Mina Virtual

El Museu de les
Mines de Cercs
Un espai per entendre i sentir
Projecte museolgic de la Mina Virtual
2
El passat
La mineria del carb a la comarca del Bergued:
de lesplendor a la crisi (1851-1991)
El marc histric: Sant Corneli, una colnia minera
dalt valor patrimonial
Els antecedents del Museu de les Mines de Cercs (MMCercs)
El present
El projecte arquitectnic i les fonts de nanament
Lexposici permanent
Els visitants del MMCercs
La radiograa de la gesti
Millora del producte turstic
El Museu de les Mines de Cercs, un element viu i integrador
Reptes de futur
La situaci a les portes del 2008
Carbons Pedraforca
El futur: una proposta per comprendre i sentir
El concepte: qu volem explicar?
La mineria del carb al capdavant del coneixement tecnolgic
Enginys que han accelerat el canvi
El missatge que volem transmetre
Com ho volem explicar? Caracterstiques especques del projecte
Objectius de lactuaci
Els valors de la proposta com a oferta
de turisme cultural i turisme industrial
Mina virtual. Proposta museolgica
1. Com ho volem explicar? Caracterstiques especques del projecte
2. La proposta interpretativa
3. Ledici
Mina virtual. Proposta museogrca
4. Els temes i la seva distribuci en lespai de ledici
magatzem del MMCercs
Annex I
Plnols
Annex II
Pressupostos execuci material
Passeig Pere III, 14-16, 4t 7a
08242 Manresa
Tel. 938729989 i 638039674
Fax. 93 8750105
rserra@transversalpc.com

Muntaner 200, tic 8a
08036 Barcelona
Tel/Fax. 93 3630823
3
EL PASSAT
4
La comarca minera del Bergued, situa-
da al nord de la provncia de Barcelona,
va ser la zona minera per excellncia de
Catalunya. El carb i laprotament dels
recursos naturals aigua, fusta, pedra
calcria per a usos industrials des de
mitjan segle XIX van transformar, rpida-
ment, una economia i una societat gai-
reb medieval.
Jos Enrique de Olano y Loyzaga, engi-
nyer de mines i empresari basc, va com-
prar lempresa lany 1893 i va transfor-
mar la zona en una regi minera moder-
na; a les noves explotacions, modernes
installacions industrials (rentador de
carb, central elctrica, central de gas
pobre, tallers, etc.), i a la construcci
del ferrocarril miner, shi ha dafegir la
construcci de les colnies mineres de
Sant Corneli, Sant Josep i la Consolaci
(Cercs). En aquestes construccions es
va adaptar el model de colnia industri-
al ja experimentat pels industrials txtils
installats a la comarca i implantat tamb
en altres zones mineres espanyoles com
Astries, on destaca especialment el po-
ble miner de Bustiello, a prop de Mieres,
construt pel marqus de Comillas, pro-
pietari de la Sociedad Hullera Espaola,
a nals del segle XIX, entre altres.
En pocs anys, lempresa dOlano va
aconseguir gurar entre les ms produc-
tives del pas, i lempresari va ser reco-
negut per Alfons XIII amb el ttol nobiliari
de comte de Fgols quan, lany 1908, el
monarca va visitar la conca minera. I s
que lany 1904, quan el tren va arribar a
lestaci de Fgols-les Mines, tot estava
a punt: una impressionant xarxa de plans
inclinats i telefrics portava el carb des
de les mines situades a diferents nivells
(Sant Corneli, 952 metres daltitud; Al-
fonso, 935 metres; Esteve, 876 metres;
Sant Josep, 815 metres, i la Consolaci,
707 metres) ns a lestaci (643 metres
daltitud). La galeria Sant Josep, electri-
cada des de lany 1905 amb una xarxa
que provenia de la central hidroelctrica
del Collet i de la central del gas pobre,
era la ms moderna, i va ser la que va
visitar el rei Alfons XIII lany 1908 i la
infanta Isabel de Borb lany 1916. Els
antics llums doli van ser substituts pro-
gressivament pels de carbur; els matxos
van comenar a arrossegar ns a set
vagonetes plenes de carb i a estalviar
aquesta feina als miners; les lmpades
de seguretat van substituir les gbies
amb els ocells. Les galeries, cada cop
ms fondes, en constant procs de mo-
dernitzaci, expliquen lelevat augment
de la producci i de miners ocupats.
La mineria del carb a la comarca
del Bergued (Barcelona): de lpoca
desplendor a la crisi (1851-1991)
EL PASSAT
5
Lany 1911 va constituir una nova em-
presa, Carbones de Berga, SA, amb
un capital de sis milions de pessetes,
5.970.000 de les quals van ser aporta-
des per Olano i la resta pels socis (el
marqus de Castellorite; Eusebi Ber-
trand i Serra, industrial cotoner i diputat;
Narcs de Olano y Loyzaga; Salvador
Vidal i Largacha, i Ramon Vila i Marqu-
s). Olano va cedir a la nova societat
cinquanta-tres concessions mineres,
les installacions de les mines, mquines
i eines, ocines, magatzems, tallers i la
caserna de la Gurdia Civil, els terrenys
situats al peu de lestaci del ferrocarril
a Manresa, les nques de la Vedella, el
Jou, Capdevila, el Far i Sant Corneli, i
la concessi daprotament hidrulic del
Llobregat al Collet, a Guardiola de Ber-
gued. Es va reservar per a ell i la seva
famlia la torre i els jardins que lenvol-
taven.
El procs de modernitzaci va ser cons-
tant i el 1911 Olano va transformar la
seva empresa nominal en una socie-
tat annima, Carbones de Berga, SA
(CBSA), que la famlia Olano va contro-
lar ns al 1965, quan la van vendre a la
gran empresa elctrica catalana Fecsa.
Carbons de Berga SA, lial dEndesa,
desprs, va mantenir lexplotaci minera
en actiu ns al 1991.
De la mina i per a la mina han viscut mi-
lers de persones durant cent cinquanta
anys. Lempresa, que lany 1965 comp-
tava amb tres mil treballadors directes,
era el principal motor i activitat econmi-
ca del Bergued, una comarca que mai
no va superar els 41.000 habitants (any
2007, 40.479, font Idescat). El tanca-
ment de lactivitat minera de CBSA lany
1991 es va encadenar amb el de la in-
dstria txtil (1980-1995), i la comarca
se va enfonsar en un pou de decepci.
Lnica explotaci en actiu a la zona s la
de Carbones Pedraforca, SA (Saldes),
que amb un centenar de treballadors
resisteix titnicament ns al desembre
del 2007 i subministra carb a la central
trmica de Cercs. Atur, emigraci, en-
velliment de la poblaci, crisi de valors
i didentitat. El panorama era tan negre
com el carb; i va ser en aquest context
que va nixer el projecte del Museu de
les Mines de Cercs (MMCercs).
EL PASSAT
6
El procs dindustrialitzaci que van viu-
re les comarques interiors de Catalunya
des de mitjan segle XIX ns ben entrat
el segle XX va anar acompanyat dun in-
tens procs durbanitzaci del territori a
partir del sistema de colnies. Tot i que
les colnies txtils formen el grup ms
important, intens i conegut del conjunt
de les colnies industrials existents al
nostre pas, aquest sistema tamb va
ser adoptat per altres industrials, prin-
cipalment els miners i els metallrgics,
i ns i tot per part daquells inversors
que veien en les colnies un bon model
per desenvolupar explotacions agrcoles
modernes. A tall dexemple esmentarem
els segents:
Colnies agrcoles de Graugs (Avi,
Bergued), la Casanovas (Prat del Llo-
bregat, Baix Llobregat) i ns i tot tan re-
cents com el procs de colonitzaci im-
pulsat per la famlia Ravents-Codorniu,
a Raimat (Lleida, Segri).
Colnies metallrgiques com la Farga
Lacambra (Masies de Voltreg, Osona).
Colnies formades a lentorn de fbri-
ques de ciment com el Clot del Moro
(Castellar de NHug, Bergued) o el Co-
llet (Guardiola de Bergued, Bergued).
Les colnies bastides per industrials i
empreses del sector qumic com la peti-
ta colnia de Carburs Metllics (Berga,
Bergued) o la molt ms gran dels ale-
manys a Flix (Ribera dEbre).
Les mineres, construdes al peu de les
explotacions de potassa a la comarca
del Bages i als termes municipals de
Sallent, Balsareny, Sria i Cardona; la
colnia minera de Bellmunt del Priorat,
al peu de les mines de galena de plom,
o les colnies mineres construdes al
Bergued al peu de les explotacions de
carb com la colnia la Vall de Peguera
(Fgols vell) o les de Sant Corneli, Sant
Josep i la Consolaci (Cercs).
s justament a la colnia Sant Corneli, i
a partir del gran valor histric, arquitec-
tnic i urbanstic del conjunt i de les pos-
sibilitats que oferia una de les antigues
mines, on lany 1999 es va inaugurar el
Museu de les Mines de Cercs, que t
com a objectiu esdevenir un centre din-
terpretaci de la mineria del carb a la
comarca i obrir nous camins de futur per
a la poblaci que hi viu.
EL PASSAT
El marc histric: Sant Corneli, una colnia
minera dalt valor patrimonial
7
EL PASSAT
Jos Enrique de Olano va construir les
colnies mineres de Sant Corneli, Sant
Josep i la Consolaci adaptant el model,
plenament desenvolupat, de les colni-
es txtils existents a les conques uvials
del Llobregat i del Ter, i especialment al
Bergued. Lobjectiu era aconseguir m
dobra estable a partir del model de co-
lnia. Lallament de la zona hi ajudava i
el nucli de partida va ser Sant Corneli.
Lany 1911 la colnia minera de Sant
Corneli era formada per lantiga masia
de Capdevila Vell amb el mol i lescai-
rador de blat de moro, el conjunt dha-
bitatges del carrer de la Font, la cantina
i les noves construccions bastides per
Olano: els blocs dhabitatges de Santa
Brbara, el magatzem de comestibles
i un edici anomenat lhospitalillo que
constava dun pis i un petit hospital o
casa de socorros. A partir daquests
edicis inicials, la colnia de Sant Cor-
neli va crixer, sense oblidar mai que es
tractava dallotjar miners.
Aix, la torre, construda pels volts de
1904, es va edicar no al costat dels
habitatges miners com havien fet els in-
dustrials de les colnies txtils, sin molt
a prop de lestaci de tren, prou allu-
nyada per protegir-se de les contnues
revoltes dun collectiu de treballadors
que arreu dEuropa es mostrava espe-
cialment reivindicatiu; i tamb, al costat
de la torre, i de lestaci, hi va construir,
abans de 1904, la caserna de la Gur-
dia Civil, una caserna que durant molts
anys va allotjar el nombre ms elevat de
nmeros de tota la comarca, ms ns i
tot que la de Berga. Lobjectiu era clar:
ms que vigilar els miners, la Gurdia
Civil havia de protegir el propietari.
Entre 1905 i 1920 es van construir els
blocs dhabitatges dels carrers de San-
ta Brbara, els que formen el carrer Por-
venir i els del serrat dels Bous, coneguts
tamb amb el nom dels Tilos. Sota la
direcci de lenginyer asturi Surez del
Villar es van construir els edicis de ser-
veis: leconomat (un edici on tamb es
va emplaar la carnisseria, el forn de pa i
dos habitatges), ledici que acollia la re-
sidncia de monges, lescola, els menja-
dors i lescorxador, convertit desprs de
1931 en Hogar del Minero i amb nous i
vells usos (habitatges per a encarregats,
caf, biblioteca, sales de joc i desbar-
jo, aules escolars), el docines amb els
habitatges per als facultatius, el teatre-
cinema i el camp de futbol.
Entre 1900 i 1910 es va construir tam-
b la colnia de Sant Josep, a prop de
la mina del mateix nom; es tracta dun
conjunt dhabitatges plurifamiliars allar-
gassats i penjats a la muntanya a prop
del qual es construeix lescola i els sa-
faretjos, serveis que comparteix amb la
colnia vena de la Consolaci, el nucli
ms modern. Tot i que a comenament
del segle XX en aquest indret hi havia al-
guns serveis importants com el rentador
de carb, magatzems i la casa-cantina
de ca lEstans (cantina, forn de pa, llau-
neria, etc.), s a partir de 1911 quan es
comencen a construir habitatges per als
miners; i a partir de 1926, amb lober-
tura de la mina nova, la de la Consola-
ci, aquesta es converteix en el centre
administratiu de lempresa. All es tras-
lladaran les ocines, shi construir un
gran dispensari, la cantina, la centraleta
de telfons i totes les installacions de
la mina: taller mecnic, elctric, fusteria,
manyeria, magatzem, ocines, etc.
Lltima etapa constructiva de Sant Cor-
neli, la ms recent, s la de 1950-1955,
quan es van construir els dos ltims
blocs dhabitatges del carrer de Santa
Ceclia, destinats a facultatius i vigilants;
s lexemple que a les colnies mineres,
com tamb a les txtils, es van aprotar
les ajudes proporcionades pel govern
per a la construcci dhabitatges obrers
en plena eufria del Congrs Eucars-
tic celebrat a Barcelona. Aquests sn
els anys en qu sinaugura la carretera
8
EL PASSAT
que enllaa les colnies mineres amb la
carretera C-1411 i que al llarg de tres
quilmetres i mig salva gaireb quatre-
cents metres de desnivell.
Els habitatges aqu sn sempre plurifa-
miliars, edicis casernaris fets amb ma-
terials molt slids: la pedra dels murs
que s de quaranta centmetres de gruix
procedeix de la mina, les bigues dels
edicis sn fetes amb formig, un mate-
rial totalment revolucionari en lpoca en
qu es van construir (1895-1920). Es
tracta dedicis austers per slids, amb
habitatges de petites dimensions per
amb algunes de les comoditats que
aleshores eren totalment desconegudes
a lAlt Bergued. Els habitatges dispo-
saven de comuna exterior o interior, una
carbonera, cuina econmica a totes les
llars i ventilaci en totes les habitacions.
Els sostres alts garantien una bona cir-
culaci de laire, si s que es podia dub-
tar que a mil metres daltitud hi podia fal-
tar en algun moment de lany aquell aire
sa que mancava als nuclis industrials
darreu dEuropa. Les famlies residents
a la colnia podien llogar una estufa a
lempresa i sempre comptaven amb una
quantitat de carb, lensacada, que els
permetia esclafar-se i cuinar, i ns i tot si
eren molt estalviadors, revendrel.
Els habitatges no tenien aigua corrent;
les fonts eren i sn abundants i aviat es
van construir uns safaretjos pblics que
es van convertir en centre de reuni de
les dones que hi anaven a rentar roba
roba de miner tot lany. Tot el que
podien necessitar els ho proporcionava
lempresa; pel pla inclinat pujaven vago-
netes plenes daliments i tota mena de
productes que es venien a leconomat,
i que durant anys es pagaven amb vals
dempresa. Aquest servei, per, era molt
mal vist entre els treballadors i aix va fer
que lempresa es decids a donar a fam-
lies dels la possibilitat de gestionar ne-
gocis a les colnies: es tractava de les
cantines, en realitat botigues on tamb
es venia de tot i es podia beure a preu
baix raig, alcohol barat per abundant. I
s que la gent sestimava ms quedar a
deure en una cantina que fer-ho a leco-
nomat de lempresa; se sentien, sens
dubte, ms lliures.
9
EL PASSAT
Lany 1989 lempresa Carbons de Ber-
ga SA, la ms important del sector a Ca-
talunya tant per la seva tradici va ser
fundada lany 1911 com per la seva
importncia econmica, anunciava p-
blicament el nal de la seva activitat. Va
comenar un llarg i difcil procs que va
culminar el 31 de desembre de 1991.
Leconomia del Bergued va partir una
forta sotragada, ja que lempresa era el
motor econmic de lAlt Bergued des
de feia molts anys. Hi havia milers de
persones treballant-hi directament o in-
directa, i la plantilla va arribar a tres mil
treballadors lany 1965.
Enmig daquest panorama dur, de re-
conversi industrial, datur i dindemnit-
zacions, lAjuntament de la vila de Cercs
va llanar la idea de crear un Museu de
les Mines i situar-lo en un dels espais
que, arran daquest procs de desman-
tellament, lempresa minera cedia al mu-
nicipi. I s que lAjuntament tenia molt
clar que la histria dels miners i de la
mina no podia quedar amagada a linte-
rior de les galeries. La idea va arribar al
Servei de Museus i daqu es va derivar
al Museu Nacional de la Cincia i de la
Tcnica, que des de lany 1989 ha vetllat
per transformar una idea en un projecte,
i un projecte en una realitat. De totes
maneres, va caldre esperar molt temps,
tenir pacincia, esperar el moment opor-
t i, al mateix temps, madurar, retocar i
ajustar el projecte. Deu anys desprs
era una realitat. La primera fase del Mu-
seu de les Mines de Cercs s oberta al
pblic des del mes de febrer de 1999, i
es va inaugurar ocialment el 19 de juny
daquell mateix any.

Impulsada per lAjuntament de la vila de
Cercs, el municipi miner per excellncia
de la comarca, la idea de crear un museu
va ser presentada, el 1989, al Servei de
Museus de la Generalitat de Catalunya i
aquesta instituci el va derivar al Museu
Nacional de la Cincia i de la Tcnica
(mNACTEC), que va tutelar el projecte.
LAjuntament va impulsar la creaci del
Patronat Municipal Museu de les Mi-
nes de Cercs, que integra les empreses
mineres Carbones de Berga, SA i Car-
bones Pedraforca, SA al mNACTEC, i
lOcina de Patrimoni Cultural de la Di-
putaci de Barcelona, que presideix lal-
calde de la vila de Cercs. El Patronat va
liderar el procs de transformaci duna
idea en un projecte i dun projecte en
una realitat.
Una idea: salvar el patrimoni miner del
municipi i de la comarca
Un projecte basat en:
un toma: la historia i l'ovolucio tocnica
de la mineria del carb.
un torritori: la conca minora dol Bor-
gued.
un omplaamont d'alt valor patrimoni-
al i simblic: la colnia minera de Sant
Corneli.
una aposta do rocuporacio do patri-
moni industrial: el Hogar del Minero, es-
collit com a seu central del MMCercs,
el cinema-teatre, lesglsia i els edicis
socials de la colnia minera.
Un repte: la consolidaci, adaptaci i
musetzaci de cinc-cents metres de la
galeria Sant Rom, una de les ms anti-
gues i emblemtiques de la conca, situ-
ada al peu de la colnia minera.
El concepte decomuseu es valora-
va inicialment com el ms adequat per
salvaguardar un conjunt patrimonial im-
portant. La situaci de crisi econmica
i social comentada, la mala premsa del
paisatge miner central termoelctrica
de Cercs, explotacions a cel obert, ter-
reres, dipsits de runes, runes industri-
als, maquinria en dess valorada com a
ferralla, etc. i lavanat procs de dete-
Els antecedents del Museu de les Mines de Cercs (MMCercs)
10
EL PASSAT
riorament del conjunt urb de Sant Cor-
neli no convidaven a lentusiasme. Com-
partem amb els projectes espanyols i
europeus els mateixos problemes.
Va ser necessari adaptar el projecte: no
tenem patrimoni per salvar, investigar i
mostrar; lecomuseu havia desaparegut
abans de nixer. Valia la pena continuar?
Una anlisi rigorosa del patrimoni exis-
tent, del seu valor histric i de les seves
enormes possibilitats didctiques com
duna font de coneixement dun estil sin-
gular de vida i de treball, i les seves po-
tencialitats com a element dinamitzador
de leconomia de la zona van aconsellar
continuar i reajustar el projecte, i apren-
dre dels models europeus.
A Cercs no vam inventar res; vam adap-
tar a la nostra realitat les experincies
europees i vam aprendre molt. A lEuro-
pa occidental, i molt especialment a la
Gran Bretanya, Alemanya, Frana i Bl-
gica, existeixen grans exemples de mu-
seus dedicats a la mineria del carb. La
gran majoria neixen com a conseqn-
cia de les crisis del sector i es plante-
gen conservar el patrimoni de la mina i
convertir-se en centres patrimonials de
turisme industrial.
Quan es va comenar a treballar, lany
1989, en el projecte museogrc del
Museu de les Mines de Cercs es tenia
clar que calia fer un museu de tcnica
i dhistria, un museu que esdevingus
la instituci per conservar i donar a co-
nixer limportant patrimoni de la mine-
ria del carb al Bergued, i que fos el
centre dinterpretaci de tota la conca
minera berguedana. Tamb, una oportu-
nitat per a la recuperaci de lautoestima
duna comunitat maltractada per la crisi i
una oportunitat econmica a lentorn del
turisme cultural.
Situat a la colnia minera de Sant Cor-
neli, un dels pobles miners ms ben
conservats de tot Catalunya i de lEstat
espanyol, havia de mostrar als futurs vi-
sitants una mina real, levoluci tcnica
de lextracci i la vida. Lany 1997 es van
aconseguir les primeres subvencions,
que es van ampliar el 1998. Amb un total
de cent cinquanta milions de pessetes,
procedents dels fons miner del minis-
teri dIndstria i Energia, del fons Feder
i Rechar de la UE, de la Diputaci de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya,
caixaManresa, el Museu Nacional de la
Cincia i de la Tcnica de Catalunya i
lAjuntament de Cercs, es van poder
executar les obres de la primera fase del
museu.
Al mateix temps es va posar l a lagulla
per dotar el museu de personalitat jur-
dica. Es va constituir el Patronat del Mu-
seu de les Mines de Cercs, presidit per
lalcalde, i del qual sn membres el Mu-
seu Nacional de la Cincia i de la Tc-
nica de Catalunya, la Diputaci de Bar-
celona, i les empreses mineres Carbons
de Berga SA i Carbons Pedraforca SA.
Lany 1997 es va signar el conveni de
collaboraci amb el Museu Nacional de
la Cincia i de la Tcnica de Catalunya,
grcies al qual el Museu de les Mines de
Cercs sintegrava al Sistema del MCTC;
daquesta manera culminava una llarga i
estreta collaboraci. Des de lany 1999
el nostre museu tamb forma part de la
Xarxa de Museus Locals de lrea de
Cultura de la Diputaci de Barcelona.
11
EL PRESENT
12
EL PRESENT
Tots els esforos es van centrar a Sant
Corneli, una colnia minera nica a Ca-
talunya, situada a mil metres daltitud,
construda a nals del segle XIX i amb
una comunitat minera viva, el principal
valor. El museu situat a la colnia es po-
dia convertir en alguna cosa ms que un
projecte cultural: podia ser el motor de
la recuperaci del conjunt arquitectnic
i urbanstic, duna transformaci demo-
grca i social, i en el vaixell insgnia del
turisme cultural de la comarca.
1a Fase constructiva (1997-1999):
amb una inversi de 150 M de PTA
(1997-1998) procedents dels fons
Miner, Feder, Rechar, de les subvenci-
ons proporcionades per la Diputaci
de Barcelona, el mNACTEC, i duna
partida pressupostria aportada per
lAjuntament de Cercs (30 M de PTA),
un municipi de 1.450 habitants, es van
ajustar les obres bsiques de la primera
fase del projecte: recepci, dues sales
dexposici permanents, sala daudiovi-
suals, restauraci de cinc-cents metres
de la galeria Sant Rom, i la restauraci
El projecte arquitectnic
i les fonts de nanament
de la locomotora i dels vagons per faci-
litar laccs dels visitants a linterior de
la mina. El museu va obrir les portes el
febrer de 1999 i el va inaugurar ocial-
ment el 19 de juny de 1999 el president
de la Generalitat de Catalunya. Durant
el primer any de vida va rebre 24.600
visitants.
2a Fase constructiva (2000-2001): ur-
banitzaci de la plaa de Sant Rom,
que incloa la ubicaci de lexposici
permanent de maquinria pesant, lam-
pliaci de cinc-cents metres de via, la
construcci de ledici de serveis (ma-
gatzem, taller, sala dexposicions tempo-
rals, aula per a tallers escolars) i nous
lavabos, amb un pressupost de 480.810
euros (80 M de pta) assumits per diver-
ses institucions i fons estructurals de la
Uni Europea.
3a Fase constructiva (2002-2003): res-
tauraci del cinema-teatre i de lesglsia
de la colnia minera amb un pressupost
de 54.000 , aportats por diverses ins-
titucions.
13
El projecte parteix duna idea bsica:
respectar al mxim les estructures ar-
quitectniques dels edicis que acullen
el museu, i tamb la funcionalitat de les-
pai. Per aquest motiu, levoluci tcnica
de lexplotaci de carb al llarg de cent
quaranta anys sexplica a linterior de la
mina, i la vida quotidiana, en un pis mi-
ner. El tren que introdueix els visitants
a linterior de la galeria s un ferrocarril
miner: vagons de carb i locomotora di-
sel.
Totes les imatges reprodudes a les
sales sn imatges darxiu procedents
dels fons de les empreses mineres co-
marcals o altres arxius de la comarca, i
ns i tot de moltes famlies mineres. Els
objectes que formen part de lexposici
permanent i els molts que encara shan
de restaurar, relacionats tots amb lex-
plotaci de les mines, procedeixen de
les donacions efectuades per les em-
preses Carbons de Berga SA i Carbons
Pedraforca SA.
I, encara ms important, el museu s a
la colnia minera de Sant Corneli, on
encara viuen cent vuitanta persones vin-
culades estretament a la mina, i a tot el
municipi de Cercs i als pobles vens de
tot lAlt Bergued, la mina s molt ms
El projecte museolgic i lexposici permanent
EL PRESENT
que un record nostlgic. Els miners i
les seves famlies sn els que fan que
el museu sigui viu, els que ens ajuden
proporcionant-nos objectes, fotograes,
documents de tot tipus, i la seva vivncia
i la seva petita-gran histria.
El museu consta, des de la inauguraci
de la primera fase lany 1999, dels se-
gents espais oberts al pblic:
Recepci del museu: un espai de nova
construcci que uneix les dues sales
dexposici permanent.
mbit 1: sala daudiovisuals, on es
projecta Les mines de Fgols, 140 anys
de carb.
mbit 2: el carb, on sexpliquen les
caracterstiques i usos del carb
mbit 3: la vida quotidiana al peu de la
mina, on se nexplica la part social
mbit 4: la mina Sant Rom
A la sala del carb sexpliquen les carac-
terstiques del lignit, qu s una conces-
si minera i els tipus dexplotacions, la
importncia dels tallers i els magatzems,
el transport i els usos i aplicacions del
carb comarcal.
La sala de la vida quotidiana est dedi-
cada a donar a conixer la vida de cada
dia a partir del model de la colnia in-
dustrial de Sant Corneli (la feina de les
dones, lescola, el dispensari, lempresa-
ri i lempresa, les reivindicacions socials
i laborals). Lhabitatge miner, un pis dels
anys quaranta, sintegra dins el circuit
de visita de la sala dexposici dedicada
a la vida quotidiana.
La sala daudiovisuals s on es pro-
jecta un muntatge de diapositives
que, amb el ttol Les mines de F-
gols: 140 anys dhistria, fa un ho-
menatge als miners.
Lespai ms emblemtic i singular del
museu s la galeria Sant Rom. s
una mina original situada al costat
mateix del museu, on hem plantejat la
visita com un viatge en el temps. Els
visitants sn introduts a linterior dels
quatre-cents cinquanta metres de la
galeria amb un ferrocarril miner (loco-
motora i vagons originals). Un cop al
fons, els visitants fan el recorregut de
tornada a peu i descobreixen, sempre
amb visita guiada, com sha transfor-
mat la mina des de mitjan segle XIX
ns a 1980, a partir de diferents es-
cenograes (maniquins, so ambiental
i objectes originals).
14
EL PRESENT
La segona fase del museu, executa-
da parcialment lany 2001, correspon
a lactuaci urbanstica de la plaa de
Sant Rom, que s al davant del museu.
s un gran espai de vuit mil metres qua-
drats format al llarg de gaireb setanta-
cinc anys amb el dipsit de les runes de
la galeria Sant Rom.
El projecte durbanitzaci daquesta
plaa, que comprn una gran obra de
canalitzaci daiges del torrent, preveu
destinar una part important de lespai a
exposici permanent de la gran maqui-
nria de la mina (maquinria hidrulica,
mecnica, pneumtica i elctrica), com
tamb a lexposici de les diferents ti-
pologies de locomotores i vagons i te-
lefrics que van treballar a la mina sobre
trams de via morta. Tamb, a ampliar el
circuit exterior del ferrocarril que intro-
dueix els visitants a linterior de la mina
i a construir un nou edici per a magat-
zem i tallers del museu.
A la plaa hi ha un espai daparcament
i una zona de bosc natural on es mos-
traran les diferents espcies darbres i
arbusts que hi ha a lentorn de la colnia,
com tamb tots els aspectes relacionats
amb lexplotaci del bosc des del segle
XVIII (carboneres, pega, olis vegetals, bo-
lets, fusta, etc.) i dels recursos naturals
(mol hidrulic medieval). La plaa ho es
tamb de la colnia, un espai obert a la
gent i a totes les activitats ldiques i fes-
tives que es mantenen vives a la colnia
minera.
Amb lobjectiu de recuperar i conservar
tot el patrimoni urbanstic, arquitectnic
i antropolgic de Sant Corneli, en fases
successives el projecte preveu restaurar
lantic cinema-teatre de la colnia i les-
glsia parroquial, i senyalitzar tot el nucli
amb lobjectiu que es puguin fer itine-
raris lliures per tota la colnia i lentorn,
tant el ms proper com les possibles ru-
tes que connectin la colnia amb la res-
ta despais, conjunts i pobles miners de
lAlt Bergued.
El Museu de les Mines de Cercs, de-
dicat monogrcament al carb, s un
museu de tcnica i dhistria, i al mateix
temps vol ser un centre dinterpretaci
per explicar i donar a conixer les ml-
tiples i estretes relacions entre aquest
combustible fssil i lentorn geolgic,
paisatgstic, econmic i hum de lAlt
Bergued.
Per aquest motiu el museu s situat a la
colnia minera de Sant Corneli, un dels
nuclis miners ms ben conservats de
Catalunya i de tot lEstat espanyol. Es
tracta dun poble fundat a nals del se-
gle XIX per allotjar els miners i les seves
famlies, pensat i organitzat per un em-
presari miner i gestionat amb els criteris
del paternalisme industrial que, tot i les
adaptacions prpies del pas dels anys,
lempresa va mantenir ns ben avanat
el segle XX.
La colnia s situada al bell mig de la
conca minera, al peu de les mines i en-
mig dun paisatge natural que s una lli-
visual de geologia. Per el que dna
autntic valor al museu s lestreta rela-
ci que mant amb la gent que ha viscut
de la mina i per la mina. A Sant Corneli
hi viuen famlies mineres i el museu ha
volgut integrar-se amb el paisatge urb
de la colnia i amb el teixit social. Per
aix participa activament de la vida de la
colnia com un collectiu ms: collabora
en lorganitzaci de les activitats festives
i ldiques i acull amb orgull la gent de la
colnia i de tot el terme municipal que
ens ajuda a ampliar el fons museogrc
amb la donaci dobjectes i tot tipus de
documentaci.
15
EL PRESENT
Avui que lactivitat minera a la comarca
del Bergued ha mort, es vol un museu
viu, i apostem per acostar-lo als nens i
nenes, nois i noies, amb plantejaments
didctics i amb una clara aposta per la
interdisciplinarietat; tamb als adults, en
una proposta de turisme cultural i ms
concretament de turisme industrial. Des
de la seva inauguraci el 1999, el museu
es deneix com un centre dinterpretaci
que relaciona tcnica i histria.
Per analitzar el vessant tcnic, i en me-
nor grau el cientc, el museu consta
duna sala dedicada a explicar les carac-
terstiques del carb, la seva explotaci
a partir de la mineria subterrnia i a cel
obert, la importncia de les infraestruc-
tures mineres, el transport del producte
i el procs de classicaci previ al seu
s, tant com a combustible domstic i
industrial com a font primria per a lob-
tenci delectricitat.
El complex mn de la mineria, s a dir,
el conjunt de tcniques emprades per a
la seva extracci, es mostren en un es-
pai singular i nic: els quatre-cents cin-
quanta metres de la mina Sant Rom.
s aqu on els visitants poden conixer
in situ levoluci tcnica i les condicions
de treball al llarg de cent cinquanta anys
dexplotaci minera.
El vessant social de la mineria del carb
sanalitza a la sala La vida quotidiana al
peu de la mina, que t com a l con-
ductor la colnia minera de Sant Corneli
i la seva gent a partir de temes mono-
grcs: els serveis relacionats amb la
festa i lesbarjo, el treball de les dones,
lescola, el dispensari, lempresari i lem-
presa, els treballadors i les seves reivin-
dicacions socials i laborals, i lhabitatge
miner. El vessant importantssim de les
condicions de treball, analitzat al llarg
del temps, es presenta a linterior de la
mina Sant Rom.
En cadascun daquests mbits hi troba-
reu els objectes especcs que contex-
tualitzen el discurs cientc, tcnic i his-
tric. Hem donat molta importncia a la
imatge fotogrca darxiu, que es tracta
amb gran format, ja que considerem que
s una font primria excepcional que
ens ajuda a observar, comprendre i ana-
litzar processos productius, conceptes
tcnics i aspectes socials que, comple-
tats amb breus textos genrics i grcs,
reforcen els conceptes clau del discurs
museogrc.
Tamb es disposa de fulls de sala, mate-
rials que aposten per analitzar objectes
o documents singulars des del punt de
vista tcnic o social relacionats direc-
tament amb la mina, els miners i la co-
marca. Tractats amb clars criteris didc-
tics, poden ser una eina de gran ajuda
per als professionals de lensenyament
i potencien els aspectes dinterdiscipli-
narietat en presentar la informaci en
quatre llenges: catal, castell, angls
i francs. Tamb es disposa de materi-
als complementaris que relacionen lin-
ventari de peces exposades i una breu
descripci.
Les visites al Museu de les Mines de
Cercs compten sempre amb el suport
dun monitor o monitora que acompanya
els grups dun mxim de trenta persones
durant tota la visita. I, cal no oblidar-ho,
una colla de materials didctics.
Els ltims anys, i un cop comprovat que
el 50% dels visitants del Museu de les
Mines de Cercs sn pblic individual/
familiar, el museu ha preparat ledici de
laudiovisual en castell, angls i fran-
cs. Tamb sha avanat en la traducci
de tots els textos de sala a les llenges
esmentades i es treballa per oferir als in-
vidents la possibilitat de visitar el museu
amb el suport del llenguatge braille.
16
Els visitants del MMCercs
EL PRESENT
El MMC planteja al seu pblic dues mo-
dalitats de visita. El pblic individual fa
lliurement la visita a les sales dexposi-
ci, i la visita a linterior de la mina es fa
amb un monitor o monitora que compleix
diverses funcions: la dacompanyant du-
rant tot el trajecte i la de guia. Els grups,
de tota mena i caracterstiques, fan la
visita, prvia concertaci, a totes les
dependncies del museu acompanyats
dels monitors (un monitor cada 30-35
persones), i per tant la visita sempre s
guiada. Daquesta manera satn la di-
versitat, saconsegueix compaginar la
visita del pblic individual i fer accions
preventives de conservaci de la col-
lecci. Complementem loferta cultural
amb tallers, dirigits al pblic escolar, i
material didctic i visites guiades a es-
pais directament relacionats amb la
mina (central trmica, mines a cel obert,
etc.).
Aproximadament el 50% dels visitants
correspon a pblic individual que visita
el museu els caps de setmana, els ponts
i durant els perodes de vacances (Set-
mana Santa i lagost). El 50% del pblic
restant correspon a grups (20% grups
escolars, 20% jubilats i 10% grups cul-
turals) que fan la visita els dies labora-
bles. Es tracta sempre de visitants de la
comarca i de Catalunya, molt especial-
ment de la gran rea industrial de Bar-
celona.
El MMCercs forma part de dues es-
tructures musestiques importants: del
Sistema del mNACTEC (www.mnactec.
com) i de la Xarxa de Museus Locals de
la Diputaci de Barcelona (www.diba.
es/opc/), i per tant participa en tots els
seus programes comuns (didctic, difu-
si, turisme cultural, conservaci, inves-
tigaci, formaci, etc.). El programa de
difusi dambdues organitzacions s la
gran plataforma per donar a conixer el
nostre equipament. El MMCercs comp-
ta amb materials propis de difusi (trp-
tics, psters), pagines web (www.cercs.
com), www.rutaminera/diba.es), publici-
tat prpia i actuacions de difusi espe-
cques dmbit local.
17
EL PRESENT
Fitxa resum de les caracterstiques del MMCercs
Estructura
Superfcie total
Superfcie coberta
Superfcie dedicada a exposicions permanents
Superfcie dedicada a exposicions temporals
Superfcie dedicada a reserves
Nombre de conservadors i tcnics superiors
Nombre de vigilants
Nombre daltres treballadors
Personal total
Personal extern (monitors)
Personal mina
5.975 m2
475 m2
400 m2
150 m2
5.000 m2
1
0
2
3
5
2
Fons
Composici fons: tecnologia
etnograa
Nombre aproximat dobjectes
Objectes registrats
Pendents de registre
Fitxes inventari
Biblioteca especialitzada
73%
25%
816
816
40
816
97
Nombre daparells control climtic
Sistemes dalarma
Normativa de seguretat
2
Si
Si
Activitat
Activitats i tallers escolars oferts
Contractaci absoluta dactivitats
Exposicions temporals
Nombre de visitants exposicions temporals
Dies anuals dobertura al pblic
Hores anuals dobertura al pblic
9
3.285 alumnes
2
19.498
300
1.493 hores
Pblic 2007
Pblic total (visitants)
Mitjana dusuaris per dia dobertura
Pblic escolar
23.419
78,06
8.249
18
EL PRESENT
(exposici
permanent) 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2004 2.005 2.006 2.007 TOTAL
gener 45 631 613 856 638 834 506 295 228
febrer 186 1.927 1.696 2.524 1.855 2.145 2.018 1.911 2.206
mar 672 2.079 3.052 4.156 3.143 2.913 4.127 2.989 3.126
abril 1.653 3.669 4.021 2.907 4.608 4.822 3.562 4.232 4.235
maig 1.866 2.477 2.907 4.126 4.030 3.178 3.007 2.400 3.126
juny 2.880 3.037 2.798 4.121 2.937 2.428 2.450 2.448 2.429
juliol 1.925 3.218 2.752 3.047 2.915 2.134 2.235 1.817 2.247
agost 4.035 6.029 5.656 7.388 5.502 4.755 5.127 4.493 4.680
setembre 2.404 3.890 2.935 2.906 2.733 2.311 1.707 1.948 2.540
octubre 3.432 4.997 4.045 4.294 3.355 4.509 3.375 3.399 2.871
novembre 3.630 4.876 3.583 3.854 3.357 3.525 2.968 3.175 2.928
desembre 1.538 2.773 1.342 1.846 1.381 2.461 2.093 2.606 1.803
TOTAL 24.266 39.603 35.400 42.025 36.454 36.015 33.175 31.713 32.419 311.070
Tallers 1.434 3.322 1.139 4.582 3.285
Exp. Temporals 863 895 2.232 3.260 19.498
24.266 39.603 35.400 42.025 38.751 40.232 36.546 39.555 55.202 351.908
Estadsitica visitants 1999-2007
19
EL PRESENT
Una radiograa de la gesti
El total de visitants de lexposici per-
manent del Museu de les Mines de
Cercs ns a desembre del 2007 s de
311.077 visitants.
Aquestes sn les xifres de visitants de
lexposici permanent, que es divideix
en dos espais: el del carb caracte-
rstiques del lignit, formes dextracci i
dexplotaci, transports, aplicacions i
usos i el de la vida quotidiana, centra-
da en temes socials que permet aproxi-
mar-nos a la vida de la colnia minera. El
visitant, a ms a ms, pot entrar i visitar
un habitatge miner, un pis de la colnia
tal com era als anys quaranta. La visita
es complementa amb la projecci dun
interessant audiovisual sobre la conca
minera de lAlt Bergued i la histria de
cent cinquanta anys dexplotaci. La
mina s lespai ms emblemtic: un tren
miner original ens endinsa quatre-cents
cinquanta metres a linterior de la mina
Sant Rom, on es pot veure com era la
feina a linterior de les galeries.
El Museu de les Mines de Cercs ofereix
com a complement de la visita a lexpo-
sici permanent diverses visites guiades
i tallers:
Cel obert de Fumanya amb 1.220 visi-
tants durant lany 2007.
Com a exemple de visites a la indstria
viva tenim:
central trmica de Cercs amb 1.337
visitants durant lany 2007
embassament de la Baells amb 1.117
visitants durant lany 2007
Es tracta dun projecte museogrc
didctic i comprensible, dirigit al gran
pblic, que interrelaciona paisatge in-
dustrial i patrimoni industrial, edicis
i objectes, tcnica i societat i que es
plasma amb un projecte expositiu clar i
modern des que es va projectar ns a
lactualitat. Una missi que el Patronat,
lAjuntament, les successives direccions
i lempresa gestora volen mantenir.
Amb lobjectiu de conservar, investigar
i donar a conixer el patrimoni miner
de la comarca, el Museu de les Mines
de Cercs s avui un punt de referncia
dmbit comarcal i de la Catalunya cen-
tral. Amb una inversi des de 1998 ns
ara d1.600.000 , el museu ha execu-
tat les fases successives de la primera
part del projecte:
Any 1999: museograa de la mina
Sant Rom.
Any 2001: urbanitzaci de la plaa de
Sant Rom.
Any 2002: construcci de ledici des-
tinat a taller, magatzem, aules per a ta-
llers i nous lavabos.
Any 2003: inauguraci de les obres de
restauraci del cinema-teatre i de les-
glsia de la colnia minera.
Any 2007: rehabilitaci de la coberta
del museu.
20
Actualment sest treballant per la millora
de la qualitat del producte turstic, gr-
cies al Pla de Dinamitzaci de la Xarxa
de Turisme Industrial de Catalunya. Lany
2007 sha pogut fer ladaptaci idiomti-
ca dels textos de les sales de lexposici
permanent, una pgina web (www.mm-
cercs.cat), i sest treballant en la millora
de la museograa de la mina Sant Rom
i en la traducci de laudiovisual 140
anys de carb a langls i al francs.
Shan dissenyat i editat els nous materi-
als de difusi del museu: full de m, trp-
tic, oferta didctica i oferta per a grups
no escolars
Millora del producte turstic
EL PRESENT
EL MUSEU DE LES MINES
DE CERCS, UN ELEMENT VIU
I INTEGRADOR
Avui que lactivitat minera de la comarca
del Bergued ha desaparegut volem un
museu viu. La integraci de tots els col-
lectius del municipi de Cercs infants,
adolescents i jubilats per part del Mu-
seu de les Mines de Cercs es porta a
terme amb diversos projectes en col-
laboraci amb la Diputaci de Barcelo-
na.
Octubre-desembre 2006 exposici
escnica al MMCercs titulada Les
mines de carb i una reina del Ber-
gued, amb la collaboraci de lar-
tista multidisciplinria Empar Ros-
sell, del grup de teatre de la gent
gran de Cercs Sense Vergonya i del
MMCercs. Ms endavant, el mes de
desembre, es va fer tamb al Museu
Martim de Barcelona.
Maig 2007, taller de contes per a p-
blic familiar titulat Pells curtides,
amb la collaboraci de Jordina Bios-
ca.
21
Octubre 2007-mar 2008: La mine-
ria del carb el segle XXI: una propos-
ta audiovisual.
projecte museogrc que contribuir
a transmetre els valors de la mineria
del carb en un territori amb un gran
patrimoni industrial miner, i dignica-
r i revaloritzar el paper de la mineria
en la societat actual.
Novembre 2007-mar 2008 La fo-
tograa i la memria histrica, un en-
contre a travs de les fotograes.
Recuperaci de la histria oral minera a
partir de la trobada generacional entre
nts i avis a travs de lexcusa dun do-
cument grc com la fotograa.
Des del museu es collabora en lorga-
nitzaci de les activitats festives i ldi-
ques de la colnia:
Festa Major de Sant Corneli.
Festivitat de la patrona dels miners i
lliurament dels premis de Santa Br-
bara.
Arribada dels Reis dOient per anar a
buscar el carb al MMCercs.
EL PRESENT
22
LACCESSIBILITAT
Tot i que el Museu de les Mines de Cercs
no t barreres arquitectniques, la totali-
tat de la visita es garanteix al pblic amb
mobilitat reduda grcies a ladaptaci
duna vagoneta del tren miner que ac-
cedeix a la galeria Sant Rom, i sofereix
als invidents el material de les sales en
llenguatge braille.
Per tal de garantir canals de percepci
adequats per transmetre els continguts
del museu a un pblic amb necessitats
receptives diverses simplantaran m-
duls multisensorials per assegurar els
continguts tctils del museu.
Reptes de futur del Museu
de les Mines de Cercs
CENTRE PATRIMONIAL
DE REFERNCIA PER
A LA CONSERVACI, ESTUDI I
DIFUSI DEL PATRIMONI MINER
Lempresa elctrica Endesa, propietria
de lempresa minera Carbones de Ber-
ga, SA, ha cedit al Patronat del Museu
de les Mines de Cercs la documentaci
de la que fou lempresa ms important
de Catalunya. Carbones de Berga, SA
es va constituir el 1911 a partir del pa-
trimoni aportat per lempresa personal
de Jos E. de Olano y Loyzaga, nascu-
da el 1893,i que es va mantenir activa
ns al 1999. El Museu de les Mines
de Cercs projecta la rehabilitaci de la
planta sotacoberta i planta primera de
ledici central per tal dalbergar tota la
valuosa documentaci de lempresa mi-
nera; daquesta manera dota el museu
de gran valor com a centre patrimonial
per a la conservaci, estudi i difusi del
patrimoni miner.
EL PRESENT
23
La part ms emblemtica del museu s
sens dubte la mina Sant Rom. En un
tren miner, el visitant sendinsa quatre-
cents cinquanta metres dins la mina de
galeria i es torna a lexterior a peu mitjan-
ant una visita guiada en qu sexplica
com va anar canviant la feina dels miners
des del segle XIX ns a la mecanitzaci
dels fronts dexplotaci.
Per molts dels visitants ens preguntem
com s en lactualitat la feina dels mi-
ners, quina maquinria utilitzen, i un llarg
etctera al voltant de la realitat minera
actual. Seria impossible amb la maqui-
nria de gran tonatge que actualment
fan servir fer una reconstrucci museo-
grca de les galeries de pou.
Tota aquesta realitat minera ens sembla
molt interessant poder-la donar a coni-
xer a travs dun audiovisual que endinsi
el visitant per les galeries de carb de la
zona minera de Saldes, ja que loportu-
nitat dentrar a les mines berguedanes
sacabava lany 2007.
El 31 de desembre lnica empresa que
encara mant lactivitat extractiva en el
camp del carb a Catalunya s la em-
presa Carbones Pedraforca, SA, que
tancar les portes denitivament.
EL PRESENT
La situaci a les portes del 2008
Loportunitat de gravar el treball a lin-
terior de les mines s nica, ja que es
compta amb lautoritzaci de lempre-
sa. Lenregistrament, per si sol, ja con-
tribuiria a la conservaci de la histria i
les tcniques dexplotaci ms recents,
per lobjectiu daquest projecte s molt
ms ambicis, ja que vol mostrar, amb
moderns sistemes audiovisuals, linteri-
or duna de les mines ms modernes de
lEstat espanyol: la de Saldes.
Per un simple enregistrament de lac-
tivitat extractiva no s sucient per con-
servar i explicar qu signicava arrencar
carb a principis del segle XXI. Amb el
tancament de Carbons Pedraforca SA
shaur acabat per sempre la possibili-
tat de visitar una de les mines de carb
ms modernes dEuropa. Laudiovisual
es projectaria en lespai de magatzem
del Museu de les Mines de Cercs, actu-
alment en dess.
24
LA REESTRUCTURACI
DE LA MINERIA DEL CARB
La reestructuraci que ha patit la mine-
ria del carb a Espanya en els succes-
sius plans de 1990-1994, 1995-1997
i 1998-2005, pel que fa als conceptes
de producci i plantilla ha suposat, en
relaci al carb CECA, passar de 234
empreses amb una producci de 19,32
milions de tones i 45.212 treballadors
lany 1990 a disposar el 2005 de menys
de 28 empreses amb una producci de
12,1 milions de tones i 8.284 treballa-
dors i aix representa una reducci del
88 per cent de les empreses, del 82 per
cent de la plantilla i del 37 per cent de
la producci.
Uns parmetres que, en ocupaci direc-
ta, ha suposat la prdua de 36.928 llocs
de treball, que sincrementa per tres i per
cinc si es considera locupaci indirecta
i la induda perduda, respectivament, ar-
ribant a les xifres de 110.784 i 184.640
llocs de treball menys en els darrers 16
anys. La reestructuraci daquest sector
continua amb la aprovaci del nou pla del
carb de 2006-2012 que t dos fases:
La primera ns el 31 de desembre de
2007, on la reducci de la producci
ser de 1,674 Mtn. Aquesta reducci es
realitzar mitjanant el tancament de les
unitats de producci, el cost dexplota-
ci de les quals sigui superior a 120 /
TEC en mineria subterrnia i 90 /TEC
a cel obert. No sinclouen en aquest su-
psit de tancament, per raons socials i
regionals, les majors empreses, que re-
bassen la xifra indicada de cost per TEC.
Aquestes empreses hauran de reduir la
seva capacitat ns completar, junt amb
les restants, proporcionalment, la reduc-
ci prevista pel perode (1,674 Mtn.). La
mina de Carbones Pedraforca ha hagut
dacollir-se a aquesta fase del pla i aix
far que tanqui les seves portes a nals
daquest any.
La segona fase, ns el 31 de desembre
de 2012, es continuar amb la reducci
selectiva de la producci al ritme que
requereix la producci objectiu, tant en
mineria subterrnia com a cel obert. En
total, en mineria subterrnia la reducci
ser de 0,79 milions de tones i de 0,43
a cel obert, per completar una reducci
d1,2 milions de tones durant el perode.
LA HISTRIA DEL CARB
DEL BERGUED
Una de les zones ms importants de
Catalunya, pel que fa a la seva tradici
minera, passada generalment de gene-
raci en generaci, sn els carbons del
Garumni a lalt Bergued, que aoren
al sud de la Pobla de Lillet i segueixen
en direcci Est-Oest, formant petites
conques ns Asp i Gosol. En aques-
tes zones trobem tot un rosari de masi-
es alineades al llarg dels aoraments on,
grcies a petits tnels, els vens treien el
carb necessari pel seu propi consum.
Ms tard i simultniament, en el segle
passat, comena lexplotaci sistemti-
ca obrint-se diverses mines a La Nou,
Peguera, Cercs, Asp, Saldes, El Mollet,
Fgols i Vallcebre.
Finalment lentrada massiva dhidrocar-
burs que constitueixen la principal font
energtica actual, fan tancar la majo-
ria daquestes mines. Tot i que la vida
daquestes explotacions no ha estat mai
esplendorosa, s que ha servit per aug-
mentar el nivell de vida de la comarca,
amb poques bones, especialment du-
rant les dues guerres mundials. A partir
daleshores la rendibilitat va decrixer,
arribant a situacions lmit, on la manca
de demanda de carb feia imminent el
tancament de les mines, ns que a nals
de la dcada dels 60, FECSA constru-
eix la central trmica a peu de la mina de
Fgols, absorbint la quasi totalitat de la
producci de CARBONES DE BERGA,
S.A. i CARBONES DE PEDRAFORCA,
Carbons Pedraforca
EL PRESENT
25
S.A., essent aquesta la nica soluci vi-
able per a que milers de famlies no es
quedessin sense feina.
A nals dels anys 80 del segle passat,
degut a la poltica energtica europea
lliberalitzadora i laposta per altres fonts
energtiques, aix com a la manca de
competitivitat dels carbons catalans
pel que fa al seu poder calorc, tant
per cent de sofre i preus amb respecte
del carb dimportaci, fa que es tanqui
lempesa Carbones de Berga, S.A., que
va fer, juntament amb la crisi txtil, que
la comarca del Bergued visqus mo-
ments molt delicats.
La nica mina de carb que existeix ara
a la comarca s la de lempresa Carbo-
nes Pedraforca, S.A., que tot i la gran
crisi de la mineria del carb que hem
viscut durant els ltims 20 anys ha so-
breviscut grcies al gran esfor realitzat
per la seva direcci, pels seus tcnics i
pels seus treballadors, i tamb grcies a
un ambicis pla de mecanitzaci integral
i canvi de mtode dexplotaci; per, la
reducci de les ajudes a la producci
del carb nacional deguda a la poltica
energtica europea, el previst tanca-
ment de la central trmica de Cercs amb
ms de 30 anys dantiguitat i els con-
dicionaments mediambientals produts
per la combusti daquest carb amb
tan alt contingut en sofre fan que el tan-
cament daquesta mina sigui inevitable,
tot i les reserves de carb que queden
en aquesta conca carbonfera Aquesta
explotaci, en el nou pla del carb apro-
vat pel Ministeri dIndstria durant lany
2006, podr continuar explotant-se ns
nals de lany 2007, amb una producci
mxima amb ajudes a la producci (cup)
de 150.000 tn/any.
La mina tenia en el moment del seu tan-
cament 29 treballadors en plantilla de la
prpia empresa i altres 23 duna empre-
sa subcontractada. El tancament de la
mina va afectar, a ms, uns 40 o 50 llocs
de treball indirectes.
DESCRIPCI DEL MTODE
DEXPLOTACI DE CARBONES
PEDRAFORCA, S.A.
Introducci
Carbones Pedraforca S.A. s una em-
presa carbonfera dedicada a lextracci
subterrnia dhulla subbituminosa des
de lany 1933 a la zona del municipi de
Saldes (Barcelona), que correspon a
lextrem nord de la conca lignitfera que
a lInventari de Recursos de Carb ela-
borat el 1979 per lITGE, es denomina
conca de Berga-Tuixent.
Les capes explotades a la zona de Sal-
des sn continuaci de les que ms al
sud ha explotat ns a dates recents a la
zona de Fgols lempresa Carbones de
Berga S.A.
Tanmateix, aquesta zona nord de la con-
ca est molt afectada pel moviment alp
i, en especial, pel gran cavalcament que
t la seva manifestaci ms marcada en
la gran mola del masss del Pedraforca,
gura emblemtica de la comarca i del
qual lempresa nha pres el nom.
La tectnica de la zona fa que les capes
de carb que al sud de la conca apa-
reixien amb poca pendent (uns 15) i
petits espessors, distribudes en quatre
paquets amb estrats intermedis de mar-
gues i calcries, aqu apareixen agrupa-
des en capes de major potncia (entre 2
i 5 m) ms o menys homognies, i amb
una gran pendent (uns 70). La presn-
cia dintercalacions destrils no s tan
evident com a la zona sud de la conca,
per es tradueix tanmateix en una gran
duresa de les capes de carb.
El jaciment est compost per dos paquets:
Nord, quo inclou los capos "Ouartos",
"Sogonos", "Gonoral" i "volla".
Sud, lormat por los capos "Cinquonos"
i "Sisonos".
EL PRESENT
26
En lactualitat les explotacions es centren
al paquet Nord i, a efectes dexplotaci,
en el aquest es consideren tres capes ja
quo los anomonados "Gonoral" i "volla"
es minen conjuntament ja que estan se-
parades per una alternana destrats de
calcria i carb.
Descripci de mtode dexplotaci
lexistncia daquestes capes amb po-
tncies importants i amb gran pendent
va permetre a mitjan la dcada dels 80
passar del tradicional mtode dexplo-
taci per testeres al de subnivells ho-
ritzontals amb enfonsament (extracci).
La implantaci daquest nou mtode va
suposar un pas important al comena-
ment de la mecanitzaci i electricaci
de les explotacions de la zona de Sal-
des, la qual cosa va permetre assolir en
poc temps un gran apogeu i va ajudar
considerablement a millorar la produc-
tivitat i les condicions de seguretat del
personal en lexplotaci daquest tipus
de capes.
No obstant aix, lalt cost dexecuci
dels pous inclinats daccs als sub-
nivells i la necessitat de disminuir els
temps morts associats al desmuntatge i
trasllat dequips entre subnivells, fa que
la reducci del nombre de pous o, el que
s igual, la prolongaci en longitud dels
subnivells hagi estat un objectiu priorita-
ri per a la millora dels resultats.
En aquest sentit al principi de la dcada
dels 90 es va idear i es va posar en mar-
xa la preparaci de la nova mina de Car-
bones Pedraforca S.A., que va suposar
un pas denitiu cap a la total mecanitza-
ci i modernitzaci del sistema dexplo-
taci mitjanant subnivells horitzontals
amb enfonsament. Es va realitzar un es-
tudi complet destabilitat de les tasques
i es va decidir laplicaci del mtode de
subnivells ampliant lalada de la banda
o masss dexplotaci a 183 m en lloc
dels 86 m preexistents en el mtode
tradicionalment emprat ns aleshores, i
partint de la construcci (juny 1993
gener 1995) dun nic pou a mur que
serveix com a comunicaci entre els dos
pisos i que s lnica infrastructura de
suport al costat dels seus retalls per
a lexplotaci del nou camp.
Labors dinfrastructura:
pou i retalls a capes
una de les importants contrapartides als
avantatges del mtode tradicional de
subnivells rau en la necessitat de realit-
zar una gran quantitat dobra en estril
per tona de carb extret. A ms el traat
dels pous de mur sol ser una tasca poc
mecanitzada, amb necessitat de molta
m dobra i que es realitza i condicions
delevada dicultat, amb seccions de
treball redudes (10-12 m
2
) i longituds
que difcilment arriben als 150 m.
Les seccions redudes constitueixen un
fre a la mecanitzaci de les tasques, des-
torben laportaci de materials al front,
diculten lobtenci de cabals sucients
per a la diluci del gris, impedint, en
molts casos, assolir una major eccia
en lexplotaci. La limitaci de longitud
comporta, per la seva part, un increment
de lobra en estril (en galeries de base
i cap) per tona extreta en reduir-se en la
mateixa proporci lalada de la banda
dexplotaci.
Amb la nalitat de superar les anteriors
limitacions, per a la construcci de lac-
tual pou-plnol (Santa Brbara V) duni
entre els pisos 2n i 3r, es va utilitzar una
trepadora ALIMAKLINDE (model STH-5
L), complementada amb un ascensor
e servei ALICAB, ja que lobjectiu era
construir un pou amb na secci aproxi-
mada de 25 m
2
.
El pou es va construir de baix cap a dalt
mitjanant la utilitzaci dexplosius amb
una secci de 9 m
2
, amb 43 dinclina-
ci i assolint una longitud de 275 m, que
equivalen a una banda dexplotaci de
EL PRESENT
27
183 m (diferncia de cota). Una vegada
realitzada la calada amb el pis superior
(pis 3r), es va procedir amb lestatja de
dalt cap a baix, evacuant el material pel
pou construt, obtenint la secci desitja-
da de 24 m
2
. Com a sosteniment es van
utilitzar bolons de 2,5 m i gunita projec-
tada amb bra dacer DRAMIX, amb una
espessor mitja duns 18 cm.
Des del pou construt (Pou Santa Br-
bara V), parteixen 9 retalls a capes de
140 m de longitud, construts igualment
mitjanant explosius, i amb una secci i
sosteniment similars als emprats al pou.
Construcci i explotaci
dels subnivells en capa
En el nou mtode concebut per a la nova
mina es plantejava lexecuci de subni-
vells de ns 2.300 m de longitud, des
dun nic pou que va ser construt com
sindica en lapartat anterior.
A la zona de Saldes es donen dues cir-
cumstncies favorables per poder realit-
zar aquests subnivells de gran longitud,
els quals no tenen precedents en la mi-
neria espanyola:
Duna banda, la prpia duresa del carb
i la qualitat de les parets laterals per-
meten lexecuci de galeries en capa
molt estables i amb importants secci-
ons, amb un cost de sosteniment redut.
Daltra banda, la relativa regularitat de
les capes permet realitzar aquestes ga-
leries amb un traat rectilini, de manera
que poden installar-se cintes transpor-
tadores desprs dels minadors, essent
aquest mtode de transport lnic rao-
nable en aquestes longituds i desprs
dun minador.
Aquests subnivells de gran longitud i
rectilinis han de tenir variacions de pen-
dent per adaptar-se a les curvatures i a
les irregularitats a petita escala de les
capes, per aquestes pendents no su-
posen en principi majors dicultats per a
les cintes i els minadors. Aix mateix, es
realitza un canvi de direcci en els sub-
nivells, ms o menys en el seu punt mig,
per adaptar-se a la curvatura de major
escala de les capes.
Aix implica la utilitzaci de, almenys, 2
cintes transportadores en cada subni-
vell.
La separaci entre subnivells successius
s, com a conseqncia de lesmen-
tada curvatura de les capes, variable,
oscillant entre un mnim xat per raons
de seguretat en 8 m i un mxim proper
als 30 m, sent la seva separaci mitja
en lorigen (entroncament de retalls amb
capes) de 15 m.
Avanament de subnivells
Sempren minadors datac puntual (TAIM
MT-75). La secci oberta s duns 20 m
2
que, una vegada apuntalada, es redueix
a uns 17 m
2
. El sosteniment es realitza
amb quadres metllics de tipus TH-N i
16,5 Kg/m, separats entre si 1 m o 1,5 m
en funci dels requeriments del terreny.
Cada minador va connectat a una cinta
pont suspesa de monocarril que alimen-
ta a un transportador blindat del tipus
PF-1 i que s precs allargar, aproxima-
dament cada dos dies i en trams de 18
m per acomodar-lo a lavanament del
minador. Aquest transportador aboca el
carb a una matxucadora de rodets que
el redueix a una mida mxima de 120
mm A partir de la matxucadora, el carb
sextreu amb cinta transportadora ns el
retall corresponent. Quan el transporta-
dor arriba una longitud de 150 m es pro-
cedeix al trasllat del seu cap motor i de
la matxucadora ns les proximitats del
front, allargant simultniament la cinta
transportadora en la mateixa mesura. La
ventilaci s soplant, emprant-se lones
de 1000 m de dimetre i un o dos ven-
tiladors de 22 Kw de potncia unitria
segons la longitud del subnivell.
EL PRESENT
28
Lavan es realitza en tres relleus diaris i
cada equip hum est format per quatre
persones al front i una persona al mo-
nocarril, la qual es comparteix per dos
nivells en avanament.
Enfonsament o extracci de subnivells
Una vegada acabat lavanament del
subnivell, es procedeix la segona fase
de lexplotaci que consisteix en lex-
tracci arrencada per enfonsament o
extracci parcial del masss de carb
existent entre el subnivell corresponent i
limmediatament superior. Larrencada de
lesmentat masss es realitza mitjanant
explosiu. Per aix es retira el minador la
cinta pont, mantenint la resta dinstal-
lacions, i sintrodueixen un minijumbo
electrohidrulic per a la perforaci de les
barrines i una pala carregadora Salzgit-
ter dabast variable i descrrega lateral
per a la crrega i extracci del tot-un en-
fonsat o extret. Els perforaci es realitza
en ventall dins de la capa des del nivell
inferior ns al superior; aquestes barri-
nes tenen unes longituds variables, per
sintenta que no es comuniquin amb el
nivell superior.
Lalada mitjana del masss enfonsat s
duns 10 m, i en ocasions pot arribar als
18 m Durant la crrega i extracci del
carb, loperari de la pala carregadora
romandr a la seva cabina ns que la
seva posici durant la crrega es situ
entre el penltim i lltim quadre de sos-
teniment; moment en el qual es proce-
deix a la collocaci del comandament a
distncia introduint en el buit enfonsat
nicament la mquina i loperari roman
amb els seus comandaments a la zona
protegida de la galeria.
Es retiren les installacions a mesura
que es retrocedeix en lenfonsament del
subnivell. Es retiren 2 trams de transpor-
tador blindat cada dia aproximadament
(correspon als 3 m de longitud de mas-
ss que senfonsa amb cada voladura),
ns que sha retirat la totalitat del trans-
portador. En aquell moment es trasllada
la matxucadora uns 150 m aproximada-
ment en direcci al retall, sescura la
cinta transportadora en la mateixa lon-
gitud i es procedeix a muntar de nou tot
el transportador (150 m) ns el front de
treball. De la mateixa forma es retiren
tamb la resta dinstallacions (biguetes
de monocarril, lones de ventilaci, cano-
nades daire comprimit i aigua, etc.).
La totalitat de les tasques a cada front
dextracci, excepte la perforaci de
barrines, es realitza amb tres relleus
diaris, formats per equips de dues per-
sones per relleu. El barrinat lefectua de
forma independent a lextracci de car-
b un altre equip constitut tamb per
dues persones i que treballa a un ritme
dun relleu per dia; aquesta operaci es
fa amb anticipaci, respecte a lenfons-
ament, uns cinquanta metres, mesurats
sobre el subnivell, entubant les barrines
amb PVC quan es preveu el seu tanca-
ment.
Revista El Cuele juliol setembre 2007
MANUEL GARCA PRIETO
Inginyer Tcnic de Mines
(adaptat a lactualitat)
EL PRESENT
29
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
30
EL FUTUR
Una proposta
1. El concepte: qu volem explicar?
1.1. EL CARB
Des de mitjan segle XVIII, quan els an-
glesos van comenar a desenvolupar la
moderna mineria del carb, aquest com-
bustible mineral ha esdevingut un dels
recursos ms explotats del nostre plane-
ta. De sis milions de tones estimades a
mitjan segle XVIII, quan James Watt enca-
ra estava treballant amb la seva mquina
de vapor, es va passar als 65 milions de
tones el 1856 quan arreu a la industrial
Gran Bretanya es va comenar a obte-
nir acer pel procediment Bessemer. Al
nal del segle XIX shavia arribat a la xifra
record de 220 milions de tones. Al llarg
del segle xx, tot i la competncia daltres
fonts denergia, el carb continua sent
una important font denergia i els seus
usos i aplicacions sn mltiples.
Catalunya s un pas pobre en carb i
lexplotaci de les conques catalanes
no va ser mai sucient per satisfer la de-
manda, per la qual cosa va ser neces-
sari, sempre, dependre de les importa-
cions de carb angls i dAstries. De
totes maneres, el lignit del Bergued va
ser present en molts sectors de la inds-
tria catalana i tamb en moltes llars del
pas. Avui encara les ltimes mines de
carb que sexploten a Catalunya sn a
la comarca del Bergued, concretament
al poble de Saldes.
La mineria del carb, testimonial i re-
sidual a lEuropa occidental, s enca-
ra una important activitat econmica
a lEuropa de lEst, als EUA i en molts
pasos en vies de desenvolupament dels
continents asitic (la Xina, lndia) i afric
(Sud-frica). Grcies a la ms recent in-
vestigaci sest obrint un nou camp per
a aquest combustible, per la qual cosa
podem dir que el futur del carb no s
tan negre com el pinten!
Encara avui, i durant molt temps del nos-
tre futur immediat, el carb s i ser un
dels recursos ms explotats del planeta.
De la quantitat de sis milions de tones
de carb extretes, segons les estimaci-
ons, a mitjan segle XVIII es va passar a
65 milions de tones el 1856, quan es va
comenar a obtenir acer grcies al pro-
cediment Bessemer; a nal del segle XIX,
shavia arribat a la xifra de 220 milions
de tones, i al llarg del segle xx, tot i la
competncia daltres fonts denergia, el
carb continua sent el combustible ms
important. A nal del ssgle xx, cobria en-
cara el 26,2% de la demanda energtica
mundial (4.399,8 milions de tones equi-
valents de carb lany 2006), i el que s
31
EL FUTUR
Una proposta
ms important s que el carb extret ns
ara s insignicant comparat amb el que
queda amagat sota terra.
Pel que fa a les reserves, les de carb
(909.064 x 10
6
tones) sn superiors a les
de petroli (164,4 x10
9
tones). Les reser-
ves de carb sn sucients per a ms de
dos-cents anys. El fet que avui dia lextra-
cci de carb sigui molt menor a lEuropa
occidental no ens pot fer perdre de vista
que continua sent una activitat econmica
molt important als pasos de lEuropa de
lest i als EUA, on se nextreuen, anual-
ment, 842,3.106 tones, que proporcionen
ms de les tres quartes parts de lenergia
elctrica de la primera potncia econ-
mica mundial. Tamb nhi ha importants
reserves i es consumeix molt en pasos
en vies de desenvolupament del conti-
nent asitic (especialment lndia i la Xina,
que tenen una producci de 299,6 x 10
6
i
1731,8 x 10
6
tones, respectivament), i afri-
c (Repblica de Sud-frica). El fet que hi
hagi pasos que produeixen carb a molt
baix preu fa que resulti ms barat importar
aquest combustible que explotar el de les
reserves europees.
Per el carb no s noms un recurs
energtic; s indispensable per a la pro-
ducci de ferro i acer, i els residus de
quitr de les plantes siderrgiques sn
el material necessari per a la indstria de
la qumica orgnica. Amb els moderns
avenos tecnolgics de la indstria i,
especialment, en els processos de ma-
nipulaci, shan aconseguit dos-cents
compostos qumics derivats del carb,
la qual cosa fa pensar a qumics i eco-
nomistes que el menys apropiat que es
pot fer amb el carb s cremar-lo, i que
en un futur proper sesdevindr una nova
era del carb.
Lextracci del carb ha transformat i
transforma molts paisatges arreu del
mn i ha obligat, els ltims anys, a bus-
car solucions als greus problemes ambi-
entals que ha generat. Ls i el consum
del carb tamb provoca efectes nega-
tius. s per aix que, els darrers anys,
la legislaci dels pasos de la Uni Eu-
ropea t com a objectiu palliar i evitar
els efectes negatius daquesta activitat
extractiva i de consum.
32
EL FUTUR
Una proposta
1.2. CARB, FONT DENERGIA
La generaci i utilitzaci de qualsevol
tipus denergia suposa un efecte so-
bre el medi en totes les fases del seu
cicle des de la generaci ns al con-
sum nal, passant per la transformaci
i el transport. Limpacte ambiental ge-
nerat dependr bsicament del procs
dobtenci de lenergia i de la tecnologia
emprada per consumir-la i transformar-
la. Per minimitzar limpacte ambiental del
cicle energtic, cal aprotar al mxim els
recursos energtics, tant en la produc-
ci, com en la transformaci i el trans-
port.
Lenergia que fem servir per a la inds-
tria, lagricultura, les activitats comerci-
als, el transport, la calefacci i la refrige-
raci de cases i ocines, per illuminar i
per cuinar deriva principalment de com-
bustibles fssils com el petroli, el carb
i el gas natural, i, en menor mesura, dels
combustibles nuclears. Aquests com-
bustibles provenen de fonts denergia
que es poden exhaurir i constitueixen les
anomenades energies no renovables.
En canvi, lenergia del sol, la geotrmi-
ca, la del vent o elica, la hidrulica, la
derivada del moviment onejant del mar,
la de la biomassa i dels residus forestals
(se naprota la calor que desprenen en
cremar-los) etctera sn exemples tpics
denergia que sobt de fonts inesgota-
bles o que es poden renovar, i sanome-
nen energies renovables. Segons dades
recents, de tota lenergia consumida al
mn, el 85% prov de cremar combus-
tibles fssils, s a dir, la major part de
lenergia consumida s majoritriament
energia no renovable.
La producci denergia elctrica a Cata-
lunya t diferents orgens segons la font
denergia inicial. Lany 2000, el 2% pro-
cedia de centrals trmiques de carb, el
4,4%, de les centrals trmiques de fuel,
gas i gasoil, enfront del 10,1% proce-
dent de centrals hidruliques, el 62,3%,
de centrals nuclears i el 21,2%, dauto-
productors (inclosa lenergia produda a
les plantes de cogeneraci i altres).
33
EL FUTUR
Una proposta
1.3. PER QU CREMA EL CARB?
El carb crema perqu s format per
elements com el carboni, lhidrogen i
el sofre (C, H i S), que sn prpiament
combustibles i que reaccionen amb
loxigen atmosfric. La combusti s la
reacci duna substncia anomenada
combustible amb loxigen, que anome-
nem comburent, de la manera segent:
Combustible + O
2
(comburent) = calor + fums + cendres
Concretament, en la combusti del car-
b es dna una barreja dels tres proces-
sos segents:
C (carboni) + O
2
(oxigen) ---------- CO
2
(dixid de carboni) + calor
2 H
2
(hidrogen) + O
2
(oxigen) ------ 2 H
2
O (aigua) + calor
S (sofre) + O
2
(oxigen) ------------- SO
2
(dixid de sofre) + calor
Cada combustible es caracteritza per
un ndex de qualitat que sanomena po-
der calorc, que mesura la quantitat de
calor que desprn una unitat de massa
daquest combustible en una combusti
completa. Com ms elevat s el poder
calorc, ms apreciat s el combusti-
ble.

34
1.4. ON S EL CARB?
Les reserves mundials de carb ses-
timen a lentorn de 984.000 milions
de tones, la qual cosa vol dir que hi ha
prou carb per als propers cent noranta
anys. Hi ha carb a tots les continents,
en ms de setanta pasos, i les reserves
ms grans sn als EUA, Rssia, la Xina
i a lndia.
Recursos i reserves carbonferes
El recurs carb es deneix com la quan-
titat de carb que pot contenir un dip-
sit o conca carbonfera. Aquest valor no
t en compte el fet que en sigui o no
rendible lextracci. No tots els recursos
es poden extreure utilitzant la tecnologia
actual.
Les reserves, per, es poden denir en
termes de reserves demostrades, que
es consideren extrables i rendibles eco-
nmicament, un criteri que avalua ls de
la tecnologia dextracci i la rendibilitat
dextracci: depenen directament del
preu del carb en els mercats mundials.
Si el preu del carb es baix, les reserves
demostrades disminueixen.
EL FUTUR
Una proposta
35
1.5. LES CONQUES MINERES ESPANYOLES
Conca del BIERZO-VILLABLINO
CONCA EMPRESA EXPLOTACI
BIERZO-
VILLABLINO
Alto Bierzo, S.A.
Alto Bierzo
Malab
Navaleo
Viloria
Campomanes Hermanos, S.A. nica
Carbones Arlanza, S.A. Solita y Bravo
Hijos de Baldomero Garca, S.A. Mina La Escondida
Hullas del Coto Corts, S.A.
Hullas del Coto Corts (C.A.)
Hullas del Coto Corts (Sub.)
Mina La Sierra, S.L. Mina La Sierra
Minas de Valdeloso, S.L. Primera Josena i altres
Minero Siderrgica
de Ponferrada, S.A.
Ibias (C.A.)
Ibias (Sub.)
Villablino (C.A.)
Villablino (Sub.)
Unin Minera del Norte, S.A.
Bierzo-Alto
Fabero-Sil
Lle
Villablino
Virgilio Riesco, S.A. Virgilio Riesco (Sub.)
EL FUTUR
Una proposta
36
Conca minera CENTRAL ASTURIANA
CENTRAL
ASTURIANA
Carbones de Linares, S.L.
Mina recuperada
Coto Minero Jove, S.A.
Mina Carmina
Carbones Arlanza, S.A.
Solita y Bravo
Hulleras del Norte, S.A.
(HUNOSA)
Aller
Candn
Carrio
Ma Luisa
Montsacro
San Nicols
Sotn
Mina La Camocha, S.A.
Pozo Camocha
Minas del Principado, S.A.
Minas del Principado
Conca minera de NARCEA (Astries)
NARCEA
Carbonar, S.A.
Coto Sur
Gonzlez y Dez, S.A.
Sector Buseiro
Sector Sorriba
Narcea
Tineo
EL FUTUR
Una proposta
37
Conca del NORD-OEST
NORD-OEST
Lignitos de Meirama, S.A.
Limeisa
Puentes de Garca Rodrguez
(Endesa, S.A.) Puentes (Endesa)
Conca del NORD DE LLE
NORD DE LLE
Hullera Vasco Leonesa, S.A.
Hullera Vasco Leonesa (C.A.)
Hullera Vasco Leonesa (Sub.)
Conca PIRENAICA
CONCA
EMPRESA
EXPLOTACI
PIRENAICA
Carbones de Pedraforca
Carbones Pedraforca, S.A.
Conca de SABERO-GUARDO
SABERO-GUARDO
Carbones del Puerto, S.A. (CARPU-
SA)
Esmeralda i altres
Carbones San Isidro y Mara, S.L.
San Isidro y Otras
Guardo
Palncia
Conca SUD
EL FUTUR
Una proposta
38
SUD
Empresa Carbonfera del Sur, (EN-
CASUR, S.A.) Pearroya
Cel obert Pearroya (A)
Cel obert Pearroya (H)
Empresa Carbonfera del Sur,
(Encasur, S.A.), Puertollano
Emma
Conca de TEROL-MEQUINENA
TEROL-
MEQUINENA
Compaa General Minera
de Teruel, S.A.
Elvira
Endesa Generacin, S.A.
Andorra (C.A.)
La Carbonfera del Ebro, S.A.
Sant Jordi
Tres Amigos
Virgen del Pilar
Minera del Bajo Segre, S.A.
Separada-Canota
S.A. Minera Catalano-Aragonesa
SAMCA (C.A.)
SAMCA (Sub.)
Unin Minera Ebro Segre, S.A.
(UMESA)
Grupo Europa
EL FUTUR
Una proposta
39
1.6. ELS PREUS DEL CARB
Sha considerar que una part molt im-
portant del preu del carb, que de vega-
des assoleix el 70%, correspon al preu
del transport, el 90% del qual s trans-
port martim.
EL FUTUR
Una proposta
Resumen McCloskey 2000 - 2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007- 2008 ($/t)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
07-ene 05-ene 04-ene 03-ene 02-ene 07-ene 06-ene 05-ene 12-ene 19-ene 26-ene 04-ene 11-ene 18-ene 25-ene
Enero 30,15 Enero 42,21 34,34 35,94 64,75 72,20 53,05 Enero 66,71 66,55 69,90 70,70 Enero 128,90 132,60 131,25 127,65
04-feb 02-feb 01-feb 07-feb 06-feb 04-feb 03-feb 02-feb 09-feb 16-feb 23-feb 01-feb 08-feb 15-feb 22-feb 29-feb
Febrero 33,85 Febrero 40,88 34,06 35,95 70,55 64,60 60,30 Febrero 70,02 68,72 68,60 68,70 Febrero 137,80 138,25 147,00 146,30 147,90
03-mar 02-mar 04-mar 07-mar 05-mar 04-mar 03-mar 02-mar 09-mar 16-mar 23-mar 30-mar 07-mar 14-mar 20-mar 28-mar
Marzo 33,85 Marzo 42,24 34,27 34,28 67,95 66,05 62,10 Marzo 69,58 70,90 71,20 74,85 75,20 Marzo 146,20 141,90 137,50 131,50
07-abr 06-abr 05-abr 04-abr 02-abr 01-abr 07-abr 05-abr 13-abr 20-abr 27-abr 04-abr 11-abr 18-abr 25-abr
Abril 34,67 Abril 41,07 32,94 32,90 63,80 67,06 63,85 Abril 73,60 70,95 71,05 71,95 Abril 129,05 136,70 145,10 146,25
05-may 04-may 03-may 02-may 07-may 06-may 05-may 04-may 11-may 18-may 25-may 02-may 09-may 16-may 23-may 30-may
Mayo 34,39 Mayo 41,85 31,90 32,85 65,55 66,78 60,10 Mayo 72,00 72,95 72,10 72,14 Mayo 146,55 150,80 156,75
02-jun 08-jun 07-jun 06-jun 04-jun 03-jun 02-jun 01-jun 08-jun 15-jun 22-jun 29-jun
Junio 35,13 Junio 41,51 28,90 37,10 69,90 61,50 61,90 Junio 74,30 75,60 76,60 79,30 80,10
07-jul 06-jul 05-jul 04-jul 02-jul 01-jul 07-jul 06-jul 12-jul 20-jul 27-jul
Julio 36,16 Julio 40,94 27,45 39,10 78,70 60,80 61,70 Julio 76,35 77,77 80,40 80,06
04-ago 03-ago 02-ago 01-ago 06-ago 05-ago 04-ago 03-ago 10-ago 17-ago 24-ago 31-ago
Agosto 36,20 Agosto 38,90 25,88 41,15 77,85 58,30 69,75 Agosto 83,90 86,50 87,80 86,10 89,15
01-sep 07-sep 06-sep 05-sep 03-sep 02-sep 01-sep 07-sep 14-sep 21-sep 28-sep
Septiembre 36,37 Septiembre 36,72 26,55 44,40 75,45 57,85 69,15 Septiembre 92,30 93,00 96,50 101,15
06-oct 05-oct 04-oct 03-oct 01-oct 07-oct 06-oct 05-oct 12-oct 19-oct 26-oct
Octubre 39,56 Octubre 35,89 34,40 52,85 71,60 54,90 64,70 Octubre 103,30 110,25 120,65 126,75
02-nov 02-nov 01-nov 07-nov 05-nov 04-nov 03-nov 02-nov 09-nov 16-nov 23-nov 30-nov
Noviembre 41,73 Noviembre 35,62 34,55 62,55 78,05 51,75 68,00 Noviembre 129,75 129,10 125,50 126,00 128,50
01-dic 07-dic 06-dic 05-dic 03-dic 02-dic 01-dic 07-dic 14-dic 21-dic 28-dic
Diciembre 43,07 Diciembre 33,65 34,52 61,15 78,70 51,10 69,45 Diciembre 127,40 130,10 127,25 125,05
40
1.7. EL PROCS DEXTRACCI
DEL CARB I LA PROBLEMTICA
AMBIENTAL QUE COMPORTA
Per poder explotar els recursos mine-
rals del subsl, i tamb els jaciments de
carb, les empreses mineres i els parti-
culars han de sollicitar a lAdministraci
competent la concessi duna explota-
ci minera, s a dir, la facultat dexplota-
ci del carb.
La legislaci minera espanyola s de
lany 1973 (Llei 22/1973 de 21 de juliol,
de mines); va ser modicada lany 1980
(Llei 54/1980, de 5 de novembre) pel
que fa als recursos minerals energtics,
i, per tant, al carb, i va ser revisada lany
1986 (Reial Decret 1303 de 28 de juny
de 1986) per adequar-la a lordenament
jurdic de la Comunitat Econmica Euro-
pea i a tota la legislaci ambiental elabo-
rada pel Parlament espanyol.
La legislaci catalana s de lany 1981
(Llei12/1981, de 24 de desembre), per
la qual es van establir normes addicio-
nals de protecci dels espais dinters
natural afectats per activitats extracti-
ves, i del seu decret de desplegament,
el Decret 343/1983, de 15 de juliol.
Segons larticle 7 de la Llei 12/1981, la
competncia per autoritzar lactivitat ex-
tractiva correspon als Serveis Territorials
dIndstria. Lautoritzaci ha dimposar, a
ms a ms del que sigui procedent se-
gons la Llei de mines, les condicions de
preservaci del medi ambient i de res-
tauraci que shagin daplicar segons el
que disposa larticle 6 de la present Llei.
Ladministraci concedeix o renova el
perms dexplotaci amb linforme tcnic
previ dexplotaci, que inclou les reser-
ves, el sistemes de forticaci, les carac-
terstiques geolgiques del terreny, les
caracterstiques del carb i tots els ele-
ments tcnics, ambientals i econmics
que justiquen la viabilitat de lexplotaci.
s aleshores, i especialment a partir dels
informes tcnics, que es determina quin
s el tipus dexplotaci ms adequat.
Lexplotaci pot ser per:
Mineria dexterior o a cel obert:
Consisteix a iniciar lexplotaci eliminant
el recobriment de materials no apro-
tables i deixar el carb al descobert. A
lEstat espanyol, es va comenar a ex-
plotar el coure ja a nals del segle XIX, en
canvi lexplotaci del carb es va iniciar
EL FUTUR
Una proposta
41
molt ms tard. Els lignits de la comarca
del Bergued es van explotar a cel obert
durant un curt perode de temps, entre
1975 i 1985. Lextracci de recursos
minerals a cel obert, com el carb, les
sorres, les graves, les roques calcries,
les margues, les argiles i els guixos, ha
disminut considerablement les despe-
ses dexplotaci, per ha degradat ms
lentorn. Lextracci de carb a cel obert
s possible quan les capes de carb
sn supercials, i llavors sextreuen amb
grans pales excavadores. Per arribar a
les capes de carb, cal tallar prviament
el bosc i treure tones de terra frtil o
erma que es diposita a prop de lex-
plotaci. El moviment de terres s molt
gran, i els canvis en el paisatge sn no-
tables; no solament sexcava el subsl
i es degrada el relleu, sin que tamb
es formen muntanyes que creixen a me-
sura que shi acumulen els materials no
aprotables. Lextraordinari moviment de
terres que comporta aquest tipus dex-
plotaci juntament amb la rapidesa amb
qu es modica el paisatge sn molt im-
portants.
Limpacte ambiental produt
per lextracci dun mineral
es valora pels factors segents:
Morfolgic i geolgic: modicaci es-
tructural i prdua de materials conso-
lidats i estraticats.
Edc: destrucci del sl.
Biolgic: destrucci de la coberta ve-
getal i desaparici de la fauna.
Climtic: canvis de microclimes, s a
dir, en petits espais.
Paisatgstic i esttic: degradaci ne-
gativa del paisatge.
Patrimonial: destrucci delements
valuosos o singulars (formacions ge-
olgiques, vegetals, etc.).
Sanitari: contaminaci i degradaci
ambiental.
Socioeconmic: modicaci socioe-
conmica de lentorn pel canvi ds
del territori.
Quan es va autoritzar les empreses mi-
neres berguedanes a explotar el carb a
cel obert no hi havia cap tipus de legis-
laci ambiental; tampoc se sabia com
shavia de dur a terme la restauraci
del paisatge; s a dir, de quina mane-
ra shavien de retornar els materials no
aprotables extrets al seu lloc dorigen
i, sobretot, com saconseguiria que, un
cop restaurat el terreny, la vegetaci re-
plantada torns a crixer i recupers les
condicions ambientals del lloc.
EL FUTUR
Una proposta
42
Tot aquest procs de restauraci ha es-
tat llarg, difcil, discutit i no exempt de
polmica. A lAlt Bergued, queden en-
cara explotacions a cel obert en procs
de restauraci, tot i que moltes han estat
restaurades dacord amb la normativa
ambiental. Dentre les mines a cel obert
restaurades, la del Pedraforca ns un
exemple que volem destacar.
Mineria dinterior o subterrnia:
Consisteix a construir galeries horitzon-
tals o pous per extreure els recursos mi-
nerals naturals. Per les caracterstiques
geomorfolgiques de la conca minera de
lAlt Bergued (estretes capes de carb
poc inclinades i separades per grans
capes daltres materials no aprotables
anomenats estrils) es va utilitzar el sis-
tema de galeries horitzontals, de manera
generalitzada, des de 1851 ns a 1991.
Al llarg del segle XX, lempresa Carbo-
nes de Berga, SA va desenvolupar un
sistema de galeries complex i cada cop
ms tecnicat ns al tancament de lem-
presa, lany 1991.
De totes maneres, a la subzona de Sal-
des, on les capes de carb sn molt in-
clinades, saplicava el sistema dexplo-
taci vertical mitjanant pous. Des de
lany 1985, i fruit dun constant procs
de modernitzaci i mecanitzaci, llem-
presa Carbons Pedraforca SA, lltima
empresa que ha mantingut la seva ac-
tivitat a lAlt Bergued ns al 24 de de-
sembre de 2007, explotava els recursos
carbonfers situats en capes verticals
mitjanant un complex sistema dexplo-
taci de galeries.
Al Bergued, les activitats dextracci
del carb van provocar efectes negatius
al seu entorn. Fins fa vint anys, al peu de
la mina, es va degradar el paisatge per
la construcci dinstallacions mineres,
per la formaci de grans zones de ru-
nams, on es dipositaven els materials no
aprotables trets de la mina, per lacu-
mulaci de muntanyes de carb, que
semmagatzemaven al peu de la mina, i
per la creaci duna xarxa de transport
complexa ferrocarrils, telefrics, plans
inclinats, parc de camions, etc., neces-
sria per transportar el carb.
Des de 1981, la promulgaci de la nor-
mativa ambiental i la seva aplicaci ha
produt un canvi espectacular i ha obli-
gat les empreses a restaurar aquests
espais degradats per minimitzar lefecte
de lactivitat extractiva en el seu entorn.
EL FUTUR
Una proposta
43
1.8. LES CENTRALS TERMOELC-
TRIQUES: LEXEMPLE
DE LA TRMICA DE CERCS
La majoria dels productes energtics
que es consumeixen en la vida quotidi-
ana, com per exemple el but o lelec-
tricitat, provenen dalgun dels recursos
energtics que sobtenen de la Terra,
com el petroli, el gas natural, el carb,
etctera, i que anomenem energia pri-
mria.
Aquestes fonts denergia sn tractades
en plantes o installacions, on es trans-
formen en productes derivats o en elec-
tricitat, i aquestes installacions tamb
tenen un impacte sobre el medi que les
envolta.
Una central trmica o termoelctrica
s una central elctrica que transforma
lenergia trmica dun combustible en
energia elctrica. La nova central trmi-
ca va ser una iniciativa de la companyia
elctrica Fecsa i es va posar en funci-
onament lany 1971. Amb una potncia
de 160 MW, s una central termoelctri-
ca clssica que encara continua activa.
La seva construcci, i tamb la de lem-
bassament de la Baells, van ser les dues
obres denginyeria ms espectaculars
que es van construir a la comarca al llarg
del segle XX. El seu emplaament es jus-
tica no tan sols per la proximitat als
centres dextracci del combustible la
central es va construir a prop de la mina
la Consolaci, sin tamb perqu era
lindret ms adequat per poder obtenir
grans quantitats daigua per al seu funci-
onament. Amb tot, van caldre importants
obres de cimentaci i moviments de ter-
ra per fer una esplanada articial en un
punt amb una orograa especialment
complexa. En la seva construcci, hi van
treballar prop de vuit-centes persones,
gran part de les quals van ser allotjades
en campaments construts amb aquesta
nalitat. La maquinria va arribar al port
de Barcelona procedent dAlemanya, i,
durant molts mesos, la vella carretera
C-1411, estreta i amb un trajecte sinu-
s, i els pobles i ciutats que travessava
van ser testimonis de llargs combois que
bloquejaven els accessos a la comarca.
Des de lany 2002 la central trmica de
Cercs s de Viesgo Grupo Enel.
EL FUTUR
Una proposta
44
Algunes dades tcniques:
La xemeneia t una alada de 120 m; el
vent provoca una oscillaci mxima de 20
cm a la seva part ms alta.
La torre de refrigeraci t una altura de
103 m i el dimetre de la base s de 68
m.
A ple funcionament, la central consumeix
2.500 tones de carb diries, que
produeixen 1.200 tones diries de
cendres.
La central necessita, a ple rendiment,
500 t/h daigua procedent del torrent de la
Garganta, 350 de les quals salliberen a
latmosfera en forma de vapor daigua.
Al parc de carb de la central, shi
emmagatzemen 100.000 tones de carb.
Funcionament
de la central trmica
A la central termoelctrica de Cercs es
transforma lenergia primria proporcio-
nada pel carb en energia secundria,
lelectricitat. El carb t energia qumica
continguda en els enllaos de les seves
molcules que, en produir-se la reacci
amb loxigen en el procs de la combus-
ti, sallibera en forma denergia trmica
o calor, que serveix per escalfar aigua i
obtenir-ne vapor. Aquest vapor acciona
una turbina que, en girar, transmet el seu
moviment a travs dun eix a lalternador
que produeix un corrent elctric.
El funcionament de la central trmica s
complex. El carb i laigua sn les prime-
res matries bsiques:
El carb: ns lany 1985 la totalitat del
carb consumit a la central de Cercs
era lignit de la conca minera del Ber-
gued. Arribava a la central mitjanant
dos sistemes de transport: el de lem-
presa Carbons de Berga SA ho feia
grcies a la seva proximitat mitjan-
ant cintes transportadores, mentre
que el carb de Saldes, explotat per
lempresa Carbons Pedraforca SA, hi
arribava amb camions. En transportar
el carb tamb poden haver-hi emis-
sions de pols. El carb hi arribava
rentat i triturat, i semmagatzemava al
parc de la central, que t capacitat
per contenir cent mil tones. A partir
del 1985, la central va comenar a
cremar carbons dimportaci, so-
bretot hulla sud-africana, que tenia
una proporci de sofre inferior, amb
lobjectiu de reduir les emissions de
dixid de sofre que podien contribuir
EL FUTUR
Una proposta
a la pluja cida. Des de 1991, i com
a conseqncia del nal de lactivi-
tat extractiva de lempresa Carbons
de Berga SA, la central consumeix
el 60% de lignit proporcionat per
Carbons Pedraforca SA (Saldes) i
el 40% dhulla sud-africana. Des de
lany 1998 aproximadament, con-
sumeixen ms carb dimportaci i
menys de nacional en quantitats pro-
peres al 55% de Sud-frica i la resta,
lignits de lAlt Bergued.
Composici qumica dels carbons
cremats a la central de Cercs.
45
Lignit Saldes
(Bergued)
Hulla (Repblica
Sud-africana)
Humitat
Cendres
Carboni
Hidrogen
Nitrogen
Sofre
Oxigen
5,40%
42,19%
3737%
2,08%
0,66%
3,03%
9,27%
7,60%
14,42%
66,06%
3,61%
1,66%
0,46%
6,19%
*Poder calorc
Lignit de Saldes
Hulla de Sud-frica
Poder calorc
superior
Poder calorc
inferior
3.099 kcal/kg
2.944 kcal/kg
6.231 kcal/kg
5.990 kcal/kg
*El poder calorc dun carb s variable, per aix es prenen
els valors mxim i mnim de les mostres analitzades.
La central trmica realitza diriament anlisis dels carbons que arriben al seu
laboratori amb lobjectiu de determinar la humitat, les cendres i els gasos vol-
tils dels diferents carbons, el poder calorc i els continguts de sofre, carboni,
hidrogen i nitrogen.
Laigua, imprescindible per poder ob-
tenir vapor daigua, es consumeix en
grans quantitats (500 t/h) i procedeix
del pou natural conegut com el Fo-
rat Negre, al torrent de la Garganta.
Captada en aquest punt, semma-
gatzema en un tanc de 10.000 m
3
i, abans dentrar en el circuit de la
central, s tractada a la planta depu-
radora per tal deliminar-ne les sals
dissoltes, especialment sulfats i sili-
cats. Aquest procs s complex i car,
per la qual cosa la central naprota
150 t/h en circuit tancat (les 350 t/h
restants seliminen en forma de vapor
per la torre de refrigeraci).
EL FUTUR
Una proposta
46
1.9. QU S LA CONTAMINACI
ATMOSFRICA
s la presncia de substncies a lat-
mosfera en unes concentracions supe-
riors a les habituals, tant si sn naturals
com si sn alienes a la seva composici
normal. Les fonts que poden contribuir
a la contaminaci atmosfrica procedei-
xen de la indstria, el trnsit, les explosi-
ons nuclears, les erupcions volcniques,
la putrefacci danimals o vegetals entre
altres.
En general, els contaminants sn alli-
berats per una font (emissi) i, en lat-
mosfera, es desplacen, es transformen,
sacumulen... Com a resultat daquests
processos, en un punt determinat es
dna una determinada concentraci de
cada contaminant. Aquesta concentra-
ci (quantitat de contaminant per metre
cbic daire), que s independent de la
font de procedncia, sanomena nivell
dimmissi.
Aquests nivells dun contaminant con-
cret a latmosfera sn els que poden
provocar lefecte sobre la salut o el medi
ambient. Emissi i immissi no sn equi-
valents, perqu entre els dos hi ha un
procs de transport, dispersi i en al-
guns casos transformaci a latmosfera,
que pot diluir o concentrar els contami-
nants o ns i tot modicar-ne la natura-
lesa.
Quins contaminants poden
procedir de la central trmica?
xids de sofre (SO
x
), principalment
dixid de sofre (SO
2
) que s un gas
incolor i dolor forta i sufocant. En
una atmosfera humida es transforma
en cid sulfric i causa la deposici
cida. A partir de concentracions
>0.1 ppm es produeix una important
reducci de la visibilitat
xids de nitrogen, principalment mo-
nxid de nitrogen (NO) i dixid de ni-
trogen (NO
2
), (ambds xids sacos-
tumen a designar per NO
x
). El segon
s un gas de color amarronat i dolor
irritant, s txic en altes concentraci-
ons i interv en la formaci de la boira
fotoqumica.
Monxid de carboni (CO): s un gas
inodor i incolor, s txic en altes con-
centracions i a exposicions curtes
de temps i s un gran indicador del
trnsit.
EL FUTUR
Una proposta
47
Dixid de carboni: gas que sallibe-
ra en ms quantitat en els processos
de combusti, sobretot a les centrals
trmiques convencionals. Aquest gas
contribueix a lefecte dhivernacle.
Partcules en suspensi.
Altres impactes ambientals que produeix
la central trmica sn el consum daigua
i la producci de vapor daigua:
De les torres de refrigeraci en surt
vapor daigua que augmenta la for-
maci de boires, les precipitacions i
la humitat de lentorn.
Les necessitats daigua de refrige-
raci en aquest tipus de centrals fa
que siguin una font de contaminaci
sobre els rius i els seus auents, es-
pecialment per laugment de tempe-
ratura que pateixen.
Els anys 80, la central trmica de Cercs
va ser objecte de la primera denncia
per delicte ecolgic de lEstat espanyol
causat per la deposici cida sobre ex-
tenses zones boscoses del Bergued,
ocasionada per cremar carb amb gran
contingut en sofre.

La sentncia va obligar lempresa Fecsa
a adoptar mesures per a la disminuci de
les emissions de dixid de sofre. Lem-
presa Fecsa, conscient de la necessitat
de complir la legislaci ambiental vigent
i restablir lequilibri entre el desenvolu-
pament de les activitats industrials i la
protecci de lentorn natural, treballa per
minimitzar els problemes mediambien-
tals que genera la central.
Emissions atmosfriques de les centrals trmiques catalanes

Les emissions atmosfriques de dixid de carboni (CO2) i de dixid de sofre
(SO2) de les centrals trmiques varien en funci del combustible que sutilitza;
aix, segons les dades proporcionades per lInstitut Catal dEnergia, lany 1995
les emissions eren les segents:
Combustible CO
2
SO
2
Lignit (CT de Cercs) 4,7
0,31
Altres carbons (CT de Cercs) 5,9
0,03
Fuel 1 (Badalona 1, Badalona 2,
Bess, Sant Adri i Foix)
3,2
0,06
Fuel 2 (Badalona 1, Badalona 2,
Bess, Sant Adri i Foix)
3,2
0,07
Gas natural (Badalona 1, Badalona
2, Bess, Sant Adri
i Foix)
2,04
0
Els efectes de la contaminaci de laire poden ser crnics o aguts. Els primers
estan associats a limpacte de nivells dimmissi moderats durant llargs pero-
des de temps. Els segons sn els produts per limpacte de nivells dimmissi
molt alts durant perodes de temps curts, el que sanomena episodi de con-
taminaci. La valoraci dels efectes de cada contaminant s un dels criteris
fonamentals a lhora destablir les normes de qualitat o els nivells permesos.
EL FUTUR
Una proposta
48
1.10. COM ES REDUEIXEN ELS
EFECTES DELS CONTAMINATS
DE LES TRMIQUES: EL CAS DE
CERCS
Actualment sestan realitzant esforos
amb lobjectiu de minimitzar els impac-
tes de les centrals trmiques. Es pre-
processa el combustible, sesmicola i es
renta per eliminar la major quantitat pos-
sible de sofre i aix disminuir els compo-
nents sofrats dels gasos de combusti
emesos.
Laplicaci de ltres electrosttics o pre-
cipitadors que retinguin una bona part
de les partcules en suspensi tamb
s un mtode molt utilitzat. Lalada de
la xemeneia tamb inueix en limpacte
de les emissions, ja que s lalada i les
condicions meteorolgiques el que de-
termina la dispersi i diluci dels con-
taminants emesos. En relaci amb la
contaminaci trmica generada en les
centrals, sinstallen torres de refrigera-
ci que disminueixen la temperatura de
laigua abans de ser retornada al curs h-
dric original. Per fer disminuir la presn-
cia dxids de nitrogen es poden utilitzar
tcniques de combusti que minimitzin
les condicions favorables per a la seva
formaci. El problema ms difcil de re-
soldre amb el carb s lalta taxa de pro-
ducci de CO
2
per unitat denergia.
Per reduir els efectes dels contaminants
de la central trmica de Cercs es fa el
segent:
Les impureses slides fruit de la com-
busti, les cendres i lescria es ve-
nen a lempresa CABISA, que les
transforma en materials de construc-
ci.
Les observacions via satllit sn molt
tils per avaluar els impactes ambi-
entals que, en el cas de la central de
Cercs, permeten determinar correc-
tament quin efecte tenen les emissi-
ons de gasos sobre la massa forestal
en un radi de trenta quilmetres. Aix,
grcies a la informaci que proporci-
ona el satllit Landsat i al tractament
informtic del programa Detecta,
sha pogut conixer el decament de
la massa forestal a la zona de la cen-
tral trmica.
De les inevitables emissions de fums
de la central trmica, se nhan mi-
nimitzat les emissions de contami-
nants, especialment el dixid de so-
fre (SO
2
), que, ems a latmosfera en
EL FUTUR
Una proposta
49
estat gass, retorna al sl en forma
de lanomenada pluja cida. La cen-
tral disposa duna planta de dessul-
furaci per tractar els gasos abans
dexpulsar-los, amb una capacitat de
tractament de fums de 100.000 kg/h.
La planta consisteix bsicament en
un reactor de reactivaci de 13 m
daltura i 5,8 m de dimetre on es
polvoritza aigua per refredar els fums
ns a 90 C i, daquesta manera, el
calci de les cendres es reactiva, es
combina amb lSO
2
i forma sulfats.
Laigua sevapora totalment en el
reactor i els fums surten secs a lat-
mosfera. Aquest procs ha resultat
particularment eca a Cercs, on les
cendres dels lignits emprats com a
combustible sn molt riques en calci
i produeixen una retenci natural de
SO
2
en la caldera de lordre del 20%.
La injecci posterior daigua calenta
trenca la capa exterior del sulfat de
les cendres i allibera ms calci, que
reacciona amb lSO
2
. Daquesta ma-
nera, saconsegueix complir amb la
Directiva 88/609/CEE, que estableix
una reducci de les emissions glo-
bals de SO
2
del 40%.
Lemissi de partcules tamb ha
estat disminuda mitjanant la instal-
laci dun electroltre.
Sutilitza un sistema informtic (IM-
PACT II) per avaluar la qualitat de
laire de la zona propera a la cen-
tral. Aquest sistema permet al centre
operador de la central conixer en
cada moment quina s la situaci de
la contaminaci al seu entorn en ter-
mes de contaminaci. La Xarxa de Vi-
gilncia i Previsi de la Contaminaci
Atmosfrica de Catalunya (XVPCA)
s un sistema de vigilncia i detecci
dels nivells dimmissi dels principals
contaminants. Va ser creada per la
Llei 22/1983, de 21 de novembre,
de protecci de lambient atmosfric
i denida per lOrdre de 20 de juny
de 1986, per la qual sestablia la
seva estructura, el seu funcionament
i va ser adscrita administrativament al
Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
EL FUTUR
Una proposta
50
La mineria del carb ha despertat lin-
ters de moltes experincies des de
lptica museogrca. Moltes mines
abandonades shan convertit en espais
musestics on es plantegen temes tec-
nolgics sobre el carb com a mineral,
els sistemes dextracci i les condicions
socials dels miners. De totes maneres,
no sembla que hi hagi cap experincia
musestica que expliqui, duna manera
clara i amena, sense complexos que:
La mineria ha estat i continua sent la
indstria capdavantera en el desen-
volupament tecnolgic.
La mineria actual representa un dels
EL FUTUR
Una proposta
2. La mineria del carb al capdavant
del coneixement tecnolgic
reptes ms importants de la societat
humana per conjurar els perills; avui
la mineria disposa de la tecnologia
mes precisa per conjurar els riscos
laborals.
La mineria moderna, en les zones
desenvolupades, s lexemplicaci
ms perfecta de la mecanitzaci; tots
els processos shan automatitzat.
Aquesta alta tecnologia aplicada a lex-
tracci de recursos en el medi terrestre
o subaqutic representa una de les quo-
tes de productivitat humana ms altes
mai assolides.
51
De la mateixa manera que en el pas-
sat la mineria va desenvolupar enginys
que van accelerar els grans canvis de
la histria, avui les explotacions mineres
continuen sent la punta de llana de la
tecnologia. En efecte, va ser a les mines
on es van desenvolupar els primers sis-
temes de rails i vagonetes que desprs
es van aplicar als transports terrestres,
en especial al ferrocarril. Igualment, amb
el vapor o amb els sistemes dextracci
daigua; potents minadors es van aplicar
posteriorment a la perforaci de tnels,
etc. Les evidncies de la mineria com a
factor de canvis tecnolgics sn molt
grans.
3. Enginys que han accelerat el canvi
EL FUTUR
Una proposta
52
Volem transmetre els missatges se-
gents:
a. La mineria actual s un sistema alta-
ment tecnicat.
b. La mineria actual desenvolupa soluci-
ons tecnolgiques que posteriorment
saplicaran en altres camps.
c. La mineria actual ha desenvolupat
uns sistemes de seguretat molt so-
sticats.
d. La mineria actual s molt productiva.
e. En la mineria actual les mquines han
substitut les persones en les tasques
extractives ms dures.
4. El missatge que volem transmetre
EL FUTUR
Una proposta
53
La millor manera dexplicar aquests
conceptes no s el mtode clssic o
discursiu sin el llenguatge audiovisu-
al, concretament sistemes que han de
combinar la projecci, la retroprojecci,
la realitat virtual, els simuladors de sen-
sacions i un sistema de sonoritzaci e-
ca i sosticat.
Es tracta dampliar els continguts
conceptuals i lespai fsic del Museu
de les Mines de Cercs a partir duna
proposta innovadora.
Lespai escollit s la planta baixa de
ledici taller-magatzem situat a la
plaa de Sant Rom i davant mateix
de les sales dexposici permanent
del museu i a prop de la mina Sant
Rom.
Cal convertir lespai del taller-magat-
zem en un espai de projeccions de
gran format amb un sistema progra-
mat dudio i vdeo que pugui repro-
duir amb la mxima delitat possible
lexplotaci minera de Carbones Pe-
draforca, SA.
La projecci tindria una durada mxi-
ma de vint minuts (trenta minuts si es
comptabilitza el temps dentrada i de
sortida) i complementaria molt b el
circuit de visita del museu:
sala d'audiovisuals.
salos d'oxposicio pormanont
visita a l'intorior do la mina
Saconseguiria ampliar el circuit de
visita sense haver de construir cap
edici nou, sin aprotant al mxim
els espais actuals.
La proposta, que no s la dun au-
diovisual convencional, representaria
una novetat important que estimula-
ria linters per la visita a partir de la
introducci de les noves tecnologies
al museu
Tema: explicar la mineria del carb a
comenament del segle XXI a partir
de lexemple de Carbones Pedrafor-
ca, SA i amb moderns sistemes au-
diovisuals.
EL FUTUR
Una proposta
5. Com ho volem explicar?
Caracterstiques especques del projecte
54
OBJECTIUS DE LACTUACI
1. Conservar una part de la histria de
la nostra comarca que est a punt
dacabar-se i, a travs de la hist-
ria oral, recollir el testimoniatge dels
nostres protagonistes, els miners, i
dun oci que est a punt de deixar
dexistir a la comarca i que ha estat
present en la vida de moltes genera-
cions de berguedans.
2. Donar a conixer el sistema dexplota-
ci vertical a partir de pous que suti-
litza a la zona de Saldes per explotar
les capes de carb ms inclinades.
Al Museu de les Mines de Cercs, per
les caracterstiques geolgiques del
terreny, noms hi ha loportunitat de
conixer in situ el sistema dexplota-
ci de galeries horitzontals a la mina
Sant Rom i el sistema dexplotaci a
cel obert al jaciment de Fumanya.
EL FUTUR
Una proposta
3. Donar loportunitat al pblic que ja
hagi visitat el Museu de les Mines de
Cercs de tornar-lo a visitar, ja que
amb aquesta novetat audiovisual es
tornaria a fer atractiva la visita.

4. Revaloritzar lobjectiu fundacional del
Museu de les Mines quant a conser-
vaci, investigaci i difusi del patri-
moni miner en el seu sentit ms ampli,
i incorporar al discurs museogrc la
mineria del carb ms moderna.
5. Contribuir a la conservaci del patri-
moni histric de la comarca.

6. Contribuir al coneixement del patri-
moni histric de Catalunya.
55
EL FUTUR
Una proposta
ELS VALORS DE LA PROPOSTA COM A OFERTA
DE TURISME CULTURAL I TURISME INDUSTRIAL
Dimpacte, capa de sorprendre i emocionar el visitant
Creativa, instructiva i comprensiva
Didctica, amb un missatge clar
Resistent i antivandlica
Amb condicions de seguretat
Amb components tecnolgics de mercat
De fcil manteniment i actualitzaci
Polivalent, que permeti la lliure visita individual, la visita
programada per grups i ns i tot la visita amb monitor
Reversible i respectuosa amb el conjunt arquitectnic
56
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica

57
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica
La millor manera dexplicar aquets con-
ceptes no s el mtode clssic o dis-
cursiu sin el llenguatge audiovisual,
concretament sistemes que han de
combinar la projecci, la retroprojecci,
la realitat virtual, els simuladors de sen-
sacions i un sistema de sonoritzaci e-
ca i sosticat.
Es tracta dampliar els continguts
conceptuals i lespai fsic del Museu
de les Mines de Cercs a partir duna
proposta innovadora.
Lespai escollit s la planta baixa de
ledici taller-magatzem, situat a la
plaa de Sant Rom i davant mateix
de les sales dexposici permanent
del museu i a prop de la mina Sant
Rom.
Cal convertir lespai del taller-magat-
zem en un espai de projeccions de
gran format amb un sistema progra-
mat dudio i vdeo que pugui repro-
duir amb la major delitat possible
lexplotaci minera de Carbones Pe-
draforca, SA.
1. Com ho volem explicar? Caracterstiques especques del projecte
La projecci tindria una durada m-
xima de vint minuts (trenta si es
comptabilitzen els temps dentrada i
sortida) i complementaria molt b el
circuit de visita del museu:
sala d'audiovisuals
salos d'oxposicio pormanont
visita a l'intorior do la mina
Saconseguiria ampliar el circuit de
visita sense haver de construir cap
edici nou, noms caldria aprotar al
mxim els espais actuals.
La proposta, que no s la dun au-
diovisual convencional, representaria
una novetat important, que estimula-
ria linters per la visita a partir de la
introducci de les noves tecnologies
al museu
Tema: explicar la mineria del carb a
comenament del segle XXI a partir
de lexemple de Carbones Pedrafor-
ca, SA, quant a mineria dinterior, i de
les explotacions mineres dEndesa
Generacin, pel que fa a les explo-
tacions a cel obert, tot aix amb mo-
derns sistemes audiovisuals.
LA NOVA MUSEOGRAFIA
DE LA VIRTUALITAT
Els darrers temps, el mn de la muse-
ograa est vivint un procs de moder-
nitzaci determinat per la introducci de
les noves tecnologies dins els projectes
de musetzaci. En aquest sentit, les
noves tecnologies han estat percebu-
des com una eina didctica molt eca,
per tamb com una eina per donar ms
atractiu a les propostes de musetzaci.
Lespectacularitat i la versatilitat dels
recursos nous han comportat, a ms a
ms, una gran transformaci en la con-
cepci museolgica mateixa de les pro-
postes. Si es parla de museograa inte-
ractiva per alludir a les noves propostes,
la interacci sesdev cada vegada ms
en el camp de lespectacularitat, de lim-
pacte, ms que en la el de la interacti-
vitat clssica determinada pel joc amb
pantalles interactives (mbit en el qual
internet s lespai natural per a aquesta
interactivitat-joc personal).
58
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica
Transversal ha desenvolupat els dar-
rers temps diversos projectes basats en
aquest concepte nou de la museogra-
a virtual o la museograa interactiva.
El cas de Sant Benet de Bages s la
mostra ms agosarada i ms potent dins
aquesta lnia de nova museograa. s,
de fet, com ha estat recollit per la prem-
sa i manifestat per diversos especialistes
en museograa, una de les mostres ms
avanades entre les que shan portat a
terme a la pennsula els darrers anys.
La proposta que sha preparat per al Mu-
seu de les Mines de Cercs es mou dins
els mateixos parmetres formals: fer viu-
re una experincia al visitant, basada en
la voluntat de traslladar-lo en lespai en
una mena de viatge virtual pel mn de
la mineria. Daquesta manera, projecci-
ons, una sonoritzaci complexa, efectes
de llum, efectes especials (de fum, olors,
etc.) es combinen per aconseguir un iti-
nerari ric en sensacions i alhora rigors
en els continguts, que sigui un veritable
homenatge al mn de la mineria, per
tamb una manera per entendre la im-
portncia del mn del carb, no noms a
la pennsula, sin tamb arreu del mn.
UN SISTEMA PROGRAMAT
Una de les claus del muntatge es basa
en la programaci dels efectes sobre
una lnia de temps. s per aix que po-
dem armar que la visita dura trenta mi-
nuts, perqu ser el temps programat
dins el qual sactivaran i desactivaran
tots els ressorts museogrcs. Aix, el
temps encn i apaga la illuminaci, ac-
tiva projeccions, engega la sonoritzaci
dels espais. La programaci relliga tots
els efectes per garantir que funcionen,
que impacten en el visitant. La progra-
maci s la forma de conducci dels vi-
sitants, a travs de la llum i del so: la llum
ens crida, la foscor ens escombra, ens
fa avanar; el so ens atreu i ens fa mou-
re, el silenci ens expulsa. Aquests sn
els criteris bsics que motiven el movi-
ment de les persones dins el muntatge
(que ha de funcionar amb acompanya-
ment per motius de seguretat, per no
per guiar els continguts).
59
El Museu de les Mines de Cercs, que
lany 2009 celebrar deu anys, ha con-
servat i posat en valor el patrimoni miner
del passat; la collecci de peces, el gui
museogrc, la proposta museolgica
compleixen lobjectiu que la instituci es
va xar el 1996.
Desprs del tancament de les explota-
cions mineres de Carbones Pedraforca,
SA el 24 de desembre de 2007, el Mu-
seu de les Mines de Cercs es planteja
ampliar els seus continguts conceptuals
i, reforant els objectius fundacionals,
incorporar en el seu discurs museogr-
c la que ja s histria de lexplotaci
minera de Saldes a partir de la histria
empresarial i tcnica de Carbones Pe-
draforca, SA i el seus sistemes dexplo-
taci per capes.
2. La proposta interpretativa
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica
60
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica
El taller-magatzem del MMCercs s un
edici de petites dimensions (21x7 m)
que es va construir lany 2001 com un
espai polivalent per acollir les funcions
bsiques de magatzem, petit taller i es-
pai dexposicions temporals.
s lespai escollit per acollir la proposta
de mina virtual que presentem pels mo-
tius segents:
Per la seva posici estratgica
en relaci amb la recepci del museu i
de les sales dexposici permanent i de
la mina Sant Rom, posici que permet
ampliar litinerari de visita conservant la
losoa de funcionament del museu, que
durant gaireb deu anys sha demostrat
reeixida: la rotaci dels visitants.
La superfcie total del museu s petita,
complexa, per lorganitzaci de lespai
en temps permet que pugui acollir, en
moments punta, ns a dues-centes per-
sones en un temps mitj de dues hores
de visita.
3. Ledici
Aquesta capacitat de crrega alta en
relaci amb lespai real de lequipament
sexplica a partir de la bona combinaci
entre quatre elements clau, totalment in-
tegrats:
a.- Laplicaci del concepte dorga-
nitzaci de la visita en grups, espe-
cialment i concretament en el cas de
laudiovisual i de la visita a la mina
Sant Rom, que sn els dos punts on
es marquen ritmes temporals xos.
b.- La circulaci de visitants sorga-
nitza a partir del concepte de rotaci:
el museu s pot visitar en diferents
sentits i sempre de manera compren-
sible.
Opcio 1. Audiovisual (la la luncio
dintroducci), sales dexposici per-
manent; exterior i mina Sant Rom.
Opcio 2. Salos d'oxposicio porma-
nent, exterior i mina Sant Rom, audi-
ovisual (fa la funci de sntesi).
Opcio 3. Extorior i mina Sant Poma,
audiovisual (fa de pont conceptual) i
sales dexposici permanent.

En el cas de grups organitzats i en
dies de mxima auncia de visitants,
ns i tot es pot subdividir la visita a
les sales dexposici permanent i
aleshores la rotaci de visitants sor-
ganitza a partir de quatre grups i qua-
tre espais:
Sala dol carbo
Sala do la vida quotidiana
Audiovisual
Extorior i mina Sant Poma
c.- Lequip hum del museu, que or-
ganitza els grups i gestiona el temps
docupaci dels espais ponderant
equilibradament auncia amb quali-
tat i inters dels visitants.
Es tracta que, degudament condu-
des en grups dun mxim de qua-
ranta persones per lequip hum del
museu, visitin ordenadament els dife-
rents espais del museu en un temps
mitj de dues hores:
1. Salos d'oxposicio pormanont
(Carb i Vida quotidiana): 25 minuts
2. Audiovisual (140 anys do minos):
20 minuts
3. Espai oxtorior (maquinaria do
mina): 10 minuts
4. Mina Sant Poma: 35 minuts
61
MINA VIRTUAL
Proposta museolgica
La proposta dintroduir un nou espai de
visita permet ampliar en trenta minuts el
temps de la visita total.
La proposta dintroduir un nou espai per-
met oferir als visitants del Museu de les
Mines de Cercs tres opcions bsiques:
La visita complota, quo inclouria los
sales dexposici permanent, laudio-
visual, la mina Sant Rom i la mina
virtual
La visita classica, quo inclouria los
sales dexposici permanent, laudio-
visual i la mina Sant Rom
La visita a la mina virtual, quo in-
clouria lentrada nicament a aquest
espai
Per la facilitat dampliaci
que presenta
Ledici t, per les seves estructures
senzilles de planta rectangular, facilitat
dampliaci tcnica, i amb una reduda
inversi econmica pot guanyar en es-
pectacularitat tot i que amb elements
reversibles, materials fcilment instal-
lables i que respectin lesttica de len-
torn. Es proposa:
Allargar 9,10 metres la nau pel sec-
tor est de ledici: passar de 23 me-
tres a 32,10 metres.
Aixecar un metre lalada de ledi-
ci per fer til a laccs de visitants
lentresolat superior i ampliar-ne la
capacitat: d1,42 metres a 2,42 me-
tres al segon nivell.
Construir un accs normatiu exteri-
or a la faana nord.
Installar elements de climatitzaci.
Caracterstiques de la proposta
arquitectnica:
Lampliaci en alada es proposa que
sigui amb els mateixos materials de
ledici actual i que respecti tamb la
forma i les caracterstiques de la co-
berta (un sol vessant amb la mateixa
inclinaci, estructura tcnica i mate-
rials).
Lampliaci en llargada es proposa
que es faci amb planxa metllica,
destructura lleugera i amb materials
totalment reversibles.
Escala exterior daccs a la primera
planta destructura metllica tipus
industrial.
Per la bona funcionalitat
de la circulaci
Laccs a lespai de la mina virtual
es planteja per lescala exterior, que
ha de permetre arribar a la primera
planta, on comena la visita.
Mitjanant una escala i un rampa
interior saccedeix a la planta baixa,
el segon espai de visita.
La porta de sortida s a la faana
nord, situada frontalment a lentrada
del museu.
Laccs per a les persones minus-
vlides es garanteix amb la construc-
ci duna porta oberta a la faana de
migdia que, a prop de la rampa, per-
met arribar fcilment al primer pis, on
comena la visita.
62
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca

63
MBIT 1.- LESPAI DE CONTROL
DE LA MINA
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
4. Els temes i la seva distribuci en lespai
de ledici magatzem del MMCercs
64
MBIT 1.1. AVANTSALA: LA
INFORMACI BSICA
I GENRICA
El carb, el combustible de la Revolu-
ci Industrial, combustible fssil.
Usos i aplicacions histriques del car-
b.
Per qu crema el carb?
El carb, font denergia a les centrals
termoelctriques.
Recursos i sistemes expositius
El plantejament daquest espai, a tall de
presentaci del muntatge museogrc,
s comenar a immergir el visitant en
aquest viatge pels espais de la mineria.
Diverses pantalles de plasma, sense lo-
cuci, ens aporten una visi general de
ls i funci del carb en el nostre temps,
i de la importncia daquest per a la pro-
ducci denergia. El muntatge ens situa
en un espai de control i informaci duna
central doperacions. I ho fa mitjanant
una decoraci de lespai moderna, fre-
da, aparentment funcional.
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
65
MBIT 1.2. SALA DE CONTROL
DE LA MINA: LA INFORMACI
ESPECFICA
On s el carb?
Recursos i reserves mundials.
Les conques mineres espanyoles.
Els preus del carb i el mercat mun-
dial.
Els sistemes dextracci: mines a cel
obert i mines dinterior.
Aqu ens trobem, clarament, dins la
sala de control duna installaci minera
avanada. Lespai es planteja com una
escenograa, com una simulaci duna
sala de control des de la qual sobt in-
formaci de les explotacions mineres.
En tant que escenograa, no pretn ser
una reproducci mimtica de cap sala
de control especca, sin un recurs per
fer notar al visitant la importncia del
carb a escala mundial. Diverses pan-
talles de plasma sactiven per traspas-
sar-nos informaci visual (silenciosa):
on sn les grans explotacions arreu del
mn, els preus, per tamb els sistemes
dextracci i el control sobre la seguretat
daquests processos...
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
Finalment, una pantalla de ms grans di-
mensions (en realitat s una projecci)
ens aporta una informaci ms intencio-
nada (la que tothom ha dentendre) i ens
situa en el viatge que tot seguit inicia-
rem: la visi duna mina a cel obert, i el
viatge a linterior duna mina dinterior.
Aquest espai s ambientat amb la remor
sobre les explotacions mineres que ve-
iem a travs de les pantalles. I el dar-
rer audiovisual de ms gran format ens
comena a introduir en una proposta de
sonoritzaci ms complexa: ens parla un
responsable de la central, que ens im-
mergeix en laventura que estem a punt
diniciar, i genera una expectativa en el
visitant que es completar seguint liti-
nerari pels espais que segueixen. Sobre
automticament una porta, i el pblic
passa a la sala segent.
66
67
68
MBIT 2.- LA MINA A CEL OBERT
Temes:
La cubicaci de les reserves
El pla de treball
Lexcavaci del cel obert
Lorganitzaci dels materials i els seus
dipsits
El transport del carb
La recuperaci mediambiental
El pblic ha passat a un espai plantejat
com un mirador, tancat per una barana,
que ens aboca al doble espai de ledi-
ci. Aqu la sonoritzaci s potent. Sentim
tota la remor de la megamaquinria que
est treballant en un cel obert. Sentim
tots els sorolls de lexplotaci, per tam-
b notem la pols que hi ha (efecte de
fum). Abocats al mirador, i a travs duna
projecci de gran format (5 x 8 metres
aproximadament), contemplem una mina
a cel obert. Incialment, la imatge ens
mostra loperatiu: les immenses excava-
dores extreuen carb, amb el qual om-
plen els camions banyera immensos (te-
nim elements de proporci, per entendre
la magnitud, bsicament persones que
se situen al costat de la maquinria).
Aquesta vista a vol docell es torna ms
complexa quan passa del dia a la nit, i
sofreix un procs dacceleraci, de ma-
nera que per la superposici rpida de
dies i nits contemplem com avana lex-
plotaci. Finalment, tamb contemplem
el procs de restauraci de lespai, que
es torna altra vegada verd, i reintegrat en
el paisatge.
Lelaboraci daquest audiovisual com-
bina vdeo i animaci virtual, per acon-
seguir els efectes volguts.
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
69
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
MBIT 3.- CAP A LINTERIOR
DE LA MINA
Temes:
Un itinerari conceptual i fsic: el cam
cap a la mina dinterior
Lesquema grc duna mina dinterior
Recursos expositius i/o interpretatius:
Plalons intorprotatius i do con-
textualitzaci
vitrinos por als objoctos

Aquest s un espai de transici. Hem
vist com es desenvolupa una explotaci
a cel obert. Ara farem el descens a una
mina dinterior. Per aix baixem primer
a travs duna escala i desprs per una
rampa lleu. A lesquerra sobre un gran
mural que mostra un tall de la mina din-
terior, on sobserven les installacions
de superfcie i les galeries subterrnies.
Aquest mural disposa dun tractament
dilluminaci escenogrca (exterior, a
travs de focus de puntuaci; i interi-
or, amb leds que simulen la mateixa il-
luminaci interior de la mina). El tall de la
mina shauria de basar en una recreaci
amb imatge 3D de la mina de Carbons
Pedraforca, convenientment adaptada
per a la comprensi del visitant.
70
71
MBIT 4.- LA LAMPISTERIA
Temes:
La seguretat en el treball
Lequip de treball: roba, botes, lmpa-
da, grismetre
El nal de la rampa ja ens ha portat a
la mina. Ens trobem als vestidors, on els
miners sequipen per davallar a la mina.
Aqu, trobem una reproducci duna
sala com es mostra en el render. Quan
el grup ja es troba dins la sala, sactiva
al fons daquesta una projecci que juga
amb la perspectiva mateixa de lespai,
ens engrandeix la sala i veiem com els
miners sequipen. Parlen de seguretat,
sequipen, i ens assenyalen que tot se-
guit iniciarem el viatge cap a dins lex-
plotaci.
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
72
73
MBIT 5.- LENTRADA A LA MINA
Temes:
Laccs a linterior de la mina i la seva
complexitat

El visitant fa un salt en el temps: ja s
dins la mina. En aquest moment sentim
lexplosi provocada per les barrines
que han fet saltar material. Notem pols.
Llavors sillumina davant seu una galeria
de la mina. Es tracta duna galeria amb
una cinta transportadora que funciona
(aparentment) i genera lestrpit carac-
terstic daquest mecanisme. Notem el
sistema de ventilaci (corrent daire), i la
illuminaci escenogrca ens genera un
espai suggestiu. Aquest espai presenta
un muntatge escenogrc complex, que
reprodueix la sensaci de linterior de
les galeries (vegeu les imatges 3D). En
aquest espai la sonoritzaci comena a
cobrar importncia escenogrca i volu-
mtrica (afegida a lefecte de moviment
de la cinta transportadora, la sensaci
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
74
75
de vent de la ventilaci forada, etc.). MBIT 6.- LA FORTIFICACI
DE LA GALERIA
Temes:
Els sistemes de forticaci
La seguretat a la mina
El breu trajecte per linterior de la mina
ens ha portat a una primera galeria se-
cundria. No hi podem entrar, perqu di-
versos materials ens barren el pas. Per
des del nostre punt de visi privilegiat
podem contemplar, al fons, com sestan
portant a terme els treballs de fortica-
ci de la mina. Un equip est treballant, i
el veiem a travs duna projecci que si-
mula una gran perspectiva sobre la mina.
Aqu, i les projeccions que segueixen
estan plantejades escenogrcament:
sn com nestres que ens mostren vir-
tualment grans creixements, extensions,
de la mina (encara que siguin noms
efectes de virtualitat).
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
76
77
MBIT 7.- EL FRONT
DEXPLOTACI
Temes:
Larrencada de carb amb el minador
La forticaci del front darrencada
En aquest espai (hem arribat al doble
espai de ledici) ens trobem al cor de
lexplotaci minera. Lattrezzo, seguint la
lnia estilstica dels espais anteriors, ens
emmarca clarament dins la mina. Lam-
plitud de lespai cobra les proporcions
prpies duna mina de deb. Aleshores
comena la projecci central, que s
lexplotaci del mineral. Tenim davant
nostre un minador que arrenca el mine-
ral. Lespai somple de pols (fum), men-
tre sentim el brogit de la mquina. La
projecci est tractada amb animaci
en 3D per tal dobtenir una imatge cla-
ra de lexplotaci (impossible de captar
lmant).
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca
78
79
MBIT 8.- LA SORTIDA
Temes:
La sortida del carb a lexterior de la
mina amb la cinta transportadora
El visitant ha acabat el periple dins la
mina. A la paret esquerra de la sala co-
mena una projecci que s la sortida
de la mina. Com fan els miners, sortirem
com el carb a travs de la cinta trans-
portadora. Tenim sensaci de vent (pro-
vocat pel moviment de la cinta on hem
pujat) (efecte de ventiladors), i veiem al
fons lobertura de la galeria a la superf-
cie. Quan la projecci arriba al punt lgid
de la sortida, unes portes sobren auto-
mticament i sortim de ledici (aquest
s un efecte de sincronisme: fer coinci-
dir la sortida a la superfcie amb lober-
tura de la porta).
MINA VIRTUAL
Proposta museogrca

Mina Virtual

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mina Virtual

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El Museu de les

You might also like