Concurs Literari en valenci

Vaig eixir del meu treball disparat en direcci al meu cotxe, seguidament vaig obrir la
porta i vaig arrancar el cotxe. Mentre condua en direcci al hospital general, vaig
refleccionar sobre la idea de ser pare, aquests pensaments em van fer recordar el que
me va dir mon pare quan vaig complir els 20 anys: Fill meua, al transcurs dels anys
thas fet major, i quan u s major dedat va tomant responsabilitats i decisions en la seua
vida on jo o qualsevol persona no et podr ajudar... El meu pare sempre em donava
consells per a que tost els problemes tingueren solucions, fins quan em va dir aix.
Per a trencar el silenci que havia en aquells moments, vaig encendre la radio que estava
connectada al meu equip de musica, no feien nada bo en les emissores de aquells
moments. El deix en els quaranta principals per que estaven passant la can Mil
Maneras de Bisbal, unes de les meus canons preferides especialment per la seua lletra i
el que deia. El meu amic Ramonet, diu que escoltar msica es un remedi perfecte en
moments inquiets com els que estava pasant jo mateix.
Quan vaig arribar al hospital, deix el cotxe ne el aparcament de manera rpida i
Espontnia, o com Ramonet diu << anant to chuscat>> el llenguatge del meu oia em fa mal el
cap. Arrivant en la sala de maternitat, la enfermera que mesperava, em va cridar i em
va guiar fins on estava Imma, la meua xica. Quan vaig arribar, en les mans de Imma
estava el meu fill esperant-me.