Generaci

- Bateries - Generadors sncrons

Bateries

Bibliografia: El Sistema elctrico de los aviones; Eduardo Lzaro Snchez, Rafael Sanjurjo Navarro. Fundacin Aena, DL 2001

Fonaments
Dispositiu que extrau lenergia qumica acumulada en les substncies que la composen en forma denergia elctrica per mitj de reaccions doxidacireducci La tensi depn de la natura qumica dels components
Ctodo cede aniones (reduccin), P.positivo

nodo capta aniones (oxidacin), P.negativa

Electrolito

Tipus de bateries
Tipus de Bateries: Darrancada (S.L.I. Starter, Lighting and Ignition): Suporten grans corrents en breus perodes de temps motors darrancada De tracci: Suporten un gran nmero de cicles de crrea i descrrega de gran profunditat. A ms aquests cicles sn rpids motors de tracci Estacionries: Presenten baixos nivells dautodescrrega emergncies Caracterstiques de les bateries: Tensi / Tensi de buit (V) Resistncia interna () Capacitat (Ah) Corrent en servei continu (A) Corrent mxim (A) Rendiment (capacitat/ energia per a carregar)

Celles bsiques i agrupaments

Celles bsiques i agrupaments

Agrupaci srie

Agrupaci parallel

Empresa: SAFT http://www.saftbatteries.com

7

Bateries

Tensi de descrrega

Tensi de corte

Descrrega continua-intermitente
Activacin de procesos qumicos Agotamiento de materiales activos Relacin lineal V-I

Descrrega a diferents intensitats

Tensi-Intensitat de descrrega

Capacitat-Intensitat de descrrega

Bateries
Profunditat de les crregues-descrregues

Capacitat-Temperatura de descrrega

Capacitat-profunditat de cicles

Capacitat-temps demmagatzematge

Vida-profunditat de cicles

Bateries en els avions

Caracterstiques de les bateries davi: Tensi entre terminals constant durant el perode de descrrega Resistncia interna petita Alta velocitat de crrega Alta relaci capacitat / pes Baix manteniment Elevat nmero de cicles de vida til Alta robustesa mecnica Installaci de les bateries: De fcil accs per a facilitar tasques de manteniment i substituci Amb adequada evacuaci de calor Allunyada del sistema hidrulic i de combusti i propera a de distribuci Slidament fixada a lavi amb safates de recollida de prdues delectrlit

10

11

Exercici. Clcul de capacitats

En la figura es representen les corbes de tensi i corrent duna bateria durant larrancada de motors (24 s) i taxi-servei (20). Calcula la capacitat, corrent mxima i de servei i tensi de servei. Amb aquests parmetres disenya el bloc de bateries necessari escollint la tecnologia i la quantitat. Determina quina ser la tensi de buit i tall del bloc.

Arranque

Taxi

12

Bateries installades en avions

13

Problema

La grfica representa els nivells de tensi i consums de corrent de les bateries dun avi durant un vol duna hora (incloent larrancada): a) Determinar els segents parmetres de la bateria: tensi de servei, corrent de servei, corrent mxima i capacitat. b) Escolliu de les segent opcions una qumica de bateries i RAONA en funci de lelecci: (i) el nmero delements que caldr tenir el sistema de bateries de lavi i (ii) la tensi de buit del sistema de bateries.

14

Generaci

15

SISTEMES ELCTRICS - AVI

MD-87

16

SISTEMES ELCTRICS - TERRA

17

FORCES MAGNTIQUES
Rels

Electroimants

18

FORCES MAGNTIQUES
Generaci de fem alterna

=B S cos t
d ( B S cos t ) d B = = = B S sin t dt dt

19

Conversi denergia en les mquines elctriques

20

Clasificaci de les mquines elctriques

Cada un admet funcionament monofsic o trifsic

21

Mquines rotatries dalterna

Motor

Generador

Rendiment
22

Caracterstiques de les mquines

Valors nominals Defineixen el punt de funcionament normal
Tensi nominal: s la tensi de connexi, relacionada amb el nivell dallament, en trifsica acostuma a ser la de lnia Corrente nominal: indica la crrega MXIMA suportable, relacionada amb lescalfament de la mquina. Potncia aparent nominal: es dna enlloc del corrent nominal Potncia activa nominal: en motors s la potncia mecnica de leix, es dna en kW o en CV 1 CV 736 W

Placa de caracterstiques: Valors nominals (tensi, corrent, potncia, freqncia, velocitat, factor
de potncia, rendiment) Fabricant, model, n srie Mode de refrigeraci (IC XxxXxx) Grau de protecci (IPxx) Classe dallament (i,A,B,C,H,...) Classe de servei (ininterromput, intermitent, temporal, emergncia) 23

AC vs. DC
DC Dinamos, Inversors de AC
Funcionament reversible. Es poden adaptar per a treballar com a generador o com a motor darrancada. Tenen una elevada relaci pes/potncia. Requereixen manteniment

AC Alternadors
Es fcil canviar el valor efica mitjanant transformadors. Permeten adequar la tensi i corrent per a minimitzar prdues en el transport. Els sistemes trifsics minimitzen la secci dels fils Els alternadors sn ms robustos i sencills
24

PRINCIPIS BSICS

1 Una bobina (indut) gira (rotor) en un campo magntic (inductor) fix (estator) 2 Es genera un corrent altern. 3 Es deriva a lexterior a travs del contacte de les escombretes de la bobina amb el collector. 25

Generadors de CA
Mquines rotatries que converteixen energia mecnica en elctrica sinusoidal. Normalment produeixen un sistema trifsic equilibrat. Avantatges:
Es genera lenergia en forma sinusoidal el canvi de voltatge s senzill i eficient (trafos) permet distribuir a alta tensi es minimitzen prdues corrents petites menor secci de conductors menor pes Es genera lenergia en forma sinusoidal trifsica major eficincia que en sistemes monofsics menor pes Sn ms senzills, robustos, silenciosos, nets i lleugers que els generadors de corrent continu

26

ELEMENTS DEL GENERADOR

Lei de Faradai

d B = dt

dl r B = k I 2 r

27

Funcionament del generador sncron

ESTATOR (indut): Devanament distribut connectat a la crrega o xarxa que es desitja alimentar ROTOR (inductor): Devanament alimentat amb corrent continu que crea un camp magntic fix. Es fa girar de forma externa (ex: mecnica)

Escola Superior de Tecnologia e Gestao. Instituto Politcnico de Leiria. Portugal

28

Generadors amb collector/escombretes

Autoexcitat

Excitaci independent

29

Generadors sense collector/escombretes

Imants permanents:
1. 2. No es possible regular lexcitaci Petites potncies

30

Generadors sense collector/escombretes

Autoexcitat
Inductor de lestator t magnetisme remanent Al girar el rotor indueix tensi en linduct del rotor Aquesta tensi es rectifica i susa per a engengar linductor del rotor Indueix tensi en lindut de lestator generant les tensions de sortida Aquestes tensions es rectifiquen i regulen modificant-se la tensi induda en linductor de lestator fins que la tensi de sortida s la desitjada.

31

Generadors sense collector/escombretes

Excitaci independent
Inductor del rotor s un imant permanent Al girar el rotor indueix tensi en lindut PMG de lestator Aquesta tensi es rectifica i regula i susa per a engengar linductor de lestator Indueix tensi en lindut del rotor que es rectifica per a engengar a linductor del rotor Indueix tensi en lindut de lestator originant les tensions de sortida

32

Corbes caracterstiques
12000 rpm, 4 polos 400 Hz

33

Circuit equivalent

f =

p n(rpm ) 260

f=freqncia de sortida; p=n de pols; n=velocitat de gir del rotor

Ei = 4.44 k W N f (Ie ) Ei=tensi induda a lestator; Ie=Corrent dexcitaci; V = Ei ( r + jxs ) I S = 3 U I 3V I

V=Tensi de fase de sortida; I=Corrent de lnia; r+jxs: impedncia sncrona S=potncia aparent trifsica lliurada U=Tensi de lnia de sortida

N=n espires per fase; kw=factor de forma (0.85-0.9)

P = S cos

34

Mquines sncrones (exs)

Es disposa dun alternador trifsic connectat en estrella de 6 MVA, 11 kV amb les caracterstiques de buit segents: Ei=0.0635Ie (kV/fase) (0Ie90 A) Ei2=0.3516Ie (kV/fase) (90 AIe) Amb lalternador en curtcircuit i circulant la seva intensitat nominal el corrent dexcitaci consumida s de 125 A. a) Calcular la inductncia sncrona (21.05 ohm) b) Tensi de la mquina si estant en curtcircuit es colloca en circuit obert mantenint el mateix corrent dexcitaci c) Corrent dexcitaci funcionant a plena crrega amb fp=1 (9.1 kV, Ie=238 A) d) Corrent dexcitaci funcionant a plena crrega amb fp=0.8 inductiu (11.48 kV,Ie=380 A)

35

Diagrames fasorials
Crrega Inductiva Crrega Capacitiva

Crrega Resistiva

36

Regulaci de freqncia
Regulaci amb unitat darrossegament de velocitat constant, C.S.D. (Constant Speed Driver)

Regulaci amb rectificador-inversor

37

Connexi en parallel dalternadors

En els avions actuals susen sistemes elctrics dividits Per a realitzar la connexi s necessari que coincideixin: Seqncia de fases Valors eficaos de tensi Freqncia Fase El sistema funciona correctament si: Repartiment de potncies actives i reactives s equilibrat Corrents digual valor efica i desfasament Augment en lexcitacin Augment de potncia activa lliurada Augment en la potncia mecnica Augment de potncia reactiva lliurada

38

Mquines sncrones (exs)

Una central hidroelctrica t una mquina sncrona trifsica connectada en estrella de 6 kV i 50 Hz, amb una inductncia sncrona de XS=10 ohm. La caracterstica de buit es defineix per Ei=150Ie. Auesta mquina es connecta a la xarxa a travs duna lnia dinductncia XL=2 ohm a) Si a la central se li demana una generaci de 5 MW i 2 MVAr, calcular la intensitat cedida per la mquina i la intensitat dexcitaci. (Ic=518 A; Ie=54.4 A) b) Si de sobte, la xarxa passa a demandar 5.1 MW i 2 MVAr (per a calcular el corrent cedit suposar que la potncia es lliura a 6 kV), calcular la tensi lliurada (no li dna temps de canviar el corrent dexcitaci). Qu hauria de fer el generador per a compensar aquesta demanda?

(U=5960 V)

39

RESUM
Introducci a les mquines elctriques
DC: Dinamo AC: Alternador (Generador) Models elctrics equivalents.

40