VIA

20
12/2012 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
15
Professor de Cincia Poltica a la Universitat del Quebec
Alain-G. Gagnon
El Quebec: de
lautodeterminaci
interna a lexterna
Arran dels moviments darmaci nacional i identitria com els de Catalunya,
Esccia o el Quebec, Alain-G. Gagnon es pregunta si sestaria entrant en una nova
etapa de creaci de nous estats. En aquest article, Gagnon se centra en el cas del
Quebec, analitza els orgens del nacionalisme quebequs i en destaca el paper
clau del factor econmic en la mobilitzaci de les elits i la poblaci en general.
Aix mateix, lautor subratlla que, tal com posa de manifest la celebraci de ns a
dos referndums, el dret del Quebec a lautodeterminaci ja no es qestiona per
part del Canad. En aquest assumpte, el pronunciament del Tribunal Suprem del
Canad va ser fonamental ats que reconeixia el dret del Quebec a la secessi
sempre que, en resposta a una pregunta clara, una majoria de la poblaci hi estigus
a favor. No obstant aix, Gagnon posa de relleu que un Quebec independent no
sembla gaire probable, al menys a curt termini, ja que una gran part de les forces
poltiques i de les forces econmiques es conformen amb lstatu quo. Ara b, el
futur s impredictible i qui sap si laven daltres nacionalismes, entre altres varia-
bles, pot tenir un efecte de bola de neu i obrir una tercera aventura referendria.
La creaci de nous estats mant una forta correlaci amb lesfondrament
dels imperis. Al llarg del segle XX es van desmantellar tres grans imperis:
limperi Austrohongars i limperi Otom, immediatament a la de la
Primera Guerra Mundial, i limperi Sovitic, a linici dels anys noranta.
Lexemple recent de Kosovo conrma lesfondrament de limperi Sovitic
i el control de les forces occidentals sobre lactualitat internacional. Hem
16
El Quebec: de lautodeterminaci interna a lautodeterminaci externa
entrat en un mn unipolar, basat en valors liberals i que evoluciona cap
al mn capitalista.
Tamb hi ha molts estats nascuts arran de mobilitzacions nacionals
sense precedents contra les forces colonials angleses, franceses i portugue-
ses, com ara a Indoxina i a lfrica desprs de la Segona Guerra Mundial i
ns a mitjan dcada dels seixanta. A la vegada, tal com ens recorda Claude
Collin Delavaud: La descolonitzaci ha capgirat la repartici dels imperis,
primer entre les nacions colonitzadores i desprs per laparici de gaireb
un centenar de noves nacions, algunes de les quals tenen dimensions i
composicions tniques imperials.
1
En el cas de les democrcies occidentals avanades,
pocs sn els estats que shan fragmentat com a resultat
de tensions socials i tniques. Tanmateix, hi ha els ca-
sos de Noruega (1904), Irlanda (1921) i algunes regions
insulars, com ara Xipre i lilla de Malta. Aix indica que
aquestes democrcies tenen qualitats intrnseques que els permeten de
resistir millor les tensions socials i poltiques.
En resum, havent identicat tres grans perodes de creaci destats,
conv preguntar-nos si no estem entrant en una nova era destabliment de
nous estats. Que potser els estats avanats fruit duna uni anterior (for-
ada o no) estan avui amenaats per lescissi i per presentar el fenomen
duna altra manera poden desenvolupar prctiques democrtiques a una
escala encara ms humana?
Els casos dEsccia, Espanya i el Canad salten a la vista. En cadascu-
na daquestes situacions es tracta destats amalgamats arran dun matri-
moni entre corones, de guerres religioses o, com en el Quebec, de grans
campanyes colonitzadores per part dels britnics. Cal constatar que per
a tots aquests casos hem estat testimonis, al llarg de les darreres quatre
dcades, de moviments darmaci nacional i identitria duna intensitat
poc habitual, aix com de grans avenos democrtics. Sigui a Catalunya, a
Esccia o al Quebec, els partits que aspiren, entre altres coses, a invertir la
tendncia homogenetzadora quant a la llengua i la identitat, cada vegada
shan fet sentir ms i han sabut mobilitzar amb eccia les seves forces
vives. Pertocar a altres investigadors aprofundir en els casos de Catalunya
i dEsccia; nosaltres ens centrarem en el cas quebequs.
Conv preguntar-nos si
no estem entrant en una
nova era destabliment
de nous estats.
VIA
20
12/2012 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
17
El cas del Quebec
Des de molts punts de vista, la situaci del Quebec ns als anys seixanta
sassembla, en lmbit econmic, a la viscuda per les nacions colonitzades.
Les conclusions a qu va arribar sobre el bilingisme la Comissi Lauren-
deau-Dunton (1963-1968), creada pel govern central davant les manifesta-
cions cada vegada ms nombroses al Quebec en protesta per les desigual-
tats existents, sn reveladores duna situaci de dominaci i colonitzaci
internes. En altres estudis hem analitzat en quina mesura la periferitzaci
econmica del Quebec en el conjunt canadenc i continental havia provo-
cat laugment del nacionalisme i havia contribut a mobilitzar les noves
elits desitjoses dapropiar-se del dest daquest estat-regi.
2
A partir duna anlisi en profunditat de les estructures econmiques
del Quebec, leconomista Maurice Saint-Germain va destacar, ja a princi-
pi dels anys setanta, el paper clau del factor econmic en la mobilitzaci
de les elits i la poblaci en general. La vida econmica, va escriure, ex-
pressa una dimensi major de la dominaci o la despossessi patida pels
canadencs francesos, i les estructures que emmarquen aquesta activitat
econmica tradueixen el nivell de desenvolupament assolit pel Quebec i
reecteixen tamb una etapa en una evoluci histrica que les explica par-
cialment.
3
Els reptes eren considerables per al Quebec
si aquest estat-regi volia posar a la seva relaci de de-
pendncia amb el Canad anglfon.
Els agents socials i els responsables poltics van prio-
ritzar ls dels canals poltics reconeguts.
4
Tot i que, se-
guint lexemple dels moviments de descolonitzaci a es-
cala mundial, hi va haver faccions que es van organitzar,
en lnies generals el cam de larmaci nacional endegat
al Quebec va recrrer als canals poltics habituals. Es van
emprendre dues vies principals. La primera, protagonitzada pels partits
poltics federals, va consistir a fer sentir les reivindicacions quebequeses a
linterior de les institucions federals, a provar dintroduir el bilingisme en
la funci pblica federal i a elaborar poltiques pbliques que tinguessin
ms en compte les reivindicacions del Quebec. La segona via, endegada pels
partits poltics actius en lescena nacional quebequesa, va consistir a fer
del Quebec el centre de les intervencions en matria cultural, econmica,
Des de molts punts de
vista, la situaci del
Quebec ns als anys
seixanta sassembla, en
lmbit econmic, a la
viscuda per les nacions
colonitzades.
18
social i poltica. Es tractava de fer del Quebec una societat global acollidora,
capa dautodeterminar-se plenament des de linterior. Aix s com gaireb
tots els partits poltics representats al Parlament del Quebec van esdevenir
portaveus de la naci quebequesa al llarg de la Revoluci tranquilla (1960-
1966), igual que durant les llargues negociacions constitucionals que van
venir desprs (1968-1992).
5
El cercle de nacions i el Quebec
El Quebec ja ocupa un lloc prominent en el cercle de nacions sense estat
i s lenveja de moltes nacions representades a lOrganitzaci de les Na-
cions Unides. Lany 2009, si el Quebec hagus pertangut a aquest cercle
restringit de nacions reconegudes ocialment, ocuparia, atesos els seus
7.828.879 habitants, el lloc 94, entre ustria (92) i Sussa (95).
6
Quant a
les dimensions de la seva economia (producte interior brut), el Quebec
ocuparia el lloc 44, per davant de Portugal (47), Dinamarca (52), Finlndia
(55), Irlanda (56) i Nova Zelanda (61), i estaria a poca distncia de Noruega
(40), ustria (36), Sucia (34) i Sussa (32).
7
Pel que fa al producte interior
brut per habitant, el 2009 els quebequesos disposaven de 32.536 $US PPA,
cosa que els situaria a la posici 26, just darrere de Finlndia (25), Guinea
Equatorial (24), el Regne Unit (23), Blgica (22) i Alemanya (21), per per
davant de Frana (28), Espanya (29) i Itlia (30).
8
En lanlisi que lhistoriador Grard Bouchard fa de les comunitats
del Nou Mn (Amrica Llatina, Amrica del Nord, Australsia), establertes
des del segle XVI, lautor es pregunta per qu el Quebec i Puerto Rico sn
dos dels pocs casos que encara no han arribat a obtenir la independncia
poltica.
9
Per explicar el cas quebequs, Bouchard recorda els mltiples
vincles de dependncia que han caracteritzat les seves
relacions amb el mn exterior:
Frana en lmbit econmic, poltic i cultural; el Va-
tic en lmbit religis; la Gran Bretanya i els Estats Units
en els mbits econmic i cultural; la Gran Bretanya i el
Canad en lmbit poltic. [...] A excepci dels Estats Units,
totes les noves comunitats que van assolir la sobirania
poltica trencant el lligam colonial es van beneciar de
circumstncies favorables: lafebliment de la metrpoli
El Quebec: de lautodeterminaci interna a lautodeterminaci externa
El Quebec ja ocupa
un lloc prominent en
el cercle de nacions
sense estat i s lenveja
de moltes nacions
representades a
lOrganitzaci de les
Nacions Unides.
VIA
20
12/2012 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
19
(com en el cas de Madrid i Lisboa a principis del segle XIX, i de Londres al
segle XX) o lobtenci repetida de concessions atorgades amb molta facilitat,
ja que servien tant els interessos de la metrpoli com els de la colnia.
10
Seria la conjuntura actual la ms favorable a lemergncia de nous
estats? Serem testimonis duna altra onada de creaci destats? Seria ser
agosarat intentar tenir una opini denitiva sobre la qesti. Tanmateix,
s til provar didenticar alguns factors que ens permetin preveure un
escenari com aquest per al Quebec.
El principi democrtic
El Canad s una de les grans democrcies del mn occidental i, com a tal,
seria normal que garants el desenvolupament dels valors subjacents al
liberalisme. Conv esmentar lexperincia americana, on trobem un cas
demancipaci de la mare ptria. Es tracta dun precedent important de
declaraci unilateral dindependncia. Tot i aix, ja fa
molt de temps que la comunitat destats desaconsella
recrrer a la declaraci unilateral dindependncia, en-
cara que aquesta mateixa comunitat hagi obviat recent-
ment els seus dictmens en reconixer la independncia
de Kosovo.
En el cas del Quebec, la celebraci de dos refern-
dums conrma de manera clara i explcita el dret del
Quebec a lautodeterminaci. Vegem un extracte de les declaracions de
Ren Lvesque, primer ministre del Quebec entre el 1976 i el 1984, fetes en
la trobada de primers ministres celebrada a Ottawa el 9 de juny de 1980,
poques setmanes desprs de la celebraci del primer referndum:
Al referndum del 20 de maig passat, els quebequesos van exercir, per
primera vegada, el seu dret a lautodeterminaci. Aquest exercici es va rea-
litzar democrticament i legalment i va ser reconegut com a tal per la
resta del Canad, i els primers ministres de moltes provncies shi van im-
plicar personalment. Tamb va ser reconegut per la comunitat internacio-
nal, que hi va mostrar un gran inters.
El reconeixement manifest daquest dret s lexperincia ms valuosa
del referndum quebequs. [...] El dret de decidir el dest nacional propi s
el dret ms fonamental que posseeix la comunitat quebequesa.
11
En el cas del Quebec,
la celebraci de dos
referndums conrma de
manera clara i explcita
el dret del Quebec a
lautodeterminaci.
20
El Quebec: de lautodeterminaci interna a lautodeterminaci externa
El govern central no va tornar a qestionar lexpressi del principi de-
mocrtic. El que es va posar en dubte va ser el percentatge necessari per
arribar a la independncia i la claredat de la pregunta formulada. Cosa
que ens porta al principi de viabilitat.
El principi de viabilitat
Desprs de la celebraci del segon referndum al Quebec (el 30 doctubre
de 1995) sobre el seu dret a renegociar el pacte federal, el Tribunal Suprem
del Canad va tenir locasi de pronunciar-se en el marc de la remissi
relativa al dret del Quebec a la secessi. El Tribunal va identicar qua-
tre principis subjacents de valor equivalent per garantir relacions justes
i equitatives entre tots els socis poltics de la federaci
canadenca. Es tracta de la democrcia, el federalisme,
el constitucionalisme de la norma de dret i, nalment,
el respecte als drets de les minories. A ms, el Tribunal
Suprem va reconixer inequvocament la presncia de
dues majories nacionals al Canad: una que t com a
zona de radiaci el Quebec i una altra que sestn al con-
junt del Canad. Vegem el contingut de larticle 93 de la
remissi relativa al dret del Quebec a la secessi:
[...] Sempre que el Quebec exerceixi els seus drets en
el respecte dels drets dels altres, pot proposar la secessi
i buscar com obtenir-la per la via de la negociaci. El pro-
cs de negociaci resultant de la decisi duna majoria
clara de la poblaci del Quebec en favor de la secessi, en
resposta a una pregunta clara, exigiria la conciliaci de
diversos drets i obligacions per part dels representants
de dues majories legtimes, a saber, una majoria clara de la poblaci del
Quebec i una majoria clara del conjunt del Canad, sigui la que sigui. No
es pot acceptar que una de les dues majories sigui ms important que
laltra. Una majoria poltica que no actu dacord amb els principis subja-
cents de la Constituci que hem descrit posaria en perill la legitimitat de
lexercici dels seus drets.
12
El Tribunal no va aportar tots els aclariments desitjables per al debat,
per va proporcionar un marc per a la gesti de les discrepncies i va espe-
El Tribunal va identicar
quatre principis
subjacents de valor
equivalent per garantir
relacions justes i
equitatives entre tots
els socis poltics de la
federaci canadenca. Es
tracta de la democrcia,
el federalisme, el
constitucionalisme
de la norma de dret i,
nalment, el respecte als
drets de les minories.
VIA
20
12/2012 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
21
cicar lobligaci dels uns i els altres dactuar de manera responsable. Cosa
que ens porta al principi defectivitat.
El principi defectivitat
Es tracta del principi que permet a les nacions que aspiren al reconeixe-
ment i lhabilitaci estatal de vetllar, sense lmit per part de lantic estat
englobant, pel dest de la comunitat nacional ara reagrupada al voltant
dinstitucions reconstitudes. Aix es pot dur a terme de manera civilitza-
da, com en el cas del divorci acordat de Txecoslovquia, o de manera ms
complicada, com en el cas de Kosovo. s desperar que en el cas del Quebec,
sempre que es doni una resposta clara a una pregunta clara, el govern del
Canad, que va reconixer el dret dels kosovars a la secessi, faci el mateix
per al Quebec, atesa la seva llarga tradici democrtica.
Esgotament de recursos. Cul-de-sac
s difcil determinar si el Quebec formar part dels nous estats que hau-
rien dentrar a lONU en una propera onada. La conjuntura poltica no
sembla ser-hi favorable a curt termini, i en aquest sentit el partit governa-
mental del Quebec no expressa cap demanda al govern central ni als seus
socis de la federaci canadenca per por de desencadenar una mobilitzaci
de forces autonomistes i independentistes. Quant a les formacions polti-
ques principals dOttawa, excepte el Bloc Quebequs, es conformen amb
lstatu quo poltic i constitucional. En denitiva, la independncia del Que-
bec sembla voler passar cada vegada ms per la societat civil, que segueix
avanant com si el Quebec ja fos una naci constituda
plenament en la comunitat de nacions.
13
La situaci podria ser diferent a mitj termini, ats
que, desprs de set anys de vigncia al Quebec, la llei
dalternana podria fer que el Partit Quebequs torns
al poder i es llancs a una tercera aventura referendria.
Tamb podria ser que els efectes de contagi i de mimetis-
me, si els moviments nacionalitaris dEspanya, el Regne
Unit i Blgica aporten resultats concloents, tinguessin
un efecte de bola de neu.
Malgrat tot, seria arriscat tenir massa expectatives
s desperar que en el cas
del Quebec, sempre que
es doni una resposta clara
a una pregunta clara, el
govern del Canad, que
va reconixer el dret dels
kosovars a la secessi, faci
el mateix per al Quebec,
atesa la seva llarga
tradici democrtica.
22
El Quebec: de lautodeterminaci interna a lautodeterminaci externa
en el cas del Quebec, ja que les forces poltiques i econmiques internes
contrries a la creaci dun nou estat segueixen sent nombroses, fortes i
sovint determinades a oposar-se a qualsevol afebliment de lestat englo-
bant. Caldria un moviment massiu de gran importncia per tal dinvertir
aquest fenomen dinrcia. Quant a les forces externes, en els darrers anys
hem pogut constatar una tendncia americana favorable al manteniment
del Canad en la seva forma actual. Aix doncs, per al Quebec no ser fcil
passar a la fase dhabilitaci estatal, tenint en compte que ja li s molt di-
fcil ser reconegut com a naci en el si duna federaci multinacional. Ara
b, potser s aquesta negaci identitria la responsable
que la societat quebequesa decideixi un dia dotar-se dels
mitjans per invertir la dinmica poltica que sovint li ha
estat desfavorable, tal com han documentat la Comissi
Laurendeau-Dunton (1963-1968), la Comissi Pepin-Ro-
barts (1977-1979), la Comissi Blanger-Campeau (1990-
1991), la Comissi Spicer (1990-1991) i per limitar-nos a
aquestes la Comissi Bouchard-Taylor (2007-2009).
A partir daquestes constatacions i com a conclusi, les declaracions de
Robert Bourassa, antic primer ministre del Quebec del 1970 al 1976 i del
1985 al 1994, en el moment del fracs de lAcord del Llac Meech el 1990,
14

donen lloc a creure que el Quebec segueix sent una naci lliure dautode-
terminar-se tant internament com externament:
El Canad angls ha dentendre amb tota claredat que, digui el que di-
gui i faci el que faci, el Quebec s, avui i per a sempre, una societat distinta,
lliure i capa dassumir el seu dest i el seu desenvolupament
15
.
NOTES
1. Claude Collin Delavaud. Territoires prendre. Le march face aux idologies. Pars: Les Presses
universitaires de France, 1988, p. 9.
2. Alain-G. Gagnon i Mary Beth Montcalm. Economic Peripheralization and Quebec Unrest.
Journal of Canadian Studies, vol. 17, nm. 2, 1982. Tamb: Alain-G. Gagnon. Quebec y el federalis-
mo canadiense. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientcas, 1998.
3. Maurice Saint-Germain. Une conomie librer: Le Qubec analys dans ses structures co-
nomiques. Mont-real: Les Presses de lUniversit de Montral, 1973, p. 10.
4. s cert que el Quebec, marcat en aquest sentit pels moviments dalliberament africans, tamb
va tenir el seu Front dAlliberament (FLQ). Es tractava de grupuscles que van tenir ms impacte
meditic que resultats poltics. Les seves accions van ser condemnades per totes bandes. Per
El Quebec continua
sent una naci lliure
dautodeterminar-se
tant internament com
externament.
VIA
20
12/2012 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
23
part dels independentistes, perqu lFLQ perjudicava la causa en esquivar els canals democr-
tics i obrir la via als opositors que buscaven lenfrontament, mentre que, a ulls del govern, els
membres de lFLQ encarnaven les forces del mal i shavien deradicar sense cap mena de procs.
5. Alain-G. Gagnon i Mary Beth Montcalm. Qubec: au-del la Rvolution tranquille. Mont-real:
VLB diteur, 1992.
6. El Quebec al mn: Statistiques conomiques internationales. Institut de la statistique du
Qubec, juliol 2010, p. 11.
7. El Quebec al mn: Statistiques conomiques internationales. Institut de la statistique du
Qubec, juliol 2010, p. 11.
8. El Quebec al mn: Statistiques conomiques internationales. Institut de la statistique du
Qubec, juliol 2010, p. 12.
9. Grard Bouchard. Gense des nations et cultures du Nouveau monde. Essai dhistoire compa-
re. Mont-real: Boral, 2000, p. 60.
10. Grard Bouchard. Gense des nations et cultures du Nouveau monde. Essai dhistoire com-
pare. Op. cit., p. 173-176.
11. Notes per a la invervenci de Ren Lvesque a la trobada de primers ministres celebrada a
Ottawa el 9 de juny de 1980, citat a: Daniel Turp. Le droit de scession: lexpression du principe
dmocratique. A: Alain-G. Gagnon i Franois Rocher [dir.]. Rpliques aux dtracteurs de la sou-
verainet du Qubec. Mont-real: VLB diteur, 1992, p. 49-68.
12. Remissi relativa a la secessi del Quebec, [1998] 2 R.C.S. 217.
13. Vegeu els treballs de Luc Turgeon sobre la importncia de la societat civil en la construcci
del Quebec contemporani: La grande absente. La socit civile au cur des changements de
la rvolution tranquille. Globe. Revue internationale dtudes qubcoises, vol. 2, nm. 1, 1999,
p. 35-56.
14. LAcord consistia a respectar cinc condicions posades pel govern del Quebec abans diniciar
un debat constitucional. Es tractava del reconeixement explcit del Quebec com a societat distin-
ta, de lobtenci de ms poders en matria dimmigraci, del nomenament al Tribunal Suprem de
tres jutges de tradici civilista, de la limitaci del poder de despesa federal i del dret de veto del
Quebec a qualsevol nova modicaci de la Constituci. Aquest acord havia de corregir, segons
lopini de tots els primers ministres, un error histric coms en el moment de repatriar la Cons-
tituci canadenca del Regne Unit el 1981-1982 sense el consentiment del Quebec.
15. Discurs pronunciat per Robert Bourassa al Parlament del Quebec en 22 de juny de 1990.