You are on page 1of 34

[D 1 A 127 V 1] Deus, qui sotz sobirana vertut, de la qual totes altres vertutz reeben comensament et

perfecci; ab racia et a!uda vostra, et per entenci de vos "onrar e servir comensa la art qui es dels
#omensamens et dels raus de medissina, per la qual l$um% enteniment s$e&alsa, sient la manera de la
Art abreu!ada d$atrobar veritat, a entendre los secretz medisinals et natura[l]s'
DEL PROLEC
[V 1v] #on cada art a!a sos comensamens, per as nos comensam aquest libre de los comensamens de
medicina, per los quals aurem cone&ensa d$altres comensamens' ( departim aquest libre abreu!adament
en '&' distincions) la primera es la disposici de tot lo libre, seona es del trianle vermel, tersa es del
trianle vert, quarta es del trianle roc, quinta es de l$ensercament dels raus, se&ta es de eneraci et
de corobci, septima es de febres, octava es de urines, nona es de pols, decima es de metafora'
DE LA PRIMERA DISTINCI
#apitol 1' De la disposici de la art
*atura es d$enteniment que entena mils per demostraci feta per vista et per oiment, que per oir tan
solament' (t per as+ nos, al comensament d$aquest libre formam 'i' arbre seons esta manera, per tal que
ab les flors demostrem veritat de so que ensercam a l$um% enteniment, lo qual arbre es apelat Arbre dels
comensamens de medissina'
,a rail de l$arbre es 'ia' roda composta de letres sinificans les 'iiii' "umors, et per as es departida en 'iiii'
partz) la primera part es de la colera, seona es de la sanc [A 127v], tersa es de la fleuma, quarta es de
malencolia, on en quada quadranle es demostrada la operaci de la "umor et la febra, et lo mesclament
de los elemens, et la ma!or accessi de la febra, et les altres coses qui-s contenen en les condicions de
l$arbre'
A fer et a formar les demostracions qui-s covenen a aquesta art, sostzposam 'A' esser calor, '.' secor, '#'
"umiditat, 'D' fredor' (t d$aquestes letres componem los quadranles de la roda seons que-s mesclen les
"umors et seons que les unes an acci o passi en les altres' (t as t$es demostrat en la rail de l$arbre'
De la rail ne&en 'iies' branques' ,a primera es dels comensamens de medicina, seons que es recomptat
per los antics qui son passatz' Aquela branca es en 'iii' partz) la primera es natural, la seona es innatural,
tersa es contra natura' ,a natural a 'vii' flors) elemens, complecions, "umors, membres, vertutz,
operacions, esperit' /tem a en la dita branca 'iiii' flors, so es a ssaber) etat, color, diversitat de mascle et
de femna, et forma' ,a innatural n$a 'vi') aer, e&arsisi et reps, men!ar beure, vetlar dormir, conplir e
bu0dar, accidens d$anima, so es o et tristicia' ,a tersa branca n$a 'iii') malautia, causa, accidens'
,a seona branca es novelament atrobada a espondre la primera artificialment et mataforicalment, et es
departida en 'ii' partz' ,a primera part es departida en A'.'#'D'; la seona es departida en los 'iii' trianles
qui son en los comensamens [A 121] de la Art abreu!ada d$atrobar veritat, et en 'i' quadranle de la fiura
de predestinaci, la qual se cont2 en la art damunt dita'
,a 'A' es depar[V 2]tida en 'iiii' raus demostratz per les fiures d$arorisme, so es a ssaber, en 3, 4, 2, 1,
et as mete& se see& de '.'#'D' 5n, a demostrar los raus [D 1v] damunt ditz, cov2 eleir '&vi' erbes en
eneral, et cascuna do sinificaci de les altres "erbes qui son de sa complecci' (t cascuna de les '&vi'
"erbes sia nomenada per letra a el$apropriada per discripci, per tal que mils et pus abreu!adament s$en
pusca fer demostraci' ( cov2 que en les letres no sia 'i' qui-s sembla ab lo primer nombre d$arorisme, ni
no 0 sia '&' qui sinifica nombre de deu'
,o nom de les "erbes et de les letres es aquest' *os sotzposam et deim que '(' es 'ia' especia de simpla
medicina, et es en 3 rau de 'A', et en 4 de '.', et en 2 de '#', et en 1 de 'D' ,a '6' es altra especia, qui es
en 4 de 'A', en 2 de '.', en 1 de '#'' ,a '7' es altra especia qui es en 2 de 'A', et en 1 de '.' ,a '8' es
altra especia qui es en 1 de 'A'
'9' es altra especia qui es en 3 rau de '.', et en 4 de 'D', et en 2 de 'A', et en 1 de '#' ,a ' ,' es altra
especia qui es en 4 rau de '.', et en 2 de 'D', et en 1 de 'A' ,a ':' es altra especia qui es en 2 rau
de '.', et en 1 de 'D' ,a '*' es altra especia qui es 1 rau de '.'
'5' es altra especia qui es en 3 rau de '#', et en 4 de 'A', et en 2 de 'D', et en 1 de '.' ,a ';' es altra
especia qui es en 4 rau de '#', et en 2 de 'A', e en 1 de 'D' ,a '<' es altra specia [A 121v] que es en 2 de
'#', et en 1 de 'A' ,a '=' es altra especia qui es en 1 rau de '#'
'>' es altra especia qui es en 3 rau de 'D', et en 4 de '#', et en 2 de '.', et en 1 de 'A' ,a '?' es altra
especia qui es en 4 rau de'D', et en 2 de '#', et en 1 de '.' ,a 'V' es altra especia qui es e 2 rau de 'D',
et en 1 de '#' ,a '@' es altra especia que es en lo 1 rau de 'D' ;er estes letres decorre esta art, et sens
que "om no sapia les letres no enten la art'
#ascuna de les letres cov2 esser flor en l$arbre, et cov2 aver apropriada color la letra et sos raus, per so
que les letres e los raus se covenen a fer la demostraci' 5n per as nos apropriam a la 'A'('6'7'8'
color vermela, et aquesta color mete&a donam als raus qui son de calor' A la '.'9',':'*' donam color
nera, et as mete& als raus qui son de seccor' A la '#'5';'<'=' donam color blava, et as mete& de los
raus qui sinifiquen "umiditat' A la 'D'>'?'V'@' donam color vert, et a los raus qui son de fredor'
,o trianle vermel es en 'iii' flors) comensament et mi!% et fi' (t lo trianle vert es en altres 'iii' flors, so es
a ssaber) diversitat, concordansa, contrarietat' ,o trianle roc es departit en altres 'iii' flors, so es a
ssaber) en ma!oritat, eualtat, menoritat'
,o quadranle es departit en 'iiii' flors) esser, privaci, perfecci, defaliment' (sser es de color vermela, et
perfecci de color blava, [V 2v] et privaci de color nera, et defaliment de color vert'
<ui aquesta art vol entendre ni saber, a ssaber li cov2 l$alfabet damunt dit, et cov2 que les flors de l$arbre
translat en altres flors movables et entalades, per tal que pusca demostrativament mesclar et formar et
eualar [A 12A] et cre&er o minvar les unes ab les altres'
#apitol 2' De les condicions de l$arbre
,es condicions de l$arbre son 'vi' ,a primera es que si '(' es en 3 de 'A', que '.' i sia en 4, et '#' en 2,
et 'D' en 1' (t as es seons cors natural' #on sia cosa que lo foc sia calt per si et sec per la terra, et l$aer
sia "umit per si et calt per lo foc, et l$a0ua sia freda per si et umida per l$aer, e la terra sia secca per si et
freda per l$a0ua' 5n, con as sia ena&B, [D 2] et con en cascC cors elementat 'ia' complecci i sia ma!or
et dominant les altres, qui la condici damunt dita volia near, nearia los comensamens naturals, per lo
qual neament no es dine d$afermar los comensamens medicinals' 5n, per lo e&empli donat en la 'A'('
de los comensamens naturals con son ab los raus, potz aver cone&ensa de los raus con son ab les
altres completsions et ab les altres letres'
>eona condici es dels raus entelliibles et insensibles, ena&B con en '8', on no es sensible lo rau
de '.'#'D', tro que la '8' a!ustes a la '6', per lo qual a!ustament lo 4 de '6'se converte& en 3, et la 1 de '8'
en 2'
?ersa condici es que lo quadranle a!a 'ii'es condicions; la primera es que esser e perfecci se covenen
ab ma!oritat, et privaci et defaliment ab menoritat' >eona es que esser et menor imperfecci se
covenen, et privaci et ma!or imperfecci se covenen'
<uarta condisi es que los raus e-ls trianles sien siens lo quadranle, et ensems seuesquen
l$ordenament de la rail de l$arble, al qual ordenament sia sob!ecta la primera branca et ses flors'
<uinta condisi es que totes les '&' distinsions d$est libre s$endressen seons la disposici de l$arbre et [A
12A v] de les condicions damunt dites'
'Via' condici es que sapies aver cone&ensa de primera entenci et de seona, per tal que sapies cone&er
con los elemens an cascC a si mete& la primera entenci, et a altre la seona; la qual primera entenci s$a
a la causa final, et la seona entenci s$a a la materia et a les altres coses senblans a aquestes' (na&B
con la 'A' en la '(' que a la primera entenci a destruir la 'D', et per as dona per la seona entenci si
mete&a a la '#', per so que la 'D', reebent '#', reeba 'A' que mortific lo sob!et de 'D' (t as mete& se
see& dels altres elemens' 5n, si tu as entens, tu entendr%s con lo 3 es per la primera entenci et lo 4
per la seona; et lo 4 es per la primera seons comparaci de 2, et [V 4] lo 2 es per la primera seons
comparaci del 1'
#apitol 4' De la entenci seons la qual los raus e-ls trianles son en esta art
#on medisina a!a entenci a conservar sanitat et a destruir malautia, et cor les "erbes et les coses
medicinals sien avens raus seons la disposici dels trianles, per as cov2 que lo met!e sapia per
mesclamens de les "erbes cre&er et minvar et eualar los uns raus ab los altres, et que sapia comensar
et cone&er lo comensament, et lo mi!%, et la fi dels raus, et sapia diversificar, et concordar, et contrarie!ar
los raus en tal manera que sa obra artificial et la obra natural se concorden a conservar sanitat et a
destruir la malautia'
(na&B con lo marte0l et les tenales son estrumens en la art de ferreria, ena&B los raus e-ls trianles son
estrumens en la art de medicina' (t ena&B con lo cors del malaute es sob!et a la art de medicina, ena&B los
[A 14D] raus de 'A'.'#'D' son sob!etz et materia a la art dels trianles, los quals trianles mouen ena&B
artificialment a la causa final los raus, con natura mou naturalment de potencia en actu les formes a la
causa final' 5n, per as cov2 en esta art, que ab los trianles encerquem los raus en les coses
medisinals, a tolre lo dubte et la contrarietat dels actors, et cov2 que los raus sien obediens als trianles'
[D 2v] #apitol 3' De la entenci per la qual es en esta art lo quadranle et la rail de l$arbre, et eneraci et
corobci
,o met!e a entensi a fortificar esser ab perfecci, per so cor privaci et defaliment son contraris a sa
entenci, e cor esser et perfecci se covenen ab eneraci, et privaci et defaliment se covenen ab
corobsi' ;er as en esta art es mesclat lo quadranle per temprar en el los raus e-ls trianles, seons la
disposici de la ra0l de l$arbre'
,a ra0l de l$arbre es composta de 'A'.'#'D' a demostrar con les "umors se mesclen en la malautia,
seons la acci o la passi de les "umors, cor 'i' manera an en lo mesclament de la "umor qui pecca per
colera, altre en lo mesclament qui pecca per sanc, et altre per lo mesclament de fleuma, et altre per lo
mesclament de malencolia' '(' per as en los quadranles de la ra0l, ab a!uda del quadranle et dels
raus, potz cone&er con se mesclen a les "umors, ni en qual !orn deu esser pus fortz la accessi, ni les
"umors a que an entenci, et la natura et la malautia per qual manera contrasten la una a l$autra, ni con
les "umors s$enclinen a corobci e s$e&alsen a eneraci [A 14Dv]'
#apitol E' De la entenci seons la qual tractam en esta art de febra, et d$urina, et de pols, et de matafora
[V 4v]#on febra sia la pus universal malautia, et cor esta art sia abreu!ada per so que en breu de temps
traa de treba0 los escolans pobres, que per pobretat an treba0l en continuar l$estudi de medicina, e cor
los comensamens universals son demostracions et comensamens als comensamens particulars, per as
nos en eneral tractam de les febres tan solament, et esquivam a tractar de les altres malauties per so
que no alonem la art, et per as cor per la art potz devalar de l$universal al particular, et de los uns
comensamens a los altres'
;er los accidens a "om cone&ensa de la occasi de la malautia, et per la occasi cone& lo met!e la
malautia, on per as tractam de urines et de pols et de matafora, et cov2 que seons los accidens et les
occasions se moven los trianles e-ls raus a destruir la malautia per diverses vertutz et operacions de
"erbes et de coses medisinals contraries a la occasi de la malautia' 5n, ena&B con urina, et pols, et
matafora son los accidens per los quals se manifesta la occasi, ena&B los trianles e-ls raus et les
vertutz de les "erbes son accidens per los quals se manifesta la occasi de sanitat, sient l$ordenament
dels raus et dels trianles, et conservant les condicions de l$arbre'
De matafora tractam en esta art, per tal que sia art a e&alsar l$enteniment en esta art et en altres artz, cor
per matafora s$apodera l$enteniment a entendre, per so cor en 'i' temps se ira sobre diverses especies' (
la ra per que en esta art la primera branca es entesa mataforalment per la seona es per so que los
estu[A 141]dians en medisina et en les altres artz, per la seona branca a!en en memoria et en
entelliencia so que an !a oit et apr2s de la primera branca per los actors de medicina'
#on matafora sia liam de la operaci de les 'iii' potencies de l$anima, con s$a!en a 'i' fi membrant,
entenent, volent, et as per lo ran apoderament que l$enteniment fa con "om, dien 'ia' cosa, enten altra,
per as ma[D 4]tafora es en esta art, per so que seons que en esta art es dit dels raus et dels trianles
et de les altres distincions, pusca "om entendre altres coses qui son de la siensia de t"eoloia, et de dret,
et de natures, et de les altres siencies per les quals l$enteniment s$e&alsa a entendre' (t per so que as
mils entenes, darFte n$em e&empli en la sciencia de medicina'
?u veus que l$a0man tira a si lo ferre, et sabs per qu2G ;er so cor en l$a0man es la terra pus prob a sa
simplisitat que en altra especia, et lo ferre conten plus de terra que d$altre element' (t per as la terra en
lo ferre mouFse a son simple en l$a0man' 5n as t$es manifestat per tal que e&als ton enteniment
mataforalment, con la escamonea, qui es de 'A'.', pora colera per so cor la colera de ton cors, qui es en
sobre ran quantitat, se mou a l$escamo[V 3]nea que es beuda, et la escamonea se mou a la colera, et
as-s fa per ensercar lo punt simple del qual parlam en la 'va'et en la 'via' distinci' (t per so cor se
descompon la colera de la potencia veetativa et la escamonea no es entrada en composici ab la
veetativa de ton cors, per as natura no pot sostenir la simplicitat dels 'ii' puns simples que s$a!usten
en 'A'.'[A 141v] et pora ensems la colera et la escamonea' 5n, si tu per lo ferre et l$a0man sabs
entendre esta senblansa, tu sabs e&alsar ton enteniment per matafora'
?urbit pora son contrari, et sabs per qu2G ;er so cor la 'A''.' del turbit tiren a si la 'A'.' qui son
compostz ab la fleuma, et per as la fleuma descomponFse et desolFse et acosta-s a sa simplicitat lu0nant
de si 'A'.' ( cor natura desama desolviment d$umors atrempades, no vol sostenir en si descordansia de
"umors dissolutes et ita de si la fleuma et ret2 so que pot de 'A'.', per fortificar so que 'D'#'destruien
ans que-l turbit beesses' 5n, per so que entens en medicina, potz per matafora entendre en teoleia que
vertut se cov2 enmi de 'ii' estrems, et visci se cov2 en los estrems'
5n ma!or es lo nombre, et es compost de pus diverses summes, pus t$es reu a entendre' 5n, aquesta
matafora te sinifica en la sciencia de medicina que, on ma!or mesclament fas en la bevenda de simples
medicines, me0ns potz obrar seurament' 5n, aquesta metafora medicinal te-n sinifica altra en la
sciencia de dret; cor on m2s diverses le0s et cases vols concordar a 'ia' fi, pus reument potz formar la fi'
5n aquesta matafora de la siencia de dret te-n sinifica altra de la sciencia natural, so es a ssaber, que on
mes A'.'#'D' se diversifiquen en diverses especies en demostrar les colors enenrades per eles, pus
fortment amaen e neen color esser en los elemens simples'
De rau en rau et de e&empli en e&empli, et de 'i' comensament en altre te poria parlar alonadament de
matafora, de la qual te parlarem en sa distinci pus alonadament, [A 142] on la vertut d$esta art
ma!orment decorre per matafora, et as es per so cor los elemens et les sciencies universals amaen et
revelen molt sobtilment a l$enteniment lurs secretz et lurs operacions, per la qual escuredat cov2 que
l$enteniment sia e&alsat a entendre mataforicalment, per so que-ls secretz li sien revelatz, [D 4v] e que
"om, per elevat enteniment, sapia fer et soure questions'
COMENSA LA SEGONA DISTINCI
#apitol H' De comensament et de '('
(n '(' es 'A' comensament a '.'#' per manera d$operasi, reebent de '.' et donant a '#', et '.'#' en '('
son comensament a la 'D' per manera de operasi et de sustentaci' ;er operaci en quant '#' se dona a
'D', et '.' reeb de 'D' ;er sustentaci es con li a!uden [V 3v] '.'#' contra la 'A' ( cor 'A' se concorda ab
ma!or en '(' en quant es en 3 rau, per as cov2 esser comensament a '.', qui es en 4 et a '#' qui es en
2' (t 'A' no cov2 esser comensament de 'D', qui es son contrari, a la qual 'D' es comensament '.'#' (
si 'D' era en '(' comensament a '.' seria ma!or comensat per menor en lo ma!or, so es, 'A' contrari al
menor, so es 'D', et as es impossibol et contrari a les condicions del arbre'
'('6'
#on es fet mesclament de '('6', adoncs lo 3 de '(' es comensament al 4 de '6', et lo 4 de '(' al 2 de '6',
et lo 2 de '(' al 1 de '6'; et la 1 de '(' es entellectualment comensament a alcuna part de 'D' en '6'; mas
cor la 'D' de '6' no abasta a esser rau, per as sensualment no a de qui prena comensament' 5n, si del
comensament entallectual vols fer sensual, a!usta a la '('6' la '8' per so que de '6'8' sia feta eualtat
ab '(', en la qual '(' [A 142v] a la 'D' comensament sensual'
'('7'
(n lo mesclament de '('7', es la 'A' de '(' comensament a la 'A' de '7'; et la '#' de '(' no pot esser
comensament sensual a la '#' de '7', si doncs no 0 a!ustes la '6' o la '8'; e si a la '('7' a!ustes '6'8',
seons les condicions del quadranle, cov2 que la 'A' de '(' sia comensament a la 'A' de '7'6'8', con sia
cosa que la ma!or vertut covena esser comensament de la menor'
'('8'
A!ustada '8' a la '(', es 'A' de '(' comensament a la 'A' de '8', la qual 'A' de '8' es en tan poca quantitat
que no pot esser comensament a esser rau sens compositi d$altra "erba de sa qualitat'
'('9'
(n lo mesclament de '('9' es 3 de '(' comensament al 2 de '9', et lo 3 de '9' al 4 de '(', et lo 2 de '(' al 1
de '9', et lo 4 de '9 'al 1 de '(' (t as cov2 esser seons les condicions de l$arbre' (t as es per so cor
cada rau, seons que es ma!or, converte& son semblant rau en qualitat o en "umor a la especia en la
qual es ma!or' (t per aquesta proprietat les unes compleccions et qualitatz se converte&en en les altres'
'(','
>eons que damunt es sinificat comensament esser enfre '('9', potz entendre comensament enfre '(','
et enfre '(':' et enfre '('*' ( cor la rela damunt dita es abastant et es comensament a cone&er altres
comensamens, et cor nos componem et e&emplificam aquesta art con pus abreu!adament podem, per as
no volem pus tractar de comensament enfre '(',' en est capitol'
'('5'
A!ustada et mesclada '5' ab '(', se see& que lo 3 de '(' es comensament al 4 de '5', et lo 3 de '5' al 2
de '(', et lo 4 de '(' a la 1 de '5', et lo 2 de '5' la 1 de '(', et per as cascC comensament converte& [A
144] a si mete& la qualitat de sa causa, et per as posen ensems los uns en los altres lurs vertutz et lurs
operacions seons que-s cov2, et corrompent 'i'I especia enenren altra especia en que altra veada se
concorden'
*atura et rela et ordenament et condici es d$esta art [D 3] abreu!ada que 1 comensament sia
comensament a moltz altres comensamens, et per as, per l$e&empli que avem donat de comensament
en '('5', [V E] pot "om aver demostraci del comensament qui-s cov2 a la '(';'<'=', sient la art dels
comensamens damunt ditz'
'('>'
(n l$a!ustament de '('>' es lo 3 de '(' comensament a la 1 de '>', et lo 3 de '>' a la 1 de '(', et los 4 de
'(' a los 2 de '>,' et los 4 de '>' a los 2 de '('' 5n, con 'A'D' sien contraris, per as lo comensament de
'(' en '>' et lo comensament de '>' en '(' son contraris, per la qual contrarietat lo comensament de
'.'#'A' en '>' et lo comensament de '.'#'D' en '(' son contraris, per so cor cascC comensament qui sia
en 4, 2, 1 rau se cov2 mils ab la especia qui es en lo 3 rau' (t cor totz aquestz comensamens sien los
uns contraris als altres seons la primera et la seona entenci, per as es ma!or contrarietat de
comensamens en l$a!ustament de '('>' que en neC altre comensament natural, et per as lo sob!et
conpost per a0tals comensamens es me0ns durable que altre'
>eons que damunt es dit en l$a!ustament de '('?'V'@' potz aver cone&ensa de comensament seons que
t$es sinificat en l$a!ustament de '('>' ( per so que avem e&emplificat del comensament [A 144v] de '(' en
'9'5'> potz entendre comensament de '9' en '5'>', et de '5' en '>' et de converso, cor totz aquestz
comensamens see&en la art et la rela dels comensamens damunt ditz'
Dit avem de comensament en lo 3, 4, 2, 1 rau, on per so que n$avem dit potz aver cone&ensa del
comensament de totz los trianles e del quadranle et de les flors del seon arbre sient les condicions
de l$arbre'
#apitol 7' De mi!% et de '('
>eons cors natural en '(' es la simpla materia del foc et la simpla materia de la terra mi!% a la proporci
de 'A'.' en '(', et per as mesclantFse la materia foienca et terrestra, esdev2 lo foc en qualitat calda et
seca, a la qual qualitat no es mi!% '#'D' ni lur materia, con sia cosa que 'A'D' sien contraris et '#'.' sien
contraris, et si '#'D' eren mi!% a l$a!ustament de 'A'.', seirFs$ia que contrari fos causa et comensament de
son contrari, et as es impossibol, et contra cors de natura, et contra les condicions del quadranle e-ls
trianles'
>o qui es proporsi et mi!% a l$a!ustament de 'A'#' en '(' es la materia foienca et la materia aerienca
qui-s covenen per la conveniencia de 'A'#' (t per as esdev2 '#' de qualitat "umida et calda; et contra
aquest mi!% es la proporci e-l mi!% qui es enfre '.'D'
,o mi!% per lo qual es proporsi enfre '#'D' en '(' es la simpla materia aerienca et a0uienca qui-s
mesclen per la concordansa de la '#'D' (t per as esdev2 la 'D' de compleci freda et "umida, a la qual
complecti es contraria la concordansa de 'A'.'
,o [A 143] mi!% de 'D'.' en '(' es la materia a0uienca et terrestria de 'D'.' qui-s mesclen per la
concordansa de 'D'.', et per as esdev2 la '.' de complecci ceca et freda'
>eons que avem atrobatz los mi!ans damunt ditz, es manifestat lo cecret de la ordinal materia, que es
potencia a esser sob!eta als mi!ans damunt ditz, la qual ordinal materia compostament es sob!ecta als
mi!ans qui son en[V Ev]sems en ela et son destins per qualitatz, so es, per mi!ans, et complections,
concordans et contraris; et de tot ensems es composta la '(', en la qual se conponen los mi!ans et les
qualitatz damunt dites'
,a ordinal materia es potencia [D 3v] a la materia de 'A' et de '.' et de '#' et de 'D', et es diversa en quant
es eneral et universal et los sob!etz de 'A'.'#'D' son particulars e especials' ( son universals et enerals
particulars a los individuus de les especies naturals conservades en lurs individuus enenrables et
corompables, et per as t$es revelat con los 'iiii' elemens son mi!ans enfre la ordinal materia e los
individuus de les especies'
'('6'
#on es fet mesclament de '('6' en alcuna decocci o en alcC letovari, la materia sob!ecta a la 'A' de la '('
et la materia sob!eta a la 'A' de la '6' s$a!usten e-s mesclen enans que los altres mi!ans' (t as es per so
cor 3, 4 son de ma!or cantitat en aquela decocci que 2, 1, et cor la forma de 'A'.' es enans et a ma!or
materia en '('6' que la forma de '#'D'; per as sotz la forma ma!or es pasciva la forma menor, et es
!ut!ada la qualitat a la forma ma!or, per so cor es pus prop a l$aent [A 143v] et a la causa final que la
forma menor, et la forma menor es pus prop a no esser et a defaliment que la forma ma!or'
>eons aquest comensament damunt dit, potz aver cone&ensa de mi!% en los comensamens de '('7'8' (
per la cone&ensa que as dels mi!ans en les especies de 'A' potz aver cone&ensa de la operaci natural, a
la qual es estrument operaci medicinal, ab que sapies seir les condicions de l$arbre'
'('9'
#on es feta alcuna decocci de '('9', la materia sob!ecta a lo 3 de '(' et a lo 2 de '9' es mi!% et sob!et con
en '('9' se concorden ab ma!or la 'A'.'; et as mete& se seue& de la materia sob!ecta al 3 de '9' et al 4
de '('; et per as son enans en composici 'A'.' en '('9' que 'A'#' ni que '#'D' ni que 'D'.'; et sotz la
forma de 'A'.' son les formes damunt dites, so es a ssaber, de 'A'#', et de '#'D', et de 'D'.'
>eons que t$es e&emplificat lo mi!% de '('9', te pot esser e&emplificat per lo mi!% damunt dit lo mi!% de
'(',':'*' ( per los mi!ans coneutz enfre 'A'.' potz cone&er la malautia et la cura et la incurabilitat sient
les condicions de l$arbre' #or si obres contra les condicions del arbre, tota la art t$es contraria, per la qual
contrarietat, tu est contrari a la art de mediscina et a natura, de la qual medicina es fila'
'('5'
(n lo trianle vermel "a 'iii' especies de mi!%, seons que-s cont2 en la Art d$atrobar veritat, on en esta art
ma!orment prenem mi!% per esser con!uncci enfre 'iies' coses diverses' 5n, ena&B con nos avem
e&emplificat que la primera ma[A 14E]teria es mi!% a les qualitatz qui-s covenen con 'iGa' "erba sia !uiada
en 'iies' qualitatz, ena&B la concordansa de les qualitatz son mi!% con les materies diverses en sinplisitat
s$a!usten en esser 'ia' materia composta per la concordansa de les qualitatz' (t as potz entendre en
'('5';'<'=' per senblant manera [V H] de so que as ent2s en '('6'7'8'
'('>'
>i a!ustes et mescles '('>', los raus que son contraris en 3, se reten euals en contrarietat, et lo 4 de '('
se concorda ab 2 de '>', et lo 4 de '>' ab lo 2 de '(', et lo 3 de '(' a la 1 de '>' et lo 3 de '>' ab la 1 de '('
(t as mete& se see& de la contrarietat, en la qual '.' de '(' es ab la '#' de '>' (t per as es fet 1 mi!%
qui-s cov2 mils ab trempament et en esser en lo mi de 'ii' estrems contraris et de 'ii' concordans que
neu altre mi!% que sia de 'A'.' ni de 'D'.' ni de 'A'#', ni de '#'D' (t as mete& se see& de '9'5' 5n,
aquesta especia de mi!% es semblant ab atrempament et ab punt qui sia eualment [D E] lu0n a 'iies'
estremitatz, et ab vertut que sia en lo mi de 'ii' viscis, on, con as sia ena&B, doncs, sient les condicions
de l$arbre, potz aver cone&ensa de mi!% en la especia damunt dita, e potz conservar sanitat en aquela
especia, et malautia potz mortificar si sabs adur de potencia en actu lo mi!% damunt dit'
>i mescles '('?' ni '('V' ni '('@', la 'A' ser% mils mi!% enfre 'i' estrem et altre, que con es mi!% enfre 'i'
estrem et altre en lo mesclament de '('>' (t as es per so cor la 'A' aur% ma!or foetat et ma!or '.' que no
a con es mesclada '>' ab '(' (t as mete& se see& del mesclament de '9'5', on aquesta especia de mi!%
es la tersa especia qui-s cont2 en la Art d$atrobar veritat, lo qual se cov2 a li0na et a continuaci de febra o
d$altra malautia; on, aquesta especia de [A 14Ev] mi!% potz montiplicar o minvar si sabs a!ustar et departir
les flors de l$arbre seons ses condicions'
(na&B se cov2 esta especia de mi!%, qui es per tot l$espa0 encls enfre 'ia' estremitat et altra, ab la
decocci et ab la malautia, con se cov2 la vertut et la substancia de la decocci con pas a la malautia et al
loc on es la enfermetat, con es aer enluminat enfre l$espa0 qui es dels "uls al ob!et, per so que los "uls
pusquen veer l$ob!et' 5n, si tu sabs be aquesta art potz ordenar seons proporci de les flors del arbre tan
fortment lo mi!%, que la vertut et la materia de la decocci por% passar a los locs on es la enfermetat en
ma!or quantitat' (t as esFte sinificat en lo tractat d$aquest libre'
#apitol 1' De fi et de '('
>eons que es demostrat en la Art d$atrobar veritat, fi es en 'iii' especies; 'iGa' se a a causa final, altra se
a a termenati, altra se a a privaci' 5n, nos, en esta art, ma!orment tractam sobre la causa final, et per
as deim que en '(' lo 3 rau sia seons causa final, et lo 4, 2, 1 son en la '(' seons la materia; e
seons comparaci de 4, 2, 1 la '.' en la '(' s$a a la forma, et la '#'D' s$an a la materia, et as es seons
que los uns raus son ma!ors et pus nobles en la especia que los altres'
;er so cor [V Hv] en la '(' lo foc s$a m2s a la causa final que los altres elemens, es revelat al "um%
enteniment l$a!ent natural, so es, lo punt simple de qui parlam en la 'va' et 'via' distinci, lo qual en la '('
mou la forma de potencia en actu per eneraci, et per corrobci mou la forma [A 14Hr] de actu a privaci;
lo qual a!ent natural es lo foc qui a -petit natural, con sa simpla materia et sa simpla forma a!en simpla
con!uncci, simple cors sens composici dels altres elemens' ( cor lo foc sia pus prop a as, a que-s mou
en la '(' que en '6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', per as est% pus volenter sotz especia de '(' que sotz
les altres especies sinificades per les letres damunt dites' (t per as la '.'#'D' son moudes per la A a
la causa final que-l foc enserca; et lo foc es mout per la influencia dels corses celestials, qui-l mouen
seons la final ra desi!ada per la universal materia et per la universal forma, qui son e&amplar a les
particulars formes et materies per conservar les especies en lurs individuus, seons que-s prova en los
comensamens de natura'
;er ra natural podem entendre que lo foc en sa espera simpla no es aent, et per as devala a les altres
esperes per ensercar sa perfecci' (t cor sa simplisitat se covena mils ab '.' que ab '#'D', per as reeb
enans [D Ev] de la terra '.' que de l$aer '#', ni que sia contra 'D' (t per as ret2 de la terra lo 4 rau en
la '(', et lo 2 de la '#', et lo 1 de la 'D' (t en la '(' converte& en sa entenci la '.'#'D' per forsa de la
dominaci que la 'A' a en la '(' 5n, con as sia ena&B, doncs, per l$e&empli damunt dit, es demostrat que
la 'A' es primerament entenci en la '(' que la '.'#'D', et enans es la A en son punt mete& simple que
en '(', et pu&es pren ans la '.' que la '#', et la '#' que la 'D' (t per as ret2 mes en la '(' de si mete& que
de '.'#'D', et mes de '.' que de '#', et mes de '#' que de 'D' [A 14Hv]
>eons que damunt avem dit, es sinificat al mete la entenci et la final ra de 'A'.'#'D', et per as pot
considerar si fa decocci on meta '(', a qual final ra s$endressen en la '(' lo 3, 4, 2, 1 rau' (t per
aquesta entenci pot lo met!e endressar sa entenci a la sanitat seons la disposici de la malautia et de
la decocci on met '('
'('6'7'8'
>i es fet mesclament de '('6'7'8', seons cors natural, 'A' en '(' ser% la final entensi' (t as mete& se
seir% si es fet a!ustament de '('6' tan solament, o de '('7' o de '('8' ( si es feta decocci de '6'7'8'
sens '(', la final ententi ser% de 'A' en '6' (t as mete& se siir% si es fet mesclament de '6'8' 5n, con
as sia ena&B, doncs, per esta demostraci a0tal, pot lo mete cone&er a qual entenci s$endressen [V 7]
les especies en la decocci, seons la qualitat dels raus en que son'
'('9'
>i es fet mesclament de '('9', adoncs son en aquel mesclament 'iies' entencions finals prinsipals, cor los
raus qui-s covenen pus fortment ab 'A' se covenran a muntiplicar la 'A', et los raus qui-s covenen pus
forment ab la '.' muntiplicaran la '.' 5n, si la malautia es composta maerment de '#'D', cov2 esser
donat al malaute alcC letovari que sia de complecci de 'A'.' per so que la 'A'#' s$a!usten et la '.'D', per
lo qual a!ustament, la malautia covenr% pendre declinament, departentFse a mes especies en les quals
natura aur% ma!or deliberaci a conservar sanitat que no a en 'ia' especia o en 'iies' tan solament, e
seons que la malautia se dar% pus [A 147] fortment a umplir 'A'#', o a omplir '.'D'; per la a!uda de la
confecci medicinal deu lo mete acorre a l$altra part a montiplicar sa qualitat, per so que per contraria
qualitat, mortific la malautia en les partz on ser% pus abundant'
>eons l$e&empli damunt dit potz aver cone&ensa en qual manera la final entenci s$a en lo mesclament
de '(',':'*', ni de ',':'*', ni de ':'*' #or la 'i' comensament es doctrina et demostraci de l$altre'
'('5'
>abudes et enteses les raons damunt dites en lo mesclament de '('9', potz aver cone&ensa de la final
entenci que es enfre '('5' con n$es feta alcuna decocci, per que-n as no cal donar altre e&empli' #or
aquela demostraci mete&a s$en see& que-s see& de '('9', salvant que 'A' s$a en 'ia' manera ab '.', et
en altra manera ab '#'
'('>'
#on sia cosa que '('>' sien contraris, si son mesclades en alcuna decocci son en aquela 'iies' euals
finals entencions, la 'ia' contraria a l$autra' 5n, si vols aver cone&ensa de la malautia si es per 'A' o per
'D', fe alcuna confecci de '('>' tan solament, o prin de les especies que son de!Cs a la '('>' ( adoncs
cone&er%s la malautia ab qual se covenr% de '(' o de '>' (t si per '('>' no o potz cone&er, fe lo [D H] confit
de '(',' o de '>'6', et a&B dels altres' (t cor les entencions son contraries, cov2 que la malautia se concort
ab la 'ia' entenci, et la sanitat et natura ab altra'
'('5'>'
>i mescles '('5'>', la '5' convertir% la final entenci de '(''>' a sa forma, et tendr% ena&B de!Cs si '('>'
con 'ia' complecci que sia en 3 te de!Cs si [A 147v] lo 4, 2, 1' (t as per so cor '('>' son contraris et '5'
se concorda ab '(', per la qual concordansa a ma!or operaci et vertut en la decocci que '('>'
Dit avem de fi et dels altres anles del trianle vermel' ( per so que n$avem dit poden esser enteses moltz
comensamens a altres comensamens et moltz bons notables, seons que breument n$e&emplificam en
estz palarafis consequens'
>eons ra natural, lo foc ans es en si mete& que en altre, et ma!or es en si [V 7v] mete& que en altre; et
as mete& se see& dels altres elemens' ( per as lo foc ans comensa a aver entensi a si mete& que a
altre, et per as, en lo comensament que conpon la '(', es en 'i' punt simple' (t pu&es acosta-s a la terra
et reebFne ., et es en 'ii' puns que son li0na' (napr2s acosta-s a l$aer et donaFli 'A', et adoncs es li0na et
amplea en la qual es superficiens' ( con devala a la a0ua mortificant 'D' en la '.', que-l foc reeb, et
mortificant 'D' en la 'A', que dona a l$aer, que dona '#' a l$a0ua, adoncs es compost lo cors de la '(' (t la
'i' punt simple del qual parlarem en la 'vI' et en la 'vi a' distincci, es departit en 'vii' punts en la '(' 5n,
con as sia ena&B, doncs per aquest comensament potz aver cone&ensa de altres comensamens qui ab
aquest se covenen'
De comensament, no pot "om venir a fi sens mi!%, et per as 'A' no pot passar a destruir son contrari sens
mi!%, so es, '.'#' (t per as es sinificat que tu qui comenses a apendre esta art, no potz destruir la
innorancia que as d$esta art sens mi!%; lo qual mi!% es les condicions de l$arbre, per les quals as a passar
ton enteniment si vols venir a fi de saber [A 141] esta art'
(na&B con 'A' es en ma!or rau en '(' que en '6', et en '6' que en '7', et en '7' que en '8', ena&B colera es
ma!or en un "ome coleric que en altre coleric' 5n, si la colera es en tu naturalment en lo 4 rau, et tu la
vols aver en lo 2 o en lo 1, tu est contra lo comensament de qualitat et contra la final entenci de la 'A' de
ta qualitat' ( cor natura se cov2 mils ab lo comensament et ab la final entenci, que ab lo mi!% per lo qual
tu vols devalar del 4 rau natural al 2 accidental, tu fas contra ta sanitat et contra les condicions de l$arbre'
5n, per as te mana e-t consela la art aquesta, que tu, en tenir ta qualitat natural en son rau, a!es
proporsionat lo mi!% medicinal per conservar so a que-t mou la causa final'
>i sostens fam, set, natura ans comensa a destruir son contrari que son senblant' (t per as si ames
sanitat alcunes veades a!es fam e set, per so que natura a!a temps et oportunitat con pusca destruir son
contrari, enenrat per superfluitat de men!ar et de beure' 5n, si est malaute per sobre replecci, ans que
sies a la fi de sanitat, te cov2 passar per lo mi!%, so es, abstinencia et trempansa'
>eons que son 'iiii' temps diverses en l$a0n, an comensament 'A'.'#'D' en
'('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@' ( per as cov2 que dons al trianle vermel en cascun temps de l$a0n
so qui-s cov2 ab lo comensament, et mi!%, et fi de les letres damunt dites; et cov2 que en estiu ams men!ar
coses caldes et ceques, et sostenir calor seons que-s cov2 a fortifi[D Hv]car 'A' [A 141v]' (t as mete&
see& de les altres letres et de lo temps ab lo qual se covenen'
:oltz d$altres comensamens et notables bons te poria recomptar, seons so que demostra esta art per lo
trianle compost de comensament, et mi!%, et fi, mas cor d$als a[V 1]vem a tractar, per as fenim aquesta
distincci et comensam la tersa'
COMENSA LA TERSA DISTINCI
#apitol A' De diversitat et de '('
#on en '(' sien les 'iiii' letres, so es a ssaber, 'A'.'#'D', et con 'A' sia en 3, et '.' en 4, et '#' en 2, et 'D'
en 1, e cor la materia sob!ecta a la 'A' sia diversa a la materia de '.'#' et la materia de '#' sia diversa a la
materia de 'A'D', et la materia de 'D' sia diversa a la materia de '#'.', et la materia de '.' sia diversa a la
materia de 'A'D', per as es demostrada la differencia qui es en '('; per la qual demostraci potz, tu
mete, aver cone&ensa de les operacions que 'A.'#'D' an en la '(', per la qual cone&ensa potz concordar
'(' ab les condicions de l$arbre'
'('6'
>i tu, mete, en alcun confit mescles '('6' saber deus les vertutz de '('6', en que-s differencie!en, et deus
concordar lur vertut ab la diversitat qui es en lurs raus, per la qual diversitat, et per la ma!oritat de '(',
la 'A' de la '(' mou la 'A' de la '6' a la vertut et proprietat de '(' (t per as es la 'A' de la '(' diferent ab
la 'A' de la '6', seons esuardament de acci et de passi et de materia et de causa final, ab la qual
materia s$a la 'A' de la '6', et a la qual causa final s$a la 'A' de la '('; et as mete& se see& de '.'D'
;er l$anforisme e-l comensament na[A 14A]tural medicinal damunt dit potz aver cone&ensa de la
differencia a la qual s$an '('7'8', et as mete& de '6'7'8' 5n si la '6' era en masa d$abundancia a
montiplicar la vertut et la proprietat de '(', en loc de '6' posasses '7' o posasses '8' et si la '6' no podia
conplir a servir la '(', enadisesFi la '7' o la '8'; e si per la '('6' trob diversificaves la cura a la qualitat, per
la qual vols curar lo malaute, en loc de '(' posases '6', et en loc de '6' meseses la '7' o la '8'
'('9'
?u sabs que differencia a enfre la 'A'.'#'D' qui es en la (, et la '.'D'A'#' que es en la '9' #or sotz la 'A'
de la '(' son '.'#'D', et sotz la '.' de la '9' son 'D'A'#', on, si tu fas alcuna medisina de '('9' tan
solament la '(' s$a a 'ia' cura, et la 9 s$a a-ltra cura' (t cor la cura se de!a aver a 'ia' fi, deus a!udar a la
'(', o a la '9' ab altra "erba que-s covena mes ab la '(' o ab la '9', per tal que la '(' a!a de!Cs si la '9', o
la '9', la '(', seons que-s cov2 a 'ia' fi' #or ena&B con la malautia s$a a 'ia' fi, ena&B cov2 que la cura s$a!a
a 'ia' final ra, contraria a la fi de la malautia'
>eons que avem sinificada differencia per '('9', potz aver cone&ensa de la differencia que-s forma per
l$a!ustament de '(',':'*' o per l$a!ustament de '9'6'7'8' 5n, si tu sabs cone&er la differencia damunt dita
et see& les condicions de l$arbre, potz ena&B irar la [V 1v] operaci de '('6'7'8' [A 14Av] '9',':'*' a
qual final ra te vo0les, con potz irar lo cava0l que cavalques a qual part te voles'
'('5'
>eons l$e&empli de '('9' potz aver cone&ensa de la differencia que es enfre '('5' (t deus saber que '('
s$a ab '9' seons 'ia' manera, et ab '5' seons altra, con sia cosa que '9'5' sien contraris, per la qual
contrarietat, '(' s$a a 'ia' final ra si la mescles ab '9', et as altra final ra si la mescles ab '5' 5n, si tu
vols mesclar '('9'5', cov2 que afies a la '(', '6', per tal que pusca, per sa ran forsa, irar et convertir
'9'5' a sa entenci, o cov2 que ab ',' mortifics '5', e ab ';' mortifics '9'
'('>'
,a '('>' son contraries et diverses' #ontraries son per 'A'D'; diverses [D 7] son per '.'#', cor en quant '('
s$a per 'ia' manera ab '.' et per altra ab '#', et la 'D' s$a ab la '.'#' per contraria manera de sela de la 'A',
son '('>' contraries et diverses' #ontraries son per manera d$escalfar et refredar; diverses son per
manera de donar et de reebre' 5n, per as '(', en quant es diversa ab la '>', a entenci a 'ia' fi diversa de
la entenci de '>' (t en quant '('>' son contraries, es la 'ia' fi contraria a la altra' 5n, si tu mescles '('>'
tan solament, enenres contrast de 'iies' finals raons diverses et contraries, enbarada la 'ia' per l$autra,
per atrempada quantitat de '('>' 5n, si vols que '('>' se iren a 'ia' fi tan solament, cov2 que dons a la
'(' la '6', o a la '>' la '?', per so que la 'ia' operaci s$a!a per manera de acci et l$autra per manera de
pasci'
;er l$e&empli damunt dit [A 13D] potz cone&er so en que '(' se diversifica ab '?'V'@' e so ab que '>' se
diversifica ab '6'7'8', con sia cosa que los uns comensamens sien demostraci dels altres, on ena&B con
avem demostrada differencia per '(' en '9'5'>', ena&B la potz mostrar per '9' en '('5'>', o per '5' en
'('9'>', o per '>' en '('9'5'
,a 'A' no escalfa la 'D', mas escalfa la materia primera de la 'D' en l$a0ua de la ola sobre-l foc' (t per as
potz aver cone&ensa de la differencia que es enfre 'D' et sa materia a ela sob!ecta, la qual materia es
potencia a rebre forma de 'A', et a tenir en si potencialment 'D' (t as mete& se see& de '.'#' (t per
aquesta cone&ensa atrobes los secretz naturals sotz los quals la primera materia s$amaa a la "umana
entelliencia et a la sensual potencia'
(t per los secretz damunt ditz, potz aver cone&ensa de la differencia qui es enfre forma substancial et
accidental, la qual substancial es la 'D' en sa materia propria, et la qual forma acsidental es la 'A' en la
materia propria de la 'D' mi!ansanament la materia de '.'#' (t per as potz cone&er differencia sens mi!%
et ab mi!%' >ens mi!% es la differencia qui es de 'D' et de [V A] sa materia' Ab mi!% es con es a la 'A'
sob!eta la materia de la 'D' per accident' 5n, per aquesta cone&ensa que tu as de differencia qui es ab
mi!% et sens mi!%, t$es revelada la differencia qui es enfre la primera materia et la seona, et enfre la
primera forma et la seona' #or la primera materia es lo sob!et de la 'D' sens mi!%, et lo sob!et et la 'D'
son la primera et la simpla forma de l$a0ua, et la seona [A 13Dv] materia et forma es lo sob!et de la 'D'
que compostament pren forma de 'A', a la qual forma es sob!eta' (t as mete& se see& de '.'#' et de
lurs sob!etz'
Differencia es enfre la con!uncti de 'A' et de sa simpla materia, a la qual se mou la 'A', et de la
con!uncci sobre la qual se mouen 'A'.'#'D' ensems, cor la con!uncci simpla et primera es l$a!ustament
de la primera materia simpla ab la simpla qualitat, per esser simple cors sens nula composici' (t la
composici sobre la qual se mouen 'A'.'#'D' es l$a!ustament que a!usta forma et materia seona et
composta, en la qual son compostz los 'iiii' elemens, et aquest cors es elementat, et enenrat et
coronpable; en lo qual cors se mouen ena&B los 'iiii' elemens sensualment, con se mou l$enteniment sobre
la especia entellectualment con pren per ob!etz los particulars d$aquela'
>eons so que damunt es dit, es revelada la primera materia, qui es potencia et sob!et a la materia de
'A'.'#'D', et es eneral sob!et et materia' ;er la differencia et concordansa de 'A'.'#'D' formenFs$en partz
en especial, so son los 'iiii' elemens, et de els se fan partz on son los individuus de les especies' (t as
t$es sinificat al 'vii' capitol et a la distincci de matafora'
>i tu vols esser bon natural o bon mete, seons que damunt es dit, cov2 que a!es cone&ensa de
differencia; et auda cone&ensa [D 7v] de differencia, cov2 que la differencia sia et descorees per les flors
del arbre, per lo qual descurriment aur%s cone&ensa de [A 131] moltz comensamens on te ser% revelada
differencia artificialment, seons que a nos es revelada per la art damunt dita; de la qual revelaci te
di&era moltz comensamens si no fos tan acupat a ensercar los secretz d$altres comensamens'
#apitol 1D' De concordansa et de '('
#oncordansa natural es en '(' enfre 'A'.', et enfre 'A'#', et enfre '#'D', et enfre 'D'.' (t per so see&Fse
en '(' concordansa de 3,4,2,1, cor en la simpla materia de 'A' s$a '.' a deseccar la materia calda' (t per
as concordenFse 'A'.' tan fortment, que lo foc n$esdev2 en complecci calda et seca' ( la 'A' s$a a
escalfar la simpla [V Av] materia de la '#', et per as l$aer s$a a complecti "umida et calda' (t la '#' s$a a
donar "umiditat a la materia simpla de l$a0ua, et per as l$a0ua esdev2 de complecci freda et "umida'
(t la 'D' s$a a refredar la simpla materia de la terra, et per as la terra esdev2 de complecci ceca et freda'
5n, con as sia ena&B, doncs, seons que la 'ia' letra s$a mes a la materia de l$altra, es ma!or concordansa
enfre la 'ia' letra que l$altra, et enfre la 'ia' materia que l$altra' (t per as, tu, mete, potz cone&er per qual
concordansa ma!or o menor la malautia es curable' ( potz cone&er que en la 'A' es materia en 'iies'
coses) la 'ia'es la materia simpla qui-s cov2 essencialment ab la letra; l$autra es la materia qui-s cov2
accidentalment ab la letra, reebent qualitat d$ela' 5n, con as sia ena&B, doncs per esta Art potz aver
cone&ensa de la primera materia et de la seona'
'('6'
>i fas mesclament de '('6', lo 3 de '(' se concorda [A 131v] ab lo 4 de '6', et lo 4 de '(' ab lo 2 de '6', et
lo 2 de '(' ab 1 de '6', et la 1 de '(' se concorda ab alcuna part qui es en '6' de 'D', la qual part no abasta
a esser rau en la '6' 5n, con as sia ena&B, doncs per as potz aver cone&ensa de 'iies' especies de
concordansa, et con la 'iI' es enans que l$autra en '('6', cor ans se concorden lo 3, 4 de 'A' en '('6', que
no fan 3 de 'A' et 2 de '.' (t as mete& se see& dels altres raus; et per as son demostrades 'iies'
especies de concordansa, et la 'ia' es ans que l$altra' 5n per la cone&ensa que as de les 'iies' especies de
concordansa, potz saber qual vertut es enans contra la malautia ni qual se concorda abans ab natura et
ab sanitat'
;er l$e&empli que avem donat de concordansa en '('6' potz aver cone&ensa de concordansa enfre
'('7'8', o enfre '6'7'8' o enfre '7''8', e potz cone&er que si fas mesclament de '('6'7'8', que enans se
concordaran '('6' que '('7'8', et enans '6'7' que '7'8', et as es per ra de ma!or concordansa qui-s
cov2 enans ab esser que menor et menor se concorda enans ab privaci que ma!or'
'(' 9'
>i fas mesclament de '('9', so que la '(' cont2 de la '9' se covenr% ab so que la '9' a de si mete&a' ( so
que la '9' cont2 de la '(' se covenr% ab so que la '(' cont2 de si mete&a' (t aquesta concordansa se far%
ensems et en 'i' temps mete&, et enapr2s far%s concordansa de so qui es de '#'D' en '('9' ( per les 'iies'
especies de concordansa formarFs$an 'iies' fins et 'iies' cures diverses, cor la '(' aur% apetit a 'ia' cura et
la '9' a altra' (t per so cor tu as mester enans a curar 'ia' cura que altra, per as deus concordar alcuna
altra especia ab '(' o ab '9', per so que la '(' mova a son apetit la '9', [A 132] o la '9', la '('; lo qual
moviment fa '(' de '9' si li dones '6', o lo qual [D 1] moviment fa '9' de '(' si li dones ','
;er l$e&empli damunt dit potz aver cone&ensa de la concordansa qui-s forma de '(',':'*', o de '9'6'7'8'
'('5'
>eons l$e&empli que avem donat de la concordansa que es enfre '('9', potz aver cone&ensa de la
concordansa qui es [V 1D] enfre '('5', et potz aver cone&ensa de la differencia qui es enfre la
concordansa de '('9' et la concordansa qui es enfre '('5'; cor '(' se cov2 ab '9' per manera de pasci, et
'9' ab '(' per manera de acci, et '5' se cov2 ab '(' per manera de pasci, et '(' ab '5' per manera de
acci' 5n, per esta concordansa a0tal, potz aver cone&ensa de la concordansa qui es enfre '9'>', et de
'>'5', qui-s concorden per senblant manera de la concordansa damunt dita de '('9' et de '('5'
'('>'
>erta cosa es que '('>' son contraris, on per so de nesescitat se cov2 que-s concorden en alcuna cosa,
cor si no o faien, inpossibol cosa seria que en '(' fos 'D' ni en '>' fos 'A' ( cor en '(' cov2 esser 'D' et
en '>', 'A', per as es manifestat que '('>' se concorden en alcuna cosa, la qual cosa es mi!% enfre 'A'D'
#or si-s concordaven sens mi!%, inpossibol cosa seria que 'A'D' fossen contraris; lo qual mi!% es '.'#' #or
en quant la materia de 'A' s$a a reebre '.', et la materia de '.' s$a a reebre 'D', et la materia de '(' s$a a
reebre 'A', et la materia de 'D' s$a a reebre '#', se formen mi!% '.'#', de la concordansa que es enfre '('>'
,a qual concordansa es materia a la contrarietat qui es enfre '('>', la qual contrarietat s$a ab la forma et
ab la primera entenci, et la qual concordansa s$a a la materia et a la seona entenci' (t as mete& se
see& de '9'5' et de '('?'V'@', et de '>'6'7'8'
>abs per que '('>' [A 132v] se concorden en la decocci que-n fasG ;er so que-s pusquen contrariear;
on primerament se concorden, per so que la '(' pusca itar 'A' de la sub!uaci de la '>', et que la '>'
pusca itar 'D' de la sub!uaci de la '(' (t con la '(' a recobrada la 'A' de la '>', et la '>', la 'D' de la '(',
adoncs se contrasten la '(' et la '>' 5n, con as sia ena&B, doncs per as es manifestada la cura qui es
feta per concordans coses et per contraries, avensFse les coses corcordans a la materia, et les contraries
a la forma'
;er los comensamens damunt ditz de concordansa, seons art demostratz, potz entendre moltz bons
notables et moltes bones demostracions de concordansa, seons que nos t$en volem e&emplificar per
alcuns palarafis consequens'
Veritat es que continua es enenrada de fleuma, que es freda et "umida' 5n, si tu volies curar per contrari
sens concordansa, daries '('9' al malaute contra 'D'(' ( cor per l$accident de la estra0na calor innatural
et contra natura no dees donar '('9' contra continua, per so que no muntiplics la estra0na calor, cov2
que dons al malaute senblant vianda de '#'D', per so que sia mi!% sobre lo qual se pusquen convenir
'#'D' naturalment en la calor natural, per la qual conveniensa se pot destruir l$accident et la calor innatural
passant la vianda freda et "umida per lo mi!%, qui es estra0n calor, so es la febra que innaturalment es
calda et seca, avent comensament de fret et "umit per desordenada '#'D' 5n con as sia ena&B, doncs
per [V 1Dv] l$e&empli damunt dit potz aver cone&ensa de la malautia, [A 134] que es curable per senblant
qualitat de son comensament'
>eons les simples esperes dels elemens, se concorda la espera de l$aer esser apr2s la espera del foc, et
la espera de l$a0ua partisipa ab la espera de l$aer et de la terra' (t per as lo foc es lo pus sobir%
element, et la terra lo pus !uss%' :as en lo cors elementat no es ena&B, cor la 'A'.' [D 1v] partisipen contra
la disposici de l$ordenament damunt dit en les esperes, et la 'A'#' participen en lo cors elementat sient
l$ordenament et la disposici de les esperes, et de la espera del aer, que es sotz cela del foc' (t per as,
en lo cors elementat son mesclatz los locs de les esperes per concordansa natural, devalant 'A' a la '.', et
pu!ant '.' a la 'A'; et devalant 'A' a la '#', et pu!ant '#' a la 'A'; et devalant '#' a la 'D', et pu!ant 'D' a la
'#'; et devalant 'D' a la '.', et pu!ant '.' a la 'D' (t cor 'A' es devalant en '.'#', et '.' es pu!ant en 'A'D',
concordenFs e 'A'.', con 'A' sia lo sobir% element, et la '.' lo pus !us%' (t con la '#'D' sien en lo mi, et
per esta concordansa see&Fse que la 'A' devala a la 'D', et la 'D' pu!a a la 'A', et la '#' devala a la '.', et
la '.' pu!a a la '#', cor en altra manera no-s porien concordar ni contrarie!ar ni mesclar en lo cors
elementat' 5n, con as sia ena&B manifestat seons los raus de 'A'.'#'D' en
'('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', per as potz tu, met!e, concordar les coses medicinals a mortificar
les fumositatz et les rosses e subtils "umors en pu!ar et en devalar, si sabs concordar 'A'.'#'D' en les
letres damunt dites, que son de '(' a la '9' (t potz entendre l$orde[A 134v]nament seons lo qual avem
ordenada la participaci de 'A'.'#'D' en esta art, seons que-s cov2 al mesclament dels 'iiii' elemens en
cors elementat'
;er la concordansa que t$es sinificada en '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@' de 'A'.'#'D' potz
concordar contra la malautia les flors del primer arbre, que son naturals et innaturals et contra natura, ab
lo quadranle et ab les flors del seon arbre, ab que sapies concordar les condicions qui-s covenen a les
flors del quadranle et a les flors dels 'ii' arbres' (t si aquesta concordansa innores, es ta pratica sens
tesorica'
'A'#' son conservaci de vida, per so cor lo foc enenra 'A' en l$aer, et l$aer enenra '#' en la a0ua' (
cor l$a0ua enenra 'D' en la terra contra 'A', et la terra enenra '.' en 'A' contra '#', per as '.'D' son
contra vida' 5n, per as concordar les flors sobiranes del quadranle ab 'A'#' en
'('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@, et potz en les letres damunt dites concordar les !usanes flors del
quadranle ab '.'D'
>aber deus en qual manera concordansa se diversifica en si me[V 11]te&a, seons diversa decocci de
'('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', e aquesta diversitat t$es sinificada en la diversa puraci que
s$enenra per l$a!ustament de les letres damunt dites, la qual diversa puraci a diverses especies, so es
a ssaber, puraci que-s fa per decocci o per urina o per sania o per suor o per vomit o per posterma o
per vapor o per febra o per consumaci de males "umors feta per diesti de calor natural o per
ventositat, et a&B de les altres especies de purament senblant a aquestes'
[A 133] #apitol 11' De contrarietat et de '('
>eons que es demostrat en la Art d$atrobar veritat, en la 6iura de ;redestinaci, contrarietat es a
veades sens mi!% et a veades ab mi!%' #ontrarietat sens mi!% es con 'A'D' son contraris simplament en
la '(', escalfant 'A' la materia simpla de 'D', et mortificant 'D' la 'A' en la simpla materia de 'A' #ontrarietat
ab mi!% es con 'A', escalfant la materia de '#' et mortificant '.' en la fredor que la materia terrestra reeb
de la 'D', es contra la 'D', e la 'D' es contra la 'A' en quant mortifica 'A' en la materia de '#', reebent la
materia de 'D' la '#', et donantFse 'D' a la materia de '.' per destruir '.' en 'A' 5n, si no era lo mi!% [D A]
qui es enfre 'A'D', tan ran es la contrarietat de 'A'D', que no poria esser fet nul atrempament enfre la
materia de 'A' ni la materia de 'D', que son una materia ab la materia de '.'#', sob!eta a la forma de '('
;er aquest comensament damunt dit, potz aver cone&ensa et manera si vols curar la malautia per son
contrari, cor en 'ia' manera son contraris 'A'D' per la '#', et en altra manera per '.', et en altra manera per
si mete&es' ( per as, se la febra es tersana, que es de 'A'.' enenrada, cov2 que dons al malaute '#'D';
et cor en la tersana es ma!or 'A' que '.', cov2 que dons ma!or 'D' contra 'A' que '#' contra '.'
'('6'
>i fas mesclament de '('6', la 'A' de '('6' es contra la 'D' de '('6' et de converso' (t as mete& es de
'.'#'; e cor en '('6' la 'A' a ma!or cantitat que 'D', per as en lo mesclament de '('6' es 'A' aent et 'D'
pacient' As mete& se see& de lo mesclament que fas de '('7'8' o de '6'7'8'
'('9'
[A 133v] (n lo '&' capitol, en lo palarafi de '('9' t$es sinificada concordansa enfre '('9'; et per aquela
concordansa t$es sinificada la contrarietat de '('9', et as mete& es de '(', o de '9'6'
'('9'5'
>i tu mescles '('9'5', la '(' es mi!% enfre la contrarietat qui es enfre la '9'5' (t cor 'A' es en '5' en 4
rau, et '.' en '(' en ters, et cor acci se covena ab ma!or nobilitat, et pasci ab menor, per as s$enclina
'A' a contrastar a la '9' et a a!udar a la '5' contra la '9' ( per as enclina-s lo letovari que fas de '('9'5' a
enenrar 'A'#' et a destruir '.'D'
'('5'9'>
(n lo confit que fas de '('5'9'>' son '('5' contra '9'>' et '9'>' son contra '('5' (t as t$es demostrat en
la concordansa que es de esser ab '('5', et de no esser [V 11v] ab '9'>', sostentant vida per 'A'#', et
enenrant mort per '9'>' 5n, si en lo confit no era la contrarietat damunt dita, impossibol cosa seria que
vida se coven2s ab 'A'#', ni mort ab '.'D'
'('9'>'
>i mescles '('9'>', se see& lo contrari de so que-s see& en lo mesclament de '('9'5', perque en as no
cal dir altre e&empli, mas que prenes lo contrari del palarafi de '('9'5'
'('5'
(n lo mesclament de '('5', a contrarietat de 'A'.'#'D', la qual contrarietat t$es sinificada per lo pararafi
de '('9', con sia cosa que los uns pararafis sien demostracions dels altres, et los uns sien
comensamens als altres, seons esta art'
'('>'
,a contrarietat que es enfre '('>', si-ls mescles t$es sinificada per lo pararafi que es de '('>' en lo '&'
capitol, cor seons que '('>' se concorden, potz entendre so en que-s contrarieen'
>eons l$e&empli que [A 13E] t$es donat de contrarietat en '('9'5'>' potz aver cone&ensa de la
contrarietat que es en '9'5'>', sient la rela et la art de les condicions de l$arbre, et reebent los sinificatz
donatz per los pararafis damunt ditz'
>i tu as ent2s con en los pararafis damunt ditz t$es sinificada la contrarietat natural que los uns elemens
an contra-ls altres, tu entendr%s la contrarietat que t$es demostrada en los notables consequens'
>aber deus que 'A'.'#'D' se contrarie!en per vertut, per color, per ponderositat, per leu!eria, per subtilitat
de materia, per espesitat de materia, per sabor, per odor, per abit et per moltes d$altres qualitatz' 5n, si tu
sabs be aquesta art, et sabs la art de la qual aquesta es fila, tu por%s saber en qual manera 'A'.'#'D' se
contrarie!en en les qualitatz damunt dites, et d$as volemFt$en donar e&empli sobre lo siur et l$arent viu'
,o siur e l$arent viu son !uiatz a la '#', la qual '#' es ma!or en l$arent viu que en lo siur' (t es la '.'D'
[D Av] en ma!or ponderositat en l$arent viu que en lo siur' ( cor '#'.' sien contraris simplament, et
mi!anserament 'D' sia contra '#', per so cor se cov2 ab la '.', et la '#' sia contra la 'D' en quant se
concorda ab la 'A', per as en l$arent viu es feta ma!or contrarietat de vertut a materia que en lo siur' (t
la materia contrasta pus fortment, ab ponderositat et ab espessitat de materia, a vertut en l$arent viu que
en lo siur, et per as cov2 que '#' sia en pus alt rau de vertut en l$arent viu que en lo siur, cor, [A
13Ev] si no o era, no poria contrastar a la ran ponderositat de la a0ua et de la terra que es en l$arent
viu' 5n, con as sia ena&B, doncs per aquest e&empli t$es sinificada la ordinal materia sob!ecta a la forma,
et t$es revelat lo secret natural que es enfre la materia et la vertut' 5n, lo revelament d$aquest secret t$es
donat per esser comensament a ensercar los altres comensamens naturals, los quals per aquest potz
cone&er'
,a rosa es !uiada a fredor, et lo siu[V 12]r a "umiditat, enper, mes de ponderositat a en lo siur que en
la rosa' (t as es per so cor la terra a en lo siur mes de materia et me0ns de '.' que en la rosa, et l$aer a
mes de vertut en lo siur que en la rosa, et a mes de materia en la rosa que en lo siur' (t per as t$es
manifestada la contrarietat que es de '#'.' en lo siur et en la rosa, et per aquesta contrarietat qui t$es
revelada, t$es revelat l$element simple et l$element conpost, concordant vertut et element simple et
contrariant vertut a element conpost' (t si as no fos ena&B, inpossibol cosa fora que en lo siur a2s mes
de "umiditat et de ponderositat que en la rosa, seons cors de natura'
>i tu, mete, entens los damunt ditz pararafis qui-t sinifiquen vertut et leueria et ponderositat en les
erbes medisinals, ab les quals te cov2 curar la malautia, tu sabr%s proporsionar vertut et materia en los
e&arobs, et en los letovaris, et en les decocsions, et en los enpastres, seons quantitat de vertut et de
pes' (t si la contrarietat damunt dita innores, la tua pratica va per les vies de ventura'
>abs per que [A 13H] l$a0ua es freda en estiu, ni per que es calda en ivernG #or lo foc a ma!or poder
contra l$a0ua en estiu que en ivern, et l$a0ua a ma!or poder contra-l foc en ivern que en estiu' ( per as
lo foc recobra mes ses partz en l$a0ua d$estiu que en ivern, per lo qual recobrament, l$a0ua es pus prop
a sa simplicitat en estiu que en ivern' (t per as l$a0ua, a0tant con es pus prop a sa simplicitat, a0tant es
pus freda; et a0tant con n$es pus lu0n, a0tant es pus calda' 5n, con as sia ena&B, doncs, per l$e&empli
damunt dit potz cone&er la contrarietat que t$es revelada, seons diversitat de locs et de temps' (t t$es
revelat lo secret del element simple del foc, que a son loc en alt, et lo secret de l$element simple de
l$a0ua, que a son loc de!Cs, con sia cosa que l$a0ua sia pus calda d$ivern que d$estiu, itant la calor de si
mete&a et posant aquela en sos estrems, en los quals participa ab l$aer, so es, la superficiens de l$a0ua
que tu en ivern sens calda, per so cor la 'A' fu al locs ba&s, on la 'D' a ma!or vertut et forsa, so es, dintre
lo cors de l$a0ua, et la 'D' enpe0n 'A' a ensCs per so que-s covena ab '#' qui-s cov2 ab 'A'
;er l$e&empli damunt dit t$es revelat con la febra continua, que es enenrada per fredor, es calor innatural
senblant ab la calor de l$a0ua en ivern; la qual fredor, per calor innatural lu0na de si 'A' per mi!%, so es, la
febra con[D 1D]tinua' :oltz son los e&emplis e-ls notables que poriem dir de contrarietat natural, mas cor
d$%ls avem a tractar, per as volem comensar la quarta distincci'
[A 146v] DE LA .IIIIa. DISTINCCI
#apitol 12' De ma!or et menor et eual en '('
#on aquesta art sia molt abreu!adament demostrada, per, et cor per lo ma!or porem aver cone&ensa del
menor et eual et de converso, per as volem ensems [V 12v] donar cone&ensa de ma!or et menor et
eual en '(', et as mete& de '6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@
>erta cosa es que en '(' es 'A' en 3, et '.' en 4, et '#' en 2, et 'D' en 1, et per as esFte demostrat ma!or
e menor en '('
'('6'
>i mescles '('6', lo ma!or te cov2 cone&er a la '(', et lo menor a la '6', con sia cosa que 'A' sia en '6' en
4, et '.' en 2, et '#' en 1, et per as en la '6' te fal sensualment 'i' rau de 'D', lo qual te cov2 considerar
entallectualment esser menor 'i' punt que la 'D' de la '(' ( per as esFte revelada la differencia qui es del
rau sensual en la '(', et del punt entallectual de la 'D' en la '6'
'('7'
(n '(' es ma!or 'A' que en '7' 'ii' raus, et la '.' es ma!or en la '(' 'ii' raus que en la '7' (t la '#' es
menor 'ii' punts en la '7' que en la '(' (t cor en la '7' falen 'ii' puns a la '#', per as cov2 esser menor
rau lo entallectual que-l sensual'
'('8'
(n la '(' es 'A' ma!or 'iii' raus que en la '8', et la '.' de la '8' es menor 'iii' puns que la '.' de la '(', et
la '#' de la '8' es menor 'iii' puns que la '#' de la '(', et la 'D' de la '8' es menor 'iii' puns que la 'D' de
la '(' (t per as 'A' es rau sensual en la '8', et '.'#'D' i son raus entallectuals, los quals raus
entallectuals son ma!ors et menors, seons que es demostrat per lo nombre damunt dit'
'A' es [A 137] ma!or 'i' punt en la '8' que '.', et '.' ma!or altre punt que '#', et '#' ma!or altre punt que 'D'
5n con as sia ena&B, doncs per aquesta ma!oritat et menoritat potz entendre la ma!or e-l menor que es
enfre '6'7'8', et potz entendre con 'D' es menor 'iii' puns en '8' que 'A'
,a eualtat, enper, es de 'iii' puns que la terra dona de si a lo foc, reebent 'iii' puns de '.' eualans ab
'iii' puns de 'A', et 'ii' de 'A' ab 'ii' de '#', et 'i' de 'A' ab 'i' de 'D'
'('9'
>i mescles '('9' en alcC letovari, en aquel letovari ser% '(' ma!or que '9' en 'i' rau de '#', et '9' que '('
en 'ii' raus de 'D' (t as t$es demostrat seons que aquest nombre de '(' a en si mete& 'A' en 3, et a
la '.' en 4, et la '#' en 2, et la 'D' en 1' ( la '9' a en si mete&a '.' en 3, et a la 'D' en 4, et la 'A' en 2, et
la '#' en 1' 5n, con en lo letovari a!a '(' 3 de 'A', et la '9' n$i a!a 2, per as es ma!or '(' en 'A' que '9' en
'ii' raus; et cor la '9' a!a 4 de 'D', et la '(' no n$a!a mas 1, per as los 'ii' que '9' a de 'D' destruen los 'ii'
de 'A' en '(', et roman '9' ma!or que '(' en 'i' rau de '.' :as cor '(' a de 'D' 'i' rau en si, per as
esdev2 eual en 'D' ab '9' ( cor la '(' cont2 4 de '.', et '9' ne conten 3, es ma!or '9' 'i' rau en '.' que
'(' :as cor '(' cont2 2 de '#' et la '9' no-n cont2 mas 'i', per as la 'ia' '#' de '(' se consuma ab lo rau
de '.', perqu2 '9' era ma!or en '(' 5n, con as sia ena&B, doncs per as t$es sinificada eualtat enfre
'('9'
'(','
(n '(' a '&' raus, et en ',' n$a 'vi' (t per as es ma!or '(' que ',' en 'iiii' raus' 5n, si vols eualar [D
1Dv] ',' a la '(', a!usta a la ',' la '*', et convertirFs$a en la ',' lo 4 en 3, e-l 2 en 4, e la 1 en 2' (t [A 137v]
ne&eria la '#' en 'i' rau'
'(':'
:a[V 14]!or es '(' que ':' 'vii' raus sensuals, con sia cosa que ':' no a!a mas 'iii' raus sensuals, et '('
n$a!a '&' 5n, si vols fer eualtat de '(':', a!usta a la ':', '*'@' et la '*' convertir% los 4 de ':' en 'vi', et
la '@' mortificar% en la '(' lo 3, et convertirFl$a en 4; per lo qual convertiment '(' no aur% mas 'vi' raus' 5n
aquesta dominaci et montiplicaci se fa per los raus sensuals et per los entallectuals con es fet
mesclament de '(':'*'@'
'('*'
#on '(' a!a '&' raus sensuals et '*' no n$a!a mas 'i', si mescles '('*' et vols eualar '*' a la '(', a!uda a
la '*' ab la ',' et seran euals, seons que damunt avem dit en lo pararafi de '(,'
>eons que t$es donat e&empli de ma!or e menor et eual en '(',':'*'@, te pot esser donat de
'9'6'7'8'=', cor aquel orde mete& t$es sinificat seons art, que es enfre '(',':'*'@'; et as mete& se
see& de '6',':'*' et de ','7'8'
'('5'
>eons que avem donat e&empli de '('9 en ma!or et menor et eual, t$es revelat ma!or et menor et eual
en '('5', et as mete& de '(';'<'=', et de '5'6'7'8', et as mete& se see& de '6';', et de '7'<', et de
'8'='
'('>'
>i mescles '('>'6'?'7'V'8'@', o si mescles '(?', o si mescles '>'6, et a&B de les altres letres que son
sotz 'A'D', so s$en siir% en ma!or et menor et eual qui-s see& de 'A'.' en '('6'7'8'9',':'*'; mas cor
'A'D' son contraris, et 'A'.' son diverses, per as a ma!or contrarietat de ma!or et menor et eual en '('>'
que en '('9', et en '('?' que en '(','; et a&B de les altres letres' ( per la ma!or contrarietat t$es revelada
ma!or concordansa esser enfre 'A'.' en '('9, que enfre 'A'.' en '('>'
'9'5'
>o qui-s see& de '('[A 131]>' en ma!or et menor et eual se see& de '9'5' (t ena&B con '(' est% a la '9',
ena&B se a '9' a la '>', et '5' s$a a la '>' en ma!or, et menor, et eual; perque-n as no qual donar altre
e&empli, cor per los comensamens damunt ditz es entelliible'
>i tu as ent2s, tu entens que de ma!ors coses pot esser feta ma!or trempansa o intrempansa' #or ma!or
pot esser feta de 'A'.'#'D' en 3, que en 4, 2, 1; e ma!or de 4 que de 2, 1; et ma!or de 2 que de 1' (t per
aso, mataforicalment, t$es revelada en "umana especia ma!or trempansa per eneraci et ma!or
intrempansa per corobci' (t as t$es revelat per so que cors "um% entenes pus noble que altre cors per
ra de l$anima, et me0ns noble per ra de colpa et de peccat'
>i tu, mete, vols entendre revelaci de la sancta ?renitat de nostre se0nor Deus, entin con, si so qui es
ma!or contrarietat enfre '('>' que enfre '('9' fos concordansa, ma!or diversitat, concordansa, eualtat,
fora enfre '('>' [V 14v] que enfre '('9'' (t sabs per queG ;er so cor '('>' son pus diverses et pus
contraries que '('9', e cor en Deu cov2 esser ma!or concordansa et eualtat que en creatura, per as
cov2 que sia la concordansa et eualtat de ma!or diversitat de persones sens nula contrarietat'
#on tu, mete, volr%s ensercar ma!or et menor, et volr%s eualar lo ma!or e-l menor, enclina lo ma!or al
menor, et lo menor pu!a al ma!or, tant dentr a!es eualtat' (t si vols destruir eualtat, enclina los uns
raus als altres seons la art que t$es manifesta[D 11]da en los pararafis damunt ditz'
Acci se cov2 ab ma!or, et pasci ab me[A 131v]nor' (t cor en '(', 'A' reeb 4 de '.', et 'A' dona 2 a la '#',
forma-s eualtat et atrempament de acci et de paci enfre 4 et 2 rau' (t per as t$es sinificat tot lo
trianle roc, per la qual sinificaci deus muntiplicar los raus en passiva qualitat, sobre los raus
d$activa qualitat, per tal que enfre lo faedor et la materia sia fet atrempament de ma!or et menor operaci'
>i vols muntiplicar '.', a men!ar te cov2 molt et a beure poc' (t sabs per queG ;er so cor '#' s$enenra
bevent, et '.' men!ant' (t as mete& se see& de 'A'.', et de '#'D'' #or 'A'.' mils se covenen ab men!ar
que ab beure, et '#'D' ab beure que ab men!ar' 5n, si tu vols consumir ab foc et ab calor natural ma!or,
sapies usar d$aquest comensament damunt dit'
(n '(' es 'A' en 3, et la acci de la '.' en 4, et la acci de la '#' en 2' ( cor en '(' es 'A' 'i' rau mes a
ensCs que so que reeb ni que dona, per as es ma!or lo foc en si mete& 'i' rau que en so que reeb de la
terra, et es 'ii' raus ma!or en si mete& que en so que dona a l$aer, et es en si mete& ma!or 'iii' raus que
en so que contrasta a l$a0ua' ( per as, lo ma!or damunt dit es la simplicitat del foc, en lo qual se
overna e-s sost2, et de la qual i& superfluitat de 'A' a reebre et a donar acci et pasci, seons que
damunt avem dit' 5n so que t$es' sinificat de ma!or en la simplicitat del foc, te sinifica la simplicitat de la
terra, et de l$aer, et de l$a0ua per senblant manera en '9'5'>' 5n per aquest comensament potz cone&er
con los elemens amen les formes en les especies salvant lur simplisitat' ( con les especies no son
proporsionades [A 13A] a esser sob!ectes a les simplisitatz elementals, adoncs cascC element a apetit a
altra forma en altra materia on pusca esser overnada et ardada sa simplicitat, et on pusca aver operaci
concordant et contrarie!ant la 'i' element contra l$altre' (t per as los elemens enenren les unes formes et
corompen les altres'
COMENSA LA .Va. DISTINCCI,
EN LA QUAL SE DEMOSTRA LA MANERA
SEGONS LA QUAL LOS GRAUS DEUEN ESSER ENSERCATZ
#apitol 14' [<ui prova per necessaries raons 'iiii' raus esser]
[V 13] (n la primera distinci sotzposam 'iiii' raus esser en les coses medicinals, et en aquest loc cov2
que provem per necessaries raons 'iiii' raus esser, et pu&es demostrarem la art seons la qual deuen
esser ensercatz los raus en les coses medicinals et en la "umana especia'
A comensar nos cov2 a aquestz comensamens, so es a ssaber, que los elemens son 'iiii'; et lo foc es calt
per si et es sec per la terra, et la terra es seca de si et es freda per l$a0ua, et l$aer es "umit per si et es
calt per lo foc, et l$a0ua es freda per si et es "umida per l$aer'
;er espiriensia et per los se0ns corporals, sabem que les unes "erbes son de pus calda complecci que
les altres, et les unes an mes de calor que de fredor, et les altres mes de fredor que de calor; et as mete&
se see& de secor et de "umiditat'
D$aquestz comensamens damunt ditz, prenen comensament a provar 'iiii' raus esser' #or so que '('
demostra de 'A' en ma!or quantitat que '.', cov2 esser de nesescitat alcuna mesura, qui es covinent a
esser apelada rau, per so cor demostra en ela 'A' esser a ensCs et '.' a en!Cs' ( si 'A'.' eren en '('
eualment, covenria de necessitat que [A 13Av] "i fossen eualment '#'D', per so cor 'A' se cov2 ab la '#'
et '.' ab la 'D' ( cor lo foc se cov2 mils a sa calor que a secor, et cor '.'#' sien contraries, et 'A'D' sien [D
11v] contraries, cov2 de nescessitat que si '(' es de complecci calda et ceca, que 'A' sia a ensCs et '.' a
en!Cs' 5n la quantitat per que 'A' es a ensCs et '.' a en!Cs cov2 esser rau, lo qual rau s$a en 'iI' manera
a la 'A', et en altra a la '.', et per as en '(' la 'A' "i cov2 esser en 'i' rau et la ' .' en altre'
#on sia cosa que 'A'#' se covenen, et '.'D' se covenen en la '(', cov2 que la '#' sia en 'i' rau en la
'(', et la 'D' en altre' ( cor la 'A' es en ma!or rau en la '(' que la '.', cov2 que '#' sia en ma!or rau en la
'(' que la 'D', cor si no o era serien '#'D' en la '(' contra los comensamens damunt ditz, et as es
impossibol seons cors de natura; per la qual impossibilitat es demostrat de nesescitat que en la ( son los
'iiii' raus que nos ensercam'
>i tu dius que possibol cosa sia esser '.' en ( en 3 rau, doncs tu afermes possibol cosa esser 'D' en '('
en 4 rau' (t si o es, cov2 que la 'A' sia en '(' en 2 rau, et ser% '(' !uiada a complecti seca et freda
contra calda et "umida' (t as es contrari a la esperiencia et a los se0ns sensuals'
>i dius que en '(', 'A' es en 'v' rau, doncs seirFs$ia per ta afermaci que fossen en '(' 'v' elemens, et
as es contrari als comensamens damunt ditz' ( si dius que en '(', 'A' sia en 4 rau, see&F se que 'D' no
sia en rau sensualment' (t cor 'D' es en '(' en rau sentit, per [V 13v] as cov2 que 'A' sia en '(' en 3
rau, per lo qual 3 t$es sinificat lo 4, e-l 2, e-l 1'
:anifesta cosa [A 1ED] es a tos se0ns corporals, que en les unes "erbes a mes de 'A'.' que en les altres,
a&B con en '(', on a mes de 'A'.' que en '6', et en '6' que en '7', et en '7' que en '8' ( per as esFte
manifestat que en '(' es 'A' en 'i' rau, et en '6' en altre, et en '7' en altre, et en '8' en altre; et per as as
'iiii' raus de 'A' (t si dius que 'A' sia en 'v' rau en alcuna "erba, on a!a mes de 'A' que en '(', doncs tu
afermaras que en '8' sia en rau sentit '.'' (t cor no o es, doncs per as t$es manifestat que 'A' no pu!a
sobre 3 rau ni devala de!Cs primer rau sensual' (t so qui es de '.'#'D' en la '8' son raus entallectuals,
los quals son de tan poca quantitat, que no abasten a esser raus sensuals, en los quals raus
entallectuals es '.' en 4, et '#' en 2, et 'D' en 1, seons l$ordenament dels raus ma!ors damunt ditz
sensuals en '('6'7'
#on la terra et l$aer et l$a0ua sien elemens estans per els mete&s, et con sien sentides alcunes "erbes
que an mes de la qualitat de '.' que de 'A'#'D, et mes de '#' que de 'A'.'D', et mes de 'D' que de
'A'.'#', per as t$es manifestat en l$e&empli que t$avem donat dels raus de la '(', que la '.'#'D' an
cascuna moviment del 1 rau al 3, lo qual 1, 2, 4, 3 a cascC element per si mete&, seons los
comensamens damunt ditz'
#apitol 13' (n qual manera cov2 ensercar les qualitatz de les "erbes
seons los ditz dels actors et seons los comensamens naturals
,os actors poden esser contraris en lurs ditz, mas los comensamens naturals no poden esser contraris a
natura' 5n con los antics sien de diverses openions en les qualitatz et complections de les "erbes, per
as cov2 que enserquem quals d$2ls se cov2 en sos [A 1EDv] ditz ab los comensamens naturals ni qual "i
es contrari, et cov2 afermar, seons les condicions d$esta art, so qui-s cov2 ab los comensamens naturals'
Aviscenna diu que en anus castus es 'A' en 1 et '.' en 2, et ;lateari lo posa en lo 4 de 'A'.'; on
Aviscenna a erat seons los comensamens naturals, cor con 'A' sia en pus alt rau que la '.' en la "erba
qui es de complecci calda et ceca, et as es per so cor lo foc [D 12] es de complecci calda et seca, et la
terra de complecci ceca et freda, per as cov2 que si anus castus es de complecci calda et seca, que
la 'A' "i sia en pus alt rau que la '.', cor si no o era, covenria que la "erba fos contra los comensamens
naturals, et as es impossibol'
/tem, ;lateari a errat en so que a [dites dues qualitats de una "erba] en 'i' rau mete&, con sia cosa que,
en 'i' rau mete& no pusquen esser 'A'.', seons que damunt avem dit' 5n con Aviscenna et ;lateari se
concorden a difinir la erba en complecci calda et seca, et cor es senblant que per la esperiencia que n$an
auda, "om dea tenir que sia calda et seca, cov2 ensercar en qual rau es de calor ni en qual de seccor'
#or si es en lo 'i' de '.', cov2 que sia en [V 1E] lo 2 de 'A'; et si es en lo 2 de '.', que sia en lo 4 de 'A'; et
si es en lo 4 de '.', que sia en lo 3 de 'A'' 5n aquest ensercament pot esser fet temtant la 'ia' letra ab
l$altra, seons l$alfabet de '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@, mesclant la 'ia' letra ab l$autra, seons la art
de mesclament que-s cont2 en lo '&ii' capitol' #or si anus castus es en 1 de '.', et en 2 de 'A', et
mescles ab ela '7', seirFse n$a atrempament; et si es en 2 de '.', et en 4 de [A 1E1] 'A' o en 4 de '.' et
en 3 de 'A', seirFse n$a ma!or et menor operaci'
Aviscenna a dit que arent viu es en 2 o en 4 de '#'D', et ;lateari lo posa en 3 de '#', et d$altres doctors lo
posen en 3 de '#'D' ( cor Aviscenna a erat en quant lo posa en '#'D', en 2 o en 4; e cor ;lateari lo posa
en 3 de '#', et altres en 3 de '#'D', seons senblant et seons la esperiencia que n$an auda, apar que
arent viu sia en 3 de '#' o en 3 de 'D' 5n a provar si es en 3 de '#' o de 'D', cov2 mesclar ab arent
viu '('9', et si arent viu s$enclina mes a la 'A' que a la '.', es manifestat que sa qualitat es en 3 rau
de '#', et en 4 de 'D'; et si s$enclina mes a la '.' que a la 'A', es manifestat que sa qualitat es en 3 de 'D',
et en 4 de '#'
Aviscenna a dit que aristoloia es en 4 de 'A' et en 2 de '.'; ;lateari diu que es en 2 de 'A'' (t cor
Aviscenna a seida la natura de parlar en posar la 'A' en ma!or rau que la '.' en la complecti de 'A'.',
et ;lateari no see& la natura, per as devem mes consentir als ditz d$Aviscenna en la "erba damunt dita,
que als ditz de ;lateari'
#or Aviscenna et ;lateari se concorden que balsamus sia 2 de 'A'.', per as devem tenir que balsamus
sia de qualitat calda et seca, et devem ensercar si en balsamus es '.' en lo primer rau o en lo 2' (t si es
en lo 1 de '.', cov2 esser en lo 2 de 'A'' (t si es en lo 2 de ., cov2 esser en lo 4 de 'A' (t so per que
porem venir a aquesta cone&ensa es per afier et mesclar ab balsamus '>', esuardant lo ma!or contrast
e-l menor' #or si balsamus es en 2 de 'A' no ser% [A 1E1v] tant contrari a '>' con seria si era en 4 de 'A'
5n seons que la contrarietat ser% ma!or o menor potz cone&er lo rau en que '.' es en balsamus, et lo
rau en lo qual "i es 'A'
Aviscenna a dit que fumusterre es en 1 de 'D' et en 2 de '.'; et #ontastB diu que es fret et sec, et ;lateari
lo posa en 1 de 'A' et en 2 de '.' (t cor Avicenna see& la natura dels vocables, et #ontastB no defene&
rau enfre 'A'.', et ;lateari no see& la manera dels vocables, per as es covinent cosa afermar
fumusterra seons la qualitat que Avicenna li dona'
>eons que avem donat e&empli dels actors et de les "erbes, [V 1Ev] en qual manera devem ensercar los
raus en les coses mediscinals, potz aver cone&ensa de ensercar la natura de les "erbes seons que
t$avem e&emplificat en los comensamens damunt ditz'
[D 12v] Cap!"# 1$. D%#& '"()*& '"(%*&a(%*& *a!)+a#&,
a, #"& -)a#& .%)%* %&&%+ %*&%+'a!/ #"& 0+a)&
%* #%& '"&%& (%.&'*a#&
:oltz son los comensamens naturals per los quals "om pot ensercar et apercebre les calitatz de les
"erbes, de los quals comensamens nomenam aquestz) vertut, materia, color, sabor, odor, loc,
ponderositat, temps, leueria, subtilitat, espescitat, abit, lis, aspre, calt, fret, sec, "umit, quantitat, et moltz
d$altres qui serien loncs a recomptar, et breument ne darem e&empli en alcuns' (nper en lo '&i' capitol te
n$es donada demostraci per alcuns e&emplis, per los quals [A 1E2] t$es demostrada contrarietat, per la
qual contrarietat potz cone&er les qualitatz de les "erbes'
De vertut et de materia
,o ra del pebre es de menor quantitat que la rail del inebre, e cor la 'A' es pus pu0nent e pus auda en
lo pebre que en lo inebre, per as es demostrat que la 'A' mes se cov2 a quantitat de vertut que a
quantitat de materia' #or si-s coven2s tan be ab materia con ab vertut, lo inebre fora en pus alt rau
de calor que-l pebre' ( cor 'A' sia en pus alt rau en lo pebre que en lo inebre, et la materia del
inebre sia ma!or que la del pebre, per aso, a contrari se0n t$es revelat que la 'D' se cov2 pus fortment a
ma!or materia, seons comparaci de 'A', que a ma!or vertut' ( per as en la carabassa es de ma!or
quantitat la materia de 'D' que en opium, per so cor opium es cec et fret, et carabassa es freda et "umida'
5n, si 'D' se coven2s mils ab vertut que ab materia, fora ma!or en la carabassa que en opi, et as no es
ver, con sia cosa que 'D' sia en la carabassa en 2 rau, et en opi en lo 4' ( per as t$es revelat que,
seons comparaci de l$a0ua, tan solament mils se cov2 'D' a vertut que a materia, con sia en opi en 4,
et en carabassa en 2, !assia que en la carabassa a!a ma!or materia que en opi'
;er so que damunt avem dit, t$es revelada la natura de l$aer et de la terra, con sia cosa que l$aer se
covena ab l$a0ua, et la terra ab lo foc' ( per as potz entendre que la '#' es en ma!or rau en lo cors qui
es de complecti "umida et calda, !assia que aquel cors sia de menor quantitat [A 1E2v] que lo cors qui es
de complecti de 'D'#' ( la '.' es en pus alt rau en lo cors qui es de qualitat calda et seca, so es '(', que
en lo cors qui es de qualitat seca et freda, so es '9', !assia que lo cors qui es de qualitat seca et freda
pusca esser en ma!or quantitat materialment que lo cors que es de qua[V 1Hlitat calda et seca'
>i tu as ent2s aquest comensament, tu potz entendre la demostraci qui es feta de ple et de bu0t, so es a
ssaber, que ple se cov2 mils a la materia del aer et de l$a0ua, et bu0t a la materia del foc et de la terra' (
per as pot, sotz menor materia et menor cors, aver ma!or vertut de 'A'.' que de '#'D' ( per aso la subtil
materia se cov2 ab 'A'.', et la rossa ab '#'D' :as con 'A'#' son en ma!or vertut en alcunna especia que
la 'D'.', adoncs son sotz ma!or materia que la 'D'.', a&B con en l$ome malenconic' (t as es per so cor de
a0ua et de terra se forma pus rossa et pus plena materia en menor cors, que de foc et d$aer, on la
materia es pus subtil et en ma!ors cors' ( per as es sinificat que pus subtil vertut es sela que l$aer a per
si, que sela que a en la participaci de l$a0ua; et sela que lo foc a per si, que sela que a per la terra ni
que a en l$aer'
De loc et de ponderositat
>i as enteses los comensamens damunt ditz t$es revelat loc qui-s [D 14] cov2 mils a bu0t que a ple' (t cor
lo foc et la terra se covenen mils a bu0t que a ple, per as es sinificat que lo foc et la terra son loc a l$aer
et a l$a0ua, et que lo foc es lo pus sobir% element et la terra es lo pus !us%; e que la erba qui es en los
locs ba0s et "umitz es pus fe&ua que la "erba qui es en los locs altz et en los locs secs' ( per as t$es
revelat que 'A'.' se co[A 1E4]venen ab leu!eria en les "erbes qui son en los locs que son de qualitat calda
et seca, et '#'D' se covenen ab ponderositat en les "erbes qui ne&en en los locs de qualitat "umida et
freda'
;er aquest comensament t$es revelat con lo foc reebent '.' de la terra consuma l$a0ua, et per as fa de
la terra ve&el bu0t qui sia ple de 'A'#'.' ( con lo foc no a tant de poder en la erba de freda complecti et
de "umida, con a l$a0ua, adoncs l$a0ua te ena&B plena aquela "erba de 'D'#' que la 'A' no-n pot itar la
rossa materia de la '#'.'D' (t per as aquel cors es pus fe&uc que lo cors de qualitat calda et seca o de
qualitat calda et "umida'
(na&B con en la cadena o en lo arniment de ferre les unes males se tenen ab les altres, ena&B en sciencia
demostrativa los uns comensamens aduen los altres, et per los uns comensamens a "om revelaci dels
altres, per que aquestz comensamens de revelaci damunt ditz te abasten a cone&er los altres
comensamens, per los quals potz ensercar et cone&er les qualitatz et los raus de les "erbes'
#apitol 1H' (n qual manera deuen esser ensercatz los 'iiii' raus en la "umana especia
[V 1Hv] :oltes son les carreres per les quals podem ensercar los raus en quina dispositi son en la
"umana especia, et enfre les altres recomptarFn$em alcunes en los pararafis consequens, sient la
natura et les condicions de les flors de l$arbre'
;er les flors del quadranle elevam nostre enteniment a coitar la ran et la eccellent perfecci et
atrempament que [A 1E4v] Deus a donat a cors "um% sobre totz los altres corses elementatz, lo qual
participa ab totes creatures, per so que l$anima ne sia forma de pus nobla materia' ( per as es sinificat
que, en quant forma et materia, cov2 que en "ome sien actualment et potencialment totz los raus de
'A'.'#'D', cor si no o eren, '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@ serien ensems pus concordans ab esser et
ab perfecci que cors "um%, et as es impossibol et contra les condicions de les flors, con sia cosa que
enfre totes les letres damunt dites no a!en tan nobla forma ni sien a tan nobla fi con es cors "um%; e cor
esser et perfecci se covenen mils en ma!or et en pus nobla forma et materia que en menor, per as es
sinificat que 'A'.'#'D' son cascC per si en cors "um% en 3, 4, 2, 1 rau seons actu et potencia'
De ma!or differencia pot esser feta ma!or concordansa contra ma!or contrarietat a enenrar ma!or eualtat
et ma!or atrempansa' 5n si en cors "um% no fossen totz los raus de 'A'.'#'D', no 0 fora tan ran
differencia ni concordansa contra intrempansa' (t si no o fos, no fora tan be sinificada la sancta, destinta
pluralitat de les divines persones, concordans et euals sens contrarietat' ( cor so per que mils sien
entalliibles et sinificades al "um% enteniment sia afermable, per as son demostrables totz los raus
de 'A'.'#'D' esser en "umana especia, en la qual an 'A'.'#'D' ma!or trempansa que en altra especia, per
so [D 14v] cor "i son en 3 en actu et en potencia, seons la complecti de que es "ome'
>erta cosa es que esser se cov2 ab ma!or en '(', et ab menor en '8' ( mils se cov2 esser ab ma!or en
l$a!ustament de '('9'[A 1E3r]5' que en l$a!ustament de '('>' 5n, con lo fil de Deu a!a presa natura
"umana, si en natura "umana son totz los raus de 'A'.'#'D' mils se-n cov2 ab esser la natura "umana
que-l fil de Deu pres, et covenera-s mils ab no esser si totz los raus de 'A'.'#'D' no fossen en la
"umanitat que pres' ( cor esser e perfecti se covenen, et no esser et defaliment, per as es revelat que
en lo cors "um% son totz los 'iiii' raus dels 'iiii' elemens' ( per aquesta demostraci a0tal, t$es revelat lo
secret de la quarentena que Jesu #"rist feu en lo desert, que de!un% '&l' dies [V 17] a sinificar '&l'
dismensuracions de raus en cascuna complecci, avent '&' puns muntiplicatz per 3, 4, 2, 1 en cors "um%'
,o qual de!uni t$es donat a mortificar la superfluitat dels '&l' puns damunt revelatz'
Veritat es que en '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@' no-s muden ni s$altereen de 'ia' especia en altra 3,
4, 2, 1; cor en '(' tota ora es 'A' en 3, et '.' en 4, et '#' en 2, et 'D' en 1' :as en cors animat racional 'A' i
pot esser en 3, et '.' en 4, et '#' en 2, et 'D' en 1, et as mete& se see& a contrari se0n, et per as los
uns "omens son colerics, et los altres saninis, et los altres flaumatics, et los altres malencolics' 5n si en
"umana especia no podien esser les compleccions damunt dites, impossibol cosa seria que en neC cors
"um% po2s 'ia' complecci esser alterada en altra; et cor o pusca esser, et o sia, per as es demostrat
que en cors "um%, con la 'ia' complecci "i es actualment en lo 3 rau, que les altres "i son en 3
potencialment, cor, si no o eren, impossibol cosa seria que poessen venir en actu; et cor, seons que
damunt es dit, te sia manifestat que si la 'ia' complecci es en actu en 3, les 'iii' [A 1E3v] son en potencia'
;er as t$es revelat que los raus, qui son en potencia et entelliibles sotz los raus qui son en actu, son
en pus nobla disposici que los raus entalliibles que son en '6'7'8',':'*';'<'='?'V'@, los quals no son
en potencia a venir en actu esser raus sensuals' 5n, per as, t$es sinificada la materia sob!eta a forma
"umana esser pus nobla que la materia sob!eta a les formes dels corses inanimatz'
'A'#' se concorden a enenrar calor natural, per la qual es conservada vida; et '.'D' se concorden a
en!enrar la malautia, qui es contra vida' 5n, con la 'A'#' son en lo 3, pus contraris son a mort, que no son
con son en 4, 2, 1' ( la '.'D' son pus contraris a vida en lo 3 que en lo 4, 2, 1' 5n per as se see& que,
si en "umana especia pot esser 'A'.'#'D' en 3, et en 4, et en 2, et en 1, differentment per diversitat d$actu
et de potencia et de temps, pus manifestada es la !usticia de Deu, que per colpa del primer peccat fa
ma!or contrarietat enfre vida et mort seons cors natural, que no feera si 3, 4, 2, 1 no po2s esser en
"umana especia en cascuna complecci'
>i en "ome no fos 3 en potencia, con men!ara les viandes qui son en 3, li foren tan contraries o
concordans, que sotz lo 3 foren destruides les complecions que son en lo 4, 2, 1 contraries al quart' :as
cor cascuna com[D 13]plecti a en lo cors "um% lo 3 potencialment sotz la complecti que a dominaci, la
qual a lo seu 3 en actu, per as, con "om menua o beu la especia qui es en 3 rau, adoncs natura corre
a la [A 1EE] superfluitat ab lo 3 rau, que ve de po[V 17v]tencia en actu contra la vertut et la materia qui es
actualment en lo 3 contraria a l$esperit vidal e natural'
5n pus noble es so que est% de!Cs, pus noble es so qui est% desCs; on, si 'A' se0norea en 3 la '.'#'D',
avent '.'#'D' 3 en potencia, pus noble et pus se0nore!ant n$es lo 3 de 'A' ( a0tant con so qui es en actu et
en potencia es pus noble, d$a0tant es l$ome pus proporcionat a franc arbitre' ( cor so per que mils sia
franc arbitre e&istent en "ome sia afermable, per as es revelat que en "ome son 3, 4, 2, 1 de 'A'.'#'D'
>otz entendre es ima!enar, et sotz 0maenar es sentir, et sotz sentir es ve!etaci' ( per as esFte
sinificat que totes les operacions damunt dites son nobles en la nobilitat de l$entendre, qui es lur fi' (t la
nobilitat de l$entendre es en l$enteniment ma!orment que en les potencies que li son de!Cs' 5n, si en lo teu
cors sanini es '#' en lo 3 rau actualment, et sotz aquel 3 rau es actualment 'A' en 4, et 'D' en 2, et '.'
en 1, e sotz aquesta actualitat es lo 3 de 'A'D'.', et es lo 2, 1 de 'A,' et lo 4, 1 de 'D', et lo 4, 2 de '.', et
es lo 4, 2, 1 de '#' en potencia, manifesta cosa es que la potencia et la actualitat se-n covenen mils ab
esser, lo qual esser t$es sinificat per so qui est% desCs pus noblament a veetaci, et a sensualitat, et a
imaenaci' (t t$es demostrat que en cors "um% a ma!or atrempament per actu et potencia que en altre
cors elementat' 5n, considerant aquesta proporci et les condicions de les flors, t$es sinificat que en
"ome son los raus seons que damunt [A 1EEv] es dit'
(na&B con en '6' la 'A' no es en 3, ena&B en alcun "ome coleric, 'A' es en 4, et a&B de '.'#'D' :as en
"ome es 'A' en 3 en potencia, et no o es en '6' (t as mete& se see& de les altres compleccions'
:oltes d$altres raons te poria dir de los raus que avem ensercatz et atrobatz et a tu demostratz' ( molt es
necessaria cosa a saber la disposici dels raus en qual manera es en lo cors "um%, per tal que en el
sapies praticar; la qual disposici t$es demostrada seons que damunt avem demostrat'
COMENSA LA .VIa. DISTINCTI
QUI ES DE GENERACI ET DE CORO1CI
(n 'iiii' maneres nos cov2 ensercar eneraci et corobci, so es a ssaber, en '(' et en lo mesclament
de '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', et en los animals et en los metals' 5n en les 'iiii' coses damunt
dites son amaatz los cecretz de eneraci et de corompci al "um% enteniment, al qual son revelatz los
secretz damunt ditz per esta art, sotz breus paraules, sient les condicions de les flors de l$arbre'
#apitol 17' De eneraci et corropci en '('
[V 11] Al ensercament de eneraci et de coropci cov2 que va!es a la seona distincti, et cov2 que
sapies la disposici dels raus que son en la '(', so es a ssaber, que 'A' es en '(' 'i' rau mes a ensCs
que '.', et 2 que '#', et 4 que 'D' ( per as, en '(', 'A' es departit en 'iiii' partz) la primera et la sobirana
es en lo 3 rau; seona es en la eal cantitat ab que deseca en lo 4 rau la materia sob!eta a la [A 1EH]
'A'; tersa es en la eual quantitat de '#', escalfant lo foc en lo 2 rau lo sob!et de la '#'; quarta part es en
la eual quantitat de 'D', es[D 13v]calfant lo foc la materia sob!eta a la 'D' en la '('
,a primera part de 'A' es simpla, et es a!ent et no pascient, cor si era pascient, covenria que fos en 3 rau
d$acci et de pasci, so en que seria sa operaci, et as es contradicti' 5n, aquel 3 rau es la simpla
materia invesibla que a apetit natural a conservar la especia de '(' (t en aquel 3 rau es la universal
forma natural, que es incorporal, la qual es e&amplar a les formes corporals particulars, enenrables et
corompables'
(n lo comensament de la eneraci de la '(', lo 3 rau de la 'A' enenra 'i' punt simple, lo qual punt
devala a la terra reebre 'i' punt de '.', per lo qual reebiment fo departit en 'vi' partz lo punt enenrat' ,es
'iii' foren a la '.' sob!ectes, et per as fo la '.' departida en 4 raus; les 'ii' partz don% lo 3 rau de 'A' a la
materia de '#', et per as '#' fo en aquela materia en 2 raus' ,a 'via' part don% lo 3 rau a la materia
sob!eta a la 'D', et per as la 'D' no es en la '(' mas en 'i' rau tan solament' 5n, con as sia ena&B,
doncs per as t$es revelat lo 'vii' punt, so es lo 3 rau poders, et se0nor, et reedor et que, ab la
influencia de les 'vii' planetes, mou los altres raus en la '(' a enerati en lo comensament et en la fi a
corrobci'
(n lo comensament, seons que damunt es dit, es en '(' eneraci en 'i' punt de 'A' [1EHv] et pu&es es
en altre de '.'; et adoncs es enenrada li0na de 'ii' puns, pu&es es feta eneraci d$altre punt, so es, de la
'#', et adoncs es enenrada li0na de 'iii' puns avent superficiens; e enapr2s es enenrat lo quart punt
de 'D', et adoncs es enenrat cors avent lonea, et amplea, et profonditat, en que aquesta enerati es
feta ensems' :as seons l$apetit natural del 3 rau de 'A' en '(', seons que-s cov2 mils ab la 'i' rau que
ab l$altre, avem nomenat primer et derer, seons manera de parlar'
>eons que damunt avem dit de eneraci es sinificada corrompci, cor ena&B con en l$apetit natural lo
foc se cov2 enans [V 11v] ab la 'i' punt que ab l$autre, ena&B a la corombci comensa enans corompre lo
punt del element ab qui mens se cov2' (na&B con a veer se cov2 estrument, so es los "uls corporals et aer
et ob!et inluminat, ena&B la eneraci et corompci damunt dita cov2 aver estrument conpost de temps et
de loc et de comensament, so es la sement et la influencia dels corses celestials, et l$apetit natural a
conservar la especia de '(', et a ensercar la simpla con!uncci de la primera materia et de sa forma
simpla, per lo qual ensercament les formes potencials son moudes per eneraci a actu, et les formes
actuals son enclinades a corropci, seons que-l 3 rau de 'A' en '(' se cov2 ab los estrumens damunt
ditz'
>eons l$e&empli que avem donat de eneraci et de corompci en '(', potz aver cone&ensa de la
enerati et coropci de les altres especies que son sotz la potencia veetativa, les quals especies son
aqueles que son [1E7r] sinificades per les letres de l$alfabet seons esta Art'
#apitol 11' De eneraci et coropci en lo mesclament de '('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', per orde,
seons que-s cov2
;er divinal ordenament se-s esdevenut que les semens e les erbes et les plantes an diverses vertutz' 5n
si tu mescles '('6', o mescles '('9', et a&B de les altres especies, seons que son los raus et les vertutz
de 'A'.'#'D', en aquel mesclament et seons la proporci de les vertutz per los 'iii' trianles et per lo
quadranle d$esta art, s$enenra o-s corromp alcuna "umor o vertut en lo malaute al qual dones [D 1E] la
decocci que fas de les "erbes que mescles' (t d$as potz n$aver cone&ensa seons los e&emplis qui te-n
son donatz en lo trianle vermel en la seona distincci' (na&B con en la '(' s$a 'A' a 'ia' fi, ena&B en lo
mesclament de '('6', o de '('9', s$an les vertutz diverses e los raus diverses a 'ia' fi corompent cascC so
a que s$a seons sa fi per si mete& et enclinantFse ensems a altra fi enenrada per la comunitat de
diverses fins'
(nenrant la terra '.' en la materia de 'A' coromp la proporci que la 'A'#' an en ene[n]rar lo foc 'A' en
la materia de la '#'; e reebent lo foc en si mete& eneraci de '.', es corompent la proporci de la terra et
de l$a0ua; e enenrant lo foc A en la materia de '#' es contra la proporci de la '#'D' en la materia de
l$a0ua et de la aer' (t as mete& se see& dels altres elemens seons que t$es sinificat en lo '&i' capitol
de contrarietat'
>i tu mescles '('9'5'>', seons que damunt t$es donat e&empli, potz entendre que de lo [A 1E7v] 3 de
'('9'5'>' se compon et s$enenra 'ia' fi, et corompFse la particular fi que cascuna letra a per si mete&a'
5n, con s$esdev2 que alcuna letra, seons temps o a!uda dels corses celestials, sobrepu!a les altres
letres, adoncs mou aqueles a sa fi, et coromp la fi comuna, et torna a la particular fi, la qual li cov2 en
natura' ( si la materia no pot esser sob[V 1A]!ecta a totes les letres, adoncs la 'ia' letra ne ita l$autra, et
esdevenen en corrompci les altres formes actuals et potencials que son en la materia corompuda sotz la
especia; et as potz entendre per los trianles e-l quadranle'
>i tu mescles '('>', adoncs se fa atrempament de totz los raus que son de!Cs al 3, et aquel atrempament
s$a a 'ia' fi; mas lo 3 de '('>', que son simples et son sobre l$atrempament, so es, lo 'vii' punt, lo qual es
se0nor et t$es revelat a la '(' del '&vii' capitol, aquel quart recobra ses partz corompent l$atrempament
enenrat per los 'vi' puns estans de!Cs lo 'vii' (t per as, en lo 3 rau, so es en lo 'vii' punt, s$a la '(' a
enenrar 'A', et la '>' s$a a enenrar 'D'
>i mescles '6',', o mescles '6';', o mescles '6'?', ena&B con lo 3 est% sobre 'vi' puns compostz, ena&B lo 4
de '6' est% sobre los 2 que a de si con!uns ab los 2 que a per la terra; et est% desCs a la 1 que a de si
con!unt ab la 1 de l$aer' (t as mete& se see& de la letra mesclada ab la '6', et per as lo 4 de '6' et lo 4
de ',', o de ';', o de '?' son desCs [A 1E1] los puns que son sob!etz a l$atrempament, et son a la
eneraci materia; et son los 'iiii' 4 que son de!Cs 'iiii' 3 a!ens et efficiens a aquels qui-ls son de!Cs' (t
cascC a apetit a sa natura simpla; et en la materia an apetit ensems a 'ia' fi composta dels puns compostz'
(t as mete& se see& si mescles '7':'<'V', et as mete& se see& del mesclament de '8'*'='@', cor tot
aquest mesclament see& l$ordenament de '('9'5'>, et seons est ordenament potz entendre con en la
"umana specia, lo punt simple actual se0nore!ant los altres puns compostz pot esser en 4, o en 2 de
'A'.'#'D' (t los 3 son en potencia, et per as les compleccions se covenen en "umana especia en 'i'
temps ab ma!or et en altre ab menor'
>i tu be n$entens los raus damunt ditz et lur mesclament, tu entendr%s con los uns elemens simples i&en
de lur espera e-s mesclen ab los altres, et con son simples, cascC en les esperes dels altres et con "i son
compostz et con fan aquesta operaci per so que sien a!ens, per so que mils se-n covenen ab esser'
#on sia cosa que esser et operaci [D 1Ev] sien lu0n de privaci, et esser et no operaci sien prop de
privaci, e cor composici sia prob de privaci, per as los elemens simples an apetit a simpla operaci,
que es lu0n de privaci' (t per as entren los uns en los altres, cor en si mete&s no poden aver la simpla
operaci' 5n si as tu entens, tu entendr%s los comensamens de eneraci et de corompci, et lo natural
apetit dels 'iiii' elemens simples, et entendr%s lur mesclament et moviment, et lur composici'
#apitol 1A' De eneraci et corompci en animals
[V 1Av] >eons que avem tractat del 3 rau en la 'va' distinci de los animals, es revelat lo secret [A 1E1v]
de eneraci et de corompci en los animals' #or ena&B con lo 3 rau de '9'5'>' es sotz lo 3 de 'A' en '(',
et en l$ome coleric, lo 3 de 'A' es en actu, et los altres quartz de '.'#'D' son en potencia, ena&B en
l$a!ustament del mascle et de la fembra son 'ii' quartz raus que son en actu, et los 'vi' son en potencia' (
cor aquels qui son en potencia desien actualitat, per so que-s covenen mils ab esser, e-s lu0nen de no
esser, per as de la esperma que i& del "ome, et que la fembra conseb, i& et ne& 'i' rau en actu qui n$a
de!Cs si 'iii' quartz potencials' (t per la influencia del mascle et de la fembra, et per lo ran apetit que los
raus qui son en potencia an a esser, es enenrat novelament 'i' quart rau que a apetit a conservar la
"umana especia, et a de!Cs si altres raus potencials que an aquel apetit mete&; et de tot aquest apetit
forma-s 'i' subposit senblant en especia ab lo mascle et ab la fembra'
?u sabs que lo foc visible que es en lo siri ardent es en actu, et los altres elemens son invesibles et son
sotz aquela forma del foc visibla' (t del foc que tu veus et de los altres elemens qui tu no 0 veus, et de lo
foc potencial qui es en la candela sob!eta al foc cremant, i& et ne& altre subposit, so es lo fum, lo qual fum
es lo foc qui-s mou de eneraci a corompci per so cor no pot caber en lo lum ensems ab lo foc que ve
de potencia en actu' 5n, si tu aquesta demostraci entens, tu entendr%s con del mascle et de la fembra ve
en actu lo cors de l$infant, qui es en lur materia en potencia' ( cor no [A 1EA] pot caber ensems ab la
materia del pare ni de la mare et cor los raus damunt ditz an apetit a esser et a lu0narFse de no esser, et
cor a esta eneraci sia a!udant la influencia dels corses celestials, per as, a!udant la divinal potencia, es
enenrat altre subposit, et es conservat, et es en el lo moviment natural per lo qual les formes potencials
son moudes a actu' 5n, seons que es la disposici dels raus en lo pare et en la mare, o seons les
viandes que usen, o seons la proporci e-l temps dels corses celestials et dels 'iiii' elemens, reeb aquel
infant complecci de 3, 4, 2, 1 rau'
>i tu as ent2s, a tu es revelada la ocasi per la qual an plaer lo mascle et la fembra dementre enenren
l$infant, la qual occasi es en lo quart rau que es en potencia en la materia de la fembra et del mascle, et
ve en actu, per la qual actualitat es sentit plaer en la fembra et en lo mascle a sinificar mataforicalment
que esser es apetible, et no esser 2s airable' 5n con as sia ena&B, doncs per as t$es revelat con
eneraci se cov2 ab concupiscencia, et corompci ab ira&ibilitat'
>eons so que as ent2s de eneraci, potz enten[V 2D]dre de corompci' #or a0tant con dura la "umiditat
sob!ecta a la operaci de 'A', et a0tant con dura [D 1H] la 'A' sob!eta a la operaci de '.', et a0tant con
dura la 'D' sob!eta a la operaci de '#', et a0tant con dura la '.' sob!eta a la operaci de 'D', a0tant es
conservada et aumentada eneraci en aquel subposit' ( con la materia defa0l a les opera[A 1EAv]cions
damunt dites, adoncs comensa la corobci per la qual les operacions damunt dites esdevenen en privaci,
privant la forma et mudantFse a altra forma per eneraci' 5n tot as t$es sinificat en los trianles damunt
ditz'
(na&B con eneraci se fa per adisi, ena&B corompci se forma per diminuaci; et ena&B con eneraci se
forma per men!ar, beure et cetera, ena&B corompci se forma per fam, set et cetera' (t ena&B con
eneraci ve per la con!uncti dels elemens, ena&B corompci ve per la dis!uncci' (t ena&B con eneraci
es conservada en la apetativa, diestiva, retentiva, dispulsiva, a&B corompci es en la privaci de les
potencies damunt dites'
;er so, cor en "umana especia lo 3 de 'A'.'#'D' se mouen de potencia en actu et de actu en potencia,
seons que-ls "omens son de diverses compleccions, t$es revelada la ma!or eneraci de trempansa et
de intrempansa esser en cors "um% que en altre cors; et per la ma!or trempansa es pus nobla creatura, et
per la ma!or intrempansa es me0ns nobla' ;er la qual intrempansa t$es revelat l$oriinal peccat, et la qual
intrempansa t$es revelada a la mort del cors "um%, de qui no-s pot seir obra, ena&B con fa de los altres
corses qui son bons a us d$ome'
:oltes de especies son de eneraci en los animals, a&B con de eneraci de ob!etz, seons que-s
recompta en la 7ran lectura de la art abreu!ada d$atrobar veritat, et ena&B con de la enerati dels 'v'
se0ns sensuals et de los membres del cors, seons que-s recompta en lo ,ibre dels animals' :as cor no
perta0n a la materia d$est [A 1HD] libre, et cor es lonua materia, per as no-n volem tractar en est libre'
;er so que as ent2s de la eneraci natural damunt dita en animal racional, potz entendre eneraci en
los inracionals e potz entendre la eneraci qui-s fa de corompci en les puces, et en los pools, et en les
mosques, et en los vermens, et en les aniles, et en les altres coses senblans a aquestes; la qual
eneraci se fa per influencia dels corses celestials et per la influencia de la materia animada enclinada a
corompci' #or tant es veina et con!uncta animalitat ab aquela materia que, per lo ran apetit que les
formes animals an a venir en actu, et cor materia animada es potencia a aqueles formes, per as son
enenratz los animals damunt ditz'
>eons so que entens de eneraci en los inracionals damunt ditz, potz entendre de los veetables' #or
per so cor los ele[V 2Dv]mens son en partz mesclades, derivades de les semens que son departides en
los atomus qui-s mouen e-s mesclen per l$aer, son enenrades semens de partz senblans' (t as es per la
ran influencia dels corses celestials et de les partz mesclades concordans en especia et de l$apetit
natural que es en la forma eneral et es e&amplar en lo 'vii' rau simple, seons que es dit en la 'va'
distincci'
#apitol 2D' De eneraci et corompci en los metals
:anifesta cosa es que los primers movimens son 'iii') sircular, et alt, et ba&' (t aquestz 'iii' movimens son
movens los elemens als corses elementatz en 'iii' especies, so son) veetables, animals, metals; en les
quals 'iii' especies los ele[A 1HDv]mens se mouen et son moutz,[D 1Hv] enenrant et corompent les
formes dels individuus de les especies, en les quals especies los elemens son altra cosa qui no es la cosa
que los elemens son en si mete&, fora d$aqueles especies'
,o moviment circular es del firmament, et de les 'vii' planetes, et dels dies, et de les "ores, et dels puns' (
lo moviment d$alt et de ba& es de la ponderositat et de la leueria dels elemens et de lur apetit natural' 5n
aquest moviment es en 'iies' especies) natural et innatural' *atural es a&B con lo foc qui-s mou a ensCs;
innatural a&B con la pera qui es mouda ensCs' 5n, con as sia ena&B, doncs, per los movimens damunt
ditz, t$es sinificat con los elemens se mouen et son moutz en los veetables et en los animals en la
superficiens de la terra, on es feta diisti per rails, et per "erbes, et semens, et per esperma, con sien
conservades les especies' ( la diisti et eneraci dels metals es feta en lo cor de la terra, seons la
disposici dels movimens damunt ditz, et avent cascuna especia dels metals sa propria planeta' 5n ena&B
con lo cors "um% reeb sustentaci per so que reeb dintre si de les coses de fora men!ant et bevent, ena&B
los metals son enenratz en lo cors de la terra, per so que "i devala de la superficiens per ponderositat et
per innatural moviment de leueria del foc et de l$aer'
(na&B con lo pe& no pot aver vida fora l$a0ua, ena&B los metals se mouen per rove0l a corrompci con son
en la superficiens de la terra, et son en altra especia esdevenutz per eneraci, a&B con son los elemens
en los animals' [A 1H1] 5n, ena&B con lo cors del "ome s$enclina a no esser per mort, et per posterma,
febra, et per les altres coses senblans a aquestes, ena&B los meta0ls s$enclinen a corrompci per rove0l' (t
so per que veus lo rove0l del ferre et no veus sel del aur, es cor lo ferre es pus corompable que l$aur, lo
rove0l del qual aur no potz sentir sin per foc ab que purifics l$aur'
>o per que 'i' [V 21] meta0l no potz convertir en especia d$altre meta0l es cor naturalment, eneraci de
meta0ls se fa per diesti en lo cor de la terra, ena&B con en ton cors se fa naturalment carn per diisti de
sanc, et diisti de sanc per diisti de pa et d$a0ua et de les viandes que menues' ( so per que potz
donar a alcC metal senblant forma de altre metal, es a&B con lo pintor, qui en la materia del fust enenra
forma de "ome artificialment, la qual forma se descov2 ab la materia; per la qual inconveniencia t$es
revelat que la forma que l$alquimi% dona estra0na a la materia, es en breu de temps corompabla'
#on en l$apetit natural la conservaci de la "umana especia sia pus amadora que la conservaci de les
altres especies, per so cor los raus de 'A'.'#'D' "i son pus noblament, per as natura sotzmet les altres
especies a servir la "umana especia' (t cor a la natura "umana sien necessaris los metals, per as
natura, per divinal ordinaci, enenra los meta0ls que tan solament son mester a "umana especia' (t per
as t$es revelada la nobilitat de la "umanal especia'
>o per que corompci ve pus tart en los metals que en los veetables ni en los animals, es per so cor la
eneraci [A 1H1v] ve pus tart et a pus lu0n comensament en los metals que en los veetables ni en los
animals' 5n si tu as entens et reebs so que aquest comensament te sinifica mataforicalment, tu
entendr%s que la eneraci que Deus ;are fa de Deus 6il es incorompable, con sia sens comensament,
!assia [D 17] que lo 6il sia enerable'
>eons que avem pout, avem abreu!adament parlat de eneraci et de corompci en los comensamens
damunt ditz, per los quals potz entendre moltz d$altres comensamens de eneraci et de corrompci'
COMENSA LA .VIIa. DISTINCCI. DE 2E1RES
#apitol 21' [De febres en eneral]
A tractar de febres cov2 remenbrar la ra0l de l$arbre que es departida en 'iiii' partz, so es a ssaber) colera,
sanc, fleuma, malencolia, on aquest nombre es fet seons la simplicitat dels elemens, et ret forma de esta
fiura)
A #
# D
D .
. A
:as cor los elemens se mesclen en los corses elementatz per altra manera, per as nos, seons que son
mesclatz en los corses elementatz, mesclam les letres en la circular fiura que demostra les febres et per
la qual potz aver cone&ensa de atermenament de febra o de mort, per lo qual atermenament potz
pronosticar en lo malaute'
>i la circular fiura que es rail de l$arbre contenia en si l$ordenament de ses letres, seons [V 21v] que
cont2 la quadranular fiura, seirFs$ia que lo foc fos enans mesclat ab l$a0ua que ab la terra, con sia la
espera de l$a0ua enfre lo foc et la terra' (t cor lo foc es de qualitat calda et ceca, per as de nesessitat se
cov2 que los elemens sien mesclatz en lo cors elementat seons lo mesclament de les letres de la circular
fiura' ( seons aquel mesclament, [A 1H2] potz aver cone&ensa de lo mesclament de les febres'
#on les especies de febra sien moltes et diverses, et cor nos abreu!adament volem parlar de febra en esta
art, per as no tractam de febra mas de 'vii' especies, so es a ssaber) de febra quartana simpla, quartana
dobla, tersana simpla, tersana dobla, cotidiana, continua, auda; on seons que per esta art potz aver
cone&ensa de febra en les 'vii' especies damunt dites, potz aver cone&ensa de les altres especies de
febra'
A cone&er la occasi de febra cov2 que va!es al trianle vermel, et vert, et roc, et que a!es cone&ensa de
lo 3 rau simple, actual, et a!ent et formal, seons que avem dit en lo '&vii' capitol' 5n, per aquesta
cone&ensa te ser% revelat con lo 3 rau, qui era a!ent per apetit et per forma, se destroe& e-s coromp per
febra, et no te ordenatz de!Cs si los altres raus a 'iI' fi' ( per as cascC rau de 'A'.'#'D' desi!a la fi que
li cov2, et la 'i' no-s re ni s$ordena per l$autre, et destruFse la natural forma, et mesclenFse 'A'.'#'D' sens
nul ordenament, en lo qual mesclament et desordenament t$es revelada la occasi de febra, la qual es per
lo destruiment del 3 rau actual pus noble, que tenia en potencia sotz si los altres quartz raus, per so que
la operaci de los raus que eren en 4, 2, 1 fossen endressatz a la fi del 3 rau actual pus noble formal'
#on sia cosa que '.'D' sien occasi de mort et 'A'#' de vida, et febra et mort se covenen, et malencolia
es de '.'D' per as, tractarem primerament de la febra qui-s cov2 ab malencolia'
[A 1H2v]#apitol 22' De quartana simple
<uartana comensa a la cambra de '.'D', que es en la fiura en lo quadranle de malencolia et fene& en
les altres cambres qui son en aquel mete& quadranle; et per as ve de quart en quart dia, cor natura
contrasta ma!orment en les 'iii' cambres de!Cs la sobirana, et malencolia contrasta a natura en la sobirana
cambra' 5n aquest contrast es sentit per espiriencia, et per as forma-s sensualment la operaci de
malencolia en la sobirana cambra que forma lo quart dia; et forma-s la operaci de [D 17v] natura en les
'iii' cambres qui formen sanitat'
(n la cambra de '.'D', se desordena lo 3 rau simple natural de '.' per sobreinfluencia de 'iii' puns de '.'
et de 'iii' punts de 'D', qui-s mesclen en la materia sob!ecta a '.''D; la qual sobreinfluencia no pot caber en
los 'vi' puns damunt ditz, et per as destru los 'ii' puns de 'A' et la 'i' punt de '#', per lo qual destruiment
de 'A'#', qui priven de operaci natural, se co[V 22]romp lur materia, per la qual corompci, cascC dels 3
raus se des!u0nen et apete&en altra forma esser en la materia que corompen per desolviment et per
devisi' (t per as es formada et enenrada la febra quartana en aquel dia'
(n la cambra de '.'A' natura concorda a0tant con pot los 'iii' puns de 'A' a reebre ordenadament los 'iii'
puns de '.', la materia sob!ecta a la 'A'; e en la cambra de 'A'#' natura ordena con la materia de '#'
reeba atrempadament 'ii' puns de 'A'; et en [la cambra de '#'D'] la materia de 'D' ordena con sia sob!ecta
a reebre 'i' punt de '#' 5n, si natura no pot aver fet l$orde[A 1H4]nament damunt dit, adoncs retorna la
influencia de '.'D' en lo quart dia, et destru so que natura avia ordenat contra la influencia de '.'D' 5n
con as sia ena&B, seons que potz entendre per la 'via' disticci, doncs per as potz aver cone&ensa de
la occasi per la qual quartana ve de quart en quart dia'
;er so que damunt es dit, potz aver cone&ensa de la espesea et la subtilitat de la materia elemental, cor,
on pus rossa es la materia, pus tart retorna la febra quartana' ( sabs per queG ;er so cor natura a mes
d$espa0 et mes de temps en les cambres de '.'A', et de 'A'#', et de '#'D', on la 'iI' materia mes tria a
passar en l$autra; e per as t$es demostrat que, si lo foc era en sa espera cors simple separat dels altres
elemens, no poria passar per l$a0ua, esent l$a0ua cors simple en sa espera, ni-l foc no auria participaci
ab la terra, ni auria de qui reeb2s '.', ni la terra, no auria sa operaci en lo foc' (t as mete& se siiria
de '#'D'
(na&B con la setmana fa son cors per los 'vii' dies, ena&B la febra quartana fa son cors per les 'iiii' cambres
del quadranle de malencolia' 5n, ena&B con lo primer dia et lo 'viii' son comensament de setmana,
ena&B '.'D' son comensament de quartana' ( ena&B con lo primer dia fo devant al 'viii', ena&B '.' es devant
a 'D' a comensar quartana, et as es per so cor la '.' es en 3, et 'D' en 4, seons que-s forma en la '9''
5n con as sia ena&B, doncs per as potz aver cone&ensa con quartana comensa a '.'D', et ve al quart
dia a la cambra de '#'D', et al 'vii' s$es mudada en la cambra de 'A'#', et al '&' dia es en la cambra de
'.'A', et a lo '&iii' [A 1H4v] dia es tornada en la cambra de '.'D' (t en aquel dia es pus fortz, per so cor es
la cambra composta de '.'D' (t as mete& se see& del nombre consequent'
>i sabs pendre utilitat de so que damunt es dit, et si as retenut lo pararafi de '('9', lo qual es en lo 'viii'
capitol, tu potz cone&er con malautia et natura se covenen en 'i' dia et en 'i' punt a esser pus fortment la 'i'
contra l$autre' (t per as potz cone&er los dies de aterme[V 22v]naci o de mort' #or ena&B con en los dies
que son pus fortz, la malautia a ma!or entenci a no esser, ena&B natura cov2 que en aquel dia a!a ma!or
entenci a esser que en altre dia' 5n, si natura no es vensuda en la ma!or accessi, et tota la malautia fa
tot son poder, et lo poder de natura es ma!or que lo poder de la malautia, adoncs 'i' tot vens altre tot, et de
converso' :as cor natura no met tot son poder contra la malautia, adoncs la malautia no pot vensre tota
natura' [D 11] (t sabs per queG ;er so cor natura no a en actu tot lo poder que li roman en potencia; et
as mete& se see& del vensiment que natura fa a malautia'
;er as que damunt as ent2s, potz e&alsar ton enteniment a entendre con la malautia et natura decorren
per les cambres de la fiura tant de temps destr que s$esdev2 que ensems meten tan fortment lur poder
la 'i' contra l$autre, que tot lur poder es en actu, et no-n roman !ens en potencia' ( con aquel poder actual
es vensut per l$altre a el contrari, adoncs es [la malautia] atermena[da] o es l$ome mort'
>i tu, met!e, vols curar la malautia, a trebalar te cov2 con per [A 1H3] los trianles decora ton enteniment
tant de temps que sapies conservar los poders que natura a en potencia, per tal que la malautia a!a enans
tot son poder en actu que natura tot lo seu, et que natura a!a a0tant o mes de poder en actu con la
malautia, et que li-n romana en potencia, lo qual poder potencial es ra0l et ad!utori del poder actual'
#apitol 24' De quartana dobla
,a quartana dobla comensa a la cambra de '.'D', et muda-s a la cambra de 'A'#'; et de 'A'#' torna-s a la
cambra de '.'D' (t per as es pi!or en '.'D' que en 'A'#' 5n si as tu entens, as ent2s so que damunt tu
potz entendre, con la malautia a en '.'D' ma!or poder en actu et en potencia que en 'A'#' (t natura a
ma!or poder en actu en 'A'.', et ma!or en potencia en 'A'#' #or a0tant con la malautia aduu de potencia
en actu ma!or poder contra natura, a0tant natura s$esforsa que adua de potencia en actu ma!or poder,
conservant poder en sa actualitat' :as cor la febra es dobla, per as natura es tan sovin trebalada per la
malautia que per lona continuaci se coromp son sob!et et no pot aver l$ordenament damunt dit contra la
malautia'
>o per que quartana simpla et quartana dobla son diverses es per as cor los mi!ans son pus mesclatz et
pus aparelatz en quartana dobla que en simpla, con les unes "umors passen a les altres' ( cor natura no
a tant d$espa0 a reposar ni a ordenar sos poders contra la malautia, per as la dobla es ma!or que la
simpla; et a0tant con es ma!or, a0tant cov2 que natura [A 1H3v] a!a mes de poder en actu et me0ns en
potencia' (t per as es [V 24] pus aparelada a esser vensuda per la malautia en la dobla que en la simpla'
*atura conserva lo mi!% per lo qual 'A'.' se covenen, et as mete& fa del mi!% de 'A'#', et del mi!% de
'#'D', et del mi!% de 'D'.'; et as t$es sinificat en lo 'vii' capitol' ( la malautia fa tot lo contrari de as que
fa natura' 5n, en lo destruiment del sob!et de les qualitatz, muntiplica la malautia' (t per as en la dobla
les "umors son pus mesclades et pus departides que en la simpla; pus mesclades son per esser pus
contraries; pus departides son en quant lur materia se corromp a eser sob!eta a la forma' 5n con as sia
ena&B, doncs, seons so que as ent2s de la quartana simpla, potz saber la cura de la dobla'
#apBtol 23' De tersana simple
?ersana simple comensa en la cambra de 'A'.', en lo quadranle de colera, et al ters dia muda-s en la
cambra de '#'D', et al 'v' dia torna a la cambra de 'A'.'; et per as es pi!or en lo 'v' dia que en lo ters; et
en lo 'i&' que en lo 'vii', et en lo '&iii' que en lo '&i' (t as mete& se see& de l$altre compte, seons que t$es
sinificat en lo capitol de la quartana simpla, lo qual t$es comensament con en la tersana simpla a!es
cone&ensa del dia qui es de termenaci o de mort' #on la colera sia calda et seca, et la tersana sia sotz
[D 11v] la forma de colera, seons que as ent2s de quartana potz entendre de tersana' (t per as t$es
sinificat que lo foc es pus leu!er, et pus ivasss, et pus subtil, [A 1HE] et operatiu element que l$a0ua, en
quant fa pus sovin operaci ab la terra en enenrar et en retornar tersana simpla, que la a0ua ab la terra
en enenrar quartana simpla' (t as mete& t$es sinificat de quartana dobla et de tersana dobla' ( per as
natura no a tant d$espa0 a ordenar les cambres contra la malautia en lo quadranle de la colera, con a en
lo quadranle de la malencolia' 5n per as potz entendre que tersana se cov2 ab trianle per ivaciositat et
per subtilitat de materia, et quartana se cov2 ab quadranle per tardament et per espescitat de materia'
?ant fortment 'A' sovin pren et s$a!usta ab sa materia simpla que enbara a la '.' sa operaci, la qual a en
desecar la materia de 'A' (t per l$enbarament 'D' no pot passar a refredar la materia de la 'A' ( per as
ve en privaci la operaci natural et forma-s altra operaci estra0na, per la qual muntiplica la colera et la
tersana' 5n per as tu deus donar al malaute subtil materia, qui sia de complecci de 'D'#', per tal que
pusca passar la materia de 'A'.'
>o per que en la tersana la materia sob!ecta a la '.' es massa desecada, es per so cor la 'D' no 0 pot fer
transici, ni passar no pot a la materia de la 'A', ni pot omplir la materia de '.' de la materia de l$a0ua, la
qual reeb la materia de l$aer sob!eta a la '#' 5n si tu vols a!udar a la materia de '.', [V 24v] cov2 que dons
tanta de '#'D' al malaute, que la materia de '#'D' pusque-n decorre et passar per la '.' et per la 'A'; e si
as enteses los trianles et les condicions de l$arbre, tu por%s a!udar a la '.', seons que damunt es dit'
[A 1HEv] #apitol 2E' De tersana dobla
,a tersana dobla comensa a la cambra de 'A'.', et muda-s a la cambra de 'A'#'; et pu&es en lo ters dia,
muda-s a la cambra de '#'D', et pu&es muda$s a la cambra de 'D'.', et torna a la primera cambra de 'A'.'
al 'v' dia, en lo qual es pus fortz que en los altres dies; et as mete& se see& del 'i&' dia, que es pus fortz
que-l 'vii' dia, et a&B de l$autre compte qui-s see&, per lo qual compte cone&er%s la acci ma!or'
,a dobla corre enfre-l dia e la nuit per unes de les cambres et le&a les altres seons "ores e puns; on en
les cambres que le&a, obra natura et ordena con sia contra la febra en les cambres per que la febra
decorre' (t '#'D' reposen per so que recobron poder; e cor natura no a tant lonc temps ni tant lonc espa0
contra la malautia en les cambres con la febra es dobla con a con la febre es simpla, et 'A'.' no cal tant
reposar con fan en la simpla, per as t$es demostrat con la dobla se cov2 ab ma!or et ab no esser pus
fortment que la simpla' ( per esta cone&ensa t$es revelat que la materia de la 'A'.' es pus prop a altra
forma en la dobla, et pus lu0n a la forma del malaute que no es en la tersana simpla; et en la dobla, es la
materia pus subtil et pus ivassosa que en la simpla' (t si as no era ena&B, la 'A'.' no aurien tanta de
operaci ni de frequentaci per ma!or con an per menor, et as es impossibol et contra los comensamens
naturals'
;er la impossibilitat damunt dita, t$es revelat en la urina que, per la dobla, 'A'.' desolven pus de la materia
de la '#'D', per la dobla que per la simpla; et per as, [A 1HH] la urina es pus vermela et pus espesa per la
dobla que per la simpla' ( per as, [D 1A] sotz la color de la sanc et de l$a0ua, es amaada a tos "uls
corporals la color del foc, so es clardat, et la color de la terra, so es neror, pus fortment en la dobla que
en la simpla' 5n si tu as entens, per so que entens en est comensament, potz entendre lo defaliment
dels se0ns sensuals particulars, et la e&altaci de l$enteniment qui-s leva a entendre sobre los se0ns
corporals'
:oltes paraules te poria dir de tersana dobla, et moltz comensamens ne poriem atrobar, mas per la
tersana simpla, seons que n$avem demostrat, et per los comensamens damunt ditz, te potz endressar a
[V 23] entendre la tersana dobla'
>abs per que la tersana no dura tant con la cotidianaG ;er so cor fer tota "ora en 'iies' cambres de la
roda, seons que avem dit, et la cotidiana fer per totes' (t cor natura es pus fortz en totes les cambres
que en alcunes, per as es pus lonua la febra cotidiana que la tersana'
#apitol 2H' De cotediana
#otidiana es febra de totz dies, et differencie!a-s ab la tersana dobla en quant pot esser del quadranle de
la fleuma, del qual no pot esser la tersana dobla; et pren mes de les cambres que no fa la tersana dobla'
(t sotz la color d$urina sentida amaa mes de color entallectue!ada que la tersana dobla, et desol pus
fortment la materia, et es pus contraria ab natura per pus lona continuaci' 5n seons pols et urina, et
seons que lo dia et la nit se departe&en en 'iiii' partz per tal que A a!a temps apropriat, et as mete&
de '.'#'D', potz cone&er la cotidiana, de qual quadranle es en la fiura'
[A 1HHv] #apitol 27' De continua et de auda
#ontinua es febra que pren totes les cambres dels quadranles; mas d$a0tant es different ab febra auda,
que la auda en totes les cambres es eualment sobre la operaci natural, e la continua es ma!or en unes
cambres que en altres' (t per as la febra auda es ma!or que la continua'
?ant fortment et tan frequentment es natura trebalada et vensuda en les cambres de la fiura, que no pot
esser forma l$anima al cors con lo cors pusca esser estrument a les potencies de l$anima' (t per as
parlen los "omens qui an febra continua e auda en va et sens discreci' 5n, per as t$es sinificat que
con los "omens qui an tersana o cotidiana parlen en va, que adoncs es se0nal de continua et auda que
meten lurs rails en la tersana o en la cotidiana per so que pus viorosament sien contra natura' (t as
mete& t$es sinificat en la tersana, on no-s fa nula pora per so cor s$acosta a continua on no-s fa pora
destr a la termenaci, per so cor natura no 0 a poder'
De cotidiana et continua et auda avem parlat molt abreu!adament, per so cor lonament avem parlat de
quartana et tersana; cor per los comensamens de quartana et tersana potz esser endressat en cone&er et
en curar les altres febres, si see&s les condisions del arbre, et si te-n es dada lisencia et a!uda per lo
poder divinal'
COMENSA LA .VIIIa. DISTINCCI. DE URINES
[V 23v] (n eneral 'iiii' son les urines per les quals son demostrades les 'iiii' colors enerals dels elemens;
on ena&B con en '(', la 'A' te de!Cs si '.'#'D', ena&B 'iI' color te de!Cs si les altres colors; mas [A 1H7] per
la malautia e-l desolviment de les "umors se formen moltes colors, en especial a sinificar particulars
malauties' ( cor per los universals potz [D 1Av] devalar als particulars, per as nos tractam en universal
de les 'iiii' "urines que son sinificades per colera, sanc, fleuma, malencolia'
#apitol 21' De colera
(na&B con per lo tocament del pols potz cone&er les 'iies' "umors qui-s demostren per los 'ii' diverses
colps que fa lo pols en tos ditz ena&B en la febra tersana simpla lo foc et la terra demostren lurs colors'
#or, en so que la urina es clara et vermela demostra lo foc que el es claror; lo qual demostra en la neror
de la terra, seons que potz veer en lo foc que secotz de la pera foera a la lobriina, en la qual lobriina
lo foc demostra mils sa claror' (t per as t$es revelat lo secret del foc et de la terra, so es a saber, que-l
foc s$a a claror et la terra a neror'
,a color vermela qui es en la urina te demostra la sanc qui-s cov2 a l$aer, lo qual aer se demostra en color
de sanc; e l$a0ua se demostra en materia, ena&B con fa en lo vi on a molta a0ua, per la qual multitut la
color et la materia del vi s$enclina a color blanca' 5n si tu as entens, tu entendr%s, per so que entens,
que ena&B con los 'iiii' elemens se demostren en lurs operacions per 'A'.'#'D', ena&B demostren per les
colors damunt dites lurs operacions en la urina'
5n ma!or es la color vermela en la urina, menor es la clardat' (t as es per so cor lo sob!et de la '.'
s$omple pus fortment de materia, et per as, lo foc [A 1H7v] no a en qui pusca tan fortment manifestar sa
claror, ni la terra sa neror, la qual manifesta en la claror del foc' ( per aso, en la urina espessa et
vermela t$es sinificada mes de la materia corompuda que en la urina clara et vermela'
(na&B con de Deu no potz aver demostraci es est mon, sin per obra, ena&B dels 'iiii' elemens no potz
aver cone&ensa, sin per lur operaci' ( per as deus remembrar lo trianle vert, en lo qual se
diversifiquen e-s concorden e-s contrarieen lurs operacions, et diversament se manifesten seons la [V
2E] diversitat dels teus se0ns particulars' #or ena&B con en la '(', la 'A' se demostra per saber, ena&B en la
urina se demostra per color' 5n si tu aquest comensament entens, potz per aquest comensament e&alsar
ton enteniment a entendre moltz d$altres comensamens, per los quals te seran manifestatz los cecretz
que-ls elemens an en lurs operasions'
#apitol 2A' De sanc
,a urina que es de '#'A' es de color vermela et espessa, et cor la '#' es contra la '.', la '.' no 0 pot esser
sob!eta a representar la resplandor de 'A', ni la 'A' no pot manifestar la neror de '.'; et per as en la
vermelor se demostra la '#' en color et en materia, et la 'A' se demostra en materia' 5n si tu as entens,
tu entendr%s que la '#' a de!Cs si la 'A', en quant es en la urina demostrable per color et per materia, et
la 'A' es demostrada per materia sens color' (t per as potz sentir color et materia vesiblament'
(n la urina que es de '#'A', es la 'A' manifestada en vertut et en materia, et la '#' [A 1H1] en materia tan
solament; la qual materia es espessa et sob!eta a la '#', et per as la urina es vermela et espessa' 5n si
tu as entens, potz entendre con los elemens se diversifiquen en vertut et en materia' 5n pus fortment es
la urina vermela et espessa, m2s cont2 de la materia de cascC dels 'iiii' elemens, mas la '#'A' i son en
ma!or vertut que '.'D'' (t per as deus curar lo malaute ab subtil materia et ab multiplicada vertut de '.'D'
(n la privaci de la operaci de '#'A' se destru la vertut, et en lo des[D 2D]truiment de la vertut se corromp
la materia' ( per as potz entendre que a0tant con la materia es pus espessa, a0tant es fet ma!or
enbarament al moviment del cor et a la vertut operativa de '#'A' ( per as deus aleuar per sacnia la
materia, per tal que no ses lo moviment per lo qual la '#'A' an vertut operativa, per la qual vertut renovela
la vertut operativa de '.'D'
#apitol 4D' De flecma
Krina que sia de 'D'#' amaa en si la color de 'A'.', si es blanca et espessa, et que en partida contena
de vermel, en senblant color de a0ua ab que a!es lavada carn crua' ( si es blanca et espessa sens altra
color, esFte-n demostrada la 'D' esser ma!or' ( si la urina es blanca et espessa et retrau a neror, adoncs
se cov2 ab la '.' la 'D' en materia et descov2-s ab la '#' en vertut, en quant manifesta pus fortment so
qui-s see& [V 2Ev] per sa acci, que so que-s see& per sa passi'
;er la color composta per molta blancor et de poca neror [A 1H1v], potz cone&er con 'D' s$a a la '#'
contra 'A', et s$a a la '.' contra 'A, 'per so cor '#'.' se covenen ab 'A', per la qual concordansa 'D' es
contra '.' con demostra vermelor, et es contra '#' con demostra neror' 5n si tu as entens, potz
entendre con per '.'#' potz esser ab 'A' contra 'D', acolorant la urina ab verme0l sens blanc, o ab clar et
roc sens nere' 5n si tu as entens, tu entendr%s fer la cura per senblant et per contrari; per senblant en
quant la 'A' se cov2 ab '.'#', et '.'#' se covenen ab 'D', per contrari en quant 'A' per mi!% pot contrastar
a 'D', concordantFse ab la '.'#', per tal que destrua la concordansa de 'D'#'.' ( si tu as no entens,
recorri als raus, et als trianles, et a les condicions de l$arbre per so que entenes'
#apitol 41' De malenconia
Krina de malencolia es blanca et clara; blanca per la 'D', clara cor l$a0ua es contenuda per la terra, que
li es ve&el sec per so que mortific '#' en l$a0ua' 5n, si tu as entens, tu entendr%s con la terra cont2
l$a0ua contra '#', et per so que entendr%s por%s trencar lo ve&el ab '#'A' si sabs descorre ton enteniment
per los raus e-ls trianles'
(na&B con lo sol enluminant l$aer forma lo dia, ena&B concordantFse '.'D' en materia formen la nit, qui es
de color nera et espessa' (t per as esFte manifestada en semblant color la urina qui es nera et
espessa, la qual neror es manifestada ena&B per multitut de materia terrestra et a0uienca, con en la
colera es manifestada per multitut de resplandor foienca' 5n si tu as entens et vols curar lo malaute a
mun[A 1HA]tiplicar te cov2 vertut en 'A'#' per subtil materia de 'A'#', per tal que la vertut pusca entrar en
la rossa materia de '.'D'
:oltes de veades s$esdev2 que la urina per alcuns accidens no demostra veritat de la malautia' (t per
as deus recorre al pols et a la color que l$ome a en sa cara et en sos "uls et per sa persona, per tal que
no sies enanat per la urina, que sotz 'ia' color amaa la malautia'
COMENSA LA .I3a. DISTINCI. DE POLS
,es especies del pols son 'iiii' en eneral a demostrar la operaci de 'A'.'#'D', que comensa al cor que
ita 'A'.'#'D' per totz los locs del cors, donant 'A' et tirant a si 'D' per fortificar la calor natural et per tal
que 'A' no destrua lo cor'
#apitol 42' Del pols coleric
'A'.' fan 'ii' colps a tos ditz per so cor la colera es composta de 'A'.', et la 'i' colp es de 'A' et l$autre de
'.'; et la 'i' colp es enans que l$altre, et la 'i' es ma!or que l$altre; et la 'i' colp no es fet en lo loc de l$altre, et
lo colp de 'A' es ma!or et enans que lo colp de la '.' (t am'ii' los colps son prop la 'i' de l$altre, et [V 2H]
son pus autz et pus sovin [D 2Dv] et en pus bu0da vena que los altres colps de les altres compleccions'
;er lo moviment del cor 'A' dona 'i' colp a la '#', per tal que pas a la 'D'; et la '#' dona 'i' colp a la 'D' per
so que "i pas la 'A'; et la 'D' dona 'i' colp a la '.' per tal que pas a la 'A'; et la '.' dona 'i' colp a la 'A' per
tal que "i meta la 'D' 5n de totz aquestz colps no son sentitz mas 'ii' tan solament, so es a ssaber, lo colp
de 'A'.', et as es per so cor son ma!ors que-ls altres colps en la colera'
>eons que lo cor a ma!or necessitat 'D' a refredar 'A', cu0ta los colps damunt ditz' 5n [A 1HAv] per la
frequentaci dels colps et per los trianles, potz aver cone&ensa del pols' (t con la urina sinifica la colera
en ran acci et lo pols es debil, adoncs t$es sinificat que lo cors a perduda sa vertut et sa forsa, et
que 'A'.' an destruit lo sob!et de '#'D'
#on "om a febra tersana, tan sovin passen '#'D' per 'A'.' que la 'A' corromp la materia de 'D', et 'D' la
materia de 'A'; et '#' coromp la materia de '.', et '.' la materia de '#'' (t per la corompci de la materia,
corompFse la forma et lo 'vii' punt de 'A' desi!a altra forma en la materia, per so que, ordenadament et
sens contrast tena de!Cs si los altres puns' :as si lo punt a poder contra la malautia, adoncs fer tan sovin
la 'ia' letra l$autra dentr que recobra sa vertut, fortifican[t] cascuna letra sa materia, per son colp et per lo
colp de l$altra'
#apitol 44' Del pols sanuini
,o pols sanini es ros et ple et blan; et fa 'ii' colps, la 'i' es de '#', et l$autre es de 'A' ( per la espeseitat
de la materia los colps no poden esser tan sovin ni tan prob la 'i' de l$altre con son en lo pols de la colera'
( per as, la malautia qui es per sanc no es tan tost curable con es sela de la colera, ni no destru tan tost
son sob!et, con fa la colera' (t lo colp de la '#' es ma!or que lo colp de la 'A', mas lo colp de la 'A' es pus
aut et pus pu0nent que lo colp de la '#'
#apitol 43' Del pols flaumatic
,a fleuma es pus fortz per la 'D' que per la '#', con sia cosa que la 'D' i sia en lo 3 rau, et la '#' en lo 4'
(t per as la 'D' fa ma!or colp et pus ple et pus dur que la '#' (t lo colp de 'D'#' no [A 17D] son tan sovin
con son los colps de '#'A' (t as es per so cor la materia es pus ponderosa et pus espessa en lo pols
flaumatic que en lo pols sanuini'
#apitol 4E' De lo pols malenconic
[V 2Hv] :alencolia fa 'ii' colps sensibles; lo ma!or es de la '.' et lo menor es de la 'D' et lo colp de la '.' es
pus aut et enans et pus dur que lo colp de la 'D' (t los colps son pus sovin que los colps de '#'A' en la
sanc, et son pus tart et pus lu0n la 'i' de l$autre que los colps de la colera'
>eons la rela et la disposici de so que avem dit de pols en la colera, potz entendre de los altres polses
seons que-s cov2 a lurs qualitatz'
COMENSA LA .3 a. DISTINCCI. DE MATA2ORA
[1] :atafora es sinificant 'ia' cosa per altra, a&B con lo malaute que es pres de mort, et es fret, et desi!a
fredor, et enserca en lo lit con la pusca atrobar sintent' 5n, adoncs, t$es sinificat que lo sintiment de
fredor es destruit per ran abundancia de calor' ( per as natura en lo desi que lo malaute a de atrobar
fredor, sinifica que volria recobrar lo sentiment que a perdut, so es a ssaber, la fredor que-l malaute a, la
qual no sent'
[2] #on la febra ve ab fret, et lo malaute desi!a calor, et es calt per la febra, adoncs, mataforicalment lo
malaute desi!a calor contra fredor, !assia que a!a mes de 'A' que de 'D' 5n son desi sinifica que la calor
natural se coromp, et que 'D' entra en 'A' corompre la calor natural, et per as lo malaute sent 'D' et no
sent 'A', et desi!a [D 21] 'A' contra 'D'
>eons so [A 17Dv] que damunt es dit, lo malaute desi!a viandes contraries o concordans a sanitat; cor
ena&B con lo malaute desi!a fredor, !assia que a!a calor, ena&B lo 'vii' punt simple del qual avem parlat en la
distincci de eneraci et de corompci, li fa desi!ar viandes qui son contra sanitat o malautia, seons
que-l punt s$esforsa a contrastar a la malautia, o desi!a a aquela materia altra forma'
[4] ;er los 'vii' dies de la setmana et per les 'vii' planetes te son sinificatz los 'vii' puns, en los quals se
departe& 'A' , qui es en 3 rau; et per los 'vii' puns de 'A', et per los 'iii' de '.', et los 'ii' de '#', et la 'i'
de 'D' en la '(', te son sinificatz los '&ii' apostols et Jesuc"rist, que es cap d$els' (na&B con lo 'vii' punt
simple, que es forma als '&ii' puns en '(' o en '9', etc' ( per lo 'vii' punt simple, que no entra en
composici ab los altres puns, t$es sinificat lo 'vii' dia que Deus repos%, lo qual es forma als 'vi' dies de la
setmana' (na&B con lo 'vii' punt simple de 'A', qui es forma als 'vi' puns qui-s mesclen ab '.'#'D'
[3] ;er lo noble punt simple damunt dit, que es forma als altres puns en lo cors elementat, t$es
mataforicalment revelat que lo 6il de [V 27] Deu s$es encarnat, per tal que la "umanitat que pres sia fi et
compliment a totes creatures, et que lo 6il de Deu sia compliment a aquela "umanitat' (t per aquela
"umanitat, tota la divinal essencia es compliment a les creatures' ( per la contrarietat dels puns que son
contra lo 'vii' punt, per la qual contrarietat esdevenen en corompci et en defaliment, t$es sinificat que
totz los "omens qui son [A 171] contraris a la "umanitat que-l 6il de Deu pres, son en defaliment'
[E] (n tot loc et en tot cors elementat, lo 'vii' punt simple desi!a cors simple, avent diversitat de materia et
forma et con!uncci, sens corompci et sens contrarietat et a ensercar aquel cors se mou dia et nit et no
sessa' (t mou a aquela fi totz los altres puns que a de!Cs si, et als quals es forma' ( per as, seons
matafora, t$es revelada la unitat et la ?renitat de nostre se0nor Deus, la qual es forma simpla sens materia;
et a en si distincci de persones sens distincti de essencia, et es compliment de totz complimens, et
simplicitat et concordansa de totz acabamens'
[H] ;er lo punt simple damunt dit, natura conserva ses especies, et aduu de potencia en actu les formes'
(t per lo punt damunt dit, es conservada sanitat, et es revelada resurecci, sens la qual lo punt noble no
poria aver ni ate0ner so que desi!a' (t per lo punt, te son revelatz los elemens simples et lurs esperes et
lurs operacions, et los elemens compostz, los quals son en los puns que li son de!Cs' (t per el t$es
sinificada sanitat et malautia' (t moltes d$altres coses que serien lones a recomptar te son
mataforicalment revelades per lo noble punt damunt dit' 5n, si tu est amador de siencia, sapies aver d$el
cone&ensa'
[7] ,os raus, et los trianles, et les condicions de l$arbre te revelen con 'ia' vertut s$a!usta ab altra, et 'i'
visci ab altre, et con les vertutz e-ls viscis son contraris' (t per los e&emplis que te-n son donatz en est
libre, potz aver cone&ensa de la sciencia [A 171v] de t"eoloia, et de dret, et de natures, et de mediscina'
#or ena&B con lo 'vii' punt es compliment de sanitat, ena&B lo mesclament dels raus et de les flors de
l$arbre, et lurs condicions, son demostraci mataforicalment de les sciencies damunt dites'
(na&B con l$arbre careat de fru0tz te sinifica mataforice que de!es fer bones obres, et l$ausel volant per
l$aer te sinifica la crou de Jesuc"rist, et lo mesel [D 21v] et l$ase te sinifica que per a0tant con tu no
volries esser mesel ni ase, tu no consentes a peccat per amor de Deu, qui-t pora fer mesel o ase, ena&B
la seona branca de l$arbre mataforice sinifica la primera branca' #or per los e&emplis que avem donatz
de la seona branca son revelatz los secretz de la primera, et per as, la final entenci d$esta art es que
l$enteniment, [V 27v] per 'i' comensament se sapia e&alsar a entendre altre comensament artificialment,
cor en altra manera [contraria] a aquesta, l$enteniment no auria art a cone&er 'i' comensament per altre'
[1] ,o firmament se mou enir de la terra, et "ome es lo melor cors elementat per so cor la operaci dels
elemens "i es pus nobla' ( per as per matafora t$es revelat con lo 'vii' punt a!ent noble, en les estremitatz
del cors, mou los puns als quals es forma' (t en lo cor el s$afina et s$asubtila a0tant con pot, con sia
simple'
[A] ;er lo 'vii' punt t$es demostrat et sinificat 'i' dia de la setmana de!unar et men!ar et beure poc, per tal
que lo 'vii' punt pusca endressar et "ordenar a si 172r] los altres puns, que per superfluitat de viandes se
son desordenatz a esser materia, con lo 'vii' punt sia lur forma' ( as mete& se see& de trempansa, la
qual te cov2 aver si ames sanitat ni si vols que-l 'vii' punt simple sia forma als altres puns'
[1D] (n so que lo 3 rau de 'A'.'#'D' es mout de potencia en actu et de actu en potencia en la "umana
especia tan solament, e per as t$es mataforisse revelat lo ma!or atrempament esser en cors "um% que en
altre cors, tenent lo 3 rau actual los altres quartz raus en potencia proporcionalment, et esser forma als
altres raus actuals, los quals, lo quart fa a si semblans' ( per esta matafora de senblant operaci natural,
t$es revelat lo secret divinal que es en la sancta ?renitat de nostre se0nor Deus' #or, ena&B con cascuna
creatura naturalment s$esforsa a fer senblant de si mete&a a0tant con pot, ena&B en la divina essencia
cov2 que a!a diverses operacions, et que i sia que fassa senblant a si mete&, en infinida vertut, et poder,
saviea, amor et essencia' (t si as no era ena&B, creatura et sa operaci et son apetit se concordaria ab
esser et ab ma!oritat et ab perfecci, e Deu se concordaria ab menor et ab imperfecti et ab privaci; et
as es impossibol et contra lo quadranle e les condicions de l$arbre, per la qual impossibilitat t$es revelat
lo secret de la (ncarnaci del 6il de Deu, que s$encarn% per fer creatura qua& senblant a si mete&, so es,
la "umanitat que pres, la qual es a sa senblansa, en quant es melor, et pus poderosa, et pus savia, et pus
ama[A 172v]ble, et a mes de vertut et de !usticia que totes les altres creatures'
[11] ;er lo mesclament et la con!uncci de la materia sub!eta a la 'A'.'#'D' en
'('6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@', mataforice t$es revelada la prima ordinal materia que es potencia, et
sob!et, et materia universal et comuna a les particulars especials materies de 'A'.'#'D', les quals
particulars especials materies te son revelades mataforisce per les particulars especials materies de '('[V
21]6'7'8'9',':'*'5';'<'='>'?'V'@'; les quals 'iiii' materies damunt dites son enerals, universals,
comunes, et potencia a la materia sob!eta a les formes de los individuus de les especies naturals, los
quals individuus son sensuals per so que mataforice sinifiquen la primera materia [D 22] et ses partz que
son sob!etes a les formes elementals, et sensuals entalliibles, d$on son enenratz los individuus sensuals
et a les quals tornen per corompci, seons que t$es sinificat en les condicions de l$arbre et en lo
mesclament dels raus et dels trianles, et en les formes potencials de 'A'.'#'D'' #or en 'A' escalfa la
materia de la 'D', adoncs es la 'D' en potencia en sa materia, et de converso; et as mete& se see& de
'.'#', et de '.'A', et de 'A'#', et de '#'D', et de 'D'.'' (t per as t$es revelat que les materies en les quals
les letres damunt dites estan potencialment, son particulars' (t per as sonFte revelatz los elemens, et
ensems t$es revelada la ordinal materia sob!eta a les particulars materies en les quals potencialment [A
174] et actualment estan 'A'.'#'D'
[12] (n la primavera, en so que veus florir et brotar et fular los arbres, et cor los profita podar et cavar, t$es
mataforice revelat que-t de!es sanar et ba0nar sovin, et que de!es poc men!ar et beure, per tal que-l
trespassament de la 'ia' materia en l$autra de 'A'.'#'D', et lur mesclament no sia enpat&at' (t que los locs
sien aparelatz estrumens al trespassament et mesclament, per tal que sia ordenat fru0t per tot l$a0n a
esser conservada sanitat, lo qual fru0t t$es sinificat mataforice en los fru0tz dels arbres et de les semens'
5n con as sia ena&B, doncs per la disposici et l$ordenament divinal et natural, t$es mataforice revelat con
dees en la quaresma de!unar et poc men!ar, et con la quaresma es en lo pus covinent temps de l$a0n,
salvant enper la contrarietat de les viandes a sanitat'
[14] #on veus que l$ome o-l cava0l, per sobrecorre, son tost "u!atz, et lo maestre qui-s cu0ta massa no fa
la obra tan be con faria si la faia a espau, t$es revelat mataforice so per que natura no pot sostentar lona
vida en l$ome que massa menua, et massa beu, et massa !au ab fembra, et a&B de les altres coses, per
les quals, natura s$a trob a cu0tar en operasions, per lo qual sobrecu0tament natura no a tan noble
ordenament ni tan lona operaci com auria si l$ome avia atrempament en ses obres'
[13] >i tu est malaute et as apetit de men!ar o de beure alcuna cosa qui sia de complecci de '(' o de '>',
e t$es profitable si o menues o beus, adoncs natura mataforicalment demana per l$[A 174v] apetit natural'
(t si la cosa damunt dita t$es noable, adoncs natura sinifica per l$apetit natural, que a perduda la ver[V
21v]tut et la operaci per que aquela cosa desi!ada li fora profitable' ( as mete& se-n see& per tactus et
per sentiment, si de so que desies fas enuens ni enpastres, los quals poses als locs per qui sostens
passi, sintent dolor o alcuna altra malautia'
[1E] (n '(' lo 3 se departe& en 'vii' puns, et lo 4 en 'vii', et lo 2 en 'vi', et lo 'i' en 'iiii' (t per as es la '('
departida en '&&iiii' puns, per los quals te son sinificades les '&&iiii' "ores del dia et de la nit, a sinificar
que cada punt a sa "ora sabuda, seons son apetit natural' (t as mete& se see& de '9'5'>' (t seons
les letres damunt dites, potz entendre de les letres qui-ls son de!Cs, so es a ssaber)
'6'7'8',':'*';'<'='?'V'@' ( la divisi dels puns damunt ditz potz entendre seons les operacions dels
elemens et seons los trianles' ( so per que lo 'vii' punt de 'A' es ma!or que lo 'vii' punt de la '.' en '('
es cor lo 'vii' de '.' es en potencia a esser en 3 en '9' o en altra especia, et lo 'vii' de 'A' es en actu' (
lo 'vii' de 'A' et de '.' et lo 'vi' de '#' et lo quart de 'D' son enteses en esta devisi puns simples, dels
quals es en actu [D 22v] operatiu tan solament lo 'vii' de 'A', et los altres son en potencia' (t per as t$es
revelada la ordinal materia, en quant es potencia a eneraci et corrompci con los puns qui son en
potencia esdevenen en actu'
[1H] (n '(' es 'A' [A 173] so que reeb lo 4 rau et so que dona lo 2' (t la 'A' no es diversificada en si
mete&a en la diversificaci de la operaci del 4 et del 2, cor si o era, seirFs$ia que fossen en '( 'iiii' 'A',
la 'ia' del 3, e l$autra del 4, et l$autra del 2, et l$autra del 1, et as es impossibol, et contra cors natural, et
contra les condicions del arbre' 5n, si tu as entesa esta matafora, a tu es sinificat que en Deu no es
diversa la essencia divina en lo ;are, ni en lo 6il, ni en lo >ant (sperit, !assia diversa 'ia' persona d$altra'
#or ena&B con la 'A' es per tota la '(' en lo 3, 4, 2, 1 sens diversitat de si mete&a, ena&B, et molt mils sens
tota comparaci, es la essencia divina per tot lo ;are, e-l 6il, e-l >ant (sperit, 'ia' essencia divina tan
solament, sens diversitat de si mete&a, !assia que les persones sien diverses'
[17] #on tu veus que lo foc, qui es sotz la ola, mou l$a0ua qui bo0l en la ola, sens lo moviment de la ola,
adoncs per matafora t$es sinificat que, ena&B con 'A'.'#'D' se mouen en lo cors de la ola del foc qui
crema la le0na a l$a0ua que bo0l, ena&B per so que ve al cors "um% de so que reeb ustant et odorant et
palpant se mouen 'A'.'#'D' en lo cors, sens destrucci de la materia, la qual es sob!eta a la forma a esser
cors "um%, la qual materia et forma aur% apr2s resurecti, et la qual no-s consuma per aminvament de
rosea, ni per cre&iment de ru&a no muntiplica'
[11] #on veus que la a0ua nodre& et muntiplica los vee[V 2A]tables, adoncs mataforicalment t$es
sinificat [A 173v] que per senblant manera la sanc nodre& los corses dels animals' (t ena&B con la plu0a
es enenrada per vapors i&ens de la terra, et compostes et desoltes en l$aer, e ena&B con la sanc es
enenrada per les coses de fores que entren dedins ton cors, ena&B l$a0ua de la plu0a i& de l$aer' 5n t$es
demostrat que la calor natural i& de la sanc, decorent la sanc per totes les partz del cors per tal que i
pusca passar et nudrir la calor natural, usans 'A'.'#'D' de lurs operacions'
[1A] (n so que los "omens qui son pus benificiatz de bens de natura o de vertutz son pus aparelatz a aver
vanaloria que altres "omens, t$es sinificat, seons les condicions dels trianles et del quadranle, que ni
be natural ni be de vertut no cov2 a "ome per si sens racia del Altisme' (t on "om mes de be a en si,
me0ns li cov2 lo be, per so cor es ma!or, et "ome es menor seons la ma!oritat del be' ( per as los
"omens on mils son dotatz, pus son temptatz per vanaloria, per la qual ma!or temptaci son pus
aparelatz a aver merit per "umilitat et fortitudo'
[2D] >i la 'A' podia destruir tota la materia sob!eta a la '.', la '.' no auria en que fos, et seria en privaci,
et la 'A' seria Deu, per so cor poria destruir so que no pot esser destruit sin per lo divinal poder tan
solament' 5n si tu as entesa esta matafora, per so que as ent2s potz entendre que si tu avies poder de
crear creatura, seirFs$ia que tu fosses Deu et no fosses creatura' (t sabs per qu2G ;er so [A 17E] cor
auries lo poder que no perta0n mas a Deu tan solament' 5n si tu as entesa esta matafora, per aquesta te
n$es sinificada altra, so es a ssaber, que si tu per crear creatura eres Deu, quant mes en Deu a, qui [per
enenrar infinit poder es Deu]L ( si as no era ena&B, et tu per esser creada creatura, per tu eres Deu,
seirFs$ia que ma!or cosa fos crear creatura que enenrar poder infinit; et as es impossibol, et [D 24]
contra les condicions dels trianles et del quadranle, per la qual impossibilitat et contrarietat t$es
mataforicalment demostrada ?renitat esser en Deu'
[21] >i la tua volentat se concorda ab esser, perfecci, ma!oritat, contra no esser, defaliment, menoritat, si
tu avies poder per lo qual poesses esser melor et pus noble que totes creatures, la tua volentat volria
que tu fosses melor que totes creatures, per la qual volentat et poder, tu faries tu mete& melor et pus
noble que totes creatures' 5n, si tu as ent2s, per so que as ent2s t$es revelat con lo poder e-l voler divinal
vol que 'ia' creatura sia pus nobla et melor que totes creatures, cor si no o faia, seria la tua volentat pus
concordant ab esser, perfecci, ma!oritat [V 2Av] contra no esser, defaliment, menoritat que la volentat
divinal; et as es impossibol et contra les condicions dels trianles e-l quadranle, per la qual impossibilitat
et contrarietat t$es revelada la (ncarnaci del 6il de Deu, et la nobilitat et la meloria que la natura "umana
de Jesuc"rist a sobre totes creatures' ;er la qual revelaci, mataforicalment t$es revelada la processi de
la persona del >ant (sperit qui es en la divinal natura' #or si [A 17Ev] Deu vol que per so cor la natura
"umana de #rist es unida a la persona del 6il de Deu sia melor et pus nobla que totes les altres ceatures,
quant mes vol et deu voler que, de la persona del ;are et del 6il isca 'iGa' persona que sia pus nobla et
melor que totes les altres creatures' ( si as no era ena&B, seirFs$ia que lo voler de Deu fos pus
concordant ab esser, perfecci, ma!oritat en e&alsar 'ia' creatura sobre totes altres creatures, que en
e&alsar sa natura sobre totes creatures; et as es impossibol et contra les condicions damunt dites'
De la espera de la nit
[22] >i tu fas de laut o d$altre metal, o de paper, 'ia' roda que a-l nom damunt dit, et que es estrument a
cone&er les "ores de la nit, lo qual estrument sia fet seons esta fiura, tu por%s mataforicalment
apersebre per la fiura, en qual "ora de la nit reen 'A'.'#'D' pus fortment, cor cada letra a, seons lo
moviment del firmament ma!or poder en la 'i' quadranle de la nit que en l$autre' (t si tu as cone&s, por%s
saber la ora qui-s cov2 a donar la metzina, seons que-s cov2 ab la qualitat de les letres et ab les "ores' (
si t$estudies [A 17H] o vas per lo camB, sabr%s cone&er per la espera en qual "ora est de la nit'
;er lo forat qui es en lo mi loc de la menor roda, esuarda la ?remontana, clucant la 'i' "u0l per so que
mils la pusques veer' (t per les '&&iiii' "ores sinificades en la espera esuarda lo :a!or 6rare, que es
estela decorrent entorn a la ?remontana et no moves ton cap ni tes mans ab que tens la espera' (t
seons la dressera on te caur% lo 6rare, por%s cone&er en qual ora est de la nit, ni quant a tro al dia, ab
que sapies lo cors et l$ordenament de l$estela, seons que es en la roda sinificat; so es a ssaber, que la
estela qui es apelada :a!or 6rare ne& al sol post mi!ant !u0n en la casa on es !u0n, et ponFse al matB al sol
i&ent en la casa de "u0tubri, per so cor la nit a A ores tant solament' Apr2s !u0n passa ne&er en la casa de
!u0ol, on la nit a 1D "ores, et ponFse en noembre' (t apr2s !u0[V 4D]ol passa ne&er en aost, et a&B per tot
l$autre nombre consequent destr que retorna a la [D 24v] cambra de !u0n al cap de l$a0n' (t entin que la
creu dels foratz composts en la menor roda sia estant dretament a ta fas, et tin la espera en tal manera en
bia&, que reta eual quantitat de aer a tos "uls enfre lo sercle ma!or et la roda mi!ana'
[24] (n la '9' es la '.' contra '#', et la 'D' contra 'A'; et cor '.' es en 3 et 'D' en 4, la 'A'#' se concorden
contra '.'D' (t per as a reme0 la '#' que la 'A' no la consuma tan fortment con fa en la '5' [A 17Hv] ( per
as, per matafora t$es sinificat con lo coleric dura mes que-l sanuini accidentalment per la concordansa
que es de 'A'#' contra '.'D' ( per as t$es demostrat mataforicalment que, seons que '#' abasta esser
sob!et a la operaci de la 'A', es durant l$esperit vital en cors "um%, et que 'A' no consuma tan fortment '#'
en '9' con fa en '5', con sia en '5' en 4 et en '9' en 2'
>i consideres que Deus le&a temptar tu al demoni d$alcun pecat que Deus sab que tu no faras, adoncs t$es
revelat que lo merit est% en la operaci de la potencia, so es, en son actu, cor per potencia sens actu no
fores contra la temptaci del demoni' (t per so lo teu merit se cov2 ab esser, perfecci en la acci de la
potencia' 5n si tu as entens, adoncs t$es revelat que en la temptaci dons loria a Deu' [23] #ontra
replecci mataforicalment t$es sinificat aquest secret, lo qual no es bo a ssaber al malaute per so que
no-n me0nspreu la cura per la qual lo potz sanar, seons que es sinificat per estes paraules) "ome qui
sia malaute per replecci, en lo qual sia offeat lo foc natural per sobrefluitat de viandes, fe 'vii' partz
pesans a as de so que men!ar% enfre-l dia et la nit, et altres 'vii' partz pesans a as que en aquel dia
mete& beur%' (t dieta-l 'vii' dies, tolent cada dia 'i' pes o 'ii', o mes, de so que men!ar% et de so que beur%,
et mitF"i 'iGa' polvora de simples qualitatz, que no sia medicinal, ni pu0nent, ni constrena natura' (t si lo
malaute se sent melorat, passa [A 177] al 'viii' dia, et a&B de dia en dia tro que-s senta massa afeblir' (t
enapr2s ritFli de la vianda cada dia 'i' pes o dos, tro que sia retornat en lo primer estament' ( adoncs potz
cone&er lo mi!% del trianle vermel, con s$a ab 'A'.'#'D', seons lo trianle roc, e-l vert, e-l quadranle, e
adoncs prin lo mi!% et donaFli lo pes de la vianda, qui-s cov2 ab lo mi!% seons les condicions del
quadranle, et mitFi cada dia de la polvora, la qual no sapia lo malaute so de que es feta, ni tu no est
costret, seons esta art, que la fasses mes de 'ia' cosa que de altra; et per color o per alcuna cosa fasses
esser la materia d$aquela esser innorable al malaute' ( per a0tal cura potz curar la malautia; et aquesta [V
4Dv] cura es seura et profitable et conserva sanitat' (t aquesta cura te sia pus cara que totes les altres,
per so cor mils se cov2 ab lo 'vii' punt, al qual Deus a donada se0noria sobre composta natura' ( dies
que lo pes de la polvora se cov2 a 'ia' unsa, et al pes de la vianda qui-s cov2 al mi!% damunt dit'
[2E] (n animals et en "erbes a alcunes especies on es enenrat verB, lo qual verB es apropinquament de
element molt forment prob a sa simplicitat; et per as, con participa en cors "um%, es contrari a natura et
als elemens compostz, per so cor tira a si son senblant, destruent son desenblant' ( cor la triaa mortific
lo verB, la qual triaa es feta de verB, per as t$es sinificat matafori[A 177v]calment que les "erbes
la&atives son pus prob a la simplicitat dels [D 23] elemens que les altres, et son pus lu0n de compusici, et
per as natura no los pot sostenir ni metre en la potencia veetable, et ita de si aqueles' 5n per as t$es
sinificat que verB pot esser curat ab medicines lac&atives, per so que natura it lo verB, concordant les
"erbes la&atives ab lo verB, et itant natura les "erbes lac&atives' 5n aquesta cura es feta per ordenament
del trianle vert et del quadranle, seons esperiencia de les medicines lac&atives, qui s$a!usten en lo
ventre ab les "umors males, que an en o0 composici en lo ventrel en qu2 son'
[2H] ,a pera qui a qualitat de '.'D' mataforicalment te sinifica que en lo temps d$estiu mortifics 'A' ab
'.'D', cor on pus muntipliques '.', muntipliques 'D'; et montiplicant 'D', mortifiques 'A', reebent 'A' la '.',
et reebent '.' reeb 'A'D' (t per so cor '.' reeb 'D', mortifica '.' la operaci de 'A' en la '#', on pus es
ma!or 'D'
(t as mete& t$es sinificat dels altres temps de l$a0n, cor en ivern deus mortificar 'D' ab '#'A', cor on pus
muntipliques '#' muntipliques 'A', per so cor aer es de qualitat de '#'A' (t as mete& t$es sinificat del
temps d$altumne, on deus mortificar '.' ab 'D'#', cor a0tant con 'D' es en ma!or rau, d$a0tant es
cre&ent '#', per lo qual cre&iment mortifiques '.' en si mete&a, et en la operaci que a en 'A' ( si en la
primavera vols mortificar '#', montiplica 'A'.', cor en lo montiplicament de 'A', muntipli[A 171]ca '.', et en
lo montiplicament de '.', mortifiques '#' en si mete&a, et en la operaci que a sobre 'D' 5n, con as sia
ena&B, doncs per as t$es sinificat con vivifiques les qualitatz damunt dites' (t t$es sinificat que los 'iiii'
temps de l$a0n son 'iiii' especies de simpla medicina, en les quals son los 'iiii' raus assendens et
dessendens per lo mesclament et desolviment de 'A'.'#'D' en los 'iiii' temps damunt ditz'
[27] (n lo temps d$estiu es '.' ma!or que en lo temps d$ivern, et as es per lo muntiplicament de la 'A'
(nper no-s see& que [V 41] la 'D' sia ma!or en estiu que en ivern, !assia que la 'D' sia ma!or on pus es
muntiplicada la '.', cor si o era, ma!or seria 'D' en estiu que en ivern; et as no es ver, en quant 'D' es
sotz 'A' en especia d$estiu, ena&B con es sotz especia de '(' lo 1 de 'D' al 3 de 'A' (t per as t$es
mataforicalment sinificada diversitat enfre 'ia' cura et altra, et enfre 'i' montiplicament et altre' cor
atrempadament es feta cura, assendent et devalant 'i' rau a altre, a&B con de 3 a 4, o de 4 a 2, o de 2 a 1'
Altra cura es con se fa dessendent) 'ia' 'A' qui sia en 3, a 2, o dessendent de 4 a 1' (t per as t$es
mataforicalment sinificat que ab ran 'D' potz mortificar ran 'A', et de converso' (t per as son en estiu
los coombres et les carabasses, et les altres simples medicines que an ran quantitat de 'D'#' a
mortificar 'A'.' en lo temps d$estiu' (t as mete& se see& dels altres temps et de les altres cures' 5n
aquesta cura no es tant seura con la primera, per so cor "i a ma!or contrarietat et differencia' (t per aso
a-n ma!or [A 171v] passi lo sob!et, et la concordansa se-n cov2 mils ab menoritat et privaci, per so cor
cascC element es pus contrari a l$altre en sa acci et pasci' 5n, si tu, mete, ames molt la art de
mediscina, aquestes 'iies' matafores damunt dites te sien molt aradables et remembrables'
[21] (n la ra0l de l$arbre dels raus, t$es sinificat mataforicalment, en lo tardament de 'A' [D 23v] en '#',
et de '#' en 'D', et de '.' en 'A', que al comensament de la malautia fases enans sania que vomit, et
vomit que e&arobs ni decocci' (t aso per so cor natura se-n pot a!udar pus ivassosament'
[2A] #or "ome qui beva a0ua, menuc mes que aquel que beu vi, seons cors natural, per esta matafora
t$es sinificat que a l$ome desmen!at, mare, turmentat per 'A'.' o per '.'D', fasses beure a0ua al
comensament de son men!ar, per so que "i pusques muntiplicar 'D'#'
[4D] #on la salamandra viva en lo foc, per as, mataforicalment t$es sinificat que ena&B la '#' reeb
atrempadament la 'A' respirant foc con "ome fa aer, lo qual respirament tanca al foc son entrament, a&B
con la finestra tancada, que tanca al vent son entrament en la cambra per la finestra oberta' 5n si tu
aquesta matafora entens, entendr%s la art con por%s enpat&ar en lo malaute que les unes qualitatz no
reeben massa de les altres'
[41] (na&B con en la sciencia de mediscina et encara de natures, lo 'vii' punt es dominant los altres puns,
ena&B en la sciencia de dret, !usticia "i es ensercadora, la qual te lo be comC noble sobre lo be especial, et
la qual !uia l$especial a esser sotzm2s [A 17A] al eneral, et vol que l$especial a!a pasciencia et "umilitat,
et lo eneral dominaci et perfecci, per so que en el sien conservades les especies de !usticia'
:oltz d$altres comensamens poriem recomptar seons esta art mataforical, mas cor avem a parlar dels
#omensamens de teoloia, et de dret, et de natures, cov2 que donem fi a los #omensamens de medisina,
los quals son acabatz ab a!uda et ab benedicci de nostre se0nor Deus'
Amen'

You might also like