Psicomotricitat segons Aucoutorier

Busca afavorir els processos maduratius dels nens i nenes desde la

seva expressivitat motriz (cos, moviment, gest, paraula i acció) arriba
a expresar el seu món intern.
El joc és el mètode d’aprenentatge amb el qual es viu situacions amb
plaer, canvis emocionals que permeten canvis psicològics i la arribar
a un altre nivell de pensament.

La sessió de psicomotricitat es necessitat unes estratègies

organitzatives (espai, temps, material) i unes estratègies
d’intervenció (acció, relació, actitud).

El psicomotricista ha de conèixer per una part el desenvolupament

del nen (afectiu, motor i cognitiu) i conèixer la tasca docent (joc,
representació, continguts i objectius). Tot això recolzat amb una
teoria.

Les estratègies d’intervenció ha de ser adequades al grup i a

l’individu. El psicomotricista davant un sistema d’accions (de com
actua amb els nens) tindrà o actuarà amb uns sistemas d’actituds
acompanyat amb un sistema de relacions.

Els psicomotricista actua com a observador, la seva actitud ha de ser

d’escolta i ajustada a cada nen (espera, empatia, coherencia,
creativa…). També utilitza estratègies (invitació, fustrament,
provocació…) i mediadors corporals (gest, mímica, llenguatge…) en la
seva intervenció.

La estrategia organitzativa la dividim en tres parts:

- espai: en la sala de psicomotricitat repartit en tres parts, el joc
sensoriomotriu, el joc simbòlic i l’acollida i representació. Dins
dels jocs sensoriomotrius realitzem activitats de maternatge o
seguretat profunda, activitats sensoriomotrius i motrius, i
activitats de contrastos.
- Material: el material es reparteix entre el joc sensoriomotriu i
joc simbòlic ( pot ser accesible o no sempre accesible, fixe o
mòbil, i dur o tou; i la representació a través del dibuix,
modelatge, construcció, instruments musicals i pisarra.
- El temps: amb una durada i una estructura dividica en la
primera part (ritual d’entrada i joc vivencial com joc simbòlic o
sensoriomotriu) i la segona part (representació i ritual de
sortida)

També és molt important que hi hagi una coherencia entre la teoria, la

pràctia i les actituds del docent i fer una reflexió de cadascuna d’elles.

Premises:
El protagonista en l’educació és el nen i el mestre fa de guía.
Concebre el nen com una globalitat, que posa en acció totes les seves
competències motrius, emocionals i cognitives.
Aceptar que en aquesta etapa el cos i el moviment són el seu
mitjaçants d’expressió. Cal donar un lloc, un temps i un espai a
l’espontaneitat i treballar a partir d’aquesta.
Cada individu té capacitat per avançar i crèixer.
Reconèixer la importancia del joc, del plaer i del vivència positiva com
a motor i base del creixement.
Tenir una actitud de confianza i respecte al nen.
Comprendre el sentit d’allò que es manifesta en la sala.

PSICOMOTRICITAT
L’objectiu principal és afavorir el moviment corporal per facilitar la
relalció i la comunicació que el nen estableix amb l’entorn. El treball
de la psicomotricitat és que la persona visqui i senti el seu cos en tota
la seva globalita amb l’interacció amb el medi.
Ha d’afavorir:
- la capacitat sensitiva
- la capacitat perceptiva
- la capacitat representativa o simbòlica
- desenvolupar la comunicació i llenguatge corporal

La reeducació psicomotriu treballa amb nens que presentin trantorns

o retrassos en la seva evolució i s’utilitza la via corporal com a
tractament.
La terapia psicomotriu, ofereix grans possibilitats de treball per a
persones amb necessitats educatives especials derivades d’una
discapacitat.

Hi ha dos models d’intervenció:

- Psicomotricitat dirigida: es centra en la programació de activitat
en funció dels objectius que es proposen.
- Psicomotricitat vivencial: no proposa activitats sino situacions,
es deixa al nen actuar per reconèixer les seves necessitats més
profundes i fer-es evolucionar desde el plaer sensoriomotor.

Transtorns psicomotors:
- Debilitat motriu: torpeça en els moviments (pobres amb
dificultat de realització), paratonia (no pot relaxar el to
muscular, el contrau), sincinesias (moviments involuntaris com
el tics tartamudeig…)
- Transtorns de relació: tics (moviments involuntaris que es
repeteixen en intervals), tricotilomamnía (arrancar-se el cabell),
onicofagia (musegar-se les dents).
- Transtorns de realització motora com les dispraxies ( dificultat
per realitzar moviments com escriu o atar-se les sabates)
- Transtorn per déficit d’atenció amb hiperactivitat