Professional Documents
Culture Documents
Edita:
Centre d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina@pangea.org
Web: http://bardina.org,
http://chalaux.org
Fundaci Randa-Llus M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona (Catalunya).
Telfon: 93.419.47.47
E-mail: info@fundacioranda.org
Bloc: http://xirinacs.cat
Bloc Model Globlium: http://xirinacs.wordpress.com
Primera edici.
Barcelona, dilluns, 23 d'abril de 2012.
Segona edici.
Barcelona, dimarts, 11 de setembre de 2012.
Dipsit Legal: B-13729-2012
ISBN: 978-84-615-8250-1
Registre: 201231189
Alguns Drets Reservats.
Reconeixement Compartir igual. Es permet ls
comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la
distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la
que regula lobra original, tot esmentant la seva procedncia.
Obra editada emprant programari lliure.
(Ells) diuen:
Guanyars el meu pa
amb la suor del teu front!.
(Nosaltres) diem:
Paraltic, si vols,
aixeca't i camina!.
A la memria de Joan Bardina i Castar, Mestre de Mestres,
(Sant Boi del Llobregat, 1877 - Santiago de Xile, 1950).
Joan Bardina.
Joan Bardina s un empric llibertari catal
que ha inventat per a nosaltres i ha obert, a la
nostra multi millenria tan trgica, infraanimal i impotent anti-civilitzaci, horitzons
amplssims cap a una nova pedagogia, una
nova demaggia, una nova economia, una
nova ecologia, un nou ecumene... una nova
humanitat.
Ilustraci 1:
Joan Bardina
(1877-1950).
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex
Volum I..........................................................................................3
ndex de l'obra................................................................................9
Presentaci a la primera edici....................................................21
0. Prleg.......................................................................................29
0.1. Ironia (anglosax: humor)............................................29
0.2. Contra el confusionisme...................................................30
0.3. Gnere literari: assaig.......................................................33
0.4. Resum brutal....................................................................34
0.5. Democratitzaci...............................................................34
0.6. Obertura...........................................................................36
0.7. Referncies fctiques, histries i ancdotes.....................41
Primera part: El laberint...............................................................45
Captol primer: La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la.. 45
1.1. Finaly o la llibreta amagada.............................................45
1.2. La tercera via cercada per tothom....................................49
1.3. La utopia s possible........................................................52
1.4. Ms enll de blocs, ms enll de classes..........................56
1.5. Cal obrir el cap pel mig amb una destral.....................60
1.6. Cantar alt i just.................................................................66
Captol segon. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a
consumir.......................................................................................75
Diner per a tothom!.................................................................75
La faula del marci..................................................................75
2.1. Ser un dels resultats del Sistema General.......................76
2.2. Crdit productiu...............................................................79
2.3. Finances consumptives....................................................85
2.4. Els rics seran ms rics......................................................89
2.5. Proverbi xins..................................................................92
Captol tercer. D'on sortiran els calers?.......................................95
Pgina 9
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex de l'obra
Pgina 17
Cal, doncs, dissenyar una proposta que respecti aquest lliure albir,
per tamb resolgui la misria humana. En aquest sentit, i salvant
les diferncies, ja hi hagueren experincies fallides en la passada
Guerra Freda com, per exemple, la del Front Popular de Salvador
Allende, a Xile entre els anys 1970 i 1973, dins l'anomenada
democrcia capitalista, confluint amb la de la Primavera de Praga
d'Alexander Dubek, a la Txecoslovquia de l'any 1968, dins
l'anomenat comunisme tirnic.
Per el coneixement de la histria de la moneda que aporta
l'Agust Chalaux afegeix un altre factor a l'estudi del nou model.
Es tracta d'aconseguir que cada intercanvi comercial deixi una
prova jurdica, que permeti l'exercici de la responsabilitat en cada
acte, ats que amb el diner annim de monedes, bitllets i altres
suports, vigent aproximadament des del -2300 a l'sia Sudoccidental, hom pot comprar mercaderies legals, per tamb pot
comprar impunement qualsevol persona que es deixi vendre.
Amb l'adveniment de la telemtica 1, la proposta d'un sistema
transparent d'intercanvi i d'una economia mesurable i cientfica
torna a ser possible. Per hi ha el risc que aquest nou sistema
degeneri en una tirania totalitria a l'estil de l'obra 1984 de
George Orwell (Eric Arthur Blair) o d'Un mn feli d'Aldous
Huxley. Per aix, en l'elaboraci d'aquest model es realitzen una
srie de propostes complementries necessries.
Hi ha persones que afirmen que hi ha gent interessada en establir
precisament aquesta tirania telemtica, tot abolint el diner
annim. No sabem si tal intencionalitat hi s, per el risc s clar
que s'hi podria arribar automticament. Tant si s certa aquesta
1 Telemtica: el procs de dades a distncia suportat per Internet, SWIFT i
altres xarxes. Vegeu el glossari al volum II, pgina 874.
Pgina 23
Pgina 27
Captol 0. Prleg
0. PRLEG.
0.1. IRONIA (ANGLOSAX: HUMOR).
A cada pas endavant que ha fet la humanitat en l'ampliaci dels
seus coneixements i de les seves possibilitats li ha correspost un
augment de noves ignorncies i de nous interrogants. Cada cim
conquerit ha obert un horitz ms ampli de nits fosques i
continents inexplorats. El savi sap que sap poc i que all que sap
s essencialment provisional. Pot ser invalidat a propsit de la
ms petita descoberta. Li cal superar l'nsia de la veritat
definitiva, la glria de la frmula irrefutable, la seguretat del
dogma infallible.
Demanem al lector de compartir amb nosaltres l'escepticisme
somrient del cientfic, dedicat fins ara a l'estudi exclusiu del
cosmos material, sabedor del fet que totes les seves teories o
hiptesis de treball i cada una de les parts d'aquestes teories o
hiptesis sn refutables, mentre no s'arriba al moment d'una
experimentaci positiva que sigui exacta i que en resulti efica. El
cientfic es passa tota la vida escoltant interessadssim les
objeccions a les seves hiptesis de treball que li han anat fent
totes les persones consultades, des de les ms analfabetes fins a
les ms cultes, des de les ms humils, malgrat llur saber, fins a les
ms cregudes, malgrat llur ignorncia. Ell estudia una a una les
objeccions, busca les proves documentries i les sotmet, si pot, a
una experimentaci adequada.
Quan en el terreny de la desitjada cincia de l'home, alg se
sotmet a aquesta disciplina de modstia cientfica durant anys i
Pgina 29
Captol 0. Prleg
justcia mesquina;
censura antinatural imposada;
autocensura esquizofrnica;
consumisme;
pa i circ, panem et circenses, (utilitari i futbol);
enrevessades complicitats de la vctima amb el botx;
nacionalisme exacerbat i patrioter, fantic, idoltric;
etc.
L'anticonfusionisme noms s popular en tant s capa
d'entusiasmar el poble per tal que ell mateix s'exigeixi el gran
esfor prometeic: si vull, em poso a caminar. Aquesta s la
nostra finalitat perqu estimem l'home i creiem en ell.
Som antipopulistes i volem despertar lentusiasme del poble per
realitzar, en la vida concreta de cada dia, les seves llibertats
prctiques a travs de:
la destrucci radical del poder de l'home sobre lhome;
la dignificaci del comandament social efica, legtim i
necessari;
l'exigncia del monopoli de la fora armada al servei exclusiu
de la comunitat poltica;
un Estat fort, efica i breu amb Cap d'Estat nic i responsable;
un Legislatiu elegit per ciutadans electors lliures i de nacions
lliures confederades que parlamentin amb el Cap de l'Estat;
una Justcia positiva, radicalment independent de lEstat i de
qualsevol grup de pressi, corrupci, opressi, repressi o
terrorisme;
un lliure mercat clar i una lliure societat transparent;
unes professions utilitries lucratives;
unes vocacions, activitats, professions, collectivitats i
institucions anomenades liberals que, des de fa milers d'anys,
Pgina 31
Captol 0. Prleg
1. Una prudncia gran i una ironia somrient respecte tot all que
aqu es dir, sense oblidar, per, que aquestes mateixes
actituds tamb sn aconsellables per a qualsevol de les
exposicions d'altri no contingudes en aquest llibre.
2. Una redacci i conseqent lectura el menys equvoca possible,
puix totes les equivocacions, de bona o mala fe, neixen
d'equvocs (una mateixa paraula que t ms dun sentit
diferent).
3. Una comprensi de les distincions, analticament necessries,
entre els diferents sabers desclosos, elaborats i acumulats
lentament per l'home, ms precisa que la que es t
habitualment en el clima actual de confusionisme prefabricat
deliberadament.
0.5. DEMOCRATITZACI.
Aquest assaig-resum assumeix un altre repte que li afegeix un
nou suplement de dificultats. Vol mantenir-se en recerca constant
duna mxima i ptima democratitzaci dels estudis fets.
Pgina 34
Captol 0. Prleg
Pgina 35
0.6. OBERTURA.
A curt termini, s ms rendible viure del present conservador, que
treballar per un futur renovat. Els doctors i llicenciats distingits,
els homes que dominen les millors tcniques adquirides, estan
tots collocadets i participen de la generositat del sistema establert
en el pressupost nacional o supranacional de Comunitats
Europees, UNESCOS, ONUS, etc.
Els pioners que amb ganivet i destral obren camins nous i
cerquen rutes millors, no tenen gaireb mai pressupost si llur
recerca no va directament encaminada a engreixar una o altra
determinadssima butxaca individual o de petit grup. La
investigaci que es planteja una societat alternativa global, noms
es fa en el desert de la gana, de la set, de la misria.
A aquesta mena de feines, s'hi dediquen persones que no han
pogut fer la carrera que volien, que no tenen biblioteca adequada,
que no disposen de diners per viatjar, per publicar, per fer-se
sentir, que no van guarnits de prou ttols ni de prou academicisme
per sser escoltats en els cercles dels savis oficials.
Som conscients de la limitaci de la nostra prpia formaci i
informaci. Per aix, estem oberts a amics i enemics, a la
collaboraci i a la crtica, a la crtica constructiva i a la
destructiva. Som gent de bona fe i volem presentar solucions
prctiques a les dificultats socials concretes de la societat
contempornia. No estem suficientment preparats tcnicament per
a les ambicioses tasques estratgiques que volem proposar a cada
poble per tal que ell mateix, espontniament i expansiva, es vagi
construint el futur que desitja a partir de les tristes situacions
actuals.
Pgina 36
Captol 0. Prleg
Ilustraci 5: L'Agust
Chalaux entrant a l'antic
edifici d'Almogvers 43.
Anirem descobrint totes les violncies en acte quotidi dintre de
les societats contempornies: violncies institucionals, violncies
soterrades, deslleialtats ms o menys visibles, violncies brutals,
violncies subtils. En cada cas farem diagnstic i apuntarem
remeis que, des de la nostra reflexi, veiem possibles ara i aqu.
La soluci adequada no pot venir d'una sola persona, ni d'un sol
4 Nota dels editors: La seu del Centre d'Estudis Joan Bardina on es va
redactar aquest document estava situada a l'edifici de l'antiga i
desapareguda fbrica del germans Chalaux del carrer Almogvers 43 de
Barcelona. Fou construda l'any 1893, estava en procs d'expropiaci i va
ser enderrocada l'any 1990, abans dels Jocs Olmpics de Barcelona de l'any
1992. Actualment s una part del Parc de l'Estaci del Nord.
Pgina 38
Captol 0. Prleg
Pgina 39
Pgina 40
Captol 0. Prleg
Pgina 42
CAPTOL
PRIMER:
LA
CAL EXPANDIR-LA.
SOLUCI EXISTEIX!
AMAGADA,
Pgina 48
17 Vegeu el captol sis a la pgina 281, i el captol set al volum II, pgina
451.
18 De la quarta part de l'obra que no va ser redactada per l'autor.
19 Volum II, pgina 451.
Pgina 54
ms no, s ben cert des d'aquell lluny any 20000 abans de J.C.,
abans no. I volem demostrar que s possible que desprs d'ara
tampoc.
El mn actual es divideix ara 22 en dues parts, en dos blocs
antagnics. s aquest el gran tema del nostre temps que polaritza
tota altra activitat humana. Les forces posades en joc per cada
bndol sn immenses. Poden destruir la terra diverses vegades!
En cada bloc hi ha un conjunt destats regits per plutarquies.
Plut-arquia vol dir comandament de l'Estat pel diner. s un
comandament deslleial, antidemocrtic, subterrani. El du del
diner Plutos, en grec, tenia dues cares, segons Plat, una
amb mirada clara: clarivident, somrient i benvolent, diner
autoresponsabilitzador i personal; i una altra sense ulls i amb
crispaci malvolent, diner cec i annim. El diner de les
plutarquies des de fa ms de 4000 anys s malvolent i
irresponsable, cec i annim.
En lactual partici del mn en dos blocs, el bloc occidental s
format d'uns estats dirigits per unes plutarquies falsament lliure
canvistes que refusen linstrument indispensable, el diner
clarivident i benvolent, per a un mnim intent cientfic i racional
de mercat i societat. Per el bloc oriental tamb s format duns
estats dirigits per unes plutarquies partidries de planificacions
lgiques i tamb refusen, ara que s possible mercs a la
informtica, aquest mateix instrument, mitj necessari sine qua
non, per a la mnima llibertat concreta.
22 Nota dels editors: L'any 1982 encara hi havia dos blocs d'estats enfrontats,
occidental i oriental, encapalats respectivament pels Estats Units
d'Amrica (EUA) i la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS),
que, durant l'anomenada Guerra Freda, amenaaren d'anihilar-se. Aquest
enfrontament comen desprs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i
fin amb l'autodissoluci de la Uni Sovitica l'any 1991.
Pgina 57
Pgina 58
Pgina 59
una destral.
El pensador i novellista William Burroughs en una revista
alternativa de tercer ordre de la qual noms sedit un nmero,
escrivia en un article titulat Revoluci electrnica unes idees que
citem de memria:
Les malalties vriques sn produdes en introduir-se virus en el
cos hum. Els virus sn porcions cromosmiques. Els
cromosomes sn seqncies informatives. La informaci que
introdueix un virus en el nostre cos s diferent de la que tenen els
nostres cromosomes i fan servir per a l'edificaci i funcionament
del nostre cos. La infecci vrica provoca, doncs, un caos d'ordres
i contraordres que fa emmalaltir el cos.
Burroughs diu, a continuaci, que la nostra vida mental tamb
funciona per una mena d'espcies informatives que estructuren el
nostre cervell. Si podem introduir en el cervell seqncies
informatives diferents, la persona canviar d'actitud i de voluntat
sense cap coacci fsica externa.
Ell, molt diablicament, gravava en una cinta magntica un
discurs electoral de Nixon, i en una altra, tota mena de sorolls
estranys gemecs, vmits, raneres d'agonia, pets, etc. captats
dels malalts dun hospital. Aleshores intercalava els sorolls
estranys en els moments ms culminants del discurs de Nixon, la
qual cosa deixava en ridcul tota la perorata. I a continuaci se
n'anava a passejar per Broadway amb el magnetfon a mitja veu
en els moments de mxima circulaci. La semiatenci,
entretallada, dels transents els feia vulnerables a aquell missatge
estrambtic. El resultat, no votaren Nixon.
El canvi de cap porta a canvi de vida. Ac no volem abusar de la
llibertat del ciutad amb aquestes tcniques mentals abusives.
Pgina 63
Pgina 64
Pgina 65
Pgina 69
Pgina 72
puguin invertir:
a) De cara a un constant augment de la producci de qualitat
i amb el respecte degut a les exigncies ecolgiques
(economia ecolgica).
b) Sense altre lmit que l'existncia real, en el mercat de bns
de producci i tecnologia, dels instruments, maquinria,
etc., cada dia ms revolucionaris en vista a una
progressiva automatitzaci.
El 1945, a la fi de la guerra contra el Jap, Mac Arthur impos als
japonesos unes condicions draconianes que condemnaven
prcticament la poblaci a l'atur fors i a la fam, per manca del
temps necessari per la reconversi de les indstries blliques a
indstries de pau, i per la impossibilitat de crear immediatament
llocs de treball per als desmilitaritzats. Segons les nostres
referncies, davant d'aquesta situaci es van reunir els dos
samurais que de fet dominaven la major concentraci de
negocis bancaris del pas. El banquer majoritari tingu el gest
patritic d'associar l'immediat banquer seguidor i competidor
seu a l'esfor que volia posar en marxa. El banquer minoritari
tamb va tenir el patriotisme de no malfiar-se, en principi, del
seu poders contrincant de sempre.
Tots dos estudiaren la situaci creada i arribaren a una soluci
que no disminua, ans augmentaria, el volum dels seus negocis, i
resoldria lamenaa de fallida nacional. Tenia linconvenient que
posaria en evidncia el mecanisme confusionari, confusi de
crdits nacionals amb prstecs bancaris, que des de temps antics
(5000 a 6000 anys) i fins aleshores, havia estat el Guanya-pa
secret de banquers com ho segu essent i, ho s encara, de tots els
altres banquers del mn. Calia mantenir la prctica corrent dels
banquers: fer negocis a curtssim termini, al dia, a lhora. El
banquer corrent noms mira de fer prstecs que li rendeixin de
Pgina 80
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Pgina 84
Pgina 86
8.4)35!
a) Finances vitals i culturals per a tots aquells que necessiten
protecci social segons llurs necessitats vitals i culturals.
Marginats de tota classe, i per la ra que sigui, en
qualsevol grau, des de qualsevol temps i durant tot
el temps que calgui per a llur cabal integraci
social.
Nadons, nens, adolescents, mares de famlia,
gestants, etc.
Famlies i persones sense habitatge decent.
Malalts, accidentats, invlids, incapacitats, en el
grau que sigui, a partir de la declaraci mdica de
llur estat i durant tot el temps medicalment i
educacionalment necessari.
Gent sense feina o sense professi tecnolgicament
actualitzada.
Professionals utilitaris en lluita civilitzada (vaga
lock-out dempresa), contra llurs empresaris.
Jubilats, en general, gent d'edat sense recursos pels
motius que sigui i fins a l'ltim moment.
Famlies en les quals s'ha produt alguna defunci.
Vctimes de catstrofes.
etc.
b) Finances liberals per als professionals i per a les
institucions liberals, de vocaci, sempre proclamada
altruista i desinteressada en favor del propi poble i en
favor de tots els pobles de la terra, segons llurs mrits
socials.
Metges i sanitaris.
Mestres.
35 Vegeu 8.5 al volum II, pgina 629, i 8.4 al volum II, pgina 596.
Pgina 88
Sindicalistes.
Poltics.
Religiosos.
Empleats, administratius a tots els nivells.
Militars, bombers, policies,
Transports pblics.
etc.
En el pargraf 3.2 parlarem dels pobres 36. Ac deixem que els rics
es facin ms rics. Aturem-nos, i no ens deixem endur per la cursa
folla individual o collectiva per atrapar la loteria de la riquesa
escassa.
En la dedicatria d'aquest llibre diem Paraltic, si vols, aixecat
i camina. Aquesta frase no va noms dedicada al pobre. Va
dedicada al ric. I va dedicada a la societat conjunta. Ara tenim
una societat paraltica, el rendiment econmic de la qual s nfim.
Veurem en el captol 4 que des que existeix l'home sobre la terra
ha acabat potencialment l'era de la fam en el mn 37. Per qu,
doncs, des de fa ms de quatre mil anys, patim aquesta realitat
de la riquesa escassa?
Potencialment vivim en l'era de l'abundncia. Les misries del
nostre mn neden en un mar subjacent d'abundncia que encara
no acabem de saber aprofitar i que, sovint, destrum per causa de
la nostra inpcia.
Primerament cal dir, contra prejudicis molt arrelats, que perqu
augmenti la producci necessria per esborrar la fam, la misria,
cal permetre que es faci ms i ms ric, aquell que produeix bns
utilitaris, aix s, objectes materials, plantes i animals, i serveis
necessaris per a la vida material de lhome sobre la terra. Com el
comer, la banca, el transport. En canvi, cal que els vocacionals
que treballen, no sobre les coses utilitries, sin sobre lhome
esperit vivent i lliure, s a dir, els professionals liberals (metges,
mestres, sacerdots, poltics, artistes, etc.) cessin en lescandals
afany d'enriquir-se a costa dels homes. Llur feina, en el fons
altruista i desinteressada, cal que sigui pagada per la comunitat.
Ells no podran fer negocis. Per els negociants no podran fer
36 Pgina 102.
37 Pgina 202.
Pgina 90
poltica, fer medicina, fer sacerdoci, etc. Aix ho volia Plat. I aix
ho temia el banquer Finaly. Recordem la conclusi de la llibreta
amagada: de diner ja en tenim prou i la moneda irracional
permet el joc (brut) de la plutarquia mundial.
Demanem al valent lector d'aquestes ratlles que entengui que, el
gran mal no rau en que el ric sigui ms ric, sin en que el ms ric
mani sobre tot el mn, en comptes de manar el representant triat
pel poble. De com evitar la plutarquia, en parlarem ms endavant
(captol 6)38.
Per el ric podr ser ms ric. La manca de poder de compra actual
fa que molts empresaris no puguin vendre o hagin de malvendre
llur producci. Mentre hi hagi productes socialment tils, en el
Sistema General caldr que hi hagi diners per a adquirir-los. La
manca de crdits en bones condicions ofega l'economia de moltes
empreses actuals. Ja hem vist (2.2) 39 que hi haur possibilitat de
prstecs bancaris, i de crdits comunitaris per a tothom que
vulgui invertir racionalment en producci. Seran promoguts el
treball, l'estalvi, l'empresa i l'invent, els quatre factors de
producci40. Cal establir, no preus mxims, sin preus mnims de
venda, per protegir els agricultors, els ramaders, els pescadors, els
fabricants, els transportistes, els comerciants. Veurem,
meravellats, com els impostos es van reduint fins a desaparixer
(captol 8),41 aix com la crrega sobre lempresari o el treballador
dels costos de la seguretat social. La constituci 42 comptableinformtica racional alliberar les empreses de gestions,
assessories fiscals, etc. Ladministraci de lEstat en la forma
burocrtica actual desapareixer.
38
39
40
41
42
Pgina 281.
Pgina 79.
Vegeu taula al Volum II, pgina 598.
Volum II, pgina 615.
Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat un interrogant en aquest text.
Pgina 91
emet
el
segent
axioma,
Quan en un pas
s ms difcil vendre que produir
i ms difcil cobrar que vendre
aquest pas camina cap a la seva mort.
43 Pgina 102.
Pgina 92
purament
persones.
Aquest s un mecanisme, conegut fa molt de temps, i que practica
assduament la genteta enfilada al poder, cada vegada que una
prosperitat econmica, massa prolongada segons ells, dna
coratge al poble per a rebellar-se, amb un mnim d'intelligncia i
de mitjans prctics i superant la ingenutat prpia, contra
l'immobilisme legalista, oposat a les nsies nacionals i naturals de
millora social.
Una vegada ben aposentada la crisi, els distingits savis de torn
al servei incondicional del poder, expliquen amb sofisme, que en
diuen arguments, que es tracta d'un fenomen natural, com els
terratrmols i les inundacions. Recordem la sequera de les vaques
primes de Josep d'Egipte.
Els savis diuen que s impossible destablir uns subsidis d'atur
fors i jubilaci per a tothom, sense estudis previs molt llargs, i
el dificilssim establiment previ de nous impostos, sota forma de
crregues empresarials a favor duns enormes organismes
burocrtics especialitzats. I afegeixen que aquest nou impost
sobre la producci encara augmentaria la crisi inflacionista dels
preus, avui dia tan intelligentment concomitant, per complot
perfecte, amb qualsevol crisi de mercat. El mateix argument
permet de congelar els sous dels ms mal pagats, amb
l'aplaudiment unnime de les persones de seny.
Pgina 96
Cal recordar alt i just que tot illegtim poder sobre les
persones sorgeix, sempre i en tot lloc, de lescassedat de
recursos i que el millor sistema per a provocar escassetats
subterrnies, deslleials i artificioses de recursos i crisis
antieconmiques consegents s el diner annim i, per tant,
indocumentable i indocumentat, forosament antianaltic i
antiestadstic, omnicorromput i omnicorruptor que ara frum.
3.1.2. Suposem un pas en el qual el salari mnim
interprofessional legislat s lequivalent a 1.000 pessetes44 diries,
un cens de 3.000.000 d'aturats i persones de ms de 60 anys que
no cobren jubilaci o la cobren inferior a les 1.000 pessetes
diries, i un producte nacional brut de quinze bilions de pessetes
anuals, segons comptabilitat oficial.
Per una llei s'escau el salari mnim de 1.000 pessetes diries a un
salari social financer d'atur fors i jubilaci.
1.000 pts/d x 365 d/any = 365.000 pts/any (aturat o jubilat)
1.000 pts/d x 3.000.000 aturats i jubilats = 3.000.000.000 pts/d
3.000 Mpts/d x 365 d/any = 1.095.000 Mpts/any
1.095.000 Mpts/any / 15.000.000 Mpts/any (PNB) = 7,3 %.
Parem esment en dos fets:
1r. Leconomia real s molt ms gran que leconomia oficial;
per l'aportaci no comptabilitzada de l'economia
44 La pesseta s una paraula d'origen catal que ve de pea, nom amb que
es coneixien algunes peces de plata al segle XV. Fou moneda de curs legal
a l'Estat espanyol i tamb a Andorra, aqu juntament amb el franc francs,
fins la seva desaparici l'1 de mar del 2002, quan va ser substituda per
l'euro, al canvi de 166,386 pessetes per un euro. Font: Wikipdia.
Pgina 97
submergida.
2n. L'augment del poder de compra de les classes ms pobres i
marginades del pas dinamitaria tota l'economia, en la
proporci en que servir per a compres de consum; si la
totalitat dels salaris socials financers s dedicada al consum
aix suposa un increment anual de productivitat bruta pel valor
equivalent al 7,3 %. Cal doncs evitar de fer agafar por per
l'esdevenidor als beneficiaris, por que porta a l'estalvi i, doncs,
a la privatitzaci dels Salaris Socials Financers, en mans dels
banquers de mentalitat antieconmica.
D'aquests dos fets es dedueix que aquest augment de cost s
perfectament digerible per l'economia nacional.
3.1.3. Cal doncs inventar els recursos monetaris-financers
necessaris avalats per la utilitat previsible que se'n derivar a base
de diner manllevat al tresor pel banc central de l'Estat.
El pagament diari, per a evitar que els banquers malversin, es far
en compte corrent o llibreta d'estalvi a cada interessat per mitj de
les Caixes d'Estalvis del pas, cada interessat, pot escollir la Caixa
que ms li convingui, on obrir compte corrent o llibreta, si
encara no en t.
La confederaci de Caixes, a travs de la xarxa de tele-electrnica
centralitzar diriament les inscripcions i en demanar el muntant
al Banc central de l'Estat.
La llei tindr una duraci experimental de dos anys a fi de
constatar-ne prcticament els resultats en la comptabilitat general
del pas. Aix s prudncia.
L'xit s gaireb segur si es troba un mecanisme, a travs de la
Confederaci de les Caixes d'Estalvi, perqu un eventual estalvi,
Pgina 98
Pgina 99
Pgina 101
Sigui dit de passada, a Barcelona, pels anys deu d'aquest segle 45,
encara era ben possible un sopar de duro, amb men de cinc plats
ben cuinats i abundants, amb vins de qualitat, xampany de la
vdua (Veuve Clicquot), caf, copa (tres licors) i puro. Una
vulgar relaci entre ingressos i despeses familiars. Un obrer
competent, en aquell temps, cobrava un mnim de 3 pts. diries.
La vida, en una pensi del Poble Nou o de Sant Andreu, amb
habitaci, esmorzar, dinar de carmanyola, sopar, rentar i cosir
roba li venia a costar una pesseta. El caf, la copa i el puro, 15
cntims. Aquest obrer podia estalviar per casar-se o, si tenia una
vocaci menys tradicional, podia imitar en Lerroux i anar a sopar
una o dues vegades al mes, al restaurant Luis de la Plaa del Rei
amb els seus burgesos.
l'economia.
En els nostres dies, els pasos de l'oest sn lliures per a produir i
comerciar, per els falta llibertat en l'emissi monetria i els
pasos de l'est procuren controlar l'emissi de moneda en funci
de la producci, per els manca la llibertat de produir i comerciar.
Aix doncs, les nostres societats sn paraltiques.
El treballador estalviador, l'empresari intrpid, l'inversor
clarivident, l'inventor creador, qualsevol persona intelligent no
tractar de viure, de crixer, d'enriquir-se sobre un cos econmic i
social paraltic, sobre un cadver que tingui els dies de la seva
corrupci comptats. Cal desfermar les forces latents del cos
social. La creativitat humana s tan gran que, si pot exercir-se en
llibertat i en responsabilitat, allunya indefinidament l'era de la
fam i instaura indefinidament l'era de l'abundncia.
Pgina 112
Pgina 113
53 Real ve del verb grec reo que vol dir fluir, evolucionar, succeir,
progressar. Derivats: riu, riba... diarrea.
54 Que els efectes influeixen sobre les causes.
Pgina 118
CAPTOL
QUART.
RESPONEN
BANQUERS.
Pgina 120
4.1.12. L'Australopitec.
Avui dia, desprs dels estudis dels Leakey, i altres investigadors
ms recents, del rift est-afric, podem dir que l'home t una
antiguitat de 5-4 milions d'anys i apareix en forma
d'Australopitec. Presenta diverses formes: primer la d'un animal
petit i fi (Australopithecus gracilis) i quasi al mateix temps, la
d'un animal desenrotllat i fort (Australopithecus robustus o b
Homo habilis). Malgrat l'escs volum del crani d'aquests
australopitecs, cal considerar sobretot la relaci volum
cerebral/pes total; en el cas de l'Australopithecus gracilis,
aquesta relaci no s gaire allunyada de la que donen els estudis
anatmics actuals sobre l'home histric. Es pot considerar ja dins
del Paleoltic inferior, perqu utilitza eines molt rudimentries de
Pgina 122
P k + A1 P k + A2 P k
> [1]
C g+ C s
(Frmula 4.6).
P k + A1 P k + A2 P k
=[1]
C g + C s+ K
(Frmula 4.7).
Pk
[1]
C g C s K
(Frmula 4.8).
Pgina 132
inexistent62.
D'altra banda, darrere l'atractiu subjectiu propi de cada canvi
elemental privat, el poble anir perdent la visi de l'economia
conjunta de tots els canvis elementals privats. La fascinaci dels
mecanismes elementals del progressiu comer al detall 63 ser la
gran pantalla de fum que amagar als ulls del poble un terrible joc
entre bastidors que explicarem a partir de 4.664.
Cada transacci o canvi elemental s equilibrat i aix, a poc a poc,
la gent oblidar que el conjunt utilitari global era una relaci desequilibrada (numerador: producci, superior al denominador:
hisenda, vegeu Frmula 4.4, pgina 126 i Frmula 4.6, pgina
127) que calia equilibrar inventant noves formes de consum
social. A partir d'ara, la gent es fixar noms en les coses petites
(canvis elementals) mentre que podr ser robada globalment.
Pgina 141
4.3.3. El matriarcat.
Cap als -40000/-35000 anys abans de Crist, l'home de Neandertal
del Paleoltic mig sembla sser substitut per l'home de CroMagnon del Paleoltic superior. D'una forma insensible, la dona
ha anat adquirint preeminncia social. Ara entrem en el llarg
perode matriarcal (de -35000/-30000 anys a -11000 anys) que, en
certs pobles molt progressius dur uns 25000 anys, per un fet
inslit i altament determinant: el descobriment i explotaci per
part de la dona de l'agricultura i la ramaderia molt primitives.
La dona, antiga recollectora de flors, fruits i arrels espontanis,
ms en contacte amb les plantes que l'home, descobreix la forma
de conrear plantes a voluntat, primer dins de la cova, per
exemple, els crixens, desprs davant de la cova, desprs a la
Pgina 142
vora del riu. D'altra banda tamb descobreix que, primer la sal i
desprs igualment l'aigua i el menjar, atrauen els animals. En pren
cura. Aprn a aparellar-los. Aix alguns animals sobretot els ms
petits i dbils, es van deixant domesticar lliurement a favor de la
mateixa tendresa que generalment la dona sent per tot vivent
dbil i desvalgut.
La proto-agricultura i la proto-ramaderia sn menys aleatries
que la caa i la pesca. La dona, quan torna l'home amb captures o
sense captura, t el rebost ben farcit. A partir d'ara la dona ja no s
noms el centre nutrici repartidor, ans acumula tamb la funci
productora per excellncia. Ella adquireix un valor social nou
(valor de canvi), ella mereix i puja en el mercat.
Comena la nova instituci del matrimoni dotal65. Els ttems
viriarcals aniran transformant-se en clans matriarcals exogmics
(aparellament fora del clan) endotnics (per dintre de la naci o
tnia matriu).
La dona esdev el centre de la vida social. L'home que es vol unir
a una dona abandonar el seu clan matern (2) i es presentar al
clan matern (1) de la dona matrimoniable (D1) que estima, amb
un dot fet primer de conserves alimentries (A) o, desprs,
d'altres bns mercants (M) que ser entregat a favor i en propietat
del clan de la noia (1). Es tracta d'una nova modalitat de canvi
mercant elemental. Una noia matrimoniable contra n
mercaderies:
1 D1
=[1] o ms tard
n A2
1 D1
=[1] (Frmula 4.16).
nM 2
era centre nutrici, no noms de cara als seus fillets, sin tamb de
cara a la seva parentela matrilineal.
Les dificultats i carncies alimentries d'aquests llocs marginals
obligaren els raptors a transformar-se en robadors de reserves i
collites. El rapte de dones i el robatori d'aliments eren dos motius
prou forts per desenvolupar vendettas inacabables, fins a
l'extermini. Tot esdevenia qesti de vida o mort. Tenir com ms
fills millor per a fer-ne guerrers, mitjanant la sistematitzaci probllica de la caa o la pesca tradicionals, tamb es convert en
qesti de vida o mort. D'aquesta necessitat peremptria per crear
una comunitat de guerrers tan nombrosa com fos possible, en
neix la poligmia: el patriarca s'atribueix el dret de vida o mort
sobre les dones raptades (ja siguin prpies o dels seus fills), i
sobre els fills si l'ajuden o el traeixen. I aix neix la famlia
(famel, en osc, vol dir esclau: d'ac es deriven els mots llatins
famulus, familia i pater familias).
En el modlic Dret Rom encara es pot llegir l'absurda i
cruelssima llei de vida i mort que t el pare sobre la mare i els
fills. En totes les organitzacions patriarcals familials aix s una
constant. El Decleg bblic tracta els fills com els esclaus i com
les bsties (Ex 20, 10). La nostra famlia actual deriva per via
directa d'aquell primer model de papa, mama i nens que ara
sembla ms dulcificat i, fins i tot, sublimat.
Aquell patriarca primitiu pren gust pel pillatge. s millor robar
que treballar. s el millenni ms obscur i destructiu de tota la
histria humana; prcticament no s possible de trobar, en els
territoris en que comen la guerra d'unifamlies patriarcals (entre
elles o contra nacions amb cultures endotniques-autopacfiques
anteriors), cap jaciment arqueolgic referent a aquestes cultures
en el precs estat en qu es trobaven durant aquest millenni. Tots
els jaciments, fins ara, sn anteriors o sn posteriors, o b sn en
Pgina 150
Pgina 153
Durant el III millenari a J.C., tenim a Palestina els guerrers i sacerdots hebreus
i els agricultors i artesans cananeus; durant el II millenari a J.C., trobem a
Anatlia els hittites (casta guerrera sacerdotal) que sotmeten les poblacions
protohittites; i a Egipte l'episodi de dominaci dels hicses (poble semita
invasor). Tamb durant aquest II millenni es produeix la divisi en castes a
l'ndia: les poblacions indoeuropees que arriben assumeixen les funcions
sacerdotals i guerreres, quedant les poblacions anteriors relegades a castes
artesanals i agricultores.
El mateix procs es repetir ms tard a Roma (I millenari a. de J. C.) amb la
divisi entre patricis (etruscos) i plebeus (pobladors anteriors).
Ja molt ms a prop de nosaltres tenim a la Baixa Edat Mitjana europea, a
conseqncia de les invasions germniques, la divisi entre germans i
gallo-romans a la Gllia; i, a conseqncia de la invasi rab, la divisi
entre rabs i mossrabs a la Pennsula Ibrica.
Pgina 154
1MA
=[1]
1MB
E
(Frmula 4.18).
72 Disponible al lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina dins l'enlla
http://bardina.org/padectin.htm.
Pgina 162
1MA
=1=?
n' u M
E
(Frmula 4.19).
Pgina 163
1 MB
=1=?
n' ' u M
E
(Frmula 4.20).
n '1 M A
n' 2 u M
=[1]
n ' '1 M B
n' ' 2 u M
(Frmula 4.21).
u M =u M
A
resulta la
permuta simple:
1 M A 1 M B n' ' M A
:
=
=1
n'
n' '
n' M B
E
Segons l'exemple:
Pgina 164
(Frmula 4.22).
2 collites de blat
=[1] (Frmula 4.23).
3collites d ' ordi
o b:
2 collites de blat 3 collites d'ordi
Aquesta frmula que compara una unitat mercant (1 M A) amb una
altra unitat mercant (1 MB) es perfecciona de seguit comparant
vries unitats mercants per les dues bandes (n'1, n''1):
n '1 M A
n' 2 u M
=[1]
n ' '1 M B
n' ' 2 u M
E
(Frmula 4.24).
u M =u M
A
resulta la permuta
(Frmula 4.25).
Exemple:
500 pomes valen 3 xais
6 melons valen 2 xais
Pgina 165
uM
uM
. Per
Pgina 168
Diner-tab.
Diner-idolatrat.
Diner-abominaci.
Diner-fornicaci.
Tot es pot vendre i es pot comprar.
Poderoso caballero es don dinero (Poders cavaller s el
senyor diner).
Diners, de tort fan veritat.
Els interessos creats.
El negoci s el negoci.
Time (life) is money (Temps (vida) s diner).
Proletariat, misria, fam. Sempre tindreu pobres entre
vosaltres. Classes socials tancades, ben separades i
mtuament hostils, en litigi permanent per petiteses
insubstancials propagandsticament elevades a categories
vitals.
Pobles regits per mals rics que donen els seus excedents als
gossos.
Pobles mantinguts en el subdesenvolupament, abocats a la
independncia no madura, abocats desprs a guerres locals
tan rendibles i tils com a camp d'experimentaci dels grans
fabricants d'armes.
n '1 M A
n'2u
=[1]
n ' '1 M B
n' ' 2 u
E
Pgina 172
n' 1 M A
=[1]
n'2u
E
n' ' 1 M B
=[1]
n ' '2 u
E
(Frmula 4.27).
resulta que es pot considerar que es tracta de dos canvis
(mercaderia a moneda) que es poden tractar per separat, a
condici que la moneda sigui controlable objectivament.
Jo canvio 500 pomes per 3 monedes-xai avui i ac, i l'altre
comerciant pot canviar 6 melons per 2 monedes-xai dem i
all. Com que la moneda-xai no existeix encara de forma
concreta, garanteixen els drets de compra els sacerdots del temple
que guarden un bast (l'origen dels comptes corrents particulars
en els bancs) amb el segell de la ciutat, el signe del mercader i
tants talls marcats com moneda-xai t pendent d'utilitzar. Si
esmera aquest diner, ja objectivat en forma de talls en el bast,
s una compra nova, els sacerdots li creuen (anullen) el tall amb
un altre tall perpendicular. El temple aix esdev banc, notariat i
registre. Els sacerdots esdevenen banquers i els escribes notaris.
A partir d'aquest moment no cal, per tancar una venda, trobar un
altre venedor que em pugui pagar amb un gnere que m'interessi
a mi i en la quantitat que compensi la meva venda. s fcil
comprendre com aquest invent mgic agilitza totes les
transaccions i permet comerciar sense la dificultat que ambdues
parts contractants estiguin en el mateix lloc al mateix temps.
Especialment simplifica el comer a grans distncies. El poder de
compra (comptabilitat) s'utilitzar ms tard i/o en un altre lloc.
Ara es canvia mercaderia per moneda abstracta. Ja no hi ha troc o
permuta.
Per tamb cal dir que des d'ara la moneda, tot i ser noms talls
Pgina 173
De
n1 M A
=[1]
n2 u
E
se segueix n1 M1 n2 u = vm MA
MA
n2
u (valor mercantil unitari)
n1
(Frmula 4.29).
Una poma val 3/500 monedes-xai o un mel val 2/6 monedesxai. O b un mel val 1/3 de moneda-xai.
Es veu immediatament que aquesta valoraci s terriblement
subjectiva, ocasional o circumstancial. Per aix ho indiquem amb
puntets. I hem suprimit la referncia de la moneda al cas concret
uM
uM
uE
n1
M = E
n2 A
E
(1)
(Frmula 4.30).
500
3
pomes o b 166,6
pomes.
Una moneda-xai val
6
2
melons o b 3 melons.
Pgina 176
Ser novament Denise Schmandt-Besserat (lloc citat, pgines 1516)75, qui interpretar els simblics trossets d'argila, modelats a
m i cuits al foc, enfilats en forma de collaret. All que era
interpretat per tothom com un guarniment, ella ho interpret com
una factura:
2 bous
2 caps de bou d'argila
15 xais
15 discs amb una creu
10 crregues d'oli 10 ovoides amb una ratlla
10 crregues de blat10 cons amb una ratlla
etc.
Ms importncia t l'aparici al
voltant del -4000, en la 1a. etapa
de l'edat del Bronze, de les boles
buides o esferes (bull)
d'argila que feien funci de sobre
o embolcall. Dintre hi havia
diferents fitxes d'argila. Cada
esfera separava una transacci
d'una
altra.
Es
construa
pressionant amb el dit gros fent
com un petit bol on es posaven Ilustraci 14: Bull amb
les fitxes, i es podia tancar i
fitxes.
segellar amb un pegat d'argila.
La majoria de les 350 esferes trobades tenen la impressi de dos
segells diferents. Sembla, doncs, que el transportista portava al
destinatari una esfera amb les fitxes de la comanda o nlit,
tancada, segellada i signada davant del temple del lloc d'origen.
L'esfera era trencada en el lloc d'arribada pel destinatari,
originalment a la vista del temple, comprovant la relaci fitxesmercaderies.
75 Pgina 162.
Pgina 177
79 Pgina 351.
Pgina 180
Pgina 181
SP
SH
(moneda
abstracta)
Pvm
1?
sm p =
(Frmula 4.35).
Els ulls astorats dels sacerdots banquers veieren
experimentalment que la producci, gaireb sempre, era superior
a la hisenda. Gaireb sempre, apareixia un plus, un factor
residual, un excedent de producci inesperat. El total poder de
venda de mercaderies produdes, (pvm) era ms gran que el total
poder de compra privat (smp):
S P Pvm
=
>1
SH
sm p
(Frmula 4.36).
Pgina 183
Sarg I, rei d'Accad81 era, de fet, un reiet d'una de tantes ciutatsimperi com poblaven la Mesopotmia. Ell volia prendre les
ciutats venes, per les muralles eren inexpugnables. La gurdia
de cada ciutat vigilava les portes de dia i les tancava al menor
indici d'atac. De nit les portes eren sempre tancades. Intent
comprar els gurdies porters amb l'atractiva mercaderia de l'or.
Per aquests gurdies no acceptaven cap entrega mercantil
d'amagat del propi temple. Si la transacci no era pagada i
revalidada, de qu li valdria? Als pocs dies Sarg podia reclamarlos l'or donat.
Per un dia, els espies de Sarg en la ciutat vena convenceren el
porter d'acceptar l'or contra factura-xec pblica a entregar pel
temple de la prpia ciutat, per al dia segent quan la ciutat ja
hauria caigut en mans de Sarg. Aquella nit, el porter tra la seva
prpia ciutat i obr les portes de la muralla a l'exrcit emboscat
del rei Sarg I d'Accad. A l'endem, Sarg no don cap facturaxec. El porter trador no fou molestat. Es feu ric de la nit al dia. El
seu exemple s'escamp per les ciutats venes. I els porters tradors
es multiplicaren com les mosques. El resultat fou doble. D'una
banda, comen a circular el diner sense fra-xec, i d'altra, van
anar caient per traci comprada, una a una, les ciutats imperi de
la Mesopotmia sota el poder de Sarg I d'Accad que, de petit
emperador, es convert en gran imperialista. La concentraci de
poder i riquesa que aquesta actuaci li ocasion li permet de
fundar la primera gran capital del primer imperialisme del mn:
Babilnia, capital del I Imperialisme babilnic del qual ell fou el
primer dinasta. Babilnia: smbol universal de totes les
corrupcions i prostitucions.
81 Els accadis pertanyen a les migracions nord-sud de semites ms antigues
que es coneixen. Sembla que els fenicis i cananeus emigraren cap al Sud
Oest, a la banda del Mediterrani, i els accadis cap al Sud Est, a la banda de
Mesopotmia poblada pels sumeris.
Pgina 184
Pgina 201
P
> 1 (Frmula 4.37).
Hp
ESQUEMA
D'ANLISI
DE
CIRCULACI
ECONMICA
EN
TRES
SISTEMES
HISTRICS.
Pgina 203
PA
PB
de producci: A, B..., x, y.
MA
Pgina 204
MB
Mx
My
: Productes venuts al
HA
HB
pvm A
pvm B
pvm x
pvm y
: preus de
smp A
smp B
...
smp x
smp y
: salaris
88 Pgina 133.
89 Pgina 203.
Pgina 205
90 Pgina 156.
91 Pgina 171.
Pgina 206
} P H
t
pt
= pvmsmp= vm
(Frmula 4.40).
vm s aquest increment de valor mercantil base del progrs
de la humanitat, computable a partir de la moneda racional, unitat
de mesura i compte abstracte. Vegeu el nmero 3 de l'esquema
adjunt.
El lector potser estar intrigat perqu parlem contnuament de
producci a seques i, en canvi, quan parlem d'hisenda insistim
sempre en afegir privada. Per explicar aix, cal veure que en
l'origen exist un b com primer, nic b existent. No existia
la propietat privada. Tot era comunitari, de la naci (pargraf 1) 92.
Desprs hem vist com naixia la propietat privada (pargraf 2)93
i com, a poc a poc, anava creixent i finalment com, prcticament,
suplantava la comunitria. (Vegeu la conclusi 9 de la crtica de
la invenci de la moneda en el captol 4)94.
Per aprofundint en la histria de l'evoluci de l'utilitarisme
hum, es va veient que existeix un moviment dialctic entre b
com i b privat que escap al gran dialctic que era Karl Marx,
com tamb se li escaparen les arrels originals d'all que ell
anomenava el misteri de l'acumulaci primitiva.
92 Pgina 119.
93 Pgina 130.
94 Pgina 170.
Pgina 207
Pgina 209
P
> 1 ) la relaci entre 1 i 2 s ms
Hp
gran que 1, o b: la producci s ms gran que la hisenda
privada.
4. Hisenda comunitria (Hk) igual a la diferncia entre 1 i 2
(P - HP).
5. Producci comunitria (Pk) igual a hisenda comunitria.
6. Producci privada (Pp) igual a Producci total (P) menys
Producci comunitria (Pk) o b igual a Hisenda privada (Hp).
3. Hiptesi de treball: (
{
P
> 1
Hp
P
=1
PH p
H p+ (
)
Hk
P p+ P k
H p+ H k
=1
(Frmula 4.41).
Exemple:
Es poden vendre mercaderies per valor de 100 unitats monetries.
S'han pagat tots els salaris privats per valor de 80 unitats
monetries. Els salaris socials sn d'un valor de 100 - 80 = 20
unitats monetries. Per consegent, de la total producci es pot
conjecturar que l'esfor privat directe s valorable en 80 i s'hi ha
afegit el misteris esfor comunitari per valor de 20.
Una pregunta que no admet espera s: Quins sn aquests factors
comunitaris de producci tan misteriosos que augmenten el valor
de la producci privada, des de dintre d'ella mateixa, sense cap
mrit per part dels productors privats? Quina s aquesta fada
meravellosa que fa ms riques les obres dels treballadors sense
cap esfor per part d'ells?
Pgina 210
beneficis que se'n derivin no siguin per a lucre particular sin que
esdevinguin salaris socials (ss) o hisenda comunitria (Hk): b
com segon.
s d'aqu d'on han de sortir les misses! I aix no s cap sopar de
duro! I d'ac eixir la soluci per finanar vocacions de llibertat i
per suprimir la pobresa, inseguretat i marginaci (salaris socials
financers: ssf)! (2.3)97. Sense tocar ni els sous dels obrers, ni els
interessos del capital, ni els beneficis de les empreses, ni les
regalies dels invents! Sense posar impostos! D'ac eixir la
soluci per acreditar les empreses productives que dinamitzin
l'economia i aix donar ms guany a tots els qui cerquen la
riquesa per la via honesta de ms i millor produir! (Salaris socials
crediticis: ssc) (2.2)98.
Potser el lector ha quedat atordit amb aquesta explosi
d'admiracions. Que no s'espanti el lector. Tal volta li caldr
rellegir les, potser, excessivament atapedes pgines anteriors. De
tota manera, aquestes conclusions, normalment triomfalistes,
seran deixades rigorosament ms endavant.
Tirem una mica endavant en la histria.
Els sacerdots-banquers veieren com s'acumulava la producci que
no es venia per manca de poder de compra, i es llanaren a
inventar diner, amb una imaginaci creadora abundant a causa de
l'acumulaci millenria de sabers cada vegada ms difcilment
popularitzables en les condicions socials de llur temps.
L'esperit creatiu dels sacerdots-banquers els feu comprendre
rpidament que perqu les coses rutllessin calia equiparar, fer
97 Pgina 85.
98 Pgina 79.
Pgina 212
99 Pgina 45.
Pgina 213
(Frmula 4.43).
(Frmula 4.45).
Pgina 215
C/C
de
caixa del
banc
H
-
S
-
D H
- -
S
-
D H
- -
S
-
D H S
- 50 -
100
invenci
100
- -
- -
- -
- -
- -
50 -
50
- -
150
150
- -
- -
40
- (de les
100 inventades)
- -
- 10
- 100 100
50
(de les
100 inventades)
50 - -
- -
10
- 100 (de les
100 inventades)
- 50 - -
Els sabaters han fet 40, els adobers han fet 50, el banc t 50 + 10,
50 de caixa i 10 d'interessos (el capital de 50 li ha rendit el 20 %
en un semestre o el 40 % anual), s'han dinamitzat el ram de
sabaters, el d'adobers i el dels seus provedors exteriors i el poble
Pgina 216
Pgina 217
Pgina 218
fam.
verset 14: Josep, mentrestant, aplegava tot el diner que hi
havia al pas d'Egipte i el de Canaan, a canvi del gra que
compraven i duia aquest diner a la casa del Fara.
Exvenci o detracci de diner feta pel Banc de l'Estat
(diner al Fara). s venda de blat feta a l'ala, a un preu
supercar per causa de la inflaci escandalosa que es
patia. Si en els comptes corrents del poble s'havien
inscrit diners a la baixa i, ara, se'ls retiraven a l'ala, aviat
es consum el diner inventat i calgu que el poble
entregus el diner contant i sonant amagat sota la rajola.
Tanmateix tota aquesta operaci, fins ac, t, potser, la
justificaci de neutralitzar la inflaci galopant.
verset 15: Quan s'hagu acabat el diner del pas d'Egipte i del
de Canaan, tot l'Egipte an a dir a Josep: Dna'ns pa. s que
hem de morir davant teu? Perqu ja no hi ha ms diners.
verset 16: Josep els digu: Ja que no hi ha ms diner, porteu el
vostre bestiar, i jo us donar pa a canvi del vostre bestiar.
verset 17: Dugueren, doncs, el bestiar a Josep, i aquest els
don pa a canvi dels cavalls, del bestiar petit i gros, i dels ases.
Aix s com, a canvi, de tot el bestiar, els procur pa aquell
any.
Ves per on, l'Estat ja s'ha apropiat de tot el bestiar:
d'Egipte tot deixant anar el pa, engruna a engruna! Amb
una pura invenci de diner!
verset 18: Quan s'acab aquell any, tornaren a trobar-lo l'any
Pgina 222
n'' u
n' U
+
P p + H p P k+ H k
(Frmula 4.45).
Pgina 231
109Pgina 211.
110Pgina 202.
Pgina 250
A) ESTAT INICIAL:
B) CRDIT:
Dibuix 5: Crdit.
Pgina 251
Pgina 252
Pt
=1
H p+ H k
Pt
<1
H p+ H k
(Frmula 5.1).
Hi ha inflaci si
(Frmula 5.2).
Pgina 255
Hi ha deflaci si
Pt
>1
H p+ H k
(Frmula 5.3).
Si la producci (preus) val 100 unitats de compte de mercat, la
hisenda privada (salaris) val 80 i, per tant, el diner inventat val
20, tindrem:
100
=1 (Frmula 5.4).
80+ 20
100+ 10
110
=
=1 (Frmula 5.5).
(80+ 10)+ 20 110
no es genera gens d'inflaci.
Per elevats que siguin els preus i els salaris en el mercat lliure, en
relaci a una etapa mercant-productiva anterior, continuen essent
d'una total solvncia i exactitud monetria per ra d'una iniciativa
i responsabilitat productiva privada i d'una concurrncia
mercantil, fecunda, de tots els productors i consumidors privats.
Cal deixar ents que, en dir productors, ens referim als
treballadors utilitaris, als capitalistes inversors, als empresaris
organitzadors i als inventors tamb utilitaris.
L'autntica especulaci tampoc no t cap importncia com a
causa de desequilibri en el mercat lliure, i no crea ni inflaci ni
deflaci monetria. Especulaci ve del llat speculare
observar, vigilar, albirar, espiar, atalaiar, fer anar els miralls, els
espills, els specula. Amb uns miralls, convenientment situats,
pots espiar all que els altres, sense miralls, no veuen. El mirall
Pgina 256
Pgina 257
Pgina 265
3. Violncia laboral.
3.1.
Pgina 266
5.3. STAGFLATION.
El desequilibri econmic monetari noms s possible en un rgim
mercantil, submergit en la irracionalitat del sistema de mesura i
compte abstracte, del concret valor de canvi elemental de totes les
mercaderies que porta, com a conseqncia inevitable, la prdua
de control d'aquest sistema per part de l'autoritat comunitria
(imperial) que el garanteix a l'interior i a l'exterior i, del qual, es
val per a antigovernar.
La Stagflation, veu anglesa resultant de stagnation,
estancament i inflation, inflaci, s l'atzucac on han anat a
parar les economies occidentals a partir dels darrers anys
seixanta. Estancament econmic absurdament lligat amb elevats
tipus d'inters, o alta inflaci absurdament lligada amb un atur
escandals. Els fenmens de la inflaci i de la deflaci
entrecreuats, la prdua del control per part de l'autoritat, dhuc la
prdua de l'agulla de navegar per part dels terics que no saben
qu passa. s el resultat final de la irracionalitat establerta.
Per cal retrocedir una mica. En els darrers anys la gran inflaci
ha estat preocupant obsessivament els governs.
No es deriva del Pla Marshall. Els capitals n'eren oficials, legals,
ben coneguts i solvents, basats en la sobreproducci exportable
dels Estats Units. Les rendes foren rpidament fetes solvents per
la nova gran producci europea i japonesa que se'n segu.
L'origen de la inflaci galopant apareguda al final dels anys
seixanta s atribuda, per uns, a la pujada de preus d'iniciativa
empresarial, enfront de les lluites sindicals que impedien la
renovaci i reestructuraci de les empreses; per altres, als efectes
de la guerra del Vietnam i, per altres, a la puja dels preus del
Pgina 267
Pgina 272
Pgina 275
Pgina 277
Realitats actuals:
1. Indefinides possibilitats productives i humanistes de la
nostra civilitzaci multimillenria, actualment encara en
fase pre-mundial, pre-planetria.
2. Manifesta incapacitat mercantil-social per a subvenir a les
necessitats fsiques i culturals, ms primries, de la gran
majoria de la humanitat contempornia.
3. Escandals desordre moral, heretat de 4500 anys d'histria
monetria suficientment documentada per permetre'ns
d'establir la correlaci entre indisciplina mtrica del mercat
i societat i indisciplina tica.
4. Negra i fantasiosa nit de dades objectives monetries
analtiques i estadstiques, inexactes, imposada en tots els
pasos del mn actual per la plutarquia o fora oculta del
diner annim, que impedeix l'estudi empiriolgic del
mercat i de la societat.
5. Sagrat i intocable tab del tema de la racionalitzaci de la
moneda i del diner.
6. Lenta i creixent comprensi popular del fet monetari i
dinerari ms enll d'ideologies, apassionaments i
propagandes imposades pels diferents imperialismes de la
terra.
La plutarquia, les religions, els cossos repressius exigeixen,
velis, nolis, una acceleraci histrica mxima segons les
possibilitats tcniques en cada moment, doncs s'alimenten, per
sobreviure, d'uns guanys cada cop ms quantiosos. I, aquests,
noms els pot donar una tcnica cada dia ms innovadora i
revolucionria.
Avui dia, la revoluci tecnolgica ha arribat a un punt tan crtic,
Pgina 278
Pgina 279
RA DE DINER.
Al llarg dels dos captols anteriors 115 hem vist com uns crims,
delictes i faltes habituals, malestructuren i disfuncionen
trgicament les antisocietats imperialistes des de fa 4500 anys
aproximadament, segons una documentaci tan abundant, que ha
arribat a inculcar un pessimisme generalitzat en l'esperit del
poble. Aquest conjunt criminal i delictiu tradicional, amb les
causes cada dia ms hipcritament amagades, provoca
alternativament crisis molt complexes d'inflaci i deflaci
monetries, crisis ccliques clssiques, com els set anys de vaques
grasses i els set anys de vaques primes de l'Egipte de Josep i com
les crisis nord-americanes que, segons R.C.O. Natthews, es
repeteixen cada set o deu anys, o crisis actuals, cada dia ms
intricades i contradictriament simultnies.
Per evitar tant els crims, com llurs conseqncies
desequilibradores de l'economia, noms cal una reforma simple i
fcil de la moneda, actualment existent, de paper escriptural, a fi
que realment serveixi per a mesura i compte abstracte de totes les
mercaderies concretes legals:
1. Mercaderies produdes (P): objectes inerts, sers vivents
utilitaris i servils, serveis utilitaris.
2. Mercaderies productores privades (Hp): treball, capitals,
empreses, invents utilitaris.
115Vegeu captol quart, pgina 119, i captol cinqu, pgina 255.
Pgina 281
Pgina 284
{
{
{{ {
{
pols des del segle XVI un prestigi molt gran davant els pobles,
malgrat els contraatacs dels espiritualistes, intellectualistes i
altres oportunistes del mateix estil. Aquest prestigi li ve
principalment dels seus resultats espectaculars en la fsica inerta
des de fa uns 200 anys (1785, mquina de vapor de Watt) i en
biofsica, des de fa uns 100 anys (1878, mor el gran fisileg
Claude Bernard).
Ac, sense pretendre sser ni totalment rigorosos ni exhaustius,
direm simplement els punts essencials sobre els quals s'estintola
la cincia i mostrarem, en els captols segents 120, que els
resultats meravellosos obtinguts, fins ara, en fsica inerta i
biofsica poden sser atesos i superats rpidament per les cincies
antropobiofsiques de tipus utilitari principal (actes, motivacions i
estratgies de societat contractualment necessitada de l'instrument
monetari).
6.2.2.
Qu s cincia:
proexperimental.
l'empirisme
lgic
Pgina 288
L'aprofitament
en l'espai lgicament objectivat
en el temps lgicament positivat
Lgic
segons magnituds comptables-estadstiques de
pervalncies ben analitzades i mesurades.
dels fenmens
indefinidament observats o observables
Empirisme
indefinidament repetits o repetibles sota certes pro-experimental
condicions definides o definibles.
s una creaci tpica
de la intelligncia
transinstintiva, transanimal
de l'home
i per tant indefinidament perfectible.
}
}
Pgina 291
Pgina 292
Pgina 293
Pgina 294
Pgina 295
conjunt
elements
rellotge
agulla
tom
conjunt
subconjunt
element
6.2.2.1.1. Empirisme.
Pgina 301
d'informaci
transportadora
sovint
inconscient
d'antiqussimes
realitats
mitjanant
etimologies,
construccions sintctiques, usos sociolingstics, imatges i
continguts socials, poltics, econmics, culturals, etc.
6.2.2.1.2. Lgica.
Pgina 310
Pgina 311
v
; f * t = m * v; f = m * a (Frmules 6.1).
t
Pgina 316
a que si p o q sn E, pq s E; si p s E i q s I, pq s
E; si p s I i q s E, pq s E i si p i q sn I, pq s I.
2.3.
L'operaci implicaci: p q es deriva de les
anteriors aix:
( p q)(
p q)
2.4.
( p & q) p
q
2.5.
L'operaci d'equivalncia: p ~ q es deriva de
2.1 i 2.2, aix:
( pq)( p q &
q p)
p
q
q p
Pgina 320
q
)
p
3.4. (4.2:
p
,
pp
q
,
p
q
)
pp
q
)
p
r
)
p
T5.
(pp p) [(p pp) T2 (T3, T4)
(p p)]
T6. (p pp) (p p)
4.1.
(3.1,
T5)
(4.2:
p
,
pp p
p
)
( p pp) ( p p)
T7. p p
4.1.
(T1,
T6)
(4.2:
p
,
p pp
q
)
p p
T8. pp
T9. pp pp
T10. pp
p
)
q
p
,
p
q
)
p
p
,
p p
q
)
p p
Pgina 322
T1. ppp
T2. ppp ppp pp
T3. ppp pp
T4. pp
T5. pp pp
T6. pp
3.2. (4.2:
q
)
p
3.1. (4.2:
p
,
pp
p
,
p
q
,
p
r
)
p
p
q
,
)
p p p p p
p p p
p
q
,
)
p p p
p p
q
)
p
p
,
p
p
q
)
p p
Pgina 323
i del temps:
t = f''(z)
(Frmula 6.4).
e
t
(Frmula 6.5).
mm'
2
d
(Frmula 6.6).
mm '
d2
(Frmula 6.8).
Pgina 334
realitat extra-subjectiva
Cal adonar-se qu els resultats de l'experimentaci de la hiptesi
sn tots interessants. De moment, de cara a l'estudi m els ms
interessants sn els resultats confirmatoris que, de seguit,
permetran avanar a l'estudi m + 1; per els resultats negatius
tamb ho sn de cara a futures investigacions menys grolleres que
la que s'est fent, de cara a evitar endavant un cam que s'ha
palesat inviable i, en general, de cara a la investigaci total
sempre indefinida, sempre continuable endavant. Tamb s cert
que els resultats depenen, en un grau molt elevat, dels instruments
emprats en l'observaci, captaci, mesura, etc., per definici,
sempre perfectibles.
6.2.2.2.1. Tesi m.
vt =
v 1+ v 2
v v ;
1+ 1 2 2
C
200.000+ 200.000
400.000
=
=
200.000200.000
40.000.000.000
1+
1+
90.000.000.000
90.000.000.000
Pgina 339
6.2.3. Conseqncies.
A 6.2.2132, a propsit de la definici cincia, marcvem tres
requisits A) hiptesi de treball, B) protocol analtico-mtric i
estadstico-comptable complet i C) protocol de conseqncies
previsibles.
Hem arribat a aquest tercer requisit. Aleshores en parlvem com a
predicci clarament expressada, amb suficient anticipaci
respecte de l'experimentaci, per tal qu es vegi clar que el
possible xit experimental no s fruit de l'atzar, per empnyer la
voluntat al pas de l'experimentaci que duu molta responsabilitat
amb una estratgia adequada, puix ja s'ha acabat el joc de les
fantasmagories i s'enceta el trastorn, trasbals i regirament de la
realitat. Si s'haguessin tingut en compte les conseqncies
previsibles de molts descobriments cientfics, com el de l'energia
atmica, potser ara tindrem un present ms falaguer i un futur no
tan tenebrs.
De totes les conseqncies, les negatives poden arribar a invalidar
la tesi o, si ms no, la seva utilitat. De les conseqncies
positives, unes es realitzaran tcnicament i altres es desaran al
calaix dels desigs. Depn molt dels diners, dels interessos, de la
poltica, etc. Ara ja ens movem en un terreny pantans envoltat de
perills.
6.2.3.1. Tcnica.
astronmics.
Interessen, a la prospectiva post-cientfica fonamental, totes les
conseqncies que siguin molt probables. A la prospectiva postcientfica especialitzada, noms interessen les conseqncies ms
probables en la seva rea molt limitada d'investigaci. A la
prospectiva post-cientfica aplicada noms interessen les
conseqncies especialitzades molt acurades i experimentables a
termini molt curt. Recordem de passada que els banquers sn
especialistes aplicadssims que treballen a hores vista.
La ms elemental prudncia ens avisa que s molt millor fer
poques prediccions i fer-les correctament, fonamentades en una
observaci exhaustiva al mxim de la histria i de l'actualitat, en
una formulaci rigorosa, en una quantificaci exacta, en una
experimentaci o experimentabilitat real a terme curt i amb
condicions definides.
Les lloances i vituperis a les prediccions per ordinador sn prdua
de temps. Aquest, i tots els instruments perifrics, sn
mecanismes radicalment inerts, tant en el seu hardware
(circuits concrets) com en el seu software (programa i
llenguatge-mquina)134. Els ordinadors retornen mecnicament
combinats els aliments que se'ls ha subministrat. Si hi havia
carncies, manca de vitamines etc., el resultat s anmic o
pitjor. Si l'aliment s d'acord amb el rigor de l'empirisme lgic
proexperimental, el resultat ser lcid.
A partir del procs, complex i exigent, que hem indicat en aquest
llarg pargraf d'exigncies cientfiques, hom es pot llanar a
somniar amb garanties. Cal haver acumulat llargues observacions,
134Nota dels editors: En el moment d'editar aquesta obra, el terme hardware
es refereix al maquinari informtic i el terme software es refereix al
programari.
Pgina 342
Pgina 343
Pgina 345
Pgina 346
6.3. LA
HIPTESI
CIENTFICA
FONAMENTAL
DE
CONTROL
ECONMIC.
Pgina 351
Mercantil
138Pgina 79.
139Pgina 85.
Pgina 353
6.4. LA FACTURA-XEC.
Arribem al protocol mtric (mtrica) i comptable (aritmtica).
Com demostrarem l'adequaci o inadequaci de la nostra
hiptesi? Ja sabem que l'nica confirmaci o infirmaci que
admeten les disciplines cientfiques s la que es fa per via
d'experimentaci. I ha quedat dit, tamb, que per a poder
experimentar cal tenir a punt, ben precisat, el sistema de mesura i
d'anlisi adequat als fenmens sobre els quals anem a
experimentar. Hem dit que anomenarem a aquest sistema
protocol pan-analtico-mtric (que permet mesurar-ho i
analitzar-ho tot) i omni-comptable-estadstic (que permet
Pgina 354
d)
e)
f)
g)
Pgina 361
Produdes
(preus)
Mercaderies Productores
(salaris)
Bns de consum
Bns
de Corrents
producci Prstecs, crdits, valors.
Al treball utilitari
Salaris
Als capitals utilitaris
privats
A les empreses utilitries
Als invents utilitaris
Salaris
socials
{
{
Financers
Crediticis
(sous)
(interessos)
(beneficis)
(regalies)
generals
utilitaris
liberals
(crdits)
Interessos
diner.
P u> H p
1a
(F1).
2a
P u H p =H k
u
(F2).
P u+ H u
=1
mP+ mH
3a
(F3).
5a
145Pgina 351.
Pgina 366
Pu
=1
H p + Hk
u
(F4).
E u+ C I + f I u
=1
I u+ C E + f Eu
(F5).
4a
Llegenda
u: moneda racional.
P: producci real.
H: hisenda conseqent.
Pu : producci real, mesurada amb moneda racional.
H p : hisenda privada.
H k : hisenda comunitria.
Hp
Hk
m: massa monetria.
mP: massa monetria adscrita al sector de la producci.
mH: massa monetria adscrita al sector de la hisenda.
Eu : exportacions mesurades amb moneda racional.
I u : importacions mesurades amb moneda racional.
cI
cE
Pgina 367
Pu > H p
Pk
=1 passa a
Hk
P k+ P p
=1 (Frmula 6.13) no oblidant
H k+ H p
Pk
Pp
com
sn iguals a 1.
Hk
Hp
Pk
=1 d'on P > Hp (Frmula 6.12, pgina 368;
Hk
vegeu Frmula 4.37, pgina 202).
146Pgina 352.
Pgina 369
P u> H p
pvm E = pvm u
u
(Frmula 6.15).
(sm p )
E
smp E =smpu
u
(Frmula 6.16).
Aleshores la F1 equival a:
147Pgina 353.
Pgina 370
(Frmula 6.17).
o b a:
pmvu > smpu (Frmula 6.18).
Ja es veu que, amb la nova moneda, aix s fcilment
comprovable per a una rea geopoltica, imperi o estat determinat.
Aquesta cosa tan senzilla s la base d'aquest llibre i del
Sistema General:
Pgina 371
Pu H p =H k
u
pvm E smp E = fr u
u
(Frmula 6.20).
La novetat s atribuir el factor residual (fr) a la hisenda
comunitria (Hk) o, dit amb paraules de Plat, al b com
mercantil o derivat del mercat amb moneda. Parem esment que no
es tracta ni dels interessos del capital ni dels beneficis de
l'empresa. Aquests vnen regulats per la llei de l'oferta i de la
demanda i sn comptabilitzats dintre dels salaris privats de la
hisenda privada.
Ja hem explicat abans (4.7)149 l'origen comunitari d'aquest
excedent. Es tracta d'un b com que neix de l'herncia dels
nostres avantpassats. Cal doncs, repartir-lo b. Aix vol dir eco148Pgina 248.
149Pgina 211.
Pgina 372
Pgina 373
P u+ H u
=1
mP+ mH
(Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3).
s una frmula monetria, en vista a l'estratgia auxiliar o
instrumental de mercat per a l'equilibri econmic d'una comunitat
geopoltica. Amb la moneda racional (u) s una tautologia, no diu
res, s igual el numerador i el denominador. Perqu al numerador
hi ha la suma estadstico-analtica de tots els valors mercantils
especialitzats (preus de venda de producci i salaris hisendstics)
mesurats amb moneda racional. I al denominador hi ha les masses
monetries corresponents als mateixos conceptes del numerador.
Recordem de passada, que la massa monetria en el Sistema
General t un doble origen:
a) una part (m P + m Hp) emesa pels compradors-deutors
privats i
b) una altra part (m Hk) emesa exclusivament pels
representants democrtics i legtims de la comunitat
geopoltica, monopolitzadora de l'invent de diner
comunitari equivalent a la plus vlua de mercat o b com
mercantil.
L'nic significat prctic que t aquesta frmula s d'incidir en qu
el nou sistema cal que sigui fundat en l'imperatiu que no hi hagi
ni ms ni menys xecs que preus de producci i salaris de
productors (inclosos els salaris socials o comunitaris tant
Pgina 374
Pgina 376
Pu
=1
H p + Hk
u
P u = pvm E
(Frmula 6.24).
H p = smp E
u
(Frmula 6.25).
H k =P u H p
u
{
{
{ (F2)
Pgina 377
Pgina 378
Pgina 379
CLASSES DE XECS.
1. MERCADERIES.
pvm (preu de venda mercantil).
1.1. de consum.
pvmc (consum).
1.2. de producci.
pvmi (inversi).
mH
1.2.1. corrents.
pvmim (mercaderies concretes).
1.2.2.
prstecs,
pvmid (mercaderia diner).
crdits, valors.
2. SALARIS.
sm (salaris mercantils).
smpin (inversi).
2.1. privats.
smp (privats).
smpc (consum).
2.1.1. al capital.
smpk (capital).
mHp
2.1.2. al treball.
smpt (treball).
2.1.3. a l'empresa.
smpe (empresa).
mP
2.1.4. a l'invent.
smpi (invent).
2.2. Socials.
ss (socials).
2.2.1. crediticis.
ssc (crediticis).
2.2.2. financers.
ssf (financers).
mHk
2.2.2.1. generals.
ssfg (generals).
2.2.2.2. utilitaris.
ssfu (utilitaris).
2.2.2.3. liberals.
ssfl (liberals).
3. Exteriors.
e (exteriors).
3.1. diners importats. ei (importats).
mE
3.2. diners exportats. ee (exportats).
}}
Pgina 381
P
=1 (Frmula 6.30).
(S y + S c )+ (c+ f )
o b:
Producci
=1
(inversions + Consum privat)+ crdit + finances
(Frmula 6.31).
podem veure el maneig estratgic amb algun exemple de
regulaci:
1. Si afavorim el pas de finances (f) al consum privat (Sc: salaris
per consum), la demanda far crixer P, es reduir l'atur i
augmentar el consum privat (Sc).
2. Si disminum el consum (Sc) amb fiscalitat, redum la
producci normal i per tant augmenten l'atur normal, i aix
torna a disminuir el consum (S c). Si la fiscalitat s'inverteix en
armament o militaritzaci, hi ha una primera represa de la
feina i de la producci, per desprs disminuir si no hi ha
guerra, caldr crear o exportar guerres.
3. El crdit comunitari (c) s millor dedicar-lo a empresa privada
(Sy: salari per la inversi) que a un absurd sector pblic
productiu, competitiu en mala llei amb el privat, que acaba
burocratitzat i poc rendible.
Ja veurem ms endavant (8.3)150, com la fiscalitat tendeix a
desaparixer del Sistema General i com el sector pblic
d'empreses productives desapareix del tot. Noms resten els
serveis pblics, sempre gratuts.
150Volum II, pgina 579.
Pgina 382
P u> H p
(F1), aleshores
Pu
>1
Hp
i aquesta situaci
deflacionria
permanent
H k =P u H p
u
es
corregeix
inventant
una
Hk
Pgina 384
Si l'estat observat s:
P u H p =20
(Frmula 6.33).
P u 100
=
Hp
80
(Frmula 6.34).
s a dir:
Hk
Pgina 386
Pu1=1.000
Pu2=800
Pu3=900
Pu4=900
Pu5=1.000
Hu1=800
Hu2=800
Hu3=800
Hu4=900
Hu5=900
molta
deflaci
equilibri
una mica
de deflaci
equilibri
petitssima
deflaci
P2
=1
H2
P3
=
H3
=1,125
P4
=1
H4
P5
=
H5
=1,111
P1
=
H1
=1,250
etc.
baixa la
s'anima
es
es torna a
producci una mica concedeix animar la
per falta de
la
un petit
producci
demanda producci augment
per la
de moneda
demanda
potencial).
Atur fors de les empreses - E = 20 % producci real (sobre
100 de capacitat).
Atur fors d'invents - I = 50 % (aprofitats sobre 100 de
presentats).
9. Exemple d'anlisi sincrnica d'estructura social (suposicions):
P = 1.000
H = 800
{ HH == 700
100
p
k
Treball regular 50 %:
economia de subsistncia
Gent amb recursos 10 %
Gent amb molts recursos
5%
Rics 2,5 %
Molt rics 0,5 %
} {
Sn 50.000 pts/mes
Agents
Sn 150.000 pts/mes
actuants
en
el Sn 500.000 pts/mes
mercat
Sn 1.000.000 pts/mes
Sn 10.000.000 pts/mes
E u+ C I + f I u
=1
I u+ C E + f Eu
u
E u = ei E
Eu
(Frmula 6.36).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats per
cobrar exportacions elementals, mesurats en moneda racional).
Pgina 390
C I = eiC
u
Eu
(Frmula 6.37).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats de
crdits elementals concedits per estrangers, mesurats en moneda
racional).
f I = ei f
u
Eu
(Frmula 6.38).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners importats per
cobrar finances elementals concedides per estrangers, mesurats en
moneda racional).
I u= ei I
Eu
(Frmula 6.39).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats per
pagar importacions elementals, mesurats en moneda racional).
Pgina 391
C E = ei C
u
Eu
(Frmula 6.40).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats de
crdits elementals concedits de dins a estrangers, mesurats en
moneda racional).
f E = ee f
u
Eu
(Frmula 6.41).
(Suma de tots els xecs exteriors resultants de diners exportats per
pagar finances elementals concedides de dins a estrangers,
mesurats en moneda racional).
Cal aconseguir que les importacions provinents de cada pas o
grup de pasos estrangers, sota totes les forces concretes i
dinerries (corresponents) possibles i imaginables, segons llei
precisa, sigui el ms exactament possible igual a les exportacions
fetes pel conjunt de la prpia comunitat geopoltica o imperi al
mateix pas o grup de pasos estrangers.
Aquest equilibri del comer exterior es pot anar universalitzant,
des dels primers tractats bilaterals, a successius i evolutius
tractats multilaterals, fins a arribar a un acord mundial o
ecumnic.
Per mitj de la factura-xec es documentaran no solament els
crdits i les finances, sin tota classe de mercaderies, inclosos els
Pgina 392
Pgina 393
a explicar aix ben b al poble, amb tots els detalls que siguin
necessaris. Voldrem que tots aquells que tinguin saber, en lloc de
transformar-lo en poder, collaborin a l'xit popular prctic
d'aquesta mesura autollibertria i autodemocrtica, que vol
justament i fermament destruir tot poder oficial, oficis o secret
sobre les persones.
Els punts de la nova llei serien els segents:
I. Supressi immediata de tota l'actual moneda escriptural
annima, oficial i privada, dintre dels territoris de l'imperi
o comunitat geopoltica. Ens referim tant als bitllets de
banc, com als altres instruments auxiliars basats sobre el
paper-moneda annim: talons, lletres de canvi, pagars,
etc., com a les monedes metlliques.
1. A les zero hores del dia en qu es promulgui la llei
quedaran radicalment sense cap valor mercantil legal
tots els bitllets de banc, totes les peces metlliques i
tots els instruments auxiliars vigents fins a avui.
2. El valor mtric comptable abstracte, representat en el
mercat per tots aquests instruments monetaris
annims, ser inscrit, per llurs actuals tenedors, en el
compte corrent que ja tinguin obert o que obriran, amb
la quantitat exacta d'unitats monetries que presentin a
qualsevol establiment comptable: bancs de negocis o
caixes d'estalvi.
3. Tanmateix hi haur, en el territori, una tolerncia de
vuit dies hbils per a la presentaci dels instruments
monetaris caducats. Desprs d'aquesta data, quedaran
sense valor mercantil legal. Llur circulaci
clandestina, a banda que a la llarga esdevindr
inoperant, quan sigui descoberta, comportar penes
greus per al culpable individual i collectiu.
4. I, al contrari, totes les persones individuals i
Pgina 396
Plaa:
Data:
5 unitats de A - 23 (mercaderia
elemental) 12 pts (preu)
60 pts
144.000 pts
Total
144.060 pts
Venedor o Provedor S. L.
Banc M
C/C 2926
Pagar a 60 dies
Banc N
C/C 4295
Pgina 398
exacta.
I s'establir una nica i exclusiva circulaci monetria abstracta,
endocomptable comunitria, tancada en cada compra-venda
elemental, interpersonal, privada, responsabilitzadora, gil,
intelligent, poderosa, entusiasmada, per a tothom.
En economia disciplina del b com utilitari i encara ms en
poltica disciplina del b com global de la ciutat dels homes,
els resultats humanstics de llibertat conscient i responsable en els
governants i governats tots sn, doncs, ms importants que els
resultats purament materials. De l'obsessi, tant de moda, dels
sols resultats materials, neix un menyspreu, tal volta amagat o
inconscient, dels governants envers els governats que, a la llarga,
acaba amb el menyspreu dels governats envers els governants.
La poltica s portar a la prctica la bona fe, les bones intencions,
el desig de pau, de justcia i de solidaritat. La resta s fer volar
coloms.
Pgina 405
Pgina 407
Frmula 4.30.........................................................................175
Frmula 4.31.........................................................................175
Frmula 4.32.........................................................................180
Frmula 4.33.........................................................................181
Frmula 4.34.........................................................................181
Frmula 4.35.........................................................................182
Frmula 4.36.........................................................................182
Frmula 4.37.........................................................................202
Frmula 4.38.........................................................................205
Frmula 4.39.........................................................................206
Frmula 4.40.........................................................................207
Frmula 4.41.........................................................................210
Frmula 4.42.........................................................................211
Frmula 4.43.........................................................................214
Frmula 4.44.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.46.........................................................................249
Frmula 5.1...........................................................................255
Frmula 5.2...........................................................................255
Frmula 5.3...........................................................................256
Frmula 5.4...........................................................................256
Frmula 5.5...........................................................................256
Frmules 6.1..........................................................................316
Frmula 6.2...........................................................................330
Frmula 6.3...........................................................................330
Frmula 6.4...........................................................................330
Frmula 6.5...........................................................................330
Frmula 6.6...........................................................................331
Frmula 6.7...........................................................................331
Frmula 6.8...........................................................................331
Frmula 6.9, suma de velocitats de Galileu..........................337
Frmula 6.10, suma de velocitats d'Einstein.........................337
Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1...............368
Pgina 410
Frmula 6.12.........................................................................368
Frmula 6.13.........................................................................369
Frmula 6.14.........................................................................369
Frmula 6.15.........................................................................370
Frmula 6.16.........................................................................370
Frmula 6.17.........................................................................370
Frmula 6.18.........................................................................371
Frmula 6.19, Frmula reguladora fonamental F2...............372
Frmula 6.20.........................................................................372
Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3...............374
Frmula 6.22.........................................................................375
Frmula 6.23, Frmula reguladora fonamental F4...............377
Frmula 6.24.........................................................................377
Frmula 6.25.........................................................................377
Frmula 6.26.........................................................................378
Frmula 6.27.........................................................................378
Frmula 6.28.........................................................................378
Frmula 6.29.........................................................................380
Frmula 6.30.........................................................................382
Frmula 6.31.........................................................................382
Frmula 6.32.........................................................................384
Frmula 6.33.........................................................................385
Frmula 6.34.........................................................................385
Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5...............390
Frmula 6.36.........................................................................390
Frmula 6.37.........................................................................391
Frmula 6.38.........................................................................391
Frmula 6.39.........................................................................391
Frmula 6.40.........................................................................392
Frmula 6.41.........................................................................392
Volum II...........................................................................................
Frmula 8.1...........................................................................565
Frmula 8.2...........................................................................565
Frmula 8.3...........................................................................566
Pgina 411
Frmula 8.4...........................................................................566
Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici..................................................................................567
Frmula 8.6. Compensaci entre producci i hisenda en el
mercat interior.......................................................................592
Frmula 8.7. Compensaci de diners entrants i sortints en el
comer exterior.....................................................................592
Frmula 9.1. La mercaderia produda i venuda dna diner. .714
Frmula 9.2. Etapa mercantilista..........................................714
Frmula 9.3. Canvi de moneda en mercaderies....................714
Frmula 9.4. El diner s temps.............................................715
Frmula 9.5. Mercaderies totals............................................724
Frmula 9.6. Mercaderia no monetria.................................725
Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2..............................725
Frmula 9.8...........................................................................725
Frmula 9.9...........................................................................726
Frmula 9.10.........................................................................730
Frmula 9.11. B com mercantil.........................................730
Frmula 9.12.........................................................................731
Frmula 9.13.........................................................................733
Frmula 9.14. Variable..........................................................735
Frmula 9.15. Composici de la societat general.................753
Frmula 9.16. Societat utilitria............................................761
Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat...761
Frmula 9.18. Frmula reguladora del mercat exterior........765
Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum. . .768
Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat
...............................................................................................769
Pgina 412
Captor....................................................................................788
Carn, carnal...........................................................................789
Catlic...................................................................................789
Ciberntic..............................................................................789
Cincia..................................................................................789
Cincia econmica................................................................789
Cincia mercolgica..............................................................790
Ciutadanies............................................................................791
Ciutats-imperis......................................................................791
Cvic......................................................................................791
Civilitzaci............................................................................791
Civisme.................................................................................791
Cognici................................................................................796
Collectivitat..........................................................................792
Comandament.......................................................................792
Comandament poltic............................................................792
Comandament social.............................................................792
Comer exterior.....................................................................793
Compartir..............................................................................793
Comptabilitat global..............................................................793
Com.....................................................................................794
Comuni................................................................................795
Comunisme...........................................................................795
Comunitat..............................................................................795
Comunitat de nacions............................................................795
Comunitat gentica (o nacional)...........................................795
Comunitat supra-tnica.........................................................796
Comunitat supra-nacional.....................................................796
Comunitats endo-tniques.....................................................795
Confederaci.........................................................................796
Constituci............................................................................796
Cosmtica..............................................................................796
Cosmologia-mundologia.......................................................804
Cosmos..................................................................................798
Pgina 416
Cosmos = mundus.................................................................799
Cosmos i caos........................................................................799
Crcia i acrcia......................................................................805
Creaci de diner....................................................................805
Creativitat fenomnica..........................................................805
Crdits comunitaris...............................................................805
Crdits inversius....................................................................806
Crono espcie homo..........................................................806
Cultura...................................................................................807
Cultures de ciutat..................................................................807
D......................................................................................................
Desptic................................................................................807
Despotisme............................................................................807
Dictadura...............................................................................808
Disseny de civisme................................................................809
Dona......................................................................................809
E.......................................................................................................
Ecologia................................................................................809
Econometria..........................................................................809
Economia..............................................................................810
Egoisme.................................................................................811
Eleccions...............................................................................811
Empria..................................................................................811
Empirisme fenomenolgic pro-experimental........................811
Empresa.................................................................................813
Empresa utilitria..................................................................813
Empreses multiestatals plutrquiques...................................813
Endo-observaci....................................................................813
Endotnia-viriarcal................................................................813
Endogmia............................................................................813
Entranyat...............................................................................814
Esglsia.................................................................................814
Esperit...................................................................................814
Esperit tic-transcendent.......................................................815
Pgina 417
Esperit sociatiu......................................................................815
Esperit transcendent..............................................................815
Esperit, nima, psiqu...........................................................814
Estat.......................................................................................815
Estat de dret i estat de fet......................................................816
Estatisme...............................................................................816
Estatisme intraimperialista....................................................816
Estatitzaci............................................................................817
Estats-naci...........................................................................817
Estatut liberal........................................................................817
Estatut mixt...........................................................................817
Estatuts de solidaritat social..................................................818
Estratgia...............................................................................819
Estructures concretes i abstractes..........................................820
tic-transcendent...................................................................821
tica......................................................................................821
tnia......................................................................................821
Eurtmia.................................................................................823
Exacte....................................................................................823
Excedents de producci........................................................823
Executiu................................................................................823
Existncia..............................................................................827
Existencial, existncia, existencialisme................................827
Exo-observaci i endo-observaci........................................827
Experimental.........................................................................827
Extra-comptable....................................................................828
Extra-imperialisme................................................................828
F.......................................................................................................
Factura-xec telemtica..........................................................828
Famlia..................................................................................830
Familiars................................................................................831
Federaci (confederaci).......................................................831
Felicitat nomnica...............................................................832
Fenomen................................................................................832
Pgina 418
Fenomenolgic......................................................................832
Finanament comunitari........................................................833
Financer.................................................................................833
Finances consumptives.........................................................833
Fulgurncia perconscient......................................................833
G......................................................................................................
Gntic....................................................................................833
Govern...................................................................................833
Gregarietat.............................................................................833
Grup sexual-nutrici...............................................................834
H......................................................................................................
Histria: visi, saber... Memria...........................................834
Home.....................................................................................834
I........................................................................................................
Idealismes..............................................................................835
Ideals.....................................................................................834
Identitat personal...................................................................835
Ideologia................................................................................835
Ideolgic................................................................................835
Ideologies i afectivologies....................................................836
Igualtat jurdica.....................................................................837
Imbcil..................................................................................837
Imperi....................................................................................837
Imperialisme..........................................................................838
Impost nic de solidaritat social............................................838
Indefinit.................................................................................839
Independncia.......................................................................839
Individu.................................................................................839
Individualisme.......................................................................839
Inert.......................................................................................839
Infirmar.................................................................................840
Infraanimal............................................................................840
Infraestructura utilitria.........................................................840
Insistencial, insistncia..........................................................840
Pgina 419
Insistent.................................................................................840
Intelligncia artificial...........................................................840
Intelligncia concreta...........................................................841
Inter- i intra-..........................................................................841
Intertnia...............................................................................841
Interjecte................................................................................841
Intracomptabilitat..................................................................841
Intraconfederaci..................................................................842
Introspecci...........................................................................842
Invenci de diner...................................................................842
Invent....................................................................................844
J........................................................................................................
Jerarquia................................................................................844
Justcia...................................................................................844
L.......................................................................................................
Legislatiu...............................................................................845
Liberal...................................................................................845
Llibertari................................................................................845
Llibertat, llibertari i liberal....................................................846
Llibertat, lliure......................................................................845
Llibertats concretes...............................................................846
Llistes obertes.......................................................................846
Lgica....................................................................................848
Logos, logal, lgia, lgic.......................................................849
M......................................................................................................
Mgia....................................................................................849
Mgia patriarcal....................................................................850
Massa monetria comunitria de solidaritat..........................850
Materialisme histric.............................................................851
Matrimoni..............................................................................851
Mercat lliure (llibertari)........................................................851
Mercometria..........................................................................853
Mnim vital............................................................................854
Moneda..................................................................................854
Pgina 420
Moneda abstracta..................................................................854
Moneda annima...................................................................854
Moneda personalitzada.........................................................855
Moral.....................................................................................855
Multiconfederaci.................................................................855
Municipi................................................................................855
N......................................................................................................
Naci.....................................................................................855
Naci hereditria...................................................................856
Nacionalisme.........................................................................856
Nacionalitat...........................................................................856
Nacionalitzaci......................................................................856
Nacionalitzar.........................................................................856
No-fenomnic........................................................................857
Noble, notable.......................................................................857
Noci.....................................................................................857
Nomen.................................................................................857
O......................................................................................................
Observaci............................................................................858
Oligarquia..............................................................................858
Ontologia...............................................................................858
rgans de comandament.......................................................858
rgans de comandament cvic..............................................859
rgans de comandament geopoltic......................................859
rgans de comandament justicial.........................................859
P.......................................................................................................
Pacte......................................................................................859
Pan-ntic...............................................................................859
Pare........................................................................................859
Parlaments.............................................................................859
Ptria.....................................................................................860
Per-........................................................................................860
Perconscient, pervivent.........................................................860
Persona..................................................................................860
Pgina 421
Personalitats..........................................................................860
Persones individuals-mortals................................................860
Persones nacionals-comunitries..........................................861
Persones socials-collectives.................................................861
Pervivncia............................................................................861
Plurigentilcies......................................................................861
Plutarquia..............................................................................861
Poder.....................................................................................861
Poders fctics........................................................................862
Policac..................................................................................862
Poltica..................................................................................862
Principi de subsidiarietat.......................................................863
Privilegi.................................................................................863
Pro-experimental...................................................................863
Professions i institucions liberals..........................................864
Psico-somtic........................................................................864
Psiqu....................................................................................864
R.......................................................................................................
Realitat..................................................................................864
Regles de joc (social) net......................................................864
Religi...................................................................................865
Revoluci..............................................................................866
S.......................................................................................................
Sacralitat................................................................................866
Salari de solidaritat social.....................................................866
Salari vital de solidaritat social.............................................867
Srquic..................................................................................867
Sem-timo-lingstica...........................................................867
Simbitic...............................................................................868
Smbol...................................................................................868
Sistema cientfic....................................................................869
Sistema general.....................................................................868
Sistema monetari...................................................................869
Sistemtic..............................................................................869
Pgina 422
Sobirania...............................................................................869
Social-liberal.........................................................................870
Socialisme.............................................................................869
Socialitzar..............................................................................869
Sociativitat............................................................................870
Societat..................................................................................870
Societat civil..........................................................................870
Societat tica-transcendent....................................................870
Societat geopoltica...............................................................870
Societat liberal.......................................................................872
Societat mixta........................................................................872
Societat transcendent.............................................................873
Societat utilitria (mercat).....................................................873
Superestructura tica.............................................................873
Supra-tnia............................................................................873
Supra-nacionalitzaci............................................................873
T.......................................................................................................
Telemtica.............................................................................874
Teoria metallista...................................................................874
Teoria nominalista.................................................................874
Tirania...................................................................................875
Ttems...................................................................................875
Transparncia comptable-monetria.....................................875
U......................................................................................................
Ukronia i utopia....................................................................876
Unifederaci..........................................................................875
Uni.......................................................................................875
Unitarisme.............................................................................875
Unitat nacional......................................................................875
Utilitari-llibertari...................................................................876
Utilitarisme............................................................................876
Utilitarisme hum..................................................................876
V......................................................................................................
Veritat....................................................................................876
Pgina 423
Vocacions liberals..................................................................877
X......................................................................................................
Xec........................................................................................877
Pgina 424
Pgina 429
TERCERA VIA.
SISTEMA GENERAL A LA MESURA DE L'HOME D'AVUI.
Edita:
Centre d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina@pangea.org
Web: http://bardina.org,
http://chalaux.org
Fundaci Randa-Llus M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona (Catalunya).
Telfon: 93.419.47.47
E-mail: info@fundacioranda.org
Bloc: http://xirinacs.cat
Bloc Model Globlium: http://xirinacs.wordpress.com
Primera edici.
Barcelona, dilluns, 23 d'abril de 2012.
Segona edici.
Barcelona, dimarts, 11 de setembre de 2012.
Dipsit Legal: B-13729-2012
ISBN: 978-84-615-8251-8
Registre: 201231253
Alguns Drets Reservats.
Reconeixement Compartir igual. Es permet ls
comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la
distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la
que regula lobra original, tot esmentant la seva procedncia.
Obra editada emprant programari lliure.
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex
Volum I..........................................................................................3
ndex de l'obra................................................................................9
Presentaci a la primera edici....................................................21
0. Prleg.......................................................................................29
0.1. Ironia (anglosax: humor)............................................29
0.2. Contra el confusionisme...................................................30
0.3. Gnere literari: assaig.......................................................33
0.4. Resum brutal....................................................................34
0.5. Democratitzaci...............................................................34
0.6. Obertura...........................................................................36
0.7. Referncies fctiques, histries i ancdotes.....................41
Primera part: El laberint...............................................................45
Captol primer: La soluci existeix! Amagada, cal expandir-la.. 45
1.1. Finaly o la llibreta amagada.............................................45
1.2. La tercera via cercada per tothom....................................49
1.3. La utopia s possible........................................................52
1.4. Ms enll de blocs, ms enll de classes..........................56
1.5. Cal obrir el cap pel mig amb una destral.....................60
1.6. Cantar alt i just.................................................................66
Captol segon. Hi ha diners per a tothom! Per a produir i per a
consumir.......................................................................................75
Diner per a tothom!.................................................................75
La faula del marci..................................................................75
2.1. Ser un dels resultats del Sistema General.......................76
2.2. Crdit productiu...............................................................79
2.3. Finances consumptives....................................................85
2.4. Els rics seran ms rics......................................................89
2.5. Proverbi xins..................................................................92
Captol tercer. D'on sortiran els calers?.......................................95
Pgina 439
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex de l'obra
ndex de l'obra
Pgina 447
SET.
LA
TELEMTICA
AL
SERVEI
DEL
POBLE.
una nova societat amb els elements antics i nous i cal posseir
l'instrument que gira la realitat i substitueix la vella societat per la
nova.
Pas a pas, aquest estudi va responent a aquestes exigncies dels
nous temps. Ara, ens endinsem en la nova cincia ciberntica que,
ajudada de l'electrnica, ens est canviant el mn. La nova
societat no pot construir-se ignorant aquest revolucionari aven
tcnic.
Lenin ironitzava en dir que l'Occident encara no havia pat el
descobriment de la mquina de vapor. Segons ell, l'Occident
havia explotat la utilitat tcnica d'aquesta mquina i produt
l'espectacular desenrotllament industrial dels dos darrers segles.
Per tamb segons ell, l'Occident no havia previst la terrible
explotaci del proletariat que generaria la industrialitzaci.
L'Occident no tenia previstos els canvis en les relacions socials
que venien exigits pels canvis en el mode de producci.
Avui podrem dir una cosa semblant. Els sistemes vigents no
han pat el descobriment dels ordinadors i dels robots. Immenses
quantitats d'aturats mal subvencionats o nullament
subvencionats, pasos sencers abocats a la misria no fan ms que
augmentar. El 1980 els japonesos avisaven que, amb
l'automatitzaci, els llocs de treball en el mn es reduirien a la
meitat en deu anys. Les doctrines econmiques actuals no tenen
soluci per a aquest problema.
Els treballadors i les empreses cotitzen per a les futures
jubilacions. Per cada dia la crisi i l'automatitzaci redueixen el
nombre de treballadors i d'empreses. En canvi, cada dia la
medicina allarga ms la vida dels jubilats. Qui pagar tanta classe
passiva?
Pgina 452
7.1. TELEMTICA.
En el pargraf 6.2 hem analitzat les exigncies cientfiques 155. En
els dos darrers captols156 hem tractat de sotmetre l'economia a la
disciplina emprica lgica proexperimental (cientfica). Ara anem
ms lluny. Volem sotmetre l'activitat econmica a una disciplina
de fsica totalment inerta i amoral, noms interessada en els
documents directament sorgits dels fets (ex-actes) corrents
captats instrumentalment de forma automtica i contnua, sense
cap intervenci subjectiva que els pugui desnaturalitzar, ni que
sigui inconscientment. El cervell abstracte del cientfic t adossat
un cervell instintiu, passional, inconscient, subconscient, afectiu,
intutiu, que li juga contnuament males passades asistemtiques.
I la mateixa cosa podrem dir, a l'engrs, de la cincia oficial
contnuament mediatitzada per interessos creats i per grups de
poder i de pressi.
Aix s encara molt ms veritat per a la cincia econmica, la
155Volum I, pgina 291.
156Vegeu captol cinqu al volum I, pgina 255, i captol sis al volum I,
pgina 281.
Pgina 453
Per resoldre
la confusi
en
l'economia.
I, qu s la telemtica?
TELE-MTICA = tele-comunicaci + in-form-tica
Parlem primer de la informaci. Significa formaci cap a
Pgina 455
formulismes prctics.
Perqu el lector vegi l'esfor de la humanitat per dotar-se d'un
estri d'autntic pe(n)sament rigors, abstracte, instrumental,
instructiu, inert, amoral i auxiliar, esmentem la llista de les
formtiques histriques:
1. Formtiques antearistotliques:
1.1. Prelogstiques (-60000/-50000 anys).
1.1.1. Dibuixos i pintures de tres a dues dimensions.
1.1.2. Esquemes i sistemes.
1.1.3. Colleccions, sries, conjunts.
1.1.4. Models,
simulacions
i
dissimulacions,
analogies.
1.2. Protologstiques (-35000/-14000 anys).
1.2.1. Aritmtiques unitries.
1.2.2. Aritmtiques numriques.
1.2.3. Aritmtiques operatives (les quatre regles).
1.3. Hipologstiques (-8500/-2300).
1.3.1. Mtrica de mercat.
1.3.2. Mtrica temporal (calendari).
1.3.3. Mtrica espacial (superfcie, longitud, volum,
capacitat).
1.3.4. Mtrica ponderal (balana).
2. Formtiques sillogstiques verbalistes.
2.1. Lgica eletica, socrtica i platoniana (-500).
2.2.Sillogisme aristotlic i geometria deductiva
euclidiana (-300).
2.3.Sillogisme verbalista grec, rom, medieval
(escolstica) (-200/+1600).
2.4. Racionalisme cartesi (+1700).
2.5. Ideologies i afectivologies de tots els temps
(apologtiques, propagandes, publicitats).
3. Formtiques neologstiques.
Pgina 457
3.1.
3.2.
3.3.
3.4.
3.5.
3.6.
3.7.
3.8.
lgebra rab.
Ars magna de Ramon Llull.
Mathesis universalis de Leibniz.
Lgica de De Morgan (1806/1871) i Boole
(1815/1864).
Les escoles logstiques del segle XX: Cantor, Carnap,
Russell, Hilbert, Wittgenstein, etc.
Formtica ciberntica de N. Wiener.
Formtica electrnica o postlgica incipient,
inventada fa uns trenta anys i que recull tota la
tradici formtica anterior.
Estem a l'espera d'una formtica binica la qual ens
introduir en un camp de senyals encara verge.
Pgina 469
Pgina 470
possible,
mundial,
l'economia
patir
efectes
antieconmics i la societat ser inhumana. Aix s degut,
d'una banda, a que s'aprofiten al mxim els bns utilitaris
si es poden combinar tots amb tots, mentre que es
desaprofiten
quan
troben
barreres
comercials,
aranzelries, proteccionistes, etc. I d'altra banda, el fet que
els recursos econmics naturals i histricament artificials
estiguin desigualment repartits, damunt la superfcie de la
terra, ocasiona grans desnivells odiosos entre unes rees
econmiques i unes altres, sempre que romanguin
tancades en si mateixes.
Pgina 478
Pgina 483
Mercometria
Sociometria
}
instrument monetari
Pgina 484
autoritats comunitries
protectores
concretes
lliure obedincia personal comandament social legtim
(anarquia)
(arquia)
coses servils
20 diners justos
100
1,=
100
25
100
0,952
=
105
30
35
Massa
diners
inventats
40
Pgina 488
100
0,909
=
110
100
0,869
=
115
100
0,833
=
120
creixent
100
1,052
=
95
decreixent
15
deflaci
100
1,111
=
90
100
1,176
=
85
1,250
10
Massa
pocs
diners
inventats
Efectes estratgics
decreixent
100
=
80
0
5
Coeficient Rhop
platoni P / Hp +
creixent
Invenci de
diners P - Hp
equilibri
inflaci
Pgina 489
EXEMPLE D'ESTRATGIA.
subcontinent.
Comenar per Europa, tendir a tot el planeta. La postlgica,
dhuc si la considerem reduda a la simple comptabilitat general,
tendeix a la universalitat:
1. Des d'un punt de vista tcnic, s ja un fet inicial en la
dcada dels vuitanta i ser un fet corrent en la dels
noranta.
2. Des d'un punt de vista humanista, representa la major
revoluci instrumental desprs de la invenci de la
paraula (-500000/-400000 anys) i de la mgia llibertria
d'esglsia i mercat (-60000/-50000 anys).
3. Des d'un punt de vista social exigeix:
a) Un finanament suficient en vista a l'acceleraci del
perfeccionament instrumental.
b) Una socialitzaci que la posi al servei incondicional
de tots els ciutadans, societats intermdies i societat
global.
c) Una gratutat total, fins que el cos social, en la seva
totalitat, hagi tingut el temps suficient per pair i
assumir una revoluci instrumental tan nova.
Posats a fer de profetes, cal veure que en tota revoluci evoluci
social estratgica rpida i repetida es fa imprescindible de
comenar socialitzant l'instrument tcnic. Per aix no treu que,
desprs del temps suficient, l'instrument hagi esdevingut tan
perfecte i la seva digesti per part de la societat tan consumada,
que es pugui privatitzar l'instrument en el nostre cas, la
telemtica, a fi, que aquesta nova privatitzaci evolutiva cre un
nou be com b com tercer evolutiu.
Per a poder avanar aquesta hiptesi, l'historiador noms disposa
d'un precedent que la fonamenta: la privatitzaci del b com
Pgina 500
tecnolgic en:
1. La telemtica.
2. La moneda.
3. L'Estat imperial, redut a simple gerent responsable de cada
imperi.
4. La Justcia nacionalitzadora de cada imperi, independent de
l'Estat, igualadora davant la llei, gratuta, documentada
objectivament, reductora de privilegis, fomentadora dels litigis
esclaridors.
5. La reducci a rgida disciplina imperial justicial de les forces
armades.
6. Les singularitats i autonomies indefinidament naixents i
confederatives dins i fora dels imperis: tniques, cviques,
mercantils, individuals, etc.
Per tancar aquest captol, posem un exemple de transformaci
humanista degut a la telemtica postlgica, ms enll de les
nostres insistents consideracions econmiques.
En una entrevista concedida a Dominique Simonnet (L'Express
del 24 de desembre del 1981, nmero 1589) Seymour Papert,
animador del programa Logo al Laboratori d'intelligncia
artificial del Massachusetts Institute of Technology d'EUA, i
principal artes del Centre mundial per al desenrotllament dels
recursos humans que ha llanat el president Franois Mitterrand a
Pars, es manifesta aix a propsit de la introducci dels
ordinadors en l'educaci:
Avui dia s possible un canvi radical grcies a l'ordinador. Per
la revoluci informtica acaba tot just de comenar i ja ella
segrega el seu propi conservadorisme. Actualment l'ordinador s
utilitzat per a programar l'infant. Mentre que, al meu judici, s
l'infant qui hauria de programar l'ordinador. Es tracta, de fet, de
Pgina 502
Pgina 504
Motors d'explosi.
Malalties.
Policia.
Forestal.
Habitatges.
Energies.
8.6. La Societat consumidora i liberal.
Estatuts de salaris socials financers: vital, liberal i
utilitari.
Protecci de les persones.
Gratutat dels serveis pblics.
Caps de compres.
Caixes d'estalvis.
Passanties.
Ingrs a les professions liberals.
Medicina, educaci, instrucci.
8.7. No-violncia.
Defensa nacional i seguretat interior.
Organitzaci social i unificaci tcnica de les forces
armades.
De l's dels uniformes.
Desarmament total de la poblaci.
Rgim penitenciari.
En rgim de moneda annima, que s extracomptable i
desinformativa per definici, els imperis naixents, com a
projectes intertnics viables, es transformen rpidament en
imperialismes cruels sota la pressi dels llestos en
comptabilitat (banquers). Aquests fan present de les engrunes de
l'exercici ferotge de llur colonialisme, als seus cmplices en
violncia. Els llestos exerceixen una violncia oculta. Els
cmplices, una violncia manifesta. Els primers sn gent
immensament rica. Els segons, l'aristocrcia dels polls
ressuscitats famosa en l'exemple espanyol d'ustries i Borbons.
Pgina 510
Pgina 511
8.2.2. Federaci.
El poder delegat. Es tracta del nomenament de representants. Tots
deleguem poders constantment. Exemple: quan encarrego a un
altre que em tiri una carta al correu. Cal l'encrrec, el pacte
Pgina 514
b.
c.
d.
e.
f.
Pgina 526
g.
h.
i.
j.
Pgina 528
Pgina 529
8.2.4. Imperi.
Ara fem un pas endavant, all on els anarquistes clssics ja no ens
seguiran. Es tracta de la institucionalitzaci permanent, de
l'estructuraci de la delegaci de representaci, conseqncia
inevitable del pacte federal en una comunitat cada vegada ms
complexa, ms intercomunicada i cada vegada i gradualment ms
integrada.
Com hem vist en 4.4177, cronolgicament, la comunitat
geopoltica que imprpiament se sol anomenar Estat l'Estat
Espanyol, l'Estat Francs i que nosaltres anomenem imperi s la
primera comunitat permanentment sedentria en tota l'evoluci
humana. L'imperi s la conseqncia del desenvolupament del
pacte entre nacions. Democrcia era una paraula usada, en el
grec clssic, en el sentit de desenvolupament dels pobles
organitzats en imperi pels seus propis, lliures i sols ciutadans,
segons llur peculiar i singularssima vitalitat profunda. Plat
insistia en que una polis, una ciutat-imperi, un imperi, una
comunitat geopoltica qualsevol, comena com a plurinaci
estratgica llargament negociada, voluntarista, eficament
pactada, que durant molt de temps encara no s una neotnia, una
nova naci, una unanimitat autopacificant i autopersonalitzant,
autocivilitzant i autoecumnica. Amb el temps, per, i si respon
als desigs conscients i inconscients de tots els seus membres
individuals i collectius, pot anar esdevenint una nova naci.
Una comunitat geopoltica o imperi llargament uninacional no ha
existit mai. O uneix altres nacions per formar un imperi o va a
parar a l'rea d'altres imperis.
177Volum I, pgina 156.
Pgina 530
Pgina 531
8.2.5. Autoritat.
Les llibertats concretes no poden manifestar-se, en tot el seu
contingut, sense una autoritat comunitria que les protegeixi
eficament i en potenci de noves. L'actuaci comunitria ha estat
present al llarg de tota la histria humana. Actuaci ve del llat
act-u-are originat per ag-ere (fer). Aquesta actuaci ha
esdevingut cada vegada ms conscient, ms voluntria i, doncs,
ms freqent: aix apareix l'autoritat comunitria. Del llat agere en neix el freqentatiu aug-ere, que deriva cap a
auctum, auctor, auctoritas, augmentum. Per principi,
l'autoritat comunitria va dirigida a procurar l'augment qualitatiu i
quantitatiu del b com, evident i experimentable per tots.
Els sinnims d'autoritat sn:
estratgia (del grec: stratos-agein): actuaci (agein)
comunitria sobre els diferents estrats (stratos) de les forces
socials organitzades.
govern (del llat: guberno; la paraula grega corresponent:
Kbernetes, presa de l'art martim, significa guia de nau):
restringeix el significat d'estratgia al sol govern de les coses.
Des dels seus orgens, l'home ha considerat la cosificaci de les
persones com el ms gran crim contra l'esperit.
El capit d'una nau no s amo de tripulants o de passatgers. La
seva nica comesa s conduir la nau amb eficincia. D'igual fais,
necessari per a lliure compliment dintre del quadre de l'estructura matriu
diacrnica; sn dites sincrniques.
180Espai-temporals diacrnico-sincrnics combinen harmoniosament funcions
i estructures per a l'economia fundacional de tot l'sser considerat.
Pgina 533
Pgina 536
Al Cap de l'Estat.
Al seu consell executiu.
A la cambra de diputats, a un diputat o a un grup de diputats.
Al Senat: dem.
Pgina 537
superior, ja que no fan mal a ning. En tot cas noms caldr una
mnima legislaci a favor de totes aquelles persones que no tenen,
de moment, per la ra que sigui, capacitat personal suficient per a
prendre la iniciativa primera d'una llibertat concreta i prctica.
Noms sobre la base d'experincies documentades i, davant la
demanda confederativa de mltiples associacions ciutadanes
confederades, intervindr un qualsevol organisme poltic o cvic
superior per a legislar lleis mnimes a respectar pels organismes
de rang inferior. Nulla lex, sum a lex.
A propsit de les eleccions cal dir:
1. Totes les eleccions per assemblea popular185 seran
nominatives. Totes les eleccions a realitzar per un nombre
de ciutadans superior al possible en una assemblea
popular seran per vot secret en urna, prvia identificaci
de la persona.
2. En totes les eleccions a crrecs de comandament executiu,
siguin quines siguin les institucions afectades
(jurisdiccionals: Estat, Justcia; o cviques: repbliques,
municipis, gremis, sindicats, associatives de qualsevol
mena), les eleccions secretes seran per majoria absoluta al
primer torn i, en el seu cas, per majoria simple al segon
torn.
3. Totes les eleccions a cambres legislatives o consultives
seran pel sistema proporcional pur.
4. Totes les eleccions en totes les institucions seran a data
constitucional fixa, tret de les que siguin per vacant
aleatria (defunci, dimissi, sentncia judicial...), les
quals seran convocades 90 dies desprs que s'hagi produt
185No fem referncia a assemblees populistes, aquelles en les quals els
promotors pretenen adular el poble en els seus instints ms baixos i en els
seus ms grans defectes, tot excitant passions rendibles de menyspreu,
odi, orgull, racisme, classisme, etc.
Pgina 539
la vacant.
5. Tothom s lliure de votar o no votar. Per, tamb, la
instituci interessada en obtenir el vot lliure dels ciutadans
inscrits en el seu cens pot tenir iniciativa de mitjans
financers, tant coercitius com estimuladors que
comunicar a l'autoritat justicial competent.
6. En totes les eleccions poltiques (serveis liberals pblics),
d'institucions que no siguin els propis collegis
professionals-liberals, els professionals liberals no poden
votar.
7. En totes les eleccions, del tipus que sigui, els
professionals liberals, sn elegibles i, per consegent, es
poden presentar a candidats.
El motiu d'aquestes dues darreres precisions rau en el fet
que els professionals liberals tenen les qualitats
convenients per a comandar homes, per, justament, llur
mateixa professi els dna una influncia decisiva sobre
grans i petites poblacions d'electors. Aquesta influncia
s'exercir sempre, per cal evitar que es pugui emprar en
un sentit parcial, interessat i egoista.
8. Qualsevol candidat a eleccions poltiques o cviques
(serveis liberals pblics) haur de dimitir.
8.1. Si s professional utilitari: de la seva actual situaci
utilitria, dipositant en la Caixa de Segrest els seus
bns utilitaris per a la seva administraci.
8.2. Si s professional liberal: de la seva actual funci
liberal i qualificaci collegial.
A les quals podr tornar dos anys desprs del seu
fracs electoral o desprs dels seu judici postmandat.
9. Les eleccions noms seran pagades per la comunitat.
Ning no pot aportar cap altra font de diners (aquest
Pgina 540
ordre:
Successor 1r.: President del Consell de ministres.
Successor 2n.: Ministre d'afers exteriors.
Successor 3r.: Ministre de conciliaci de les nacions
Successor 4t.: Ministre d'economia.
Successor 5.: Secretari d'economia exterior.
Successor 6.: Secretari d'economia interior.
Els crrecs que, per procs de successi o per dimissi, cessantia,
incapacitat, mort o altres causes, quedin vacants hauran d'sser
provets per l'ascensi del crrec segent i el darrer crrec vacant
ser provet per elecci general i directa a tota la comunitat,
convocada entre un i dos mesos desprs, per a elegir un membre i
successor cada vegada. Tots els crrecs cessats o dimitits es
constituiran automticament en presoners de la comunitat sota
sanci de la Justcia.
Els candidats a l'executiu es presentaran personalment. Tots
rebran del Tresor el mateix pressupost de presentaci personal.
Ser declarada nulla la candidatura de qui rebi suport de
qualsevol partit poltic187, i de qui esmerci altres diners que els del
pressupost constitucional.
El mandat constitucional per al Cap d'Estat ser de quatre anys
improrrogables.
Per decisi seva, sota la seva exclusiva responsabilitat, i sota
sanci posterior de la Justcia, el Cap d'Estat, en qualsevol
187Nota dels editors: Creiem que aquesta mesura caldria modificar-la
degudament, a la fi d'evitar que un partit poltic aconsegueixi anullar una
candidatura, fent que formalment aquesta formaci li doni suport, en el cas
que el partit en qesti no vulgui, en realitat, que aquesta candidatura es
presenti i surti escollida.
Pgina 544
1. En autoeconomia assegurar:
1.1. Una mxima producci de qualitat social i natural
ptima amb un mnim d'esfor hum.
1.2. Una equitativa repartici del b com mercantil entre
tots els membres de la comunitat; quant a crdit
comunitari, en funci de la capacitat empresarial
productiva de mercaderies en quantitat i qualitat; i
quant a finances comunitries en funci de les
necessitats fsiques i culturals ms peremptries de
cada ciutad, famlia, tnia, etc.
2. En
autocultura,
constitucionalitzar
la
llibertat,
independncia i gratutat de totes les seves funcions
socials, encarregades financerament a la conjunta
comunitat geopoltica confederal.
2.1.Autogoverns territorials i llurs administracions
pbliques: masies, barris, municipis, comarques,
regions
econmiques,
tnies,
intertnies,
intraconfederacions, etc.
2.2. Institucions cviques ancestrals i lliures.
2.2.1. Educaci i instrucci permanents: maternals,
jardins d'infncia, escoles, universitats, alts
centres de reflexi i investigaci, etc.
2.2.2. Esplai, espectacles, esports, diversions,
vacances.
2.2.3. Belles arts i artesanies.
2.2.4. Informaci i premsa, edici.
2.2.5. Salubritat, higiene, salut, sanitat, medicina,
farmcia, hospitalitzaci, assistncia, ajuda
funerria, veterinria, etc.
2.3. Treballs, obres i serveis pblics gratuts i fora de
mercat.
2.3.1. Monopolis comunitaris enterament gratuts.
2.3.1.1. Paisatge i sol rural i urb, aiges, boscos,
Pgina 547
camins, etc.
2.3.1.2. Urbanisme.
2.3.1.3. Energia, aigua corrent, electricitat, correu,
escombraries.
2.3.1.4. Telemtica: telfon, televisi, ordinadors.
2.3.1.5. Transports pblics.
2.3.2. Confiats a empreses pagades per la comunitats.
2.3.2.1. Mixtes (se'ls confia noms la producci).
2.3.2.2. Privades (tamb se'ls confia la
distribuci).
2.4. Lliures associacions ciutadanes de tot tipus.
3. En autopoltica.
3.1. Interior: constitucionalitzar la gratutat total de totes
les funcions socials, encarregades financerament a la
comunitat geopoltica confederal.
3.1.1. L'Estat confederatiu de cara a l'exterior i
multiconfederatiu de cara a l'interior. Amb un
parlament de cambres legislatives (Senat i
Congrs) i consultives. Amb un govern breu,
fort i responsable. Amb unes forces armades
sota responsabilitat exclusiva del Cap d'Estat,
compostes d'exrcits: professional federal i
cvics tnics i intertnics; i de policies: de
seguretat federal, territorials de pau cvica i
justicial judiciria i penitenciria.
3.2. Exterior:
fomentar
progressives
federacions
llibertries cada vegada ms mplies: ibrica,
iberoamericana, europea, mediterrnia, euroafricana,
mediterrnia-ndica... mundial. Fomentar en llur
interior la confederativitat llibertria. Fomentar les
institucions ecumniques i mundials segons tractats
interfederacions o segons lliure iniciativa.
Pgina 548
8.2.8. La Justcia.
Ms val un pas ple de jutges que un pas ple de policies. Ms val
un pas ple de jurisprudncia que un pas ple de lleis. Per cal que
l'exercici de la justcia esdevingui un acte quasi cientfic, amb
proves objectives, i amb referncia amb la llei i la jurisprudncia,
que no pot ser abandonat a mans de persones no preparades sota
capa populista de democratitzaci de la justcia. En el nostre
sistema l'objectivitat ve garantida per la factura-xec i la
telematitzaci de la informaci, com tamb per la independncia
poltica i econmica de la Justcia respecte de l'Estat.
Especialment ens preocupa la socialitzaci de la informaci de
tots els actes de comandament o funci pblica.
Cap persona no pot sser jutge i part; s, doncs, injust que, com
ha ocorregut fins ara, l'Estat tingui en bona part la Justcia sota el
seu control. En la histria, les comunitats que ms i millors
progressos llibertaris han fet, no ho han aconseguit a travs del
creixement de l'activitat estatal, sin a travs de la jurisprudncia
creada pels seus Tribunals. La llei, feta genricament i a distncia
dels fets concrets, noms pot encertar si s simple i mnima, mai
si esdev casustica i prolixa. Noms pot resoldre els casos
particulars que concreten la llei el jutge que toca la realitat
prctica de cada dia. Ell s el creador de la jurisprudncia amb les
seves sentncies, que sn les niques capaces d'omplir el buit
deixat per les lleis generals.
En el nostre programa, la Justcia positiva es constitueix en rgan
radicalment independent de l'Estat, a travs de la prctica de
pressupostos quinquennals determinats per la prpia Justcia,
constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de
l'Estat.
Pgina 549
190Pgina 476.
Pgina 553
la crisi energtica;
l'atur fors, d'evident origen tecnolgic, que tant costa
d'acceptar per part dels poderosos.
...
8.3.1.
socials
amb
moneda:
Pgina 555
ST N
N
ST S
S
Pgina 562
Pgina 564
Aix permetr el clcul de la invenci de diner comunitarifinancer o hisenda comunitria destinada a finances:
H k = Pv P p
f
Hisenda
comunitria
destinada a
finances.
Poder de
venda
al consum.
cE
Poder privat
de compra
al consum.
(Frmula 8.1).
I, com es calculen el poder de venda i el poder privat de compra
al consum?
P v = Pt + M e + d +
E
Poder de
venda al
consum.
EP
Excedents
de producci
al detall.
(per
declaraci).
Pgina 565
Pp =
cE
Poder privat de
compra de consum.
Hp +
E
Eh
Diners de compte
Excedents de compte
corrent de producci corrent de consum.
transferits a compte
corrent privats de
consum
(conseqncia 3 de
8.3.1).
(telemtica)
(telemtica)
(Frmula 8.3).
Pt
Hk = Ep
c
be
Hisenda
comunitria
creditcia.
Excedents
de producci de
bns
d'equipament.
(Per declaraci).
(Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici).
Sobtar, potser, la reducci de l'ajuda comunitria a la producci
de bns d'equipament, en el sector de la producci.
Pgina 567
tcnica retardada.
Igualment, en aquest cas, cal una organitzaci creditcia prpia
del pas exportador en el pas estranger que no tingui possibilitats
de pagament, amb les modalitats de control indicades
anteriorment.
Pgina 571
Saldo
1. L'Estat exportador compra a detallistes propis
excedentaris.
-1M -1M
2. L'Estat exportador finana el pblic del pas
importador.
-1,5M -2,5M
3. L'Estat exportador finana els transportistes
propis.
-0,5M -3M
4. Els detallistes estrangers reben a crdit la
mercaderia.
5. Els detallistes estrangers venen la mercaderia a
1,5M.
6. Els detallistes estrangers es queden un benefici de
0,5 M.
7. Els detallistes estrangers tornen el crdit al
compte corrent del pas exportador en Caixa de
Desenvolupament del propi pas.
+1,M -2M
1 M detallistes propis.
0,5 M transportistes propis.
-3 M
0,5 M comerciants estrangers.
1- M ciutadans estrangers en mercaderies.
+1 M en divises de pas estranger importador.
Pgina 572
DE PRODUCCI DE
Saldo
1. L'Estat exportador compra a productors de bns
d'equipament excedentaris.
-1M -1M
2. L'Estat exportador acredita a empreses
compradores del pas importador.
-1,5M -2,5M
3. L'Estat exportador finana transportistes propis. -0,5M -3M
4. Els comerciants estrangers reben a crdit la
mercaderia.
5. Comerciants estrangers venen la mercaderia a
1,5M.
6. Comerciants estrangers es queden un benefici de
0,5M.
7. Comerciants estrangers tornen el crdit al compte
corrent del pas exportador, en Caixa de
Desenvolupament del propi pas.
+1M - 2M
8. Les empreses compradores estrangeres tornen
crdit interessos al compte corrent del pas
exportador en Caixa de Desenvolupament del propi
pas.
+2M
0
-3M
Pgina 573
E+
CI+
fI=
I+
CE
fE
conjunt total del mercat, en resultar, una vegada ms, una llei
imperfecta o simulada, i anirem de nou a parar a aquella
coneguda situaci de feta la llei feta la trampa. El Sistema ser
torpedinat sota la lnia de flotaci per les plutarquies o elits
indgenes o mundials, mentre conservaran la forma populista
aparent i externa per fer xantatge al govern incompetent que
haur fet la pseudorevoluci i al poble ignorant que s'ho haur
cregut.
Per aix, en el llenguatge legislatiu, oficial, caldr fer
desaparixer tota referncia a una possible divisa nacional. Del
llenguatge del carrer noms en desapareixer desprs d'un cert
temps d'xits rotunds. Caldr en el llenguatge oficial parlar noms
d'unitats monetries ben neutres i inertes, sense crrega
ideolgica o afectiva. Potser, provisionalment, ser convenient
referir-les a un patr-or, mesura-or, mostra-or bon
minyonet, ben petitet, ben emmarcadet en una visitable urna de
vidre, ben apropiat per a fer comprendre a tothom la total
abstracci monetria que cal assolir.
Aquesta unitat monetria no pot sser una vulgar divisa
nacional atacable pel joc brut exterior. Tampoc cal defensar-la
patriticament contra la clssica especulaci inflacionistadeflacionista en el buit de les molt especialitzades, i
intelligentssimes i deslleials, borses intermonetries.
Amb la nostra llei d'equilibri de comer exterior, ni permetem la
pressi importadora contra nosaltres de les grans potncies del
primer mn, ni ens permetem la nostra pressi exportadora contra
els pasos dels tercer mn. Totes aquestes pressions generen
imperialismes, colonialismes, invasions, terribles rapinyes
internacionals, i el desequilibri entre pasos rics i pobres sempre
creixent i sempre escandals. Per, ensems, la nostra llei
d'equilibri no ens tanca en una situaci d'autosuficincia interna,
Pgina 577
196Pgina 514.
Pgina 578
Pgina 579
consuAlts
AcereGaniMajoDetaMina
Empresa
midor
llista
minera de
forns
ria
veteria
rista de
ganide
ferro
ganivets
vets
Mina
Empresa
minera
de ferro
Alts
forns
Acereria
Ganiveteria
Majorista de
ganivets
+1
+1,51
+2,0251
+2,545351
363,75
276811
-350
=13,75
27681
Detallista consude
midor
ganivets
+3,0708451 +3,60 13,75
15125= 27681
Pgina 583
8.3.6.
Establiments comptables.
distribuci de crdits.
Concessi
Pgina 587
Pgina 588
(Vegeu 2.2)201.
La concessi i distribuci de crdits comunitaris a les empreses
productores i als candidats empresarials s confiada en exclusiva
als bancs de negocis. Ells sn, doncs, responsables del bon fi de
la creena en la capacitat tcnica de l'empresari, al qual s'ha
concedit el crdit per a produir mercaderies en la proporci
corresponent a la quantia del crdit concedit.
Les condicions de concessi seran les segents:
1. en funci exclusivament de la capacitat tcnica de l'empresa
productora peticionria o del candidat empresari;
2. la concessi comporta l'obertura d'un compte corrent especial
de crdit;
3. la concessi comporta el nomenament d'un cogerent,
responsable davant del seu banc de la utilitzaci efica del
crdit concedit;
4. el temps de muntatge i posta en marxa de la nova empresa o de
les noves installacions productores es pot considerar
generalment de tres anys, per aquest perode pot sser
disminut o augmentat pel banc concessionari, a reserva del
que dictamini, en cas de litigi, el tribunal econmico-creditici
corresponent; durant aquest perode, el banc de negocis no
cobrar cap inters;
5. a la fi d'aquest perode inicial sense inters, l'inters normal
d'un crdit ser el doble del lliure inters bancari;
6. mentre l'acreditat pagui aquest inters normalment doble, no t
cap data fixada per retornar el capital creditici que li ha estat
concedit; el reemborsament al banc concedidor del crdit resta
a iniciativa i exclusives convenincies de l'empresari.
201Volum I, pgina 79.
Pgina 589
torn,
b.e) empreses refractries a l'autogesti,
c) en funci de l'horari de treball:
c.a) empreses produint, pel sistema de torns, els 365 dies
de l'any, les 24 hores del dia (incloent el temps de
manteniment) i 3,5 dies/setmana per torn (una
setmana: 3 dies i l'altra: 4) a 6 hores 30 minuts per
dia (o sigui 20 hores 30 minuts per
setmana/treballador),
c.b) empreses produint durant 5 dies de 6 hores per
setmana
(amb
torn
o
sense):
30
hores/setmana/treballador,
c.c) altres empreses acollides a l'actual horari legal de
40 hores setmanals,
d) en funci dels excedents reals de producci de
mercaderies no finites de bns d'equipament i dedicats els
crdits a comprar aquests excedents (Vegeu 8.3.2)202.
202Pgina 564.
Pgina 591
Pt = Ht
E + CI + fI = I + CE + fE
mnims,
c) suprimir immediatament tot entrebanc burocrtic,
estatista, creador de serveis-fantasma (mercaderies buides
amb sou real) en el mercat interior,
d) tancar l'equilibri ciberntic de producci excedent sobre
hisenda privada amb l'autoeconomia d'invenci creditcia i
financera de diner comunitari,
e) repartir equitativament el b comunitari:
e.a)segons equitat en funci d'eficcia i mrits:
productius dels professionals utilitaris,
socials dels vocacionals liberals,
e.b)
segons solidaritat comunitria en funci de les
funcions naturals, nacionals, vitals de tots els habitants
i, en especial, dels ms necessitats.
Hem separat del sector utilitari o de mercat tot servei misteris,
tota venda de situaci, tot pagament en buit. En aquest sector no
hi haur moviment de diner sense el corresponent moviment de
mercaderia real i viceversa. Es tracta en aquest sector de
retribuir a cadasc segons el seu treball.
Deixem per al sector liberal i per al sector de consum retribuir a
cadasc segons la seva necessitat o el seu desig si s possible.
s lliure estar en un o en altre sector, per la disciplina de sector
ser respectada inexorablement. La finalitat normal d'una societat
realment automoralitzant s d'anar posant constantment les
coses tan clares que les mentides, la hipocresia, l'ocultaci, etc.
siguin instrumentalment impossibles. Aquesta finalitat, no negada
per ning fins ara, no ha pogut sser portada a la prctica, perqu
la moneda annima sense lligam precs i documentat amb les
persones responsables de cada moviment dinerari, permetia tots
els moviments en buit, tantes vegades i en tanta quantitat com
Pgina 593
Pgina 594
8.4. LA PRODUCCI.
La producci s l'energia del mercat, la distribuci s la
intelligncia del mercat. En tota la histria de la humanitat, la
producci s la condici material bsica de la supervivncia i del
desenrotllament de la nostra espcie. Ja hem vist com l'excedent
de producci constitueix el moll de l'os del progrs hum. La
llibertat, la felicitat, la creativitat pura, depenen de la producci
tant com la supervivncia i el benestar natural.
Des de fa molts mils d'anys la producci comunitria treballa i es
crea dins de la producci privada. Quan en una empresa privada,
un obrer fabrica un bolgraf amb patent privada i amb capital
privat, s'est aplicant ensems inconscientment un paquet de
factors comunitaris de producci: invents no privats,
infraestructures d'obres pbliques, educaci dels productors, pau
Pgina 596
social, etc., que fem assolir a aquell bolgraf les ms altes i bones
condicions de fabricaci d'un lloc i d'un moment determinat:
mxima i ptima producci amb els mnims esfor i risc.
Tractarem, doncs, succintament, dels factors privats de producci,
un a un, des de la nostra ptica.
El primer que cal dir s que en la prehistria l'invent utilitari s la
primera prova de la manifestaci de l'esperit hum. L'empresa
utilitria progressiva en fou la conseqncia immediata. L'estalvi
o capital nasqu el dia en qu l'home invent la conserva de caps
de caa o pesca. Referent al treball especficament utilitari i
sotms a una disciplina de producci directa, ms o menys
fcilment comprovable per qui el dirigeix, noms fou inventat ara
fa uns 20000 anys, per les matriarques, a travs del ritu del
matrimoni de servitud com hem explicat en 4.3205. Aquest
origen servil del treball utilitari, com a disciplina social
especialitzada al servei de l'empresa, ens condueix, si hi
reflexionem, a l'empria (comprensi per travessament interior en
qualsevol realitat) de la necessitat de tractar de reduir
(assimptticament) el factor treball utilitari servil, en funci del
progrs tcnic i de l'elevaci del nivell moral i tic de tota la
poblaci d'una comunitat.
Pgina 598
Pgina 599
Pgina 600
Pgina 602
Llocs graduats
anys
0
0,5
1,5
2,5
1 A
2 B
3 C
4 D
5 E
6 F
7 G
Cessa I Cessa J
(2 anys) (2 anys)
Elegit C Elegit H
Mor G
Mor H
Elegit D Elegit I
Elegit J
Elegit L
Elegit E
Elegit K Elegit M
Cessa F
(2 anys)
Elegit Q
Elegit F
Elegit N
Elegit G
Elegit O
Reelegit B
F) Fiscalitat.
Referent als capitals privats que els clients posin, per contracte
lliurement negociat entre les dues parts, a disposici de llurs
bancs de negocis per al corresponent comer bancari de diner,
l'inters ser el lliurement contractat.
El gremi i subgremis bancaris sn obligats a crear les diferents
Caixes de Garanties interbancries de jurisdicci tcnica i
territorial ben definida, necessries per a una protecci mxima i
optima dels estalvis-capitals que els hagin estat entregats
lliurement segons contracte per llurs clients.
Aquestes Caixes de Garanties interbancries Gremials i
subgremials vendran o liquidaran tot banc incapa de fer front als
seus compromisos contractuals lliures, fent-se'n responsables, fins
a un mxim del 50 % quan la compra, venda o liquidaci no
permeti de complir aquests compromisos al 100 %. La resta
(l'altre 50 %) ser cobert pel banc en la mida que pugui i all que
resti sense cobrir ser prdua per al client.
C) Borsa.
Pgina 613
sobre els preus legals mnims, vigents durant tot el temps que duri
la indecisi del gremi.
En tot moment, qualsevol empresa del gremi pot presentar a la
Justcia Econmica de preus demanda d'elevaci o rebaixa de
preus de cost i de venda mnims, tot basant-se en arguments de
mercat, de mtode, d'invents, etc. Si el Tribunal econmic els
don la ra:
en cas d'elevaci de preus, aquesta elevaci haur d'sser
facultativa des del moment de la sentncia i obligatria a partir
d'un termini curt fixat (per exemple, de quatre mesos),
en cas de rebaixa de preus, la sentncia haur de comportar:
a) que l'empresa o empreses guanyadores hagin d'optar en un
termini curt fixat (per exemple, de tres mesos) entre
reservar-se totalment la nova metodologia tcnica o el nou
invent utilitari, o fer-ne partcip a tot el gremi contra un
pagament contractual conjunt o contra una regalia
(royalty) elemental per cada article produt (8.4.2)215.
b) que esdevingui obligatori aquest preu ms baix de venda
per a tot el gremi a un termini llarg fixat (per exemple, de
dos anys).
8.4.4.4. Gremis i publicitat.
1.
2.
3.
4.
5.
218Pgina 589.
Pgina 625
Pgina 626
Pgina 627
8.5. LA REPARTIDORA!
8.5.1. Salaris socials financers.
L'ancestral crit dels pobres ja vindr la repartidora, i els rics
d'avui seran els pobres de dem en l'esperana d'un capgirament
revolucionari, es fa possible en el nostre programa sense que els
rics d'avui esdevinguin pobres dem.
Tinguem la repartidora en pau!
Pgina 629
l'espionatge.
El mercat s, sobretot per als empresaris, una tctica, en la que
el temps s or: l'especulaci lliure en el temps borsista s el
motor mateix del mercat. Des d'un punt de vista mercantil
productiu, destruir, negar o ignorar aix s un sucidi.
Gradualment, per inexorablement, se'n deriven retraccions
inversionistes i deficincies socials molt grans i quasi
insuperables en la prctica.
Per damunt d'aix cal una bona estratgia de mercat, bona
moralment, incondicionalment exercida a favor del poble i no de
minories interessades materialment o ideolgicament. Ens referim
a l'equilibri unitari de mercat o economia de mercat, a la llibertat
total de mercat, o la democrcia de mercat, etc. I consisteix
principalment per als poltics, per tamb per a tots els ciutadans
en general, en una estratgia radicalment respectuosa de tota
especulaci mercantil-productiva lliure, sigui o no sigui
borsstica, i en una estratgia en tot temps informada de tots els
moviments tctics, s a dir, del conjunt estadstic de l'empresariat,
del treball, del capital i de l'inventisme reals.
Per totes aquestes raons anunciem, amb anterioritat suficient,
fonamentats en els plantejaments procientfics anteriors, els
previsibles xits mercantils-productius en la societat que porti a la
prctica el Sistema General. A travs de la invenci (o exvenci)
de diner comunitari solvent per la lnia creditcia empresarial
productiva i per la lnia financera social consumptiva, aquests
resultats permetran a la societat anar a poc a poc, per amb
seguretat estratgica, vers una articulaci llibertria i
confederativa de les persones i de les nacions de l'rea
geopoltica, sense classes discriminatries per ra de diner. Hi
haur poder de compra, suficient en tot instant, per vivificar
constantment la prvia producci corresponent.
Pgina 631
Des d'ara anunciem aix amb modstia i dins del relativisme que
dna la cincia i lleva el dogmatisme. Volem fugir de fanatismes i
intolerncies, de messianismes i paternalismes, de censures i
desconfiances en les persones, que sn com sn i no com
voldrem que fossin. Ho esperem tot de l'esfor tctic dels
empresaris i de l'esfor estratgic de la comunitat. Aquests xits
anunciats seran la base de la nostra revoluci llibertria. Ells
constituiran la capacitat persuasiva de cara al nostre poble, fora
vivent i responsable, organisme ple de vida fecunda i bella.
El poble individit, persuadit i operant, far possibles els segents
salaris socials financers (ssf):
a)
b)
Pgina 632
Pgina 634
220Nota dels editors: Aqu l'autor no va concretar encara les edats mnimes de
prometatge i de matrimoni.
Pgina 635
221Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
subdivisi.
222Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
subdivisi.
Pgina 636
Per nmero de fills vivents (per exemple, 1 punt per cada un).
Per nmero de fills morts (per exemple, 1/2 punt per cada un).
Per nmero d'avortaments medicalment certificats (per
exemple: 0,1 punt per cada un).
H) Assignacions peridiques i prstecs financers a a la llar
familiar i a l'habitatge.
Pgina 640
eleccions223.
2. Estudiants i aprenents: fins a renncia en passar a una
professi utilitria abans dels 25 anys o en passar a una altra
categoria liberal.
3. Fins a la seva mort: en cas de dimissi o jubilaci, dintre de la
categoria obtinguda i sense passar a qualsevol altra activitat
liberal o utilitria; en cas de repulsa o expulsi pel seu collegi,
sense tramitaci de causa acusativa al jutjat, i a condici de no
passar a qualsevol altra activitat liberal utilitria; en cas
contrari ser el jutge qui determini el % de salari.
La seva famlia, en la persona de la mare (si no s ella la
interessada), t dret a tots els salaris socials familiars de l'estatut
general i a totes les assignacions financeres de carcter autoeconmic general i sectorial.
B) Estatut vocacional liberal individual-familiar.
Categories:
1. Candidat a qualsevol tipus d'eleccions (per exemple, 25 punts
mensuals).
2. Auxiliars (per exemple, 45 punts mensuals).
3. Estudiants-aprenents, de 16 a 25 anys, o amb prrrogues
segons jutge (per exemple, 40 punts mensuals).
4. Passants (per exemple, 60 punts mensuals).
5. Titulars (per exemple, 75 punts mensuals).
6. Titulars superiors (per exemple, 100 punts mensuals).
7. Titulars nacionals tnics i intertnics (per exemple, 125 punts
mensuals).
223Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 641
per a
l'exercici
1. Individual.
consum.
El progrs tecnolgic de cada especialitat facultativa exigeix una
evoluci permanent dels equipaments. Tota demanda
d'equipament suplementari ser feta al collegi liberal
corresponent, el qual negociar amb les autoritats financeres
pertinents i donar la soluci adequada al pressupost total i
segons ordre de data de demanda.
2. D'equip.
Tots els litigis ocasionats per l'execuci dels anteriors punts seran
resolts en primera instncia en conciliaci amigable, al si del
Collegi o Intercollegi interessat. En segona instncia ho seran
per la Justcia liberal especialitzada.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
sindicals, etc.
Auxiliars (per exemple, 50 punts).
Estudiants o aprenents (per exemple, 45 punts).
Passants (per exemple, 60 punts).
Titulars (per exemple, 75 punts).
Titulars superiors (per exemple, 100 punts).
Titulars generals (per exemple, 150 punts).
Titulars internacionals (per exemple, 200 punts).
8.5.6. Passanties.
En la societat organitzada, els complicats i intils concursosoposicions seran substituts per passanties. Els primers obliguen a
un treball memorstic i superficial, aliat al format de la
desimboltura prpia dels ignorants, mandres o corromputs. I ens
referim tant als examinats com als examinadors.
Les passanties de dos anys, per exemple sota el guiatge d'un
titular tutor carregat de temps d'experincia en les responsabilitats
professionals, facilita al passant l'adquisici d'un saber profund,
similar al del seu mestre, el qual pot jutjar, amb coneixement de
causa, de la capacitat del passant per afrontar cientficament,
tecnolgica, deontolgica i prctica, les mateixes responsabilitats
que ell.
Gandhi, en el pol oposat del procediment de concursosoposicions, volia que els fills tinguessin el mateix ofici del pare a
fi que de petits ja mamessin l'ofici 225. Cal veure, per, en la
figura del tutor, com un pare provisional que ensenya, no
acadmicament, sin per connaturalitat. Podem observar tamb
que Jess ensenya la pastoral vocaci ben liberal per cert als
seus seguidors, no amb cursos de seminari i exmens sin
exercint-la amb ells colze amb colze.
La justcia ideal, absoluta, perfecta, no s d'aquest mn. Per cal
arribar a una justcia tan efica com sigui possible en cada
moment tnico-cultural. En l'accs a qualsevol funci liberal, cal
parar compte que, per definici de la vocaci autodeclarada, s
ms important el servei altruista i desinteressat al poble que els
225Aquesta exageraci porta a un conservadorisme i un immobilisme absurds.
Pgina 652
8.5.7. Medicina.
La transmissi i conservaci de la vida, de l'educaci i de la
instrucci, constitueixen l'acte conjunt que ms tendeix a
l'acumulaci de riquesa espiritual de l'home.
Si b el joc de la parella s l'origen i salvaguarda de la vida en el
nen, en l'adolescent i en el jove fins a l'edat adulta, el progrs real
es fa possible amb l'ajuda d'una medicina total, corporal
(somtica) i anmica (psquica) cap a l'eclosi i el
desenvolupament de l'esperit (pneumtica o nomnica)
espontani, expansiu, singular, conscient, lliure i responsable de
cada persona vivent.
La medicina preventiva t com a finalitat primera la successi de
les generacions humanes, la qual pot, sempre i arreu, sser
perfectible en tots els sentits de la persona. Noms al metge
Pgina 654
8.5.8. Esglsies.
Referent a les vocacions, activitats i institucions eclesials, hem de
dir que per Esglsia entenem (vegeu 4.3.1)227: convocatria
confederativa i llibertria de persones (individuals, socialcollectives i nacionals-comunitries) molt diverses a efectes
sagrats comuns.
227Volum I, pgina 133.
Pgina 658
Esglsies:
1. El poltic ha de respectar taxativament la independncia de la
vocaci tico-transcendent de les Esglsies i, en conseqncia,
llur capacitat de convocatria, cronolgicament i
acumulativament, ancestralment anterior i superior a la de la
prpia poltica.
2. Tanmateix, el poltic ha d'impedir, en la prctica de cada dia,
que aquesta vocaci tica-transcendent i aquesta capacitat de
convocatria social-sagrada de les Esglsies pugui prostituir-se
en poder (fenomnic); cal que faci avortar de soca-rel tot intent
de poder dels alts clergats. A efectes d'assignaci de salari
social financer, imperar el principi que, en les Esglsies, tant
a nivell local com a nivells ms extensos, els responsables, en
quant a la designaci dels corresponents presidents
d'assemblea o preveres, sn els inscrits de base, els quals
noms podran pertnyer a una sola Esglsia.
Els alliberats o preveres de les Esglsies, (a efectes
administratius), seran un per cinc cents inscrits o fracci d'inferior
responsabilitat en llur designaci228. Tots els alliberats o preveres
de les Esglsies, a l'igual que qualsevol altra vocaci liberal,
noms podran cobrar un sol salari social financer i aquest ser,
per a tots ells, el corresponent a l'estatut d'auxiliar institucional.
Els pressupostos institucionals ordinaris gaudiran del mateix
nombre de punts per inscrit de base que qualsevol ens tnic
confederat. Els pressupostos institucionals extraordinaris hauran
d'sser legislativament presentats, estudiats, discutits i aprovats,
per la via parlamentria normal al nivell territorial implicat
(consells consultius pertinents en cada cas; Justcia; diputats;
228Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 661
senadors)229.
Tindran dret a l'ocupaci de terrenys segons lleis generals i locals
d'urbanisme, en igualtat de condicions amb qualsevol altre ens
cvic. Tamb les deixes, legats, donatius. etc., es regiran per
idntiques condicions a les qu estan sotmesos els altres ens
socials (sanci de la justcia, administraci per caixa de
consignaci, al nivell territorial corresponent). En gaudiran
disponibilitat lliure dels interessos, dividends, etc. Per quan
sigui demanada la disponibilitat total o parcial dels capitals
noms s far, segons llei, en funci dels motius allegats, amb
decisi final de la Justcia corresponent.
8.5.9.
233Pgina 648.
Pgina 668
Pgina 671
Pgina 672
8.6.2. La telemtica.
La telematitzaci del mn s imminent i irreversible. Noms cal
diner i temps. El diner, tot i que est molt mal repartit, s
abundant. El temps, malgrat els sempre abundants profetes
apocalptics, sembla que no porta cam d'acabar-se.
Cal saber si anirem a parar a una telemtica pollucionada i
pollucionadora, o a una telemtica transparent i cristallina.
235Pgina 581.
236Pgina 685.
Pgina 673
Pgina 674
4.1.
dels
Jutges
sense
pressupostos i sense documents
provatoris lligats,
4.2.
Dels
legisladors
i
governats de l'Estat,
5. per augmentar l'estatisme
gegant annim, inefica i
irresponsable,
al
servei
incondicional dels grups de
pressi contra les llibertats
concretes
tecnolgicament
possibles,
6. perqu el mxim de fills del
poble, arribats a la vida adulta
grcies als sacrificis ingents
dels seus familiars esclaus que
hauran posat en ells totes llurs
illusions
de
llibertat,
esdevinguin cmplices abjectes
dels seus propis poderosos
enemics, per a sobreviure.
4.1
dels
Jutges
amb
pressupostos i amb proves
documentades deslligats,
4.2.
Dels
legisladors
i
governats de l'Estat,
5. per a fundar un Estat breu,
monrquicament fort, eficient i
responsable,
al
servei
incondicional del poble en totes
les
llibertats
concretes
tecnolgicament possibles,
6. perqu tots els fills del poble,
arribats a la vida adulta grcies
a l'amor dels seus familiars i a
la solidaritat comunitria, no
hagin de trair el seu poble per a
sobreviure i per demostrar llur
intelligncia
i
eficincia
professional.
Pgina 676
repoblaci
forestal
intensiva
ser
feta
de
cara
Pgina 683
Pgina 684
adequadament;
dels pagesos i d'altres professionals utilitaris, amb
la seva corresponent ajuda excepcional.
1.2.
Pgina 687
comunitari.
2.3. No es podr construir cap edifici sense el corresponent
projecte facultatiu d'un arquitecte de professi liberal,
inscrit en el corresponent collegi. Aquest estudi i
projecte, sotms a les normes tcniques mnimes
legals comunitries i a les normes tcniques eventuals
prpies de les autonomies territorials en llurs
diferents nivells, ser sempre gratut i obligar totes
les persones individuals i collectives responsables de
la construcci. En el cas de construcci en terrenys
petits urbans o rurals, segons hem especificat ms
amunt, tamb estar assegurada la collaboraci
responsable i gratuta, al propietari privat, de
l'arquitecte liberal.
2.4. Acabada la construcci, l'edifici ser sotms a revisi
comunitria per un nmero d'arquitectes liberals
proporcional a la importncia de l'edifici, designats pel
corresponent
Collegi
professional.
Aquests
arquitectes, sancionadors de la qualitat de la
construcci, lliuraran al futur propietari o b el
certificat d'habitabilitat o d'adaptaci comprovada als
fins proposats, o b llur sanci contrria que obligar
tots els responsables de la construcci. Seran
responsables solidaris de qualsevol defecte,
posteriorment detectat, en la construcci, tots els
arquitectes concernits: el liberal responsable del
projecte i eventualment de la construcci, els
professionals utilitaris de les empreses constructores,
els liberals sancionadors de la qualitat, conjuntament
amb els respectius Collegi liberal i Sindicat utilitari.
2.5. Cap construcci, per a l's que sigui, no podr sser
usada, ni venuda, ni llogada, sense el corresponent
certificat d'habitabilitat o adaptaci a l's declarat en
la seva edificaci, literalment copiat en l'eventual
Pgina 689
244Pgina 634.
245Pgina 634.
Pgina 691
Pgina 692
Pgina 694
Pgina 696
Pgina 697
248Nota dels editors: Aqu l'autor havia posat interrogants sobre aquesta
mesura.
Pgina 701
directes d'un oficial, el qual haur rebut l'ordre per escrit d'un
superior Civil o Justicial directament i plenament responsable,
sense que aquesta responsabilitat del seu superior eximeixi
l'oficial de la responsabilitat de qualsevol extralimitaci.
Les Policies de Pau Cvica estaran sota les ordres directes:
1.
2.
3.
4.
5.
Pgina 711
Mercaderies
totals
M'
M'
Massa monetria
corresponent
a les mercaderies
no monetries
(Frmula 9.5. Mercaderies totals).
Pgina 724
Mercaderies
no monetries
Sempre que:
M'
M'
Mercaderia
Massa monetria
no monetria
equivalent
(Frmula 9.6. Mercaderia no monetria).
o b:
M'
=1
M '
(Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2).
que s equivalent a la nostra frmula reguladora fonamental F3:
P '+ M '
=1
P' + H '
(Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3)262.
perqu
producci mercant.
Avui s'ha passat de la moneda metllica a la de bitllets abstractes
per fora i sense cap garantia seriosa. L'Estat i les institucions
internacionals exigeixen una fe, un crdit, una imatge de
Monarca que no creu ning del tot. Referent als diners tot es veu
trbol i confs. Per aix molts enyoren l'or, prohibit com a
instrument monetari. I per aix es perd el valor o poder adquisitiu
del diner: fenomen inflacionari. Les lleis de delictes monetaris i
les obsessions patritiques aguanten unes monedes trucades que
permeten, avui dia, sense que et toquin el muntant dels teus
diners, que cada any et robin legalment un 10 %, un 15 %, un
20 %. El ms gran robatori de la histria, fet contnuament i a
plena llum.
En el nostre sistema el valor intrnsec del diner ve assegurat per
un mecanisme ciberntic telemtic. I la nostra moneda no t
velletats nacionalistes. Volem i s possible arribar a instaurar
una nica unitat monetria mundial, es digui com es digui.
A ms del seu valor essencial, cal que una moneda bona tingui
altres qualitats:
1. Disponible en tot temps. La moneda que nosaltres propiciem
estar disponible, en tot temps, amb la instantanetat de la
telemtica electrnica.
2. Disponible en tot lloc. Caldr que s'estengui l's dels aparells
telemtics fins als llocs ms apartats i xics per a qu aix sigui
possible.
3. Homognia en totes les seves parts (una part no pot valdre ms
que altra). Qualitat inherent als nmeros abstractes en qu
consisteix el signe monetari.
4. Summament divisible. Tamb aquesta s qualitat inherent als
nmeros abstractes de la nostra moneda.
Pgina 727
Pgina 728
M'
la quantitat de moneda convenient segons la frmula fonamental
F3:
M'
=1
M '
Frmula
F3.
MP
MH
100 50 50 100 25
1M=
mercaderia
total
12 MP
mercaderies
produdes
o Producci
total
13 MH
mercaderies
productores
o Hisenda
total
100 50 50
4 M'
mercaderies
no
dinerries
54 M'
mercaderies
dinerries
25
M = M' =M'
M '
25
25
) +
25
= (M'P +
M'H)
25
(M'H
M '
25
( M '
25
M '
M'
M'
Frmula 9.12:
50
M'
M'
50
=1
Pgina 731
25
25
M'P
M '
M'H
M '
25
=1
Valor real
de la
moneda
25
10
( M 'P
( M '
M 'P )
M ' )
10
25
M'P
M '
25
15
15
Pgina 732
Oferta de moneda
15
Demanda de
moneda
10
( M 'H
( M '
M 'H )
M ' )
15
10
25
M'H
=1
P
M '
25
=1
H
=1
15
M 'P
M '
10
M 'P
=1
M '
Pp
15
10
15
10
M 'H
M '
M 'H
=1
M '
Hp
15
=1
Pk
=1
Hk
10
Frmula 9.13:
2 P producci
3 H hisenda
5 diners
6 p privat
7 k comunitari
50
MP
MH
50
=1
Pgina 733
30
MP
20
p
MH
30
15
( M 'P
MP
MH
=1
20
15
P
10
M ' )
P
( M 'P
10
k
Pk
( M 'H
15
Pgina 734
M ' ) + ( M ' H
H
15
10
M ' )
M ' )
Hk
10
=1
<
>
Mk
40
30
30
Mp +
Mk +
M '
M '
20
15
( M 'P
10
<
>
15
15
M 'H )
( M '
M 'H )
( M '
10
20
15
( M 'P
10
M ' )
M ' )
<
1
>
10
Pgina 735
MP
MH
=1
15
MH
M 'H
=1
M 'P
M 'H
15
10
15
10
M '
15
=1
10
M 'P
M '
Pgina 736
MP
Pp
Hp
M '
=1
M '
10
Pk
Hk
=1
=1
30
M'P
M '
20
M'k
=1
P
30
M '
=1
k
20
1. Mn concret: intuci.
1.1.
Fenmens externs, sensibles, explicables
1.2.
Nomens misteriosos, sagrats, inefables.
2. Mn abstracte: mgia.
2.1.
Mgia llibertria, artstica, potica.
2.2.
Mgia disciplinada, lgica, cientfica.
2.2.1.
Analtica
2.2.2.
Logstica, Formtica, Matemtica.
Existeixen dues classes de mgia ben legtimes i una d'illegtima
o confusionria. Les dues mgies legtimes sn la mgia
llibertria i la mgia disciplinada. I la mgia confusionria s la
pensada o religi.
La mgia llibertria s constituda per les abstraccions, ficcions, i
mentides prpies del joc lliure creatiu, multidimensional, potic,
metafric, analgic, artstic, imaginatiu, fantstic, contradictori,
tan apte per expressar el caos vivssim i contradictori del mn
concret dels Nomens, de la sacralitat, la mstica. El mag que
s'expressa llibertriament, ben conjuntat amb el seu fons tic,
mstic, sacral, es diu inspirat: El meu estimat s un nard.
Pgina 738
Pgina 752
Sg
Su
Sl
St
Pgina 753
Pgina 756
Pgina 759
Pgina 760
9.8. ESQUEMA-RESUM.
Perqu el lector pugui fruir d'una visi de conjunt de com queda
orgnicament la nova societat des del punt de vista econmic,
construirem ac un esquema resum aclaridor.
A) En la nova societat, el motor i, per tant, la part ms
decisiva per al funcionament conjunt, s la Societat
Utilitria, que determina el Cicle de la Producci (p f)
o producci total no financera, que es governar per la
coneguda frmula:
Pf
Hp
=1
Hisenda
Crdits
privada
comunitaris
no financera
(Frmula 9.16. Societat utilitria).
La quantitat de crdit a crear per la comunitat s:
p f
Hp
Crdit
Producci
comunitari no financera
Hisenda
privada
no financera
(Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat).
Pgina 761
Exportacions
entrada de turisme
Finances i
transferncies
importades
CI
FI
CE
FE
Importacions
sortida de turisme
Crdits exportats
i retorn
de crdits importats
=1
Finances
i transferncies
exportades
Pgina 767
Pf
Hp
=1
Hisenda
Finances
privada
comunitries
financera
(Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum).
Pgina 768
F
Finances
comunitries
Pf
Hp
Producci
finita o
al consum
Hisenda
privada
finita o
al consum
(Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat).
en forma de salaris socials financers corrents o en forma de
salaris socials financers territorials o sectorials atpics davant
situacions localitzades o sectorialitzades d'excedents.
E) En resum, es veu el conjunt de l'esquema on la producci
genera b com mercantil en forma de crdits en el seu
propi cicle i en forma de finances en el cicle del consum.
Tots dos sumen la hisenda comunitria. A ms a ms, la
producci genera una hisenda privada que es pot reinvertir
en el cicle de la producci o pot passar al consum a travs
de la societat liberal i consumidora.
Les persones sn lliures de dedicar-se a la producci o de servir
en professions liberals vocacionalment. Tamb s possible, menys
retribuda, la figura de l'alliberat sense professi.
La societat utilitria s egoista per productiva de b com
mercantil. L'altra societat viu de la utilitria (parsit) per s
altruista, desinteressada i humanista. Cal que creixi la societat
liberal, per s a costa d'una major sobreproducci de la societat
utilitria. Si Marx profetitzava l'enfrontament de la societat
capitalista per causa de la sobreproducci, ac nosaltres proposem
menjar-nos aquesta sobreproducci creixent amb l'expandiment
Pgina 769
Pgina 770
entre all que, de veritat SOM, i all que, cada dia, ens PASSA, tant a
nivell individual com collectiu. Han sorgit al llarg de la histria
dels imperialismes GRANS NIMES i dhuc moviments espirituals
impetuosos que ens han estat recordant el nostre origen, el nostre
fi, la nostra essncia. Ens han marcat uns camins i uns
procediments per separar-nos d'aquest mn, el mn dels
imperialismes, per cal reconixer que noms els han pogut
seguir minories especials, gent de fina educaci espiritual o gent
senzilla, per pura, en petitssimes quantitats, gent de sort,
perqu la gran massa popular ha estat descastada i explotada fins
a fer impossible el mnim de serenitat per escoltar la VEU que
clama de tant en tant, de dins i de fora d'un. I cal veure tamb que
fugir del mn s una sortida retrgrada, que deixa intacte, sense
resoldre, el problema d'aquest mn. Molta gent ha arribat a la
conclusi racionalista de moda en els darrers segles qu
aquesta VEU no existeix, que la conscincia humana noms s un
producte de la situaci econmica, que no hi ha res que
transcendeixi la realitat prctica, concreta, fenomenolgica. No hi
ha nomen, no hi ha transcendncia, no hi ha esperit, no hi ha
nima!
Respectarem els qui pensen aix. Seguirem creient que sn
vctimes de l'opressi imperialista vigent i creixent de fa ms de
quatre mil anys. I, si ms no, creurem que cal deixar la porta
oberta perqu circulin de dintre a fora i dels uns als altres les
fulgurncies inefables, catiques, llibertries, indisciplinades,
creadores de tota disciplina, convencionalitat i estructura
existents, a la qual anomenem amb l'expressi societat ticatranscendent.
Amb el Sistema General dibuixem una nova societat que no posa
entrebancs ni obstacles a l'emergncia llibertria de la
transcendncia lliure i gratuta, si s que existeix. Creiem que, i
aix s el misteri de la nostra hiptesi central de treball,
Pgina 774
Pgina 777
Acrcia
(Vegeu crcia, pgina 805, i arquia, pgina 784).
Administraci
Ocupar-se de les petites coses no s funci de l'Estat. (Vegeu
Principi de subsidiarietat, pgina 863).
Afectivolgic
Incorrecte tractament lgic dels afectes i les passions que permet
manipular i dominar les persones. Els afectes i les passions sn
tan subjectius, tan singulars, ntims i inefables, que s radicalment
impossible donar-los una interpretaci lgica sense convertir-los
en instruments de poder i manipulaci contra les persones.
Pgina 779
el subjecte
observador degut a les limitacions intrnseques de la seva prpia
intelligncia, no obstant perfectible considera ple de confusi,
faltat de forma precisa, de recensament possible, d'ordre
necessari, d'adornament interjectiu, etc.
TORRENCIALMENT
CREATIU-EVOLUTIU
QUE
Ciutadanies
Entitats (utilitries i liberals) ciutadanes.
Ciutats-imperis
Primeres ciutats multi-tniques encara sense Estat i no sotmeses
a imperialismes (a l'sia sudoccidental entre els -8500 i els
-2500).
Cvic
Comportament responsable en la civitas. s especfic per a
designar l'mbit de la societat civil autnom de la poltica.
Civilitzaci
Cultura de ciutat afavoridora de totes les persones. No es pot
parlar de civilitzacions abans de la creaci de les primeres
ciutats-imperis.
Civisme
Sistema d'organitzar correctament la civitas.
s l'actitud d'assumir responsablement la civitas. Aquest terme
llat, del qual deriva ciutat i civilitzaci, s sinnim del
terme grec polis: poltica, policia... Originalment, la ciutatimperi era formada per diverses tnies que es federaven per a
formar un sol poble (demos, en grec; populus, en llat). Fer un
disseny de civisme vol dir posar les bases estructurals perqu
les persones formin part lliurement i solidria d'una societat
geopoltica, grcies a un sistema de llibertats concretes i de
Pgina 791
diferents nivells.
An-arquia significa simplement: No-comandament. La seva
traducci moderna sense el sentit pejoratiu que se li ha volgut
donar s principi de subsidiaritat.
Comer exterior
La relaci equilibrada d'intercanvi de mercaderies amb altres
mercat exteriors a la prpia societat geopoltica.
Compartir
Tret especfic de les primeres comunitats homnides, molt difcil
de mantenir-se sense lligams comunitaris o sense una poltica de
solidaritat social.
Comptabilitat global
Grcies al sistema monetari racionalitzat que inclou les
dades completes de cada acte mercantil (qu, quan i a on es
compra, el valor-preu de la mercaderia...) processades
telemticament, es pot aconseguir una comptabilitat general,
sectorial i territorial, bsica per a fer les anlisis i estadstiques
necessries a una disciplina rigorosa del mercat i a l'aplicaci
d'una estratgia econmica.
El seu nom exacte s intra-comptabilitat analtica-estadstica
global:
s interna (intra-), sigui a la societat geopoltica federativa,
sigui a qualsevol tnia o inter-tnia confederada en el si de la
primera, sigui en el lliure comer exterior entre societats
geopoltiques.
Pgina 793
Comunitat supra-tnica
Nova comunitat sorgida del lliure pacte i convivncia de diverses
comunitats tniques anteriors.
Comunitat supra-nacional
Sinnim, menys precs en el cas hum, de comunitat supratnica.
Confederaci
Pacte federal fet entre diverses tnies (o collectivitats) dins el
marc de la unifederaci protectora cara a l'exterior. (Vegeu
federaci, pgina 831).
Cognici
(Vegeu noci, pgina 857).
Constituci
Conjunt de pactes i lleis que estableixen un conjunt de regles de
joc social, cvic, poltic i judicial.
Cosmtica
Degut al seu allargament t un significat ms relatiu que
MUNDUS: tot el que s relatiu a l'adornament.
COSMOS-
mar lliure.
Qualsevol torrent catic genera ms energia que qualsevol riu ben
ordenat. Aquesta comparaci de fsica inerta o abiofsica, cal
entendre-la amb l'afegit de la molt ms gran complexitat del
conjunt obert que s tota la vida i encara ms quan es tracta d'un
conjunt corporal-anmic obert a la vida espiritual, a la vegada
simblica-fenomnica i tica-transcendent, i a la vida logal o
verbal (oberta solament a la simblica fenomnica, per amb
enorme obertura a la poesia ms ntima i profunda).
Moltes vegades el nostre cosmos-mundus (mn) est massa
carregat d'ideologismes barrocs i d'ornaments intils, de sofismes
quasi evidents, d'estpids discursos i dogmes ideolgics o
afectivolgics...
Cal recordar quin seguit de circumloquis, de paraules intils, de
logomquies... hom ha de fer quan per prejudicis ideolgicsfantics o afectivolgics-hipcrites, en particular els classistes
no es vol dir les coses pel seu nom genu. Per una major
comprensi vegem-ne els segents exemples:
Les posicions metafsiques d'Aristtil davant el problema de
l'esclavitud o de Toms d'Aquino referent a les cronologies
diferencials de l'entrada de l'nima en l'embri hum segons
fos de sexe mascul o femen.
La cnica confusi entre IMPERI i IMPERIALISME.
La negaci que CIVILITZACI s CULTURA DE CIUTAT-IMPERI.
L'afirmaci que es pot taxar de CIVILITZACI qualsevol cultura
humana, quan hi ha moltes cultures anteriors a l'invent de la
ciutat-imperi (-8500 com a mxim) i moltes de posteriors que
no han sabut crear aquest element unifederatiu de mltiples
tnies lliurement intraconfederades.
Pgina 801
Pgina 802
CAOS
Crcia i acrcia
Crcia, significa: Desenvolupament segons la prpia
espontnia i expansiva harmonia vivent. L'acrcia s, doncs,
la manca de dinamisme i de vitalitat, com indiquen tots els
diccionaris mdics. Acrcia s per tant un mal nom, equvoc i
enganys per a intentar designar l'oposici al poder.
Democrcia no vol dir altra cosa que desenvolupament
harmonis del poble, i no ha significat mai en grec clssic
govern del poble pel poble com Franklin va introduir en el
confusionari llenguatge poltic, per a amagar els interessos del
liberalisme.
Creaci de diner
(Vegeu invenci de diner, pgina 842).
Creativitat fenomnica
La capacitat de modificar la realitat: sols es copsable en el mn
dels fenmens, d'all que podem observar. La seva sanci s
l'eficcia i eficincia de qualsevol art, artesania, indstria...
cultura fenomenolgica, cincia, tcnica, filosofia...
Crdits comunitaris
En funci dels excedents de producci d'inversi (maquinria,
equipaments...) el Com obrir lnies de crdit avantatjoses per a
noves iniciatives empresarials o per a millorar les existents. El
Pgina 805
crdit en aquest cas s una creaci de diner nou que permet que
els excedents de producci inversiva puguin ser adquirits per les
empreses que els necessiten per que no disposen de garanties
privades suficients per a comprar-los o per a demanar un prstec
bancari.
Els crdits comunitaris variables en funci dels excedents de
producci inversiva, seran repartits als bancs en funci de llur
respectiva captaci a termini d'estalvi privat per a capitalitzaci
bancria i seran gestionats sota la responsabilitat de cada banc
fins al bon fi de l'operaci. Els crdits aix posats en el mercat no
precisen altra garantia que la tcnica del peticionari segons
apreciaci del banc dintre els lmits que marqui la llei; el
contracte de crdit no comporta cap clusula de reemborsament a
termini fixat per endavant, per si la cogerncia de l'empresa
creditada per un funcionari del banc creditor i el pagament d'un
inters doble del lliure inters bancari en cada exercici.
Aquest tipus de crdits comunitaris obren una via important per a
vendre estocs tils i per afavorir, al mateix temps, projectes
productius innovadors per mancats de capital privat-bancari.
Crdits inversius
Capital dinerari que es deixa per a inversi productiva en funci
de la credibilitat del projecte productiu.
Crono espcie homo
L'espcie humana s'ha de situar dins les coordenades del temps
per a intentar comprendre els seus processos evolutius, en totes
les sub-espcies que l'han conformat al llarg dels espais-temps
prehistrics fins a l'homo sapiens sapiens.
Pgina 806
Cultura
Sense cap altre qualificatiu, s el cultiu de qualsevol intelligncia
i activitat humana.
Sense cap altre (prefix ni sufix) qualificatius: conreu de la
intelligncia humana, innata i apresa, en totes les rees d'exercici
i facultats de progrs.
Tota persona neix lliure, amb una intelligncia que li s prpia i
que li permet d'anar-se superposant lliurement als seus
condicionaments naturals. L'acumulaci ancestral d'aquest sabers
de llibertat personal, que donen a cada persona que els assimila
llibertats fenomniques concretes, es denomina cultura.
Cultures de ciutat
Cultiu de l'activitat humana especfic de les ciutats = civilitzaci.
Desptic
Exercici de poder sobre i contra les persones.
Despotisme
Sistema organitzat en el poder sobre i contra les persones.
Poder sobre i contra les persones, irresponsable i indiscriminat
(Vegeu tirania, pgina 875, i arquia, pgina 784).
La paraula llatina poder i la grega despotisme estan
ancestralment emparentades amb l'expressi llatina arcaica pater
familias, lligam que mostra clarament la relaci entre patriarcat i
poder.
Pgina 807
Dictadura
Segons el dret rom la dictadura no es pot confondre amb el
despotisme o la tirania (en que l'executiu, el legislatiu i el judicial
queden antipolticament confosos).
La dictadura s constitucionalment legtima sempre que, per un
temps molt curt determinat, el cap de l'executiu l'exerceixi per
decrets-llei, amb posterior sanci, o no, per part de l'executiu,
per sempre amb judici sancionador del dictador al final del seu
mandat segons Dret poltic i cvic vigent, per una Justcia
realment independent de l'Estat.
Populsticament es confon dictadura personalment responsable
i tirania i despotisme irresponsables per part de qualsevol
aventurer criminal.
La dictadura, en les condicions constitucionalment indicades, pot
ser un instrument molt til en temps de transici o en situacions
de catstrofe o de greu perill.
El parlamentarisme executiu s a dir, sense separaci
constitucional ben clara, en temps normal, de l'executiu i del
legislatiu, t una por malaltissa de la paraula dictadura. Per
de fet, el parlamentarisme executiu es converteix en despotisme i
tirania corruptes, tant amb governs de compromisos ben pagats
com quan l'executiu, que governa per decrets-llei illegtims per
ms que legalistes, t la majoria al Congrs. No s solament
una forma encoberta de dictadura, indefinida en el temps i en els
successius o simultanis espais poltics i cvics ocupats fins a
esdevenir una vulgar i rutinria tirania desptica sin que,
evitant el mot tcnic ben unvoc de dictadura, s fcilment
acceptada en totes les actuals democrcies formals, transformantPgina 808
Pgina 810
incapacitats a partir del primer dia de contracte professionalutilitari. (Llibertat total d'assegurar-se privadament a nivell
superior).
salari de solidaritat social d'atur fors, vaga o lockout.
Estatut liberal. A ms de les aportacions de l'Estatut general,
ofereix als professionals liberals i a llurs famlies la seguretat i
dignitat social constitutius de llur vocaci altruista i
desinteressada, per mitj del salari de solidaritat social liberal
de per vida, mentre no dimiteixen ells mateixos d'aquest estatut
(podent-hi reingressar en les condicions establertes, quan
vulguin) o mentre no en siguin expulsats per sentncia que fixar
el tant per cent dels drets estatutaris suprimits.
Atorga tamb als professionals, institucions i associacions liberals
els pressupostos ordinaris i extraordinaris necessaris a llurs
activitats vocacionals.
Ofereix als estudiants i aprenents, des dels setze fins als vint-icinc anys, un salari de solidaritat social per a facilitar el seu
temps de preparaci, sigui utilitria, sigui liberal.
Estatut mixt. Ofereix, a ms de llur facturaci empresarial (salari
privat), uns salaris o pressupostos de solidaritat social a
determinades professions i empreses, per a potenciar llur
implantaci territorial-tecnolgica segons les necessitats
ecolgiques de les tnies i intertnies (per a evitar l'aband dels
serveis socials per causa de la insuficincia financera). Els
exemples ms clssics sn els artesans, i els serveis socials a
crrec d'empreses mixtes (pbliques-privades no monopolistes).
Estratgia
Actuaci conjunta sobre tots els estrats de la poblaci per
Pgina 819
Pgina 820
tic-transcendent
(Vegeu esperit tic-transcendent, pgina 815).
tica
All que neix de l'sser hum. No confondre amb moral.
All que neix pregonament de tot l'sser de cada persona; la perconscincia ms alta en l'esperit transcendent de l'home. Aquesta
per-conscincia vivent s tan profunda i ntima que es pot dir que
s la seva veritat subjectiva, tan globalment lliure i transcendent
al seu propi sser fenomnic que no depn de cap part separada
del ser (com per exemple la voluntat o qualsevol altra capacitat
personal).
Etimologia: snscrit: As; grec: SFED, S ETHOS, ETH, ES, S, ESMI, (ES)^ON, ^ONTOS. OSIOS per SOTYOS; llat: ESSE, SUM, ERAM per ESAM... PRAESENS, AB-SENS...
tnia
Naci amb tica i cultura prpia.
Etimolgicament, del grec ethos-genos, naci amb tica prpia,
amb ideals propis; en deriva la cultura total d'aquest poble i el
seu idioma (una llengua esdev un idioma quan un poble
qualsevol se la fa prpia, ntima, cordial, entranyada).
tnia s, doncs, tota naci amb tarann propi que, al llarg dels
temps, ha sabut constituir-se una cultura hereditria,
singularssima i indefinidament perfectible com qualsevol altra.
Tota tnia t una riquesa espiritual generadora de riqueses
materials que cap despotisme, llevat de genocidi, no li pot
Pgina 821
811).
Extra-comptable
Fora d'un sistema de comptabilitat.
Extra-imperialisme
Imperialisme que s'exerceix sobre tnies o societats exteriors.
Factura-xec telemtica
Terme tcnic que designa el nou tipus de moneda personalitzada i
informativa que fa la funci de factura i de xec nominatiu alhora.
Nom descriptiu de la naturalesa d'un instrument monetari
(moneda) personalitzat i informatiu de cada acci de compravenda de mercaderies concretes: fa constar les dades
corresponents a una factura i a un xec nominal, tot fent-ne la seva
funci conjunta (precisa el tipus de mercaderia i els agents de la
compra-venda, i efectua el pagament per transferncia entre
comptes corrents del valor monetari de la transacci). La
telemtica (informtica interconnectada a distncia) permet
processar rpidament i eficament tot el complex mn mercantil
tractat amb factures-xec, tant en l'aspecte de transferncies
entre comptes corrents, com en el de la comptabilitat global, o el
de la responsabilitzaci personal.
La intra-comptabilitat exclusivament aritmtica abstracta segu
rpidament (-5000/-4000), a l'escala de l'acceleraci histrica
d'aquells temps, l'invent anterior d'una comuna moneda de
mesura i compte abstracte per a totes les mercaderies. Aquesta
moneda fou connatural, contempornia i consubtancial amb les
primeres polis o ciutats-imperis, gradualment emmurallades
Pgina 828
Financer
El diner financer s el que fineix, acaba la seva funci, en el
consum (Vegeu salari de solidaritat social, pgina 866).
Finances consumptives
Diner comunitari que sota forma de salaris i assignacions de
solidaritat social es reparteixen entre ciutadans i ciutadanies per
al consum d'excedents de producci.
Finanament comunitari
(Vegeu com, pgina 794, estatuts de solidaritat social, pgina
818, i excedents de producci, pgina 823).
Fulgurncia perconscient
Obertura de la conscincia a una realitat interior profunda
qualitativament diferent al seu estat habitual-fenomnic.
Gntic
Referent a all que s natural, nascut sobre la terra, carnalfenomnic-instintiu-hereditari.
Govern
rgan de conducci de les coses (no de les persones).
Gregarietat
Tendncia vital present en totes les espcies vives que condueix a
l'agrupament instintiu-inconscient dels individus d'una espcie.
Pgina 833
No confondre
societivitat.
aquesta
universal
tendncia
animal
amb
Grup sexual-nutrici
Terme tcnic que designa l'articulaci gentico-social d'una
parella mascle-femella amb relaci sexual, procreaci i nutrici
comuns dins les endotnies primitives.
Histria: visi, saber... Memria
El mateix significat tenen evidentment altres derivats de la
mateixa arrel: IDEA, OPINI... EVIDNCIA (visi de la realitat exterior).
El complement de la paraula anterior encara que d'arrel distinta,
s evidentment, intuci (visi interna de la realitat interior i
exterior).
La memria dels temps passats s sempre subjectiva-objectiva.
Els primers historiadors que coneixem exclusivament en l'era
escriptural (com a mxim cap als -3000) tenien una memria, un
saber, una visi molt preferentment subjectiva (tnica,
imperialista, classista, individual; s a dir, molt personalitzada en
l'historiador i el seu context ambiental).
Avui dia, i des de fa alguns pocs segles, es tendeix de ms en
ms, a l'objectivitat omnidocumentria.
Home
Terme que designa els individus de l'espcie humana: que inclou
les persones individuals d'ambds sexes, les persones tniques i
les persones socials-collectives.
Ideals
Pgina 834
rees
l'acompliment de la llei.
Legislatiu
rgan de comandament de la societat civil i poltica dedicat a fer
les lleis mnimes en cada mbit territorial o sectorial de la societat
civil.
Liberal
Adjectiu que s'aplica a la concreci fenomnica de la llibertat en
el camp cultural (no utilitari), especialment a l'estatut que
defineix la lliure i responsable actuaci de les professions i
institucions no utilitries. No t res a veure amb els liberals
com a moviment poltic o econmic.
Llibertari
Terme provinent de llibertat reservat exclusivament a la sola
prctica d'una llibertat fenomnica utilitria ben concreta i
definida. Per als lingistes, les arrels tenen el sentit fort; els
allargaments comporten sempre l'afebliment del sentit de l'arrel.
Adjectiu que s'aplica a la concreci fenomnica de la llibertat en
el camp utilitari, especialment a l'estatut que defineix les llibertats
del mercat. No s'ha de confondre amb els llibertaris com a
moviment poltic.
Llibertat, lliure
Ideal (nomen) indefinible caracterstic de l'espcie humana com
anhel profund que cerca concretar-se fenomnicament en el camp
cultural (liberal) i en el camp utilitari (llibertari).
Pgina 845
Logstica
s la senyaltica de conceptes continents. Tracta nicament dels
senyals continents radicalment abstractes, buits i universals.
Podem diferenciar les segents logstiques:
Les nacions (tnies i inter-tnies confederades en la societat geopoltica) consumeixen exclusivament per mitj de les seves
institucions liberals-cviques. L'economia s exclusivament
d'homes i per a homes, en llur mbit ecolgic.
Naci hereditria
Tota naci transmet la seva herncia de generaci en generaci.
Nacionalisme
Accentuaci de les persones nacionals-comunitries en detriment
de les persones individuals o socials.
Nacionalitat
Condici d'sser d'una tnia (naci) determinada. No indica la
pertinena a una societat geopoltica (ni a un Estatisme).
Nacionalitzaci
Procs pel qual una societat (o un conjunt de collectivitats)
esdev naci. No s'ha de confondre ni amb socialitzaci ni,
encara menys, amb estatitzaci.
Nacionalitzar
S'aplica prpiament al procs de propietat i gesti nacional que
inclou els barris, interbarris, municipis, intermunicipis, subcomarques, comarques, intercomarques, tnies, intertnies,
regions dromolgiques-econmiques... No s correcte aplicar
nacionalitzar al conjunt de la societat geopoltica ni, menys
encara, a l'acci de l'Estat. En aquest dos casos s ms correcte
emprar socialitzar.
Pgina 856
No-fenomnic
Per evitar l'hbrid llat-grec no-fenomnic fra millor dir afenomnic, per potser per a la nostra oda contempornia el
no t un sentit ms fort i ms clar.
Noble, notable
Ve de la mateixa arrel GNO-, significativa d'esperit vivent.
(Vegeu noci, pgina 857).
Noci
L'arrel indoeuropea GNO- en grec i en llat, s especfica per a
totes les activitats de l'esperit gnosi, (g)noci, (g)nom,
gnoscitiva; conocimiento (castell), cognoscitiva sempre
logal, verbal, amb forma expressiva ben personal i lliure. Cal
distingir-la b de les altres arrels GNA- i GNI-.
L'arrel GNA- (GAM, GEN,...) es reserva a les activitats
psicosomtiques, corporals-anmiques (natura, naci, gentica,
gamia...).
L'arrel GNI- es reserva a les activitats d'intelligncia
artificial, de les quals la lgica (cognicions, cognitiva,...) n's
la forma ms alta, per tamb la ms inerta.
Nomen
Terme d'inspiraci kantiana, que significa noci en esperit pur,
inexpressable i inconceptualitzable, i, per tant, no sotmetible a
tractament lgic com ho sn els fenmens.
Pgina 857
manera
Ontologia
En grec on, ontos, vol dir sser. No es pot sotmetre tot l'sser
de l'home a lgica. s impossible, car l'home s un complex molt
actiu de fenmens i de nomens, s a dir, d'aparences de
matria vivent (fenmens) i de nocions en esperit pur
(nomens). En tant que els nomens sn inefables no poden
ser analitzats en llurs continguts ni generar formes convertibles en
senyals logstics d'indefinida substitubilitat omnideductiblecoherent.
Per tant, els discursos ontologals sn tan lliures com legtims;
per tot discurs ontolgic, tota ontolgica s aberrant, ja
que no fa cas dels lmits ben coneguts de la lgica.
rgans de comandament
Aquesta expressi pretn substituir la confusi creada per la
identificaci entre poder, autoritat, govern, estat.. i es refereix a
les institucions que, responsablement, s'encarreguen de manar
en algun aspecte de la societat geopoltica.
Pgina 858
Ptria
Ve de pare i, per tant, de poder. Invocar la mare ptria s un
embolic absurd que permet fer la guerra sense saber perqu.
PerAquest prefix llat s una preposici inseparable en la composici
de certs noms i verbs, als quals aporta un augment de significaci
quantitativa i indica un salt qualitatiu. Aquesta aportaci s molt
apropiada per a precisar les caracterstiques prpies de l'home
(persona, pervivent, perconscient, persistent...) o de certs
elements (pervalncia...).
Perconscient, pervivent
(Vegeu per-, pgina 860).
Persona
Etimolgicament, el qui canta (sonare) alt i just (per) la prpia
originalitat humana. Sn persones no noms les individuals,
sin tamb les nacionals-comunitries (tnies) i les socialscollectives. El sentit corrent del mot persona com a mscara,
s un derivat del seu sentit original i no a l'inrevs: la mscara del
teatre grec permetia ampliar la veu de l'actor que l'emprava.
Personalitats
Les diverses maneres en qu s'expressa la persona, per que no
han de ser confoses socialment.
Persones individuals-mortals
Pgina 860
Religi
s un terme d'origen fosc que expressa la prctica pseudo-sacral
organitzada per a ser opi del poble, instrument legitimador dels
poders establerts i fctics. Les religions posen una carcassa
ritualista a experincies de mgia llibertria, de transcendncia,
de sacralitat i esdevenen, per tant, una clara manifestaci de
mgia pensada.
Totes les religions sn mgies pe(n)sades, com hem dit, nascudes
a imitaci de l'anlisi dels metalls preciosos per l'assaig de toc
(aigua rgia) i del seu pe(n)sament per la balana de precisi.
Aigua rgia i balances de precisi sn dos invents
documentriament ben precisats a Accad i en la primera meitat
del Tercer millenni abans de la nostra era.
Anlisi i pe(n)sament de les paraules, els conceptes i llur
senyaltica formalista han sigut, des d'aleshores, l'exhaustiva i
grandiosa tasca de les religions, al servei incondicional dels
rgims imperialistes momentniament triomfants: llur ms o
menys dogmtica i fantica inquisici i persecuci contra totes les
ideologies i afectivologies (paraules personals lliures, vivents,
dialogals sobre idees, opinions, afectes i pasions) i sobre tots els
discursos ideolgics i afectivolgics (paraules impersonals mortes
per ra dialctica formalsticament, logsticament inerta-coherent
sobre coses conceptualitzades i senyaltiques) no ens ha de fer
oblidar que, malgrat tot, durant els ltims 4500 anys i a tot el
mn, les religions han estat un motor de progrs moral i
civilitzador, universal i intellectual.
Una altra cosa s que avui dia pretenguin sser encara l'nic
instrument per a relligar la vida fenomnica de l'home amb la
seva vida tica transcendent en esperit pur.
Pgina 865
Per explicitar millor el sentit del que acabem de dir noms cal
recordar l'etimologia que donen tots els diccionaris: RELIGI
vindria de RELIGARE, de la mateixa manera que OPCI ve d'OPTARE.
Revoluci
Evoluci rpida i repetida d'una realitat determinada, que en si
mateixa no prediu l's de la violncia ni de la no-violncia activa.
Sacralitat
Prov del verb llat sancire: sancionar, avaluar, triar all que hom
considera bo i millor, segons la conscincia de l'home que tria.
Sacerdot, sagrat, sant i sagrament sn derivats de la mateixa
realitat. Aquests mots s'apliquen especialment al camp tictranscendent.
Salari de solidaritat social
s un sobre-salari social comunitari-solvent per als productorsconsumidors (Estatut utilitari), que s'afegeix a llur salari privatsolvent; i s un salari social alliberador, liberal o mixt
respectivament per als qui s'emparen en l'estatut general (aturats,
marginats, incapacitats congnits..), per als qui trien l'estatut
liberal (professionals, institucions, collectivitats no utilitries, s
a dir, liberals), o per als qui s'acullen a l'estatut mixt (artesans,
empreses mixtes de serveis pblics...).
La massa monetria comunitria destinada constitucionalment
a aquest salaris de solidaritat social (SSS) s'obt principalment
per creaci de diner en funci d'excedents reals de mercaderies
de consum. Els SSS sn distributs per un sistema de punts, el
valor dels quals surt de dividir la massa monetria de salaris de
solidaritat pel nombre de punts adjudicats als diferents salaris.
Pgina 866
empirisme
Sistema monetari
(Vegeu moneda, pgina 854, factura-xec telemtica, pgina
828, intracomptabilitat, pgina 841, i sistema general, pgina
868).
Sistemtic
Referent a l'organitzaci coherent d'un o ms conjunts lgics. Els
termes acabats amb -isme indiquen un tractament sistemtic de
la realitat que acompanyen. Per coherncia, els -ismes sols
poden acompanyar realitats fenomniques sotmetibles a
tractament lgic. Del contrari, indiquen accentuacions o
perversions d'un aspecte de la realitat complexa.
Sobirania
Estar per sobre dels altres. Ni sobirans ni sobiranies
nacionals.
Socialisme
Accentuaci de les persones socials-collectives en contra de les
persones individuals o nacionals.
Socialitzar
Pgina 869
d'associar-se
lliurement.
Tret
Societat
Grup multipersonal sorgit de la capacitat d'associar-se, de coelegir-se lliurement.
Societat civil
Conjunt de persones individuals, nacionals i collectives que
actuen amb llibertat dins el marc de la societat geopoltica.
Societat tica-transcendent
Conjunt social de totes les persones que es relacionen des de
l'sser, compartint lliurement festa i ideals.
Societat geopoltica
Pgina 870
un nou pacte de lliure unifederaci cara a l'exterior i de superlliures indefinides intraconfederacions presents i futures.
Aquestes definicions experimentals-histriques delimiten amb
precisi l'estructura, les funcions i atribucions, l'organicitat de
l'Estat.
L'Estat s un simple gerent del conjunt de la societat geopoltica.
Aquesta no s, per tant, sinnim d'Estat, ni de naci, ja que, per
definici, tota societat geopoltica ha estat i s sempre i arreu
pluri-nacional.
El terme tcnic per societat geopoltica s imperi: el seu
significat originari s Estar parat, preparat (-per de parare
-perare) per dins, interiorment (im-) (a fer front a perills contra
la comunitat tant exteriors com interiors).
L'Estat gerent de l'imperi futura comunitat imperial, si els
poltics actuen segons comprensi de la persona enterament lliure
des dels seus inicis i de l'arquia-anarquia al servei de les plenes
llibertats personals fenomniques, tant a l'interior com a
l'exterior s sols una part, relativament molt minoritria: t una
missi especfica ben precisa: actuar de gerent i, mai, enlloc ni
per res, ning ha estat capa, davant un auditori mitjanament
intelligent, de confondre societat gerenciada i gerent social.
Societat liberal
s la que es dedica a atendre les persones ms o menys
directament, per no a travs de la producci de bns tils
mercantils. s la formada pels professionals, institucions i
associacions liberals (Vegeu estatut liberal, pgina 817).
Societat mixta
Pgina 872
Telemtica
Informtica interconnectada a distncia (tele). Inclou la
combinaci de tots els sistemes electrnics de comunicaci a
distncia (TV, telfon, ordinadors, tlex...).
Teoria metallista
Teoria monetria que explica l'acceptaci del diner en funci del
valor del metall de qual sn fetes les monedes. La prctica
metallista monedes de metall en circulaci si b al seu inici (fa
uns 4500/4000 anys) permet l'agilitzaci dels intercanvis, amb el
temps s'ha mostrat incapa de promoure l'equilibri del mercat: la
seva quantitat limitada al volum d'unes poques mercaderies
escollides (or, plata...) no pot fer front a un constant creixement
de mercaderies.
Des de l'any 1914, les monedes metlliques amb valor intrnsec
han desaparegut prcticament. Aix, la teoria nominalista pren
ara, un nou impuls teric i prctic: la moneda s un simple
sistema de mesura, convencional i abstracte, que permet establir
responsablement el valor de canvi de les mercaderies.
Teoria nominalista
Teoria monetria per la qual el diner s nicament un signe
arbitrari, sense cap valor concret intrnsec, per a facilitar
l'intercanvi de mercaderies. s a dir, el nominalisme nega que
sigui essencial al diner el estar format per alguna mercaderia
valuosa, i afirma que s un simple instrument convencional i
abstracte que agilitza el mercat. Plat s el primer representant
d'aquesta teoria mentre que Aristtil s el primer en contradir-la
afirmant la teoria metallista.
Pgina 874
Tirania
Confusi deliberada entre autoritat estatal (executiu i legislatiu)
i autoritat justicial.
Ttems
Triem el sentit que designa els primers collectius humans
d'especialitzaci productiva.
Transparncia comptable-monetria
Aquesta expressi s sinnim de els comptes clars cosa
impossible en un rgim monetari annim i extracomptable.
Unifederaci
La federaci geopoltica sempre s nica.
Uni
La uni fenomnica de persones s molt perillosa perqu porta
a llur destrucci. La (con)federaci fa la fora, la uni fa la
destrucci.
Unitarisme
Ideologia que porta a la destrucci de les persones en funci de
l'idealisme de la unitat.
Unitat nacional
Apellaci pseudo-cohesionadora que amaga i pretn destruir la
diversitat personal d'individus, tnies i collectivitats.
Pgina 875
Utilitari-llibertari
Referent a les llibertats de producci i consum de bns materials
tils per a la vida humana.
Utilitarisme
Sistema de producci i consum de bns materials tils per a la
vida humana en la seva complexitat de cada espai-temps.
Utilitarisme hum
Es tracta de la infraestructura bsica de la vida fenomnica,
biolgica i cultural, de l'home. L'utilitarisme s l'aprofitament de
tot el que materialment s til al subjecte actiu considerat; s
instintivament congnit a tots els membres de qualsevol espcie
animal, fonamentalment adscrita al model nacional-comunitari,
ms o menys gregari.
Ukronia i utopia
Fora del temps i fora de l'espai, respectivament. En general
aquests mots indiquen la imaginaci situada fora de les
circumstncies concretes que envolten i condicionen els homes en
un moment determinat, per que poden esdevenir reals en un altre
moment.
Veritat
Elevaci, excelsitud de l'esperit tic-transcendent. La veritat
noms pot ser subjectiva, personalssima, singular: no existeix
cap veritat objectiva fora de la persona considerada (sigui
persona nacional-comunitria, social-collectiva o individualPgina 876
mortal).
Ni el nombre de persones (majories), ni la llei que les regeix, no
poden crear una veritat objectiva. La veritat en no ser
fenomnica, no pot sser objectiva i tant el nmero (aritmtica)
com la llei, sn simples fenmens histrics.
Una veritat fenomnica s un absurd: la veritat abasta tot el ser de
la persona i no pot sser reduda solament a la part fenomnica
d'aquesta persona. (Vegeu exacte, pgina 823).
Vocacions liberals
Les professions no utilitries per poder-se desenvolupar amb
dignitat i eficcia han de ser fonamentades en la vocaci no
mercantil dels professionals. Vocaci que es demostra en la
prctica de la professi i no en cap tipus d'oposicions
memorstiques.
Xec
Paraula que ve del verb angls to check: aturar, reprimir, posar
un fre, moderar, verificar, controlar, supervisar, reprendre,
increpar, fer escac, contrariar, trastornar, impedir, contramarcar,
etc.
(Vegeu factura-xec telemtica, pgina 828).
Pgina 877
Pgina 879
Frmula 4.30.........................................................................175
Frmula 4.31.........................................................................175
Frmula 4.32.........................................................................180
Frmula 4.33.........................................................................181
Frmula 4.34.........................................................................181
Frmula 4.35.........................................................................182
Frmula 4.36.........................................................................182
Frmula 4.37.........................................................................202
Frmula 4.38.........................................................................205
Frmula 4.39.........................................................................206
Frmula 4.40.........................................................................207
Frmula 4.41.........................................................................210
Frmula 4.42.........................................................................211
Frmula 4.43.........................................................................214
Frmula 4.44.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.45.........................................................................214
Frmula 4.46.........................................................................249
Frmula 5.1...........................................................................255
Frmula 5.2...........................................................................255
Frmula 5.3...........................................................................256
Frmula 5.4...........................................................................256
Frmula 5.5...........................................................................256
Frmules 6.1..........................................................................316
Frmula 6.2...........................................................................330
Frmula 6.3...........................................................................330
Frmula 6.4...........................................................................330
Frmula 6.5...........................................................................330
Frmula 6.6...........................................................................331
Frmula 6.7...........................................................................331
Frmula 6.8...........................................................................331
Frmula 6.9, suma de velocitats de Galileu..........................337
Frmula 6.10, suma de velocitats d'Einstein.........................337
Frmula 6.11, Frmula reguladora fonamental F1...............368
Pgina 882
Frmula 6.12.........................................................................368
Frmula 6.13.........................................................................369
Frmula 6.14.........................................................................369
Frmula 6.15.........................................................................370
Frmula 6.16.........................................................................370
Frmula 6.17.........................................................................370
Frmula 6.18.........................................................................371
Frmula 6.19, Frmula reguladora fonamental F2...............372
Frmula 6.20.........................................................................372
Frmula 6.21, Frmula reguladora fonamental F3...............374
Frmula 6.22.........................................................................375
Frmula 6.23, Frmula reguladora fonamental F4...............377
Frmula 6.24.........................................................................377
Frmula 6.25.........................................................................377
Frmula 6.26.........................................................................378
Frmula 6.27.........................................................................378
Frmula 6.28.........................................................................378
Frmula 6.29.........................................................................380
Frmula 6.30.........................................................................382
Frmula 6.31.........................................................................382
Frmula 6.32.........................................................................384
Frmula 6.33.........................................................................385
Frmula 6.34.........................................................................385
Frmula 6.35, Frmula reguladora fonamental F5...............390
Frmula 6.36.........................................................................390
Frmula 6.37.........................................................................391
Frmula 6.38.........................................................................391
Frmula 6.39.........................................................................391
Frmula 6.40.........................................................................392
Frmula 6.41.........................................................................392
Volum II...........................................................................................
Frmula 8.1...........................................................................565
Frmula 8.2...........................................................................565
Frmula 8.3...........................................................................566
Pgina 883
Frmula 8.4...........................................................................566
Frmula 8.5. Clcul de la invenci del diner comunitari
creditici..................................................................................567
Frmula 8.6. Compensaci entre producci i hisenda en el
mercat interior.......................................................................592
Frmula 8.7. Compensaci de diners entrants i sortints en el
comer exterior.....................................................................592
Frmula 9.1. La mercaderia produda i venuda dna diner. .714
Frmula 9.2. Etapa mercantilista..........................................714
Frmula 9.3. Canvi de moneda en mercaderies....................714
Frmula 9.4. El diner s temps.............................................715
Frmula 9.5. Mercaderies totals............................................724
Frmula 9.6. Mercaderia no monetria.................................725
Frmula 9.7. Mercaderia no monetria 2..............................725
Frmula 9.8...........................................................................725
Frmula 9.9...........................................................................726
Frmula 9.10.........................................................................730
Frmula 9.11. B com mercantil.........................................730
Frmula 9.12.........................................................................731
Frmula 9.13.........................................................................733
Frmula 9.14. Variable..........................................................735
Frmula 9.15. Composici de la societat general.................753
Frmula 9.16. Societat utilitria............................................761
Frmula 9.17. Quantitat de crdit a crear per la comunitat...761
Frmula 9.18. Frmula reguladora del mercat exterior........765
Frmula 9.19. Frmula reguladora del mercat de consum. . .768
Frmula 9.20. Quantitat de finances a crear per la comunitat
...............................................................................................769
Pgina 884
Captor....................................................................................788
Carn, carnal...........................................................................789
Catlic...................................................................................789
Ciberntic..............................................................................789
Cincia..................................................................................789
Cincia econmica................................................................789
Cincia mercolgica..............................................................790
Ciutadanies............................................................................791
Ciutats-imperis......................................................................791
Cvic......................................................................................791
Civilitzaci............................................................................791
Civisme.................................................................................791
Cognici................................................................................796
Collectivitat..........................................................................792
Comandament.......................................................................792
Comandament poltic............................................................792
Comandament social.............................................................792
Comer exterior.....................................................................793
Compartir..............................................................................793
Comptabilitat global..............................................................793
Com.....................................................................................794
Comuni................................................................................795
Comunisme...........................................................................795
Comunitat..............................................................................795
Comunitat de nacions............................................................795
Comunitat gentica (o nacional)...........................................795
Comunitat supra-tnica.........................................................796
Comunitat supra-nacional.....................................................796
Comunitats endo-tniques.....................................................795
Confederaci.........................................................................796
Constituci............................................................................796
Cosmtica..............................................................................796
Cosmologia-mundologia.......................................................804
Cosmos..................................................................................798
Pgina 888
Cosmos = mundus.................................................................799
Cosmos i caos........................................................................799
Crcia i acrcia......................................................................805
Creaci de diner....................................................................805
Creativitat fenomnica..........................................................805
Crdits comunitaris...............................................................805
Crdits inversius....................................................................806
Crono espcie homo..........................................................806
Cultura...................................................................................807
Cultures de ciutat..................................................................807
D......................................................................................................
Desptic................................................................................807
Despotisme............................................................................807
Dictadura...............................................................................808
Disseny de civisme................................................................809
Dona......................................................................................809
E.......................................................................................................
Ecologia................................................................................809
Econometria..........................................................................809
Economia..............................................................................810
Egoisme.................................................................................811
Eleccions...............................................................................811
Empria..................................................................................811
Empirisme fenomenolgic pro-experimental........................811
Empresa.................................................................................813
Empresa utilitria..................................................................813
Empreses multiestatals plutrquiques...................................813
Endo-observaci....................................................................813
Endotnia-viriarcal................................................................813
Endogmia............................................................................813
Entranyat...............................................................................814
Esglsia.................................................................................814
Esperit...................................................................................814
Esperit tic-transcendent.......................................................815
Pgina 889
Esperit sociatiu......................................................................815
Esperit transcendent..............................................................815
Esperit, nima, psiqu...........................................................814
Estat.......................................................................................815
Estat de dret i estat de fet......................................................816
Estatisme...............................................................................816
Estatisme intraimperialista....................................................816
Estatitzaci............................................................................817
Estats-naci...........................................................................817
Estatut liberal........................................................................817
Estatut mixt...........................................................................817
Estatuts de solidaritat social..................................................818
Estratgia...............................................................................819
Estructures concretes i abstractes..........................................820
tic-transcendent...................................................................821
tica......................................................................................821
tnia......................................................................................821
Eurtmia.................................................................................823
Exacte....................................................................................823
Excedents de producci........................................................823
Executiu................................................................................823
Existncia..............................................................................827
Existencial, existncia, existencialisme................................827
Exo-observaci i endo-observaci........................................827
Experimental.........................................................................827
Extra-comptable....................................................................828
Extra-imperialisme................................................................828
F.......................................................................................................
Factura-xec telemtica..........................................................828
Famlia..................................................................................830
Familiars................................................................................831
Federaci (confederaci).......................................................831
Felicitat nomnica...............................................................832
Fenomen................................................................................832
Pgina 890
Fenomenolgic......................................................................832
Finanament comunitari........................................................833
Financer.................................................................................833
Finances consumptives.........................................................833
Fulgurncia perconscient......................................................833
G......................................................................................................
Gntic....................................................................................833
Govern...................................................................................833
Gregarietat.............................................................................833
Grup sexual-nutrici...............................................................834
H......................................................................................................
Histria: visi, saber... Memria...........................................834
Home.....................................................................................834
I........................................................................................................
Idealismes..............................................................................835
Ideals.....................................................................................834
Identitat personal...................................................................835
Ideologia................................................................................835
Ideolgic................................................................................835
Ideologies i afectivologies....................................................836
Igualtat jurdica.....................................................................837
Imbcil..................................................................................837
Imperi....................................................................................837
Imperialisme..........................................................................838
Impost nic de solidaritat social............................................838
Indefinit.................................................................................839
Independncia.......................................................................839
Individu.................................................................................839
Individualisme.......................................................................839
Inert.......................................................................................839
Infirmar.................................................................................840
Infraanimal............................................................................840
Infraestructura utilitria.........................................................840
Insistencial, insistncia..........................................................840
Pgina 891
Insistent.................................................................................840
Intelligncia artificial...........................................................840
Intelligncia concreta...........................................................841
Inter- i intra-..........................................................................841
Intertnia...............................................................................841
Interjecte................................................................................841
Intracomptabilitat..................................................................841
Intraconfederaci..................................................................842
Introspecci...........................................................................842
Invenci de diner...................................................................842
Invent....................................................................................844
J........................................................................................................
Jerarquia................................................................................844
Justcia...................................................................................844
L.......................................................................................................
Legislatiu...............................................................................845
Liberal...................................................................................845
Llibertari................................................................................845
Llibertat, llibertari i liberal....................................................846
Llibertat, lliure......................................................................845
Llibertats concretes...............................................................846
Llistes obertes.......................................................................846
Lgica....................................................................................848
Logos, logal, lgia, lgic.......................................................849
M......................................................................................................
Mgia....................................................................................849
Mgia patriarcal....................................................................850
Massa monetria comunitria de solidaritat..........................850
Materialisme histric.............................................................851
Matrimoni..............................................................................851
Mercat lliure (llibertari)........................................................851
Mercometria..........................................................................853
Mnim vital............................................................................854
Moneda..................................................................................854
Pgina 892
Moneda abstracta..................................................................854
Moneda annima...................................................................854
Moneda personalitzada.........................................................855
Moral.....................................................................................855
Multiconfederaci.................................................................855
Municipi................................................................................855
N......................................................................................................
Naci.....................................................................................855
Naci hereditria...................................................................856
Nacionalisme.........................................................................856
Nacionalitat...........................................................................856
Nacionalitzaci......................................................................856
Nacionalitzar.........................................................................856
No-fenomnic........................................................................857
Noble, notable.......................................................................857
Noci.....................................................................................857
Nomen.................................................................................857
O......................................................................................................
Observaci............................................................................858
Oligarquia..............................................................................858
Ontologia...............................................................................858
rgans de comandament.......................................................858
rgans de comandament cvic..............................................859
rgans de comandament geopoltic......................................859
rgans de comandament justicial.........................................859
P.......................................................................................................
Pacte......................................................................................859
Pan-ntic...............................................................................859
Pare........................................................................................859
Parlaments.............................................................................859
Ptria.....................................................................................860
Per-........................................................................................860
Perconscient, pervivent.........................................................860
Persona..................................................................................860
Pgina 893
Personalitats..........................................................................860
Persones individuals-mortals................................................860
Persones nacionals-comunitries..........................................861
Persones socials-collectives.................................................861
Pervivncia............................................................................861
Plurigentilcies......................................................................861
Plutarquia..............................................................................861
Poder.....................................................................................861
Poders fctics........................................................................862
Policac..................................................................................862
Poltica..................................................................................862
Principi de subsidiarietat.......................................................863
Privilegi.................................................................................863
Pro-experimental...................................................................863
Professions i institucions liberals..........................................864
Psico-somtic........................................................................864
Psiqu....................................................................................864
R.......................................................................................................
Realitat..................................................................................864
Regles de joc (social) net......................................................864
Religi...................................................................................865
Revoluci..............................................................................866
S.......................................................................................................
Sacralitat................................................................................866
Salari de solidaritat social.....................................................866
Salari vital de solidaritat social.............................................867
Srquic..................................................................................867
Sem-timo-lingstica...........................................................867
Simbitic...............................................................................868
Smbol...................................................................................868
Sistema cientfic....................................................................869
Sistema general.....................................................................868
Sistema monetari...................................................................869
Sistemtic..............................................................................869
Pgina 894
Sobirania...............................................................................869
Social-liberal.........................................................................870
Socialisme.............................................................................869
Socialitzar..............................................................................869
Sociativitat............................................................................870
Societat..................................................................................870
Societat civil..........................................................................870
Societat tica-transcendent....................................................870
Societat geopoltica...............................................................870
Societat liberal.......................................................................872
Societat mixta........................................................................872
Societat transcendent.............................................................873
Societat utilitria (mercat).....................................................873
Superestructura tica.............................................................873
Supra-tnia............................................................................873
Supra-nacionalitzaci............................................................873
T.......................................................................................................
Telemtica.............................................................................874
Teoria metallista...................................................................874
Teoria nominalista.................................................................874
Tirania...................................................................................875
Ttems...................................................................................875
Transparncia comptable-monetria.....................................875
U......................................................................................................
Ukronia i utopia....................................................................876
Unifederaci..........................................................................875
Uni.......................................................................................875
Unitarisme.............................................................................875
Unitat nacional......................................................................875
Utilitari-llibertari...................................................................876
Utilitarisme............................................................................876
Utilitarisme hum..................................................................876
V......................................................................................................
Veritat....................................................................................876
Pgina 895
Vocacions liberals..................................................................877
X......................................................................................................
Xec........................................................................................877
Pgina 896
Pgina 901
BIOGRAFIA
2007).
DE
Pgina 904
Pgina 905
ACTE DE SOBIRANIA.
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Pasos Catalans
ocupats per Espanya, per Frana (i per Itlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una naci esclava, com un individu esclau,
s una vergonya de la humanitat i de lunivers.
Per una naci mai no ser lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoris
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres lders, massificadors del poble.
Avui la meva naci
esdev sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella s una mica ms lliure,
perqu jo sc en vosaltres, amics!
Llus M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 dagost de 2007.
Pgina 906
Emporitana.
Guy Aznar. Tous mi-temps!, ou, Le scnario bleu. 1981.
Seuil.
Mart Olivella Sol. La moneda, pea clau.
Mart Olivella Sol. El poder del diner. Premi Joaquim Xirau
1991.
En catal, castell, angls i itali.
Equip Ecoval. EQH, l'Empresa de Qualitat Humana.
En catal i castell.
Andr Mah. El Plasma de Quinton. 1999. Icaria editorial.
Coleccin Milenrama.
Frances Moore Lapp, Joseph Collins, Peter Rosset con Luis
Esparza. Doce mitos sobre el hambre. Un enfoque
esperanzador para la agricultura y la alimentacin del siglo
XXI. 2005. Icaria editorial. Coleccin Antrazyt.
Seth Shulman. The Telephone Gambit. 17 de gener del 2008.
Brauli Tamarit Tamarit. Presentaci de Mart Olivella. Els
reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions
segons Agust Chalaux. Dilluns, 8 de mar del 2010.
En catal, castell, angls, francs, itali, alemany i
esperanto.
Juan Carlos Anselmi Elissalde. Aportacions al Barcelona
Consensus. 2011.
En catal i en castell.
Pgina 912
IN MEMORIAM.
Pgina 913