Professional Documents
Culture Documents
~AjdfiP;
Accessions
Jfr
Shelf No.
//r~//+2~
"
'
s*sCHRONICA,0 DES^ KJ cripcio civils fets e haznyes del in CLYT REY DON IAVME P'RIMER
,
de Valenci:
coma fos
en la
>zz
Cor mouet
>
rt
C
C/i
&&:
>.
En Barcelona,
J.HSPAWS
-*-;
t/f
J /4
C4k
TJ<
/Tr
"''"l 'c
l'il
c"
'
n'
<
i~i>
i_
-i.
t.
>
i.
<T7Tv\
OS
en gran eftima les arts ,y doctrines per excellents de noftres predeccfbrs inuentadcs,e ab ingular treball en los ucceflbrs propagades. La vna es lo profit axi corporal cornpiritual que de tals arts fepera,laltra es lo delit y contentament que en elles fe troba ben entes,y ben guftades. Car ibe y attentament volem aduertir y cojiderar lo principi y progrs dedites arts y doctrines , trobarem no hauer altra cau perqu tingam en tan gran conte y admiratio lo que los luis Ppilofophs an ferit en cofes humanes y dirnes, y los poetes ab tan dola melodia de verfos an cantat, y lo que los oradors ab admirable ftyl an publicat , y los hiftoriadors ab tanta diligoa de diuerfos cafos y temps ancolligitjy replegaqfino entendre quant dites feriptures y obres poden atauiar noftres enteniments:d la veilifsima conexena dels bons coftums peral conrreu del anim,y deia veritat,infallible guia y llum de tot bon fer,y lo gran y ho neft delit ycontentatio que dita conexena dona pera relaxar y recrear tot animo geners^ ben concertat. Y fent com es axi molt cert lo que diem de dites caufs volent
oinftitutio, atenir
ingenis
molt primament paflar per loj>rft y delit dels altres geners de arts y doctrines hu-
manes^ molt al natural fer ne delies vn particular dicurs,tro barem fer la hiftoria per
talscaufeslaquetemes principal effecte en lo compliment delies axi deia vtilitar, com de la honc fta voluptat. Car fi per antendre vn faui difeurs, y prudent manera de vida conformada ab la raho natural legim attentament los llibres dels antichsy moderns Philofophs:y'pera la recreatio particular ecudrinyam les falagueres irruentions dels poetes:quant ab mes compliment trobarem tot ao unt enla hiftoria La
qual nos ennya dels temps antiquisims,medis, y prefents,y de regions apartadisimes,y deies mes propinques y noftres,les maneres,los conells bons c mals, los prof
pers y mals ucceflos que dels tals an ucceyr:los coftums , e inftituts de diuerfes republiques,ciutats,y eftaments,y
eftats y nyories. Y encara que vltra que fon fens alguna fopita verdaderes , tingam gran copia de hiftorics cai de totes nations,pero fi volem defoullar vna vana opini y preumptio de aquells qui fos propris bens menyspreen,y los eftrangers celebren,y jutiant ns pasio podem verdaderament aftermar encara queu oia Italia,y grecia, quen la vna y
^ *.
ras&~.
**
ij
altra
Epiftol oia.
altra cau les noftrcs hiftories,
iomenr,o per millor parlar ab vana glria dedenyau totes altres nations per br-
de les arts y dodrines de tots ells fon la de aquells que per barbaros reputauen. Lo que Iocpho en los llibres contra Appio grammabares:
com
tich,Eufebioenla Pr^paratio EuangcIica,IuftinoMartyr, Clement Alexandrino, Tertulha,Arnobi,y Tata en obres contra gentils ectites clarament o moftren. No
connt la breuetat defta lletra llarc dicur delo que podem certisimament tenir per coa indubitada,pero qi attentament llegir efta Chronic, o per mes verdader
titol
illuftres y
Rey Don laume de immortal memoria,y fos ucceflors, publicades per lo imconexera r plc,y no afeytat,ino natural y verdader eftyl , de Ramon Montaner gran veritat lo que goamtam clarament confflr y aFermar. Y per conexer r tals ab parer y juy dehomens excelents en totes lletres, no eduptat de fer molts gaftos molts treballs en fer empremptar, y fer comuna y vulgar tan vtil obra, y tan y paar
cible
:
no fempre admirar nos dels etranys: com ia cert que de longues vies moltes voltes fe conten admirables mentires. Efta hiftoria Iiluftrisim Senyor merirament deu a V. S per moltes aues molt verdaderes y qs pod ys deuen delgrmerexer de V. S. y del^lluftres fets de fos antepaTats collegir. Los quals tenen tant cnyalada part y pofefsio en efta hiftoria que no publicar fe dauall del nom y proteftio de V. S. ria
.
injuftisimament vfurpar lo dret ab tant clara iufticia per antiguedat de tanta noblc
poTehit.
Al qual V S, ab e$ particulars qualitats dona tant gran luftre que podria donar lluma fos predecesorsyoccafiodenoble. Hayaltresy no poc important caufes del hauer de publicar fe efta obra congrada a V.S.per lo fingular ingeni y juy dcque Deu a dotat a V. S. entotdicursdeprudencia,ablaqualiutjara V. S. quanc mes nos importe lo exemple domeftic,que no lo ftranger pera inflamar nos ala imitaci deies virtuts y fortales heroiques y domeftiques. A V. S.upplicreba ob animo geners aqueftruey que ab animo molt deuotofferexaV, S. lallluftrifsima perfonadel qual y fon gran ftat noftro Senyor propere com sferuidorsdcfjam. VL de Gener 15 61. De Barcelona.a
XX
ROLECH
rac
fo.j.
Comvna
vifio
li
yenchal
lic
teu
comen-
Rey en Iacme
cflnc bre
fo.ij.
feu juramenr de
lo
Rey
qual Lautor recapta Captol, ij. en attencio dels Lle&ors , pero com pto-
com pre-
pola
la
matria de
quedeu
fo.ij
parlar en a-
de Mallorques.
callDarago.
Captol,
iij
.
com
los
prohomens , e
^CONQJESTA DEL
regne de Valenci.
Captol,
ix.
e com
io ne-
com lo
nyor
Rey en
Deus.
feu lo
fo
.
.iij.
CapicoLij
ller,e les
Recompta la refooia que cauailer als Conbls de Muntpepregaries, e oracions ques rie
Iacme aprs prea Mallorques ln torna enCathalunya,c dellibcra tr guerra al Rey de Valenci e com guanya Valcia
:
ren,e
fo. ij que hauien en llur enteniment, Captol, v. com fe feu que lo fenyor Rey no lentis perques teyen les prega-
ries^ dijuns eflnt fabidor dels , e com porta to feyt en bon acabament reco-
Capirol.
Ca
Rey en Iacme mullera on fill Linlnt en Pere ab la Regina dona Colana filla del Rey Manfre de Siclia, e Lnfant en Iacme ab Scalrmonda filla del Compte de Foix,e feu Arquebisbe de Toledo Linlnt en
Captol,
lo
com
nyor
Sanxo.
Captol,
lo regne
fo. ix.
xij.
Alfonb
SlLA
PRESA DE
deCaftelIavenchla prinvra vegada en de Valenci ab la Regina f muller, e fos fills per vaer lo Rey Daragore
lo
Mallorques.
li
feu, e les
con-
111
uinen
Taul ama.
uinences que amdoos tractaren del feyt delaconqucfta del regne de Mrcia,
fora lloch parle , c recompta la gran bataylla que hach lo noble en Coral
com
com loReyenlacmelapref
reeh.
fo. x.
a fon ear-
Llana ab
iiij.galces
Rey de Marochos;
Rey de Catella hagu acordi fcnyor Reyenlacmeabfos Bar ns,erichs homes enlo feyt deia prmisio fy ta al Rey
de Calella:e com enui-Linfnt en Pere e correch lo regne de Mu*eia,e les grans pres que feu enditregne. fo,xj
Capirol. xiiij.de
comlos bons nyors fan bons vaf lls,cquatade major grcia a efler tf
ditare
com n torna'Linfnt
en Pere del regne de Murcta,e les fftcs que li feu lo nyor Rey eh Iacme: e com dellibera danar en Arag, elexar procurador , e vicari major de tot lo regne de Valncia al hybrmfnt enrere, fo.xij. Captol, xv. com lo nyor Rey en Iacme n entra e Arag, e ana vaer Mtpefllerje quina fia eftada la cauf perqu Muntpeller , fia mefa en la ca de Fraa,eflnt deia corona Darago: e om Linfnt en Pere feu guerra al Rey Sarrafo. xiij. hi de Mrcia. Captol, xvj. com lo nyor Rey enlac me torna en Valenciaaldia ordonat ab gran poder, epo tge brc la ciutat de Murcia_e com la pregue a partit,e en fo .xiiij. quin any, Captol, xvij. com fbm poblada Mrcia
Capitol.xxj.com lo Rey enlaeme Da rago hach carta del Papa que anas al con
cili
com lo
nyor Rey Namfos de Caftella n gendre li enuia a dir que volia anar al concili,
epaflarper la aterra.
Captol, xxij.
fo. xviij.
fo. xviij.
Iacme pen dapareyllar per anar al ci!i,e les {elles que va fer al Rey de Cafte lla quant vench ala aterra per paflara
dit concili.
fo.xviij.
xxiiij.
Captol,
de Cathalans , e com lo nyor Rey en Iacme delliura tota la a part al Rey de Caftella ongendre , e tornat en Valcia feu fer cort e procurador, e vicari general del regne Darago,e Valenci al Infant enPere,eal Infant en Iacme de Mallor:
Iacme parti al de tots aquells qui feren juftats en dit co cili:e com reebe del Papa , e cardcnals,e Reys mes de honor q no feunegun Rey qui en lo concili fos vengut. fo. xx.
del ccili,evifitades les iies terres,volch
fills
haui fyt,
qu,
Pere hach
fo. xij.
de que fo molt pagat, e feu jurar al Infant en Pere per Rey Darago,e Valenci: c al Infant en Iacme de Mallorqucs , c Ma^
norques.
fo. xxj.
nobles en
Roger deLluia,e en Coral LIana,e do na per muller la germana den Coral Llaa^ en Roger de Lluria. fo.xv.
Capitol.xix.com aprs dehauer capta da , e impetradaattecio dels lle&ors per
com lo nyor Rey en Iacme fo malalt de fbra en Xatiua , e c los Sarrahins occiurert an Garcia rtis lloctinent de procurador,e Vicari general del nyor Infant en Pere en lo regne
Captol, xxvj.
de
'<
T"
Taul
de Valenci , de que fo molc depagat
dit fenyor Rey.
fo. xxj.
lo
Capirol. xxvij.
deditrcgne,ecom daquelldia en auanc hach nom Rey Carles en lo qual dia moftra gran dany efer engenrrat al chrc
:
ftianime.
fo. xxvij.
Capitol.xxxiiij. com lo
Rey Carles en
tra en lo regne de Siclia, e hach venur, c mort lo Rey Mamfre en batayla p raho dels us qui fen paTaren al Rey Carlcsre
Mam
de
Sicili.
fo.
xxviij.
Captol,
xxxv.
dellauorsena.
Captol, xxix.
fo.xxij.
vench de Alamanya ab gran gents per venjar la mort damdoos llurs rares,e c
lach pres lo
mort ,mdofos los Infants germans. c coronaren Reys , o es Linfint en Pere Rey Darago, Valenci, Cathalunya: e Linfant en Iacme Rey de Ma HotqueSjManorques , Sardenya e de co Cathalunya fia major que qual fe vol al-
en Iacme
Rey Carles,e li
lleua la tefta
refta
nyor
com lo enyor R ey en
tra prouincia.
fol.xxiijt
Pere an adrear bn regne , e metrel en orde , e com hach gran plaer deia bona andanaden Coral Llana, e lo bon or-
d e que dech
tenir lo
deiponiaaMiraboaps rey de Tunis, per o com no li volia trametre trahut , e co poi en bn lloch a Mirabuach frare ur:
e pera daquela empre feu capit de. x fo.xxiii). galeesan Coral Llana.
Capitol. xxxj.
ar fes galces.
fo.
Captol, xxxvij.
com
lo enyor
Rey en
Pere Darago pen,e mes en bn cor daU er la venjana dels Reys Manfre, c Corali,eEusfi:ares:e com ana en Frana per
vaer k Regina germana, ela gra amor
comlo enyorReyen
Pere feu armar.x.galees,e dona les capitulacions deies conuinences que dech
xxx.
hauer en Coral Llana ab Mirabuach e com c compl tot axi com lo Rey ho di:
Captol, xxxviij.
ta.
fo.
puys pau fen feu ab conuinena que paf fas en oltra mar per conquerir la nta tcrra:e com lo Compte de Anjou pres la conqefta del regne de Sicilia,equalaa ftadalacau,e raho de dita empre.
fo.
rench per gur del Rey de en Pere Frana, e com lo Rey de Mall jrques complangue al dit enyor Rey en Pere de certs torts quel Rey de Frana li feya a Muntpeller c com bbre ao vaeren en Toloa los tres Reys,e lo Prncep de Taranto , hon hach conuinena enr
:
trells.
fo.
xxx.
Capitol. xxxix.
comlo
nyor Rey
xxvj.
Capitol. xxxiij.
com lo Compte de
de Mallorques Iota labuda e certa fer > metat fo decebut del Rey de Frana', qui
'**
inj
cam-
Taul a.
cambia ab la Veca de Magalona,e prengue poflesio de Mtpefller abgreu dels f. xxxj. prohomens,
Captol,
xl.
Rey en P. nois
mana
com lo
nyor
Rey en
nt
Perefe volch afTegurar delacaade Caftelja,e com fabuda la mort de n nabot lo Rey en Ferrando de, Caftella ana lla,c pres los dos fills de dit Rey els mena e
:.
Captol,
xlvj.
en Sanxo,lo fenyor Rey en Pere comena a regonexer les marines, e fer bef
cartes als
poa enlo aftell de Xatiua , e a poch de temps lo Rey en Sanxo de caftella vch vaerabloReyen Pere hon tra&aren , e fermaren conuinences amdos
homens de a terra
qui deuien
eTer ab ell.
folio. xxxvj.
losReys.
fp.xxxij.
Captol, xxxj.
com lo
nyor Rey en
Pere
fe
nyor Rey Daragoquels volgus dir ho tenia en cor de anar e com tots hageren
:
f. xxxvij.
nyor
tota fa terra.
Capitol.xlij.comloPrncepdeTarato fen torna deies Viftcs de Toloa al rey Carles n pare,e li compta el mal pagament que hach del lo nyor Rey en P, e com
lo
re,e aqui va donar carrech dels depatxs dels affers de Cathalunya , e de les ga -
leesrecom
Fangs.
Captol, xx.
nyorReyenPere.
Captol,
ftada
la
xliij.
fo. xxxvij.
Pere feu crida ques volia recullir a port Fangs, e pendre com.iar:e com lo Com pte de Pallars en nom de tots prega dit
fenyor
Rey Carles , e
de Macina,
Rey
la ciutat
may voch
com Boaps
;
Mira-
xxxviij.
Captol, xxxxiiij.
com Bugron
fill
com leftol del nyor Rey en Per e entra en Maho port de ManorCaptol.
1.
de Roaps,e Rey de Contaftina enuia Cos, milfatgers al Rey Darago , fent li a ber
coro
fe voliafer Chreftia, e ferfe
n ho,
la teftaa
en Bugron.
,
xxxvij.
xxxxv.com lo Rey de Maen Sanxo pregaren en al nyor Rey Pere quels dixes o que
Captol,
,
llorques
e lo Infant
Captol. Ij. com lo nyor Rey en Peprengu terra al port Dalcoyll, e com hach entea la m ort den B ugron , de que f molt depagat,e lo gran npmbrede Moabits ques replega dementres n fr tia, e els grans fcy ts darmes ques van fer
re
ab
Taul auia.
ablobon acorrimcnt que
nya.
fo.
feu Cathalu
x x x xvij.
aAlcoyIl,eles grans t.s que van fer quant hagren ents" quels Chrehans n
crenanats.
t.xiv.
querirBarbaria.
fo. xl.
Capitol.
lii).
Capitol. Ix. com lo (enyor Rey en Pere palaen Sicili, e hachpres porta Trapena,e les grans feftcs que li feren e comloreebercnperllurcnyor,clcoro:
Pa
narenRey.
Capitol.
Ixj.
b. lv.
Uars,ecomfonchdecubert
cia.
llur
enteni-
com lo
fenyor
Rey en
Capitol.
lia
Pere trames fos miTatgers al Rey CarIes,que penfas dexir de terra , c de fon regne .-ecomlo Rey Carles rcpos,que
ab gran dolor,e trifticia vengren al fe nyor Rey en Pere elanf en Alcoyll, ela
mon non
exi-
fo. xlv.
Ixi)-
com Francc
llahonhanlo poder.
lo Sarrahi
com lo fenyor Rey en Pere mana que tothom de. xv. anysamunt,e
Capi.
de.lx. auallfosabarmeSjeconduytavn
Capitol.
lv.
de Valenci
en ans que tts la.bataylla , c dix al enyor Rey en Pere qs- apareyllas, e com fon otdonar,e hach venuda la ba
torna lo dia
Capitol.
lvj.
comlonobleenG.de
Pere fonch coronat Rey de Siclia enPa ler.ure com exi de Patrmper anar acofo. xlvj.. crerMacina. los de,Macini fen lxiiij.com CapitoL. eren fort depagats,delsAlmugauers per
.
om o.y c
ao
mes
res al
folio.
xivj,
primers e
:
com tota la
gentavnaveu crida marce al enyor Rey cn Pere, que volgus acorrerlos Sicilians.
fol. xliiij.
Capitol. Ix/, com lo ReyCarles hach nouaquel ReyDarago venia ab tot fon poder a Macina: e com, i recullia Regol:c com Los Almugiuers cremaren" les galees que lo Rey Carles fcya pera paffatraRomania,dequehachgran depagamentlo fenyor Rey en Pere.
fol.
xlvij.
Darago hach acord ques paTas en Sicilia ab tota {acompanya, per acorrer Ia:e
Capitol.
feu poTar
Ixvj.
com
:
lo
Rey
los
Carles
en
terra ala
com
recullir les
gents
com
los
Almuga-
uersvahociure tors
qierromafos,
** V
eper
Taul auia.
c per quina raho lo
re.
fo. xivij.
terra Nandoart:e
om la enomenada de
mon,e lo Rey demana tre-
Capitol.lxy'ij.
na
Rey en Pere.
fo. lij.
com
lo nyor-
en
del
pre
Rey en Pere n tornaren ab la que van fer deies galees del Rey Carles e com los de Macina cuydaren
nyor
:
Pere Darago delliura be dotz e milia chreftians qui tenia prefos del Rey CarIcs , els feu fer a caieu gonella , e donar mesio per anar aa terra, fo. lv. Captol, lxxv.com lo nyor Rey en PerepaTaenCalabriapercombtres ab
lo
Rey Carles , e com pres port ala Gatuna hon hach nouella que anat n era;
c com guanyada Regoi,eal,res molts ca
ftells,e ciutats
Captol, lxix.
pres a riure
quanthach ents que les galees del nyor Rey en Pere anauen caant les fues galees :e la gran dolor quen hach quant be la preb daquelles.
folio.
I.
labria : e
Captol. Ixxj.
ragodonaLalmirayllatal
ala batalla : e
Capitol.xx.c los Almugauers,e ruents de Maynada demanaren de marce al nyor Rey en Pere los lexas anar ala Gatuna fbbre lo Compte Lanore com lo envor Rey los ho atorg, e hagren
Cathalans.
Captol. Ixxvij.
comloRey Carlesf
fo.
1.
Rey Carles -
mort del Compte de Lano , e la gran dolor que hach pre deia mort: e com pen daparellar pera pendre ven jana del fenyor Rey en Pere.
folio.
lij.
gran eftret , com enuia reptar lo fenyor Rey en Pere,don bataylla fo fermada entrels dos Reys:e com toftemps los Reys e richs homens deuen hauer homens
veylls,e pratichs
fol.
Captol, lxxviij. com lo nd pare Papa Marti atorga al Rey Carles tot o que t> lo dit Rey li fo demanat :e com do na n tencia de vet contra lo fenyor Rey en Pe re,e bs valedors: e ablue de pena,e de colpa tots aquells qui contra dit nyor
fo. lix. ReyenPerevengelfen. Cap. lxxix.com lo Rey Carles reques lo rey de Fra,e los dot2c pars de ajuda c de cyll en los arfers,lo qual difterint ditRey de Frana per raho del gramt feyt entrell,e lo fenyor rey en P .fo ablt per lo llegat de Papa Marti de tot gramt,promisioq hagus fy ta. folx.
en llurs arfers.
liij-
'
Capt
Taula.
x x x. com lo Rey de Frana proms ajuda de perna;ede gents
Captol.
1
Yuia c co
:
al
lo
nyorReyDa-
Grau de Cullera qui es en regne de Valenci :e com trames lletres a aquells qui deuien cTer ab ell ala
pres terra al
lo
bataylla.
fo. lxvj.
nyor Rey Daragodp qual tots confrma ren los dotze pars de Frana.
fo. Ix.
Captol, lxxxvij.
Captol
Ixxxj
com lo Rey
.
Carles
galees,
XXV.
que anas vifitar tantofl: Malta, e Roger de Lluria, lo qual combateSje lo li menas pres,o mort.
nut,a
fi
cercar en
en Pere trames lo noble en Gilabert de Cruylles al Rey Danglaterra a Bordeu per eTer cert fi lafleguraria lo camp,e co hach ents del Senefcal de Bordeu que lo Rey de Frana venia a Bordeu abdotze milia homens darmes per metrela fo. lxvij. a mort.
Captol, lxxxviij.com lo
Rey Carles
fo.
Ixj.
com tra-
mes
lo
Compte
Arts
al
Apololich
s les
lla
e caals, hach pre, e prees vi'es dos galees que Lalmirayll de Mar hauia trames per pendre llengua
,
moneda, equepens de defendre Calabria,fent tot aquell damnatge que pogus als Sicilians e com fo a Bordeu al jorn empres,
quelbaftas de
:
den Roger de
Lluria , e
fo
.lxviij.
Capitol. lxxxii.
com Lalmirayll en
Roger de
Lluria vench al port de Malta,ehachregonegutleftol delsMarlle fos : com evolch moftrar orgulls en
vencre.
Captol,
fo. lxiij.
lxxxiiij.
Capitol.lxxxix.com lo fenyorRey en Pere Darago ordona deTera!;orn empres deia bataylla a Bordeu, menys deia buda de negu.-e lo marauellos, c notable ordinament que hach fyt per aluar n igrament. fo. Ixix. Capitol.xc.com lo nyor Rey en Pere Darago entra enlo campa Bordeu el cor regue lo jorn qui era empres de la baraylla:e co fu fer cattes com ell en perna era comparegut,e com cerca tot lo cap e rnay troba uegu. fo.Ixxj. Captol, xcj.com lo Senecal de Bor-
Capitol. Ixxxv.
Darago partint de Trapena per anar ala batalla aBordeu , va cotejar Barbaria e com parla ab los de Alcoyll,de qui hach per co certa com quaranta milia homehs darmes ne murri en Alcoyll,quat lonyor Rey Darago hi foab n ftol.
fo. lxv.
.
deuvadiralReydeFrana,ealReyCar les com lo Rey Darago era eftat en lo camp a Bordeu e la gran paor q hagren
,
preditsReys.
.Captol, xcij.
fo.lxxij.
rago torna entrels feus per terra del Rev de Caftella,el gran alegre que van pen dretotsfosfotfi"nefos,earenya!adamet
Captol.
Ixxxvj.
infants.
Cap-
Taul,
CapitoI.xciij.com Lalmirall en Roger de Lluria feu metre fetge a fon cunyat
Miinfr e Llana fbre lo caftell de Malta, e coli dit lmirayll hach preaLiper.
fo.
lxxiiij
fnts,dellibera
de no partir de Barcelona tro hagus noues demadonala Regina, e dels Infants , les quals hah haudes en
breu.
fo.lxxx-
Captol, xciiij
conferma quel nyor madona la Regina tramets Darago Rey e llurs Infants en Siciliaie com dana gras
des, en les quals
go,e lo Rey en Sanxo de Caftella hagr viftes,en les quals volch (ber lo nyor
hom
donsals.
bataylla.
cl.
dclmon.
Captol,
folio.lxxxj.
ciij.
com lo Rey
de Frana,
Captol, xcv.
els infants
e lo
Rey
en Iacme,eFraderichpren-
el
gueren comiat del fenyor Rey Daragore nyor Infant Nfos,e Linfnt en P.de
madonalaRegina,ecomloReydeMamado-
moTenyerenCarlot fill manordelRey de Frana ab lo Cardenal al Papa , a fi que li faes donaci del regne Darago , la qualli feu Papa Marti France. fo,
Ixxxj.
fb.lxxvj. na la Regina tro en mar. Captol, xcvj. recompta lo bon viatge que madona la Regina hi hach, e els fenyors infants,e com tot leftolfo guiat de
lamadeDeus.
els infants
la
fo.lxxvij.
de Lluria hach desbaratades XXXVII, galees,e prefs , e venudes vint e emeh qui eren exides de Npols ab. VIII. Comptes,e.VI. altresfnyors de nyera,a fi dependre terra a Xiflo. fo.
Ixxxiij.
Captol, cvj.
fuls.
Captol, xcix.com
dellibera renir corts
madona la Regina
X
la
X.
qual
en Palerm , e com Micer Ioa de Progida parla en dites corts per madona la Regina, e llurs infants :e com la van pendre per Regina, e dona
naturalllur.
fo.lxxix.
Capitol. c. com
els Ihfints
madona la Regina,e
,
com
ha-
gren noues que lo noble en Manfre Llaa hach pres lo caftell de Malta.
fo.
prengu , e barreja e com lo capit llur fugi aBrandis ab gran paor que hach den Roger de Lluria. fo. lxxxv. Captol, evij. com Micer Agofti Dauay lla fopres,c venut per lo fenyor Infantenlacme. folxxxvj. Capitol.cviij. com lo nyor Infant en Iacme eftabli lo caftell Dagofta el enforti , e pobla de Cathalans e com guanyaSoterrera,e lo caftell de Xifelo.
, :
lxxx.
fo. lxxxvij.
moltes
auia. Taul
moltes naus,e terides l rey Carles,e bar reja Galipol,e Vilanoua,e Pulia. f Ixxxvij
Captol. ex. com lo nyor rey Darago
gcr de Llura correch la illa de Gerba> Romania, Xiu, Cur, Xifelonia e com los Sarrahins de Gerba foren ablts del Rey de Tunis,pcro com Ce volien retre al fenyor Rey Darago. fol.xcvjCapitol.cxviij.com lo Rey Carles re-
Cap.cxj.com lo nyor Rey en P.vcch fobre Netatxegouernador de Nauarra, qui era entrat en Arag ab quatre milia
c^uaylls:e
lo
fiUs
regiment del regne en poder dels del Prncep qui era llauors pres a
folio. xcvij.
Barcelona.
totafagent.
Capitol.cxij.com lo fenyor Rey Dara go ret raho an Ramon Marquet , e an berenguer Maol perqu rya fer tant poques galees contra lo poder del Apltolich, e dels Reys de Frana, e Carles:
Capitolcxix.com lo Rey de Frana trames lo llegat del Apoftolich , e lo Senecal de Tolofa al fenyor Rey de MaHorques per endrear llur paatge per la fua terra:e com ordona dentrar en Ca thalunya ab tot fon poder per mar e per
terra.
fo. xcviij.
Captol, cxx.
Capuoi.cxiij.com Larmirayll de Roger de Llura cofteja tota Calabria e les gras proeires que feu,e com prengu lo Princep de Taranto fill major del Rey Carles:e delliura de prefo
de ajuda de
caualleria , e
madona la Infanta
P"
tras
germana de madona la Regina Darago, e io gran trahut que pofa fobre les gents o. xcj. de Npols.
Captol, cxij.com corts foren ajufta
en Cathalunya.
fo.xcvnj.
Captol, cxxj.
des a Macina , e jutjat lo Prncep a mort: e com lo fenyor Infanten Iacme aprs
Sici-
Captol, cxxij.
fentenciar.
Captol, cxv.
com lo fenyorlnfant en
Iacme trames lo Prineep fill major del Rey Carles en Cathalunya al fenyor rey Daragonpare. fo. xcv.
Captol, cxvj.
com
m-
fox.
com
lo fenyorlnfant*
Captol .Jcxxiij. com lo Rey de Frana venchab tot fon poder fobre Peralada,e lafatiare les proefes darmes quel fenyor
Infant Namfos feu.
fo .
cij.
xcv.
cel
Taula.
e epa cinta, e Ton efut al bra pres vn fo.ciij. cauallerFrances,boe guarnit, Cap.cxxv.co lo nyor Rey,eLinfnt
Nrbs
e bars exir de
c totes Ics fas gents foren molt depa gats,quant hagren nouella que xxv. ga~ leeshauienperdudes:e eom dit Rey n flioni ab lo Cardenal,per raho de hauer
ell ordida,e
Peralada p
rejantla,e
malea
quels Almugauers va fera Peralada,barfo.ciij. cremanda. Cap.cxxvj.com lo compte de Caftello ab vint dels bons homes anaren dir al cnyor rey quels digu es llur entenimt de o q deuien fer de Caftello: e com lo nyor rey los mana fen donafen al rey de fo. ciiij. Frana,e los hach abfolts. Capcxxvij.cloReydeFraapoabn fetge breGerona, ela gra malueftat,e
fo. cxj.
quet feu la via de Barcelona ab les vint e dos galoes , e com regonegudes per los de la ciutat hagren gran goig, e alegre c com foren adobades , e pagat tot hom a
:
quatre mes.
Captol, cxxxij
fo . cxj.
de madona Darago combat n&a Maria Dagoftab do cents Almugauers contra quatrecents cauallers Fra
cefos qui eren ab lo
crueltat
fol. cvj. de Frana feu a nt Fheliu. Cap. ccxxviij. com lo fenyor Rey en P, eftabli Befelda,e los caftelis q er entorn
Compte de Niuers
en celada:e com los hach vuts,e mort dit Compte. fo. exij.
ap. cxxxv. com la galea,e els dos lenys
qucl nyor Rey trames a madona
la
Re
cerandeCartalla.
folio. cvj.
gina,e els infants, e al Almirayll Roger de Lluria aplegaren aMacina:e com ran
toft dit Almirayll fen part ab.lxvj, galees
Marquct
e en Be.Mallol ab parer del fenyor Rey Darago delliberaren ab onze galees, e dos lenys pendre vint ecinch galees del
e quatre galees.
Rey de Frana qui er aRos : e com lo nyor Rey tramis per Lalmirayll a Napols.
fo. evij.
lodiadlabatalla,loqualloslliuraa totes
les galees
ecinch galees del Rey de Frana qui ere a Ros e com les hagren totes venu:
com Lalmirall e en
des,epres.
fo. cviij.
Captol. cxxxj.c regoneguts los pre fos , e refrefeades les gents deh R. Mar-
quet,e volent recullir, les cinqimta ga lees del Almirayll del Rey de Fraa hau-
danouadelaprefa de les fues galees aconTeguiren en Ramon Marquet, e rrol fo. ex. pogren hauer. Captol, cxxxij.com lo Rey de Frana,
go ana
TauJ a.
de Geronamalautjeabans que muns prega Lintnt en Falip
e llcua def fetge
Captol, cxlv.
comlonyorReyen
e e-
Falip de Frana ab fon frare,eab lo cors de fon pa re,e ab lo Cardenal , e Orfmma exi de Cathalunyare lo damnatgequevan fer los Almugauers en matar gents , e tren-
Captol, cxxix.
com Jo Rey
fam Namfos hereu vniuerfal del regne Darago,edcCathalunya,edelrcgnedc Valenciaie al fenyor Infant en Iacme rey
de Sicili.
.
to.
cxxj.
CapiroLcxlyj.
caicofrens.
fo.xxvij.
Captol, cxl. com lo fenyor Rey Dara go torna a Peralada,e endrea tota la ter ra,els feu molts dons e graciesx mana al Almirayll tornar Rofes alCompte Dam~ puridfcb tota la viida c vi que hi hauia,
,
Siclia al
clia.
Rey de
Si
cxxij.
fe
fo. cxviij.
mott del fenyor Rey en Pere MallorqueSje en Si c ilia:e los plancts,e plors que van fer tots
fabe la
los
clonyor Rey Darago trames Untant Namfos a Mallorques ab gra poder de cauallers,e Almugauers per pdre la ciutat.pr rahp quel Apotolich endrcauaquel Rey de Frana hagus la illa de MallorquesJa qual volch guardar lofenvorReyenPere. fo. cxviiij.
Capi.
cxl).
de Macina.
cxlviij.
fo. cxxiij.
Captol,
Captol,
del fenyor
cxlij.
fecoronaRey de Siciliaa Palern^elcs grans (edes que hi van fer e com feu armar vint gal^s,e feu capit delies a en Berenguer de Sarria. fo. cxxiij. Capitol.cxhx.com lo noble en Bercn guerde Sarria ab vint galees correch tota la coftera.de Malfa.-entro ala feu de
Rey Darago,lo rey de Mallor ques trames vna barca armada ab lletres defegretal noble en PsSaguardialloch tinent en Mallorques e com lo fenyor
:
Ro
ma
ques.
Captol,
com lach
netament
aluant
locaftellDeftill.
fo .cxxiiij.
Captol,
P.
comlofenyor Rey en
Darago partint de Barcelona pera venir a Xatiua comena a malauejar de refredament,e com eflent a Vilafranca de
Panaders li pres febrahon feubn
-
Darago fabuda la mort de fon pare enan ta en tal manera q a poch de temps hach
3
tefta-
cxx
Capirol. clij.com Lalmiayll en Roger de Lluria correch tota la cotera de Prohena,ehach barrejada Seriny, e Ach-
fosparaenlailladeMallorqueSjecara
tia la ciutat,c
xantaenfus.
fo.
cxxv.
Cap
a.
Captol, clj.com lo fenyor Rey Nfos Darago nanaa Sendes creus , hon
feu abfolrc lo vas del feny or rey fon pare e cantar per temps.l.mis tots jorns,
:
els
lifbfeytafefta.
cxxx.
.,
fo.
cxxvij.
Capitol.clx.com lo nyor Rey Nfos Darago feucridar es hofts en Catalunya apaga de quatre mefoSjCcom entra ab
ells
comLalmirayllenRoger de Lluria fen anaa Tortofa ab'lrmada, e dementre que ell feria ala coronaapitol.
clnij.
Francebs hi
fo.
eren entrats
Captol,
en Ampurda.
cxxxj.
ma
fos Darago feu torneig a Figueres de.ee. per.cc.e com fe combat ab lo Vecompte de Rochabarti,e ab en Gisbert deC
Captol, clv.
com
lo fenyor
Rey
ftelinou,
fo.cxxxvij.
clxii.
Captol,
ter-:-e
com en
e aftega molts
Papa,e del Rey de Frana,e del Rey DgUc.rravengren al fenyor Rey Namfos
com Lalmrayll re
Sicili.
po-
per
pal'ar
en
fo. cxxvij.
Captolfos
clvj.
me de Siclia pen
Napols,e Gayeta.
Captol. cixij
ries
teyta treer
11a de
fabutlapareyllamentquen
lo fe(
feya,penft de venir ab tot llur poder 5 e cors del Apoftolich a Npols , e Salerm.
to. cxxxiij.
nyor Rey Namfos Darago dellibera der afiar lo Rey en Sanxo de Caftella, e trames dos cauallers ablos deiafiaments e com Linfant en Pere fapareylla pera en:
de
Siclia
feu
la
la via
de Salerm, e Lalmi-
rayll corteja
trar
en Caftella.
fo.
cxxviij.
eaTatiaGayeta.
fos Darago
fo. cxxxiij.
Rey Na-
fer entrada
en
vaeablo Rey Danglaterra,eefpofa ab filla del dit Rey Danglaterrare les grans feftes
,
com efent fo
e dances, e jochs
cxxxiiij.
enAmpurda.
folio. cxxviiij.
Captol, clxvij.com lo Rey Danglaterra tracta quel Rey Carles ixques de prefo,e
apirol. clix.Com Lalmirayll enRogerde Lluria anant en Siclia barreja la Barbaria,e correch la illa de Gerba,e Co
Carles vio
madona ncta
lameta,e vence
es
la bataylla
de Matagrirb,
Maria Magdalenado qual troba enlo lloc fo. cxxxiiij. honlivenchcnvio. nyor Rey Nfos Cap.clxviij.comlo
Da-
Taula
Juaraao
tota. Siclia,
ctoia
-Rey banqlaterra, c
/oi. CX.
vae ai) lo Hey de J\allorquesy e ah h rey de r ranca. Jpl. cxxxv. Cap. clxiX. com lo rey Carles trames
jfis tres fill/
ClXJCVI. Com
lo Senyor
ZUy
en laemc JJaraao /e reculi a, irapena perpajar en Cathalunya, e dej'embarca ezJBarcelona, nonjeu celoSrar m/fes pey znima delJley TJamfpj/onfrare\ e a Sentes cre-
deh nohL deTrohenca al/enyor reiDaraqo b re/ens: ecan de mana f&ors al rey de Jrr&nqa., e alApoVint fills
, pzro co hauia enter quel rey de-
ab
us per lo/enyor
com. Ja coyenat
jfolich
Cap, clxx.com
norca, c lo trames
Ma. mira
1
'veneren,
peaant
li
de pau. la quatnacA
:
Cajleilsi^:
e/a; naots.
Capit.
fel.
cxlj
dl Saoiirc,
la-vejpre
dun Ju,muaau&r qui era per yaho de- voler menjar carn
CjXXVIJ.
com. lo/esiyerjey
Cap.
de Nadal.
/on
e
/x.
yeine
nc poqueffen hauc/ en
/on ef-
anant conquerir duanerca- , e com, hach conquejla tota la illa/, e en quinarmanera': c com al* tornar que/en/eyo-Lalen Sicili fortuna lacui, c correch entro en Trapena\ /si: CXXXV1J. <Zap. CIaXJIj. co/n la /enyor JxeyfVam
tnvraJ
Cdrlons e
Tuias.
Capit.
/oi. CXiij.
ClXXIX. com 1-ialmir/iyli sv JRoqer dedluna -tenen taula, yedona a Calatha.yut, e com.
aqren vc/kj
an Jac/m JDaraqe e de
da/heiL,
Sicili.,
e lojkyde.
-
fos JJaraoD trametJos m'/fataers a iirafco per traihr de/a pau- dot IR^y Carles, fion-
nor.
Capit.
cxlih)
eaaranhonor del Senyor Jzey ale Sicili, e com malautiavencA al Senyor Sey ffamfos duna cxidura. JoL cxxxiiij.
Cap- Cl/OClJ. com.
duna. ea>idu.m
ooa.
lo
CXXX.
/oi- cxlv.
Senyor JUey
Capit. ClXXXJ.
penja
com
Ldiey Carles
Cap.
de tradar pau ala ca/aSE>araoo, e com pera daqe Jaapo hiich trames al L r -oley Carles un CareLnal al .$.eyde Iran ca, enqsuipregaua queel! que degus /er pau ai la a/lt Jjaralas, e ai loJiey
Carles: la.quai
no voleh
otoraar m>n/-
unva lo /enyor jaey cnUacmc ob Siclia, e com snadona- la^Seaina mare/ua, ehin-
/vi
cxlv.
Ta.ul a
Captol.
ra,
dacme Jp,
en lacme/Da-raffO
trctl,
en.
pn frare.
Capit.
/Rey Carlet, e /a-ca/a deJrana-^ matnrnom del dit feriyvr Jey c e fi feua^-ma-d&nuS/anca. /f/laDarapo, Xzcrru
e /o
'
ClXXXiX. Com
enyor Mey Lf
tn lax me dOayajjv AacA nrruet queL'Infant en JUere fon aertna, era mort a MLeo, e en.
c i#fill major dd-&ey a/e- JffodlorVcriunciayen, alt feonet/ efe meteren queJ
Carlet,
Capd CXC.
tkanta c Ser
.
ertacrda
d*-
Vrdili
de
7\rzp^lt
reteren
/*.
Capit. CDCXXj. Com madonada' enyor JUye dieaina- J/> tanca, pereaja del f
de Cadumia< ad Duch HoertfiU major del JLey Cartej: bat-tai Lexa, e jenyor rey e-n,Ia^me d-daroAs a. Catndnia, com.
ciutat
'
1* infant eyilB.
jpajfa,
fst- clj
don
Capit. C5LJ.
com
tret JH&yant
yen~
Capit.
Jacrru.
del dLey
Cariet^
per ventar
La, rnorr
de-dart
percafjfcty
la mort
un.
aJ compte
qo,
la,
(tz/ceran , e
dejcmparaJJen
pcreaffaren
a-eflr
pararen
Infant -Fradcrich.
Capit.
cxlvij.
chj.
Carter z%-
en- Si-
ah md,
de SieUia e
',
quento-aadeef.-
camfo
efi'arataL a-Jlh*-~
dena-jorn cert
eia*
tuyt f/fen
a dadernv
faen ab aran/iesmliai prenqtu? /a c^oro^ na del reyadme de SlcHio,. ff. cxlviij. Capit. clxXXVj. com to fen/or
pena- par 6> d'enyor rydFyajdeyicA ot, Jcczia, e pres^ e met e-npref<o cnio Caf
iell de'yZLfeLi.
cihjj.
SReyJJayafO
ad -&aydPAa/tp de/oiPa
-
ede
DrLinOrca, e~uia
_
ques fon auoncdo^ c ana- a* /Papji per frac ta.r pau entre fen frare. Lo Jfey J/ade-ncA, C to ^&ey Car/es c conz-o rey de. Gz/tea,
acfafia fo denytv ~&ey
en JLcdtajj<tro com
pa
Lo
ofhzna deJtyefoy de
S.iPere: fo
en daeme-dDaraas.
cxlviiij
fo/.
clv.
'.-
CapU. CXCJIIJ. recompta Lo cornienc-eument de-frare Sloaey qui puys yz> er-LLanh exadat, e /ef arant proefer qu^ L>a_f:r dtt
en Terrando de CcJlella e com Linfat en CafleUa i* pran poder, e ad/atia ta Ciutat de /Lle, c ioJ&nLor rey an JLeme. cLltue-ra entray per Lo yeane de
fey
:
fa crida,,
ajjatta.
fof.
clvj
en,jfere csitya
Captol.
CXCK com
do
DucA
dRahert
/Mrcia
AOcrna ai h>lfn,poa/er, e com, jadent du> /oferzyay J/ey d^JaeUyicA tr"ame/ a- JSacina c/on dB/afco, e /o CbmpfeG-adce.y<zn. od> fecor/, Zs q^aZ fcdrenl /o
iDudi-dc-vert
Idfa JJal.tcant
atal
'
fe pafa en
/s>r
Cadadiyia,
a/e.
dasmej, e mottt
la.
de.r^faetha.feL
clviij.
cadtdlt ; e vdes, e
tded dleqne-
-/ater-
t\Lacirut en.
cuuntu-
Ta ui a.
y^W^
nia,,
auentnra
de.
de/empararper
/Kw^/v
dhta,
els
let
deferment :
e/v Ca^Aa-lbo
clVlij.
Cem
lo
AlaqaducA
Ler>ar la,Jla
->
Mi/cer Carle/
Jen ona.
a. Cnliantinoliie.
per
aaduq^e/a : e ca/n
Jeu
recapta,
a tota. Ja- companya, -fol. clxv. Captivi. CCV Com !o MajadudL ad>
Ja,
la,jiaJ>e/a
de.
Venuts, a mc-ys,
pwp
de^TiladeiAa,
JWcer Carles prt)p Cada^AaAe/lo; ela.pau Je troAp', je/fea: e Cm mullera tojanpft rep
dyaderidi ae /iedia. 44 /t/fat del JLy Cor'
Captol. CCVJ.
Jo/i. clxvj.
Com
%'ra.
lo/
per en
JDaAt AnnJ^Je,
bi
na Jstarwr.
dedocha-hi-y venck
dale&r, c
m Conflinairle al
fal.
2S
Je
Azsn-
ej lo monurreni de.
mojenver Janiclxvj.
apareyllaf-
loan ~Ee(n4eJi/LL.
'
Capttvl. CCVij.
lloeA,
Q>m
A>
Maqa2ueAsJ>
a Alw
dueAi
dza.,
tos
perader.
fel. clx.
de
Conjjantirzo/le.
a JUaeinaab tot on
recapte, e tot/joriui-
leqs,. ejofpt JHaaaaucA de- vtJOamariia: e com UfenyorJceyJraderid de.Jicilia lt'deu, donar- 'X.aa&es, e do/ lenyjp latoy-
qaduiA
a.
tramA? <z dir ai lids.wvadeJ Jen iornas CQn-lturMr&pb; per 7'aAa au li t/en au qusi totej cojcr
de.
vlandei J. clxj
.
'.
Capital. CC].. CamfeareJioqerJaaaduen (jp^/iiyj^&JlgfzityeU Homaniap7cs Comiat dei /enyor ^ry de Sie-ia, e pa/Ja
ab 6o Imperi. J-.xvi*. Captol. CC1X. Q>m lo JHaqa9ucA Juia l* milaotqc-rio d&i mperador do
YOs
Jutjar-
ILi/at
paons enJOamanla.
.
fel. clxif.
MajaducAp?er
en Conpantzha 2.
a JnalueAa,
e pq/a,
ILernver.idpr,
ad Jliemperadjr ale
oyje
Canjhn
JonjUl: e corn CatAaanSj e'GenoueJas Aaqren breaa- en que musiren be trej mili.
Genovesos,
Captol. CCJij.
paj/a.
*ue Jacordajjen
qpu.ellJao't&hH' rnAf
an -
fel com
clxjf
lo
en JVattdi
'.,
e pre/ terra
Magaducfi, al cap de
Jaqaal^<J\.
fel.
clxvif.
lo
Captol.
CCXI. Com
nobu
en.
iau/
>ererutu&r Dentena,
vench m JRama- -
nia- a-a. companya/, ef jeyt dvLacqa. duck pes frase- Jioje-r. fii- clxviilj.
Captol.,
als
a*--
Captol- CCXlj.
com
anys
cnl
imperi
asj/tuje--
per iemp~rj-~
o&~
Z>e/ij
p&r
CXX.
CapLt&l.
CCXX.
cem.
t- co.nyo<zyiya,
uo<yra/ tnar
Captivi COij. c*m. > Ce/a* dzjpenSre, co/ma-t dt-JOormi grat de/a/oara., e deda mui~ qu?i ynadUr,
que
90<?/'-
mMtdi
carn les
uney^
<z
faaareri. rru>rl--r
ve.
perj cam
"X^ormiqucu /itenia,.
dxx.
cCx&zjuclI:
JvL
cxxiiij
qualfe. re-
OoptoL CO'X'XJ- Com /a- CompAnya, fa&&dL. las ve/Muta/ tle- OQarmiqiceli $11
tna-jcr
Jgyaj fri h.#ja; eaxz ma-teo fe je^ menci de. la- hi/hn'a, de. jPjO'U, e desena, >
/*
Cacptsl/.
<dv- a-fa-
del c-s?zpeyadoy
'
zz^.
GDrjflttsu-inohc-' t
do- $&#' a^xiAnle.^
clxxj
cum- X>ar-
tntqftelt
cuen^s
brotxa-.
cxzv.
dre comuil
VOormiqcudt, jo quadj-eu,
O caure
d&Lr a -
e/caq^yen-
maj tres:
/d.
com
qu^ e/L
Aauen-^feyt
qtu. coyyeaudfen-
vencA
a.
crrer,
fot-
clxxvj.
jFerran^
Ca-ptol.
CCXXiif. cam> en
repta? L cLe-fe, e
e.
dao
quej-ey/t-
fiauia.'.
carn,
Jjemperadj>r
de. CPKJktsi-'
G>yiJltn-oi>le > c
tino&e-
bla. lo
Af, -
em miq de Tayn erndel hfedico, e &> ya-ppujznycaflei pendrz e com la. c&mwaj-Ly-a-Je re :
porti
en
tre/ pars.
J-t>/.
clxxvij.
>/.
Ca.pH>'.
yrujoj
T/dj,
clifco,
clxxij.
Capiu'L
-tro-
CCXXJj. cam
.
SerJordi,
CCXVj.
com
mi/fater;
ad
e
&snpe.yador
e cjauarterats
> mira-cie.
a la.
ciutat-
oteS-
deJ yey^mLe- de. Seledo nie/v correc Q-adipl ai>. ixxx nornens da-coMo-yU- J^sl. clxxvhj, lo/ quadj desde- Cjvr/hpal
ho-ra-t'yo
JOjunJn Mjtntzmer
aJ>
quaJm'ze
rea-,
hon/sn
peY
deaoildoa-
dacuudl.
C-apitsl.
nocer.ts
CCDCXV. a>m
lej
en- rocets-
Qajpitet.
CCXVJU.
.
cam. en--3^r<^i-
e-lr
aLfeaay,
giur
C t -fe
JDenterL-Lo.
e crema- tvteJ
'
G-erwiufaSj
pa e; : e aim. yo e Ja.Alunhruir coaui d^na* XX. mipeypyeJ dacur perqu, rn* ttturajjar..
deJ qu^- adit eren-: e com ict cpmfs.ctnyjtcLdlihj2riz. de comba-tres ai lo-f duanJ, e zas
en-dlam-on. /lfnnhzJ#rt vendi /e>hre ner que romanqujzf e.rt atcarda; cLe~-^
G-aiiji-
mi
7a ui a
G&itpol.
JvL
clxXYj.
la,
pc.nycLje
compa-
jmadc^ py
'-'
As JUns
op
de, CAyi.tvpj.
rcqa,
Je /nocA, entre
C hixarcsi mart Circon cap llur ; e adbahcdea lejjuei/enyercs, e morien lej/uejqents e o que eJdeuencA a, on- eaueJUr de irJtam per raAo de lliura.? Ja, mudes de
la,
company*
JJentcn-za,
cxxxvj.
cmpaHya. con
hu-
Captl,
forf
-feu,
CCXXXUJ. com en li
que. pes. res
campanya.
Ca,pitol.
Jel.
clxxviiii.
efhzr la llur
tVa^c~TZtnent
ent-'n-tnent ,
lo
rion rceefjcy*.
-
commu
As
du
G-eszooieAj,
e isencA
JenyOY Hn-asil en Ferrando per -o /e ny-- ^ey Fytdertcn de. Siclia, Jino per ell mateix: don > fesiyjy Jnfiznt-Jen ha-efi/ a-pewhr defn, compan ya^ e/en
enc
en, Slci/i'a,
cdfatlar Galipjl,
Aonjo
mpyt^ e aefAa,
ado ell
ys Ja/non-^
Jol cxxx. Captol. CCXiXVLJ. connX>ime~ IfcA, lurch volen particijay ai la. campanya. O. vuy tanta, AuOmenJ a. cajuayl^ e com cLla companya. /'& arezxcuda. de 711. X). cec. homens de -Quia cU
ratats tots
Aluys.
Muntaner.
&/>
clxzxvif
Capitid. CCXJCXij.
Zaauevia vencA- s^
en d.J^luntZyuy 4 de campanya, au a
e
Vila- de Jruiflla,;
Aarrcfaut L Caftcd^
Aon/e ^r^Aaren,
tref
Turdis.
Jel.
'
cIxxXJ.
lo
trampa,
Jenyde lee~/
EpAe/'o
'Captol
Jol.
c/xxvaruf.
As.
en >erenauey JDenenes, loaual ria al dapa, e aU'-Jijiy de. Iranfa per prejarlos de ajuda, e Com. ejent A neaaa, ped'a. en Gzzipalj e a. diycoyelia. sqsie AacA entyell, e e'n. lAcAaJprt
'
CCXXXV
oy dlnfeinl
en JFeyyando
Jirt dellilmlro, e cyemj., e aplana, quant Ai Aauia, cLn/ee. la dia de jE/pll; Aon, eom&at ^ Cafte/l e
',
Jol.
Captol.
en,
cxxxiij
com. 1-osnoAt alt JenyS Jnjant Zerran9o <de. Ma. ILyquea vetieJi en. ASomanias a. G-aJpel,
CCXXX.
Aon
era,
nences pev Ao yenyyy dey iRtdrer^f, Hayde fci,; e asm Jet reeut, e ju-
per dur cap, ejenyar menys al&. eja campanya. que/, tsallien jurar perJi] erwn per AjenyeyJLey de. fLciUa,. -foi. C txxxiij.
rat
TVeoropjnt, A-onJo pyer en fel. cxxxviiij. pe* Ar fnecdafw. fe CapitoL CCXXX.VJ. Com la cow pa-nya /aleyya, de paey temar oomt' -H. fyuntzzner, e Carn ert ^^eAa-jy. penfa dacofWfe. a 7\^lcer Cayla cle JFrama, > e/eujur-zr Capit. O-hetee. laflur copZr-ya, yyiale. a/as
Hocsc/art^
opf)
an ticatut aA
Jtpjy per
cxc.
Captvi.
CCXXXj.
com
Xsinfat
en, Jrrando de, AldadAyqces, e la, companya partiren, del regne d* Jnaeedo-
ie de dvodieo, el cremayen, e
ren,
o^l. repiJi.
.
/<?t-
ana-
de SadontcA&er
c,lxxxv.
atter-
Jiamon IMuntaney a- tdls pey a anem ftauun, pres: e com arS a. la autei jDeAineJ per radzo de t>er~ dre es miair eled denyer JAAcnt e/n. lArYecority
rasiji^
nya. , e yo
rejfar
/oi.
Captol.
CCXXXlj. Com
com
ikul a
JV[unta.ner pyenaui comiat cLd JenyOY
ntim, t
,
yiciir-
com les
Je
den Jiiamibau.
,
ai Jitla, det jliey en Jerrando ai yt cx.cvSij. Ca/tetU. Cap. CCXVJ com entt* tojeny or JUy iDuroMO, e o -ay de Ca/telU/Je. tae^n- a de i$i- ?* &* ana/fen /ebre ">
llerM
'
S*y
cadm
-Ulla-
CapitoL C CXXXDC Com enlbCafort y$ pres pcy la companya,, e llutyat am. ja caut de Sipoys, lo aicd menys de Sabuda/ deia compa.nyayel ma
de GranaJA. ; pero aue Aauiaiyene corn lo Jley de, Cas^ ej treue/i^ ona. ajya-ttdy Alaezira ,e loJEeyi
JDasagojlmeria-.
-fot.
t'ha- ota.
en
"e^px-,
Ao?
?t.
cxciij.
Captol-
CCX. Com.
l,
enda-j. e co/n dit Compte e/ent de/af:-' at par lo SQifpozt de. Juarta-, e p&? o /enyor dda Jlaauia, e el mpeya9oy\, hacA la Companya. en/a- aguda- ; e co -
ded dtlmiyayylt
enlloa'&r do.
byada l-otaya t&yya iroleA p>r ca/or iaimort adita, camparia., Aon-/o martell, e els yeus /oi cxciij. Capital CCXlj. Com. s TurcAs/c. pa>rtiyen deia. companya-, Gerzstseb. loj prefteren. tots n/e <*- -E>ocauer, e
.
<
en
ajon- a&sma.
Olh
&sx-
Carlet,
.
-rol.
ce.
Cap. CCXJX
cL
oy
Grtar, e
com oafcdls apei eren. yoma/os en la. par de GalipolJt>y&n moyt/ pey Me/y- peyada de. Ccn/antlnoL /oi. CXCV, Captol. CXlllf. com moyten.
a/cuns de Jftoadia
en
Sey ete.
-temps
dtiiia diyade.yA
teta-
Geyha,jUh>ae
dien. S"tany d /enyor JtayaL. Jdfia -tram-S aia Campanya, pey dam/znt
sldanfre sA,d/or/ d/roderlc/u^/ill/ctc.:
*
mur i:
veaa^O' >
me. ee
,A(
Cap.
ce.
CCl. corn
en Stsnon
de. JlfoncLj'
j'/o
den Jioaayo
Micer Jonl/aei cL
Jet. CXCYJ.
e.
e IcJleyJloiiey,
des-iO,
la/un
dooesulena; e
to JQudi de Ta/zej *>res cauaJleria d* d Micer JZonifad de. Vcrana-, e tt' feu mwU aran. do, eyzonoy
L dia- de. fa-
rom
e^s.
cMwdleyia,. Joi- CXCYJ. Cap. CCX-lV- com. pa^L y't hraJhz; entre Llenyoy Jzy djayago, eloJUy
ad) carrihinenas
fot. Cap. CClj. com en. Smon. ds Jvtontcuu dama merc aZ/enyi>rdiky
de- dc-ittalo cafleil de. Gera-,
de Ca/Li
ma-TO <jtfddJiev-
12LU1 a
Qu&rqueyu aqu it plaausLS-. e com cLl Jenysr J*Lty efeesi ami dSetman Tian'
' '
fa/Ja
en
Sicili/j
>
tarur
/<z.
ya
s/ran
per
capit, e
fel.
ccviij.
ree
l'o
ca/h, e Aornenatac
de tots qu-
Cap.
e. JMifco/hx-j
nj als
mi/ e-nun
ceif.
Jbf
'
ei 'obla
yepLeqa/ faeuu.pt
mUia Aemen
da.caM.tx.yu} e
qteL.
fe CCIX Captol. CCJX. cosn iofeenyjyJLy dyader. de. dta/tisLfeeec- armar /xanL/ gapee/ par yano de. dy/hoyr etz*. a. /zeyTeuajen tvynajet Irapena
.
feren
^dee" JLy-JL/>e7
mon
cors
fen en e/l/y
eyeeanyar.
xvj. bayques, e
nayed
Cap. Cclij.
na,
Miu/ita/ier;
com
un ezn\r # eodeny&r
/.
t
aesnidU.
ccx.
jr
e eom^/afeenyO/'dLpadeies Ica, -trames TMcer CoyadZ/lanxaixz. qades per yaAo que preaiU/fenx. ven-
Alorea eeuay/L
f/iniiz.
&/tnyty ddJDu.cAde^e'/'t
jana,
de
tuy,
enfe
denaOA.l'sz.
dauaniecar.
fe/, Cap. CCIY. corn ayrern atay/'a, ai lo/ JMaros e/e Jyi/eona. , e/s ceneren on es pre/es C pyequem. de>tza mdea-per r enfre-feemres., e iri/ants; e carn efe-
yjtsami'JL, Muntaner,
de
e/e
Mador^ioij fet.
.
CCX./.
h/'-Barons e/ec
Jrnndpat de la
matrimoni,
MdrcA/a/>
Moyeec- de-luveyerenfer
nyoy Jbiy fersideridi/ a/e. Sdidd ede y*cid efpgcta/ meSsn*/ ed tda/, e e/s <epu/~ aatns ach'e/ anys. fe/- Ccvj.
Cap. Cclvj. carn torna^
iRohert: c
Slci/j. es.
fa.
nina Jrytn.ejfd*. ddd-s en IPszUiy; fe/i'feondddUeyCar/es, cfeferma,, a- que eofe/l de/ Compte /Dada snu/lerax aJ> eyesmaneise/e'
de. /a,
aferra,
eexif. fe/ih Capia'l CCXij. cem /ofe&nyoy l Jr. ar.t enJarrando de^a//oy^ue^ry pres
epres
c&fhlL,
eui-
-fa/-
ccvt.
per mulles sna2ona- juajce/feiia/ cul Capta Daria-j e neta del /Prncep. e/daJEorea:
Cap. CClVff. corru Juin/ant en^yrondo eL/\a/Lrque^ p'zfe en Sdife'afeeqona- ceqada, & ta. AosiQr qice- tUfefey ta-: c com. en JS>ch:de, Sarria e/hauea
/a.
com
/a^denas
ae.
jvataflrfe etreta
la/illa
ou de
Morea.
(Zzpitol.
CCXlj.
compctfiya.
a.
2raJer/r^
en jD/r/sruzu.
Ca,f.
Gzriax
o
d*, auerrejar.
CCVllj
Captol Cclvij.
com
reyJLerl
Cchcij. Com. yV JLezsnoradfesnyorJ. as- diciLa pey yanO qseefes /ajua, nnxree que ye peefuss venir en Cathaniasien
Tkul a
era lo fcnyor Infant en, d*arranda
a.'k
pa. dt.
fa Infanta, fa- midlas aue infanta, un. fill afi acA nom dax.nu>,: & cwn,dit finyor Infant /apar^y/la, de pa/far en2a Marea-.
frare delJLey JU>heri. fil. ccxx Captol. Cclxxj. com, l/enye/ lUy e.n MXcme JJa-rMo acsrda. dn-ftam.tre
ttzr
fil
ccxhij.
LInfanla,
linfznt fSfamfij finfi aesnaui/'la reu/u cU- SerdeJm}^ e d^ oye-al? ajuda. aiu. lfiid/gJertyHJUrdc
madona,
font
jf/aieL
ga
en lerrando
fil CCXIX.
E.:.cam,yt>Mjunon JYLantaney
illcr
or
H,
men- am
CCXij.
ad d*nylla Aem'
.
era- zo /enyor
fvl.
ad/enyr Infa^it
rdanzfbj^ a
a/ menys
CCXX.
Captivi. CCDCVJ. corn. Llenyer Infant en leryando de. Mdlloraae/ ca .mana, ami Hamon Ivluntaney lo/c^nyor Infant enlacnuz cAay/dl/eu.j per radio aael portat, e lliurat ala^~ Hesitna/a majre, em. dona. carta.de. pro curacio perasfir h>t O auen plagues,
Gzphl. Cclxx.iij.
'
com
X/^
CCXJCtif^
fil. Captol.
py
ccxv.
Jnlantr en. lerranlo cu- Jnallsy^uj pa/la- ala- Jrloreos, e pras CdaremoyO,
en^ontra.-
ler
e tsenen. afktlar /c cafaedd Cale a.difadzr ^xuanldtt cfhdl de Clan adire C^e/l af> una. ^td-fra, c^idaj
AacA- na/n I CtyQellde-dnayre..
per
au*.
dz Cfarena,, e els de.la.-Mo re*, ccxvj. fil. Captol. CchcVj. Com. yodia, mon. Muntaner pcrJe cUpareyllar>ne per pafarali d/enyor Infant &n laemu. en Catialanya, a/a aueia,: e com. Aagui noues aitels de Clarena. nauhn armades quatre- adees per '-rodo de hauerdlt Infantj e corn. dia de istsfidners prenc/tu t&rra,
fil.
Captol.
CCX.X.J.
CchcXY
com,
la
Compte.
dVex-uencA/etorrer CadUr e ai vuyt C. CaualLrs Hud^eAs. g IPi/anj, ej tndi'a. dapeu-^ e "X.X.X aadaes, escarniatrem-
al
micyi do
Compte
Aa -
Jaau. .
fil
cxixVf.
eh haudes.
Capital.
de.
fil.
Captol. CClXiX..
y&comptA com,
cm ^Qonayy,
d^ayainya, e Idk-
ai -Hta
aauella.
fauLnn.-t.lraJ-
aue-dAf^
CCXVif.
e fij djfconfds, la/nal vefhzt auxili.' d*. Caldr aan-Mr den Gildert da. Jntelles,
tiefiill
fi.
Captol.
Iztnt en.
e Qaltrits caua.lLrs: & com. S^dms deldheraren /<sy pau, ad> lo/enyor In
per cauallers e -Aameru d*, peu. e com>~/ adoni que. laaent At'fij ala dWoreaJ dit Infant pa/fa. defta uida-j e/e ecu-
Ta uia
miffataer de, sifons tra<tk^ d<c pau- oc
Mt'c&ydSa,ynd?o2/'oriai-
e cp?r-i^d-/ad}nira.y/l e
en dyotncdaA
do
r
Casro;
f>
c&mmu, de dPda,
fo/.
es
ir^-^ ^>f'^
'
e/d^nyo/ Tnjnnt.
Captol.
la
carrer
d cfia d
Ca/Zas.
CCbcXVJIj. com/eja,
efj
Czpihl.
Jj'aaDY&L
CCIXXXV. com
'
J?/.
LIurda
pau aac Jtriyor dnjant NarrJo;,eieeah auineJ convirzenaa, aao/n aatu/l/ de J&ondaai, e dadraj dodia de. Car/cqA -feyen JiomanaJ-ae ae Sa/yor dn-
J'tfans,
teix
fo
naad prefaj
cant c ainauanhu: e oc
~"
Jfin J\anf-oy.
Jo/.
CCXXVisj.
dd d
Cz/PihlInfant.
njix.
,
ro; naaA;
daj,
e /eva proeterador genera/ a>/noale dlna/ih .afuea*, a fo rzc andiaen ca/adated yenjluar Carro/ cayyta. danatyra, e tnrejorar d/x. c/d/Parad
dd
efdalt
tol. ccxxviij.
'
CClXXJ. com
/ojenyor
dU noffe
e/i-d/aJnen dde/jz/teu,
en tzd
CCC.
dlep en Ja/ixo de MadoratcaJ P^J*- '^ e /~ ta Vidas, e uva. ^rcicjjn na/tot dinjf
d dtdz^
a/Perpmva, a-/d
Jo/- CCXXVij.
d Janf laan
'
Captol.
jwjh -
addria,aaeL
ienauee enjcyya/r-:e
en dlaman- aL drara/ta- perdircn dzntrar Scaunuazaf, e fa- oan- auanyar atjorzais- c/armes ejagra/v aw'af/p/ da Jcampaia
aua rin rdteui'aren. a oda, Aa>n^ ru dona, na /nfa/X-; a ao/n d't decA/ mritamant /layja; jsaaat/Jo /ouni't;
LapJhA'd
Sicdia-.
faf
ret-
ad
ccxxx. fe/, CclxXXiJ. cc^iaofae/dl JUy d/a /art trencaran fe/donayraj dStcdd, don la- autsra foyna, enfre e/Janyar
d/ey
Jo/
.
CCXXXVj'.
Jcciha-,
JUyaoert
a o/na/ en
Capi lo l CCXXXUj. C*m jenyar ^ey~ en Jdsm oLt. Modorauej /asioA -%nat paf tutor fo /no/t. a/t-Jenyor\ e dcuat ynaffnyer en dAa/ip da ,a-dori?uaj
au^rte/odaa.: fo aicac traahu, e a.eaaa^ a.
menya daaar rea auanyat. ccxxx. Jaf. Capitoi. CCXXXUJ. dads a-yans rnafuaJatJ aua /ea communaj ''CrenOua hfan.Jy2 a/JenyosJfeyj/e.Sddt'j /an t&ft~e?nys tnwerj fa. &z/a- J/araao
CadaJ>rta
ndy
Jnjant dfvn/os.
yh/. ccxxxvf.
Captol.
CCXXXiX. Com
al da
foJenyor
fojeny-
o dLy /DaraMO
Heydcjc-
a j&onayper
Jol.
CcxxxLf.
atta oau/L?
Ca/ler/a trcnafycn
Capih/. CcbcxXij.
'
M.
ccxacxvif.
...I
..**'
Taul a
QuoIhI- CCX.C
uu punbo
fat
.
cosrt
4cfe/npj)te.
hom
cor*.
los 3>pfw& f&ren lo eafielL de Calkr ai /enydr-cy JDttraao, e per ella Ciutat,
&
CCXGVT
con-i lo
fenyorJley
a&ncA eneL
'
J&rancaj.
fel CCXXXYlij.
Captvi- COCCJ.
com
la /enyora^
fer pafja deAdvida aprs daiur Aaut de la lli infant en Wem, Jj/nfant asi, Jacme, e unafdla.- e prqfeuo axi 'mateix di&ntaua/sfien afLtx (zaicells ihcA
a,
araaja a,
oronaete-
f&L
ccoclif.
Capihl CCXCVJ.
filb
ede-madena-
dUgiha >lanca
CCXXXriif
fz>l.
Cdpihl CCXCj.
com
Lfe&nypr Jiey
<^u*.
Alau^rs
/elaeren.
Capitl.
fel. ccxliij.
de/fa, uia/d;
e fe<feA*-~
refhz.-> rey.
ne 2Da7oqs>, e yaAneia, adfeen-yorldys ccxl. Alanfus fe>/. csm Zefenys"^-Cap. CCX.CLJ. ccX-ItJ[ 7Vanfes JDarajfa c/en<di aJ} t&t-jfes #&fe^^Captol. CCX.CVJ. eom, apreJ" manSj rie/is Aemens aJaislld dtlHtolan'diy rzan. tcntA &?s-z/<ey/l esvastin*-dautr reehuda la Corana-eLl eyaitnz. payt de/es- terres yria- e axi Ai a&neA. un-feti m$lt riedi-fen feyt ad/dnyar a--B^rc^>na.j e aauifura if atees, efean- ^t&y dVarn/s'/ eriaiuefecA- ahfes ytdivertots aft Caitnala.^ e apjfeJs elfe~ di Aomens, e caualler/, e Ai carz-tare
.
CCX.CVJ. com-Ao/eny^ y afey jVasrfd ptes cauaerla eb-fema teip a,cara.ai?a,y ne ah as^sd manera^, ne ab aumafelennitat reehe la^e.rteyia. corona, del -dHaya.l?rze:.
raren p&r llur cap e/rzyor. fel. ccxlf. Cap. CCXCiJj. com /estyor di.
e-n
-&oma/et,
folua.
e en,
Cem Jutalars
ccxlvllj.
FINS
i
PROLECHENLO QU
alerecompten
feu
al
les
DEUS
fa a tots aquells qui
1
grcies
autor,
e amen de cor
.
JNInom aenoilreienyor verDeusIefi Ctrt edelauateneyta mare maclonaaCtaMaria,e de tots loseus Eeneyts nds e acts. AMEN. Perp com es deute cjue caieu cleja retre grcies e mercs aDeus, e alaiuaLeneyta mare deia grcia e merc cj li fa.Eencara q noia dejatenir celada, ans kdeumanifenar.percp Lon exemple e sbrc de he affer, e a dir. Car feguramet prega q caieu ne pot tenir cafeup veritat, cj quiLefa, nepfa,neLe traca, q DeiisrinretLo guardo e fi fa lo eotrari, es p contiari fi dochs no esmena .En axi q lo mal av.
com puichafaatorar ente, car aDeus res npot efler amagat ,E plaume nua paraula qui notonamtie diu lo regne efe Sicili q diuliom c iarru ie ctrafta ab laltre Or layra ada afide qDeus te vide E axi caleu fera qfaui, qvaja afe qDeus lo veu: q aDeus nopot eler res amagat Epo co entre los altres toms del moyo Ramon Muntaner nadiu delaVila de Peraiant
e"
:
.
lada, e ciutad deValencia es raho gfaa moltes grcies anoftroenyor ver Deus, e alauabeney-tarnare madonaianctaMaria, e atota acort celestial cle la grcia, e de la merc q mafeyta, e de molts perills q magitat, e efeapat. Axi deXXXILbatailles entre de mar, e de terra, en qfomiat: com de moltesprelons,eturmts.cruienmaperfonao eftats donats en les guerres, bonyom eitat
es^
:.
derecomptar aqueites coles .Mas conueme afer qho deja recomptar: e aienialadamt perp q caieu entena q en tts perills ngu no poriafeapar iens la ajudaela
mare madonaanc1aMaria;e vull com del exi loch deperalada cjue no naina encara XI anys q complets: e com fiu aquet litre, el comenci, llaDeus merc, era en temps de LX.any.sXo crualliDreyo comence naXV jorns deMaig del any delEnlias xxv carnacio denotre Senyor Deus IefChntM.CCC.
crueapiats
XXV
Captol
qui cfpo/a
ae filla.
Linfanl jVanfoJ
Jjinfant en Pere.
Hcy laraja
cjui
j
Lt infant en Jacmc
muuera a J qui muuera, ah fi V/L lla del Rey Car filla del JcyAanfre de Si\les
LiO
Jiey
ert
YL infant- enTradc
i
JjO-Rcy en
?.
ricAc.
muuera
lla
a.b fi
cLci
Rey
de.
hach fills 4.
\Tj infant
en
~Bere.
den G. de
fZafteL e
Segona,
Muntpefller do
qada ab filla
na JMaria de
fui hach.
de qui
hach.
Linf. en Sanxo
ah filla de i
Fox.
Compte de
moderna
I
L infant en Ferran
J da, que muhera ^
ala
,-te
-filla,
Sealr-
fnonda de qui
del Cornip
i
V. L/inf.
en Jaju-ne
\nach.
D
qui
xfahcl, de
\nacA.
\Linf.
Ffieltt
FoIiOaI.
captol primer
com vna vifio vench al llit den
Ramon Muntaner,e
li
feu co-
vench en vifio vn prohom vell, veftit de blach, quim dix: Muntaner lleua fus,e penfadefervn libredeles grans marauelles que has viftes, que Deus ha feytes en les guerres , hon tu es elatxom a Deus plau,que per tu fia manifeftat.E vull que fapics, qper quatre cofes afenyaladamttaDeus allongadalavida,e tapor,we tat en bon eftament e portar a bona fi. De les quales quatre cofes QS [enyori* 1 t> r es la vna.Pnmerament com tu has tengudes moltes fenyones, axi en es /?? a* 4C" e mar,com en terra, hon L pogres hauer mes de mal feyt, que no has. La '"" '.fies, tro* r r i* a negun , qui b ar j legona cola es,pero com james no has volgut guardar en ton poder fos,ne fia vegut,mal per mahans molts homes de grans tasenla afers lbn venguts en ton poder,qui tauien molt de mal feyt, qui cuy J^ffiS dauen eTer morts,com venien en ta ma:e tu Uauors feyes ne grcies a bftori* Deus noftre fenyor de la merc quit feya:e lla hon cjls fe tenien per pus morts,e pus perdutsrtuls reties a noftre fenyor ver Deus, propria en terra ment,els deliuraues delatuaprefo,els ne trameties en llur terra faluament,e fegura,veftits,e aparellats fegons que a caieu pertanyia. La teraraho es,que aDeus plau,que tu recomptes aquetes auentures, e marauelles :car altre no es vuy al mon viu,qui ho pogus axi ab veritat dir.E la quarta, pero que qual qui fia Rey Darago , que fesfor de be aFer,e a dir, entenent les grcies de Deus,que ha feytes en aqfts affers,que tu recomptaras a ells , e a les fues gents e que penfen que de be en millor yran totemps,mentre ells vullan en veritat, e en dretura metre,e dependre fon tps.E que vejan,e conegan, que ala dretura,ajuda toftemps noftre fenyone qui a dreturaguarreja,e va,Deus lo exala,e li dona vi6toria,c li fa vendre ab poques gents , e deftroyr
:
^/S
molts,
Chromcas dels.
mks,qu ab fuperbia,eab malueltat vai:cs fien mes en lur poder, q en lo poder de Deus. E axi per aqueixa raho Ueuat,e comena ton \ibre,e ta hytoria al mills q Deus taja adminitrat. E yo com ao agui
ents depertirmecuydi trobar lo dit prohom,enon trobi gens:efim
fiu lo enyal
de
la
ditprohomjquim dix,o fill que fas? perqu menyprees lo meu manament? lleuat, efes o queyotman. Efapies queiufas,que tu,e e tos infants , e tots tos parts,e amichs naur bons mrits de Deus, del affany,e del trebajque tu paTaras. E encara nauras bon ment de
ne exiran enlacafa Darago. E pena de fenyar,e beneyrmi,e ma muller emosinfans, eanafen. Eyo tantofl comci aquell libre,lo qualprech a caieu quil oyra,quem crega que per cert tot es axi veritat,eom hoyran,e no hi pole dupte negu: e tota
tots los
onyors,quion
xits
que to tes les vi&ories eftan tant folament en lo poder e volentat de Deus, e no en poder ne volentat de gents. E apia caieu que yo no trop, ne puch may penfar , que la companya que en Romania ha tant durat de Cathalans,qui per als hichhaja tant durat,com per dues cofes :les quals han tolemps hagudes , e encara ks han o es , la primera que hanch vicio ria que hagueTcn,no reputaren james a lur bondat mas tant folament al poder e volentat de Deus.E laltra,que toltemps volgueren que jufticia fe tingues entre ells, e aqueftes dues ces tenien tuy t generalment en lur volentat,del menor, tro al major. E axi per amor de Deus a vofaltres fenyors,qui aquell: libre oyrets vajaus lo cor en aqueftes dues cofes afenyaladament,e axi com vos vendr dauant metets ho en obra,e Deus adrear na mills tots voftres afTers,Car qui penfa lo poder de Deus,e pena lo poder noftre: llaugerament pot ca feu penfar,que no es als,mas Deus,e lo feu poder,com aquefllibre afeny aladament fe fa a honor de Deus , e de la fua beneyta mare , e de
hora que oyranles grans
batalles,y feyts darmesjvajals lo cor,
:
:
cafal
Darago.
Captol
ij.
Eper
regne de Siclia*
Fol.n.
PER- o comenar ala grcia que Deus feu al mol t alt fenyor Rey en Iacme, perla grcia de Deus Rey Darago: qui fo fill del molt alt fenyor Rey en Pere Rey Darago, e uig hm de la molt alta madona dona Maria Muntpelller, quifo cm,-.
moltfancl:adona,ebonaaDeus,ealmon: efodelpus alt llinatge del ^ m mon,axi com aquella qui exi de la cafa del Emperador de Roma Per- ucme. fi,e per fon llinatje. E per o comen al feyt del dit fenyor Rey en Iacme,comyolviu: eafenyaladamentefentyofadri,elo dit fenyor Rey efent ala dita vila de Peralada honyo naxqui, epofaenlalberch de mon pareen Ioan Muntaner, qui era dels majors alberchs daquell lloch,e era al cap de la plaa.E per o recompte yo aquelles cofes, que cafeu fapia que yo viu lo dit fenyor Rey , e que pufeh dir o que del viu,e aconfegui que dals yo nom vull entrametre , ino dao que en mon temps fes feyt. E auant parlar del e dels feyts del molt alt fenyor en Pere per la grcia de Deus Rey Darago fill major feu edel molt alt fenyor en Iacme Rey de Mallorques, axi mateix fill del dit fenyor Rey. E aprs del molt alt fenyor Rey N anfs, fill del molt alt fenyor Rey en Perere aprs del molt alt fenyor Rey en Iacme, fill del dit fenyor Rey en Pere:e del molt alt fenyor Rey Fraderich , fill del dit fenyor Rey en Pere e del molt alt fenyor infant en Pere germ lur. E apres del molt alt fenyor infant Nanfo* primer engenrrat del damunt dit fenyor Rey en Iacme, edel fenyor infant en Pere fill del dit fenyor Reyenlacme:edel fenyor infant en Pumon Berenguer fill del dit fenyor Rey enlacme.E aprs del fenyor infant en Iacme , fill del fenyor Rey de Mallorques primer engenrratre aprs del fenyor infant en Sa:
l'
fenyor Rey de Mallorques:e del fenyor infant en Ferranfenyor Rey de Mallorques::e del fenyor infant en Phelip,
lenyorRey de Mallorques. E encara de] fenyor infamen Iacme,fiH del fenyor infmt en Ferrando de Mallorques.E com de tots aquefts fenyors hajaparlat,e deies honors que Deus hafeytes a ells, e alursfotfmefos,pora caleu be faber quefobre ells lurs pobles ha Deus tramefa de la fua grcia compliment: e fi a ell plau fis far daqui
del dit
ells, e
de lurs
vafalls.
Em-
ij
Cap
Chronica del,
Captol iij. comlosprohomens ecohfolsde
iMuntpssllrjlegren to/lemps yigilans en Borcrelo dan quepografdeuindrea ^Muntpeser 3 e com lo neximent delfenyor Jtey en
ANIFESTAMENT
cia
ia gr-
efer
ria
ce
fon del dit enyor Rey en Iacme Darago,hll del dit fenyor Rey en Pere Darago , e deJa molt alta madona dona Made Muntpeller,com la fua naxena fo per miracle,aenyaladament
Deus,e per la obrafua.E pero q tots aquells ho apian qui de aqui auant oyran aquet libre,yo ho vull recomptar. Ventat es que lo dit ucme fnvor Rey en Pere pres per muller, e per Regina la dita madona Maf ,a. r a c[ e Muntpeller per la gran noblea que hauia de llinatje,e per la fua
Traa
,
j_
bonea.E pero
ioma=
T4p.4.
hauia en Franchalou.
Rey en Pere
q U i era joue,com la pres per ecalament que hac de altres gentils doncs,cftcch que no torna ab la dita madona dona Maria de Muntpefller:ans venia alcunes vegades a Muntpeller que no coftaua a ella, de que eren molt dolents, e depagats tots los lurs fotfmefos;e aenya ladamentlos prohomens de Muntpeller. Si que vna vegada fcdeuench que el dit fenyor Rey vench a Muntpeller,e eifcmt a Muntpeller enamoras de vna gentil dona de Muntpeller, e per aquella bornaua,e anaua ab armes, e treya ataulat.
E fu tant,quc
a tot
hom ho
prohomens de Muntpeller qui faberen ao,faeren fe venir vn caualler qui erapriuat del dit fenyor Rey
conlbls,e
en ay tals arTers , e digueren li que i el volia fer o que! dirien , queiis quelfaripertoftempsrichhom,ebenanant. Eell dix,queli dixeffen o quels plagues , que no era res al mon quell pogus fer a honor
dels, que ell
fegret
queus volc dir , la raho es aquefta,que vos abets que madona la Regina es deies bones dones del mon,e deies fanctes ehonetes e fabets que el fenyor Rey no torna ab ella , de que es gran minua,e dan de tot lo regne e la dita madona Regina pafao axi coma bona dona, que non fa res emblai"
los vns als altres. caualler,
:
que
regne de Siclia*
Fol.in.
que greu li fia. Mas a nos torna a dan, que fi lo dic fenyor Rey moria, e no hihauiahereu,feriagrandan,c defonor de tota fa terra,e afenya ladament feria gran dan de madona k Regina,e de Muntpeiller: que conuendria que vengus en altras mans, e nos per neguna rahono volriem que Muntpeiller ixfques nul temps del reyalme Darago. E
vos ho volets,vos hi podets confell donar.E repos lo caualler, dich vos fenyor, que ya no romadra en mi,que en tot o que yo puix ca donar confell, en re que fia honor, e profit de Muntpeiller, e de
axi
fi
fabem que vos fots priuat del fenyor Rey , de la amor que ha a aytal dona:e que vos percats que ell la haja.Perque nos vos pregam,que vos que li digats que vos hauets acabat,qu e ell haur la dona , e que vendr a ell tot fegretament ala fua cambra. Mas no vol que llum hi hajaperresrpero que per ning fia vifta:e de ao haur ell gran plaer.E
com ell
hom haur
dretsanosaci alllochdel conblat de Muntpeiller, e nos frem los XII.confols,e haur entre cauallers e altres ciutadans altres X I I.dels millors de Muntpeller,e deia baronia e haur madona dona Maria de Muntpeiller Regina,qui ab nos enfemps fera ab X I I.dones de les pus honrrades de Muntpeiller, e ab XII. donzelles eyraab nos al dit fenyor Rey, e fi vendran ab nos dos notaris los millors de Muntpeller:e lo official del bibe,e dos canongesie quatre bons homes de religi e cafcu hom, e cafcuna dona, e donfe lla portar vn ciri en la ma, lo qual encendran quant la dita madona dona M*ria entrar en
:
: :
la
cambra ab lo fenyor Rey.E a la porta de la dita cambra tuyt eftaran iuftats, entro fia prop del alba,que vos obrirets la cambra. E com fera oberta, nos ab los ciris caieu en la ma entrarem en la cambra del fenyor R.ey-.e aqui ell fe mareuelkra,e lkuors nos direm li tot lo fey t , e moftrarli hem , que te de prop la dita madona dona Maria Regina Darago e que hauem fe en Deus , e en madona ancta Mana , que aquellla nuyt engendraran tal fruyt:de que Deus e tot lo mon ne fera pagat, e lo feu regne ne fera prouehit fiDeushovolra.
:
iij
CAP-
Chromca dels
Captol
feu
lo
iiij.
com facordaren ab la
Traia
I^^^CO M
|j
ucm II E&otkpI ejufta:dix, que era aparellat, que compliria tot o que lffl f>. *. fWm^. e H s hauien dit e q ue dao no fe ftaria per palior de pcrdre la amor del enyor Rey , ne encara la perfona : e que hauia fe en noftre enyor ver Deus que axi com ells hauien tractat, e cogitat aquel feyt, que axi vendria a bon acabament, e que dao efti:
emp ero lenyors,dix lo caualler,pus voaltres yous prech que per amor de mi hi faats mes.
aparellats
,
que hi faam tot o que vos hi conellets. Donchs fenyors a honor de Deus e de madona S anota Maria de Valluert vay ques difapte, que hauem comenat a tratar de aquefts affers;yous prech,e confell, que dilluns a honor de madona fanta Maria comencen tots quants preueres , ne homens dordre haja en Muntpeller , a cantar miles de madona an&a Maria: equeu tenguen V I I.jorns,a honor dels VII. goigs que ella hach del feu char Eli e que li placia que a nos tuyt do Deus goig,e alegre daqueft tractament e que hi do fruyt: don lo re,
:
:
gne Darago,e lo comptat de Barcelona,e Durgell, e de Muntpeller,e totes les altres%rres ne fien be proueydes de bon fenyor. E axi que
Diumenge eguent a veipres farien tots los feyts, fegons que hauien tractat. E axi mateix que a madona fanta Maria de les Taules,e a madona fancta Maria de Valluert faefen axi mateix cantar mifes. E en ao facordaren tots. E encara ordenaren, que lo dit Diumenge que aos faria,que totes les gents de Muntpeller fen
ell
ordenaria,quel
anafen per les fgleyes, e que hi vetlafen tuyt, dient oracions mentre
Regina feria ab lo fenyor Rey e que tuyt haguefen lo difapte dejunat en pa e en aygua. E axifo ordonat,e endreat. E fobre ao tots enfemps axi com eren juftats ai confell anarenfena madona dona Maria de Muntpeller Regina Darago e digueren li tot o que ells hauien endreat e ordonat.E la dita madona dona Maria dix los que
la
:
ells
regne de Sicili*
ells
Fol.ih.
lo
que
era cert
pus faui confell del mon era aquell de Muntpeller: e puix axi teflimoniejaua per tot lo mon,que ellas deuia tenir per pagada de lur cofell,e que prenia la lur venguda en lloch deia iutaco quel ngel Ga
bri el feu a
fe
falutacio
compl faluacio del humanal llinatje,que axi lo lur tractament e acord vengus a compliment a plaer de Deu s,e de madona fancta Ma ria,e de tota la cort celelial, e a honor ejpit de les animes,e dels cors
del fenyor Rey e della,e de tots los lurs fotfmefos.E
alegre
e podets
be entendre
que tuyt eftegren aquella fetmana en oracio,e en dejunis:e afenyaladament lafenyora Regina.
Captol v.
com fe
RA
poricm dir , com fe poria fer que ao no fentis lo fenyor Rey, puix axi manifetament aquella fetmana fe faespreguera daqueft feyt, en manas hom dejunar ?Yo reponch , e dich , que ordenaci era per tota la terra del
que tots dies fe feya oraci , efpecialment que Deus donas pau>e bona amor entre lo dit fenyor Rey, e la fenyora Regina: e que Deus hi donas tal fruyt , que fos a plaer de Deus , e a be del regne efpecialment toftemps quel fenyor Rey fos aMuntpeflller fen
:
feyaprofeflb fenyalada:e
fera
ya,ab moltes altres bones que deya la fenyora Regina, e lurs pobles,
perqu noftre fenyor ver Deus ho compli axi com a ell vench en pla-
E auant oyrets perqu de les oracions ques feyen nes deyen per aquefta raho,lo fenyor Rey no fen penfaua re ne nul hom no fabia que ao degus axi anar faluant aquells qui al confell eren eftats E
er.
, , ,
.
VIL
jorns
iiij
aquella
Chronica del
aquella fetmana: c entretant lo caualler obra en los feyts, e aporta lo
en acabament,en aquell que hauets oyt, qui era tra&at. Axi que lo Diumenge anuyt, com tot hom fo gitat al palau, los dits vinty
feyt
quatre
prohomens
homens
I I.donzeles, ab loscins en la ma de Religio,e les XII.dones,e les entraren en lo palau,elos dos notaris aximateix:e tuyt enmps vengueren entro ala porta de la cambra del fenyor Rey, e aqui entra ma-
dona
en oraci. tuyt
enfemps E el Rey e la Regina foren en lur deport quel fenyor Rey cuydaua tenir de prop la dona de qui era enamorat. E axi eftegueren aquella nuyt mateix totes les fgleyes de Muntpeller obertes , e tots los pobles qui hi eftauen pregant Deus,, axi com damunt es dit, que era ordonat. E com fo alba los prohomens tots, e prelats, e homens deReligio , e dones cafeu ab fon ciri encs en la ma , entraren en la cambra e lo fenyor Rey era en on llit ab la Regina , e marauellas , e falta tantoft fobre lo llit, e pres lefpafa enla ma: e tuyt ajonollarenfe,e digueren en plorant fenyor merc ia de grcia, e de merc voftra,que vejats quius jau de prop.E la Regina dreas,e lo fenyor Rey conech la,e comptaren li tot o que hauien tratat. E lo fenyor Rey dix,que puix que axi era,que plagues aDeus fos complit lur en:
teniment.
Captol
vj.
de ^Muntpesller , madona la Reginaparin fiu qui bach nom en Iacme,quif per natura coronat J^eyT>arao:e ma rida abfilla deljfey don Ferrando de Cajlella 3
Rey caualca aquell jorn, es parti de Muntpeller :e los prohomens de MuntpefJler retengueren VI. cauallers daquells quel fenyor Rey amauames, e ab ells enfemps tuyt axi com eren elo fenyor
MPERO
tra&ar, ordonaren que nos partilen del palau,ne de la Reginame ells ne lurs dones,aqlles qui eftades hi eren: ne les donzelles,aquelles qui axi mateix hi er eftades,entro nou me
j
lats al feyt a
fe
nyor
regne de Siclia*
nyor Rey faeren
cartes
Fol.v.
la
:
nuyt e aquell caualler eftech axi mateix ab madona la Regina. Eaxituyt enfempsabgran deport eftegueren ab lafenyora Regina, e lalegre fo molt major comvaeren que a Deus hauia plagut quelur tractament vgues a bon acabamt, que la Regina engruxa,e a cap de nou
mcfos,axi
fo
majorment aops defospobies,qucjames no fo nat enyor a qui Deus faes majors grcies, ne pus aenyalades:e ab gran alegre e ab gran pagament batejaren lo ala efgleya de noftra dona fanta Maria deies Taules deMuntpeller. Emeteren linom per la grcia de De us, en Iacme.-lo qual regna molt de temps ab grans vitories,e ab gran creximent que dona a la fe catholica:e majorment a tots fos vaTals, e btfmebs.E lo dit infant en Iacme crexque, e millora mes en vn any que altre no feya de dos anys E no ana a molt de temps quel bon Rey fon pare mori e ell fo coronat Rey Darago,
nataops de
, ,
.
Compte deBarcelona,eDurgell,e fenyor deMuntpeller. Ehach per muller la filla del Rey en Ferrando de Caftclla, de qui hach vn fill
e
qui ha nom Nanfos,qui fora fenyor de gran cor,e de gran efer,fi vixques : mas mori abans quel fenyor Rey fon pare , perqu no mencal pus parlar. Ela Regina mare del dit enyor infantNanfos era morta gran temps hauia, que poch eftech ab lo enyor Rey. Puix lo dit
fenyor Rey pres per muller la
tres fills
,
filla
deaqueftahach
major hach nom infant en Pere , laltre infant en Iacme , laltre infant enSanxo, qui fo Archebisbe de Toledo. E deies filles la vna fo Regina de Caftella elaltra Regina deFrana, e E cafeuna dalaltra del infant en Manuel frare del Rey de Caftclla queftes dosRegines en vida del fenyor Rey en Iacme hagueren gran generaci de fills e de filles.> del infant en Pere , e del infant en Iacme Ls quals lo dit enyor Pv ey en Iacme vae en fa vida Axi atre tal que daqui auant tornar a noftre propoit , al feyt del dit fenyor Rey cnlacme:que dich,e axi es. veritat que ell fo Rey de natura, e Rey de virtut, edegracia:que aenyaladament hauets ents q obra de Deus fo lo feu heximent,e dels majors miracles e pus vahibles que may foren feyts, fo aqueft Per que cafeun dels Reys qui fon eftats en Arae tres filles
:
lo
Lllg
l <>
Jef
'^
go,e a Mallorques,e en
Sicilia-.ne
l<icme '
eia,
Chronicadels.
da,e de virtut,c de vera natura. Que ax com Deus los ha, creats,axils exaia,e exalar toftemps contra tots lurs enamichs .Perqu lo pare
fant,lexats tots altres
dat,que ab aquefts
fe
Reys del mon,fariagran merc ala ChreftianHigas, e faumis,es fermas:que: aquefts ab bafta
moneda,e del threfor deia fanca gleya li cobrarien la terra doltra mar e metrien abaix tots los infels , com la obraque Deus feua fernexer lo ditfenyorReyenIacmeDarago,no la feu debades: ans ho feu al feu feruey. E hau motrat daquell temps entro ara , e ho demolrara daqui anant , fi a Deus plau. E debades fe treballa qui vol contraftarab aquella obra que Deus feu, com per
deia
:
ab los dexendents daqueftfenyor contrariaran, que major crebantpendranrear contrariant la obra que Deus ha creada , efeyta 5 no pot res durar. Eaxifenyors Darago,e de Mallorques,e de Siclia qui fots dexendents daquelfantfenyor Rey en Iacme, que Deus per la fua obra e virtut feu nexer,eftats ab
bon cor,e fiats tuyt de vn voler e duna volentat e axi ferets fobirans a tots los enamichs., e Princeps del mon. E males llenges nos faen
:
per res departir,queldepartir feria contra ao que Deus ha format. Etenits vos per pagats deo que Deus vos ha donat, eusdara,evajaus lo cor en tot o que dauant hauets ents que be podets entendre que tots focs fa&ura. de Deus , e Deus es veritat e miricordia,e
:
jufticiaab vofaltres.
La
prefa deMallorques.
vij
Captol
Rey en Iacme Darago en fa vida, vos en vull dir partida fumariament que no ho vull totcomptarperordre,eperomen ftich com ya fen
feu al fenyor
:
e proefes.
Mas en fumma
Reys Darago.
Fol.vi.
fuma vos ho comptar , pero que mills vinga ala matria de queus vull parlar. Comyadauantvoshedit, james no naixqueRey aqui Deus faes tantes grcies en la fua vida,com feu aqueftfenyorRey en Iacme:e de les grcies que Deus li feu vos comptar partida.Primerament que moftra gran miracle en lo feu naximent,axi com dauant
vos he dit,e comptat: e aprs ques vae lo pus bellprincep del mon, e lopusaui,elopusgracios,elopus dreturer, e celi qui fo mes amat
de totes gents, axi dels feus fotfmebs, com daltres ellranys , e priuades gents,que Rey qui hanch fos:que aytant com lo mon dur fe dir lo bo Rey en Iacme Darago. Aprs ama , e tem Deus fobre totes cofes e qui ama Deus , s fa fon prohifme , e jufticia,e veritat,e miferi:
cordia.
E dao fo ell be baftat. E aprs fo lo millor darmes que nentotes aquelles grcies
gu altre.E
pogui yo veure,
bones filles,e bons nets , e netes que viu en a vida; axi com vos he comptat. Aprs encara li feu Deus grcia, que auans que hagus X X. anys complits conqueft lo reyne de Mllorques, el tolch a Sarrahins ab molt daffany quen forTeri ell } e fes gents: axi per
bons fills,e de
les
tig lo
Re>
f*
batalles
com per defayre de viandes, com per malalties,com per alqueporets entendre en
lo libre quis feu
C ap.^.
fi
tres rahons-.fegons
de lapre
ns * l *
que apiats que la dita prefo fe feu pus K*/ vigorofament,e pus baroniuol que hanch prefo fe faes day tal ciutat m</IW com Mallorques,qui es deies forts ciutats del mon,e la mills murada. *MM E com lo fetge hach durat llonch temps ab frets,e ab calors , e ab deftrets de viandes,ellmana fer al bo compte Dampuries vna caua, per la qual la ciutat feuay:q vn gran tros del mur ne vench lo dia de fent Sylueftre,e de fanda Coloma:qui fo en lany de. M. C . X X V 1 1.
fo de Mallorques.E encara vull
'
de
gents fo dels primers ab la efpafa en la ma e dins en lo carrer, qui ara fe apella fent Miquel , era tant fort la batalla que marauella era. E
lo fenyor P.ey
conech lo Rey Sarrahi,e per fora darmes acoftas a ell,e pres lo perla barba.E ao feu pero com ell auia jurat, que
jamers
Cap-
Ch ronica del
Captol
viij.
s.
en Iacme ejjhnt fobre ^Maor^uesfiujurament de no partir dalli troloJ^ey Sarrahiprengus per la barba, e comprefa JWaUorques, JXanortjues, e Tuia li reteren tra-
I
A QV EST
fagramt feu lo dic fenyor Rey,pero
com
CHRISTj
Trufi*
perqu plach a noftrc fenyo r I E S V que ell los ne venjas.E aprs que hach
:
Ma-
norques,qui es aprs milles de la Illa de Malorques: mas lo holorey Moxeri de Manorques fen feu fon hom , e fon vaffall, e fauench ab Ucme ell,que lin dona cert trabut tots anys. E fembltment feu deia Illa de
enla
fua.
XXX.
ebronica
fo, }?. del cap.
Yuia,qui es a L X. milles prop de la Illa de Mallorques: e cafeuna es bona llla,e honrradare cafeuna woge C.milles, e cafeuna era molt be
99 fins al ca,
poblada^ de bona gt de Moros E ao feu lo dit fenyor, per o com nos hi podia atturar:quels Sarrahins del regne de Valenci li corrien gran res de lafua terra. Axi que les fues gents ne forFerien gran damnatje,perque hi fo mefter que hi anas acorrer. E per o afenyaladamentllexa axi les dues Illes , que en aquella faho non gita los Sarra.
hins
e axi
com
gents la ciutat de Mallorques,e tota la Illa. E axi la vra poblaci valgra menys per laltra , perqu li parech millor. E axi fo qie llexas les
dues Illes poblades de Sarrahins, quenfauia fera rota hora de conquerir. E quant hach prefa la dita ciutat,e la Illa, ab majors franquefes, e llibertats
que ciutat fia al mon: perqu vuy es vna de les nobles ciutats del mon, e ab majors riquefes, poblada totade Cathalans , tots donrratlloch,e de bo: perquen fon xits vuy hereus , qui fon la pus conuinent
crent del
que de
mon fia.
DE LA
ReysDarago.
GNE DE VALENCI.
Captol
viiij.
Fol.vi
guany at , tornafeiv n Cathalunya,epuixenArago.Eencacunadaquetesp o uincies \\ feu corts,hon dona a fos barons , e a os otfmefos moltrichs dons,efranquefes,e lli b erta ts:axi com hauia feyt a Mallorques. E no creats que ell anas molt fegornant ne deportant per la terra:ans tantoft fen ana a Tortofa ala frontera, e co mena la guerra ab lo Rey Sarrahi de Valenci, eab tots los altres
|
1
C O
tot aohachconquefte
Sarrahins del
mon
axi per
ana c5quiftant,viles,caftells,burchs de muntanyes, e de pIans,tolentals dits Sarrahins. E dura tant aqaeft afany,que depuix fo partit de Mallorques, entro que fo ab fetge dauant la ciutat de Valencia,e la hach prck, foren X. anys palfats. E axi es cert que de la conquela de la ciutat de Mallorques a aquefta hach X. anys drets fens mes,e fens menys.E aprs que la dita ciutat de Valenci hach pres,quis pres la vepra de eut Miquel, del any. M. C C.
jes,e trons,fam,fet,fret,e calor.E
xxxviij.e poblada
de
les fues
gents prpies.
prenent tot o que del dit regne de Valenci era, e aenat enuers lo re gne de Mrcia. Axi que ell pres Algetzira , qui es deies pus forts viles del mon, e bona vila e honrrada. E puix pres lo catell de Xatiua, e la
vilado qual catell es lo pus. real catell
quenenguReyhaja, elaviia
aprs pres lo catel de
Cofentayna,eiaviladeAlcoy,eAlbayda,ePenaguilla:e molts daltres llochs que feria llonga manera defcriure.E axi mateix ab molts barons Sarrahins que hauia en lo dit regne ell feu treues,per:o que los llochs
emper , ab qui
ell
feu
lo catell
de
Chronica dels
Uonga* de Cullera,qui es riba mar,e la vilajc lo caftell de Corbera, c la vila
Dal
Udc7a=
feu ia*
qui hauia. E puix pres Bayren qui es bon cafteli,e puix pres Palma,e Vilallonga,e Rcbollet, e Gallinera: e la vall de
kndech a k tres
caftclls
iTchslo
fenyor
'
c Alcala,e
Dnia, e Locayba,
Ucme
ni*.
" ecafteJl
*
fa chr
gorb,c lo
caftelJ, e la vila
Madrona,e Xullell,e Viladejora qui fon fet caftells en vna val. E puix Nauarres,eLombay , e Anguera, e Caftalla,e Tibi,elbi e Saxona, e
:
E molts daltres llochs,los quals yo no vullfcriure, pero com ja damunt vos he dit, quen lo libre qui es feyt de la conquefta ho trobarets. Mas emper
Torreftorres
,
caftells.
abans que la ciutat de Valen eia hagus prefa,hauia ja conqueft molts bons llochs,e viles,e eaftells,axi com damunt vos he dit. Mas emper
Primerament conques hixent de Tortoa enuers la marina Ampofta qui en aquell temps era reyal lloch , e lo caftell ,
yeria a eler ciutat.
r/ulldecana,ePenifcola,c Orpefa, e Caitello, e Borriana, e Almebra, e Xiches,e Almenara,e Vall de fegon,e Moruedre,e ei Puig. E axi ma-
mateix conques enuers la terra ferma,vall de Roures, e Morella, e nt Matheu,e Ceruera,e Valltrayguera , e la Iana, e la Saladella, e les Coues,e Cabanes,eElbalech,c Vilafames,elo caftell de Mtornes,eBur
Tr4t4 riol,e
bo hrsy
fon XXX.
m en fi
fcrortU
marauclla.E lo caftell,e la vila Donda, hon ba aytantes torres com ha dies en Jany. E axi mateix hauia conqueft
daltres caftells,
queenlo
;',
hbre de la conquefta ho trobaretsJE com tot.ao hach conqueft, e or donat,volch anarveitarlo regne Darago, e Cathalunya, clo comptat de Rollo , e de Cerdanya e Conflent que fon coli germ lo Compte en Nuno Sanxes li lexa , qui ab dl era palat a Mallorques.E axi mateix ana vifitar Muntpeller,de que dl hauia gran goig a veitar.
, ,
E en caieu
dels llochs
e grcies
anoftre Senyor ver Deus qui los hauia faluat e eyen baylls, e jochs, eb-
Reys Darago.
Fol.vin.
cfolaccs diuerfes,quecafcu fesforaua que li pogueTenfer honor, c plaer : e ell axi mateix a cuyt feya grcies , e donaua dons,tants que
encara ne fon tocs benenants aquells ? qui exits,ne romafes fon aprs
dels.
Captol x
ficat lo regne,
en ayta deport,los Sarrahins qui eren l0 Re> del regne de Valencia,qui eren abll en treues,e en paus, mfol' penfant quel dit fenyor Rey los era luny,e abans que ell %}3 ea Jhi pogus hauer acorregut haurien cobrats mofes ca- ^ ftells , e molts llochs axi com fopenfaren ab confell , e ab ajuda de Rey de Murcia,edel Rey de Granada alarenfe pa: les forces , eab los caftells que pogueren hauer dels quals hagueren molts abans
eftant
ell
'
AXI
l.
curador del regne , e richs homens } e les ciutats, evile^e llochs trameteren mifatgies al fenyor Rey , e faeren li faber tota la veritat del
feyt.
'
Infant en Pere,fill major feu,que penfas de venir al regne de Valcia,.:: e q fen menas companya de cauallers de Cathalunya,e Darago:e donai tot poder
en totes cofes,axi com a la 'ua perfona. E lo dit fenyor Infant en Pere,axi com aquell qui era del pus alt cor , e de millor que
nul hom qui hanch fos nat , ne creu que nexera , ab gran pagament, e alegre reebe lo dit poder, e pres comiat del fenyor Rey fon pare quil beney, el fenya,e
li
dona la
fua grcia.
homens , e cauallers
paons de
E com fo en la ciutat de
,
:
Valenci , penfa
c feruents de maynada , e
homens de mar
Chronicas dels.
que ereameter ,
e
ell
cui eren grans gents ala canalDalcoyll,e Defconfllos , els mena tots amort , e a perdici, puix va daltra part,e feu altre tabaxi que com hom fe penfa quell fos en vn lloch,ell era en altre e lla hon no podia
:
anar a cauall , anaua a peu ab los Almugauers E axi que mena tant formen; laguerra,quels Sarrahins no fabien ques eTen, que lla hon
.
tiuauen aquells ques voli:e mes los lamort al ventre en tal manera,
que nos fabien aque n prenguefen.E perifarenfe ques meten en vn fort caftell,qui es avna llegua prop de Xatiua, qui ha nom Montefa,e que daquell lloch darien gran dany a tota la terra. E lo fenyor Infant iabe lo llur propofit per epies que tenia entre ells,e laxa hi aju ftat grans gents :evn mati auans que jorn fos ellfo entorn del caftell,
e de la Mola ab grans gents de peu:aprs trames per tota la terra a fos
richs
ell
a ell a Montefa.
E axi com
de Valenci , e de totes les viles del regne; e ha afatiat Jo dit lloch de Montefa, e tench lo en tal manera aTatiat,e tant,entro hach lo dit calell,quis reteren a
la hot deia ciutat
puix lo dit och de Montefa fo retut, tots los llochs qui feren alats e reterenraxi que fegurament hom pot be dir que dit fenyor Infant enPere conques altra vegada partida del regne de Valenci. E tots jorns les nouees anauen al fenyor Rey fon pare dels grans ardiell.E
gran goig,e gran plaer: emper al pus toll que el pogu ell vench al regne de Valencia,e afenya ladament com hachmifatge quel Rey don Alfonb de Calella fe volia veure ab ell, qui era fon gendre, e que amenaua en Valenci Ja Regina fa filla,e fos Infants, per honor del dit fenyor Rey en Iacme que el] tenia com a pare. Axi que pen de venir
ELL HAVIA
enVa-
Reys Darago.
Fol.ix.
en Valenci, e troba lo fenyor Infant en Pere qui hach mefos los Moros tots aquells que li foren rebels a detructio,e fo molt alegre,e pagat dell,e de tots fos feyts. E finalment trac"ta,e ordona, que li donas muller: pero com de moltes parts li venien molts honrrats matrimo
nis
de
filles
nas
la filla
Demperadors,e de Reys. E finalment acordas que li do- MdtrU del Rey Manfre qui era Rey de Sicili , e de Principat , e de m nidel
p fre A \,
fi
11 "
de Brus :e de tota aquella encontrada entro en la ciutat de Scales, qui es en la marcha Dancona. E la fua mar tenia deplajaF^omana,
e
ie
fre<iesi
"'*
Scales, e
de Fermo:e
Emperador Fraderich , qui era lo pus alt fenyor del Mon, e de la major fanch. E lo dit Rey Manfre viuia pus honrradment que fenyor qui fos al mon , e ab majors feyts , c mefsions axi que aquell matrimoni plagu al fenyor Rey en Iacme Darago e al fenyor Infant en Pere fon fill , mes que matrimoni qui al mon fos. Si que hach fos miflatgers honrrats , e bons , qui anaren fermar lo feyt ab los miTatgers del Rey Manfre,qui per aquella raho eren yenguts. E com foren en Npols fermaren llurs feyts ab lo Rey Manfre eab deu galees be armades amenare la donzella,qui era de edat de quatorze anys e era la pus bella creatura e la pusabia, ehonefta,quihanchen aquell temps fos: e ab gran goig, e ab gran alegre, molt be acompanyada de richs homens,e de cauallers,e de ciutadans,e de Prelats, e de dones,e de donzelles amenaren la en Cathalunya al dit enyor Infant e pres
del
:
bon Rey fon pare, e tots fos germans, e tots los Barons Darago,e d- Cathalunya. E pograus dir los grans feyts que en aquelles
ces fo lo
nocesfefaeremmasquihovolra faber , vajaTen al lib requis feu del dit fenyor Infant en Pere, de puix que fo Rey,ellatrobarcts les grans noblefes,e dons, que en aquelles noces fe faeren e daltres llongues rahons que yo lleix deferiure pero com ja efta en eferit E daquefta donzella, qui hauia nom la Regina Coftana hach lo dit fenyor
:
nyoraRegina,e a llur pare quatre fills mafcles,e dues donzelles, o es afaber,Linfant Nanfos,e Linfant en Iacme , e Linfant en Fraderich , e
linfant en Pere
:
ceps del mon,e los millors darmes , e de tots fytSjfegons aue auant
Chronica dels
trobarets,
com lloch e temps fera que parlem dels: e de Ics donzeUes,axi com damunt vos he dit fo la vna Regina de Portogal e lal, , ,
matrimoni dona lo fenyorRey en Iacme muller al altre fiij per nom Linfant en Iacme , e dona li per muller la filla del Compte defoix, qui es lo pus honrrat Bar , e lo pus rich que ia en la Lienguadoch. La qual hila del dit Compte de Jroixhauia nom madona Scalrmonda,efo delespusfauies dones, ede millor vida, e deies pus honellas que hanch fos nenguna dona E en aquelles noces axi mateix fe faeren de grans feyts,e donrrats,e per Barons de Cathalunya, e Darago,e de Frana,e de Gafconya,e de tota la Lienguadoch. E daquel dona hach lo dit fenyor Intanten Iacme moits fills, e moltes hlles: dels quals obreuixquercn al pare, e a la mare quatre fills, c dues filles E lo primer fill hach nom axi mateix com del enyor Infant en Pere Infant en Iacme,e laltre,Infant en Sanxo, e laltre Infant en Ferrando,
.
donzelles fo
la
vna mu-
de don Ioan fill del infant en Manuel de Calella , e ialtra fo muller del damunt dit Rey Robert,qui la pres,de puix fo morta madona Violant filla qui fo del fenyor Rey en Pere. E de tots aquells Infants vos comptar llur vida,e Uur ertament com Uoch,c temps era.Apres que hach mullerats aquells dos fills feus,feu Archebisbe de Toledo del ter fill , qui hauia nom Linfant en Sanxo , e fo molt deuot, e bo,
Lligl
ume}o mon,e
t. cp.
pus lants,e honels:e aquell qui molt ajuda a crexer la fanta fe catholica en Epanya , e aona gran dany,e gran baxa-
meht als
rahins.
Sarrahins:fi
tres,quela Sanefa
Captol
Reys Darago.
3 Captol xij.com lo Rey don
les conutnences que
Fo.ix'
Alfonfode
Casiella. l>ench laprimera Negada en lo regne de Valenci ah la Reginafa muller, efosfills per^aer lo Jtey 7>arago } elo bon acolliment qne li fiu ,c
prefeafn crrec.
RA
I dels
en Valenci ab la Regina fa muller , e ab fos fenyor Rey en Iacme Darago exi li a carrera
ra, que les
e lo dit
en
to*** Ucme
als
mollons
fol.91,
Regnes. E ordona en tal manera fos regnes, e fa tergents qui ablo Rey de Caftella venien notrobauenres a
vendreper ningun diner,ans tuyt venien pendre raci de totes cofes que demanauen de boca de la cort del dit Senyor Rey Darago. E donauals hom tant baftament tot o que demanau de boca de la cort, nehauienops,quelstrotersdaque!s venien per les places moltons
entegures,e cabrits,e quarters de vedelles,e de vaques, e pa,e vi, e ca-
de totes altres bolateries. Axi que les gents del llochhon erenviuien quax per no res, tant feyen bon mercat de les cofes.E axi dura aquella mefsio mes de dos mefos,quel
pons, e gallines, e
coills,e perdius:e
Rey de
en la ciutat de Valenci , o en lo regne , que hanch vn diner no defpeni del feu, ell, ne perfona qui ab ell fos E dins aqueft temps podets faber que viuiren los Reys , e les Regines, e els Infants,e Comptes,eBefcomptes,eBarons,e Prelats,e Cauallers
Caftella eftech
.
ab gran alegre , e gran deport. parla vn jorn ab lo fenyor Rey Darago,e dix li:Pare be fabets que vos me promets com me donas voftra filla per muller, quem ajudariets a conquerir lo regne de Mrcia , e es veritat que en lo dit regne hauets vos bona. part,quen
la
Ar *fe
Oriola , e Guardamar entro fus al camp de Muntagut per terra: e uanilu. per mar,entro fus Carthagenia , e Alama , e Lorcha, e Mula , e Cara- A ibdma uacha, e Senagy, e Bulles, e Nogat, e Libreny, e Villena, e Almanfa,e e cebc.
ij
molts
gin '
Chronica dels.
molts daltres aftells qui fon del dit regne e fon de la conqueta voftra.E axi pus Deus vos ha feyt tanta de grcia , qne hauets conqueft lo regne de Valencia,prech vos axi com fill pot pregar pare, que vos
:
majudets a conquerir lo ditregnere com aqueft fia conqueft vos hajats los lochs qui fon de la voftra conqueta, e nos los noftres que
:
les
noftres terres.
que molt era pagat dao que dit hauia,e que axi era ver de totes cos com ell hauia dit , e que penfas danar en la iia terra , e que donas conell en les altres fronteres que ell prenia fobre fi laconqeftade Mrcia, e que jurauadauant del, que nul temps no eTaria tro la hi agues conqueria, e la ciutat,e gran
refpos hi,
E Jo dit Rey de
fas
molies grcies dao que vos mauets dit,e pus axi es yj nien tornar en Caftella,e penfare de endrear totes les fronteres qui fon enuers la terra del Rey de Granada , e aenyaladaPare fenyor jous
,.
e la frontera de Sibilia .
que mal nom puixa venir del regne de Mrcia 3 bem defendre del Rey de Granada, e del Rey de Marro chos,e de tots llurs valedors delhquel major perill que ma terra portaua , era per lo regne de Mrcia mas daqui auant ab la ajuda de peus, e de la fiia beneyta mare madona anta Maria vos ticn defendrets. E fobre aquelles onuinences lo Rey de
yom
Darago acompanyal
tro fo fora
de
fon regne,e li feu tota hora fos ops a ell,e a totes les fues
gents
(
axi
com dadit.
uant es
Captol
xiij
com aprs
de er partit lo Rey
4e CaJleUabague 4cordlofenyor I{ey en Iacmeab fos baronst e riebs homens en lofeyt de lapromtfiofeyta dl Jtey de Ca/lelld, e com enuia Ltnfant en Tere 3 e correcb lo regne de ^Mrcia3 e lesgrans prefes quefeu en dit regne.
DAQVI
Reys Darago.
QV
Fo.xi.
I auantdexare lo Rey de Caflella anar, qui es tortlig U |A Rf > tn nat en fes terres,e en fos regnes , e tornar a parlar del fe-
nyor Rey Darago que fapella dentrar en lo regne de Mur /b.98.* eia. E finalment ell hach fon confell ab fos fills, e ab fos c 8,<
barons etuyta.cordaren,quepuslapromifsio hauiafeytaal Rey de Caftella,la qual ell los compta tota per ordre, que tantol penfas den
:
trar:e
no li falrien metre vida hagueTen al cors,e que ell fos vengut a cap de la dita conquefta. E dao lo dit fenyor Rey fo molt alegre e pagat,els feu moltes gracies:fi quen continent ordona , quel dit
nul temps
regne de Mrcia, pero que regonegues tot lo dit regne. Si que lo dit fenyor Infant en Pere hach batalla arrencada de molts richs homens, e cauallers de Cathalunya,Darago,del regne de Valencia,e ciutadans,e homens de mar,
fenyor Infant en Pere faes vna correguda
al
Almugauers p er mar , e per terra,correnr lo dit regne ana talant,e aftegant tota la terra. E en cafeu lloch ell eftaua tant,tro tot lo hauia talat.-que primerament tala,e afega tota lorta Dalacant , e Nompot,
:
TtA
^
tro
ho lorey
'
Jy^JJ
10 .
e Aquaft.
.
Afp,e Petrer, e Criuillent, e Catral, e Fanauella, e Callofa, e Guarda- ^['Tf mar,e Oriola.E ana tro fus al caftell de Montagut, qui es enla orta de 104
*.
Mrcia e en aquell lloch ell cala,e affega e li exi lo Rey Sarrahi de Mrcia ab tot fon poder de cauall,edepeu. Elodit Senyor Infant cftech li dos jorns batalla arrengada , que hanchloReyde Mrcia lor,, nos gofa combatre ab ell. E fegurament, que ino fofen les cequies * f acme qui eran entre amdues les hofts,quel dit fenyor Infant haguera bro- V^,' t} gl
:
catfobre ellsrmas
mig dels, que nou pogueren fer.Empero fi hac molt bon feyt darmes, que pro priament en vn torneix que hi hach lo dit fenyor Infant de fes mans,
les
al
ell
brocaua,
dauant cara per cara.Queus dire?vn mes tot entegre ab fes hofts cremant, e affegant eftech en Jo dit regneie tots aquells qui eren ab ell foren richs homensje benenants,de les grans prefes quen tragueren axi de canus,e decatiues.xom de robes,e de beftiars quen amenaren. Si quel fenyor Infant ne trames al fenyor Rey fon pare be mil cabeces de be:
liar gros,e
be
ebe
Chronica dels
e
catius
Rey dona,e prefenta qui al Papa,qui als Cardenals gran res dels carius:e al Emperador Fraderich, e al Rey de Frana,e a Comptes,e Barons,e amichs feus E les catiues a la fenyoraFegina de Frana filla fua,e a Comptefes,e daltres honrrades dones. En tal manera,que no
.
De que lo Pareand^eis
Cardenals
mon
dechretians foren
molt alegres,e pagats,en faeren profefons, a honor de noltre fenyor ver Deus,qui al dit fenyor Infant hauia donada aquella vitoria.
en Iacme1 e com
APRS
ab ell eren anats,vench en la ciutat de Valenci , e tro barenhilo fenyor Rey en Iacme fon.pare , quils feu gran fefta,e gran alegre. E com la fela Fo palada de la fua venguda,lo dit fenyor Rey mes en vna cambra lo dit fenyor Infant,e li demana de tot o que hauia fey t , ne li era efdeuengut de puix que parti dell:e lo fenyor Infant compta li ho. Emper be fe guarda,que hanch no li dixnegu feyt darmes, que ell hagus
feytdefaperna:anshauiacaftigattothom,queresnolin dixes. E axi lo dit fenyor Rey hanch gran plaer, e gran alegre de o quel dit fenyor Infant li reco mpta,qui li era efdeuengutre majorment hachgra
plaer,com vae,e ents lo bon eny ,
bon enteniment quel dit feE bbre aqueftes paraules lo dit fenyor Rey dix al
e lo
i li
paria temps
dit
pare fenyor lo
meu confell no es
baftanta do-
nar avos,ne ala voftrafauiefa: mas emper yo fenyor vos en dir lo meu enteniment, e puix vos fernets o que millor vos en parra :c
e lexas
ReysDarago.
xats
, ,
Fo.xii.
mi ala frontera e yo fer los he guerra garrejada , en tal manera, E daqui a vn que res no poran fembrar,e fi fembren nou culliran. any vos fenyor ab voftre poder fiats tornat en Valenci ala bona hora en lo mes de Abril,com ells deuen comenar recollir llurs bens: pero com en Abril ja comencen de fegar ordis en aquelles terres, qui fon primerenques. E llauors fenyor vos entrarets,epenfarets danar entro que
'fetge.
fiats
fobre
la
E mentre vos ftarets al fetge , yo correr tota la terra , e tendre los paTos,que focors del Rey de Granadano li pufea venir e axi deE dix lo fenyor Rey, ftroyrets la ciutat, e tot lo regne aytant com es 10 voftre confell tench per bo e axi vull que fia definit com lauets ordonat,e tractat:e tantoft mana fes cartes per tot lo regne de Valencia,axi a richs homens , com a Prelats , com a altres homens,e cauaers,e homens de viles,quc tuyt foTen en la ciutat de Valenci a jorn E aquell dia com tuyt foren enert:e axi fo complit com ell mana
:
11
fempsenla clauftrademadona
Maria deia Seu de Valenci, lo dit fenyor Rey feu fon bon fermo,e dix moltes paraules bones,qui feyenaitempsreatuytcomana per major,epercap lo fenyor Infant en Pere. E manals,que guardaen,e obeyTenafuaperfona, axi com la fua propria ab tot poder.e ab tot compliment lexal vicari major , e E tuyt communament ab procurador de tot lo regne de Valenci gran alere,e ab gran plaer reeberen lo dit fenyor Infant ab tot lopo fon pare li dona E lo dit nyor Infant axi der, quel dit fenyor Rey mateix molt alegrement reb lo dit poder, e afenyaladament pero
fan<5ta
.
.
affer feyts
daj>
mes.Mas ell fen cobria aytant com podia,pero quel fenyor Rey fon Parenobes lagranvolentatquell hauia: que per cert fi lo fenyor
Rey fon Pare fabes la deferia part dels perills en ques metia,per aytals dos regnes , ell no li lexara anar car hagra gran paor que no fi per
feyt
de les
armcs,quel dit fenyor Rey no fabiares:ans fepenfaua, quel dit fenyor Infant menas la guerra molt madurament,e ab gran feny e axi fegu:
rament era veritat com ell fe penfaua Mas oltra ao a fon dia lo dit fenyor Infant no hi guardaua pontnepalancha,que lla hon era lo pus eftret feyt darmes, o fabia que hi deuia eferjla era ell tota vega.
fi,
que fegurament
lla
hon
iiij
cafeu
Chronicadels.
cafcu veu fon fenyor natural,
fona ,
e la
honor del
,
ne filla,ne res que fia al mon, no tant folament que fon fenyor ajut a trer del camp ab honor , e ab vitoria , e ab aluament de fa perfona. Efobre totes las gents del mon tenen ao en lur cors Cathalans , e Aragonefos, e tots los fotfmefos del dit
a nengu muller
ne
fill
fenyorReyDaragorcartotseftanenvers
llurs
amor natural.
seCapitol xv.
1>aer Jtfuntpesller: equtnajia efladala caufaperque ^MuntpesUerfefiamefaen letcafade Frana ejjent de la corona Darago : e com lo Infant en
AXI L A
:
ab gran concordia,e ab gran alegre e lo dit fenyor Rey fen entra en Arag , ep uix en Cathalunya , e en Rofello , e ana a Muntpeller: com natural cofa es que tota perfona,e puix tota criatura,ama la patria,e lo Uoch hon es nat. Perqu lo dic
cort
fe parti
tenyotRey,
teix
aquell
axi
ma-
amar, per lo miracle aueDeushidemotra en lo euneximenr. E axi vull que apiats,que axi mateix no ha vafalls lo nyor R.cy Darago hauts,ne ha encara,que mes puxquen amar los dexendents del dit fenyor Rey en Iacme,com fan los bons homens naturals deMunt peller. Mas daquel temps en fa hi han venguts perla bona fenyoria verque que hi trobauen homens de Cahors , e de Figach , e de fent Antoni, Hochs molts qui no fon naturals de Muntpeller drets: aqui UrUs ^ e a ^ tres tnef* en ha plagut , que la cafa de Frana fi fia mefa Mas fiats certs , que no na pl ag ut J ne plaur james aquells qui fon de dita llinea naturals de Trulu. Muntpellenper que per cert totes les terres dels dexendents del dit fenyor Rey , deuen elfer de cor , e de volentat que amen , e honrren tots los homens de Muntpeller,que no ho deuen perdre per XXX. o XL alberchs dels dauant dits, qui fon venguts poblar. Ans requir, e prech a feny ors, e a richs homens, e a cauallcrs,e ciutadans, e a mer.
.
caders
Rcys Darago.
caders,patrons de naus,e marines, e Almugauers
,
Fol.xii.
e
pahons qui fien delalenyoriadel enyor Rey Darago,e de Mallorques,e de Sicili, que amen, e honrren tots aquells quideMuntpelleren Jur poder yindra.E i ho an,per ventura de Deus,e de madona fandta Maria de Valencia,e deies Taules de Muntpeller , e del enyor Rey en Iacme
bon mrit. E per aqueft mon , c per lakre:e taran orteia a ell mateix,e conferuaran la dreta amor qui en E partit Jo fetre nos,e ells deu eTer,e fera toltemps , fi a Deus plau
Daracro,qui lla naixque,hauran
.
tench
,
lo.
dit regne
en gran
no
hi hauia Sarrahi
negu,ne altre
axi
quis
roament,e afpre contra lo Rey Sarrahi de Mrcia, axi que los Sarrahins no abien a ques prenguefen,que com ells fe penauen,quel e-
deu jornadesluny,ecomfeleuauen,ells veyen crrer tots llurs llochs,e pendre, e afegar tot quant hauien axi quel olay los hauia mes al ventre,perq fegui efta vida tot aquell any quei
nyor Infant
los tos
:
enyor Rey fanaua deportant per os regnes. E ell trenuytaua,e foneria rets,e calors,e am,e defayres fobre los Sarrahins , que en fon cor
nos penaua,quevn jorn de reps degus hauer:ans ilahonerala ma jor feftanoftra,quels Sarrahins fe penauen , que ell faes fefta, aquell dia era fobre ells , els confonia en catiuar,e en deftmtions de bens. Com lats certs,que hanch no naixque fill de Rey, qui fos de tant ait cor,ne pus ardit,ne pus valent,ne pus bell de fa perfona, ne pus faui, ne pus adret de fos membres:que del fe pot dir, quis diu de aquell qui es complit de totes grcies, quis diu , que ell no es angell , ne es Diable,anses complidamenthome. Perqu per cert del ditfenyor Infant e pot dir aquell prouerbi,que vertaderament es home ab compliment de totes grcies. E axi dins aqueft temps lo ditfenyor Rey fon Pare ab gran alegre, e ab gran plaer anaua veiitar fes terres, e
fosllochs.
EL
Chronica del;
la Rey
l
^gj^fe^pd L
TEMPS
que fo ordonat,lo
dit
ueme
^.104]
&l lISlof penfa dentrar en Valenci axi aparellat e adreat per mar,e per terra,que hanch Rey no poch dir que mills ordonat,ne adreat anas bbre altre Rey. E entra ab gran alegre al regne de Mrcia per mar , e per terra e pero tench la mar,que les fues hofts foTen baftades de viandes , e axi fo ordonat: e axi que ell pres locaftel,elavilaDalacant,eElx,etots los altres llochs que dauant vos he nomenats, qui fon entre lo regne de Valen eia, e de Mrcia, epofa, fon fetge fobre la ciutat de Mrcia, qui es ca. t. fol. no, ciutat molt noble,ehonrrada,e molt fort , e mills murada que ciutat que fia gayre al mon E tantoft com fo dauant la dita ciu tat ell orloKey dona fon fetge en tal manera, que de neguna part no hi podia nu c ueme nom entrar. Queus en faria moltes noues? quel fetge dura tant,que /. 1V4] la ciutat vench ab ell a partit dels Sarrahins qu reteren la dita ciutat, o es faber , la meytat e laltra meytat fe retengueren a llur ops fota la fua fenyoria,l que fen pafa vn carrer per mig de la ciutat,qui es hu dels bels carrers qui fia en neguna ciutat del mon , quel dit carrer es gran,e ample,e comena del lloen en ques fa lo mercat,qui es dauant los Preycadors, e dura entro la egleya major de madona fanta Maria.E en aquell carrer es la Pelleria, e los cambis , e la Draperia , e dalEmper com aquefta ciutat fo axi partida, lo dit tres officis molts Senyor Rey la poblada de les fues gents , e a pochs de dies los Sarrahins vaeren que entre ells,e els Chretians no podia hauer bona com panya en la dita ciutat axi demanaren , e foplegaren al dit fenyor
:
lo Rey
Rey,que li plagues,que prengus la llurpart deia ciutat,elapoblas de qui ell tengues per be e quels donas vn raual , en que ells po:
foUiT. .tiV.
guefen murar,e eftar fegurs. E lo dit fenyor Rey ab plaer quen hach, obehi les llurs paraules,e pregaries,e donals vn raual de fora la ciutat,
Mm<
faidW.
****'
que ells murareme ha nom la Rexachare aqui ells fe mu daren. E axi la dita ciutat de Mrcia fo prefa p er lo fenyor Rey en Iacme Darago en lany que nom comptaua M.CC. I IL
XXXV
I
Captol
Reys Darago.
S*3
Fol.xiii.
Catbalans y e com lofenyor I^ey en Iacme deUtura atota la fua part al'\Pey de CaJleUafngendrey e tornat en falenciafeufer cort ,e procurador,?>*'cangeneral del regne de isfrago y eValenci al Infant en
Murc'14
pobladct
COM
I
deCath*
la dita ciutat
Guardamar, e Alacat e Carthagcnia,e los altres lochsri que fiats certs, q tots aquells qui en la dita ciutat de Mrcia, o els dauaiit dits
lochs fon poblats, fon vers Cathalans, eparl del bell Cathalanefch
del mon,e fon tots
quentre tot lo mon,yo ne altre no potfaber,que dues prouincies fi millors,ne pus graciofes de totes cofes,c es lo regne de Valcia, e lo
regne de Murcia.E
com lo
blada^ los
pogus ajudar,e que los huns a- . ac ' judaTen als altres. Eafenyaladament lliura a fon gendre Linfantdon ca. i$. ol,tl +' Manuel Elx,e la vall Delda,e de Nouelda,e Afp,e Petrer E lo fenyor f
.
dit Infant
,
don Manuel
es deFenfar dels
Moros los vns ab los altres. Emper ab aqfta conuina lliura lo dit fenyor Rey en Iacme Darago la fua part del regne de Mrcia a fon o-endre lo Rey don Alfonfo de Caftella e a fon gendre Linfant don Manuel,quc tota hora, que ell ho volgus cobrar,que li horeteTen: e axi li ho prometeren,e dao faeren bones cartes. Si qui per aquefta
,
raho
deArago ha recobrats los dits lochs, e for cobrats fegos qeu auant vos dire,comlloch,e temps fera. E com lo damunt dit fenyor rey Darago hach tots los damt dits lochs ordonats,e poblats,
la
caa
ell
fen torna
regne de Valenci , e ala ciutat de Valenci ell mana fes corts ajuftar:e ajuftaren fi molt gran gents. E en la dita cort foren fos fills,qae
llur
homens,e Barons,e Prelats,e cauallers,e ciutadans, e homes de viles: e la fefta fo molt gran , qui per totes les gents fe feu en la dita ciutat.E
no
Chronica dels
ho
era marauella,que tantes de grcies los hauia Deus fytes atuyt,
molt fe deuien alegrar en Deus,e lo fenyor Rey, e els fenyors Infants. E en aquella cort ordona lo fenyor Rey, que fos procurador , e vicari
general lo fenyor Infant en Pere del regne Darago,e del regne de Va.
al coll
haUrcy vicari,e procurador general Linfant en Iacme del regne de Mallorqs, en uc* e j e Manorques,e de Yuica, e del Comptat de Rofello,e de Conflt,
7f.fal.
'
o de Cerdanya,e de Muntpeller,pero
Vi*
a fenyors ab
e
les
q les terres ne fos mills regides,e gouernades,e q ell fa vida vaes, c conegus lo bon feny,e el bon recapte, e lo bon regiment de cafeu: com ats certs,que james no pot hom conexer nul hom de qual con dicio fia,entro que hom li dona poder. E tantol com ala perfona fia
hom,o dona, tantol podets coexerlo feu recapte.Perque o dit fenyor volch ao ordonar, e complir. E axi madonat poder,quifuulla
ell
fia
pogus hauer repos,anant,e vifitant tots fos regnes, e les altres terres. E axi la cort ab aquela ordonacio fe parti,de que totes les gents foren molt pagadesre afeuns anaren per lurs affers. E lo dit fenyor Rey ana v eitant totes fes terres ab gran goig , e ab gra alegre: e lla hon fabia que eren les Regines nores es, e fos nets anauals vi(itant,e graciant,e feya gran fela ab elles,e ab ells.
teix,que
Captol
L
xviij.
hdcbfeyts cauaers los nobles en J^ogerdeLuriateen CorralLlana3 e dona per muller lagermana den CorralL anca a en I^o per de Luria.
en Pere hauia en cafa fua dos fills de cauallers,qui eren venguts ab madona la Regina Coftana muller fua : e la
qui era donrrat llinatge, e de fenyors de fenyera: efa mare hauia nom madona Bella , qui nodri la dita Regi-
na Coftana , e ab ella vench en Cathalunya e era molt fauia dona, E nos parti nul temps mentre fo viua de mae bona , e honefta dona la Regina.E axi mateix lo fill que hauia per nom Roger de Luria nos pam della,ans fe nodri en la cort axi que era molt fadri com vench en Cathalunya.E la Baronia fua era en Calabria,q fon. XXIIII. aftells a huntinent: e al cap deia dita Baronia ha nom Lria. Elo
:
. :
Reys Darago.
E
lo dit Roger
Fol.xv.
de Luria
ja
feya fe
molt amar al fenyor Infant, e a madona la Regina,e a tots celis de la cort. E axi mateix vench ab madona la Regina vn. altre honrrat fadri,qui era fill de Compte,e era paret de madona la Regina, e hauia nom en Corral Llana, e vnafuagermaneta nina, e fadrina, que era nodrida ab la dita madona la Regina. E aqueft en Corral Llana oci hu dels bells homens del mon , e mills parlant,e pus ui Si que en aquell temps fe deya,quel pus bell Cathalanefch-del m 6 era dell e del dit en Roger de Luria.E no era marauella,que ell axi com dauant vos heditvengren molt fadrins en Cathalunya, enudrirenfedecafcun lioch de Cathalunya,e del regne de Valenci tot o que bo ne bell parlar los paria ells aprengueren.E axi cafcu dels fo lo pus perfet Cathala que neg altre,e ab pus bell Cathalanefch.E lo dit fenyor Inf-nt en Pere feu caualler cafcu dells,e dona per muller la dzella germana den Corral Llana al dit en Roger de Luria,la,qual exi molt bona do na, efauia,e honefta,e de bona vida. E de la dita dona obreuixquea cll,e a ella vn fill per nom Roger,qui fora eftat hom de gran arTer,fi ha gues vixcutllonch de tempsrmas joue de xxij.anys mori.Empero dt 11 parlarem auant , que conuendra afFer,que daquell temps que vixque feutals affers,que raho es quen dejam parlar,com lloche temps fera. E axi mateix naixqueren tres filles, qui totes for bones dones; queia major fo m uller del noble don Iacme de Xirica, nebot d el fenyor Rey en Pererqui fo dels millors Barons,e dels pus honrrats de Spanya,ep pare, e per mare:e fo molt bona perfona. E laltra muller del noble en Not de Moncada.E laltra fo muller del Copte de Sancto fobrino,qui es en Principat. E aquella dona germana den Corral Llana c hach hauts los dits infants,mori:de que fo gran tala perlafuabonefa,eper fos infants,que romangren tots pochs.E de puix lo dit noble en Roger de Luria pres per muller la filla den Berenguer Dentena qui es
.
del pus honrrat cafal de richs homens qui fia en Arag, ne en Cathalunyate daquefta dona hac que hi fobreuixqueren dos fills,c vna filla. E axi lexar vos he a parlar del dit noble en Roger de Luria,com auant
ne patlaremrque ell fo aquell,e tal quels feus feyts aportar raho que yo que deja parlar dell que dir pot hom que hach no fo nul hom,qui fill de Rey no fos,aqui Deus faes tantes de grcies, ne honrras on fenyor en totes cofes, qui comanades folTen,com ell feu.
:
Captol
Chronica del:
Captol xix. com aprs de hauer captada,e imj?etrada attencio dels le&ors ,pero comfira lloch parle3 recompta lagran batalla que hach lo nobleen CorralLlana ab quatre galees 3 contra
vn poch a parlar de fon cunyat Corral Llana dun bell feyt qui perla grcia de Deus, e del feny or ^- e y en * >crc arago li efdeuench. Veritat es quel fe fcotr 8 Si lli cAtord* Ip-^P^j nyor Rey en Pere per auant, mas ara vos ho vull dir,e mnem. comptar,que aytantfeval comfariaaauant:efahoferpero car me foue la matria daquels dos richs homs,q mills hallocharade parlar daquel feyt,quel dit noble en Corral Llana feu, que no hauria auantrque de tots feyts,pus hom ne diga veritat,en quallloch fe vulla del libre ne pot hom parlar.Car en lloch nauria a parlar per ventura, quen torbaria la mia materia:e majorment que no fia hiftoria llonga e axi cafcuns prech quem perdonen,!! en aquel Uoch,ne en altre tro ben quels diga cofes que fian dites abans de temps,q dir nos degueffen.Empero fi a mi ho demanen yols refpdria raho quells men tendrien per efcuat , emper hon fe vulle fien mefes les rahons qu e dao vos fas totfegur,q tot es veritat axi com ho trobarets per efcrit, e no hi metats dupte ngu. Donchs vull vos dir la grcia que Deus feu a aquefl rich hom en Corral Llana. Lo fenyorReyDarago deu toftemps hauer trahut del Rey de Granada , e del Rey de Trimife, e del Rey de Tunis:e pero co hauia molt de temps quel trahut no hauien trames al fenyor Rey Darago, ell feu armar en Valcia quatre galees, e feu capit lo dit noble en Coral Llana. Si que ana al port de Tunis^ Bugia , e per tota la colera barrejant , e afFegant tots los ports. Si q vench en la mar del Rey de Trimife en vna Illa qui ha nom Alabiba,e en aquell loch ell vench per Ueuar ayguare axi com el vench
X. galees de Sarrahins qui eren del Rey de Marrochos armades vengueren en aqll lloch axi mateix per lleuar aygua. E aquelles X.galees de Sarrahins eren mills armades, e de millors gents de Sarrahins q james fofen armades,e hauien yafeytgran
aqll lloch per laygua a lleuar.
TORNAR
dany a lenys que hauien prefos de Chrelians,e teni molts catius en les galees,de que era gran peccat. E com les galees den Corral Llana
ver venir les X.galees,exiren deia polare los Sarrahins quils vaeren
que
Reys Darago.
Fol.xvi.
que ya naui haguda llengua,cridarenen llur Sarrahinefch,aur,aur,e molt vigorofament vengueren en vers les galees den Corral Llana. E les galees den Corral Llana clegueren en roda,e aplegaren fe totes quatre enfemps,e hagueren llur conell.E lo dit en Corral Llana los dix,vofaltres enyors abets que la grcia de Deus es ab lo l'enyor
Rey Darago,e ab
gudes de fobre Sarrahins , ben podets faber quel l'enyor Rey Darago es prefent ab nos en eftes galees,que veus aqu lo feu eftadart qui reprelenta la 'ua perfona,e axi quell iaab vos, )a grcia de Deus,e ell
nos ajudara,en dara victori. E feria gran vergonya del dit fenyor, e de la ciutat de Valenci don fon tuyt , que per aquets cans giraTem
que hanchnulhomdel fenyor Rey Darago no feu. Per que yo preen a tuyt queus membre lo poder de Deus e de madona an6laMaria,ealafanc^afecatholica,elahonordel enyorRey, ede la dita ciutat de Valencia,e de tot lo Regne e que vigorofament , axi com etam afranellades totes quatre galeeSjCJ Bram q vuy en aquell diafaamtant,quetoftemps parlen de nos. E fegurament que nos los venerem, e frem tolt emps benenants emper tuyt vets que tanthauem del auantutje que a noftre ul nos en podem anar, que li nos volem nons poden forar de la batalla e axi cafeuns digats o qui millor vos en parega, mas de mi jaus he dic mon enteniment. Encara vs dich,eus prech, e eus requir de part del dit fenyor Rey Darago^ de la ciutat de Valencia,que flram,e tuyt comenaren a cridar firam firam,q tots feran noftres. E 'obre o annarenfe molt be e los
lacar, o
,
: :
de cafeuna de les parts, en Coral Llana ab vna bella bogatirada anafen en vers ells. Si que hi hach Sarrahins qui digueren a llur c apita,q les galees venien a ell,
Sarrahins faeren atre
tal
:
pero ques reteTen a ell e gran res dels Sarrahins eren de aqueta opinio,pero com en les galees dels Sarrahins hauia molt bon caualler
:
Sarrahi,enospenauenquelsChretiansfoTen tan folls que ab ells fe volguefen combatre. MasLalmirall dels Sarrahins era faui hom
de mar,e era
citat
en molts
feyts
comena a menar lo cap,e dix:Barons foll penfament hauets vofaltres, no conexets les gents del Rey Darago axi com yols conech:ara fiats certs que ells fe tenen molt be,e fauiament a cobatre ab nos,e venen axi acordats de morir, que guay lo nll de la mare quils
lans qui eren,e
elpera-
tant.
fenyor Jteyfu ales mullers dels Cbrefttans, que moriren en la batalla damt dttatecomlosjenyorsfhn bons ^aj^alls^e quanta de majorgra
ciajta efferfitfmefs alcafalde %*>4rago 3 que a
qualfeuolaltrefinyor.
fenyor
Rey
guanyat que fos llur , volen que les mullers , e les filles de aquells Chreftians qui en fa batalla moriren , haguelTcn axi bona part del guany,com aquells qui ne efeaparen , de que ne foren tuyt molt ale:
que per a.uant entendrets: car cert fiats quels bons fenyors ajud molt affer llurs vaTalls bons, fobre tots fenyors ho han aquells del cafal DaragO;que nous cre que fien fenyors de llurs vafalls,q enans
lles
fon
R ey D arago
s
fon llurs companyons.
cftan cars,e crus a llurs vafalls,es penfa
Fol x vil
.
llurs
vos quefanlosnyors del cafalDarago mesa llurs fotmefos, que al tres ? jous ho dir. La primera grcia es,que tenen los richs homens,
Prelats, cauallers, e ciutadans
veritat, e
,
e homens
que no ha paor que tra raho e jufticia li fianegunares demanat,nelleuat:o que no es axi dels altres fenyors del mon,perque les gents de Cathalunya , c de Arago viuen pus alts de cor,com fe veuen poblats axi a llur guifa, e nul hom no pot efer bo darmes, lno es alt de cor. E axi mateix encara hanab ells aquell: auantatje,que cafeupot parlar ab ells aytantcom fe meta en cor qui parlar hi vulla,e aytantes hores ells efeoltaran graciofament,e pus graciofa li repondran.E de altra part fi vn rich hom, o caualler, o hom de vila qui honrrat ia,vol maridar fa filla, e requer a ells que li facen honor,quc hiyran,e li faran honor ala efgleya, o lla hon los placia.E ay tal mateix fe fan i negu mor,o de negu volen fer aniuerari que axi hi van,com farien a llurs contirals, e dao non faats compte de altros fenyors del mon. tem parc ao, ales grans feftes, que faran conuit a tota bona gent, e menjaran en preenciade tots: e lla hon tots aquells qui hauran conuidats menjaran, o que al tres fenyors del mon no fan.E de altra part que i rich hom, caualler, Prelat,ciutada , ne hom de vila , pajes,ne altre natural llur los tramet fruyta,o vi,ne altres cofes,quefens duptaho menjaran encara pencafeu fe pot fer major rich
,
hom que no es
dran en
llurs caftells,viles,o
menjar
de tot o quels facen apparellar,e durmiran en les cambres quels hau ran endreades E de altre part que caualquen tots dies perles ciuj,
moftren a
llurs
pobles e
:
vn hom o fembra
pobre los crida,que tiraran la regna,els oyran, els daran tantoft confell a llur necefsitat. Queus dir ? Que tant fon bons homens,e o-raciofos a tots llurs fotmefos, que llonga cofa feria de eferiure: e pero
enflamatsdelluramor,queno tenen mort per exalar llur honor, e fenyoria,ans en res no guarden pont ne palanca, ne temen a foFerir fret, ne calor, ne nul perill: per que Deus
los llurs btfmefos fon
creix.
Chronica del:
creiXjC millora tots feyts els llurs pobles,els
bons
fills.
93 Captol xxj.omlo
ReyenlacmeDara
terra.
ao hacb carta delTapa que anas alconciliquis tench ba LLodell$oyne;c com lo J^ey Nanfo's de Cajlellafongendreli enuia a dir que ~i>olia
OM
Ionc1}
lo dit fenyor
L^^Ni
del
fenyor
a Lieo
Gregori
Royne,e que pregaua, e requeria tots los Reys de Chretians del mon que hi fofen ells,o llurs procuradors Don lo fenyor Rey fe aTraftti parella danar, e en axi com ell trataua que hi anas com pus honrraiucm lament poria,mifatgers le vengren delfenyorRey Nanfos de Catecap.i.e lla gendre feu, que ell volia anar al dit concili , e volia pafarperla 6*. foli. U2L terra a ^ | a i^ e gi na:i e ab gran res de fos Infants e que afenyaladament per dues rahons volia paffar per la fua cerra. La primera que ell, e la Regina,e fos fills hauien gran defig de vaer ell,e els Infants. E Jaltra pero com ell anaua al dit concili per tant grans affers , que volia
r
:
hauer fobre aquells fon confell,axi com de pare:e del fenyor Infanc Pere,e del fenyor Infant en lacme,axi co de frares.E lo ditlnyor Rey,
e los dits fenyors Infants hagren gran plaer daqueft feyt, e tantoft
los mifatges del Rey
ab
de Catella
ells
meteren li a dir , que molt eren pagats de llur venguda , e que pens de pendre tota la llur terra a fon feruey axi com la a propria. E que aquefts mifatges quels faes afaber certament per qual part volria en
trar
en
que hi vendria.
3 Captol xxij.
de Cajka tramet a dir al fnyar ]fey en acme que ^olia entrarper Valenci :e en quin temps,
Reys Darago
AXI
los miflatges del
Fol.xvii.
fenyorRey,elos fenyors Infants faeren molts dons ais dits miflatges qui aqueft nouell los hauien aportat: axi q fen tornaren molt alegres,e pagats en Caftela ,enfemps ab os mifatges del fcnyor Rey Darago,que ell trametia,e els fenyors Infants.E axi los dits mifatges foren be rebuts per lo Rey de Caftela^ per la Regina,e per Linfnt en Ferrando,c per Linfant en Sanxo, e per tots los altresre majorment com oyren la llur mifatgeria , e oyren les llaors quels llurs mifatges ne deyen E axi mateix ells donaren molts richs dons als mifatges delfenyor Rey Darago, e ttametera fer grcies alfenyorRcy Darago,e als Infants de llur pro ferta: els trameteren a dir que volien entrar per lo regne de Valenci, e digueren los lo temps. E lo dit fenyor Rey Darago,e los Infants hagueren ne gran placr,epenfaren de ordonar lla hon comenar deuien dentrar en llur terra,entro a Muntpeller , e les viandes , e tot o que ops haurien en talmanerahoendrearenjque jamesnegu fenyor no fo tat baft ab totes fes companyes, com ells foren.E q del dia quell feria entrat en llur terra entro que fos fora de Mutpeller,que no depencs res lo Rey de Caftela del feu,ne Perfona que aqui fos ab ell e axi e compli tant abundantmt com dauant hauets oyt, quel fo feyt laltra ve<*ada,com cftech en lo regne de Valenci. Si quel Rey de Caftella,e encara aquells qui ab ell eren,e la Regina , e los Infants fe marauellaren com ho poch baftar,ne la terra de Cathalunya com ho poch fofferir:qells nos podien penlr que per res la terra del fenyor Rey Darago os tant grafia , ne ab tanta de bondanca , fegons que per a.uant
.
entendrets.
RA LLEXAREM
ao,qucbemifabretornar,e parlarem del fenyor Rey Darago. Com lo fenyor Rey Darago , e els Infants hagren ordonades totes aqueftes cofes.eilpenfacomal dit concili pogus anar honrradament.E majorment que li trameteflen a dir Cardenals,
ij
eal-
Chronica dels
e altres qui eren del confell
c
delPapa, qucn partida lo concili aquell era ordonat per lo Pare fancT: per gran defig que hauiade vaer lo
ell
podia hauer quel vaes ab tals dos gendres Rey s, com era lo Rey de Frana, e el Rey de Caftella, e le&fues filles Regines,e els nets:e com lo Papafe volia delirar a vaer a quella obra que Deus hauia feyta al neximent del dit fenyor Rey Darago,e volia vaer la bona fi en que venia e axi mateix que hach confell^quell tenia lo pus faui fenyor del mo, e lo millor darmes,e de tots
:
qordonas ab tota la Chreftiadat paflatge fobre los infels. E o ell hah ordonada la fua anada., pen dexir al Rey de Caftella, e
feyts: axi
vengueren fen al regne de Valcia,e volgueraberles viandes c er ordonades.E axi fo los ho tot moftrat,c totfo axi be ordonat,e compjitjqno bi hach mcfter mi]loramt:e axi lo fehyor Rey, e els fenyors
Infants acoftarenfe lla
hon
lo
Rey de
Ecom
fe-
lo
gran honor,
com
foren
al
Rey
Daragojo dit fenyor Rey,e elsnfants los foren aqui, erceberen los ab gran deport,e ab gran alegreye ab grans profefons,e jochs que en cafcun lloch los feyen les gents del fenyor Rey Darago.E de puix que foren entrats en la terra del fcnyr Rey Darago, eftegren XII. jorns
abans que fofen en la ciutat de Valencia,e com foren enla ciutat nul hom no poria efcturelos jochs , e els alegres, taules redones , taules juntes de reylo de cauallers,faIuatges,borns,anar ab armes,e galees,e lenys armats quels homens de mar feyen anar per la rambla ab carrede toronjes,e encortinamcnts. Si que tant foren los jochs que hauien a paar,q com foren ala gleya de fancl: Vicent, hon auates,batalles
fen
al
Reyal,hon
que hi pofas l Rey de Caftella, pofaren cafeu en honrrades pofades.Queus entegres dura la fefta en Valenci, qne hach
obra: ans tots dies refrefeauen los jochs,c
no hi feu
vna marauella de oyr.Queus dir? que qui captar vos ho volria tot,feria cofa que allongaria la mia materia,e vendria tart al meu propofit.Mas finalment vos dich que parales gents del P.ey de Caftella,eria
tent
ReysDarago.
uedre,e de
Fol.xix.
tent de Valenci anar tuyc a madona fan&a Maria del Puig de Mor-
Moruedre a Borriana,e puix a Caftello , puix a Cabanyes, e de Cabanyes ales Coues,e de lesCoues a fancl: Mattheu:e puix a Vil
decona,e puix ala ciutat deTortofa: eaquilosfo feyta fefta tot axi com en la ciutat de Valencia,e aturaren hi V I. jorns. E puix de Tortoia al coll de Balagcr, epaTarenper fent Iordi
que encara
llauors
no hi era la pobla de la font del Perallo. E puix del coll de Balaguer a Cambrils e puix ala ciutat de Tarragona. E axi mateix fo infanitat de dir la honor quilsfo feyta, que Larchebisbe de Tarragona, ab
,
deu Bibes de fa prouina,qui fon tots de la fenyoriadel Senyor Rey Darago , ab molts Abats , e Priors , e ab gran quantitat de gent de religio,c de altres clergues , profeTo fyta cantant , e lloant Deus los reeberen, e eftegren en la ciutat de Tarragona V III. jorns. E aprs de Tarragona anaren a Sarbos , puix a Vilafranca qui es vna noble vila, e bona, e hon los fo feyta aytanta donor com en vna ciutat, e tegren hi dos jorns E puix de Vilafranca anaren fen a fant Climent,puix de fant Climent a Barcelona.E nom cal efcriure,que penfar podets com hi foren reebuts,que molt fort feria de recomptar.Mas axi com Barcelona es la pus noble ciutat , ela millor quel fenyorReyDarago ha ja, penfar vos podets la fefta quina fo , e paa. axi co de totes les altres ciutats,e aqui eftegren X.dies:e de Barcelona anaren a Granyoles,e de Granyoles a Hoftalrich,e Doftalrich
.
ala ciutat
de Geronare aqui ios fo feyta fefta nom cal parlar, que fol
los ciutadans de
Gerona,menys
dels cauallers,qui
G erona,
tots
e puix lo
Rey de Caftella,e la Regina jagren aquella nuy t en la cambra del alberch de mon pare hon ya vos he comptat, quel damunt dit enyor Rey en Iacme Darago hauia pofat. Si que pero com lo Rey de Ca- /a.j/
:
Regina foren enfemps aquella nuyt , feu hom VII. portals en lalberch den Bernat Roinyoll,quis tenia ab la ca de mon pare,hon lo Rey pafa ala cambra de la Regina. E axi per vifta,no per
ftella,e la
puchyo ao dir per cert:e eftegren a Peralada dos jorns, quen Dalmau de Rochabara fenyor de Peralada hachfoplecat al Senyor
als, vos
Rey
Chronica dels?
Rey Darago,que li plagues,q vn jorn lo pogus conuidar a Peralada, e lo fenyor rey ab prechs dell,pero com lo amaua molt, dix li que ell no llexaria que vn jorn nois faes llurs ops a Peraladare laltre jorn que de graciafpeciai lo hi atorgaua.Dela qual cofa en Dalmau \i feu moltes gracies;e dech ho fer, queaqueftfo vn plaer que hanch lo fenyor Rey no volch atorgar a rich hom,ne a Prelat qui fos en Cathalunya, faluant a elhperque fo cofa quen Dalmau li grahi molt. E aprs que
agren eftat dos jorns a Peralada ab gran goig, e ab gran alegre , anar
Mas,qui es bell lloch , qui era del Temple e del Mas entrarenfen aPerpenya, e nom demanets la fefta gran que aqui fo , e dura VIII. Iorns. E puix aprs anarenfe a Salfes,e de Salfes a Vilafranca , e de Vilafranca a Narbona. Edon Amalrich de Narbona feu los molta de honor,e de plaer,perfe a la
al
:
elo fenyor Infant en IacmeDarago hauiendues germanas per mullers,filles del Compte de Foix,e eftegren dos jorns a Nar bona.E puix anaren a Befes,e de Befes a Sentiberi,e de Sentiberi a Lo
ell,
o com
Mas los
E aqui eftegren quinaMantpeller pafiaren tots altres feyts ze jorns,e daqui trameteren llurs mifatges al Papa,e aqui hagren refpoftra.E com hagren hauda refpofta,e hagren endreat llur cami den trar per la terra del Rey de Frana,partirenfe de Muntpeller,e daqui a
uant parlare.de la materia,perque aqueftlibre fe fa, o es afaber,de la honor, e de Jaigracia q Deus ha feyta, e fa al cafal Darago. E pero c yo entench,que aquefta matria fia tal,que torna a gran honor ala ca fa Darago,e de fes gents,yous en far menci, e nous penfets,que fia
poch o que cola al fenyor Rey Darago e afos fills aquell: feyt ans vos promet que montaa tant, que tota Caftella nou poria pagar de quatre anys.Perque vofaltres qui oyrets aqueftlibre, qui no fabets lo poder qual es del fenyor Rey Darago penfats qual es } quen veritat
, i
:
pogus baftar.E com hi baftas lo feu threfor, no li baftaria lo cor,queu faes,- que per desfeyt e tendria. E lo fenyor R.ey Darago fo daqueft feyt pus alegre a totes hores,q no fora,fi aytant com ell defpenia li vengus en do,o en feruey del Papa, dal tres gents :e axi Deus bafta a bon cor, perqu Deus lo bata , el horra en tots feyts deia a vida. Ara lexarem anar lo P.ey de Caftella,
qui fen es anat al concil,e parlarem del fenyor Rey Darago.
CapitoJ
Reys Darago.
Fo.xx.
PRES
quinze jorns quelRcy de Caftella fo partit de Uglo Mmitpelfer.analo fenyor Rey Darago al dit concili:e c **y e2
entra per la ciutat de Lle del
Royne , com hi ro
reebat,
c p. 14.
tro *} e '
roms Rey, Compte, ne Bar, ne Cardenals, Archebibes,Bibes,e Abats,e Priors que noi exilien a reebre:e lo Rey de Caftella,e fos fills li exircn vn jorn abans que tots los altres.E com foren deuant loPapa,exiforadelafua cambra, e befal tres vegades en la boca , e dix li,fill , e gran fauoner,e dcfenedor de la an&a gleya,beneyt fiats vos,e vos fiats lo be vengut.E lo Rey volch
||fo gran cofa: que
110 hi
[l'
no hauia feytaneguRey qui hi fos vengut. Si quel dit fenyor Rey reebe mes donor, e de dons , e de grcies en aquell concili per lo Pare fandt,e per los Cardenals,e per los Reys que hi eren,que no feu negun Rey, qui en lo concili fos vengut. E axi lo dit concili comcna,co-m lo dit fenyor Rey Darago hi fo. Mas dao qui d trab.,e fi feu,no vull yo parlar, que no pertany ala matria daquellibre:faluantquel dit Senyor Rey Darago hi acaba, e endrea
o que de boca,hi demanaua,en tal manera,que alegre,e pagat hi ctech:e ab gran alegre fen torna en faterra fa , ealegre, e ab molt de plaer.Mas el Rey de Caftella vos fe aytant dir , que hi era anat: pero
tot
:
e al tornar
Darago li feu la meio , tot aytant,com ana per fa terra molt mills,e ab major abundncia , que no
mateix lo
dit fenyor Rey
hauiafeytaveninmas no torna per aquelles parrs,que era entrat,ans fe torna per Llcyda,e per Arag. E axi feria molt llonch defcriure les
honors que li foren fey tes,e axi ell fen torna en Caftella ab JaRegina, e ab fos Infants,hon hagren gran plaer , e gran goig los feus fotmefoSjCom lo hagren cobrat.E de aqui auant llexare lo Rey de Caftella, qui es fa terra,ab la Regina, e ab fos Infants :e tornar al fenyor Rey
en Iacme Darago.
iiij
Capitol
Chronica del,
3 Captol xxv.
4e JMaUorques, e ^Manorques.
OM LO
fenyor Rey en Iacme hach acompanyat lo dic Rey de Caftella, entro fos fora de fon regne , e lo dit Rey
de Caftella, e fos Infants fe foren agraciats del fenyor Rey Dargo, ela Regina de Caftella axi mateix, dl los hacri
donada axi com a pare fa benedi&io, ana veitar tots fos regnes, efes terres,en manera de pendre comiat:pero com lo romant de fa vida volia finar a honor de Deus,c a exalar la Sanefa fe catholica:axi com
hauia feyt en fon jouentje ab cor,e ab feny na en lo regne de Valencia,que anas fobre lo regne de Granada en tal manera quel nom de
:
Deus,e de madona
vefitades totes les
4|*
Maria hi fos lloat,e beney t. E com el hach fues terres,demana,e vae lo regimt bo de fos ulls,
fan<5ta
que feyen,ne haui feyt^de que fo molt alegre, e pagat, e lloa, e beney Deus,com tant bons fills li hauia donats. E mana fer corts en Arag,
c en aragoa,e aqui foren juftats Barons,e maynades, e Prelats, e cauallers,e ciutadans,c
el
fenyor Rey los prsyca,els dix moltes bones paraules, erahs,evoIch que iurafen lo fenyor Infant en Pere per Rey Darago, e per enyor: e
Confiana muller fua ( de quius he ja parlat ) per Regina.E axi com ell ho mana lo juraren tuytab gran alegre, e ab gra plaer.E l en la dita cort hach joya , ne fefta, nous ho cal dir que cauns vos ho podets penfar.E com lo Senyor Infant en Pere fo jurat,c madona la Regina , vengren tuyt en Valenci 3 e axi mateix feu aqui corts, e femblantment juraren lo,que fos Rey de Valencia,e la Regina
ala fenyora Regina
,
atretal.
E puix anaren fen a Barcelona. E axi mateix lo Rey en Pere Compte de BarccIona,e fenyor de tota Cathalunya, e axi mateix madona l Regina per comptefa.E feyt tot ao areta,e feu Rey de Mallor qucs,e de Manorques e Diuia lo fenyor Infant en Iacme fill u,c Compte de Rofello,e de Conflent,e de Sardanya , e enyor de Muntpeller. E com tot ao hach feyt, e complit per la grcia de Deus , ells
,
ReysDarago.
lia
Fol.xxi.
ta fe catholica,e abatre la fe de
Mahumet.
COM
i
Lo **
*
f
alegrant
r
li
Uemc
i,
X}
^t
catells,e viles
delregne.E
com
e.74t
jfoaXatiua, axi
plaer malaltia de
e tots los
aenyaladament pero
com ell
hauia mes de LXXX. anys,e axi la perona qui es vella ya abets q no pot hauer aquell regiment que ha vn joue:no per tant q neguna hora
no fo que ell no fos en fon bon feny,e en fa bona memria E etant axiqueeleftauamalalt,los Sarrahins de Granada ho faberen qui ab ell eren en guerra,e entraren mes de mil homens a cauall,e grans gts de peu entro fus Alcoy. E en aquella entrada trobaren e ab en Gar.
era entro a
plach que en aquell encontre lo dit en Garcia Ortis, e gran res de fos company ons moriren: axi que lo enyorRey etant en fon llitfabc
ao,e crida toft,e amenats
armes:
que yo
cuydeh queyo
llit,
fia mort.
poch.
Captol
xxvij.
fent dejfioderatper la malaltiafefiuportar en ~bna anda abfa fnyeraperexir combatre los Sarrahins> ecom abans que eljtey hi fos broc4 axi fort Linfant en Tere que bacb Venut los Sarrahins.
Chromca dels
LLAVORS
]
ell
lleuales
perqueus plau que en aqueftpunt yo fia axi depoderat. Ara toft, dix , puix lleuar nom puch, ixca la mia fenyera,e
feyts portar
tantoft nos los metre en vo.E axi haurem los tots morts , o preos.
E axi com ell ho mana axis feu:mas auans que ell fos ab ells lo enyor
Infant en Pere fon fill fo cuy tat,e f eri entrells,fi que
apra,e cruehe
la
batalla fo
molt
que a vn Chreltia que hi hagues,hi hauia quatre Sarrahins.Mas emper lo enyor Rey en Pere broca axi forment entrells,quels mes en veno:empero perd hi dos caualls, e dues vegades defeaualearen dos cauallers feus qui li donaren llurs caualls,e ell muntauefen,e ells romanien a peu.Axi que los Sarrahins
era marauella,
no
foren aquell dia tots morts,c prefos:e axi com los Chreftians lleuar
en lo camp la fenyera del feny or Rey en Iacme , parech en la anda en quel portauen.E o fenyor Rey en Pere fo molt depagat dao , per tal com hach paor que al fenyor Rey fon pare no fos damnatge aquelJ afany:e broca,e vench enuers ell,e auala, e feu pofar la anda en terra,
e la fenyera,e befa los peus,e les
fenyor ques ao que vos hauets feyt,car nous penfauets que yo tenia
voftre lloch,e
ao:mas que es dels maluats Sarrahins?Pare fenyor,dix o Rey en Perc,que i Deus,e la bona noftra ventura los ha tots morts,e venguts, e
prefos.Fill,dix
ell,
es veritat axi
moltes grcies a noftre fenyor, e befa fon fill tres vegades en la fua boca , e dona li moltes vegades la fua benedi&io.
uors
ell
lleua les
mas vers
lo cell,e feu
is .
*4f.77.
en Iacme hach fabut ao, e hach teytes moltes grcies aDeus,tornaiena Xatiua: e Jo Rey en J*!^! SssSs Pere fon fill ab ell.E com foren a Xatiua vaerets de vna part fer gran alegre de la victori que Deus los hauia donada,e daltra part
^ttt^
COM
efta-
Reys Darago.
acortdel fenyor Rey en Pere fon fill , e dels Barons
Fo.xxii.
Emper fo
de
,
e dels Prelats
Cathalunya, e caallers
Xatiua,c de
les altres
la
e ciutadans
e dels
prohomens de la vila de
que
lo fe-
combrega, epuixloprenoliaren,emoltdeuotamentpreslosfagramentsdauant dits E com ho hach feyt ab gran alegre que hach ab i mateix,com vaelabonafi que Deus li hauia atorgada, feu apellar los Reys fos fills,e aquells nets qui eren feus, e a tots dona la beneditio , els adoReyal,e aqui
ell
ctrina
els
preyca ab fon
bon
feny,e ab fa
larma partis del cors,e anaTen en Parays ab gran alegre, e ab gran pagament.E lo dit fenyor Rey en Iacme paTa defta vida VI. dies ala exi-
da deluliol del any M. C C.'LXXVI.E llexa que lo feu cors fos portat ala orda de Poblet, qui es al mig de Cathalunya demonjes blanchs.
Mori
el
enyor
-
els
ciutat, que
roms nu hom rich,nemaynades,ne caualler,ne ciu tada,dones,e donzelles que tuyt anauen darrera la fenyera , e lecut
no
hi
feu:e X.caua'ls
aqui hom hauia tolta la coa,e tuy t plorant,e braydant. E aquell: dol dura en la ciutat 1 1 1 1 dies , e puix tots aquells qui eren honrrats acompanyaren lo cors, e en cafcun catell, vila, o'iloch hon
.
venien, axi
gres,axill
e plants:
lor
com oyts
homens
caallers, ciuta-
das,homens de viles, e homens de totes condicions, de totes les tics terres:axi que a V I. legues Uuny,ne per vies,ne per llochs no podien cabre.E aqui foren los Reys fos fills,c les Regines,els nets qui nats eren.Queusdire? Qiie tanta era la congregaci de gents quenfanitat era,axi que nos trobaua que hanch tant grans gents foTen nul temps
ajutades afebulhr
negun fenyor. E
tots
eab
Chronica del;
c ab moltes oracions,e ab grans plors,e ab grans plants
,
e grans crits
ao ne deuen cafcuns entendre.E co ao fo feyt caieu dels Reys fen anaren en llurs terres,e els Comptes,e Barons,e altres gents atre tal: e podem be diria confolaes e
que bona fo hanch nat,que be perfeuera,e en la fi fo millor. E plaume o quels pobladors de Mallorques ordonaren. que tots anys Jo jorn de fan 0: Sylueftre,e de faneta Coloma en que fo prefa Mallorques per lo dit fenyor Rey , fe fa profeTo general en la ciutat ab la fenyera del dit feny or F^ey. aquell dia preguen tuytper
cio daqueiftfenyor
la fua
anima, e totes
Ics miTes
per
que Deus
faull,e
Rey Darago que fos grcia e merc fua, queordonas ablos prohomensdela ciutat de Valenci que dia de fan& Miquel tots anys fe faes profeTo general en Valcia per lanima del fenyor Rey, e que Deus creixques,e milloras toftemps los feus de xendents,e los donas vitoria,e honor fobre tots llurs enamichs: per
o c la dita ciutat fo prefa lo vepre de anct Miquel per lo dit fenyor Rey en Iacme,que tots los preueres de la ciutat,e homens dorda can tafenaqueljorn mifcs perla anima del dit fenyor Rey enlacme. E per laditaraho encara que ordonafen lo dit fenyor Rey, e els proho mens de la^dita ciutat de Valencia,que lendema fe faes charitat general per toftemps.E axi cafcuns faran be quefesforcen als mills que po ran a e hauran ne grat de DeuSje honor en aqueft mon. E majorment en charitat nos faa neguna en la ciutat de Valenci, e en totes les altres ciutats del mon fe fa,e Deus creix ne llurs bens, eh ne multipli ca. E daqui auant llex a parlar del fenyor Rey en Iacme , e parlar del fenyor Rey en Pere Darago , e de Valenci , e Compte de Barcelona fill. major feu; e dels altres dexendents del, de caieu en fon lloch,e en fon temps.
Ecom
ReysDarago.
COM lo dit fenyor
lo dic fenyor Infant
P..ey
Fol.xxm.
en IacmefopaTatdeta vida,
e el
en Pere ,
ReyalmeDarago
en llur tefta ab
dir los grans
gra.
en Arago,vench fe enla ciutat de Valenciare axi mateix foren les corts grans que fi faeren, e hi vengueren de Catella,e de totes parts grans gents,qui reeberen del grans dons, e grans grcies, e reebe la corona del Reyalme de Valencia.E aprs anafen ala ciutat de Barcelona, hon axi mateix feu grans corts,e hi foren diuerfes gents, e reebe ab gran gloria,e ab gran alegre la garlanda, donfo creat Compte de Barcelona, e fenyor de tota Cathaiunya. E negu nos pens que Cathaiunya fia poca Prouincia,ans vull que fapia tothom quen Cathaiunya ha comunament pus rich poble,que negu poble que yo fapia,ne haja vilt de negana Prouincia, fibe les g.ts dei m la major part los fan pobres. Ver es q Cathaiunya no<ha aquelles grans riquefes de moneda de certs homens fenyalats , c ha en altres terresrmas la comunitat del poble,es lo pus benenat poble delm, q e aqui viu milis,e pus ordonadamt en llur alberch ab llurs mullers, c ab llurs fiils, q poble qui el mo fa.Daltra part vos marauellarets du na cofa queus dire,empero i be ho cercats,axiu trobarets, q dun Uen guatgefol de negunes gents non fon tan tes,com Cathalans, qi vo-
quen Caftella ha moltes Prouincics,q cafeu parla fon lenguatge: eon axi departits com Cathalans,de Aragonefos. E fi be Cathalans, e Aragonelos fon tots de vn fenyor,Ia llengua llur es molt departida.E axi mateix troba rets en Frana , e en Anglaterra , e en Alemanya, e per tota Romania, quels Grechs qui fon del Emperador de Conftantinoble fon axi mateix moltes Prouincies axi com de la Morea , e del Reyalme de Larcha,e deia Blaquia,e del Reyalme de Salonich , e del Reyalme de Maadonia,e del Reyalme del Natuli^e de altres Prouincies moltes. Entre les quals ha aytants departiments de llur llenguatges , com ha de
lees dir Caftellas,la dreta
Caftellapoch dura,epoca
es:
altres
Prouincies del
mon,que hom diu que Tartres fon molta gent, e nou fommas pero
paren
Chronicadels.
paren molts,cs fotmeten moltes nacions dclmon,com james no tro barets Tartres qui facen res de fes mans,ans hoftejen toftemps,e van
ab llurs mullers,e ab llurs Infants hoftes feyts. E axipodets vos penfar fi los Cathalans feyen atre tal,i ferien molt mes que ells. Yo dich que li ferien dos tants , perqu yous he dita cofa dels Cathalans qui es vera veritat , e feran molts qui fen marauellaran , e ho tendran en faula:pero queuulla fen diguen,que axi es veritat Aprs com lo fenyor Rcyen Pere hach rebudes les corones, e ab la grcia de Deus fo
.
coronat Rey,anafen veitantfes terres.E feguramentpothom be dir dell,que no fo hach fenyor al mon qui ab tant poques morts que ell dona,per jufticia fos tant duptat,ne temutper fes gents: que axi apor
pau tots fos regncs,que ab lo fach dels florins , e dels doblons podien anar mercaders, e tot altre hom per tota fa terra faluament,e fegura.E axi mateix lo fenyor Infant en Iacme ana a Mallorques, e co ronas Rey de Mallorques ab gran alegre,e gran feta que hi feren les fues gents .E puix vench fen en Rofello,e a Perpenya , e ell pres la garlanda de tres Comptats o es faber , deRofello, e de Conflent,e de
ta a tal
:
Sardanya.E Uauors ell feu grans corts,e hi foren gran res dels Barons de Cathaluinya,e Darago,e de Gafcunya,e de laLlenguadoch: e en aquella cort hach molts richs dons donats. E puix anafen a Muntpeller,e axi mateix pres, e entra en poTefsiodelafenyoriade Muntpefller,e de la Baronia.E com tot ao fo feyt cafeun dels regna en fon re gne ab gran veritat,e ab gra dretura,a plaer de Dcus,e de llurs pobles
ab vera jufticia.
Captol xxx. com lo fenyor Rey en Pere defponya a JJiraoaps J^ey de Tun3perfo com no li 'lolia trametre lo trabuty e compofa enfon Hoch a J'AiraLufacbfrare Uur:epera d*
c[uejldemprefafeucapitadedcugaleesan CorralLlana.
*
RA
que fefdeuench que fo aBarcelona,epenfasqueaell erameter que hagus lo trahut de la cafa de Trimife , e pus que era mort lo
Moftanzar,qui fo lo millor Sarrahi del mon aprs lo Miramamoli de Marrochos , e aprs Saladin Soltan de Babylonia,q
de
Reys Darago.
:
Fol.xxmi.
de cot en tot no era bo quellcxas Jo dit trahut. E apella a confell gran tes de fos conllers , e aenyaladamentlo noble en Corral Llana , e dauant tocs ell li dix en Corral yafabets que vos anas demanar lo traliut laltre any a Tunis com lo Moftanzar fo mort , qui era gran amich de-noftre parc,efabets que lo dit trahut nons han trames , ans -par que fo vullen tenirre axi es mefter que nos los ne faam dolents, e quels moftrem lo noftre poder. Quenos nos hauempofatencor
:
que defpoiiyam aquefc que hi es,e que hi metam Mirabuach fon frare Rey e fenyorre complir hiem julicia, e faran gran honor toftemps a la cafa Darago , que puixa hom dir que nos metam Rey en Tunis , perqu es mefter ques faa. Senyor dix en Corral Llana digats donchs lo tractament aquet perqu lauets mogut, ne perqu hovolctsfer,necomplir:pero.quetuytapialaraho complidament? e com nos ho hajats dit,cacuns dir vos nem o qen fen ra viares a honor volra E lo fenyor Pv ey dix, be dcyts:yo vull que apiats quel Moftanzar,axi com dauant vos he dit , fo gran amich del enyor Rey
, ,
.
noftrepare,e
veritat
li
mort, e que fill negu non ha roms , e ay romafos dos frares feusdo major ha nom Mirabufach, e lo menor Miraboaps. E lo dit Mirabuach. germ major ell hauia trames ab ,gran holtde Chrelians, e de Sarrahins envers lo Lleuantper fer paytar les terres, ea Tunis era roms Miraboaps, ecomloMoltanzarfo mort, ehach llexat lo Regne a Mirabufach,en Miraboaps qui era a Tunis,ens que no peras fon frare, vas UeuarRey de Tums,e axi te lo falfament,e mal uada:e com Mirabufach fabe la mort del Rey fon frare , ven eh fen en vers Tunis: mas com Miraboaps fabe que fon frare venia, trames h a
que ell
es
a-
ber,q
ho feya,que ell li lleuaria la tefta,e axi Mirabufich tornafen a Capis. E lla ell etech,e efta encara,que no fap ques faa.Perque farem
fi
gran be,que ajudem ala dretura,e aenyaladament ques cpleixca la volentat del Moftanzar.E axi nos farem armar.X.galees,e volem que
dretament yrets vosen a. Capis, eportarets noftres cartes a Mirabuach , e a Benmarg, e aBenatia,e an Barquer: e fou aquefts tres los majors Barons, qui fi aMiqma,e ab major poder,e fon homens qui fon molt obligats anos per
e
ells
Chronica dels
Moftanzar Rey de Tunis,qui mort es: per que ells far tot o que nos los manaren,e vos los ho direts de part noftra E ordonats ab ells,queab tot llur poder vajen per terra ab Mirabufach da uant Tunis,e vos yrets vos en primer ab les galees al dit port de Tunis,e barrejarets tot lo port,e pendrets totes les naus , c los lenys qui hiferan de Chreftians,e de Sarrahins:e axi mateix pendrets tor.es qua tes ni vendran. E axi deftroyrets la ciutat , que negunes; viandes , ne negu refrefcament no hauran per mar.Axi mateix fegretament portarets noftres cartes,que trametem a Lomafer pare dels Moaps. E com aquells de la ciutat veuran lo gran deftreyt que fofferan de viandes, uerelco reuelarfan contra Moaps: e afenyaladament que vos los tramecrets a tro. Bo* dir,que nul temps X. galees noftres, o mes,no partiran del dir port* entro hajen reebut per Rey , e per fenyor Mirabufach , qui deu efer Rey,e fenyor.E axi com yo he pent , en axi fe complir ab la volentat de Deus. Si quel dit en Corral Llana,e tots los altres del confell digueren, que mlt era be dit , e be didac E axi com ho volch lo fegrans dons
al
.
'
Rey feu armar en la ciutat de Barcelona cinch galees,e altres cinch en la ciutat deValo fenyor
TANTOST
lcncia.Epothombedir,que foren axi be armades, que j compte podien fer dels de X X. galees de totes altres gents.E com les dites galees foren armades , lo dit en Corral fe volch recullir,e anar pdre comiat del fenyor Rey,q era enla ciutat de Lleyda.E lo dit fenyor Rey donali les cartes que deuia portar , e li ordona fos capitols de tot o que li manaua que faes. E entre les altres cofes, qui eren en los capitols, hi eren aqucles:que tantpft com fe feria vift ah Mirabufach,e ab Benmargam, ab Benatia, e ab Barquet, e ab los Moaps qui eren a Capis , ne hauria ordonada la entrada de Tunis,q
prefes fagrament de Mirabufach
confrmacio dels
altres
que
Reys Darago.
Fol.xxv.
:
que li pagas tat lo trahut qui entro aquell jorn li era degut. E que daquiauantpertoftempslacafade Tunis fos tenguda de donar lo dit trahut a qualque fos Rey Darago, e Compte de Barcelona e que ao fcrmaTen los Moaps tots, E daltrapart,quetotemps Lalcayt major qui en Tunis feria obre los Chreftians, fos rich hom , o caualler del fenyr Rey Darago.E que lo fenyor Rey Darago lo hi metes, el ne po gues gitar,e mudar toftemps a fa volentat:e que en tot lloch hon hoitejafen portafen fenyera ab fenyal del dit fenyor Rey Darago fi
:
que hoftejaen ab
Rey o per ells mateix que tots fofen tenguts de guardar aquella fenyera axi com aquella del Rey de Tunis. E enlo
,
:
cara quel Gabellot deia Gabella del vi,quen es gran offici,fos CathaIa,e
com
pogus metre Confol, en poder del qual faefen dret tots los mercaders Cathalans , e Patrons de naus,e mariners,qui venguefen en Tunis , o en tot lo Regne e que axi mateix nagues altre aBugia.E totes aqueftes cofes, e daltres moltes ft anquefes, que eftan totes en cartes proms , e atorga llauors lo ditMirabufach al dit fenyor Rey Darago , eafes gents e axi ho conferma , e encara ho feu fermar com fo dins en Tunis , que fo Rey E
daltra part quel fenyor Rey
Darago
hi
en Corral Llana ab les cartes , c captols partis del fenyor Rey,e anas recullir a Valcia ab cinch galees,e puix ana a Barcelona,
axi lo dit
Deus en aquella hora e en aquell punt , e compl tot o quel Senyor Rey en Pere li hauia manatre encara molt mes. Queus dir ? que ell mes Mirabufach per Rey,e per Senyor en Tunis,axi en aauella manera quel dit enyor Rey en Pere hach ditat e feu aytant mes, que com ell entraab la fenyera delRey Darago en Tunis nolavolch metreperlo portal,ans la mes fobre la torra del portal. E puix com fach feyts conaltres
la
grcia de
plidament,
ab moltes joyes riques ehonrrades oltralo trahut quel Rey de Tunis trames al Senyor Rey Darago,ell fen torna batent tota la ribera entro a Cepta,e pres moltes naus,e lenys, e tendes de Sarrahins axi que james nul hom no poch mills fer fos affers. E ab aquell
e
:
e troba lo dit
Senyor Rey en Ja
bona
Chronica dels
bona voentat c del hauer que aporta e de les joyes , lo dit Senyor Rey lin feu bona part a ell,e a tots aquells de les galees axi que cafcu hau tant guanyat en loviatge,eab o quel Rey dona, que tots foren richs,e ben enants. E axi veus noftrefenyor qual bon comenament feu al fenyor Pv ey de puix fo coronat. Ara lexem a parlar del, q be mi abre tornar com loch, e temps fia,e parlarem del Emperador
:
ERIT AT
es
alt
'"^""fedeuia, epuix confermataMila,eenRoma per loParefandt,eper tf.i2 9 tots aquells aquis tanyia de confermarre fo planerament en pofeflio,
e llcgitima de tot o quis tanyia a Lemperi
E axi com a Deus plau, queenaqucft mon nul hom complidament no pot hauer goig, ne
.
Papa difeordia, de qual partvenchlo tort no tanyami queushodigarptrque nous en diria res mas lo trebail,e la guerra multiplica , e creixque entre la fanta gleya,e Lemperadone ao dura molt de temps. Puix per auant pau fe feu ab la fancl:a efgleya, e ell, ab conuinena que ell paffas en oltra mar per conquerir la fancta terra e que fos cap major dels Chreftians qui de lla mar eren,ne hi vendrien:e que Lemperi tot tengues en la fua fenyoria,e el feu manamt.E fobre aquefta pau ell {)aTa en oltra mar ab gran poder, e feu molt de be, e guanya ciutats,e lochs que tolch a Sarrahins. E com hi hach eftatllonh temps,hach del Apo f C n a tornar de a manper colpa de qui,ne per qual raho axi poch vos l *, ,. StolUh f . 1 j. Vi? en trobarets li be cercats,e axi que co " lrla res,mas be quius ho dir Gregori* 9. 4>. fo tornat de a mar la guerra torna de la fan&a egleya. E axi mateix vos dichqnofabretsper milacolpadaquefta guerra per qui vench, Morily tz}o. com no es dat a mi que deja parlar. Queus dir ? q tant dura la guerra
ell,e el
,
com
Reys Darago.
com ell vixque. Ecommuri
llcxa tres
fills
:
Fol.xxvi.
los pus fauis, cels millors
que hanch foferiomafos de fenyor negu faluant del fenyor Rey en Iacme Darago, de qui auant vos parlar. E dels tres fills feu hereu la hu de o que hauia en Alamanya de fon patrimoni lo qual hauia no
,
Lauor , e de Calabria,
de PoIa,e de Brus,axi com he ja comptat daE l uantjlo qual hauia nom Rey Manfre.E laltre fo Rey de Serdenya,e de " ^* Corfega, qui hauia nom lo Rey Eus. E axi cafeu daquefts tres (enyors tengueren llurs terres en gran fe,een gran dretura:empero los clergues tractaren quels poguefen defraygar de tot quant hauien , per la fentencia quel Pare an<5 hauia donada contra llur pare Lemperador. *
e
hauia
el
mon
jjJ*
que
prefef- pap*
nocecl -
ladamentcomlo
concili
temps,era en conuinena, e en gran amiftatab Lemperador Fraderich: aximateix lo Rey Naudoart Danglaterra , e axi mateix lo Rey de , i44
j;gA
Rey en Pere Darago hauia la filla del dauant dit fenyor Rey Manfre per muller,e axi mateix no hauia Bar en Alamanya-qui no fos llur parent. E axi fobre aqueft tractament eftegren molt de temps, que no trobaren qui ho volgus pendre. E en veritat que en aquella laho lo Rey Lluys de Frana hauia vn frare per nom Carles,qui era Compte de Anjou,e amdos germans hauien dues ger manes per mullers qui eren filles del Compte de Prohena qui era cofigerma del Rey en Pere Darago. E en vida del dit Compte de Prohena,lo Rey Lluys de Frana pres fa filla maj or per muller. E com lo Compte de Prohena fo mort,rornas laltra filla,e lo Rey de Fraa tracta que la hach lo Compte Danjou fon frare per muller ab tot lo cCaftella
,
e axi mateix lo
ptat
Prohena.E
que vaes la Comptefa fa germana, ela CompteTa axi mateix hauia gran delg,que vaes la P^egina. Axi que finalment la Regina trames a pregar lo Compte,e la Comptefa,que com lo Com pte vendria en Fraa al Compdat Danjou , que hi menas la Comptef fa:pero que la pogus vaer,e lo Compte, e la CompteTa otorgaren axi que no ana a molt de temps,quel Compte mena la Comli ho pteTa a Paris hon era la Regina,e lo Rey.E la Regina per goig del facren aplegar grans corts,e faeren venir Comptes, e Barons cafeuns ab
.
ij
llurs
Chronica dels
Comptes, e de Barons, e de CompteTes , e Baronees , lo feti fo feyt de la Regina folamentper ella,e als peus delia fo feyt feti perla CompteTafa germana, e perles altres CompteTes. Si que la CompteTa de Prohena fon tan dolenta com la Regina fa germana noia aTichdeprop,queperpochno eclata de dolor.E o axi hach vn poch eftat,dix que mal li feya lo cor, e que fen volia anar a fa pofada. Axi que hanch la Regina,ne negu la poch aturar. E com fo a fa pofada gitas al llit, e plora,e upira, e feu gran dol. Elo Compte que hach abut que la CompteTa Ten era anada,que no hauia eperat lo menjar, fo molt depagat axi com aquell quilamauames que negunfcnyor,ne altre hom pogus amar famullurs mullers
.
E com la cort
fo plena de
lfer:e
anafen a
ella al llit, e
ques penfa que alcu,o alcunali hagus dita qualque cofa que li defplaguesre befala,e dix h,amiga digats me ques ao que hauets ne fi
,
neguna perfonavos ha
cert tantoft vos
dit res
E la CompteTa qui bia que ell la aniaua mes que res del mon,pero que en aquell penfament no aturas,dix li fenyor pus mo demanats dir vos ho he, que ell la amaua mes que res del mon,pero que en aquell penfament no aturas,dixli:fenyor pus mo demanats dir vos he , que yo a vos res no tendria celat. Qual dona ha al mon que deja eTer tan dolenta com yo?Que vuy he prefa la major defonor que hanch gentil dona prefes nul temps. Vos fabets,e es cert, que vos fots frare de pare, e de mare del rey de Frana , e axi mateix yo Tom for de pare,e de mare de la Regina,e vuy que tota la cort era plena,e la Regina fich en fon eti, e yo ab les altres CompteTes figui li als peus. De quem tench fort per dolenta,e per deonrrada: i que decontinent vos prech, que de ma nos en tornem en noTra terra,que per res nom hich vull aturar E obre ao lo Compte repos li,e dix:haComptefa,nous ho tingats en mal, q ue axi es cotuma^que ab la regina no pot fiure, ne deu, fino era Re
en dare venjana,e
quifuulJa
l
:
gina.
Mas
bona amor que jous he, que fi yo forn viu, que auans que fiapaflat vn any,vos haurets la corona tefta, que ferets Regina,
egleya,e per la
en lo feti de la Regina voftra for e dao vos fas fagramcnt,eus en bes en la boca. E bre ao la CompteTa fo confortada,
e porets fiure
:
dins
1 1
1.
jorns
pres
ReysDarago.
continent quel
Fol. xxvii.
pres comiat del Rey,e de la Regina,e fen torna ab lo Compte en Prohena,de que fo molt defpagatlo Rey,com tatoft fen tornaren. E en
Compte fo tornat en Prohena ab la CompteTa , feu armar einch galees, e anafen en Roma al Papa:e com fo en Roma,lo Papa,e els Cardenals marauellarenfe com faberen que ell era axi vengut,que no haien fabut res: no per tant que ab gran honor lo reebe
ren,en faeren gran fefta.E lendema ell trames a dir al Papa,que ajuftas fon collegi,quell los volia dir o perqu era vengut.E lo Papa feu ho,
ecom]oPapa,elos Cardenals foren enemps,tremeter li adir que venguesre ell vench entre ells 3 e ells lleuarenfe ,e li faer fon feti bo , e honrrat,aytal com a ell tanyia. E com tuyt foren alTeguts comena a
dir fa raho,e dix
en axi.
Captol
ana
xxxiij.
ejfr
engenrratalchrejlianifine,
he ents que vos hauets amprats tots los J^"*^ Reys , e fills de Reys de Chreftians , que prenguefen la uu hacb conquefta de la terra del Rey Manfre , e tuyt han vos en ^jjjj dit de no.Don yo a honor voftra,e de la fanta Romana cqueta e r 5eya,e de lafan&a fe catholica prench la dita conquefta en aquella f ^
fancl:,yo
ARE
manera que vos la profers a donar als Reys, e per ao nien iom ven- lUt qut,quenonhe demanat confell de mon frare lo Rey de Frana, ne axi yo ab que daltre ne?u:ne nul hom no fap perqu hi fom vengut.E aparellat, quen con del threfor de la fancla fgleya vos me baftets,fom tinent me metre a ordonar la dita conquefta que en altra manera fi fer res quel vos Pare fant nom baftauets de moneda ,yo no poria meu poder,ne la mia riquefa no es tanta quen ao pogus baftar. Ma jorment que vos fabets quel Rey Manfre es hu dels grans fenyors del mon,e qui viu pus honrradament ab molta bona cauallcria perqu Papa lleuas,e anal fera mefter,que ab gran poder ho comencem.E lo
,
:
:
fies
tu vengut.
Yo de
Pau te
poder quem es donat per fancT: Per e,e per fanct prades de la proferta quem has feyta:e ads yo pomoltes & fac ^
Deus,
e del
'
iij
ftela
Chronica del.
ispoflo* fte luh co
k corona de Sicilia,e de tot quant poTeheix lo Rey Manfxe e tenfas R eV) e fenyor,e a tes generacions e promet quet batare de mo,
:
de si=
Chreftians,que per
per
hom dir,que
ma,quelPapalidona,qucpofas al cap deia Comptea fa muller com feria en a terrare ao aes encontinent que fos a Marfella,que la coro nas Regina,e daqui auant ell hach nom lo Rey Charles. E lliura li lo PapavnCardenai,qui era Llegat, qui de part del Papa ab lo dit Rey Charles enfemps la li poas al cap,e la coronas P^egina de Sicilia:e axi fe compli.E com ao to feyt/ hach pres comiat del Papa, e dels Cardenals tornafen a Marfella , hon troba la Comptefa, qui hach gran alegre,e gran goig,e majorment com o coronada Regina. E com tot ao fofeyt,lo Rey Charles,e la Regina fa muller entraren en Frana, c vengren a Paris,e les Regiries amdues egren en vn feti tota hora,de qfo molt alegre cacuna:e i elles nagren alegre,lo Rey deFra nach defplaer de o quel P^ey Charles hauia fey t. Axi q iu pogus deitolre queu fera volenters .Emper no poch fallir a fon frare ans li dona tot
que fer poch. E axi mateix tots los Barons de Frana li fer ajuda,qui daur,qui de perfoncs:en tal manera,que ell fajula ab gran poder,e vench contra lo Rey Manfre,e li entra en fa terra.
fecors,e ajuda
COM LO
Rey Manfre fabe quel Rey Charles li venia de fus,axi com aquell qui era dels valents Reys del mon,
ab tot on poder a lentrant de fon regne, evengrenfe ala batalla caieu molt volenterofament. E
aparellas,e fo
li
fegura-
Reys Darago.
Fol.xxvni.
fegurament quel Rey Manfre hagra venuda la batalla, fino fos lo Compte de C afarta, e el Compte de la Serra,e daltres Batons feus qui
hauien la dauantera,e al ferir paTarenfe al Rey Carles, e vengrcn contra llur fenyor lo Rey Manfre.xi que les gents del Rey Manfre ne foren totes efmayades,nopertant>quel Rey Manfre de res no fen epaordi,ans ferivalentment lla honvaela enyera del Rey Carles en la
batalla.
E en aquell
:
fellona la batalla
hon los Reys amdos eren fo molt cruel,e e dura del mati ala nuyt E placi a noftre Senyor
lloch
. :
quel Rey Manfre hi fo mort e la fua gent , qui vaeren la nuyt , e quel R.ey Manfre no trobauen, axi com a defconfits, anaren fe fugent, cafcuns envers llurs pays.E aquefta batalla fo en lany M.CC.
a XXVII.dies de Febrer,e axi lo
XXV
I.
Rey Carles hach lo regne.E dao novull pus dir,com,ne en qual manera,que no toca,ne tany ala mia ma
de que yo entench parlar.Mas aytantfolament vos dich,quel fo fenyor aprs efta batalla de Siclia, ,e de tota la terra quel Rey Manfre
teria
fenyorejaua.
seCapitol xxxv. com lo Rey Corali vench Dalamanya abgransgents per Menjaria mort damdos llurs frares3 ecom lach pres lo %ey Carlesx e lilleua la te/la en NapoJs } eJens contrajle
rejlajenyor de Sicili.
les^ axi
fobre lo
Rey
Corali,
e fes ents,e lo P.ey Carles fo vencedor,e lleua lo campre hach viu lo. Rey Corali,e ab mal que li etech tolchli la tefta en Npols , don tots
los Princeps del
donaren gran blafme. Empuix no hach contralt en fa terra per p ero axiu feu,e axi lo rey Carles ne<m ne nul hom no (en mes en venjana affer neguna , entro quel pv cy enPere Darago per honor de la Regina fa muller,e de fos fills fe pofa en cor que aquelles morts venjas.E dao Uexare ara a parlar,car be hi tornarem com fcralloch,e temps :mar tornar apariar del fenyor rey en Pere Darago.
mon,e les
iiij
Captol
Chronica del;
Captol xxxvj. com lo fenyor Rey en Pere ana
a drefarjon regne3 e metrelen ordre3 ecotn bachgran plaer de la bona andancaden CoralLlana,e lo hon ordre anedech tenir lo
J^ey 2>arago
en drearfesgalees.
O DIT
hach gran plaer de o quel noble en Corral Llana hach fey t,e complit,fegons que ell li mana , qui hach mes Rey en Tunis, axi com hauets oyt.E puix ell endrea totes fes daralanes,axi en Valencia,com en Tortofa,e a Barcelona, que les galees eftiguefen acubert:e feu darafanals per tots los llochs hon li pa-
que galees degus tenir.E plauriam fort quel Senyor Rey Darago pofas en fon cor o que yo li dir , que ordonas quatre darafanals en les fues marines,que tolen darafanals fabuts:e los dos fofen per bona ordonacio , e los altres dos per ncceitat. Los dos de necefiitat, fos la hu en Barelona,e laltre en Valenci pero com fon dues ciutats en que ha major poder de homens de mar, que en ciutats que ell haja. Los altres dos de bona ordonacio , fos la nu a Tortofa, qui es noble ciutat , e bona:e es ala frontera de Cathalunya,e Darago, e poria
:
rien
fi
armar
fenapercebria.
tots aquells
e de Caftellagran res
non
fentria res:e
armades
e aparellades
porien axi
da-
que fenyor
diran
com feria aquell de Tortofa,e de Cullera. Per Rey Darago no demanats los voftres homens de mar,
?
quels par dao que y o dich , que cert forn que aquells qui raho han,
Com en lo darafanal
de Tortofa vendran
de Cathalunya,e de Arag :e en lo darafanal de Cullera, tots aquells de Valenci , e del regne de Mrcia , e de Jes fronteres, dels lloch envers Caftella. Si quen cafcunlloch daquefts ab cinch mi
tots aquells
lia lliures farets
darafanals porets te
nir
XXV.
galees,e
XXV.e
puix en Barcelona
rellades
centgalees apa-
Tortofa, e les
X X V.
Reys Darago.
hajats
Fol.xxviiii.
rius.
Perqu fenyor feyts o que fa lo bo adminetrador,quen voftra terra ha rich hom,o caualler que ab poca de riquefa fa mes que altre no fa ab gran res mes. E ao per que efdeue?Per la bona cura,e per la bona adminetracxo. Perqu Senyor Rey Darago pents que hajats bona cura, e bona admineftraciore axifarets dels afers aytants com en cor vos metats emper que hajats tota vegada D eus,e lo feu poder en memria, ep uix com ops vos fia ajut vos a compliria voftra volentat, e lo daranal de Barcelona,e aquell de Valenci. E i ao metets en ordonacio, penfats que abla ajuda de Deus vos fotfmeterets Sarrahins,e encara Chreftians, qui contra la Real voftra fenyoria,e dels voftres vullan cotraftane fi ho fan tantoftlos ne podets punir,quel poder voftrc es molt major que les regions del mon nos penen. E podets ho veure en lo ibre de les conqueftes qui per lo Senyor Rey voftre pare fe fon feytes menys de ajuda de diners , ne de croada,que legieya no hi ha donada que mes de X X milia mifes fe canten vuy en aqueft dia,e tots dies en o quel fenyor Rey en Iacmc conquerifens ajuda,c croada que no hi hach de la egleya,quel regne de Mallorques , e el regne de Valencia,e lo regne de Mrcia conquerir fens croada,e ajuda deia egleya,de que vuy ha tant la egleya que fort cofa na de dir , que de cinch regnes altres hagus tts delmes,epremicies,carn ha daquefts tres regnesrper que la Sanefa gleya de Roma,o aquells qui laregixen deurienpenfarlocreximentquehan perlacafa Darago , e quen haguefen conexena en los llurs dexendents. E emper conort me ca o,quc fi lo Papa,ne los Cardenals no han conexena , quel Rey dels Reys noftre Senyor ver Deus na memria, quils ajuda en totes llurs neceTitats,els fa anar de be en millor.
intra res
non
Capitol xxxvij.
Darago penj , e mes en fon cor de bauer la >en/anfa dels Reys fre, e Corali, e Eus Uttrsfrares: e com ana en Frana fer >aer la Seginafagermana3 e lagran
EAXI
Ch ronica del;
^
:
A X I LO
venons que el rey Carles hach feytes perla conqueta que hach prefa , fo molt defpagat,e fello: per la gran amor que hauia a madona la Re gina muller fua,eper fos fills que ell amauamolt. Per que po en. fon cor,que james no feria alegre entro venjana nagues prefa Si que ordona en fon cor,o que totfaui fenyor deu ordonar en los feyts grans q enpren: que ell penfa en lo comenament, e en la mijania,e p uix en la fi,com daltra manera nul hom no fa res,ino pen fa en aquelles tres coles. E lo dit fenyor Rey , axi com lo pus faui fenyor del mon,penfa en aquelles tres cofes. Si que de la primera vos dir que era cella,que ell hauia major ops ques penfa , que abans ell
tefes les batalles, e les
.
comenas res,quefabs quili deuia ajudar,o de quil calia guardarrlal tre,quehages moneda ab que ho pogus ballar :1a tercera, que faes
fos feyts ta gretarnt,que nul
el
hauia
cor,mas
la
fonpropoiterataI,quenulhomnoli confentria que ell comenas guerra contra la fyleya,qui es tot lo poder de Chrelians: e puix contra la caa de Frana, qui es la pus antiga cafa de Rey qui fia en Chreftiandat.
que comenas guerra.E l negu ne demanas,no fora hom el mon qui lo hi lloas:mas ell confiant en Deus, en lo bon dret q volia mantenir, penfa que defa tela,e de fon enteniment,ab la ajuda de Deus,trataria,que la venjana pogus fer del pare,e dels auoncles de madona la
Regina muller ua,e del aui,e dels fobreauoncles de fos fills. Com cafeu pot penfar,en quina dolor viuia madona la Regina muller fua, co fabe,quel pare,e els auoncles foren morts.E axi lo fenyot Rey en Pere amaua mes madonala Regina,que res qui fos el mon.Perque a cafeu yaja locoraao que Munteyagol deya. Prop ha guerra, qui la ha el mig del feu,e pus prop la ha,qui la ha en fon confell. E axi lo fenyor Rey com oja vnplantde madona la Regina, dins lo cor li cauaua. Perqu tots perills penfats en fon cor,fe penfa,que la venjana fe faes per ell. E entra en aytal penfament,que fo meler,que ell tracas de la dita venjana,o quefoncoranulaperfpnano volch dir,nedefcobrirrans penfa que donas recapte a les tres cofes,que dauat vos he dites o es faber,que negu contra fon regne no pogus venir. Laltre, que
:
Reys Darago.
Fol.xxx.
que nul hom no fabes o que volia fer.La tera,de ajuftar moneda ab que ho pogus baftar. E axi ell penfa primerament molt en la cafa de Frana.E es veritat qut mentre ell era Infant,que fon parc era viu ana vn jorn en Frana per vaer lo Rey de Frana, e Ja Regina fa germana. E pens,que fi enguany hi anaua,que non pendria res de fon temps,
ne faria fretura ala frtera dels Sarrahins,com los Sarrhins diuern no poden hoftejar,tant fon mal enants , e mal veftits , e temen fret, mes que gents del mon.E pero ell entra en Frana en laner. E com fo en Frana fo rebut ab gran honor,e goig, e alegre quen hachloRcyde
Frana,e lla eftech be dos mefos ab gran deport, efolaz: e lla ell borna,e tira a taulat, e ana ab'armes ab cauallers , e ab fills de caualers,
qui eren anats ab ell, e ab molts Comptes , e Barons de Frana, quiu alfajauen per amor dell.Qu.eus dir ? Que tanta damor entra entre lo
Rey de Franarque duna holia fagrada combre garen amdos,es juraren,es faeren omenatge,que nul temps,la hu no vingus contra laltre,pernegunaperfona del mon: ans fajudaTen,es
dit fenyor lnfant,e lo
amor fo
am
dos,com pot efer entre dos frares:que yo mon cors viu,quel Rey de Frana en les fues felles que caualcaua , portaua a quartons lo fenyal del fenyor Rey Darago,pcr amor del Infant, eenlaltre quarto,lo feu
fenyal de les rlors.E axi mateix fe feya Linfant. E puix lo dit fenyor Infant tornaflen molt pagat del Rey de Frana,e de la Regina fa germa-
na.E ao vos he yo comptat,pero com per auant e tanyera que parlem aquella auinena,e haur lloch al nollre propolt.
Captol
xxxviij.
tencbperfegurdelltey de Frana, e com lo Jtey de Jtfxllorquesfe complagu al dit [enyor Jtey en Tere de certs torts que elJ^ey de franca lifeya a JA*ntpesUer:
e com obre aofe faeren en Toloja los tres Jteys3 e lo prncep de
RAM
fegur,a
dels afers
que vengren
ai
rey
que negu dany no li pogus venir daquella part a res del feu, per la dita f rmetat , e fagrament e axi mateix per lo gran deute qui
:
era
Chronicadels.
era entrells,e majorment que hauia ja fills,qui eren grans,e alts,e eren
fos nabots.Eixi veus ques tench per fegur de la ca de Frana.E
treell eftaua
men
en aqueft penfament, lo Senyor Rey de Mallorques fe vae ab ell , e complagus molt a ell de molts torts , e nouitats que el Rey de Frana feya a Muntpeller, e a la Baronia.Si quen femps bre
aquefts torts,e injuries trameteren llurs miTatgers
al
Rey de
Frana.
E lo rey de Frana,axi com aquell qui hauia gran deig de vaer lo Rey
en Pere Darago afenyaladment, trames los a dir , que ell vendria a Tolofa:e ells que aparellafen, que lla ques vaeTen. Emper fi ells volien,que ell vingus aPerpinya,o aBarcelona,que per amor dels, q hi vendria volenters.E los Reys amdos germans hagren gran plaer
daquefta raho,e trameteren li a dir,que la vifta fos a Tolofa:e cafeuns apparellarenfe de venir a la dita vifta. E lo rey Carles qui a aquella
vifta deuia efer,trarnes
fon fill
, (
"
lLig
Rey Carles al Rey de Frana e ell pregal que anas ab ell a la dita vifta E ao feu per tal, com no hauia perfona el mon,de qui ell tant gran dupte hagus, com hauia del Senyor Rey en Pere Darago E trames a pregar al Rey de Frana , qui era fon nabot , que ell endreas en tal guifa en aquella vifta , que noi calgus tembre deresdel dit SenyorRey Darago. E ao feya afenyaladament lo Rey Carles, com entenia a fer lo pafatge en Romania contra Lemperador Paliagolo Lem, qui tenia
faho , e puix fo
:
Rey
^Lfn P^ r
fot.ix 9 .
Com per cert dels fills del de Conftantinoble contra raho. Emperador Baudoy deuia eierLempen. Los quals eren nabots del
i
ca ' u
Rey Carles
E axi ell hauia dupte que com ell feria fora del regne, quel fenyor Rey Darago no li lleuas lo regne. Queus direen la dita vifta vengren tots los tres Reys,e lo dit Princep. E i hanch nul temps fo gran alegre^e gran pagament entre Reys, e Senyors,i fo entre ells tots tres Reys. Mas per res lo Princep no podia trobar bona cara,
.
neconfolacionegunaablodit fenyor rey enPererans ieftauamolt brau,efello. Si quel Rey de Frana, e lo rey de Mallorques preferen vn dia en la cambra lo Seny or Rey Darago, e li dixeren , com podia eTer,que ell no parlaua ab lo Princep? que be fabia eil,que fon parent era molt carnal,axi com aquell qui era fill de fa cuina,filla del Compte de Prohena e daltra part , qne hauia per muller fa parenta carnal filla del rey Dongria. E axi que molts deutes hi hauia, fi que
:
final-
ReysDarago.
finalment ab
ell
Fol.xxxi.
no podien res acabar. E lo Prncep conuida lo Rey de Frana, e lo Rey en PereDarago,elo Rey de Mallorques , mas hanch lo Rey en Pere non volch pendre,perque lo conuit hach a ceffar. Mas lo Rey de Mallorques i feya molta donor, e lo Prncep a ell. E axi que ala partena de la viftafen ana lo Prncep ab l'o Rey de Mallorquesjhon yols viu amdofos entrar en Perpinya:e los fo eyta gran fefta,e tench lo Rey de Mallorques VIII. jorns. Araus llexare eftar lo Princep,e tornarem a les viftes que com la fefta fo pafada, que dura beX V. jorns, penfaren de tra&ar dels affers.E finalment lo Rey de Frana proms al Rey Darago,e al Rey de Mallorques,els jura,que ell
:
nultemps,neper cambi,neperres, ellnosmetriaa fercambi abla Vefcha de Magalona ne fen trametria de res, qui fos dels arfers de Muntpeller.E axi mateix lo Rey de Frana conferma la bona amitat, qui era entre lo fenyor rey en Pere Darago,e ell. La qual hauien ferma da,axi com dauat es dit,en temps quel enyor Rey en Pere era Infant, e ana en Frana.E feyt tot ao,e moltes daltres bones conformacions que hach entre ells,partirenfe,e lo Rey de Fra tornafen per Caors, e per Figach en Frana.E lo fenyor rey en Pere tornafen en Cathalunya , e lo fenyor rey de Mallorques , axi com dauant vos he dit,ab io Prncep enfemps encrafen aMuntpeiller.
:
SOBRE
hach
de Muntpeller,axi que fotaaquefta ferm etatfo ell decebut per lo rey de Frana qui feu cambiab la Vefcha de Magalona, ab o quel dit Auefchahauia aMuntpeiller. Ecomlocambifo feyt, lo rey de Frana entra a Muntpeller per pendrepofeio per part
feyt
prohomens de Muntpeller per res nou volien confentir, ans hauien enteniment que auans fe dexafen tots
del dit Auefcha: emper los
pezejarquellurfenyorloreyde Mallorques prefes tant gran deftret del rey de Frana E lo rey de Frana feu cridar los les hofts fobre
.
Munt-
Chronica dels
Muntpeller, axi que
fi
que fo infanitat:e los prohomens de Muntpeller aparellaren fe molt be de defendre. E lo fenyor Rey de Mallorques qui fabe ao penfas que llexas metre lo Rey de Fra en pofeio,quen fon cor no penfaua que ay tantoft que ell fos ab lo Rey de Frana , que no li llexas per les conuinences qui eren entre ells,e per la gran amor, e deute qui era.E axi trames manament als prohomens de Muntpeller, que no li ontraftaflenlapofeio:e aols mana en pena de traycio, que no vo lia hauer en defamiftat lo Rey de Frana: e que eftiguefentuyt ab bo cor,que ell entraria en Frana,e que fabefen que tal deute,e fermetat
hauia ab lo Rey de Frana,que tantoft ho hauria ell del Rey de Frana.E axi los prohomens de Muntpeller,ab greu quels fo, hagren a obehirlo
manament de llur fenyor Rey de Mallorques e majorment perla bona efperana que ell losmetia. E axi veus com decebe lo Rey de Frana lo Rey de Mallorques. Si quel Rey de Mallorques entra en Frana,es vae ab lo rey de Frana aquella vegada, e daltres mol tes:e tota vegada hi metia qualque fi,que aquella aho no podia fer, mas per cert que fo tingues per dit, que en breu ho faria. ab aytals belles paraules lo mena demetre fo viu:c aytal mateix fan feyt tots los
:
altres
al
quetengueTen,ehagueTenJapart del Quel pus manifeft defaret es,que en tot lo mon fe faa. Perqu fiats certs, que per temps daqueft defaret cxira gran guerra, e gran mal:
:
quel Rey Darago , he lo Rey de Mallorques nou poran forTerir perqu reu,que coftara a la cala de Frana. Deus per la fua mifericordia ho jutge fegons lo dret,e la raho que ell hi ha fcyt,ne hi fa. Ara llexem
ao eftar,que llexar ho he ala jufticia de Deus,e aja veritat,de qui han a venir totes les venjances per dretura,e parlarem del Rey Darago en Pere,quis tench per afegurat del Rey de Frana:e axi mateix ala fi tro
barfen ha enganat, axi com lo Rey de Mallorques, e molt mes, en
tant com lengan munta a mes.Mas
emper del engan quel fenyor Rey Darago pres per ell, be lin feu Deus venjana abans que lengan fos de tot complit, fegons que per auant oyrets.
Captol
Reys Darago
Fol, xxxii.
?
S&
yaerab lo J^ey enTere3 bon fe traftaren 3 efermaren conuinences amdos los J^eys.
AXI LO
de Toloa.
E penfas,que axi mateix fa eguraria deia cafa | de Catella , e venchfen en Arag. E es veritat quel Rey Nanfos de Catella hach de fa muller germana del fenyor ReyenPereDarago entre els altres dos fills: lo major axi com dauant es dit,qui hach nom Infant en Ferrando,e laltre qui hach n Infant en Sanxo. E al major ell dona p er muller la filla del Rey L luys de Frana,e germana del Rey Phalip,qui hauia la filla del fenyor Rey Darago:E pcro com lo Rey Nanfos de Caftella,e lo Rey Phalp de Fra eren cunyats , qui hauien les filles del fenyor Rey en lacme Daragorordonaren que aquell matrimoni fe feu del fill major del Rey de Catella ab l germana del Rey Phahp,qui hauia nom madona Blanca,e donar la li ab enteniment,q aprs la mort del Senyor Rey Nanfbs,pcro
qui hach
E com hach hauts aqueh dos fills,lo dit Infant enFerrando,axi com a Deus plach
la
nom
hu lo Rey Nanfos
hach malaltia,e pafa defta vida,de que fo molt gra tala , que molt era
bona perfona,e dreturer. E com lo fenyor Rey Darago fabc la mort de fon nabot,fon molt defpagat. Axi com daquell que ell amaua aytant com vn de fos fills.E hauia be raho,q no era perfona al mon aqui Linfant en Ferrando amas tant com feya a fon auonclo,el fenyor Rey Darago. Si quea poch de temps lo ditfenvor Rey Darago entra en Caftella ab pocha companya, e ana en tres dies, e en quatre nuyts
be V 1 1 1, jornades. Axi que ana lla hon eren los dos fills del Infant en Ferrando,els pres, els fen mena al regnede Valenci, els mes en lo caftcll de Xatiua,hon los feu nodrir , axi com tanyia a fills de Rey. E ao feu per dues rahons afenyalades. La primera,per la gran amor que hauia a llur pare,quenegu nois pogus fer mal en llurs perones:
elal-
Chronica del;
que i Linfant en Sanxo nabot feu fe defeonexia de res envers ells, que ell tingues aquells Infants, e quenfaaRey de Caftella.E que
e lakra
q quat lo Rey de Caftella ho fabe, quen o molt pagat mas creu que no ho fo Linfant en Sanxo. E no ana a molt de temps quel Rey de Caftella feu jurar a gran res dels richs homens de fon regne Linfant en Sanxo que fos Rey aprs fa mort. E com ao fo feyt Linfant en Sanxo fe vae
:
e dix
li:
res
deos
ni contra<5ten,que
nom vo
Rey aprs la mort de noftre pare. Ara pare fenyor a vos deu faber millor que yo fia Rcy,aue neu de mos nabots. Si que yo veig q ao
en voftra ma , per queus foplich , eus prech,que vos daom iats
cfta
valedor.E
no mi negats:que ab que vos nom fiats contrari,nom tem q de Deus en auall nul hom mo puixca tolre. E com Jo Rey Darago hach ents o que fon nabot li dix,que ell amaua tant,com i fos fon nll,relf)oli. Nabot be he ents o que vos hauets dit, erefponch vos,que i vos volets eTer envers nos aquell que deuets, neyom cuyt,fiats cert qyo nous vendre contrari,ab que faats o que yo volre,e que daom faats agrament,e
omenatge,e ell dix,bell pare fenyor demanats, q volets q yo faa,q tot quat vos manets forn aparellat yo ara, e toftps de fer,eno als:edao vos fazagramt, e homenatge axi co afilldeRey. Donchs dix lo fenyor Rey , yous dir o que faats. La primera cofa
haur coneguda,quels dejats fer part dels regnes,en guia que fien be heretats. Senyor dix ell,vos me deyts cofes qyous prometa, qui fon
rahonables,e bones,e qui fon a honor mia perqu yo forn aparellat
:
de fermar en aquelles maneres que vos manets.E fotre ao foren aqftes conuinences fermades axi com dauantes dit,ab fagrament, e omenatge:e encara ab cartes publiques.E feyta aquefta fermetat entre ells,Linfant en Sanxo tornafen alegre,e pagat e Caftella, e dix ho tot
afon
RcysDarago.
a fon pare,qui nach gran plaer,e gra alegre,e
Fol.xxxi.
conforma al fenyor Rey
Darago tot (jo que fon fillhach proms. Ara llexarc ells eftar,e parlarc del fenyor Rey en Pere qui fo molt alegre,e pagat de o que hach endreat per que ell fe tench per fegur de Calella.
Captol
xlj.
na a Valenci bon troba mijfatgers deljtey de Granada quilrequefren trena la qualles hacb atorgada a cincb anys :e compenfaenplegar monedafer tota fa terra.
T A N T O S T com ell
miTatgers del
que fon propoithauia bon comenamt,atorgalos la treua a cinch anys. E fegurament que ao no era cofa que per res el mon fera, fina fos pero,com ell tenia en fon cor de fer la venjana del Rey Manfre, c del Rey Corali,e del Rey Eusrmas ao lo feu acordar a fer la dita treua.E com ao fo feyt,ell vae que era complit lo primer propofit feu, o es,ques tenia per fegur que de neguna part no li podia venir damnatee ala fuaterra,ans podia comenar lo viatge quen fon cor fauia pofat.E penfas quelofegonpropofitcomplis, o es afaber de plegar moneda:e per totes fes terres ell ampra fos valals que L ajudarien de moneda , pero com ell entenia afrer tal viatge que feria gran crexi-
ment dell,e de tots fos fotfmefos. E les fues gents fabien lo de tant al E cafeuns cor,e de tant bo,que bes penfauen q nos mouia debades
.
e altres
ajudes
per tots fos regnes, eterres,qui muntauena tant que era infanitat;e de tot eren pagats fos fotfmefos. Ara llexare eftar aquefta ajuda ques
fa es cull
$3 Captol xlij.
pagatorna de les Rifles de Tolofa alj^ey Carlesfonpare, e li compta el mal Itey lo J^ey en Tere:e lo Carles del com fenyor bach que ment fiantfefols en lofeupoder3fpofa en cor de no timbre
VER-
Chronica del:
que quant lo prncep de Taranto fo parat de les viftes de Toloa,ana tant per fes jornades que ab lo Rey Carles fon pare , qui li demana nouelles de es viftes. E ell dixli tot o que li era efdeuengut,ne com lo Rey de .branca , e lo Rey de Mallorques li hauien feyta molta, donor:mas lo ReyDarago que per res no fera volgut confolarab ell, ans li era eftat brau, e fello. Don lo Rey Carles ne fo molt depagat, conech que aquella fpina tenia el cor que ell fe penfaua , es duptaua. Emper ell fe naua tant en la fua caualleria,e en lo gran poder que ha u3,que po en fon cor que no hagus dupte del. E fegurament axi fo podia penfar, que en fi hauia 1 1 1. cofes , que no hauia altre Rey el mon qui les hagus. La primera, que ell era tengut per lo pus faui Prncep, e millor darmes qui el mon ros, aprs la mort del bon rey en Iacrne Darago.Laltra,que era lo pus poders Rey del mon, que en aquellafahoelleraRey,efenyordetotquantloReyManfre folia hauer.E aprs era Compte deProhena, eDanjou. E aprs era Sanador de Roma,e vicari general de tota la part quel fa de Tofcana,e de Lo-:
es
ERITA
A pres era vicari general de tota la terra doltra mar,ecap major de tots los Chreftians qui de lla mar eren axi dels ordres del Temple,e del Spital e dels Alamanys com de totes ciubardia,e de la Marcha.
, ,
Romana:
axi
com
:
Rey Lluys de Frana era fonfrare,emuri,elexaRey loReyFalip c recomanali charamt lo Rey Carles fon frare.E axi feya compta del, axi com fi lo Rey Lluys fon frare fos viu. Donchs fegurament que ef. guardant aquet poder feu,poch lo calia duptar del Rey enPere.E axi ell pofa en fon cor aquell; poder,e no pena cl poder de Deusrperque qualque fia quis fiu mes en fon poder, quel poder de Deus, pot fer compta que Deus moitrarafobre aquell lo feu poder, adonar conexer,e entendre a tot lo mon, que res no es,mas folament lo feu poder.E defta raho daqueft poder de Deus he tant parlat da uant,que ara noran cal pus parlar.E axi eftecn en
fa eperana,e
Reys Darago.
Captol
xliij.
Fol.xxxiiii.
per que la Illa de Siclia f hacb reuelada contra lo Jtey Carles3 ecom dit tfey aJTatitt la ciutat de J\Jacina:ecom Boapsptla contra pinfrare Jiirahu fitcb, efinfeu coronar Jtey de Bugta.
hach tals officials mefos per tota la Illa de Sicili, que no feyen, ne deyen ino tots mals,efuperbies:e nois paria ql mon fos altre Deus, fmas lo Rey Carles. Si ques defconexien de Deus , e domenste feyen tant que marauella era com los Sicilians nois degollauen auans que no fofferifen o quels Francefos los feyen. E entre les altres malueftats fefdeuench que eren feftes de Pafcha , e a Palerm ha vna egleya que es envers lo pont del Almirall, hon a les feftes de Pafchahix tota la ciutat aperdonana,e majorment les dones de Palerm
IStant en efta volentac tant alta,
ell
hi
van
dones entre
les al-
tres
qui eren molt belles dones,e los Sarjants Francefos exiren de fotrobaren aquelles dones quianauen acompanyades de
ra,e
bon
jo-
uent,qui eren llurs parents.E pero que pogueTen metre los Francefos la
volguefen, cercaren los jouens homensj portauen armesre com vaeren que non portauen , digueren queies hauiancomanades ales dones,eperles maneres ells los mella
ma ales dones
hon
fe
ma,e les pecigauen,e per les mamelles. Axi que altres homens qui anauen ab altres dones qui vaeren ao,e vaeren q batien ab ver gues de bou aquelles , e aquells qui dao fe efquiuauen , cridaren, ay Deus pare Senyor,tanta de fuperbia qui lapora fofFerir ? E en aque punt vegueren dauant Deus aquelles clamors,en tal guifa que volch que deaquelles fuperbies,e de moltes daltres quen hauien feytes,fos feyta venjana.Si que enflama lo cors daquells qui en aquell lloch ve ven la fuperbia. E cridaren,muyren muyren. Axi que en tal punt comena aquell crit, qmeab pedra feca mataren tots aquells Sarjants :e
tian la
cridat,
homens,e fembres,m uyren los Francefos. E tantoft hom fe pres ales armes,e tots quants Francefos trobaren en Palerm tots muriren. E ta toft lleuaren per Cap.ita,e per com Micer Aleynep,qui era dels honrrats,e dels richs
hon iens de
Scilia.E
com ao fo feyt,hoft
E
ij
feyta ana-
uen
lla
hon
anaua
Chronica dels
'
anaua la veu:e aytant com la veu anaua,aytants ne matauen. Queus dire?Tota Sicili fe reuela contra lo Rey Carles , e a cop mataren tots quants Francebs pogueren trobar:axi que hanch hu qui hi fos en Si ciha non efcapa.E ao fefdeuench per mifericordia de Deus: q noftre fenyor ver Deus foffer lo peccador,e com veu q nos vol efmanar dels
malsjtrametobre aquelllapafa de juticia.E
axi la
qui eren obedients, e bons a tot o q fer deuien envers Deus,e envers llur fenyor.E axi ho fon vuy en aquell dia, que no eren que pus lleyal
gent haja vuy el mon,com ells fon efats,e fon,e feran, fi a Deus plau, als fenyors que puix han hauts,fegons q per auant entendrets.E com
ao fo feyt,e el Rey CarlesTabe aqueft damnatge q hach pres , e molt mogut de gran fellonia, aplega grans hofts,e per mar,e per terra vch afatiar la ciutat de Macinare vench ab tan gran poder.que ab xv. mi-
homens de cauall hi vch,e de gents de peu fens nombre:e ab cent galees fobre vna ciutat qui no era llauors murada,e aparia quen con tinent fe degus pdre,mas aquell poder era no res al poder de Deus qui guardaua,e defenia ab bon dret los Sicilians E axi llexar vos he eftarlo Rey Carles qui te fetge fobre Macina, e tornar vos he apariar deia cafa de Tunis en fo qui fi edeuench. Veritat es que com lo Rey Mirabufachfo feyt Rey en Tunis per ma del fenyor Rey en Pere Dalia
.
rago,axi
gia,e a Conta]:ina,e
1
falca
contra Mira-
ll41 bufach,es corona R.ey de Bugia. E cafeu daquet dos germans eftegr per auant mori Boaps Rey de Bugia,e de Contatfjw.* en llurs Reyalmes,e
llexaRey de BugiaMirabofecri illu:e fenyor de Contaftina,Bugron lo fegon fill feu.
taftina,e
Captol
xlij.
de Contaftind enuiafos mijjatgers aljfey "Daragofentliafabercofe oUafr Chreftia* li tota/ terra.-eelmarauellos aparellament eferfifonkom,e donar ContaJlina3 e quefeu lofenyor J^ey enpereperapajfr i^ilcoll.
Wgz^ COM
ao fo
Bugron:e
ell
qui fabe ao pfas que nos feya fer per ma del Senyor Rey
ell
per
ReysDarago.
ell
Fol.xxxv.
per ma fua,c quel dit fenyor Rey vengus Alcoyll , qui es port del dit lloch. de Contatina,e que li retria la dita ciutat de Contalna: e com
feria a Alcoyll
tat del
que penfas danar a Contaftina,qui es la pus fort ciu mon,e ques fana Chreftia,e que li retria tota la terra quat a ell
manera ino ho reya,queDeuslihodemanasalanima,ealcors.Elo Rey com oy aqfba mifatgeria,qui li vench de part den Bugron fenyor de Contaitina lleua las mans al cel, e dix enyor ver Deus llaors,e grcies vos fas de tanta de gracia,e de merc quem feyts.-placius q fi ao deu venir a ho nor voftra,e a be de mos regnes, q venga a bon acabament.E los mifatgers eren dos cauallers Sarrahins moltfauis homens,quifaer fem blantquepercatius arembre eren venguts. E axi digueren tantegre tament aquella mnTatgeria,que no fo hom el mon quinfabes res,ialtiant lo fenyor Rey. Elo dit fenyor hach dos mercaders moltfauis, e prohomens,e feu los carregar vna nau de mercaderies, e anarenen al
part de lefu Chrift que
ao degus reebreren
altra
port de Alcoyll ab
dos Sarrahins anarenfenab ells ab deu catius Sarrahins, que hagueren comprats per dcsfrear que eren daquelles encotrades.E lo fenyor Rey ordona ab aquells mercaders, que com ferien a Alcoyll,que ab partida de les dites mercaderies mo tafen a Contaftina,e ques vaefen ab en Bugron,e que labelen fi era
la
ver o que aquells mifatgers deyen.E axi defcobrils lo dit fenyor Rey
lo feyttot,elos dits mercaders eren
prohomens,e naturals eus, e ma nals ne pena deia perfona, e de tot quant hauien que ao no defeobrieTenanegunaperona.Eaxicomellhomana fe feu,es compl. E com foren a Contaftina parlaren ab en Bugron tot lo fey t, en tal manera quel fenyor P.ey tenia totlo feyt per ferm,e en Bugron atre tal. E lo dit fenyor Rey penfa tantoft de fer naus, e lenys, e galees,e terrides
p er portar caualls.E axi per tota la coftera feu fer grans nauilis, e gran aparellamtde tot o que famefter apafatge de fenyor. Si que totes
les
e los meftres
Coplliura,hon feyen naus,lenys, terrides, egalees:e aRofes atre tal,e a Torella,e aPalamos, e a fand Feliu,e a fancl: Poldes Mareftem:e a Bar
celona nous en cal parlar que fanitat era la obra qui
fi
feya
iij
E puix a
Tarra-
Chronica dels
Tarragona atrxal,e a Tortofa,e a Panifcola, e a Valenci: e per tota la coftera de les mannes.E en les ciutats qui fon dintre terra/eyen ba
lleftes,e ayrells,e
pedres de ginys
feyts
axi
los
Captol xlv.com lo Rey de Mallorques,e lo Injknten Sanxopregaren alfenyor I$ey enTere quels dixeso que entenia fr3 e com lofnyor J^ey en Terenols ~)>okh dirfon enteniment, faluant que comana
tota fa terra al Infant en Sanxo.
al
dixes o
que entenia
que i li
yna ab ell en tot iloch ab tot fon poder.E ell refpos liifrare no vull que hi anetSjmas-que romangats,e
queus p regats guarda,e cura deia noftra terra.E axi mateix prech vos, que nous pes com yo nous dich o que tch arTer3 que per cert frare i a perfona del mon yo'degues deicobrir mon cor , you delcobriria a vos:mas no es mon entenimet daqueft viatge.E axi encara vos prech que nous fapia greu 3 que axi mateix no vull ajuda,ne fecors de nul ho del mon:faul aquella de Deus , e de mos vafalls, e fotmefos. E lobre ao lo fenyor Rey de Mallorques ab greu que li fabe no fen mes mes fobre ell. E femblantmentlo Rey de Caftella.e fon nabotLinfant en Sanxo faeren atre tahque pl per aquella raho vch Linfant en Sanxo en Arago,es vae ab e,e fi proteri de part del Rey fon pare,e di mateix quen perfona lo feguiria ab tot lo poder que hagues 3 e q hauria xxx.o
xl.
mann fua be armades e Aparellades. Queus dir? Aytal refpota feu com hauia feyta afon frare lo Rey de
galees de Sibilia3 e de altra
,
Mallorqucs/aiuant que li dix que li comanaua tota fa terra 3 axi com aquell quell tenia en compte de fill. E lo dit fenyor Infant refpos 3 que
la dita
ell
a tots aquells
que
en res lo hauien ops, que tantot lo requefefeme que totes coes llexades 3 tantolt en perfona3 ab totbn po der laurien.E dao fon rnolt pagat lo Rey Darago,e abraaljmes de x.
llexaua procuradors 3 que
vegades :e
axi
fo
etat
ReysDarago.
cftat.Ha Deus dix lo
Fol.xxxvi.
Rey Nanfos de aftella ? e qual or de fenyor ha en el mon quis pogus comparar a aqueft daqueft fenyor? Si que no ana a gayre quel Rey Nanfos de aftlk muri,e roms Rey de CafteUaLinfant en Sanxo.E axi daqui auantllexare lo Rey en Sanxo de Ca lella,e tornar al enyor Rey Darago.
COm
lo dit Infant
en Sanxo fo
partit
Darago
del fe-
nyor Rey,e fen fo tornat en Caftella,lo dit enyor Rey ana perles marines reganexent totes les obres e pa de ordonar ques faes befcuyt a aragoa,e a Tortofa,e a Barcelona,e a Valenci e feu venir a Tortofa molta ciuada,,e forment. Si q tanta ne feu venir quen la ciutat de Tortofa no podia cabre,ans feyen barraques,e cales de fuita en queu metien.E axi mateix trames fes cartes a tots aquells richs homens de fa terra , q volia que anafen ab elhe que fe aparellaTen de feguir lo viatge, ab ay tants cauallers, e ab aytants ballefters, e ab aytats paons. E a caieu ell fcya donar en llurs terres,o lla hon volien acorriment de moneda tan ta com los feya mefter. E mana q negu no fentrametes. de viandes,ne de vi,ne de ciuada,quell faria metre compliment per tuy t de tot quat
: :
haurien mefter per tot lo viatge. E ao fcya lo enyor Rey,pero q no fagueTen a entrametre lno dels arreus tantfolament de llurs cors caf cuns,e q anaTen tuyt be arreats. E axis compli,que entro aquell dia
u de cors,e de caualls,e de
de paons,e domens de mar hagues,com hach en aqll paffatge.E axi mateix ordona q hi hach X X. miiia Almugauers tots deia frontera,e be VI.milia ballefters de Munt:e ordona que anafen mil
cauallers,tots de honrrat paratge
ab
ell,e
Que
tant era gran lo aparellament,q tots los Reys,e els fenyors del
mon,
tauen,e hauien gra paor,e gran dupta cafe de llurs terres: pero
com
no era hom nat>ne yu el mon qui fabes o que ell volia fer, Captol E ij
Chronica dels
Captol
xlvij.
e de Inglterra3 e altres "Prnceps Chrejlians trameterenjs mijpttgers alfinyor Jtey IDarago, quels l>olgues dir hon tenia en cor de anar> e com tots
li
dixes o
que ell hauia en volentat de fer:e ho trametia a dir,qu tal lloh poria aiar que ell li faria ecors de moneda, e de perdonana. E lo fenyorRey trames li a dir, quehgrahia molt laTua proferta,mas quel pregaua que no li defplagues com en aquella faho no lin volia trametre a dinmas que en breu ell ho trametria a dir,e que llauors hauria lloch la ajuda, e la perdonana q li proferia,mas ara en aquell punt que li plagues quefenfofferis. E axi los mTatgers tornaren fe ab la dita repofta al Papa,e com lo Papa ho en tes,dix:per cert ma fe es que aqueft fera altre Alexandre en lo mon. E
aprs axi mateix li vengueren altres mifatgers del Rey de Frana fon
cunyat,qui li trames a dir femblant mifatgeria q hauia feyta lo Papa, e ab aytal repofta fen anaren.E aprs vinguer del Rey de Inglaterra, daltres Princeps del mon,e tuyt fen anaren ab vna repofta: axi mateix
del PapajCom dels
Reys,om de Comptes. Mas dels Sarrahins nom cal pariar3 que cafcun Rey Sarrahi eftaua ab paor que fobre ell no ven gues.Si que era la major marauella del mon dels faraons, de les guardes qui er per tota la terra de Barbaria.Si que al Rey de Granada deyenlos feus homens,fenyor ques ao qvos no guarnits Bera, eAlme ria,e Seruenya,e Monecha,e Malicha , q per cert lo Rey Darago vendr fobre vos E refponials lo Rey de Granada, folla gent:que deyts? No fabets quel rey Darago ha treues ab nos per cinch anys,e cuydats vos quel nos trencas o quens ha proms? Nous ho cuydets que per cert creats que ells es tant alt,e de tant alt cor per tot lo mon noven q dria menys a res que hagus promes.E plagues a Deus quell volgus que yo ab mon poder anas ab ell, volgus fe q anas fobre Chreftians,
!
volgus fobre Sarrahins,quen veritat yol feguiria volters a mo oft, e a ma meio.E axi llexats eftar efta fofpita,que no vull que nul lloch de ma terra fen creixca de guayt neguna: que la cafa Darago, ca es
de Deus ab fe,e ab veritat. Que U s dir ? Tot lo mon eftaua ab les ales alades daqueftfenyor,que faria mas emper quifquenagues dol, e
:
paor,
Reys Darago.
Fol.xxxvhv
paor,en Bugron nauia gran alegre.Ara llcxarc eftar efta raho,e tornar al fcnyor Rey Darago,e al feu apaexamcnt.
Captol
xlviij.
Jfey en Tere hach corts a Barcelona, en les quals ell ordonafa terra, efeu isilmirall*
fonfillen lacme Tere:eaquiy>a donar carrecb dels dejftatxs dels affrs de Catha port Fangs. lunya, e de lesgalees; e com a diafabut tttytforen al
O dit fenyor Rey no ceTaua danar, e depaexar, e de vefq per ell fe fpaetxauen los feyts tant que mes hi feyen en vuyt jorns, que no faeren en vn mes,fi ell non anas a veitar. E com ell vae que les obres
tar totes les fues obres:axi
er quax acabades,
ell
ell
or
dona tota fa terra,c ordona tot fon paTatge,e feu Armirallvn fill que hauia natural per nom lacme Pere qui fo molt gracios,e bo de tots
verga de Almirall,e feu Vifalmirall vn caualler de Cathalya donrrat cafal,e de bo,per nom an Cortada, qui era molt bo darmes,e de feny,e de tots affers qui tanguefen a cafeyts.E lo dit
la
ao fo feyt,dona dia q tot hom qui anar degus al viatge* q fos a portFangos,al primer jorn de Maig aparellat, e arreat de recullir. E ordora quen Ramon Marquet,e en Beng.Mallol q epatxafen los arters de Cathalunya,axi de les gaees,com de les tcrides, c de les
ualler.E c
homens de mar,
qui efpaetxaTen o que en llurs llochs fe feya per lo pafatge.E a Val eia lo dit fenyor en lacme Pere qui era poblat cl regne de Valcia,or-
dona axi lepaetxament de larmada,com de cauallcrs, com de Almugauers,e de ballefters de Munt. Queus en dir 3 Q^uen tots los llochs axi de marines,com dintra terra ordona lo dit fenyor Rey que epact xafen los feyts,e les companyesren tal manera quel jorn que ell nach donat foren tuyt,axi de mar,com de terra qui a Torto , qui a port Fangs. Queus en faria majors noues?que axi vengueren tuyt ab bona volentat,que aquells qui deuien menar cent balletes,ne menaren dos tants:e axi mateix dels feruents que mal llur grat los feguien,e no
:
volien fou negu.E encara hi vengueren tots quants Capdals hauia en Arago,e en Cathalunya,e en regne de Valenci e Sindichs de totes
:
les ciutats.
Chronicadels
tot lo nauili,que ya er tuyt aparellats de tot quatlos fcya meter,que
$3 Captol xlix.
COMLO
rellat,axi
molt ale gre,e pagat,e feu ajuftar totes les gents generalmt ab tro pes, que tot hom fosaoyr o quel fenyor Rey volia dir: que ell volia pendre comiat aprs lo parlament, ques volia recullir. E eom aquella crida oyren tot hom vench al dit parlament , e Prelats, e
homens,e cauallers,e totes altres gents.E com tuyt foren aplegats , lo Senyor Rey puja en vn cadafal de fufta que hach feyt fer, en
richs
que fo be ecoltat. E lo dic fenyor Rey Darago penfa de preycar,edix moltes bones paraules qui feyenal temps per aquells qui hauien anar,e per aquells qui hauien a romandre. E com ell hach finatfonpreych,lJeuas per tuyt comunament lo noble A. Roger
fus fiats certs
Compte de Pallars,qui ab ell anaua el viatge: e dix li,Senyor totes les voftres gents axi nos qui anam ab vos com aquelles qui romanen
, ,
han gran plaer de les bones paraules que vos, los hauets dites,e tuyt enfemps fopliqucn humilment avos,quelsdigats,e quels defcobrats
hon
volentat no
e
Pero com per defcobrir Ja fua deuia venir negun torp ne tort,tant era prop lo recullir,
que tuyt ne feri confolats,axi aquells qui hi yrien,com aquells qui romandrieme encara q mercaders, e altres bones gents faperellarien ab viandes,e ab tots rerirefcaments que portafen a la hoft Eencara que les ciutats, e les viles fues,axi mateix li trametrien toftemps , ajuda^ fecors de totes cofes ElofenyorReyrefpos,edix: Compte yo vull que vos fapiats,e tots los altres que aci fon, e encara aquells qui hic h no fon,que fi nos fabien q la ma efquerra noftra fabes o que ha en cor de fer la ma dreta,que nos mateix lans tolriem.-e axi no parlets pus
.
.
Reys Darago.
:
Fol.xxxvi.
pus delta raho,mas penfats vos de recullir tots aquells quiab nos de uecs anar. E com lo Compte,e los altres oyren tant fort paraula com aquella quel Senyor Rey hach dita non volgueren pus parlar: mas ques reprengueren,e digueren:Senyorpenfats de manar que nos ho
Deus,e a madona fanta Maria,e a to ta la cort celeftial q ell compleixca lo volre entenimt a honor dels, e a creximt,e a honor voftra,e de tots voftres fotfmebs: e que a nos do grcia queus puixcan eruir en tal manera que Deus,e vos ne fiats pagat.E obre ao lleuas lo Cpte Dampuries,e lo Vefcompte de Ro cabarti,e daltres richs homes qui no deuien anar el viatge,e diguer: enyor placiaus q vullats que nos nos recullam ab vos,e per res nos q Uexets:que axi be aparellats forn de recullir,com aquells qm haui albar danar el viatge.E lo enyor Rey refpos al Copte,e al Vefcompte,
far,e placia a noftre enyor ver
delabonavolentat, mas aytantvos refponem,queaxi be nos eruirets voaltres qui romendrets,com nos qui anam.E com ao hach dit beneyls,e fenyals tots ells els comana a Deus.E fi hanch fe vaes grans
plors,e grans crits aqui foren al pendre
comiapaxi que lo enyor Rey qui era lo pus fort enyor de cor qui hanch naixques, na huyra tot de plorar.E lleuas,e ana pendre comiat de madona la Regina , e dels Infants. E agracials,e beneyls,els donalaua beneditio. E hach li hom aparellat vn Jeny armat, e recullis ab aquella henedicT:io,e grcies, que hanch enyor fe pogus recullir. E com ell fo recullit,tot hom fe pena
de recullir axi que dins dos jorns foren tuytrecullits,e ab la grcia de noftre Senyor ver Deus ,e de madona SancT:aMaria,edetots los
:
deport Fangs per anar en llur bo viatge en lo mes de Maig, de Lany de la Incarnacio de M.CC.LXXXII. noftre Senyor ver Deus IESV E com hagueren feyta vela, foren mes de cent cinquanta veles entre vnes,e altres.E com for entro a vint milles en mar, ab vn leny armat Lalmirall en Iacme Pere ana a cafeuna nau,e leny, galea , terida , barca,e cacun patr ell dona vn albar fagellat, ab fon fagell dl Senyor Rey clos,e tancat ab lo ditfagell.E mana a cafun patr que faes la via del port de Maho,que es en la Illa de Manorqua: e que en lo dit port entraen tuyt,e lla refrefcafen.E que com foien fora del port de Ma ho deu milles enmar,que cafeu obris lalbara, no abas,en pena deia
CHRIST
'
perfona
Chronica dels
com IagueTcn obert, que faeTen la via quels manaua lo fenyor Rey en lo dit albara.E axis feu com Lalmirall mana.
perfona.E
TVYT
entraren
el
port de Maho,e
lla
refrefcaren.
Manorqua vench al fenyor Rey , c dixli:fenyor,que volets,ne manats queyo fa, que i vos venits a pendre la Illa , yo forn apparellat de complir o que vos manets. E lo fenyor Rey repos,al Moxerinous duptets de res:que nos no venim per fer enug , ne pefar a
Si quel Moxerif de
eftats fegur.E lo
de comptar que tanta dabondaria los trames de tots refrefcaments,que a mes de V 1 1. jorns los bafta. Emper feu vna gran maluefcat,que aquella nuyt hach vna bar ca armada de Sarrahins,e trames a Bugia , e per tota la coftera , quels feu afaber, quel fenyor Rey abtotfon eftol era al port de Maho,e
feria
molt
fort
que creya queyria aBugia,e ques guardafen. E com ao hach fabut entre los altres enBugron fenyor de ontaftina, hach lo major alegre,quehanch negun hom pogus hauer e en llochde defafttuch per lo gran plaer que hauia,defcobri fon coratge a alguns fpecialsamichs,e parents feus que hauia,en quis fiaua de totes coles. E ao feyapero com quefendreas,que complis al fenyor Rey o que lihauia proms E vn daquells a qui hach defcuberta fa volentat, defcobri , e feu ho faber a tots aqlls de la ciutat,e als cauallers Sarrahins de la iutat,qui ab ell eren. Queus dir ? Que tots a remor feyta fe lleua:
ao li confentienre trameteren mifatge al gus emparar deia ciutat,e de tota la terra,e axis
del fenyor Rey Darago.
X11
feu. Aram
Capitol
ReysDarago.
terra alporfDalcoyll } e com hacb etitefa la
Fol.xxxvim.
mort den Brugron 3 de que fo molt
la
Moho,e com ells foren deu milles en mar, cafeu obri fon albara,e cuychagren manament dins los albarans,que fef
prengueren terra.E aquells Dalcoyll penaren de fugir,axi que pochs ni cguiren.Empero aqui auallaren los caualls,e axi coc hom entra. E com tuyc foren en terra,lo fenyorRey demana als Sarrahins que ha
uienprefosaAlcoyllnoues denBugron:ecompcarenli o qui li era fdeugut.Donlo ienyorRcy nefo molc defpagac. Emper puix aqui
era venguc,penfa quel viacge fe complis a plaer de
fe
vihy
htsdeien venir fora daqilcl mur. E de mentre que ell feya enfortir la hot , ajuftaren fe en torn trenca milia homens a cauall Sarrahins, e tanta de gent de peu,que la terr^e
les barreres, e els
les les
camins,hon
montanyes
Mora-
anaren preycant,e cridant per toca l Barbana:e donar perdons a llur mala hg.E abans que fos pafac vn mes hi hach vengucs mes de cenc milia homes a cauall,e de peu fens coc nombre. E lo Compce de
bits
gran congregaci de gencs,ana fer vna ba ftida,qui de tapies, qui de fuita en vn puig,qui es prop de la vila de Al coyll.E daqll lloch lo dic copce de Pallars,ab mols dalcres feria en ells
tocs jorns:
baralla. E
i
en aquell puig fe feyen tots jorns tant grans feyts darmes, q no eraper comptar. Queus dire?Que qui volia vaerardimenc,ebondac de Senyor, vos ho nogrecs vaer en aqll llochrq com lo torneig era
mefclat, e lo
fenyorRey conexia quels Chretians nauienlo pijor,ell brocaua al mig de la prefa,e feria al mig dels. Mas nous cuydecs que hanchlexandre,ne RotIan,ne Oliuer,ne neguns altres poguelen o
fer atots dies
quel fenyor
Rey feya
homsj
Chronica del,
homs,cauallers,e lmugauers,e homens de mar qui lla cren.E cafcu
fepotpenfar que ops era al fenyor Rey,e ales fues gents que
axis faes,
quen tal lloch eren que no hi hauia fora neguna , enans eren en
altra part eren
bell
eMoaps de
Sarrahins
qui eren la flor de tots los Sarrahins del mon e no hi eren per als, ino per confondre los Chreftians. Per que fi fe adurmifen a la guayta penfar podets que a mal fo los faeren depertar, perqu nois era ops que o gitafen a no cura. E per cert hon majors eren los feyts,e pus
Rey era pus alegre,e les fues gents atre ta: que ja mes neguna hoft no fopus bata de tots bens com aquella era, e tots dies crexia la abundancia.Si que com faberen en Cathalunya quelfenyor Rey era a Alcoyll,tot hom en manera de perdonana penauen de carregar naus,e lenys de gents, e de viandes , e de armes, e de totes ajudes:e tuyt atenyi lla,que jorn hi efdcuenia que XX.e. XXX. veles hi entrauen carregades de totes cofes: axi que major marcat hi hauia de totes cofes,que en lloch de Cathalunya.E com lo fenyor Rey hach regotiegut tot aqll pays,e hach vift lo poder dels Moros,e Sarrahins, penfa que per no res conquerria la Barbaria , fi lo Papa li volia ajudar de moneda,e de perdonana: e que james los Chreftians non for ne tant bon partit,que hch Rey de Chreftians qui fes pafatge, ne Rey de Frana, ne Rey Danglaterra, ne el Rey Carles qui abcroada,c ab threfor de la egleya paTaren a Tunis,no tengueren tanta de terra en Barbaria, com ell tenia que de Giger tro ala ciutat de Bona Sarrahi nohigofauaaparer,ansper tota aquella marina anauen los ChreE encara hi tenien llurs beftias, que ftians a portar llenya a la hoft Sarrahi negu no hi gofaua aparer,ans hi hauia dels Chreftians qui en trauen en caualcades IlI.elIIl. jornades, en amenauen prefa de
perillofosjlo fenyor
: .
llurs
hofts,que tantoft com fen partien cuydauen efer catius E era axi, que tots j orns ne catiuauen aTats que a Alcoyll ne vaerets tots
.
:
mes duraren. En axi quel fenyor Rey Darago fe tenia per pus fgur,e tota la hoft que marauella era,e alcunes ve gadeslo Senyor Rey brocauaab cincheents caualls armats acolp,e los altres llexaua ales barreres. E com ell brocauaab aquells, feya fos Sarrahins axi efparpanyar,que no fen tenia hu ab altre: e feyen ne
tanta
ReysDarago.
:
Fol.xl.
que
per vria dobla hi hauia hom vn Sarrahi. Axi que cots los Chretians eftaun richs,e alegres,e fobre tots lo 'enyor Rey. Araas llexare a parlar del feyt deies
OM
tar
bons a ops de Chretiandac,ordona que crameces per mif facgealSan&Parelonobleen G. de Caftelinou, qui era honrrat Capdal de Cathalunya,e parent feu, e ab dues ga lees ell lo trames en Roma al Papa. E la raho fo aqueb>,que manaua al dit noble,que tantoft ques recullis,e que Cen mancas per la Seu de Roma,e quenofacuras en lloch entro que fos ab lo Papa-e com feria abcll,quelfaludas de parc del, ell e tots los Cardenals ecomlauria aludatquel pregas de part fua, que fies ajuftir fon confiffcori , com ell volia dir algunes par.ulesacll de parc del dit Senyor Rey dauant
:
tots
ells.
ajuftacs,que
ell altra
vega-
da fa!udasloSanc:Pare,etot foncollegide parcua,e que digues Pare fant mon Senyor lo Rey en Pere Dango vos fa faber axi quell es en Barbaria, envn lloch qui hanom Alcoyll: e troba que Si vos Pare fane li per aquell lloch fe pot hauertota la Barbaria. volets fer ajuda de diners,e de perdonana,fera ao complit de la major part auans que llonch temps fia. E diu vos, que abans quevengancres mefos croba que haur la ciutat de Bona, de que fo Bisbe ant Agofti , e aprs la ciutat deGiger. Ecom aqueftes dues ciutats, qui fon en la marina pres Dalcoyll, la vna de lleuant, lalcra de
:
ponenc,haja conqueftes,feyts compceque totes les altres ciutats de les marines haur dins de pochde temps. ElaBarbaria esaycal, que qui haur les marines , fi haur toca la Barbaria E fon gencs qui cancotcom vejen lo gran deftret que hauran, fe faran Chre.
dit
Chronica deL
de part depeus,que aquefts ferueys tant folament li faats,e en breu, fi a Deus plau,la fanc~fca gleya fen crexera de tanta renda que muntar ampit mes qno hi haur beftret: que yavets lo fenyor Rey fon pare de quanta renda ha rexcuda la gleya anc~ta,fens que no hi hach aju da neguna Perqu Pare fand ao eus demana, eus requer,e queus placia que non tardets.E fi per auentura ell vos reponia, perqu ao
,
que li trametem en Cathalunya: vos li reponets , com no era temps que a vos Pare fanel:, ne altre defeobris fon or:pero com ho hauiajurat,e promesa Bugron quea perfona del mon nos defeobris, perqu Pare fanfc nous deu fa-
no dix als
nolres miTatgers
bergreu.
fi
perauentura
ell
li
que lo fecors nons tramet,que nos li demanam , que a coipa del nos en haurem a tornar en noftra terra:que beu fap ell,e tot lo mon,quel noftre poder no es tant de moneda que aci pogueTem llongament aturar :e que Deus liu demane,com be fapia que nos hauem en volentat: que ins fa lo fecors,que nos li demanam, que tots los nolres dies volem metre en crexer-lafanta fe Cathlica, e epecialment en aquelles parts
proteftats de part noftra,e en la proteftacio
digats,
mifatgeria fa-
pus hiazofament que r pugats. Senyor repos lo noble en G.de aftellhou,be he ents qo que mauets manat que diga,ne faa: e ab volentat de Deus ypu complir en tal manera que vos ne ferets pagat,e petits me de donar la voftra beneditio , e grcia , que yous
coman a noftre fenyor queus defena,eus guart de tots mals,eus do vi &oriafobretotsvoftresenamichs. Emper fenyorfiavos plagues daltres richs homens mills enrahonats hich hauets que hi poguerets
p:ametre,e yo grahire molt mes a Deus,e a vos que en lo cas en qfots
nom parts de vos:quc tots dies veig queus metets en lloch q gran dolor he en mon cor,que yo nous fia de prop. E lo fenyor Rey
que yo
en tots
altres feyts
bon
Reys Darago.
CHRI S T
:
Fol.xli.
S
bon recapte c negu Bar que hajamte axi penats danar, que I E
vos guiu, eus corn a nos totfan,efaul.E fobre ao lo dit noble baxas en terra, c volch li ber los peus mas lo fenyor Rey nou fofferi,ans lon lleua,e li dona la ma,e com la ma li hach donada,lo fe-
nyor Rey befal en la boca.E tantoft dues galeesfore apparellades be armadesje munta fus,e penfaTen danar.Deus la port afauament.Ara
lexare
affers
ell eftar,e
Captol liij.
N
e
Iornfefdeuenchquels Sarrahins foren acordats que batalla feyta venguefen ala baftida del Coptc de Pall ars,
que de tot en tot perdefen tots les perfones , o lagueffen.E dementre que ao hagueren penfat, vn Sarrahi qui eraeftat del regne de Valenci de denuyt vench ho a dir al Senyor Rey. E lo fenyor Rey dix li,quant fera aquell jorn quells ao deguen
Senyor,dix ell,vuy es dijous, c Diumenge mati que fera fefta volra,que ells fe penn que vofaltres recs a mifa, e gra res de voftres
fer
Barons,c
han en volentat de fer erta brocada. Ara , dix lo fenyor Rey,ve ala bonaventura que molt te grahim o quens has dit:e nos prometemee q nos te heretar lla hon tu naixquift entre tos amichs. E plau nos que eftigues entre aquefta gt,e fes nos faber tot o quells faran,e difapte a nuyt fies ab nos , e dir nos has tot o quells hauran acordat. Senyor dix ell, fiats cert que yo fere ab vos. E lo fenyor Rey feu li donar X X. dobles dor, e anafen. E ordonalo Senyor Rey ab les efcoltes,e ab les guaytes,que cafeuna nuyt fey,que tota hora que
ells
vingus a ells,els digues Alfandech quel dexafen faluament anar:per o com ell era natiu de la vall de Alfandech. E fobre ao anafen, e lo
fenyor Rey ajufta fon confell, e dix los o que lo Sarrahi li hach dit. E fobre ao mana a cafeu de fos vafalls, e fotmeos, ques tinguefen
apparellats-.que
ell
E ihanch
,
fo entrells
quel dia
Capitol
"
liiij.
fenyor Jtey en Tere efiant en *^4lcoylly gran dol,eplors 3 etrfiiia ^engren al e la bona rejpofla quels dona:e com Prancefosfien cruel ~ gent lla hon han poder.
DEMENTRE
I
vaeren venir de lleuant dos barques armades,be fpalmajdes,e dretamentvengrenalport,ab fenyers negres, epreferen terra.E fim demanats
Sicilians
,
de Palerm:
eren molt auis homs:e com hagren prefa terra, vengrenfen da-
uantlo fenyor Rey:e gitarenfe dauantlos feus peus, plorant, e befant Ja terra tres vegades abans que fofen a ell,e los genolls tirat per terra anarehfett entro al peus del l'enyor Rey:e prgueren li los peus, e tots VIII. nemps cidant,fenyor mercedi,befaren li los peus:q nul hom
nois ne padia lleuar,que tot axi co la Magdalena ab
les fues
llgrimes
lkualos peus a Iefu Chribaxi llauaren ells los peus ab llgrimes, e ab plors al fenyor Rey.E los crits,e els plants,e los plors que ells fey,era molt granrpietat.E eren tots veftits de negre. Queus dir \ q lo fenyor Rey e trafch anrera,e dix,que demanats , ne qui bts,ne don fenyor (dixe'ren ells)nos fodela terra orfana de Sicili defemparada de Deus,
\
c de fenyors e de tota
rellats
nons
aeorrets.
mer
ce voftra,que per la fanta pafio que Deus pres la creu per lomanal
llnatge,que vos hajats pietat dels, e quells accorregats,els gitets da-
ells eftan.
E encara fenyor q ho
deuets
rahonsda vna,pero
el
dreturer,qui
madona Ja Regina muller voftra , e aprs delia dels Infants voftres fills,axi com aquells qui fon deia fante. llinea del
^nees,e.deu
efer
axifegonsDeus madona la Regina Cotaamu ller votra deu ecr dona noftra,e aprs deu efer Reys , e fenyors vo ftrcs fills 3 e feus.E laltra raho es,que tot fanfc hom Rey es tengut de aere fenyors noftres.E
judar,
ReysDarago.
judar,a orphens,e a pubils,e a viudes. E
Fol.xlii.
com la Illa de Sicili, fia vidua axi com aquella qui perd tant bon fenyor com lo fanfc Rey Manfre,
la
,
comptar per viuda:e los pobles fon tots orphens,que no ha pare,ne mare,ne perbna quils ajut, fi Deus e vos, e els voitres nois acorrets e les creatures ignocents , qui fon en la dita Illa, qui fperen mort,pot hom comptar a pubils, qui fon de poca edat,e no faben do nar conel a llur neceflitat.Donchs fancl: enyor hajes merc de nos, e placiat que vajes pendre aquell regne qui es teu,e de tos Infants, e lle ualsdelamadePharah.ComaxicomDeusdelliura lo poble Difrael de les mans de Phara,axi fenyor pots tu delliurar,aqueft regne de la ma de la pus cruel gent qui ei mon fia:quel mon tant cruel gent no ha lla hon ha poder,com fon Francefos.E lo enyor Rey mogut de pietat feu los lleuar,e dix los: Barons vofaltres fiats be venguts be es veritat,quel regne deu efer deia Regina muller noftra,e aprs de noftres Infants,e hauem gran defplaer del voftre treball.E axi nos hauem oydala voftra minatgeria,e tot o queus puixcamfer de be envers vo faltres,nos ho farem. E elis repongueren , fenyor Deus vos do vida, eus meta en cor-qne hajats merc de nos mefquins:veus aci cartes de cafeuns deies ciutats de Sicilia,e cartes dels richs homs,e cauallers, e de viles, e de caftells:qui tots fon apparellats dobehir a vos p fenyor, e per Rey:e puix tots aquells qui aprs de vos vendran. Elo fenyor Rey pres les cartes qui eren mes de cent,e manals donar bones pofa-* ells,nellur companya. des e raci de tot quant hauien ops
podets
: :
RAV
.
S llexare
ells etar,e
parellen,quel
la
baftida
a lalba ab totes voftres gents,que la batalla tenits en camp. Dix lo fenyorRey,dao forn nos molt pagats. Etantoft lo fenyor Rey mana,
lalba fofen los caualls armats,e tot hom,axi feruents
de mayna
)
des,
Chronicadels
des^com Almugauers,ehomens de mar foTen aparellats,e fofen tots
ales Barreres.E
hom cridas,fancT: Iordi,e Arago:e E axi mana lo fenyor Rey,que tot hom anas dor-
mir cafuns hauien tant gran goig , que a penas poch negu dormir aquella nuyt. E com fo alba tot hom fo aparellat de cauall,e de peu lla ho nia fenyor Rey era fora de les Barreres. Ehachla dauanteralo
Compte de Pallars, e lo noble en Pere Ferrandis Dixer, e daltres nchs homens.E axi com jorn fo,los Sarrahins molt be ordonats llurs ba,
talles
com
vaeren los Chreftians axi aparellats,marauellarenfen, e tengr fe tots permorts:quevoIentersgiraren,fgofaTen.Queus dir? Quant lo fe nyor Rey vae que ells rebujauen,e fen anauen aturant cuy tats , mana ala dauantera que feris. Si que feu deplegar leftandart, eles trompes,
e les nacres tocaren,e la dauantera va ferirr quels Sarrahins tengren
molt fart,axi quels Chreftians nois podien afuayr, tanta era la gent.E lo fenyor Rey broca ab lafenyera^ va ferir entre ells e los Moros fe desbarataren en tal manera,que non roms negu qui en la dauantera dels Sarrahins fos qui ne efcapas , que fens nombre foren los Sarrahins qui hi moriren. Axi quel fenyor Rey volch pafar vna muntanya
:
Compte de Pallars,e els altres richs homens cridaren:a fenyor per Deus no fia que auant pafcts,que fiu feyts tingats
quils era dauant,e el
per perdut Alcoyl,e les tendes:quenulhom no hi roms, fino perfones malaltes , e infants, e fembres. E C\ ao perdem,no haurem vian des.E axi fenyor per Deus mbreus de vos mateix, queia voftra per-
fona pream nos mes que tot lo mon.E lo fenyor R.ey era tant efcalfat contra los Sarrahins,que en res dao no li anaua lo cor: mas com ell
entesto quells li deyen recordas,e penfas que axi era veritat:fi que fa tura aj peu deia muntanya,e feu tocar la trompeta, e tot hom aplegas al fenyor Rey, tots bellament ab gran alegra tornarenfen Alcoyll , e lieuaren lo camp: e aquell jorn guanyaren tandes fues gents , que en tot lo viatge ne foren benenants. E los Sarrahins foren axi efpauentats,que mes de vna llegua fe tiraren anrera de lla hon folien eftar:no per tant que tanta de gent venia tots dies a ells , que no era nombre qui metre fi pogus Emper no eren tant ardits ques goTaTen penfar que altra v egada tornafen lla hon llauors eren , ans lo fenyor Rey
.
feu
Rcys Darago.
Sarrahins feu cremar los cofos dels
,
FoLxliri.
nonfospus malfana
emper hach feyc,e feyen tots dao que hagren vift,quel fenyor Rey,e fa gent aqueft fejorns.Axi que deyen entre ells mateixos,fi a Deus plau que morts, e nyor vaja en Sicili , feyts compte quels Francefos fon tots la major venuts e que nos forn tots delliurats de perill que ao es van marauella qui hach fos de negunes gents,que ab alegre,* ab goig
:
:
en G.de Caftellnou: Chrclis,e dels Sarrahins,e parlarem del noble abans vos vull dir de les marauelles quels Sicilians fe donar
ala batalla:axi
Si
Captol
lvj.
torna de la mijpttgena que hauiafeyta alTapa, e com la rejfto/lafo aytal, quelTapa no ~)>olch ajudar en res al Senyor Jfey en Tere,
noble en G, de Caftellnou fo partit Dalcoyll,ana tant que vench ala ciutat de Roma ab les ga lees,e ana lla hon era lo Papa: e com fo dauat lo Papa, e lo confiftori,en G. de Caftellnou feu tot o quel fenyor Rey li hach manat,els dix tot o quel lenyor Rey lo Papa com ho hach oyt,refpos axi com lo fenyor Rey li mana dir.E lo Rey Darago nons trames axi a dir fon fauia penfat,que dix:perque ara fa? E lo dit noble refp os axi com cor com era en Cathalunya,com manat.Queus dir \ Lo Papa refpos axi,que ell lo fenyor P.ey li hauia negunecors nolidaria,nededmerSjne llauors fe cobria del, e que noble protefta en aquella manera que lo de croada,ne de res.E lo dit pres comiat mal,e fello del Papa, fenyor Rey li hach manat E tantoft fenyor Rey no li hach manat Pare S an& y e dix li ay tant mes quel hauets feyta , placia a noftre Senyor vaix ab cruel refpofta quem
. :
COM
nien
ver Deus,que
perla voftra refpofta ve mal ala Chreftiandat, que fo quius han confellat, e confellen bre lanrma de vos , e de tots aquells recullir,e vench fen a Alaquella refpofta, fia. E ab aytant penfas de ab gran plaer lo va reebrex afenyacoyll.E com lo fenyor Rey lo vae pero com lamauamolt, elpreaua del feytde armes, e de
fi
ladament
iij
Chronica dels
E ho dir.E com lo fenyor Rey oy la gran crueltat del Papa, He ua les mans envers lo eel,edix: fenyor ver Deus, qui fots cap, e major
ell
valia
de totes cofes,placius que vos majudets fegons lo meu enteniment, que be fabets que la mia volentat era de venir aci,e de morir al volre feruey:mas be labets quen ao yo no poria durar , per que fia de gracia,e de merc voftra que la voftra grcia trametats fobre mi e fobre
,
confell,quepenfaTennao queliconfellarien quefaes,e axi mateix que ell hi penaria.E fobre ao partirene,e ana cafcu a fa pofada.
$8 Captol
Ivij
fenyor J^ey en Tereab molt sMacina com de Talerm 'hengren a <s4lcoyttal major dol3 eflor quefs primers :e com tot? la gent a l>na >*#
crida merc al/enyor tfeyenTere$ue>olus
NO
vengren de Sicilia,ab femblant miTatgeria que aquelles pri meres eren vengudes, a ab molt pus piadofa maneraten tanc comla vna barca ab dos cauallers , e dos ciutadans eren de Macina, qui eraafatiadaperloRey Carles,axicomyahauets ents, e eftauen a condici de fer tots morts,e prefos E laltra barca era de Palerm, e vench ab dos cauallers, e dos ciutadans qui venien axi mateix ab tot poder de tota Sicilia:e axi mateix vengueren veftits de negre , e ab les veles negres,e ab enyeres negres:eavn plantquels primer nagueffen feyt,ne faeren aqueft quatre tants. Si que tot hom nach tan gran pietat, que tot hom a colp crida Senyor en Sicili, fenyor en Sicili, per amdr de Deus,no dexets perir aqueft poble mefqui, qui deu eTer de votres Infants. E com los richs homens oyren la volentat de tots
. :
digueren li:
Senyor ques ao de vos? Per amor de Deus hajats pietat daqueft mef qui de pobla qui axius clama merce,q no ha tant cruel cor de fenyor
elmon,vullas Chretia,o Sarrahi que non degus hauerpietatrdchs carn tant charament vas en preguen, vos mes landeuets hauer per
moltes rahons,ls quals aqueft bons homens vos han dites dauant, qui fon totes verita.E aytant mes,q hauets vifta la cruel repofta que
Papa
Reys Darago.
que laus haja atorgada,pero
qui de poble.
Fol.xliiii.
Papa vos ha feyta:per que creats,que tot ao ve propriamet de Deusx que-i a Deus plagues quel voftre cor fe compls deftar en aqft lloch, be i hagra plagut ql Papa vos hagus atorgada ajuda mas no li plau
:
que be abets
E encara fenyor que o podets conexer,q a Deus plau: que veu depoble veu es de Deus, e vaets aqueft voftre
poble daquefta hoft que tuyt criden en Sicilia.Donchs fenyor q eperats? que nos tuyt vos proferim per nos, e per tota la hoft queus fegui
ren,e pendrem mort,e la
a
honor voftra,eareftaurameht del poble de llats que menys de fou vos hi feguirem.
Captol
ffo
lviij
bacb acordquespajfs en
COM
lo fenyor
Se-
nyor en voftre feruey , e ala voftra honor prench yo aqueft viatge,e en les mans voftres coman mi,e les mies gents.E dix , pus a Deus plau,e a vofaltres , penfem de anar ab la grcia de Deus , e en la la fua guardar de madona fanta Maria,e de tota la vera cort celeftial anem en Sicili. E tantoft totes les gents,cridaren aur,aur:e tuyt ajonollarenfe,e cridaren en altes veus,alue regina. E aquella nuyt efpaet xarenles dues barques de Sicili que ien anaren a Palerm ab lo bon
nouell.E lendema lo fenyor Rey ordonadament feu recullir totes cofes,e els caualls, e tot
reculli,fo
tres dies,
ells
lo fenyor Rey.
les altres
hauien vifta fer vela al Rey Daragore Deus don nos ay tal goig: com hach per tota Sicilia,com ao faberen. Ara llexem lo fenyor Rey,qui
fen va en
Sarrahins Dalcoyll.
Captol
com los
jorns quenosgpjfkren acofiar a ^Akoyll, e lesgr ans ffies que T>an /9r quant bagren ents quels Cbrejhansfen eren anats.
iiij
COM
en mar, cuydarenfe,
ai
que fos
fenyor
Rey
Daragote ftegren quatre jorns , que nos gofauen acoftar a Alcoyll,que hauien paor dengan e ala fi anarenfi acoftantpoch a poch.E com vaeren quels Chrcftians fen eren anats,faeren gran fefta,e gran alegre:e torna cafcu en fa terra ab tants de plors, e de plants dels amichs,e parents que hagren perduts , que toftemps
:
ne parlar hom en Barbaria:en tembran mes la cafa Darago > qae cafa que de Rey fia el mon. Arallexare ells eftar,e tomar al Senyor Rey Darago.
Eufebi
O SENYOR
umficd
effer
en
lay.izSt nodifere
pam Ha
ueritat
de boca demana,que dins pochs de dies pres terra a Trapena,o es faber,tres dies a lexidaDagoft del any M. CC. LXXX^II, Eaxipodets faber quant eftech lo fenyor
la
hue
Ultrc.
Rey a Alcoyll , que ell hi fo ala exida de Maig, e pres terra a Trapenaa tres dies delaexida Dagoft.Perque no creu,que Rey fia el mon de chreftians, qui tant hi po E com hach pre crues hauereftat, ab lo feu poder tant folament.
E
axi
Trapena,la llumenaria fi feu gran per tota Sicilia,que maraue11a fo:e els prohomens de Trapena trameteren correus de totes parts
terra a
vna grau marauella lo goig que tuyt fey en. E hauien ne be ra ho,queDeusWhauia trames lo fand ReyDarago,quis delliuras
e ao fo
de les mans de llurs enamichs, els fos guiador axi com Deus trames Moyfen al poble Difrael,e li dona la verga. E axi ab enyal que feu lo
:
fenyor Rey Darago , delliura axi mateix lo poble de Sicili Perqu tuyt poden conexer,que ao fo obra propriament de Deus.E com lo
.
fenyor Rey,e fes gents foren xits en terra a Trapena , nom cal dir lo goig,e la legre que tuyt feyen,que les dones e les donzelles dana fey
ta
venien dauantlo fenyor Rey , e cridauen,fanc5t fenyor, Deus te do vida,e te do vitoria,quens puixques delliurar de lama dels maluats
:
Francebs
hom
ReysDarago.
Fol.xlv.
E lo fenyor Rey no volch res pendre:que dix,que entro quen hagus mefter non volia res, que ell fe portaua threfor , e moneda aTats. Mas
que foTen
certs, que ell
ells
drels,contra totes les perfones del mon. auatre lle?ues exiren li tota la gent. E qui
fcita,be
be
hach vae gran alegre,e gran pogra dir,q aquell fo lo pus bell alegre,e lo major qui hanch
reeberen lo fenyor Rey,el menaren al Palau Emperial. E puix donar bones pofades a tots aquells,qui ab ell eren.E axi mateix,co lo fenyor
Rey hi entra per terra,x vench tot lelol per mar.E com tuyt foren affe<mrats,los prohomens de Palerm trameteren miTatges per totes les
Syndichs de totes les terres,que aportaflen les claus,e lo poder de cafcun lloch:e les claus del lloch en nom de fenyoria lliuraflenal fenyor Rey,e li faefen fagrament,eomenatge,el
ciutats,viles,e caftells
,
regne :e com To Jtey Carles rejfias 3 yueneper ell, ne per hom delmon non exiria.
NTRETANT
fenyorReyhac quatre richs homens que trames permiTatgers al Rey Carles,q erafobreMaci
lo
.
aquelTre^ne no era feu,ans era,e deuia efer de la Regina muller depaetxar tantoft:e fi fer nou vofua e de fos Infants.E axi qs penfas del o fabes per cert qll I gitana. lia,quel defafiaua,e ques guardas
:
Queus
dir? Axi
al
Rey
Carles,e diger
li
quels fo manat.E co lo
de o quet eres toftemps duptat:e es veritat lexempli quis diu,que da ouell mal mor hom de que hapaor: perqu vuy mes mentre viu fies, no pots viure en pau,que arfer has ab lo millor caualler del mon, e ab F v major
Chromca del;
major cor.Ara vaja com puixca,que axi fa a paffar. E o,com hach etat gran pea,refpos als mifatgers, que fen penfafen danar, que ell no entenia a defemparar fon regne per lo Rey Darago , ne per nul altre qui ei mon fos:e que entenes que ell hauia emparada cofa de q ell lo faria penedir.E axi los miTatgers penfaren de tornar a Palerm al fenyor Rey. E com lo fenyor Rey hach entefa la refpofta del Rey Carles,penfas que tantoft fe aparellas per mar e per terra de anar a Macina. los Sicilians quil vaeren aparellar digueren li: Senyor que volets E dixeren los Sicilians:fefer ? Dix ell, vull anar fobre lo Rey Carles nyor nou vulla Deus que vos hi anets menys de nofaltres.
,
.
&3Capitol kij.
L JC.
auattfosab armes,e
>N*"
,
T AN T OST
ij!*
vn mes a Palerm e axi ana lo manament de part del fenyor Rey Darago per tot. E entre tant lo fenyor Rey Darago trames dos milia Almugauers a Macina, que hi entraren de nuytre aqueft anar cafeu ab fon carro acoftes , que no creats que menafen adzembla neguna,ans cafeu portaua lo pa en fon carro, axi com acoftumats,e nodrits los Almugauersrque com van en caualgada cafeu porta vn pa per cafeun dia,e no pus:e puix del pa,e de laygua e de les erbes paflen llur temps aytant com llurs ops es. E axi hagren
~2g auali ab llurs armes,e pa a
muntanyes,e les fendes. Queus dir? Que de V I. jornades que ha de Palerm a Macina, en tres jorns hi entraren. <E entraren en la ciutat de nuyt per vn lloch qui ha nomlaCaperna,hon les dones de Macina feyen vn mur qui encara hi es,e entraren tant celadament,que de la hoft no foren fentits. Ara
llexare
a
bons
Rey Darago.
s^Capitol
Ixiij.
fonch coronat J{ey de Siclia en Talerm: ecom exi de Talerm fer anar acorrer Jtfacina.
Reys Darago.
I
Fol.xlvi.
com lo fenyor
fa
QJ/ A N T
les
ho,e
_Jab gran folennitat,eab gran alegre lo fenyor Rey Darago focoronac Rey de Sicili en Palerm ab la grcia de noftre Senyor ver Deus. E tantot com fo coronat Rey de Sicili ay tantot ab totes les hofts,e per mar,e per terra exi de Palerm per anar a Macina.Araus llexare de parlar del fenyor rey qui va a Macina,e tornar a parlar dels Almugauers qui eren entrats a Matina.
Captol
lxiiij.
los %ylmugauers>e mataren mes de dos milia de l camp delfiey Carlest de yue hagrengran conortlos JMacinians.
Almugauers foren entrats a Macina qui hi entraren de nuyt , nom demanets la legre, e lo confort qui fo per tota la ciutat emper lendema mati en lalba ells fe aparellaren per ferir enla hoft,elesg nts de Macina quils vaeren tant mal enropats,e ab les antipa res en les camesje abarques en los peus,e los capells de filats en tefta, diguerenta Deus com hauen haut goig perdut ? e quina gent es aqta qui van nuus,e defpullats,qui no veften mas fol vn cafot,e no porten darga>ne efcutNous en cal fer gran compte, i aytals fon tots aquells dellenyor Rey Darago.E los Almugauers que oyren ao entrebunir, dixcren:vuy fera queus motrarem qui fom.E foren obrir vn portal, c feriren enla hol: en tal manera que abans ques foTen reconeguts hi faeren tanta de carn,que ao fo vna gran rnarauela: axi quel Rey Car les fe cuyda,e aquells de la hoft,quel fenyor Rey Darago hi fos en per fona. Queus direQue abans que ells fe foTen reconeguts,aquells de la hoft,axi com vos he dit,hi haguer mes de deu milia perfones mor tes los Almugauers. E puix tota la bona roba que trobaren meteren
los
:
COM
la tota dins la ciutat,e entrarenfen tots dins Ja ciutat fans, cfauls,e fe-
gurs.E
fta
^^
Ch ronica del,
reconfortats,que aquella nuyt feren
"
tal
lluminaria,e
tal
fefa,quc
en
'
.
^Macina, e comfe reculli a Jegol:e com los *sil mugauers cremaren legaleesquelo Jtey Carlesfeyaferperapajfitr a Romania, de que hachgrandefagament lofenyor I$eyenTere.
)
nuyt venen mTatge al Rey Carles > quel fenyor Rey Darago venia ab tot lo poder de Sicili , e ab tot fon poder per mar,eper terra,e que no li era luny qua 3 ranta mill es. E lo Rey Carles qui hach ao ents, qui era molt faui fenyor de feyt darmes,e de tots altres feyts,pen faquelo Rey Darago veni.a,que per cert no podia venir fens fabudadealcuns de la fua hoft e axi comhauien trahitlo ReyManre, que axi poriena ell trahir.E par taco hauia paor, queia terra de Cala:
A QV ELLA
ques faeren , en lalba vaeren aquells de Macina que anats fen eren,e encara ni hauia molts romafos: e los Almugauers donaren per ells,e tots quants en terra ne eren romafos de peu,e de cauall,mu
riren:e
puix corregueren ales tendes , e guanyaren tant que Macina ne fo rica ap res toftemps,elos Almugauers non cal dir que axi mena
uen los florins,com hom menaria los diners menuts. E encara daltra part anaren als Daranalsafancl: Saluadorhon hauia eiileftat mes de cent e cinquanta entre gaiees , e terides quel Rey Carles feya fer per lo paflatge.de Roma,axi com dauant vos he dit e meteren foch a totes. E lo focnfo axi gran,queparia quetotlomoncremas,dela qual cofa lo Rey Carles hach gran dolor,que ell ho veya tot deia Gatuna hon era. Queus dir ? Quels mifatgers anaren al Rey Darago,e de Sicilia,e trobaren lo ab totes fes horts a XXX. milles prop de Ma:
defpa-
gat:que de tot en tot lo fenyor.Rey fe volia combatre ab lo Rey Carles., e ab aquell g>ighi venia eil,e les fues gents mas emper penfas
que tot era per lo millor,e tot era obra de Deus,e que Deus fabia qual era millor. E axi veneh fen a Marina, e fi fefta li o fyta a Palerm> gran res fo major a Macina:ii que la fefta dura mes de quinze dies.Erripero
qual
Reys Darago.
traren.Araus tornar a parlar del Rey Carles
,
Fol.xlvh".
E al ter
jorn
les fues hi
qual que fas fefta,lo fenyor Rey penfaua en fos affers. quel enyor Rey fo a Macina XXII. galees armades de
en-
Capitol lxvj.com lo
terra ala Gatuna per mills recullirfesgents :e com los tsilmugauers \an occcur*
tots los que eren romafbs^cper quina rabo lo Jtey Carles no 1>olcb ejpe-
OM
lo
Rey Carles
de Macina, qui
prim deia nuyt,ell fe feu pofar en terra ala Ga tuna,pero com es la pus prop terra: que de la Gatuna a Macina no ha mes V I milles. E ao feu ell , pero que
fen lleua lo
.
barques faefen molts viatges la nuyt. Emper no faeren tants viatges , que molta gent de cauall,e de peu no hi foffen romafos a lalba los quals muricn tuyt per ma del dos miliaAImugauers,qui eren a Macina. E axi mateix tenda neguna no pogren lleuar,
.
es galees,e les
ne vi,ne viandes,ne res,qui enla hoit, tos. Si que mencre quels Almagauers penfauen de la gent del Rey Carles, qui eren romas en terra: losMacinefosp;nfaren de plegar la roba de les tendes. Emper los Amugauers fe paetxaren axi tot de matar la gent, que encara hagr partenlaroba, qui era en les tendes. Emper ells nauien guanyada tanta,que teni aquells,que hauien morts,que fens nombre erarcom
caieu podets faber,o penar,que
aur,o
aqueJls,quils
maten han
ho tot,e axi tuyt guanyaren iens fi. Emper podets entendre quin po der era aquell del Rey Carles,que hauia a Macina,que be hi hauia C. e XX. galees,e fens nombre de lenys armats,e barques de ribera, qui pafauen a colp fis caualls cafeuna: e hanch en la nuyt no pogren apo derar de pafar la gent: e fi era en lo mes de Setembre,que fa aytanta
nuyt,com dia:e es tant breu lo pafatge com jaus he dit de VI. milles. Emper pero comalcuns oyr ao qui no faben,quifon VI. milles, vull que fapien,que tant ha poch de lancl: Rayner de Macina, a la fora deia Gatuna,que de la vna part ala altra veurets vn hom a cauall , e conexerets fi vaaLleuant,o aPonent.Perque vejats com es prop, ne quan-
Chronica del;
quantes grs hi hauia:que tants nauilis nois poch en vna nuy t pafar. Perqu les gents del mon blafmen lo Rey Carles, com no volch efpe
rar la batalla a lo fenyor Rey
que hancli fenyor del mon les:per les rahons que jaus he dites. Que ell fe duptaua de traycio daquells,qui ab
ell
Darago. Mas aquells quiu faben, diuen, no feu millor fauieza, com feu lo Rey Car
en
mon,e que menaua ab fi mes bons cauallersdefaterra,quehanchloRey Artusnohach ala taula redona e de gens de peu , mes de quaranta milia homens de fa terra, qui cafcu valia vn caualler. E axi penfant aqueftes cofes,feu gran fauieza,
Pere, qui era lo millor caualler del
:
ques tgues
pus fegunque ell fabia,que tant gran era lo feu poder, quen poch de temps ho cuydaua tot cobrar Queus dir ? Que per cert ell ne tria lo millor,cj i ell fos romas,era mort,e venut q Deus era en la guarda del fenyor Rey Darago,e de fes gents, quil haui feyt
al
.
totes les
gents foren en terra fues qui la nuyt pogren efer pal des,ordona quel Compte de Lano nabotfeu , e frare
Gatuna abgr
anaTen a la ciutat de Regol, e dona paraula a les fus galees,que cafcun fen tornaTen en llur terra. E
:
de la caualleria e
ell
aquels ab gran goig anarenfen cafcuns envers llurs terres , fi cjue de C.XX. galees que hi tenia,ni hauia XXX. de Pola qui faeren la via de
Brandis,eles LXXX.totes enfemps anauenn envers Napols.E lo
nyor Rey veya tot ao de Macma, e apella fon fKli Iacme Pere,e dix li: Almirall yo vull quen voftre lloch metats en aqueftes XXII.galees lo noble en Pere de Quaralt,e lo voftre Vifalmirall en Cortada,e que va jen aprs daqueft eftol,e q firen en ells,q gent fon qui fugen,e han lo cor perdut de tot,e fon de moltes nacions,e no eft james vna vole tat.E fiats certs que ells los vceran,e que nos tindran la hu ab Jaltre.
Eref-
ReysDarago.
Fol.xlvii.
E refpos en Iacmc Pere,Senyor placius que yo no meta negu en mon tot o que lloch en aqueft affers, mas yo en perfona que hi vaja, que
plavos Senyor deyts es vcritat,qae tots eran morts , o prebs: e axi Elo Senyor Rey refpos al Almicius queyonhaja aqucfta honor rera,nous no volem que vos hi anets , pero com haurets a donar ab gran capte a tot laltre nauili noftre. Si que lo noble en Iacme Pere
.
quen hach roms, que ordonales galees axi com lo Senyor criRey li hach manat. Si quen continent fe recullr ab gran alegre, e
defplaer
gents de Macina,e de Sicili qui eren en MaXXII. rina marauellarenfe dao quel fenyor Rey feya,que trametia Ce be cinquanta que hi hauia,rnas entre barques,e contra
daren tots,aur,aur.E
les
aalees
Rey,e digu fenys armats,e barques de ribera:e vgren tuyt al fenyor fer,queXXII.galees volets traren ii:Senyor ques ao que vos.volets
metre contra cent cinquanta veles, que fon aquelles que ien van? E en aqueft dia veulo Senyor Rey comena a riure, e dix:Barons vuy feyt,e llexats nos fer,que rets lo poder de Deus com obrar en aqueft volem que negu no nos. contraft ala noftra volentat, que nos nos
no
fiam tant en lo poder de Deus , e enlo bon dret que mantenim, veurecs vuy en aqueft dia morts,e fi eren dos tants que fon , tots los defbaratats. E refpongueren tots,Senyor la voftra volentat ia comnlida.E tantoft lo fenyor Rey caualca ala marina, e feu tocar la trompeta^ tot hom fe reculli ab gran alegre E com foren reculits, lo fe.
que
nyor Rey
fenyor Rey
ordona que deguelen fer.E lo noble en Pere de Quaralt, placius quens lexets anar que vuy fae en Cortada digueren Senyor rem tal cofa que toftps ne fera honrrada la cafa Darago, e vos,e Lalmirall,e tots quats na en Siclia naurets goig,c alegre: fi que totes les xurmes deies galees cridaren Senyor fenyats , e beneyts nos , e maE lo Senyor Rey lleua los vils nats que anem, que tots fon noftres fiats vos quins hauets dada fenyoal cel e dix Pare Senyor beneyt
preycals,els
: . :
ria
de gent tant alta de cor, placius quels defenats , e quels guardets de malais donets vicl:oria:e fenyals,e beneyls , e comanals a Deus. E
tantoft
ell
,
e Lalmirall
fon
fill
Darago
elles
Chronica del:
de la Volp, e les X X 1 1, galees penfaren darribar,e faeren vela, quel vent era Alofta,ea rems, ea veles penfaren danar vers leftol del Rey E ells quels vaeren venir , faeren la via de Nicotena e com Carles foren al golf de Nicotena aplegarenfe tots , e digueren veus aci les.
.
XXII.
que farem? ReponguerenlosNapoletansqui hauiengran paor quels Prohengalees qui eren a Macina del feny or Rey Darago,
.
GenouefoSje els Pifans,que fe aparellaffen de la batalla E im demanats quantes galees hi nauia de cafeun llochyousho dire.Primerament hi nauia XX. galees de Prohenals be armades,e eparmades.E mes V. galees de Genouefos,e deu de
Pifans
la ribera
de Principat e
:
Ics
barques ,
dir
?
Calabna.Queus
Tantoft com leftol delRey Carles fo dauatNicotena,penaren tuy t de defarborar,es meteren en cuns de batalla.E les X X 1 1. galees
foren pres a vn
tret
la
cu-
armaren
fe tuyt,e
ab laltra,axi que totes XXII. galees afranallades,e n barbotades van bogar apparellats de batalla contra leftol del Rey Carles. E aquells del eftol,nos podien penfar per res que haguefen en cor ques combatefen,mas que fen faeTen affaenats e co ells vaeren que adeueres fe feya, les X. galees de Pifans van exir deia
:
Efquera,e van arborar,e en roda ab lo vent , qui era frech,van fe metre en mar,e penfaren de fugir.E com los Pifans hageren ao feyt,fem
blantment faeren los Genouefos , e axi mateix los Prohenals , com tots aquefts hauien galees llaugeres,e be armades.E com les quaranta cinch galees, e lenys armats,e barques del Principat vaeren ap, 1 1. tengren fe per morts,e van ferir en la platja de Nicotena.E les galees van ferir entrells. Queus dir ? Que de la gent occiuren tanta, que fens nombre fo e prengueren mes deis miliahomens vius, e prengueren totes les quarata cinch galees,e lenys armats, c barques. Enobafta ao,ansvan combatre Nicotena,e prengueren la,ehi mataren mes de dos cents homens a cauall de Francefos,que
XX
ha mes de
XXX
milles.E
com ao
hagueren
fcy t fo vepre,e
Reys Darago.
Fol. xlix.
nous pents que hagueTen fols les XL V. galees, ne els J|lenys,ne les barques qui eren ab ells,ans trobaren a Nico tena entre lenys de bandes, e terides , e barques qui eren carregades de viandes queportauen alahoftdelRey Carles,mes de C. XXX. veles,e tot fen no menaren aMacina,e hi meteren tota la roba, e lo mes i ***** h*s * de Nicotena. Axi que ab Ioratge anaren aquella nuyt tant que a lalba f t foren en boca de Far,dauant la torreta del Far deMacina: e com jorn que noi to fe fo feyt,e foren dins la torreta,Ia gent de Macina guardaren, e vaer *' tantes veles,e cridar tuyt,ha Deus,pare fenyor,ques ao? Veus leftol dartnts del Rey Carles qui torna fobre nos,qui ha prefes les galees del fenyor Rey en Pere Darago. Si quel fenyor Rey qui fera Ueuat,qui toftemps
felleuaualalba,e diuern,e deftiu,oy lo brogit,edix:ques ao?
crit es
Quin
torna del Rey Carles ab molt major poder que hich era partit,e q han prefes les notres galees. E lo fenyor Rey demana vn cauall,e munta
tantoft,que
no for.X.qui foTen ab lo fenyor Rey,com exi del palau: c per la marina ell anaua lla ho n veya gran dol domens,e defcmbres, c dinfants:e confortauals,e deyals:bona gent,no hajats paor , que les noftres galees fon qui amenc pres tot leftol del Rey Carles.E axi com
caualcaua per la marina fils hodeya. E
placia a
les
dir
rera,homens,e fembres,e infants qui eren de Macina:e totes les hots de Sicili que hi eren.E com lo fenyor Rey fo ala font del Or, e vae la marauella de tantes veles qui venien ab lo vent ala Boyra , penfa en fi
mateix:e
E dementre que etaua en aqueft penfamcnt,vn leny armat,tot empauonat darmes del fenyor Rey Darago ab en Cortada
,
que hi era,vench fen llahonvaelo fenyorReyquieraala font del Or,abfenycraeftefa,ela caualleria,c gent tota que aqui erenab lo
fenyoi
Cliromcadels
faiyor R^y ^ui viu venir aquel leny ab les fues fenyere$,i hah goig
no mo cal demanar.E
nyorveus ailes votres galees quius amenen pxefes totes aqueftes altres,e han prefaNicotena,e cremada,e arfegada,e morts de dos cets
homes caualrs Francefos. E l'o fenyor Rey qi oy ao aualla del cauall,e ms los jonols en terra:e axi mateix fe faeren tots quants ne ha
ia,e
no lareputaren a ells mateixos: mas tantlament Deus.Queus dir 3 Lo fenyor Rey repos a en Cortada,que be foen venguts,e manal que tantoft fen tornasjc que manas ay tuyt q dauant la DuanavenguenenlloantDeus,equefaludaren. E axis feu com el
quefta vicT:oia,e
; i
mana,e les
XX
1 1,
entre gales,ellenys,e barques mes de quinze. E axi totes empauonades lftandart Heuat , tirant per mar les feny eres dels enamichs,
entraren Vacina.
e per terra Ha ho p ogrets veure,e oyr: axi que paria que! cel , terra fe combates,e elserits eren Upant, e glorificant Deus, emadona fancta Mfia,e tota la cort celeftial. E
qui es
al
palau
del fenyor Rey,io llaus fe crida, e totes les gents de mar,e de terra rei-
ponienraxi quen veritat ma fe es queies veus fe podrien oyr en Calabria.Qeus'chre Ab aquella fefta,e ab aquell alegre prengeren terra. E tots los Sicilians ridauen. Pare fenyor ver Deus, beneyt fiats vos
qui aytals gents nos hauets tramefes a delliurar nos de la mort: e par be fenyor que aquefta gent es propria voftra,que aquefts no fon ho"
homes
del
mo,
perq fenyor lloat e beneyt vos,q ay tal fenyor nos hauets donat ab tant bona gent. Queus
major alegre. raus llexare aquefts eftar,e parlarem del Rey Carles,c del Compte de Lano,e deies llurs gents.
$3 Captol lxix.
fenyor Jtey en Tere a?iauen a riure quant hancb ents que fesgalees del caant lesfuesgalees.-e lagran dolor quebancb quantfabe
laprefo de lesfuesgalees.
Com
RcysDarago;
OM
lo
Foll
Rey de Arag anauen pres del feu etol,fenyas ab gra marauella qen hach , e dix:ay Deus tanc folla gent es aquella, que axi van morir a vet vifta 3 Be es vera la paraula que
Defpanya es en tefta de cauall, que les gts no han feny,e los caualls Defpaya oti afenyats , e millors que cauaJls qui el mon fien. E lendema com ell vae entrar tantes veles per Boca de far:ell e lo Compte deLano qui era ala Gatuna quil vae primer, eu trames a dir al Rey Carles e Regol,pnfarenfe que leftol tornas ab le XXII.galees que nagueTeri prefes,e que les prefemafen al Rey Car les. E aqueftfo lenteniment del Rey Carles, e del Compte de Lano: mas com vaeren que entrauenaMacina,ealanuytvaerenlalumina ria quis feu en Macina,etegren marauellats. E com faberen la veritat del feyt,digueren ay Deus,qaes ao ? Que gent es aquefta quins es venguda de fus ? Ao no fon homens , enans fon Diables infernals. Deus perla fua merc nos jaquefea efeapar de les llurs mans .E axi llexar vos los he que molt eftan ab gran dolor,e ab gran paor,e tornar ala fefta de Marina.
dix lo aui,que tot lo feny
,
>
Ga
VE V S
les
Quels homens de mar qui foren eftats ert galees,hagren tant guanyat, que per toftemps ne p-
dir ?
,
gren eferbenenants
_ dar.E
ells
e els
llurs., fi
ho
fabeln guar-
enueja,eanarenfen dauant lo fenyor Rey, e digueren li Senyor vos vets quels homents de mar han guanyat molt, e no metenpreu en
ners
que hajen,fi que les gents fe penfen que nos qveen' mal ropats no valgam res,e axi fenyor es mefter quens donets auinentefa q puix carn guanyar.E lo fenyor Rey dix,que es aparellat que tota auinent-efa que donar los puixca de guanyar,queu far voleriters. Donchs,fenyor digueren ells,ara es kj punt quens arets richs , e arem a vos la
ij
major
majorhonor,c lo major profit q hach vaTalls facflcn a fenyor.Dochs, dixlo fenyor Rey,digats ques ao ? Senyor,digueren eils,venrat es ql Compte de Lano frare del Rey de Frana,e nabot del Rey Carles, es ala Gatuna ab gran poder de cauaJleriare i a vos fenyor plaura,fets to caries trompes,e encontinent que les galees fe recullen. E tantoft fenyor reculhrfan,que gran goig nan los hornens de mar, que no eftiguen vagants e tantoft com fien recullits , nos muntarem en les gaJees,c com haurem donada part ala nuyt,axi que fia de mija nuyt a aUant,les galees pofen nos ala Gatuna a ponent en tal manera que les galees pixquen dos viatges fer ans de lalba. E com nos fiam de lla al mati en lalba,fi a Peus plau,nos ferrem la hoft,e farem tal cofa que Deus,e vos,e tQts aquells qui beus volen,nauran gra alegre, e nos ne frem toftemps richs,e benenants.Empero fenyor, clamam vos mere,que la caualcada fiaReyal,quc quinta,ne res non hajam a donar:q be fenyor vos deu plaure,que fe hauem en Deus q de ma fera lo jorn que nos farem tal co,e venjana del Rey Manfre,e de fos frares, que per toftemps neferets vos,e els voftres be pagats,e alegres:q be vaets vos ayor que fi nos matam lo Compte Lano , e tant bon hom de Frana,e daltres parts que hi ha ab ell , que bona partida de venjana haurem feyta.E lo fenyor Rey refpos los alegrement, be forn pagat de tot o que voaltres hauets penat ques fa. E fiats bons,e valents,e fets en tal manera,que nos vos hajam toftemps qgrahir que feguramentjfi fauiamt eftats com les galees vos hajen pofat en terra entro que laltra barcada hi fia paada,e q puix lalba firats en ells q tot o q hauets penfatfe pora efdeuenir,e be complir. Senyor, digueren ells, fchyats,e beneyts nos,e\llexats nos anar,e fets tocaria trompeta: e digats al Ahnira(l tot lo feyt,c q meta dos llenys armats en roda, en gui: :
(a,
E llauors,dix lo fenyor rey,nyats,e beneyts fiats de la ma de Deus,e noftrare anats ala bona
que aquells non pogueTen hauer llengua
.
ventura , ala guarda de Deus,e de la fua mare beneyta, quius defena de tot mal,eus do victori. E fobre ao befaren li los peus,e anarfen.
dauant lo fenyor Rey fe compli, que les galees hagren fey ts dos viatges carregades de Almugauers , e de feruents de maynada a hora de
mati-
Reys Darago.
Fol.li.
matines, e encara tornaren per lo ter viatge , que tanta de gent efta-
ua a fancl: Rayner de Macina per palar ala G atuna , que axi hi muntauen comfianaTenfervna dana,deque fofentenguts a danar per nouia, en ques degueTen molt alegrar. E com no podien entrar en les galces,metien fe tants en les barques, que per poch nos nega-
mes de tres baixades fen perderen, que tants ni montauen que fots fobre feyen. E com los dos viatges hagren feyts,ies galees,e moltes barques, comenas afer lalba, e ells tot fuau vengrenala Gatuna,e ordonaren caps de companyes fabuts,qui ab llurs companyes
uen.Si que
nohagueflencura,mas danar dretament al alberch major deia Gatuna,hon pofaua lo Compte de Lano: e los altres ferien perlavila,e los altres per les tendes,e barques qui eren entorn,quen la vila no po dientuytpofarE axi com fo ordonataxis feu,es compli.Queus dir?
Axi com jorn fo, cafcufoenlafua terida, eles trompes tocaren dels Almugauers,e dels caps de feruents de maynada, e totes enfemps eriren.E no me demanets com, ne en qual manera,que james nengunes gts no feriren pus vigorofament com ells faeren. E aquells de la hoft del Compte lleuarenfe , que no faberen quels era efdeuengut,e els Almugauers,e feruents feriren en elis, que l hu non podia ecapar. E aquells qui foren ordonats de anar ala pofada del Compte de Lano, anaren hi,e feriren vigorofament. E cert aquells haguer gran affany,que be hi trobaren C C C. cauallers a peu guarnits qui guaytauen lo Compte. Mas que los valch,quetantoft hi foren pecejats,
que trobaren lo Compte ques guarnia entro ab deu cauallers qui foren ala porta de la cambra , e no llexauen negu entrar. Queus dir ? Quels Almugauers muntaren fobre la cambra , e penfaren de defeubrir. E los cauallers cridaren, no fia,no fia que aci es lo Compte de capt? de Lano,prenets lo a vida,quell vos dara mes de XV.milia marchs dar- Li "f 2 gent.E aqueftcridar,no feriem james prefones, que a fer conue que sauers. muyra en venjana deies morts qui per lo Rey Carles fe nfeytes. Queus dir? Tots los deu cauallers murier ala porta de la cambra c abons,e valentsre lo Compte de Lano hi fo tot pecejat. E mentre la
brega era gran,es galees tornaren ab laltre viatge ab moltes barques: e vaerets gents aualaren terra,e fer mortaldat de Francefos,pro co
eren ab lo frare del Rey de Frana.
Queus dir Que abans que fos tercia los hagren tots morts } e pecejats. E lo viafora ana a Regol,e lo G iij Rey
3
Chromca dels
Rey Carles qui ho fabe,penfas que lo Rey Darago hi
fos pafat
:
e feu
armar tota fa gent,e eftech ala ciutat de Regol apparellat de defendre fe.E la ciutat que no fabia la veritat que era, eftauen que negu de Regol no gofaua exir defora la ciutat. E entre tat los Almugauers,e feruents de maynada recullire fe en les barques,e en les galees q hi hach tantes vengudes de Macina,que en vn viatge los lleuaren tuyt ab tant threfor daur,c dargent:axi en vaxella,co en cintes, com en pafes,e en
en diuerfes monedes daur,e darget,e robes,e caualls,e muls, e palafrensje arnefes d caualls, e tendes, e robes de veftir,e de llits, q infanita oa feria de comptar. Queus dir ? Que james nos pot dir,
florins,e
Quel
E paria be a Marina,
que mes florins fi defpenien,que no folia fer pitxols .-perqu en aquell )unt munta Macina de riquefa que hanch puix no foren pobres. Ara exare a parlar dacjueft feyt , de que lo fenyor Rey hach gran alegre, e clech ho hauer, per moltes rahons,e entre les altres era aqueta,quels Sicilians preau cafeu de les fues gts mes de fis cauallers dltres gts. Axi que tal cor los metercn,qefol,ab cinquanta Sicilims hagus fol deu Cathalans no cuydau eTer debaratats per CC. homensjbltres gents.Ara lexare a parlar del fenyor Rey,e de les fues gents,e tocar a parlar del Rey Carles.
s
Captol
lxxj
mort del Compte de Lanco 3 e lagran dolor que hacbprefa defa mort: e compenfa de aparellarjperapendrelfenfanca del
fenyor J^eyenTere.
CM
tots los
Jo
Capdals qui ab ell eren,e cauallers,e altres gents er tots morts , hach tant gran dolor que nul hom no la poria
fcriure:e majorment
fa en
fi
aparellats,
que tiguefen que per cert fi lo Rey Darago pafaua delia, que ell venjatotes fes gents
mana a
E axi mojftras mol confortat dauant fes gents! Mas emper aire hauia en fon cor: mas hom podia del dir, que era lo pus
ria aquella mort.
faui
Reys Darago.
ui Priticep
tes
Fol.lii.
el
rahons.Laprimera,q era deia pus altafanch del mon. Dalcrapart, que hauia toftemps vifcuten feyc darmes,que ell ab fon frare era eftat
lo
que ell feu,e vencc en moltes guerres de Tofcana,e de Lombardi,e en moltes parts, e negu nos pens, que folamcnt fenyorJhaja mefter,que fia bo darmes ans ha rneterfeny,e bondat, e fauiefare que fapia triar en les guerres fon auantatge. Que ja abets, que Lauangeli diu,que no viu hom folament de pa , perqu negu fenyor nos pot comptar par acabat, folahient perques diga , que fia bo darmes,ans vol moltes daltres cofes hauer.Per que lo Rey Carles pot hom dir que era bo darmes,e no tant folament darmes, ans ho era de totfeyt:e dara ho aconexer a tot lo mon el confell que ell pendra en aqueft pas tant eftret,en ques vae,que cofa fara,e tratara,que li deu a major valor,e bondat efer reputada, que fi hagus venuda altra batalla aytal com aquella del Rey Manrre,e del Rey Corali. E fim deyts,
e puix en les batalles
:
en gran profperitat,e ara era en gran perill, e en fort partit per moltes rahons La primera,que hauia perduda la mar: laltra,que hauia perdut \h Compte de Lano ab la major part de Barons, e de cauallers q ell hauia,en ques pogus fianDaltra part,que eftaua en reguart, q tot Principat,e CaIabria,ePoIa, eBrus nos reuelauen: perlamalafenyo.
riaquels feus
officials los
hauienfeyta.
en ques veya:o es, que li era contra o pus valent Prncep del mon:e fenyor de les millors gents, e pus prompces a morir,qui l mon ien,e pus lleyals a llur enyonque tots fe lexarien abas pecejar, q llur Senyor prefes defonor.Donchs be li era ops en aqueft punt,que hagus f ny,e esfor^e bondat. Queus dir Que ala nuyt
mols
daltres perills
com los altres dormien, ell vetlaua, e penauas lo pus faui penfament
que james Rey,ne
del mateix.
altre fe pogus penar, a
reftaurament de fa terra,
Rey
Carles bacbfres ejiant en tantgran e/?ret,e com enuia reptar lofeny or tfey en Tere, don batalla fo fermada entrels dos Jteys:e com tojlemps los Jeys, e richs
iiij
Epenas
Chronica dels
PE
en
NSAS
fil
axi,e dix : lo
reptes de
fe,
E finalment tu li continuars miatgers quil repten,e ell dao tantoft efeondir fen ha per batalla, o de fon cors.,o de deu per deu,o de cent per cent. E com ell ao haur dit non tornar per res anrera e axi tu pendras la batalla de cent per centre metras ho en poder del Rey de lnglaterra-e axi fermarem cafeu que lam a jorn cert,e breu a Bordeu. E com la batalla fia fermada,e les gents ho fabran axi com eftan folleuats,cerer,e diran-.a quins rebelam,quel Rey Darago ha anar ala batalla , e i era venut nos rem tots morts ab lo poder quel Rey Carles haE axi cafu eftara fuau que de res no mour entro la batalla fia ey ta,e be com nos fa fis penfaran aqueft punt que ara nos mour negu.E axi feyt aquell: penfamt, que
aHarte,ell econdir fen ha.
:
que hanch fenyor penfis,e entant eftret cas, molt honrrats,e trames los al Rey Darago a Ma-
com
plena quel
feren
reptafen.
o que llur fenypr los hah manat. Eom la cort fo plena digueren li, Rey Darago , lo Rey Carles nos tramet a vos , c tramet vos a dir per no,que la voftra fe val menys,perque li fots entrat en la terra fens de faiar.E lo fenyor Rey Darago mogut dir , e fellonia repos,e dix, digatsavoftre fenyor que nos haurem mTatgers qui fera n vuy ab ell qui per nos li repondran dauant peronalmen t,axi com voaltres da uant noftra prefencia hauets dit aqueft reptament. E axi pents vos en danar. E los miTatgers ens comiat que no prengueren del fenyor Rey,anarenfe , e recullirenfc en vn leny armat en que eren venguts 3 e ornarenfe al Rey Carles , e digueren li la reoofta que lo fenyor Rey Darago los hach feyta. E no pafaren fis hores al dia quel fenyor Rey Darago hi trames ab altre leny armat dos cauallers qui anaren dauant lo Rey Carles. E axi fens que noi faludaren,digeren li Rey Carles, noftre feziyor lo Rey Darago vos tramet a dir,l vos manas als miTatgers que vuy li tramets ,q li digueTen aytals paraules o li han dites? E lo Rey Carles repos tot fegurament, vull que fapiats, e el Rey Da:
rago,
Reys Darago:
rago,e vofaltres,e tot lo
les
Fol.liii.
diguefeme axi les tornam encara dauat vofaltres de noftra boca. Llauors los cauallers lleuar fe, e parla hu,e dix: Rey nos vos repon
de part del noftre fenyor Rey Darago,que mtits per la gola, que per res q ell haja feyt,no val menys fa fe:mas dia que la voftra val menys, com vengus contra lo Rey Manfre, e encara com matas lo Rey Corali.E i ao volets dir, que no , que ell vos ho far dir cors per cors,e
que ell no hi diu res contra voftra caualleria, que ya fap que bon caualler fots,queus dara auatatje darmes per los dies que hauets mes que ell.E i ao no volets pendre,ques combatr ab vos X.per X.
jats fe ia
cinquanta per cinquanta,o cent per cent E ao forn prefts, e aparellats de fermar.E lo Rey Carles qui oy ao fo molt pagat dins lavo.
conech be quel u propoit era vengut,e dix:Barons aqucfts noftres miTatgers que vuy hi foren, yran enfemps ab vofaltres,e labran del Rey,ell i dir o que vofaltres deytsre i ho fa,pens de donar fon gatje dauant los noftres miTatgers,e jur fobre los quatre fanc"ts
Ientat,e
Euangelis,axi
o fa,vofaltres ab los noftres miTatgers enfemps tornats a nos, efem blantment darem a vofaltres noftre gatje,e farem aquell fagramt ma
teix,e
que ell me dona,e qualque yo prengabm aparellat de tenir en peus:e puix acordarem yo, e ell en poder de qui farem la batalla^ dins altre jorn quen hajam acord. E com hajam acordat en poder de qui la farem,pendrem lo pus breu temps, e lo pus curt q puixtres partits
cam lla eTer aparellats de feria batalla. Tot ao nos plau, digueren los miTatgers E tantoft paTaren fen a Macina enemps , e vengren dauant lo Senyor Rey en Pere Darago. E els mitgers del Rey Car.
ies
digueren li o que
hach manat. E
plida llur raho,o fenyor Rey Darago rcpos,e dix:Digats al Rey Car-
que ell mo crega,e vofaltres,yo vos les tomar: e dix les axi iens mes, e fens menys com los feus mTatgers li hauien dit. E llauors repgue
ren los miTatgers del Rey Carlesrdonchs Rey,puix axi ho deyts, dats voftregatjeenprefenciadetuyt. E llauors lo fenyor Rey pres vn parell
de guants que tenia vn caualler , e vals gitar en prefencia de tuyr. E los miTatgers del Rey Carles preferenlos gatjes,e tantoft digueren
li:
Chronica dels
Ii:donchsRey jurats fobre los fants Euangelis de Deus, axi coma Rey,que vos dao no tornarets anrrera: e fi ho fets , que romanguets falsenllochdevenut,e perjur- ElofenyorReyfeu venirlos Euangelis, e ax
ho
jura
com
ells
ho requeferen
E encara dix
lo
Senyor
Rey,imes entenets quehi haja aferde fermetat,yofom aparellat que ho fc/a. E digueren los mifatgers 3 bens par que compliment hi
haja.E tantoft ab los mifatgers del fenyor
Regol al Rey
arles,e digueren
li
tot o,quc
ReyDarago hauia dit. E tantoft lo Rey Carles feu tot o, quel Rey Parago hauia feyt dels gatjeSjaxi com dels fagraments. E los mifatgers del Rey Darago portarenfen los gatjes e com ao fo feyt, e fermaren gua que nos poch per res tornar anrrera. Perqu lo Rey Car les fo alegre,e dech ho eIer,oue tantoft hach gitat lo cor daquells qui
:
que tot fon penfament li vench feyt e pero diu hom , e axi es vtritat que han.cn lo fenyor Rey Darago no fo engan^t en feyt de neguna guerra,fin.o enaqueta.E aoii deuch per dues rafions. La pnmera,que hauia a fer ab lo Rey antich, e molc iauide tots teyts,cam vull que apiats que la longa praticaval molc a tots los feyts del mon; E lo Rey Carles hauia llongament continuat en guerrs,e era velJ,e maduren tots fo* feyts. E lo fenyor Rey Dacontraeli
e
volien reuelar.,axi
rago egurament era axi be baftatde totes bondats, e de tots bens, com ell era;mas es ver que era joue,e lafanch li bollia, que no lauia ta
efeabrentada
ent.E creats,que tot faui Princep,e tota altra perfona de qualque co-
prefent,
ho fa ab que tota vegada requiraDeus,el prech que fia de la fua partmo vendr a menys de fon enteniment* E lo fenyor Rey Darago no guarda mes dos temps , o es, lo paflat, e lefdeuenidone lexa Jo prefent. Que fi en lo prefent li anas lo cor: bes guardar que no faera aq U eftes batalles,que be podia ell vaer,quel temps
prefent era tal,qel Rey Carles perdia tota
la terra, e
encara era en
tai
coftada,que tota la terra eftaua'en reuelarfen.Perque fenyors qui oyrets aqueft libre,vajaus lo cor que en vo
lp,e fens
totes al-
tres
Reys Darago.
vift,e
Fol.lim.
mat.E fegurament triaran de dos bens lo millor, e de dos mals lo miUor.No dir pus en aqueft feyt,q tots los fenyors del mon fon de tant alta fanch,e n tant bons,que fi no eren mals confels james no fari res qui fos defplat a Deus. E encara com ho confenten qucs faa,no hi cuyden fer,ans los diu hom els fa entendre alcuncs coes qs cuyden que efta be,e fera contrari perqu ells quant a Deus ne romanen et cufts,mas los mefquins qui axils enganen, els donen a entendre hu per altre,ne romanen encarregats,en portaran pena en laltre mon.
:
mig demana treues3 las fuals nois 1>olcb atorgar Tojnyor J^ey en Pere.
dir,
que ell hauia pfat,e fera acordat,que axi com caieu dels eren deia pus alta fanch del mon,que nois tanyia que fols fe combateTen ab lo menor nombre,mas C. per C. c queporien dir que en aquell camp com amdofos hi fofcn entrats cafeu ab C. cauados cauallers del mon, e ao fo fermat de cafcuna part.E aprs lo R.ey Carles tramet a dir,que ell fauia pfat quel Ry Nandoart de Anglaterra era a cafeu lo pus cominal Rey del m,
llersjhauria los millors
que ra dels dreturers Reys qui el mon fos,e bon Chretiare que ha uia la ciutat de Bordeu prop de les terres de cafeu dells,c quen on po der a la dita ciutat de Bordeu fe combateTen,e que a dia cert,en pena de traycio,que cafeu en perfona fos a Bordeu , e an aquell dia per dia en pena de trayeio fos el camp:e axi q ao paria a ell lo pus conuinent lloch de negun altre Princep,ne lloen que pogus penfar. E emper fi lo Rey Darago ni vaya milIor,e pus fegur a amdues les parts, e q en pus breu fe pogus fer,queu dixesre fi ao li paria bo, quen pcns de fermar fota la virtut del (agrament q dauant hauia feyt en poder dels feus miTatgers- e fi li pleya,ell faria atre tal en poder dels feus.E fobre ao los miflatgers vgren al fenyorRey Darago, e diguer li tot o ql
Rey
Chronica del:
Rey Carles hach manat que digueTen. E com lo (enyor Rey Darago
hach ents tot o
lo feyt per
bo
de
la
quantitat,com del Rey Danglaterra,como de la ciutat de Bordeu. E no hi volch pus en res contrartar,ans ferma tot ao , xi com dauant
que i retench que mes el fagrarnent, e volch quel Rey Carles faes axi mateix^qU fots la pena que entrells era, que negu no hi amenas mes eauallers,ne major podenfaluant los cent cauallers,ql camp deuien entrar.E al Rey Carles plagu, e axi ho jura eu ferma caieu dells,e axi foren fermades les batalles damdos los Reys,e la quantitat del nombre,e en poder de qui,e elllloch ho fer fe deuia, eel tps, que eTerhi deuien. Araus lexare eftar ao,e parlare dejaenomenada, qui anaper tot lo pays daqueftes batalleSje puix per tot lo mon. Si q
es dit : fajuant
;
tothom perala vifta, aquinai vendria,, e ftech cafcun en fi,quen res nos volch afenyalar contra negu dels Reys.Exilo Rey Carles trames a dir al Rey en Pere Darago , que ell ho volia,a ell plauria, que hagus treues ab ell entro les batalles fonen feytes. E lo Senyor Rey en
Pere Darago trames
ni treua ab ell,ans
li
li
a dirrque
ell
ell li faria, e li
mal que pogues:que be era cert,que aytalfe faria ell a ell. Ans degus faber,quen breu lauria ab ell en Calabria e que ls volia, que noi calia anar per combatre a Bordeu. E com lo Rey Carles oy aquefta refpofta,penfas que noi feya bon aturar aqui,per tres rahons.La primera,que hauia perduda la mar,que no hauria viandes. Laltre,que labia quel nyor Rey en Pere Darago volia pafr a ell , gons que hauia ehtes. Laltre,queyriaa fer fos arTcrs>quel jorn que hauien empres, E pero ell partis de Regol 3 e anaTen en Napols,e de fos, a Bordeu Npols a Roma al Papa: elexa fon fill lo Prncep en fon lloch. A:
-
raus lexare
ell
Rey Darago.
Com
Reys Darago.
OM
lo cny or Rey Darago
Fol.lv.
hach fermades les batalles ell fe feu venir al Almirall, e mana \i que tocs quants Chre ftians tenien prefos de la part del Rey Carles,quls donas entre cinquanta vna barca daqlles barcas grans d Creu, que hauien amenades de Nicotcna les galees e axi mateix mana al Majordom, q a cafeun prefonerfacs vnagonclla,c camifa, e bragues, c vn capell Cathalanefch,e cinta,c coltell Cathalanefch,e vn flori dor per meiore que tantoft foTcn fora de la prefo,e que fen penfafen da nar cafeun en llur terra E encontinent que ao ro manat , Lalmirall tantoft ell fon cos caualca,c tria de les barques ics millors a honor de Deus,e a cafeu mes pa, c aygua, e formatgcs,e cebes,e alls per quinze jorns,a cinquanta perbnes. E axi com tot ao fo ordonat, efta gent foren al prat fora laportadclntIoan:efegurament foren mes de dotze milia perfones.E lo fenyor Rey caualca,e ana a ells, e feu los ve
:
.
ftir,axi
es,
que
no hauets colpa en lo m^l ql Rey Carles ha fey t , ne hauets colpa,com ab ell erets venguts. E axi de part de Deus nos vos abfolucm , queus en penfets danar cafeun en voftra terra mas prech vos, eus con{blt,que i donchs no erets forats,que altra vagada cotra nos no venguefcts. E tuyt comenaren a cridarfancfenyor,Deus te do vida,c a nos do Deus grcia quet vejam Empcradone meter tots los jonolls en terra,e cantaren salucjgina. Ecpmhagrcn fyt, Lalmirall feu los tots recullir,fegons que lo fenyor Rey nach manat. E axi anat fen cafeu en fa terra e Deus do nos aytal goig com cafeu dels hach, ne los amichs hagren,com los vacren.Que la nomenada aquefta ana per tot lo mon,e feu cofa que tot lo mon,amichs,e dcnemichs pregaren Deus per lo fenyor Rey Darago.
vofaltres
:
Captol lxxv.
em CaLbrupcrcombttres ah lo J^ey Cerks:e compresport ala GatunaJ>on hach Houeuaqueanatjnera:ecomguanyada^egoli eakres mohs cadells9 e ciutats3 ordona tota Stcia9 e Calabriaxe com L infant en Iac-
Ecom
Chronica del,
COM
ao hach feyt lo fenyor Rey,tanco'ft ell feu fer
rida^que
hom ab gran alegre penfas de aparellar.E com lo Rey Carles fabe efta
com ha uia perduda la mar,axi com dauant vos he dit,e no podia hauer com
nouella,no li pareh jocbians tantoft,
e
plment de viandes,peiifafen danar,que hanch no volch fperar lo enyor Rey Darago, qui ab tota fa gent pafa en Calabria,e pres terra ala Gatuna,ecuydahi trobar lo Rey Carles: mas digueren li que anat n era. E dao fon molt depagat lo fenyor Rey:e dix,puix de forn, no hich fiam venguts debades. E anarenfen ala ciutat de Regol, e la
dos jorns , quels hauien fortment ombatuts,qs reteren a merc a ell:e meteren li en poder tots los Fra
alatiaren
:
no hi hagueren
eftat
que Jii eren. E lo fenyor Rey trames los ne, axi com hauia feyt Jos altres.E com hach prefaia ciutat de Regal,e Calana,e la Mora,e el caftell de fanfc Onoxent,e lo caftell de Sanctagata,e lo Caftell de neu
cefos
de Datil,e laMandolela^e Birats.Queus dire?Que aytant com caualcauen,aytant prenien. E los horaens acauall alforrats,e Almugauers feyen corregudes,que entrauen 1 1 I.p II I I.jornades dins terra,e tro-
bauen encontres de caualleria quei Rey Carles hauia lexats per los llochs.Mas queus en dir l que li folen aquells del feryor Rey Darago .homens a cauall,e D. de peu,es trobafen ab D.homens a cauall
dels altres,e Ill.p III I.rnilia
o prefos. Que en tal manera los hauien mefos en veno , que tantoft com oyen cridar,Arago,fe tenien per morts,es metien en vo. E qui volia dir tots los bons feyts darmes,que les gents del Senyor Rey Da
rago feyen a tots dies en Calabria,no hi poria hom ballar de ecriure. E i hanch vaes, fenyor alegre,lo Rey Daragoho era:X que V. jorns
A U dS Turpia,entro a Quirayt,e a delituaf:mas com li membraua del tps Guirdfst. de la batalla,quant hi hauia anar,hauia a mudar denteniment. E com hach los quinze jorns eftat en Calabria, ab fenyera lleuada ana per
tot
ReysDarago.
Fol.lvi.
aquell pays,e jaqui fon vicari general eriCaIabria,e ftabli des gencs
los caftells,elosloclis,queliaehprero3;edcalcrapartlexahitotylos
homcnsdarnies,axideAlmug.auers,cqm deferuents demaynada. E lexa hi D. homens a cauall tocs de Cachala^e Aragonefos,e ell tornafen a Macina ab lalcracaualleri. E com fo a Macina, ordona cota Sicilia,e en cacun lloen -mes ctreticho,e a Macina, e els altres llochs Capitans,e Iufticies,e mtres lulicies. E fo Capit de la vall de MatzaraMicer Aleyncps E cafeuns dels altres richs homens,- e cauall ers de Sicili ell dona,e departi officis ab los Cathalans,e Aragoneos en femps , axi quen cacun ofEci metia vn Cathala , e vn Aragons, e vn LlatiieaofeyaellperoquecoftainlQS vnsablos altres. Ecom hach axi cota la Illa ordnada , e Calabria,volh ordonar lo feyt de la mar,e apella lo noble en Iacme Pere fill eu, e djx En Iacme Pere,vos
.
temps que hauem,cs breu: e nos fi|m nos molt en vos, e en la voftra bona cauallera,e volem queus nanets abnos,e que fiats hu daquells qui el camp entraran ab nos per que.volem que renunciets el Almiraillat:que nons par quedaqui auant fos honor a nos,e a vos,que fof fets Almirall noftre. Que qui Almirall es , ha afTer ab diuerfes gents: perqu no vendria be feyt. E axi no hach lloen fcgpns aquell qui vos iots fill notre,que arram molc, que vos ab aytal gent hajats perfeuerar.E lo noble en Iacme Pere repos,e dix.Parefenyor,yo vos faz mol tes gracies,emerces,com vos amifeyes tanta donor,queusplau,que yo fia hu de aquells quientraran ab vos en lo camp: e prenen vos ho mes fenyor,quemnauiets donat lo millor comptat que fia en voftra terra.Prque fenyor Lalmiraillat,e la perfona, a o que yo he prenetsalvoftreplaerrquehancnul temps no fuy tant alegre, com forn daquefta grcia que hauets feyta, E axi pofa la verga de Almiraillat, e
:
E Llauors
Chronica dels
noble en Roger de Luria, que ell hauia nodrit, e feu lo agenollar da uant,edixli. En Roger,dona Bella voftra mare ha be
lo fenyor Rey apella lo
LLAVORS
no-
e axi
dam
verga delAlmiraillat, axi que daqui aua.nt fiats Almirall noftre de tota Cathalunya, e del regne de Valencia,e de Sicilia,e de totes les terres,q hauem , ne Deus nos dara a conquiitar. E lo noble en Roger de Luria gitas enterra^ e befa los peus al ienyor
Rey Darago,e puix les mans,e pres laverga en tal bona ventura , que placia a noftre fenyor Deus que tots los oficials aqui lo fenyor Rey
,
comanarafos omeis los hi adminiftren axi be,comlo dit noble feu. Que be pot hom dir,que hanch james vaall en negun omei no hon
dura del jorn q ell pres la verga,entro que pafa defta vida. E#om lo dit noble en Roger de Luria hachpre la verga del Aimirailat,vaerets alegres, e johs , e danes a
rra mills fan fenyor,que
ell
feu:e ao
li
com tot ao
fo pafatjlo fenyor Rey feu aplegar conell general ala fgleya de ancta
Maria la Noua de Macina,e preyca tambe,e tant honrradament, e cafta,e femonia totes les gents , axi Cathalans, com Aragonefos , com Llatinsrels prega,que tots amaffen, e honraTen,e que no haguts negun departiment dels huns, als altres:mas que famafen com a frares. E com tot ao,e altres, rnoltes bones paraules hach dites , ell los dix: tuy t fabets que nos hauen curt temps per anar a la batalla que hauem emprefa ab lo Rey arles,ala qual per efer fenyor de cot lo mon,nos no fatariem,que aquell jorn nos no foTem dins lo camp.Perque vos deym,que etigats ab bon cor, e be sforats: que nos vos dexam tantabona gent,que fols aqueftes que nos vos lexam , fe combatrien ab lo Rey Carles.E axi podets eftar ab la ajuda de Deus tots fegurs.E nos prometem vos,que tantoft q iam en Cathalunya, queus trametrem la Regina,e dos fills noftres.-pero que entenats , que axi char hauem
aqueft regne, e voltres,com
encara queus
prometem,que i nos efeapam vius de la batalla,que nos hich tornarem ttoft.Si donchs altres afers,aqui nos no pogucfem fallir, nons
venie,
Reys Darago.
venien.
Fol.lvii.
la
E aqui vaerets plants e plors que fi faeren,e cridaren fanct fenyor,Deus te do vida, e victori ens do gracia,que toftemps ojam bones nouelles de vos.E axi lo fenyor Rey aualla de la E aqui vaerets prefadc befar peus,e tribuna hon hauia preycat. mans. Que mefter fo que tuyt li befa(Ten,o peus,o mans. E axi a peu acompanyaren lo entro al palau,que hanch no poch caualcar E axi mateix nou volch fer perrahode dones, e de donzelles quiexiren per les carreres a befar la terra dauant ell , com los peus, ne les mans no li podien befar. Queus dir ? De mati que era,com ell comena a
,
:
.
que hanch ell,ne no hach talent de menjar, ne de beure, que nos poal
palau
dien fadollar de la fua vifta E com fo al palau les trompes, e les nacres tocarenre tot hom qui aqui volch menjar menja , que nul temps
.
a nul hom qui menjar hi volgus e lo fenyor Rey, e tots aTegrenfe a menjar,hon foren honrradament penfats. E com vench lendema,Jo
fenyor
Rey
XXV.
proers,e
venir Lalmirall, e dix li Almirall tantoft armats galees,e armats les axi que cafeuna haja vn comit Cathala,e
fe feu
:
altre Llati,e
els
quatre notxers Cathalans,e quatre Llatins e axi mateix remers fien tots Llatins, e los balefters tots Cathalans.
:
daqui auant volem que totes quantes armades farets fien axi or donades,e per res no hi mudets. E axi tantoft vajaleftandart ala tau-
axi
galees,edos lenys de quatre la^ penfatsdepagaraqueft.es mefosquenos volem en les dites galees pafaren Cathalunya, e ao dix dauant tot hom.E tantoft Lalmirall feu ao quel fenyor R ey li ma
na.
XXV.
E ala nuyt
lo fenyor
Rev
fe
li:
Almirall
vos tenit fegret o que yous dire,e tant carament vos ho co man,com vos es charalanoftraamor: vos entre aquelles galees armerets quatre galees totes
ja,e nul
hom
de bona gent de Cathalans,que fol hu Llati no hi hadaltra llengua, e farets femblant queies trametats a Tu-
Trapena, que nos frem a Trapena de vuyt a X XIIII. jorns .-ecomptali les jornades que enteniaafer. Eaxi trobem les lla,e en aquelles quatre galees nos muntarem,e yrem nosneenla guarda de Deus, e de madona fan&a Maria. Eao fia fegret, que nul
nis, e vajen fen a
Chronica del:
nul hom non fpia res e vos romandrets ab les altres galces a guardar la Illa,e la noftra gent qui es en Calabria. E lo dit Almirall dix li:
:
Senyor per Deus merc, que fera aoquevosab tampoques galees volees paTar en Cathalunya Dix lo fenyor Rey en Pere, nom parlets pus,que axis far. Donchs fenyor per amor de Deus vaja yo ab vos
en aquexes quatre galees. Dix lo fenyor Rey,no farets:e non tornets paraula en ao que nos volem. Senyor dix lo Almirall,ia feyt o que
vos manats. Queus dir? Axis feu com lo fenyor Rey mana. com tot ao fo ordonatjlo fenyor Rey pres comiat,e de Marina ana a vefitar totes les terres de Sicili > e vench a Palerm hon feren la major fela
que hanch fos feyta per negun fenyor. E axi mateix ajufta parlament
general,axi
com hauia
feguiren de la
major hon fo
e donzelles exien per les places befant la terra dauant la fua faz, e cri-
dePalerm,e anafen a Trapena.E m demanats quina gt lo feguia feria infanitat de dir:que tantot com fo fra de Marina anaua de eafcun lloch tata gent ap elbque infanitat era:e en cafeun lloch conuida uen lo,e fyen li fos ops,e a aquell qui ab ell anauen de qualque condici fofen.Queus dir
5
feu altre
parlament, e hach hi mes gents que en negu dels altres parlamts no eren eftades.E eftant al parlament preycals,e els dix o quen los altres
parlaments hauia dit:e axi mateix fenirenlur parlament axi com hauien feyt els altres lochs. E aquell jorn mateix metre quel fenyor Rey
que preycaua, les quatre galees , e vn leny armat que Lalmirall hi hach mes,vengueren a Trapena:e de les galees foren Capitans en R.Marquet,en Berenguer Mallol en qui lo fenyor Rey
aftaua en la trebuna
fefiauamolt. Etantor.
com
les
proho-
nyor Rey,ab grans plors q hach en Trapena, recullis en Ja bona ventura,e feu hi muntar tantfolamt aquells que ell hauia ordonats, e no pus:e aquefts eren pochs,pero que les galees anafen lleugeres.E axi
lo fenyor Rey ab la grcia de
Ara lexarem a parlar del fenyor Rey,que yo mi ^bre toruar,que ell fen va ala bonaventura, ela Ula
per la fua merc lo port a faluament
de
Reys Darago.
de
Sicili
Fo J.lviii.
j;Q
lo
volia parlar ab
ell,
cab
tots fos
Cardenals.
lo
mateix en
fecors,e ajuda.E
com lo Papa,e lo
Rey Carles
la
que yo he pres
que la dita conquefta.mc volguefen embargar e encara qum baftariets de moneda,e de tot o que amifos mefter.E vos Pare TancT:,e tots aquells altres fenyors qui aci fon, fabets que yo he complit be tot o queus promis,e non he guardat perill de ma per fona,ne damich,ne de parent,ne de vafall,que yo haja. Ara es veritat quel Rey Darago,agra colpa voftra,es vengut contra nos, ens ha toltra totes perbnes
ta la Illa
de
Sicilia,e
confell
no
hi donats.
altres
fenyors
per quatre rahons fenyalades deuets nos hi donar confell. La primera raho esjpero quens en fots en conuinena. La fegona, com lo Rey
Darago o que hafeyt ha feyt a gra colpa voftra: per la cruel repofta que vos faes al noble en G.de Caftellnou: perqu fes'magut,axi com aquell,qui en deFalliment deia ajuda,que vos li negas, hach a cercar cofell en fos affers:o que no hagra feyt,fi vos li haguefets ajudat dao queus demanaua,que era tant juftaraho,e tant bona: que nous dir de vs,que tots los Reys deChreftians delmonhihagrendajudar com james no fo Rey,que tant alta cof afajas , e ho mantenen tant: quels millors cinch Reys de Chreftians qui el mon len,nou pogren hauer marttengut. E axi en gran colpa voftra fes mogut, e vengut en Sicilia,honlos Sicilians ab gran humilitat lo demanaren per fenyor.
ij
Evos
Chronica dels
que nois deffallis. Per fi vos li haguefets atorgada la ajuda queus demanaua, cert fom nos que ell no defemparara o que hauia be comenat.E axi Pare fand vos focs ocafio denoftre mai,lo qual munta molta nos,q com no hagucfem perdut,mas folament lo Compte de Lano naboc notrc, fora tant gran perdua,que per res nos poria efmenar o,que menys de la fua mort hi hauem tants bons parents perduts, e valails de noftre nabpt lo Rey de Frana: e es ver,que james nos poran venjar.E la teraraho es,que fiats cert,que fi encontinentno hjenantats de vet contra ell,e tots aquells qui en fa ajuda fien , que far tant que entro a Roma fen vendr e que de pena,e d colpa abfoluats tots aquells qui contra ell fer,ne a nos ajudarame ondempncts ell> e tots
fills ,
:
com aquefta
el
de Mallorques,e lo Rey de Inglaterra,e los altres fenyors del mon de Chreftians , qui han en cor de mantenir lo Rey Darago , fen eftaran, que en res no fi afenyalaramans per auentura ni haur alcuns que vol ran guanyar la perdonana. Perp fi no la volen guanyar,e valer nons
volen,a!menys nons nouran en res.La quarta raho es,que del threfor de fan&Pere vos baftets tota aquefta guerra,e nw-c encara lo Rey de F r ana,qui es gran fauoner delafan&algleya; e quel amoneftcts,que cn ontirient ab la croada que donets cra lo Rey Darago, que pens
an ar fobre la fua terra.E axi fi aquelles quatre cofes fets,nos vdrem be a cap del R.ey Darago. Axi que li tolrem toca fa terra, encara que no nora donar ajuda en Sicili,
(J
sxsC^pitol lxxviij.com lo nt pare Papa Marti arks totfo queper lo dit Jfcy lifit demanat :e codonajentencia de "tei atorga alQgy
contra lofinyor J^ey en Pere e/as Valedors, e ai</obt depena, e de colpa tots aquells qui contra d/t/nyor Jfcy en Pere TtngueJJn.
de fancla cglcya,totoquevos hauetsdit hauem be entcs,e tefponcm vos a les quatre rahons,quens hauets pofades,perquenos vos fom tenguts dajudar. E ala primera vos reponcm, que es veritat,que
rebosjfillol
Papa
ReysDarago.
farem volenters
.
Fol.lix.
que vos deyts, quen colpa noftra es lo Rey Darago anat en Sicilia,queus ho atorgam que en aquell punt que li digu de no,coneguem que mes nos portaua volentat, queraho: per quens conexem la colpa,e queus en bm tenguts ajudar en totes maneres.La tera de la croada,e del vet,vos prometem, quen continent, abans que vos parteixcats de nos, fe fara,e i enantara. La quarta,del threfor quens demanats,e que requiram lo Rey de Frana , axi com a gra fauoner de la fan&a gleya,queu farem volenters,e forn aparellats que baftem vos,e lo Rey de Fra de moneda:e axi eftats ab bon cor, e confortats vos: que tot o que demanats,farala fandta gleya complidament.E fobre ao parlarem los Cardenals:e cafeun conforma o quel Pare fan cl: hach dit.E axi lo Rey Carles fo molt cofortat,e pagat, els feu moltes grcies de la bona repoftarepregals, que tatoftlepaet xafen de totes cofes, pero co ellfehauia anar afonnabotlo Rey de Fra,e demanar focors,e ajuda,e q ab ell anas a Bordeu.E axi lo Papa enantal en tal manera,q dins pochs dies dona la fentencia,e la croada contra lo Rey Darago,e fa terra,e tots aquells qui ajuda li faeTen.-e ab
Laltra
:
tonada
dona Papa Marti que eraFraces, e diufe,que nul temps decortdeRomanoexientencia,quino fos jufta. Eaxiho deuem
fentencia
cta egleya OLUjSententiaTaJlor iuJla,T>eliniu/latimenda ejl axi tots faels Chreftians creure.E axi
ho deuen
ho creu yo:perque aquefta ajuda fo molt gran,la major que la fan&a egleya poch fer a negu fenyor: e qui mes deu efer temuda per tot fael Chreftia.E aprs li feu ajuda del thre for de fancl: Pere daytant com ell nagues mefter per fi, ne per lo Rey de Frana.E axi lo Rey Carles pres comiat del Pare fan&,e dels Carde
,
iij
E com
Chronica del.
|
gjl.es
ab tots los dotze Pars de Frana,e com foren a confell, lo Rey Carles fe lleua , e feu la clamor de la gran defonor , e dels grans danys quei Rey Darago li liauia feytsre reques lo Rey da Frana , e els dotze Pars dajuda, e de confell. E la ajuda era aquefta , quels pregaua
que noi defemparafen a tant gra. necefitat com aquella era axi com aquells qui fabien que ell era fill del Rey de Fra, e que era vna carn, e vna fanch ab ells:e que james la cafa de Frana no defempara negu, qui exit fos daquella cala. E axi quel fenyor Rey fon nabot,e tuyt lin erenten guts.E o confell que demanaua era aqueft,quen (es neceitats tant gra de la batalla que ell hauia emprefa,e lo jorn era tan prop, que deuia eflera Bordeu, quei acofellafen:e axi que de aqueftes dues rahons los pregaua ques pogus fer copte dels. E fobre ao calla ell. E Ueuas lo Rey de Frana,e dix Auoncle be hauem ents o queus es efdeuengut,e ara hauem ents o quens hauets dit,e de quens reque:
:
ajudem,eus acpnfellem. Que en la voftra deonor hauem nos major part,que perfona qui el mon fia,e el dany que hauets pres axi mateix. E aferiyaldament de noftre frare lo compte de Lano,que axi a tant vil mort hauem perdut.Mas com deu tanta de raho haguefem, no fa bem quens faam: que nos fom obligats al Rey Darago cunyat no-
ab fagramt de valer,e ajudar li contra totes les perfones del mo: e ell axi mateix a nos E encara que per neguna raho del mon no li yenguefem contra,e axi en aquert pas no hi fabem quens hi digam.
ftre
.
Llauors lleuas lo Cardenal qui era Llegat del Papaabtot poder, e dixrfenyor rey,ya per ao no eftigats empatxat,que yo fom aci ab tot
poder del Pare fan&.e vos 'abets quel Papa ha aquell poder, que o q lliga en terra,es lligat enlo cel:e o que fia abfolt terra, fera abfolt al cel. Perqu yo de part de Deus,e del fant Pare Apoftolich abfoluos
de tot fagrament,e de tota promiio q vos haguefets feyta per neguna raho avoftre cunyat en Pere Darago. E dao vos far com de aci fia exit bona carta abagellpendent,perqdaquiauant vos tenits per
abfolt de tot
tgut.
Reys Darago.
pa:e
aci
Fol.lx.
do
a vos,c
del fanb Pare,que vos vos dejacs aparellar danar fobre ell:c a cots aqlls quius feguiran,neus ajudaran,abfoluco
de pena, e de col
do
a tots aqls
en la
qui contra vos feran,vet.E ao preycare yo de ma ciutat de Paris general,e puix tots dies fe preycara per cotes
parc del Pare fand3 quel chrefor de fartftPere vos ajudar, eus baftara en coc quanc vos faa mefter.E axi penfacs de donar voftra ajuda,e vo tre confell a voftre auonclo lo Rey Carles qui aci es,que fens tot retc
Captol lxxx. co lo Rey deErana proms ajuda deperfona} e degents aley Carles contra lofenyor HeyDarago^edelliberade anar ab ella Bordeu: e la maueftat que 7>a ordonar contra lo Senyor jfey Darago: lo qualtot confermaren los dotye Tars de Frana.
L AVO S L O'Rey de Frana rep os,e dix: Cardenal be hauem ents o quens hauets dit de part del Pare fanct,e eri
hauecsdic,eaxies creenarttra e deu efer de coc fael Chreftia per qens tenim per abfocs de tot o q al Rey Darago cunyat noftre foTem ten guts. E pus axi es ads de prefent reponem omplidament a noftre auonclo lo Rey Carles la ajuda quens demana, e aprs del confell del feyc de la batalla qui es emprefa entre lo Rey Darago,e ell.Nos primeaxi -veritat
3
:
com vos
rament auonclo vos refponem toc folcamt,que de perfona,e de gts vos ajudarem mentre vidahajam al cors contra lo Rey Darago, e tots fos valedors. E ao vos juram,eus prometem en poder del Cardenal qui aci es en lloch del fanct Pare Apoftolichre ap vos proferim a ho nor de la fan&a egleya,e a honor voftra: pero com vos en forn molt tengucs,e en venjana de noftre frare lo Compte de Llao. Aprs vos cofellam,que vos per res no fallifcats que al jorn deia batalla no fiats aBordeu:e nos en perfona yr ab vos, e yrem tamb acompanyats, q no creem que el Pv ey Darago a cant ardit, que aquell jorn hi gos apparer:e fi ho fa,que la perfona no hi perda quel Rey Danglacerra, ne alcra perfona no li pora ajudar. E fobre ao lo Rey de Frana cala,e parla lo Rey Caries,e dix Naboc fenyor fem grac,e grcies a vos de part deia fanctafgleya,e deia noftra deia bonaproferta quens hauets
: :
iiij
feyca,
bon confell quens donats al viatge deia batalla mas nos duptam qnel Rey Darago no pogus dir alguna cofa ctra noftra fe,
: :
en cartes partides per A,B,C. Dix lo Rey de Frana,neguna res nous pot dir contra voftra fe deftaraho,queya hauem nos viftes totes les conuinences qui fon entre vos,e ell:e lo punt de que vos duptats,diu que vos no himenarets mas tant folamet aquells ct cauallers qui ab vos deu entrar al camp,ne ell atre tal. E vos no hi menarets mas aquells cent qui ab vos entraran al camp: mas nos hi menarem quins vullam, que ao no efta en conuinences. Si que daqueft pas ell no fes duptat: e axi vos no vdrets a menys daco que hajats proms. Repos lo Rey Carles,guramt que axi es veritat,que diu enla conuinenarperque faam o que vos enyor hi hauets confellat.Llauors lo Llegat lleuas, e feu moltes grcies al Rey de Frana de part del faiit Pare Apoftofta
com axi yrem acompanyats que tot quant ha entre nos,e ell
li
co.E com ao fo feyt lleuarenfe gran res dels XlI.Pars de Frana qui aqui eren,e onfermaren tot o quel Rey de Frana hach dit ne ordo nat,e proferiren cafeuns de perfona,e dauer, e de tot quat hauien per
fer ajuda al
llur oft, e
a llur
Rey Carles,e dix axi:Rey fenyor nos hauem poch tps de efer a Bordeu,nos llexarem aci lo Llegat qui nos partir de vos,e nos yr enPro hena,e menarnohem LX.cauallers de Frana,que nos hauem pot en noftre cor qui ab nos entraran el camp,i la batalla fe feya,e hauremne XL.de ProhenaJE ab aquefts C. cauallers fens pus nos frem aBordeuVIlI.jornsanansdeltemps,evosordonarets la voftra anada a voftra voltadrque ala voftra anada nos no podem, ne deuen res dir,E lo Rey de Frana repos que tenia tot ao per be,e q fen penfas danar a fer fos afters:que ell fabia que fauia afer. E fobre ao belaren fe,e pre eren comiat la hu del altre. E axilexar vos he lo Rey de Fra, e lo Llegat qui tots jorns fa preycar la croada per totes parts,e parlar
del Rey Carles.
Com
Reys Darago.
OM
lo
Fol. Ixi.
venchen per fes jornades aMarfella ab los L X. cauallers Fracefos 3 aytals com ell los hach triats .E c fo a Marfella,
de Marfella,e dels antichsre dix li,q tantoft faes parar taula, de bones gts tots Marfelefos,e de la ribera de Proha XXV. galees, e q de neguna altra naci de gents no hi metes nul h, mas vers ProhenlsjC q hi metes armamts de Comits,e de Notxs, de proes do? ble armament:e q penfas,quc cafcu fos vn lleo,e quen feya ell Capit, c fenyor major. E que tantoft,quc fen anas en les parts de Sicilia,e q
homens e q armas
q lla refrefcas la gent:e com los hauria refrcfcats,q cercas en Roger de Luria,qui no hauia mas XVIII.galees,ql Rey Darago non mana armar mas XX I I.c daquelles ell fen mena en Cathalunya quatre.E axi no lin romandran mas X V III. E l aquelles podem hauer tota la mar es noftra: q tota quata gent ha lo Rey Darago,qui fia bona de mar,fon en aquelles.XVIII.galees.E axi per res no fia queus efcapnre nul temps dauantnos iats,entro morts 3 o.prefos los najats. E fobre ao en G. Cornut lleuas e ana befar lo peu al Rey Carles,edix: Senyor jous fas grat,e grcies deia honor quem donats, e yo promet vos que nul temps no tornar a Marfella^ne dauant vos, entro Roger de Luria ab tot aquell elol quel trop, vos amen mort,
veltas lo calell de Malta,e
o pres.Ara dix lo Rey Carles,pefats denantar en tal gnifa q dins VIII. jorns hich fiats fora:e ao vos man en pena deia notra amor.Senyor dix en G.Cornut,axi fera feyt com vos manats.E axi lo dit en G. Cornut penfa darmar les XXV.gaees ,e feu tot o quel Rey Carles li hach manat:e axi parlar vos he delljenrro que haja co mplit fon bonviatge, aytal lo facen toftemps Moros. Araus lexarea parlar del Rey Carles, a
be mi fibre tornar el lloch hon me lleix. Veritat es,quel dit en. G.Cor nutarma les dites XXV.gaees .E foren fegurament les mills armades, que hanch galees ixquelen de Prohena e meshi de fon llinatge be LX.bons homs 3 e puix molt honrrat hom de Marfella,e feu la via de
:
Napols,e com fo
la via
la via
lla
vengucfen,
laltre.
Capitol
Chronica dels
SsCapitol lxxxij.com Lalmirall en Roger de
falsy hachprefes Luria aprs batuda la cofla de Sicili , e prefes yiles3 e ca hauia perpefeli trames les dosgalees que lalmirallde JMar drc llengua den %oger de Luria >eom dit en J^ogerfen ana cerca los ^Mar/ellefos.
RA
a
vos lexarea parlar dells,e parlar del Almirall enRo ger de Luria,qui hach armades les XXV. galees quel cnyor Rey Darago li mana:e trames ne les quatre,e vn leny
Trapena al fenyor Rey Darago , axi com dauant hauets entes.E axi foren armades XXI. galea;e dos lenys:e aqlles foren mok be armades de Cathalans,e de Lfatins.E entant com foren armades,t hach tramefes les quatre al fenyor Rey a Trapena , e lo Rey armat, ah
prop del golf de Taranto , e en moltes parts faeren terra fa via,e prengueren vilcs,ecals,elo ditllochde les Caftelles q eftabli,e faeren gran guany, e hagrenmolt de mal feyt, ls volgueTen, Mas lo* Calabrefes venien al Almirall,e deyen li-nons faats damnatge,q certs (lats que tuyt tenim el eor,q fi lo fanct Rey Darago eftor Deus de la batalla que ha empre ab lo Rey Carles , tots forn feus , e axi placiaus,que nons faats aquell mal,que ferporiets. E Lalmirall vaentao, entenia que deyen be , e pafaua axi com podia ab menys mal que en veritat aquelles gents daquell pays eren en aquella faho axi befties de feyt darmes,que C. Almugauers ne prenien M.ach M. fetrobafen^quefolnofabien ques feyen.Eloshomens,quianauen ab Lalmirall, Almugauers, e feruents de maynada,er xals que en vna nuytentrauen enrenuitadaLXXX.o C. milles dintraterra,eamenaijen a mar tot quant fe voliemaxi quenfanitat era o aue guanyauen. E qui tot ho volia omptar,feria tant llonga eferiptura , que tothom fen enujaria de oyr. Perqu yo men pas per les fumes, que en veritat
qui
es fol
barenfe en cafcunaab caualleria,e molta paonada,que tots deconfiren. Que vn gran libre fen poria fer. Perqu bafta que la fuma dels
viatges vos
bria,e
diga.Queus dir? Com Lalmirall hach batuda tota Calahach feyts molts bons feyts,ab gran guany ell [n torna a Macina.E
Reys Darago.
eina.
Fol.lxii.
a
Lleuant,ellfcncontraaalbade jornab
les
quen G. Cornut Almirall de Marlla hauia tramefes, per pendre \cn~ gua:e los dos lenys armats,qui anauen dauantL almirall en Roger de Luria vaeren les tres galees alapofta,que dauen part ala nuyt, e eperauen llengua. E tantoft com los dos lenys armats los hagren defeuberts,ab voga forda,tornarenfen al Almirall, c digueren li ho. E tantoft Lalmiral l part Ics galees per efcala,e
enuironales
tres
galees,que
per res no fen pogueflen anar. E tantoft ell en perfona ab tres galees acoftas a ells.E aquells qui les cntiren,van fe pendre a rems,que mes
fe
fiauen
els
el
Almirall vals
ferir.
Queus dir ?q co
E que
com lo Almirall
feyt,e
los
ell
amagat E tantoft ell fen ana ab gran alegre aMacina,e amena les tres galees ab la popa primera,e les fenye res tirant.E encontinent,aqueIl dia mateix ell pofa en terra tot o que en les fues galees era,e tot nafrar malalt q hi fos 5 e refrefea de gent.E lendema ell parri de Macina ab les fues XXI. galea,e dos lenys,e feu la via de Malta.Queus en diria ? Queaqll dia fen ana tro a aragoaa e demana llengua de les galees dels Prohals.E vna barca que hi hauia venguda del Goy de Malta c6ptals,que dins en Malta eren. E tantoft
fabel,qhanch res no
L almirall parti de aragoa,e analen entro al cap de Cabopafer acjll jorn,e aqui dona part ala nuyt. E com hach donat part a la nuy t, e fo
prop del jorn,ell coftejant la terra,anaTen entro al cap de Refutaran: e aqueftaviafeu el^pero que files galees dels Prohenals eren partides de Malta,que tota hora nagues viftajats fe fia que ell fabia que Mas gens per les tres galees que ell hauia prefes, deuien lla eperar
.
ao
ell
en terra: e de la horta de Xicle,e del caftell hagren gran refrefeament. Axi que ell feu tot hom refrefear e endrear q cafeu regonegues fes armes: e els hallefters les cordes de
Xicle,ell feu exir ala plaja tota la gent
les balleftes,e
da hagren gra refrefcament,e de carn,e de pa,e de vi,e de ruytes que de les graciofes terres de Sicili es aqlla Xicle^e Ueuaren cafeuns de la aygua
Chronia del;
aygua qui es de les bones aygues,e fanes del mon,e cafcu fo qrdonat, e mes en cuns de batalla.E com tots hagren fopat, e Heuad^ aygua Lai mirall preycals,e dixlos moltes de bones paraules quifeyen al temps eafenyaladament los dix: Barons, abans que jorn fia fereal port de Malta,hon trobarem.XXII.galees,e dos lenys Prohenals armades; e
fon la flor de tota Prohena,e encara totlargul dels Marlefes. E axi es mefter que cafcu de nos hajam ardimentfobre ardiment, e cor fobre cor:e quen faam de taliiianera,que per toftemps abaxem largull
que toftemps han menypreats Cathalans, mes que negunes altres gents. E axi mateix,que defta batalla vendr gran honor^ gran profit al fenyor Rey Darago,e a tota Cathalunya: que pus aquefts hajam ve uts,lamar.es noftrare axi placiaus a cafcuns queus membra de be afer. E tantoft refpongueren tuyt al Almirall,penfem
dels Marfelefes,
de anar,qe per cert tots fon noftresre aqueft es lo jorn q nos toftps hauem defijat,que ab ells nos poguefem combatre. tuyt comenaren de cridar,aur,aur.
03 Captol
lxxxiij.
de Luria^ench alportde\Ialta,e hac? reconegut lejil dels ^Marfelefqs:ecomf ylch mo firar orgulls en aqueflaprimera batalla3 la qual hacb a yenfre.
TANTOST
menarenfe vna barca de VIII. rems que trobaren a Xiclc , pero que ab aquella defcorecullirfe,e
Jrenfeenmarabloratge qui fo
dorade
matines ells foren dauat lo port,e tantol ala forda forgiren, e anaren los dos lenys armats per decobrir lo port,e dauant los lenys armats
be vna balleftada,anala barca. E los Prohenals tenien los dos lenys en guarda en cafcuna de les puntes,que fon entrant el portre la barca entra per mig del port en tal manera ab boca forda, que vench dauat
lo cftell;e troba totes les galees c|ue eftauen ab palomeres Uargues,e
compta les totes, troba q ue eren XXI I.galees, e dos lenys que decobri que eftauen axi mateix cafcu en fa punta ab palomera llargare axi exis del port,e troba los dos lenys que eftauen en roda en mig de
la
al
Almirall, e digueren li o
que
ha nien
ReysDarago.
hauicn vift.
as a fer alba: e tuyt cridaren al Almirall, firam,
Fol.lxni.
E tantoft Lalmirall feu guarnir la gent,e metre les galees comenen cuns de batalla,e com foren tots apparellats de la batalla ,
que tots fon noftres.E mes notada en follia: llauors Lalmirall feu vnacofa,que li dech eTer que en feny:que dix,que ja Deus no volgus que ell los fers durmt, ques def ans volia que tocaTcn les galees les trompetes,c les nacres,e li poquels lexaria aparellar: que no volia que nul hom
pertaflen,e
E tuyt cogus dir,que nois hagravenuts,fi durment nois trobas, Lalmi menaren a cridareu diu Lalmirall. E ao feu afenyaladamt fofeyt Almirall ,e rall,com era la primera batalla que ell feudefpuix la bona gent qui era ab axi volia moftrar fon ardimnt, e la procfa de trompes,e les nacres,c comenaren a entrar cfquerell:e
feu tocaries
galees dels
a batalla.
vna ab laltra.E els Prohals lleuant rem ads defpertarenfe a mal fo,e tantoft Lalmirall en Roger caftell C. hoades,dexals guarnir, e apparellar. E auallaren hi be del en les mens de paratge:e entre Prohenals, eFrancefos que entraren be aProhenals,i quen foren molt pus forts,e parech ho
ra feyta per lo port totes enfrenellades la
del G. Cornut Almirall de Marfella viu largull morts, e prefos Almirall en Roger de Luria, quels pograhauer tots ques aoe menys de batalla,dix tant alt que tuyt ho oyren,ha Deus ? Diables, qui no deque gent es aquefta? ao no fon homens,ans fon hauer ans,e non manen mas batalla, que a llur faul nos pogren tots lo cors,ab quius hauets a han volgut ? E dix,donchs fenyors vajaus de Cathalunya,e de Procombatre,ara parra que farets aci es largull henalahQnor,odefonor de tot,aytantcom lo mon durar. Eaxi
Ecomen
vguts que anauem querir ai pens cafcu de be afer,que al partit. forn nos ha calguts cercar,que ells partent de Marfella ; e parme que nois puixca, que no es de romafon venguts a nos,ara vaja lo feytaxi com palomeres,e be ell feu tocar les tropes,e lleua volta a les
nir.E llauors
envers les galees de Roger de aparellats en cuns de la batalla vengu clls,e el mig del port vanfe ferir tat Luria:e aquelles den Roger envers totes^ies proes de afeuns fe romperen,e la batalla
vigorofament,quc
fo
darts molt cruel,e i ellona. Queus dir > Quel joch feyen llances,e nois hauia defenfa, que quels Cathals gitauen en tal manera que res c ab tot c colp de colp de dart fi troba que pafa lom ab les cuyraces, paflalom que aotifc^uia^cpafaua la cubertade lagalea. llana qui r * ^ Edcls
:
romca del:
en taula , que en tal guifa eren atrefats,que notiren treta que no mataTen, o no.gaftafien lom que feriemque en les batalles en taula fan los jochs. Per que A tarfois,e f a que foll Almirall de Cathlunya com mena galees ab terfols, fino torfols, x ^ - <J centenarj p e defcubrlrrquels ballefters en taula vna atrefats, e ordonats,e xi res nois pot eftardauant.Queus dir? Que la batalla comenta alfol exit^e dur ntra hora de vefpres qe nul temps nul
ballefters
'
l ieis
i:
hom no poch vaer tant cruel batalla.E jats fe fos qels Marfelefes hauien auantatge de vna galea,e dels C.
muntats del
henalsrque
caftell
de Malta,
ala
fi
cincheents
homens de Prohenals hagren morts axi que no foren res aquells quiromangueren fobre cuberta. E com los Cathalans vaeren que aveu,Arago Arag: via fus,viafus. E tuyt comenaren a pendre vigoria,e van muntar en les galees dels Prohenals e tots quants ne trobaren fobre cuberta muriren. Queus dir \ Que entre los nafrats,e altres qui meteren de fota,non corceren D. homens vius, e daquells muriren molts puix
quells
pochs
fe
alta
per nafres mortals que hauieriJE Lalmirall en G.Cornut,e tots fos pa rents,e amichs que hi hauia,e els homens de paratge , e de vergonya
foren tots pecejats.E axi van pendre totes les XXII.galees, e dels lys armats la hu, e Ialtre anafen, emfeenmar: que era molt millor de
rems,que aquels del Almirall en Roger, e anaifen en Npols, e Marella a comptar lo llur mal mandado. E com lo Rey Carles ho fabe o
molt dolent, e depagat,e tench fon feyt per perdut. E com Lalmirall en Roger hah prees les galees,e el leny , anafen ala punta del port de Ponent, e va metre la fua gent en terra, cafeu regonech fon ompanyo:e trobaren que hamen be perduts GC. homens,e de.nafrats be CC.dels quals guariren la major part. E dix,que tot hom qui hagus res guanyat ques fos feu faluament, e quitia,e que ell los donauatotlo dret quelenyorRey,ne ell hihagues,queafats hauia: que
per lo fenyor Fvey,e per ll hagus les galees,e les perones. E axi tuyt aeren li grcies, e aquella nuyt ells penfaran be dels mateixos,e len-
dema altre tal:e tantoft trameteren la barca armada a aragoa en qls feyen afaber la victori que Deus los hauia donada. E Lalmirall mana
,
officials
ReysDarago.
gueTen molts correus
:
Fol.lxiiii.
e per tota la Illa
de Sicila a comptar aqueft bon nouell e axi fe compli,e Deus do a nos tal goig com per tota Sicili hach. E axi mateix Lalmirall. aparella lo leny armat que hach haut dels Prohcnals,e trames lo en Cathalunya
Senyor Rey,e ala Senyora Regina e paTa per Mallorques,e vench a Barcelona, e de Barcelona trameteren vn correu al feny or Rey, e a madona la Regina,e als Infants,e per tota la terra del fenyor Rey Darago.E l goig quel fenyor Rey,e madona la Regina, e els Infants hagren nous ho cal dir.E axi mateix lo leny dels Marcellefes vch a Mar fella,e ptals o quils era fdeuengut.E el dol fe comena a Marfella,
al
;
en Prohena,tal
quen cara dura,e durar daquefts cent anys. Ara lexare ao eftar,e tornar al Almirall en Roger de Luria.
la fua
de Malta,e volch
cora-
bons homens de la ciutat digueren li, que per amor de Deus nois faes damnatje negu, queia ciutat e
metria en guarda, e encomanda del fenyor Rey , e ques retrien a
ell,
fer,eadirtotoquellmanas.
ab totaagent,e pres homenatge dells,e de tota la Illa, e lexals bons C C. homens de Cathalans quils dcfcnfaTen dels homens del catell; pcro ab men^s ni hagra aTats , queia major part nauien perduts ala batalla,e majorment daquells qui bons eren.E com ao hach feyt,fenyera lleuada>vch aTatiar lo aftell,el combat , per vae que res no
hi podia fer menys de trebuchs , lleualo fetge que penfas quen breu hi trametria fetge tal que nou lleuara nul temps entro laja. E els bons
de Malta donaren, milvncesde joyesalAlmirall, axi Lalmirall fo pagat dells,e ells delir donaren refrefcament a les ga lees,tal quentro que foren a Macina los bafta.E com ao fo feyt,anaf-
homens deia
Illa
combat la vila , e hach lo raual tantoft:e com loraualhachhau^evol combatre la vila reterenfeal Senyor Rey,e
*
per
Chronicadels
per ell en Roger entra dins a reebre fagrament,e omenatge, e llexa li per guarda del caftell qui es ab la vila enfemps C. Cathalans E com
.
hach ordenada la vila,elallla del Goy,los homens del Goy donaren li D. vnces de joyes,e a les galees gran refrefcament,e axi L almirall anaflfen pagat dells,e ells axi mateix romagueren alegres,e pagats del.
honor,e gran fefta, e do nat gra rrrefcament:epuixa lat, e puix a Tabarmina,e en caieu llochle fo feytagran fefta, e donat tat
fey ta gran
de refrefcament,quc nos fabien hon lo metefen. E n cafeu Uoch tiraua les galees que hauia prefes ab la popa primera,e les fenyeres rocegant,e axi mateix entraren per Macina.E nom cal d emanar la fefta, e la lluminria quina fo,que tant fo lo goig qu en cara dura , e durar
toftemps.
E llauors
fe
fe-
gurs,quentro ao fo feytmos tenien beperafeguratsrmas llauors conegren la valor del Almirall^e dels Cathalans, els prearen els duptar.
comenaren a .meclar,e en Marina, e per tota Sicili de matrimonis ab clls,e foren,e fon,e feran toftemps axi com a frares. E Deus do mala ventura qui aqueft fraternitat,e amor volra de partir, que molt es bona companya que hanch nul temps dues nacions de
llauors
no fauengren tant be com ells han. Araus lexare a parlar del Almirall,e tornar a parlar del Rey Darago.
gents
Captol lxxxv.
ttntde Trapena per anar alabatatta a Bordeu, 7>a cojlejar Barbarta ': ecom parla ab los de ^iLoyllyde qui bacb per cof certa corn quaranta
fenyorey&aragobifiabfo/t/lol.
COM
les
lo fenyor
quatre galees,
e
Marquet,
via de
volia coftejar la Barbaria: c volia anar a la vila Dalcoyll per vaer i era poblada,ne que feyen,ne
Galeta,que
ho mana ho faeren. E com foren en Galeta lo fenyor Rey ab bona companya ana ala caa dels bochs que hi fon faluatjes,e ell era dels bons caadors de tota faluatgina qui el m fos, c
ell
toftps
Reys Darago.
Fol.lxv.
toftemps anaua volcnters acaa de muntaiiyatc prengueren tants dels bochs,qiie totes les galees ne refrefcaren,e es de la bona carn del
mon,e de la pus grafia: que tantes nauciren que de cinch hi parech. E com hagren vn jornrefrefeaten Galera, coftejant la Barbaha vengrenfen dauant la
vila Dalcoyll:
da,exiren ala marina ab llurs armes,e les galees eftegr en roda ab les
fenyeres lleuades.E lo fenyor Rey monta en lo leny
acoftem nos a terra,e aportats efeuts dauat,que yo vull parlar b ells. Afenyor,dix en Roger Marquet,e en Berguer Mallol,que volets fer?
Trametets hi lla hu de no s,o vn caualler,qui axi mateix na dura aque lles noues que vos ne volets oyr.Dix lo fenyor Rey,nons bria bo, i
nos nou oyem,e llauors lo leny bat de rems,e com fo a tret de ballefta,ell trames vn Palomer qui fabiamoltbe Sarrahinefch en terra,e que los dixes que aTeguraren lo leny,que volia parlar ab ells,que no li trayTen,eeJ leny faria atre tal a ells:e i te demanen les galees de qui fon digues los que del Rey Darago , qui van per miflatgeria en Cathalunya. E i de mes te demanen, di los que aqueft cauallcr qui va el leny de part dels miTatgers vos dir o que li vullats demanar. E axi lo Palomer anaen terra, e dix los oquel Senyor Pveyloshach manat. E tantoft los Moros aTcguraren Jos , e hagren vn Moro qui fabia parlar pla, qui denadant fen entra en lo leny ab Jo Palomes enmps qui aporta lo aTegurament. E com foren aTegurats,lo leny facofta en terra,e III I.cauallers Sarrahins a cauall entraren en mar entro a la popa del leny,e muntar fus.E lo fenyor Rey feu los fe au^ re dauant,e feu los donar a menjar, edemanals de noues: com lo Rey Darago fen fo anat los Moros que digueren, ne quefaeren ? e ells di-^ gueren,com lo Rey Darago hach feytavelaquededos jorns encara nul hom nos gofaua acoftar ala vila,ans fe penfauen de Ics veles qfos altre eftol qui vengus en ajuda del Rey Darago. Aramdigats,dix lo fenyoiRey lo dia deia batalla,trobas molta gent menys? Segurament fiats certs,digueren ells, que tota via trobam menys mes de XL. milia homens darmes. Dix lo fenyor Rey,com fe pot fer axo,que nos qui rem ab lo Senyor Rey Darago nons penauem que naguefen morts pus de X. milia ? Segurament digueren ells, fi foren mes de quaran-r ta milia: e deym vos que la preTa era tant gran de fugir,quels vns offega-
Chromca dels
fegauen
als altres.
fi
muntanya, tuyt rem morts que vn no fora efcapat Dix lo fenyor Rey,e cpm pafara ell la muntanya, que vofaltres hauiats ordonada caualleria que ferifets en la vila,e en les tendesri lo Rey Darago paffas la muntanya?Segurament,digueren ells,res de totao no hi hauia que nos rem gents ajuftadifes,e james entre nos aquella concrdia ro pogra efer, que nos tehian lo fey t guanyat hon vos deym,quc per notre dcaftre ell hagus paTada la muntaya,q tots rem morts, e tota la terra fora conqueftada Que daqui auarit no trobar contraft,ans hagra prefa Bona,e Contaftina,e Giger, e Bugia: e puix gran res deies viles delamarina.E Uauors lo fenyor Rey lleua los vils al cel e dix: ay Deus pare Senyor , placiaus que no perdonets aqueft pecat' aqu mal ne met, ans ne fets venjana,e veja layo en breu. Ara digats, dix lo fenyor Rey,aqueftes gents volen li gran mal al Rey Darago ? E ells refpoieren J malja Deus no ho vulla,ans li volem mes de be qui a fenyor qui el mon fos Chretia, ne Moro: e a bona fe vos prometem, que per la fqa bondat fi hich hagus eftat entro a ara , que cinquan: .
ta tniliaperfones entre
homens, e fembres,e infants lcn foren batejats, es foren feytsfeus. Ansardidamentvos deym fobre la nolre fe,e del Rey Mirabofecri , que tots mercaders, e mariners,e tota altra perfona qui fia del Rey Darago pot venir laul, e fegur Alcoy 11 e per tota la terra del Rey Mirabofecri. Eao vosdeymperaquellafequc Deusnoshamefaecors,epodetsnosen creu re-, que tots 1 1 1. qui forn aci caps,e enyors daqefta gt,e daqueft lloch,c de Gigene fom parents carnals del Rey Mirabofecri , e ao es veritat,axi com no vos deym.E lo fenyor Rey dixlos,pus fots tan honrrats homens com vos fots aci,fiats eh nos. E ells digueren,q nul temps no duptarien,<Jgenc del Rey Darago los faes falfia ne traycio,que hanch nos trob e fiats certs,que en negunes altres gents del mon nons narem,fino en vofaltres:que Deus ha donada vna virtut al Rey Darago, e a fes gents, que attenen yeritat,amichs,e anamichs. Ara pus nos hauem dit o quens hauets demanat,pregam vos quens digats, lo Rey Darago hon es, ne com parti daci ques feu, ne que ha feyt ? E axi lo fenyor Rey compta
:
los o qui
li
maraue-
majo cor:e que fi molt viuia,ques fotfmetria t.ot lo mpn, E axi foren
ReysDarago.
Fol.lxvi.
ren molt pagats de ao que hagren oyt,e prgueren comiat del fenyor Rey,e prcgarenlo,quefaturafen,entro los hagueTen trames refrefea-
era,los darien re
frefeamenta aquelles galees,e a totes quantes dels feus hi paaran, qui aturar ich vull. E lo fenyor Rey feu los moltes grcies , e donals
joves eres galees
en terra,
no ana
gayre,que li trameteren ab barques. X. bous,e XX. moltons,e tot lo pa que trobaren cuyten terra,e mel,e.matega,e molt peix. De vi non
hauiengensi Ans lo Senyor Rey ne dona a ells dues botes de Mena, vna de blanch , e altra de vermell, que amaren mes q fils hagus donats fengles caualls..
E la nuyt ms fe en mar ab
feu la via de Cabrera, e
hach
bon temps , e
[lleua
com fo a
Cabrera,
aygua,e puix feu la via de Yuia, e pres terra al Grau de Cullera, eaquiexi en terra :e el goig, e lalegrefoper Cullera^ de Cullera anaren correus a madona la Regina, e als Infants
qui eren a Sajoncofa: c correus per tota la
terra.
fabien cafcuns,feyen profefons,e lluminaries,e lloau Deus,qui tornat llurs hauia fa,e alegre llur fenyor. E tantoft com ell fo a Cullera,
venchfenalGrau,honeftechdos jorns, e puix vchfen ala ciutat d Valencia.E nom demanets la fefta que fi feu,que de totes quantes feixes jous he comptades,qui en Valenci fon eftades feytes per negu-
naraho,nonhachneguna femblant aquella. Queusdire? Quifque faes fefta, lo fenyor Rey penfa en fos afters,e epecialment, en lo fyt de la batalla: que vna hora,nevn punt del dia non perd. E tantoft ell ordona,que cartes fofen feytes a aquells que ell hauia ordonats, que fofen ab ell ala batalla,que ell las tenia per eferitrquen la mar los fe hauia tots penfats,e eferits. E aquell cfrit dona als feus efcriuans, que faeTen a faberacafeun de partfua, que ajorn cert foTena laca
I
i}
apare-
Chronica dels
aparellats,axi
e axi
com
ell
ho mana:
per C. quen hauia ops, C L. pero que com ferien a laca,que fi ni hauia de malalts,que tota hora ne pogus tirar los G. Bqueabellsenfmps fen anas a Bordeu. E axi caieu faparella,com mills pch,axi co
entrar,que negu nos cuydaua,que james fbffen ef tes cartes 5 ino tantfolamenta C. Si que nul hom nou fabla^no tati al
camp degus
folamentlo SenyQrRey,edosefcriuansquifaeren les cartes de llurs mans,als quals mana lo fenyor Rey en pena de laperfona,que fos fcgret,que nul hom nonlabes,que,foj(renmas
auiefa,que
fos
i
CE daofeufoRey gra
mes napellas , afeu eftiguera en dupte,q ell aque(l,quel fenyor Rey volia,que no entras al camp:e axi no fa
fos fabut>que
parellaratambe,ne de tant
bon or,com
Captol lxxxvij corh }o fenyor Rey en Pere trames lo noble en Gilabert de Cruyes al'jtey 'DangLterra a Bordeuper ejfr ceri filiajjeguraria lo camp, e com bach ntes delSenefcalde Bordeu que lo J^ey de Frana ~)>enia a Bordeu ab dt^e milia ho
mensdarmespermetrelamorf.
COM LO
ylles
,
Senyor Rey hach tramefes les cartes a totes parts , ell ordona mifatgers molt honrrats, que trames aSprdeuio s; faber,lanoble en Gilabert de Crue
:
que dixes al Rey Danglaterra,i liafeguraria lo camp que noi calgus tembre a Bordeu de negunes altres gents. E axi lo noble en Gilabert partis del fenyor Rey , e anaTen a Bordeu, eab poques paraules quel Senyor Rey li comana, hach aTats.Que quifuimifatge nuia,p oques paraules li cal dir: elo no|
E es veritat,
Rey Darago, e lo Rey Carles,auengrenfe amdofos: que miTatgers de cafeu enfemps anaren alRey Nandoart Dariglaterra, qui era dels prohomens fenyors del mon:en que cafeu lo pregaua,que la batalla prefes , e q hagus lo camp en la ciutat de Bordeu. E lo Rey Danglaterra a grans pregaries
de cfeu reebea guardar, e aTegurar lo camp a Bordeu. E axi ho trames fermament a cafeu per llurs miflatgers mateixos,e que ell en perfona
Reys Darago.
Fol.lxvii.
fona feria a Bordeu. EaxiIofenyorReyDaragopenfauas:quel Rey Danglaterra fos a Bordeu. E pero ell fegurament trametia lo noble
en Gilabert de Cruylles a ell.E com lo noble en Gilabert de Cruylles penfa de trobar lo Rey Danglaterra a Bordeu,no li troba,e vench dauantlofeuSenefcal,quiera noble hom,e de gran veritat , e dix li la
miTatgeria,axi
en Gilabert fenyr,mon fnyor lo Rey Danglaterra es veritat que ha aiTegurades aqueftes batalles, e proms que ell que hich feria en perfona:ara es veritat,quc ha aiTegurades les batalles, e ha abut per cert, quel Rey de Frana ve a Bordeu, e amena de dotze milia cauallers armats.E lo Rey Carles fera aci a Bordeu,lo dia quel Rey de Frana vendra,axi que hauemfabutao,c lo Rey Danglaterra veu que ell nopo ra tenir lo camp fegurte axino hi vol efer. Ans ha manat ami que yo trameta a dir al Rey Darago, que ay tant com ha chara la Cua honor, e la fua vida,que ell no venga a Bordeu: que ell ap per cert quel Rey de
Frana ve a Bordeu , per metre, a mort lo
Rey Darago ,
e tots aquells
que yon volia trametre vuy en aqueft diamiTatgersal fenyor Rey Darago; mas pus vos fots vengut, a vos ho dich, que ho trametats a dkje que vos romagats,e vejats o que yous dich, i fera veritat: e que tots dies ler certifiquets dao que hich veurets. E lo noble en Gilabert,axi com afaui q ell era en moltes maneres afaja lo Senefcal per faber que tenia en ell e tota hora trobalo de bon enteniment envers lo Rey Darago e hon pus lo menejaua, pus ferm Jo trobaua. E axi com ell e fo be fermat a la lleyaltat del Senefal,e en la bonaamor que li hauia,ell trames a dir al Senyor Rey Darago per molts correus emi anaren,cafcu a fa part, tot o quel Senefcal li hich
qui ab
ell feran.
Si
dos jorns a Iaea,hon trobaren lo fenyor Rey Darago, que hi fo vengut enpochs jorhs:que de dues jornades hauia feyta vna.E nous penfets,que ell faturas per fcfta,ne per alegre, que
com lo fenyor
li
Rey Danglater-
ra^ del Senefcal,ell eftech molt defpagat: no per tant quels cauallers forc tots a jorn cert,lo qual ell los hah manatyque hanch dels.C. e L. non falli negu. E cafeu vench arreat,e apparellat,axi com conuenia a
tals,comcacuns eren.E eftant quels feyts faparellauen,lo fenyor Rey
la Regina
iij
e els
Infants.
Chronica dels
E fi hanch fefta fo,ao nous cal dir, que james talgoig,netal alegre no fo en terra: e eftech III I.jorns ab els.E tantoitpres comiat demadonala Regina, e dels Infnts,els fnya els beney, els dona la fua benedi&io. E com fo a Iaca,aquell dia ell trob altres quatre correus,qui foren venguts de Gilabert, en que li feya afaber, que Rey de
Infants,
,
Frana,e lo
jorn,
ab tanta caualleria com dauant huets enteare atendarfe prop de lla hon lo camp. era feyt,en ques deuien los dos Reys combatre,a menys de 1 II. balleftades.Squetots dies venienlo Rey deFrana,eel Rey Carles ab gran gent al camp, per vaer com era ordonat. Com creats prcer,quefo lo camp mills ordonat, que camp qui hanch fos. E al
cap del camp hauia vna capella hon deuia iurelo Rey Danglaterra: e puix en torn lla hon deuien eftar los cauallers , quilo camp guardalen.E
defpa
li
faes
mon qui
mes pogus amar fenyor,om loSenefcal amaua ell,e dao fos fugur. E com lo nyar Rey hach fabutao tench fe per eftort.Ara vos lexar a parlar del,e tornar al Rejr Carles,e al Rey de Frana,
$3 apitol lxxxviij
guanyar mols amtchs y e com trames lo Compte *sirtes al*yipoJlohch que l/o bajlat de moneda3 equepenfas de defendre Calabria,faenttot aquell damnatge quepogus als Sicilians ;e comfo a Bordeu al jorn empres.
OM LO
X X V.galecs
den G. Cornut, es foren partides de Marfelia,e hach los quaranta cauallers de Prohena , qui ab ell deuien anar el camp,ell feu axi be gran fauiefa com hauia feyta lo fenyo Rey Darago dels C. eL.quemesde C C C, cartes feu fer adiuerfes parts de cauallers, que fonen daquells qui entrarien ab ell el camp, axi com aquell que ell amaua 3 es fiaua molt. Edaqucftsni hach de Romans,e de cafeuna ciutat de Tofana , de Lombardia,e ni hach de Napolctans,e de Calabrefos,e de Polefes,e de Brus,e deia Marcha,
>
ede
Reys Darago.
c de
Fol.lxviii.
que
E ell bs,oProhenals. Mas aofeuellperoque toftemps aquells,e cels qui dels exiren hagueien efperana quel Rey Carles los amaua molt,equeperao tengueTen la fua part,ecacuns eren molt apoderats en llurs llochs.E axi com ho penfa,axi es fdeuengutrque la major part,e el major esfor quel Rey Robert hauia en Roma, e en Tofcalos volgus.
camp
quels amas,e quels preas tant, que el hauia be feyt cor que hi metes mas Fra nceell
alcr.s llochs,es
eu diu,mon pare deuia efer la hu daquells C.qui ab lo Rey Carles de uien entrar el camp contra lo Rey Darago , e preenfen molt, e deuen
ells e
li
co-
E axi podets penfar quel fenyor Rey Darago., e el Rey Carles cafeu fabia afats:mas lo Rey Carta,quants amichs fabe guanyar a
les lo paTaua
de Iongapratiga, per los dies que hauia molt mes que cll.E com lo Rey Carles hach tot ao feyt,ordona fos Barons, parets, c amichs feus-.e afenyaladament lo Compte Dartes qui era fill de fon
nabot,que anas en Npols ab gran aualleria,quel Papa lo baftaua de moneda,e que penfas de defendre la CaUbria,c que faes armar gaces en Napols.E ab aquelles XXV. de Prohena,que penas de fer crrer Sicili, e que hi fites tot aquell damnatge que pogues,mentre lo Rey Dirago no podia ajudar axis feu cometi mana. E com toc ao hach ordonat,ell de vna p irt,e lo Rey de Frana daltra penfaren danar aBordeu.axi que lo jorn que hagren empres entre lo Rey de FraV ajeelUntrarenaBordeUjaxiom dauantvoshedit,quen Gilabert de Cruylles ho feu a faber al fenyor Rey Darago. Ara veus lo Rey de Frana,e lo Rey Carles aBordeurc fon fe atendats,axi com dauanc ha
,
ells eftar5 e
tornar
al
3 Captol lxxxix
empres de la batalla a Bordat tnenysdefabudadenegtt: elo marauellosy e notable itrdiment attebacb feytper falmr
Jan/agrament.
iiij
Eeom.
Chronica dels
COM
Jj|
ell fe
nefcaUihauia,penfasqperresellnohi falriaaquell jorn que empres era,que ell no fos dins lo camp:mas ao tch
egret,que hanch nul hom no volch priuadejar.
E tantoft
dif-
lias
mercader,que toftemps vfaua ab caualls en Gafcunya, e en Nauarra,quetreya de Caftella, els menaua per totes aquelles parts,e e nBordeles,e en Tolofa, E era hom qui hauia gran poder,queales ve
gades yintjO trenta caualls treya juftats de Caftella,els menaua per los dauant dits llochs.Axi que creats,que ell fabiatots los camins, quats
Wiw-
nauia en auna daquelles prouincies: axi camins reals, com camins apartats , e com de plans , e de muntanyes que no hauia fenda en la
:
qualque fos daquelles parts,ne en Arago,ne en Cathalunya,que ell no Tabes molt mills que aquells qui eren de la terra.E ao fabia ell per lonh vs,e pero com a vegades hauia a anar defaminat , per los caualls que menaua per aluns richs homens,que a vegades per guer res que nauien,que no fen planyiTen.E com en Domingo delaFigue
terra
ab lo Key,ell lo ms en vna cambra,e dix Ii:en Domingo,vos fabets que fots noftre natural,e que toftemps a vos,e als voftres hauem feyta nonor:perque nos volem vos a emprar de cofa que, com fia aca badaab lavolerjtatdePeus,nos vos farem tant de be , que per toftemps vos,e els voftres ncferets benents.E en Domingo qui oy ao lleuas,e ana li befar lo peu:e dix,Senyor manats vos,que yo forn aparellat de complir tot voftre manamt. E fobreao lo fenyor Rey pres vn libre en que eren, los fants Euangelis , e dix li que juras,que dao
ra fo
que del li diria,no parlas a hom d el mon. E ell jura li ho tantoft,e lm feu omenatge de mans,e de boca. E com fo feyt,lo fenyor Pv ey li dix, abets en Domingo vos quefarets? vos pendrets XXVII. caualls noftres,aquell que yous dir, e trametets ne nou enfre tres llochs, en lo cami que nos farem daqui aBordeu.E ells altres nou,el cami que nos poriem fer ala tornada per Nauarra,e els altres I X. el cami queporiem fer per CaftelIa.Axi que noftra volentat es,que ay tal jorn, que es cmpresjfiam el camp de la batalla a Bordeu nos en perfona: en aytal manera,que vos yrets a cauall , com a fenyor,e nos yrem com a efcuder voftre en vn altre atial ab vna efcona muntera en la ma,e haurem
en
Reys Darago.
la
Fol.lxix.
en Bernat de Peratallada, q caualcara en vn altre cauall,ab vna ella de trofla,e portar nos ha la troTa,que fera Ueugera,que no hi haur mas
muntera:e caualcarem tot lo jorn,quen lloch no pofarem: e ala nuyt a prim fon frem a pofada,e menjarem,e darem part ala nuyt.E com les mati nes tocaran,nos haurem altres caualls que trobem,que en fellarets, e jaquirem aquefts,e farem aytal en totes parts:e yo fere efeuder voftre, eus tindr leftrep com muntarets,eus taylare dauant ala taula. E en Bernat de Peratallada penfara dels caualls: e axi es mefter, que de tres jornades faam vna a lentrar, e molt mes al exir e no es mefter, que tornem per lla hon entrarem,e axi volem qs faa. E axi penfats lo canoftra gramalla,e diners per defpefate portar altra efeona
:
m quins fera pus fegur al anar,e prenets los I X. caualls, els trametets caieu en vn efeuder, en quis puixcats fiardaquells voftres amichs,e
1
ab fengles mantes tantfolament.E ads penats los ne de trametre caf cu en la pofta,de lla hon nos los dejam trobar,per cambiar, e los efeu ders no fapien res los vns dels altres,mas de tres en tres que vajen cada hu en llur Ilochre axi fia de tots. E cafeu fe pens,que non trametats mas aquells tresre deyts los,quels trametets a vendre , e quus eper en aytal lloch,e que per res no fen parteixquen: e que penfen be dels mateixos,e dels caualls:e que tots tres eftiguen en vnapofada. E com nos yrem,pofarem en vna altra pofadarpero que ells no vej mi, que conexermien E axi penfats de ordonar tot o que yous he dit, que resnulhomnofapia,e yo far us lliurar los cauals,de tres en tresraxi
.
que aquells de qui haurem los caualls,no fabran aquels volem.-falut quels direm,que vos los volem lliurar que defora quels ficats afatjar,perregonexer aquell qui millor fos per nos.
Figuera repos,fenyor axi
E en Domingo deia
fe la voftra
yo he fe en Deus,que hi dare compliment que Deus,e vos ne ferets pagat:e ab lajuda de Deus eftats ab bon cor, que yous menar a Bordeu per tal part,que per res nous cal duptar, e axi mateix ala tornada, E penfats me de ordonar vn hom quim lliure los caualls: e lo Senyor Rey dixjbeu deyts:penfats de enantar.E tantoft apella lo feu Caualleris:e dix li,aytant chara com li era la fua amor, e en pena de la perfona que nul hom no fabes res dao quell li diria, fino ell , e en Domingo de la Figera. Dix lo Caualleris,fenyor manats, que you far: dix lo eI v nyor
Chrbnica dcL
nyorRey,nats ttoft,e de tres entres caualls lliurats XXVII. caualls ari Domingo de la Figuera, los millors triadament que nos hajam. E lo Caualferis dix,fenyor dexats fer an Domingo , e a mi, que per erc
yo tenchen mon poder be LXX. entre aquells queus ha tramefos lo ReydcMallorques, celReyde Calella, e daltres e axi parme quen puixeam triar los millors XXVII. jatfia que tots fon tant bons,que poch hi poriem triar.Dix lo fenyorRey,ara anats ala bona ventura. E ells anaren 3 e fa eren tot o quel fenyorRey los hach manat a cafcu,e lo feny or Rey tantoft aquell dia ordona X.eauallers, qui caieu anas i quart,eenuia los tots a Bordeu: o es cafeun dia hu an Gilabert de Cruylles, e cafeunportaua milatgeria an Gilabert, e al Senefcal de Bordeu. E la miifatgeria era tota,quel fenyor Rey Darago los trametia a dir lo Senefcaljfils afeguraria: que ell era aparellat de efer hial jorn de la batalla.E ao feya per dues rahons. La primera quel, cami fe vfas,que miifatgers vafen pafar tots jorns del Rey Darago:e i anat, e tornant trobarien quils faes ninguna cofa de enuig, ne negun folas trobarien,e que tots dies ne hagus llengua. E laltra raho era,p er tal com ell fabi ql Senefcal haiua manament que faes tot o quelRey de Frana mana,s:faluant emper que hauia manament feny aliat, quel Rey Danglterra li hauia feyt,que per ninguna cofa no conentia , ne foferis,que la perfona del Rey Darago prefes mal , ne damnatgere q pero com I Rey Danglterra fabia que aqueft Senecal era cors e aiiima del ReyDarago,e tot bn llinatge ho era toftempseftat, pero
:
axi lo Senefcal
com
fabe queia batalla fe dehi venia mifatge del Rey Darago, taneferiuis
com
toft ho
fas
q pen
de venir, quel camp era aparellat,e quel Rey Carles era aparellat. E
mon lo tendria per pero lo com Rey Danglterra veya que noi podia aflecruefeufat e rar,no hi era volgut venir:axi que per res nou afatjas. E axi lo Rey de
ra
la
vida que
:
no
hi vengus, e cjue
Deus,
e totlo
Fraavfaua tots jorns daqueftes mTatgeries, a faber es que no hauia jorn que non hagus milatgereaxis penfauaquel Senefcal li eferiuis,
axi
tot fo continuat,
ordonat,
el
Reys Darago.
Gilabert de Cruyllesre
Fol.lxx.
guera enfemps, e defeobri li fo feyt, e mana li tenir fegret lofe-yt:e axi ho proms com en Domingo: e manals que aquella nuy t fofen aparellats de partir de mija nuyt auant, e mana al Cauallens que hagus
aparelats,e enfellats
ab les felles den Domingo de la Figuera los tres caualls,e que metes la primera fella de troTa. E axi com ho mana axi
fo aparellat,que nul
hom non fabe res,ino ells tots tres,e loCaualleris,que be abia lo fenyor Rey que nul hom non confentiria quen tat
gran autura l mctes.E ell era de tant alt cor,e tant lleyal que per tot lo mon ell no romanguera que al jorn que era empres , ell no fos l
camp.E axi pero no volch que hom negu ne fabes res,que fon fill major Linfant Nanfos qui era ab \\ non fabe nenguna cola. Queus en faria moltes noucs? Que com mija nuy thach tocat, ells fe lleuarcn elo Caualleris hac aparellat los millors tres caualls que hi eren, e lo fenyor Rey puja en lo hu,e porta dauant lagramalla den Domingo deaFiguera,evnaefcona muntera enlama,edejus guarnit dunes bones epatlieres,e de vn bon camifol: e puix defus vn cafot de lli tint vert qui no cobria tot,e puix vna gramalla fort auol , e vella q vefti , e vn capero,e la ceruellera ab vn capell de lli el cap. E en Bernat de Pera tallada fo axi mateix guarnit,e porta la troa.-o es vna boneta que no pefaua molt ab la efeona muntera en la ma. E en Domingo de la Figuera caualca axi be com a fenyor be arreat,axi com hauia acoftumat de caualcar ab fos hofes,e ab capell de bl,e els guants e be ordonat. E en Bernat de Peratalladaportauavn gran cari enqueanauentota
hora fis fogaces , pero que aquelles menjafen de jorn, e begueTen, del aygua lla hon hom nou vaes e axi ab la grcia de Deus patirenfe de laca. E fegurament anauen en tal manera que tres jornades anau
:
que prenien de laltra nuyt que tota hora ve nien a pofada a hora de prima , que de jorn no defeaualeauan en p oblat,fino perbcure,quelpa menjauen caminant, e caualcant ecom
entre la nuyt,e lo dia:e o
:
E tantoft en Domin-
go de la Figuera ab fon hoft anaua al hoftal hon eren los caualls , e aquels dels caualls hauien gran goig: e demanauen com eren tant gra nuyt venguts.'E ell deyalos que pero quels caualls no vingueTen ab calor.E entretant que ell eftaua ab aquella fua companyia lo fenyor
Rcy,c en Bernat de Pcratallada apparellauen de menjar , c com ell fe penua
yo tench en mon poder be LXX. entre aquells cjueus hatramefos lo ReydcMallorques, celReyde Calella, e daltres e axi parme quen 1 1. jatia que tots fon tant bons,que puxeam triar los millors X poch hi poriem triar.Dix lo fenyorRey,ara anats ala bona ventura. E ells anaren, e faeren tot o quel fenyorRey loshachmanata cafcu,e lo fenyor Rey tantofl: aquell dia ordona X.eauallers, qui caieu anas i qii>rt,e enuia los tots a Bordeu: o es cacun dia hu an Gilabert de Cruyiles,ecafcunportaua miflatgeria an Gilabert, e al Senefal de Bordeu. E la mifatgeria era tota,quel fenyor Rey Darago los trametia a dir lo Senefcal,fils afleguraria: que ell era aparellat de efler hi al jorn de la batalla.E ao ieya per dues rahons. La primera quel cami fe vfas,que mifatgers vafen paTar tots jorns del Rey Darago:e i anat, e tornant trobarien quils Faes ninguna cofa de enuig, ne negun folas trobarien,e que tots dies ne hagus llengua. E laltra raho era,per tal com ell abia ql Senefal hauia manament que faes tot o quelRey de Frana mana,s:faluant emper que ha.uia manament feny aliat, quei Rey Dangterra li hauia feyt,que per ninguna cofa no confentia , ne fofreris,quelaperfonadel Rey Darago prefesmal,nedamnatge:eq pero com lo Rey Danglaterrafabia queaqueft Senecal era cors e aiiimadelReyDarago,etotfor Uinatgehoera toftemps eftat, pero lo feu Senefal de tot Bordeles tantoft com fabe que la batalla fe de:
XV
uia
fer.
axi lo Senefal
toft ho
fas
mana li que li eferius q pen de venir, quel camp era aparellat, e quel Rey Carles era aparellat. E
anaua a dir al Rey deFranare
li
lo Senefal trametia
ra
la
vida qe
no
a dir tt lo contrari, que aytant com hauia cha hi vengus, e que Deus, e tot lo monio tendria per
efeufat : e pero
Danglaterra veya que noi podia aflegurar,no hi era volgut venir:axi que per res nou afatjas. E axi lo Rey de
a
com lo Rey
que no hauia jornquenon hagus milatge:e axis penfaua quel Senecal li eferiuis, axi com ell li manaua:e que eftaua en efperaa,que hi vendria. E com
faber es
tot fo continuat, e ordonat,
jorn facofta de la batalla e lo Senyor R.eyDarago apella en Bernat de Peratallada, qui era fill del noble en
el
:
Gila-
ReysDarago.
Gilabert de Cruyllcs: ems lo en
Foxx.
fuera enfemps, e defeobri li fo fey t, c mana li tenir fegret lo fe-yt:e axi o proms com en Domingo: e manals que aquella nuyt foTen aparellats de partir de mija nuyt auant, e mana al Cauallens que hagus aparelats,e enfellats ab les elles den Domingo de la Figuera los tres
caualls,e
fo aparellat,que nul
hom non fabe res,ino ells tots tres,e loCaualle^ ris,que be abia lo fenyor Rey que nul hom non confentiria quen tat
gran autura l mctes.E ell era de tant alt cor^e tant lleyal que per tot lo mon ell no romanguera que al jorn que era empres , ell no fos l camp.E axi pero no volch que hom negu ne fabes res,que Ton fill
major Linfant Nanfos qui era ab \\ non be nenguna cola. Queus en faria moltes noues?Que com mija nuythach tocat, ells fe lleuarcn e lo Cauallens hac aparellat los millors tres caualls que hi eren, c lp fcnyorRey puja en lo hu,e porta dauant lagramalla den Domingo delaFiguera,evnaefcona muntera enlama,edejus guarnit dunes
bon camifol: e puix defus vn cafot de lli tint vert qui ho cobria tot,e puix vna gramalla fort au oi , e vella q vefti , e vn capero,e la ceruellera ab vn capell de lli el cap. E en Bernat de Pera tallada fo axi mateix guarnit,e porta la troaro es vna boneta que no pefaua molt ab la efeona muntera en la ma. E en Domingo de la Fibones
epatlleres,e
de vn
guera caualca axi be com a fenyor be arreat,axi com hauia acoftumat de caualcar ab fos hofes,e ab capell de fol,c els guants e be ordonat. E en Bernat de Peratalladaportauavn gran caru enqueanauentota
hora is fogaces , pero que aquelles menjaTen de jorn, e begueflen, del aygua lla hon hom nou vaes e axi ab la grcia de Deus patirenfe de laca. E fegurament anauen en tal manera que tres jornades anau entre la nuyt,e lo dia:e o que prenien de laltra nuyt que tota hora ve
:
no defcaualcauan en po:
tantoft en
Domin-
go de la Figuera ab fon hoft anaua al hoftal hon eren los caualls , e aquells dels caualls hauien gran goig: e demanauen com eren tant gra nuyt vcnguts.'E ell deyalos que pero quels caualls no vingueTen ab calor.E entretant que ell eftaua ab aquella fua companyia lo fenyor
Rey, c en Bernat de Pera tallada apparellauen de menjar , c com ell fe penfaua
Chr.ouica.dcls
pcnfaua que ells podien hauer apparellat de menjar:ell fen tornaua al notal>hoh era lo ieny or Rey,e en Bernat de Peratallada:e feya roman
dre aquells , que deya quealmati los veuria,ecomeraafon hoftal,
trobaua la taula msla>c:0 enyor Rey donaua li ayguamans, e en Bernat de Peratailada penaua.dels cauails.E axi com en Domingo hauia
Rey , venia en Bn de Peratallada,e ab lo enyor Rey en altra tauia menjauen enemps.E axi me jauen tots,que no penets,que moltes noues hi faeTen,que caieu por taua la falla ala boca*e tantoft com hauien menjat , anauenfen gitar,e dormien entro ala hora de matines. E a hora de matines Jleuauenc,e en Domingo de la Figuera menaua aqlls tres caualls alapoda dels
efcudella,e li hauia tallat dauant lo enyor
.
metre les
eren repo-
fatsxmanauaaUfcus homens,quen penfafen be. E axi penfauen de caualcar:e feyen axi tots dics com han fey t ala primera jornada.
en lo camp a Bordeu-.e lo corregue lojorn que era empres da la batalla; e comfeufer cartes que ellenperjona era comparegut* ecom cerca tot lo camp3 emay troba negu.
A3CI anaren tant^que vengueren a mija legua prop de Bordeu,a hora del ieny inant: e foren en vna terra de vn caualler antich,e prom , qui era gran amich del dic
en Domingo de la Figucra,e aqu foren be reebuts. E com hagren opat,anarenfe gitar,e al mati c fe feu albajeuarenfcje muntaren bbre els eauallsje anaren envers lo camp:e
aquell jorn,era lo jorn que era empres de la batalla.
E tantoft trame-
teren loft an Gilabert de Cruylles, qui pofaua en vn alberch , fora de la ciutat.qui era pus prop del camp que negu altre qui fos en la ciutat.
.
Darago eren aqui,qui hauien la nuytpofat ab ell e que tantotfolament fens altre vingus parlar ab ells. E loft ana tantoft an Gilabert
qui ja era lleua^c dix li la miflatgeria.E en Gilabert qui fabia,q aquell dia era lo jorn quels-Reys deuien eer al camp , eftaua tot recelat c
:
duptauas dao,que
Reys Darago.
ncgu:c com fo a ells,
lor.mas
ell ell
Fol.lxxi.
mud tot
de co-
fenyor Rey pres lo a vna part, e roms ab loft en Bernat de Peratallada,e en Domingo deia Figuera,e en Gilabert dix, com foren apartats:ha fenyor quesaoq vos hauets feyt,necomvosfots mesa tant gran venturaEn Gilabert,dix lo fenyor Rey,vull que fapiats que com
yo fos cert quel cors hi degus perdre , yo no romanguera de venir per neguna manera,e axi no faam pus llongues noues vos mauets trames a dir que yom puch fiar al Senefcal,e pero anats a ell,e digats li que aci ha vn caualler del Rey Darago qui vo parlar ab ell,e que amene ab fi vn notari,e VI. cauallers que ienfeus,c no pus: fi que ao
:
E en Gilabert encontinent ana al Senefcal,e dix li o quel fenyor Rey Darago \i mana. E lo Senefcal ana al Rey de Frana,e dix lirfenyorvn caualler ha vengut del Rey Darago,e vol parlar ab mi, e ab voftra licencia vull hi anar,fi a vos plau. E lo Rey de Frana repos, que tots jorns era acoftumat de tals manaments a fer e dix,anats ala bona ventura e com hajats ab ell parlat fets nos faber queus haur dit. Senyor dix ell,fi far. E tantoft lo Senefcal ab lo notari lo mi]lor,e
faa tatoft.
: :
en la cort del Rey Danglaterra ell fen ana, e ab. V I. cauallers los pus hrrats que ell hauia en fa companyia.E com fo ren al camp ells trobaren lo fenyor Rey , e en Bernat de Peratallada^ c en Domingo deia Figuera el campre dins el camp lo Senefcal entra, e aquells qui ab ell vengren,e loft qui era ab lo Rey,e en Gilabert qui
era ab lo Senefcal.
E com lo
cortefament ret li les faluts. E dix li,SenefcaI yo forn comparegut aci dauant vos por lo fenyor Rey Darago:pero com vuy es lo dia
e
ell
que ell,e lo Rey Carles hauien jurat , e proms que fofen el camp aqueft jorn de vuy: eaxiyo demanuos,vos iporets tenir fegur lo cap: ne lo fenyor Rey Darago fi vuy ve en aqueft camp.E ell dix,fenyoryo vos refponch breument de part de mon fenyor lo Rey Danglaterra, c de mi,que yo noi poria tenir fegur,ans de part de Deus,e del Rey Dagl aterra lo tenim per efeufat , el ne donam pe? bo , e per lleyal, e per
quiti:que per res
vingueen,que
lo Rey de Frana, e lo
Chronica del;
hich fon ab dotze milia homchs a cauall armats. E axi podets entendre monfenyor lo Rey Danglaterra ne yo per ell, com lo porien aTe-
gurar.Donchs,dixlo fenyor Rey,placiaus Scnefcal que dao fia feyta earta,e queu manets al efcriua. Dix lo Senefcal,quem plau,elin man.
E tantoft lo notari efcriui tot o quel Senefcal hach dit-.e com venh al demanar lo Rey com hauia nom lo Rey dix al Senefcal y Senefcal vos aegurats me a mi,e aquefts qui fon ab mi cert Senyor , hoc dix ell,fobre la fe del Rey Danglaterra. Ellauorslo fenyor Rey gita lo ca
,
:
per derrcra,e dix li: Senefcal vos conexets me ? e llauors ell lo guarda, e conech que aqueft era lo Rey Darago, e va donar de peu en terra:e lo
que
la
befas,edix:haenyor,quesaoquehauets
fy t
fona forn comparegut3 e he cercat tot lo camp. E llauors ellvabrocar lo cauall , e enuirona tot lo camp entorn, e per mig,en prencia del
de aquells qui hi eren: eentre tant lo notari efirriuiaremen tre ell efcriuiatot que \i feya l fey t,a efcufa del fenyor Rey,e ab veritatjo dit Senyor Rey no celaua de brocar per lo dit camp , axi que tot lo calciga ab lefcona muntera en la mare que tuyt deyen, ha Deus quin caualler ha aci ? lames no naixque caualler qui a ell faa a comparar cors per cors. E com hach tot lo camp cercat moltes de vegaSenefcal,e
des:dementres lo notari ecriuia,ell fen ana ala capella,e aualla,e tch la regna ab la ma,e ora Deus,e dix aquelles oracions qui h feyen a dir:
e lloa, e beney Deus qui aquell jorn lo hauia aportat a complir fon
grament. E
:
a Jaltra
companyia e lo notari hach eferit tot o que a eferiure feya, e llegiu en prefencia del fenyor Rey,e del Senefcal, e dels altres,e lleua fos teftimonis com ho hac feyt.E lo fenyor Rey hach dit tres vegades al Senefcal,ell fi voha aTegurar que aturaria per fer la batalla.- % ell refpos li,que np. E tot ao fe mes per efcrit,e com ell baroniuolment fobre
fon cauall,ab la efeona en la ma,cerca tot lo camp en torn,e per mig, e per traues,eana a orar ala capella. E com tot ao fo mes en forma pti buca,lo fenyor Rey reques al Senefcal, que manas al notarique faes
daquella raho dos cartes partides per A, B, C.
vos,e
laltra
la
ReysDarago,
lo Senefcal,axi
Fol.lxxii.
ho man yo al notari.E axi man que fia feyt,e axis com plira.E feyt ao,lo fenyor Rey pres per la ma lo Senefcal,e mes fe al ca
dauant la torra, dix lo fenyor Rey al Senefcal: aqueft caualer nos hafeyta molta donor, e de plaer en fon alberch,percjueyousprechqueper honor de nos li
mi,e ana entro
lla
:
com foren
faats lo
ell,
mes. Senyor dixlo Senecal,axo fera feyt.E lo caualer correch ber la ma al fenyor Rey.E com a<jo hach dit,lo fenyor Rey dix al Senefcal :ef peratnos que auallareacipendre comiat de la dona, quins hich ha aquefta nuyt tamb acuits. Senyor dix lo Senefcal,penfats de fer o queus plauria,que be par de la voftra cortefia;e axi lo fenyor Rey aua
lla,e
rago baxas
deia
honor que
ell fe
li
hauia feyta.
Senefcal
mes al
cami,es'lunya tota hora parlant be vna llegua,e li feu grcies deia bo-
na volentat que en ell hauia trobada. E lo Senefcal dix an Domingo de laFigucra:en Domingo,dix ell, vos fabets els canns,confellvos cj
torn.Dix en
be darem confell.E Uauors prengueren comialos vns dels altres,ela fenyor Rey ab la grcia de Deus. analen,e pres lo cami de Caftella.ADarago,e tornar a parlar del SeneA ra lexare a parlar del fenyor Rey
cal,e del Rey
^Captol xcj
}< dir a/tfey
com
}
lo Senefcal de
Bordeu
lOM
qui ab
la fua
eren,anarenfen
digue-^
ren li tot o quils era efdeucngut : ne com lo Rey Darago entra dins
lo
Chromca dels
lo camp,e mentres lo fcriua fcriuia,ell correch lo cauall per tot lo cap
ala capella
fi-
fenyaren
hom fe pens a nuyt de guaytar,e els caualls que fien armats, e que
mil caualls armats faen la guayta a nuyt,e que tots eftiguen recellats: que per cert vos yeurets que efta nuyt ferra en nos , que vofaltres noi
conexets tamb cpm yo fas,que aqueft es lo millor aualler del mon, e del pus alt cor que yuy fia el mon. E podets vos pTar quen es,com
tant gran cofaha aTajada, axi Senecal ordonats la guayta de voftres
gents, e nos farem prdonar la nolra de la hoft.
fenyortoto fiafeyt
Carles
:
anem a veure lo camp, e vejam les peades del feu auall, fi ja poteTervero quel Senecal diu. E lo Rey Carles diu,quenfmpaque aquefta es eftada marauellofa cofa, e la pus alta ca ualleria fia quefia ab companyia, p folament,axi com entra el camp, que ha/ich aualler nul temps feu: perqu tot hom lo deu molt duptar. Dix lo Senecal: fenyprs no duptets o que yo dih, que veus aci lo efcriua que ha feytala carta, eaqueftos fis cauallers quin fon teftimonis, qui ja lo conexien gran temps hauia:e veus aci lo aualler qui fo fon hft a nuyt: e que la major valor, ecortefia feu que yo hanch yacs fer a fenyor>que comiat ana a pendre de la dona muller daqueft
gat:e dich vos
ana lla, e munta en les cambres,axi c fi fos en lo pus fegur lloch del mont tpt ao han vift tots aquefts cauallers.En veritat,
aualler: e hi
dix lo
tefia:e
amp,e vaeren
o quel Senefcal los hach dit.Queus dir? Que la veu ana per la hoft, e per tot lo pays:e aquella nuyt vaerets fochs, e tot hom eftar armat,e els caualls armats,que hanch la nuyt nul hom dormi enla hoft.E len-
dema lleuaren les tendes, e anaren amdofos los Reys enfemps, e vengren entro a Tolofa hon trobaren lo Cardenal per nom Panbert qui era Llegat del Papa,e Monfenyor en Phalip fill del Rey de Frana major,e Monfenyor Carles fon
germ
e faeren
gran
Rey Carles atretal.E com lo Rey de Frana,e lo Rey Carles hagren co pta't al Cardenal o quel fnyor Rey Darago hach fey t, marauellas, fenyas mes de cent Vegades:ha Deus dixellj e tant gran peccat feu lo
Pare
ReysDarago.
aqueft es altre Alexandr qui es nat en lo
Fol.lxxiii.
no de ajuda que
:
Rey de Frana,e del Rey Carlcs,e del Cardenal, e tornar a parlar del
fenyor Rey Darago.
Captol
xcij.
Senyor Rey Darago hach pres comiat del Senefcal,e dels altres,fe mes el cami en aquell quen Domin go de la Figuera los moftra,e anarenfen per lo rayquer de Nauarra,o es faber tota ora per terra del Rey de Caftella: e menals per aquell cami hon fabia que deuia trobar los caualls: e axi com ho hauien feyt al entrar,tot axi no feran al exir. Axi que vengren ala vila de Soria,e a Seron de Seron: e puix Moanquelo, que es lo dar rer lloch de Caftella,ala entrada de Arag. E de aqui vengren a Verdejo,e aqui concgren al Senyor Rey,e faeren li gran fefta,e gra alegre, epenfarenbedelldosjorns.E tots aquells deies encontrades faber ho,e tot hom de cauall,e de peu daquella encontrada, atene a ell, per acompanyar: e axi be acpanyat vench a Calathayu:e hach en lloch E lo fenyor Rey trames fo feyta gran fcfta al fenyor Rey,lla la faeren
.
OMLO
mana
les cartes
ha-
gren reebudes,que
que tots los Prelats de Cathalunya, e Darago hi eren-, e lloaren, e beneyren Deus deia gra merc que feyta los hauia de llur fenyor,que de gran perill lo hauia efcapat,e tornat ab gran honor,que per toftemps nauriala cafa Darago de o que feythauia.E com aquefta feftafo fey ta,cacu penfa danar lla hon li plach, en guia que al jorn empres fo a aragoare el fenyor Infant Nanfos,e la major part dels richs homes, e cauallers,c Prelats anaren envers Calathay u al fenyor Rey.E axi ma
teix
Chronia dels
teix.n'om
;
demanets lo goig qu madona la Regina , e els Infants faeren,e tots aquells de arago^com aberen ao que aquells qui eren a Iaca:e a aragoaje per tota la terra eftauen ab gran temor,que no bi n hon era lo enyor Rey,nen podien entrar en fenya,entro que ell mateix vench perqu no era marauella fin eftauen en gran reguart. Ara vos lexare a parlar del fenyor Rey Darago , e tornar 4 parlar del Almirall eh Roger de Luria.
:
COM
Lalmirall hach
com dauant hauets ents, ell apparella de armar XXX.galeesrpero com hach llengua
aiwf,
b<tr<iues.
quen Npols fe armauen totes qutes galees hi hauia, s?^3sS e axi ell volia eftar aparellat,!! q arma les XXX. galees. E com foren armades hach l)?ua de Npols, que aquelles galees encara de tot vn mes no xirien,de que hi deuien muntar entre Comptes,e altres fenyors de fenycra mes de quatorze,ab cauallcrja que menaucn U urs caualls en burques de creu,e en les galees. E axi ell feu vn bon penftment,que no era mefter que aquell mes eiigues debadcs:e appella fon cunyat en Manfre Lana,e dix li,que penas de muntar en les galees,e cent cauallers ab ell,e mil Almugauers, e centhomens de mar,e que cafeuns anafen ab ell a llurs tendes, e portaTen quatre trabuchs, que ynen al caftell de Malta,el tindrien afetiat tant tro lo ha gueTen. E axi com ell ho ordona:axi fo fey t,e muntaren en les galees,
e anarenfen
al caftell
penfare de
trer.
de Malta e Ha preferen llur etge,e los trebuchs E com Lalmirall los hach pofats en terra,ordena que
:
per lo
feyagrapaor que no foTen barrejats. E axi Lalmirall com los hach ordonats,e lexat en Manfre Lana per cap qui era molt
caftell los
que tantoft ho
tra-
Reys Darago.
Fol.lxxuii.
Ffana de dintre entro fo a Liper.E a Liper ell feu exir la gent en terra e mana combatre la vila.'e ala fi aquells deia vila de Liper que vacren
lo poder tant gran,eL almirall quils volch talar, reterenfe al fenyor Rey Darago , e al Almirall per ell E Lalmirall entra dins ab tota
,
gent,epres fagrament,e omenatge de tuyt,e refrefea tota la fua gent,e hach dos lenys armats, que trames per lengua a pdre, e anatacu per
trames dos barques armades de homens de Liper, qui axi mateix anaren per pendre llengua del eftol de Npols. E axi lexar
i.E daltra part
vos he a dir ara dell,e tornar a parlar del fenyor Rey Darago.
$3 Captol
xciiij
recompta
"Darago tramets madona la Regina, e llurs Infants en Sicili :e com donagrans dons als cent cinquanta quideuieti
entrar ab ellen batalla.
OM LO
llers,e Prelats
ertOomingo de la Figuera,
e en Bernat de Peratallada comptaren los tot o quils era efdeuengut fi que tuyt h tengren a gran ofaj e lloaren Deus quils nauia efcapatsre axi lo fenyor Rey ab tots enemps vench a aragoa.
:
Elafetafbmolt gran que madona la Regina, e els Infants faeren, e tota la gent, fi que la fefta dura quatre jorns , que res no hi feu nul
hom
E lo fenyor Rey hach en gran plaer, e tot hom e comp o quel Rey de Frana , e lo Rey Carles hauien feyt, com faberen
E lo jorn quel fenyor Rey
com era eftat,e com fe guay taren la nuyt, e com ien anaren lendema:
e lo fenyor Rey rifen afats,e tots los altres.
hach ordonat tot hom fo aparellat,e com tuyt foren aparellats , lo fenyor Rey los preyca , els dix moltes bones paraules , els compta tot o que li era efdeuengut depuixparti de port Fangs els dix com ell era vengut per la batalla, rte com li eren fallits, e que feya moltes grcies atots aquells qui -elcamp deuien entrar abell,queaxide bona volun K ij
:
Chronicadels
volentat hi eren venguts.
Regina,e el Infant en Iacme , e Linfant en Fraderich ab ella en Sicili, per dos rahons. La primera,pero com totes le gents de Sicili naurien gran alegre,e neftarien pus ferms.Laltra,que creya
que la Regina
nauria plaer.
donada fentencia contra ell,e croada e quel Rey de Frana hauia promea ajuda al Rey Carles , de que ell fe marauella molt, que tant forts conuinences ha entre eU,'c nos,que per res nons penfam puixca eTenper queus demana axi mateix conll daquefts afers. E, axi lo fenyor Rey eftech de parlar.E lleuas Larchebjbe de Tarragona,e repos a tot o quel fenyor Rey Daragp hach dit, c feu llaors e grcies a D eus,qued tants perills lauia
part que hauia ents quel Papa hauia
:
ab los Infants
amdux:e pofa hi moltes fcjones rahons,perque feya a fer.E daltra part alfeytdelPapa,edel Rey de Frana, tench per be que hajats mTatgers fauis,e honrrats que trametats al fanct Pare Apoftolich, e a tots
los Cardenals:? ahres mifatgers al
Rey de Frana, e a cafeuns mapareps que diguen de parfcyoftra o que ordonaretsalvoftre conell. EcomLarchebisbe hach parlat, lleuarenfe rihs homens Darago,e
de Cathalunya,
e daltres prelats
,
delesviles,ellochs,e totstengren perbcoqueLarchebisbe hach E bbre ao la cort e parti ab gran alegre,e ab dit,eu confermaren
.
gran conco rdia,e lo fenyor Rey dona de grans dons atots Jos-L. richs homens,e cauallers qui eren venguts a laca per entratgrfta batalla,els desfeu la meio de tot quant hauien depes,axien caualls,co
en armcs,com en melons de venir,e tornar en llurs llhs. Axi que cafeu fen anaaegre,p pagat del fenyor Rey: c degrhofcr,quejames no fo fenyor qui tamb fcap tingues de vafalls com ell feu de tots,,ca feu fegons la valor. Axi mateix en Domingo de la Figuera hach fcyts tornar los XXVILcaualls al Caualleris del fenyor Rey: caquclls,edal tresmesdedosnts,lo fenyor Rey donaals altres richs homens, e
que hi eren venguts de Cathalunya, e de Arag, e del regne de Valenci per honor dell,qui no haui haut albera del dtrar en lo camp. Queus en dir \ Que hanh nul hom que bo fos no vench a Iaca,que no hagus del Senyor Rey do, c grcia e majorment foren
cauallers
:
los
ReysDarago.
los
Fol.lxxv.
fenyor Rey roms a aragoa
.
dons
als
CL.
lo
ab madona la Regina,e ab los Infants depuix. V III jorns 3 e ordona ab madona la Regina,c ab los Infants que vajen tots enfemps a Barcelona,faluant Linfant Nanfos,qui yra ab nos:e lla recullir an. De la qual co madona la Regina hauia duna part gran alegre,e daltra part
eradefpagadaicomfe llunyauadel fenyor Rey mas lo fenyor Rey li promes,que ell al pus toft que poria hi pafaria , e en ao la confortaua. Eaxi lo enyor Rey anafenaBarcelona,e lo fenyor Infant ab ell:c
:
li
feyen,
ma
jormentro lafefta a Barcelona la major que hanch fi faes:que tota ho ra dura be VIII. jorns, que res no i feya,mas jochs, eballs.h lo fenyor Rey tantoftcom foa Barcelona trames milatgers atots los Barons de Cathalunya,e cauallers^ ciutadans: que aXV.jorns aprs la lletra fofen a Barcelona:e axi fe compti com cl mana.E com lo fenyor Rey
de Mallorques fon
lo vaer,e la ffta fo
frare fabe
molt gra que amdofos germans efaercn.E lo jorn que la cort fo manada,lo fenyor Rey fu aplegar tota la gent ala cort generalment al palau Reyal de Barcelona, e dix tot o fens mes,e fens menys que hach dit ala cort de aragoa, e axi fo confermat. E fem.' Iplantment lo fenyor Pv ey hi feu molts dons , e moltes grcies a nchs homens,e a cauallers,e a ciutadans,e a homens de viles:e axi fen parti ren tots alegres,e pagats. lo enyor Rey ab fon confell ordona mif. fatgers que trames al Papa molthonrrats,efauis eaxi mateix ne ordona datres que trames al Rey de Frana. E com foren elets,feu los donar diners a melio complidament de totes cos,e penfals depaet xardels CapitoJs,e de tot o que portar deuien,epreferen comiat del
:
$3Capitol xcv.
"
iij
Ecom
Chronica del;
ospS
COM LO
^^^^s
je-sll
us 'JS
[^Tg
quepenfafen darmar,lanau*de P. Pefuilarper nom la Bonauentura,e altra nau deies majors quen Barcelona
len aprs daquella
metcfen
que les encuyrafen , e en cafeuna homens combatents , los millors que en Barcelona
:
caftells lleua-
o que a naus armadesieya e meter. E que armafen quatre gajees , e dos lenys , e dues barquesre
armar gabies
e tot
enlemps anaTen en conerua , que ell volia trametre madonalaRegina,eLinfant en Iacme,eLinfantFraderih*abellaen Skilia:e que hi volia trametre Cent cauallers ab es, menys daquells qui fon d llur cafa.E daltra part, qltra los marinej*i|p.balleters be aparellats^ D.feruents peroque les naus,e les galees fofen be aparellades^ que refrefcafen la Illa de Siclia e axi com ho mana en Ramon Marquet, e en Bn. Malolho compliren e fegurament com que hi creixquelen,no hi rnjnuaren res,e majorment com a ells donaua lo
que
tots
arrech 1q Senyor Rey qui anauen per capitans. E cm tot Fo armat,e apparellataxi c lo fenyor Rey mana madonala Regina,' e los Infants
E lo 'enyor Rey mana ab la gra ia de Deus ques reulliien>e tantoft recullis toc hom. E com tuyt foren recullits, madona la Regina en la cambra pres comiat del lenyor Rey,e cafeu fe pot penfar qiial fo lo partimen t que entrells fo , que james no fo tant. gran amor entre marit e muller cm entrells era, c fo toftemps.E ctnh madona la Regina hach pres comiat del ferj^br Rey, los Infants amdqs entraren en la cambra del fenyor Rey,egitarfe als feus peus e lo fenyor Rey llauors fenyals,e beneyls moltes vegades, els dona la fua gracia,e la iia benedic"tio> els befa en la boca: e dix los
fefta.
:
moltes bones paraules. E afenyaladament al fenyor Infant en Iacme qui era lo major, qui tota hora hauia, e ha encara be fet anys mes que
que ya era de bo enteniment^ molt faui,e en tes en totes cofes de be:que del pot hom dir lexempli ques diu en Ca thalunya:q fpina com punxr deu aguda neix.E axi ell paria be en fon jouent,que faui deuia efer:que i hanch ho parech,be ho ha moftrat, e ho moltra tots jorns,q james no nafchpus faui Princep,ne mills no
Linfant en Fraderich:
fi
drit,ne
ell
es eftat, e es
ena-
Reys Darago.
axi lo fenyor Infant
Fol.lxxvi.
li
dara
bona vida.E
en Iacme ents be, e mes en obra totes les bones paraules quel fenyor fori pare li dix. E axi mateix Linfant Fraderich daquell enteniment que hauia retench o quel Senyor Rey li dix, e pot hom dir del axi mateix,o que del fenyor Infant en Iacme he dit: qe cafeu dels fon tant bons envers Deus, e envers lo mon, e envers
:
llurs
que
el
nomenar,
ne trobar de millors.E axi com lo fnyor Rey los hach agraciats,e beneyts , befals altra vegada en la boca e ells befaren li los peus , e les
mans,c exirenfen deia cambra,c lo fenyor Rey roms tot fol be 1 1 1. hores del dia,que no volch que nul hom hi entras. E femblantment co quel fenyor Rey hach feyt, feu madona la Regina en altra cambra ab lo fenyor Infant Nanfos , e ab lo fenyor Infant en Pere, e feryals,e beneyls moltes vegades,els dona la fua grcia, e la fua denedico: els befaenla boca moltes vegades.E ell baxarenfe, e befaren li los peus, e les mans.E enteferenfe molt be molt bones paraules que ella los dix, els caftiga.E com ao fo feyt,lo Senyor Rey de Mallorques,e Comptes, e Barons, e Prelats, e cauallers, e ciutadans, van exine madona la Regina dix,que entrafen en la Seu,que ella los volia agraciar de madona fanta Eulria, e de fant Auleger e axi entraren en la Seu dauantfanctaEuIaria,e dauantfanct Auleger.PuixLarchebibe de Tarragona ab vuytBisbes,e daltres que hi eren, digueren molta bona oracio fobre lo cap de madona la Regina,e de tots los Infants; E com tot ao fo feyt,e madona la Regina hach complides fes oracions, foren les befties apparcllades,e anarenfen a mar. E lo fenyor Rey de Ma Uorques deftra madona la Regina a cauallx a peu la deliraren lo Copte Dampuries,e el Vefcompte de Rocaberti, e en Ramon Folch Vef compte de Cardona, e daltres richs homens de Cathalunya,e Darago mes de cinquanta qui li anauen a peu entorn,e elsConfols de Barcelona^ molts daltres ciutadansre puix tot lo poble axi homens com dones,e donze!les,e infants qui tuyt plorauen, e pregauen Deus per madona la Regina,e per los Infants,quels guardas de tots embarchs, els portas fans,e fauls en Sicili. Qucus dir ? Que fott hauia dur cor qui en aquell punt no ploras. Eaxicom foren alia la mar, lo Senyor ReydeMallorquesdefcaualca,caualla madona la Regina, e puix la mes en vna bella barca de Panefcal de la nau que hom li hach empa:
iiij
liada,
ab ells los Infants e al pendre comiat dels dos Infants qui anauenablosdosquiromanien,aquivaerets piedat:que nois podia hom partir entro quel fenyor Rey de Mallorques hi aualla de la barca,que plorant los parti:e mes en la barca lo enyor Infant en acme,^
:
ab madona la Regina. E tantoftcom los hi hach mcbs , lo enyor Rey de Mallorques munta en la barca, e el Compte Dampurics,e en Dalmau de Rocaberti, e en R.Folch Vefcompte de Cardona retantoft manaren vogar. E axi comenaren a
e lo ienyor Infant Fraderich
fills,
puix toc
e les
en
altres
perhonrrar,eper companyar:eab la grcia de Deus enturenfen tots en la nau. E lo fenyor Rey de Mallorqs,e el Compte
uallers
ab
elles,
Dampuries,eel VefcomptedeRocaberti,eel Vefcomptedc Cardona ab eils:e puix muntaren hi les dones,e les donzelles qui anauen ab
madona la Rcgina:e en Ramon Marquet departi pei laltra nau, e per les galecs tota laltra gent. E com tots foren rccullus,en Ramon Marquet,e en Bernat Mallol vengren al fenyor Rey de Mallorques,e befa ren li la ma,e dixeren li:feny or fenyats,c beneyts nos, e auallats en ter
Alwf.
nos anar ab la grcia de Deus. Ab tant lo fenyor Rey de Ma Uorques pres comiat de madona la P^egina en plorant, e puix dels In. fantSjcls lenya,els beney,els dona la ua benediCtio molt charamenc en pl ranC;c c l Compte,e els Vefcomptes atre tal. E com hagren pres
ra,e lexats
los fa -
comiat,exiren de
la
la la-
nnstn
Unau,
majC
com hach faludat, mana fer vela,c ttolla nau feu vela,e aprs tots los altres vaxells. E com la nau hach
cj
vas,
bo-
de Mallorques anaflen en terra, els barons, e richs homens caualcaren , eanarenfen al palau hon trobaren quel fenyor Rey eftaua encara en la cambra ab los dos Infants qui eren ab ell o
:
esfaberLinfantNanfos,eLinintenPere. E
exi
barons
la
de fer
ReysDarago.
Fol.lxxvii.
de fer blaces,e deports,per alegrar lo fenyor Rey,e los Infants.E com hagren manjat,llcuaren taula,o eftegren en lalcra fala,hon vengren ju glars de diuerfes maneres,quils alegrauen.Queus dir? Aquell dia paf J^aren axi,e lexar vos he a parlar del, e tornar vos he a parlar de madona la Regina,e dels Infants,e de llur eftol.
SsCapitol xcvj.recomptalo
lejloljguiat de la
ma de "Deus.
OM
crames ULla ab
ques guiauen:axi trames Deus aqueftes perfones ftela de grcia fua,o es,a madona la Regina,e A lenyor Infant
en Iacme,e al fenyor Infant Fraderich.E axi fon tres perfones que podets comparar als tres Reys, qui anaren a orar noftre Senyor Dels quals la huhauia nom Balthalar,elaltreMeichior,eJaltre Gafpar. E per Balthar que fo lo pus deuot hom, que hanch naixque* , e el p us gracis a Deus,e al mon axi podeu dir de madona la Regina, que de nul temps en <ja,no naixque pus deuoca dona , ne pus ancta , ne pus graciofa,que madona la F.cgiaa. E lo fenyor Infant en Iacmepoaets acomparar aMelchior,quefo lo pus juthomde jufhcia,e de corte.
en veritat,que hach naixques E axi lo fenyor Infant en Iacme pot hom acomparar aell,que totes aquelles bondats ha. E LinfantFrade rich podets acomparar a Gafpar,qui era joue,e nin,e lo pus bell hom
fia
del
tres
hom,e faui,e dreturer. Donchs axi com Deus volch guiar aquefts
Rcys,axi guia aqueftes tres perfoneSje tots aquells, qui ab
c\\s
a-
naren:eadesencontinenten lloch de la ftela donals bon vent aytaJ, com de boca demanaren. E nois defempara entro fans,e fauls, e alegres foren al port de Palerm.
elagran
honor yuelsfofeyfa.
Ecom
Chronica del;
COM
Illa e
nou
aquells deia
dePalerm,homens,e fembres, e Infants exiren a ant Ior di hon prengueren terra. E com madona la Regina exi en terra, e els Infants: Madona la Regina axi com pofa lo peu en terra,fenyas, e lleua los vils al cel,e en plorant befa la terra , e puix anaTen ala gleya de
tots aquells
fane"tIordi,e aqui ora ella,e els lnfants.E entretant
totPalerm exi,e fo
:
madona la
Regina amenaren vn palafre blanch,mans,e bell,e meteren li lo enfellament de madona la Regina. E tantoft tragu hom deies galees ab les barques dos palafrens q hi hauia,e altres dos dels Infants ab molt rich arnes:e puix tragueren tres mnles,etres palafrens molt bells que hihauiademadonalaRegina:epuixbe X X. altres que hi auia entre palafrens, e mules de les dones, e de les donzelles qui ab madona la Regina venien cafeu ab fon bell arnes.E aprs tregueren,qui deies ga lees,quidelanau, en que no anaua madona la Regina, be cinquanta caualls Depanya,bells,ebons,qui eren dels cauallers qui ab madona laRegina,e ab los Infants eren venguts.E com ao fo en terra,los Barons,e els caualles,e els honrrats homens de Palerm, e dones, e donzelles^ Infants vengren a madona la Regina befar los peus,e les mas. E aquells,o aquelles qui no fi podien acolar, befauen la terra e tuyt cridauen be venga madona la Regina:e els fenyors Infants. E el goig era tat gran,e lo brogit de trompes,e de nacres,c de cembres,e de tots altres inftru ments, que paria quel cel,e terra vingus. E axi madona la Regina caualca,e el fenyor Infant emjacme a cauall deftrauala, c Micer Aleynep,e Micer Ioan de Calategiro,e Micer Matheu de Termes, e molt daltres richs homens de peu dftrant la. E puix tota la gent de Palerm anaua cantant,e ballant dauant ells, e lloant,e glorificat Deus qui aqui los hauia amenats. E aprs caualca Linfant en Fraderich,qui anaua de laitra part ab madona la Regina,e aprs totes les dones,e do zelles qui vengren ab ella,e cauallers,e tots aquells de cafa llur. Axi'q ninguna perfona hi caualca,fino madona la Regina, e los Infants,e a:
quells qui ab
ells
altres tots
Reys Darago.
Fol.lxxvm.
ab aquell alegre anarenfen al palau Reyal , e abans que foTen Jla madona la Regina volch que anaTen ala gleya major del Archebisbat, e qui hi faefen rcuerencia a madona fandta Maria,e axis feu.E com o
ren ala porta de la fyleya,madona la Regina mana,que no hi defcaual cas negu,mas ella, els Infants, e dos dones c entraren dintre dauant
:
laltar
de madona fancta Maria,e aqui faeren llur oraci: e puix tornaren caualcar,e ab aquell alegre anarenfen al Palau, e c foren auallats, madona la Regina entra enla capella del palau,qui es deies riques del
feren llur oraciore puix
muntaren
en les cambres,e endrearen fe, e fe apparellaren. E les trompes tocaren,e anaren menjar e trameteren a les naus, e a les galees tant de refrefeament que a mes de VIILjorns ls bafta.Queus direLa fefta dura
c alegrar
Captol xcviij.com
guer tMalloltrameterett dir al fenyor %ey en Tere com madona la J^gtna, e els Infants eren arribats a Valermjans3 efauls.
TANTQST
llo
Regina, e los Infants foren ab aquella fefta reebuts, e anats al palau,en Ramon Marquet e en Berenguer Ma
trameteren los dos lenys armats en Cathalunya,
cafeu per i,ab Uetres,en que faeren a faber lo jorn
que
hauien prefa terra a Palerm,ne com foren reebuts,ne quin temps hauien haut,c com tots eren fans,e alegres. E los dos lenys partiren de
Palerm,e anaren en Cathalunya fans,e fauls,e preferen terra en Catha lunya:o es aBarcelonahon trobaren lo fenyorRey enPere,quellha
promes,que no partiria entro fabes noues dels. E axi los lenys ve graBarcelona,e donaren les cartes al fenyorRey:e com les hachletes,e aquells dels lenys hgren comptat com eren anats fans,e fauls,e la honor quils fo feytarlo fenyor rey feu fer profeTo, e grcies a noftre fenyor ver Deus daquella grcia que feyta los hauia.E axi lexar vos he a parlar del fenyor Rey Parago,e tornar vos he a parlar de madona la
uia
Chronica dels
Captol xeix. com madona la Regina dellbera
temr corts en Talerm,ecom ^Mtcerloan deTroxidaparla en dites cortsper madona la Regina, e llurs Infants :e com la anpendre per Regina? e dona naturalllur.
BTANT
lafeftahachdurataPalerm be vuyt jorns, e madona la Regina,e els Infants foren be reuengts del af fany de la mar,madona la Regina hach fon confell ab Mi
cer Ioa de Proxida qui era
vengut ab ella, qui era dels pus fauis homens del mon: e ab en Corral Lana,qui axi mateix era vengut ab ella,e ab altres richs homens, e cauallers qui ab ella eren venr
ab lo Senyor Infant en Iacme,e ab lo enyor Infant Fraderich: e ella ab ells tirals a confell, demanals que li confellarien qu faes. E
o-uts,e
MicerIoan,edaltres donaren li de conll,que tramets cartes a totes Jes ciutats,e viles deia Illa que trametefen Syndichs , e procuradors a
Palerm:que aprs deu jorns que la carta haj reebuda vojura, que fien a Palerm a la cort que vos volets tenir,e axi mateix als richs homens, e cauallers de Sicilia.,e com eran aparellats llauors vos los direts o
que a dir los faa.E madona la Rcgina,e el enyor Infant en Iacme, tgren pe bo aqueft confell,e axis compli.E com vench al jorn que dat
los fo,ells foren tots en Palerm,e aquell jorn ajuftarenfe tots en Palerm en fenyal en Salauert, eaquifo feyt lo feti de madona la Regina,
e dels Infants,e puix dels richs homens, ecauallers:e puix tots communament figueren en terra hon hauien etefos tapits.E la nuy t anat
madona laRegina,e els fenyors Infants apellaren Micerloan de Proxida,e digueren li o que degus dir:e ques apparellas ell per madona
laRegina,eperlos fenyors Infants:
e
fe-
nyor Rey Darago trametia a tota la communitat de Sicili en fenyal: e axi mateix aquelles que ertefpecial trametia a caieu dels llochsa
richs
homens.E
:
axi
Barons Micer Ioan de Proxida en lloch de nos parlar a vofaltres,e axi entenets queus dir, e fets compte que nos vos ho deym
e dix los
perfonalment. E tantoft tornas fiure.Ab tant emper Micerloan lleuas,e axi com era dels pus fauis homens del mon, dix los moltes bones paraules
Barons monfenyor lo Rey Darago vos faluda molt, e tramet vos aquefta carta, e tota la comunitat
:
de
Reys Darago.
:
Fol.lxxix.
de Sicili feyts la llegir en fenyahe co fera lefta haurets ents o queus tramet a dir e yo puix en lloch de madona la Regina, e dels fenyors Infants dir vos he o que a dir vos haja. E tatoft dona la carta a Micer Matheu de Trmens qui la pres,e pofalas al cap E puix ab gran re.
uerencia befa lo fagell, e obrila en prefencia de tuyt:e c lach vberta llegi la en tal manera que tuyt la pogren be oyr.E la fuftancia de la car
donaua la fua gracia,els feya a faber quels tra metiala Regina Coftanta muller fua,e dona natural dels : quels mata era aquefta,quc
ell
los
naua,els dcya q la t engueflen per dona,e per Regina, e q )a obeyeTen en totes cofes que manas.E encara quels trametia Linfant en Iacme,e
Linfant enFraderich
fills
eus,e
que ell
los recomanaua,els
manaua q
aprs deia Regina,e dell,que guardaen,e tingueTen Linfant Iacme per cap,e per major,e per ienyor en lloch dell.E deia Regina mare fua:
pero c ala Regina no era dat de eftar tots dies,e totes hores en co fel,que en lloch delia determinalen,e delliuraTen confells, e totes al
c
ab Linfant en Iacme,c q menys del no faefen neguna cofa fi donchs la Regina,e ell per ella nois en dauen poder,e que cregeTert que ells trobarien tanta de fauiefa en lo dit lnfant,que ells n tindrie be per pagats. E com la carta hagren lefta,lleuas Micer Aleynep pec tots,e dix Senyora Regina vos iats la ben venguda,e bcneyta fia la hora q vos entre nos arribas,e els fenyors Infants: e beneyt fia lo Rey Darago qui en guarda,e en defenia noftra vos ha tramefos rperque pre^u tuyt Deus Iefu Chrift,e la fua beney ta mare, e els feus beneyts
tres cofes
:
fan2:s,quc ell
do vida al fenyor Rey, e a vos fenyora Regina, e a tots voftres Infantsre que de nos tolga los dies,e a vofaltres los allarchre ^
deus vos preft a nos,e a tots los voftres pobles.E vos fenyora reebem. ads tuyt per nos,e per aquells q no hich fon de part dei fenyor, pec
manament. E reebem los fenyors Infants, axi com aquells qui deuen eTer fenyors nolres aprs del fenyor Rey:e majorment reebem Linfant en Iacme per
voftre
cap,c per major,e per fenyor en lloch del fenyor Rey,e de vos:e a major fermetatyo j ur per Deus, c per los fanets Euangelispermi, eper
tota la comunitat de Sicilia,de atendre,e de complir tot o que yo
dit: e axi
he
ho
e per los
lloch s de
q han lo Syndicat.E tantoft lleuas, e befa la ma a madona la Regina,e als Infants :c cafeu dels Syndichs,e richs homes, e cauallers,
chon-
na la Regina lo dit Micer Ioan de Proxida,e dix los Barons madona la Regina fa grcies a Deus , e a vofaltres de la bona volentat que li hauets moftrada:e promet vos que toftemps axi en general , com en eP
pecial vos amar,eus honrrara,eus ajudar ab lo fenyor Rey,-e ab los
nllsjen tot o
com a nos no
donat,que anem per les terres 3 q ell haur de veitar tots los 1 Jochs,
axicom afenyorre haur anar ales guerres,e als afTers,axi en feyts dar mesjcom en altres feyts. Que aquefts Infants noftres fon de tal cafal, que nul temps de res nos preen tant, com que fien bons darmes. E axi ho ha haut tots llurs anteceffors. E axi ho mantendran ells,e aqlls qui dels exiran,fi a Deus plau.Perque es meter,queus prengats guaf da,e cura dels, e majorment del Infant en Iacme qui ads de prefent
entrar en los arTers,e en les guerres
poch,e de tantpochs dies , tro fia gran.E lleuas Micer Aleynep,e refpos per tuyt a Madona la Regina,e als Infants: que tot axi, fia Deus plau,ho compliran, com madona la Regina mana. En guifa,que Deus,e noftre fenyor lo Rey Darago,e vos madona la Regina,e els Infants,e tots los voltes amichs, e fotmeosnauranpaer. Efobreao madona la Regina enyals,ebeneyls tots,e
els
que Linfant en Fraderich es tan queno volem ques parteixa de nos , en:
E micer Ioan dona a cafu les cartes qui a cafeu Uoch,engular nien a cafeu rich hom.
.
-
ve-
$3Capitol
c.
j
'
PRES
terra
ao
companyia a poques jornades a Macina:e en cafeu lloch fyals hom tant gra fela, que marauella era. E axi apoques jornades vengrenab ells los D. ballelers, c
ab
llur
Aprs
ReysDarago.
els
Fol.lxxx.
D.Almugauers per terra,ab llurs armes,e tots los cauallers ab llurs armcs,e els caualis endeftra. Si que tota la gent nauia gran alegre,e gran esfor: que molt los feya bell veure.E i a Palerm los fo fcyta gra feta,moltfo major aquella de Macina,fens tota comparacio.Axi que mes de XV.jorns dura,que nul hom no hi feu res.E dins aquells XV. dies vengren noues quel noble en ManfreLana hachpres locaftell
de Malta,ques fo retut a ell, a bona merc. E fegurament la fefta fen. millora,e madona la Regina,e els Infants nagren gran alegre, e plaer: e degren ho hauer,que molt es Reyal caftell,e bo e aquell caftell,e la Illa efta be axi ala Illa de Sicilia,com fa la pedra en lanelI.E com la fefta fo paada,madona la Regina ajufta parlament en la ciutat de Maci na de la gent de la ciutat,e de la Plana de Millars,e de la ribera entro a Taurmina: e com tots foren ajuftats per madona la Regina, e per los Infants,dix los Micer Ioan de Proxida moltes bones paraules, els do:
axi
que tuyt
fe partiren
pagats de
ma-
Infants.
seCapitol
cj.
deferpartida la J^egina} eels Infants^deuihera de no partir de Barcelona tro hagus noues de madona la Iteginaie dels Infants, Ls quals bacb hagudes en breu.
OM
homens,e ba
viij.
com fon fos vehins. E aprs quells fen foren anats,axi mateix fen ana
ren tots los richs
e lo
fenyor
Rey
roms enBarcelona,quenfon corfepofa,quenofen partis,que noia bes noues de Madona la Regina,e dels Infants. E axiu compli,que ya hauets ents dauant com hach noues per dos lenys armats. Si que tatoft ell ne eferiui al Senyor Rey de Maliorques , e a tots fos richs ho-
fefen profef-
Capitol
Chronicadels
S3Capitol
lo J&y en
cij .
Sanxo de CafleUa bagren Rifles, en les quals Ifolchfaber lofenyor SanxoJo yualfo dajli dar contra tothom delmon.
lo fenyor Rey
hach haudes aquelles bones noues,ell ana vefitantfos regnes,e anas veure ab fon nabot lo Rey de Caftella quil trames a pregar , com fabe que fo en Arago,ques vaeen. E axis fcu,ques vaeren enfemps a Farifa,e lla fo gran fefta de la hu,e del altre e afenyaladament lo Rey de Caftella feu gran goig,egran alegre de fon auonclo. E com la fefta fo paffada,lo fenyor Rey Darago mes lo en vna cabra, e dix li nabot, yo crech que vos hauets ents com legJeya contra tota raho ha donada fentencia contra nos:e ao es efdeuengut per lo Papa qui es Fraces,e axi creats que pero com es de la naci del Rey Carles,que li da ra tota fauor,e tota ajuda. E podets ho conexer ades,que fens que no fiam citats,nos ha condamnats.E axi mateix lo Rey deFrana cunyat noftre, qui ab nos es en grans conuinences,que axi mateix ha proferida valena,e ajuda al Rey Carles fon auonclo.Si que bens ha demo ftrat tot fon cor,que contra nos vencha Bordeu, per acompanyar lo Rey Carles ab X 1 1, milia caualls armats:fi que yo crech que per cert nos tenim ads la guerra de la egleya, e de Frana e axi vull aber de vos en quin enteniment ne fots.Si quel Rey de Caftella repos,auonlo tot o que vos hauets dit fe yo per cert,e entre les altres cofes pero vos requis aquefta vifta,e ents quels hauets tramefos mitger, e creu be quels miTatgers vos aportaran noues de guerra.E yo fenyor auonclo promet vos perla conuinena ques de vos a mi, e encara que ads vos ho conferm ab fagrament,e ab omenatge, de boca,e de mans,que yo nous falre de la perfona,ne de tota noftra terra: e quem haurets a tota voftra ajuda ab tot mon poder cotra totes les perones
COM
del mon.
ber o queus aportaran,e fi guerra vos aporten , aparellem nos de la guerra:que par que entre nos, e vos, e lo Rey de Mallorques,e el Rey de Portugal quens puixcam defendre dells,ans entenem que fi esfor-
adamentho menam, quels cobrem Nauarra tantoft,e puix mesauant:e axi auoncjo fenyor confortats vos,e cftats alegre,e pagat. E fe..
gura.
Rcys Darago.
auramentell deya veritat,que
fi
Fol.lxxxi.
IIII
.
Reys que ell nomenaua de Efpanya,qui fon vna carn,e vna fanch,fe tgueTen enfemps , poch duptaren toc lalcre poder del mon. E axi lo fenyor Rey de Arag qui oy axi parlar lo Rey de Caftella fon naboc,lleuas,e befal mes de X.vegades:e dix li,naboc aycal perana hauia yo en vos,en forn molc paaquefts gat,eus fas moltes grcies deia voftra bona profrca
hu
par
de fill.E lo Rey de Caftella tornaTen en fon regne,e lo Rey Darago aximaceix tornaTen en fos regnes, que nouitat alguna no volch fer
entro los mifacgers foffen tornats que ell hauia tramefos
al
Papa, c
al
Rey de Frana. E
axi lexar
vos he a parlar del Rey de Frana,e del Rey Carles,e del Cardenal
Captol
ciij.co lo
Frana ab lo Cardenal alTapa, afiyuelifs donaci delregne lDarago,la juai hjuPapa JAarti Francefo
jP
RES
que la
fefta fo
Rey de FranajC del Rey Carles, hagren llur confeil ab lo Cardenal,e ab monfenyor en Phalip,e monfenyor en Car les fills del Rey de Frana,que farien.E fo ordonat per ells
queelRey Carles,eel Cardenal que anaTen al Papa,e que fen menafper nom Carles,e quel Papa que li fen al fill del Rey de Frana menor de Arag, e que iin poiria la corona en tefta: faria donaci del regne molc greu a mofenyor enPhahp foa e axis feu. De la qual cofafabe germa,qui ama mes lo fenyor Rey Darago fon auonclo,que hom del mon,apres fon pare: mas nul temps monfenyor en Carles no moftra axi lo Rey de Frana analen a Paris,e ala cafa Darago amor neguna.E mofenyer en Carlot que fen menar, lo Rey Carles, e lo Cardenal ab anaren a Roma al Papa.E com foren lla Jo Papa feu li donaci del regne Darago,e lin pofa la corona enlo cap.ab gran fefta , e grans corts que fi faeren.E podem dir lixempli ques diu en Cathalunya, que com alcu diu/volria que aytal lloch fos noftrejaltre refpon,be par, q poch vos cofta.E axiu pot hom dir dal Papa,que be paria,que poch h cofta.
ualo
Chroma dels
ua lo regne Darago,com.;tan bon mercat ne feya. E fegurament,que aquella fo donaci quemala hanch fo feytaa ops de molc Chreftia. "com ao fo feyc,monfenyor en Carles anaTen en Frana, e fon pare,e cl Cardenal acompanyal>fi que de la llur venguda feu gra fefta lo Rey de Frana:mas nou feu mofenyer en Phalip,qui dix qiies frare?ja diu-
E ell dix,que axi era veritat^ que ell era Rey Darago.E ellrefpos li,a bona fe bellfrarevos focs Rey del Xapeu: que del Reyalme Darago vos james no haurets punt, que noftre'auonclo lo Rey Darago nes Rey, e fenyor, quenes pus digne que ho fojquevosiederTendral vos en tal manera, quebeporets
en,que vos vos
fets
?
conexer vos ha heretat del vent. Si que per aqueftes paraules hagren grans noues amdoos germans e muntar a mes, ino fps lo pare, lo
:
Rey de Frana,quils parti.E codi la feta fo paTada, lo Cardenal dix al Rey de Frana de parc del Papa, que faparellas danar en perfona fobre lo Rey Darago e que metes en poTdo de tota lafua terra a fonfiU, quin era coronat Rey. E lo P.ey de Frana dix: Cardenal,penfats nos de fer venir moneda,e fets prycar la croada de totes parts e lexats a
:
:
nos procurar lps alres feyts:que nos nos percafarem de gts de mar, c de terra,e farem fer CL. galees,e endrearem tot o que per lo viat- i ge nos ramefter/E nos prometem vos comaRey,que daquet Abril qui ve a vn any, nos frem entrats enla terra del rey Darago ab tot no ao lo Cardenal,e Carles Rey del Xapeu tengrenftre poder.E fobre per pagacs de o quel Rey de Frana los hach dit. E fen per alegres,e axi mateix , qui era roms ab lo Papa, percafa de totes lo Rey Caries parts,quepogues hauer cauallena, e gent ab que fen pogus anaren
vos he
ells
de totes parts,e torna vos he a parlar dels miTatgers, quel fenyor Rey Darago trames al Papa,e al Rey de Frana.
D(tra>oforen malreebutsdel*>4poJlotich:elacruelreJ}>oJla^ue
O M LOS
tits
de Barcelona , anaren tant ren al Papa:e fegurament ja hauets vifts miTatgers del fenyor Rey Darago mills reebuts que ells no far en la cort
del
-Reys Darago.
delPapa:mas emper
:
Fol.lxxxii.
poch. Si que vengren dauantlo Papa,e dixeren li axi Pare nd, lo fenyor Rey Darago faluda molt a
ells i donaren
comana en la votra grcia. E lo Papa,e los Cardenals callaren, que res nois rcpongucren. E los miTatgers qui
faluts nois fo repoft,digueren:Pare fan6t,lo
fenyor
Rey Darago vos tramet a dir per nos,ques marauella molt com la vo ftra Sarititat ha donada fentencia contra ell, e tant forment hauets enantatteontra ell,e fa terra,fens citaci que no li hauets feyta,la qual fo molt.marauellofaique ell, Pare fane\es apparellat que en poder de vos, e dels Cardenals,que far dret al Rey Carles, e atot altre qui de-
Reys de Chreftians, qui fobligaranenpoderdela votra cort, o Sanc~titat,queli complir de dret a tot aoque li fia demanat per lo
Rey Carles,e per altre? e axi foplica,e rcquer ala votra fanctat,e
Cardenals , que fon dret
li
dels
fiaoyt,eque reuoquets
axi
la bntencia
fi
que
que enantafets contra ell,o que per cert ell no exiria de raho,ne que la fancta egleya conega que deja fer. E fobre ao callaren. E lo Papa refpos,be hauem ents o quens hauets dit:e refponemvos que nos no tornarem atrasjneanrrera o quefeychajam> que tot o contra ell hauem enantahauem feyc ab dret,e ab raho; E calla. E Jleuas
hu dels
me maque vos
epot
hom be conexer
de la naci del Rey Garles,q los feus dich fon efeoltats , e arnats, e ajudatste lo fenyor Rey Darago qui ha mes crexcuda la fan&a fgleya
de Certt anys en a quentre tots los Reys del mort,fens fecors,ne ajuda deia fgleya. E encara hagra mes onqueft,fi vos fembiantperdo-
dellvingueenen Barbaria,eperlacrua repoftaque vos li fas ne parti ell,de que es elat gran damnatge de la Chretiandat.Perque Pare
fand,per amor de Deus millorats nos larefoofta. E lo Papa repos, la refpofta es aueftajque als no hi fariem. E febre ao Ueuaren fe los
miTatgers tots
enfemps , e digueren Pare fancl:, veus aci cartes com nos hauem poder de fermar per part del fenyor Rey Darago tot o rfue dit vos hauem,e axi placiaus q la uja ferma prenats. Dix lo Papa,
:
i\
non
Chronica dels
noti
ilam de
Dafago a noftre
fenyor ver Deus,qui es fenyor de tuyt,ealbenauenturatfanc't Pere :e dao requirim aqueft notari, quens en faa carta. E lo notarrJleuas,e
mes en forma publica, E encara Pare fan&,proteftamvosdepart del fenyor Rey Darago, que puix abvofakresno trobam merc , que tot malepc ell faa,ne fes gents en defenfio fua, que fia fobre lanm votra ? e de tots aquells qui aytal confeir vs han donatie lamina del fenyor ReyDarago,ne dels feus no hajen pena,ne damnatge,que Deus fap quen colpa dell,ne de les es gents res no fara:e dao eferiua fets nos altra carta. E axis feu de prefent. E lo Papa refpos.nos juftmenthauemenantat contra lo Rey voftre, e qui ao no creUjiats certs ques vedar defeombregat:que cafeu fap,o pot aber,que de la cort del Papa james no exifentencia qui no fos jufta. E axi es veritat que aquet es jufta,per que lsdqui auant nohi muda
pres la apellacio,e la
riem:e pents vos en danar. Per que los mifatgers fe partiren del Pa>a
mal pagats., tornaren fen a Gathalunya al fenyor Rey, e digueren E lo Senyor i tot o quils era eftat dit: ne ells que hauien dit ne feyt. Rey lleua los vils al cel,c dix Pare fenyor en les votres mans coman
:
Que i aquells
E com foren da
:
uant lo fenyor Rey,e li comptaren llur miTatgeria, ell dix ara vaja co puixca,que ab que Deus ia ab nos,no temem res llur poder. E axi no vull pus parlar daquetes miratgeries,que nial hauria arTer tot ho volia recomptar,que afats me bafta que les fumes ne diga, e la fubfta ia:e axi lexr vos he a parlar dels mifatgers del fenyor Rey Darago,e
ornare
al
XJtXyHialees , eprejs,cl>en((des
XXV.
qttierenexidesdNapoLabVIII. Comptes, e
altresfetty ors dtJyera3 a fide j>e#-
JTl.
COM
Reys Darago.
OM
Lalmirall en
Fol.lxxxiii.
pres Liper,e
uen ab ells
hach tramefos los dos lys armats,e les dues barqs armades de Liperpcr llengua, apochs jorns tornaren eafeu per fi,c aportaren llengua de X X V I galees qui eren exides de Npols ab molts Comptes e Barons,e amenatantes barques,que portauen be C C C. caualls.-e axi ma-
ualleria venia
es dels forts
pendre terra a Xifelo,perrahodcl caftelldeXifelo qui caftells de Sicili, qui enearas tenia per lo Rey Carles:
masnoufeyalaciutatquilieftaal peu deia muntanya >e axi venien per pendre la ciutat de Xifelo,e per metre fecors alcatell. Ecom
haurien pofada la cauallaria en terra , que tornaTen ala Manthea,e quen faeflen tants viatges entro tots los hi hagueTen paTats e fegu:
rament que axis faera i Deus no hi donas confcll. E a bona fe mete-* ren en auentura de donar gran damnatge alia Illa de Sicilia;E com Lal mirall en Roger ents efta nouelia , tantoft feu tocar la trompeta,e feu ajuftar la gent a la popa de les galees e comptals tot o que hach entes:e puixpreycals,els dix moltes bones paraules. E finalment entre les aftreSjdixJos: fenyor emes hauets com madona la Regina Darago es venguda en Sicilia,e ha amenats ab fi lo fenyor Infant en Iacmeje lo fenyor Infant en Fraderich , De qu tuyt deuem hauer gran poi<r,e gran alegre. E axi es mefter,que nos faam en talguifa,que ab la ajuda de Deus , que hajam eftes galees,e aquella gent qui ab tant gran argull venen.-que cafeufe pot penfar, que lla hon venen VIII. Comptes , e V I altres feny ors defenyera, que argull, e poder hi ha. Perqu ara es mefter,que cafeu dobla lo cor, que a bona fe gran honor prendrem tuy t,quens combatam ab tant bona gent. E tuyt cridaren Almirall penfem danar,quel jorn nos par vn any, que ab ells fiam.E tantoft la trompeta fona,e tuyt fe recullren, e anaren a la bona hora,e faeren la via Deftrangol , e Deftrangol calarenfe enCalabria:e vengren dretament ala Manthea :e deia Manthea a Ximoflet:
,
.
a Maratia.
ren fobre lo cap de Pelanuda leftol dels Comptes. E com los hagren vifts,tuyt cridaren,aur,aur,e penfarenfe darrear de la batalla molt be,
e puix fan la via de llurs enamichs.
Chronicadels
Ieftol del Almirall
gran plaer tmas fi ells nauien plaer, not hauien les xurmes de jes galees. Emper hagren a fer epma forats ,que no gofauen contradir
los
manaments , dao qu'ls Comptes , e els altres barons volien. E axi aparellats de la batalla vari fe venir. E (i hanch vaes ferir gents ab
gran vicioria,fi faeren ells: e com fe foren mefelats, vaerets clps donar ballefters Cathalans en taula jugarj que creats,quenon errauen Queus dir ? Que fort cofa es , qui ab lo poder de Deus vol treta
.
Deus era ab Lalmiralli eabos Cathaians,e Llatins,qui Si que no hi guarda paratge , ne ricor , ars los Cathalans prenien vigoria, en tal manera, que les galees dels Comptes fevenceren Si que aquells qui de Ja prefa fe pogren defeorporar fen exiren,e foren X I. galees quis neexiren tal adobades que no hauien lloch de cridar laus,anspenfaren de fugir. E Lalmirali qui jes ne viu anar,feu defeorporar V L galees deies ues quils feguiflen,e feguiren
combatre ab ell eren.
. :
Ips entro al cattell de Pixotaie lla feriren en terra, e per molta caualle-
que hi hauia non pogren hauer neguna: mas emper ay tant fe valch qu la eauaUria qui hi era qui hauien llurs fenyors enles galees digueren , ha traydors oomhucts defemparat tanthonrrat Capdal qui en les galees eren ? axi fobre ao tallaren los tots.E Lalmirali ab les fues galees pqifaren de pendre vigoria, e cridaren Arag , Arag: via fus,yia fus,e van pujar en les galees.'e tot hom que trobaren fobre cuberta muri:faluaht los Comptes,e los Barons, aquells qui vius er efcapats,quis reteren aLalmirall. E axiLalmirall pres los Comptes,
tia
e los Bars,e tota laltra gent,morts,o prefos de XXV. galees,e Ics galees^ tot quant hi hauia. E puix trames per les harques qui portauen
los caualls,e hach los tots,que non efeaparen deu:e aquells efcapajpi
com la batalla era pus fort,que fen anaren al dit caftell de Pixota^E axi
Lalmirall ab gran goig hach les XXV.galees qui eren romas:e totes
les
barques,e els lenys;e encara tots los Comptes e Barons,faluant lo Compte de Monfort,e vn feu germa,c dos coins germans feus , quis lexaren tots pecejats, que nos voJgr retre:e ao faeren ells be,que be
fabien
que axipoch pogren efeapar , que no perdefen la tefta i vius fofen romafosrmas tots los altres omptes,e Barons fe reteren a Lai
mirall.
E com tot ao fo fyt,L almirall fu la via de Marina, e trames ne tantoft vn leny armat en Cathalunya al Senyor Rey y e altre en
Siclia
ReysDarago.
Sicili a
Fol.lxxxiin.
en cafeuna daqueftes regions no mo demanetsrque cafea vos ho podets penfar.E axi mateix vos podets penfar la gent del etol del Rey de Arag que hagren guanyat,que* tant hach cafeu guanyar del major al menor,que feria gran coa de dir:q Lalmirall llexa a tot hom tot quat percas hauiafeyt.E ab aquelles franquefes quels feya Lalmirall,feyals doblar lo cor: e hach ho aprs dao quel fenyor Rey hach feyt de ls
deu galees quen Corral Llana desbarata dels Sarrahins,axi co dauat hauets ents. Perq tot Almirall, o cap,o major de gents darmes fe deu esforar que tenga alegres,e richs aquells qui ab ell vamque fi los Jle-
ua lo percas que fan, axi los lleuahom lo cor,epuix als ops hom ho trobaperque fen fon molts perduts,e fen perdran , ino fon llarchs,e abondants:e aquells ab qui han a guanyar honor,e victori: e axi pagats,com podets entendre vengueren a Macina. E i hach vaes fefta aquella fo la major que hanch en terra fefaes elofenyor Infant en Iacme,e el feny or Infant Fraderich,exiren a cauall ab molta bonagt ala font del Or,e tota Macina que hi exi. E com Lalmirall vaes los Infants munta en vna barca quel pofa en terra,e anas a coftar al fenyor Infant enlacme,e befa li la ma,e lo fenyor Infant befal enla boca,e a:
E Lalmirall dix al feny or Infanr en Iacme,fenyor que manats que yo f^a? Dix lo fenyor Infant enlacme.-penfats de muntar en les galees, e fets votra fela^epuix
pres axi mateix lo fenyor Infant Fraderich.
anats.faludar al palau, e puix anats fer reuerenciaa
madona la Reginoftre
e
altre confe
en les galees,
ana a fer
que hauia prefosab la popa primera,e ab les fenyeres rocegant: e com fo dauant laduque na crida laus,e tota Macina refponia que paria quel cel, e terra ne ven gues.E axi com tot a fo feyt,'Lalmirall aualla ala duquena, e entrafgalees,e les barques, e los lenys
fenalpalau,eanaafer reuerenciaa
madona
la
Regina,e be
li
la terra
befa la ma,
madona la Regina a bona cara,e ab alegre rebel. E axi mateix com hach feyta reuerenciaa madona la P^egina,ana fer reuerenciaa* dona Bella fa mare,e la mare befal plorant de goig mes de deu vegades axi que tant eftret lo tenia,que no H podia hom tolre, entro madona le
:
departi.
E axi com
los
ij
abla
Chronica del:
ab la grcia de madona laRcgina,c de mare dona Bella , anafen ala Ua pofada,hon li fo fcytagran fcfta.E Lalmirali feu metre los Comptes^ els barons al catell deMatagrifo,e feu los be ferrar ab bons griu
Uons,e hi ordona bones guardes:e los caualls que eren be CCC. trames al fenyor Infant en Iacme,quen faes o que li plagucs.E lo nyor Infant en acme abans quels faes metre en eftables,dona XXX.aLal-
dona tots a Coptes,e a Barons,e a cauallers,e a hon rrats ciutadans,que hanch vn no ien retenen per fos ops:faluant quatre bells palafrens que hi hauia,que donaa fon frare Linfant en Frade
rhirall,e los altres
rich.
fel al
que ordonats eren al confehe com foren tots ajuftats,madona la Regina trames al fe nyor Infant en Iacme a dir , que ab fon confell vengus dauant ella: c tantoft ells hi anaren com li foren dauant,ella li dix:ill yous prech, que per honor de Deus,abans que res determenets de les perfones,
vos que deliiurets totes qutes perfones hich haja del Principat, c de Calabria,e de Pola, e Brus,e quels trametats cafeu en llur terra,axi co lo fenyor Rey voftre pare feu aquells qui foren prefos ala Gatuna, c al debarat de les galees de Nicotena: que fill voftre pare,e vos,e nos po dem efer certs,quc ttegu daquells ab llur volen tat no vengren contra nos,ans ho fan axi co a forats , que be faben ells que noih.es natural fon. E fi a cafeu podia hom obnr io cor, hom li trobaria eferit noftre
aui Lemperador Fradenchje noftre pare lo Rey Manfrc, e nos,e a tots nofaltreste axi feria pecat quefta gent ne peris en poder noftre. E fo-
com vos ho manets fera fcyt E tantoft dauant madona la Regina mana lo fenyor Infant en Iacme
bre ao lo fenyor Intant dix:madona,xi
aLalmirall,
que axi ho compls. E Lalmirali repos que feyt feria axi com ells ho manaueme axis compli. Perqu no men cal pus dir,quc prpiament fe tench aquella ordonacio qucl fenyor Rey hauia fyta dels altrcs,e axi ana lo gran nom, e la gran fama de la fanctitac de madona la Regina per totlo pays,e puix per tot lo mon.E com ao fo olla
hon
hauien acoftumat de tenir llur confell de totsfeyts,efo determenat que de Comptc,ne de Baro>ne de caualler nega no faes neguna nouc
tat fens
volentat del fenyor Rey Darago, c que tatoft fos armada vna
tots:
galea
Reys Darago.
tots :p uix lo fenyor
Fol.lxxxv.
:
c axi
com
fey t
,
fo de-
tcrmenat,axis compli,que la galea Te arma,e parti de Macina.E axi lexar vos he a parlar de la galea, e tornar a parlar
dun altre
que no
faaromanir.
Captol cvj
que mentre aquet eftol dels Comptes fe feya en Npols que vn rich nom de Frana per nom Micer A. Daualla qui eraBaro,ab gran poder penfas que per i mateix pogus fer qualque feyt afenyalat, que tornas a honor dell,e dels feus,e que pogus fer plaer al Rey Carles, pus que de Frana era partit per valer li E fen vench al Princep, e dix li: Prncep yo fe que vos hauets XX.galees obertes per popa en Brandis placiaus que les faats armar,que totes bn adobades, e quemetats veu que vos volets mi trametre ala Morea ab caualleria,e que tantofr, que tot hom hi munt,o per grat,o per forar yoab CCCJhomens 2
es
,
.
RT A T
mos parents,muntare ab bos cauallers en les galees,e fets me pofar en Sicili Agofta que hay bon port,e hay
bo,e bell,que yo he tengut ya per voftre pare:e ara Jo Rey Darago nonhacuradeguardar,elavila no es be murada;eables xurmes
caftell
de les galees entrar la hem tantoft, e axi darem duna part,e lo Complos altres Comptes qui hi te deBrenda , e lo Compte de Munfort, e fon anats axi fcllo daran daltra part: axi que per cert affegarem , e cre-
marem tota la Illa,e confortarem tots los catels qui encara fe tenen per vos. E dementres quen Roger de Luria es fora de Sic'U , nos podem fer anoftre faul o que jorn he penfat. Queus dir > Lo Princep fibia per tant bo caualler Micer A. Daualla, e per tant faui, que crech o que li hach dit,e otorga li ho:e axi com ho penfa, axis feu que de:
mentre Lalmirall era a Liper ell fe aparellaren, e partiren de Brandis,e vengren ala vila de Agofta,e la combateren,e prengueren,e la barbajar.E com aofo que ells preferen terra, demanaren del eftament de la Illa:e digueren los alguns homens que hi hagren prefos de Agofta
L v
al
Chronicadels
al
Capit deies galees qui ho demana,qui era de Brandis, quels Franceos ab tant dargull venien,que no hauien cura de res demanar,mas
:
de cremar,e de gaftar la vila mas lo Capit de les galees qui tania lo ghy d en Roger de Luria ecrit dins lo cor ho demana tot fegretamt. E aquells aqui ho demana,dixeren lr.fehyor fiats cert que vuy ha tres jorns que Lalmirall vench aMacina:e compta li tot lo tyt. E tantoft lo Capit de les galees ana tantoft a Micer A. Daualla, e dix li Micer
:
en Calabria , elleuare companya que trobar en la platja Defl.il querPrincep vos haur tramefa,e axi vos lerets mills acompanyat,que yo aci ab les galees nos fa ria eruey negu elosFranceos fon vnagent aytal, que delfeytdela
A.fi
efta
vos ho volets yo
/re
mar,de que ell no aben, creu tot hom dao quels endiga. E axi dix li que anas ala bonaventura, que tornastoft: mas del anarnons cal
parlar,q fi ho dix al ort,no
Micer A. nada axi mateix .la nuyt fen fora anat,que be fabia,puix axi eraque ma khi eren venguts.E axi pofa en terra lavianda,eoqueportaua dels cauallers:jelanuytmes Ien mar.Mas nous-penfets que ell hagus cura de acoftar fe ala platja Deftil,ans fe mes en rendo en mar, e feu la via del cap de les Corones,e puix no canfa entro fo a Brandis e com fo a Brandis lexa les galees dauant la Derena, e tot hom fen ana de qual que part fe volch,que encara que i negu ni ha viu fugen Ara lexarc ells elar qui han mefes les galees en bon lloch,e en faluament, e tornar apariar del fenyor Infant en Iacme,e del Almirall en Roger de
:
.
ho dix al perebs: emper aytant fen hach dauantatge com lin donallicencia,que fi no la hi hagus, do
Luria.
Captol
cyij
AN T O S T
be ab
que Micer A.Daualla hauia barrejada, e cremada Agofta, lo fenyor Infant en Iacmefeuexirlafua fenyerade fora,
molta gent de peu de Macina:e anafen dretament Agofta.E Lalmirall feu muntar tot hom en les galecs,e nois ne calia molt pregar,ne forar,que a perdonana fi recullicn,ab gran goig,e ab gran alegre. E tatoft
ReysDarago.
toft
Fol.lxxxvi.
e
penfaren
fe
de
muntar enla vila,que no efperaren lo fenyor Infant:e aqui per les cardarmes lo pus bell del mon.Queus dir? Que colp de dart hi hauia,que exia de ma Dalmugauer,quel eaualler,e lo caual paflaua toc doltra,ab los guarniments,c ab tot.E feguramenc que Lal mirall los hagra cots morts, e desbaratats aquell jormmas nuyc era,co ao fo,e hagren fe a llexar del torneig.E com fo alba de jorn,lo fenyor
reres vaerets feyts
Infant ab
fa
mons:e
ci-
pogren metre
uada,ne viada per tres jorns,e axi tengrenfen per perduts. E fobre ao lo fenyor Infant mana combatre, e fi hanchvaes combatre fora ab
gran vigoria,aquella
fi
fo.Mas lo
efta
caftell
es
en gra altura de dos parts envers la mar del port,e envers la mar del Greeh: e axi bonament noi podien axi hauer
per res a efcut,e ab llana. Perquel fenyor Infant en Iacme lendema
feu arborar dos trabuchs,que tragueren deies galees.E
com Micer A-
quejahach perduts be cent cauallers,e molts homens de peu:e vianda,que no ha uien E axi trames dos cauallers al fenyor Infant, en que li clamaua
gofti Daualla fe vae en tant fort partit, tench fe per foli,
.
merce,quels lexas anar,els fes pofar en Caljbriare ell prometriali,quc nul temps no li vendria coatra.E lo fenyor Infant mogut de bona mi
fericordia,e per
xaria anar,ab tal
amor de Deus,
e de gentile,repos,qe
ell
los
ne le-
conuinena,que \i prometes,que tolemps li fies lo mal que pogues:e que fos cert que cauall,ne arnes,ne res qui al mon fos, mas les vetidures,als no traurien.E com Micer Agofti oy ao qls
mifacgers
hagren dit,quel Infant los hauiarej^ot,demanals, fi ao li hauia conllat negu. E ells repongueren, que no. Ans axi repos,
li
bons cauellers fa,ne percala damnatge. Que dich vos quell ha pus altament refpoft, que hanch Prncep fes: per queus dich quen fia feyt o que li placia. E axi ho ferma,eu feu ab greu que fabc al Almtrall,e a tots quants ni hauia; que molt cengren per millor que muriTen mal al Senyor Infant en Iacme parech per bo , que per honor de Deus,quc ao fos millor. E axi lo fenyor Infant mana al Almi. rall,qucls metes en terra en lloch faul,e fegur,e en lloch quis tengues
tant
,
.
;.
per
Chromcadel.
per lo Rey Carksrt axi reeullirerifen axi com era empres.E com foren recullits,la Senyor Infant trames deucauallsa Micer Agofti en que
homens que hi hauia de fon llinatge qui eren ab ell,ea cafeu trames la reu de fon cors: e!teu manament al Almirall, q comlos haunapofatsenj terra, quels ho donas de part del Senyor Infant. Exomaoforullitjlo S enyor Infant apella L almirall, edix
cauacs elI^elX. richs
nos fernem Capit en Berenguer de Vilaragut,e com efta gent hajats poada en terra,vosvos en tornarets aMacina,e en Berenguer de Vilaragut faa la via de Brandis;e fis pot encontrar ab les XX. galees qui efta gent poliren Agofta,combatasab ells,queab volentat de Deus beles amena ra.Senyor dix Lalmirall,ao fera fey t axi com vos manats,e plaume co les comanats an Berenguer de Vilaragut, que molt es faui caualler, e bo de tots feyts.E fobre ao apallaren en Berenguer de Vilaragut,e lo fenyor Infanten Iacme dixrli oique hauia pfat,e que penas de mun tar en les galeeS>e penas de be aft'er. E enBerenguer de Vilaragut ana li befar la ma,e feu li moltes grcies e tantoft recullis ab bona companyia de callers,e domens. de peu,e preferen comiat del fenyor In fant,e daquells qui ab ell eren , e anarenfen a la platja Deftil,e dauant lo caftell almirall pofa micer Agoti,e a fa companyia.E puix li dona de part del dit fenyor Infant los dits deu caulls,a ops dell,e dels altres Barons qui hi eren parents feus,e larnes del cors , e del cauall qui era llur. Abtnt micer Agofa,e els altres qui vaeren aquefta corteiia, dixeren, ha Deus que fa lo Papa, e els Gardenals,com no fa lo Rey Dali: Almirall,
,
rago,e fos fills, feny ors de tot lo mon? E faeren al Almirall moltes gracies,e pregaren lo quels comanas en grcia del fenyor Infant, e que fa
b es per cer t que per la fua bondat ay tant com ells viuilen contra ell no feran en neguna part. E com Micer Agofti,e fos companyons for en Napolsjtrobaren.lo Princep dolent, e depagat de o que li era efdeuengutdels Comptes:edoblalila dolor de micer Agofti, tantque
va
is
dir. valria
mes al Rey
mena per guerra tot ho veig perdut. Ara parlar del Almirall, qui
I.galees
be arma-
des,e dos lenys armats, e dos b arques. E axi lexare a parlar dells,e tor-
Captol
Reys Darago.
cafieu de Xifelo .
Foxxxvii;
ERITAT
es
adoba E encara feu fer vn mur en la vila, que laeftrengue be dos parts envers lo caftell,que la vila era llonga , per que no era tant fort, ne tant deffenent,e per aos perd. Ecomaqueftmurhach ordonat de fer,feu cridar per la hoft, e per tota Sicili, que trames que aquella crida fe faes per tothom, qui fos roms viu de Agofta, quepenfas de tornar.Mas per mal pecat pochs ni hauia relaurats. E axi mateix feu cridar per la hoft,e puix per tota Sicili que tot Cathala quis volgus poblar en Agofta , que pens de venir , o^e hom los donaria bones
lo fenyor Infant etabli lo catell, el enfort
el
.
fon xits.
a,e
Not,e tota la Vall,e puix ana a Soterrera^quel caftell cara per lo Rey Carles.E ordona hi fetge tal,o/ien breu de
en-
dies fe ret.
E puix ana ventar gran res de toca la Illa. Puix ana a Xifelo, e ordona per lo Rey Caresle femblanthi fetge al.caftell,qui axi mateix fe tenia
ment no ana agayre ques ret. E axi mateix gita de tota Sicili tots fos
enamichs:e puix tornafen a Macina,,hon li fo fey ta gran fefta per la Re gina,eper Linfant en Fradrich,e per tyt. Ara lexare a parlar del fc-
S&Capitol
eix.
Vilaragut ab XILgalees pres moltes naus3 e tendes deltfey Carles, e barreja Galtpol, e Vilanoua, e Tulia.
en Beng.de Vilaragut fe fo partit del Almirall,ell feu Ja viadelcapdelcsCoIones:ealaIbadel jorn ell anaa Cotro, !hon troba tres naus,e terides moltes del Rey Carles,carregades de vides,q trametia a la caualleria ques cuydaua q fos en Sicili:
e tantoft
OM
ronica
del:
trames en Siclia 9 Macina. E p uix feu a via de Taranto, eaxi mateix hi troba gran nauili,que pres,e trames aMacinaX puix feu la via del cap de les llen-
ges^ pres Galipol, el barreja,e en cafeun Uoch ell hauia llengua de les galees, que ja podien eTeraBrandis,be hauia VIII. jorns quen Jloch no feren aturades. E pero ell anaua corrent la oftera, q debades no fos anat.E pero entraua encafeu daquefts llochs que les euydaua trobar. E puix de GaBpol venchfen a Ortentro qui es bona ciutat^ gracio,e al port de Ortentro axi mateix troba gran nauili que pres,e trames a Macina E puix ana al port de Brandis, e entra dins entro .ala cadena , que daqui auant no poch entrar:e trames a dir al
: .
li
hanch no
li
volch negu exir. E omell vae que no li vo.lch exir,vna nuyt parti de Brandis,e ana barrejar Vilanoua , e puix Pulia,e puix tot lo burch de
ManapoL E com tot^o haeh barrejatjpres en cafeu lloch molts na tlis que tramesa Macina^ E puix ana crrer la Illa de Curfo,e axi mateix hi pres naus,e tendes. B com tot ao fo feyt,e haeh guanyat fens
<
fi,ell
ell
eren:
e deuien ho eTcr, qel guany era fens tot nombre quell hauia feyt,e
tots celis
laRegina,e per los fenyors Infnts,eper LalmiraJJ, eper tuyt, e los fo feyta gran fefta. E tom ao fo paTat lo fenyor Infant mana a L almirall
que fes adobar totes les galees , e quepofs taula a quaranta galees que ell volia que quaranta galees farmaTenrque ell hauia ents quen Npols narmai|en cinquanta. E axi com ell ho mana,axi fo feyt. Ara
lexare apariar d madona la Regina,e dels nyors Infants,e del
rail
Alm
qui la adobar les quaranta galees,e te taula, e tornar a parlar del fenyor Rey Darago.
Veritat
'
eys Darago. Fol.lxxxvni. ERITT es que com lo Senyor Rey Darago hach
entela la vitoria deia batalla dels
es
dix,
diratoftemps,pero
com
mateix lo feyt de Agofta,eo quen Vilaragut hach feyt hach gran alegre,e gran plaer,e lloa,e beney Deus deia grcia que E com hach li hauia fey ta.E axi mateix penfa de ls affers a endrear.
axi
entesto quels
q hauia tramefos al Papa, e al Rey de Frana,dix entre fi mateix, que ao no era joch, que aytals
feus mifatgers
li
hagren
dit,
dos poders aparellaffen de venir fobre fa terra,oltra la croada del Papa que hauia dada contra elhperque i mefclarien daltres. E feu aplegar corts a caragola de tots los Aragonefos. E cola cort fo aplegada, lo fenyor Rey dix los moltes bones paraules, erecomptals la grcia
que Deus
li
molts jorns qui era junta aBarcelona,qui las noues hauia aportades. E tantoft la fpaetxa lo fenyor Rey, que lan fen tornar. E trames mana-
ment al fenyor Infant que faes dels Comptes,e dels altres Barons, e ca uallers que tenia prefos. Si que dao non cal dir,ne fer menciorquel fenyor Rey era tant faui que tota hora triaua lo millor de o quefer fen degus: e o que ell mana fen.feu,e no als. Efabe li molt bo de o que madona la Regina hach feyt de la gent menuda.E com tot llus ho hach comptat,axi mateix coptals o Dagota,e o quen Bng. de Vilaragut hach feyt. E apres.c ao los hach cptat,e moltes bones panu
q feyen al temps,dix los o quels miTatgers hauien feyt ab lo Papa,e axi mateix o q aquells del Rey de Frana li hauien dit:en qual manera lo Papa hauia donada fentencia contra ell,e fos valedors,e co hauia donaci fey ta a fon nabot Carlot fill del Rey de Frana de fa ter ra E axi mateix com lo Rey de Frana faparellaua per mar, e per terra, e que hauia jurat que daquell Abril en vn any ell feria en Cathal-, lunyaab fon poder, e axi que requeria arichs homens,ePrelats,ea cauallers,e a ciutadans,e viles, e cadells, que tuyt li donalfen confell, cli faefen ajuda. Ecom tot ao los hach dit, lleuarenfen aquells qui foren ordonats de refpondre:e digueren,que be hauien ents tot o quels hauia dit,e quelloauen, e beneyen Deus de la honor, e de la victori que li hauia donada e axi mateix que eren molt depagats
les dites
.
:
de o quel Sant Pare Apoftolich hauia enantat,nc feyt contra ell,e Emper que ells hauien fe en Deus, axi mateix del Rey de Frana
.
que
Chronica dels
que li ajudaria,que ell,c les fues gents mantenien dret, e aquells tort. E axi que Deus ques vera veritat,e dretura, e jufticia,que li feria valedor^ que confondria aquells qui ab tanta de fuperbia , e dorgull venien contra ell.E que ells ques proferien a ell dajudar,e de valer mentre cors,e poder los baftas, e que eren aparellats de pendre mort, e de a dur a la morc totes aquelles gents qui conrra li vengueTen e quel pregauen,e li clamauen merc ques donas alegre,e confort,eri tal ma nera que totes les fues gents fen alegraffen , e fen confortaen e que
:
:
Rey de Frana
:
que
de fon regne faeflen, e que penfas de les altres la frontera que Arag ha ab Nauarra , e ab Gafconya,nos la guardarem^ la defendrem en tal manera,i a Deus plau, que vos fenyor nos
haurets que grahir,e quels enamichs conexeran
ab tals que de la mala ventura los daran afats. E com lo fenyor Rey oy la bona perferta quels Barons Darago, e els cauallers,e ciutadans, c viles,e Uochs li hagren fey ta ab tant bona rep ofta,fo molt alegre,es tench fort per pagat de tots ells;
83 Capit ol cxj
T>enchfebre Neftatxe
ABANS
richs
els
qui per la cort hi eren ajuftats,mifatge cert los vench que Neftatxe qui era Go-
homens , ne els
uernador de Nauarra per lo fenyor Rey de Frana , era entrat en Arag ab I1I. milia caualls armats:e que hauia prefa la torra
caualler
Da-
rago,quiera molt bo caualler, eparech ho enlo defendre deia torra ull, que tant hi feu,que hanch caualler no poch mes fer en negu fey t
darmes. Si que per la fua proefa reftaura a vida,ab greu que li fabe,q Neftatxe mana,que per res no moris,que gran tala feria,i aytal caualler moria,e axi
Reys Darago.
ftatxe
Fol.lxxxx.
e feu.mot de mal,
trames lo a Tojqfa aj
cartell
Arag
pus fo
p rlar del , que mafa hauria afer, de totes les proefes, e ardimerits,e bondats,que cauallers Darago,e de Cathalunya han feyts en eftes guerres e en altres volia hom re comptar,no hi baftaria temps de fcriure. E,diu hom en Cathalunya: que (obra lloa lo meftre,perque en general pot hom onexer els feyts que han fets Cathalans,e Aragonefos:een fuma qui fon: que ino cr valets,e bons,no haurien feyts los feyts,que feyts han,e fan tots jorns ab la juda,e grcia de Deus. Perqu en ingular no cal parlar diiegu, faluant dels feyts dels C3ps,quiu han a ordpnar. E com lo fenyor Rey oy ao,e aquells qui ah ell eren , apelido feyt exi la fenyera del fenyor Rey,e tots los Capdals fora de aragoa,e els onfells de les ciutats, e
lexare
Darago e penfaren de venir,e de feguir la Xenyera del fenyor Rey. Axi que hanch -pus ,Arago fo poblat,tanta bona.gent no foren Daragonefo enfemps axi quen: veritat nous; direlo poder que Natatxe hi hauia,q;uel poder del Rey de Frana desbarata/en, (i hi fos.E lo fenyor Rey ab gran alegre,e pagament < penfa danar lla,ho fabia que la hoft de Neftatxe era,e axi penfas de cuytar, tint que com vench vn dia,qui era hora.de completas, ell fo prop del hoft de Nede
les viles
:
Neftatxe tornat
com fa be
noues del fenyor Rey,qui era pres dcll a vna llegua. Si que cafeuna de les hofts faberen noues los vns,dels altres.E la nuyt lo fenyor Rey pre yca la gent,els fompue de be affer, els dix moltes de bones paraules:e dix los.que al mati ab la grcia de Deus , e de madonafan&a Maria,q tot hom penfas de feguir la fua fenyera,y que pfas de be affer: que ell fe voliacombatre ab fos enamichs ., que hanch tant foll ardiment no
fauien. penfat,que fo aquell
Rey hach parlat,tuyt refpoferen be:mas los feyts fe faeren en tal mane
nera que Neftatxe ab tota fa gent fen torna fa,e faul en Nauarra, per q lo fenyor Rey fo molt depagat:que hanch pus ell fo nat no hach tanc
de defpagament,e no hi vull pus dir,quefens falla eTer ho dech,co ell fabe q Neftatxe fen era entrat en Nauarra ab faluetat. E lo fenyor Rey Darago vch fen p fes jornades a Barcelona,e axi mateix mana corts, e que tots aquells de Cathalunya foTen a Barcelon a adia cert.
Chronica dels
^Captol cxij.om lo feny or Rey Darago ret
rab an Jfamon Jarquet,e<tn Berenguer JS^aoyper^uefeyafertant foques galees contra lopoder del'tspojlolich, e dels Jfcys de ' Frana3 e Carles :e la rejfrofta yuc k^anjkeren les corts a Barcelona.
BTANT
|lats,c
manades
a richs
homens,ePre-
compnyada madona laRegna,e els fenyos Infants. E manals quen continntfaefen fer deu galees, pero que menys de galees no eftigueTen. E en R. Marquet , c en Berenger Malloi digueren al fenyor Rey: Seny or,qucs ao que vos deyts? que vos fabets que voftres enamichs fan fer CXX.galeeSiC qe vos non ficats fer mas X?E repos lo (enyor Rey,c dix:no fabets vofaltres q nos hau en Sicili be LXXX. les quals com ops ho haurem vendran armadsDiguer ells.-fenyor,
nstendriemnbequeftlmenysquefaTen feraci L. galees^queno ap hom aquelles que ln en Sicili fi vendrien apunt, com ops les |iauriem,queperarfersqillaforen feporien tardar: quel poder es tantgraodelagleya,edelReyde Frana, del Rey Carles,ede Jlurs va4P r Sjq uc creem que fa ella nos daran pro que ferrei nos hauiem cinquanta galees entre Valencia,e Tortoia, e Tarragona , e Batcclona,e mes fin hauiem mas emper fenyor ab que vos vullats que hajam cinquata galees que nos armem en Cathalunya, be haurem fe en Deus,e en la voftra bona ventura,que be exirem a cap de totes aque:
lles dels
E lo fenyor Rey repos los:prohomens, vofaltres deyts bc? m?is molt val mes quels enamichs no fapien quen hich haenamichs.
jarmque l fabien quen hich haguelm^c que foTen cinquata galees, les llurs yrien totes enfemps:e feria fort coia,e gran perill que ab totes nos combateTem , quen aquelles galees ha molt bona gent,axi com Prohenals,e Gafcohs ? e Genouefos,e altres molts: e com fab*an que non hich hajam mas deu,vndran afiegurats , e no prearan res lo notre poder,e per a<jo yran fe departenr, e vofaltres ab aquetes deu -aIces yrets rtrent ,e llaa voftre ul. E entretant que axi yran menyfpreant lo noftre poder,c les noftres galees,vcndran ele
Sicili
,
e yran
ReysD arago.
ferir lla
Fol.xc.
Deus vendrem a cap de noftres enamichs,moftrt nos ab poch poder. E de les guerres es axi,que hom fe deu comanar a Deus , e puix que hom ab la ajuda de Deus que trie lo millor,e el pus proficos , e q h ne leix anar
hon la major
la
com hagren oyt en R.Marquet,e en Bng.MaIlol,digucren, Senyor perdonats nos, com nos voliem vos confellar,que be es cerc a nos que ay tals cec com nos m no vennem a les votres peades:e en
vfana.E
axi
com
bo
Senyor digueren ells,dao edats tot fegur , e a'o aycant befaren li la ma, e anaren fer o que lo fenyor Rey los hach manat. Abtant la cort fo ajulada quo foren tuyta Barcelona,el dia quel fenyor Rey los hach manat,e foren al palau Reyahe lo fenyot Rey dix los tot o que hach dita les coresde aragoa als Aragonefos,e moltes bones paraules qui feyen A temps. com lo fenyor Rey hach parlat, llauas i archebibe de Tarragona, e dix moltes bones piraules:e entre les altes dix,fenyor yous dich per
na ventura,e tenits
di.
3L
mi,e per tots los Prelats de noftre Archebibat, clergues, e religioios, que nos nous podem confellarres en lo feyt de la guerra, e m/onnt
contra la fentencia del Pare ant que ha donada ccra vos, per queus placia que de noahres cfell no vullats hauer,mas placiaus que^s jaquekcats fer folament vida al pus clretamenc qu ops hajam. E com
;
lo fenyor
Rey hach be ents o que LarcbcbUbehachdit,conechla <rran bondat del, c dels altres Prelats ,*e clergues: e la ran naturalefa que li motrauen,que o que L archebibe hach dic dix a bon entenedor,^ aytant volia dir.quei fenyor Rey fe prengus toc o de la fgleya, c que fen ajudas en la guerra:mas dix ho en guia qu no pogus eler repres,ne per lo Papa,ne per los altres, E en veritat axi fo enteniment
la terra del
,
fenyor Rey,que
e feruis
lo fenyor Rey.
axi lo fenyor
Rey refpos
al
Archebibe , e dix qu
be auia ents o quell hauia dic , e quel tenia per efeufat ell,e tots los altres Prelats, c clergues,e que conexia que ells deyenraho e axi que fen penfaen danar ala bona ventura,que ell romandria ab los Cap:
Larchebibe , e
altres Prelats
e anafen
ij
afu
Chronica dels
cafu en fa terra':e lo fenyor Rey roms en la cort ab los altes.
E com
Larhebisbe ,
densjaxi
homens , e cauallers
e ciutadans
e homens
fo
communament: e axi com be ho proferienjfegurament molt mills ho compliren per obra, fegons que auant entendrets:de la qual refpofta lo fenyor Rey fo molt pagat de tuyt,els feu de grans doms,e de grans grcies. E axi la cort fe compl ab gran
concrdia del enyor Rey,e de fos
raula
vaTalls,e
fotfmefos
e cafu
ab pa-
llur terres,
E com la
ortfo partidria fenyor Rey anaTen ala ciutat de Gerona,e trames a dir al fenyor Rey de Mallorques fon frare que ell fe volia veure ab ell e
quel pregaua que vingus a ell a la dita ciutat, o fi ell fe volia, cfue ell yria a ell a Perpenya, E lo fenyor Rey de Mallorques dix,que ell volia a ell venir a G erona e a pochs dies ell venh a G erona al fenyor P.ey
:
Darago.E lo fenyor Rey ixque li entro alpontDefterria, e fi feu fefta !a hu a laltre no mo cal dir,que cafcu fe pot penfar que la hu frare del laltre hauia gran goig,e defig de veure.E axi entraren a G erona ab gra
fefta
que losfo feytare aquell dia menjalo fenyor Rey de Mallorques, e fa companya ab lo fenyor Rey Darago. Epuixlendema,e el ter dia.
Elo quart dia lo fenyor Rey de Mallorques conuida. lo fenyor Rey Darago ab tota fa companya. E puix lo.cinque dia,lo fenyor Rey Darago vol quel.fenyor Rey de Mallorques menjas ab ell.E com hagren oydamifaamdos germans,fens negu altre,entrarenfen en vna cabra, p tota hora fo pafada hora de nona abans que exifen , ne menjafen,
que ordonaren,ne que digueren entre ells,ao nul hom no potfaber. Mas be fe dix per moltes gents,quel fenyor Rey Darago dona liccia al fenyor Rey de Mallorques que valgus, e ajudas al Rey de Frana co
ra eiI,pero pe]ler,e lo
Comptat de Rofello,e de Conflent,e de Sardanya , ferien perduts fi al fen feya. E la cafa de Frana hauia aytal coftuma,que res que prengus per guerra no tornaria,ans perdria tota fa terra:c axi co nexien que Muntpeller,eRorello,e Conflent,e Sardanya no lj pori defendre e axi valia mes que ho tehuraCen. E axi partirenfen que
:
qui
fauis
Reys Darago.
faiis
Folxci.
eren,c encara los Francefos ne eftegrcn toftemps en aquefta fofpita.E com hach pres comiat la hu del altre,lo fenyor Rey Darago fen
torna a Barcel na, e lo fenyor Rey de Mallorques a Perpenya. Ara vos lexare a parlar damdofos los Reys,e tornar apariar del fenyor Infant
Captol
cxiij.
riacojlejatom Calabria,e lesgrans proefes quefeu\e comprengu lo Prncep ^Matxgrifofillmajor deljfey Carles , e dclliura deprepi ma
OM
adobar, e hach les xurmes totes,e totalaltra companya de cap fegons que ordonat
quel fenyor Infant li
fer
:
mana
era,que aytants
e
els ballefters tots
VI.
o que ops hagren.E com les galees hagren haut compliment de o que ops hauien,ab la grcia de Deus , lo fenyor Infant man i al Almirall,que faes recullir tota la gent. E tantoft la trompeta ana per la ciutats la gent fe reculli ab bon cor,e ab bona volentat.E com foren recuilits, Lalmirall ana pendre comiat de madona la Regina , e dels Infants,e madona la Regina fenyals,e beneyls. E lo fenyor Infant trach a vna part Lalmirall,e dix li Almirall nos tenim per be , que faats la
e
:
via de Napols,c
que faats en guifa,i fer ho podets,que hajats Ifcle: q deftruyriem Npols. E Lalmirall fi la Illa Difcle hauiem,lleugerament refpos,fenyorfenyats,ebeneyts nos,elexats nos anarrque per cert ab la volentat de Deus,nos farem tant,que per toftemps ne parlar hom. E fobre ao Lalmirall befa li la ma,e pres comiat del fenyor Infant en Fraderich,e de tots los altresre ab la grcia de Deus ells fe reculliren.
E com foren recullitSjforen XL.galees,e IlII.lenys armats,e IlII.barques armadas.E digueren la bona paraula,e anarfen ala bona hora, e
cortejaren la Calabria,een aquella entrada preferen Lefcalea:e troba-
ren
al
11
1.
e de lenys
per
Chronica dels
per portar en Npols.
noxent,e el Citrar, e la ciutat de Policanlre ,c la crema , e aftega tota. E puix pres cartell Abat. E cafcu daquefts Uochs ell eftabii e creats q depix que faberenlos Calabrebs,que la batalla no fera feyta de Bor
deu,que cafcuns ab poch de combatre fe retien que cafcuns hauicn locors,elanimaablo fenyor Rey Darago,e volien mal de mort als Francefos:l que be ho donaren a conexer,comlo fenyor Infant pafa
:
en Calabria, que no fperauen als, mas quel fenyor Infant hi palas. E com tot aohach pres Lalmirall nouellantvench en Npols al princep,quin fo
rriol
defpagat.
prenent llengua- E
com fo
ell
ordona de metres en
cuns de batalla,efcala fcyta de les galees e guarnits, c aparellats,acoftas prop del moll a dos trets de ballelta. Epogra fi mes acotar, que
ell
armafen totes quantes galees hi hauia, e ques combateTen ab ell. E aquelles de Npols quant vaeren acoftar les galees del Almirall , vaerets crits,e via fora
campanes en Npols, que paria que cel, e terra vengus. E lo Princep ab tota la cualleria venen almoli,efeu tocat la. trompeta jC cridar en pena de la vida,que tothom muntas en les galees:e debades cridaua,que negu no hi volia muntar. E com lo Prncep vaeao,mogut de fellonia,eil fon cos muntaprimer enles o-alees.E com los Comptes, e Barons,e Cauallers,e ciutadans,e totes
:
e repicar
vaeren lo Princep en les galees, moguts de vergonya, tots penfaren de muntar en les dites galees , cafcuns ab llurs armes,eVl.galees farmaren,e molts lenys, be aparellats Queus dir \ e moltes barques. E com foren armades, penfaren de bogar envers
.
XXX
Lalmirall.
tal
manera que les tingues en lloen que vnagalea i\o pogus efeapar. E com vae quels tenia en bona mar,penia, de girar envers ellesre aqls
quil vaeren girar, perderen la vigoria abqen'callauen, elleuaren rems: e Lalmirall feu atre tal,e feu afranellar yua galeea ab akra,es mes
en cuns de batalla
batalla
tal;
en mar,aque(ta ho
de
Reys Darago.
de tercia, entro a hora de vepres.
fon poder , no pot hom durar. E
era,e es
FoLxcii.
Mas
ab lo fenyor Rey Darago,e ab los feus.Per que lo Rey Carles, c lo Prncep era nient contra aquell. E pero notre fenyor ver Deus dona victori al Almirall, e a fes gents que tuyt a colp cridaren, Ara*
:
ab aquella vigoria efeombrar be XXX. galeesre com aquelles hagren efeombrades, no podien pendre la ga-
go,Arago,e
hom de
paratge hi hauia : que tots volien abans morir , que no veure lo Prn-
cep pres. Mas que valch,que a la fi no pogren durar, e mriren la major part de tots los Comptes, e Barons, ehomens de paratge que hi hauia. Si que la galea del Prncep roms fola,que nul hom no hi podia pendre.
faltar
E fobre ao Lalmirall
crida victori
e tot horn
penfa de
en la galea del Princep,e van efeombrar tota L proa.E. Lalmirall fo fus ab la efpafa en la maie com foren ala mijania de la galea, vaerets feyts darmes,e colps pendre, e donar, que o era vna gran marauella, axi que tots aquells qui fobre cuberta erendela galea del Prncep rau rien.E Lalmirall venen dauantlo Prncep quis defenia mills que Rey, ne fon fill , ne altre caualler faes que tant hi feu,que no era nul hom E fegurament que ell amaua qui als feus eftochs fe pogus acoftar. mes murir,que viure,tanta de fellonia hauia. Si que hi rrath cauallers del Almirallqui yengren ab llances a fobre ma quel volien ferir mas
:
q aqueft es lo Princep,eamam lo mes viu que mort. E lo Prncep oy ao, e vae que poch valia fa defenfa , e
Lalmirall crida ,
fia
1
Barons no
morts, qui prebs.E tantoft com la batalla fo venuda,Lalmirall dix al Prncep , fi vida volets dues cofes huets afer tantoft e fi fer no ho volets compte que ads fe venrets a Lalmirall,e axi foren tuyt,qui
:
mort del Rey CoralL E lo Prncep refpos al Almirall ques ao que vos volets que yo hi faa , que fifer ho puch, volenters.ho far J Yo, dixLalmirall,quem faats ads venir la filla del Rey Manfre , germana de madona la Regina Darago , que vos tenits en voftra prefo aci elcaftell del Hou,ab aquelles dones , e donzelles quifues hi fien,
jar la
,
faria
vn feu caualler en terra,ab vn leny armat , e amena madona la Infanta germana de madona la Regina ab quatre donzelles^ dues dones viudes. E Lalmirall reebe les ab gran
iiij
goig,
Chronica dels
ma a madonala Infanta. E com aofofeyt, feu la via Difcle ab totes les galees: e com foren Ifcle trobaren que fi feya grans dols ,per com la major part deia
goig ,
e
e befa la
gent Difcle eren eftats morts ,o prefos en la batalla. lo Prncep mana que os retut a Lalmirall lo caftell,e la vila. E tantoft fens molt pregar ho faeren,pero que poguefen cobrar llurs amichs qui eren prefos eh les galees.E Lalmirall reebe lo catell,ela vila,e lexa hi quatre galees be armades , e dos lenys, e be C C. homens: e feu exir de
les galees tots los prefos
emo,els vefti de la roba dels altresrde que les gents Difcle foren molt
E com ao fo fey t, e mana aquell quihihauia lexat Capit de les quatre galees, e dos lenys armats , que negu no lexas entrayne exir de Npols menys de fon albara:e aquells que hi enconfortats,e alegres.
trarien,qulidonarencofaabuda per nau, o per leny, o per roba, e aquells qenexiren,que paguafen vn floiin dor per bota de vi,e dos
florins per
bota doli: e axi mateix totes altres mercaderies de cafeuna cofa trahut fabut. E axis compl, e ay tant mes , quen tal manera li ho
deirengueren , quel Capit Dicle tenia fon faedor dins Npols qui rebia lo trmit de totes les damunt dites cofes:e ab albar daquell ha
uien tots a exir,en altranian era foren prefos,e perder la nau , o leny, e la marcaderia i que ao fo major honor que hanch Rey prengus fobre altre,, quel fenyor Rey Darago hach fubre lo Rey Carles. E lo
:
Rey Carles ho hach afoferirper les gents de Npols qui foren confumades,fi llurs bens no pogueTen vendr,e hauer exida. E com ao
,
fo ordonat,Lalmirallfeula via deProxida,cdelaIlla de Capri,ea cafeuna de les Illes ell pres e axi com aquells Difcle li hauien fey t ome:
thalunya al fenyor Rey Darago,e altre en Siclia per fer faber efta bona nouella:e Deus do nos aytal goig com en cafeuns daquefts Uochs
hagren. E axi com lo Rey Darago^e tota Cathalunya,e Arag, e el regne de Valncia hagren goig,e madona la Regina,e els Infants,e tota
ao en Roma, e hon era el Papa^e tots aquells qui de la llur part erenmas la part Gibihna nach gran goig , e gran plaer. E comlos lenys armats fe foren
Sicilia:axi fo lo
com fabe
li
Almi-
Rey sDarago.
jor qui hanch
Fol.xcii.
faes:e els Infants exiren ab tota la caua.llcria a cauall a la font del Or, e toc lo poble de Macina. E Lalmirall traua ab Ics galecs fues ab la popa primera,las galees que hauia prefes , ab les fenyercs rocegant. E com fofen dauant la font del Or,e vaeren que aqm eren los Infants,aualla enterra Lalmirall ab vna barca armadare los In-
E Lalmirall venen a ells,e befals la ma,e cafeu dels e abaxa,el befaren en la boca. E com ao fo feyt,Lalmirall demana al fenyor Infant en Iacme , que manaua qucfaes.delPrincep.E lo fenyor Infant refpos h,penfats de muntaren les galees,e complits vbftra teta,e nos frem al palau abans que vos, per reebre la Infanta tia nftra e haurem notre confell ab vos , e ab los altres confell ers noftres que farem del Princep , e de les altres perfants quel vaeren exir
terra
,
en
acoftarenfe a
ell.
.:
foncs.
axi Lalmirall muntaftn en les galeea,e ab aquell goig,e ab. aque gran glo
alcres.
qucll alegre entrafen per lo port de Macina,e vench Ien dauant lo palau,cridantllaus tota horaE tota Macina li reponia,axi
ria era daquells
E com lo
llaus fo
na al port E aqui fo exida madona Ja Regina,e els Infants muntaren en la galea,c reeoeren llur tia ab gran goig e ab gran alegre,e ab ella anaren per lefcala,que qacre efeales hi hauia feytes mecre Lalmirall en parc de fa,e de lla clauades de fulla, en guifa que madona la nfanta,e els Infants amdofos qui anauen a par ab elia,cxiren per lefcala. E com for per lefcala,aLpeu de la efeala madona la Regina fa germana,
,
que nul hom no les podia partir axi que gran pietat era quiu veya:e no era marauela,que depuix que no fer vites,hauien perdut lo Rey Manfre,e la Regina llur mare,e lo Rey Corali,e lo Rey us llurs auon clos,e molts daltres honrras parents,eparentes:axi que finalmt los Infants,e Lalmirall les departiren,e axi amdues ma per ma muntaren fenalpalaUjhonlafeftafo molt gran que hom los teu, e los menjars foren aparellats,e molt ricament tuyt foren reebuts,e feruits. E abans
:
el
els
e les altres
perfones q
les
metts
Chronica dels
metes en prefons comunes. E axi com lo fenyor Infant ho mana, axi fo feyt,e cplit dins dos jorns. Aprs com la fefta fo paTada,lo fenyor
Infant trames per tots los richs .homens de Sicili , e per Cauallers, e per Ciutadans de viles , e llochs que de afcun lloen hi vengueen
:
Syndichs,quihagueTen tot poder. Edonalsdiaadosmefos pus les dades fofen feytes de les cartes,que folen a Macina. E perols dona
tant gran terme per raho que abans fos anat,e vengut mifatger al Se-
mad ona
la Re-
fer
appellarnvna galca, dos cauallers que trameteren al fenyor Rey Darago , en que li feyen faber,com lo Prncep hauien pres,e mes a Mataxrifo fota-bona guaraltres.E tantoftlo dit fenyor Infant,e Lalmirall
que manas quen farien deJJ,e dels Comptes,e Barons axi mateix quenmanaua:e trameteren li a dir lo nom de cafeuns per eferit, e axi la galea pena danar , e troba lo fenyor Rey a Barcelona, que ja hauia ahudes les noues per lo leny quel Almirall li trames, com la batalla fo venuda,e pero ien era vengut a Barcelona,com fe penfaua que daltres mifatgers hauria en breu de Sicili. E com foren a Barcelona/a^ludaren,e enla plaa hach venguda tanta de gent, que fo gran infanitat,e tuyt refponguerdn,que pareh q e tot lo mon ne vingues:e.tanoft los miflatgers exiren en terra, e anaren al fenyor Rey al palau,e be faren lilo peu , e la ma,puix donaren liles cartes que li aportauen,e li digueren llur mifatgeria. E lo fenyor Rey reebels ab gran alegre, e feu donar grans refrefeaments a la galea:e aquell dia mateix la epaetxa en guifa que lendema fe partiren delhedins pochs dies foren a Ma
da,e
Lalmi-
puch dir:mas los fey ts ques feguiren a auant del rincep,e de les altres perfones,mqtraren que tot o que]
fenyor Infant feu delPrincep,e dels
altres,
feu ab
ma
nament quen hach del Senyor Rey: que tanta fauiefa l moftra al feyt del Prncep, que
tot hom pot conexer q delftgran
fauiefa
Reymoch.
Capitol
ReysDarago.
cttia>ejutjat lo
Fol. xciiii.
aMa-
Ip^^^^^llP
RES pS^4^?i^ a ^ a
^
ao
l
lo dia fo
vengut, que
tot
la
cort fo ajula-
dauant \o Ipalau de Marina: axi aquells de la ciutat generalment, il:om totaltrehom, erichshomens, ecauallers, e Synterres
que
hom vingus
dichs,e totes
hs
itatsjo enyor Infant qui era dels pus fauis prnceps del morr, e mills
parlat,e fo aprs, e es encara, e fera
lleuas,e dir.Ba-
Matagrifo lo Prncep
fill
Ara tuyt abets quel Rey Carles fon pare pres lo defiret dl bon Rey Manfre aui notre,e fenyor natural voftre, epuix com mori en la batallar ab ell lo Rey Elis fon frare. Aprs fabets com lo Rey Corli noftre auonclo vench Dalamanya per venjar aquella mort, e aquell defaret
:
e axi
axi
mateix fo
ell
e tota fa gent
Rey Carles e fabets quel dit Rey Corali vench eh fes mans viu,e fabets que feu la major crueltat que hanch Rey ne fill de. Rey aes de tant gentil hom com lo Rey Corali era, qui era de la pus alta fanch del mon quen Npols li feu tolre la tcta. E per la gran crueltat que ell feu podets conxer Deus quines penitendesbaratats per lo dit
,
cies lin
dedefonor que perfones qui el mon ien:axi de la.mortdcvoftre fenyor natural, e de fos frares, com cafeuns que hi perds parents, e amichs.E axi puix que a Deus plau, que per vofakres daoia feyta venjana, eus ha aportada en poder la pus chara cofa quel Rey Carles ha el mon,penfacs lo de jutjar,e dats li aquella fentcia queus parega juta.E fobre ao anas fmre,elleuas Micer Aleynep,que fa ardonat que repongues per tuyt comunament a ao quel fenyor Infant propofaria, e dix Senyor be hauem ents tot o que vos nos hauets dit, e fabem que tot es axi veritat com vos nos hauetspofat, e grahim a Deus,e a notre enyor lo
aquells qui en aohauets pres
mes de damnatge,
fenyor
Chronica dels
feny or Rey Darago com a ell ha plagut, com tat faui fenyor com vos fotb nos ha trames per regidor en fon lloch , e com a vos fenyor plau
q per nos fia feyta venjana de la mort,e del damnatge quel Rey les nos ha donat:perque fenyor dich yopermi quel Princep prenga aquella mort que fon pare dona al Rey Corali,e axi com yo ao dich, lleu fe afeu dels Barons,e dels cauallers,e Syndichs de les terres: que l los par bo,que axi fentencialmentho conforme,e que fefenua tantoft:e que o que cafeu dels Syndichs dira,diga per !,e per tota la cmunitat,perque hich es, E i hich ha negu qui als hi vulla dir,lleu fe,q yo ao dich,e conferm per mi,e per tots los meus.E com ao hach dit eftech fe de parlar.E abans que negu le Ueuas, tot lo poble de Macina fe lleua,e cridaren tuyt:be ha dit,be ha dit:e deym tuy t que perda la te fta,e confarmam tot o que Micer AJeynep ha dit. E fobre ao lleuas J- almirall que fabia que jahia en lauana,e dix Barons,axi com Micer Aleynep ha dit lleu ien cafeu per l,e richs homens, e cauallers, e Syn:
Car-
eren:e dos jutges,e dix quels jutges ditaTen la fentencia , e los notaris efcriuifen
pli.
prefencia de
tuy t:e com fo leta,e tuyt li hagren aquella fentencia donada per ells, c per aquells de que hauien lloch , Lalmirall demana a tuyt commu-
namentjl conformauen aquella ntencia.E tuyt repogueren: axi ho Volem, e axi ho conformam per nos, e per tota la communitat deia
Illa
de
Sicili.
penfarenfe
que lendema fe faes jufticia:mas lo fenyor Infant en Iacme,pus la fentcia fo donada,e conformada,volch vfar de mifericordia: e no volch guardar mal per mal,ans li membra la paraula del Euangeli que diu,q Deus no vol la mort del peccador , mas ques conuerta perqu el no volch la mort delPrincep,mas que per ell fen pogus nexerpau,y coordia. Epecialment com fabe que ell no hauia colpa en res que fon pare lo Rey Carles hagus fey t,ans hauia oyt dir, e axi era veritat, que fo molt depagat de la mort del Rey Corali,e axi mateix que era cert q era parent proyfme del fenyor Rey fon pare:e l del fenyor Rey fon pa
:
Capitol
ReysDarago.
Fol.xcv,
lendema lo Senyor Infant apella Lalmirall , dix li, Almirall , aparellats la major nau de Cathalans que
la,e
QJ/ E
hich
trametrem
| lo Princepa Barcelona al fenyor Rey noftre para. E Lalmirall dix: Senyor be deyts,e tantoftfera feyt.E axi tantoft com la nau fo armada, eles galees, e los lenys meteren hi lo Prineep fota bona guarda , e be ordanada e partiren de Macina , c hagren bon temps: l
:
hon trobaren lo fenyor Rey. E ttoftlo fenyor Rey mana quel metefen al caftell nou de Barcelona, e ordona hi bona guarda. E axi lexar vos he eftar lo Prineep qui es en bon lloch e en fegur,e tornar a parlar del fenyor Infant en Iacme, e
quen pochs
dies foren a Barcelona
,
del Almirall.
OM
LO'
que ikes armar quaranta galees, queell volia paf far en Calabria,e que volia menar la guerra en guifa que paregues quel fenyor Rey fon pare no hi faes fretura E Lamirall hach gran goig- com vae lo fenyor Infant en Iacme de tant bon enteniment,e axi ardit,e esforatreegurament que ell no-lin deAlmirall
.
tolsjue res,ans
apparellar voftra
pahonada, que les galees tingats per apparellades, E axi lo fenyor Infant en Iacme feu cridar les hofts de tots los Cathalans, e Argonefos qui eren; en Sicili, faluant daquells qui regien los omcis,e tenien los caftells. E a pochs de jorns tothom f apparcllat a Macina,e pafa lo fenyor Infant en Calabria entro ab mil cauakVarmats,e entro cent alforrats a la genetia e hagren quantitat de Almucaualleria,e voftra
:
gauers,e de feruents de
Chronica del;
ranta galees, en les quals nauia.
X X.
uen quatrecents cauallers,e molts Almugauers. E axi ab la grcia de Peus lo eny or Inant en {acme per terra, e Lalmirall per mar anauen prenent ciutats jvileSjaftellsjellochs. Queusdire? Que fi tot vos ho volia comptar per ordre,om ya altres vegades vos he dit dauant, Hom baftaria paper: que tantes de caualleries, e feyts darmes fi faeren en cacun-Uoh que prenien , que ninguna hitoria del mon no oys Jianh de m.ajors caualleries, ne de majors marauelles , que les gents
en Iacrne,e ab Lalmirall feyen. Que cent entre richs homens , e caualiers de Cathalans , de Aragonefos hacli en aquella cafa,queau de lesproefes,e caualleries , pogra hom fer
qui eren
ma) or romans. , quenoesqu.l delaufre. Epuix entre los cent vos en podria hom dir mil.. Epuix de la pahonadafemblant mateix. Del Almirall nous en cal parlar , que marauelles foren tots (os feyts que ell le tengra per mort, quen tot Uoh hon feyp darmes hagues,ell nolluas cauallcria atot hom Quusdire ? Tanta fo la bondat, e 1^ valor, e la caualleria del fenyor Infant en Iacme,que depuix que fopaTaten Calabria, entro que torna en Sicili , e vae cjue hach conquefta tou Calabria, que nonfailf mas tant folamentlo Caftell Deftil , quieftaenvnagtan muntanya aprs de la mar. E oltra Calabria que hach de Principat, entro al Caftell Abat qui es prop de Sa.
lem a
XXX.
e encara deia part de Lleuant hach la ciutat de Taranto, e tot lo Principat,e tot lo cap de les llenges , e la ciutat de Otrento e Lexe qui es vint e quatre mdles, prop de Brandis, E quius comptaria los
,
feyts
qui en Otrento
fe
del Almirall, edltres, feria marauelladoyr; que tota Pola corrien, en tota la lla de Curo , e elDifpotat de Larta , e la Velona, e laEfclauonia. Eaxicomfetrahucauenlesnausen Napols,quicntrauen, c exien a les galees Difclc qui hi eren per lo fenyor Rey Darago , axi
trahucauen alfenyor Rey tota nau 3 o kny qui entras al golfe de Vencia a la ciutat de Otrento , aquells qui per lo Senyor Rey Darago,
e per lo Senyor Infant hi eren,faluant aquells qui exien o entra uen en la ciutat de Vencia per com la dita ciutat , e el com de VenE negu nos marauell com cia hauia pau aj> lo Senyor Rey Darago
:
fas,
om
ReysDarago.
Fol.xcvi.
com jan fon fytslibres qui particularment parlen de cacuns daqfts Uochs com fe prenien,e axi mateix que feria llonga raho.E com lo fcnyor Infant hach tota Calabria conquefa,c tots Tos altres llochs,dona dels dits llochs a richs homens,e cauallers feus, y a honrrats ciutadans,e a Adelils,e a Almugaurs,e a caps de msynades:c lexa totes les fronteres eftablides.E puix el fen torna en Sicili hon madona la Regina, c la Infanta fa tia,e Linfant en Fraderich.e totes les gents de Siclia
nagren gran goig,e gran alegre; que daqui auat no intien en ja Illa d Sicila res de la guerra que les fronteres qui eren en Calabria, e en
:
Principat, e en Pola
deibendrea Marina.
*P
^
RE
ab lliccia fua anaTnaBarbanaavna Illa qui ha nom Gerba,quieradelRey de Tunis, e barrejaa dita Illa,
en tragu mes de deumilia catiusennv <i;in-akms>e Sarrahincs que aporta en Sicili, c en trams MaiJor-
ques, e en Cathalunya:e guanya tant que la meTio queies galees hanien feyta,c <jo que coftaren darmar,e quita. E aprs feu altre viatge
?
e l%
Formanes,e Tiu,e Andria,c les Micoles: e puix correch h Illa de Xiu hon fe fa lo maftech , e pres la ciutat de Maluelia e torna ab tant de guany en Sicilia,que ay tals cinch armades fen pagaren. E axi mateu
correch la Illa de Curlb , e crema, afega tot lo Reyal dei cal.fceil. E puig correch tota laXifelnia,eelDucat. E la gent qui ab ell eren
eftats foren tots richs,
en tal manera que fi jugauen no volien nul hom acullir al tauler , ino tingues moneda dor que com aportauen moneda dargent,in portafen mil marchs, no li auliren. Si que no
:
ana a molt de temps que L almirall, correch altra vegada la Illa de Gerba,e trachne me* de gent que dabans no hauia fey t. Si que los Moros de Gerba fen anaren a llur feny or lo Rey de Tunis , e digueren li:
Chronicadels
Senyor tu veus que nons pots
defendre.; del
<,
fe
Rey Dara^ojhn hauem perdut frares^ parents,e mullers, e fills,e fi r llcsiperjqueifenyor placiat quens abfolues , que nos Ujos pugam fotfmetrecalallrfenyoria,e axi viurem en pau,e
fars. be,e
merc: en
altra
manera fes compte fenyor queia Illa romandr deabitada. E axi lo Rey de- Tronis hach fon acord,e abfoluelosre ells trameteren llurs mif
atgerslfenyorRey Daieago'yereterenfea ell , e per ell al Almirall. Si
bell caftell
ques tinguc,es
el
te,es tindr a
ma
mig de Barbaria,que fi be ho comptats aytant ha de Ger ba a Cepta, com de Gerba en Alexandria. E nous cuydets, que fia de
Illa
que es
el
d/eJja
terra ferma,
peu pafarian,que nois tocaria aygua entro ales inglesjf aquell pas nois era vdat,e defenfat per Chretians. Perqu es meneftcr a tot hom que Capit fia de Gerba,que haja quatre vlls,e cjuatre orellas e que hajalo ceruell fegur, eferm, per moltes rahons: majiormentcprn lo pus prop fecors que ha de Chreftians es Macina, ,ha,de Giib^ .aMaina einch milles.E axi mateix,que a Gerba ha vehins:o esjGejinbre, e Margam, c Iacob Benatia, e Bonbarquet, e els PebepSjede altres Barons Alarbs , que afeu ha gran poder de cauaHcria. E filo capit qui en <^erbaelalialo fon en los vlls,be trobaria quil defpertaria toft a mal fo. E axi co Lamirall hach feyt tots aqucts feyts, penasque faes adobar totes quantes galees hauia: pero com
:
e del
2$ty
delregnenpoderdehfilLdelTrincepquiera
llauorspres
a Barcelona.
del feyt
Reys Darago.
Fol.xcvii.
al
:
Rey de Frana c penfa durdir,e dendrear tot o que poch contra lo Rey Darago.e pe lafen de venir en NapoIs,que hauia gran paor que nos reuclas. Eab ell vench lo Compte Dartes, e daltres Comptes,e Barons, e cauallers que foren be dos milia. E anaren tant per llurs jornades que vengren aNapols,e vengueren hi en tal punt,que certament non tornaren en Frana de tots dos milia cauallers dos cents , que tots muriren en la guerra en Calabria,c a Taranto:q fol en vn dia ne muriren a Otrento mes de CCC. cauallers;e axi mateix ue murir a Tarato,e en el pla de fand: Marti ne muriren mes de D. Queus dir? Que en Jloch nos podien atrobar ab los Cathalans , e Aragonefos , que no foTen morts, e desbaratats. E ao efdeuenia per obra de Deus,que baxaua lo llur ar gull,e exalaua humilitat quel fenyor Rey Darago hauia , e fos fills, e la gentre podets ho entdre en los prefoners que per honor de Deus lexaren anar foltament.E hanch nos pot dir quel Rey Carles ne foltas negu qui en poder dell,ne dels feus vingus, ans com ne prenien negu los tallauen los punys,els exorbauen.E ao hagren molt de temps durat,e foffert Lalmirall,e els altres del fenyor Rey Darago. Si que a lafiverenlagrandefmefura quen feyenjeLalmiralI penfa de tolre punys, e dexorbar. E com ells vaeren ao catigaren fen,e no per honor de Deus, ne per mif ricordiarmas per paor del Almirall. E axi fefdeue de moltes gents,que mes acaba hom ab ells ab mal que ab be: per qacafeu valdria mes quescaftigas deon mal vici, fi la per amor, o temor de Deus, que com Deus dona la fua yra fobre ell. Queus dir? Que tots dies venien al Rey Carles aytals nouelles,fique diufeq hanch no fo Senyor el mon,qui aprs tant gran profpentat que ell ha uia hauda,fe vaes ab tat deplaer ala fua h\ Per que cafeuns fe deuen efforar, ques guarden de la yra de Deus que contra la yra de Deus res no pot hauer durada. Queus dire?Quen aytal planeta com fo caygut, plach a noftre fenyor Deus,que finis fos dies,e palla daquefta vida. E pot hom dir dell,quel jorn que muri,muri lo millor caualler del mon aprs lo fenyorPvey Darago,elo fenyor Rey de Malorques e folamentvos en lleu aquells amdofos.E axi la terra fua roms engratra, ,
:
ball,
com lo Prncep
,
hauia
tres
fills
es a aber,mofenyer
en
Luys,
Chronica del.
e^fgk Lluys,qui puix fo
frare
vuy
es fanc\ canoriizat
les terres
per totes
deChreftians.
aprs hi
hauiavn
qui fe
teix ca*
fiM82,
q llur pare lo Princep fo fora delaprefo,quen exi ab pau e^ons que oyrets auant. E axi lexar vos he a parlar del Rey Carles, e ^ e fos nts que regen la terra,e parlar vos he del Rey de Frana.
entro
Capitol exix.
lo
Llegat delxspoflohch, e lo Senefcalde To lofa alfinyor J^ey de Jtfaorques per endrear ttttrpajpttgeper lafita terra: e com ordena dentrar en Catbalunya ab totfonpoderper mar;eper terra.
OM
lo
Bal
y-
Llegat,e
el
gues Mortes,e a Narbona:e ell trames loCardenal qui era Senefcal de Tolofa a Mtpefllerpr endrefar ab lo fenyor
de part del Rey de Frana E llur preycar valgrals fort poch,i no fos la cord quel fenyor Rey Darago , e el fenyor Rey de Mallorques hagren hauta Gerona,fegons ques fo opini que hagren acord per dos rahons fenyalades,quelReyde Mallorques los dexaspafar per la fua terra o es a faber,la primera raho , com no li podia contraftar la entrada de RoTcllo per neguna manera. E i per fora hi entrafen , era
:
Eerdutper toftemps Muntpeller , eRofello,e Conflent,e Sardanya. altra raho,que fi aqui no entrafen,entrarenper Nauarra,o per Gafconya,e hauien millor entrada que per RoTello: que be confelen en
Roello era fort cofa de entrar en Cathalunya e axi per aquelles ra:
hons lo fenyor Rey de Mallorques obey los prechs del Papa, e del Rey de Frana.E axi lo Cardenal,e el SenefcaLanarenfen al Rey de Fra a ab gran goig:que ya tengren lo fcyt per guanyat. E axi mateix com hagren dit al Rey de Frana, ho. digueren a Carles Rey del Xapeu, e
tra-
ReysDarago.
feruents,eamiriners,ea totes
aTats,e del threfor
altres
Fol.xcvm.
trameteren ho a dir al Papa quen hach gran alegre. E tantoft lo Rey de Frana feu fer paga arichs nomensperis m:fos,eacauallers,ea
perfones, que dels diners fiauien
fera ajutat per lo paTatge doltra
:
mar,econuertis contra
fruyt
que far. mauera fo venguda, Loriflama exi de Paris, c tota hora aefma hom co foren a Tolofa que venien ab lo Rey de Frana XVIII. milia caualls armats, e de gent de peu fens tot nombre. E venien per la mar C L. galees grofes,e mes de C L naus ab viandes , e els lenys, e tendes, e barques fens tot nombre.Qu-tis dire Qu?l poder era tant gran quel Rey de Frana menaua , quel poder de Deus hi era dejbonegut que tots deyan,tant de poder mena el Rey de Frana, que tantoft haur la terra denPere Darago:l que james E)eus no hi era conegut, ni nome nat, fino tantfolament lo poder del Rey d'e Frana. E l parlafets ab negu del fenyor Rey Darago,qui li digueTets,que far el Rey Darago, nefaterratuyts deyen,Deus es poders qui li ajudar a fon drec: e axi tots aquells foplicauen al poder de Deus,e los altres en res no! conexienrper que oyrets noftre fenyor ver Deus com hi obrar de fon po.
Rey Darago perqu porets entendre lo E com lo Papa hach feyta fer lo Rey de Frana,e la pri-
poder* , hauent pietat dels pauents, e doAra vos lexare a nant fe greuge dels argullolos,e dels dcfconcxenrs. parlar del Rey de Franc* , e del feu poder qui es a Tolofa, e per tota la
der, qui es fobre tots altres
de Caualleria:ecomfn recuttire* lesfuesgents alcolldeTamcasper contraflar tjuel J(ey de Frana no entras en Catbalunya.
|I
I
era xit
de Paris,e hauia treta Loriflama,e venia ab tat gran poder e per mar e per terra , tantoft trames fos miffatgers en Caftella a fon nabot lo Rey en Sanxo de Caftella, en q
ell,
e quel re
ij
ualleria:
Chronica del;
iaileria
:
e fiu fcya , quel degus faber per cert , quell daria batalla al
Caftella
hach hauda aquefta mifatgcria,rcfpos als mifatgers,que Cea pcnfaTen de tornar,quell parella ria de tal manera de fer ajuda al fenyor Rey fon auonclo , que ell ntendria per pagat.E la refpofta fo bona,e los feyts foren no res,q hach dun caualler,ne de vn pano non hach ajudarans de tot en tot fe troba lo SenyorReyenganatenell,comfefeuenfoncunyatlo R.eydeFraa. E axi com vench als ops de tots fos amichs terrenals fe troba, defemparatjper quell axi
ller
fenyor,e
el
millor caua-
\elmon,e
el
pus
vos coma. marma,e mon cors,e totes les eplaciaus que pus tots aquells me fon fallits quem deuie ajudar, que vos Senyor majudets, em fiats valedora mi, e ales mies gents e fenyals,ebeneyls: e tot esforat,c efealfat en lamor de noftre Senyor ver Deus IefuChrit mana enfellarre tot hom qui aparellat ne fos, que anas ab armes, que ell volia anar ab armes. Axi que aquell u ell porta armes en la ciutat de Barcelona , e feu gran feft, e gran alegre a honordeDeus:ecofortaaxiIocorde les fues gents qjasvolgren tenir ab llurs armes contra llurs enamichs , quel jorn los paria vn any
:
que fofen venguts. E com aquefta fefta fo paTada a Barcelona,lo fenyor Rey trames miTatgers per tot Arag als Aragonefos , que guardafen que perNauarra, ne per Gafcunya no pogus venir damnatge en fos regnes e trames per tota Cathalunya fes cartes de manament a richs homens,e a auallers,e aciutadans,eviles,q vinguefTen ab llurs armes tots al coll de Panicas, com lla entenia ell acontraftar al Rey de Frana,que no entras en fa terra.E afeuns com hagren haut lo mana:
ment,fi que
ells
qui los fo donat, foren tuyts al coll de Panicas;e lla fatendaren,e lo fenyor Rey,e Linfant Nanfos ab gran res de la caal dia
ualleria
de Cathalunya. E
dona quel Compte Dampurics ab les fues gents guardas Jo coll de Banyulls,e el coll de la Maana. Si quel Compte Dampuries mes la hoft de Caftallo al coll de Banyulls,e dels altres mes al coll deia Maa na. E lo Compte ab fos cauallers ana veitant los vns,e els altres mas mija lleguatc cafeun lloch daquefts era tant fort pas,que no calia que calgus negu tembre qui aquiu pafas e daltra part mes al Pertus aguardar lo Vefcompte de Rocabertj, E lo fenyor Rey ab totes les al:
tres
Reys Darago.
tres
Fol.xcix.
gents eftech
all
caders^ altres gents quels portauen a vendre tot o que ops hauien: e axi los paTos eftigueren be guardats, e eftablits. lexar vos he lo fe-
nyor Fv ey Darago
Captol cxx. com lo Rey de Frana afatja pafftr lo collde Tanicas, e logran damnatje jue lafuagnntprengu> e fa crueltat ejue \anfer als clergues, egents 'Delna)perla fellonia defo que les era efdeuengut.
Rey de Frana hach aplegada tota la fna gent ,e fabe que tots foren aparellats de o que ops los era: e axi mateix lo feu eftol qui era aparellat, e reculiit (e ao fo en lany MCCLXXXV.en lo mes de Abril) penfafen de velo
OM
exi a carrera.E lo
Rey de Mallorques a ell,e a fos fills nabots feus qui venien ab llur pare: o es a faber mofenyer en Phalip lo major fill feu qui hauia gran dolor,e gran defpagamcnt de o q fon parc feya: e laltre mofenyer en
e lo
Rey del Xapeu quin hauia gran goig, pero com cl tenia a effer Rey Darago. E axi enfemps vengren fen a Perpenya. E tota la hoft del Rey de Frana eftech atdada de Perpenya al Velo:i que tots dies aquells de la hoft del enyor Rey Darago los corrien entro a les tenCarles
des,els matauen,els prenien
molta de gent,els feyen gran damnatge. Queus dir ? Que axi eftech lo Rey de Frana be XV. jorns, que no bia ques fes: e vn jorn ell facorda , que coftas al coll de Panicas , e que afatjas de pafTar. E com fo al Velo el guardalo llach per hon hauia paar,c vae tota la
muntanya plena de tdes deia hoft del fenyor Rey Darago:e malci aquell que li aconfella que aquiu pafas. Axi que vn dia el afatja de pafar , e hanch tant foll aig gents no faeremque a colp foren entre ells mes de cinquanta milia entre Almugauers, e ruents de maynada qui feriren en llur dauantera,en tal manera que per la muntanya auall Jos vaerets gitar.e caer cauallers,c caualls.E prgue ren tant de damnatge aquell dia , que mes de mil homens a cauall hi perdcren,e gent de peu iens tot nombre. E com lo Rey de Erana vae
Chronica del;
la fua gent venir axi
emalmenada a c ajudar nois podia: dix,ha Deus, que fera ao,yom fo trayt. E llauors mofenyer en Phalip
desbaratada,
giras a
ftre
fon
li
bell frare
or reguardes
la
gent de vo
Reyaume com honorablement vos acullen. E Carles res no refpos tant era dolent , mas lo Rey de Frana llur pare qui ho ents tot, ab gr fellonia refpos:or taTets vos fire Phalip, que lis fan tl cofa, do
ijs
no fa el Papa, ne els Cardenals que aqueft be vos han percafat:e a mon frare que han feyt Rey del venr.car ells eftant en llur deport,e en llur folas , fe don poch de perill, e damnatge que a vos efta aparellat. E lo Rey de Frana calla, que be conexia que deya veritat:mas tart era del penedir. Queus dir?
voftra honrra,e defonor,e
voftre dan,que
eftiguef
fenpropdel flomayredelrech. Ecomlo fenyorReydeMallorques vac quel Rey de Frana fen anaua vers la ciutat de Elna, ell trames fos miTatgers aquells de la ciutat Delna,que ab profeTo reebefen lo Rey de Frana. E axi lo Bisbe Delna ab tots los clergues exiren a leebre lo Rey de Franare axi com ells fe degren humiliar a les creus, ells van feyir
en
fembres per
la fellonia
perdonana
anauen,nenoirefenyor ver Deus compogra foferir aquefta tant gran crueltat,que non faes venjana. Si que com ao hagren fabut per tota Cathalunya,dobla lo cor a tot hom, e penfaren
fen que
tes
mes los valia morir contra ells,que ifol hu ni hagues,ques re a ells.E com o fo feyt,eftegren be altres XV.jorns que no fabien
faefen,e leftol era tot a
Coblliure.Queus dir? Que en volentat fo lo Rey de Frana que fen tornas,mas no plach a Deus que per tanc bon.mercat nefeapafen ans dona via que paTaflen , pero que anaffen murir en poder de llurs enamichs.
ques
CatbalunyaperJo collde la ^Maana: ecom dins quatrejornsferen talcam que les carretes
carregades bimuntauen,
%
Si
que
Reys Darago.
I
Fol.c.
quatremonjesquierendeTolofa,quieftauen en vn Moncftir prop Dargils,vcngren al Rey de Frana: e la hu daquefts era Abat daquell loch. Si q pero eren daquella terra, co aquell Moneftir es foffragani del Moneftir
QVE
de la Grafla,qui es a Narbona: e axi tota hora hi ve Abat daqlla terra: perqu los fenyors Depanya farien gran fauiefa , que en llur terra no bfferifen aue hagus Prelat,l llur natural no era. dix al Rey de Fraa:Senyor,yo, e aquefts altres monjes forn naturals de voira terra, e
naturals voftres:perque fenyor,a ns dolria molt,q vos vos en tornaf
ab tant gran defonor: e axi fenyor fi a vos plaura,nos vos moftrafem ho porets pafar. E el lloch daqueft es veritat,que es fort:mas per menyfpreu no hi ha gents que contraftar vos puixquen,q efta be que hi haja L.homens,e vos fenyor hauets molta gent ab exades, e ab palafangues, e ab pichs,e ab deftrals,pens dtrar tantoft vn rich hom vo ftre ab mil cauals armats, e ab molta gent de peu, qui vajen dauant ab
ets
les dites
que fi eren fentits , aquehV.en guifa q aquells qui far lo cami nois calla jaquir deia obra. E axi fegurament fenyor qui vos,e tota voftra gent porapafar q pus vos hajats milhomes lla fus al pas,no hauets paor,quc nul hom lous
,
,
puixcatolre/abans neferets vos muntat,e tota voftra caualleria. E Jo Rey de Fr%a dix li: Abat,e com vos fabets axo? Senyor dix ell,com los
monjes noftres van tots jorns en aquell lloch a fer lenya,e cal: Si que a vegades com han paflar al Comptat homens de peUjpaTen aqui e aqueft lloch fenyor ha nom lo coll de la Maana: perqu fi vos ne demanats al Compte de Foix,qui es vat en efta terra, e an Ramon Roger,trobarets que axi es.Dix lo Rey de Frana,non de ' .nanariem a negu,que ben nos en fiam en vos e axi efta nuyt ne faa tot o que fer ne hajam. E tantoft feu apellar lo Compte Daymenart, que hauia bona companya de cauall,e de peu,e lo Senefcal de Tolonoftres homens,e
: :
fa,efeuIosfevenir.emanaIs,queamijanuyt foTen aparellats de feguir aquells frares ab mil caualls armats , e ab dos mil pahons de la Llenguadoch:e que hagueTen encontinenttots quants homens hauia en la hoft ab exades,e ab palafangues,e ab pichs,e ab deftrals,e ab daySje quepenfaTen danarfero ques frares los diri:e axi ho faer,
e compliren.
iiij
Sene-
Chronica dels
Senefal ab tota aquella gent feguiren los frares
,
comenaren a
fer
camins.E tantoft com foren alamuntanya,los dos frares per primera fenda que hi hauia anau primers ab la pahonada: e lo Abat ab latre
fiare,e
ab
homens
del moneftir ,
que fabien tota aquella muntanya, e camins. Queusdire? Que com lalba
milpahons foren fus altalcolljquehanchno foren fentits per aquells que hi eftauen en guarda,entro que ab ells foren.Mas fcgurament fi mal hagren guaytat,ells foren be pecejats:q de cinquata que ni hauia,non efcaparen mes cinch que meteren via fora, e fugi
ren envers
la
hoft de Caftallo
al coll
de Banyulls-. E
com aquells de la
hoft de Caftallo ho fentiren,preferenen tots ales armes, e fo ventura que en aquell punt lo Compte Dampuries era anat a Caftallo per en
drear fos Uochs,e fos caftelsrc ab
ualleria,e dels
ell
bons homens de Caftallo. Emper aquells qui eren en la guarda del coll de Banyulls , vengren fen envers lo coll de la Maana: e com guardaren,vaeren gran congregaci degents que ja eren muntats,e que daqui auant no hi porien res fer:e penfarenfen de tornar al coll de Banyulls,e de Tornauels en lla,hon nauia alcuns Ueuaren
llurs
Francefos eren paflats per lo coll de la Maana. E lo S cir/or Rey nou poch creure,e trames mil Almugauers enuers aqueJlapart,e trobaren
que ya tenia lo pas gran gent fi que digueren , per res nons en anem menys de llengua,foffiram nos a nuyt,e a lalba ferrem en ells, e fer los hem gran damnatge, e menar nos nem de vius tres,o quatre qui al Se onyr Rey Darago diguen lo fey t com es eftat. E tuyt ho tengren * cr bo,e aquell dia,e la nuy t nos defcobrire.Ara vos tornar ala hoft dr Rey de Frana , que axi fe compl com Labat e los monjes hagren d tat.Si que tantoft com de la aualleria hach fus, trameteren alRey de Frana miTatgers ab gran alegre, quel pas tenien fens tt embarch que lo cam era en tal manera adobat que les carretes ne podien palfar,e axi que penfas de venir ell,e tota la hoft. Queusdire? Que com
:
lo
deplc-
muntarre vejats que es poder,quc dintre 1 1 1 1, jorns hi faeren tal cam , que les carretes qui eren carregades hi muntauen. E com venh lendema,en lalba los Almugiuers
hoft pfa
eje
IJriren
Reys Darago.
feriren
Fol.ci.
:
en
ells,e lo
,
brogit
fe
de Frana
duts
axi
rets caualls
,
armats , e tot
hom arrabatar
que
tots
cuydaren
eTer
per-
hagus venguts tres mi 1 Almugauers. Queus dire?Los dos mil feruents de la Llenguadoch tengren fort toftemps,e prengueren vncabao,e en aquell ells dcffenfare tro que
no volgren
lexar.E
pochs , e aqui vaerets feyts darmes: mas les llaces,e los darts dels Almugauers feyen lo joch. Queus dir? Los Almugauers vaeren lo gran poder qui hi era,e que hi muntaua, e que ya hi hauia mes de mil caualls armats, e per vna crefta de la muntanya aplegar fen,e menaren fen mes de deu perfones bones, e honrradcs,e hagren ne morts,e fets efpenyar tota hora mes de tres mil en tre de cauall,e de peu e tengren llur cami,e anaren fert al fenyor Rey Darago, e comptaren li tot lo feyt,e amenaren li tots los prefos que li comptaren lo feyt axi com era eftat. E lo fenyor Rey Darago feu anar lacridaperlafuahot,quetothom plegas les tendes , eafcuns que
aquells qui ao hauien feyt eren
:
manament del
Com-
Vefcompte de Roca- berti,e altres richs homc;ns-,e cauallers de Cathalunya,anjrenfen a P E com foren a Peralada miflatge los vench delmoneltir de ralada. ncl: Quirch qui es al pkpalTada la muntanya del coll de la Maana, Queus quel Rey de Frana eraal dit moneftir ab cota la caualleria. dir Quel Rey de Frana cteh VIU- jorns al dit lloch de fancl Quirch,que hanh non volch moure entro tota la fua gent de cauall, e de peu,e de carretes, e adzembles foren pafats: ne entro que fabe <j
e el
Vefcompte de Cardona,
lo feu eftol fo
al
es lo
ell
per
i\,
li
pogueflen
fallir.
Nanfosfeu,
Ecom
Chronica dels
COM
e
com i
combatre:
ordonats,e guarnits,
vengren fen dretament a Peralada, eatendarenfen de Gariguela a la Gariga,e d e la Gariga a Valguarntra , e de Valguarnra a Puyamilot.E axi foren tuyt en aquell bell pla aprs de Peralada, e fe-
gurament que hanch la hoft del Rey de Frana nos poch veure nul temps tambe,com fe veya de Ja vila de Peralada: que no hi hauia tda neguna que no la pogus hom veure dels murs de Peralada.Si que co lo fenyor Rey Darago los vae axitots,lleua los vils al cel,e dix: Senyor ver Deus ques ao que yo vcir dauant mi ? Nom cuydaua que entre tot lo mon taxa gt fe pogus ajuftar en vn dia. Eaxi mateix vae tot lo nauili entrar al golf de Rofes,q era infanitat de vaer,e dix axi: Senyor ver Deus,placiaus que nom defamparets,ans la ajuda voftra fia ab mi e ab les mies gents.E axi c lo fenyor Rey Darago fen maraucllaua,is Feyeri tots aquells quiu veyen, que el R.ey de Frana mateix,e aquells qui ab ell eren fen dauen fort gran marauella,pero com james nos f ren axi vifts juftats,com en aquell pla no ha vn arbre, ans es tot caps, cllaurons de pa:que axi es Peralada,que envers aquella part qui te en tro a la meytat de la vila,es lo pla dels camps de llauro: e de laltra parc eftan los riu que paTen prop la orta,qui es gran cola. E no era marauella fi eren grans congregacions de gencs,que mes de XX. milia caualls armats que hi hauia a fou del Rey de Ffona , e de la gleya,e mes de C C. milia homens de peu hi hauia: en<a-a que hi hauia venguda gent de cauall,e de peu per la perdonana a guanyar,que perdonana hi hauia de pena,e de colpa axi que per aquefta aho era fens fi la gt que hi era. Si que com foren tots afetiats,e atendats, e leftol hach pre
:
fa la vila
de Rofes,meteren
llurs
viandes per
les cafs': e lo
fenyor Rey
Darago dix al Infant Nanfos,que pr?fes cinchs cents cauallers:e com panya de peu,e que feris en la hoft. Elo Sen^or*>nfantNanfos lo major goig hach dei mon,e appella lo Compte de Pallars , c el Compte de Vrgell,e lo Vefcompte de Cardonax en Guillem Danglefola, e lo
Vefcompte de Rocaberti,e dix los que kppi.f ellaTen , quel volia ferir n alba de jorn en la hoft:e cafeuns ne hagrengran plaer. E lo fenyor
Rey appella lo Compte Dampuries, qui era aell vengut tantoft com fabe quels Francefos eren palats e els altres richs homens , e dix los
,
Barons
RcysDarago.
Barons
lo
axi mateix
fi
Fol.cii.
caualls
,
e eftigam a les
barreresrque
Compte,e los
vn canto de la hoft,axi com jorn fe feya:enla hol feyen tots jorns guayta mil caualls armats que anauen guardant la dita hoft. E tantor. que hagren frityvaerets tendes derrocar,e els homcns de peu be dos milia que hi eren xits ab ells, gents matar, e cofres trcar,e metre foch a barraques Queus dir ? Quels crits foren grans,
.
de la guayta vengren, e llauors vaercts feyts darmes: fiquen poca dora nagren aquells del Senyor Infant morts mes de fis cents homens darmes daquells mil qui feyen la guayta. E
fo
lo
ftarach,e
Comenja,e tota la caualleria de la Llenguadoch que ateneren , e vengren molt be armats batalla feyta que nous penets que vengueTen
:
axi
com los noftres fan,com ixen appelldo.que la hu no epera a laltre,ans de bell pas,axi com a cauallers afegurats, e bons batalla aranla
E lo fenyor Infant efcalfat de bona caualleria volch fer brocar per anar ferir en ells, mas lo Compte de Pallars no ho confenti. Queus dir? Quen vides lo podi capdellar que no feris, entro lo Compte de Pallars lo va pendre per lo fre,cdix, Hafenyor,quevoletsfer? Iaperresnonsfarets trayda, ea bon continent feu lo girar,e aplegaren tota llur companya. E en ao lo fenyor Rey fon xit de Peralada ab lo Compte Dampuries,e ab lal tracaualleria,perreebrelo Senyor Infant. Queus dir Que ordenadament fen tornaren dins les barreres de Peralada , e lo darrer que hi entra ab fenyera,fo en Dalmau de Rocabarti,qui era Senyor de Peralada:e ab ell enfemps fo en Ramon Folch Vecompte de Cardona ab la fua fenyera,que ells amdofos hauien la rerafaga la merc de Deus entraren fen ab gran alegre ns,e fauls a Peralada , que hanch no hagren perduts mas tres cauallers , e entro a quinze homerts , e ells hagren morts mes de D C C C. cauallers, e dels homens de peu fens tot nombre. Queus dir? Axi foren afaytats,que tots dies vaerets prop de les barreres fer torneig de cauallers,e domens de peu, que tot lo mon fe deueniamarauellar. E ao dura cinch jorns,quenul hom.no perd
fenyera del fenyor Infant.
?
dentrar,
Ch ronica ad
dentrar,e dcxir de Peralada per la orta,
uen per llur deftxe,ne nul altre hom de la hoft del Rey de Frana, James non exia negu que no fos mort,o presrque la orta de Peralada es la pus fort orta qui el mon ia que no es nul hom qui entras, que no fos pcrdut,pus qucls homens de Peralada fe voIgueTen que altre no potfaberlopas,mas aquells que fondeviIanats,e nudrits. E comptar vos he vna marauella que fo axi veritat, com es veritatat o que
:
:
cafeu vas.
Captol
cxxiiii.
obrada
de mercaderia e era fort eperta fembraje gran,e alta. E vn jorn axi com la hoft dels Francefos eilaua dauat
Peralada
cols
:
ella exi
cullir
llana,
com
les cols
campanelles , e marauellas,e tantoftlexas de cullir ana fen a aquella part veure que era e guarda , e vae en lo
:
vn cau aller Francs ab fon caall armat,eablopitralldecapanelles,eanauafa, ella, que no fabia per hon fen exis e ellque lach vift, cuytas a vn pas , e fecut li la llana, e dona li tal cop per les faldes en la cuxa , que la cuxa li paTa , e la fclla, ea punta lo cauall. E tantoft comao hachfeyt,clo cauall c
altre,
:
axi quel
fella.
fos
Queus
a metre la m lafpafa,e va venir avn altre portell, e va ferir lo cauall Queus dir ? Lo cauall ana per la teta e lo cauall eftech exabuit. pendre per la regna , e crida , caualler mort fots , nous retets E lo
.
mort, e va gitar lo bordo que tenia, e retes a ella e ella pres lo bordo , puix trach li la llana que tenia en la enxa, c axi ella lon mes dins Peralada:de la qual cofa lo Senyor Rey,e lo Senyor Infant foren molt alegres,e molt pagats.E feren li cptar moltes
caualler tench fe per
:
vega-
Reys Darago.
vegades
Fol.cii.
Queus drc ? Lo caualler, c les armes foren fues,e lo caualler fe reeme dos cents florins dor que ella hach:e axi po dets conexer la yra de Deus fi era ab ells,
com
li
era pres
OM aquells
Jrt|
e II,ne
fis
jKf-homen5,e Barons
dixeren
al
1^^118
axi
Vefcompte de Rocaberti que anaTen enfortir llurs caftells , pero co per los caftela porien gran damnatge donar als enamichs E que en Ramoo Folch Vefcompte de Cardona , qui fera proffert dajudar,e defendre la ciutat de Sona, que anas endrear , e elablir la dita ciutat, e que afats hauia quea Peralada romangueTen dos richs homensabllur companyia. Queus dir? Tot o fordona,e lo Senyor Rey volch,qucl Compte de Pallars,e en Guillem Danglefola ro
manguefen aPeralada,e A. de Cortfaui,
e
en Dalmau de Caftellnou
podia romanien quatre richs homens que chom comptar que a Peralada ren dels bons cauallers del mon. E puix to ordonat que A. de Cort:
Darago
faui,e
fats
en Dalmau de Caftellnou anafen enfortir llurs llochs , que ak hauia a Peralada del Compte de Pallars , e den Guillem Dangle:
Comptat, e endrear caftells , pte de Cardona ana fen a Gerona, e mes fe dins , e cfcombrala ciutat de fembres , edinfants, e pres en fa companyia molt honrrat caualler qui de cor lamauen , e molt honrrat ciutad , e eftabli molt be la ciutat de Gerona, ela terra de Geronea. E axi mateix lo Vecomlo feu
.
fteIlnou,eenGesbert atre nou A. de Cortfaui. E com tot ao fo ordonat cafeuns hagren en plorant comiat pres del fenyor Rey Darago , que fapparella lendcma
de
exir:
Chronica del;
de exir;e feu aparellar confell general a Peralada, e preycal, els dix mol tes bones paraules,els conforta,els alegra,els reques de be afFer,e pres comiat,e aix que al mati fen yria ell, e el fenyor Infant e tujft axi mateix en plorant beneyren lo,e tot homana libefarlama,eal Senyor
:
que els prohomens de Peralada li digueren Senyor nous faa paor aqueft lloh,que lloch es fort,e bo, e be eftablit de viandes e de gents, e ab volentat de Deus nos farem tant queus tindrem embarrerat lo Rey de Frana,queno yria pus auant:e fi ho fa,nos li trencarem les barreres,e els camins,e els tolremles recufes deies viandes. E lo fenyor Rey grahi los molt o que dit hagren. Queus dir Los Almugauers qui eren ab lo fenyor Rey eren be cinch milia,e lo Senyor Rey hauia ordonat que romangueTen en Peralada mil; de la qual cofa los Almugauers qui eran ab lo fenyor Rey ordonats per romandre ab llur companyia eren molt dolents, com dins hauien a romanir e anaua los lo pr el guany quels altres farien fobre los FranInfant.
Si
: :
li
que entenaVets gran malea que faeren que com vench ala mija nuyt que lo fenyor Rey, e lo fenyor Infant foren xits de Peralada, epo*
guren fer a Vilabertran , o a Figueres,els van be metre en cent llochs de la vila foch,e cridaren,exits, xits. Queus dir ? Les bones gents
clos bons bo'mens quijayenen los llits,e oyren lo viafora , e vaeren la vila abrazard roh,afcu,o cafcunapenfaua de correr fon fill,
o a fa
filla :e
infants
e los
}
Almugauers penTotalavilafabra-
Queus
dir
zadefoh,quefaulslos mursnolii romangeren deu alberchs en peus. E fo gra tala que la pus antigua vila era Peralada que del temps de Carles Magnes, e de Rolla ena no fo de Sarrahins :ans es verita quelMoneftir de fancl Quirch feu Gatls Magnes, el dota aqui a Peralada , que en altra terra de Peralada es ,.e del Comptat Dampuries E mentre lo foch fe tenia en la vila , tota la gent fen exi, que hanch negu no hi roms, faluant vna bona dona que hauia nom Napalomera,qui fen ana a laltar de San&a Maria hon hauia gran dcUQci,edix que lla volia morir. E l hanchhodixbe,trobasque feu tant per amor delia: e aquella nuyt lo Rey de Frana, e tota la hoft que vaeren los grans fochs marauellaren fe tota la nuyt efte-
Reys Darago.
tota la vila cremar,conegren
e apagaren lo foch axi
Fol.ciiii.
dins,
fnolc
com tant bell lloch era cremat,e tant bo:e axi eren de dos volen
bons apagauen lo foch,e los maluats lencenien. E axi ven gren a la fgleya,e trobaren aquella bona fembra , qui tenia abraada laymatgede madona fanta Maria , e van venir los maluats Picarts qui eren la pijor gent de la hoft , e pecejaren tota la bona fembra , axi
tats qucls
dauant laltane puix lligauen les befties als altars, e hi feyen moltes injuries,don Deus los ne paga fort be,fegons queperauant entedrets.
e tots,
que
Rey Darago , es molt tengut de fer be a la vila de Peralada en generar en epecial atot hom que delia fia. E axi mateix lo Senyor de Peralada,om be podeu faber quenferuey del Senyor Darago perd tot quant hauia:queyo,edaltres qui en aquella perdem gran res de o que hauiem,no hi forn tenguts tornar puix , ans fom anacs per lo mon cercant confell ab molt mal treball, e ab molts perills quen hauemp aats: d els quals la major part ne fon morts en les guerres aque ftes d la cala Darago.
Gapitol cxxvj.com lo
Compte de Caftallo
ab yint dels bons bomens anaren dir alfenyor Itey quels digues llar enteniment deo quedeuienferde Ca/tallo :e com lofenyor tfey los manafen donaffen al'J^ey de Frana , e los bach abfolts.
que el Senyor Rey Darago fo partit de Peralada, c de Vilabertran , pres per la Salauca lo cam
de Caftallo,e anafen a Caftallo, hon troba lo Compte qui no fabia ques faes, com fabe que Peralada era cre-
T AN T
madare els homes de Caftallo atre tal, com fabien tots que pus Peralada era defemparada q nos podi tenir al poder del Rey de Frana. Mas fi Peralada no fos eftada defemparada, be feyen capt ques tengren,e q entre amdos los llochs afats los darien deia mala ve tura.Siqtantoftcom losprohomens faber que Peralada era eftada cremada per los Almugauers a fen anar a llur fenyor lo Compte , e digueren
Chronica dels
gueren li.Senyor digats,digats
al
fi ell,
queu poden fer mas no volem que Almugauer negu hi meta lo peu:que aytal farien de nos,com han eyt de Peralada. E pregam vos quens donets conell,que volets que nos faamrque ius volets,nos forn prefts,e aparellats que defempara rem Caftallo,e queus feguirem ab noftres mullers , e ab noftres intants, e nos mateixos metremfoch ala vila: que mes ho ama nos cremar quens en portem o que puixcam,que fils Almugauers non ba rrejauen,axi com axi,com han feyt als bons homens de Peralada,que com exien ab llurs enaps dargent, o coles , o llurs veftidures , tantoft:
e los cauallers volen entrar en la vila
com eren fora de llurs portals,los ho tolien. E axi no deu plaure al fenyor Rey, ne a vos que aoiaan de nos. E lo Compte refpos, edix
XX. de vofaltres qui parlen per tota la vila,e axi veurem lo fenyor Rey que volra, ne mana
los:pronomens,y
'a:que tot
exire al fenyor
Rey,e
xits hi
vull
yo que
fia feyt,
prohomens be deyts E tantoft caualca lo XX. prohomens des millors de Caftallo, e trobaren lo fenyor Rey qui era prop daqui e tiraren lo avna part lo Compte, elos proho:
rnens,eapallarenhiLinfantNanfos quehiera,e richshmens,quihi hauia:e tantoft los bons homens comenaren a dir li a llur fenyor lo
Compte o que jalihauien dit. E com lo Compte los hach efeoltats, e ells hagrenfenida llur raho: lo Compte dix al fenyor Reyrfenyor be hauets ents o que aqufts prohomens man dit,e yo fenyor repondauantvos ,o quelsrefpoi en abfencia voftra:e reponchlos axi,que o que vos fenyor vohrets dir, ne manar dels, e de tot lo Coptat,que axi vull ques fegueixca.E i volets vos fenyor que yo mateix hi meta foch,encontinent fera feyt. Que per cert mentre vida haja el crs,de la voftra carrera yo nom partir. E lo fenyor Rey repos,be ha uem ents o que aquefts prohoms de Caftallo vos han dit, e deym
drels
vos a vos,e a els,que de la deftrudio de Peralada forn axi depagats, que deu tants que Peralada no valia,hi volriem hauer donat,e que no
fos eftat feyt
mas lo temps es tal , que en als no fen poden pendre aquells,qui feyt ho han. E conexem qe nos,e els noftres per toftems
:
rie
fem tenguts de reftitucio al Senyor de Peralada, e a tota la vniueritat. Qjie be fabem, que ells no han perdut o de llur per res,en que
haguefen colpa:ans
la
ells
Reys Darago.
affers,c
Fol.cv.
cocli.
Deus,e E fi Deus nos dona al mon nos en tenim per tenguts de reftitucio. vida,nens trau ab honor daquefta guerra, nos , e els notres ne farem bona efmena als llurs. Donchs l dao nos tenim per tenguts, com volriem que Calillo fe perds ? Cafcuns podets penfar,que per res
fills:
de notres
Perqu
nou volriem. E acorch los, que fi Peralada no fos diada defemparada, que Caftallo fe pogra tenir.quentre amdues les viles hon hagra mol
pogren tenir, ab los caftells que hi fon entorn de la noftra gent que tots jorns lo* donaren que fer aliats mas pusaqueftdefaftrees efdeuengutde Peralada , no conexem que Caftallo fe pogus tenir contra lo poder del Rey de Fra a.Perque man,en confcnt,eus dich que vos donets llicencia als prohomens de Caftallo,ques reten al Rey de Frana e yo abfol a vos, e a ells de tota res que mrn foTcts tenguts:e vos fets atre tal a elis.E axi lo Compte giras als prohomens de Caftallo, els mana , e dix axi com lo fenyor Rey hach manat. E fi anch vaes plors,ne dol,aqui fo. E no era marauella,que dur departiment hi hauia.E axi lo fenyor Re y,e lo Copreab ell, e lo fenyor Infant, e tota la companyia anaren fen a Girona.E aquells de Caft41o fieren ajuftar confcll general, e digueren los o que hauien feyt e abans que del confell ixiTen , hagren Labat de R ofes,e de fan&Pere , e trameteren los a la hoftdel Rey de Frana , c al Cardenahe pregaren lo Cardenal, que ell fos mijancer entrells,c lo Rey de Frana. E ell dix queu feria volenters, que yafeyen lo Rey de Frana,e ell pus blana farina que no folien fer , com fe penfauen que bchauia tres mefos que la paga hauien feyta a la gent, e encara negun lloch no hauien pres per grat,ne per fora:e cuydau exir de llur f.ny,
tes
fe
:
:
que ells fe penfauen que tan toft quels ports hagueTen paTats, q cot* la terra atenesa ells aretres: mas ells trobaren lo contrari, que com pus les gents los regonexian no res los preauen fi que no ha regne
,
:
el
gne de Valenci: que tanta de congregaci de gents vengueen fobre ells,e encara ab vet,e ab perdonana,que nos fasfen a ells retuts per que ells fe tenien per enganats de llur arbitre,que no penfauen de huercontraftab tant enfortida gent.E axilo Cardenalfo mijancer entre los prohomens de Catallo,e lo P.ey de Frana axi quel reebe fobre la corona de Frana faluament^e fegura e que no fofen a ell dal:
tre
Chroniadels
tre
tenguts,fin deo
al
baren que tots lo portals tengueTen tancats,faluant dos:e q nul hom de lahoft no acullilTen menys de albar. E axi feu los donar be deu pa
coll
axi los
IV Girona
NT
:
ao fo feyt, lo Rey de Frana ana a pofar tge a e les galees vengren a fanctFeliu, mes les naus, e
de Frana,
vengren fen molts a nct Feliu. E com Lalmirall vae que non vengren pus, feu metre aquetes gents en cafes,e djx que los daria almoyna e com foren en les cafs, feu hi metre foch,e remals tot>. Veus lalmoyna quina fo. E daqueft holocauft podets entendre fi munta lo fum envers lo cel. Que nous
:
dir del feyt,que del recomptar es pietat,e dolor?Deus fia beneyt,que tant foffertrempero ala fi de tot fa dreta venjana. Ara lexare a parlar
del
Rey de Frana, qui ha pofat fon fetge a Gerona, e tornar a parlar del fenyor Rey D arago
Com
ReysDarago.
OM
lo fenyor
la ciutat
Fol.cvi.
,
e eftablida
de Gerona,e fo hi roms per cap e per major en Ramon Folch Vefcompte de Cardona , e ab ell enfemps
molt honrrat caualler,e ciutad e vae quel Rey de Fra fe fo atendat , e hagren ordonat lo fetge,lo fenyor Rey part daqui , e
:
anaflen a Befuldo,e eftabli la vila molt be,e eftabli los caftclls qui en-
torn de Gerona eren. Si que molta mala matinada donauen a la hoft aquells quel fenyor Rey Darago hauia mefos per los caftells , e llochs
que hauia eftablits,e molta bella recua que venia de Rofes a Gerona, efcrabantauen,e deftroyen. Axi que tant guanyauen los homens dar mes ab los Francefos,e tts ne dcftroyen,en confumauen,e tta bona cauaIIeria,eAlmugaueria feyen fobrells , que axi com dauantvoshe
Calabriamafa hauria qfer,perquemenpaflare per fumes. Que veritat vos dich,que tant los tenien a prop que de la hoft no podien ,
dit de
anar los Francefos a crba,o allenya,que molt caualls armats nois haguefen afeguir. E axi mateix aquells de dins los feyen exides,e dauen
los de la
que del menjar nois faeen Ileuar tres,o quatre vegades: axi mateix vn bon dormir nois 1c xauen hauer.Si que mal be los feya lo menjar,e el dormir.E parech ho be,que la yra de Deus los vench defus, que tta de enfermetat fe mes fobre ells, que ao fo la major peftilencia que hanch Deus tramesa negunes gents. E lo fenyor Rey fi hach eftablit Befuldo,e los altres
:
era
hach jaquida tota Lalmugaueria, c feruents de maynada per aquella frontera(e nous pfets que fonen pochs,ans eren be L.milia entre Almugauers,e feruents de maynada: e be cinch cents cauallers , e be cinch cents de altres homens a cauall aGerona. ) Si quen tal manera jaqui la frontera eftablida, que james no eftech hoft pus deftreta que aquella del Rey de Frana feya fi que hanch gents no guanyaren tant,com faeren aquells quel Senyor Rey Darago hach lexat fobre los Francefos. E daquells de dins axi mateix vos poria hom comptar moltes marauelles,de o que feyen contra la hoft del Rey de Frana. Axi lo fenyor Rey Darago hach tot ao lexat ordonat,ehachlexarpercapdeles gents lo fenyor Infant Nanfos, e ab ell lo Compte Dampuries,e el Vefcompte de Rocaberti, c el Vefcompte de Caftellnou, c A. de Cortfaui, e en Guillem Danglefola, c en Galceran de Cartalla, fenyor D oftales 4 e de Pontons. Que podia
llochs qui eren entorn de Gerona,e
:
ij
hom
Chronica dels
hom dir, que fo dels millors cauallers que hanch fofen en Elpanya:e
moftra ho be en Calabria moltes vegades, e en Siclia quell hi fb,que jota hora (ah la ajuda de Deus Jvencren per fon confel),e per fa ordonacio. E daqueft rih hom en Guillem Galceran fe pogra aytant gran libre fer de les proefes que ell feu,com feu de Lanfalot del LlachJE pot
5
li
volia be,que
ell
fo Alayt de Barbaria, e hi fo
Alcoyll, e en Si
cia,quentro a
X. anys porta armes:e puys vch murir al feu alberch, e al feu Uoch Dotales en la cambra hon naixque entre los feus,
fp
Lalmtralla Npols,
en
X. galees noues que vos manats fer, e dues veylles que hich hauia,que haucm feytes dobar.Dix lo fenyor Rey,be hauets feyt ara digats, que entenets affer ab aquelles galees? Senyor,dixenRamonMarquet,nos vos ho.direm: veritat es que nos
:
hauemfabut per cert que les galees del Rey de Frana fon per totes CL X. de les quals ha ordonat I, almirall deliley del Frana,que ab ell enfemps ne romanen tota hora afancl: Feliu LX. bearmades,eablo feu Vifalmirall van,e venen cinquanta galees armades de fancl: Feliu aRofes ab vianda, que als no fan, mas carregaria vianda ab moltes barques,e lenys que venen ab ells deRofes a fancl: Feliu, e puixtorn
.
ab
ells:
ab ells:e daltra part tia tramefcs X X V.aNarbona,e en Aygucs Mortes, e en Marfella, per fer venir viandes, que no vaguen de venir les naus,e els lenys per neguna raho:e les romancnts XXV. romanan al porc de Rofes be armades , e be aparellades,per guardar lo port e es ne capit vn bon caualler per nom en G.de Lodouia.E axi fcnyor fon ordonades les galees per Lalmirall del Rey de Frana,e nos hauem pe fat,que fi vos fenyor ho voIets,que ab aquelles XII.galces,e llll.lenys nos rnetam en mar. E com iam en mar de cap de Creus,nos citarem en mar:e com iam en mar en roda,a la nuyt acoftar nos hem a Cadaqus:e yo he ordonat ab en Gras qui es lo millor hom de Cadaqus, perqu dos nabots que ha,que fon nodrits ab mi,que totes rtuyts me ien ala punta del port Ligat:e aqui yo haur llengua dels, que yo he ordonat que Gras tenga IIII. homens,que no faan mas anar,e venir de Rofes a Cadaqus,e que tots dies li diguen o que fi fa. E nos fab que Ics cinquanta galees fon partides de fant Feliu per anar a Rofes be ha IIII. jorns.e com fon a Rofes dins cinch dies hi fon efpaetxades:e tantoft com nos fatuam les noues de tot ao , nos entrarem el golf de
:
R cys Darago. i
Fol.cvii.
Ros,e a alba de jorn nos ferrem en les galees que forn XXV. elt ala punta del port,e ab la volentat de Deus , e ab la bona ventura vo-
lramos
haurem,o hi romandrem tuyt que cert iats fenyor , que daquel cor hi anam , que nos tuyt hi romangam pecejats , o nos les hajarmquelamifericordiadeDeus es tant gran,e el bon dret que vos e nos fenyor mantenim , que per res no hauem fe quens falleca, ans abatr lorgull,e la maluelat daquella malagent:perquea Deus Senyor nos comanats,e lexats nos anar,que de ma hich puixcam partir. E lo fenyor Rey fo molt pagat del esfor tant bo,que aquells dos pro homes hauieme veya que tot era obra de Deus,que no paria que ells folenhomens que tant gran cofafe deguefen metre el cor:e ab bona cara,e ab rient ell los refps,e dix:prohomens,mo!t nos tenim per pa gats de vofaltres,e del volre bon feny,e del ardiment:e plau nos q axi lacom vofaltres hauets ordonat, e axi hajats volra fe tota hora en Deus,e Deus traur a honor nos,evofaltres daquets feyts , e de tots. los altresxom als no es , mas lo poder de Deus. Mas prohomens ab greu ques fap,nos vos haurem a defexir de la primera galea,e dels doi leny s,que volem trametre en Sicili ala Regina , e al Infant en Iacme, e a Lalmirall,e fer los hemfaber tot nolre elamt, els trametrem ma
les
:
iij
namt
Clironica dels
nament quen continent que Lalmirall ab
ga,e vofaitres trametrets
li
J
ell
L.
o LX.galees armades ve
quina via deja fer,ne com fe deja captenir,e que res no atur: e fets li fa ber lordonament que Lalmirall del Rey de Fraa ha feyt, que ab la vo lentat de Deus,puix les galees fe defparteixquen,be vendrem al defus
mar hauien perduda,is faran la terra,e lo cors. E ara prohoms podets vaer i es efdeuengut o que nos vos deym,que pero com ben aquells del Rey de Frana que poques galees hauem, faran parts dels matcixoSjO que no faeren i nich haguefem cinquanta:e axi ab la volentat de Deus,e ab la fua ajuda Jo noftre penament nos vendr a feyt.E la galea volem que fen vaja per mig del golf, que no facoft ala Barbaria,ne enla Serdanya:e la hu dels lenys armats vaja per la Barbae
i la
ria,e laltre
ftre
per
la
Serdanya:e
axi,
laltre
hauran
lo
manament,que aytals cartes fen portar la hu,com laltre.E a dem a nuyt hajats los efpaetxats tots que ich ien partits. manarem al noftre canceller , que faa fer aytals cartes com vofaitres manarets :e nos ads manarem fer les cartes, que nos trametrem ala Regina,e al Infant en lacme,ea Lalmirall: e manar los hem, que creexquen les voftres cartes,axi com les noftresre o q vofaitres confellarets a Lalmirall de la fua venguda, que ao faa. e que non mudas per
,
nodaqui E nos
neguna manera. Senyor digueren ells,ja per o nous fapia greu de la galea,ne dels dos lenys quens Ueuats que bon confell es o que vos hauets penfat:e nos ab la volentat de Deus, farem aytant menys de la ealea,e dels dos lenys, com fariem ab ells. E axi lo fenyor Rey feu fe venir lo Canceller, e mana fes cartes e axi mateix, que tot o que en R.fyarquet,e en Berenguer Mallol los dirien faeeme que Lalmirall que vingus ab L. oab L X. galees armades encontinent.-equeper E axi les cartes res nos tardas, fots pena de la grcia del fenyor Rey foren feytes aquell dia, e totes clofes,e fagellades.E daltra part en Ra: :
aqu trobaria lo dit en Ramon Marquet , e en Berenguer Mallo , que ne qual via.E fi ells no eren a Barcel na,ells hi li diri que degus fer, trobarien aytant bon recapte,com fi ells hi eren,que ells hi haurien le
xat:
ReysDarago.
*
Fol.cvni.
xat:e
fis
comiat del fenyor Rey,e de tots llurs amichs , e cafeu pefa de fer la via quels o donada.E anaren Cea ab la grcia de Deus.
Ramon Marquet,e en
Berenguer ^^allolpreferen comiat del[enyor Itey *Daragoper anarpendre les xx> galees deltfey de Frana qui eren a Jfajs, e com las hagren totes Venudes ,eprefes.
f^PPPllll
II 11
COM
ta *
$mm\
hom no fabia,perque anaue: uant 1 enyor Rey e en Ramon Marquet, e en Berenfen foren partits, nu)
,
Epodcts creure que hanch nul temps domens de mar,fens cauallers,que no hi hach negu,ne fon fill,
no foren
bon hom de mar. E preferc comiat d el fenyor Rey,quels fenya,e beney,els comana ala guarda de
XI. galees mills armades de tant
Deus:e reculliren fen,e a rems meterenfen en roda en mar,que parech que faeTen la via de Sicia.E com fe foren recullits,es foren mefos en mar,en manera que deia Cathalunya nois poguefe hom veure,e Lem
bat
dun bell Garbi,donaren les veles,e faeren la via de Capdecreas.Queus dkeQuentre aquell dia,e la nuyt,e lendema ells fore en ia mar de Capdecrcus,encro a X X V. milles en mar fobre el Cap:
fe
fo iiies
de Cadaqus, quel ventijol era defora al exaloquet i que a hora de bona paraula foren a dos Illes prop de Cadaqus. E tan toll en Ramon Marquet ab la hu dels lenys armats feu polar a la punta del porc Ligat dos cofins germans den Gras, qui ab ell eren: e aquells hauien ja pofta ab en Gras,qui fenyal farien , com hi vendrien ab los dos nabotsfeus. E ao en Gras podiaufeiyqueellerafenyor , e major citat de Cadaqus per lo Compte Dampuries e axi mateix fo tenia per lo
e
,
ab
les veles
acoftarenfen a terra
:
e feren la via
Rey de Frana.E ao que ell feya per manament de fon fenyor lo Copte Dampuries e axi qui es cap o major duna vila,o dun cartell a a volentat pot fer de nuyt,e de jorn. Perqu aquells dos nabots feus,e aquefts dos parents feus, qui er venguts ab en Ramon Marquet, tot
:
com
iii;
aquells
Chromca dels
aquells coins den Gras foren venguts a Cadaqus, ehagren feyt llur fenyals e tantoft los dos nabots den Gras exiren ab ells enfemps , e
:
anaren an Ramon Marquet,e an Berenguer Mal oi. E axi com Deus voJch adrear los fey ts del S enyor Rey Darago , e volch deftruvr lorgull dels Frances , foren venguts axi a punt, que no hihach mefter
i
mes, ne menys. E tantoft com en Ramon Marquetvaeaquefts dos cofins,dixlos: Barons be fiats venguts,quem direts dels noftres ena-
michs
les
Senyor,
fiats certs,
cinquanta galees de Rofes ab moltes barques,e lenys, e ab loratge meterenfen en mar,eab diriuel mudaren,e yr tot dia nauegaren,fi que
nos les fem que hajen p aliat lo cap Daygua Freda. Ara dig en Ramon Marquet,quens comptarets de Rofes? Senyor,dix la bu daquells dos germans nabots den Gras,yo uy yr a Roes, e com les cinquanta galees n foren partides,no hiromangueren mas XXV. galees, que fegurament fon be aparellades, e be armades de cauaJIes, c bomens de mar,e de bona gent:e eftan en guarda del port e es ne Capit vn noble hom de Prohena en G.de Lodouia. Ara dix en R. Marquet,e en
:
Bng. Mallol,alanuythonftanlSenyor,dixaquell,cafcunanuytcom
han faiudat lo fol fen ixen en la punta fora del port,e eftan ab palome res llargues,e axi eftan entro quel fol es xit lendema e axi eftan tots dies en aquefta regla que tenen , que yo he jagut en les galees mes de deu nuyts per partides ab conexents que hi he,e tota hora vrig m te nenvnordre.Donchsprohomens,queconfellats quefaam ? queus pregam,diguer ells,puix que lla deuets anar,eus volets combatre ab ells,queus placia que hi muntem ab voaltres: que per ceit, i en cors vos ho metets,tots fon voftres,ab Deus queus ajudara.Barons,dmue ren en Ramon Marquet,e en B,ng.Mallol,afats hi ha que aquefts dos cofins germans voftres fien ab nos,que no feria bo que vofaltres defa companyafets voftre auonclo en Gras:e iats certs que i Deus nos fa be,e merc, que haurets millor part que fi ab nos hi erets.E axi anats a h bona vetura,que nos al mati frem ab ells ab la ajuda de Deus que
:
fera
ab nos, e faludats nos voftre auocle. Senyor diguer eIls,mort nos fariets millor grcia quens Ueuafets. E en Ramon Marquet,e en Berenguer Mallol diguer, per cert que nou faremrquen les batalles no hinexenlos homens, e axi no volem que per res lo prohom en Gras
pogus
ReysDarago.
pogus de
vofaltres vaer
Fol.cix.
mas o qui fon plaer fos. E ab aytant comanarenlos.a Deus ,e los dos jouens comptaren an Gras llur auonclo o que hauicn fey t,e dic.E lo prohom en Gras dix,ha fenyor ver Deus
beneyt q lots veritat, e jufticia,ajudat los,e!s dat victori els dcfenets de tot mal:e co ao hach dit los dos nabots feus preferen xx.ferucnts. e marina marina anaren fen lla per vaer la batalla. E les galees penfa,
ells
comptades
les galees, e
Senyor
venen X I. galees^ dos lenys:e per cert aquelles fon les X I. galees, e dos lenys den Ramon Marquet,e den Berenguer Mallol, que hauem haudes noues que on partides deBarcelana. E tantoft en Guillem de Lodouia feu onarles trompes, eles nacres, e fer amar tothom: e entre tant lo jorn fefeu,eles vnes galees vaer ales altres. E en Guillem de Lodouia feu
via usjfcts armar voftra gent,que veus ac dauant que
I.
de fora,pero que no fofen pres terra: e en Guillem de Lodauia vch a ells ab les X V.galees affranallades,e les deu que vengueTen per popa,axi que les tguefen en mig,en guifa que no les pogus negu efca par.E per cert ordonar fauiament. E en Ramon Marquet,e en Berenguer MjIIoI faeren affranallar les galees ab franells llarchs, e marraren tots los rems en frenells llarchs, pero quels enamichs nos poguefen metre entre ells, entro que ells fe volguefen , q donafen los rems de llonch,e que facoftaTen a mansre axis feu.E per cert cafeu vull que fapia,e diu vos ho aquell qui en moltes batalles ha vffc quels ballefters en taula fen porten les batalles,puixles galees meten los rems en franelhperque toftemps, qualque fia Almirall,o Capit de galees de Cathalans,fara que faui , que no port torfols en galees, mas quels baleters eftien
en taula,quels ballefters en taula van hi repofats, e ab llurs ballelcs,e tretes be adobades, e empenades.E mentre los galeots voeuen ells eftan a terfats ab llurs balletes: quels ballefters Cathaans
tots fon tals
,
que de nou abrien fer vna ballefta i que cafeu la p aterar e fap fer vna vira,e vn matras , e corda, e ancorda,e lligar,e tot o que a ballcfter pertany que Cathaans no entenen que a ballefter ncgu,fino fap fer del comenament,tro a la i,tot o qui a ballefta pertany Eaxi porta tot fon arreu encaxa a coml hauia tenir obra:
: .
dor
Chronica dels
dor de ballefteria:e negunes altres gents ao no han,que!s Cathalans ho aprenen ab la mamella,e les altres gents del mon nou fan:per que los Cathalans fon los pus fubirans balefters del mon. Per q los Almi ralls,e osCapitans dels eftols dels Cathalans deuen donar tota auina teza que aquefta bondat fingular q en altra gent nos troba nos lexas, mas que faefen obrarrperq no es menefter q los balefters aytals vo-
ho fan perden la grcia de la ballefta. E encara los balefters en taula fan altre be,com veuran aquell palomar, o poftich qui voga en lo feu traft feria hujat,e volra beure, o menjar, q ell auanguen
terfols,que
fi
que aquell haja feytoque fer ha,o fiarefrefcat.E axi tots balefters van repofats, e frefchs,e fan anar la xurma frefca.No dich que avn hoftal no fia bo q hi haja deu galees
dara,e vogar lo feu re per delit entro
per centenar ab terfolsjpero q aquells puixqu encallar galees quils venguen dauant.E axibaftaque ni haja XXII. e no pus.E axi los prohomens en Ramon Marquet,e en Berenguer Mallol hauien dao taftat,e jugaren fegons que jugar deuien galees de Cathalans e axi les
:
galees eftauen proa per proa,e les altres deu quels eren per popa,e no podien encrells entrar per los rems qui ere arTranallats, e en les proes,
popes vaerets llances,e darts trer que exiren de ma dels Catha lan,qui tot quant aconfeguiren palauen , e encara los balefters jugarien que fol treta non pecauen. E aquells de les galees den Guillem de Lodouia eftauen ab la efpafa , o bordo en la ma , que aire no podien fer. E comnihauiaalcuquiprefes llana, odart, faben ne tant que ay tantoft dauen del ariftol com del ferro E axi la batalla dura tant que en Ramon Marquet,e en Berenguer Mallol vaeren queies cubertes de les galees de llurs enamichs er gran res efcombrades per
enles
.
homens de vergonya , e hauien major mefter ques faefen metjar que combatre. E com ao hagren vift faeren to,
trompeta de la llur galea, que eren fenyal empres q tantoft com la trompeta den Ramon Marquet , e den Berenguer Mallol tocaria, que tot nom donas rems de llonch, e q enueftifen llurs enamichs de
lonchre axis feu.
eftochs
balefters
en tau
Reys Darago.
acotats:mas a la fi los Cathalans,ab la ajuda de
Fol.cx.
Deus qui eren ab ells,
les
de la part den Guillem de Lodouia en la batalla mes de MI. miliaper fones,e dels Cathalans tro a cenc,e no pus E axi com hagren venuda
la batalla,epres
en G. deLodouia,edaJtres cauallers alcuns e pochs que romanguer vius, e malamc narrats tots, tragueren les galees de fora:e com foren be fora, vgrenavna punta qui es prop Cadaqus, e aqui exi la gent en terra,e refrefearen ab gran goig,e ab gran alegre, E los dos nabots den Gras ab los e ab gran guany que hagren fey t. X X. eruents vengrenaells,e en Ramon Marquet,e en Bng. Mallol trameteren an Gras mil florins dor,e altes mil a los nabots.E aos feu
,
non faberen res, ans com a ells facolaren,iefaerenaTegurar,axicom fi nul temps nois conegueflen. E
que degu
daquells XX.feruents
XX.
qui eren en les galees,hagren molt guanyat: mas olcra lo guany que hagren feyt los dona en Ramon
llurs,
Marquet , e en Berenger Maliol a caleu dos cents florins dor, e daltres coles. E axi los nabots den Gras anarenfen a Cadaqus alegres, e pagats.e donaren a llur auonclo los mil florins,e ii comptaren tot lo feyt. E lo prohom hach ne gran goig,e gran alegre:mas non gofa fer
femblantnegu.
galees delt^lmiraUdelj^ey de Frana banda nua de laprefa de lesptes galees aconjeguiren en J^amon Jftarquet',
e nolpogren hauer.
Earaf
COM
les
les galees,e
hagren reco
f5^cocalatrompcta,epenarenfen de recullir. Ara es veritat q de niencreq la batalla fe feya de Rofes, anaren dos barques armades ales cinquanta galecs,dient tot aquell feyt. Si que les barques armades aconfeguiren les cinquanta galees de lla lo cap Daygua Freda , en vna cala qui ha lo nom la Tamariu, qui es efeala de Palafuigell e van los
:
E les cinquanta galees tornaren envers Rofes, e com foren paflat lo cap de Aygua freda , ells vaer les galees en mar, qu
Chronica dels
qe tirauen les XXV. galees,e feyan la llur via.E en Ramon Marquet era hu dels bons mariners del mon,e penfas tot o que viu,quels ho-
cinquanta glees hagren hauda vifta dells,axi com dauant vos he dit, fer la llur via a rems, que eren be armades, e en Ramon Marquet, e en
Berenguer Mallol vaeren los,e penfarenfen,que fi totes les XXV.galees tirauen que noi podien efcapar: e lo ventijol mes fe defora, e raeren vela XXII. galees,e dos lenys,eles altres lexaren,etengrenfenfus al vent aytant com pogren. Si que les cinquanta galees quevaerao
mes frefch, penrenn que james nois hi porien pendre,que elis los eren molt caualls a fobre vent. E axi axi ab gra dolor tornarenfen a Rofes , hon trobaren naus , e lenys defemparats, que fi fol altres onze galees hi hagus de Catbalans, tot lo nauili hagren cre
e lo vent quis
XXV.
COM
lo
jfe
per morts:e dix lo Cardenal,quins demonis fon aqfts q jaytal damnatge nos fan ? Dix lo Rey de Franca, Cardenal
lleyals
el
m fie,
que vos los poriets efeapar abans,q ells no volrien q llur fenyor Rey Darago hagus perduda la terrare axi p mar,e per terra ne veures mol
tes daqueftes verdugades,per
tanos,evos.Evosfots en partida holla daqueft feyt, qaohauets ordit^ tractat abnoftre auonclo lo Rey Carles: eaquefta gent, e llurs
feyts lan feyt murir ab
gran dolor:D eu s vulla que ay tal Hoch non haelIhahaut.E lo Cardenal nos fabe ques dixes,q befabia
que
Reys Darago.
Fol.cxi.
,
que lo Rey 4e Frana li deya veritat:e axi callcrenfen. E Lalmirall del Rey de Frana qui fabc ao non cal dir ab quina paor eftaua emper ordona que axi com les cinquanta galees anauen de fan et Feliu a Roes,que axi hi anas ell,e vengus ab L X X X V. galcesrque les XXV".
vegada a Rofes,e axis fegui daqui auant. Per que Lalmirall en Roger de Luria faura ab mes a combatre enfemps , quel fenyor Rey Darago,e en Ramon Marquet , e en Berenguer Mallol nos
ctiguefen tota
E axi lexar vos he eftar Lalmirall del Rey de Fana,e tornar vos he a parlar den Ramon Marquet, e den Bng. Mallol, e de llur bon
penfauen.
marinatge,
Captol cxxviij.
*jj
OM
de llur caa,apoderar en veles, e mo f laren del hota,efaeren la via de Barcelona. Queus direQne entre aquell jorn,e la nuyt,e lendema a hora de tercia ells for en vifta de Barcelona. E com aquells de la ciutat los vaeren,hagren gran paor de les X I. galees no foflen perdudes:i que cuyt ne ftauen ymaginats, mas lo fenyor Rey aqui feyen el cor aytant com a negu,vench a cauall
'% les galees feren partides
marina ab gran caualleria,eguard ales: e compta que eren XXII. veles grofes,e dos lenys.E dix:Barons,elats ab bon cor,e alegres,que ao fon les noftres galees qui amen altres XV. galeesre veus los dos lenys llurs que amenen.E axi tuyts guardaren,e comptaren les,e conformarenfen. E entre tant los dos lenys prengueren terra,e anarenfen al fenyor Rey que conegren que eftaua riba mar,e digueren li la bona nouella:e lo fenyor Rey feu los donar bonaalbixera.E com les galees for prop de terra defarborar, e efearpiren en terra enfemps ab les alala
tres tirant ab la
ques feu en Barcelona, e en Ramon Marquet, c en Berenguer Mallol exiren al fenyor Rey, e hefaren li lo peu:elo fenyor Fv ey baxas, e anals
abracar,e reebels ab bella cara,e ab bell femblant.E
ells
digueren: Se-
nyor que manats que faam? Queus dich,diu lo fenyor Rey,que a tot
hom
Chronica del;
hom lex ets o que fa guanyat
,
e eforcoy negu
no
hi faats
c les ga-
vos ho,
e dat ne o queus parra als bons homes fobrefalents qui ab vofaltres ien eftats. E fobre ao ells befaren h lo peu, e ab gran goig tornaren
fen a les galees , e digueren a tots la grcia quel fenyor Rey los feya,c tuyt comenaren a cridar, Senyor Deus vos do vida,e tothom exi fra-
quant hach percafat. E com ao fo fcy t en Ramon Marqeige en Berenguer Mallol anarenfen al fenyor Pv ey , e digueren,fenyorTi vos ho tenits en be les XXII. galees farem tirar en terra,e adobar les hem,que totes han menefter adop.E lo fenyor Rey
cament en terra, ab
tot
dix,be deytscmas
fets
galees,
larmament:que fi Lalmirall venia , que ab ell enfemps anafets. Senyor,digueren ells,ao fera feyt, e eftats ab bon cor daqui auant, q om Lalmirall no vingus , nos ab la ajuda de Deus los confondrem tots ab aqueftes XXII.galees. Dix lo fenyor Rey,axi fia plaer de Deus ques faa. E axi penfaren de tirar les galees en terra,e adobar, e tenir taula,e de pagar de quatre mefos. E com aohach ordonat,lo fenyor Rey exi de Barcel na,e tornafen lla hon era lo Senyor Infant Nanfos, c los Capdals,e los cauallers,e laltra gent que hauia lexats per la frontera: e ana dels vns al altres b poca gent de cauall, e ab poca gent de
peu,per reconexer tjue feyen.
sCapitol
cxx^iiij.
fe combat lo jorn de madonafancta ^Maria Dago/lab dos cents tsilmugauers contra quatre cents cauaUers Francefis qui eren ab lo Compte de Niuers en celada-.ecom los hach >enfutst e mort dtt Compte.
*
que el jorn de madona fanta Maria Dagoft, que ell fen anaua envers Befuldo,alalba del jorn, efdeuench envna celada de CCCG.cauallers Francefos,qui foren mefos en
I
celadarpero
per aquell lloch homens de cauall, e de peu los aflatjauen totes vegades,e pero meterfen en aquell lloch de nuyt, quels ne pogueTen
cafti-
ReysDarago.
caftigar
.
Fol.cxii.
,
les fues
gecs en cafcu lloch de les fronteres elauen richs,e bafts per moltes ca
ualcades que feyen tots jorns fobre los Francefos,els matauen molta gent, e guanyarien fens fi i que cafcuns elauen alegres, e pagats. E
:
axi
anaua axi defcuydat,Deus quinofa mas tot be,e volia guardar de mort,o de prefo lo fenyor Rey,los Almugauers qui ab ell eren a C C. anauen per les rayquerees de la muntanya, Ueuaren dos,o tres llebres: e al lleuar que les llebres faeren , ells comen-
com
lo fenyor Rey
crits,e
grans hauts.
ab
ell
L X. homens
fe
q fofen defcuberts,
e axi tantol
van exir de la celada. E lo fenyor Rey quils vae,dix:Barons faam be, apleguem nos ab los nolres homens de peu que aci ha gra caualleria qui per nos lch fon mefos:e axi tuyts pfats de be arTer,quevuy farem tal cota. q tot lo mon ne parlar ab la ajuda de nolre Senyor ver Deus Iefu Clril. E tuyts refpongueren, enyor fia de gracia,e de merc volra quens en pujem en aquella muntanya,en guifa fenyor q la volra perfona fia falua,que a nos no fapaor,mas tant folament volra perfona e com vos fiats lla fus vos veurets nos que fccn. Dix lo Senyor Rey , ya Deus no haja ordonat que nos mudem nolre cami per ells.E tantol los Almugauers partida daquells qui prop eren aplegaren fen al fenyor Fvey,e no foren pus de cent al Ferir e van mig partir les llances. E lo Senyor Rey va brocar primer,e va ferir lo primer que troba ab la llana,tal per mix del efeut, que no li calech cercar metge. E puix va metre mans alaepafa, e dona de a,e de lla, que tal lloch fe fe feya fer,q negu noi gofaua efperar a dret colp,com lagr regonegut de fon ferir.E els altres qui ab ell eren,feyen axi be,q neguns cauallers no pogren fer majors caualeries de feyts darmes,que ells feyen. Dels Almugauers es bo queus diga,q axi anauen entre ells ab les mijes Han
:
:
ces, que
no hi romania caualls
asfondrar.e ao fxeren
hanch no hach negu, que de fon dart o caualhe puix ab les mijes llances feren mara
a,ades lla,ades adele, ads a finelre:
que tant fer deia epafa,q tota nana a peces. E tantol mes la ma ala maa,de q feria mills q hom del mon.E acolas ai Compte deNiuers^
qui
Chronica dels
qui era cap daquella companya :e dona li de la maa tal olp fobre Jeim,quen cerra lo mes. E tancoflgins,e dix a vn bon maip,qui nos Q, EfcriuadeXatiua,abcauallalforracalagcnetia:G.aualia,e maca lo.E aquell dona del peu en terra,e matalo.E com
partia dell,per
nom
la cfpaa la
\i
Com-
qui mort era,vae que aquell hach morc fon enyor, vench li,e dona
tal
olp,que mort lo mes, E lo fenyor Rey giras,e vae que aquell caualler hauia mort Guillermo Ecriua, dona li tal colp de
per les fpatles
la
maa fobre lo capell de frre,quel ceruell h teu exir per les orelles, c caygue mort en tei ra e en aquell lloch per lo Compte qui era morc, vaerets colps donar, e p endre. E lo enyor Rey qui vae la fua gent en
:
ma mes de
X V. eauallers.
mas vn
colp.
eftant en aquella
picVn caualler Francs vae que lo fenyor Rey los feya tant de damnatge,ab laipaa en la ma eliva venir, e talla li les regnes. Si que per
ao io fenyor Rey fe cuyda perdre. Perqu negu caualler no deuria anar en teyt darmes meys de dos parells de regnes,les vnes de cadena, c les altres de-ciyiyr,e aqes de cadena oTen cubertes de cuyr. Queus dir? Quel fenyor Rey anaaxiabandonat,quelcaualllomenauaa, c lla:e quatre Almugauers qui tenien aprop lo fenyor Rey acolarenfen a eli,e nuaren li ics rcgnes.E lo enyor Rey tench be ament a aquel caualler,qui la regna li hauia trencada,e ana envers aquella partre pagal axi daquell plaer que li hauia feyt,que james no li calech tallar altra regnarans roms ao fon fenyor rnort.E Uauors com lo fenyor Rey fo tornat en la prcfa,yaerets feur,e donar,que richs homen:>,e cauallers
hauia en
la
feren vils
en
reyes
en diria? Que yn caualler joue de Trapena,per nom en Palmer Abat, que lo ieny or Rey hauia reebut en Sicili en cafa fua, que james no fe
ra vilt en teyt darmes,hi valch aytant com fera hi Roclan,
fi
fos viu.
ao efdeuenia perlagran amor que hauien al fenyor Rey, epero que li veyen ter de les mans:quc o quel Senyor Rey fcya,no era obra d'c caualler,mas obra de Deus prpiament. Que Galees,ne Triftany, ieLanalot, ne els altres cauaiiers delataula redona, com tots en-
femps
ReysDarago.
Fol.cxii.
femps foen juftats ab tant poca gent com lo fenyor Rey Darago era, no pogren fer tant en vn jorn contra CCCC. cauallers tat bons com aquells eren,qui er de la flor de la hoft del Rey de Frana,com feu lo fenyor Rey Darago, e aquells qui ab ell eren.Queus dir? Quels Fran cefos fe volgren replegar en vn cabeo , mas lo fenyor Rey va brocar
envers aquell qui portaua la fenyera del Copte
:
va li
tal
colp onar
deia maa en lelm,que mort fret lo mes en terra. E los almugauers va tantoft traer la fenyera de la hol a troos. E los Francefos que vaeren
la fenyera
de
llur
Senyor en
Rey va ferir entrelisab tots los feus cefos hagren pres vn puig,e efteguer tant eftrets los vns ab los altres quel fenyor Rey,ne negu dels feus no poch en ells entrar no pertant que no duras la batalla entro fo vefpre, e feur. E dels Francefos no hi hach romafos pus de LXXX.cauaers.E lo fenyor Rey dix:Barons de nuyt es,e aytantoft ponem nos ferir la hu a laltre , com ferri em ells:e
:
axi
apleguemnos.E
be cinch cents
qui erenryous dich,que ells er tres Comptes parents del Compte de Niuers,qui hagren paor de llur co(i,qui era anat en celada, e noi vaeren tornar a hora de mig dia,que deguera efer tornat ala hoft,e ab llicencia del Rey deFrana,anaren lo cercar.E axi vaeren aqlls cauallers en vn puig,e vaeren lo Rey Darago en altre c tantoft anaren als llurs
:
a carrera,c
oyren lo mal
e anarfen
hon lo Compte era mort,e daltres parents feus be is.e lleuaren los
ab errans plors, e ab grans crits:e anarenfen tota la nuyt,entro for ala hoft.E.com for ala hoft,vaerets dols,e plors, e crits: i q paria que tot lo monne vingues.E en Ramon Folch Vefcopte de Cardona qui era dins Gerona,gita X.homens deforaperamenarlengua,eprenguer dos homens de la hoft que meteren dins: e com en Ramon Folch los
viu,demanals perqu fey en aquells plors, eplants. E aquells comptaren ho axi com era eftat.E llauors en Ramon Folch feu fer gran llumi
naria per tota la ciutat de Gerona. Arals vos lexare cftar,e tornar a par
lar del fenyor
etig toca la
nuyt aci,
e al
matilleuaremlo camp,e reconexerem quina caualleria hauper- han pera *"*< duda, que gran defonor nos feria que axi llexaTem lo camp. Senyor diguer aquells qui ab ell eren,que deyts ? No bafta ao q vuy hauets
feyt?
Chronicadels
feytPerautura de
ma haurem mes a fer E lo fenyor Rey refpos,que percertelllleuarialocamp,quenovol quehomhopuga retrr:iq com jorn fo,los altres Almugauers qui anauen per les muntanyes foren atebs
mens
fenyor Rey , e de la caualleria fua mes de cinch cents hoa cauall. E lo fenyor Rey ab la fenyera etefa ana per lo camp,ab
al
ell
aquells qui ab
guanyaren tants de
arne
que per toltemps ne foren benenants. E lo fenyor Rey reconech fagent,e troba que hi hauia perduts XII. homens de cauall, e aquell G. Scriua qui mori per la epafa qui li feu enueja. Per que cafcun fe deu guardar,que mentre es en la batalla , que no li vaja lo cor mas en hauer vi&oria,e que no li faa enueja or, ne argent,ne neguna coa q veja,ino tantfolameut que men mans contra fos enamichs:q i ven la fua part afats haur de roba al camp a lleuar , c fi per poch profit li faria res que tingues,que ab la perfona hi romandria. E axi vajaus lo cor ao q jous dich,e fi ho fets,toftemps vos traur Deus a honor del camp.E axi mateix trobaren que hauien perduts tro a XXV. homens de peu. E axi podets penar quin feyt darmes fo aqueft de tant poca gent contra tant caualler,que tota hora hi romanguer mes de CCC.
cauallers Francefos morts: dels quals fo opini daquells qui ala batalla
foren,que fol lo fenyor Rey de Ics fues mans mata mes de LX.E axi lleuaren lo camp del arnes^e de la moneda,que dels caualls non calch vn trer del camp:queno hauia cauall que no tingues VII. o VIILlanades.E axi analn lo fenyor Rey a Beuldo, e per totes aquelles fronteres eftauen richs , e bafts , axi com de les altres fronteres fe feyen.
Queus dir J
madonala Regina,e del fenyor Infant en Iacme, e del Almirall, e de la galea, e dos leny s quel fenyor Rey los
trames de Barcelona.
COM
Reys Darago.
OM LA galea
los fo
3
Fol.cxiui.
que
e els
donada
hon
j trobaren la Regina,e
narenlosles cartes quel fenyor Rey los trametia :e en Ramon Marquet,e en Berenguer Mallol. Si que tantoft lo fenyor Infant
mana al
dobades.
gus pendre paga de quatre mefos. E tot hom ab gran alegre pres
paga.Queus dir? En XV. jorns hacli armades L X 3I. galees que hi hauia adobades,quenonvolch pus efperar: evaferrecullir toth ab gran alegre,e goig:e pres comiat de madona la Regina,e dels Infants. E cuytas pero tantoft de partir,que llengua del non pogus anar,que dins aquells XV.jorns,nula vela no gofa exir de Sicilia,que a Ponent pogus anar: e ^u la via de Cabrera,e hach bon temps que a poch de temps fo a Cabrera. E com fo a Cabrera,trames hu daquells lenys quel fenyor Rey li hauia tramefos a Barcelona. E lla troba en Ramon Marquet,e en Berenguer Mallohe tantoft feren li repofta, que faes la via de Aygua Freda,que en aquella mar deuia trobar LXXXV. galees a Rofes.E axi ques penfas de cuytar abans que llengua haguefen del: que ells fabi tant que en aquell mar los deuia trobar,fegons les llurs efpies,e axi mateix que ells ab totes les galees que haui en Barcelona adobades ferien en breu ab c\\. E axi lo Ieny armat fen ana ab aquefta refpofta,e en Ramon Marquet,e en Bng.Mallol fieren recullir tot ho, e armaren XVI. galees qui hauia adobades elo leny armat troba Lalmiral en la mar. Ecom Lalmiral hach vifta la letra den Ramon Marquct , e den Bng Mallol ell feu la via de cap Daygua Freda, e de nuyt ell pres terra ales Formiguees, e aqui dona part a la nuyt>e hach ordonat que cafeuna galea tengues tres farons aparelats:hu a proa 3 al tre el mig,altre a popa:pero que fi les galees del Rey de Frana veni de nuyt, que tantoft tots los farons fofen encefos , pero que coneo-ueTen les llurs galees,e quels enamichs fe penfafen quen cafeun faron hi hagus vna galea. E per aquefta prouifio que Lalmiral feu fe ouanya tot lo feyt,que axi com ell fo penfa,axi efdeuench:que com fo pres del joriijleftol del Rey de Frana pafaua ab lo faro dauant, e tan:
toft
com Lalmiral
Chronica del;
:
mes dos enys armats per defeobrir, e tantoft tornaren, e digueren al Almirall , que tot leftol del Rey de Frana era aqui e Lalmirall feu la llur via,e mes fe entre la terra,e ells. E com fo ab ells a colp los farons
foren encefos , e van ferir a cop en
Lalmirall en
ells
:
Roger de Luria los hach tots desbaratats, e hanch LIIII. galees,e quinze que feriren en terra de Pifans,e XVI. que ni hauia de Genouefos , qui ja per temor dao anauen defora enfemps , e no efperaren res , mas que faeren la via de la mar, e anaren fen en llur terra. E com fo jorn Lalmirall reconech les gales, e hach vift quen terra naua:e troba que eren de Pifans , e forenfen esfondrades en terra e los galiots del Almirall tragueren ne tota quanta roba hi pogren trobar,
:
ao fo feyt Lalmirall feu la via de Rofes. Queus dir ? Aquell jorn que la batalla fo feyta,a hora de vefpres en Ram Marquet,e en Bg.Mallol foren ab Lalmirall. E Lalmirall lli
OM
ms, e per fantFeliu,e que tot quant nauili hi trobarien , quel fe menaflenables galees enfemps a Barcelona, e que tantoft fe penfafen de cuytar,e ell yriafen a Rofes per hauer lo nauili quen Rofes era:e les XXV. galees, e la vianda qui en terra era, e que non partiria entro a Rofes hagus pres.E axi en R.Marquet,e en Bng.Mallol faeren lo que Lalmirall los hach manat:e tantoft anarenfen a Palams, e a fan et Feliu^ preferen tot quant nauili hi hauia e puix exiren a fanc"t. Feliu en terra,e cremaren tota la vianda que hi era,que aquells que hi eren romafos del Rey de Frana fen fugiren tots. E en R. Marquet,e en Bng.
:
homens per partides aHoftalrichal fenyor Rey Darago,per fer faber efta bona nouella e puix que fen anafen ala ciutat de Barcelona,e per tota la terra femblantment. E com ao haMallol trameteren deu
:
que
ell
nos
haja
Reys Darago.
haja dit quens en
hi entrem,e
Fol.cxv.
que
ell
millor q ab ell enfemps naja la honor aqui pertany:e axi ho faer,a parcch
be de llur promenia. E
llol
Rofes cuydarenfen que fos lo llur eftol: e les X X V. galees regacant exirenab gran gatzara de fora ,e Lalmirall feu lleuarles fenyeres del Rey de Fran^a,pero que les tiras be fora,e que no perds la gent que
no ferifen en terra. E com fe foren acoftats,L almirall bat de rems,e va abatre aquelles fenyeres , e mes aquelles del fenyor Rey de Arag. E aquells qui vaeren ao , volgren girar , mas Lalmirall en Roger de Luria les va ferir. Queus dir Que totes les hachab tota la gent. E puix anafen al port de Rofes, hon troba mes de cent cinquanta entre lenys,e naus,e cerides,e totes les hach epuix exiren en terra hon ha?
:
vengudes per vianda:e va ferir en ells,e de dos cents cauallers e els altres ab tota aquella gent qui feguir los poch fugiren envers Gerona,hon trobaren ja quel Rey de Frana hauia haut ya lo feu mal mandadore aquefts ap orcaren los en mes. Puix
:
Lalmirall
de les
combat la vila de Rofes, e pres la, elaetablibe, perraho viandes que hi eren.E com lo hach feyt vench n envers Barce
li
lona,e troba en
Ramon Marquet,e en Berenguer Mallol a fant Feliu, com lauien eperat,e ell fon molc pagat. E axi Lalmirall e digueren trames ne tot lo nauili, axi galees, com altres lenys, e naus, e terides a
calia tbre de4>gp.
hach tota lagent de Cajlallo 3 la qualnogoptuen fer apares9 per raho dels dos Infants del Senyor J^ey de Jia Uorques qui eren a Taris.
TNTOST
llol
enfemps ab totes les galees armades , tornarenfen a Rofes, quepenfas quel Rey de Frana no podia aturar al fetge , e que feria be que ell ab los homens de mar quels fos al coll de Panicas, q haguefen llur part de la roba> e dels homens. P
iij
Eaxi
Chronica dels
E axi com ho penfa,axi ho compli,que ell fe vench a Rofes,e de Rofes
hagren goig les gents de Caftallo , e de toca la terra no men demanets , que fens fi era lo goig qui era a Peralada,e en RoTello axi gran,fi be nos ho gofauen fer apar'es, per raho com lo
als
Grels de Caftallo: e
fi
berLinfant enIacmelomajor,eLinfanten Sanxo qui era aprs del Infant en Iacme. Pero lo fenyor Rey de Mallorques ne fes gents, no crofauen fer apares quels plagues la honor que Deus feyaal fenyor Rey Darago. Araus lexare a parlar del Armirall qui efta aparellat da-
hon fapia quel Rey de Frana deja exir ab fes aents,e tornar apariar del fenyor Rey Darago: emper fiats certs que de tot o que li era efdeuengut, e del elament del fenyor Rey de
nar
al coll
de Panicas, o
lla
Araao,e del Rey de Frana en quin partit era, trames adir a Sicili per
vn lcny armat,
Captol
cxxxiij
alcottdeTanicasperdefiroyr losFrancefos:ecomlo %ey de Franafe Ueua del fetge de Gerona malalt, e abans que morisprega Linfant en Thalip
fen tornas en Frana: ecom lofenyor %ry Darago hfett grcia quepajjasfaul,efegur.
Senyor Rey Darago fabeaqueftanouellatantoft ab totes les fues gents qui eren en les fronteres de cauall, e de al coll de Panicas pero quel Rey de Frana, ne peu, fen ana hu"de la fua hoft non efeapas. E com lo Rey de Frana hach fabudes totes aqueftes cofes lleuas del fetge de Gerona malalt, e deftret que era,evenchfen al pla de Peralada :eaqui el aplega tota la fua gent. E fcguramentno troba quen tota la hoft hagus tres milia caualls armats , e de gents de armes de peu no res , que tots eren eftats morts, qui en feyt darmes, qui en malalties i ques tench per perdut. E del Cardenal no men demanets, que volenters abfoluera lo Senyor Rey Darago de pena,e de colpa,e que tot fegurament lo exas exir deia fua
: :
OM LO
que hauia , lo mal li engruxa, e feu fe venir fos fills dauant:e dix a moenyer en Phalip , vos fots eftat tota hora pus faui que nos , que fius haguefem cregut, ja no morirem nos, que forn morts ans que la nuyt fia paada , ne tanta b ona gent qui en colpa noftra es morta> emorra.
;
Reys Darago.
c morra:per
Fol.cvi.
que nos vos donam la nolra grcia , e la noftra benedicci^ pregam vos que efta gent de Caftallo que a nos feren retuts,nc daquefts altres llogars qui aci fon entorn, que nois faats fer ma) per neguna res,ans los abfolucts de tot o que a nos foTen tguts e que
,
com dabans
que fegretament vos trametats miTatge a voftre auonclo lo Rey Darago, queus do pa{fatge,que faluament pugats pafar vos,e voftre frare,e el meu cors que cert forn yo que fi ell fe volia fol hu de voaltres nonefeapara que no fiats morts, opreos: enosfabem quel Rey Darago vos vol tant de be,e ell ab que vos feyts a ell atre tal,que nous dir de no,e axi farets be a la mia anima,e a la voftra. E encara fill vos pregue,que vos me donets vn do. Senyor, dixell,o fia feyt queus pla cia,e ao fera feyt,del do demanats queus placia,que yo forn aparellat de complir ho. Fill,dix ell,be deyts,beneyt fiats vos de Deus,e de mi: fabets fill qual es lo do queus demanque vos no vullats mal a voftre frare Carles qui aci es,pero com pres lo Reyalme de voftre auonclo, efeu:que be fabets vos que nohihacolpa,qlacolpa.totafo de nos, e de voftre auonclo lo Rey Carles. Ans vos prech que lamcts,el horrets axi com bon frare deu amar altre,que no iots mas dos frares duna ma re que ex del millor cafal del mon de Reys, e que on dels millors cauallers 4elmon:perque vos lo deuets amarcharainent. E encara vos prech cjue tractets, e faats tot voftre esfor, que acafa Darago haja pau aba cafa deFrana,e del Rey Carles-.quelPrincep voftre cofiixca de la prefo,que fi vos ho volets be procurar,la pau fe fara.E fobre ao
:
pres lo,e befaloenlaboca,e feu atre tal de Carles,els feu befar ensps.
Chribe reebel ab gran deuocio,e puix feu fe pernuliar.E com tots los fagraments hachreebuts que bon Chreftiadeureebrecraales mans
Senyor ver Deus en les voftres mans coman lo meu efperit,e axi pafa dolamenc,e feu bona fi en lany de iVI.cclxXxv. mn * en fi del mes de Setembre. E fim demanats hon mori,yous dir quell dcrrS muri envnalberch den Simonde Vi.lanouacauallerquiesalpeudef** 1''** Pujamilot prop Vilanoua, a menys de mija llegua de Peralada. E com lo Rey de Frana fo mort, lo Rey Phalip mana ques tingues
envers los pits, e dix
:
fecret:
emper
ell
al
faber
com
P
iiij
mort,
Chronica dels
mort,e quel pregaua molt quel llexas paTar ab fes gents , que mes li valia que ell fos Rey de Frana que negu altre hom. E lo fenyor Rey
Darago,haut aqueft miTatge,tantoft diu fe que ho feu faber a fon frare lo Rey de Mallorques qui era a S uelo a dos llegues lluny de la hot, hon ells eftauen e feu li faber , que ell ab la fua caualleria , e gent de Rofelloque exisafon nabptlo ReyPhalip de Frana areebrel ala Clufa,pero quels Almugauer:>,ne els homensdelamarqui erenab Lalmirall en Roger de Luria ja al pas,que noi pogus detroyr , e que ell de al Pertus^e el coll,axi com pogues,defendria que no fa coftaffen lla hon Loriflama feria e ell faria a faber a fon nabot lo Rey de Frana que tota hora anas prop del Oriflama , ell , e fon frare,axi q en
:
manera ho faefen,que torbaTen que les fues gents no faefen tant de malnom p ori en fer. E axi com lo fenyor Rey ho mana,axis feu,es compli e axi ho feu ell faber a fon nabot lo Rey de Frana E com mofenyeren Phalip Rey de Frana hach ents quel Senyor Rey de Arag afeguraua ell, ebn frare, e encara aquelles gents qui prop del pafafcn e que hauja ordonat quel Rey de Mallorques li feria ab fa caualleria alalufa,penfas que !aria,eapella lo Cardenal, e fon fiar: edixlos,yohehautrepoftadelRey Darago auonclo noftre, e fam faber que aTegura a mi, e mon frare,e aquells qui entorn mi ab Loriflama pafaran mas dels altres nons'potferfegurs , que les fues gents fon tantes , que nul hom no les poria capdellar e axi wd^ que gran res de la gent que roms a nos perdrem. Refpos lo Cardenal , e dix:fenyor,pus ell yqs fa efta gracia,penfats de pafar,que mes munta folla voftra perfona,e de votre frare,que no fa totlals:c axi no tarde, e penfem danar,que aquell qui aci morran yran tots en Parays.
tal
: . : :
:
MONSENYER
yna dauantera en q fo
rare,e ab lo cors
e feu
Compte de Foix de
cinch cents
anauaelablo Oriflama,xabon
:
ells
anauen
Reys Darago.
Fol.cxvii.
anauen entro a mil caualls armats. E puix aprs venien totes les adzembles,e la gent menuda, e de peu:e a la reraga venia tota laltra ca ualleria qui era romafa , qui podien eTer entro a mil cinch cents caualls armats:e axi moguerenfen de Puramilot , e penfarenfen de anar
aquel jorn mateix ala Ionquera:e aquell jorn mateix Larmirall ab tots E aquella nuyt fap Deus los homens de mal fo al coll de Panicas.
quina nuyt hagren los Francefos,que hanch hu no kn. deguarni,nen dormi negu:ans tota la nuyt oyrets plants,e gemechs:quels Almugauers,e feruents,e homens de mar feriren en les efponeres , e matauen
gents,e trencauen cofrens
fofets
llar
:
en vn bofch hon hagus mil homens qui no faefTen mas eftrelcnya. Del Cardenal vos dich,que fi hanch parti de Peralada, no
dir oracionsrefto fo entro
feu
mas
Elendemamatilo fenyor Rey Darago feu cridar, q tot hom feguis a fua fenyera,e que en pena deia perfona nul hom no feris entro la fua fenyera feris, e que
eTer degollat, e axi pafTaren
les
trompes, e
les
hom
E com lo Rey de Frana fo arreat,e la fua dauantera pafa per lo Pertusj lo fenyor Rey Darago lexals paffar, e tota la p-ent del fenyor Rey Darago cridauen, firam fenyor, firam. E lo fnyor Rey capdellaua que no fos per res. E aprs vench Loriflama ab lo Rey de Frana fon nabot,e ab fon fiar, e ab lo cors de llur pare. E
del fenyor Rey Darago.
el
Cardenal, axi
e penfaren
de
nyor Rey de Arag cridaren a grans veus, fenyor vergonya,fenyor firam:e lo fenyor Rey pus tenia fort , entro lo Rey de Frana fo pafat,e aquells qui ab ell anau pres Loriflama. E com les adzembles,c gents
Rey com vaeren ao,no creats quel fenyor Rey,ne altre los pogus capdellar: axi q vn crit fe moch per la hoft del. fenyor Rey Darago, firam, firam: e llauors
del fenyor
totliom fe llega crrer fobre ells, evaerets trencament de cofrens, e barreig de tendes, e de robes, e daur, e dargent, e moneda, e vexella,e tanta de riquef que tot hom fo rich que fi trobas. Queus dir ? Que quiauant fo pafatvalchl,que deies adzembles, ne de la gent de
peu, ne dels caUallers de la rerafaga
folen tots
auchs foren
tant
P v
Chronica dels
tant grans que de quatre llegues los oya hom i quel Cardenal quen oy,dx al Rey de Fra: Senyor ques ao ? Tots forn morts.Dix lo P.ey
:
de Frana , creats que noftre arionclo lo Rey Darago no ha poguda capdeUar la fua gent , que aTats ha haut daFany a laxar paTar nos:quc ja pogus oyr com la dauantera noftra pafa, que tuyt li cridauen, fenyor firam,e ell veyets que capdellaua ab vna econa muntera,que tenia en la ma. E puix com nos p afare maridaren, fe ny or vergonya,firam,firam:e llauors encaras treballaua mas de capdellar:e c nos forn pafats,e les gents vaeren les adzcmbles quils feyen en lull per la roba
nois ha pogut capdeUar per que feyts
:
romafos hu non efcapara,e axi penem danar. Abtant paarem lo per tus , e en vn corqui es fobre vna ribera que hi ha,ells vaer lo fenyor Rey de Mallorques ab la fua caualleria, e molta gent de peu de Role-,
'
Ho e de Conflent, e de Serdanya,e efteh en aquell collablafenycra Rey al eftefa.E lo Cardenal quils vae,acoftas al Rey de Frana,e dix.ha fenyor,que farem, veus lo Rey Darago que jaus es xit de dauant E lo Rey de Frana dix li que abia que axi era ordonat per lo Rey Daraeo,e per lo Rey de Mallorques nous temats, que aquell es noftre E llauors lo auonclo lo Rey de Mallorques quins ve acompanyar. Cardenal hapch gran goig,pero no fen tenh per trop fegur. Queus diria Quel Rey de Frana facofta al Rey de Mallorques, e lo Rey de
?
(
Mallorques a ell,e van fe abraar,e befar e aprs be, e abraa monyer en Carles,e aprs loCardenal.E lo Cardenal dix li,ha fenyor Rey
:
de Mallorques, que fera de nos,morrem ads ? E lo Rey de Mallorqs vael axi tramudat que parech que fos mort , e no poch eftar que no Cardenal no duptes,fobre noftra tefta, faes vn fomris,e dix: Senyor
fots faul,e fegur.E llauors
ell fe
tench per afegurac , que hanch de vos goig. E penfaren de caminar,quels auchs fa vida non hach tant gran eren tant <*rans per les muntanyes, e els crits de les gents del Rey Darao-o,que tot lo
lla
bi!'
De bell trot,
hon podien trotar,penaren danar, pus hagren pafada laReclufa: neguns per fegurs encro forn al Velo. E aquella fi que nos tengren nuyt romangueren ai Velo lo Rey de Frana,e tota la companya: mas
nois calech efperar rerafaga lo Cardenal ien pena danar a Perpenya,e que darrera haguefen lexada , quen Parays los hagren cotstramefos
les
cors de
fon
RcysDarago.
fon pare,e ab fon
frare,e
Fol.cxvin.
Rey de Frana. E
ab lo Rey de Mallorques qui nos parti dels, anaren a Perpenya:e aqui lo Rey de Mallorques feu los llurs ops vuyc
jorns a tots,e cafeun dia
la profeTo exia tot dia
ell
Rey de Mallorques del feu ay tant com foren en fa terra mil brandons grans de cera. Si que tanta donor feu al cors del
aquells qui ab
ell
eren,e al Cardenal,
la caa
cafa de Frana
li
VIII.
jorns aPcr-
acom
dels,
tornafenaPerpenya,elosFrancefos anaren fen en tal punt que daquells mateixos no efeaparen deu per centenar que no morinen tots de malalties:e lo Cardenal anafen axi epaordit, que la paor no li poc
exir del cors
,
que ell hi hauia tramefos ab la fuaperdonana. Queus dire Que en tal punt fen tornaren,que aytant com lo mon dur en Frana, ne en tot fon deftret,no oyran parlar de Cathalunya,que nois mbra. E axi lexar vos he a parlar dels, e tornar vos he a parlar 4el fenyor Rey Diago,e de la fua gent.
aquells
Captol cxl
aTeralada 3 eendreatota la terra} els feu molts dons egrcies :e mana al isilmiralltornas Jfofs al Compte 'Dampuries ab tota la >tand<t3 eYtyuebibauttt,elo Senyor Iteyfen ana a Barcelona bonforenfeytesgransfefles.
tes,e la
gent del Rey Darago hach mort e prefos tots aquells quiromafos eren,e guanyar tot lo mon.de rique-
J fej>,lo fenyor Rey Darago tornafen aPeraIada,e endrefa, e adoba, la vila, e hi feu tornar tot hom, els feu molts dons, e grcies: c
Gerona,e Lalmirall anafen a Rofes.E lo SenyorRey Darago mana aLalmirall,que rets Rofes al. Compte Dampuries,e que li donas tota quanta vianda, e vi hi hauia ( que era vna gran cofa o que valia)e que faes ao,e puix fen anas a Barcelona. E axi mateix lo Se
axi mateix puis a
Chronica del
lo
celona,e
mana q
tot
E lo fenyor Rey anafen a Barcelona^ lo fenyor Infant Nanfos , e tots los richs homens, aluant aquells qui eren Demparada, e de la muntanya^ dels ports. E com lo fenyor Rey,e Linfant Nanfos entrar per Barcelona , volch Deus que
alegres,e pagats,e richs en llurs terres.
aquell
dia.
les galees
en Ramon
Marquet,eenBng. Mallol: e la feftafo molt gran en Barcelona, cjue james femblantno fo en neguna ciutat. Si quel fenyor Rey aquell diu menge qui vench primer tragu a taulat tres eftil*a cada carrera , e lo Senyor Infant Nanfos atre tant , e els altres portauen armes i que la legre era tal que tot lo mon fe deuia dalegrar. Emper la legre comen
:
aua cafcu mati en Deus, com caieu mati la profefo fe feya per la ciutat,lrant,e glorificant Deus,de la grcia quels hauk feyta:e axi entro
hora de dinar metien tot llur temps en Deus a lloar, e beneyr, efer gracies,e de pres menjar feyen altres jochs. Queus dir*? La feta dura
a
VIII.
jorns!
^S2^ COM
e Lalmirall yra
la feta fo pafada,Io
:
^l^j&fant Nanfos , e Lalmirall e dix los , Infant nos volem quen [continent vos aparellets per pafaxab cinch cents cauallers,
ab vos,
e afatiats
Mallorques
nat, que apochs dies quehiiats, la ciutat vos feraretuda, e tota la Illa,e Yui atre tal:e ao no tardets,ans fe faa tantol.E lo fenyor Infant tebos,o
vos manets fera feyt veus mi aparellat,ordonat vos qui volets que vaja ab mi.E Lalmirall qui era molt faui caualler dix al Senyor Rey , Senyor merc, placiaus quem perdonets o qeUs vull
cj
:
demanar. Dix lo Senyor Rey a Lalmirall , digats tot fegurament. Senyor donchs placiaus queus placia dir Lalmirall ques ao queus mou,que nos anem a Mallorques. Dix lo S enyot Rey al Almirall,
be
ReysDarago.
be deyts,e plaume queLinfant,e vos ho
Fol.cxix.
fapiats:veritat es
que a nos es cert per lletres quehauemdamichs noftres quehauemen Genoua, e en Vencia, e en Pifa, que el Papa cuyda endrear quel Rey de Frana haja la Illa de Mallorques de noftre frare, a grat , o a fora E la fora es que li cuyda fer per dos fills feus que li te a Paris los majors que ha: que i per grat no la li volien lliurar , que li diga que tolra la tefta a fos nlls,fino la li lliura ,/eneara que li tolra Muntpeller, ea Roello,e Conflent, eSerdanya. Eaxi breument yonotrop quilin gofas dir de no, per que es mefter que nos guardem noftre frare daquefta occafio,e nos,e noftra terra:que per Mallorques fe poria perdre tota Ca thalunya ab les comunes aqui fa gran enueja,que volenters fe metn, e per diners aj udarien al Papa , e al Rey de Frana: i que aquefta cofa hauemnos feytaafabera noftre frare lo Rey de Mallorques. Si que aximateixnaell femblant raho , perqu ell ha manat alcuns prohomens de la ciutat , que facen femblant ques facen forar mas quen continent a pochs dies que reten la terra al Infant. E axi vofaltres hau
.
Rey de Mallorques
de perill , e nos fora de tota fofpita. Que i vna vegada hi entraua lo poder del Pv ey de Frana , e de les comunes , james lo Rey de Mallor-
ques no i veuria. E a ell val tant que nos la tengam,com elhque pus hajam,e ell haja fos fills en a terra, tantoft nos la Ji retrem. E Lalmirall dix , Senyor molt faui penfament hauets haut , e per vos , e per lo
Rey de Mallorques
vos q cela coa q a mi feya paor defta gueDonchs, dix lo rra,era que la Illa de Mallorques no fos contra nos. Senyor Pv ey, Almirall penfats vos en danar ab les galeesa Salou, e lla fcyts aparellar lenys quius porten tot o queopshajats eLinfant
:
e dich
-v
pens fen danar ads a Tarragona,e nos trametrem li los richs homes, e cauallers aquells de qui ia be acompanyat , entro ala quantitat dels
D.cauallcrs.E
parler,e
bell
molt faui e ordonarets qll entre dins la ciutat a parlar ab los prohomens, e Nesbert de Mediona axi mateix qui ha molt vift,e oyc.
tocaTen , ne res
no tala/Ten
les
noftres
gents:q ordonat es,q a pochs dies q hi hajats eftats, vos fera retuda la ciutat,e puix tota la Ilia.Mas bo es q nos faa de continent,ans parega
qu fien
no pogueTen
:
entrar
en mala
char
Rey de Mallorques
Chromca dels
char a nos,om deia nolra perfona:e d fos fills, axi com dels noftres. Perqu hauem menefter,e nos,e ell,que ab feny faam noftres faenes,
gent hauem aontendre.Deus perlafua merc nos hi ajutrque plagues a Deus que ells anaTen ab tant bona fe ab noftre frare lo Rey de Mallorques,com ell los va,e los yra,e a nos plaur que james en ell
ab
tal
no troben mas
per amichs,
eper enamichs:queper enamichs que hom haja no deu arfollar fa fe. E axi penfats ala bona hora danar. E tantoft Lalmirall pres comiat del fenyor Rey , e anas recullir , e feu la via de Salou ab totes les galees, e en Ramon Marquet,e en Bng.Mallol axi mateix ab les llurs galees. E lo fenyor Infant xi mateix a cap de quatre dies hach pres comiat del
fenyor Rey fon pare quel agracia ,
ctiore anafen a
e el
beney ,
li
dona la
fua benedi-
Tarragona. E lo fenyor Rey trames li la caualleria, e dos mil Almugauers. E ao fe feu, pero que paregues que per fora podien hauer li ciutat,e la Illa: e fi ab poca gent paTasforamafama-
que per volentat del fenyor Rey de Mallorques fera retuda, e pogran hauer molt perill,axi com daant es dit. Araus lexare a parlar
nifeft ,
Captol
cxlij.
ques :e com lo fenyor Jtey en Pere penj Centra ^.atiuaper lliurarjos nabots, efer don
tslfonfo tfey de Cajlella.
com ells fe foren partits del fenyor Rey, g|S| lo fenyor Rey de la fua ma eferiui vna lletra al Rey de Mall
TANTOST
llorques,q
li
eferiuijcafeuns
E com lo Rey de Mallorques- hach reebudes les lletres del fenyor Rey Darago fon frare, trames vna barca armada a Mallorques ab lletres que eferiui de la fua ma,que trames al noble en Pons Saguardia,qui per ell era Uochtinent en Mallorques:e axi mateix ne trames a daltres prohomens de fegret
|les paraules
de
ReysDarago.
dcMallorques que los feufaber, ao
decs penfar.
Fol.cxx.
del
Ecom
lo fenyor
Rey Daragohachhaudarepofta
fenyor Rey de Mallorques, alegre, e pagat partis de Barcelona, per anaraSalou,perajudar,eperefpatxartoftlo fenyor Infant. E dcfpuix
regne de Valencia,per trer de Xatiua don Alfon fo,e don Ferrando de Caftella nabots feus , e que fos Rey de Caftclla don Alfonfo,pero ques venjas be de fon nabot lo Rey en Sanxo de
enteniafen a venir
al
qui axi li era fallit als ops , e li era vengut menys dao que li hauia proms. E axi volianfen venjar en tal manera , que tot lo mon
Caltella
,
ne prengus exempli.
$3Capitol
cxlviij.
IDaragopartint de Barcelonapera ~>entr a Jatiua comena a malauejar fredament. -ecom ejpnt a P"tlafranca de Tanades lepres de re
|^||Jj||p|
ill
COM
ell
vench li cremor de feI%^PJ' bra, axi quell fe ofFeri aFany per lo cam, en tal manera q hach a romandre a fant Climent: e trameteren tantol a Barcelona a metre A. de Vilanoua,c a a altres,e faeren \i fer pendre al mati laygua,e guardaren la, e tuyt digueren comunament era de fredor, e que no tenia res:e aquell dia cauaca , e ana a Vilafranca de Panades,e com fo lla,lo mal li fo entuxat, axi que hach de la febra afats. E com la febra li fo efpayada, ell fe feu venir lo feu ecriua ab qui feya fos fegrets,e feu fon teftament be,e or-donadament aquel dia: p uix ldem lo reconech,e puix laltre:e com totlo hach regonegut,e feyt tot
wicSim' fe refreda,eab aquell refredament
MM
%
homens,e cauallers,e honrrats ciutadans,e homes de les viles.E com ao fo feyt ell fe concfa moltes vegades,ab Bisbe,e ab Labat de Sencefcreus,e ab Preycadors , e ab frares Menors , e deneja molt be fa confciencia:e puix reebe molt be lo Saluador, e molt deuotement ab grandeuocio,en prefencia de tot hom, mentre en la cambra pogr ca ber,e ab plors,e ab llgrimes qui dels vils li exie reebe lo. E axi mateix, nlorauen tots aquel s qui eren.E com a,o hach feyt,elo mal tota hora li entuxaua 3 axi que la nouella anaua per tota la terra , epecialment al
richs
fenyor
Chronica dels
fenyor Infant Nanfos qui ja fera recullit. EcomhoenteSiellhachde fconfell que hi vengues:e com fo a cll,c lo l'enyor Rey lo vae,dix H: Infant,quius ha donat aquet confell
queanos vinguefets
Sots vos
que
vos labets que no ho fots, e axi nons feyts freturar l axi mateix plau anoftre Senyor ver Deus quepafem daquefta vida en aquet punt, aytant poch hich farets fretura,q nos hauem ja feyt noftre tetament, e publicat per que penfats vos ne de tornar , e recullits vos a la bona
:
hor,qe la voftra anada es molt bona envers Deus,e envers voftrerc oifme,e de voftre frare lo Rey de Mallorques e la tarda pona tornar a gran dany. E fobre ao lo fenyor Infant be li los peus , e les mans:
:
e lo fenyor
Rey befalenlaboca,
li
dona
la fua
beneditio, elfeny
Captol
p(tff<t
cxlij.
en la Illa de Jiallorques3 e com ajjatia la ciutat3 e apochs de dies entra en parlament ab los probomens
tv;--*
L.t
TANTO
la terra, e
la Illa
de Mallorques,
e preferen terra a la
,
lla
com
tot
los
Darago entra moltes altres,axi quen yegades dins la.ciutat a parlar ab lo llodtinent,c ab los prohomens:
e ads anaua deja ciutat al fenyor Infant,e ads tornaua dins. Ara vos lexare ells eftar,qui eftan en llur parlament,
e tornar a parlar del
Senyor
Capitol
Rey Darago.
Reys Darago.
ftepublicarfgona
Fol.cxxi.
^ O lo fenyor Infant fo partit del fenyor Rey , lendema lo $8?8fi ;nyor Rey volch quel feu teftament fe publicas altra vegada, fe|^j)|fenyorR<
SsKjen prefencia del Archebisbe de Taragona qui aqui era, ab be VIII.Bisbes,tots naturalls deia terra del fenyor Rey Darago,e Abats,e
Priors, e
dauant lo fenyor Rey,lo teftament fe legi axi alt que tuyt enteren e lexa fos Marmefos Larquebibe de Tarragona,c Bisbe de Barcelona, e Labat de Sentefcreus e richs ho,
niens,e cauallers,tots bons,e fauis,e difcrts,e bons Chreftians:e que aconeguda daquels,tots fos torts foTen reftituyts.E lexa quel feu cors
fos enterrat el Motielr
de monges,e es tro a fis llegues prop del dit lloen deVilafranca.E lexa hereu vniuerfailo fenyor Infant Nanfos del regne Darago,e de Catha. lunya,e del regne de Valenci e lexa li tots los drets qui la corona Darago,e al Comptat de Barcelona,e al regne de Valenci pertanyen
:
quatre parts del mon.E daltra part,lexa al dit fenyor Inft Nanfos,que li comanauamadona la Regiria fa mare,que fos de fa vida dona,e Regina:e que nul temps no exis de fa volentat,c que lamas,
en totes
les
e honrras axi
mare qui el
frare
menor qui era,que li degus donar confell,e vida aytal co tanyia a fill de Rey:encara li lexaua fa germana madona la Infanta Violant, q li fos tengut de donar Rey per marit,qui fos daltra fanch. Daltra part,
lexa lo regne de Sicilia,ab fos drets
del
mon,al fenyor Infant en lacme qui era aprs del fenyor Infant Na fos de dies e lexal vinclat, que i lo fenyor Infant Nanfos moria fens infants de lleyal cojugi,que tornas lo regne Darago, e de Catalunya, e lo regne de Valenci, ab tots los drets que pertanyien al regne Darago, e al Comptat de Barcelona,e al regne de Valenci, al fenyor In:
fant en Iacme,axi
su
romangus
al
en poder del Infant en lacme^que li donas aquella vida que tany a fill de Rey. E encara lexaua axi mateix madona la Regina, que toftemps en fa vida fos dona,e fenyora,e Regina: e lamas, e la honrras, axi com
com no toquen a la mia matria. E com lo teftament fo left,e publicat,lo fenyor Rey demana a tots,axi com a lleyals vaalls,
retrer:pero
que be ftigues. E cafcuns lloaren li ho,co per cert axi fo feyt fauiament,e madura,e ab gran deliberacio:com tanyia a fer a ell,qui era lo pus faui fenyor del mon,e lo pus auift en tots fey ts.E com ao fo feyt,e publicat,lo fenyor Rey eftech be confortat: e tot hom fe penfa que ell fos be millorat: e lendema lo mal li entuxa, qui era la veprada del benauturat fand Marti,e tot aquell dia ell fofferi molt affany,e la nuyt.E ldema lo jorn del benauturat mofenyer fanft Martijcaualler de De 9 molt gracios,e digne, noftre fenyor volch
paria
Rey Darago,lo
millor
cauallr del mon,e lo pus faui,e lo pus gracis a totes gents qui hch
naixques. Axi com aquell qui hach mes grcies en fa perfona,quc ho qui may fos.Daltra part,q lexa quatre fills , los pus fauis,e los millors
darmes,e de tots feyts que el mon fofenre els pus cortebs,e los mills nodrits.E lexa dues filles,la vna qui era Regina de Portogal,laItra qui
hach prefa venjana de tots aquells qui tort li tenien a ell,ne a fos fills.-es vae fobira de tots (os ena michs:e hach crexcuda la fanta fe catholica,e montiplicada.E morts. e venuts molts maluats Sarrahins. Queus dre ? Quia no trobarets en lligendaneguna, que hanch Deus faes tantes grcies , ne merc a
era donzella. Edaltrapart,quen fa vida
negu Rey. E encara que fos fills eren de edat de regnar,que hanch la cafa de Arag no calech vn jorn vagar , a ferfecucio de o que ell hauia comenat. Si que Deus vae:que no hi fcya fretura, tant bons fills hi hauia,volch lo aqueft beney t dia acompanyar ab lo Bar fant Mar ti,fi que la mort fa cofta. E com lo Rey conech que la fua fi era prop,
pres comiat detuyt,els puix los fenya,els beney.
ReysDarago.
Capitol
cxlvj.
trameteren
~)>nagalea
Fol.cxxii.
com lo Senyor Rey en Pere Daa Jvxllorqttes al (enyor Itey Nanfos darago t e * Si~
HJ
COM
ao fofeyt,fen fe donar vna creu que li etauada uant,e reebela en fes mans, plorant ab gra deuocio e dix
:
al
bmos fobre clla,c dix:Pare fenyor,ver Deus IefuChrift,enIes voftres mans coman lo meu efperit,e placiaus per lafan&a paio que prefes,
qucreebatsla mia anima en Parads, ab lo benauenturat mofenyer
fan<t Marti, de
tres
fan&s beneyts. E
CCLXXXV.
com
fi
ab
Mori
lo
geles en Parads.
vn Albat,e anafen ab los an- J^J,'^ Deus per la fua merc vulla que axi fia, eaxideuemgo Uy
fos
ell fia
* 8 '*
com
oyts.
feu, ne
ab major contricio. E
marmeTors aquells qui en aquell feyta armar vna galea en Barcelona , com vaeren
,
que! fenyor Rey eftaua mal. E tanto.tcomfo paTat,hagren vncaualler faui,e bo e donarenli dos trallats autntics del teftament delfe,
nyor Rey,e manarenli que fanas recullir tantoft a Barcelona, en la galea que trobaria aparellada e que faes la via de Mallorques, e lla hon trobaria lo fenyor Rey Nanfos Rey Darago,que lla anas. E com feria lla hon ell fos,quc nul hom no auallas en terra,mas ell tot fol: e que a la galea nul hom no Iexaflfen acoftar.E com feria Ua,que ell que parlas ab lo dit fenyor Pv?y,e ab Lalmirall tantfolament, e digues los la mort del fenyor Rey,e que li donas la hu dels trallats del teftament.E tatoft com ao hauria feyt,ques recullis, e que fen anas en Sicilia,e que da:
la via
de
Sicilia:e
com feria en
Sicili
diues a
mado-
na
Senyor Rey en Iacme Rey de Sicili, e al Senyor Infant en Fraderichjla mort del fenyor Rey. E donas al Senyor Rey ea
la
Regina, e
al
ij
Iacmc
Chronca dels
acme laltre trallat del tetament E lo caualler dix, que aparellat era de fer qo que ells manaTem E anafen aBarcelona,e troba la galeea aAra dexare a parellada de reullir: e tantoft bat de remps,e anan. parlar deia galea, e tornar a parlar del fenyor Rey Darago. Axi com
.
nanareh per totes parts. E lendema hi hach mes de mil perfones,e de Tarragona mes de cinh milia , e de tot lo camp dePanades axi que
:
tanta gent
fi
aplega,que
lle-
de 5entecreus,e aqui faeren lofHci moltlolemnial, pero com t\i era abfolt,e hauia jurat manament de fancl:a elgleya,e hach hi preychs , e tota aquella folemnitat que tanyaa fer ay tal Senyor, E vacrets hi depuix fo pafat defta vida,entro fo mes en terra,mcs de deu milia perlo
nes ab lengles brandons en les mans.E com lo enyor Rey fo enterrat cacunsfen anaren n llurs terres, e per tot trobauen grans plants,e ^rans plors.Peu per la fua merc haja la fua anima,Amen, Que mort es aquell qui altre Alexandri fora ert at el mon , fi lbl deu anys hagus
jjics vifcut.
galea a Mallorques,e en
Siclia,
Capit oi
xlvij.
OM
LA
Senyor Rey Darago Nan,fos ales torres Lauancres: efeutoto.quelihauien majnatlosmarmeTors del Senyor Rey on pare,e aytt mes, que ab les pus belles veftidures qu hach ell exi en terra , e ao feu fauiament:per que diu lexempli del prohom, trmit faui, e no li digues
fo a Mallorques
lo
hon troba
que faa:perque tot fenyor,ciutat,o vila deu molt metre fa punya que com tramet mifatge, quel trameta pus faui que puixca:que bon miffatge honrra fon fenyor, o fa comunitat, e porta o per que va a bona fi. E com hach parlat ab lo fenyor Rey , e ab Lalmirall,acullis , efeu la via de Sicilia,e a poch de temps c\\ fo en Sicilia,e troba madonala Regina,e el Senyor Rey en Iacme Rey de Siclia , eLinfant en Fraderich
Reys Darago.
Fol.cxxii.
fichaMacina:edixloslanoueIIa,e feutoto que li fo minat. E com la mort fo poblicada , e lo teftament fo left a Marina , vaerets dols , c
plors per tota Sicili, e per tota Calabria: que be dura vuyt jorns als
mas plorar.
&3Capitol
cxlviij.
rona Jfey de Siclia a Talerm, e lesgrans fe/les que hi 'lavfer :ecomfetc armar JCX.galees , efeu Capit delies a en Berenguer de Sarna.
'^ss^rCOM
sll^ra
Sicili,
que tot hom fos a jorn cert a Palerm a la fSljjpggeltajqueell fe coronaria Rey de Sicilia,e de tot lo regne. E les cartes anaren de totes parts e com les cartes ne foren anades , lo fenyor Rey,e madona la Regina, e Linfant en Fraderich anarenfena Palerm.e com foren lla la fea comena molt gra, elojornfo vengut
e per tota Calabria,
:
fcfta lo
Senyor Rey en Iacme pres la corona del Reyalme de Sicili, en tant bona hora,e ab tal grcia de Deus, que james no fo Rey qui tant gracios,ne tant aftruch fos a fes gents , e es encara,e fera molts anys , l a Deus plau. Que depuix fo coronat, les gents de Sicia,e de Calabria fembraen pedres , l cullirien bell forment,o bell ordi , quen veritat en Sicili fe tenien, e en Calabria X X. caftells de richs homens, qui
Rey no fa, e tuyt eren richs affats: ela cort fua era rica,e bona de threfor,e tot be: per que li poden dir lo fe nyor Rey en Iacme benauenturat. E comlafeftafopaTada,ellfen tor na a Macina, e tantol feu armar XX. galees,e feu ne Capit vn cauaHcrquiellamaua.moltpernomenBn. de Sarria:quefegurament pocafcufeya major meio que vn
dia hom dir,que
germans per nom lo ditenBr. de Sarria qui era major de dies e laltre en Vidal de Sarria , que de cafcu,co vos digui dauant den G. Galceran, pogra hom fer vn libre de llurs proefes e de llurs caualleries,e de tots feyts darmes. E majorment del dit en
ells
er dos
:
Bn.qui era,e
es eftat,e es
ho ha moltrat,o
es
Rey de
Capitol
Chromea dels
Capitol cxlix
.
Sarria ab XX.galees correch tota lacofiera de Malfa} entro a lafeu de Itomajjon lytchprefisgalees3 lenys> e barques.
X I com les X X. galees foren armades,en hach feyt Capit lo dit Berenguer de Sarria,
recullir,e
ell li
de
que faes fa via de Napols,e que fabes que feya e puix ques giras a Xicle , e que bates la coftera entro aia feu de Roma.E com feria tornat ell pafaria en Calabria, q ell volia do nar a conexer als enamichs,quel Rey Darago no era mort: ans dabs hauien a contraftar ab yn Rey , mas daqui auant naurien a contraftar ab dos,qui fon vn cor,e vn cors, e vna volentat. E com aoliach dit, en Berenguer de Sarria pres comiat dell,e de madona Ja Regina, e del Infant en Fraderich,e recullis en la bona hora,e en la guarda de Deus:
e bat tota la Calabria,e venchfen al cap de Pelanuda,e del cap de Pe-
pus mala gent, e dels majors cofaris qui el mon femefpecialment dun lloch que hach nom Pafata. E penas que fi la
fta era
poblada de
la
al
Rey Darago
La vna
que venjaria lo damnatge que hauien feyt en les guerres pafades,laltracom ferien deftroyts, que daqui auant noporien mal fer:laltra que feria lo millor feyt darmes,e el pus auenturat que gran temps ha fos feyt daquella part. E axi com fo mes en cor,axis feu,e compli: e abans que alba cle jorn fos ell hi pres terra , e hach tota la o-ent en terra prop de la ciutat de fancl; Andreu de Malfa e correch tota la muntanya. Axi que quatre jorns hi etech, e afTega, e crema major,e me
:
quant hach en la muntanya:e eftech fenye ra alada e ana cremant, e affegant tot o que troba e obrepres els llits los maluats de Pafataris,axi que tots nanaren aytal:e crema hi o- a leeSjC lenys que tenien en terra tirats,que non exa hu aqui,ne lloch de la cofta. E com tot ho hach cremat, e affegat, recullis, e ana a Sorento,e feu atre tal:e hagra atre tal feyt de Caftellamar, fino fos molta caualleria que hi haui venguda de Npols. Queus dir ? O uentraffen al port de Napols,en tragu naus,e lenys,e ni crema,e puix bat la
rior:e Reuel,e PaTata,e tot
,
:
Roma
Reys Darago.
en
Sicilia.E fabes lo
Fol.cxxim.
li
gran viafora qui era per tota la colera,e enla boca de la feu de Roma,que pres tots quants lenys hi hauia,dcmana Lapoftoiichqueeraaquetbrugit. E digueren
ualler
de
Sicili
per
Romaha tretes galees lenys, e barques que res no pot durar dauat. A Deus dix lo Papa ques ao que ab tants Diables ha a contrariar, qui ab la cafa Darago contrafta. Que cafeu daquells cauallers de Ca, ,
thalunya fon Diables encarnats, que res nois pot eftar dauant, ne per
terra
,
ne per mar
A Deus
mon,
me
triem a baix tots los infelsrperque prech Deus que trameta pau entre
la fancta fgleya,e ells.
Papa Marti, que axi los tragu deia lgleya:mas i nos podem en breu,i a Deus plau,los reconciliar, que molt fon gents valents, e de gran bontat: que no ha gayre de dies que han perdut llur Senyor qui era lo millor cauailer del mon, e creu que fis feranfos fills, qui en axi comencen,
al
E Deus perdo
SoCapitol
cl.
COM EN
ab gran guany tornafen en Sicilia,hon troba lo fenyor Rey qui (o molt pagat de o que hach feyt, e fis foren
tots los Sicilians, per lo gran
los feyen tot jorn.E tantoft
cina,lo fenyor
terres:c aytant
fes
que per cert,fi Lalmirall fos ab leftol eftat,aquella fa Que us en diria hoenlaciutatdeNapols,dretament fen fora anat. pus ? Que netament hach tota Calabria, faluant lo caftell Deftill, axi com dauant vos he dit,e Taranto,e Princifat,e el cap de les Llenges
e
:
Otrento qui es bona ciutat,e Archebifbat e bafta puix de Principat entro a Senler prop a XXX. milles. E axi com lo fenyor Rey hach conOL_ j
Chronica dels
conquer o qui entorn li eftaua,anas deportant, e caant per la Cala bria.'pero com es la pus fana prouincia del mon, e la pus graciofa de
totes anitats,e les millors aygues,e les millors fruytes del mon:e enla
Calabria hauia molt hrrat rich home caualler poblat de Cathalunya e Darago , e del pays mateix e axi lo fenyor Rey anaua de conuit en
:
en Bereguer de Sarria vench ab hs galees a Macina,e axi mateix hach molt guanyat en aqueta entrada. Ara vos lexare a parlar dell,e tornar a parlar del fenyor Rey Darago.
Darago liach liautlo miTatge deia mort de fon pare,ell feu enantar en fos afFers en tal manera que a dos jorns aprs quel miTatge hach haut fe ret la ciutat de Mallorques a ell. E lo noble en Pon Saguardia mes fe al Temple: e puix a dos jorns que la ciutat fe fo retuda, publicas la mort del fenyor Rey en Pere , es ic^i lo teftament , e vaerets
plors, e crits
,
OM
lo fenyor Rey
gues noues?Qu.ebe VI. jorns duralo dol,quenulhom no feu res en la ciutat. E com lo dol fo paat,lo noble en Pon Saguardia rets al fe
nyor Rey
e lo
fenyor Rey
companya qui ab
ell
fen
volgren anar , feu los pofar a Coplliure , e de Cop lliure anafcn a Perpenya. E lo fenyor Rey de Mallorques rebel fort be, e li feu toftemps
molta donor:e deuia ho fer, que ell lo fetal toftps molt be,e era dels bons cauallers del mon. E com lo enyor Rey Nanfos hach trames en
Pon Saguardia,
ell
Illa
Gef-
mentre tenia fetge en la ciu tat de Mallorques hauia trames en Yuia quefabes llur voltat,s retrien a ell. E los prohomens de Yuia prometeren li,que o que faria la ciutat de Mallorques, farien ells: per que ell ana en Yuia,e tantoft
Reys Darago.
los
Fol.cxxv.
lo caftclhe eftech
li
homens, e ciutads,
Captol
correch tota
Xf.
anys
^SJOM LO
!
com ell
corona , Lalmirall vench a ell , e dix li:fenyor,vos hauets donats cinquanta jorns, que tot hom fia a caragoa a la voftra fefta de coronar , e a mi eia molt que les companyes de les galees eftigueTen axi vagants.E pero ab la grcia de Deus:e vo lra,yo mich portare,e yre a barrejar la cotera daci a Marfellaje far en guifa que ab la ajuda de Deus yo fia tornat tantoft, ab temp q puixca efl'er a aragoa a la voftra coronaci. Dix lo fenyor Rey al Almirall, E com fo en la mar de cap de Leuata anafen ala pbja del dey ts be. Grau de Serinya,e aqui a lalba del dia pofa la gent en terra, e ell exi en troab C. homens acauall,e al jorn ells foren a Seriny, ebnrejaren tota Seriny, e tota la terra elo via fora ana per tota la encontrada, e vench a la ciutat de Befes quin es luny dos llegues , e la hoft de Befes milia perfones ab exi,e vench a Seriny, e foren per compte daJtres llochs qui i mcfclaren ab la hoft de Befes. E Lalmirall dix a les fues gents:Barons,vuy es lo dia que la cafa Darago, e les fues gts per toftemps guanyaran honor, e preu per tota efta encontrada , que o que ve,es gentmortal,que nul temps vaeren vn hom fello, perqu firam de ple en ple , que vofaltres veurets que no hauran mas las efpaUes,e la caualcada fia Reyal,que to t qut li guany caieu, tot fe ia leu. Emper manam a cafeu fots pena de trayeio , que no prenga roba,nc
:
XXX.
ho atorgaren tuyt , la hoft fe acofta a ells , ques penfauen que no calgus mas
cauall,entro la batalla
fia
fenida e axi
:
entretant
lligar.
Ab
tant,
Chronicadels
ant,comforentantpropquelsdarts pogrenjugar,eles balleftesa triquettrer,les trompes , e Ics nacres tocaren. E Lalmirall,ab los homensacauall vanbroar alshomens decauall qui eren be C C C. daltra part, qui Francefos, qui del pays, e dels Almugauers que hi hauia be dos mil , van trametre llurs darts , que hanch hu non peca que no metes hom mort , o nafrat per mort e les balletes van defparar a colp^axi que tanto lesfor al comenament, que Lalmirall,ea com:
panyia faeren, qne cridaren Arag, A rago, q a colp aquells van girar, axi de cauall,com de peu. Lalmirall,e els altres foren en ells. Queus dir ? Que lencals dura entro a mija llegua de Befes,e hagra durat entro a la ciutat,
mas
vefpres feya
ea
no pogus tornar ales galees,pero com eren en plaja,la pijor qui fia de L leuant a Ponent. E axi capdella la gentils ne feu tornar:e axi tornant,lleuaren lo
camp:mas nois
cal
ren.E axi
com nuyt fo,ells foren enla plaja dauant les galees,e crema-
ren,e affegaren tot Serinya,faluant la fgleya,que es molt bella de madona fanta Maria de Seriny. E aquells de Befes , e dels altres llochs
recullirenen aBefes:e hagren tanta de gent perduda,
que be veyen q
iendemafi Lalmiraltornaua,quenoliporien defendre la ciutat, i gent eftranya no hauien. E axi trameteren aquella nuyt a via fora per tota aquella encontrada,que venguelena defendre la ciutat de Befes, que la major part de la gent hauien perduda e podien ho dir per veritat, que non tornaren dels deu dos ,e axi murirentuyt fens que Lalmirall, com hach regoneguda fa companya, no troba que hagus perdut mas fet homens depeu. Si que a Befes hach venguda al mati molta gent:mas dao Lalmirall no hach cura: mas de mija nuyt auall
:
anarenfen
al
Grau de Achda,
les
e per la agulla
els
lenysarmacs:e
galecsgroflcb anarenfen a
Dachda,e en cafeu de aquefts llochs prengueren tots quants lenys,e barques trobaren. E Lalmirall ab la meytat dels homens a cauall,e ab la meytat dels Almugauers, e ab gran res de les Xurmes anafen ala ciutat
Dachda 3 e pres la,e barreja la tota e no volch, que fembra,ne infant ne moris negu:mas del homens de X V. anys en fus , e
:
barreja,e afega
Reys Darago.
fas
,
Fol.cxxvi.
dues cofcs feretench Lalmirall toftcmps que no confenti que negu faes damnatge a gleya,ne hi lleuas valt de vn boto. E axi mateix que
fembra neguna fos ahontada,nedepulIada,ne tocada en fa pcrfona. Per que Deus lin ret bon merit:quc lin dona vitorics , eli feu bona
fi.
E laltra companya fua anaren a la vila de Viats qui per terra , qui per la agulla amunt e axi mateix barrejaren ho tot, e hagueren ne tot o que hi era,lenys,e barques, que hi hauia enla agulla amunt moltes, e axi mateix lo via fora anaper tota la encontrada. E aquells de Sentiberi,e de Lupia,e de Giga vengren a mar: mas com foren prop Dach,
:
da,noueslos van venir, com hauia pres lo dia pafata aquells de Befes:e axi com ho oyren penfaren de girar, mas nos cuytaren tat quels
homens de cauall,
Almugauers no aconfeguifen mes de quatre milia quen alancejaren,e puix tornarenfen a Achda,e eftegren hi qua tre jorns, e barrejaren, e affegaren tota la encontrada. E com hagren ao feyt, Lalmirall feu recullir la gent, e feu la via de Aygues Mortes, e ell troba naus , lenys , e galees , e tot quant hi troba pres , en trames a Barcelona. E puix ana al cap de la Spiguera,e com fo en aquella mar, fo xit de la llengua e tot hom daquella encontrada fecuydafe fos anat en Sicilia,e la nuyt ab loratge ell fe mes en mar aytant com poch en guia que lo dia de la terra non pogueffen hauer vifta e lendema que lembat fe mes, ell feu la via del cap de Leucata,e la nuyt ell hi pres terra,e troba hi entre barques, e lenys be XX. carregats de bona roba,
e els
:
ell
entra per
lo
Grau de Narbona,e troba hi lys,e galees, e tot ell ho metia a mar. Queus dir? Que fens fi fo o que ell guanya,e tots aquells qui ab ell ren:e hagren molt mes feyt ino fos la cuyta que ell hauia de tornar en Cathaunya:pero que al temps pogus efer ala coronaci del fenyor F^ey. E axi exis del Grau de Narbona ab tot aquell nauili q hach pres,e feu la via de Barcelona. Ara vos lexare a parlar del Almirall en
,
$3 Captol
cliij.
fen ana a Sentefireiis ho n feu abfolre lo ~)>as delfenyor Reyfon pare3 e cantar per temps L,mtjps
COM
Chronica dels
OM
Lalmirall hach pres comiat del fenyor
Rey a Bar-
a Sentefcreus, e aqui
ell
cafeuna de
les crcnts:e
les
e totes
diesrecomao fo paTat,per honor de lanima del fenyor Rey fonpare,feu dons, e moltes grcies al Moneftir, pero que per temps cots jorns fe cantafen mifes per lanima del bo Rey fon pare , o es aaber cinquanta mifes. E com ao hach feyt,ell pres comiat de tuyt,e anafen a Lleyda, honli fo feyta gran fefta, la major que hanchnegunes
gents poguefen fer a
llur
fenyor
tot hom pafa datendre a aragoa.E lexar vos he eftar lo fenyor Rey,
e tornar
Captol
cliiij.
riafen ana a Tortofa ah larmada:e dementre quellferia ala coronaci del fenyor Jteylexaper cap 3 e per major delejloljon
JOM LALMIR.ALL
:
\ lo e F. de dies fo a Barcelona
Grau de Narbona ab tot nauili quen hach haut,ell feu la via de Barcelona,e a pochs
fo xit del
com fo a Barcelona aqui li fo feyta VIII. jorns. Ep uix anafen ablarmadaa Tor,
naboten Ioan de Luna qui era molt bo caualler, e epert: que en aquell temps nos pogra hom penfar que vn caualler de fon jout fot pus cert,ne pus faui, ne millor darmes en gran partida del mon.E mana li que faes la via Depanya,e fobre Moros que no fofen de pau ablo fenyor Rey Daragolos donasaguanyar,per tal que fa gent no fen bujas demenrre que ell erla ala coranahi lexa per cap, e per major fon
Captol
Reys Darago.
Fol.cxxv.
Captol clv.com lo Senyor Rey Nanfos Daragofe corona aaragoa>e les fejles 3 ejocbs yttesl>anfer:e.com en Ioan de Luria cremat eaffga molts Uocks en Barbaria:ecom Lalmirall
fi recullifer pajfar en
Sicili.
jB
en Ioan de Luriaablarmada feu la via de Valenci, c Lalmirall anafen per cerra a aragoa ab gran caualleria,e ab molc bon hom de mar que hi amena, e lo fenyor Rey acullil molt ab bella cara , e li feu gran honor, e
TANT
hach gran goig de o que hach ell feyt. E Lalmirall cancot feu arborar vn taulac molc alc,perocom ell nera aprs del Senyor Rey c.n Pere, e del ReydeMallorques lo pus adret cauallerdrecer, que nul cauallerqui fos en Efpanya een Berenguer Dentena fon cunyat acre cal , que cafeu dels hi viu ciraryo mas per cerc lo Senyor Rey enPere, eoReydeMallorquesfenlleuarenlaflordetocs quants ni hauia per tolemps,e ciraua cafeu dels eres eftils, e vna cronja:e efti darrer era can gros com vna afta de llana. E coca hora los dos primers fobremuncauen gran cofa al caulac. E aprs hi feu, e hi ordona taula redona,elos homehs de mar faerenferdoslenysarmacs daquelles places que anauen per lo riu,en que vaerets bacalles de taron ges que del regne de Valenci nauien feyc venir mes de cinquanta carregues. E axi iacs ceres que Lalmirall ennobl aquella fefta aycanc Queus en diria ? Que la fefta fo molc gran , e lo Secom del coc nyor Rey Nanfos Darago pres la corona ab gran alegre, eab gran pagamenc:edura la fefta mes de quinze jorns^que nul hom no hi feu
: : .
mas
E com la fefta fo paffada , Lalmirall prescomiacdel Senyor Rey,evenchfenen Valencia,e ana regonexer fos caftells,e viles, e lochs que hi hauia molt hon rrats,ebons:ecrames vn leny armaran Ioan de Luna, que penfas de venir E lo leny armac trobal en Barbaria, hon hauia feyca vna ferida encre Tunis, e Alger, hi hach fcyca carrafauia,ehi pres mes de
cancar, e alegrar, e fer jochs, e folaces
.
.
CCC.
perfones de Sarrahins
e hi
com fo a Valenci
mana li que faes aparellar les galees, que ell fen volia anar en Sicilia:e
axi
Clironica
axi
affer el
del;
grcia de Deus
e teu la via
de Barbaria p.ero cjue coftejant fen anas, e prengus tot quant pogus Ara vos lexare a parlar del Almirall,que fen va trobar de Sarrahins. per la Barbaria , c tornar a parlar del fenyor Rey Darago , qui fen va
la
,
aaragoa.
Captol
clvj
rago dellibera Menjar la falla ejuei' Itey en Sanxo de Cajlella hauia feyta alfenyor Jtey en Terefon pare :etrer losfills delInfant Fet'
Senyor Rey Darago hach complida la fefta,lo fenyor Rey li hach donades cartes que fen portasa madonala Regina a mare en Sicilia,e al fenyor Rey en Iacme,e al fenyor In tant en Fraderich frares feus , ell feu venir dauant fi Linfant en Pere fon frare,e de tot fon cfell,e dix li: frare, noftre pare lo Rey Pere par ti de Barcelona ab cor,e ab volentat que fi Deus lo portas a, e fam en
'
OM LO
Valencia,que hauia en cor de trer de Xatiua los fills del Infant en Ferrando de Caftella,e volia fer Rey de Caftella don Alfonfo major: pero ques venjasde fonnabot lo Rey en Sanxo de Caftella,quc tanc gran falla li hauia fey ta,que al major ops li falli de tot quant li era tengut.E pus a Deus no ha plagut que ell en a vida fen pogus cfer venjat,
nos lon volem venjar , qui deu pendre lo feyt xi com la perlona del fenyor Rey noftre pare:pcrque ads vull que allegan dos caualiers qui vajen al Rey en Sanxo , e quel defaflen de part noftra,per la raho
damunt dita. Etantoft vos Intant vos aparellats abeinch cens caualiers de Cathalunya,e ab atre tants Darago , e ab dos cents homens a
cauall alforrats a la genetia del regne de Valciaren guifa
que vos
fiats aparellat
en Caftella,e cremats,e affegats tots los llochs que nos volran retre a nos per don Alfonfo fill del Infant en Ferrando de Caftella. E menarets X X. miha homens dapeu bons Almugauers. E com ao fia feyt, nos yrem al regne de Valenci , e traurem aquells Infants de Xatma,e applegarem noftres hofts e ab ells enfemps entrarem en Caftella , e
:
farem
Reys Darago.
farem tant que
ells fien
Fol.cxxvii.
Reys de Caftella,ab la ajuda de noftre Senyor Deus Ieii Chrift,quial dret ajuda. E com lo fenyor Rey hach parlat, lieuas lo fenyor Infant en Pere,e dix be he ents lo que vos me hauets dit,perque graheich a Deus com vos ha donat tal cor,e tal volentat:q les venjances quel fenyor Rey noftre pare hauia en voltat de fer,quc vos les taats,e ads moftrats la valor , e la gran bontat qui en vos es. Perqu yo fenyor frare me profir a fer,e a dir en aquells afers , e tots altres que vos me manets a fer la voftra volentat, qu res ncgu temps nom trobarets en falla.E axi penfats de endrear vos tots altres afers, que hajats de fer,e trametre los defafiaments,q yom percafare de richs homensj e de cauallers de Cathalunya , e Darago, e del regne de Valencia:e entrar en caftella ab aquella
molt mes.E fiats fegur fenyor,que yo entrar ab tal cor,e ab tai volentat,e ab tals gents,que fi fabia quel Rey en Sanxo vingus co tra nos ab deu miliahomens, que trobar ab nos batalla.E fobreao
nats, e ab
lo fenyor
vn poch pus
Captol
clvij.
Nan/os 1)arago dellibera defafiar lo Jtey en Sanxo de Caftellay e enfrontes dos cauallers ab los defafiaments :e com Linfant enTereft-
COM
Deus, qui tanta de grcia ha fey ta als voftres regnes , q axi los proueixbe de bons fenyors,e de valts,e de ardits,e ab cpliment
at,egraciat fia noftre Senyor ver
de tot be,que de be en millor nana toftems , perqu deuem anar tots alercs,e pao-ats. Veritat es que aquefta es la primera emprefa quevos
fenyor hauets feyta,aprcs
la
que james fenyor emprengues,per IIII. rahons.La pnmcra,q vos emprenets guerra ab hu dels poderofos fenyors del mon,e aqueil quius es pus vehi. E laltra, que vos hauets ya guerra ab la fgleya Romana, e ab la cafa de Frana, eab'o poder del Rey Carles: que hom pot dir, que
Chroniea dels
qu es tot lo mon. La tercera,que faats compte que Rey de GranadaiCom vos veja en tatforts affers,creats queus rompr les treues que hauia ab lo fenyor Rey voftre pare e axi mateix, que totes les comunes del mon, pus legleya es contra vos,vos feran contraris. E axi fenyor feyts compte q tenis ja guerra ab dos los majors de tot lo mon: mas emper pus en cor vos ho hauets mes,e de tot mantenies veritat, e dretura , feyts compte que Deus qui es veritat , e dretura , fera de la votra part re axi com ha tret voftre pare lo fenyor Rey a cap abgran honor de la guerra , axi i a Deus plau ne traur vos , e nos tots e yo dich vos per mi, e per tots los meus amidis, quem proiraytant com vidam bal,n rs que yo haja que nous fallir ans fenyor vos prech,
:
omptets al pus eftretlloch,que vejats , ne fapiats e prenets, eus ajudats de tot quat yo,ne mos amichs hajam: encara que prenats los fills , e filles mies, e les metats penyora,com ops hi fia, lla hon vos
:
quem
plaur.
E com aquell: rich hom hach parlat,lleuas vn altre,e dix:femblant mateix, Que us dir De hu a hu felleuaren tots, e cafeu fe pro?
baftantment,com hauia feyt lo primer E fobre ao lo fenyor Rey feu los moltes grcies, els dix moltes bones paraules:e tantoft ele giren dos cauallers,la hu Cathala, laltre Aragons, que rrames en Ca ftellaablos defafiaments, E tantoftlo Senyor Infant,abans que parts Darago hach cinch cents auallers eferits , quel feguiTen. E nous
firi
axi
no
ca
que
ell
li
gar,cjue
plagues,que anafen ab ell mas ell non volia pus , fino aytants com lo fenyor Rey lin hauia ordonats. E com ao fo feyt, ana,
homens e auallers de Cathalunya fen vengren proferir a ell: e axi enpochs de dies hach compliment de cinch cents cauallers,e molts feruents de maynada. E del regne de Valenci nous ho cal dir que ha perdonana hi anauen lla hon ell era,a proferir fe a ell. E axi hach tota la companya cj li feya
fen en Cathalunya , e axi mateix tots los richs
,
meter en poch de temps,los mills arreats tots, que hanch de neguna gent,qui feguis fenyor,fe vaes.E a tuyt dona jorn cert,que foflen
Capitol
Reys Darago.
Captol
clviij.
Fol.cxxix.
rago reehe la corona deljtegne de Valenci, e tracbfs cofins de Datiua:e com ell fon cors delliberafer entrada de Ca/lella ab tuyt enfemps :ecom effent
fobre Caftella h l>encb mijjatge del Compte 1)ampuries) atte Francefos tolien entrar en Empurda.
ERITAT
es
q ue
ordonat del fenyor Infant, etramefos fos miTatgers al Rey de Caftella,per defafiar,ell fen vench al Regne de Va
lenciare
de viles. E com foren tuyts aplegats,e altres gents moltes,ab gran folemnitat ell reebe la corona del regne de Valenci. E com la fefta fo paiTada,ell tragu de Xatma,com hi fo(que hi ana tantoft que la fefta
fo paTada. jEn tragu del caftell de Xatiua
don Alfonfo ,
:
don Ferr-
vna bella fenyera, ab fenyal del R.ey de Caftella,e aparella moltes gts de cauall,e de peu ab que pogus ell entrar duna part en Caftella ab don Aifonb,e daltra entras Linfant enPere.E eftt que aqueft parlament fe feya,aDeus plague,quel fenyor Infant en Pere fo malalt molt greumt,e venchnc correu al fenyor Rey,en que li faeren faber richs homens, e auallers, que ja eren tuyt a Calathayu, que manaua que faeTen E com lo Senyor Rey fabeao,fo molt defapagat,e pres acord,que mes valia que ell fon cors anas a Calathayu,e que lla menas don Alfonfo, e don Ferrando e que del f^s vna entrada ab tuyt enfemps, e axi trames los a
do fills
e feu fer
ana a Calathayu ab to ta aquella gec que ell manaua quelfeguireme en pochs jorns ell fo lla ab gra gents, e troba quel fenyor Infant no era guarit, ans eftaua molt agreujat. S
que hagus
la
fenyera
anas primera.
ciutats,e viles
hauien jurat per fenyor Linfanten Ferrando lur pare, aprs la mort de don Alfonfo Rey de Caftella. E per o dona lo Rey Phalip de Frana fa germana per muller madona Blanca al Infant en
Ferrando que daltrameat no la li hagra donada, fifabes quels
:
fills
quin
Chromca dels
quin exiTn,no fofenRcys de Caftella. E axi ordonadament entraren en Caftella vuyt jornades e anaren tot dret lla, hon faberen quel Rey don Sanxo lur auonclo era. E fegurament quel Rey don Sanxo hach feyt ajuft,que fo be ab XII. milia caualls armats,e ab gent de peu tot lo mon.E com lo fehyor Rey Darago fabe que ell era ab tanta caualleria , e que no hauia mas vna llegua de la vna hoft , a laltra,crames li miTatge, que era vengut aqui per venjar la falla que ell hauia
:
feyta al
que fill de Reydeuefer,que enfas dexir a batalla a ell.E com lo Rey en Sanxo oy ao fo molt doent:mas emper pfas , que tot o que li trametia a dir lo fnyor Rey r< Darago,que era ver,e que null hom nos deuia metre en camp contra ell,efon nabot:ans los defendria contra tots homens. Si quelfenyor Rey Darago lefpera en aquell Uoch quatre jorns,que hach nos volch >artir,entro lo Rey en Sanxo ne fo partit. E ell prenent, e afegant vieerhodeuia. Perqu fi
era aquell
es,e lochs aquells qui
nan fe
rar per
obchir no volien don Alfonfo de Caftella tor emper hach vn bon lloch qui ha nom Seron, qui es prop de
ell.
ell
don Alfonfo enaquells llochs qui foren a ell retuts e llexali be mil homens a cauall, e molts de peu qui eren Almugauers, e homens de mar: e lexals tot o, quels feya nicfter. E encara ordona,que totes les fronteres Darago,
Rey de Caftella don Alfonfo, e axi ell
:
llexa
ell
hauia mcfter ajuda,que la li faefen tantoft:e fegurament que en aqueft pas,que ell hagra tolta tota Caftella al Rey don Sanxo,fino que
vench miTatge Demprada del Compte de Ampuries,e del Vecom pte de Rpcabarti,en que li faeren faber,que grans gents de la Len^ua
li
dochfaparellaucn de part del Rey de Frana dentrarenEmpurda:e axi que li clamauen merce,quels vengus ajudar'. EaxilofenyorRey
pero hach fe a exir de Caftella, e lexa lo dit don Alfonfo de Caftella, e don Ferrando en los llochs,qui a ell feren retuts. E axi ordonats,e ef foratSjCpm ja hauets ents. Queus dir? Que tota hora eftegren axi. Emper lo l'enyor Rey Darago hauia eftat en Caftella, com fo en Ara go tornat,c en Cathalunya,prop de ties mefos,E axi pfats, quin Rey
ha el mon,qui per fa bontat faes tant per altre,com ell feu per aquefts dos Infants. com fo en Calathayu,troba lo fenyor Infant en Pere,q o millorat , e menal fen en Cathalunya e dona li aquell poder en fa
;
terra,
Reys Darago.
tcrra,qui dl
Fol.cxxx.
mon
matcixhi hauia:pero comlamaua mes que res qui el fos e feya be a amar , que molt era faui,e bell,e bo de tocs feyts.
:
Ara vos lexare a parlar del fenyor Rey , e del fenyor Infant,'qui fon en Cathalunyare tornar a parlar del Almirall.
ERITAT
e xits
que com los Franccfos foren desbaratats, de Cathalunya,lo Senyor Rey en Pere fo en Barcees,
lona^ donaal Almirall a ell, ealsifes la IlladeGerba: e encara li dona calells,e lloebs bons,e honrrats del regne
de Valencia.E axi Lalmirall anafen alegre,c pagat per moltes, rahons: que nul hom pus alegre no pogra efler,com ell fora: lno fora la mort del fenyor Rey en Pere, que li dolia molt: eaxicomjadauant hauets
ents, com
c<y,/SS:
hach pres comiat del Senyor Rey Nanfos, com fo tornat a aracoa, e puix com fen vench el regne de Valenci vcitar los
ell
:
llochs,e puix com fe reculli, e fen an.a per la Barbaria. E axi com fen. anaua per laBarbaria,ell barreja llochs, e pres naus,e lenys e axi com
ho
la
ordona,
fotfmeterenfen a
que li
ell,axi
com ao fo feyt
hach refrefeada la gent ell feu la via de Colometa cortejant la cotera,e axi mateix feu terraauia amunt de barques, e nach molts efclaus,e efclaues,e naus,e lenys que pres carregats de pi A|^s daries, que venien de Alexandria a Tripohe tot o prenia. depuix q ^4* m *' ro de lla Tunis ell ho trametia a Macina. Queus dir 3 Hach la ciutat
,
de Colometa,e barreja tota la ciutat, faluantlo calldl de la ciutat qui es fort be murat,qe ten Iueus,e aquell combat vn jorn. E en laltre jorn ell hach aparellades fes efcales per combatre,e per muntar: e axi
aquells de dins faeren
li
parlar pacti,e
ij
dar-
Chronica dels
que los cremas , nels barrejas:^ fi vna vegada los cremas,jamas no hi habitar negu , e ara feya compte que tots anys ne hauria trabut. E com tot ao hach feyc parti de Colometa. Aprs feu la via de Cret,e pres terra en Cndia: e lla ell refrefca,e puix ell fen vench batent la Romania,e barreja molts llochs:e puix pafa per boca de Setull, e pres terra al port de les Guatles,e venchfen puix a uron,e los Vanacians donaren li gran refrefeadargent,tant que
ell
\i
valia
ment,e a uron,e a Mocho.E puix venchfen en la plaja de Matagrifo, c aqui ell pres terra e les gents del pays axi de cauall com de peu exiren li tants que be foren cinchccnts cauallers Francefos,e molta gent
:
de peu,e arrengaren li batalla:e axi ell feu exir los caualls de les galecs qui eren tro a centcinquanta , e armats,e apparellats vengren batalla
E plach a Deus que dona victori a Ealmiral , axi quels Francefos,e els homens del pays foren tots morts,e prefos; perqu la vf orea daquel temps auant fo molt delpoblaba de bona gent.E com
arrengada.
ao hach feyt venchfen a la ciutat de Clarena,e feu reftar de la gent,e hach ne molt de threfor e puix parti daqui , ana a barrejar la ciutat de Patrax,e puix barreja la Xifellonia,e el Ducat? e tota la Illa de Curfo,la qual ja altra vegada hauia barrejada. E puix feu la via de Polla, e pres terra a Brandis: e a Brdis cuyda efer enganat,que vn jorn abans que ell hi fos,hi hauia entrada gra caualleria de Francefos, de que era cap Leftandart qui era vengut per guardar Brandis,clencontrada,per paor den Berenguer Dentena, qui tenia Otrento , e^qrria tota aqlla encontrada. E axi com fo xit en terra ab tota la gentja caualleria exi fora fancta Maria del Cafal de Brandis. E Lal mirall ,qui vae tanta caua homens de cauall Francefos, tenchfe per lleria,quecrenbe dcfccbut:empero comanas a Deus,e feu replegaria gent, e va ferir en
:
DCC,
ells
tant esforadamt,quc per cert els feu tornar anrrera envers la ciu
tat,axi quels
pont de Brandis , e aqui vaerets feyts darmes de cauallers dins,e de fora. Elos Almugauers quivaerenaqueftaprefa, e quels Francefos fe tenien tant fort, van trocejar les llances e puix van fen metre entre ells, e penfen de^buclar caualls , e de matar cauallers. Queus dir ? Quel pont los tolgueren, e fen foren entrats ab ells , fino fos Lalmjrall a qui mataren lo cauall c al lleuar
derroch tro
al
:
:
e vn
ci
caua-
Reys Darago.
caualler dona del peu enterra, qui
li
Fbl.cxxxi.
mens
cjuels
efl
anaala Ciu-
de Otrento, hon li fo feita gran honor, egranefta.e aqui refresca la gent, e paga de cjuatre mesos tot los caualers e paons qui eren ah en BerenguerDentena per part del ienyor Rey de Sicili. Epuix partint de Otrento venchin ala Ciutat cle Taranto e axi mateix los paga, e puix aCotro, "bales Cateles, e aGira-c.alaMandolla^apeu He Dtil e el Catel cle Sanclagata, e aRego Epuix entralen aMacina hontrohaloienyorReyenlacmeReyde Siciiae maclonalaRegma
; ;
.
no mo Madona
cle*la
Regina Jiacngran plaer delajftia vtk-;.el aculli, el honrramolt mills j. no olia e ohre tot dona Bellaiamare hach -gran plaer;.e gran alegre, e gran pagament E axi lo Senyor Rev de Siclia li feu gran honor, el donaCatels elochs ei dona tal poder .cjue L almirall ya,e desfeya per mar, e per terra qcacjues* volia: e axi 'lo Senyor Rey de Siclia tenchf fort he per acompaijiat del: ArayosJexare apar-i lardel Senyor Rey de: Sicili, .e del Almirall^ e tornar apariar del '..... ir e'*fu . Senyor .Rey Daraga,
:
'
hoft
en Catalunya a jiaja- de
jua-tre mefos
c com.^cn-tra
en hrtpurdj..
e he que.
hofts en
Cathalunya. a pafos
en Ta
vila.
G hronica
ViladiePdralada: icacuns richs
dels
e cauallers e
nomens,
cvudadans e ho-
E lolenycr.
Rey, abans que parts de Peralada, trames Linfant en Pere en Arag p gouernador,eper major -.perqo que i'perNaiiarra volia entrarneii
en Arag, quels no ctratas.E com aohacheyt enach totes leshofts a Peralada entraen en Rolello: e comfo al Velo,fabe que no hi hainagent etranya entrada, per los rayqnes delamtamaanaf
;
nous dir q aquells delaLeng-uadock meteen en cor que entrain en Cathaluny a, ans con faberon quel SenyorRey Darago o en Roello s en torna caieu en on lloen, e en qo del u
:
a Coplliure, de Coplliuretornafen
enEmpurda
e axi
cU
CC. pcrCC.E
com
fe co/nha.tc
lo Vejcompte.
COM 10 Senyor Rey o aPeralada tornat dona parauatotliom e cacuns tornar efen en llurs ]3ocis mas lo Senyor Rey quevae que nos poch efler cLatut ab
la
;
fos
CC. qui eren delapart den GiDert de Caitelnuo, e delVcorn}>e aeRocabarti,quierencaps de kltrapart.Eaquifeufevapus Lellafeta, e opusLellfyt darmes, qhch en tornejamtiefaes del ReyArtus a ena.Etantost que acrueftafopaada JoenyorRey
tornan aBarcelona: evaererts tots jorns taules redones, etorneig, e anar ah armes, eLornar,efolaces, e jocns q totala terra anaua deL
ao
cy del'ranqcis, c
ao.qucjjen
alfenvorIl*yNanfsT^ara.ijj ver
e
de
pa.u-,
que
fmer
.
UJley CarLf
5:
qui
era.
tn
~^
.,
yrejo
~ ^ ?^
MEN
'
Ry
deSalamandrana vench al Senyor Rey per mifatgc del Papa,que requiria lo fenyor Rey de pau,e lo Rey de Fran a atre tal e que pogueen hauer lo Rey Carles qui era u en prefo,e que matrimoni fe faes dell,e de fa filla. E eftant en aqueft parlament, Micer Ioari Dagrilli vench en Barcelona per part del Rey Nandoart Danglaterra,quiji parlaua,quefa coftas ab ell de matrimo ni:o es afaber, quel fenyor Rey Darago prengus fa filla per muller, cqueellquesmetriapermijancer entre ell, ela fancta fgleya de Roma, e el Rey de Frana,e el Rey Carles que haguefcn ab ell bona pau. Queus dir? Que com Micer Bonifaci fabela mifatgeria de Micer Ioan Dagrilli,e Micer Ioan fabe la fua , acoftarenfen amdos , e vnaren. Si que Micer Bonifaci troba quel fenyor Rey Darago Volia abans lo acolament del Rey Danglaterra , que del Rey Carles E axi penfa que per aquella via podien hauet abans la pau, e trer lo Rey Carles de prefo,queper neguna altra :e axi feu fe principal ab Micer Ioan Dagrilli enfemps a tractar del matrimoni deia filla del Rey Efranglaterra. Queus diria pus noues? Quels tractaments fe menaren en moltes de maneres,que feria llonch de efcriure:i q Micer Bonifaci, e Micer Ioan Dagrilli fa cordaren , que Micer Bonifaci fen tornas alPapa ,<e al Rey de Frana e Micer Ioan al Rey Danglaterra, e cafeuns refpongueTen deoque hauien tratat,ne podien fer: eqa jorn cert ffTen enfemps aTolofa,perfabero que cafeuns haguelenrefpoft. axi preferen comiat del fenyor Rey Darago , e anafen cafeu axi com hauien" acordat.Ara vos lexare a parlar dels mifatgers,que n van cafeuns per llur
. :
Sicili.
Captol
clxiij.
PRES
que Lamirall fo a Macina tornat , axi com ja hauets entes,ell feu adobar totes les galees e vn jorn lo Senyor Rey de Sicili apella Lalmirall, c tot fon cofell,e dix: Barons nos hauem penfat, que be feria feyt que nos armafem R iiij
:
Chronica dels
que nos ab mil caualls armats , c ab X X X. milia Almugauers que anem envers Npols , c fi podem fetuer la ciutat que lajam,efaam noftre poder mentre lo Rey Carles es en Cathalunyapres. E fi nos podem hauer Npols , que anem afatiar Gayetajque fi la ciutat de Gayeta podem hauer, mes nos valria que fi hauiem Napols.E lo Almirall,c los altres lloar molt aqueft feytal fenyor Rey,axiqucn continent ordonaren tot* llurs feytsrc LalmiraU p ofa la feny era en la taula, c lo fenyor Rey feueferiure tots aquells qui ab ell deuien anar, E com ao fo ordonat , lo fenyor Rey feu manar corts a Macina,e dona dia cert a richs homens,ecauallers,
maTcm L
X X X.
cors de galees, e
de Caabria, que fof fen a Main.E com lo dia fo vcngut,madona la Regina fo a Macina, e lo fenyor Rey , e lo fenyor Infant en Fraderich e foren tots ajuftats
Sicilia,e
:
en la fglcya ques diu fanfta Maria la Noua: e lo fenyor Rey preycals,e dix los molres bones paraules:els dix,que ell volia anar en Principat, e que los lexauamadona la Regina per dona, e per fenyora en lloch dcll. E qucls lexaua Linfanr en Fraderich , que degus , ab lo confell
queclllexaua,rcger,egouernartotlo regne: cquels mana ua, quel guardaTeh axi com la fua perfona.E com ao hach dit,e moltes bones
paraules qui feyen al temps , aTech fe , e lleuarcn 'c los Barons de la terra , e digueren ,que eren aparellats de fer tot o quell manaua , e
5
axi mateix cluallers,cciutadans,ehomens de viles: eco ao fo feyt lo confell fe parti. E a pochs de dies lo fenyor Rey paTa en Caabria
ab tota la gent , e puixLalmiralI feu recullir totes les galees , e daltres lcnys,e de tcride$,e de barques qui portauen vianda,e tot o que ops
hauien. E com fo feyt , e aparellat Lalmirall , ab tot leftol parti de Macina,e anafen en Caabria al palau de fancl: Marti , hon lo Senyor Rey ra,ab la caualleria q hi hauia paTada de Sicili , ab aquells richs
homens,ecauallers,e Almugauers que fach feyts venir de la Calabria^axi que tots foren ab ell I jorn quels hach donat.E axi lo fenyor Rey fe reculli ab tota aquella gent,qui deuien anar
-
ab
ell el
viatge,e
ell
la
grcia
dip
Reys Darago.
fiors'delisipojlolich a
Fol.cxxxiii.
Npols>e Salerm,
COM
gren ab tot
llur
enamichs hagrcn fabut laparellament que en Sicili esfcya , tantoft fe penfaren , que per Npols fe
fos
feya,eperSalerm:eaxilo
Compte Dartes , e
dalcres Ba-
J rons molts que hauia en lo regne per lo Rey Carles,venpoder en Napols,e a Salerm,c fo gran caualleria: quel Papa hi hach tramefa gran ajuda degents,e de moneda: caxi esforaren aquelles dues ciutats, en tal manera que per res nos pogucTen pe dre,entro ells tots haguefen perdudes les perfones. Ara vo:> tornar al Senyor Rey de Sicili qui com fo recullit ana vefitat tots fos llochs de marina entro Caftellabat,qui es prop de Salerma XXXUII.milles axi com dauant vos he dit.
Captol clxv. com lo (enyor Rey en lacme de ^JSictlifeu U >a* de Saler/n ,e Lalmirall cofteja la co/lera de J&xlfa
etracbtotesjes naus ^eteridesdelport de Npolst
e ajjfatta Gayeta.
hach vefitat Caftellabat,feu la via de Salerm,e aqui vae rets gran via fora. Axi que tot lo mon paria quen vingues:fi q Lalmirall dona la popa en terra dauant los Efculs, qui cm en
OM
dret deia ciutat.E aqui ab les balleftes faeren hi gran dany,e aqui efte-
gren tot aquell jornada nuyt. E lendemapartentde Salerm cortejar la coftera de Malfa , e pofa Lalmirall Almugauers en terra que hi cre-
maren^ affegaren molts llochs que hauien tornats en peus depuix q en Berenguer de Sarria los hach barrejats. E partent daqui , faeren la
via de Napols,e
en Npols vaerets repicaments de campanes,e hi exir caualleria, que era vna gran marauella la gent que vench a mar emper tta de gent no hi hauia,ne de cauallers, que Lalmirall
non tragus
totes quantes naus,e terides hauia dintre lo port, e axi eftegren dauat
la
ciutat tres jorns. Puix faeren la via de Ifcle,e aqui auallaren, e raco-
negueren lo cartell , e la vila,e prea ho molt com ho hach reconegut. E puix parti Difclc feu la via de Gayeta, e qui tragu los cauails ,
etota
Chronica dels
e tota la gent en terra:e aTatia la ciutat per mar,e per terra: e hi arbora
la ciutat.
E fegurament que
lagren hada,mas dos jorns abans que ell hi fos hi hauien entrats be mil homensacauall del Rey Carles: eaxi aquells tengren fort la ciutat.
axi
ny or Rey de Sicili corrien tot aquell pays tots jorns,que dintre terra entrauen III. o Ull. jornades,e amenauen caualcades les pus Reyales del mon:axi de perfones, com de robes, com dargent,o dor que hauien de viles,e de cafals que cremauen,e aflfegaueme dels beliars ame nauen tants,que en la hotfo] per lo cuyr matauen vn bou, e vn molt fol per o fetge.Axi que tant gran diuicia hauien de totes carns, que
:
tota res fen deuia marauellar,qual terra podia baftar a tant beftiar,quc aquella hoft confumaua Ara vos lexarc apariar del fenyor Rey de Si-
fon fetge en la ciutat de Gayeta , e tornar vos he a parlar del fenyor Rey Drago.
cilia,qui te
Captol clxvj.com lo Senyor Rey Nanfos Darapofe l>ac ab lo J{ey danglaterra3 e ejpoja abfilla de dit Jfey Danglaterra; e lesgrans fe/les y edances} ejochs que T>anfer.
'
Micer Bonifaci,e Micer Ioan Dagrilli foren partits del Senyor Rey Darago,cafcu dels fen ana lla hon hauien ordonat. Queus en faria plus llongues noues Que tant anaren,e
OM
veneren qui aPapa,qui al ey Danglaterra, qui al Rey de Frana,que aportaren tot lo f eyt a boria fi.E ao que o fenyor PveyDarago fe vaes ab lo Rey Danglaterra en vn lloch qui ha nom Oler, qui es en Gafcunya.E la vifta fe fo emprefa. E al jorn
cert lo
Rey Danglaterra,ab la
Regina fa muller,e la Infanta fa filla foren al dit lloch D oler :e axi ma teixhifolo fenyor Rey Darago,elo fenyor Infamen Pere ab ell ,e
molts richs homens,e cauallers,e ciutadans,e homens de viles, q tots anaren ricament arreats,e aparellats de bells veftirs,e de bell arnes. E de Salamandrana , e Micer Ioan Daaxi mateix hi fo Micer feonifaci srilli:elafefta fo molt gran quel Rey Danglaterra feu al fenyor Rey Dara2o,e al fenyor Infant en Pere,e a totes les fues gents. Queus en
diria?
Reys Darago
filla
rol.
cxxxim
-
de parlar de ne guns afTers.Ecomlafetaopafadatiai'en en parlament, e finalment lo Senyor Rey Darago aflerma'per muller la Infanta
del
jor
que dahans no era eftada: e lo fenyor Rey Darago feu drear taulat molt alt, e tota hora treya efuls tant naarauellofamt,cjuels _Anglees 5 les altres gents ien marauellauen, molt, eles dones axi
matayx
E aprehornauene anauen
ah armes, e puix
feyen taules redones: e axi mateix vaerers anar cauallers edes e dana, e a vegades los Reys amdofos ahle^Regines,eabComptees,eab
dones: eLinfant, e richs homens de cafcuna de les parts ni daniauen.Queus dir! Que he vn mes clura aquelle fefta, errn jorn 3o 5enyorRey menjaua aloReyDanglatera, e altre jornloReyDgl aterra menjaua a lo ienyor Rey Dararago
claltres grans
:.
'
tmelRey Carles
li
xyucs dcj>rcfo:
tcom
effe'nt
vench
3 cerca- lo orfde.
~V~IX com tota aqueftafetafopalada.lo ReyDglateira etrengues aconfellablo fenyor Rey Darago, e ai micer
Bomfad de Salamanclrana eah Micer Ioan Dagrli .hre tractament quel Rey Carles exis deia prefo. E fohre aqo
,
hachmolt dit, eparlat e ditpro, eencontracadavna deies parcs :e ala loey t ven eh a aco, cruetoren encontinent donats al fenyor Rey Da7
Rey Carles. E fo orclonat cru el Rey Carles exis delaprefo e cjtce jures com aRey cjue dins temps cert hauria tractada patr entre la sgleya. e lo Rey de Frana e del mateix ah lo ienyor Rey Darago, e ah lo ienyor Rey de Siclia, e cjuentro en aquell temps lo Rey Carles que degus
,
mentre
de nchs homes. de tot aqo entra fermanqa lo Rev Danglaterra de coplir ho.E axi
tres
fills
en lloen
del, e
XX
fills
quencontinent feu exir loRev Carles et la prefo E forenmolts qui digueren, cruepnixloRey Carles ne era fora nohi trametia negu de fos fills E aquells qui ho deyen,no deyenhe cf fe
fi
. :
Chronica
dels
rago fq, e crac aquell tmo delsbignes Senyors del non, e aqu desplagu totemps laguerraDarago, e era dels devots fenyors del m,
alanonor que ens li feu, qu vifio li venen, que cercas a S and. Marti enrronalo corsdrnadona Sanefa MariaMagdalena E en aquell lloen, nonlivencnveio.rnef deXX.aftes de llana dejus terra, ell troba lo cors delabavturada
e dels dretures. Eparecli liote
.
noh liagraDeusfey-
ta.E axi com o xit delaprel vaes alo enyorRey deMalloraues q li feu moltalionor aPerpenya. Ara vos lexare apariar delRey Caries, e tomar apariar delenyorReyDarago,edelDanglaterra.
DeCaptt.clx^iij.comlo
JSanfs
com LoMcy GanesJe.
uae al
Senyor Rey 3c
,
hRey de wLorciues
"
al
lo
Jxcy de rana-,
Dolero', epres comiat cle laRegma Danglaterra e dlalnanta Regina mvillerfua e affermada: e alpartirhach moltesjoyes donades cle lavnapart,e dlaltra.EdepviixloReyDangkterraegui lo
;
OM
nu del altre, axi comdepare a.1, e anaien cafeu per a terra. E comlo Rey Carles efo vift a lo Rey deMallorques,vaes ab lo Rey
la
que
nats al fenyor
les refenes
que
Darago; e
fa'
bauia^orneesper ell, qles tramets tantoftalR. ellpTomes li, que no liiialriap erres, e axi prengueren co.
de ordenar e de tracftar lapau entre la Scta Sgleya e del R.cTFr^ a, ab lo Rey Darago fon genre. Ara vos lexare apariar ctlRey Daglaterra, e tornar apariar del Rey Carles qn veneri enProhenaper tracftar o q hauiapromes alReyDanglaterra.
Capitol
-r~
ReysDarago.
fills
fills
Fol.cxxxv.
3 Capitol clxix. com lo Rey Carles trames fos dels nobles deTrobena al ab XX. fenyor JteyDarago per tres
reJbts:ecom demanafecors aljtey de Frana, e al t^4poflolict>t pero com hauia ents <juel I(ey de Sicili li teniafetge aGayeta.
A MARSELLA
i
de fos
fills,
ui era lo
ell
hauia.
aquefts tres, ab
X X.
llis
Senyor Rey Darago,quen lloch del tengueflen en la prefo.E lo fenyor Rey Darago rebels , e trames los a Ciurana e lla foren guardats axi com fi lo Rey Carles fora,fi hi fos.E com lo Rey Carles hach com plt tot o que fer deuia,anafen en Frana>e vaes ab lo Rey de Frana, e demana li fecors de caualleria,pero c hauia ents quel Rey de Sici lia li tenia fetge a Gayeta. E lo Rey de Frana dona li tot aquel fecors, e ajuda q li demanaraxi de gent,com de moneda.E axi parti ab gran ca
a
:
de Frana,e anafen ai Papa,e axi mateix li demana fecors :e lo Papa feu aytant com ne demana,e ab tot aquell poder venchfen a Ga yeta. E lla vench li fon fill Carles Martell,qui era lo major fill q ell haualleria
que foren
emper fi Lalmirall,e els altres Barons qui eren ab lo fenyor Rey de Sicili ho hagueflen confentit,per cert ell los fora xit a batalla,mas j> res no li ho confentiren,ans fe vallfejaren molt be el fetge hon eftau. E lo Rey Carles afatia lo fenyor Rey de Sicilia,e axi mateix femblantment lo fenyor Rey de Sicili tenia aitiada la ciutat deGayeta,e treya ab trabuchs a la ciurat'.e axi mateix la ciutat treya al fenyor Rey de Sicili. E puix lo Rey Carles vench qui aitia lo fetge del fenyor Rey de Sicilia,e treya al dit fetge ab trabuchs, e lo fetge del fenyor Rey de Sicili treya axi mateix al fetge del Rey Carles. E axi mateix vaerets tots jorns feyts darmes,que aquells del fenyor Rey de Sicili feyen fobre
aquells de la ciutat,e de la hoft del R.ey Carles,q miracles eren a vaer,
Ques dir? Ao dura molt de temps. E lo Rey Carles vae que aqueft fcy t tornaua a gran damnatge,e que ala fi lo fenyor Rey de Sicili hau
ria la ciutat
:
fi
la ciutat
hauia
Rey de
e feu
\i
de treues,e trames
li
ho a
miatgers
al fetge
que ell lo
requeria
Chronica dels
sequeria de treucs a vn temps
,
confciencia
li
tenia fetge:que
ell
hauia promes,e
Rey Darago, que com feria fora deia preb, que tratalia aytantcom pogus, que entrells hagus bona pau, e bona amor: c en axi com ho hauia promes,quen axi ho hauia en volentat de com pjjr,fi Deus li donauavida;e que molt mills fe tractaria la pau en treues,qcn guerra. E com lo Senyor Rey de Sicili ents aquefta carta duel Rey Carles li hach tramefa , e abia que axi era veritat com ell li feu aber,e encara que ell conexia contra de bontat en lo Rey Carles, que be abia quejl tractaria de pau,e de bona amor, perqu li conentia a la treua* axi la treua fa corda en aquefta manera,quel Rey Carles fen pens danar,.epuixo fenyor Rey de Sicili, aprs quel Rey
jurat al fenyor
o del feu que tenia al fetge. E axis compli,que lo Rey Carles fen ana en Npols ab totalafua hoft, epuixlo fenyor Rey de Sicili recullis al feu bell ayre,e venchen en Siclia a Macina, hon h fo feyta gran refiar Lalmirall de'rma les galees.Apres dao lo Senyor Rey de Sicili ana veitant fos regnes,e tota Calabria,e Lalmirall ab ell e penlarenfen de deportat > c de caarre tengren la tetra tota en pau molt gran
;
temps,e en gran jufticia.ra vos lexare a parlar deili,e tornar a parlar del nyor Rey Darago.
$3 Captol clxx.
com lo
"Daragofe mes en cor de conquerir <^Manorca, e lo trames a dtr ajon frare lo fenyor J^ey de Siclia, e al^ytmiraen J(oger de Luna, que ~i>en gues ab galees armades, ecom yench t e ana conquerir ^Ma/lorques.
XL
OM
nat en
LO
fa
terra
ell
li
feria,
queia
Illa
quen lieuas daffany fon auonclo lo Rey de Mallorques e que mes valia que li rets la Illa de Manorca poblada de Chreftians , que no feya quels Sarrahins hi haguefen lexats. E axi trames fos milatgers al. Moxerif de Manorca, que li penfas depaetxar la Ilia,en altra manera, que ino ho feya, que ell li feya a faber per cert, que ell la \i tolria , e li tolria la perona a ell, eato
ne giras,e
la
conquers
,
Reys Darago.
e a tota fa gent.
Fol.cxxxvi.
E lo Moxerif de Manorca feu Iin fort fret refpoft,e axi mateix lo fenyor Rey pcnfa qae ell venjaria lo fenyor Rey fon pare de
latraycioque li hauia ferra, com feu faber en Barbaria quel lenyot Rey hi anaua,perque perd lo cap en Bugron,e fen perd Coatatina axi com dauant hauets ents. E tantot ell trames fos milatgers a fon
frare lo fenyer
Rey de Sicilia,queli trames Lalmirall ab XL.galees ara faber,com les volia per lo dit viatge de Manorca:e axi
al
mades:e feu
li
trames cartes
^alees a Barcelona.
axi
fi
que Lalmirall arma Ics XL. galees,e venchfen a Barcelona, e fo hi en la fefta de Totfancl:s,e troba lo fenyor Rey que hach aparellada la caualleria que ab ell duia pafar,e Lalmugaueria: axi que tota hora forc be de bona gent cinch cents cauallers ab caualls armats, e be X X X. milia Almugauers.E a Salou ab la grcia de Deus recullirenfen,e vengren ala ciutat de Mallorques hon foren tuyt XV.jorns abans de Na-
hom no viu tant fort yuern, edevents,edeplujes,edegrops.Queus endire Que tant fort yuera feya,que baftara que fo^ hom en la mar de la Tana,que galiots hi hadal,e exiuerna tant fortment,que james
dits.
E comptar vos he vn
bell
exempli , e miracle que fefdeuench per aqueft mal temps , lo qual yo viu,e tot hom comunament:e aqueft vos vull recomptar , pero que
cafeu fe guart de la yra de Deus.
S3 Captol clxxj.
jefdewnch dun tslmugauer qui era de Sagorp3perrahodc T>oler menjar carn lo l>ej]?redc Nadal.
::
ERITAT
que eren en vna companyia XX. Almugauers qui eren de Sagorp,e de la encontrada,e pofauen alportxo de fand Nicolau de Portopi, ela vepra de Naes,
deu a percafar beftiar q menjaTen lo dia de Nadal,e portaren quatre moltons,e faeren los efcorxar,e efeorxats
dal anarenfen los
penjar los
cl
e hauia jugat , e
emes
Chronica dels
mes lo en aft. E es coftuma de Cathalans,que la vefpra de Nadal tot hom dejuna comunament^ no menja entro ala nuyt. E axi los Almu gauers aquells anaren percafar cols , e peix , e fruyta que menjalen: e
e
com foren venguts al vepre ala dita pofada del portxo de fncl: Nicolau de Portopijvaeren prop del foch,hon ells deuien menjar, lo quart de molt en aft:e marauellarenfen,e fen efquiuaren fort. E digueren,
qui es aqueft,qi aqueft quart de molt nos ha mes aci el fch ? E aquell refpos,que ell lo hihauia mes. E perqu ho hauets feyt , digueren
ells?
fefta
que
be ho deya,nou faria:e
meteren llur
vna toualloleta , elaltra part del foch ellfa figu , e mes fa touallolaje tuyt comenfaren a riure,e axuflar, que cuydauen fe queu faes per efearn. E com ells fe foren aeguts,e comenfaren a men
taularc aquell pres jar,aquell pres fon quarter de molt, e val fe pofar dauant, e talla de la
cam,e dix yo vull mjar daquefta carn a defonor de la fefta. qui a nuyt ei>,e de ma fera.E al primer boci ques mes en la boca,vench li en vifio vn hom tant gran que tocaua del cap al treginat del portxo , e dona li ab la ma tal per la cara plena de cenra,quen vers lo gita en terra: fi que crida com fo en terra, tanda Maria val,tres vegades e jach axi com i fos mort tot defpoderat de fos membres, e hach la vita perduda. E los companyons Ueuarn lo , e pofaren lo fobre vna flada , e eftech com a mort be entro a hora de mija nuyt. E com lo gall canta,ell cobra la paraula,e demana preuera: e lo clergue del dit loch defancl: Nicolau venhje confes ab ell molt deuotament. E Jo mati de Nadal ab prechs , e ab requilcio del portaren lo ala fgleya de madona an6ta Maria de Mallorques: e dauant laltar ell fe feu pofar,e tot hom venial veure-.e ell era axi dibil,que neguns membtes que hagus no podia moure ne ajudarien, e la vita que hauia de tot perduda: eplorant pregau lo poble,que degus pregar Deus per ell. E dauant tuyt ell
:
ab gran eordonas en la
,
de poble.
Reys Darago.
:
Fol.cxxxvii.
miracles folo feu bcneyt char fill , que aquel dia bcneyt moftras fos bre aquell pecador e que tuytfagenollafen, e els clergues cantarien
salueregina.
bres tots quants nauia exirendellur lloch fi que be fis preueres lo salueregina , a b gran cruxit que donaren hauien de tenir.E ala fi de la
d tots quants oflos hauia,en prencia e tuy t, recobra la vifta,e los bres li tornaren cada hu en n lloch adrets, e bons : e axi ell , e tot lo
me
poble feu grans grcies a Deus daquell tant bell miracle, que Deus , e madona fan&a Maria los hauia moftrat E axi lo bon hom anaen fa, e'dretrperque cafcun de vofaltres qui aquell: miracle oyrets, qui axi fo manifeft , e pals,fets ne de voftre prou, c duptats lo poder de Deus,e
.
esforats vos de
be
afterre
nefan&es, ne les
feles
m Captol clxxij
lofenyo r Jtey 3)arago> e totfon e/lolanant conquerir ^Manorca, ecom hach conqueftatota lallla,een quina manera:ecom altornarque
finfeya Lalmirallen
entro en Trapena.
%
,RA
I
VOS
que
[com lo Senyor Rey fo entro a X X. millcs en mar,apres la axi que li part tot leftol, Illa de Manorca, vna gran fortuna acullilo
manera que foament ab X X galees ell pres. terra al port de Maho. E lo Mo xerif de Manorca,qui fera be aparellat de defendre, e gran fecors que li era vengut de Barbaria,fo li ab tot fon poder ala po pa de les galees axi que tota hora hi era be ab cinch cents homens a cauall,e be ab X L. milia de peu. E lo fenyor Rey eftaua ab les galees efcala per terra a la Illa dels Cunills:e la fortuna aquella dura be VIII. jorns, que hanch nul hom dels feus no hi poch atendre e puix abonanfas lo temps , e ads venia al port de Maho, qui dues galees, qui tres naus:axi que tuyt atenien, axi com podien. E com lo e-nyor Rey Darago
en
tal
.
Chronica dels
Darago vae que hi hauien CC.caualls armats vcnguts,penfa depofar los caualls en terra,c exi tota la gt en terra:c lo Moxarif que vae quel
poder venia,anafcn
e-partida dels
al caftell
de Mahona
aqui
ell
po-
CCCC.
homens
qui hi cren,que no volia efperar pus gent,e Lalmirall, e los altres clamaren li marce,que no fos:mas que cfperas tots fos cauallers.E ell dix
que gran yuern era , c que les galees fofTerien gran dcfayre , e que per res nou fofFerria,c axi anafenlla hon era lo Moxarif. E lo Moxarif ab tot fon poder deuallaTen batalla arrgada en vn bell pla,que es prop
vna prop laltra, lo Senyor Rey va ferir ordonadamentabtotalafuagentrelo Moxarif axi mateix contra lo fenyor Rey Darago: ela batalla fomolt cruel, quels homens deia Illa eren bons homens darmes,e hauia hi Turchs bons homens quel Moxarif tenia a fou. E Ja batalla fo axi cruel , que tuyt hauien aats que fer: mas lo Senyor Rey qui era dels millors cauallers del mon,brocaua C 3 e lla;e no li efeapaua caualler aqui ell pogus ferir colpjfi que totes fes armes hiromp,faluantla maa,deque feya tant,que nul hom no li gofaua'eftar dauant. E axi ab la grcia de Deus, e per la fua proefa, c de les lues gents,ell vence la batalla:!! quel Moxarif fugi,e mes fe el caftell entro ab X X. de fos parents,e els altres muriren tuyt. E axi lo fenyor Rey feu lleuar lo camp a les fues gents,e puix ana aitiar lo caftell hon lo Moxarif fera mes: e entre tac E com lo Moxarif vae lo gran leftol del fenyor Rey fo vengut tot. poder del fenyor Rey , ell li trames fos mifatgers, e pregal que fos de gracia,c de merc fua 3 que ab ell XX. de fos parents qui ab ell ercn,e ab llurs rnullers,e ab llurs infants,quels ne lexas anar en Barbaria,fola ment ab llurs veftidures,eab vianda entro lla:e ell retria li lo caftell de Mahona , la vila de Ciutadella. E lo fenyor Rey , pero que tota la Illa pogus hauer fens altre embarch, atorga ho:e axi lo Moxarif ret li lo caftell , e la vila de Ciutadella, e tots los altres llochs de la Illa: e li dona tot quant threfor hauia.E lo fenyor Rey lliurali vna nau que no lieja de Genouefos , qui era venguda al port de Maho per fortuna, la qual nau anaua a Yuia per carregar de fa): e dins aquella nau,mes lo Moxarif entro de C. perfonc;, entre homens, efmbres,e infants: e pagalanaUjefeulQS rrietfe molta vianda, epartirenfen del port en tal punt
lo dit caftell de
:
Mahona
la
Rcys Darago.
punt q la nau
aculli
Fol.cxxxvni.
fortuna , e
capaperfona. Eaxiveus nolre fenyor com vol def.troyrvna naci de gents,com lleugerament ho fa:perque cafeuns fe deuen guardar de la
que la roda de fortuna veus com gira en vns colps contra lo Moxarif,e fon llinatge,quc hauien fenyorejada aquella Illa mes hauia de mil anys.Puix com lo fenyor Rey nach trames lo Moxarie fon lli
1
ua yra ,
natge,anafen a Ciutadellax feu pendre totes les fembres, e els infants de tota la llla,e els homens qui eren romafos vius qui er fort pochs,
que en la batal la muriren tots.E com les fembres,e els infants,e els ho mens foren tots prefos de la Hla,foren be X L. miliare aquells ell feu lliurar,quen fos cap,e major de vendre en Ramon Calbet,vn honrrat homdeLleyda. E aquell hi mes altres ofEcialsfots . E trames ne la major partida aMallorques,e puix en Sicilia,e en Cathalunya, e en al tres parts. E en cafeun lloch fe tench encant publich de les perfoncs, e
de les robes quils foren ttobades. E co ao fo ordonat,lo fenyor Rey ordona,que a Mahona al port fe faes vna vila be murada:e jaqui procurador de la Illa en Pere de Lebia , vn honrrat ciutad de Valenci: e
dona li tot poder,q pogus tota la Illa donar a pobladors Cathalans. E que de bona gent poblas la Illa.E axiu ho feu feguramentrque axi es poblada la Illa de Manorca de bona gent Cathalans, com negu lloch pot eTer bepoblat.E com lo fenyor Rey hach ordonat: tots fos offici als enla Illa,e ordonacio de pobla.r,de qfo de tot cap,e Capit en Pere de Lebia, qui era molt prohom, e faui , partis de Manorca , e vench a Mallorques,hon li fo feyta gran fefta,per a fua venguda. E vefita tota
de Mallorques ab Lalmirall,e ab Galceran Danglefola,e daltres richs homens, qui ab ell eren. E puix parti de Mallorques,e trames ne tot lo eftoi en Cathalunya ab Lalmirall.E lo fenyor Rey ab IlII.galees
la Illa
en Yuia,per veitar,hon li fo fyta gran fefta.E aqui eftech IIII. jornsre puix anafen en Cathalunya,e pres terra a Salou , e de Salou agiras
nafena Barcelona, hon troba Lalmirall, qui ja hauia prefa terra ab tot leftol.E Lalmirall pres comiat dell,e puix tornafen en Sicili. Si que
al
que totes
hach qui corregueren en Barbaria e daltres en Principat c Lalmirall fo en aquella hora en gran condici. Emper ab lajuda de. Deus.,. qui eh molts llochs li hauia ajudat, relauralo,e correch a Trapena,e fo fa,e faul:e puix a pochs de dies co
S
ij
bra
Chronica dels
bra to tes
les galees.
troba lo fenyor Rey,c tota la gent, qui hi faeren gran fefta,e a Matina defarma:e pena de feguir la cort del fenyor Rey: axi com aquell, quel
dit fenyor Rey de Sicili
no feya rcs,que
ell
noufabes.E vixqueren en
gran alcgre,c en gran deport, veitant , e cortejant tota Calabria , c el Principat de Taranto,e aquells llochs que tenien en Principat. E axi
lexar vos he a parlar del fenyor
parlar
$3 Captol clxxij.
honpaufndrea, axi com lo fenyor Jtey 7>arago hattia me/ter, e agran honor del fenyor Jfey de Siclia: e com malaltia 1>ench al fenyor Jfey Nanfos duna exidura.
OM
com o en Arag
don Alfonfo de CafteUa , e don Ferrando fon frare, e donals molt del u:e troba los que eftauen molt be, e que menauen la guerra ab lo Rey don Sanxo llur auonclo , e guanyauen tots dics terres fobre ell. E axi ana veitant totes les fronteres,e els millatgers li venien tots dies aprefament del Papa , c del Rey de Frana , e del Rey Danglaterra per tractar pau entre elk. E ao menaua lo Rey DanglaR vaes ab
terra,pero
Darago,e a fillari que pero hi metia cot fon poder. E a veritat aytal fe feya lo Rey Carles , e pero com ho hauia
plis entre lo fenyor Rey
proms
fi
que
tanc cradtaren lo
Rey
Carles ,e lo
Carles,quitractasdelapau ablo Senyor Rey Darago. Si que com foren a Tarafco trameteren llurs mifacgers al Senyor Rey Darago,
quels tramets mifatge qui ab
ells
cratas
de la pau.
E lo dit i'eny or
:
ReysDarago.
ftaTen
:
Fol.cxxxix.
de la pau e axi que ell no volia res fer fens confell de fos Barons,e cauallers,e ciutadans,e homens de viles, qui degueflen tractar
ab quin poder yrien: c que axi com aquells ho tracl:aric,quel fenyor Rey,c tuyt ho tengueTen per bo,e per ferm. E abans que daqui partiTen, fo atorgat quels miTatgers focn X 1 1, o es afaber,dos richs homens,e quatre cauallers, e dos fauis,e dos ciutadans, e dos homens de viles. E f ordonat quants compaliyons,ne quants efeuders degus cafeu menar, e que axi com fos ordonat,que axis complis:e axis feu.E donaren poder a X L. entre richs homcns,c cauallers,c ciutadans, e homens de viles, que degueflen adels miTargers quals ferien,nc
Barcelona no partis entro los miTatgers foTen anats, e venguts de Tarafc,pero que fabcTen que haurien feyt:e axi fo atorgat E com
toc ao fo atorgat aquells
cafa dels Preycadors
,
XL. tots jorns dues vegades fajuftauen a la e tractauen, e ordonauen dels feyts. E com ho
ordonauen cafeun dia, axi ho portauen dauant lo fenyor Rey: e ell adobaua o que li paria que hi faes millorar,axi com aquell fenyor qui era molt faui,e molt bo,c hauia la volentat plena de vera charitat, e ju
fticia,e
en qual manera degueTen anar a honrramt del fenyor Rey, e de tots fos regnes: els foren donats los CapitoIs,e el poder:e foren gint arreats,els fo ordonat majordom,tal com conuenia a vera valor. E pararen de Barcelona,e tota hora entre caualis en deftre,e llurs caualcadures dels e de llurs companyons , e de llurs efeuders , e les adzembles
foren tota hora que menauen C. belies:e cafeu dels miTatgers foren
bons,ehonrrats,efauis,c anaren tant per lluts jornades que vengren
aTarafc.E lo fenyor Rey roms aBarcelonaab tota la corc,c fi hach vaes jochs fteblafes,axi de taules redones , com de trer a taulat, com
danar ab darmes, e bornar, e danfar cauallcrs, e ciutadans, e homens de viles, c de cafeu mefter de la ciutat que fesforauen de tots jochs,
ho pogres vaer: que negu no penfaua mas dalcgrar,e folafar,e de fer tot o que a Deus, e al fenyor Rey plagues. E com los miTatgers foren a Tarafc, foren be reebuts per lo Rey Car^ es,eperlo Cardenal, e per los embaxadors que hi eren del Rey de Frana,e majorment per los IIII. miTatgers que hi eren del Rey Dantot alegre affer,llauors
glaterra.E qui volrafaber los
denal
Chronica del:
denal los dix de part del Parc fan<St,e encara tot o qe
ren,e tot o cjuc
fi
ells
li
repoTc-
comenament,tro ala partena , vajen ien a laGeftaquen Galceran dcVilanoua ne feu, ella trobar ho han tot per orda:e encara tot o que entre los altres hi refp os enMaymo de Catellauli,qui era hu dels dits miTatgers del Senyor Fv ey Darago. E
feu del
fim demana perqu hi nomen mes en Maymo de Caftelauli,quc negu dels altres,yous dih,quepero com hirepos pus baroniuolmt,
com a cauaJlers que negu altreje i be negu i feu feu fe per les paraules que ell dix. E axi no men cal pus parlar,que parlament dur
e mills
,
molt entre ells,e ala fi pre/eren comiat dels, e tornarenfen ab o que feyt hagren,e trobaren lo fenyor Rey a Barcelona: c aqui dauant tota
que aportaren , tal qucl Senyor Rey,e tot fon concll ne foren pagats. Si que endreada erala pau tant honrradament,e tant bona com lo fenyor Rey Darago hauia mefter, e Us fues gents e encara a gran honor del fenyor Rey de Sicili. Axi quel matrimoni fe deuia cmplirapochs dies de la Infanta filla del ReyDanglaterra ab lo fenyor Rey Darago mas no Otre Senyor ver Deus,volch de altra manera mudar lenteniment de tot o que fe era tradat a Taraf. E cafeu pot entendre,que noftre Senyor ver Deus, es vera dretura,e vera veritat,perque negu no fap,ne pot entendre en losfeusfecretsxllahonhpmfecuydaperfon feble enteniment que alcunes cofas que De us fa,vengren per ma,torn en gran be: per que negu nos deu treballar de res que Deus faa. E axi es meter,que en aqueft punt ne prenguen cafeu bo confort, e lloem,e agraciem Deus de tot o quens dona:per que lla hon la major fefta era a Barcelona, e major alegre, e major deport, a Deus venen en plaer q al fenyor Rey Nanfos vch malaltia duna exidura ques feu el raygai de la cuxa:e per aquella noftech de trer a taulat,ne danar ab armes,axi com aquell qui era pus corajos de feyt darmes a fer,que negun altre qui el mon fos. E axi menypreant aquella exidura mecla fi febra, axi que tantformeni lo combat be X.jorns,quc tot altre hom fora mort.
la cort reeberen los tota la miflatgeria
;
:
ECom
Reys Darago.
COM
ell fe
Fol.cxl.
fon teftament axi ab
gran diligencia,com negun altre Rey pogus fer: e vna vegada,e dos lo feu llegir,e examinar: e lexa lo regne al fenyor Rey en Iacme Rey de Sicili frare feu. E jaqui lo
feu cors ala orda dels frares
axi
Menors de Barcelona ,c
ab gran contrictio de fos pecats confeTa moltes vegades , e reebe lo noftre Saluador,e fo pernoliat. E com hach reebuts tots los fagra* ments de la fanta fgleya axi, prenent comiat de tots feu fe donar la
creu , e adora la molt deuotament ab plors,e ab llgrimes , c croa fos braos ab la creu fobre fos pits,e lleua los vils al cel,e dix: en les mans
tues pare fenyor Iefu Chrift
mateix,e puix tot fon poble , e tots fos regnes. E ab la creu abraada dient molter bones oracions,ell paTa delta vida,cn lany de noftre fe'**' nyor lefu Chtift M. C C X C I. a XVIII. jorns de lun.y. E fi hanch vaes gran fol en ciutat,aqui fo,axi com aquells qui hauien perdut hf9 Dda ct fenyor.E axi com ell ho hach manat,fo portat ab gran prarefo als fra ys* K res Menors,e aqui ell fo entarrat.Deus per la fua merc haja la fua an- lt9 ^ ma: e fens tot dupte podem eftar,que ab Deus es en Parads, axi com aquell qui fen ana verge, que james no hach paria de fembra, ans era fon enteniment que verge vengus a fa muller , e que puix axi mateix,
^Captol
clxxv.
e daltres richs bomens foren eletsper anreu Sicilia,per amenar en CatbalunyA lofenyor J^ey en Iacme de Sicilia-.ecom madona la Regina marefua, e Lmfanten Fradertcb frarefeu romanguerenper cap,
COM
I
LO
toft armarene 1
galees
e lo
Compte Dampuries,e
homes, e cauallers,e ciutads foren elet^ per anar en Sicilia,per amenar lo fenyor Rey en Iacme. E axis feu,que ttoft lo Compte Dampuries,e els altres,qui elets foren, fe re culliren per anar en Sicilia,per amenar lo fenyor Rey en Iacme,per e er fcnyor,e Rey Darago e de Cathalunya,e del regne de Valenci. E entrett los Barons,e richs homens,e Cauailers,e ciutadans, e homes
daltres richs
111 j
de
Chronicadels
de viles ordonarc,qul Senyor Infant en Pere reges,e gouernas los re gnesab lo eonfell qui li fos donat, entro quel dit fenyor Rey en Iacrne fos vengut en Cathalunya. E lo (enyor Infant en Pere rege, e gouerna axi fauiament los regnes,com hanch fenyor faui poch fer.E tan toftlo Compte Dampuries,e els altres quiab ell anauen, foren recullitstc anaren tant,qui ab vn vent,qui ab altre,qui a rems,qui a veles, que a poch.de temps preferen terra a Trapena:e faberen que madona la Regina,e el Senyor Rey en Iacme,c el fenyor Infant en Fraderkh efen a Macina, E com foren a Macina,vengren que hanch no lleuaren
Duquena,e aqu exiren,que altre laus no lleuaren. E com foren duantmadona la Regina , e ell Senyor Rey, e el Senyor Infant: lo Compte en plorant dix los la mort del Senyor Rey NanfosJE hch vaes dols,neplors,aquifor.Queus direDos jorns
fenyera>e anarenfen a la
Anrk lo dol molt gran. Aprs dels dos jorns,lo Compte prega madona U Regina,e el fenyor Rey,quc faefen ajuftar conell general.E tantoft lo fenyor Rey feu cridar confcll,e tot
ria la
Noua:e el Compte Dampuries en prefencia de tuyt feu publicar lo teftameni del fenyor Rey en Pere en lo qual vinclaua: que fi lo fenyor Rey Nanfosmuria iens Infants, que tornas lo regne Dargoal dit fenyor Rey enlame,e Cathalunya,e ell regne de Valcia, axi com dauanchauetsoyt. Epuixfeu publicar lo telhment del SenyorRey Nanfos,e axi mateix lexaua tots fos regnes al fenyor Rey en Iacme fra re feu Rey de Sicili. E com los teftaments foren Uegitsjo Compte,e els altres mTatgers qui eren venguts requeferen lo enyor Rey , que li plagues,que penfas danar en Cathalunya, a reebre fo> regnes. E io fenyor Rey refpos,que era aparellat danar, mas que ordonariala Illa de Sicili , e tota Calabria,e tota laltra terra en qual manera hagus a romandre.E puix que penfaria danar.E la refpolta plagu a tots.E tan toft mana lo fenyor Rey aLalmirall que faes armar XXX. galeesx
:
cuns.E tantoll lo l'enyor Rey trames per tota Calabria, e per les altres terres a richs homens, e cauallers , e a Syndichs de ciutat,e de viles,
venguefen a ell tantoll: a Macinare axi
axi
els
com ell ho mana perles cartes com foren a M<<cina ti los preyca, e comanals madona la Rcgma que la
guardaTen, e
mana
ReysDarago.
mana que hagueflcn per cap,c per major
:
Fol.cxli.
,
peifona Linant Fraderich e quefaeflfen tot quant ell manas,ne volgues,axi com farien per ell.E aquells encontinent prometeren li ho, c
ell fcnyals,e
li
mani,e els peus:c en aprs befaren les mans axi mateix al Infanc en Fraderich. E com aofofeytpreferen comiat dels, etornarenn cafeuns en Calabna , c en los altres llochs ab gran enyorament ques dauen tuyt del fenyor Rey:empero tuyt hauien gran goig del crcxnnc que li era vcngut,e axi matex del bon cap quels hauia lcxatjo es alales
COM
la
%
ao fo
feyt,lo
vniuerfitat de
hauia feyt a aquells de Calabria. E aprs anafen a Palerm honhach axi mateix feyts venir tots fos Barons
Syndichs de ciutats,e de viles:e com foren tots ajuftats,dix los moltes bones paraules , en axi mateix
Sicilia,e cauallers,c
de
e aquell
com ao hach
comiat de tuyt, e anafen a Trapena. E entretant Lalmirall fo venut ab les galees,e madona la Regina,e lo fenyor Infanc en Fraderich foren aqui,e tots los Barons de Sicihare-aqui lo fenyor Rey en Iacme pres comiat de madona la Regina fa mare que li dona la fua be nedi&io:e puix pres comiat del fenyor Infant Fraderich, el befa mes
de deu vegades,axi
de mare:e laltre , quel fenyor R ey fon parc lo hi comana: e laltra,quel fauia nodrit,c ell toitemps li
o era pero
Gouernador,e fenyor en tot lo regne. E pres comiat axi de tuyt,e recullis ab la grcia de Deus. E lo Compte
coral en fon corre axi l?xa lo
S v
Panv
ronica del;
Dampuries > e los
parti.
embaxadors ab ell , e Lalmirall qui del nos E meterenfen en mar,e Deus donals bon tempsi que a pochs
altres
de dies foren ell Cathalunya, e preferen terra a Barcelona,ab la grcia de Deus. Qe befo grcia de Deus, que vench als pobls feus, com lo Senyor Rey enlacmelos vench per Rey, e perfenyor e aquell dia los entra pau , e bona volentat per tots los regnes p e terres del fenyor
:
Darago:queaxi comforacios,e benauenturos al regne de Siclia, axi es eftatbenaucnturoSje ple de totes grcies al regne Darago>e
JRLey
tota Gathalunya,e al regne de Valcia, e a tots los altres llochs feus. E com Jo fenyor Rey en Iacme de Sicili hach prefa terra a Barcelona,
no cal dir la fefta qui li fo fcyta emper abans que la fefta comenas ell feu ajftar tothom als frares Menors , e ret fon deute,axi de plor, com de miTes,e beneficis que feu dir fobre lo cors del fenyor Rey Na fos fon frare. E com ao hach feyt que dura quatre jorns,puix la fefta comena tat gran que tot lo mon paria quen vingus e aquella fefta dura XV. dies. E com aquefta fefta fopafada,parti de Barcelona,e
: :
anafen per Lleyda a aragoate en cafeun lloch li feyan gran fefta: mas emper com fo xit de Barcelona lo primer lloch hon ana fo a Sentef
e aqui axi mateix ell ret fon deute al cors del fenyor Rey fon pare,e puix tench fon cami axi com yaus he dit a aragoa , e lla fo la fefta fens comparaci la major qui hanch hi fos fey ta , e aqui pres Ja corona a la bona hora. E puix com la fefta fo pafada de la coronaci, vaes ab don Aifonfo de Gaftella qnil vech veure en Arago,e lo fenyor
creus
,
Rey dona li delfeu:e ellpregal que fos degracia,e de marce fua, q noi defcmparas,puix q era fon defaftre quel fenyor Rey Nanfos era mort: que fi ell hagus fol dos anys mes vifcut,ell tenia que li hagra f eyta fenyorejar tqta aftella:per que fi del no hauia ajuda, tenia fon feyt per dut. E lo fenyor Rey cpnfortal,e dix/que fabes per cert q uc ellnol defempraria,ans li faria totlq fecors que fer li pogues:e com ao fo feyt don Alfonfp fo molt alegre , c molt pagat del fenyor Rey,- e fen torna
PVIX
Reys Darago.
vench en
la ciutat
Fol.cxlii.
que penfas lo gran deute qui es entre ells. Si quel Rey Darago refpos als miTatgers molt corteament,axi com aquell fenyor qui es elbt,e es lo pus corccs,e el mills nodric de cotes coles que hanch fenyor fos: e dix,quc be foTen venguts. E puix dix,quel Rey don Sanxo nos deuiamarauellarderes quel fenyor Rey Nanfos hi hagus feyc, que lo F.ey Nanfos fcya coma bon fill qui volia venjar la gran falla que ell hauia feyca el fenyor Rey noftre parc:e dich vos que daqueli cor mateix ne frem nos,mas pus que ell demana pau,c nos plau que laya. E los miTatgers refpongueren,hoch fenyor ab vna cola, ques profer, q aconeguda voftra far efmena a vos de tot o que ell hagus tllit al fe nyor Rey voftre parere lefmena fia aquella , que vos fenyor ne vullats queus en do,ciucacSjCaftdls,o viles, o Uochs,o fer tota aquella honor que vos conegacs que fer vos en deja.E lo fenyor Rey rcfpos,quc pus tamb ho deya que ell fe tenia per acistet, e que del no volia ciutats, caftdls,ne alcres liochs,q la merc de Deus ell hauia cancs Reyalmes,c tanc bons,q no li feyen frecura a fos llochs:mas bahua li q ell fen peneds de o q feyc hauia,empero volia que ell donas parc deia cerra de
Caftella a aquells Infants fos nabocs,o es
dorque ell per res nois deemparaia.E los milacgers digueren 3 que fo
bre ao fen yrien. E axi tornaren fen
al
Rey Darago hach dit: c digueren U gran bonefa, c fauiefa q en ell era. Elo
Chronica dels
E lo Rey de Caftellafon molt pagat,e mana que tornaiTen a ell, e que ell era aparellat que de totes cofes faes o que &\l manaria. Queus en
diria
?
otorgada de cafeuna deies parts,que don Alfonfo,e don Ferrando vo Iianhauerpauab llurauonclo lo Rey don Sanxo,eques tenien per pagats de o quelfenyor Rey Darago hauia tratat,que cl Rey de Gaftella los
al
regne.
de venir ala vifta com pus honradament pogucTcn. Si que com lo fenyor Rey Darago fo a Calathayu , ab gran gent de richs homens, e Prelats,e cauallers,e ciutadans: e fabe q lo Rey de Caftella era a Soria, axi mateix que hi hauia menada la Regina , c hi era Linfant don Ioan frare delRey don Sanxo,e molts altres richs homens:e lo fenyor Rey qui fabe que la Regina era a Soria,per fa corteia,e per honor de laRe gina volen anar a Soria abans quells no venguelen a Calathayu. E lo
mes
de quatre llegues:e aqui fo acullit lo Senyor Rey Darago ab molt gra honor,e totes les fues gents, que aytant com eftegr a Soria, no i feu mas fefta>e alegre. E com la fefta fo paiTada, lo Senyor Rey Darago volch fentornar,c prega lo Rey de Caftella,e la Regina, que vengueffen ab ella Calathayu:e ells digueren,queu farien volenters.E axi tots enfemps vgrenfen a Calathayu, hon lo fenyor Rey los feu llur ops ai Rey de Caftella,e a la Regina, e a tots aquells qui ab ells eren, del jorn que entraren en Arago,entro el jorn quen foren xits, e fen foren tornats en Caftella. E feguramt vos puch dir per lo cert que totes quan tes viandes,o cofes hom hagues,ne nomenar pogus, de tot feya donar raci lo Senyor Rey Darago tant ballant, que non podien menjar neguns, ans vaerets per les places donar dos diners de pa per vn di ner,o vn porcell,o cabrit,o molto,o ciuada,o peix fech,e alat, que o quils cotara en altre lloch dos ious,hauien per is diners. E dao trobarets totes les plenes de troters quiu venien , axi que tots los Caftellans,c Gallegos,e altres gents moltes que hi hauia fen marauellaucn: e la vn dia menjaua lo Senyor Rey a la pofada del Rey de Caftella , ab lo Rey,e ab laRegina:c laltre menjauen ells ala fua pofada. Si q la fefta era tant gran qui tots jorns fe feya,queao era gra marauella de vaer. Queus en dirc ? Que en Calathayu eftegre dos enfemps dotze jorns,
edins
Reys Darago.
c dins aquells dics fo feyta la pau
,
Fol.cxliii.
E encara fo
c refermada entrclls.
feytapaudelReydeG*ftellaabfosnabocs,elsdona en CaftJla cantes de terres , que ells fen tengren per pagats, cu grahiren, eu pogren grahir al fenyor Rey Darado; que dalcramenc,no fos per ell non hagren res haut. E axi com hagren eftat XIII. jorns en Calathayu ab
amor partirenne:e lo fenyor Rey acompanya lo Rey de Catella , c la Regina de Caftella entro foren fora de cot Arago. E pero lo Senyor Rey Darago feu a tot hom fos ops, axi com dauant vos he dic,entro foren fora de fos regnes:que hanch vn dia no poch hom conexer,que les racions fe minuafen de res ans crexien,e
gran concordia,e pau,e
,
ab gran concordia,e amor,e grcia, q Deus hi hauia cramefa. E lo Senyor Rey de Caftella,c la Regina anarenen pagats,ealegres,perlapauquehaui feyca ab lo fenyor Rey Darago. E encara per la pau de fos nabocs , de que era eftac ab gran paor, quel
comiaclos vns dels
alcres
Senyor Rey Darago fagues volgut. Mas lo Senyor Rey Darago volch abans tractar enerc ells pau,e amor,per lo gran deute que hauien entre ells, c ab ell axi ma teix. Ara vos lexare a parlar del Rey de Caftella,c tornar vos he a parlar del Senyor Rey Darago,e de Siclia.
li
regne no
tolgucfen
com fagren
fcyc,
fi
lo
Captol
clxxviij.
tant com los Reys fe foren partits, c hagreri pres comiat la hu del altre , lo fenyor Rey Darago fen ana per
totes les fues terres alegre,e pagac, endreanc,e adobat:
qui en breu de temps hach axi mefa toca fa cerra en pau c en concordia,quc depuix que ell fo coronat Rey Da-
go,c de Cathalunya,e del regne de Valenci, ha tcguda,e te axi la fua terra en pau,e drecura,q de nuyt,o de jorn pot tot ho anar lo coll car
gat de moneda,q non trobar negun
Chronica dels
concrdia ha entre tots fos Barons,qui toftemps hauien acoftumat
de guarrejar e encara efquiua bandos , que no pogus hauer en les ciutats, ne en les viles. Que en Tortofa qui es bona ciutat, hauia durat toftemps gra bando entre los Garridells , els Carbons, e els Puixs: eperoquenpoguescaftigarfeauenchaben Guillem de Muncada, qui hauia lo ter en Tortofa,e lin dona cambi,e al temple axi mateix.
:
E com tota la ciutat fo fua,lo dit bando qui per grat,qui per fora
feu
n tal manera,que ara efta plus pla,que ciutat de Cathalunya:e axi ma Ara vos lexare a parlar del fenyor teix fe feu de molts daltres llochs. Rey Darago,qui va axi endreant fos regnes,e vull vos dir la taula redona que tench Lalmirall en Roger de Luriaa Calathayu , com los Reys hi foren , que fo de les marauell ofs cofes que may fe faeren en
nul temps.
Captol clxxix. com Lalmirall en Roger de Lu rttencb taula redona a Calathayu. E com bagren Rifles lofenyor Jtey en
Iacme 7)arago t e Sicili: e lo tfey de Caflella, bon li efdeuencb \nagran honor.
Eritates 3 que
Darago,aqui Deus ha feyta tta donor: e hom molral los,axi que axi li anau darrera C.o CC.ca uallers,e altres gents,co a altra perfona faeren dos,o tres hmens: fi q nos podien fadollar de la fua villa. E Lalmirall per honor del Rey de Caftella,e de la Regina feu cridar taula redona a Calathayu, e mes la taula per junyir,e hach feyt fer vn caftell de fuita al cap del camp don ell exis com caualler vingus. E lo primer jorn que la taula fe tench,
ILalmirall del Rey
el)
aqui lo fenyor Rey Darago , e lo Rey de Caftella , e Linfant don Ioan frare del Rey de Caftella , e don Ioan fill del Infant en Manuel , e don Diego de Vifcaya,e daltres Barons de totes les terres , e regnes del re-
gne de Caftella , c richs homens Darago,e de Cathalunya,e del regne de Valencia:e encara de Gafcunya, e moltes daltres gents que hi eren vengudes,per veure les juntes. E afenyaladament per veure Lalmirall que faria ypero com tot lamoane parlaua. Axi que totaquell pla
de
ReysDarago.
Fol.cxliiii.
de Calathayu,hon la taula redona fe fcya,era tanc ple de gents, que an vides hi podia hom eftar: axi que l no fos que era yuern, no hi pogra hom aturar. Si que aquella hora plouiavnpoch. E axi com cftauen
los Rcys,e tota la gent,vn caualler de
ab bon continent,aparellat de junyir:e tantoft com aquells del cadell de fufta lo vacren, tocaren la trompeta, e tantoft Lalmirall exi del caftell axi mateix be arreat,c gentilment, e parech be caualler de gran auantaje. E i alcu me demana qui era lo caualler de ventura , yo dicti que era en Berenguer A. Danguera deia ciutat de Mrcia, qui' era molt valent,c ardit,e dels pus bells cauallrcs Defpanyare era de la cpanya del Rey de Caftella,e gran,e bberch,e de bon tall.E axi mateix vospuchdirdel Almirall qui era dels bons caualcadors del mon,c
dels bels cauallers. Queus dire?Los fels portaren
dos
aftes
molcgrof-
fcsalditenBercngcr A. Danguera,epres aquella que li plach,e Ultra donaren al Almirall. E puix los fels meterenfen el mig de la tela,e
faeren fenyals a cafeu
laltra:e
llers
que mogus,
qui viu venir aquells dos cauallers poch be dir,que eren cauade gran valor,que james cauallers no pogr venir mills ab o del
llur,nepus baroniuolment.
Een Bnb.
A. Danguera
feri
Lalmirall
per lo quarto dauant de lefcut tant gran coIp,que a afta nana per peces:e Lalmirall feria ell per lelm,e dona li tal colp per la cara del elm
dauant,quel elm vola del cap mes de dos aftes de llana uny,e
feu m-s de cent peces. E
al ferit
la
laca
q feu enla cara del elm,lelm auanta tat fort en la cara del dit en Berenguer A. Danguera,quc tot lo nas li fo^ nia en tal manera que depuix nul temps non fo adret, puix per lo mel
que tot hom Emper feu tant bona caualleria , que l be fe cuyda que fos mort. hach pres tant gran colp, hanch nos defmaya de res. Siquels Reys amdofos corregren lla. qui lamauen molt e hagren paor que no fos
de
la
e arTollat
E manaren que la taula fe lleuas,e que no volj que pus fen faefen,per paor que brega non exis: c axi Lalmirall ab Us fues
trompes,e nacres tornafen axi guarnit a fa pofada: e tota la get,axi Ca ftellans,com altres anauen li darrera,e deyen,que he era digne q Deus
li
que
dels
Chronicadels
dels bons cauallers del mon era,e ab aqlla honor ell roms, e ab aqlla fama quin ana per tota la terra de Caftella. Ara vos lexare a parlar del
OM
lo Senyor
hach endreada tota fa terra;ell mana al Almirall,q fen tornas en Sicilia,e que ctigues prop del fenyor Infant en Fraderich,e que tota hora tinguefen L galees adobades, e aparellades,que no calgus mas muntar la gent,i ops hi era: e que anas ab lo
Caftella,e
.
fenyor Infant vetant tota Calabria,e les altres terres del regne, e que tinguefen la terra en veritat,e en jufticia. E axi com lo fenyor Rey ho mana,axis compli: q Lalmirall ana al regne de Valencia,e vefita totes
les fues viles, ecafteils,ep uix
vench fen a Barcelona de Valenci per mar ab totes aquelles galees q pendre volch de Valenci a Barcelona aqui del fenyor Rey,e recullis, e anafen en ell fe recullia,e pres comiat
Sicilia:epafaperMallorqs,eperManorca:epuixcotejala Barbaria, e pres naus,e lenys,e barreja viles,e llochs de Sarrahins. E ab g guy, ab era alegre ell fen torna en Sicilia,e troba a Palerm madona la Refenyor Infanr en Fraderich quil reeber ab gr goig,e ab gra alegre.E ell donals les^cartes q tenia del fenyor Rey: e com hagren vique hauia feyta ab lo Rey de Caftella,foftes les cartes,e faber la pau
gina,e
el
ren ne molt pagats tots quants nauia en Sicilia,e p tot lo regne. E Lal mirall,ab lo fenyor Infant en Fraderich,ana veitt totes les terres per
tota Sicilia:e puix pafaren en Calabria,e faeren atre tal.E com for en alabria,vench los mifatgers , q Carles Martell lo fill major del Rey
quen fo feyt gran dol per tots aqlls qui be li voiieri.pero com era bon fenyor , e roms de Carles Martell vn R.ey de Vngria:e vna filla per nom madona Clefill qui fo,e es encara mena, qui fo puix Regina de Frana , e la mort de Carles Martell feu puix a faber lo Senyor Infant en Fraderich al fenyor Rey Darago. Ara vos lexare a parlar del fenyor Infant en Fraderich,e del fenyor Rey Da rago,e deia mort de Carles Martell,e tornar a parlar del Rey Carles.
Carles era palat delta vida ,
i
Captol
Reys Darago.
3 Gapitol clxxxj.
Fol.cxlv.
traftarpauablacaJ'Darago:comperaddco Lapjlolicb trames ab lo #cy Carles > CardenalalJ^ey de Frana, en quel pregaua que degusferpau ab la cdfd "Darago y e ab lo Jfey Carles; la qualno olcb atot gar^Mo/enyeren Carles 3 menys quel Jtey Carles f> ftes donaci del Comptat Darago.
ho
efer,que
e fegura-
ment axi com era bo Chreftia, pofa en fon cor que Deus no li donauaaytals verguntades,fino pero com foferia que guerra hagus entre ell,e la cafa Daragorc axi pfa de tra&ar , que totes maneres pogus fer pau ab lo fenyor Rey Darago.E tantolana fen al Papa , c dix li que ell lo pregaua que de tot en tot tradtas pau, e ordonas entre la fanea gleya,e la cafa de Frana, e ell ab lo Rey Dara go:quc quant per ell tota res hi faria, que fer hi pogus. E lo Papa refpos que ell deya bc,e gran fauietat q qui penfaua lo poder quel Rey Darago hauia ara,que tot lo mon era o que ell poflfeyarpart o quell hauia tota Efpanya a fon manament, E axi mateix hauria lo Rey Dan:
Llenguadoch: per que de tot en tot era mefter que la pau fe tratas. E axi lo Papa feu fe venir Mi cer bonifaci de Salamandrana,e mana, li que ell que treballas en aqts affers daq ucftes paus.E ell rcfpos queu faria volenters,e que ab la volentat de Deus ell ho aportaria a bon acabament reobrcao aparellis. Si quel Papa trames ab lo Rey Carles enfemps,e ab Micer Bonifa ei vn Cardenal en Frana al Rey de Frana, en quel pregaua, el confe^ Uaua,quc ell que degus fer pau ab la cafa Darago , ab lo Rey Carles enfemps. E que ell era aparellat q hi faria de la part deia fanda fgleya
glaterra a fon plaer,is volia,e encara tota la
tot o
que plagues
a ells.
axi lo
Rey
Carles, e lo Cardenal, e
al
Micer
Rey de Frana, e trobar lo a Paris:e fon frare Mofenyor en Carles ab ell, quis feya apellar Rey Darago. E com hagren parlat ab lo Rey de Frana, e ab Mofcnyer en Car)es,lo Rey de Frana dix:que li plcya molt la pau , e que tota res hi fofferria dao que fofferir hi pogus mas Mofenycr Carles refpos lo contrari, que dix,quc ell no llexarja lo regn Darago per res:fi q pero f gran contraft entre lo Rey Carles,c ell. E ala fi vengrenfen axi ab lo Rey T
:
Chro.nica dels
.
Rey cie Fraa,qui hi fo bo, que lo Rey Carles li dona tot lo Cmp-tat
de AnJQuquiellhauiaenFrana,quies molt honrrat Comptat, e bo:
pot penfar que bo Comptat } e honrrat era , com fon pare E Mofelo Rey Carles , qui era fili del P.ey de Frana ne fo aretat. nyer en Carles dona li lo dret queliaia en lo regne Darago , qui per lo Papa Marti li era donat :equel Rey Carles ne pogus fer totes fes
e cafcun
>
volentats, e axis compli,es feu perqu ao era cella cofa qui contra:
ftaua
mes
la pau,cjiie res
Carles coftas
Darago , egons q
Comptat qui es honrrada cofa. E com ao fo feyt,ab.-tot poder del Rey de Frana e de Moenyer Carles fon frare,lo Rey Carles, e lo Cardenal,e Micer Bonifaci vengren en Proaant oyrets,ans
coftalo dit
, ,
Prohena trameteren Micer Bonifaci en Cathalunya al fenyor Rey Darago,ab la miflatgeria. Queus en diria ? Quetantna,e vench dels vns als altres,quehach acabat tot fon enteniment, queia paufo otorgada per cafuna de les parts. E la manera de la pau fo aqfta en fuma,que i tot ho volia recomptar major libre fen faria que aqueft. Abtantlapaufotra6tada,quelPapareuocala fentencia quei
herta,e de
Papa Marti hauia donada contra lo fenyor Rey Darago e abfoluia lo fenyor Rey Darago , e tofls aquells qui eren citats , ne eren fos valedors de tota mort de homens,e de tot o que hagueTen pres per qual que manera fos de llurs enarmchs, ab tot lo millor en.tenimt que en tendre fi pogues.E daltra part Mofenyer en Carles de Frana, e lo Rey Carles per ell , rcnunciaua a donaci que a ell era eftada feyta del rcgne Darago e daltra part, que hagus pau, e concrdia ab lo Rey de Frana e ab fos valedors , e ab la fan&a Romana egleya , e ab lo Rey Carles. E encara com lo Rey Carles donaua a filla madona Blanca, quieralama]orfiIIafuaquel Rey Carles hauia per muller al Senyor Rey Darago. E lo fenyor R^ey Darago renunciaua al regne de Sicili, en efta rnanera,quel Papa li donaua Serdenya e Corfega en efmena: e que no era tengut que la rets al Rey Carles , ne ala egleya: mas queu defemparaua tot,e emparafeu la egleya is volia, o lo Rey Carles:e dalre no era tengut. Daltra part retia al Rey Carles fos fills que
, : , ,
hauia en fa prefo , e
fi
ven-
que dauant es
que ao li farien, e ell ao dit,e quenjiagues fon confell,e que als no hi podie fer. Efobre
Reys Darago.
tres
fills
Fol.cxlvi.
Jo primer que lexa Rey de Caftella,e hauia nom don Ferrando^ laltre don Pedro,e laltre don Phalip,e lexa vna filla.E com lo Senyor Rey Darago be la mort del Rey de Caftella hach ne deplaer, c
feu ne fer aniuerari,axi
del J^ey Carlesr-se com loJi'major del Jtey Carles 3 e lofill major delI(cy de ^Malloraues renuncia
.
mofenyer
S. Francs.
COM
la
ab fos Barons,e Prelats, e cauallers,e ciutadans,e homens I de vilesre ala fila pau fo atorgada en la manera que dauat
hauets ents. E los miTatgers tornarenfen
e
al
al
Rey
Carles,
Cardenal que trobaren a Muntpeller, e faeren llur fermetat de to tes les paus: e tantoft tots enfemps,ab la Infanta madona Blanca que menaren molt honrradament , e be acompanyada , vengren a Perpenya. E com foren a Perpenya,lo fenyorRey Darago,e Linfanc en Pere
molt honrrat Capdal de Cathalunya , e Darago foren a la ciutat de Gerona:e lo fenyorRey trames lo noble en Berenguer de Sarria threforer feu,e confeller a Perpenya ab tot poder de refermar totes les paus , elo matrmoni,e que vaes la donzella. E com lo dit noble foaPerpenya,fo beacullit per lo Rey Carles, e per lo fenyor Rey de Mallorqus,e per tuyt e com hach vifta la donzella tenchfen fort per >agat,fi que tantoft ferma lo Senyor Rey Darago totes cofes,axi de ei paus, com del matrimoni. Puix com lo Senyor Rey Darago ho hach fabut,tornafen,e amena los fills del Rey Carles, e totes les altres refenes.E com foren a Gerona,e lo fenyor Rey ab ells,e tota la fua caualleria , e dones , e donzelles totes quantes honrrades nauia en Cathalunya venchfen a Figueres. E daltra part lo Rey Carles , e la donzella^ lo Cardenal, e tota laltra gent vengren fen a Peralada, epofa
ab
ell,e
:
i]
ell,
Chronica det
companya entre Peralada,e Cabanes , al Moneftir de fancl: Fcliu.E lo fenyor Rey Darago trames al Rey Carles fos fills, e les refenes
el,e fa
E i hanch vaes gran goig,aqui fo entre lo Rey CarIes,efos fills, e cafcuns dels Barons de Prohena,e de Frana faeren atre tal de llurs fills, qui eren en refenes,que cobraren. Mas fobre tots fo lo goig,que madona Blaca la Infanta hach de fos germans,e ells ab ella. Queus dir? Que tanta de gent hi hauia de vna part, e daltra a Peralada , e a Caba-
nes^ al Moneftir de fancT: Feliu,e a Figueres, e a Vilabeltran, e Alfar, e a Vilateni, e a Vilafeguer, e a Caftallo Dampuries, e a Vilanoua , que E lo fenyor Rey Darago tota aquella encontrada era plena de gent.
feya
a tot
hom
axi eftrany,
com
go ana veure lo Rey Carles,e la Infanta muller fua, e li pofa lo Senyor Rey la corona fus el cap , la pus bella, e la pus rica, que hanch Regina E daquellahoraauant hach nom Regina Darago. portas en tefta. Queus dir? Les joyes foren grans, ques donaren de les vnes parcs ales altres e fo ordonat,que ab la grcia de Deus oyfen la mida al Moneftir de Vilabeltran.E que lla faefen llurs noces. E lo fenyor R.ey
:
vna fala dp fufta>la pus bella que hanch de fufta fo feyta , e lo Moneftir es honrrat lloen, e bell, e bo: e axi com ho hagren ordonat, axis eompli, que alditMoneftir de Vilabeltran foren tuyt. Eaqui hach gran alegre , e gran fefta per moltes rahons la vna raho,per lo matrimoni qui en bona hora fe feu , que be pot hom dir que hanch
feu hi fer
:
bon parell de marit,e muller no facoftaren nul temps. Que del fenyor Rey en Iacme Rey Darago vos puch dir qui es lo pus gracis
tant
bons Chreftians
del
dona, e la pus fauia, e Ja pus graciofa a Deus,e a fos pobles,que hach vengus en regne negu, e la millor Chreftiana:que lafontana de gracia,e de totes bonefes era
ca pot
en ella. Perqu Deus li trames la fua gracia,que hanch no fo marit,nc mullerde neguna condici qui tant famaTen perqu li pot hom dir lo nom que les gents de Catnalunya,e Darago, e del regne de Valenci li dixeren, que la apellaren anta Regina madona Blanca de fanta Pau que fan^a Pau, ebonauenturavench per eJlaa tota la terra. Efegons
s
Reys Darago.
lafefta
Fol.cxlvii.
E fcgons que per auant oyrets,exircn ne molts fills, e filles qui tots fo /ren,e fon bons a Dcus,e al mo. E com lo matrimoni fo complit,dura
be VlII.jorns, que eftcgren tuyt enfempsre aprs preferen comiat los vns dels altres, c lo Rey Carles ab fos fills tornafen , c com fo al coll de Panicas lo fenyor Rey de Mallorques exi li a carrera, e entra xenn a Suelo,e de Suelo a Perpenya.E lo Senyor Rey de Mallorques
tench los aqui be VIII. jorns,e dins aquells VlII.jorns entra tanta de priuadefa entre Mofenyer en Lluys fill del Rey Carles,e Linfant en Iac
major del Rey de Mallorques,que diu fe que entrells fe prome teren,queIahufaesoqucIaltre faria :axi que acordaren que cafeu renuncias als regnes quels deuien peruenir,e ques meteTen en lo orde de Mofenyer fan&Francefc. Si que apoch de temps fi mes mofenyer en L uys,fill del Rey Carles,e renuncia al aretatge, e puix fo Bibe deTolofamalfongrat,epuix muri,e focanonizatperlo Papa per molts miracles que Deus feu per ell en vida,e n mort:e vuy fon feyts per tota Chreftiadat,e fen fa fefta.E axi mateix com Linfant en Iacme, fill del Rey de Mallorques, qui era lo milor,e lomajor, e deuia regnar, fe ret frare Menor,c rencia el regne: e com fera pafat daquefta vida axi mateix creu que fera fant. en Paradis:que qui fa mes per Deus ma jor mrit par quendeja efperar, perqu qui regnejaqueix en aqueft mon per Deus,par que el regne celeftial ne deja haucr per efmena,pus la fua vida bona vaja continuant,entro ala fi,a tot be arTer^e a dir. Ara vos lexare eftar aquefts dos fenyors frares menors fants,e benignes,e tornar vos he a parlar del Rey Carles quis parti del Senyor Rey de Ma llorques,e torna en les fues terres ab fos fills fans,e fauls. E axi mateix lo fenyor Rey Darago ab madona la Regina ana a Gerona,e de Gero na a Barcelona,e puix per tots fos regnesre lag!ona,elo goig qs feya en cafeuns dels llochs nons ho cal demanar, q penfar vos ho podets:
fill
me
Any.
x3%%
que qui hauia cobrada paue hauia cobrat los fagraments de la fan ela fgleya,axicommiTes,e tots altres officisdequeles gents eren molt
dfijofos,quingoig,cquin alegre deuien hauer tuyt.
$3 Captol ctxxxiij
Blancapercafk del fenyor Itey en lacme Tarago que heretat Linfant enTerei elmueras:donpresper muller madona,
GuiUelma de ^Mancada.
SI
Ch ronica del.
que mentre quelo Senyor Rey fanaua deportant ab madona la Regina per fos regnesjlo fenyor Infant en Pere rto partia de madona la Regina qui pregaua lo Senyor Rey,que degus percaar la honor de fon frare Linfant , e quelidonas de que pogus tenir ho nrrada cafa e axi mateix que li percafas mUrjaquella que li pertanyes.E lo Senyor Rey obehint fes pregueres quel hereta molt honrradament,e dona li per muller de Ics honrrades donzelles qui filla de Rey no fos,qui fos en Efpanya: o es afaber madona Guillelmade Muncada , filla de Gafto de Biarn,ab grans riquefes,que fl en Cathalunya hauia en bons aftells, e viles e llochs CC; cauallers. Si que les noces fe faeren molt honrrades,e
I
:
bonpsre o hi lo fenyor Rey,e madona la Regina,e tota Cathalunya,e Darago partida. E com ao fo feyt lo fenyor Rey ab madona la Regina duna part,e lo fenyor Infant en P.ab madona Guillelma de Muna
Jfamon silamany, e an Vilargutque defemparajpn Siclia :ecom les gentsj empararen dels llochsx e cajiellsperpart delInfant Fraderib.
Sicili an
TANT
an
lo fenyor Rey
Sicili
lo regne de Sicilia,e
qui fofen en
Sicili
altres parts
del
regne:e que gurdafen que a neguna perfona no lliurafen caftell ne gu,mas com lo caftell haurien defemparat^que cridafen ala porta del
Caftell ab les claus en la
ma:ha hih negu hom del fancl: Pare ApoftocridaTen alt tres vegades en cafeu lloch.
lich qui vulla reebr aqueft caftell per part del fancl: Pare Apoftolich,
delafan&a efgleya
l
q ao
reebre lo vol-
gus per
ancl,
hch nul
ne de la fancla Romana efgleya no hi aparech.E axi anatienfcn. E com feren anats,les gents dels llochs emparauenfen per part del In
fant
Reys Darago.
fanc
Fol.cxlvni.
E axi defempararcnfcn en en Fraderich de cafcu caftel,e loch. Ramon Alamany , e en Vilaragut , e tots los altres qui per lo Senyor Rey Darago hi eren en tota Sicilia,e recullir fen en naus,e en galees, e vengrenfen en Cathalunya al fenyor Rey quils aculli molt be , e feu a caleu bona efmena de o que hauien defemparat, qui era llur en Sicilia,e li plagu molt de o que feyt hagren. E axi lo fenyor Rey Darago hach complides totes les conuinences delapau,queenres no
hach fajlit,de que la fanta gleya,e lo Papa fe tengren per pagats,e per E axi lexar vos he a parlar del Senyor Rey Darago, e tornar alegres.
vos he apariar del Infant Fradcrich,e del Almirall qui nos parti del.
S&Capitol clxxxv.com lo Senyor Infant Fradeneh empara lo regne de Sicliay e donajorn cert quctuytfojpn a "Palerm : hon abgran folemhttatprengu la corona del
reyalme de Sicili.
altres
c lo fenyor Rey Darago los hauia defemparats:e digueren al fenyor Infant en Fraderich, que
ell
q penfas de emell,fe
parar
la terra
gons lo telament del fenyor Rey en Pere fon pare. E i lo fenyor Rey enlacmehohauia defemparat, hauia defemparat tant folamenr lo dret que ell hi hauia,mas lo dret q vos fenyor hi haueyts , no ha lloch de defemparar,ne creem quelifapiagreu que vos vos nemparets:que bafta li a ell que haja complit o q proms ha enles paus.Queus dir? Que axi fo acordat de tuyt e trobar ab doctors,e ab fauis, que ell po dia juftament emparar o que lo fenyor Rey fon pare li hauia lexat
f>er
de viles fofen a jorn cert aPaIerm:q ell fe volia coronar Rey c volia q tuyt lo juraTen.E al jorn que los fo donat hi for tuyt, e aqu hach gra gents de Cathalans,e Aragonefos,e de Llatins, e de Calabre
ciutats,e
fcs,e del altres
ij
Chronica del:
o
es a la Salaucrt delPalerm,Lalmirall preyca,e dixlos
moltes bones
que tenien entre mans. E entre les altres cofes quels dix,moftralos per tres rahons, qaqueft fenyor era aquell ter Fraderich que les ptofecies deyen que deuia venir , e efer fenyor del Imperi,e de la major part del mon:e les rahons eren aqueftes, que era cert,q era lo ter fill quel fenyor Rey en Pere hauia. E daltra part, que era lo ter Fraderich que hauia fenyorejada Sicili. E daltra part, que feria lo ter Fraderich que es eftat Emperador de Alamanya per que per bon dret li podia hom dir Fraderich ter Rey de Sicili , e de tot lo regne que fi pertanyia. Efobreaotuytfe lleuarenavnaveu,e cridaren, Deus do vida anoftre fenyor lo Rey Fraderich ter fenyor de Sicilia,e de tot lo regne.E tantoft lleuarenfen tots los Barons, e fae ren li grament, e omenatge , e puix tots los cauallers, e ciutadans, c
:
folemnitat y axi
com es coftuma,anafen ala Seu de la ciutat, e ab gran beneditio reebe la corona. E axi ab la corona en tefta,e ab lo pom en la ma deftra,e ab la verga en la ma finiftra, ab veftidures Reyas anafen caualcant de
la efgleya
mayor de Palerm al
que
hanch fe fafen a coronaci de Rey , qui hanch fos.E com foren al palau,los menjars foren aparellats:eaqui tot
Que quinze
mas
jorns dura
hom menja. Queus dir? lafefta, que nul hom no feu res en Palerm,
de diuerfes maneres, e tota hora les taules eren mefesal Palau, a tothom qui menjar volgus. Puix com tot ao fo pafat,e cafeuns fen foren tornats en llurs llochs,
folaces, e bayllar, e cantar, e fer jochs
Calabna, e per tots los altres llochs. E madona la Regina Coftanafoabfoltaperlo Papa,e tots aquells qui eren de fa companyia: fi que tots dies oya mif fa,que axi ho hach afrer lo Papa per conuinena ales paus quel fenyor ReyDarago feu ab ell: per que madona la Regina parti de Sicili ab deu galees,e anafen en Pv oma per pelegrinatge. Epres comiat del Senyor Rey de Sicili, elfenya, el beney, eli donaafua benedi&io , axi com mare deu donar a fill.E com fo en Roma,lo Papa li feu molta do nor,e li otorga tot o que ella li demana e eftech lla , e anaua tot dia cercant les perdo,nances,axi com aquella dona qui era la miJlor Chre ftiana quen aquell temps fabes hom el mon: e Micer Ioan de Proxida nos parti delia , e eftech tant en Roma a guanyar los perdons , entro
lo
Sicili vefitant
e puix per
quel
Reys Darago.
quel Senyor F^cy Darago vench en
Fol.cxlix.
lo
,
Roma a veure
Sicili
Papa ,
axi
e a tractar
dauant oyrets:e axi tornafen en Cathalunya ab madona la Regina Coftana. E com fo en Cathalunya madona la Regina , feu molt de be per lanima del Senyor Rey en Pere marit feu, e per la fua , e feu molts Mone-
pau entro
lo
fon
frare
com
itirs,e
ella fina
Menors, ab fon ill lo Rey Nanfos, e muri Menoreta veftida. E fegurament que cafeu pot hauer fe,que es ab Deus en glria. Ara taxar a parlar del fenyor Rey de Sicili, c de madona la Regina Coftan a,e tornar a parlar del fenyor Rey Darago.
frares
fon auonclo :e<tna alTapaper traflarpau entrefon frare lo Jfey Fradertcby e lo J^ey Carles, e com lo tfey de Caflella defk
fia lofenyor I^ey en Iacme
Ddrago.
IBPjSPEB
Senyor R*y Darago vac que hauia pau ab tot lo ^Ppj mon,penfa que era bo que rets les Illes de Mallorques,e de Manorca,e Diuia al Rey de Mallorques fon auonclo: n e com jaus he dit,lo fenyor Rey Darago ana vna vegada a HI Pa veure lo pa en Roma,depuix les paus foren feytes e lo Papa , e los Cardenals faeren li molta donor,e tots los Romans. E encara li fo fey ta molta donor en Genoua,e en Pifa, e en aquella venguda nos poch acabar la pau,quesfaes del Rey Carles, e del Rey de Sicili .Si que fen torna en Cathalunya,e menafen madona la Regina , axi com jaus he dit dauant.E puix per temps a auat,lo fenyor Rey Darago trames miffatge al Almirall en Sicilia,que vengus en Cathalunya: e Lalmirall en continent vench a ell.E puix no ana a molt de temps,quel fenyorRey ab gran eftol parti de Cathalunya, per anar al Papa , per tratar de tot
lo
:
OM
Ecomfo
epaetxat
quel trobas
parti de
Rey de MaJlorques fon auonclo, a Coplliure,que ell fe volia veure ab ell. E lo fenyor Rey
trames
al
Palams ab C V. galees.Eab les parades de Coplliure ell le vaeab lo Rey de Mallorques fon auonclo:e en aquella viftafeu gran fefta T v
Chronica dels
feita. la
ret
li
la Illa
de Mallorques
e les Illes
de Manorca,e de Yuia,e refermar llur pau,e llur amor , axi com de pare a filhde que fo gran alegre de tots aquells qui be los volien.E lo nyor Rey Darago lexa fon lloch al noble en Ramon Folch
noble en Brg.de Sarria,que li reteen les Illes per ell: e axis feu, es compli.E lo fenyor Rey ana,e treballa en aquell viatge, que hach pau
e al
no poch
Rey
Rey
gents ha-
madona la Regina
E axi lexar vos he a parlar dels feyts de Sicilia,c tornar vos he a parlar del Rey en Ferrando de Caftella,qui per fon mal confell de~ fia lo Senyor Rey Darago: com les pau & foren feytes del Rey Carles, no ana llonch temps auant.E alcuns diramcom fe pafa en Muntaner axi fumariament daquefts feyts ? E fi a mi ho deyn , yo diria, que paraules hi ha,que no han repoft.
Iacme Darago 3 e lo Jey en Ferrando de Caftella: e com Lnfant en Tere entra en Caftella abgranpoder, e ajpttia la ciutat de L leo ; t lofenyor J^ey en Iacme dettibera entrarper lo regne de tJtfurciaermarieperterr^
lo fenyor Rey Darago fe pofa en cor dels defafiamts vSI3 COM s^5>>? que lo Rey de Caftella li hach tramefos,donafen gran onta:e 8!5Sdix,que mefter era quel ne faes penedir. E mana al fenyor Infant en Pere,que faparellas ab mil caualls armats, e ab L. milia Almu-
gauers:e q penfas dentrar en Caftella,e queentras per Arago,e ell entraria per lo regne de Murcia,axi mateix ab gra poder. Queus en faria
Senyor Infant en Pere entra, be ab mil caualls armats de Cathalans,c Daragonefos en Caftella,e be ab L. milia homens de peu. E entra be J X. jornades en Caftella,axi que afatia U ciutat de Lle: e hi traygue ab trebuchs.E axi lexar vos he eftar lo Senyor Infant en P. quteaflatiada la ciutat de Lleo,que es be dintre Caftella a VlII.jornades de Arago, e tornar vos he a parlar del fenyor Rey Darago qui fen entra en
Jo regne de Murcia,ab gran gent,c per mar,e per terra
ell
entra.
Captol
R cys D ar ago
terra lexaprocurador lo noble en
Fo ex
1
.
IacmeTerefonfrare.
WvZr$j&\ L
primer lloch del regne de Murcia,hon ell vench,fo Alag|^<>>|cant,e combat la vila, e la pres: c puix munta el caftell qui es
SS^Jliu
mon,e penfa de combatrel tanc fort, que fus per la muntanya a munt lo fenyorRey fon cors fen munta ab molts cauallers a peu,entro ala porta del caftell e vn poch Uunyet de
dels bells caftells del
:
la porta hauia
vn
tros de
certs quel
cors fora eftatlo primer que hi fos eftat, ino fos vn caualler
bo , e eftira lo
qui
Senyor Rey,e crida :aSenyor,que fera ao i Lexatsa nos entrar primers. EloSenyorReyfoInoefcolta,ansfemesaauant. E lo dit en Berenguer de Puixmolto falta a auant,e vn altre caualler aprs: e aqu aquells de dins van fe defendre,axi que per cert aquells dos cauallers foren morts , fino fos lo Senyor Rey fon cors , qui ab la efpafa en la. ma:e ab lecfut abraat dona fal dins e axi fo lo ter que hi entra E com lo fenyor Rey fo dins, e en Berenguer de Puixmolto, e laltre vaeren lo Senyor Rey quils fo de prop, penfarenfen desforar: e lo Senyor Rey mes fe dauant lefcut,e vn caualler qui era dedins, qui eracompanyo den Nicolau Peris, qui ra Alcayt del caftell , qui era gran,e valent,trames li la efeona muntera que tenia en la ma, e dona li tant gran colp per lo quarto primer del efeut, que mes de mig pam nepafadins. E lo Senyor Rey paflaauant, qui era joue,e nin, e be temprat,e va li tal colp donar per mig del cap ab la efpafa, quel cap: .
li
valch,quentro a
dir? Quel
clenavayllaenterra.
Queus
ma ne
E en Berenguer de Puixmolto nos partia del fenyor Rey,e axi mateix feya darmes que marauella era. Queus dir? Que ab molta caualleria qui fo entrada aprs del fenyor Rey fen ana
uen per aquell
portal.
ala porta
ab
les
Chronica dels
ma jniftra,c aqui ell fe defcnfa:mas poch li valch fon de E com tot lo caftell fo pres,Io nyor fenfar,que tot to aqui pecejat.
Ics claus cnla
Rey mana q Lalcayt no fos foterrat en meteri , ans lo dona per traydor,e feu li
oyrets,guardats vos
caftell
empara per fenyor,la primera cofa en que li deu anar lo cor es, que fal ua lo caftell a fon fenyor e laltra,quen puixca exir a honor de h,e de
fon HinatgcE no va lo cor axi a tots,ne a molts qui ara reeb caftells, ans la primera cofa en quepenfen, farlo compte aytant,e de guardi del caftell: e per aytant trobar vn efeuder quil me guardar , per que
aytant men fobrara cafeun any: e axi aquells qui ao penfen fan foyll
penment, per que fon molts cauallers,e altres bons homens eftats morts,e confumats,e llur Senyor los ha donats per traydors. E aquct caualler Ajcayt de Alacant,per nom en Nicf^au Peris , hi muri , el defenfa mentre vida li bafta,e aquells qui ab ell eren:mas pero com no hi tenia companyia tanta com tenir hi deuia , e de que prenia fou del Rey de Caftellaje no hi hauia mes en obra o quen prenia cafeun any
del Rey de Caftella,per cafeuna daqueftes cofes,fo donat per traydor. E axi dich vos,que dels grans perills del monges tenir caftell per fe-
nyor,pergranpauqueia:queenvndiajOenvnanuyt ve o que James nos cuydahom quefdeuenga. E axi lo dit fenyor Rey hacn pres lo caftell,e comanal an Berenguer de Puixmolto , efogran raho,q be ho hauia feruit.E puix auallaTen ala vilaje en Ramon Sacomana,e en Iacme Berenguer, e en Sauerdu,qui eren dels millors Dalacat, ab tots los altres faeren fagrament,e homenatge al fenyor Rey, queauallari a ell ala vila dauall, com vaern que lo caftell era perdut,e conexien q nos podien pus tenir a la vila Dintrauela, que per cert, fi el caftell no fos eftatpres ells nul temps nos foren retuts al fenyor Rey per que Deus,eloRey de Caftella,e tot lo mon los netcnchperefcufats.E lo Rey de Caftella com ho fabe,los dona per bons, e per lleyals , e dona per traydor en Nicolau Peris, axi com lo fenyor Rey hauia fey ta eom a bon fenyor o que hauia feyt,e valeros:qui per mal lauia donat. Puix com lo fenyor Rey hach ordonat Alacant, anafen a Elx , e pofa fetge a
:
la
Mo-
hch Criuelleyn que la Rays fen veneri a ell, es feu on hom,e fon
vaTall.
valll.
Reys Darago.
Tant tcnch alTatiat Elx quel hach,es retc a ell.E puix hach Oriola,e lo cafteli qui li ret Pere Ruys de fancl: Sabria quin eraAlayt,quil retc
com vae que la vila Doriola hach haudar hah gran raho que
lo cafteli fens colp,e fens coftada,quc
rets
hu
dels
pus
forts caftels
e dels
pus reyals
Defpanya* E axius podts entendre quel caualler feu gra bon dat, e gra cortefia,que axi ret lo cafteli al fnyor Rey.E hach pres lo cafteli de Montagut,e la ciutat de Murcia,e Cartagenia, e Lorcha,e Molina,e molts daltres llochs los quals es ver que h major part peres
:
Rey per juft titol, egons q ya dauanthauets pogut entendre en la conquefta del regne de Mrcia. EcomlofenyorReyhachhaudala ciutat de Mrcia, ela major part del regne,eftabli la terra,c lexa procurador lo noble en Iacme P, fon frare,ab molta bona caualleria que hi lxa ab ell,
eTer del dit fenyor
COM fo
regne de Valenci tornat,a ell vengr noues, que Linfant en P. fon germ era mort de malaltia al fetge
el
de Leo,e en
Danglefola , e lo fenyor Infant en fa malaltia feu axi be tot fon orde,com a bon Chreftia pertanyrque tots los fagraments de fanla gleya pres molt deuotament,
axi
Ramon
com a bon Chreftia,e net,e pur que ell era:que hanch no hauia ca neguda dona carnalment,mas madona G uillelma de Muncada fa mu ller E com ell paTa daquefta vida, que feu axi bella fi com Chreftia el
mon pogus fer,ell prega a tuyt quel dl no fes dcll, entro la hoft fos
tornada en Arag ab lo feu cors:e que als feus peus faeTen foterrarlo dit en Ramon Danglefola,axi com aquell qui en vida,e en mort li hauia tenguda
bona companyia.E la hoft lleuas de Lle ab lo cors del fe nyor Infant enP.eden Ramon Danglfola, e tornarenTen en Arag fenyeres alades. E com foren en Arag e lo fenyor Rey ho fabe fo molt defapagat de la mort del fenyor Infant , e feu hi retre fon deute, axi com bon fenyor deu fer a fon char frarc a e bo. Si quel fenyor In,
,
fan
Chronica del:
molt pant:Deus per la fa marce haja la fua anima,ax com de bon fenyor,e juft,e dreturer deu hauer. Ara vos lexare apariar del fenyor Rey Darago,e tornar a parlar dels feyts de Siclia.
fant fo
Captol cxc.
Ser Virgilide Npols reteren la ciutat de Cathania alduch Robert fill major deljtey CarlesJo cjudllexalo Senyerlteyen Iacme Ttarago a
Cathania,3 omp4jJafegon4~)>egadaalTap4.
COM lo Senyor Rey Darago hach lexatlo Duch Robert a Cathania , e fen fo vengut
la
Sicili,e
no poch hafill
uer feyta pau entre lo Senyor Rey de Sicili fon frare, 'c
fogre:elo
la ciutat
Duch Robert
major
del
en
en Napols,e dos cauallers de Cathania li hagr retuda la ciutar: e puix axi mateix li fo retut Pateno,e Aderes,e daltres llochs. Axi q la guerra era molt gran eh Sicilia:quel Duch hi hauia gran poder de caualleria, que be hi hauia tres mil caualls armats,e lo fenyor Rey de Sicili non
hauia pus de mil Cathalans,e Aragonefos e tots dies aquells del fenyor Rey de Siclia guanyauen fobre ells.
:
S??^ 5;l^>?en
que tres Barons de Frana vengren Sicili en ajuda del Rey Carles,per venjar la mort de llurs j85rt$parents,qui eren eftats morts enla guerra de Sicilia,en temps del fenyor Rey en Iacme:eaqlts tres Barons amenaunabells CCC.
S
,
D EVEN C HSE
nom
E vengren a Cathania ab
cor,e ab volentat,q
detotentotetrobaTen ab.lo noble en Guillem Galceran Compte de Catanfar,o ab donBlafo Dalago,qui er deia part del fenyor Rey
de
Sicilia.E
Reys Darago.
los cauallers
Fol.cxli.
de laMort,axi com ells fauien pofatlo mon. Ques dir? Ells faberen vn jorn,c|iie Compte Galceran, e don Blafco, eren en vn ca{te!IdeSiciiia,quihan6 Gaykno.Etots C C C. cauallers moltgint arreats,e dalcrcs,quils vengraeompanyar,anarenfcn a Gaylano: e lo
acord,que de tot en tot los exifen a basalla.E a lalba del dia exiren de Gaylano batalla arrengada,les trompes,e les nacres fonantre los caua
Mort axi mateix quils vaeren,reconegren quants eren.E tro baren q tota hora eren be cmchcents homens a cauall de bona gent, e molts homes de peu de llur pays.E com cafcuna de les hofts,fe vaer los Amugauers del Compte Galceran, e de don Blafco cridaren, dfllers
deia
fi
axi
mon
majorment com era alba. los Francefos qui vaeren ao,marauellarenfen,e digueren que volia dir alio e cauallers que hi hauia que ya feren trobats ab los Amugauers en Calabria en feyt dar mes, digueren los queao era coftuma dels Amugauers, q tota hora que entrauen en batalla depertauen Io ferres. Si que dix lo Compte
fos luminaria,e
deBrenda,quierahudaquells Comptes deFraa, a Deus, dix cll,que fera ao,ab Diables nos forn trobats que aquell qui ferre defperten, par que cor han de ferir,e creu que nos hauem trobat o que anauem
:
cercant.
llauors fenyas,e
als altres.
comanas
Deus
e batalla arrengada
e
van
vol-
E lo Compte Galceran,
don Blafco no
gren fer dauantera,ne rerafaga,ans tots plegats la caualleria de la banda imftre,c los Amugauers de la dreta, van feriria dauantera daqJJ, en tal manera que parech que tot lo mon ne vingus.. E la batalla (o molt cruel,e los Amugauers va trametre los darts, que Diablia fo o
que ells ne faeren,q al entrar que raeren en.elL.,mes deC.homens,qui mort caualler,o cauall dels Francefos nanar a terra:puix van troejar
llances
,
ells,
com i
don Blafco van fe fexar ab les fenyeres dels Francefos, en tal manera que a terra les gkauen to tes:e llauors vaerets feyts darmes,e colps pendre, e donar, que hanch de tant poca gent tant cruel batalla no fo.Si que ao dura entro a mig
anafen pervn jardi.
lo
Compte
Galceran, e
dia,
Chronica del:
dia,que nul hom no pogra concxcr quals nauien lo millor , lno tant folament en les fenyeres dels Franeefos,qui eren totes abatudes , fal-
mort,ecomana la a altre caualler.E com los Cathalans,e Aragonebs vaeren que aquells fe tenien tant fort,moch fe vn crit entrells, e crida
ren,Arago,Arago:e llauors aquell nom
ferir
,
efcalfals tots
que ao fo la major marauella del mon:axi quels Francefos no foren pus de LXXX. cauallers,e van fen pujar en vn cabeo.E llauors lo Compte Galceran , e don Blafco van ferir en ells. Queus en dir ? Que tots fen portaren lo nom que hauien aportat de Fran<-a,que ells fauien mes nom los cauallers deia Mort,e tots muriren que de tots CCC. ne encara dels altres qui ab ells facompanyaren,non efeamparen mas fols cinch homens a cauall alforrats , qui eren de Cathania, e anauen ab ells per pilots. E com tots foren morts , lleuaren lo camp
:
la
hagren tantguanyat,que toftemps foren richs aquells qui en aquella batalla foren e reconegren quanta gent hauien perduda,e trobaren
de peu.E axi alegrs,e pagats com hagren lleuat lo camp, entrarenfen a Gaylano:e aqui entre Gaylano,e Trayna meteren los nafrats,en faeren be penfarJE la nouella ana al fenyor Rey de Sicili qui era a Nicoa,e hach ne gran plaer,ell,e tots aquells qui be li volien. E al quart
jorndepuixfofeytalabatalla,lo
ren reconexer Paterno,e Oderno , e lleuaren gran prefa de Francefos qui eren venguts de Cathania al bofeh per erba,c per llenya. E hauia hi be CC.cauallers Francefos qui eren anats per guarda daquelles ad-
zembles,qu tots foren morts,e prefos e axi en aquella faho hagren dol a Cathania per la mort dels cauallers de la Mort. E axi mateix nach gran dolor lo Rey Carles,e lo Papa com ho faberen:i quel Papa dix,nos cuydauem hauer fey t,e res no hauem feyt:que par nos que
:
la Sicili axi
be lans defendr aquet,com fon pare,e fon frare han feyt: e fi be fes fadri ell moftrara de qual cafa es exinper que creu que la i, fi per pau noi hauem,
james no haurem fino damnatge per ell,
Captol
Reys Darago.
SsCapitol
filllo
Fol.cli.
cxcij.
Vrtncep de Tardnto en Siclia ab mil,e CC. caualls armats y e L.galees: ecomfo desbaratat a TrapenaperloJnyorJtey Fraderich de Sicilta3 epres,e mes enprefb en lo caJleudeXifeh.
QVE com lo Rey Carles fabe ao,feu aparellar en NP rincep de Taranto:e lliura li be mil C C. armats entre Francefos, eProhenals , e Napolefill
pols fon
caualls
lo
tans,tots de
bona gent
que
fill
alo
loPrincep,quedetotfenanasdretamentalaplajade Capo Dorlando al caftell de fant, March,e a Caftal)o,e aFrancauila: e axi que valia mes que prengus terra lla en faul en llur terra mateixa, q ue i en altra part reya hoftper mateix, que lla hauiagran caualleria del Duch
que haurien gran refrefcament dels quis tenien per ell,c daqueil lloch tota hora podien anar a Cae encara
ells fe tenia.
:
E fegurament lo Rey Carles deya la dreta,qui creure lon volgus mas lo joue no facrda a vegades volenters ab la auiefa,ans l'acrda mes ab volentat. E axi lo Prncep ab tota aquella gent recullis en Npols , e pres comiat del Rey
thania per llur terra>qui per
femoui de be arTcr, ell,e tots aquells qui ab ell eren e tuyt befaren li les mans, e recullirenfen, e faeren la via de Trapena. Veus com los membra de o quel Rey Carles los dix,que tuyt digueren alPrincep:fenyor lo pus luny que puixcam
Carles fon pare quil fenya,
:
el
beney,
el
del
que dauant nos trobem: que vergonya feria a vos, que tantoft vos mefclafets ab lo Duch , que parria que per vos mateix no goTaTets fer res. E axi lo Princep cregu aquell confe!l, no membrantfe dao quel Rey Carles li hauia manat,e axi vench fen a Trapena.E com les veles paTaren dauant cap de Guayll,les guar des vaeren que feyen la via de Trapena, e tantoft ana miflatgeal Senyor Rey de Sicili qui era a Caftrejoan,com hom es el mig de la Illa, e que tantoft pogus acorrer a,e lla.E com ell fabe quel Princep feya la via de Trapena,trames per fos Barons per tota Sicili que atenef,
fen a
ell
ho trames
a dir
an
milfatge
Chronica del;
miffotge , penfaren datendre lo fenyor Rey.
tant bon temps, que abans quel fenyor Rey hagus tota
gent aple,
gada, ell hach prefa terra ales Seques de Trapena entre Trapena e Matxara e aqui ell pofa los caualls, e tota fa gent en terra, e venchfen aTrapena,e combatelareno hipochres fer , ans hi pres damnatge: e axi lleuaTen,e anaTen vers Matzara. E lo fenyor Rey fo li dauant ab
:
aquella gent que hauia, qui'eren tota hora fetcents caualls armats,e
ires milia
Almugauers e era b lo Senyor Rey lo Compte Galceran, edonBlafco,e don G. Ramon de Muncada,e en Berenguer Den:
E com les
hots
fe
vaeren,caf-
uns meteren en orde de batalla, eel Compte Galceran, e en G. Ramon de Muncada,edon Blafco hagrenla dauantera del Senyor Rey de Sicili e meteren la paonada a la banda dreta, e la caualleria a la banda nitra. E com los Almugauers vaeren que eren prop de ferir,crdarentuyt,defpetta ferres, e tuyt donaren dels (erres deies llances per terra,fi que paria que fos vna gran lluminria, de que fort fef:
pauentaren tots aquells de la hol del Princep , com faberen la raho, axi com faeren los cauallers de la Mort. Ab tant les dauanteres de caf-
cuns facoftaren,e van fe ferir tant fermament, que o fo vna gran raarauella. E com la dauantera del fenyor Rey de Sicili hach ferit,Io fenyor Rey qui era molt be arreat fobre vn bon cauall ell fadri,c joue,e bo darmes , e coratjs , nos volch pus eperar ans fen va tot dret lla hon la fenyera del Princep era.-eva ferir tant vigorofament, que ell fon cors dona taldelallanaalbandarerdel Princep, q en terral mes ell,e la fenyera en vn munt,e llauors vaerets fey ts darmes. E lo Prin:
cep qui axi mateix era gran, e foberch,e nin,e joue, e dels bons cauallers del mon,quemarauella era o que feyen lo fenyor Rey,eelldc llur perfona.Queus dir? Quel Princep volch llear la fua fenyera,e fa
juflaren de la vna part,e de la altra tota la
bona caualleria
e lo
Senyor
Rey nos partia de la prefa , ans contraftaua de la fenyera del Princep nos pogus Ileuarre axi en aquella prefa, lo Senyor Rey encontras ab lo Princep,e onegrnfen, deque cafcuhach gra# plaer. E llauors v^erjjts.l.os.g.ipde.fo's coinbatre'cQrs per;cors que fegurament cafcti podia dique hauia yobatjbe fon, companyo. Siquen tal manera fadobaren, que cafe de*pes fobre laltrxtes qua'ntes armes hauia. E a la fi lo Senyor Rey dona tal de la maa el cap del cauall del Princep,
,
quel
ReysDarago.
:
Fol.cluii.
quel gita fora de tot fon feny,c va caure en tcrra.E tantoft com fo caygut lo Prncep, vn caualler per nom Marti Peris Daros defcaualca,
que conech que era lo Pincep, e volch lo matar e lo fenyor Rey crida,no fia,no muyra.Si que don Blafco ates,c crida matats lo. E lo fenyor Rey crida , no fia. Si quel fenyor Rey volch auallar: e llauors en Marti Peris Daros crida,fenyor no auallets, que yol guardare,que no morrapus vos ho volets. E axilo fenyor Rey pot dir que fo bo padri aquell dia al Princep , qui per Deus , e per ell hach la vida reftaurada. Deus vulla que lin reta bon merit,jats fe fia que fia raho jufta,que gtilfanch deu guardaria part. E com lo Princep conech que aqui era encara lo fenyor Rey qui tant fera ab ell combatut , rets a ell: e lo fenyot Rey comanal al dit en Marti Peris Daros , e a fon germa en Pere Daros,e an Garcia Ximenis Dayuar.E com los hach comanat ana per lo camp ab la maa en la ma,lla hon veya la major prcfa:e feu tant dar mes aquell dia, que tot hom pot conexer que fill era del bon Rey en Pere,e net del bon Rey en Iacme. Qucus dir ? Axi guay anaua per \o
camp abatent caualiers , c derrocant caualls, axi com fa lo Lle entre les befties::e dels Almugauers vos fe dir,que colp fi feu per vn Almugauer qui hauia nom Prcell,qui fo puix de ma companya en Romania,que ab vn coltell de tall,dona tal a vn caualler Francs q la gambera,e la cama nana tot en vn pich, e encaran mes be mig pam per la
,
nos ho
cal
qui pTa lo caualler que feria per lefcut, que lefcut, e lo caualler guarnit paflfaa doltra,e axi la batalla fo
venuda ,
gent del
Princep qui en terra eren foren morts,o prefos. E lo fenyor Rey com Ja batalla fo venuda,trames a Trapena, e aMatzara, e a Cathalafin,e
Cathalamaur,e
al
el
de tothom o qu fariaguanyat:que ell non volia mas lo Princep, e tt Senyor de fenyera qui fos presdos altres fofen daquells quils fau rien guanyats,eprefos.E axilo refrefeament vench gran al camp^e tot hom menja,e bech a fa volentaf.e lo Senyor Rey mateix hi feu metre les fue tendes mateixes , e aqui ell nenja ab tots fos richs homens,e
axi mateix
e
li
el
defarmare,
ferida de
ij
ren li
Chronica del:
ren
)i
camp enles
tendes,e
les
gents lleuaren
que no hi hach negu q no hages guanyat fens fi .E ala nuyt lo fenyor Rey,ab tota la hoft alegres, e pagats,e ab lo Princep,e ab los alcresprefoners, ells fen entraren aTrapena,eaqui eftegren quatre jotns:e puix lo fenyor Rey mana, quel Prncep fos menat al cafteil de Xifelo,e lla que fos be guardat,e be penfat,e los altres prefoners richs
homens axi mateix feu departir per los caftells,ells comanaa diuerfos
com ho mana,axis compli,q faent poques jornades,lo Princep fo menat a Xifelo,e li fo ordonada la guarda , axi com tanyia a tal fenyor.E com tot ao fo feyt lo fenyor Rey,e los cauallers fen tor
cauallers.E axi
naren cafeu en fon lloh a la frontera. E axi lexar vos he a parlar del fenyor Rey,e tornar vo he a parlar del Duch,e del Rey Caries.
Captol
exciij.
Ucb trameteren dir al^ey Tbalip de Frana, que ellque >olgues trametre/* frare ^Micer Carles en Silia,perfo com lo Tapa lo ballari4 deltbrefirdeJan&Tere : lo qual fon acordatper
ell t e los dot^e "Pers de Frana.
&
j
,fo depagat,e lo
tils
Npols foren orphens de Senyors. molt dolentjCom ho bere fi hach dix be , com fabe la mort dels caconfumac deuiv ua ^ ers ^ e a Mort,ben dix ara dos tants Que dix que per
cafades de
l
.
!?.
ab aqueft Rey Fraderich no feyen pau. Si que trames vn Cardenal en Frana ab mifatgers del Rey Carles qui axi mateix hi anauen a pregar lo Rey de Frana , que trames fon frare MicerCarles en Sicili en ajuda del Duch. Que fino ho feya, que fes compte,quel Duch hauia de fer de dues cofes la vna o hauia
tenia lo threfordc fanct Pere,
fi
: :
que tenia en Sicili, o hi hauia efer mort o pres. E quel Papa ques proferia, que daria a MicerCarles delthreor deia efgleya aquell fou que a ejl plauria, e a tots aquells cauallers,que menas. pregal que fi ferho podia, que menas cinch millia cauallers ab
a defemparar tot o
,
ell,e
baftaria
dd Rey Carles,
ReysDarago.
les,e lo
les
Fol.clv.
Cardenal anarcnfcn en Frana, e pofaren lo feyt dauat lo Rey deErana,eels XII. Pers. E ala fi foordonat,que per res lo Rey Car:
no fos defemparat,nefos fills per la cafa de Frana quelahonrra del Rey Carles, e lo dany,mes fegardaua a a ca de Frana,que a ne guna altra.- E dich vos que hagren bon conell,perque fi aycal feyen los altres Reys del mon,que ajudaTen adaquells que dels feri xits, mills los eftaria,en ferien mill: duptats,que no fon com los defempa ren.E axi fo acordat que Micer Carles fon cors hi vengues,e ques per cafis richs homens,e cauallers,aquells que li plagues: que tot ho pagaria la (gleya. Si que Micer Carles pres lo viatge volenters de Siclia, de que fi li plagues,fe pogra eftar: que alats li baftaua que pus la donacion del regne Daragohauia prefa contra lo Senyor Rey en Pere fon auonclo,e que ara haia pres lo viatge contra lo Senyor Rey de Sicili qui es fon cofingerma,molt en mal li deu efer donat. E peraytals defeonexences cafeu pot veure com venen llurs fcyts , que cent anys va que la cafa de Frana no feu res de que li vengus honor, ans los es venguda tota hora defonor", e fis far a tots aquells qui no van Ara vos lexare a parlar de Micer Carles de ah veritat e ab jufticia Frana que va percafant la gent qui ab ell deu pafar en Siclia e tornar vos he a parlar de vn valent hom de pobre affer , qui per fa valentia munta en poch de temps a mes que nul hom que hch naixques.
,
.
E pero vos vull dir del en aqueft cas, com los affers feus,qui per auat
fe
tats
en deuen
eTer,ala cafa
fo
mogut a fer
Darago. E en partida la cofa per que jorn aqueft libre , es per les grans marauelles qui per ell. fe
fon efdeuengudes,e grans victries de Cathalans,e Daragonefos,que han haudes en Romania per lo feu comenament: de les quals marauelles nul hom tant verdaderamentnon poria recomptar la veritat,
que ell
mills creure.
9(sCapitol cxciiij.Recomptalo
comenament
V
iij
defrare Jteger} fuipuix fo entant exalat; elesgrans proefes que l>afer defa Tft'd*.
Veritat
Chronica del.
queLemperadorFraderich hach vn falconer,qui era Dalamanya,e hauia nom Rixart de Flor , e fo molt aalt hom , e dona li muller en la ciutat de Brandis vna donzella filla dun honrrat hom de la ciutat de Brandis,qui era rich hom. Si quentro o que Lemperador li dona,e o qli pres ab fa muller,ell fo gran rich hom.E daquella dona hach dos fills, lo majorhach nom IacobodcFlor,elo menor hach nom Ro>er de Flor. E en lo temps que Corali vench en lo regne de Siclia, lo "major
es
ERITAT
1 1 1 1.
pare era
hom bo
anys,ne aquell Roger no hauia mas vn darmes , e volch eler a la batalla de Corali
ell
mun. E lo Rey Carles com hach pres lo regne,pres fe tot o que hi fos de tot hom, qui fos citat en la baralla.ne fos eftat de famlia del Emperador, ne del Rey Manfre: fi q a aqueh fadrins, ne a llur mare no roms , mas o que la mare hi hauia aportat fn dot, car de laltre foren dearctats. E en aquell terrps les
contra lo Rey Carles,e en aquella
Matzones feyen capa Brandis, eaqui venien a exiuerrur aquelles de Pola qui volien trer del regne pelegrins, ne viandes que les Matzones hauien totes grans aretaments , e han encara a Brandis,
naus" de les
:
e per tota Pola,e per tot lo regne :eaxi les naus qui exiuernauen a
la,
pnmauera comenauen de carragarper anaren A era, e carregauen de pelegrins, o doli,o de vi,o de tota graxa,o de formem. E egurament que e s lo pus aparellat loch per lo paflatge doltra mar,que negu que Chrerians hajen,e en pus abundoa terra de totes grcies, e es af fats prop de Roma:e hay lo millor port del mon, que les cafs fon entro dins la mar.E per temps anant com aquell fadri Roger hach entro a VIII. anys,efdeuench fe que vn prohom del Temple frare Sargant,
per
Comanador de
Temple,e era bon mariner,e vench a exiuernar vn yuern a Brandis ab la nau,e dona lats ala nau,ela feu adobar a Pola. E mentre feya adobaria nau aquell fadri Roger anaua perla nau, e per la cxarcia,axj com fi fos vn bogiot molt lleugerament e tot dia era ab ells pero com lalberch de llur mare era prop de lla hon la nau tenia
vna nau
,
: :
prohom frare VaTaylI afaltas tant daquell fadri Roger, qncaxi lamauacom fos fon fill :e demana lo a la mare, e eix li, que il lliuraua,que ell ria fon poder que fos bon hom al Temple. E la mare pero com \i paria prohom , lliura li volenters, e ell rcebcl, e exi
lats.
aquell
li
lo
pus
Reys Darago.
lo pus cpert fadri en
Fol.clvi.
mar que marauelles fcya de muntar,e de totes co fes:fi que com hach XV. anys,fo tengut dels bons mariners del mon de la fua perfona,e com hach X X. anys fo bon mariner de raho, c de marinatge fi que aquell prohom frare VaTayll li lexaua fer de la nau a totes fes volencats. E lo Meftre del Temple quil vae axi ardent,e bo, dona li lo mantell,e feu lo frare Sargant,e a poch de temps que fo feyt frare,Io Temple compra de Genouefos vna gran nau,la major qui en
:
nom lo Falco
e lliura
la
a aqueft frare
Roger de Flor.E aquella nau nauega gran temps fauiament,e ab gran valor:fi que ab la nau fe troba en Acra,e lo Temple fe troba tamb ab
lanau,quentre totes quantes naus hauien,nolas volien tant com fol aquellarque aqueft frare Roger fo lo pus Uarch hom q hanch naix ques , que fol no fi feu a compar lo Rey joue,e tot quant ell guanya, departia, e donaua per los honrrats cauallers del temple , e de molts amichs quenfabia guanyar. E en aquell temps Acrafe perde,e ell era al porc Dicra ab la nm, e lleua dones e donzelles ab gran threfor e molta bonagent:e puix axi mateix lleua lagentaMuntpelcgri, axiq E comfo de fa mar,dona molt al ell guanya en aquell viatge fens fi. Meftre,e a tots aquells qui poder haui al Temple. E com ao fo feyt enuejofos acufaren lo ab lo Meftre, dient que tenia gran threfor, que fi quel Meftre li empara tot quanr troba li era roms del feyt Dacre del feu,e puix volch lo pendre en perfona. E ell fabe ho,e defempara la nau al port de Marfella,e venchfen aGenoua,hon troba Micer Tici Doria,c daltres amichs que hauia fabuts guanyar:e manlleua delis tat, que compra vna bona galea,per nom Loliueta , e la arma molc be E ab lagalea ell vench a Cathania al Duch e profers a ell, que li valria de la galea, e de la perfonare lo Duch noi aculli be de feyt,ne de parau la:e axi eftech tres jorns,que vn bon refpoft n5 poch hauer.E al quarc jorn ell li vench dauant, e dix li fenyor yo veix que a vos no plau q yo fia en voftre feruey,per queus coma a Deus, e yre a cercar alcre fenyor aqu placia lo meu feruey. E lo Duch refpos li,que anas a la bona ven tura. E tantoft ell fe reculli,e venchfen a Macina hon troba lo fenyor Rey Fraderich:e vench li dauant,e profers a ell , axi com hauia feyc al D uch E lo fenyor Rey aculli lo molc graciofament,e li feu grcies de la fua proferca. cancoft feu lo de fa cafa,e li aigna bona racio,e honrrada:e ell feu li omenatge,c tots aquells qui ab ell eren vguts.Si que
, ,
: .
iiij
frare
Chronica del:
frare
nyor R.ey li hach feyt,tenchfc molt per pagatre com hach eftat VIII. jorns ab lo fenyor Rey,e hach refrefeada lafuagt, ell pres comiat del fenyorRey,efeulaviadePola,epres vnanau carregada de viandes del Rey Carles que anaua a athania al Duch. E ttoft a marina la de facopanya,e aquels de la nau mes en la galea,e trames la nau a arago a qui era de tres cubertes carregada de gra,e daltres viandes: e aprs pres be X.terides,axi mateix carregades de viadej quel Rey Carles tra metia al Duch.E ab aquelles terides ell fen vch a aragoa, e reftaura a aragoa hon hauia gran fretura de vianda. E ab la galea axi mateix ne mes al caftell de Agofta.Queus dir? Que aquefta prefa forni aragoa , e lo caftell de Agofta , e Lenti,e tots los akres Uochs qui per lofenyor Rey fe tenien,qui en torn de aragoa fofen e penfa de vdre
:
les
ell
al caftell
de aragoa, e
la
ciutat de Ago-
que tot hom paga,qui en diners, qui en vianda de fis mefos:e axi ho reftaura tot. E com ao hach feyc obra li encara del guany qui hauia feyt be vuyt milla vnces,e vchfen a Macina,e trames al fenyor Rey qui era per Sicili mil vnces en bells
fta,e a Lti,e tot los altres llochs. Si
lela,e a
Guiraysto es a faber en diners, e en viandes, axi mateix de s mebs. E puix arma tantoft 1 1 1 1, galees olcra la fua,les quals pres del
Darafanalre
gada^ pres a Gtrento la nau d Berenguer Samuntada de Barcelona, qui era carregada de forment del Rey Carles,gra nau de tres cubertes quel Rey Carles trametia a Cathania,e marina la,e trames la a Macina e dona gran larguea a la ciutat ab les altres naus, lenys que pres , que
que fo infinitat o que ell guanya,e lo be que feu a Macina,e a Rego,e a tota la encontrada que o gran cofa.E com tot ao hach feyt compra be L.
hi trames axi mateix carregades de viandes
mes de
XXX.
axi
befties totes
en fon alberch,e ab molta moneda ana lla hon lo fenyor Rey era,etro bal aPlafa:e aqui ell li dona mes de mil vnces en diners, en dona a do Blafco,e an G.Galceran 3 e an Bng.Dentena fobie tots,ab qui fa cofta
daytal
Reys Darago.
daytal
Fol.clvii.
amor ques facren frarcs,e que fos com o que ells hagucfen* Queus direNo hi hach rich hom,ne caualler que no prefes fos dons,
caftells
que venia,ell quitaua los foldaus de fis meo:>:axi quenfortt lo fenyor Rey,c refrefea axi la fua gent,que hu ne valia mes que dos no olien valer. E lo nyor Rey qui hach vifta la fua bondat, feu lo Vifalmirall de Sicilia,e de fon cofell,e li dona lo cadell de Trip, e lo cadell de la Licata,e les rendes de Malta. E frare Roger qui vae la honor quel Senyor Rey li hach feyta , jaqui la fua companya de cauall ab lo Senyor Rey, e jaqui per llur cap dos cauallers, la hu per nom en Berenguer de Montroig Cathala, e laltre Micer Roger deia Matina , e lexals moneda per meio,epero quels feya mefter: e ell pres comiat del fenyor Rey,e venchen a Macina,e arma cinch galees e vn leny, e penfa de batre tot Principat e plaja Romana,e la ribera de Pifa , e de Genoua,e de Proha,e de Cathalunya,e panya,e Baibaria: e tot o que trobaua damichs,c danemichs,que fos moneda, o bona roba, q pogus metre en les galees ell prenia: e als amichs ell feya carta de deu te^e deya los , que com pau feria quels pagaria, e als enamichs prenia
c en tocs los
,
,'
axi mateix
e les
perbnes:
que a negu no feya mal ala perfona. E axi cafeu fe partia pagat dell,axi que aquell viatge guanya fens fi e dor,e dargent,e de bones robes,aytant com les galees pogren portar. E axi ab aquell guany tornafen en SiciIia,hon tots los ioldaus de cauall,e de peu lo eiperauen, axi co los jueus fan Meles: e com fo a Trapena oy dir,quel Duch era vgut fobre Macina,e que la tenia afatiada per mar,e per terra,e vench ien a a xagoa,e aqui defarmare fi hanch los foldaus leperauen ab gran fana,ell los penfa de acorrer , que tot hom quell trobaua , axi de cauall com de peu,com gurdies de catell,e en Sicilia,e enCalabria el quita daltres fis mefos:axi que tots los foldaus foren axi ab bona volentat, que hu ne valia dos.E puix feu fe venir tantoftfa companya,e axi mateix quitala,e
trames
al
moneda , e a
homens.
.
93 Captol exev
JM4Cnd*b totpinpoderyecomfetbentho lo fenyor Jtey Fradencb trames a ^aciaa don lafio,elo Compte Galceran abjcorsy lo qual fa bentlo 7>ucb J^obertfepaJJ en Calabria,de queforen
Es ver
Chronica del;
H S VER
quel Duch fabe que Macina no hauia molta
I vianda,e penfa que la podia deftrenyer , pus ell ab la hor, l^|f|| fen anas ala Gatuna, e leftol que eligues aqui,e leny > ne yy|l| barca no pogus entrar a Macina, ne a Rego:e axi que po dia tenir dos fetges. E afenyaladament podia defttenyer Macina,que per terra no li vengus fecors, com el'l tenia Millas, e Monfort, e Cahllo,e Francauila, e Gaig, e Cathaniare axi ordona les fronteres, que ell jaqui a Cathania , e a Paterno , e a Oderno , e a Cero , e als altres llochs companya,e vench a Macina ab tot fon eftol qui eren mes de C.galees,e pres terra a Rocamador,e puix venefen a Burch, lla hon fa jufta lo marcat el artega, el crema. E puix vench fen al Darafanal, e hi crema dues galees,e Ics altres li foren defenfades. Queus dir ? Que tots dies nos daua gran batalla,e yo puch vos ho dir, que yo fui en lo
fetge,del primer dia,tro al darrene hauia dejus
ma Coneftablia,
de
la
que en aquell lloch portauen mes daFany quen negu de la ciutat,fi queaf fats nos dauen que fer, qui per terra, qui per mar. Ab tant lo Senyor
torra de fanta Clara,entro al palau del fenyor Rey.E fegurament
Rey de Sicili eu aparellar don Blafco,e lo Compte Galceran ab etcents homens a cauall,e fcut al coll:e ab dos milia Almugauers ell los trames a fecorrer a Macina , e que nos partuTen entro fofen combatuts ab lo Duch:c no creats quen guardafen als,que ab aquell cor ve
nien tuyts.E
ba, que ells ferien ab nos dauant Macina: enos qferiTem duna part, e ells que ferifen daltra a la hol del Duch. E axi nos ab gran alegre apparclam nos dexir al mati, e deferir: ela nuytlo Duch ho hachfabut,e
faluant
los fobrepres.
ran ab tota
E axi com lalba fe feu don Blafco,e lo Compte Galcellur companya arreats deia batalla , ells foren en la munla ciutat
ala
Ga-
Compte Galceran ab aquella companya entraren a Macina e tots foren depagats com no
trobaren
la batalla:
i
que en Xiuerde Iofa, qui portaua la fenyera del Compte Galceran, los trames a la Gatuna vn juglar ab cobles,en qls feya a faber que eren aparellats,que i volien tornar a Macina, quels le
xarien
RcysDarago.
Fol.clvm.
ells
.
res
dao no volaren fer,que ells dupcauen aquefts dos richs homes nies queperfones qui foTen el mon,edeuienhof r, que molt eren bons cauallers,e de gran valor,e moltes batalles los hauien venudes.
93 Capitol exevj. com efTent Macina en auentura de defempararperJ'am3 fon rejlauradaper frare Ifager ab
X. galees
te/tarlojcrge,
que Macina foa ventura ddcfem arar cr ^ani > e ^ n * cnira ' Senyor Rey dues vegades, c P I I0rI#I P b T!j|^M| cafeuna vegada mes In mes de X.milia beties carregades ^Hi de forment,e de fanna,e molt bttiar: mas tot era no res, que forment hi venga per terra no res munta , que h companya , e la c-aualleria quil acompanyauenen han menjat gran res com Ien fon tornats, eaxi la ciutat eftaua molt dcfreyta. E frare Roger qui abia ao, hauia 5fP I galees a pragoa, e compran quatre quen hauia entre Palerm, e Trapena d Genoueos, e axi hach deu galees , e carrega Jes a Xacca de forment,e venchen a aragoa,e efpcra ques metes k>r tnna de xaloch,o de mig jorn E com la fortuna to, que era tant gran que tota la mar nanaua en i"anch,que nul hom no o goara pelar, qui no fos axi bon mariner com ell,anaa fer vela de caragola com hach donada part a la nuyt:ealalba ell fo en bocha de Far, een bocha cie Far es la major marauella del mon com res hi ha durada, com forcuna de xaloch , o de mix jorn hi ha, que les corrents hi fon tanc grans, e la mar hi caua tant forc,que res no in ha durada: e ell ab la fua galea primera penfa dentrar ab los artimons borcs en que hauja foracs. E com les galees del Duch les vaeren , coces comenfaren a chiular, que volJl
AXI
ferres, e
no pogren. E
axi les
deu galees ab
frare
Macina faluamet,c fegura;mas no hi hach nul hom gucs fobre i fil exut.E tantot com fo a Macina feu cridar lo forment a XXX.carins lafalma,quecoftauaaell mesdeLX. carinsabl s mefionsepogral vendre aX. vncesla falma,fis volgues:e
axi
Rogc f qui ha
Macina fo
Eaxi
Cbronica dels
E axi podets entendre l los fenyors
del
Duch,
IIII milia cauallers3 epres terra a Trmens\e afatia Xacca^on de III I. milla no pogren fer cincb cents que tots
no muriffn de malaltia,
ft^SSf.
COM
Macina fo
S^li^j&ab gran goig,eab gran pagament,elo fenyor P^ev de Siciia,e fSti-^tots fos Barons:e lo Rey Carles, e lo Papa etegien ab gran reguart,e ab gran paor,quel Duch no i perds , e tots aquells qui ab ell eren e penfaren de trametre cuytofos miTatgers a Micer Carles , q ue
:
penfas de venir.E Micer Carles vench en Npols, emena III I. milia cauallers foldejats per lo Papa. E com fo en NapoIs,pena de muntar
en
les
galees quel
hi hauia en
Na
pols,quel Rey Carles hauia feytes aparellar lenys,e naus, e terrides: e vench pendre terra a Trmens, e aqui feren fe gran fefta. E per bon
de Prohencals, e de Francefos:tant grans qhimuriren tota hora mes de dos milia perfones. E partir de Termens,e anar afatiar la vila de Xacca,
Llatins
,
quies enlaFafonadefora,efeguramentquees la pus feble vila, ela menvs fort de Sicili , e eftegren hi molt de temps que treyen ab trebuchs. E afegur vos que molt fora greu al fenyor Rey Darago, t] ue ay
tal vila aitias,que
mes no
lagues:e
ells res
etret,e
nuyt per Ja marina vn caualler de Peralada , per nom en Simn de Vallguarnera,be ab C C. homens a cauall de paratge,e molts de peu. E puix ell fo dins lo Uoch eftech en talmanera,q poch temeren lo fetge:ans los feyen gran dany. Queus dir? Lo fetge dura
tant
tots quts
axi
q per
0&
entre tots
Reys Darago.
SsCapitol
cxcviij.
Fol.clvriii.
Rey Fraderich de Sicili, e de ^Micer Carlesprop Calathabellot, e Upaufe tracta esfeu :e com mullera lofenyor Rey Fraderich de Siclia abfilla del Rey Carles Nalieonor,
llegues
ries
en vn lloch qui ha nom Calathabellot e aqui era ab [ell lo Compte Galceran ab fa companya, eNuget DampuCompte Defquilaix,e en Bng. Dentena,e en G. R.de Muncada,
don Sanxo Darago frare del fenyor Rey Fraderich , e frare Roger, e Micer Matheu de Trmens, eMiccr Coral Lana,e molts daltres lichs homens,e cauallers qui tots jorns cridauen al fenyor Rey,anem a Xacca,c prengam Micer Carles,e lo Duch;que per cert a nollre faul ho podem fer. E lo fenyor Rey deya:Barons,no fabets vofal tres quel Rey de Frana es noftrecoi germ, e Micer Carles atre tal:donchs
e
com me podets confellar que yo vaja pendre Micer Carles,o que en noftra ma es Mas ja Deus no vulla que nos faam tant gran deb
noralacafadeFrana,neaell qui es noftrecoi germ: que i ara es contra nos,altra vegada per ventura era ab nos. la que per res als no hn podien donar a entendre. Queus dir ? A Micer Carles veneri a faber: c com ho hach fabut, penfa, e dix:a Deus,que dola fanch es aquela deia cafa Darago, que ibem membra lo Rey Phalip mon frare , e yo frem mortsenCathalunya,filoRey en P. noftre auonclo fe volgues:e hauia gra raho,egons o que nos li feyem, que li pla gues que muriTem e axi mateix quel Rey Fraderich fon fili fa femblantami,quecertfoyo que en fa ma es quens pot hauer, morts ,p
:
no
:
E
es
axi la
defeonexenafo gran,com yol vengi contra per que pus axi per la bontat llur, e per la maluetat notra conue que yo no parte-
pau de la fanda egleya,e dell,e del Pv ey Carles.Mas era ver,que tot era en fa ma,que ell hauia poder del Papa, q alt,e baix tot o quell fra,axi en guerra,com en pau,fos ferm per la fandafgleya.E femblantmcnt hauia poder del Rey Carles,per que ell
trames fos mifatgers toft a Calathabellot , e
fen.
demana vites ab lo
e
Se-
cafeu dels
Chronica del;
abraar: c tot aquell dia cftcgren
amdofos
puix
nuyt tornafen cafeun en fon Uoch, e jaqueren les tendes parades pera lendema. E lendema per lo mati for en aquell lloch mateix.
la
Queus
hi lo
dir
Duch, e dels altres aquells que los plagu e la pau fo axi feyta, quel Rey Carles lexaua la Illa de Sicili al Rey Fradench , e que \i donaua a Lionor qui era,c es encara de les pus fauies Chnftianes,e la mi llorquiel mon fos,no tantfolament madona Blanca fa germana Regina Darago. E lo Rey de Siciliadefemparauali tot quant tenia en Calabria,e en tot lo regne:e ao f ferma de cafeuna de les parts,e que lentredit ques Ileuaua de Siciha: que tot lo regne nach gran goig. E
tantoft lo fetge fe lleua de Xacca, e Micer Carles,e les fues gents an-
Duch
ana defemparar Cathania,e tots los altres Uochs que tenia en Sicilia,e venguefen a Macina:e lo (enyor Rey feu atre tal. E lo Rey feu molta
Captol exeix.
d tra&ttr lopajpttge de Romania, e trames miffatgers alEmperador de Con flantinoLle, en que lifeya afaber com era aparellat depaffar Ua ab Cathalansj e que degus mullerar ab naboda del mpe rador Cant^aura,e quelfaes ^Aagaducb : h qualtot lin fon atorgatper lo Emperador.
Com
ReysDarago.
i
Fol.clxv.
flppf
pus
aui
quell
^fpenfaaxi. Aqu el fenyor es perdut,e los Cathalans,clos Aragonefos que veig que nois porra res donar, c fer li han fofferir gran embarchre ells fon tals,com tot hom fcs,que fens menjar,e beure no pot hom viurere axi no hauran res del fenyor Rey,e faran carxe:
na per fora,e a la i delroyran tota Ja terra,e ells morran tots per partides.
E axi es
honor ta feyta,que tu percas que li lleus aquella gent de fus , a honor dell,e a profit dels tots quants fon. E axi mateix penfa de fi, que noi feya bon aturar en Sicili: que pus lo Senyor Rey hauia pau ah la efgleya, quel Mclre del Temple, ab lo mal quel Rey Carles, e lo Duch volien, quen demanarien al Papa :e que lo fenyor Rey hauria afer de dues cofes la vna> on hauria a obehir lo Papa quel li donas, on hauria a tornar en guerra eaxi que a ell ho valriamal, quel Senyor Rey nagues tant gran afronta. E com tots aquels penfaments, qui eren vers,hach feyts,venchfen al fenyor Rey,e mes lo en vna cambra, e dix li tots aquels penfaments que hauia feytsre com li'n hach dit, dix li:fenyoryo hepenfatquei vos ho voIets,e mi ajudats,yo ajudar en aqueft feyt a vos, e a tots aquells qui feruit vos han,e a mi mateix. E dix lo fenyor Rey,que li pleya molt, e que li grahia molt o que fauia penfat,e que hi prega.ua que hi prouehis en tal manera, que ell ne fos fens blafme,e fos profit daquells quil hauien feruit: e que ell era prel, e aparellat que hi donas tota aquella ajuda que dar hi pogus. Dochs
:
ab vnagala armada al Emperador de Conlantinoble,e fer li he a faber que yo forn aparellat danara ell,ab tata companya de cauall , e de peu,tots Cathalans,e Aragonefos,co el vulla,e quens do acorriment, efou:queyQfequeellhagranmeleraquelfecors, quels Turchs li ha. toltes mes de XXX. jornades de terra,e ell abnules gents no faria tant com ab Cathalans, e Aragonefos e majorment aquels qui han menadaaquela guerra cotra lo Rey Carles. E lo fenyor Rey repos li, frare Rpger,vos a.bets aquels affrs mes,qnos,mas emper parnos quel volre penfament fia bo,e axi ordonats o queus plaura:q tot o que VQS.ordonarets,nos nos en tendremperpagats.E fobre ao frare
:
Roger
Chronica del:
Roger va befar la ma al fenyor Rey,e partis del,
da,eeftech tot aquell jorn a acordar en los
los altres entenien
e venchfen a fa pofa-
aFers.
ElofenyorRey,c
lendema,ell feu
en la fefta,e en lo folas,e en lo deport. E com vch aparellar vna galea , e hach dos cauallers en qui ell fe
que
en tot tractaen que ell hagus per muller la naboda del Emperador de Lantzaura 5 c encara que fos Magaduch del Imperi, e encara que el Emperador faes paga a tots aquells que ell menaria de IIII. raefos,a ra
ho de IHI.vnccs lo mes per fou de cauall armat,e per hom de peu vna vna lo mes. E que en aquell fou los mantengues toftemps que eftar
hi volgueffen,e
dona captols: axi daquefts feyts, com de tot o q hagueTcn de fer. E pero fe yo aquelles cofes com yo mateix fui al ditar,e ordonar los dits capitols. E donals poder ab procuracio be baftant,que totes cofes poguefen per ell fermar axi matrimoni,com tots altres aFers. E c
guramt quels cauallers eren bons,e fauisre pus hagren oyda la manc ra,ab pochs capitols hi hagra afatsrmas emper tot ana per orda. Ab tant com foren efpaetxats,prefcren comiat de frare Roger qui tench
lo feyt per acabat^pero
com ell
hauia gran
nomenada en la cafa
del
Empcrador,en aquell temps que ell menaua la nau per nom lo Falco
del
feyts a
trobaaenoltramar,efabia deGregefch afats cominalment. Eaxi mateix hauia gran nomenada en Romania, e per tot lo mon,per la ajuda que hauia fcyta tant francament al fenyor Rey de Sicilia:e axi ma
molt francament de companya. Axi quen Bng.Dentena qui era ab ell germajurat,li proms quel eguiria , e en Ferra Ximenis Darenos,e en FerranDaunes,e en Corberan Daletye en Marti de Logran,e en P. Daros, e en Sanxo Daros,e en Bng. de Rocafort,e molts daltres cauallers Cathalans,e Aragonefos.E dels Almugauers be quatre milia tots bons,qui del temps del fenyor Rey en Pere entro aquell dia haui menada la guerra de Siciliari que ell fo molt alegre: e entre tant acprria a cafeu de o que podia,que nois lexaua fretura.E la galea ana tant quen poch de temps fo en Conftantinoble, hon troba lo Emperador Xor Andrinocho , e fon fill major Xor Miqueli E com Lemperador hach oyda la miTatgeria , fo molt alegre,e pagat, e aculli be los mifTatgers:e finalment lo feyt vench axi com frare Roger hauia
teix percafas
.
dictat,
RcysDarago.
dic1:at,que
Fol.clxi.
fa
naboda per
per frare R.oger la hu daquellscauallers. Aprs volch que tota aquella companya que frare Roger menas,qucos a fou del Emperador quavnces per ou de cauall armat,e dos vnces per cauall alforrat,e vna vna per home de peu, e quatre vnces per comit, e vna vna notxer,e
tre
mefos
mes
priuilegi
genc li trames
los officis de
q altre no g portar femblanc capell daquell.)E axi mateix hach atorgat que a Maluefia trobarien re frefeament de paga,e dao que ops hagueTen com vendrien.
Romania han
Captol ce
de Sicili lifeu donar X.galees, e dos lenys e lacorrecb de diners3 elbajla de Viandes.
2Sg25*tf
AXI
en Sicilia:e trobaren frare Roger a la Licata, e diguer j^fer$'i cot o que hauien feyt, e li donaren los priuilegis de totes cofes,e la verga,e ell capell,e la fenyera,e lo fagell del Magaducat, e da quiauant haur nom lo Magaduch. E com lo Magaduch hach totes les cofes reebudes , anafen al Senyor Rey que troba a Palerm ab madona la Regina,e dix li tot lo feyt: e lo fenyor Rey fon ne molt alegre. E encontinent feu donar al Magaduch X. galees deldarafanal,edos
5|-^ )&renfen
lenys
e feu les
li
adobar, e aparellar. E lo
V1
1.c axi
naus
srans,
Chronica dels
orans,e moltes teridcs,e daltres lenys,etrames de totes parts,que tot
hom qui ab ell degus anar vengus a Macina. E lo fenyor Rey acorrech a tot hom de o que poch de moneda e dona per perfona axi a
,
qui fos
Cathala,o Aragons, vn quintar de befcuyt,e X. pefes de formatge: e entre IIII. vn bac de carn falada,e alls,e cebes,
93 Captol ccj.
mugauersyepaons en Romania.
X I QJV E
cafeuns fe reculliren ab
llurs
mullers,c ab
llurs infants :e
molt alegres,e pagats del fenyorRey,que hanchno fo Senyor qui mills fe captingus de gents
en tant com fer podia, e encara mes de podenque cafeu fabra quel fenyor Rey
qui lagueTcn feruit,com
ell
feu,
exia
que res no li
:
baftaua.
axi
mateix recullirenfert los richs homens,e cauallers e hauien los cauallers,e los homens de cauall doble raci de totes cofes.Mas en Berenguer Dentena no poch efer aparellat aquella faho, ne en Berenguer
de Rochafort quen Berenguer de Rocafort tenia dos caftells en Calabria que no hauia volgut retre enles paus,entro fos pagat de o que \i era degut de fon fou,a ell,e afa companya,per que axi toft nos poch recullir:mas recullis Ferran Ximenis Darenos , e en Ferran Daunes,e en Corberan Dalet^e en Pere Daros,e en Pere de Logran,e molts dal:
Almugauers. E
axi
cincheents
decaualls.
homens a cauall
E hach hi be IIII. milia Almugauers,e be mil homens de peu qui eren menys dels gaiots, e dels mariners qui eren del nauih:c tots aquefts eren Cathalans , e ragonefos , e la major part menauen
llurs
Reys Darago.
SQ Captol ccij
.
Fol.clxn.
Emperador
eJonfiU:e com Cathalans, e Genouefos hagren brega, en aue murtren be tres milta Genouefos
VIX DEVS
donals
dies pref-
molta
manament del Emperador, que dretamt fen anafen a ConftantinobIe,e axi ho compremque partiren de Malueia^ anarenfen a Conttinoble. E com foren a Conftantinoble Lem
baren aqui
ab gran goig,e ab gran plaer,e to tes gents del Emperirmas fi ells ne erenalegres,los Genouebs ne er dolents,quebeveyenqueiaqueftagenthi duraua, que ells hauien perduda la honor,e la fenyoria que ells hauien en Limperi quel Emperador no gofaua fer fino o que ells voIien,e daqui auant nois prearen res. Qucus dir? Les noces fe faeren, que o Magaduch pres per
perador lo pare,e lo
fill
:
los reeberen
muller la naboda del Emperador qui era de les belles donzelles , e de V I. anys:e les noces fe faeren ab les fames del mon,e hauia entro a
e fo feyta
paga a tot
hom de
quatre
mefos.E dementre que aquefta fefta era tant gran, Genouefos per llur fuperbia, mogueren baralla ab los Cathalans fi que aquella brega fo molt gran.E vn maluat hom qui hauia nom Reofo de Finar,trague la fenyera de Genouefos,c vengren dauant lo palau de Blanquerna,e els noftres AImugauers,e els homens de mar exiren a ells , que hanch lo
:
Magaduch,ne els richs homens,e cauallers nois pogren tenine van e de fora ab vn pan reyal,e ab ells anaren tant folament entro a XXX. efeuders ab caualls alforrats. E com foren los vn5 prop dels altres,los
XXX.efcuders van brocar,e van ferir lla hon era la fenyerare abateren en terra aquell Rofo de Finar:e els Almugauers va ferir en ells. Queus
dir?
riren, e tot
plaenfi q dix dauant tuyt,ara han trobat Genouefos, qui ab tant gran llur argull fe fon mqguts, llurs contirals: c es gran raho, que en colpa
dels
Genouefos
fe
com la fenyera fo en
ij
terra
Chronici dei:
Genouefos,cRofo fo mort, e daltres honrrats homens, los, Almugauers matant llurs namichs, volien anar barrejar Pera qui es vna vila triada de Genouebs > en que era tot lo threfor, e mercaderies deGenouefos. Efobreao, com Lemperador vae que fen anauena
terra dels
Pera barrejar , clama lo Magaduch , e dix li fill an ats a aquefta votra aent e feyts lo tornartque fi Pera barrejc,Limperi es confumat quels
:
Genouefos tenen molt del noftrc , c dels Barons e de les altres gents del noftre Emperi. E tantoft lo Magaduch caualca en vn cauall,ab la maa en la ma , ab tots los richs homens,e cauallers qui ab ell eren anats qui feguiren
,
Lemperador roms molt pagat,e alegre. Elendema feu los donar tuyt altra paga, e que tots apparellaflen de paarBocaDancr, e anar fobre los Turchs, qui en aquell punt hajornades de terra de bones uien tolt al Emperador mes de ciutats, eviles,e cartells que ells hauien fubjugades ques trahurauen a ells E encara que era major dolor,que fi vn Turch volgus per muller la filla del millor hom de aquella ciutat, e vila o cartell qui a ells eren fubjugats,que la li hauien a donar per muller lo pare, o la mare,
Pera, e feu los ne tornar axi
XXX
ellsamichs.
fi
infants nexien,
fi
fi
en quinfubjugamenteftauena
gran defonordetotalaChreftiandatrperquepod: ts conexer fi hi era mefter que aquefta companya hi paas. E majorment,que en veritat
tant hauien los Turchs conqueft,que hort feyta venien dauant
Con-
ftantinoble: que
no
hi hauia
dample mas dues millesre treyen les efpafes,e menafauenalEmperaVeus ab quina dolor podia dor:c Lemperador tot ho podia veure. viure:que fi hagueTen ab que paIaTen aquell bras de mar, Conftantinoblehagrenhaut.
$3 Capitol
els
cciij.
combat ,e hach treyt de cattu totes les terres quierenjuh' jugadesper los Turchs :eexiuerna
Eaxi
Reys Darago.
AXI
vejats Grefchs
Fol.clxii.
quina gent fon de Deus com los haayrats,queXorMiquelifiil del Emperador major pala al Arcaqui be ab XILmilia homes a cauall,e be ab
C. miliadepeuquehanchablos Turchs nos gofaren combatre:!! que ien hach a tornar ab gra vergonya. E
en aquell loch del Artaqui non era eftat,e fen hach a tornar,aqui trames Lcmperador lo Magaduch ab fa companya qui no era mas mil
E abans que partiTen de Conftantinoble,lo Magaduch ordona qua Lemperador donas per muller vna parenta fua an Ferran Daunes , el feu Almirall del Imperi:e ao ordona lo Magaduch, pero que les fues galees fe manten^ueen ab los homens de la mar qui ell hauia manats e que Genouebs,ne altres gents nos gofafen contra los Cathalans moure en tot Limperi. E axi mateix,que com ell entraria ab la hoft dintre terra, que les galees li fofcnen lloch fabut ab viandes, e ab tot refrefcament,fi que tot llur feyt ordona tambe,que nul hom no hi pogra res
cinch cents
a cauall,e quatre milia de peu.
:
homens
Illes, e
de
de les marines tot o que li feya ops per i,e per fa gt. E com tot ao fo ordonat preTeren comiat del Emperador,e recullire fen,e anarenfen al cap del Artaqui envers la terra ferma:pero com los Turchs
detoten
guarda ab vn mur que ha en lo cap del Artaqui envers la terra ferma, que no ha de llonch de batalla mig miller de a vna mar a laltra. Jjjpuix daquell elret auant es lo cap molt gran,en que ha mes de XX.milia entre alqueries,e mafos,e cafalsre los Turchs moltes vegades eren venguts per efuahir aquell mur, que l poguefen efuahir, E axi lo Magaduch ab tota fa gent pres terra tot lo cap barrejaren.
aquell cap
aqui,que hanch los Turchs non faberen res e com hagr prefa terra, hagren fabut quels Turchs hi hauien combatut aquell jorn. Siquel
:
Magaduch demana fi eren lluny daqui , e ells digueren q neren lluny entro a ducs llegues, e que eftauen el mig de dos flomayres. E tantol lo Magaduch feu cridar que tot hom fos aparellat lendema mati per
,
feguir
que ell portaua la fua fenyera , e del E mperador ab la caualleria: e los Almugauers portauen vn pan ab lo fenyal del fenyor Rey Darago, e en la dauantera de la fila vn pan del fenyal
la
fenyera.e es ver
del
iij
ge al
Chronica del
ge al Magaduch.Si que lo mati ab gra volentat, e ab gran alegre leuarenfen tantoran mati,que alalba foren ala Flomayre hon los Turclis eren atendats ab llurs mullers, e ab llurs infants, e penfaren de ferir en tal manera en clls,quels Turchs eftegren marauellats deftes gts,que
ab
los darts feyen tat grans colps,que res
i
dir
La
Turchs
fe
que valia quel Magaduch ab fa companya de cauall e de peu fe metienentalguifafobrells,quclos Turchs non pogr pus durar: eaqui mateix no volien fugir per les mullers,e per los infants que hi hauien: de que los dolia lo cor,ans volien abans murir.Si que james no foren homens qui tant grans torns faeTen-.mas emper ala fi tots nanaren ab les llurs mullers,e ab llurs infants foren tots catius e dels Turchs muriren aqll dia mes de tres milia homes a cauall, e mes de deu milia de peu.E axi lo Magaduch,e les fues gents lleuaren lo camp,e no tengren a vida nul hom de deu anys amunt , e tornarenfen al Artaqui ab
:
gran goi^e trameteren los efclaus,e efclaues en les galees,moltes belles joycs que trames al Emperador la major part: e de les efclaues a la
que foren
partits del
Emperador,fi que
el
goig, e
el
perLemperi, c majorment per Lemperador, e madona fogra del Magaduch , e per madona fa filla , que tot lo mon fen deuia alegrar , mas quifquen hagus goig , Genouefos nagren gran dolor. E axi mateix
nach gran defpJaerXorMiqueli lo fill major del Emperador, e gran enueja:fi que daquell jorn auantpofa fa yra fobre lo Magaduch, e fobre fa companya que mes amara perdre Limperi que com aquefta vi&oria hauien hauda:pero com ell hi era eftat ab tanta gcnt,e era eftat desbaratat dues vegades. lats fe fia que en fon cors era dels bons cauallers del m, mas fobre los Grechs ha Deus tramefa tata de pefti:
lcia,q tot
quienellsregnaoes
len.
argullofesgets del
ells
preen res,fino
mateixos, e res
mon, no vaqui fu
daltra part,que
el
han
la
menys
charitat de llur
prohifmc q gents
qui fien
figle:que
Con-
ftantinoble,
ReysDarago.
ftantinoble,e cridaucn fam: c per amor de
res los
Fol.clxii.
Deus no hi hauia Grcch cj
marcat de totes viandes.E los Almugauers de pietat quen hauien, migpartien ab ells o que deuien menjar: fi que per aqucfta charitat queies noftrcs gents feyen,comen
volgus donar,e
fi
hi hauia gran
lloch hoftejauen
dcfaretats,los
anauen darrera,e tuy t venien ab nos. E axi podets entendre Deus com ha ayrats los Grcchs,quc diu lexempli del faui, que com Deus vol mal al hom,la primera cofa en qucl puinx,es que li tol lo feny. E axi los Grechs han la yra de Deus,que res no valen,e cuyd mes valer que les altres gents del mon: axi mateix, que no hajen charitat ab llur prohifme,be par que de tot los ha tolt lo feny. E com ao fo pa(Tat,lo Magaduch ab tota fa companya faparella de entrar fobre los Turchs per lo Natuli,e trer de catiu les ciutats, e los caftells , e les E com lo Magaduch, efes viles quefauienlos Turchs fubjugades. gents foren apparellades de partir del Artaqui, qui era lo primer dia de Noembre,comenfa a fer lo major yuern del mon, c de pluges, e de vent,e de frct,c de mal tcmps:i que les Flomayres vengren tant gras, que nul hom no las pogra pafar. E axi hachfon confell,que exiuernas en aquell lloch del Artaqui , qui es lloch gracis de totes cofes: que en aquella terra lo major fret del mon,e de les mes neus , q pus hi comenfaanauar entro aLabri!,no fa als. Ecomhach ordonatdc exiuernar en aquell lloch del Artaqui , feu lo pus bell penfament que nul hom pogus fer:que ell ordona VI. bons homens daquell lloch, e dos cauallcrs Cathalans , e dos adalils,e dos Almugauers: e aqucfts XII. ordonaren a cafeu rich hom fa pofada,e als cauallers atre tal,c als Almugauers, e ordonaren axi , qucl hoft de cafeu li deuia donar pa , e vi,e ciuada,e carn falada,e formatges,e ortalifa,e Uit,e tot o que mclterhagueflen,faluant carn frefca,efalfa:de totes altres cofes los hauic
a l^ftar.E en cafeuna cofa pofaren preu conuinent aquells
XII. ho-
mcns,CT>rdonaren quelhoft fes talla ab aquell qui pofaria en fon alberch de totes cofes equeaoloscomplifen del primer dia de Noembre,cntro per tot Mar.E com vendria,llauors comptaria cafeu ab
:
llur hoft
dauant aquells X I I.o la hu daquells:e que aytant com haurien pres los comptarien fobre llur folil. E lo bon hom fenyor de la cafa pagar li ha la cort:i que dao for molt pagats aquells de la hoft. e los Grechs atre tal. E axi foren ordonats de exiuernar. EloMaga-
ij
duch
Chronicadels
duch trames en Conftantinoble,e feu fe venir la Magaduquefa, c exiuernaren ab gran goig, e ab gran alegre e lo Magaduch ordona que Lalmirall ab les galees,e tors Jos homes de mar anafen a exiuernar ala Illa del Xiuj, ques molt gracioa Illa, e Has fa lo maftech qu lloch mes del mon no fen fa:c pero los feu lla anar a exiuernar,com Turchs ab barques corrien aquelles liles. E axi ells guardaren totaaquella enco
:
anaueh vefitarit totes les Illes. E axi pafarcn tot aquell yuern ab bonavia,e ab folas,e ab deport,los vns,c els altres. E c lo Febrer fo paTat,>lo Magaduch fu cridar per tot Larta qui , q tot hom hagus comptat ab fon hoft per tot Mar , c que fos aparellat de eguirl a fenyeralo primer jorn de Abril.
trada,e
93 Captol
cciiij
fm[rr*K\
compta ab fon hoft,e hach ni de tals que tantLi Frioranque be vn any de paga hauien ^lA>folament Sl^^loiament menaren llur Priorat:que ^|^?pres del feu hoft. E aquells qui auis eren hagren vifcut ordonadamcnt,cmpero no ni hach negu qui non hagus pres per molt mes quel temps no era que hauien eftat e dementre que lo compte fe feya en lo mes de Mar lo Magaduch ab quatre galees ab la Magaduquefa, e fa fogra germana del Emperador,qui hauia exiuernat ab ell
cafeu
,
:
AXI
dos germans defa muller anafen en ConftantinobIe,per dexarla Magaduquefa a Conftantinoble,eper pendre comiat del Emperador. E com fo a Conftantinoble,fo li feyta gran fefta,e gran hononc
e
Emperador paga de quatre mefos a ops deia companya, o que negu no fen fufpitaua , perla gran defpefa que hauieri feyt^al yuern,e cafeu hauia molt a tornar. E axi dexa la Magaduquefa a Conrecapta ab lo
ftantinoblc,e pres comiat della,e de fa fogra,e de fos cunyats, e de fos
amichs:e puix presxomiat del Emperador, e recullis ab les dites quatre galecSjC fo tornat al Artaqui a XV. jorns de Mar. E tuy t hagren
gran goig,
hauia
comptat ab fon hoft:e diguercn,que hoch. E fobre ao el feu cridar: que tot hom fos lendema en vnaplaa que hauia dauant lla honlo Maga-
Reys Darago.
Magaduch pofaaa,cquc cafcuportas
Fol.clxv.
albar de o
que deuiaafon hoft,que al compte feytfoordonat per los XII. bons homens,qucs facen dos albarans partits per A, B, C. E quen tengues la bu loft, e laltre lo foldau. E aquells albarans eren gellats ab lo fage del Magaduch,e com vench lendcma tot hom fo vengut ab fon albar e lo Magaduch fech en vn feti qui li hagr feyt dejus vn arbre qui ha nom Hom,e feu fe venir cafeu ab bn albara,e troba que haui reebut fens nombre>fcgons lo temps que hauien eftat al exiuerhar. E com tos los albirans hach recebuts,e mefos en vn tapit dauant fi,ellfc lleua,e dix: prohomens yous he molt que agrahir,com a vofaltrcs plagu que yo fos cap, efenyorvoftre,hem volgus feguir lla hon yovolgui menar vofdtres ara yo trop que tuyt hauets pres molt mes , dos tants, que
,
:
no
tants
e daltres
comptar vos ho volia la cort , que vofaltres hauriets a paar gran dcfayre per que a honor de Deus e a honor del Imperi,e per Iamor que yous he , yo de grcia efpecial vos do tot quant hauets defpes aqueft yucrn,que nos fia abatut res de vo ftres pagues. E ads de prefentyo vull queden cremats tots los albarans que aci me hauets pofats , c los Grechs porten los llurs albarans al noftre Racional, e fer los ha eftaf pagats. E tantoft feu venir foch,c feu cremar dauant tuyt tots los albarans :etothomlleuas,e anaren befar li U ma,e lin faeren moltes gracies:e deuien ho fer,quel pus bel dofo juftatque Senyor faesa fos vaalls pflata mil anys que tota hora feu paga de VIII. mefos vns ab altre, que muntaren fols dels homensacauall L. miliavnces dor, edelshomens dapeu prop de L X. miliavnces. Siquctotahora,abo querichs homens hauien pres,comptaua hom,quc muntaua C. milia vnces dor,que fan fs cptes de moneda. E com ao hach feyt,encara los volch mes alegrar, q mana q tot hom fos lendema a la dita plaa per reebre en bell or paga de quatre mefos:e axi podets entendre quin goig hach enla hol,e ab quincorloferuirendaquiauant.Eaxilndcmafeulos don upaga de quatre mefos,per que tot hom lendema aparcllas be dolcjar.
quatre tants
l
,
:
t
fa
com
Abtant
Panya bachfegona batalla ab Ugabella de Ceja, e de Tiu, e/os bacb >ettfut$3 e mortsprop de Filadlfia.
dia
Abril, ab la grcia de
Deus Ja fenyera exi,e tot hom penfa de feguir la fenyc ra,ab la bona hora entrarenfen per lo regne de Natuli:
i
e los
Turchs foren
ells,
o es a faber la gabella de Cefa , e de Tiu , qui eren parents daquells que la companya hauia morts al ^rtaqui. Si que com la companya fo lla prop duna ciutat qui ha nom Filadelfia,que es no-
mon,que be vogi XVIII. milles dretaE prop daquella ment,aytant vogi com Roma, o Conftantinoble.
ble ciutat,e de les grans del
vna jornada, les dites dues gabelles dels Turchs foren, qui eren be tota hora VIII. milia homens a cauall,ebe XII. milia dapeu,c ells arrengaren batalla. E lo Magaduch, e fa companya hach ne gran plaer. Si q tantoft abans no feriflen les leches dels archs dels Turchs, van brocar en ells los de cauall ab los de cauall , e los Almugauers ab aquells dapeu. Queus dir ? La batalla fo molt fort,e dura del fol xit cftro fus a hora de nona fi qucls Turchs foren tots morts , e prefos, que non efeaparen de cauall mil,ne dapeu cmchcents.E lo Magaduch ab fa companya ab gran alegre lleuaren lo camp , que no hagren perdut mas eftro a L X XX. homens de cauall,e C.dapeu,e hagre*guanyatfensfi. Ecomlocamphagretilleuatquehijurcarenbe VIII. jorns que eftegren atendats en aquell lloch qui era molt bo, edelitos,e ells fen vengren a la dita ciutat de Filadlfia , hon foren reebuts abgran goig,e ab gran alegre e axi ana la nouella per tota la terra del Natuli,que la gabella de Cefa, e de Tiu eren eftats desbaratades per los Franchs,e hagren goig: e no fo marauella que tots foren eftats catius,fi los Franchs no folen eftats. E axi lo Magaduch, e fa companya eftegren ala ciutat de Filadlfia X V. jorns:e puix partiren daqui,e anarenfen ala ciutat del Nif , e puix a Macnexia,e puix feren la via de
ciutat a
:
:
la ciutat
de la Tira.
$3Capitol ccvj. com los Turchs foren venuts U Tirtper en Corberan T>aiet, honfo ferit dunaptgeta, e mort, e com en Be<t
renguer de Jocbdfort \encb en Confiantinoble ab Il.galees, e CC. cduallers, e \ench a Epbefo hon es lo moniment de
JMofenyerfaH&Ioan Euangelifo.
Ecom
RevsDarago.
C0M FOREN
plcgats a
ells,
Fol.clxvi.
Turchs
gabella de Mondexia, cor-
qui eren de
la
la
glcyahon jau lo cors de Mofenyer fand Iordi , qui es vna de les belles egleyes que yo hanch vaes , e es prop de la Tira entro a dues milles E a lalba del jorn los Turchs vengrenalaTira,enofabien quels Franchs hi fofregrcn ala Tira entro
.
fen:e axi
trada
Magaduch guarda,e vae los Turchs, que tots los podien veure,que tots eren en lo pla, e la ciutat de la Tira efta alt e mana an
:
Corberan Dalet, qui era Senefcal deia hoft, que hi anas ab aquella companya que feguir Jo volgus. E la companya pres fe a les armes,e penfas de cuytar:e en Corbera entro ab CC.homens a cauall,e mil de peu va ferir cntrclls.Si que tantoft los mes en vo,en mata de DCC
en
fus
la
muntanya
peu pfaren de fugir per la ra tanya. E en Corberan Dalet era molt bo caualler,e per mafa volentat pena axi mateix de dauallar del cauali,e penfa de muntar per la muntanyare los Turchs qui vaeren,que ells muntauen derrera, penfar de trer ab les fagetes,e per defaftre vna fageta feri lo dit en Corberan que fach defarmat lo capell per la calor,e per la pols,e aqui ell muri:de que fo gran tala, fi quels Chretians aturarTe ab ell , e los Turchs anarenfen.E com lo Magaduch ho fabc fo molt defpagat,pero com lamaua molt,el hauia feyt Senefcal,e li hauia fermada per muller vna filla que hauia hauda duna dona de Xipre,e era romafa ab madona la Magadu quefa en Conftantinoble,e deui fer les noces com fofen tornats en Contantinoblc.E axi ala egleya de fanct Iordi ab gra honor foterraren an Corberan , entro ab X.daltres Chreftias qui eren morts ab ell, e feu los hom fer bells monuments, que vuyt jorns fia tuta lo Magaduch^ la hol:pero queia tomba den Corbera fos feytarica,e bella.
era pres,e penfaren lexar los caualls,c a
Magaduch trames miTatge al Emira , e del Efmira al Xiu al Almirall en Ferran Daunes q vengus a la ciutat Dania ab totes les galees,e els homens de mar qui eren ab ell e axi ho feu Lalmi-
E de la Tira
lo
rall.
partir del
Xiu en Rocafort ab
,
dos galees venchen Conftantinoble,e amena CC. homens a cauall: o es a faber ab tot llur arreu, faluant caualls,e amena be mil Almugauers,
Chronica del;
ucrs, e vaes
lla
ho n Tabes lo M.igaJuch hi era, e axi venenfen a la Illa del Xiu e ab Lalmirall enfemps partiren del Xiu, evengrenfen ala ciutat Dania. E comacjuihagrenelattroa VIII. jorns,ellsfaberennouesqucl Magaduchvenia,ehagren gran goig e trameteren dos Murtats al Magaduch,e trobaren lo a la ciutat de la Tira: e lo Magaduch fo mok alegre,e volch queyoanas aDania,eque menasen Bng, deRocha, ,
de Ephefo es lo moniment en que monfenyerfan&IuanEuangeliftafemes com hach pres comiat del poble, e puixvaeren vnnuucnfemblana defoch:don es opini quenaqlla
Ephefo. E en lo
dit lloch
en cors,e en anima. E par ho be en lo miracle que en lo moniment feu fe demoftracafcunany,queljorn de fantEftcu: cafeun any a hora de vepres comena de exir del moniment daque qui es de quatre cayres al peu del altar,e hay vna bella pera marbre de
fen
muntas
el cel
ha be XII. pams dellonch,e cinch damplere en mig de la pera ay I X. forats fortpochs,e daquells nou forats com les vefpres fe comenfenadir lo jorndefancT: Efteue, les quals vepres fon de fanfc
fus qui
mann darena de cafeu forat que munta be vn pam dalt fobre la pera,axi com vn anado daygua hix. E aquella mann hix, e coIoan,hix
menfaa exir,
axi
les vepres
comencen de fancl:
Ioan adir lo jorn de fant Efteue, e dura. tota la nuyt,epuixtotlo dia de fanctloan entro lo fol es poft: fi que es tanta aquella mann com lofolespoft,eescefadadexr,quetotahorafonbe 1 1 1.quarteres de Barcelona,e aquella mann es bona marauellofament a moltes bones cofesro es afaber,quin beu com fe lent febra venir, que james la
febra aquella
fllar,qtien
no li torna.
E daltra part
, fi
dona va en part,
:
no pot
bega ab aygua,o ab vi, tantoft es delliurada e daltra part, que fi es fortuna de mar , en gita hom en la mar tres vegades en nom de la fancta -Trinitat, e de madona faneta Maria , e del beneyt fancT: Ioan Euangelifta,tantoft cefa la fortuna. E encara q ui ha mal de vexigues en beu en lo dit nom,tantoft es guarit.E daquella
mann donen a tots los pelegrins qui hi ve nen,e axi aquella mann no hix
finodeanyen any.
Captol
Reys Darago.
Fol.clxvii.
ft
yo tantoft pres comiat del Magaduch,e companya^ men XX.caualls a ops den Rochafort,quc penfas de caualcar, c de venir ab mi ala ciutat de Ephefo que daltrament fe diu Theolago en Grefefch e pal ab gran perill de molts aTalts que hagren de Turchs. E vengren ab ell D.Almugauers, los altres romangueren ala ciutat Daniaab Lalmirall en Ferran Daunes,per raho dels Turchs qui tot dia hi corrien.E com foren ala ciutat Daltolloch Jo Magaduch ab tota la hoft a cap de III I. jorns fo aqui , e reebe lo dit en Berenguer de Rochafort axi quel feu Senefcal de la hoft,axi com era en Corberan Dalet, e li afferma fa filla per muller aquella que lo dit en Corberan hauia aifermada e tantoft
I
:
I
Q_yE
ell
offici.
tan-
toft, efeu
e aquells qui
ab
ell
eren venguts.
jorns:
E axi eftech lo Magaduch a la dita ciutat VIII. e puix venchfen ab tota la hoft a la ciutat Dania , e Iexa en Pere
XX
X.
homens de
E com lo Magaduch entra en la ciutat Dania Lalmirall,e tots los homens de mar, e tots aquells qui eren venguts ab en Rochafort, li exirenareebreab llurs armes: fi quel Magaduch
de peu.
nach gran plaer, pero com li hagren refrefeada la hoft. E dementre quel Magaduch era en Dania, el refrefea de paga tota la companya: e vn jorn lo viaforafe moch,queIs Turchs qui eren de la gabella de Atiacorregren ala horta Dania. E la hoft exi en tal manera que aconfeguiren los Turchs , e van ferir en ells: l que aquell 'jorn mataren be mil homens a cauall de Turchs,e be dos mil de pcu:e los altres fugire quel vefprc nos los tolch,ino tots foren eftats morts, o prefos. E axi tornafen la companya a la ciutat Dania ab gran goig e alegre , e ab gran guany que hagren feyt.E axi eftech lo Magaduch ab la hoft en la ciutat de Ania be X V. jorns, e puix feu exir la fenyera,e volchcom-^ plir a vefitar tot lo regne del Natuli: fi que la hoft ana entro a la porta
,
del
Chronica dels
mtanya en que ha vn pas que fapella h porta del Ferre,qui es al departiment del Natuli,e del regne Darmenia. Si que com fo ala porta del Ferr, los Turchs daquella gabella Dada qui er eftats defeonfits ala porta Dania, e tots los alcres Turchs qui eren omafos de les altres gabelles,foren tots aplegats en vna muntanya, e foren tota hora be X.milia homens de cauall,e be XX.mia de peu.x batalla arrengada a alba del dia,que fo lo jorn de madona an&a Maria Dagoft,ells vengren contra lo Magaduch, c tantoft los u nchs fo ren aparellats ab gran goig , e ab gran alegre,que paria que Deus los tengues com fe feya en aquella faho, e los Almugauers cridauen, defperta ferres. E tantoft lo Magaduch ab la caualleria van ferir els hodel
Ferre,qui es vna
mens a cauall,e en Rochafort, e Lalmugaueria,els homens a peu; e aqui vaerets feyts darmes que james tal cofa no vae nul hom. Que us
La batalla fo molt fort cruel,mas a la fi tots los Franchs lleuaren vn critjC ridaren,Arago, Arag. E llauors prengueren tant gran victori qucls Turchs fe venceren,e axi matant,e encallant dura lencals
dir
?
nuy t hach los a tolre lencals. Emper tota hora b romangueren dels Turchs de cauall morts mes de fis milia,e daquells dapeumes de XI I. milia. E axi aquella nuyt la companya hagrea bona nuyt,quels Turchs perderen totes les viandes , e ells beftiars, e lendema lleuaren lo camp los Frehs: axi que tota hora eftech la boft
entro a la nuytte
la
cnaquell lloch
fi
VIII.
camp,
lo
guany fo fens
que hi faeren.
Captol
ccviij.
1P
lo
Magaduch feu
la
cridar
feguis la
fenyera, e anafen a
!
porta delFerre,e
la ciutat
Dania.
li
E dc-
jjmentres
vengr del
Emperador,en que li fcya a faber, que totes cofes lexades , que ell fen tornas aConftantinobleab tota la hoft: penjo com Lemperador de Lantzaura,pare de la Magaduquefa,era mort :e hauia ilexat L imperi a
los
Reys Darago.
fos
fill
Fol.clxvii.
e
rador.E llur auonclo germ de llur pare eras alat ab Limperi,c pero
Lemperador de Conftancinoble(pero com Limpen de Lanczaura ca nyia a fos nabots) trames miTatgers al auonclo de fos nabots que fera lleuat Emperador,que lexas Limperi a aquells Infants qui eren fos
que la guerra comenfa molt gran entre Lemperadordc Conftantinoble , e aquell qui fera feyt Emperador de Lentzaura. Si que Lemperador de Conftantinoble perdia tots dies en la guerra , e pero trames miTarger al Magaduch,que li vengus acorre.
nabots,aquis ^ertanyia.E
ell
S<sCapitol ceix.
L O Magaduch fo molt depagat, com en aquella faho hauiaa defemparar lo regne del natuli, que hauia tot guanyat,e reftaurat de dolor,c de mans dels Turchs. E fo bre la miTatgeria q hach hauda,e los prechs quel Empera dor li feya molt exprefos,feu ajudar confell,e dix a tota la companya la mifatgcria que hauia hauda,e quels pregaua que li donaTen cfell, que faria.E finalmt lo confell fo aytal donat,que de tot en tot anas a crrer Lemperador,deo que ops hauia e puix ala primauera tornarien al Natuli.E ao tench lo Magaduch per bon colell, e conech que la companya lauia be aconfellat. E tancoft aparellarenfen,e aparellaren les galees,e meteren hi tot o q hauien pres:e la hot pres Jo cami
:
>er la
manna,enguifa queies galees eren caieu jorn prop de la hoft,e o Magaduch lexa en cafculloch bon recapte:jat fe fia que ab poch re capt hi hauia afats,quen tal guifa naui efeombrats los Turchs, que quaxhunogofauaapparerentotlo regne, axi que de tot en tot era aquell regne reftaurat. E com tota la terra hach ordonada,ell fen vch
per fes jornades enBocaDaner,
Jeny armat en Conftantinoble
ecomfo alaPaTaquia,
ell
trames vn
al
molt
Chronica dels
molt
al
Conftantinoble, e trames
Magaduch a dir, que penfas de palar a Galipol,e que al cap de Galipol donas pofades a les fues gents JB aquell cap te de Uonch tota ho ra be XV.llegues,e no ha dample en negu Uoch pus duna llegua,que de cada part lo fingia la mar e es lo pus gracis cap del mon, axi com
:
de bons pans,e de bons vins,e de totes fruytes gran abndancia.E en lentrada del cap, vers la terra ferma ha vfl bon caftell qui ha nom Eccemilia:que vol ay tant dir com,fis milles:e pero ha
aquell
ftell
nom axi,com en
Uoch no ha mas
fis
milles de ample. en lo
Megarix , e dins lo cap es p uix la ciutat de Galipol,e el Potemo,e el Cefto,e el Medico, que caieu daquefts fon bons lochs:e menys daquefts Uochs hi ha molts cafals,e honrrats. E axi lo
e del altra lo golf del
Magaduch parti tota la hoft fua per aquells cafals qui fon bafts de totes cofts,eordonaquecafupajes donas a fon hoft, o que li fos mefter,e acu efcriuis,o
ab
talles,e
tenguelen compte.
93 Captol ccx.
gaduchper Lemperador Lantyauratraa ab Lemperador de Conflantinoble que facordajjen^ue ell faria fot o que el folgues :e com hoyfe mes entre Lemperador de Confanti-
COM
ble fo
li
ell
ab C.homs
de cauall en Conftantinoble a veure Lemperad or , e madona fa fogra,e fa muller e com entra per Conftantino:
gran fefta,e gran honor. E dementre que ell fo en Conftantinoble,lo frare del Emperador de Lantzaura qui guarejaua ab Lemperador,axi com dauanthauets entes,quifabe quel Ma
feyta
gaduch
era
vengut ab tota
la
fua
hoft.;,
o q. ell volch, e axi Lemperador per los Franchs hach fon enteniment de tot o que ell volch daquefta guerra. E com aqueftapau fo feyta,lo Magaduch dix
toft trames fos miffatgers al
Emperador ,
Emperador que donas paga ala companya,e Lemperador dix queu faria,e feu batre moneda en manera de ducat Venecia,que val VIII.
al
diners
ReysDarago.
diners Barcelonefcs cafeu.
lions, e
Fol.clxix.
ne
fer
no
o mul, o mula,o viandes, o altres cofes que hagucfen ops:e que pagaTen daquella moneda. E ao feu per mal vici, o es q entras hoy,e mala volentat entre los pobles,e la hoftrque tantoft que ell hach on enteniment de totes les guerres,volgra qucls Franchs fof
Grechs
cauall,
SsCapitol ccxj.
Q^y E L
Magaduch
moneda, edementre que eren en aquell contraft en Berenguer Dentena vench en Romania,e amena be CCC. homens de cauall,e be mil Almugauers. E com fo a Galipol, troba quel Magaduch era a Conftantinoble , e trames dos cauallers al Magaduch , que volia que ell faes. E lo Magaduch trames li a dir, que fen vengus a Conftantinoble. E com fo a Conftantinoble Lemperadorlaculli molt be, efobre tot lo Magaduch. E com hach eftat vn dia, lo Magaduch vench al Emperador,e dix li,Senyor aqueft rich hom es dels nobles homens Depanya,queill de Rey no fia, e es dels bons cauallers del mon,e es ab mi axi com a frare, e es vengut fer uir vos per honor voftra , e per amor de mi per que es menefter que
:
yo
li
del Magaducat,e
ab licencia voftra yo li donar la verga capell,e que de aqui auant fia Magaduch. E L em-
perador dix li,que li pleya:e com vae la franquefa del Magaduch, que
ell fe
Magaducat , dix en i mateix que era mefter que la fua franquefa li valgus. E axi lendema dauant Lemperador,
volia defpullar del
,
*
Captol
Chronica dels
S&Capitol ccxij.com a cap de quatrecents anys
quelImperi era e far , frare Hogerfo creat Cefarper L emperaflatfens Ce dor de CanJ}antmoble:ccomexifternaen Gaiipol, ehaut acordpajj en Natuli.
f?S*5f\T
ANTOST
dauattuyt
dona la verga,e lo capell, g ^>>i feu fe a fiure daiiant trare Roger,e Imperi el vefti de
les robes que ta^SeS e la fenyera,e lo fagel del nyien al offici,e feu lo Cefar del Imperi. E Cefar es aytal offici,que feu
en vna cadira qui es prop daquella del Emperador, q no es mas mig pam pus baixa,e pot fer del Imperi tot aytant com I.emperador: que ell pot donar dons perpetuals , c pot metre la ma el threfor e pot fer
,
Lemperador pot fer is fa ell.E encara que feferiu Cefar del noftre Imperi, e lo Emperador efcrijCefar del teu Imperi. Queus dir? Que del Emperadors Cefar no ha negudepattiment fino que la cadira es pus baixa mix pam que aquella del Emperador. E Lemperador porta capell vermell,
totes fes robes vermelles:e el Cefar porta capell blau,e totes
fes
robes
E axi fo' creat frare Roger Cefar , e trobas que C C C C anys hauia que no hauia haut Cefar en Limperi de Conftantinoble, per que fo la honor molt major. E com tot ao fo
eftret.
feyt
fefta
renguer Dentena Magaduch , e frare Roger Cefar. E ab gran alegre tornarnfen aGalipol ala companya, e lo Cefar menafen madona
fa fogra, e
donar de exiuernar,que ya era pafat Omnia Sac7orum e ab gran alegre exiuerna lo Cefar ab madona fa muller, eab madona fa fogra, e ab fos cunyats, e lo Magaduch altre tal. E com vench que hagren tengudes eftcs de Nadal, lo Cefar. anaa Conftantinoble pera acordar abiemperador que farien , que la primauera fa coftaua e lo Magaduch roms aGalipol. E com Jo Cefar foaConlantinoble,acordaren quel Cefar, e lo Magaduch paTaTen al regne del Natuli: e aench fe axi lo Cefar ab Lemperador , que Lemperador li dona tot lo regne del r?|f:uli,e totes les Illes de Romania , e que pas al Natuli e que partis Ttfs ciutats, e viles,e cartells per fos vaTals c que cafeu lin ha:
gus
Reys Darago.
ges
afe'r caualls
Fol.clxx.
donar fou negu.E axi pe fafen danar,e daquella hora en auant lo Emperador no fos tengut do nar fou anegu dels Franchs,mas quel Cefar los prouehis: emper L pecador hauia a fer de preferit paga de V I. mefos,quc axi fo recengut alaauinena. E axi lo Cefar pres comiat del Emperador, cLemperador dona li daquella mala moneda,ab que faevpaga. E lo Cefar pres la,que feu compte que pus paTauaal Natuli, que no li feya fora lo degrat de les gents que romanien enla Romania:e axi ab aquella mo neda. vench a Galipol,e comena a donar paga daquella moneda,e da quella paga cafeu fon hoft.
hi calgus
armats, que
no
<3
DEMENTRE
dre comiat de
Xor Miqueli,fill major del Emperador: ela muller diguerenli que per res no fos: que elles fabi quel
que per
cert
fi
venia en Iloch
hon hagus major poder,que ell lo deftroyria ab tots aquells qui ven guefen ab ell.E finalment lo Cefar dix,que per res no fen eftaria, que
Vergonya li feria que ell partis de Romania, e entras el regne del Natuli per cor dabitartoftemps contra los Turchs,equenonpreTes comiat feria li dotat en mal. Queus dir \ Que fa bgra,e fa muller,e fos cunyats eren tant dolents, que aplegaren tot lo confell de la hot,e li feren dir,que per res no anas el viatge. E debades ho digueren, que
o-ran
que no hi anas:fi q com la fogra e la muller,e els cunyats vaeren que per res no fen volia eftar,digueren li,quels lliuras quatre galees,e que fen volien anar a Conftantinoble.E lo Cefar appella lo Almirall en Ferran Daunes,e dix \i que portas en Conftantinoble fa fogra,e fa muller,e fos cunyats. E pero la muller del Cefar
ell
per res
no fen
cftegra
no pafaab ell al Natuli,com era prenyada be de VII. mefo:>,e axi la mare volia que infantas a Conftantinoble. E fo ordonat que com la
,
bell
fill,
i;
qui encara
MB
Chronica del;
cara viu
axi
dona,e de fon
delahifloriadeTaris^e^ren^
'
ERITAT
es,
que fapiats,aue es cap del regne de Macedonia,don Alexandre fo fenyor,e hi naixque. E axi Galipol es cap en la marina del dit regne de IVaccdonia,axi com Barcelona es cap de Cathalunyacnlamarina:eenlaterraferma,Lleyda. Eaximateix dins
Reyalme de Macednia, qui ha nomAndrinopoI,ehiha de Galipol aAndrinopol cinch jornades, E ene a Andrinopol era XorMiquclifillmajor del Emperador. cara vull quefapiats, quel cap d Galipol es en la vna banda de Boca Daner de Ponent , e de altra banda de Lleuant es lo cap del Artaqui,
terra
ha vna altra
hon
lo
vna part de la ciutat de Troya, e laltra porta era en vn port qui es en mig de Boca Daner, en que ha vn cafteil molt bell qui ha nom Paris lo qual feu fer Paris fill del Rey Priam comhach prea per fora darmes Arena muller del Duch deTenesala Illa del Tenedo qui es prop de Boca Daner a cinch milles. E en aquella Illa del Tenedo en aquejj temps hauia vnaYdola,e venien hi vn mes del any totsloshonnatshomensde Romania, e les honrrades dones a romeria. Eaxifo que en aquell temps Arena muller del Duch de Tenes hi yench en romeria ab C.cauallers qui la companyaren , e Paris fil del Pvey Priam de Troya axi mateix era hi vengut a romeria, c
taqui qui era
:
dona Arena, e altas tant deJla que dix a fos homens,que mei.lcr era que lagues,e la fen menas. E axi com fo mes en cor, axi fo que guarns ab tota fa companya, c
hauia ab
fi
pres la dona, e volch la fen menar.E aquells cauallers qui eren ab ella
volgren
la
la
li
Tro^a
Reys Darago.
Troya que vogia
trada, e prefa, e deftroyda.
Fol.clxxi.
que hom appdla lo cap des Endimitre, qui era altra porca de la ciutat de Troya e axi veus Boca Daner com eftaua acompanyada de bons llochs,e de graciofos de totes parts,que de cafcuna part trobarets que hauia molta bona vila,e molt bon caftell en lo temps qui nos hi ana,
:
que tot es
queauantent-
P.A
VOS
CCC. homens a cauall,e ab mil dapeu,per anar a Andrinopol per veure Xor Miqueli fill major del Empera dor,malgrat de tots fos amichs,e fos vafialls.E ao feya
ell
que hauia al Emperador,e a fon fill:e cuydauas quexi com ell era ple de tota lleyaltat, que Lemperador, e fos fills folcn aytals,per que era tot contrari, e prouar fa auant,com oyrets. E com lo Cefar parti de la hoft,ell lexa per cap,e per major lo Magaduch en Berenguer Derita,e en Berguer de Rochafort per Senefcal de la hoffc. E axi per fes jornades vench a la ciutat de Andrinopol,e lo fill del Em
e de dreta raho
li
com fo entrat a
Andrinopol,lo
ab gran goig, e ab gra alegre que Cefar feu del, e Xor Miqueli feya femblantmentaell. E cohachenfempsabelleftat VI.jorns,el V I I.jorn Xor Miqueli hach
fill
el)
fcyt venir a
Andrinopol Gircon cap dels Alans,eMilich cap dels Turcoples: axi que foren entre tots I X. miliahomens decauall. E aquell dia ell conuida lo Cefar , e com hagren menjat, aquell Gircon
cp dels Alans entra en lo palau
e fa muller,
qui
iij
abell
Chronica dels
ab
eren : e puix per la ciutat mataren tots quants ab lo Cefar eren venguts, que non efcaparen mas tres,que fen muntaren envn campaell
E daquells tres la hu era en Ramon Alquer fill den Gilabert Alquer caualler de Cathalunya , nadiu de Caftallo Dampuries e laltre vn fill de caualler de Cathalunya,per nom G. de Tous:e laltre Bn. de Roudor qui era de Llobregat. Eaquefts foren al campanar combatuts,e defenfaren tant quel fill del Emperador dix que pecat feria murieme axi aTeguralos,e aquefts tantolament ne efeaparen. Encara feu major malueftat lo ditXorMiqueli , que ordonat hanch quels
nar.
:
Turcoples,ab partida dels Alans hach tramefos a Galipol,e hach ordonat que aquell dia quel Cefar muria , que ells correguelen e Gali-
hauiem mebs los caualls en erba, e efta ua la gent per los cafals.Queus dir? Queaxins trobaren defcuydats, quens tolgren tots los caualls que teniem per los eafals , e mes de mil perfones quens matar:axi que nons romangueren mas C C V I. caualls,e nos no romangr mas tres milia C C C V Il.perfones darmes, entre de cauall, e dapeu, e de mar, e de terra. E tantot van nos pofar fetge dauant,e venen nos tanta de gent fobre nos,que for be XIII I.
pol,e per tots los cafals:e nos
milia milia
homes de cauall entre Turcoples,e Alans,e Grechs,ebe XXX. homens dapeu. Si quel Magaduch , o es en Berenguer Den-
ordona que faeTem vayll,e que meteem dins vayll tot lo raual de Galipol,e axi ho faem.Queus dir? Be XV.jorns efteguem axi que tots dies haguem torneig ab ells dos vegades lo dia e cafeu jorn era noftre defaitre que perdiem ab ells.Queus dir? Que eftant axi af fatiats com erem , en Bng. Dentena feu aparellar cinch galees, e dos lenys: e a mal grat de tots quants eren, ell dix que volia anar a fer vna ferida,per que pogus donar refrech a la companya,e de viandes, e de diners. E tuyt digueren li,que no feya arTer,mas que valia mes quens; combateem tuytenfemps ab aquells quens tenien alatiats. E ell axi com a bon caualler,e faui que era,veya lo perill de la batalla, e per res no i acordaua:mas penfa que anas a fer vna ferida envers Conftantinoble,e com la ferida hauria feyta que tornas ttoft a Galipol. Si que ala fi afer fach o quell volch,e ab ell, reculirenn tanta de gent quen Galipol no roms mas en Bng de Rohafortqui era Senecal deia hoft,e yo R.Muntaner,qui era Capit de Galipol. E no romangueren ab nos mas V.cauallers:o es a faber en G. Sicharxaualler de Cathata,
: .
.
.
lunya,
ReysDarago.
Fol.clxxii.
de Cathalunya,e Rexamen Dalbero.E reconeguen quats rem , com en Bng.Dentena fo partit de Galipol,e trobam que rem entre de ca uall,e dapeu mil C C C C L X I I.homens darmes,dels quals eren dacauall C C V I. que no hauien pus caualls,e mil C C V I.homens dapeu. E axi romanguem en tal dolor,que tots dies tenem del mati al vefprelo torneig dels defora ab nos. Ara vos lexare apariar de nos de Galipol, que be mifabrc tornar, e parlar vos he den Berenguer Dcntena que fen ana,e pres la ciutat de Recrea qui es a X X 1 1 1. milles prop de Conftantinoble. E lla ell guanya tant que fo fens fi,e aquella ciutat es aquella honHerodes eftaua,quifeu matar partida dels Inno cents. E comptar vos he vn miracle qui es vible,que en aquell lloch de Recrea ha vn golf que va entro a la Illa de Marmora,qui es vna Illa honfe talla tot lo marbre de Romania: e dins aquell golf ha dues bones ciutats.La vna ha nom lo Panido,e laltra lo Redifco. E deuets faber que en aquella ciutat del Redifco fo feytaanosla major malueftat quina fos feyta a negunes gents. E pero que fapiats la malueftat quina fo yolaus dir.
93 Captol ccxvj
delliberadefafiarlo
Emperador ,
ERI
TAT
es
haguem da-
Emperador quel deia fialem, e reptafem det, edao que feythauia a nos: eq aqueftreptamentjCpuixlo defafamentfeiaes enConltanunoble, en preencia del com de Venecia,e tot ab cartes publiques. E ordona Sifchar caualler,e Per Lopis adalil e dos Almugatens , e dos comits que ab vna barca de XX. rems hi anailen per cap den Berguer Dentena,e de tota la companya,e axi fo fyt, e anarenfen Conlanti noble. E dauantlos dauantdits de les comunes defafiaren Lemperador, per C. que e puix lo reptaren de fe,es proferien que deu per deu,e
cord que abans que aeTem mal
al
,
.1
iiij
eren
Chronica dels
eren aparellats de prouar que malamet, e falfa hauia feyt matar lo Ce ar,e les altres gents qui ab ell eren anats,e hauien correguda la com-
panya iens defafiane axi quen valia menys fa fe, e que daqui auant cjs defexien dcll.E dao leuaren cartes publiques partides per A, B, C. q fen portar,e atre tal lexaren en faeltal als dauant dits de les comunes. E Lemperador efcufas,que ell nou hauia fet. (Veus com Ccn podia efcufar:)e aquell dia mateix feu matar tots quants Cathalms , e Ara^onefos hauia en Conftantinoble,ab en Ferran Daunes Almirall.
Captol ccxvi j
Emperadorper defafiarlo forenprefos 3 e efejuarterats a la ciutat delJ^edifcbo : e lo miracle del golfde Jtfarmora, bonfo degoUadagran res
dels innocentsper frodes.
pg%
a ^ IO t artiren en del fcmperador,e amrenien * re y c Emperador,e demanaren >P ^P fp3$) 11 ^ 5 ^ onas vn porter quils tengues guiats entro folen a Ga Ga iipol : e axi Uiurals lo porter. E com foren a la ciutat del ReVj
Cw M m
'
dicojo porter los feu tots pendre XXVII. perfones qui eren de Cathalans,e Aragonefosre tots efquarteraren los enla carniceria,e a quar
penjaren.E podets entendre qual crueltat fo aquefta q k a fer Lemperador a aquefts qui eren miTatgers. E va jaus lo cor,q auant
ters ells los
que dao fo feytatant gran venjana per la companya ab la ajuda de Deus,que james tant gran venjana no fo feyta: fi que en aqll
oyrets
q toftemps hi trobarets vnes planures de fanch, que fon tamanyes com vn cobertorre hani de majors, e de menors. E
aquell golf va toftemps ple daytals plages de fanch viua, e puix q fiats fora daquell golf non trobarets gens: e de la fanch aquella cullen los
mariners que fen porten deia vn cap del mon , entro al altre,per relquies. E ao efdeue p?r la fanch dels Innocents, qui en aquell lloch fo
E ao
es
mia
ma ni he cullida.
Capitol ccxviij
E com
ys Darago.
Fol.clxxni.
Dentena hach barrejada la ciucar de Recrea, que fo hu dels gras feyts del mon, ell fen torna ab gran guany. E axi com ell fen tornaua a Galipol XVII I.galees Genouefos venien a conftantinoble, e deuien entrar en mar major e trobarenfen ab ell en la plaja qui es entrd Panido c el cap del Gano. E en Berenguer Dentena feu armar fa gent,e dona la proa en terra, e eftech ab la popa de fora de les cinch galees c los Genouefos faludaren los e puix ab vna barca anaren a ell per alegurar lo. E lo
:
COM
EN BERENGVER
Capit de les galees conuidal a menjar en la fua galea, e en Berenguer Dentena mala a fos opsfias en ells, eana ala galea del Capita:e men
menjauen,e la gent fo defarmada den Berenguer Dentena,anaren los dos, e prengueren les quatre galees e hi prengueren totes les gents,e hi mataren mes de C C. perfones. E la vna galea en que en
tre
,
Bng.de Vilaman era,e daltres cauallers,nos volgren defarmar.Queus dirc? Sobre aquefta galea fo axi gran batalla que be hi muriren CCC. Genouefos, e aquells de fa galea foren tots morts , que hanch negu non efeapa. E axi veus quin conuit faberen fer Genouefos an Berenguer Dentena,quell fen menaren pres a Conftantinoble , ell , e tots aquells qui feus eren vius: e hagren tot o quen Berenguer Dentena hauia guanyat a la ciutat de Recrea. Perqu es foll tot fenyor,e tot altre hom quis fia en nul hom de comuna que hom qui no fap que es Axi que fen menaren an Berenguer Dentena fe,no la pot guardar. pres, c tots los feus , el tengren en gran defayre en Pera qui es vila de Genouefos dauant Conftantinoble. E eftech hi be vn mes, entro !es galees foren entrades, e exides de mar majone puix menaren lon fen a Genoua,e pafaren per Galipol. Eyo entrel veure,evolgui donar X. milia perpres dor,qui val hu *X. fous Barcelonefos , e quel nos lexaffcn,e nou volgren fer. E puix que vaem que noi podiem hauer per res, donama ell que hagus quedefpendremil perpres dor,e
,
menaren lon fen a Genoua.E axi lexar vos he a parlar den Berenguer Dentena que be hi fabre tornar, com Uoch,c temps fia, tornar a parlar de nofaltres qui rem romafos
a Galipol,
Captol
Chronica del;
Captol ccxix
.
renguer T>entena,elamortdelos mijpttgersa Galipol>ajuftarem confellde o que deuiemfer: en lo qual fe deibera que desfondraf
Jm lesgalees, etot \exellper raho que negupogus fugir menys de batalla. e/capar, e
%
que com nos*fabem quen Berenguer Den^3! tena fo pres,e tots aquells qui ab ell eren,o morts,o prefos, sQy forn molt defconartats: e com fabem axi mateix la mort den Sifchar,e dels altres miTatgers que hauiem tramefos al Emperador.E
ffiwl
es,
ERIT
AT
vndiaajuftamconfell, quefariem: e
com jaus he
a cauall
,
dit,trobam que
no
que los vns deyen,quens en anafem ab tot o del noftre a la Illa del Mateli, qui es bona Illa, e profitofa:quc encara hauiem be quatre galees,e be XII. lenys armats,e moltes barques, e vna nau de dos cubertes axi que a noftre faul nos podem recullir,e puix daquella Illa faeflem guerra al Emperador. E Jaltre confell era aqueft,que gran vergonya feria no ftra que hagueffem perdut dos fenyors,e tanta de bona gent quens hauien morta en tant gran traycio,e que nois venjafem,o murTem ab ells: que no ha uia gent el mon que nons degus alapidar e majorment que folem gents de aytal fama com rem , e quel dret fos deia noftra part e axi que mes valia murirahonor,que viure ab defonor. Queus dir La fi del confell fo,que de tot en tot nos combateTm , e prengueTem la guerra_,e que tothom murisqUi als hi dixes. Queus dir ? Ea major
partits:
:
homens
M.
C C L V I.dapeu.
les galees
e dels lenys e
de
les
bar-
ques
non
fer
de la nau dues taules del pla a cafcu vexell, per tal que negu pogus fer compte que per mar pogus efcapar: e axi que cafcu
,
penfas de fer
E
:
axi tantoft
anam
desfondrar tots los vexells ,eyo tantoft fi fer vna fenycra gran de
e fer
fan&Perede Roma, que eftigues ala torra noftra Reyall del Senyor Rey Drago,e altra del Rey de
:
vna fgnyera
de
Sicili, e al era
Pere eftigues a la torra Meftre e axi entre aquell dia, e lendema foren
feytes.
Captol
Rcys Darago.
Fol.clxxini.
^j/jCOM vcnchlodiucdresjahoradevcfpres
XXIII.dies abas
|g|de fanft Pere de Iuny nos nos aplegam tuyt ab noftres armes
5P$a la porta Frrica del caftell,e a la torre Meftre yo fiu pujar X. homensre vn mariner nom en Bng. de Ventoyola qui era del Llobregat,cridalo llaus del benauenturatfandPere, e tuycrefponi li ab les
c hach dic lo llaus,axi com la fenyera de fanctPerc fo lleuada,comenfam tuyt a cantar saLeregina^. feya bell temps,e clar, quel mon vna nuu no hauia. E axi com la fenyera fe lleua,vn nuuol fe mes fobre nos,e vans cobrir cots daygua axi com eftauem agenollats:
llgrimes
els vls.E
e dura aytant
cel
com la
Salue Regina
dur a cantar. E
com ao fo
feyt, lo
E ordona
que a la nuyt tot hom confefas,e al mati a lalba tot hom combregas, e al fol xit com los anamichs vendrien per donar torneix, fofem apparellats de ferir,e axi ho facm.E comanam la fenyera del Senyor Rey Darago an Guill Peris, de Caldes cauallcr de Cathalunya,e la fenyera
Rey de Sicili an Ferran Gori caualler,e la fenyera de fanct Iordi comanam an Examen Dalhero,c en Rochaforccomana la fua fenyera a vn fill de caualler per nom Guillem de Tous. E axi ordonam la noftra batalla en aqueta manrajque no faem dauantera, ni mijania, ne rerafaga:mas quels homens de cauall mecem a la banda iniftra , e los paons metem a la part dreta.E axi com ho hagrem ordonat,axi ho fadel
beren los enamichs e es ver que la hoft dels enamichs etuen atendacs prop de nos , en vna muncanya de terra tota llaurada , quins era prop entro a dues milles. E com vench al matiique fo difapte XXII.
:
de fant Pere de Iuny,ells vengren VUI.milia ho mens a cauiall, nos apparellats de la batalla jaquiren ne dos milia ab dos homens dapeu,e abJes tendes: que ells entenien quel feytgua
jorns abas de
la fefta
:
ny at los era
E com
nos mogus entro la bona paraula fos dita > que dix lo dit Berenguer de Ventayoa. E com feria dita,que les trompes,e les nacres tocarien, que
Chronica dels
que tuyt enfemps feriTem. E
lances a
les
E com los fenyals foren feyts qui ere ordonats,pfam de ferir tots enfemps en vn buts:e donam tal en mig des,que parech que tot lo eaftell ne vengus en terra. E ells feriren
cuxes arreats de ferir
molt vigorofament. Queus dir ? Que per pecat llune per bon dret noftre que nos haiem, vanfe vencre:e puix la dauantera fo venda 3 tots girar a cojlp e nos penfam de ferir,que nul hom no Jleuaua la ma,que no feris en carn:e axi vengrem entro ala muntanya ho era la lur hoft.E l hanch vaes gent ab bon continent venir a reebre aquells dej^ hoft, l feren de cauall,e dapeu a reebre los llurs , e ajudar los:axi que en aquell punt nos cuydam que hagueTem ma a fer,mas vna veu vench entre nos,que tuyt cridam com forn al peu de la cofta,
axi mateix
axi
prenguem
vgoria,e ana tuyt ferir fermament en ells,e axi mateix venceren fen: e
nons calech mas ferir. Queus dre? Aytat co lo jorn dura,dura lencalsrque tota hora dura XXIIII.milles.Si q la muyt fo afcura abans quels lexaTem, e a la nuyt hagrem nos en a tornane f o mija nuy t abas que foTem tornats a Gaipol.E ldema,reconeguem noftra copanya, e no trobam que hagueTem perdut mas vn hom a cauall,e dos dapeu e anam lleuar lo camp. E fegurament tota hora trobam que hagrem morts be VI. miliahomens a cauall,e mes de XX.miliadapeu:eao fo yra de Deus,que vench fobrellsrque nos per res nons podiem penfar que tanta gent hi hagus morta,ans nos pfauem que los vns arTegaen los altres. E axi mateix hi muri molta gent en barques,q hauia moltes tretes en terra per la marina,que totes eren efuentades,e varauen les, e puix metien fen dins tanta de gent, que com eren en mar, tothomfeya fotTobre,enegauenfen,eaxii perd molta de gent, Queus dir ? Quel guany fo axi gran que en aquella batalla faem, que nombre negu no lporia metre. Que VIH.jornsjurcama lleuar lo camprque no calia mas lleuar aur,e argent,qe aquelles gents porllauors
,
homens de cauall
e les epafes,
armadures fon guarnides dor, e dargent e cafcu que portaua moneda, e los homens dapeu atre tal, e axi fo fens fi o que i guanya. E axi mateix hi haguem bell I. mi,
lia caualls
vius
budells
e axi
o anauen per lo camp tirantlos haguem tants de caualls que II I. ni hauia per cafcu.
,
Ecom
Reys Darago.
E com
lo
Fol.clxxv.
1 1
1.
Grchsa marcc, que trob en vna cafa , c eren homens pobres , qui eren citats de Galipol: c digui los, quels faria molt de be,fim volien cTer efpies. E ells ab gran goig otorgaren mo,eyo veftils alaGreguefca molt be, els done a cafcuvn rofidclsnotres que nos nos hauiem ja,e juraren que be,e lieyalmcnt me fcruirien.E tantoft yo tramis ne los dos a Andiinopol,pervaerlo fill del Emperador que feyarelos altres dos a Gonftantinobe,e a pochs de dies tornaren aquells que anar envers lo fill dcll Emperador, e digueren quel fill del Emperador nos venia defus ab XVII.milia homens a cauall,c be ab cent milia dapeu, e que era ja mogut de Andrinopol.
fo lleuac,yohaguiprefos
camp
$3 Captol ccxxj.
OBRE
ao ajulam nos tuyta confell,e diguem que fariem: e finalment lo confell fo aytal,que diguem cjue Deus, e lo be
neuyrat Mofenyer fant Pere,e
fancl: Paul,e an6l Iordi
qui a-
quen farien hauer vitoria daquell Axi que per res maluatcjue tant gran trayeio hauia mort loCefar. nons aturaffem a Galipol que Galipol era fort lloch , e nos hauiem tant guanyat quens poria flacar lo cor: e axi que per res nons dexaffem aTatiar. E encara que lo fill del Emperador no podia venir ab tota la hoftplegat,ans conuenia que faes daantera, e que nos quens trobariem ab la dauantera,e que penfaffcm de ferir e fila daantera E axi que nos el cel nons arrancauem , que tots ferien desbaratats. en podiem pujar,ne en abis nos en podiem entrar,ne per mar nos en podiem anar. Donchs conuenia que per llurs mans hauiem a paflar, eaxi era bo quel cor nons flaquejas per res que haguellem guanyat,ne per fora quens vacfem dauant. Eaxipenfemdanar envers ells,c aqueft fo lacord: e lexam lo caftell ab C. homens, c ab les fembres, c penfam danar e com haguem anades tres jornades, axi com a Deus vench en plaer, nos durmim al peu duna muntanya, e de laltra
quella viboria nos hauia donada,
,
:
part
Chronicaickk
part durmirwpls enamichs,que los vns rtafabiem res dels altrc,en-
que fo mija nuytque vaerq gran lluminria de foch quells fcyen. E trametem efcoltes,que aportaren llenguados Grechs que prguerem,e fabem quen aquell lloch poualo'fill del Emperador ab V I.
tro
milia
Galipohe que laltra hot perlaygua, qui nols bdtaua,era entro a vna llegua lluny del, que venia. E aquell fill del Emperador jaya en vn caftell que hi hauia en aquell pla,que hauia nom Apro,qui era bon caftelljt fort,e ab gra via.E nos fm fort alegres^ com fabem que caftell,
faem compte que la viltat daqueles gents era tta,q tatoft guardarien com poguelem atendre l caftell,o a la vila Dapro. E quant vench a lalba del dia nos tuyt confeTam,e combregam,e metem nos tuyt ab les armes batalla arrgada a pujar la mutanya qui era
e vila hauiarque
de terra llauradax c forn fus,e lo jorn fe fcu,aquells de la hoft v^aeren nos,e cuydaren fen quens vengueflem metre a marce al fill del mpc
rador.Mas
lo
be ell,qui era
envers
ellsre
Emperador no fotenchajoth,ans fe guarni molc bon caualler,que res no li fallia mas com no era leyal. E
fill
del
de fon eors,ab tota aquella gt,vench envers nos,e nos com forn al ferir gran res dels notres Almugauers daua-
mes
fe
atnuien
ell
axi
Emperador, que entro ab cent cauallers fe contorna ua entre nos, axi que anaa ferir vna entrada que fu vn mariner per nomBng. Ff. qui era fobrevn bon cauall que hauia guanyat ala batalla primera, e portauaaxi mateix vnes cuyraces molt belles , que axi mateix hauia guanyades, c no portaua efeut , pero com noi fabia be reger lobre lo cauall e lo fill del Emperador cuydas que fos hom de gran affer,e dona li de la efpafa el bras finiftre , fi quel affolla de la ma.E aquell quis vae afrollat,qui era Macip, temprat,anal abraar,e ab vna brotxa que tenia dona li be XIII colps:fi que de la hu lo feri en la cara que tota la hi guafta,e Uauors perd lo efcut,e caygue del ca uall:c los eus lleuar lo ala prefa qui era gra e nos no fabiem que fos ell,e meteren lo el catell Dapro. E puix la batalla fo molt fort entro ala nuytre Deus qui tot be fajdreans axi que per lo caftell Dapro fo
: .
:
Emper
Reys Darago.
Fol.clxxvi.
muricn dels
mes de
deu miIiahomensacauall,edapeufensfi: edels noftresno hi muriren mas nou homens a cauall,e XXVII. dapeu. E axi la nuyt tots
guarnits eftiguem
camp, e lendem quens cuydam encara ques do naen batalla, no trobam nul hom dels el camp: eanam al catell,e combatem lo,c efteguem hi be VIII.jorns:e lleuam lo camp,e amena nos en be X.carros,que cafeu carro tirau quatre brufols, c de betiar tant que tota la terra cobrien.E haguem guanyat fens fi molt mes que ala primera batalla. E daquella hora auant fo venuda tota Romania, ells haguem axi mefalapaor el cbrs,queno podi cridar Franchs, que tanroft no penlafen de fugir:e axi ab gran alegre tornam nos en a Ga lipol.E puix tots jorns feyem cauaicades,quc entro a les portes de Co tantinoblecorriem: que vn jorn fefdeuenchque vn Almuga.uerde cauall,per nom Perich de Naclara, hach perdut a joch, eabdos fills q hauia pres fes armes fens altra companya , e anafen a Confontinoble caminant,e en vn jardi del Emperador ell troba dos mercaders Geno uefos qui caau guatles,e pres los,cls fen mena a Galipol > e nach de
el
femblants caualeades
fe
eei Tamdo:ea1)iri/co hagren feytfo que ellsbauien feyt de urs miffatgers;e com fe mudaren entre eltfedifco,e el
,
COM
mes
ao fo
fe la
companya en corqueanas
axis feu.
Si
que anaren
lla
tat,homens,efembres,einfants,ellfaeren o que
miTatgers:que hanch per hom del
cert gran crueltat,mas
Ch romca del:
gren feyt,anaren pendre vna altra ciutat,qui es a mija' llegua lluny daquella,la qual ha nom lo Panido. E com aqucftes dos ciutats hagren,
tengren per be que tuyt fe mudaen
fants,
lla
ab
llurs
amigues :faluantyo qui romangus aGalipol ablos homens de mar^eabcent Almugauers,eab cinquanta homens a cauall. E axi ho faeren ques mudar entre lo Panido,e lo Redifco.'pero com eren prop de Conftantinoble a LX. milles. E com la companya fe fo axi anatiada,en Ferran Eximenis Darenos qui fera apartat del Ma gaduch al Artaqui lo primer yuern,per noues que hach ab ell, era fen anat al Duch Datenes que li feu molta donor:e fabe que nos rem axi victoriofos de noftres enamichs,axi com a bon caualler elpert que ell era,penfant que nos hauiem mefter companya, vch a nos de la Morea en vna galea,e amena eftro a LXXX.entre Cathalans,e Aragonefos:e tuyt hagren ne gran plaer, e forn ne tuyt r:frefcats,e tuyt donam li tant,que ell,e fa companya,fen caualcaren molt be,ds arrem de totes cofes:com nos hagrem feyt mil,i mil fofen cftats,
eab
llurs
Captol
ccxxiij.
darenos correcb entro prop de Conftantinobley e en mig deljorn embla lo cajelt de Jtfedico, e lo ><* guanyar;e pendre:e com la companya/e
reparti en tresparts.
ordonat , vn dia hach pres eftro a C L. homens a auall,entro a CCC.dapeu,e ana crrer fins a la ciutat de Conftantinoble e al tornar que fen feya ab prefa de gents,e de beftiar que fen amenaua,Lempe rador hach li trames a vn pas per hon hauia a paTar be DCCC. homens a cauall,e be dos milia dapeu.E en Ferran Eximenis quils vae preyca la fua gent , els amoncfta (fe be affene tuyt enfemps van ferir. Queus dir? Quentremorts,eprefos nagren mes de D C. homens dacauall,e dapeu mes de dos milia. E fo molt bo fyt,e honrrat:e axi guanya tant ell,e fa companya en aquella caualcada, que ab aquell guany ana afadar vn caftell qui es en lentrant de Boca Dancr, qui ha nom lo medico.E fapiats que aquell fetge no era mas ab lxxx.
ell
COM
fo
homens
ReysDarago.
Fol.clxxvn.
homcns a cauall,e ab CC.dapcu:e dins hauia mes de DCC. hom ens darmes de Grcchs. E en vericat quel rich hom era pus afTatiat a dreta
raho,quc aquells de dins-.que toc lo pa que menjauen los trametia yo de Galipol ab barques,c hay XXIII I.millcs de Galipol tro lla:c axi
tot rcfrefcainent los hauia yo trametre.E axi tench lo fetge be
:
1.
mefos , c hi tragu de nuyt,c de dia ab trebuchs c yo hauia li tamefas X. cfcales de cordes ab rampagols , e moltes vegades de tuyt cuydauen lo emblar,e nos podia fer. Si queus comptar la pus bella ventutura que li vench,que hanch fos feyta:vn jorn de Iuliol que feya ran fefta,tots aquells del caftell eren,qui per ombres, qui durmien, qui e-
com la gran fefta era,que tot lo mon bullia de cor,quifques durmis en Ferran Eximenis vetlaua,axi com aqcll qui
ftauen, qui parlauen: e axi
no
hi fenti par-
hom no hi pariare anas a coftar al mur,e feu femblant que hi acoftas cfcales, e nul hom no hi jpKech.E llauors ell fen torna a ]es tdes,c feu tot hom aparellar de ma^en ma,menys de brugit: e hac
negu,ne nul
mur,
e va
mur,e puix van mtaren cafeuna efeala V.homens,hu aprs daltre. E tot fuau muncarenfen al mur , que hanch no foren fentits: puix muntaren ni tfes,axi que foren be L X. E vanfeh emparar de tres torras :e en Ferran Eximenis vench ala porca del caE axi com aftell ab tota laltra genc ab deftcals,per crencar la porca. quefts macauen aquells qui eren el mur,e lo viafora era dins, tuyc corriren a aquells,e els crencauen las porces. E axi e fegui , que com aquells LX. homcns foren fus,penfaren de donar fobre aquells qui eren el mur qui durmien, c tota la gent correch a aquells e en Ferran Eximenis fo a ia porta,e penfa de trencar lo portal,quc hanch no tro:
E com les portes foren trencades penfaren dentrar,e matar, c de deftroyr tot o que dauant fe trobauen: axi que prengueren lo caftell,c fi guanya canta de moneda,que daquella hora auant en Ferran Eximenis, ne fa companya no hagren fretura , ans foba que li ho
contraftas.
james oyets dir,que en mig del jorn lmblas caftell,que VUI.mes hagus eftat aatiac. E c tocao fo paTat,e tota la companya eftech parti la en tres parcs, que vns eren aprs altres: o es a faber an Ferran
mens
Chronica del.
mens de mar,c ab daltres que Galipol era
:
tots quants hauien mefter veftit,o armadures,o altres cofes:e era ciu-
trobauen tot o que mefter hauien. E aqui eftauen,e venien tots los mercaders de qualque condici foTen.E al Redico,e al Panido eftaua en Rochafort ab tota altra companya,e tots eftauen richs,e
bafts,que res
tat hon
dauem:c
fi
Axi que V.anys vixquem de renadiu,e les caualcades fe feyen les pus marauelofes que james hom fe pogus penfar: fi que fi totes Is vos deya hom,no ni ballaria eferiptura.
com ciuada.
Captol
ccxxiii;
XXX
%
ERI TAT
es
,
Seledonich,que haitia/tom Ser Iordi de Cftriftopol, venia del Reyalme de Seicidonich a Conftantinoble alEmperadorre com foren
el
companya,que eren entro a L X X X. homens be apparellats de cauall,e be encaualcats , que pus aqui prop de Galipol eren,quc ell volia correr Galipol: que ell fabia que no hauia homens a cauall,ne dapeu gayrere axi quen haurien les adzcmbies,e els carros, que trame tien de fora a lenya,fi que tuyt ho tengren per be. E axi a hora de tercia foren a Galipol. E yo tots jorns trametia dos carros, e dos adzembles a Ienya>e anaua ab ells vn efeuder qui eftaua ab mi, qui era ballefter a cauall,e hauia nom Marcho. E com foren lla hon deuien hauer
lenya,aquefts eorregren e lefcuder quils vac,mana a quatre
:
homens
quehihauia,quefenmuntarenenvnatorraque hi hauia menys de portes,e ab peres ques defnfafen, que ell correria a Galipol, e q toft haurien fecos. E axi ho faeren: c els Grechs preferen los carros,c les adzembles tantoft e lefcuder correch a Galipol, c mes viafbrsrc nos penfam de exir.E en veritat no rem mas V .caualls armats,e VIII. alforrats,que laltra companya de cauall hauiem tratnefa en caualcada ab
:
ReyfDarago.
Fol.clxxvni.
ab en Rochafortca aquells vengren entro a les noftres barreras, e nos tuyt de cauall,e dapeu aplcgam nos,e ells atre tal. E axi com hauiem feyt a les altres batalles penfam tuyt de ferir en ells enfemps , c de cauall,e de peu:axi que plach a noftre Senyor ver Deus quels venc, en
haguem XXXVI. homens acauaIl,quimorts,quiprefos:e los altres encalfam entro a la torra hon los meus quatre homens cftau,qui er
ab los carros,e ab les adzcmbles,e recobram aquefts quatre homens: e puix lexam los anar a la mala ventura,e tornam nos en a Galipol. E lendema faem encant dels caualls,e de les perfones,e dao que hagu guanyat,e partim de guany per cauall armat XXVIII. perpres dor, e per alforrat X 1 1 1 1, e per pao VIL Axi que caieu hach la fua part. E pero vos he dit aquella tant bella ventura, que cafeu entenats que res no es mas lo poder de Deus,e ao nos fcya per bdat de nos, mas per virtut,e per la grcia de Deus,
Capitol ccxxv
L'fienayre, els ajfega3 e crema totes les naus, egalees } e tendes <jtue ai eren e com la companya detbera de combatres ab los galans , e la fortltenchfobremten Jtemon ^Muntaner^ue romangus enguarda de Galipol.
de
ao fe feu , en Rochaforr era anat a crrer be vna jornada en vn lloch qui es en mar major, qui ha nom L eftenayrc,hon fe fa totes les naus,e terides, e ga lees quis fan en Romania e hauiahi en Leftenayre mes L. lenys , entre vns, e altres:e tots los cremaren, e prengueren
:
MENTRE
tots los noftrcs,c affegaren tota la vila,e els cafals daquell lloch: e tor-
narenfen ab gran prefa,e guanyaren tt que fo fens fi. E aprs a pochs de jorns metem nos tuyt en cor,en Rochafort, e en Ferran Eximenis,
e els altres
que tot quant hauiem feyt no valia res , fi nons anauem combatreablos Alans, quins hauienmortloCefar. Efinalmentla
,
cord fo prcs,e de prefent la cofa metem en obra: e axi fo ordonat,que la companya ab llurs mullers,c b llurs infants qui eren al Panido,e al
Rcdifco, que fen tornafen tuyt a Galipol ab
infants,e tota llur cmpanya,c
llurs
mullers e amigues,
e ab llurs mfants,e tot o del llur:e aqu llexafen llurs mullers, e llurs
o del
llur:
ij
res.
Chronica dels
res.
compl >quc Galipol era cap de tota la hoft,e a Galipol e~ ftaua y,e tot mon alberch,e tots los eferiuans de la hoft:e yo era Capit de Galipol, que com la hoft hi era,tuyt hauien fer dret en mon poder,del major al menor.E yo era Canceler,e Meftre Racional deia hoft:e los eferiuans tots aquells de la hoft eftauen tbftemps ab mi. Si que nul temps nul hom no fabia de la hoft neguna hora per nombre quants erem,mas yo folameritseyoteniaper eferit cafeu per quats ca
axi fe
ualls
Si
que
ab lo meu libre fauien a partir les caualcades,e yohauia les quintes da quelles, axi de mar^com de terra.E encara tenia yo lo fagell deia companya , que tantoft coni lo Gejii: o mort,e en Berenguer Dentena pres/eu fer la companya vn granfagel en que era lo beneuyrat fanT:
Iordi,eles lletres deyenaxi:Sagell de la hoft dels Franchs,
que regnen
hora fo Galipol cap daquella companya,o es afaber Vll.anys quel tinguem depuixio Cearfo mort:e yixquem de renadiu,q hanch res no fembram,ne l platam, los V. anys 7 U" ^ c V> v i r l r ne cauam. b com tota la copanya to a GaIipol,Ia iort venen lobre mi, que yo romangus guardar Galipol,e les dones, e les infants, e tot o delacompanya:equemlexaffen C C. h ornen s dar rr\es dapeu,e XX.
lo regne de Macednia.
axi tota
homens
a cauall de
ma
de o q guanyarierf,e laltre ter fe partis per aquells q ab mi romandrieme laltre ter hagus en Roehafort.
$3 Captol ccxxvij.
per comhatres ab los t^ilans, e bagren mort Gircon llur cap, e abatudes Ics fuesfenyeres y mortes les fuesgents,;e fo que ejdeuencha yncaualler dels ^lansper rahodellutrarft muller de la companya.
.
AXI ab la grcia de Deus la hqftpcnfadexir de Galipol, e totahora hauia be XII. jornades, lla hon los i\lan>eren
en la terra del Emperador de Lantzaura;. E fi negum,e demana la quinta com fe partia,axi que C C. homens qui
Que
Reys Darago.
uers,e
Fol.clxxix.
Que de nuyt fen anaren daqucls qui romandre deuien,e tats que romanguer ab mi CXXXIII. homens dapeu,qui de mar,qui Almugamia,que als altres hagui a donar llicencia per fora:e prometen a partir per mcytat de tot guany que Deus los donas,ab aquells Vll.caualls armats qui ab mi romangueren. E axi romagui mal acompanyat de homens,e be acompanyat o^fembres:q tota hora hi romagueren mes de dos milfembres>,entre vnes,e altres ab mi. Axi que la hoft fen ana ala bona hora,c naren tant per llurs jornades q entraren per Limperi dcLantzaura en vn bell pla. E Gircon cap dels Alans , qui de les fues mans hauia mortlo Cefar a Andrinopol era aqui,e hauia ab ell entro a tres milia homes de cauall e entro a Vl.milia dapeu:e tuy t hi hauien llurs mullers,e llurs infants: quels Alans ho fan a manera de Tartres,que ab tot o del llur van toftemps,e james no pofen en ciutat,ne en vila,ne en poblat. E com los noftres for de prop, ells aturarenfen vn jorn,que no fe acoftar a ells per refermar endrefar llurs feyts deia batallarquels Alans fon tguts per la millor caualleria que fia a Lleuant. E com vn jorn hagren repoat vengren lendema prop delL albergar avnalleguaic puix aprs Ucuare'nfen mati:e a lalba for ab ells,e van ferir per les tedes:e els lans hauien ne hauda llengua,mas.nos penfauen que tant prop los foem. E axi hach ni ya aparellats be miLde cauall. Queus dir ? La batalla fo fort,e dura. tot lo jorn fi que a hora de mig dia lo llur cap Gircon
caulls armats qui eren de cafa
:
VIL
to mrt,e perd
la tefta^e les
que tantoft fe
desbarataren.
de caua,qui-dapeu
CCC.
com
etieuench a vn-caualier,a la q fen menaua fa muller,e ell caualcaua en vn bon cauall ,^e fa muller en altre, e tres homens a cauall dels noftres
?nen
dl ab
la
los aprs.
Queus en
drre
Lo cauall
de
fi
la
donafl3quejaua,e
homes de cauall aconfeguiren lo cauallcne ell vae quel aconfeguienje que la do na fauia a perdre, broca vn poch au ant,e la dona gita vn gran ciit,e ell r.orha envers ella,e ana la abraar belar, E com ho hach feyt dona li ta! colp de la cfpafa pel coll,quel cap lin mensf en vn pich. E com a hach'feyt torna enuers los noftres homens a cauall qui ya prenien lo cauall de la dorta e ab la cfpafa va tal donar a hu daqueils qui- hauia
efpaaen la
los noftres
,
ma donaua li de pla,e a la
iij
nom
Chronica del;
nom
terra
G,
clc
en vn co!p,c caech en
dos qui vaeren ao lxarenfen crrer fobrell, e ells a ells,e la hu hauia nom A.Miro adalil qui era bon hom darmes, e laltre Bn. de Ventayola, Queus dir ? Fas vos faber que hanch nos
mort. E los
volch lleuar de prop la dona,entro lagren tot pecejat. Veus lo cauaJJer com fe tenen fort,que hach mort aquell G. deBeluer,chah nafrat los altres dos malament. E axipodets veure com muri be com a bon caualjer, e ab gran dolor fcya o que feya:e axi muriren per aqIJa
raho la major part dels Alans , e axi com ya dauant vos he dit non efcaparen CCC. homens darmes,que tots muriren.E los noftrespreferen les dones,e los infants,e tot quant hauien,e lo beftiar, e llurs be
lies:e
reconegren quanta gent hagren perduda entre cauall,e dapeu, e trobaren que XLIHI. homens, e molts nafrats. E axi ab gran guany
penaren de tornar abgran alegre perla gran venjana que hauien Fey ta , per la mort del Cefar: c axi meterenfen el ami,e ab gran repos
tornarenfenaGalipol,
&'
llurs.
RA
romangrema Galipol,qui nohaguemenres menys dafFany q ells, que dementre que la companya fo partida de Galipoljper anar fobreis Als, Lmperador ho
fabb.E fe vtura que en aquella faho XVIII.galees de Genouefos,de
era
he apariar de nos g
Gapita Ser Antoni Spindola, qui era vengut de Genouaa Conft tinoblcjjr menar en Lobardia lo fill del Emperador menor, per eTer
Marques de Monferra.t
dor,^
fi
fi
ell
volia
Lmperador dix,que Ji pleya. E fobre ao lo dit Ser Antoni vench ab dos galees a Galipol>e defafians de part del com de Genouaie Ip defdfiament fo aytal, que ell nos manaua , ens deya depart dclcpmu de
Genoua
Reys Darago.
Fol.clixxx.
Genoua,que nos que ixquefein de llur jardi,o era Iimpcri de Conftatinoble,que era jardi del com de Genoua:en altra manera, i non exi quensdeafiauaperlocomudeGenoua,epertots los Genouc fos del mon. E yo refponguili,que no pendrem llurs defafiamctsrque nos fabiem quel comu^era eftat,e era amich deia cafa Darago,c de Sicili^ de Mallorqucsre axi que fio hi hauia raho que aquells dcfafiamencs ells faefcn,ne nos degucflem rebre.E axi fi ell feu fer vna carca publica daoque hach dic,eyodao que hagu repoftper tota la companya,e puys altra vegada torna en alio mateix,e yo axi mateix li refpongui.e foren ne feytes altres cartes. E puys ala tercera vegada elt i torna, e yo reponguili que deya mal,com aquells defafiaments fe fermaua, e que yo de part de Deus,e deia fanta fe Catholica a exalar era vengut en Romania, que ell ceas daquells defafiamts:ans lo re,
la
fenyera, la
podia vaer,contra Lemperador , e les fues gents qui eren de cimatichs, qui a gran trayeio hauien morts los noftres capsje noftres frares,vinent los nos eruir contra los infelsre axi ql requinem de part del dic pare fant,e del Rey Darago,e del Rey de Siclia, ques aj udafcn a fer aquella venjana. E i nons volien ay udar,que nons noguelen:
en altra manera,i ell no volia reuocar fos defafiaments,que proceftaua de parc de Deus, e de la fah&a fe Catholica,q fobreli qui hauia fets
aquells defafiaments,efobre tots aquells qui
bons
ni er eftacs,ne fa-
que 'efeampana entre nos,e elis per aquell defa flamt c que nos ne romanguelem fens pecat,e fens colpa,e q 3eus e lo mon podia veure que nos com a forats ho hauiem a rebre, ens hauiem a defendre. E tot ao feu metre en forma publica, e ell eftech en fos defafiaments: e ao feya ell que hauia donat a entendre al Emperador que tantoft com lo com los defafiaments nosdonas,que no gofariemromanir en Romania: enofabiabenoftrecor, que ab cor ho hauiem pres,que nul temps non exiliem, entro venjana com
orablesjfos la fanch
:
al
Em-
perador o que hauia feyc e encara \i dix, que ads de prefent li hauE. tantoft feu recullir les ria lo eaftell , e mi , e tots quants hi rem.
XVIII.
rayll
galeesfues,e
VII. delEmperador,deque
fill
eraAlmi-
del
Emperador
per menar lo
Cttronica del;
tiant
XXV.gaIees:e tot aqucl dia,e nuyt penfaren de obrar efcalesjguarniments per combatre Galipoljfabent que la comGalipol totes
les
panya nos era lluny,enos rem romafos pochs homes darmcs; E axi com ells ordonauen llurs batalles que donacn lendema , yo ordone ma defcnfo tota la nuyt:e la defenfo fo axi ordpnada,que yo fiu guarnir totes quantes fembres hi hauia, que de les armes hi hauia a{Tats\ e ordone les als murs, e acafcuna part del muryo ordone vn mercader daquells mercaders Cathalans que hi hauia que foTe ordonador de les fembres. E ordone per tots los carres mijes botes devibetemprat b vemigats,e ab molt pa,e menjas,e begus quin volia: que be abia quel poder era tant gran defora q nons lleuria danar menjar a cafa. puix ordona,que tot hom fos be guarnit de cuyraces:q yo fabia quels Genouefos anauen be baftats de pafadors,e quen defpendrie molts, quells han vna manera,q no fan ino trer, e dependrien ells mes cayrells en vna bataylla,que no fari Cathalans en deu. E axi fiu tot hom guarnir,c fiu eftar oberts les poftichs de la barbacana, q eren totes les barbacanes enuerdefcades,per<-o que pogueTem acorrcr lla hon major ops nos fos.Edaltra part ordone metges qui fofen apparellats da, dobar com.nul hom feria.nafrat,en guifa que tantol pogus tornar a la batalla. E com tot ao hagui feyt,e ordonat hon deuia eftar cafcu, ne que deuia fer,yo ab XX. homens anaiia,e corria a,e lla,hon veya que major ops era.E lo jorn fe feu,e les galees vengren a pendrc terra. E yo ab vn bon cauall que tenia mi ter de Cauallers armats ab llori-" gues,epcrpunts contraftealsPalomer dependre terra, entro ahora dctereia. E ala fi X. galees prengueren terra.be lluny,efobre aquell pdre terra a mi caech lo cauall , e finalment vn meu efcuder ana Ua,c donam Jo feu cauall, e hanch tant nom cuyte quentrell cauall qui era enterra,eyo ah XIII. nafres ne lleuamiempero com fuy pujat fobre, ]altrccauall,puje aquell efcuder fobre les anques del cauall. E axi pujemen al caliejl ab cincJa ferides que hagui,de que poch men fenti,fal. uant vna quen hauia de llonch del peu defpa, e aquella, e les altres yom fiu adobar tantobe axi hagi perdut aquell cauall. E com Ics galees vaeren que yo era ahut,cridaren mort es lo Capita,via a ells,via a ells.E llauo.rs preeren terra totsenfemps, e hagren molt auiament ordonades llurs batalles,q de cacunagalea exi vna fenyera ab la mitat de la xurma.E fo axi ordonat,,que. fi. negu daquells qui anauen a la
batalla
Reys Darago.
batalla
lla
Fol.clxxxi.
la galea:
que
no podien minuar, ne per anar a menjar, ne per altra raho,ans de ple en ple donaen la batalla. E axi exiren ordonats,e penfaren caleu donar batalla lla hon era ordonat q combats ab la xurma,e penfaren molt vigorofament de combatre, c nos de defendre: e ells gitauen tants de cayrels, que quax lo cel tolren a hom de vaer. E aquefttrer dura entro a hora nona,axi que tot lo cadell ne era ple. Que nous dir, que tuyt no foem ferits aquells qui de fora anauem,quc vn meu coch qui eftaua en la cuyna,qui coya gallines per los nafrats,quc per lo fumeral li vench vn pafador, qui li en traperlo mufcle be dos dits.Queus en diria? La batalla fo molt fort,
q yo hauia feytes metre el mur.-qu la barbacana dfcnaucn tant regent que marauella era, que veritat fembra l troba que hauia cinch cayrellades en la cara, qui encaras defenfaua axi com fi no hagus mal e axi dura aquefta batalla entro a hora de defpertada.E com vench a hora de defpertada, lo Capit per nom Antoni Spindoladauant dit, qui feu los defafiaments, dix:o vilgentqucs ao que tres tinyofos quehadinsfedefenfcna vo
les noftres
ell
faparella
ab
que
hi
cinch enyeres
e los altres
penfa dexir de
les galees.
ho digueren
a mi,
VI. caualls armats que yo hauia. E com forn bearreats,e apparcllats que nons falli res,yo fiu venir Cliomens daquells qui erc el caftcll dels millors, e fiu los defguarnr,quefeyagran calor,axi com
aquells qui eren
negu no
mig de Iuliol
la
llana en la ma,
ab les
epaes cintes
e lo
punyal^yols
Spmdoa ab
tots aquells
E com lo Capit, o es aaber Antoni bons homens ab les cinch enyeres for vcaftell, e
vna gran pea,cn guifa que la calr:e axi yom comane a Deus,e
brir la porta, eab los VI. caualls
hagren donada la batalla molt fort major part trayen Ja llengua de fet, e de
madona fanda Maria,e vaig rer oarmats,e los homens de peu qui eren
a
que
al
de
Chronica del;
de cauall com de peu,vanfe vencreraxi que tatol nagrem les efpatles. Queus en diria?Quen Antoni Spindola perd la tefta en aquell locfi hon feu los defafiaments , e ab ell cots los gentils homens qui ab ell eren exits:axi que tota hora hi muriren mes de D C. Genouefos. E
dich vos que per les efeales de
clats
les
ab
ells,axi
de les.galees
q en veritat fi fol haguefem haut C. homens hagrem retengudes mes de quatre:mas nos rem
tots
na
mala ventura llexam los anar. E com tots foren recullits,e de negats que ni hach alts al recullir qui cay en mar, a mi vench vn miTatge, que en vn puig nauien romafos entro a XL. E correguem lla,e era cap daquells lo pus fort hom de Genoua Nantoni Bocanegra. Queus dir ? Tots fos companyons muriren, ell tenia vna efpafa bordonenca cnlama,egitauatals eftochs que nul hom no fi gofaua acoftar. E yo que \ viu fer tant gran cofa,mane que nul hom noi feris,c diguili ques rets , el ne pregue moltes vegades,c hanch res non volch fer. E yo llauors mane a vn meu efeuder qui era ab caall armat, que brocas fobre ell e ell feu ho volenters, e vali tal colp donar dels pits del cauall,quen terra lo mes:e llauors foren ne fe tes del mes de C.peces.E axi les galees dels Genouefos desbaratades c morts, e detroyts ab lo Marques anar fen a Genoua: e aquelles del Emperador anaren fen a Conftantinoble,e cafeu ana ab lo eu mal ma dado,e nos romanguemalegres,e pagats .E lendema aquells deia cpanya hagren fabuda que yo era atatiat,e aquells qui eren be encaual catspcnfarendecuytar: que en vna nuyt, evn dia anaren mes de tres jornades, axi que lendema avepre hach atefos mes de LXXX. homens de cauall. E puix a cap de dos jorns la hot tota vench,e trobar
frats, e hujats, c axi a la
:
nos
eftats:empero alegra nos tuyt los vns ab los altres , e faer profefons
feren
nos a tuyt bona part dao que hauien guanyat.Axi que tuytjla merc de Deus,erem fobrerichs.
que
ReysDarago.
II
Fol.clxxxii.
QV E
uicm gitats del Natuli faberen la mort del Cefar , e la prefo den Bng Dentca: e faberen les victries que Deus nos hach donades, que erem tant pocha gent,tornaren per lo Natuli,c iotsmeteren fe totes les ciutats,e viles , e caftclls de Grechs, c cftrengueren los mes que no hauien,com nos hi anam. Veus quin bevench per les males obres del Emperador .^ perla trayeio quens faeren que tot lo Natuli fen perde qui era reftaurat,que hagren Turchs, e nos qui confumam tota la Romania que faluant la ciutat de Conftantinoble, e Dandrinopla,e de Chriftofol,e de Salonich no hi hach vila,ne ciutat que no fos affegada,e cremada per nosrne lloch negu , fi donchs caftclls de muntanya no eren. Si que dels Turchs vench a Galipol vn cap per nom Ximelich , e demana parlament,c dix que fins playa volia par a Galipol a parlar a nos. E yo tramis li vn lcny armat,e axi ell vench ab X. cauallers qui eren fos parents , e aqui ellpafla dauant en Rochafort , e en Ferran Eximenis , e mi , que ell era aparellat ab fa companya,e ab fa muller,c ab fos infants de paffar a nos: e quens faria fagrament e homenatge, que feria ab nos com a frare, e ell e tota fa companya: e quens valria contra totes Ics gents del mon,e que metrien en poder noftrc llurs mullers , e llurs infants: c que volien eftar en tot , e per tot al noftre comandament axi com los pus ftils de la companya ,e quens darien la quinta de tot o que guanyarien. E dao haguem noftre acord, c confell ab tota la companya,c tuyt tengren per be quells reebeTem. Ab tant reebem aquell Ximelich qui pafla ab nos ab D. C G C. homens a cauall, e ab dos milia da peu. E fi hanch negunes gents foren obedients a Senyor, ells ho foren a nos fi hanch nuls homens foren lleyals, e vertaders, ells ho foren a nos toftemps,e foren molt bons homens darmes,e de tot feyt:e axi eftegren ab nos com a frares,e tota hora ells eftauen hoft feyta per ells mateixos prop de nos. E axi com aquefts foren venguts a nos , al Emperador eren romafos tantfolament mil homens a cauall Turchs, qui eren foldaus feus , qui be folien eTer quatre milia homens de caualhmas a la primera batalla ne matam nos be tres milia,c axi romangueren li aquefts mil,qui axi mateix fe meteren en noftre poder ab llurs mullers , e ab llurs infants , com hauien feyt los altres Turchs: c axi mateix foren bons, e lleyals toftcmps a nos , e obe:
:
dients:
Chronica del:
foldaus hauia.
<dicnts:eaxinosnosfomcrefcutsdc M. D. C C C. homens decauall de Turchs, e haguem morts, e lleuats alEmperador tocs quanrs
noftra guifa,que
auala
des,anauen hi dels noftres aquells qui anar hi volire feyen los molta donor,e feyen en guifaque tota hora venien ab dos tant de guany
que ells no Feyen. E vri james nos poeh trobar que entre nos, hagus negu contraft.
e ells
$3 Captol ccxxix
&
'
R.A vos lexare parlar denos>c parlar vos he dcn Berenguer Dcntenaquels Genouefos fen menaren en Genoua,e ala fi lo Senyor Rey Darago traguelodeaprefo:e com fo fora deia prefo , lo rich hom ana al Papa , e al Rey
de Frana per ordonar que l companya hagus fecors dels, Eaflats pogra treballar, quelPapa, ne la cafadeFrananocreu que volguefcn que tots los infels del mon fofen conqueftats per mans de les gts del fenyor Rey Darago, e axi cafcuns li digueren de no de fecors, E com al Rey Darago dix de no lo Papax era a Alcoyll, comptar podets com volrien que la cafa Darago anas molt auant per llur fecors. E axi lo rich hom,fens fecors que no poc haucrdelPapa,nedela caa de Frana,tornaTen en Cathalunya , e empenyora , e venc gran res de les fues terres , e nolieja vna nau d en P. SaHuela de Barcelona,c mes hi entre homes dcparatge 3 edaltres becincheents homes bons, e anaTen en Romania. E com fo a Galipol yo recbil molt honrradament,axi com aquell que deuia tenir per cap,e per ma/or:e en Rochafort noi volch reebreper cap,ne per major: ans ents que ell ercap,e que ell deuia efer cap,e axi aquell contralt fo gran entre amdos^E yo, e aquells XII. confellers delahotdobamlos,axique totsforlcn axi com afrares. E fi en Berenguer Dntena volia fer icuakada nk mateix,qnela comparars. qui s volgus, ei en&ochafort atre tal,e en
Ferran
RcysDarago.
Ferran Eximcnis axi mateix.
t
Fol.clxxxii.
era
molt faui , acoftas axi ab Lalmugaueria , que tuyt guardauen ell, e los Turchs , e los Turcoples atre tal pero com eren venguts en temps
que en Fvochafort era major, e millor de la hoft. Si que daqui auant negu (enyor no conegrcn contra ell. E daquefta pau,e concrdia entrells a tractar foferi yo molt daffany e de treball , e molts de perills:
,
pero com me conuenia danar dels vns als altres , e tota hora nauia a paflar per cadells danamichs hon eftauenfronteles.Queus direQu
Rochafortablos Turchs, c Lalmugaueria la major part ana tenir etge a la ciutat de Nona,qui era LX.milles luny de Galipol.E en BerenguerDentena ana tenir rge en vncaftell quihanom lo Magarix, qui era a la m.icat de la via de Galipol e del fetge que tenia en Rochafort,etota hora en Ferran Eximenis fe tenia ab en Bng. Dentena, e tots quants Aragonefos hauia en la hoft, e partida de Cathalans de la
:
mar.E
ab que
de Sicili: e comforeebut,ejuratper llur cap, efenyor menys de J^ocbafort} e company a yquel^>oUien jurar per ft 3 e no per lo fenyor
Jfcy de Sicdta.
jfZZZi E S
vench en Romania lo fenyor Infant en 4>>|Ferrando,ll del fenyor Rey de Mallorques, ab quatre galees P?fyrzr& que hi vench per lo fenyor Rey Fraderich Rey de Sicili , qui li trametia,ab aquella conuinena qui era entre ells , quel fenyor Infant no pogus pendre fenyoria deia companya,ne encara de ciutats: ne viles,necaftells,ndatresllochs:fino per lo fenyor Rey de Sicili. E encara que no pogus pendre muller en Romania fens volentat, e fabuda del fenyor Rey de Sicili. E daquefta conuina ni hach lletres en P^ochafort del fenyor ReydeSicilia,yoatretal: een tota la hoft nohachnulhom quia/o fabes mes. E axi lo fenyor Infant vench a Galipl,e porta carta an Berenguer Dentena,e an Ferran Eximenis,e an Rochafort; c a mi de part del fenyor Rey de Sicili, que reebefem
axi
,
TANT
lo
Chronica dels
lo fenyor Infant en Ferrando per Senyor,axi
blant carta ne trames acota la comunitat de la companya. Si que yo reebi,e fiu reebre a tots aquells qui eren a Galmol per cap,e per major
Jo dit fenyor Infant,de part del dit fenyor Rey de Siclia e li lliure tot
:
com ops nach,e muls,e mules per caualcar a fos ops,e tot quant
hach mefter per caminar yo li don, e tendes, e arnes de totes cofes q acami feyen mefteraay tal fenyor. E tantoft yo tramis dos homens acauallan Berenguer Pentena, qui tenia fetge al Magarix qui era XXX. millespropde Galipol, e altres dosan Rchafort ala ciutat de Nona qui tenia afatiada, qui era a L X. milles prop de Galipol, e an Ferran Eximenis atre tal qui era al feu caftell de Medico, qui es a X X 1 1 1 1, milles prop de Galipol. E tantoft en Berenguer Dentena vench a Galipol ab fa companya , e lexa lo letge: e tantoft reebe lo
fenyor Infant el,c tots aquells qui ab
ell
fenyor del dit fenyor Rey de SiciIia.E axi mateix vench en Ferran Eximenis Darenos ab tota fa companya a Galipol, e reebe lo fenyor Infant per cap, e per major, e per lenyor per part del fenyor Rey de Sicili.
obedients
al
manament del
fenyor
Rey
de Sicilia,e tengnem lo dit fenyor lnfantper cap, e per major, e per fenyorre dao haguem tuyt gran alegre,e gra pagament , e tenguem tot lonoftre feyt per guanyat, pus Deus nos haia portatlodit Senyor Infant,qui era de la cafa dreta Darago:axi com aquell qui era fill del fe
nyorReyde Mallorques. Edaltra part qui era hudels quatre cauallers del mon de la fua perfona,e dels uis, e qui volia mes tenir vera
jufticiarfi
molt be a
cayll.
E com tuyt haguem jurat lo dit fenyor Infant, haguem miTatgc den R.ochafort,que ell no podia lexar lo letge que tenia: mas que fupicauaalditfenyorInfant,queanaslla, que tota la companya hauia gran
goig de la fua venguda. Si quel fenyor Infant hach fon confell fobre ao,e tuyt donam li de confell que anas lla,e que nos lo iguiriem,faluantquenBng.Dentena,e en Ferran Eximenis romgueTcna Galipohper o com cafeu eftaua mal ab en Rchafort. E q tantoft com lo
fenyor Infant fe fos auengutab en Rochafort,e ab la companya,q
yrien ab
ell.
elis
companya
richs
Reys'Darago.
Fol.clxxxii.
richshomens,anamllahon era en Rochafort, o es afaber hon renia lo fetge. E com ells faberen quel Senyor Infant venia,ells ab gran honor receberen lo,c ab gran pagamcnt,c alegre que tuy t nagren. E
com lo fenyor Infant hach cftat be dos dies ab ells ab aquella gran feta,ell
dona fes
cartes a la
fabja fola-
Sicili, e el
,
fenyor
lloch
que per res ala conuinena que hauia feyta al Senyor Rey de Sicili ell en res no vendria a menys:e pfa enlo feu auantatge,e no penfa el profit comu:que ell penfa, fi aqueft fenyor roman aci per cap e per major,tu es perdut:quc aci es en Bng. Dentena,e Ferran Exime nis q lart primer rebut que tu,e cafeu fon nobles c tota hora Linfant los honrrara: axi en cfells,com en tots altres afers,mes que tu:e ells vol te mal de mort,e axi percafartan tot lo dany que pufquen ab U. E tu es vuy major,efcnyor daquefta hoft,que tu has la major part dels
vertader,
,
Turcoplcs que no hi conexen altre Senyor mas tu?E axi que tu fies fenyor,com te metras en punt que torns a na res. Mefter tes qu prengus via,per que aqueft fenyor no hi romanga.mas ao h luras affer ab gran maelria que les gents han tuyt gran
part has los Turchs,e
els
:
goig de la venguda laqueft fenyor,el volen tuyt per cap, e per major. Donchs quefarasTu no has mas vna via,quen femblant de be faes enguifaquenohiatur. Eentendrets quina volta pres, que james no creu que fos nul hom qui tant cubertament prengus confell , com
ell
feu.
dix
li
tot fon feyt,e que faes plegar confell general,quell volia donar les car
tes a la
lles
que aque-
dix,que lendema faria aplegar confell general. E en lo demig en Rochafort aplega, per (i mateix tots los caps de companyes:axi de cauall
comdcpeu:e
dix los,
prohomens, lo Senyor
dem
queus aporta delfenyor Rey de Sicili, evs vol dir de boca perqu hich.eft vengut. E axi fiats nudrits,c nudrits voftres companyes,quel efeolten be: e com haur parlat,ningu no lin refponga,mas yo li refpondre,que vofaltres hauets entefes les cartes,e les. fues bones paraules e q fen pens danar
les cartes
:
ala
Chronica dels
a la pofada,e nos.haurcm noftre confell fobre ao quens ha pofat da>
E axi lo fcnyor Infant fo al confcll,e cuyt,e dona fes cartcs,e dix fes bones paraules , e uies a la companya. E ells rcfpongueren li o
uant.
es a faber,ques
retengueren acord.
bona e fi bona vs par,fer la han: e fi mediocrament ha mefter fer fi ha. E axi tuyt tengren per be o que en Rochafort hach dit , axi que abans que de aqui partilen foren clets los L. E com foren elets juraren fegret: e com ho hagren feyt en Rochafort dix los:Barons gran amor nos ha Deus feyta daqueft fenyor quens ha trames,q non ha ell mon qui tat nos vaylla:que aqueft es de la dreta linya del cafal Darago , c es dels bons cauallers del mon,c daquells qui mes amen veritat e jufticia: perqu yo
la
fiu s
parra
que nos de tot en totloreebeflempernyorieellhans dit quel reebam de part del fenyor Rey de Sicilia.E ao nos per res no faflam, que molt nos val mes q ell fia fenyor noftre quel fenyor Rey de Sicil,per o com aqueft fenyor no ha terra,ne regne: per que toftempsraabnos,enosabelI. Quel Rey de Sicili ja abets quin guardo nos ha retut del feruey que Ji faem,e nos, e noftres pares: que tantoft co hach pau,nos gita de Sicili ab vn quintar de pa per home. E axi ao es cofa quins deu a tuyt membrar,per que tot clar li rcpongam,que nos per res noi recebriem per part del Rey Fraderich mas q forn apparellats quel reebrem per fi mateix, axi com aquell qui es net de noftre fenyor natural,e qus en tenim molt per hrrats, c que forn aparellats que li faam fe,e homenatge: e dao ell nos haur gra grat, e haurem retut noftre deute a ell. E darem a conexer al Rey de Sicili, que a nos membra o quens feu.com hach pau. E axi finalment tuyt digueren,que be deya:mas negu no abia fina en Rochafort les conconfellaria
,
:
:
uinenecs qui eren entre lo fenyor Rey Fraderich,e el fenyor Infant. E ell fabia be q eren tant forts entrells, que per res Linfant per fi aquell
no podia reebre fenyoria de ciutat , ne de vila, ne caftell, ne de res. Que fi la companya ho fabes per res noi ne lexarien partir, ans lo receberen volenters per part del fenyor Rey de Sicili. Mas en Rocha fort los dix: Barons,& ell vos en diu d no^que per res per fi nou penviatge
dria,
Reys Darago.
Fol.clixxxv.
que dauant fes
dit:
dendria,nous haja cura:que tota hora a la fi ho pendra per fi. Queus dir? Tot axi com hagren llar acord hat ho meteren en concll de Ja
masitm per nou dix en Rochafort,ans foren ordonats dos daquclls. L. homens quin digueren per tuyt. E tuyta la companya crida,be deyts,be
E com lo fenyor Infant hach hauda la repofta,fo ii viares que per gran honor fua liu digucfen. Queus dire?Enaytal parlament lo meteren X V. jorns. E
deyts:e axi fo feyta la refpofta al fenyer Infant.
que fi per lo fenyor Rey de Sicili fen tornaria en Sicilia.E com ao fo refp.oftp.er lo fenyor Infant volch pendre comiat e en Rochafort , e tota la companya pregaren lo,quc nos partis dels entro fofen al Reyalme de Salonich,e entro lla aguar
:
repos los,
equefia Deus pleya que trametria entrells concrdia. Eaxi mateix e en Berenguer li digueren la difeordia que era entre en Rochafort Dentena, e en Ferran Eximenis: e que plagues a ell queu adobas. E ell refpos que li pleya.
S3 Captol ccxxxj
la.
companyapartien delregne de JWcfdonia, e deftnpararen Goltpol> eh ea(iellde JModtco, elcremaren, efen anaren alregne
de Salonicbperguarrejar.
RA
teix
es veritat
eftat al
cap de Galipol,
e en aquella encontrada
VIL anys
ma
hauiem defabitada tota aquella encontrada a X. jornades de totes parts,que hauiem tota la gent confu mada:fi que res no fi cullia,per que conuenia per fora que defemparafTcm aqll pays. E ao era acord den Rochafort,e daquells quiab ell crcn,axi Cnreftians,com Turchs'jcom Turcoples. E axi mateix ncra
daquell enteniment en Berenguer Dentena, e en Ferran Eximenis, e
tots los llurs,e
yo mateix ab aquells de Galipol mas nons gofaucm mourc,per paor de brega que nos mefclas entre nos, com no hauiem
:
AA
qui
Chronica dels**
qnt temeflcm.E axi lo fenyor Infant parla ab eafcuns,c f acordat que tots enfemps defemparaen aquella encontrada,e que yo ab XXI1II. leAys que hauiem , entre los quals hi hauia quatre galees , e los altres eren enys armats, e barques armades ab los homes de mar, e ab totes
les
fembres,e
els infants,
-,
yo derrocas , e cremas lo
de Galipol , e
E axi pres comiat dels, Galipol,e compli o q era ordonat e ab XXXVI. veles entre galees,e lenys armats e barques armades,e barques de ribera yo exi de Boca
tots quants llochs hi tenem.
,
Medico , e e venguimen a
del
Dancr,e fiu
la
via de Chrifopol.
S Captol ccxxxij.com la
companya fe moch
pera anaralregne de Salontcb:e com ejjenta dosjornades prop de Chriflopol bregafe moch entre la companya ,bon fnurien Berenguer 7>entenaper mans dels Rocaforts,
I^^COM
cre
caellsre ^|-4*>^ .-^f mats,e derrocats tots los llochs, e els cafellsre
xit xit
de orde-
naci feu lo fenyor Infant , ajaal quen Rochafort , e aquells qui ab ell eren,e els Turchs,e els Turcoples qu/en anas primer de vn jorn: o
es a faber,
que lla hon ells jaurien la vna nuyt, que lendema lo fenyor
e totes les llurs
que tota hora anaTen vna jornada los vns lluny dels altresre axi anaren molt be ordonats apoques jornades. E comforenadues jornades prop de Chriftopoj, lo Diablequcnof inomal,ordonaquelahoftden Berenguer Dentera fe Heuas maa gran mati,per la gran calor que feya. E aquells den Rochafortforenfen lleuats gran dia, pero com hauien jagut en vn pla qui era tot jardins^ que hauia de tots bons fruyts qui en aquell temps fe conueni c bones aygues,e molt vi que hi trobar perles cafes.E axi perla bona
compayes
hi jaquefenraxi
pofada tardarenfen de pardr,e los altres hauie haut tot lo Contrari per ques lleuaren mati.E axi ladauantcra deia hoft del fenyor Infant acofegui la rerafaga deia hoftdenRochafort yecom aquells den Rochafort los vaeren
,
Reys Darago.
Turcoples.
roi.clxxxvT
armcs,q veus la companya den Bng.Dcntena,e den Ferran Eximenis quins venen matar.E axi la veu ana de ma en ma entro aladauanccra, c en Rochaforc feu armar los caualls,e cocs aparellarenfen,e Turchs,e
Queus
dir
Lo brogic vench al
Dencena,e an Ferran Eximemis:c toft en Bn.Dencena munta en fon cauall en vna coca veftit,cot deguarnic,ab la efpa cinca,e vna efeona muncera en la ma,e pfa de capdellar,e barafuftar los feus,e de fer cornar ahrera.E ananc capdellanc axi com podia,q no fabia quina remor
fera,c'capdellaua axi
ualler,
com aquell qui era molc faui rich hom,e bon ca-
vch en fon cauall armac de cocs pcs en Gisberc de Rochaforc germ menor den Bng. de Rochaforc, e axi maceix en Dalmau fancl: Marti llur auoncle en fon cauall be armac,e a junca va venir enuers en Bn Dentena qui capdellaua,e cuydrenfen que ell q anegas la com panya,c ab dos ajunta van li venir,c en Bng.Dncena crida,e dixrquc
fera?Eamdofos
li
les lla
que axi maceix lo mataren,de que fo gran dany, e gran tala que ell faenc be lo macaren: e com lagren morc va cercar los alcre^eaTenyaladamcanFerranEximents.E en Ferran Eximenis axi
ces delalcra parc: axi
com a bon caualler,e faui axi maceix exi al bruxic coc deguarnic,e puja
capdellancrecom vacq aquells den Rochaforc hagren morc en Bng Denccna,e anauen ab ell los Turchs, e els Turcoples q hi feyen aycanc com ellslos manauen,e vae que toc hom muria,entro ab XXX.homens a cauall anafen en vn caftell qui era del Emperador. Vcu-s en quin perill fe hach a merre, que en poder de fos enamichs fe
el
cauall, c ana
que veyan la brega. Queus dir ? Que axi raacant,e firenc vengren encro lla h on era la fenyera del Senyor Infanc,e fa companya.Axi quel fenyor Infanc vench
mece per
fora
armac fobre fon cauall ablamaaenlama,can.auacapdellacaxi com podia. E cantoft com en Rochaforc,e fa companya lo vaeren,meceren fe encorn del, que nuHiom no li pogus fer damnacge,ne els Turchs,
ne els Turcoples. Queus dir ? Que tantoftcom lo fenyor Infanc fo ab ells, roms lo ferir,mas emper no roms tac que coca hora aquell jorn no macafien dels noftres maceixos o es afaber de la companya den Bn^.Dencena,e den Ferran Eximenis, mes de cenec cinquanca homens a cauall,e be cinchcencs de peu. Vejacs G fo be obra del dia:
ells
AA
ij
hau-
Chronica del;
haurien morts aquells,c a ells mateixos. E com lo fenyor Infant vech en la plaa hon jaya mort en Berenguer Dentena , aala, e comena
a fer del
gran dol,cl befa mes de deu vegades.-e tots quants nach enla hoft faeren atre tal^e en Rochafort mateix fen motramolt defpagat,
en plora:e fon germa,e fon auonclo que mort lauien.E
a gran pecat lo rich
com Jo fenyor Infant Jos ne repta,cfcuren fe,que noi conexien; e axi hagren tort,e
holt
tres dies,e
uia hermitanya defancT:Nicholau foterraren lo cors del dit en Beng. Dentena , e hi feren cantar mifes, cl meteren en vn bell monument
prop del altar.Deus haja la fua anima,que martre dret fo,que per tolre lo malquenosfaes mori. E com aofofeytjinfantfabequen Ferran Eximcnis era en aquell catelljab aquells qui ab ell feren anatsre puys que ni anaren be LXX. daltres^axi que tota horafo ab C. homen* al caftell bons homens deia hoft.E linfant trames li adir que fen tornas, c ell trames lo a pregar que li perdonas , que ell no era en fon ddcr r com no fera:quepus el caftell fo vna vegada hauiaanar dauant Lcm-? perador ab tota fa companya,e axi lo fenyor Infant tench lo per ecufat ell, e tots aquells qui ab ell eran. E eftant axi les quatre galc.es del fenyor Infant de que era capit en Dalmau Serran caualler,c en Iacmc Defpalau deBarcelona,vengrenen aquell llofchhonlahoftera, quel
fenyor Infant los hauia tramefos a mi
volgren auenturar dentrar en Bocadaner , per pahorde galees de Gcnoueos,e axi menys de mi tornarnfen lla hon aberen q Ja hoft era.
,
randoperlo Seny or J^ey Fraderich J(eyde Siclia>,ftno per li'mateix, don lofenyor Infantfiparti de la companya3 efe \ench en Sialia3 cah ellyo en Jfamon ^Muntaner,
lo fenyor Infant vaes les galees,hach gra goig, e feu ajuftarconfeJl gcneral,e dix los quin acord haui,
fil
COM
E en Rochafort,qui jas
ReysDarago.
Fol.clxxxv.
Bng.Dentcna fo morc,c en Ferran Eximcnis Fuyt,feu cftar la companya en aquell entenimcnt,quc per res noi recebrien per lo fenyor Rey de Sicili, mas per fi mateix. E axi lo fenyor Infant pres comiat dels, e recullis cnles galees,e vchfen en vna Illa,qui ha nom lo Taix,qui era prop daquell lloch fis millcs e fo ventura que aquell jorn mateix yo vingui ab tota ma companya en aquella Illa,quc no fabia noues de la
:
hoft negunes.E trob aqui lo fenyor Infant,qui hach gran goig de mi:
comptame tot lo feyt, de que fuy yo molt dolent, c defpagat, e tots quants ab mi eren.E axi lo fenyor Infant reques me de part del fenyor Rey de Sicilia,e de la fua,que yo nom parts del. E yo dix li,q era apae
de fer tot fon comandament,axi com aquel que tenia per mon fenyorrmas preguelo qucmfofferis ala Illa del Taix,cyoab totaaqlla gent que menaa yria a la companya.E ell dix me^que Ji plcya. E yo ta
rellat
XXXV. veles anem a la companya,que trob a vna jornada prop de Chriftopol:c com fuy ab ells abans que exis en terra
toftab totes
les
homens,c fembres, c infants, e tot o que hi era den Bng.Dentcna,o de fa companya,c den Ferran Eximcnis atre tal.
puix exi en tcrra,e tots aquells, o aquelles qui volgren anar
lla
hon era en Ferran Eximcnis ells anaren,e fiu los acompanyar a C- homens de cauall de Turchs,e atre tant de Turcoples,c ab cinquanta homens de cauall de Chrcftiansrels fiu preftar carros qui li portaren la roba. E
romandre volgren en la hoft,romangucrcn: e aquells qui no volgren romandre;done barques quels portaren a Ngrepont faluament.E com hagui donat recapte a totao,que hagui feyta aturar
aquells qui
la
hoft dos jorns, fiu aplegar confcll general, c reptels tuyt de o quils
craefdeucngut,cfiulos remembrant a quant eren tengutsa aquell rich hom que mort hauien e axi mateix an Ferran Eximenis, que per
:
honor dels hauien lexat lo Duch de Tenes , qui Ji feya molta donor.
Ecnprcfcnciadetuytyolsrctilogell de la comm unitat que^yo
nia,c tots los libres,cls lexe los cfcriuans,e pres
te-
dels, c
mi plorant,prcgant me qnolsiiefemparas quclls feyen compte de mi,axi com de pare.E per veritat que ells nom apple lauen mas lo Cata,que vol aytant dir en Turquefch com pare:l qutn veritat a mim pres major enyoramet dells,que de neguns, pero com en mon poder eren entrats, e tota hora hauiahauda major fe en mi, AA iij quen
Chronica dels
quen hom deia hoft dels Chreftians. E yo dx los,qc per res no podia romandre, que yo no podia fallir al Senyor Infant qui era mon Senyor: fi que finalment yo pres comiat de tuyt,eab vn leny armat queyohaua qui era meu de L X X. rems,cdos barques armades yom parti dels, e vinguimen al Taix, hon trobe lo fenyor Infant que efperaua. E com yo fuy partit deia companya,la companya paa per
Jo pas de Chriftopol ab gran arTany,epuys per jornades anarenena
vncapquihanomSacerAndria,quies vn cap de mar prop D. X X. E en aquell cap en la entrada ells fcmilles deia ciutat de Salonich.
tendarcn,e daqui co.rricn ala ciutat de Salonich, per tot aquell pays,
de confumar aquella encontrada,axi com hauien feyt aquella de Galipol,c de Conftantinoble, e de Andrinople. E axi lexar vos he a parlar deia companya , e comptar
:
e penfaren
vos he vna bella ventura, que ami vench a Galipol, quehalloch ara de comptar.
%
que abans qucl fenyorlnfnt vengus a Galipol vench a Galipol vn prom Genoues per nom Ser Tici Iaqueria,quiera nabotde Miccr Bcneyto Iaqueriare vench ab vn leny armat de L X X X. rems armat a pla* E com fo a Galipol demana feguretat,e que volia parlar ab mi: e yo aTegurel , e ell dixme Capit ver es que yo he tengut lo caftelldeFuyllabe V. anyspermonauoncloMicerBeneyto Iaqueria: arc Micer Beneyto es mort , e fon frare aqu comana lo caftell , qui es axi mateix mon auonclo,vench de Fuyll enguany ab quatre galecs,e demanam compte.E yo retili lo compte,fi que fobre lo compte nons auenguemguayrebe:arahc entes que'ell torna ab altres quatre galecs,e que vol pendre, e quen vol muntar altre Capit a Fuylaje yo he hauda lletra de fon fill que per res noi efper,que per cert m pot pendre, quell me menar a Genoua. E axifom vengut aci a vos quen fo
es
, ,
:
ERIT AT
apare-
ReysDarago.
aparellat
Fol.clxxxvm.
ab cots aquells ab qui Tom vengut, queus fca fc,e homcna t E yo que fabia que ell era vn ge,perque fia hu de votra companya.
honrrat hom,el viu axi faui,e bo,receuil,e li done alberch bo, e honrratjd fiu eferiure per X.cauaylls armats
cl
compa-
nya,que yo hauia aqueft poder de tota la compya, o que negu altre no hauia E com ell fo feyt de noftra companya,ell me dix que armas
Vna galea que hauia yo al port,e dos lenys, e que li donas companyo: que per cert ell faria en guyfa que hauria lo caftell de Fuylla, e que gua
Eyo tantoftarmila galea, c lo feu nyariemtotlo threbrdelmon. leny , e los altres dos lenys armats, e vna barca armada, e axi foren V. lenys:e muntaren hi totalafua companya, qui eren entro a L. perfones , tots homens bons , e deftres:e mes hi per Capit vn meu cofi germ per nom loan Muntaner, al qual done poder de fer totes cofes axi com ala mia perfona poria fer , e o que faes , ques faes a confeyll
tota hora del dit fer Tici Iaqueria,e quatre altres bons
ram.
Queus
dir
Quel
na que ells vengren el caftell de Fuylla la nuyt deia fefta hora de matines ells drearen llurs efeales al mur,que portauen faytices,axi com aquell qui fabia quant hauia dalt al mur fens mes , e fens menys. Queus dir? Que abans que follen fentits en talllochfcuell pujar los noftres homens que XXX. dels feus, e L. dels notres
hach
feu,e
fus el
ell
ab tota laltra cpanya penfa de donar ales portes. E c aquells qui eren dins los hagren fentits, preferen fe ales armes, aquefts notres trencaren les portes, e penfaren de matar aqlls qui cre ab
mur,axi mateix tots aquells quis trobaren enles torres. Queus dir? Que tota hora mataren mes de GL.perfones,e los altres prengueel
ren tots, que be hauia dins D. homens combatens.E com tot lo caftell hagren pres,exiren defora ala vila que tenien los Grechs, qui ere
delalum qui en aquell lloch fe feya e barrejaren tota la vila , e prengueren , e barrejaren o quelsplague. Queusdire? Que infnitatfo o que fi'guanya. E en
llau oradors
aquell lloch
fe
guanyaren les
benauenturat anelloa
AA
iiij
Turchs
Chronca dels
Turchs prgueren aquell lloclvragueren ne aquelles tres reliquies,e puys meteren les penyora aFuylla per formt. Eles tres relquies eren aqueftesja primera vn tros deia vera creu, que mofenyer ia.nO: Ioa Euangelila llcua deia fua ma deia vera creu,daquell lloch
ho IefuChrift
haur tengut lo feu precis cap: e aquell tros era molt ricament enca-
en or ab pedres preciofes, q valien fens nombre,que fort cofa vos feria de creure quius ho contaua o que entorn li era encatat, ab vna
llat
cadeneta dor qhi hauia,que mofenyer fanctloan tolemps laportaua al coyll. E laltra relquia era vn camis molt precis menys de neguna
colura,quemadonafanc1:a Maria feudelesfues beneytes mans que li dona , e ab aquella deya tolemps milTa lo. benauenturat mofenyer
que fapella Pocalipfi, qui era eferit ab lletres daur p la ma propia del benauturat mofenyer S. Ioa: e enles cubertes hauia axi mateix vna gra riqfa de pedres preciofanct Ioan.
libre
.
guanyar
guanyaren pero
partim
e axi
ab gra
guany tornarenfen
E per fort
les relquies, e a
lals fe
nos pres de la companya de fer Tici Iaqueria. E puys fer Tici ab o q hach guanyat arma lo feu leny deia fua gent,e de la noftra,e vench fen ala illa de Taix hon hauia vn bell calell,e pres aquell cadell e la vila,
,
el
companya a pendre co miat,e aqui torne yo al fenyor Infant. E i hanch vaes a negu bo hom acullir fon amich Micer Tici Iaqueria fi feu a mi, quen conciliem me
tre galees,e
aqui
ala
tots
quant hi hauia,e perfa del fenyor Infant,e de nos molt ricament be tres jorns quens hi feu eftar,p uix fe profer ami
i
que hauia. E yo doneli molts areus de diuerfes maneres,e li done vna barca armada de XXIIII.rems,e lexi li be XL. homens qui volgren romandre ab ella fou.E axi lexe lo be
deia perona,e del caftell,e de o
fornit,e arreat:perque Jiximpli es ver del Cathala qui diu Fes plaer, e
:
elTerreebi
yo tant gran plaer:e Jo fenyor Infant per mi,e tota noftra companya,e, fi ops nos fos en aquell calell nos pogrem tuytfaluar,e per aquell po
Reys Darago.
Captol ccxxxv
.
Fol.clxxxix.
port del t^ilmiro , e crema, e aplana to t quant hi hauta: randofeu la 1>ia del donfeu la Via deia illa de Spollhon combat lo ca/leUe barreja la Wla.' e com/b al cap deia illa de Negrepont honfo
pres enfe Per Vanecians,
me lliuraria millor galea que ell hauia aprs la iia, la qual hauia nom la Epanyola. E ab les quatre galees es, e lo
ducat de Tenes,
qui
els
es enlo
homens
hon lo fenyor Infant hauia lexats quatre com entra en Romania e no hi trobam ne
:
homens, ne lo befcuyt, que tot lagren barrejat les gents deia terra. E i hanch Iiu barrejaren, bens en venjm, que tot quant hi hach metem a foch,e flama puys partim del Almiro e anam nosen ala illa de
:
cap deia
la ciutat
illa
de Negrepont,e nos tuyt diguem que per res no fos. E es ver quell nera parlat al entrar de Romania, e hagren li folas, e companya:
que aytal \\ faeTen aquella hora:e axi afora de tuyt ell fe apo deraquenpafTam. E axi ala mala hora nosfaem aquella via,ens metemlacordaperlocoyll hauentvitanoftra perqu es gran perill ac cuydas
:
alta
fer
conexena hauia enlo mon,mas lo mon es axi defeonexent quen poques cofes ret anegu compliment de deute. E axi mateix fon fenyors que nois goTa hom contraftar a resquells fevullen apoderar: perqu axi efdeueneh denos,quelanoftra defrudtio haguem aconfentir,e anam nosen ala ciutat de Negrepont, e aqui trobam que hauien vengudes X. galees, e vn leny de Vanecians armades de que eren Capitans enloan Teri,eenMarchoMiyt:eanauen per Micer Carles de Frana aqui feguardaua imperi de Conftantinoble,e ala companya:e hauia hi per Micer Carles vnrich hom Francs per nom Micer Tibaut de Sipoys. E axi lo fenyor Infant feu fe aTegurarell,etotafa
afegura-
AA
ren
Chronea dels
ren nos,c
fant:e
els
Capitans de
les
com fo en terra van les galees dels Vanecians fobre les noftres, e afenyaladament fobre la mia com era veu que yo treya de Roma,
homens, e axi mateix hagren mort mi, fi yo hi fos,mas yo nom partia vn pas del fenyor Infant e axi barrejaren me Ja galea,e tot quat
hi hauia,que era vna gran cofa , e puys prengueren lo fenyor Infant,e
X L-
ell.E
Tibaut de Sipoys lliura lo fenyor Infant a Micer Ioan de Mii fenyor deia tera part de Negrepont,e quel menas al Duch de Tenes , e quel guardas per Micer Cades,e que faes o que ell li manaria. E axi menaren lo ab VIII. cauallers,e quatre efeuders ala ciutat Deftines, e ell cafteli qui ha nom fent Torner ell lo feu metre , el feu be guardar. E donaren a entendre a Micer Tibaut de Sipoys homens de Negrepont, que (i volien acabar res ab la companya, que hitornaTcn
mi,queyomenportaua gran
:
panya e axi que farien dos bens , quen farien plaer a ia companya, e
daltra part quells fabien
manas o que hauien lleuat. E axi mateix que hi tornafen en Gracia Gomis Palain aquien Rochafort volia pijor que a hom del mon, c quen farien gran plaer an Rochafort. E axi com los ho confeyllaren, axihofaercn, que tornaren an Gracia Gomis, e mi ala companyare com foren ala companya tantoft prefentaren an Gracia Gomis an Rochafort,c ell ne hach gran goig. E tantoft vench ala popa deia galea
,
e axi
com fo en
era
en prefencia de tuyt , en
tots
feyts..
Rochafort feu li
veritat
ell
tolre la tefta,de
hu dels bons
cauallers del
mon de
S8 Captol ccxxxvj
de yder tornar mi J?. ^Muntaner ,e com en Rochafort penj dacojlarfi a iMtcer Carles de Franca^efeujurar Capit a tota la companya {mala ajhs ops) an Tibaut de Sipoysper
'%
Ecom
Fol.cxc.
mi en
terra,e
,
fcyt, tragueren
com
companya me vaercn,cn Rochafort e los van me tots befar, c abraar, e comenaren tuyt
que yo hauia perdut
:
Turchs , c els Turcoples auallaren tuyt,e volien me befar la ma,e comenaren a plorar de goig,penfint que yo volgus romandre ab ells. E tantoft ab en Rochafort, e tuytenfemps qui macompanyaren, menaren me al pus bell alberch que hi era quem facren tantoft deiurar: e com fuy en lalberch,aqui trameteren me los Turchs XX. caualls, e mil perpres dor:e els Turcoples atretal. E en Rochafort trames me vn boncauall,cvnamula,e C. cafifosdeciuada,e C. quintarsde farina e carnfalada,c beftiar de vna manera e daltra: e axi mateix no hi hach Adalil negu,ne Almugatcn,nc nul hom que res valgus que no tramets prefent , axi que tota hora fma hom que valia o quem trameteren dins tres dies quatre milia perpres dor: fi que en Tibaut de
plorar de o
c els
,
com mi
.
hagren
en Tibaut de Sipoys , e els Capitans de les galees entraren en parlament ab a companya de llurs affers La primera cofa que fieren, hagren a' prom-'etre iria companya, que ami faek
fyt
E com ao fo
que la companya los dix, que yo era etat llur pare, e llur Gouernador, de, puys que er partits deSiciIia,equehachmal entrells nos poch mou re rrtentreyo fu^ajbelrs. E encara fi yo fos eftat ab clls,aquell mal rio Siqueaqueft fora eftatfeytdcn Berenguer Dentena,e dels altres.
fen fatisfer del dan
a jurar
:
ho mal
perqu Deus mes mal prou en tots los fcyts , fegons que auant cntcndrets.Queus dir 3 Quen Rochafort eguardant que la cafa de Sicili, e Darago,e de Mallorques hauia perduda,e encara de tota Cathalunya', penfa que facoftas a Micer Carles , e axi jura, e feu jurar a tota la companya la fenyera de Micer Carles de Frana , mala iOb ops, e deia vna part", c de laltra. E com hagren fevt fagram ent,e homenatge an Tibaut de Sipoys per Micer Carles, juraren per Ca,
e lleig
pit lo dit
Micer Tibaut de Sipoys qui tot fuau mena la Capitania, e axi mateix que veya que als no podia fer. Qucus dirc ? Com hagren jurat en Tibaut,ell fe cuyda que nul hom no hi gofas manar fi no ell, mas en Rochafort Jo demanana menys quevn ca, ans feu fer lageli ab vn
,
Chronica dels
ab vn caualler,c corona daur,quescuydaua coronar Rey de Salonich. Queus direCom ao fo feyt,en Tibaut fo Capit del venc, ax
e del
vent ,
donaci del regne Darago,axifo ell Capit del Xapeu,e del vent. E com los Capitans deies galees vaeren ao , ells fe penfaren que hauien acabat o perqu eran venguts , puys hauien en Tibaut mes per Capit deia companya:e preTeren comiat , c volgrenfen tornar. la companya,c els Turchs,e els Turcoples, c encara en Tibaut pregar
mi que romangus: eyodix, que per res nou faria. E com vaeren que als no hi podien fer,ncacabar,facren fe venir los Capitans deies galecs,e pregaren les charament de mi. E tantoft donaren me vna gaIca en que anastotama companya, cMiccr Tari lo major Capit, volch que yo anas en la fua galea. E miccr Tibaut feu cartes a Ncgrea
pont,que tot hom en pena de cors,e dauer,qu rets lo meu:c yo done tots los caualls,e atzembles,e carros a aquells auier eftats de ma cpanyate axi pris comiat de tuyt,e recullim enla galea de Micer Ioan Tarire fi hanch nul hom reb honor per gentil hom,y o fi fiu dell,que tota hora volch que jagus ab ell en vn ilit,e folamcnt menjauem am
dofos a vna taula.
Captol ccxxxvij
f
partiren deia companya, eyo J^. ^Muntaner ab ellsper recobraro quem ba uienpres :e com anala ciutat 7)e/linesperrabo dependre comtat
deljnyor Infant en Ferrando,eper que li fej/en honor.
Negrepont , c com fom ala ciutat, los Capitans digueren al Batlcde Vencia que fas cridar , que tot hom qui hagus haut res del meu,que mo rets , en pena de cors, c dauer: e axi mateix 'Micer IoanDamci,eMicer Bonifaci de Vcronafacren atrctal , com hagren vifta la carta den Tibaut de Sipoys. Queus en diria? Quelis foren mokvolenterofos, que del vent yo fos iatisfet: mas deia roba non poguem gens cobrar.E yo pregue Micer loan Tari, que li plagues que yo pogus anar ala ciutat Dcftines al fenyor Infant c ell dix, que per amor de mi que ellme fpcraria quatre jorns^
AXI
venguem nos en
ala ciutat de
la quaj
ReysDarago.
la
hol.cxd.
aneman
1 1
1.
qual cofa yo
li
grahi molc.
ala ciucat
XX
:
milles, c trobc Jo
,
Duch
que molc era delpagac del dan que hauia pres e que ell fe proferia a mi, que en tot jo que yo vacs quell mi pogus ajudar que mi ajudaria. E yo fiu li molies gracies,edixli,quc lo major plaer que el podia fer ami, lena que ell Tacs tota honor al Senyor Infanc e ell repos que daos tenia ell molc per tengut , c que era molc delpagac , com en aycal cas los hauia a feruir. E yo preguel , que li plagues que yol pogus vaer. E cJldix que hoch vaer,e eler ab ell:e que per honor de mi que mentre que hi fos yo , que tot hom hi pogus entrar , e menjar c encara E tantoft feu obrir les portes del cai volia caualcar que caualcas. rcll de enc~c Torner honeftaua lo Senyor Infanr,cyoanel vaer. E agui dol com lo viu en poder daltras gents no mo demanets , que cfciaurcuydepcrlocor:meselperlafua bontatma conorca .Queus dirc l Dos jorns eltech ab ell , ell pregui que li plagues a ell que yo acabaria ab lo Duch de Tenes, que volria que yo eftigucs ab ell. E axt ell dix , que no era mefter que yo romangus , ans era ops que yo menpenlasdanaren Sicili, eellferniacartadecrehenaal Senyor Rey de Siclia, que anegualcrenon volia ecriure. E tantoft feufer la lctra,e dix me tota la miTatgeria que yo degus dir>e cot o que fer degus, que ell be fabia que no hauia hofielmon qui cambe Tabes los feyts que li eren edeuengucs en Romania com yo , e fegurament
dix
,
:
deya
veritat.
Captol ccxxxviij.
pera ~i>enir en Sicili, eeom lesgaleet PHtco m'tat delfenyo r Infant en Ferrando 4c y'aneciansje trobaren ab aquelles den j^tambau 7)esfary trameterenlofenyorlnfdHtalJ^eyJ^bertyefforadeprf.
......
cftac
ab gran dblor,que per podi lo cor nom elclata: c le-* daquells pochs diners que portaua partida, e en cara
que portaua, e done les al coch quel Duch li hauia lliurat. Eparle apart ab ell,qs guardas que no
Chronica dels
que no (ofers que res qui dan li pogus fer li fos mes en la vianda, queflbonaguardanefeydemi , cdaltres nauriamoltdebe, fiquel pofa les mans els euangelis , c jura en mon poder, que abans fe dexaria tolte l tefta quell foflFeris que mal li venguesnengu per mqar que E axi partim dell,ehagui pres comiat dej Senyor Inli apareyllas. ela fua e de fa companya: c anc pendre comiat del Duch fant marc donam de fes joyes riques, e bones,e partim paxat del, e tornem a Negrepont hon trobe les galees que no eperauen ino mi. E tantoft recul!im,e partim deNegrepont, e anam refrefear ala illa de
, ,
puys ala Cidia , e puys a Maluefia, e a Malea, Sentanncl, cal port deies Guatles , e puys a Curon , e de Curon anam nosen ala illa deSapienciare aquellairyt jaguem en aquella illa. E com vench
Setc pace
j
al
mati, nos guardam , e vaem venir quatre galees, evn leny per
,
lla
hon nos crem venguts :e tantoft nos lleuam de la:hofta e faem llur via. E ells quins vaeren penfaren darmar fi mateix,e yo guarde, c viu
luyr los capells de ferrc,eleveconesmunteres:e tantoft penfem
que
den Riambau Desfan de qui yohauia ja hauda llegua: e tantoft y ou dix al noftre Capit , e axi los Vanecians penren darmar. E a cap de pea lo leny armat den Riambau Desfar^ vench ab en P Ribalra qui era a popa : e tbtoft yol conich , e axi ell facofta e ell quem vaehaeh gran goig, e axi munta ala galea a mr,e.dix me que les galees eren den Riambau Desfar* e els Capitans dels Vanecians tragueren meavrra partyc digueren me que yo quels dcenganas daqueft caualler , era hom maluat e era hom que hagus fey t mal a Vanecians.E yo dix los, que per cert q era prom,e hom qui per res no faria mal a nul hom qui fos amichdel fenyor Rey Darago,anslos pregaua quel amalen el honralen ay tant com eltariern enfemps e axi ells faeren deguarnir Ics galees,e diguerca mi que yo quels ffcgu ras de part dels , e que vingueuen ala horu kora. E axi yo el munte el leny ab en.P. Ribalta,e ane an Riambau Desfar,e feu deguarnir toc hom e axi enfemps vinguen nosen a les galees, e aqui faluda nos los
eren
les galees
:
Vns
als altres,
ctots cnetrips
nam
e-
Mato , c
nosen tots enfemps , e anam a aqui refrefcam.totes les: galees., c lleuaren aygua e lcndema
e depertada lleuam
'>
anam
Reys Darago.
fauien aturat, per ordonar quatre galces
Fol.cxcii.
anam nos en ala plaja de Matagrifo,c lleuam axi mateix aygua , e puys anam nosen en Clarena. E en Clarena les galecs dels Vanecians
que hauicn a lexar en guardar axi yo mudem ab en Riambau Desfarquimfeu lliurar vna galeaab macompanya, e Micer Ioan Tari Capit dels Vanecians donam dues botes de vi , e becuy t aflats , e carn falada, e tot o que hauia en la ua companya, eyo quim fiu comprar en Clarena o que hauia mefter. E axi pres comiat dells,e ab en Riambau penfam de venir nosen en Curo>epuys traueTam de Curfo, e prefiem terra al golf de Taranto:o es ala exida del cap deies Lengues , e puys coftejam la Calabria,c venguem nosen a Mana. E a Maina en Riambau Desfar defarma,e ell eyo anam nosen al fenyorRey que troba a Caftrenou: caqui el fenyor Rey acullech be anRiambau,edonaii defs joyes. E puys anafen en Riambau,e yo romangui ab lo fenyor Rey, e done li
la carta del fenyor Infant , e
li
Rey
fo
E tantoft trames ne
E
entre
,
al
fenyor Infant
al
Rey
Reobert: e tantoft
lo hi trames a
Bran-
dis
en Npols lo fenyor Infant eftech en prefo cortea que era guardat,e caualcauaab lo Rey Robert, emenjauaabell,eab madona Ja Regina muller del ReyRobert,qui era fa germana. Queus dir Mes de vn any eftech lo fenyor
,
E puys lo enyor Rey fon pare recapta ab lo Rey de Frana quel li trametefien e axi lo Rey de Frana,e Micer Carles manaren per llur miTacge al Pt ey Carles qui encara era viu) e al Rey Robert,quel trametelen al fenyor Rey fon pare. E tantoft trameteren lo al fenyor Rey fon pare , e prengueren terra Acoplliure , e feune fefta
Infant en prefo.
: (
madona la Regina fa mare,e tots quats nauiaen totes les terres del fenyor Rey deMallorques pero com tots lamauen mes que Infant quel fenyor Rey hagus. E axi lexar vos he citar lo fenyor nfant,qui es ab lo fenyor Rey fon pare fa e alegre:e tornar vos he a parlar deia companya entro quels vos haja menats en lo ducat de Tenes hon vuy fonl
:
Captol
Chronica dels
Captol ccxxxix
.
com en
Rochafort fo
pres per la companya e lliurat dn Tihaut de Sipoys:lo qualmenys defa~ huda deia companya fel mena, ellliura al^ey Robert , quil mana metre en^naholta en Verfa
COM
n Rochafort hach feyt fagelI,apoderas axi de lahoft,quemeyns hi eonexien en Tibant dSipoys, que vn farjant fi que ell fo mol dolent , c tench fe fort per efearnit e en Rochafort defeonech fe, axi que nul hom no moria enla hoft,que ell no prengus tot quat
:
:
hauia.
daltra part,
fi
negu hagus
:
filla,
bella
no
Siquc
de Sipoys,e digueren Ji,quin confeli los daua den Rochafort,que noi podien fofferir. E ell refpos los^que confeli negu nois podia donar, que ell era fenyorrmas fi ells volien be fer , que penfafen duna part, e ell daltra que farienre tot ao deya en Tibaut,ques penfaua quel volgueTen trayr, e decebre.
part reprs lo:e
ell
E axi en Tibaut ana an Rochafort,e a vna de no li ho pres en res be. Si que Tibaut hauia trames
en Vanecia,que li armaTen VI. galees:e aquelles ell eperaua. Si que a poch de temps vengren ab fon fill quin era Capita.E com les galees foren aqui,ell fe tench per eftort:c trames al cap de companyes fegretamentjC demanals que hauien penfat en aquell feyt den Rocha
fon
fill
fort.E
ells
cri-
ecomen ferien a
lendema que foren a confeyll ells lo mogren de noucs, e fobre les noues prengueren Io,c lliuraren lo an Tibaut.Dc que facren lo major defaftre que hanch gents faeTen, com lo lliurar anegu: mas que ells mateixos fen preTcflen venjana , fi res nauian en cor de fer. Queus dir ? Que com Micr Tibaut tench en Berenguer de Rochafort,e
Nesbert fon frare(que llur auonclo,e en Dalmau de ancl Marti era mort no hauia molt de malaudaj los caps de companyes corregre
al
Reys Darago.
tot celadamt en
les
Fol.cxcin.
XIILperpres ne partiren per home,e axi barrejaren Ji tot quant hauia. E com en Tibaut tch en Rochafort, e fon frare,vna nuyt e!l fe reculli
companya,e mes dins en Rocha fort,e fon frare;e tantoft ell bat de rems e lexa la companya iens comiat que no pres de negu.E al mati com la companya no troba Micer Tibaut,evaerquefenfosanat,cquefenhach menat en Rochafort, foren molt dolents:e penediren fe de o que hagr feyt,e moch fe cntrells vna remor quis van pendre ales armes, e van a lanccjar X 1 1 1. aquell feyt hauien confcntit.E puys van ne caps de companyes qui en elegir dos dacauayll,e vn Adalil,e vn Almugaten p quis rcgiTen entro haguefen cap: e axi eftegr en aquefta manera regent los quatre deia hoft a confell dels XILE en Tibaut de Sipoys anafen entro en Npols e lliura al Rey Robert en Rochafort, e fon frare quils volia pirs que a hom del mon,per los ca/.tells de Calabria que no hauia volgut retre axi com los altres. E com lo Rey Robert los tench , ell los trames al caftell a Verfa,e en vna volta ell los mes amdofos frares, e aqui ell los lexa murir de fam: que hanch pus hi foren entrats nois dona hom a menjarmeabeure.E axipodets vaer queauimalfa,nolfelunyade i: e hom en major grau es lom,epus pacient, e pus dreturer deu eer. Araus lexare a parlar den Rochafort,que fon temps ha complit,c tornar vos he a parlar deia companya.
galees ab tota
fa
,
&3Capitol ccxl.
ducat al compte de Brendat e com dit Compte ejpntdefkfiatper lo T>ij}>ot4t 2)elarta,eperlo Senyor de la Blaqtiia^eLemperadorJjach l* companya enfa ajuda, e cobrada tota fa terra ~)>olcb fercafar la mort ala companya, bon
de malautia,e no hach
era
deBrendajqi era fon coigerma.E el Compte de Brenda nodris en Sicili llonch de temps al caftell de Gofta com fadri,que fon pare lo hi mes en recena,quc hi fo prcs,e exiu ab ref
amara Cathalans,cparlauaen Cathalanelch. Eco fo al Ducat lo Dipotat Delarta deafulo , e Langlo fenvor delaBlacat,c per axofeyas
BB
quia
Chronica del;
que de cafcuna part li donauen aTats quefer. E trames fos miTatgers ala companya, els proms de pagar lo fou de V I. mefos fi li venien ayudar. E encara puys de mantenirlos en aquell fou: o es a faber quatre vnes lo mes per home a cauayll armat e dos per cauayll alforrat e vna vna per hom de peu fi que dao faeren llurs conuinences, ab cartes jurades de cafcuna part, E fobre ao la companya partis de Saferandria , e vench ala Morea ab gran afany que foFeiirena pafar ia Blaquia,qui es la pus fort terra del mon. E com foren cl ducat de Tenes lo Compte de Brenda acullils bc,elsdonaencontincnt paga de dos mefos ,e comenaren a venir contralos enamichs del Compte:fi quen poch de temps hagren con fumada tota la front ra dels enamichs del Compte. Queus dir? Que cafeuns hagren goig que poguefen fer pau ab lo Compte. Si quel Compte cobra mes de XXX. cartells que li hauien Ueuats,e ab gran honor pofas ab Lemperador,? ab Langlo,e ab lo Dipotat:e ao hach. feyt dins V I. mefos,e no hach feyta paga mas de dos mefos. E com ell vae que hach pau ab tots fos vehins, penfa vna gran malauentura. o es a faber que pogus deftroyr la eompanya,e tria eftro C C. homensdelahoftde cauall dels millors que hi eren ,e eftro a C C C, de peu:e aquells ell feu decafa,els quita,els dona terres, poTeons: e com be los hach afegurat ell mana als altres que li exilien de fon ducat. E aquells digueren, quelspagas o que li hauien feruit. E ell dix Jos quels daria la forca. E entretant ell hach feyts venir qui deia terra del Rf-y Robert, qui del principat dclaMorea,quide tot aquell pays be D C C. cauallers Francefos. E com los hach ajuftats ajufta be X X 1 1 1 1, millia perfones d" peu Grechs del ducat:e llauors hoft feyta ell vench fobre la companya:e aquells deia companya quiufaber, ab llurs mullers e ab llurs Infints exiren los en vn bell pla prop Eftiquia
atretal
,
Lemperador:
axi
nes.
E en
companya
mas com los C C. homens de cauall dels Cathalans , e els CCC.de peu vaeren que adeueres feya,anarnfen tots enfemps al Compte, e digueren li, Senyor noftres germans fon aci, que nos vaem que vos volets deftroyr a gran tort, e a gran peccat,perque nos vos deyem,queab ells volem anaramurir eaxidefafiamvos, ens efpedim de vos. E lo Compte dix que anafen ala mala ventura, que bo era que muriTen ah los altres: e axi tots plegats anarenenmefclar
fe feu efeut
l*.
ab la
Reys Darago.
Fol.cxcini.
,
ab la companya,q penfarcn tuyt de arrengat batalla. E els Turchs ,'c elsTurcoptes anarenfen ajuftartots en vn floch que nos volgren mefclar ab la ompanya,penfam que nos faes ab acordada penfa dels
vns,e dels
vifta.
alcres
per dcftroyr
ells : e axi
vojgtn
Queub
dire
C. cauallers
Ics
gents
la
ell
fua
panya anaren ferir en ell. Queus dir I Qjels caualls del Compte al brugitquels Almugauersfaeren, giraren enuers lo pantan, cacfui Jo
ck Turcoples que vacren que adeuers fe feya, penfaren de brochar , e deferir enells e la batalla fo molt fort mas Deus qui tots temps ajuda ala dreta, ajuda a la companya enta-1 manera que de tots D CC. cauallers non<efaparen mas foJfament dos que tots murkeri-.elo Compte, e tots los altres Barons del principat delaMoreayquetots eren venguts per dftroyr la companya. E daquelsdos fo la hu Micer. Bonifaci de Verona,fenyordela tera part de Negrepont qui era moltprom e bo :e toftemps hauia amada la companya. Si que tantoftlo faluarcn,qcrel conegren. E laltre Micer Roger Deflaur, vncaualler de Rofeyllo,lo qual moltes vegades era eftat per miTatge ala companya. E axi mateix muriren tots quants homens hauia a cauayll delpays edepeu ne muriren mes de XX. milia perbnes e axi la companya lleua lo camp, e hagren guanyada Etarrtoft com lo camp hagren la bataylla, e tot lo ducat de-Tenes lleuat, pregaren Micer Bonifaci que fos Capit. E ell nou volch pendreperresv E axi faeren Capit a Micer Roger Delaul: e li doren per
els
Turchs
la ciutat
les
de Eftines,e totes
du-
cats donaren
dones per mullers a aquells.dela companya,e a cada hufegoris que era bon hom,edonauena tal tant honrrada dona que no li tanguera que li donas aygua mans e axi aTegurarenn,e ordo:
ftemps
ells,e
BB
.
ij
Captol
ESbromcaciets
Captol ccxli
:
deia
companya, e Genouejos los prejjeren tots enfea Bochadauer:e com aquells foren mortsper qui eren roma/os enlapart de Galpol
LempcradordeConfidnttntihle.
altres,
vns
als altres
E axi tornarenfen l
uament eftro a Galipola poques jornades.afFegant,e cremat tot o q dauantlos venia,que no hauien recat que nul hom loseftigues dauat
en tal manera hauien lexat Limperi los Cathalans.E com foren en Bo cadauer vengren a elis. Xigalees de Genouefos per tra&amt del Emperador,e digueren quekpaFrienlo bras deBocadauer,queno ha dample pus de. quatre milles en aquell lloch;E axi auengren fe ab ells, e juraren los fobre los n&s euangelis,quefaluamcnt,e fegura los paf farianlo bras deBocadauer que no ha. dample pus de quatre nulles en aquell lloch;axi que paTaren vn viatge deia pus menudagent que
:
hi era.
ren los totes las armes, que axi era en conuina quels Turchs
Genouefos elos Genouefos metien les totes en yna galea.E puys com los Turchs foren reeullits en les galees , qui eren menys darmes, los mariners lexaren fe crrer fobrells,e mataren ne be la meytat,e los altres meteren fe de lbta:e axi hagren ne la major partdaquells qui bons eren, e menaren losfen a Genoua, els anauen venent per Pola, e per Calabria,e en NapoLs, e en tot Uoch:e daquells qui eren romafos en la part de Galipol non efeapa negu, que Lemperador hi hach molta gent feyta venir de Contantinoble, que tots los mataren. E axi los Turchs veus ab qual fala,e ab qual defleyaltat for confumats per Genouefos 3 que non efeaparen mas aquells qui enla
primera
RcysDarago.
mala a llur ops
fe
Fol.cxcv.
primera vegada pafarcn.E dao foren molt dcpagats aquells deia co panya com ho faberen.E axi veus los Turchs quina fi han feyta,ne co
partiren de la
companya.
Captol
ccxlij
Linfant ^Manfrefillfegon dell{ey de Sicili, el/urarenper cap,e/nyor:e com ejpnt tantpocb Jo/enyor Rey trames Capitper L infant an Berenguer Eflanyoly quigran temps rege moltfauiament la bo/l.
*--E>*',**rf
trameteren
llurs miTatges
fills
en
PS! Sicili
al
nyor Rey,que
a ell
pleya hu de fos
trametre a
q tenien: quells be veyen que no eftau be menys de fenyor.E lo fenyor Rey de Sicili hach fon confell quels donas per fenyor lo fegon fill que ell ha uia:o es a faber Linfnt Manfre.E ells tgr fe per pagats, mas dix los que encara era tan poch que no era faho quell los trametesrmas quel juraflTen per fenyor,e per Linfant yria hi vn caualler q feria llur Capit en fon lloch.E ao atorgaren los miTatges,e per tota la companya juraren Linfant Manfre per fenyor, e lo fenyor Rey ordona vn cauayllcr per nom Bng.Eftanyol, qui fo Damprada,qui ana ab clls,per effer Ca pita deia hoft.e que prefes fagrament,e homenatge de tots:e axi lo fenyor Rey trames los ne ab V. galees.E com foren ala companya tuyt
foren molt pagats dao quels miTatgers hagren feyt,e den Berenguer Eftanyolquilsvch per Capita,c per fenyor de part del Infant Mfre.
les forces
Axi lo dit en Bng Eftanyol rege la hoft vn gran temps molt be,e molt fauiamt,axi com aquell qui era molt faui caualler , e hi feu molt bon
feyt
que la companya ordona axi que hauia acontraftar ab grans poders^o es a faber ab Marquen,e ab caftells, e llochs de L emperador. E axi mateix Marquen ab Langlo fenyor deia Blaquia,e daldarmes
,
:
ab lo Difpocat de Larta , e daltfe part ab lo Princep delaMorea. E en Berenguer Eftanyoll ordonals axi que tota hora fe retenien vna gucrra,e ab los altres feyen treues. E puys com hauien confumat aquell pays hou hauien gucrra,auenienfe ab aquells,e fcy
guerra ab los altres:c aquella vida mateixa tenen encara,
q ells menys
Captol
BB
iij
Chronca del.
apitol cxliiij.com mort en Beranguer EftanyolJofenyor J^ey de Sicili trames ala companyaper Linfant Hanfos Nalfonfo Fraderichfillfeu3 eommort Linfant Nanfosjurarenper ap>eperfenyor Nalfonfo Fraderich >e lifo donadaper muller lafilla de mtcer Bonifacide Verona.
PER
axi ells
auant en Berenguer Etanyol mur de malautia, e trameteren en Sicili al fenyor Rey,quels tramets
ElofenyorReyfeufe venir de Cathalunya fon fill Nalfonb Fraderich que nodria ab lo fenyor Rey Darago,e de Cathalunya ell fen mena conpanya de cauallers, e de fills de cauallers,e daltra gent.E de Barcelona vench en Sicila,e fon gran goioal fenyor fon pare,com lo vae tant gran,e de tat bell tayll e apareyllal moltbe,eab X. galees trames lo ala companya per cap, epermajor
regidor.
:
molt fauiamt,e bonare no ana a molt de temps que Linfant Manfre muri , e axi lo fenyor Rey trames los a dir,que puys L infant Manfre era mort que de aqui auant tengucfen per cap,e per major Nalfonfo Fraderich. E aquells foren ne molt pagats , e tantot percafaren li muller , e donaren li per muller la filla de Micer Bonifaci de Verona , aqui era roms tot o que Micer Bonifaci
,
de Negrepontrebe XIII. caftcllsenla terra ferma el ducat de Tenes.E axi hach aquella donzella per muller,qui fo filla daquel: noble hom qui f lo , pus faui,e lo pus corts rich hom que creu que hanch naixques.E per lafua bonefa vos comptarclo bon Duchde Tenes quina honor li
:
hauia o es
la
e deia vila
e deia
illa
de pare
:
dels
nobles
Morea e per la muller hach Micer Bonifaci la tera part de Negrepont. E daquefta dona hach Nalfonfo Fraderich infants affats , e es exida la millor dona , e la pus fauia que hanch fos en aquell pays:e fegurament es deies pus belles Chreftianes del mon, que yo la
deia
:
homens
1.
anys.,que en caf d
Reys Darago.
FoTcxcvT
daqui auanc vos jaquefch a parlar dcn Alfonfo Fraderich,c deia companya: que de aqui auant nom entrametria dels a parlar, que depuys fuy vengut en Cathalunya,ells fon tan luny,que a hurtes hauria a parlar de llur feyt e yo no vull en aqueft llibre metre mas o que es vera
:
veritat.
Deus los jaquefea be fer,e dir:que de llur fcyt de aqui auant nom entrametria. Mas emper vull vos comptaria honor quel bon Duch de Tenes,qui lexa la terra al Compte de Brenda , feu en vn dia a Micer Bonifaci de Verona:e ao vull comptar per tal que Reys,c fills de Reys, e richs homens ne prenguen bo eximpli.
E
axi
93 Captol
ccxliiij .recompta
Bontfacide Verona, e lapia dexendcnea:ecom lo 1)ucb de Tenespres cavalleria deldit Jllicer Bonifaci de Verona, e li feu molt
.ERITAT
homens qui
es
enLimperi de Romania aprs Rey,e dels rius richs.E antiguamt for dos frares fills del Duch de Braymon , qui paflauen en oltra mar , per la fan&a ef'gleya Romana ab gran caualleria,eab molta altra gent,
fien
al
Papa,que
fi
donaua lo principat deia Morea que ells aquell hiuernloconquerricn,queaytantpoch fe podien pus anar auant. EloPapa otorga!s ho ab gran goig,fi que aquells dos germans conquilaren tot lo principat, e el ducat de Tenes :e lo major fo Princep de la Morea e lo menor Duch de Tenes: ecafeu hach fa terra franca, e quitia e donaren a llurs cauallers caftells,e cafals,e Uochs,axi que tota hora d pobla ren mil cauallers Francefos , que tots hi facren venir llurs mullers , e llurs Infants de Frana. E puys tota hora aquells qui fon eftats aprs
,
:
prenen mullers del pus nobles barons de Frana e axi per dretallineafon nobles homens e daltafanch E efdeuench fe quel bon Duch de Tenes,com ja dauant vos he dit,que lexa la terra al Compte de Brenda , qui vcch pendre caualleria , e feu manar com per tota
dels
: .
BB
iiij
fa
Chromca del;
fa terra
:
tots quants
,
homens
ell
hon
volia
pendre caualleria,e axi mateix ho mana a Prelats,e tota altra bona gt E puys feu cridar per tot Limperi , e per tot lo Dipotat , e per la B laquia,que tot hom qui hi volgus eer que hi vengus a recebre dons e grcies dell.E axi fo manada cort be per VI. mefos abans ques faes. E es veritat quel fenyor de Varona,qui es bona ciutat en Lombardia,
hach
tres
fills,
e la hu,
que venia aprs arrea ab XXX. cauallers, e ab XXX. fills de cauallers,el trames ala Morea al ducat de Tenes. E aquell qui era Duch de Tenes,pare daquel Duch de qui ara vos parle,reebe lo molt volenteroment, e donali molt del feu,e feu lo gran rich hom, e li dona muller ab molt gran riquefa, e feu lo caualler, e hach de fa muller dos fills,e dos filles. E com fos germans faberen que axi be li anaua,Micer Bonifaci dix a fon frare, qui era lo menor,quc ell volia anar a fon frare ala Morea,e al frare major plachli,e ajudali dao que poch:e Micer Bo nifaci no hauia mas vn caftell que fon pare li hauia lexat , e aauell vene pero que mills fapareyllas.E axi aparellas ab X.cauallers,e ab X. fills de auallers,e pres caualleria de fon frare lo ma|or,pero que mes valia que fos caualer,que i anas efuder: que en aquelles parts no es honrrat negu fili de rich hom , entro que es caualler, e pero ell fe feu caualler per ma de fon germ, Eaxisparti de Lombardia, e recullis a Vanecia,c vench fen el ducat de Tenes:e com fo el ducat vench fe da uant lo Duch quil rccebe molt be , e troba que fon frare era mort no hauia vn mcs,e quen hauien romafos dos fills e dos filles. E axi lo rich hom tench fe per confumat, que o de fos nabots no i profitaua res: que aquells qui eren tudors no li podien res donar , e axi podets entendre com fe tench per defaretat de tot. E lo bon Duch de Xenes quil vae axi defeonortat , conortal , c dix que no fefmays que jl lo
, ,
ell
eren ven*\i
?
ef-
per fa companya.
Queus
dir
En
Duch qui pus afaltamentfe vcftis anas arreat com ell feya. Axi q tota aquella cort acolorau^E lo Duch
e
bon enteniment: fi be no
ReysDarago.
Fol.cxcvii.
be no fen fcya res femblant,a daltra part trobaual enlo confcyll molt faui. Si quen aquella faho quel Duch hach manada fa propria carta cafcu fesfora de fer vcftits a fi, e a fa companya,per honor deia cort q donaflen a jutglars. Qucus dir? Quel jorn deia cort vench,c en tota lacort no hach mills veftit negu, ne pus honrradament, que fo Micer Bonifaci, e fa companya: e hach be C. brandons ab fon fcnyaha ao manlleua tot fobre la raci, que deuia abans venir. Queus dirc ? La fefta comena molt gran. E com foren ala efgleya major hon lo Duch deuia pendre caualleria , Larqucbisbc Deftines dcya la mifa , e fobre
el altar
perador hagren plet,e fo tengren a gran honor, que dels volgus pen
Micer Bonifaci,fey ts
cer Bonifaci dix li,a fenyor que dcyts? Trets vos efearn de miSegura-
ment,dix lo Duch, no: ans vull que axi fia. E Micer Bonifaci que vac que ab cor de atendre ho deya , acoftas al altar al Arquebisbe , e aqui
ell
feu cauallcr lo
Duch
tuyt,
Micer Bonifaci
com lach feyt cauallcr, lo Duch dix dauant vfana es que toftemps donem aquells qui fan
:
vos mauets feyt caualler,pcrqeu yous do aci de prent cincuenta miliafous de renda de tornes per toftemps daqueft jorn auant, a vos, e als voftres,tots en caftells,e en bons llochs, e en Francalou, affer toE encara vos do per muller la filla de ay tal Bates voftres voluntats
.
roma en monpoder,qui es dona deia tera part deia illa,e deia ciutat de Ncgrepont. E axi veus com lo areta en vn dia,e en vna hora,perque jfo lo pus honrrat do,en vn dia,que gran temps a ningun E puys vixque Micer BoniPrncep faes:e fo cofa noua , e eftranya. faci rich, e baft e li lexa fa anima lo Duch com muri , cl feu procurador del ducat,entro lo Compte de Brenda hi fo. Eaxipodets hauer emes de qui fo filla la muller de Nalfonfo Fraderich. Ara vos lexare
r, qui es
:
Romania , e tornar vos he a parlar del Senyor Rey Darago , c del nyor Rey de Mallorques , c del fenyor Rey
de
Siclia,
BB v
Capitol
irnica del.
$3 Captol cclxv
.
Senyor J^ey 1>arago,elo Jey de Caftella :ab conuinenfa que'l fill'major de/tfey en Iacme T>arago mulleras abfilla deljey en Ferrando de
de fa terrarel enyor Infant en P. de Cafre Ha, e daltres da jquellsd Caftella vaeren que la gUerraDarago nois era
ires
bona,e efpecialment don Anrich qui era molt antich,e faui, tractaren pauablo fenyorRey Darago.-axiqlapaufe fenen aquefta manera, quel fill major del l'enyor Rey Darago,per nom Linfnt en Iacme, deuiapendre per muller la filla del Rey en Ferrando tantoft com fos de edat :e tantoft la lliuraren al fenyorRey Darago qi la feu nudriren
Arag. E lo fenyor Rey Darago ret lo regne de Mrcia al Rey don Fer randoyfalanto qui eradefaconquefta, quel fenyor Rey en Iacme
fon aui hauiadonat en dot ab vna a filla a do Manuel,frare del Rey don Alfonfo de Caftella e puysaquella dona muri fens Infants , ela terra hauia a tornar al enyor Rey Darago. E per la^i'an amiftac quel
:
don Alfonfo fon gndreja ab lo Infant don Manuel,e ara lo fenyor Rey volch ho cobrar,e gran raho,e
fenyor Rey en Iacme hauia ab lo Rey
dret qui era:axi en eftes paus recobra ho,e ao es Alacant,e Elx,e Ap,
c Petrer,e Laualdella,e de Nouella,e la
...
Captol eexivjocom entre lo fenyorRey Darago e lo Jteyde Caftellafe tracla que de tot en tot anajjnfobre lo Jey de Granada, perfo que bauia trencades les treues. E com lo J^eyde Caftella ana ajjatiar^lge^ira^ell^ef darago Almeria.
pau hach fermada,Io fenyor ReyDaragopettr W' fa,que pus que pau hauia ab totes gents,que ans obre Sarrahins;c> es afaber fobre lo Rey de Granada, q li hala
COM
Rey de Caftella fe Uefei del, 2^5181 perq de tot en tot fen bol vjar. E trata ab lo Rey d Ca tell,(J de torentot anaTcn fobre lo Rey de Granada:en efta manera,
uia trencades treues,co lo
quel
Reys Darago.
Fol.cxcvni.
quel Rey de Caftella ab tot fon poder anas aatiar ^Igezira Dalhadre,e lo fenyor Rey Darago anas aatiar la ciutat de Almeria. E axi fo ordonat, e proms per cafcu dels Reys,que ao fe complis a dia cert:
c
que negu no degus abandonar la guerra ne fon fetge iens volentat del altre. E ao fo ordonat fauiament,pero que lo Rey de Grana, ,
da hagus a fer dues parts deia fua gent. axi fe compl , quel Rey de Caftella ana aTatiar Algezira, e lo fenyor Rey Darago Almeria,que es ciutat molt bona:e lo fetge dura be I X. mefos,qucI fenyor Rey Darago tench , qui ab trabuchs , qui ab manganells, e ab tots apareyllamentsquea fetge pertany quel fenyor Rey Darago hi vench apareyllatmoltpoderofamentab molts richs homens,e Barons de Cathaunya,e Darago. E entrels altres hi vench lo fenyor Infant en Ferran^do fill del fenyor Rey de Mallorques molt ricament apareyllat, ab C.
:
e Jenys
qui a-
portauen los cauaylls,eviandes,ecompanyes,etrebuchs:quel fenyor Rey de Mallorques volch que vengus al fecors del fenyor Rey Darago be arreat de tots punts^axi com aquell qui era hu dels millors cauallers del mon de fa perfona:e parech ho be a tots los feyts quil vengren entremans el fetge, quentye los altres feyts hi hach tres vegades
faenes ab los
en
Ferrando.
IVE vn jornfefdeuench,lavepradefan6tBerthomeu,qs
jjMoros
fe
el
regne de
del
Rey
res
al
q no hi feu faber al fenyor Rey Darago.E feu gran faylla lo Rey de Caftella, co
que
tenia, fens
fenyor Rey Darago n5 feu a faber, q fe lleuaua del fetge car mes a gran ventura lo fenyor Rey Darago, qui fofoptat de tanta gent que
:
li
ell
nos fopitaua. E
axi tot lo
Chronica del:
vcnchlavefpradcfan&Berthomcufobrelahoft del fenyor Rey Darago,e lo fenyor Rey Darago com vae aqueft poder tant gran,fo molt maraueyllat.mas de res no fen efmaya. Mas ordona quel fenyor Infant en Ferrando etiguesab la fua companya ala ciutat a vn Uoch qui ha nom Lfpero Dalmeria:per o que C\ negu exia de la ciutat per ferir al fetge mentre ells fe combatien ab los Sarrahins , auel Senyor Infant ho defenfas. E vull que fapiats que era lo pus elret partit que hi era , e per o lo fenyor Infant pres aquell Uoch a guardar , que daltrament no
tre
fill
hi fora
fo
aparayllatab tota
la
Dalmeria per Lefpero per laygua deia mar entro ales cingles,exi vn del Rey de Godix ab be CCC. homens a cauayll,e molta gent
companya ell exi ab tota fa caualleria molt ordonadamt: c com los Moros hagren pafat Lefpero,aquell del Rey Moro era bon E vench tot primer caualler e era hu dels bells cauaUers del mon. cridant ab latzegaya en la ma:Ani be ha Soltan^que als no li exia de la boca E lo fenyor Infant demana , que diu ? e los torfimanys qui li eren de prop, digueren li: fenyor,ell diu que es fill de Rey. Dix lo fenyor Infant,l fill de Rey es,eyo axi mateix fo fill de Rey. E lo fenyor
,
.
pogus acoftar hach morts de la fua ma mes de VI. cauallers,e hach rota la llanar puys va metre ma a la efpafa,e ab la efpafa en la ma ell fe feu fer Uoch tant, entro que vench a aquell qui cridaua,que cr.i fill de Rey:e aquell quel vae venir^e fabe que ell era Linfant , vench vers ell,e va li donar de la efpafa tal colp,que lo quarto darrer del efeut li gita en terra: e fo molt E lo fenyor Infant va li marauellos colp , e crida Ani be,ha Soltan.
ell fe
:
colp donar de la efpafa pel cap,que entro les dens lo fene , c caech, mort en terra. E tantoft los Sarrahins foren defconfits,e qui fen poch
tal
tornar per Lepero falua la vida , e los altres muriren tots , c axi lo fenyor Infant exi a cap de aquells deia ciutat.E demtre que aquell brugit del
Spero
fe
hoft aparcyllarenfen de
ferir:
Rey Darago volch brocar, mas en Gui. Danglefola, e Nesbcrt de Mediona auallaren dels cauaylls,e prengueren lo per lo fre,e digueren li:Senyor,que fera? no fia per rcs,quen la dauantera ha
e lo fenyor
ja
qui hi ferran,e faran complidamental feyt. Si quel Senyor era tanc volen-
Reys Darago.
volenteros de parti^que per poch
Fol.cxcix.
no li efclataua lo cor. E dich vos qufinofos quell hauia aqueftsrichs homes abdalrres honrratspcr capdcllar,cll nou foffcrra,mas no podia als fer. E axi la dauantera feri enlos Moros, fi qels meteren en veno: efegurament que aquell dia hgr perduda los Moros tota lacaualleria , mas per lo dupte del fetge que dalcr part no hi venguclen , hach a romandre lencals: no per tant que aquell dia no hi muriren fens fi de Moros , e de cauayll , e de
peurquel major fcytfo que hanchfos,e la major veno. Si que daquell
dfaauant los Moros duptaren axi los Chreftians , que nois goflauen Queus dir ? Lo Senyor Rey Ccn torna abtota fa eftardauant.
gent ab gran goig,e ab gran alegre ales tendes hon trobaren quel Senyor Infant en Ferrando hach feytdarmes aytant com Roglanpogra hauer fcyt , fi lla fos. E lendema tengren bona fefta del bencuy-
ratfantBerthomeuApoftol. E com lo Rey de Granada hach vifta lamaraueylla quel Senyor ReyDarag hachfeytaje les fues gents,
tenchfcpcrperdut,qucperres no podia penfar que tant gran esfor
fos enells,nc tanta de bontat.
E
li
hach fos miTatges que trames al adir, que lo pregaua ques perds del
axi
tal
gt o
lleuats
que feya,en q
fona,que
la
ell
del fetge Dalgeziralos Caftellans, per quell ab fes gents perds Ja per
conquefta no feguardaua a ell: c axi quei pregaua q li pla gues hauer treues'ab ell. E ell proferiali q toftemps li valdria de guer-
loVhomens -del mon,c encara que per amor del alforra ria tots los catius Chreftians que tenia,que era vna gran cofa. E com lo fenyor Rey hach entefa la miTatgeria,apeIla fon confeyll , e pofals dauantoqueloRey de Granada li hauia trames adir. E finalment hach de confeyll , que aTenyaladament per tres rahons fen tornas en fa terrada primera raho,pcr hnuern que Vi venia defus:JaItra:per la gra
ra contra tots
li
hauien feyta
la tera
fi
que
hauia prefes.
E axi lo
Se-
noyr Rey feu recullir tota la gent , ab tot o del llur e com foren recullits lo fenyor Rey ab tota gent,cab tot o del llur,tornaen: qui
per mar,qui per terra
el
fe
Chronica dels
.*
v*>
regne de Granada fos deiafiia conqueita, gra temps haqUe fora de Ghreftians.E com ao o feyt,lo fnyor Ry
fiats
ertseafeun^que
fi
el
Ara vos
Captol
ccxlviij
com en Rogero
moj
de
Luria,fll
deltslmirayHn J^oger deLuria ab ajuda dei [enyor Jey Fraderich de Scilia an Gerba qi era ab de Tunis :e compajfent en fetge deljfjy deffanar 3
ERITAT
j
es qu'e-n
Darago
no jab hom don ve a hom mal,notrebal. E ax efdeuench a^ fenyor Rey de Sicili qll eftaua en bona pau,e efdeuench li,que ell hach alats que fer,e d afTayn: emper tot o que li efdeuch pres ell a honor de Deu,e deia fanc:a fe catholica.Ara vos dir lo fey t.
I
anaa Almeriajlo fenyorKey de Sicilja no tech,de tot en pau,ans li efdeuench la paraula q diuen en Gathalunya. q
a vegades
que la illa de,Gerba,axi com dauanthauets ents, tenia Jal mirayll en Roger de Euria e com Lalmirayll fo mort , en Rogero fon fill mantenen la illa, epercolpadofEcials,laiIlafereuella contra en Rogero. Siquen Rogero, ab la ajuda del Senyor Rey de Siclia, qui li auia fermada vna fua filla per muller, que hach de madona Sibilia de Somela abans que hages mulJer,ell fen ana a Gerba ab V E galees e ab molts lenys armats. E lo caftell de Gerba eftaua ffatiat, quel Rey de Tunis hi hauia trames lo Lahieni en gra Mpap de Tunis ab hoft de Ghreftians,e de Sarrahins que hauia lo caftell aTatiat el tre yaab quatre trebuchs,axi que tota* hora lo tench afatiat be V 1 IX mefos. E com en Rogero fo vengut en Gerba ab les galees, lo Lahieni hach pahor que nos metes el pas delaill,qui es entre la terra ferma e la illa: e veya que fi ho feya,e li tolia aquell pas, qulls. eren tots perVeritat es
:
duts
E en
ReysDarago.
conciliaIs:e caliga aquells qui colpahauien.
Fol.cc.
E
es veritat
que Gcrba
es^ni illa poblada de bones gents de armes , e enla illa ha dues partidesdavna ha nom Mifcona,elaltra Moabia. E aquelles partides fon axi com Quelfs,e Gibilins fon en Tofcana,e en Lombardia. E axi ma teix aquefta Mifcona,e Moabia ha tant compres,que tota frica enla terra ferma hi es,axi Alarps,com Moaps,com Barbres.E creu que deia vna part, e de Ijkra hi haja morts mes de C.milia perfones per part: e el cap daquefl^mdo es toftemps a Gerba, quen Gerba fe comenfa,e
^jui fe
meten^P:ara,e donen fauor, eajuda,a tots aquells qui de llur bado fon cafeuna deies parts .E la cafa de Benfimomen es cap en Gerba de Moabia,e fon molt Ueyals gents } e bones enuers los Chrelians.
E com en Rogero hach reconciliada la illa,tornafen en Sicilia,q duia complir fon matrimoni: e lo Rey Robert citalo, que vingus a ell en Napolsjpero com en Calabria hauia en Rogero be XXIII calels. E
axi
ana en Npols, e lla preslc*malautia,e muri: de que fo gran tala, que fi hagus vixcut ell hagra be femblat Lalmirayllon pare. E roell
Captol ccxlix
de joabia ajjatiaren lo cafieUde Gerba :e en Carlet ab ajuda del fenyor I{ey de Si alia Fraderich anant a Gerbagita tota la caualleria} e apocb de temps muri? ecom reuelatsfegona Negada lo fenyor Jtey trames en Iacme de Caflellar, hon axi mateix muri.
Gerba faberen la mort den Rogero, e los maluats de Mifcona , ab alguns maluats de Moabia, axi com la ga&efk del Duyques,reuelarenfe contra los Chrelians, e contra la cafada de Benfimomemfi que meteren caualeria de Tunis enla illa,e afatiaren altra vegada lo calell.E en Carlet,ab ajuda del fenyor Rey de Sicilia,e del Rey Robert,ab V. galees,e lenys ana a Gerba.E per aquella manera mateixa ell gita la cauallaria de T unis de tota la illa. E axi mateix ell reconcilia les gents de Mifcona ab onfel! deia cafa de Benfimomen , e perdonals e hordona la illa,tornafen en Calabria hon hauia jaquida madonaNangarina Dentenafa mare. lias s "" E no ana a llonch de temps, que axi mateix muri,e roms la terra a vn fill que hi hauia roms fort poch:quen aquella faho no hauia V.anys ehach
los Sarrahins de
,
OM
Chronica del;
hach nom Rogero de Luriaaxi com lo gcrma major: o es a faber q ell hauia nom Francs de fons mas com lo germ fo mort al confirmar li mudaren lo nom , qui hach nom Rogero de Luria. E com los maluats de Mifcona faberen ao , reuelarenfe contra los Chreftians e contra aquells de Moabia.Si que la guerra comena entre ells,axi que no hi hauia caualleria eftranya deia vna part, ne de laltra;aluant quen Simn de Montoliu qui era Capit deia illa per en R^ero,ab aquells del caftell , aiudaua a aquells de Moabia, per raho deia cafa de Benmomen. E ebntaxi la guerra, Micer Coral llana crtPftiftell Menad| qui era tudor den Rogero en aquelles parts,pregaua lo fenyor Rey de Sicilia,que li plagues , quen Iacme de Caftellar, vn hom de mar bo, e epert,qui hauia armades quatre galees per entrar guanyar en Romania^ uel faes girar a Gerba,e q veitats lo caftefl de Gcrba , e hi donas tota aquella ajuda que pogues,e ala cafa de Benmomen atretal. E lo fenyor Rey pet amor de Micer Coral Lana, c pero que lo caftell ne ftigues pus fort,atorgaIi ho,e feu fe venir en Iacme de Caftellar, e manali que faes vna pafiada per Gerba,c confortas,e ajudas a aquells del caftelhe puys que anas a guanyar, q les galees feren armades dels diners del fenyor Rey. E en Iacme de Caftellar pres comiat del nyor Rey,e anafen a Gerbare com fo al caftell meteren li lo cap entorn, que ab totes les galees fenyera eftefa, penfas danar ab aquells del caftell, e ab partida de Chreftians , e ab aquells de Moabia , contra aquells de Mifcona:axi que aquells de Moabia foren venuts. Si quen Iacme de Caftellar hi muri, emes de D. Chreftians, de que fo gran tala,e gran dany.E com aquells maluats de Mifcona hagren hauda aquefta vic1x> ria,ja foren pus endiablats,e ab mes de fuberbia , e mayorment hauia la follia en tefta vn traydor de Mifcona qui era llur cap, qui hauia nom Alef. Si que pus aquefta defeonfita hagren feyta,penfaren tots degarrejar lo caftell aquells de Mifcona. Si que de tot en tot fe volia aquell
e
:
los
%ey de Sicili Fradertcb, qui trames ^Mier Telegri de Tatf ab Kl^III.galeeSjhonfo desbaratat3 efres.
Aprs
Ry
|P
Darago.
Fol. CCl.
fabudala
altres fo
RES
mortdenlacmedeCaftellar, edek
!|t.igat,mas
molc
def-
cmpeio conortafen en tanr com ells hauien ^eyt mes que nois era eftat manat:c]uel fenyor Rey nois mana, que defemparalen les galees, es metefTen dintre terra a combatre ab els. E a pochs dies en Simn Montoliu quivac quel feyc deia illa cfhua mal e majorment io caftell, e quels homens del caftell demanauen paga,e ell no lals podia fer.Pero com deia illa no cullia res. E axi lexa en fon lloch en Bort de Montoliu colgerma
,
feu,e
illa,e
ell
vencli en Calabria a
el
eftament deia
Micer Coral Lana, qui era tudor den Rogero,que li ajudacn de moneda,o de gents. E Madcma Saurina en aquell temps hauia ho mal apareylac,ans era endeutada, e empaxada per Iarmada den Carlet que feu com ana a Gerba e ella no cullia res de renda en Calabria, que tota la renda era agnada a pagar los torts, e ells deutes del Almirayll, e den Rogero. E axi trames al Papa que li
del caftell, e regne:e ella,e
:
aydas.
Edixhndeno. E
E
a
dix de no.
e
mateix al Rey Robert, que ahi tamb lin defalliment daquefts venchcn en Sicili al fenyor Rey,
axi
lo
reftaurar (es gents dei caftell qui eren tocs Cathalans,elrfempara deia
illa
manera que madona Saurina,e Micer Coral lana,ecn Amigutxo de Luna qui eren tudors den Rogero ,faeren al fenyor Rey de Sicili axi que li lliuraren lo caftell, e coca la illa, e que tot coque ell hi beftrauna hagus fobre la illa de Gerba, e dels Querquens:equeu pofeys,equeu tingues axi com cofafuapropria, entro que fos pagat de tot o que hi beftrauria: e que de tot ne fos fenyor, e major. E daos faeren bones cartes, e li manaren lliurar lo caftell Gerba, e)d torra dels Querquensan Simn de Montoliu quiu tenia, que en en aquell lloch p refent. E lo dic en Simn feu ne fagrament, e homenatge al fenyor Rey quell li retria tota hora que li ho manas: o es a faber la illa,eio caftell de Qcrba,e la torra dels Querquens. E com aofo feyc lo fenyor Pv ey feu armar XVIII, galees, e mes li C. homens acauavll Cachalans de bona eent,e be M.D. homens de peu de noftra genc,axi que anaren molt apoderadament. E dona per Ca,
Micer Pelegr dePati; vncauaylletde Sicilia,e de Macina:elifeu lliurar tanta de moneda ques poguclen quitar los
pit daquelia gent
CC
homes
Chronica del
homens
qui ha
e deia torra dao quells era degut : e axi preTeren comiat del fenyor Rey , e preTeren terra ala illa de Gerba en vn lloch
del calcll
,
nom la illa
caftell. E axi com ells degren venir al caftell per refreear la gent,e los cauaylls dos , o tres jorns, ells fe meteren mal ordonatsa entrar per
eftar dauat :
com
quen la illa
no hauia , nois calegra tembre mas per mala ordonacio qui cntrclls
era,anaren defcapdellats
:
com
Moabia foren fen anats,faluant los veylls de la cafa den Benfimomen, quis foren mefos al caftell E axi com los Sarrahins vaeren venir en.
primers.
XXV.
homens
Chreftians de cauayll
:
mes de dos
milla
E
li
E trames a Tunis,e lo
trames
CCC.
homens de
vn gat no pogra exir , que nos fos pres. E Micer Pelegr refeatas dels diners que hauia aportats riera los homens del caftell. E axi les galecs tornarenfen desbaratades en SiciIia,hon hach gran dol, e gran dolor com ho faberen e lo Senyor Rey fobre tot , e Micer Pelegr, e los altres XXVIII. de cauall qui eren efeapats deia bataylla romangueren el caftell. E fi hanch vacs gents qui mal fauinguef. fen ab ahres,ells ho faeren ab aquells del caftelk: que tots jorns eftacaftell,que
:
amigues
Captol
-
cclj.
%
E en
RcysDarago.
g-r^^ft
Fol.cci.
Sicili al
EN
'
fenyor Rey
mcc,cjuc ell faes rebre lo caftell,c la torra dels Quer ^l>l! c amar SflSk ques a qui plagucs:c que hi tramets paga. E lo fenyor Rey bonament no troba quila volgus hauerre encara vos dich que uo trobar lo fenyor Rey qucgalea,ne en leny qui anas a Gerba volgus pujar. Veus en quin partit era. E es veritat que yo en R. Muntaner,? aquella faho vengui en Sicili de Romania, e demani llicencia al fe-
nyor Rey de Sicili , que yo pogus anar enlcs parts de Cthalunya a pendre ma muller que hauiaaffcrmada fadrina enla ciutat de Valenci be hauia X. anys, c lo fenyor Rey dix me que li pleya.Eaxi fiu armar vnagalea de cent rems que yo hauia, que era mia e lo Senyor Rey manam que com lauria armada la galiota, que anas a ell a Montalbavnlloch qui es la muntanya XIII. llegues luny deMefina hon ell ehua deftiu:e ao era en Iuliol,quell volia trametre joyes a mado:
Regina Darago,eaIs Infants. e volia que yols ho portats. E yo dix ]i que era apareyllat de fer o quell manas, e en aquella faho era lo fenyor Rey e madona la Regina fobre Almeriate axi fiu armar mon leny pTvsnircn Cathalunya,e compritoto que me/terme feu per fer
na
la
les
noces:e
c la galiota
armada,yoaneaMontalba al fenyor Rey per pendre comiat del. E com fuy a Montalba,lo fenyor Rey fach feyt venir en Simn de Montoliu* lendema que fuy vengut, lo fenyor Rey me feu venir en lo palau dauant ell: e aqu fo lo Compte Manfre de Claramunt ,e Micer Dami dePalai, e Micer Horigo Roo,e molts daltres richs homens
molts cauallers Cathalans^e Aragonelos,e moltes altres bo nes o-ents:axi que tota vegada hauia en aquell palau C.bons homens Si que com yo fuy vengut dade gran compte>e molta daltra gent.
deia
illa, c
uant lo fenyor Rey, e ell me dixren Muntaner,vos bets lo gran dan, e el gran grcuge,e dcbnor que nos hauem prefa en la illa de Gerba , e vans molt lo cor que nos ne pufcam hauer venjana perqu nos ha:
uem poat en noftre cor, que nos no hauem neguennoftre regne, quiabla^judadeDeus,noshipufca tant bon confeyll donar com
vos per moltes rahonsce afenyaladament pero com vos hauets mes vift,e oyt en guerres que hom que fia en noftra tcrra,e daltra part,que hiuets fenyorejada gentdarmes llonchde temps ,efabets com fan comportar. E daltra part que fabets Sarrahinefch perqu podets
,
CC
ij
menys
Chronica dels
menys de Torfimanys fer voftres afos, axi en jpies com en
goifesen
la illa
ics altres
de Gerba: c moltes daltres bones rahons que ha en vos. Perqu nos volem,eus pregam charamertt,que vos hauecs de fer Gapita deia illa de Gerba e dels Querquens e que prenats ab bon
,
:
honor daquefta guerra, que nos vos farem pus honrradameht anat en Catalunya a complir voftre matrimoni , que ara no farictsre axi pregam vos, que per res nons en digats de no. E yo que viu quel fenyor Rey hauia tant gran fe en mi en en aquefts affers, vaig me fenyar, e anem agcnoilardauant ell, e fiu li moltes grcies del be que a ell pleya hauer dit de mi e encara deia fe que hauia que yo fos tal quen tant grans afTcrsyo fabes donar recapte.E otorguelitot^o quel manas en aquefts afcrs,e en tots altres:eane li befar la ma,e lalin beE com yo lo hi hagui faren molts richs homens, e cauallcrs per mi. otorgat ell apella an Simn de Montoliu, e manali dauant tujt que i rets lo caftell de Gerba,e la torra dels Querquens, e que per ell ho delliuras a mi e que dao encontinnt me faes fagrament,e homenatge que ho tenia per mi,e que enfemps anas ab mi a Gerba,eais Quer quens: e que mo rets: e axiu jura, cu proms, em, feu homenatgeu E tantoft lo fenyor Rey feu.me feries cartes e donam aytant de poder com a fi mateix axi que nos retench apellacio negna, em dona poder que yo pogus fer donatius perpetuals,efoldejar quals gents yo volgus, e fer guerres,e paus ab tots aquells que ami plagues. Queus
vos trau
a
:
en dirc
a fer,que
Maftrc
que Coix
me ]a
ment,e de farina e vna altra de riuada, e de!legums,e de formatges:e vna altra de vi,e que ads de prentne vagen. E lo fenyor Rey mana queahi tantoft fos feyt, que yo li dix,fenyor yohen'tes'queenla illa de Gerba ha gran fam, e minua de viandes c en tota la fua enontra:
da,e en fa terra ferme atretal. Perqu ab les viandes far combatre Jos
vns ab los
altres
fi
ell
ba|as vaSayl,quc
hanch
ReysDrago.
Fol.ccni.
haMh res riomialli. Baxipris comiat dcHjeancmer a Mafna:e com yo fuy a Mafna,ym cuydc tantoft partir. E cafeuns daquclls Llatins quim deuien feguir pnfarn me de tornar tantoft los diners que hauien prfs:que diguer que ell no volien anar murir a Gerba > fi que llurs m.irs, llurs mullers me venien plorant, que per amor de Deus obras mos diners,que cafeuna fen planyia que hi hauia perdut pare, o germa,o marit. E axi hagui a reCoorar mos diners de tots,e hagui acordar de nou de Gathalans.
'PRES com hagui armat,yom part deMafina,e en Simn de montoliu ab vn altre feu leny armat ab mi cnfemps:e a poch de temps nos forn cnla illa de Gerba. Ecom forn al caftcll trobarri que en aquella hora eren dauant lo caftell, que hi hauien corregut be CCCC. homensdacauayll de Moros del Rey de Tunisre tots los Moros deia illa,e trobam que la porta del caftcll
eftaua tancada.
dinsre
es a
els
promet vos queyo trobe axi gran guerra dedins, Com deforaro
homens del caftell. abans que yom mogus de rcs,yo rebi lo caftell,
homenatge d tots quants Ibi eren: e puys done vna carta del fenyor Rey a Miccr Pelegr de >ati,e als altres cauallrs, e efeuders: en que lo fenyor Rey los mana <ju tantoft me faeen homenatge cafeuns de boca.e de mft$:e queguardafen la mia perfona,axi com farien la fua:
e e axi ells tantoft Cumpliren I
manament
com tot
ao hagui feyt qui per gra,qui per fora, yo mis bona pau entre tots: eguarde que d aqui auant ngu pogus fer enuig a laltre, ne de fembra,ne de altres coles. com ao hagui feyt a caieu yo doni paga,e aeorrimefit:e entre tant lo fenyor Rey mach tramefes les tres naus carregades,axi Com yo hauia hordonat.E tantoft com yo hagui les naus,
deia cafa
CC
iij
de
Chronica del;
fa
agnici
I] ui' ,
qui es :grari
giendiaudes les cartes quel fenyor Rey los muntaren el meu Jcny,e vengren ami. E dementre quel lehy anaua a.els yo fiu frear pais-dauan lo caftell entro a vna balletada luny:
,
hom no
neguna rahojrnenys demtvolentat. E prdne tots Jos deV dins .vn eicudat ab vn ballefter que exifen a torneig , que duesvga^ des lp dia nauiem cafeun jorn.E nos rem entro a XXX. cauaylls armats, e entro a quinze alfo.rrats
dre be ; e ordgnadament. Si
el
catelhe-axi
que tota Hora nos trobaem defora,cmde G'crba de part del 'Senyor
per vo entretant
totes cofes.
E tots
i
qui
o que han en feyt 7 e tan toiinfervnvyJlaKmut' defora ocaftelf de pedra y e de terra c dins aquellvayj^ c aqueft mur, yp riu fer noltes; cafs de taules^c detpres,e de rama:e tots aqulls^de Mpabia.de nuytj
:
ab llurs mullers, e ab llurs infants venien a mi. E yo tancof dp^tevia raci de irina,c dcliegums P .c de, fpjmatges quen venien mdftab^n^ donadamenr:e axi mateix tramis a dir ai traydpr:o es Akf qui ea clip* de Miicona, que vingus a n e hanch nou volen cf ,.mas vcagija mi dos veylis de Mifcpna mas les llurs gents iios yolgcen- partir dels' altre s e daqueits dos foiliu Amar pe Buccyt^e la&re Barqiiet.Qgeus dir? Qjue no ana a vn mes, q u e y o u y a jd.Gi^a^ti e tosa kora hpih eh mon podcrrrefccnts bornens de.Moabiaahi^A^ltr^.^^b jljarS
;
infants. E
ells
no ,ypjgref y&nira
marce e
:
tres
ce,dslaiels.,emis cnlaijla
y^^fe|i^S^f^^Yfl9tl(%|fi
de Moabia. E
tre diners
a cafeu
Barceloneis
formatges. E
C.
cauallfcrs
hagui dins
la-illa
axi qpfj d*
nuyc
ReysDarago.
Fol.ccmi.
Que catorze mefos
dura aqueftaguerra,quc tots dics nos trobauemvna vegada lo jorn. E la marce de Deus,dins aquells XlIII.mefos hagc dels mes de
1
DCC
perfones darmes,entre morts,eprefos,els defeonfim dues vegades, o tres,e hauien ells be CCCC.homens a cauayll, Queus dir: Que ala
fi
vn canto deia illa los fem reconar,c bach entrells gran fam: que de
ferradures deies palmeres feyen pa.
les
Captol
cclij
be Vllt. wilia homenf da cauayll,e qud9r?e barques ab queforen defconfitslos Chrejlians delpas.-ecomyo !(. ^Muntaner mon cors ferien ells, els ^aig l>encre, eguanyar
jg*?S3fi
VN
l
Mar
renguer
ells
entrar.
ell ref-
poft,que
ell
entrar. Queus
els
dire?Que ell hach quatorze barques, e aquella nuit feri Chreftians:c a alba del dia los Chreftians foren axi foptats que pe
E puys dix a Selim ben Margan, e als altres,que penfaflen de venir,e de entrar enla illa. E ells digeren, que abans veurien yo que faria, com ao fabria, que com fofen dins, e yo los tolia lo pas, que ells ferien perduts per la poca vianda que haE tantoft los noftres venuienre axi no volgren entrar aquell jorn. gren al caftell axi desbaratats,e yo fuy tant fello que per poch no penje los
Micer Simn de Vayllguar nera,elcxl en mon Iloch,e munte en vn dels lenys qui era be de vuytanta rems,e menemen los altres ab mi,e dos barques armades mes:e
caftell a
en aquell
yo fuy al pas. E lendema Selim ben Margan, e los altres digueren a Alef: quens foren feyts fi enla illa foTem, tuyts agres catidia
CC
iiij
uats?
Chronica del.
uats? e dix Alef,
ells
fi
yous
refpongueren que hoch fcguramnt. Si que arma XXI. barca,e vench enucrsnosteyo fiu darrera lo meu lenyeftar tots los altres. E
prop de mi , yo vaig ferir el mig dels, en tal manera que be VII. deies barques mis afons:e vaig me carregar fobrellsre penTam de ferir de_a,e delia ab los altres lenys, e barques qui
axi
,
com vengren
e foren
efcaparen
la illa,que
es a faber
en
la terra
no gofa fugir lla hon los Alarps eren,que totlagrcn pecejat. E en aquell dia matam mes de C. Moros, en haguem XVII. barques.E
e axi
fe
tengren
ne exir negu,menys de ma volentat. E Selim ben Margan,e Iacob Benatia,e los altres que hagren vifl: ao, lleuaren les mans a Deus , com en la illa no eren entratsre trameteren me vn hom nadant,q im pleya que vingus parlar ab ells en terra obre la lur fe, e que ells muntarien cnlolenyami. Eyoaneaells,eaualle en terra,hon me feren molta donor,em donaren de lurs joyes e puys me pregaren quen lexas exir C. homens de cauayll que hauia ab Malef en la illa,qui eren parents,e vafaylls de Selim ben Margan , e atre tant de Iacob Benatia. E>yo fiu men molt tenir a pregar, e volgra hauer donades de part dels fehyors V. miliavnces, equeyafoTende fora^eaxialafiyoloshoatogue, faent femblant quemfabiagreu,e mis los ho en gran feruey. Axi que yols dix,que yo ab les mies barques los ne giraria , e que hi volia efer
:
en perfona , c quem lliuras dos cauallers , e Iacob Benatia altres dos, quels conegueTen , e ques guardafen que altres hon traguefen mas
aquells llurs:e
ells
faeren
X X.
etuytjahen
ment.E axi mateix ala fi otorguelsho a tots. Queus dir? Que a prometre me hagren tots los caps , que nul temps per negunaraho contrari nom vingueTen ells,ne llurs gents, en faem cartes , em prometcren,em juraren a valer ab tot llur poder contra totes les gents del m. E dao feu Selim ben Margan , e Iacob Benatia, e Abdelabenbebet, e en
ReysDarago.
qui eren de
la
Fol.ccxv.
la illa
en ben Marqucn,c els altres caps fagrament,e homenatge. Que us dir ? Que com ao fo feyt,c fermat tots Jos CCCC.homcns a cauayll,
part de Mifona ab Nalcf exiren de
dauant rai.
Capitol
ccliiij
J^. Juntaner:ecom lofenyor J^ey de Sicili trames ^Micer CoralLlana ab XX.galees per rabo cjuehtPren
*/?&&?*fiV.i
/^w^i^jt
que tengui !S^lo feyt perguanyat,com fe fo.E com fuy al caftell yo hagi mif fatg- daquells de Mifconaje den Alef, ques retrien a mi. E yo fens fabuda del nyor Rey nois volgui perdonar e tramis ne vna barca armada al fenyor Rey Fraderich , que volia quen faes, que tots eren morts, c per4uts,i ell fe voliare que ara era hora, fi venjana volia pedre.Queus dirc?Lo fenyor Rey hach fon confeyIl,que per res a marce nois prcfes,que gran defonor li feria, que non prefe venjana del dan que li hauien donat. Eaxiarma XX. galees, e trames micer Coral Llana de Caftellmenartab CC. caualis armats de bona gent aGerba,ab dos milia homens de peu,meyns daquells de les galees , e trames me a dir per la barca que y o li hauia tramefa, que per res a marce nois prengues:ans fi de fam murien,que quaix res non fabes,quels cs fer ajuda de vianda als Sarrahins auiabmieren. E ao mana ell jcroqueperfamnofenexis negudenuytnadant: e axiu cumpli co o fenyor Rey mana. E nos del caftell qui fabem,quel fenyor R.ey nos
7 comercien
al caftell
al
fenyor
-
armada , en quel pregam que nos ha gueTcmladauantera ala bataylla,puyslafam nauiem foffert be vn E axi lo fenyor Rey any,e mig:e que conexien los Moros qui rem. atorgalans. E com yo fabi que micer Coral Llana era appareyllat ab tota aquella bona gent de venir ,yo pagui los CC. homens dacauayll Dalarps qui ab mi hauien eftat en la guerra (que molt lleyalmc mauien CC v
Chronica del,
mauien feruit,ihanchpernegun temps" cauallers ferraren lleyalmenc Ju r fenyor)de tot quaty ois deuia,e acafeu done de grcia vianda que fen p ortaren per quinze jorns, e vianda per llurs cauayllsre a cafeu do
ne vnaaljuba de drap de llana,
e altra
de prefet ber meyll,e altra de xalo. E fiu los pofar en terra ferma,e axi anarenfen pagats demi,n tal manera quem perferir valena contra
tots los
mon. E yopero giten los Alarps,quels homens de Mifcona fen tenguefen per pus fegurs e yo que hauia manat que nul hom nois faes damnatge. Si que a pochs de dies Micer Coral Lan a ab tota aqlla companya bona vench a Gerba, e pres terra al calell:
homens
del
que hagren dacord, q entre dos camells meteflen vn cauayll a menjar prop dells:i que fo lo major trebayll del mon. Emper axi famanfaren entrells en tal manera que ab ells enfemps menjauen. Qucus direQue XHI.jorns faem
catncllsjque de tot feny exien,com los veyen,fi
axi repoflarlosccauayIls,e lagent.E dins aquells treze jorns lo traydor
Nalef vench fe metre en poder da Micer Coral , qui li proms que noi mataria:e que li faria prefo honrrada,quel dit Alef era fals, emeftre: e ten eh tot on feyt per perdut, e volch fe abans metre enla prefo del fenyor Rey,que i vengus en ma de nofaltres del calell, que be fabia q ab nos ell nos podia relaurar.
Captol eclv.
de ^Mifcona, els ~)>encem3 eprenguem dofre miliaperfones prefes entrefembres, e infants :e com lofeny or ^ey Fraderich de Sicili degrcia efyecial
AXI
ATencio nos
jornanamnosa tendar prop dels amija gua, e el mati anam nosen dauantells,etrobam
e aquell
:
los
molt be hordonats deia bataylla e foren tota hora be X. milia homens de peu darmes bons, e entro a. XXII. homens de cauayll,e no pus:e hagren mefos los homens veylls, e'ics fembres,e los infants en vn bel cafarhanch qui en aquell lloch era:e axi foren fe mefos los homens darmes tots en efquerra ab lo genoll fermat en terra tots adargats. E nos no |hauem volgut que dels
noftres
ReysDarago.
CX
Fol.ccvi.
negu
:
c axi
X. cauaylls armats, e trenta alforforn nos da cauayll entro a C sats^centro a mil homens de peu de Gathalans: que laltra gent ra eh
tes
nos
hau*ern Iwdonat,quccomfCTeni
tocaria,
dauantclls,cpic
fes
qtletothom pre~
ferir.
armes
les
e ala
E com
drrra
,
Queus dirc 5 dos enyals foren feyts.,e los Moros conegren que ala
.
tera d caiemferr.
ferir ala
manera qucls metien en derroca, e nos qui erm aa deuantera ferim cntrells, que harch no pogrm cperar lo ter lenyal, pero com,yeyem que totala noftra pahonada c perdia, E afinoferiffcm c axi fclm, en ral manera , qe en mig dels fona prcs^licjfr Coral ,c tots les altres van ferir que hanchio ter enya! no pogren fcr:c aqu rpm tots mefdats>quc fames no vaestant mortal gent com ells eren. QalGus direQiin veritat fio pogra^ hom tro krr e.n elis nu hom, qu no volgacs muririque axiabandonauen entre nos,Comfa vn fenglar entre aquells e^i niaiardo volen , com fe
ftoilrapahpnada > en
.'.
,.
veli atauior.t.
(>ueus dirc
:
)ue
la batalla
ala
hora de nona
c axi, ala
L X... cauaylkj(ns .enaiafrarctn ^mort'be LX. idaltra pan,c \ hach mes de C G G. homensnaats'dels Chre^ans^clamarcede Deus non raurirenpUjSc-'Ky|LE.com tots los Moros foren morts-, anant nos en tal AjcaQj",e eombatem lo;e ala prenguem los, c mur
cor honvqui fos fc Kthfo
fants
%np SpMQI
,-e.
nyaJeJE^ionpix. 4:Epys,tornam noen aLcattcll ab gran goig, f ab gran ategrc,e Miaerk)>afcajb..cota a.genr,qiti ab ell eren vcnguts:e
(?nc^raiabtptsa^ell$aaika^Ir*,,( tlbdc.cauLallcrsquieren a
Gerba
quicfciparc^dcla-bataylk do
tomarenfen en Siclia* ans,e alegres reaa*eafetUo is Ios<Gatiu s, c Catiues. E yo romangui Ciipttf HckiUa axi cant era. dabans , tant folament ab aquells, ^m erxa tetigrittt^afieii^^aee de poblaria illa ab aquells de Moa
Pelegr
Mker
bia
Chronica dels
feia,en tal
'
mtnejra^que dins aquej! aRyib axi he poblada corri %arrefci fo:c erauem tuyten bonapaV>fi quel 'fenyor Rey nacb axi bona ren~
da tots anysjCom.hanch per nengun temps nexi; E axi veus Ja honor ^e Deus nctfeu afSenyr Rey , quejhach fe.yta venjana de o qu hauien,de que tolemps fos hreftians ne feran mes temuts, arnats en aquelles parts, erfusduptats:auenao aporte yo Gerba,
fcyt
li
rrahin^prefos en vna corda, que no trobar qui li' diga que mal fa.
Perqu lo fenyor Rey Ja fua mare hach ents per Miccr Coral , eper los altres o que yo hauia feyt en Gerba,e de grcia pceial donam la lla dfcGerba,e. dels, Querquens a tres anys* ab tots drets, e efdeueniments c quen pogus fer aquells tres anys axi com de co mia axi cmperG,que>yo del meu guardas lo caftell, ela illa, e que anas pendre roa muller que be li membra coma bon fenyor la promio que ell mania fe^ta. E fobre ao yo jaqui a mon cofi a Gerba en Ioan Mun r attQiyeals:Qucr quen,s altre coli germa meu, per nom en Q. Sesfabrequestevinch men en Sicili, c arme vnagalea. de Sicili ab grcia del fenyor ab bon priurlegi quem hachie y t de Ja dita grcia , ane,
:
i
de Mallorqucs,
In^
fant,enerra^;efi hanh nul Jiompres gran honor de fenyors, l h* u yo dels em d onaren dao del llur, la llur marce. fobre tot ne feu gran fctate &nyor Infant en Ferrando que nos fabiaques faes tanc gran goig hauia com me veya. Si quelenyorRcy fon pare dx moltes vcgdes,que yo era perfona que ell deuia mes amar aprs dcll, quekom qui fos Ijsnon. $i quel fenyor Rey fon pare meu feu moltes grcies, e molts plaers. A%i ancmen a Valenci , e ane pendre ma rrmller,que nothi elicb mas de 11 I. jarn:e puys reculli la en la galca,e girem a MaJIorques , c trobe quei nyorRey de Mallorques lo mrtrque lendema que ypm pacti cnfeechcnmalautiajdon muri: ens fa a Jafua anima priafua maret^cii perdo axi cm a bon Senyoret drecurer quell ra. Eaxira*eK>cri>eaquiIo Senyor Rey en Sanxo,a qui hacnlcxat lo regne fon ^are^evinclal al fenyor Infant en
XX
mateix tcobe lo fenyor Infant enj\rran d :Cifilbauchmefofeyca honor p eclo^eny or ey llur parc,. moltmjAmo4ey ta a mi, ama m uller
:
e axi
cr
Reys Darago.
FoLccvii.
pcrlofcnyor Rey en Sanxo: fi qucl fenyor Infant en Ferrando, la fua marce trames moltes joyes a ma muller. E lo fenyor Rey de Mallorques me trames ala galea h X. cefts de pa,e molt vi, e formatges, c tres bous,e XX.moltons,c moltes gallines:fi que hanch nul hom tan ftil com yo nos po'dh tant lloar de tant alts fenyors com yo fiu dels: e axi mateix lo fenyor Infant en Ferrando, trames me ala galea tot larE axi parnes darmes que hauia de fon cors,e moltes daltres cofes. tim dcJls ab llur gracia,e lo fenyor Infant en Ferrando lliuram dos falcons montarins gruees,qui eren elats del Senyor Rey fon parc , que trames per mi al l'enyor Rey de Sicili. E anemen a Menorca,e tantoft com fuyaMaho jahihach miTatge del fenyor Rey de Mallorques,que de part fua,l mi giraua me fos donat gran refrefeament: e fi hanch ho mana be ho compliren fos officials. E axi partent de Maho fuy en Sicili, e pres terra a Trapena, e a Trapena yo pofe ma mu-
anemen a Mafina,e trobe qucl fenyor Rey era a Mon talba e vn Uoch que ell efta volenters deftm e ao era en luliol, e yo anella, edone los dos falcons al Senyor Rey quel Senyor Infant en Ferrando li trametia :c li compte les noues que yofabia dels fenyors E puys pns comiat del, e la fua marce donam del de o de ponent. cu,em feu molta donor:e ab la fua grcia anemen ab la galea A trape na, eab dos barques armades que yo hagui comprades a Mafina , e lleuc ma mullcr,c anemen a Gerba hon fo feyta gran fefta a mi, e a ma muller. E tantol donaren de joyes a mi , e a ma muller dos mil pefants:e aquells dels Querquens axi mateix de llur poder me trameteren llur prefent. E axi ab la grcia de Deus etiguem en bona pau aleller^ ab la galea
:
Grba tots aquells tres anys qel Senyor Mas aprs comptar vos he en qual afany, e trebayll
qui del fenyor Rey eren. Araus tornar a parlar dels afers qi creixqueren al
de
fenyor Rey de Sicilia,quenous vull comptar res demkffers que a mi efdeuengren en Barbaria,pero com negu no deu parlar de i,mas fi dorchs no fon feyts qui toquen a fenyor,perque
'
dels arTcrs
Captol
'
Chronica dels
seCapitol cclvj.com torna la guerra del (enyor
Jtey de SictlidyC dcljtey Robert :e cQmfaJpt lo /enyor tfey de Sicili
CM tot apfoparat,noallonhdfccemps,que
:
les
paus,
que eren cntrel Rey Fraderich, c lo Rey Robert fe romperen en gran colpa del Rey Robert.Si quel Rey Rotreues
de fan~ta gata e cl aftell de Colana,e la Mota,e Silo,c Labaynare,e daltres llochs,e en axi lo Rey Robert penfa de fer tot fon apareyllament de paar en Sicili,
fora la ciutat de Rcgol,e
8 Capitol cclvij.
conten Berenguerde Sarria e/ligue ab la companya a "Palerm e en 'Dalmau de CajlcllnoH fdjfd en aUbrtdpcr
Cdjn'td3 efenjd degarrejar*
.
'
LO
|
Rey de
MalIorques,qui fabe que fon cunyat lo Rey Robert fapa reyllaua de paflar en Sicili , apareyllas ab bona cpanya
q lo Rey Fraderich hah gran plaer com lo vae,pero com no lauia vift defpus que paa en Romania per cll.E axi feu li tal acullimcntjCom pare poch fera fill,e \i dona la ciutat
e anafen eh Sicili: de
de Cathania ab totes jufticies ciuils,c criminals a tota la fuavida:e oltra la ciutat de Cathanialidoriauados milia vnes de renda tots anys fobrefos cofrens. E axivixqueren enfemps ab gran alcgre,e gran pagament entro quel Rey Robert pafa en Siclia, que hi pafa ab gran poder, que tota hora hipafaab mes de quatre milia homens-a cauayll de bona gent,e de. peu fens nombre,e ab C X X. galees,e mol:
tes fat
noble en Berenguer de Sarria ab be homensacauayll,ebcmildepeudeCathaIans,eel noble n Dalmau de Caftcllnou be ab C. homcnsacauayll,e CC. de peu,
de Cathalunya en
Sicili lo
CCC.
c daltres
ReysDarago.
Fol.ccvni.
c daltrcs cauallers. E pot be dir lo fcnyor Rey de Sicilia,quenul hom no feu mes per fenyor com lo dit noble en Berenguer de Sarria feu per
cll,que per paflar en Sicili lexa lalmirayllat del fenyor Rey Darago, e empenyora tota fa terra. E com foren en Sicili acjuefts dos richs ho-
mens,o fenyor Rey ordonaquen Berenguer de Sarria cftiguesabfa companya a Palerm , e en Dalmau de Calellnou , que fos Capit en Calabria, e anafen a Regol, e penfa de guerrejar en Calabria, axi com aquell qui era hu dels bons cauallcrs del mon.
3 Captol cclviij.com lo
Stcilid,rf>res terra a
Talerm^guanya Cajleuamat.e
Trapena:
&
Robert com venen en Sicili, pres terra a Palerm,e cuyda hauer Palerm mas en Berguer de Sarria fo dins ab fa companya,qui defs la ciutat en tal manera,que be conech que als no hi poria fer.E par ti de Palerm , e per mar,c per terra anaflen a vn caftcll qui es entre Palerm,e Trapena ala marina,qui ha nom Caftellamat, que hauia entro a XX.homs,e reterenle.E com hach aquell caf.tellet, cuyda hauer tota la Sicili, e eftablil be:e puys per mar,e per terra ana fatiar Trapena.E dins Trapena fo en Simn de Vayllguarnera vn cauailer de Peralada molt bo,e efpert darmes,c gra trebayllador, e cauallcr molt faui de gueirate axi mateix hi fo lo noble en Bng.de Vilaragut. E daltra part be mil Catalans bons darnles dacauayil, e de peu q defenfaren la ciutat molt varonilment: fi qel Rey Robert poaaqui fon fetge.E lo fenyor Rey Fraderich trames al munt fand Iulia,qui era >rop del fetge a vn miller,lo fenyor Infant en Ferrando ab bona caua leriajC Almugaueria. E daltra part hi vench en Bng.de Sarria ab tota fa companya,e daquell llochdauen molt mal jorn ala hoft; que tots
AXI
lo fenyor Rey
efta
mala vida
als
fe trey en
ab treb uchs
Chronica dels
<3
Captol
cclix.
%
r
f^*tt
ESTANT
ordonatperloReyRobert,que
^lA"3K trametria lo noble en Berenguer Carros ab xexanta galees , e SSS^ C C C C. homens a cauall fobre mi al caftell de Gerba , ab quatre trebuchs. E lo fenyor Rey quin fabe, trames me vna barca ar-
mada,en quem feyafaber,qucefcombras lo caftell de Gerba de fembres,e dinfantsre quem apareyllas be de defende,que aquell poder me trametia lo Rey Robert de fus. E comyohofabi,nohegea eftarvna nau den Lambert de Valenciajqui era ala ciutat de Capis Ventura bo
na,quefomia:edoneliaeftar CCC. dobles dor,emis hi ma muller e dos fillets que hi hauia lahu de dos anys , e laltre de vuyt mefos , c be acompanyada, eab gran res deies fembres del caftell.ceraprenys E ab la nau qui fo be armada , yo Ian tramis a Vade cinch mefos.
:
lenci cortejant
enlamar de Gerba a Valenci, hon vengren faluament,e fegura la marce de Deus. Ecomyonagui tramefa ma muller, ehaguiefcombrat lo caftell de gent menuda penfe dordonar lo dit caftell e dendrear trela
buchs,emanganells,e
emapareylledetotquant me feyamefter. E dahrapartyo haguiviftes ab Selim ben Margan , e ab Iacob Benatia, eab Abdelabenbebet,e ab los altres caps de Alarps,qui ab mi eren en conuinena: e digui los, que ara era vengut temps que podien efer tots richs e que po
}
quem
degueflen ajudar.
comptels lo poder quem venia defus,e fi hanch vaes a bona gent be pendrelos meus feyts,ells ho faerenab gran goig,eab gran alegre. E
tatoft
van
fer
la
meferienah VIII. milia homens a cauall al pas,e que tantoft com yo hagus vifta,o fabuda daquells que fofen en aquelles mars quds ho tramets a dir, e tuyt paTarien enla illa en tal manera que com aqells haurien prefa terra,que tots darien fobrells,en guifa que fin ekcapaua negu,que james nom fias en ells. E encara quem pro.me/leren que
,
:
ReysDarago.
Fol.ccix.
,
que galecs, c coc o que pendrien , que fos meu que ells no volien hauer mes la honor,e cl grat del Senyor Rey de Sicili, c ell meu: e axi ferme ab ells aqueft feyt. Queus dir? Que en aquell dia que nio hagren proms foren al pas ab mes de V.milia homens a cauall be apareyllats:e podets dir que hi venien de cor,e aquells deia illa atrctal, yo hagu mefes quatre barques armades percaladel Beytroa Gerba,quecafcunapenfas de venir ami com veurien aquel eftol, eaxietigui apareyllacE lo Rey Robert apareylla les galees, axi com dauanc vos he dit,e en Berenguer Carros,e els altres qui venien,preTeren co
miat del Rey Roberc,e deia Regina,qui cra:e partirenfe del fetge,e foren ala illa deia Pantanella, e lo Capit deia Ptanella trames me vna
barca,en
quem feu faber que les galees eren ala Pantanella. Eyo ha:
gu gran goig,e gran plaer. E tantoft ho fiu.be a tots quants Moros hi hauia,quin faeren gran fcfta c axi mateix ho fiu faber als Alarps: e
que eftigueTen
mi:e a
ells
que haurien de
tit
de
la Pantanella, e
vengren
li
quel Rey
RoTra
li
a ell a
pena ab
com me efdeuench,que fi venguts fofen a Gcrba, james nu hom no fora auengut tamb com a mi fora,ne a bn enteniment. Ecomyonofabi,quen maraucyllaua com tant eftauen, tramis vna barca armada ala Pantanella e lo Capit feu me faber com era cl.u: e com ien eren anats. Ecomyoufabi, tramis gran refrefeament als Apena,e veus
,
manera que fen tornaren cafeu en llurs Uochs pagats, e apareyllats de venirabtot llur poder a mi tota hora que ops los hagus.
...
SsCapitol eclx.
de Sicilifeu armar
LX.
DD
Veritat
Chronica dels
E
*>^
quel fenyor Rey de Sicili fabe , quen la hoft del Rey Robert eren morts la major partida dels
es
RITAT
bons homs,e de cauayll,e de pe:e la major part dels ca uaylls,c que leftol era quaix tot defarmat, qui per mort, qui per malauties. E axi feu armar LX. galees entre Malna,e Palerm,
e aragoa
,
Palerm,
Sarria , e el
noble en Dalmau de
ment
Reys Darago.
cncelllurvolentac, pres per
Fol.ccx.
charamenc com noftres fills,c axi maceix fon auonclos de noftres fills c germans deia Regina noftra muller. E encara quel Rey Roberc noftre cunyac,e fon filles noftre nabot, edevos, quees cunyat perqu par noi que no deuem voler quellfia mort, o pres aci,e que haja tanta dc(bnor:que la defonor fe tornaria als noftt es, qui tanc gran deuce han ab ells. E la quarta raho e$,q ue fi ells fon aquells que eer deuen, per coftemps fe deuran guardar, que enuig,ne damnacge nons dexen percafar. Si que per cotes aquelles quatre rahons tenen per be, vos
:
no confcyllats que prengam la creua. E lo fenyor Infant acordas a ao quel fenyor Rey tench per be. E cancoftlo fenyor Rey crames fos mien cfta manera empero,quc ell nosdefexiaderesque tenguesen Calabria,fino axi com lo Senyor Rey Darago tendria per be:c axi li footorgac. Queusdire? La creua fe firma per ma deies Regines , axi com fo empres: de que foren molc defpagacs cocs aquells deia part del fenyor Rey de Sicili, e aquells de la part del Rey Robert molt alegres axi com aquells quis veyen que no podien efeapar a eer mort*,o prefos. E axi lo Rey Roberc,c les Regines reculircnfe,c anaren en Napols:e hach ni qui fen anaren per terra entro a Macina,c puys palarcn en Calabria.E lo fenyor Rey trames lo noble en Bng. de Sarria aCaftellamat, quel Rey Robert hauia
facges ales Regjnes,e acorgals la creua:
:
DD
i)
ella-
'
cobra lo caftelhe axi lo Rey RobertitecVtfi&bylraetrdipai debades, com e faratdtemps metre que Deus d^isia Senyor Rey de.Sifctiqc a fos fills: quddkSipi^ansji toct^cxparatsenrlamoi
d*
lacsa
d fMft^OEaaEspwJ'tetnpsDsfa
poch trobar,qiie hanch Rey tbLgjusos BE^aeaatcrelRsr^b lies gettesduas mateixes no li colienaperque^efia&OVtrabay.lfo lo leyRoberc, e.l far totemps. Perqu liicria cagui pajor eny, fi ? n fa vidaaesi^ua en boimamor fon nll abfos adndosv ^f&tpGMt&xmamcfyGa
jaques en dcordia
a/baells^
Darag^'e^SKii5iiDU^ap,;r.'j
i
it-nfiorl 3
&nm^
t;
or.
x^-um
:-.
'
fil
13^*31 $1 3
j .
Gaittl cclx
com teferWTO
'
-
re&aa*m*JM9fiWmff^^^^
nou ^^erraado4ei^Marfu. e ifH O
'
"
'
tp
ttjffll)onl2t>afi[s
I Infant en Ferrando de.Mallorq$eVbYe*itst es , que be a C a n y s q u e B ar o n s d e. Fr fijaia njalut n o p erdoInanoaen oitra mar, dels: quals eroo-e^ps e {enyors Jo Duch de Bqrgonya,e vr feu germ qui era Compeeid^ Marxa, eer netscdel Rey deFrana:elo Duch cramajorde dies, eanaue tota hora
m G
E foren a
inuern los
fe reculliren,e
cl
prima veraceills Dos volgren tenir aconfeyll de negUje axipmirendBraridis abmolces naus,eab molts lenys anauenlemeiorctina aconfeguils, e.hagren tornar en Florena enla Morea.Ara es veritat que en aquella faho aquell iqui era Grech, e Prncep^ deia Morea , e Duch de Tenes, efenyordea Sola, eferyor deia Baronia de Maragrifo efenyordea BaroniaTle Damala , eienyof de Ja Baronia c-Mmditta , e dela;Bandinia,edeNgrepont, fieravnfrtd^lEmpei^dord.Coniiantinofi
que los b
aconfellat
que
fefperaTen entro a la
Reys Darago.
tra lo fanfc parc
Fol.ccxi.
Apoftolicc era hom de mala vida.E com aquefts Barons de Frana fe vacren en cant gran yuern, e en tanc a!c partit de llur
paTatgcjtrametcrcn miflacgc al Papa, que
i li
pleya
que ells
llcuarien
Emperador de Conftantinoble,c que hagucen aauelles indulgncies que hauien en oltra mar,e que aqui fafanta fe Catholica.
ells
rien pirts deia terra a Prelats, e a Bisbes ,e Archebisbes qui ferien deia
Papa
Lcmpcrador en
mas
nopodiapaflarlaBlaquia del Difpotatde Larta,qui ajudaua a fon fill,c axi no fabia quin confeyll fe prengus. oy dir que aqucfts dos richs homens germans.nets del Rey de Frana,eren enla terra ab gran
poder,e trames los miTatgers,que fi ells volien deftroyr o traydor de fon fill,quels donaua tota la terra fraucament,e quitia que ell tenia. E
dao hagren los dits richs homens gran plaer , e hagren dos cauallers qui anaren ab llurs miatgers alEmperador,quels faesvpriuilegi dao quels prometia:e los miTatgers anaren al Empcrador,e ab bulla daur E encara que portaren bons priuilegis fagellats de la dita donaci.
Lemperador los trames ajuda de moneda. Queus dir? Que aquells dos richs homens edificaren vna ciutat que ara ha nom Patraix e hi faeren Arquebisbe, e defifiarenaqueft fill del Emperador quihauia nom Andronich. E ala.fi ell fajufta ab tot fon poder: e ab partida del
,
poder del Difpotat de Larta , e vench los defus e aquells exiren li a camp,e plagu a-Deus que aqueft Andronich fo venut, e muri en lo camp , ell c tota quanta caualleria en fa terra , e gran res deia gent de peu qui ab ell eren. E axi aquefts dos fenyors hagren tota la terra
:
axi re-
dos fenyots parciren fe la terra, quel Duch foPrincep deia Morea,e el Compte fo Duch de Tcncs:ecafcuhach fa terra franca, quitia. Epuys partiren totes les Baronies,c caftells,e llochs que donaren a llurs cauallers: axi que tots los eretaren da Morea,c molts daltres que ni vengren de Frana. Pere caftells,e aquefts
qu daquetb fenyors onauallats los Prnceps deia Morea,e toftps de puys han haudes mullers dels millors cafals de Frana,e axi mateix los altres richs homens , e cauallers no prenien mullers, fi donchs de cauallers de Frana no auayllauen: perque hom deya, que la pus gen-
DD
iij
tilca
Chroniea dels
mon era deia Morea:e parlauer axi bell francs fcotttf dins en Pars. E aquefta gentilefa de cauayllers dura entro que la com
til
caualleria del
panya dels Cathalans los macaren tots en vn dia ,'comio Compte de Brenda los vench defus,axi com dauant vos he dit. E dreats que tots muriren,quehanchhunonefcapa. p
nina Trincefa deia ^Morea ab en Falip fiUJegon del tey Carles, ejferma, ab que lo fill del Compte lyaria mulleras, ahgermana de dita Trm
ceJa,efenyorade ^Matagrifo.
ES
ERITAT
i
quedaquellfenydrDuchdeBurgunya,
:
Rey de Frana, axi com dauant vos he com ptat, auayllaren los Prnceps de la Morea o es a faber equi fo net del
|ftro al
Cc-
nyor de Burgunya , e net del Rey de Frana auaylla. E aqueft Prncep Loys muri,que non roms nengurmas romangueren ne dues filles, la vnahauia XII I. anys com ell muri,elaltranauia XII. anys :e lo Prncep llexa lo Principat a la major, e ala menor la Baronia de Matagrifore llexa vinclat lo Principat a la manor,quc fi la major muria fens infants de lleyalconjugi que tornas ala manonc axi mateix jaquivin^ dada la Baronia de Matagrifo,aIa major. E com los Barons del Principat hagren perdut lo Prncep Loys quels era eftat molt bon fenyor, penfaren aqui porien donar la filla major qui fos fenyor poders, quels pogus defendre del Difpotat de Larta , c de Emperador , c del fenyor deia Blaquia: queab tots aquells marcha lo Principat, e el ducat de Tenes, que antigament lo ducat fe tenia per lo Principat mas puys la partici fo feyta dels dos germans, qui ho conquiftaren,hach lo ducat lo Compte deia Marxa. Queus en diria ? Quel Rey Carles en aquell temps hach conqueftat lo regne de Sicili, axi com ja hauets entes,e fo lo major fenyor, e lo pus poders qui en aquell temps fos a lleuant. E aquell fenyor Rey Carles hauia vn fill qui nauia nom Falip, qui era aprs del major c los Barons deia Marxa penfaren que a negu no porien donaria nina Princefa tamb com a mofenyeren Falip fill del Rey Carlcs,qui era molt faui,e bo:c axi hagren vn Arche: :
bisbe,
Reys Darago.
mifatgcs parlaren del matrimoni,axi que
al
Fol.ccxii.
:
:
bisbe,c vn Bisbe,c dos richs homcns,e dos cauallers, e dos ciutadans c trameteren los ai Rey Carles en Npols hon lo trobaren e aquells
pero com fabia que aquella nina auayllaua de fon llinatge, daltra part qucl Prncep deia Morea es deies honrrades nquefes del mon, apres de Rey.E axi atorga lo matrimoni de madona la Princefa ab mofenyer enFalip. E abans
que en als enantaTen,fi feu venir dauant fon fill,c li dix com aquell matrimoni hauia fermat, fi ell ho volia. E mofenyer enFalip refpos,edixquelipleya molt,ab vnacofa que plagues a el que li donas vn do. E lo Rey Carles dix,que demanas que volgus, que atorgat li feria. Efobreao ell li befa la ma, cdix:fcnyor lo do queus deman es aquel,ben fabets quen infantefa me llmias per companyo lo fill del Compte Daria,qui es dels meus dies e fi hanch
:
nul hom
pot tenir per pagat de feruidor,e de companyo,yom tch per pagat dcll: per queus prech pare fenyor quellhaja per muller la
fe
germana deia Princefa,ab la Baronia de Matagrifo,e que amdues germanes a vnamia fien nouies , e que amdofos nos faats cauallers aquell dia de la voftra ma. E lo Rey Carles atorga li ho, e feu venir los mifatgcrSjC ferma axi mateix aquell matrimonire tantol mana q fofen armades a Brandis X. galees,que amdues les donzelles aportalen ai dit lloch de Brandis,e lla lo Rey Carles, e fon fill cfperar les hia, e lla farienles noces. E de Brandis al Principat no ha C C. milles. E axi era lloch cominal. Queus dire Que les donzelles amenarenaBrandis e aqui feu lo Rey Carles cauayierfon fill, e aprs fon companyo. E mofenyer enFalip feu aquell dia C. cauallers deia fuama,ebn companyo XX. e amdues germanes foren nouies enfemps. E la Fefta fo
gran que aquell dia,e totes
les
huytaues
fe
E puys
ab les
Queus dir muri,e no hach infant negu:e puys la Princefa hach per marit vn gran Bar del llinatge del Compte Liuerus,e daquell hach vna filla. E puys
companyo fenyor deia Baronia de Matagrifo; Que mofenyer enFalip no vixque molt de temps, ans
com fa filla fo de edat de XII. 'anysjdonala per muller al bon Duch de Tencs, aquell qui dexa lo du cat al Compte de Brenda qui era fon cofigerma,que no hachlnfant negu deia filla deia Princefa. E com la Princefa hanch marida Ja fa imuri aquell Princep,e
la Princefa
DD
iiij
lla,
Chronica dels
en Frana, e pres per marit molenyer en Falipdc Saboya: e amdofos enfemps vengren al Principat. Si que a poch de temps la Princefa muri de malautia , e llexa en fon teftament, que fon mant de fa vida 00 Princep,e puys aprs la mort dell,queu Ucxaua a Ta filla, o
lla, anafen
que fer no podia,que ans deuia tornar a fa germana qui era viua,a qui fon pare ho hauiavinclat, e comlaPrincefa murilo Princep era en Frana E en aquella faho lo Princep de Taranto frare del Rey Ro.
Morea per venir contra fon cunyat lo Dipotatde. Larta,evaent lo Principat menys de fenyor,e dona, pres lo que no
bert era palat ala
troba qui lo hi contraftas fi que mofenyer en Falip de Saboya Prncep deia Morea quiu fabe , fo molt defpagat fi que no ana a molt de
: :
temps quel Princep de Taranto fo en Frana. E lo Princep deia Morea clamas al Rey de Frana del Princep de Taranto,com li tenia fon Principat fens defafiar,e ala fi fentencia fo donada quell lo li defampa ras:e axis feu, quel Princep deia morea trames fos preycadors qui per ell reeberen lo Principat. E en aqueft temps muri lo Duch de Tenes menys de infants, e llexa lo ducat al Compte de Brenda cofi germ feu,axi com ja dauant vos he dit,e roms la Duquefa filla deia Princefa viuda. Ara vos lexare a parlar deia Prinefa,e tornar vos he a parlar
de fa germana.
i
*j
OM
lo
fill
del
feytes les
,
noces , en
fi
hanch
fe-
ebode
^jtots
feyts,e
hach de fa muller vna filla, qui hach nom mala filla fo nada,a poch de temps ellmuri,de q fola
ren defpagats tots fos Barons, e vafaylls tots quants nach ala Morca.E
pus
pus honrrada de Prohena , e parents q fon del fenyor Rey Darago.E com la dona hach perdut fon marit,fo molt dcpagada e no volch pus pendre marit e com la Princefa fa germana fo morta,
antiga cafa,e
:
ella
R cys Darago.
ella
Fol.ccxi.
demana lo
Principat
fenyor Infant en Ferrando, fill del fenyor Rey de Mallorques,qui no hauia muller,ne terra neguna:e ne
St.c]ueila ents
que
cn'Sicifia era lo
que no hauia
filla
fos
tal
aquell hauria pergrat,o per fora toton dret del Principat. Eaxi tra-
mes
Sicili: e al
que finalment fo acordat, q la dona ab fa filla vengus a Mafina: c llauors i la donzella era aytal com ells deycn,ql matrimoni los plcya:fi que la dona ab fa filla,e be X.donzelles:e atretantes dones, e XX. cauallcrs,e XX.filL de cauallcrs,e ab daltres companyes vench a Malna,hon li fo fey ta molta donor. E com fo a Mauna lo fenyor Rey, e
dojfi
mon
li
donas ab
nach tant gran plaer quel jorn li fo vn any, quel feyt fos fermat:i que de tot en tot dix al fenyor Rey, que
aqueita donzella volia q fos amuller,e no ajtra qui el mon fos. E no fo maraucylla fino fo enamorat:que aquefta era be la pus bella creatu
ra de XII.anys,que
roa,e
hanch hom pogus veure,e la pus blaca,e la pus la millone pus fo la mes auia dels dies q era , qui donzella qui
fos el
hanch
lo dret
areta fa
filla
iua
tot
que hauia en Principat afer,ea dir totes fes volentats,q altre vincle no fen feu. E com ao hach feyt, e les cartes foren fey tes deies donacions del epoalici,ab la grcia de noftre fenyor,ab gran folemnitat,e gran fela quen fo feyta per lo fenyor R.ey,e per madona la Repina,e per tots los Barons de Siciia,e cauallers Cathalans, e Aragone
ibs,e Llatins,e tots altres de Mana,lo enyor Infant pres
fabel per muller:
madona Y-
edtxlamiTaLarchebisbedeMafina,eIafefta dura
be
XV.
fa
pagats.
nia ab
mare,e ab tota aquella gt qui eren venguts ab ella, e li lliura dones Catalanes , e donzelles Cathalanes , e mullers, e filles de cauallers. E com foren a Cataniado fenyor Infant feu grans dons a tots aquclls qui ab ella eren venguts:e axi eegren be quatre
mefos a Catania. E puys la dona fogra del enyor Infant tornafen ab fa companya ala Morea alegre,e pagada^e lo fenyor Infant alegre,e pagat,ef ech ab
madona la
Infanta
e pach a
Deus que
la
emprenya: de que DD v
fo feyt
gran
Chronica dels
gran alegrcjcom ho faberen. E
apareyla danar ala
molta de peu.
quefos lafita mtrce yneyo pogus yeni r en Catania hon era lofenyor Infant en Ferrando ab la Injhntafa muller,tjM Infanta^nfillcjuibach nom Iacme:com ditfenyor Infant/apareylla depajfarenla Jtforea.
2|||||g||ESTANT que ell fapareyllaua, youfabiaGerba,e &"^pq l"^donas gran cofayonom aturar queaellno vin_fssJSl m
^1 Wggues,e que ab
i
ell
anas
en
Sicili
al
fenyor Rey,que li plagues que yo vingus fenyor Rey plach li , e ab vna galea , e ab vn leny ab los
s
miTatge
al
Sicili
e llcxe lo cartell
de Gerba,e la illa a bon recapte. E lo primer lloch hon pris terra en Si cilia fo a Catania. E aqui yo trobe lo fenyor Infant fa,e alegre:e mado na la Infanta grof,q no ana a VIII, jorns que pari,e hach vn bel fili, de que faeren gran feih.E corn yo fuy dauayllat deia galea yo fiu treer dos bales de tapies en terra, qui eren de Tripol,e Aniblesje Ardiens,e
Almaxies,e Alquinals,e Ma<5tas,e jueies e daltres joyes.E fiu deiplegar tocesaquetescoesdauantmadonalalnfantajeelfcnyorlnfant^elo hiprefentitot,dequelo fenyor Infant fo molt pagat epuys partim
:
animen a Mafina,quel frnyor Infant me dix, queli hi feria ans de XV. joms.equevoliallongamentparlarabmi.EcomfuiaMainanoanaa XV. jorns que vench miTatge, que madona la Infanta hauia haut vn bell fill que naixque lo primer difapte de A brill del any M. CCCXV. Deus do acafcuaytal goig,comyohagui.E lo fenyor Infantil hach goig no mo demanets,e tots aquells de Catania: que mes de VIII. jorns duralafefta queen Cataniafefeu elo fenyor
dclls,e
:
Infant feu lo batejar a la egleya major deia beneuyrada madona Tanda Agata,e feu li metre nom acme. E fi hanch Infant fo nat de bona
gracia } aqueft Infant en
Iacme ho
la
fo.
vench a Mafina
fona , e de feguir lo
hon
ell
fi
E dix
Rcys Darago.
E
dix
Fol.ccxim.
mc,vos hauetsanar al fenyor Rey qui es a Plafa hon lo trobarets e retrets li lo caftell,e les illes de Gerba,c dels Querquensre puys tornarets a nos,e llauors endrearen tot o que fer hajam.E axis pris comiat dell,e eftant que yo hagui pres comiat dcll,miTatgc li vcnch,quc a.nas a Catania cuy toment,que madona la Infanta eftaua mal, que la febra lauia prefa,c mal de cintiri. E axi caualca,que aquella nit fen entra a Catania c com madona la Infanta lo vaefo millorada, emper ella hauia fcyt tcftament ans que pirs li anasre puys lo conforma,c 11cxa la Baronia de Matagrifo,e puys tot lo dret que hauia en Principat a fon fill Linfant en Iacme, e l Linfanr fon fill muria lexaua ho al Infant en Ferrando marit feu. Ara era veritat que be hauia dos mefos que fa
:
mare era rnorta de malautia a Matagrifo, mas ella non fibia rfes, ne lo fenyor Infant no volia q hom lin digues res mentres ella era prenys: e axi mateix com hach parit tro que fos exida a mifa: e pero lo fenyor Infant baftaua que poges lla anar,mas no cperaua fino que la Infan ta fos delliurada,e exida a mTa,que tantoft fe deuia rccullir ell, c ella: que totes cofes eftauen ya apareyllades de recullir.
Captol cclxv
muller delfinyor Infant en Ferrando de JAallorques pajfa de/la ytda:e comyo J. ^Muntaner reti les illes de Gerba, e dels $ucrauens
at/nyorJ^ey de Sicili ,e men ant lla bon era lo
La Infanta axi co a Deus plach pafla daqfta vidaals XXXII. jorns depuys que Linfant en Iacme fon fill fo nat:e muri els braos del fenyor In&nt en Ferrando. |E qui hanchvae dol lo fenyor Infant en Ferrando ho feu c tota la ciutat:e ab gran folcmnitat,axi com aquella qui era pura,e be confeIda,e combrcgada,e pernoliada,hom la mes en vn bell monu ment prop del cos deia beneuirada verge madona fancta gata en la fuabcneytaeglcyad& Catania. E com aqueftdeaftrefocfdeuengut, lo fenyor Infant vench a Mafina per reculir,e per anar ala Morea: e yo fiu cftar al fenyor Rey que trobe en Plafa , e anam a Palerm, e dauant
I
Veus en
dir?
homens de Siilles
de Gerba,
edels
Chronica dels
c dels
:
Qjuerqucns c placia aDcus que tots aquells qui be nos volen pufquep tant bon compte retre dao quls es comanat , com yo fiu ai
enyor-Rey de
Sicili deies dites illes, les
anysque lam
tan-
dona dgraia,e de puys dos anys per la guerra del Rey Robert.E
toft
nyor Rey,e tornemen al fenyor Infant que trobe a Malna que fapareyllaua de reeulhr:e yo dix Ji,qe era vengut perferuira ell,e de rnun tgr enles;galep$,e encara preftar tot quant hauia. lo jorn que li dix Eiendemacom hach oyc a, dix me que lendcmanae refpondria. rmifa ell fe feu yenir gran res de cauallers, e de bonagenc,edaut tuyc En Ramon. Muntaner, veritat es que vos focs lm el mon ell me dix aquins tenim pe* pus tenguts que a negu altre edix aqui moltes raHo,ns;b ones:e retia com yo en fon ruey hauia perdut tot quanttreya de Romania , e encara que fui mes en prefo ab ell, e com lo Rey Robert hauia per ella mi molc dem] feyt. E com yo li hauia preftat del meu en Romania,e abandonattt quant hauia e encara com yo hauia tots los officis deia companya lexats per ell,e per molts daltres fer ueys que a mi nom membren , que ell entenia que yo li hauia feyts: e ara aflenyaladamcnt,que per amor del hauia lexada la Capitania de Gerba que yo hauia tenguda V 1 1. anysrencara que li hauia preftada en aqueft punt aytanta moneda com hauia. E axi dix ell,cancs fon los ferueys que vos mauets feyt,que per res yo nons ho poria guardonar. Earafom venguts en vn cas, que obre tots quats ferueys nos hauets eyts muntar aqueft,dequeus volem pregar quens faats eaxi pregam vos dauant aquefts cauallers , que vos quens ho atorguets , que aqueft ferucy nos. feats. Eyolleuem,e anell befar la ma,c li fiu moltes grcies del be quell hauia dit de mi, e dao ques tenia per feruit de mi. E dix li fenyor penfats de manar o que vos volets que yo faa, que mentra que vidam baft al cos, yo no fallir en res fenyor que vos me ma nets. Ara fabets , dix ell,que es ao que nos volem quefacats per nos, nos vos ho direm. Veritat es que a nos fora gran mefter,que anafets ab ns aqueft viatgetque molt vos hi hagra mefter , e entch quens farets gran freturarmas tant nos es car loferuey que volem que totes les altres cofes ne (ien relaxades.
:
Rcys Darago.
>l
Fol.ccxv.
Captol cclxvi.com lo fenyor Mant en Ferrando de JwaUorhues comanaa. mi #. ^Muntaner tp/enyor Infant en lacme char
^^-J0j^^j[rabo^e^'^a^^uras a^a-'^inafy^are:emd$na
carta.deproeuttaiciff^rafntofifojijpemflagttes.
ERITAT
j.nrans
es
penfawpe nolieiar naus o armar galees,o tot o ab q vos ^ne^as quean^i&r^jaluament. E nos farem lletra al honrrat en Berenguer Defpuig caualler procurador noftite iuem8><to tor o que ihi Uaurets be-ftrcltf,jC'queus crega dett o
vos JolliuretS
;
qab^0*iidi*id8^
madona
.
Ja
Regina mare Inaftra jeal^nyor Rey de MalJorques frare noftre E nos fer tfos heih cart^e/p.^jC^i^io.gf^eral'pdctotes les quatre parts
del
jorn aoremonta-
que vos o que pro^iteitS, ne faa^sfjiKdeurets per nos^jaualler,ne a hom de peu,e a to^ac-res prfones q nos ho tenim per boj c per ferm: e que per res non vendrem amenys^e hi oHg^te^iUQ.tes les terres, e caitells,e U;o.-nqttC;hauem neeperamhauer ab la ajuda deDeusxaxiabtotpodrnQtftrvosy^^ E com noftce 11 a madona la Reginamare noftre vos haurets lliurat , yrets a voftre^lberch e regonxerets e endiaarets tots voftres fens,: e puys.com votes feyts hajats endreats vos vendrets a nos ab tota aquella. xampanya dacauayll,e de peu que pufcats.E lo fenyor Rey de MalIorq,ues noftre
na: e
)
ha aytanta moneda
companyes que vos nosramenarets e *S es 4 ue nos volem q vos E yo que oy eftes cofesfuy molt esbalayt com tant faats per nos. grancrrech me metia al dors,o es a aber de fon fill,e clame li marce que mi dosnas companyo.Eell dix,que ya companyo no mtdariaimas que yi>m apareyllas el guardas axi com hom deu guardar Senyor o fon fill. E tantoft yom reue r e ane Hbefar la ma:e fiu me lo fe ny al de la creu,ereebi aquella bene.u.yrada comanda. e lo fenyor.Infant .tantoft mana an Nots de Monells. caualler,que tenia fon fill en guarda al caftell de Gata nia, qu ell lliuras a mi;e quede-aquiauant qud tingues per mi, eno per altra perfo na e que totihorqueiyolvolgues quel
,
me
Chronica dels
m Iliurasic dao melcu fagrament,c hpraenatgeje axi liofeucperquc
de aquell dia auantUnfant en IacmefilJ del fenyor Infant en Ferrdo fo en mon poder,e aquell dia hauia XX2QC jorns que era nat,e no pus, E axi mateix fc mefer la carta de prouracio,axi com dauant es
dit,ab fagell pendent,c totes les altres cartes.
Sl
U ^ored epres Clarena afora darmes, e U encontraJa^eljurareHper cap, epcrjenyor tots /os
,
......
reculli
nofllii
|G
^
OM
aofo feyt,ell fe
MaGdos
C C, homens a ca-
volgren contraftar.
van feriren aquella gentrfi quels faeren llunyar,e ferplaarc entretac tragueren los cauaylls entcrra;E com hach en terra entro a L. homes
de cauayll,e lo fenyor Infant fo guarnit,e apareyllar, e fo fobre fon cauayll,ell fu defplegar laicnyera,que pus no volch epeirar laltracauahomens a cauayll,e ab los Ileria fua,ans feu braada ab aquells & Almugauers:e va ferir los enamichs, e vals desbaratar, en axi que van fugir deuers la ciutat:e lo fenyor Infantab tota fa companya ab ells ferint^ donant. Queus dire'Que ab ells enfemps fen entraren enla ciu tat,e mataren tots aquells quel: plague,els hagren tots morts:mas c
.
foren dins
la
bre ao ell capdella,e veda que de aqui auant no muris negu. E axi Ics galees,e tot fon eftol venhala ciutat,e tot hom entra dins,e les gents
deia ciutat ajuftarenfc,e juraren per fenyor lo fenyor Infant en Ferran*
do,e li faeren tots homenatgerque be fabi q a ell pertanyia lo Principat,per madona fa muller.E tantoft com aquells deia ciutat de Glarca lagren jurat,cll
cadells del
mon
ana afatiar lo caftcll de Belluer, que es hu dels bells e es prop de Clarena e combat lo fort, e hi drea
.
tal guifa,
llochs fe retien a
volenters:
ReysDarago.
a fa
Fol.ccxvi.
qui vincla lo feu Principat ala fogradel fenyor Infant: axi que a ella c pertanyia,e per lo vincle,e pero com ella fobreuiui molt de temps
germana la Princefa,axique tuyt fabien que a ella deuia tornar lo Principat :epuys moftra la donaci quenhauiafeyta entre vius a la Infanta. E puys axi mateix que com muri feu teftamcnt , e jaqui
reu madona
la Infanta fa filla, e
puys moftra
enbnteftamentho hauia llexat al Infant en Iacmc fon fill ,c encara que ho vincla al fenyor Infant en Ferrando,!! fon fill muria. E com ao hach moftrat,lo fenyor Infant en publich en la ciutat de Clarcna per totes parts nanaren lletres c axi tuyt fe tenien per dit, que per dret lo Principat deuia eTer de fon fiil e fi fon fill defallia , que deuia eTer del Infant en Ferrando. E axi tots lo obeyren axi com a fenyor
: :
Ara vos lexare apariar del fenyor Infant, e'tornare apariar de fon
Linfant en Iacme.
JJa
fill
que com lo fenyor Infant fe parti de Mana,yo nolieg vna nau de Barcelona^ era al port de Palerm, a eftar den P. Defmunr.e que vingus a Malna,e de Mafina a Catania:e axi mateix hi tramis vna dona de paratge molt bona dona qui era Dampurda,qui hauia nom madona Nagnes Dadri,y era copanyo na venguda en Sicili ab la noble madona Yfabel de Cabrera muller del noble en Bng.de Sarria,c hauia haut XXII. Infants, e era molt deuota,e bona:e axi acabe ab la dita madona Yfabel , ab lo dit noble q lam lexaffen , e yo que li comanaria lo fenyor Infant en Iacme fill del fenyorlnfant en Fcrrando,e per llur cortefi lexarem li. E yo comandi lo fenyorlnfant, quem pana que ella deuia faber molt dinfants, c
ERITAT
es
per
la
fua boriefa: e
vna bona dona, qui era etadanudria del Senyor Infant en Ferrando; que madona la Regina de Mallorquesli trames tantoft
ra hi
com
Chronica dels
com fabe que muller hauia prefa
puys hagu daltres doncs , eLinfatu hauia bona vida,e be omplexionada,qui era de Catania quil nu
;
driamoltgraciofament. E menys deia ua vida, yo nagui daltres dos qui ab llurs infants mis en la na^pero q fi la vna fallia , que les altres
foflen apareyllades.
E pero les
hi
nos corromps ans les mamaflen tots dies llurs infants entro ops les agueTem. E axi ordone mon paTatge,e arme la nau molt be, e mis hi be CXX.homens darmes,e de paratge,c daltres,e mis hi tot o qucns
feya mefter,e per vida,e per defenfo.
E com hagi
a
apareyllada la nau a
que lo fenyor Infant trametia al fenyor Rey de Siciha,en que li feya a faber la grcia q Deus \i hauia feyta,e axi mateix ho trames dir largamt a mi:pero que you pogus comptar al fenyor Rey de Mallorques,eamadona Ja Regina; eafos amichs e trames me cartes que donas amadona la Regina fa mare,e al fenyor Rey de Mallorques , em feu faber quem pregaua q toft me efpaetxas de Sicili: e yo fegurament era efpaetxat,mas ab ma jor goig me efpaetxe com fabi aquelles bones noues.E axi yo anemen per terra a Catania,e fiu fer vela ala nau de Mafina, e manels que vinguefen aCatania,ccomfuia Catania a pochsdedies lanauhifo,e
:
hom. E com volgut recullir lo fenyor Infant en Not de Monells hach feyt ajudar tots quants cauallers Cathalans, e Aragone fos hi hauia,e Llatins, e tots los honrrats ciutadans. E dauant de tuyt
qu e aquelt fia Linfant e Iacme fill del fenyor Infant en Ferrandp,c fill de maqona Yfabel muller fua que fo? E tuyt digueren que hoch,que tuyt foren al batejar,e puys lauem vift, e conegut,e fom certs que aquell; es ell e fobre ao lo dit en Not ne
ell
Ueua
axi
altra
carta publica
li
mateix
puys en aquelles paraules mateixes ell torna , e repoTeren , e feu ne fer altra carta: e puys encara fi torna
,
mi enles mans > e els meus braos,e volch de mi hauer altra carta com yol done per qui ti del fagrament , e homenatge quem hauia feyt , e com yol atorgaua hauer rebut. E feyt tot o, yo els meus braos tragui de la ciutat lo fenyor Infant,ab mes de dos milia perfones quem feguien,e mis lo enla nau:e tuyt fenyaren lo,el beneyren. E aquell dia vench vn porter del fenyor Rey Fraderich a Gatania,qui aporta de part fua dos pareylls de
vegada,c feu ne
fer altra carta.
E puys mes
lo a
veftidures de drap
daurab prefentsvarijs
al
Eaxi
ReysDarago.
e
Fol.ccxvii.
MCCCXV.
que hauien feytes armar contra mi , perhaueraqueft Infant:que feyen compte,que fi hauien,quen recobrarien la ciutat de Clarenare yo quiu abi enforti encara mes la nau, e mis molt mes armament^ gents. E promet vos que forem XCI.dia que hanch ne yo, nedonaquehifosnoeximenterra:eietiguem XXII. jorns ala illa
galees armades
fent Pere,e ajuftam nos hi vint e quatre naus entre de Cathalans,e
G
:
que tots venien a ponent e hagrem tant gran fortuna,que les VII. fen perdereme nos,e les altres ne foren en gran condici. Emper plagu a Deus que aquell jorn de tots fanc"fo nos prenguem terra a Salou,que hanch la mar no feu mal neguna hora al ienyor Infant, ne axi mateix ami, neexidelmeu bra ay tant com la fortuna dura de nuyt ne dejornrque yol hauia a tenir, pero.com la dida no podia fiure,tt gran mal li feya la mar, e a les do nes atretal,que no podien durar,ne anar.
nouefos,e tots partim enfemps deia
illa
,
,
Capitol
cclxix.
Iacme a madona la J^egina auiafua qui era a Terpinya: ellliure ab tota aquellafolemnitat que Infant, nefillde tfeyfe deu lliurar.
COM
%
forn a Salou,Larchebisbe de Tarragona,per
nom
mofenyer en Pere de Rochabarti , trames aytantes befties c hagus ps efons donat per pofadalalberch d Gua_Jtiefch, puysa poques jornades ana nosen a Barcelona, kontrobamlo fepyor Rey Darago, qui molt aculli be lo fenyor Infant,el volchveure,cl befa,el beneyre puys anam nosen ab plujes,e ab molts vents,e ab mal temps e yo hauia fcyta fer vna anda en q anaua lo fenyor Infant,e la dida,e hauia la cuberta dun drap encerat , e puys
:
:
damunt de prefet vermeyll,e hauia hi XX.homens qui per vedes portauen lada
jorns.
al
de Tarragona tro
Perpiny XXIIII.
E abans que lla foTem,trobam frare Ramon Saguardia ab X. caua!cadors,que madona la Regina de Mallorques nos hauia tramefos:pero que acompanyafen lo fenyor Infant. Si que hach nos parti denoschVe quatre porters delfenyor Rey de Mallorques quens trameteren EE
Clironica dels
meteren entro quefom aPerpinya.E comfom al Velo a paTarlaygua del rech tots los homens del Velo hi exiren, e los millors prefleren lada,e a coyll paren lo riu
al
ab gran
res
de prohomens
fenyor Infant. E aquella nuyt los Cofois de Pcrpinya,e cauallers tots quants ni ha~
molc mes exit:mas lo fenyor Rey de Mallo? ques era anat en Frna:eaxi entram per la vila de Perpiny ab gra ho nor quens fo feyta,e an nosen al caftell,a hn era madona la Regina mare del fenyor Infant en Ferrando,e madona la Regina muller del fe nyor Rey de Mallorques, e amdues, com vaeren que nos muntauem
uia foren ab ns,c agra hi
al
catclI,yo pris
en
mos
porte dauat les Regines qui feyen enfcmpsre Deus do a nos aytal gmg com hach madona la Regina *auia,com lo vae axi gracios,e bo,e ab la
cara.rient,e bella,c veftit de drap
daur mantell Cathalanefch,e pelot,c vn bll batut daqucll drap mateix al cap.E com yo fuy prop deies Refiu
lo volch
pendre enles fues mans ? e yo dix li Madona,la de gracia,c de marcc,que nous fapia greu, que entro que yo haja mi mateix alleujat
del carrech
q tench,vos noi tendrets,e madona la Regina rifen c dix me que li pleya. E yo dia li,madona.e acillo&encnt de fenyor Reyc
,
ella dix,fenyer
en a-
quella faho
guer,e los Confols deia vila de Perpiny qui axi mateix hi forenrc demane notari publich,e fo aqui. Puys hi hach molts cauallers, e tots
quats
yo fiu venir dones , e dides,e cauallers, e fills de cauallers, c la dida de monfenyor en Ferrando,e dauat les dones Regines yols demane tres vegadcsjfi aqft Infant que yo tenia el bra conexets que fia Linfant en Iacme primer nat del fenyor Infant en Ferrdo de Mal ora u es ,c fill de madona Yfabel muller fua. E tuytrcponguer que hoch,cao digui yo per res tres vcgades,e cacuna vegada ells me rcfpoTcren que certa met era aquell que yo deya:e com ao hagui dit,yo dix al eferiua, que men faes carta publica.E aprs yo dix a madona la Regina marc del fe nyor Infant en Ferrdo,madona vos creets que aqucl fia Linfant en Iacme fili del Infant en Ferrando fill voftrc quen gendra en madona ,
1
Yfabel
Reys Darago.
Yfabel muller fa ? fenyer,dix cIla,hoch c
:
Fol.ccxviii.
tres
vegades
axi
mateix en
dao yo Ueuecarta publica en teftimoni de tots los dauant dits. E yo dix,Madona per part voftra,c del fenyor Infant en Ferrando dats me p bo,e per llyal,e per quiti daquela comanda de tot quan t yon fos tgut a vos,
al
ella relpos,fenyer
hoch. E axi mateix ho digui tres vegades,e en cafeuna me rcfpos que men dauapcrbo,eperlleyal,cper quiti:eqmen abfoluiadetot qut yon fos tengutaella,ca fon fill.E dao axi mateix fe feu carta. E c tot acofofeyt,yo Ji lliure ala bona hora lo dit fenyor Infint,e ella pres lo, c befa! mes de deu vegades :epuys madona la Regina joue axi mateix
befal
ms
de. X.vegades:c
puysrecobral
madona Peryona qui li era de prop,e axi partim nos del catell,e ana ala pofada hon yo deuia pofar:<jo es a faber en Cafa d Pere Batle,e ao
fo per lo mayti.
al caftell,e
aportaua del fenyor Infant en Ferrando a madona la Regina la mare,c aquelles queaportaua al fenyor Rey de Mailorques e digui li tota la
mifatgenai
quim
fo
pinya, e tots dies yo anaua veure dos vegades lofenyor Iniint,que tat
Nadal quim venia defus. E axi pris comiat de madona la Regina,e de madona la Regina joue, e del fenyor Infant,e de tots aquells de la cort: epague tots aquells quim hauien feguit,e torne madona Nagnes Dadn en fon lloch,e en fon alberchprop de Banyoles. E madona Ja Regina captech fe molt be de mi,e de tots los altres, e venguimen a* Valenci hon era mon alberch, efuy hi tres jorns abans de Nadal fa,ealegre;lamarce de Deus. Eno ana a llonch de temps del (enyor Rey de Mailorques vench de Fra^e hach gra plaer de fon naboc,e tantot axi com a bon fenyor li ordona ab madona la Regina la fua vida,axi com ranyia a fil de Rey.
mes
Captol cclxx.com lo fenyor Infant en Ferrando de JMaUorques trames per cauallers3 e bomens depeu: e com abans yae la gent bifos ala JMorea dit Infantpajpc de/la 1>tda:efe occupa de tota la terra mofenyeren loanfrare del Jfcy Robert.
EE
ij
E no
Chronica del;
ana a molt de temps , quel fenybr Infant trames miatge al fenyor Rey de Mallolqucs qui per mi li tramets cauayl!ers,e homens dapeu. E madonalaRegi-
NO
fa
Rey de Mallorques trameteren me a dirquem apareyllas,e que percafas bona ic.cnpanya dacauayll , e da peu que hrmenas e que ell me faria dat centro ai XX. milialiures en Valenci acompanyes. E-yo tantfcpejrcafern de companya, a.xi que a molts acorreguideo del meu enb ana a XV. jorns quem vench demananaent per vn correu,que no men tramets de res, que Arnau de Cazaab la gran nau del fenyor Infant era vengut deia Morea,e que ell ib la dita nau hauria gent a Mallorques que hi-pa fiaria: eaxiaia mala hora reuocaren la fentencia que. yo no ane. E en Arnau de Caza acorda duna gent,e daltra a Mallorques, eelech c mt,e tats tarda que com fo ala Morea lo fenyor Iofant fo paflac defta vida,de que fo major tala que linatge Qarago prefes de negu fill de Rey llonch de temps ha enous dir aquella cafa quen prengus taa,que lis feu tot lo mon que aqueft era-ro millor caualler > e lo pus ardit que en aquell temps fos fill de Rey del mon e lo pus dreturer, e
na
marc,
e lo fenyor
ordonat de tots feyts. E lo feu cors fo portat a Perpinya,de q fo gra. be a madona la Regina fa mare, que hanch nou fabc,que Deus la fch prefa a fa beneyta part. E pot hom dir delia que es fan&a en pa radis que el mon no era tant deuota , ne tant humil , ne millor Chreftiana. Eaxelafo en parads abans quel dol de fon fill vaes,elocors del fenyor Infant en Ferrando fopoTat ala efgleyadels Preycadors a Perpiny. Deus haja la fu anima, el meta ab los fanh en Paradis. E com ell fo rnortnoanaados mefos que murilaltre Prncep. Epuys to ta la terra e ocupa , e teho vuy en aqueft dia mofenyer en Ioan , frare del Rey Robert: Deus per la uamarceaport temps qtornea aqueft fenyor Inant en Iacme,de qui deu efer drecarrent. E Deus ho jaqueixca a mi yaher , e hi pufea en mes vey elles cancs ajudar daquell poch poder,e faber que Deus ma comanat.Ara vos lexarc a parlar daquefts fenyors deia cafa de Mallorques,
ell
mills
Captol
Reys Darago.
Fol.ccxix.
XX.galees.
&
ERITAT
grans
,
ES
e
fills
mana corts ala ciutat de Gcrona, en les quals fo lo fenyor Rey de Mallorques, e tots Jos Ba
e alts
,
bons, e
rons de Cathalunya.
tramets
l'on
fill
lo
E aqui pubhcas , que de tot en tot Senyor Infant Nanfos a conquiftarlo regne de
,
Serdcnya e de Corfega qui deu fes o-ents que li era gran carrech
uia tant de temps
eTer feu
pero
com
li
paria
,
ell,
e a
Rey. E aqui finalment tuy t ho tengren per be,e fobre tots lo fenyor Rey de Mallorques li proferi que li E hi trametria C C. galees abn coll, e ala meio. armaria homens a cauayll,c gent de peu. E com aquefta proferta hach eyta, tots los richs homens,e les ciutats,e Bisbes,e Arquebisbes,e Abats,e Priors li proferien valena decofafabuda: axi quel fecors fo axi gran
que fen
eferiuia
XI
quel fenyor Rey troba en Cathalunya,quefo marauella. E axi mateix vench fen en Arago,e axi mateix li fo feyta gran proferta, e el regne de
Queus direQuen tal manera fesfora tot hom, que hom pot dir que james tam bella ajuda no taach enyor de fos fotfmefos com ell hach dels feus c tantoft en bona hora vench a Barcelona^ feu bofear L X. galees,e molts lenys armats,e nolieja moltes
Valenci atretal.
,
naus,e terideste ordona que anaTen ab lo fenyor Infant, e de Arago,c de Cathalunya, e del regne de Valenci , e del regne de Mrcia. E axi
mateix lo fenyor Rey de Mallorques feu fer les XX, galees noues,e puys endrea los cauallers as les altres companyes,e ariafen. ab la caE tantoft com les galees foren ualeria, e tench taula en tal manera. feytes,e els homens foren tots acordats , e axi mateix lo Senyor Rey
Darago,e lo fenyor Infant Nanfos,e lo fenyor Infant en Pere , anauen fa,e lla a endrear lo viatge retuyt hi enantaen com mes podien. E axi es veritat que cafu es tengutde confeyllar fon fenyor, en tot o que pufea de be,ax.iagr,comlomenone fi per ventura es Hom que
non pufea dir ai fenyor Rey, res fap, o coaeix de be, deu ho EE iij
dir a al
trequi
Chromca dels
qui aifenyor Rey hp diga, p lo hi trameta a dir per eferit: e puys lo fenyor Rey es cant 'auj que fi coneix que bo fia/ara ho, fino eftar Cea
tre
ha,e
naur llauada fa conciencia,e hi haur retut fon deute.Perque yo com lo viatge fo publicat fiu vn fermo , que embie per en Comi al fenyor Rey,e ai enyor Infant,per ordonacio del dit bon paatge,Io qual oyrets: aci
:
que yo no
Captol
cclxxij.
per rabo de confyUdonar al fenyor Infant Nanfos 3 o menys afer recordar de totes cofs.
N
A
belermo,
del cafal
fia
Dfag;
lafalutacio
Diga cafeu
Seny,e enteniment qenfaam noftre pro, Per el mon,e per laltrce que faluacio
terra^c fa proueio.
fe
Delleuantaponent,migjorn,Septentrio
janozo.
'
'
b col u<i
En
R eys Darago
i
Fo
ccx x
Queu fapia retre a fon millorament: Que en eftes pauch valria tot fon preicament,
QueLauangeliditz,quespertlafement
Quis gita entre peyres , e efpines,e xament. Ala tera vos dich que deu fer fundament Al propot que parla fes tot veyaranient v Perquen fundaray mon preficb,e breument^ En aquell: bo viatge quens es a tuyt plazent.
a
**
E entendrets ma rayfo,que aliats de treball. Hay vift en aqueft mon,pus,que nul de mon tayll, E pero enla mar vullats pendre Mirayll, De li voftre fecar qui feron mant aTayll'
Quetrezolnome,tatsenleufcol,efatayll
.
;!:)
:V,
Vos vendran voftres fcyts,que esberch,ne apmayl Nous eftaran dauant,al XX. que Lalmirayll
Galeesfaa fer lleugeres
com ayentayl,
fibayll:
no^n
Enaxils balleftetsyrancoraia
Nois falra de llurs armes,ans forts com abaxayll Los trobarets a>ls,op;>,quafi com.pr^fta prayll Que tot quanrles dauant tira,queres non fay Fos enla voftcageotfenyQirno hi ha mcayll
rj
v?
^u)
,
q
n$
Vos
bon llaurador.
Vos fenyor menarets,e cent tapiador Carpenter,e ferrer qui no te mon clamor: E puys diu mijanzant nous calhauer pahor
Que viles,ne caftells,ciutats,cafals,ne tor, Que nons renda a vos,i donchs ab gran dolor
fe,e,llarch,e trit
cauayll,ii
eron a feblit,
molt benefit
De tota res
Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vae marit E darmes fay queljmon non es tanta fa delit..
nnReftuyt li cauayller qui ab vos anaran
Sonvoftrenat.ural,eVaIen,eprefan
exament feran Dets miles de Almugaues qui toftemps vos fegran E man daltre feruent qui nous.demandaran yj ^q Quels donets re del voftfe,car enlluror no han
,
Quen ja
omvJ
naja tanb^ns,^
2'
Mas
ReysDarago.
Si
Fol.ccxxn
Mas qucus pugan ferur com cel qui fens engan Son voftre natural,e faran ho lemblan,
negu vos contrada a lo voftrc deman. A donchsfenyor quant tuyc en Serdenya
Penats danar per cerra en Callcr afFegan
VileSjCaftellsje
feran
Examentlcfcol
van,
E ca la palifada quen
porc trobaran
Metenfe per eicala,i comay dic dauan: E vayrecs ballcfter quel murets combacranj Qus del ayre abacrion vn aufelet volan. J?
Cal fera aycel qui dins Callerera
Lo valent en Carros
Que nous dir gens Cller ques el mon tremblara. us lo mon o formats negu nom moftoara Que nul fes cal paTatge abdo feu.que cengra,
y
I >i
Ay quant veyran en
E
tras
)
i
a,f
tfc
I?*0
Car
Chronica dels
perqu llur cor veray No feria jamaysjperquc ne efclarira^ Mas de llurs malueftats quen mort temps vift hay, Qalfant Rey voltre payre han fayt man foll afay El fant Rey Fraderich meteron en efmay:
fes
Cabcuberra de lladre fan tota res fo fay E recobraror) Monech de que foren tuytyay
A tuyt voftre feTor ne feron don fe tray, Que fer Deus los caruendra que dals en mon eglay,
3
Mas de llur fals prefich de que no ix jamay Mas no faes abaya,e als noy trobaray Mas Lifartfon eftrayt de voftra gent defay,
Perqu farets marees quels.fiats lum,e ray, Car lleyal gent feran en quer dir vos fabray Quen Cqrfegametats deia gent vas Moncay, deia farrania cufqucchs abeu retray. Ras lo meu prefich vull que la finats, E preh a Deus,qui es llum,e vera clardats Que laut fenyor Infant li fia comandats, Coms,e VecomSjBaronSjC trcftuyt li Prelats Qui ab lluy anaran 3 e.trcftuyt U bernats, E qucs en breuc fia abgran gaug enuiats Bon nouell a fos payres loXant Rey,que afats Aura de pcnments tr pia vertats Adonchs fenyors,c, dones qui es fermo cfcolcats, Fayt pregueraa Dcui^u*: vengal bon mandats
Reys DaragcD.
S
,
:
1
Fol.ccxiui.
E G V R A M E N T aquell fermo tramis yo al Rey Dara go c al fenyor Infant Nanfos perqiics recordafcn dc_o
que
ya mefter
que
fer
faeflen.
jats fe ros
,
quel-mcu confcyll
no
era biftant,
almenys a
recordaries cofes
caxi era
b quevn
lla
marce de Deus tot o que yo digui en aquell: fermo fe compl, faluant dos cofes>deque fuy molt defpagat efon encara,e fere toftemps. La prime raf' com les XX. galees lleugeres nos faeren,que tant denuyg,e defcarn forTeriLalmirayll,ela hoft per les galees dels Pifatisy de Genouefos,que nonhagren foFert, X!X galees lleugeres hi haguev. E filtra fo,com lo enyor Infant ab tota fa caaylleria e pahonath','com hach prefa terra,no fen ana dret en Cller el per terra., e leftol per maraxi com fe feu leftol que fi tuyt enlemps per m.ir,e per terra, bflfeh venguts en Cller, aytantoft hagren haut Cller, abans que no hagren
cortell
aporta
altre
VilaDefgleyes. E
les
farves,
efrefques,
que hagren haudes totes llurs robes, e totes llurs viandes, e vins,e lletouaris , e confits que cafeu portaua eriles galees que hanch en Vila Defgleyes no fen pogren de res feruir. E axi tant folament aqueftes duescofes met,egrenfortencor,mas emper lla marce de Deus tot es vengut en bermas be,e millor hi hia.
,
i
Capitol
cclxxij.
part deport Fangs, epres terra a Talma de Solsjjon lojutge T>arborea, egran res dels Sarts lo reberenper/enyor en trames Lalmirayll'per ajjatiar Cller.
ERITAT
o que
al
mps ordonaren , que a port Fangs fos tot hom a dia per mar,e per terra. E aquell jorn que fo ordonat,fi fo tot hom,e abas: que tant eren les gents volenteroes danar que nois callia cercar per
,
Rey e el enyor Infant hauien ordonats.Enos diredaquells quihordonats eren danar,que tres tants ni vengren.E parech ho be al recullir,que mes de
les
XX.
Ch
XX.
milia
homens darmes hagren a romanir,que les naus,neics galees,nelcs tcrides,ne ds lenys nois pogrenlleuan e axi ah la grcia de Deus cots fe penfaren de reculiii^e lo fenyor Rey>e madona la Regina,
e tots los infants foren aqui a portEangos.
lo fenyor Infant
Nanfos
madona la infanta axi mateix,? de madpia la Regina,e dels Infants. E lo fenyor Rey acompanyals tro ala barca armada,hon:f$n.iec.illiren,e muntarenx madona la Regina atreta]. E axi ala bona hora lo fenyor Infant, e madona la Infanta mufo<o
pare,?
ller
fuarecullirenfe: e
tothompenfadefer
aytal.
mars de Maho,les XX. galees de Mallorques,e naus,e terides,e Uenys foren ab ells. E lo fenyor Rey,e madona la Regina eftegren aquell dia ala marina mirant los, entro los hagren perduts de vita,e puys anarenfen ala ciutat de Tor-
lo fenyor Infant
Nan-
fos
hachhon temps, e ajuftas ala dia fent.P.ab tot leftol. E com? foren
Lalmugaueria
:
Palma de Sols.E aqui exi tota Ja caualleria en tantoft fo aqui lo jutge Darborea ab tot fon
res
de tots los Sarts deia illa. Eaquells deia ciutat de Sacer quis reteren a ell , e aqui hagren dacord ab confeyll del Iutge quel fenyor Infant anasalatiar Vila Defgleyes. E aofeulo jutge, pero com per la Vila Defgleyes venia gran mal ala
fua terra,major
pofa fon fetge a Vila Defgleyes. E tramis Lalmirayll ab tot leftol aTatiar lo caftell de Cller ab lo Vezcompte de Rocabarti qui ja lo tenia
CC. homens dacauayll armats, eab dos milia de peu,que hi hauia ja tramefos primers de Barcelona lo fenyor Infant ab naus. E
alatiatab
dauant Caller,e jal tenien axi endrefat que tots dies na uien homens,els hauien tolta gran res deia horta. E com Lalmirayll hi fo , fets comte quentre lo Vezcompte, e ell los donaren deia mala cftrena afats.E fi hauia dins mes de CCC.homcns a cauayll,e be X.
axi pollaren fe
milia de peu. Ara vos lexare apariar del Vezcompte,e del Almirayli qui molt be fauenien de totes cofes , axi com aquells qui er, en cofins
Reys Darago.
Captol
cclxxxiiij
.
Fol.ccxxiiii.
Infant Nan-
com lo (enyor
fos bacbprcpt Vila "Defgleyes, e 'lencb ajpttiarlo caftellde Cller, e edifica dauantdit Caftell >n altre caflellab ~\>na altra yila ani
bacb nom lo caflellde Bonayre.
lO
hach Vila Defgleyes afatiada, tots dies ell los fcya cbatre,els trcya ab trebuchs:e eftrenguels en tal manera,quc deia mala ventura hauien aats, e tat de
lo fenyor Infant
leftret
fiefen.
axi mateix lo
mamolt mala
que fegurament fora cftat a gran condecio de murir , ino fos lo gran penfament que madona la Infanta ne feu: que a Dcus,e a ella deuen tuyt grayr la fua vida. E hach tant lo fenyor Infant no fo malaut,q
james ne per metges,nc per nul hom ell fe volgus partir del fctge,ans moltes vegades ab la febre acoftes farmaua , e feya combatre fi per
t
lo feu
bon erfor,c per la fua bona caualleria aporta a ao la vilajques rete a ell. Axi quel fenyor Infant,e madona la Infanta,e tota la hoft entra dins la ciutat
c hi
de Vila Defgleyes, c eftabr la fort be de noftra gt, llexarcn aquells que parech al fenyor Infant que hi feyen a.roma-
E puys vench
fen en Callcr,c edifica dauant lo cafteil deCaller vn caftell ab vna vila, c mes li nom lo caftell de Bonayre:e yench afatiar tat fort Galler, que
fol
vn hom no gofaua exir,perque cercament pogrenveure , que i al comenament hi fos vengut, que Cller hauia hagut pus abans que no hach Vila Defgleyes. Queus dir? Que aquells de Cller foferiren
a pochs jorns quel fenyor Infant fo en Cller hi
gra afany,e efperauen fecors que hauia de venir dcPifa, lo qual fecors
vench
fugi lo
ComptejCmurirenentots los <Fudefcbs ,eTifaxf,e ~a focb de temps murt lo optpfedcles nafres que bancb baudet,
Elo
Chroriica dels
jft^rpSfi
fecorsfoaytaI,quel
na de M.CC.homs de cauayll,en los quals hauia huyt cents f$\y* >? $%r!rfi/ cauallers Tudefchs,quis tenen los millors cauayllers del mo
e els altres er Pifans,c
Sarts quis
amena be VI milia homens de peu ab maluats mefclaren ab ells, qui er deuers Cabo terra.E daquells fer
fis
mol
Cabo
portauen cauallers,e cauaylls. E vengren fen a terra, c aqui podaren la caualleria,e tots los pahons,e CCC.ba
E com los bagren tots poTats en teira,tot lo nauili anafen ala illa Rofa hon ha bon port,e les terides eren totes encaftellades,cmeterenfe en eftala per defendre. Ecomaofofeytles gaUefters que.hi hauia.
lees
e lo
X X X.
llenys
cors
moltes tendes, e
hanch nois volgren axi efperar,ans fen anarenaxi com vn bon cauayll fadauant pahons. Si que tot aquell dia eftegren en ao,que com lo fenyor Infant feya vogar,ells fugien.epuys tornauen a llur voltat. Si que lo fenyor Infant vaeque no hi podia als fer,exi deies galees,e ordona caleu dels fecgcSjCom fe guardaTen:que dins lo catell hi hauia be D. homens de cauayl^ab mes de CG.que ni hauia entrats daquells qui er a Vila Degleyes. E axi lo poder era gran dins,perque lo fenyor Infant penfa queperrsnojaquis a plegar aquells qui eren venguts ab aquells de
e aquells foren axi cortefos,que
que hi hauia
ho pogueen contra
:
e dels
les
X X.
en que
ell
poch ne volgren res fer. E llauors lo fenyor InfintjeLalmirall conegren que a ell feyen fretura les XX.galees lleugeres queyo hauia dit al meu fermo quehagueTen,q per cert fi les haguefen haudes ja XXXX. galees de Pifans, ne de Genouefos no hi gofaren efer vengudes:que dementres aquelles XX.los empagalees:e axi
XV.
ctxaren
ReysDarago.
aquefta.
Fol.ccxxv.
he
a parlar
etxarenlcs altres los foren adors: c axi podets encendre quina falca fo
Ara vos
nat ab Lalmirayll lo feyt deia mar,c tot lo fetge,e hach ordonac q Lalmirayll fos Capit de tuyt, ell ordona aquells qui ab ells deuien anar,
que no volen hauerabi mas CCCC.cauaylls armats, e L.homens a cauayll alforrats, e eftro dos milia homes de peu entre Almugauers, E penfa la nuyt dexir ora del ccge,c mesfe e feruents de maynada llahonlo CompceNerdeuia venir el caftelhe tota la nuytctcgren afi
.
Compte
ordonades
bataylla.
c
dona la
hanch vaes venir be E lo fenyor Infant quels vae ordona axi dauceraavn noble hom de Cachalunya
fes bataylles
,
fi
vench mota
hauien
xit
feyta ab tota la
altres
la llur.
confcyll
Queus dir Les hofts facoftaren,c el Compte Ner ab de vn bon cauayller qui hauia nom Horigo Tudefch, qui era
ordonats ab lo
dit
Horigo Tudefch qui no haguelen cura mas deia perfona del fenyor Infant. Eaxi mateix fo ordonatque deu homens dapeu nos parcilen del eftrcp del fenyor Inranc, e cauauallers fofen
llers
fi
qjames no pogus
vaer bataylla pus cruelme qtieab tanta volentat vengus lahu contra
Jaltre,c cafeuns feren,fi
que tat forment ien calaren los Tudcfchs, e la noftracaualleria, quels dotze cauallers ab aqll Horigo Tudefch vengren lla hon lo fenyor Infant era. E lo fenyor Infant qui conech q
aquells venien aTenyaladament per
ell
,
feri lo
tal-
colp q ue del altra parc la li paflTa,iqmorc lo gita en terra. E puysmes la ma ala maa,e lexas crrer a vn altre , e donali tal colp fobre lelm q
porcaua,quelferueylllifeuexirperles orelles.
maa ne mes morts en terra quatre. E puys la maa fe rompe,e mes la ma ala epafa,e fcyas fer tal plaa que res no li podia eftar dauanc.E co
fet cauallers dels
Chromca del
lo cauayll,e qucl mcteflcn en terra:c axiu faercn,quc tots VILenfemps
li
feriren lo cauayll,c lo
:
li
femps ana en terra e en aquell punt mateix mataren lo cauayll al feu bandoner,e la fenyera fo cauda en terra. E com lo fenyor Infant fo en terra,lefpafah vola deia ma alt al caure que feu , de que non tenia pus deia mitat,que laltra mitat nera anada,que hauia feyt dos trozosre no oblida pas en o que era,ans fe defexi del cauayll que li jcya defus, axi com aquell qui es molt fort , e delliure,e ab lo millor cor de feyt dar-, mes que caualler qui el mon fia:e va trer lo bordo que portaua cint, e vae la fua fenyera en terra,c ab lo bordo enla ma va leuar la fua fenyera^ la drcfa,e la tench abrafada. E fobre ao vn caualler feu per nom Emboxadors va deuallar del feu cauayll,e va pendre la fenyera,e lliura
lo cauayll
al
dre
la
vae dauant los fet cauayllers , e regonech Horigo Tudefch, c ab lo pom del bordo els pits va brocar enuers ell , e vali tal colp donar per mig dels pits que delaltra parti li pafa,e caech terra mort,
tatge ell fe
fi
que james noi calech tornaren Alamanya contar noucs defta bataylla. Queus dire?Quccomfos companyonsvaeren mortlo ditHoell
eren
ho faeren en guifa que tots XII. romanguerenaqui,dels quals XII. los V 1 1, muriren per mans del fenyor Infant. E com aquefts foren
morts,lo fenyor Infant ab la fua fenyera broca auant, e llauors vaerets feyts darmes,que james tant fort jornada no poch hom veure de tant
poca gent.
quen aquella brocada lo fenyor Infant fe troba ab lo Compte Ner,eferil duna llana que hachprefadevnfeu feruent,tal
Si
per lo quarto primer del efcuc,que a terra lo mes:e aqui hach gra feyt darmcs.fi que per fora los Tudcfchs,e els Pifans muntaren lo Compte Ner,qui fo
ferit
de mes de X.nafres.E
de Callene troba la
tre la prefa era gran, ell fe exi deia bataylla entro uayll, e fugi al calell
qui eren be D.homens qui etauen de fora efperant que feria,que no gofauen exir ala bataylla,que fiu faefen Lalmirayll en Carros los do
nara a dors tantoft.E Lalmirayll axi poch fe podia parar del fetgc,c axi hauiencafeuns afats quefer: fi que com aquells de Callervaerenlo
ReysDarago.
fo axi forts
,
Fol.ccxxvi.
que en vn colp fe van tirar los Tudcfchs, c els Pifans qui eren romafosre van emparar dun puix,e lo fenyor Infant ab los feus atrctal,que parech que fos torneix de folasre guardaren los vns los altres. Ara vos parlar dels homens de peu.QuantJos Almugaurcs,e ho m ens de Maynadavaercncomcnr la bataylla dels cauallers entro a CC. van trencar les llances per mig,c meterenfe cl mig dels cauallers per esfondrar cauaylls,e els altres van ferir a la llur pahonada tant fort ment que ab los darts cafcuncmcs hu aterra, cpuys lexaren fe anar en tal guifa a ells quen poca dora los hagren defeonfits e morts: axi quen leftany ne negaren de dos milia en fus, e los altres muriren tots, caquclIsquifugien,ofe amagauen perles mates comfen entrauen perla illa, o fils trobauen non lleuauen hu vida, perqu tots murircn.E com lo fenyor Infant,c els feus foren vn poch repofats llexaren
, ,
fe
llurs
enamichs
uant entro a vuytanta homes a cauayll del compte Ner, que com noi trobaren mentre la bataylla era dura,e fort,quc fen fugiren en Cller: e els altres combaterenfe. E fi hanch bataylla fo fort el primer aalt, pus forts fo aqucta delfegon de tant poca gent, fi qucl fenyor Infant
hi fo ferit
ab bordo per la cara.E com ell fe vac calar la fanch per la cara,fi fo cfcalfat amal talent nous ho cal dir, que hanch lle no ves axi exir contra aquells qui mal li haguefcn fcytjCom ell feu contra aqlls.
Qucus dirc?Quc ab lo bordo fcyta de tals eftochsquc mal per aquell Que axi aqu aconfeguia,que ab vn colp nauia aTats. Queus dir anaua per lo camp ads dea,adcs delia, que res no \i hauia durada
i
dauant,quc tant feri en poca dora ab tots los feus, que tuyc ho feyen molt be,richs homens, e cauallers, e ciutadans, que aquells foren tots
morts, cvcnzuts,quc hanch non efeaparen entre aquells quis metcaquells ren en Callcr,c aquells qui fugiren al llur eftoll pus de C
Ce
axi mateix
no foran efeapats
feus lleuaren lo
camp,e ab
gran goig,e ab gran guany tornarenfen ala hoft. E lcftol dels Pifans ab gran dolor tornarenfen , c penfaren de fugir,c vengren en Pifa ab
llur
mal mandat,quc ells mateixos portar e lo fenyor Infant trames en Cathalunya al fenyor Rey fon pare vn leny armat c feu li a faber tot fon fcyt com era cftat:e reques li que li tramets X X. galees lleugeres per los grans efearns que rebia deies galees dels Pifans. E com lo FF ij
:
Chronica del:
lo fcnyor Infant fo tornat al fctgc,{rdeftrgue Cller
nous ho<aI
dir,
que tots quants Sarts hach en la illa qui retuts no fercn,fe reter a ell. E lo Iutge Darboreafo aqui ab tot fon poder al fegon jorn que la batayllafo feyta,e hach gran goig , e gran plaer deia vi&oria que Deus hach donada al fenyor Infant,empero fo moltdcfpagat, com ell,o ho dels feus no hi era eftat e feguramentno fo colpa fua,quccom lo fenyor Infant fo entrat en VilaDegley es, ell hauia eftat el fetge tota ho ramell en perfona,o fon poder. E axi com lo nyor Infant hach prcfa Vila Defglcyes , ab llicencia fua ell fen torna en la fua terra,per vitar fos llochs:c tantoft com ell ho hach viitat,ell ajufta fon pode^c vch fen en Cller. Si que ja podets entendre que no roms de dos jorns a la bataylla,empero com ell fo ala hoft del fenyor Infant ab tot fon po;
homes
eftrcngueren tant fort Calle^que ala mort er de dins. Si que vn jorn fefdeuench , que aquells de dins vaeren lo Compte Nerqui fo morc
per les nafres que hach prcfcs ala bataylla j e gran res daquells qui ala bataylla eren my ts , que dins eren entrats , q ue poch ni hach q enyal
reyal
no fen portafenacoftes o
:
eren
aytals
com de bones
els altres
llanades, e de
Compte
Ncr,e
Captol cclxxvj
ren entrar en lo caflellde Bonayre, e lofenyor Infant Namfos defconfils:e la maluefiat quels de Cller anfr den Gilabert de Sentees,
edaltres cattaers3 ecomTtftns deUiberarenferpau
%
?jjS^:C
OM
mort
lo
Compte Ner,es
feya
|iH!5gran calor,c aquells de la hoft del caftell de Bonayre durmie, e menjauen,e el fenyor Infant,e els altrcsrells armaren llurs cauaylls,e
apareyllats dacauayll , e
comenfarn a
ho
ntes qui
en
ReysDarago.
Fol.ccxxvi.
en efpatlleres durmia,va pendre lo capell de ferre,e pres lcfcut,c pofal fe al.coyll,c ell feya eftar toftemps dos cauaylls enfellats eus: e tantoft.
munta enla hu,e lo primer qui fo ala porca del fetge fo ell,e tantoft ab ell hach mes de dos milia feruents qui Almugauers , qui feruents de maynada,qui homens de mar. E axi mateix cauallers ateneren,qui
,
han aqueft auantatge daltres gents,quels homens acauayll toftemps que hoftcjen van ab les efpatlleres veftits,e ab lo capell jubat al cap,e tenen llurs ca uaylls enfeyllats. E tantoft com fenten brugit, no han cura dals, mas que prenen lefcut,e el capell de ferre,e munten llurs cauaylls,e tenenfe per be armats, axi be com los altres cauayllers quetinguefen lefberchveftit,oles cuyraces :e els homens de peu tenen cafeu la llur
llana,e llur dart ala porta,de llur pofada,o de llur tenda:e tantoft co-
rren a la llana,o
al
dart
com han llur llana, llurs armes. E axi com lo brugit oyren,
:
e tantoft
que
vna
nir arrear comells. Perqu ien trobaren enganats , quel fenyor Infanr ab la cauallera los fo axi alencontra, e mala a ops dels Pilans foren tant auant venguts, que per lo portal del caftell de Bonayre fen-
cuydaren cntrar.E axi lo fenyor Infant feri en ells tanrenfortidament, que tantoft hagren aquells del caftell de Cller a girar. Quus en faria
pus llongues nque.. Quel fenyor Infant ab Lalmirayll, qui es dels bons cauallers del mon,eab los altres penfaren de derrocar cauaylls, e de ferir de llances:e com les llances foren trencades,ab les maces en
la
dels
Pahons
nous ho cal cal dir,que no feyen mas allancejar homens de cauayll, e de peu e faeren tant que be de circhcents homens a cauayll qui hi eren xits, e be tre,s milia de p eu,n bn reftauraren C C. homens a cauayll, que tots foren morts los altres, e de peu no ni efeaparen C. axi qle fi camp mes liagueflen haut,que tantoft no foen atefosal caftell deCaller,hu no hagra efcapat: axi aquella jornada fo axi bona com aquUa deia batayUa a deftructio dquells del caftell de Cller , e pockpt endendre
en
membrana de res,mas de
ferir lbbrells:
FF
iij
Chronica del;
de que los Pifans faeren gran malueftat,que depuys cjuels hagrcn prc fos los macaren. E daytas malueftats fon apareyliats ells de fer, e tot
E com
lo fenyor Infant los hah mefosfins ales portes del caftcl de Cller, fen torna alegre,c pagat al fetge: e aquells de dins foren ab gran
do
o quels era efdeuengut,e quels acorregueTen , que daquiauant elis no veyen ques pogueen defendre al poder del fenyor Infant. E com aquells de Pif hagrcn fabut aquelles nouelles tengrenfe perconfumats,e tantoft penfaren que er de tot perduts, fi ab qualque manera no feyen pau ab lo fenyor Rey Darago,e ab lo fenyor Infant: c haut aqueft confeyll,en que tuyt facordaren,hordonaren mifatges aqui do
naren tot poder,que efta pau tra&afen.Ara vos lxare a parlar parlar del fenyor Rey Darago,
dells,c
9 Captol cclxxvij.com lo fenyor Rey Darago trames XX.galees lleugeres al fenyor Infant Namfos,, ecom mijfatger de Ti fans
tratta depau ab ^Micer Barnabo l)oria quifimesparlador de
hach haudes les nouelles del fenyor Infant que hach tramefes de la bataylla q hach venuda,tatoft feu bofear XX.galees lleugeres entre Barcelona^ Valenciae encontintfeu obraries XX.galees, e feu por taula a Barcelona a VIII. galees,eaTaragonaadues,ea Tortofa altres dues,e a Valenci a VIILdeles quals vuytgalees de Va lencia haguem comiHo lonrrat en Iacme Efcriua,c yo R.Muntancr,cj armaTem,c axis cumpli q dins pochs dies les dites vuyt gaees de Valcia foren armades,c aner a Barcelona;e
les altres fapareyliau,efo
VANT
ordonatper lo fenyor Rey, quen fo Capit lonrrat en Pere de Belloch vn caualler bo,e epert,qui es poblat en Va lles.E les dites X X.galecs partir de Barcelona,e a pochs de dics for en Cller. E com lo fenyor Infant les vae,hach ne gragoig e gra plaen e aquells de Cller tengrenfe per perduts , que be veyen que de aqu auant nois calia hauer efperana dajuda , ne de galees de Pifans 3 ne de Genouefos,q aqueftcs les gitarien de tot lo mon.E fobre ao fo vengut lo
ReysDarago.
Fol.ccxxviii.
gut lo miatge de Pia qui tracta ab Miccr Barnabo Doria, qui fi mes parlador de pau entre lo commu de Pifa,e Jo fenyor Infant Namfos.
Capitol cclxxviij
Infant Namfos e dels Ti fans, e ab yurnes conuinences :ecom aquells de Bonifaci\edaltres llochs de Corfegaferen homenatge
alfinyor Infant Namfos
menejaren moltes de paus , c jai^rT^ mcs 1 l en y or Infant no volch confentir a pau entrells , fi el && caftell de Cller no lin reteen e ala fi la pau fe feu , axi quel commu de Pifa tingues lo caftell de Cller per lo fenyor Rey Darago en fos lo commu de Pifa fon vaTayll,e que lin hagus a donar Portat, Hirat,Popagat tota hora quen volgus lo fenyor Rey Darago, o lo fenyor Infant,o llurs procuradors e axi mateix a tots aquells qui aprs
fi
:
renunciauaa tot dret que hagus en la illa de Serdenya,ne en ncgunlloch deia illa.E encara que en lo caftell de Cller no romangus terme negu, mas aquella horta qui dauanr el peu li era:o es a faber partida, c laltra part fos del caftell de Bonayre. E encara que en lo caftell de Cller nos gofas fer
dels vendrien.-e
encara que lo
commu de
Pifa
Pifans
a comprar,ne a vendre res, ans aquells del caftell de Cller haguefen totes cofes auenir comprar el caftell dcBonayre.E encara quels Pifans
deguefen valer al fenyor Rey,e als feus,contra tots los homas qui en lailladeScrdenya volgueTen fer damnatge.-e lo fenyor Infant pro-
ms los,que axi com altres mercaders poguefen mercadejar per tota IailladeScrdenya,eper tots los aires llochs, e terres del fenyor Rey
Darago,axi com altres gents eftranyes farieme que pagafen aytant de dret com los mercaders Cathalans puguen en Pifa. E com tot ao fo
fermat,e jurat de cafeuna deies parts la fenyera del fenyor Rey Darago ab. C.cauallers del fenyor Infant,entra el caftell de Caller,efo pofada
cnla pus alta torra del dit caftell, e axi la pau fo fermada,e jurada, e les
portes eftegren obertes del caftell de Galler,e hi pogu entrar tot h: e els Pifans , e els Pul'is de Cller feyen atrelal ala hoft, c al Caftell de
Bonayre. E
Chronica dels
]
dos en Pifa ab lo miflatgc d Pifa , pero quel ommu lloas, e atorgas toc o que feria feyne axiu lloar,cu atorgarcn.E com aquells de Corfega faberen ao,aquells de Bonifaci,e de altres llochs de Corfega vegren al fenyor Infant, e li faeren homenatge e axi lo fenyor Infant fo eriyor de tota Serdenya,c de Corfega:q fi be ho comptats molc mes donor hach ell,que el com de Pifa fos fon terratinent, e c els Pifans
:
fi
hagus lo
caftell
de Bonayre fe pobla en tal manera,que abas que V.mefos foren paflats fo murat,e albergat,e hi hach de Cathalas puramc mes de Vl.milia homens darmes:perque daqui auant lo caftell de Bonayquel
caftell
fen
mal captenir.
^pSSCCOM
procurador general lo
&I^S< noble en Falip de Salua,qui ab confeyll del Iutge fas los affers.Ellxa Capit del caftell de Bonayre,c de tota aquella enccrada
lo noble en Bng. Carros
fill
en
en Pere de Lcbia,e A.de Cofta ciutad de Mallorques.E com totes terres, e llochs hach ordonats,e endrezats:axi deia illa de Serdya,
miat del Iutge,e del noble en Falip de Salua,e del noble en Bcrguer Carros,e dels alcres,e recullis ab madona la Infanta , ab tota la hoft,e ab tot leftol , e tornafen en Cathalunya fa , e alegre , ab gran hononc
pres terra a Barcelona,hon traba lo fenyor Rey, c
e lo fenyor Infant
madona la Regina,
frare,
eel-
nyor Infant en Pere , e el fenyor Infant en R Berenguer , e ei fenyor Infant en Falip fill del fenyor Rey de Mallorqucs, e tots los capdals
de
ReysDarago.
deCathaIunya,quifiercn
cors
al
Fol.ccxxix.
Cc-
ajuftats
E com
lo
fenyor Infant,c
mado-
na la Infanta hagren
c tots los Infants, e
hon
fo lo
fenyor Rey,
los reeberen
ab gran
honor. Queusdire? Que la febfo molt gran a Barcelona, e per tota Cathalunya,e Arag, e el regne de Valenci, cel regne de Mrcia^ a Mallorques , c en Rofeyllo qui totes les g a nts faeren deia venguda del fenyor Infant,c de madona la Infanta. E aqui lo fenyor R.ey, c lo fenyor Infant faeren molts dons,egracies atuytaquells qui eren
venguts ab lo fenyor Infant,e cafeuns tornarenfen alegrcs,e pagats en tre llurs amidis.
Rey en Sanxo
de ^\l4Jlorquespajfa defta 'bidet, e Uexa hereufbn nabot Linfant en lacme fenyor Infant en Ferrando :ecomfofebolit a fillael Terpinya ala efgleya defant loan
fo eftat,quel fenyor
Rey
SsySt^
le
Sb^S ^ardanya,en vn
gueres,e aqui
ell
ell fe
q fo gra tala,q jamesrio naixque fenyor que en fi hagus mas de veritat, e de jufttcia, que eTrell hauiatc pot hom dir del o que feria forts cofa de negu altre perqu negun temps en fi no hachrenchor,neyra contra fon prohifme, eao es ve,
la l'ua
terra,e tot
fon
trre
fill
rando.Efi lo
dit
gimafcle,quetornas
muller,que pres
na
boda del Rey de Xipre,que pres per muller.La qual era,e es encara de les belles dones del mon,e deies bones c deies fauies:e hach la axi ma
tcixcomlaltranina,epuncclla,queno hauiapus de XV.anys.Sique no vixqueell a ella pus dun any:e dins aqll any nachaqllfilljo qualla
dona te en
Xipre.
E com
Chronica dels
no vulla,ans li do Deus vida,c honor aytant com bo la per viure, ax
que hanch fos nat de D. anys ena.E aprs vincla lo dit fenyor Rey en Sanxo de Mallorques,que fi amdofos murien menys de Infant mafclede lleyal
fauia creatura dels feus dies,
onj ugi,que tornas lo regne,e tota la terra al fenyor Rey Darago.e axi
ell fe
llexa
feytaJa
ell
E tantoftcomellfo
Infant en Iacme,e daquell dia auant pres titol,que fapella Rey de Mallorques,e Compte de RofeylIo,e de Conflent,e fenyor de Muntpefller
:
del
parlarem
nomenar lemReyde
Mallorques,aquiDeusdo vida,efalutal feu feruey , el preft als feus pobles. Amen. Arauslexarea parlar dell,e tornar vos he apariar del
fenyor Rey de
Siclia.
SsCapitol cclxxxj.
ret alfanfl Tare apojlolicb I{egol 3 e/os altres cafletts quelfinyor J^ey de Siclia
'fi&SR k
Xckrf^t
la
TT
es qucl
fenyor Rey de
Sicili tenia
en Calabria
caftell
de V^5>? Gaylano,e lo caftell de la Mota,e daltres llochs:e fo ordonat en les paus quel fenyor Rey Darago trata entre lo fenyor Rey de Sicilia,e lo
gata , e lo
Rey Robert,que daquells caftells,c ciutats fe faes o quel fenyor Rey Darago tengues per be: que los dits caftells,e ciutat de Re gol fe meter en ma del fenyor Rey Darago,que hi tramets cauallers feus qui per ell ho tenguefen. E a poch de temps ell dona efmena, c
volch q aquella ciutat de Regol,e aquells caftell!), e llochs quel fenyor Rey de Sicili hauia en Calabria foflen lliurats al Pare fant, e p lo Pare fantaqui ell fe volgues,e quel Pare fantquels tingues fecrefte, en tal
manera q fi jamas
lia,que fen
lo
Sicili,
quell
fos tengut de tornar los caftells aquells,e ciutat al fenyor Rey de Sici-
pogus aydar,e encara hi hach altres conuiuces que a mi nom cal comptar. E com tot aco fo feyt , e los caftells tench lo Papa,
/
no
Reys Darago.
Fol.ccxxx.
noanaamokdetepsquclParefant,axicomafant fenyor,eab bona fe pcnfaTc que mal non pogus fortir de nenguna deies parcs , ell feu lliuraria ciutat de Regol,e els altres Uochs al Rey Robert. E co lo Rey Robert tench los dits llochs,hach ne gran plaer,e lo fenyor Rey de Si cilia com ho fabe fonch ne molt depagat: mas emper hach fo a fofferir,e majorment pus era pau entrells,i que en aquefta pau eftegrcn, dcpuys los dits llochs tench lo Rey Robert,be.
Captol cclxxxij
Robert tramesfon filllo 1)ucb abgran poder en Sicili, lo qual fen hach a tornar en Calabria menys de hauer resguanyat.
jP
RES,
axi
colpa
mi no
hom non
deu parlar,mas en tot be com hom hi fap: e axi yo no vull dir,ne deig dir de qual part fo lo tort,mas pux la guerra torna,axi que les galees del Rey Robert tornaren a trencar Ics Tonayres de Sicilia,e preferen lenys,e barques de mercaderia qui eren de Sicili e puys a:
Rey Robert. Si que lo Senyor Rey de Sicili trames en Calabria en Blafco Darago e en Berenguer Seneftra , e daltres richs homens, ecauallers: ecorregueren gran res de Calabria,c preleren per fora Terranoua , e la barrejaren,
quells de Sicili faeren aytal daquells del
,
guany,c axi veus la guerra baftida. E com ao fo eftat,lo Rey Robert feu gran apareyllamenc perpaTaren Sicili, e lo fenyor Rey Fraderich apareyllas molt be,com ho fabe defendre, e eftabli molt be la ciu
tatdeMa(ina,edePalerm,ede Trapena,
rines.
ma-
terra
metre enles viles,e els cadells qui eren forts, e be defenents:e axi fo la illa de Sicili be aparcyllada de defendre,c lo fenyor Rey ordona cauallcriadeCathalans,eDaragonefosque nospartiTen dels richs homens,ccauallers fabuts: eatretal mateix fe ordona que no fen partTen del fenyor Rey enPerefon fill, c quecafcunsdellsfoTenaparayllats dacorrcr,e ajudar lla hon ops fos. Eaxi mateix ordona Micer
Simn
Chronica dels
Simn de Vallguarneravn caualler de Paralada,qui molt de temps lo hauia reruit,qui ab C. homens acauayll,eab CG. homens Almugaes anas per tota la illa,e ques metes en cafcun lloch hon lo Rey Robert vendria ab fon poder.E
com-ao
fo feyt,e
fill
lo
fi.E
lomesdelunydel any., M. .edins eralo Compe de Claramunt,e don Blafco Dalago,e daltres richs homens , e cauallers, een Simn de Vallguarnera, que tantoft quel vae que pres terra a Palerm,fo dins ab los C. homens acauayll,e C C.AJmugauers qui anauen ab ell. E fi han eh vaes ciutat ordonada be de defendre Palerm ho fo que aquells de dins ordonaren que null hom no paregues el mur com aquells drearien les ecales:e grues, e altres artificis que ha,
CCCXXV
tapm ab cantals,e ab balleftes' de torn , e depalanca,e ab pega,c ab alquitrafus , eabfoch donaen per ells e axis cumpli, en tal gui quel ter dia quchagreiipre terra facoftaren aJ mur, e drenaren Jlurs efeales, ellurs-artificis.Exom os homes foren fus,axi com dauant hauetsoyqaquells dela<ckitatfellexarcoiTeHobre,ells, en tal: manera,
e tot
:
que aquell dia hi muriLalmiraylldeX-Xy'igalees armades que hi^ hauia deia ciutat de Genouajehi muriren ab ell mes de mil Genouefos: e axi mateix htmuriren deies altres perfonesjmcs de dos milia, ique hi prengueren tal trct,q.totemps los membrata^ESeom aqueftamala jornada hagren hauda,e}xgren tres jorns q haua ro facoftaien al mur deia ciutaue Jo quart jorri ells verigrniaparcyHats de donar bataylla, e i hanch lo primer jorn hagren mala jornada, molt pijor hagienaqfta, que axi mateix hi peretren molta de gent. axi lo Duckva, que no hi feyres^partis daqtiidefpag'at, e arafenpefc mar, elpjdnitfcaa Matzarare abans que hi* fos Micer Simonde alguaf nera:>ni fosab/a companya entrat,e tantoft los exilia iomrig%^mdiic lii&}&nm,<m afajare'n a combatre a Mafearajea qurtam'behi pronguerenJgradiid.
;
Epuys
Reys Darago.
Epuys
Fol.ccxxxi.
Simn
de Vallguarncraab fa companya fodints entrat abans quells hi foffen,c axi mateix hi prengueren gran dan.Queus diie'Que partent de
No
Carfclat, c a Xicla, c a
Mdica,
e a caragola, e i
e a
Nola,e
ca,caGofti,eaLemi,eaCathania.E encafcudaquefta llochs ccr Simn de Vallguarnera dauat ab fa companya cjui li feya gra dany ala hoft.E puys aydaua adefendre los llochsraxi que tal manera li an ua aprs, que nul hom,nc per erba,ne p altres cofes nos podia Uunyar deia hoft,quc noi tengues mort^o pres axi que li feya gra damnatge.
:
Rago Jifo Mi
a
Si que de
de
nos a-
E aqui ell regonech fa companya,e troba que qui per malauties,qui per feyt darmes be hach perduda la meytat deia fua gentre axi mateix fabent quel fenyor Rey de Sicili fon auonclo era a la Plana de Millas , e faparcyllaua de venir per combatres ab
ell.E
li
que eren tuyt dun cor e duna volentat:e ell era ab gent trebayllada,e que hauien haut molt defayre, e que eren de diuerfes nacions,e de diuerfes voltats:perque la bataylla no li era fana, c axi recullis, e pafafen enla Calabria ala ciutat de Regol molt depagat.e dech ho eTer,que hanch en tota Sicili no poch hauer pre vna terra,ne cafal,ne vilarans fe pfa en lo gran damnatge que hauia pres.
e
E axi fenyor*
les
gecs qui
enaqueft paTatgees confumatquin fruyc hajcn feyta bedeChrcftians, perqu i a Deus plagues,ne als regidors deia fan&a fe Catholica,molthagrames valgut que fos defpes a honor .deia an&a fe CatholicafobreGranada,quellahonfes depesjeconumat. E creats q aytalfi faran tots aquells quidauanthipallaranro es aquells qui han
cncordetolrrelailIaalfenyorRey de
Sicili, e als feus
Romana cfgleya ne regoneg tot o que regonexer lin deu. Ara vos
lexare a parlar daquefts affers de Sicilia,e tornar a parlar del gran en-
ganya gra maluetat ques enles comunes,q ja dauant vosne dita partida,mas emper qui metre ho volia p efcritles llurs malueftats no hi baftaria eferiure tot quant paper fe fa enla vila de Xatiua. Mas pero
com
Chronica del.
mon, fius vullrecomptaryooquc Genouefoshanfcytal fenyor Rey Fraderich,c axi mateix la malueftat que han feyta al fenyor Rey Darago, e del com de Pifa atretal e pero faran gran fauiefa tots los Reys del mon.ques guarden,quen res nos fien en los homens deies comunes:
fien manifeles per toc lo
,
que
fi
ho fan toftemps
<3
ERIT AT
ria,e
|es9
p\ VI
ItS^a
com aquell qui es tot deia part Gibilina,ha ajudar ala cafa Do
es quel
Senyor Rey de
Sicili, axi
vV*
Genoua,c anaren a Sahona,e de moneda,e de caualleria, 0$* e de galccsjC de vianges axi que Deus, e ell los ha foftenguts ala ciu:
hm
de
Genoua
qui exiren de
de Sahona,contra la part Quelfa qui era romafa cnla ciutat de Genoua:axi que certa cofa es,quc Deus,e la fuajuda, e aquella delfenyor
tat
del
Rey Robert
afer
de ga ees al nyor Rey de Sicili, e lo dit fenyor Rey feyan gran compte:c fi li membras be quantes fayles haui feytes al nyor Rey eu Iacmc fra refeu mentre fo Rey de Sicilia,ea ell mateix quantes lin han feytes, no
hagra neguna cfperana
los
e per
enells.
Sahona,prometer ajuda
Mas
:
confeylls fout,
Que jat fe fia que fien pus fauis quels altres qui paf
fon,nocren:nc poden faber tamb los afFcrs, com aquells qui on antichs,quihan vift,eoyt: queab la meytat menys defeiencia fabra
,
pero
com molts feyts hauran vits,c oyts mes quels jouens.E axi per
pot hom prouchir ales cofes prefents, e efdeuenido res. Perqueus promet que fi lo bon Compte eu G. Galceran fos viu, ne don Bafco Dalago, ne Nuget Dampuries Compte Defquilax , ne daltres Cathalans , ne Daragonefos molts qui pafats fon delta vida, c encara Micer Matheu de Trmens ,e Micer Vixiguerra de Palozi,
les cofes paflades
ne
ReysDarago.
dut enfecorrer los Genouefos,
Fol.ccxxxii.
remembrant lo temps
enganat toftemps
paflat.
com hi ha perdut: que hagren li fcyt E axi com ara nes eftat cnganat,ne fera
Reys qui en les communes fe fiaran: c lengan es bo que yous faa recordant, que ara en aqueft paflatge que lo Duch feu en Sicili, han feyt los Genouefos al cnyorReyde Sicicll,e tots los
li.
degalees,e trames hi
li
que li ajudarien de
dits
XXV.
galeesxelleftechenefperanaqueaxifos. E los
tal
Geno-
manera,que tot leftiu paTa. E lo Duch fo fora de Sicilia,e fen fopafat de prop de Maina en Calabria,axicom hauets'cntes abans quells foen armats:e com faberen quel Duch fo fora de Sicilia,e que fo paTat en Calabria,llauors ells partiren de Sahona,e vengren enuers Trapena qui era luny C C. milles de lla hon lo Duch era. E axi podets entendre com fe podien trobar ab ell,ne qual folajuda quel fenyor Rey de Sicili hach dels Genouefos, ni com li feruiren be los diners quels hauia tramefos per armar. E no bafta aquell efcarn,nc aquefta faylla,que ans penfaren que encara poguefen deferuir lo dit fenyor Rey de Sjicilia deies XXV. galees, axicomle deuienferuir:queaucngrenfeablocomudePifa, queab XXII. galees que ells hauientfeytes de Sahona, que feruilen lo com de Pifa contra lo fenyor Rey Darago e lo commu dePifadauals mil florins lo mes , c que ab armada de Pifa , que venguefen metre vianda, e fecors de gents el caftell de Caller.E encara q ordonaren en les auinencesquen Gafpar Doriafos Almirayll de Pifa qui era Almirayll deies XXII. galees,c que fofen heretats tots en Serdenyai eaxifofeytala
uefos feren ho en
:
auinena entrells,c lo commu de Pia. E axis veritat quel feruey faeren al fenyor Rey de Sicili , qui contra lo Rey Darago , qui es frare, cmajorfeu,faerenles conuinences ablosPifans.-eaytalsfyts tandefonrrats enuers
Deus
dcgenfcr,ans noftre
mon, no par que fruyt de res de be Senyor ver Deus qui es veritat,e jufticia jutja
e enuers lo
,
cl's
de-
xendents daquella toftemps fon anats auant, e van,e yran ab vera veTitat,eab bonafc:perquc Deus los exala, els creix, els fa hauer victries
en tots
fonjCabat.
Chronica del;
com de Pifa, e los Genouefos de.Sah.ona ne a que feu cap,e la jufticia de noftre fenyor ver Deus com obra fobre eJls,c fa
quis feu entre lo
,
ra
Captol
cclxxxiii)
Tifans entraren ah Vianda, dins lapalifada ahafiellde Cller;e com Lalmirayll en Francefcb Carros laspres ab tota la xarma:lo qual'ents per lot
Tifansfo ordonatde 1>eniracorrer dit caftellde Cller.
que com la companya fo feyta entrells , ab aquell entenimenc que fo feyta la companya deia rata, c deia granota,que cuydaua enganar la Vna a laltra:axi com trobarets enles faules del Yop. E pero com cafeu anaua
es
ERITAT
mal entenimentjvench lo milaqui las fen porca amdues: e axi es cdeuengut dels qui la companya feyen cafeu ab engan , e ab mal enteniment de decebre,c denganar la hu a Jaltre. E lo poder deia cafa Darago,qui es laguila,es los vengut al traucs,c als tots deuorats,e dccro yts,e far toftcmps fia Deus plau. Deuetsfaberquecom larmadafo ordonada en Pifa per venir acorrer al caftell de CaIler,forcn XXIII. galees de Genouefos,e XXV. dePifans,e VI. vaxells,cV.fageties,c vna nau,e moltes barques, e toftemps de Pi, axi que tota hora foren be LX. veles qui partiren de Pifa.E com lo noble en Francefch Carros Almirayll del fenyor Rey Darago fabe que aqueft eftol li venia defus,
a
de Cller , lo qual lo dit Almirayll tema aflTatiatrpenfa que per res la dita ajuda de gents que aportauen per metre el ca.tell,no hi pogus entrarrehordona tot fon feyc, axi com aqll
e
caftell
mon,e dels fauis:e pfa per Jes cocs paffades, e deies edeuenidores axi com aci oyrets. Be creu que ja fabets q nohauiados mefospaTats com ao fo , que dos galees lleugeres de
qui
es dels
bons
cauallcrs del
que Lalmirayll en Carros no fen apercebes , e entraren din^ la palifada , e eren galees lleugeres de rems.,e aportaren vianda que meteren al caftell de Caller.E com lo dit Almirayll al mati veu les dites galees dins la palifadayfo molt depagat emper ab la ajuda de Deus , efon bonconfeyll,totlitornabe, cen gran profit,e alegre:que ell tantoft afatia Ics dos galees, que deia dita palifada no podien exir,que per les mans fues no hagueren a paTaf-* c
Pifans vengren de nuyt ala paliada fens
axi
Reys Darago.
axi tench Ics cant aTatiadcs queies
Fql.cxxxiii.
deies dites
dos galecsfagren mes menjat,que no hi hauien portat.E com ell los vae en aquell partit,vna nuyt per mar, e per terra vench los adors,brepres los en tal manera,que les dites dues galees hach ab la xurma , e ab tot e fo:
xurmes
que tots los tayllaren que nom efcaparen de vius mas de trenta, que puysfo jorn quels trobaren vius nois mataren: que lom pus es pres , no es vaTallatge que hon laucia. Mas cantolios roren feyts cambals deferre, emes los enla obra del mur,c del vay II que Lalmirayll feyaferal dit llochdeBonayre, aucn poch de temps e feu deies ciutats que hanchhom pogus ver fey ta, en X. tants de temps. Que vull que fapiacs,quen aquell temps fe trobaua que hi hauia mes de V I. milia homens bons tots Cathalans ab llurs mullers , e no hauia tres anys que lo dit Almirayll lo comenfa a
ren axi fer u ics per los Cathalans
,
afatiat lo caftell
de Cller. E pero
queencenats lo llochde Bonayrequin llochesde mercaderia, vull que f*piats,que com Lalmirayll fabe que leftol era partit de Pifa,e que
poder E troba que hi hauia catorze naus qui enla ciutat de Bonayrc era. oransjdeles quals eren les XII. de Cathalans,c vna del Rey de Frana que hi era venguda de Xipre,e laltra de Genouefos, quel fos deia ciueren be
velcs,axi
tat
L X.
de
e daltra part hi
hauia
XXXVI.
lcnysduna cubertade Cathalans , e daltra part hi hauia Lalmirayll. XXII. galees ab V. vaxells que hi hauia, evuyt entre lenys armats,c conops que hauia feytes fer,que anauen per leftany. E tot aquet nauili Lalmirayll feu metre en andana dauant la palifada de Cller, pero que hauia vift que les dues galees li hauien feyt:e axi apareyllas , que per aquella raho negu dins la palifada no pogus entrar.Ara vos lexare a parlar deia ciutat de Bo nayre,e del Almirayll, e tornar vos he a parlar dels
-
Genouefos
Pifans.
ft
e dels
GG
Captol
Chromca dels
Captol cclxxxv
.
fans, els trames alt^lmirayUelqualaxt mateix nach prefis prefo s Vuytanta 'Pi cent e cinquanta :e com fo dia de Nadalntre degalees, e lenys ~)>engren L
dauant Caerper acerreia. -deies quals Lalmtrayll en Carros hach lrII. e les altresforen desbaratades3 enpenfaren defugir.
g|^^^j
OM
leftol
Bonayre a Laimirayll,qui ttot los feu fer bs gambals,els feu metre a obrar !o mur,e el vayll de Bonayre. E axi mateix en aquella faho vna galea de Genouefos de Sahona,qui venia de
corda
el
coyll enuials a
la
correch ala
illa
mes
e
hi,e
hach tots
los dits
CL.homens,e feu
MCCCXXV.les vinc
dos galees de Genoueos, e les vinc e cinch dePifans,e VI.entre.llenys armats, e fagedes vengren dauant Cller, que laltre nauili hauien
lexat a Bonifaci:e per ao eren venguts efperueratsque cuydauen en porta trar enla paliada de Caller,e que hi poguelen pofar la vianda
uen:mas Lalmirayll hach en tal manera ordonada la entrada , que res no hi pogra entrar,que no paas per la fua ma. Axi quel dia de Nadal
fen
veneren dauant lefcala deies naus,e del altre nauili dels Cathalas, lo dia d lant Efteue aTajar de come feren fe tretes tot aquell dia. E
batre ala vn canto del nauili,e preferen hi gran damnatge, e res no hi po^ren fer:e lendema q fo lo dia de S. Ioan ells tornaren per altre can
to del nauili, e axi mateix no hi pogren res fer,ans hi preTcren axi mateix cu-a damnatge. E lo dia dels Innocens anarenfen a Caboterra,elle
puys axi mateix tornaren per combatre ala vn canto de ells ab X.galees lleugeres pero ql les naus,e tots aquells aflaigs feyen Lalmirayll exis deia efeala ab les fues galees:e com ell ne feria exit,e ve
uaren
ay"iia,e
poch,pero
com en llur ma
de fugir de rems>e que les altres galees batefen de rems e que [ca entraen dins la palifada ab la vianda: e axi cuydauen metre fecors en
Cller,
Reys Darago.
e el
Fol.ccxxxiii.
Caller,mas Lalmirayll conexia cot o quells volien fer,pcrquc nos vo lia moure deia pofta.E axi lo dia de Nadal,qui en dimccres,e el dijous diuendres,e
el
c lo
diumenge aprs
que fi ells fe combatien,que la bataylla fos rcyal,quc de cafcu fos o que guanyarien faluant les perfoncs e les galles que foTen del fenyor Rey que ell de tot en tot fi hi veya bon
cridar per les fues galees,
, ,
com
E com ao to feyt e ordonatjes galees dels Genouefos,e dels Pitans vengren axi ordonades de bataylla,que meteren primeres VII.
galees, cinch de
Gcnoucfo$,e dos dePifans quis foren afrenellades to tes fet enfemps ab en Gafpar Doria qui era llur Almiraylhe puys totes les altres venien los de popa,e les VIL acoftaren tant ales galees del
Almirayll en Carros ab les proes primeres qui fore prop agit de dart.
aquelles dites
VIL
galees, mana de
tot brugit , c
fi
amagadament, que
la
yrien,quc mes anaren ab XX.remps,que feren aquelles del Almirayll ab CL.E axi quedament cafcu llexa anar la gumena en mar,que hanch
los
Genouefos,nelosPifansnofen adonaren etantotvan vogar,e abans que aquelles VIL galees no pogren hauer girat,Lalmirayll los fo al dors:epenfa ren de ferir en tal manera que mes de M.C. perfones hi mataren, que trobaren fobre cuberta,e amagar fen defora tota hora be CCCC. Genouefos,ePiansbe C C. e axi Lalmirayll hach totes les VIL galees ab tota la gent mores, o prefos:e les altres galees dels Genouefos,e dels Pifans Ueuaren volta als caps que tenien ales VIL galees, e pen&ren danane en Gapar Doria,com a valent,com la bataylla era pus fort , ab vna barca que tenia de popa penfa de fugir,e munta en vna galea qui li eftaua de popa,qui era dun feu germ. E co
:
les dites
altres ;mas
no res
era,que james
pagat entrels feus,e tot hom hach tant guanyat,quc tots foren richs,e hanch a nul hom no lleua res que hagus guanyat. E los Genouefos
com foren lluny,trameteren vna galea per mifatge a Lalmirayllje trameteren lo a pregar, que
li
GG
ij
pogus
Chronica del:
pogus veure los prefos: pero que pogueflen veure quals erc morts ne quals eren efeapats. E a Lalmirayll plach li,c axi va eren los tots c hach ne efeapats de vius CCCCXI.Genouefos,e CC.Pifans,axi com defota fe meteren , axi com dauant vos he dit. E com tots los hach eferits volgren donar al Almirayll per refeat dels Genouefos totes quantes viandes,e armes portauen , e totes les altres cofes que portanen enles galecs qui efeapades eren. E Lalmirayll dix los que nois en daria lo pus ftil qui hi erarans ajudarien a fer lo vayll,e el mur de Bonayre,e axi ab gran dolor anarenfen. E veus qual fruyt faeren ab llur malueftat del armament que hauien fcyt , e de la falfa companya que hauien fcyta ab los Pifans,que la hu cuydaua enganar a laltre, e al traucs vench Lalmirayll de] fenyor Rey Darago quils deuora, els depar-?
,
titots.
A cap de quatre jorns que ao fo eftat,e les galees dels Genouefos,e dels Pins fen tornauen ab gran dolor s trobaren
vna
Ramon de
Peralta,
ab LX.cauallers quel fenyor Rey Darago trametia en Serdenya,e vna altra nau en que anauen XLVIII. cauallers qui eren axi mateix d en Ramon de Peralta,c era dauant be X.milles:e axi fo ventura dells,que vench en ma dels Genouefos, e donaren li XVI.bataylIes que hanch res no li pogrenfer,e les galees perderen hi mes de CCC. homena quels mataren los Cathalans,e molts denafrats axi quen tal gui fe partiren dolents deia nau, que james non oyra parlar, que dolents no len. E podets cafeuns conexcr que obra de Deus es etada, que Lalmirayll en Carros en tots aquells feyts no perde mas tres homs,e en Ramon de Peralta enla nau no perde mas vn caualler faluatge,perque cafeuns fe deuen esforar que vajen ab lleyaltat e qui ab lleyaltat yra Deus fera ab ell,e qui a dellcyaltat va,Deus lo confondra,el aportar
: :
que aqft
mon
ReysDarago.
los feyes dels Pifans,quel fenyor Infant
Fol.ccxxxv.
en Cathalunya,e penfanc q de"aqui auant puys pau hauia ab los Pifans,no hi faria fretura lo feu aturar. E los Pifans maluats tota la pau
torn as en
Cachalunya,que pusque ell ne fos fora,cuydauen confondre en poca doralos Cathalans quehierenromabsrequeaofia vaercancoftho
ca-
feyc,penfaren de
que hauien ab lo fenyor Infant,e cotes les paus.Queus*en dir Que james no podien trobar Ca t hala a part, que tancot noi degollafen 3 axi quen poch de cemps abans que Is Cathalans Ien adonaen,nagren morts,e gicacs en vn pou be LXX. qui
trobaren
com
los
prenien, e
les
metien
a fons.
axi
ells
ells:
po no
trobaria.perque noftre fenyor ver Deus veus com los va deftruyt per llurs males obres fi quells fan tayllades les vergues ab que ran ba:
tuts, que
han tornada la guerra mala a llurs ops que ja vets , e hauets entes com llurs nes pres entro aci,e encara veurets qu fera: que com aqueftrichhomenRamondePeralca hagren combatut, anarenfen dolcs,e lo dit rich hom pres terra alegre,e pagat ab amduesles naus al caftell de Bonayre , e pofa la caualleria en cerra , e la pahonada que
:
amenaua,e for be rebucs per Lalmirayll,e p cocs aquells de Bonayre, e los fo feyca gran fefta,e gran honor. E com a poch de cemps Lalmirayll,e en Ramon de Peralta hagren dacord que la caualleria , e pahonada per tcrra,elarmada per mar que anaen efuayr Efcampaig, qui
es la vila de Cller, e es per
fi
Efcampaig ab
lo caftell de Cller
no
hi hauien
GG
iij
Captol
Chronica dels
iCapitol GGXXxvij.com les feny eres del AlmirayUen Carros ,edelno>k en J^ambn deTeraita penjaren dentrar Efeampaig, ela ~)>anguanyaraforadares;~ptgrenaxiabios T>efeampaigque mnreflaurdren a^>ida3 nebo?7t,nedonah ne infant: ecomditUocbmeritamentperfos
peccatsf punit,
[
Defcampaig e van c
:
murs
fore'n
deuces
la
que res nois falli que a defeno fos mefter. Queus en diria,ne queus en faria moltes noues? que per fora darmes los homens de mar efuayren lo mur, e penCaren dentrar.E com aquells Defcampaig vaeren,que eren efuayts,vengrcn tots daquella part dels
homens deacauayll,elos homens deaauayll van facoftar al mur,e van lo axi mateix efuayr. Queus di1
Queies
Ramon
bataylla
moltcruehmas emper
e de llurs infants
cadell qui hi eren auallats,faer gran esfor per raho de llurs mullers,
que veyen munr mas noftre enyor ver Deus, quils volgu punir de llurs maluelatsdaveno vench fobrells quehanch
:
hunon
Si
relaura a viday
atrecal.
que hi muriren axi mateix lo Capit, e lo CaftclJadelcafteJ, egran res dels foldaus:iquen aquell punt fen uydaren ntrarlos Cathals
per lo calell,mas emper aquells qui eren dins, vaeren la mortaldat
de llurs gents, e la gran deftruotio , penfaren de tancar les portes , e de paredara pera,c a cal.E los Cathalans com hagren morca tota la gt,
Defcampaig , e era infinitat lauer,e les robes que hi eren axi que guanyaren tant quetoftemps ne fefan richs homens aquells qui l trobaren. E com ao havila
:
cafs,
en
meteren tot a p)a:e los dits nobles hordonaren,que la pera , e la rufta penfas hom depndrc alafua volentat e quen portaTcn ala ciutat,e
j:
c al caftell de Bonayre.Si
Reys Darago
Fol.ccxxxvi.
qui ab barques, qui ab carros:c van ho tot portar a Bonayrc, c van ne baftir,e obrar bons alberchs. E ordonarenquelaeglcyadels frares
menors qui era molt rica, que la desfaefen,e que a honor de moTenyer ant Francs la mudaTena Bonayrc :eaquifo loconuent dels frares menors, e daqui auant no hi eftigueTen frares menors, mas Cathalans,c que foTen prouincia per ells mateixos, c que foTen axi mahordens qui oTen en Serdenya,ne en Corfega. E axi (enyors qui aquell llibre oyrets, vajaus lo cor a lo poder de Deus, que veus velblement noftre Senyor ver Deus, quina venjana ha feyta dins vnany daqucftes maluades gents, quiabfalfia,eab defteix
Cathalanstotes
les
gnament,e per pietat hauiafeytaab ells. jana daqueft lloch Dcfcampaig qui era poblat deies pus maluades gents del mon , c deies pus peccadores que no es peceat que cor de home pogus penfar que en Efcampaig nos faes. Si que la pudor ftes anada dauant Deus. E fi vos deyts,en Muntancr,quals peccats fon aquells quevosdeyts? Yousporiadir,quellaeralargull, efupcrbia,e peccat de luxuria,c de totes maneres: en tal guifa que aquella deftru&ionaDeus feyta, que feu de Sodoma,cGomorra, queafoch ho ha fcyt tot cremar,e abrufar,c daltra part, que vfura publicament,e taula
:
ni tenien a tot
axi
lloch del
mon:
que tota hora Barbaria balaua aquell lloch de ferre, e dacer, e de tot llenyam,c de totes vitualles,de que venia gra dan a tota Chreftiadat. E daltra part,que tot cofarj o robador hi era be vengut,hagues E de tota tafureria de joch era cap,e daltres feyt mal aquis volgus. mals tant qui fi fcyen,que no hi bafta eferiurc: perqu veus notre fenyor ver Deus ( beneycfiacll quina venjana na feyta en pocadora: perqu es foyll aquell qui no ha pahor,ni temor de Deusrperque noftre Senyor forTcr molt,mas aqui mateix la jufticia fua coue que obre fobrclos maluats:quc fino,los bons no porien durar el mon.E daqui
, )
auant lexar vos he a parlar del cartell de Caller,qui efta alaciat, e aqlls qui fon dins qui fon paredats,e axi mateix Defcampaix qui jau
totbaig,ees totarTegat,
parlar del feny.gr
e cremat, tornar
vos hea
Rey Darago,e
,
del fenyor
Infant Narnfos
v.'...;:.
e del fenyor
Rey de Mallorques
GG
iiij
Capitol
Chronica dels
Captol cclxxxviij.com al enjorRey en lacme
de ^Mallorques foncb donatper tudorlo molt altfenyor edeuotmojfnyer en Falip de ^Mallorques auonclofeu:lo qualtra&a,e acaba que dit fenyor Jey de ^Mallorques hagus per muller adona
Namf
os.
RITAT
es
axi
fenyor Rey en Sanxo de Mallorques fo paflat defta vida, e lo fenyor Infant en lacme fill del fenyor Infant en Ferra-
appellat
plaer de Deus. E fo
ordonat per los richs homens,c cauallers, e Prelats, e homens de ciutats,eviles,quealdit fenyor Rey enlacmedeMallorquesfos donat per tudor lo molt alt fenyor,e deuot MoTenyer en Falip de Mallorqs auonclo feu:e axis cumpli com fo ordonat.E aprs que moflenyer en. Falip fo tudor,trata,e aporta a bon acabament, quel dit fenyor Rey
de Mallorques hagus per muller la filla del fenyor Infant Namfos,filI del molt ah fenyor Rey en lacme Darago ,e en aqueft matrimoni hi
fo feyta difpenfacio del fant Pare Apoftoli: e aquell matrimoni fo feyt
ab gran concordia,e ab gran conformaci de amor , e de parentefeh deia cafa Darago,e de Mallorques per que tots llurs fotmefos nan hauda,e nan,e nauran toftemps gran goig, e gran plaer, e gran profit:
:
Deus per la fua marce los do bona vida,e falut,quel dit fenyor Rey de Mallorques com aqueft matrimoni fe ferma,no hauia mas XI.anys,e poch mes.E la fenyora Infanta qui ha nom madona Goftana no hauia mas V.anys,poch mes.Deus los do la fua gracia, tal manera quel
matrimoni fe eompleixca, en haj fllls,c filles qui f a plaer de Deus, c a honor dells e a profit dels pobles. E aqueft matrimoni fo fermat per cafeuna deies parts en lany deia encarnaci de noftre fenyorDcus Iefuchrift M.CCCXXV.Ara vos lexare a parlar del fenyor Rey de Ma Uorques,ede mofenyer en Falip quiregla terra per lo fenyor Rey fon nabot,e tornar vos he apariar del fenyor rcyDarago,e del fenyor Infant Namfos.
5
Capitol cclxxxix
ab lofenyor Jtey de JMallorques trameteren ialfcors a Bonayre que aquells de CaUerfe tengrenperperdutsy e hagren los Tifons a tralarpau ab
ditfenyor l{ey;eretrel lo caflellde Cller.
parts,
de Callcr,penren
de fer bofear galees,e terides,e ordonar que tots dies trametrien ca-
pahons en Serdenya encara com lo matrimonijfo cumplit, efermat del fenyor Rey de Mallorqs,feu armar VI. galees,edos naus
:
a Mallorques
al caftell
de
Daragore axi mateix hi anar moltes naus,c llenys,e terides de Cathalunya,qui totes anauen plenes de bo nes gents, i que a pochs de dies lo fenyor Rey Darago,c lo fenyor Infant hagren tramefa tanta de caualleria,e tantes gets, e tantes terides,
Bonayrc en ajuda
fe
tengren per
,
morrs,etrameteradiralcommu
nvor Rey Darago hi hauia trames, tengren tot llur feyt per perdut,e
viure en
al
pau en!a
ciutat
de Pifa.
axi
fenyor Rey
Da-
dit
fenyor Rey,ea-
quimolthumiImcntfuplicarenalfcnyorRey,ealdit fenyor Infant, quels plagues quels pcrdonafen o que feyt hauien contra ells,e que Ji retrien lo caftell de Caller,e tot quant hauien enla illa de Serdenya. E lo dit fenyor Rey mogut de pietat, e lo dit fenyor Infant,pero com
ells
,
e llurs anteceTors
fon
eftats
e fon
moguts de pietat,
catell
e plens
de
de Cller,
e tot
quant hauien en Serdenyare lo fenyor Pv ey als feyta grcia, que pufquenmercadejar per tota Serdenya, e per totes les ues terres ,filuamt,e fegurarpagant ells emper los peatges,e les lleudes,e els drets q ordonats fon,o ordonats feran per lo fenyor Rey. E encara que puf-
Rey, axi
com
dita
E axi fermada la
Rey,e ab lo fenyor Infant , anaren fen per retre lo caftell de Cller al fenyor Rey Darago,e a cauallers quel fenyor Rey hi ordona per ell, e
GG
encara
Chronica dels
encara qucls dits Pifans li degueiTen retre tots los ells fe tengueTen en Serdenya.
altrs
$3 Captol eexe
^S23r AXI podets entendre com perles malcies llurs fon cftats co feren ab lo lcnyor i^slumats:que fi la primera pau q teren fenyor Key fumats: que lila Rey no haSt^S SSir^gueTen trencada,encarapogr tenir lo cartell de Cller, c els
altres
llochs:mas
ells,
vergues ab ques
fon
ferits.
E cafeuns
fiats
manamenc de
Deus:qui pau lexa,c pau volia, e axi guait fe cafeu q prometr en fermetat de pau, q certament tenir ho deu, pus ho haja jurat,c promes:c res non deu tornar contra, c fiu feja non far fon pro, ans Deus li fera contrari atot fon tra&amt.Queus dire?quels miTatges dePifa,e los
altres cauallers
el caftell
elets
de Caller,e trameter mifatge al lutge Darborca qui era pro curador general de Serdenya per lo fenyor Rey Darago. E tantoft ell vench al caftell de Bonayre,c axi mateix fo aqui en Falip Boyl qui era
Capit deia guerra per lo
dit
ab aquells del caftell de Caller,e lo dilluns a IX. jorns de luny del any deia incarnacio de no-
Senyor Iefu ChriftMCCCXXVI.ells reteren lo dit caftell de Caller al dit fenyor Rey Darago,e per ell al dit lutge Darborca,e al dit no ble en Bng Carros, e al dit en Falip Boyl , e al dit Embaxados qui en lo dit caftell de Cller entraren be ab CCCC.cauaylls armats, c be ab XII. miliaferuents tots Cathalans.E entraren per la porta de fant
ftre
.
Bracas,e los Pifans exiren per la porta deia mar,c recullirene en quatre galees,e
en
vrta
nau
foren en-
al caftell
noble en Bng.Carros,e companya del fenyor Rey, leuade fant Brancas vn gran cftandart reyal del dic fenyor Rey,
panons pochs
reyals.
E per grcia de
Deus,
ReysDarago.
FoLccxxxvin.
5
Deqs,com les dites fenyeres,c parions fe lleuaren per les dites torres, nofeyagensde vent:etantot com foren arborades vcnchvent al Garbijlo pus bell del mon, qui cites les fenyercs totes c panons c fo
,
vna vifta la,pus bella que harich fos pr aquells qui be volien ala cafa Darag,e per los contraris \o reues. E aqui lo llaus fe crida,e hauia hi
tanta de gent de dins de Cathalans
quells de Bonayre qui reponien
cel,e terra vingus.
,
e defora
c a-
la llaus
tots
E axi los dits Officials del dit fenyor eftabliren lo dit cartell de molta bona gent dacauayll , e de peu,cn cal manera, que per toftemps daqui auant hi fera Deus feruit,e hi trobaran totes gents veritat,e jufticia:en tal manera q la cala Darago,c de Cathalunya nau xa toftemps honor ab la ajuda de Dcus.E 3x1 ios Cathalans, ab la ajuda de Deus poden fer compte que leran fenyors deia mar, ab aytal raho emper que regoneguen lo fenyor Rey e los (enyors Infants fos ills,e;to[S los llurs 'otfmefos queaolos ve deia grcia de Deus, que nofen argullen , nes penen quels iayenguda aquella honor, e moltes daltt es que Deus los dara,perllur valentia, ne per llurpoder: mas tant ulamentquel poder, ela'gracia de Deushohafeyt. Efienao va lo cor als dus enyors,e als liurs otfmeos,feyts compte que de be en millor los vendran tots llurs feyts, que als no es el mon, mas lo po der de Deus(beneytfia ell,e lafua mare madonafanta. Maria qui aquefta grcia los ha donada. E dementreie reyaaqueftagranfettaen
,
)
Caller,eenBonayreperlos Cathalans ePifans dolents ,e marits recullirenfe,e anarenfen en Pifa tantoft com lo caftell hagren retut,e los altres llochs quis tenien en Serdenya per los Pifans. E Deus do nos per fa marce major goig qucnPila no hagren, com vaeren entrar a,
com hagren
trobada
pau ab lo fenyor Rey Darago que tots fe tenien per morts, fi pau no hagueren haudaab lo dit ienyor Rey. E daqui auant faran que fauis ells, eles altres communes, que ab lo dit eny or Rey nosprenguen en guerra,e axi Pifa cobra tots los prefoners qui eftauen prefos a Bonayre,e es Genouefos de Sahona e axi podets vaer aquefta companya quels Pifans,e aquells de Sahona hauien fey ta a quina es vguda per hurs mals tratuiiencs e aytal lo que elperen hauerdeDeus totsaoacils qui ao yran ab ventat,e ab jufticia: que veus aquells com far
,
:
ver
Chronica-d'cl:
ver Deus per llcyaltat,e jufticia qui es trobada cnla cafa Darago
feyca,e
li
, li-
ha
fa,c
li
faraaytals grcies
que Deus ha feytes al fenyor Rey Darago en Iacme , li ha eyta grcia que hach de madona la Regina blanca filla que fo del Rey Carles, (axi com damunt vos he dit)que fo molt fanta dona,e bona, y.fills c V.
3
filles:
vae ordonats,e heretats fa vida:e dir vos lo primer fill qui hach no Linfanten lacm
los regnes per lo fenyor
ay tant com adminiftra laditaprocuracio tenchfortmentjufticia,axi al gran,com al poch. E a poch de temps que ell hach tenguda aquefta
fcnyoria,ell renuncia a tots los regnes, e a tot lo rnort,e a
hre
honor de no
Deu* en-
ell
feruey de
lexada
gne de Deus,c per la fua marce li fia que liti do gracia.Am.E enpres laltre fill qui hach nom lo fenyor Infant Namfos lo qual es aquell q dit^al he qual depuy vos s quel fenyor dauant Infant en Iacme hach re
aretatge de fon pare,hach ttol de primer cngendrat,e fo ja rat aprs lo fenyor Rey fon pare per fenyor,e p Rey de tots los regnes
nunciat
al
del fenyor
axi
Rey fon
pare de tota
la terra,c
com dauant hauets entes,e ha mantenguda e mantendra per toftemps la via de veritat,e de jufticia: axi com aquell qui es lo pus gracis fenyor del
mon,elo millor caualler de fa perfona qui hanch fos enlo regne Darago. lat fe fia quen hi haja molts de bons hauts, mas axi es daquefta beneyta cafa, que la marce de Deus,toftemps va de be en millor,e far daqui auant fi a Deus plau.
f^^jAQVnST
SSsp3 ca:
es a
fenyor Infant Namfos hach per muller vna de ^IJb>les gentils dones t)efpanya,que filla deRey no fos,e a pus ri
Reys Darago.
e
Fol.ccxxxix.
Barpnia de fant Dcntillo, e
ab
ella
pres lo
comptat Durgell,
c tota la
Gonbau.E cafeuna deftes Baronies bn gran cafa,c axi fo molt be muyllerat de dona molt nob!e,e molt rica:c o deies pus fallies dones del mon, que deia fua fauiefa fe poria fer vn gran Ilibre,e fo molt bona Chriliana,e feu molt de be en fa vida a ho nor-de Deus.E daqucfta dona hach lo fenyor Infant que fobreuixque
tota la Baronia de fon pare en
a ella dos
Pere,e lo
fills
molt graciofos,
dels quals ha e
nom
lo major Infant en
es
Regina de Mallorques,qucaxipocacomeradeedatde V. anys la donaren per muller al fenyor Rey en Iacme de Mallorques e tot ao fe vae acabat E puys axi com a Deus plagu la dita enyora Infanta cnla fua vida.
:
fenyor Infant Namfos pafa defta vida ala ciutat de cara goa.lo darrer dimarts d Huytubri,del any M.CCCXXVII.efofoter rada lendema que fo fefta dels benauenturats Apoftols fant Simn,
muller del
dit
menors de aragoa.
Deus per la
fua
marce haja la fua anima,axi com de beneyta,e fanta dona deu hauer: que ella fo combregada,e pernoliada,e moltcsvegades confcfada,axi com aquella qui era molc catholica , e graciofa a Deus,e al mon: e axi la volen Deus en fon regne nina,e joue: e enla dita ciutat de aragoa fo feyt per ella gra dol,e gran plor:e axi fini fos dies al lerucy de Deus, axi com a ell ho plach ordonar.Lakre fill del dit fenyor Rey en Iacme Darago ha nom Linfant en Ioan , lo qual es Arquebisbe de Toledo, hu dels millors Chreftians del mon , axi quen fa vida fa Deus virtuts per ell que cl'l es dels pus graciofos prelats del mon , axi en preycar, com de totes feiencies , e de totes altres grcies bones que fantferiyor,c bo,e honeft deu hauer:Deus per la fua marce lo mantenga. E lo quart fill ha nom lo fenyor Infant en Pere,lo qual es molt gracis, e faui fenyor, e molt foptil dels pus foptils del mon,tant joue de totes
:
bones fauiefes complit: e lo fenyor Rey fon pare al heretat,e feyt tant que la feyt Compte Dampuries , e Rofeyllo ecafeuns daquefts Comptats fon nobles e bons e encara quel deu cretar de molt noble caftell,e molt noble lloch enlo regne de Valencia:e axis pot dir qs axibcaretatjComfilldeRcyquiRey noia. E lo quint fill del dit fenyor Rey en Iacme Darago, ha nom en Ramon Berenger,lo qual es axi com fos germans,ques molt faui,e gracios:que dels feus dies el mon no trobaria hom pus coplit de totes gracies,e de totes bontats:
:
elo
Clironica dels
q la feyt Compte de Prades , c fenyor deia Baronia den G. Dentena>e encara moltbonllochqueli dona en lo regne de Murcia:e axis pot dir que axi mateix es heretat molEno blement,c honrrada,e ques pot fer aquella vida que tany a fill deRey; e axi lo dit fenyor Rey vae en fa vida fos fills heretats molt be. E les fi> lles hereta axi,que la major dona al fenyor Infant en Pere de aftella, qui fo fill del Rey en Sanxo de aftella: elaltra filla dona aprs al noble don Ioan,jll del Infant en Manuel de Caftella:e laltra filla dona al Duch Hot,atneh,qui es hu dels millors Barons Dalamany: c la quar lo qual horda es lo pus honrrat de dota mes enla horda de Xixcna
lo fenyor Rey fon parc a retal,
,
en Efpanya:edaquefta horda es la Infanta Priorefa, axi co aquella qui cs,molt fancta donar la quinta filla ha hordonada de dar per muller al fill del Prncep de Taranto.
ncs que
fia
AXI
fills
en lacme en fa vida Fe vae tots fos bons,c bells,e fauis a Deus,e al mon:c com tot ao
e
lo fenyor Rey
hach vift ,
hach feyta efta grcia , a ell vench. malautia tal,e tant gran q foFeri molt de trebayl: perq moltes de vegades , axi com a fant fenyor , c bo,c grali
Deus
cis^ ple deia fanta fe Catholica,confeTa,e cobrega,e fo pernoliat,e hach tots los fagraments deia fanta egleya. E com tots los hach tebutsabfon bonfeny } eabfa bona memria croa les mans,eabrafala
mans de noftre fenyor Icfu Chrift dilluns a dos jorns de Noembre del any M. C C C X X V I I.a hora que hom encenia les llums:noftre fenyor ver Deus e la fua bencyta mare madona fanta Maria ab tota la cort celeftial rebeeren la fua anima,e la meteren ab los faels en glria. E axi lo dit fenyor Rey en lacme Darago rauri a Barcelona lo damunt dit dia , e lexa lo feu cors al moneftir de Sanefes creus,rron jau lo cors del beneyt Rey en Pere fon pare: e axi lo feu cors fo portat ab gran folennitat,eab grans plors, eab
creu,e pofa lo feu efperit enles
,
,
^rans
crits, e
e Prelats,
ReysDarago.
c Prelats,e gran res dels millors
,
Fol.ccxl.
homens de fos regnes. Deus per Ja'fua marcetengaen fa guarda, e en fa comanda daqui auanefos fills, etots bs pobIes:que ell en bon lloen es e bona o nat a ops de fa anima,e de tots fos fotmefos:queII hach bon comenfamcnt,e bona mijania,c
ha feyta millor fi
3
la
quina grcia li ha Deus fcyta.-perque cafeu fe deu esforar que faa be que Deus lo veu. E axi es mefter que de aquiauant lo fenyor Rey Nafos PvCy Darago,e de Valcia,e de Serdenya, e Compte de Barcelona, e de Vrgell fill feu fesfor be,e que faa molt de be, q tal epill ha haut deIfenvorReyonpare,ecll ha haut tal comenfament, quedebeen
millor vajen fos fcyts,e
fia
fi
faran,fi a
Deus
plau, e
que li ne de Refines no fon el mon qui fien nats de millor parc,e de millor mare quels fon,e q fon xits tots de vn ventre. E axi mateix (ia fa marcequeli vajalocor,queoftengalofenyorReyFraderich fon auonclo,e fos fills,qui fon fos cofins germans de dues parts , e quel enyor ReyalfeuquireigSicilia,nojaqueixcadepartir per neguna manera:
ferma , e fegura,a
honor de Deus,cdell,e de tot fon llinatge: eagran profit de tots fos E pot fer comte quell es Rey Darago,c de Valenci, e de fotfmefos.
Serdenya,
e
de Corga,e de Mallorques,e de
:
Sicili
que de tot es
ell
manament que fi ell fe vol,axi es lo regne de Mallorquesa fon manament, com lo regne Darago. E axi mateix lo
cap,e major , e es a fon
ell
placia
haja,e ten-
lo
Rev de Siclia fien duna voentat,e duna valena,axi com efer deuen, poden fer compte qferanfobirans atots los Reys,e Prnceps del m: axi Chreftians,cm Sarrahins,e a totes les communes: e fi era n con trari,o que Deus no vulla,que entre els hajadepartiment,feyts comhu confondria hom lakrerperquc es mefter quel fenyor ReyNamfos Darago queli vajalocorenao,qtotala frmetat, e veritat efta en Deus,e en ell qui es cap,e major de tot,que li placia q ue li vajalocorlo prouerbiquediuloCathala.Qiienofon tots amichs apte que ab
la
ahom.E
de
Siclia,
homens
del
mon
aire al lu
con
Chronica dels
cor:e
mcmbra del cximpli deia mata del jonch, que en ells ha Hoch
marce do cor,e voltat, e los do a tots com pliment deia fua grcia. Amen. E fi negu me demana,en Muntaner, quin eximpli es aquell deia mata del jonchrha aquella fora,que fi tota la mata lligats ab vna corda be forts , e i tota la volets arrancar enfemps,dich vos que deu homens per be que tiren no la arranaran,ne encara com mes fe ni prenguefen e in lleuats la corda de jonch er jonch la arrancar tota hu fadr de VIII. anys, que fol vn jonch no romandr. E axi feria daquefts tres Reys,que i entrells hauia deuifio neguname defeoncordia o que Deus no vula J fey ts compte q han de tals vehins,que penfar de confumar la hu,e puys laltre perqu es mefter que daqueft pas fe guarden, que mentre tots tres fien duna vo lentat, e duna valena,no tementot altre poder del mon:ans axi com dauant vos he dit feran toftemps fobirans a llurs enamichs,
a recordar.Deus per la fua
:
^Captol
ccxciij.
IDarago T>ench ab totsfosgermans, e richs homens ala y/la de Montblancb, hon tencb confcyUen quina part defs terresyria, e axi^ench a
Barcehna,, e aquijura jatges, e llibertats a fot Catbala,
el f^rarenper llurcaf> 3 e fnyar.
vos tornar a parlar del fenyor Rey Namfos per la grcia de Deus Rey Darago,e de Valencia,e de Serdenya, e de Corfega , e Compte de Barcelona: que puys quel dic jfenyorRey fon pare(a qui Deus do fancta glria) fb foter-
RA
que li tanyia , lo dit fenyor Rey Namfos, ab tots fos germas,e tots los Prelats,e richs homens,e cauallers,e ciutadans fen vench ala vila de Montblanch, e en aquell lloch tench fon confeyll,en qual part yria, o en Arago,o el regne de Valenci, o fi fen
tornaria a Barcelona,quell volia retre fon deute en cafeuna daqueftes
prouinciesjfegonsquefos anteceTors faeren.E aqui finalment fo dctermenat,que per reebre homenatge de Prelats
cauallers,e ciutadans,e
fe
,
de richs homens, e
ell
homens, e cauallers,e
quis
teni
Reys Darago.
tenie per cll,que
li
Fol.ccxli.
ell
ana a
vifitar
molts
UochsjCn
tal
manera que
benauenturada
fefta
de Nadal
ell
foa
poch folas,e ab poch alegre fe tench,pcr ra ho deia mort del fenyor Rey fon pare e fcyta la fefta ell feu en Barcelona tot o que a fer hauia , e complidament , e molt graciofa ell jura
: :
e ells juraren a
8 Captol ccxciiij.com lo enyor Rey Namfos "Darago hordona. que Trelats, o riebs bomens, e cauallers defos regnesfon
aardgoa lo dia depafcha,pero com fe \oliafer cauayller, ependre la beneyta corona delreyalme.
IF
EYT
fants Apotols,
je
que axi los feus fotfmcfos eftauen abgran Jtriftor per la mort del fenyor Rey fon pare , e que axi com Iefu Chrift lo jorn de pafcha primer vinent, que fo diumenge a tres dies en Abril del any M. CCCXXVIII. que ell confortas e alegras i mateix,e fos germans, e tots los feus fotfmcfos, e ordona quel dia dauant dit de pafcha, que Prelats, erichshomens,e cauallers e mifatJdefconfolats,
,
gcrs,e ciutadans, e
la ciutat
a-
E aquell dia beneyt ell fe faria caualler,e pendria la corona beneyta,e aftruga ab la major folnitat, e fefta q hanch Rey prengus en Epanya nul temps, ne encara en altres prouincics com yo puch faber: c dao feu fer cartes que tramet per tots los feus regnes,e aPreIats,e a richs homens, e a cauallers, e a homens de viles.
de aragoa.
parti de Barcelona, e encb en la ciutat de Lleyda, e \e(tagran res de totes aquelles parts, e li trameterengr-ans prefnts,ejoyes lo Jtoy de
Trimife,ede Granada :e com tots los nobles comenfaren daparearfepera Centren ara-
goa a la coronaci
fcyt
Chromca dels
IF
EY
de totes aquelles parts, c tot jhom penfas dapareyllar per anar ala dita fefta beneyta de |la fua coronacio.E nous dirc que fen aparcyllafen fos Ba
c vcita
res
jde Llcyda
gran
rons folament de fa terra , que ans hi vengren de Serdenya lo fill del Iu tge Darborea, eLarquebifbe Darborea , c dos nabots del ditlutge
Darborea, e hi venchab
ells
enfemps ab
tres galees
armades ionrrat
Embaxados
ReyDarago,e gouernadorde Serdenyare molts daltres honrrats homens, e encara li vengre miTatgcs ab gras prefents,c joycs del Rey de Trimifere miTatges axi mateix ab gras joycs,c prefcnts del Rey de Granada,e hi veneh molt honrrat hom de Caftella,e ni hagren molt mes venguts ino fos la guerra del Rey de Caftellaje del noble don Ioa Manuel,flll del Infant en Manuel de CaftelIa.E encara hi vench molt honrrat hom de Nauarra,e de Gaf
Almirayll del dit fenyor
,
altres parts
axi
la
congregaci deies gents q fi ajudaren enla ciutat de aragoa lo jorn deia dita fefta beneyta de pafcha,que tota hora haefmaua hom que hi
hauia mes de XXX.milia caualcadors.E axi lo fenyor Rey Namfos fo
puys aprs hi fo lo fenyor Arquebbe de Toledo fon germ. E aprs hi vench lo fenyor Infant en Pere fon germ Compte de Ribagurfa,e Dampuies ab mes de D C C C. homens acauayl. E lo fenyor Infant en Ramon Bng. germ feu, axi mateix Compte de Prades ab be D. homens a cauayll.E aprs hi hanch lo
a aragoa
la
noble don lame de Xirica ab be D. homes a cauayll,c.iWn germ don Pedr de Xirica ab be CC. homens a cauayll.E aprs lo noble en R. Folch Vecompte de Cardona,axi mateix ab molta caualleria,e aprs lo noble A.Roger Compte de Pallars ab gran companya de cauayll,c de peu:e aprs lo noble en Llop de Luna ab gran caualleria:e aprs en Dalmau Vefcompte de CafteIlnou 3 axi mateix ab molta bona compa nya de caua!Iers,e daltres moltes bones gtsreaprcs lo noble en Not de Moncadaab molta bona companya de bons cauallers,e aprs lo noble en G. Danglefola ab gran companya, e aprs lo noble en Bng. DanglefoIa,e aprs en R.de Cardona,e aprs lo noble en G.dc Serue Uo,e aprs lo noble Naxemen Corneyil,e lo noble en Pere Corneyll, e lo noble en R. Corneyll,e el noble en Pedr de Luna, e lo noble en Ioan Ximenis Darocha,e el noble en Falip de Caftre,e el noble en A-
moros
Reys Darago.
.
Fol.ccxln.
moros de Ribellcs, e lo noble en G DariII,e el noble Vefcomptc de Vilamur,c el noble en Pons de Caramany , e el noble en Gilabert de
noble Nalfonfo Ferrandis Dixer,c el noble en P.Ferrandis de Vergar,c el noble en Bertr de Caftellot,e el noble en P.Dalmc nara,e el noble en Gob.de Tramefet,e el noble en Artalet de FoTes e
Cruylles,e
cl
noble NcxcmPcrez Darenos,e lo noble en Sandorta Darenos e el noble en Ferran DabeyIIa,e el noble en Iofre Vefcompte de Pv ocabar
cl
noble en Bn. de Cabrera Vefcompte de Monforiu, e tots venie molt ricament apareyllats de bonagt dacauayll, e de peu, mas vench
ti,e lo
Comptea Dampuries tia del dit noble Bno.de Ca brera era morta, c hagren a romandre mas de les llurs companyes hi hach moltes. E axi mateix hi vench lo noble en P. Daregaill e molts
los miTatgc
que
la
Darago, e de Cathalunya , e del regne de Valenci, c del regne de Murcia,e deies altres prouincies cafeuns ab grans cauaUerias,que feria gran cofa de nomenar,e defcriurc,e encara hi vch ab
daltres nobles, e
gran cauallena lo maeftre de Calatraua,lo meftre deia horda de Muntefa,c lo Comanador de Muntalba,e lo noble frare Sanxo Dara^oCa
de S. Ioan,eaqui Arquebifbe de Toledo:e el fenyor Arquefo axi mateix lo dauant dit bifbe de aragoa,e Larquebifbe Darborea dauant dit, e lo fenyor Bif
ftella
del fpital
el
Bifbe de
Ta
axi
fom tramefos per la ciutat de Valencia,qui hi anam faltres VI. que ab gran companya, qu tots dies donauem ciuadaabefties noftres
propriesa Lli. ehihauien be CXII. perfones,ehi
menam trompa-
dors,ctabalcr,enaril,e dolaynados quals veftim rots de reyal ablos panons reyals,e tots be encaualcats.E cafeu de nos tots VI.mena.uem
noftres
fills,e
tenguem
cafa vber
ta del jorn
tornats, a tot
ho
da
a/^,,
c
portam CL.brandons de Valenci ialtr js cafeu de dotze lliures, e fem los tots verts ab efeuts reyals. E axi ma- ^tgUrs teix hi hach Vl.prohoms per la ciutat de Barcelona molt be arreats, c be pf donats , e ab molt bells brandons eaxi mateix ni hach de la
ur,e daltres cafeuns ajuncals,e hi
:
ciutat
"
axi
mateix deies
hnrrdes de totes
HH
i)
fora u
Chronica dels
forau que hi vengueTcn molc honrradament.Queus en diria?Que
james en Efpanya no fo
aquefta es eftada.
cjuel
fenyor Rey
Namfosfeu caualers no Helis en alfua toronacio, e d'aquells quifeu Linfaut en P. e L infant en J^. Bag e aximateix de molts caualers
nouells qui Uauorsfe faeren.
Puys vos ne dica partida dels Prelats,c richs homens , e altres |-4>3& bones gents qui ala dita fefta ajuftar en, es raho queus nome jS^^losnobJesquelldit fenyorReyfeu caualers nouells aquell
/T^Srj/.
dia beneyt.
ualers
E los nobles quel enyor Infant en Pere feu axi mateix caBng. atretal. E lo noble en R. , e lo dit fenyor Infant en R
.
axi
Primerament feu lo dit dauant entendrets que foordonat. fenyor Rey cauallcr aquell dia lo noble don IacmedeXirica, e lo dit noble feu ne vint caualers. E aprs lo dit fenyor Rey feu caualler
rdonat que tantoft com fos en Scrdenya que faa vint caualers nouells, deu Cathaians,e deu Arag nefosrlos quals ell deu aretar en Serdenya,q en efta cort nois poch fer pero com no hach temps quels pogus apareyllar mas aytant fe val puys los ha rebuts de fa cafa,els deu fer cauallers,c aretar en Serdenya.
lo
com
e fo
Ramon
tres
o es a faber en Ramon de Cardona fon germ , e lo noble Namoros de Ribelles, e lo noble en P. de Regal c cafeuns daquefts nobles faeren. X. caualers. E aprs feu lo dit fenyor Rey caualler Jo noble en Llop de Luna,e lo dit noble feu ne ttoft.XX.cauallers.E aprs lo dit enyor Rey feu caualler lo noble A. Roger Compte de Pallars,e lo dit noble feu cantoft.XX.caualiers.E aprs lo dit fenyor Rey feu ca ualler lo noble Nalfonfo Ferrandis fenyor Dixer,e lo dit noble feu
lers
:
ne tantoft. X V.caualers.E aprs lo dit fenyor Rey feu caualler lo noble en G.Danglefola,e Jo dit noble feu tantoft X.cauallers.E aprs lo
dit fenyor Rey feu caualler lo
e Jo
X. caualiers.E aprs lo
no-
RcysDarago.
Jlers.E aprs lo dit
Fol.cclxin.
E aprs
lo dic enyor
Rey
feu
e lo dit
noble feu
tantofl:.
X. cauallers. E aprs lo diefenyor Rey feu caualler lo nobleen Not de Moncada,e lo dit noble feu cancoft. X. cauallers. E com lo fenyor
homens cauallers , lo Senyor Infant en Pere feu caualler lo noble en Dalmau Vefcompte de Caftellnou c lo dit Vefcomptc feu tancoft. X. cauallers. E aprs lo dit fenyor Infant
Rey hach
feyts aquells richs
,
en Pere feu caualler lo nobleen G. Danl, e lo dit noble feu tancoft X. cauallers. E aprs o dit fenyor Infant en Pere feu caualler lo noble Vefcomptc de Vilamur,e lo dit noble feu tantoft. X. cauallers. E
aprs lo dit Infant en Pere feu caualler lo
yllcs,c lo dit
noble feu
en Ramon Berenguer,e feu tres richs homens cauallers nouclls,c cafcu daquefts ne feren tantoft,qui X.qui VIII.E los dits nobles quel fenyor Infant en Ramon Berenguer feu cauayllers fon aquefts los pri-
feu.
Queus
dir
homens agren feyts aquefts cauallers nouells moles dalcres richs homens de Cathalunya , e Darago hi raeren molts cauallers. Que dich vos que yo hi compte CCLVI. cauallers nouells, menys dels E per cert que nach molc mes que nul hom nois pogra tenobles. nir compte tant gran era la prefa deies gencs E tots aquells cauallers
.
donaren alucglarsrepuys veftiren altres veftidures de prefec vermell. q-ie cots hagr mantell ab penes vayres,o darminis,e coces,e gonelles
deprefecvermell,egramalles:edecauaylls,edenfellamen!:s,nede
fres
nous cal parlar,quejames en neguna parc cant bell arnes nu! hom no poch vaerre fo axi hordonat que cafeu rich hom exia de la egleva,e caualcaua ab fos cauallers nouells. E axi anauen Ccn ala A!iaferia,q ui es vn palau del fenyor Rey:c nul hom ab ells no caualcau^nus lo rich homquis metiadauant fos cauallers nouells qui feyts hauia, caleu ca ualcantenfonboncauayll.-quequi volia vaer bons cauaylls e bells,
,
,
be arreats s lla los pogra veure e fills de cauallers dauant ;!is porcauenacauayll la efpafa cafeu de fon fenyor, o de fon frare, o de fon
e
:
nis
de
c i-
HH
iij
nallers
Chronica dels
uallers,qui los portauen a cauayll Ics
armes , c axi altre no gofaua caualcar ab ells:ans cafcu fen anana axi ab trompes, e ab tabals,e ab flau tes,e ab fembles,e ab molts daltres inftruments:quen veritat vos dich que mes de C C C. pareylls de trompes hi hauia:e hi hauia daltres
,
lutglars
tal
tal crit,
axi
perhor-
defantSaluadorde aragoa, entro al Aljaferia.E encara part ao hi hauia mes de bordonadors, e be C. caualers, o fills de caualers , o donrrats ciutadans qui tirauenataulatredaltra part hi hauia be C. homensa cauayll del regne de Valenci, e de Mrcia qui jugauenalaGenetia: edaltra part hauia aprs del Aljaferiavn camp tapiat, hon pogrets veure matar to-
CCC.
vetit
de reyal,e amena-
ab trompes,e ab gran alegre e cafeuns amenauen llurs mnE puys vaerets per les carreres dances ters qui los toros matauen de dones,edonzelles,e de molt bona gent. Queusdire? Quelaleo-re era tant gran,que no anaua en als a hom lo cor, mas a guardar a,
uen
lo
ordonat quels vns no feyen afanyn als altres. E aquella fella dura deia vefpra de Pafcha entro lo diuendres aprs Pafcha ablo pus bell temps del mon,e ab la major pau q hanch fos entre gents: que no pot hom dir que hanch hi hagus paraula maldita duna perfonaaaltra,del major entro al menor, del dia que fom ajudats a aragoa,entro al dia quen partim, ans ab gran concrdia fajularen, e ab gran concrdia hi eiegren , ab gran concrdia e amor fe partiren: e tuyt hagren bones pofades en tal manera ho hagren ordonat be los prohomens de aragoa. E tot hom menja ab lo fenyor Rey la vepra de Pafcha, e lo jorn,e lo dilluns: e puys aytant com a cafcu pla,
gues queaytantcomla cortdura, no tanca porta: mas lo fenyor, Infant en Pere, e lo fenyor Infant en Ramon Berenguer com los dits
:
tres dies
marts lo
hpmens,ePrelats,e caualers, eciutadans,e puys tothom qui menjar hivolgus. E aquell dia lo fenyor Infant en Pere tenchmolt honrra-
da cort,e feu molts dons a rchs homens,e a cauallers,e a ciutadas, e totes les altres maneres de gents.E lo dimecres aprs lo fenyor Arque
bifbe de
Toledo
menors de aragoa,
hon
Reys Darago.
enro
al
Fol.ccxlmi.
hon ell pofj.ua. E lo dijous feu atreta! lo fenyor Infant en Ram Bng. Qucus dirc?que axi ab gran alegre fe mantenen la cort de totes cofes,
dic dijous
avefpreab
bell
prengu tot Arag , e Cathalnya,e lo regne de Valenci, e de Murcia,e dura entro lo diumenge fe gUcixt per tot lo dia.E axi Ja terra quen hauia gra mcfter hach complimt deia grcia de Dcus,axi de bon fenyor,com de bona pau quel dit .ny.or'Rey hauia aquell jorn ab totes les gents del mon:o q nos pot dir de negun Rey qui el mon fia,e encara ab gran goig, e pau ab totes
vench
la
grcia de
Deus bona
pluja qui
fenyor que
li
do
com
cj,
aqueltqui
cl
es lo
cl
pus
faui
e el millor caualler
mon.E aqui forlos feus beneyts dos fills, o es a faber lo fenyor Infant Pere major qui es jurat Rey Darago, aprs del fenyor Rey fon parc,e aprs lo
fia,e el
mon
mcn$,quis facren
grcies, e axi
donaren molts dons,els facren moltes tota la cort en totes maneres fo beneyta de Dcus,e de ma
cauallers,els
dona
[R
la cort
Deus,vull vos dir en qual manera lo dit fenyor Rey pres caua,
!
lleria
de
mateix,e reebe
la
ne en qual manera ana entro al feu palau del Aljafeia. E vull q fapiats cafcuns,que deia efgleya de fanc"t Saluador, que es Lafeu de aragoa entro al Aljaferia ha mes de dos milles grofes e pero vull vos ho recomptar,que tots aquells qui aqueft llibre lligiran vull que fapian en qual manera fe fa lo fenyor Rey ell mateix caualler, ne en qual manera
:
HH
iiij
fepofa
Chronica dels
fe
poa la corona,e ab qual folennitar de benedicions,e de miTes,e de molt bona oracio:ne en qual manera lo deftra hom entro que fo tor-
nat al feu palau:que aquelles coes afaber bones fon a tota perfona de qualque condici fia. Veritat es quel dit fenyor Rey trames lo diuen-
hom,quel difapte mati la vefpra de Pafcha co haurien cobrada Aleluya, que cafeu lexas lo dolque portaua per lo fenyor Rey fon pare,e que tot hom fadobas les barbcs,e que tot hom comenfas a fer fefta:e conuida tot hom generalment, axi com dauant
dres fant a vefpre a tot
,
com haguem cobrada Aleluya,e les campanes tocaren,tot hom fo apareyllat, axi com lo fenyor
vos he
dit,tres dies
:
e axi lo difapte
mati
Rey hach manat,de comenfar la beney.ta fefta. Axi que nofaltres que
hi rem per la ciutat de Valenci ab noftres bornadors dauant c ab noftres trompadors
,
e tabas,e dolfayna
tambor ,
e daltres inftru-
mts tots Vl.hordonats de dos en dos molt ricament vetits^e arreats en noftres cauaylls caualcant, e noftres efeuders atretal,partim nos de la pofada qui era dintre la ciutat prop la dita cgleya de fant Saluador.
E axi comenfam noftra fefta anant pel mig deia ciutat,entro al Aljaferia:e com nos haguem comenfat,tot hom comenfa. Si que acolp oyrets lo
altres inftrumts,e
com
pofades.E
dencen-
dre los brandos cafeu en fon lloch quils era hordonat, e del Aljafaria
Saluador no pogrets conexer hon hauia mes brandons, e los brandons nos mouien dun lloch quils era hordonat, quen cafeu lloch era efcntenla paret quals hi deuien eftar,eaxitot ordonadamenteftauen. E com fo fora del fenyfonant, lo fenyor Rey exi del
cftro a fant
Aljaferia per anar a fant Saluador,c axi ordonats
com
oyrets
tot pri-
merament vengrena
les
de cauallers , qui portaen efpafes dels cauallers nobles:e aprs vgren les efpafes dels nobles,
cauayll tots los
fills
qui deuien
neyll.
E aprs deia cpafa del fenyor Rey venien dues carretes del fenyor Rey ab dos ciris,quen caieu hauia mes de X. quintars de cera, que anauen encefosrjats fe fia que poca fretura hi feyen, queies altres lluminries er tantes que axi be hi podia hom veure,com l fos jorn
clar.
Reys Darago.
clar.
Fol.ccxlv.
venia lo fenyor Rey caualcant en fon cauayll ab lo pus bell arnes que hanch fos fcyt de mans de metrcs , c la
ciris
que porcau dauant ell,axi com jaus he dit,la pus rica,e la mills ouarnida,quehanchErnperador,ne Rey porcasre aprs del dic fenyor Rey venien les fues armes,q portaua vn noble,e dos nobles altres qui eftauen entorn les armes, e axi les armes anauen ab aquell qui Ics por taua el mig de dos noblesre axi mateix anaua lo noble en Ram Corneyll qui portaua lefpafa el mig de dos nobles. E aprs deies armes del fenyor Rey venien tots los nobles quel fenyor Rey deuia fer cauallers nouells , de dos en dos , e aprs dels nobles quel fenyor Pv ey deuia fer
efpafi
cauallers nouells, venien los nobles quel fenyor Infant en Pere deuia
fer cauallers, e aprs
Ramon
Berenguer
deuia fer cauallers, e aprs venien aquells nobles quen R.Folch deuia fer cauallers, e puys aprs" dels richs homens veni los altres qui deuie
dos en dos tots ordonats.E aprs dels, com foren tots paTats,axi mateix vengren totes les armes tots Iiordonats de dos en dos:e totes les armes dels nobles homens, eles epaes poreTer cauallers nouells,de
altres cauayllers.,les
c axi tot per rda caualcat en llurs cauaylls veftits de richs draps daur,
molc bell arncs,com ja dauant vos he dit,de dos en dos ells anar aprs del dit fenyor Rey,que nul alcre hom no hi gofaua caualcar, faluantlo fenyor Infant en Pere, e lo fenyor Infant en Ramon Berenguer qui anauen ordonant que nul hom no exis del orda qui era ordonat. E axi ab la grcia de Deus ab gran brugic de trompes e de tabals,e de dolfaynes,e de fembes,e de tamdors,e daltres intumencs, e de cauallers faluatges qui cridauen tocs , Arag e els cafals dels richs homes de qui eren,vench ala dita egleya de fant Saluadone tota hora fo pafada mija nuyt abans quel dit 'enyor Rey fos ab la companya
, :
els al
Senyor
quals foren tots los Arquebibes,e Bihes,e Abats, e Priors qui ab gra
deuocio digueren totes les ores. E com lo jorn fo clar, lo fenyor Arquebibcdearagoa reueftis a dir la mifa , e lo fenyor Rey deia iia ma pofa la corona ala bona ventura en laltar major,e la efpafa, es ve^i hi camis axi com fi degus dir miTa,e puys fobre el camis la dalmatica
HH
reyalj
ChronicA dels
reval, la
pus rica q james Emperador,ne Rey fe veftistc a cacuna cofa ques veftia lo dit Arquebibe le deya fa oracio,aquella qui ja era enles canoniqs ordonadaquis deu dir.E aprs pos letolafobre lo coyll,e
ab tantes perles
com
tot ao fo fey tjlo dit Arquebisbe de aragoa dix la miTa. ab gran folnnitat,e R.ey feu
fe
Pere,e lo niftre
dit fenyor
fenyor Infant en
a lal car, e
Rey acoftas
pres
enemps
gitas
en oraciodauant
laltarje lo dit
la
vegada q
e ala
fegona
promes,que tendria jufticia tota la fua vida, axi al major, com al menor:e axi als eftranysjcom als priuats.E com ao hach feyt torna la
tera
com Laugeli fo
tindria
e lo dit fenyor
tots fos
efpatlla,e
la
nyor Rey fe defenyi la efpafa ell mateix,e la torna fobrelaltar deprop la corona.E aprs que aquefta mifa hach dita Larquebifbe de arago a,reueftis lo fenyor Infant en Ioan Arquebiioe de Toledo germ del ditfenyorRey,ecoforeueftit,ehach comfadalamiflalodit fenyor Rey ell mateix pres la corona del altar,e las pofa al cap: e com ao hac feyt lo fenyor Arquebibe de Toledo>e el fenyor Infant en Pere,e el nyor Infant en Ramon Bng. adobar la li.E com lo fenyor Rey fe poflt la corona el cap,los dits fenyors Arquebibes, e Bibes,e Abats, e Priors,e els ienyors Infants ab ells en altes veus cridaren
,
Te Deum lau-
dam us :e axi com deyen aqu eft cant,lo dit fenyor Rey pres la verga d or enla ma dreta,e pofalas enla ma niftre, e aprs pres lo pom ela ma
dreta,e en caieu na cofa a rebre deya lo dit fenyor Arquebibc vna gra.
oraci.
E com
Rey altra
vega-
ReysDarago.
qucbifbc copli
la
Fol.ccxlvi.
vegada,molt ab gran reuerencia offcri fi mateix,c la fua beneyta coro na a.DeuSjC fagenolla dauat Ialtar molc humilment,e lo dit fcnyor Ar
mifa de dir:e
com fo dita
e lo dic fenyor
Rey hach
haut complimt deia grcia de Deus, e deia fua caualleria,c deia fanta rcyal fenyoria,e fo vncac,e fagracper Rey,e per fenyor dels regnes Dara CT o,e
de Serdenya,c de Valencia,e de Corfega,e Compce de Barcel na^anas a lurc dauanc Ialtar de fanc Saluador al lci reyal, e pofa la ver
ga,e lo
fe
he nomenats, e
oyt.
horda
E
li
com cafeu era feyt caualler anauafen lo rich hom ala capella
lla ell
qui
era agnada,e
axi
en Pereanafen
quatre richs
maceix
qui
li
guer
atretal.
homens cauallers, e lo (enyor Infant en Ramon BerenE Jo noble en Ramon Folch acrecal,c aquells richs holi
mens
quells faeren cauallers axi mateix ana cafeu ala capella qui
era
com cafeu rich ho hauiafeyt fos cauallers, anauenfen abaque/ls al Aljaferia,axi com daE com tot laco fo feytio fenyor Rey pres lo pom uaht vos he dit. enla ma dreta,e la verga enla niftra e^xfab la corona el cap e ab lo
a^nada,e feyen los cauallers
axi
pom
ab la verga exi defora la efgleya, e munta fobre fon cauayll e dauant portauen li la efpafa , e darrere les armes , axi hordonadament com dauant hauets ents que feyen a la nuyt com ana a vedar la ef,
gleya.
fi
volets faber la
la
coro-
na nera daur,e tota plena de peres preciofes,axi com Robis, e Balaixs, e Safirs,e Turquefes , e Maragdes , e perles tant grofes com vn ou de colom:c hauia dauant vn bell Carboncle: e la corona hauia tota hora dalt vn pam de cana de Muntpellerre hauia XVI. murons,axique toc hom la preaua,e mercaders, e lapidaris que valia L.milia lliures de Barcelona. E la verga era dor,e hauia coca hora be eres pams de lloch, e al cap deia verga hi hauia vn Robis lo pus bell que h anch fos vift , e becanegroscom vn ou de gallina: e lo pom era daur,e hauia al cap vna flor daur ab peres preciofes , e fobre la flor vna creu mol ricamc E lo cauayll era lo mills arreat que ordonada de peres preciofes
.
hanch fos
e axi
ab
leftola, e
ab lo maniplc,e abla dica corona el cap,e ab lo pom la ma dreca,e ab la verga enla ma niftra: e en lo bra del fre del cauayll hach dues parells
Chronica del,
reils
de rcgnes,lcs vncs eren ya del fre que tenia lo cauayll al eoylI,c ea aquella deftraua lo fenyor Infant en Pere en la part dreta,e en la part
lnilra lo
fenyor Infant en
Ramon
Cathalunya,e Darago.
E en
les altres
blaW
delraueme aprs daqucls deftrauemnofaltres VI. deVaIencia,e VI. deBarcelona,e VI. dearagoia,c I 1 1. de Tortofa,e deies altres ciutats. Axi que totes les regnes
c cauallers,e ciutadans qui a
lo
peu
no
hi ca
E aprs del aquell qui portaua les armes, e cafeu daquells axi acompanyats de dos nOjbles,axi com ja hauets entes dauat. E darrera les armes del dit fenyor Rey venien losriebs homens a cauayll molt gint arreats,quel dit fenyor Rey hauia feyt cauallers nouells,e allradors.
ab aquefta alegrana molrant la fua reyal Magetat vntat , e fagrat, c b _>neyt de Deus,e de tota res,ab gran goig que hi hauia, axi com dauant hauets entes, ell fe vench al Aljaferia e fegurament que tota hoxi
:
ra fo pafada
uayll
ell
ab
ta
lo
en
corona enla tefta menor , pero com laltra pefaua mafa:mas emper no era tat poca que no hagus mes de mig pam dalt, e era tat rica,e tant bella que tota hora la preaua hom mes de X X V.milia lliures. E vull que fapats,q com lo fenyor Rey fo fobre fon cauayll,e exi de.S.Saluador preaua hom o que portaua defus,e larnes qucl cauayl portaua defus CL. milia lliures de Barcelonara axi com yaus he dit, lo fenyor Rey ab altra corona menor el cap,e ab lo pom,e ab l verga vench fe a feure a menjar. E hach li hom apareyllat ala banda dreta a la taula vn feci daur en que a fech lo pom,e ala banda lnilra altre feti daur en que afech la verga dreta:e fech ala fua taula que hauia XVIII.
ab
altra
pams de lloch llunyet dell,dela part dreta, fon germ lo fenyor Infant
e
laltra
part
pus llunyet
de A rborea aprs del Arquebiihe de aragoa. E en altra taula fegren Jos Bifbes , c en altra los Abats , e Ptiors e puys de laltra part dreta
:
feyen
ReysDarago.
feyen tots los richs
Fol.ccxlvii.
aqll jorn.
E aprs
fcyts cauallers: e lo
fenyor Rey feya tant alt mes que tots, que tuyt lo podien vaer.E aprs fomordonats nofalcres ciutadans, que fcgucTem enfemps cafeuns
molt be ordonats,que cafeu hach aquell lloch que los tanyian, e a caf cuns ordonaren feruidors nobles, c cauallers, c fills de cauayllers que feruien cafeu fegons que ala folemnitat, e ala honor de cafeuns pertanyianre tuyt foren molt honrradament feruits e pcnfats,e fo mara,
ueylla
no hi
torn
fa es
que tanta de gent hi hauia, que nul hom nou poria penfar qui fos cftat. E pus vos he parlaren general com tots foren feruics,
feruit.
Certa co-
Pafcha majordom, e
cors:c lo
dit fenyor
ordonalo feytaxicom hauets ents ell fon nyor Infant en R. Berenguer donaren ayguamans al
E fo ordonat qucl dit fenyor Infant en R. BerenRey. guer feruis lo fenyor Rey deia copa , e puys dotze nobles qui feruien ab ell enfemps ala taula del dit fenyor Rey , e lo fenyor Infant en Peab dos nobles qui ab ell fe tenien ma per ma, e ell cl mig vench primerament cantat vna danca nouella que ell hach fcyta , e tots aquells
re
li.
E com
Rey ell
Senyor
Rey,c puys feu atretal del tayllador. E com ell hach axi pofada la primera vianda al dit fenyor Rey , e hach acabada la daa,cll fe defpuylla lo mantell, c el cot que veftia ab pena darminis de drap daur,e ab mol
tes perles, e
lin
horda tench a totes les viandes q fi ionarena menjar, que acafeun menjar que porta deyavnadana nouella quell mateix hauia feyta,e hi daua lo veftit q veftia cafeu molt honrrat,c donaren fi be X. viandes. E tota hora com ell hauia pofada
altres riques
ques
ofeuna vianda dauant lo fenyor Rey,efeyta creena, los nobles, ecauallers,e els altres feruidors
compli-
E com
Chronica del:
COM lo fenyor Rey,e tuyt hagren menjat en lo palau reyal,fo fcyt
|
lo
vn feti molt rich,e honrrat al fenyor Rey e als Arquebibes,axi ab ell comfigucren ala taula. E lo fenyor Rey ab la corona enla tefta,axi com auia fegut ala taula, e
,
vench
el dit
Romafet Iutglar canta altes veus vn feruentefeh dauant lo fenyor Rey nouell,quel fenyor Infant en P.hach fey t a honor del dit fenyor Rcy:c
la fentencia del dit feruentefeh era aytal
,
li
dix
Ja fi-
que deuia fer,e pero que ho fapiatsvull vos ho dir en fumma.Mas fi pus clar ho volets faber recorrets al dit feruetefch,e lla trobar ho hets pus clar. La fignifica deia corona es aytal, que la corona que es tota rodona,e en rodonefa no ha comenfament jn'c fi, fignificanoftre Senyor ver Deus tot poders que no hach comenfament ne haur fi,e pero com fignifica Deus tot poders, la li ha ho pofada el cap,eno la mijania,ne en los peus^mas en lo cap ho es lentenimt:e pero la memria deu hauer Deus tot poders, e que li vaja lo cor que ab aquefta corona qui ha prefa pufea guanyar la corona deia glria celeftial,lo qual regne es perdurable.E la verga fignifica jufticia, que ell deu tenir fobre totes cofes , q axi com la verga es
116ga,e te,e la verga bat,e caftiga:axi la jufticia caftiga quels maluats
no
fafen
mal,e
els
pom fi
griifica,queaxicomelltelopomenlamafua,que los feus regnes te enla ma,e en poder u:e puys Deus los li ha comanats, quels defena, e els reja,els gouern ab veritat,e ab jufticia,e ab mifericordiare que no confenta que nul hom ne per l,ne per altre los faa tortnegu.E axi lo dit feruentefeh ents belo dit fenyor Rey , ela fentencia que porta:e fi a Deus plau ell ho metra en obra en tal manera qlie tot lo mon ne
do Deus grcia. E aprs com lo dit Romaethach dit lo dit feruentefeh en Comi dix vnacano nouella que hanch yta lo dit fenyor Infant en Pere:e pero com en Comi canta mills que nul hom de CathaIunya,dona la a ell que Ja cantas:e com la hach catada, calla, e lleuas en Nouellet Iutglar,e dix en parlantDC. verfos rimats quel dit fenyor Infant eia Pere hauianouelkment feyts,ela tenfo, ee 1
fera
pagat axin
lin
Reys Darago.
c
cl
Fol.ccxlviii.
regiment foue toc al regiment quel dit fenyor Rey deu fer ala hordonacio deia fua cort,c de tots los Teus officials.axi en la dita cort fua, com en totes les fues prouincics,e tot ao ents be lo dit fenyor Rey,
axi
cl
mon fia
pero
la
Deus plau
axi
com tot ao fo ca
reyalment ab
e tota la
anaua en joya,axi com dauant vos he dir. E daqui auant pot ho dir que james tant reyal cort,ne tant graciofa no fo tcnguda,ne tant aIegre,neab tant gran folennitat. Noitre fenyor ver Deus lojaqueixca
regnar molts anys
,
al feu feruey,e a
nyor Rey Darago eren tuyt trils, per la mort del bon fenyor Rey en Iacmc fon pare,c ell aquetjornfancl:beneyt de Pafcha hals alegrats,e conforuts tots, en tal manera que fi a Deus plau tots viurem alegres, c pagats,aytant com en aqueft mon vixcam. Amen.
$3
FONCH STAMPADA
yab molta dcligenciarcuila la
eys de Arag prefent Chronica dels feta per Ramon Montaner autor de vifta en la ingne ciutat de Barcelona,perIaumc
&
Iacr