ORDE 27/2010, de 15 dabril, de la Conselleria dEdu-
caci, per la qual es regulen els procediments daccs a la universitat dels majors de 25, 40 i 45 anys establits en el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a laccs als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments dadmis- si a les universitats pbliques espanyoles, en lmbit de la Comunitat Valenciana. [2010/4428] ORDEN 27/2010, de 15 de abril, de la Conselleria de Educacin, por la que se regulan los procedimientos de acceso a la universidad de los mayores de 25, 40 y 45 aos establecidos en el Real Decreto 1.892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para el acceso a las enseanzas universitarias oficiales de grado y los procedimientos de admisin a las universidades pbli- cas espaolas, en el mbito de la Comunitat Valenciana. [2010/4428] Dacord amb el que disposa el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen els procediments daccs a la universi- tat dels majors de 25, 40 i 45 anys, en el qual satribuxen competn- cies a les comunitats autnomes per a determinar lestabliment de les lnies generals de la metodologia, el desenrotllament i els continguts dels exercicis que la integren, aix com per a lestabliment dels criteris i les frmules de valoraci de les proves, s necessari procedir a la dita regulaci en lmbit de la Comunitat Valenciana. Per aix, ot el Consell Valenci dUniversitats, amb un informe previ de les universitats de lmbit territorial de la Comunitat Valenci- ana, vista la proposta del director general dUniversitat i Estudis Supe- riors de data 6 dabril de 2010, i de conformitat amb esta, en exercici de les atribucions conferides per larticle 28 e) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i pel Decret 19/2009, de 3 de novembre, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en qu sorganitza ladministraci de la Generalitat, ORDENE CAPTOL I Disposicions generals Article 1. Objecte i mbit daplicaci Lobjecte desta orde s lestabliment de les lnies generals de la metodologia, desenrotllament i continguts dels exercicis que integren els procediments daccs a la universitat per als majors de 25 i 45 anys, aix com lestabliment dels criteris i les frmules de valoraci destos, i daltra banda, la regulaci dels requisits de participaci en el procediment daccs a la universitat per als majors de 40 anys, tot aix en lmbit de la Comunitat Valenciana. Article 2. Organitzaci de les proves daccs 1. Lorganitzaci de les proves daccs correspondr a les univer- sitats pbliques que oferixen titulacions universitries vinculades a les distintes branques de coneixement. Les proves daccs hauran de realitzar-se en tot cas en una universitat pblica, sense perju que els alumnes que les superen puguen matricular-se en universitats privades amb seu a la Comunitat Valenciana. 2. Dacord amb larticle 36 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions daccs a estudis univer- sitaris, seran les universitats pbliques valencianes les que establiran les condicions daccs a les seues titulacions universitries per mitj duna acreditaci dexperincia laboral o professional dels majors de 40 anys. Article 3. Convocatries 1. Les universitats realitzaran anualment una convocatria de prova daccs a la universitat per a alumnes majors de 25 i 45 anys. Cada universitat far pbliques les dates i el lloc de realitzaci. 2. Una vegada superada la prova daccs, els candidats podran presentar-se novament en successives convocatries amb la finalitat de millorar la qualificaci, i es prendr en consideraci lobtinguda en la nova convocatria sempre que siga superior a lanterior. En cas que, en la nova convocatria, el candidat que es presente a les proves per De acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1.892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regulan los procedimientos de acceso a la universidad de los mayores de 25, 40 y 45 aos, en el que se atri- buyen competencias a las comunidades autnomas para determinar el establecimiento de las lneas generales de la metodologa, desarrollo y contenidos de los ejercicios que la integran, as como para el estable- cimiento de los criterios y las frmulas de valoracin de las pruebas, es necesario proceder a dicha regulacin en el mbito de la Comunitat Valenciana. Por ello, odo el Consejo Valenciano de Universidades, previo informe de las universidades del mbito territorial de la Comunitat Valenciana, vista la propuesta del director general de Universidad y Estudios Superiores de fecha 6 de abril de 2010, y de conformidad con la misma, en ejercicio de las atribuciones conferidas por el artculo 28 e) de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, y por el Decreto 19/2009, de 3 de noviembre, del presidente de la Generalitat, por el que se determinan las consellerias en que se organiza la administra- cin de la Generalitat, ORDENO CAPTULO I Disposiciones generales Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin El objeto de esta orden es el establecimiento de las lneas gene- rales de la metodologa, desarrollo y contenidos de los ejercicios que integran los procedimientos de acceso a la universidad para los mayo- res de 25 y 45 aos, as como el establecimiento de los criterios y las frmulas de valoracin de los mismos, y por otra parte, la regulacin de los requisitos de participacin en el procedimiento de acceso a la universidad para los mayores de 40 aos, todo ello en el mbito de la Comunitat Valenciana. Artculo 2. Organizacin de las pruebas de acceso. 1. La organizacin de las pruebas de acceso corresponder a las universidades pblicas que ofrecen titulaciones universitarias vincula- das a las distintas ramas de conocimiento. Las pruebas de acceso debe- rn realizarse en todo caso en una universidad pblica, sin perjuicio de que los alumnos que las superen puedan matricularse en universidades privadas con sede en la Comunitat Valenciana. 2. De acuerdo con el artculo 36 del Real Decreto 1.892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regulan las condiciones de acceso a estudios universitarios, sern las universidades pblicas valencianas las que establecern las condiciones de acceso a sus titulaciones uni- versitarias mediante acreditacin de experiencia laboral o profesional de los mayores de 40 aos. Artculo 3. Convocatorias 1. Las universidades realizarn anualmente una convocatoria de prueba de acceso a la universidad para alumnos mayores de 25 y 45 aos. Cada universidad har pblicas las fechas y el lugar de realiza- cin. 2. Una vez superada la prueba de acceso, los candidatos podrn presentarse nuevamente en sucesivas convocatorias con la finalidad de mejorar la calificacin, y se tomar en consideracin la obtenida en la nueva convocatoria siempre que sea superior a la anterior. En el supuesto de que, en la nueva convocatoria, el candidato que se presen- Num. 6253 / 26.04.2010 15898 a majors de 45 anys decidisca realitzar la prova daccs en una altra universitat, noms es prendr en consideraci, a lefecte dingrs, la qualificaci obtinguda en esta ltima. 3. Els candidats que es presenten a les proves per a majors de 45 anys no podran realitzar la prova daccs, per a un mateix curs acad- mic, en ms duna universitat. En cas contrari, quedaran automtica- ment anullades totes les proves realitzades. CAPTOL II Accs per a majors de 25 anys Article 4. Requisits dels participants en la prova daccs per a majors de 25 anys Podran participar en la prova daccs per a majors de 25 anys les persones que no complisquen les condicions necessries per a laccs a la universitat i hagen complit els 25 anys dedat abans del dia 1 doc- tubre de lany natural en qu es realitzen les proves. Article 5. Estructura general de la prova daccs per a majors de 25 anys 1. La prova daccs sestructura en dos fases, una fase general i una fase especfica, de conformitat amb el que disposa larticle 29 del Reial Decret 1892/2008, pel qual es regula la prova daccs a la uni- versitat per a majors de 25 anys. 2. La fase general tindr com a objectiu apreciar la maduresa i ido- netat dels candidats per a cursar amb xit estudis universitaris, aix com la capacitat de raonament i dexpressi escrita, i constar de qua- tre exercicis: a) Comentari de text o desenrotllament dun tema general dactu- alitat. b) Llengua: castell. c) Llengua: valenci. d) Llengua estrangera: a triar entre angls, francs, alemany, itali o portugus. 3. La fase especfica t com a finalitat valorar les habilitats, capa- citats i aptituds dels candidats per a continuar i superar els estudis de la branca de coneixement triada per estos. Constar de dos exercicis i sestructura en cinc branques de coneixement: Branca A (Arts i Humanitats), branca B (Cincies), branca C (Cincies de la Salut), branca D (Cincies Socials i Jurdiques) i bran- ca E (Enginyeria i Arquitectura) En cada una de les cinc branques de coneixement, els candidats sexaminaran de dos matries. La relaci de les matries, per branques de coneixement, s la segent: A. Arts i Humanitats. Els estudiants sexaminaran de dos assig- natures a triar entre Filosofia, Histria, Dibuix Artstic o Tcniques dExpressi Plstiques. B. Cincies. Els estudiants sexaminaran obligatriament de Mate- mtiques i de Qumica. C. Cincies de la Salut. Els estudiants sexaminaran obligatria- ment de Biologia i triaran una assignatura entre Fsica o Qumica. D. Cincies Socials i Jurdiques. Els estudiants sexaminaran de dos assignatures a triar entre Geografia, Histria o Matemtiques. E. Enginyeria i Arquitectura. Els estudiants sexaminaran obligat- riament de Matemtiques i de Dibuix Tcnic. 4. Els estudiants podran presentar-se per dos o tres branques de coneixement dacord amb les possibilitats segents: 4.1 Per a poder accedir a les branques A (Arts i Humanitats) i D (Cincies Socials i Jurdiques), lestudiant realitzar tres exmens en la fase especfica: Assignatura obligatria: Histria. Una assignatura a triar entre Filosofia, Dibuix Artstic o Tcniques dExpressi Plstiques. Una assignatura a triar entre Geografia o Matemtiques. 4.2 Per a poder accedir a les branques B (Cincies) i C (Cincies de la Salut), lestudiant shaur dexaminar de tres assignatures: Assignatures obligatries: Matemtiques, Qumica i Biologia. 4.3 Per a poder accedir a les branques B (Cincies) i E (Enginyeria i Arquitectura), lestudiant shaur dexaminar de: Assignatura obligatria: Matemtiques. te a las pruebas para mayores de 45 aos decida realizar la prueba de acceso en otra universidad, slo se tomar en consideracin, a efectos de ingreso, la calificacin obtenida en esta ltima. 3. Los candidatos que se presenten a las pruebas para mayores de 45 aos no podrn realizar la prueba de acceso, para un mismo curso acadmico, en ms de una universidad. En caso contrario, quedarn automticamente anuladas todas las pruebas realizadas. CAPTULO II Acceso para mayores de 25 aos Artculo 4. Requisitos de los participantes en la prueba de acceso para mayores de 25 aos. Podrn participar en la prueba de acceso para mayores de 25 aos las personas que no renan las condiciones necesarias para el acceso a la universidad y hayan cumplido los 25 aos de edad antes del da 1 de octubre del ao natural en el que se realizan las pruebas. Artculo 5. Estructura general de la prueba de acceso para mayores de 25 aos. 1. La prueba de acceso se estructura en dos fases, una fase general y una fase especfica, de conformidad con lo dispuesto en el artcu- lo 29 del Real Decreto 1.892/2008, por el que se regula la prueba de acceso a la universidad para mayores de 25 aos. 2. La fase general tendr como objetivo apreciar la madurez e ido- neidad de los candidatos para cursar con xito estudios universitarios, as como la capacidad de razonamiento y de expresin escrita, y cons- tar de cuatro ejercicios: a) Comentario de texto o desarrollo de un tema general de actua- lidad. b) Lengua: castellano. c) Lengua: valenciano. d) Lengua extranjera: a elegir entre ingls, francs, alemn, italia- no o portugus. 3. La fase especfica tiene por finalidad valorar las habilidades, capacidades y aptitudes de los candidatos para continuar y superar los estudios de la rama de conocimiento elegida por ellos. Constar de dos ejercicios y se estructura en cinco ramas de conocimiento: Rama A (Artes y Humanidades), rama B (Ciencias), rama C (Cien- cias de la Salud), rama D (Ciencias Sociales y Jurdicas) y rama E (Ingeniera y Arquitectura) En cada una de las cinco ramas de conocimiento, los candidatos se examinarn de dos materias. La relacin de las materias, por ramas de conocimiento, es la siguiente: A. Artes y Humanidades. Los estudiantes se examinarn de dos asignaturas a escoger entre Filosofa, Historia, Dibujo Artstico o Tc- nicas de Expresin Plsticas. B. Ciencias. Los estudiantes se examinarn obligatoriamente de Matemticas y de Qumica. C. Ciencias de la Salud. Los estudiantes se examinarn obligato- riamente de Biologa y escogern una asignatura entre Fsica o Qu- mica. D. Ciencias Sociales y Jurdicas. Los estudiantes se examinarn de dos asignaturas a escoger entre Geografa, Historia o Matemticas. E. Ingeniera y Arquitectura. Los estudiantes se examinarn obli- gatoriamente de Matemticas y de Dibujo Tcnico. 4. Los estudiantes podrn presentarse por dos o tres ramas de conocimiento de acuerdo con las siguientes posibilidades: 4.1 Para poder acceder a las ramas A (Artes y Humanidades) y D (Ciencias Sociales y Jurdicas), el estudiante realizar tres exmenes en la fase especfica: Asignatura obligatoria: Historia. Una asignatura a elegir entre Filosofa, Dibujo Artstico o Tcnicas de Expresin Plsticas. Una asignatura a elegir entre Geografa o Matemticas. 4.2 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias) y C (Ciencias de la Salud), el estudiante se deber examinar de tres asignaturas: Asignaturas obligatorias: Matemticas, Qumica y Biologa. 4.3 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias) y E (Ingeniera y Arquitectura), el estudiante deber examinarse de: Asignatura obligatoria: Matemticas. Num. 6253 / 26.04.2010 15899 Triar una de les dues opcions segents: a) Examinar-se de Fsica. b) Examinar-se de Qumica i Dibuix Tcnic. 4.4 Per a poder accedir a les branques B (Cincies), C (Cincies de la Salut) i E (Enginyeria i Arquitectura), lestudiant shaur dexami- nar de tres assignatures: Assignatures obligatries: Matemtiques, Biologia i Fsica. Article 6. Instncia de participaci en la prova daccs per a majors de 25 anys 1. La inscripci per a la realitzaci de la prova daccs es realitza- r dacord amb el model de sollicitud que apareix com a annex II en la present orde. 2. En el moment defectuar la inscripci per a la realitzaci de la prova daccs, els candidats hauran de manifestar la llengua estrangera triada per al corresponent exercici de la fase general, aix com la bran- ca de coneixement o branques de coneixement triades per a la prova especfica i les seues assignatures. 3. Els candidats no podran estar exempts de la realitzaci de cap dels exercicis, ni de la fase general ni de la fase especfica. No obstant aix, aquells candidats que acrediten tindre reconeguda una minusvali- desa en grau igual o superior al 33% vinculada a problemes daudici quedaran exempts de la realitzaci dels exercicis de valenci i llengua estrangera. 4. De conformitat amb la branca o branques de coneixement tri- ades pels candidats per a la realitzaci de la fase especfica, els cor- respondran preferentment, a lefecte dingrs en la universitat, aquells estudis universitaris que trien vinculats a la branca o branques de coneixement corresponents. Esta vinculaci de titulacions amb bran- ques de coneixement ser determinada per cada universitat pblica valenciana abans del comenament del curs de realitzaci de la prova daccs. Article 7. Temaris de la prova daccs per a majors de 25 anys Els exercicis que componen la prova daccs per a majors de 25 anys es basaran en els temaris que sadjunten com a annex I desta orde. Article 8. Duraci dels exercicis de la prova daccs per a majors de 25 anys La duraci mxima de cada un dels exercicis ser de 60 minuts, excepte la de lexercici de comentari de text dun tema dactualitat i dels exercicis de Dibuix Artstic i Tcniques dExpressi Plstiques, de la branca de coneixement dArts i Humanitats, la duraci dels quals ser de 75 minuts. Article 9. Qualificaci de la prova daccs per a majors de 25 anys 1. Cada exercici, tant de la fase general com de lespecfica, es puntuar amb una qualificaci de zero a deu, completada amb dos xifres decimals, arredonida a la centsima ms prxima, i en cas dequidistncia, a la superior. 2. Cada un dels exercicis de la fase general rebr una qualificaci independent. La qualificaci de la fase general ser el resultat de pon- derar la qualificaci destos exercicis de la manera segent: 40% per a la prova de comentari de text dun tema dactualitat i 20% per a la qualificaci dels tres exercicis restants. 3. Cada un dels dos exercicis de la fase especfica rebr una quali- ficaci independent. La qualificaci de la fase especfica ser la mitja- na aritmtica dels dos exercicis que la integren. 4. Els estudiants que es presenten per dos o tres branques de conei- xement tindran dos o tres qualificacions, una per a cada branca. Cada qualificaci de la fase especfica dels estudiants que es presenten per dos o tres branques ser la mitjana aritmtica de les dos millors quali- ficacions dassignatures associades a la corresponent branca de conei- xement, dacord amb el que consta en lapartat 3 de larticle quint. 5. La qualificaci final de la prova daccs ser la mitjana arit- mtica de les qualificacions dambds parts, la general i lespecfica, i es determinar amb una puntuaci de zero a deu i expressada amb Deber escoger una de las dos opciones siguientes: a) Examinarse de Fsica. b) Examinarse de Qumica y Dibujo Tcnico. 4.4 Para poder acceder a las ramas B (Ciencias), C (Ciencias de la Salud) y E (Ingeniera y Arquitectura), el estudiante se deber exami- nar de tres asignaturas: Asignaturas obligatorias: Matemticas, Biologa y Fsica. Artculo 6. Instancia de participacin en la prueba de acceso para mayores de 25 aos. 1. La inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso se rea- lizar de acuerdo con el modelo de solicitud que aparece como anexo II en la presente orden. 2. En el momento de efectuar la inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso, los candidatos debern manifestar la lengua extranjera elegida para el correspondiente ejercicio de la fase general, as como la rama de conocimiento o ramas de conocimiento elegidas para la prueba especfica y sus asignaturas. 3. Los candidatos no podrn estar exentos de la realizacin de nin- guno de los ejercicios, ni de la fase general ni de la fase especfica. No obstante lo anterior, aquellos candidatos que acrediten tener reco- nocida una minusvala en grado igual o superior al 33% vinculada a problemas de audicin quedarn exentos de la realizacin de los ejer- cicios de valenciano y lengua extranjera. 4. De conformidad con la rama o ramas de conocimiento elegidas por los candidatos para la realizacin de la fase especfica, les corres- pondern preferentemente, a efectos de ingreso en la universidad, aquellos estudios universitarios que escojan vinculados a la rama o ramas de conocimiento correspondientes. Esta vinculacin de titula- ciones con ramas de conocimiento ser determinada por cada universi- dad pblica valenciana antes del comienzo del curso de realizacin de la prueba de acceso. Artculo 7. Temarios de la prueba de acceso para mayores de 25 aos. Los ejercicios que componen la prueba de acceso para mayores de 25 aos se basarn en los temarios que se adjuntan como anexo I de esta orden. Artculo 8. Duracin de los ejercicios de la prueba de acceso para mayores de 25 aos. La duracin mxima de cada uno de los ejercicios ser de 60 minutos, excepto del ejercicio de comentario de texto de un tema de actualidad y de los ejercicios de Dibujo Artstico y Tcnicas de Expre- sin Plsticas, de la rama de conocimiento de Artes y Humanidades, cuya duracin ser de 75 minutos. Artculo 9. Calificacin de la prueba de acceso para mayores de 25 aos. 1. Cada ejercicio, tanto de la fase general como de la especfica, se puntuar con una calificacin de cero a diez, completada con dos cifras decimales, redondeada a la centsima ms prxima, y en caso de equidistancia, a la superior. 2. Cada uno de los ejercicios de la fase general recibir una califi- cacin independiente. La calificacin de la fase general ser el resulta- do de ponderar la calificacin de estos ejercicios de la siguiente mane- ra: 40% para la prueba de comentario de texto de un tema de actuali- dad y 20% para la calificacin de los tres ejercicios restantes. 3. Cada uno de los dos ejercicios de la fase especfica recibir una calificacin independiente. La calificacin de la fase especfica ser la media aritmtica de los dos ejercicios que la integran. 4. Los estudiantes que se presentan por dos o tres ramas de cono- cimiento tendrn dos o tres calificaciones, una para cada rama. Cada calificacin de la fase especfica de los estudiantes que se presenten por dos o tres ramas ser la media aritmtica de las dos mejores califi- caciones de asignaturas asociadas a la correspondiente rama de cono- cimiento de acuerdo con lo que consta en el apartado 3 del artculo quinto. 5. La calificacin final de la prueba de acceso ser la media arit- mtica de las calificaciones de ambas partes, la general y la especfi- ca, y se determinar con una puntuacin de cero a diez y expresada Num. 6253 / 26.04.2010 15900 tres xifres decimals, arredonida a la millsima ms prxima, i en cas dequidistncia, a la superior. 6. Es considerar que el candidat ha superat la prova daccs quan obtinga un mnim de cinc punts en la qualificaci final, i no es podr, en cap cas, fer la mitjana quan no sobtinga una qualificaci igual o superior a quatre punts tant en la fase general com en la fase espec- fica. Article 10. Reclamacions a la prova daccs per a majors de 25 anys Els candidats podran presentar una reclamaci contra el resultat de la prova, per mitj dun escrit raonat dirigit al rector de la univer- sitat corresponent, en el termini de cinc dies hbils comptats a partir de lendem de la publicaci de les qualificacions. La resoluci de la reclamaci posar fi a la via administrativa. CAPTOL III Accs per a majors de 40 anys Article 11. Requisits dels participants per a laccs de majors de 40 anys Podran accedir per esta via els candidats amb experincia laboral o professional en relaci a una ensenyana universitria i que no tinguen cap titulaci acadmica que els habilite per a accedir a la universitat i hagen complit els 40 anys dedat abans del dia 1 doctubre de lany de comenament del curs acadmic. Article 12. Procediment daccs Les universitats establiran els criteris dacreditaci i lmbit de lexperincia laboral i professional en relaci a cada una de les ense- nyances, i entre altres criteris sinclour, en tot cas, una entrevista per- sonal. Article 13. Instncia de participaci Laccs es realitzar a una nica ensenyana universitria concreta oferida per una universitat, i es dirigir la sollicitud al seu rector. CAPTOL IV Accs per a majors de 45 anys Article 14. Requisits dels participants en la prova daccs per a majors de 45 anys Podran participar en la prova daccs per a majors de 45 anys les persones que no tinguen cap titulaci acadmica que els habilite per a accedir a la universitat, no puguen acreditar experincia laboral o pro- fessional habilitant i hagen complit els 45 anys dedat abans del dia 1 doctubre de lany natural en qu es realitzen les proves. Article 15. Estructura general de la prova daccs per a majors de 45 anys 1. La prova daccs, de conformitat amb el que disposa larticle 38 del Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regula la prova daccs a la universitat per a majors de 45 anys, tindr com a objectiu apreciar la maduresa i idonetat dels candidats per a continu- ar amb xit estudis universitaris, aix com la capacitat de raonament i dexpressi escrita, i constar de tres exercicis: a) Comentari de text o desenrotllament dun tema general dactu- alitat. b) Llengua: castell. c) Llengua: valenci. 2. Els candidats hauran de realitzar una entrevista personal. Del resultat de lentrevista shaur dobtindre una resoluci dapte com a condici necessria per a la posterior resoluci favorable dadmissi de linteressat. con tres cifras decimales, redondeada a la milsima ms prxima, y en caso de equidistancia, a la superior. 6. Se entender que el candidato ha superado la prueba de acceso cuando obtenga un mnimo de cinco puntos en la calificacin final, y no se podr, en ningn caso, hacer la media cuando no se obtenga una calificacin igual o superior a cuatro puntos tanto en la fase general como en la fase especfica. Artculo 10. Reclamaciones a la prueba de acceso para mayores de 25 aos. Los candidatos podrn presentar reclamacin contra el resultado de la prueba, mediante escrito razonado dirigido al rector de la uni- versidad correspondiente, en el plazo de cinco das hbiles contados a partir del da siguiente al de la publicacin de las calificaciones. La resolucin de la reclamacin pondr fin a la va administrativa. CAPTULO III Acceso para mayores de 40 aos Artculo 11. Requisitos de los participantes para el acceso de mayores de 40 aos. Podrn acceder por esta va los candidatos con experiencia labo- ral o profesional en relacin con una enseanza universitaria y que no tengan ninguna titulacin acadmica que los habilite para acceder a la universidad y hayan cumplido los 40 aos de edad antes del da 1 de octubre del ao de comienzo del curso acadmico. Artculo 12. Procedimiento de acceso. Las universidades establecern los criterios de acreditacin y el mbito de la experiencia laboral y profesional en relacin con cada una de las enseanzas, y entre otros criterios se incluir, en todo caso, una entrevista personal. Artculo 13. Instancia de participacin. El acceso se realizar a una nica enseanza universitaria concre- ta ofertada por una universidad, dirigiendo la solicitud al rector de la misma. CAPTULO IV Acceso para mayores de 45 aos Artculo 14. Requisitos de los participantes en la prueba de acceso para mayores de 45 aos. Podrn participar en la prueba de acceso para mayores de 45 aos las personas que no tengan ninguna titulacin acadmica que los habilite para acceder a la universidad, no puedan acreditar experien- cia laboral o profesional habilitante y hayan cumplido los 45 aos de edad antes del da 1 de octubre del ao natural en el que se realicen las pruebas. Artculo 15. Estructura general de la prueba de acceso para mayores de 45 aos. 1. La prueba de acceso, de conformidad con lo dispuesto en el artculo 38 del Real Decreto 1892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regula la prueba de acceso a la universidad para mayores de 45 aos, tendr como objetivo apreciar la madurez e idoneidad de los candidatos para continuar con xito estudios universitarios, as como la capacidad de razonamiento y de expresin escrita, y constar de tres ejercicios: a) Comentario de texto o desarrollo de un tema general de actua- lidad. b) Lengua: castellano. c) Lengua: valenciano. 2. Los candidatos debern realizar una entrevista personal. Del resultado de le entrevista se deber obtener una resolucin de apto como condicin necesaria para la posterior resolucin favorable de admisin del interesado. Num. 6253 / 26.04.2010 15901 Article 16. Instncia de participaci en la prova daccs per a majors de 45 anys 1. La inscripci per a la realitzaci de la prova daccs es realitza- r dacord amb el model de sollicitud que apareix com a annex III en la present orde. 2. En el moment defectuar la inscripci per a la realitzaci de la prova daccs, els candidats manifestaran la titulaci universitria ele- gida. Cap candidat podr presentar-se a ms duna universitat en un mateix curs. 3. Els candidats no podran estar exempts de la realitzaci de cap dels exercicis. No obstant aix, aquells candidats que acrediten tindre reconeguda una minusvalidesa en grau igual o superior al 33% vin- culada a problemes daudici quedaran exempts de la realitzaci de lexercici de valenci. 4. De conformitat amb la instncia presentada pels candidats en el moment dinscriures en esta prova daccs per a majors de 45 anys, en cas de superar-la, els correspondr, a lefecte dingrs en la univer- sitat, nicament la titulaci universitria elegida. Article 17. Temaris de la prova daccs per a majors de 45 anys Els exercicis que componen la prova daccs per a majors de 45 anys es basaran en els temaris de les assignatures Comentari de text dun tema dactualitat, Castell i Valenci que sadjunten en lannex I desta orde. Article 18. Duraci dels exercicis de la prova daccs per a majors de 45 anys La duraci mxima de cada un dels exercicis ser de 60 minuts, excepte la de lexercici de comentari de text dun tema dactualitat, la duraci del qual ser de 75 minuts. Article 19. Qualificaci de la prova daccs per a majors de 45 anys 1. Cada exercici es puntuar amb una qualificaci de zero a deu, completada amb dos xifres decimals, arredonida a la centsima ms prxima, i en cas dequidistncia, a la superior. Cada un dels exer- cicis de la prova rebr una qualificaci independent. La qualificaci final ser el resultat de ponderar la qualificaci destos exercicis de la manera segent: 50% per a lexercici de comentari de text dun tema dactualitat i 25% per a la qualificaci dels dos exercicis restants. 2. La qualificaci final de la prova daccs es determinar amb una puntuaci de zero a deu i expressada amb tres xifres decimals, arredo- nida a la millsima ms prxima, i en cas dequidistncia, a la supe- rior. 3. Es considerar que el candidat ha superat la prova daccs quan obtinga un mnim de cinc punts en la qualificaci final, i no es podr, en cap cas, fer la mitjana quan sobtinga una qualificaci inferior a quatre punts en algun dels tres exercicis. Article 20. Reclamacions a la prova daccs per a majors de 45 anys Els candidats podran presentar reclamaci contra el resultat de la prova per mitj dun escrit raonat dirigit al rector de la universitat cor- responent, en el termini de cinc dies hbils comptats a partir de lende- m de la publicaci de les qualificacions. La resoluci de la reclama- ci posar fi a la via administrativa. DISPOSICI TRANSITRIA NICA Els estudiants que tinguen aprovada la prova daccs a la univer- sitat per a majors de 25 anys amb anterioritat a lentrada en vigor de la present orde podran fer efectiva la matrcula en la universitat i els estudis de qu es tracte, de conformitat amb la normativa anterior cor- responent. Artculo 16. Instancia de participacin en la prueba de acceso para mayores de 45 aos. 1. La inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso se rea- lizar de acuerdo con el modelo de solicitud que aparece como anexo III en la presente orden. 2. En el momento de efectuar la inscripcin para la realizacin de la prueba de acceso, los candidatos manifestarn la titulacin universi- taria elegida. Ningn candidato podr presentarse en ms de una universidad en un mismo curso. 3. Los candidatos no podrn estar exentos de la realizacin de nin- guno de los ejercicios. No obstante lo anterior, aquellos candidatos que acrediten tener reconocida una minusvala en grado igual o superior al 33% vinculada a problemas de audicin quedarn exentos de la reali- zacin del ejercicio de valenciano. 4. De conformidad con la instancia presentada por los candidatos en el momento de inscribirse en esta prueba de acceso para mayores de 45 aos, caso de superarla, les corresponder, a efectos de ingreso en la universidad, nicamente la titulacin universitaria elegida. Artculo 17. Temarios de la prueba de acceso para mayores de 45 aos. Los ejercicios que componen la prueba de acceso para mayores de 45 aos se basarn en los temarios de las asignaturas Comentario de Texto de un Tema de actualidad, Castellano y Valenciano que se adjuntan en el anexo I de esta orden. Artculo 18. Duracin de los ejercicios de la prueba de acceso para mayores de 45 aos. La duracin mxima de cada uno de los ejercicios ser de 60 minutos, excepto la del ejercicio de comentario de texto de un tema de actualidad, cuya duracin ser de 75 minutos. Artculo 19. Calificacin de la prueba de acceso para mayores de 45 aos. 1. Cada ejercicio se puntuar con una calificacin de cero a diez, completada con dos cifras decimales, redondeada a la centsima ms prxima, y en caso de equidistancia, a la superior. Cada uno de los ejercicios de la prueba recibir una calificacin independiente. La calificacin final ser el resultado de ponderar la calificacin de estos ejercicios de la siguiente manera: 50% para el ejercicio de comentario de texto de un tema de actualidad y 25% para la calificacin de los dos ejercicios restantes. 2. La calificacin final de la prueba de acceso se determinar con una puntuacin de cero a diez y expresada con tres cifras decimales, redondeada a la milsima ms prxima, y en caso de equidistancia, a la superior. 3. Se entender que el candidato ha superado la prueba de acceso cuando obtenga un mnimo de cinco puntos en la calificacin final, y no se podr, en ningn caso, hacer la media cuando se obtenga una calificacin inferior a cuatro puntos en alguno de los tres ejercicios. Artculo 20. Reclamaciones a la prueba de acceso para mayores de 45 aos. Los candidatos podrn presentar reclamacin contra el resultado de la prueba, mediante escrito razonado dirigido al rector de la uni- versidad correspondiente, en el plazo de cinco das hbiles contados a partir del da siguiente al de la publicacin de las calificaciones. La resolucin de la reclamacin se realizar pondr fin a la va adminis- trativa. DISPOSICIN TRANSITORIA NICA Los estudiantes que tengan aprobada la prueba de acceso a la uni- versidad para mayores de 25 aos con anterioridad a la entrada en vigor de la presente orden podrn hacer efectiva la matrcula en la uni- versidad y estudios de los que se trate, de conformidad con la normati- va anterior correspondiente. Num. 6253 / 26.04.2010 15902 DISPOSICI DEROGATRIA NICA A lentrada en vigor de la present orde, queda derogada lOrde de 20 de gener de 2006, de la Conselleria dEmpresa, Universitat i Cin- cia, per la qual es regula la prova daccs a la universitat dels majors de 25 anys en lmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV d1 de febrer de 2006). Aix mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix o inferior rang que soposen al que disposa esta orde. DISPOSICI FINAL NICA La present orde entrar en vigor lendem de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valncia, 15 dabril de 2010 El conseller dEducaci ALEJANDRO FONT DE MORA TURN ANNEX I Temaris de les assignatures de les Proves dAccs a la Universitat per als Majors de 25 i 45 anys. 1. ALEMANY 1. Objectius La valoraci del coneixement de la llengua alemanya es basar fonamentalment en textos, per tal com sn fets reals del sistema lin- gstic alemany sorgits en un context determinat. Sn considerats el mitj ms idoni per a perfeccionar ls de la llengua i, per aix, s obvi que les qestions es desenvoluparan en alemany. Els textos hauran de comprendre els camps ms diversos, descripci prpia i de la famlia, lloc de residncia, treball, gustos, hobbys, aficions, dades personals, distribuci dactivitats i temps lliure al llarg del dia, camp semntic del menjar i de la beguda, roba, descripci de lhabitatge i de la ciutat, el cos i les malalties, etc. Daltra banda, al marge que es pressuposa en lalumne una compe- tncia en totes les habilitats lingstiques, a causa del tipus dexamen (escrit) i la seua durada, savaluen dos habilitats bsiques: la com- prensi lectora i lexpressi escrita a un nivell bsic. El text alemany versar sobre una temtica actual. Es proposen, entre altres, els temes segents: referents a lalumne i el seu entorn: descripci prpia i de la famlia, lloc de residncia, treball, gustos, hobbys, aficions, dades personals, distribuci dactivitats i temps lliure al llarg del dia, camp semntic del menjar i de la beguda, roba, descripci de lhabitatge i de la ciutat, el cos i les malalties, etc. La seua extensi ser dunes 200 paraules, i pot estar acompanyat dimatges i fotografies que proporci- onen informaci addicional i faciliten la comprensi del text. Conv preparar-se, per tant, per a la lectura deste tipus de textos i laprofita- ment de la informaci addicional. 2. Temari I. Classes de paraules 1. Determinants: article determinat, indeterminat i indeterminat negatiu. s. 2. Substantius: gnere, nombre. 3. Pronoms personals, possessius i interrogatius: s. 4. Ladjectiu en s atributiu. Gradaci (comparatiu i superlatiu). 5. Preposicions: significat i s. 6. Adverbis: s i comparaci. 7. Afirmaci i negaci: ja, nein, nicht/kein-, doch. 8. Conjuncions de coordinaci i de subordinaci: significat i s. 9. El verb: 9.1 Conjugaci regular, irregular i mixta 9.2 Indicatiu i imperatiu DISPOSICIN DEROGATORIA NICA A la entrada en vigor de la presente orden, queda derogada la Orden de 20 de enero de 2006, de la Conselleria de Empresa, Univer- sidad y Ciencia, por la que se regula la prueba de acceso a la univer- sidad de los mayores de 25 aos en el mbito de la Comunitat Valen- ciana. (DOGV de 1 de febrero de 2006). Asimismo, quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dis- puesto en esta orden. DISPOSICIN FINAL NICA La presente orden entrar en vigor al da siguiente de su publica- cin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 15 de abril de 2010 El conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN ANEXO I Temarios de las asignaturas de las Pruebas de Acceso a la Universidad para los Mayores de 25 y 45 aos 1. ALEMN 1. Objetivos La valoracin del conocimiento de la lengua alemana se basar fundamentalmente en textos, por cuanto son hechos reales del sistema lingstico alemn surgidos en un contexto determinado. Son conside- rados el medio ms idneo para perfeccionar el uso de la lengua y, por ello, es obvio que las cuestiones se desarrollarn en alemn. Los tex- tos debern comprender los campos ms diversos, descripcin propia y de la familia, lugar de residencia, trabajo, gustos, hobbies, aficiones, datos personales, distribucin de actividades y tiempo libre a lo largo del da, campo semntico de comer y bebida, ropa, descripcin de la vivienda y de la ciudad, el cuerpo y las enfermedades, etc. Por otro lado, al margen que se presuponga en el alumno una competencia en todas las destrezas lingsticas, a causa del tipo de examen (escrito) y su duracin, se evalan dos destrezas bsicas: la comprensin lectora y la expresin escrita a un nivel bsico. El texto alemn versar sobre una temtica actual. Se proponen, entre otros, los siguientes temas: referentes al alumno y su entorno: descripcin propia y de la familia, lugar de residencia, trabajo, gustos, hobbies, aficiones, datos personales, distribucin de actividades y tiempo libre a lo largo del da, campo semntico de comer y de la bebida, la ropa, descrip- cin de la vivienda y de la ciudad, el cuerpo y las enfermedades, etc. Su extensin ser de unas 200 palabras, y puede estar acompaado de imgenes y fotografas que proporcionan informacin adicional y faci- litan la comprensin del texto. Conviene prepararse, por lo tanto, para la lectura de este tipo de textos y el aprovechamiento de la informa- cin adicional. 2. Temario I. Clases de palabras 1. Determinantes: artculo determinado, indeterminado e indeter- minado negativo. Uso. 2. Sustantivos: gnero, nmero. 3. Pronombres personales, posesivos e interrogativos: uso. 4. El adjetivo en uso atributivo. Gradacin (comparativo y super- lativo). 5. Preposiciones: significado y uso. 6. Adverbios: uso y comparacin. 7. Afirmacin y negacin: ja, nein, nicht/kein-, doch. 8. Conjunciones coordinantes y subordinantes: significado y uso. 9. El verbo. 9.1 Conjugacin regular, irregular y mixta. 9.2 Indicativo e imperativo. Num. 6253 / 26.04.2010 15903 9.3 Verbs modals: significats i s. Sols els verbs KNNEN, WOLLEN, MSSEN 9.4 Recci verbal: objectes en acusatiu, datiu. II. Sintaxi 1. Oraci principal: oracions enunciatives, interrogatives, excla- matives i exhortatives. 2. Oraci subordinada: dass, adverbials (modals, causals, tempo- rals, finals, etc.), interrogatives indirectes. III. Lxic 1. Formaci de paraules: composici i derivaci. 2. Camps semntics: relacions familiars, els mobles i les parts de la casa, el menjar i la beguda, lexpressi dels verbs i les activitats a laire lliure, el cos hum i les malalties, les parts de la ciutat, la des- cripci fsica de les persones. 3. Avaluaci Lobjectiu de la prova s avaluar la comprensi lectora i la capaci- tat dexpressi escrita bsica. Per a aix sha de partir dun text dunes 200 paraules dextensi. La resposta a les qestions haur de fer-se en alemany sense poder utilitzar diccionaris ni gramtiques. Els exercicis seran del tipus segent: 1. Richtig oder falsch? (Wenn falsch, was ist richtig?) Lexaminand ha de contestar si els enunciats coincidixen amb el text i, en cas contrari, donar la resposta correcta. Este exercici es valo- rar amb 2 punts. 2. Welches Wort hat die Bedeutung? Ha de localitzar-se en el text una paraula o una expressi equiva- lent a la proposada. Lexercici es valorar amb 3 punts. 3. Wie geht es nach 1, 2, 3, 4 weiter? (a, b oder c) Lexaminand ha de seleccionar lopci que continue loraci segons el text proposat. Lexercici es valorar amb 2 punts. 2. BIOLOGIA 1. Objectius Objectius de carcter general (finalistes). Tots els ssers vius mostren una srie de caracterstiques comunes que es manifesten en distints nivells dobservaci. La idea central del programa tracta devidenciar esta unitat del mn vivent. Els organis- mes mostren un patr com pel que fa a la seua composici qumica, les biomolcules, destructura basada en la cllula, de funcionament basat en la uniformitat dels processos qumics implicats en les trans- formacions denergia i en la naturalesa universal del material gentic. Objectius de carcter especfic (instrumental) 1. Comprendre els principals conceptes de la Biologia i la seua articulaci en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen en el seu desenvolupament. 2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, per mitj de la selecci i de laplicaci dels coneixements biolgics relle- vants. 3. Utilitzar amb autonomia les estratgies caracterstiques de la investigaci cientfica (plantejar problemes, formular i contrastar hip- tesis, planificar dissenys experimentals, etc.), i els procediments de la Biologia, per a realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar situacions i fenmens desconeguts. 4. Comprendre la naturalesa de la Biologia i les seues limitacions, aix com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la soci- etat, valorant la necessitat de treballar per a aconseguir una millora de les condicions de vida actuals. 5. Valorar la informaci que procedix de diferents fonts per a for- mar-se una opini prpia, que els permeta expressar-se crticament sobre problemes actuals relacionats amb la Biologia. 6. Comprendre que el desenvolupament de la Biologia suposa un procs canviant i dinmic, mostrant una actitud flexible i oberta davant dopinions diverses. 9.3 Verbos modales: significados y uso. Solo los verbos KNEN, WOLLEN, MSSEN. 9.4 Reccin verbal: objetos en acusativo, dativo. II. Sintaxis 1. Oracin principal: oraciones enunciativas, interrogativas, excla- mativas y exhortativas. 2. Oracin subordinada: dass, adverbiales (modales, causales, tem- porales, finales, etc.), interrogativas indirectas. III. Lxico 1. Formacin de palabras: composicin y derivacin. 2. Campos semnticos: relaciones familiares, los muebles y las partes de la casa, la comida y bebida, expresin de verbos y activida- des al aire libre, el cuerpo humano y las enfermedades, las partes de la ciudad, descripcin fsica de personas. 3. Evaluacin El objetivo de la prueba es evaluar la comprensin lectora y la capacidad de expresin escrita bsica. Para eso se debe partir de un texto de unas 200 palabras de extensin. La respuesta a las cuestiones deber hacerse en alemn sin poder utilizar diccionarios ni gramticas. Los ejercicios sern del siguiente tipo: 1. Richtig oder falsch? (Wenn falsch, was ist richtig?) El examinando debe contestar si los enunciados coinciden con el texto y, en caso contrario, dar la respuesta correcta. Este ejercicio se valorar con 2 puntos. 2. Welches Wort hat die Bedeutung? Debe localizarse en el texto una palabra o una expresin equiva- lente a la propuesta. El ejercicio se valorar con 3 puntos. 3. Wie geht es nach 1, 2, 3, 4 weiter? (a, b oder c) El examinando seleccionar la opcin que contina la oracin segn el texto propuesto. El ejercicio se valorar con 2 puntos. 2. BIOLOGA 1. Objetivos Objetivos de carcter general (finalistas). Todos los seres vivos muestran una serie de caractersticas comu- nes que se ponen de manifiesto a distintos niveles de observacin. La idea central del programa trata de evidenciar esta unidad del mundo viviente. Los organismos muestran un patrn comn en cuanto a su composicin qumica, las biomolculas, de estructura basado en la clula, de funcionamiento basado en la uniformidad de los procesos qumicos implicados en las transformaciones de energa y en la natu- raleza universal del material gentico. Objetivos de carcter especfico (instrumental) 1. Comprender los principales conceptos de la Biologa y su arti- culacin en leyes, teora y modelos, valorando el papel que ejercen en su desarrollo. 2. Resolver problemas que se plantean en la vida cotidiana, selec- cionando y aplicando los conocimientos biolgicos relevantes. 3. Utilizar con autonoma las estrategias caractersticas de la inves- tigacin cientfica (plantear problemas, formular y contrastar hiptesis, planificar diseos experimentales, etc.), y los procedimientos propios de la Biologa, para realizar pequeas investigaciones y, en general, explorar situaciones y fenmenos desconocidos. 4. Comprender la naturaleza de la Biologa y sus limitaciones, as como sus complejas interacciones con la tecnologa y la sociedad, valorando la necesidad de trabajar para lograr una mejora de las con- diciones de vida actuales. 5. Valorar la informacin proveniente de diferentes fuentes para formarse una opinin propia, que les permita expresarse crticamente sobre problemas actuales relacionados con la Biologa. 6. Comprender que el desarrollo de la Biologa supone un proceso cambiante y dinmico, mostrando una actitud flexible y abierta frente a opiniones diversas. Num. 6253 / 26.04.2010 15904 7. Interpretar globalment la cllula com la unitat estructural i fun- cional dels ssers vius, aix com la complexitat de les funcions cel- lulars. 8. Comprendre les lleis i mecanismes inherents a lherncia. 2. Temari 1. Components qumics de la cllula. 2. La cllula. 3. Membranes i transport. 4. Introducci al metabolisme. 5. La respiraci. 6. La fotosntesi. 7. El nucli i la divisi. 8. Gentica molecular. 3. Avaluaci Lalumne haur delegir 5 preguntes de les 8 proposades. Cada pregunta es puntua amb un mxim de 2 punts. En els criteris especfics de correcci es valorar: 1) El coneixement i la comprensi dels continguts de la biologia. 2) La comprensi dels principals conceptes de la biologia i la seua articulaci en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen en el seu desenvolupament. 3) La informaci procedent de diferents fonts per a formar-se una opini prpia, que permeta lalumne expressar-se crticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia. 4) La comprensi de la naturalesa de la biologia i les seues limi- tacions, aix com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat. 5) El coneixement dels processos dinvestigaci cientfica en la biologia. 3. CASTELL 1. Objectius Els continguts seleccionats en el temari de Castell (Llengua Espa- nyola) tenen com a objecte: . Que els estudiants coneguen i apliquen la normativa ortogrfica de la llengua espanyola. . Que coneguen i apliquen les normes gramaticals per a la cons- trucci denunciats correctes. . Que coneguen les categories o les classes de paraules i les classes de construccions gramaticals bsiques, de manera que puguen identifi- car-les en expressions concretes. . Que coneguen els principals procediments de formaci de parau- les en espanyol, aix com alguns dels elements que hi intervenen sovint. . Que coneguen els tipus bsics de relacions de significat entre les paraules, de manera que puguen identificar eixes relacions en casos concrets. 2. Temari I. Ortografia 1. Normes generals sobre ortografia en espanyol. Paraules diferen- ciades per lortografia (hecho/echo). Unitats que sescriuen com una sola paraula o com una combinaci de paraules (sino/si no, aparte, etc.). 2. Accentuaci i puntuaci. 2.1 Normes generals sobre laccentuaci. 2.2 Monosllabs. Paraules compostes. Titla diacrtica. 2.3 La puntuaci. II. Gramtica i lxic 1. Constituents oracionals 1.1 El sintagma nominal i els seus elements: 1.1.1 Substantiu. Gnere i nombre. Aspectes normatius. 1.1.2 Determinants. Concordana i aspectes normatius. 1.1.3 Adjectius. Classes. Graus. Concordana amb el substantiu. 1.1.4 Els pronoms personals. 1.2 El sintagma verbal. 7. Interpretar globalmente la clula como la unidad estructural y funcional de los seres vivos, as como la complejidad de las funciones celulares. 8. Comprender las leyes y mecanismos inherentes a la herencia. 2. Temario 1. Componentes Qumicos de la Clula. 2. La clula. 3. Membranas y transporte. 4. Introduccin al metabolismo. 5. La respiracin. 6. La fotosntesis. 7. El ncleo y la divisin. 8. Gentica molecular. 3. Evaluacin El alumno deber elegir 5 preguntas de las 8 que se le proponen. Cada pregunta se puntuar con un mximo de 2 puntos. En los criterios especficos de correccin se valorar: 1) El conocimiento y la comprensin de los contenidos de biolo- ga. 2) La comprensin de los principales conceptos de la biologa y su articulacin en leyes, teoras y modelos, valorando el papel que ejer- cen en su desarrollo. 3) La informacin procedente de diferentes fuentes para formar- se una opinin propia, que permita al alumno expresarse crticamente sobre problemas actuales relacionados con la biologa. 4) La comprensin de la naturaleza de la biologa y sus limitacio- nes, as como sus complejas interacciones con la tecnologa y la socie- dad. 5) El conocimiento de los procesos de investigacin cientfica en la biologa. 3. CASTELLANO 1. Objetivos Los contenidos seleccionados en el temario de Castellano (Lengua Espaola) tienen como objeto: . Que los estudiantes conozcan y apliquen la normativa ortogrfica de la lengua espaola. . Que conozcan y apliquen las normas gramaticales para la cons- truccin de enunciados correctos. . Que conozcan las categoras o las clases de palabras y clases de construcciones gramaticales bsicas, de manera que puedan identifi- carlas en expresiones concretas. . Que conozcan los principales procedimientos de formacin de palabras en espaol, as como algunos de los elementos que intervie- nen a menudo. . Que conozcan los tipos bsicos de relaciones de significado entre las palabras, de manera que puedan identificar esas relaciones en casos concretos. 2. Temario I. Ortografa 1. Normas generales sobre ortografa en espaol. Palabras diferen- ciadas por la ortografa (hecho/echo). Unidades que se escriben como una sola palabra o como una combinacin de palabras (sino/si no, aparte, etc.). 2. Acentuacin y puntuacin. 2.1 Normas generales sobre la acentuacin. 2.2 Monoslabos. Palabras compuestas. Tilde diacrtica. 2.3 La puntuacin. II. Gramtica y lxico 1. Constituyentes oracionales. 1.1 El sintagma nominal y sus elementos: 1.1.1 Sustantivo. Gnero y nmero. Aspectos normativos. 1.1.2 Determinantes. Concordancia y aspectos normativos. 1.1.3 Adjetivos. Clases. Grados. Concordancia con el sustantivo. 1.1.4 Los pronombres personales. 1.2 El sintagma verbal. Num. 6253 / 26.04.2010 15905 1.2.1 El verb: verbs copulatius i predicatius. Perfrasi verbal. Verbs irregulars i defectius. Aspectes normatius. 1.2.2 Els complements del verb: atribut, complement directe, com- plement indirecte, complement de rgim, predicatiu, complements cir- cumstancials. Tipus de complements circumstancials. La concordana datributs i predicatius. Els pronoms tons com a substituts dels com- plements: aspectes normatius; lasmo, losmo, lesmo. 2. Loraci I 2.1 Concordana del subjecte amb el predicat. Aspectes normatius. 2.2 Classes doracions segons la modalitat o actitud del parlant i segons lestructura. Aspectes normatius. 3. Formaci de paraules: paraules compostes; paraules derivades: prefixos i sufixos; els prstecs lxics. 4. Relacions semntiques: polismia, homonmia, sinonmia, anto- nmia, hiperonmia. Figures retriques: metfora, sincdoque, hipr- bole, etc. 3. Avaluaci Els coneixements dels estudiants savaluaran per mitj dun exa- men que constar de 10 preguntes relacionades amb un text. Dacord amb els objectius plantejats per a esta matria, les pre- guntes tindran com a objecte que els estudiants diferencien, a partir dun text especialment preparat per a lexamen, expressions correctes i incorrectes; que identifiquen incorreccions ortogrfiques i gramaticals; que reconeguen classes de paraules i classes de construccions gramati- cals; que identifiquen procediments de formaci de paraules; que reco- neguen en paraules concretes el significat de prefixos i sufixos ds freqent; que identifiquen relacions semntiques i figures retriques. 4. COMENTARI DE TEXT DUN TEMA DACTUALITAT 1. Objectius Objectius de carcter general (finalistes) Els objectius que es pretenen aconseguir han de conduir fonamen- talment a ladquisici i al desenvolupament de les capacitats de com- prensi de textos amb un nivell mitj alt de continguts i didees, com a ferramenta imprescindible per a accedir als estudis universitaris, per amb criteris de maduresa que conjuguen la capacitat danlisi, de sn- tesi i de valoraci. Objectius de carcter especfic (instrumental) 1. Adquirir, conixer i desenvolupar un vocabulari adequat als futurs estudis universitaris. 2. Comprendre les principals idees i conceptes proposats en el text. 3. Relacionar estes idees i conceptes separant les principals de les secundries proposades en el text. 4. Identificar la naturalesa i lestructuraci del text. 5. Relacionar el text amb el context de la situaci actual. 6. Desenvolupar la capacitat danlisi, sntesi i valoraci del text proposat, amb criteris personals que posen de manifest la maduresa de lexaminand. 2. Estructura i forma de la prova Carcter de la prova. Sobre un text determinat, lexaminand haur de realitzar les activi- tats segents: 1. Escriure un breu resum del contingut del text. 2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text i ressenyar el seu contrari. 3. Realitzar un comentari crtic, general i interdisciplinari sobre el text proposat. 4. Escriure el ttol o identificar el tema de qu tracta el text. El comentari crtic tindr dos parts: En la primera sanalitzar el text en si mateix i sassenyalaran les idees principals, secundries, reiteracions, contradiccions, manipulaci- ons, etc. En la segona sanalitzar el text en relaci amb el punt de vista personal de lexaminand, en el qual es justificar la seua vigncia, el 1.2.1 El verbo: verbos copulativos y predicativos. Perfrasis ver- bal. Verbos irregulares y defectivos. Aspectos normativos. 1.2.2 Los complementos del verbo: atributo, complemento directo, complemento indirecto, complemento de rgimen, predicativo, com- plementos circunstanciales. Tipo de complementos circunstanciales. La concordancia de atributos y predicativos. Los pronombres tonos como sustitutos de los complementos: aspectos normativos; lasmo, losmo, lesmo. 2. La oracin I 2.1 Concordancia sujeto-predicado. Aspectos normativos. 2.2 Clases de oraciones segn la modalidad o actitud del hablante y segn la estructura. Aspectos normativos. 3. Formacin de palabras: palabras compuestas; palabras deriva- das: prefijos y sufijos; los prstamos lxicos. 4. Relaciones semnticas: polisemia, homonimia, sinonimia, anto- nimia, hiperonimia. Figuras retricas: metfora, sincdoque, hiprbo- le, etc. 3. Evaluacin Los conocimientos de los estudiantes se evaluarn por medio de un examen que constar de 10 preguntas relacionadas con un texto. De conformidad con los objetivos planteados para esta materia, las preguntas tendrn como objeto que los estudiantes diferencien, a par- tir de un texto especialmente preparado para el examen, expresiones correctas e incorrectas; que identifiquen incorrecciones ortogrficas y gramaticales; que reconozcan clases de palabras y clases de construc- ciones gramaticales; que identifiquen procedimientos de formacin de palabras; que reconozcan en palabras concretas el significado de prefi- jos y sufijos de uso frecuente; que identifiquen relaciones semnticas y figuras retricas. 4. COMENTARIO DE TEXTO DE UN TEMA DE ACTUALI- DAD 1. Objetivos Objetivos de carcter general (finalistas). Los objetivos que se pretenden lograr deben conducir fundamen- talmente a la adquisicin y al desarrollo de las capacidades de com- prensin de textos con un nivel medio-alto de contenidos e ideas, como herramienta imprescindible para acceder a los estudios univer- sitarios, pero con criterios de madurez que conjuguen la capacidad de anlisis, de sntesis y de valoracin. Objetivos de carcter especfico (instrumental). 1. Adquirir, conocer y desarrollar un vocabulario adecuado a los futuros estudios universitarios. 2. Comprender las principales ideas y conceptos propuestos en el texto. 3. Relacionar estas ideas y estos conceptos separando las principa- les de las secundarias propuestas en el texto. 4. Identificar la naturaleza y la estructuracin del texto. 5. Relacionar el texto con el contexto de la situacin actual. 6. Desarrollar la capacidad de anlisis, de sntesis y de valoracin del texto propuesto, con criterios personales que pongan de manifiesto la madurez del examinando. 2. Estructura y forma de la prueba Carcter de la prueba Sobre un texto determinado, el examinando deber realizar las actividades siguientes: 1. Escribir un breve resumen del contenido del texto. 2. Explicar el significado de frases o trminos que aparezcan en el texto y resear su contrario. 3. Realizar un comentario crtico, general e interdisciplinario sobre el texto propuesto. 4. Escribir el ttulo o identificar el tema del que trata el texto. El comentario crtico tendr dos partes: En la primera parte, se analizar el texto en s mismo y se seala- rn las ideas principales, las ideas secundarias, las reiteraciones, las contradicciones, las manipulaciones, etc. En la segunda parte, se analizar el texto desde el punto de vista personal del examinando, en el que se justificar su vigencia, su inte- Num. 6253 / 26.04.2010 15906 seu inters actual, la seua intenci, a qui va dirigit, els temes que cri- den latenci, etc., per a acabar amb un judici de valor sobre el text i la justificaci deste judici. Normes per a la realitzaci dels exercicis. a) En la preparaci i realitzaci del comentari de text lexami- nand ha doptar entre una de les dos llenges oficials de la Comunitat Valenciana, b) La integraci del comentari de text i de luna o de laltra llengua dins del mateix exercici ha de permetre la valoraci de la maduresa i formaci general de lexaminat, de manera que el treball sobre textos ha de ser leix rector de lactivitat didctica a laula. En este sentit, s necessari vincular el tractament teric a una estratgia docent de prc- tica idiomtica. c) Esta coordinaci proposa que laspirant treballe sobre la llengua (independentment de quina siga), com a instrument de desenvolupa- ment ptim de la seua competncia comunicativa i vehicle de comuni- caci, per al desenvolupament de: 1. Comprensi de conceptes. 2. s de la llengua. 3. Capacitat per a traduir, relacionar, analitzar i sintetitzar. d) El professor ha de treballar sobre un corpus de textos seleccio- nats per professors preparadors. Sincidir preferentment en els mitjans de comunicaci perio- dstics, que contemplen temes tpics dactualitat, que ha de conixer qualsevol persona ben informada. e) Cada text ha de tindre una extensi al voltant de 40 lnies. Lexaminand ha de realitzar les seues prctiques sobre el corpus del text. Els textos de les proves daccs no seran seleccionats neces- sriament de lesmentat corpus, encara que seran equivalents, a fi de salvaguardar la capacitat crtica de lalumne. f) Dins dels criteris generals davaluaci de la prova es qualificar cada una de les matries sobre 10 punts. En cada pregunta apareixe- r la puntuaci concreta que li corresponga, per la qual cosa lalum- ne podr fer-se una millor composici a lhora de desenvolupar el seu propi exercici. 3. Avaluaci Cada una de les activitats rebr la puntuaci segent: 1. Escriure un breu resum del contingut del text: 2 punts. 2. Explicar el significat de frases o termes que apareguen en el text i ressenyar el seu contrari: 3 punts. 3. Realitzar un comentari crtic, general i interdisciplinari sobre el text proposat: 4 punts. 4. Escriure el ttol o identificar el tema de qu tracta el text:1 punt. 5. La puntuaci mxima ser de 10 punts. 5. DIBUIX ARTSTIC 1. Objectius 1. Conixer i distingir els elements conceptuals bsics de les for- mes fent la separaci o labstracci de les seues entitats per a verifi- car-les segons els criteris de funci i de comparaci. 2. Utilitzar les dades visuals amb sentit integrador, comprendre- les com a parts relacionades del conjunt i evidenciar en les imatges la seua escala de valors. 3. Representar amb intenci descriptiva objectiva, de manera no mecnica, i sota un concepte analtic les formes naturals o artificials de lentorn. 4. Comprendre la realitat formal dels objectes com a conseqncia i el reflex de la seua coherncia estructural, latent o explcita. 5. Apreciar la riquesa de possibilitats expressives que contenen potencialment els diversos procediments i tcniques de representaci, aix com els materials i valors crticament, la seua utilitzaci adequada a la finalitat pretesa, reflexionant sobre els aspectes qualitatius parti- culars que originen les imatges, la coherncia entre forma, expressi i contingut. 2. Temari 1. La forma rs actual, su intencin, a quien va dirigido, los temas que llaman la atencin, etc., para acabar con un juicio de valor sobre el texto y la justificacin de este juicio. Normas para la realizacin de los ejercicios. a) En la preparacin y realizacin del comentario de texto el exa- minando debe optar entre una de las dos lenguas oficiales de la Comu- nitat Valenciana. b) La integracin del comentario de texto y de una u otra lengua dentro del mismo ejercicio debe permitir la valoracin de la madurez y formacin general de el examinado, de manera que el trabajo sobre textos debe ser el eje rector de la actividad didctica en el aula. En ese sentido, es necesario vincular el tratamiento terico a una estrategia docente de prctica idiomtica. c) Esta coordinacin propone que el aspirante trabaje sobre la len- gua (independientemente de cualquiera de ellas), como instrumento de desarrollo ptimo de su competencia comunicativa y vehculo de comunicacin, para el desarrollo de: 1. Compresin de conceptos. 2. Uso de la lengua. 3. Capacidad para traducir, relacionar, analizar y sintetizar. d) El profesor debe trabajar sobre un corpus de textos selecciona- dos por profesores preparadores. Se incidir preferentemente en los medios de comunicacin perio- dsticos, que contemplen temas tpicos de actualidad, que debe cono- cer cualquier persona bien informada. e) Cada texto debe tener una extensin de alrededor de 40 lneas. El examinando ha de realizar sus prcticas sobre el corpus del texto. Los textos de las pruebas de acceso no sern seleccionados necesaria- mente del mencionado corpus, aunque sern equivalentes, con el fin de salvaguardar la capacidad crtica del alumno. f) Dentro de los criterios generales de evaluacin de la prueba se calificar cada una de las materias sobre 10 puntos. En cada pregun- ta aparecer la puntuacin concreta que le corresponda, por lo que el alumno podr hacerse una mejor composicin a la hora de desarrollar su propio ejercicio. 2. Evaluacin Cada una de las actividades recibir la siguiente puntuacin: 1. Escribir un breve resumen del contenido del texto: 2 puntos. 2. Explicar el significado de frases o trminos que aparezcan en el texto y resear su contrario: 3 puntos. 3. Realizar un comentario crtico, general e interdisciplinario sobre el texto propuesto: 4 puntos. 4. Escribir el ttulo o identificar el tema de que trata el texto: 1 punto. 5. La puntuacin mxima ser de 10 puntos. 5. DIBUJO ARTSTICO 1. Objetivos 1. Conocer y distinguir los elementos conceptuales bsicos de las formas separando o abstrayendo sus entidades y verificndolas segn criterios de funcin y de comparacin. 2. Utilizar los datos visuales con sentido integrador, comprendin- dolos como partes relacionadas del conjunto y evidenciando en las imgenes su escala de valores. 3. Representar con intencin descriptiva objetiva, de manera no mecnica, y bajo un concepto analtico las formas naturales o artificia- les del entorno. 4. Comprender la realidad formal de los objetos como consecuen- cia y reflejo de su coherencia estructural, latente o explcita. 5. Apreciar la riqueza de posibilidades expresivas que contienen potencialmente los diversos procedimientos y tcnicas de represen- tacin, as como los materiales y valores crticamente, su utilizacin adecuada a la finalidad pretendida, reflexionando sobre los aspectos cualitativos particulares que originan las imgenes, la coherencia entre forma, expresin y contenido. 2. Temario 1. La forma Num. 6253 / 26.04.2010 15907 1.1 Introducci a la terminologia, materials i procediments propis del contingut. 1.2 Elements bsics en la configuraci de la forma. La lnia com a element configurador de formes planes destructura geomtrica senzi- lla, o de formes volumtriques destructura senzilla. Parts vistes i parts ocultes: Proporci entre les parts duna mateixa forma tridimensional. Representaci analtica i representaci sinttica. 2. Les formes associades 2.1 La composici. Proporci entre distintes formes en el pla. 3. El clarobscur 3.1 Introducci a la terminologia, materials i procediments bsics propis del contingut. 3.2 La taca com a element configurador de la forma. 3.3 Importncia del clarobscur per a lexpressi del volum. 3.4 Valoraci tonal. Possibilitats expressives, descriptives, estruc- turals i constructives del clarobscur. 3. Avaluaci La puntuaci de cada exercici estar fixada, en els seus valors per- centuals, en el seu plantejament per al coneixement de lalumne. Amb un repartiment que, contenint tots els criteris de correcci, reforce aquells que sn ms rellevants en cada una de les opcions. Els criteris de correcci estaran agrupats en els tres tems que sexpressen a con- tinuaci. Els tems que resumixen els criteris de correcci ms amunt indicats, i que apareixeran en el plantejament de lexercici dexamen, sn: 1. Encaix, composici i proporcions% 2. Organitzaci de lespai, volum; textures i clarobscur% 3. Expressivitat i tcnica% (1+2+3)= 100% =10 6. DIBUIX TCNIC 1. Objectius . Coneixement de les construccions geomtriques ms elementals utilitzades en dibuix tcnic. . Habilitat suficient en el maneig dels instruments de dibuix per al traat de les construccions geomtriques ms elementals (llapis, regles, escaire, cartab, compassos, plantilles, papers). . Coneixement descales, retolaci i formats normalitzats. . Coneixement bsic dels sistemes i tcniques de representaci. Ms concretament, lalumne ha de tindre prou capacitat de visi espacial; entenent per tal la preparaci necessria per a associar les figures planes que sobtenen per projecci, amb els cossos tridimensi- onals que representen. . Coneixements bsics de normalitzaci. 2. Temari Tema 1. Geometria plana 1.1 Fonaments de Geometria. Perpendicularitat i parallelisme. Operacions amb angles. Llocs geomtrics. Arc capa. 1.2 Construcci de formes poligonals. Triangles. Quadrilters. Elements notables en triangles i quadrilters. Altres formes poligonals regulars. 1.3 Proporcionalitat. Semblana i homotcia. Teorema de Tales. Escales. Construcci descales grfiques. 1.4 Circumferncia. Angles vinculats. Tangncies i enllaos entre circumferncia i rectes. Construcci dovals i ovoides. 1.5 Transformacions geomtriques. Translaci. Gir. Simetries. 1.6 Corbes cniques. Estudi grfic i traat de cniques. Traat de tangents a lellipse. Tema 2. Sistemes de representaci. 2.1 Sistema didric: Representaci dels elements fonamentals. Per- tinences i interseccions. Parallelisme i perpendicularitat. 2.2 Representaci de poliedres. Pirmides i prismes. Superfcies de revoluci. Cons i cilindres. Seccions planes. 2.3 Sistemes axonomtrics: Axonometria ortogonal i obliqua. Coe- ficients de reducci. Representaci dels elements fonamentals. Pers- pectiva axonomtrica de slids. 1.1 Introduccin a la terminologa, materiales y procedimientos propios del contenido. 1.2 Elementos bsicos en la configuracin de la forma. La lnea como elemento configurador de formas planas de estructura geomtri- ca sencilla, o de formas volumtricas de estructura sencilla. Partes vis- tas y partes ocultas: Proporcin entre las partes de una misma forma tridimensional. Representacin analtica y representacin sinttica. 2. Las formas asociadas 2.1 La composicin. Proporcin entre distintas formas en el plano. 3. El claroscuro 3.1 Introduccin a la terminologa, materiales y procedimientos bsicos propios del contenido. 3.2 La mancha como elemento configurador de la forma. 3.3 Importancia del claroscuro para la expresin del volumen. 3.4 Valoracin tonal. Posibilidades expresivas, descriptivas, estruc- turales y constructivas del claroscuro. 3. Evaluacin La puntuacin de cada ejercicio estar fijada, en sus valores por- centuales, en su planteamiento para el conocimiento del alumno. Con un reparto que, conteniendo todos los criterios de correccin, refuerce los que son relevantes en cada una de las opciones. Los criterios de correccin estarn agrupados en los tres tems que se expresan a con- tinuacin: Los tems que resumen los criterios de correccin indicados, y que aparecen en el planteamiento del ejercicio de examen son: 1. Encaje, composicin y proporciones% 2. Organizacin del espacio, volumen; texturas y claroscuro% 3. Expresividad tcnica% (1+2+3)=100%=10 6. DIBUJO TCNICO 1. Objetivos Conocimiento de las construcciones geomtricas ms elementales utilizadas en dibujo tcnico. Habilidad suficiente en el manejo de los instrumentos de dibujo para el trazado de las construcciones geomtricas ms elementales (lpices, reglas, escuadra, cartabn, compases, plantillas, papeles). Conocimiento de escalas, rotulacin y formatos normalizados. Conocimiento bsico de los sistemas y tcnicas de representacin. Ms concretamente, el alumno debe tener suficiente capacidad de visin espacial; entendiendo por tal la preparacin necesaria para aso- ciar las figuras planas que se obtienen por proyeccin, con los cuerpos tridimensionales que representan. Conocimientos bsicos de normalizacin. 2. Temario Tema 1. Geometra plana 1.1 Fundamentos de Geometra. Perpendicularidad y paralelismo. Operaciones con ngulos. Lugares geomtricos. Arco capaz. 2.2 Construccin de formas poligonales. Tringulos. Cuadrilteros. Elementos notables en tringulos y cuadrilteros. Otras formas poligo- nales regulares. 2.3 Proporcionalidad. Semejanza y homotecia. Teorema de Tales. Escalas. Construccin de escalas grficas. 2.4 Circunferencia. ngulos vinculados. Tangencias y enlaces entre circunferencia y rectas. Construccin de valos y ovoides. 2.5 Transformaciones geomtricas. Traslacin. Giro. Simetras. 2.6 Curvas cnicas. Estudio grfico y trazado de cnicas. Trazado de tangentes a la elipse. Tema 2. Sistemas de Representacin 1.1 Sistema didrico: Representacin de los elementos fundamen- tales. Pertenencias e intersecciones. Paralelismo y perpendicularidad. 1.2 Representacin de poliedros. Pirmides y prismas. Superficies de revolucin. Conos y cilindros. Secciones planas. 1.3 Sistemas axonomtricos: Axonometra ortogonal y oblicua. Coeficientes de reduccin. Representacin de los elementos funda- mentales. Perspectiva axonomtrica de slidos. Num. 6253 / 26.04.2010 15908 Tema 3. Normalitzaci i croquis 3.1 Presentaci dels dibuixos. Formats. Tipus de lnies. Retolaci. El croquis a m alada. 3.2 Principis de representaci. Representaci normalitzada de vis- tes. Representaci normalitzada de talls. Acotaci normalitzada. 3. Avaluaci Estructura de la prova Es proposaran tres exercicis: . Un del tema 1. . Un del tema 2. . Un del tema 3. En cada un dels exercicis figurar la puntuaci mxima. Hauran de resoldres els tres exercicis: el del tema 1, el del tema 2 i el del tema 3. Criteris de correcci. Als coneixements i procediments descrits en lapartat Objectius, sha dafegir la necessitat que lestudiant adopte les actituds necessri- es per a treballar amb exactitud, orde i netedat. Es valoraran el rigor grfic del procs; la claredat, precisi i pul- critud del dibuix; el procs de resoluci i construcci grfica i el seu resultat final, utilitzant distints grossors en el traat. Per a unificar els criteris de qualificaci, en lavaluaci de la prova, la proposta anir acompanyada dels corresponents criteris espe- cfics de correcci. 7. FILOSOFIA 1. Objectius El programa de Filosofia est concebut perqu la seua preparaci supose una familiaritzaci amb la lectura de textos filosfics aix com amb el llenguatge conceptual que utilitzem, fins i tot sense adonar- nos-en, en les societats de tradici hellenstica. Un llenguatge amb qu valorem, seleccionem, classifiquem o ordenem els problemes de la vida, del pensament o del cosmos. Conceptes com els de subjec- te, tica, moral, responsabilitat ciutadana i poltica, prcti- ca, observaci, pactes constitucionals, drets humans, Du... sn impensables sense la filosofia. Els objectius fonamentals deste programa seran en conseqncia: Comprendre problemes filosfics que han sorgit al llarg de la Hist- ria, emprant amb propietat els conceptes i termes apareguts en la seua anlisi i discussi. Integrar els diversos mbits de lexperincia huma- na, relacionant conceptes i problemes de distints camps de la cultura i de diferents forma de saber. Analitzar textos filosfics, identificant els problemes que plantegen, aix com valorant crticament els sup- sits, els arguments i les solucions proposades. Argumentar i expressar, adoptant un punt de vista filosfic, el pensament propi de forma oral o escrita amb claredat i coherncia, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions a travs del dileg. I, finalment, utilitzar procediments bsics per al treball intellectual (busca dinformaci, contrastaci, anlisi, sntesi i avaluaci crtica desta), valorant el rigor en el plante- jament i en la soluci dels problemes terics i prctics. 2. Temari I. Filosofia grega Introducci: histria i filosofia Tema 1. Antropologia platnica i vida filosfica Text bsic de lectura: Fed de Plat. II. Filosofia medieval Tema 2. La complexa relaci entre ra i fe Text bsic de lectura: Summa contra gentils de Toms dAquino. III. Filosofia moderna Tema 3. El subjecte de lpoca moderna i lautonomia de la ra Text bsic de lectura: El discurs del mtode de Ren Descartes. IV. Filosofia contempornia Tema 4. Redefinici del concepte de filosofia des del raciovitalis- me Text bsic de lectura: Qu es filosofa? de Jos Ortega y Gasset. Tema 3. Normalizacin y Croquizacin 3.2 Presentacin de los dibujos. Formatos. Tipos de lneas. Rotula- cin. El croquis a mano alzada. 3.2 Principios de representacin. Representacin normalizada de vistas. Representacin normalizada de cortes. Acotacin normalizada. 3. Evaluacin Estructura de la prueba: Se propondrn tres ejercicios: Uno del tema 1 Uno del tema 2 Uno del tema 3 En cada uno de los ejercicios figurar la puntuacin mxima. Debern resolverse los tres ejercicios: el del tema1, el del tema 2 y el del tema 3. Criterios de correccin: A los conocimientos y procedimientos descritos en el apartado Objetivos, se debe aadir la necesidad de que el estudiante adopte las actitudes necesarias para trabajar con exactitud, orden y limpieza. Se valorarn el rigor grfico del proceso; la claridad, precisin y pulcritud del dibujo; el proceso de resolucin y construccin grfica y su resultado final, utilizando distintos grosores en el trazado. Para unificar los criterios de calificacin, en la evaluacin de la prueba, la propuesta ir acompaada de los correspondientes criterios especficos de correccin. 7. FILOSOFA 1. Objetivos El programa de Filosofa est concebido para que su preparacin suponga una familiarizacin con la lectura de textos filosficos as como con el lenguaje conceptual que utilizamos incluso sin darnos cuenta de eso en las sociedades de tradicin helenstica. Un lenguaje con el que valoramos, seleccionamos, clasificamos u ordenamos los problemas de la vida, del pensamiento o del cosmos. Conceptos como los de sujeto, tica, moral, responsabilidad ciudadana y pol- tica, prctica, observacin, pactos constitucionales, derechos humanos, Dios... son impensables sin la filosofa. Los objetivos fundamentales de este programa sern en conse- cuencia: Comprender problemas filosficos que han surgido a lo largo de la Historia, empleando con propiedad los conceptos y trminos apa- recidos en su anlisis y discusin. Integrar los diversos mbitos de la experiencia humana, relacionando conceptos y problemas de distintos campos de la cultura y de diferentes formas del saber. Analizar tex- tos filosficos, identificando los problemas que plantean, as como valorando crticamente los supuestos, los argumentos y las soluciones propuestas. Argumentar y expresar, adoptando un punto de vista filo- sfico, el pensamiento propio de forma oral o escrita con claridad y coherencia, contrastndolo con otras posiciones y argumentaciones a travs del dilogo. Y, finalmente, utilizar procedimientos bsicos para el trabajo intelectual (bsqueda de informacin, contrastacin, anli- sis, sntesis y evaluacin crtica de esta), valorando el rigor en el plan- teamiento y en la solucin de los problemas tericos y prcticos. 2. Temario I. Filosofa griega Introduccin: historia y filosofa Tema 1. Antropologa platnica y vida filosfica Texto bsico de lectura: Fedn de Platn. II. Filosofa medieval Tema 2. La compleja relacin entre razn y fe Texto bsico de lectura: Summa contra gentiles de Toms de Aquino. III. Filosofa moderna Tema 3. El sujeto de la poca moderna y la autonoma de la razn Texto bsico de lectura: El discurso del mtodo de Ren Descar- tes. IV. Filosofa contempornea Tema 4. Redefinicin del concepto de filosofa desde el raciovita- lismo Texto bsico de lectura: Qu es filosofa? de Jos Ortega y Gas- set. Num. 6253 / 26.04.2010 15909 Tema 5. Redefinici del concepte de filosofia des de lanlisi del llenguatge Text bsic de lectura: Assajos filosfics de Bertrand Russell. 3. Avaluaci La prova dexamen es realitzar partint de les lectures del progra- ma. La seua realitzaci constar de dos parts: La primera ser un comentari sobre un fragment dun dels textos, amb un valor mxim de 7 punts, i la segona, un qestionari de preguntes relatives a ls dal- tres tants termes filosfics que, o b poden figurar en el text a comen- tar, o b en lobra de la qual sextrau el text, amb un valor mxim de 3 punts. 8. FSICA 1. Objectius Proporcionar a lestudiant una visi mplia i moderna del cos de la Fsica. Lestudi dels continguts proposats ha destar dirigit, fona- mentalment, cap a la comprensi dels conceptes fsics i a la seua apli- caci en casos senzills. Es tracta de suavitzar limpacte de la comple- xitat matemtica apellant a arguments fsics intutius i, per tant, fent completament assequible lassignatura a estudiants amb una formaci escassa en matemtiques. Sempre que siga possible amb exemples reals on resulta factible utilitzar la intuci fsica. Estos exemples reals perseguixen com a objectiu eliminar la idea preconcebuda que la Fsi- ca s una disciplina merament acadmica allunyada de la tecnologia i la realitat quotidiana. 2. Temari Tema 1. Magnituds fsiques Magnituds fsiques. Sistema internacional dunitats. La mesura en Fsica: ordes de magnitud i estimaci derrors. Magnituds escalars i vectorials. Operacions amb vectors. Tema 2. Cinemtica Sistemes de referncia. Vector de posici, velocitat i acceleraci. Moviments: uniforme, uniformement accelerat i circular. Tema 3. Dinmica Forces en la Naturalesa: interaccions fonamentals. Lleis de New- ton. Quantitat de moviment. Forces elstiques i de fregament. Tema 4. Energia Treball i energia. Energia cintica. Energia potencial. Conservaci de lenergia mecnica. Potncia. Tema 5. Gravitaci Concepte de camp gravitatori. Llei de gravitaci universal. Poten- cial gravitatori. Energia potencial gravitatria. Aplicacions a lestudi del moviment de planetes i satllits. Tema 6. Vibracions i ones Moviment oscillatori: loscillador harmnic. Fenmens ondula- toris: velocitat de propagaci. Ones longitudinals i transversals. Ones harmniques unidimensionals: equaci dones. Tema 7. Electrosttica Crrega elctrica. Llei de Coulomb. Camp i potencial electrosttic en el buit. Camp i potencial creats per una o diverses crregues puntu- als. Tema 8. Corrent elctric Intensitat de corrent. Llei dOhm: resistncia elctrica. Llei de Joule. Fora electromotriu: generadors elctrics. 3. Avaluaci Lexamen constar de 5 qestions. Cada qesti es qualifica- r sobre 2 punts. Es valorar prioritriament laplicaci raonada dels principis i les lleis de la Fsica, el plantejament, el desenvolupament i la discussi dels resultats obtinguts. Els errors numrics tindran una importncia secundria. Lestudi dels continguts proposats ha destar dirigit, fonamental- ment, cap a la comprensi dels conceptes fsics i la seua aplicaci en casos senzills. Tema 5. Redefinicin del concepto de filosofa desde el anlisis del lenguaje Texto bsico de lectura: Ensayos filosficos de Bertrand Russell. 3. Evaluacin La prueba de examen se realizar a partir de las lecturas del pro- grama. Su realizacin constar de dos partes: La primera ser un comen- tario sobre un fragmento de uno de los textos, con un valor mximo de 7 puntos, y la segunda, un cuestionario de preguntas relativas al uso de otros tantos trminos filosficos que, o bien pueden figurar en el texto a comentar, o bien en la obra de la que es parte el texto, con un valor mximo de 3 puntos. 8. FSICA 1. Objetivos Proporcionar al estudiante una visin amplia y moderna del cuerpo de la Fsica. El estudio de los contenidos propuestos debe estar dirigi- do, fundamentalmente, hacia la comprensin de los conceptos fsicos y a su aplicacin en casos sencillos. Se trata de suavizar el impacto de la complejidad matemtica apelando a argumentos fsicos intuiti- vos y, por lo tanto, haciendo completamente asequible la asignatura a estudiantes con una formacin escasa en matemticas. Siempre que sea posible con ejemplos reales donde resulta factible utilizar la intui- cin fsica. Estos ejemplos reales persiguen como objetivo eliminar la idea preconcebida que la Fsica es una disciplina meramente acadmi- ca alejada de la tecnologa y la realidad cotidiana. 2. Temario Tema 1. Magnitudes Fsicas Magnitudes fsicas. Sistema internacional de unidades. La medida en Fsica: rdenes de magnitud y estimacin de errores. Magnitudes escalares y vectoriales. Operaciones con vectores. Tema 2. Cinemtica Sistemas de referencia. Vector de posicin, velocidad y acelera- cin. Movimientos: uniforme, uniformemente acelerado y circular. Tema 3. Dinmica Fuerzas en la Naturaleza: interacciones fundamentales. Leyes de Newton. Cantidad de movimiento. Fuerzas elsticas y de rozamiento. Tema 4. Energa Trabajo y energa. Energa cintica. Energa potencial. Conserva- cin de la energa mecnica. Potencia. Tema 5. Gravitacin Concepto de campo gravitatorio. Ley de gravitacin universal. Potencial gravitatorio. Energa potencial gravitatoria. Aplicaciones al estudio del movimiento de planetas y satlites. Tema 6. Vibraciones y ondas Movimiento oscilatorio: el oscilador armnico. Fenmenos ondu- latorios: velocidad de propagacin. Ondas longitudinales y transversa- les. Ondas armnicas unidimensionales: ecuacin de ondas. Tema 7. Electrosttica Carga elctrica. Ley de Coulomb. Campo y potencial electrost- tico en el vaco. Campo y potencial creados por una o diversas cargas puntuales Tema 8. Corriente Elctrica Intensidad de corriente. Ley de Ohm: resistencia elctrica. Ley de Joule. Fuerza electromotriz: generadores elctricos. 3. Evaluacin El examen constar de 5 cuestiones. Cada cuestin se calificar sobre 2 puntos. Se valorar prioritariamente la aplicacin razonada de los principios y las leyes de la Fsica, el planteamiento, el desarrollo y la discusin de los resultados obtenidos. Los errores numricos tendrn una importancia secundaria. El estudio de los contenidos propuestos debe estar dirigido, funda- mentalmente, hacia la comprensin de los conceptos fsicos y su apli- cacin en casos sencillos. Num. 6253 / 26.04.2010 15910 9. FRANCS 1. Objectius Es tracta de demostrar la capacitat de comprensi lectora de tex- tos de carcter general duna longitud que no excedir les 250 parau- les. La dita capacitat implica saber reconstruir el sentit general dun text tenint en compte el context i la intenci de lautor a partir de les empremtes lingstiques del text. 2. Carcter de la prova Els continguts es formulen en termes de destreses de comprensi escrita, donades les caracterstiques de la prova: . Saber extraure les idees essencials dun text per a adonar-se del seu significat i el seu sentit globals. . Ser capa didentificar lopini de lautor i la seua intenci. . Ser capa de deduir el sentit de paraules dun text a partir del context. . Identificar el sentit de paraules i expressions del text trobant les equivalncies entre distintes formulacions. . Utilitzar els fenmens globals dorganitzaci textual per a cons- truir el significat i el sentit del text: ttol, relaci entre el principi i el final del text, disposici en pargrafs i enllaos entre els pargrafs. 3. Avaluaci La prova de Llengua Estrangera Francs versar noms sobre aspectes relatius a la capacitat de comprensi escrita. La dita capaci- tat savaluar a partir de distintes preguntes sobre un text de 200-250 paraules. Els textos correspondran a lmbit de la comunicaci gene- ral i quotidiana, textos de divulgaci cientfica en revistes i peridics dmplia difusi, articles dopini en la premsa recent, notcies, etc. Es tractar de textos que no comporten especial dificultat retrica ni lxic especialitzat. La prova constar dels apartats segents: . 2 preguntes de comprensi global . 1 pregunta en termes de selecci verdader o fals. . 1 pregunta de selecci del tipus dopci mltiple. . 1 pregunta de lxic consistent a trobar en el text sinnims o hipe- rnims de certes paraules o expressions. . 1 pregunta de lxic consistent a identificar les paraules o expres- sions equivalents dentre diverses propostes, dacord amb el sentit del text. Sobre un barem de 10 punts, cada un dels apartats tindr un valor de 2 punts. Les preguntes de comprensi global seran contestades en francs, encara que en la correcci no es penalitzaran les faltes dexpressi. Es valorar la competncia de comprensi tenint especialment en compte la capacitat de captar i de reconstruir la coherncia global del text, aix com destablir les relacions de coreferncia lxica. Es pren- dr tamb en consideraci la capacitat de comprendre els aspectes implcits indispensables per a interpretar el sentit del text. 10. GEOGRAFIA 1. Objectius . Identificar i comprendre els elements bsics de lorganitzaci ter- ritorial dEspanya, utilitzant conceptes, procediments, destreses espe- cficament geogrfiques, per a explicar lespai com una realitat din- mica, diversa i complexa, en la qual intervenen mltiples factors. . Conixer el marc fsic general dEspanya. . Comprendre la composici social dEspanya a partir de lestudi de la seua dinmica demogrfica i analitzar lestructura territorial dels diferents sectors econmics i les seues conseqncies sobre la societat i el medi ambient. . Entendre els desequilibris regionals i el paper dEspanya en la Uni Europea. . Relacionar tots estos components amb les variables espai i temps. 2. Temari 9. FRANCS 1. Objetivos Se trata de demostrar la capacidad de comprensin lectora de tex- tos de carcter general de una longitud que no exceder las 250 pala- bras. Dicha capacidad implica saber reconstruir el sentido general de un texto teniendo en cuenta el contexto y la intencin del autor a partir de las huellas lingsticas del texto. 2. Carcter de la prueba Los contenidos se formulan en trminos de destrezas de compren- sin escrita, dadas las caractersticas de la prueba: Saber extraer las ideas esenciales de un texto para darse cuenta de su significado y su sentido globales. Ser capaz de identificar la opinin del autor y su intencin. Ser capaz de deducir el sentido de las palabras de un texto a partir del contexto. Identificar el sentido de las palabras y las expresiones del texto encontrando las equivalencias entre distintas formulaciones. Utilizar los fenmenos globales de organizacin textual para cons- truir el significado y el sentido del texto: ttulo, relacin entre el prin- cipio y el final del texto, disposicin en prrafos y enlaces entre los prrafos. 3. Evaluacin La prueba de Lengua Extranjera Francs versar solo sobre aspec- tos relativos a la capacidad de comprensin escrita. Dicha capacidad se evaluar a partir de distintas preguntas sobre un texto de 200-250 pala- bras. Los textos correspondern al mbito de la comunicacin general y cotidiana, textos de divulgacin cientfica en revistas y peridicos de amplia difusin, artculos de opinin en la prensa reciente, noticias, etc. Se tratar de textos que no comporten especial dificultad ret- rica ni de lxico especializado. La prueba constar de los apartados siguientes: 2 preguntas de comprensin global 1 pregunta en trminos de seleccin verdadero o falso 1 pregunta de seleccin del tipo de opcin mltiple. 1 pregunta de lxico consistente en encontrar en el texto sinnimos o hipernimos de ciertas palabras o expresiones. 1 pregunta de lxico consistente en identificar las palabras o expresiones equivalentes de entre diversas propuestas, de acuerdo con el sentido del texto. Sobre un baremo de 10 puntos, cada uno de los apartados tendr un valor de 2 puntos. Las preguntas de comprensin global se contestarn en francs, aunque en la correccin no se penalizarn las faltas de expresin. Se valorar la competencia de comprensin teniendo especialmente en cuenta su capacidad de captar y de reconstruir la coherencia global del texto, as como de establecer las relaciones de correferencia lxica. Se tendr en consideracin la capacidad de comprender los aspectos implcitos indispensables para interpretar el sentido del texto. 10. GEOGRAFA 1. Objetivos . Identificar y comprender los elementos bsicos de la organiza- cin territorial de Espaa, utilizando conceptos, procedimientos, des- trezas especficamente geogrficas, para explicar el espacio como una realidad dinmica, diversa y compleja, en la que intervienen mltiples factores. . Conocer el marco fsico general de Espaa. . Comprender la composicin social de Espaa a partir del estudio de su dinmica demogrfica y analizar la estructura territorial de los diferentes sectores econmicos y sus consecuencias sobre la sociedad y el medio ambiente. . Entender los desequilibrios regionales y el papel de Espaa en la Unin Europea. . Relacionar todos estos componentes con las variables espacio y tiempo. 2. Temario Num. 6253 / 26.04.2010 15911 1. Identificaci i contextualitzaci del territori espanyol Lespai geogrfic espanyol. Lorganitzaci politicoadministrativa dEspanya. Espanya en el context europeu i mundial. 2. El relleu espanyol Les roques. Grans unitats morfoestructurals del relleu espanyol. 3. La varietat climtica Factors i elements del clima. Tipus de clima a Espanya. 4. Laigua Les conques hidrogrfiques. Caracterstiques de la xarxa fluvial. Utilitzaci i gesti dels recursos hdrics. 5. Els paisatges vegetals. Factors condicionants de la vegetaci: clima i sl (litologia). Els paisatges vegetals ocenics. Els paisatges vegetals mediterranis. Els paisatges vegetals de les illes Canries i zones dalta muntanya. 6. La poblaci espanyola Evoluci recent de la poblaci espanyola. Moviment natural i moviments migratoris. Estructura de la poblaci. La distribuci de la poblaci i desequilibris espacials. 7. El poblament Tipus de poblament: concentrat i dispers. El procs durbanitzaci i la seua incidncia en lestructura urbana. Les aglomeracions urbanes. El sistema de ciutats espanyol. 8. Les activitats del sector primari Lactivitat agrria. Factors fsics i humans que la condicionen. La producci agrcola, ramadera i forestal. Problemes de lactivitat agr- ria. El paper de la Uni Europea en lordenaci de lespai rural. Lac- tivitat pesquera. 9. Lactivitat industrial Les matries primeres i les fonts denergia. Etapes recents de la industrialitzaci espanyola. Distribuci regional dels principals sectors industrials. Problemes de la indstria i poltiques industrials. 10. Les activitats terciries Activitats i importncia del sector terciari. El transport i la verte- braci territorial. El turisme. La repercussi socioeconmica i ambien- tal. Lactivitat comercial. 11. La interacci entre el medi fsic i la societat: el repte del desen- volupament sostenible a Espanya. Els problemes mediambientals (contaminaci, erosi, sobreexplo- taci de recursos, acumulaci de residus...). Riscos naturals. Poltiques mediambientals. 12. Els desequilibris territorials a Espanya i al conjunt de la Uni Europea. Els desequilibris entre les distintes regions espanyoles. Poltiques de reequilibri regional. Els desequilibris territorials a Europa. El repte duna Europa unida. 3. Avaluaci Lavaluaci es realitzar per mitj dun examen en qu sha de contestar correctament, a partir del material subministrat (textos, mapes o grfics), quatre preguntes o qestions relacionades amb este material i relatives als continguts del temari oficial. Cada pregunta tin- dr un valor de 2,5 punts. 11. HISTRIA 1. Objectius Lobjectiu del temari s proporcionar un coneixement general dels grans processos de canvi social i econmic, les grans transformacions poltiques, levoluci dels moviments socials i del pensament poltic durant el perode contemporani, transformacions totes estes que ajuden a explicar la configuraci del mn actual. En este sentit, lanlisi de processos amplis t prioritat sobre el desenvolupament de continguts detallats. Daltra banda, la perspectiva danlisi centra la seua atenci en la histria europea i en la projecci internacional deixos processos. 2. Temari 1. El segle de les revolucions burgeses (1770-1870). 1. Identificacin y contextualizacin del territorio espaol El espacio geogrfico espaol. La organizacin poltico-adminis- trativa de Espaa. Espaa en el contexto europeo y mundial. 2. El relieve espaol Las rocas. Grandes unidades morfoestructurales del relieve espa- ol. 3. La variedad climtica Factores y elementos del clima. Tipo de clima en Espaa. 4. El agua. Las cuencas hidrogrficas. Caractersticas de la red fluvial. Utili- zacin y gestin de los recursos hdricos. 5. Los paisajes vegetales Factores condicionantes de la vegetacin: clima y suelo (litolo- ga). Los paisajes vegetales ocenicos. Los paisajes vegetales medi- terrneos. Los paisajes vegetales de las Islas Canarias y zonas de alta montaa. 6. La poblacin espaola Evolucin reciente de la poblacin espaola. Movimiento natural y movimientos migratorios. Estructura de la poblacin. La distribucin de la poblacin y desequilibrios espaciales. 7. La poblacin Tipos de poblacin: concentrado y disperso. El proceso de urba- nizacin y su incidencia en la estructura urbana. Las aglomeraciones urbanas. El sistema de ciudades espaol. 8. Las actividades del sector primario La actividad agraria. Factores fsicos y humanos que la condi- cionan. La produccin agrcola, ganadera y forestal. Problemas de la actividad agraria. El papel de la Unin Europea en la ordenacin del espacio rural. La actividad pesquera. 9. La actividad industrial Las materias primas y las fuentes de energa. Etapas recientes de la industrializacin espaola. Distribucin regional de los principales sectores industriales. Problemas de la industria y polticas industriales. 10. Las actividades terciarias Actividades e importancia del sector terciario. El transporte y la vertebracin territorial. El turismo. La repercusin socioeconmica y ambiental. La actividad comercial. 11. La interaccin entre el medio fsico y la sociedad: el reto del desarrollo sostenible en Espaa Los problemas medioambientales (contaminacin, erosin, sobre- explotacin de recursos, acumulacin de residuos...). Riesgos natura- les. Polticas medioambientales. 12. Los desequilibrios territoriales en Espaa y en el conjunto de la Unin Europea. Los desequilibrios entre las distintas regiones espaolas. Polticas de reequilibrio regional. Los desequilibrios territoriales en Europa. El reto de una Europa unida. 3. Evaluacin La evaluacin se realizar por medio de un examen en el que se debe contestar correctamente, a partir del material suministrado (tex- tos, mapas o grficos), a cuatro preguntas o cuestiones relacionadas con este material y relativas a los contenidos del temario oficial. Cada pregunta tendr un valor de 2,5 puntos. 11. HISTORIA 1. Objetivos El objetivo del temario es proporcionar un conocimiento general de los grandes procesos de cambio social y econmico, las grandes transformaciones polticas, la evolucin de los movimientos sociales y del pensamiento poltico durante el perodo contemporneo, transfor- maciones que ayudan a explicar la configuracin del mundo actual. En este sentido, el anlisis de procesos amplios tiene prioridad sobre el desarrollo de contenidos pormenorizados. Por otro lado, la perspectiva de anlisis centra su atencin en la historia europea y en la proyeccin internacional de esos procesos. 2. Temario 1. El siglo de las revoluciones burguesas (1770-1870) Num. 6253 / 26.04.2010 15912 La revoluci francesa. Limperi napolenic. LEuropa de la Res- tauraci. Les revolucions liberals i lauge dels nacionalismes. 2. La revoluci industrial. Revoluci agrria i canvi demogrfic. La industrialitzaci. La societat de classes i lauge dels moviments obrers. La segona revolu- ci industrial i lexpansi del capitalisme. 3. Colonialisme i imperialisme. LAnglaterra victoriana i limperi colonial angls. La colonitzaci dsia. El repartiment dfrica. 4. LEuropa de la Gran Guerra. La I Guerra Mundial. La revoluci russa. La gran depressi dels anys 30. Feixismes i nacionalsocialisme. 5. La II Guerra Mundial i la Guerra Freda. El desenvolupament del conflicte mundial i les seues conseqnci- es. La Guerra Freda i la poltica de blocs. 6. Els processos de descolonitzaci. La descolonitzaci del mn islmic i el conflicte araboisraeli. Vietnam i el sud-est asitic. Els pa- sos no alineats. 7. Un nou orde mundial La fi del socialisme real a Europa i el nou orde mundial. La Uni Europea. La globalitzaci i les seues conseqncies. 3. Avaluaci Estructura de lexamen Exposici dun tema a elegir entre dos proposats, seguint els ep- grafs que componen cada un dels temes. Extensi aproximada duns tres o quatre folis. Criteris davaluaci . Coneixement i comprensi dels principals processos histrics, amb referncia als principals fets i dates. . Capacitat darticulaci dels arguments i utilitzaci dun vocabu- lari histric adequat. . Capacitat danlisi crtica. . Claredat expositiva i ortografia correcta. . Valoraci dels continguts previstos en el programa oficial de la prova. . Utilitzaci adequada dels conceptes i de les categories histri- ques. . Capacitat dargumentaci i de redacci. . Precisi en les contestacions. 12. ANGLS 1. Objectius Lobjectiu general de la prova dangls s garantir que lalumne possex un domini elemental de la llengua anglesa. 2. Temari 1. El nom i el sintagma nominal: Els noms comptables i incompta- bles. Els noms collectius. La formaci del nom. La formaci del plu- ral. El gnere. 2. El cas possessiu: el genitiu sax. El genitiu preposicional. 3. Ladjectiu: adjectius atributius i predicatius. Lorde dels adjec- tius. Els graus de ladjectiu. Els modificadors de ladjectiu: ladverbi. Els numerals. 4. Els determinants: larticle determinat. s i omissi de larti- cle determinat. Larticle indefinit. s i omissi de larticle indefinit. Determinants identificadors, quantificadors i mixtos. Els quantifica- dors de xicoteta i gran quantitat. 5. El pronom i loraci de relatiu: els pronoms personals subjecte i objecte. Els demostratius. Els possessius. Els pronoms recprocs. Els pronoms i determinants interrogatius. Els pronoms relatius i els seus antecedents. Les oracions de relatiu. Els pronoms indefinits. 6. El verb i loraci simple: el verb i les seues classes. La formaci del verb. El sintagma verbal. Lestructura de loraci simple. Els com- plements del verb. Els modes. Limperatiu. Linfinitiu. El gerundi i el participi de present. El participi de passat. 7. Els verbs especials: auxiliars i modals. Estructura del nucli ver- bal complex. El verb to be. El verb to have. El verb to do. Els modals La Revolucin Francesa. El Imperio Napolenico. La Europa de la Restauracin. Las revoluciones liberales y el auge de los naciona- lismos. 2. La revolucin industrial. Revolucin agraria y cambio demogrfico. La industrializacin. La sociedad de clases y el auge de los movimientos obreros. La Segunda Revolucin Industrial y la expansin del capitalismo. 3. Colonialismo e imperialismo. La Inglaterra victoriana y el imperio colonial ingls. La coloniza- cin de Asia. El reparto de frica. 4. La Europa de la Gran Guerra. La I Guerra Mundial. La Revolucin Rusa. La Gran Depresin de los aos 30. Fascismos y nacionalsocialismo. 5. La II Guerra Mundial y la Guerra Fra. El desarrollo del conflicto mundial y sus consecuencias. La Guerra Fra y la poltica de bloques. 6. Los procesos de descolonizacin. La descolonizacin del mundo islmico y el conflicto rabe-israel. Vietnam y el sudeste asitico. Los pases no alineados. 7. Un nuevo orden mundial El fin del socialismo real en Europa y el nuevo orden mundial. La Unin Europea. La globalizacin y sus consecuencias. 3. Evaluacin Estructura del examen. Exposicin de un tema a elegir entre dos propuestas, siguiendo los epgrafes que forman cada uno de los temas. Extensin aproximada de unos tres o cuatro folios. Criterios de evaluacin. . Conocimiento y comprensin de los principales procesos histri- cos, con referencia a los principales hechos y fechas. . Capacidad de articulacin de los argumentos y utilizacin de un vocabulario histrico adecuado. . Capacidad de anlisis crtico. . Claridad expositiva y ortografa correcta. . Valoracin de los contenidos previstos en el programa oficial de la prueba. . Utilizacin adecuada de los conceptos y de las categoras hist- ricas. . Capacidad de argumentacin y de redaccin. . Precisin en las contestaciones. 12. INGLS 1. Objetivos El objetivo general de la prueba de ingls es garantizar que el alumno posee un dominio elemental de la lengua inglesa. 2. Temario 1. El nombre y el sintagma nominal: Los nombres contables e incontables. Los nombres colectivos. La formacin del nombre. La formacin del plural. El gnero. 2. El caso posesivo: el genitivo sajn. El genitivo preposicional. 3. El adjetivo: adjetivos atributivos y predicativos. El orden de los adjetivos. Los grados del adjetivo. Los modificadores del adjetivo: el adverbio. Los numerales. 4. Los determinantes: El artculo determinado. Uso y omisin del artculo determinado. El artculo indefinido. Uso y omisin del artcu- lo indefinido. Determinantes identificadores, cuantificadores y mixtos. Los cuantificadores de pequea y gran cantidad. 5. El pronombre y la oracin de relativo: los pronombres persona- les sujeto y objeto. Los demostrativos. Los posesivos. Los pronombres recprocos. Los pronombres y determinantes interrogativos. Los pro- nombres relativos y sus antecedentes. Las oraciones de relativo. Los pronombres indefinidos. 6. El verbo y la oracin simple: El verbo y sus clases. La forma- cin del verbo. El sintagma verbal. La estructura de la oracin simple. Los complementos del verbo. Los modos. El imperativo. El infinitivo. El gerundio y el participio de presente. El participio de pasado. 7. Los verbos especiales: Auxiliares y modales. Estructura del ncleo verbal complejo. El verbo to be. El verbo to have. El verbo to Num. 6253 / 26.04.2010 15913 can i could. Els modals may i might. El modal must. El modal ought to. Els verbs shall, should, will i would. 8. Els temps verbals: formes i usos. The present progressive. The simple present. The present perfect. The simple past. The past progres- sive. The present perfect. The present perfect progressive. The past perfect. The past perfect progressive. The conditional tenses. 9. Ladverbi i les frases adverbials: la formaci de ladverbi. Lor- de dels adverbis. Els adverbis de mode, lloc i temps. Els adverbis dintensitat i de grau. Els adverbis de quantitat i dorde. Els adverbis dafirmaci, negaci, dubte i possibilitat. Els adverbis relatius i inter- rogatius. 10. La preposici, la conjunci i la interjecci: s de les preposi- cions. La conjunci i les locucions conjuntives. Les interjeccions i les oracions exclamatives. 3. Avaluaci Lavaluaci dels coneixements dangls es realitzar per mitj duna prova escrita en la qual els alumnes hauran de demostrar que possexen un domini elemental de la llengua anglesa. En esta prova els alumnes hauran de llegir un text en angls i, a continuaci, respondre una srie de preguntes basades en el contingut del text. A fi dorientar lestudiant sobre la selecci de temes destudi per a la preparaci de la prova, suggerim els segents blocs temtics: (a) Solidaritat i respecte a laltre, (b) Tecnologia i societat, (c) Lecologia i el medi ambient, (d) La salut, (e) La joventut i les dro- gues. Caracterstiques i continguts de lexamen. Sobre la base dun text en angls que tracta dun tema dactuali- tat, amb vocabulari no especialitzat, es demanar als alumnes que res- ponguen una srie de preguntes sobre este text. Tant els enunciats de les preguntes com les respostes es redactaran en angls. Lalumne no podr utilitzar diccionari ni cap altre material didctic. Pregunta 1: La primera pregunta pretn que els alumnes expressen, amb les seues prpies paraules, el significat duna oraci del text, s a dir, es tracta de parafrasejar el seu contingut. Amb este fi, saconsella als alumnes que es limiten a localitzar, analitzar i interpretar lenunciat en el text original. El nombre de paraules que els alumnes han demprar per a respon- dre no sindica duna manera explcita, perqu en la nostra experin- cia, si aix es fera, estos tendirien a prestar ms atenci a lextensi de la seua resposta que a la coherncia del missatge que han de transme- tre. En tot cas, la mateixa extensi de lenunciat original pot servir de guia. Dit duna altra manera, si lenunciat del text original constara, per exemple, de deu paraules, seria aconsellable que els alumnes no empraren ms de quinze paraules (aproximadament) per a respondre. Pregunta 2: En la segona pregunta els alumnes han de decidir si sn verdade- res o falses les afirmacions que es detallen, sempre segons el text. De cap manera es demana als alumnes que oferisquen una opini personal ni sacceptaran les respostes que, sent certes segons lexperincia o els coneixements extratextuals dels alumnes, estiguen renyides amb all que sha expressat en el text o no es puguen inferir de cap manera a partir deste. A vol dir que si una determinada afirmaci no figura en el text, ni de manera explcita ni implcita, aleshores la dita afirma- ci s falsa. Per exemple, posem per cas que el text tracta de la neces- sitat de seguir una dieta per a estar en forma, i la pregunta diu que no hi ha res millor que fer exercici fsic per a tindre una bona figura. Si esta informaci no apareix en el text ni es pot inferir de cap manera a partir de la seua lectura, aleshores la resposta s falsa, mal que pese als monitors de gimnstica. A ms, cal recordar que per a evitar que lestudiant recrrega a latzar quan li falle la comprensi, es restar la puntuaci de les res- postes incorrectes de la de les encertades. Naturalment a significa que s preferible, davant del dubte, deixar la resposta en blanc. Pregunta 3: La tercera pregunta s un exercici de vocabulari en qu els alum- nes han de trobar en el text paraules o expressions equivalents a les expressades en la qesti. Pregunta 4: do. Los modos can y could. Los modos may y might. El modo must. El modo ought to. Los verbos shall, should, will y would. 8. Los tiempos verbales: formas y usos. The present progressive. The simple present. The present perfect. The simple past. The past pro- gressive. The present perfect. The present perfect progressive. The past perfect. The past perfect progressive. The conditional tenses. 9. El adverbio y las frases adverbiales: La formacin del adverbio. El orden de los adverbios. Los adverbios de modo, lugar y tiempo. Los adverbios de intensidad y de grado. Los adverbios de cantidad y de orden. Los adverbios de afirmacin, negacin, duda y posibilidad. Los adverbios relativos e interrogativos. 10. La preposicin, la conjuncin y la interjeccin: uso de las pre- posiciones. La conjuncin y las locuciones conjuntivas. Las interjec- ciones y las oraciones exclamativas. 3. Evaluacin La evaluacin de los conocimientos de ingls se realizar por medio de una prueba escrita en la que los alumnos debern demostrar que poseen un dominio elemental de la lengua inglesa. En esta prueba los alumnos debern leer un texto en ingls y, a continuacin, responder una serie de preguntas basadas en el conte- nido del texto. Con el fin de orientar al estudiante sobre la seleccin de temas de estudio para la preparacin de la prueba, sugerimos los siguientes bloques temticos: (a) Solidaridad y respeto al prjimo, (b) Tecnologa y sociedad, (c) La ecologa y el medio ambiente, (d) La salud, (e) La juventud y las drogas. Caractersticas y contenidos del examen. Sobre la base de un texto en ingls que trata de un tema de actua- lidad, con vocabulario no especializado, se pedir a los alumnos que respondan a una serie de preguntas sobre este texto. Tanto los enun- ciados de las preguntas como las respuestas se redactarn en ingls. El alumno no podr utilizar diccionario ni ningn otro material didctico. Pregunta 1: La primera pregunta pretende que los alumnos expresen, con sus propias palabras, el significado de una oracin del texto, es decir, se trata de parafrasear su contenido. A tal fin, se aconseja a los alumnos que se limiten a localizar, analizar i a interpretar el enunciado en el texto original. El nmero de palabras que los alumnos deben emplear para res- ponder no se indica de una manera explcita, porque nuestra experien- cia nos indica que, si as se hiciera, estos tenderan a prestar ms aten- cin a la extensin de su respuesta que a la coherencia del mensaje que deben transmitir. En todo caso, la misma extensin del enunciado original puede servir de gua. De otro modo, si el enunciado del texto original constara, por ejemplo, de diez palabras, sera aconsejable que los alumnos no emplearan ms de quince palabras (aproximadamente) para responder. Pregunta 2: En la segunda pregunta los alumnos deben decidir si son verdade- ras o falsas las afirmaciones que se detallan, siempre segn el texto. De ninguna manera se pide a los alumnos que ofrezcan una opinin personal ni se aceptarn las respuestas que, siendo ciertas segn la experiencia o los conocimientos extratextuales de los alumnos, estn reidas con aquello que se ha expresado en el texto o no se puedan inferir de ninguna manera a partir de ste. Esto quiere decir que si una determinada afirmacin no figura en el texto, ni de manera explcita ni implcita, entonces sta es falsa. Por ejemplo, ponemos por caso que el texto trata de la necesidad de seguir una dieta para estar forma, y la pregunta dice que no hay nada mejor que hacer ejercicio fsico para tener una buena figura. Si esta informacin no aparece en el texto ni se puede inferir de ninguna manera a partir de su lectura, entonces la respuesta es falsa, pese a los monitores de gimnasia. Adems, hay que recordar que para evitar que el estudiante recorra al azar cuando le falle la comprensin, se restar la puntuacin de las respuestas incorrectas de la de las acertadas. Naturalmente esto signi- fica que es preferible, ante la duda, dejar la respuesta en blanco. Pregunta 3: La tercera pregunta es un ejercicio de vocabulario en el que los alumnos han de encontrar en el texto palabras o expresiones equiva- lentes a las expresadas en la cuestin. Pregunta 4: Num. 6253 / 26.04.2010 15914 En esta pregunta els alumnes hauran de completar quatre enunciats triant una de les tres opcions (a, b, c) que figuren en cada un destos. Lopci correcta ser aquella que sajuste a all que sha expressat en el text. Pregunta 5: En la cinquena pregunta els alumnes hauran de respondre dos qestions sobre el tema del text. En este cas, no obstant aix, les qestions no tenen com a objectiu avaluar la comprensi per part de lalumne, sin que li brinden loportunitat dexpressar la seua opini o de plasmar la seua experincia personal sobre alguns dels aspectes tractats en el text. Per aix, conv recordar que tant en esta pregunta com en la primera, els alumnes han devitar la mera reproducci literal del text. Criteris davaluaci. Els criteris davaluaci especfics que regixen en cada pregunta sn els segents: Pregunta 1: val 2 punts, distributs a parts iguals entre la correcta comprensi del fragment esmentat (1 punt) i la correcci lxica i gra- matical de la resposta (1 punt). Si lalumne no demostra haver com- prs el fragment, no es podr valorar la correcci lxica i gramatical de la resposta. Pregunta 2: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta. Pregunta 3: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta. Pregunta 4: val 2 punts, a ra de 0,5 punts per resposta correcta. Pregunta 5: val 2 punts, a ra d1 punt per resposta correcta. Per a la puntuaci de cada resposta, es tindr en compte la correcci gra- matical i lxica (0,5 punts) i la pertinncia i originalitat de les idees aportades (0,5 punts). 13. ITALI 1. Objectius Es tracta de verificar la possessi duns coneixements mnims de llengua italiana i duna capacitat suficient danlisi lingstica dun text en llengua estrangera, tot aix referit essencialment a la compren- si lectora. 2. Carcter de la prova Ms que un temari teric, shi entn en termes de capacitats relaci- onades amb la comprensi lectora, com sn les segents: . Ser capa dindicar les idees principals dun text. . Ser capa dindicar el sentit global del text. . Ser capa didentificar lopini de lautor i altres possibles pre- sents en el text. . Ser capa dargumentar la prpia opini sobre el tema o el fet exposats en el text. . Ser capa dinterpretar el text en relaci amb un context ms ampli en el qual ha sigut produt. . Ser capa de determinar el significat de paraules i expressions a partir del context i dels coneixements previs de la llengua estrangera. . Ser capa destablir connexions entre diferents paraules i expres- sions del text que possesquen trets semntics comuns. . Saber interpretar correctament els diferents elements discursius (connectors, elements pragmtics, etc.), la qual cosa permetr enten- dre lestructuraci del text tant des del punt de vista lgic com des del punt de vista dctic (relaci amb els subjectes, lespai i el temps). 3. Avaluaci Lexamen partir dun text en llengua italiana actual, duna exten- si entorn de les 250-300 paraules, extret preferentment de la prem- sa italiana i que versar sobre temes o notcies dactualitat de carcter no especialitzat i amb un grau de complicaci lingstica i estilstica mnim. Les qestions seran dels tipus segents: . 2-3 preguntes de comprensi global. En esta pregunta los alumnos debern completar cuatro enuncia- dos eligiendo una de las tres opciones (a, b, c) que figuran en cada uno de estos. La opcin correcta ser aquella que se ajuste a lo expresado en el texto. Pregunta 5: En la quinta pregunta los alumnos debern responder dos cuestio- nes sobre el tema del texto. En este caso, no obstante, las cuestiones no tienen como objetivo evaluar la comprensin por parte del alumno, sino que le brindan la oportunidad de expresar su opinin o de plasmar su experiencia personal sobre algunos de los aspectos tratados en el texto. Por ello, conviene acordar que tanto en esta pregunta como en la primera, los alumnos deben evitar la mera reproduccin literal del texto. Criterios de evaluacin. Los criterios de evaluacin especficos que rigen en cada pregunta son los siguientes: Pregunta 1: vale 2 puntos, distribuidos a partes iguales entre la correcta comprensin del fragmento mencionado (1 punto) y la correccin lxica y gramatical de la respuesta (1 punto). Si el alumno no demuestra haber comprendido el fragmento, no se podr valorar la correccin lxica y gramatical de la respuesta. Pregunta 2: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta correcta. Pregunta 3: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta correcta. Pregunta 4: vale 2 puntos, a razn de 0,5 puntos por respuesta correcta. Pregunta 5: vale 2 puntos, a razn de 1 punto por respuesta correc- ta. Para la puntuacin de cada respuesta, se tendr en cuenta la correc- cin gramatical y lxica (0,5 puntos) y la pertinencia y originalidad de las ideas aportadas (0,5 puntos). 13. ITALIANO 1. Objetivos Se trata de verificar se poseen unos conocimientos mnimos de lengua italiana y de una capacidad suficiente de anlisis lingstico de un texto en lengua extranjera, todo eso referido esencialmente a la comprensin lectora. 2. Carcter de la prueba Ms que un temario terico, se entiende en trminos de capacida- des relacionadas con la comprensin lectora, como son las siguientes: . Ser capaz de indicar las ideas principales de un texto. . Ser capaz de indicar el sentido global del texto. . Ser capaz de identificar la opinin del autor y otras posibles pre- sentes en el texto. . Ser capaz de argumentar la propia opinin sobre el tema o el hecho expuestos en el texto. . Ser capaz de interpretar el texto en relacin con un contexto ms amplio en el cual ha sido producido. . Ser capaz de determinar el significado de palabras y expresio- nes a partir del contexto y de los conocimientos previos de la lengua extranjera. . Ser capaz de establecer conexiones entre diferentes palabras y expresiones del texto que posean rasgos semnticos comunes. . Saber interpretar correctamente los diferentes elementos discursi- vos (conectores, elementos pragmticos, etc.), que permitir entender la estructuracin del texto tanto desde el punto de vista lgico como desde el punto de vista dectico (relacin con los sujetos, el espacio y el tiempo). 3. Evaluacin El examen partir de un texto en lengua italiana actual, de una extensin en torno a las 250-300 palabras, extrado preferentemente de la prensa italiana y que versar sobre temas o noticias de actualidad de carcter no especializado y con un grado de complicacin lingstica y estilstica mnimo. Las cuestiones sern del tipo siguiente: . 2-3 preguntas de comprensin global. Num. 6253 / 26.04.2010 15915 . 1 pregunta amb diverses afirmacions que hauran de ser identifi- cades com a verdader/fals. . 1 pregunta delecci mltiple. . 1 pregunta consistent a buscar en el text sinnims o hipernims de les paraules o expressions proposades. . 1 pregunta consistent a elegir, entre les diverses proposades, la paraula o expressi que equivalga ms exactament a una paraula o expressi del text. Cada un dels apartats tindr un valor de dos punts, amb un total de deu, que ser la nota mxima possible. Es tindran en compte les capacitats a qu sha alludit en el punt anterior. No es tindran en compte els possibles errors de llengua come- sos al respondre les preguntes del primer apartat. En la resta dels apartats, les respostes equivocades no restaran puntuaci, sin que seran simplement comptades com a zero. 14. MATEMTIQUES 1. Objectius 1. Saber fer les operacions elementals amb polinomis, matrius, potncies i logaritmes. 2. Poder resoldre equacions polinmiques, sistemes lineals i trian- gles rectangles. 3. Adquirir la capacitat de calcular lmits de quocients de polino- mis, derivades de funcions compostes de funcions elementals, primi- tives de funcions polinmiques, rees per mitj dintegrals definides i distncies en el pla, aix com la determinaci de posicions relatives en el pla i la representaci de funcions elementals. 4. Entendre els conceptes de continutat i derivabilitat, aix com les nocions bsiques destadstica i probabilitat. 5. Ser capa de plantejar i de resoldre problemes senzills amb sis- temes dequacions, triangles rectangles o mxims i mnims. 2. Temari 1. Polinomis i sistemes dequacions. Operacions elementals amb polinomis (suma, resta, multiplicaci i divisi). Regla de Ruffini. Resoluci dequacions polinmiques de grau menor o igual a tres. Resoluci de sistemes dequacions lineals 2x2 i 3x3. Plantejament de problemes senzills resolubles amb sistemes dequacions lineals. 2. Matrius i determinants. Concepte de matriu. Suma i producte de matrius. Clcul de deter- minants de matrius 2x2 i 3x3. 3. Logaritmes. Logaritmes decimals i neperians. Logaritme dun producte, dun quocient i duna potncia (incls el cas duna arrel). 4. Geometria analtica en el pla. Equacions de la recta en el pla. Posicions relatives (incidncia i parallelisme). Distncia entre dos punts i distncia dun punt a una recta. 5. Trigonometria. Raons trigonomtriques dun angle agut. Resoluci de triangles rectangles. 6. Funcions. El concepte de funci. Domini i rang. Representaci de les funci- ons elementals (polinmiques de grau menor o igual a tres, trigonom- triques: sinus, cosinus i tangent, exponencial i logartmica). 7. Lmits. La noci de lmit. Infinitsims i infinits. Clcul de lmits de quoci- ents de polinomis (quan x tendix cap a a i quan x tendix a infinit). 8. Continutat i derivaci. El concepte de funci contnua. Derivada i la seua interpretaci geomtrica. Clcul de la derivada duna suma, resta, producte i quoci- ent de funcions. Derivada de la composici de dos funcions: Regla de la cadena. Clcul de derivades de funcions elementals (polinmiques, racionals, trigonomtriques, exponencials i logartmiques). 9. Aplicacions de les derivades. . 1 pregunta con diversas afirmaciones que debern ser identifica- das como verdadero/falso . 1 pregunta de eleccin mltiple. . 1 pregunta consistente en buscar en el texto sinnimos o hiper- nimos de las palabras o expresiones propuestas. . 1 pregunta consistente en elegir, entre las diversas propuestas, la palabra o expresin que equivalga ms exactamente a una palabra o expresin del texto. Cada uno de los apartados tendr un valor de dos puntos, con un total de diez, que ser la nota mxima posible. Se tendrn en cuenta las capacidades a las que se ha aludido en el punto anterior. No se tendrn en cuenta los posibles errores de lengua cometidos al responder a las preguntas del primer apartado. En el resto de los apartados, las respuestas equivocadas no restarn puntuacin, sino que sern simplemente contadas como cero. 14. MATEMTICAS 1. Objetivos 1. Saber hacer las operaciones elementales con polinomios, matri- ces, potencias y logaritmos. 2. Poder resolver ecuaciones polinmicas, sistemas lineales y tringulos rectngulos. 3. Adquirir la capacidad de calcular lmites de cocientes de poli- nomios, derivadas de funciones compuestas de funciones elementales, primitivas de funciones polinmicas, reas por medio de integrales definidas y distancias en el plano, as como la determinacin de posi- ciones relativas en el plano y la representacin de funciones elemen- tales. 4. Entender los conceptos de continuidad y derivabilidad, as como las nociones bsicas de estadstica y probabilidad. 4. Ser capaz de plantear y de resolver problemas sencillos con sis- temas de ecuaciones, tringulos rectngulos o mximos y mnimos. 2. Temario 1. Polinomios y sistemas de ecuaciones. Operaciones elementales con polinomios (suma, resta, multiplica- cin y divisin). Regla de Ruffini. Resolucin de ecuaciones polin- micas de grado menor o igual a tres. Resolucin de sistemas de ecua- ciones lineales 2x2 y 3x3. Planteamiento de problemas sencillos reso- lubles con sistemas de ecuaciones lineales. 2. Matrices y determinantes. Concepto de matriz. Suma y producto de matrices. Clculo de determinantes de matrices 2x2 y 3x3. 3. Logaritmos. Logaritmos decimales y neperianos. Logaritmo de un producto, de un cociente y de una potencia (incluido el caso de una raz). 4. Geometra analtica en el plano. Ecuaciones de la recta en el plano. Posiciones relativas (incidencia y paralelismo). Distancia entre dos puntos y distancia de un punto a una recta. 5. Trigonometra. Razones trigonomtricas de un ngulo agudo. Resolucin de trin- gulos rectngulos. 6. Funciones. El concepto de funcin. Dominio y rango. Representacin de las funciones elementales (polinmicas de grado menor o igual a tres, tri- gonomtricas: seno, coseno y tangente, exponencial y logartmica). 7. Lmites. La nocin de lmite. Infinitsimos e infinitos. Clculo de lmites de cocientes de polinomios (cuando x tiende a a y cuando x tiende a infinito). 8. Continuidad y derivacin. El concepto de funcin continua. Derivada y su interpretacin geomtrica. Clculo de la derivada de una suma, resta, producto y cociente de funciones. Derivada de la composicin de dos funciones: Regla de la cadena. Clculo de derivadas de funciones elementales (polinmicas, racionales, trigonomtricas, exponenciales y logartmi- cas). 9. Aplicaciones de las derivadas. Num. 6253 / 26.04.2010 15916 Obtenci del creixement i decreixement duna funci i de la seua representaci grfica. Extrems relatius. Problemes elementals de mxims i mnims. 10. Clcul integral. La noci de primitiva. Primitives de funcions polinmiques. Obtenci drees per mitj dintegrals definides. 11. Nocions elementals destadstica i probabilitat. Mitjana, rang i desviaci tpica duna mostra: Significat i clcul. Nocions elementals de combinatria. Aplicaci al clcul de probabi- litats. 3. Avaluaci En la prova es proposaran cinc problemes i es demanar que en resolguen noms quatre. Els cinc problemes correspondran als temes del programa prece- dent, i cada un destos podran fer referncia a un o diversos temes. Els problemes estaran relacionats amb els objectius assenyalats amb anterioritat. Cada un dels problemes que lalumne ha de desenvolupar savalu- aran de 0 a 2,5 punts, en funci del plantejament, interpretaci, resolu- ci, discussi, exposici i presentaci. Es permetr la utilitzaci de qualsevol tipus de calculadora, prohi- bint lemmagatzematge en memria dinformaci sobre els temes. 15. PORTUGUS 1. Objectius Adquisici de coneixements gramaticals teoricoprctics que millo- ren la comprensi i la competncia lingstica de lalumne. 2. Temari 1. O artigo. 2. O substantivo. 3. O adjectivo. 4. O advrbio. 5. A conjuno e a preposio. 6. Os pronomes. 6.1. Possessivos. 6.2. Demonstrativos. 6.3. Pessoais. 6.4. Relativos. 6.5. Interrogativos 6.6. Indefinidos. 7. Os numerais. 8. O verbo. 3. Avaluaci Lexamen ha de realitzar-se en portugus i sense lajuda de dicci- onaris o de gramtiques. Es valoraran els coneixements gramaticals, sintctics, lxics i semntics. 16. QUMICA 1. Objectius Objectius de carcter general (finalistes). La qumica s una cincia dimportncia capital present en tots els mbits de la nostra societat, amb mltiples aplicacions en altres rees cientfiques, com la medicina, la tecnologia de materials, la indstria farmacutica, la indstria alimentria, la construcci i el medi ambient entre altres. La utilitzaci del mtode cientfic ha de ser un referent obligat en cada un dels temes que es desenvolupen. Les implicacions de la Qumica amb la tecnologia i la societat han destar presents en desenvolupar cada una de les unitats didctiques que formen el currculum desta matria. Objectius de carcter especfic (instrumental) 1. Aplicar amb criteri i rigor les etapes caracterstiques del mtode cientfic. Obtencin del crecimiento y decrecimiento de una funcin y de su representacin grfica. Extremos relativos. Problemas elementales de mximos y mnimos. 10. Clculo integral. La nocin de primitiva. Primitivas de funciones polinmicas. Obtencin de reas por medio de integrales definidas. 11. Nociones elementales de estadstica y probabilidad. Media, rango y desviacin tpica de una muestra: Significado y clculo. Nociones elementales de combinatoria. Aplicacin al clculo de probabilidades. 3. Evaluacin En la prueba se propondrn cinco problemas y se pedir la resolu- cin slo de cuatro. Los cinco problemas correspondern a los temas del programa precedente, pudiendo cada uno de estos hacer referencia a uno o varios temas. Los problemas estarn relacionados con los objetivos sealados con anterioridad. Cada uno de los problemas que el alumno debe desarrollar se eva- luarn de 0 a 2,5 puntos, en funcin del planteamiento, interpretacin, resolucin, discusin, exposicin y presentacin. Se permitir la utilizacin de cualquiera tipo de calculadora, pro- hibiendo el almacenamiento en memoria de informacin sobre los temas. 15. PORTUGUS 1. Objetivos Adquisicin de conocimientos gramaticales terico-prcticos que mejoren la comprensin y la competencia lingstica del alumno. 2. Temario 1. O artigo. 2. O substantivo. 3. O adjectivo. 4. O advrbio. 5. A conjuno e a preposio. 6. Os pronomes. 6.1 Possessivos. 6.2 Demonstrativos. 6.3 Pessoais. 6.4 Relativos. 6.5 Interrogativos 6.6 Indefinidos. 7. Os numerais. 8. O verbo. 3. Evaluacin El examen debe realizarse en portugus y sin la ayuda de diccio- narios o de gramticas. Se valorarn los conocimientos gramaticales, sintcticos, lxicos y semnticos. 16. QUMICA 1. Objetivos Objetivos de carcter general (finalistas) La qumica es una ciencia de importancia capital presente en todos los mbitos de nuestra sociedad, con mltiples aplicaciones en otras reas cientficas, como la medicina, la tecnologa de materiales, la industria farmacutica, la industria alimentaria, la construccin y el medio ambiente entre otros. La utilizacin del mtodo cientfico debe ser un referente obligado en cada uno de los temas que se desarrollan. Las implicaciones de la Qumica con la tecnologa y la sociedad deben estar presentes al desarrollar cada una de las unidades didcticas que forman el currculo de esta materia. Objetivos de carcter especfico (instrumental) A. Aplicar con criterio y rigor las etapas caractersticas del mtodo cientfico. Num. 6253 / 26.04.2010 15917 2. Desenvolupar amb suficincia les estratgies i les particularitats de la Qumica per a realitzar xicotetes investigacions. 3. Comprendre i aplicar correctament els principals conceptes de la Qumica, aix com les seues lleis, teories i models. 4. Resoldre els problemes que es plantegen en la vida quotidiana amb laplicaci dels coneixements que la Qumica ens proporciona. 5. Comprendre la naturalesa de la Qumica, entenent perfectament que esta matria t les seues limitacions i, per tant, no s una cincia exacta com la fsica i les matemtiques. 6. Relacionar els continguts de la Qumica amb altres rees cien- tfiques com sn: la Biologia, la Geologia, les Cincies de la Terra i mediambientals. 7. Comprendre les interaccions de la qumica amb la tecnologia i la societat, conscienciant lalumne sobre les limitacions i el bon s que ha de fer-se desta rea de coneixement sobre la conservaci de la naturalesa i el medi ambient. 8. Avaluar la informaci provinent daltres rees de saber per a formar-se una opini prpia, que permeta a lalumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacionats amb la Qumica. 9. Comprendre que la Qumica constitux, en si mateixa, una matria que patix continus avanos i modificacions; s, per tant, el seu aprenentatge un procs dinmic que requerix una actitud oberta i flexi- ble enfront de diverses opinions. 10. Valorar les aportacions de la Qumica a la tecnologia i la soci- etat. 2. Temari Tema 1. Conceptes elementals La composici de la matria: elements, compostos i mescles. Lleis ponderals de la combinatria qumica Frmula qumica, composici centesimal, massa atmica, massa molecular i concepte de mol. Reaccions qumiques. Ajust de reaccions qumiques. Clculs estequiomtrics. Formulaci i nomenclatura de compostos inorgnics. Tema 2. Estructura atmica Partcules subatmiques: electr, prot i neutr. Istops. Model atmic de Bhr. Introducci al model quntic. Nombres quntics, nivells dener- gia, orbitals atmics i configuracions electrniques dtoms i ions. Principi dexclusi de Pauli i regla de Hund. Taula peridica dels elements. Variaci peridica de les propie- tats atmiques: radi atmic, energia dionitzaci i afinitat electrnica. Electronegativitat. Tema 3. Enlla qumic Tipus denlla. Enlla inic. Propietats dels compostos inics. Estructures ini- ques. Introducci al Cicle de Born-Haber. Energia reticular. Enlla covalent. Distribucions electrniques de Lewis. Geome- tria de les molcules utilitzant el model de repulsi dels parells elec- trnics de la capa de valncia. Concepte de polaritat denlla. Moment dipolar. Enlla metllic. Propietats de les substncies metlliques. Tema 4. Estats dagregaci de la matria Estat gass. Lleis dAvogadro, Boyle i Dalton. Equaci del gas ideal. Forces intermoleculars. Estat lquid. Dissolucions. Molaritat. Forces intermoleculars. Relaci entre tipus denlla i propietats Tema 5. Termodinmica qumica Conceptes dentalpia i energia denlla. Primer principi de la ter- modinmica. Reaccions exotrmiques i endotrmiques. Clcul dentalpies de reacci utilitzant la llei de Hess. Tema 6. Equilibri qumic Aspecte dinmic de les reaccions qumiques: concepte dinmic de lequilibri. Expressi de les constants dequilibri. Relaci entre les constants Kp i Kc. Equilibris homogenis i heterogenis. Factors que afecten lequilibri: principi de Le Chatelier. Tema 7. Reaccions de transferncia de protons B. Desarrollar con suficiencia las estrategias y las particularidades de la Qumica para realizar pequeas investigaciones. C. Comprender y aplicar correctamente los principales conceptos de la Qumica, as como sus leyes, teoras y modelos. D. Resolver los problemas que se plantean en la vida cotidiana con la aplicacin de los conocimientos que la Qumica nos proporciona. E. Comprender la naturaleza de la Qumica, entendiendo perfecta- mente que esta materia tiene sus limitaciones y por lo tanto, no es una ciencia exacta como la fsica y las matemticas. F. Relacionar los contenidos de la Qumica con otras reas cien- tficas como son: la Biologa, la Geologa, las Ciencias de la Tierra y medioambientales. 7. Comprender las interacciones de la qumica con la tecnologa y la sociedad, concienciando al alumno sobre las limitaciones y el buen uso que debe hacerse de esta rea de conocimiento sobre la conserva- cin de la naturaleza y el medio ambiente. H. Evaluar la informacin proveniente de otras reas de saber para formarse una opinin propia, que permita al alumno expresarse con criterio en aquellos aspectos relacionados con la Qumica. I. Comprender que la Qumica constituye, en si misma, una mate- ria que sufre continuos avances y modificaciones; es, por lo tanto, su aprendizaje un proceso dinmico que requiere una actitud abierta y flexible frente a diversas opiniones. 10. Valorar las aportaciones de la Qumica a la tecnologa y la sociedad. 2. Temario Tema 1. Conceptos elementales La composicin de la materia: elementos, compuestos y mez- clas. Leyes ponderales de la combinatoria qumica Frmula qumica, composicin centesimal, masa atmica, masa molecular y concepto de mol. Reacciones qumicas. Ajuste de reacciones qumicas. Clculos estequiomtricos. Formulacin y nomenclatura de compuestos inorgnicos. Tema 2. Estructura atmica Partculas subatmicas: electrn, protn y neutrn. Istopos. Modelo atmico de Bhr. Introduccin al modelo cuntico. Nmeros cunticos, niveles de energa, orbitales atmicos y configuraciones electrnicas de tomos e iones. Principio de exclusin de Pauli y regla de Hund. Tabla peridica de los elementos. Variacin peridica de las pro- piedades atmicas: radio atmico, energa de ionizacin y afinidad electrnica. Electronegatividad. Tema 3. Enlace qumico Tipo de enlace Enlace inico Propiedades de los compuestos inicos. Estructu- ras inicas. Introduccin al Ciclo de Born-Haber. Energa reticular. Enlace covalente. Distribuciones electrnicas de Lewis. Geome- tra de las molculas utilizando el modelo de repulsin de los pares electrnicos de la capa de valencia. Concepto de polaridad de enlace. Momento dipolar. Enlace metlico. Propiedades de las sustancias metlicas. Tema 4. Estados de Agregacin de la Materia Estado gaseoso. Leyes de Avogadro, Boyle y Dalton. Ecuacin del gas ideal. Fuerzas intermoleculares. Estado lquido. Disoluciones. Molaridad. Fuerzas intermolecula- res. Relacin entre tipo de enlace y propiedades Tema 5. Termodinmica qumica Conceptos de entalpa y energa de enlace. Primer principio de la termodinmica. Reacciones exotrmicas y endotrmicas. Clculo de entalpas de reaccin utilizando la ley de Hess. Tema 6. Equilibrio qumico Aspecto dinmico de las reacciones qumicas: concepto dinmi- co del equilibrio. Expresin de las constantes de equilibrio. Relacin entre las constantes Kp y Kc . Equilibrios homogneos y heterogneos. Factores que afectan al equilibrio: principio de Le Chatelier. Tema 7. Reacciones de transferencia de protones Num. 6253 / 26.04.2010 15918 Definici dArrhenius i de Brnsted-Lowry; limitacions i apli- cacions. Fora relativa dcids i bases. Constants de dissociaci cida i bsica. Introducci al concepte dcids i bases forts i dbils. Concepte de pH. Clcul del pH de dissolucions aquoses dcids i bases forts i dbils de concentraci coneguda. Hidrlisi de sals. Estudi qualitatiu del pH resultant de dissolu- cions de sals dcid fort i base forta, dcid fort i base dbil i dcid dbil i base forta. Neutralitzacions dcids o bases monoprtics forts. Tema 8. Reaccions de transferncia delectrons Conceptes doxidaci i reducci: parells redox. Oxidants i reduc- tors. Estat (nombre) doxidaci: exercicis destequiometria i ajust dequacions redox. Escala de potencials redox. Espontanetat de les reaccions redox. Estudi elemental de les piles elctriques i lelectrlisi. Corrosi de metalls. Tema 9. Introducci a la Qumica Orgnica Caracterstiques dels enllaos del carboni: enllaos senzills, dobles i triples. Tipus de cadenes carbonades. Grups funcionals. Formulaci i nomenclatura de compostos orgnics senzills. Substncies orgniques naturals: hidrats de carboni, lpids i ami- nocids. Protenes. El petroli: font dhidrocarburs. 3. Avaluaci Lexamen consistir en dos problemes dels quals lalumne nhaur delegir un, i de tres qestions teoricoprctiques, de les quals lalumne en respondr dos. 17. TCNIQUES DEXPRESSI PLSTIQUES 1. Objectius . Conixer els materials i les tcniques dexpressi graficoplsti- ques, analitzant els seus fonaments i el comportament dels materials en els seus respectius suports. . Conixer i diferenciar els recursos expressius i comunicatius que proporcionen les diverses tcniques. . Identificar unes tcniques determinades, relacionant-les amb uns estils situats en un moment o en una cultura determinada. . Manejar els materials oportuns en el procs delaboraci duna obra, experimentant distintes possibilitats i combinacions. . Desenvolupar la capacitat creativa i dexpressi formal i prctica, seleccionant els procediments ms adequats a la seua representaci. . Analitzar una obra dart, observant caracterstiques i diferncies inferides de les tcniques i formes dexpressi emprats. . Interessar-se pels nous mitjans dexpressi i els valors plstics en les tecnologies, gaudir de la seua utilitzaci i valorar les seues possibi- litats amb vista al futur. . Valorar el procs creatiu com un mitj dexpressi personal soci- al, actuant dacord amb les possibilitats dinterrelaci que aporta el treball en equip. . Sensibilitzar-se davant del fet esttic en la cultura, apreciant i res- pectant el valor de les tcniques tradicionals i el sentit de noves tcni- ques en les diferents tendncies i manifestacions artstiques. 2. Temari Entenem que per a millor comprensi desta matria, s necessari el coneixement de la importncia que t la llum per al millor maneig de les formes i dels colors en lexpressi artstica. A partir desta pre- missa, dividim el temari en tres grans blocs per a millor estudi de la matria. Primer bloc A) La llum com a element imprescindible per al coneixement de la forma. Definicin de Arrhenius y de Brnsted-Lowry; limitaciones y aplicaciones. Fuerza relativa de cidos y bases. Constantes de disociacin cida y bsica. Introduccin al concepto de cidos y bases fuertes y dbiles. Concepto de pH. Clculo del pH de disoluciones acuosas de ci- dos y bases fuertes y dbiles de concentracin conocida. Hidrlisis de sales. Estudio cualitativo del pH resultante de diso- luciones de sales de cido fuerte y base fuerte, de cido fuerte y base dbil y de cido dbil y base fuerte. Neutralizaciones de cidos o bases monoprticas fuertes. Tema 8. Reacciones de transferencia de electrones Conceptos de oxidacin y reduccin: pares redox. Oxidantes y reductores. Estado (nmero) de oxidacin: ejercicios de estequiometra y ajuste de ecuaciones redox. Escala de potenciales redox. Espontaneidad de las reacciones redox. Estudio elemental de las pilas elctrica y la electrlisis. Corro- sin de metales. Tema 9. Introduccin a la Qumica Orgnica Caractersticas de los enlaces del carbono: enlaces sencillos, dobles y triples. Tipo de cadenas carbonadas. Grupos funcionales. Formulacin y nomenclatura de compuestos orgnicos sencillos. Sustancias orgnicas naturales: hidratos de carbono, lpidos y aminocidos. Protenas. El petrleo: fuente de hidrocarburos. 3. Evaluacin El examen consistir en dos problemas de los que el alumno debe- r elegir uno, y de tres cuestiones teorico-prcticas, de las que el alum- no responder dos. 17. TCNICAS DE EXPRESIN PLSTICA 1. Objetivos . Conocer los materiales y las tcnicas de expresin grfico-plsti- cas, analizando sus fundamentos y el comportamiento de los materia- les en sus respectivos soportes. . Conocer y diferenciar los recursos expresivos y comunicativos que proporcionan las diversas tcnicas. . Identificar unas tcnicas determinadas, relacionndolas con unos estilos situados en un momento o en una cultura determinada. . Manejar los materiales oportunos en el proceso de elaboracin de una obra, experimentando distintas posibilidades y combinaciones. . Desarrollar la capacidad creativa y de expresin formal y prc- tica, seleccionando los procedimientos ms adecuados a su represen- tacin. . Analizar una obra de arte, observando caractersticas y diferen- cias inferidas de las tcnicas y modos de expresin empleados. . Interesarse por los nuevos medios de expresin y los valores plsticos en las tecnologas, gozar de su utilizacin y valorar sus posi- bilidades de cara al futuro. . Valorar el proceso creativo como un medio de expresin personal social, actuando de acuerdo con las posibilidades de interelacin que aporta el trabajo en equipo. . Sensibilizarse ante el hecho esttico en la cultura, apreciando y respetando el valor de las tcnicas tradicionales y el sentido de nuevas tcnicas en las diferentes tendencias y manifestaciones artsticas. 2. Temario Entendemos que para mejor comprensin de esta materia, es nece- sario el conocimiento de la importancia que tiene la luz para el mejor manejo de las formas y de los colores en la expresin artstica. A par- tir de esta premisa, dividimos el temario en tres grandes bloques para mejor estudio de la materia. Primer bloque A) La luz como elemento imprescindible para el conocimiento de la forma. Num. 6253 / 26.04.2010 15919 Clarobscur, Estereografia (volum) B) Elements del clarobscur: . Font lumnica . Espai . Formes . Tcniques i procediments C) La forma . Variables Geomtriques . Morfolgiques . Espacials Segon bloc A) El color en el dibuix de formes . Fsica del color: lleis cromtiques, escales cromtiques, etc. . Dinmica del color: harmonies i contrastos. B) Tcniques seques . Carbons . Grafits . Llapis de colors . Pastels . Suports idonis C) Tcniques humides . Aquarella . Aiguada . Tremp . Tintes . Aerografia (noms teoria) . Pigments, aglutinants i dissolvents . Suports adequats i idonis D) Tcniques grasses i magres . Acrlics . Ceres . Pigments, aglutinants i dissolvents . Suports adequats i idonis E) tcniques mixtes Tercer bloc A) Gravat i estampaci . Monotpia . Litografia . Serigrafia . Xilografia . Calcografia . Estampacions Este bloc es considerar noms des del punt de vista de la teoria, per al coneixement destes tcniques. 3. Avaluaci Caracterstiques de lexamen. Primera part: Prova terica. Consistir en una anlisi terica duna obra dart a elegir entre tres. Seran molt significatives dins de les tcniques dexpressi del dibuix o de la pintura, shi indicar a peu dimatges el ttol i lautor de lobra. Shaur danalitzar la composici de lobra seleccionada, fent insistn- cia fonamentalment en els materials, les tcniques i els suports neces- saris per a la seua realitzaci. En tots els casos soferir a lestudiant una bona qualitat de reproducci i una bona grandria de la imatge que permeta una anlisi fonamentada. Temps orientatiu per al desenvolupament de la primera part: 15 minuts. Segona part: Prova prctica. Es realitzar una composici amb el procediment i la tcnica que sindique, triant el suport en funci desta. La qual ser composici/ recreaci duna de les tres obres dart donades. Grandria del suport: Es podr elegir entre A 4 o A 3. Temps orientatiu per a la segona part: 60 minuts. Barem. La prova terica es valorar amb un mxim de 2 punts. La prova prctica es valorar amb un mxim de 8 punts. Criteris de correcci. Per a la prova terica: el nivell danlisi de la prova proposada. Per a la prova prctica: . Lelecci del suport en funci de la prova proposada. . El correcte s dels materials i de les tcniques. Claroscuro, Estereografa (volumen) B) Elementos del claroscuro: . Fuente lumnica . Espacio . Formas . Tcnicas y procedimientos C) La forma: . Variables Geomtricas . Morfolgicas . Espaciales Segundo bloque A) El color en el dibujo de formas: . Fsica del color: leyes cromticas, escalas cromticas, etc. . Dinmica del color: armonas y contrastes. B) Tcnicas secas . Carbones . Grafitos . Lpices de colores . Pasteles . Soportes idneos C) Tcnicas hmedas . Acuarela . Aguada . Temple . Tintas . Aerografa (solo teora) . Pigmentos, aglutinantes y disolventes . Soportes adecuados e idneos D) Tcnicas grasas y magras . Acrlicos . Ceras . Pigmentos, aglutinantes y disolventes . Soportes adecuados e idneos E) Tcnicas mixtas Tercer bloque A) Grabado y estampacin . Monotipia . Litografa . Serigrafa . Xilografa . Calcografa . Estampaciones Este bloque se considerara solo desde el punto de vista de la teo- ra, para el conocimiento de estas tcnicas. 3. Evaluacin Caractersticas del examen. Primera parte: Prueba terica. Consistir en un anlisis terico de una obra de arte a elegir entre tres. Sern muy significativas dentro de las tcnicas de expresin del dibujo o de la pintura, se indicar a pie de imgenes ttulo y el autor de la obra. Se deber analizar la composicin de la obra seleccionada, haciendo insistencia fundamentalmente en los materiales, tcnicas y soportes necesarios para su realizacin. En todos los casos se ofrecer al estudiante una buena calidad de reproduccin y un buen tamao de la imagen que permita un anlisis fundamentado. Tiempo orientativo para el desarrollo de la primera parte: 15 minu- tos. Segunda parte: Prueba prctica Se realizar una composicin con el procedimiento y tcnica que se indique, eligiendo el soporte en funcin de sta. Ser composicin/ recreacin de una de las tres obras de arte dadas. Tamao del soporte: Se podr elegir entre A 4 o A 3. Tiempo orientativo para la segunda parte: 60 minutos. Baremo La prueba terica se valorar con un mximo de 2 puntos. La prueba prctica se valorar con un mximo de 8 puntos. Criterios de correccin. Para la prueba terica: el nivel de anlisis de la prueba propuesta. Para la prueba prctica: . La eleccin del soporte en funcin de la prueba propuesta. . El correcto uso de materiales y tcnicas. Num. 6253 / 26.04.2010 15920 . La valoracin tonal o cromtica. . La adecuacin de la interpretacin/recreacin realizada con el planteamiento de la propuesta dada. 18. VALENCIANO 1. Objetivos Mostrar una competencia bsica y elemental en la normativa ortogrfica, gramatical y lxica del valenciano. Mostrar una competencia bsica en la lectura, la comprensin y la produccin escrita en el valenciano. 2. Temario 1. Normas ortogrficas principales. Representacin ortogrfica de las vocales y de las consonantes. Los dgrafos. La divisin en slabas. 2. Acentuacin grfica. Diresis. Apstrofes y guiones. 3. La morfologa nominal: flexin de gnero y de nmero. 4. Determinantes, adjetivos y pronombres. 5. La morfologa verbal: las conjugaciones regulares e irregulares. 6. Los complementos del verbo. Las preposiciones. Los adverbios. 7. Oracin simple y oracin compuesta. Tipo de coordinacin y de subordinacin. Las conjunciones oracionales y los conectores tex- tuales. 8. Mecanismos de formacin de palabras: composicin y deriva- cin. Unidades fraseolgicas: locuciones, frases hechas y proverbios. 9. El significado lxico: sinonimia, antonimia, polisemia, metfora y metonimia. 10. Grados de correccin y de adecuacin en el lxico: cultismos, neologismos, coloquialismos y barbarismos. 3. Evaluacin El ejercicio propondr cuestiones de ortografa, gramtica y lxico, a partir de este temario. Consistir en una prueba de cinco a diez pre- guntas con especificacin previa de la puntuacin asignada a cada una. Los conceptos tericos que aparecen en este temario no sern objeto de pregunta como a tales conceptos tericos, sino solo en su aplicacin normativa. Las preguntas podrn plantearse a partir de un texto propuesto. . La valoraci tonal o cromtica. . Ladequaci de la interpretaci/recreaci realitzada amb el plan- tejament de la proposta donada. 18. VALENCI 1. Objectius Mostrar una competncia bsica i elemental en la normativa ortogrfica, gramatical i lxica del valenci. Mostrar una competncia bsica en la lectura, la comprensi i la producci escrita en el valenci. 2. Temari 1. Normes ortogrfiques principals. Representaci ortogrfica de les vocals i de les consonants. Els dgrafs. La divisi en sllabes. 2. Accentuaci grfica. Diresi. Apstrofs i guionets. 3. La morfologia nominal: flexi de gnere i de nombre. 4. Determinants, adjectius i pronoms. 5. La morfologia verbal: les conjugacions regulars i irregulars. 6. Els complements del verb. Les preposicions. Els adverbis. 7. Oraci simple i oraci composta. Tipus de coordinaci i de subordinaci. Les conjuncions oracionals i els connectors textuals. 8. Mecanismes de formaci de mots: composici i derivaci. Uni- tats fraseolgiques: locucions, frases fetes i proverbis. 9. El significat lxic: sinonmia, antonmia, polismia, metfora i metonmia. 10. Graus de correcci i dadequaci en el lxic: cultismes, neolo- gismes, colloquialismes i barbarismes. 3. Avaluaci Lexercici proposar qestions dortografia, de gramtica i de lxic, a partir deste temari. Consistir en una prova de cinc a deu pre- guntes amb especificaci prvia de la puntuaci assignada a cadascu- na. Els conceptes terics que apareixen en el temari no seran objecte de pregunta com a tals conceptes terics, sin noms en la seua aplica- ci normativa. Les preguntes podran plantejar-se a partir dun text proposat. Num. 6253 / 26.04.2010 15921
ANNEX III - SOLLICITUD DINSCRIPCI A LES PROVES DACCS PER A MAJORS DE 45 ANYS ANEXO III - SOLICITUD DE INSCRIPCIN A LAS PRUEBAS DE ACCESO PARA MAYORES DE 45 AOS 1. DADES PERSONALS / DATOS PERSONALES COGNOMS I NOM APELLIDOS Y NOMBRE.. DNI / PASSAPORT DATA DE NAIXEMENT NACIONALITAT DNI / PASAPORTE. FECHA DE NACIMIENTO ..// NACIONALIDAD. ADREA TELFON DIRECCIN. TELFONO CODI POSTAL LOCALITAT PROVINCIA CDIGO POSTAL.. LOCALIDAD PROVINCIA.. 2. DISCAPACITAT / DISCAPACIDAD MINUSVALIDESA / DISCAPACITAT* NO TIPUS DE DISCAPACITAT MINUSVALA / DISCAPACIDAD* SI TIPO DE DISCAPACIDAD......... ...... ADAPTACIONS SOLLICITADES / ADAPTACIONES SOLICITADAS ........................................................................................................ 3. TITULACI I TIPUS DE MATRCULA / TITULACIN Y TIPO DE MATRCULA A) Titulaci universitria elegida (escriga la titulaci) Titulacin universitaria elegida (escribir la titulacin) ............................................................................................................................................................... B) Classe de matrcula (la condici de familia nombrosa sha dacreditar mitjanant una fotocpia del ttol de famlia nombrosa) Clase de matrcula (la condicin de familia numerosa se ha de acreditar mediante una fotocopia del ttulo de familia numerosa) Ordinria / Ordinaria Famlia nombrosa general / Familia numerosa general Famlia nombrosa especial / Familia numerosa especial 4.- DECLARACI JURADA / DECLARACIN JURADA Coneixedor/a de la normativa que regula laccs a la Universitat, declare sota jurament no estar matriculat per a estes proves daccs en cap altra universitat. / Conocedor de la normativa que regula el acceso a la Universidad, declaro bajo juramento no estar matriculado para estas pruebas de acceso, en ninguna otra universidad. Coneixedor/a de la normativa que regula laccs a la Universitat, declare sota jurament no estar en possessi de cap titulaci que done accs a la titulaci a elegir / Conocedor de la normativa que regula el acceso a la Universidad, declaro bajo juramento no estar en posesin de ninguna titulacin que d acceso a la titulacin a elegir. Aclaraciments / Aclaraciones * Si la resposta s afirmativa, haur dacreditar-ho amb justificaci documental, i indicar les adaptacions necessries per a la realitzaci de les proves / Si la respuesta es afirmativa, deber acreditarlo mediante justificacin documental, e indicar las adaptaciones necesarias para la realizacin de las pruebas. Hauran daportar sempre la fotocpia del DNI/Passaport i el rebut del pagament de taxes. Debern aportar siempre la fotocopia del D.NI./pasaporte y el recibo de pago de tasas. Les dades que facilite seran objecte de tractament automatitzat per la Universitat, que es compromet a no fer-ne un s distint daquell per al qual han sigut demanades. Pot exercir els seus drets daccs, rectificaci i cancellaci destes dades davant del corresponent servici de la Universitat. Los datos que facilita sern objeto de tratamiento automatizado por la Universidad, que se compromete a no hacer un uso de ellos distinto de aquel para el que se han solicitado. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificacin y cancelacin de estos datos ante el correspondiente servicio de la Universidad. ................................., de.de .......... SIGNATURA / FIRMA Num. 6253 / 26.04.2010 15922