Institut Mart i Franqus

Nom de lalumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
QUADERN DESTIU
Cincies Naturals
Institut Mart Franqus QUADERN DESTIU CURS 1er ESO




NDEX

Unitat 1. uni!ers i e" siste#a s$"ar %&'ina (
Unitat (. a Terra %&'ina )
Unitat *. E"s +ssers !ius %&'ina ,
Unitat ). E"s ani#a"s !erte-rats %&'ina .
Unitat /. E"s ani#a"s in!erte-rats %&'ina 10
Unitat ,. es %"antes i e"s 1$n's %&'ina 1(
Unitat 2. E"s +ssers !ius #+s sen3i""s %&'ina 1)
Unitat .. at#$s1era terrestre %&'ina 1,
Unitat 4. a 5i6r$s1era terrestre %&'ina 1.
Unitat 10. E"s #inera"s %&'ina (0
Unitat 11. es r$ques %&'ina ((
Unitat 1(. a #ateria i "es se!es %r$%ietats %&'ina ()
pgina 1
Resum
L'UNIVERS
Els astres que el componen sn:
Sn astres lluminosos.
.
Planetes. Giren al voltant d'un estel,
Giren al voltant d'un planeia.
Sn astres petits formats de glaq,
EL SISTEMA SOLAR
Est format pels astres segents:
Es l'estel que dna nom al sistema solar.
Sn astres de forma esfrica que giren al voltant del Sol.
.
Satl.lits.
.
Asteroides.
.
Cometes.
Els astres tenen dos tipus de moviments;
. Es el desplagament d'un astre
que gira al voltant d'un altre.
. s el gir d'un astre sobre si mateix.
ELS PLANETES INTERIORS
Sn els ms prxims
al Soll
. s el planeta ms prdxim
al Sol. No t satl.lits
ni atmosfera.
s el segon planeta
del sistema solar.
No t satl.llts.
s ei tercer planeia des dei Sol i s on vivim.
El seu satl.lit s Ia Lluna.
Es el quart planeta
del sistema solar.
T dos satl.lits
ELS PLANETES EXTERIORS
Sn els ms allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aix sn coneguts
gasos.
Eix de rotaci
de la Lluna
C
=-=-;'=,*e
com a
s el cinqu planeta des del Sol i el ms gran
de tots. T ms de seixanta satl.lits.
. s el sis planeta del sistema solar i el segon
ms gran. Presenta,
moli vists.
com a caracterstica principal,
un sistema d'aneils
s el set planeta del sistema solar, T ms de
vint-i-cinc satl'lits. Tamb t anells, toi i que molt petits.
Es l'ltim dels planetes del sistema solar.
12
T ms de deu satl.lits petits.
pgina 2
UNITAT 1. L'Univers i el Sistema Solar
49
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 1
Completa el quadre segent:
Per qu no sn tils les unitats de longitud que utilitzem per a les distncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilmetre) quan les intentem aplicar a lunivers?
Quines unitats de mesura haurem dutilitzar i a qu equivalen?
En grec, Gea s la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte aix, explica el significat de teoria geocntrica
i teoria heliocntrica.
Completa el quadre segent:
Explica la diferncia entre els moviments de rotaci i translaci que fan els planetes del sistema solar.
Quin astrnom va proposar la teoria heliocntrica? Quin va ser el primer matemtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar lunivers?
Quins planetes del sistema solar sn gasosos? Quins sn els planetes rocosos? Quins sn els dos planetes
ms grans? Quins sn els dos ms petits? Quins dos planetes sn els vens de la Terra?
Explica les diferncies entre els conceptes segents:
a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.
b) Astronomia i astrologia.
Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions destels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconixer fcilment?
Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
Com es va formar lunivers? 11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Nebuloses
Astres i conjunt
dastres
Galxies
Estels
Planetes
Satllits
Cometes
Meteorits
Qu sn i com sn
Planeta on vius
Sistema dastres al qual pertany el teu planeta
Galxia en la qual hi ha el sistema dastres
La teva adrea galctica
pgina 3
UNITAT 1: L'Univers i el Sistema Solar
Resum
EL PLANETATERRA
Les caracterstiques sn:
EI
LES ESTACIONS
Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:
pas d'una estaci a llaltrat lloc en dates concretes, que sn:
Solstici d'estiu, comenQa
-.
comenea la tardor.
.
Solstici d'hivern, comenqa
comenqa la primavera.
LATERRA I LA LLUNA
s el satl.lit de laTerra.
nostre satl.lii t dos moviments principals:
ELS MOVIMENTS DE LATERRA
LaTerra fa dos moviments:
Les quatre fases de la Lluna sn:
laTerra gira al voltant de si mateixa.
laTerra gira al voltant del Sol.
en qu gira sobre si mateixa.
en qu gira al voltant de laTerra.
La Liuna no es veu al cel.
La Lluna es veu com una franja en forma de C.
La Lluna es veu completa.
La Lluna es veu com una f rania en forma de D.
r
LI
Els dos tipus d'eclipsis sn:
Primavera
21 dejuny
Solstici
d'esliu
Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna,
Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.
21 de marg
Equinocci
{e
primavera
23 de setembre
Equinocci de tardor
Hivern
-*
_.--
22 de desembre
Solstici
d'hivern
22
Estiu Tardor
pgina 4
UNITAT 2. La Terra
82
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 2
Quines sn les caracterstiques ms importants de la Terra? Quina s la caracterstica que la fa nica
com a planeta en el sistema solar?
Per qu tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
Qu sn els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a lhemisferi nord i al sud?
Per qu?
Com arriben els raigs del Sol al nostre pas durant el solstici dhivern? Explica per qu.
Quines sn les fases de la Lluna?
Qu s un eclipsi? Quins sn els dos tipus declipsis que es produeixen? Explicals.
Qu succeeix quan hi ha marea i per qu?
Qu s latmosfera? Qu s la hidrosfera?
Respon les preguntes segents sobre el moviment de rotaci de la Terra:
a) Per quins punts del nostre planeta passa leix de rotaci?
b) Com est orientat aquest eix respecte del pla de translaci al voltant del Sol?
c) Utilitzant el moviment de rotaci de la Terra, com podrem definir el que s un dia?
Respon les preguntes segents sobre les estacions:
a) Qu succeiria amb les estacions si leix de rotaci de la Terra no estigus inclinat respecte
del pla de translaci?
b) Quina s la diferncia entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
Explica en qu es diferencien lescora continental i locenica. Quines sn les altres capes de la Terra?
En qu es diferencien els calendaris juli i gregori?
Comenta algunes de les adaptacions dels ssers vius al medi aqutic. 13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
pgina 5
UNITAT 2. La Terra
Resum
CARACTERSTIQUES oTIs ssTRS VIUS
Tots els ssers vius
tenen una composici qumica semblant, estan
per-
i acompleixen
formats
tres f uncions viials:
LA COMPOSICI
QUMICA
DELS sSgnsvlus
Les substncies qumiques dels ssers vius poden ser:
.
Substncies inorgniques, Les principals sn:
Substncies Es classif iquen en:
proternes i cids
LA CL.LULA
Totes les cl'lules estan compostes per: membrana plasmtica,
Les cl.lules poden ser de dos tipus:
: amb nucli.
Procariotes:
Els organismes segons el nombre de cl.lules poden ser:
.
Unicel'lulars; .
{ormats per moltes cl.lules.
It.
,'.ffi#
r* ]
"{
i.'.-*i
,/
ELS CINC REGNES
Els ssers vius es classif iquen en cinc regnes: de
dels fongs, i dels animals.
LA HISTRIA DE LAVIDA
Els primers ssers vius capagos de viure sense oxigen van ser
D'aquests van sorgir els protozous
i, d'aquests, els Els primers ssers vius
que van ocupar terra ferma van ser
Els primers
animals que van abandonar l'aigua van ser
. Ms tard, van sorgir els amf ibis i els rptiis.
f extinci dels dinosaures va permetre el desenvolupament
d' ide
LA BIODIVERSITAT
S'anomena biodiversitat 1a varietat d'
que viuen o han viscut a laTerra.
Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:
les moneres,
Sn recursos
38
esttiques i
pgina 6
UNITAT 3. Els ssers vius
117
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 3
Completa el quadre segent:
Explica quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius. Si trobssim un sser que es reprodueix per
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el considerarem un sser viu?
Descriu la reproducci sexual i posa un exemple dorganismes que es reprodueixin aix.
Quina s la diferncia entre substncies orgniques i inorgniques? Esmenta les substncies
inorgniques que hi ha en els ssers vius.
Respon les preguntes sobre les cllules:
a) Qui va descobrir la cllula i quan?
b) Qu fa falta per veure les cllules?
Respon les preguntes segents sobre els tipus de cllules:
a) Quins sn els dos tipus de cllules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins sn els dos tipus de cllules amb nucli? En qu es diferencien?
Completa el quadre segent sobre els ssers vius que tenen cada tipus de cllules.
Defineix qu s un teixit i un rgan, i posan exemples. En qu es diferencien els sistemes i els aparells?
Explica com classifica la taxonomia els ssers vius. Quin txon inclou diferents ordres? Quin s el txon
immediatament superior als gneres?
Explica quin s el procs que ha perms arribar a la diversitat despcies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la prdua de la biodiversitat.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Els cinc regnes dssers vius Com sn. Alguns exemples
Cllules vegetals
Cllules animals
Quins ssers vius en tenen?
pgina 7
UNITAT 3. Els ssers vius
Resum
ELS ANIMALS
.
Sn ssers pluricel.lulars, s a dir, estan formats per
.
Segons l'alimentaci poden ser:
-
o
'
Es ciassifiquen en:
. Tenen corumna vertebral.
No tenen columna vertebral.
Els nRurrns
.
Cos cobert de
.
Extremitats
.
Respiraci:
en forma de
-, -
o
\( ia\
]t
.
Reproducci:
.
Alimentaci:
ELS OCELLS
Cos cobert de
Extremitats en forma d'
Respiraci:
Reproducci:
.
Alimentaci:
ELS RPTILS
.
Cos cobert d'
.
Extremitats en forma de
.
Respiraci:
.
Reproducci:
.
Alimentaci:
ELS AMFIBIS
.
Peil
.
f n adults, extremitats en forma de
.
Respiraci: Capgrossos
Adults
Reproducci:
Alimentaci:
Adults
ELS PEIXOS
.
Cos cobert d'
.
Extremitats en forma d'
Respiraci:
Reproducci:
Capgrossos
48
Alimentaci:
pgina 8
UNITAT 4. Els animals vertebrats
149
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 4
Qu diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup danimals.
Completa el quadre segent:
Quins sn els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuaci, descriu, per a cadascun
daquests grups, la caracterstica que consideres ms important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
Els peixos sn ovpars o vivpars? Justifica la resposta.
Quin grup de vertebrats sn poiquiloterms? Qu vol dir la paraula poiquiloterm?
Qu cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
Explica la metamorfosi dels amfibis.
Respon les preguntes sobre els rptils:
a) Qu cobreix el cos dels rptils?
b) Tots els rptils tenen potes? Quins no en tenen?
Completa el quadre segent:
Respon les preguntes segents sobre els mamfers:
a) Els mamfers sn vivpars? Per qu?
b) Qu vol dir que els mamfers sn homeoterms?
c) Qu diferencia el grup dels ssers humans daltres mamfers?
Menciona les caracterstiques prpies dels peixos. 11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatria
Cua
Closca
rgans dels vertebrats En qu consisteixen i quins grups en tenen
Caracterstiques externes rellevants
Trets importants de lanatomia interna
Els ocells
pgina 9
UNITAT 4. Els animals vertebrats
Resum
ELS ANIMALS INVERTEBRATS
Els animals
Es classif iquen en diversos grups:
no tenen columna vertebral.
Er-s
poRrrRs
Sn porfers: Ies El cos t forma
i esi perforat per
ELS CELENTERATS
Sn celenterats: les
i les El cos s
Poden tenir forma de:
ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDS
Sn platihelmints: la ila
Tenen el cos
i dividit en
Sn nematodes: 1a
El cos s
Sn anl.lids: el
COS i dividit en
ELS
Sn
MOL.LUSCS
mol.luscs: el
els
i els
ila Tenen el
iel Ei cos
i est dividit en tres parts;
. Es classif iquen en:
.
Gasterpodes. Corn el iel
.
Bivalves. Com la ila
.
Cefalpodes. Com el
ELS ARTRPODES
iel
Sn artrpodes: l' iel
Tenen el cos dividit en tres parts:
Es classif iquen en:
.
lnsectes. Com el
.
Arcnids. Com l'
il'
it'
.
Crustacis. Com el ila
.
Miripodes. Com els
ELS EQUINODERMS
i els
Sn equinoderms; l'
tenir forma
60
il' El seu cos pot
pgina 10
UNITAT 5. Els animals invertebrats
Completa el quadre segent:
Qu s un animal invertebrat? Per qu diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per all
que tenen, sin que els definim per all que no tenen?
Quin s el grup danimals ms extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
Els invertebrats poden tenir esquelet? Posan un exemple.
Explica com s el cos dels artrpodes.
Indica per qu es pot dir que les esponges (porfers) sn animals primitius i senzills. Comparals amb
un insecte i escriu una frase en qu resumeixis les conclusions que nhas tret.
Qu s un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
Quins sn els quatre grups dartrpodes? Daquests, quins s el grup ms ampli?
Completa el quadre segent sobre els molluscs: 9
8
7
6
5
4
3
2
1
A quin grup pertany i com s
Exemples
danimals invertebrats
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
Cuc de terra
182
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 5
Gasterpodes
Quines caracterstiques tenen Grup de molluscs
Bivalves
Cefalpodes
pgina 11
UNITAT 5. Els animals invertebrats
Resum
EL REGNE DE LES PLANTES
Les plantes es classif iquen en:
.
Plantes Sn: les molses, les
les i els
.
Plantes Poden ser
com el pi, i angiospermes, com
PARTS DE LES PLANTESAMB FLORS
Les plantes amb f lors tenen tres parts: I'
i les
.
A les fulles es distingeixen cinc parts:
.
A latijaes diferencien quatre parts principals, que sn:
A I'arrel hi ha dues parts importants: la
i els
-.
FUNCIONSVITALS DE LES PLANTES
Les plantes porten a terme tres funciones vitals, que sn:
.
En la nutrici es distingeixen cinc fases:
.
Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:
.
La reproducci de les plantes pot ser
si hi intervenen clilules especials anomenades
si hi interv noms un individu.
LA FLOR
A la f lor hi ha els rgans de la pianta.
S'hi distingeixen les parts segents:
El iransport del pol'len
d'una flor a una altra s'anomena-.
Grans
de pol.len
EL REGNE DELS FONGS
Els fongs poden
ser unicel.iulars o
la nutrici s
format per
i es reprodueixen
per
Hi ha tres tipus de fongs: els
les cl.lules
son
76
i els fongs que formen
les
el cos est
pgina 12
UNITAT 6. Les plantes i els fongs
221
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Completa el quadre segent:
Quines sn les caracterstiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?
Completa el quadre segent:
Dibuixa el model duna planta i descriu-ne les parts ms importants i per a qu serveixen.
Qu s una flor? Qu s un fruit? Qu s una llavor?
Explica el cicle vital duna planta.
Respon les preguntes segents sobre les fulles.
a) Com sanomena, cientficament, la cua de les fulles?
b) Com sanomena la part superior duna fulla? I la part inferior?
c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?
Completa el quadre segent sobre la fotosntesi i la respiraci de les plantes.
Respon les preguntes segents sobre la nutrici de les plantes.
a) Qu s la fotosntesi?
b) Qu s la clorofilla?
c) Les plantes poden fer la fotosntesi de nit? Per qu?
d) En qu es diferencien la fotosntesi i la respiraci?
e) Qu s la saba bruta? I la saba elaborada?
Defineix els termes segents:
a) Sorus.
b) Transpiraci.
c) Caliptra.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 6
Caracterstiques Grup de plantes
Molses i heptiques
Funcions vitals Com les duen a terme les plantes
Nutrici
Reproducci
Relaci
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
En el procs de la fotosntesi
En el procs de la respiraci
pgina 13
UNITAT 6. Les plantes i els fongs
Resum
EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Pertanyen a aquest regne els i Ies
Els protozous
i que viuen en
SON ESSETS amb nutrici
Les algues poden ser unicel.lulars o poden fabricar
medis el seu
propi
aliment, per
aix sn i viuen en
EL REGNE DE LES MONERES
A aquest regne pertanven
els
Els bacteris estan formats per: una
Tamb poden presentar per desplaqar-se
ELSVIRUS
Els virus no sn perque no son
i no poden
acomplir lesfuncions
EIs virus estan formats pel la
il'
Alguns virus tenen una
LES MALALTIES PRODUI DES
PER MICROORGANISME
Depenent de la seva funci en la naturalesa, els microorganismes poden
ser
de dues classes:
Les vies principals
d'entrada dels microorganismes sn:
LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses sn:
la i
prendre
ens ajuden a prevenir
o a superar infeccions,
El primer
antibitic va ser
el
iel
Flagel
Material
gentic
Cpsula
bacteriana
Paret
cel.lu lar
bacteriana
Citoplasma
Membrana cel.lular
Les
86
i els
i la va descobrir
pgina 14
UNITAT 7. Els ssers vius ms senzills
255
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
a) Qu sn els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b) Qu sn els protozous? On es troben? Nhi ha cap que causi malalties?
Identifica a quin tipus dssers vius ens referim a continuaci:
a) Unicellulars, hetertrofs, amb cllula eucariota i es desplacen per mitj de flagels, cilis
o pseudpodes.
b) Unicellulars, amb cllula procariota, majoritriament hetertrofs i es reprodueixen per bipartici.
c) Unicellulars o pluricellulars, amb cllula eucariota, auttrofs, amb cloroplasts i sn aqutics.
Completa el quadre segent:
Explica el procs de reproducci dels bacteris.
Com salimenten els bacteris parsits? Quin efecte tenen en altres ssers vius?
Qu s un virus? Quins sn els tres components bsics que formen lestructura dun virus?
Fes un esquema del procs de reproducci dun virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir
de la cllula.
Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els ssers vius.
Esmenta per quines vies dentrada els microorganismes patgens poden infectar un sser viu.
Com sanomenen les malalties produdes per un microorganisme?
Quin s el mitj ms important de qu disposem per combatre i curar una infecci? s efica
en tots els tipus dinfecci?
Quins ssers vius formen un liquen? Quins tipus de lquens pots mencionar?
Qu sn les vacunes i quina funci compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses? 12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Citoplasma
Flagels
Cpsula bacteriana
Controla i regula el funcionament de la cllula
i es troba dispers pel citoplasma.
Regula lentrada i la sortida de substncies.
Embolcall rgid que envolta la membrana cellular.
Components Descripci
Estructura dels bacteris
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 7
pgina 15
UNITAT 7. Els ssers vius ms senzills
Resum
t-R COlvlPOSlCl
L aire est compost
Composici de I'aire
Nitrogen 78%
DE L'AIRE
principalment per:
s el gas que ms hi abunda.
. Es imprescindibie per a la respiraci
dels ssers vius.
Forma el 0,9 % de l'atmosfera.
Filtra les radiacions ultraviolades,
que son noctves.
El necessiten les plantes per
fer la fotosntesi. s responsable de I'efecte d'hivernacle
L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERA
A l'atmosfera es distingeixen quatre capes;
L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA
L atmosfera primitiva estava composta principalment per:
L atmosfera actual est composta principalment per:
LA HUMTAT IELS NVOLS
La humiiat de I'aire procedeix
de dues fonts:
Oxigen:Z1o/o Altres gasos: 1 %
Tipus de precipitacions
Els nvols poden ser:
LES PRECIPITACIONS
Les precipitacions poden ser:
. Nvols alts blancs,
Nvols densos d'aspecte cotons.
Nvols plans o grumollosos.
. Nvols baixos que formen capes grisenques.
LA
Els
METEOROLOGIA
meteordiegs obtenen dades sobre
la
la
les
ia-
ila
EIs
96
instruments que utilitzen els meteordlegs sn:
pgina 16
UNITAT 8. L'atmosfera terrestre
287
CINCIES DE LA NATURALESA MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Completa el quadre segent:
Quina s la matria que forma latmosfera? De qu est composta?
Com sanomenen els lmits que separen les capes de latmosfera i quines capes separen?
Per qu s important latmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?
Qu passaria si, de sobte, desaparegus latmosfera?
Quan va aparixer latmosfera? Don procedien els gasos que la van constituir?
A quina capa es localitzen:
a) La major part del vapor daigua i els altres gasos.
b) La capa doz.
c) Els fenmens meteorolgics.
d) Les aurores.
Respon les preguntes segents sobre els gasos de latmosfera.
a) Quin s el gas ms abundant a laire? I el segon ms abundant?
b) Quins gasos constitueixen l1 % de la composici percentual de laire?
c) Qu s loz?
d) Don procedeix el dixid de carboni?
Qu s un barmetre?
Explica com varia la temperatura a latmosfera.
Explica qu passa a latmosfera quan la previsi meteorolgica indica una depressi.
Don prov la humitat de laire? Com es mesura?
Quina predicci del temps podem fer si el barmetre indica una pressi atmosfrica que tendeix a baixar?
Respon les qestions segents sobre el que observem al cel:
a) Qu s larc de Sant Mart? Quan surt?
b) De quin color es veu el cel a lalba i al vespre?
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color s el cel? Per qu?
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Capes de latmosfera Gruix aproximat i caracterstiques
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 8
pgina 17
UNITAT 8. L'atmosfera terrestre
Resum
UAIGUA DE LI\ TERRA
El91% de l'aigua de la Terra s aigua
dolEa. L aigua dolqa est repartida de
salada i noms el
-
s aigua
ia manera segent:
Distribuci de I'agua a Ia Tera
.
El79% en forma
'
El
-
sn aiges subterrnies.
.
t'1%estroba-
La hidrosfera est formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevol
dels tres estats:
: glag i neu,
i mars, rius i llacs.
; humitat de I'aire.
Les propietats de l'aigua sn:
.
s molt
Absortreix
Mostra
s una
L'AIGUA DELS OCEANS
L'aigua dels oceans s
Cont gasos dissolts:
L aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:
TAIGUA DELS CONTINENTS
L'aigua dolga es troba en:
EL CICLE DE L'AIGUA
El cicle de l'aigua s el conjunt de processos ais quals est sotmesa
l'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:
:AIGUA
QUE NECESSITEM
major part de I'aigua que utilitzem a Espanya es fa servir en:
L aigua potable s la que podem
Total d'agua
al planeta
|}
Aigua marina: 97
o/o
I
Aiguadolga:3%
Toial d'aigua dolga
I
GlaqrTg%
|l
Aigur.
--^.
suhf-6rnres:2{l%
I
Aioua dolga
superficial:.1 %
Total d'aigua dolga
superficial
I
Llacs:s0%
J
Sr:389zo
j
Atmosfera:10%
i
Rius:1%
|
sersvius:
'1%
Proporci de sals
a I'aigua marina
T
iJ(
la
Ct
La
I'-
El cicle de I'aigua
108
iel
pgina 18
UNITAT 9. La hidrosfera terrestre
320
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Respon les qestions segents sobre laigua als planetes.
a) Don prov laigua del nostre planeta?
b) Per qu Mercuri i Venus estan mancats daigua?
c) Per qu diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?
Completa el quadre segent sobre les propietats de laigua.
Quines caracterstiques t el 97 % de laigua de la Terra? On es troba?
Respon les preguntes segents sobre laigua dels continents.
a) Quina proporci de laigua del planeta s aigua dola?
b) De tota laigua dola, quanta es troba en forma de gla?
c) Quina proporci de laigua dola es troba al subsl?
Respon les qestions segents sobre laigua salada i laigua dola.
a) Quina proporci de sals t laigua del mar?
b) Quines sals sn les que formen part de laigua marina? Quines sn les ms abundants?
c) Per qu laigua dels rius sanomena dola si, en realitat, tamb t sals?
Fes un esquema senzill del cicle de laigua en qu indiquis els processos que hi tenen lloc.
Qu sn els corrents marins i com es formen?
Escriu una definici senzilla per als termes segents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
Respon les preguntes segents sobre el cicle de laigua.
a) Com arriba laigua des de la superfcie de la Terra fins a latmosfera?
b) Com torna laigua de latmosfera a la superfcie de la Terra?
c) Per qu laigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?
d) Quin paper compleixen les plantes en el cicle de laigua?
Quines sn les causes ms habituals de la contaminaci de laigua?
Qu significa depurar els abocaments? On es duu a terme? 11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Bon dissolvent

Atenua els canvis de temperatura.

s un refrigerant efica.
El gla que sura als mars mant laigua lquida,
on continuen vivint alguns organismes.
Substncia adherent
Propietats de laigua Processos en els ssers vius
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 9
pgina 19
UNITAT 9. La hidrosfera terrestre
Resum
ELS MINERALS
EIs minerals sn sdlids, naturais,
i formats no originats per
per
Els minerals tenen tres caracterstiques;
Els minerals estan compostos per un
de substncia.
Segons la forma en qu es disposen els seus components, els minerals
poden ser:
.
Minerals
.
Minerals
LA CLASSIFICACI DELS MINERALS
Segons la composici, els minerals es poden classif icar en;
.
Silicats. Compostos per
Entre els silicats destaquen:
.
No-silicats. No contenen
Entre els no-silicats destaquen;
LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS
Tipus de llum que ref lecteix el mineral quan
s il.luminat
amb llum bianca.
La llulssor, s la manera en qu el mineral
s la resistncia que ofereix
el mineral quan
el ratllem.
s el color de Ia
ratllem un mineral.
.
L exfoliaci. s
Els minerals tenen diferents utilitais:
.
Obtenir
.
lndstries
.
Elaborar
t
ffi
pols que es produeix quan
\**
r
f-*
;-r
'-f
,n{
116
pgina 20
UNITAT 10. Els minerals
352
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
En qu es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?
Quines sn les caracterstiques que defineixen els minerals?
Quin criteri sutilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posan exemples.
Quines de les substncies segents sn minerals i quines no ho sn? Raona la resposta.
a) Aigua.
b) Or.
c) Quars.
d) Glucosa.
Qu s lescala de Mohs? Qu vol dir que el valor de la duresa del diamant s 10?
Identifica i classifica els minerals segents en silicats i no-silicats.
A B C
Explica les propietats segents dels minerals: color de la ratlla i llussor. Posan algun exemple.
Defineix els conceptes segents:
a) Mineral amorf.
b) Mina.
c) Exfoliaci.
d) Silicat.
Explica com soriginen els minerals i posan exemples. 9
8
7
6
5
4
3
2
1
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 10
pgina 21
UNITAT 10. Els minerals
Resum
ELSTIPUS DE ROQUES
.
Roques sed
jmentries.
Es formen per I'
ila de sediments
.
Roques gnies. Es formen pel
dei magma.
'
Roques metamrf iques. Es formen a
terrestre a partir
d'altres roques, per
altes de l'interior
LES ROQUES SEDIMENTARIES
Hi ha diversos tipus de roques sedimentries:
"'.1!o
.
Les roques Es formen per acumulaci
de fragments de diferents minerals i roques.
.
Les roques Es formen fonamentalment
Es formen en llocs on
pel mineral calcita.
.
Les roques
el clima s sec i calors i, a rns, hi ha aigua salada.
.
Les roques Es formen per I'acumulaci
de matria orgnica.
LES ROQUES GNIES
Hi ha dos tipus de roques gnies:
.
Les rogues Es formen quan el magma
es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,
.
Les roques . Es formen quan el magma
surt a la superf cie en forma de lava i se solidif ica.
LES ROQUES METAMRFIQUES
Hi ha dostipus de roques metamrf iques:
.
Les roques Se separen en lmines
Es trenquen de manera
quan es trenquen.
.
Les roques
irregular i no se separen en lmines.
EL CICLE DE LES ROQUES
Es el conjunt de que experimenten
Ies roques i els sediments a la
ial' de I'escorga terrestre.
ELS USOS DE LES ROQUES
Les roques poden tenir diferents usos:
materials de
usos ornamentals, recipients,
i indstria
l' interior de l'escorqa
fenmens deguts a les
126
pgina 22
UNITAT 11. Les roques
374
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Sn el mateix la calcria i la calcita? Per qu? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.
Uneix amb fletxes les dues columnes:
Conglomerat
Gres
SEDIMENTRIA Calcria
Petroli
Carb
MAGMTICA
Granit
Basalt
Obsidiana
METAMRFICA Pissarra
Esquist
Respon les preguntes segents sobre el cicle de les roques:
a) Com pot arribar una roca metamrfica a transformar-se en magmtica?
b) Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamrfica?
c) Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?
Quines zones podem distingir a lEstat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?
Fes una llista amb les diferents roques de lentorn on vius i els usos que sen fan.
Explica els orgens de les roques sedimentries calcries i posa exemples de cada tipus de formaci.
Com es formen les roques magmtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i lobsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmtiques?
Explica com es formen les roques metamrfiques cristallines.
Explica breument el cicle de les roques.
Fes una descripci breu de les roques segents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen
i com es van formar.
a) Basalt.
b) Travert.
c) Guix.
d) Esquist.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 11
pgina 23
UNITAT 11. Les roques
Resum
u rrarRt
Matrias
Les propietais de la
.
Generals. Sn la
matria poden ser:
iel
.
Especfiques. Prpies de cada tipus de matria
Cada tipus diferent de matria rep el nom de
LA MESURA
Una magnitud s quaisevol caracterstica d'un cos que
Les magnituds que s'utiiitzen amb ms freqncia sn; la
podem
la
la
t

f
iel
el
la
D
Superfcie:.rXt2
+Base+
lase x altura
e,rnn#in,
'/
LA LONGITU
La longitud s
El-(m)slaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]
Exemples d'instruments de mesura de longitud sn:
LA SUPERFCIE
La superf cie s
FI (m'?) s la unitat de superf cie en el sistema internacional,
de l'objecte. Es calcula utilitzant la
ELVOLUM
corresponent a la forma
Ei volum mesura
EI (m3)
s la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.
Linstrument principal de mesura del volum s la
LA MASSA
La massa mesirra
EI (kg) s la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.
L'instrument de mesura de la massa s la
LA DENSITAT
La densitat s
La densitat s'obt dividint ta
LATEMPERATURA
entre el
La temperatura permet
mesurar
El
-
(K)
s la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.
L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos s
D
il
I
I
il

i$,
ELTEMPS
El temps permet
EI
mesurar
il
138
(s) s la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.
,i
pgina 24
UNITAT 12. La matria i les seves propietats
400
CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
Qu s la matria? Quines propietats t la matria? Explica en qu consisteix cadascuna i posan exemples.
Qu sanomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.
Qu diferencia una magnitud fonamental duna de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
Quina s la magnitud que mesura la distncia entre dos punts? s una unitat fonamental o derivada? Per qu?
Quina s la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns mltiples i submltiples de la unitat.
Per qu s til el canvi dunitats? Posan un exemple.
Qu hem de fer per mesurar la superfcie dun camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?
Per qu diem que la temperatura s una propietat general de la matria i no una propietat especfica?
Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matria que t una substncia? Amb quin instrument
es mesura? Quina s la unitat en el sistema internacional?
Quina s la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines sn
les equivalncies?
Respon les qestions segents sobre el volum:
a) Quina informaci dna la magnitud del volum dun objecte?
b) Com es mesura el volum dun slid geomtric?
c) Com mesuraries el volum dun lquid?
Respon les qestions segents sobre la densitat:
a) Si 1 l daigua t una massa d1 kg, quina s la densitat de laigua, expressada en kg/l? I expressada
en g/cm
3
?
b) Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina s la massa de laigua continguda a la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la frmula de la densitat.
c) Com podem determinar el volum dun cos slid de formar irregular?
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR 12
pgina 25
UNITAT 12. La matria i les seves propietats