Mapa APJCV - 2

Mapa
de profesionals
de la joventut
en la Comunidad
Valenciana
Necessitat dun mapa de
professionals de Joventut a la
Comunitat Valenciana ...................................................... 4
Anlisi qestonari de
lAssociaci de professionals
de la joventut de la Comunitat
Valenciana ........................................................................ 7
Cens de Professionals de
Joventut CV: Enquesta ................................................. 15
Dades de lenquesta de
situaci dels professionals de
joventut a la CV ............... ........................................... 18
Ms enll de la Generaci @:
Poltques slides, gasoses i
lquides de joventut ..................................................... 24
Treballar amb jvens:
vorejant limpossible ................................................... 32
ndex
Associaci de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana
4
@apjcv #mapapjcv
Necessitat dun mapa de
professionals de Joventut a la
Comunitat Valenciana
Agraments:
AtotselsprofessionalsdejoventutdelaComunitatValencianaquehan
partcipatenestaexperinciaperacontribuiramillorarlaplicacideles
poltquesdejoventutalnostreterritoriiadignifcarlanostrasituaci.
PRESENTACI ......................................................................
La comissi de professionals de lAPJCV ha elaborat el document segent ate-
nent els objectus consensuats en lassemblea del mes de novembre de 2012,
on va plantejar-se la necessitat de conixer amb profunditat el collectu real
de professionals que treballem en lmbit de les poltques de joventut i dis-
senyar una proposta de catalogaci coherent, estructurada, amb criteris clars
i adaptada a les diferents realitats dels municipis de la Comunitat Valenciana.
Lobjectu s tndre un posicionament a partr del qual lAPJCV puga elaborar
un mapa de la situaci actual i, a partr daix, defensar una proposta de cata-
logaci dels diferents professionals de joventut, amb la fnalitat de promoure
un canvi de lactual situaci que vivim, amb un model professional on tots es-
tguem reconeguts, perqu puguem desenvolupar la nostra faena dignament
Associaci de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana @apjcv #mapapjcv
5
i, per tant, dignifcar les poltques de joventut, ja que ambdues qestons van
estretament lligades.
Amb les limitacions prpies de la nostra APJCV ens embarquem en lelabora-
ci duna proposta de mapa de professionals de les poltques de joventut de
la Comunitat Valenciana, amb lajuda inestmable del programa Joventut en
Acci, que ens permet, entre altres coses, defnir els perfls i la formaci dels
professionals, aix com conixer les funcions bsiques que estem desenvolu-
pant.
Refexionant prviament a lexecuci del mapa, es van posar de manifest unes
necessitats bsiques per a justfcar la nostra actuaci i, per aix acordrem
que el nostre punt de partda es posicionava en els segents punts:
zNecessitat de dignifcar les poltques de joventut de la Comunitat Valen-
ciana i, per tant, el collectu de professionals que les fem possibles.
zNecessitat dagrupar tots els professionals de les poltques de joventut,
de manera inclusiva, i crear espais de refexi i acci comuna.
zNecessitat dargumentar una enttat reconeguda i valorada, amb incidn-
cia en els professionals que hi treballem. Interlocutora en matria de po-
ltca de joventut, i amb un discurs propi i independent.
De la mateixa manera, analitzant prviament la realitat laboral i la situaci
actual dels professionals de les poltques de joventut, trobem en la diversitat
el punt fonamental de les caracterstques del collectu, que podem conixer
amb detall en les dades del mapa. Entenem esta diversitat com una font den-
riquiment, plural, complementaria, i que aporta un dinamisme i un potencial
als professionals.
zDiversitat dmbits: administracions pbliques, empreses de serveis, asso-
ciacions i fundacions, etc.
zDiversitat de perfls: polivalents, mancomunats, compartts, especialistes,
tcnics, informadors, dinamitzadors, investgadors, consultors, etc. i totes
les combinacions possibles entre estos.
6
@apjcv #mapapjcv
zDiversitat de funcions: relacionat amb el punt anterior, un mateix perfl
pot respondre a funcions molt variades i diferents entre si.
zDiversitat en la formaci: tot i que es percep una majoria formada en les
cincies socials i les humanitats, hi ha formacions de tot tpus de discipli-
nes i de tots els nivells.
zDiversitat en la categoritzaci: multplicitat de categories laborals (con-
tractes de prestaci de serveis amb diferncies signifcatves quant a les-
tabilitat en el temps, funcionaris i laborals de tots els nivells D, C, B, A,
etc.) amb el que aix implica de greuges comparatus i precarietat.
LA FAENA CONTNUA ..........................................................
Dins del marc del programa Joventut en Acci, lAPJCV ha desenvolupat una
trobada nacional dassociacions de tcnics de joventut, on presentrem el
mapa de situaci i comptrem amb les intervencions de Carles Feixa i Do-
mingo Comas com a elements de refexi de la situaci dels professionals.
Per aix, junt amb les conclusions del mapa, incloem les seues aportacions i
refexions a la situaci actual de les poltques de joventut.
A lhora de presentar els resultats, en la taula presidida pel professor Ario,
Josep Belda ens va fer la introducci de lestudi de les dades que ens serviran
de base a esta publicaci i els posteriors treballs dinvestgaci en lmbit dels
professionals de joventut. I aix, sest elaborant un projecte per a realitzar un
estudi de camp, amb joves, tcnics i poltcs, que ens permeta aprofundir en
les dades que dibuixen el mapa que presentem.
7
Josep Belda
Universitat de Valncia
INTRODUCCI .....................................................................
Linters rector amb el qual hem plantejat la realitzaci deste qestonari s
fonamentalment el dengegar un procs de reconeixement i valoraci perso-
nal dels mateixos actors de la intervenci juvenil, i en parallel, servir dest-
mul a les insttucions pbliques responsables de lrea de joventut perqu ini-
cien un anlisi de lrea amb la profunditat i extensi que requereixen lactual
moment que est passant lacci social juvenil i el nou horitz que es dibuixa
a partr del canvi legislatu en les administracions locals. Desta manera, el
qestonari hem de prendrel com una aproximaci al camp i com un avs de
la necessitat de comptar amb instruments capaos de construir un mapa del
territori de la intervenci juvenil, en la qual els professionals tenen un paper
central.
Anlisi qestonari de
lAssociaci de professionals
de la joventut de la Comunitat
Valenciana
8
@apjcv #mapapjcv
UNA SUCCINTA APROXIMACI AL PERFIL DELS
PROFESSIONALS .................................................................
En primer lloc, quant al sexe, constatem que la distribuci dels professionals
est molt equilibrada, el 46% de dones, enfront del 44% dhomes. Creiem que
este equilibri s un bon senyal quant a laccs a la professi. Esta proporci
marca una clara diferncia en relaci amb altres professionals de lmbit de la
intervenci socioeducatva en la qual veiem perfls marcadament feminitzats,
com s el cas del treball social o del magisteri.
Quant al perfl formatu, podem veure que, majoritriament, el 74%, tenen
estudis universitaris, la qual cosa ens avala un desenvolupament professional
rigors i consistent. Ms encara si analitzem la formaci especfca referida
pels enquestats, en la qual podem observar que un 71% la refereix a lmbit de
la joventut i les seues diverses singularitats. Sobre la base destes dues dades
podem afrmar que comptem amb professionals ben formats a nivell general
i, formats respecte al camp de treball, que aposten tant per una formaci
universitria, com per lincrement de lespecialitzaci en lescenari especfc
de la intervenci juvenil. Esta constataci ens revela una ferma aposta per la
professionalitzaci i un aband de prctques poc fonamentades i en ocasions
provinents de camps del coneixement alienes a la intervenci juvenil.
En segon lloc, ens ha interessat una aproximaci al perfl del professional,
interrogant-nos sobre la projecci social via associatva. En este cas, trobem
que un 83% ha manifestat que ha estat o actualment est en algun tpus das-
sociaci. Esta dada ens sembla molt signifcatva per a un professional que
t com una de les seues missions promoure espais i estmuls associatus, i
perqu aix sefectue, res millor que el mateix interventor partcipe en el joc
que pretn estmular.
Si aprofundim en esta categoria de lassociacionisme, tornem a veure gra-
tament que els nostres professionals o b han partcipat o b partcipen en
associacions vinculades a la temtca juvenil. Desta manera, veiem que un
34% partcipa en plataformes vinculades al temps lliure; un 22%, en inicia-
tves dacci social, i un 15%, en accions dintercanvi cultural. Este tpus de
9
partcipaci ens confrma un projecci social dels professionals sobre la base
del comproms i la implicaci ciutadana, tot un aval per a confar en el bon fer
professional.
Daltra banda, analitzem el perfl professional sobre la base del lloc de treball,
este aspecte des dels interessos rectors de lassociaci professional ens sem-
blen molt rellevants. No oblidem que, en parallel a la construcci del mapa,
volem dinamitzar la refexi professional amb vistes a poder generar propos-
tes dactualitzaci i millora. Sobre aix, hem de partr de reconixer que la
mostra arreplegada fns al moment s un document que segueix obert i que,
si b preveu una representaci de les tres provncies, hi ha una baixa de re-
presentaci en favor de Valncia, justfcada, creiem, per la major implantaci
de la nostra associaci i per lefecte de proximitat als rgans de govern desta.
Quant a lmbit de treball, comprovem que la mostra t un perfl marcada-
ment municipal, el 59% de les respostes ens vnen deste mbit. Espai que
presumiblement s essencial per a la implementaci de les poltques juveni-
ls, per la qual cosa arreplega el major nombre de professionals. De la mateixa
manera, s signifcatu que el 36% tnga un mbit de treball provincial o au-
tonmic, la qual cosa ens indica el desenvolupament dels nivells macro en la
gest de les poltques de joventut. Pensem que seria interessant dedicar una
atenci especial a este doble nivell del treball professional, ja que lmbit su-
pralocal es vincula a desenvolupaments professionals ms vinculats a la ges-
t, situaci que hauria de veures recollida en la defnici del lloc de treball.
Un altre dels aspectes a destacar en esta primera aproximaci a lescenari de
la intervenci juvenil s rescatar la identtat del lloc de treball, sobre la base
de criteris despecifcitat o no. Com es desprn de les respostes dels nostres
informants, una majoria, el 56%, disposa despais especfcs per al desenvolu-
pament del seu treball. Aix ens permet afrmar que la identfcaci del servei
com especfcament de joventut hauria de ser central en la imatge corporatva
del servei. Per contra, un 35% manifesta compartr espai amb altres depar-
taments o rees. Sobre esta qest shauria daprofundir per a analitzar els
pros i els contres sobre la base del pensament dels mateixos professionals.
10
@apjcv #mapapjcv
El tercer tpic que ens ha interessat analitzar es refereix a les condicions la-
borals dels professionals. Pper a aix, en primer lloc destaquem lexperincia
professional en el camp de la joventut. Sense voler exagerar les virtuts de
lexperincia com a vector de qualitat professional, s que podem constatar
que un 78% dels enquestats compta amb un recorregut professional de ms
de cinc anys. Aix, duna banda, ens parla de possibles projectes consolidats
de treball, de laltra, ens indica una certa estabilitat professional en el mateix
mbit.
Si encreuem les variables dexperincia en el camp amb el tpus de relaci
contractual, podem observar que el 57% tenen una relaci contractual esta-
ble i vinculada a enttats de ttularitat pblica. Aix, unit al temps dexperin-
cies, ens adverteix que estem parlant de professionals amb certa seguretat
laboral i sufcient experincia professional.
Quant a les condicions del seu treball, veiem que majoritriament (59%), per-
tanyen al grup C, mentre que un pett percentatge (9%) pertany al grup A.
Si analitzem estes dades al costat de les de les categories laborals segons el
conveni, lnica cosa que ens aclareix s que la direcci o gerncia sol corres-
pondre al grup A, i que la resta de categories estan molt repartdes.
Quant al tpus de jornada laboral, sevidencia que majoritriament els nos-
tres informants realitzen una jornada completa o quasi completa (80%), men-
tre que solament un 20% efectuen mitja jornada. Esta situaci laboral ens
referma en la constataci que el treball en lrea de joventut est consolidat
i permet la projecci professional dels treballadors. Si unim esta variable de
jornada laboral a la de salari brut anual, veiem que hi ha una coincidncia
percentual entre els que treballen mitja jornada i els que tenen un salari brut
inferior als 10.000 euros anuals. En la resta de casos, els enquestats manifes-
ten obtenir salaris superiors als 1.200 euros mensuals.
Quant a les tasques que desenvolupen, principalment podem veure un ampli
repertori, la qual cosa ens demostra la necessitat duna formaci polivalent
per al desenvolupament de lexercici professional, si b podrem fer quatre
grans categories: en primer lloc, una relacionada amb la formaci i que agru-
11
pa un 14%; una segona en la qual concentrem les tasques referides a gest,
en la qual trobem a un 26%; una tercera que vinculem a tasques relatves a
lassessorament, informaci i dinamitzaci, en la qual agrupem un 41%, i una
quarta amb menor pes sobre la mostra i que representa actvitats variades,
entre les quals trobem des de la recerca en poltques juvenils, fns a la pro-
moci cultural i la gest de pgines web.
Com es desprn desta categoria, veiem refectts un ampli ventall de tasques
que hem agrupat en quatre blocs: la formaci; la gest de projectes, inst-
tucions i la mateixa informaci; la dinamitzaci, assessorament i informaci
directa, i fnalment la recerca generadora de coneixements i programes en el
camp de les poltques juvenils.
Esta constataci quant a lacompliment de tasques, seria dinters contras-
tar-la amb lactual catleg de qualifcacions professionals i amb els contnguts
dels cursos de formaci contnua que actualment imparteix la Conselleria, per
veure ladequaci de les certfcacions professionals danimador, informador i
monitor, i si estan refectdes en les tasques que desenvolupen els professio-
nals.
Laspecte ms projectu del qestonari es refereix al perfl realitzat sobre la
base de la mateixa percepci dels professionals. En esta categoria incloem
aspectes valoratus sobre la satsfacci professional i la motvaci cap al seu
treball, entre altres elements.
Quant a ltem 27, la motvaci cap al seu treball, com es desprn de les
dades, podem afrmar que es tracta de professionals amb gran inters per
lacompliment del seu treball, el 92% puntua molt alta esta qest, i sola-
ment el 3% manifesta tenir-hi poc inters. Si comparem estos ndexs amb la
satsfacci per la seua situaci laboral, veiem elements de preocupaci, ja que
la valoraci se situa en una escala mitjana, si be sols l11% t una satsfacci
dolenta o molt mala, trobem un 38% que manifesta poc entusiasme, Compa-
rant-ho amb la motvaci, veiem que en esta posici solament trobvem el
5%.
12
@apjcv #mapapjcv
Esta variabilitat hauria de ser analitzada en profunditat, ja que ens adverteix
dun collectu en qu lentusiasme per la professi no es correspon a la sats-
facci per la situaci laboral.
Quan analitzem ltem 29, satsfacci amb la seua situaci professional, no-
vament veiem que, si els informants que es manifesten molt insatsfets s
baix, el 12%, tampoc s alt el grau de satsfacci, solament el 37%, mentre
que la puntuen en una escala mitjana el 41%, valoraci que pensem que no
correspon a la motvaci refectda en ltem anterior.
Si analitzem la satsfacci laboral al costat de la satsfacci professional, veiem
que les anlisis inicials de les condicions laborals i relaci contractual sn dos
elements pendents de solucionar i que poden fer avortar projectes profes-
sionals de major recorregut perqu no es poden desenvolupar amb tota la
satsfacci que la motvaci feia preveure. Creiem que en el fons ens estan
manifestant un cert grau de frustraci davant un treball que no acaba de que-
dar estructurat professionalment en la seua carrera administratva, mxim si,
quan ho relacionem amb ltem 30, satsfacci pel treball realitzat, on una
mplia majoria, 82% declara estar molt satsfet.
De nou un senyal dalerta que mereix ser aclarit en relaci amb la construcci
de lespai professional, mentre que la valoraci del treball realitzat s ms
que satsfactori, s a dir, sn conscients que lencrrec realitzat per les insttu-
cions est ben executat, al mateix temps no es troben correspostos, ja que la
seua situaci laboral i professional no s satsfactria.
De nou, quan analitzem ltem 31, la identfcaci amb el collectu profes-
sional, veiem que sn molt pocs els que se situen en una posici radical des-
tranyament, solament el 3%, mentre que el 57% manifesta sentr-shi prou
identfcat, si b s cert que lopci de molt identfcats solament s apreciat
pel 16%. Esta dada, que considerem dinters, podria ser susceptble danli-
sis posteriors per part de lassociaci professional, ja que una alta identfcaci
professional s un factor central per a la consolidaci de futures estratgies
de canvi i millora.
13
Potser una possible explicaci a esta manera de situar-se com a collectu
la puguem entendre en la resposta a ltem 32, valoraci social de la seua
professi. Com s evident, es tracta dun tem eminentment projectu, com
veiem, si b s cert que els enquestats de manera general tenen una percep-
ci positva, hem de matsar ja que el 33% t una visi de poc vigor social,
mentre que el 55% considera bona o sufcient la valoraci que la societat fa
de la seua professi.
Si intentem fer una comparatva entre la identfcaci collectva i la percepci
de la valoraci social, trobem certs parallelismes que ens permeten avanar
en la imatge que la percepci social projectada i la identfcaci collectva van
en parallel i es retroalimenten luna de laltra.
En una altra anlisi, veiem que ltem 33 ens informa del projecte de futur, de
la intenci de contnutat del projecte professional. En este aspecte la respos-
ta s molt positva, el 64% respon afrmatvament, mentre que el 14% consi-
dera que no s un treball en el qual seternitzar, estes dades ens reafrmen
duna banda, que es tracta de professionals amb possibilitat de projecte pro-
fessional i vital i, de laltra, es reconeix que el treball amb joves, almenys en el
contacte directe, hauria de poder ser assumit com una fase amb possibilitat
danar accedint a responsabilitats dun altre carcter al llarg de la trajectria
professional. Si veiem ltem 34, en el qual sels interroga sobre els possibles
motus per a deixar lmbit de la joventut, el 38% ho faria per interessar-se en
altres camps i experincies, mentre que el 25% ho faria per millorar la seua
situaci laboral. Deixant de banda, encara que no s una qest menor, el fet
que es puguen quedar truncades projeccions professionals per les males con-
dicions laborals, tema que hauria de ser tractat ineludiblement per lassocia-
ci professional, volem posar laccent en all que considerem una virtualitat
del perfl professional: el fet que el 38% considere la possibilitat daltres esce-
naris i interessos, com correspon a un collectu jove, ben preparat, i que en el
seu treball largument de lexperimentaci i la multposibitat s una constant.
Per a fnalitzar, lanlisi de dos qestons que resulten dinters per a lassocia-
ci professional, la primera es refereix al grau dafliaci dels enquestats, com
veiem, el 48% afrma pertnyer a un sindicat o associaci professional. Les
14
@apjcv #mapapjcv
xifres, si les comparem amb altres collectus, s alta, no hi ha dubte. De totes
maneres, si analitzem ltem 36, en el qual sels pregunta sobre si volen rebre
informaci de lassociaci, la resposta en positu s del 91%. Esta qest pot
donar pistes sobre una possible estratgia associatva per a incrementar la
seua afliaci i conseqentment el grau didentfcaci collectva que els sub-
jectes ben informats poden desenvolupar.
15
Lenquesta que hem passat al nostre collectu t la intenci delaborar el
mapa de situaci dels professionals de joventut de la Comunitat Valenciana i
poder estructurar futures actuacions de treball
Shan pogut omplir les dades al formulari i guardar-les per modifcar ms
avant amb lopci editar i guardar-les per a modifcacions posteriors.
Les dades facilitades formen part de larxiu informattzat propietat de lAPJCV
i noms seran utlitzades per a fer el seguiment i control de les enquestes
respostes.
Moltes grcies!
Cens de Professionals de
Joventut CV:
Enquesta
16
@apjcv #mapapjcv
Nom
Cognom
Correu electrnic
Sexe
Any de naixement
Has estat o ests dins duna associaci?
Tipus dassociaci
Formaci
Formaci especfca en joventut
Dades del centre de treball:
Nom del centre
Localitat
Lloc de treball
mbit de treball
Espai de treball
Quant de temps fa que treballes en joventut
Condicions laborals:
Components de lequip de treball
Tipus de contracte
Categoria laboral (Administraci)
Categoria laboral (Convenis laborals)
Tipologia de la jornada laboral
Sou actual (brut anual en )
Condicions laborals (valoraci personal)
17
Tasques dactuaci:
Tasques principals
Lloc de treball
Percepci de la professi:
Motvaci en el treball
Satsfacci amb la situaci laboral
Satsfacci amb la situaci professional
Satfacci pel seu treball
Identfcaci amb el collectu de professionals
Valoraci social del collectu de professionals
Intenci de contnuar en lmbit dels professionals de joventut
Motus per a deixar-te lmbit dels professionals de joventut
Pertanys a alguna associaci professional, collegi o sindicat?
Vols rebre informaci de lAPJCV?
18
@apjcv #mapapjcv
APJCV
Perfl.Zero
UNA APROXIMACI AL PERFIL DELS PROFESSIONALS ......
Aproximaci
procs de reconeixement i valoraci personal dels propis actors de la inter-
venci juvenil
Necessitat
estmul a les insttucions pbliques responsables de lrea de joventut per-
qu inicien un anlisi de lrea amb la profunditat i extensi
Canvi
nova legislaci per a les Administracions locals
Dades de lenquesta de
situaci dels professionals de
joventut a la CV
#mapapjcv
19
sexe
clara diferncia en relaci a altres professionals de
lmbit de la intervenci socioeducatva
formaci
desenvolupament professio-
nal rigors i consistent
via associatva
professionals com a propicionador despais i est-
muls associatus
lloc de treball
no oblidem que en parallel a la construcci del mapa, volem dinamitzar la
refexi professional amb vista a poder generar propostes dactualitzaci i mi-
llora
una representaci de les tres provncies, hi ha una baixa de representaci en
favor de Valncia
comprovem que la mostra t un perfl marcada-
ment municipal, essencial per a la implementa-
ci de les poltques juvenils
20
@apjcv #mapapjcv
espai de treball
condicions laborals dels professionals
aix duna banda ens parla de possibles projectes consolidats de treball, i per
un altre, ens indica certa estabilitat professional en el mateix mbit
quan de temps fa que treballes en joventut?
si creuem les variables experincia en el camp-,
amb el tpus de relaci contractual, tenen una relaci
contractual estable i vinculada a enttats de ttulari-
tat pblica
tpus de contracte
si creuem les variables experincia en el camp-, amb el tpus de relaci
contractual, tenen una relaci contractual estable i vinculada a enttats de
ttularitat pblica
21
Categoria laboral
veiem que majoritriament pertanyen al grup C,
mentre que un xicotet percentatge pertany al grup A
Tipologia de la jornada laboral Sou actual (brut anual en )
tasques que desenvolupen
un ampli repertori, la qual cosa ens de-
mostra la necessitat duna formaci poli-
valent per al desenvolupament de lexercici
professional
un ampli ventall de tasques que hem agru-
pat en quatre blocs; la formaci; la gest
de la informaci; la dinamitzaci, i fnal-
ment la programes en el camp de les polt-
ques juvenils
22
@apjcv #mapapjcv
autopercepci dels professionals
aspectes valoratus sobre la satsfacci professional i la motvaci cap al seu
treball entre uns altres
podem afrmar que es tracta de professionals amb gran inters per lacom-
pliment del seu treball, el 92%
si comparem amb la satsfacci per la seua situaci laboral, veiem elements
de preocupaci ja que la valoraci se situa en una escala mitjana
si analitzem la satsfacci laboral al costat de la satsfacci professional,
veiem que les anlisis inicials de les condicions laborals i relaci contractual
sn dos elements pendents de solucionar i que poden fer avortar projectes
professionals de major recorregut
creiem que en el fons ens estan manifestant cert grau de frustraci davant
un treball que no acaba de quedar estructurat professionalment, ja que la
satsfacci pel treball realitzat puja al 82%, que declara estar molt satsfet
un senyal dalerta que mereix ser aclarida en relaci a la construcci de les-
pai professional, mentre la valoraci del treball realitzat s ms que satsfac-
tori, la seua situaci laboral i professional no s satsfactria
satsfacci amb la situaci professional
23
intenci de contnuar en lmbit dels professionals de joventut
per fnalitzar
resulta dinters per a lassociaci professional el grau dafliaci dels en-
questats, el 48% afrma pertnyer a un sindicat o associaci professional, les
xifres si comparem amb altres collectus s alta
la resposta en positu s del 91%, que pot donar pistes sobre una possible
estratgia associatva de cara a incrementar la seua afliaci i conseqent-
ment el grau didentfcaci collectva que els subjectes ben informats poden
desenvolupar
Que farem?
Ara que tenim estes primeres dades de referncia, lAPJCV plantegem nous
objectus per contnuar treballant pels professionals de joventut, dotant-los
destudis que dignifquen la professi. Com ara;
Perfl.2
Mapa.Serveis
24
@apjcv #mapapjcv
Carles Feixa
Universitat de Lleida
Feixa, C. (2007): Ms enll de la generaci @. Poltques slides, gasoses i
lquides de joventut, dins DD.AA., Joventut i poltques de joventut. 25 apor-
tacions, Barcelona, Diputaci de Barcelona.
El 13 de mar de 2004, molts adolescents i joves van comenar a rebre mis-
satges als seus telfons mbils, redactats en el partcular llenguatge amb qu
acostumen a intercanviar informacions mitjanant el SMS (short message sys-
tem). Des de feia temps havien aprs a utlitzar este sistema per comunicar-se
amb els amics, citar-se amb la parella, convocar festes en petts o grans grups,
difondre rumors i enviar missatges als seus programes de televisi preferits.
Este cop, tanmateix, la fnalitat era una altra: convocar-los a manifestar-se
davant la seu del partt en el govern, el mateix que havia desats la posici
majoritria contra la guerra dIrak i que des de feia dos dies tractava docultar
la informaci sobre lautoria del sagnant atemptat del 11-M. Des daquell dia,
mentre els seus pares seguien les notcies per la televisi i la rdio, ells sabo-
caven als nous mitjans Internet i mbils- on tenien accs a informacions ben
diferents a les dominants als mitjans clssics. No se sap si el primer en en-
viar missatges fou jove, per si que lxit de la iniciatva es degu, sobretot,
a lefecte multplicador dels seus SMS. El dia segent, molts adolescents que
votaven per primera vegada i altres joves que fns aquell moment shavien
abstngut- van acudir en massa a la cita amb les urnes.
Ms enll de la Generaci @:
Poltques slides, gasoses i
lquides de joventut
25
Uns anys abans, Dan Tapscot (1998) havia publicat un llibre que es conver-
tria en una mena de bblia de la cultura digital: Growing up digital. The rise
of the Net Generaton. En este pamfet lautor un dels profetes de la nova
economia- proposava el concepte N-Generaton per defnir aquells nens i
joves educats en la cultura digital. Es tracta de nens i nenes nascuts als Estats
Units durant la dcada dels 80 i dels 90, que arriben a la majoria dedat amb
els inicis del nou segle. Aix com els baby-boomers de postguerra van prota-
gonitzar la revoluci cultural dels 60, basada en lemergncia dels mass media
(televisi) i de la cultura de masses (rocknroll), els adolescents actuals sn
la primera generaci que han crescut banyats en bites. No es tracta noms
que siguin el grup dedat amb un accs ms gran als ordinadors i a Internet,
ni que la major part dels seus membres tnguin un accs ms o menys es-
table a telfons mbils, correu electrnic, pgines web i xats. All essencial
s limpacte cultural destes noves tecnologies en la seua vida quotdiana i,
sobretot, la seua capacitat en educar les velles generacions la transici vers
una cultura digital.
A Catalunya, la N-Generaton s la Generaci X (acrnim de la Generaci Xar-
xa). Cal veure fns a quin punt la presncia dInternet entre els nens i joves
de Catalunya s un fenomen en expansi o quelcom superfcial. Tamb cal
analitzar els usos diferencials de les noves tecnologies en funci de ledat (per
exemple, la utlitzaci dels telfons mbils o de lordinador per part dels ado-
lescents no t res a veure amb la dels adults). Tamb s fonamental estudiar
amb quines disparitats de gnere, classe, etnicitat i territori seixampla labast
de la xarxa. Finalment, s necessari analitzar quin s el paper de la cultura
digital en relaci a les altres dimensions dels estls de vida dels adolescents. El
recent informe sobre La societat xarxa a Catalunya (Castells et al. 2003) aporta
nombroses dades estadstques, i algunes interpretacions, sobre el paper dels
adolescents i joves en esta evoluci vers el digitalisme. La tesi central s con-
tundent: ledat s el factor ms determinant. Encara que en la penetraci
dInternet hi intervenen altres factors vinculats als orgens de classe (sobretot
el nivell de renda i leducaci), la divisria fonamental s basa en ledat: Cul-
turalment, sn els joves de qualsevol condici els qui, preferentment, utlitzen
Internet. Laccs a la xarxa no anulla les diferncies de classe, per afegeix
26
@apjcv #mapapjcv
diferncies ms signifcatves en lera de la informaci, basades en la capacitat
dadaptar-se als canvis tecnolgics i culturals que implica (molt superior en les
noves generacions). Lescletxa digital s doncs, per este autors, una escletxa
generacional. Aix no vol dir que tots els joves utlitzin les noves tecnologies
en la mateixa mesura. Tres criteris son discriminants. En primer lloc, el nivell
educatu (limportant no s tant ser jove com ser estudiant: que joves que no
estudien utlitzen molt menys la xarxa). En segon lloc, el grup dedat (els que
utlitzen ms son els joves entre 15 i 19 anys, a partr desta edat noms ho
fan els que segueixen estudis superiors). En tercer lloc, el nivell de renda (els
joves de classe mitja i alta accedeixen a la xarxa des de casa, els de rendes
inferiors ho fan des despais com els cibercafs). El resultat s la consttuci
duna subcultura juvenil dInternet de contorns difusos, per que equipara
els joves catalans als europeus, no tant en la intensitat o qualitat del seu accs
a la xarxa, sin en lefecte que les comunicacions i comunitats virtuals tenen
en les seues vides quotdianes.
Com afecta esta subcultura en els estls de vida dels adolescents i joves? Com
esdev una caixa de ressonncia dels canvis en les formes de transici a la vida
adulta? Com afecta les poltques pbliques de joventut sorgides al llarg des-
te periode clau en lemergncia del digitalisme? En un altre lloc (Feixa 2002)
he proposat distngir tres grans models o sndromes que correspondrien a tres
tpus diferents de narracions sobre la joventut de relats juvenils. El primer
model, la sindrome de Tarzan, va ser inventat per Rousseau a fnals del segle
XVIII i va perdurar fns a mitjans del segle XX. Segons este model, ladolescent
seria el bon salvatge que inevitablement cal civilitzar, un sser que cont tots
els potencials de lespcie humana, que encara no ha desenvolupat perqu es
mant pur i incorrupte. Davant ladultesa manifesta el mateix desconcert que
Tarzan davant la civilitzaci, una barreja de fascinaci i por. Cal mantenir lado-
lescent allat en la seua selva infantl, o cal integrar-lo en la civilitzaci adulta?
Les rpides transicions del joc al treball, la primerenca inserci professional i
matrimonial, la partcipaci en ritus de pas com el servei militar, serien trets
caracterstcs dun model dadolescncia basat en una inserci orgnica en
la societat. Es tracta dun relat de joventut duna odissea textual- que narra
el pas de de la cultura oral a la cultura escrita a la galxia Gutenberg.
27
El segon model, la sndrome de Peter Pan, va ser inventat pels felios teena-
gers de postguerra, i va esdevenir hegemnic en la segona meitat del segle
XX, grcies en bona part al potencial de la societat de consum i del capitalisme
madur. Segons este model, ladolescent seria el nou subjecte revolucionari o
el nou heroi consumista- que es rebella contra la societat adulta i es resisteix
a formar part de la seva estructura: s millor ser o semblar- jove que gran.
Les lentes transicions vers ladultesa, el procs accelerat descolaritzaci, la
creaci de microsocietats adolescents aix en leducaci com en el lleure-,
laugment de la capacitat adquisitva dels joves, la desaparici dels ritus de
pas vers ladultesa, lemergncia de tribus i subcultures juvenils, serien els
trets caracterstcs dun model dinserci mecnica en la societat. Es tracta
dun relat de joventut duna odissea contextual- que narra el pas de la cultu-
ra escrita a la cultura visual a la galxia McLuhan.
El tercer model, fnalment, que es basa en el que podriem anomenar la sin-
drome de Blade Ranner, emergeix en este tombant de segle i est cridat a
esdevenir hegemnic en la societat futura. Com els replicants de la pellcula
de Ridley Scot, els adolescents son ssers artfcials, mig robots i mig humans,
escindits entre lobedincia als adults que els han engendrat i la voluntat
demancipar-se. Com que no tenen Memria, no poden tenir Conscincia, i
per aix no sn plenament lliures per construir el seu futur. Per en canvi han
estat programats per utlitzar totes les potencialitats de les noves tecnologies,
i per aix sn els ms ben preparats per adaptar-se als canvis, per afrontar
el futur sense els prejudicis dels seus progenitors. La seua rebelli est con-
demnada al fracs: noms poden protagonitzar revoltes episdiques i estri-
ls, tot esperant adquirir algun dia la Conscincia que els far grans. Com els
replicants, els adolescents tenen tot el mn al seu abast, per no sn amos
dels seus destns. I com Blade Runner, els adults vacillen entre la fascinaci
de la joventut i la necessitat dexterminar darrel qualsevol desviaci de la nor-
ma. El resultat s un model hbrid i ambivalent dadolescncia, a cavall entre
una creixent infantlitzaci social, que es tradueix en dependncia econmica,
manca despais de responsabilitzaci, i una creixent maduraci intellectual,
que sexpressa en laccs a les noves tecnologies de la comunicaci, als nous
corrents esttcs i ideolgics, etc. Les transicions discontnues vers ladultesa,
28
@apjcv #mapapjcv
la infantlitzaci social dels adolescents, el retard permanent en laccs al tre-
ball i a la residncia, lemergncia de mons artfcials com les comunitats din-
ternautes, la confguraci de xarxes adolescents a escala planetria, serien
els trets caracterstcs dun model dinserci virtual en la societat. Conv
recordar, tanmateix, que tots tres models no shan dentendre com a tpus
contraposats dun model evolutu, sin com a modalitatats dinteracci entre
adolescents i societat que poden conviure en un mateix espai-temps, al si de
diferents insttucions que condicionen la vida dels joves. Es tracta dun relat
de joventut duna odissea hipertextual- que narra el pas de la cultura visual
a la cultura multmdia a la galxia Gates.
Estes tres models podrien correspondre als tres models de poltques de jo-
ventut vigents al llarg destos 25 anys. En primer lloc, la sndrome de Tarzan
guarda certes similituds a les anomenades poltques integrals o de transici,
dominants durant els anys 80 i que van viure el seu clmax el 1985 arran de
lAny Internacional de la Joventut (Diputaci de Barcelona, 1987). Teoritzades
per autors com Jaume Funes, Joaquim Casal, i el desaparegut Josep Maria
Riera (i a Espanya per Jos Luis de Zrraga), prenent com a referents interna-
cionals autors com Schwartz (1985), van ser impulsades primer pels pactes de
progrs dels primers ajuntaments democrtcs i desprs de 1982 pel govern
socialista a Espanya. Inspirades en principis socialdemcrates, perseguien re-
conixer al jove com a objecte datenci pblica, tot afavorint la seua inserci
social (la seua integraci en el mn adult) a partr de programes interdepar-
tamentals que prioritzaven les dimensions estructurals: educaci, treball, as-
sociacionisme. La lluita contra latur juvenil, lemancipaci juvenil i la refexi
sobre les diverses formes de marginaci en van ser els eixos centrals.
En segon lloc, la sndrome de Peter Pan t certes correspondncies amb les
anomenades poltques afrmatves de joventut, hegemniques al llarg dels
anys 90 (Diputaci de Barcelona 1999). Impulsades en la prctca per totes les
administracions locals, autonmiques, estatal, europea- a mesura que latur
juvenil va anar de baixa i que augment la capacitat de consum del jove, van
ser teoritzades per Joaquim Coll i el seu equip (amb lassessorament teric de
persones com Enrique Gil-Calvo, Roger Martnez i jo mateix) en unes jornades
organizades per la Diputaci que van tenir lloc el 1996. Els models interna-
29
cionals de referncia van ser els estudis culturals de lescola de Birmingham
i les noves aproximacions a la cultura del lleure. Inspirades en principis libe-
ral-progressistes, perseguien reconixer lespecifcitat de letapa juvenil, que
havia deixat de ser una mera fase de transici per convertr-se en etapa ple-
na, tot afavorint poltques de partcipaci en diferents mbits que podriem
anomenar superestructurals (oci, creaci cultural, sociabilitat). Els pactes
per la nit, lauge de la cultura juvenil, la sensibilitat per lecologia i els nous
moviments socials, les poltques de reducci de danys , en serien alguns
dels camins parallels.
En tercer lloc, la sndrome del Replicant correspondria al que es poden ano-
menar poltques lquides de joventut, emergents a partr del 2000 (Bauman,
2004). Inicialment impulsades pel Consell Nacional de la Joventut (2003) i per
la Secretaria General de Joventut (2003), van anar perflant-se a partr que les
difcultats en laccs a lhabitatge i lemergncia de la societat digital van anar
fent visible un nou model de jove-adult (ladulescent), plenament integrat en
la societat del coneixement, per amb vincles poc slids amb les estructures
laborals, residencials i familiars que afermen una condici adulta. Inspirades
inicialment en principis de lanomenada tercera via (amb variants ecosocialis-
tes i neoconservadores), persegueixen reinventaru esta fase de transici a la
vida adulta, tot omplint-la de contngut. Encara que tericament els referents
internacionals son Castells, Bauman i Beck (i en lmbit de les poltques de
joventut, les aportacions dEGRIS sobre la joventut io-io), no sovintegen els
pensadors o gestors nacionals que donen nom i legitmen tericament este
periode, malgrat lemergncia duna nova generaci dinvestgadors joves
preocupats per estes temtques.
El 1982, quan es va encentar el debat sobre les poltques democrtques de
joventut a Catalunya, la revoluci digital estava encara a les beceroles, per
Apple, IBM i Microsof ja comenaven a preparar els productes que envarien
el mercat sobretot el mercat juvenil- cap al 1985. Llavors com ara, fora en-
ganys establir una jerarquia entre les poltques estructurals slides segons
la nostra metfora-, les poltques afrmatves gasoses - i les poltques trans-
versals o lquides. La joventut com la matria- pot ser que transforme el seu
estat, per en el fons no desapareix ni deixa de reclamar atenci per part dels
30
@apjcv #mapapjcv
poders pblics. El 2007, vint-i-cinc anys desprs, el repte s rescatar all que
de slid resta de les poltques integrals, conservar all que de gass resta de
les poltques afrmatves, tot explorant les formes i contnguts dunes polt-
ques lquides per construir (una cosa molt distnta de la liquidaci de les pol-
tques del benestar i de les poltques de joventut, com alguns voldrien). Crec
que en este combat, lmbit de les noves tecnologies hi juga un paper central,
i els joves de la generci @ hi tenen un gran paper a complir, doncs comena
a ser hora que passen de ser replicats i comencen a actuar con agents actus
en la conformaci dun futur per bastr.
REFERNCIES
Bauman, Z. 2004. Vidas lquidas, Paidos, Barcelona.
Casal, J. 1985. La transici al mn dels adults com a objecte destudi, Papers,
25: 63-76.
Castells, M. et al. 2003. La societat xarxa a Catalunya, Barcelona, Rosa dels
Vents-UOC.
CNJC. 2003. III Carta de la Joventut Catalana, Barcelona, CNJC.
Feixa, C. 2001. Generaci @. La joventut al segle XXI, Barcelona: Secretaria
General de Joventut.
Funes, J.; Lorite, N. 1981. Adolescncia y juventud en Cornell. Barcelona,
Fundaci Bofll.
SGJ. 2001. Pla Nacional de Joventut. Joves 2010, Barcelona, Secretaria Gene-
ral de Joventut.
Schwartz, B. 1985. La inserci social i professional dels joves, Barcelona, Dipu-
taci de Barcelona.
31
Tapscot, D. 1998. Growing Up Digital: The Rise of the Net Generaton, New
York, McGraw-Hill.
VV.AA. 1987. Les poltques de joventut dels ajuntaments democrtcs, Barce-
lona, Diputaci de Barcelona.
VV.AA. 1999. Les poltques afrmatves de joventut, Barcelona, Diputaci de
Barcelona.
32
@apjcv #mapapjcv
Fundacin Atenea
1. LES TRES ETAPES DE LES POLTIQUES DE JOVENTUT A
ESPANYA ..............................................................................
Les poltques de joventut a Espanya, a conseqncia davatars histrics de
gran intensitat, conformen tres etapes fcilment identfcables i molt ben de-
limitades. A diferncia daltres pasos europeus en els quals, a partr de la f
de la Segona Guerra Mundial es produeix una lenta evoluci de les poltques
de joventut, en la qual les transformacions estructurals no sn prctcament
perceptbles, a Espanya, en canvi, apareixen almenys dos moments de ruptu-
ra radical que transformen el sistema i que delimiten de manera precisa tres
etapes molt diferents.
La primera etapa es correspon amb les poltques de joventut del perode
franquista, en el qual apareixen, amb cert grau de superposici, dos models
de poltques de joventut: duna banda, la perspectva nacionalsindicalista a
imitaci de les poltques feixistes i que gestona el Frente de Juventudes, i de
laltra, lopci nacionalcatlica molt vinculada a leducaci religiosa. En tots
dos casos es tracta de poltques de reclutament ideolgic dirigides a un seg-
ment selecte de persones joves i molt vinculades a la reproducci del sistema
tradicional de classes.
Treballar amb jvens: vorejant
limpossible
Domingo Comas
33
A partr de la transici democrtca, de manera progressiva entre lany 1978
i lany 1984, amb lesclat de lAny Internacional de la Joventut, sinstaura a
Espanya un model radicalment diferent i que pot identfcar-se com el propi
de les poltques de joventut de la democrcia representatva, que sota una
orientaci consttucional en el qual prevalia la partcipaci (en lartcle 48 de
la Consttuci), es combinen les retriques poltques al votlant de la transver-
salitat de les accions en matria de joventut, amb una creixent prestaci de
serveis a les persones joves, la qual cosa ha perms confgurar un subsector
molt actu, format per insttucions i ONG, dactvistes i professionals especial-
ment en lmbit local.
A partr de lany 2008, amb la crisi econmica i la posterior recessi provocada
per les anomenades poltques destabilitat i austeritat, sha produt la prc-
tca desaparici daquelles accions i programes que caracteritzaven el model
democrtc de poltques de joventut, i sha obert un nou cicle de difcil de-
nominaci, perqu sembla caracteritzat per la mateixa absncia destes pol-
tques, per alhora per la forta presncia i lactvisme de les persones joves.
Es tracta dun canvi tan radical com locorregut en el moment de la transici
democrtca, el vertader impacte de la qual amb prou faenes sha percebut,
en part perqu sespera que la crisi i la recessi siguen temporals.
Aix mateix, el fet que esta transformaci tan radical es produsca sense prc-
tcament soroll refecteix tamb lescassa implantaci, excepte en lmbit mu-
nicipal, duna part de les poltques de joventut en letapa anterior, en la qual
certs nivells administratus han recorregut a lexcs a la retrica de lafrma-
ci (cal fer) i a la prctca de la negaci (no es pot fer) (Snchez, 2010), re-
fecteix aix mateix la falta de conscincia social sobre el que suposa la seua
desaparici en el conjunt de les poltques publiques.
En este sentt, es pot denominar la nova etapa, de manera provisional i man-
cant un altre terme, com postdemocrtca, per a refectr que, encara que se
suposa que es mant el sistema de la democrcia representatva, sha produt
un canvi que afecta lessncia del sistema. Alhora el terme postdemocrcia
tamb pot signifcar que esta tercera etapa es correspon amb lexplosi duna
intensa conscincia cvica que reivindica una altra democrcia ms real i
34
@apjcv #mapapjcv
representatva, amb una forta presncia juvenil i un cert lideratge dels agents
que, almenys en lltma dcada, havien protagonitzat les accions i els progra-
mes en matria de poltques de joventut. Potser per este motu les reivindi-
cacions socials desta tercera etapa es corresponen amb els enunciats, ms o
menys retrics, de les poltques de joventut de letapa precedent.
La llarga etapa franquista (quasi 40 anys) implicava per a Espanya un lloc mar-
ginal en el context europeu, en la qual el nacionalcatolicisme escenifcava
lltm residu dels feixismes europeus. Les poltques de joventut espanyoles
eren tamb lltm residu de la lgica denquadrament i adhesi de la joven-
tut daquells rgims poltcs. Amb posterioritat els trenta anys de letapa de la
democrcia representatva ha suposat una normalitzaci absoluta en la com-
paraci els altres pasos europeus, amb una gran coincidncia, especialment
en lmbit local, de les accions de les poltques de joventut (Quintana, 2011).
No obstant aix, lxit de la promoci de la partcipaci juvenil a Espanya obri
nombroses incgnites al voltant de les caracterstques que puguen arribar a
adoptar les poltques de joventut (i les mateixes reaccions juvenils) a Espan-
ya.
Un breu resum sinptc destes tres etapes apareix en la taula segent, en
la qual sinclou un joc de prioritats (formal, real, suposada i reclamada), el
suport que ha facilitat el desenvolupament destes, la descripci dels agents
promotors i dues variables, lespai signifcatu que va defnir o defneix la seua
esttca i el contngut de gnere. Ambdues variables permeten visualitzar
amb major detall cadascuna destes tres etapes.
35
LES TRES ETAPES DE LES POLTIQUES DE JOVENTUT A ESPANYA
La presentaci de les tres etapes s successiva, per cal interpretar-les segons
la topologia dels anells borromeus (Comas, 2004), que permeten entendre
superposicions etries i una dialctca (molt diferent al model progressiu i
positu dHegel i Marx) en el qual la tercera etapa no s una mera sntesi o
un desenvolupament lgic de les etapes anteriors, sin una combinaci din-
novaci i regressi, fruit tant de limpacte estructural de letapa democrtca
com de les respostes fallides a les reclamacions (i propostes) de letapa de la
dictadura franquista.
ETAPA FRANQUISME DEMOCRCIA
REPRESENTATIVA
POST-DEMOCRCIA
PRIORITAT
FORMAL
Enquadrament i
adhesi
Partcipaci Disciplina?
PRIORITAT
REAL
Reproduir i reforar
el sistema de clases
tradicionals
Retriques poltques
i serveis a les
persones jvens
Reubicaci de les
persones jvens en el
sistema productu
PRIORITAT
SUPUESTA
Compromis ideolgic Transici a la vida
adulta
Productvitat i empre-
nedurisme
PRIORITAT
RECLAMADA
Ms partcipacin Ms recursos Ms democrcia
SOPORT Comproms Inst-
tucional ecreixent i
rebuig social creixent
Ampli consens social
entorn de les retri-
ques de joventut
Identtat generacional i
comproms individual
AGENTS Frente de Juventudes
i Esglessia Catlica
Organitzacions juve-
nils i Tcnics locals de
joventut
Nous moviments
socials versus Sistema
Financer Global
ESPAI SIGNIFI-
CATIU
Desflada i natura Barri i centre de
joventut
Places i TICs
CONTINGUT
DE GNERE
Desigualtat i
subordinaci
Liberaci i reclamaci Recomposici
productva
36
@apjcv #mapapjcv
2. DESCRIPCI DE LES POLTIQUES DE JOVENTUT EN
LETAPA DE LA DEMOCRCIA REPRESENTATIVA ................
La demanda social i poltca central en el perode franquista va ser la reclama-
ci del dret a la partcipaci, la qual cosa explica, almenys en part, el fet que
la Consttuci Espanyola identfcara lany 1978 les poltques de joventut amb
el concepte de partcipaci de la joventut (Goig i Nuez, 2004). Per, una
vegada consolidada la democrcia, la reclamaci social de la partcipaci va
perdre aire (ja que es va donar per descomptat que era un tema resolt) i va
ser reemplaada per la demanda de facilitar a les persones joves la transici
cap a la vida adulta, una vida adulta que se suposava anava a ser millor que la
de generacions anteriors.
La nova demanda social va produir un efecte inesperat: les poltques de jo-
ventut es van convertr en un territori colonitzat per les retriques poltques,
unes retriques tan intenses que van arribar a ocupar un lloc preferent en
els programes i els discursos electorals (Comas, 2008a). La idea que Espanya
estava superant vells problemes i mancances, a travs duna estratgia radical
de modernitzaci, permeta obviar alguns costos de les iniciatves poltques,
perqu se suposava que este era el cam adequat per a aconseguir que les per-
sones joves semanciparen en les millors condicions possibles. Una emancipa-
ci que sinterpretava en termes de treball estable i ben pagat, un habitatge
adequat en propietat i altres avantatges socials. La idea que les poltques de
joventut havien de ser poltques de transici cap a la vida adulta va calar en
limaginari social i es va transformar en lideal dun itnerari estndard pel
qual se suposava que havien de (i podien) transitar totes les persones joves
per a viure una vida molt diferent de la dels seus pares i avis (Comas, 2011b).
Les expectatves mai no es van complir, en part perqu representaven desitjos
quasi illimitats, per, duna altra banda, perqu, malgrat el creixement del
PIB, Espanya era un pas amb un nivell de renda inferior al daquells pasos eu-
ropeus amb els quals tractava de comparar-se i en relaci amb la qest de
lemancipaci de les persones joves es tractava de superar-los. En este sentt
es va generar una dinmica dexpectatves (i esperances) poc dacord amb la
realitat espanyola.
37
Com a conseqncia, els estudis de joventut de tot el perode es caracteritza-
ran per un permanent to de reclamaci cap als assoliments no aconseguits i
fns i tot la simple anlisi de les taules obtngudes en les enquestes de joven-
tut es realitza, en molts casos, des de la perspectva de les difcultats per a
aconseguir un determinat objectu.
Encara que s cert que Espanya va aconseguir notables millores socials, les
expectatves socials amb les persones joves no es van complir, en part perqu
eren idealitzacions maximalistes, en part perqu requerien un nivell de PIB
molt superior i en part perqu els mateixos canvis i assoliments socials sinter-
ferien entre si. Aix, per exemple les evidents millores educatves (que a ms
la societat espanyola mai ha acabat de reconixer) han introdut nous factors
que embullen el procs demancipaci perqu este ha sigut concebut des
de parmetres clssics, un embull que opera contra els mateixos desitjos so-
cials duna emancipaci ordenada, disciplinada, primerenca i efcient.
En este sentt conv recordar que les tres primeres vagues generals de la de-
mocrcia a Espanya van representar la perfecta plasmaci desta paradoxa:
van ser formalment convocades contra successius plans docupaci juvenil
(que no eren altra cosa que desregularitzacions del mercat de treball, ben
tmides en comparaci amb el que ha vingut desprs) i que desprs es van im-
plantar sense cap protesta. En realitat aquelles vagues generals tenien altres
objectus implcits (una part dels quals es van conquistar grcies a la vaga),
per els treballadors i les famlies es van sentr molt afectats, perqu alg
tractava deliminar la fantasia duna joventut que tenia el dret, i el deure, de
viure en el mn de mai ms.
El desajustament entre possibilitats, desitjos i expectatves es va resoldre, en
la prctca, des de tres estratgies complementries. La primera es refereix a
la creixent intensitat de les ja esmentades retriques poltques, expressades
com ara s o nosaltres s, la qual cosa ha reforat les expectatves socials a
travs de lenunciat del que anaven a ser les poltques de joventut. De fet
sha produt alhora una contnua elevaci de loferta electoral que sha asso-
ciat a una estabilitat bsica (quan no una reducci) dels recursos destnats a
poltques de joventut.
38
@apjcv #mapapjcv
La segona estratgia, que en la prctca va operar a manera de justfcaci de
les promeses incomplides, va ser el recurs a la transversalitat de les poltques
de joventut, la qual cosa permeta dilluir les responsabilitats entre els agents
socials i insttucionals que no havien partcipat en lenunciat de les retriques
de joventut. Es tracta duna estratgia electoral al marge del grau de viabilitat
i efcincia de la planifcaci transversal, la possible efcincia de la qual ning
discuteix, per aix res t a veure amb la seua funci exculpatria i el fet que
es promoga i propose per en la realitat no simplemente.
La tercera estratgia es va situar en mbits acadmics i es va artcular sobre
el ttol dun conegut artcle de Pierre Bourdieu per a expressar que no hi ha
una categoria social anomenada joventut. No entre ac en el debat sobre
esta qest, per he dassenyalar que, davant la impossibilitat daconseguir
les expectatves que shavien associat a la democrcia representatva (i a la
pertnena a la Uni Europea), es va recrrer primer a les retriques, quan
estes es van esgotar es va recrrer a la transversalitat i quan esta va fallar (en
general perqu no es va implantar) es va recrrer a afrmar que la joventut
no existeix i que els assoliments promesos, convertts ja en fermes creences
i en expectatves molt interioritzades, noms sanaven a aconseguir a travs
dunes adequades poltques generals.
Per alhora existen poltques prximes i reals dirigides a les persones joves,
per a trobar-les cal traslladar-se als municipis i a les enttats juvenils locals
(Camacho, 2011; Montes, 2011; Cadiz i Cardona, 2011). Les poltques de jo-
ventut democrtques van irrompre a Espanya de la m dels ajuntaments en
plena fase de transici democrtca i de fet es van convertr en un dels ins-
truments clau per a la democrattzaci del nostre pas. Encara que amb el
temps el relat de la transici espanyola es referisca a actors individuals i a la
poltca parlamentria, la veritat s que haurien datribuir-se almenys tanta
rellevncia als processos locals protagonitzats per persones joves que es van
mobilitzar i van crear estructures als municipis i barris, que posteriorment es
van convertr en iniciatves de poltques de joventut.
Els municipis no solament representen el lloc on es van implantar (i es van ex-
perimentar) les poltques de joventut a Espanya, sin el lloc en el qual sels va
39
proporcionar una adequada transcendncia i en lnic lloc en el qual han sub-
sistt estes poltques reals (Castao i Zunkunegi, 2011). s veritat que cada
vegada ms residuals, ms invisibles i ms fra de limaginari social, en una
gran mesura perqu no podien competr amb el gran relat que presentaven
les retriques de joventut cmodament installades en altres mbits insttu-
cionals, partcularment en el nivell autonmic.
La implantaci real de poltques de joventut en lmbit local va suposar el
desenvolupament dalmenys tres prioritats, la prioritat formal, s a dir la par-
tcipaci que havia sigut la prioritat reclamada durant el franquisme. La part
ms prxima de la prioritat real, s a dir els serveis a les persones tan injuriats
per les retriques de joventut i fnalment la reclamaci de ms recursos per
a poder aconseguir de forma adequada els objectus. Tamb va suposar la
conformaci duna cultura partcipatva els agents de la qual ms signifcatus
van ser les enttats juvenils i els tcnics de joventut locals (Agudo i Alborna).
Qu queda de tot aix desprs de la desaparici de la major part destes ini-
ciatves reals en letapa postdemocrtca? Doncs, crec que moltes coses, per
en este text em limitar a avaluar-ne una: limpuls de la partcipaci social a
Espanya.
3. EVOLUCI DE LA PARTICIPACI DE LES PERSONES JO-
VES DURANT EL PERODE DEMOCRTIC ............................
3.1. Estereotps al voltant de la partcipaci social de les persones joves
En el conjunt dEuropa (i potser de manera molt singular a Espanya) la narra-
ci social estndard sustenta un relat uniforme que explica que les joves ge-
neracions han anat perdent inters per la poltca i per lacci collectva, que
sn molt pragmtques (com a sinnim degoistes) i que, com a conseqncia,
sn molt individualistes, insolidries, no es comprometen i amb prou faenes
partcipen en les organitzacions de la societat civil. Els investgadors ms aves-
ats tracten de matsar que este desinters es refereix a les formes tradicionals
de partcipaci i que en compensaci han aparegut noves maneres de partci-
40
@apjcv #mapapjcv
par encara que lligades a interessos ms concrets, ms personals i especfcs
i fns i tot espuris.
En els ltms anys, en partcular desprs de la reacci de la joventut europea
contra la guerra de lIraq, alguns autors tamb han afegit al relat la idea que
les persones joves partcipen en esdeveniments dimpacte per no en els
processos profunds. Lacci collectva sembla aix un assumpte exclusiu dels
adults, que serien els nics que sostndrien els avanos socials que tant ens ha
cost aconseguir en el passat.
En alguns casos saporten dades empriques sobre este suposat grau de des-
inters pel collectu, com pot ser el nombre de persones joves que partcipen
en associacions, la partcipaci electoral, linters per la poltca, que en ge-
neral es mesura amb escales lickert, el grau de partcipaci de determinades
accions collectves, aix com altres indicadors similars. La veritat s que en
quasi tots els casos els resultats obtnguts amb qualsevol destos serveixen
per a reforar la idea que les persones joves es mostren aptques en relaci
amb estes qestons. Les dades sn quasi sempre les correctes, per alhora
sn molt enganyoses, perqu per a fer afrmacions comparatves es requereix
utlitzar sries cronolgiques relatves a collectus molt ben delimitats i equi-
valents.
Mentre no fem comparacions a partr de sries cronolgiques no podem afr-
mar que lactual joventut est menys interessada en el collectu i en la part-
cipaci social, simplement perqu en determinats indicadors llana resultats
inferiors als de lactual poblaci adulta. s a dir, sn afrmacions que no es
poden fer sense oferir les dades referides a la srie histrica que refecteix
levoluci destos parmetres en el mateix mbit juvenil. Expressat de manera
ms simple, no es pot establir que linters de les persones joves per la part-
cipaci social ha decaigut perqu s inferior al que manifesten els seus pares,
sin que cal comparar-lo amb linters que mostraven els seus pares i mares
quan eren joves.
A ms, els procediments per a partcipar canvien amb el temps. Aix un tret
essencial de la partcipaci s la comunicaci. En el passat la comunicaci
41
era una tasca costosa i quasi impossible, ja que per a oferir informaci sense
fltres insttucionals i al marge dels MCS, es requeria imprimir documents per
mitjans artesanals, mentre que en lactualitat qualsevol pot produir textos (o
informacions sobre altres suports) que siguen accessibles per a una infnita
quanttat de lectors/receptors. Per tant mantenir una lnia dinformaci utlit-
zant les TIC s, en termes de partcipaci, lequivalent histric a mantenir, en
uns altres temps, una impremta clandestna. Menys heroic potser, per sens
dubte bastant ms efcient, encara que en tots dos casos hauria de ser consi-
derat partcipaci social.
Largument que les persones joves sn menys actves socialment perqu ho
sn menys que les adultes, en els termes en els quals estos ltms defneixen
qu s i qu no s actvisme social, s tan falla que sens dubte noms
pot interpretar-se com un intent, molt primari, de manipular la realitat. Ja
que noms s possible avaluar levoluci del grau de partcipaci social dun
collectu etari comparant les sries histriques que arrepleguen les dades co-
rresponents a comportaments i acttuds equivalents, per qu no es realitza
quasi mai esta comparaci? Doncs perqu llavors les dades obtngudes posen
en evidncia que lactual generaci de persones joves, tant a Espanya com en
la resta de la UE, s la ms interessada per lacci collectva, la ms partcipa-
tva i actva de la nostra histria recent. Fins i tot s la ms interessada per la
poltca i, sens dubte, la ms motvada cap a lassoliment de transformacions
socials, la qual cosa desmenteix la narraci estndard duna joventut desmo-
tvada, passiva, aptca, indolent i egoista.
3.2. Els orgens del relat: El discurs sobre la partcipaci juvenil en la transici
democrtca i la dcada dels anys huitanta
Laproximaci emprica i la sistemattzaci de les recerques i els documents
insttucionals sobre la partcipaci de les persones joves en la dcada dels
anys setanta i primera meitat dels anys huitanta del segle XX, que he fet en
els ltms anys (Comas, 2005; Comas, 2008a; Comas 2009a), mha perms
reconstruir una imatge una mica diferent de lestereotp de la suposada etapa
dactvisme juvenil al voltant de la transici democrtca.
42
@apjcv #mapapjcv
En primer lloc, en aquell perode histric, les persones joves socialment act-
ves i partcipatves eren una minoria. Quasi totes elles estudiants universitaris
en un moment en el qual el percentatge dels mateixos era molt baix (menys
del 5% dels joves de 18 a 24 anys en el curs 1976/1977). Lany 1973 les xifres
dinters per la poltca eren inferiors al 6% i els que opinaven que era millor
acceptar la tutela insttucional que reivindicar els drets individuals represen-
taven quasi el 60% (Aguinaga i Comas, 2008). Una generaci labsoluta passi-
vitat de la qual noms es compensava a travs de xicotets grups juvenils molt
actus i compromesos. Uns grups a la costa dels quals es va construir el mite
de lactvisme juvenil en la transici democrtca.
Un mite que va adquirir un gran protagonisme quan en la primera meitat dels
anys huitanta els mitjans de comunicaci van comenar a difondre el relat
duna nova generaci (que va rebre diversos noms des de nuevos pijos fns
a Generaci X passant per passotsme) cada vegada menys interessada
per lacci collectva. Este relat no solament contribueix a impulsar la imatge
de la suposada passivitat de la nova generaci sin que va contribuir, potser
ms que qualsevol altre factor, a facilitar la mitfcaci del suposat actvisme
duna generaci anterior, a pesar que les dades empriques desdeien tota esta
narraci.
Per qu va emergir este relat? s el que tractar dexplicar en este text, per
podem avanar que, duna banda, la transici democrtca va requerir una
poderosa imatge cultural de mobilitzaci social, per una vegada implantada
la democrcia tal imatge ja no era necessria, perqu, almenys des de la pers-
pectva insttucional, el canvi ja shavia produt.
A ms, en el seu ja clssic manual sobre els moviments socials Donatella della
Porta i Mario Diani expliquen com a molts moviments socials han tngut, a
partr de la dcada dels anys seixanta del segle XX, un fort component cultural
que a ms implica un cert estl de vida i ladopci duna identtat personal que
refora el comproms personal amb lacci collectva, cosa que ha contribut
a augmentar lefcincia destos moviments socials que, en general, han si-
gut molt minoritaris. Sorgeix aix la narraci identtria dassoliments heroics,
com poden ser la conquesta de la democrcia a Espanya i el mateix accs dels
espanyols a loportunitat de la partcipaci social.
43
Per, tamb expliquen tots dos autors, a partr dexemples histrics ben do-
cumentats, que lassoliment de lobjectu suposa el desmantellament del ma-
teix moviment social, en una gran mesura per la seua mateixa lgica cultural,
perqu, si ja tenim una Consttuci, per qu necessitem contnuar lluitant per
les llibertats democrtques? En este moment la noci duna joventut actva i
motvada per lacci collectva ha de reemplaar-se per la idea duna joventut
que ha de limitar-se a utlitzar el marc de la nova estructura poltca (social,
econmica i cultural) per a marcar-se de manera pragmtca altres objectus
ms personals (Della Porta i Diani, 2006). Encara que aix no siga cert s el
que cal dir, perqu s lopci poltcament correcta en termes meditcs.
3.3. Una pregunta sense resposta que va donar origen a un programa de re-
cerca
s possible un relat alternatu? s possible denunciar el relat estndard sobre
la progressiva falta dinters de les persones joves en lacci collectva com
una fallcia i un mite? Doncs s, s perfectament possible si utlitzem les fonts
de dades empriques que conformen les sries histriques.
Per per a obtenir les dades signifcatves hem de fer-nos les preguntes ade-
quades. Formular estes preguntes s ms complicat, perqu s ms fcil reco-
nixer les respostes que interessar-se pel seu gnesi. En este cas la pregunta
es va poder formular a conseqncia duna casualitat i com a resultat duna
recerca amb objectus que poc tenien a veure amb la qest de la partcipa-
ci, ja que es tractava destablir com era la imatge que tenien els adults espan-
yols sobre ladolescncia i la joventut al nostre pas i en partcular sobre els
seus propis flls i flles (Aguinaga i Comas, 1991). Leix argumental del treball,
la metodologia del qual incloa una enquesta dmbit nacional i a poblaci ge-
neral, combinada amb grups de discussi, es referia al debat sobre si el retard
experimentat per ledat demancipaci en la dcada dels anys huitanta tenia a
veure amb la idea que els pares/mares tractaven de retenir els seus flls o que
retardaven que se nanaren de casa per les raons que foren.
En aquell estudi pioner, van aparixer, de manera inesperada, una srie dac-
ttuds entre els adults, en partcular les mares i pares dels menors dedat, que
manifestaven la seua preocupaci per lexcs dactvisme social (i els valors
44
@apjcv #mapapjcv
associats), dels seus flls. En plena etapa histrica del que llavors es deia pas-
sotsme, ens va cridar latenci que, entre els perills que ms preocupaven
als adults amb flls menors dedat, el comproms social fra considerat un
risc i que per aix sintentava socialitzar els flls en el rebuig a la partcipa-
ci i a lacci collectva (s a dir, no et fques en embolics). Un risc que es
considerava quasi tan transcendent com les drogues (el major risc segons
estos mateixos adults) i els embarassos no desitjats (encara que noms per a
les xiques).
Els tres tpus de riscos es vinculaven a les males companyies i es considera-
ven com a tals perqu implicaven o podien implicar una ruptura en el procs
de socialitzaci, s a dir, impedien que les persones joves aconseguiran un
grau dintegraci social (treball i nova famlia) normal i conduen cap a llocs
indesitjables. Es podia entendre este temor davant les drogues, per per
qu amb la partcipaci social i lactvisme collectu? A ms, aconseguia esta
pressi parental desmotvar linters de les persones joves per lacci collec-
tva? Una pregunta, la resposta de la qual va donar lloc a un prolongat pro-
grama de recerca, els resultats de la qual es presentaran de manera sinttca
i molt resumida en els epgrafs segents.
3.4. Dades empriques i reaccions insttucionals
Els primers treballs que van mesurar les acttuds i els comportaments de les
persones joves en relaci amb el seu inters pel collectu i en el context de la
pressi parental (Comas, 1994; Aguinaga i Comas, 1997; Comas et al., 2003),
van constatar, potser com una reacci davant les estratgies desmobilitzado-
res dels adults, que el comproms cvic, linters per la poltca i lacci collec-
tva, de les persones joves sincrementava de manera lenta per contnua. Per
tant els arguments parentals, meditcs i socials contra el comproms social i
la despolittzaci de les persones joves no produen els efectes desitjats.
Alhora, quan es donaven a conixer algun destes dades, es produen reac-
cions meditques de rebot i en ocasions tergiversaci, amb asseveracions del
tpus s ben sabut que els joves no estan interessats pel collectu, encara
que sense aportar cap dada emprica que rebatera les conclusions deste tre-
45
balls. Aquella reacci va orientar els treballs segents sobre dos eixos, duna
banda, contnuar lestudi de levoluci de lactvisme de les persones joves,
per, de laltra, cap a les raons que explicaven la negaci (i el rebuig de la resta
de la societat i els mitjans de comunicaci) de la transformacin social que
sestava produint.
Per este motu, les dues recerques empriques ms destacades, que he rea-
litzat sobre levoluci de lactvisme juvenil, han sigut, duna banda (Comas,
2005), lanlisi de la tensi produda entre el desig de les persones joves per
a accedir a laprenentatge social i les barreres estructurals que tracten devi-
tar-ho, en partcular mitjanant formes per a evitar ladscripci de les perso-
nes joves a organitzacions cviques, unes troballes que van obrir el cam cap a
altres recerques que se citen ms avant.
De laltra, la segona recerca es refereix a lanlisi de levoluci de la partci-
paci electoral de les persones joves a Espanya (Comas, 2009a), que sinicia,
desdient tots els mites sobre lactvisme de la transici, amb una partci-
paci molt inferior a la dels adults en les primeres eleccions de la transici
democrtca (1978 i 1982), fns a situar-se per damunt de la mitjana global de
partcipaci electoral a partr de les eleccions generals de 2004, encara que
tant en la convocatria de les autonmiques com les generals de lany 2011
el vot jove sha situat en una mitjana de 3,8 punts per sota de la partcipaci
global (CIS/I-2915/2011). En este cas la major abstenci de les persones joves
pot interpretar-se, en una gran mesura, com limpacte poltc de la crida a
labstenci del moviment del 15M, que ha comptat amb una evident empre-
mta juvenil i que, refecteix per si mateixa, una posici poltca autnoma de
les persones joves que partcipaven en el moviment.
En tots dos casos es tracta respectvament dun desig i duna evoluci en la
conformaci de la qual el sistema educatu ha tngut un paper essencial com
a promotor dun model de cultura democrtca, enfrontant-se i oposant-se
als discursos familiars, administratus i meditcs. Un paper i una acttud que
inclouen, per exemple, una part essencial dels components de la cultura de
la prevenci i que, en una gran mesura, podem atribuir a la conscincia cvica
personal de moltes professores i professors, ms que a la iniciatva del sistema
46
@apjcv #mapapjcv
i les insttucions educatves (Martnon, 2011), les quals shan vist orientades,
de manera creixent i amb cada successiva reforma, a tractar de substtuir la
cultura de la partcipaci (i el model de lequitat social) per una vaga promesa
defcincia tcnica i competncia laboral, que, vist el que est ocorrent, no
ha servit per a res.
3.5. Les nocions de generaci premeditada i flls tresor. La lgica de la
bambolla parental
A ms, les citades recerques empriques es van combinar amb les primeres
aproximacions teriques, sustentades sobre el concepte de generaci (Co-
mas, 2004) com un grup dedat condicionat per elements estructurals que
produeixen una identtat no necessriament vinculada a estos mateixos com-
ponents estructurals. En la refexi terica tamb va resultar molt evident
que lelement estructural ms rellevant es referia a la qest dels canvis de-
mogrfcs i en partcular la planifcaci de la fecunditat per a entendre la
nova acttud dels adults (Aguinaga i Comas, 2006). Finalment, un tercer ele-
ment conceptual i teric t relaci amb ls de les TIC com a mecanisme de
resistncia i espai autnom que facilita la prctca i lexpansi de les acttuds
socialment proactves de les persones joves (Comas, 2007).
Estes tres nocions, s a dir generaci, planifcaci familiar i rol de les TIC,
conformen el concepte de generaci premeditada, el qual tracta de refectr
que la caiguda de les taxes de fecunditat a partr de lany 1978 ha donat lloc a
la transformaci de la pirmide edats en un rombe dedats, en el qual la major
part de famlies tenen un fll nic (o a tot estrar dos), la qual cosa al seu torn
ha suposat la implantaci duna radical cultura familiar de la protecci (que
inclou determinades compensacions per tamb un alt grau de submissi per
part de descendents) i que tamb explica les caracterstques identtries de
la generaci destos flls tresor.
Un concepte que, a ms, ens obri el cam per a interpretar noves paradoxes
com el fet que la generaci premeditada ha sigut socialitzada en la idea del re-
buig a lactvisme social, per alhora la seua condici identtria de flls tresor
als quals no sels nega quasi res, ha obert la porta (en partcular la porta tec-
47
nolgica) al desig i a linters per lmbit cvic, collectu i poltc. Si a ms en la
trajectria personal apareix la fgura del docent capa de motvar linters cap
al comproms cvic, el fll tresor es rebella i transgredeix la norma social de la
passivitat i passa a convertr-se en un militant social (Frank, 1997).
3.6. Algunes troballes crucials
Les aportacions empriques i teriques van confuir en un nou text de sntesi
que arreplegava totes estes troballes (Aguinaga i Comas, 2008), el qual, pot-
ser pel suport en el qual va ser publicat, va marcar un canvi de tendncia en
les refexions i recerques daltres autors, que van comenar a reconsiderar
que la partcipaci social i linters per lmbit collectu de les persones joves
potser estava augmentant en comptes de disminuir. Esta tendncia ha acon-
seguit una certa unanimitat (encara que matsada) a partr de leclosi del
moviment del 15M, per la qual cosa la idea de lincrement de la partcipaci
ja no se sost solament sobre un programa de recerca molt personal, de ma-
nera que una part important dels estudis de joventut relatus a partcipaci ja
assumeixen la visi paradigmtca de una generaci socialment molt actva
(Funes, 2009; Benedicto, 2011).
En el context desta nova sensibilitat es va poder realitzar una nova recerca
emprica molt centrada en la qest del rebuig adult a la partcipaci i lact-
visme juvenil: la proposta era analitzar com es desenvolupava el procs mu-
nicipal dimplantaci dels pressupostos partcipatus a Espanya, per a tractar
dinterpretar el discurs explcit que afrma que els joves no volen formar part
deste moviment. Es van utlitzar tcniques quanttatves i qualitatves, inclo-
sa lobservaci partcipant, per a poder visualitzar de manera detallada una
srie destratgies, en ocasions molt descarades, que tracten devitar que les
persones joves acudisquen i formen part de les assemblees locals que prenen
acords sobre la distribuci de la despesa municipal.
Lobservaci de les estratgies dels adults (de manera molt concreta les in-
tervencions dels dirigents de les associacions venals) i les insttucions muni-
cipals (a travs dels crrecs pblics per tamb dels tcnics municipals), em
va permetre entendre com es consensuava una agenda de prioritats, que les
48
@apjcv #mapapjcv
demandes (o fns i tot les meres opinions) de les persones joves amenaaven
de trastocar.
La recerca va mostrar que les insttucions municipals i els ciutadans adults
tenien una determinada visi (ms o menys consensuada) del futur de cada
ciutat, i interpretaven que la partcipaci ciutadana atorgava un plus de le-
gitmitat a esta visi del futur (que en general sidentfcava amb la moder-
nitzaci urbana). Amb freqncia la joventut partcipant tractava de modi-
fcar lagenda (el consens) i aix no podia consentr-se, perqu la prioritat de
tots era la rehabilitaci i la modernitzaci com a sinnims de benestar social.
Sallegava fns i tot que les actuals persones joves no havien viscut les pe-
nries del passat, que encara es manifestava de manera residual a manera
de residus de la vella deterioraci urbana, i per eixe motu no entenien la
prioritat urbanstca. Per este motu i per a evitar el conficte sels excloa dels
processos de partcipaci.
Tots els elements reapareixen en un treball encara no concls sobre volun-
tariat social a Espanya, ja que en la major part dels treballs emprics sobre
voluntariat sutlitza un defnici de voluntariat, en ocasions ms implcita que
explicita, que exclou una part substancial de les actvitats de voluntariat que
realitza la joventut (per exemple el voluntariat tecnolgic), al mateix temps
que altres actvitats, especialment les relacionades amb loci, que realitzen els
adults (i en partcular els jubilats i majors de 65 anys), si reben la consideren
de voluntariat. La mateixa oposici dels termes voluntariat i joventut res-
pon a una estratgia terica que sha posat en evidncia a travs de diverses
recerques (Diversos Autors, 2011; Salamon, 1999; Ruiz Olabuenaga, 2006),
que tracta devitar com siga una noci innovadora o progressista del concepte
de voluntariat, per a mantenir la seua imatge social associada a la benefcn-
cia clssica.
Aix la Plataforma del Voluntariat en el seu recent diagnstc sobre el volun-
tariat presenta una srie dexemples que estableixen una clara diferenciaci
entre les actvitats de les persones adultes i les actvitats de les persones
joves, i mentre que quasi totes les actvitats dels primers sn qualifcades de
49
voluntariat les que protagonitzen les persones joves sassignen a altres cate-
gories. s ms, la major part dactvitats adultes que impliquen algun tpus
de solidaritat informal amb familiars, amics i vens, es considera que haurien
de ser identfcades com a voluntariat, en una gran mesura perqu sn soli-
dries, ajuden a millorar la vida i el mn, contribuint a reivindicar una societat
ms justa. En este sentt safrma que si una associaci de vens gestona un
local de barri (amb el seu bar, la seua msica i altres actvitats doci) aquells
que collaboren en la seua organitzaci sn solidaris. Imaginem per un mo-
ment les protestes que sanaven a produir si tamb anomenem voluntaris i
solidaris els joves que gestonen un local collectu doci de cap de setmana,
cosa molt habitual en certs territoris, per als adolescents del mateix barri.
Potser no ho sn ni els uns ni els altres o potser ho sn tots dos, per el que
no shauria dassumir s que, fent el mateix, els membres de lassociaci de
vens es considera que realitzen actvitat social mentre que els adolescents
sn promotors del vici (Observatori del Voluntariat, 2010).
3.7. El cas emblemtc de la joventut asturiana
El programa de recerca que estc descrivint inclou un estudi de la joventut
asturiana (amb dades de lany 2008 per publicat en 2009) que representa un
estudi de cas empric en el qual es plasma duna manera integral el conjunt
del programa de recerca que estc descrivint, ja que shi sintettzen totes les
troballes prvies del conjunt del recerques citades. Es tracta dun treball molt
extens sobre la generaci premeditada (Astries i en aquell moment repre-
senta el 100% dels joves), que mostra que la joventut asturiana s ms actva
i partcipatva en el social i est ms imbuda de valors collectus que en la
resta de les comunitats autnomes. Aix mateix mant acttuds ms progres-
sistes i obertes que el conjunt de la joventut espanyola, excepte pel que fa a
igualtat de gnere. A ms s la millor formada, la ms disciplinada en els seus
estudis i la que ofereix menors taxes de fracs escolar, fns al punt doferir in-
dicadors superiors a la mitjana europea. Per alhora s la que ha de suportar
amb una major intensitat el rebuig als seus desitjos de partcipaci i fns i tot
per a poder treballar ha dabandonar (des de linici de la dcada passada) la
regi.
50
@apjcv #mapapjcv
Lextensa anlisi sobre la joventut asturiana ha perms mostrar amb especial
claredat que al Principat les generacions adultes actuen com una barrera i
un tap especialment efectus, fns al punt daconseguir invisibilitzar la major
part dels problemes actuals i reals de la joventut asturiana. O millor dit, in-
visibilitzar tots els problemes que no passen pel fltre dels adults. Perqu el
fltre adult actua com un descriptor que compensa la suposada incapacitat
dels mateixos joves. Els adults asturians sn incapaos dentendre que la vella
imatge dun passat heroic no t cap valor enfront de la necessitat de crear
oportunitats per a lactual joventut asturiana (Comas, 2009c). El fet que estes
troballes siguen el resultat dun treball empric, amb les preguntes adequa-
des, sembla haver molestat molt. Potser perqu s especialment cert.
Alhora lestudi posa en evidncia que els adults (i la prpia joventut asturiana)
consideren que les persones joves sn molt poc actves i molt poc partcipa-
tves, que opten per accions fragmentries (per esdeveniments) enfront del
suposat model de partcipaci organitzada i sistemtca que se suposa que
caracteritza als adults (o que se suposa els proporciona una identtat collec-
tva en lpoca mtca de les grans lluites i reivindicacions), a ms, tamb su-
posa que mentre la partcipaci adulta refecteix un estl de vida (i per tant un
comproms) en la perspectva de Della Porta i Dani, en el cas de les persones
joves es produeix una dissociaci entre la vida i la partcipaci. La qual cosa
s cert si comparem els estls de vida dels adults i les formes de partcipaci
de la joventut, per una absoluta mentda si comparem els estls de vida de
les persones joves i les seues prpies formes de partcipaci.
3.8. Poden trencar les persones joves este cercle? El nou rol de la cultura de
les TIC
Finalment el programa de recerca ha aportat lany 2011 dues noves refexions
que sistemattzen dades empriques, la primera (Comas, 2011a) analitza com
lalt grau dimmersi de les persones joves en les TIC sexplica, almenys en
part, com una estratgia per a projectar el seu desig de partcipaci social i la
segona proposa unes poltques pbliques que reconsideren lefervescncia
partcipatva, utlitzant de mnera positva el nou i intens impuls cap a lacci
collectva de les persones joves (Comas, 2011b).
51
No hi ha dubte que les TIC han pertorbat de manera exponencial lstatu quo
de la partcipaci, amplien lespectre de la informaci, la comunicaci, la
memria i, per descomptat, la dinmica de la vida poltca (Penemberg, 2009;
Fumero i Espiritusanto, 2012). Eliminen les formes tradicionals de control ins-
ttucional (inclosa la familiar) i obrin el cam cap a noves maneres dexperi-
mentar la partcipaci, en un context en el qual, dentrada o almenys en una
primera fase, tot sesquartera. Es qestonen les jerarquies i desprs de tres
decennis de bloqueig a la partcipaci social de les persones joves sobri la
possibilitat duna nova cultura de la partcipaci en la qual caben, de nou,
iniciatves similars a la cultura de la prevenci dels anys setanta.
Per alhora les mateixes TIC tamb ofereixen noves oportunitats per a la s-
pervigilncia social, perqu permeten recompondre els procediments de
control i noves insttucions reemplacen les que ja no sn efcaces (Bonnelly,
2010). A manera dexemple, algunes nocions com la de prevenci es jerar-
quitzen i adquireixen noves formes de legitmitat sota la cobertura del siste-
ma de levidncia (Comas, 2012). La qual cosa permet imaginar una repro-
ducci ampliada (i ms efcient) dels mecanismes de control social, incloent-hi
el bloqueig de la partcipaci social en general i de les persones joves en par-
tcular. bviament este procs tamb s un temps per a les oportunitats, per
a reemplaar les antgues elits emparades en la vertcalitat i substtuir-les pel
mrit de la fexibilitat i lagilitat i per formes de emprenedoria generalitzada
en els quals noms una minoria aconsegueix lxit encara que amb premis
dun valor mai imaginat que estrenyen la base de les elits socials, fent, al-
menys per a alguns, ms desitjable formar-ne part.
3.9. Per qu ha tngut tant xit la promoci de la partcipaci durant el pero-
de democrtc?
El relat alternatu sobre levoluci de la partcipaci juvenil a Espanya durant
el perode de la democrcia representatva, fundat tant en resultats emprics
com en una concepci racional del contngut i signifcat de la partcipaci,
est quasi tancat, per falta per respondre una pregunta clau: com i per qu
ha ocorregut aix? Com s possible que shaja produt esta transformaci so-
cial, esta forta immersi cap als valors collectus, quan se suposava que tot
52
@apjcv #mapapjcv
o quasi tot operava en contra? Com s possible que les persones joves hagen
evolucionat cap als valors del collectu quan quasi tots els investgadors apos-
taven pel creixement de lindividualisme?
La primera i ms rellevant resposta a estes preguntes es resumeix en una
altra: de veritat era aix el que estava ocorrent o es tractava millor dit duna
projecci ideolgica interessada? Crec que en realitat ha sigut el segon. s
el resultat obtngut per la projecci cultural duns adults que han tractat de
construir una societat millor, per a la mesura de les seues prpies expec-
tatves i illusions juvenils, s a dir, les illusions socials dels ltms moments
del franquisme i la transici poltca. Per en la prctca esta construcci ha
presentat algunes difcultats, que en part podem atribuir a la falta de concre-
ci de les propostes, en part a la creixent la passivitat de la mateixa societat
espanyola, quan va suposar que nhi havia prou engegant la locomotora de la
democrcia representatva. Per tamb a altres fenmens externs, com per
exemple lexpansi del capitalisme fnancer global, que des de principis de la
dcada dels anys noranta est intervenint sobre les possibles estratgies i els
objectus de les poltques econmiques dels estats nacionals.
Aix, amb massa freqncia, estes difcultats shan negat i sha recorregut a
atribuir, de manera cmoda i equivocada, la culpa del retrocs a lacttud de
les mateixes generacions joves, que no semblaven comprendre la proposta i a
ms eren molt poc proactves a lhora dimpulsar-la. Per a utlitzar este argu-
ment es requeria una determinada imatge, molt estereotpada, de les perso-
nes joves. Una imatge que poguera confrmar el relat sobre lindividualisme,
sobre el desinters pel collectu, sobre el materialisme i legoisme i sobre al-
tres caracterstques negatves de la generaci premeditada. Per tant, levo-
luci de la taxa de partcipaci de les persones joves no consttueix un resultat
inesperat, sin simplement el refex duna realitat que no apareixia com a tal,
ja que era, de manera contnua, presentada a travs de lagenda meditca.
Per aix no explica com s que sha incrementat la posici favorable als va-
lors del collectu en la joventut espanyola, ja que este argument es limita
a exposar les causes per les quals ha passat inadvertt i ha sigut negat. No
estc en condicions doferir una resposta completa a esta qest, per s de
53
sistemattzar certs components dels quals ja shan oferit algunes pistes en els
apartats anteriors.
En primer lloc apareix la infuncia del sistema educatu pblic i en partcular
la implicaci dun professorat molt comproms amb la difusi de contnguts,
per tamb de valors com ara la tolerncia, la solidaritat, la salut, la trans-
parncia i el rebuig a les conductes incviques. La societat espanyola en leta-
pa de la democrcia representatva ha protagonitzat, a ms, un salt espec-
tacular ja que partnt daltes taxes danalfabetsme (absolut o funcional) ha
aconseguit, en poc ms de quaranta anys, estndards de pas desenvolupat.
Esta transformaci ha introdut canvis profunds en el sistema destratfcaci,
fet que s viscut amb creixent alarma pels sectors socials ms tradicionals. Un
exemple desta alarma el consttueix la lectura meditca dels resultats de
lInforme PISA, millors que els de la majoria de pasos del nostre entorn, que
no obstant aix sn, tots els anys, difosos selectvament i acompanyats de ter-
mes com ara fracs i necessitat de reforma. No obstant aix, les genera-
cions educades en letapa de la democrcia representatva mostren un perfl
de comproms amb el collectu, que almenys en part, pot i deu atribuir-se a la
infuncia del sistema educatu.
En segon lloc, alguna cosa similar es pot dir dels programes i serveis de joven-
tut municipals, encara que en este cas la infuncia sha limitat a un segment,
ms o menys ampli de persones joves segons el municipi i els protagonistes
han sigut els tcnics de joventut. En este sentt, la infuncia ha sigut menys
general per ms intensa, la qual cosa explica la relaci que apareix entre lac-
tvisme (una acttud partcipatva i una identfcaci amb els valors collectus)
juvenil i lexperincia prvia en els mbits locals de joventut.
En tercer lloc, cal destacar loportunitat que han suposat les TIC com a espai
per al desenvolupament autnom duna cultura juvenil al marge dels discur-
sos socials i insttucionals que marcaven litnerari obligatori per a una eman-
cipaci predefnida. Una oportunitat que sescenifca sobre el rebuig social
al suposat s compulsiu, quan no addictu, de les TIC, que satribueix a les
persones joves.
54
@apjcv #mapapjcv
En quart lloc, cal considerar la reacci provocada pel mateix malestar de les
persones joves, que shan vist obligades a construir els seus propis relats en-
front dels contnus missatges de doble vincle que els afecten. Entre les retri-
ques optmistes i el pessimisme sobre el futur de les noves generacions, entre
lapellaci al necessari actvisme juvenil i el rebuig a qualsevol acci empresa
pels mateixos joves.
s a dir, la democrcia representatva i algunes de les seues poltques pbli-
ques han sigut sens dubte insufcients, per alhora han aconseguit arribar, en-
cara que siga de manera inesperada, algun dels objectus que es van plantejar
en la transici poltca fa unes dcades. Potser per este motu lagenda de
letapa postdemocrtca es planteja, de manera prioritria, eliminar o reduir
la infuncia i limpacte sobre les persones joves destes poltques pbliques.
4. COM ENCAIXAR LINESPERAT XIT DE LA PARTICIPA-
CI JUVENIL EN LETAPA POSTDEMOCRTICA? .................
No s fcil contestar esta pregunta quan encara no sabem molt b quins sn
els components que caracteritzaran letapa postdemocrtca. Si sabem que les
poltques pbliques sestan artculant (i sartcularan de manera encara ms
clara en el futur) com a resultat de la intervenci i les exigncies dagents no
democrtcs. Els processos electorals ja no triaran els qui prendran les deci-
sions, sin noms els qui gestonaran les decisions preses pels agents aliens a
lescrutni pblic. La pregunta, llavors, s si permetran les societats democr-
tques que aix ocrrega? Lanomenada doctrina del xoc, de Naomi Kleim,
sost que, almenys fns ara, aix no ha sigut possible, perqu laliana entre
autoritarisme poltc i neoliberalisme econmic ha guanyat totes les batalles,
des de Xile a la Xina, passant per quasi totes les dictadures o pseudodemocr-
cies com ara Rssia.
Per qu pot ocrrer en una societat amb nivells indits dimplicaci, de com-
proms amb el collectu i de partcipaci juvenil? No s fcil dir-ho, ara com
ara el que ms podem fer s tenir clar els qui sn els actors socials i els agents
insttucionals que protagonitzaran el nou perode histric i aportar, aix, ele-
ments per a comprendre la sociognesi dun nou conficte social.
55
BIBLIOGRAFIA
AGUDO, Bartolom i ALBORNA, Ramn, (2011), Autonoma y empodera-
miento de las personas jvenes, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas
pblicas de juventud, REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
AGUINAGA, Josune i COMAS, Domingo, (1991), Infancia y adolescencia: la mi-
rada de los adultos, Madrid, MTAS.
AGUINAGA, Josune i COMAS, Domingo, (1997), Cambio de hbitos en el uso
de tempo: trayectorias temporales de los jvenes espaoles, Madrid, INJUVE.
AGUINAGA, Josune i COMAS, Domingo, (2006)), La generacin premedita-
da dins TEMAS PARA EL DEBATE, nm. 138.
AGUINAGA, Josune i COMAS, Domingo, (2008), La juventud espaola entre
la negacin y la mitfcacin, dins DEL CAMPO, Salustano y TEZANOS, Jos
Flix (2008), Espaa Siglo XXI: la sociedad, Madrid, Biblioteca Nueva.
DIVERSOS AUTORS (2011), Estrategia estatal del voluntariado 2010/2014,
Madrid, MSPSI.
BENEDICTO, Jorge, (2011), Construyendo la ciudadana juve-
nil, dins htp://www.diba.es/c/document_library/get_fle?uui-
d=9154cc96-d68a-4d5e-82e0-39161adf8cd8&groupId=95670
BONNELLY, Rafael, (2010), La huella social: Cmo los usuarios tomaron el con-
trol de Internet, Madrid, TF editores.
CADIZ, Ximo y CARDONA, Mariam, (2011), Cmo convertr las intervencio-
nes locales en poltcas de juventud, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las pol-
tcas pblicas de juventud, REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
56
@apjcv #mapapjcv
CAMACHO, Juan Manuel (2011), Principales retos de las poltcas de juven-
tud, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas pblicas de juventud, REJ
nm. 94, Madrid, INJUVE.
CASTAO, Jos Andrs y ZINKUNEGI, (2011), De la practca del simulacro a
la sistematzacin de la prctca, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas
pblicas de juventud, REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (1994), Los jvenes y las drogas desde la perspectva de los
aos 90, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2004), El canon generacional: una aproximacin topol-
gica, dins SISTEMA, nm. 178, Madrid, Fundacin Sistema.
COMAS, Domingo, (2005), Las experiencias de la vida: aprendizajes y riesgos,
Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2007), La generacin premeditada y la sociedad tecno-
lgica: el cambio social y la necesaria adaptacin conceptual, dins SISTEMA,
nm. 197/198, Madrid, Fundacin Sistema.
COMAS, Domingo, (2008a), Las poltcas de juventud en la Espaa democrt-
ca, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2009a), La partcipacin poltca de los/las jvenes en la
Espaa democrtca, dins TEZANOS, Jos Flix (2009), Juventud y exclusin
social, Madrid, Sistema.
COMAS, Domingo, (2009b), Una lectura ideolgica (y poltca) del consumo,
dins DIVERSOS AUTORS (2009), Problemas de drogas aqu y ahora, Madrid,
FAD.
COMAS, Domingo, (2009c), Los jvenes asturianos 2008: Los escenarios de la
generacin premeditada, Oviedo, Gobierno de Asturias.
COMAS, Domingo, (2010), Los presupuestos partcipatvos y las poltcas de
57
juventud: Un estudio de caso sobre la cultura de la partcipacin social en
Espaa, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2011a), La sociedad espaola y el proceso de digitaliza-
cin: Por qu tratamos de confundir a los adolescentes?, dins DIVERSOS
AUTORS (2011), Adolescentes digitales, REJ, nm. 92, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2011b), Por qu son necesarias las poltcas pblicas de
juventud?, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas pblicas de juventud,
REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
COMAS, Domingo, (2012), Qu es la evidencia cientfca? Gua prctca para
profesionales, Madrid, HUMUS667.
COMAS, Domingo; AGUINAGA, Josune; ORIZO, Francisco Andrs; ESPINOSA,
ngeles y OCHAITA, Esperanza (2003), Jvenes y estlos de vida: Valores y ries-
gos de los jvenes urbanos, Madrid, FAD.
DELLA PORTA, Donatella y DIANI, Maro, (2006), Los movimientos sociales,
Madrid, CIS, 2011.
FRANK, Thomas (1997), La conquista de lo cool: el negocio de la cultura y la
contracultura y el nacimiento del consumismo moderno, Barcelona, AlphaDe-
cay.
FUMERO, Antonio y ESPIRITUSANTO, scar, (2012), Jvenes e infotecnologas:
entre natv@s digitales, Madrid, INJUVE.
FUNES, Mara Jess (2009), Cultura, poltca y sociedad, Madrid, INJUVE.
GOIG, Juan Manuel y NUEZ, Maria Acracia, (2011), El fomento de la juven-
tud partcipatva: tratamiento consttucional, desarrollo legislatvo y poltcas
publicas, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas pblicas de juventud,
REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
MARTINON, Ruth (2011), El marco de las coaliciones promotoras en el an-
58
@apjcv #mapapjcv
lisis de las poltcas pblicas: el caso de las poltcas de drogas en Espaa
(1982/1996), Madrid, CIS.
MONTES, Pep, (2011), Dos retos pendientes: la proximidad y la consolida-
cin profesional, dins DIVERSOS AUTORS (2011), Las poltcas pblicas de ju-
ventud, REJ nm. 94, Madrid, INJUVE.
OBSERVATORIO DEL VOLUNTARIADO DE ESPAA, (2010), Diagnstco de la
situacin del voluntariado de accin social en Espaa, Madrid, Plataforma del
voluntariado, 2011.
PENENBERG, Adam L., (2009), Viral Loop: from Facebook to Twiter, how to-
days smartest businesses grow themselves, New York, Hyperion.
QUINTANA, Alfred, (2011), Las poltcas publicas de juventud en Europa:
Cuatro casos y doce propuestas, dins REVISTA DE ESTUDIOS DE JUVENTUD,
nm. 94, Madrid, INJUVE.
RUIZ OLABUNAGA, Jos Ignacio, (2006), El sector no lucratvo en Espaa,
Madrid, Fundacin BBVA.
SALAMON, Lester et alt, (1999), La sociedad civil global: las dimensiones del
sector no lucratvo, Madrid, Fundacin BBVA, 2001.
SNCHEZ, Zulima, (2010), Un buen gobierno y una buena administracin,
dins Zulima SNCHEZ, Nuevas tecnologas, administracin y partcipacin ciu-
dadana, Granada, Comares.
59

Mapa APJCV - 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mapa APJCV - 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mapa

You might also like