UPC - EDIFICACI

CONDICIONS ACSTIQUES EN EDIFICIS

Universitat Politcnica de Catalunya www.upc.edu

EDIFICACI UPC Allament acstic

INDEX
Introducci i plantejament del problema Definicions bsiques Limitacions normatives Propagaci del soroll a lespai edificat

EDIFICACI UPC Allament acstic

INTRODUCCI I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA (1)

La societat demana un nivell de confort en els edificis: - Control de les emissions sonores - Depn del nivell devoluci de la societat - Lexigncia depn tamb de lactivitat humana que shi desenvolupa - Contrriament a lallament trmic, no genera estalvi.

Complexitat del problema: - Dificultat en controlar la transmissi del soroll i la dependncia entre lallament i la massa. - Component perceptiva/psicolgica important - Implicacions sobre el disseny de les construccions.

EDIFICACI UPC Allament acstic

INTRODUCCI I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA (2)

Aspectes del problema:

S<R
1.- Caracteritzaci de lacci: mesura nivells de so de les fonts emissores filtrar la seva importncia (fsica i efecte psicolgic) 2.- Establir exigncies de capacitat allant 3.- Establir nivells mxims demissi 4.- Vibracions 5.- Reverberaci

EDIFICACI UPC Allament acstic

INTRODUCCI I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA (3)

Nivells dactuaci: - Reglamentacions municipals per controlar activitats molestes (ordenances, etc) - Urbanstic (distncies trens/autopistes, a polgons industrials, etc.) - Concepci global de ledifici: distribuci despais comuns, dormitoris, installacions - Disseny i tractament de les installacions. - Capacitat allant de tancament i portes i finestres. - Educaci.

Normativa: CTE-DB-HR (Proteccin frente al ruido) www.codigotecnico.org

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (1)

Ona acstica aria (so): Moviment vibratori de laire caracteritzat per una successi en el temps i espai (t i s) dexpansions i compressions, que es propaga a una velocitat daprox. 340 m/s (1224 km/h).

La sensaci auditiva s resultat de les fluctuacions de la pressi de laire al voltant de la pressi atmosfrica.

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (2)

Un so es caracteritza per dos parmetres bsics: freqncia i pressi. Freqncia o to, nombre de vegades que fluctua per segon (Hz). Quan hi ha una ona amb intensitat dominant so Quan no hi ha una ona amb intensitat dominant soroll Tamb entenem per soroll un so molest. T: peride [s] f = 1/T [HZ]

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (3)

La nota musical LA4 s un so a 440 Hz = longitud dona = v/f =340/440 = 0,77 m T: peride [s] f = 1/T [HZ]

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (3)

Freqncia f: Loda humana percep de 20 a 20.000 Hz

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (3)

Harmnic dun so, s una altre so la freqncia del qual s un mltiple. Les octaves musicals sn dobles de la freqncia.

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (4)

Espectre de freqncies dun so o soroll, s la distribuci denergia en cada freqncia.

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (5)

Pressi acstica P, magnitud de la variaci de la pressi, dna la intensitat del so.

Es mesura en Pa (N/m2) La pressi atmosfrica sol ser de 1000 hPa = 100.000 Pa Loda humana percep variacions de 0,00002 Pa. s extremadament sensible. Com a mxim resisteix 20 Pa.

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (6)

Intensitat: (W/m2) Energia transmesa per lona sonora per unitat de temps a travs duna superfcie unitria. bviament depn de la pressi acstica P. P = 0,00002 Pa 10-12 W/m2 P = 20 Pa 1 W/m2 Degut a que:

(relaci I1/I2 = P21/P22)

lampli rang dintensitats audibles la resposta de loda a la intensitat s aprox. logartmica

Les intensitats es mesuren en log decimal amb referncia 10-12 W/m2 NIVELL DINTENSITAT L = 10 log (I/10-12) i es mesura en decibels. Valors extrems de la intensitat audible: 10-12 W/m2 0 dB 1 W/m2 120 dB

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (7)

Nivell de pressi

Tamb es mesura en decibels. per 20Pa (Umbral daudici): per 20Pa (Umbral de dolor) 0 dB 120 dB

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (8)

El nivell dintensitat de diversos sorolls s no lineal.

L = 70 dB

I = 10-12 alog (70/10)

L = 10 log (10Li/10) = 10 log(1070/10 + 1070/10) = 73 dB

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (9)

Sonoritat (o nivell dintensitat ponderat) Caracteritzaci subjectiva del so en base a la sensibilitat de l'oda humana, (mxim de percepci en les freqncies mitjanes). Intenten mesurar el nivell de so percebut (indicador del risc auditiu): - Corbes isofniques o digual sonoritat (fonios). Representen nivells de pressi sonora de igual SONORITAT per les diferents freqncies de lespectre audible de la oda hum. Calculen la relaci existent entre la freqncia i la intensitat (en decibels) de dos sons per tal que siguin percebuts igual de forts. Tots els punts sobre una mateixa corba isofnica tenen la mateixa sonoritat. Funci de f(Hz) i P(Pa). - Escala ponderada A (dBA). Correcci normalitzada que els sonmetres ja incorporen. Utilitza la corba de igual sonoritat que es correspon a 40 fonios, s a dir, de Intensitat 40 dB a 1000 Hz.

EDIFICACI UPC Allament acstic

CORBES ISOFNIQUES (Fletcher-Munson, 1930)

EDIFICACI UPC Allament acstic

CORBES ISOFNIQUES (ISO 226:2003)

EDIFICACI UPC Allament acstic

sonmetre

EDIFICACI UPC Allament acstic

Corbes de ponderaci A-B-C-D

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (10)

Soroll aeri La font del soroll no est rgidament lligada a cap element slid de lestructura. Transmissi aria. Soroll estructural (dimpacte) Font de soroll lligada a lestructura de ledifici. Transmissi directe pels slids + transmissi aria. Aporta ms energia i es propaga a ms facilitat a locals vens. ex.: Canonades encastades, talons al caminar, etc. Com combatre el soroll? Al ququicom de TV3. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22149

EDIFICACI UPC Allament acstic

DEFINICIONS BSIQUES (11)

Transmissi des de lexterior

d denoten transmissions directes f denoten transmissions indirectes dels diferents orgens F i D

Transmissi entre recintes

EDIFICACI UPC Allament acstic

LIMITACIONS NORMATIVES CTE-DB-HR (1)

Limiten: 1 2 3 4 Valor mnim dallament acstic a soroll aeri. Valor lmit mxim del nivell de pressi de soroll dimpactes Valor lmit mxim del temps de reverberaci. Especificacions sobre el soroll i les vibracions transmeses per les installacions.

EDIFICACI UPC Allament acstic

LIMITACIONS NORMATIVES CTE-DB-HR (2)

Allament davant soroll aeri (CTE)
mbit En la mateixa unitat dutilitzaci Procedent daltres unitats dutilitzaci Procedents de recintes comuns Procedents de recintes dinstallacions o activitats Sorolls procedents de lexterior: Recintes protegits >33 dBA >50 dBA >50 dBA >55 dBA Recintes habitables >33 dBA >45 dBA >45-50 dBA >45 dBA

EDIFICACI UPC Allament acstic

EDIFICACI UPC Allament acstic

EDIFICACI UPC Allament acstic

PROPAGACI DEL SOROLL A LESPAI EDIFICAT Capacitat d'Allament i capacitat dAbsorci sn caracterstiques diferents!

E incident = E transmesa + E absorbida + E reflectida

EDIFICACI UPC Allament acstic

ABSORCI Quantitat denergia extreta dun camp acstic quan lona travessa un medi determinat.

Fricci: Labsorci per fricci depn del grau de porositat del material. Les oclusions daire en linterior del por generen que lenergia sonora quedi atrapada en mltiples reflexions, convertint-se en energia calorfica per un mecanisme de fricci. P.ex: Materials txtils, fibra de vidre, llana de roca, espumes, etc

EDIFICACI UPC Allament acstic

Materials fonoallants-insonoritzants

EDIFICACI UPC Allament acstic

Materials fonoallants-insonoritzants

EDIFICACI UPC Allament acstic

Cambra anecoica

EDIFICACI UPC Allament acstic

Paviments fonoallants: llosa/solera flotant

EDIFICACI UPC Allament acstic

Ressonncia: - Ressonador de membrana: lenergia sonora es dissipa mitjanant la vibraci de una membrana impermeable que delimita una certa oclusi daire.

EDIFICACI UPC Allament acstic

- Ressonador de Hemlholtz. En aquest cas laire que est en la cmera connectada fa la funci de la membrana. Permet fer una absorci selectiva de les freqncies.

EDIFICACI UPC Allament acstic

Mesura de labsorci
- Coeficient dabsorci acstica ()

Eabsorbida Eincident

depen de la freqncia del soroll

EDIFICACI UPC Allament acstic

Variaci del Coeficient dabsorci acstica () amb la freqncia

feltre amb diferents porositats

conjunt de panell de metall perforat i farcit de fibra mineral

EDIFICACI UPC Allament acstic

Mesura de labsorci
El CTE utilitza el coeficient mig (m) obtingut dels coeficients presentats per a bandes de ter doctava centrades en les freqncies de 500, 1000 y 2000 Hz. - Absorci acstica (A): (CTE)

on S correspon a la superfcie del parament de coeficient (m) Valors aproximats de m per a diversos materials
Material Formig Ma Fusta aglomerada 25 mm de Fibra de vidre (14kg/m3) f=250 HZ 0.01 0.02 0.52 0.25 f=500 HZ 0.02 0.03 0.50 0.40 f=1000 HZ 0.02 0.04 0.55 0.50 f=2000 HZ 0.02 0.05 0.58 0.65 f=4000 HZ 0.04 0.05 0.63 0.70

EDIFICACI UPC Allament acstic

Reverberaci
Fenomen de persistncia del so en un punt determinat a linterior dun local degut a successives reflexions sobre els tancaments. Causat per Er i per tant, relacionat amb Ea

Temps de Reverberaci
Interval de temps transcorregut des que cessa lemissi dun soroll fins que la seva intensitat inicial queda reduda a una milionsima part. (disminuci del nivell dintensitat L en 60 dB). Formula de Sabine:

(CTE)

on V correspon al volum del recinte analitzat i A a la seva absorci acstica

EDIFICACI UPC Allament acstic

Temps ptims de reverberaci (Beranek)

EDIFICACI UPC Allament acstic

TRANSMISSI DEL SOROLL

El soroll no travessa una paret, la fa vibrar. La vibraci de la paret fa vibrar laire que es troba a laltre costat de la mateixa, produint el fenomen de la transmissi.

Llei de massa

Massa =

Allament

R 20log(m) 20log( f ) 48
R=ndex de reducci acstica

EDIFICACI UPC Allament acstic

Llei de massa
Simplificaci normativa CTE :

RA=ndex global de reducci acstica ponderat A

EDIFICACI UPC Allament acstic

Freqncia crtica o de coincidncia

Freqncia de les ones de flexi del material

Freqncia de les ones del camp acstic

Notable disminuci de lallament

6.4104 fc d

(1 2 ) E

On d s el gruix, la densitat, el mdul de Poisson i E el mdul de Young del material.