales, etc.), y los procedimientos propios
de la Biologa, para realizar pequeas investigaciones y, en general,
explorar situaciones y fenmenos desconocidos.
4. Comprender la naturaleza de la Biologa y sus limitaciones,
as como sus complejas interacciones con la tecnologa y la sociedad,
valorando la necesidad de trabajar para lograr una mejora de las con-
diciones de vida actuales.
5. Valorar la informacin proveniente de diferentes fuentes para
formarse una opinin propia, que les permita expresarse crticamente
sobre problemas actuales relacionados con la Biologa.
6. Comprender que el desarrollo de la Biologa supone un proceso
cambiante y dinmico, mostrando una actitud flexible y abierta frente
a opiniones diversas.
Num. 6253 / 26.04.2010 15904
7. Interpretar globalment la cllula com la unitat estructural i fun-
cional dels ssers vius, aix com la complexitat de les funcions cel-
lulars.
8. Comprendre les lleis i mecanismes inherents a lherncia.
2. Temari
1. Components qumics de la cllula.
2. La cllula.
3. Membranes i transport.
4. Introducci al metabolisme.
5. La respiraci.
6. La fotosntesi.
7. El nucli i la divisi.
8. Gentica molecular.
3. Avaluaci
Lalumne haur delegir 5 preguntes de les 8 proposades. Cada
pregunta es puntua amb un mxim de 2 punts.
En els criteris especfics de correcci es valorar:
1) El coneixement i la comprensi dels continguts de la biologia.
2) La comprensi dels principals conceptes de la biologia i la seua
articulaci en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen
en el seu desenvolupament.
3) La informaci procedent de diferents fonts per a formar-se una
opini prpia, que permeta lalumne expressar-se crticament sobre
problemes actuals relacionats amb la biologia.
4) La comprensi de la naturalesa de la biologia i les seues limi-
tacions, aix com les seues complexes interaccions amb la tecnologia
i la societat.
5) El coneixement dels processos dinvestigaci cientfica en la
biologia.
3. CASTELL
1. Objectius
Els continguts seleccionats en el temari de Castell (Llengua Espa-
nyola) tenen com a objecte:
. Que els estudiants coneguen i apliquen la normativa ortogrfica
de la llengua espanyola.
. Que coneguen i apliquen les normes gramaticals per a la cons-
trucci denunciats correctes.
. Que coneguen les categories o les classes de paraules i les classes
de construccions gramaticals bsiques, de manera que puguen identifi-
car-les en expressions concretes.
. Que coneguen els principals procediments de formaci de parau-
les en espanyol, aix com alguns dels elements que hi intervenen
sovint.
. Que coneguen els tipus bsics de relacions de significat entre les
paraules, de manera que puguen identificar eixes relacions en casos
concrets.
2. Temari
I. Ortografia
1. Normes generals sobre ortografia en espanyol. Paraules diferen-
ciades per lortografia (hecho/echo). Unitats que sescriuen com una
sola paraula o com una combinaci de paraules (sino/si no, aparte,
etc.).
2. Accentuaci i puntuaci.
2.1 Normes generals sobre laccentuaci.
2.2 Monosllabs. Paraules compostes. Titla diacrtica.
2.3 La puntuaci.
II. Gramtica i lxic
1. Constituents oracionals
1.1 El sintagma nominal i els seus elements:
1.1.1 Substantiu. Gnere i nombre. Aspectes normatius.
1.1.2 Determinants. Concordana i aspectes normatius.
1.1.3 Adjectius. Classes. Graus. Concordana amb el substantiu.
1.1.4 Els pronoms personals.
1.2 El sintagma verbal.
7. Interpretar globalmente la clula como la unidad estructural y
funcional de los seres vivos, as como la complejidad de las funciones
celulares.
8. Comprender las leyes y mecanismos inherentes a la herencia.
2. Temario
1. Componentes Qumicos de la Clula.
2. La clula.
3. Membranas y transporte.
4. Introduccin al metabolismo.
5. La respiracin.
6. La fotosntesis.
7. El ncleo y la divisin.
8. Gentica molecular.
3. Evaluacin
El alumno deber elegir 5 preguntas de las 8 que se le proponen.
Cada pregunta se puntuar con un mximo de 2 puntos.
En los criterios especficos de correccin se valorar:
1) El conocimiento y la comprensin de los contenidos de biolo-
ga.
2) La comprensin de los principales conceptos de la biologa y su
articulacin en leyes, teoras y modelos, valorando el papel que ejer-
cen en su desarrollo.
3) La informacin procedente de diferentes fuentes para formar-
se una opinin propia, que permita al alumno expresarse crticamente
sobre problemas actuales relacionados con la biologa.
4) La comprensin de la naturaleza de la biologa y sus limitacio-
nes, as como sus complejas interacciones con la tecnologa y la socie-
dad.
5) El conocimiento de los procesos de investigacin cientfica en
la biologa.
3. CASTELLANO
1. Objetivos
Los contenidos seleccionados en el temario de Castellano (Lengua
Espaola) tienen como objeto:
. Que los estudiantes conozcan y apliquen la normativa ortogrfica
de la lengua espaola.
. Que conozcan y apliquen las normas gramaticales para la cons-
truccin de enunciados correctos.
. Que conozcan las categoras o las clases de palabras y clases de
construcciones gramaticales bsicas, de manera que puedan identifi-
carlas en expresiones concretas.
. Que conozcan los principales procedimientos de formacin de
palabras en espaol, as como algunos de los elementos que intervie-
nen a menudo.
. Que conozcan los tipos bsicos de relaciones de significado entre
las palabras, de manera que puedan identificar esas relaciones en casos
concretos.
2. Temario
I. Ortografa
1. Normas generales sobre ortografa en espaol. Palabras diferen-
ciadas por la ortografa (hecho/echo). Unidades que se escriben como
una sola palabra o como una combinacin de palabras (sino/si no,
aparte, etc.).
2. Acentuacin y puntuacin.
2.1 Normas generales sobre la acentuacin.
2.2 Monoslabos. Palabras compuestas. Tilde diacrtica.
2.3 La puntuacin.
II. Gramtica y lxico
1. Constituyentes oracionales.
1.1 El sintagma nominal y sus elementos:
1.1.1 Sustantivo. Gnero y nmero. Aspectos normativos.
1.1.2 Determinantes. Concordancia y aspectos normativos.
1.1.3 Adjetivos. Clases. Grados. Concordancia con el sustantivo.
1.1.4 Los pronombres personales.
1.2 El sintagma verbal.
Num. 6253 / 26.04.2010 15905
1.2.1 El verb: verbs copulatius i predicatius. Perfrasi verbal. Verbs
irregulars i defectius. Aspectes normatius.
1.2.2 Els complements del verb: atribut, complement directe, com-
plement indirecte, complement de rgim, predicatiu, complements cir-
cumstancials. Tipus de complements circumstancials. La concordana
datributs i predicatius. Els pronoms tons com a substituts dels com-
plements: aspectes normatius; lasmo, losmo, lesmo.
2. Loraci I
2.1 Concordana del subjecte amb el predicat. Aspectes normatius.
2.2 Classes doracions segons la modalitat o actitud del parlant i
segons lestructura. Aspectes normatius.
3. Formaci de paraules: paraules compostes; paraules derivades:
prefixos i sufixos; els prstecs lxics.
4. Relacions semntiques: polismia, homonmia, sinonmia, anto-
nmia, hiperonmia. Figures retriques: metfora, sincdoque, hipr-
bole, etc.
3. Avaluaci
Els coneixements dels estudiants savaluaran per mitj dun exa-
men que constar de 10 preguntes relacionades amb un text.
Dacord amb els objectius plantejats per a esta matria, les pre-
guntes tindran com a objecte que els estudiants diferencien, a partir
dun text especialment preparat per a lexamen, expressions correctes i
incorrectes; que identifiquen incorreccions ortogrfiques i gramaticals;
que reconeguen classes de paraules i classes de construccions gramati-
cals; que identifiquen procediments de formaci de paraules; que reco-
neguen en paraules concretes el significat de prefixos i sufixos ds
freqent; que identifiquen relacions semntiques i figures retriques.
4. COMENTARI DE TEXT DUN TEMA DACTUALITAT
1. Objectius
Objectius de carcter general (finalistes)
Els objectius que es pretenen aconseguir han de conduir fonamen-
talment a ladquisici i al desenvolupament de les capacitats de com-
prensi de textos amb un nivell mitj alt de continguts i didees, com a
ferramenta imprescindible per a accedir als estudis universitaris, per
amb criteris de maduresa que conjuguen la capacitat danlisi, de sn-
tesi i de valoraci.
Objectius de carcter especfic (instrumental)
1. Adquirir, conixer i desenvolupar un vocabulari adequat als
futurs estudis universitaris.
2. Comprendre les principals idees i conceptes proposats en el
text.
3. Relacionar estes idees i conceptes separant les principals de les
secundries proposades en el text.
4. Identificar la naturalesa i lestructuraci del text.
5. Relacionar el text amb el context de la situaci actual.
6. Desenvolupar la capacitat danlisi, sntesi i valoraci del text
proposat, amb criteris personals que posen de manifest la maduresa de
lexaminand.
2. Estructura i forma de la prova
Carcter de la prova.
Sobre un text determinat, lexaminand haur de realitzar les activi-
tats segents:
1. Escriure un breu resum del contingut del text.
2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text
i ressenyar el seu contrari.
3. Realitzar un comentari crtic, general i interdisciplinari sobre el
text proposat.
4. Escriure el ttol o identificar el tema de qu tracta el text.
El comentari crtic tindr dos parts:
En la primera sanalitzar el text en si mateix i sassenyalaran les
idees principals, secundries, reiteracions, contradiccions, manipulaci-
ons, etc.
En la segona sanalitzar el text en relaci amb el punt de vista
personal de lexaminand, en el qual es justificar la seua vigncia, el
1.2.1 El verbo: verbos copulativos y predicativos. Perfrasis ver-
bal. Verbos irregulares y defectivos. Aspectos normativos.
1.2.2 Los complementos del verbo: atributo, complemento directo,
complemento indirecto, complemento de rgimen, predicativo, com-
plementos circunstanciales. Tipo de complementos circunstanciales.
La concordancia de atributos y predicativos. Los pronombres tonos
como sustitutos de los complementos: aspectos normativos; lasmo,
losmo, lesmo.
2. La oracin I
2.1 Concordancia sujeto-predicado. Aspectos normativos.
2.2 Clases de oraciones segn la modalidad o actitud del hablante
y segn la estructura. Aspectos normativos.
3. Formacin de palabras: palabras compuestas; palabras deriva-
das: prefijos y sufijos; los prstamos lxicos.
4. Relaciones semnticas: polisemia, homonimia, sinonimia, anto-
nimia, hiperonimia. Figuras retricas: metfora, sincdoque, hiprbo-
le, etc.
3. Evaluacin
Los conocimientos de los estudiantes se evaluarn por medio de
un examen que constar de 10 preguntas relacionadas con un texto.
De conformidad con los objetivos planteados para esta materia, las
preguntas tendrn como objeto que los estudiantes diferencien, a par-
tir de un texto especialmente preparado para el examen, expresiones
correctas e incorrectas; que identifiquen incorrecciones ortogrficas y
gramaticales; que reconozcan clases de palabras y clases de construc-
ciones gramaticales; que identifiquen procedimientos de formacin de
palabras; que reconozcan en palabras concretas el significado de prefi-
jos y sufijos de uso frecuente; que identifiquen relaciones semnticas
y figuras retricas.
4. COMENTARIO DE TEXTO DE UN TEMA DE ACTUALI-
DAD
1. Objetivos
Objetivos de carcter general (finalistas).
Los objetivos que se pretenden lograr deben conducir fundamen-
talmente a la adquisicin y al desarrollo de las capacidades de com-
prensin de textos con un nivel medio-alto de contenidos e ideas,
como herramienta imprescindible para acceder a los estudios univer-
sitarios, pero con criterios de madurez que conjuguen la capacidad de
anlisis, de sntesis y de valoracin.
Objetivos de carcter especfico (instrumental).
1. Adquirir, conocer y desarrollar un vocabulario adecuado a los
futuros estudios universitarios.
2. Comprender las principales ideas y conceptos propuestos en el
texto.
3. Relacionar estas ideas y estos conceptos separando las principa-
les de las secundarias propuestas en el texto.
4. Identificar la naturaleza y la estructuracin del texto.
5. Relacionar el texto con el contexto de la situacin actual.
6. Desarrollar la capacidad de anlisis, de sntesis y de valoracin
del texto propuesto, con criterios personales que pongan de manifiesto
la madurez del examinando.
2. Estructura y forma de la prueba
Carcter de la prueba
Sobre un texto determinado, el examinando deber realizar las
actividades siguientes:
1. Escribir un breve resumen del contenido del texto.
2. Explicar el significado de frases o trminos que aparezcan en el
texto y resear su contrario.
3. Realizar un comentario crtico, general e interdisciplinario sobre
el texto propuesto.
4. Escribir el ttulo o identificar el tema del que trata el texto.
El comentario crtico tendr dos partes:
En la primera parte, se analizar el texto en s mismo y se seala-
rn las ideas principales, las ideas secundarias, las reiteraciones, las
contradicciones, las manipulaciones, etc.
En la segunda parte, se analizar el texto desde el punto de vista
personal del examinando, en el que se justificar su vigencia, su inte-
Num. 6253 / 26.04.2010 15906
seu inters actual, la seua intenci, a qui va dirigit, els temes que cri-
den latenci, etc., per a acabar amb un judici de valor sobre el text i la
justificaci deste judici.
Normes per a la realitzaci dels exercicis.
a) En la preparaci i realitzaci del comentari de text lexami-
nand ha doptar entre una de les dos llenges oficials de la Comunitat
Valenciana,
b) La integraci del comentari de text i de luna o de laltra llengua
dins del mateix exercici ha de permetre la valoraci de la maduresa i
formaci general de lexaminat, de manera que el treball sobre textos
ha de ser leix rector de lactivitat didctica a laula. En este sentit, s
necessari vincular el tractament teric a una estratgia docent de prc-
tica idiomtica.
c) Esta coordinaci proposa que laspirant treballe sobre la llengua
(independentment de quina siga), com a instrument de desenvolupa-
ment ptim de la seua competncia comunicativa i vehicle de comuni-
caci, per al desenvolupament de:
1. Comprensi de conceptes.
2. s de la llengua.
3. Capacitat per a traduir, relacionar, analitzar i sintetitzar.
d) El professor ha de treballar sobre un corpus de textos seleccio-
nats per professors preparadors.
Sincidir preferentment en els mitjans de comunicaci perio-
dstics, que contemplen temes tpics dactualitat, que ha de conixer
qualsevol persona ben informada.
e) Cada text ha de tindre una extensi al voltant de 40 lnies.
Lexaminand ha de realitzar les seues prctiques sobre el corpus
del text. Els textos de les proves daccs no seran seleccionats neces-
sriament de lesmentat corpus, encara que seran equivalents, a fi de
salvaguardar la capacitat crtica de lalumne.
f) Dins dels criteris generals davaluaci de la prova es qualificar
cada una de les matries sobre 10 punts. En cada pregunta apareixe-
r la puntuaci concreta que li corresponga, per la qual cosa lalum-
ne podr fer-se una millor composici a lhora de desenvolupar el seu
propi exercici.
3. Avaluaci
Cada una de les activitats rebr la puntuaci segent:
1. Escriure un breu resum del contingut del text: 2 punts.
2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text
i ressenyar el seu contrari: 3 punts.
3. Realitzar un comentari crtic, general i interdisciplinari sobre el
text proposat: 4 punts.
4. Escriure el ttol o identificar el tema de qu tracta el text:1 punt.
5. La puntuaci mxima ser de 10 punts.
5. DIBUIX ARTSTIC
1. Objectius
1. Conixer i distingir els elements conceptuals bsics de les for-
mes fent la separaci o labstracci de les seues entitats per a verifi-
car-les segons els criteris de funci i de comparaci.
2. Utilitzar les dades visuals amb sentit integrador, comprendre-
les com a parts relacionades del conjunt i evidenciar en les imatges la
seua escala de valors.
3. Representar amb intenci descriptiva objectiva, de manera no
mecnica, i sota un concepte analtic les formes naturals o artificials
de lentorn.
4. Comprendre la realitat formal dels objectes com a conseqncia
i el reflex de la seua coherncia estructural, latent o explcita.
5. Apreciar la riquesa de possibilitats expressives que contenen
potencialment els diversos procediments i tcniques de representaci,
aix com els materials i valors crticament, la seua utilitzaci adequada
a la finalitat pretesa, reflexionant sobre els aspectes qualitatius parti-
culars que originen les imatges, la coherncia entre forma, expressi i
contingut.
2. Temari
1. La forma
rs actual, su intencin, a quien va dirigido, los temas que llaman la
atencin, etc., para acabar con un juicio de valor sobre el texto y la
justificacin de este juicio.
Normas para la realizacin de los ejercicios.
a) En la preparacin y realizacin del comentario de texto el exa-
minando debe optar entre una de las dos lenguas oficiales de la Comu-
nitat Valenciana.
b) La integracin del comentario de texto y de una u otra lengua
dentro del mismo ejercicio debe permitir la valoracin de la madurez
y formacin general de el examinado, de manera que el trabajo sobre
textos debe ser el eje rector de la actividad didctica en el aula. En ese
sentido, es necesario vincular el tratamiento terico a una estrategia
docente de prctica idiomtica.
c) Esta coordinacin propone que el aspirante trabaje sobre la len-
gua (independientemente de cualquiera de ellas), como instrumento
de desarrollo ptimo de su competencia comunicativa y vehculo de
comunicacin, para el desarrollo de:
1. Compresin de conceptos.
2. Uso de la lengua.
3. Capacidad para traducir, relacionar, analizar y sintetizar.
d) El profesor debe trabajar sobre un corpus de textos selecciona-
dos por profesores preparadores.
Se incidir preferentemente en los medios de comunicacin perio-
dsticos, que contemplen temas tpicos de actualidad, que debe cono-
cer cualquier persona bien informada.
e) Cada texto debe tener una extensin de alrededor de 40 lneas.
El examinando ha de realizar sus prcticas sobre el corpus del texto.
Los textos de las pruebas de acceso no sern seleccionados necesaria-
mente del mencionado corpus, aunque sern equivalentes, con el fin
de salvaguardar la capacidad crtica del alumno.
f) Dentro de los criterios generales de evaluacin de la prueba se
calificar cada una de las materias sobre 10 puntos. En cada pregun-
ta aparecer la puntuacin concreta que le corresponda, por lo que el
alumno podr hacerse una mejor composicin a la hora de desarrollar
su propio ejercicio.
2. Evaluacin
Cada una de las actividades recibir la siguiente puntuacin:
1. Escribir un breve resumen del contenido del texto: 2 puntos.
2. Explicar el significado de frases o trminos que aparezcan en el
texto y resear su contrario: 3 puntos.
3. Realizar un comentario crtico, general e interdisciplinario sobre
el texto propuesto: 4 puntos.
4. Escribir el ttulo o identificar el tema de que trata el texto: 1
punto.
5. La puntuacin mxima ser de 10 puntos.
5. DIBUJO ARTSTICO
1. Objetivos
1. Conocer y distinguir los elementos conceptuales bsicos de las
formas separando o abstrayendo sus entidades y verificndolas segn
criterios de funcin y de comparacin.
2. Utilizar los datos visuales con sentido integrador, comprendin-
dolos como partes relacionadas del conjunto y evidenciando en las
imgenes su escala de valores.
3. Representar con intencin descriptiva objetiva, de manera no
mecnica, y bajo un concepto analtico las formas naturales o artificia-
les del entorno.
4. Comprender la realidad formal de los objetos como consecuen-
cia y reflejo de su coherencia estructural, latente o explcita.
5. Apreciar la riqueza de posibilidades expresivas que contienen
potencialmente los diversos procedimientos y tcnicas de represen-
tacin, as como los materiales y valores crticamente, su utilizacin
adecuada a la finalidad pretendida, reflexionando sobre los aspectos
cualitativos particulares que originan las imgenes, la coherencia entre
forma, expresin y contenido.
2. Temario
1. La forma
Num. 6253 / 26.04.2010 15907
1.1 Introducci a la terminologia, materials i procediments propis
del contingut.
1.2 Elements bsics en la configuraci de la forma. La lnia com a
element configurador de formes planes destructura geomtrica senzi-
lla, o de formes volumtriques destructura senzilla. Parts vistes i parts
ocultes: Proporci entre les parts duna mateixa forma tridimensional.
Representaci analtica i representaci sinttica.
2. Les formes associades
2.1 La composici. Proporci entre distintes formes en el pla.
3. El clarobscur
3.1 Introducci a la terminologia, materials i procediments bsics
propis del contingut.
3.2 La taca com a element configurador de la forma.
3.3 Importncia del clarobscur per a lexpressi del volum.
3.4 Valoraci tonal. Possibilitats expressives, descriptives, estruc-
turals i constructives del clarobscur.
3. Avaluaci
La puntuaci de cada exercici estar fixada, en els seus valors per-
centuals, en el seu plantejament per al coneixement de lalumne. Amb
un repartiment que, contenint tots els criteris de correcci, reforce
aquells que sn ms rellevants en cada una de les opcions. Els criteris
de correcci estaran agrupats en els tres tems que sexpressen a con-
tinuaci. Els tems que resumixen els criteris de correcci ms amunt
indicats, i que apareixeran en el plantejament de lexercici dexamen,
sn:
1. Encaix, composici i proporcions%
2. Organitzaci de lespai, volum; textures i clarobscur%
3. Expressivitat i tcnica%
(1+2+3)= 100% =10
6. DIBUIX TCNIC
1. Objectius
. Coneixement de les construccions geomtriques ms elementals
utilitzades en dibuix tcnic.
. Habilitat suficient en el maneig dels instruments de dibuix per al
traat de les construccions geomtriques ms elementals (llapis, regles,
escaire, cartab, compassos, plantilles, papers).
. Coneixement descales, retolaci i formats normalitzats.
. Coneixement bsic dels sistemes i tcniques de representaci.
Ms concretament, lalumne ha de tindre prou capacitat de visi
espacial; entenent per tal la preparaci necessria per a associar les
figures planes que sobtenen per projecci, amb els cossos tridimensi-
onals que representen.
. Coneixements bsics de normalitzaci.
2. Temari
Tema 1. Geometria plana
1.1 Fonaments de Geometria. Perpendicularitat i parallelisme.
Operacions amb angles. Llocs geomtrics. Arc capa.
1.2 Construcci de formes poligonals. Triangles. Quadrilters.
Elements notables en triangles i quadrilters. Altres formes poligonals
regulars.
1.3 Proporcionalitat. Semblana i homotcia. Teorema de Tales.
Escales. Construcci descales grfiques.
1.4 Circumferncia. Angles vinculats. Tangncies i enllaos entre
circumferncia i rectes. Construcci dovals i ovoides.
1.5 Transformacions geomtriques. Translaci. Gir. Simetries.
1.6 Corbes cniques. Estudi grfic i traat de cniques. Traat de
tangents a lellipse.
Tema 2. Sistemes de representaci.
2.1 Sistema didric: Representaci dels elements fonamentals. Per-
tinences i interseccions. Parallelisme i perpendicularitat.
2.2 Representaci de poliedres. Pirmides i prismes. Superfcies
de revoluci. Cons i cilindres. Seccions planes.
2.3 Sistemes axonomtrics: Axonometria ortogonal i obliqua. Coe-
ficients de reducci. Representaci dels elements fonamentals. Pers-
pectiva axonomtrica de slids.
1.1 Introduccin a la terminologa, materiales y procedimientos
propios del contenido.
1.2 Elementos bsicos en la configuracin de la forma. La lnea
como elemento configurador de formas planas de estructura geomtri-
ca sencilla, o de formas volumtricas de estructura sencilla. Partes vis-
tas y partes ocultas: Proporcin entre las partes de una misma forma
tridimensional. Representacin analtica y representacin sinttica.
2. Las formas asociadas
2.1 La composicin. Proporcin entre distintas formas en el plano.
3. El claroscuro
3.1 Introduccin a la terminologa, materiales y procedimientos
bsicos propios del contenido.
3.2 La mancha como elemento configurador de la forma.
3.3 Importancia del claroscuro para la expresin del volumen.
3.4 Valoracin tonal. Posibilidades expresivas, descriptivas, estruc-
turales y constructivas del claroscuro.
3. Evaluacin
La puntuacin de cada ejercicio estar fijada, en sus valores por-
centuales, en su planteamiento para el conocimiento del alumno. Con
un reparto que, conteniendo todos los criterios de correccin, refuerce
los que son relevantes en cada una de las opciones. Los criterios de
correccin estarn agrupados en los tres tems que se expresan a con-
tinuacin:
Los tems que resumen los criterios de correccin indicados, y que
aparecen en el planteamiento del ejercicio de examen son:
1. Encaje, composicin y proporciones%
2. Organizacin del espacio, volumen; texturas y claroscuro%
3. Expresividad tcnica%
(1+2+3)=100%=10
6. DIBUJO TCNICO
1. Objetivos
Conocimiento de las construcciones geomtricas ms elementales
utilizadas en dibujo tcnico.
Habilidad suficiente en el manejo de los instrumentos de dibujo
para el trazado de las construcciones geomtricas ms elementales
(lpices, reglas, escuadra, cartabn, compases, plantillas, papeles).
Conocimiento de escalas, rotulacin y formatos normalizados.
Conocimiento bsico de los sistemas y tcnicas de representacin.
Ms concretamente, el alumno debe tener suficiente capacidad de
visin espacial; entendiendo por tal la preparacin necesaria para aso-
ciar las figuras planas que se obtienen por proyeccin, con los cuerpos
tridimensionales que representan.
Conocimientos bsicos de normalizacin.
2. Temario
Tema 1. Geometra plana
1.1 Fundamentos de Geometra. Perpendicularidad y paralelismo.
Operaciones con ngulos. Lugares geomtricos. Arco capaz.
2.2 Construccin de formas poligonales. Tringulos. Cuadrilteros.
Elementos notables en tringulos y cuadrilteros. Otras formas poligo-
nales regulares.
2.3 Proporcionalidad. Semejanza y homotecia. Teorema de Tales.
Escalas. Construccin de escalas grficas.
2.4 Circunferencia. ngulos vinculados. Tangencias y enlaces
entre circunferencia y rectas. Construccin de valos y ovoides.
2.5 Transformaciones geomtricas. Traslacin. Giro. Simetras.
2.6 Curvas cnicas. Estudio grfico y trazado de cnicas. Trazado
de tangentes a la elipse.
Tema 2. Sistemas de Representacin
1.1 Sistema didrico: Representacin de los elementos fundamen-
tales. Pertenencias e intersecciones. Paralelismo y perpendicularidad.
1.2 Representacin de poliedros. Pirmides y prismas. Superficies
de revolucin. Conos y cilindros. Secciones planas.
1.3 Sistemas axonomtricos: Axonometra ortogonal y oblicua.
Coeficientes de reduccin. Representacin de los elementos funda-
mentales. Perspectiva axonomtrica de slidos.
Num. 6253 / 26.04.2010 15908
Tema 3. Normalitzaci i croquis
3.1 Presentaci dels dibuixos. Formats. Tipus de lnies. Retolaci.
El croquis a m alada.
3.2 Principis de representaci. Representaci normalitzada de vis-
tes. Representaci normalitzada de talls. Acotaci normalitzada.
3. Avaluaci
Estructura de la prova
Es proposaran tres exercicis:
. Un del tema 1.
. Un del tema 2.
. Un del tema 3.
En cada un dels exercicis figurar la puntuaci mxima.
Hauran de resoldres els tres exercicis: el del tema 1, el del tema 2
i el del tema 3.
Criteris de correcci.
Als coneixements i procediments descrits en lapartat Objectius,
sha dafegir la necessitat que lestudiant adopte les actituds necessri-
es per a treballar amb exactitud, orde i netedat.
Es valoraran el rigor grfic del procs; la claredat, precisi i pul-
critud del dibuix; el procs de resoluci i construcci grfica i el seu
resultat final, utilitzant distints grossors en el traat.
Per a unificar els criteris de qualificaci, en lavaluaci de la
prova, la proposta anir acompanyada dels corresponents criteris espe-
cfics de correcci.
7. FILOSOFIA
1. Objectius
El programa de Filosofia est concebut perqu la seua preparaci
supose una familiaritzaci amb la lectura de textos filosfics aix com
amb el llenguatge conceptual que utilitzem, fins i tot sense adonar-
nos-en, en les societats de tradici hellenstica. Un llenguatge amb
qu valorem, seleccionem, classifiquem o ordenem els problemes de
la vida, del pensament o del cosmos. Conceptes com els de subjec-
te, tica, moral, responsabilitat ciutadana i poltica, prcti-
ca, observaci, pactes constitucionals, drets humans, Du...
sn impensables sense la filosofia.
Els objectius fonamentals deste programa seran en conseqncia:
Comprendre problemes filosfics que han sorgit al llarg de la Hist-
ria, emprant amb propietat els conceptes i termes apareguts en la seua
anlisi i discussi. Integrar els diversos mbits de lexperincia huma-
na, relacionant conceptes i problemes de distints camps de la cultura
i de diferents forma de saber. Analitzar textos filosfics, identificant
els problemes que plantegen, aix com valorant crticament els sup-
sits, els arguments i les solucions proposades. Argumentar i expressar,
adoptant un punt de vista filosfic, el pensament propi de forma oral o
escrita amb claredat i coherncia, contrastant-lo amb altres posicions i
argumentacions a travs del dileg. I, finalment, utilitzar procediments
bsics per al treball intellectual (busca dinformaci, contrastaci,
anlisi, sntesi i avaluaci crtica desta), valorant el rigor en el plante-
jament i en la soluci dels problemes terics i prctics.
2. Temari
I. Filosofia grega
Introducci: histria i filosofia
Tema 1. Antropologia platnica i vida filosfica
Text bsic de lectura: Fed de Plat.
II. Filosofia medieval
Tema 2. La complexa relaci entre ra i fe
Text bsic de lectura: Summa contra gentils de Toms dAquino.
III. Filosofia moderna
Tema 3. El subjecte de lpoca moderna i lautonomia de la ra
Text bsic de lectura: El discurs del mtode de Ren Descartes.
IV. Filosofia contempornia
Tema 4. Redefinici del concepte de filosofia des del raciovitalis-
me
Text bsic de lectura: Qu es filosofa? de Jos Ortega y Gasset.
Tema 3. Normalizacin y Croquizacin
3.2 Presentacin de los dibujos. Formatos. Tipos de lneas. Rotula-
cin. El croquis a mano alzada.
3.2 Principios de representacin. Representacin normalizada de
vistas. Representacin normalizada de cortes. Acotacin normalizada.
3. Evaluacin
Estructura de la prueba:
Se propondrn tres ejercicios:
Uno del tema 1
Uno del tema 2
Uno del tema 3
En cada uno de los ejercicios figurar la puntuacin mxima.
Debern resolverse los tres ejercicios: el del tema1, el del tema 2 y
el del tema 3.
Criterios de correccin:
A los conocimientos y procedimientos descritos en el apartado
Objetivos, se debe aadir la necesidad de que el estudiante adopte las
actitudes necesarias para trabajar con exactitud, orden y limpieza.
Se valorarn el rigor grfico del proceso; la claridad, precisin y
pulcritud del dibujo; el proceso de resolucin y construccin grfica y
su resultado final, utilizando distintos grosores en el trazado.
Para unificar los criterios de calificacin, en la evaluacin de la
prueba, la propuesta ir acompaada de los correspondientes criterios
especficos de correccin.
7. FILOSOFA
1. Objetivos
El programa de Filosofa est concebido para que su preparacin
suponga una familiarizacin con la lectura de textos filosficos as
como con el lenguaje conceptual que utilizamos incluso sin darnos
cuenta de eso en las sociedades de tradicin helenstica. Un lenguaje
con el que valoramos, seleccionamos, clasificamos u ordenamos los
problemas de la vida, del pensamiento o del cosmos. Conceptos como
los de sujeto, tica, moral, responsabilidad ciudadana y pol-
tica, prctica, observacin, pactos constitucionales, derechos
humanos, Dios... son impensables sin la filosofa.
Los objetivos fundamentales de este programa sern en conse-
cuencia: Comprender problemas filosficos que han surgido a lo largo
de la Historia, empleando con propiedad los conceptos y trminos apa-
recidos en su anlisis y discusin. Integrar los diversos mbitos de la
experiencia humana, relacionando conceptos y problemas de distintos
campos de la cultura y de diferentes formas del saber. Analizar tex-
tos filosficos, identificando los problemas que plantean, as como
valorando crticamente los supuestos, los argumentos y las soluciones
propuestas. Argumentar y expresar, adoptando un punto de vista filo-
sfico, el pensamiento propio de forma oral o escrita con claridad y
coherencia, contrastndolo con otras posiciones y argumentaciones a
travs del dilogo. Y, finalmente, utilizar procedimientos bsicos para
el trabajo intelectual (bsqueda de informacin, contrastacin, anli-
sis, sntesis y evaluacin crtica de esta), valorando el rigor en el plan-
teamiento y en la solucin de los problemas tericos y prcticos.
2. Temario
I. Filosofa griega
Introduccin: historia y filosofa
Tema 1. Antropologa platnica y vida filosfica
Texto bsico de lectura: Fedn de Platn.
II. Filosofa medieval
Tema 2. La compleja relacin entre razn y fe
Texto bsico de lectura: Summa contra gentiles de Toms de Aquino.
III. Filosofa moderna
Tema 3. El sujeto de la poca moderna y la autonoma de la razn
Texto bsico de lectura: El discurso del mtodo de Ren Descar-
tes.
IV. Filosofa contempornea
Tema 4. Redefinicin del concepto de filosofa desde el raciovita-
lismo
Texto bsico de lectura: Qu es filosofa? de Jos Ortega y Gas-
set.
Num. 6253 / 26.04.2010 15909
Tema 5. Redefinici del concepte de filosofia des de lanlisi del
llenguatge
Text bsic de lectura: Assajos filosfics de Bertrand Russell.
3. Avaluaci
La prova dexamen es realitzar partint de les lectures del progra-
ma.
La seua realitzaci constar de dos parts: La primera ser un
comentari sobre un fragment dun dels textos, amb un valor mxim de
7 punts, i la segona, un qestionari de preguntes relatives a ls dal-
tres tants termes filosfics que, o b poden figurar en el text a comen-
tar, o b en lobra de la qual sextrau el text, amb un valor mxim de
3 punts.
8. FSICA
1. Objectius
Proporcionar a lestudiant una visi mplia i moderna del cos de
la Fsica. Lestudi dels continguts proposats ha destar dirigit, fona-
mentalment, cap a la comprensi dels conceptes fsics i a la seua apli-
caci en casos senzills. Es tracta de suavitzar limpacte de la comple-
xitat matemtica apellant a arguments fsics intutius i, per tant, fent
completament assequible lassignatura a estudiants amb una formaci
escassa en matemtiques. Sempre que siga possible amb exemples
reals on resulta factible utilitzar la intuci fsica. Estos exemples reals
perseguixen com a objectiu eliminar la idea preconcebuda que la Fsi-
ca s una disciplina merament acadmica allunyada de la tecnologia i
la realitat quotidiana.
2. Temari
Tema 1. Magnituds fsiques
Magnituds fsiques. Sistema internacional dunitats. La mesura en
Fsica: ordes de magnitud i estimaci derrors. Magnituds escalars i
vectorials. Operacions amb vectors.
Tema 2. Cinemtica
Sistemes de referncia. Vector de posici, velocitat i acceleraci.
Moviments: uniforme, uniformement accelerat i circular.
Tema 3. Dinmica
Forces en la Naturalesa: interaccions fonamentals. Lleis de New-
ton. Quantitat de moviment. Forces elstiques i de fregament.
Tema 4. Energia
Treball i energia. Energia cintica. Energia potencial. Conservaci
de lenergia mecnica. Potncia.
Tema 5. Gravitaci
Concepte de camp gravitatori. Llei de gravitaci universal. Poten-
cial gravitatori. Energia potencial gravitatria. Aplicacions a lestudi
del moviment de planetes i satllits.
Tema 6. Vibracions i ones
Moviment oscillatori: loscillador harmnic. Fenmens ondula-
toris: velocitat de propagaci. Ones longitudinals i transversals. Ones
harmniques unidimensionals: equaci dones.
Tema 7. Electrosttica
Crrega elctrica. Llei de Coulomb. Camp i potencial electrosttic
en el buit. Camp i potencial creats per una o diverses crregues puntu-
als.
Tema 8. Corrent elctric
Intensitat de corrent. Llei dOhm: resistncia elctrica. Llei de
Joule. Fora electromotriu: generadors elctrics.
3. Avaluaci
Lexamen constar de 5 qestions. Cada qesti es qualifica-
r sobre 2 punts. Es valorar prioritriament laplicaci raonada dels
principis i les lleis de la Fsica, el plantejament, el desenvolupament
i la discussi dels resultats obtinguts. Els errors numrics tindran una
importncia secundria.
Lestudi dels continguts proposats ha destar dirigit, fonamental-
ment, cap a la comprensi dels conceptes fsics i la seua aplicaci en
casos senzills.
Tema 5. Redefinicin del concepto de filosofa desde el anlisis
del lenguaje
Texto bsico de lectura: Ensayos filosficos de Bertrand Russell.
3. Evaluacin
La prueba de examen se realizar a partir de las lecturas del pro-
grama.
Su realizacin constar de dos partes: La primera ser un comen-
tario sobre un fragmento de uno de los textos, con un valor mximo de
7 puntos, y la segunda, un cuestionario de preguntas relativas al uso de
otros tantos trminos filosficos que, o bien pueden figurar en el texto
a comentar, o bien en la obra de la que es parte el texto, con un valor
mximo de 3 puntos.
8. FSICA
1. Objetivos
Proporcionar al estudiante una visin amplia y moderna del cuerpo
de la Fsica. El estudio de los contenidos propuestos debe estar dirigi-
do, fundamentalmente, hacia la comprensin de los conceptos fsicos
y a su aplicacin en casos sencillos. Se trata de suavizar el impacto
de la complejidad matemtica apelando a argumentos fsicos intuiti-
vos y, por lo tanto, haciendo completamente asequible la asignatura
a estudiantes con una formacin escasa en matemticas. Siempre que
sea posible con ejemplos reales donde resulta factible utilizar la intui-
cin fsica. Estos ejemplos reales persiguen como objetivo eliminar la
idea preconcebida que la Fsica es una disciplina meramente acadmi-
ca alejada de la tecnologa y la realidad cotidiana.
2. Temario
Tema 1. Magnitudes Fsicas
Magnitudes fsicas. Sistema internacional de unidades. La medida
en Fsica: rdenes de magnitud y estimacin de errores. Magnitudes
escalares y vectoriales. Operaciones con vectores.
Tema 2. Cinemtica
Sistemas de referencia. Vector de posicin, velocidad y acelera-
cin. Movimientos: uniforme, uniformemente acelerado y circular.
Tema 3. Dinmica
Fuerzas en la Naturaleza: interacciones fundamentales. Leyes de
Newton. Cantidad de movimiento. Fuerzas elsticas y de rozamiento.
Tema 4. Energa
Trabajo y energa. Energa cintica. Energa potencial. Conserva-
cin de la energa mecnica. Potencia.
Tema 5. Gravitacin
Concepto de campo gravitatorio. Ley de gravitacin universal.
Potencial gravitatorio. Energa potencial gravitatoria. Aplicaciones al
estudio del movimiento de planetas y satlites.
Tema 6. Vibraciones y ondas
Movimiento oscilatorio: el oscilador armnico. Fenmenos ondu-
latorios: velocidad de propagacin. Ondas longitudinales y transversa-
les. Ondas armnicas unidimensionales: ecuacin de ondas.
Tema 7. Electrosttica
Carga elctrica. Ley de Coulomb. Campo y potencial electrost-
tico en el vaco. Campo y potencial creados por una o diversas cargas
puntuales
Tema 8. Corriente Elctrica
Intensidad de corriente. Ley de Ohm: resistencia elctrica. Ley de
Joule. Fuerza electromotriz: generadores elctricos.
3. Evaluacin
El examen constar de 5 cuestiones. Cada cuestin se calificar
sobre 2 puntos. Se valorar prioritariamente la aplicacin razonada de
los principios y las leyes de la Fsica, el planteamiento, el
desarrollo y la discusin de los resultados obtenidos. Los errores
numricos tendrn una importancia secundaria.
El estudio de los contenidos propuestos debe estar dirigido, funda-
mentalmente, hacia la comprensin de los conceptos fsicos y su apli-
cacin en casos sencillos.
Num. 6253 / 26.04.2010 15910
9. FRANCS
1. Objectius
Es tracta de demostrar la capacitat de comprensi lectora de tex-
tos de carcter general duna longitud que no excedir les 250 parau-
les. La dita capacitat implica saber reconstruir el sentit general dun
text tenint en compte el context i la intenci de lautor a partir de les
empremtes lingstiques del text.
2. Carcter de la prova
Els continguts es formulen en termes de destreses de comprensi
escrita, donades les caracterstiques de la prova:
. Saber extraure les idees essencials dun text per a adonar-se del
seu significat i el seu sentit globals.
. Ser capa didentificar lopini de lautor i la seua intenci.
. Ser capa de deduir el sentit de paraules dun text a partir del
context.
. Identificar el sentit de paraules i expressions del text trobant les
equivalncies entre distintes formulacions.
. Utilitzar els fenmens globals dorganitzaci textual per a cons-
truir el significat i el sentit del text: ttol, relaci entre el principi i el
final del text, disposici en pargrafs i enllaos entre els pargrafs.
3. Avaluaci
La prova de Llengua Estrangera Francs versar noms sobre
aspectes relatius a la capacitat de comprensi escrita. La dita capaci-
tat savaluar a partir de distintes preguntes sobre un text de 200-250
paraules. Els textos correspondran a lmbit de la comunicaci gene-
ral i quotidiana, textos de divulgaci cientfica en revistes i peridics
dmplia difusi, articles dopini en la premsa recent, notcies, etc.
Es tractar de textos que no comporten especial dificultat retrica ni
lxic especialitzat. La prova constar dels apartats segents:
. 2 preguntes de comprensi global
. 1 pregunta en termes de selecci verdader o fals.
. 1 pregunta de selecci del tipus dopci mltiple.
. 1 pregunta de lxic consistent a trobar en el text sinnims o hipe-
rnims de certes paraules o expressions.
. 1 pregunta de lxic consistent a identificar les paraules o expres-
sions equivalents dentre diverses propostes, dacord amb el sentit del
text.
Sobre un barem de 10 punts, cada un dels apartats tindr un valor
de 2 punts.
Les preguntes de comprensi global seran contestades en francs,
encara que en la correcci no es penalitzaran les faltes dexpressi.
Es valorar la competncia de comprensi tenint especialment en
compte la capacitat de captar i de reconstruir la coherncia global del
text, aix com destablir les relacions de coreferncia lxica. Es pren-
dr tamb en consideraci la capacitat de comprendre els aspectes
implcits indispensables per a interpretar el sentit del text.
10. GEOGRAFIA
1. Objectius
. Identificar i comprendre els elements bsics de lorganitzaci ter-
ritorial dEspanya, utilitzant conceptes, procediments, destreses espe-
cficament geogrfiques, per a explicar lespai com una realitat din-
mica, diversa i complexa, en la qual intervenen mltiples factors.
. Conixer el marc fsic general dEspanya.
. Comprendre la composici social dEspanya a partir de lestudi
de la seua dinmica demogrfica i analitzar lestructura territorial dels
diferents sectors econmics i les seues conseqncies sobre la societat
i el medi ambient.
. Entendre els desequilibris regionals i el paper dEspanya en la
Uni Europea.
. Relacionar tots estos components amb les variables espai i temps.
2. Temari
9. FRANCS
1. Objetivos
Se trata de demostrar la capacidad de comprensin lectora de tex-
tos de carcter general de una longitud que no exceder las 250 pala-
bras. Dicha capacidad implica saber reconstruir el sentido general de
un texto teniendo en cuenta el contexto y la intencin del autor a partir
de las huellas lingsticas del texto.
2. Carcter de la prueba
Los contenidos se formulan en trminos de destrezas de compren-
sin escrita, dadas las caractersticas de la prueba:
Saber extraer las ideas esenciales de un texto para darse cuenta de
su significado y su sentido globales.
Ser capaz de identificar la opinin del autor y su intencin.
Ser capaz de deducir el sentido de las palabras de un texto a partir
del contexto.
Identificar el sentido de las palabras y las expresiones del texto
encontrando las equivalencias entre distintas formulaciones.
Utilizar los fenmenos globales de organizacin textual para cons-
truir el significado y el sentido del texto: ttulo, relacin entre el prin-
cipio y el final del texto, disposicin en prrafos y enlaces entre los
prrafos.
3. Evaluacin
La prueba de Lengua Extranjera Francs versar solo sobre aspec-
tos relativos a la capacidad de comprensin escrita. Dicha capacidad se
evaluar a partir de distintas preguntas sobre un texto de 200-250 pala-
bras. Los textos correspondern al mbito de la comunicacin general
y cotidiana, textos de divulgacin cientfica en revistas y peridicos
de amplia difusin, artculos de opinin en la prensa reciente, noticias,
etc. Se tratar de textos que no comporten especial dificultad ret-
rica ni de lxico especializado. La prueba constar de los apartados
siguientes:
2 preguntas de comprensin global
1 pregunta en trminos de seleccin verdadero o falso
1 pregunta de seleccin del tipo de opcin mltiple.
1 pregunta de lxico consistente en encontrar en el texto sinnimos
o hipernimos de ciertas palabras o expresiones.
1 pregunta de lxico consistente en identificar las palabras o
expresiones equivalentes de entre diversas propuestas, de acuerdo con
el sentido del texto.
Sobre un baremo de 10 puntos, cada uno de los apartados tendr
un valor de 2 puntos.
Las preguntas de comprensin global se contestarn en francs,
aunque en la correccin no se penalizarn las faltas de expresin. Se
valorar la competencia de comprensin teniendo especialmente en
cuenta su capacidad de captar y de reconstruir la coherencia global
del texto, as como de establecer las relaciones de correferencia lxica.
Se tendr en consideracin la capacidad de comprender los aspectos
implcitos indispensables para interpretar el sentido del texto.
10. GEOGRAFA
1. Objetivos
. Identificar y comprender los elementos bsicos de la organiza-
cin territorial de Espaa, utilizando conceptos, procedimientos, des-
trezas especficamente geogrficas, para explicar el espacio como una
realidad dinmica, diversa y compleja, en la que intervienen mltiples
factores.
. Conocer el marco fsico general de Espaa.
. Comprender la composicin social de Espaa a partir del estudio
de su dinmica demogrfica y analizar la estructura territorial de los
diferentes sectores econmicos y sus consecuencias sobre la sociedad
y el medio ambiente.
. Entender los desequilibrios regionales y el papel de Espaa en la
Unin Europea.
. Relacionar todos estos componentes con las variables espacio y
tiempo.
2. Temario
Num. 6253 / 26.04.2010 15911
1. Identificaci i contextualitzaci del territori espanyol
Lespai geogrfic espanyol. Lorganitzaci politicoadministrativa
dEspanya. Espanya en el context europeu i mundial.
2. El relleu espanyol
Les roques. Grans unitats morfoestructurals del relleu espanyol.
3. La varietat climtica
Factors i elements del clima. Tipus de clima a Espanya.
4. Laigua
Les conques hidrogrfiques. Caracterstiques de la xarxa fluvial.
Utilitzaci i gesti dels recursos hdrics.
5. Els paisatges vegetals.
Factors condicionants de la vegetaci: clima i sl (litologia). Els
paisatges vegetals ocenics. Els paisatges vegetals mediterranis. Els
paisatges vegetals de les illes Canries i zones dalta muntanya.
6. La poblaci espanyola
Evoluci recent de la poblaci espanyola. Moviment natural i
moviments migratoris. Estructura de la poblaci. La distribuci de la
poblaci i desequilibris espacials.
7. El poblament
Tipus de poblament: concentrat i dispers. El procs durbanitzaci
i la seua incidncia en lestructura urbana. Les aglomeracions urbanes.
El sistema de ciutats espanyol.
8. Les activitats del sector primari
Lactivitat agrria. Factors fsics i humans que la condicionen. La
producci agrcola, ramadera i forestal. Problemes de lactivitat agr-
ria. El paper de la Uni Europea en lordenaci de lespai rural. Lac-
tivitat pesquera.
9. Lactivitat industrial
Les matries primeres i les fonts denergia. Etapes recents de la
industrialitzaci espanyola. Distribuci regional dels principals sectors
industrials. Problemes de la indstria i poltiques industrials.
10. Les activitats terciries
Activitats i importncia del sector terciari. El transport i la verte-
braci territorial. El turisme. La repercussi socioeconmica i ambien-
tal. Lactivitat comercial.
11. La interacci entre el medi fsic i la societat: el repte del desen-
volupament sostenible a Espanya.
Els problemes mediambientals (contaminaci, erosi, sobreexplo-
taci de recursos, acumulaci de residus...). Riscos naturals. Poltiques
mediambientals.
12. Els desequilibris territorials a Espanya i al conjunt de la Uni
Europea.
Els desequilibris entre les distintes regions espanyoles. Poltiques
de reequilibri regional. Els desequilibris territorials a Europa. El repte
duna Europa unida.
3. Avaluaci
Lavaluaci es realitzar per mitj dun examen en qu sha de
contestar correctament, a partir del material subministrat (textos,
mapes o grfics), quatre preguntes o qestions relacionades amb este
material i relatives als continguts del temari oficial. Cada pregunta tin-
dr un valor de 2,5 punts.
11. HISTRIA
1. Objectius
Lobjectiu del temari s proporcionar un coneixement general dels
grans processos de canvi social i econmic, les grans transformacions
poltiques, levoluci dels moviments socials i del pensament poltic
durant el perode contemporani, transformacions totes estes que ajuden
a explicar la configuraci del mn actual. En este sentit, lanlisi de
processos amplis t prioritat sobre el desenvolupament de continguts
detallats. Daltra banda, la perspectiva danlisi centra la seua atenci
en la histria europea i en la projecci internacional deixos processos.
2. Temari
1. El segle de les revolucions burgeses (1770-1870).
1. Identificacin y contextualizacin del territorio espaol
El espacio geogrfico espaol. La organizacin poltico-adminis-
trativa de Espaa. Espaa en el contexto europeo y mundial.
2. El relieve espaol
Las rocas. Grandes unidades morfoestructurales del relieve espa-
ol.
3. La variedad climtica
Factores y elementos del clima. Tipo de clima en Espaa.
4. El agua.
Las cuencas hidrogrficas. Caractersticas de la red fluvial. Utili-
zacin y gestin de los recursos hdricos.
5. Los paisajes vegetales
Factores condicionantes de la vegetacin: clima y suelo (litolo-
ga). Los paisajes vegetales ocenicos. Los paisajes vegetales medi-
terrneos. Los paisajes vegetales de las Islas Canarias y zonas de alta
montaa.
6. La poblacin espaola
Evolucin reciente de la poblacin espaola. Movimiento natural
y movimientos migratorios. Estructura de la poblacin. La distribucin
de la poblacin y desequilibrios espaciales.
7. La poblacin
Tipos de poblacin: concentrado y disperso. El proceso de urba-
nizacin y su incidencia en la estructura urbana. Las aglomeraciones
urbanas. El sistema de ciudades espaol.
8. Las actividades del sector primario
La actividad agraria. Factores fsicos y humanos que la condi-
cionan. La produccin agrcola, ganadera y forestal. Problemas de la
actividad agraria. El papel de la Unin Europea en la ordenacin del
espacio rural. La actividad pesquera.
9. La actividad industrial
Las materias primas y las fuentes de energa. Etapas recientes de
la industrializacin espaola. Distribucin regional de los principales
sectores industriales. Problemas de la industria y polticas industriales.
10. Las actividades terciarias
Actividades e importancia del sector terciario. El transporte y la
vertebracin territorial. El turismo. La repercusin socioeconmica y
ambiental. La actividad comercial.
11. La interaccin entre el medio fsico y la sociedad: el reto del
desarrollo sostenible en Espaa
Los problemas medioambientales (contaminacin, erosin, sobre-
explotacin de recursos, acumulacin de residuos...). Riesgos natura-
les. Polticas medioambientales.
12. Los desequilibrios territoriales en Espaa y en el conjunto de
la Unin Europea.
Los desequilibrios entre las distintas regiones espaolas. Polticas
de reequilibrio regional. Los desequilibrios territoriales en Europa. El
reto de una Europa unida.
3. Evaluacin
La evaluacin se realizar por medio de un examen en el que se
debe contestar correctamente, a partir del material suministrado (tex-
tos, mapas o grficos), a cuatro preguntas o cuestiones relacionadas
con este material y relativas a los contenidos del temario oficial. Cada
pregunta tendr un valor de 2,5 puntos.
11. HISTORIA
1. Objetivos
El objetivo del temario es proporcionar un conocimiento general
de los grandes procesos de cambio social y econmico, las grandes
transformaciones polticas, la evolucin de los movimientos sociales y
del pensamiento poltico durante el perodo contemporneo, transfor-
maciones que ayudan a explicar la configuracin del mundo actual. En
este sentido, el anlisis de procesos amplios tiene prioridad sobre el
desarrollo de contenidos pormenorizados. Por otro lado, la perspectiva
de anlisis centra su atencin en la historia europea y en la proyeccin
internacional de esos procesos.
2. Temario
1. El siglo de las revoluciones burguesas (1770-1870)
Num. 6253 / 26.04.2010 15912
La revoluci francesa. Limperi napolenic. LEuropa de la Res-
tauraci. Les revolucions liberals i lauge dels nacionalismes.
2. La revoluci industrial.
Revoluci agrria i canvi demogrfic. La industrialitzaci. La
societat de classes i lauge dels moviments obrers. La segona revolu-
ci industrial i lexpansi del capitalisme.
3. Colonialisme i imperialisme.
LAnglaterra victoriana i limperi colonial angls. La colonitzaci
dsia. El repartiment dfrica.
4. LEuropa de la Gran Guerra.
La I Guerra Mundial. La revoluci russa. La gran depressi dels
anys 30. Feixismes i nacionalsocialisme.
5. La II Guerra Mundial i la Guerra Freda.
El desenvolupament del conflicte mundial i les seues conseqnci-
es. La Guerra Freda i la poltica de blocs.
6. Els processos de descolonitzaci. La descolonitzaci del mn
islmic i el conflicte araboisraeli. Vietnam i el sud-est asitic. Els pa-
sos no alineats.
7. Un nou orde mundial
La fi del socialisme real a Europa i el nou orde mundial. La Uni
Europea. La globalitzaci i les seues conseqncies.
3. Avaluaci
Estructura de lexamen
Exposici dun tema a elegir entre dos proposats, seguint els ep-
grafs que componen cada un dels temes. Extensi aproximada duns
tres o quatre folis.
Criteris davaluaci
. Coneixement i comprensi dels principals processos histrics,
amb referncia als principals fets i dates.
. Capacitat darticulaci dels arguments i utilitzaci dun vocabu-
lari histric adequat.
. Capacitat danlisi crtica.
. Claredat expositiva i ortografia correcta.
. Valoraci dels continguts previstos en el programa oficial de la
prova.
. Utilitzaci adequada dels conceptes i de les categories histri-
ques.
. Capacitat dargumentaci i de redacci.
. Precisi en les contestacions.
12. ANGLS
1. Objectius
Lobjectiu general de la prova dangls s garantir que lalumne
possex un domini elemental de la llengua anglesa.
2. Temari
1. El nom i el sintagma nominal: Els noms comptables i incompta-
bles. Els noms collectius. La formaci del nom. La formaci del plu-
ral. El gnere.
2. El cas possessiu: el genitiu sax. El genitiu preposicional.
3. Ladjectiu: adjectius atributius i predicatius. Lorde dels adjec-
tius. Els graus de ladjectiu. Els modificadors de ladjectiu: ladverbi.
Els numerals.
4. Els determinants: larticle determinat. s i omissi de larti-
cle determinat. Larticle indefinit. s i omissi de larticle indefinit.
Determinants identificadors, quantificadors i mixtos. Els quantifica-
dors de xicoteta i gran quantitat.
5. El pronom i loraci de relatiu: els pronoms personals subjecte
i objecte. Els demostratius. Els possessius. Els pronoms recprocs. Els
pronoms i determinants interrogatius. Els pronoms relatius i els seus
antecedents. Les oracions de relatiu. Els pronoms indefinits.
6. El verb i loraci simple: el verb i les seues classes. La formaci
del verb. El sintagma verbal. Lestructura de loraci simple. Els com-
plements del verb. Els modes. Limperatiu. Linfinitiu. El gerundi i el
participi de present. El participi de passat.
7. Els verbs especials: auxiliars i modals. Estructura del nucli ver-
bal complex. El verb to be. El verb to have. El verb to do. Els modals
La Revolucin Francesa. El Imperio Napolenico. La Europa de
la Restauracin. Las revoluciones liberales y el auge de los naciona-
lismos.
2. La revolucin industrial.
Revolucin agraria y cambio demogrfico. La industrializacin. La
sociedad de clases y el auge de los movimientos obreros. La Segunda
Revolucin Industrial y la expansin del capitalismo.
3. Colonialismo e imperialismo.
La Inglaterra victoriana y el imperio colonial ingls. La coloniza-
cin de Asia. El reparto de frica.
4. La Europa de la Gran Guerra.
La I Guerra Mundial. La Revolucin Rusa. La Gran Depresin de
los aos 30. Fascismos y nacionalsocialismo.
5. La II Guerra Mundial y la Guerra Fra.
El desarrollo del conflicto mundial y sus consecuencias. La Guerra
Fra y la poltica de bloques.
6. Los procesos de descolonizacin. La descolonizacin del mundo
islmico y el conflicto rabe-israel. Vietnam y el sudeste asitico. Los
pases no alineados.
7. Un nuevo orden mundial
El fin del socialismo real en Europa y el nuevo orden mundial. La
Unin Europea. La globalizacin y sus consecuencias.
3. Evaluacin
Estructura del examen.
Exposicin de un tema a elegir entre dos propuestas, siguiendo los
epgrafes que forman cada uno de los temas. Extensin aproximada de
unos tres o cuatro folios.
Criterios de evaluacin.
. Conocimiento y comprensin de los principales procesos histri-
cos, con referencia a los principales hechos y fechas.
. Capacidad de articulacin de los argumentos y utilizacin de un
vocabulario histrico adecuado.
. Capacidad de anlisis crtico.
. Claridad expositiva y ortografa correcta.
. Valoracin de los contenidos previstos en el programa oficial de
la prueba.
. Utilizacin adecuada de los conceptos y de las categoras hist-
ricas.
. Capacidad de argumentacin y de redaccin.
. Precisin en las contestaciones.
12. INGLS
1. Objetivos
El objetivo general de la prueba de ingls es garantizar que el
alumno posee un dominio elemental de la lengua inglesa.
2. Temario
1. El nombre y el sintagma nominal: Los nombres contables e
incontables. Los nombres colectivos. La formacin del nombre. La
formacin del plural. El gnero.
2. El caso posesivo: el genitivo sajn. El genitivo preposicional.
3. El adjetivo: adjetivos atributivos y predicativos. El orden de los
adjetivos. Los grados del adjetivo. Los modificadores del adjetivo: el
adverbio. Los numerales.
4. Los determinantes: El artculo determinado. Uso y omisin del
artculo determinado. El artculo indefinido. Uso y omisin del artcu-
lo indefinido. Determinantes identificadores, cuantificadores y mixtos.
Los cuantificadores de pequea y gran cantidad.
5. El pronombre y la oracin de relativo: los pronombres persona-
les sujeto y objeto. Los demostrativos. Los posesivos. Los pronombres
recprocos. Los pronombres y determinantes interrogativos. Los pro-
nombres relativos y sus antecedentes. Las oraciones de relativo. Los
pronombres indefinidos.
6. El verbo y la oracin simple: El verbo y sus clases. La forma-
cin del verbo. El sintagma verbal. La estructura de la oracin simple.
Los complementos del verbo. Los modos. El imperativo. El infinitivo.
El gerundio y el participio de presente. El participio de pasado.
7. Los verbos especiales: Auxiliares y modales. Estructura del
ncleo verbal complejo. El verbo to be. El verbo to have. El verbo to
Num. 6253 / 26.04.2010 15913
can i could. Els modals may i might. El modal must. El modal ought
to. Els verbs shall, should, will i would.
8. Els temps verbals: formes i usos. The present progressive. The
simple present. The present perfect. The simple past. The past progres-
sive. The present perfect. The present perfect progressive. The past
perfect. The past perfect progressive. The conditional tenses.
9. Ladverbi i les frases adverbials: la formaci de ladverbi. Lor-
de dels adverbis. Els adverbis de mode, lloc i temps. Els adverbis
dintensitat i de grau. Els adverbis de quantitat i dorde. Els adverbis
dafirmaci, negaci, dubte i possibilitat. Els adverbis relatius i inter-
rogatius.
10. La preposici, la conjunci i la interjecci: s de les preposi-
cions. La conjunci i les locucions conjuntives. Les interjeccions i les
oracions exclamatives.
3. Avaluaci
Lavaluaci dels coneixements dangls es realitzar per mitj
duna prova escrita en la qual els alumnes hauran de demostrar que
possexen un domini elemental de la llengua anglesa.
En esta prova els alumnes hauran de llegir un text en angls i, a
continuaci, respondre una srie de preguntes basades en el contingut
del text. A fi dorientar lestudiant sobre la selecci de temes destudi
per a la preparaci de la prova, suggerim els segents blocs temtics:
(a) Solidaritat i respecte a laltre, (b) Tecnologia i societat, (c)
Lecologia i el medi ambient, (d) La salut, (e) La joventut i les dro-
gues.
Caracterstiques i continguts de lexamen.
Sobre la base dun text en angls que tracta dun tema dactuali-
tat, amb vocabulari no especialitzat, es demanar als alumnes que res-
ponguen una srie de preguntes sobre este text. Tant els enunciats de
les preguntes com les respostes es redactaran en angls. Lalumne no
podr utilitzar diccionari ni cap altre material didctic.
Pregunta 1:
La primera pregunta pretn que els alumnes expressen, amb les
seues prpies paraules, el significat duna oraci del text, s a dir, es
tracta de parafrasejar el seu contingut. Amb este fi, saconsella als
alumnes que es limiten a localitzar, analitzar i interpretar lenunciat en
el text original.
El nombre de paraules que els alumnes han demprar per a respon-
dre no sindica duna manera explcita, perqu en la nostra experin-
cia, si aix es fera, estos tendirien a prestar ms atenci a lextensi de
la seua resposta que a la coherncia del missatge que han de transme-
tre. En tot cas, la mateixa extensi de lenunciat original pot servir de
guia. Dit duna altra manera, si lenunciat del text original constara,
per exemple, de deu paraules, seria aconsellable que els alumnes no
empraren ms de quinze paraules (aproximadament) per a respondre.
Pregunta 2:
En la segona pregunta els alumnes han de decidir si sn verdade-
res o falses les afirmacions que es detallen, sempre segons el text. De
cap manera es demana als alumnes que oferisquen una opini personal
ni sacceptaran les respostes que, sent certes segons lexperincia o els
coneixements extratextuals dels alumnes, estiguen renyides amb all
que sha expressat en el text o no es puguen inferir de cap manera a
partir deste. A vol dir que si una determinada afirmaci no figura
en el text, ni de manera explcita ni implcita, aleshores la dita afirma-
ci s falsa. Per exemple, posem per cas que el text tracta de la neces-
sitat de seguir una dieta per a estar en forma, i la pregunta diu que no
hi ha res millor que fer exercici fsic per a tindre una bona figura. Si
esta informaci no apareix en el text ni es pot inferir de cap manera a
partir de la seua lectura, aleshores la resposta s falsa, mal que pese als
monitors de gimnstica.
A ms, cal recordar que per a evitar que lestudiant recrrega a
latzar quan li falle la comprensi, es restar la puntuaci de les res-
postes incorrectes de la de les encertades. Naturalment a significa
que s preferible, davant del dubte, deixar la resposta en blanc.
Pregunta 3:
La tercera pregunta s un exercici de vocabulari en qu els alum-
nes han de trobar en el text paraules o expressions equivalents a les
expressades en la qesti.
Pregunta 4:
do. Los modos can y could. Los modos may y might. El modo must. El
modo ought to. Los verbos shall, should, will y would.
8. Los tiempos verbales: formas y usos. The present progressive.
The simple present. The present perfect. The simple past. The past pro-
gressive. The present perfect. The present perfect progressive. The past
perfect. The past perfect progressive. The conditional tenses.
9. El adverbio y las frases adverbiales: La formacin del adverbio.
El orden de los adverbios. Los adverbios de modo, lugar y tiempo. Los
adverbios de intensidad y de grado. Los adverbios de cantidad y de
orden. Los adverbios de afirmacin, negacin, duda y posibilidad. Los
adverbios relativos e interrogativos.
10. La preposicin, la conjuncin y la interjeccin: uso de las pre-
posiciones. La conjuncin y las locuciones conjuntivas. Las interjec-
ciones y las oraciones exclamativas.
3. Evaluacin
La evaluacin de los conocimientos de ingls se realizar por
medio de una prueba escrita en la que los alumnos debern demostrar
que poseen un dominio elemental de la lengua inglesa.
En esta prueba los alumnos debern leer un texto en ingls y, a
continuacin, responder una serie de preguntas basadas en el conte-
nido del texto. Con el fin de orientar al estudiante sobre la seleccin
de temas de estudio para la preparacin de la prueba, sugerimos los
siguientes bloques temticos: (a) Solidaridad y respeto al prjimo, (b)
Tecnologa y sociedad, (c) La ecologa y el medio ambiente, (d) La
salud, (e) La juventud y las drogas.
Caractersticas y contenidos del examen.
Sobre la base de un texto en ingls que trata de un tema de actua-
lidad, con vocabulario no especializado, se pedir a los alumnos que
respondan a una serie de preguntas sobre este texto. Tanto los enun-
ciados de las preguntas como las respuestas se redactarn en ingls. El
alumno no podr utilizar diccionario ni ningn otro material didctico.
Pregunta 1:
La primera pregunta pretende que los alumnos expresen, con sus
propias palabras, el significado de una oracin del texto, es decir, se
trata de parafrasear su contenido. A tal fin, se aconseja a los alumnos
que se limiten a localizar, analizar i a interpretar el enunciado en el
texto original.
El nmero de palabras que los alumnos deben emplear para res-
ponder no se indica de una manera explcita, porque nuestra experien-
cia nos indica que, si as se hiciera, estos tenderan a prestar ms aten-
cin a la extensin de su respuesta que a la coherencia del mensaje
que deben transmitir. En todo caso, la misma extensin del enunciado
original puede servir de gua. De otro modo, si el enunciado del texto
original constara, por ejemplo, de diez palabras, sera aconsejable que
los alumnos no emplearan ms de quince palabras (aproximadamente)
para responder.
Pregunta 2:
En la segunda pregunta los alumnos deben decidir si son verdade-
ras o falsas las afirmaciones que se detallan, siempre segn el texto.
De ninguna manera se pide a los alumnos que ofrezcan una opinin
personal ni se aceptarn las respuestas que, siendo ciertas segn la
experiencia o los conocimientos extratextuales de los alumnos, estn
reidas con aquello que se ha expresado en el texto o no se puedan
inferir de ninguna manera a partir de ste. Esto quiere decir que si una
determinada afirmacin no figura en el texto, ni de manera explcita ni
implcita, entonces sta es falsa.
Por ejemplo, ponemos por caso que el texto trata de la necesidad
de seguir una dieta para estar forma, y la pregunta dice que no hay
nada mejor que hacer ejercicio fsico para tener una buena figura. Si
esta informacin no aparece en el texto ni se puede inferir de ninguna
manera a partir de su lectura, entonces la respuesta es falsa, pese a los
monitores de gimnasia.
Adems, hay que recordar que para evitar que el estudiante recorra
al azar cuando le falle la comprensin, se restar la puntuacin de las
respuestas incorrectas de la de las acertadas. Naturalmente esto signi-
fica que es preferible, ante la duda, dejar la respuesta en blanco.
Pregunta 3:
La tercera pregunta es un ejercicio de vocabulario en el que los
alumnos han de encontrar en el texto palabras o expresiones equiva-
lentes a las expresadas en la cuestin.
Pregunta 4:
Num. 6253 / 26.04.2010 15914
En esta pregunta els alumnes hauran de completar quatre enunciats
triant una de les tres opcions (a, b, c) que figuren en cada un destos.
Lopci correcta ser aquella que sajuste a all que sha expressat en
el text.
Pregunta 5:
En la cinquena pregunta els alumnes hauran de respondre dos
qestions sobre el tema del text. En este cas, no obstant aix, les
qestions no tenen com a objectiu avaluar la comprensi per part de
lalumne, sin que li brinden loportunitat dexpressar la seua opini
o de plasmar la seua experincia personal sobre alguns dels aspectes
tractats en el text. Per aix, conv recordar que tant en esta pregunta
com en la primera, els alumnes han devitar la mera reproducci literal
del text.
Criteris davaluaci.
Els criteris davaluaci especfics que regixen en cada pregunta
sn els segents:
Pregunta 1: val 2 punts, distributs a parts iguals entre la correcta
comprensi del fragment esmentat (1 punt) i la correcci lxica i gra-
matical de la resposta (1 punt). Si lalumne no demostra haver com-
prs el fragment, no es podr valorar la correcci lxica i gramatical
de la resposta.
Pregunta 2: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 3: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 4: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta.
Pregunta 5: val 2 punts, a ra d1 punt per resposta correcta. Per
a la puntuaci de cada resposta, es tindr en compte la correcci gra-
matical i lxica (0,5 punts) i la pertinncia i originalitat de les idees
aportades (0,5 punts).
13. ITALI
1. Objectius
Es tracta de verificar la possessi duns coneixements mnims de
llengua italiana i duna capacitat suficient danlisi lingstica dun
text en llengua estrangera, tot aix referit essencialment a la compren-
si lectora.
2. Carcter de la prova
Ms que un temari teric, shi entn en termes de capacitats relaci-
onades amb la comprensi lectora, com sn les segents:
. Ser capa dindicar les idees principals dun text.
. Ser capa dindicar el sentit global del text.
. Ser capa didentificar lopini de lautor i altres possibles pre-
sents en el text.
. Ser capa dargumentar la prpia opini sobre el tema o el fet
exposats en el text.
. Ser capa dinterpretar el text en relaci amb un context ms
ampli en el qual ha sigut produt.
. Ser capa de determinar el significat de paraules i expressions a
partir del context i dels coneixements previs de la llengua estrangera.
. Ser capa destablir connexions entre diferents paraules i expres-
sions del text que possesquen trets semntics comuns.
. Saber interpretar correctament els diferents elements discursius
(connectors, elements pragmtics, etc.), la qual cosa permetr enten-
dre lestructuraci del text tant des del punt de vista lgic com des del
punt de vista dctic (relaci amb els subjectes, lespai i el temps).
3. Avaluaci
Lexamen partir dun text en llengua italiana actual, duna exten-
si entorn de les 250-300 paraules, extret preferentment de la prem-
sa italiana i que versar sobre temes o notcies dactualitat de carcter
no especialitzat i amb un grau de complicaci lingstica i estilstica
mnim.
Les qestions seran dels tipus segents:
. 2-3 preguntes de comprensi global.
En esta pregunta los alumnos debern completar cuatro enuncia-
dos eligiendo una de las tres opciones (a, b, c) que figuran en cada uno
de estos. La opcin correcta ser aquella que se ajuste a lo expresado
en el texto.
Pregunta 5:
En la quinta pregunta los alumnos debern responder dos cuestio-
nes sobre el tema del texto. En este caso, no obstante, las cuestiones
no tienen como objetivo evaluar la comprensin por parte del alumno,
sino que le brindan la oportunidad de expresar su opinin o de plasmar
su experiencia personal sobre algunos de los aspectos tratados en el
texto. Por ello, conviene acordar que tanto en esta pregunta como en
la primera, los alumnos deben evitar la mera reproduccin literal del
texto.
Criterios de evaluacin.
Los criterios de evaluacin especficos que rigen en cada pregunta
son los siguientes:
Pregunta 1: vale 2 puntos, distribuidos a partes iguales entre
la correcta comprensin del fragmento mencionado (1 punto) y la
correccin lxica y gramatical de la respuesta (1 punto). Si el alumno
no demuestra haber comprendido el fragmento, no se podr valorar la
correccin lxica y gramatical de la respuesta.
Pregunta 2: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta
correcta.
Pregunta 3: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta
correcta.
Pregunta 4: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta
correcta.
Pregunta 5: vale 2 puntos, a razn de 1 punto por respuesta correc-
ta. Para la puntuacin de cada respuesta, se tendr en cuenta la correc-
cin gramatical y lxica (0,5 puntos) y la pertinencia y originalidad de
las ideas aportadas (0,5 puntos).
13. ITALIANO
1. Objetivos
Se trata de verificar se poseen unos conocimientos mnimos de
lengua italiana y de una capacidad suficiente de anlisis lingstico
de un texto en lengua extranjera, todo eso referido esencialmente a la
comprensin lectora.
2. Carcter de la prueba
Ms que un temario terico, se entiende en trminos de capacida-
des relacionadas con la comprensin lectora, como son las siguientes:
. Ser capaz de indicar las ideas principales de un texto.
. Ser capaz de indicar el sentido global del texto.
. Ser capaz de identificar la opinin del autor y otras posibles pre-
sentes en el texto.
. Ser capaz de argumentar la propia opinin sobre el tema o el
hecho expuestos en el texto.
. Ser capaz de interpretar el texto en relacin con un contexto ms
amplio en el cual ha sido producido.
. Ser capaz de determinar el significado de palabras y expresio-
nes a partir del contexto y de los conocimientos previos de la lengua
extranjera.
. Ser capaz de establecer conexiones entre diferentes palabras y
expresiones del texto que posean rasgos semnticos comunes.
. Saber interpretar correctamente los diferentes elementos discursi-
vos (conectores, elementos pragmticos, etc.), que permitir entender
la estructuracin del texto tanto desde el punto de vista lgico como
desde el punto de vista dectico (relacin con los sujetos, el espacio y
el tiempo).
3. Evaluacin
El examen partir de un texto en lengua italiana actual, de una
extensin en torno a las 250-300 palabras, extrado preferentemente de
la prensa italiana y que versar sobre temas o noticias de actualidad de
carcter no especializado y con un grado de complicacin lingstica y
estilstica mnimo.
Las cuestiones sern del tipo siguiente:
. 2-3 preguntas de comprensin global.
Num. 6253 / 26.04.2010 15915
. 1 pregunta amb diverses afirmacions que hauran de ser identifi-
cades com a verdader/fals.
. 1 pregunta delecci mltiple.
. 1 pregunta consistent a buscar en el text sinnims o hipernims
de les paraules o expressions proposades.
. 1 pregunta consistent a elegir, entre les diverses proposades, la
paraula o expressi que equivalga ms exactament a una paraula o
expressi del text.
Cada un dels apartats tindr un valor de dos punts, amb un total de
deu, que ser la nota mxima possible.
Es tindran en compte les capacitats a qu sha alludit en el punt
anterior. No es tindran en compte els possibles errors de llengua come-
sos al respondre les preguntes del primer apartat.
En la resta dels apartats, les respostes equivocades no restaran
puntuaci, sin que seran simplement comptades com a zero.
14. MATEMTIQUES
1. Objectius
1. Saber fer les operacions elementals amb polinomis, matrius,
potncies i logaritmes.
2. Poder resoldre equacions polinmiques, sistemes lineals i trian-
gles rectangles.
3. Adquirir la capacitat de calcular lmits de quocients de polino-
mis, derivades de funcions compostes de funcions elementals, primi-
tives de funcions polinmiques, rees per mitj dintegrals definides i
distncies en el pla, aix com la determinaci de posicions relatives en
el pla i la representaci de funcions elementals.
4. Entendre els conceptes de continutat i derivabilitat, aix com
les nocions bsiques destadstica i probabilitat.
5. Ser capa de plantejar i de resoldre problemes senzills amb sis-
temes dequacions, triangles rectangles o mxims i mnims.
2. Temari
1. Polinomis i sistemes dequacions.
Operacions elementals amb polinomis (suma, resta, multiplicaci
i divisi). Regla de Ruffini. Resoluci dequacions polinmiques de
grau menor o igual a tres. Resoluci de sistemes dequacions lineals
2x2 i 3x3. Plantejament de problemes senzills resolubles amb sistemes
dequacions lineals.
2. Matrius i determinants.
Concepte de matriu. Suma i producte de matrius. Clcul de deter-
minants de matrius 2x2 i 3x3.
3. Logaritmes.
Logaritmes decimals i neperians. Logaritme dun producte, dun
quocient i duna potncia (incls el cas duna arrel).
4. Geometria analtica en el pla.
Equacions de la recta en el pla. Posicions relatives (incidncia i
parallelisme). Distncia entre dos punts i distncia dun punt a una
recta.
5. Trigonometria.
Raons trigonomtriques dun angle agut. Resoluci de triangles
rectangles.
6. Funcions.
El concepte de funci. Domini i rang. Representaci de les funci-
ons elementals (polinmiques de grau menor o igual a tres, trigonom-
triques: sinus, cosinus i tangent, exponencial i logartmica).
7. Lmits.
La noci de lmit. Infinitsims i infinits. Clcul de lmits de quoci-
ents de polinomis (quan x tendix cap a a i quan x tendix a infinit).
8. Continutat i derivaci.
El concepte de funci contnua. Derivada i la seua interpretaci
geomtrica. Clcul de la derivada duna suma, resta, producte i quoci-
ent de funcions. Derivada de la composici de dos funcions: Regla de
la cadena. Clcul de derivades de funcions elementals (polinmiques,
racionals, trigonomtriques, exponencials i logartmiques).
9. Aplicacions de les derivades.
. 1 pregunta con diversas afirmaciones que debern ser identifica-
das como verdadero/falso
. 1 pregunta de eleccin mltiple.
. 1 pregunta consistente en buscar en el texto sinnimos o hiper-
nimos de las palabras o expresiones propuestas.
. 1 pregunta consistente en elegir, entre las diversas propuestas, la
palabra o expresin que equivalga ms exactamente a una palabra o
expresin del texto.
Cada uno de los apartados tendr un valor de dos puntos, con un
total de diez, que ser la nota mxima posible.
Se tendrn en cuenta las capacidades a las que se ha aludido en el
punto anterior. No se tendrn en cuenta los posibles errores de lengua
cometidos al responder a las preguntas del primer apartado.
En el resto de los apartados, las respuestas equivocadas no restarn
puntuacin, sino que sern simplemente contadas como cero.
14. MATEMTICAS
1. Objetivos
1. Saber hacer las operaciones elementales con polinomios, matri-
ces, potencias y logaritmos.
2. Poder resolver ecuaciones polinmicas, sistemas lineales y
tringulos rectngulos.
3. Adquirir la capacidad de calcular lmites de cocientes de poli-
nomios, derivadas de funciones compuestas de funciones elementales,
primitivas de funciones polinmicas, reas por medio de integrales
definidas y distancias en el plano, as como la determinacin de posi-
ciones relativas en el plano y la representacin de funciones elemen-
tales.
4. Entender los conceptos de continuidad y derivabilidad, as como
las nociones bsicas de estadstica y probabilidad.
4. Ser capaz de plantear y de resolver problemas sencillos con sis-
temas de ecuaciones, tringulos rectngulos o mximos y mnimos.
2. Temario
1. Polinomios y sistemas de ecuaciones.
Operaciones elementales con polinomios (suma, resta, multiplica-
cin y divisin). Regla de Ruffini. Resolucin de ecuaciones polin-
micas de grado menor o igual a tres. Resolucin de sistemas de ecua-
ciones lineales 2x2 y 3x3. Planteamiento de problemas sencillos reso-
lubles con sistemas de ecuaciones lineales.
2. Matrices y determinantes.
Concepto de matriz. Suma y producto de matrices. Clculo de
determinantes de matrices 2x2 y 3x3.
3. Logaritmos.
Logaritmos decimales y neperianos. Logaritmo de un producto, de
un cociente y de una potencia (incluido el caso de una raz).
4. Geometra analtica en el plano.
Ecuaciones de la recta en el plano. Posiciones relativas (incidencia
y paralelismo). Distancia entre dos puntos y distancia de un punto a
una recta.
5. Trigonometra.
Razones trigonomtricas de un ngulo agudo. Resolucin de trin-
gulos rectngulos.
6. Funciones.
El concepto de funcin. Dominio y rango. Representacin de las
funciones elementales (polinmicas de grado menor o igual a tres, tri-
gonomtricas: seno, coseno y tangente, exponencial y logartmica).
7. Lmites.
La nocin de lmite. Infinitsimos e infinitos. Clculo de lmites
de cocientes de polinomios (cuando x tiende a a y cuando x tiende a
infinito).
8. Continuidad y derivacin.
El concepto de funcin continua. Derivada y su interpretacin
geomtrica. Clculo de la derivada de una suma, resta, producto y
cociente de funciones. Derivada de la composicin de dos funciones:
Regla de la cadena. Clculo de derivadas de funciones elementales
(polinmicas, racionales, trigonomtricas, exponenciales y logartmi-
cas).
9. Aplicaciones de las derivadas.
Num. 6253 / 26.04.2010 15916
Obtenci del creixement i decreixement duna funci i de la seua
representaci grfica. Extrems relatius. Problemes elementals de
mxims i mnims.
10. Clcul integral.
La noci de primitiva. Primitives de funcions polinmiques.
Obtenci drees per mitj dintegrals definides.
11. Nocions elementals destadstica i probabilitat.
Mitjana, rang i desviaci tpica duna mostra: Significat i clcul.
Nocions elementals de combinatria. Aplicaci al clcul de probabi-
litats.
3. Avaluaci
En la prova es proposaran cinc problemes i es demanar que en
resolguen noms quatre.
Els cinc problemes correspondran als temes del programa prece-
dent, i cada un destos podran fer referncia a un o diversos temes.
Els problemes estaran relacionats amb els objectius assenyalats amb
anterioritat.
Cada un dels problemes que lalumne ha de desenvolupar savalu-
aran de 0 a 2,5 punts, en funci del plantejament, interpretaci, resolu-
ci, discussi, exposici i presentaci.
Es permetr la utilitzaci de qualsevol tipus de calculadora, prohi-
bint lemmagatzematge en memria dinformaci sobre els temes.
15. PORTUGUS
1. Objectius
Adquisici de coneixements gramaticals teoricoprctics que millo-
ren la comprensi i la competncia lingstica de lalumne.
2. Temari
1. O artigo.
2. O substantivo.
3. O adjectivo.
4. O advrbio.
5. A conjuno e a preposio.
6. Os pronomes.
6.1. Possessivos.
6.2. Demonstrativos.
6.3. Pessoais.
6.4. Relativos.
6.5. Interrogativos
6.6. Indefinidos.
7. Os numerais.
8. O verbo.
3. Avaluaci
Lexamen ha de realitzar-se en portugus i sense lajuda de dicci-
onaris o de gramtiques. Es valoraran els coneixements gramaticals,
sintctics, lxics i semntics.
16. QUMICA
1. Objectius
Objectius de carcter general (finalistes).
La qumica s una cincia dimportncia capital present en tots els
mbits de la nostra societat, amb mltiples aplicacions en altres rees
cientfiques, com la medicina, la tecnologia de materials, la indstria
farmacutica, la indstria alimentria, la construcci i el medi ambient
entre altres.
La utilitzaci del mtode cientfic ha de ser un referent obligat en
cada un dels temes que es desenvolupen.
Les implicacions de la Qumica amb la tecnologia i la societat han
destar presents en desenvolupar cada una de les unitats didctiques
que formen el currculum desta matria.
Objectius de carcter especfic (instrumental)
1. Aplicar amb criteri i rigor les etapes caracterstiques del mtode
cientfic.
Obtencin del crecimiento y decrecimiento de una funcin y de su
representacin grfica. Extremos relativos. Problemas elementales de
mximos y mnimos.
10. Clculo integral.
La nocin de primitiva. Primitivas de funciones polinmicas.
Obtencin de reas por medio de integrales definidas.
11. Nociones elementales de estadstica y probabilidad.
Media, rango y desviacin tpica de una muestra: Significado y
clculo. Nociones elementales de combinatoria. Aplicacin al clculo
de probabilidades.
3. Evaluacin
En la prueba se propondrn cinco problemas y se pedir la resolu-
cin slo de cuatro.
Los cinco problemas correspondern a los temas del programa
precedente, pudiendo cada uno de estos hacer referencia a uno o varios
temas. Los problemas estarn relacionados con los objetivos sealados
con anterioridad.
Cada uno de los problemas que el alumno debe desarrollar se eva-
luarn de 0 a 2,5 puntos, en funcin del planteamiento, interpretacin,
resolucin, discusin, exposicin y presentacin.
Se permitir la utilizacin de cualquiera tipo de calculadora, pro-
hibiendo el almacenamiento en memoria de informacin sobre los
temas.
15. PORTUGUS
1. Objetivos
Adquisicin de conocimientos gramaticales terico-prcticos que
mejoren la comprensin y la competencia lingstica del alumno.
2. Temario
1. O artigo.
2. O substantivo.
3. O adjectivo.
4. O advrbio.
5. A conjuno e a preposio.
6. Os pronomes.
6.1 Possessivos.
6.2 Demonstrativos.
6.3 Pessoais.
6.4 Relativos.
6.5 Interrogativos
6.6 Indefinidos.
7. Os numerais.
8. O verbo.
3. Evaluacin
El examen debe realizarse en portugus y sin la ayuda de diccio-
narios o de gramticas. Se valorarn los conocimientos gramaticales,
sintcticos, lxicos y semnticos.
16. QUMICA
1. Objetivos
Objetivos de carcter general (finalistas)
La qumica es una ciencia de importancia capital presente en todos
los mbitos de nuestra sociedad, con mltiples aplicaciones en otras
reas cientficas, como la medicina, la tecnologa de materiales, la
industria farmacutica, la industria alimentaria, la construccin y el
medio ambiente entre otros.
La utilizacin del mtodo cientfico debe ser un referente obligado
en cada uno de los temas que se desarrollan.
Las implicaciones de la Qumica con la tecnologa y la sociedad
deben estar presentes al desarrollar cada una de las unidades didcticas
que forman el currculo de esta materia.
Objetivos de carcter especfico (instrumental)
A. Aplicar con criterio y rigor las etapas caractersticas del mtodo
cientfico.
Num. 6253 / 26.04.2010 15917
2. Desenvolupar amb suficincia les estratgies i les particularitats
de la Qumica per a realitzar xicotetes investigacions.
3. Comprendre i aplicar correctament els principals conceptes de
la Qumica, aix com les seues lleis, teories i models.
4. Resoldre els problemes que es plantegen en la vida quotidiana
amb laplicaci dels coneixements que la Qumica ens proporciona.
5. Comprendre la naturalesa de la Qumica, entenent perfectament
que esta matria t les seues limitacions i, per tant, no s una cincia
exacta com la fsica i les matemtiques.
6. Relacionar els continguts de la Qumica amb altres rees cien-
tfiques com sn: la Biologia, la Geologia, les Cincies de la Terra i
mediambientals.
7. Comprendre les interaccions de la qumica amb la tecnologia
i la societat, conscienciant lalumne sobre les limitacions i el bon s
que ha de fer-se desta rea de coneixement sobre la conservaci de la
naturalesa i el medi ambient.
8. Avaluar la informaci provinent daltres rees de saber per a
formar-se una opini prpia, que permeta a lalumne expressar-se amb
criteri en aquells aspectes relacionats amb la Qumica.
9. Comprendre que la Qumica constitux, en si mateixa, una
matria que patix continus avanos i modificacions; s, per tant, el seu
aprenentatge un procs dinmic que requerix una actitud oberta i flexi-
ble enfront de diverses opinions.
10. Valorar les aportacions de la Qumica a la tecnologia i la soci-
etat.
2. Temari
Tema 1. Conceptes elementals
La composici de la matria: elements, compostos i mescles.
Lleis ponderals de la combinatria qumica
Frmula qumica, composici centesimal, massa atmica, massa
molecular i concepte de mol.
Reaccions qumiques. Ajust de reaccions qumiques. Clculs
estequiomtrics.
Formulaci i nomenclatura de compostos inorgnics.
Tema 2. Estructura atmica
Partcules subatmiques: electr, prot i neutr. Istops.
Model atmic de Bhr.
Introducci al model quntic. Nombres quntics, nivells dener-
gia, orbitals atmics i configuracions electrniques dtoms i ions.
Principi dexclusi de Pauli i regla de Hund.
Taula peridica dels elements. Variaci peridica de les propie-
tats atmiques: radi atmic, energia dionitzaci i afinitat electrnica.
Electronegativitat.
Tema 3. Enlla qumic
Tipus denlla.
Enlla inic. Propietats dels compostos inics. Estructures ini-
ques. Introducci al Cicle de Born-Haber. Energia reticular.
Enlla covalent. Distribucions electrniques de Lewis. Geome-
tria de les molcules utilitzant el model de repulsi dels parells elec-
trnics de la capa de valncia. Concepte de polaritat denlla. Moment
dipolar.
Enlla metllic. Propietats de les substncies metlliques.
Tema 4. Estats dagregaci de la matria
Estat gass. Lleis dAvogadro, Boyle i Dalton. Equaci del gas
ideal. Forces intermoleculars.
Estat lquid. Dissolucions. Molaritat. Forces intermoleculars.
Relaci entre tipus denlla i propietats
Tema 5. Termodinmica qumica
Conceptes dentalpia i energia denlla. Primer principi de la ter-
modinmica.
Reaccions exotrmiques i endotrmiques. Clcul dentalpies de
reacci utilitzant la llei de Hess.
Tema 6. Equilibri qumic
Aspecte dinmic de les reaccions qumiques: concepte dinmic
de lequilibri.
Expressi de les constants dequilibri. Relaci entre les constants
Kp i Kc. Equilibris homogenis i heterogenis.
Factors que afecten lequilibri: principi de Le Chatelier.
Tema 7. Reaccions de transferncia de protons
B. Desarrollar con suficiencia las estrategias y las particularidades
de la Qumica para realizar pequeas investigaciones.
C. Comprender y aplicar correctamente los principales conceptos
de la Qumica, as como sus leyes, teoras y modelos.
D. Resolver los problemas que se plantean en la vida cotidiana con
la aplicacin de los conocimientos que la Qumica nos proporciona.
E. Comprender la naturaleza de la Qumica, entendiendo perfecta-
mente que esta materia tiene sus limitaciones y por lo tanto, no es una
ciencia exacta como la fsica y las matemticas.
F. Relacionar los contenidos de la Qumica con otras reas cien-
tficas como son: la Biologa, la Geologa, las Ciencias de la Tierra y
medioambientales.
7. Comprender las interacciones de la qumica con la tecnologa y
la sociedad, concienciando al alumno sobre las limitaciones y el buen
uso que debe hacerse de esta rea de conocimiento sobre la conserva-
cin de la naturaleza y el medio ambiente.
H. Evaluar la informacin proveniente de otras reas de saber para
formarse una opinin propia, que permita al alumno expresarse con
criterio en aquellos aspectos relacionados con la Qumica.
I. Comprender que la Qumica constituye, en si misma, una mate-
ria que sufre continuos avances y modificaciones; es, por lo tanto, su
aprendizaje un proceso dinmico que requiere una actitud abierta y
flexible frente a diversas opiniones.
10. Valorar las aportaciones de la Qumica a la tecnologa y la
sociedad.
2. Temario
Tema 1. Conceptos elementales
La composicin de la materia: elementos, compuestos y mez-
clas.
Leyes ponderales de la combinatoria qumica
Frmula qumica, composicin centesimal, masa atmica, masa
molecular y concepto de mol.
Reacciones qumicas. Ajuste de reacciones qumicas. Clculos
estequiomtricos.
Formulacin y nomenclatura de compuestos inorgnicos.
Tema 2. Estructura atmica
Partculas subatmicas: electrn, protn y neutrn. Istopos.
Modelo atmico de Bhr.
Introduccin al modelo cuntico. Nmeros cunticos, niveles de
energa, orbitales atmicos y configuraciones electrnicas de tomos e
iones. Principio de exclusin de Pauli y regla de Hund.
Tabla peridica de los elementos. Variacin peridica de las pro-
piedades atmicas: radio atmico, energa de ionizacin y afinidad
electrnica. Electronegatividad.
Tema 3. Enlace qumico
Tipo de enlace
Enlace inico Propiedades de los compuestos inicos. Estructu-
ras inicas. Introduccin al Ciclo de Born-Haber. Energa reticular.
Enlace covalente. Distribuciones electrnicas de Lewis. Geome-
tra de las molculas utilizando el modelo de repulsin de los pares
electrnicos de la capa de valencia. Concepto de polaridad de enlace.
Momento dipolar.
Enlace metlico. Propiedades de las sustancias metlicas.
Tema 4. Estados de Agregacin de la Materia
Estado gaseoso. Leyes de Avogadro, Boyle y Dalton. Ecuacin
del gas ideal. Fuerzas intermoleculares.
Estado lquido. Disoluciones. Molaridad. Fuerzas intermolecula-
res. Relacin entre tipo de enlace y propiedades
Tema 5. Termodinmica qumica
Conceptos de entalpa y energa de enlace. Primer principio de la
termodinmica.
Reacciones exotrmicas y endotrmicas. Clculo de entalpas de
reaccin utilizando la ley de Hess.
Tema 6. Equilibrio qumico
Aspecto dinmico de las reacciones qumicas: concepto dinmi-
co del equilibrio.
Expresin de las constantes de equilibrio. Relacin entre las
constantes
Kp
y
Kc
. Equilibrios homogneos y heterogneos.
Factores que afectan al equilibrio: principio de Le Chatelier.
Tema 7. Reacciones de transferencia de protones
Num. 6253 / 26.04.2010 15918
Definici dArrhenius i de Brnsted-Lowry; limitacions i apli-
cacions.
Fora relativa dcids i bases. Constants de dissociaci cida i
bsica. Introducci al concepte dcids i bases forts i dbils.
Concepte de pH. Clcul del pH de dissolucions aquoses dcids i
bases forts i dbils de concentraci coneguda.
Hidrlisi de sals. Estudi qualitatiu del pH resultant de dissolu-
cions de sals dcid fort i base forta, dcid fort i base dbil i dcid
dbil i base forta.
Neutralitzacions dcids o bases monoprtics forts.
Tema 8. Reaccions de transferncia delectrons
Conceptes doxidaci i reducci: parells redox. Oxidants i reduc-
tors.
Estat (nombre) doxidaci: exercicis destequiometria i ajust
dequacions redox.
Escala de potencials redox. Espontanetat de les reaccions redox.
Estudi elemental de les piles elctriques i lelectrlisi. Corrosi
de metalls.
Tema 9. Introducci a la Qumica Orgnica
Caracterstiques dels enllaos del carboni: enllaos senzills,
dobles i triples. Tipus de cadenes carbonades.
Grups funcionals. Formulaci i nomenclatura de compostos
orgnics senzills.
Substncies orgniques naturals: hidrats de carboni, lpids i ami-
nocids. Protenes.
El petroli: font dhidrocarburs.
3. Avaluaci
Lexamen consistir en dos problemes dels quals lalumne nhaur
delegir un, i de tres qestions teoricoprctiques, de les quals lalumne
en respondr dos.
17. TCNIQUES DEXPRESSI PLSTIQUES
1. Objectius
. Conixer els materials i les tcniques dexpressi graficoplsti-
ques, analitzant els seus fonaments i el comportament dels materials
en els seus respectius suports.
. Conixer i diferenciar els recursos expressius i comunicatius que
proporcionen les diverses tcniques.
. Identificar unes tcniques determinades, relacionant-les amb uns
estils situats en un moment o en una cultura determinada.
. Manejar els materials oportuns en el procs delaboraci duna
obra, experimentant distintes possibilitats i combinacions.
. Desenvolupar la capacitat creativa i dexpressi formal i prctica,
seleccionant els procediments ms adequats a la seua representaci.
. Analitzar una obra dart, observant caracterstiques i diferncies
inferides de les tcniques i formes dexpressi emprats.
. Interessar-se pels nous mitjans dexpressi i els valors plstics en
les tecnologies, gaudir de la seua utilitzaci i valorar les seues possibi-
litats amb vista al futur.
. Valorar el procs creatiu com un mitj dexpressi personal soci-
al, actuant dacord amb les possibilitats dinterrelaci que aporta el
treball en equip.
. Sensibilitzar-se davant del fet esttic en la cultura, apreciant i res-
pectant el valor de les tcniques tradicionals i el sentit de noves tcni-
ques en les diferents tendncies i manifestacions artstiques.
2. Temari
Entenem que per a millor comprensi desta matria, s necessari
el coneixement de la importncia que t la llum per al millor maneig
de les formes i dels colors en lexpressi artstica. A partir desta pre-
missa, dividim el temari en tres grans blocs per a millor estudi de la
matria.
Primer bloc
A) La llum com a element imprescindible per al coneixement de
la forma.
Definicin de Arrhenius y de Brnsted-Lowry; limitaciones y
aplicaciones.
Fuerza relativa de cidos y bases. Constantes de disociacin
cida y bsica. Introduccin al concepto de cidos y bases fuertes y
dbiles.
Concepto de pH. Clculo del pH de disoluciones acuosas de ci-
dos y bases fuertes y dbiles de concentracin conocida.
Hidrlisis de sales. Estudio cualitativo del pH resultante de diso-
luciones de sales de cido fuerte y base fuerte, de cido fuerte y base
dbil y de cido dbil y base fuerte.
Neutralizaciones de cidos o bases monoprticas fuertes.
Tema 8. Reacciones de transferencia de electrones
Conceptos de oxidacin y reduccin: pares redox. Oxidantes y
reductores.
Estado (nmero) de oxidacin: ejercicios de estequiometra y
ajuste de ecuaciones redox.
Escala de potenciales redox. Espontaneidad de las reacciones
redox.
Estudio elemental de las pilas elctrica y la electrlisis. Corro-
sin de metales.
Tema 9. Introduccin a la Qumica Orgnica
Caractersticas de los enlaces del carbono: enlaces sencillos,
dobles y triples. Tipo de cadenas carbonadas.
Grupos funcionales. Formulacin y nomenclatura de compuestos
orgnicos sencillos.
Sustancias orgnicas naturales: hidratos de carbono, lpidos y
aminocidos. Protenas.
El petrleo: fuente de hidrocarburos.
3. Evaluacin
El examen consistir en dos problemas de los que el alumno debe-
r elegir uno, y de tres cuestiones teorico-prcticas, de las que el alum-
no responder dos.
17. TCNICAS DE EXPRESIN PLSTICA
1. Objetivos
. Conocer los materiales y las tcnicas de expresin grfico-plsti-
cas, analizando sus fundamentos y el comportamiento de los materia-
les en sus respectivos soportes.
. Conocer y diferenciar los recursos expresivos y comunicativos
que proporcionan las diversas tcnicas.
. Identificar unas tcnicas determinadas, relacionndolas con unos
estilos situados en un momento o en una cultura determinada.
. Manejar los materiales oportunos en el proceso de elaboracin de
una obra, experimentando distintas posibilidades y combinaciones.
. Desarrollar la capacidad creativa y de expresin formal y prc-
tica, seleccionando los procedimientos ms adecuados a su represen-
tacin.
. Analizar una obra de arte, observando caractersticas y diferen-
cias inferidas de las tcnicas y modos de expresin empleados.
. Interesarse por los nuevos medios de expresin y los valores
plsticos en las tecnologas, gozar de su utilizacin y valorar sus posi-
bilidades de cara al futuro.
. Valorar el proceso creativo como un medio de expresin personal
social, actuando de acuerdo con las posibilidades de interelacin que
aporta el trabajo en equipo.
. Sensibilizarse ante el hecho esttico en la cultura, apreciando y
respetando el valor de las tcnicas tradicionales y el sentido de nuevas
tcnicas en las diferentes tendencias y manifestaciones artsticas.
2. Temario
Entendemos que para mejor comprensin de esta materia, es nece-
sario el conocimiento de la importancia que tiene la luz para el mejor
manejo de las formas y de los colores en la expresin artstica. A par-
tir de esta premisa, dividimos el temario en tres grandes bloques para
mejor estudio de la materia.
Primer bloque
A) La luz como elemento imprescindible para el conocimiento de
la forma.
Num. 6253 / 26.04.2010 15919
Clarobscur, Estereografia (volum)
B) Elements del clarobscur:
. Font lumnica
. Espai
. Formes
. Tcniques i procediments
C) La forma
. Variables Geomtriques
. Morfolgiques
. Espacials
Segon bloc
A) El color en el dibuix de formes
. Fsica del color: lleis cromtiques, escales cromtiques, etc.
. Dinmica del color: harmonies i contrastos.
B) Tcniques seques
. Carbons
. Grafits
. Llapis de colors
. Pastels
. Suports idonis
C) Tcniques humides
. Aquarella
. Aiguada
. Tremp
. Tintes
. Aerografia (noms teoria)
. Pigments, aglutinants i dissolvents
. Suports adequats i idonis
D) Tcniques grasses i magres
. Acrlics
. Ceres
. Pigments, aglutinants i dissolvents
. Suports adequats i idonis
E) tcniques mixtes
Tercer bloc
A) Gravat i estampaci
. Monotpia
. Litografia
. Serigrafia
. Xilografia
. Calcografia
. Estampacions
Este bloc es considerar noms des del punt de vista de la teoria,
per al coneixement destes tcniques.
3. Avaluaci
Caracterstiques de lexamen.
Primera part: Prova terica.
Consistir en una anlisi terica duna obra dart a elegir entre tres.
Seran molt significatives dins de les tcniques dexpressi del dibuix o
de la pintura, shi indicar a peu dimatges el ttol i lautor de lobra.
Shaur danalitzar la composici de lobra seleccionada, fent insistn-
cia fonamentalment en els materials, les tcniques i els suports neces-
saris per a la seua realitzaci. En tots els casos soferir a lestudiant
una bona qualitat de reproducci i una bona grandria de la imatge
que permeta una anlisi fonamentada.
Temps orientatiu per al desenvolupament de la primera part: 15
minuts.
Segona part: Prova prctica.
Es realitzar una composici amb el procediment i la tcnica que
sindique, triant el suport en funci desta. La qual ser composici/
recreaci duna de les tres obres dart donades.
Grandria del suport: Es podr elegir entre A 4 o A 3.
Temps orientatiu per a la segona part: 60 minuts.
Barem.
La prova terica es valorar amb un mxim de 2 punts.
La prova prctica es valorar amb un mxim de 8 punts.
Criteris de correcci.
Per a la prova terica: el nivell danlisi de la prova proposada.
Per a la prova prctica:
. Lelecci del suport en funci de la prova proposada.
. El correcte s dels materials i de les tcniques.
Claroscuro, Estereografa (volumen)
B) Elementos del claroscuro:
. Fuente lumnica
. Espacio
. Formas
. Tcnicas y procedimientos
C) La forma:
. Variables Geomtricas
. Morfolgicas
. Espaciales
Segundo bloque
A) El color en el dibujo de formas:
. Fsica del color: leyes cromticas, escalas cromticas, etc.
. Dinmica del color: armonas y contrastes.
B) Tcnicas secas
. Carbones
. Grafitos
. Lpices de colores
. Pasteles
. Soportes idneos
C) Tcnicas hmedas
. Acuarela
. Aguada
. Temple
. Tintas
. Aerografa (solo teora)
. Pigmentos, aglutinantes y disolventes
. Soportes adecuados e idneos
D) Tcnicas grasas y magras
. Acrlicos
. Ceras
. Pigmentos, aglutinantes y disolventes
. Soportes adecuados e idneos
E) Tcnicas mixtas
Tercer bloque
A) Grabado y estampacin
. Monotipia
. Litografa
. Serigrafa
. Xilografa
. Calcografa
. Estampaciones
Este bloque se considerara solo desde el punto de vista de la teo-
ra, para el conocimiento de estas tcnicas.
3. Evaluacin
Caractersticas del examen.
Primera parte: Prueba terica.
Consistir en un anlisis terico de una obra de arte a elegir entre
tres. Sern muy significativas dentro de las tcnicas de expresin del
dibujo o de la pintura, se indicar a pie de imgenes ttulo y el autor
de la obra. Se deber analizar la composicin de la obra seleccionada,
haciendo insistencia fundamentalmente en los materiales, tcnicas y
soportes necesarios para su realizacin. En todos los casos se ofrecer
al estudiante una buena calidad de reproduccin y un buen tamao de
la imagen que permita un anlisis fundamentado.
Tiempo orientativo para el desarrollo de la primera parte: 15 minu-
tos.
Segunda parte: Prueba prctica
Se realizar una composicin con el procedimiento y tcnica que
se indique, eligiendo el soporte en funcin de sta. Ser composicin/
recreacin de una de las tres obras de arte dadas.
Tamao del soporte: Se podr elegir entre A 4 o A 3.
Tiempo orientativo para la segunda parte: 60 minutos.
Baremo
La prueba terica se valorar con un mximo de 2 puntos.
La prueba prctica se valorar con un mximo de 8 puntos.
Criterios de correccin.
Para la prueba terica: el nivel de anlisis de la prueba propuesta.
Para la prueba prctica:
. La eleccin del soporte en funcin de la prueba propuesta.
. El correcto uso de materiales y tcnicas.
Num. 6253 / 26.04.2010 15920
. La valoracin tonal o cromtica.
. La adecuacin de la interpretacin/recreacin realizada con el
planteamiento de la propuesta dada.
18. VALENCIANO
1. Objetivos
Mostrar una competencia bsica y elemental en la normativa
ortogrfica, gramatical y lxica del valenciano.
Mostrar una competencia bsica en la lectura, la comprensin y
la produccin escrita en el valenciano.
2. Temario
1. Normas ortogrficas principales. Representacin ortogrfica de
las vocales y de las consonantes. Los dgrafos. La divisin en slabas.
2. Acentuacin grfica. Diresis. Apstrofes y guiones.
3. La morfologa nominal: flexin de gnero y de nmero.
4. Determinantes, adjetivos y pronombres.
5. La morfologa verbal: las conjugaciones regulares e irregulares.
6. Los complementos del verbo. Las preposiciones. Los adverbios.
7. Oracin simple y oracin compuesta. Tipo de coordinacin y
de subordinacin. Las conjunciones oracionales y los conectores tex-
tuales.
8. Mecanismos de formacin de palabras: composicin y deriva-
cin. Unidades fraseolgicas: locuciones, frases hechas y proverbios.
9. El significado lxico: sinonimia, antonimia, polisemia, metfora
y metonimia.
10. Grados de correccin y de adecuacin en el lxico: cultismos,
neologismos, coloquialismos y barbarismos.
3. Evaluacin
El ejercicio propondr cuestiones de ortografa, gramtica y lxico,
a partir de este temario. Consistir en una prueba de cinco a diez pre-
guntas con especificacin previa de la puntuacin asignada a cada una.
Los conceptos tericos que aparecen en este temario no sern
objeto de pregunta como a tales conceptos tericos, sino solo en su
aplicacin normativa.
Las preguntas podrn plantearse a partir de un texto propuesto.
. La valoraci tonal o cromtica.
. Ladequaci de la interpretaci/recreaci realitzada amb el plan-
tejament de la proposta donada.
18. VALENCI
1. Objectius
Mostrar una competncia bsica i elemental en la normativa
ortogrfica, gramatical i lxica del valenci.
Mostrar una competncia bsica en la lectura, la comprensi i la
producci escrita en el valenci.
2. Temari
1. Normes ortogrfiques principals. Representaci ortogrfica de
les vocals i de les consonants. Els dgrafs. La divisi en sllabes.
2. Accentuaci grfica. Diresi. Apstrofs i guionets.
3. La morfologia nominal: flexi de gnere i de nombre.
4. Determinants, adjectius i pronoms.
5. La morfologia verbal: les conjugacions regulars i irregulars.
6. Els complements del verb. Les preposicions. Els adverbis.
7. Oraci simple i oraci composta. Tipus de coordinaci i de
subordinaci. Les conjuncions oracionals i els connectors textuals.
8. Mecanismes de formaci de mots: composici i derivaci. Uni-
tats fraseolgiques: locucions, frases fetes i proverbis.
9. El significat lxic: sinonmia, antonmia, polismia, metfora i
metonmia.
10. Graus de correcci i dadequaci en el lxic: cultismes, neolo-
gismes, colloquialismes i barbarismes.
3. Avaluaci
Lexercici proposar qestions dortografia, de gramtica i de
lxic, a partir deste temari. Consistir en una prova de cinc a deu pre-
guntes amb especificaci prvia de la puntuaci assignada a cadascu-
na.
Els conceptes terics que apareixen en el temari no seran objecte
de pregunta com a tals conceptes terics, sin noms en la seua aplica-
ci normativa.
Les preguntes podran plantejar-se a partir dun text proposat.
Num. 6253 / 26.04.2010 15921

ANNEX III - SOLLICITUD DINSCRIPCI A LES PROVES DACCS PER A MAJORS DE 45 ANYS
ANEXO III - SOLICITUD DE INSCRIPCIN A LAS PRUEBAS DE ACCESO PARA MAYORES DE 45 AOS
1. DADES PERSONALS / DATOS PERSONALES
COGNOMS I NOM
APELLIDOS Y NOMBRE..
DNI / PASSAPORT DATA DE NAIXEMENT NACIONALITAT
DNI / PASAPORTE. FECHA DE NACIMIENTO ..// NACIONALIDAD.
ADREA TELFON
DIRECCIN. TELFONO
CODI POSTAL LOCALITAT PROVINCIA
CDIGO POSTAL.. LOCALIDAD PROVINCIA..
2. DISCAPACITAT / DISCAPACIDAD
MINUSVALIDESA / DISCAPACITAT* NO TIPUS DE DISCAPACITAT
MINUSVALA / DISCAPACIDAD* SI TIPO DE DISCAPACIDAD......... ......
ADAPTACIONS SOLLICITADES / ADAPTACIONES SOLICITADAS ........................................................................................................
3. TITULACI I TIPUS DE MATRCULA / TITULACIN Y TIPO DE MATRCULA
A) Titulaci universitria elegida (escriga la titulaci)
Titulacin universitaria elegida (escribir la titulacin)
...............................................................................................................................................................
B) Classe de matrcula (la condici de familia nombrosa sha dacreditar mitjanant una fotocpia del ttol de
famlia nombrosa)
Clase de matrcula (la condicin de familia numerosa se ha de acreditar mediante una fotocopia del ttulo de
familia numerosa)
Ordinria / Ordinaria
Famlia nombrosa general / Familia numerosa general
Famlia nombrosa especial / Familia numerosa especial
4.- DECLARACI JURADA / DECLARACIN JURADA
Coneixedor/a de la normativa que regula laccs a la Universitat, declare sota jurament no estar matriculat per a estes
proves daccs en cap altra universitat. / Conocedor de la normativa que regula el acceso a la Universidad, declaro bajo
juramento no estar matriculado para estas pruebas de acceso, en ninguna otra universidad.
Coneixedor/a de la normativa que regula laccs a la Universitat, declare sota jurament no estar en possessi de cap
titulaci que done accs a la titulaci a elegir / Conocedor de la normativa que regula el acceso a la Universidad,
declaro bajo juramento no estar en posesin de ninguna titulacin que d acceso a la titulacin a elegir.
Aclaraciments / Aclaraciones
* Si la resposta s afirmativa, haur dacreditar-ho amb justificaci documental, i indicar les adaptacions necessries per a la
realitzaci de les proves / Si la respuesta es afirmativa, deber acreditarlo mediante justificacin documental, e
indicar las adaptaciones necesarias para la realizacin de las pruebas.
Hauran daportar sempre la fotocpia del DNI/Passaport i el rebut del pagament de taxes.
Debern aportar siempre la fotocopia del D.NI./pasaporte y el recibo de pago de tasas.
Les dades que facilite seran objecte de tractament automatitzat per la Universitat, que es compromet a no fer-ne un s
distint daquell per al qual han sigut demanades. Pot exercir els seus drets daccs, rectificaci i cancellaci destes dades
davant del corresponent servici de la Universitat.
Los datos que facilita sern objeto de tratamiento automatizado por la Universidad, que se compromete a no hacer un uso
de ellos distinto de aquel para el que se han solicitado. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificacin y cancelacin
de estos datos ante el correspondiente servicio de la Universidad.
................................., de.de ..........
SIGNATURA / FIRMA
Num. 6253 / 26.04.2010 15922

You might also like